l'hiperbòlic 87
DESCRIPTION
Revista per joves i universitarisTRANSCRIPT
87novembre
2010 L’HIPERBÒLIC
Tendèries
(pàg. 10)
Minimal21
Especial neu
(pàg. 11) Comença la temporada
Tema del mes (pàg. 16) Generació perduda
La Troba Kung-fúl'art de la rumba
LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS WWW.DERIA.CAT ASSOCIATS A
OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/87NOVEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________2
Xifra:33Tot el món va celebrar la major operació de salvament subterrani de la història amb el rescat dels 33 miners xilens, des-prés de gairebé 24 hores de treball. Els miners van sobreviure a 700 metres de profunditat durant 70 dies d'agonia.
Lloc: IndonèsiaAlmenys 100 persones van morir i 500 continuen desaparegudes després que un terratrèmol de 7,5 graus de magnitud en l'escala Richter colpegés dimarts 26 d'octubre el mar davant de l'illa de Suma-tra, a Indonèsia.
Avui en dia es parla molt de la falta de valors del jovent actual. S'acos-tuma a posar de manifest la feblesa de les seves creences, que alguns justifiquen per la crisi d'estructures tradicionals com l'Església, l'escola i la família, o per la influència de la televisió, entre altres factors. Tot plegat genera una imatge que sovint es veu encara més enfosquida per notícies terribles d'agressions i vexacions penjades a la xarxa. No obstant això, ningú no parla de la frustració dels joves amb estudis que no poden accedir ni al mercat laboral ni a un habitatge digne.
Per tal de matisar aquesta impressió, en aquest número parlem de l'anomenada «generació perduda», la d'aquells joves que, tot i estar molt preparats, semblen no tenir un lloc en aquesta societat. Aquesta edició, i per donar un contrapunt a tot això, compta també amb un convidat que ens acostarà a la rumba catalana: en Joan Garriga ens parlarà de La Troba Kung-Fú.
Amb el present número, la revista vol posar en el punt de mira la realitat d’una situació difícil i vol creure i apostar per una altra realitat en què els joves tinguin molt a dir. Només necessiten solucions i que se'ls escolti.
El lingüista Joan Solà ens va deixar als 70 anys. Nascut a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell), era catedràtic de Llengua i Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona i també vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El 2009 va rebre el Pre-mi d’Honor de les Lletres Catalanes en un acte al Palau de la Música en què va fer un discurs punyent en què alertava de la greu situació de la llengua. Com a gran defensor del català, va divulgar el seu coneixement tant a través de llibres com Estudis de sintaxi catalana (1972) o Gramàtica del català contemporani (2002) com, de forma més planera, mitjançant la premsa, com a articulista habitual al diari Avui. Des de L’Hiperbòlic volem retre aquest petit homentage a la seva memòria.
Generació perduda? Joan SolàEditorial Per sempre
La il
. lust
raci
óFl
aixo
s
N87 - NOVEMBRE2010
02 - EDITORIAL GENERACIÓ PERDUDA?03 - LA IMATGE FOTOGRAFIA DE VÍCTOR GARCÍA
CASTENERA04 - LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA TRES INVESTIGADORS DE LA UPC05 - DIUE EMPRESARIALS JA NO EXISTEIX?06 - EL CONVIDAT LA TROBA KUNG-FÚ
08 - ALTAVEU ANNA ROIG I L’OMBRE DE TON
ChIEN09 - JOVENTUT 25 MOTIUS PER CREURE-hI10 - TENDÈRIES MINIMAL2111 - ESPECIAL NEU COMENÇA LA TEMPORADA15 - REPORTATGE BICICLETA, CULLERA, POMA16 - TEMA DEL MES GENERACIÓ PERDUDA18 - PETITS ANUNCIS GUIA JOVE19 - CALAIX DE SASTRE PASSATEMPS20 - BOCA A BOCA PILAR RAhOLA
22 - CULTURA RECOMANEM I AGENDA23 - ESCOLA D'ESCRIPTURA LÍNIA DISCONTÍNUA
Sumari
Edita: Edicat, SLDos de maig 270, local 2 / 08025 BarcelonaT: 93 451 61 70 / F: 93 451 33 [email protected] / www.edicat.cat
Editors: Josep Ritort i Antoni GonzálezCap de Relacions externes: Jordi SansalvadorConsell de redacció: Diego GimènezDisseny i maquetació: Susana PerdomoAdministració: Sònia LópezAssessorament lingüístic: Irene TorraPublicitat: 93 451 61 70, [email protected]ó: CRE-A, SLDipòsit legal: B-48091-2007
L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.
Ara ja ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT
Troba’ns!!!
SUBSCRIPCIÓ: 1€ ([email protected])Tiratge: 26.330 exemplars
3L’HIPERBÒLIC/87 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ NOVEMBRE 2010
Fotografia de VÍCTOR GARCÍA CASTENERA, alumne de MAXSTUDIO, centre fotogràfic a BarcelonaValldonzella 25. 08001 Barcelona I 933041393 I [email protected] I www.maxstudioformacion.es
Eugenio Oñate, director del CIMNE, ha rebut un Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca per «Nous mètodes numèrics per resoldre problemes que afecten la segure-tat d’infraestructures en situació de riscos per l’acció de l’aigua». Els projectes «No-ves tendències en nanoòptica plasmònica: de la nanoquímica a l’òptica quàntica», de Romain Quidant, de l’ICFO, i «Mètodes com-putacionals per a tecnologia de fusió», de Santiago Badia, del CIMNE, han aconseguit sengles ajuts Starting Grant del CER.
El Consell Europeu de Recerca (CER) ha re-conegut amb l’Advanced Grant el projecte «Nous mètodes numèrics per resoldre pro-blemes que afecten la seguretat de infraes-tructures en situació de riscos per l’acció de l’aigua», d’Eugenio Oñate. La recerca se centra en qüestions com el càlcul de l’es-tabilitat d’estructures (edificis, ponts, etc.) sota un corrent d’aigua induït per una inun-dació o un tsunami, o l’anàlisi del comporta-ment de dics de ports i estructures marines sota grans onades, entre altres.
Oñate és director del CIMNE, catedràtic de càl-cul d’estructures a l’ETS Enginyers Camins, Canals i Ports de la UPC, i un dels especialis-tes més reconeguts a mundialment en l’àmbit dels mètodes numèrics aplicats a l’enginyeria.
L’Advanced Grant està dotat amb 2,5 mili-ons d’euros per tal de desenvolupar la re-cerca en un període de 5 anys. El CER finan-ça així líders de recerca europeus perquè desenvolupin projectes pioners que puguin tenir un alt impacte en qualsevol camp de la ciència, l’enginyeria i l’erudició.
Aquest guardó s’afegeix a altres dos Advan-ced Grants concedits als investigadors de la UPC: Niek van Hulst, de l’ICFO, i Sergio Idelsohn, del CIMNE, a principis de 2010.
*Textos: Redacció ([email protected])
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
UPC ( ) www.uab.cat UB ( ) www.ub.edu
Inaugurat el curs al nou Campus de l’Alimentació de la UB, a Santa Coloma de Gramenet Congrés Congènere 2010
El passat octubre es va inaugurar el curs al nou Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB), al recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet. L’acte va estar presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, i l’alcaldessa, Núria Parlon.
UdL ( ) www.udl.cat
Investigadors de la UdL col·laboren en la creació d’una xarxa de recerca conjunta amb l’Equador
La Universitat de Lleida (UdL) realitzarà projectes de recerca sobre la salut dels im-migrants en el marc d’una xarxa conjunta amb l’Equador en la qual participen insti-tucions acadèmiques i ONG. Investigadors del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut a Lleida han pres part en la gènesi d’aquesta iniciativa internacional, que té com a objectiu fomentar la col·laboració en matèries relatives al fenomen migratori.
Tres investigadors de la UPC, premiats pel Consell Europeu de Recerca
LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA
MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/87NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________4
L’adaptació dels estudis a l’espai europeu d’educació superior (EEES) i els canvis en l’accés a la universitat han generat moltes preguntes entre els estudiants. Si vinc d’un cicle formatiu, tinc més possibilitats d’entrar a la universi-tat?; Com és que la meva nota pot arribar a 14?; Empresarials ja no existeix? Aquestes són algunes de les qüestions que han contestat al Punt d’Informació i Atenció al Ciutadà (PIAC) d’Universitats de la Generalitat. Si en tot el 2009 s’hi van atendre 14.866 consultes, fins al setembre d’aquest any ja se n’han atès 16.131.
No només el PIAC ha notat aquest augment de consultes. Als altres dos punts d’informació del Comissionat per a Universitats i Recerca –l’Ofi-cina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat i l’Oficina d’Organització de Proves per a l’Accés a la Universitat- també han tingut més feina de l’habitual aquest any 2010. La raó principal són les modificacions introduïdes aquest curs pel ministeri d’Educació tant en les proves d’accés a la universitat (PAU) com en les vies per acce-dir a les universitats públiques.
Els futurs universitaris han preguntat molt so-bre les proves i l’accés a la universitat. Així, de les 16.131 consultes que ha rebut el PIAC d’Universitats i Recerca de gener a setembre de 2010, 6.049 van fer referència al procés de preinscripció universitària; 2.006 preguntaven sobre els exàmens de les PAU i 1.441, sobre l’accés per a més grans de 25, 40 i 45 anys.
Quants i quins exàmens he de fer?; Com es puntuen?; Què és això de les ponderacions?; Com és que la nota d’accés por arribar a 14?; Si vinc d’un cicle de formació de grau superior, tinc més possibilitats de fer l’estudi que m’in-teressa?; Quins canvis s’han fet en les PAU
al ciutadà. «La gent en general surt gratament sorpresa del servei», comenta. «I gent empre-nyada? També n’hi ha, però pocs», assegura.
