l'hiperbòlic 31
DESCRIPTION
Revista gratuïta per universitarisTRANSCRIPT
Flaixos
L’HIPERBÒLICEEDDIITTOORRIIAALL2
L’HIPERBÒLIC31 ABRIL
Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 [email protected]
Editors: Josep Ritort i Antoni González
Coordinador editorial: David Baret
Direcció: Anna Salarich
Consell de redacció: Helena Mullor,Jaume López i Pere Viladomiu
Hi han col·laborat: Atòmic Girls, EstherLatorre, David Campos i redacció Mallorca
Assessorament lingüístic: Marta Gonzàlez
Disseny i maquetació: Enric Vidal, SusanaPerdomo
Publicitat: Núria Gómez i Elisabeth Privado,Tel. 93 451 61 70, [email protected]
Impressió: Imprintsa S. A.
Dipòsit legal: PM-1.275-2001
L'Hiperbòlic és una publicació independ-
ent, plural i alegre. Els articles firmats
reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus
autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàri-
ament seva. En defensa de la llibertat
d'expressió i de la pluralitat de la nostra
societat, L'Hiperbòlic es compromet a
acceptar les rèpliques dels lectors, sem-
pre que guardin el respecte que es
mereixen les persones i les institucions i
siguin d'interès general.
Aquest és l’Any del llibre, segur que ja ho heu sentit per tot
arreu, que celebrem la publicació del Quixot, i no està de més
dir que qualsevol excusa és bona per posar-se a llegir, ni que
ho digui en Cervantes i l’Ajuntament. Heu pensat mai que per
llegir un llibre primer cal escriure’l? Primer l’ou o la gallina? La
diada de Sant Jordi és patrimoni de roses i de llibres, la feina
feta per jardiners i escriptors. Us volem animar a que escriviu
i no renuncieu al vostre desig perquè teniu ajuda per tots
costats. D’una banda, l’Associació de Joves Escriptors en
Llengua Catalana (AJELC), una plataforma que fa 25 anys que
funciona perquè els joves escriptors puguin donar a conèixer
les seves creacions. De l’altra, un seguit de premis i més
premis que es convoquen per presentar material escrit, i que
sempre seran un bon començament en la vostra carrera. Sant
Jordi, el jove escriptor! I si voleu ser jardiners, cap problema...
AA ll’’HHiippeerrbbòòlliicc,, hhii ttrroobbaarreeuu llaa ddaarrrreerraa eennttrreevviissttaa qquuee llii hheemm ffeett aall
rreeccttoorr ddee llaa UUBB,, eenn JJooaann TTuuggoorreess,, qquuee pplleeggaarràà aa ffiinnaall ddeell ccuurrss ii
jjaa nnoo eess vvooll pprreesseennttaarr mmééss ppeell ccààrrrreecc.. LLii pprreegguunntteemm ppeerr uunn
rreecceenntt aarrttiiccllee eenn eell qquuee ppaarrllaavvaa ddee lleess dduueess ccaarreess ddeell ccrreeiixxee--
mmeenntt eeccoonnòòmmiicc ii ll’’aaddmmiinniissttrraacciióó:: eellss FFòòrruummss ii eellss CCaarrmmeellss..
CCoomm ppoott sseerr qquuee qquuaann lleess ccoosseess sseemmbblleenn aannaarr bbéé,, sseeggoonnss lleess
ddaaddeess mmaaccrrooeeccoonnòòmmiiqquueess,, ccaaddaa vveeggaaddaa mmééss ggeenntt ttiinngguuii ddiiffii--
ccuullttaattss ppeerr aarrrriibbaarr aa ffii ddee mmeess,, ppeerr llllooggaarr uunn ppiiss?? EEll DDrr.. TTuuggoorreess
eennss pprrooppoorrcciioonnaa iinntteerreessssaannttss rreefflleexxiioonnss aall rreessppeeccttee qquuee
ddeesspprrééss ppoorrttaa aa ll’’ààmmbbiitt ddee ll’’eedduuccaacciióó oonn,, aall sseeuu ppaarreerr,, ttaammbbéé
nn’’hhii hhaa ddee FFòòrruummss ii CCaarrmmeellss.. II ppeell qquuee ffaa aa lleess uunniivveerrssiittaattss nnoo
ss’’eessttàà ddee ddiirr qquuee llaa sseevvaa mmuullttiipplliiccaacciióó eenn eellss ddaarrrreerrss aannyyss hhaa
aannaatt lllliiggaaddaa aa uunnaa ddaavvaallllaaddaa ddee llaa qquuaalliittaatt ii,, ffiinnss ii ttoott,, aa uunnaa
cceerrttaa ffrruussttrraacciióó.. SSeennss dduubbttee,, ddóónnaa qquuee ppeennssaarr..
Ei, per cert, un miler de gràcies per la fantàstica acollida que
ens vau donar al Saló de l’Ensenyament. Es van repartir tants
i tants diaris que no ens podíem imaginar les ganes que teniu
de llegir-nos. Estem celebrant els deu anys amb molta trem-
pera i el regal del viatge a Jordània per a dues persones que
sortejarem per Sant Jordi ens portarà molta feina perquè la
quantitat de butlletes que heu omplert ha deixat les nostres
bústies col·lapsades. No us preocupeu, que ha de sortir un
guanyador i sortirà. Encara no has participat? A què esperes...
Tirada 30.000 exemplars
Fes-teescriptor!
El Lloc: MinnesotaAltra vegada l'horror s'ha apoderat d'un
institut nord-americà. Un estudiant de
17 anys ha matat a trets als seus avis, a
diversos companys i posteriorment s'ha
suicidat. Quan aprendrà George Bush
que el que és inacceptable és que un
nen tingui una arma i no que les noies
ensenyin el tanga per sobre el pantaló?
El personatge: Esteve RoviraEl director del Cor de la Ciutat ha
aconseguit mantenir més d'un milió de
catalans enganxats a la televisió tot i
que la sèrie està apunt de complir els
1000 capítols. Una gesta admirable en
un moment en el que els programes
salten per moments.
La frase: Víctor Valdés
"No sóc el millor porterd'Europa, estic en el millorequip d'Europa".
DISTRIBUCION GRATUITA
2 EDITORIAL Fes-te escriptor!
3 LA IMATGE Sobre les dunes
4 MÓN UNIVERSITARI Noticies
5 DURSI Connexió ràpida a internet...
6 JOVENTUT Apunta't a l’estiu més divertit
7 MÓN VIU Dessalar aigua de mar...
8 LA CONVIDADA Mercè Martínez
10 NIT Joves i nit
13 CINEMA Els “Joves” a la gran pantalla
14 TEMA DEL MES San Jordi
16 LA XARXA La febre dels blogs
17 SEXUALITAT Transvestisme,zoofília I ....
18 BOCA A BOCA Joan Tugores
20 NTC Noves tecnologies
21 MODA Mil hores de vida
22 CULTURA Abril 2005
23 RACÓ Amor, paraules i sexe
L’HIPERBÒLICLLAA IIMMAATTGGEE 3
Sobr
e le
s du
nes
Eva
Me
rin
o
Accè
ssit
se
cció
ofi
cia
l d
el
VI
Fo
toco
ncu
rs
Ca
rne
t Jo
ve
i C
arn
et
+2
5
L’HIPERBÒLICMMÓÓNN UUNNIIVVEERRSSIITTAARRII4
UNIVERSITATS
han estat notíciaLes universitats
notícies breus
Fumar durant l’embaràs pot pro-duir leucèmia infantilPer primer cop s’ha comprovat que fumar durant els
nou mesos de gestació afecta directament el materi-
al genètic del fetus, provocant lesions relacionades
amb diversos tipus de leucèmia infantil. Així es
dedueix de l’estudi realitzat per la Unitat de Biologia
i Genètica Humana de la Facultat de Medicina de la
UAB a un grup de 25 dones fumadores de 10 o més
cigarretes al dia al llarg de més de 10 anys que van
continuar fumant durant l’embaràs, i a un altre grup
d’unes 25 dones no fumadores no exposades al fum
del tabac ni a casa ni a la feina. Com a suport, també
es van realitzar 800 entrevistes, divides entre dones
del primer i del segon grup, juntament amb un tercer
grup format per dones que no complien els estrictes
requisits establerts per l’estudi. L’estudi i les seves
conclusions prenen gran importància si tenim en
compte que un altre treball de l’Instituto de Salud
Carlos III va constatar que un 33% de les dones
espanyoles continuen fumant durant l’embaràs, tot i
saber que això pot provocar, també, altres tipus de
càncer al nen al llarg de la seva vida.
www.uab.es
UABLa UAB redueix l’emissió de CO2 en un 5%Amb la voluntat de complir amb el Protocol de
Kyoto, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
ha anat introduïnt diferents mesures per reduir l’e-
missió de gasos contaminants a l’atmosfera. De
moment, les mesures englobades dins del Pla
d’Acció d’Agenda Local 21 han donat bon resultat,
ja que les emissions de CO2 s’han reduït en un 5%
i es preveu que les dades postitives continuin. La
UAB ha promogut a través del Pla l’ús de les ener-
gies renovables, establint mesures per a l’estalvi
energètic i millorant l’eficiència de les intal·lacions.
Des del passat mes de desembre del 2004 la uni-
versitat ha fet un altre pas endavant en l’estalvi
energètic i medioambiental instal·lant col·lectors
solar tèrmics a la coberta de l’edifici esportiu del
campus, que permetran produir aigua calenta sani-
tària per als vestidors i lavabos de la sala de fitness.
Aquesta mesura se suma a les ja existents desti-
nades a l’eficiència energètica, l’estalvi energètic i
l’eficiència arquitectònica.
www.uab.es
La UPC, a la final mundial deProgramació SWERC 2004Els alumnes de la Universitat Politècnica de
Catalunya Víctor González, Xavier Martínez i Miquel
Moretó participaran aquest mes d’abril a la final
mundial del Concurs de Programació SWERC
2004, que es durà a terme a Xangai. L’equip ja va
quedar segon en el concurs d’abast europeu.
