L’HIPERBÒLIC39 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISFEBRER 2006

Alguna pregunta més?

Parelles lingüístiques - Premiats del concurs d’esquí!

L’HIPERBÒLICEDITORIAL2

2 EDITORIAL Llengua de tots

3 LA IMATGE El camí

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

5 DURSI Periodistes de laboratori

6 JOVENTUT Deu voluntaris...

7 EL CONVIDAT David Verdaguer

10 REPORTATGE Trucs per tenir èxit ...

12 TEMA DEL MES Parelles lingüístiques

14 ALTAVEU The Companys

15 REPORTATGE Els murs de la vergonya

16 REPORTATGE PROMOCIONS ...Nivalia

17 MÓN VIU ...Kyoto, salvem el món

18 SABIES QUE... TDT

20 TENDÈNCIES Més enllà de la màscara

21 CALAIX DE SASTRE

22 CULTURA Febrer 2006

Flaixos

L’HIPERBÒLIC39 FEBRER

L'Hiperbòlic és una publicació independent,

plural i alegre. Els articles firmats reflectei-

xen l'opinió exclusiva dels seus autors, que

L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En

defensa de la llibertat d'expressió i de la plu-

ralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es

compromet a acceptar les rèpliques dels

lectors, sempre que guardin el respecte que

es mereixen les persones i les institucions, i

siguin d'interès general.

El lloc:Sta. Coloma de Gramenet

Finalment seran 3 edificis (i una casa unifami-

liar) els que s’hauran d’enderrocar com a conse-

qüència de l’explosió de gas que es va produir a

la ciutat del Barcelonès a principis de gener. 16

famílies hauran de ser desallotjades i trigaran

cap a dos anys a poder tornar a casa seva. Les

companyies de gas i aigua estan treballant per

esbrinar les causes de l’explosió, però sobretot

haurien de fer-ho per evitar, en un futur, situa-

cions com les de Sta. Coloma.

El personatge: Marc Coma

El pilot d’Avià de KTM s’ha convertit en el segon

pilot català a guanyar el Rally Lisboa-Dakar.

Coma no ha guanyat cap etapa, però ha aconse-

guit una gran regularitat en acabar totes les eta-

pes entre els sis primers. Moltes felicitats en un

any ple d’èxits on Marc Coma ha aconseguit el

campionat del món de raids. El Dakar ha set el

premi final a una gran temporada.

La frase: Francisco José Hernando,President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial

“Si estigués exercint aCatalunya aprendria català,però com un enriquimentpersonal, com m’agradariaquan vaig a Andalusia saberballar sevillanes”.

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Anna Salarich

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Atomic Girls, DavidBaret, Esther Latorre, Helena Mullor,Jaume López, Pere Viladomiu i TelmBorràs

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal,Susana Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70,publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.

Dipòsit legal: PM-1.275-2001

Tirada 25.000 exemplars

En aquest número ens fem ressó d’una activitat molt

interessant que inicià fa uns anys Òmnium Cultural i que,

per la seva qualitat i abast, ha merescut la distinció de la

Comissió Europea per ser una de les millors iniciatives

per motivar l’estudi d’un idioma: les parelles lingüís-

tiques. La idea pot semblar simple, un catalanoparlant es

troba una hora a la setmana amb algú que vol aprendre

la nostra llengua, l’experiència dura deu setmanes. Però

rere aquest petit gest s’amaga una passa més en un

camí d’una trascendència que caldria no oblidar.

La llengua és el principal vehicle d’integració en una

societat. Genera unes complicititats que difícilment creen

altres tipus d’intercanvi. Parlar un idioma és com entrar

en un club privat format per tots els seus parlants, en

aquest cas tots i totes les catalanoparlants (per cert, i per

tant, amb uns límits que defugen fronteres autonòmiques

i similars). Aquest sentiment de comunitat que la llengua

fomenta esdevé especialment important quan no es dis-

posa d’un estat propi amb què definir un conjunt de drets

i deures compartits per tots els ciutadans, siguin de l’ori-

gen que siguin.

L’actual realitat migratòria, més complexa i diversa que

en processos anteriors, reclama un esforç d’integració

especial. Es tracta d’una tasca difícil. Però potser tenim

més a guanyar que mai amb aquest repte. En primer lloc

perquè si som capaços de superar els guetos dins de la

nostra societat enriquirem la nostra cultura amb el mi-

llor de les moltes cultures portades pels nouvinguts. En

segon lloc perquè, en aquest marc, el català pot esde-

venir una veritable llengua franca (com ho fora a l’Edat

Mitjana, temps també de convivència de cultures), llen-

gua pont amb la que es comunicaran nous catalans

vinguts del Pakistan, de la Xina o de l’Equador. Potser ara

sigui més fàcil copsar que a Catalunya es parlen moltes

llengües, totes elles patrimoni dels catalans, però no la

llengua pròpia d’aquest país, i entre les quals el castellà

n’és una més.

Per això hem de trencar tabús. Acostumar-nos a sentir

gent parlant català amb diversos accents no autòctons.

Obrir la llengua, sense desnaturalitzar-la. I fer un esforç

per compartir, tenir la paciència per explicar. Però també

passar-s’ho bé que és com, en definitiva, sembla que s’ho

passen les més de deu mil parelles lingüístiques d’arreu

dels Països Catalans.

Llenguade tots

L’HIPERBÒLICLA IMATGE 3

la Tira

El camí

Nova gestió de referències bilbiogràfiques

Arriba per als universitaris l’accés al gestor de referències bibliogràfiques

RefWorks, que permet crear una base de dades pròpia, on es poden man-

tenir, organitzar i donar forma a les referències bibliogràfiques que han

obtingut els usuaris, ja sigui a través d’una base de dades, des d’altres

gestors, des d’un fitxer de dades o des d’un catàleg. Es pot accedir al

servei, que ofereix el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i a la

Investigació, a través d’una subscripció al Consorci de les bilbioteques de

les Universitats Catalanes (CBUC). El programa no necesita instal·lació

prèvia i només cal registrar-se com a usuaris. A més, també dóna accés

a l’opció RefShare, que permet compartir amb als usuaris les carpetes o

les seves bases de dades.

www.ub.es

Nou edifici per a la recerca

La Fundació Esther Koplowitz finançarà un nou edifici per a la recerca de

l’IDIBAPS que estarà gestionat per la Fundació Clínic. L’aportació de l’em-

presària ha estat de 15 milions d’euros i representa el mecenatge privat més

important a la investigació científica que s’ha fet mai a Espanya. Aquesta

donació s’utilitzarà per construir l’edifici que albergarà l’estudi de les malal-

ties més importants al nostre país i, seguint la filosofia de l’IDIBAPS, en la

recerca de transferència. El nou centre tindrà una façana de 40 metres, sis

plantes i tres més de soterrades, i es preveu que sigui operatiu l’any 2008.

www.idibaps.ub.edu

L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI4

notíciaLes universitats sónnotícies breusUNIVERSITATS

Prohibit fumarLes universitats catalanes també s’adhereixen a la

nova llei antitabac que tanta polseguera està aixe-

cant arreu del territori des de principis d’any. A la

Universitat Autònoma de Barcelona, per exemple,

desapareixen les zones de fumadors i se senyalit-

zaran els edificis amb el distintius de prohibit

fumar. Igualment, la UAB ha començat una campa-

nya informativa a tots els nivells per tal que es

conegui la nova llei i es puguin aconseguir uns edificis sense fum. Estarà prohibit el con-

sum de tabac, el seu subministrament i la seva publicitat, i aquestes restriccions afectaran

també a les empreses que realitzin serveis dins la universitat. També s’ha posat al servei de

la comunitat universitària de la UAB una campanya de deshabituació de l’hàbit de fumar

que tindrà lloc al Servei Assistencial de Salut. Si us hi voleu apuntar o rebre’n més informa-

ció ho podeu fer al: 93 581 18 00.

