81abril2010 L’HIPERBÒLIC

Tema del mes (pàg. 10)

TEDAX, els artificiers dels Mossos d’Esquadra

Boca a boca (pàg. 16)

Joan Viñas, nou

president de la

Xarxa Vives

Tendèries (pàg. 14)

Sant Jordi: llibres, roses i

música

Tiratge: 26.330 LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS

Santi Balmes, 10 anys amb Love of Lesbian

SPLMNT

FUTURAPÀGINES CENTRALS

BUSCA EL

TEU FUTUR

Edita: Edicat, s.l.Roger de Flor 334, 1r-2a / 08025 BarcelonaT: 93 451 61 70 / F: 93 451 33 91edicat@edicat.cat / www.edicat.cat

Editors: Josep Ritort i Antoni GonzálezGerent: Sílvia VinyetaDirecció comercial i màrqueting: Xavier JuezConseller delegat: Ramon TorrentsCap de Relacions externes: Jordi SansalvadorConsell de redacció: Diego Gimènez, Helena Rigol, Atòmic GirlsDisseny i maquetació: Enric Vidal, Susana PerdomoAdministració: Sònia LópezPublicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.catImpressió: CRE-A, s.a.Dipòsit legal: B-48091-2007

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que l’hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressiói de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general

Nom: J. M. FlotatsL’actor i director teatral ha tornat als escenaris després de més d’una dècada de la sortida polèmica com a director del Teatre Nacional. A més, ha tornat al Lliure, on va actuar per pri-mera i única vegada fa 32 anys, interpretant Eduard II d’Anglaterra. Aquesta vegada filosofa a El encuentro de Descartes con Pascal joven.

Xifra: + de 500Si al mes de gener un terratrèmol devastava Haití, aquest cop la desgràcia ha anat cap a Xile. El centre i sud del país s’han vist afectats per un moviment de terres seguit d’un tsunami que s’ha cobrat més de 500 vides i milers de damnificats. Els danys materials també són astronòmics. Foto: Mariana Baza (ACN)

Lloc: VancouverLa ciutat canadenca ha estat la seu dels Jocs Olímpics d’hivern. Un jocs que van començar marcats per la tràgica mort del georgià Nodar Kumaritashvili. Queralt Castellet, que tenia opcions de medalla, no va poder disputar la final del halfpipe després d’una desafortunada caiguda que la va deixar inconscient.

Has començat uns estudis que no t’agraden, que no saps cap on et portaran? No saps si tens l’opció de canviar-te per fer un segon cicle? O no saps què fer un cop l’acabis i quines seran les sortides professionals que tindràs? Dius que un màster és massa car i un postgrau potser no compleix les expectatives que esperes, que potser no vas triar bé i en comptes de biologia hauries d’haver triat veterinària? Si alguna d’aquestes frases t’ha passat alguna vegada pel cap, ara tens el lloc idoni on buscar respostes. En aquest número, t’expliquem tot el que hi haurà al Saló Futura i com podràs trobar tota la informació que busques.

A més, si el mes passat us vau introduir en el món de la música alternativa i us va agradar, també gaudireu amb l’entrevista que hem fet a Santi Balmes, veu de Love of Lesbian. Un grup que, després de 10 anys als escenaris, ha trobat la manera de fer cançons que arribin a l’ADN de la gent. Mentre que al Boca a Boca podreu tro-bar Joan Viñas, recentment nomenat president de la Xarxa Vives, que us explicarà quina és la seva feina i quina funció té la Xarxa.

Altres temes que us poden interessar són descobrir quina feina fan els TEDAX, els agents especialitzats en material explosiu del cos de seguretat dels Mossos d’Esquadra, que es juguen la vida per desactivar artefactes. Us sorprendrà saber en què gasten la majoria del seu temps.

I per anar fent boca per Sant Jordi, us portem les últimes tendències en roses, llibres i música, per si esteu enamorats o simplement voleu fer un detall a algú, sapigueu què és allò que més està de moda en aquests moments. !.

Estudia què estudiaràsN81 - ABRIL2010

02 - EDITORIAL ESTUDIA QUÈ ESTUDIARÀS03 - LA IMATGE LAURA PÈREZ04 - LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA DESCOBREIX QUÈ FA RECAURE

ELS EX FUMADORS05 - DIUE TRIA BÉ EL TEU FUTUR, ENTRA A

UNIDATA06 - ELCONVIDAT SANTI BALMES, MÚSIC DE LOVE

OF LESBIAN08 - ALTAVEU L'ALÈ DIVÍ DELS MISHIMA09 - JOVENTUT UN NOU PLA NACIONAL DE

JOVENTUT FET PER TOTS I TOTES10 - TEMA DEL MES BOMBES, GRANADES I

PROJECTILS AMB HISTÒRIA12 - REPORTATGE CONNECTA'T A LES BEQUES DEL

CARNET JOVE14 - MÓN VIU COM FUNCIONEN ELS

CEMENTIRIS NUCLEARS 14 - TENDÈRIES QUÈ ES PORTARÀ AQUEST SANT

JORDI16 - BOCA A BOCA JOAN VIÑAS, PRESIDENT DE LA

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS18 - CONCURSOS UNIFICCIONS, L'AVENTURA DE

CREAR HISTÒRIES19 - SEXE FORTOR MAL DUITA20 - PETITS ANUNCIS GUIA JOVE21 - CALAIX DE SASTRE EL PASSATEMPS DE L'ACPG22 - CULTURA RECOMANEM, AGENDA...21 - ESCOLA D'ESCRIPTURA FUM DE TABAC FRED

L’enquestaEditorialSumari

La il

.lust

raci

óFl

aixo

s

“Viuries al costat d’un cementiri nuclear?”

La pregunta del mes que ve:Creus que podràs treballar del que estudiïs?

Respon a www.deria.cat

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/81ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________2

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)

Tiratge: 26.330 exemplars

38% - No, no vull tenir un fill amb tres ulls

44% - No. Si la fessin al meu poble, jo marxaria..

17%- Sí, si les instal·lacions són segures

PÀGINES CENTRALSSPLMNT FUTURASALÓ FUTURA. UN VENTALL D'OPORTUNITATS

Laura Pérez. Vaig començar la meva carrera a la

Universitat Politèc-nica de València, vaig continuar els estudis a L’École

Regionale des Be-aux Arts de Ren-

nes, a França, amb una beca Erasmus.

L’any passat vaig estudiar il·lustració l' Alberta college of

Art and Design, a Calgary, Canadà.

I en aquests moments, estic

a Barcelona per acabar la meva

carrera de Belles Arts, especialitza-da en il·lustració. El meu treball es

pot trobar a www.flickr.com/photos/

lauraperez.

TIME PASSES SLOWLY.

El temps pot semblar que

s’atura quan estàs en una exposició,

et quedes sola uns segons i ve algú

a esplaiar-se amb els seus coneixe-ments sobre l’art

en general ...

Es busquen...

jovestalents!T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web - com un Flickr o un Fotolog -, no ho dubtis. Envian’s les te-ves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!"

3L’HIPERBÒLIC/81 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

Científics de la Pompeu han posat de manifest la proteïna que participa en l’hàbit del tabac

El tabaquisme és un dels hàbits de con-sum que causa més addicció, a més d’importants problemes de salut als fu-madors. Aquesta addicció comporta una pèrdua del control sobre el seu consum i una síndrome d’abstinència en deixar de fumar que afavoreix la recaiguda en l’hà-bit, fins i tot després de llargs períodes d’abstinència. Els tractaments de desha-bituació al tabac tenen com a principal objectiu evitar la recaiguda.

UPF ( ) www.upf.edu UdG ( ) www.udg.edu

Augmenta l'afluència d'estudiants al Fòrum d'Ocupació de les Facultats de Dret i d'Economia i EmpresaEl Fòrum d'Ocupació que han acollit les facultats de Dret i d’Eco-nomia i Empresa els dies 2 i 3 de març respectivament ha tingut una major afluència d'estudiants que en edicions anteriors. El Fórum ha complert així l'objectiu de posar en contacte diverses empreses i institucions amb els estudiants de la UB i rebre'n els currículums.

UdL ( ) www.udl.cat

Prop de 1.500 alumnes i professors de secundària han visitat les instal.lacions de la UdLUn total de 1.445 alumnes dels darrers cursos de batxillerat i cicles formatius de grau superior i 41 professors de 46 centres de les comarques de Lleida i la Franja de Ponent han visitat la Universitat de Lleida (UdL) en el marc de la dissetena edició de la Jornada de Campus Oberts per a l’estudiant de segon de batxillerat i cicles formatius de grau superior. La participació dels centres de batxillerat i cicles formatius ha crescut un 25% res-pecte a l’any passat.

UdL www.acup.cat

L'ACUP se solidaritza amb el poble de XileL'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), formada per les universitats de Barcelona (UB), Autònoma de Barcelona (UAB), Politècnica de Catalunya (UPC), Pompeu Fabra (UPF), Gi-rona (UdG), Lleida (UdL), Rovira i Virgili (URV) i Oberta de Catalu-nya (UOC), vol intensificar en tot el possible les vies de col·laboració amb les universitats xilenes i el suport a la comunitat acadèmica i al sector educatiu i científic de Xile, per a què pugui tornar a la norma-litat tan aviat com sigui possible i sense el que pugui actuar de nou com a motor de desenvolupament cultural, científic i econòmic de la societat xilena.

Descobreixen què fa recaure els ex fumadors

LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb científics de la Universitat d’Stanford (EUA), ha posat de manifest que les hipo-cretines, una proteïna, juguen un paper im-portant en la recaiguda en l’hàbit tabàquic.

Les hipocretines (conegudes també com a orexines) són uns neuromoduladors de naturalesa peptídica que es troben a les neurones de l’hipotàlem cerebral. Aques-tes substàncies es relacionen amb el me-tabolisme energètic, la regulació de la in-gesta i el període de vigília. Recentment, se les ha associat amb els mecanismes de recompensa i amb l’addicció. S’ha

MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/81ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________4

Si vols una entrada gratis per un concert de La Pegatina entra a www.deria.cat a concursos

Elegeix on vols anar

Tens temps fins dos dias abans de la data

Entre tots els que us hi apunteu sortegem:

- 12 de març a Terrassa / 15 entrades

- 13 de març a Berga / 10 entrades

- 24 de març a Barcelona / 15 entrades

- 30 d’abril a Mataró / 10 entrades

SORTEGEM 50 ENTRADESL'HIPERBÒLIC ET CONVIDA AL

"MIRA QUE MIRA TOUR DE LA PEGATINA"

www.deria.cat

comprovat que una activitat incrementa-da de les hipocretines condueix a estats d’ansietat que poden conduir a recaure en el consum de determinades substàn-cies que causen addicció.

La principal conclusió que s’extreu és que les hipocretines juguen un paper crucial en la modulació dels episodis d’ansietat derivats dels efectes de la nicotina i en els processos neurobiològics subjacents a la recaiguda en l’hàbit de fumar.

*Redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

Saps quants estudiants s’han titulat en l’estudi que t’interessa?Saps quants fan Erasmus? Saps quants es titulen en el temps previst? Saps quina és la taxa d’èxit de cada estudi? Aproven més els homes o les dones? Totes aquestes preguntes i moltes altres tenen resposta a www.gencat.cat/unidata, un nou web del Comissionat per a Universitats i Recerca pensat per orientar els estudiants que volen accedir a la universitat o canviar d’estudis. L’accés és lliure i gratuït. Entra-hi i esvaeix tots els teus dubtes.

