l'hiperbòlic 36
DESCRIPTION
Revista gratuïta per universitarisTRANSCRIPT
L’HIPERBÒLIC3366 PPUUBBLLIICCAACCIIÓÓ PPEERRIIÒÒDDIICCAA PPEERR AA UUNNIIVVEERRSSIITTAARRIISSNNOOVVEEMMBBRREE 22000055
Huracà Cartanyà
EESSPPEECCIIAALL
L’HIPERBÒLICEEDDIITTOORRIIAALL2
2 EDITORIAL L’Estatut ara, sí
3 LA IMATGE
4 MÓN UNIVERSITARI Notícies
5 DURSI L’Europa científica a Barcelona
6 JOVENTUT La literatura t’obre la porta
8 EL CONVIDAT Xavier Bertran
10 SABIES QUE... El FLNJ et prendrà el nan
11 ESPECIAL NIVALIA
16 MÓN VIU La Pedrera Vallesana
17 ALTAVEU Pastora
18 BOCA A BOCA Josep Huguet
20 TENDÈNCIES ...compra´m unes botes…
21 CALAIX DE SASTRE
22 CULTURA Novembre 2005
23 EL RACÓ
Flaixos
L’HIPERBÒLIC36 NOVEMBRE
L'Hiperbòlic és una publicació independent,plural i alegre. Els articles firmats reflectei-xen l'opinió exclusiva dels seus autors, queL'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. Endefensa de la llibertat d'expressió i de la plu-ralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic escompromet a acceptar les rèpliques delslectors, sempre que guardin el respecte quees mereixen les persones i les institucions, isiguin d'interès general.
El lloc:MelillaÉs molt greu. I trist. I desolador. Veure elsimmigrants subsaharians (homes, dones icriatures) saltant les balles amb punxes;veure les ferides obertes per les cosses,els cops; veure’ls enmanillats nomésperquè busquen una sortida digna per ales seves vides. Deplorable que llavors elsdeixin morir al mig del desert, que elsdeixin allà abandonats. Que no són per-sones? Que no tenen dret a viure? S’hande buscar solucions dignes per a unasituació molt greu. On és l’ONU?
El personatge: Laia Sanz,hexacampiona del món de trial femení
Fa una any la vam entrevistar a L’Hiper-bòlic i aquest any la Laia Sanz ha aconse-guit el seu sisè títol mundial de trial feme-ní consecutiu i el seu quart europeu. Ambnomés 19 anys aquesta noia de Corberade Llobregat està revolucionant el món deltrial, tant femení com masculí perquè laLaia també s’atreveix a competir amb elsnois. El seu objectiu és superar els 7 mun-dials de Jordi Tarrés i aconseguir tots elstítols que tingui al seu abast.
La frase: Joan Laporta,president del F.C. Barcelona
“Alejandro Echevarría
no ha estat,
ni és, ni serà de la
Fundación Nacional
Francisco Franco
i ho puc assegurar”.
L’Estatutara,
Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 [email protected]
Editors: Josep Ritort i Antoni González
Direcció: Anna Salarich
Cap de màrqueting: Àngel Garcia
Consell de redacció: Atomic Girls, DavidBaret, Esther Latorre, Helena Mullor,Jaume López, Pere Viladomiu i TelmBorràs
Assessorament lingüístic: Rosa Soley
Disseny i maquetació: Enric Vidal,Susana Perdomo
Publicitat: Tel. 93 451 61 70,[email protected]
Impressió: Imprintsa S. A.
Dipòsit legal: PM-1.275-2001
Tirada 25.000 exemplars
síNo vam votar l’Estatut del 79, no vam votar la Constitució del
78. O érem molt petits per fer-ho, o no havíem nascut
encara. Ho van fer els nostres pares que així participaren en
la configuració de les regles bàsiques de la democràcia on
hem crescut i que no hem refrendat mai. Ara es planteja un
canvi important de les mateixes amb el nou estatut que, sigui
com sigui que resulti, sens dubte marcarà l’escenari de futur,
pel que fa al país i a les relacions amb Espanya, en què les
generacions que avui som joves ens tocarà jugar.
De moment, cal celebrar que els nostres polítics hagin estat
a l’alçada de les circumstàncies i felicitar-los per un fet força
insòlit: que un parlament amb forces diverses tiri endavant
un projecte de llei -malauradament, de moment, només és
això- amb el 89% dels vots. Es tracta, per tant,
d’una idea de país, d’un projecte col·lec-
tiu que deixa enrere
diferències
polítiques i socials i, fins i tot culturals. És a dir, és un pro-
jecte nacional.
Per això, el Congrés espanyol l’ha d’escoltar amb atenció.
Perquè és una lliçó de democràcia i responsabilitat.
Democràcia perquè s’ha buscat el consens. Perquè fins i tot
qui ha estat en contra ho ha fet seguint escrupolosament les
regles del joc democràtic. Responsabilitat perquè malgrat els
objectius i les utopies legítimes de tothom s’ha intentat
redactar un text legal dins del marc legal. És cert que la
Constitució es pot interpretar de moltes maneres, però la
nostra, la del projecte, també n’és una possible lectura.
Caldrà defensar, doncs, l’Estatut a Madrid deixant de banda
les provocacions, i sense perdre de vista que està en joc la
nostra dignitat. Amb la fermesa de saber que es compten
amb les millors cartes: tot un poble al darrere. Potser caldria,
però, que aquest suport fos molt més explícit, que des de la
rica societat civil catalana s’expressés un inequívoc clam a
favor. Que l’estatut estigués en boca de tothom i que el país
fos recorregut per aquella vibració d’entusiasme i eufòria que
es va viure, per exemple, per un fet molt menys rellevant pel
nostre futur com foren els Jocs Olímpics.
Tanmateix, l'última paraula no la té el Congrés, ni tan sols
el Parlament, la té el poble de Catalunya que ha de culmi-
nar el procés decidint si acceptem o no, el document final.
La tenim també nosaltres els joves que vam néixer en la
democràcia. Ara, sí!
L’HIPERBÒLICLLAA IIMMAATTGGEE 3
la Tira
Arre
lsAn
ònim
L’HIPERBÒLICMMÓÓNN UUNNIIVVEERRSSIITTAARRII4
notíciaLes universitats sónnotícies breus
Comença l’Any de l’Àsia OrientalSeguint la tradició d’altres anys, la Universitat Autònoma de Barcelona
dedica aquest curs 2005-06 a l’Àsia Oriental, una zona del planeta en
ple creixement econòmic, cultural, social i polític. Així doncs, durant tot
l’any acadèmic es podrà gaudir de diferents activitats relacionades
amb països tan importants com la Xina, el Japó o Corea. L’accés a
totes les activitats és lliure i gratuïta (només limitat a l’aforament de
les sales), però aquells alumnes que s’inscriguin a l’Any de l’Àsia
Oriental podran obtenir entre 1’5 i 3 crèdits de lliure elecció. Pel que
fa a les activitats de les que es podran gaudir, trobem: cicles de
conferències, activitats acadèmiques (Economia, política i societat
a l’Àsia Oriental; Pensament, art i literatura a l’Àsia Oriental;
Ciència i tecnologia a l’Àsia Oriental), cicle de cinema anime i
cicle orientalismes. Durant el curs hi haurà més detalls de les
activitats. Així que no perdeu el fil d’aquesta interessant proposta que
transportarà la UAB a l’altre extrem del planeta.
www.uab.es/anyasiaoriental/
Ja hi ha cartell per a la Festa Major 2005
El passat 7 d’octubre es va donar a conèixer el guanyador del cartell
per a la Festa Major de la UAB 2005. El col·lectiu premiat ha estat
Patata Brava amb una proposta “retro” titulada Enfila’t a la festa.
