L’HIPERBÒLIC3388 PPUUBBLLIICCAACCIIÓÓ PPEERRIIÒÒDDIICCAA PPEERR AA UUNNIIVVEERRSSIITTAARRIISSNNAADDAALL 22000055

Guerrillers de l'humor corrosiu

Whiskyn's tornen a escena - Per Reis, demana un pis

L’HIPERBÒLICEEDDIITTOORRIIAALL2

2 EDITORIAL Tot i res canvia

3 LA IMATGE Fumeroles

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

5 DURSI No n'hi ha prou amb...

6 JOVENTUT www.xarxajove.net

7 ELS CONVIDATS Teatre de guerrilla

11 REPORTATGE Consumeix amb el cap

12 TEMA DEL MES Per Reis, vull un pis

14 ALTAVEU Whiskyn’s

15 SEXE Comença el dia amb energia!

17 MÓN VIU Una joguina contaminant no

18 SABIES QUE... El Nadal estressa

20 TENDÈNCIES Viatge de fi de curs gratuït!

21 CALAIX DE SASTRE

22 CULTURA Nadal 2005-06

23 EL RACÓ

Flaixos

L’HIPERBÒLIC38 NADAL

L'Hiperbòlic és una publicació independent,

plural i alegre. Els articles firmats reflectei-

xen l'opinió exclusiva dels seus autors, que

L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En

defensa de la llibertat d'expressió i de la plu-

ralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es

compromet a acceptar les rèpliques dels

lectors, sempre que guardin el respecte que

es mereixen les persones i les institucions, i

siguin d'interès general.

El lloc:Berga El dia 25 de novembre de 2005 passarà a lahistòria com el dia en que la UNESCO va declararla Patum Obra Mestra del Patrimoni Oral iImmaterial de la Humanitat. D’aquest manera esreconeix internacionalment el seu caràcter únic iexcepcional, a l’hora que també premia la granimplicació dels berguedans. Moltes felicitats!

El personatge: King KongEl gorila més famós de tota la història (i també elmés gran) torna a les pantalles de la mà de PeterJackson, conegut per la seva trilogia del Senyordels Anells. Tres hores per degustar el millor delclàssic i l’espectacularitat dels efectes especialsals que ens té acostumbrats Jackson a partir del14 de desembre.

La frase: Joaquim Maria Puyal,periodista

“Ara ja em puc morir”,després del segon gol deRonaldinho, quan els aficionats del SantiagoBernabeu es van aixecar peraplaudir el crack brasiler.

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Anna Salarich

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Atomic Girls, DavidBaret, Esther Latorre, Helena Mullor,Jaume López, Pere Viladomiu i TelmBorràs

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal,Susana Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70,publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.

Dipòsit legal: PM-1.275-2001

Tirada 25.000 exemplars

Un Nadal més (o menys, segons es miri). El Nadal és unmoment d’ancoratge en el passat, on tot sembla tornar enrere.Com si no haguéssim avançat, com si el temps no passés,tornem a la infantesa. Tanmateix, només uns dies després arri-ba el Cap d’Any i el temps torna a jugar amb nosaltres. Llavorsés l’hora dels omnipresents balanços d’any on tothom ensrecorda el que van donar de si els darrers 365 dies (un ritualque consisteix bàsicament a llistar un munt de titulars peri-odístics) i tot sembla haver quedat enrere, com si amb l’anyes tanqués una carpeta i amb ella les oportunitats perdudes,arxivades en un prestatge: “2005, tancat”.

Però tot plegat no és més que un miratge, com ho són lesllumetes resplendents que reflecteixen els aparadors plens avessar. Això també és el Nadal. Un moment per anar de com-pres (perquè ja quasi forma part dels nostres gens allò de “quino estrena per Nadal, res no val”) i retornar “a cobramentrevertit” la paga extra que tot just ens haurà durat un parell dedies. I qui sap si aquest serà el punt de trobada entre lesdiverses creences que dia a dia es fan més presents a la nos-tra societat. Sovint el mercat resulta més integrador que la cul-tura, i els nens musulmans o jueus no deixaran perdre l’opor-tunitat de demanar les seves joguines a uns Reis Mags o a unPare Noël, que pel cas és el mateix.

Doncs nosaltres no serem menys. Llapis i paper, que va. Acasa nostra, voldríem un ensenyament públic amb recursos,fort i laic. I que s’aprovés l’estatut sense gaire retallades a lavoluntat expressada pel Parlament. Mar enllà, voldríem que lesregles del joc entre països rics i pobres canviessin de debò pera què aquests tinguin possibilitats reals de sortir de la misèria.Diuen que la il·lusió es perd pel camí. En un any pot no can-viar res, o canviar tot. Qui havia de dir que s’arribaria a l’acord

del 90% per presentar un estatut només fa uns mesos! Potserja no creiem en els reis però hem de seguir creient en les pos-sibilitats de transformar el món, que resten sempre obertes.Més enllà de calendaris i línies fictícies que només es trobenal paper, és el dia a dia el que compte. La discreta normalitatque passarà a un segon pla mentre durin les festes. Bon Nadali no us oblideu d’escriure la vostra “carta als reis”. I si no usporten el que demaneu, aneu-ho a buscar!

Tot i rescanvia

L’HIPERBÒLICLLAA IIMMAATTGGEE 3

la Tira

Fumeroles Iu Carbonell

Beques per anar als Estats Units 2006 Fins al 6 de febrer hi ha temps per inscriure’s a la convocatòria de beques BCA(Brethren Colleges Abroad), programa universitari americà d’intercanvi. Lesuniversitats que hi participen són: Bridgewater College (Virginia), ElizabethtownCollege i Juniata College (Pennsylvania), La Verne University ManchesterCollege (Indiana) i McPherson College (Kansas). Va adreçat a alumnes queestan matriculats a la UB i tenen un bon nivell d’anglès (nivell d’estudiant defilologia anglesa o equivalent). La durada és un any acadèmic i el termini perinscriure’s finalitza al febrer del 2006. www.ub.es

L’Òpera et dóna crèdits El Programa Òpera Oberta 2005/06 consisteix en la retransmissió de 4 òperesque es representaran durant la temporada 05/06 al Gran Teatre del Liceu.L’activitat es podrà convalidar per 2 crèdits de lliure elecció, però abans cal-drà que s’ompli la inscripció on-line, del 16 novembre al 9 de gener del 2006(fins a la 1h). Abans de cada retransmissió s’oferiran sessions explicatives al’Auditori de l’Edifici de l’Estació de França. També es faran conferències sobreels autors i les obres dies abans de les retransmissions a la Facultat deFilosofia i Lletres i Psicologia de la UAB.www.uab.es

L’HIPERBÒLICMMÓÓNN UUNNIIVVEERRSSIITTAARRII4

notíciaLes universitats sónnotícies breus

Eleccions a la UAB i a la UdGLluís Ferrer ha sortit reelegit com a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona amb un

80,52% del vot ponderat. El seu rival a les urnes, Joaquim Maria Molins, en va obtenir

només el 19,48%, per la qual cosa Ferrer va sortir victoriós i continuarà com a rector de la

UAB. Els estudiants de l’Autònoma esperen que el rector compleixi el seu programa, on es

comprometia a millorar els mitjans de transport, infraestructures i serveis, i a donar més

veu als estudiants.

A la Universitat de Girona l’elecció del nou rector no ha set tan fàcil. En una primera volta,

cap dels dos candidats va obtenir els vots suficients per fer-se amb el rectorat. El doctor

Sergi Bonet (35,98%) i la doctora Anna Maria Geli (24,97%) van haver de passar a una

segona volta on finalment Anna Maria Geli es va endur el rectorat de la UdG. És destaca-

ble el fet que en ambdues universitats l’abstenció i el vot nul han crescut considerablement

pel boicot dels estudiants. Aquests han volgut mostrar la seva protesta per la implantació

de la LOU i per les poques garanties democràtiques que representava el procés electoral.

www.uab.es

www.udg.es

L’HIPERBÒLICMMÓÓNN UUNNIIVVEERRSSIITTAARRII 5

5

Entrar de ple a la societat del coneixe-ment no vol dir només tenir molts ordi-nadors. A més de bones infraestructures iequipaments cal que tots els sectorssocials, sense exclusions, coneguin i sesentin implicats en l’ús de les noves tec-nologies. Aquest és un dels reptes que lesadministracions han d’assumir de cara alfutur. El DURSI ha presentat el Pla deServeis i Continguts (PSiC), amb l’objectiude dinamitzar la demanda i la utilitzacióde les tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC), impulsar l’atractiu del’oferta tecnològica, i generar coneixe-ment especialitzat i valor afegit amb laimplantació de nous serveis i continguts.El DURSI ha identificat diferents projectesvinculats a les TIC fins a l’any 2008, i haseleccionat diversos àmbits d’actuació:

DURSI

www.gencat.net/dursi

Catalunya DigitalAliança Digital

Projectes de digitalització i difusió de con-

tinguts. Facilitarà la cohesió i les aplicacions

del coneixement.