La Generalitat ha posat en funcionament una nova eina d’Internet pensada per orien-tar els estudiants preuniversitaris. L’accés és obert per a tothom, i gratuït. A Unidata, els aspirants a universitaris, o els que esteu pensant a canviar d’estudis, hi trobareu da-des detallades de cada ensenyament. Per exemple, el nombre de matriculats, la quan-titat d’estudiants que té cada professor, la taxa d’abandonament o la xifra d’alumnes que fan Erasmus. Aquesta informació es pot obtenir, a més a més, tenint en compte la nota d’accés, la via (si és batxillerat, titulat universitari, FP) i el sexe.

Unidata se suma a altres eines del Comis-sionat per a Universitats i Recerca adreça-des als estudiants i consultables també a la xarxa com ara: Què i per què estudiar a les universitats catalanes, el web de Bolo-nya, Posa’t a prova (amb exercicis per pre-parar les Provés d’Accés a la Universitat), el portal accesnet (per saber la nota de les PAU i fer la preinscripció universitària) o l’Enginycat, que té l’objectiu de promoure les vocacions d’enginyers.

Gran part de la informació prové d’UNEIX, una base de dades implantada pel Comis-sionat per a Universitats i Recerca, en col-laboració amb les universitats i l’Agència de Qualitat Universitària. Es tracta d’una eina pionera a l’estat. Així ho ha reconegut el Ministeri d’Educació, que ha encarregat al Comissionat que assessori les comu-nitats autònomes que ho desitgin per fer extensiu aquest sistema d’indicadors.

Qui accedeixi a www.gencat.cat/unidata, també hi trobarà dades d’inserció laboral per àmbits, dades de recerca, econòmi-ques i, també, paràmetres internacionals.

La presentació de la informació és en for-ma de preguntes a les quals s’intenta do-nar resposta amb dades totalment fiables i contrastades, però també de manera sen-zilla i entenedora. Aquestes són algunes de les 125 qüestions que es plantegen:

- Quants alumnes comencen els estudis que m’interessen?

- Quants es titulen?- Què triga en acabar un estudiant

amb la meva nota?- Quin percentatge de professors

són doctors?- On van i d’on vénen els estudiants

Erasmus?- Com evoluciona el percentatge

d’ocupats i aturats en l’àmbit del meu interès?

- En quina mesura la feina que fan s’adequa a la seva titulació

universitària?- Com evoluciona la despesa en

R+D a Catalunya en relació a altres comunitats autònomes de l’estat?

També podeu configurar el vostre perfil a partir dels següents paràmetres: estudi que m’interessa, nota d’accés, dades que vull saber (nombre de matriculats, titulats, taxa de rendiment), sexe i estudi relacio-nat. Un cop feta la tria, l’ordinador gene-ra un informe amb la informació que s’ha requerit. Per exemple, quants estudiants homes s’han titulat en dret amb una nota d’accés de 6 o més? Unidata ho respon.

El web conté dades de les set universitats públiques catalanes (Universitat de Bar-celona, Universitat Autònoma de Barcelo-na, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Lleida, Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili) més la Universitat de Vic.

www.gencat.cat/diue

5L’HIPERBÒLIC/81 DIUE _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

Unidatawww.gencat.cat/unidata ofereix tota mena d’informació estadística sobre cada carrera:

nombre de matriculats, quin percentatge d'alumnes acaba els estudis,

o en quin àmbit es troba feina més fàcilment.

Tria bé el teu futur,entra a

Quants alumnes comencen els estudis que m’interessen?Quants es titulen?

Quin percentatge de professors són doctors?

???

??

?

Quants estudiants fan Erasmus?

Love of Lesbian ha aconseguit arribar a les masses o a la popularitat amb el darrer disc: 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna). Després de 10 anys de feina i 6 àlbums al carrer (3 en anglès i 3 en castellà), han trobat l’èxit amb un disc que, com en tota història d’amor que s’acaba, té moments durs i profunds. Però els “lesbianos” no obliden la seva part més boja introduint cançons més ballables i divertides. L’últim gran esdeveniment va ser el concert al Palau de la Música. Ara preparen un concert a Madrid amb 1.999 guitarristes.

10 anys ja... Han passat ràpid? Em fa sentir una mica gran. Dius: la mare que ens va parir! Mira que ha d’agradar això perquè hem tocat bastant i seguim tenint la necessitat de pujar a un escenari. Estem ficats dins d’una voràgine de direc-tes i de contacte amb la gent que és una mica addictiva. És una història maca, de lluita, de començar, de no menjar-te molts torrats i, a poc a poc, anar avançant.

Com va començar tot?Tots som del mateix poble. Hi havia uns quants que ja tenien un grup i jo tocava amb un altre. Anys després, ens vam ajuntar, jo necessitava una banda i ells necessitaven un cantant. I va ser ajuntar-nos i, al cap de res, les peces van comen-çar a encaixar, cosa que no ens passava ni a ells ni a mi amb els altres grups. La primera sort que has de tenir és trobar els companys ideals, sinó fes-te escriptor que ho pots fer tot sol i sense l’ajuda de ningú. Però si necessites una comunica-ció musical, també necessites una certa química personal. I nosaltres tenim molta química entre nosaltres.

Què ha canviat? A part de l’idioma... Ara Love of Lesbian es creu molt més allò que fa. Vam començar fent un exercici d’estil. Érem un grup molt fan de coses i que respirava influències per tot arreu. Va

ser a partir del canvi al castellà que es va configurar una personalitat molt més forta. Vam passar de ser un grup que estava a la recerca de coses a un que ho va trobar.

Alguns diran que si us torneu “popu-lars” perdreu l’essència. No dic que pugui passar, però també canvia com et perceben els demés. Hi ha persones que et veuen en dos o tres mitjans de comunicació, més del normal, i ja pensen que t’has tornat comercial. Que haguem incorporat dos o tres temes més ballables és un joc, no una recerca de co-mercialitat. Ho detectem i ho vivim, però l’essència no ha canviat. Som els nois del carrer del Riu i ens veiem igual.

Què té aquest últim àlbum que ha arri-bat a molta més gent?No ho sé. “John Boy” és una cosa que em supera. De “John Boy”, ja sabia que anava a passar alguna cosa així. No se si és el ritme, és alguna cosa que aixeca la gent, és una cançó identificable des dels primers compassos i diuen que els singles el que tenen és això, que als 10 segons ja saps de quin tema estàs parlant. Parla d’un tema on molta gent es pot sentir identificada.

Nominats als Premis de la Música pel millor àlbum de pop alternatiu! Alternatiu? Ja em diràs com d’alternatius som nosaltres... Però, bé...

Un reconeixement a la feina ben feta, no?Et mentiria si et digués que no m’agra-daria guanyar-lo. Però crec que ens han passat coses més substancials que fan que el grup sigui un ens real, més que no pas un premi. Per a nosaltres, un premi és omplir una sala. Això és el que fa que sentim que estem fent una cosa de veri-tat, o que al Facebook hi hagi 100 fans més cada dia. Això és la realitat, la resta és estar dins del bussines i hi ha gent que s’inventa premis, i si te’l donen... guay, és just. I si no te’l donen... hi ha tongo, he he!

Podries definir “alternatiu” o “música independent”?Nosaltres fem una música ben normal. Pel tipus de música que jo he escoltat, és el més digerible del món. Per a algú que només hagi escoltat Bisbal, segur que es pregunta: què és això? Dins d’Espanya, potser sí que és alternativa. Però, en un altre país, no s’hi podria considerar mai de la vida.

He llegit en algun lloc que de petit et deien el “te imaginas”? Sí, a la taula del menjador del cole. Tot-hom deia coses i jo era el que deia: “te imaginas si...”. I sempre era qui la deia més grossa.

I segueixes imaginant molt, no?Sí! Crec que es redueix a què en el pont que hi ha entre el conscient i l’inconscient en al-

Love of lesbian, des de 1999

SANTI BALMES, CANTANT I COMPOSITOR

TAL COM RAJA!Data de naixement: 25/11/70Un grup de música: Broken Social Scene i U2Una pel·lícula: 2001,

Odisea en el espacio

Un llibre: La

inmortalidad, de Milan KunderaPlat que cuines millor: Rap a la guipuscoanaUna mania: Moure les mansUna qualitat: CarismaUn somni: Clonar-me dues vegades i que el del mig vegi morir el gran i néixer el petit.Un viatge: Als anells de SaturnTens fama de ser molt: Murri i sarcàstic.

EL CONVIDAT L’HIPERBÒLIC/81ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________6

EL GRUP CATALÀ HA ARRIBAT AL GRAN PÚBLIC DESPRÉS DE 10 ANYS SOBRE L’ESCENARI

Ens van presentar la idea, van pensar

que nosaltres som un grup que fèiem

moltes coses per Internet, perquè sem-

pre ens associen amb idees marcianes…

I van dir que què millor que aquests

xalats. Llavors vam dir que sí. A mi, em

sembla que reunir 1.999 guitarristes

són molts, però com queda a joc amb el

disc... Aleshores penjarem els vídeos a

Youtube i ensenyarem com es toquen

les cançons, i la gent practicarà a casa. I

qui vulgui venir a tocar que vingui a to-

car. I qui vulgui cantar que vingui a can-

tar. I si algú vol tocar l’acordió, doncs

que toqui l’acordió. Ho haguéssim fet

nosaltres a Barcelona? Evidentment, i

no descartem repetir-ho a Barcelona.

CONCERT A MADRID AMB 1999 GUITARRISTES. T’HI APUNTES?

7L’HIPERBÒLIC/81 EL CONVIDAT

Descriu el concert del Palau.Com una pel·lícula! Va ser un concert que un mes abans ja anàvem contant quant que-dava. La cosa que més em preocupava és que venien totes les nostres famílies, que no venen habitualment. Va ser bastant fort per a tots nosaltres. I el concert en sí, com una molt bona experiència, però vam estar més temps assajant la coreografia que no els te-mes que anàvem a tocar. Molt fort!

T’imagines omplint el Sant Jordi?A mi, em dius fa uns anys que nosaltres omplim el Palau de la Música i t’hagués dit “On vas?”. És a dir, que ara mateix ja no sé on ens quedarem perquè seguim notant que això és una pujada. No seria capaç de dir-te on acabarà això a nivell de popularitat o de públic. Quanta més gent ens escolti, millor.

*Helena Rigol (helena@edicat.cat)

Fotos: Ivan Giménez

deria.cat

Imatge promocional de Love of Lesbian

ACABA LA FRASE:

El millor d’aquesta vida és.... ser el teu propi guio·

nista.

No aguanto la gent que... no es fa preguntes.

Si no fos Santi Balmes m’agradaria ser... un il·

lusionista.

Li diria quatre coses ben dites a... José María Aznar, és

el gran culpable no només d’Iraq sinó d’haver

enganyat tot un país pensant que tots érem petits

burgesos quan en realitat érem simples paletes

amb més capacitat adquisitiva. Així ens va!

No m’agradaria morir sense... reencarnar·me

diverses vegades en diferents personatges. No

tota la vida vull fer el que faig ara.

La cançó perfecte és aquella que... et canvia la vida, que

toca l’ADN de la majoria de persones.

La cançó perfecte de LOL és... “Domingo Astromántico”.

gunes persones hi ha un tràfic molt fluid. I hi ha d’altra gent que només són binaris, o estan desperts o estan en estat oníric. Jo no sé si somio molt o no, però durant el dia estic en un estat perpetu d’estar però no es-tar. La diferència entre realitat i la ficció, per a mi, no és tan visible. És una cultura entre surrealista i “Montypythoniana” (Monty Pyt-hon). Suposo que això és un còctel molotov.

