santandreu 61

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona

Mobilitat pàg 9Obert el pont provisionalque uneix Sant Andreu i el barri del Bon Pastor

Reivindicació pàg 9Els veïns de la Meridianavolen que l’avinguda sigui un “eix cívic”

Cultura pàg 8Tomeu Penya visitarà l’enciSAT! el 2 d’octubre

Comerç pàg 10Llum verda per al nou Mercat del Bon Pastor

Sant Andreu es torna aconvertir en la capital del jazzDijous s’inaugura la segona edició del Jazzing Festival després d’un cap de setmana amb concerts previs pàg 8

Diada pàg 3La Meridiana s’omplea vessar en un nouèxit del sobiranisme

Esports pàg 12Homenatgen la nedadora Jessica Vall per la seva magnífica temporadaFALTEN6DIES

Un nou casal de barriComença la rehabilitació de la Torre de la Sagrera pàg 8

líniasantandreuliniasantandreu.cat · 21/09/2015 · Núm.61 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 21 setembre 2015líniasantandreu.cat

3 | líniasantandreu.cat21 setembre 2015Agenda Nacional

L’independentisme va tornar adeixar clar aquesta Diada, enaquest cas a la Meridiana, que, siel procés independentista nomésdepengués de la mobilització po-pular, el seu èxit estaria assegurat.

Un total d’1,4 milions depersones, segons la Guàrdia Ur-bana, van omplir una Via Lliu-re que, igual que en les mobilit-zacions dels darrers anys, vaservir per demostrar que, aramateix, l’independentisme ca-talà és segurament l’únic movi-ment polític del món capaç detreure tanta gent al carrer.

A mesura que el rellotge s’a-nava apropant a les 17:14h,l’hora marcada per a l’inici de la

mobilització, la Meridiana esva anar omplint de gent des-plaçada d’arreu del país. Cotxes,autocars i trens havien anatarribant al llarg del dia a la ca-pital. A l’hora de començar, lesimatges aèries ja permetien veu-re una Meridiana totalment ple-na dels colors que formaven els10 blocs amb els punters que lagent havia de dur.

A les 17:14h la Via Lliure vaarrencar des de l’alçada del ca-rrer Roselló i Porcel quan unpunter gegant arrossegat perdiferents esportistes es va co-mençar a moure per un passa-dís central direcció al Parc de laCiutadella. Al seu pas, la gentmostrava les seves cartolines itot seguit ocupava el passadíshabilitat pel punter, cosa quecreava un efecte cremallera. Amesura que el punter anava

avançant es feia palès l’ambientfestiu i reivindicatiu que va en-voltar tota la jornada. Al mateixtemps es podien apreciar este-lades onejant i la presència dediferents colles castelleres aixe-cant castells.

Aproximadament tres quartsd’hora després de l’inici, i un coptravessada tota la Meridiana,el punter va arribar a lloc des-prés d’encaixar-se amb l’escenarihabilitat pels parlaments de lesentitats organitzadores, l’ANC iÒmnium.

SÀNCHEZ AVISA ELS POLÍTICSEl primer parlament va anar acàrrec del president d’Òmnium,Quim Torra. Torra, visiblementsatisfet, es va mostrar orgullósd’haver “tornat a omplir els ca-rrers per demostrar que aquestpoble vol decidir el seu futur”. El

substitut de Muriel Casals va re-marcar que “al llarg d'aquestescinc manifestacions hem vistun poble abraçar la causa de lallibertat, que se sent lliure i volser un poble normal amb un es-tat propi”. Per acabar, Torra, afe-gint èpica al seu discurs, va as-segurar que “com deia Pau Ca-sals, la llibertat no és negociable.Si som, siguem d'una vegada”.

Una estona més tard, el pre-sident de l’ANC, Jordi Sánchez,que va pronunciar el seu discursdesprés dels de Gabriel Rufián(Súmate) i Liz Castro (coordi-nadora internacional de l’ANC),va llançar un avís molt clar alspolítics independentistes. “De-manem als polítics escollitslleialtat al mandat de les urnes,que siguin valents i no ens fallinperquè al darrere hi tenen milersde persones. No acceptarem

claudicacions ni falses vies, isabem que el camí no serà fàcil”,va afirmar Sánchez de forma cla-ra i directa. Aquestes no van serles úniques paraules contun-dents del president de l’ANC,que va deixar clar que “no volemseguir formant part ni un minutmés del Regne d'Espanya”.

RESSÒ INTERNACIONALEl ressò de la Via Lliure es va es-campar arreu del panorama in-ternacional a causa de la coberturaque en van fer els mitjans es-trangers. The Telegraph, The WallStreet Journal, el Financial Time,The Economist, Le Figaro, Libe-ration, el Die Zeit, La Repubblicao El Corriere della Sera van ser al-guns dels mitjans que van tractaràmpliament la qüestió i que vancol·locar la Via Lliure a les sevesportades.