L’originalitat, la vistositat i la concordança amb els valors de
l’Autònoma del seu treball els ha proporcionat el premi de 600€€ i la
utilització del cartell per promocionar la Festa Major del 2005, que
enguany serà el 3 de novembre. La convocatòria ha estat de gran nivell
i cal destacar tots els finalistes per la qualitat dels seus cartells: Ovelles roses, Quedem
el 3 de novembre, Estem de Festa, Click party i Campus Universitari. Pel que fa a la festa
en sí, ja s’han preseleccionat els grups del programa Autònoma Actua. Hi trobem
Asshole, Batubaroa, Blue Coconut, Catalonians, Decrepits, Goog People, Jordi Urresti-
Andreu Garcia, Kanimabo i Trifásico.
www.uab.es
Lorena Morales i Francisco Ruiz guanyen el CIA-2005
El treball de fi de carrera de Lorena Morales i Francisco Ruiz ha estat premiat com la
millor innovació en el 9th International Workshop on Cooperative Information Agents
(CIA), celebrat a Koblenz (Alemanya). El projecte dels alumnes d’Enginyeria Tècnica en
Informàtica de Sistemes desenvolupa un sistema que millora la cerca i la gestió de la
informació d’internet. L’han anomenat “Sistema multi-agente para la construcción semi-
automática de ontologías a partir de la web” i estructura el coneixement disponible a
Internet per un domini determinat, facilitant l’accés i el tractament posterior. Per exem-
ple, es busca una paraula i el sistema li retorna una jerarquia d’aquesta. Per a cada
grup, a més, dóna les subclasses, les pàgines web més rellevants associades a la
paraula i altres conceptes relacionats. D’aquesta manera els dos alumnes del Grup de
Recerca de Sistemes Multi-Agent de la URV han rebut l’Special Prize to the Best
Innovation/Effort Relation. Des d’aquí, felicitats!
www.urv.es
Voluntaris per la ciència
En motiu de la Setmana de la Ciència, que tindrà lloc del 4 al 15 de novembre, la UPC
et dóna l’oportunitat de formar part del voluntaritat científic per viure les jornades d’una
manera diferent. La feina dels voluntaris i voluntàries
serà la d’orientar i assessorar els joves, donar suport
i assistència directa, fer difusió i sensibilització de la
importància de la ciència en el dia a dia, i suport en
accions amb els diferents mitjans de comunicació.
La Setmana de la Ciència es realitza en motiu del
Dia Mundial de la Ciència per la Pau i el
Desenvolupament promogut per la UNESCO
que se celebra el dia 10 de novembre.
www.setmanaciencia.org
L’HIPERBÒLICMMÓÓNN UUNNIIVVEERRSSIITTAARRII 5
L’Europa científica s’instal·la a Barcelona
Algunes de les associacions cientí-
fiques europees en diferents àmbits
han començat a desembarcar a
Barcelona. Les gestions del DURSI per
potenciar el projecte de Bioregió del
sud d’Europa, en el qual Catalunya hi
ha de jugar un paper central, comen-
cen a donar fruits. Des que es va pre-
sentar el projecte de bioregió europea,
el novembre de l’any passat, s’han
instal·lat a Catalunya la seu central de
l’European Federation of Biotechno-
logy; la seu del cicle anual de confe-
rències sobre biomedicina de l’Euro-
pean Science Foundation i, propera-
ment vindrà a Barcelona l’oficina cen-
tral de l’European Federation for
Medicinal Chemistry (EFMC). El con-
seller del DURSI ha proposat també
Barcelona per acollir la seu del Consell
Europeu de Recerca (ERC).
Des de març d’aquest any és a Barcelona
la seu de l’European Federation of
Biotechnology (EFB), que es va traslladar
des de Delft (Holanda) fins a l’edifici de la
Fundació Catalana per a la Recerca i la
Innovació (FCRI). L’EFB és una institució
que aplega 211 institucions de 32 països
europeus i 12 de no europees, a més de
4.200 membres individuals de 39 països
europeus i 50 de no europeus. Es va fun-
dar el 1978 i té com a objectiu promoure
la recerca de la biologia, acceptable segu-
rament i èticament, per aconseguir un mi-
llor ús dels recursos naturals. També
impulsa la col·laboració entre la recerca
acadèmica i empresarial a Europa.
El trasllat a Barcelona va ser fruit d’un acord
amb el DURSI; té una vigència inicial de 5
anys i també preveu que a partir del 2007
el congrés biennal d’aquesta institució se
celebri de manera permanent a Barcelona.
Aquests congressos solen aplegar diversos
milers de persones que treballen en el
camp de la biotecnologia a tot Europa.
Per la seva banda, L’European Science
Foundation (ESF) ha establert a l’hotel
Eden Roc de Sant Feliu de Guíxols (Baix
Empordà) la seu del seu cicle anual de
conferències sobre recerca, en l’àmbit de
la biomedicina, fins el 2009. L’ESF és una
associació promoguda per la Comissió
Europea de la qual formen part 78 orga-
nitzacions de recerca de 30 països
europeus. Les conferències –finançades
pel DURSI- tenen una durada de cinc dies
i acullen al voltant de 150 especialistes en
aquest àmbit d’arreu d’Europa.
Properament s’instal·larà, també a l’edifici
de la Fundació Catalana per a la Recerca i
la Innovació (FCRI), la seu de l’European
Federation for Medicinal Chemistry (EFMC).
Fundada l’any 1970, representa organitza-
cions científiques de 20 països europeus. El
seu objectiu és promoure els contactes i
intercanvis de químics a Europa i a tot el
món i potenciar la cooperació entre orga-
nitzacions. També ofereix la possibilitat de
publicar els seus treballs i exposar-los en el
simposi biennal que se celebren des dels
anys 60, anteriors a la constitució de
l’EFMC. Tenen una mitjana de 1.400 dele-
gats, que representen més de 40 països.
Finalment, el conseller Solà ha proposat la
candidatura de Barcelona per acollir el
Consell Europeu de Recerca (ERC); un
organisme amb una consideració sem-
blant a la d’una agència europea que s’en-
carregaria de coordinar, cohesionar i
impulsar la recerca europea per competir
amb garanties amb els Estats Units i el
Japó a partir de l’any 2007.
La comissió de la UE que impulsa el 7è
Programa marc per a la recerca i desen-
volupament tecnològic (2007-2013) ha
plantejat la creació de l’ERC com a orga-
nisme autònom i ara n’està estudiant
l’aprovació i la ubicació fora de Brussel·les.
El conseller Solà ha emplaçat la ministra
d’Educació i Ciència, Maria Jesús San
Segundo, a elevar la proposta de la
Generalitat a Brussel·les “perquè donada la
composició de la UE la petició l’han de fer
els governs estatals i la ubicació de la seu
pot fer-se en qualsevol moment”.
La funció del Consell Europeu de Recerca
seria donar suport a la “recerca de frontera”
desenvolupada per equips d’investigadors
que treballin a Europa i en diferents ves-
sants de la recerca científica i tecnològica.
