L’HIPERBÒLIC66 PuBLICaCIó PERIÒdICa PER a unIvERsItaRIswww.deria.cat novembre 2008

[Llegir per pantalla] [2009, l’Any Ferrer i Guàrdia]

Miqui Puig, la música i els

seus voltants

Tiratge: 26.330

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

2 EDITORIAL La lluita contra els prejudicis

3 CONSUM Si teniu telèfon, feu us dels drets!

4 TV3 Serrallonga, la llegenda del bandoler

5 DURSI La festa de la ciència

6 EL CONVIDAT Miqui Puig, músic

8 CAIXA MANRESA Els ajuts de Caixa Manresa

9 ALTAVEU The Pepper Pots vs. Soul Atac

10 TEMA DEL MES Ferrer i Guàrdia

14 TENDÈNCIES La “e-ink“ marca tendència

16 BOCA A BOCA Tomas Molina, meteoròleg

18 COSMOCAIXA Catàstrofes còsmiques

19 JOVENTUT Cooperants d’or

20 SEXE Records de les nits d’estiu

21 GUIA JOVE

22 CULTURA Octubre 2006

22 ESCOLA D’ESCRIPTURA Remolí

L’HIPERBÒLIC 66 aBRIL

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Diego Giménez, Atomic Girls, David Baret, Jaume López

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Foto portada: Ivan Giménez

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.Dipòsit legal: B-47891-2007

Flaixos

Lloc:

Campiones del món a ReusLa selecció catalana de futbol sala femení

s’ha coronat campiona del primer campionat

del món de futbol sala que es va celebrar

a Reus. Després de derrotar la selecció de

Galícia per un contundent 4-0 a la final, les

catalanes van tancar de la millor manera un

mundial on van anar de menys a més. Des-

prés de quedar segones de grup per darrera

de la selecció de Colòmbia, es van enfrontar

a les seleccions australiana i russa, en quarts

i semifinals respectivament.

Xifra:

Una quarta partSegons la llista elaborada per la UINC, ins-

titució internacional que treballa per a la

conservació de la naturalesa, el 38% de les

espècies animals del planeta estan amena-

çades, i un de cada quatre mamífers corre el

risc de desaparició total. La contaminació, la

desaparició dels hàbitats naturals i la caça

furtiva són els principals culpables de que

188 espècies es trobin en perill crític d’extin-

ció, i una d’aquestes és el linx ibèric.

Nom: Bisbe Joan CarreraAls 78 anys d’edat, ens ha deixat Joan Carrera,

bisbe auxiliar de Barcelona, que va ser ingres-

sat a mitjans de setembre a l’Hospital de la Vall

d’Hebron per un vessament cerebral. Conside-

rat representant de la part més progressista de

l’Església Catalana i membre del col·lectiu “Es-

glesia plural“ va evitar que la ofensiva ultracon-

servadora i anticatalana arrelessin a l’esglèsia

catalana. Unit políticament a Unió Democràtica

de Catalunya, va ser acomiadat, el passat 7

d’octubre, per unes 2.000 persones.

Tirada 26.330 exemplars

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 €

La lluita contra els prejudicisLes persones som polièdriques. No som només allò que estudiem, ni allò de què treballem, ni allò que hem fet en el passat. Som moltes coses a la vegada i aquesta complexitat és la que ens fa més rics. Si fóssim sempre previsibles no ens diferencia-ríem d’altres animals que creiem menys evolucionats. Potser, ser humans és això.

De totes formes, per anar ràpid en la vida diària, utilitzem el sentit comú. Associem idees i conceptes segons la nostra experi-ència. Generalitzem, vaja. I, la majoria de vegades, ens serveix, és útil. Però hauríem de ser conscients que això és només una eina, no podem pensar que aquesta és la realitat perquè les variables sempre són moltes més, amb combinacions de factors que no podem ni imaginar. I si tot allò que fem està guiat pels nostres prejudicis, ens estem perdent massa coses. No tot funci-ona sota la llei de la causa i de l’efecte, per sort, perquè la capacitat que tenim els humans per sorprendre’ns és una qualitat i no, un defecte. Potser, la curiositat és això.

És el cas del nou disc de Miqui Puig. Tot i que el gran públic el coneix pel personatge histriònic i exagerat – i massa vegades pedant – que interpreta a la televisió, l’excantant de Los Sencillos té molts registres. Aquest mes, a L’Hiperbòlic parlem amb ell per descobrir el seu nou treball Impar, un ball entre la quotidianitat i l’hedonisme. Potser, la intel·ligència és això.

3Per donar-vos de baixa

• Us podeu donar de baixa en qualsevol mo-ment i de la mateixa manera com us vau donar d’alta, sense cap cost o càrrega des-proporcionada. Ho heu de comunicar al vostre operador amb 15 dies d’antelació:

• Si us doneu de baixa per telèfon, demaneu el número de referència i que us enviïn un jus-tificant documental de la gestió. Fer aquest tràmit no us ha de suposar cap cost.

• Si us doneu de baixa per correu, burofax o fax, conserveu el justificant de recepció d’enviament.

• Alguns contractes (especialment de telefo-nia mòbil) solen incloure un període mínim de permanència, ja que la persona usuària accepta com a contrapartida algun avan-tatge o benefici en l’adquisició del terminal (una reducció del preu del mòbil).

• L’existència de la clàusula de permanèn-cia no impedeix que us pugueu donar de baixa, si bé pot ocasionar la pèrdua dels avantatges o ofertes vinculats a l’oferta, o l’operador podria exigir-vos una compen-sació proporcional al temps d’alta.

L’HIPERBÒLIC3ConsuM

Si teniu telèfon, feu ús dels vostres drets!Esteu pensant en canviar de com-panyia de telèfon? Esteu cansats de pagar més d’allò que creieu conve-nient? Esteu al cas de quins són els vostres drets? Doncs l’Agència Ca-talana del Consum ens dóna alguns consells sobre els nostres drets pel que fa a la telefonia.

Tot seguit us detallem els tres passos a seguir que cal tenir en compte quan es parla de telefonia, tant fixa, com mòbil.

+Info:

Agència Catalana del Consum, www.consum.cat I 012

1

2

Abans de contractar

• Informeu-vos de les característiques del servei: preu (IVA inclòs), termini per a la connexió inicial, existència d’un període mínim de contractació, nivell de qualitat...

• Compareu les ofertes i trieu la que més s’ajusti a les vostres necessitats.

• Conserveu la publicitat: en podeu exigir el compliment.

• Teniu dret a canviar d’operador conservant el número de telèfon (portabilitat) excepte en determinats casos (canvi de domicili, impossibilitat tècnica...). Cal que feu la sol-licitud al nou operador i aquest us tramitarà la baixa a l’antic. Informeu-vos dels terminis i dels requisits que us demanen per fer-ho.

• Si contracteu l’alta per telèfon o per via electrònica, l’operador està obligat a envi-ar-vos el contracte i la confirmació en pa-per. En aquest cas, teniu 7 dies hàbils per desistir-hi sense justificar-ho. Si contrac-teu des del vostre domicili, també teniu 7 dies per desistir-hi.

• Si no voleu canviar d’operador, no faciliteu mai per telèfon ni personalment les vostres dades personals, bancàries i de facturació.

• El venedor respon dels defectes del telèfon (fix i mòbil). Conserveu la factura de com-pra, és la vostra garantia.

• Teniu dret a tenir el contracte per escrit.

• És una garantia contractar amb un opera-dor de telefonia adherit al sistema arbitral de consum.

Durant el servei

• Demaneu el contracte i conserveu-lo. Si heu contractat per telèfon, exigiu que us l’enviïn gratuïtament. Hi constaran les ca-racterístiques del servei (p.ex. condicions econòmiques i de prestació del servei, període contractual, dades i telèfon del Departament d’Atenció al Client...).

• Heu de saber que la tarifació és per segons.

• Us han de comunicar qualsevol modifica-ció de les condicions contractuals amb una antelació mínima d’un mes, i si no hi esteu d’acord, teniu dret a demanar la baixa anticipada sense cap penalització.

• Teniu dret a demanar la desconnexió de les trucades internacionals i dels serveis de tarifació addicional (tel. 803-806-807, SMS: 25xxx, 35xxx, 79xxxx, 89xxxx) i us l’han d’activar en 10 dies. A més, si no esteu d’acord amb la facturació dels STA i no pagueu aquesta part de la factura, no us poden tallar el servei telefònic.