Aula Virtual Museus

Exposició a la xarxa del fons patrimonial dels

museus de Catalunya, amb finalitats divulgatives i

docents.

Arxiu Audiovisual

Recolzament al projecte de digitalització del fons

de TVC i dels principals arxius audiovisuals de

Catalunya.

Centre de Localització TIC

Per garantir la disponibilitat del programari i les

principals aplicacions digitals en català.

eSalutRecepta Electrònica

prescripció/dispensació/facturació en línia de

productes farmacèutics.

Història clínica compartida

Historial clínic dels ciutadans disponibles a tota la

xarxa assistencial de Catalunya.

Teleassistència i tractament de la imatge

Transmissió d’imatges en temps real entre equips

ubicats en diferents centres hospitalaris.

Nova Targeta Sanitària

Optimitzarà la gestió assistencial i la relació del

sistema sanitari amb els ciutadans.

Pime DigitalFinestra Virtual

Punt d’accés unificat per les comunica-

cions i tràmits digitals entre l’administració

i les empreses.

Mapa de Recursos TIC

Base de dades unificada amb informació

de les empreses TIC del país.

Centre Tecnològic de les TIC

Potenciarà la transferència tecnològica en

sectors considerats estratègics per la

Generalitat.

No n'hi ha prou amb tenir ordinadors

eEducacióUniversitat Digital

Projectes de col·laboració interuniversitària en les

TIC adreçats a l’alumnat, docents i estructura

organitzativa.

Campus Virtual

Plataforma e-learning amb participació de les

universitats catalanes.

Plataforma Escolar

Plataforma col·laborativa per el seu ús compartit

a les escoles catalanes.

Repositori de Continguts

Vinculat a la Plataforma Escolar. Per facilitar la

disponibilitat de continguts i materials docents.

eFormacióPla d’Alfabetització i Formació Digital (PAiFD)

Pla específic per dotar a la ciutadania dels

coneixements necessaris per a un ús efectiu de

les TIC.

Acreditació Coneixements TIC

Per establir mesures de qualificació de coneixe-

ments adaptables a la formació reglada i al món

laboral.

Fes Internet

Per fomentar la participació ciutadana en la cons-

trucció de la xarxa, creant espais de publicació.

Xarxa de Telecentres de Catalunya

Millorarà l’accés a la xarxa i a la formació arreu

del territori, i s’hi enfortirà el paper dels dina-

mitzadors.

CatINNOVAClúster OTPL

S’impulsarà la formació d’un sector TIC potent al

voltant del programari lliure.

Clúster Audiovisual

Aglutinarà les empreses TIC i el sector audiovisu-

al per a la recerca de nous formats de comuni-

cació.

Clúster Multilingüísme

Per estructurar un sector TIC basat en les eines de

traducció i les aplicacions en comunicació elec-

trònica.

Portal de la Ciència

Eina que indexi i organitzi la informació científica

del país per millorar els processos de innovació.

Fundació Observatori per la Societat de la

Informació (FOBSIC)

Definirà indicadors sobre l’estat de les TIC a

Catalunya, i n’establirà mecanismes de difusió i

aprofitament.

Administració DigitalSistema d'informació Corporatiu (SAC)

Per agilitar l’accés compartit i millorar el servei a

la ciutadania.

Nou Gencat

Nou canal Internet de la Generalitat que millora la

comunicació entre administració i ciutadania.

e-Catalunya

Plataforma per crear xarxes socials com a punt

d’accés compartit del coneixement.

Certificació Identitat Digital

Desenvolupament de serveis amb certificació

digital.

Tramitació (TRAM)

Solució ASP per a la gestió de tràmits en ajunta-

ments sense serveis per Internet.

Centre de competència i interoperabilitat

Per cohesionar tecnològicament les iniciatives

digitals de l’administració, amb l’ús de progra-

mari lliure.

Intranets corporatives

Millora de la intranet corporativa de la Generalitat,

amb nous serveis i aplicacions més eficients.

Repositori documental

Indexació i sistematització dels arxius documen-

tals de l’administració.

Bases de dades corporatives

Homogeneïtzació de les bases de dades corpora-

tives de l’administració.

La Secretaria de Telecomunicacions iSocietat de la Informació invertirà en elPSiC 38 milions d’euros fins a l’any 2008,però a més es preveu que diversos projectesdel Govern mobilitzin 800 milions d’eurosdurant el mateix període. Enguany el DURSIja ha executat 13,5 milions d’euros enalgunes actuacions incloses en el PSiC.

L’HIPERBÒLICJJOOVVEENNTTUUTT6

www.xarxajove.net,l’eina per als jovesAquest desembre entra en funciona-

ment el portal xarxajove.net, on tro-baràs tota la informació sobre lesassociacions juvenils de Catalunya.Si estàs pensant en introduir-te enaquest món, no badis: afegeix-lo jaals teus preferits.

El Consell Nacional de la Joventut de

Catalunya, amb el suport de la Secretaria

General de Joventut, acaba de posar en

marxa un nou projecte: el portal web

xarxajove.net.

El nou portal serà a partir d’ara una eina a

internet per a què els i les joves puguin

conèixer fàcilment tot el que fan les asso-

ciacions juvenils que hi ha arreu de

Catalunya i que actuen en tots els àmbits

de la societat: estudiantil, educatiu, cultu-

ral, d’emprenedors, sindicats, interna-

cionals, de cooperació, etc.

A la pràctica, s’hi pot trobar tota mena d’in-

formació permanentment actualitzada rela-

cionada amb les associacions juvenils:

activitats, notícies, recursos, enllaços.

També es pot accedir a un taulell d’anuncis,

a un butlletí electrònic i a fòrums temàtics

de debat d’interès per als joves.

El portal també servirà per a què les

mateixes associacions juvenils creïn nous

espais de treball interassociatiu, per

organitzar debats sobre la realitat del

jovent i per oferir recursos útils relacionats

amb la participació.

La xarxajove.net neix amb l’esperit de con-

vertir-se en una gran mostra de la diversitat

i vitalitat del món associatiu i alhora en un

punt de trobada de tots aquells joves que

es vulguin introduir en aquest món. El por-

tal serà gestionat directament pel Consell

Nacional de la Joventut de Catalunya, però

prendrà realment sentit quan les entitats i,

sobretot, els mateixos joves se’l facin seu.

Vols fer xarxa?

www.xarxajove.net

7

Els anem a trobar al teatre Ca l’Estruch, aSabadell, on acaben de protagonitzar una galaen el Dia mundial contra la Sida. No paren: tele-visió (Caçadors de bolets, El Club de TV3), ràdio(El Món a RAC1), teatre. Són realment un packben compenetrat i en Quim exerceix de por-taveu. En Carles també hi fica cullerada de tanten tant, i en Rafel s’ho mira amb sorna, com sitot això no anés amb ell.

Teatre de Guerrilla és un nom molt guerrillero. Per

què aquest nom?

Neix de la necessitat de posar-nos un nom,

comencem per aquí. Posar noms als espectacles és

una feina que ens costa molt perquè has de resumir

en una paraula una hora i vint minuts d’espectacle i

és una feina realment complicada. Ara imagina’t

definir una companyia. Però no és només un nom

que ens agrada, ens hi sentim identificats. Per a

nosaltres el teatre ha de dir coses, no pot ser només

entreteniment, per això fem servir l’humor, per dir les

coses sense embuts. I en aquest sentit ens sentim

molt guerrilleros.

Com va néixer la companyia?

