L’HIPERBÒLIC60 PuBLICaCIó PERIÒdICa PER a unIvERsItaRIswww.deria.cat març 2008

El Japó marca tendències - Seixanta anys sense Gandhi

GiselaLa Ventafocs de

Dagoll Dagom

Tiratge: 26.330

Concurs literari

unificcionsParticipa i guanya un

viatge a Egipte

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

Lletres i pau2 EDITORIAL Lletres i pau

3 LA IMATGE Poppy 2

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

6 LA CONVIDADA Gisela Lladó

8 ALTAVEU Els Pets i Gossos

9 RODA EL MÓN... És un ocell? És un avió?...

10 TEMA DEL MES Seixanta anys sense Gandhi

12 UNIFICCIONS L’aventura de crear històries

13 JOVENTUT Tens dubtes?

14 MÓN VIU Sostres enjardinats

17 TENDÈNCIES Kawaii, el més cool d’Orient

18 BOCA A BOCA Jordi Anguera

20 GUIA JOVE

21 SEXE Carnaval: temps de disbauxa sexual

22 CULTURA Març 2008

Fer la pau és fer l’amor, i la passió només s’aconsegueix a través de la creació. Aquests són els dos temes centrals d’aquest número de L’Hiperbòlic. I és que, una vegada aca-bats els exàmens, cal recordar que la lectura i l’escriptura hi són per gaudir-ne.

Comença UniFiccions, una nova aventura en què podreu par-ticipar a través del web www.deria.cat. Quatre capítols, per a joves d’entre 18 i 30 anys, que acabaran amb un premi final a Egipte per a tres persones. Sexe, acció, literatura, tot al voltant de la creació literària per crear una història personal, única, diferent. Una individualitat, un crit a favor de posar en dubte allò establert, que ens fa recordar la figura de Mohan-das Gandhi, ara que fa 60 anys de la seva mort a mans d’un fanàtic. Perquè la massa només és massa, i l’art és una de les armes més potents, i efectives, de ser nosaltres mateixos, sense imitacions ni còpies barates.

No us ho penseu dos cops. Tots a participar a la xarxa. Tenim l’oportunitat de debatre al fòrum, de conèixer a gent amb les mateixes aficions, i de llegir altres línies, altres maneres de veure el món. La desobediència civil, diria Gandhi, és una de les accions més cíviques que existeixen. I la literatura és una de les formes més belles de lluita pacifista.

L’HIPERBÒLIC 60 MaRÇ

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Montse San Agustín, Diego Giménez, Atomic Girls, David Baret, Jaume López

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.Dipòsit legal: B-47891-2007

Flaixos

Lloc:

Estats Units

Els Estats Units d’Amèrica porten setmanes

de lluites electorals que han acabat amb el

reforçament, per la banda demòcrata, de Hi-

llary Clinton i, per la banda republicana, del

veterà John McCain. Encara queda molt, però,

d’aquesta barreja entre política i espectacle.

Xifra:

10%

El creixement de la planta hotelera de Bar-

celona segueix a un ritme incessant i per al

2008 es preveu un increment de més del

10% de l’oferta amb la creació de quasi

3.000 habitacions més. Més turistes per a

una ciutat, cada vegada més, de turistes.

Nom: Joan Brossa

Desè aniversari de la mort de Brossa, un dels

artistes, poetes i dramaturgs catalans més

importants del segle XX. Per fi, el TNC estrena

obra del geni. El dia del profeta, sota la direc-

ció de Rosa Novell, es podrà veure a la Sala

Petita del Teatre Nacional de Catalunya fins

el 9 de març.

Tirada 26.330 exemplars

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 €

Títo

l: Po

ppy

2. A

utor

a: M

agda

Pro

kopo

wic

z.

sxc.

hu

L’HIPERBÒLIC3La IMatgE

L’HIPERBÒLIC Món unIvERsItaRI4

Les universitats són

465.000 euros repartits entre 681 estudiants per Caixa ManresaEl 12 de gener, el Museu de la Tècni-ca de Manresa es va omplir de gom a gom amb els millors i més brillants estudiants del curs, i de les seves fa-mílies. El motiu va ser rebre els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa.

L’acte va comptar amb la presència del conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, l’alcalde de Manresa, Josep Cam-prubí, i el president de Caixa Man-resa, Valentí Roqueta, entre d’altres representants de les universitats catalanes i autoritats. El Conseller va felicitar els estudiants premiats i a Caixa Manresa per la iniciativa que permet retornar a la societat part dels seus beneficis. D’altra banda, el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueda, va felicitar tots els guanyadors per la seva feina, i també als pares i mares per l’esforç que han fet ajudant-los. Perquè, com va dir, l’educació és un tema crucial per a la nostra societat actual.

Per finalitzar, la sotsdirectora general de Caixa Manresa i directora de l’Obra Social, Marta La-cambra, va significar l’augment de la xifra dels alumnes, un 21% més, i els 65.000 euros més en premis que la passada edició. En total, aquest any 681 estudiants es repartiran 465.000 euros de Caixa Manresa, que premien l’esforç dels que accedeixen per primera vegada al món universitari.

www.caixamanresa.es

notíciaUNiVERSiTATS

Videoconferència, per fer “teleeducació” Estudis i professions com ara arquitectura, ciències i enginyeria demanen una gran qualitat

i implicació en el desenvolupament tecnològic de les aplicacions més modernes. La UPC

és un centre d’estudi i investigació que es pot considerar com un referent a nivell nacional

i internacional. Per això, seguint aquesta dinàmica per generar coneixement i innovació,

ha anat fins una nova forma de comunicació i aprenentatge. Ha posat en marxa una eina

que permetrà treballar a la xarxa amb grups separats físicament, reunions on serà possible

intercanviar informació sense necessitat de desplaçaments o el professor que donarà clas-

ses, ampliant l’oferta educativa, en “aules interactives”. Així, l’alumne podrà, sense ser-hi,

preguntar al professor o participar activament a la classe.

És el món del futur, i ja el tenim aquí amb aquestes noves formes de formació que aposten

per les aplicacions tecnològiques més trencadores. En aquest cas, es farà servir una de

Techno Trends, amb equips Tandberg 990 i càmeres de documents Eye-View de Wolfvisión.

Es podran fer reunions en sales mitjanes, i transmetre documents i imatges d’alta resolució

en directe. Tot d’unes habitacions a unes altres situades a molts quilòmetres de distància.

www.upc.edu

Segimon Serrallonga, un poeta nostre dels gransL’obra del poeta i filòleg Segimon Serrallonga, rica i complexa, és poc coneguda pel gran

públic però molt valorada per la crítica. Molt lligat a la Universitat de Vic des del seu nai-

xement, l’any 2000 es va convertir en el primer professor emèrit d’aquesta institució. Ara,

sis anys després de la seva mort, una trentena de persones han fet una lectura comentada

dels seus poemes. A més, es va presentar l’antologia de la seva obra i un audiovisual sobre

el poeta realitzat pel Servei d’audiovisuals de la UVic.