Les cançons que escrius són pura imaginació o es basen en coses reals?Primer, em deixo anar i després em pre-gunto cada cosa què significa. El que no puc fer és plantejar-me asseure’m davant d’un full en blanc i escriure sobre “això”. Començo a escriure i ho faig a “cascopor-

ro”. Potser en un dia m’agafa i escric 15 pàgines sense parar, però només val la pena un paràgraf. Al dia següent, ja tinc 30 pàgines i aleshores ja tinc dos parà-grafs. Aquí no hi ha cap tipus de censura i poc a poc tot va agafant sentit.

Però aquest últim explica una història, té un principi i un final.Sí, aquest sí que està una mica més pre-meditat. El que va passar és que tenia 4 o 5 temes dels que jo m’havia deixat anar i l’inconscient m’havia dirigit cap allà. Ales-hores, pares un moment i et planteges què t’està dient el teu inconscient. T’en-via el senyal que vol que parlis d’un tema en concret, en un disc sencer. I li fas cas!

MishimaEl filòsof de la pilota, “Flaco” Menotti (exentrenador del Barça i seleccionador argentí), explica que en el futbol, com en la literatura i en la música, cal cercar l'equilibri entre l'ordre −les convencions i la tradició− i l'aventura −l'emoció i la novetat−. En aquesta apassionant cruïlla, trobem el nou treball d'un grup en plena maduresa creativa, Mishima. El seu cantant, David Carabén, ens en fa cinc cèntims.

Ordre i aventura és un títol basat en una cita de l'escriptor argentí Jorge Luis Borges... Segueix l' idil·li de Mis-hima amb la literatura! És el primer autor de qui vaig adquirir unes obres completes. L'he llegit moltíssim. Però cal dir que aquesta cita sobre l'ordre i l'aven-tura me la va recordar César Luis Menotti, un altre argentí que parla com un llibre obert. M'encanta Menotti, no renuncia a la comple-xitat per parlar d'una cosa aparentment frívo-

la com és el futbol... Ell diu: «Amb la pilota als peus, si ets tot ordre, ets un avorrit. I si ets només aventura, ets un caos». Suposo que amb el pop passa el mateix.

En la disjuntiva entre ordre i aventu-ra, on hem de situar les cançons de Mishima?Entre les dues idees. El pop és un gène-re amb unes estructures clàssiques a les quals, si vols, pots renunciar, però sempre a costa de perdre immediatesa i accessibili-tat. L'arquetip estrofa-tornada, que prové de la cançó tradicional i que el gènere humà ha transmès de generació en generació, és només una organització estratègica de la informació que funciona a l'hora de ser re-cordada i reproduïda. Però al mateix temps, ha d'emocionar. L'oient, quan escolta una cançó, ha de tenir la sensació que està vi-vint per primera vegada una sensació nova. L'aventura és aquest procés per dotar de vida la cançó, que és una estructura que ens ha precedit i ens sobreviurà.

IVETTE NADALA l’esquena d’un

elefant

(Autoeditat)Repeteix part de la recep-ta d’aquelles Guerres dol-císsimes (Aumón 2007),

però hi ha quelcom de diferent en el nou disc de la cantau-tora vallesana. Segueix amb la seva guitarra com a escut protector i la sensualitat de les seves lletres com a arpó per pescar-nos. Nadal és "A quarts de tot" i ens convida a compartir deu cançons penetrants escrites enfilada A l’esquena d’un elefant que de ben segur li durà molta sort.Text: Elisenda Soriguera

JOAN COLOMOContra todo pronóstico

(BCore)Joan Colomo és compo-nent de formacions com The Unfinished Sympat-hy i La Célula Durmiente. En aquest àlbum de debut

en solitari, demostra la seva inquietud i univers musical, traspassant les fronteres de la cançó d'autor. Composici-ons que s'escapen del món del rock i on aprofundeix amb uns arranjaments acústics, orquestrals, combinats amb textos socialment compromesos. Un projecte revitalitzant i sorprenent de la nova escena independent.Text: Elisenda Soriguera

SANJOSEXAl marge d'un camí

(BankRobber)En un món cada cop més sobrecarregat d'inputs in-formatius que sovint no són més que soroll banal,

Sanjosex proposa un retorn a l'essència més bàsica de la nostra col·lectivitat. Unes cançons que ens fan participar de la globalitat de l'única manera possible: partint d'aquí i explicant què som. Cal esmentar la tasca d'una banda excel·lent, i una producció, la de Ricky Falkner, que acon-segueix donar a cada tema exactament allò que li fa falta.Text: Roger Palà

www.enderrock.cat

ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/81ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________8

Des de la perspectiva dels “veterans”, com valoreu l'eclosió d'un grup com Manel?És una de les millors notícies dels darrers temps. El que no entenc és perquè només passa amb Manel. Sincerament, no ho en-tenc. Entenc perfectament que Manel tingui l'èxit que té, perquè són boníssims. Però no entenc, per exemple, que un grup com San-josex no peti més. I qui diu Sanjosex pot dir molts altres grups, perquè el nivell actual és altíssim: ja m'hauria agradat a mi, quan tenia 15 anys, que hi hagués una vitalitat així a l'escena! Com és que no hi ha més Manels? Tan dolents som la resta? Penso que no. I no té a veure amb el suport medi-àtic que hagi pogut tenir Manel. Han petat perquè fan cançons molt grans. Ho celebro totalment, però hem d'aconseguir que hi hagi més grups amb els quals passi això.

*Fotos: Roger Palà

Fotos: Xavier Mercadé

deria.cat

L'alè diví dels

Imatges de la Trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya a Manresa.Fotos: Albert Mollón. Cedides per Secretaria de Joventut

EDUCACIÓ, TREBALL I HABITATGE JOVE SERAN ELS EIXOS PRIORITARIS DEL MARC DE REFERÈNCIA DE LES POLÍTIQUES PER A JOVES FINS AL 2020

El nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya actualitzarà les polítiques de joventut per adaptar-les a una realitat social canviant, amb l’objectiu de facilitar l’emancipació, l’empoderament i la participació de les persones joves. També reivindicarà la centralitat de les polítiques per a joves dins les polítiques socials. Els més de 700 joves que van assistir a la Trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya a Manresa, i els prop de 10.000 joves que van participar en el procés de con-sulta del nou pla, han ajudat a construir un futur per a tots i totes. Així, el nou pla tindrà voluntat transformadora i incidirà en la millo-ra de les condicions de vida dels i les joves. Això passa per impulsar canvis estructurals en el mercat de treball, millorant-ne la qualitat i fomentant l’ocupació i l’emprenedoria juve-nils. En educació, impulsar la corresponsabi-lització dels estudiants i els diferents agents educatius, i millorar el procés de transició escola-treball (fent èmfasi en la formació pro-fessional). I en l’accés a l’habitatge, conside-rant-lo com un dret i incorporant noves estra-tègies per fer habitatges més accessibles per als joves i fomentant l’habitatge de lloguer.

Un nou Pla Nacional de Joventut fet per tots i totes

9L’HIPERBÒLIC/81 JOVENTUT _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

A més a més, el nou pla incorporarà ac-cions en matèria de salut, avançant a l’adolescència les polítiques de prevenció de riscos i de foment d’hàbits saludables. En cultura, promourà noves formes de creació, producció i difusió cultural, i vi-sibilitzarà la llengua catalana. En cohesió social, millorarà la mobilitat. I en partici-pació, afavorirà la incidència de les per-sones joves en les polítiques públiques i demanarà el dret a vot als 16 anys.

Una eina per permetre a la gent jove accedir a la plena ciutadaniaSegons el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, “el nou pla ha de ser una eina per permetre a la gent jove accedir a la plena ciutadania”, incidint sobre les desigual-tats que pateixen les persones joves. A diferència del pla vigent, el nou text incor-porarà indicadors per a què la ciutadania pugui avaluar de manera objectiva el seu compliment, establint 20 o 30 fites con-cretes en tots els eixos a assolir durant els propers deu anys. En aquest sentit, Villalbí ha remarcat que “estem fent un pla comptant amb la veu dels i les joves abans de redactar-lo” i no, a l’inrevés, com es va fer l’any 2000.

Prèviament, el Consell Rector del pla va avaluar, el compliment del pla vigent. Una de les parts principals d’aquest procés va ser l’anàlisi de les dades del Sistema d’in-dicadors sobre la joventut de Catalunya (www.gencat.cat/joventut) fet per la Se-cretaria de Joventut que concloïa que, tot i que la joventut ha millorat la seva situació laboral i d’emancipació durant la darrera dècada, és un dels col.lectius que més està rebent l’impacte de la crisi.

Concretament, el model d’ocupació juve-nil català es caracteritza per altes taxes d’atur i temporalitat, i uns nivells baixos de qualificació en el treball. La crisi ha agreujat aquesta situació, ja que la l’atur juvenil s’ha disparat fins al 28%, el doble que l’atur adult i, per tant, la taxa d’eman-cipació, en progressió durant els darrers anys, ha començat a baixar.

Pel que fa a l’educació, l’informe posava de manifest que les noies joves estan re-sistint millor la crisi que els nois perquè estan millor formades ja que molt nois van abandonar els estudis abans d’hora per aprofitar la bonança econòmica i ara es troben amb dèficits formatius.

*Redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: Albert Mollón

deria.cat

+ infovolemdecidir.cat JOVE.CAT

Mundial. Tot i així, allà també encara es tro-ben de tant en tant algun tipus d’artefacte.

Catalunya lloc de pasS’ha de pensar que un dels principals mo-tius pels quals a Catalunya ha quedat tant de material abandonat és principalment per dues causes. La primera és que Ca-talunya era un lloc de pas tant per entrar un cop va començar la batalla com per la retirada de les tropes un cop acabada. Això va comportar que, quan va finalitzar la guerra, molts soldats abandonessin el país passant per aquí i, en aquesta retira-da, anessin deixant el material. Així, l’ama-gaven al bosc i els anys i el clima han estat els culpables de fer-lo desaparèixer. Per això, trobar-lo és realment complicat. En segon lloc, i com a conseqüència d’aquest primer argument, a Catalunya s’ha acabat construint a sobre de llocs on hi ha arma-ment amagat. Així, només es descobreix quan es fan moviments de terra.

Agents dels Mossos d’Esquadra recuperen més de 1.600 artefactes de la Guerra Civil

Catalunya està, encara avui, plena de material bèl·lic que no va detonar durant la Guerra Civil. Ho demostra el fet que els agents del TEDAX, el cos especial dels Mossos d’Esquadra en material explosiu, han desactivat durant el 2009 més de 1.200 projectils i més de 300 granades de mà. I, segons els seus càlculs, s’hauria de continuar durant 20 anys més, treballant a aquest ritme, per acon-seguir netejar tot el territori català.