Nosaltres no venim de l’academicisme, som una com-

panyia d’autodidactes que hem fet cursos, hem fet

tallers, però no tenim una formació acadèmica.

Venim del món del teatre amateur primer i semi-

professional, després. En Quim i jo (ara parla

en Carles) estàvem a la mateixa companyia

i quan vam conèixer a en Rafel vam tenir

la sensació que les peces encaixaven. El

fet que siguem tres no és buscat. Vam veure

que teníem ganes de dir les mateixes coses i de la

mateixa manera. I aleshores vam decidir formar una

companyia professional des del principi per fugir del

semiprofessionalisme en què havíem estat, en què no

saps si treballes perquè el teatre no et permet viure, o

si com que treballes no et dediques prou al teatre per

poder-hi viure.

Aquesta manera de dir les coses és força... diferent.

Som de Sant Feliu de Buixalleu, un poble de 700 habi-

tants de la comarca de La Selva i dir coses des d’allà

és realment complicat perquè on es mouen les tecles

del teatre és a Barcelona. És complicat dir coses des de

comarques. Des d’aquest punt de vista també hem

hagut de ser molt guerrilleros, per treure el cap sense

ajuts, sense comptar amb canals de distribució, etc.

Cal fer sentir la veu dels que no viuen a la capital?

No és que reivindiquem ser de comarques. Ser de

poble és normal. Nosaltres optem per un país

descentralitzat. No tot ha de passar a Barcelona, tot

i que algunes coses només puguin passar a la capi-

tal. A vegades ens diuen “com parleu!”. Com voleu

que parlem? Parlem així. A casa meva parlem així.

L’HIPERBÒLICEELLSS CCOONNVVIIDDAATTSS

Des del localisme es pot parlar de coses universals”

”

“

Carles Xuriguera, Rafel Faixedas i Quim Masferrer, TEATRE DE GUERRILLA

No reivindiquem ser de comarques. Som així ”

Home, forceu una mica, no?

Al teatre tot és exagerat. Tot està explicat per a què

arribi. Tant en l’humor com en el drama. Quan l’Anna

Lizaran es mor en un Shakespeare no me la crec. Està

actuant. Com nosaltres.

Funciona el vostre teatre fora de Catalunya?

Sí, sense problemes. A partir del localisme es pot

parlar de coses universals. I això ho hem comprovat

quan hem actuat a Madrid, Granada, París, o Lisboa.

Al principi nosaltres també teníem aquest dubte,

però a tot arreu ens entenen. Perquè el que

expliquem és universal, personatges que cauen en el

patetisme, en el radicalisme... Ara portem un espec-

tacle en castellà però a Portugal, per exemple, hi

havia una pantalla que ens subtitulava. Al final ningú

la mirava. L’espectacle era a baix, i l’entenien perfec-

tament.

L’HIPERBÒLICEELLSS CCOONNVVIIDDAATTSS8

Des de fa vora d’un mes existeix unnou microestat dins de Catalunya, ésla República de Guerrilla, amb lesseves lleis, els seus habitants, el seuhimne i, fins i tot, la seva DiadaNacional: el 5 de novembre. Els deTeatre de Guerrilla s’hi han exiliat.

Expliqueu-nos això de la República de

Guerrilla.

És un país de 450 metres quadrats, tot pla-

ner, que va molt bé per assajar, de clima

mediterrani... clavat al d’Arbúcies. És un lloc

on altres companyies de teatre poden dema-

nar asil artístic o, fins i tot, polític perquè hi

ha companyies que per motius polítics ho

tenen difícil per poder actuar. Allà poden

assajar i donar-se a conèixer, com ara ho ha

fet la companyia aragonesa Las Muac Teatro.

Només s’han de posar d’acord amb les autori-

tats d’aquest país.

[En Quim hi posa cullerada.] És un joc que ens

prenem molt seriosament, i amb el que podem

dir i fer moltes coses. Hem pogut comprar una

nau a Arbúcies on situar les nostres oficines, el

magatzem, i on assajar. L’haguéssim pogut

anomenar “el local de Teatre de Guerrilla” i ja

està. Però volem anar més enllà. Per exemple,

vam fer el referèndum sobre la constitució

europea i a la República va sortir un no per

unanimitat. I ho farem saber a Brussel·les.

Com hauria de ser el país que us envolta per a

què la República de Guerrilla es dissolgués?

Si hem arribat a aquest punt és perquè ens hi

han anat portant les coses. Ens hem trobat amb

la ineptitud dels polítics. Per exemple, un diputat

de l’àrea de cultura de la Diputació de Girona

que no hi entén gens de cultura. I no és culpa

seva, és el sistema. Ens trobem que encara

estem en transició. Transició és sinònim de silen-

ci, de pacte de silenci. Seria impensable deixar-

se operar per un metge que no fos titulat però en

canvi tenim dirigents que... Bé, hi ha una sèrie

de desenganys que ens hi han portat. Per altra

banda, hi ha Catalunya com a país oprimit, com

a nació que ens l’estant fotent pels quatre

costats, i nosaltres com a guerrilleros que som

ens impliquem. La República neix d’un posi-

cionament que està condicionat pel descon-

tentament del que ens envolta. Ara bé, si algun

dia això canvia, la República ja tindrà història, i

la història s’ha de respectar.

La República de Guerrillaneix del descontentament perallò que ens envolta ”

Si les relacions diplomàtiques us ho permeten,

què podeu dir-nos del procés que s’està vivint a

l’estat que us envolta pel que fa a l’estatut?

[En Carles comença] L’estatut està en un pla que

no ha tocat a la ciutadania, com moltes altres

coses ens passa per sobre. El mateix que va pas-

sar amb la constitució europea que ens venia de

dalt. No hi hagut feed-back, s’ha fet de manera

tecnocràtica, des dels despatxos. I ara arriba a

Madrid i, de nou, ens passarà per sobre.

[En Quim segueix] Jo sóc més abertzale que tot

això. Sempre anem a mitges tintes. Que si som

nacionalistes, que si som independentistes amb

S’ha d’acabar aquesta eterna transició política”

”

“

L’HIPERBÒLICEELL CCOONNVVIIDDAATT 9

la boca petita. Ara sembla que comença a des-

pertar-se la paraula “independència”. Som així. Si

celebrem una derrota i anem a Madrid a ensenyar

l’estatut per a què no ens renyin! Enlloc de dir

“escolteu aquí hi ha això, el 90% del Parlament

ha decidit això”, i ja està. S’ha d’acabar aquesta

transició eterna. Ha d’arribar un moment en què

puguem viure en un país amb normalitat política-

ment parlant i a nivell d’identitat. O és que he de

passar tota la meva vida en transició? És injust.

Ens hem de treure les pors de sobre i que ens

acontentem amb una victòria del Barça a Madrid

(que ja està bé, eh!, que els tres som molt fut-

boleros i del Barça). Mira, per venir a Sabadell

des d’Arbúcies hem hagut de pagar peatge i a la

tornada, un altre cop. Però, què és això?! Hauríem

de fer una barricada a Mollet i que ningú pagués,

però és clar això seria caure en la kale borroka.

Haurien de ser els polítics els que mostressin una

mica més de valentia i contundència.

Carles Xuriguera

Rafel Faixedas

Quim Masferrer

Tal com rajaNoms complets: Carles Xuriguera, Rafel Faixedas i Quim

Masferrer.

Lloc i data de naixement (pel mateix ordre): 20/2/72 a

Torroella de Montgrí, 29/3/70 a Arbúcies, i 22/6/71 a

Sant Feliu de Buixalleu.

Un llibre: El quadern gris de Josep Pla.

Una pel·lícula: Amarcord de Fellini.

Un viatge: som molt casolans.

Plat que cuineu millor: truita amb mel.

El primer que feu al matí quan us lleveu: posar-me les

lentilles, beure aigua i posar la ràdio (cadascú una cosa).

Teniu fama de ser molt: “Nostros”. Fem molta pinya.

L’HIPERBÒLICRREEPPOORRTTAATTGGEE 11

ConsumeixS’acosta el Nadal i amb ell una època de moltescompres. Per tal que no et donin gat per llebre iperquè puguis comprar de la millor manera pos-sible, aquí tens unes recomanacions que etseran molt útils.