Pel que fa als mitjans que s’han fet servir per contactar amb el punt d’informació, el 75% dels usuaris han emprat el telèfon, mentre que un 19% hi ha anat en persona i només un 6% ha utilitzat el correu electrònic.
Els mesos de l’any de més afluència han estat el juny (2.358 usuaris) i el juliol (2.500), que és quan tenen lloc les proves d’accés a la universitat, es donen els resultats dels exàmens i comença el procés de preinscripció i matrícula universitària.
Empresarials ja no existeix?
ció) o Empresarials (que ja fa algun temps que ha estat substituïda per Administració i Direcció d’Empreses o ADE).
Els encarregats de resoldre tots aquests dub-tes són Jesús Huete, Enric Camacho i Eva Gascons, responsable del PIAC des de fa 14 anys i que ha vist com els punts d’informació universitària s’han transformat completament amb la introducció de les noves tecnologies. «Abans la informació es penjava en llistes a les parets de l’oficina de preinscripció», recor-da l’Eva, i explica que el que més li agrada de la seva feina és el tracte directe amb la gent i la satisfacció que senten en sentir-se útils per
www.gencat.cat/diue
Els canvis en l’accés a la universitat i en els plans d’estudi provoquen un augment
notable de consultes als punts d’informació universitària de la Generalitat
5L’HIPERBÒLIC/87 DIUE _________________________________________________________________________________________________ NOVEMBRE 2010
Jesús Huete, Eva Gascons i Enric Camacho atenen les peticions del punt d’informació universitària
INFORMACIÓ
Punt d’Informació i Atenció al Ciutadà (PIAC) d’Universitats i Recerca Via Laietana, 33, 6è, 2a
08003 (Barcelona)
93 552 67 07
Consultes i usuaris al Punt d'Informació i Atenció al Ciutadà d'Universitats i Recerca
Usuaris del Punt d'Informació i Atenció al Ciutadà segons el mitjà emprat
per a més grans de 25 anys?; Com són les proves per a més grans de 45 anys? Aquestes són algunes de les preguntes que han fet els usuaris dels punts d’informació universitària de la Generalitat.
L’altra gran font de dubtes és el canvi de plans d’estudis a causa de l’adaptació a l’espai eu-ropeu d’educació superior. Tot i que aquest procés ha estat gradual i s’ha fet durant tres anys, és ara quan s’ha implantat completament a primer curs. Les preguntes s’han centrat so-bretot en els ensenyaments nous i en aquells que han canviat el nom, com ara Arquitectura Tècnica (que ara es diu Enginyeria de l’Edifica-
Barcelona és la
primera ciutat on
em vaig perdre i
vaig decidir fer-li
un homenatge
CONVIDAT L’HIPERBÒLIC/87NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________6
Després de la desaparició de Dus-minguet neix La Troba Kung-fú amb Joan Garriga al capdavant. Amb un directe impressionant ens continuen delectant amb una fusió despreo-cupada però compromesa. La seva rumba torna a fer-se sentir amb el nou disc del grup que recull l’estada de la banda a Mèxic i Nova York.
A la panxa del bou és el vostre segon àlbum. En quina mesura el conte popu-lar us defineix? Si vosaltres sou els pe-tits rumberos què és la panxa del bou?La panxa del bou és l’estat d’introspecció, de quedar-te dins que ens va permetre treballar el material que teníem gravat.
Com ha estat la gestació del disc? La primera fase va ser intentar fer un disc de carretera, de viatge. Després de dos anys d’intentar-ho vam parar per poder fer el disc. No estàvem del tot convençuts de les gravacions i vam parar i ens vam endinsar a la panxa del bou durant uns tres mesos en què vam tornar a maque-tejar, gravar, etc. Amb tot el material vam fer una selecció i de 18 idees ens vam quedar amb els 9 temes del disc.
Vaig llegir que Joan Garriga va co-mentar que el que feu és un exercici d’anarquisme... Com es tradueix això a La Troba?Per a mi l’anarquisme és la fugida d’unes normes establertes que ens poden arri-bar a ofegar. En aquest sentit, a nosaltres se’ns tradueix en què no hi ha lleis pel que fa a la música. No hi ha una manera de fer, sinó que es tracta de convèncer amb una proposta. Per exemple, al grup, tot i que assumeixo part de la responsabi-litat creativa, cadascú aporta el que creu i veiem cap on navega el vaixell. Som una banda i, a mesura que passa el temps, cada cop costa menys que cadascú trobi el seu lloc.
«No hi ha lleis pel que fa a la música»Joan Garriga ens parla del disc A la panxa del bou, el darrer del grup de rumba catalana
webLa Troba Kung-fú
També diu que esteu tips d’eslògans... Som en un món on la publicitat és molt important. El que molesta dels eslògans és el dogmatisme que hi ha al darrere. Estem en contra de tot tipus de dogma-tismes. No ens agraden els estereotips perquè encasellen.
La temporada que vau passar als Es-tats Units i Mèxic queda reflectida al disc. Com va ser l’experiència?Molt positiva. Vam viatjar a Nova York. Ens van agafar per un concert amb el Peret al Lincoln Center per un festival que fan a l’estiu de músiques de ball. Allà vam acon-seguir un parell més de concerts i ens vam quedar uns 10 dies. Vam llogar un estudi i vam gravar alguns temes. Va ser una sort poder gaudir d’aquesta experiència.A Mèxic també va ser una gran experièn-cia. Ens van agafar per tocar al Cervanti-no i un parell de llocs més a Campeche i a León. La gent és increïble.
També homenatgeu Barcelona. Com és el procés de formació de les temes? De què us nodriu? O què us interessa i com aquest interès pren forma de cançó?M’agrada perdre’m quan passejo. Bar-celona és la primera ciutat on em vaig perdre i vaig decidir fer-li un homenatge. Quan camino o em perdo és quan sovint m’inspiro (riu). Amb la cançó volia expli-car que hi ha una mena de ciutat amaga-da, latent, que quan vinc a Barcelona estic buscant, ja que a primer cop d’ull costa de trobar. Barcelona es transforma, es posa guapa, i la que m’interessa és la Barcelo-na interior, no pas la façana. M’interessa la que està despentinada i ballant.
De quin dels temes del disc us sentiu més satisfets?A tothom li agrada molt «Yo soy». Va ser un tema que va sortir rodó. Personalment també estic molt satisfet de «Les mil i una rumbes», pels arranjaments i el tema.
ACAbA LA FRAseEl millor d’aquesta vida és.... volar.No aguanto la gent que... em crida.Li diria quatre coses ben dites a... ningú. No sé dir quatre coses ben dites (riu). No m’agradaria morir sense... tornar a passejar per tu.El tema perfecte és aquell que... et fa volar i aterrar amb suavitat (riu).
Com definiries la vostra música?Fem lletres passionals per poder-les ba-llar (riu).
Quins són els vostres referents?De referents n’hi ha molts. És complicat triar-ne alguns. La música s’autoalimenta de la mateixa música. Posats a dir-ne al-gun, et diria, pel que fa a estil, la música vallenata colombiana, rumba catalana, blues, rock and roll i reagge.
Quin és l’estat de salut de la rumba catalana? La rumba és salut i força al canut (riu). És un gènere que s’ha dignificat. Els joves el troben pròxim i no és estrany escoltar-ne, això està molt bé. Molts grups se senten còmodes amb l’etiqueta.
Com està afectant la crisi al sector?Molt: s’han ajuntat dues crisis, la que fa referència al món discogràfic i la crisi ge-neral que afecta a tothom. Pel que fa a la primera, s’està redistribuint tot el tema de la producció i distribució de la música. Un grup de música no fa el mateix que feia fa 10 anys. Ara t’hi has de deixar la pell i si tens sort, potser t’hi pots guanyar la vida. Pel que fa a la segona, s’estan
7L’HIPERBÒLIC/87 CONVIDAT
contractant menys concerts i era el pal de paller que aguantava els músics. La situació per als músics no és gaire bona. A més s’hi ha de sumar el fet que no hi ha un circuit de locals decent per tocar.
Quines previsions de futur teniu?A Catalunya la nostra professió no està ben vista. Es com si fóssim vividors. Està més ben vist un home que treballa en un despatx i que robi que no pas nosaltres. Els músics continuarem tocant, és la nos-tra vida. Pel que fa a La Troba, fer difusió del disc i intentar tocar allà on sigui.
*Textos: Diego Giménez
Fotos: La Troba Kung-fú
La rumba és salut
i força al canut.
És un gènere que
s’ha dignificat
Joan Garriga - Accordion from hell i veu gladiator, Pep Terricabras - Bateria rumbera, Flor Inza - Percusión Mutanta, Luis Arcos - El guitarrista sin sombra, Marià Roch - Ultrabass y coros con sentimiento, Muchacho - Ventilador tornado y coros guapos i Toti Arimany - The red baron of dub
«No hi ha lleis pel que fa a la música»
TAL COM RAjALloc i data de naixement del grup: La Garriga al 2006.Un grup de música referent: Taraf de Haïdouks.Una pel·lícula: L’Atalanta.
Un llibre: I Ching.Una mania: Tocar sempre que podem.Una qualitat: L’alegria a l’hora de tocar.Un somni: Fer una gira pel Mediterrani en vaixell.Teniu fama de ser molt: rumberos (riu).
webLa Troba Kung-fú
webLa Troba Kung-fú
És un dels grups emergents amb més ti-rada de la nova fornada de pop en català. Després d’un primer disc homònim amb un clip, Je t’aime, que ha estat vist més de cent mil cops al YouTube, Anna Roig i l’Ombre de ton Chien aprofiten la tardor per fer un bon grapat de concerts on ja estan presentant algunes cançons noves que formaran part del seu segon disc. Aquest hivern, el grup del Penedès es tornarà a tancar a l’estudi del productor i músic Magí Batalla, i no en sortiran fins que no tinguin el nou treball sota el braç.