La proposta ha estat molt ben rebuda per la
comunitat científica i pels governs dels
estats membres. L’ERC haurà de prendre
totes les decisions relatives al tipus de
recerca que s’haurà de finançar, elaborar
un programa de treball anual i encarregar-
se de tot el procés de selecció dels pro-
jectes susceptibles de ser finançats. El pas-
sat 18 de juliol la Comissió de la Unió
Europea va anunciar els noms dels 22 emi-
nents homes i dones que seran els fun-
dadors del Consell Científic de l’ERC, entre
els quals hi ha el sociòleg Manuel Castells.
DUR SI
www.gencat.net/dursi
L’HIPERBÒLICJJOOVVEENNTTUUTT6
Tots els que hi estigueu interessats us podeu adreçar a:
Secretaria General de JoventutCoordinació Territorial de Joventut de Tarragona: C/ St. Francesc, 3, de Tarragona, Tel. 977 920 [email protected],
www.gencat.net/joventut
La literaturat’obre la porta
Inscripcions i dates
La I Trobada de Joves Escriptors dels Països Catalans tindràlloc els dies 18, 19 i 20 de novembre al Palau Bofarull deReus, tot i que està previst que en pròximes edicions es duguia terme en diferents llocs del territori català. La inscripció éstotalment gratuïta i els assistens tindran pagat l’allotjament,les dietes i el viatge des del seu lloc de residència.
Si t’agrada escriure i vols conèixermillor el món literari en català,actual i des de dins, no et pots per-dre la I Trobada de Joves Escriptorsdels Països Catalans.
L’Associació de Joves Escriptors en Llengua
Catalana (AJELC) i la Secretaria General de
Joventut organitzen, aquest pròxim mes de
novembre a Reus, la I Trobada de Joves
Escriptors dels Països Catalans. La trobada
té com a objectiu ser un punt de reunió per
als joves escriptors en llengua catalana,
pels lectors, editors, programadors cultu-
rals i per tots aquells que vulguin compartir
experiències, coneixements, idees, inquie-
tuds i vulguin saber com es presenta el
panorama literari en català.
Durant les jornades es combinaran les
xerrades i les ponències dels escriptors,
amb les que faran persones del món edi-
torial que hagin destacat per apostar pels
joves autors. D’aquesta manera es busca
que els escriptors més novells coneguin
els recursos amb els que compten si volen
donar a conèixer les seves obres: editori-
als, revistes literàries, literatura on-line,
premis literaris, etc.
La trobada també vol ser una eina útil per
tal que els joves escriptors coneguin els
recursos amb què poden comptar si volen
donar a conèixer les seves obres: editori-
als, revistes literàries, premis literaris,
literatura on-line, etc. També s’hi farà la
presentació del projecte de l’Àgora
Literària dels Països Catalans.
bg
f
qh
u
j
i my
r
s
n
. Participa a www.deria.net
L’HIPERBÒLICEELL CCOONNVVIIDDAATT8
Quan Xavier Bertran obre la porta de
casa a un se li encenen els llums d’aler-
ta. Acostumats a veure’l amb la mirada
afilada i el coll inflat d’ira, el primer
pensament és tancar els punys per si
se li acut saltar-te a sobre. Però de
seguida es veu que l’intercanvi no anirà
per aquí. Ell no és en Cartanyà i la seva
atenció és exquisida.
Tu no tens l’agressivitat de lo Cartanyà,
oi?
D’entrada, no. Som perfils molt diferents.
Sempre hi ha coses que tu prestes al
personatge, encara que al final és el per-
sonatge que te les presta a tu. A vegades
m’emprenyo i dic, “òstia, m’assemblo al
Cartanyà!”.
Amb accent i tot?
Sí, perquè l’accent el tinc de família. Sóc
de Terrassa, però amb els meus pares sem-
pre he parlat lleidatà.
A vegades m’emprenyo i dic,“òstia, m’assemblo al Cartanyà!” ”
T’has inspirat en algú per fer aquest
personatge?
El punt de partida va ser el programa “Set
de notícies”, amb el Toni Soler. Em van
demanar que proposés un home del temps
i tenia ganes de fer un personatge lleidatà,
per utilitzar el dialecte que tinc de família,
molt impulsiu i boig. Volia fotre un home
del temps amb molta mala llet.
Aconseguirà ser un referent català tot i
ser un personatge malparlat i caradura?
Tant de bo! S’ha de tenir en compte que tot
això és ficció. Si fos real seria insuportable,
però aquest és l’encant que té com a per-
sonatge, et pots permetre admirar-lo tot i
les característiques de persona dolenta.
Encara que a la sèrie també es mostren
altres coses. Quan s’enamora és un patán,
ridícul, i fa poemes barats.
En algun moment has pensat “Ostres,
això no ho hauria d’haver dit”?
No. A més crec que és bo no tenir autocen-
sura i confiar en el teu instint, sinó pots
Xavier Bertran, actor i guionista
Telm Borràs, [email protected]
Fotos: Ivan Giménez i Costa
”
Tal com rajaNom complet: Xavier Bertran SoléData de naixement: 26/06/68De petit volies ser: No és que digués “vull ser actor”, però de petit vaig tenir l’oportunitat de fer teatre im’encantava.Últim llibre que has llegit: La biografia de TruffautÚltima pel·lícula: Princesas. Em va agradar força, la recomano.Un viatge: Etiòpia. Estan en la misèria més absoluta, però la gent és molt positiva, en cap moment respiresviolència pels carrers.Plat que cuines millor: La meva és una cuina de supervivència.Primera vegada que vas pujar a un escenari: A la meva classe de 4t d’EGBAssignatura pendent: Viatjar mésTens fama de ser molt: Reservat, per estrany que sembli.Una mania: La pols. I als teatres te’n xupes per un tub. Des d’aquí faig una crida als teatres de Catalunyaque passin l’aspirador, pels actors al·lèrgics que esternuden com cabrons abans de sortir a escena.
“
autocensuraӃs bo no tenir
L’HIPERBÒLICEELL CCOONNVVIIDDAATT 9
entrar en una dinàmica horrorosa. Acabaria
sent un producte light, s’enfonsaria. No has
de tenir por. A més és ficció, és un perso-
natge irat amb la vida, no ets tu que vas en
un debat a despotricar. I no dispara en una
sola direcció, sinó a dreta i a esquerra, és un
personatge en contra de tot.
Al fòrum de “Lo Cartanyà” hi ha escrits
que critiquen la sèrie per l’accent que
utilitza, diuen que tracten els lleidatans
de “catetos”.
Penso que és pura falta de costum. És la
primera sèrie en què s’utilitza el lleidatà, uti-
litzar un dialecte no és posar-lo en ridícul.
Amb el català oriental hauria de ser el
mateix, una sèrie que passa a Barcelona,
com “Plats bruts”, és una paròdia de la gent
de Barcelona? No. Estem fent ficció. La llen-
gua és un instrument per fer humor, no una
finalitat. N’hi ha molts de personatges, el
cap de la tele és un ceballot de collons i és
barceloní. A mesura que passin els capítols
aquesta sensació s’anirà diluint.
També critiquen que els actors no són de
Lleida
La majoria d’actors són de famílies lleidatanes
i tenen un accent perfecte de casa. Hi ha un
parell o tres d’actors que l’imiten i n’hi ha que
no són lleidatans. Hi ha de tot. Però sí s’ha
tingut en compte que la majoria de perso-
natges tinguessin l’accent de casa.
A part, hem fet un arxiu d’actors lleidatans
que tindran preferència per actuar, si el guió
ho requereix.