D’altra banda, s’ha iniciat el 3r Concurs de
Programació de la UPC per seleccionar i formar els
nou representants de la universitat per participar en
el pròxim SWERC, fase regional del sud-oest
d’Europa de l’Annual ACM Internacional Collegiate
Programming Contest. Aquest és el concurs per a
estudiants universitaris més important del món, i
patrocinat per IBM pot ser un bon aparador per a
un gran futur professional.
www.upc.es
UAB
UPC
D’esquerres,agnòstic i tolerantAquestes són algunes de les conclusions que es desprenen
de l’estudi publicat per la Fundació BBVA i realitzada a
3.000 universitaris. La majoria dels estudiants, amb una
mitjana d’edat de 23 anys, es declara d’esquerres i molt
poc religiós, i, per exemple, la institució que rep pitjor pun-
tuació en una escala de l’1 al 10 és l’Església, que obté un
2,9. Pel que fa a la immigració, els universitaris la valoren
positivament, tot i que posarien alguna restricció per limitar-
la; només un 1,3% es nega rotundament a que vinguin tre-
balladors d’altres països. L’estudi ha estat capdavanter en
preguntar als joves que opinaven de temes tan polèmics
com el matrimoni entre persones del mateix sexe, l’eu-
tanàsia, l’abortament i l’adopció de nens per part de pare-
lles homosexuals. En una puntuació de 0 a 10 (de negatiu
a positiu), han obtingut, respectivament, 7,9; 7,5; 7 i 6,8.
Pel que fa a l’escenari europeu, els enquestats se senten
bastant identificats amb la Unió Europea, tot i que el 66%
no coneix l’espai universitari de la resta del continent ni la
nova reestructuració aprovada a la Conferència de Bolonya.
www.elperiodico.es
L’HIPERBÒLIC5
www.gencat.net/dursi
SI
El conseller del Departament d’Universitats, Recerca i
Societat de la Informació (DURSI), Carles Solà, ha pre-
sentat el Pla Director d’Infrastructures de Telecomu-
nicacions (PDIT) 2005-2008, un “pla de xoc” que ha de
permetre que d’aquí a quatre anys totes les llars cata-
lanes puguin tenir connexió ràpida –l’anomenada
banda ampla– a Internet. El pla suposarà una inversió
de 526 milions d’euros i preveu també la millora de les
connexions de telefonia mòbil de nova generació i de
televisió i ràdio digitals.
Només el 13% de les llars catalanes tenen connexió ràpida
a Internet. Aquesta xifra, molt inferior al 27% de països com
Holanda, Suècia, Finlàndia, Bèlgica o Dinamarca, s’incre-
mentarà significativament en els propers anys, segons el
PDIT. Per fer-ho, el pla preveu el desplegament de les infras-
tructures necessàries per fer arribar la banda ampla a tot el
territori català. A més, els usuaris podran escollir l’operador
que considerin que els ofereix millor servei.
Segons el conseller Solà, el DURSI fomentarà la compra
d’ordinadors “establint acords amb fabricants i operadors
per oferir preus subvencionats”, amb l’objectiu que d’aquí a
tres anys hi hagi 250.000 ordinadors més connectats a
Internet, especialment dels col·lectius que n’estan més al
marge, com ara les mestresses de casa, les persones més
grans de 55 anys en atur o amb estudis primaris. Aquestes
mesures estaran acompanyades de la millora dels con-
tinguts, per fer-ne l’ús més atractiu, i probablement de la
rebaixa de les tarifes, amb l’augment de la competència
entre el sector. Les actuacions del DURSI –segons el con-
seller– hi contribuiran “creant l’entorn adequat”.
El conseller Solà va destacar la voluntat de la Generalitat
d’assumir totes les competències en telecomunicacions, i
va manifestar que el DURSI ha demanat la llicència per
poder actuar com a operador, amb l’objectiu de fer arribar
els serveis de telecomunicacions a municipis petits i aïllats
en els quals els operadors privats no hi arriben per falta de
rendibilitat. El DURSI ampliarà la xarxa de fibra òptica nova
i coordinarà la que ja tenen l’Administració, les empreses
públiques i les companyies privades que hi vulguin col·labo-
rar. A banda d’això, el conseller del DURSI va apostar per
l’increment de la recerca científico-tecnològica en el sector
de les noves tecnologies i per a la creació d’un grup d’em-
preses relacionades amb la indústria audiovisual.
El pressupost del PDIT és de 488 milions d’euros, als quals
caldrà sumar-ne 38 més per finançar un pla director de
serveis i continguts a la xarxa, que es presentarà propera-
ment. Més de 50 milions del pressupost total del PDIT es
destinaran a assegurar que la xarxa de telefonia mòbil,
especialment la telefonia de tercera generació, arribi a tot el
territori català.
Població amb possibilitat de contractar
banda ampla (> 512 kBps)
Llars amb ordinadors
Llars amb connexió a Internet
Empreses amb connexió a Internet
Llars amb connexió de banda ampla
(> 512 kBps)
Banda ampla en empreses de més de 10
treballadors
Ajuntaments amb banda ampla
Població amb alternativa de serveis de
telecomunicacions
Població amb cobertura de telefonia
mòbil
Municipis amb deficiències de telefonia
mòbil
Població amb cobertura de serveis
públics de radiodifusió
CONNEXIÓ RÀPIDAPER A TOTHOMA INTERNET
ACTUAL 2008
95% 100% a 2 MBps
80% a 10 MBps
55,1% 70%
34,6% 65%
95,7% 100%
13% 45% a 10 MBps
81% 90% a 100 MBps
52% 90%
53% 90%
98,5% 100%
379 0
99,88% 100%
OBJECTIUS DEL PDIT PER AL 2008
Arriba el bon temps i amb el sol i els dies
més llargs també arriben els plans pel
proper estiu. Si estàs cansat de fer el
mateix de sempre, si ja has inspeccionat
milers de vegades el sostre de la teva
habitació, si necessites fer alguna cosa
diferent, comença a moure't i mira tot el
que t'ofereix la Guia d'Activitats d'Estiu
2005. Hi trobaràs camps de treballs i
intercanvis, organitzats per les associa-
cions juvenils educatives amb l'aval de la
Secretaria General de Joventut. Remena
i tria l'activitat que més t'agradi!
L’HIPERBÒLICJJOOVVEENNTTUUTT6
APUNTA’T A L’ESTIU MÉS DIVERTIT
Guia d’Activitats d’Estiu 2005Si vols saber quines són les activitats que podràs fer aquestes vacances, consulta-les totes a partir del 24 d’abril a la Guia d’Activitats d’Estiu2005 que trobaràs al Portal Jove: www.gencat.net/joventut
Anna Salarich, [email protected]
Educadors
A més de participar en les activitats que et pro-
posa la guia, també tens la possibilitat de for-
mar-te com a educador en el lleure. Els caps o
monitors són les persones, normalment joves,
que gestionen les associacions juvenils educa-
tives i des dels esplais o agrupaments escoltes
realitzen les activitats educatives adreçades a
infants i adolescents, majoritàriament durant
els caps de setmana i també durant els perío-
des de vacances. D'aquesta manera, contri-
bueixen amb la seva feina, sovint voluntària, a
complementar la formació familiar i escolar
ajudant al creixement, a l'autonomia personal i
a la participació social, i enriquint, també, el
teixit associatiu.
Actualment, a Catalunya hi ha 28 escoles d'edu-
cadors en les que s'imparteixen cursos forma-
tius. Un cop finalitzada la formació es lliura una
titulació reconeguda per la Secretaria General
de Joventut que permet als joves exercir d'edu-
cadors en el lleure. Si voleu inscriure-us als cur-
sos formatius podeu trobar més informació al
Portal Jove: www.gencat.net/joventut.
Coneix, viatja i passat’ho bé!
Els intercanvis internacionals s'han convertit en una
oferta molt atractiva pels joves. L'objectiu és afavorir el
coneixement mutu i el diàleg entre els joves de dos
ambients i cultures diferents. El marc és divers i molt
interessant ja que es poden reunir grups de procedèn-
cia molt variada a qualsevol punt d'Europa i fins i tot
de països d'altres continents com África i Amèrica
Llatina. L'experiència val la pena i et permetrà conèi-
xer nous amics de molts llocs i cultures diferents.
Estiu solidari
Ajudar a persones, protegir la natura, restaurar edifi-
cacions d'interés, etc. són algunes de les activitats
que pots realitzar en un camp de treball. Entès com
una activitat educativa amb un interès comú de ser-
vei cap a la comunitat, els joves porten a terme una
feina desinteressada i de gran valor durant l'època de
vacances. L'estada sol ser en una casa, en tendes de
campanya o en instal·lacions properes al lloc on té
lloc l'activitat, ja sigui a Catalunya, la resta de l'Estat,
Europa o qualsevol altre continent del món. Alguns
exemples dels camps de treball que t'ofereix la Guia
d'Activitats d'Estiu 2005 són: el que es farà a l'Albera,
on un grup de joves realitzarà tasques en el medi
ambient condicionant camins i recuperant fonts de la
serra; i també el del Castell de Montsoliu, de caràc-
ter arqueològic, on un altre grup participarà en la
reconstrucció i l'estudi del castell.
L’HIPERBÒLICMMÓÓNN VVIIUU 7
Dessalar aigua de mar:una alternativa al transvasament?
Ara que el PHN ha quedat enrera, la dessalació d’aigües del mar es planteja com la millor alternativa als transvassaments perobtenir aigua potable.Una alternativa polèmica que, segons els seus detractors, presenta més inconvenients que avantatges….
Inconvenientsi avantatges de les dessaladoresL’aigua del mar, després de passar per la planta dessali-
nitzadora, es converteix en aigua dolça i potable apta per a
l’abastiment urbà i el regadiu.
