l'hiperbòlic 52
DESCRIPTION
Revista gratuïta per universitarisTRANSCRIPT
L’HIPERBÒLIC52 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISwww.deria.cat maig 2007
La filosofia del decreixement | Descobreix el museu de les aigües
Gerard Quintana Paraula de poeta
Tiratge: Tiratge: 26.33026.330
L’HIPERBÒLICEDITORIAL2
Menys pot ser 2 EDITORIAL Menys pot ser més
4 MÓN UNIVERSITARI Notícies
5 DIUE
6 CIÈNCIA L’arc de Sant Martí
7 JOVENTUT Activitats d’Estiu 2007
8 EL CONVIDAT Gerard Quintana
10 CAIXA MANRESA Mercat de Treball Àgora
12 TEMA DEL MES El decreixement
14 ALTAVEU Mazoni
15 DIPUTACIÓ DE BARCELONA Exposició
16 ATOMIC GIRLS Els picadors
17 TV3 Les estrenes que vénen
18 BOCA A BOCA Jordi Hereu
20 TENDÈNCIES Botigues curioses
21 GUIA JOVE
22 CULTURA Maig 2007
Flaixos
El personatge
Michael Phelps, nedador
En nedador nord-americà està en camí de convertir-se en una vertadera llegenda, si no ho és ja. Amb 21 anys ha igualat la marca del mític Mark Spitz en aconseguir 7 medalles d’or als Mundials de Natació de Melbourne. I si això no és sufi cient, Phelps va batre cinc rècords mundials. Amb aquests antecedents, ja desitgem veure’l a les Olimpíades de l’any que ve a Pequín.
La frase
Lewis Hamilton, pilot de Fórmula 1
“El pròxim pas és aconseguir una victòria”Amb el ritme que porta, no ens estranyaria que fos ben aviat!
Maig
01/05/2000
Comencen les emissions de Rac1.
13/05/1981
Mehmet Alí Agca atempta contra la vida del
Papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere.
17/05/1845
Neix a Folgueroles (Osona) Jacint Verdaguer.
El mateix dia, però de l’any 1952, neix a
Cambrils Josep-Lluís Carod-Rovira.
20/05/1506
Mor a Valladolid Cristòfor Colom, descobri-
dor d’Amèrica.
21/05/1981
Terra Lliure actua contra Federico Jiménez
Losantos.
Aquestes darreres setmanes s’han succeït els informes sobre el canvi cli-màtic i les seves conseqüències, tant en el conjunt del món com sobre el nostre entorn més proper. I tot i que segueixen vives les discussions sobre el major o menor impacte de l’activitat industrial sobre l’ecosistema de la Ter-ra en el seu conjunt - el que el científi c britànic James Lovelock ja fa més de trenta anys va batejar com el sistema Gaia- aquestes i altres dades estan aconseguint que, fi ns i tot els més reticents (inclòs l’enemic número 1 del Protocol de Kyoto, el president Bush), reconeguin que és hora de fer alguna cosa.
En aquest context s’emmarca la refl exió sobre el decreixe-ment al que dediquem el reportatge d’aquest número. Ja no hi ha sufi cient amb parlar de “creixement sostenible”, concepte rere el qual es pot amagar el manteniment d’un model eco-nòmic depenent d’un creixement continu, això sí amb “mate-rials reciclables”. Cal anar més lluny ens diuen els defensors d’aquesta concepció, cal desaccelerar el nostre consum insa-ciable, cal sobretot canviar de paradigma i no creure’ns que el nostre benestar, ni tan sols l’econòmic, dependrà dels punts de PIB en que aconseguim créixer. El malbaratament de recur-sos de tota mena en el que vivim té, d’entrada, una víctima a la que sovint li donem l’esquena (sobretot si vivim a ciutat, on l’únic record del nostre origen natural són quatre parterres de gespa domesticada): l’esmentada Gaia, el nostre planeta viu.
Però més enllà de la discussió sobre l’impacte en la natura, i fi ns i tot de les discussions pragmàtiques sobre a quant crei-xement cal renunciar per seguir endavant amb l’actual model econòmic, hi ha una qüestió més de fons, de caràcter fi losò-fi c, que també cal plantejar-se: fi ns a quin punt ens fa feliços aquest sistema? Fins a quin punt ens fa viure (realment) bé? Possiblement un primer i dramàtic senyal del mal als que ens sotmeten les presses i l’estrès continu en el que vivim en l’ex-pressin les dades sobre accidents de trànsit. En aquest cas les primeres víctimes som els joves, com posa de manifest l’exposició “El risc de l’asfalt” que també us presentem en aquestes pàgines.
Corre més per arribar enlloc, sembla que sigui el resum de tot plegat. Per això no és d’estranyar que apareguin iniciatives com les de la “CittaSlow”, ciutats que han decidit prendre’s les coses d’una altra manera, ralentitzant-ho tot, lluitant con-tra el fast-food i el consum ràpid, i sobre les que esperem oferir-vos un proper reportatge ben aviat.
L’HIPERBÒLIC 52 MAIG
Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 [email protected]
Editors: Josep Ritort i Antoni González
Direcció: Anna Salarich
Cap de màrqueting: Àngel Garcia
Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Albert Lladó
Assessorament lingüístic: Rosa Soley
Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo
Publicitat: Tel. 93 451 61 70, [email protected]
Impressió: Imprintsa S. A.
Dipòsit legal: PM-1.275-2001
L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles fi rmats refl ectei-xen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.
Tirada 26.330 exemplars
Imatge de: www.derapate.it
més
L’HIPERBÒLIC MÓN UNIVERSITARI4
Les universitats són
La UdL promou la bicicletaLa Universitat de Lleida preveu oferir per al proper curs bicicletes als estudiants, principal-ment per als que siguin de fora de la ciutat. Aquest és l’acord a què han arribat el vicerector d’Estudiantat, Xavier Gómez, i el Col·lectiu d’usuaris i amics de la bicicleta (CUAB) que presi-deix el professor de l’INEFC Lleida, Francesc Roig. El sistema serà molt senzill ja que només hauran d’abonar un dipòsit que se’ls retornarà quan tornin la bicicleta. D’altra banda, la UdL segueix amb la recollida d’assignatures per reclamar un carril bici més extens i més segur a Lleida. De moment, ja se’n tenen unes 2.000, entre les que cal destacar les dels cantants Lluís Gavaldà i Lluís Llach.
www.udl.cat
notíciaPreinscripcions dels màsters i postgraus
Des del passat mes de març, les universitats catalanes han obert el segon període d’inscripció dels màsters ofi cials per al curs 2007-2008, que es po-drà realitzar fi ns al 22 de juny d’aquest any. L’oferta, que inclou més de 150 màsters i postgraus, servirà als alumnes per especialitzar-se o bé iniciar una carrera investigadora. Aquests són uns estudis amb caràcter ofi cial, preu públic i adaptats al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Tenen una extensió d’entre 60 i 120 crèdits ECTS, i hi podrà accedir qualsevol persona amb un títol universitari ofi cial.
XX Symposium de la Sociedad Española de Historia de la Psicología (SEHP)
L’Arxiu i Seminari d’Història de la Psicologia de la UAB ha organitzat per als propers dies 10, 11 i 12 de maig a la Sala “Art i Joia” de Cadaqués (Girona) el XX Symposium de la Sociedad Española de Historia de la Psicología. En aquesta trobada, s’hi duran a terme taules rodones i conferències entorn a temes de la història de la psicologia. Si voleu més informació visiteu el web www.sehp.org/cadaques/pagina/index.htm.
www.uab.cat
El canvi climàtic
La Universitat Politècnica de Catalunya celebra, des del passat mes d’abril fi ns a fi nals de juny, un cicle de conferències sobre el canvi climàtic. En una època on el tema ha pres molta importància, alguns dels especialistes més destacats en sostenibilitat, ecologia i canvi climàtic es donaran cita a l’EUETIT.
www.upc.edu
notícies breus
Imatge de: www.udl.cat
El Segon Observatori Universitari de Barcelona, un estudi elaborat pel Barcelona Centre Universitari (BCU), posa de manifest les preferències dels estrangers que vénen a l’Estat espanyol a estudiar per les universitats catala-nes. Catalunya és el primer destí dels estudiants europeus i el segon dels de la resta del món.
