L’HIPERBÒLIC44 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISESTIU 2006

Totes les cares de l'Hiperbòlic

Tiratge:26.330

Joan Manuel del Pozo, Conseller d’Educació i Universitats - Et descobrim els millors outlets

L’HIPERBÒLIC

EDITORIAL2

2 EDITORIAL Eufòria

3 LA IMATGE

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

6 JOVENTUT Sala d’Art Jove

7 ELS CONVIDATS Marxem de vacances!

10 CONSUM El consum durant l’estiu

12 TEMA DEL MES Els outlets

14 ANY COROMINES De Pineda al món

15 ALTAVEU Temps de festivals

16 MÓN VIU L’energia renovable

18 BOCA A BOCA Joan Manuel del Pozo

20 SEXE Experiments humans

21 CALAIX DE SASTRE

22 CULTURA Estiu 2006

23 EL RACÓ

Flaixos

L’HIPERBÒLIC44 ESTIU

L'Hiperbòlic és una publicació indepen-dent, plural i alegre. Els articles firmatsreflectei-xen l'opinió exclusiva dels seusautors, que L'Hiperbòlic no fa necessària-ment seva. En defensa de la llibertat d'ex-pressió i de la pluralitat de la nostrasocietat, L'Hiperbòlic es compromet aacceptar les rèpliques dels lectors, sempreque guardin el respecte que es mereixenles persones i les institucions, i siguin d'in-

El lloc:Montenegro Fa uns dies, un poble d’Europa va voler i va

poder decidir democràticament què volia fer, si

independitzar-se o continuar al país al qual per-

tanyia. Podem estar contents, o no, que Mon-

tenegro hagi escollit independitzar-se de Sèrbia,

però el que ens ha agradat, i molt, és que han

pogut decidir lliurement què volien fer amb el

seu futur. És un fet que qualsevol persona

demòcrata hauria d’envejar perquè no tots els

els pobles poden decidir-ho.

El personatge:SUSana Perdomo, com “perdo-

no” però amb M.

Aquesta ha estat l'última revista de la SUSana i

per això volíem dir-te que et trobarem a faltar, a

tu i a les teves galetes digestives. Recorda que

sempre tindràs les portes d'EdiCat obertes,

sobretot per si et deixes aquí el mòbil… bé, el

mòbil, la jaqueta, les claus…

Salut i molta sort. Et trobarem a faltar!

Per cert, abans de marxar podríes canviar la por-

tada, l’editorial i fer un anunci?

La frase: Henry Van Dyke, escriptor

“La felicitat és interior,no exterior; per això, nodepèn de què tenim, sinóde què som”

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Anna Salarich

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Atomic Girls, DavidBaret, Esther Latorre, Helena Mullor,Jaume López, Pere Viladomiu i TelmBorràs

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susa-na Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70,publicitat@edicat.net

Delegació Madrid: Belén Hernaiz

Impressió: Imprintsa S. A.

Dipòsit legal: PM-1.275-2001

Tirada 26.330 exemplars

Les victòries del Barça a la Lliga i a la Copa d’Europa portaren

l’eufòria als carrers i places del nostre país. Per unes nits sembla-

va que es trencava el tòpic segons el qual als catalans els costa

expressar la seva alegria, i els seus defensors observaven bocaba-

dats el que, com a mínim, resultava una excepció en tota regla a

les seves tesis.

Pot costar d’entendre com un equip de futbol pot desfermar tal mena

de passions, com en el seu nom un senyor d’americana i corbata pot

esdevenir un afeccionat capaç de remullar-se en una font pública,

sense vergonya, perquè ho fa en nom del Barça i això es un passi,

potser l’únic, que li permet deslligar-se de l’ofec de les convencions

socials. Sense adonar-se’n, el culte al Barça li ofereix un espai de

llibertat que el vincula directament als temps de la infantesa, quan

no hi havia hipoteques que pagar, ni feines que no poden esperar.

És cert, que en aquesta regressió, alguns passen de nens a brètols i

aprofiten l’avinentesa per descarregar tota la seva ràbia allà on

poden, principalment mobiliari urbà, i si també és possible se les tin-

dran amb la policia, ara ja sense la mala excusa legitimatòria d’es-

tar apedregant “a les forces d’ocupació”. Han canviat els cossos

policials, però ells no. Ens ha quedat clar que, per sobre de tot, el que

necessiten és alliberar-se d’una ràbia que van carregant.

Possiblement, més enllà del component individual, en aquesta ràbia

hi ha quelcom de fracàs social, d’incapacitat per aconseguir fer sen-

tir com a propi el que és de tothom. Una ràbia que pot sortir de

moltes formes, des de les continues bretolades que s’observen qual-

sevol cap de setmana al metro, a les més grosses d’un “botellón”, o

les d’aquestes celebracions. Per sort, si aquestes són un indicador de

la manca de cohesió social, el nostre país està lluny de la que expe-

rimenta el nostre veí del nord.

Justament el Barça és un bon exemple d’integració i cohesió social.

Per què és capaç de tenir tants seguidors? Per què genera tantes

adhesions i complicitats? Respondre a aquestes preguntes sembla,

sens dubte, rellevant en una societat, com la nostra, que ha de fer

front al repte que implica integrar a un nombre creixent de nouvinguts.

Sense entrar en disquisicions sociològiques, caldria subratllar el fet

que hi ha moltes formes de ser del Barça, des de l’avi de tota la vida

al magribí que tot el que sap de català és “visca el Barça”, des de l’ex-

pert en jugades i alineacions al simpatitzant que gaudeix de ser part

d’alguna cosa més que un club esportiu. Hi ha moltes formes de

defensar uns mateixos colors.

Subratllar el que hi ha de comú. Justament tot el contrari del que el

debat sobre l’estatut ens ha portat. Atiats per una lògica perversa, els

nostres polítics ens han subratllat una i altra vegada allò que ens se-

para per sobre de tot el que tenim en comú. Així arribarem a un

referèndum que no deixarà, segur, del tot content a ningú. Serà el

moment de rescatar de la memòria recent l’eufòria i la germanor vis-

cudes per sentir-nos, de nou, part d’un mateix projecte col·lectiu.

Eufòria

L’HIPERBÒLICMON UNIVERSITARI4

notíciaLes universitats sónnotícies breus

Relats sobre hackersLa UOC, a través del seu institut de recerca IN3, el Servei de Llengües i Terminologia, i l’Es-

cola Politècnica Superior de Castelldefels de la UPC convoquen el 3r Concurs de Relats Breus

de Hackers escrits en llengua catalana. Com ja s’entreveu en el títol, el certamen gira entorn

la figura d’aquest personatge del món informàtic que malauradament no ha tingut gaire

bona fama en els últims anys. Precisament, l’objectiu del concurs és tornar al hacker el seu

esperit original, aquell en què se l’identificava amb un apassionat la programació que busca

la contínua millora en les xarxes i els sistemes informàtics. Per fer l’elecció dels guanyadors,

es tindrà en compte tant el contingut com la redacció i es concediran tres premis: el primer

de 900€, el segon de 400€ i el tercer de 200€. Hi pot participar tothom vinculat a una uni-

versitat catalana, ja sigui alumne, personal docent, investigador o d’administració i serveis.

El termini per presentar les obres s’acaba el 24 de juliol.

www.univers.upc.edu/concursos/concurshack

Ja hi ha guanyadors de la Sona UB-La VanguardiaAmb la ressaca del Champions, la Sala Razzmatazz va acollir el lliurement de premis del con-

surs Sona UB-La Vanguardia. En la categoria de Vinil els guanyadors van ser D.O, grup pro-

cedent de Caldes de Montbui. El quintet va tocar durant mitja hora un repertori de pop-rock

català de tall clàssic. L’altre grup galardonat va ser el quintet Sweater que practiquen un

indie-pop amb aires molt anglesos. Els dos premiats i els dos finalistes d’un apartat Digital

(Sixteenth Solid Spread i Playground 3) van rebre per part de La Vanguardia els premis en

metàl·lic i en subscripcions, mentre que la UB els va obsequiar amb un abonament d’un any

per utilitzar les instal·lacions esportives de la universitat.

www.ub.es

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits, UB 2 crèdits i UPC 1 crèdit

Cursos “Intensius Juliol“

Organitzat per:Amb el suport de:En col·laboració amb:

Curs “La Història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna Inici: del 3 al 14 de juliol de 2006Matrícula: 40 € Llibres, matrícula, curs i visita a museu inclòsMatrícula oberta fins el 30 de juny de 2006Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final

Curs “La Història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de BarcelonaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna (2 aula / 8 visites)Inici: del 4 al 20 de juliol de 2006Matrícula: 60 € Inclou llibres, material docent i entrades a museus.Matrícula oberta fins el 30 de juny del 2006Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final