Hi ha dos processos bàsics per a extreure la sal de
l’aigua: per destil•lació (evaporació), i per osmosi inver-
sa (es fa passar l’aigua de mar sota una gran pressió a
través d’una membrana semipermeable que filtra les sals
i les impureses).
El procés de dessalació del’aigua de mar
La “nova cultura de l’aigua”Aquesta expressió que en els darrers temps s’utilitza molt,
sobretot per oposar-la a la “vella” cultura de l’aigua del
Plan Hidrológico Nacional (PHN), no fa referència única-
ment a plantejar les plantes dessaladores com a alterna-
tiva per l’obtenció de recursos hídrics ni a l’ús d’energies
netes i/o alternatives. Ni tampoc representa només un
canvi tecnològic. Sinó que fa referència a un canvi socio-
cultural: els aspectes centrals de la nova cultura de l’aigua
han de ser el seu ús racional i la cultura de l’estalvi. Per
això és necessari que des de les administracions s’aposti
per les polítiques d’estalvi i de reutilització.
En contra. L’alt consum d’energia de les dessaladores. Tot i que
hi ha sistemes que han aconseguit minimitzar-los,
requereixen un alt consum d’electricitat.
. La producció elèctrica que requereixen les dessa-
ladores són una font d’emissió de gasos contami-
nants (causants de l’efecte hivernacle) pel seu alt
consum de combustibles fòssils.
. L’impacte ambiental dels residus del procés d’extrac-
ció de la sal de l’aigua de mar (salmorres) , quan tor-
nen a ser abocats al mar, ja que poden perjudicar la
biodiversitat marina.
. L’aigua dessalada podria perjudicar l’agricultura. Els
cítrics, per exemple, a la zona de València i Múrcia,
són molt sensibles als minerals que conté l’aigua
dessalada.
. El cost de les d’infraestructures que caldrien per
traslladar l’aigua dessalada a les zones on és
necessària i el seu impacte ambiental.
A favor. Segons els defensors de les dessaladores, el seu
consum d’energia seria molt inferior al cost de la
construcció de la infraestructura que es necessitaria
pel transvasament. I també l’ocupació del terreny i el
desplaçament de terres.
. Per fer front a l’alt consum energètic de les dessa-
ladores poden utilitzar-se energies renovables, com
l’eòlica i la solar.
. De fet existeix un sistema que permet convertir la
mateixa salmorra en un recurs energètic. Els residus
del procés d’extracció de la sal de l’aigua de mar
podrien ser reutilitzats per a generar un ecosistema
salobre i fins i tot per a obtenir energia que realimen-
ti la fàbrica dessaladora.
. La creixent tendència a la disminució de pluges moti-
vada pel canvi climàtic converteix a les plantes
dessalinitzadores en la opció més viable de futur
Amb la Natàlia m’he adonat que tenim moltes tonteries al cap
L’HIPERBÒLICLLAA CCOONNVVIIDDAADDAA8
El seu personatge de Natàlia a la sèrie PorcaMisèria, de TV3, una noia acomplexada per la sevaobesitat que s’enamora del seu cap, ens hadescobert aquesta actriu excepcional que s’hacurtit als escenaris de Barcelona fent musicals.
Com hi vas anar a parar, a la sèrie?El Joel Joan m’havia dit un any abans que tenia un paper
per a mi pel qual m’hauria d’engreixar quinze quilos, i li vaig
dir que ni boja... Però quan un any després vaig anar al càs-
ting, ja m’havia passat una mica del meu pes, i els vaig dir
que si no m’agafaven m’ho diguessin ràpid perquè l’ende-
mà començava un règim. Em van trucar la mateixa tarda i
em van dir: “Encara no sabem si es fa, però no t’aprimis”.
Després, quan va quedar clar, em vaig començar a engrei-
xar. En principi havien de ser quinze kilos, però al final es
van convertir en dinou…
Interpretar aquest personatge et deu haver compensatmolt…Sí, és un personatge entranyable, el cuidaries molt. Amb
ell m’he adonat que tenim moltes tonteries al cap. Pesar
de cop i volta dinou quilos més et canvia molt la percep-
ció que tens de tu mateixa. I et mires amb més objectivi-
tat el que tenies abans. Totes estem molt acomplexades
pel pes i perquè no tenim 60-90-60 ni medim 1,85. Però
és que hem d’estar contentes amb el que tenim. Després
veus que als homes d’avui en dia els agraden les corbes…
Jo ara estic molt contenta, tinc 65 kilos i què passa, super
ben posats. I si els torno a recuperar, perfecte, i si no,
m’és igual.
A la sèrie, a més, el teu personatge enamora al mésguapo...Sí, és fantàstic. I no és perquè li caigui simpàtica, com les
grasses felices típiques de les sèries americanes. La
Natàlia és un personatge més real, una noia acomplexa-
da, amb totes les seves mancances, els seus prejudicis i
limitacions. I està bé perquè al Roger (Roger Coma) no li
agrada la Natàlia perquè sigui la més simpàtica del barri,
sinó perquè li atrau físicament. I punt. Molts homes d’avui
en dia no s’atreveixen a actuar segons el que senten. Em
va atraure molt el personatge per això, està bé explicar la
vida tal com és...
Aquesta no és una de les grans virtuts de la sèrie?Sí. La gent se sent molt implicada en els personatges. Tinc
uns tiets que són biòlegs i estan encantats amb el personat-
ge de la Laia (l’Anna Sahún). Diuen que és un retrat fidel del
que passa en un laboratori, on falten recursos o es troben
molt lligats per certes coses, o amb que no els entenen amb
això que maten rates per experimentar.
“Porca Misèria”tornarà a la tardor
Bons guions, un format cinematogràfic a l’estil de sèries
com Los Soprano o Doctor en Alaska, joves actors i
actrius excepcionals i un grapat d’històries quotidianes
tractades des d’una perspectiva arriscada i realista i
amb sentit de l’humor. Aquests són els ingredients de
Porca Misèria, la sèrie dirigida i escrita pel Joel Joan, de
la qual n’hem pogut veure la primera temporada tots els
dijous al vespre a TV3, des del novembre passat fins al
febrer. Arriska Films, la productora del Joel Joan, i TV3
han arribat a un acord perquè hi hagi una segona tem-
porada la tardor vinent.
www.tvcatalunya.com/porcamiseria/
Tal com rajaNom complet: Mercè Martínez i Giralt
Lloc i data de naixement: Sabadell, 22 /09/1976
De petita volies ser: Actriu
Un llibre: El llibre de l’Ego, d’Osho
Una pel·lícula: Rèquiem per a un somni,
de Darren Aronofsky
Un disc: Quasevol de la Diane Shuur (una cantant de
jazz impressionant)
Un viatge: Molts, però tinc unes ganes boges d’anar
a l’Índia
Un somni: Ser feliç, ser independent i ser solvent
Una debilitat: Moltes
La teva assignatura pendent... la dansa
Plat que cuines millor: les amanides de tot tipus
El primer que fas al matí quan et lleves: Donar el
menjar als gats
No hauríem de permetre que... que es maltractés el
planeta
Helena Mullor,
”
Entrevista a Mercè Martínez, actriu
”
Sobre la popularitatEm diuen coses pel carrer. Però comque m’he aprimat la gent dubta si sócjo. Però ho porto bé, m’hi vaig acostu-mant. De vegades m’agobia una mica,perquè ets en un bar parlant i veusalgú que t’està escoltant, o no deixade mirar-te...”
Sobre l’Institut del teatreEt dona una inmensa gama de possi-bilitats d’aprendre, i a més, és públici barat. Hi ha altres maneres, si tenstalent i quan et donen la oportunitatpots treure-ho...”
””
L’HIPERBÒLICLLAA CCOONNVVIIDDAADDAA 9
Per què ha durat tant poc la sèrie?Són tretze capítols la temporada. No se’n van gravar més
perquè és una sèrie molt arriscada, que ha costat molts
diners, i no sabien si agradaria o no. El 28 de març comen-
cem a rodar els capítols de la segona temporada.
Com és el ritme de rodatge?Molt intens. Sense temps quasi per anar al lavabo. Són vuit
hores: comencem a les set del matí fins les tres de la tarda.
Assagem un dia a la setmana, pels moviments, per saber
com aniran les càmeres... Ho treballem molt abans, el Joel
és molt estricte amb això.
Com es treballa sota la direcció del Joel Joan?Estic encantada. És molt exigent i jo necessito que siguin
molt exigents amb mi, perquè sempre he funcionat molt pel
morro i la “patilla”. I el Joel vol que tot estigui bé des del pri-
mer moment, i això fa que em posi les piles. Ell et corretgeix
molt. Ell és el que ha parit la sèrie.Té molt clar el que vol i
t’ho demana.
Com és la relació amb els teus companys?Ens hem entès molt. Però com que treballem per sets
(platós) no ens trobem amb tothom. Jo he treballat sobre-
tot amb el Roger Coma i el Julio Manrique. Tot i que es va
quedar per anar veient la sèrie, jo no la vaig poder veure
fins el dia que es va estrenar a la tele. I vaig flipar molt,
em va encantar. I he notat que a la gent li agrada, inclús
a la gent de la professió, que normalment és la més crí-
tica. A més, és la primera vegada que a TV3 es fa una
sèrie sense tabús, on es veuen, per exemple, els pits per
primera vegada.
Del teatre musical a la televisióEncara no havia acabat l’últim curs de l’Institut del Teatre quan,
per recomanació d’una professora, la Mercè es va presentar al
càsting del musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré
(2000). I la van agafar. Des d’aleshores, aquesta actriu saba-
dallenca no ha parat i ha anat enllaçant un projecte amb un
altre: The Full Monty (2001), Fedra +/- Hipòlit (2002), Amants
(2002), Just la fi del món, Jean (2003), La Ópera de Cuatro
Cuartos i No són maneres de matar una dona (2004). Amb 28
anys ha treballat amb directors com Mario Gas, Magda Puyo,
Calixte Bieito i Paco Mir, i ha obtingut un premi Butaca com a
millor actriu de musical (2003). Ella diu que ha tingut molta
sort: “És estar allà just en aquell moment, i no sortir del punt
de mira, perquè sinó, s’obliden de tu”.