• Si us deixen sense servei us han d’indem-nitzar amb una quantitat determinada que es compta segons la durada de la interrup-ció i la vostra mitjana de consum dels dar-rers tres mesos. Si la quantitat resultant és superior a 1 euro, la compensació es realit-zarà automàticament a la factura següent

• Reviseu sempre la factura telefònica i fixeu-vos que s’hi detallin els conceptes (quotes d’abonament i altres, trucades...) i els ser-veis contractats (manteniment, STA...)

• En cas de conflicte, teniu un mes per reclamar al Departament d’Atenció al Client. Demaneu el número de referència de la reclamació per a fer-ne el seguiment i un justificant per es-crit. Si la resposta no és satisfactòria o no us contesten, al cap d’un mes podeu presentar una reclamació a les Oficines Públiques d’In-formació al Consumidor.

L’HIPERBÒLICtv34

SERRALLONGA, La llegenda del bandoler

“Les ninetes ploren”

Les ninetes ploren,

molt més ploraran

perquè en Serrallonga

a agafar-lo van.

Les ninetes ploren,

ploren de tristor,

perquè en Serrallonga

n’és a la presó

Les ninetes ploren,

be poden plorar,

que a’n Serrallonga

el van a matar.

Les ninetes ploren,

be poden plorar,

que a’n Serrallonga

l’han d’esquarterar.

Cançoner Popular de Catalunya

TV3 presenta, amb col·laboració d’Obe-ron i TVE, una gran producció sobre un dels mites catalans més vius: el ban-doler Serrallonga. Una història d’abast universal plena d’aventures, acció, amor, amistat, odis i venjances que ens transportarà a una època en què el bandolerisme era una de les poques sortides a l’opressió i la misèria a què la noblesa sotmetia al poble.

La història

Serrallonga és la història d’un bandoler que esdevé llegenda en una època dura on la lluita per sobreviure era la principal preocu-pació d’un poble esclavitzat per la fam, i en què el bandolerisme era una de les poques sortides de la misèria.

Joan Sala, àlies Serrallonga, es veu obligat a deixar la seva dona i fills i escapar de la justícia per haver comès un crim en defensa pròpia, i se suma a la colla de bandolers a la qual pertanyen els seus germans i de la qual és cap un vell enemic de la infància, Antic. Serrallonga i Antic s’enfronten. Antic és empresonat i s’allista a les tropes de l’exèrcit espanyol.

En tornar de les campanyes a Itàlia, i veient en què s’ha convertit el seu antic rival, Antic accepta l’encàrrec del Virrei de donar caça a Serrallonga. La persecució és implacable. Co-mencen així anys de traïcions, paranys, embos-cades i massacres de tots els qui encobreixen o simpatitzen amb el bandoler. Creix a la vegada la fascinació i l’odi d’Antic envers Serrallonga.

Els nobles que abans el protegien, ara se li giren en contra. La colla de Serrallonga, per-seguida fins al límit, és desmantellada. Serra-llonga es va quedant sol i ha de fugir a Fran-ça on sobreviu amb Joana, una de les seves amants. Quan Joana queda embarassada, un Serrallonga feble i cansat torna a Catalu-nya. La seva dona, Margarida, està empreso-nada i els seus germans i amics han estat assassinats. Serrallonga, carregant la culpa d’aquells que van morir per ell i veient que ha arribat la seva hora, s’entrega. És jutjat i con-demnat a mort… Però el mite segueix viu.

El rei de les Guilleries

Serrallonga, per damunt de tot, és un rebel. Robatoris i assalts fan que sigui admirat pel poble i conegut com el rei de les Guilleries. Les dones el busquen i les autoritats li do-nen resguard. Gaudeix també de la protecció dels nobles que veuen en ell la possibilitat de lluitar pels seus propis interessos davant la Corona. La llegenda de Serrallonga creix imparablement.

L’HIPERBÒLIC5Món unIvERsItaRI

de la Ciència

www.gencat.cat/diue

Itinerari “Eureka. Inventors i descobridors a Barcelona”El diumenge 16 de novembre, un guia i un ac-

tor faran un itinerari dramatitzat pels carrers

de Ciutat Vella, que han allotjat al llarg dels

segles els protagonistes de grans descober-

tes. Durant l’itinerari, es descobriran les vides

i els invents de vuit personatges relacionats

amb la ciència, la tecnologia i la història de la

ciutat de Barcelona.

Itinerari “Dones de ciència”I el diumenge 23 de novembre, una guia i

una actriu seran les encarregades d’expli-

car el difícil camí que van haver de superar

algunes de les nostres antecessores en el

món de la ciència en el decurs d’un itine-

rari dramatitzat.

La Setmana de la Ciència també acollirà el

cinquè dia de la Ciència a les Escoles, orga-

nitzat per l’FCRI i el Departament d’Educació.

Aquesta iniciativa portarà de nou a les aules

de secundària un centenar d’investigadors i

d’investigadores de múltiples disciplines, que

parlaran de la recerca que han fet i de les

experiències que han viscut en un centenar

de conferències que tindran lloc de manera

simultània a escoles d’arreu de Catalunya el

19 de novembre a les 11.30 h.

La FestaDel 14 al 23 de novembre, tindrà lloc la 13a Setmana de la Ciència a Catalunya (SC’08). Enguany, la temàtica principal és el planeta Terra, en el context de la cele-bració de l’Any Internacional del Planeta Terra, organitzat per la UNESCO. Aquesta iniciativa cultural agrupa un gran nombre d’activitats de divulgació científica i tec-nològica.

Durant els deu dies que dura la Setmana de la Ciència, es podran realitzar arreu de Catalunya activitats molt diverses, com ara tallers, jornades de portes obertes, cursos, passejades, etc. per tal d’aproximar la cièn-cia a la ciutadania. Les activitats es poden consultar a http://www.setmanaciencia.cat/.

Enguany, en el context de la celebració de l’Any Internacional del Planeta Terra, alguns dels temes a debatre durant aquests dies són: la necessitat de sensibilitzar el públic sobre la importància del desenvolupament sostenible dels processos i dels recursos de la Terra; la prevenció, la reducció i la mitigació dels de-sastres naturals; i la creació de capacitat per a la gestió sostenible dels recursos.

Prop d’un centenar d’entitats del Sistema Català de Recerca i Innovació, coordinades per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), treballen en conjunt per promoure durant la Setmana de la Ciència una divulgació científica innovadora, dota-da de fórmules originals de transmissió del coneixement properes a la societat, especi-alment al jovent, amb l’objectiu clar d’esti-mular i potenciar la vocació científica.

En aquest sentit, el Comissionat per a Uni-versitats i Recerca organitza unes rutes per descobrir la ciència i la història de Barcelo-na. Els itineraris, guiats i dramatitzats per actors, duren un parell d’hores. És una acti-vitat gratuïta i adequada a tots els públics.

L’HIPERBÒLIC EL ConvIdat6

Visc de la música i dels seus voltants”

Miqui Puig, músic

En col·laboració amb: Amb el suport de: Organitzat per:

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits

Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

CURS 2008 - 2009

Curs “Història de catalunya”*1r semestre: Novembre 2008 – Febrer 2009Oberta inscripció a partir del 1 de setembre de 2008

Inici: A partir del 8 de novembre de 2008Grup N-1: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 11 de novembre al 11 de desembre de 2008.Grup N-2: dimarts i dijous de 18 a 21 hores, del 11 de novembre al 11 de desembre de 2008.Grup N-3: dimecres de 18 a 21 hores, del 12 de novembre de 2008 al 28 de gener de 2009.Grup N-4: dissabtes de 10 a 13 hores, del 8 de novembre de 2008 al 7 de febrer de 2009.

MATRÍCULA OBERTA FINS EL 6 DE NOVEMBRE DE 2008

Curs “La història Pas a Pas”*1r semestre: Novembre 2008 – Febrer 2009Oberta inscripció a partir del 1 de setembre de 2008

Inici: A partir del 8 de novembre de 2008Grup M-1: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 11 de novembre al 11 de desembre de 2008.Grup M-2: dimarts i dijous de 16 a 19 hores, del 11 de novembre al 11 de desembre de 2008.Grup M-3: dimecres de 16 a 19 hores, del 12 de novembre de 2008 al 28 de gener de 2009.Grup M-4: dissabtes de 10 a 13 hores, del 8 de novembre de 2008 al 7 de febrer de 2009.