El grup TEDAX-NRBQ (Tècnic en Desacti-vació Explosius i Nuclear, Radiològic, Bio-lògic i Químic) de la Policia de la Generali-tat-Mossos d’Esquadra és l’encarregat de la desactivació, neutralització i destrucció dels artefactes explosius que puguin apa-rèixer a qualsevol punt de Catalunya, així com de realitzar les comprovacions davant les possibles amenaces, i la posterior in-vestigació després d’una possible deto-nació. Dintre d’aquestes competències de neutralització i destrucció, es troba la ne-teja del territori d’artefactes dels diferents combats de la Guerra Civil espanyola que van ocórrer a terres catalanes. Aquesta és la tasca que ocupa la major part del temps d’aquest cos i és que, en contra del que es pugui pensar, la neutra-lització de material bèl·lic de la Guerra Civil

Bombes, granades i projectils amb

història

Catalunya era un

lloc de pas per a

l'entrada i retirada

de les tropes

és molt alt. Només l’any passat, es van po-der recuperar i destruir fins a 14 bombes d’aviació d’entre 25 i 100 kg, 363 granades de mà, 1.275 projectils de diferents tipus i 105 granades de morter, entre d’altres artefactes militars dels abandonats o no detonats durant els tres anys de combats. Els TEDAX-NRBQ han pronosticat que es podrien trigar 20 anys més a netejar tot el territori d’aquest tipus d’objectes. Un cop acabada la guerra, a Catalunya, no es van dur a terme tasques de recerca ni de neteja del sòl on s’havien produït batalles, per la qual cosa el material va quedar oblidat. Ca-sos com aquests no es donen en altres paï-sos de la Unió Europea com França. Allà sí que es van dur a terme aquestes tasques de neteja del terreny del material bèl·lic que havia quedat després de la primera Guerra

Imatges reals cedides pels Mossos d'Esquadre

Granada de mà. Té una forma cilíndrica o esfèrica metàl·lica amb un cilindre metàl·lic en un dels extrems i una palanca.Es troben habitualment sense la palanca.

TEMA DEL MES L’HIPERBÒLIC/81ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________10

Hi ha tres normes bàsiques en el cas

de trobar un objecte que ens pugui

portar a pensar que es tracta d’una

arma o un explosiu. La primera, i

molt important, és no manipular ni

tocar l’objecte en qüestió. La segona

és senyalitzar el lloc on s’ha trobat,

en cas que aquest estigui en un punt

de difícil accés o enmig d’un bosc. La

senyalització, però, no s’ha de fer mai

posant algun objecte pesat a sobre de

l’artefacte, ja que el podríem danyar

o fer explotar. I la tercera, per últim,

és avisar a la Policia Local o als Mos-

sos d’Esquadra. Ells s’encarregaran

d’enviar una dotació dels TEDAX-

NRBQ per a què analitzin l’objecte

i determinin si es tracta o no, d’un

explosiu o armament bèl·lic.

QUè S’HA DE FER EN CAS DE TROBAR UN ARTEFACTE

“MAI PODREM ASSEGURAR QUE A CATALUNyA NO QUEDI CAP GRANADA DE Mà”

Jaume Segarra Sots·inspector i cap de la Unitat Tedax dels Mossos d’Esquadra

Com calcula el temps que trigaran a

netejar el territori de material bèl·lic?

Es tracta d’una aproximació, mai po-

drem assegurar que a un territori com

Catalunya, no hi quedi una sola granada

de mà. Però a mesura que es localitza

un artefacte es deixa neta la zona,

donat que es pot tractar d’un dipòsit

de munició o d’una zona de caiguda de

projectils.

Com es sap que el material és de la

Guerra Civil?

Per les circumstàncies del lloc on es tro-

ben, el material de la seva construcció i

fabricació, per l’estat en què es troben i

pel coneixement i experiència acumula-

da al llarg del temps.

Quina és la feina dels TEDAx davant

d’incidències de bomba?

Tenen com a part de les seves funcions

la de gestionar i prendre mesures de

seguretat per tal de reduir els riscos i

danys. Una altra de les seves funcions és

l’estudi, anàlisi i reconstrucció d’evi-

dències del artefacte explosiu i els seus

components per obrir vies d’investiga-

ció i informar a les autoritats judicials.

ENTR

EVIS

TA

A la pàgina 10 a dalt del titular podem veure granades de morter que tenen un cos aerodinàmic en ogiva i cua estabilitzadora amb aletes per facilitar la seva caiguda perpendicular al terra.

11L’HIPERBÒLIC/81 TEMA DEL MES

Actuacions destacadesEntre les actuacions dutes a terme pels TEDAX durant l’any passat, destaca la re-cuperació de 935 projectils anticarro en un mas de la comarca de l’Alt Empordà. Els treballs de retirada d’aquests artefactes van durar més d’un mes i van implicar moure, manualment, més de 50 m3 de terra i ro-ques. Entre l’armament recuperat, hi havia projectils antitancs d’origen rus i míssils antiaeri d’origen nord-americà. El material

va ser traslladat amb caixes especials a la base militar de Sant Climent, on va ser des-truït. Tot apunta a que aquest antic arsenal de les forces republicanes s’havia guardat al celler d’una masia, encara que aquest no funcionés oficialment com un polvorí. En la mateixa línia de treball, l’11 de març, l’equip de desactivació d’artefactes explo-sius de Lleida, mentre es trobava recupe-rant diversos artefactes, va localitzar parci-alment soterrades les restes de 4 soldats morts durant la guerra.

*Helena Rigol (helena@edicat.cat)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

Connecta’t al DISSENy

Si ets un as amb el Photoshop, et passes el dia il·lustrant o tens talent amb el disseny gràfic, aquesta és la teva beca. La persona beneficiària de la beca serà l’encarregada d’ela-borar la campanya del Programa Connecta’t del Carnet Jove de 2011.La persona beneficiària de la beca col·laborarà amb l’empresa de disseny del Programa Connecta’t del Carnet Jove i realitzarà un mínim de 8 propostes de dissenys i un màxim de 10. Les convocatòries tractaran les següents temàtiques, entre d’altres: cinema, disseny, fotografia i còmic. (La dotació de la beca és de 5.000 €)

Connecta’t al CòMIC

Per tal de promoure l’accés professional de les per-sones joves dibuixants i guionistes de vinyetes, així com donar un impuls al 9è art, es convoca la II Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic 2010.La persona beneficiària publicarà 11 tires còmiques a la revista Medicampus i 11 tires còmiques a la revista El Ju-eves, al llarg dels 12 mesos posteriors a la conces-sió de la beca. Quatre finalistes: els quatre finalistes rebran com a premi un lot de còmics ofert per Edi-ciones Glénat.2a Ronda Publicació d’un llibre amb Ediciones Glénat

Un cop escollits el/la guanyador/a i els/les finalistes, un d’aquests tindrà l’oportunitat d’editar un llibre amb Ediciones Glénat. El llibre tindrà les carac-terístiques següents: 48 pàgines, en blanc i negre o en color, i tiratge de 2.000 exemplars. L’autor signarà un contracte d’edició amb Ediciones Glénat i rebrà una bestreta de 3.000 euros en concepte de drets d’autor. (La dotació de la beca és de 5.000 €)

Connecta’t a la RàDIO

Per tal de promoure l’accés professional de les persones joves al món audiovisual, en concret al món radiofònic, es convoca la II Beca Carnet Jove Connecta’t a la Ràdio 2010.La persona beneficiària de la beca col·laborarà en el progra-ma radiofònic de la nit de l’emissora Ràdio Flaixbac durant els mesos de setembre a juliol següents a la resolució de concessió de la beca.En concret, s’encarregarà de fer les tasques de producció del programa (gestionar concursos, participar en antena...) i també, les entrevistes. La persona beneficiària haurà de ser físicament a l’emissora de dilluns a divendres de les 22.00 h a les 24.00 h. (La dotació de la beca és de 5.000 €)

Connecta’t al FOTOREPORTATGE

Per tal que els joves que es vulguin dedi-car al món del periodisme fotogràfic pu-guin tenir una primera experiència en el camp, es convoca la III Beca Carnet Jove Connecta’t al Fotoreportatge 2010. La

persona beneficiària publicarà a les revistes que formen part de l’Associació Ca-talana de la Premsa Gratuïta un reportatge fotogràfic mensual, al llarg dels dotze mesos posteriors a la concessió de la beca. (La dotació de la beca és de 5.000 €)

Connecta’t a les LLETRES

Per tal de promoure l’accés professi-onal de les persones joves al món del periodisme, en concret de la premsa escrita, es convoca la II Beca Carnet Jove Connecta’t a les Lletres 2010. La beca compta amb la col·laboració del diari Avui i el suport de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.La beca consisteix en col·laborar com a periodista al diari Avui durant els 12 mesos següents als de la concessió de la beca. La persona beneficiària haurà d’estar físicament a la redac-ció del diari de dilluns a divendres de 16:00 h a 20:00 h, i tindrà funcions de becària de redacció. La persona be-neficiària de la beca publicarà onze peces durant aquest període.(La dotació de la beca és de 5.000 €)

Et sona la frase “compleixes el perfil, però necessitem algú amb experiència”? Com pot ser que busquin una persona jove i amb experiència si no ens la deixen tenir? Segur que més d’un cop t’has imaginat escrivint a la redacció d’un diari o revista, dibuixant un còmic, dissenyant una portada, fent de fotògraf o de locutor de ràdio...

Qui sap? Els teus somnis poden estar més a l’abast del que et penses. Com? Doncs la Secretaria de Joventut de la Generalitat ha convocat les cinc Beques Carnet Jove 2010. Es tracta de cinc convocatòries que tenen l’objectiu de facilitar l’accés dels jo-ves al món professional en els àmbits del disseny, la il·lustració, la fotografia, la ràdio i la premsa. Aquestes beques, dotades amb 5.000 euros cadascuna, consten d’una col-laboració d’un any amb una empresa refe-rent en cada àmbit.

Les cinc beques Connecta’t

*Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/81ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________12

+ Info: JOVE.CAT

www.carnetjove.cat/connectat

del Carnet Jove

Connecta’t ales Beques

ES TRACTA DE CINC CONVOCATÒRIES QUE TENEN L’OBJECTIU DE FACILITAR L’ACCÉS

DELS JOVES AL MÓN PROFESSIONAL

13L’HIPERBÒLIC/81 REPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

SITUACIÓ NUCLEAR A ESPANyA

Espanya és el cinquè país de la Unió Eu-ropea amb més residus per central i les piscines estan a punt de quedar saturades. Una situació que es preveu per a l’any 2013 a centrals com Ascó i Cofrentes. Amb la nova instal·lació, que podrà emma-gatzemar i tractar prop de 7.000 tones de residu, s’espera que un cop hagin passat els 60 anys sigui rendible reprocessar, re-ciclar o transmutar l’urani i, per tant, poder anar buidant els cementiris nuclears. Els primers residus que arribarien a aquesta central serien les 300 tones que França té emmagatzemades des del desmantella-ment de Vandellós. En cas que aquest re-torn no es pugui realitzar, les multes per dia de retràs del retorn serien astronòmiques, tant com 60.000 euros per dia.

L’anomenat popularment “cementiri nuclear”, que ara es disputen diferents ciutats d’Espanya, es diu correctament “magatzem temporal centralitzat”. És una instal·lació dissenyada per guardar en un únic lloc el combustible gastat a les centrals nuclears i els residus d’alta activitat que es produeixen. Si la instal·lació es construeix i s’utilitza correctament, no genera energia ni és contaminant.

Fins ara, els residus generats per les vuit centrals nuclears espanyoles que estan en funcionament s’enviaven a magatzems de l’estranger o es conservaven a les piscines de les pròpies centrals. Però aquestes pisci-nes estan gairebé saturades i s’ha de tenir en

EL MAGATZEM TEMPORAL CENTRALITZAT SERVIRÀ

PER GUARDAR RESIDUS RADIOACTIUS DURANT 60 ANYS

Com funciona un cementiri nuclear

compte que els residus que hi ha repartits per Europa començaran a tornar a partir de l’any vinent. Per això, el govern ha decidit que la millor solució és construir un d’aquests ma-gatzems temporals centralitzats a Espanya. El model de referència que s’ha agafat per tirar endavant el projecte espanyol és el del magatzem holandès de Habog.