Segimon Serrallonga (Torelló, 1930) va ser una de les personalitats més emblemàtiques en

la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Va ser un dels fundadors de l’Assemblea de

Catalunya, afiliat al PSUC des de 1968, i fou membre del Congrés de Cultura Catalana. Va

impulsar les revistes inquietud i Reduccions. i malgrat la brevetat, la seva obra és una de

les més valorades de la literatura catalana actual. Hereu de l’obra de Carles Riba, formava

part del Grup Poètic de Vic. Només va publicar dos llibres: Eixarms (1974), i Poesia 1950-

1975, que va merèixer el premi Crítica Serra d’Or 1980. També va fer traduccions i versions

en català de l’Eclesiàstic i la Saviesa, el Metí de Bertolt Brecht, les Noces del cel i de l’infern

de William Blake, i de poetes clàssics com Petrarca, Rimbaud, Goethe. Així com també va

ser autor de treballs i estudis sobre Riba, Carner, Verdaguer, March, Dickinson i Blake.

www.uvic.cat

notícies breus

En col·laboració amb: Amb el suport de: Organitzat per:

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits

Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

CURSOS ABRIL - JUNY 2008

Curs “La història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir de l’1 d’abril de 2008.Horaris: Grup A-5: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup A-6: dimarts i dijous de 18 a 21 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup A-7: dimecres de 18 a 21 hores, del 2 d’abril al 4 de juny de 2008. Grup A-8: dissabtes de 10 a 13 hores, del 5 d’abril al 14 de juny de 2008.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 40e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007

Curs “La història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir de l’1 d’abril de 2008.Horaris: Grup M-5: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup M-6: dimarts i dijous de 16 a 19 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup M-7: dimecres de 16 a 19 hores, del 2 d’abril al 4 de juny de 2008. Grup M-8: dissabtes de 10 a 13 hores, del 5 d’abril al 14 de juny de 2008.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 60e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007

L’HIPERBÒLIC La ConvIdada6

Els contes ofereixen missatges universals”

Gisela Lladó, aquest somriure etern i amable, i aquesta veu dolça i de conte, és la Ventafocs del nou musical Bos-cos endins, de Dagoll Dagom. Amb tres discos publicats, i amb tres musicals a l’esquena, ja s’ha formant una carrera sòlida i coherent abans que, al maig, re-presenti Andorra al Festival d’Eurovisió.

Albert Lladó, albert@edicat.catFotos: ivan Giménez i Pilar Almerych

Gisela Lladó, cantant

Ja fa 7 anys de la teva participació a Ope-ración Triunfo. Com recordes, amb la pers-pectiva del temps, aquella experiència?El balanç és positiu. El concurs va ser molt maco i, encara que ho vam passar mala-ment amb les nominacions setmanals, va ser una experiència irrepetible. Ara, segur, pagaria per tornar a repetir-ho.

Encara tens contacte amb algun company o professor? Amb quin?Sí, intentem tenir contacte. Sobretot, amb les noies. Però totes treballem molt... i és difícil.

Llavors estudiaves Periodisme. No has vol-gut tornar-hi?La veritat és que, com he treballat sempre,

i he tingut molta sort, no m’ho he plantejat. Però mai se sap.

I la teva passió pels cavalls? Encara pots gaudir-ne?Ho tinc una mica apartat, perquè amb tanta feina és difícil. A més, és un esport de risc. Però ho trobo a faltar...

Des del principi de la teva carrera, has tin-gut una relació molt estreta amb el món Disney. Per què creus que la teva veu en-caixa amb aquestes històries?Suposo que no només és la veu. També, la imatge. Tinc una veu que no és gruixuda, i la meva imatge sempre riallera encaixa bas-tant amb aquests tipus de pel·lícules.

El 2003, vas guanyar la Gaviota de Plata del Festival Viña del Mar amb “Este amor es tuyo”. Quines portes et va obrir?Va ser una satisfacció molt gran, anar a un festival tan important i guanyar-lo. Vaig fer promoció a Xile i va servir per a què em co-neguessin a l’altre costat de l’oceà.

Al teu segon disc, Más allá (2003), t’estre-nes com a lletrista. Des de quan escrius?Sempre he pensat que, si l’escrius, la cançó és una mica més teva. Tenia moltes ganes d’explicar coses.

Tal com rajaNom complet: Gisela Lladó Cánovas.

Lloc i data de naixement:

Barcelona, 01/01/1979.

Un llibre que ens recomanaries: El perfume.

I una pel·lícula: El sexto sentido.

Plat que cuines millor: La pasta.

Una mania: Anar sempre molt ben perfumada.

Una qualitat: Pencaire.

Un somni: Continuar vivint en un somni.

On t’agradaria anar de viatge: Al Japó, per

exemple.

Tens fama de ser molt… alegre

Sempre he pensat que, si l’escrius, la cançó és una mica més teva”

OT va ser una experiència irrepetible”

L’HIPERBÒLICLa ConvIdada 7

El 2006, surt el teu tercer disc, Ni te lo imaginas. Com creus que ha evolucionat la teva música? Per quan un altre disc?Espero que el més aviat possible. Vaig poc a poc. M’agradaria fer alguna cosa més moder-na, però això es va veient durant el procés.

Ara, al maig, representaràs Andorra al Fes-tival d’Eurivisió. D’on treus el temps per preparar-t’ho tot?No sé... (riu). Em cuido molt, i estic molt per la feina. Ara, els mesos que queden, estaré sense vida personal per aprofitar totes les hores i preparar-me bé, com a mi m’agrada.

Boscos endins és l’obra que ara represen-tes, interpretant a Ventafocs, al Teatre Vic-tòria. Es tracta d’un musical a partir de di-versos contes populars. Com s’enllacen?Tot s’enllaça dins del bosc. Boscos endins és el punt de trobada on els contes es co-neixen entre ells, i tots volen aconseguir el mateix, i passar pel mateix camí.

És una obra que ja es va estrenar a Giro-na, amb un notable èxit. Per què creus que aquests tipus de contes enganxen a la gent? Són símbols eterns?Els contes ofereixen missatges universals i, per tant, sí, són eterns. L’amor és amor sempre, la por és por... Són conceptes sen-se temporalitat, de l’ésser humà.

I què és allò que més t’ha sorprès de treba-llar amb Dagoll Dagom.Sens dubte, la seva qualitat humana. La seva calidesa. Són artistes en tots els sen-tits. Això s’agraeix molt.

És el teu tercer musical. I sortir a escena no només vol dir cantar. T’agradaria arri-bar a ser actriu de text?M’encantaria. M’atrauen molt el món del cinema i la televisió. Seria un pas més enda-vant. Si surt l’oportunitat, m’agradaria molt.

Allò que m’ha sorprès més de treballar amb Dagoll Dagom és la seva qualitat humana”

L’HIPERBÒLICaLtavEu8

Els Pets i Gossos: el millor pop-rock del 2007Comença un nou any i toca repassar els fruits de l’anterior. És per això que per ca-torzena vegada s’organitzen els Premis Enderrock, una cita per repassar la darrera collita de la música catalana. Aquesta serà una edició especial perquè la revista cele-bra el seu quinzè aniversari. Però, qui són els guanyadors? Us presentem l’opinió de la crítica i del públic sobre els millors discos del 2007. Un repàs a un any molt fructífer.

La crítica: Els Pets, Sanjosex i Lídia PujolEl millor disc en català del 2007 segons un grapat de periodistes i experts ha estat Com anar al cel i tornar (DisMedi) d’Els Pets. Després de més de vint anys damunt dels escenaris, els de Constantí segueixen rein-ventant-se a cada nou disc. Pel que fa a la cançó d’autor, la crítica ha valorat molt positi-vament el segon disc del bisbalenc Sanjosex, Temps i rellotge (Bankrobber), mentre que Els Amants de Lilith (Temps Record) ha fet mereixedora a Lídia Pujol del premi de millor disc de folk. Els darrers treballs d’Obrint Pas i dels manresans Gossos també han tingut el seu reconeixement, mentre que els Cuentos chinos para niños del Japón (Naïve) de Love Of Lesbian han estat valorats com el millor disc català en altres llengües.