MATRÍCULA OBERTA FINS EL 6 DE NOVEMBRE DE 2008

Albert Lladó, albert@edicat.catFotos: Ivan Giménez

Miqui Puig no deixa indiferent ningú. Qui escolta la seva música, i segueix els seus “voltants”, o l’odia o es converteix en el seu fan. I ara, just quan la seva presència a la televisió cada vegada és més constant, presenta Impar, un disc que barreja quotidianitat i hedonisme, amb lletres plenes de referències als seus gustos més variats. Amb la volun-tat de no caure en prejudicis, ens apro-pem a la seva nova proposta musical.

Per a qui no se’n recordi, qui eren Los Sen-cillos?Los Sencillos era un grup que va néixer a l’Ametlla del Vallès, que va créixer a Granollers i que va explotar a Barcelona. Vam gravar sis àlbums de pop, entre l’any noranta i el dos mil, més o menys (encara que va néixer al vuitan-ta-sis i va durar fins el dos mil dos). I que ara sembla que es comença a reivindicar...

Els joves que no coneixien el teu treball, quan et busquen a la xarxa, es sorprenen?Sí! Molt! La gent jove busca a Internet i tro-ba sense el filtre de molts periodistes que ja tenen certs prejudicis. Una de les coses que volem fer l’any que ve és una capsa amb tota la història d’Els Sencillos, ja que ara mateix no es pot trobar cap disc al mercat.

Com recordes aquella època?Jo ho recordo molt bé. Vaig descobrir el mi-llor i el pitjor del negoci. Vaig estar en una multinacional però també recordo que vaig

aprendre que, en aquesta feina, un dia es-tàs al més alt i, de cop, pots caure.

I te’n recordes del dia que vas escriure “Bonita es”?Del dia exactament, no, però sempre recordo on ens vam inspirar per fer-la. Hi havia un lloc a Granollers, que es deia La Tasca, on coincidien els mods, els punks i els skins, i on anaven molt a prendre vi. En aquell carreró, coincidíem tots.

Viure tants anys de la música, o de treballs re-lacionats, és més difícil del que la gent creu. Has pensat en algun moment en deixar-ho?Molts cops! Jo volia anar al Canadà per fer-me llenyataire. Hi ha molts episodis compli-cats, on vas buscant el teu camí... Però com més et diuen que tu no vals, més vols fer coses. Jo crec que els artistes sempre fem el mateix disc i, si la moda d’aquell moment coincideix amb allò que fas, doncs perfecte.

Però recordes algun moment puntual es-pecialment crític?Home, el dia que vaig desfer Los Sencillos. Vam fer un concert a Lleida i només hi havia vint persones. Recordo perfectament quan tornava amb la furgoneta...

Quin paper va jugar Alaska en la teva deci-sió per seguir com a músic en solitari?Alaska em van agafar un dia d’aquests que no tens ganes de fer res i em va explicar que tots passem per això. Olvido i Nacho, sens dubte, han sigut molt importants a la meva carrera.

I com veus la teva evolució com a músic en aquests anys?Jo crec que no he evolucionat. Jo el que faig són cançons pop, i sempre he tingut facilitat per fer-ho. Crec que l’única evolució és que m’he convertit en més quotidià.

Explica’ns el teu procés de creació. Et tan-ques en un estudi? Vas apuntant idees a qualsevol lloc?Porto tres llibretes. A vegades em ve primer el títol, a vegades a partir d’una escena...

Has fet de Dj a festivals com el Sonar o el Primavera Sound. Què diries a tots aquells que creuen que qui punxa discos està traient el lloc a qui fa música en directe? També és creació, per a tu?Tampoc cal anar a l’altre extrem. Aquí, hem passat de creure que qualsevol pot fer de DJ – i jo crec que és una feina difícil – a posar-nos transcendents. El DJ té una funció, i és una feina lúdica.

I arriba el 2007 i fas de jurat al programa “Factor X”... El Miqui Puig de la televisió és tal com ets tu o simplement actues?Una barreja. La televisió és un mitjà que m’agrada molt. I crec que se’m dóna bé. La tele és espectacle i has de saber utilitzar el “tempo”. És dur, però és creatiu i divertit. Però, a segons quins sectors, els molesta molt que facis televisió... perquè és guanyen molts diners. I això fa ràbia. Jo sóc músic i visc de la música i dels seus voltants.

Tal com rajaNom complet: Miqui Puig i Bosch

Lloc i data de naixement: L’Atmella del Va-

llès, 1968

Plat que cuines millor: L’arròs.

Una mania: Olorar la roba. Sempre ho faig.

Una qualitat: No en tinc cap en especial.

Un somni: Fer-me gran.

On t’agradaria anar de viatge? Ara tinc pen-

dent un viatge a Costa Rica, que és el regal

de la meva colla perquè faig 40 anys...

Tens fama de ser molt... molt “borde”, enca-

ra que ho provoco expressament...

L’HIPERBÒLICEL ConvIdat 7

Tu t’hauries presentat a un programa com aquest?Tots ens presentem a concursos. Amb Els Sencillos, ens vam presentar a molts, i sem-pre hi ha un jurat...

Ara presentes Impar. I tot el disc es pot escoltar al teu MySpace. Com pot afectar això a la indústria? Com canviarà la xarxa el concepte de “dret d’autor”?Això és molt difícil. L’SGAE és un mal neces-sari. I és que jo crec que tothom ha de tenir clar que la música és una cadena de la qual viu molta gent. El senyor que toca un instru-ment, el tècnic de so... Però penjar un disc a la xarxa està molt bé. Ja el compraran al concert, o farem una versió en vinil...

Un disc autoproduït. Per no perdre inde-pendència o per obligació?És un disc molt agosarat. Vam començar a fer el disc amb el compromís d’una discogràfica que es va fer enrere el primer dia de gravació, quan estava tot el procés engegat.. I és que hi ha molts mesos d’estudi, hi ha músics molts bons, instruments de màxima qualitat...

Impar és un treball on es parla de fets quo-tidians: ampolles de vi, seducció, fins i tot futbol... Però també, un disc hedonista. Què li produeix més plaer a Miqui Puig?És que l’hedonisme forma part de la quoti-

dianitat. Ara mateix, per exemple, el més im-portant que he de fer és anar a sopar amb els meus amics dissabte pa amb tomàquet, pernil.. xerrar, riure... Això és l’hedonisme.

Qui és “El hombre que hacía barcos”?És una cançó del disc que parla d’un home que ja està cansat de tot i que, a la vida, no-més li queda fer maquetes de vaixells...

Es diu que el disc està entre l’indie, el clas-sicisme i els vuitanta espanyols. Amb què et sents més a gust?Pot ser tot això que dius perquè és moltes co-ses. Però cadascú pot dir allò que vulgui... A mi m’agrada dir que és pop perquè ho engloba tot.

A les cançons, hi ha referències a Sinatra, al cinema francès... Creus que per entendre allò que diu en la seva totalitat s’ha d’escol-tar moltes vegades el disc? Tens por que a qui les escolti, se li escapi alguna cosa?Aquesta és la gràcia. Reivindicar, posar refe-rències mig amagades... D’aquesta manera, cada vegada que ho escoltes, veus alguna cosa diferent.

Una frase que defineix Impar...És el punt de la seva “i”. Un punt, no sé si a part o seguit, però un punt.

L’HIPERBÒLICCaIxa ManREsa8

CaixaManresa ajuda els estudiants que inicien els seus estudis universitaris i en premia el rendiment acadèmic per donar suport als seus projectes de formació.

Sí, sí, encara sou a temps de demanar els ajuts CaixaManresa que, any rere any i amb l’objectiu de fomentar l’esforç i el rendiment acadèmic, donen suport als joves que inici-en els seus estudis universitaris a qualse-vol de les universitats catalanes. Al llarg de les onze convocatòries d’aquest programa, s’han atorgat 4.700 ajuts, per un import to-tal de 4.300.000 euros.

El programa d’ajuts universitaris de Caixa-Manresa és una iniciativa molt singular, en la qual participen cada any al voltant de 1.000 estudiants de tot el territori d’implantació de CaixaManresa. Aquesta participació fa que si-gui una de les accions de l’entitat que té més ressò entre els joves. Els ajuts universitaris de CaixaManresa van adreçats a estudiants que resideixen a les comarques d’implantació de CaixaManresa, revertint una part significativa dels recursos generats per l’activitat financera als joves estudiants universitaris. Actualment, CaixaManresa és present a 121 poblacions, pertanyents a 28 comarques de Catalunya, a través de 154 oficines.

El programa d’ajuts universitaris de Caixa-Manresa, juntament amb el Premi Empre-nedors CaixaManresa per al foment de l’es-perit emprenedor i la iniciativa empresarial, entre d’altres iniciatives, donen contingut a tota una línia d’acció de CaixaManresa ori-entada a les persones que comencen.