Informació i inscripció: www.accat.org (Formulari), A/e: universitaris@accat.org, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

NousCursos1er semestre

2006/2007

Jornada rodona per a l’esport a la UdGHelena Benito, vicerectora d’estudiants i de relacions exteriors de la Universitat de Giro-na, va lliurar els trofeus als guanyadors de les competicions internes de la universitat:la Copa Sant Narcís i el Campionat de la UdG. També es va fer entrega del premi d’ho-nor a Enric Aranda, per la seva participació a tots els campionats de 3x3 de bàsquetque organitza el Servei d’Esports i que ha guanyat en 7 ocasions. La trajectòria d’Aran-da és espectacular doncs des de fa cinc cursos forma part de l’equip de bàsquet querepresenta a la Universitat en els Campionats de Catalunya universitaris de bàsquet, hacompetit dues vegades a les fases interzonals classificatòries per a campionats d’Es-panya universitaris i ha estat membre dels equips dels torneigs internacionals de Tou-losse (França) i Leuven (Bèlgica).

www.udg.es

Premis a Treballs de Recerca de Batxillerat 2006La Sala Multimèdia de l’Institut Químic de Sarrià, centre integrat a la URL, va acollir l’ac-te de lliurament dels Premis Ramon Llull a Treballs de Recerca de Batxillerat 2006. Untotal de 267 treballs es van presentar al certamen, 65 més que l’any anterior. D’aquests,100 pertanyien a l’àrea d’humanitats i ciències socials, 97 treballs pertanyien a l’àrea deciències de la natura, 42 eren de l’àrea de tecnologia i 18 treballs formaven part de l’à-rea d’arts. El jurat va voler destacar l’excel·lent nivell tant de continguts com de rigor enla seva execució. Els guanyadors van ser els següents: Anna Forcada i Nicolau, amb el tre-ball “Estudi de la implantació d’una Ecotaxa a La Cerdanya”; Elisabet Gago i Benedí amb“Vacunes: molt amb tan poc”; Núria Tomás Giner amb “Aprofitament, per a l’elaboració depanells, del rebuig obtingut dels residus sòlids urbans no seleccionats en contenidorsespecífics”, i Lluís Bertran Xirau amb “Sébastien de Brossard. Un músic erudit al GranSegle”. Tots ells han rebut un ordinador portàtil així com una menció per als autors i pera les corresponents escoles.

www.url.es

Oberta la inscripció per als màsters de la UPCEl passat 6 de juny es va obrir el procés de preinscripció als màsters oficials de la Univer-sitat Politècnica de Catalunya. Per inscriure’s, s’hauran de complir els requisits generalsd’accés i sol·licitar l’admissió directament per Internet, a través d’un formulari electrònic.Si sorgeixen dubtes, us podeu adreçar directament a la unitat que organitza el màster. L’o-ferta és àmplia, ja que es poden trobar màsters en arquitectura, urbanisme, edificació,bioenginyeria, disseny i producció industrial, enginyeria civil, etc. Tots tenen una càrregalectiva que oscil·la entre els 60 i els 120 crèdits ECTS (European Credit Transfer System)i una durada d’un a dos anys acadèmics. El preu, com el de qualsevol ensenayment ofi-cial universitari, serà un preu públic. Això implica que estarà determinat per la Generalitatde Catalunya i que se situarà entre els 800 i els 1.200 euros.

www.upc.es

L’HIPERBÒLIC

JOVENTUT6

Ets un artista i tens un projecte permostrar? La Secretaria General deJoventut presenta la nova convocatòriaper al desenvolupament de projectesartístics i expositius per a la tempora-da 2007 de la Sala d’Art Jove.

La convocatòria va adreçada a tots aquells joves

creadors i col·lectius residents a Catalunya, fins a

una edat de trenta anys, que vulguin i tinguin un

projecte artístic per mostrar dins de les tres línies

de convocatòria que obre la Sala d’Art Jove:

Projecte Artísitic per a laSala d’Art JovePer a aquelles propostes artístiques que tinguin

com a finalitat el seu desenvolupament en els

espais de la Sala d’Art Jove. La temàtica i el for-

mat són lliures, només s’ha de procurar que la

proposta s’adequi a la infraestructura disponible.

De les propostes que es presentin se n’escolliran

un màxim de 16, les quals rebran 300€ de dota-

ció econòmica cada una.

Projecteartístic deslocalitzatPropostes artístiques previstes per a altres espais

alternatius als de la sala, utilitzant formats i canals

que permetin instal·lar-se en diferents punts del

territori català. Dels projectes presentats se n’es-

colliran 2, la dotació econòmica dels quals serà de

600€ respectivament.

Projecte de comissariatper a la Sala d’Art JovePropostes de comissariat que tinguin com a finali-

tat el seu desenvolupament en els espais de la

Sala d’Art Jove. De forma desvinculada a la convo-

catòria de projectes artístics, els comissaris/es

podran definir lliurement les seves propostes.

D’entre totes les propostes presentades se n’esco-

llirà una, dotada amb un màxim de 1.800€.

De tots els projectes que es presentin, se’n valora-

rà el seu interès, l’argumentació i les possibilitats

de realitzar-los. Els que siguin seleccionats, comp-

taran amb un procés de tutoria per a la producció

i difusió a través d’exposicions, amb el qual la

Sala d’Art Jove assaja un nou model de formació

a l’entorn de la creació artística emergent. Dife-

rents professionals independents del camp de les

arts seran els encarregats de guiar els joves artis-

tes, amb la finalitat de propulsar un treball en

equip a l’hora de definir la conceptualització i el

disseny de les exposicions, i assessorar el treball

dels artistes al llarg d’aquest procés.

L’artistaTjasa Kancler juga amb la imatge de gent anòni-

ma i ens la retorna totalment distorsionada. La

jove artista ha exposat la seva obra a la Sala

d’Art Jove, juntament amb altres creadors. Hem

parlat amb ella per a què ens expliqui com ha

anat l’experiència.

Com et vas assabentar de la iniciativa de la Sala

d’Art Jove?

Em van passar un fulletó a “Experimentem amb

art”, durant la preparació de “Res Pública”. M’hi

vaig presentar i em van seleccionar.

Com van anar els preparatius de l’exposició?

Un cop seleccionats, ens van dividir en grups de

quatre artistes, segons la temàtica amb la qual

es relacionaven els nostres treballs. El Jordi

Cuyàs va ser el nostre tutor i ens va ajudar a

decidir quines obres exposar i sota quin nom uni-

ríem les nostres propostes. Quan ens vam reunir

el dia del muntatge, vam poder acabar d’organit-

zar-nos i aclarir dubtes.

Sala d’Art Jove,artistes novellsl’aparador per als

DOCUMENTACIÓ A PRESENTAREls dossiers s’hauran de presentar en format A4 i

hauran d’incloure els següents apartats: sol·licitud

(que podreu trobar a www.gencat.cat/joventut),

proposta del projecte (argumentació, característi-

ques tècniques i pressupost aproximat), dossier

gràfic d’obres i projectes recents (el portafoli es

lliurarà en format A4 i només s’acceptarà en for-

mat digital en els casos en què es treballi directa-

ment amb aquest mitjà) i el currículum artístic.

El termini per presentar les propostes serà el 15

d’octubre de 2006. Les propostes s’hauran de

fer arribar personalment o mitjançant el correu

postal a:

ART JOVE. Secretaria General de Joventut

C/ Calàbria, 147

08015 Barcelona.

Tel.: 93 483 83 61

www.gencat.cat/joventut

Creus que la feina de la Sala d’Art Jove us

ajuda?

Crec que la proposta dels gestors de la sala en la

selecció dels quatre artistes i als canvis de la Sala

d’Art Jove, els tutors i les activitats que es propo-

sen al llarg de cada exposició són molt significa-

tius i ofereixen una experiència interessant per a

cada un de nosaltres.

Recomanaries l’experiència?

La Sala d’Art Jove et dóna la possibilitat d’exposar

i difondre la teva obra i per això, iniciatives com

aquesta, són un bon incentiu per als artistes joves.

Aconsello l’experiència!

L’HIPERBÒLIC

CAIXA MANRESA 7

La Fundació Alícia -paraula provinentde la barreja dels conceptes “alimenta-ció” i “ciència”- és un centre de recer-ca en alimentació i cultura alimentàriaimpulsat per Caixa Manresa i la Gene-ralitat de Catalunya, que compta ambel lideratge de Ferran Adrià. La finalitatde la Fundació Alícia és aconseguir que“tothom mengi millor” i, per tal de ferreal el propòsit, la fundació posa quí-mics i tecnòlegs al servei dels millorscuiners i els millors professionals del’alimentació.