. Fes una llista de les compres que consideris necessàries.

. Fixeu-vos un pressupost perquè així evitareu sobrepassar-vos i tenirsorpreses desagradables.

. Heu de tenir en compte que per Nadal alguns productes incrementenel preu.

. Compareu preu i qualitat.

. Compreu amb temps els aliments que es poden congelar o emma-gatzemar, i feu les reserves dels regals i del menjar que només podeuadquirir a última hora.

. Si realment voleu ser solidaris, podeu comprar productes de comerçjust que afavoreixen el desenvolupament sostenible de leseconomies més desfavorides.

. Vigileu amb l’ús de les targetes de crèdit i identifiqueu-vos sempreperquè l’establiment comprovi que n’ets el/la titular.A més, custodieula targeta de crèdit per evitar la pèrdua, el robatori o qualsevol úsfraudulent.

. Para molta atenció si has de comprar joguines: Han de servir per divertir els més petits.Tingueu en compte l’edat i la maduresa dels nens.Valoreu els continguts dels jocs i els aspectes educatius.Eviteu la distinció sexista i la incitació a la violència.Llegiu les etiquetes, les regles i les instruccions del joc.Fixeu-vos si la joguina conté el segell CE, marca que indica que com-pleix les normes de seguretat.

. Demana el tiquet o factura perquè és la garantia.

. Recorda que tots els establiments comercials tenen “Fulls oficials dereclamació/denúncia”.

. No oblidis que és una garantia comprar en un comerç que estiguiadherit a una Junta Arbitral de Consum.

. Vigila! Si compres per internet vigila que estiguis en un entorn segur(https, cadenat...), llegeix les condicions de venda i guarda-les junta-ment amb les dades de l’empresa per si sorgeixen reclamacions.

. Les trucades a números que comencen per 803, 806 i 807 (concur-sos, votacions de concursos...) són més cares que les habituals.Informa’t bé del preu!

Més informació:

www.consumcat.net

amb el cap

Sóc un prototip estàndard de ciutadàjove, vull un pis de 90 m2, un salaride 3.000 euros i una feina estable.Què tinc? Un pis compartit amb trescompanys, el meu salari més abun-dant no ha arribat als 1.500 euros il’última feina va ser de teleoperadorper hores. Tinc una carrera i un post-grau, però ningú em considera perincorporar-me indefinidament en unaempresa, o sigui que em conformoamb contractes “basura”.

Per Nadal vull un pis, un d’aquests que han

trencat totes les estadístiques, totes les bar-

reres psicològiques, d’aquests que han

sobrepassat el nivell de la vergonya nacional.

Un d’aquests que quan demanes el preu,

l’agent immobiliari se sent incòmode.

Metres quadrats a preu d’or

L’Observatori Jove d’Habitatge ha descobert

que la meitat del salari d’un jove se’n va

amb l’habitatge. El llindar màxim tolerable

d’endeutament hipotecari abans d’entrar

en un “elevat risc financer” és del 30%, i és

superat de llarg. Per sectors, les dones

inverteixen en ‘habitatge el 58,9% del sou;

i la forquilla d’edat a què pertanyo, de 18 a

24 anys, encara més, el 66%. A la meva

generació hi ha autèntics malabaristes de

l’economia.

Un metre quadrat a Barcelona costa de

mitjana 4.300 euros segons l’Observatori.

Un pis nou ni me’l plantejo. Segons la con-

sultora Aguirre Newman, un pis de nova

construcció costa 6.065 euros el metre

quadrat. Només els queda demanar-nos

l’ànima. Si la majoria de joves no cobrem

L’HIPERBÒLICTTEEMMAA DDEELL MMEESS12

més de 1.500 euros, els crèdits es fan

imprescindibles. Com per exemple, a la

hipoteca Super Revolució o la Hipoteca

Jove li diuen “jove” no perquè sigui barata,

sinó perquè es manté durant 40 anys. La

joventut no és un privilegi, sinó un requisit.

Les quotes són més assequibles, però els

interessos a pagar es multipliquen i, a més

llarg termini, més risc d’un augment dels

tipus d’interès.

Habitatge sobrevalorat

Avui dia intentar ser propietari d’un pis surt

molt car, els experts coincideixen en que

l’habitatge està sobrevalorat. La notícia

menys dolenta és que alguns estudis pre-

veuen una desacceleració dels preus

immobiliaris. L’any passat van augmentar

un 16%, la taxadora Cohispania augura

que enguany augmentaran un 12% i l’any

vinent, un 8,7%.

Altres experts no creuen en una “desac-

celeració” sinó en una “explosió”.

Incapaços de fer front a les despeses,

els propietaris vendran a preus molt per

sota del que han comprat i desenca-

denaran la crisi corresponent.

Certament, les expectatives no són

bones en cap cas. Perplex i impotent

només em queda demanar, per Nadal,

ni que sigui un metre quadrat.

Per Reis,vull un pis

Telm Borràs, telm@edicat.net

L’HIPERBÒLICTTEEMMAA DDEELL MMEESS 13

Un altre estil

d’habitatge és el que

proposa Architecture &

Hygiene (www.architecture-

andhygiene.com) als Estats Units.

Cases fetes a partir de contenidors metàl·lics de transport de

mercaderies reciclats. No t’ho perdis: 185 m2 en dos pisos,

un cost de 147.500 dòlars, desplaçament a part. Surt a

797,3 dòlars per metre quadrat! És clar que l’habitatge no

deixa de ser l’interior d’uns contenidors. I no deixen de ser els

Estats Units, el transport fins a Catalunya és prohibitiu.

Un cop establertes les regles del joc, que cadascú s’espavili com pugui.

He sentit a parlar dels pisos de 30 m2, però mentre hi hagi ponts,

cartrons i caixers automàtics, prefereixo estalviar-me els euros. Sóc del

segle XXI, la tecnologia m’ha anul·lat la creativitat, però em proporciona

recursos per copiar el que fan els altres. I em connecto a la xarxa per

veure si algú viu sol sense perdre la dignitat. I efectivament, hi ha

opcions alternatives.

A Anglaterra han dissenyat la m-

house (www.m-house.org). És un

habitatge prefabricat d’uns 90 m2

que es munta a la localització que el

comprador decideix. Evidentment, no

es pot col·locar a qualsevol lloc, però

les seves mides permeten disposar-lo

allà on hi cabria una caravana o un tràiler. L’empresa

que els distribueix també els transporta, per si es can-

via de ciutat o per si de cop i volta es decideix viure a

la muntanya. No és cap barraca, té calefacció, les

parets aïllen del soroll i es pot decidir el grau d’inde-

pendència dels subministrament. Costa uns 145.000

euros amb instal·lació inclosa (1.611 euros el m2!).

Habitatges alternatius

El Loftcube alemany és tres quarts del mateix

(www.loftcube.net). Un mòdul habitable de 7,25m x

7,25m que un helicòpter col·loca als terrats dels edifi-

cis. Es connecta com un paràsit als conductes d’aigua,

gas i electricitat. Seria graciós de veure, joves comprant

habitacles a l’estranger, colonitzant els terrats de

Catalunya, just a sobre d’uns pisos buits. Els 453.000

pisos buits que hi ha a tot Catalunya.

Whiskyn’s torna a la palestra amb Souvenirs

(Música Global, 2005). Més cançons, noves sonori-

tats i apostes arriscades que intenten sintonitzar

amb els gustos propis i del públic. Per lluitar con-

tra la pirateria, Whiskyn’s sortejarà entre els com-

pradors dels seus discos la possibilitat d’escriure i

compondre una cançó a mida pel guanyador.

Joan Masdeu, cantant i guitarra de la banda, parla

d’aquest nou disc.

Com definiries el vostre darrer treball?

És un disc molt introspectiu que explica coses per-

sonals, internes i estats d’ànim. Souvenirs es diu

igual en moltes llengües i sempre és un record de

quan vas fer un viatge. En aquest cas, cada cançó

és un souvenir de la memòria, records, estats d’à-

nim diferents que vistos des de la

perspectiva del temps els pots con-

sultar i acaronar-los.

Quins col·laboradors i novetats

trobem a Souvenirs?