Utilitzar un dialecte no ésposar-lo en ridícul”
Entre “Lo Cartanyà”, “Ventdelplà” i
“Caçadors de bolets”, s’està ruralit-
zant TV3?
Un dels objectius de la sèrie era arribar
una mica més a tot arreu. Suposo que
hi ha una onada que va per aquí, sortir
del que és estrictament la gran ciutat.
“
”
L’HIPERBÒLICSSAABBIIEESS QQUUEE.. .. ..10
El FLNJEl Front de Libération des Nains de
Jardin (FLNJ) es defineix com una
“organització no lucrativa que pretén
retornar la llibertat als nans de jardí, i
sí, és tan simple com això”. Els mem-
bres del grup s’hi juguen la pell. Entren
dins un jardí particular, s’apropien del
nan ornamental i el deixen en un parc,
un bosc o un descampat.
Tot va començar a França el 1996, però
avui els tentacles de l’organització han
traspassat fronteres, ja no es limiten a
França sinó que s’han estès a Espanya,
Alemanya, els Estats Units, el Canadà, etc.
Ni la ministra de Justícia de França està
fora de perill, el seu jardí també va ser
assaltat, encara que el desenllaç va ser
més aviat dramàtic per al FLNJ. La policia
va tallar el carrer i els antidisturbis van
envoltar la vivenda, no cal dir que la sor-
presa dels agents va ser majúscula quan
van veure que no eren terroristes.
La veritat és que el Front de Libération no
deixa de ser un grup de delinqüents,
encara que poden caure simpàtics. Què
els porta a actuar així? No se sap. Són
producte del món confús en què vivim,
on resulta difícil diferenciar la veritat de
la mentida, la fantasia de la realitat.
Faltats d’uns valors que serveixin de
referència, recuperen l’esperit infantil, el
dels dies feliços en què la Blancaneus
era real, i apliquen la vella moral a la
dura realitat. Tanta bondat i bellesa no
podia ser certa, però no ho han pogut
superar. Tanmateix s’hi agafen com
nàufrags a un tauló de fusta i porten el
somni a les últimes conseqüències.
Si els volen alliberar tots tindran molta
feina. Al Regne Unit i a Alemanya hi ha
museus i parcs on s’exposen milers
d’exemplars. Sumats els de tot el món
et prendrà el nan Telm Borràs, [email protected]
occidental i Japó, els exemplars són uns
100 milions. També n’hi ha un a
l’Antàrtida, fent companyia a uns científics
nord-americans. Això sense comptar els
que es fabriquen a diari, per crear un nan
de plàstic es necessiten només 8 minuts.
I per si la quantitat fos poca, hi ha una
organització alemanya que els dificultarà la
feina, són, com si diguéssim la resistència,
la IVZG. Es dedica a “protegir els nans de
l’abús i el crim”, la qual cosa vol dir que
d’una banda lluita contra la fabricació de
nans que no respectin la tradició germàni-
ca i, de l’altra, lluita contra la ridiculització
dels nans que perpetren grups com el
FLNJ. Us ho explicaran tot molt millor quan
assistiu a les convencions que organitzen.
Imatges de la pel·lícula “Ameli”
EESSPPEECCIIAALL LL ''HHIIPPEERRBBÒÒLLIICC
L’HIPERBÒLICEENNTTRREEVVIISSTTAA12
Ramon Carreras, president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern
Diu que és jove perquè encara té la meitat de la
vida per endavant. Va néixer fa cinquanta anys a
Barcelona, però als 22 ja estava vivint i treba-
llant a la Cerdanya, a prop de pistes. I és que es
pot dir que ja esquiava abans de néixer: els seus
pares es van conèixer esquiant a la Molina. La
neu ho és quasi tot per a aquest home que,
efectivament, no aparenta l’edat que té.
L’esquí no és el típic esport de “pijos”?
No. Abans anar a esquiar sí representava una
despesa econòmica important. Es trigaven sis
hores a arribar a la Molina des de Barcelona i això
t’obligava a fer nit, o bé en hotels que eren cars, o
bé en refugis de muntanya molt “cutres”. Però això
ha anat canviant, afortunadament, i avui el que un
jove es pot gastar en un cap de setmana de marxa
és exactament el que li costaria estar esquiant
sense gaires luxes.
Què fa diferent l’esquí d’altres
esports?
Per començar el contacte amb la
natura. A més, és un esport que
requereix un cert grau de sa-
crifici especialment per
les condicions clima-
tològiques en què
es practica.
Però també és molt interessant la seva part social.
Sovint cal esperar que canviï el temps i aquestes
estones generen forts lligams d’amistat. A mi,
l’esquí m’ha obert fora pistes moltes portes. Es
podria dir que els que esquiem formem una mena
de clan.
L’esquí m’ha obert moltes portes fora pistes, somcom una mena de clan”
Però no està ja molt massificat?
Aquí cal distingir entre les estacions d’esquí i les
vies de comunicació. Aquestes efectivament
plantegen greus problemes. Pel que fa a les esta-
cions, n’hi ha de dos tipus: les que tenen un únic
accés i s’obren tipus vano (com Masella) que sí
plantegen alguns problemes a baix però no a dalt,
i les que tenen més accessos (com la Molina) on
això no passa. Amb les millores tècniques es pot
dir que avui hi cap molta més gent que abans, a
les estacions.
O sigui que no es fan cues...
El problema és que tothom surt a la mateixa hora.
El 80% dels esquiadors s’aixequen, esmorzen
tranquil·lament i es planten a pistes cap a les 11
per anar a dinar a les 3. I és clar, formen una gran
cua. Però hi ha fàcils alternatives: esquiar més
d’hora o a la tarda. La majoria de gent dels clubs
d’esquí s’atura entre les 12’30 i les 3, quan tota
aquesta gent fa cues.
Quin és l’objectiu de la federació pel que fa a la
preparació de joves esportistes?
Tenim uns programes de preparació que han estat
la nostra gran preocupació. L’edat òptima d’un
esquiador són els vint i escaig. I s’ha d’anar amb
compte de no “cremar” abans d’hora. És un error
voler formar campions més joves. I hem buscat
ja no és
opcions per a què els nanos puguin compaginar
estudis i esport. Abans l’entrenador els deia: “o
estudies o esquies”. Avui, un examen té prioritat.
El problema de les federacions catalanes ésbàsicament econòmic”
Com està el tema de les seleccions catalanes
d’esports d’hivern?
El problema és bàsicament econòmic. La federa-
ció catalana necessitaria un pressupost similar a
l’espanyola perquè la majoria d’esportistes són
catalans. I ningú sembla disposat a assumir
aquestes despeses que ja de per sí són més
baixes que les de la majoria de seleccions del
nostre entorn. A més, nosaltres ja sortíem en
alguns esports com a selecció pròpia i, des que
s’ha revifat el tema, la federació espanyola ho ha
aturat. Hem sortit mal parats.
cosa de pijos”
““
Jaume López, [email protected]
L’esquí”
16L’HIPERBÒLICMMÓÓNN VVIIUU
Prova pilot per reconstruir
S’utilitzaran els rebuigs dels Ecoparcs per remodelar el paisatge
El model de gestió dels residus municipals
de Barcelona, que a la llarga s’aplicarà a
tot Catalunya, permet aprofitar gairebé
tota la brossa que generen les llars, els
comerços, les oficines i els petits profes-
sionals. Els abocadors són història, a par-
tir d’ara tot anirà a parar a deixalleries i
Ecoparcs, que permeten reutilitzar gairebé
tots els materials.