Catalunya ocupa el primer lloc en el rànquing per comunitats autònomes a l’Estat espanyol respecte al nombre d’estudiants de la Unió Europea matri-culats en titulacions de 1er i 2n cicle a la universitat, i el segon pel que fa al total d’estudiants estrangers. Catalunya ocupa també la primera posició amb
L’HIPERBÒLIC5MÓN UNIVERSITARI
www.gencat.cat/diue
Els estrangersuniversitats catalanes
prefereixen les
El curs passat es van inscriure a les universitats catalanes estudiants pro-cedents de fi ns a 117 nacionalitats di-ferents, dels quals un 63% eren dones, majoritàriament entre 21 i 23 anys. En el programa d’intercanvi Erasmus, els italians són el col·lectiu més nombrós a l’hora de triar Catalunya com a prin-cipal destinació, seguits de francesos, alemanys i portuguesos. Per àmbits, el 40% dels matriculats estrangers se-gueixen estudis socials, el 29% d’hu-manitats, el 19% estudis tècnics, i el 6% ciències de la salut.
La posada en marxa de l’Espai Euro-peu d’Educació Superior (EEES) el 2010 afavorirà encara més la mobilitat d’estudiants. Aquesta tendència ja s’ha començat a manifestar amb l’entrada en funcionament dels primers màsters ofi cials adaptats a la metodologia Bo-lonya, com ho demostra el fet que en algun d’aquests estudis el percentatge d’estudiants estrangers representa gai-rebé el 30% dels matriculats.
La missió del Barcelona Centre Uni-versitari és impulsar, coordinar i dirigir totes les accions endegades per la Ge-neralitat, l’Ajuntament, les universitats de Barcelona i la seva àrea d’infl uència i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació per tal de promocionar la capital de Catalunya com a centre uni-versitari internacional.
relació als estudiants de tercer cicle matriculats, en aquest cas tant de la Unió Europea com de la resta del món, segons el Segon Observatori Universi-tari de Barcelona, un estudi elaborat pel Barcelona Centre Universitari (BCU).
L’estudi, elaborat pel BCU amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i l’Ajuntament de Barcelona, fa una anàlisi de l’evolució del nombre d’universitaris forans a les universitats de Barcelona i del seu impacte econòmic a la capital catalana.
Entre altres dades, l’informe posa de manifest que des de l’any 1998 al 2005 el nombre d’estudiants no catalans ma-triculats a les universitats de Catalunya ha augmentat en un 104%. El curs 2004-05, un 2,6% dels 198.282 estudiants ma-triculats a les universitats de Barcelona, que representen el 85% del total català, eren procedents de la resta de l’Estat, i un 9,2% de l’estranger.
El secret de l’arc de Sant Martí“Pel maig, cada dia un raig”. I tal com diu el refrany, en un més on, si tot va bé, la pluja és la protagonista, el Museu Agbar de les Aigües et proposa descobrir què s’amaga darrera l’arc de Sant Martí.
El Museu Agbar de les Aigües ha decidit parlar d’aquest arc multicolor per la im-portància que l’aigua desenvolupa a l’ho-ra de poder-lo veure. L’arc de Sant Martí és un fenomen metereològic a l’abast de tothom i, per les seves característi-ques, des de sempre ha estat motiu de diferents observacions i interpretacions populars així com objecte d’estudi al llarg del temps. Per poder entendre d’on sorgeix, com es forma i perquè el podem veure, les activitats inclouran diversos experiments com descomposar llum blanca. Les activitats estaran amagades en set cups diferents, tants com colors hi ha a l’arc de Sant Martí.
Qui no ha vist mai l’arc de Sant Martí i els seus colors? Us heu preguntat mai per què apareix? És més, per què el po-dem veure? Hi ha desenes d’històries al voltant d’aquest estrany fenomen, però no sempre se’ns resolen tots els dubtes. Per arreglar-ho i entrendre l’arc de Sant Martí, el Museu Agbar de les Aigües ha preparat unes activitats per explicar les lleis òptiques, l’art, les tradicions, els mites i les llegendes que l’envolten.
Entre altres coses, ens aproparem a les lleis de la física que governen el feno-men, coneixerem els principals cien-
I per què l’arc de Sant Martí i els seus colors?
L’arc amb més color
L’HIPERBÒLICCIÈNCIA6
L’aigua és un element importantíssim a la nostra vida i al medi ambient, i la millor manera per tenir-ne cura és co-nèixer-la. Per aquest motiu, el Museu Agbar de les Aigües te l’apropa. “L’Arc de Sant Martí, els colors de l’aigua” es durà a terme els caps de setmana dels mesos de maig i agost, però el Museu està obert de dimarts a dissabte de 10h a 19h i els diumenges de 10h a 14h.
El preu de l’entrada és de 4 euros, però es pot gaudir de diferents descomptes. Si voleu més informació, la podreu tro-bar a: www.museudelesaigues.com.
Continuant amb les activitats de l’Any de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües ofe-rirà aquest mes de maig una activitat ano-menada “L’Arc de Sant Martí, els colors de l’aigua”. Des de principis del 2007, els set centres de ciència de Barcelona i la seva àrea metropolitana s’han unit per oferir un tiquet conjunt anomenat “Tiquet Ciència”. A més, al llarg de l’any, aquests centres duen a terme el programa “Colors i Ciència”, on cada un podrà oferir la seva pròpia mirada sobre els colors.
tífi cs que se n’han interessat, escoltarem aquells mites, llegendes i contes al voltant de l’arc de Sant Martí, i aprendrem que als ulls de cada persona pot ser diferent.
JOVENTUT
Parlem-ne!
“Aquesta experiència m’ha
ajudat a veure que cadascú
viu realitats molt diferents i
totes poden conviure”
Els intercanvis internacionals sempre són
emocionants i divertits. L’Andreu Vidal va par-
ticipar en un l’estiu passat. L’experiència va
ser amb un grup de noies i nois danesos, però
per saber-ne més, millor que ens ho expliqui
ell mateix.
Com és que vas decidir fer un intercanvi?
Doncs perquè es va organitzar al punt d’infor-
mació juvenil del meu poble i des d’allà van
fer la crida a tots els joves. Finalment vam ser
una quinzena que ens vam decidir a provar-ho
perquè ens atreia el conèixer gent nova, altres
cultures i maneres d’entendre la vida.
On vau anar?
Vam estar una setmana a Dinamarca i després ells
van venir 10 dies a Catalunya.
Com va ser el procés d’inscripció?
Va ser senzill. Ens vam inscriure i una vegada fet, vam
formar grups de treball per involucrar-nos en l’organit-
zació de l’intercanvi i de les activitats que es durien
a terme.
Et va agradar l’experiència?
Sí, molt! Va ser molt positiu, vam conèixer molta gent.
El fet de realitzar activitats conjuntes et permet arribar
a un grau de complicitat molt alt en poc de temps i
veure com l’altre percep la realitat, que no sempre és
com la perceps tu.
Repetiries?
I tant!
En què creus que t’ha ajudat aquesta experiència?
Doncs m’ha ajudat en això que deia, a veure que
no només existeix el teu món, que cadascú viu re-
Fes-te el teu estiu
alitats molt diferents i totes elles poden conviure. A
més, no és un intercanvi simplement d’oci perquè es
treballen diversos temes precisament per comparar
les realitats als diversos països participants. També
s’aprofi ten moments com els àpats per tal de mostrar
la gastronomia de cada comunitat
+ informacióPer acabar de solucionar-nos algun petit
dubte, hem comptat amb la col·laboració de
Joan Tarrida, cap del Servei d’Educació en el
Lleure de Secretaria de Joventut.
Quan es duen a terme les inscripcions?
Com que estem parlant d’activitats organitza-
des per moltes entitats, no hi ha un termini i
un procediment establert d’inscripció. Podeu
trobar més informació a la xarxa de Punts d’In-
formació Juvenil o en els ajuntaments. També
podeu trobar informació al web de la Secre-
taria de Joventut i a la guia d’activitats d’estiu
de les Associacions juvenils que es publicarà a
començaments de maig.
Es poden fer per internet?
Cada cop més les inscripcions es poden fer
electrònicament. Moltes activitats ja tenen la
inscripció oberta, per tant us animo a navegar i
cercar l’activitat que millor s’adigui a les vos-
tres necessitats
http://www.gencat.cat/joventut/educaciolleure
Si ets un cul inquiet, si t’agraden les ex-periències noves, conèixer gent diferent o viure noves aventures, les Activitats d’Estiu 2007 són el teu objectiu. Orga-nitzades per associacions educatives infantils i juvenils d’arreu de Catalunya, i recollides per Secretaria de Joventut en una guia que s’editarà al maig, et proposen passar un estiu d’allò més divertit.
L’oferta dels diferents esplais, casals de jo-ves i agrupaments escoltes és molt variada. Para atenció perquè a tu només et caldrà escollir el què més t’agradi!