Com el seu nom indica, el magatzem temporal té una durada limitada i en aquest cas seria operatiu uns 60 anys. La instal·lació serveix per a l’emmagatzematge en sec del combus-tible gastat i els residus vitrificats d’alta activi-tat mitjançant el sistema de voltes i naus de formigó. D’aquesta manera, es poden tractar els residus, tenir-los controlats, i fer el seu re-processament i reducció. El magatzem en sí, ocuparia una superfície de 13 hectàrees, amb unes dimensions de 283 x 78 x 26.

Procés d’aïllament de residusLa instal·lació inclou l’edifici de recepció, on es reben els camions que transporten els re-sidus. Es descarrega el contenidor, es posa en posició vertical i es trasllada a l’edifici de processos. En aquest, amb parets de formigó armat, es porten a terme els processos mecà-nics per separar el combustible i la resta de residus. Després, es passa als mòduls d’em-magatzemament, que consten de dues voltes de formigó armat amb entrades i sortides d’ai-re sobre les quals hi ha l’àrea de manipulació. Aquí els elements combustibles s’introduei-xen en una càpsula i es solda la tapa. Aquesta càpsula s’introdueix en un tub que s’enterra. D’aquesta manera, els residus queden aïllats per tres blindatges, la càpsula, el tub i el mur de formigó.

ON S’INSTAL.LARà?

Al procés de presentació de candidatures per acollir el cementiri nuclear, s’hi han pre-sentat 13 poblacions de tot l’estat. Set de les que figuren a la llista són de Castella i Lleó, encara que algunes d’ells ja ha dit que retiraran. De moment i segons el Ministeri, figuren al llistat: Congosto de Valdavia i Lo-mas de campos (Palència), Melgar de Arriba i Santervás de Campos (Valladolid), Torrubia (Soria) i Campo de Sant Pedro y Santiuste de San Juan Bautista (Segòvia). Juntament amb aquests municipis, apareixen la tarrago-nina Ascó, Albalá (Càceres), Villar de Cañas (Cuenca), Villar del Pozo (Ciudad Real), Ye-bra (Guadalajara) i Zarra (València). El gran atractiu del projecte és el benefici econòmic que reportarà a la zona on s’instal·li l’ATC. El magatzem suposa una inversió de 700 milions d’euros en la construcció de l’edifici i generarà 300 llocs de treball directes.

Característiques del combustible usatEl combustible nuclear està constituït per un conjunt de pastilles ceràmiques cilíndriques d’òxid d’Urani 238, amb un grau variable d’en-riquiment en Urani 235 col·locats dins dels tubs d’una al·leació de zirconi i ajuntades a una es-tructura que conforma l’element combustible. Durant el temps que està el combustible al re-actor, i a causa dels fluxos neutrònics a què està sotmès, tenen lloc reaccions de captura neutrò-nica i de fissió nuclear de part de l’urani i d’altres radionucleics generats, donant lloc a productes de fissió i productes d’activació, i a la generació de plutoni i actínids minoritaris. El combustible usat dels reactors nuclears té el mateix aspecte que el nou, però aquest emet radiació alfa beta i gamma a més de generar calor. El combustible gastat presenta una composició on apareixen gairebé tots els elements de la taula periòdica.

*Helena Rigol (helena@edicat.cat)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

EL FUTUR MAGATZEM ESPANyOL

Recepció contenidorsZona preparació: obertura. Es retira la tapa i es transfereix a la zona de descàrrega. Zona de descàrrega: s’extreuen els elements combustibles.Encapsulat: els elements combustibles s’introdueixen en una càpsula d’emmagatzemament. Emmagatzemament: la càpsula s’introdueix en un tub, així els elements combustibles queden protegits per 3 barreres de blindatge davant la radiació. Refrigeració: es manté la temperatura per sota els 400 graus, cosa que garanteix la conservació. Reversibilitat: el combustible gastat seguirà el camí invers al que recorre per la seva recepció i emmagatzemament.

1

2

3

4

5

6

7

US PRESENTEM ALGUNES DE LES PROPOSTES DE L'HIPEBÒLIC PER A LA DIADA DEL LLIBRE I DE LA ROSA

Què es portarà aquest

TENDÈRIES L’HIPERBÒLIC/81ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________14

Un munt de llibres i de roses decoren, el 23 d’abril, tots el carrers de Catalunya

en una de les diades més significatives del nostre país. La celebració de la

fira de roses per Sant Jordi es celebrava ja al segle XV, tot i que en temps dels

romans celebraven pels volts del mes d’abril una festa floral dedicada a la

deessa Flora. Aquest any, però, què es portarà?

CONTES RUSSOS

Francesc SerésQuaderns Crema / 224 pàgines / 18 euros

L’obra és una pretesa antologia de relats de cinc

escriptors russos contemporanis. Tot el llibre és

versemblant i només el nom de l’autor a la capça-

lera delata el joc de ficció. Cinc heterònims firmen

una vintena de relats que exliquen històries russes

del darrer segle i mig, que tant recreen faules tra-

dicionals com es desenvolupen en el món de les

linies aèries de baix cost. Il·lustren, així, la men-

tida del “socialisme real”. És un conjunt de relats

que s’entenen sota qualsevol temps i espai, sobre

l’abús de qualsevol forma de poder aquí o allà, so-

bre l’exiliat vingui d’on vingui, sobre la diferència si-

gui quina sigui. És a dir, sobre tothom de tot arreu,

no necessàriament russos.

Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 1972 )

és un escriptor aragonès en llengua catalana esta-

blert a Catalunya. Ha estat destacat amb el Premi

Ciutat de Barcelona 2009 de literatura catalana per

Contes russos.

UNA TEMPESTA

Imma Monsó La Magrana / 250 pàgines / 18 euros

Una escriptora que es dirigeix a fer una xerrada a un

poble dels Pirineus es troba a la carretera, en plena

tempesta, amb una ambulància. Parla amb els con-

ductors, que porten un jove que ha tingut un accident

al bosc. El noi acaba de morir i l’únic indici per es-

brinar-ne la identitat és un mòbil, on hi ha el darrer

missatge que ha rebut. És un sms que, transcrit, diu:

“Deixo el bacallà al forn, per si no véns a la xerrada. Si

vols venir, recorda: al castell, a les 6’30”. L’escriptora

descobreix així que la persona que ha deixat el mis-

satge serà probablement a la conferència, ignorant

que la tragèdia plana sobre el seu futur immediat. En

canvi, l’escriptora ho sap i, en començar la seva inter-

venció, pren una decisió al respecte.

Imma Monsó reprèn a Una tempesta l’atmosfera in-

trigant de les seves primeres novel·les per explorar

la complexa relació entre l’escriptor i els lectors, i

per parlar, sobretot, de la por: de la por de perdre

aquells que estimem, de fer-nos mal, de no ser es-

timats o de ser-ne massa… Amb humor, perspicà-

cia i ritme, Monsó ha escrit una d’aquelles novel·les

que es llegeixen d’una tirada però que persisteixen

amb tossuderia en la ment del lector.

LA CAÇA DE L’HOME

Albert BalaschEdicions 62 / 80 pàgines / 15 euros

Estructurada en cinc episodis, seguint l’estructura

clàssica de les tragèdies, el poemari d’Albert Ba-

lasch ens presenta una reflexió sobre el llenguat-

ge i la recerca d’identitat a través del vers. Com el

mateix Balasch adverteix, el poemari és una pedra.

Una pedra perquè ens donem de canto a les dents i

ens aturem a reflexionar. Els versos són díctics que

combinen octosíl·labs amb decasíl·labs de forma

magistral, i amb un ritme dur. L’obra és una rees-

criptura molt personal de la tragèdia de Shakespe-

are El rei Lear, on les reflexions sobre el llenguatge

i el lloc de l’home al món són l’eix que vertebren

l’obra del dramaturg anglosaxó. De la mateixa ma-

nera, Balasch situa la reflexió sobre el llenguatge

com a eix vehicular.

Albert Balasch (Barcelona, 1971) ha publicat una

nouvelle -A fora (1999)-, tres llibres de versos -Què

ha estat això (2002), Decaure (2003) i Les execu-

cions (2006)- i el CD Hans Laguna i Albert Balasch

fan dissabte (2008). És el guanyador del vuitè pre-

mi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel

Ferrater amb el poemari La caça de l’home.

Llibres

15L’HIPERBÒLIC/81 TENDÈRIES

Amb les flors ja no es poden fer

gaires combinacions originals.

Tenim des de la clàssica rosa

vermella a la rosa de fusta, pas-

sant per les combinacions culés

i de colors.

Una opció musical diferent i alternativa per celebrar Sant

Jordi és l’EscenaBCN, un festival de nova creació que

tindrà lloc a l’emblemàtic Sant Jordi Club de Barcelona

el proper 23 d’abril de 2010. L’objectiu és celebrar el bon

moment de forma que travessa la música made in Cata-

lunya sigui quin sigui el seu estil i l’idioma emprat.

El festival ha volgut plasmar aquesta diversitat amb un cartell eclèctic que

combina el saber fer dels artistes més importants del panorama actual amb

la frescor d’aquells que comencen a sonar cada cop més i millor al circuit

musical. Barreja, així, diversos estils per aconseguir una programació plural

però compacta que reflecteixi les propostes més interessants de la nostra

música moderna.

Amb l’intenció de connectar els artistes amb el seu públic, EscenaBCN ha

programat també una sèrie de concerts, xerrades socials i culturals on els

músics reflexionaran sobre l’actual factoria de talents que és Barcelona.

Mitjançant aquest actes, el festival també vol obrir una finestra per a aquells

artistes que, tot i no poder estar presents al cartell, també formen part

d’aquesta nova generació d’artistes.

EscenaBCN no és un festival de música més sinó també, el punt de trobada

entre els artistes, Barcelona i tu.

CLàSSICA

FUSTA

COLORS

RosesMúsica

Joan Viñas és, durant aquest primer semestre de 2010, el nou president de la Xarxa Vives d’Universitats. Viñas va estudiar Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l’any 1976, i exerceix com a docent i investigador universitari a la ciutat de Lleida des de 1977. D’ell també destaca que és un home socialment compromès, ja que col·labora amb diferents ONG’s i és membre de diverses associacions culturals.

De tot el que ha fet dins el món univer-sitari, de què se sent més orgullós?A més de la meva activitat com a pro-fessor de Cirurgia, cirurgià universitari i professor de Bioètica, crec que he pogut contribuir modestament a la millora de la Universitat de Lleida i també en posar un gra de sorra en la millora global del siste-ma universitari.

I fora de l’àmbit universitari...Per a mi, és de gran importància tenir una família, compartir la meva vida amb la meva muller durant 37 anys, haver tin-gut quatre fills i, fins ara, 4 nets.. A més, les meves múltiples activitats de volunta-

riat fan que rebi més del que aporto gra-tuïtament. Destacaria la contribució en la creació del Comitè de d’Ètica Assistenci-al i de Recerca de Lleida, de l’Associació Antisida de Lleida, la petita col·laboració els estius a fer docència i assistència a Moçambic, etc.

Com es compagina la tasca de rector a la Universitat de Lleida amb la de president de la Xarxa, a banda de ser docent i de tenir altres càrrecs?Diuen que la feina la fan els cansats. Els mesos de presidència i de vicepresidèn-cia de la Xarxa són una gran responsa-bilitat que s’afegeix a la ja ingent tasca del Rectorat. El fet de tenir una Secre-taria Executiva facilita molt la feina i la fa possible.