A la tele hi va arribar fent un petit paper a la sèrie Psico-Exprèss,
dels Dagoll Dagom. I després, Joel Joan, que l’havia vista al tea-
tre, la va trucar per Plats Bruts. Com la va trucar perquè es pre-
sentés al càsting de Porca Misèria.
PUBLICACIÓ DIGITAL DE POLÍTICA CATALANA
www.tribunacatalana.orgconnecta-t’hi
informació i opinió amb complicitat nacional
Hi ha qui la ha anomenat la Bridgget Jones catalana a la Mercè perquè es va haver d’engreixar 15 quilos per interpretar la Natàlia de al sèrie “Porca Misèria”.
Els musicalsM’encantaria actuar a “Into TheWoods”, de Sondheim. Qualsevold’ell, de fet. Els seus musicals estanmolt ben escrits, és el geni delteatre musical.”
”
L’HIPERBÒLICNNIITT10
Sortir a la nit és una de les aficions compartides que els joves
tenen més assumides com un dels moments màgics del dia.
L’oci i la nit van agafats de la mà i, tot i que a la tarda també es
pot sortir amb els amics i passar-s’ho bé, la foscor atreu
tothom. Com que amb els anys han anat canviant les modes,
les hores de tornada i els destins, ara s’ha plantejat un debat
per preguntar als joves què els agrada de la nit. Durant els
mesos de març a juny se celebraran a Barcelona deu jurats de
joves per debatre i fer propostes sobre els usos de la nit a la
ciutat. Els jurats de joves s’emmarquen en el projecte Joves i
Nit (www.jovesinit.org), que consisteix en un procés de par-
ticipació amb joves de 15 a 29 anys de Barcelona. Cada jurat
estarà format per entre 20 i 30 joves seleccionats aleatòria-
ment per garantir la presència en el debat de joves amb perfils
molt diferents. Durant dos dies, els membres de cada jurat
rebran informació i debatran sobre diversos aspectes de la nit,
concretament sobre els models d’oci nocturn a la ciutat de
Barcelona, sobre la mobilitat i el transport públic nocturn,
sobre l’ús de les places i carrers a la nit i sobre les normatives
vinculades a les llicències, horari i dret d’admissió als establi-
ments d’oci nocturn. En definitiva, són els temes que interes-
sen als joves i que han sortit de les respostes d’una enquesta
que es va fer durant l’estiu del 2004.
Les propostes recollides serviran per fixar les opinions del
col·lectiu jove sobre la nit a la ciutat i per orientar les polí-
tiques de l’Ajuntament al voltant de l’oci nocturn, la mobilitat
i altres temes relacionats amb la nit i els joves. El projecte
està impulsat per la regidoria de Joventut juntament amb la
Fundació Jaume Bofill, el Consell de la Joventut de Barcelona
(CJB) i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de
Barcelona (FAVB), i ha rebut el suport de la Comissió
Europea.
JOVES I NITL’OPINIÓ DELS JOVES
Fa pocs dies s’han presentat els resultats de la
segona fase del procés participatiu Joves i Nit,
que va consistir en l’enviament per correu
postal d’un qüestionari autogestionat a més de
20.000 joves de Barcelona que ha portat a
terme la Fundació Jaume Bofill. Les autores del
treball, Irene Lop i Cristina Valls, van presentar
les conclusions principals del que busquen els
joves a la nit.
Els joves volen més transport públic a la nit.
*Ampliació de l’horari del metro, sobretot els
caps de setmana.
*Millora de xarxa i intervals de pas del Nit Bus.
*Augment del servei de taxi a preus reduïts.
El joves volen més seguretat quan surten.
*Sensació d’inseguretat a la nit.
Els joves prefereixen sortir de marxa per la
ciutat en comptes d’anar a grans comple-
xes d’oci allunyats del centre urbà.
L’oferta actual de locals, bars, discoteques,
terrasses de tots els tipus és majoritària-
ment acceptada perquè gairebé a la meitat
dels joves els agrada la diversitat d’espais
d’oci existents a la ciutat.
Els joves demanen preus més assequibles,
amb un abaratiment de les consumicions i
sobretot de les entrades dels locals o de
l’oferta cultural (teatres, concerts, etc.).
Els joves demanen l’ampliació de l’horari
dels bars: revisar la normativa existent
respecte a l’horari de tancament dels bars,
que ara està establert a les tres del matí.
Els joves demanen gratuïtat de l’oferta, que
recull aquell tipus d’oci que es gaudeix en
espais públics (concerts a l’aire lliure, tro-
bada amb els amics en places o a la platja,
etc.), en equipaments públics gratuïts o en
centres autogestionats per joves on es
planteja una manera diferent de viure l’oci.
Com es va fer l’enquesta?
Les preguntes de l’enquesta van sortir durant la primera fase
d’aquest projecte Joves i Nit a partir d’entrevistes i grups de
discussió amb joves que es van formular seguint purament el
model d’estudi de marquèting que acostumen a fer totes les
empreses amb el seus productes abans de sortir al mercat.
Posteriorment, l’enquesta ciutadana es va distribuir per correu
postal a 22.100 joves barcelonins de 15 a 29 anys, escollits
aleatòriament a partir del padró actiu. Com a complement de
l’enquesta enviada per correu ordinari, es va penjar el mateix
qüestionari a l’espai par ticipatiu del web del projecte
(www.jovesinit.org), obert a la participació de tots els joves
barcelonins d’entre 15 i 29 anys. Així, tots aquells joves
interessats que hi van participar, i que no van estar selec-
cionats aleatòriament, van poder dir la seva.
Dels 22.100 qüestionaris enviats se’n van rebre 707 de con-
testats –8 dels quals no contenien les dades sociodemogrà-
fiques–, i se’n van retornar 672 per domicili desconegut o
canvi de domicili. Aquestes dades van suposar una taxa de
resposta del 3,4%, amb un marge d’error del +/- 3,76 i un
nivell de confiança del 95,5%. Les autores del treball consi-
deren que és una resposta acceptable tenint en compte que
els processos participatius d’aquest tipus obtenen unes
respostes d’entre el 3 i el 5%.
David Baret, [email protected]
L’HIPERBÒLICCCIINNEEMMAA 13
Els“Joves”“No volem criticar absolutament res, només volem
ensenyar la situació dels joves que no tenen cap moti-
vació i es deixen portar. Sembla que del que es tracta
és de no pensar”. Així de contundents es mostren Ramon
Térmens i Carles Torras, directors i guionistes de Joves, la
pel·lícula més transgressora i polèmica del cinema en català
dels últims temps. I no n’hi ha per menys. Si alguna cosa
s’ha de destacar del film és que aconsegueix remoure cons-
ciències i algun que altre estómag perquè més d’un no
estarà acostumat a que li ensenyin per la gran pantalla el
més dur de la realitat juvenil. La pel·lícula, atrevida i valen-
ta, mostra a través de tres històries “l’ambició, la diversió
efímera i la xenofòbia” en tres espais diferents perquè,
segons els directors, “volíem mostrar que el món rural
també té les seves coses”.
Térmens explica que Joves “vol mostrar que la gent més
normal pot ser la que comet els actes més incons-
cients. La gent es pensa que els psicòpates o els
assassins en sèrie són uns frikkies, però en realitat
són persones normals”, i Torras afegeix que a la pel·lícula
“els personatges que en principi toquen més de peus a
terra són els que acaben pitjor” i aprofundeixen en temes
que a tots en toquen. El món dels joves en general i la visió
de tres personatges en concret conformen una història que,
rodada de manera independent en tres parts pels dos direc-
tors, vol proposar un debat sociològic sobre els joves i la
seva relació amb les drogues, el sexe, el racisme i la dificul-
tat per accedir a una feina. Igualment, no es pot deixar de
banda un aspecte molt important: la relació entre pares i
fills, que sembla que ha entrat en una espiral de silenci
autodestroctiu.
La duresa d’algunes seqüències contrasta amb la voluntad
de “mostrar una realitat que ens preocupa i que ens
toca de prop i que de ben segur supera el que hi ha a
la pantalla”. El projecte ha sortit a la llum després de tres
llargs anys de feina en els quals no han faltat les dificultats.
En aquest sentit, Térmens i Torras coincideixen a dir que
“fer una pel·lícula en català era arriscat per com està
el mercat del cinema en català, i trobar ajut econòmic
va ser difícil per la manera com estava feta la pel·lícu-
la i per com de polèmica podia ser”. I efectivament,
Joves no ha deixat indiferent ni joves ni grans perquè és un
gran treball del cinema independent català que mostra la
relació dels joves amb la vida... una relació que de vegades
pot ser destructiva.
De debò som així?No sé quin és el límit de la joventut, però sigui quin sigui, el
primer impuls és creure’s que els joves del món real no són
com el Jordi, la Cristina o el Pau. Però passat el primer ram-
pell, i després d’uns moments de reflexió, podem dir que sí,
que tots ens hem trobat en una situació com la que ells
viuen, no portada al límit, però sí viscuda o sentida en algun
dels nivells en els que es pot produir. La ironia dins el drama
(perquè ho és) dels tres personatges amenitza les tres
històries en forma de curtmetratges. I el bon treball de
Roger Coma, Aina Clotet, Pau Roca i la participació de Vicky
Peña i Jordi Dauder dóna encara més força al film. Alguna
de les seqüències de Joves mereix ser recordada per tot el
cinema català, i sobretot cal assimilar els missatges de fons
que ens vol transmetre el film a través de la relació dels
joves amb el món, amb els diners, la immigració, el sexe,
les drogues, els amics, els primers impulsos. És fàcil no
pensar, però Joves ens avisa que no ens podem quedar
amb l’opció més fàcil perquè alguns errors es paguen car,
molt car. I si no, que l’hi diguin al Jordi, la Cristina o el Pau.