La prehistòria d’Anna Roig i l’Ombre de ton Chien comença quan la cantant se’n va anar a fer un Erasmus a Lió. «Hi ha-via un curs que es deia Interpretació de Cançó i vaig pensar que finalment havia trobat el que volia. Jo abans tocava una mica el piano i el saxo. El títol del curs em va semblar que també incloïa una referència teatral. Vaig buscar un lloc on estudiar-ho, i em vaig quedar a l’Escola Nacional de Música de Villeurbanne (Roi-ne) i hi vaig cursar escriptura de textos, musicació de textos, anàlisi de cançó, in-
La vida en roigterpretació, posada a escena... Allà vaig perdre la por de cantar cançons. Em vaig treure els complexos de sobre».
El retorn d’una nova Anna desacom-plexada, amb ganes de cantar i encara més enamorada de la cançó francesa va precipitar la creació de L’Ombre de ton Chien, un grup de versions. Amb el temps i amb ganes de fer més coses, la banda va estar d’acord a cantar unes cançons pròpies. «Les meves cançons són la base, però després hi entren ells i donen la personalitat a cada peça. Sense ells no serien les mateixes cançons. Ens fem nostres els temes i mai no dic “les meves cançons” sinó “les nostres cançons”».
El músic i productor Magí Batalla adver-teix que al segon disc «el regust serà més agredolç», i un bon exemple és La venedora de riures: «És la història d’una senyora que ven riures. Un dia en regala una mostra a un senyor i després s’assa-benta que s’ha mort del riure que ella li ha donat. I a partir d’aquell dia es converteix en venedora de llàgrimes». Als concerts, Anna Roig interpreta algunes cançons que formaran part del segon disc, previst per a la primavera. «Una es diu Petons en-tre camions, i és la història d’una parella que queda els diumenges i se’n va a una àrea de descans per fer-se petons. Petons i prou, eh! És molt poètica i juga amb el contrast d’una cosa dolça en un paisatge gris.» Altres temes són La senyora tímida, que han cantat molt en directe i que no va cabre al primer disc, o La senyora Marçà.
*Textos: Joaquim VilarnauFotos: Noemí Elias
deria.cat
www.enderrock.cat
ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/87NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________8
KopAcció directa(Propaganda pel Fet!)Metal-core
Acció directa és metralla sòni-ca. El cantant i líder de Kop, Juanra, ha sabut muntar una
banda renovada a mida, sense fissures en cap dels fronts, per dotar de nova energia un dels grups que saben fusionar més bé els ritmes extrems del metal, des del vessant hardcore, speed o industrial, via Nine Inch Nails, Sepultura o Refused, tres de les formacions que han influenciat i alimentat la bèstia. Kop no dei-xa indiferent ni amb les lletres ni amb la música, ja sigui parlant i examinant l’Església, els presos, el feixisme, l’Opus o les lluites socials. FERRAN AMADO
Narcís perich i la caravaNa de la boNa sortL’arbre amb fruits
(Picap) Cançó d’autorEl cantautor d’Alella Narcís Perich factura un so marcat
pel rock primerenc, els folksingers de tota la vida i el country: Bob Dylan, la Creedence o Beach Boys li corren per les venes. A còpia de constància i amb el pas dels anys, ha consolidat una persona-litat en què també sentim els ressons de compositors com Ennio Morricone o Leonard Bernstein. A la carretera o La vall dels per-dedors són les peces que representen l’univers d’un Narcís Perich cada cop més segur de si mateix. ROGER PALÀ
caNimasSagrat cor(Música Global)Cançó d’autor
Diu Eduard Canimas que aquest és un disc fet a propòsit d’explicar l’amor, o més aviat
entrar-hi, i escoltant-lo trobem que sembla que el cantautor gironí ha vist la llum que il·lumina la seva creativitat. A Sagrat cor hi ha col-laborat Xavi Lloses amb el Hammond i piano Fender Rhodes, entre altres instruments de teclat, i també Ivette Nadal, posant la veu al tema Un moment, si us plau, que tanca un disc generós en minuts i cançons. Temes reposats i pautats amb una gran personalitat de perfil psiquedèlic, folk, pop i de rock d’arrel. LAURA TORRENT
Anna Roig i
l’Ombre de ton Chien
La Secretaria de Joventut, el món local i les entitats
juvenils adopten 25 compromisos per millorar les
condicions de vida dels joves en els propers 10 anys
Augmentar la taxa d’emancipació juvenil, reduir l’atur i incrementar l’èxit escolar són alguns dels compromisos que fixa el docu-ment de bases del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) 2010-2020.
El secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, ha presentat aquesta tardor el document de ba-ses del Pla Nacional de Joventut, que serà el marc de referència que guiarà les polítiques de joventut durant els propers deu anys. En aquest document s’estableixen 25 compro-misos a assolir l’any 2020. Us en presentem alguns dels més destacats:
25 motius per creure-hi
9L’HIPERBÒLIC/87 jOVENTUT _________________________________________________________________________________________________ NOVEMBRE 2010
Millores en els estudisL’educació és la base. Una educació sòlida ens permetrà trobar un lloc de treball millor i més fàcilment i, per tant, emancipar-nos abans. Per això, el PNJCat es marca la fita de millorar l’èxit escolar per situar-nos en una taxa del 90% de joves amb titulació postobligatòria l’any 2020, o el que és el mateix, amb FP o batxillerat. També es fixa una reducció de l’abandonament d’aquests estudis secundaris no obligatoris fins al 16% (actualment és del 31,9%). Un altre dels propòsits és que d’aquí a deu anys el percen-tatge de joves amb estudis superiors es man-tingui com ara, al voltant d’un 40%.
Treball: quantitat i qualitatEn l’àmbit laboral cal reduir la gran diferèn-cia existent entre l’atur juvenil i el de la resta de població. Si per cada aturat adult actu-alment hi ha més de 2 joves, es pretén que l’any 2020 aquesta proporció sigui d’1,5 per 1. Això implicarà reduir l’atur juvenil en més d’un 50%. El pla també s’estableix l’objectiu que el 10% de joves es facin emprenedors, és a dir, que impulsin la seva pròpia empresa. Pel que fa a la qualitat de la feina, cal reduir la temporalitat en la contractació juvenil fins al 25% (deu punts per sota de l’actual 35%) i, paral·lelament, reduir la sinistralitat laboral o mortalitat en el treball també deu punts.
Marxar de casa dels paresEn el camí cap a l’emancipació, és a dir, mar-xar de casa els pares, el PNJCat vol que l’any 2020 s’hagi reduït l’esforç econòmic que el jo-vent hem de fer per accedir a un habitatge en comparació a la resta de la població. També es vol potenciar l’habitatge de lloguer flexible com a fórmula que millor s’adapta a les necessitats de la gent jove. Per això el pla vol que els joves passin de destinar el 72% dels seus ingressos per llogar un pis a un 40% el 2020, i que el nom-bre de joves que viuen de lloguer arribi al 40% (actualment el percentatge és d’un 27,5%).
Joves més sansPer promoure la vida saludable entre el jovent el pla concreta tres compromisos: que el 53% dels i les joves practiquin algun esport; capgirar la taxa d’embarassos no desitjats, especialment en adolescents (noies entre 14 i 17 anys) i dis-minuir la taxa de consum de risc d’alcohol entre la gent jove, és a dir, la d’aquelles persones que, com a mínim un cop al mes, prenen cinc consumicions o més en una sola sortida.
Participar i decidir en qüestions col∙lectivesFomentar que la gent jove ens impliquem més en els afers col·lectius és un altre dels objec-tius importants del PNJCat. En aquesta línia, es volen potenciar les associacions, espais i xarxes socials que canalitzen la participació juvenil i la representació de la gent jove en tots els àmbits polítics, econòmics i socials perquè decideixi sobre els afers que l’afecten.
Augmentem l’ús social del catalàEn l’àmbit cultural, cal que d’aquí a deu anys augmenti el percentatge de joves que llegeixin dos o més llibres a l’any fins al 60% (actual-ment és del 50%). També es vol que augmenti l’assistència a espectacles (teatre, circ i dan-sa) i que s’incrementi l’ús social del català, es pretén assolir que el 55% dels joves tinguin el català com a llengua d’ús habitual el 2020.
Per una societat més justaLa intenció del Pla Nacional no és només in-cidir en la gent jove, sinó modificar la realitat que els envolta. I en aquesta línia se situa el repte d’avançar cap a un nou model de soci-etat cohesionada, vertebrada territorialment, sostenible i innovadora. La fita és aconseguir una distribució equitativa del treball domèstic entre gèneres: que d’aquí a una dècada ho-mes i dones joves dediquin el mateix temps a les tasques de la casa.
Textos: Secretaria de Joventut Fotos: ACI Creativo
deria.cat
sI vOLeu CONsuLTAR eLs 25 COMpROMIsOs us heu d’AdReçAR AL web www.gencat.cat/joventut
pLA NACIONAL de jOveNTuT
El nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya estableix set grans reptes que han estat fruit d’un intens procés de participació en què hi ha col·laborat més de 10.000 joves i que va culminar en una Trobada Nacional el passat més de febrer a Manresa. Un cop establertes les bases del nou pla, caldrà que sigui aprovat pel Parlament amb el màxim consens. Amb la recent aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut, el pla assoleix el rang de decret de Govern i és, per tant, d’obligat compliment.
+ Info: JOVE.CAT
TENDÈRIES L’HIPERBÒLIC/87NOVEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________10
Tendèries de botigues
Coneixes algun web de referència, bar, botiga, discoteca que vulguis destacar? Fes una breu ressenya del lloc i envia-la amb una fotografia a [email protected] i la publicarem!