El públic: Gossos, Cesk Freixas i La CarrauUn any més el públic i la crítica opinen dife-rent. Prop de 7.000 persones han dit la seva i d’aquest recompte n’ha sortit una selecció per votació popular. Després de 15 anys de carrera, els Gossos han rebut una merescu-da recompensa. El quintet s’ha endut els pre-mis a millor grup i millor disc de pop-rock pel seu darrer treball, Oxigen (Música Global). Un CD que reafirma el seu so més elèctric i un premi que els anima: “és la confirmació que després dels canvis que hem viscut anem per bon camí”. Els Obrint Pas també han tin-

Elisenda Soriguera FOTO: Juan M. Morales

www.enderrock.com

CLARA ANDRÉSDies i diesLa jove cantautora valenciana ha vist finalment

editat el seu esperat primer disc. Inici (autoprodu-

ït, 2005) es va considerar una maqueta molt ben

editada, i així ha de ser concebuda, perquè no

arriba al nivell de Dies i dies, on inclou les mateixes

cançons d’aquell però amb no poques novetats,

com el poema del barceloní Josep Pedrals “Per-

sonatges”. Onze bellíssimes cançons unides pel

nexe d’una veu càlida.

Helena M.Alegret

NiSEiContinentsEl segon disc de Nisei és una col·lecció de temes

per a pioners que s’aventuren a descobrir nous

móns, elaborades amb l’esperit indòmit d’aquells

que són conscients del repte que volen assolir

amb una proposta volgudament trencadora. Un

so que ens remet als analògics anys setanta, a

la brutor originària de les sis cordes estripades,

del baix profund, dels vents riffejats. Trenquen els

esquemes de rock.

Roger Palà

OLiVA TRENCADALa música de la calmaLa música de la calma segueix el pas d’unes onades

que piquen amb força, una força que ens fa surar

en lloc d’ofegar-nos. Aquest treball és un recor-

regut per descobrir tonades de caire tradicional

“amb una sonoritat moderna” i ens traslladen a

una Mallorca d’anys enrera. Oliva Trencada canten

que “la felicitat analògica/ens marca un camí

ben buit”. Sort que les seves cançons omplen el

buit.

Elisenda Soriguera

gut el reconeixement del públic amb el premi a millor directe i DVD, mentre que Víctor s’ha endut el guardó a millor cançó per “Mai més”. Pel que fa a cançó d’autor, el penedesenc Cesk Freixas ha estat el millor artista, Treu banya (Música Global) de Gerard Quintana el millor disc, el comiat del Llach millor directe i “Tirar a matar” d’Òscar Briz la millor cançó d’autor. A folk i noves músiques, el reconeixe-ment ha estat per La Carrau, que el darrer

any van publicar Dins la Taifa (Propaganda Pel Fet!), les joves Xazzar com a millor directe i el tema “Tinc una pena” de Miquel Gil millor cançó. El trio barceloní Sidonie són el millor grup català en altres llengües, i el grup re-velació ha estat per als joveníssims Teràpia de Shock. Estigueu atents a aquest grapat de noms que han marcat el ritme del 2007. Quina serà la banda sonora del 2008?

Roda EL Món...L’HIPERBÒLIC

9

L’aCudIt

És un ocell? És un avió?...“No, es supercocooooo!”, contestàvem a cor la canalla-potser-massa-grandets-però-encara-enganxats-a-Barrio-Sésamo, no sé quants segles fa. Alguna cosa deuen tenir els augmenta-tius que sovint es desprenen de la seva condició de prefixos i es converteixen en mots amb vida pròpia: hiper, mega…

El súper, tanmateix és una mica especial. Tant, que el diccionari en recull dues accepci-ons, una per a l’adjectiu/adverbi (“Ens ho hem passat súper”, sense que calgui dir super-bé) i una altra per al Bon Preu. Però el gust popular per aquest exprefix ha sedimentat més significats, des de la de súper de la gasolinera fins a la de soci del club més club d’aquest país: el Súper 3. I encara, els més grans de 30, és probable que en recordin un altre, aquell home mostatxut que enviava en Mortadelo i Filemón a les missions més absurdes: el súper (originalment, superintendent).

I vés per on, malgrat aquesta familiaritat tan còmoda amb un mot que, tanmateix, no és fàcil de pronunciar (reconec que jo sóc incapaç de fer com en Petri i la Ruïnosa que ho saben dir amb la “e” neutra, i no a la castellana), això del Superdimarts americà no m’acaba d’entrar. No sé si és perquè em sembla una paròdia de les aventures d’en Superman o perquè el dimarts és un dia ben estrany per fer aquestes coses. El cas és que quan sento parlar del superdimarts als infor-matius sempre em penso que han arribat les novetats de la cartellera. Les estripades, és clar. I mira que s’hi escarrassen, els mitjans, perquè ens hi avesem. Com si a nosaltres ens importessin un rave les trifulques per ser el candidat finalment escollit per presentar-se a candidat a escollir finalment. O potser sí, que ens ha d’importar, i jo no me n’he assabentat?

Per no parlar, és clar, de la Superbowl. La casualitat ha volgut que les dues supernotícies coin-cidissin en el temps, i ja tenim la matraca elevada al cub. Amb la feinada que tinc a escatir si el partit que toca aquesta setmana és de Lliga, de Copa o de la Xampinyons i ara volen que m’inte-ressi pel futbol americà. Tan rucs els semblem, que es pensen que realment ens faran comprar els cromos del vailet que va fer el gol de la victòria? Segurament sí, em temo. Al capdavall, si han aconseguit que els aficionats catalans al motor es divideixin en alonsistes i no-alonsistes (per no dir res de les pobres ànimes càndides que no tenen altra feina que anar al circuit a esgargame-llar-se i dir-li el nom del porc a un paio que abans d’ahir no sabien ni qui era), no m’estranya que es pensin que sí. Que ens col·locaran aquest cromo i tants com calgui.

www.acpg.catAmb: Pau Vidal

L’HIPERBÒLIC tEMa dEL MEs10

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Seixanta anys sense GandhiEl passat 30 de gener va fer 60 anys que va morir Mohandas Karamchand Gandhi, el pensador i polític indi que va ser assassinat per un integrista el 1948 a Nova Delhi, des-prés de 79 anys de lluita pels drets de les minories i de la invitació constant a la deso-bediència civil a través del pacifisme.

D’advocat a líder espiritual

Fill del primer ministre local de Porbandar, actual Gujarat, Gandhi es va formar en Dret a Londres, però era un estudiant me-

diocre. Tímid i gens dinàmic als tribunals de Bombay, no va arribar mai a tenir l’èxit com advocat que ell hagués volgut. Per això, segurament, va acceptar l’oferta de feina d’una empresa india, el 1983, per treballar a Sudàfrica. Allà, en aquest país, va comen-çar a patir les injustícies socials què li van despertar una consciència que mai abando-naria. Més tard, per la seva coherència vital i política, se l’anomenaria “Mahatma”, la gran ànima.

El naixement d’un heroi

El jove Mohandas topa amb la humiliació que pateixen els indis a Sudàfrica. Una opressió que ell pateix en primera persona, per primer cop, quan en un tribunal de Durban li dema-nen que es tregui el turbant. Gandhi abando-na la sala. Més tard, arriba l’incident que con-vertiria aquell noi, que no havia llegit un diari fins els 18 anys, en un motor per la lluita dels més desfavorits. En un viatge a Petroria, va ser expulsat del tren per no voler desplaçar-se del vagó de primera classe al de tercera, reservat a la gent de color. L’activisme polític acabava de començar.