Hi participa el Marc Ros, de

Sidonie, que canta a “Parlar per

parlar”; una secció

de cordes que toquen a “Cau”, “Balla” i “Silenci”, i

el Jaume Aguza toca l’acordió al tema “Ara”. A més,

volíem oferir un agraïment personal als nostres

fans i hem afegit un tretzè regal: qui compri el disc

podrà omplir una butlleta, i el guanyador d’un

sorteig que es farà a la primavera serà premiat amb

una cançó personalitzada i dedicada.

El fet d’haver estat coetanis amb els grans del

rock en català, us ha ajudat o creus que us ha

frenat el camí?

És un error intentar comparar-nos, vénen d’una

altra generació, hi hem coincidit i això ens ha

ajudat, però quan ens n’hem volgut desmarcar,

ens ha perjudicat. El problema és que continuem

posant-ho tot al mateix sac, en l’etiqueta

del ‘rock en català’. Fem música indepen-

dentment de la llengua en què can-

tem; fins i tot el noranta per cent de

música que consumim és en anglès,

perquè no ens marquem uns condicionants

lingüístics sinó de qualitat.

Sou de la generació ‘postfenomen del rock en

català’ i amb el grup no us podeu pagar les

factures...

Després de set discos i d’haver pencat molt, som

afortunats perquè continuem fent la música que

ens agrada i hem clarificat idees. Ara treballem

més que mai en equip i estem molt contents amb

el que fem, tot i que hàgim trigat més temps que

altres grups a aconseguir-ho. Tenim la gran sort de

tenir una discogràfica que ens entén i que està

il·lusionada amb el nostre projecte. És el moment

d’assaborir la nostra feina, i les factures

les paguem quan podem, perquè jo

personalment no seria més feliç

treballant en una caixa i podent-

les pagar cada mes però alhora

anant-me’n a dormir angoixat.

Nosaltres dormim contents i

feliços de poder tocar junts la

música que ens agrada.

L’HIPERBÒLICAALLTTAAVVEEUU14

Whiskyn’s Desembre 2005

En moviment!Obrint PasUna nova entrega dels

valencians Obrint Pas,

que aquest cop presenten el seu directe més

energètic. Un CD+DVD que recull el concert

enregistrat el passat 30 d’abril a València, en el

que es van acompanyar d’amics i coneguts. Per

a Obrint Pas, el disc tanca una trilogia enceta-

da amb els seus dos treballs d’estudi més pro-

fessionals: La flama i Terra, tots dos editats per

Propaganda pel Fet!

El show de la foscor GàtacaAquest és el primer disc

dels Gàtaca, guanyadors

del Sona 9 del 2004 en la modalitat de pop-

rock. Rap, metal, guitarres dràstiques i progra-

macions electròniques que donen al disc un aire

de densa opressió. Sembla que l’hagin enregis-

trat en un garatge, però al mateix temps les

cançons estan polides de manera impecable. Si

aconsegueixen fer-se un lloc en el circuit musi-

cal alternatiu dels Països Catalans, són el relleu

natural de KOP.

Per un tros de cel

Gerard Quintana Una altra doble entrega:

CD+DVD. Aquest cop, el

concert del 2 de febrer al

Barcelona Teatre Musical, ens serveix per

mostrar l’evolució que ha fet a l’escenari Gerard

Quintana des que va deixar Sopa de Cabra. El

CD s’acosta a un treball d’experimentació sono-

ra, amb tocs capritxosos de l’artista com la com-

panyia de Joel Joan en el tema “Jo”. Quintana

toca el seu setè cel, acompanyat d’un disc ple

de llicències artístiques.

www.enderrock.com

Marc PérezFoto: Juan Miguel Morales

L’HIPERBÒLICSSEEXXEE 15

Ja hem començat el curs 2005-2006.Uns amb més i altres amb menysenergies ens posam “a punt” cadamatí per començar un llarg dia a laUIB. Una de les primeres coses quefeim en llevar-nos és berenar.Cadascú berena segons l’estil de vidaque duu:

1. Berenars light: llet desnatada amb

Special K. Per a estudiants amb una vida

sana i equilibrada, psíquicament, física,

emocional i sexual. Abstenir-se els ganduls

que, per falta de temps, mai no es deixen

caure pel supermercat a cercar els ingre-

dients recomanats (aquests haurien d’op-

tar per l’opció 3).

2. Cafeïna: cafè doble. Només per a per-

sones amb ganes d’espavilar-se. Per a uni-

versitaris amb gran vida nocturna i... amb

enllaços directes dies-nits-classes-dies-

nits-classes...

3. Berenar especial (pensau en la

pel·lícula Desayuno con diamantes). Per

als que no dormen, com en D.J., o ho fan

quan no és hora, el rellotge està boig, les

hores s’ajunten, les nits són d’excessos,

s’aixequen despistats... Quin dia és avui?

És debatí? És l’horabaixa? Qui és aquesta

dona que és aquí devora jo? És clar, amb

tants dubtes matiners necessites alguna

cosa que et faci sentir que no has llepat un

cendrer. Beus suc de pinya i et marques un

homenatge. “M’he de relaxar”, i feliçment

te’n vas a la UIB.

4. Berenar especial de la casa. Aquest

berenar va destinat sobretot a les alumnes

que volen dur una dieta mediterrània, de

llet, cacau, avellanes i sucre... A les estu-

diants que tenen l’oportunitat de dormir (o

no) amb un especimen de sexe masculí, a

ser possible amb llet, recomanam el

següent berenar energètic. Un dels avan-

tatges és que podem exercir de senyores

perquè el podem prendre al llit...

Al primer cant del gall, topes amb el mas-

cle en letargia. El toques, l’ensumes, el

despertes i... o no! Vols que també intro-

dueixi una fruita en el meu berenar... el plà-

tan! Mmm... També hem de menjar fruita.

La respiració s’accelera, el mascle està

desorientat, no distingeix entre somni i rea-

litat... Obri un ull, obri l’altre, i et toca suau-

ment la “poma”... tot bé, al seu lloc.

De sobte, t’introdueix el seu plàtan dins la

cavitat bucal... és un bon berenar. L’àpat

matiner comença i en un moment ell et

diu: “beu el suc del meu desig”. I nosaltres,

què feim en aquesta situació?

Per no fer una cosa que pentura no desit-

jam, hauríem de saber que una “ració” de

llet conté glucosa i algunes proteïnes; de

tota manera, la seva ingestió difícilment

pot produir augment de pes (se n’haurien

d’ingerir grans quantitats diàries!).

El gust a lleixiu que ens pot venir és degut

a una substància alcalina que conté la

“llet”, però fins i tot per a això tenim una

solució casolana. Si ens acostumam a

beure normalment suc de pinya, aquest

gust desagradable es redueix. El millor de

tot és que té substàncies que t’ajuden a

evitar l’osteoporosi de la dona i només té

12 calories, és alt en proteïnes i hidrats.

Així és que ànim, a partir d’ara ja sabem el

que bebem en cada moment del dia.

Conclusió: el tipus d’energia que t’aporta

el berenar és el que fa que tenguis un bon

dia, sempre adaptant la dieta a les teves

necessitats estacionals. El nostre consell

és que a qui es lleva d’hora, algú l’ajuda.

Bon profit!

Comença el dia Atomic Girls

Què esmorzes al matí?amb energia!

Cada any se’n retiren milers del mer-cat perquè no compleixen la normati-va. S’han donat casos com peluixosfarcits de fibra de vidre, productesfabricats amb materials tòxics,llumetes de Nadal que creen curtcir-cuits i imitacions d’armes idèntiques ales reals, prohibides fins i tot alsadults. Els productes més segurs iaptes porten totes etiqueta, nom, raósocial, marca, adreça del fabricant -orepresentant dins la UE-, instruccionsi advertències d’ús.

La majoria de les joguines estan fabricades amb

plàstics com l’ABS i el PVC, els quals porten de

cap a les organitzacions ecologistes que en

denuncien l’ús per activa i per passiva. No només

pel mal que provoquen al medi ambient, sinó

també per la manca de fiabilitat que han donat

els estudis dels efectes sobre les persones que hi

entren en contacte. El Parlament Europeu ha

impulsat una substitució progressiva del PVC i

marques com Lego o Mattel ja no l’utilitzen.