PapirumC/ Baixada Llibreteria, 208002, Barcelona93 310 52 42Per als enamorats dels formats antics i les tècniques tradicionals, Papirum ofereix una gran varietat de productes amb encant: llibres enquadernats en pell, paper pintat a mà, pergamí, paper de carta i accessoris per a l’escriptura.
PopulartC/ Montcada, 2208025, Barcelona 93 310 78 49Al principi aquest negoci es dedicava més a la venda d’objectes de terrissa però, a poc a poc, les peces portades d’Amèrica han anat ocupant gran part de l’espai del local. Situada al costat del Museu Picasso, els visitants s’acosten al Populart davant del reclam del seu aparador i l’atracció que l’artesania té avui entre nosaltres.
Cereria CodinaC/ Bisbe, 2 bis08002, Barcelona 93 315 08 08Compta amb una gran oferta de veles de tots els tipus: d’altar, de batejos, llànties, còniques, esmaltades en diferents colors per invocar els bons auguris, representacions de figures humanes, calaveres, telèfons... Tot un gran assortiment que es complementa amb la venda d’estatuetes de sants.
De Detra a EsquerraC/ Copèrnic, 8508006, Barcelona 93 201 93 92De vegades no ens adonem de la dificultat que tenen els esquerrans per moure’s per aquest món, ja que gairebé tot està creat per ser utilitzat amb la mà dreta. Aquí no. Els dretans se sentiran totalment discriminats en no trobar res a la seva mida. Els articles de la botiga corresponen, sobretot, a petits objectes, material d’escriptura o eines. Els preus no són excessius per ser articles de disseny.
Un matí a les rodalies del Museu d’Art Contemporani de Barcelona: un indret immillorable per fer un cafè i parlar de bona música. La Núria Tamayo, cantant del grup Minimal21, en presenta la banda i el darrer treball, L’habitació del fons.
Com vau començar?Al 2004 vam començar com a duo amb l’Oriol, que fa la part electrònica. Llavors fèiem músi-ca enfocada a la pista de ball. Fèiem cançons llargues amb moltes seqüències i de mica en mica la cosa va anar derivant cap estructures més pop. Quan vam decidir que ens agradaria fer no només música electrònica sinó poder to-car en directe, vam començar a buscar banda. Així van entrar l’Òscar i el Sergi. En total som quatre, l’Oriol que porta la part d’electrònica, programació i producció; el Sergi que és el gui-tarrista; l’Òscar, que toca la bateria electrònica i jo sóc la veu.
Com definiries la vostra música?Tot i que és difícil de definir, l’etiqueta que més s’escau és la de pop electrònic. Hi ha una base pop amb una melodia molt marcada i després hi ha la part electrònica que és molt present.
O sigui, pop electrònic en català. Quin és l’es-tat d’aquest estil dins del panorama català?El panorama, molt fosc (riu). No hi ha referents. Ara mateix està molt de moda el pop-folk-indie. Pop electrònic aquí i en català, poca cosa... Quins són els vostres referents?Per citar influències podríem dir un corrent que va sorgir a principis de l’any 2000 que es deia indietrònica i mesclava la malenconia pop amb ritmes electrònics, tot utilitzant la música elec-trònica per donar-li un aire més nostàlgic.
Com definiries el vostre so?En el nostre so té molta importància la melodia i l’estructura pop. Després es tracta d’anar a buscar sonoritats electròniques barrejades amb guitarra elèctrica. També ens agrada jugar molt amb els sons de sintetitzador. Es tracta de jugar amb aquesta barreja.
El passat abril vau presentar el vostre dar-rer treball. Com ha estat la gestació del disc? És a dir, com és el procés creatiu? Partiu de base rítmica i melodia i després hi afegiu la lletra?Cadascú de nosaltres té a casa seva un petit estudi casolà. Normalment, o bé el Sergi o bé l’Oriol, comencen una idea (una melodia, una base...) que envien a la resta. A partir d’aques-
ta idea treballem fent intercanvi fins que aca-bem la cançó. Treballem cadascú a casa seva i després posem idees en comú.
De quin dels temes us sentiu més satisfets?A mi m’agrada molt un tema que es diu Estrips perquè és un tema que té un punt rotund, una atmosfera molt inquietant que m’agrada molt cantar.
Quins són els vostres projectes de futur?De moment continuar fent concerts. Per altra banda, estic en contacte amb una poeta que es diu Martina Escoda i estem intentant mun-tar un espectacle en format acústic de poesia i música liderat per dones. Una alternativa al concert convencional.
+Info: El grup acaba de gravar un EP en acús-tic De paraules i acords que es pot descarregar gratuïtament a :http://www.myspace.com/minimalbarcelona
Textos: Redacció ([email protected]) Fotos: ACI Creativo
deria.cat
«En el nostre so té molta importància el pop»El grup de pop electrònic Minimal21 s’obre pas
en el panorama musical català
TAL COM RAjALloc i data de naixement: 2004 a BCN.Un grup de música: Lali Puna Una pel·lícula: 21 grams d’Alejandro González Iñarritu.Un llibre: L’Odissea, d’Homer.Plat que cuines millor: El tiramisú.Una mania: Riure abans de tocar.Una qualitat: Capacitat per conviure.Un somni: Poder continuar fent música.Un viatge: al Reading Festival.
Teniu fama de ser molt: Metòdics.
webMinimal 21
ESPECIAL
*L'H
IPER
BÒ
LIC
87/N
OVEM
BR
E20
10
Sembla que tot just ahir estàvem en banyador i de concerts a la platja i ja arriba l’hivern. Però no ens desesperem, que no ha de ser sinònim de pluja, tristesa ni sopes calentes. Aquesta estació també és ideal per gaudir dels esports d’aventura, per fer altres activitats que amb la calor no podíem fer i de canviar una mica de xip.
És per això que hem volgut oferir-vos, un cop més, un especial de neu amb algunes de les novetats d’aquest any. Per tant, ja no hi ha excusa. A buscar un bon cap de setmana, comparar els preus dels forfets i a escapar-se a la muntanya. Qui deia que l’hivern era avorrit?
Més enllà de si ens agraden els esports de neu de manera amateur o professional, és veritat que gaudir-ne és una cosa que cada vegada fan més persones, i ja és una idea del passat allò que només hi anava gent d’una determinada classe social. Els preus dels forfets han baixat molt i ara no és tan difícil passar un cap de setmana d’aventura, entre amics o família, diferent. Com sempre, sortir de la rutina ajuda a carregar piles.
Nous aparcaments, més motors per crear neu artificial per si n’hi ha poca de natural, més canons i, en definitiva, inversions perquè les pistes catalanes siguin de primera. No us ho penseu més. Obriu l’especial, truqueu per reservar la vostra plaça i cap a la muntanya. Comença l’hivern, comença el moment de gaudir del fred.
Comença la temporada
ESPECIAL NEU L’HIPERBÒLIC/87NOVEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________12
dedicat al llarg dels anys molts esforços per ser capdavantera. Per mitjà d’aquesta clara vocació esportiva, que s’ha desen-volupat al llarg de dècades, La Molina ha aconseguit crear unes infraestructures i instal·lacions de competició per acollir proves del més alt nivell internacional. D’aquesta manera, la FIS té l’estació ca-talana com a referent dins del panorama estatal i hi compta per continuar sent seu de nombrosos esdeveniments de cara al futur. Després dels mundials de surf de neu que se celebraran d’aquí a qua-tre mesos, La Molina ja té adjudicats els Mundials d’Esquí per a Discapacitats de cara al 2013.
La Federació Catalana d’Esports d’hivern
preparada per la temporada que s’acostaLa FCEH presenta per al 2010-2011 l’assegurança de la TargeNeu, els Mundials de Surf
de Neu FIS La Molina 2011, l’ampliació del circuit Audi Quattro Cup per a alevins i els
nous canals de xarxes socials
No hi ha res millor que gaudir dels es-ports de neu amb la tranquil·litat de tenir les espatlles ben cobertes, per això la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) posa a disposició del practicant d’esports d’hivern assegurances especi-alitzades des de fa més de 17 anys. Des de la temporada 1991-92, la FCEH im-pulsa la TargeNeu, l’assegurança pione-ra i més completa dels esports d’hivern i que la propera temporada 2010-2011 torna a cobrir els accidents que es deri-ven dels esports de neu, gel i fons.
A l’hora de practicar algun dels esports d’hivern cal tenir una bona assegurança. La pràctica de qualsevol d’aquests es-ports –ja sigui l’esquí alpí, el surf de neu, l’esquí de fons, l’esquí de muntanya (fins a 4.000 metres), les raquetes de neu, l’hoquei gel, el cúrling, el patinatge, etc.– comporta un cert risc, i per això no hi ha res millor que tenir la millor cobertura.
Mundials de Surf de Neu FIS a La MolinaTot està en marxa per als Mundials de de Surf de Neu FIS La Molina 2011 del 14 al 22 de gener a La Molina i Barcelona. L’estació propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ja té preparats tots els serveis per als equips participants
dAdes
ÀMBIT TEMPORAL DE COBERTURES La cobertura de l’assegurança va de l’1 de juny de 2010 al 31 de maig de 2011, i és vàlida 24 hores després de contractar-la. PREUSTargeNeu individual, 51 €.TargeNeu familiar, 51 € els tres primers membres de la família. 35 € a partir del quart membre.
les curses de les copes del món d’aques-ta modalitat. És accessible a través del nou telecadira de sis places desembraga-ble dels Alabaus i també amb el telesquí de Pedró. El paral·lel gegant i el paral·lel eslàlom es disputen des de la mateixa pista, el que varia són la distància final entre la sortida i meta, la distància entre les portes.