Meridianament clar» 1,4 milions de persones omplen la Via Lliure de la Diada al llarg dels 5,2 quilòmetres de la Meridiana» Jordi Sánchez (ANC) adverteix als polítics que les entitats sobiranistes “no acceptaran claudicacions”

Albert RibasSANT ANDREU

L’avinguda Meridiana va presentar un aspecte immillorable al llarg de tota la Via Lliure. Fotos: ANC

| 4 líniasantandreu.cat 21 setembre 2015

Fa temps que des de l’ANC i Òmniumens recorden que “és l’hora”, però ara síque s’acosta realment l’hora de la veri-tat. Ja només queda una setmana per al27 de setembre. El compte enrere per ales eleccions plebiscitàries ha començati tots els actors multipliquen les sevesagendes per arribar amb el màxim deforces a una cita que, passi el que pas-si, serà determinant per a la història delpaís.

Junts pel Sí, la llista unitària deCDC, ERC i les entitats sobiranistes en-capçalada per Raül Romeva, ha inten-sificat els seus actes arreu del territorii ja ha aconseguit més de 100.000“candidats” –així anomena la coalició elsseus voluntaris–. De fet, aquesta era laxifra que s’havia marcat com a objectiuper assolir abans de l’acte final de cam-panya del 25S, amb la intenció, també,d’aconseguir més penetració a les ciu-tats de l’entorn de Barcelona on el dis-curs sobiranista acostuma a trobar-semés dificultats per quallar.

Precisament són en aquestes ciutatson els partits del No –i els que no volenposicionar-se ni en un costat ni en l’al-tre– han centrat i centraran les sevesforces fins al 27S. Saben que necessita-ran una alta participació a l’àrea me-tropolitana per obtenir bons resultats.No en va han repetit per activa i per pas-siva que “cal anar a votar”. Però, per side cas les coses no els van bé a les urnes,el PP ja s’ha afanyat a tirar endavant unaproposició urgent al Congrés per refor-mar la llei perquè el Tribunal Consti-tucional pugui ordenar una inhabilita-ció exprés de Mas, si cal.

Amb aquesta legislació ad hoc, “labroma s’ha acabat”, s’enorgullia re-centment Xavier Garcia Albiol, candidatdel PP, el mateix dia que una enquestade la SER reflectia que a Espanya els ciu-tadans no ho veuen precisament comuna broma. De fet, la majoria d’espan-yols creu que Junts pel Sí tirarà enda-vant el seu full de ruta i declararà la in-dependència de Catalunya si guanya el27S. Que ho aconsegueixi dependrà decom acabi d’explicar, durant la recta fi-nal, els avantatges de l’estat propi i acla-reixi dubtes, alguns dels quals repassemen aquesta pàgina.

» Comença el compte enrere per al 27S amb el clima enrarit i Junts pel Sí prement l’accelerador

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

L’hora de la veritat

AGENDA NACIONAL4“La CUP no fa-llarà. No anirem amb apriorismes ni ambcondicions impossibles de complir peracabar fugint. Si els nostres vots són ne-cessaris per fer una república catalana,hi seran”. Són paraules recents d’Anto-nio Baños, candidat de la CUP, un par-tit que podria acabar sent imprescindi-ble perquè el Sí aconsegueixi la majoriaabsoluta a les pròximes eleccions del 27S.Almenys així ho apunten les –semprepoc fiables– enquestes i així ho assumeix,“sense por”, la mateixa formació.

Darrerament, la CUP, a qui li pro-nostiquen uns resultats que quan es vapresentar per primer cop a les elec-

cions al Parlament de Catalunya l’any2012 no s’hauria ni imaginat, ha volgutdeixat clar que, si l’aritmètica ho fa ne-cessari, està disposada a donar suport aun govern de Junts pel Sí. Ara bé, sen-se formar-ne part ni investint Mas i sem-pre condicionant-ho a un projecte de“ruptura immediata” amb Espanya, a l'i-nici d'un procés constituent i a un pla dexoc social.

La formació de l’esquerra indepen-dentista ha tancat així un debat ques’havia creat durant l’estiu amb la vo-luntat de centrar-se ara, en paraules deBaños, en el que realment importa:“forçar aquest escenari de ruptura”.

La CUP apunta alt i estén la mà

Agenda Nacional

Arnau NadeuBARCELONA

10 preguntes amb resposta

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 21 setembre 2015 líniasantandreu.cat

| 6Opiniólíniasantandreu.cat 21 setembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#HiTornen

@RTapiasCors: El TC continua en campa-nya pel No a les eleccions del 27-S. Ara tocaatacar la Hisenda pròpia, estructura delnou Estat de Catalunya.

Acabo de fer cinquanta anys i enaquest mig segle no ha passat ni unany, ni un de sol, sense que el Go-vern espanyol no hagi emès una llei,o generat una política, en contra dela llengua i la cultura catalanes. Així,potser la pregunta correcta no és“per què hi ha tants catalans que novolen ser espanyols?”, sinó “per quèCatalunya encara segueix dinsd’Espanya?”.