Amb quina actitud assumeix el càrrec de president de la Xarxa?Amb una actitud molt positiva. Crec que les universitats de la Xarxa Vives hem demostrat, des de la creació d’aquesta

associació, una gran capacitat per tre-ballar en xarxa i dur endavant projectes interuniversitaris, que ara ja són més de 30. A més, l’experiència d’aquests 15 anys ens mostra que la Xarxa té un gran potencial. Com més treballem junts, més reforcem els nostres lligams i millor podem aprofitar les sinergies que anem generant per fer realitat nous projectes per a les universitats. Projectes que al cap i a la fi també reverteixen al servei de la nostra societat.

Sis mesos són suficients per aportar nous objectius i tirar-los endavant?En primer lloc, cal dir que independent-ment del semestre de presidència, la tas-ca de la Xarxa és continuada i té un valor de llarga durada. Compartim uns valors i, a partir d’aquests valors, hem definit uns objectius com a associació que ens ajuden a concretar cadascun dels nos-tres projectes en comú, repartits entre cinc àmbits d’activitat: informació i divul-gació del coneixement, llengua, cultura, desenvolupament acadèmic (docència i recerca) i relacions internacionals. La presidència dura sis mesos i és un temps suficient per impulsar projectes compar-tits. Però el treball del Consell General passa per aprovar els plans d’actuació anuals, controlar la seva aplicació i dis-senyar noves estratègies de cara al futur.

Quins són els objectius que s’ha fixat per al seu mandat?Entre els objectius ens hem fixat, figuren l’ampliació de la Xarxa amb la incorpora-ció de noves universitats i la potenciació de la seva projecció internacional. En aquest sentit, s’estretiran relacions amb l’Institut Ramon Llull, l’Associació d’Uni-versitats Europees (EUA) i el govern andorrà. La Xarxa, de fet, fa més de 15 anys que aporta diferents serveis de va-lor afegit a les universitats. Durant aquest mandat, volem visualitzar-los un poc més i, si s’escau, impulsar-ne de nous.

JOAN VIñAS / PRESIDENT DE LA XARXA VIVES D’UNIVERSITATS

Entre els objectius

fixats per a aquest

mandat destaca

la projecció

internacional

BOCA A BOCA L’HIPERBÒLIC/81ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________16

“ ”Com més

treballem junts, els nostres lligamsmés reforcem

L’equitat, la col·laboració i la voluntat de projecció i servei són els valors de les

universitats de la Xarxa

LA XARXA I EL CATALà

La Xarxa treballa en diferents projectes interuniversitaris adreçats a la promoció de la llengua pròpia. En aquest sentit, podem fer esment del portal Llengua.info, una pàgina de referència amb els recursos dels serveis lingüístics de les 20 universitats de la Xarxa en àmbits com la formació, l’assessorament i la terminologia, a més de la dinamització. A més, cada dos anys, organitzem una trobada dels serveis lingüístics universitaris i editem de manera conjunta vocabularis bàsics multilingües –ja en portem 10- sobre diferents àrees de coneixement, des de la Botànica al Dret Romà, passant per l’Enginyeria Industrial. Finalment, reunim al voluntariat lingüístic de les universitats en una trobada anual.D’una altra banda, cal dir que la Xarxa té un paper fonamental i constant pel que fa al manteniment i la valorització de la unitat lingüística des del punt de vista científic en tots els territoris on som presents. Per exemple, en la darrera reunió del Consell General vam aprovar una adhesió a la Iniciativa Legislativa Popular que impulsa Acció Cultural del País Valencià per tal de garantir a l’estat espanyol un espai de comunicació favorable a les llengües minoritàries, d’acord amb l’esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Ho hem traslladat a la conferència de rectors espanyola, la qual també s’hi ha adherit.

En relació a aspectes que s’haurien de millorar, destacaria, pel que fa a les uni-versitats públiques: la seva capacitat de govern per fer-les àgils en aquest segle XXI de canvis tant ràpids, i el seu finan-çament, sempre minso per les exigènci-es d’excel·lència i socials que tenim. I per a totes, el treball en comú enxarxat.

Pel que fa a les relacions internaci-onals... hi ha molts joves que venen a estudiar a les nostres universitats però, en comparació, als nostres alumnes encara els costa marxar a l’estranger. Per què creu que passa?Els nostres alumnes cada vegada més surten a l’exterior i són més internacio-nals, però ens agradaria que ho fessin més. Crec que el cost en diners afegit que han de suportar, encara que les beques hagin millorat en quantia, és un dels frens. Les noves generacions són molt més viatgeres. Potser també influ-eix un excés de comoditat. Marxar a l’es-tranger, sortir de casa, costa un esforç i cal que les famílies eduquin els seus fills en l’esforç.

*Redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: ACI Creativo

lamalla.cat

els nostres objectius. Exemples? Doncs, editem la Guia de cursos d’estiu, que és la major oferta agregada d’aquest tipus a Europa, amb informació de més de 800 cursos i que va ser un dels nostres pri-mers projectes en comú. En un àmbit di-ferent, la Xarxa va endegar l’any 2007 el Programa Algèria Universitats, juntament amb la Conferència Regional d’Univer-sitats de l’Oest (CRUO) d’Algèria. És un programa de cooperació acadèmica al desenvolupament que implica 36 univer-sitats d’ambdues ribes de la Mediterrània, amb la participació de molts professors i alumnes a través de desenes d’accions de tots els àmbits del coneixement. I, final-

ment, un exemple més recent és el portal Fonsxrecerca.com, un web adreçat als in-vestigadors de les 20 universitats per tal de facilitar-los tota la informació per trobar finançament per a la seva recerca.

17L’HIPERBÒLIC/81 BOCA A BOCA

És difícil fer caminar en una mateixa direcció universitats públiques i priva-des a la vegada?Com us deia abans, les 20 universitats compartim uns valors comuns, indepen-dentment de si som públiques o privades. Tres d’aquests valors són l’equitat entre totes les universitats, la col·laboració in-teruniversitària i la voluntat de projecció i servei conjunt a la societat. Tenir això clar ens facilita les coses i ens permet cami-nar junts i tenir clar l’objectiu. Com que totes les decisions es prenen a través del

consens, quan un projecte s’engega, tots sabem que anem en una mateixa direc-ció. Però, sobretot, sabem una altra cosa que resulta més important: cap on volem anar junts.

Ens pot dir tres actuacions o projec-tes a destacar que s’hagin impulsat des de la Xarxa? I tres aspectes que s’haurien de millorar, en general, a les universitats?Tots els projectes són importants per a nosaltres perquè tots ens ajuden a assolir

Els 15 anys de

Xarxa demostren

que té un gran

potencial

Per participar a NETREPORTER, cal tenir o crear un bloc a Internet, tenir entre 16 i 25 anys, i viure a qualsevol dels municipis de Catalunya. Pots participar individualment o en grup, màxim de tres persones, si feu un bloc col·lectiu.

Hi haurà dues categories: - Millor bloc realitzat per estudiants de batxillerat (entre 16 i 18 anys)- Millor bloc realitzat per universitaris (entre 18 i 25 anys)

Aquesta primavera el teu bloc pot ser l’escollit!!!

Guanya un portàtil o un iPod

www.lamalla.net/netreporter

La revista L’Hiperbòlic i la Xarxa Vives d’Universitats van convocar, a principis de febrer, la tercera edició del concurs literari per a universitaris Unificcions, l’aventura de crear històries. A la segona edició, hi van participar 200 estudiants de les diferents universitats dels territoris de parla catalana, doblant la participació de la primera edició.

La segona edicióL’objectiu ha estat impulsar la creació i el treball a través de les noves tecnolo-gies. UniFiccions és un concurs literari en català que proposa crear una història que pren com a punt de partida un inici. Des de la revista L’Hiperbòlic i la Xarxa Vives, només podem donar les gràcies per la feina feta pels participants durant tot el concurs. Les seves creacions han contribuït a fer de la xarxa un entorn més literari.

2010: Es convoca la tercera edicióHi pot participar, de manera individual, qualsevol estudiant universitari i joves, d’entre 18 i 30 anys, de tots els territoris de parla catalana. El concurs es desen-volupa a la xarxa a través del web www.ficcions.cat, on hi ha tota la informació necessària per participar-hi i on cal regis-trar-se per publicar les històries.

Unificcions, CONCURSOS L’HIPERBÒLIC/81ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________18

Els inicis de la tercera edició- Incerta glòria, Joan Sales “No sabem res dels altres, ni ens im-

porta; en canvi, voldríem que els al-tres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú.”

(c) Incerta glòria, Joan Sales, Edicions 62, S.A., Barcelona, 1982

- Aigua bruta, Pau Vidal “Vaig estar a punt de replicar que de

núvols amb prou feines se’n veia un traient el nas per l’horitzó, i que el tro havia sonat a la quinta força, però de petit m’havien ensenyat a no ficar-me en les converses dels grans.”

(c) Aigua bruta, Pau Vidal, Grup Editorial 62, S.L.U., Editorial Empúries , Barcelona, 2007

- Camisa de foc, Anna Carreras “Amb un sentiment desfermat i desme-

surat, t’escric. Són les vuit del matí, i tu has marxat ben d’hora, quan jo encara somiava. Per què no m’has despertat? No m’agrada que facis les coses en secret. Encara dormia perquè pensava que ens llevaríem més tard, quan les ombres s’escampessin i quan ja ningú no retallés la lluna d’una cisellada. La nit ens ha passat en un petó.”

(c) Camisa de foc, Anna Carreras, Grup Editorial 62, S.L.U., Editorial Empúries, Barcelona, 2008

- Quiet, Màrius Serra “Recordo quatre figures vermelles al

fons d’un carreró tan estret que en puc tocar les parets amb els braços este-sos. Recordo la llum tènue que emet l’únic fanal del carreró. Recordo el rètol que il·lumina: Calle dei Todeschi. Re-cordo la porta oberta de casa, metàl-lica, i els dos timbres amb cara de lleó.”

(c) Quiet, Màrius Serra, Grup Editorial 62, S.L.U., Editorial Empúries, Barcelo-na, 2008

- Joc Brut, Manuel de Pedrolo “S’havia assegut al banc de davant la

parada de l’autobús i, amb una cama sobre l’altra, s’espolsava una sabata on devia haver-li entrat una mica de sorra de l’avinguda. Mai no havia vist unes cames tan meravelloses. Ni uns genolls tan bonics.”

(c) Joc brut, Manuel de Pedrolo, Edici-ons 62, S.A., Barcelona, 2001..

*Redacció (redaccio@edicat.cat)

deria.cat

l’aventura de crear històries

El període d’inscripció de blogs per concursar començarà el

de març. A partir de Sant Jordi, els internautes podran votar

els millors blogs presentats al concurs a través de lamalla.

cat. El resultat de les votacions i els blogs guanyadors i fina-

listes es coneixeran a mitjans del mes de maig.

QUAN ÉS BEN NECESSARI LLEVAR-SE LES TERANYINES O ESPOLSAR-SE LA GARROVA

Un cop passat el mes de febrer, temps d’exàmens per antonomàsia, comença a la universitat un nou període de més tranquil.litat. Després de l’esforç realitzat, ens mereixem un descans, sí, i la nostra vida social torna a activar-se, que si ara una Biofesta, que si un soparet, que si un pòquer, streap-pòquer...

Perquè, al.lots i al.lotes, tots sabem que en aquest temps d’enclaustrament (in)voluntari heu intentat donar el millor de vosaltres mateixos, però... tam-bé sabem que mirar els apunts no vol dir neces-sàriament estar llegint-los... De vegades, la ment es perd per paranys insospitats i la fórmula de física es materialitza en els moviments salvatges del “rollo” de cap d’any, o el llatí ens evoca les bra-veroles clàssiques i generoses de la companya de classe... I tu intentes concentrar-te i llevar del teu cap aquests pensaments impurs, que encara no t’has estudiat ni la meitat del primer tema i no-tes una escalfor interior que et fa estar inquiet/a. Oh no, que em pos calent/a i, i, i... uff! Ui, sí, sí...Uaaa... Ahhhhh!! I ja està fet, de qualque manera ens hem d’espassar els nervis. Això, en altres pa-raules, té un nom: FORTOR MAL DUITA.