La Molina disposa d’un experimentat Comitè Organitzador en copes del món i d’Europa d’esquí alpí, copes del món i d’Europa de discapacitats i copes del món de surf de neu. Tot un conjunt d’esdeve-niments en què l’estació de La Molina ha
i les infraestructures per a l’esdeveniment, així com el calendari definitiu de competi-cions. La cerimònia inaugural i la rampa de salts es portaran a terme al Palau Sant Jordi de Montjuïc, mentre que la resta de proves se celebraran a La Molina.
Per a aquesta cita s’ha millorat la pro-ducció de neu a la zona d’Alabaus, on es disposa del supertub i del principal parc de surf de l’estació, on es farà també el cros. La pista del Pedró, també a la zona d’Alabaus, tindrà l’honor de ser l’escenari de les proves de paral·lel. Aquesta nova ubicació substitueix el tradicional traçat de l’Estadi-Comella, on s’havien celebrat
13L’HIPERBÒLIC/87 ESPECIAL NOU _________________________________________________________________________________________________ NOVEMBRE 2010
Així, tenint en compte la importància que van adquirint avui en dia les xarxes socials, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern obre aquestes dues vies de comunicació bidireccional, un espai que vol animar a participar a tots els amants dels esports d’hivern.
*Textos i Fotos: Fceh
deria.cat
fons, surf de neu, esquí d’estil lliure, tri-neu amb gossos, hoquei sobre gel, pati-natge artístic, cúrling, esquí de telemarc, cros, tobogan i bicicleta de neu. També serveix per informar-se d’on hi ha el club més proper, sobre promocions escolars o de la candidatura olímpica Barcelona Pirineus 2022. A més a més, des del nou web de la FCEH es poden veure i descarregar en format text o PDF els resultats de totes les competicions, el calendari d’activitats i informació sobre com participar-hi i sobre els components dels equips Nacionals i de Tecnificació de la FCEH.
A través de la nova web de la FCEH, es pot trobar informació i es pot tramitar l’assegurança de manera ràpida i sen-zilla clicant a “Federa’t” del menú d’ini-ci; tant si es necessita una llicència de competició com una d’aficionat. Tot el contingut de la pàgina web de la FCEH estarà també relacionat amb dos nous canals de comunicació que la Federació Catalana d’Esports d’Hivern posa en marxa al Facebook i el Twitter:
Esquí de base amb el circuit d’alevins d’Audi Quattro CupUn any més la FCEH s’implica en l’es-quí de base i dóna suport al circuit Audi Quattro Cup, que aquest any torna a creure amb els esportistes d’esquí alpí més petits. Es tracta d’un circuit de com-peticions al llarg del territori català on participen nens vinguts de tota la geo-grafia espanyola. Són joves esquiadors que pertanyen a equips de tecnificació i que s’entrenen per passar-s’ho bé i fer la base suficient per aspirar a ser esqui-adors alpins d’elit.
La FCEh més a prop teu: nou lloc web i nous canals a les xarxes socialsLa FCEH estrena espai web. Un nou espai per oferir més i millors serveis a tots els seus federats, així com a tots els amants dels esports d’hivern. El nou lloc web de la FCEH destaca perquè és més interactiu, proper i carregat d’actualitat i informació. Un web on es pot trobar tota la informació tant si es practica l’esport preferit en l’àmbit de competició o com a aficionat. El nou lloc web de la FCEH, www.fceh.cat, introdueix el món de la neu a Catalunya, amb informació de to-tes les curses i totes les disciplines dels esports d’hivern: esquí alpí, esquí de
www.facebook.com/fceh.cat
www.fceh.cat
www.twitter.com/fceh
A la tardor de 2007, a Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva família comencen una croada contra la malaltia, i des del primer moment, Bicicleta, cullera, poma es converteix en testimoni d’excepció. Amb intel·ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva família i els metges per deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal.
Bicicleta, cullera, poma recull dos anys d’intensa lluita de Pasqual Maragall, la seva família, la seva fundació –Fundació Alzheimer Internacional-Pasqual Maragall- i la comunitat científica mundial, per intentar posar fi a la pandèmia d’Alzheimer. Dirigida pel cineasta Carles Bosch i realitzada per la productora Cromosoma, la pel·lícula és una aproximació a la malaltia d’Alzheimer que aborda tant la perspectiva científica com els aspectes humans i emocionals de l’etapa posterior al diagnòstic.
El documental compta amb els testimonis en primera persona de Pasqual Maragall i de la
seva esposa Diana, així com dels seus tres fills i l’entorn més proper que, juntament amb científics i altres malalts, ofereixen un relat emotiu i valent.
Dos anys de seguiment a un pacient excepcional disposat a fer que els científics trobin la cura abans que la xifra de 26 milions de malalts de tot el món es multipliqui per 10. Una pel·lícula dura, però optimista malgrat tot.
La peŀlícula ha guanyat el premi de l’Associació de Donants de Sang de Guipúscoa a la solidaritat amb menció especial.
El director: Carles BoschCarles Bosch és cineasta i periodista. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment es graduà en periodisme a l’Escola Oficial de Periodistes de la mateixa ciutat. Inicià la seva activitat professional com a reporter de la revista Interviu per passar a treballar, anys després, a TV3 com un dels principals reporters del programa 30 minuts. Aquí va cobrir alguns dels esdeveniments internacionals més transcendents, com la Primera Guerra del Golf, les guerres de Bòsnia i Kosovo, així com la Revolució Zapatista. L’any 2002 va dirigir la seva primera pel·lícula documental, Balseros, a partir de les filmacions realitzades per a televisió entre els anys 1994 i 1996. Aquest any presenta al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià el seu tercer llargmetratge documental: Bicicleta, cullera, poma.
El protagonista: Pasqual MaragallPasqual Maragall i Mira va néixer a Barcelona el 1941, tercer en una família de vuit germans, néts del poeta Joan Maragall. Casat el 1965 amb Diana Garrigosa, té dues filles i un fill. L’any 1982 va ser
alcalde de Barcelona i el 1986 la capital catalana va ser elegida com a seu dels Jocs Olímpics del 1992. Des del primer moment, Pasqual Maragall va presidir el comitè organitzador dels jocs (COOB’92). El 1997 Pasqual Maragall va donar per acabada l’etapa com a alcalde. Entre el 2003 i el 2006 va ser president de la Generalitat de Catalunya. Sota el seu mandat es va aprovar en referèndum el nou Estatut d’autonomia de Catalunya el 18 de juny de 2006.
El 20 d’octubre de 2007 Pasqual Maragall va anunciar en una roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau que patia un principi d’Alzheimer. En el mateix acte va afirmar que dedicaria tots els seus esforços a combatre la malaltia. L’abril de 2008 es va presentar la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer, dirigida pel Dr. Jordi Camí.
Textos: [email protected]: cedides per Cromosoma
La nova pel·lícula de Carles Bosch és una aproximació a la malaltia d’Alzheimer,
amb Pasqual Maragall com a personatge principal
«Bicicleta, cullera,poma»
Fitxa Direcció: Carles BoschGuió: Carles BoschProducció: Oriol Ivern i CROMOSOMA, S.A.Coproducció: Televisió de Catalunya / Televisión Española / XTVLProtagonistes: Pasqual Maragall, Diana Garrigosa, Teresa Gómez IslaDuració: 106 m.
Els joves amb carreres,
màsters i doctorats es
troben sense poder
accedir a una feina
TEMA DEL MES L’HIPERBÒLIC/87NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________16
habitatge digne
mira el sistema educatiu i la societat en general. Els joves amb carreres, màsters i doctorats sense poder accedir a una feina i sense la possibilitat de formar una família són un símptoma molt preocupant de l’estat de la nostra societat.
Què s’està fent?Recentment a casa nostra els socialistes catalans han proposat concedir beques i mi-nicrèdits a joves que no estudien ni treballen perquè puguin formar-se per entrar al mercat de treball. Segons Montserrat Tura, número dos del PSC per Barcelona i consellera de Justícia, l’objectiu de la proposta no és crear una «societat consentida» sinó «formada», i treballar perquè no hi hagi una generació perduda per culpa de la crisi econòmica.
Joves astuts, sobradament preparats. «(Pre)parats», aquesta és l’expressió que ha fet fortuna en un suplement de "Elpais.com" en què es recullen les experiències d’aquells joves als quals els està tocant de ple viure la crisi. Joves amb estudis, màsters, experiència com a becaris i amb currículums envejables omplen les planes del diari amb les seves frustracions. Se’ls ha etiquetat com la generació perduda, una generació que no pot accedir a un habitatge digne, una feina d’acord amb els seus estudis i que veu de reüll com la vida els passa per davant sense poder fer-hi gaire.
Per cada aturat adult n’hi ha 2,1 de joves. La temporalitat en la contractació juvenil és del 34,9%. El percentatge del salari que es destina a llogar un pis és del 72,1%. Amb aquestes dades no es pot ser gaire optimista de cara al futur. A l’agost, l’Orga-nització Internacional del Treball (OIT) ja va afirmar que l’atur juvenil havia arribat al nivell més alt de la història i continuaria augmentant durant el 2010. L’informe de les Tendències Mundials de Treball Juvenil 2010 assegura que al 2009, dels 620 mili-ons de joves econòmicament actius entre 15 i 24 anys, 81 milions no tenien feina. Per tant, la taxa d’atur juvenil va augmentar de l’11,9% el 2007, al 13% el 2009, és a dir, l’atur va augmentar en 7,8 milions. L’infor-me alertava del risc que hi hagi una «ge-neració perduda» que perdi l’esperança de treballar i tenir «una vida decent». L’estudi també remarca que el cost de la inactivitat entre els joves fa que les societats «perdin la inversió en educació».