Fins al segle XV les dues po-tències dominants de la penínsu-la Ibèrica eren Castella i Catalunya.Dos països molt diferents, tant perraons geogràfiques com políti-ques. A Castella, país interior i desecà, s’havia refermat el principiabsolutista segons el qual “la pa-raula del rei és llei”. En canvi, a laCatalunya mediterrània els mo-narques mantenien unes rela-cions molt més complexes amb lesinstitucions populars, com el Par-lament o les Corts. Com diria unobservador atònit, “per als catalansel rei només ho és in abstracto”,mentre que un altre explicariaque “les últimes Corts han deixatels catalans més repúblics queels anglesos”.

Al segle XV els dos països s’u-neixen per casament reial. Però calentendre-ho bé: no es fonen; lessobiranies respectives es mante-nen intactes. Catalans i castellanses deuen al mateix monarca, peròles atribucions d’aquest, almenysa Catalunya, continuen sent tan li-mitades com antigament. Amèri-ca esdevé una empresa puramentcastellana perquè, com que Cata-lunya és un regne a part, no tédrets. No hi ha “conquistadors” ca-talans.

Coincidint amb la unió dinàs-tica —oh, paradoxa!— s’inicia l’au-

tèntica rivalitat entre Castella i Ca-talunya. No pot ser de cap altramanera: es tracta de models po-lítics antipòdics. Els catalans noparticipen en l’empresa imperialcastellana. Les lleis de Barcelona,per exemple, impedeixen que el reirecluti catalans per lluitar fora deCatalunya. Així, Castella sosté ensolitari les guerres de Flandes,d’Amèrica. Els catalans són acu-sats d’insolidaris. Fins i tot el ma-teix Quevedo els tracta de “leprade tots els reis”. Però hi ha algunacosa més. Amb l’expulsió dels ju-eus el 1492 el regne necessita

buscar un substitut de l’“enemicinterior”. Sobre qui recaurà unacàrrega tan pesada? L’imaginaricol·lectiu espanyol que —avuidia!— es té dels catalans prové dellavors. El català com a criatura es-talviadora, però reservada; labo-riosa, però estranya. El català “feta la seva”, potser perquè parla unaltre idioma, i ho fa amb mala fe,perquè no entenguem el que pla-neja. Llest, o més aviat astut, peròegoista.

El difícil equilibri entre elsdos regnes acaba el 1700, ambl’esclat de la Guerra de SuccessióEspanyola. En realitat es tractad’un conflicte a escala europea en-

tre les dues potències del mo-ment: França i Anglaterra. Elscontendents busquen aliats; Cas-tella s’alia amb França, Catalunya,amb Anglaterra. En els camps debatalla europeus es lluita pel pre-domini continental; a Espanya ésuna lluita a mort. Els catalans sa-ben que si els seus enemics ab-solutistes vencen serà el final deles seves institucions. No és unaguerra ètnica, sinó de projectespolítics, la qual cosa permetràals individus creuar les línies: elsdirigents catalans trien com acomandant militar de les sevestropes un castellà.

La guerra és ferotge. I el 1713,per interessos polítics, Anglater-ra abandona Catalunya a la sevasort. Aïllada, Barcelona resisteix unany sencer de setge. Es rendeix el1714, després d’un terrible assalten el qual moren milers de civilsi soldats. És un 11 de setembre: ac-tualment el dia nacional de Cata-lunya, la Diada. Però si la lluita vaser ferotge, la repressió encara hoserà més. S’anul·len les institu-cions, es prohibeix la llengua,s’incendien dotzenes i dotzenes delocalitats. Tres-cents anys des-prés encara esglaia la correspon-dència dels oficials castellans:“Hauríem de penjar-los a tots” es-criu un comandant a Madrid,“per desgràcia no podrà ser: ensfalten forques”.

A partir del 1714, Espanyadeixa de ser un estat confederalper convertir-se en el que encaraés: un projecte de matriu estric-tament castellana. I, tanmateix,cada vegada que s’ha proclamatuna república, o ha mort un dic-tador, és a dir, a cada onada de-mocràtica, Catalunya ha anat al

capdavant de les ànsies de lli-bertat col·lectiva. Fins avui.

Avui una majoria de catalanscomença a entendre que és im-possible ser catalans dins d’Es-panya. El poder polític espany-ol és, simplement, massa infle-xible, massa intolerant. La ca-talanitat es continua visualitzantcom un element patogen, un tu-mor. Madrid ni tan sols ho ocul-ta: “El nostre objectiu”, va pro-clamar recentment el seu mi-nistre de cultura, “consisteix aespanyolitzar els nens catalans”.

Catalunya viu un procés demobilització social extraordi-nari, inspirat en Mandela, enGhandi. La seva demanda? Quela societat catalana pugui deci-dir lliurement el seu futur, unacosa que les lleis espanyolesimpedeixen. No hi ha contra-oferta: Espanya s’ha limitat aatemorir la societat catalana, aacusar els seus líders de “na-zis” –per delirant que sembli, ésaixí– i a brandir l’amenaça d’ex-clusió de la Unió Europea. Peròsi la UE ha fet tot el possible permantenir en el seu si un estat

llast i fallit com Grècia, per quèhauria d’expulsar Catalunya,un país pròsper, ferotgementeuropeista, contribuent net ique acull tantes empreses eu-ropees? Quin mal ha fet Cata-lunya? Reivindicar el principidemocràtic?