www.uab.es

de laboratori

L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI 5

5

L’afirmació que les persones que

excel·leixen en la ciència tenen poca

facilitat per explicar la seva feina de

manera planera ja s’ha convertit en un

tòpic. I com tots els tòpics té una part

de raó. Encara hi ha moltes i molts

investigadors que no veuen important

dedicar-se a fer l’esforç de simplificar

els seus pensaments i el seu vocabula-

ri perquè tothom entengui què fan. És

més, de vegades sembla que fer servir

uns conceptes espessos i unes parau-

les enrevessades sigui sinònim de

competència i donin valor a la seva

recerca. Einstein, de qui ningú no

dubta de la seva capacitat científica,

va manifestar el seu desacord amb

aquesta actitud amb frases, que ja

s’han fet cèlebres, com aquestes: “no

entens realment una cosa si no ets

capaç d’explicar-ho a la teva àvia”, “si

la teva intenció és descriure la veritat,

fes-ho amb senzillesa i l’elegància

deixa-la per al sastre”.

Explicar la feina de recerca que es fa a

Catalunya serà ara una mica més fàcil. El

Departament d’Universitats, Recerca i

Societat de la Informació (DURSI) ha edi-

tat una guia per facilitar al col·lectiu inves-

tigador de Catalunya la difusió de la seva

feina. La publicació, anomenada Breus

orientacions per a la comunicació científi-

ca, conté orientacions de com elaborar

l’estratègia comunicativa del grup o centre

de recerca, així com recomanacions d’estil

per adequar-se als públics destinataris, o

una descripció dels canals de difusió i

comunicació que tenen al seu abast per a

què puguin entendre el funcionament dels

mitjans de comunicació. Aquesta iniciativa

està adreçada especialment als centres i

grups de recerca que habitualment no

desenvolupen estratègies ni accions de

comunicació, per animar-los a invertir

una petita part del seu temps en la

difusió de la seva feina i obtenir-ne el

màxim rendiment.

La guia està basada en un document ela-

borat per la Unió Europea i s’emmarca

dins del programa de foment de la cultura

científica i tecnològica establert al Pla de

Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008 de

la Generalitat, que té per objectiu promo-

cionar la importància de la ciència i la tec-

nologia en el conjunt de la ciutadania. Si

l’experiència té una bona acollida, el

DURSI ha previst elaborar altres guies

d’ampliació dels recursos divulgatius i de

didàctica de la ciència.

La guia s’ha distribuït principalment en

la seva versió electrònica a la majoria

de centres de recerca i grups de recer-

ca de Catalunya, però també estarà

disponible a la pàgina web del DURSI

(www.gencat.net/dursi) i en paper per

als grups que ho sol·licitin.

www.gencat.net/dursi

Periodistes

Però les eines per informar sobre l’activitat cientí-

fica no s’acaben aquí. S’acaba de posar en

marxa el Node Català de Suport a la Mobilitat

dels Investigadors, una iniciativa per desenvolu-

par i impulsar la capacitat de Catalunya per

atreure investigadors forans. Està constituït pel

DURSI, les 12 universitats catalanes, l’Agència de

Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR),

ICREA i el Barcelona Centre Universitari (BCU), i

gestionat per la Fundació Catalana per a la

Recerca i la Innovació (FCRI). Actuarà com a

Centre de Mobilitat a Catalunya de l’estructura

espanyola de suport a la mobilitat d’investigadors

a Europa impulsada per la Fundación Española

para la Ciencia y la Investigación (FECYT).

Aquesta iniciativa s’emmarca dins la iniciativa

europea i, en concret, de l’estratègia de mobilitat

per a l’Àrea Europea de Recerca (European

Research Area- ERA), de creació xarxes de suport

als investigadors i investigadores en cadascun

dels estats membres de la Unió Europea.

Els investigadors o investigadores que planegen

venir a treballar a Catalunya podran trobar en el

web www.catalunyarecerca.info informació

rellevant sobre ofertes i vacants en l’àmbit de la

recerca, programes de beques, formació i sobre

aquells aspectes administratius, socials i cultu-

rals necessaris per a la vostra vinguda i estada al

nostre país.

Nou recurs per atreure investigadors

DUR SI

L’HIPERBÒLICJOVENTUT6

Deu joves cooperantsper a deu projectes de

Cooperant a NicaraguaL’Elena Caballero es va inscriure al programa

perquè, segons diu, en tenia ganes, va sortir

l’oportunitat i era el moment. La seva destinació

és Nicaragua i treballarà la promoció de la salut

amb les nenes del carrer a Managua. Les infor-

marà sobre hàbits saludables, higiene, sida, se-

xualitat, etc. Va estudiar treball social i va entrar

en contacte amb el projecte gràcies a l’asso-

ciació anti-sida on participava. L’Elena no s’ha fet

expectatives respecte què es trobarà, està “ober-

ta al que sigui, al que vingui”.

Els que estigueu interessats en viure una expe-

riència com la de la Blanca i l’Helena ja podeu

estar a l’aguait per a la propera edició del pro-

grama. De segur que la vivència valdrà la pena.

cooperacióSón molts els països en vies dedesenvolupament que necessitenun cop de mà, i són molts també elsjoves catalans disposats a oferir-la.Amb el propòsit de promoure opor-tunitats de professionaliztació delsjoves en aquest sector, la Secre-taria General de Joventut i l’AgènciaCatalana de Cooperació al Desen-volupament acaben de posar enmarxa un any més el programa JovesCooperants.

Un total de deu joves catalans d’entre 24 i 29

anys que estaven a l’atur acaben de ser selec-

cionats i contractats per realitzar tasques de

cooperació a països en vies de desenvolupament.

Els joves, motivats per l’àmbit de la cooperació,

han estat triats pel seu perfil i per la capacitat de

respondre a les necessitats de cadascun dels pro-

jectes que desenvoluparan. Els projectes en els

quals participaran han estat proposats per deu

organitzacions no governamentals per al desen-

volupament (ONGD) i estan ubicats a Amèrica

Llatina (Nicaragua, Guatemala, Bolívia i República

Dominicana) i Àfrica (Camerun i Marroc).

Els diplomats o llicenciats embarcats en el viatge,

que fa unes setmanes que ja són al seu país de

destinació, tenen l’oportunitat de treballar profes-

sionalment i obtenir experiència de primera mà, i

de formar-se i adquirir coneixements en el sector

de la cooperació internacional. Donar suport a

projectes solidaris gestionats per ONGD es perfila

cada vegada més com una nova ocupació laboral.

Portal Jovewww.gencat.net/joventut

Cooperant al MarrocLa Blanca Camps és una llicenciada en

Ciències Polítiques que gràcies a la iniciativa

avui té l’oportunitat de treballar en la posada

en marxa i el seguiment d’un centre socio-

cultural per a joves a Chaouen, al Marroc. Hi

participa per viure una experiència al Magrib,

on pot aplicar els coneixements adquirits de

treballar amb joves del nostre país.

L’interessa “el treball amb la joventut com a

motor per a la transformació social” i creu

que “la cooperació, si es fa bé, pot ser un

element molt positiu que beneficiï el treball

comunitari”. Tot va començar quan una altra

participant la va animar a inscriure-s’hi, i ara

ja és al Marroc vivint l’aventura.