El director general de l’OIT, Juan Somavia, afirmava que els efectes de la crisi econò-mica «amenacen d’agreujar l’escassetat del treball decent que ja existia entre els joves». «Els joves són el motor del des-envolupament econòmic», comentava So-mavia, que afegia que desaprofitar aquest potencial és un «desaprofitament econò-mic que pot deteriorar l’estabilitat social».
No parlem de ni-niEl principal tret que caracteritza els mal anomenats ni-ni és el desinterès i la falta de
motivació. Són joves menors de 34 anys sen-se cap tipus d’expectatives, amb una gran de-pendència de la tecnologia (mòbil, consoles, ordinador, etc.), que viuen a casa dels pares i que són mantinguts per ells. No tenen cap tipus de motivació ni interès professional, però els agrada mantenir un cert estatus social i un cert nivell de vida «luxosa» (cotxe, mòbils d’úl-tima generació, sortides, vicis, alta tecnologia, etc.). A Espanya, el 6% dels joves menors de 34 anys són joves ni-ni.
Aquest no és el cas de l’anomenada gene-ració perduda ja que aquests joves sí que volen treballar i també estudiar. El proble-ma és precisament que no poden accedir al mercat laboral tot i l’elevada formació que presenten. Aquest fet posa al punt de
Generació perdudaSense dret a feina i habitatge dignes
Feina relacionada amb els estudis
Futur i família
17L’HIPERBÒLIC/87 TEMA DEL MES
Per la seva banda, Gerard Figueras, presi-dent de la JNC afirmava en un article publi-cat en el número anterior d’aquesta revista que la prioritat de CIU és posar fi al 40% d’atur juvenil, «practicant una política real de foment i suport als joves emprenedors i empresaris, amb incentius fiscals per a la contractació de mà d’obra jove; promourem un nou pacte per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya i reformularem el SOC per tal de convertir-lo en una eina útil i de referència».
Les xarxes socials, una manera de trobar feinaEl Punt d’Informació Juvenil de Sarrià-Sant Gervasi va organitzar el monogràfic Linkedin, una eina 2.0 per buscar feina a internet. L’activitat va tenir lloc a la Casa Sagnier el passat octubre, va anar a càr-rec d’Anna Codina (autora del bloc Betes i Clicks) i va donar les claus per aprofitar al màxim aquesta xarxa d’àmbit professional.
*Diego Giménes([email protected])
Fotos: ACI Creativo
deria.cat
Generació perduda
La generació perduda és el nom que també va rebre la generació dels anys 20, entre la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1930, es referia especialment als intel·lectuals nord-americans. Aquests es van exiliar a Europa i compartien una visió del món present a les seves obres. Els autors més destacats del grup són John Dos Passos, Ezra Pound, William Faulkner, Ernest Miller Hemingway, John Steinbeck i Francis Scott Fitzgerald. Sembla que la denominació va sorgir de Gertrude Stein, si bé va ser Hemingaway qui la popularitzar. La generació perduda mostra en algunes de les seves obres els efectes de la Gran Depressió de 1929. En destaquen algunes com Els raïms de la ira, de John Steinbeck, un llibre que plasma els efectes d’aquesta crisi en el camp nord-americà, el seu efecte en els camperols. D’altra banda, Manhattan Transfer, de John Dos Passos, és una al·legoria de la terra promesa que acaba engolint els seus fundadors. Aquesta novel·la, juntament amb El gran Gatsby, de Fitzgerald, és probablement l’obra que millor reflecteix el materialisme de la societat nord-americana que està a punt de submergir-se en el marasme econòmic que donaria lloc al Crack del 1929.
sabies que...? anys 20Trobat a la Viquipèdia
Per cada aturat adult
n’hi ha 2,1 de joves
PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/87NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________18
GUIA JOVE MOdA eduCACIÓ seRveIs NIT
El centre de formació dels professionals financersL’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. Institut d’Estudis FinancersGran Via 670, 08010 BarcelonaTelf: 93 412 44 31Fax: 93 412 10 [email protected]
www.iefweb.org
T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-ment Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.
Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com
escola universitària de Turisme, Oci i Gestió hotelera
c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - [email protected]
MÀsTeRs eN TuRIsMe- Organització de Congressos- Promoció i Publicitat Turística- Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística
Centre adscrit a:
GRAu eN TuRIsMeCentre adscrit a:
T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges
Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona)
Tel.: 93 215 88 66
www.formatic-barna.com
SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir
Solución al Sudoku de nivel Medio del día 14/10/2010
458739261
932186745
761245398
375861429
284953176
619472583
547398612
826514937
193627854
Página 2/2
© 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com
SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir
Solución al Sudoku de nivel Experto del día 14/10/2010
163249875
857136429
924758361
785961243
241873956
639425718
498612537
312587694
576394182
Página 2/2
© 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com
SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir
Sudoku de nivel Medio del día 14/10/2010
4 8 1
3 1 8
7 1 2 4 9
8 4 2
4 3 1 7 6
9
7 9 8
8 5
1 6 2 7 8 5
Página 1/2
© 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com
SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir
Sudoku de nivel Experto del día 14/10/2010
2 8 7 5
5 3 6
7
9 6 4
6 5 7 8
9 3
2 5 8 7 6
4 1
Página 1/2
© 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com
19L’HIPERBÒLIC/87 CALAIX DE SASTRE ______________________________________________________________________________________________ NOVEMBRE 2010
ÀRIES: Famolenc de novetats i amb ganes de trencar la rutina t’apuntes al que calgui, i si toca anar a collir bolets... doncs som-hi. Ah! Recorda que no tens brúixola interior i, per tant, ets un possible candidat perquè surti la teva foto amb aquest titular: «Perdut boletaire novell». TAURE: Darrerament, i en el teu cas, el que sí que esdevé una autèntica gimcana és trobar els parells dels teus mitjons per la casa. Si l’origen del desordre no prové de tu, és bon moment per proposar idees i tècniques que facilitin l’ordre al teu entorn; si prové de tu... it’s up to you, too.BESSONS: Conflictes amb els teus bessons que transcendiran, espe-cialment, en el pal amical. Tingues en compte que no es tracta de prendre decisions sobre què cal fer amb els teus amics, sinó més aviat d’accep-tar-los tal com són. Comptes amb el recolzament dels cranc per compartir els teus conflictes.CRANC: Passes per una temporada de sensibilitat i amb ganes de con-tacte amb la natura. Proposa als àries d’anar a buscar bolets un parell de dies –ja demanareu els apunts. Un bon llibre serà la millor companyia per a la nit. En general, mes agradable i propici a cultivar l’espiritualitat i també l’amistat.LLEÓ: Per què t’entossudeixes a voler tenir raó sempre? Et penses que els teus principis són d’allò més ferms i universals... Fins i tot et penses que haurien de ser contemplats pel dret constitucional. Doncs sàpigues que n’aprens més quan descobreixes que no tens raó que no pas quan la tens sempre. It’s up to you!.VERGE: A voltes sou tant pràctics i terrenals que més que fer gràcia quasi fastigueja: des de quan anar a l’Ikea és sinònim de fer una gimcana? Què? Ara cal acceptar pop com a animal de companyia? A més a més, qui no et diu que no acabis trobant la cadira que buscaves per estudiar?. BALANÇA: Durant l’estiu heu estat una mica «neures» i no acabo de veure clar si ja us ha passat o encara dura l’efecte d’una quadratura plane-tària desfavorable. Tant se val, no us calen planetes perquè ja sou així de mena. Consell: feu un favor a la humanitat i NO estudieu psiquiatria!.ESCORPÍ: Esteu un pèl torracollons i «neures», i no hi ha cap manual de psiquiatria que ho pugui arreglar. I és que vosaltres també sou així de mena1. Llegida la nota a peu de pàgina, puedo prometer y prometo que el proper mes us ho compensaré i no tindreu altre remei que fer les paus –va-loraré l’esforç, i sapigueu que us tinc afecte.SAGITARI: T’apuntes a anar a buscar bolets i això per a tu sí que és com una gimcana. Especialment si et proposes agafar-ne de totes les espècies –per l’estudi micològic de biologia- te’n menges un d’al·lucinogen per error (?). Doncs apa, com que ja estàs avisat no s’hi valdran excuses.CAPRICORN: Tendència a tenir estrès gratuït (sense motius de pes) a causa de la posició de Júpiter respecte Mart. D’altra banda, semblarà que el món que t’envolta t’és aliè, com si no anés amb tu... Tanmateix, si trobes la manera pot resultar-te agradable i propici per desconnectar i alleugerir aquest estrès.AQUARI: Període d’aparent desordre o inestabilitat. D’una banda, veus que hi ha coses que no et quadren i que et caldria canviar l’actitud; d’altra, les que no et quadraven ja comencen a encaixar en el teu puzle personal de pensaments formant cada cop idees més clares. Tranquil, va tot per bon camí.PEIXOS: Passeu uns moments similars als dels cranc tot i que amb una tendència a la introspecció més acusada que ells. Tanmateix no se us no-tarà en el comportament extern, que serà realista i serè. Això us anirà bé perquè així l’exterior no posarà entrebancs per fer el vostre camí interior.
1 De fet, la psiquiatria va aparèixer, inicialment, com a resultat dels esforços en estudis per comprendre els balança i els escorpins. Més tard, es va veure que també resultava útil per tractar la salut mental dels qui s’estan al vostre costat.