A partir de programes d’investigació es fomenta la

creativitat, es divulguen coneixements de la praxi

culinària i s’elaboren manuals d’ajuda als cuiners.

La Fundació Alícia, en col·laboració amb els

restaurants més prestigiosos, busca cobrir la llacu-

na que hi ha entre el coneixement tècnic i cientí-

fic, i els productes i processos culinaris, és a dir,

apropa la ciència a la cuina. L’esforç de la iniciati-

va li ha valgut el Premi al Disseny i la Innovació

Tecnològica de Madrid Fusión 2006. La fundació

actua sobre tres eixos principals:

Patrimoni alimentari i innovacióUn gran objectiu de la Fundació Alícia és

reforçar el nivell, la projecció i el reconeixement

públic de la gastronomia catalana. Ha col·labo-

rat en l’elaboració d’un inventari de receptes

tradicionals catalanes i desenvolupant estratè-

gies de promoció i difusió del nostre patrimoni

culinari. Gràcies al Premi Fundació Caixa Man-

resa s’han recuperat més de 300 espècies

agràries que estan plantades a l’hort de St.

Benet. Els resultats de diverses recerques han

donat la col·lecció “Ciència i cuina”, per facilitar

a cuiners i professionals l’accés al coneixement

generat per la fundació.

Fundació Alícia,ciència al servei de l’alimentació

Educació i salutPer millorar els bons hàbits, cal difondre la cultura

alimentària de forma lúdica i plàstica entre pares,

mares, joves, professors i responsables de men-

jadors escolars. Per tal de reflexionar sobre la

importància d’una dieta equilibrada i saludable,

s’ha organitzat una exposició permanent adreçada

a tot el públic a St. Benet, però especialment al

públic escolar i familiar de cap de setmana.

Cooperació i salutEl tercer eix sobre el que actua la Fundació Alícia

és la sensibilització sobre la fam al món, ja que a

més d’una alimentació responsable, es pot man-

tenir una alimentació solidària. La fundació con-

centra esforços en comunicar la importància del

comerç just i la col·laboració amb ONG que

estableixen canals entre la producció del tercer

món i l’alta gastronomia.

Gràcies a Fundació Alícia, la ciència s’apropa

cada dia més a les cuines més importants de

Catalunya. D’una banda, la investigació fan de la

fundació un referent per a tots els professionals

amb voluntat de millorar la seva tècnica. De l’al-

tra, tots ens beneficiarem de dietes més equili-

brades i d’un coneixement més profund d’allò

que ingerim, sense oblidar la solidaritat amb els

països més necessitats.

L’HIPERBÒLIC

ELS CONVIDATS8

Arriba l’estiu i L’Hiperbòlic també se’n va de

vacances. Ara és el moment de mirar enrera i

recordar tots els personatges que durant aquest

curs han passat per la nostra revista.

Laura Guiteras, actriuLa Ka d’El cor de la ciutat, va obrir la temporada per

presentar-nos el disc de la sèrie de TV3. La Laura

també ens va parlar de les seves experiències a la

televisió i de com aquesta et pot canviar la vida: “Jo

vivia a St. Andreu, amb els meus pares, i de sobte

va ser com si hagués nascut de nou. Quan em

veien pel carrer em demanaven què hi havia anat

a gravar i jo… no, no, he nascut aquí, només vinc

a comprar el pa…”. Ens va confessar que una de les

situacions més incòmodes que recorda és “ un dia

que tenia gastroenteritis i vaig anar a un hospital

a entregar una mostra de femta. La infermera em

va reconèixer just en el moment en què li donava

la mostra en mà…”.

Xavier Bertran, actorL’èxit i la polèmica de Lo Cartanyà no ens van pas-

sar desaparcebuts. Xavier Bertran dóna vida a

aquest personatge, protagonista de “Lo Cartanyà”,

que va encetar una forta polèmica sobre l’ús del

lleidatà a la sèrie: “És la primera sèrie en què

s’utilitza el lleidatà, utilitzar un dialecte no és

posar-lo en ridícul. Estem fent ficció. La llengua

és un instrument per fer humor, no una finali-

tat”. De caràcter reservat i molt maniàtic amb la

pols, aquest mes de juny farà anys, exactament el

dia 26. Si us el trobeu, feliciteu-lo!

Joel Joan,director, actor i guionista“Em sento balena, molt sol i en perill d’extin-

ció”. Així de rotund parlava Joel Joan quan se li

preguntava pel seu compromís amb la lluita per la

independència durant la presentació de la segona

temporada de Porca Misèria. Sobre la sèrie ens

va avançar una mica els detalls, però sobretot es

va sincerar en les seves conviccions polítiques:

“La independència del meu país és una qüestió

existencial, és a dir, jo sóc i sento en un idioma,

sóc d’un lloc que es diu Catalunya i m’agradaria

ser respectat com a tal”. Segons ens va explicar

té fama de ser molt “follonero” i el plat que cuina

millor… la truita de patates.

Teatre de GuerrillaCarles Xuriguera, Rafel Faixedas i Quim Masferrer

o el que és el mateix, Teatre de Guerrilla. Com “Lo

Cartanyà”, el seu humor està descentralitzat per-

què “no tot ha de passar a Barcelona. Ser de

poble és normal i per nosaltres la nostra mane-

ra de parlar és la de sempre”. La seva manera de

fer i entendre el teatre sí que és diferent i, fins i tot,

han batejat el seu local com la República de Gue-

rrilla “on altres companyies de teatre poden

demanar asil artístic o polítics”. Autodefinits

com a molt casolans i amb fama de ser molt seus,

encara els podem veure a la televisió, a la ràdio i

al teatre.

Arriba l’estiu i L’Hiperbòlic també se’n va de

vacances. Ara és el moment de mirar enrera i

recordar tots els personatges que durant aquest

curs han passat per la nostra revista.

Nausicaa Bonnín, actriuL’actriu catalana interpreta la Sandra a El cor de la

ciutat, una noia amb problemes que sotmet a bull-

ying a una de les seves companyes de classe. En

ple debat social sobre l’assetjament escolar, la

Nausicaa ha estudiat el problema i creu que “per

a l’agressor és com una malaltia perquè no

deixa de ser un problema psicològic”. Aquest

estiu la podrem veure al Grec amb l’obra de teatre

que porta el seu nom Nausica, de Joan Maragall.

Marxem de

vacances!

L’HIPERBÒLICELS CONVIDATS 9

Marc Coma,pilot de motosEl flamant campió del Rally Lisboa-Dakar en

motos 2006 també ha passat per L’Hiperbòlic. El

pilot d’Avià ens va explicar alguna anècdota de la

seva experiència pel desert: “Als poblats la gent

t’indica cap on has d’anar i sempre és justa-

ment en sentit contrari!”. Segons ens va explicar

el Marc, té fama de ser molt exigent i la seva assig-

natura pendent és aprendre a parlar el francès.

Toni Soler, Queco Novell iManel Lucas, periodistesL’equip de Minoria Absoluta i de Polònia porten la

sàtira política cada setmana a totes les llars de

Catalunya. “Alguna vegada penses què passarà

per haver dit alguna cosa, però després t’ado-

nes que no passa res i arribes a la conclusió

que o no ens escolta ningú o la gent està més

curada d’espants del que sembla!”. Els tres

periodistes ens van explicar la seva experiència a

la ràdio, a la televisió i algun que altre secret.

Rafael Amargo, ballarí iactor“De la sardana jo te’n faig un escàndol de

coreografia”. Així de contundent es va mostrar

Rafael Amargo quan el vam entrevistar. L’actor i

ballarí és una de les figures més importants de la

dansa, amb el seu “teatre físic”, original i ple

d’energia. Fa unes setmanes també va debutar al

cinema amb la pel·lícula Tirant lo Blanc i, tot i

que no és tan intens com pujar dalt d’un escena-

ri, el ballarí no descarta continuar la seva carrera

cinematogràfica.

David Verdaguer, actor ipresentador de l’APM?Aquest gironí no té vergonya, tot i que ell ho

desmenteix: “Sí, sí que tinc vergonya, sóc bas-

tant vergonyós i bastant tallat al princi”. El

David és un dels reporters més simpàtics de la

televisió, tot i que algun cop s’ha trobat amb

alguna sorpresa: “Li vaig demanar a un home

si li podia fer una pregunta perquè sempre ho

fem abans de gravar. No sé què li va passar,

va fotre un cop al micro i el va tirar a terra.

Em va començar a insultar molt”. El David Ver-

daguer confessa que encara li queda una assig-

natura pendent: madurar!