MÉS INFORMACIÓ902 36 25 29comunicacio@caixamanresa.es

Encara ets a temps per als ajuts CaixaManresa

Per optar a aquests ajuts cal complir aquests requisits:

•Accedirperprimeravegadaalprimercurs d’uns estudis universitaris oficials (homologats o propis) de primer cicle, o de primer i segon cicle el curs aca-dèmic 2008-2009.

•Cursarelsestudisencentresintegratso adscrits a una universitat catalana.

•Matricular-sed’unmínimde50crèditsel curs acadèmic 2008-2009.

•ResidirenunacomarcaonCaixaMan-resa estigui implantada.

•Formalitzarl’imprèsdesol·licitudqueposaran a disposició dels interessats lesoficinesdeCaixaManresaiadjun-tar-hi una fotocòpia del full de matrí-cula corresponent al curs 2008-2009.

•Tenirmenysde25anysenladatadepresentaciódelasol·licitud.

•SerclientdeCaixaManresa.Noesreque-reix una antiguitat ni un saldo mínims.

•Elterminiperalapresentaciódesol-licitudss’iniciaràeldia15dejuliolde2008 i finalitzarà a les 14.00 hores del dia 31 d’octubre de 2008.

www.enderrock.cat

L’HIPERBÒLIC9aLtavEu

El soul del nord i del sudThe Pepper Pots i Soul AtacSón les dues bandes de soul que fan furor a

les pistes de ball des dels pols musicals dels Països Catalans. El grup valencià Soul Atac ha guanyat el Premi Enderrock al Festinoval de Lleida, i l’any que ve grava el segon disc. Els gironins The Pepper Pots s’han aliat ara amb el productor novaiorquès Binky Gripti-te en busca d’una sonoritat més old school i soulera per al seu proper àlbum.

The Pepper Pots ha nascut al lloc equivocat?Segurament som el que som gràcies a haver nascut a Girona, perquè el nostre punt de vista de la mú-sica jamaicana o nord-americana és molt diferent del que poden tenir en els seus països d’origen. Si visquéssim a Jamaica o als Estats Units potser es-taríem tocant dancehall o hip-hop, i de ben segur que no tindríem les influències que tenim.

Us considereu blancs amb l’ànima negra? És molt agosarat dir que tenim l’ànima negra, però sí que es cert que la música negra ens fa posar la pell de gallina. És el que hem escoltat sempre.

La música que practiqueu és un creuament d’es-tils d’arrel negra, que van de l’ska al soul, el nort-hern soul i el rocksteady. Amb quin us sentiu més identificats?En el grup hi ha hagut molta evolució. Potser abans tiràvem més cap al rocksteady o l’ska, i de mica en mica hem anat incorporant més el so del soul nord-americà. Però si ens demanes que ens mullem amb un estil, et diríem que actualment és el soul, però sense deixar de banda les arrels més jamaicanes.

Sense gent com The Skatalites, The Pioneers o els grups vocals del so Motown, com The Velvet-tes o The Marvelettes, entre d’altres, The Pepper Pots existirien?No només The Pepper Pots sinó moltes altres bandes punteres d’avui dia no existirien. Tant la música jamai-cana com el soul fet als Estats Units durant els seixanta han estat una influència bàsica per a la música actual. Artistes com Marvin Gaye, The Supremes, Bob Marley o Skatalites encara sonen a les ràdios com el primer dia.

Amb quins dels artistes actuals que reivindiquen l’ska i el soul us sentiu més identificats?Molts dels nostres referents i artistes de capçalera són dels anys seixanta, però avui també hi ha un grapat de músics amb uns projectes molt interessants. Dins aquest grup i amb un ressorgiment del so més pur, amb una gran influència de segells com Stax, Motown o Atlantis, destacaria els nord-americans Sharon Jones & The Dap-Kings i The Dynamites, entre molts altres. Si mirem més el vessant jamaicà, ens agraden grups com Deal’s Gone Bad, Hepcat i Westbound Train.

TEXT: Ferran Amado // FOTOS: Arxiu EDR

Soul Atac ha nascut en un lloc equivocat?Hem nascut al País Valencià i estem molt orgullo-sos de la nostra terra. L’estil que ha donat lloc a la nostra fusió és la música negra, però Soul Atac no s’entén si a un estil tan llunyà no li afegim el toc va-lencià. Gràcies a eixa necessitat de convivència en-tre la nostra cultura i la nostra llengua i l’estil que ens agrada ha sorgit una proposta com la nostra...

Us considereu blancs amb l’esperit negre?Depèn del dia, però hem arribat a la conclusió que la nostra música vol ser negra, però nosaltres no ho som. L’estil funk-soul és realment la meta a la qual aspirem musicalment, però com que escoltem tants grups i es-tils diferents (i cal multiplicar els estils i les influències per onze, que som els components de Soul Atac), doncs el resultat, com es pot definir? És soulatacat.

Tots els estils de la música negra conflueixen a Soul Atac, del funk al soul, passant pel rap, però amb quin us sentiu més còmodes?Quatre opinen que estan més a gust amb el funk-rock, tres amb el soul, un amb la música disco, un

altre amb el rock, un amb el bebop i l’últim amb el jazz. Com que Soul Atac és un grup assembleari, aquest és el resultat de fer la mateixa pregunta a onze persones. Cada resposta porta darrere una argumentació que necessita un especial Ender-rock, així que us deixem amb aquest resum.

Si no haguessin existit ni James Brown ni Aretha Franklin, entre d’altres, Soul Atac existirien? M.A: Probablement no, però tal volta sense el cant d’estil valencià, sense Dusminguet, Fermin Muguru-za, RATM, Ovidi Montllor, Sam Cooke, sense Gato Pé-rez i molts altres, tampoc existiria Soul Atac. El nostre objectiu és aconseguir eixe estil negre que tant ens agrada sense deixar de banda el que es fa a casa.

Sou profetes a la vostra terra?A la nostra ciutat adoptiva de València ens sentim molt estimats, però les coses no són fàcils per a un grup amb un estil diferent i amb lletres en català,

hem de currar molt per arribar a tenir una seguida de concerts. Aquest és el cas de Soul Atac: curro, curro i més curro. El que és trist és que els vertaders profetes _com és el cas de Miquel Gil_ tinguen problemes per estrenar els seus treballs a la seua pròpia ciutat.

Per a més informació:Si vols saber més de la figura de Francesc

Ferrer i Guàrdia, pots visitar el web de la Fun-

dació que porta el seu nom, creada el 1987,

que treballa per l’estudi sobre temes de jo-

ventut, transformació social a través de l’es-

cola i la defensa dels drets universals. També

hi podreu consultar els actes previstos pel

centenari de la seva mort.

http://www.laic.org

L’HIPERBÒLIC tEMa dEL MEs10

La pedagogia de Ferrer i GuàrdiaL’any que ve, a l’octubre, farà cent anys que el pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàr-dia va ser afusellat a Montjuïc, acusat – in-justament - de ser l’impulsor de la Setmana Tràgica que va tenir lloc a Barcelona. Per reivindicar la seva figura, i recordar com en-tenia l’Educació, s’estan preparant diversos actes públics. De moment, a més, el Con-grés de Diputats ha aprovat donar suport a les diverses activitats que s’organitzin. Però qui era realment Ferrer i Guàrdia? Un boig? Un visionari? Un amant de la llibertat?

Educació catòlica

Francesc Ferrer i Guàrdia va néixer a Ale-lla, el 10 de gener de 1859, en mig d’una família de propietaris rurals, molt catòlics i monàrquics. Aquesta era la seva educació, en escoles religioses, fins que als 13 anys acusa el capellà del seu poble d’intromissió en assumptes familiars. El seu pare, com a càstig, l’envia a Barcelona a treballar. Però, com molts càstigs, aquesta decisió aconse-gueix tot el contrari d’allò que es buscava.

El jove Ferrer i Guàrdia entra en contacte amb els ideals republicans – de mans del seu propi cap, un comerciant de farina con-vençudament anticlerical, que l’apunta a classes nocturnes – i comença a freqüentar l’Ateneu Obrer.

El tren i l’arribada a París

Anys després, ja amb una consciència soci-al molt formada, comença a treballar com a revisor de tren en el trajecte Barcelona-Cer-bère. Un lloc on arriba el 1883 i que aprofita per fer de missatger del líder republicà Ruiz Zorilla, que es troba exiliat a França. A la mateixa feina, coneix la seva primera dona, Teresa Sanmartí, amb qui marxa a París dos anys després, i amb qui tindrà tres fills. A la capital francesa, a part de ser comerciant de vins, obre un petit restaurant al carrer du Pont Neuf. Són anys durs, de pobresa.