7L’HIPERBÒLIC

EL CONVIDAT

Dav

id V

erda

guer

L’HIPERBÒLICEL CONVIDAT8

Provoco de gratis, ho sé””

Tal com rajaNom complet: David Verdaguer RuizLloc i data de naixement: 28/9/83 GironaUna pel·lícula: El meu Oncle, amb Jacques TatiUn disc: qualsevol de SabinaUn viatge: Un temps bastant llarg a París, per les escolesde circ i pallassoUna debilitat: Les d... no, no puc: el fumarUn color: El vermellUna situació incòmode: Quan se’t posen els calçotets perdins...Per dins de què: del cul!La teva assignatura pendent: MadurarPlat que cuines millor: Entrecot al roquefortUna mania: Una?No s’hauria de permetre que: Hi hagués gent que no puguiriureTens fama de ser molt: Barrut, caradura, i no ho sóc gensLa primera vegada en un escenari: 9 o 10 anys, vaig ferde pecat capital, l’ira, als pastorets.

S’ha banyat a la Cibeles el dia delMardid-Barça, ha fet 30 “piquitos” aespontanis de Sitges i s’ha parat enmigde la carretera per saltar dalt d’un cotxegegant. Què li ha permès fer aquestesanimalades? El programa Alguna pre-gunta més? (APM?), on protagonitzauna secció passada de voltes en quèse’l veu perseguint i enquestant el per-sonal del carrer, quan no li fuig.

Quan vas perdre la vergonya?

Sí, sí que tinc vergonya, sóc bastant vergonyós i bastant

tallat al principi. Però quan et poses una màscara com

és un bigoti i unes ulleres grans et transformes. En

públic et creixes. Jo no vaig fotent “piquitos” a la gent, ni

vaig saltant i sembla que vagi borratxo tot el dia.

Quan et poses una màs-cara, com és un bigoti i unesulleres grans, et transformes”En alguns moments hem vist que el teu físic perilla-

va. Algun cop has pensat “avui em foten una òstia”?

Vam anar dos cops al partit Madrid-Barça, i jo amb la

samarreta del Barça per on entraven els Ultrasur... Hi va

haver molta tensió. És provocar de gratis. Ho sé. I allà a

la Cibeles, algun insult, algun “filldeputa”. Però va ser

una cosa molt ràpida, entrar i sortir corrents, ens espe-

rava un taxi. A més, coincidia amb la manifestació del

20-N a favor de Franco de l’endemà. Allà hi havia un

cacau mental amb estatut i la catalanofòbia... Va ser un

merder bastant gros. Vam haver de tapar el logo de Tv3

del micro, perquè sinó molta gent no es parava a parlar

amb nosaltres.

Qui t’encarrega fer això? Hi ha algú dins l’equip que

t’odia molt?

No, no m’odia ningú, però els guionistes proposen

reptes. És més, banyar-me a la Cibeles no era al guió.

Se’ns va ocórrer a l’equip. Ells tampoc m’exposen tant.

Amb la samarreta del barçaper on entraven els Ultrasur...Hi va haver molta tensió”Què no faries pel programa?

Potser tinc un punt agre o cínic, pot semblar que me’n

cardo de la gent, perquè vaig molt ràpid, contesto, les

preguntes són en doble sentit, però jo no consentiria

mai incloure al vídeo final una persona ofesa, amb qui

m’hagués passat o que ella s’hagués passat amb mi.

Acostumo a incloure les persones que es queden amb

mi, és normal que ho facin, no pots treure només on

quedes tu bé. Quedo en ridícul moltes vegades, sóc com

un perdedor, un antiheroi. Però no permetria que sortís

alguna cosa ofensiva per a la persona que enquesto.

Alguna anècdota?

Una situació de mal rotllo: un home a qui només li vaig

dir “li puc fer una pregunta?”, sempre ho preguntem

abans de gravar. No sé què li va passar va fotre un cop

al micro i el va tirar a terra. Em va començar a insultar

molt. Era la primera persona que enquestava. Em va ta-

llar el rotllo tot el matí. Pensa que en un matí gravem 5

enquestes. És una animalada. El realitzador va carregat

i ens anem canviant de roba on sigui.

Aquesta pregunta te l’hauran fet un milió de cops: A

què ve això del bigoti?

Una collonada. A l’APM? vaig començar de visiona-

dor, fent els talls. Em van proposar de fer de reporter.

David Verdaguer, actor i presentador d’APM?

“

“

L’HIPERBÒLICEL CONVIDAT 9

Primer va sortir una mà, després tot el cos, però sense

protagonisme. Em van demanar de fer un personatge i

vam crear el reporter amb bigoti -ja duia bigoti per una

obra de teatre-. A partir d’aquí: imprescindible. És una

bona marca. Un paio jove amb bigoti, “algo retro”.

També representes Bartleby al Versus Teatre, quin tipus

d’obra és?

L’autor és Melville, però que no s’espanti la gent que no

és tostón. És una obra feta en clau d’humor, en plan sàti-

ra, però també on hi ha moments dramàtics heavies.

Bartleby és un personatge excèntric que té por de coses

com de no morir, de triomfar, fer a la vida alguna cosa que

no li agradaria fer, és un personatge molt complicat. És un

tio que no passarà per l’aro i es rebota de manera pacífi-

ca simplement dient que “preferiria no fer-ho”. No fa més

que això. Toca els collons però no fa més que això.

Un bon paio, curiós, per estudiar. Gent d’uni-

versitat, “obligada” a venir.

Telm Borràs, telm@edicat.net Foto: Ivan Giménez

L’HIPERBÒLICREPORTATGE10

Trucs per tenir

en els exàmens

No hi podeu fer res. És una llei universal: estu-

diar implica tenir exàmens. Per molt que lamen-

teu i maleïu el munt d’assignatures que vau

agafar a principi de curs, hi haureu de passar!

Però per a què la cosa no us agafi per sorpre-

sa hem fet els “10 manaments per estudiar” de

L’Hiperbòlic i passar amb més glòria que pena

l’odiada època d’exàmens.

1 Mentalitzeu-vos que els exàmens s’han de

fer! Quan hagueu fet l’exercici de mentalització,

trieu un lloc còmode, amb bona ventilació i la

temperatura adequada.

2La vida sedentària repercuteix negativament

en la capacitat de concentració. Per això és acon-

sellable fer esport en època d’exàmens, tot i que

és saludable fer-ne sempre!

3Tan saludable és per a la vostra ment fer exer-

cici físic com mantenir una bona alimentació. Feu

sempre un esmorzar complet, oblideu-vos dels

menjars ràpids! Un altre hàbit aconsellable per

aquesta època és menjar xocolata ja que, segons

un estudi de la universitat de Bradfort, ajuda a

reduïr el nivell d’estrès. Això sí, no apliqueu la

mateixa norma a tots els dolços ni abuseu del

consum de la xocolata!

4Manteniu una bona postura a l’hora de seure

a la cadira perquè no us agafi mal l’esquena.

També es recomana que us aixequeu de tant en

tant per estirar les articulacions.

5Utilitza els teus propis materials: dibuixa, fes

resums i esquemes, utilitza colors, etc. T’ajudarà

fer-ho a la teva manera, a més escriure-ho sem-

pre va bé per memoritzar.

6Sempre arriba un punt en què el vostre cap

diu que no i, quan ho diu, és que és no. És inútil

forçar-lo, així que descanseu i relaxeu-vos.

7Des de L’Hiperbòlic us recomanem que estu-

dieu en grup perquè moltes vegades fer-ho en

equip és una tècnica excel·lent.

8Compartir coneixements, i expressar-los en

veu alta, us pot ajudar a memoritzar.

9També és idoni que facis un examen

d’autoavalució i que, de tant en tant, t’exa-

minis a tu mateix.

10 I si tot això que us hem dit no funciona,

la millor solució és posar-se mans a la feina per

fer-vos les xuletes pertinents i necessàries. Ja

veureu que, un cop les hagueu fet, no caldrà ni

que les utilitzeu perquè haureu fet una bona

memorització!