HORITZONTALS: 1. Trauma psicològic: sóc complicat com un plexe solar? Separa el pa del tomàquet / 2. Com que no arreo bé, doncs resaré. Pati destinat a la conver-sa ex catedra / 3. Un parell de catets. Incalculable, com una família del desarrollisme. Un parell més / 4. Sala destinada a la conversa masculina. Trompeta tocable per intu-bació / 5. Causa la recança il·limitadament precoç. Llenques de terra inconreada per esperar el metro / 6. Sembla com bellugat, però està emocionat. Límits de velocitat / 7. Purlom contaminat. Del clam de molts com si fossin un / 8. Tom sense cabana ni oncle. Aquells humors que trasbalsen els crios / 9. El basc diu que no al cor del trapezista. Aquell mal gust de la gorra rebregada. Just enmig de la berruga / 10. Ale-many de tota la vida. Encantat com el pa remullat / 11. Una d’un. Ara es posa i ara es treu, aquest jersei. I una d’una / 12. Esgarrapall (fins a fer un tall al gra?). Embolicar bàrbarament?: no, carril perquè reculi el tren / 13. Allò que sona del carpaccio. Es clava, s’atonyina i se li fa el que vulguis.. VERTICALS: 1. Clorur de col·liri?: no, cercle astronòmic. Enciam amb molt de gust de llet / 2. Metall preciós a fora. Angle de carrer sempre disposat a donar suport. L’erra dos cops / 3. Agrupació de trastornats en reivindicació del comí. Versió de l’home del sac que va en ascens / 4. Sol mostrar més feblesa que el nom. Arma d’instrumentació massiva en mans del director / 5. L’element llegendari del problema. Per ser un bolet té un estrany glamour / 6. Cant del cigne. No és que s’atipi de braó, només el defensa. Ell a l’ascensor / 7. Banderilla de pell humana. Remenant el bolso he trobat donatius / 8. És a l’endo com el yin al yan. Del serpent que quan s’enfila pot ser mortal. Sona com sé / 9. Paralitzat escoltant en Pau Riba. Part interior de l’anella / 10. Lligada per sota. Barri on es plorava molt per culpa de la poesia / 11. Extrems del Manchester. Equidistant entre l’abstemi i el borratxó. Avió descarregat / 12. Grava que assenta els rails i oculta els albats. Punts que no puntuen però curen.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
MOTS ENCREUATS / per Pau Vidal
Hi ha un curiosa forma de masoquisme modern, molt practi-cada, consistent a parar atenció als exabruptes de l’enemic. Ràdios com la COPE, diaris com l’ABC o canals com Intere-conomía. Jo no hi sé trobar el gust, en una enrabiada gratuïta, i per tant en fujo. També estava per fugir l’altre dia del Diven-dres de TV3 en veure que hi predicava en Xavier Sardà, un subjecte amb el qual crec que no ens posaríem d’acord ni en la marca de tabac. Però amb el temps de trobar el botó de canviar en vaig sentir un parell de frases, prou perquè se’m disparés un automatisme de filòleg i decidís escoltar-lo. No pas el contingut, allò que deia, sinó la forma: com ho deia.En Sardà és fill de família catalana, o com a mínim un dels dos progenitors n’era, perquè el seu català és de llengua ma-terna. Però té un element estrany que crida molt l’atenció: se li tanquen les vocals. El tancament vocàlic és un fenomen fonètic com tants altres, i no té re d’estrany: existeix a tot arreu. En el nostre cas, com més amunt i més a la dreta, més es tanquen. És a dir, a l’Empordà són més tancades que no al Penedès i al Rosselló més que a l’Empordà. És un tret que fins els llecs en lingüística reconeixen i associen immediata-ment a la parla corresponent (igual que la pronúncia tancada
de la E neutra, que atribuïm immediatament a Lleida). El que passa és que en Sardà parla un estàndard central, per això aquest tret xoca de seguida. I per què ho fa? Ja us ho diré: perquè ell (i molts altres, alto) confon la genuïnitat amb la ruralia, i es pensa que el català correcte ha de sonar, com si diguéssim, una mica rústic. Perquè el barceloní, i tot el central en general, li deu sonar massa estripat. I és clar, com que ell es presenta com a bon espanyol, per evitar que l’acusin de ser poc català, ostenta aquest catalanesc, mig imitació de gironí mig de prohom del XIX, com per dir ‘Veieu, jo sóc es-panyol, és clar que sí, però també català, i de soca-rel, mireu quin català més pur que gasto’. Que en el fons vol dir: es pot ser català i espanyol alhora.Aquesta síndrome, que alguns lingüistes anomenen esperti-ana (per allò de parlar engoladament, com la Núria Espert), també afecta gent que no té re d’espanyolera, ans al contrari: persones que, volent transmetre la idea que parlen molt bé, adopten en públic aquesta llengua impostada. El mal és que, sense voler, obtenen l’efecte contrari: l’interlocutor, sobretot si és foraster o nouvingut, es pot pensar que això del català és solemne, encarcarat i feixuc, i decidir que l’aprengui ta tia.
SUDOKU / per sudokumania.com
SOLUCIONS
fàci
l
difí
cil
IMPOSTURA / RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal
LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC
SDK FÀCIL SDK DIFÍCIL
123456789101112
1COMPLEXE AMB
2ORARE EXEDRA3L NOMBROSA L4URINARI TUBA5RECO ANTANES6 COMMOGUT VT
7LOM UNANIME 8LLIBRE ICORS9EZ AGROR RRU
10TEUTO BENEIT11U PULLOVER U12GRATALL LIAR13ARPA ESCLAVA
Llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, va ser diputada al Parlament espanyol per Esquerra Republicana de Catalunya (1993-2000) i tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona, responsable de les àrees de Comerç, Consum i Turisme (1994-2000). En l’actualitat escriu una columna diària al diari La Vanguardia i col·labora amb Josep Cuní al programa Els matins de TV3, entre d’altres coŀlaboracions. El darrer llibre que ha escrit és La màscara del rei Artur.
Com et vas plantejar el repte d’escriure La màscara del rei Artur?Jo volia descobrir-lo. Aquest home porta màscara per la vida, el que no sé és si a sota hi ha un home interessant, si és complex, si és de veritat... Com jo dic és un home sense atributs, o en té? Jo li volia treure la màscara, si no hauria fracassat i ell, d’entrada, pensava «que no me la tregui». En aquest estira i afluixa ens vam anar trobant. Vam anar confiant l’un amb l’altra. Ell es va obrir i també tot el seu món.
Al principi tots dos vau tenir dubtes per posar-vos a fer aquest llibre. Aquest llibre l’hem fet l’Artur Mas i jo, malgrat que cap dels dos el volíem fer. L’editorial ens truca a la porta tenint al cap la idea de la Yasmina Rezaa i Sarkozy. Primer van parlar amb ell i després amb mi. Era agafar algú tan abrupta i salvatge com jo, ja m’ho reconec, i alhora tant independent per fer aquest llibre. Jo defenso amb dents i ungles la meva llibertat de pensament, en aquests moments és la meva militància. Era posar-me a accedir, mirar i interpretar un polític en actiu que era una cosa que em feia molta mandra, molta basarda i molta por. I a l’Artur Mas li feia molta por que li caigués damunt la Pilar Rahola. Ell, el dia de la presentació, va dir que la Pilar Rahola et despulli no és qualsevol cosa.
Has estat capaç de fer caure la «màscara» d’Artur Mas?Si l’Artur Mas no hagués volgut explosionar, jo m’hauria quedat a mitges. És veritat que jo he ficat el dit a la nafra: he remenat, he buscat, he preguntat, he estat insidiosa per poder treure aquest
llibre... A veure, no tothom es planta davant de Jordi Pujol i li diu: «President, Artur Mas és el fill del pujolisme?». Jo recordaré tota la vida la mirada de Jordi Pujol. Però és que era l’única manera de fer el llibre. A la meitat del procés vaig veure que ja ho tenia, que me’n sortiria. Vaig patir molt al principi, pensava «se m’escaparà, me’l blindaran, me l’amagaran», tenia totes les pors del món, però jo crec que al final la màscara cau completament. El personatge esclata amb tota la seva complexitat, grandeses i misèries.
PILAR RAHOLA
No tothom es
planta davant de
Jordi Pujol i li diu:
«President, Artur
Mas és el fill del
pujolisme?»
BOCA A BOCA L’HIPERBÒLIC/87NOVEMBRE 2010 _____________________________________________________________________________________________________20
«La llibertat de pensament és la meva militància»
I una llegenda urbana sobre Artur Mas que sigui certa?L’estereotip que diu que les relacions amb Pujol són dolentes és cert. En el terreny personal no es troben i en el polític recelen per molt que tots dos volen que a l’altre li vagi bé. Artur Mas serva una gran estima per l’herència de Pujol, però diu «jo no sóc Pujol ni sóc el pujolisme». I Pujol vol que l’Artur Mas guanyi, però té aquell rau-rau de «se m’acaba el meu temps, jo ja he entrat a la història».
Tu vas fer política, fins a quin punt et pot haver interferit a l’hora d’escriure el llibre? He de dir-te rotundament que és una època tancada de la meva vida i això ens ha donat molta llibertat a l’Artur i a mi. L’Artur Mas sabia que jo no buscava res d’ell ni ho volia. L’Artur Mas no estava en condicions d’oferir-me res perquè no m’interessava res del que em pogués oferir. I jo no estava en condicions d’oferir-li res més que la meva mirada, i aquesta era una mirada que podia ser problemàtica.
21L’HIPERBÒLIC/87 BOCA A BOCA
Has fet un favor a Artur Mas amb aquest llibre que l’ajudarà a guanyar les eleccions?Jo no he estat mai pensant en termes electorals perquè no era el meu problema. El meu problema era ser honesta amb el que veia, radicalment compromesa amb el que anava descobrint i a partir d’aquí que el perfil es construís, que la màscara caigués. Era el meu únic objectiu, fins al punt que vam dubtar fins al darrer moment de si el llibre es publicaria després o abans d’eleccions.