No us perdeu aquesta pel·lícula arriscada, jove i punyent.
Joves, una fugida al no res és un treball de joves,per a joves i que retrata els joves. Una visióimpactant de la joventut d’avui, una aposta pelcinema de debò i que et remou de dalt a baix.
Anna Salarich,[email protected]
fugen a la gran pantalla
G
G
TIRA’T DE CAP AL
SANT
GG
G
Roses i llibres són els protagonistes per excel·lèn-cia del dia de Sant Jordi, però any rera any el ven-tall d’alternatives augmenta. Si vols saber que etprepara la Diada i del que pots gaudir, no et perdisel que et proposem.
SANT JORDI,EL JOVE ESCRIPTORLa diada de Sant Jordi és patrimoni de llibres i roses. De la mateixa
manera que podem ser protagonistes amb una rosa a la mà, rebuda o
per lliurar, res ens ha de fer enrera si volem escriure la nostra primera
novel·la, el nostre primer poema i convertir-nos en escriptors. Per no
caure en el típic tòpic de recomanar-vos els llibres més venuts, els best-
sellers del que surt publicat per tot arreu, us proposem un recorregut
pel que escriuen els joves, per les oportunitats que teniu per convertir-
vos en escriptors, perquè l’any vinent, per Sant Jordi, estigueu signant
llibres a les Rambles!
PER ON PODEU COMENÇAR?Per l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana
(www.ajelc.org). Ja fa 25 anys que aquesta associació funciona
amb l’objectiu de ser una plataforma on els joves escriptors
puguin donar a conèixer les seves creacions. L’AJELC ofereix
als seus membres contactes amb revistes literàries, informa-
ció sobre premis literaris que es convoquen en llengua
catalana, editorials que demanen originals, col·labora-
cions en publicacions diverses, participacions en lectures
de textos breus o xerrades amb escriptors reconeguts.
L’AJELC també participa en l’edició de llibres de joves
autors, amb la col·laboració de la Institució de les
Lletres Catalanes, diversos ajuntaments i editorials.
Qualsevol membre associat pot publicar algun dels
seus textos a la web de l’AJELC.
Com expliquen ells mateixos, “tot plegat suposa un esperó indiscutible
per a qualsevol jove que escriu des d’un impuls interior, mes enllà de
la pròpia qualitat o de les expectatives professionals que s’hagi (o no)
creat. Escriure és, sovint, una tasca individual, però aquesta realitat i
la introversió natural de la gent més jove que es passa hores i hores
envoltat de papers i de llibres no fan menys justificable o necessària
una plataforma com l’AJELC, on el jove escriptor pot accedir a l’in-
tercanvi, sempre enriquidor, de vivències i inquietuds sorgides del fet
literari, propi o aliè”. Es tracta d’una associació basada en el volun-
tarisme, sense afany de lucre, on l’edat jove està limitada als 35
anys. La seu social és a Barcelona, al cinquè pis de l’Ateneu
Barcelonès, al carrer Canuda.
HI HA PREMIS PER RECONÈIXER LA MEVA FEINA?El panorama de la literatura catalana té un extens camp de guardons
on podeu presentar la vostra obra per obtenir el reconeixement i els
diners que fan falta per tirar endavant en el món del llibre. Si feu una
recerca per la xarxa podreu descobrir que gairebé cada poble té un
premi institucionalitzat per a les millors obres. També podem fer refe-
rència a la web de Cultura de la Generalitat, com a lloc on els lectors
que estiguin interessats poden trobar informació sobre tots els premis
literaris existents en llengua catalana, sobre ajuts i subvencions i
sobre els actes culturals més significatius que es fan gairebé a diari.
http://cultura.gencat.net
L’HIPERBÒLICTTEEMMAA DDEELL MMEESS14
http://cultura.gencat.net
www.ajelc.org
HI HAN PREMIS?
PER ON PUC COMENÇAR?
****
** *
t
S
JORDI !UN SANT JORDI ECOLÒGIC
La Fira per la Terra celebra enguany el seu 10è aniversari i coincidint
amb la diada de Sant Jordi, farà una gran festa al Parc de la Ciutadella
de Barcelona on podreu trobar llibres ecològics, roses i participar en
taules rodones, tallers de participació a l’aire lliure i espectacles de
música, cançó i dansa. La Fira vol ser un punt de trobada per a aque-
lles persones, entitats i col·lectius que creuen en una realitat i un estil
de vida sostenibles, per la qual cosa es poden trobar un ampli ventall
d’espais amb productes i serveis per i de la Terra. Artesans, ONG’s i pro-
fessionals de les energies renovables es reuniran a la Fira de la Terra
per Sant Jordi. T’ho perdràs? Gaudeix d’una Diada mediambiental!
PER SANT JORDI AL SANT JORDI
Recordes o has sentit a parlar del llegendari concert de rock català del
juny del 91 al Sant Jordi? Unes 22.000 persones van aplegar-s’hi per
veure actuar junts per primer cop els quatre grans grups que millor
representaven aleshores l’anomenat rock català: Sau, Els Pets, Sopa de
Cabra i Sangtraït. Ara, la història torna a repetir-se: les principals espa-
ses del rock català s’aplegaran al Palau Sant Jordi el proper 23 d’abril
en un macroconcert d’aquells no aptes per a cardíacs que, segur,
tornarà a marcar una nova efemèride. Aquest cop en les actuacions hi
participaran grups com els Lax’n’Busto, els Obrint Pas, els Mesclat, i
artistes de primera fila com Lluís Llach, Quimi Portet o Feliu Ventura. A
més, s’organitzarà una fira d’entitats, cultura popular, i una fira de la
indústria cultural.El gran esdeveniment, organitzat per entitats promo-
tores de la llengua i la cultura catalanes com Òmnium Cultural, la
Coordinadora d’Accions per la Llengua i la Plataforma per a la Llengua,
vol ser un gran reclam per promoure la música en català, per reivindicar
polítiques més favorables per part dels mitjans de comunicació i del
govern català, i per mostrar que a Catalunya també es pot fer música
moderna i amb sortida comercial. Pren nota: aquest any per Sant Jordi,
no faltis al Sant Jordi
X
Itinerari1r. Dia: Barcelona – Amman 2n Dia: Jerash/ City Tour d’Amman
Visitareu la ciutat de Jerash, la ciutat romana més ben conservada deles províncies romanes. A la tarda, us espera la capital de Jordània, unaciutat que barreja antiguitat i modernitat. Sopar a la ciutat i una nit plenade sorpreses.
3r. Dia: Petra al complet!Després de l’esmorzar tindreu tot el dia per endavant per passejar per unade les ciutats més fantàstiques del món, Petra, declarada Patrimoni de laHumanitat per la UNESCO. Les roques i la història de la ciutat us capti-varan! La nit la passareu a Petra.
4t. Dia: Tornada pel camí del desertAl matí tornareu pel camí del desert cap a l’aeroport i d’allà agafareul’avió de retorn a Barcelona.
u
uJordània és cultura, però també aventura, noves experièn-cies i emoció. A cap altre país podràs trobar muntanyes ialhora el punt més baix de la terra. Quants llocs hi ha ambdeserts i coralls a només 30 km de distància?
Jordània et convida a visitar-la,a descobrir-la, a gaudir delMar Mort, del Desert, del Mar Roig i de la fabulosa Petra!
AMB L’HIPERBÒLICA JORDÀNIA
No perdeu l'oportunitat de fer un espectacular i màgic
viatge per Jordània!!
Jordan Tourism Board i Secundèria
et conviden a Jordània
Envia un sms al 7200 amb
la paraula VIATGE o entra a
la nostra web www.deria.net
i podràs guanyar un viatge de 4 dies
per a dues persones a Jordània.
Cost per missatge 0.90+IVA . Vàl id per a tots e ls mòbi ls Amena, Movistar i Vodafone
Consulteu tarifes i calendari a [email protected] o awww.see- jordan.com
u****
*
t
L’HIPERBÒLICLLAA XXAARRXXAA16
Són pàgines personals a Internet que permeten, d’una
manera molt senzilla, publicar opinions, comentaris,
notícies, i fins i tot, fotografies. Alguns les utilitzen
com a diari personal, d’altres com a espais de reflexió
o d’aficions que volen compartir. S’hi poden trobar
autèntics diaris en línia dedicats a l’actualitat.
Diaris oberts.comNo són exactament una pàgina web: funcionen com un diari
obert en el qual l’amo del blog (bloguer) va actualitzant amb
freqüència el seu contingut. Són un mitjà de comunicació
sense intermediaris, on el contacte entre autor i lectors és
directe i hi ha la possibilitat d’interactuar. Van néixer com a
diaris digitals personals de temes molt diversos, i en els més
senzills la gent hi explica les seves experiències, pensa-
ments o reflexions i hi penja fotografies… Però també n’hi
ha de més intel·lectuals que publiquen notícies, articles,
assajos, contes, novel·les, poemes, música, animacions…
O d’altres, més pràctics, que parlen de receptes, consells,
viatges, aficions…
No són res de nou, però els darrers anys s’han fet molt
populars. Als Estats Units, per exemple, durant les darreres
eleccions presidencials, la informació que hi van publicar
periodistes o gent anònima va tenir un gran impacte en la
societat. S’ha calculat que a finals del 2004 hi havia 10
milions de blogs i que cada 5,8 segons es crea un nou
weblog. Blogger, un dels directoris més utilitzats, incorpora
45.000 usuaris cada mes…
Crear un blog és fàcilHi ha molts serveis gratuïts a la xarxa que faciliten les eines
i les Mb necessàries per a crear un blog. Són senzills pro-
grames de gestió de continguts per als quals no es neces-
siten grans coneixements tècnics. De fet, és tan fàcil com
administrar un correu electrònic. Normalment compten
amb un assistent de creació i un sistema de publicació, i
per activar el blog s’han d’omplir formularis amb les dades
de l’usuari i les dades associades a les seves característi-
ques. Per enviar el primer post o text només cal escollir una
plantilla. Els blogs solen estar oberts a les aportacions d’al-
tres usuaris, un llistat d’enllaços de temàtica afí i sovint
tenen el perfil del seu autor.