El 1714 Anglaterra es va sen-tir culpable d’haver abandonat elscatalans a un destí tan atroç, i aLondres va aparèixer un mani-fest, The Deplorable History ofthe Catalans. Avui dia el que méstem Madrid és que un poder su-perior l’obligui a negociar amb elscatalans. I això només ho acon-seguirà una opinió pública eu-ropea informada. Si us plau, in-formeu-vos. El que està passanta Catalunya és magnífic. Una re-volució cívica, una renovació de-mocràtica. I escolteu totes lesparts, no només els altaveus deMadrid. I, potser llavors, per fi, lahistòria catalana deixarà de serdeplorable. I la d’Europa unamica més admirable.

Article publicat al blog @ElNacionalcat.

“El que està passantés magnífic. Unarevolució cívica,una renovaciódemocràtica”

Un diari plural

4La deplorable història dels catalansper Albert Sánchez Piñol, escriptor

#TalComRaja

@pauvillanueva1: Que Espanya és anti-catalanista ho demostren els xiulets al fut-bolista Gerard Piqué, que li dediquen vagion vagi.

#Benvinguts

@vpartal: Que diu El País que la crisi delsrefugiats 'obliga' a bombardejar Síria. Pen-sava que només s'havien tornat bojos ambnosaltres...

21 setembre 2015

| 8


Sant Andreu

Ja fa temps que el jazz i Sant An-dreu són sinònims i aquests diess’està tornant a demostrar. ElJazzing Festival arriba a la sego-na edició després de la bona es-trena de l’any passat. Oficialmentel festival arrenca dijous amb unconcert de la Motis Chamorro BigBand, però aquest cap de setma-na els santandreuencs ja han po-gut gaudir de diferents concerts.

Divendres el Centre Cívic Tri-nitat Vella va acollir el concert delJuli Aymí Trio, mentre que dis-sabte al migdia va ser el tornd’Alba’s Group als Jardins CasaBloc i el vespre el Bar Versalles vaser l’escenari del concert de Vic-tor de Diego Trio i de la Jam Ses-sion amb Luigi Grasso & DavidMitchell Trio. El cap de setmanamusical va acabar ahir amb els

Jazzicontes dels Young Cats i elconcert vespertí de la Sant AndreuJazz Band amb Luigi Grasso.

El programa estrictament ofi-cial començarà dijous a dos quartsde nou del vespre amb el concertinaugural de la Motis ChamorroBig Band al SAT. El divendresarrencarà amb les classes magis-trals de Ramon Escalé i John All-red i amb l’assaig obert d’ErnestAurignac al Taller de Músics. Dis-sabte arribarà el torn de la Mati-nal de Swing a la plaça Can Fabra,del concert de tarda (18h) de Rita

Payés Quartet al bar Colòmbia i del’Ernesto Aurignac Orchestra, quepresentarà ‘Uno’ al SAT! a dosquarts de nou del vespre.

Diumenge el festival celebra-rà el seu últim dia. Al matí co-mençarà amb el concert de May-te Alguacil Quintet i de la Barce-lona Gospel Messengers de Ra-món Escalé a la plaça Masadas.Finalment la Sant Andreu JazzBand & friends, amb John Allred,Ernesto Aurignac i la presència es-pecial de Josep Maria Farràs clou-ran el festival.

Imatge d’un dels concerts de l’edició de l’any passat. Foto: Jazzing

Sant Andreu viu la segona edició del Jazzing Festival

» El concert inaugural, a càrrec de la Motis Chamorro Big Band, seràdijous, però aquest passat cap de setmana ja hi ha hagut actuacions

Tomeu Penya visitaràl’enciSAT! el 2 d’octubre

CONCERT4El cantautor ma-llorquí Tomeu Penya oferirà unconcert el dia 2 d’octubre a par-tir de les nou del vespre en elmarc de la segona edició cicleenciSAT! que se celebra al SantAndreu Teatre.

L’actual gira del cantautorde Villafranca de Bonany és unrepàs de tots els seus gransèxits i alhora la commemoraciód’un dels discos en català mésvenuts, ‘Una clucada d’ull’. Des-prés d’un temps sense actuar aBarcelona, Tomeu Penya oferi-rà un espectacle irrepetible per

un disc excepcional. Es tractad’una oportunitat única on elpúblic podrà interactuar ambl’artista mallorquí per demanar-li les cançons que formen partde la història musical de moltagent.

Després del d Tomeu Penya,el pròxim concert de l’enciSAT!serà el d’Elena Gadel, que se ce-lebrarà el sis de novembre. Mésendavant també passaran pel ci-cle Pol Cruells i Ramon Aragall,Anna Roig i l’Ombra de tonchien, Joan Rovira i Judit Ned-derman.