Malauradament no es pot reciclar tot al
100%, quedarà sempre un residu no valo-
ritzable, però l’Agència de Residus de
Catalunya (ARC), l’Entitat Metropolitana
del Medi Ambient (EMMA), la Conselleria
de Medi Ambient i Habitatge, i la Gestora
Metropolitana de Runes S.A. tenen una
proposta: restaurar amb els residus el
paisatge que malmeten les pedreres de
Catalunya.
Ja fa un any que la Pedrera Vallesana ha
deixat de funcionar. De lluny, la muntanya
es veu com queixalada, cap arbre, cap
arbust, només uns forats polsosos i uns
canals de terra que no duen enlloc. La idea
és embalar l’anomenat “rebuig” dels
Ecoparcs i fer-lo estable per tal d’utilitzar
com a material de reconstrucció.
La prova pilot a la Vallesana consisteix en
dipositar 84.000 tones de rebuig com-
pactat i embalat durant un període aproxi-
mat d’un any en una superfície que repre-
senta el 2% del total de la pedrera. Per tal
d’assegurar la seguretat i evitar possibles
filtracions, està previst el cobriment geo-
morfològic i vegetal, i la impermeabilització
de l’espai. Experts de la Universitat
Politècnica de Catalunya faran el segui-
ment de la prova.
Les bales de rebuig són inertes i recober-
tes de polietilè. En proves preliminars al
dipòsit controlat del Garraf no s’hi va
observar presència de matèria orgànica, ni
olor de residu fermentat, ni lixiviats (líquids
resultants de la descomposició de la
matèria orgànica).
Tot i això, la proposta no compta amb
l’aprovació de la Federació d’Ecologistes
de Catalunya, que consideren, entre
altres coses, que el residu no es pot con-
siderar “inert”, a causa de la manca de
rigor de les proves. Defensen l’antic pro-
jecte de restauració, que ja comptava
amb autorització ambiental, i denuncien
que es desaprofiten oportunitats de
desenvolupar mesures preventives i recu-
peradores de residus.
Si el projecte funcionés, es matarien dos
ocells d’un tret. D’una banda s’acon-
seguiria reconstruir paisatge i de l’altra,
aprofitar el 100% dels residus municipals.
la Pedrera Vallesana
L’HIPERBÒLICAALLTTAAVVEEUU 17
Pastora presenta el seu tercer disc propi,
La vida moderna (Sony/BMG, 2005). El
nom del disc, per al seu compositor, Caïm
Riba, “és un títol que no passarà mai de
moda, perquè sigui la vida que sigui, la que
hi hagi, sempre serà la vida moderna. Vol
dir viure l’actualitat”.
I com veu l’actualitat aquest trio barceloní?
No es volen referir ni als que van de mo-
derns ni als que segueixen les tendències
futuristes, sinó “a la vida actual, al que està
passant ara”. Les lletres de Dolo Beltrán
asseguren la proximitat d’uns temes que
continuen a peu de carrer però que són
“més intimistes, de turisme interior”.
En total són tretze cançons, entre les quals
s’inclou el tema en català “Planetes
marins”, basat en l’espectacle Verdaguer
pop. Pel que fa a la imatge, de Pauet Riba,
evoluciona en l’expe-
rimentació visu-
al cap a
camins entre els jocs d’ordinador i el rotllo
psiquedèlic. El nou disc dels autors de l’èxit
“Lola” ha de servir per consolidar-los. Un
grup que ha aconseguit desprendre’s del
mite Pau Riba, pare dels dos compositors,
igual que ell del mite del seu avi, el poeta
Carles Riba. Però no del tot...
El gran amor de Pau Riba
Pastora pren el nom del mot afectuós
amb què en Caïm i en Pauet (i sobretot
“el seu últim nòvio, l’Anton”) anome-
naven la seva mare, Mercè Pastor, que
va ser el primer gran amor de Pau Riba.
Tal com explica Magda Bonet al llibre Pau
Riba (La Magrana, 1993), Mercè Pastor
va quedar embarassada d’en Pauet a la
comuna del Tibidabo, i va parir-lo el 24
de febrer de 1971, ja a Formentera.
Temps després naixeria també a
Formentera, a la Mola, en Caïm (26
d’agost de 1974). Els camins de Pastor i
Riba es van separar, i després d’uns anys de
flirtejos amb l’àcid i el cavall, la vida de la
Mercè s’apagaria l’any 1996.
L’èxit va atrapar Pastora amb el seu segon
disc, el primer amb Dolo Beltrán. El grup va
aconseguir amb l’àlbum anterior un disc
d’or (50.000 còpies). “Més que les
vendes, el que ara ens interessa és trencar
amb la sensació de ‘mira el grup del
“Lola”’; posar-hi una balança perquè no es
tingui una opinió coixa del que és el grup”,
explica Caïm Riba.
Més intimisme
Pel que fa a les lletres del nou disc, Dolo
Beltrán apunta la diferència entre el
primer i el segon disc en què ha partici-
pat: “De l’altre disc en recordo estar més
down i treure unes lletres molt més posi-
tives. En aquest disc sóc feliç, però no tot
el disc ho és. És més intimista, és més de
turisme interior”.
Turisme interiorPastora
Pere PonsFoto: Juan Miguel Morales
Octubre 2005
Marc Parrot
Mentider(Música Global) Pop d’autor
Mentider és la confirmació que el 2005 serà un delsanys més gal·làctics de la història musical dels PaïsosCatalans. La brúixola del Sisa més lúcid guia el rumbd’aquestes deu cançons de Marc Parrot, les primeresque compon en català, la seva llengua materna. Unaprova més de l’enorme capacitat de l’escena musicalcatalana de vocació independent per oferir productesexportables de cada cop més qualitat. ROGER PALÀ
Cabo San Roque
França xica(G3G Records) Pop minimalista
El segon disc de Cabo San Roque torna a ser unacapsa (física, de cartró, i conceptual) de sorpreses.Els instruments de confecció pròpia estan ben expli-cats en un cartronet retallable que s’adjunta a dins del’embolcall, i a banda de les cançons (ara n’hi ha mésamb lletra) sobre fons vermell hi destaca l’universirreal i juganer que agafen els Cabo com a timó.Música de joguina amb instruments reciclats i denova creació. HELENA M. ALEGRET
Muhel
Les carreteres (Picap) Pop d’autor
La proposta de Muhel estàemparentada amb la de músics com Javier Álvarez.Minimalisme arrelat en la cançó d’autor, amb pecesque se’n van per les branques del pop i temàtiques queredunden en les icones del gènere: el viatge, la nit, eldesamor. Tot i que Muhel demostra capacitat per ela-borar bones cançons, peca d’una certa monotonia.Malgrat tot, un músic que aporta cançons amb actitudal pop nacional. R.P.
Hysteriofunk
Juanjo (Disconforme) Rock progressiu
Aquesta peculiar banda andorrana descarrega tota laseva creativitat psiquedèl·lica en un disc de rock queté gust de Pink Floyd i King Crimson i enllaça amb latradició laietana de bandes com Màquina! o Om: com-posicions instrumentals, alguna de més de 10 minuts,amb la producció inestimable de Marc Parrot. Músicaper a orelles exploradores en un context comercialgens propici a l’experimentació del rock. R.P.
www.enderrock.com
L’HIPERBÒLICBBOOCCAA AA BBOOCCAA18
El conseller Huguet (Manresa, 1951)
es declara “eurocèntric” pel que fa a
les seves preferències en destinació
turística, però és incapaç de decidir-se
entre mar o muntanya. Això explica
que, a casa nostra, es decanti per un
Alt Empordà on, des del cim de les
Alberes, el mar queda a tocar.