Camps de treballAquest tipus d’activitat consisteix en que un grup de joves, durant el seu temps de vacan-ces, portin a terme un treball desinteressat en un projecte de dimensió social ajudant a persones, protegint la natura, restaurant edifi cis d’interès, etc. L’allotjament se sol fer en una casa, en un campament o en instal-lacions habilitades expressament. Està pen-sat per a joves d’entre 14 i 30 anys.
RutesUna altra activitat molt interessant per aquest estiu són les rutes. N’hi ha de dife-rents segons l’itinerari que se segueix i el mitjà amb què es faci, a peu, amb bici, amb carro, a cavall o amb altres mitjans de trans-port. Hi solen participar nois i noies de 12 a 18 anys.
IntercanvisPensats per afavorir el coneixement mutu i el diàleg entre ambients i cultures, els inter-canvis es poden dur a terme entre grups de procedència diversa i, de vegades, el grup d’acollida retorna la visita al grup visitant. Aquesta activitat va destinada a joves d’en-tre 14 i 30 anys.
L’HIPERBÒLIC7
Tal com rajaNom complet: Gerard Quintana Riudeja
Lloc i data de naixement: Girona 27/11/1964
Quin és el teu pitjor defecte: la tossudesa,
tot i que també m’ajuda en ser molt constant
i a tirar sempre endavant.
El teu programa de tv predilecte: m’agradava
molt “L’illa del tresor”, que no sé si encara fan.
Algú a qui admires: no sóc gaire d’ídols.
M’agrada l’obra d’alguna gent, però preferei-
xo no conèixer-los perquè tots som humans i
tenim defectes i virtuts. A la meva mare per
tenir-los tan ben posats.
El plat que cuines millor: el pollastre amb
prunes.
Si no fossis músic series: seria moltes co-
ses, seria un tastaolletes. Però bé, de petit
volia ser escriptor.
La cosa que valores més en una persona: la
generositat, que vol dir saber posar-se en el
lloc dels altres, ser obert de mires, ser fl exible,
estar allà per quan faci falta...
Un somni que et quedi per complir: escriure
un llibre. Bé, publicar-lo.
L’HIPERBÒLIC 8
Albert Lladó, [email protected]: Ivan Giménez
La La músicamúsica i la i la poesiapoesia sumades són dinamitasumades són dinamita”
Gerard Quintana, músicmúsic
El procés ha sigut despullar-ho tot per a buscar l’essència”
Quan parles amb un poeta te n’adones de seguida. Semblen gent normal, ves-teixen com tothom i, fi ns i tot, tenen les mateixes preocupacions que qualsevol ésser humà. Però els ulls d’un poeta no enganyen. Són brillants, com els dels nens, i refl ecteixen la innocència que només sobreviu en els artistes. És el cas de Gerard Quintana, amb qui ens trobem per repassar la seva carrera com a músic.
Com has evolucionat com a músic des de Sopa de Cabra fi ns avui?Sopa de Cabra era un sopa, precisament. Una olla amb ingredients, diferents perso-nes, amb personalitats diferents. Llavors hi havia un resultat, un punt de trobada. I al fi nal també quedava molt clar que érem un grup de pop-rock, amb cançons d’estrofa-pont-tornada. Després, en quedar-me sol, hi havia mil camins per seguir. El procés ha sigut despullar-ho tot, patrons, estils, per buscar l’essència. Ara em moc més en el text poètic. Segueixo cercant per trobar l’es-quelet del meu discurs com a músic.
Es pot dir que ets un cantautor?Això són etiquetes que et posen. No ho sé. Però sí que és veritat que la gent que m’agradava què feien, per a mi, eren can-tautors: Lou Reed, David Bowie, Bruce Springsteen... Les etiquetes serveixen per entendre’ns, però també per confondre’ns. Ara hi ha molta informació, i les infl uències arriben per tot arreu.
No es tracta de sobreinformació?Sí, precisament d’ara en endavant una de les bases de l’educació serà saber triar entre tanta informació. Saber discernir què és im-portant, i què té qualitat... Tenir sentit crític... L’educació ha d’anar per aquí. Un es pot per-dre molt fàcilment entre tanta informació.
Precisament, amb Jordi Batiste, has publi-cat dos discos amb cançons de Bob Dylan traduïdes al català. Què té Dylan que el fa cada vegada més actual?La capacitat d’aturar el temps, de congelar-ho, de fer-se etern. S’ha fet un clàssic. Quan començava, va saber agafar la tradició i la va fer actual.
Al 2003, treus el teu primer disc en solitari Senyals de fum. Les claus de sal, publicat al 2004, és molt més intimista i, al 2005, amb Per un tros de cel sembla que consoli-des aquest nou discurs més personal. Ara en quina etapa està Gerard Quintana?Precisament, amb aquests tres discos pen-sava tancar una etapa. De fet, els tres tenen la coberta de color blanc, i no és casual. El color blanc és el color de la iniciació. Són tres treballs de buscar dins meu què sóc, qui és Gerard Quintana musicalment parlant des-prés d’haver estat treballant tant de temps amb cinc persones més. A partir d’ara, miro més enfora. El disc que trauré al mes d’octu-bre té com a títol provisional Treu banya, i és aquesta idea de sortir cap a fora.
L’HIPERBÒLICEL CONVIDAT 9
Les etiquetes serveixen per enten-dre’ns, però també per confondre’ns”
Però vas començar estudiant periodisme i interpretació. Com et vas fi car a la música?A Girona tenia amics que feien música, i a l’ins-titut el meu company de pupitre era el cantant i lletrista del grup que tenia abans de Sopa en Josep Tió, per exemple. La música, per tant, era familiar per a mi, però jo amb la cosa que m’atrevia era escriure i fer teatre. Ja tenia aquell gust per l’escenari i per aquest món de somni, d’ingenuïtat, per aquesta convenció de saber que una cosa no és real però ens ho creiem i anem més enllà. Jo vaig començar a escriure, teníem un fanzine...
Fins que el grup que tenia llavors Josep Tió es dissol i es queden sense lletrista ni cantant.Sí, necessitaven material nou. Jo estava a Barcelona estudiant a l’Institut del Teatre. Em van passar un cinta i en vam dir si els hi volia fer lletres. Vaig fer un parell, una era “El boig de la ciutat”, i em van proposar que-dar-me a cantar.
On és la frontera entre poesia i música?Cada cop tinc menys clar on és. La poesia és buscar l’essència del llenguatge, la síntesi en pocs versos per poder transmetre senti-ments. Té molt a veure amb l’alquímia mu-sical, per tant. La narrativa és més racional mentre que la poesia, amb poques paraules, va més directe al canal emocional. La música i la poesia sumades són dinamita. Molts poe-tes, com Dylan, s’han dedicat a la música.
Aquest any, comparteixes escenari amb Joel Joan a l’espectacle Secrets compar-tits, una barreja de poemes, cançons i con-tes. Com sorgeix aquesta col·laboració?Havíem coincidit molts cops i, parlant, vaig descobrir que la passió amagada d’en Joel era cantar. Jo, de broma, li deia que jo anava per actor i he acabat cantant. Un dia el vaig trucar i ens vam engrescar. Volíem apropar la gent a l’altra banda de l’escenari i parlar de les coses que normalment no parlem.
Un cop acabats els estudis, toca el més di-fícil: trobar una feina que s’adigui a la nos-tra titulació i que ens ajudi a començar la nostra carrera professional. Una gran opor-tunitat per iniciar la recerca amb garanties és el Mercat de Treball Àgora, organitzat per Caixa Manresa, que posa en contacte els estudiants universitaris i de cicles formatius amb empreses de primer nivell, tant indus-trials com de serveis, que busquen perso-nes motivades i formades.
La 7ª edició del Mercat de Treball Àgora tindrà, com l’any passat, dues jornades. La primera serà a Manresa el dia 5 de maig, de 10 a 14 hores, al Museu de la Tècnica de Manresa i la segona, a Igualada l’11 de juli-ol, de 16 a 20 hores, a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada, dins la primera edició de la Universitat d’Es-tiu d’Igualada. L’accés serà lliure i gratuït.
L’HIPERBÒLICCAIXA MANRESA10
Busca la millor sortida al Mercat de Treball Àgora
Què hi trobaré?
L’esdeveniment que acull Caixa Manresa
està plenament consolidat dins el món edu-
catiu, ja que gairebé 2.000 estudiants s’hi
apleguen any rere any. Igualment, unes 80
empreses de diversos sectors econòmics
busquen joves amb ganes d’inserir-se al
món laboral.