EQUIPAMENTS4L’Ajuntamentha començat recentment les obresper rehabilitar i ampliar la Torrede la Sagrera i el seu entorn.L’objectiu és convertir aquestedifici històric en un nou equi-pament municipal per tal deguanyar un nou espai d’ús ciuta-dà que es convertirà en un casalde barri i en la seu de l’Associacióde Veïns i Veïnes de la Sagrera.

Les obres respectaran l’edifi-ci històric (situat als números 52-62 del carrer de Berenguer de Pa-

lou) i permetran conservar els ele-ments que li donen caràcter, coml’escala i els ornaments. És peraquest motiu que se’n consolidaràel volum i se n’adaptarà l’estruc-tura i es construirà un nou volumadossat per ampliar la plantabaixa.

L’equipament, ubicat just alcostat del corredor ferroviari dela Sagrera, tindrà diferents espaiscom tallers, sales polivalents,despatxos i magatzems. Tambéestà previst regenerar l’espai ex-

terior de l’edifici per fer-hi acti-vitats i obrir-lo a la ciutat. Elprojecte té un cost d’adjudicacióde prop de 2 milions d’euros i estàprevist que finalitzi el març del2017.

A l’important valor arquitec-tònic de l’edifici, conegut com laTorre Rusca , Torre de la Mar-quesa o Torre Genovès, cal sumar-hi un refugi antiaeri de la GuerraCivil que s’ha descobert recent-ment al soterrani de l’edifici i quees conserva en molt bon estat.

Successos | Cremen un contenidor al carrer Santa ColomaUn contenidor de reciclatge va començar a cremar la nit del passat dissabte cinc de setembre alcarrer de Santa Coloma després que, com tot sembla indicar, un o més individus hi calessin foc

de forma intencionada. Un veí del carrer ha explicat a aquesta publicació que el contenidor “es vaencendre molt ràpid, ja que era el del paper”. Els bombers van poder extingir el foc ràpidament.

RedaccióSANT ANDREU

Tomeu Penya, en una imatge d’arxiu. Foto: www.tomeupenya.com

La Torre de la Sagrera, casal de barri

La reforma de la Torre de la Sagrera acaba de començar. Foto: Google Maps

Sant Andreu9 | líniasantandreu.cat21 setembre 2015

El barri dels Indians celebraaquests dies la seva Festa MajorCELEBRACIÓ4El barri dels In-dians celebra des d’aquest dis-sabte una nova edició de la sevaFesta Major, que s’allargarà finsdiumenge que ve.

El programa de la Festa Ma-jor, organitzada per l’Associacióde Festes de l’Antic Barri dels In-dians, inclou un munt d’activitatsque van arrencar dissabte amb lacercavila i el pregó de Festa Ma-jor d’ahir, a càrrec d’Oriol López,

director de l’escola Ramon Llull.A banda d’aquests dos actes, elprograma inclou una plantada degegants i ball, l’esmorzar per a lagent gran, la xocolatada, la boti-farrada popular, l’arrossada perals socis, el sopar de germanor,així com actuacions de pallassosper als nens, jocs de carrer per alsnens, concursos de truites i pas-tissos i la cantada d’havaneres i elcastell de focs de cloenda.

Obert el pont provisional queuneix Sant Andreu i Bon PastorINFRAESTRUCTURES4Des deprincipis de mes els veïns deSant Andreu i del Bon Pastor japoden fer servir el pont provi-sional, una passarel·la metàl·licaelevada per sobre les vies deltren, que connecta els dos ba-rris a través dels carrers deJoan Comorera i Sao Paulo.

Aquest pont, construït men-tre no acabin les obres de la Sa-grera, està ubicat entre els dosque ja hi ha a l’àrea. Durant laseva inauguració va quedar clarque era una obra esperada, jaque hi van assistir nombrosesassociacions de veïns.

La tinent d’alcaldia d’Eco-logia, Urbanisme i Mobilitat,

Janet Sanz, va lamentar du-rant la inauguració que duranttants anys aquesta part de laciutat hagi arrossegat la falta deconnectivitat i va celebrar queara es pugui “anar cosint lafractura urbana que afectaaquests dos barris”. En aquestsentit, Sanz va afegir que elseu govern “serà absolutamentexigent perquè es compleixin elscompromisos pendents en ma-tèria d’infraestructures”.

Per la seva banda, la regi-dora de Sant Andreu, Laia Or-tiz va afirmar que el pont és “unexemple dels costos que té el re-tard de les obres de l’estació dela Sagrera”.

Aprofitant que la passada Dia-da va situar la Meridiana al cen-tre informatiu del país durantmolts dies, les associacions deveïns dels barris per on passaaquesta avinguda van reivindi-car solucions per pacificar-la iaconseguir que es transformi“en un eix cívic de referència ala ciutat”.

Les associacions, un total de10, van fer públic un comunicatel dia 7 de setembre per “posarde relleu la problemàtica que su-posa l’avinguda Meridiana perals nostres barris”. Aquests veïnsestructuren les seves deman-des en quatre punts principalsque apunten les “deficiències”que ells denuncien. Considerenque “la Meridiana ha de deixarde ser una autopista” i apostenperquè es “prioritzi el transportpúblic i la bicicleta”, ja que aramateix l’avinguda és un “espaideshumanitzat. Tot això pro-voca, segons aquestes associa-cions veïnals, que ara mateix laMeridiana sigui “un mur inne-cessari, no només metafòrica-ment parlant, sinó un mur físic

i psicològic que divideix barrisper la meitat i entre ells”.