Els anys a Sudàfrica, de 1893 a 1914, van anar creant un personatge que cada vegada seria més conegut. El 1894, funda el Par-tit Indi del Congrés de Natal i comença a

denunciar totes les violacions dels drets civils i la discriminació per part dels bri-

tànics. És a Johannesburg on convo-ca la primera manifestació massiva, adoptant noves formes de protesta, sempre rebutjant la violència. És en aquesta trobada on crea, per primer cop, la plataforma satyagraha, que cerca la “veritat espiritual”.

Influències

Gandhi va ser influït, bàsicament, pel text sànscrit Bhagavad Gita, on es recullen les ensenyances del déu Krishna, per les lec-tures de Tolstoi, especialment del llibre El regne de Déu està en tu, i per l’anarquista americà David Thoreau, autor de La deso-bediència civil. Un pensament que beu de diverses fonts i que té en la pràctica diària el seu camp de batalla més potent. Un estil de vida allunyat de la tecnologia, proper a allò que avui s’entén com ecologisme, i que utilitza el propi cos, com en les vagues de fam, com a arma de combat. Un compromís físic, en definitiva, dedicat a una concepció espiritual de l’ésser humà i de la autonomia del poble indi.

Retorn a l’Índia

El 1915, Gandhi torna a l’Índia amb la seva dona i fills, que s’havien reunit amb ell a Su-dàfrica el 1897, i comença a participar en diverses activitats per seguir creixent en la seva idea de resistència passiva. El 12 de març de 1930, organitza la “Marxa de la Sal”, una manifestació que creua tot el país

L’HIPERBÒLICtEMa dEL MEs 11

amb milers de seguidors i on es protesta pels abusius impostos sobre aquest producte. El seu poder per reunir fidels ja és una realitat.

Però no és fins els anys 40 que la seva acti-vitat comença a ser motiu de titulars de pràc-ticament tot occident. S’oposa a la partició de l’Índia entre musulmans i indis, i al Pla de Missió del Gabinet que vol el govern britànic el 1946. Però no és un tema fàcil i, de fet, és una de les grans derrotes del líder. Entre el mateix any 1946, i el 1947, moren més de 5.000 per-sones en enfrontaments religiosos.

El 15 d’agost de 1947, l’Índia s’independit-za de la Gran Bretanya, un dels grans anhels de Mohandas. Però la separació de la part musulmana el mateix any, l’actual Pakistan, li provoca una profunda tristesa.

La mort d’un símbol

L’assassinat de Gandhi, a mans d’un segui-dor de la ultradreta índia, que el culpava del debilitament del govern perquè demanava constantment indemnitzacions al veí Pakis-tan, va posar fi a la vida d’un mite. Segons

abans de morir, va exclamar “Hey, Rama”, un crit a favor de la pau.

Sense haver guanyat mai el Nobel de la Pau, encara que va ser nominat cinc vegades, la figura de Mohandas Gandhi representa un tipus de lluita, constant, coherent, que ha influït en pensadors i polítics posteriors. De fet, avui, amb la mort recent de Benazir Buttho, sembla que poc ha canviat. La resis-tència, sempre pacifica, i sempre desobedi-ent, continua.

L’HIPERBÒLICunIFICCIons12

Unificcions, l’aventura de crear històriesUs imagineu a Egipte sols o amb algun col-lega passejant pels carrers d’El Caire o vi-sitant les piràmides? No cal que comenceu a estalviar, només heu de posar-vos davant l’ordinador i començar a escriure. L’Hiperbò-lic organitza el concurs literari Unificcions, que, amb la intenció de potenciar la crea-ció literària, s’acosta als universitaris i joves d’entre 18 i 30 anys de Catalunya, les Illes i el País Valencià. Potenciar la creació en llen-gua catalana és per als organitzadors, a més d’un repte personal, una necessitat donada la falta de mitjans per engrescar a escriure.

L’any passat, un concurs literari a través de la xarxa va arreplegar més d’un miler d’es-tudiants de Secundària, unes 200 escoles d’arreu de Catalunya, les Illes i el País Va-lencià, va demostrar la força creativa d’uns joves que prengueren Rodoreda, Pedrolo i Pla com a referent de les seves creacions. Aquest any, i veient l’èxit de l’edició passada, s’ha organitzat, paral·lelament, a través de L’Hiperbòlic, Unificcions, un concurs molt similar a Ficcions, però per a universitaris i joves d’entre 18 i 30 anys.

El funcionamentLa intenció és potenciar, entre tots, la creació literària a la xarxa, prenent com a referència escriptors catalans com Mercè Rodoreda, Quim Monzó, Toni Sala, Joan Francesc Mira i Maria Jaén, proposant als participants que desenvolupin la seva història, en quatre capí-tols, a partir de fragments d’aquests autors.

Els participants podran registrar-se al web www.deria.cat/unificcions i enviar, així, els nous capítols, segons el calendari. A més, el web servirà com a eina per cercar recursos per escriure els capítols, amb enllaços d’inte-rès, amb un fòrum on compartir dubtes i pro-postes, i on es podran comentar els capítols dels altres participants. Els inscrits hauran de ser grups de fins a tres membres (també s’acceptarà la participació individual).

El calendari El concurs durarà del 4 de febrer al 20 d’abril de 2008. El veredicte del jurat es farà públic el dia 23 d’abril, coincidint amb el dia de Sant Jordi. Cada quinze dies, apro-ximadament, el grup de participants haurà de publicar un nou capítol de la història. I el 20 d’abril de 2008 serà la data màxima per presentar el quart i últim capítol, i el jurat decidirà el grup guanyador.

El premi, un viatge a EgipteEl Nil, les piràmides, els deserts... El millor és un viatge a Egipte per al grup guanyador. Però tothom que participi fins el final tindrà premi. Així que ja cal que comenceu a inspi-rar-vos si voleu passar unes vacancetes en terres egípcies envoltats d’ història, aventu-ra i plaer.

Calendari del concurs1 - 17 Febrer Inici18 Febrer - 2 Març Capítol I3 - 16 Març Capítol II17 Març - 6 abril Capítol III7 - 20 abril Capítol Iv23 abril veredicte finalistesFinals de Maig Entrega de premis

Deixa t atrapar per l escriptura

www.deria.cat/unificcions

Els membres del grup guanyador seran premiats amb un viatge a Egipte.

Participa i guanya un viatge a Egipte

uniFiccionsL,aventura de crear històries

L’HIPERBÒLIC

“Unificcions, l’aventura de crear històries” és un

concurs dirigit als alumnes universitaris de llen-

gua catalana.

A partir d’un mateix capítol ja escrit, s’haurà de

crear una història que es dividirà en quatre ca-

pítols més. Els participants hauran de ser grups

de fins a tres membres (també es pot participar

individualment).

Diego Giménez, diego@edicat.cat

L’HIPERBÒLIC13JovEntut

Tens dubtes? Assessora’t en línia a JOVE.CAT

+ informaciówww.jove.cat

Si tens algun dubte sobre sexualitat, dro-gues, trastorns alimentaris, els estudis, la feina... i no saps a qui adreçar-te, ara ho pots fer directament connectant-te a JOVE.CAT. Aquest servei d’assessorament en línia funciona des de principi de febrer i l’ha po-sat en marxa la Secretaria de Joventut de la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de la Joventut. Si ho proves, veuràs que en només un màxim de 72 hores rebràs una resposta personalitzada i confidencial.

Aquest nou servei d’assesorament i infor-mació per Internet està concertat amb enti-tats especialitzades que, a través dels seus experts, donaran resposta a les teves pre-guntes. Les associacions i organismes que t‘atendran són: CJAS, en temes de sexualitat i concepció, ABD-Energy Control sobre dro-godependències, l’Associació Contra l’Ano-rexia i Bulímia per als trastorns alimentaris, Educaweb sobre temes d’educació i forma-ció, l’Oficina Jove de Treball en qüestions de feines, SIDA STUDI (VIH/SIDA), l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella per als dubtes de sexualitat i afectivitat, i l’Agència Catalana de la Joventut sobre l’habitatge.