Un company nostre, sofert company nostre, en un d’aquests moments de debilitat carnal, va anar a cercar l’al.lota, que millor no ho podia tenir, pensa-va per a si mateix notant l’escalfor al seu entrecuix. Decidí anar a veure-la a ca seva, perquè allò seu estava que no hi cabia, era una cosa grossa, no sabia si anar-hi vestit de torero per dissimular. Així emprengué el camí, que se li féu etern, tapant-se amb la jaqueta, tenia un bon trípode... Se la tocà un moment: li cremava. Ara sí arrencà a córrer, en

Fortor mal duita19L’HIPERBÒLIC/81 SEXE

_________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

Si vols veure Godoy verás que todo es mentira, el 18 de març o el 25 de

març, has d'entrar a www.deria.cat a concursos indicant el dia que vols,

el teu nom i cognoms i la resta de dades.

Si no has estat afortunat pots anar a qualsevol sessió amb un 20 % de descompte dient

que vens per la promoció de L´Hiperbòlic i presentant el carnet d´estudiant

entra als concursos de deria.cat

* Despeses de gestió ADECTA : 5 euros per entrada

cinc minuts hi seria... i tendria la seva recompensa, sssssí! És que un tot sol s’acaba cansant dels jocs manuals, que aviat tendrem calls, i si qualcú te pot fer un favor... ben rebut sigui. Així és que el nos-tre amic arribà a la seva meta, tocà el timbre entre alterats alens humits, i quan s’obrí la porta... “Oh, i tu per aquí?! Quant de temps sense veure’t! Te van bé els exàmens, rei?” Merda, la sogra... Allò va caure en picat, la reacció va ser immediata. “Ninaa-aa! Que ha vengut el teu amic! Rei, queda a sopar amb nosaltres, que estàs molt magreee!” Res, i què hem de fer? Ja nedam... El jove saluda l’al.lota, que el mira amb cara de circumstàncies, i entre dents sembla dir-li “mira que ets d’oportú, has hagut de venir ara”... Tots s’asseuen a taula, l’ambient és cordial, passen les hores, i els sogres que no se’n van... fins que finalment decideixen partir, que la fi-

lla l’endemà s’ha d’aixecar d’hora per anar a classe, i no la volen entretenir pus. “A dormir prest, eh??? Ara no te posis a mirar la televisió!” Ja era hora!, pensa el nostre amic, ara és la meva. Se’n van a fer camilla, està tan calentet el braser... i els graus comencen a pujar, i li comença a fregar les cuixes... El nostre amic està en zel, necessita ser tocat, la bragueta està a punt d’explotar, comença a palpar el cos d’ella, és pres d’una necessitat primària, me vull córrer!!! pensa mentre va fent... I té la sensació que a l’al.lota li pareix que la cosa no va amb ella, està un poc passiva, vol mirar la televisió. No ho capta, no ho capta, pensa ell... i decideix anar di-recte al gra, i li amollà sense compassió: FOLLAM? Ella, davant tan inesperada pregunta, queda boca-badada i, amb un punt de dama ofesa i mirant-lo de fit a fit, li respon: “No, que es gasta.”

No cal dir amb quina expressió d’estupefac-ció es va quedar el nostre amic, vermell com una tomàtiga... No hi ha paraules per definir el sentiment d’impotència-perplexitat-incredulitat-botxor que el va envair... Evidentment, després d’això li varen fugir les ganes de tot, i va iniciar un període d’asexualitat voluntària... Que et mi-lloris, company! D’aquí no res seran verbenes!

Des d’aquí, un salut a tots els que experimen-ten aquest estat anomenat FORTOR MAL DUI-TA. Al.lots i al.lotes, no us rendiu! I sobretot no reprimiu el que duis dedins, que surti tot!!!

*Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta for-mativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDU

CACI

ÓED

UCA

CIÓ

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDU

CACI

Ó

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.eswww.ceta.edu.es

MàSTERS EN TURISME- Organització de Congressos- Promoció i Publicitat Turística- Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

EDU

CACI

Ó

GRAU EN TURISMECentre adscrit a:

PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/81ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________20

EDU

CACI

Ó

T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-ment Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

El centre de formació dels professionals financersL’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. Institut d’Estudis FinancersGran Via 670, 08010 BarcelonaTelf: 93 412 44 31Fax: 93 412 10 15infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

EDU

CACI

Ó

Passatemps

ÀRIES: Ja més calmats, torneu a la vostra línia habitual: obli-dant el paraigua, enduent-vos el dels altres, i feliços com un xin-xo! Atenció als dies 2, 3 i 9 i 10, estareu més despistats i ja puc veure la cara d’esglai de la mare en sentir sonar un mòbil dins la nevera!

TAURE: No tinc més remei que renyar el sector més elitista del vostre signe que es comporta altivament a l’hora de seleccionar. Proposta astral: canvia el xip i pregunta’t què pots aportar tu als teus amics per ser digne d’ells. Una cura d’humilitat que us apor-tarà bons resultats.

BESSONS: Una mala notícia: març es planteja difícil. Una bona notícia: la bona estrella segueix amb vosaltres. Siguem positius (+8) + (-8) = 0, matemàticament correcte però, a la vida, aquesta suma es tradueix en acumulació d’experiències que, a part d’aprendre’n, també us serviran per fer més amenes les campanes al bar de la “facu”.

CRANC: Març ni fu ni fa. M’esforço per tal de trobar alguna cosa positiva però és que aquest any... Us recomano una sessió de musicoteràpia (és molt relaxant) o bé de risoteràpia (desfoga molt). Així us prepareu l’ànim receptiu de cara al desgavell hor-monal amb el qual us amenaça l’arribada d’aquesta primavera.

LLEÓ: Desegocentritza els teus mal rotllos amb la penya per-què ningú no et fa res a “tu”. La gent actua tal i com és, i tu només ets un més que està allà. Per la resta, març va bé. Un missatge astral: practica les 4C: Convidar un Cranc o un Capricorn al Ci-nema. Potser Avatar, seria una bona opció.

VERGE: En aquests moments, més que assessorament astral el necessiteu d’un altre tipus perquè amb tant de ligoteo a més d’un/a li ha calgut visitar la farmàcia i fer-se amb un capseta que no necessita recepta i costa 20€. Lliçó: posar-hi més seny (o si-gui, preservatius) i sinó diré als astres que us tanquin l’aixeta dels ligues, hum!!

BALANÇA: En general, ve un període tranquil. Tanmateix, atenció als dies 2, 3 i 4 març, on el vostre sentit de la justícia pot veure’s deformat tipus efecte miralls del Tividabo i acabar complicant la vida (probablement d’un Bessó). Si fos així, no et castiguis.

ESCORPÍ: El teu costat fosc es manifestarà amb certa intensi-tat i et donarà per llegir llibres de l’estil Diaris d’una Oraneta (eis, que el títol no t’enganyi!), escoltar música underground, gòtica... Estar bé tastar-ho tot sempre i quan no arribis a interessar-te i gaudir de l’art del David Nebreda (bona part de la seva obra l’ha produïda dins el psiquiàtric, i és durilla).

SAGITARI: Una mala notícia: període marcat per l’avorri-ment. Una bona notícia: els astres us ofereixen un ventall d’op-cions per combatre’l que va des de practicar les 4C (veure signe Lleó), passant per freqüentar la companyia dels Bessons (tenen bones històries per contar) i, si us atreviu, també la dels Escor-pins. L’oferta està millor que mai!

CAPRICORN: Els nois remugant i les noies “uis, és que...”. Així us passeu el dia. Us cal més optimisme. A més a més, te-niu una alta probabilitat matemàtica que a algun signe de foc “li vinguin ganes” de compartir activitats de lleure amb vosaltres. Per tant, si us conviden a anar al cinema, please, be grate-ful!!!

AQUARI: Període insípid del qual només cal destacar una tendència a necessitar cridar l’atenció, especialment cap a mit-jans de març. Això podria dur-te a fer escenetes. Compte, doncs, perquè es triga tota una vida a cuidar la dignitat i després es triga un segon a perdre-la. I, a més, és el que sempre acaba la gent recordant de tu.

PEIXOS: Ara sí que us sentiu dins de l’aigua, una aigua reno-vada, climatitzada, amb estímuls per totes bandes...Vigileu, no sigueu indulgents: que al pastís d’aniversari us posen un 3 i un 9 a les espelmes... Doncs no cal enfadar-se, segur que ha estat un/a Àries que ha pillat de casa son avi les espelmes perquè ha oblidat comprar-les i també, els anys que fas.

MOTS ENCREUATS per Pau Vidal LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC

acpg premsa gratuïta i mitjans digitals

HORITZONTALS: 1. Explicació de com funciona el menage de cuina pel mèto-de filosòfic / 2. Elogiar durant els malabarismes. Les de muntanya encara, però les de l’Alt Camp estan molt urbanitzades / 3. Cap de rata. El revolucionari del laboratori. Plaç il·limitat / 4. Un bolet al safareig. Apallissar sense deixar marques (visibles) / 5. Està tort?: però si és la part fixa del mecanisme. Del genoma que porta al nomadisme / 6. Estranyament ric. Marcadament esquelètica. Una d’un / 7. Caram, noi, a sobre de lent, caragirat! Lleres pedregoses del munt a la mar / 8. Centre al Park. Corre més que una evasió, aquesta forma d’erosió / 9. Conta-minar tant com un poll es pot lluir. Tan inepte que ni vocalitza / 10. És al ciri com a l’encens l’encenser. Unitat d’inducció magnètica i alteració dels atles / 11. Para taula. JA es veu que no pot ser higiènic: és una malaltia mental. Per alumini val / 12. Canti excel·lències. Hàbitat natural del petit genió / 13. Aquella tendresa de mare de les lioneses. Van de cara a la gàbia.

VERTICALS: 1. Els últims moments. El més calent de l’alcaldia / 2. Article de franel-la. Podria escopir, però té tan mala jeia que s’estima més picar. Plou il·limitadament / 3. Un passeig perquè s’esquitxin els peus. Ocell típic del sud del País Valencià / 4. La part fosca i freda. No és que tingui al·lèrgia als hospitals, és que no té inclinació / 5. Introducció al sadomasoquisme. De Togo n’és, això és evident. Ve sense ni cinc / 6. Blats d’importació?: no, un que es fa esperar. Agents que no els veuràs mai al metro / 7. Predomina a la tardor. Arrisco de tal manera que em tracten de pirata. Es mantenen unides durant l’enlairament / 8. Garantia que el cavall ja porta posada. A Urartu era la llengua més parlada / 9. Aquelles primeres jornades en què la tem-peratura era alta... Anem malament perquè som de mala mena / 10. Centre de la vila. Companys de pis de josepins i asinins. Persona de segona / 11. Instrumental de cuina. Feia una competència afrancesada al Danone / 12. Merdes, embolics i cacaus. No és que no tingui solta, el babau, és que la té alterada.