Per als més professionals també existeixen blogs basats en
servidor propi i accessibles a través d’un domini propi (url).
Algunes perlesEl diari eròtic de la Natacha Merritt (www.digital-
diaries.com), va tenir tant èxit que s’ha publicat com a lli-
bre. Un blog molt conegut a tot al món que està dedicat a la
gastronomia (www.chocolateandzucchini.com) o el blog del
fotògraf David J. Nightingale (www.chromasia.com/iblog/).
Blogs, weblogs, bitàcores, blogs o diaris personals interactius
La febre dels blogs inunda la xarxa
Els principals directoris on es poden crear blogs:
En catàla:www.bitacoles.netwww.vilaweb.com (MÉSVilaWeb)www.catapings.comwww.cibernautes.comwww.lacomunitat.net
En anglès:www.blogger.com (en anglès)www.blogsome.comwww.weblogs.com
En castellà: www.bitacoras.com (en espanyol) www.bitacoras.net (en espanyol)www.blogia.comwww.blogalia.com
Vocabulari bàsic
Post o entry: unitat bàsica o missatge que l’au-
tor utilitza per editar el text que publicarà al blog.
Ping: missatge que el blog envia al directori de
blogs per notificar que ha estat actualitzat.
Permalink: l’enllaç permanent, l’URL que se li
assigna a cada entrada del blog.
Bloggers (o bloguers): els autors o autores dels
blogs o bitàcoles.
Blogroling: llistats d’enllaços a altres weblogs
compartit pels autors.
Trackback: acció mitjançant la qual algú enllaça
un comentari d’un altre blog des del seu: és una
forma de comunicar a un altre bloguer que hi ha
una coincidència de contingut entre la seva bità-
cola i la nostra.
AudioBlogger: funció que permet trucar des de
qualsevol lloc i deixar un missatge que es publica
inmediatament al blog com a arxiu d’audio MP3.
Fotoblog: blog que publica fotografies.
Blogosfera: conjunt de webs que utilitzen el blog
com a mitjà de comunicació en línia.
S’estableixen lligams de comunitat per mitjà d’en-
llaços i la participació dels autors en altres blogs.
Helena Mullor, [email protected]
nA
S
Transvestisme,zoofília
L’HIPERBÒLICSSEEXXUUAALLIITTAATT 17
i sexe en grup
Atòmic Girls
no són moixos!), degudament indumentats amb corones
d'heura; duien càntars de vi i, posteriorment sacrificaven un
xot en honor als déus. Per acabar, gaudien del plaer tots
junts, per davant i per darrere, sigui mascle o femella, el que
importava era fruir del plaer de la carn…
A l'actualitat Per què actualment no organitzam orgies així com s'orga-
nitzen festes de disfresses? Creiem que és una de les
oportunitats que tots/es ens hem de donar, perquè sabem
que ens agradarà i donarem via lliure als nostres desitjos.
A més, podem lligar les dues festes: la de disfresses i l'or-
gia, més que res perquè aquells que sentin pànic escènic
pel què diran no coneguin la/les /s persona/es que donen
i reben plaer...!
ZoofíliaA l'antiguitatAquest fenomen estava molt estès en l'època antiga. A
Thelpura (Arcàdia) existia la llegenda que Demèter, per tal
de fugir de Posidó, que l'encalçava amb ànsies amoroses,
es transformà en somera; però el déu es canvià en cavall
i s'efectuaren les sagrades núpcies.
El mateix va succeir amb Leda que, segons conta la mito-
logia, dormia un dia a la vora del riu Eurotes, quan un
cigne d'una blancura immaculada es va posar damunt ella,
ja que era perseguit per una àguila. Arran d'això, Leda va
parir dos ous, dels quals sortiren un nin i una nina. És clar,
resulta que el cigne era Júpiter, que s'havia transformat.
Molts altres autors ens parlen d'exemples de zoofília, que
també s'ha plasmat a diverses pintures murals. Les dones
preferien l'ase i el ca, però s'arribà a l'ús de cocodrils,
sense oblidar els bous. A Àfrica conten casos de contac-
tes sexuals entre dones i moneies. I a alguns llocs de l'Ín-
dia es diu que encara la zoofília és corrent. També es diu
que la utilització de cabres per part de pastors és un fet
corrent (segurament algú deu saber més que nosaltres
sobre aquest tema...).
A l'actualitat La zoofília és una cosa que a les Atòmic Girls, en concret,
els causa un poc de no sé què…! Però no seria genial pro-
crear una persona amb ales??? Ens convertiríem en perso-
natges mítics, encara que segurament ens haurem de con-
formar amb l'arxiconegut esperma del bou perquè això oco-
rri (ens referim, evidentment al Red Bull).
Arran d'aquestes reflexions, podem intentar posar en pràcti-
ca el següent experiment d'investigació: operar-nos les
mames, muntar una orgia amb tots els amics i parents i
tenir, per aquelles coses que mai se sap, el moix a prop. Au,
a posar en pràctica aquesta innovadora idea. Salut i profi-
làctics per a tots!
En qüestions de sexe, el món d'avui en dia està ple de
milers de perversions sexuals, depenent de cada per-
sona i de les circumstàncies que l'envolten. Les idees
més originals sovint s'han considerat com a anor-
mals, i els individus que les practiquen, uns boigs.
Però aquesta fortor perversa no ve d'ara. Els nostres
avantpassats i els avantpassats dels nostres avant-
passats ja sabien com fer-s'ho per passar gust, i pre-
cisament a ells devem algunes pràctiques que ara
hem volgut recordar, com el transvestisme, la zoofília
i les orgies.
TransvestismeEs defineix com a transvestisme el costum de posar-se roba
i complements propis de l'altre sexe, o incongruents amb la
pròpia edat. El terme etimològicament significa "acció de
vestir contràriament" i va ser emprat per primera vegada per
Wesphal per descriure aquesta fenomen, quan el 1876 va
publicar el cas d'un invididu arrestat per robar objectes
femenins, que anava vestit de dona sense ser invertit.
A l'antiguitatLa història està plena d'exemples transvestits que han arri-
bat a aquesta situació de les formes més diverses. Suetoni
compta com Neró, un dels emperadors romans més famo-
sos per les seves monstruositats, inventà un nou joc: vestit
amb la pell d'una fera, es feia amollar de dins una gàbia i es
llençava sobre els òrgans sexuals d'homes i dones que esta-
ven fermats a estaques; després d'haver-se excitat, s'entre-
gava, per acabar, al seu esclau lliure Diòfor; fins i tot es va
fer casar amb ell, i imitava els crits de les donzelles que per-
den la virginitat.
A l'actualitat Per què som tots tan andrògens? Un dia sortim de marxa
amb un amic i, sense saber per què, ens trobam "al local
más guarro de Palma", segons el guia que ens va dur allà.
En un moment de la nit, amb tot el seu fum, confusió, xori-
guers... ens vérem envoltades de transvestits, amb les
seves mames i tot. Un/a en concret, estava boníssim/a.
Vàrem ser espectadores d'aquell art prefabricat pel bisturí.
No poguérem deixar passar l'oportunitat que ens oferia, ja
que ens varen elegir per tocar aquelles mamelles tan
dures, rígides i ben posades que tenia la reina d'aquell
tuburbi. Olé pel bisturí!
OrgiesA l'antiguitatDes de la més remota antiguitat es tenen notícies de festes
que se celebraven en honor als déu Dionís, Bacus, Cibeles,
Ceres, etc. Generalment consistien en processons de gats (i
Aleshores, és una qüestió de voluntat o visió política?La mateixa concepció que permet aquests Fòrums i Carmels
i legitima la supremacia d’una oligarquia a tots els partits
polítics n’és la responsable. Molts pensàvem que amb el
canvi de govern aquesta oligarquia quedaria en un segon
pla, però hem tingut un desencís.
No es fan veritables polítiques d’esquerres?Els polítics han estat seduïts per l’encant de les oligar-
quies. Necessitem una esquerra, però també una dreta,
renovades. Si se’n van en orris les “velles guàrdies” de tots
els partits, ens podria anar bé.
...Catalunya pot decidir si es gestiona amb criteris professio-
nals o si continua amb criteris d’una empresa familiar. Els
polítics que tenim ara són com els gestors d’una empresa
familiar en tercera o quarta generació, una generació que
comença a ser perillosa per al futur de l’empresa.
Catalunya pot decidir si es gestionaamb criteris professionals o si con-tinua amb criteris d’una empresafamiliar”
Anant cap a la perspectiva del rector, aquests dèficitsen l’educació es noten i afecten la qualitat univer-sitària? Es diu que els alumnes venen cada vegadamenys preparats de la secundària.Aquest problema s’ha exagerat una mica. Un antecessor meu
en el càrrec, el Dr. Bosch i Gimpera, a principis del segle XX i
abans de ser rector, ja va publicar una carta incendiària als
diaris criticant l’ínfim nivell dels estudiants de secundària que
arribaven a la universitat. Crec que és un error que cada gene-
ració intenti avaluar la formació de la següent segons els
paràmetres de la seva. Els coneixements canvien i les noves
generacions arriben amb noves habilitats de les que l’antiga
retallades de l’estat del benestar en ares de la famosa
competitivitat, que fan que els marges de maniobra que
tenen els poders públics per respondre a aquesta situació
s’hagin reduït. I aquí, a Catalunya, a més, sembla que ens
dediquem a fer focs d’encenalls tipus Fòrum amb la con-
trapartida de l’oblit dels problemes més quotidians.