Quines empreses hi participen?Algunes de les empreses que hi participaran són Ausa, Busquet, Caixa Manresa, Denso, Hayes lemmerz, Indepol, Olivas Torras, Pirelli, Pujol Muntalà, Tecniacero, Lemmerz, etc. Els perfi ls que solen buscar pertanyen a diver-ses àrees com ciències, ciències socials i tècnica. I entre els més sol·licitats hi ha els enginyers tècnics i superiors; empresarials; ADE; operaris de mecànica; pèrits agrícoles; cicles formatius de les branques del metall, matrius i motlles, manteniment electromecà-nic i operació de línies productives; psicò-legs; tècnics en prevenció de riscos laborals, nivell intermedi i superior; tècnics comercials i personal sanitari.
Per conèixer des de dins el
Mercat de Treball Àgora de Caixa
Manresa, hem parlat amb Antoni
Tachó, director de recursos hu-
mans de l’empresa AUSA, una de
les participants en el certamen.
- Com és que AUSA assisteix al Mercat de Treball
Àgora?
Ausa assisteix a l’Àgora des de la seva primera
edició, ja que cada cop costa més trobar bons
professionals i cal apropar-se als possibles can-
didats per donar a conèixer les diferents opcions
de feina que pot oferir la nostra empresa.
Totes les iniciatives que van en aquesta direcció
són sempre benvingudes, i aquesta de Caixa
Manresa ho és en especial en tenir un àmbit
territorial més proper, més que no pas les que
fan a Barcelona o en altres poblacions.
A part, creiem que si una entitat com Cai-
xa Manresa promou un acte com l’Àgora, les
empreses de la comarca hi hem de donar el
nostre suport.
- Quina és la seva experiència havent participat en
anteriors edicions?
La nostra experiència ha estat sempre positiva,
ja que hem fet publicitat del que fem a persones
que són o poden ser en un futur possibles can-
didats a incorporar-se al nostre equip. A part,
hem tingut l’oportunitat d’incorporar alguns es-
tudiants en pràctiques que han mostrat interès
per AUSA durant el Mercat de Treball Àgora.
- Creu que aquest tipus d’iniciatives benefi cien a l’es-
tudiant i a les empreses?
Sense cap mena de dubte, ja que en moltes
ocasions els estudiants desconeixen quines són
les empreses més atractives per anar a buscar
feina. I encara que ho sàpiguen, sempre els serà
més fàcil contactar-hi en un acte com aquest,
on hi ha tota la receptivitat possible, que enviar
un CV o trucar a porta freda per si els fa falta
algú del seu perfi l.
- En el seu cas, quin tipus de perfi l busquen?
En un espai com l’Àgora, busquem fonamental-
ment estudiants que encara no han acabat la
carrera per incorporar-se com a becaris, enfo-
cant-nos principalment a estudiants d’enginye-
ries, tot i que també busquem estudiants d’Em-
presarials (Economia, ADE...).
L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES12
El futur et demana decreixementSi continuem amb aquest ritme evolu-tiu, de creixement, el planeta Terra no aguantarà. Per això, recordeu aquest eslògan: decreixement!
Fa uns mesos va aterrar a Catalunya un nou concepte, un nou moviment social, anome-nat “Entesa pel Decreixement”. Tot i que en un primer moment sembli que la seva màxi-ma sigui tornar enrera, la cosa va molt més enllà. Preocupats per la crisi ecològica que pateix el planeta i per l’anomenat zènit del petroli, aquest grup creu en un món millor, amb una economia que té més en compte els recursos naturals i l’ecologia, la gent i els pobles. L’Eduard Folch és membre de l’Entesa pel Decreixement i no ha dubtat en respondre tots els nostres dubtes.
Què és el decreixement?El decreixement, més que una idea o un con-cepte, és un eslògan. Des de fa més de 30 anys, grups de científi cs i teòrics han anat dient que el nostre sistema actual econòmic no pot continuar amb aquest ritme perquè l’economia actual no entén de recursos fi nits. Nosaltres, allò que plantegem és el decreixe-ment, aturar el creixement econòmic per po-der replantejar una altra vegada el món.
Decreixement és tornar enrere?No es tracta d’això. Evidentment, hem de decrèixer en aquelles coses que són supèr-
Anna Salarich, [email protected]
fl ues i que no necessitem. No estem plante-jant una tornada a l’edat de pedra, sinó el fet que podem viure més amb menys. Hi ha coses a la vida que no necessitem anar-les a comprar o consumir-les. Estem acostumats a un món on cada vegada necessitem més coses materials, vivim més en un món més virtual, però s’ha de descobrir una altra ma-nera de viure, més austera, mes simple. En un futur, haurem de viure amb limitacions i n’hem de ser conscients.
Realment, es pot parar aquest sistema econòmic?Evidentment, la inèrcia del sistema és molt forta i segurament no el pararem, però po-dem anar sembrant noves idees, noves formes de pensar i posar en pràctica coses enfocades en aquesta perspectiva.
Potser la societat tampoc està preparada…No crec que la gent no estigui preparada, a la gent li falta tenir un accés més directe a aquesta informació i a aquestes possibilitats de poder viure la vida d’altres maneres. Ima-ginem-nos que els telenotícies comencen a
fer una secció de com viure d’una manera diferent sense que hagis de gastar tant. Se-gurament, milers de persones s’apuntarien al carro i, fi ns i tot, ho trobarien atractiu.
Si no parem de créixer, què passarà?Doncs hi poden haver confl ictes bèl.lics cada vegada més durs, baralles per l’aigua amb un clar exemple amb el que passa amb el transbassament de l’Ebre, etc. Confl ictes que ara són menors, quanta més gent siguem i menys recursos hi hagi, més greus seran.
Si la cosa pinta tan negra, per què no s’im-pliquen els governs?Les empreses, les multinacionals, tenen molt més poder avui en dia que els propis governs. Hi ha governants que estan al cor-rent, però no poden dir-ho perquè imatgina’t que d’un dia per l’altre t’expliquen que això petarà. Què passaria? Esclataria el pànic. Ells ens demanen que siguem els pioners en treure-ho a l’opinió pública perquè aquesta vagi tenint més coneixement i quan això passi, ells aprofi tar i tirar endavant altres tipus de propostes a nivell polític.
Què hem de fer per decréixer?A nivell d’agricultura, decréixer seria deixar de tenir una agricultura industrial, inten-siva, relocalitzada, és a dir, que nosaltres plantem tomàquets a Catalunya, però por-tem els que fan a Holanda, i els d’Holanda compren els que fem aquí. Com pot ser que estiguem transportant uns productes d’un lloc a un altre quan podríem cultivar més a prop? Això és un exemple de decrei-xement: localitzar més, produir més a prop, consumir més ecològic. A nivell de trans-port, per caminar cap al decreixement, hauríem d’apostar clarament pel transport públic, però sense construir grans infraes-tructures perquè, aquestes, allò que fan és crear més demanda de transport privat.
I què passa amb les energies renovables?El petroli és tan essencial, que no hi cap altra tipus d’energia que pugui mantenir aquest sistema. O decreixem o no podrem continuar. Necessitem decréixer perquè les energies re-novables no poden mantenir un sistema com el que tenim ara, és impossible.
Creus que seríem més feliços si decrei-xéssim?Sí, i tant. La pregunta que ens hauríem de fer és, som més feliços amb més?
Si voleu més informació sobre el decreixement, la podeu trobar a l’Infoespai (Plaça del Sol, 19-20 de Barcelona) o a www.decreixement.net
L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES 13
El zènit del petroli i l’origen del decreixement.Tot i que us soni a xinès, del zènit del petroli fa temps que se’n parla
a nivell internacional. Es tracta d’un fenomen geològic relacionat
amb la frase “algun dia el petroli s’acabarà”. Com ja sabeu, aquest
és un recurs fi nit i no és com una bossa o un pou d’aigua sinó que
el petroli també està impregnat a les roques. És com si en una tassa
de cafè fred hi posessis un terròs de sucre i amb una palleta anessis
xuclant el líquid. Al principi xucles i la cosa va bé, però una part del
cafè s’ha anat impregnant dins del terròs de sucre. Tens cafè, però
està dins del sucre, que serien els minerals i les capes interiors de la
Terra. Arriba un moment que tu amb la palleta no pots xuclar el cafè
de dins el terròs de sucre. Això podríem dir que és el zènit del petroli:
cada vegada costa més extreure’l, s’acaba. Hi ha els optimistes que
diuen que el zènit es produirà el 2020. Els pessimistes diuen que
passat el 2006 o possiblement aquest 2007. L’economia no pot
continuar creixent amb un nivell de recursos decreixent.