L’HIPERBÒLIC

CONSUM10

Si necessiteu els serveis de d’assessorament,

mediació o assistència, podeu contactar amb

el Centre Europeu del Consumidor trucant al

telèfon 93 556 60 44 o enviant la vostra con-

sulta/reclamació a:

Agència Catalana delConsumCentre Europeu del Consumidor

Gran Via de Carles III, 105 B

08028 Barcelona

cec@consumcat.net

Fax: 93 411 06 78

El consumA qui ens podem adreçar si tenim unproblema amb un producte que hemcomprat en un altre país de la UnióEuropea? Amb l’arribada de l’estiu i l’i-nici de les vacances poden sorgir pre-guntes com aquesta. La Xarxa deCentres Europeus del Consumidor ensajuda amb aquest tipus de problemes.

Actualment, 23 països europeus compten amb

Centres Europeus del Consumidor adreçats a aju-

dar els consumidors en aquells problemes relacio-

nats amb les activitats de consum a Europa.

Aquesa xarxa de centres també vol donar confian-

ça a l’hora de comprar en un altre país de la

mateixa manera que ho podem fer aquí, a casa

nostra. A Barcelona, l’Agència Catalana del Con-

sum compta amb un d’aquests centres per ajudar-

nos en tot allò que faci referència a la nostra

activitat com a consumidors a Europa.

L’Oficina del Centre Europeu del Consumidor aBarcelona A l’Agència Catalana del Consum hi ha la seu de

Barcelona del Centre Europeu del Consumidor,

que col·labora amb la xarxa ECC-Net. Aquesta té la

finalitat de contribuir a la millor difusió de les polí-

tiques comunitàries en matèria de consum. Més

concretament, l’oficina del CEC de Barcelona de-

senvolupa tres funcions principals:

Assessora el consumidor per tal que pugui apro-

fitar millor les possibilitats del mercat interior euro-

peu. Aquesta activitat inclou la informació sobre la

legislació aplicable en un cas concret, tant en

l’àmbit nacional com europeu, i la realització d’es-

tudis comparatius de preus de diversos productes,

informes sobre serveis i pràctiques comercials pel

que fa als diferents estats membres.

Intervenir com a mediadora en les reclamacions

transfrontereres en dues direccions: quan es

tracta d’un consumidor nacional que vol reclamar

contra un establiment o empresa situat en un altre

estat de la UE o quan es tracta d’un consumidor

d’un altre estat que vol reclamar davant d’un esta-

bliment del nostre estat.

Divulgació de la política comunitària en matèria

de consum a través de les nostres publicacions.

El CEC de Barcelona coopera i es coordina amb

altres xarxes europees com la Xarxa Fin-net

(Financial Network) per al tractament de les con-

sultes i reclamacions tranfrontereres en matèria de

serveis financers.

durant l’estiu

12L’HIPERBÒLIC

TEMA DEL MES

Des de fa un temps, pobles i ciutatshan vist aparèixer uns nous locals on elleitmotiv és: tot molt més econòmic.Estem parlant dels outlets, botigues deprimeres marques on es poden trobarsaldos i productes de temporades ante-riors a millor preu. Hem passejat perBarcelona a veure què trobàvem…

Poc a poc ha anat apareixent una altra manera

de comprar, aquella en què sempre s’està sem-

pre de rebaixes. Això que s’ha batejat com a

“outlet”, prové de l’anomenat “outlet mall” nord-

americà, botiga adossada als grans tallers que

venia directament de fàbrica aquells productes

que els quedaven en estoc o que tenien algun

tipus de tara. A Europa van aparèixer pels volts

de l’any 2000 quan la companyia McArthurGlen

va obrir els primers outlets a Portugal i Itàlia. Una

característica que cada vegada van perdent més

els outlets és el fet d’estar allunyats de les ciu-

tats. Actualment, es traslladen als centres de les

ciutats per treure més rendibilitat al concepte de

vendre que ara s’està posant tant de moda i que

tanta acceptació està tenint.

El primer outlet pròpiament dit i conegut que vam

poder trobar a Catalunya va ser la Roca Village, on

encara ara podem trobar primeres marques de

roba, calçat, roba esportiva, etc. Ofereixen els seus

productes a un preu molt més assequible que a

les botigues “normals”. Però si donem un volt per

Barcelona, també podem anar descobrint que

molts outlets s’han establert a la ciutat. Us en fem

una petita llista!

Outlets de robaEl nostre treball d’investigació ens ha portat a

conèixer molts outlets, alguns més amagats que

altres, de la ciutat. La firma Mango compta amb

dues botigues d’aquest estil, una per a vestits de

festa (Av. Pau Casals, 12) i una altra de roba més

informal (C. Girona, 37). Per la seva banda, Desi-

gual té el seu propi outlet al carrer Diputació, bas-

tant a prop de la firma catalana, i Zara té també el

Zara Outlet, a la plaça Universitat, cantonada amb

el carrer Pelai. D’altra banda, existeixen outlets

que engloben diferents marques com per exemple

Tot Stocks, al carrer Conde de Salvatierra, 2. Hi

podreu trobar firmes de moda a meitat de preu i

amb el 60% de descompte, i marques de prestigi

com Versace, Massimo Dutti, etc. A Stocks, Outlet

del Born, al carrer Esparteria, també hi podreu tro-

bar peces de primeres marques a bon preu.

Dins la secció de roba, també trobem outlets dedi-

cats al sector més esportiu. D’aquesta manera

podem trobar l’Inter Sport Outlet agafant la carre-

tera direcció Baricentro i sortint per la primera sor-

tida direcció Barberà del Vallès, es troba en un

polígon industrial.

Bosses i moneders Els outlets no engloben només les botigues de

roba. En trobem de molts altres estils, com per

exemple, els complements. La coneguda marca

Mandarina té a la Rambla de Catalunya el seu

propi outlet i Tous també té el seu a prop de l’Ho-

tel Arts de Barcelona.

Una nova manera de comprar:

els outletsAnna Salarich, anna@edicat.net

Els outlets t’ofereixen comprar derebaixes tot l’any

13

Coses per al pisLes portes del cel s’obren quan ens diuen que

també hi ha outlets per a les coses de la llar. A

més d’Ikea tindrem altres possibilitats per

moblar els nostres petits móns. A

Zabriskiestudio trobarem restes

de col·leccions de botigues

Natura i complements per a la

casa. El trobareu al carrer

Mallorca, 198. Molt a prop

també tenim l’Stock House,

al carrer Balmes, 67.

En tens de roba, decomplements, de com-plements per a la llar…

L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES

14L’HIPERBÒLIC

ANY COROMINES

`

El reconeixement i l’Onomasticon

Havia començat la recopilació de dades el

1925, amb vint anys tot just fets. Des

d’aleshores els estudis toponímics que con-

fluiran en l’Onomasticon són una constant en

la carrera de Coromines. Durant la República

ja va participar amb Pompeu Fabra en un

estudi per fixar els noms dels pobles. Des

que la Fundació Guggenheim li atorga una

beca, l’any 1957, amb aquesta finalitat, no

pararà de fer enquestes i recollir material per

tots els Països Catalans.

Al setembre de l’any 1976, per celebrar el

50è aniversari de l’ascensió en solitari al

Montardo (2.833 m), puja una altra vegada

acompanyat d’un guia. Té 71 anys. Amb

aquesta fita s’acomiada d’una de les seves

activitats més estimades: l’excursionisme.

Joan Coromines mor el 2 de gener de 1997 a

Pineda de Mar, a l’edat de noranta-un anys. La

capella ardent s’instal·la, amb tots els honors

civils, al Saló de Sant Jordi de la Generalitat de

Catalunya. Els funerals es van celebrar, dos

dies després, a la basílica de Santa Maria del

Mar de Barcelona, en una cerimònia en què

van assistir les primeres autoritats polítiques

del país.

Instal·lat definitivament al seu estudi de Pineda

de Mar li arriba l’hora dels reconeixements.

En destaquem alguns. El 1978 és investit a

París doctor honoris causa per la Universitat de

la Sorbona en un acte de gran solemnitat que

representa “el reconeixement mundial inqües-

tionable de la seva obra”. El 1980 el president

Tarradellas li lliura la Medalla d’Or de la Gener-

alitat de Catalunya. El 3 de juny de 1981 rep el

premi d’Honor Jaume I. El 1982 la Generalitat

li concedeix el Premi de Literatura Catalana pel

segon volum del Diccionari etimològic. Aquest

mateix any, el rei Juan Carlos I també li atorga

la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el

Sabio, que posteriorment Joan Coromines

retorna. El 1984 rep el Premi d’Honor de les

Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural.