Conscient que sovint et connectes a la xar-xa, la Secretaria de la Joventut t’ofereix un seguit d’eines centrades en els temes que més t’interessen. D’aquesta manera el Go-vern s’adapta, tal i com contempla el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya, a les teves necessitats i a les de la resta de joves. A JOVE.CAT hi trobaràs centralitzada i unifi-cada tota la informació i els recursos inte-ressants per a la teva vida quotidiana.

És veritat que si prenc amfetamines,

m’ajuden a estudiar?

Puc tenir crèdits si treballo a l’estiu en

una ONG?

Faig 1,70 d’alçada i peso 60 kg, quin és el

meu pes adequat?

Què necessito per optar als ajuts al

lloguer?

Joventut t’orienta, de forma personalitzada, sobre els temes que més t’interessen

L’HIPERBÒLIC Món vIu14

Sostres enjardinats

Millorar l’entorn urbà, reduir la despe-sa energètica i les emissions de CO2 es pot aconseguir si les ciutats omplen els edificis de vegetació.

Segons estudis fets al Canadà, i un article publicat a la revista Biosciencie de l’ Institut Americà de Ciències Biològiques, l’enjardi-nament de sostres, terrats i façanes pot suposar un increment de la qualitat de vida de les persones. D’una banda, sembla que és positiu per a la psi-cologia dels habitants de la ciutat, i, d’altra banda, es pot millorar el clima urbà ja que la contaminació i fums són parcialment filtrats.

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

Oasis urbans per millorar la vida i estalviar energia

Però, a més a més, també de cara als edificis tot són avantatges: els sorolls es redueixen, l’aï-llament contra el fred augmenta i, en general, totes les superfícies queden més protegides de les gelades. També serveix per controlar les temperatures, i a l’estiu redueix el consum de la refrigeració fins un 25%, i a l’hivern evita la pèrdua de la calor fins al 50%. Això sí, abans de començar res, la part que es vol convertir en jardí s’ha d’adaptar. Després, a poc a poc, comença a formar-se un hàbitat al voltant de les plantes, i això fa que hi hagi aliment i refugi per a d’altres plantes i animals.

Ara tothom és conscient de la importància de controlar la despesa de les energies, i con-trolar les emissions CO2 per fer les ciutats més ecològiques, confortables i sostenibles.

Aquets jardins són, tanmateix, una manera de controlar allò que els experts denominen “illes de calor”, provocades pels materials de construcció dels edificis, i que fan créixer la temperatura de les grans ciutats. Tot això són temes que incideixen en la nostra qualitat de vida i en la sostenibilitat del planeta. I es pot reduir si s’aprofiten les propietats ecològi-ques que donaria la introducció de vegetació als terrats i sostres dels immobles urbans.

Ara mateix, en ciutats punteres es fan es-tudis i dissenys i, fins i tot, es donen sub-vencions per facilitar la seva construcció. A Chicago, als Estats Units, hi ha més de 200 terrats enjardinats i una anàlisi de la con-sultora Weston Design afirma que els seus habitants s’estalviaran prop de 68 milions

de euros d’energia. Això equivaldria a la producció de diverses centrals tèrmiques de carbó o d’una petita central nuclear, si fos a tota la ciutat. En paraules tècniques, aprofitar d’aquesta manera la vegetació és un “sistema natural de eficiència”.

Les ciutats de Portland i San Francisco, també als Estats Units, van ser les primeres en fer servir els terrats ecològics als anys vuitanta. Després, responsables de Nova York, Washington i Chicago van començar

Aquests petits jardins urbans redueixen a l’estiu l’aire refrigerat i a l’hivern conserven la calor.”

L’HIPERBÒLICMón vIu 15

a impulsar-les respectivament. A Europa, els primers en posar en pràctica aquest sistema van ser els països escandinaus i de l’Europa central –sobretot Alemanya on diuen que hi ha un 20% de terrats-, durant els anys sei-xanta. A la Gran Bretanya i Holanda també s’estan fent importants esforços en aquest tipus de construcció. I a Tòquio, des de l’any 2001, una normativa municipal obliga a que almenys un 20% dels terrats de més de 1000 m2 siguin verds.

Com es fan? Són cars?Ciutats verdes plenes de terrats i sostres amb flors, gespa i plantes en lloc de ciment, teules o maons. A qui no agradaria treure el gris de les ciutats. Però com es fan? Hi ha molta dife-rència amb els tradicionals per construir-los? Per fer-los verds s’han de superposar unes quantes capes cap a l’edifici. Així, l‘estructu-

ra de l’immoble s’aïlla i es prepara per a la plantació, el manteniment de la vegetació i el sistema de drenatge de l’aigua. L’elecció de les espècies vegetals es fa tenint en compte tant les característiques de l’edifici com el cli-ma de la ciutat.

El preu és molt més car que els convencio-nals. Roofscapes, una empresa especialit-zada, cobra pel disseny i la instal·lació entre 1.000 i 2.400 euros el m2, tres vegades més. No obstant això, aquests sistemes te-nen una durada de 30 a 40 anys, el doble que els normals. D’altra banda, a moltes ciu-tats s’ofereixen ajuts per reduir el preu final, i moltes vegades els veïns es posen d’acord amb constructores o empreses per instal·lar-los a diferents immobles al mateix temps, la qual cosa redueix molt el preu final. Per què no voldria viure en un oasi?

Per a més informació:www.greenroof.se

www.earthpledge.org

Més informacióhttp://www.bcn.fjmiro.cat

L’HIPERBÒLIC17tEndènCIEs

País de samurais i geishes, un estat on el cap de la nació és un quasi inexistent em-perador. També és bressol de les més noves tecnologies i d’empreses que lluiten dins del capitalisme més ferotge. Si afegim la cultu-ra del manga o tot allò relacionat amb Hello Kitty, trobarem, a més, tot un fenomen que ja coneixem de prop els coolhunters (caça-dors de futures modes) de tot el planeta. El Japó és terra de tendències i tothom mira cap allà per veure què és el que està pas-sant, perquè és molt possible que finalment aquests costums arribin a casa nostra.

El Japó, el país del sol naixent marca tendènciesAra, “kawaii” és la paraula de moda entre els joves japonesos i vol dir maco o tendre, o “cute” en anglès. Defineix tota una manera de viure i pensar, tot un món certament una mica estrafolari i, sobretot, cridanerament infantil. Per tot el barri de moda de Harajuku de Tòquio, podem trobar-nos representants d’aquesta tendència: joves amb faldilles prisades, semblants, maquillatges i penti-nats amb molta imaginació, de malsons o acabats de sortir d’un còmic... Diuen que aquest mon oníric i ple de fantasia és el nostre futur i una demostració del present. Segons experts, aquesta moda que envaeix tots els àmbits de la societat és la demos-tració de la negació de la societat japonesa, un món que no és pas engrescadora per als joves, vaja.

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

Kawaii, el més cool d’orient

El sentiment de tornar a la infantessa és compartit també pels coneguts com “ota-ku”¸ els aficionats de la cultura anime/manga. Aquesta, té el seus orígens a finals de la II Guerra Mundial i va sorgir d’un còctel de cultura popular nord-americana, dibuixos animats i una gran pèrdua d’identitat japo-nesa. Un altre grup és l’anomenat les “shô-jo”, les nenes-dones, ni una cosa ni l’altra, i que ara mateix són una mena de corrent social i cultural. L’enorme revolució tecnolò-gica i la gran transformació econòmica del Japó, no han frenat pas aquests moviments juvenils. Es podria dir que són els símbols rebels juvenils, del seu inconformisme, i que no els agrada aquest món actual.