Un viatge cap a l’anarquisme

El 1989 es dedica a donar classes de caste-llà, a part de ser secretari sense sou de Ruiz Zorrilla, i tres anys més tard es separa de la seva dona. Coneix la mestra lliurepensado-ra Leopoldine Bonnard –amb qui es torna a casar el 1899 - i recorren Europa. Però no

Albert Lladó, albert@edicat.cat

van sols. Els hi acompanya una alumna – rica i catòlica - anomenada Jeanne Ernesti-ne Meunier. Aquesta mor i deixa tota la seva herència – que havia d’anar en un principi a l’Església – a Ferrer i Guàrdia per a què desenvolupi el projecte de què tant li ha parlat. Vol una escola racional, laica, sense exàmens, on l’alumne creixi sense pressi-ons, sense premis ni càstigs, i es desenvolu-pi amb lectures sobre ciència i humanisme. Ara, amb els diners que li ha deixat Meuni-er, la utopia és possible.

L’Escola Moderna

Barcelona. Carrer Bailén número 56. Any 1901. Es crea l’Escola Moderna, el gran projecte del ja anarquista d’Alella, que serà una referència a tot Europa. Els estudiants són autònoms i es formen a través de l’autodisciplina. Visiten fàbriques i coneixen la realitat dels obrers. Es-criuen al butlletí que edita la pròpia escola i, a través de mètodes pedagò-gics moderns, es pretén educar a ciu-tadans que pensin per ells mateixos. En pocs anys, l’èxit és tan evident que molesta els sectors més conservadors. El 1906 hi ha 36 escoles relacionades, directament o indirectament, amb el

L’HIPERBÒLICtEMa dEL MEs 11

projecte. Més de 1.000 alumnes ja segueixen el mètode racionalista. Però, de cop, un fet in-esperat ho canvia tot. Ja tenen l’excusa.

L’atemptat de Mateu Morral

El 31 de maig de 1906 té lloc, a Madrid, la boda entre Alfons XIII i Victoria Eugenia. Quan la comitiva passa pel número 88 de la Calle Mayor, cau una bomba des d’un balcó. Als reis no els passa res, però moren 26 perso-nes. L’autor de la massacre és Mateu Mor-ral, antic bibliotecari i traductor de l’Escola Moderna. En dos dies, el descobreixen i es suïcida. Però totes les mirades van al mateix lloc: Ferrer i Guàrdia. El detenen, acusat de complicitat, i ingressa un any a la presó Mo-delo de Madrid però, per falta de proves, han d’alliberar-lo. Però res és el mateix. Es tanca l’escola – que mai es torna a obrir – i marxa de nou a França. Poc més tard, a Bèlgica.

La Lliga Internacional

A Brusseles, funda la Lliga Internacional per l’Educació Racional de la Infantessa, junt amb altres personalitats. El president d’honor és Anatole France. El 1908 edita

la revista L’Ecole rénovée i, a París, reprèn l’edició del butlletí de l’Escola Moderna

La Setmana més Tràgica

Barcelona és un polvorí. Espanya, el 1909, ha començat la guerra amb Marroc i neces-sita reclutar més soldats. Només hi van els reservistes més pobres, ja que amb una quota els més adinerats es poden sal-var. Això provoca grans disturbis a la Ciutat Comtal que acaba amb esglésies cremades i actes salvatges. El conflicte agafa a Ferrer i Guàrdia a Barcelona i les autoritats ho aprofiten per acusar-lo de ser l’instiga-dor de les revoltes. Tot i les manifestacions que es fan a diverses ciutats europees, és declarat culpable. El 13 d’octu-bre de 1909 és afusellat al castell de Montjuïc. Però les seves idees, i l’amor a la llibertat per les quals va llui-tar sempre, són eternes. No moren amb un dispar. Ni amb dos. Ni amb tres. Només amb l’oblit, i per això la vital importància de fer memòria i commemorar el proper 2009 com l’Any Francesc Ferrer i Guàrdia.

L’HIPERBÒLIC tEndÈnCIEs14

La “e-ink” marca tendènciaCansats de carretejar els llibres amunt i avall com si fossin maons? Cansats d’apilonar els llibres de qualsevol ma-nera? Doncs arriba la tinta electrònica de la mà d’uns lectors que pretenen fer-nos la vida més fàcil. El problema, de moment, i com sempre que parlem de tecnologia, és el preu que està entre els 200 i els 600 euros. Per això, si volem deixar de banda els llibres com quan en el seu temps es va deixar de banda el papir, ja cal que comencem a estalviar.

El paper electrònic, també anomenat “e-pa-per”, és una pantalla amb la textura, el gruix i la flexibilitat d’un paper corrent. El nou in-vent reprodueix la informació que té emma-gatzemada en un finíssim disc dur amb una qualitat d’imatge superior a la d’una pantalla de cristall líquid però, de moment, només en dos colors: blanc i negre o bé vermell i blau.

A diferència de la pantalla d’un ordinador o altres dispositius com telèfons mòbils, etc., el paper electrònic no emet llum. Llegir un e-paper produeix la mateixa sensació a la vista que llegir un llibre o una revista de pa-per. En un extrem, conté un mòdem extraplà -del mateix gruix que el paper- amb el qual podem connectar-nos a Internet.

Diego Giménez, diego@edicat.cat

Sony Reader

Existeixen dos models, el Sony Portable Re-ader System PRS-500 i el nou PRS-505, que es va presentar l’octubre de l’any passat. Les característiques són:

· Pantalla: 6” (15’24 cm en diagonal) · Resolució: 166’7 ppi. 600×800 · Colors: 4 escales de grisos · Memòria interna: 64MB. Accepta targetes

Memory Estic Pro Duo i SD · Formats de text suportats: BBeB Book

(BroadBand eBook o LRS), Atovó PDF, TXT, RTF i DOC (en aquest últim cas es neces-sita tenir instal·lat el Microsoft Word al PC per realitzar la conversió)

· Formats d’àudio: MP3 i AAC · Formats d’imatge: JPEG, GIF, PNG i BMP · Bateria: 7.500 passades de pàgina (els

dispositius de tinta electrònica només gas-ten bateria en passar la pàgina, en la qual cal excitar cadascun dels components de la pantalla per a què pugi a la superfície la “tinta” negra o blanca)

· Dimensions: 175’6 x 123’6 x 13’8 mm · Pes: 255 gr.

Irex Iliad

Existeixen dues versions, l’iRex iLiad i l’iRex iLiad 2nd Edition. Les diferències són només que el model nou té amb bateria de major du-rada (20% més) i una carcassa més estable i que està en castellà. A Espanya, l’iRex iLiad 2nd Edition, el comercialitza Apol·lo XXI per 649 euros. Les seves característiques són:

· Pantalla: 8’1” (20’57 cm en diagonal) · Resolució: 158 ppi. 768×1024 · Colors: 16 nivells d’escala de grisos · Memòria interna: 256 MB (encara que en

realitat només 128 són accessibles per a l’usuari). Accepta targetes MMC, SD i Com-pact Flash

· Formats de text suportats: PDF, HTML, TXT i PRC (el format de la botiga on-line Mobi-pocket)

· Formats d’imatge: JPEG, PNG i BMP · Bateria: 15 hores · Dimensions: 155 × 216 × 16 mm (la gran-

dària d’un A5) · Pes: 390 gr.

Kindle

Amazon pretén que el Kindle es converteixi en l’iPod de la lectura per només 272 euros. Com a curiositat té que és que es pot utilit-zar la Wikipèdia per buscar termes gràcies a la seva connexió EVDO.

· Pantalla: 6” (15’24 cm en diagonal) · Resolució: 166’7 dpi. 600×800 · Colors: 4 nivells d’escala de grisos · Memòria interna: 256 MB, 180 accessibles

per a l’usuari. Accepta targetes SD i MMC · For-mats de text suportats: TXT, AZW, PRC, MOBI

· Formats d’àudio: MP3 · Bateria: una setmana o més. Usant la con-

nexió wireless, un dia · Dimensions: 191 x 135 x 17’8 mm · Pes: 292 gr.