L’any 1989 se li concedeix el Premio Nacional

de las Letras Españolas. Joan Coromines escriu

una carta al ministre de Cultura, Jorge Sem-

prún, on expressa: “...No puc deixar de dir-li

que la satisfacció que aquesta distinció dóna

ve acompanyada d’una profunda recansa.

L’única Nació, i l’única llengua les quals reto

incondicional homenatge, són la nació i la llen-

gua catalanes...”

Concurs Joan Coromines!!!!Nova, i darrera, pregunta del concurs:

Què té a veure el Port del Comte amb l’Alguer?Ho esbrinareu, sens dubte, consultant l’Onomasticon!!Recordeu que cada resposta correcta us acosta una mica més al viatge per a dues persones a l’Alguer. Podeu fer-nos-les arribar fins el 7 de juliol, dia en què apareixerà en la nostra pàgina web el guanyador/a del viatge a l’Alguer.Bona sort!, i bon estiu!

Feu-nos arribar les vostres respostes al web: www.deria.net.

Sobre la pregunta anterior que us fèiem: efectivament, l’adjectiu “boig” és un germanisme.

Taula de treball de Joan Coromines presidida per l’antiga màquina d’escriure Underwood.

Pineda de Mar, 10 de gener de 1997.

De Pineda al món

Visita del president de la

Generalitat, Jordi Pujol,

amb Joan Ferrer, Max

Cahner, Albert Manent i

Joan Coromines.

Pineda de Mar, 25 de

maig de 1992.

Visita del president de la

Generalitat, Jordi Pujol,

amb Joan Ferrer, Max

Cahner, Albert Manent i

Joan Coromines.

Pineda de Mar, 25 de

maig de 1992.

Més informació a l’adreça web

www.anycoromines.org

Publicat el primer volum del Diccionari eti-

mològic i complementari de la llengua cata-

lana, l’any 1980, Coromines inicia, en una

cursa contra rellotge, la redacció de l’Ono-

masticon Cataloniae, compendi etimològic

de tots els noms de persona i lloc emprats o

situats en qualsevol punt del domini lingüís-

tic català. El primer volum es presenta 9

anys més tard. La seva fortalesa física i

intel·lectual permetrà deixar enllestida tota

l’obra i veure’n publicats set dels vuit volums

de què consta.

Temps de festivalsL’HIPERBÒLIC

ALTAVEUL’HIPERBÒLIC

15

www.enderrock.com

El Senglar Rock i l’Acampada Jove, principals cites musicals de l’estiu

Senglar Rock29 i 30 de juny i 1 de juliol. Parc Municipal de

les Basses. Lleida (Segrià)

La primera parada dels festivals d’estiu. Les

28.000 persones que van assistir al festival el

darrer any, són una bona prova de l’èxit del Sen-

glar. L’edició del 2006 arriba amb el cartell més

internacional de totes les edicions, i preveu mig

centenar de propostes musicals, entre artistes

d’arreu dels Països Catalans, grups de l’estat

espanyol i figures mundials.

El cap de cartell d’enguany són els californians

Bad Religion, una banda capdavantera de la

història del punk-rock contemporani. Pel que fa

a nivell estatal, destaca el duet Pereza, que

arribaran al Senglar després d’una aturada de

deu dies, “en plena forma i amb moltes ganes”,

afirma el cantant i guitarrista Rubén. Però si

sens dubte hi ha una formació referent al Sen-

glar, aquests són els Lax’n’Busto: han participat

en totes les edicions del festival. “El senglar és

un alicient: hi trobem records, bons grups, vivèn-

cies...”, comenta el bateria Jimmy Piñol. Lagwag-

on, Violadores del Verso, NoWayOut, Whiskyn’s,

Cris Juanico, Berri Txarrak, Marc Parrot, La

Troba Kung-Fú, Roger Mas i Skalariak són

només alguns dels noms dels grups i intèrprets

programats que es podran escoltar en aquesta

novena edició.

Acampada JoveDel 13 al 14 de juliol. Sant Celoni

(Vallès Oriental)

Enguany l’Acampada Jove organitzada per les

Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya

(JERC), arriba a la seva onzena edició. L’any

passat 36.000 persones van passar pel festi-

val, que ha esdevingut un punt de referència

indispensable per als joves catalans. Un any

més l’organització amplia els serveis perquè el

creixent nombre d’assistents tingui tot el que

necessita per gaudir de la festa. Festa, xer-

rades, exposicions fotogràfiques, un acte polític

central, concerts... El cartell musical de l’Acam-

pada Jove es manté amb un alt nivell. Hi ha

grups que repeteixen l’experiència i s’amplia

amb bandes de tots els estils, tant procedents

dels Països Catalans com de l’àmbit estatal i

internacional. Destaca el rock sinistre dels Pa-

radise Lost, que compartirean escenari amb

els alemanys Dr. Ring-Ding, Skalariak, Lax’n’-

Busto, Gossos, la Companyia Elèctrica Dhar-

ma, Betagarri, La Gossa Sorda, Mesclat o

Whiskyn’s, entre molts d’altres.

POP ARB7 i 8 de juliol. Arbúcies (Selva)

Arbúcies repeteix amb el Pop Arb, i a poc a poc es va con-vertint en un punt de referència pel pop independent delsPaïsos Catalans. Entre les formacions que hi partici-paran, destaca el luxe de Le Petit Ramon, Albert Pla, elduet The Pinker Tones, Conxita, Guillamino & Pedrals,els cantautors Mazoni i Roger Mas, o el trio FactoDelafé y las Flores Azules, entre d’altres.

CULTURAVIVADel 23 al 25 de juny. Granollers (VallèsOriental)

Granollers és la ciutat encarregada d’adoptar la 6a edi-

ció d’aquest festival itinerant. Enguany deixa de ser una

sola jornada festiva i es converteix en tot un cap de set-

mana ple d’actes. Les actuacions musicals hi tenen una

gran importància, amb La Carrau, Pep Sala, Mesclat, els

Antònia Font o la Companyia Elèctrica Dharma. Les

afruitades Macedònia presentaran nou disc, Sakam te

(DiscMedi, 2006) un concert de tarda.

REBROTDel 6 al 9 de juliol. Berga (Berguedà)

Maulets presenta la sisena edició de l’Aplec del Jovent

dels Països Catalans amb dos lemes clars: ‘Revolta’t’ i

‘Berga és barreja’. Un any més el Rebrot ofereix un ampli

cartell d’activitats, que combinen debats, tallers, xer-

rades, àpats populars i música. En el festival també hi

tocaran els guanyadors del concurs Esclat’06. Els afortu-

nats compartiran escenari amb Mesclat, Revolta 21 i

Burman Flash. Al Rebrot també hi acturan Rauxa,

Maroon Town, At-Versaris + La Mêle del Gremi i

Insershow, entre d’altres.

L’HIPERBÒLICMÓN VIU16

Un bosc primari és una gran extensiód’ecosistemes forestals que no hanestat transformats o alterats per l’acti-vitat humana industrial. És de vitalimportància la seva conservació per-què és on resideixen dues terceresparts de la biodiversitat terrestre imoltes cultures i pobles indígenes.Malauradament la situació és crítica,desapareixen a velocitats alarmants.

Els boscos primaris cobreixen només el 7% de la

superfície terrestre, allí habiten la meitat de les

espècies de plantes i animals terrestres del món

–moltes encara per descobrir–, inclosos goril·les,

ximpanzés i orangutans. Comparteixen hàbitat

amb tribus que tenen una llengua, coneixements

i cultura pròpies. Si desapareixen els arbres,

desapareix molt més que fusta.

De 1960 a 1995 han estat talats més de 5 mi-

lions de km2, és a dir, l’equivalent a deu Espanyes.

El resultat és 66 països sense boscos primaris i

11 que estan a punt de perdre’ls. Actualment les

concentracions de bosc més importants es troben

en tres grans àrees: els boscos boreals del

Canadà i Alaska, els boscos boreals de Rússia i

els boscos tropicals de l’Amazònia. Europa, en

canvi, en conserva un 0,3% a Suècia i Finlàndia.

El 80% dels boscos primaris han estat destruïts o

alterats, i el 20% que resta està amenaçat per

explotacions petrolíferes, mineria, embassaments,

explotació forestal i, sobretot, la tala il·legal, que

és un problema ecològic, social i econòmic. D’una

banda, perjudica la gestió dels recursos naturals

dels governs i, de l’altra, actua com a desincentiu

per a països, propietaris o empreses forestals que

han decidit invertir en gestió sostenible.