èxitAnna Salarich, anna@edicat.net

lingüístiquesEn Jordi Pujol s’hi va apuntarperquè per salvar el català, enparaules seves, “si no hi posem totsel coll...”. Doncs es va inscriure alprograma Voluntaris per la Llenguai, si no se’n ha desdit, aquest febreracabaran les trobades amb la sevaparella lingüística, en FabricioGrana, d’Argentina. No cal quepateixi la família, no és una troba-da que els pugui comprometre, elprograma consisteix en reunir duespersones, una catalanoparlant iuna no catalanoparlant, per “donarcorda al català”, perquè tothomque vulgui tingui un company deconversa en català. El “molt hono-rable” i en Fabricio formen la pa-rella número 10.000.

No cal ser una celebritat per participar en el

Voluntaris per la Llengua, cal tenir ganes de

conèixer gent i voler parlar català. Òmnium

Cultural va iniciar fa 4 anys el projecte que

ara està estès a ciutats de tot Catalunya.

Inscriure’s és gratuït, es pot fer des de la

web www.omniumcultural.org i admet tant

persones com entitats o empreses. Un cop

inscrit, el sol·licitant ha d’esperar a que li

assignin una parella i, quan tingui el con-

tacte, els dos s’han de posar d’acord per

trobar-se una hora a la setmana durant deu

setmanes per parlar en català.

No hi ha cap local on s’hagi d’assistir, la

parella decideix el lloc i l’hora. Si volen

L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES12

poden sortir a passejar, anar a la platja

o anar de compres; no hi ha un temari a

seguir, la conversa està oberta a tot. En

definitiva, no és una assignatura avalu-

able, no cal que els que s’inscriguin pre-

sentin cap titulació en català ni en

anglès, només un qüestionari amb les

aficions per fer més fàcil trobar dues

persones amb inquietuds afins. El

propòsit és que tothom que visqui a

Catalunya tingui l’oportunitat de conèi-

xer el català i expressar-s’hi, sigui quina

sigui la procedència.

A més de practicar la llengua, els organit-

zadors destaquen el valor cultural de les

trobades. Un participant immigrant permet

entrar en contacte amb una experiència

fascinant, posar-se a la pell d’algú que ha

tingut una vida totalment diferent a l’altra

banda del Mediterrani, a l’altre extrem de

l’Oceà o a l’altra punta de món.

Trios i altres modalitatsUn cop assentades les bases del programa,

cada població -o cada parella- pot afegir

activitats de collita pròpia. Aquest Nadal es

van representar a Vic uns pastorets amb actors

procedents de diversos països, eren els

Pastorets de les parelles lingüístiques. A

l’Anoia es va fer una excursió a les festes de

Santa Úrsula, a Valls. També es té constància

que algunes parelles conviden a amics per fer

“trios lingüístics” o intercanvis de parelles.

L’inconvenient són els atacs de gelosia, però

un bon mestre de català també ha de saber

ensenyar i fer ús del seny.

Al País Valencià també es duen a terme

trobades de parelles lingüístiques. L’escola

valenciana ha constatat que les trobades

poden ser més productives amb el suport de

material pedagògic, per tant, el Voluntariat pel

Valencià ha editat al gener la Guia didàctica

del voluntariat, que conté decàleg de reco-

manacions, bibliografia bàsica literària i de

consulta lèxica i gramatical, diccionari de bar-

barismes, passatemps, etc. Cada dos per tres

apareixen notícies en premsa local que tal

població ja ha arribat a tal número de partici-

pants. L’editorial l’Àlber de Vic ha publicat Tots

els colors de la llengua, que és el testimoni de

diverses parelles. Qui havia de dir que el

fenomen generaria tanta literatura.

La Comissió Europea va considerar fa un any que

el voluntariat lingüístic català és la millor experièn-

cia pedagògica que es realitza a Europa per

fomentar l’aprenentatge d’una llengua. Es va

decidir així sobretot per l’alt índex de participació.

Per tant, no és estrany que s’exporti a altres comu-

nitats autònomes com la valenciana i la balear.

Parelles Telm Borràs,

telm@edicat.net

L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES 13

Any Participants

2002 19

2003 1.500

2004 5.000

2005 10.000

Índex de participació

Les músiques de Lo CartanyàEl grup de la terra ferma presenta elrecopilatori Les músiques de Lo Cartanyà.

Amb dos collons (Picap, 2005). Creadorsd’un subgènere del rock agrícola -el rockDCK (de secà)- el grup és l’autor de labanda sonora de la sèrie: la cançó “Joflipo”. Un tema que va ser inclòs en el seuprimer disc, Apuja’t la bragueta (Picap,2002), i que llavors ja interpretaven amb elmateix Xavier Bertran. Hem parlat ambRobert Masip, baixista i autor de les lletresdel grup, que, a més a més, és l’assessorlingüístic de Lo Cartanyà.

S’ha de tenir valor per treure un disc encatalà al mercat des de les Terres deLleida?Sincerament, sí. Tothom ha de ser valent:les discogràfiques, en aquest cas Picap,per apostar per grups que canten encatalà, i els grups, per cantar en català enaquests temps que corren. Però si no hoféssim, també seria una petita traïció capa nosaltres mateixos. Per nosaltres és unprojecte d’humilitat i sinceritat.

El to del títol lliga bastant amb l’espe-rit de la sèrie...The Companys som com Lo Cartanyà.Ens agrada dir les coses clares, notenim complexos de cap mena. Espodria dir que seguim la mateixa líniaideològica. Diem les coses sense capmirament i potser de vegades sensepensar-hi gaire... I la sèrie és això, unaaposta sincera i sense tabús.

Quin criteri heu seguit per seleccionar lescançons?Hem triat les cançons dels nostres dosdiscos –Apuja’t la bragueta (Picap, 2002) iNi polític, ni correcte (Picap, 2004)– queapareixen a la sèrie. Evidentment, hi ha el“Jo flipo”, on canta Xavier Bertran, que hisurt en la versió original del primer disc ien la versió inèdita de la careta. La tria haestat fàcil, perquè Lo Cartanyà i TheCompanys tenim gairebé vides paral·leles i

les cançons tenen el mateix tarannà que lasèrie: humor estripat i lletres políticamentincorrectes.

Lo Cartanyà posa sobre la taula la identi-tat lleidatana. Cal reivindicar-la?Nosaltres reivindiquem la nostra forma devida, però per damunt de tot ens sentimcatalans. No som sectaris ni volem serl’estàndard d’un suposat lleidatanisme.Fem música i cantem en lleidatà o, el queés el mateix, la modalitat oriental del català.Creiem que ja era hora que algú ho fes.

Quina relació teniu amb l’actor XavierBertran? No cantarà en cap dels vostresconcerts?Estaria molt bé, la veritat. El seu suportsempre ha estat exemplar, en tots el sen-tits. Nosaltres hem fet el que hem pogut,però amb ell hem tingut un gran ressòmediàtic. Tenim previst fer una petita girade presentació del disc, i seria molt bonaidea que hi pogués col·laborar cantant.

L’HIPERBÒLICALTAVEU14

The Companyspresenten

Gener 2006

SouvenirsWhiskyn’sUn nou disc on Whiskyn’s

confirmen el moment

dolç que estan vivint. Dotze cançons que

mostren l’ampli ventall de les seves possibilitats,

sense deixar en cap moment la referència musi-

cal a les formacions de pop britànic dels Beatles

ençà. Per lluitar contra la pirateria, el disc inclou

una butlleta que sorteja una cançó inèdita i de-

dicada. Souvenirs és un disc de pop autèntic fet

amb gust i ben acabat.