Viatjar és un dret dels joves”
Quin tipus de turisme prefereix?
El turisme que m’explica una història, que
em permet conèixer un país, que em per-
met conèixer gent, i això vol dir com men-
gen, què llegeixen, quina música
escolten, quina relació tenen amb el seu
entorn, quina història van tenir, i perquè
els paisatges que veig són d’aquella
manera. Tot això acompanyat òbviament
d’estones d’oci.
Això vol dir organitzar-se el viatge, o un
viatge organitzat?
Jo recomano organitzar-se un mateix el
viatge. Jo vaig iniciar-me amb l’escoltisme,
a la muntanya, després ja vaig fer sempre
una part de les meves vacances fora del
país, sobretot he recorregut Europa. A
Europa hi ha molt per descobrir, sobretot si
tens una visió de focus curt, de lupa. El
que no entenc és que algú passi una set-
mana a París i digui que coneix França.
No entenc que algú passi una setmana a París i diguique coneix França ”
Es pot viatjar amb qualitat i barat?
La qualitat la dóna la destinació turísti-
ca i la cultura del que viatja. Un país
ben endreçat, on el patrimoni està ben
indicat, etc. fa més fàcil viatjar, també
amb motxilla.
Catalunya és una important destinació
turística, això vol dir que ja ho tenim
tot fet?
Catalunya està en una fase de transició.
Tenim àmplies zones del país que estan
preparades per un turisme de sol i platja o
neu, però on pràcticament només és això
el que es ven. Cal, doncs, situar el ric pa-
trimoni cultural que tenim en el primer pla
de l’oferta turística. En aquest sentit on hi
ha molt per fer és en l’aprofitament del
que en podríem dir patrimoni intangible, és
a dir, el que no són pedres, com fets
històrics, personatges, produccions lite-
ràries, etc. A París, per exemple, hi ha gent
que hi va seguint la trama de la novel·la El
Codi da Vinci.
Alguna idea per al nostre país?
Ja s’estan fent moltes coses. Per exem-
ple, les terres de l’Ebre que es van resi-
tuar al mapa arran de les reivindicacions
en contra del transvasament, en aquests
moments estan apostant fort per la pro-
moció del delta i d’un intangible, perquè
quasi bé no en queden restes, com és la
batalla de l’Ebre. No és un tema menor
en quant a potencial d’atracció donat l’in-
terès que el moment històric de la Guerra
Civil pot tenir tant per a catalans, com per
a espanyols i, fins i tot, per a un públic
internacional.
Aquest tipus de turisme més cultural
fins a quin punt pot ser compatible
amb els nous models de viatge que
promouen les companyies aèries de
baix cost?
A nosaltres no ens ha de fer por la demo-
cratització del turisme. Que tothom tingui
accés a viatjar crec que és un guany de la
civilització. En aquest cas es tracta més
d’un turisme de ciutat que, amb l’augment
estadístic, ens porta també un turisme no
desitjat. Però al costat de quatre hooligans
que es comporten de forma incívica hi ha
milions de persones que utilitzen aquests
”Josep Huguet, conseller de comerç, turisme i consum
“
serveis. És un dret dels joves que utilitzen
el baix cost per fer cultura, per fer gastrono-
mia, per submergir-se en un país.
Falta una oferta
digna d’allotjament turís-
tic a baix cost ”
Està preparat l’allotjament per a
aquests joves que viatgen?
Probablement, no. Falta una oferta digna
d’allotjament a baix cost. Crec que des del
sector de l’empresa privada no acaben
d’adonar-se d’aquest negoci potencial. El
fet que no hi hagi l’oferta necessària fa que
existeixin allotjaments (habitacions, pen-
sions, etc.) que no són dignes i que sí que
afavoreixen un cert hooliganisme perquè no
els importa la qualitat.
L’HIPERBÒLICBBOOCCAA AA BBOOCCAA 19
Jaume López, [email protected]
“
A Barcelona no es paren de construir
hotels. No podem morir d’èxit?
Barcelona està en un moment de sobre-
èxit que obliga a fer una reflexió. L’oferta
turística no pot incrementar-se sense
parar. Hi ha un factor, però, positiu:
s’està desestacionalitzant el turisme. La
ciutat ja no es buida el mes d’agost, però
a més el nombre de visitants creix totes
les estacions de l’any. I això passa també
en altres destinacions. Hem d’aprofitar
aquest fet per deixar enrere els negocis
basats en “fer l’agost”, en treballar
només dos mesos i pujar els preus al
màxim per compensar la falta de treball
de la resta, cosa que passa sobretot al
sector de la restauració, o al contrari,
haver de baixar preus perquè l’esta-
cionalitat fa que els tour-operadors tin-
guin massa poder sobre els hotelers.
No hi ha el perill de convertir certs
centres històrics en parcs temàtics
aptes per als turistes però no per als
habitants?
Aquest és un problema real que és difícil
d’abordar. Crec que la seva solució passa
per que els ajuntaments siguin valents a
l’hora de determinar els usos de les zones
i locals. Per exemple, estem fent un tipus
de comerç en els focus turístics que no té
a veure amb el país, on es venen productes
estàndards que devaluen la qualitat del
conjunt. Què té a veure la Sagrada Família
amb un barret mexicà? Però no és suficient
amb les regulacions, perquè es pot no
deixar que s’hi posi el que ven barrets me-
xicans però depenent dels preus del sòl,
que són fruit d’un mercat lliure, pot ser no
s’estableixi algú que ven artesania perquè li
resulta massa car.
L’HIPERBÒLICTTEENNDDÈÈNNCCIIEESS20
Mama…compra´m unes botes…
… clàssiques però informals, d´aire bohemi peròrebels, senzilles però extravagants… Aquesta tar-dor tot és posible. Les tendències de moda pelque fa a calçat arriben amb una de les fusionsd´estils més espectaculars dels darrers anys. Elsbojos anys 20, el hippisme dels 70, la serietat del´estil anglès i l´exotisme dels viatgers d´orientseran els protagonistes d´aquesta temporada.
Les plataformes i cunyes tornen a ser actuali-tat, els talons s´eixamplen i les puntes tendei-xen a arrodonir-se. Però no seran els únicsmodels, les botes quadrades inspirades en elcalçat per muntar a cavall, les que es lliguenamb cordons, les clàssiques escandinaves oles de pell de cocodril també ompliran elsaparadors durant aquests propers mesos.
La decoració, sobretot en bota de canya alta,amb brodats folklòrics, els lluentons i d´altresestampats inspirats en els colors i els teixits deles rutes orientals, és novetat. La comoditat il´extravagància tenen lloc en aquesta gran varie-tat d´estils, formes i colors. Les botes de cowboyo els talons quadrats i vertiginosos contrastenamb les botes planes, còmodes i càlidescobertes amb pell de be o cabra xinesa. Les decaràcter ètnic també seran un referent, sobretotpel que fa a les de punta punxaguda o ambestampats de rombes. Els colors verd fosc, ver-mell càlid i ataronjat caracteritzen aquest estild´aire aventurer i viatger.