La demografi a, un aspecte a tenir en compte.Parlant del decreixement, sorgeix el tema de
la demografi a. L’Eduard Folch ens explica
que: “El tema de la població és un tema tabú
perquè afecta la llibertat més individual de
les persones. Però clar, la població mundial
està creixent a un nivell d’1,3% anualment
i, tot i que sembli poc, no ho és. Som el
20% de la població mundial que vivim amb
el 80% dels recursos de tot el planeta. No-
saltres som privilegiats, creiem que la nostra
situació al món és el més normal i el més
normal actualment és passar gana, no tenir
nevera, ni televisió, etc. Nosaltres hauríem
de decréixer per deixar créixer altres països.
Si la població mundial continua creixent
com ho fa ara, serà un problema”.
L’HIPERBÒLICALTAVEU14
Mazoni, l’últim crit del Pop
El pop català viu nous temps. Mazoni, San-pedro, Mishima o Erm són alguns dels noms d’un boom emergent. L’empor danès Jaume Pla, alma mater de Mazoni podria ser la bandera d’aquesta es-cena pop que es cou a Barcelona. El músic se’n va anar una setmana de novembre a l’hotel Els Caçadors de Ribes de Freser per forçar-se a fer les cançons del tercer disc, Si els dits fossin xilòfons (BankRobber, 2007).
Què t’agrada i què no de l’escena pop emergent de Barcelona?Quan diuen que hi ha una escena sembla que es parli d’un tipus de gent que es relaciona
Helena M. Alegret
www.enderrock.com
EQUILIBRI
DEPT.
Des del 2001 Dept. han
editat quatre discos, un
cada dos anys. En aquest quart àlbum queda re-
fl ectida una evolució de qualitat, sempre buscant
nous colors musicals. Dept. tenen un so que els
identifi ca, a més de la veu de David Rosell, però
sense deixar de tastar d’aquí i d’allà. Un disc amb
cançons rodones per escoltar en equilibri amb tu
i l’entorn. Helena M.Alegret
OXIGEN
Gossos
Cançons noves que miren
de trencar les reticències
dels que els relacionen amb un estil molt menys
madur. Gossos han fet el procés químic invers:
amb el temps s’han regenerat, en lloc d’oxidar-se.
Amb Oxigen reafi rmen i perfeccionen la línia més
elèctrica, en un treball que més enllà del rock es
passeja pel reggae o pel hip-hop. Cançons amb
força que segueixen una fi losofi a clara: “Resisti-
rem”. Elisenda Soriguera
TUPOLEV
TUPOLEV
Es pot combinar la paròdia
i l’humor amb la profundi-
tat i la crítica social? El pop fresc pot ser sensible?
Sí, i això és ben present en aquest disc, des de
la primera cançó. Tupolev és un grup que s’estrena
però amb un bagatge important al darrere d’alguns
dels seus membres (exSapo). Un primer disc que
sap mantenir l’energia electritzant i la frescor en
tot moment. Helena M.Alegret
molt més del que ens relacionem: de fer con-certs junts, d’estar molt més al tanto del que fa l’altre, que entre els grups n’hi hagi dos o tres que siguin amics i surtin junts. M’agrada molt com està pintant, però veig que encara no és una escena consolidada. Musicalment és una escena molt oberta. Cadascú va fent el seu projecte. Som a dins del mateix, però no som com l’escena de ‘la movida madri-leña’, que era un corrent estètic total.
I què és el que falla?M’agradaria que el públic accedís a l’escena, que anés creixent, i que el que fi ns l’any pas-sat era una cosa més de l’àmbit de la crítica
es convertís en un fenomen, no vull dir multi-tudinari, però sí que hi hagués un suport més gran del públic, perquè això ajuda molt a què es puguin fer millors discos, que hi hagi unes condicions més bones per a la gent que toca i que no es mori l’escena.
Què et passaria si els dits se’t convertissin en xilòfons de veritat?Doncs que qualsevol cosa que toqués seria musical. Em passaria com al rei Mides, que tot el que tocava es feia d’or, i li agradava molt, però al fi nal no va poder viure perquè també se li convertia en or el menjar. Seria un malson. I m’agrada el silenci. No sé si als altres músics també els passa, però quan has estat treba-llant molt, s’agraeix estar en silenci total.
“I dius que el que em dius és veritat” és una crítica corrosiva a la hipocresia dels més moderns i fashions?Siiií, evidentment, totalment sí (riu). I em re-fereixo, més que a un tipus de gent, al fet de substituir coses reals per altres de virtuals. Avui dia tot és com un simulacre de vida. Ara hi ha el Second Life, per Internet. Quan viatges fas fotos per mirar-ho quan arribes a casa! Però quan hi eres no ho estaves assa-borint. S’hauria d’anar de viatge sense cà-mera, passar-t’ho bé i guardar-ho al cap. I la cançó és imaginar-te com una persona que ho ha portat tot a l’extrem en aquest sentit, si et digués una cosa no te la podries creure, perquè segur que seria un préstec d’algú.
L’any 2005 van morir a Catalunya 641 persones per accident de tràn-sit, moltes de les quals eren d’edats compreses entre els 15 i els 24 anys. Realment, som conscients del perill de la carretera? L’exposició “El risc de l’asfalt” produïda per la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació RACC, informa, sensi-bilitza i preveu d’una manera propera aquests riscos i les principals causes dels accidents.
El factor humà és la causa principal dels accidents de trànsit, per això és necessari implicar els joves en aquest projecte que depèn i afecta a tothom. “El risc de l’asfalt” proposa, de manera amena i utilitzant su-ports amb llenguatge molt proper, situaci-ons quotidianes i personatges identifi cables per tal de detectar aquelles imprudències que poden ser fatals per a un mateix i per als altres. L’objectiu de l’exposició és cons-cienciar els joves i evitar que es produeixin tantes morts a la carretera.
Què hi trobarem a “El risc de l’asfalt”? L’exposició està dividida en tres parts. La primera
consta de cinc panells informatius sobre les dades
dels accidents de trànsit. A la segona, una projecció
comenta vuit casos d’accidents i les seves conse-
qüències. I la tercera és un autotest per compro-
var quin és el comportament de cadascú com a
conductors/es. Aquesta secció fi nal es pot dur a
terme de manera individual, ja sigui a través de dos
ordinadors o omplint una butlleta.
La Diputació de Barcelona, a través de l’Ofi cina del
Pla Jove ofereix aquesta exposició als municipis
que ho desitgin juntament amb material de suport
als tècnics i formadors i la possibilitat de realitzar
dos tallers paral·lels que complementen els contin-
guts de l’exposició.
L’HIPERBÒLIC15DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Coneix de la carretera
On la podem trobar? Després d’estar-se gairebé un mes al centre de recursos juvenils
Mas Fonollar de Santa Coloma de Gramanet, “El risc de l’asfalt” és
al municipi d’Abrera, a l’IES Voltrera, del 18 d’abril al 2 de maig, i
d’aquest dia fi ns al 30 de maig, es traslladarà a Canovelles.
Si voleu més informació sobre l’exposició “El risc de l’asfalt”, la
podeu trobar al web:
www.diba.cat/plajove/asfalt.asp
Anna Salarich, [email protected]
els riscos
L’HIPERBÒLICSEXE16
Els picadorsL’arribada de l’estiu concedeix a molts, i cada vegada més a moltes, una oportu-nitat per lligar. Us explicaré algunes de les tàctiques que utilitzen els anomenats “picadors”, que dins l’argot “anxula” signifi ca “element perillós per a les po-bres turistes que venen a Mallorca, que a més de cercar sol i platja es troben de sobte amb un indígena dins el llit”.
La primera de les tàctiques és fer feina en un hotel, bar, pub o discoteca.
Sens dubte el lloc més desitjat és el de disc-jockey per alguna estranya raó, ja que exerceixen un magnetisme especial sobre les foranes, i també sobre les mallorquines, sense fer res de res. En acabar la seva jor-nada la laboral, quan el sol ja és ben alt, tenen la possibilitat de triar entre un eixam de fans quina serà l’afortunada. És curiós el fet dels disc-jockeys, quasi bé elevats a la categoria de grans estrelles musicals.
Per ATOMIC GIRLS
Els cambrers dels pubs i dels bars nocturns, així com els de les discoteques, també te-nen un avantatge afegit. La seva tàctica és la de convidar a copes a la seva suposada víctima. Molts se solen fer passar per socis del local per donar-se més importància.