Esgarrapada MazoniEsgarrapada és el segon

disc de Mazoni, el grup

encapçalat pel bisba-

lenc Jaume Pla. Un treball molt complert que

inclou temes ballables, d’altres més rockers

com “De mans i peus” i alguna balada, en un

CD que també inclou una versió de Pau Riba,

“Cançó 7a en colors”. Un disc ben equilibrat

i amb algunes guitarres tan esmolades que

esgarrapen el cor, i amb d’altres que guareixen

les ferides.

Grans èxitsLax’n’bustoGairebé vint anys d’histò-

ria resumits en un recopi-

latori. Una bona col·lecció

de cançons, aptes tant per als fans d’ara que

vulguin descobrir els primers clàssics de la banda

del Vendrell, com per als seguidors granadets

que hi recuperen part de la seva juventut i, de

passada, descobriran les composicions més

actuals. Sens dubte, els Grans Èxits d’uns dels

grans del rock en català.

www.enderrock.com

Marc Pérez, Foto: Juan Miguel Morales

els nacionalistes irlandesos catòlics, i per l’altra

els protestants lleials a la unió amb la Gran

Bretanya i que han demanat la construcció d’un

segon mur.

Marroc – Sàhara OccidentalUn conjunt de murs de 8 m al llarg de 2.500 km

separen el Marroc amb la zona ocupada del

Sàhara Occidental, com a teòrica defensa del grup

armat del Frente Polisario. La col·losal obra de for-

migó té búnquers, tanques, camps de mines, i tot

això amb total impunitat. Cap organisme interna-

cional ha aixecat la veu contra aquesta divisió i

l’actuació del govern marroquí.

La generació del segle XXI es caracte-ritza per la baixada de les barreres ensectors com el de la comunicació.Però altres murs, més cruels, grisos ifreds, s’aixequen a molts racons delplaneta. Alguns els coneixem, d’altresno, però sembla que a ningú li impor-ta la gent que ha de viure a l’ombradel formigó.

L’HIPERBÒLICREPORTATGE 15

Els mursde la vergonyaFa 17 anys va caure, davant cente-nars de càmares que ho van retrans-metre arreu del món, el Mur de Berlínque separava les dues alemanyesdesprés de la II Guerra Mundial. Tot iaquella victòria, els murs i les barre-res encara existeixen. De diferentsformes, separen, aïllen i contenen apersones i pobles.

Palestina – IsraelAriel Sharon, primer ministre israelí, està erigint un

mur immens per separar les regions de Palestina i

Israel. Davant la impunitat internacional, l’estra-

tosfèrica obra, formada per tanques i filaments i,

que en alguns llocs, es converteix en un mur de

formigó de més de 10 m d’alçada, arribarà a tenir

uns 700 km de llargada i suposarà un fort entre-

banc per crear un estat àrab-israelí en pau. L’única

explicació que s’ha donat per part del govern de

Sharon és que el mur respon a raons de seguretat

pels atemptats suïcides. Però la realitat és que el

nou mur de la vergonya, a més de no seguir les

fronteres reconegudes marcades per la Línia

Verda, atempta contra els drets fonamentals de

les persones, la seva dignitat i la seva llibertat.

Estats Units – MèxicLa frontera entre el món ric i el món en desenvolu-

pament té una llargada de 3.200 km i, quan arri-

ba a les platges de Tijuana, encara s’endinsa

200m en el mar. Per als mexicans, el somni ame-

ricà s’amaga darrera del mur de formigó (amb

filats) més controlat de tot el planeta: 8.000

agents equipats amb visors d’infrarojos, sensors de

moviment, gossos ensinistrats per ensumar perso-

nes, reflectors d’alta potència, permís per utilitzar

bales de goma, gasos lacrimògens i explosius de

dissuassió. Segons la Secretaria de Relacions

Exteriors de Mèxic, cada 20 hores mor un immgi-

rant mexicà a la frontera amb els Estats Units. L’any

2000 van ser 491 els “polleros” o “coyotes” que hi

van perdre la vida i, si tenim en compte que en tots

els anys del Teló d’Acer van morir 191 persones, les

dades són realment preocupants.

Espanya – Marroc És ben sabuda per tots la trista història dels milers

d’immigrants subsaharians que salten les tanques

que envolten Melilla buscant una oportunitat al

territori europeu. Però aquesta no és la única

barrera que existeix entre Espanya i el Marroc.

Ceuta també està envoltada per una tanca doble

d’acer, amb torres de vigilància, càmeres, sensors

òptics i acústics.A Melilla, el mur de filaments arri-

ba als 4 m d’alçada i a una extensió de 7km, vigi-

lats fins fa ben poc per desenes de soldats de

reforç vinguts de la península.

Però en el cas del Marroc, la vigilància es

doble ja que és un país trampolí cap al somni

europeu de molts immigrants africans. Per

aquesta raó, a més de la barrera natural que

suposa el mar Mediterrani, hi ha estacions

costeres equipades amb radar, càmeres de

visió nocturna i diurna, i una càmara infraroja

capaç de detectar l’escalfor d’un cos humà o

d’un motor a 17 km de distància.

Irlanda L’anomenada Línia de la Pau de Belfast és un mur

construït a la dècada dels 70 pel departament bri-

tànic que s’ocupava dels assumptes del nord

d’Irlanda. Aquella època fou una de les més ence-

ses del conflicte entre catòlics i protestants, que

va acabar amb un mur de ciment coronat amb fil-

ferros amb més de 300 m de llarg i 6 m d’alt.

Aquest separa dos barris populars: per una banda

Anna Salarich

anna@edicat.net

16

Ja fa uns dies L’Hiperbòlic va estar present a

la fira de l’esquí més important de

Catalunya, el Nivalia Ski Show. No podíem

faltar a la cita que dóna el tret de sortida a

la temporada d’hivern, on tots els amants de

la neu i les marques amb més renom tenen

el seu punt de trobada. La primera experièn-

cia al saló de la neu va ser tant gratificant

que L’Hiperbòlic hi serà present any rera any,

per donar-te la informació que necessites:

novetats a les estacions d’esquí, novetats en

equipament, ofertes en viatges, allotjament,

regals… i molt més!

Volíem donar les gràcies a tots els que us

vau acostar a visitar l’estand, als que vau

participar al nostre concurs, als que ens vau

conèixer i als que mes rera mes ens llegiu

fidelment. El nostre més cordial agraïment

també a Ricard Tarré, Atòmic i a tots els

anunciants que van aparèixer al suplement

de neu de L’Hiperbòlic. El més calorós i

afectuós suport al Jordi Font a les

Olimpíades d’aquest any a Torino (del 10 al

26 de febrer) i a la Queralt Castellet

perquè es recuperi de la seva lesió i la

puguem veure pròximament a la competició.

Recordeu que encara està en vigor l’oferta

L’HIPERBÒLICREPORTATGE PROMOCIONS

L’Hiperbòlic a

Nivalia SkiShow!

dels 2€ euros de descompte si us feu el

Targeneu, que proporciona la Federació

Catalana d’Esports d’Hivern assegurant-

vos la millor assegurança a la neu els 365

dies l’any, a tot el món i descomptes a la

xarxa de botigues col·laboradores. Aquestes

ofertes, no es poden deixar escapar!

D’altra banda, a finals de gener comença

la Pirena, la cursa de trineus tirat per gos-

sos que cada any se celebra als Pirineus,

del 21 de gener al 4 de febrer. Si en voleu

més informació podeu consultar a

www.pirena.com.