Les botes dels anys 70, rotllo Woodstock, colormarró gastat, taló llarg i quadrat tornen perpoder lluir-se amb faldilles o sobre el pantalótexà. Aquest estil campestre, que recordal´ambient i l´estil dels mercats londinencs, arri-ba fort i amb colors marrons y tons naturals.
El glamour i el luxe dels anys 20 entren també enescena aportant alguns complements i formesextravagants. Sabates que s´ajusten al turmell, de
vegades amb forma de T, detalls decoratius desetí i passadors de formes diverses arriben entons barrocs, com ara el verd maragda, el viole-ta, el negre i el blanc. Els botins baixos, depunta arrodonida, amb recollits o llaços devellut i talons baixos i estrets recuperen la femi-nitat de l´època del charleston.
Les botes per a noi, de punta cuadrada o arrodo-nida, són sinònim d´elegància i contrasten ambla comoditat de l´estil rústic masculí. Les botesde granger de punta arrodonida i les de cowboysón l’última tendència per a ells, un estil que noté res a veure amb l´elegància del gentleman idel ballarí dels anys 20. Els botins arrodonits, desola fina i de pell foradada també faran furor. Lapregunta és… esteu preparats per calçar-vos lesdarreres novetats?
Esther Latorre, [email protected]
Vagabond
L’HIPERBÒLICCCAALLAAIIXX DDEE SSAASSTTRREE 21
El millor del mes Columna
Acudit
Silenci?Diumenge 21:30 pel C33
Continuem amb el tema del silenci, però aquestavegada ho farem per parlar d’el programa del C33que enguany arriba a la seva 6ª temporada.Bibiana Ballbè és la cara d’aquest espai setmanalque fa un repàs a les diferents tendències artísti-ques del moment com són la música, el cinema, laliteratura, la publicitat, el viatges i l’art en general.Tot això, però, relatat d’una manera molt creativa.Hem de destacar les entrevistes perquè a part deser molt originals treuen tot el suc a l’entrevistat.No te’l perdis!
La pell freda, Albert Sánchez Piñol.“Mai no serem absolutament a prop d’aquellsque estimem. Quan em vaig embarcar, ja conei-xia aquest principi atroç”. Ens diu, tot just a l’ini-ci, l’exiliat protagonista d’aquesta novel.la. Ambaquest interessant llibre l’autor barceloní esdona a conèixer al gran públic, i ho fa de lamanera més brillant, potser recordant-nosConrad, o fins i tot l’imaginatiu Lovecraft. És difi-cil explicar la novel.la, hi ha de tot, de la por delsmisteriosos visitants passem a l’esperança de lade pell freda, Anesis. Una obra original que enspermetem recomanar.
Per què les dones sempre volem més?V.O. FrancèsDir. Cécile Telerman
Comèdia francesa, la primera aventura cinematogràfi-ca de Telerman, que explica la relació entre homes idones en un ambient urbà. Tres històries, tres dones itres sentiments que personalitzen submissió, ambiciói destrucció. Un film per a què les dones, i els homes,gaudeixin de l’humor francès.
Manual per convertir-seen un perfecte anticatalà
A primera hora, connectar-se amb la COPE. Sipot ser, haver-ho previst la nit abans per tal quela primera veu que us arribi per la trompad’Eustaqui i us arrenqui del son tranquil de la nitsigui la de l’insigne telepredicador peperià,Federico Jiménez Losantos, dit “lo periodista” inatural de Terol. És recomanable que durant ladutxa posterior i el primer cafè no es perdi el filconductor dels seus consells ni la tertúlia delsqui l’assisteixen, d’on es poden adoptar com apròpies les idees d’un perfecte anticatalà.Per tal que el bateig de primera hora sigui pro-fitós i amb l’objectiu que el vernís ens imper-meabilitzi de qualsevol cosa que olori a catalàdurant la resta de la jornada, es recomana unasegona dosi amb la compra de newspaperscom El Mundo o l’ABC. És allò que les ones dela ràdio se’n van però allò escrit queda.Es recomana la pràctica d’algun esport, apoder ser sota els colors blancs de l’equip dela capital per tal que el referent sigui sempreel més allunyat possible de Catalunya.En arribar la foscor del vespre, connectardirectament amb la “imparcialitat” d’Antena 3.Temps enrere, calia estar atent també a LaPrimera, amb les recomanacions d’Urdaci,però fa temps que aquest xicot ja no es prodi-ga a cap canal.Aquestes indicacions no provoquen efectessecundaris però, com passa amb totes lescoses, si realment no tenim vocació de piròmanincendiari amb les paraules, el tractament noservirà de res. Per cert, no oblideu que, com deia Josep Pla,no hi ha res que s’assembli més a un espanyold’esquerres que un espanyol de dretes.I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquestconte s’ha acabat.
David Baret
Passatemps
HORITZONTALS: 1. Negació del que es va publicarahir, encara que sigui mentint igualment / 2. Idèntica un número cec. Ploure amb gasiveria / 3. Líder enservei. Legitimats, com els transports de llegums enllaguts. Dues d’una tirada / 4. El fabriquen a l’Africai surt disparat a la fira. Ressaca menorquina nodeguda al gin / 5. Aflaquit i dedicat a Magritte. Comun abisme però no tan fondo / 6. Clam a l’estadi.Execrables com la barreja de farines. Mata la vori /7. Desitjo com un poeta. És un assumpte d’urea /8. Tot remenat. Tan llepafils que només menja lla-màntol escoltant flamenc / 9. Netegi el tros amb lesarpelles. Ara tot ben col·locat / 10. Parits al covadorperò per l’altra banda. Atraparà al vol / 11. Ressonamés en el motor. Aquell moment que l’espectadoresdevé protagonista. Obertura d’obertura / 12. Totde cabells clatell avall. Fa grans inversions a la portade l’església / 13. Provisions amb destinació almercat. Sempre té el solell de cara, i si no el rector.
VERTICALS: 1. Un despropòsit com aquest sí quesurt disparat! És ruca, però l’arrel la fa pura / 2.Encapçalament d’ègloga. Cobert amb la típica flas-sada. Revista Barcelonista / 3. Desproveïda de ban-yes, com la part inferior de la casulla. Seguidor delgrec que escrivia l’hora / 4. El dimoni en versió can-cerígena. Malalties tropicals freqüents entre pianis-tes / 5. Als orígens de l’electricitat. Humit com elrellotge de Sallent. Marxa de l’Estartit / 6. I entra aNovelda. Sembla un grill trastocat, el brot d’untubercle. No és un paó estarrufat ans alterat / 7.Ous deixatats en ple Segre. Conjunts d’alienígenesterrícoles / 8. Mal oïts, car eren vaixells. Pensarosa,cavil·losa / 9. Mira de no perdre’s mai cap funció.Endureix el coll, però els músculs no / 10. Tripliquenl’entrenament. Aquest licor, com si no hi fos. Lamateixa obertura / 11. Clavi palmada a la galta, oper càstig o per delit. En matèria d’icor és regalimo-sa / 12. Just abans del juràssic, a punt d’inventar eltrifàsic. Hi ha marits que triguen anys a trobar-ne.