Els relacions públiques encara ho tenen mi-llor. Es col·loquen a la porta del local i deixen entrar gratuïtament les al·lotes que més els agraden per convidar-les després. Tenen un estatus especial i la presa se sent impor-tant al seu costat.
Els treballadors dels hotels ho tenen més difícil, però tot depèn del lloc de feina i de la seva especialitat. Les estrangeres es fi en d’aquets “currants” i són molts els qui ho aprofi ten. Així, les conviden a descobrir nous locals i, en el seu dia lliure, a anar d’excur-sió. A més, tothom els coneix en entrar en un local, aquests individus són reconeguts ràpidament i passen a ser el centre d’aten-ció dels seus companys de sector.
Tots aquests elements tenen l’avantatge de conéixer diversos idiomes, els gustos, les manies i les fòbies de les estrangeres, i de tenir bastants anys d’experiència.
El segon grup és el dels “picadors professio-nals no retribuïts”. Ja sigui perquè el seu cos ho aguanta tot, passen tot l’estiu dormint de dia i lligant durant la nit. Algunes de les tàc-tiques que utilitzen són les següents:
a) els matadors: són els qui ataquen sense aturar-se fi ns que una els cau en gràcia, i al sac i ben lligat. El seu gran avantatge o mè-rit (segons com es miri) és que no coneixen el sentit del ridícul. Tant els fa que la resta de la gent els vegi quan elles els envien a porgar fum, perquè saben que si no és la quarta, serà la desena o la que faci trenta.
b) Els balladors: saber ballar és avui tota una garantia d’èxit. En entrar al local, surten a la pista i demostren que vuit mesos d’as-sajar serveixen per qualque cosa més que no sols per fer exercici. Allò que prenen per poder aguantar hores i hores sense aturar serà analitzat en un altra article. Poc a poc s’acosten, fan una rialleta de complicitat i plas! Ja els tenim enganxats.
c) El vigilants: utilitzen la tàctica de la mira-da. Solen fer barra i estan a l’aguait d’al-guna giradeta d’ull que els doni el senyal de sortida. Un cop comprovat això, solen acostar-se a la víctima i amb l’excusa, per exemple, de demanar foc, entren en con-versa i negociacions.
d) L’amic: es tracta d’un col·lectiu molt nombrós. Solen acompanyar algun membre dels grups anteriors i també solen estar preparats. No-més actuen quan ”l’ariet “entra en acció i s’adonen que hi ha alguna amiga. Es fan els interessants i molts de cops solen endur-se’n les més afavorides.
e) Els carronyaires: especialistes en adonar-se quan una estrangera va “gatussa”. De cop i volta apareixen ells, com els voltors, amb una copa a la mài les conviden a tot allò que sigui necessari. No solen ser gai-re exigents.
Com he dit abans, tots es benefi cien d’ésser pel mig cada nit. Així s’adonen de les guiris que acaben d’arribar, de les que no van de res i el que és més important, de les que estan disponibles. A més, ja que solen anar sem-pre als mateixos locals, coneixen el personal, cosa que els dóna un cert estatus, tenen en-trada i alguna copa de franc, poden saludar i, fi ns i tot, entrar a la cabina dels discs. Els més agosarats utilitzen, com els cambrers, trucs com el de ser soci del local, etc..
Els semiprofessionals, tercer grup que to-cam, els anomenam així perquè no sempre els trobam al camp de batalla. Trobam:
a) Els sobrats: són els típics “guaperes” que se saben superiors i per aquest motiu no tenen la necessitat de sortir cada dia de cacera.
b) Els de cap de setmana: és evident el per-què del seu nom. És un grup molt divers, hi podem trobar elements de tots els grups. Els amateurs són el 99’9% del personal i també inclouen una part dels de cap de setmana. Les presses són el seu pitjor enemic i solen acabar gats ben aviat. Quan se n’adonen, ja estan tancant el local, des-prés d’haver-se gastat una fortuna, i com a mal menor acaben dormint dins una pas-tera i amb una resaca de mul.
No hem parlat de les picadores perquè aquí, com totes sabeu, no hi ha tàctiques, basta una mirada per endur-se’n l’objectiu desit-jat. I és que en el món de la nit qui realment comanda són les al·lotes.
L’HIPERBÒLIC17TV3
Les millors estrenes a
La vida dels romans a TàrracoAquesta història comença l’any 24 abans de Crist, quan ja fa quasi dos segles que les pri-meres legions romanes han arribat a les ter-res que actualment anomenem Catalunya. En concret, els romans havien desembarcat a Empúries l’any 218 a.C. i ben aviat van instal·lar la seva base principal a Tàrraco.
Seduït pel bon clima, la proximitat del mar i, sobretot, seduït per la idea de tenir la seva dona, Llívia, ben lluny, el cèsar Octavi August fa més de sis mesos que està instal·lat a la ciutat amb l’excusa de dirigir personalment les campanyes bèl·liques. Tàrraco es converteix així en el centre de l’univers, és a dir, en la capital d’un imperi que domina milions de persones.
August era un home que temia el caos, els oracles i, sobretot, la malaltia. En ple atac d’hipocondria, ordena que el seu antic metge personal, un tal Pompeu, viatgi de Roma a Tàrraco per atendre’l d‘uns des-ordres intestinals terribles que el tenen
TV3 estrenarà ben aviat dues noves sèries. L’una, de producció pròpia, anomenada Via Augusta, espera revalidar els èxits de Ventdelplà o Mar de Fons, i l’altra, “Heroes” la sèrie revelació als EUA aquesta temporada, espera ser-ho també a Catalunya.
“Heroes”, l’èxit dels EUA arriba a TV3 “Heroes”, la sèrie de l’NBC que està tren-cant els índex d’audiència als EUA, ha estat adquirida per TV3, que l’emetrà pròxima-ment. El punt de partida: un grup de perso-nes sense cap connexió aparent repartits per tot el món descobreixen que tenen po-ders especials. Algunes persones han nascut amb poders extraordinaris. Habitants de diferents punt del món, aparentment normals i sense cap mena de connexió, descobreixen que tenen capacitats increïbles per a la condició hu-mana. A Nova York hi ha un home que pot volar. A Texas, una noia descobreix que és indestructible, cap cop li fa ferida. Al Japó, un ofi cinista veu com pot aturar un rellotge
doblegat de dolor. Pompeu es trasllada amb la família en dos vaixells. En un hi van els amos: la dona i les dues fi lles del doctor, els seus cunyats amb els seus dos fi lls barons i la terrible sogra, que controla el clan; en l’altre hi van els esclaus. Però aquest vaixell no arriba mai a port perquè infl uïts pel record del gran Espàrtac, han decidit fugir en busca de la seva llibertat.
La família Escipió es troba, doncs, amb una casa nova i amb una incapacitat absoluta per fer front a la rutina diària sense l’aju-da del servei. S’han de comprar esclaus i d’això se’n carrega Asdrúbal, una mena de capatàs i majoral cartaginès que fa tres quartes parts de la seva vida que serveix els Escipions.
Un lot de 8 ibers bruts arriben a la vila i, amb ells, alguns problemes, sobretot per part del bel·licós Mandoni, un home gens pro-cliu a deixar-se humiliar, de la seva esposa Numància, que atreu les mirades del met-ge amb la seva bellesa, i del petit Arinsal, un xicot de 13 anys que es mou i defensa com una fura. Per si encara no hi hagués prou problemes d’adaptació, el cèsar està molt amoïnat pels seus mals i també per la corrupció dels que l’envolten; especialment dels constructors del seu projecte més am-biciós: la carretera que ha d’unir Gades (Ca-dis) amb Roma, la Via Augusta.
Les intrigues polítiques, les lluites entre amos i esclaus, els amors, els desitjos, els assassinats i la vida llicenciosa comencen ràpidament a formar part de la rutina de Pompeu i els seus.
amb la força de la ment... Aquests només són alguns dels personatges que confi gu-ren la història d’”Heroes”, éssers especials que comencen per comprovar fi ns on poden arribar amb les seves noves habilitats per decidir després que han de fer un esforç per combinar els seus poders i fer-los servir per altres fi nalitats col·lectives. Ells mateixos aniran descobrint que res és per casualitat i que... tenen una missió.
“Heroes” és una ambiciosa sèrie dramatico-fantàstica de Tim Kring, creador de “Crosing Jordan”. Als EUA va arrencar amb 15 mili-ons d’espectadors de mitjana i ràpidament va encapçalar el rànquing d’audiència de sèries entre les quals hi havia les més con-solidades de les últimes temporades.