El mercat afavoreix la fusta barata, i evitar els sis-

temes de control no resulta gaire difícil, sobretot

en països amb poca capacitat de gestió. La fusta

extreta il·legalment també arriba a Espanya,

sense anar més lluny, el 2001 un 10% de la

importació era d’aquest tipus segons un estudi de

Greenpeace, fet que es pot considerar “un roba-

tori” de 263 milions d’euros a països exportadors.

Xina és la gran importadora de productes fores-

tals, un de cada tres arbres tallats al planeta es

destina a satisfer la demanda de la indústria xine-

sa. La desaparició de boscos fa insostenible l’ac-

tual ritme de creixement i fa irrealitzables les

aspiracions del país d’assolir els nivells de con-

sum occidentals.

Per tal d’exercir un mínim control, existeix el FSC,

que és una certificació forestal voluntària que

garanteix que es gestionen els boscos segons uns

estàndards solidaris amb el medi. El directori de

les empreses espanyoles amb el segell FSC es

poden trobar a www.fsc-spain.org.

Electricitat total

Nombre de vegades que seria possible satisfer

la demanda elèctrica d’Espanya l’any 2050:

Energia: Vegades:

Solar termoelèctrica 35,35

Eòlica terrestre 8,16

Solar fotovoltaica amb seguiment 4,94

Xemeneia solar 2,99

Fotovoltaica en edificis 2,03

Eòlica marina 1,19

Onades 1,06

Biomassa residual i biogàs 0,18

Hidroelèctrica 0,11

Energia Total

Nombre de vegades que seria possible satisfer

la demanda energètica d’Espanya l’any 2050:

Energia: Vegades:

Solar 8,32

Eòlica 1,72

Onades 0,19

Biomassa 0,09

Hidràulica 0,03

és possibleL’energia renovable

L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA18

Nou conseller per un nou departament que

fusiona els anteriors d’Educació i d’Universitats i

Recerca, però sense la part de Societat de la Infor-

mació (que s’incorpora al Departament de

Presidència). Joan Manuel del Pozo va néixer a La

Roda d’Andalusia (Sevilla) ara fa 57 anys. Doctor

en filosofia, catedràtic i professor de la Universitat

de Girona, la seva especialitat acadèmica és la

filosofia antiga i és expert en Ciceró, sobre el qual

va escriure la tesi i n’és traductor al català. En la

seva faceta política, quan la dictadura queia va

pensar que havia de treballar per la democràcia

del país des de l’entorn polític del socialisme. Ha

estat diputat al Congrés (1982-1996), i tinent

d’alcalde de Girona, des del 85 fins ara, on ha

estat responsable, entre d’altres, de la regidoria

d’educació.

És complicat simultanejar l’educació i la

política?

No és fàcil, però és apassionant. Precisament la

filosofia antiga tenia molt clar que un ciutadà

no és complert sense la seva participació en la

vida pública. Això m’ha comportat horaris car-

regats i complicacions d’anar amunt i avall,

però també la satisfacció que dóna la vida

mixta, teorètica i política.

Parlem, doncs, de política. En aquest context

polític, quins són els objectius que es planteja?

És important subratllar-ho: “en aquest context”. El

context sempre ajuda a comprendre el text i a ve-

gades, fins i tot, un context és tan potent que gaire

bé anul·la el text. Sense incórrer en aquest cas, és

evident que tenim un doble context que ens condi-

ciona. Un és el referèndum de l’estatut, l’altre les

eleccions al Parlament de Catalunya. Assumeixo,

doncs, les meves responsabilitats en aquesta

situació i amb la fusió de dues conselleries, cosa

que implica una complexitat tecnicoadministrati-

va. Per començar he de fer que cap dels dos

departaments se senti disminuït per aquest fet.

Per dir-ho així, que els dos meus fills se sentin

igualment estimats. Cal que aquest procés s’acabi

de fer bé i insistir en què al final el que compta no

és tant quina unitat administrativa decideix les

polítiques sinó el contingut d’aquestes polítiques.

En aquest sentit, què és el més immediat?

Pel que fa a l’educació no universitària, que el curs

que ve comenci amb tota normalitat, com si no hi

hagués hagut aquest canvi polític i com si no hi

hagués hagut la implantació de la sisena hora.

Dos factors que poden aixecar inquietuds, davant

de les quals el que dic és que, des de la prudèn-

cia, no hi haurà cap invent nou sinó que s’aprofi-

tarà tot allò que de bo s’estava fent, recalcant

també l’alt nivell d’eficàcia que està demostrant

en aquest tema l’administració. Qualsevol altra ini-

ciativa d’una certa volada política, en el context

comentat, resultarà difícil de prendre. En tot cas,

les línies polítiques mestres estan molt ben

traçades en l’acord polític del Tinell que penso que

s’ha seguit molt bé. El tren és el mateix, les vies

són les mateixes, les estacions també, només ha

canviat la màquina.

“Amb la LOU farem com en les inter-vencions quirúrgiquesno agressives”I en l’àmbit universitari?

En aquest àmbit hi ha dos objectius molt impor-

tants. La intensificació dels treballs que s’estan

fent per l’adaptació de les universitats a l’espai

europeu d’educació superior, i una bona nego-

ciació de la Llei Orgànica d’Universitats (LOU).

Aquesta és una llei que no pretén tocar l’estruc-

tura que fins ara s’ha establert, però amb la que

es vol reconduir aspectes que amb la legislació

del Partit Popular van alterar la normalitat univer-

sitària, com poden ser la selecció de professors, o

l’elecció de rectors. No es tracta tant de substituir

una llei sencera com retocar alguns aspectes, com

en aquestes noves intervencions quirúrgiques no

agressives.

De manera menys immediata, es continuen

mantenint les mateixes prioritats que abans del

relleu polític? Per exemple, es continuarà tre-

ballant en la direcció d’una llei catalana d’edu-

cació?

He estat coautor del Pacte per l’educació, un dels

cinc coordinadors. Per tant, no només m’identifico

políticament amb el pacte perquè és fill dels

acords del Tinell, sinó fins i tot des del punt de

vista de la coautoria. El pacte tenia l’ambició de

ser el preàmbul de la llei catalana d’educació, crec

que ho ha de continuar sent. Per a mi, el pacte ha

d’inspirar qualsevol esborrany de treball que

comencem a fer en direcció a la llei. Ara bé, seria

ignorar el context, afirmar que podem tramitar-la

urgentment en aquesta legislatura.

“Em sento coautor del Pacte perl’educació”Igualment, pel que fa als objectius no immedi-

ats, però en l’àmbit universitari, el darrer con-

seller d’universitats havia parlat de fer un

congrés interuniversitari per tal de trencar,

definitivament, amb les reticències que entre

els universitaris provoca la reforma de Bolonya.

També es manté aquest objectiu?

No amb la mateixa perspectiva. Efectivament, jun-

tament amb els rectors, hem detectat la necessi-

tat que els estudiants valorin i coneguin aquest

procés de reforma i que s’impliquin activament en

el procés. Ells en són els protagonistes i cal que ho

sàpiguen. La mobilitat, que els estudiants passin

Joan Manuel del Pozo, Conseller d’Educació i Universitats

El tren, les vies i les estacions són les mateixes. Només ha canviat la màquina”

”Jaume López

L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA 19

semestres sencers en altres països, molt més del

que es fa fins ara, és un tema essencial. Per acon-

seguir això, si cal fer un congrés el farem, però

abans cal estudiar la fórmula per aconseguir

aquest objectiu àmpliament compartit.

Quan feia referència als “dos fills que s’estima

per igual” seguint la metàfora es podria dir que

un ha estat amputat, en quedar-se sense l’àm-

bit de la societat de la informació...

Que societat de la informació surti de l’espai

administratiu de la recerca pot ser vist per algú

com un inconvenient, però en realitat no és una

vinculació necessària. Des de la recerca tot el

que es podia fer en aquest àmbit es pot contin-

uar fent. En canvi, sí és cert que no es pot con-

cebre la universitat sense la recerca. D’altra

manera potser seria redundant parlar d’educació

i universitats (educació superior). Avui no és

comprensible la universitat sense aquest compo-

nent de potenciació del coneixement propi que

constitueix la recerca.

Justament, en el tema recerca, fa poc es va

inaugurar el Parc Biomèdic de Barcelona. La

direcció en aquest àmbit és potenciar aquestes

grans infrastructures?

Cal caminar amb les dues cames, potenciació de

grans centres de recerca i, alhora, s’ha de conti-

nuar caminant amb la cama de la recerca bàsica

en temes menys espectaculars i en temes no

necessàriament aplicables a la producció industri-

al. Aquesta és, precisament, una peculiaritat d’Eu-

ropa, el foment de la cultura humanista, i des de

Brussel·les, cada vegada més, s’està subratllant

aquest aspecte.