Pau Vidal
Solucions
Man
el F
ontd
evila
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
film
l l ibre programa
L’HIPERBÒLICCCUULLTTUURRAA22
novembre 2005
7è FESTIVAL IN
TERNACIONAL DE CINEMA NEGRE
DE MANRESA
Manresa, del 17 al 21 de novembre
Torna un nova edició (i ja en van set) d
el Festival Internacional de Cinema
Negre de Manresa, una de les cites de referència per als amants d’aquest
gènere del nostre país. El Festival, que tindrà lloc del 17 al 21 de novem-
bre, està organitzat entorn a quatre concursos (de curtm
etratges, de
guions, de còmic i el concurs Manresa Plató) que farciran la progra-
mació d’un bon nombre de productes cinematogràfics del gène-
re negre. En aquesta edició, el certamen, organitzat un any
més per l’Associació Festival de Cinema de Manresa, amb
el patrocini de l’Ajuntament de Manresa i la
Generalitat de
Catalunya, dedicarà especial atenció al cinema negre
europeu.
www.cinemanresa.com
3r VAD – FESTIVAL INTERNACIONAL DE VÍDEO I
ARTS DIGITALS
Girona, del 9 al 12 de novembre
El VAD, Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals, és un dels cor-
rents de creació més actuals de Girona, plataform
a de difusió i punt
de trobada internacional entorn el vídeo i la creació, i les arts digitals
vinculades a l’expressió audiovisual. Les activitats del festival en la
seva tercera edició s’articulen al voltant de la projecció i la pre-
sentació pública de les obres seleccionades en els concursos d’en-
guany; les trobades professionals i les conferències pensades com a
espais de debat i d’intercanvi; i els concerts I les actuacions en
directe de les Nits Digitals.w
ww
.vadfestival.net
Música
Xavi Vidal i Berni Mora 5 de novembreSala El Magatzem, Tarragona
Música
Ammoníac 12 de novembreSala El Mariscal, L’Estartit
Música
Guillamino i Pullover12 de novembreSala La Palam, Reus
ExposicióPPrrooppeerraammeenntt eenn aaqquueessttaa ppaannttaallllaa Fins l’1 de desembre MACBA
Festival
Festival Internacional de FilmetsDel 18 al 26 de novembreTeatre Zorrilla, Badalona
Música
Signum 19 de novembreSala FomentIgualada, MACBA
Música
Gertrudis 25 de novembreOlot
Exposició
Temps de vídeo. 1965-2005Fins el 8 de gener de 2006Caixaforum, Barcelona
Teatre
Quatre dones i el sol27 de novembreTeatre Escorxador, Lleida
Agenda
12è FESTIVAL D
E CINEMA INDEPENDENT –
ALTERNATIVA
2005
Barcelona, de l’11 al 19 de novembre
El Festival de Cinema Independent de Barcelona celebra enguany la seva
12a edició, i ho farà de l’1
1 al 19 novembre projectant el millor d’aquest
gènere en set espais diferents de la ciutat: el CCCB, els Cinemes Renoir
Floridablanca, l’IFB, l’FNAC, l’ICCI, el Cercle de Lectors i la seu de
l’SGAE. El Festival compta un any més amb les seccions oficials de
curtmetratges, animació, documentals i lla
rgmetratges. Així com
amb seccions paral·leles que permetran donar a conèixer el ci-
nema independent internacional des d’una perspectiva a la
vegada actual i històrica, amb una àmplia visió de tre
balls
a la recerca d’una llibertat creadora que tre
nquen les
convencions al marge dels discursos oficials.
http://alternativa.cccb.org
L’HIPERBÒLICEELL RRAACCÓÓ 23
24è FESTIVAL D
E TERROR DE MOLINS DE REI
Molins de Rei, del 4 al 6 de novembre
Vint-i-quatre edicions, ni m
és ni menys, són les que suma ja el Festival de
Terror de Molins de Rei, indubtablement consolidat després de la seva més
que fecunda trajectòria. El Festival, no apte per a cardíacs, seduirà els més
àvids de sang i fetge amb una intensa marató de dotze hores de cine de
terror, la més antiga d’aquest gènere de la península (re
sistiràs?), a
mb
un concurs de curtmetratges també de terror i d
e gore, i un concurs
de relats igualment interessants. Cita absolutament obligada per
als qui necessiten emocions fortes.
www.terrormolins.com
Depressió però no tan profunda la vida amarga la mirada amarga la sala amarga l’amarga fosca la posició amarga el temps amarga l’estona amarga avui ha trucat la marga la sensació amarga l’amarga amargura l’ametlla amarganta la cada cop menys vida i més amarga vida amarga la solitud amarga i jo que emmudeixo amarga entotsolant-me amarga l’amarga fosca no faig res, i amarga etcètera
Eduard Escoffet
D’ençà del dia, els dies no són res, o semblen ser res quan en realitat són fantasia; els mesos passen sensepena ni glòria; aparentment, els anys i, qui sap, potser les dècades, passaran oblidades de mi. O sóc jo quiles oblido i no recordo ja res que em faci ésser a la vida dels altres, res més, ni un polsim d’ésser d'ençàd’aquell dia. Observo els altres com van vivint, de lluny, des d’un forat, sense implicar-me, oblidant, a cadavolta de l’agulla del rellotge, que jo existeixo. Potser recorden aquell infant que era, que vaig ser… i tanma-teix sóc, existeixo. Existeixo i sóc per a una colla, per a alguns pocs. Però per a la resta de la humanitat,per a aquests altres, vaig morint a poc a poc, fins a extingir-me.I sóc per als qui no importa que sigui, per als qui no em veuen ni escolten ni em parlen. Camino sol pelsseus móns, al.lucinògens, fantàstics i reals, extravagants i utòpics, genials. De nimfes, de monstres, d’àn-gels, d’amors, de morts, de jugadors, d’amants, d’egocèntircs, d’esperança i de desesperança. És aquí, enalgun dels seus móns, on crec sentir-me encara viu, encara crec ser ésser per a algú. No oblido la mevainfantesa, ni d’on vinc ni qui vaig ser ni qui sóc. I m’agraden tant l’un com l’altre món, a parts iguals. Encaraque l’un i l’altre a vegades siguin incompatibles.
Ferry
Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,...a [email protected] te'ls publiquem!
L’Aveyron, un tresor fet paísL’Aveyron, siuat al bell mig d’Occitània, és una regió
plena de llacs, castells i rius. Et recomano fervorosa-ment alguns pobles que exhibeixen amb honor l’eti-queta de “pobles més macos de França”: Conques,
Belcastel i La Couvertoirade. També et recomano unpasseig per pobles banyats pels rius Lot i Aveyron,
com per exemple Espalion. L’Aveyron t’encisarà,t’omplirà de serenor i et mostrarà un patrimoni i uns
tresors dignes de veure.S’hi pot arribar pel pont més alt del món, que és el
viaducte de Millau. D’entrada, sobta l’amabilitat, la fermesa i la civilit-
zació de la gent, a part de la netedat i bonaorganització dels pobles i de les carreteres. A
mesures que t’hi endinses, descobreixes els mil mati-sos del verd i del blau: valls, flors silvestres, cas-cades, camps, rius, estanys, parcs, muntanyes i
l’elegància de la flora i la fauna.Hi pots tastar creps delicioses envoltat de carrerons
medievals, o bé formatges de cabra al costat d’uncastell majestuós. També pots saludar les vaques
mentre fotografies un castell càtar, o pots prendre elsol davant de les impressionants gorges del riu Tarn.O, potser, pots navegar, fer caiac, canoa o vela en un
llac de més de 2000 hectàrees. Si prefereixes, potsvisitar ciutats emmurallades i jugar a cavallers i
princeses, bo i recordant els temps dels templers idels hospitalaris. És clar, deu ser per això que la ban-
dera d’aquesta regió és l’hospitalitat.
Daniel Ruiz