Hanlin v3

Es tracta d’un lector molt complet amb un preu ajustat. El seu preu normal és de 224 euros, encara que estan de promoció i ve-nen aquest lector per 203 euros, amb una SD de 1GB, una funda i un adaptador de SD a USB de regal. · Pantalla: 6” (15’24 cm en diagonal) · Resolució: 166’7 ppi. 600×800 · Colors: 4 escales de grisos · Memòria interna: 32MB. Accepta targetes

SD i MMC · Formats de text suportats: PDF, RTF, DOC,

HTML, TXT, FB2, CHM, WOLF, RAR i ZIP (descomprimeix al vol)

· Formats d’àudio: MP3 · Formats d’imatge: WOLF, Djvu, PNG, TIFF,

GIF, BMP, JPG, RAR, ZIP · Bateria: 9.000 passades de pàgina · Dimensions: 184 x 120.5 x 9’9 mm · Pes: 200 gr.

La “e-ink” marca tendència

L’HIPERBÒLIC BoCa a BoCa16

El nom de canvi climàtic està mal triat”

Tomàs Molina, Cap de meteorologia de Televisió de Catalunya

Té a les seves mans la bola de vidre del temps i amb ella endevina el futur. Vint-i-un anys seguits apareixent per televisió per explicar el seu pronòstic meteoro-lògic han convertit Tomàs Molina en un dels rostres més populars de la petita pantalla. Físic i periodista de formació, és actualment cap de meteorologia de Televisió de Catalunya i vicepresident de la International Association of Broadcast Metereology, l’associació internacional dels homes del temps. En aquesta en-trevista, ens parla de la seva feina com a meteoròleg, de la importància i la ur-gència de gestionar els recursos hídrics per fer front a l’amenaça de la sequera i, també, del –segons ell- mal anomenat canvi climàtic.

Què fa que els homes del temps sigueu tan populars?Aquesta és la gran pregunta. La veritat és que sempre som líders d’audiència, en tots els canals i en totes les franges. A Catalu-nya, hi ha un seguiment molt gran de la informació meteorològica i també tenim un lligam gran amb la societat.

També hi té a veure l’estil propi de fer ar-ribar als telespectadors la informació me-teorològica?Efectivament. Històricament, la meteorolo-gia era un “parte” escèptic i nosaltres vam

ser de les primeres televisions del món a ser sensibles al temps. El temps passa en algu-na lloc, a algunes persones i provoca efec-tes, i fem referència al territori amb el seu nom, amb voluntat que s’entengui.

Quin és el principi de la predicció meteo-rològica?El pronòstic és una projecció futura del temps que ha fet i que fa en una zona. Uti-litzem l’observació dels mapes com a punt de partida. Coneixem molt bé el temps que està fent ara i això ens ajuda a fer la predic-ció del temps futur amb molta fiabilitat.

Quina?Pràcticament del cent per cent en les pròxi-mes sis hores, i entre el vuitanta i noranta per cent en les properes vint-i-quatre hores. Gairebé s’encerta sempre.

I creus que la gent té aquesta mateixa per-cepció de l’alt índex d’encerts?Encara hi ha algú que diu que fallem, però en realitat ens fan molt de cas. Ara encerto

més el temps d’aquí a sis dies que el 1981. Quan vaig començar, encertava el temps d’aquí a dos dies.

Cada vegada, per tant, rebeu menys esti-rada d’orelles...Alguna vegada encara fallem i quan això passa algú s’enfada. Però en tot cas sí que hi ha gent que es queixa amargament del temps que fa. I contra qui es queixen? Doncs contra els homes del temps.

Aconseguirem algun dia fer que plogui?Ara per ara és tot una quimera. A molts llocs ja s’ho plantegen, per exemple a Aràbia Sau-dita, on hi ha un concurs anual per fer ploure. També s’han fet força estudis a Israel i als Estats Units basats en la sembra de núvols, és a dir, de les primeres partícules a partir de les quals es comença a formar la gota per fer créixer la nuvolositat en condicions ade-quades. Això s’ha provat però no ha reeixit i encara no s’ha aconseguit que sigui efectiu.

El canvi climàtic és intrínsicament dolent per naturalesa...No. És senzillament el que hi ha. En tot cas, el nom de canvi climàtic està mal triat.

I com ens hi hauríem de referir?Jo advoco per canviar la nomenclatura. Prou de dir-ne canvi climàtic: n’hem de dir “canvi global”. L’hem anomenat canvi climàtic per-què ens hem quedat amb la idea de falta d’aigua però de fet és un canvi global es-tructural. Fer front al canvi climàtic implica fer front a aquest canvi global.

Tot el món està canviant...Sí, i ho està fent a una velocitat abismal. S’es-tan produint moviments migratoris a gran esca-la. Això implica canvis en l’estructura social dels països més necessitats, que s’empobreixen en-cara més perquè emigren els més capacitats, i dels països d’acollida com el nostre. No es no-més un problema d’aigua. El canvi climàtic és només una part del canvi global que vivim.

Text i fotos: Marc Alemany

Adult - 446 e / Nens (5-11 anys) - 387 e / Universitaris (18-24 anys) - 387 e

Promoció fins el 23 de novembre

9 estacions en un sol forfet

L1

L1

L1

L1

L1

L1

L3

L4

L4Urquinaona

Urquinaona Urquinaona

Urquinaona

Urquinaona

Catalunya

Catalunya

Plaça deCatalunya

Rda. Sant Pere

Via La

ietan

aC. de FontanellaPl. Urquinaona

Porta

l de l

’Ànge

lPg

. de G

ràcia

Catalunya

Catalunya

MAISON DE LA FRANCE - c/ Fontanella 21-23, 4t 3a - 08010 BARCELONA - Tel. 93 304 04 53 - www.franceguide.com

Cues? No!286 km d’esquí alpí - 10 Snow Parks - 1330 canons de neu

Compra el teu forfet a Barcelona

Les Neiges Catalanes

Baixem els preus!

FORFET DE TEMPORADA

Els dinosaures

La majoria dels indicis suggereixen

que un meteorit d’entre cinc i

quinze quilòmetres de diàmetre

impactà amb la Terra a prop de

la península de Yucatán ara fa 65

milions d’anys. Alguns científics

suggereixen que el meteorit causà

una baixada de la temperatura

atmosfèrica llarga i no natural.

Aquesta “catàstrofe” va provocar

l’extinció massiva d’espècies, entre

elles els dinosaures.

“Manga” al PlanetariSabeu com es veu el cosmos a través del manga? Doncs ara estem de sort perquè podem veure a Cosmocaixa el programa del Planetari “Catàstrofes còsmiques” on anime i ciència van de la mà.

A molts de vosaltres segur que us han explicat algun cop que un meteorit va caure a la Terra i va causar l’extinció dels dinosaures. El que potser no sabeu és que aquell fet va propiciar les condicions per a què avui nosaltres siguem aquí. Una catàstrofe còsmica pot donar lloc, també, a la vida que s’obre camí de formes diverses. Per tal d’explicar com funcionen aquests mecanismes, et proposem una història de ciència ficció al Planetari:

Som al novembre de l’any 2086. Un cometa s’acosta a la Terra. Té 3 km de longitud i va a una velocitat de més de 100.000 km per hora. Es prediu que en menys d’un any el cometa Alecto s’estavellarà de ple contra nosaltres. El planeta es prepara per afrontar aquesta “catàstrofe” celest.Des de la base lunar Àrtemis el comandant Boy i el seu equip supervisen la missió que suposa l’última oportunitat de salvar la Terra a 18 hores 7 minuts i 53 segons abans de l’impacte. Davant del perill que ve de l’espai, ells són l’última esperança de la humanitat. Com?

Presentant aquest cupó et regalem

2 entrades gratuïtes a CosmoCaixa i al Planetari*

* oferta vàlida fins al 5 de gener,places limitades

PLANETARI de CosmoCaixa· Galàxies llunyanes a les 11:00h i a les 18:00h· Gènesi a les 12:00h, les 16:00h i les 19:00h· Catàstrofes còsmiques a les 14:00h

Dissabtes, diumenges i festius fins al 19 de desembre

+ informació a: www.laCaixa.es/ObraSocial COSMOCAIXA, c/ Isaac Newton, 26 - Barcelona Amb els ferrocates i el 196, a 30 minuts de Plaça Catalunya.

La lluna Geoquímics de la Universitat de Michigan han arribat a la conclusió que la Lluna es va formar fa uns 4.500milions d’anys, molt probablement com a resultat d’una col·lisió entre la Terra i un altre planeta de la mateixa mida o més gran que Mart.