L’HIPERBÒLIC

SEXEL’HIPERBÒLIC

20

A punt d’acabar la primavera i amb ella les floretes, el

pol·len i les al·lèrgies, hem fet un estudi sobre la des-

composició de les hormones sexuals!

Hem fet una gran investigació de camp i ens reafirmam

que aquesta estació fa que floreixin els nostres instints

animals més ocults i, com no, els posam en pràctica.

La mostra, la formaven 4 noies. No fou un consens,

sinó, que de de sobte, 3 dies després de començar

l’estació primaveral, ens reunírem a una cafeteria, i

quina va ser la nostra sorpresa en observar que totes

teníem una brillantor capil·lar (produïda per la segrega-

ció de fluxos sexuals) que era digna de comentar.

Qualsevol discoteca, bar o pub pot ser l’escenari de les

següents experiències. Ens dividim en 2 grups: dues

anàrem a cercar la presa de la caça a pobles de la Part

Forana mallorquina i les altres dues anàrem a investi-

gar per discoteques properes a la ciutat, perquè depe-

nent del lloc els mascles es comporten de distinta

forma, però no importa, l’objectiu és el mateix: compro-

var com ens afecta la primavera.

El comportament dels joves, depenent de l’hàbitat on

desenvolupin les seves activitats, és distint.

Definim alguns d’aquests especímens nocturns (que

se’ns acostaren sense saber que formaven part d’una

estratègia!) i les seves maneres de lligar.

El Neoimpressionista.Bohemi de poble, amb grans qualitats socials

(sexuals), que et lliga amb les seves arts plàstiques...

En el llit és pacient, no importa que la noia estigui a

punt d’entrar en una letargia fins a altes hores del mig-

dia, ell sap despertar-la a poc a poc, com si es tractàs

d’un ram de roselles. La mira, la toca suaument, l’ensu-

ma, li fa moixaines i... finalment, la rega! Tot un espec-

tacle de la natura, sí senyor, de sobte, la floreta

comença a obrir-se lentament, despertant del somni,

gaudint de cada pètal del seu cos... La princesa des-

pertà.

ACLARIMENT: amb aquest estudi

tan selecte no hi comptàvem, perquè,

de sobte, aparegué un dels nostres como-

dins de la cridada:

El Suau insistent.Pertot arreu hi ha oportunitas, i aquesta espècie con-

creta ho sap. Va a les festes nocturnes i s’intenta man-

tenir en un discret segon pla, sap que, desvinculant-se

unes passes dels seus amics, és més fàcil veure venir

les coses... L’al·lota, evidentment, l’havia vist, reconei-

xia a la perfecció aquesta estratègia, i li feia gràcia per-

què va pensar: “i si puc ser jo, per què ha de ser una

altra!?” En menys temps del que ella calcula, l’home-

natjat s’acosta suaument. Bé, pensa ella, fa coses....

La insistència és la seva millor qualitat. A més, ho fa

bé, algú n’hi va ensenyar (quina sort...). Al moment

l’al·lota s’insinua, i ja està tot arreglat. Si tu vols i

jo vull, on és el problema? Molt fàcil i produc-

tiu. En el llit és eficient (cosa que sor-

prèn), és tranquil, fàcil de

complaure (important)... sense pres-

ses, perfecte!, a no ser que sigui a una

mateixa a qui li vénen (presses, s’entén).

El Rei de la Festa.Aquesta quarta mostra és un espècimen distint, indis-

cutiblement, és el rei de la nit, sap perfectament amb

quin tipus de persones s’ha de relacionar depenent del

moment: uns dies, Barbies joves; altres dies, Nancies;

res, que ho controla. Et ve i té molt clar que tu ets el

seu objectiu...! El que ell no sap, però, és que ell

també és el teu (jugam novament amb avantatge l’e-

quip de les al·lotes). Ella es dignifica, així és més diver-

tit.Arriba el moment d’entrar a l’alcova i ella té molt

clar que dormirà perquè controla la situació més que

ell, faran les feines ràpid i seran de profit, i dormiré,

pensa ella. Tot ocorre segons l’acordat, fins que passa

una cosa amb la qual ella no comptava. Només dormi-

rà quan ell vulgui!Si tota la nostra investigació noctur-

na no ha estat profitosa, no patiu,

esperem a posar en pràctica la

caravana de l’amor

. CONSELL: el sol els omple d’energies

que hem de dosificar per gastar en el

moment adequat!

Ah! i gràcies als 4 joves que es van oferir

de forma totalment desinteressada (i en la

ignorància) per al nostre 1r experiment primavera-

estiu 2006.

Espècies endèmiques de primavera:

Per Atòmics GirlsEl Pacient impacient.Sap que no pot davallar la guàrdia, pot ser perillós.

L’al·lota pot desaparèixer en qualsevol

moment, s’ho ha de currar i ho

sap; el millor de tot és que et tracta

molt bé, tot és perfecte, et fa riure,

ballar, beure... No pot perdre aquesta opor-

tunitat, pensa, he d’entrar a la roda de la vida

d’aquesta al·lota! Ella ho nota i ho consent,

total, és una roda! En posició horitzontal és

dolç, agradable (té bones cames). La impacièn-

cia li arriba uns dies més tard quan no té notí-

cies de la fèmina! Abstenir-se d’aquest tipus d’homes

aquelles que no vulguin nòvio.

experiments humans

L’HIPERBÒLICCALAIX DE SASTRE 21

Columna

Acudit

Passatemps

Solucions

Man

el F

ontd

evila

film

programa

El Mundial de Futbol

Tant afany que va posar el nou canal La Sexta

per aconseguir els drets del Mundial d’Alema-

nya i al final els haurà de compartir. La presen-

tació del nou canal va ser esperençador, però

està tenint molts problemes a l’hora d’arribar a

tot el territori i, a més, quan hi arriba, fa caure

altres canals locals o autonòmics (com TV3 a

Castelló) que s’han de reubicar de freqüència. A

veure com acabarà tot plegat…

L’historiador, Elisabeth Kostova

Una noia troba entre les prestatgeries del seu

pare un estrany llibre antic i unes cartes gro-

guenques. Inevitablement es veu immersa en

un món totalment impensable, un laberitat on

els secrets sobre el passat del seu pare i el

misteriós destí de la seva mare queden con-

nectats amb un inconcebible maligne que s’a-

maga a les profunditats de la història.

StayDir. Marc Foster

Intèrprets: Ewan McGregor, Naomi Watts,…

Després de rodar l’aclamada Finding Neverland,

el director Marc Foster presenta Stay, un thriller

on la realitat i la imaginació es fusionen d’una

manera que serà difícil distingir una i l’altra. Amb

un estil semblant al de David Lynch, Foster expli-

ca la història d’un compromès psiquiatra de

Nova York que intenta ajudar a un jove amb inten-

cions de suicidar-se abans de fer els 21 anys.

HORITZONTALS: 1. Tenebrós com l’índex d’acciden-talitat. També l’inclou, car fa companyia / 2. Igual almedi en recessió. Brancatge amb ramificació / 3.Dòlar excarcerat. Tan ingenu que entre Còrsega i Sar-denya queda estret. Nou buida / 4. Mot en versióreduïda. Només s’omple la panxa el dia de les elec-cions / 5. Dol pel caragirat. Prendre’n una va bé perdeixar de ser indecís / 6. Pinyol en condicions defer-te fora. Passeja com el nan de l’Anna / 7. Princi-pis de declaració. Ofidi de la colla dels elàpids. Delsúltims els primers / 8. En Clayderman li va dedicaruna serenata. Munta la paradeta al càmping / 9. Devegades és el rival i de vegades tot l’oposat. El perdsa mesura que corres / 10. La flor que es declina alcontrari. Solen dur passamuntanyes tant si plou comsi fa sol / 11. Poca pela. Tren per l’avinguda del’Hospitalet. Poca tela / 12. El senyor dels anyellsarrossegant-se. Carn de bestiar de llana (amb gustde bíter) / 13. Base de la dieta del pirata. Consumi-dores?: no, si són servidores...