Ara podem veure cinc cèntims d’aquests sentiments que omplen la cultura nipona ju-venil actual. La Fundació Miró de Barcelona està fent el cicle “Kawaii”. Va començar amb l’artista Erina Matsui, amb obres de temes infantils turmentats i nostàlgic. Ara acaba de començar la de Chiho Aoshima¸ i les se-ves obres seductores i al mateix temps una mica tenebroses. Abans d’estiu ens visita-ran dos representants més d’aquest corrent Kawaii: Tomoko Sawada i Kohei Nawa.

L’HIPERBÒLIC BoCa a BoCa18

Volem informar als consumidors que tenen molts drets”

Les rebaixes s’han convertit en una tra-dició més i, fins i tot, en una diversió. La seva arribada són sempre notícia, tant les de després de les festes nadalen-ques com les de la temporada d’estiu. Formen part del nostre costumari i tot-hom les espera per gaudir-ne com un servei més d’oci, o per resoldre necessi-tats. Un altre tema és si estan justifica-des o no quan hi ha tants establiments outlet, amb preus reduïts de productes fora de temporada i oberts tot l’any, o bé d’altres botigues amb liquidacions contínues. Però d’això potser en parla-rem un altre dia. De moment, en Jordi Anguera, director general de l’Agència Catalana de Consum, ens informa so-bre les condicions i les recomanacions bàsiques a l’hora d’anar a comprar du-rant les rebaixes

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

Jordi Anguera, director general de l’Agència Catalana de Consum

durant les rebaixes. De tota manera, és la botiga la que ha de demostrar els preus que tenia abans i acreditar-los. I sobretot, hem de recordar que la factu-ra de venda, el tiquet, és on ha de sor-tir el preu. Normalment, el comerciant no acostuma a arriscar-se a fer aquest tipus de frau. Perquè no oblidem que els consumidors es van fixant en els preus dels productes, comparen i, mol-tes vegades, justament, estan esperant a les rebaixes per comprar-los.

Parlem dels consumidors, coneixen els seus drets durant aquesta campanya? És possible reclamar encara que siguin pro-ductes rebaixats?Les rebaixes són quasi un costum més des de fa anys, tothom les coneix bé. Normalment, els consumidors on troben més problemes és en sectors nous on hi ha noves formes de vendre com, per exemple, Internet. És a dir, les rebaixes són un producte, un ser-vei bastant habitual i tradicional, i tant els empresaris com els consumidors coneixen com funcionen i no generen problemes. Per la nostra part, fem l’ac-tuació de control i d’inspecció. És pos-sible que un any es disparin les quei-xes perquè algun tipus d’establiment o tipus de marca concreta hagi fet una promoció molt especial i aquesta no hagi satisfet els consumidors. Però són temes molt puntuals.

Quin és el frau més comú? Les denúncies més abundants són d’alguna estafa en particular?Les més habituals són anticipar-se al període, començar abans d’hora. Des-prés, que les condicions de venda no són les mateixes, com ara, per exem-ple, si s’accepten targetes o si s’accep-ten canvis (si no agrada el producte encara que estigui bé). Totes les con-

Podem saber si actualment hi ha més re-baixes que altres anys? Com es controlen? En realitat, el que estableix la Generali-tat és el període de rebaixes, perquè la decisió de fer-les o no, depèn exclusiva-ment del comerciant. I això dependrà de com li hagi anat la temporada anterior. Llavors, hi haurà més estoc d’oferta si ha estat fluixa que si ha fet moltes vendes. Des de l’agència, el que sí que vigilem i controlem és el període estipulat, que ningú les faci abans o continuï després. Si decideixen fer-les, el mínim és d’una setmana. En general, no és una campa-nya especialment problemàtica, encara que, en tot cas, tenim previstes fer unes actuacions de control, dues-centes ins-peccions, concentrades principalment en el primer mes, perquè molts comer-ços no esgoten els dos mesos de temps.

Aquestes accions són independents de les reclamacions que podem rebre aquest any i nosaltres mirarem que ca-dascuna comporti una actuació de vigi-lància addicional.

Com es controla el preu original d’un pro-ducte? Que l’etiqueta sigui correcta?Tenim dues maneres. La primera, amb inspeccions prèvies abans de les re-baixes. És a dir, els inspectors de la mateixa manera que vigilen que no co-mencin abans del període legal també, seguint uns termes establerts, agafen mostres de preus originals. Així és més fàcil en el cas que hagin d’anar desprès per comprovar-los com, posem el cas, el d’un consumidor que denuncia un lloc on troba diferències entre els preus d’origen i els que porten les etiquetes

sxc.hu

19L’HIPERBÒLIC

19HIstÒRIEs dE CataLunYa

La innocència dels sentiments

El 6 de febrer de 1813, amb només 21 anys, Gioacchino Rossini va estrenar la seva gran òpera dramàtica Tancredi a La Fenice de Venècia, un dels teatres d’òpera més prestigiosos d’Europa, on s’han estrenat moltes de les òperes italianes més conegudes. Rossini, doncs, va assolir l’èxit sent molt jove i, al llarg de la seva carrera, va compondre més de trenta òperes de diferents gèneres.

En concret, Tancredi es va representar en una de les dues versions que Rossini havia escrit en només un mes de diferència. Una amb desenllaç feliç –coneguda com “la versió Venè-cia”– molt adequada al gust de l’època, i l’altra, amb final tràgic, “la versió Ferrara”, més ajustada a la tragèdia de Voltaire, en què estava inspirat el llibret. Dues versions que els circuits operístics actuals acostumen a oferir en un format híbrid.

Tancredi és un melodrama heroic ambientat a l’any 1000, a la Sicília amenaçada pels mu-sulmans. En aquest escenari, els enamorats Tancredi i Amenaide es veuen separats per lluites polítiques. En concret, ella és entregada en matrimoni al sultà, amb qui el seu pare acaba d’establir una aliança. I malgrat que ella es nega a casar-se, Tancredi es considera traït per la seva enamorada.

I, precisament, en aquest punt de la història, les dues versions de Rossini divergeixen. En la primera, després de desafiar i matar el seu rival, Tancredi acaba recuperant la confiança en la seva estimada Amenaide i viuen feliços la resta de les seves vides. Mentre que, en la segona versió, Tancredi tan sols torna a confiar en la fidelitat de la seva promesa en jeure agonitzant, després de caure mortalment ferit en el combat contra el sultà.

Sigui com sigui, el gran misteri que acompanya aquesta obra és per què Rossini va donar el paper de l’heroi Tancredi a una dona. Una decisió que sovint ha estat interpretada com un excèntric recurs operístic.