TV3
Quines són les actuacions més urgents a fer?Barcelona és una ciutat que està en marxa, de manera que no hi ha urgències sinó pri-oritats. Treballem en tres eixos paral.lels: la cohesió social, el desenvolupament econò-mic i la qualitat de l’espai públic. Això tam-bé és molt important perquè és l’espai que justifi ca la ciutat, allò que compartim, allà on la gent es troba. La seguretat, la gestió de la mobilitat, la neteja i el manteniment formen part del paquet de serveis mínims per tal que el nostre concepte de ciutat sigui viable. També ha de ser una prioritat l’accés a l’habitatge, i a ningú escapa que aquest és un dels aspectes més complexos que hem d’afrontar.
Amb quines ciutats del món es fixa o emmiralla?De totes les ciutats en podem aprendre al-guna cosa. De Londres, París, Berlín o Nova York, però també de Praga, Girona o Santa Coloma de Gramenet. Sobretot de les ciutats amb què compartim experiències, però avui les experiències també s’han globalitzat, així que... El dia que pensem que ho sabem tot, que tenim totes les solucions, aquell dia
L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA18
L’accés a l’habitatge ha de ser prioritari”
Aquest mes de maig, Jordi Hereu viurà les seves primeres eleccions com a al-caldable de Barcelona després que ocu-pés, fa uns nou mesos, el lloc de Joan Clos al consistori quan aquest va ser nomenat ministre d’Indústria, Comerç i Turisme. Amb ganes de continuar tre-ballant per la seva ciutat, Hereu ens ha explicat quins són els seus projectes.
Anna Salarich, [email protected]
Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
Quin projecte té per a Barcelona?El meu gran projecte és la cohesió social. Sembla obvi dir-ho així, però no ho és. De fet, la convivència és el gran repte que te-nen avui plantejats les ciutats de la nostra part de món, i no hi ha bona convivència sense cohesió social. Barcelona és una ciu-tat potent, una ciutat que genera riquesa. La nostra obligació és fer que d’aquesta rique-
sa es benefi ciïn tots i cadascun dels ciuta-dans de Barcelona, i això només és possible des de polítiques progressistes: polítiques que es tradueixin en un millor benestar per a tothom, en una reducció de les desigual-tats; polítiques que evitin que el desenvolu-pament econòmic es tradueixi en un incre-ment de les desigualtats socials.
El dia que pensem que ho sabem tot, haurem fracassatcom a ciutat”
triar alguna, em quedo amb l’excanceller alemany Willy Brandt, sempre m’he sentit proper al seu ideal socialdemòcrata, i amb Josep Pallach, màxim del socialisme refor-mista i catalanista del principi de la transi-ció. Pel que fa a polítics dins el PSC amb qui hagi discrepat, he de dir que, en general, salvant lògiques diferències de criteri que es poden produir, no he tingut discrepàncies notables amb cap company.
Em pot dir un projecte molt il·luminador, però difícil de realitzar ara mateix?Allò que ara resulta important és dotar tots els barris dels equipaments i serveis que garanteixin la qualitat de vida i, com he dit, garantir la cohesió social a la ciutat. Què sembla impossible? Que Barcelona, la Barcelona metropolitana, tingui la xarxa de transport que necessita, que vol dir enllestir
L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA 19
haurem fracassat com a ciutat. La nostra cultura ens ensenya, precisament, a mirar cap al món.
Què hem de fer per a què les empreses si-tuïn les seves seus a Barcelona?Les inversions venen avui de la innovació, el coneixement i el valor afegit. I Barcelona s’està adaptant bé a aquesta realitat. Jo diria que tenim un element fonamental de la societat del coneixement: el talent. Moltes empreses multinacionals instal.len la seu a Madrid, però posen el laboratori a Barcelona perquè hi ha massa crítica de fl uxos de coneixement. Què ens falta? Dues coses. Una són les connexions internacio-nals. L’arribada de l’AVE és un bon símpto-ma, però falta allargar-lo fi ns a la frontera. I hem de resoldre bé el plet de l’aeroport del Prat. I després una altra cosa: hem d’apro-fundir estratègicament en la formació per-què necessitem que, en el seu moment, el relleu generacional es produeixi sense salts en el buit.
Mirant cap a una banda més personal: in-fantesa a Sant Gervasi, estudis a ESADE... com és que es dedica a la política i no a l’empresa privada?A mi, el món de l’empresa sempre m’ha in-teressat però la meva vocació era la política.
Això ho sabien els meus companys d’univer-sitat. Jo crec molt en la política. En la que tots fem dia a dia, i en la política en majús-cules, la que serveix per treballar amb les comunitats. Dóna una dimensió col.lectiva a la vida.
Com és que s’introdueix en el pensament socialista?Això no és un sentiment que neixi un dia concret. A vegades dic que em sento soci-alista “de tota la vida”. Ja als onze anys, a l’Escala, vaig assistir al meu primer míting, d’en Josep Pallach, que em va deixar un re-cord molt especial. El 1987, poc després de l’atemptat d’Hipercor, vaig decidir anar fi ns a l’agrupació de barri del PSC per afi li-ar-me. Feia temps que donava voltes a la idea. El PSC representava i representa els meus valors.
Una persona fora del seu partit que hagi admirat i un polític dins del seu partit amb qui hagi discrepat?He admirat, i admiro, moltes persones, tant d’aquí com de l’estranger. Però si n’he de
la Línia 9 del metro, perllongar les existents, i solucionar el caos de Rodalies tot doblant la capacitat del servei? Sembla impossible, però ho farem. De fet, hi estem treballant.
Quina és la mentida més gran que s’ha dit sobre vostè?La veritat, cap que jo recordi. La mentida com a instrument és aliena a la nostra cultu-ra política. I normalment sempre acaba fent de bumerang amb qui la utilitza.
I quin el més gran elogi?És que hi paro molt poca atenció, perquè atacs i elogis són dues cares semblants de l’activitat política, i cap de les dues t’ha de destarotar. Sóc una persona normal que ara arriba a un escenari públic i vol mantenir-se tal com és. De fet, la gent que em coneix em diu que, de moment, m’hi mantinc.
Paro poca atenció als elogis”
L’HIPERBÒLICTENDÈNCIES20
Avui en dia no cal anar gaire de lluny de casa
per comprar uns caramels o unes galetes, pro-
ductes de tota la vida que utilitzem de forma
habitual i que gairebé sempre anem a comprar
sense massa miraments.
Però, on aniríeu a buscar un caramel de canyella
picant, o una galeta en forma de gos? Nosaltres
us proposem algunes botigues de productes tradi-
cionals però elaborats i presentats de les formes
més originals que us pugueu imaginar. La tradició,
la innovació i l’exclusivitat és allò que caracteritza
aquestes botigues i les converteix en úniques.
Caramels al gust de tothom
Al mig de barri gòtic trobem Papabubble la fàbri-
ca-botiga del Tommy Tang i el Christopher, dos dis-
senyadors d’origen australià que ens ofereixen un
nou concepte de caramels: el caramel com a peça
única i diferent a tota la resta. Venen caramels de
tots els tamanys, formes i sabors, i sempre fets de
manera artesanal i, si voleu, fi ns i tot personalitzats
amb logotips, dibuixos o paraules.
En quant als sabors, n’hi ha per a tots els gustos:
àcids, com el de taronja, llima o aranja, els farcits
de xocolata i de sabor de menta, café o taronja,
caramels sense sucre, per a la tos a l’hivern, de
coco, mojito o pinya colada a l’estiu, de fruites exò-
tiques, de pegadolça, menta verda, lavanda, kiwi,
cirera, plàtan, poma, menta peperita...
Animeu-vos a tastar-los tots! Segur que entre les
seves nombroses varietats trobareu el vostre ca-
ramel perfecte! I, a més, quan aneu a la botiga
podreu veure com fan els caramels davant vostre.
Papabubble (Caramels únics / Caramels exclusius)C/ Ample, 28
Telf.: 93 268 86 25
www.papabubble.com
Peixateria modernaHeu entrat mai en una peixateria que no faci olor
a peix? Doncs ara ja en sabreu una, Fishop. Fa
tot just tres setmanes que en Joan Soler ha obert
aquesta nova peixateria d’última generació i que
podríem considerar com una boutique de peix.
Un nou concepte de peixateria on les aglomeraci-
ons, els crits i les fulles de col es canvien per una
acollidora i tranquil·la botiga en què s’ha tingut
en compte fi ns a l’últim detall en el seu disseny.
La blancor del seu alt sostre i parets, els grans
llums negres i blancs, els enormes miralls, els
Galetes personalitzadesReceptes de tota la vida, estil de cuina europea,
imaginació, afecte i discreció són els ingredients
bàsics de les Carlota’s, les originals galetes de la
Carlota Rodés.