Al comunicat, els veïns aca-ben demanant “un projecte in-tegral per a tota l’avinguda per-què es converteixi en un revul-siu per als nostres barris i deixide ser un problema per als veïnsi veïnes”, cosa que esperen quetiri endavant “amb la nova eta-pa municipal”.

EL CONSISTORI HO ESTUDIARÀLa resposta del consistori vaarribar l’endemà a través de la ti-

nenta d’alcalde d’Ecologia, Ur-banisme i Mobilitat, Janet Sanz.En declaracions a BTV, Sanz esva comprometre a “iniciar prò-ximament els estudis per veureles actuacions que es podendesenvolupar per fer més hu-mana aquesta avinguda”.

Sanz va voler remarcar queés conscient de la situació demolts veïns quan va afirmarque “sóc veïna de Sant Andreu,visc per sota la Meridiana i lacreuo perquè sóc regidora deNou Barris”.

La Meridiana és un dels eixos viaris d’entrada a la ciutat. Foto: Arxiu

Els veïns de la Meridiana volenque l’avinguda sigui un “eix cívic”


21 setembre 2015

Comerç| 10


La Comissió d'Hàbitat Urbà iMedi Ambient de l'Ajuntamentva aprovar dimecres passat el plaespecial urbanístic que ha depermetre tirar endavant el pro-jecte del nou mercat del BonPastor, que va ser enderrocat eldesembre de l’any 2009.

Llavors els paradistes es vaninstal·lar en una carpa provisio-nal del mateix carrer Sant Adriàon hi havia el mercat vell amb lapromesa que s’hi haurien d’estarcinc anys però ja n’hi portensis. Una ubicació, que segons elsparadistes està molt a l’extremdel barri, i que ha provat que lesvendes hagin decaigut en els úl-tims anys. Durant aquest tempshan tancat tres de les 16 paradesque es van haver de traslladar id’altres han canviat de propie-

taris a causa de la jubilació d’al-guns paradistes.

EL NOU EDIFICI Segons ha explicat BTV, el Pla es-pecial urbanístic per a la regula-ció del Mercat del Bon Pastor pre-veu construir un edifici únic de4.500 metres quadrats de sostrede planta baixa i soterrani. A laplanta baixa hi haurà quasi unavintena de parades d’alimentació

i un autoservei que servirà per di-namitzar l’equipament. Al sote-rrani hi haurà un magatzem,una zona de logística per al mer-cat i el supermercat, un espai decàrrega i descàrrega per a vehiclesindustrials i un aparcament de 70places per als clients.

A partir d’ara els paradistes irepresentants del Districte i deMercats de Barcelona perfilaranels detalls d’accés a les parades.

Una imatge virtual del futur mercat del Bon Pastor. Foto: Ajuntament

Pas endavant per a la construcciódel nou Mercat del Bon Pastor

» L’Ajuntament aprova el pla urbanístic per construir el nou edifici» Els paradistes estan en una carpa provisional des de finals de 2009

L’Eix Sant Andreu fa ‘Jazzing’amb un concurs d’aparadorsCERTAMEN4L’Eix comercialSant Andreu s’ha volgut afegir ala febre pel jazz al districte, quedel 24 al 27 d’aquest mes cele-brarà la segona edició del Jaz-zing, amb un concurs d’apara-dors de temàtica musical.

Aquest certamen va arrencarel passat divendres dia 18 de se-tembre i clourà dissabte, un diaabans que el Jazzing.

Per poder participar enaquest concurs, els clients de lesbotigues associades a l’eix hau-ran d’omplir una butlleta quepodran trobar a la revista que

edita l’associació, on han d’in-dicar quin és l’aparador quemés els hi agrada. Per poder ferefectiva la participació al certa-men, cal introduir aquesta pa-pereta en una urna que estàubicada al Centre cívic SantAndreu –ubicat al carrer Gran,111–, o a les oficines de l’eix co-mercial –al carrer Mateu Ferrannúmero quatre–.

Per haver participat enaquest certamen especial es po-drà entrar en un sorteig d’unasamarreta oficial del festival demúsica.

FORMACIÓ4Setembre no ésnomés un mes de tornada al’escola per als petits i els joves.Per tercer any consecutiu, els co-merciants també tornaran aclasse amb l’Obert al Futur, elprograma de formació i suportal comerç barceloní que ofereixtallers adaptats a les necessitatsdel sector.

Aquesta iniciativa, impul-sada per l’Ajuntament, constade càpsules i tallers formatiusgratuïts d’unes tres hores de

durada que s’impartiran als 10districtes de la ciutat i als mer-cats municipals, en horarisadaptats per fer-los compatiblesamb la jornada laboral dels bo-tiguers.