El llibret d’aquesta obra està basat en la tragèdia de Voltaire Tancrède (1759). Voltaire, en la seva peça teatral, va triar com a protagonista un il·lustre guerrer de la història medieval, Tancredi de Hauteville, príncep de Galilea i Antioquia. El personatge ja havia quedat immortalitzat per Tor-quato Tasso a La Gerusalemme Liberata. A diferència de Tasso –que se centra en la fundació de Jerusalem i en un combat entre el guerrer i la seva estimada–, Voltaire va traçar una nova histò-ria d’amor i conflicte. Aquest cop, l’estimada era Amenaide de Siracusa i Tancredi decidia defen-sar el seu honor malgrat que la creia infidel al seu cor, apòstata de la seva religió i traïdora a la seva pàtria. Així, l’elogi de la innocència dels sentiments esdevé el tema principal que, després, Rossini recupera per a la seva òpera Tancredi. I d’aquesta manera, també resulta ben evident la profunditat de les arrels que el Romanticisme afona en una Il·lustració que, tal com passa amb l’ànima humana, tot sovint és menys racional i més emocional del que volem admetre.

www.acpg.catAmb: Oriol Junqueras Helena Moliné

dicions de venda de les rebaixes han de ser sempre les mateixes que té el comerç durant tot l’any. Les condicions comercials no poden disminuir-se pel fet d’estar en rebaixes. L’única condició és que s’ha d’informar sempre d’aques-tes condicions de venda. I també recor-dar que tots els comerciants decideixen lliurement el que volen: acceptar o no targetes, canvis i duració de les rebai-xes (dins el temps regulat). Igualment, després de les compres, poden sorgir problemes amb les garanties, defectes de la qualitat, però no estan especial-ment associades amb aquest període. Precisament, ara tenim una campanya molt interessant envers les garanties. Volem informar als consumidors que tenen molts drets en tot tipus de béns de consum, i que tan sols han de con-servar la factura. En qualsevol cas, i tor-nant a les rebaixes, hem de pensar que és un temps on la gent compra molt i, per tant, això fa que s’acumulin moltes més reclamacions.

Per acabar, quines son les recomanacions bàsiques per quan anem de rebaixes?La primera és planificar, fer una llis-ta del que necessitem. No deixar-nos endur per la publicitat o per un preu assequible. Abans d’anar a comprar, pensar-hi. En segon lloc, comparar. Aquest és un consell també per al Na-dal o qualsevol altre moment, i no no-més per a les rebaixes. Hi ha diferènci-es molt grans de preus en una mateixa localitat en funció del tipus d’establi-ment o bé del temps que tinguem per comparar preus. També, que l’etiqueta tingui una doble indicació amb el preu anterior i l’actual. Els productes s’han de col·locar en un espai concret, sense barrejar-se amb els que no estan rebai-xats perquè això és desinformar el con-sumidor. I vigilar que les condicions de venda i qualitat siguin exactament les mateixes. És a dir, les rebaixes no poden ser mai de les prestacions dels productes que estaven en venda an-teriorment. Igualment, tot el que està rebaixat ha de tenir la mateixa qualitat d’abans, no és legal els fets justament per rebaixes amb materials dolents. L’únic que pot canviar és el preu.

Les rebaixes són quasi un costum més”

guIa JovE L’HIPERBÒLIC 20

MODA EDUCACiÓ SERVEiS NiT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACiÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la Diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACiÓ

EDUC

ACiÓ

Disseny, una professió de futur L’istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny industrial, d’interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

EDUC

ACiÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diploma-tura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUC

ACiÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACiÓ

sxc.hu

L’HIPERBÒLIC21sEXE

Carnaval: temps de disbauxa sexual Carnaval, disbauxa i gresca a voler en uns dies

i unes nits en què tot ha estat permès... Rio de

Janeiro ha estat aquests dies el paradigma dels

plaers carnals. Així és que ja ho sabeu, l’any que

ve, a Rio...

Però la realitat és que som aquí, ja s’han acabat

els foguerons, no sabem quan tornarem a torrar la

nostra llangonissa ni els seus botifarrons... i tenim

una pila d’apunts damunt la taula que són pre-

sents dins les nostres consciències.

Aquests dies, però, ens han donat l’oportunitat de

fer el que no feiem normalment, de ser qui no som

realment, ho hem aprofitat. Ha estat època d’orgi-

es i excessos.

Si vareu anar a alguna festa de disfresses, segur

que sabeu que res no és el que pareix. Si dèiem

que de nit tots els moixos són negres, aquesta

Per Atòmic Girls

nit encara més. No sabem qui s’amaga rere la

màscara de Freddy Krueger, així és que si real-

ment hem establert bones relacions amb aquest

Freddy i la cosa va a més... penseu que després

ens l’hem de trobar pel carrer un dia de pagès i

no el reconeixerem.

Durant el carnaval tots hem estat eufòrics, amb la

libido pujada i hem sortit al carrer amb els nostres

millors vestits, ens hem referit a allò que ens gus-

taria ser i no som, és a dir, la disfressa!

Què s’ha amagat darrere de:1. Pedro de Heidi. Un estereotip bastant usual a les festes de car-

naval d’Espanya, aquell nin innocent que passeja

pels Alps el seu sarró i els seus menets. Bona pre-

sència, amable... Normalment la persona mascu-

lina que decideix aquest tipus de disfressa sol ser

tendre, amb gran interès per la natura i els ani-

mals... En moltes ocasions ha practicat la zoofília

en el seu afany per adaptar-se al medi.

2. Home llop o símil. Rere d’aquest energumen s’amaguen mol-

tes coses fosques. L’home llop sol dur en el

seu interior un home-novio. Què vol dir això?

interiorment molts homes solen sortir a caçar i

fan una bona planta, són simpàtics, educats, cor-

rectes, xerradors, comprensius, amb bona posició

social... però vius! Darrere d’aquestes paraules de

bon rollo a la barra de qualsevol bar a altes hores

de la matinada podem ser víctimes d’un home-no-

vio-llop, que de ser possible, ho és. Primer s’acos-

ten com si no haguessin romput un plat mai, ens

enlluernen amb converses subtils, ens entenen,

ens afalaguen i ens duen al seu bosc... i després,

zas!, l’home llop desesperat apareix amb les se-

ves urpes ben esmolades. Si durant les comparses

carnavalesques has trobat un home llop i no has

fuit, hauràs d’afrontar les conseqüències d’haver

entrat a la seva cova.

3. El rei “trans” del carnaval. Sempre, any rere anys, veim a les discoteques i

sales de festes de carnaval al·lots vestits d’al·-

lotes. Hi ha el cutre, el que amb qualsevol cosa

passada de moda de sa mare es creu que és el

més sexual de tots, amb les seves calces de seda

i els seus tacons de saló, fent moviments femenins

durant tota la nit, descobrint-se al món d’un altre

punt de vista, del femení. Error d’aquest personat-

ge, vol parodiar la dona, però la seva ignorància

sobre el tema el fa quedar en ridícul quan el rím-

mel se li escorre i les calces se li foraden, això

sense contar la barba que li comença a sortir a

aquelles hores de la matinada...! Amb qui lligarà?

El drag queen, aquest sí que s’ho prepara, sap per-

fectament la seva condició sexual, no té dubtes,

només vol divertir-se i disfressar-se d’una cosa

que adora, la dona i el seu glamour. Amb les seves

plataformes i vestit de lluentons, ben estretet, l’al·-

lot té bon cos, sense mames ni cul ni res postís,

tot en el seu lloc, amb allò seu ben posat i ganes

de menjar-se tot el que se li posi per davant, sense

tabús, sense remordiments, amb bones i sobretot

glamour i bon gust. Consell: l’any que ve hauríem

d’aprendre un poc d’aquests carnavals canaris

que fan un homenatge com ningú a la reina drag,

sense distinció de sexe ni res semblant, només

amor, diversió i plaer.

4. El Peter Pan. Per començar, tenim molt clar que la persona que

es disfressa de Peter Pan té complex d’inferioritat,

d’Èdip, de no boixar. La seva edat mental no es

correspon amb la seva edat corporal, cosa que fa

que mantenir una no-relació sexual amb ell es

converteixi en un pecat etern...

5. Nanet de Blancaneus. Aquells que s’han atrevit a sortir al carrer disfres-

sats de nan de Blancaneus tenien molt guanyat,

submissos, divertits, manejables... allò ideal per a

una nit de carnaval. De la poma enverinada, ja se

n’ocuparà en el seu moment.