`

El segle XX ha estat fatídic per al’atmosfera. L’emissió de gasos ambefecte d’hivernacle és constant, lacapa que filtra els raigs solars esdebilita, el planeta s’escalfa i lesconseqüències poden ser terribles.La massa de gel acumulada als polspodria fondre’s i fer augmentar elnivell del mar fins al punt d’inundarpoblacions senceres, certes zonesdel planeta es desertitzarien, can-viaria la freqüència i la intensitat deles onades de calor, de les plugestorrencials i de les tempestes. Elsefectes sobre la salut, l’agricultura,el proveïment d’aigua i la producti-vitat, tot i desconèixer-se, poden sercatastròfics.

Les Nacions Unides van decidir intervenir

per evitar els mals el 1997 amb la redac-

ció del Protocol de Kyoto. El van ratificar

157 estats –entre els quals no s’inclouen

els Estats Units ni Austràlia- que s’han

compromès a reduir l’emissió de gasos

mitjançant un compromís jurídicament vin-

culant. Es va decidir que el 2012 es dis-

minuiria l’emissió un 8% respecte el 1990,

però encara que molts països han fet pas-

sos de gegant -Regne Unit (13%), Suècia

(2,3%), França (1,9%)- el total global és

de 1,4%. Espanya l’ha augmentat un

41,7%, encara que sigui dels països

menys contaminants d’Europa.

L’HIPERBÒLICMÓN VIU 17

Protocol de Kyoto,

salvem el món

Fonts d’energia

Les principals fonts d’energia al món són els

combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural.

Són fonts no renovables i signifiquen el 88% de

l’energia primària. Cada any augmenta el consum

d’energia i, en conseqüència, augmenten també

les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle

producte de la combustió. Per aconseguir un sis-

tema sostenible, cal fer una transició cap a un

model basat en les energies renovables, ines-

gotables i molt més saludables per al medi am-

bient. El Protocol de Kyoto és el document que

intenta dirigir la transició cap a un món més

equilibrat ecològicament, encara que els èxits

fins ara han estat només parcials i els avenços es

fan a pas de tortuga.

La cimera de MontrealEl gran èxit de Montreal va ser aconseguir un compromís de tots els països del món

de buscar “formes de cooperació a llarg termini” per evitar l’escalfament global. Fins

i tot els Estats Units van acceptar participar-hi. Malauradament no es van fixar

objectius, tot va ser una declaració d’intencions. Igual que el segon acord més re-

llevant a què es va arribar, que compromet als signants a “considerar nous compro-

misos” més enllà del 2012. Els Estats Units no s’hi van sumar, la qual cosa és una

mala notícia ja que aquest país genera el 25% de les emissions mundials. Segons

el govern nord-americà retallar les emissions implica perdre competitivitat.

El 3 d’abril del 2010 hi haurà “l’apagada

analògica”. Començarà l’era de la televisió

digital, els canals abandonaran l’emissió

en analògic i l’aparell de casa guanyarà en

funcionalitat i aplicacions. En primer lloc

augmentarà el nombre de canals, 33 de

cobertura estatal espanyola, sense comp-

tar els autonòmics i els locals; més quali-

tat d’imatge i so, equiparable al DVD; i

més interactivitat, l’usuari podrà, entre

altres coses, decidir els continguts i tenir

accés a internet.

La televisió digital actualment ja es pot

rebre per cable, satèl·lit o per ones ter-

restres. Aquesta últim modalitat és el que

s’anomena Televisió Digital Terrestre (TDT),

que podrà rebre tothom que rebi l’actual

televisió terrestre convencional, ja que uti-

litza els mateixos centres emissors. El

senyal que transmet és més immune a

interferències, la cobertura mínima és la

cobertura del senyal analògic actual, la

implantació és fàcil i ràpida, i no requereix

ni subscripcions ni pagaments.

Què cal per rebre la TDT?Si el receptor es troba en una zona de cobertu-

ra i està connectat a una antena que li permet

rebre l’emissió analògica, llavors si està

preparada també pot rebre el senyal digital. Es

pot consultar quins són els territoris coberts

amb el senyal a la web del Fòrum TDT de

Catalunya (www.tdtcat.net).

En general, no es necessita un canvi d’antena,

però sí un descodificador. Això vol dir que si la

televisió no incorpora un receptor digital (es

reconeix pel segell DVB-T), s’haurà d’adquirir un

receptor extern o Set-Top-Box (STB), que té

l’aspecte d’un petit reproductor de vídeo i es

connecta al televisor. Una llar equipada amb

una antena i un STP ja està preparada..

L’HIPERBÒLICREPORTATGE18

(TDT)La Televisió Digital Terrestre

Qui emet?Estem en un període de transició. Ni el nombre

de canals d’ara és el que hi haurà el 2010 ni la

interactivitat és la mateixa, però de totes formes

des del 2002 emeten en digital Televisió de

Catalunya (TV3, C33/K3 i 3/24), TVE, Antena 3,

Tele 5, Canal +, Veo TV i Net TV. El grup Godó

és adjudicatària de 4 programes més en digital

i la resta s’adjudicaran abans del 31 de desem-

bre del 2005.

La digitalizació obre la porta a nous con-

tinguts. Més canals significaran més plurali-

tat, més competència i programes més

especialitzats. En definitiva, es pretén més

qualitat en tots els sentits.

Telm Borràs, telm@edicat.net

L’HIPERBÒLICTENDÈNCIES20

Hi ha un ritual que prové d’ èpoques remotes i

que ha anat passant de mares a filles al llarg

de la nostra història. Lligat sempre a la bellesa,

al desig i a la vanitat, el maquillatge ha estat

una de les pràctiques més apreciada i també,

condemnada per la humanitat.

El glamour Fa milers d’anys, els nois i les noies de l’antic

Egipte van ressaltar per primera vegada la mirada

dels seus ulls pintant-se la ratlla. Mitjançant la

barreja de diversos components naturals, els

egipcis van aconseguir fer del maquillatge un art.

Aleshores la pintura no era d’ús exclusivament

femení, i fins i tot els guerrers més temuts sortien

a lluitar després de pintar-se l’ombra dels ulls.

L´atrevimentDurant l’època grega, el maquillatge s’identificava

amb les dones, concretament amb les prostitutes,

que en aquella època eren les úniques que es

podien permetre el luxe de sortir de casa i posar

un peu a l’esfera pública. Gràcies a elles el

maquillatge va rebre un nou impuls.

La vanitatA Roma, la moda de la pell blanca i les pestanyes

fosques es va convertir en una obsessió. Diuen

que Poppea, la muller de Neró, era un model de

bellesa de l’època. Tancada a la seva cambra, es

sotmetia diàriament a un ritual de bellesa amb

l’ajuda de més de 100 esclaves. Entre tanta acti-

vitat, no va arribar a saber mai que el focus, la

planta amb la que els experts fabricaven el seu

pintallavis, era un fort verí i que desgraciadament

el maquillatge que es posava cada dia marcaria el

seu destí.

El pecatL’Edat Mitjana va ser una època fosca també per

al maquillatge. Qualsevol pintura que pretengués

potenciar la bellesa humana es considerava vani-

tat i es relacionava amb el pecat. Pintar-se els

llavis era raó més que suficient per anar de cap a

la foguera i així va ser com el maquillatge es va

convertir en una activitat perseguida i condemna-

da. Segles més tard, l’escriptor Orwell retrataria

aquesta persecució a la novel·la 1984.

L´exageracióLa cort francesa recupera ostentosament el

maquillatge, que es converteix també en un iden-

tificador de la classe social alta. La moda de les

pells blanquejades passa a ser el primer crit i

apareix per primer cop el coloret, que s’utilitzava

exageradament. El coloret es relacionava amb una

bona salut i intentava imitar el color natural que

les pageses aconseguien treballant al camp però

que els nobles havien perdut tancats a palau.