Algunes de les càpsules for-matives que ofereix aquest pro-grama tracten temàtiques comara la presència a la xarxa delsestabliments comercials, estra-tègies de màrqueting, eines degestió empresarial o com millo-rar l’experiència de compra dels

clients. Les inscripcions per par-ticipar estan obertes, i cal fer-lesal web bcn.cat/obertalfutur.

Alguns dels cursos que s’o-feriran al districte són un perquèels botiguers aprenguin a ferservir Instagram i Facebook, unaltre de decoració d’aparadorsd’hivern, un per aprendre a em-bolicar els regals de forma cre-ativa –ara que s’apropa la cam-panya de Nadal– i un altre perposicionar un comerç als nave-gadors web, entre altres.

RedaccióEL BON PASTOR

Un dels aparadors participants en el concurs. Foto: ES

Els botiguers tornen a l’escola

Campanya | Presenten la targeta ‘Compradors pel país’La Confederació de Comerç va presentar fa uns dies la targeta Compradors pel país,

una targeta de fidelització que identificarà els seus usuaris com a clients preferents i els permetrà acumular euros virtuals que podran bescanviar en futures compres. L’objectiu és incentivar les compres en el petit comerç. Ara es posaran en circulació 1 milió de targetes.

L’Obert al Futur és un programa gratuït. Foto: Ajuntament

21 setembre 2015

Esports| 12


El CN Sant Andreu està d’enho-rabona. La feina de l’entitat, desde l’esport base fins al profes-sional, està sent recompensadaen l’àmbit municipal i estatal.

Per una banda, l’AssociacióEspanyola de Tècnics de Nata-ció (AETN) ha elegit Jordi Jou,del CN Sant Andreu, com a mi-llor entrenador de tot l’Estatespanyol pels èxits assolits du-rant la passada temporada, en-tre els quals destaca la medallade bronze que va aconseguiruna de les seves pupil·les, lanedadora Jessica Vall, al Mun-dial de Kazan.

Precisament la mateixa Vallserà homenatjada demà a les sisde la tarda a la seu del Districteper la seva trajectòria en el mónde la natació. I és que l’esportista

de 26 anys ha aconseguit fitesdestacades, a més del bronze aKazan, a campionats nacionalsi europeus, com ara el bronzeaconseguit als campionats d’Eu-ropa de Berlín de l’any passat.

Aquesta reexida –i curta–carrera ha estat un dels motiussuficients per organitzar un ho-menatge a aquesta nedadora del

CN Sant Andreu, que va co-mençar a practicar l’esport queestima als sis anys, i ja ben aviatva destacar per les seves aptituds.

Especialitzada en l’estil debraça, Vall és llicenciada en Bio-logia per la Pompeu Fabra i tre-balla fent recerca sobre novestècniques antidopatge a la Fun-dació Hospital del Mar.

Jou (esquerra) i Vall (centre) celebrant la medalla de Kazan. Foto: Ajuntament

Reconeixement a la feina de Jessica Vall i Jordi Jou

» La nedadora serà homenatjada demà a la seu del Districte» El tècnic ha estat elegit millor entrenador de natació de tot l’Estat

David Martínez i Hasna Bahomguanyen la Cursa de la Mercè

ATLETISME4Diumenge passatmés de 14.000 atletes van omplirels carrers de la ciutat per dispu-tar la 37a edició de la Cursa de laMercè, que es van adjudicar el ba-genc David Martínez, del ClubAtlètic Manresa, i la barceloninad’origen marroquí Hasna Ba-hom, del Club La Sansi.

Martínez va formar part delgrup capdavanter amb algunsdels favorits per guanyar la pro-va, com Driss Lakhouaja o Kha-lid Merroune, però un canvi de rit-

me al darrer quilòmetre li va ser-vir per ser el més ràpid i creuar lameta en 30 minuts i 50 segons.Lakhouaja va ser segon i Me-rroune va completar el podi.

Per la seva banda, Bahom vaaconseguir la seva tercera victò-ria consecutiva –la sisena en to-tal–, i es consolida com una de lesfondistes del moment. Bahomva aturar el cronòmetre en els 37minuts i 53 segons i va superar enmés de mig minut una de les fon-distes del moment, Enka Viñas.

Gran actuació del CN SantAndreu a la Travessia al Port

NATACIÓ4Diversos atletes delCN Sant Andreu van prendrepart fa dos caps de setmana en la88a edició de la Travessia nedantal Port. Els andreuencs van fer unagran actuació i cal destacar la vic-tòria d’Ainhoa Valls en la traves-sa de joves i la segona posició deVíctor Burgos a la modalitat mas-culina de la mateixa categoria.

Tanmateix, on va haver-himés presència del CN Sant An-dreu va ser a la categoria absolu-

ta, on Arnau Rovira es va endurla medalla de bronze i Marc Cal-zada i Jordi Bosch van arribarquart i cinquè, respectivament.Ferran Martínez, també nedadordel club, va finalitzar en vuitenaplaça.

En la mateixa categoria peròen dones, Judit Navarro va serplata i Sandra Garcia bronze.Aquesta cursa va ser una bonamanera de preparar la nova tem-porada.