Quina llegenda urbana sobre Artur Mas has descobert que era falsa?La llegenda urbana més rotundament desmentida és la del madelman, l’home sense cap mena de sentit, portat com un titella, que no té lideratge... Això és tan contrari a la realitat! L’Artur Mas és un tipus dur, té un lideratge únic i l’exerceix, no li tremola la mà quan ha de prendre decisions i genera i emana un gran respecte en els seus fins al punt que no hi ha ni tan sols una relació d’amistat. Ell diu clarament: «jo no puc ser amic dels meus perquè he de prendre decisions sobre ells».
Sempre has tingut vocació de periodista?Sí, de fet, el que no havia tingut mai era la vocació política. Des de petita, quan em preguntaven què volia ser de gran, deia periodista. Sempre l’havia tinguda, potser estic parlant de quan tenia 8 anys. Jo era la típica que feia la millor redacció de la classe, això de les lletres i la comunicació em funcionava. Havia estat líder de classe moltes vegades. Vull dir que ja anava cap aquí. A més, era
una bona lectora, sóc una devoradora de llibres. Des de sempre havia pensat que l’anàlisi i crònica de la realitat era el que m’agradava. Segurament, on jo estic bé, on em trobo a gust, on puc aportar alguna cosa és exactament on sóc i és on em vull quedar.
*Textos: Mònica Puntí Brun
Fotos: RBA i Mònica Puntí Brun
deria.cat
µ Dies: Fins al 23-11-2010Bashir Lazhar, d’Evelyne de la Chenelière Teatre
Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis 08025 Barcelona
902 10 12 12
µ Dies: 23, 25, 26 i 27-11-2010Festival No No Logic Festival Seguint amb la seva línia habitual, el Festival No No Logic es disfressa dels seus protagonistes, tots ells ar-tistes únics, personatges que formen part d’un puzzle d’una única peça.El seu caràcter experimentador alhora que divertit atrau a un públic ampli de mires que anhela deixar-se sorprendre per actuacions i activitats rares de veure sota un mateix cartell, en ocasions aparentment antagòni-ques, en una barreja provocadora d’estils.
al MACBA, al Convent de Sant Agustí i a la sala Espai Jove La Fontana
www.laollaexpress.org
µ Dies: fins al 12-12-2010Gata sobre teulada de zinc calenta Teatre
Teatre Lliure Montseny, 47 08025 Barcelona
www.teatrelliure.com
µ Dies: 01-12-2010Wooden Shjips Concert
Sala Apolo Nou de la Rambla 111-113 08004 Barcelona
www.sala-apolo.com
µ Dies: 01-12-2010Band to watch: Women Concert
Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona
www.salarazzmatazz.com
µ Dies: 02-12-2010The tallest man on Earth Concert
Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona
www.salarazzmatazz.com
LLIBRES
RECOMANEM
Pensa, és gratisJoaquín Lorente
La Butxaca
7'95 €208 pàgines
L'alè del búfal a l'hivernNeus Canyelles
La Butxaca
9'95 €196 pàgines
BiutifulAlejandro
González Iñár-
ritu
Javier Bardem,
Blanca Portillo,
Rubén Ochan-
diano, Félix
Cubero.
138 minuts
The WayEmilio Estévez
Martin Sheen,
Deborah Kara
Unger, James
Nesbitt, Yorick
van Wageningen,
Simon Andreu,
Emilio Estévez.
119 minuts
Pensa, és gratis és un potent despertador i animador del cervell de persones, grups i empreses, perquè frase rere frase ofereix una allau de conceptes que exciten, animen i persuadeixen de la immensa ca-pacitat i poder de la nostra ment. Els seus principis, extremadament pràctics i aplicables a l'instant, obren camins i suggereixen rutes. Es tracta de conèixer la clau de l'èxit, que inclou sempre una bona dosi de treball, molta intuïció i un pensament creatiu que ens ajudi a veure el que altres no veuen..
Al final de la seva vida, l'escriptora Gwen Rees viu retirada en una illa del Mediterrani, on comença a escriure l’autobiografia d’una trajectòria vital agitada i turbulenta: nascuda a les Antilles i emigrada a An-glaterra, ha fet de corista de cabaret, ha malviscut en llocs inhòspits i ha resistit nombrosos desamors, sempre entossudida a escriure. Quan tothom la dóna per morta, Esther March, una jove traductora i escrip-tora obsedida per la figura de Rees, parteix al seu encontre i passa tot l’hivern amb ella.
Star Wars: El Poder de la Força IIhttp://www.lucasarts.com/games/theforceunleashed2
La saga de Star Wars continua amb Star Wars: El po-der de la Força II, l'esperada seqüela del joc de Star Wars més venut de la història, més de set milions de còpies a tot el món.
Els Sims 3
http://es.thesims3.com
En Els Sims 3 els jugadors podran crear Sims de per-sonalitats úniques, complir els seus desitjos... o no, i controlar les seves vides dins d'un barri obert. Gran varietat de característiques noves que el fan més fàcil.
Biutiful retrata la història d'Uxbal. Pare abnegat. Fill desemparat. Intermediari de l'ombra. Pròxim als de-sapareguts. Atret pels fantasmes. Sensible als es-perits. Supervivent al cor d'una Barcelona invisible. Sentint que la mort li ronda, intenta trobar la pau, pro-tegir els seus fills, salvar-se a si mateix. La història d'Uxbal és senzilla i complexa, igual que les nostres vides d'avui.
The Way és la història de Tom Avery, un prestigiós oftalmòleg de Califòrnia que un dia rep una trucada des de França en la qual se li comunica que el seu fill Daniel ha mort en un temporal als Pirineus. Tot i que la relació amb ell mai va ser gaire bona, Tom, desolat, viatja a França i descobreix que Daniel co-mençava a fer el Camí de Santiago, per aquest motiu decideix fer-lo per ell.
CULTURA L’HIPERBÒLIC/87NOVEMBRE 2010 __________________________________________________________________________________________________________________22
PEL.LÍCULES
VIDEOJOCS
MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ
AGENDA NOVEMBRE10
web web
µ Dies: 07-12-2010Lady Gaga Concert
Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5 Barcelona
µ Dies: 11-12-2010Aphex twin & friends Concert
Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona
www.salarazzmatazz.com
µ Dies: 17-12-2010Motörhead Concert
Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5 Barcelona
µ Dies: Cada dillunsRachel Arieff presenta: Anti-Karaoke Karaoke Cada dilluns, la showwoman americana Rachel Arieff presenta aquesta estranya fusió entre un concert de rock, un karaoke underground i un espectacle de Broadway.
www.antikaraoke.com
µ Dies: fins al 31-12-2010El dret a l’educació Exposició
Museu Marítim de Barcelona Av. Drassanes, 1 Barcelona
933429920
µ Dies: fins a l’01-01-2010Perdre’s en un laberint Exposició
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Montalegre, 5. Barcelona
933064100
ESCOLA D’ESCRIPTURA
Línia discontínua
Fins aleshores el món s’havia dividit en els que, per la vorera, s’apartaven per deixar passar els altres i els que caminaven en línia recta. Aquell dia era el seu aniversari i ell no l’havia felicita-da. Això a ella no li hauria passat mai. Mai!Quan aturà l’assecadora per esbrinar què coi era el que fotia aquells cops contra el tambor va pensar que no. El món no es dividia en els que, per la vorera, s’apartaven per deixar passar els altres i els que caminaven en línia recta. El món es dividia entre els que, amb un rellotge aturat, esquerdat i entelat a les mans, pensarien que l’endemà en comprarien un altre i els que entenien que tot s’havia acabat. En aturar la seva inspiració, s’esquerdà els genolls contra el terra i clavà els ulls entelats en el rellotge de butxaca. En acceptar la feina, el Manel l’hi havia deixat com a penyora sobre una lleixa, amb una nota de «t’esti-mo i et deixo el rellotge que ens va unir perquè vagis restant les hores que ens separen». Encara sortia escalfor de l’assecadora quan va sonar el telèfon. ─És la casa del Manel Franch? ─No, aquesta ja no és la seva adreça. Atalaià l’esfera desenfocada i es precisà a sotto voce: No ho és des de les vuit hores, vint-i-tres minuts, dotze segons. ─I no sabria pas a qui hauríem d’avisar? Tenim una situació una mica delicada, aquí.No. El món no es dividia entre els que, amb un rellotge aturat, esquerdat i entelat a les mans, pensarien que l’endemà en com-prarien un altre i els que entenien que tot s’havia acabat. El món es dividia entre els que, amb un telèfon a la mà, pensarien que el rellotge s’havia escolat a la rentadora per, ben quiet, fer-se metàfora de la notícia fatal i els que sabien que havien ficat el rellotge a la rentadora per remullar el per què m’has deixat sola, per ensabonar el per què no tornes, per fer giravoltar l’amb qui deus estar ara, per suavitzar el temps de pel·lis amb suplement de formatge i crispetes dolces de microones, per centrifugar les hores del cap sota el coixí i per aturar definitivament les hores de l’altre.─A mi. A mi, però no cal , perquè ja ho sé, perquè he estat jo, l’he aturat jo.─Doncs el tenim aquí ingressat desvariejant, amb una amnèsia psicògena. Se li desentela el senderi, se li conglutinen les fissures de les ròtules, se li revifen els circuits.─On? A Barcelona?─Aquí al Clínic. Ha baixat d’un avió que només venia de la Co-runya dient que ha perdut la noció del temps pel canvi horari i que ja no sap la seva adreça ni si l’esperava algú. Engrapa un paquet de regal que es nega a donar-nos i s’hi està deixant les ungles. Potser millor que vingui vostè a fer-li’n cinc cèntims, no?
Muriel Villanueva i Perarnau
23L’HIPERBÒLIC/87 A...Z __________________________________ NOVEMBRE 2010
Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08www.campusdescriptura.com
L’HIPERBÒLIC CULTURA
MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ
AGENDA NOVEMBRE10