Quina hauria de ser, doncs, la perspectiva de futur?Incrementar els mecanismes de cohesió i integració
social, articular millor el territori, i sobretot, fomentar de
veritat un sistema educatiu de qualitat per a tothom. La
trencadissa més important entre Fòrums i Carmels és la
que s’està produint en el sistema educatiu, entre una edu-
cació infantil i primària que assumeix tots els problemes i
que s’està degradant amb l’excusa de la immigració i una
altra, que aprofiten aquestes elits, aliena a aquests
problemes. La millor garantia de cohesió és una formació
bàsica de qualitat. I una formació només és de qualitat si
és per a tothom. Per tant, ni un minut més amb la coarta-
da de la qualitat de l’educació per segmentar, quan es
defensa que l’excel·lència educativa implica que no sigui
per a tothom. Avui, una formació només és de qualitat si
és pràcticament per a tothom.
Ja n’hi ha prou, de coartades. Prou dedir que la qualitat educativa no potser per a tothom”
Però, ara, amb la immigració i altres qüestions, semblaque l’educació s’ha fet més complicada.La realitat és més complexa, sí, i sens dubte una major hete-
rogeneïtat i diversitat cultural complica les coses. Però això no
pot servir com a excusa per no emprendre unes accions que
de totes maneres farien falta, i per seguir segmentant el sis-
tema educatiu. Com a persona que es dedica a l’educació,
em dol que el sistema més important de mobilitat social, com
ha estat durant moltes dècades el sistema educatiu, s’estigui
convertint en un amplificador de les diferències.
””A L’EDUCACIÓ TAMBÉ HI HA
L’HIPERBÒLICBBOOCCAA AA BBOOCCAA18”
JOAN TUGORES, rector de la Universitat de Barcelona
Sabia que tindria problemes per no anarsaltant d’un tema a l’altre. Sabia que enel cas del professor Tugores, educació,economia i política van de la mà, indes-triables. En començar l’entrevista noméstenia clar que li preguntaria per un recentarticle (El Periódico, 05/03/2005) en elque diu que el Fòrum i l’esfondrament delCarmel són dues cares de la mateixamoneda, d’una manera de concebre la“cosa pública” en la que les prioritats noles fixen els problemes de la majoria de lagent. De Fòrums i Carmels, doncs, desegur que en parlaríem. I ja es veuria comacabaria la «pel·lícula».
Sembla que el famós esvoranc del Carmel sigui tambéuna metàfora de la bretxa que va separant cada vega-da més aquells a qui les coses els van bé i la majoriacreixent dels que no arriben a fi de mes, que no podenpagar el lloguer. I tot això, en una època de creixe-ment. Què està passant?S’està produint una “nord-americanització” de la societat.
Els Estats Units sempre ens porten unes dècades d’avan-
çada. I ara comença a passar-nos el que allà succeeix des
dels anys 80. Les bones dades macroeconòmiques
amaguen situacions de desigualtat creixent, en les que
una part de la població es queda en una situació de sub-
sistència malgrat el creixement. A això, cal afegir-hi les
cació d’universitats ha anat lligada a una davallada de la
qualitat i fins i tot a una certa frustració.
La multiplicació d’universitats haanat lligada a una davallada de laqualitat i fins i tot a una certa frustració”
Les solucions poden arribar per la via de Bolonya.Depèn de com s’utilitzi aquest instrument. Si en el nou espai
universitari europeu s’acaba amb la sobreespecialització pre-
matura en les titulacions de grau i es substitueixen per titu-
lacions més àmplies, això podria en part redreçar la situació.
El que no té sentit és que en una universitat hi hagi només
dos estudiants d’una carrera. I tampoc en té la fragmentació
corporativa que arriba fins a l’extrem que un professor de
llengua hispànica es negui a fer literatura hispànica perquè
són especialitats diferents.
Moltes vegades sents que la manca de credibilitat ésper causa de la massificació.No. La massificació ja no és un problema. Ho és el que els
que volen fòrums busquin sistemes a part per portar als
seus fills.
S’acaba el temps de l’entrevista i no puc estar-me’nde preguntar perquè no es presenta per renovar el càr-rec de rector ara que el seu mandat s’acaba...Dues raons. Com a les pel·lícules, les segones parts mai són
tan interessants com les primeres. I sóc, crec, el primer rec-
tor d’aquesta universitat que ha estat pare en l’exercici del
seu càrrec. Normalment la gent arriba a rector amb aquests
deures ja fets. Tinc un nen de dos anys i una filla de sis. I
sóc més fàcil de substituir com a rector que com a pare.
Està pensant en altres “pel·lícules”...L’economia internacional, la meva especialitat, està en un
moment apassionant.
”FÒRUMS I CARMELS
L’HIPERBÒLICBBOOCCAA AA BBOOCCAA 19
Jaume López, [email protected]
generació és incapaç de treure partit (per exemple, en l’ús de
les noves tecnologies o d’idiomes, etc.).
A la universitat també se li plantegen nous reptes.Necessita trobar nous recursos i s’aprecia un canvi detendència cap a la recerca de nous mercats. Em re-fereixo, per exemple, a la proliferació de màsters iestudis de tercer cicle no reglats, que es poden veurefonamentalment com un negoci.És un equilibri que no és fàcil. El fet que hi hagi una part de
la formació que no estigui subvencionada pels poders
públics i, per tant, es puguin gestionar amb criteris de mer-
cat fa que aquesta formació no reglada hagi augmentat de
manera espectacular. A la UB avui hi ha uns 400 màsters i
postgraus i, en conjunt, al tercer cicle un 20% d’alumnes
són estrangers. L’oferta és molt heterogènia en tots els sen-
tits. Per altra banda, també es dóna cada vegada més
importància a la transferència de tecnologies i servei a les
empreses. Però hauríem d’evitar una falsa polèmica
maniquea entre serveis públics i prostitució a les empreses.
Té sentit que havent més universitats totes ofereixinels mateixos estudis?No. La universitat com a institució està perdent credibilitat
per les bestieses que s’han fet en aquest sentit. La multipli-
”
L’HIPERBÒLICNNTTCC20
Vols guanyar una estelada?Envia la paraula INDEPE al 7200 i participa en el sorteig!
Aquesta estelada pot ser teva!!
El projecte lliure de la Viquipèdia ha arribat als 10.000 arti-
cles en català. La Viquipèdia és un projecte d’enciclopèdia
electrònica en català, de contingut lliure i oberta a tothom.
Forma part del projecte Wikipedia, un projecte global per
crear enciclopèdies en qualsevol llengua que ja té més d’un
milió d’articles en més de cent llengües. Amb aquesta fita, la
Viquipèdia en la nostra llengua es col·loca entre les 19 llen-
gües grans del projecte: alemany, anglès, búlgar, castellà,
danès, esperanto, finès, francès, hebreu, italià, japonès, neer-
landès, noruec, polonès, portuguès, suec, xinès simplificat i
xinès tradicional.
Qualsevol pot col·laborar en el projecte, bé escrivint
articles nous o bé corregint i ampliant els que ja exis-
teixen. Tothom pot editar els articles i participar en
els debats que s’originen. Només cal seguir unes
regles de comportament bàsiques. Sobretot, cal mirar
d’escriure els articles seguint un criteri de neutralitat
ideològica i respectar els drets d’autor d’altra gent.
Així mateix, Viquipèdia no sols requereix col·laboració
intel·lectual, sinó també econòmica, car cal mantenir
les infraestructures informàtiques que donen suport a
tota l’enciclopèdia.
Emulant el gran Iuri Gagarin o la gosseta Laika, un grup de
50 cargols russos viatgen ara mateix cap a l’Estació Espacial
Internacional. Els cargols són els únics tripulants vius de la
nau russa Progress M-52, que transporta també dues tones
i mitja de submnistraments, sobretot aigua i aliments, per a
l’estació espacial. Els cargols serviran en nombrosos experi-
ments sobre els efectes de la ingravidesa i tornaran a la
Terra cap a finals d’abril, juntament amb els cosmonautes de
la 10a tripulació de l’estació espacial internacional.
El diari electrònic de referència en català, Vilaweb, ha llançat
el portal de serveis Mésvilaweb per commemorar el seu desè
aniversari. Mésvilaweb és una nova àrea que, per tres euros
al mes, ofereix correu electrònic amb funcions avançades,
un servei de blocs i un traductor anglès-català.
Més endavant, el portal incorporarà un canal d’informació de
24 hores i renovarà completament el dissseny. Durant el mes
d’abril, Vilaweb canviarà la imatge, millorarà el cercador nos-
altres.com i incorporarà nous continguts, en concret dos
magazines: un de matí, basat en el temps, el trànsit i un repàs
a la revista de premsa, i un de nit, que vol ser una alternativa
d’oci a l’oferta televisiva. Entre les novetats també cal
destacar Aramateix, una pàgina web d’informació actualitzada
en temps real. Tot estarà fet amb programari lliure.
Font: vilaweb.com
El govern dels Estats Units té previst que, en una dècada, una
part important de les missions de risc siguin dutes a terme per
vehicles robotitzats, ja siguin avions, carros de combat o
camions. Els elevats costos econòmics i polítics que generen
les baixes militars han provocat que s’impulsi un programa per
robotitzar les forces armades.
El experts calculen que els costos econòmics es podrien reduir
en un 90% i que, a més, complirien de manera més eficient les
seves tasques que no pas els humans. Per aquesta raó, el
Pentàgon preveu invertir fins a 127 mil milions de dòlars en l’
anomenat Sistemes de Combat del Futur, un projecte que
investiga des del camp de la nanotecnologia (miniaturitzacions
diverses) fins al camp de la infanteria robotitzada.
Segons avança el New York Times, el cap del programa de
robòtica del Pentàgon, Gordon Johnson, assegura que els
robots podrien desenvolupar qualsevol tipus de missió, des de
transport d’armes o munició, espionatge, inspecció i també
tasques de combat a primera línia. És a dir, que els robots tin-
drien la capacitat de liquidar enemics. Encara que, segons
Gordon Johnson, els robots no mataran fins que no “estiguin
a punt per fer-ho”.