Sant Andreu buscarà el seuprimer podi al Correbarri 2015 CURSA4El Correbarri, la cur-sa de 10 quilòmetres que en-fronta els 10 districtes de laciutat entre ells, celebrarà laseva quarta edició el pròximquatre d’octubre després d’ha-ver aconseguit fer-se un llocdestacat en el calendari de cur-ses de la ciutat gràcies a unaproposta molt singular.

Des de la seva estrena el2012, el districte de Sant Martís’ha imposat en totes tres edi-

cions. Ni l’Eixample, ni Sants-Montjuïc, segon i tercer classifi-cats, han estat capaços de pren-dre-li el primer lloc en el podi.Enguany Sant Andreu intentaràmillorar els registres de les tresanteriors edicions i acostar-se, oentrar, a les posicions del podi.

El recorregut, que sortirà iarribarà a la plaça del Mar, davantel Club Natació Atlètic Barcelo-neta, tornarà a ser planer, cosaque promet una cursa ràpida.


Bahom creua la meta a l’avinguda Maria Cristina. Foto: Facebook

Lleure | Campionat de petanca als IndiansEn el marc de la Festa Major del barri d’Indians, aquest dijous

24 de setembre se celebrarà el campionat de petanca a la pista de petanca del carrer d’Olesa. Aquesta tradicional

cita esportiva està organitzada pel Club Petanca Indians.

| 14Agendalíniasantandreu.cat 21 setembre 2015

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

100.20015.02511.025

Total 404.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200104.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

404.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DEMÀ DIMARTS 22 DE SETEMBRE20:30 Teatre al carrer, en el marc de la Festa Ma-

jor dels Indians, de la mà del grup de teatreTutti Kuttri, amb l’obra Deixa’m que et trobi,una àcida visió sobre la vida. / Carrer Jordi deSant Jordi.

DILLUNS 5 D’OCTUBRE20:00 Xerrada Les reivindicacions socials de les

dones de Barcelona, des de finals del segle XIXfins a l’actualitat, a càrrec de Gregor Siles, his-toriador i membre de Tot història. / Casal deBarri Congrés-Indians.

DIJOUS 15 D’OCTUBRE19:00 Conferència Una de romans. Petita crò-

nica d’un gran imperi, una xerrada educati-va a càrrec de l’historiador Enric S. Soldevi-la, escriptor i dramaturg. / Centre cultural CanFabra.

FINS AL 28 DE SETEMBREMatí-Tarda Cahiers de voyage. Mostra de qua-

derns de viatge il·lustrats, un estri que no dei-xa de ser un diari que realitza un artista, mit-jançant il·lustracions i pensaments sobre allòque descobreix. / Centre cívic Trinitat Vella.

FINS AL 30 DE SETEMBREMatí-TardaDesenterrant el silenci, una mostra

fotogràfica a càrrec de Sergi Bernal sobre lafigura d’Antoni Benaiges, un mestre català queva morir afusellat pels franquistes durant laguerra civil. / Can Fabra.

DIJOUS 24 DE SETEMBRE12:30 En el marc de la Festa Major dels Indians,

al carrer Jordi de Sant Jordi se celebrarà unaactivitat de rondalles i conta contes a càrrecde la casa de Soria.

DIMARTS 6 D’OCTUBRE18:00 Tallers de descoberta. Enreda’t amb l’ac-

ció: Un viatge per l’Univers, una activitat cre-ativa basada en un llibre màgic que ajuda-rà a viatjar per les estrelles i saber com esdiuen. / Biblioteca Ignasi Iglésias.

DISSABTE 3 D’OCTUBRE17:00 Partit de waterpolo entre el CN Sant An-

dreu i el CN Barcelona, corresponent a la pri-mera jornada de competició de Divisiód’Honor. / Piscina Pere Serrat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Els nens i nenes podran escoltar el con-te La Lluna la Pruna, a càrrec de GinaClotet. Activiat adreçada per a in-fants de dos a quatre anys. Entrada gra-tuïta. / Biblioteca la Sagrera.

Contes a la mà:Contes de la Lluna la Pruna

Dc. 30 de setembre a les 18:00

AGENDA MENSUAL

Xerrada sobre la Segona República i comaquesta va dignificar la feina delsmestres així com iniciar una geganti-na tasca d’escolarització de milers d’in-fants. / Centre cultural Can Fabra.

L’educació durantla Segona República

Avui dl. 21 de setembre a les 19:00

Espectacle que narra la història de laCloti, un personatge al qual li agradamolt el circ, i que sempre que hi ha una la ciutat, s’hi apunta a visitar-lo. / Bi-blioteca Bon Pastor.

La Clotial circ

Demà dm. 22 de setembre a les 18:30

El Sant Andreu rep al Narcís Sala al Prat,en un partit corresponent a la setenajornada de lliga del grup cinquè de Ter-cera divisió. / Narcís Sala.

Partit de futbolSant Andreu-Prat

Dg. 4 d’octubre a les 12:00

| 16 líniasantandreu.cat 21 setembre 2015 Pròxima edició: 27 d’octubre

santandreu 61

Documents