VERTICALS: 1. Fibra extreta del sisal. Despullar lafusta, si no es tracta de castrar / 2. I+D sense mésni més. Els cosins amargats de la poma. Aquest jael tens / 3. Aparença exculpatòria de la nòviamassa jove. Primera matèria que el nadó expulsa decap per avall / 4. I aquest igual, encara que siguiaromàtic. Fa feina al bosc des del matí fins al final/ 5. Servei ni públic ni privat. És al nòdul com alpòpul el popular. Nucli de la perluda / 6. De lesvenedores del mercat la més fartanera. Mals airespels transports de cabina / 7. Voladís reservat aorenetes. Dividida entre la de dòmino i la de cartes/ 8. Lletra per cloure el tema. Primera del nom.Omple la cala de xafogor / 9. Denunciada perquèsegui. Accepto visitesa a la porta de la rebotiga /10. Atreguin. Va trobar la causa del propi sacrifici /11. Limiten el mareig. El multiplicador més preuatpel jugador de scrabble. Cafè dels poc cafeters /12. Va molt bé per les ferides i per les realitatsamargues. Ocell col·locat per prendre mesuresextremes.

Pau Vidal

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Col·leccionistesM’imagino que ja ho devien tenir tot preparat

quan l’escàndol va sortir a primera plana dels

diaris i ara ja no es podia aturar. Potser van pen-

sar que seguir amb la normalitat de cada edició,

era la millor fórmula per tranquil·litzar el perso-

nal però la veritat és que no puc deixar de som-

riure quan veig que del 8 a l’11 de juny té lloc

Filabarna 2006 la mostra filatèlica que orga-

nitzen any rere any l’Associació Nacional d’Em-

presaris de la Filatèlia i Numismàtica amb

l’honrós patrocini de Correus. Normalment acos-

tumen a esperar unes 45.000 persones, tirant

llarg, però m’imagino que els organitzadors no

tenen en compte que l’espai que ofereix la Casa

Batlló, pot ser insuficient per acollir un mínim de

350.000 visitants que segons constava a les

pàgines de successos, invertien els seus estalvis

en segells.

Deixem els pobres col·leccionistes de segells i

anem als col·leccionistes d’entrades. Vaig una

mica tard per escriure i és que encara porto

ressaca de París. Sí, sí, de París. Vaig veure el

partit en un bar del carrer París de Barcelona

perquè, evidentment, la fortuna no em va acom-

panyar. Ho comentàvem amb un amic, con-

tribuent de tota la vida de la quota de soci, que

els responsables de l’Arsenal, amb la boca més

petita, tenen un sentit de club més real que el

Barça, perquè aquells afeccionats que han anat

seguint el seu equip en els partits preliminars,

tenen dret preferent a una entrada per la final

així com els socis que fa més anys que paguen.

Per a desgràcia de tots, aquest país de privilegis

encara funciona amb padrins, trampes i tram-

petes, manin uns o n’expulsin uns altres. El

mateix amic em deia que es podia haver dibuixat

una tira còmica amb una colla de gent que estan

fent cua al carrer i de sobte se’ls hi acosta un

immigrant per darrera per preguntar: “Cola para

papeles?” I li responen: “Cola per aconseguir

una entrada del Barça!”

Que tingueu un bon estiu!baret@edicat.net

El millor del mes

llibre

L’HIPERBÒLICCULTURA22

Agenda

x

Xx

estiu 2006Agenda

Exposició

Teatres de joguinaFins el 2 de juliolCentre Social de Caixa de CatalunyaFontana d’Or, Girona

Concert de jazz

Diana Krall16 de juliolJardins de Cap Roig, Calella de Palafru-gell

Teatre i dansa

Festival de PeraladaA partir del 22 de juliolAuditori Jardins del Castell, Peralada

Exposició

Clausura Modest Almirall30 de juliolQuiosc Gallery, Tremp

Cicle de cinema

Diarios de motocicleta14 de juliolCentre Cívic Tarraquet, Tremp

Exposició

Clausura Futbolins15 d’agostMuseu de Joguets i Autòmats, Verdú

Curs

Llenguatge de signes a la TerraDel 10 al 21 de juliolPunt d’Informació Juvenil, Gandesa

Concurs

XXIV Premi de narrativaRibera d’Ebre23 d’agostSala del Cinema, Vinebre

Música

Jornades Musicals a UlldeconaFins el 16 de juliolEsglèsia de la Pietat, Ulldecona

23A MOSTRA DE TURISME

JUVENIL

Del 25 de maig al 28 de julioll

Si estàs pensant en sortir de via

tge aquest estiu

, ara tens al

carrer Sant Oleguer, 6, de Barcelona, un espai on infor-

mar-te. Pots c

onsultar guies de via

tge, plànols, dossie

rs

temàtics i revist

es especialitza

des.A més,

uns

experts t’asse

ssoraran per te

nir-ho tot b

en lligat.

També trobaràs xe

rrades i un taulell p

er posar-te

en contacte amb altre

s viatgers.

http://www.bcn.es/ciaj

MASTER CLASS DE PERCUS-

SIÓ: LUÍS CONTÉ

14 de juny

La Casa de la Música Popular de Mataró és u

n espai on

cada mes es presenten propostes musica

ls i audiovisu

als

interessants e

n diferents sentits.

El 14 de juny hi actu

-

arà el percussio

nista Lu

ís Conté, a la sa

la gran Clap,

guanyador d’un Grammy i c

ol·laborador de Madon-

na, Eric Clapton, Santana, etc. L

a resta de la pro-

gramació no té res a

envejar, consulta-la!

www.casadelamusica

.com

Avui o ahirAixò només vol dir el que vol dir, i només és una cosa: que els compositors, escriptors, pintors, arquitectes, escultors, poetes, músics... i demés, els d’ara, aquests, no arriben ni ala sola de la sabata dels d’ahir, dels d’abans d’ahir ni dels del segle passat, i fins els de dosi tres segles anteriors, i si m’apures, fins i tot diria que els de fa només cinquanta anys ja nopodien comparar-se amb els grans d’avui. Estem en retrocés creatiu? És tal aquest retrocésque ara ja acceptem i, fins i tot, trobem genial qualsevol creació que, posem pel cas, al seglepassat s’hauria desestimat, s’hauria calumniat, s’hauria menyspreat l’individu creador detal barbaritat? Per això, Welles va inventar la màquina del temps, per poder viatjar-hi al seuantull i així petar a l’època dels grans mecenes del seu art creatiu, fos quin fos? Encara diriamés, és cert que s’ha perdut el gust per les coses belles en detriment de les que avui, perfalta precisament de coses belles, anomenem o titllem de genials? Per a mi, totes aquestescreacions d’avui en dia, siguin quines siguin, són totalment banals, fora d’estètica i nomereixen ser creades. I en alguns casos més extrems, jo empresonaria l’autor perquè aixítingués temps de pensar en la bestiesa que acaba de crear. Hem d’acceptar, però, i en favord’aquests grans contemporanis a mi, que tot és cultura, tot en forma part, tant la músicapop o rock com la clàssica, tant una pintura de Miró com una de Caspar David Friedrich, tantun llibre de Paul Auster com un de Beckford, tant una escultura de Fidies com una qualsevoldel meu temps, i així amb totes les altres arts. No podem fer més que acceptar-ho i resig-nar-nos-hi.

Ferran Genis

L’HIPERBÒLICEL RACÓ 23

Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,...a revista@edicat.net

Miratge rere miratge

em miro al mirall trencat

disfressant la meva imatge

de poeta fracassat.

Potser em faran una estàtua,

a mi o al container blau.

I elogiaran les paraules

reciclades per la fam.

Alexander Gordet

EXPOSICIÓ “VINIL.DISCS I

CARÀTULES D’ARTISTES”

Fins el 3 de se

tembre

El Museu d’Art C

ontemporani de Barcelona exposa prop

de 1.000 caràtules d

e discs disse

nyades p

er artistes d

e

la talla de Beuys,Dubuffet, Robert F

rank, Allen Gins-

berg, Roy Lich

tenstein, Andy Warhol i

Joan Miró. A

més, un sistema digita

l específicament disse

nyat

per a l’o

casió permetrà escoltar u

na àmplia

selecció dels à

lbums.

www.macba.es

EL DRAMA DELS M

ENORS

SOLDATS

20 de juny

La conferència a càrrec de Chema Caballero, m

issioner

xavierà dedicat a la tasca de rehabilitar nens soldat, es

farà a l’Auditori Narcís de Carreras de Girona. Actualment

uns 300.000 nens i nenes són separats de les famílies

per participar en els enfrontaments arm

ats i se’ls sot-

met a greus violacions dels drets hum

ans.

HI HAVIA UNA VEGADA

TXERNÒBIL

Fins el 8 d’octu

bre

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Ban-

caja presenten l’exposici

ó “Hi havia

una vegada Txernò-

bil”,sobre la pitjo

r catàstro

fe industrial de la histò

ria

de la humanitat. A través d

e fotos, víd

eos, uni-

formes, medalles, diplomes, mapes, dibuixos i

retalls de premsa, s’encara l’e

spectador a

ls

problemes del m

ón contemporani.

www.cccb.

org

te'ls publiquem!