La varietatL’any 1880 neix la primera barra de llavis verme-

lla feta a base de mantega fresca, cera d’abella,

arrels roges colorants i raïm negre. El nou estri

marca l’inici del maquillatge modern, que anirà

canviant d’estil en relació als diversos esdeveni-

ments històrics.

L’atreviment dels anys 20 contrastarà amb les

èpoques posteriors a la Segona Guerra Mundial,

on el maquillatge es basa en colors clars i apa-

gats. Els 50 ens van portar el maquillatge ideal

per a la mestressa de casa, i els 60 la revolució

dels colors i l’exageració dels ulls com a forma de

seducció. El minimalisme, que va ser el rei dels

90, ha anat evolucionant fins a l’actualitat fusio-

nant-se i reinventant noves formes. La història

encara no està tancada, però és segur que sem-

pre hi haurà una barra de pintallavis a casa.

de la màscaraMés enllà

Esther Latorre, esther@edicat.net

L’HIPERBÒLICCALAIX DE SASTRE 21

Columna

Acudit

Oído cocina

Ens sembla just recomanar alguns dels pro-

grames del nou canal Cuatro, per la seva ori-

ginalitat i “bon saber fer”. Per aquesta raó

volem destacar Oído cocina, un programa on

s’uneixen el reality show amb la feina de més

de 180 ONGs i destacades figures de la gas-

tronomia. L’objectiu no és altre que muntar un

restaurant on 15 joves amb dificultats treballin

i aprenguin l’ofici de l’hostaleria. Tot un repte,

tant per als alumnes com per als professors!

El mateix dilluns, Albert Riquer

La primera obra d’Albert Riquer, guanyadora

del premi Ramon Juncosa de narracions cur-

tes 2005, acaba de sortir al carrer. El mateix

dilluns ens presenta en Poe, un personatge

fictici de 22 anys que es planteja tot el com-

pacte de la vida. Amb un llenguatge simple i

planer, Riquer dóna èmfasi als estats d’ànims

d’en Poe al llarg de cinc capítols que sempre

comencen igual, però que després ens

mostren realitats ben diferents.

Aeon Flux

Dir.: Karyn Kusama

Actors: Charlize Theron, Marton Csokas, Jonny

Lee Miller,…

Ens trobem al segle XXV, les malalties han matat

la gran majoria de la població, excepte una ciutat

protegida anomenada Bregna i liderada per un

grup de científics. Aeon Flux (Theron) és l’agent

més important del grup rebel fins que rep l’encàr-

rec de matar el cap del govern. Acció futurista i

molta intriga!

El Cafè de la RepúblicaEls nostres pares, però més encara els seusque ens fan avui d’avis, pertanyen a la gene-ració de la ràdio. Amb l’orella plantada al costatdel transistor, hauran viscut els moments cul-minants de la història, amb la seva imaginacióacompanyada de la veu seductora d’algun locu-tor, més aviat traspassat. Per intentar definir lanostra generació, podria referir-me físicamental fet que tenim el cap quadrat i si no hem esca-timat en recursos, ara més aviat el nostre capés pla com un televisor d’última generació.Sens dubte, la nit i el dia pel que fa a varietatd’imatge. Però si ens parem a pensar, tenimmés programes de ràdio aprofitables queestones televisives interessants. La ràdio con-tinua mantenint el llistó alt i la televisió, qued’aquí a quatre dies tindrà més canals quebotons el comandament a distància, fa tempsque té el llistó ben corcat.No voldria fer un repàs de graelles ni convertir-me en un aprenent a Monegal però entre lavarietat digne d’admiració, o si més nod’escoltar un cop a la vida, El Cafè de laRepública, del periodista Joan Barril, formariapart de la meva recomanació sense voler caureamb aquest suggeriment en el que els metgesconsideren “prescripció mèdica”. Cada dia alvespre, entre les 9 i les 11, o entre les 21 i les23 si ho preferiu en xifrat de ràdiodespertador,l’equip d’en Barril i companyia ens regalen dueshores de noves formes d’explicar què passaperò amb un embolcall de poesia satírica,comentaris amb enginy, sorna i recomanacionsimpossibles per a l’endemà. A El Cafè de laRepública “ens arriscarem a destriar el gra de lapalla i distingir, com deia Machado, les veusque realment importen dels ecos que tan sovintarriben” Barril dixit.I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquestconte s’ha acabat.

David Baret

Passatemps

HORITZONTALS: 1. Sense ella tots aquests fulls notindrien sentit. Ara, si és com aquesta, millor / 2.Faig amistat amb un cognom que s’hi presta. Gratan gros que podria saltar / 3. Fa tard. Cames, bra-ços i altres formant part de la junta. Extrems delSabadell / 4. Joiós de son saber. Calculada amb uncop d’ull previ / 5. Afronto la qüestió d’en Caro. Fande mal cosir, aquests líquids supurosos / 6. Nucli delPSUC. Tan doblada podria acabar germinant, l’ela /7. Escuren com folls fins a trobar el veí del tarrago-ní. Amics de Deixar Passar / 8. Necessita unsquants germans per envoltar el lliri. Passeja tot elsant dia però d’esquena / 9. El mestre em va pegar.Apliqui Rexona a fons. Jo no sé per què / 10. Netejade sang no destinada al consum. Nedo, també d’es-quena / 11. Allà on el camí es perd. Tan toix que espensa que el tamany s’entoma / 12. Prefix de con-versa. Feridor, sobretot per les d’IU. Posen fi a la fri-sança / 13. De gran serà com un arbre. Produir comtot un artista.

VERTICALS: 1. Galtes que no tenen penques.Emissora radiofònica penjada de la cisterna / 2.Arbre de tothom. Criatura escuada per natura.Prefix per dir ‘ronyó capgirat’ / 3. No és el típictímid, perquè s’extreu de la farigola. Arbust defulles roses procedent del sud / 4. Part interna deles tiges. Puig de cim tan punxegut que sol anar aparells. Mor a palau / 5. Entès: secció d’adquisi-cions en borsa. Capes silícico-alumíniques / 6. Estàal dia, i a la nit. No és de la broma però en fa molta.Diminutiu per excel·lència / 7. El tros dolent de laSagrera. Objectes del desig de l’editor / 8. Torço icorbo l’articulació d’una sacsejada. Un estoic llunyde llevant / 9. Fonamental, com l’educació general.Calmant per quintos / 10. Dos quarts d’onze i enca-ra busca lloc. Compost de sodi fet a mida delwhisky. Guanya en experiència / 11. Com que l’ita-lià no hi fa via, ens l’hem apropiada. D’allà on elcamí es perd cap aquí, i fes-te’n que vull ballar / 12.Hi van d’excursió els xirucaires marroquins. Ompliramb intencions de concebre.

Pau Vidal

Solucions

Man

el F

ontd

evila

film

l l ibre

El millor del mes

programa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

L’HIPERBÒLICCULTURA22

febrer 2006Agenda

EXPOSICIÓ VII FOTOCONCURS

CARNET JOVE I +

25

del 13 d

e g

ener al 18 d

e febre

r

Les

25 obre

s guanya

dore

s de la

se

tena VII edic

ió del

Foto

concurs

Carn

et Jo

ve i +

25 ja e

s poden v

eure

a la s

eu

de la S

ecre

taria G

enera

l de J

ove

ntu

t. L

a q

ualit

at

foto

grà

fi-

ca, la

cre

ativita

t i l’o

rigin

alit

at han s

et els c

rite

ris

esc

ollits

per tria

r els g

uanya

dors

d’a

quest

a e

dic

ió, que c

om

cada

any

pro

mou la G

enera

litat de C

ata

lunya

am

b l’o

bje

ctiu

de f

om

enta

r la

prà

ctica f

oto

grà

fica e

ntre e

ls jove

s.