Són galetes artesanes fetes només amb produc-
tes naturals i personalitzades, poden tenir la forma
i el tamany que vulgueu, i les fan una a una. Hi
ha galetes en forma de bossa de mà, de llum, de
sofà, de peix, de sabata, de nuvis, de números... A
més, cada temporada treuen noves varietats i en
fan d’especials per Nadal, Sant Jordi o el dia de la
mare, i també elaboren galetes per al te o el cafè
de gerds, torró, coco o ametlla.
Carlota’sC/ Dr. Cistaré, 12 Terrassa
Telf.: 685 879 330 / 685 879 329
www.carlotas.com
curiosescuriosescuriosesAlba Vidal, [email protected]
expositors de vidre, les 2 butaques i la música
ambiental converteixen l’anar a comprar el peix
en tota una experiència.
I el més important, la qualitat dels seus produc-
tes: peix fresc acabat de pescar, sushi i broque-
tes acabades de fer i a punt per cuinar, algunes
conserves selectes, bacallà… i també hi podeu
trobar alguns vins.
FishopC/ Amigó, 39
Telf.: 93 200 83 93
1
1 2
2
3
3 3
Botigues
Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció
Cursos “Intensius Juliol”
Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits, UB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits
Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: [email protected], Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)
En col·laboració amb: Amb el suport de: Organitzat per:
Curs “La història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna Inici: Grup J-1: diari de dilluns a divendres de 10 a 13 hores, del 2 al 13 de juliol de 2007 Grup J-2: diari de dilluns a divendres de 18 a 21 hores, del 2 al 13 de juliol de 2007Matrícula: 40€ Llibres, matrícula, curs i visita a museu inclòsMatrícula oberta fi ns el 29 de juny de 2007Avaluació: continuada amb control d’assistència i activitat fi nal
Curs “La història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna (2 aula/ 8 visites)Inici: Grup M-1: de dimarts a divendres de 10 a 13 hores, del 3 al 19 de juliol de 2007 Grup M-2: de dimarts a divendres de 17 a 20 hores, del 3 al 19 de juliol de 2007Matrícula: 60€ Inclou llibres, material docent i entrades a museusMatrícula oberta fi ns el 29 de juny de 2007Avaluació: continuada amb control d’assistència i activitat fi nal
GUIA JOVE
21
MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT
Per publicitat a laGuia Jove:Alba Vidal93 451 61 [email protected]
SERV
EIS
El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.
C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es [email protected]
EDUC
ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit
L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva fi nalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfi l competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.
Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 [email protected]
T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges
Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 [email protected]
EDUC
ACIÓ
Professionals compromesosLes EUTSES Pere Tarrés-URL, especialitza-des en la formació en Acció Social i en la gestió d’ONLs, ofereixen un ampli ventall de màsters, postgraus i programes ofi cials de postgrau (POPs), presencials i a distància. El centre és un punt de referència estatal en la formació per a professionals de l’àmbit soci-al que volen millorar la seva intervenció i/o adquirir un grau de qualifi cació superior.C/ Santaló, 37 (Barcelona)[email protected] www.peretarres.url.eduTel.: 902 410 000
EDUC
ACIÓ
Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. [email protected] - www.ied.es
EDUC
ACIÓ
SERV
EIS
Assessors de joves emprenedorsSi tens menys de 30 anys i vols montar el teu negoci a TAX trobraras l’assessoria que et farà costat. Els primers anys són els més complexos i costosos, per això, tots els joves tindreu un assessorament expert amb uns preus especials: el 1r any un descompte del 40% i el 2n del 25%. No ho dubteu, una bona iniciativa ben assessorada des del primer dia és el primer pas cap a l’èxit. Pg Joan de Borbó nº 16-18, Entl.-3aTel. 93 342 41 39 / [email protected]
SERV
EIS
DISCOS
Exposicions
Aus, adaptacios al mediDia: 02/05/2007 al 11/06/2007Girona. Preu: gratuït.
Cultures del món, col·leccions del Museu Nacional de DinamarcaDia: 10/05/2007 al 22/07/2007Girona. Preu: gratuït.
Fires
Fira de Pastisseria ArtesanaDia: 06/05/2007 Sta. Coloma de Farners. Preu: gratuït.
Fira del CarquinyoliDia: 05/05/2007 al 06/05/2007Espluga de Francolí. Preu: gratuït.
Conferències
Consells per a primers auxilisDia: 08/05/2007Agramunt. Preu: gratuït.
Teatre
Action!, companyia Clown TeatreDia:18/05/2007Vilablareix. Preu: gratuït.
Èric i l’exèrcit del FènixDia: 18/04/2007 al 24/06/2007Barcelona. Preu: 18euros - 21euros.
Dones, companyia Lapsus Teatre CortsDia: 06/05/2007Barcelona. Preu: 3,80euros – 5,70euros.
Qui té por de Virginia Wolf?, Grup Teatre l’EsferaDies: 26/05/2007 i 27/05/2007Barcelona. Preu: 3,80euros – 5,70euros.
Fotografi a
Trobada fotogràfi ca: Passant FotoDia: 04/05/2007 al 05/05/2007Passant i Belltall. Preu: gratuït.
Dansa
Aèdes suite I, companyia Les 4 souffl es Cia de DansaDia:04/05/2007Barcelona. Preu: 3,30euros – 5,90euros.
Música
Banc de proves: Anònims + The Gruixut’sDia: 31/05/2007Salt. Preu: gratuït.
maig 2007
Aplec del Cargol de Lle
ida
Dia: 18/05/2007 al 20/05/2007
Els amants d
e la gastronomia o els q
ue els agrada gaudir
d’una gran festa no es poden perdre l’A
plec del Cargol, que
com cada any té lloc a la capital de la terra ferma, Lle
ida.
Durant tres dies, e
ls lleidatans es re
uneixen en colles per
degustar el vertader protagonista
de la festa: el cargol.
La trobada es fa
al parc dels C
amps Elisis a mitjans
del mes de maig.
www.aplecdelcargol.com
El ventall d
e
Lady Windermere
Dia: 19/04/2005 al 10/06/2007
A la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, Jo
sep
Maria Mestres dirige
ix aquesta obra de teatre d’Osca
r
Wilde ambientada a l’Anglaterra de fi n
als del se
gle XIX,
una gran refl exió sobre la mediocrita
t conservadora
de la societat victoriana. Entre els a
ctors que hi
intervenen hi trobem Abel Fo
lk, Carme Elias o
David Selvas.
Preus: 13-24 euros.
www.tnc.cat
2n torneig FIFA 06
Dia: 19/05/2007
Si l’any passat t’ho vas perdre, enguany tornes a tenir
una altra oportunitat per participar en el Torneig FIFA 06
que organitza el Punt d’Informació Juvenil d’Hostalric. La
trobada està pensada per a joves d’entre 13 i 30 anys,
les inscripcions són limitades i hi haurà prem
i per als 3
primers classifi cats.
Concurs de
Monòlegs Am
ateurs
Dia: 10/05/2007 (inici)
El Bar Musical 30yQ?, del Vendrell, iniciarà aquest m
aig
el concurs de Monòlegs Am
ateurs amb els actors Carles
Flavià i Toni Cano com a m
estres de cerimònies. Cada
dijous a les 22:00h, hi haurà actuacions i la fi nal se
celebrarà a mitjans de juliol. El guanyador s’em
portarà
1.000 euros, a més de la possibilitat de participar a
la Festa Major del Vendrell.
www.30yq.com
agendaagenda
L’HIPERBÒLIC CULTURA22
L’HIPERBÒLIC23CULTURA
Medusa/Pluges d’estiu
Dia: 05/05/2007 al 20/05/2007
Aquest any e
l Teatre Nacional de Catalunya obre els s
eus
jardins al públic i els e
ncarregats d’inaugurar-lo
s seran la
companyia Artris
tas presentant dos espectacles diferents:
Medusa, una obra itinerant, fr
esca, plena de fantasia; i
Pluges d’estiu, espectacle basat en un seguit d
e pluges
festives que refresca
ran la nostra im
aginació.
Preus: 5- 10 euros
www.tnc.cat
TitolRES NO ÉS MESQUÍ
Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s’ullprèn i té delit del bany: que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l’onada del mar sempre riu, Primavera d’hivern -Primavera d’istiu. I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament.Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l’heu demanada. I si l’heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja.Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa. -Avui demà i ahir s’esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Joan Salvat-Papasseit
LA POESIA