SUDOKU VIDA DE LINGÜISTARODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal

El GELA (Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades) és un departament de la Universitat de Barcelona que es dedica al que el seu nom indica. Fa un parell de mesos, em vaig quei-xar aquí, sense esmentar-lo, que aquest grup d’investigadors (d’altra banda, seriosos i competents com n’hi ha pocs) em convidessin a una xerrada en qualitat de periodista, que no en sóc. Després, van rectificar i vam quedar entesos perquè, per a qualsevol estudiós de la llengua, el GELA és una institució de primer ordre i seria de rucs no voler-hi col·laborar. Hi aniré, doncs, en qualitat de traductor. I aprofito per avançar la con-vocatòria: 19 de març, a la plaça Universitat de Barcelona, una jornada acadèmica dedicada a un dels temes més candents del català, la marca de gènere (allò de dir “tots i totes”, “ben-vinguts i benvingudes”,“els pares i les mares” i altres rucades del mateix motllo).Mentre no arriba, un llibre que vaig apadrinar per anar fent boca. El lingüista de la COM Rudolf Ortega (exCOM, més aviat, per-què acaba de fitxar per Catalunya Ràdio, com a bon crack que és) acaba de treure el segon tom dels dubtes, oportunament titulat Tinc més dubtes (La Magrana). El primer, que va sortir fa un parell d’anyets, es deia Tinc un dubte, la frase amb què l’es-cometen els periodistes de l’emissora. En Rudolf, que és previ-sor i espavilat, conserva les fitxes d’aquestes consultes, i quan en va tenir dos centenars i mig d’interessants, les va aplegar en un llibre. Però encara més que la traça per al reciclatge, la gran virtut de l’Ortega és pertànyer a la nova raça de filòlegs, la que en diem dels trempats o eixerits. Fins fa pocs anys, en aquest país, de filòlegs n’hi havia de dues menes: els seriosos i els encara més seriosos. Per això, el nostre ofici gaudeix d’aquesta animadversió popular que tan poc ens ajuda. Però últimament uns quants professionals joves han entès que per explicar qües-tions de llengua no cal fer cara de mal de ventre, i ell n’és un. En el seu cas, té la virtut de saber resoldre dubtes de gramàtica de manera eficaç però raonada, i d’amanir-los amb exemples so-vint ben divertits (suposo que és un aprenentatge degut al con-tacte amb els redactors d’informatius, que necessiten respostes ràpides i estandarditzables). La cosa encara té més gràcia quan descobreixes que la història del reporter que volia saber si podia dir "vertader" (i l’Ortega va haver de consultar el diccionari, a l’entrada autèntic: no s’ha de donar mai res per sabut), i des-prés resulta que es referia a un abocador, és certa. A Tinc més dubtes, com aquesta, dues-centes quaranta-nou més.

SOLU

CIO

NS:

MO

TS E

NC

REU

ATS

:SU

DO

KU

:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

123456789101112

1DEMOSTRACIO

2ALABAR VALLS

3RRADICAL LA

4REIG GOLEJAR

5ESTATOR NOMA

6RCI OSSUDA U

7IOMAG ARENYS

8AR CORRASIO

9 POLLUIR NPT

10CIRIER TESLA

11A INSANIA AL

12LLOI LLANTIO

13DOLCESA MUTS

8 5 1 7 3

2 5

9 2 4

4 7

3 8 4

6 5

1 3 7

2 6 8 4

8

856217493

317984625

924635178

562479381

731852946

498163752

149328567

273596814

685741239

21L’HIPERBÒLIC/81 CALAIX DE SASTRE _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

RECOMANEM AGENDA ABRIL10

CULTURA L’HIPERBÒLIC/81ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________22

Dies: del 18-02-2010 al 30-04-2010La pegatinaConcert18 de febrer - Mundo Canibal - Cerdanyola del Vallès19 de febrer - Sala Siracusa – Tona26 de febrer - Boulevard – Amposta27 de febrer - Lo Submarino – Rasquera12 de març - Faktoria d’Arts La Rasa – Terrassa13 de març - La General – Berga24 de març - Sala Apolo – Barcelona30 d’abril - Sala Clap – Mataró

www.lapegatina.com

Dies: fins a 26-03-2010La dona a la cultura andinaExposició

Centre Cívic Matas i Ramis. C. Feliu i Codina, 20 Barcelona.

http://www.centreshg.net/matasiramisMostra de pintures representatives de la figura femenina a les cultures andines, a càrrec dels alumnes del taller de pintura del centre cívic.

Dies: a partir de l’11 de febrerBarnasants. 15è. Festival de Cantautors de Barcelona: Poeta CuánticoConcert

Luz de Gas. C. Muntaner, 246 .Barcelona.

http://www.barnasants.com 15-18 euros

Darrere els fogons d’El Poeta Cuántico hi ha el músic egarenc Juan Luis Rubio amb el seu disc Algo de Luz (Soiart, 2009) liofilitzant arpegis i esferificant acords. Balades, pop, samba, boleros, bones melodies i lletres treballades són els ingredients bàsics.

Dies: fins al 27-03-2010Cicle de cinema asiàtic Cinema

Casa Àsia. Av. Diagonal, 371.Barcelona. Els dissabtes.

Entrada gratuïta 93 368 03 20

LLIBRES

A LA PLATJA DE CHESIL Ian McEwan

La Butxaca

7’95 euros

144 pàgines

AFTER DARKHaruki Murakami

La Butxaca

9’95 euros

176 pàgines

CINEMA

VIDEOJOCS

THE BOOK OF ELI Albert Hughes,

Allen Hughes

Denzel Washing-

ton, Gary Oldman,

Michael Gam-

bon, Mila Kunis,

Jennifer Beals,

Ray Stevenson,

Frances de la Tour,

Tom Waits

118 minuts

THE GREEN ZONE Paul Greengrass

Matt Damon, Ja-

son Isaacs, Greg

Kinnear, Brendan

Gleeson, Amy

Ryan

120 minuts

L’Edward i la Florence s’acaben de casar. De fet, s’han casat aquest matí mateix i ara tot just estan sopant a l’hotel on passaran la seva nit de noces, allà, als peus de la platja de Chesil. Som a principis dels anys seixanta i, per a ells, tot és desconegut, tots dos són verges i la nit, com la resta de vida que han promès passar plegats, s’obre davant d’ells plena de misteris, expectatives, pors, inseguretats. Amb l’estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats, A la platja de Chesil assoleix una tensió dramàtica esplèndida.

S’acosta la mitjanit en un restaurant desangelat que obre tota la nit. La Mari beu un cafè a poc a poc i llegeix una novel·la. Només interromp la lectura per veure com un jove s’asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de la seva germana que toca en un grup de jazz i l’ha reconeguda. A casa, la germana de la Mari, l’Eri, dorm profundament des de fa dos mesos. After Dark narra les històries entrelligades d’uns personatges solitaris a la recerca d’una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen llargues i reveladores converses.

BAND HEROhttp://hub.guitarhero.com

Desenvolupat per Activision -els realitzadors de Guitar Hero-, Band Hero és un joc ple de música perfecte per a tota la família. Una compilació amb més de 65 cançons de diferents estils per satisfer tots els gustos. Wii 12+

NEED FOR SPEEDhttp://www.needforspeed.es

Simulació de carreres completament nova que combina la veritable experiència de conduir en entorns del món real, models de cotxes en alta definició i una àmplia gamma de circuits. PS3, PSP, PC, Xbox 360. 7+

Definida com un western de ciència ficció, The Book of Eli ens trasllada a un futur apocalíptic, on un guerrer solitari (Denzel Washington) haurà de viure tot tipus d’aventures per portar a la societat el coneixement que podria ser l’origen de la salvació de la humanitat. Oldman interpreta el líder d’una petita comunitat que farà el que sigui necessari per arrabassar el llibre d’Eli al protagonistawww.ElLibrodeEli.com

Durant l’ocupació de Bagdad el 2003 per tropes nord-americanes, al subtinent Roy Miller (Matt Damon) i al seu equip, els encarreguen la missió de recórrer el desert a la recerca d’armes de destrucció massiva suposadament emmagatzemades allà. Registren amagatall rere amagatall, a quin més perillós, però, en comptes de letals agents químics, descobreixen un elaborat pla que canvia el propòsit de la seva missió.

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

AGENDA ABRIL10 ESCOLA D’ESCRIPTURA

Fum de tabac fred

A Lola, in memoriam

M’ha sobtat, no ho havia previst. He enfilat el teu carrer. M’he posat les ulleres de sol per evitar que la mestressa de la parada de mitges del portal em reconegués i em parlés de tu. He pal-pat la barana polsosa en la foscor dels quatre pisos de graons gastats, fins a l’espeternec del pany de la teva porta. Anhelava el que vindria tot seguit: l’esclat de llum del balconet del fons, el quadre de cel amb el campanar del Pi damunt les teulades, l’únic que sempre m’ha agradat del teu pis minúscul. Aleshores, en passar el llindar, m’ha assaltat la bafarada de fum de tabac fred. Des que vas ingressar a l’hospital, ningú no ha ventilat. I, abans, tampoc no gaire. Tu ni la notaves, la pudor de tabac. I si la notaves, tant te feia. Eres una nena i ja fumaves. Mai no vas voler sentir parlar de deixar-ho. Potser et passava pel cap, però de cap manera ho hauries reconegut. A casa meva, sorties a la terrassa a fer la cigarreta, però no m’acabaves de perdonar que t’hagués abandonat en el club, cada vegada més restringit, dels fumadors. Reivindicaves amb fúria el teu dret a fumar. De fet, reivindicaves el dret a fer el que et donés la gana. L’endemà de la intervenció, vas baixar a fumar a l’entrada de l’hospital, amb el degotador i l’alimentació parenteral incorporats. I una de les últimes coses que vas fer, abans que la morfina s’endugués del tot la teva consciència, va ser empassar-te unes calades que et van proporcionar el plaer incomparable de la darrera transgres-sió. Sí. La fetor de tabac fred m’ha atacat per sorpresa, ha esba-tanat sense contemplacions el catau del dolor i n’ha foragitat les llàgrimes a trompades.

Teresa Franquesa i Codinach

23L’HIPERBÒLIC/81 A...Z___________________________________ ABRIL 2010

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08www.campusdescriptura.com

L’HIPERBÒLIC CULTURA

Dies: 19-03-2010Yo la tengoConcert

Sala Apolo. C. Nou de la Rambla, 111-113.Barcelona. 20’00h.

25 euros

Dies: fins al 23-05-2010Tangerine DreamConcert

Palau Sant Jordi/Club Sant Jordi. Passeig Olímpic, 5-7. Barcelona. 21’00h.

Dies: fins al 23-04-2010Escena BCN, Sant jordi al Sant JordiFestival

Palau Sant Jordi. Passeig Olímpic, 5-7.Barcelona. 18'00h (12 hores de música)Cartell: Amable (Razz Club), Els amics de les arts, Hotel la Paz, Mendetz, Vuit, The Unfinished Simpathy, Standstill, Mishima, Astrud & Col·lectiu Brossa i Love of Lesbian

www.escenabcn.com

Dies:14-03-2010Espectacle de hip hop amb la Cia. Brodas BrosMúsica

Teatre Victòria. Av. Paral.lel, 65.Barcelona.

19-25 euros www.teatrevictoria.com

Dies: 18-03-2010Les matemàtiques de la vidaConferència

Teatre El Jardí de Figueres.Figueres, Girona. 20’30 h.

Entrada gratuïta

Dies: 15-04-2010Estratègies de colonització de la TerraConferència

Teatre El Jardí de Figueres.Figueres, Girona. 20’30h.

Entrada gratuïta

Dies: fins al 02-04-2010“Herramientas de destrucción masiva” a càrrec de Nayra López Martos Exposició

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montal-bán. C. Reis Catòlics, 16.

Barcelona. 934069053 Entrada gratuïta