Gràcies al programa de Planetari, coneixerem aquests i altres fenòmens, com per exemple:

Al Planetari veurem que “catàstrofes” com col·lisions galàctiques, supernoves i la mort de Sol són convulsions naturals que transformen l’Univers amb el pas del temps. Gràcies a una estrella i a la seva posterior mort i explosió, es creen les condicions idònies per a l’aparició de la vida.

El sol

La mort del Sol, la nostra estrella, és una

catàstrofe programada: d’aquí a uns 5.000

milions d’anys. Sabem exactament quan i com

passarà. El destí que espera al nostre planeta

blau no és un altre que el de cremar en una

foguera insuportable. La temperatura a la

superfície del nostre planeta s’elevarà fins a uns

2.000 ° i es cobrirà amb lava sota un sol enrogit

que ocuparà tres quarts del cel.

Sabiesquè? Ho has de

veure!

Cooperants d’orJovEntut

Entrevista a: Milena VerriéSubdirectora d’Art Gold al Marroc

La Milena és una catalana establerta al Marroc, on n’és la subdirectora de l’oficina PNUD. Ella i el seu equip re-bran la Clara, la jove becada al país magribí pel programa Art Gold.

Quin paper teniu dins el programa Art Gold?

Formem part del PNUD i donem suport als

processos de desenvolupament treballant

amb la gent local.

Quines són les vostres prioritats?

Ens centrem en sis eixos: descentralització, economia

local, serveis socials, medi ambient i igualtat de gènere.

Com funciona?

Hi ha uns equips que donen suport a la gent local. Tre-

ballen fent tallers en àmbits com la planificació local o

posant en marxa projectes de desenvolupament.

Quin serà el paper de la becària?

S’incorporarà a l’equip de Tànger-Tetuan, una regió

pilot del programa, fent les mateixes funcions que

la resta d’equips del PNUD.

El passat 14 de maig, a Tànger, fruit del conveni signat per la Secretaria de Joventut i l’Agència de Cooperació amb el Programa de desenvolupament de Nacions Unides (PNUD), es va acordar la incorporació de cinc joves catalanes a oficines d’aquest programa per tal de fomentar-ne la presèn-cia en organismes multilaterals i estimular l’experiència de treball en temes de coope-ració amb països del sud.

La Clara, la Paloma, l’Elena, l’Esther i la Pau-la són cinc joves catalanes, d’entre 24 i 32 anys, que han tingut la sort, i el privilegi, de guanyar les cinc beques per treballar amb els equips del al projecte Art Gold del PNUD. Durant 12 mesos, aquestes cinc noies par-ticiparan en projectes de cooperació al Mar-roc (Clara), Colòmbia (Paloma), Líban (Ele-na) i Moçambic (Esther). Per la seva banda, la Paula treballarà a les oficines centrals del PNUD a Ginebra.

“És molt interessant participar en aquest tipus de projectes, ja que reconforta molt poder ajudar a què la situació d’una zona necessitada millori amb els seus propis re-cursos”, afirma l’Esther. L’aspecte més nou d’Art Gold és que consolida processos de cooperació en el marc de les cooperacions descentralitzades. “Això vol dir que es treba-lla molt més sobre el terreny, amb les comu-

L’HIPERBÒLIC19

Cinc joves catalanes s’incorporaran a equips de Nacions Unides que treballen per la descentralització política i el desenvolupament de països com el Líban, el Marroc, Moçambic i Colòmbia.

La descentralització El procés descentralitzador permet mantenir

el control polític central tot donant una auto-

nomia en determinats àmbits o aspectes de

la gestió administrativa.

El desenvolupament És el procés mitjançant el qual es varien les

condicions naturals del creixement econòmic

d’una àrea determinada, i provoca un aug-

ment considerable de la renda total i una

millor distribució d’aquesta renda.

nitats locals i regionals, no a nivell estatal”, explica la Paula, que estarà a Ginebra, des d’on es coordina tot el programa Art Gold.

El Programa va ser creat pels estats mem-bres de les Nacions Unides amb l’objectiu de treballar pel desenvolupament econòmic i social dels països empobrits. L’organisme internacional també treballa en diferents es-tats per consolidar els processos de descen-tralització política mitjançant la promoció i l’enfortiment de les comunitats locals. Així ho tenen entès les cinc cooperants: “Quan tot depèn d’una ONG molt gran, normalment no es fan ajuts tan concrets”, comença a relatar l’Elena. “D’aquesta manera, una vegada un ens com la Generalitat de Catalunya es posa en contacte amb l’oficina de Colòmbia, per exemple, arriben a un acord i desprès es tre-balla al terreny sector per sector”, intervé la Paloma. “És multisectorial. És a dir, cada sec-tor es posa en contacte amb altres sectors per ajudar-se mútuament”, acaba la Clara.

Com diu la Clara, “l’ideal seria que no es ne-cessités la cooperació”, però la realitat és una altra i, per això, cada vegada es neces-siten més programes de cooperació al món. Recollint aquesta necessitat, Joventut està fent un gran esforç per tal de fer realitat pro-grames com Art Gold amb l’entrega d’aques-tes cinc beques, juntament amb l’Agència Catalana de Cooperació. Però la cooperació al món encara és millorable. “Més que millo-rar, allò que s’hauria de fer és coordinar-ho millor tot. Ara mateix, cada ONG va pel seu compte. Si es coordinés millor tot, els ajuts serien més efectius”, comenten totes cinc. “Per això, els projectes de cooperació des-centralitzats són tan importants”.

Es treballa molt més sobre el terreny, amb les comunitats locals i regionals, no a nivell estatal”

Les cinc cooperants catalanes (Esther, Paula, Clara, Elena i Paloma) amb els responsables del Programa (David Minoves, Director general de Cooperació al Desenvolupament, i Eugeni Villabí, secretari de Joventut)

L’HIPERBÒLICsExE20

Records de les nits d’estiu...Per Atòmic Girls & Sardines Nocturnes

Fa massa dies que l’època estival ha ar-ribat a la seva fi i enrere hem deixat un estiu ple d’experiències dignes de ser recordades. A partir d’ara, haurem de tornar a posar colzes, però que bé que ens ho hem passat.

Per a nosaltres, l’estiu va començar amb corregudes netes (aquest era el missatge que podia llegir-se pertot arreu a les fes-tes de Ciutadella). Durant aquestes festes, vam aprendre una cosa: és important llogar una furgoneta grossa. Per què? Perquè els homes acudeixen a les festes de Menorca en manada, i no lloguen cotxes. Ho vàrem viure en primera persona perquè en una de les camionades d’homes que vàrem fer, un d’ells va pujar tan eufòric al furgó que va deixar les maletes enmig de la carretera. Nines, llogau furgonetes!

I parlant dels homes que van en manada... en un dia d’aquests normals i corrents que vas a la platja, vàrem trobar vuit homes que feien la volta a Mallorca en veler, increïble però cert, va ser com l’arribada de vuit sire-nos! Possiblement, vosaltres us estareu fent la mateixa pregunta que nosaltres en aquell moment: i tants d’homes junts... deuen ser gais? Després d’un llarg interrogatori, ells van acabar demanant-nos si nosaltres érem lesbianes. Una de les nostres amigues, davant l’arribada d’aquesta guarda, es va despertar de la seva becadeta estiuenca davall un pi obrint les cames de manera no gaire ortodoxa, i ells, com que no eren de per aquí, van preguntar: “¿Las mallorquinas saludáis así?”. Acte seguit ens varen prome-tre respecte i passió desenfrenada enmig de la mar.

Aventures eroticofestives dels mesos més calents de l’any

I què hem de dir de les verbenes de po-ble? Són font inesgotable d’inspiració per a la nostra secció. El que és important en aquest tipus de festa és tenir un objectiu parat (també va bé tenir-ne un a cada zona de Mallorca: pel Pla, pel Raiguer, pel sud, pel nord...). Començau a parlar, et convida a un combinat, et fa l’ullet, et fica la mà per davall el jersei... I quan te’n tems t’ha duit a un racó, ja sigui darrere unes mates, a l’entrada d’una casa (que si et despistes toques els porters automàtics) o una escola, que en aquest període estiuenc estan molt buides, aparentment... I l’animalet, com per art de màgia, s’ha convertit en un animalot, que tresca i tresca. Davant aquesta situació, tu et sents deshinibida, fins que justament s’encén un llum, sents un renou o surt un veïnat a pasejar el ca. Aquí una de dues: o continues amb la teva sessió eroticofestiva

o bé tot són fues i grapades per fer veure que no passava res. I amb l’ensurt, et poses a l’inrevés la camiseta i pareix que els moi-xos t’han botat damunt el cap. En fi...