Ara per ara ja hi ha alguns robots en servei a l’Iraq i també a
l’Afganistan, sobretot realitzant tasques de reconeixement,
però cap al 2015 el govern dels Estats Units preveu utilitzar-
los en missions d’infanteria, “no és qüestió de si es farà o no
es farà, sinó de quan es farà”, va assegurar Gordon Johnson.
Font: www.noticiasdot.com
NOVES TECNOLOGIESL’Agència Catalana del Consum obre expedient a totes les operadores de telefonia
Un exèrcit de robots per al 2015
Cargols a l’espai Vilaweb es renova
Ciència i art es comuniquen en la col·lecció de
moda que presenta el Museu Tèxtil i
d’Indumentària de Barcelona fins al proper 29
de maig. “Línia primitiva” és el terme científic
que dóna títol a una exposició que recull les
1000 primeres hores d´una vida humana. El
projecte, que finalment arriba a Barcelona, ha
estat ideat per la dissenyadora Helen Storey i la
biòloga Kate Storey.
Aquestes dues germanes angleses han treballat
conjuntament per tal de presentar l’inici del
procés biològic més fascinant de la nostra
existència. Des de la fecundació de l’òvul fins a
l´aparició d´una figura humana recognoscible,
la col·lecció ens transporta a través de les
primeres etapes de formació d´una nova vida.
Mitjançant informacions científiques i observa-
cions microscòpiques, la dissenyadora Helen
Storey i la seva germana han desenvolupat una
mostra de vint-i-set vestits que representen deu
moments clau més enllà de la fertilització.
Creativitat i experimentació marquen cadascuna
de les peces que destaquen per la puresa del
color i la varietat de materials. Les formes i les
tècniques utilitzades ens demostren que la cièn-
cia també és un art per descobrir.
L’HIPERBÒLICMMOODDAA 21
27 PECESEls 27 dissenys de “Línia Primitiva” es basen en el procés de
fecundació, que es produeix quan l’espermatozoide de l´home
entra dins l´òvul de la dona. A partir d´aquest moment es pro-
dueixen unes transformacions que impediran l´entrada de
qualsevol altre espermatozoide. Seguidament, 23 cromo-
somes masculins s´uniran amb 23 cromosomes femenins de
l´òvul fins a formar el zigot: la primera cèl·lula del nou individu.
Arriba així el moment de la reproducció cel·lular, conegut com
a mitosi. El zigot es desplaca per les trompes de Falopi i, unes
hores més tard, es divideix en dues cèl·lules més petites, i així
successivament. Les cèl·lules es dupliquen fent còpies
exactes de l´anterior.
La divisió dels cromosomes és fascinant i vital per a la for-
mació d´un nou ésser humà. Durant la primera par t
d´aquesta divisió o profase, el nucli de la cèl·lula desapareix,
els cromosomes se situen al centre i els centriols es despla-
cen cap als extrems. En la segona fase o metafase, els cen-
triols se situen per poder permetre una separació, i durant
l’anafase, els cromosomes se separen. La telofase és
l´etapa en què la cèl·lula queda dividida en dues parts idèn-
tiques. Hauran de passar quatre dies de fecundació perquè
l´embrió, situat a la paret de l´úter, consti de 32 cèl·lules
idèntiques.
Fecundació: vestit gàbia d´espermatozoides. Desenvolupament del cor.
Especialització de les cèl·lulesvestit columna vertebral.
1000 horesde vida Esther Latorre,
Cinc setmanes més tard, l’embrió començarà a ser visible.
Només tindrà cinc centímetres, però el cor ja bategarà, la
columna vertebral es començarà a insinuar i el cervell es
desenvoluparà ràpidament.
Abrics de niló que representen el llarg camí de l’esperma
cap a l´óvul, vestits que ens mostren la seva estructura
interna amb una gran varietat de colors, faldilles de seda
que ens transmeten la idea d´un òvul fecundat, comple-
ments que marquen la divisió cel·lular, kimonos de cromo-
somes, conjunts d´AND o tops inspirats en l´embrió són
algunes de les creacions que podreu trobar en aquesta
exposició. Una barreja de disseny i coneixement per apren-
dre mentre gaudiu de les últimes novetats en moda anglesa.
L’HIPERBÒLICCCUULLTTUURRAA22
ABRIL 2
MÚSICA
Cita amb el millor delBlues-SoulBlues & Ritmes’05 a Badalona
Els amants del blues-soul tenen una cita ineludible
amb el grup instrumental més famós de la història,
la llegendària banda Booker T & The MG’s, que per
primera vegada actuarà a Catalunya. L’actuació
serà el proper 28 d’abril al Teatre Zorrilla de
Badalona, en el marc del Blues & Ritmes’05, que
suma ja 15 anys d’història. Els membres del
Booker T & The MG’s (teclats, guitarra, baix i veu)
són responsables d’un dels hits més famosos del
segle xx (Green Onions) i van col·laborar als 80 i 90
amb el mític Neil Young.
www.ritmeandclub.org
AgendaMúsica
Paganini alla italiana, a càrrec de
l’Orquestra Simfònica del Vallès
2 d’abrilPalau de la Música Catalana, Barcelona
Teatre
El cafè de la Marina, de Josep M.
de Sagarra2 i 3 d’abril
Teatre Municipal, Banyoles
Xerrada
Tertúlia “Cultura i mitjans de
comunicació”6 d’abrilTeatre El Magatzem de la Cooperativa
Obrera, Tarragona
Música
Saxo i electròniques, a càrrec de
Xelo Giner7 d’abril Metrònom, Barcelona
Música
Dr. Calypso, en concert
9 d’abril Sala Diagonal, Campdevànol
Música
Concert d’orgue i trompa
13 d’abril Catedral de Barcelona, Barcelona
Fotografia
Records d’un viatge a l’Índia i al
Nepal, de M. Pilar Muntaner
Fins al 17 d’abril
Centre d’informació del Parc Natural del
Cadí-Moixeró, Bagà
Música
Concert de carilló extraordinari
amb motiu de Sant Jordi
24 d’abrilPalau de la Generalitat,Barcelona
Exposició
Max Ernst. Invisible a primera
vista...Fins a l’1 de maig
Fundació Caixa Girona, Girona
Exposició
La finestra oberta. Paisatgisme
catalàFins al 8 de maig
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Vilanova i la Geltrú
CÒMICS
Clàssics del còmic, al CCCBMortadel·lo, Filemó, Zipi iZape...
Mortadel·lo, Filemó, Zipi i Zape, Carpanta,
Anacleto, Super López, Doña Urraca, El
Botones Sacarino, etc., han omplert milers de
pàgines de còmics durant les darreres dècades,
alimentant i retratant alhora la cultura popular
del país. El Centre de Cultura Contemporània
de Barcelona (CCCB) aplega aquests i altres
personatges mítics a l’exposició Factoria d’hu-
mor Bruguera, oberta al públic fins al 10 d’abril.
La mostra permet fer un excel·lent recorregut
per les aventures i desventures, cruels i tendres,
com la vida mateixa, d’aquests personatges fan-
tàstics, que han avivat la imaginació dels joves
de diverses generacions durant mig segle a tra-
vés dels còmics.
www.cccb.org
L’HIPERBÒLICEELL RRAACCÓÓ 23
005“És brut el sexe? Només quan es fa bé”
Woody Allen
“Amor, paraula que
molts diuen,
però que pocs sente
n”
X
“L’amor i la tos no es poden amagar”Proverbi italià
“La mesura de l’amor és estimar sense mesura”St. Agustí
“Estima’m quan menys m’homereixi perquè serà quan més honecessiti”JO
“L’amor és emoció i el sexe, acció”Madonna
“L’amor sense admiraciónomés és amistat”George Sand
Un pit.
Dos pits.Tres pits.M'hi fixo.
Quatre pits.Cinc pits.Sis pits.M'hi aboco.
Set pits.
Vuit pits.Nou pits.Els palpo.
Deu pits.Onze pits.Dotze pits.M´hi ofego.
Ufff!!
Pits, de Pere Ejarque i Guillamat
des de Minúscula en paraules
amor, paraules i sexe
TEATRE
“Un mundo feliz”Continua l’espectacle més boig
Corporación Antiestética continua la seva aven-
tura pel Teatreneu també aquest més d’abril. Els
ex-components de “The Chanclettes” arrasen a
l’escenari amb l’espectacle “Un mundo feliz”,
una barreja d’originalitat, transgressió i diversió
en grans quantitats. L’obra de teatre explica la
història de Rita Santamaría una noia plena de
talent que porta l’espectador per un camí on es
poden veure retrats urbans molt diferents. Un
sorprenent final acaba de donar el toc màgic a
l’espectacle, que no deixa indiferent a ningú.
Teatreneu
Els dijous i divendres 22:30
M’han dit que hi ha un paísM’han dit que hi ha un país on els botiguers venen AMOR. Els efectes sónclars: tothom s’estima i mai hi ha guerres estúpides, ningú es baralla mai ambningú i la gent viu feliç i en pau. He sentit dir que en aquest país una porciód’AMOR no costa diners. Hi ha gent que fins i tot diu que te l’emboliquen enuna capsa i li regales a algú. Tothom se’l pren com un medicament, una micad’aigua i coll avall. És ràpid, al cap d’un moment ja ha fet efecte. I un cop hapassat la gent en demana més. D’AMOR, a les botigues, n’hi ha molt, i nos’acaba, perquè qui en pren en fabrica constantment i contagia els altres.Això m’han dit.He preguntat a aquesta gent per aquest país, l’he buscat a totes les enciclo-pèdies, a Internet, a molts llibres... i no l’he trobat, ningú m’ha contestat, per-què diuen que ningú ho sap. Sembla que no existeixi o que s’hagi esfumat.No sé si qui ho ha dit s’ho ha imaginat o he estat jo el que, volent-ho tant,ho he imaginat.
Ferran Genís