Si bé no es té constància que l’ABS, acrilonitril

butadiè estirè, sigui perjudicial per a la salut dels

usuaris, sí que és perillosa la fabricació i els

residus que genera. Un dels components que s’u-

tilitza en la creació, l’acrilonitril, és definit per

l’INSHT (Institut Nacional de Seguretat i Higiene

en el Treball) com “altament perillós”, d’un risc

“greu i seriós” i responsable d’un llistat de disfun-

cions del cos que acaben en la mort. Els residus,

lluny de reciclar-se, es tracten amb productes

químics i s’enterren.

El PVC, policlorur de vinil, és un plàstic molt

perillós. La seva creació implica alliberar

compostos tòxics a l’atmosfera, no degra-

dables, cancerígens i també utilitzats en

armes químiques. D’altra banda, conté me-

talls pesants, substàncies inflamables, provo-

ca malformacions en la gestació del fetus,

etc. El pitjor de tot és que els additius no

estan adherits, sinó que es desprenen del PVC

i passen a l’atmosfera i als cossos que el

manipulen. La llista dels efectes en l’organisme

humà és terrible. No se sap la proporció en què

passen al cos, però se sap que en passen,

sobretot quan el PVC es llepa o pressiona.

Val la pena plantejar-se comprar productes

fabricats amb materials alternatius menys

danyosos per al medi ambient. No costa res

procurar joguines de làtex o cautxú natural,

molt més saludables. Així sí que es pot pre-

sumir d’haver comprat un bon regal.

L’HIPERBÒLICMMÓÓNN VVIIUU 17

Una joguina contaminant no és un bon regal

PVC

Totes les imatges són de productesfets ambPVC o ABS

18

El NadalDes del dia que han obert els llums de colors

(més o menys odiats) he decidit contagiar-me

de la vena consumista que m’envolta. Les tar-

getes de crèdit treuen fum i moltes vegades no

saps ni per què, doncs el que compres no

t’agrada a tu ni segurament a qui rebi el regal.

De fet, tant hi fa, la màxima és comprar, com-

prar i comprar. L’altre objectiu del Nadal, més

enllà de les bosses i els emboltoris, és menjar.

Menjar fins que el cos digui prou!

Tot comença el dia 25 de desembre: dinar fami-

liar a casa els avis materns. És allò de “Per Nadal,

cada ovella al seu corral” i no sé si és pel com-

plex d’ovella que ens agafa a tots els comensals,

però endrapem que dóna gust i quan arriben els

torrons et demanes perquè t’has menjat la sopa

de galets (gegants), la carn d’olla, el pollastre, la

llesca de pa de quilo i 4 copes de vi d’agulla. No

pots fer un lleig i et menges els trossos de torró:

de xocolata blanca amb ametlles, de xocolata

negra amb Cointreau, de crema catalana,

d’Alacant, de xixona i de fruites; les neules i els

polvorons. No pots més, però també et prens un

talladet i una copa de Bayleys per acabar de

rematar el còctel. Gairebé sense força, arribo a

casa i m’estiro al sofà. No em puc moure. Em

prenc unes sals de fruites i miro la súper estrena

del dia: Sol a casa 1. Em sembla que ja em sé els

diàlegs. M’adormo i espero el dia 26, Sant Esteve.

De nou haig de sortir de casa... per menjar, clar.

Aquesta vegada a casa els avis paterns. Avui toca

escudella (que va sobrar d’ahir), canelons (fets

amb les sobre d’ahir), vedella amb bolets (que va

sobrar d’ahir) i els torrons (que es van obrir ahir i

que, normal, encara no s’han acabat. Normalment

ens els acabem pels volts de febrer). Després no

fem res d’especial, amb els cosins segons que

feia any que no veia, pensem d’anar al cinema a

veure una pel·lícula, però correm el risc de resul-

tar ferits per alguna de les criatures que corre

sense control per l’entrada a l’espera de veure la

última de Disney. És horrorós i, en vista del

panorama, desistim de la idea. Ens n’anem a

casa a jugar una partida d’Uno. Me’n vaig a

dormir amb la tranquil.litat al cos de saber que

porto la meitat del meu recorregut nadalenc fet.

Ara queda el pitjor: seguir cada un dels rituals de

Cap d’Any. Això em portarà molta feina...o molts

mals de caps!

Passo els dies fins al 31 de desembre sense pena

ni glòria, excepte el dia 28, dia en què enganxo

unes quantes llufes, gasto 4 bromes de mal gust

i em creo 4 enemics. Que divertit és el dia dels

Aquest Nadal m’he proposat seguir fil per randa tot el que la

tradició i la no-tradició mana fer. Així podreu comprovar fins a quin

punt pot estressar el Nadal!

Sants Innocents! Amb aquesta experiència ja al

passat, començo el dia 31 anant a comprar unes

calces vermelles (per trobar l’amor de la meva

vida en aquest any que comença) i uns

sostenidors grocs (per a la bona sort en general).

Espero que la combinació funcioni! Al llarg del

dia, faig una llista de totes les meves propostes

per a l’any nou: apuntar-me al gimnàs (per cre-

mar tot el que he menjat per Nadal), deixar de

fumar (em compraré el llibre aquell que anun-

cien per la tele), seré més bona persona (de fet

ja ho sóc, però ho seré més), no m’emprenyaré

tant i buscaré més temps per a mi. Ah! Em

treuré el carnet de conduir i intentaré estalviar

(clar que entre el sou miserable que tinc, el

lloguer, el carnet, el menjar, etc. no sé si em

quedarà molt per estalviar).

Arribada la nit, m’enfonso en un vestit estret

d’aquells que tallen la respiració i preparo la

taula per rebre els convidats. He comprat raïm,

per allò de “menjar raïm per Cap d’Any porta

diners per a tot l’any”, m’he posat un bitllet de

5 a la sabata (perquè també aporta fortuna) i

arriben els amics. Sopem, riem i, a les 11:45,

començo amb el ritual. Em disculpo un

moment i, mentre em miren amb cares

estranyades, me’n vaig a la cuina i em menjo

una cullerada sopera de llenties (porta felici-

tat general), deixo un parell de maletes de

viatge (buides per si de cas) davant la porta i,

mentre n’agafo una altra de més petita, me’n

vaig al carrer a donar una volta a l’illa de

cases mentre dic adeú a tothom que se’m

creua (tot això per poder viatjar molt durant

l’any que entra). Arribo a casa cansada, són

les 11:53. Mentre els convidats es recuperen

de l’espant de veure’m fer tot això, poso un

anell d’or dins la copa de cava (per cridar la

bona fortuna) i, ara sí, m’espero a les 12 cam-

panades. Quan sonen, començo a posar-me

els grans a la boca al ritme de les campanes,

a l’hora que m’aixeco i m’assec de la cadira (a

veure si l’any que ve em caso! jeje). Un cop

acabat el ritual, brindem, riem, em tracten de

boja i ens preparem per anar de revetlla! Per

l’endemà només em quedarà estrenar una

peça de roba i arribar al dinar d’Any Nou amb

la millor dignitat possible!!!!!

Ja a l’Any Nou les coses es veuen diferent. A

l’horitzó veig apropar-se els Reis d’Orient i ja

no m’espanto. Els aniré a veure, els saludaré

com una criatura més, agafaré els caramels

que em llancin i demanaré que em portin tot

el que he demanat. Aniré cap a casa a dormir

L’HIPERBÒLICSSAABBIIEESS QQUUEE.. .. .. 19

estressa

d’hora i l’endemà tornaré a anar a casa els avis

materns. Tot acaba on va començar: a la taula,

menjant i menjant. Peso 3 quilos més, tinc

menys diners al banc, encara no tinc novio ni

proposta de casament, no m’ha tocat la loteria

ni he fet cap viatge, però puc estar tranquil.la

perquè he viscut el Nadal com diuen que s’ha

de fer. Potser l’any que ve em salto les

normes... o no?

Anna Salarich, anna@edicat.net

L’HIPERBÒLICTTEENNDDÈÈNNCCIIEESS20

Esteu cansats de fer activitats perguanyar diners per al viatge de fi decurs? No teniu més idees i les queteniu no us surten prou bé? Us pro-posem la manera més fàcil peraconseguir aquest viatge somiat!