Aquests han estat només alguns dels diferents

personatges que us podeu haver trobat a les nits

de carnaval. També hi havia la infermera calenta

(tenia una bona xeringa...), el papa i el cardenal

(enmig de les cames tenien un bony considera-

ble), en Hitler i en Mussolini (et volien dur amb

ells a fer una orgia, però, és clar, vares sortir cor-

rents!), el pistoler (duia pistola, en podem donar

fe) i les dones de fer net (aquests sí que estaven

bones...). Esperam que hagueu aprofitat bé la fes-

ta i, si enguany no us heu disfressat, ja ho sabeu,

l’any que ve no falleu, que el vespre dóna molt

de sí... “A Carnestoltes, totes les bèsties

van soltes.”

sxc.hu

L’HIPERBÒLIC CuLtuRa22

Teatre

Péinate como es debidoDe Pocapuc Teatre, basada en l’obra El ángel exterminador de Luis BuñuelDia: 15 i 16/02/2008 Girona. Sala La Planeta. Preu 12 euros

Com pot ser que te t’estimi tanttDe Companyia T de TeatreDia. 22/02/2008Olot. Teatre Principal. Preu: 18/12/6 euros

La Sorra i l’AcadèmiaDe Joan Brossa. Dirigit per Jordi Faura i Abel CollDia: fins 17/02/2008. Barcelona. Brossa Espai Escènic

Música

Steve Earle and Allison MoorerDia:16/02/2008Barcelona. Sala Bikini. Preu: 25-28 euros

The Country Revival FarmersDia: 23/02/2008Pals, Girona

Dansa

The postpianoman surrenderDe Juschka Weigel/inthissectionDia: 23/02/2008 Lleida. Teatre Municipal de l’Escorxador. Preu: 10 euros

Exposicions

L’art del TibetDia: fins 04/05/2008Lleida. Centre Social i Cultural. Preu: gratuït

Golden EyesDia: fins 24/03/2008Barcelona. CaixaForum. Preu: gratuït

Festivals

Barcelona VisualSoundDia: 19/02/2008 al 29/02/2008 Barcelona. Diversos espaiswww.bcnvisualsound.org

ANIMAC (Mostra internacional de Cinema d’Animació)Dia: 26/02/2008 al 04/03/2008 Lleidawww.animac.info

Xerrades

El problema de l’habitatge, estat de la qüestióDia: 27/02/2008Barcelona. Sala d’Estudi ignasi iglesia. Can Fabra

Fires i festes

Fira de l’Aixada. Festes de la Misteriosa Llum(Medieval)Dia: 16/02/2008 i 17/02/2008Manresa

març 2008

Chiho Aoshima

Japanese Apricot 3 - A pink dream, 2007

Digital print mounted under plexiglass

1418 x 1700 mm

Courtesy Blum & Poe, Los Angeles / Galerie Emmanuel

Perrotin, Paris & Miami

©2007 Chiho Aoshima/Kaikai Kiki Co., Ltd. All Rights Reserved

The Cure

Dia: 10/03/2008. Palau dels esports.

Barcelona

El darrer 23 de març, i després d’una llarga absència de 23

anys, va

n tocar a Miami. Ara arriben aquí i e

l grup de Ro-

bert Smith promet co

ncerts de tre

s hores de durada on,

a més de repassar els g

rans èxits de The Cure, podrem

gaudir de les ca

nçons d’un nou àlbum doble de la

banda, que té prevista la data de lla

nçament la

primavera del 2008. www.thecure.com

Bodies, the exhibition

fins 31/03/2008. Museu M

arítim de

Barcelona. Barcelona.

És una proposta innovadora. Es tracta d’una exposició di-

ferent a tot allò que has vist fins ara. Una forma diferent

de descobrir el cos humà a través d’una classe d’anato-

mia que pren com

a models cossos hum

ans reals con-

servats amb una tècnica especial. T’atreveixes a descobrir

l’interior del cos humà com

mai abans ho havies fet? 200

òrgans i 17 cossos humans com

ponen aquesta mos-

tra carregada de realisme.

www.bodiesspain.com

1 Musi…

cal?

Llantiol. Barcelona.

“L’obra que els Monty Pyton farien a Broadway”, diu

la promoció i és un bon reclam

. Cançons de musicals

emblem

àtics i una bona dosi d’humor absurd. A partir

d’aquests elements, 1 M

usi...cal? crea una corrosiva

paròdia, no només de les obres teatrals, sinó tam

bé

(i sobretot) de la nostra societat. Una mirada bandar-

ra al món que ens envolta al ritm

e de melodies ben

conegudes.

www.1musical.com

agenda

Chiho Aoshima

Dia: fins 24/03/2008

Barcelona. Fundació Miró

Somnis pertorbadors o

mplen l’obra del creador ja

ponès Chi-

ho Aoshima, una nova promesa de l’art japonès que també

forma part del prestig

iós taller cre

atiu Kaikai Kiki Corpora-

tion. La sev

a obra ens endinsa en un univers propi, amb

dibuixos de boscos, c

ementiris, insectes i p

ersonatges

irreals, e

ntre d’altres, p

lens de co

lors i reminiscè

n-

cies orientals.

Ara, dins del cic

le d’exposicions K

awaii, podem

veure a la Fundació Miró obres d’aquest artis-

ta contemporani que uneix t

ècniques i co-

lors digita

ls amb esce

naris inquietants.

www.bcn.fjmiro.cat

El ce

rcle de guix c

aucasià

Dia: fins 06/04/2008. Barcelona

Bertolt Brecht va

ser un dels grans re

novadors del lle

nguat-

ge, l’estètica

i la filosofia teatral del se

gle XX. L’o

bra, escrita

l’any 1944, parteix d

’una llegenda xin

esa i evoca, ta

mbé,

el conegut m

ite bíblic del judici d

e Salomó. Quan el go-

vernador d’una ciutat del Caucas és assa

ssinat en una

rebel·lió aristò

crata, la seva muller es ve

u obligada a

fugir, deixant enrere el se

u fill. Quan torna, la mare

voldrà recuperar-lo, però tro

barà resistència en la

dona que el va acollir.

Totes dues es disputaran

la custòdia del nen, ta

ncat dins el cercle

de

guix que anuncia el tít

ol de l’obra.

www.tnc.cat

TitolFeLa tens als teus braços. Dorms, i la somnies, i saps que és un somni tot el que veus d´ella. i el cor se t´arrenca, tremola de fe. Només una cosa que tu li proposes et dóna penyora que et voldrà despert. Coneix que és un somni el que li dius d´ella, però que per sota del somni, és ella que tens als teus braços.

Gabriel Ferrater i Soler (Reus 1922 - San Cugat 1972)

LA POESIA

23L’HIPERBÒLIC

23L’atEnEu

ELLAI. taca de desig a la finestra, ella eclipsa el sol II. la marinada remou el cos de lli, inaccessible III. marea alta, a les roquesespatlles degoten cabells IV. una carícia, ventada que proclama tempesta de pells V. marea baixa, la proa s’apaivaga endins la sorra VI. cada mirada incendi que es propaga, em deixa brases VII.una espelma a la finestra, ellaquietud de lluna

Martí Noy

Ella és un recull de poemes inclòs al llibre El cos de lli - XL Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot - Haikus en línia 2006. Viena Edicions.

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www.escoladescriptura.org

sxc.hu

www.deria.cat/unificcions

Participa i guanya un viatge a Egipte

Deixa t atrapar per l escriptura

uniFiccionsL aventura de crear històries

L’HIPERBÒLIC