En una d’aquestes verbenes, una al·lota es va fixar en un jove ben curro, i com si d’una comanda es tractàs, va decidir quedar-se’l. La cosa començà amb mirades i acabà en el reservat d’un conegut bar de la zona nord... Quan ell li donà el seu mòbil, ella va quedar astorada perquè ella ja el tenia! Es veu que no era la primera vegada que tenien contac-te i també es veu que ni ell ni ella se’n recor-daven. En veurem, de coses...

Les festes a la platja també han estat pre-sents en el nostre estiu, i no sense sor-preses... En una ocasió, una amiga nostra bravejava de tenir un trull amb un metrose-

xual que estava ben bo, i quina no va ser la seva sorpresa quan va veure l’individu en qüestió sortint d’unes mates de la maneta d’una amiga d’ella... Quan la nostra amiga demanà explicacions al jove, ell al·legà que no se’n recordava de res perquè anava gat. Nines, és important treure aquest tipus d’homes de les vostres rodes! O tu o tu.

D’aquestes històries, ben segur que vosal-tres també en sabeu, perquè les heu viscu-des o us les han contades. Ara comença la temporada tardor-hivern, mirau bé el catà-leg, per si heu de fer una comanda, i feis via a triar! Que sinó quan us despengeu, pentu-ra no quedarà res de bo.Salut!

publicitat@edicat.net

GuIa JovE L’HIPERBÒLIC

21

MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓTurisme, una opció amb

futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Di-plomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.esceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

L’HIPERBÒLIC CuLtuRa22

Heydrich i les agents del saló Kitty XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre Miquel Esteve i Vallde-pérez Cossetània Edicions

Aquesta obra, que és a mig camí entre la novel·la històrica i el thriller, recull amb ha-bilitat narrativa alguns dels episodis més estremidors de l’Alemanya nazi, al voltant de la figura de l’Ober-gruppenführer de les SS Reinhard Heydrich, i reflecteix amb un remarcable deix de sensibilitat l’impacte del testimoni d’una agent ensinistrada en un bordell berlinès al servei del Tercer Reich als seus companys ancians de residència.

Crepuscle (Twilight) Catherine Hardwicke (http://www.crepusculolapelicula.com) Arriba una història d’amor entre un vampir i una humana. Bella Swan (Kristen Stewart) sempre va ser una noia una mica diferent, sense seguir les tendències de la resta de les noies del seu institut de Phoenix. Quan la seva mare es torna a casar, envia Bella a viure amb el seu pare, a la petita i plujosa ciutat de Forks, Washington. Llavors coneix el misteriós i atractiu Edward Cullen (Robert Pattinson), un jove que aviat demostra no ser com els altres...

iGoogle(http://www.google.com/ig)

Si vols dissenyar el teu propi cercador amb notícies, el temps, vídeos, història, cultura i tot el que vulguis, amb iGoogle tens una opor-tunitat mol senzilla i a l’abast de tothom.

TotCinema.cat(http://www.totcinema.cat)

Si esteu farts de buscar pel·lícules o DVD’s que estiguin doblats al català, ara ho teniu més fàcil amb el portal TotCinema.cat, on trobareu tota la informació referent a estre-nes en català.

RECoManEM

Obra narrativaMiquel Àngel RieraEdicions del Salobre

L’edició de l’obra narrativa completa de Mi-quel Àngel Riera (Manacor, 1930 – Palma, 1996), després de la recopilació de tota la seva poesia l’any 2004, sens dubte perme-trà copsar l’interès i la importància d’un dels millors escriptors de la literatura catalana del segle XX. Riera va elaborar la seva nar-rativa ja molt tard, després de molts d’anys de dedicació quasi exclusiva a la poesia.

GomorraMatteo Garrone

Poder, diners i sang: aquests són els valors als quals els residents de la província de Nà-pols i Caserta han d’enfrontar-se cada dia. Gairebé mai tenen la possibilitat de triar, i gairebé sempre estan obligats a obeir les re-gles del “sistema” de la Camorra. Només un pocs afortunats poden arribar a pensar a dur una vida normal.

LLIBRES RECOMENATS PER:

CINEMA

MISCEL·LÀNIA

aGEndanovEMBRE2008

Dies: del 30/10 al 02/11/2008XIV Saló del MangaFestivals - + info: www.ficomic.comCom arribar-hi:Metro: Línea 1. Parades Rambla Just Oliveras / Avinguda CarriletRenfe o FFCC: L’Hospitalet de LlobregatBus: 110, L10, L12, L14, L52, L82, L’H1, L’H2Cotxe: Ronda de Dalt. Sortida 14

Dies: fins al 29/11/2008Cicle de cinema asiàticCinema.22:00 hLloc: Centre Cultural Les Corts - Casal de Joves Les CortsC. Dolors Masferrer i Bosch, 33 - Les CortsEntrada gratuïta

L’HIPERBÒLICCuLtuRa 23

RemolíA mig aire les fulles configurenun voleiar fictici a la derivaque s’endú les petjades de l’orgull.

Assegut al balcó d’un nou divendres,recompto els desperfectes del paisatgei provo d’encaixar-hi l’univers.

D’esquena a la mirada de la llunam’allotjo, sense sostre ni recer,entre el silenci i els llençols oberts.

L’alè de l’atmosfera em despentinaels mots que em sobreeixen quan somnioi els dits quan ja no em caben a les mans.

Des que vaig esbrinar que no em caliarespirar per admetre que sóc viu,m’abandono al vaivé de l’imprevist.

La veritat és el camí que et torna un pas enrere; l’ombra que de nits’ajeu al llit desfet de la memòria.

L’ordre de les paraules no canviael sentit ni el color de les mentides.

JORDI ROIG PI

aBCdEFGHIJKLMnoPQRstuvWxYZ

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317

49 08 - www.escoladescriptura.org

Dia: fins al 16/11/2008Setmana de la CiènciaCiència - Enguany, el Museu participa en els actes destinats a celebrar la Setmana de la Ciència a Catalunya (SC’08), amb dues activitats pensades per a què petits i grans aprenguin i es diverteixin plegats.

A tot vapor!Pugeu al tren del Museu i descobrireu els secrets de l’aigua en estat gasós mitjançant una activitat lúdica i participativa a l’exposició permanent. Experiments, jocs i demostracions a tot vapor! El món va canviar de marxa amb l’arribada del vapor, ja fa més de dos-cents anys. Us proposem d’apropar-vos a la història del vapor amb un viatge només apte per a mol·lècules... L’aventura, que comença dalt d’un trenet de vapor, ens portarà en primer lloc a l’atmosfera. Després passarem per les calderes i els pistons de les màquines del Museu i acabarem descobrint com n’és d’important, encara avui, el vapor. A més, al llarg del recorregut coneixerem inventors grecs, maquinistes de vaixell i operaris tèxtils. Pugeu al tren?

Calendari: ds. 8 / dg. 9 // ds. 15 / dg.16 de novembreHorari: a les 12 h i a les 12.30 hLloc: Jardí del Museu i ExposicióPermanentEdat recomanada: de 6 a 10 anys

Activitat gratuïtaPlaces limitadesNo cal reserva prèvia

Dia: fins al 23/11/2008A.Q.A. (Aigua amb gags) / 50’Actuacions.- Quan un element bàsic i quotidià (l’aigua) entra en contacte amb l’element més incontrolable de tots (el pallasso), el resultat és absolutament imprevisible. En Marcel Gros és un pallasso que quan vol es transforma en faquir, en mag o en científic per demostrar que l’aigua i el riure són dues fonts de vida, més que necessàries, imprescindibles.

Calendari: diumenge 23 denovembreHora: 12 hLloc: Dipòsit CircularActivitat gratuïtaPlaces limitadesNo cal reserva prèvia

Dia: fins al 01/11/2008Concert M83Concerts.Lloc: Razzmatazz+info: http://www.salarazzmatazz.comsalarazzmatazz@salarazzmatazz.com933208200 o 932720910

Dia: fins al 11/12/2008Cicle de concerts “Músiques de la Mediterrània”Concerts.

Lloc: Oratori de Sant Felip NeriPl. Sant Felip Neri, 5 - Ciutat VellaEntrada Lliure+Info: 933173116

Dia: fins al 14/11/2008Mostra de poesia visual “Cyberpoem 5.1” Poesia .Inauguració: 25 d’octubre a les 19 h.De dilluns a divendresde 16:00 h a 21:00 hLloc: Centre Cívic Torre LlobetaC. Santa Fe, 2 - Nou BarrisEntrada gratuïta+ info: 933585614