El programa Carnet Jove i +25 en col·la-

boració amb Tagus Viatges (agència acred-

itada per Turisme Juvenil de Catalunya) us

proposen el projecte Viatge Fi de Curs per

fer-vos aquesta experiència una mica més

fàcil. El mètode és senzill: el sorteig d’un

viatge per a una classe. I d’altra banda,

perquè el projecte pugui beneficiar al

màxim els joves, els que siguin titulars del

Carnet Jove i +25 podran gaudir de

descomptes de fins a un 15% en destina-

cions com poden ser Cuba o Cancun.

El premi del concurs serà un viatge de fi de

curs a les Illes Canàries per a un mínim de

15 persones i un màxim de 20 i hi ha

inclòs el transport amb avió, allotjament en

hotel en règim de dormir i esmorzar. La

durada del viatge serà de 7 dies (6 nits) i

l’assegurança hi està inclosa. Per participar

heu d’estar registrats prèviament a la web

www.carnetjove.net, llavors la inscripció

s’haurà de fer a través d’un alumne de la

classe, facultat i centre (podran registrar-

se tants alumnes com es vulgui) des del

10 de novembre fins al 23 de gener del

2006. El 31 de gener es farà el sorteig.

Un cop donat el nom del guanyador/a

aquest/a haurà d’acreditar que està

matriculat/da a la universitat en el curs

2005/06 i que és titular del Carnet Jove o

+25. Per als que no hagin tingut sort en el

sorteig, podran gaudir del 15% de

descompte en viatges de fi de curs per a

grups si es dirigeixen a Tagus Viatges al

llarg de la vigència d’aquest projecte, que

s’engloba dins l’apartat “Connecta’t” del

Programa Carnet Jove i +25.

Prova sort i... bon viatge!

Viatge de fi de curs gratuït

Més informació: www.carnetjove.net

L’HIPERBÒLICCCAALLAAIIXX DDEE SSAASSTTRREE 21

Columna

Acudit

LLaa MMaarraattóó ddee TTVV33

La Marató és un projecte impulsat per Televisióde Catalunya des del 1996 que té la finalitat derecaptar recursos econòmics per a la investi-gació científica sobre malalties que, demoment, no tenen cura. Aquest any estaràdedicada a la malaltia d’Alzheimer i altresmalalties del cervell que a Catalunya són la ter-cera causa de mort. Animem a tothom acol·laborar amb la Marató!

SSeeppttiimmuuss,, d’Angie Sage.

Aquest mes, voldríem destacar un llibre queescau per aquestes dates de fantasia. L’obra deSage parla de Dom Daniel, un mag que practicamàgia negra, que vol, per sobre de totes lescoses, dominar el món. Per fer-ho, haurà dematar la princesa i robar l’amulet Akhenaten deMarcia, la Maga Extraordinària. Tots s’haurand’unir per vèncer-lo, fet que els portarà a viureun munt d’aventures.

MMuurrddeerrbbaallll Dir.: Henry Alex Rubin i Dana Adam Shapiro. Any 2005Intèrprets: Keith Cavill, Andy Cohn, Mark Zupan, etc.

Murderball és un documental sobre l’equip olímpicde rugby sobre cadira de rodes dels Estats Units,però no segueix els rols que li tocarien. El film contéacció, competició, ensenya coses positives coml’afany de superació i coses dolentes com la rivalitatportada a l’extrem però sense el to compasiu que espodria esperar. Si us agraden l’esport, els documen-tals o el cinema, no us podeu perdre aquestapel·lícula

Un, dos, tres, pobrets!

Ha arribat un moment a la vida que em perdo, i

no sé si cal fer abans la poda als arbres o

l’encesa dels llums de Nadal als carrers. Abans

l’any tenia quatre estacions i ara amb dues

passem. Menjava castanyes quan feia fred

però l’altre dia per Tots Sants suava al mig de

Barcelona. Volia comprar moniatos i castanyes

i m’oferien torrons en una oferta de tres per

dos. Vols dir que anem bé? No correm massa?

Això si, ploure ara plou. A l’agost em pensava

que l’aigua la pagaríem a preu de benzina i en

tot el mes d’octubre va ploure tot el que no

havia plogut en tot l’any. Ploure prou que plou,

però pel que plou, plou poc. “A Catalunya no

sap ploure”, ho va dir el conseller entrant,

resistint o sortint, i quan cauen quatre gotes,

les carreteres es col·lapsen. Ho dic jo i tots els

que en patim les conseqüències.

També us dic que no sóc esportista. Més aviat

em decanto per la teoria de que la pilota millor

a l’olla. I tenint en compte que no he volgut cór-

rer mai perquè de petit em van dir que “córrer

era de covards”, l’única cosa que puc defensar

és que sóc del Barça, que al nostre país és

gairebé com una obligació. Per a menys glòria

meva, no he sabut mai veure el fora de joc però

després del que va passar el 19-N al Bernabeu,

ara veig que encara hi ha gent que em supera.

Al gran xoc de cultures de la “capital del reino”,

els merengues no van veure ni la pilota. Tanta

ràbia, tant d’orgull i tanta tonteria, i els hi vam

ficar tres gols com tres sols que, si no arriba a

ser per aquell tros de porter, han de tancar la

botiga per falta de parroquians. Com em deien

per mòbil, l’endemà n’hi havia per comprar el

Marca i posar la COPE per a major escarni. Un,

dos, tres, pobrets!

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest

conte s’ha acabat

David Baret

Passatemps

HORITZONTALS: 1. Si vols una pel·lícula la trobaràsaquí davant, o aquí darrere. Cap de servei / 2.Llengua turca que podria revoltar el Zaire. Imatgesvenerables / 3. Perdeu les cinc. Gràcies a ell ara al’estiu sempre hi ha notícies. Sans en deixar l’em-presa / 4. Típic favor de l’anorèctic. Fitxers plens depíxels?: no, gerros de flors / 5. Decidit a solucionar-ho tot. Lletres de diverses menes / 6. A tu.Cansament degut en bona part a la latitud / 7.Escampo però no desendreço. Bombeta registradapel caragirat d’en Marsó / 8. Varetes per picar elsalumnes, més dures que les fècules. Centre històricde Ceret / 9. Ema mal escrita. Guixos bons per dibui-xar gestos. Un no a mitges / 10. Podria ser un talFarré, si no fos germà. Ossos de pirata / 11. Lesaltres mitges. Té panxa per donar i per ventre.Posen límits al sarau / 12. Com el germà esmentat,però a sobre lleig i cec. Acumulació que permet, encerta manera, esquiar / 13. Sense aquesta màquinal’avi no hauria pogut fer això. Capa terrestre.

VERTICALS: 1. Tremolor de por en una casa sensecalefacció. Com a fallo fóra dolent, car és un esgue-rro / 2. Dos extrems que no es toquen. Mortal,sobretot pels prínceps. 51 en un pronom / 3. Ultimasessió d’estudi durant l’àpat. Trepitjaven merdarepetidament / 4. Quan el diari no és a tot color peròja pot reproduir una bandera. Desplac, quan norecordo prou / 5. Enemics d’Introduir Retocs.Borrissol com de llana al cos del nounat. Marxa deMartinet / 6. I entra a Llançà. Llibret sobre la histò-ria de l’Obra. Santíssim prefix / 7. Cadascú se sapsels seus i els de l’snowboard no. Tots els pèrits,alterats per un set / 8. De petita era de ferro i mésgrandeta va ser d’or. Gosset capaç de fer el pi / 9.Roncs que sonen com més discretets. El més toixdels angles / 10. Compàs central del vals. Seuriende tal manera que tindrien pèrdua d’orina. Abracenl’Eustaqui / 11. Enganyar com el pare d’en Peret. Stal com sona / 12. I ara tal com fa un repòquer.Alumnes revoltats amb periodicitat quatrisetmanal.