Enguany

la p

artic

ipació

ha s

upera

t le

s 4.5

00 o

bre

s

pre

senta

des,

xifra

rècord

fin

s al m

om

ent.

7A EDICIÓ

DEL CICLE DE XERRADES TR

IA VIA

El Punt de l’E

spai Jo

ve B

oca N

ord

, am

b la c

ol·la

bora

ció

de 1

3 c

en-

tres

d’E

ducació

Secundària d

el distric

te d

’Horta-G

uin

ard

ó, org

anit-

zen la 7

a e

dic

ió d

el Tr

ia V

ia, un c

icle

de c

onfe

rèncie

s que v

ole

n

aju

dar els jove

s a c

onèixer le

s carrere

s univers

itàries

i els c

icle

s

form

atius

de g

rau s

uperior. L

es

xerrades

sobre

ense

nya

ment

univers

itari t

indra

n llo

c d

el 23 a

l 27 d

e g

ener

i ofe

rira

n e

l

màxim

d’in

form

ació

i rig

oro

sita

t, p

er fe

r-le

s m

és

ente

ne-

dore

s i el m

àxim

de p

artic

ipative

s. E

l m

atí d

el 30 d

e

març

se

rà el

mom

ent

dels cic

les

form

atius

mentre

que a

princip

is d

’abril se

cele

bra

ran e

ls fòru

ms

on-

line

on a

lum

nes

de d

ifere

nts

est

udis u

nivers

itaris

resp

ondra

n les

pre

gunte

s que s

e’ls

hi pla

nte

gin

.

www.b

ocanord

.org

CARNAVAL DE SITG

ES

del 26 a

l 28 d

e febre

r

Com

cada m

es

de febre

r el Carn

ava

l arrib

a a

moltes

pobla

-

cio

ns

de C

ata

lunya

. Esp

ecia

lment ens

refe

rim

al de S

itges

perq

uè é

s un d

els m

és

coneguts

del te

rritori c

ata

là i u

n

dels m

és

seguits

pel públic

, ta

nt de la p

obla

ció

com

de

fora

. El re

i carn

est

oltes

torn

arà

a d

esp

legar

tote

s le

s

seve

s arm

es

per desf

erm

ar l’ale

gria i la fest

a q

ue é

s

la t

radic

ió m

és

pocave

rgonya

de les

que s

e c

ele

-

bre

n a

casa

nost

ra. Així doncs,

no p

erd

eu e

l tren

i com

enceu a

pensa

r en les

vost

res

disfress

es!

www.s

itges.c

om

/carn

aval

MOSTRA

D’ANIMACIÓ I CURTM

ETRATGES DE

CASSÀ DE LA SELVA

del 2 al 5 de febrer

Arrib

a a Cassà de la

Selva la

setena edic

ió de la

m

ostra

de

curtm

etratges/anim

ació

La

Macca

(M

ostra

d’A

nim

ació

i Curtm

etratges de Cassà). Del 2 al 5 de

febrer, el cin

eclu

b 8 ½

acollir

à la

proje

cció

de le

s

obres presentades en form

at 35m

m i DVD, alh

o-

ra q

ue e

s p

odrà g

audir,

durant e

ls m

ateixos d

ies,

de talle

rs i sem

inaris de cin

em

a.

www.vuitim

ig.org

Esport

XXIX Trial Indoor 5 de febrerPalau Sant Jordi, Barcelona

Música

Concert Depeche Mode10 i 11 de febrerPalau Sant Jordi, Barcelona

Projecció

Quarta edició delVídeofòrum: Smoke, deWayne Wang.16 de febrerCasa de cultura, Girona

Excursió

Sortida a la Vila ClosaTamarit (Tarragona)Inici el 4 de febrerOrganitza Vila Closa de Tamarit

Exposició fotogràfica

La Festa al Pallars Sobirà (1905 - 1970)Fins el 2 de FebrerOrganitza l’Arxiu Històric Comarcal delPallars Sobirà

Teatre

BartlebyFins el 12 de febrerVersus Teatre, Barcelona

Exposició

Espai públic / Dues audièn-cies. Obres i documents dela Col·lecció Annick i AntonHerbert7 de febrerMacba, Barcelona

Música

Gossos17 de febrerConcert Festa Major de La Llum,Manresa

Teatre

Un mundo felizEl 4 de febrer,Festa del 1r aniversari.Teatre Neu, Barcelona

L’HIPERBÒLICEL RACÓ 23

La festaTot era a punt, els vuitanta o noranta comensals a la taula vestits per a l’ocasió, o bé de mil

i un botons o bé disfressats com sargantanes, i rient per sota al nas i xiuxiuejant a l’orella

del company o companya que tenien al costat. El regal no es movia d’on l’havien deixat, era

al centre de la taula, gran, formós, grandiós, excel·lentment elegit per na Ramona, l’esposa

de l’afortunat que no s’esperava de cap de les maneres aquella festa. Aquella festassa que

a la pobra Ramona li havia costat un ull de la cara i part del ronyó esquerra, que havia llo-

gat per a l’ocasió als grans chefs de la cuina francesa, que havia llogat per a l’ocasió el local

més fashion de tota la ciutat, aquella nit degudament tancat amb pany i forrellat per al gran

públic i només obert per als familiars i amics, que fins i tot havia llogat un petit comitè de

discjokeys, a més a més dels que ja hi havia encarregats tots plegats d’amenitzar la vetlla-

da fins l’hora que fes falta. Bé, en una paraula, que no s’estava de res a l’hora de fer feliç

el seu estimadíssim marit, aquell pusil·lànime, alt i prim i llargarut tros d’home del qual

s’havia enamorat bojament ara feia gairebé quatre dècades.

Només un quart d’hora de retard va fer sospitar a na Ramona, que el va trucar per veure què

passava i el què passava segons deia el pusil·lànime del seu marit era que tenia una reunió

de feina. Mentida! L’amo de Corp. Inc. S.A. l’esperava juntament amb alguns treballadors

més. Només faltaven ell i la senyoreta Catarina, aquesta última al·legant malaltia. Ja.

Ferran Genís

Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,...a revista@edicat.net te'ls publiquem!

De “Cant d’estiu”, dins Aeda, la ruta del verbo

Ànima poètica.

Avui creixes

com les pupil·les d’un gat negre

sota la lluna plena.

Absència eterna.

Tant la trobe a faltar

que els camins i les sendes

es torben a primera vista.

Cop d’ull immens.

Com un excèlsior als secrets

tot em copsa amb una pena.

La llunyania sempreviva.

Que s’amaga rera llàgrimes,

rera crits d’angúnia.

Sota una amarga màscara.

Josep Manel AGULLÓ I PASTOR

EXPOSICIÓ

“DESARMATS, MÉS SEGURS?”

L’exp

osici

ó de l

a Fundaci

ó per

la P

au arrib

a a C

astellb

isbal

aquest m

es de f

ebrer.

“Desa

rmats

, m

és se

gurs

?”, é

s una

most

ra a

ctual p

erquè p

er prim

er co

p des

del 1987 e

l pre

s-

supost

milita

r m

undial ha t

ornat

a cré

ixer

i ta

mbé f

a pre

n-

dre p

osici

ons al

visita

nt se

gons

les

seve

s co

nvicc

ions.

L’exp

osici

ó és

curio

sa p

erquè u

tilitz

a les

tres

dimensi

ons

de l’e

spai

amb l

’ús

de pla

fons

que es

desple

guen a

mesu

ra q

ue el v

isita

nt els

obre

. Una in

tere

ssant

pro-

posta p

er desc

obrir e

ls d

ubtes

que pla

nteja

l’est

e-

sa o

pinió

que c

om m

és arm

ament,

més

segu

re-

tat. w

ww.fundaci

operlapau.o

rg