Pau Vidal

Solucions

Man

el F

ontd

evila

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

film

programallibre

El millor del mes

L’HIPERBÒLICCCUULLTTUURRAA22

nadal 2005-06Teatre

Mort sobtada16, 17 i 18 de desembreTeatre de Ponent, Granollers

Música

Dark Christmas Festival 200517 de desembre,L’Hospitalet

Musical

CollageFins al 8 de generVersus Teatre, Barcelona

Música

Recital de cant a càrrec de Joan Pons (baríton)14 de gener Auditori Enric Ganadors, Lleida

Exposició

Quietud Nerviosa (Günter Grass)Fins al 15 de gener MACBA, Barcelona

Teatre

ONEDel 14 de desembre al 15 de gener Sala Beckett, Barcelona

Teatre

Jocs de paciènciaDel 20 de desembre al 22 de gener Espai Escènic Brossa, Barcelona

Exposició

El Quixot. Un heroi de paper,els papers d’un heroiFins al 31 de gener Biblioteca de Catalunya , Barcelona

Exposició

Einstein 1905.Cent anys de físicaFins a l’1 de febrerCosmocaixa, Barcelona

Agenda

CONCERT DE NADAL

24 de desembre, a M

ontserrat

Excel·lent ocasió, la que ens ofereix el dia 24 de desem

-

bre al vespre, per delectar la nostra oïda amb les veus del

cor de

l’escolania de

Montserrat.

La Basílica

de

Montserrat acollirà, com

és tradicional en aquest dia i

prèviament a la M

isa del Gall, el C

oncert de Nadal dins

del II Cicle de M

úsica Sacra. L’escolania està form

ada

actualment

per una

cinquantena de

nois, de

nou a

catorze anys, procedents de tot Catalunya i de la resta de

Països Catalans, que canten a veus blanques i realitzen

actuacions a diari. Com

cada any, la muntanya sagrada,

tot un símbol de catalanitat, acollirà aquest dia una

gran afluència de gent vinguda d’arreu del país.

www.escolania.net

BREAD & BUTTER BARCELONA

18 al 20 de gener

Aquest gener arriba de nou a Barcelona B

read & B

utter,

la plataforma de m

àrqueting i de comunicació per a la

cultura de la moda contem

porània d’alt nivell que ofereix

una selecció de les marques i firm

es més rellevants. En

definitiva, és una fira de la moda que tindrà lloc dues veg-

ades l’any (al gener i al juliol) a Fira de Barcelona fins al

proper 2008, de m

oment. El B

read & B

utter té el seu ori-

gen a Berlín i B

arcelona s’ha convertit en la ciutat esco-

llida per fer d’aparador a tots els països del sud d’Europa.

www.breadandbutter.com

WE WILL ROCK YO

U

15 de desembre al 22 de gener

El music

al homanatge

a Freddy M

ercuri t

orna a Barcelona a m

it-

jans del m

es de dese

mbre i es p

odrà gaudir a

l Teatre

Prin

cipal

fins a

finals

del mes d

e gener. E

n la se

va anterior v

isita, l’

obra va

tenir més d

e 20.000 especta

dors en només 3

setm

anes per la

qual cosa

s’esp

era que e

nguany t

orni a se

r un g

ran èxit.

El

musical,

supervi

sat p

els mític

s membres d

e la b

anda Bria

n

May i R

oger T

aylor, e

xplica la

història

de la re

conquesta

de

la músic

a prenent com a fil

conducto

r les c

ançons d

e la

mítica banda Q

ueen.

www.servicaixa.co

m

www.festivalmillenni.com

L’HIPERBÒLICEELL RRAACCÓÓ 23

Un punt en algun lloc de la novel·laSóc un punt, i m’he perdut. Jo anava al final de tot, just després de l’última paraula i abans de la pàgina

en blanc que sempre acomiada les novel·les. Alguns autors em solen posar al final d’un índex, d’altres, la

gran majoria, simplement no posen índex i, per tant, jo sóc qui tanco l’escrit. No crec que sigui idea de l’es-

criptor, però resulta que m’he perdut i davant meu veig un munt de paraules inintel·ligibles, dic inintel·ligi-

bles perquè jo formo part de les novel·les que s’escriuen però mai em van ensenyar a llegir ni mai n’he

après perquè no en trauria profit. Darrera meu sempre hi ha uns immensos espais en blanc i una pàgina

en blanc i després, res, ja s’ha acabat tot. I com que estic ficat aquí puc veure la reacció del lector que no

em deixa mai indiferent. Si sabés escriure, podria precisament començar per aquí, descrivint les cares que

fan alguns en acabar una novel·la o la mateixa novel·la, però no en sé i m’estic desviant del tema. La

qüestió és que m’he perdut i, com deia, només veig que paraules al meu davant i com que mai m’he mogut

del final de la novel·la ara estic totalment perdut. He aixecat el cap i he vist les esgarrifoses lletres que hi

tinc, aquí, aquí, just damunt del meu cap rodonet. No entenc què diuen, però puc repetir-ne la grafia:

GRÀCIES DAVID. Això es una broma sarcàstica de l’escriptor o un malson, però no aconsegueixo despertar-

me encara que em pessigui.

- Ei, punt, què fas aquí? Ja saps on has d’anar, doncs va, passa, i lleuger que tinc pressa.

Algú em parla i no en conec la veu... ah, ja ho sé, ja sé qui és, ara ho entenc tot. Un escriptor novell, un

escriptor amateur, un que comença, i per això no el reconec i no sap tirar endavant o té por de tirar-hi, i

l’únic que té clar és com tancar la novel·la, precisament amb mi, amb un punt que és el què sóc jo. Ha

començat pel final.

Ferran Genís

Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,...a revista@edicat.net te'ls publiquem!

La trona El nen ja puja a la tronai ara ja no vol baixar.

- Ja t’has rentat les manetes?,que ja tinc fet el sopar.- Tres cops la dreta i l’esquerraamb aigua i desinfectant.

Sa mare li dóna sopa,Però ell no la vol tastar.

- Si us plau, reiet de la mama,obre la boqueta ja!,i empassa una cullerada.Veuràs com t’agradarà…- Però mama, si no m’agrada,te la llençaré pel cap…

El nen no empasta la sopai ja li ha llençat pel cap.La mare plora de ràbia.Li surt foc pels queixals! El nen no tasta la sopai l’escampa a tot el plat.

- Fillet, acaba’t el caldo,que no té gust a alquitrà.- Després, quan tinguis bigotitacaràs més d’un pitet,i jo, tota putejada,et donaré un bon galet.

Ai rei, fillet de la mama,baixa de la trona ja,que sinó la teva marete la llençarà pel cap

Alejandro Gorde (enviat per Àlex Tarradellas)

Fot pànic Girona

Sento com baixa l’àngel.Pota de rata el rocanrol:my generation, baby.Ma generació fot cuaal macdonalsi jo a les portes de l’infern:pota de ratai rocanrol amb dues pedres.Sento com baixa l’àngel:per qui va morir Jesús?Maria Magdalena?Maria Magdalena: dues pedrespels claus del fill de déu,i a la creu tots els màrtirs del roc,glòria per l’extinció dels dinosaures.Al·leluia.Cementiri d’elefants, crosta d’ivori.Et dono els ulls no m’abandonis deixa’m en pauet dono l’ànimai jo a les portes de l’infiern.Deixa’m en pau:tinc drets reals d’ús de fruit sobre els béns del paradísno em deixis maii give you my eyes em sents?Et dono els ulls i l’ànima i la meva decadència.

Xavi Grimau

VIIè FESTIVAL D

EL MIL.L

ENNI DE

BARCELONA

Del 21 de desembre al 22 de febrer

Per setena ve

gada co

nsecu

tiva des d

e la se

va creació

, el F

estival

del Mil·l

eni ens a

propa amb el canvi

d’any una exce

l·lent p

ropos-

ta music

al. Com en le

s altre

s oca

sions,

el certa

men comptarà

amb artistes d

e prestigi

nacional i

internacional, i

més q

ue con-

trasta

da trajectò

ria. H

i seran p

resents

el clarin

et de W

oody

Allen, e

l piano M

ichael N

yman, l

es veus a

coplades d

’Ana

Belén i Víct

or Manuel, l

es flautes i

gaite

s de Carlo

s Núñez,

el nou e

specta

cle d

e Sara B

aras, i a

ltres c

làssics

del

Festi

val com M

. Dolores P

radera, La Lo

comotora N

egra

o George

s Mousta

ki. To

ts aquests

artistes,

cadascu

n

en el s

eu regis

tre, f

aran explorar e

l camp d

e les

emocions a

través d

els instr

uments i d

e les v

eus

en un marc

absolutament s

ublim, e

l Palau de la

Música Catalna.

www.festivalmillenni.com