redacció: 93 458 87 80 – liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

barcelonalíniasantandreu

liniasantandreu.cat · 21-04 -2015 · Núm.57 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Patrimoni pàg 6

Es recuperarà part del Rec Comtal i de l’aqüeducte romàamb un parc arqueològic

Entrevista a Ada Colau pàg 8 i 9

“Estan en joc dos models de ciutat: el de la desigualtat o el de la justícia social”

ConsternatsInstitut Joan Fuster

La Sagrera · 20/04/2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 21abril 2015líniasantandreu.cat

líniasantandreu

En Portada3 | 21 abril 2015 líniasantandreu.cat

Un professor mort i quatre per-sones -dues professores i dosalumnes- ferits. Aquest és el trà-gic balanç dels fets que van ocó-rrer ahir a l’institut Joan Fusterdel barri de La Sagrera, quan unalumne del centre de només 13anys va irrompre armat amb unaballesta i un ganivet en una aulade segon d’ESO on s’estava fentla classe de llengua castellana.

Tal com van explicar algunsalumnes del centre a diversosmitjans, el presumpte autor delcrim hauria agredit la professo-ra de castellà a la cara amb la ba-llesta i posteriorment l’hauriaatacat a l’espatlla amb un gani-vet. Després d’haver-la ferit do-blement, el noi s’hauria dirigitcap a la filla de la professora, aqui també hauria atacat amb elganivet. Tot seguit l’agressors’hauria desplaçat cap a una al-tra aula del mateix curs, on hau-ria ferit un altre alumne amb elmateix ganivet.

Alertat per tot el soroll ques’estava produint, el professor del’assignatura d’Història, que feiade substitut, es va dirigir cap a les

classes on l’agressor ja havia ac-tuat. Tots dos s’haurien trobat alpassadís, on el menor hauriamatat el docent.

Pel que fa als quatre ferits,una de les professores va seratesa i donada d’alta al mateixlloc dels fets, mentre que els tresrestants van ser traslladats al’Hospital de Sant Pau, on van seratesos i estan estables. Es tractade la professora de castellà, ambcontusions a la cara, la seva filla

de 13 anys, amb ferides en unacama, i un noi de 14 anys, ferit altòrax amb arma blanca.

POSSIBLE TRASTORN MENTALSegons fonts properes a la in-vestigació citades pel diari LaVanguardia, els Mossos d’Es-quadra contemplen l’opció que elpresumpte autor dels fets poguésestar patint un brot psicòtic en elmoment que va decidir armar-se

per posteriorment dirigir-se capa l’escola. Un cop ja havia comèstotes les agressions, el menor, se-gons va explicar El Periódico, vaser retingut pel professor d’E-ducació Física, després queaquest el sorprengués sol en elpassadís intentant preparar uncòctel molotov, en un estat moltnerviós i dient “escolto veus, vullacabar amb totes les veus”.

Després dels fets, un cop elmenor va ser retingut i identificatpels Mossos d’Esquadra a l’inte-rior de l’institut, se’l va traslladara l’hospital Sant Joan de Déu, onva ser ingressat a urgències. Encompanyia dels seus pares, i d’u-na parella de policies de paisà, vaser atès pels serveis mèdics del’hospital. Un cop feta l’explora-ció mèdica -a l’hora del tanca-ment d’aquesta edició encara nose’n coneixien els detalls-, elsseus resultats s’incorporaran a lacausa judicial oberta.

D’altra banda, segons el tes-timoni de diversos companysque van recollir ahir diferentsmitjans, l’agressor era aficionata les armes, recentment havia as-segurat que algun dia volia co-metre algun crim a l’institut i te-nia una llista negra amb 25noms d’alumnes i professorsque volia atacar.

Un nen de només 13 anys» Un alumne de segon d’ESO de l’institut Joan Fuster mata un professor i fereix quatre persones més» El presumpte autor del crim, que havia avisat de les seves intencions, anava armat amb una ballesta

Albert RibasLA SAGRERA

Imatges de diversos moments viscuts a les portes de l’institut Joan Fuster després de la tragèdia. Fotos: Línia Sant Andreu, Twitter i Ajuntament

El professor mortera substitut i

impartia classesd’Història

SOCIETAT4El presumpte agres-sor de l’institut Joan Fuster notindrà cap responsabilitat penalpels fets, ja que el Codi Penal es-tableix que, en aquests casos, elsmenors de 14 anys no poden serimputats.

Segons la llei orgànica5/2000 del Codi Penal, nomésés a partir de quan un menor té14 anys que se’l pot fer respon-sable penal dels seus actes.Aquesta realitat legal però, nosignifica que els fets no tinguinconseqüències. El que pot pas-sar ara és que se suspengui lapàtria potestat als pares i la tu-

tela del menor passi a la Gene-ralitat, concretament sota laresponsabilitat de la DireccióGeneral d'Atenció a la Infànciai l'Adolescència (DGAIA).

Si es confirma la suspensióde la pàtria potestat, la DGAIAfarà un seguiment de l’entorn fa-miliar del menor per tal de co-nèixer ben a prop la seva reali-tat social. És a partir d’aquíquan l’entitat pública decidiràquè cal fer amb el menor i, finsi tot, ho pot fer amb l’ajudadels pares. Una de les opcionspodria ser un internament tem-poral en un centre de protecció.

Un crim que no tindrà responsabilitats penals

| 4Opinió21abril 2015líniasantandreu.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Eugeni D’Ors, Xènius, en un delsseus escrits va fer un seguit deconceptes en contraposició elsuns amb els altres, entre els qualsn’hi havia dos que m’han quedatgravats a la memòria: Contra eltrabuc, el somriure i Contra labarbàrie ibèrica, la civilitzaciómediterrània. Això ho escriví Xè-nius, al que se’l va tractar de tra-ïdor a Catalunya, per haver optaten alguns moments per escriureen castellà i especialment per ha-ver estat anomenat pel dictadorFrancisco Franco com a Cap Na-cional de Belles Arts i ser mili-tant de la FET i de les JONS.Però, malgrat tot, com deia ellmateix, no es neix en va, vora elMare Nostrum.

Seguin l’exemple de Xèniuses pot fer una nova relació deconceptes oposats: Contra la dis-gregació, l'esforç per a la unitat/Contra el puny, la mà estesa/Contra l’autoritarisme, la lliber-tat/ Contra la mentida, la veritat/Contra la mediocritat, l’excel·lèn-cia/ Contra el desànim, el co-ratge/ Contra la submissió, la re-bel·lió/Contra l’insult, l’educació/Contra la ignorància, el coneixe-ment/ Contra la corrupció, l’ho-nestedat / Contra l’immobilismecentralista, l’acció de la perifèria/Contra el tancament, l’obertura/Contra l’obscuritat, la llum/ Con-tra la cobdícia, la generositat/Contra el got mig buit, el got migple/ Contra el soroll de la ca-verna, el silenci indiferent/ Con-tra tot el que és negatiu pel nos-tre país, oposem-hi allò que éspositiu, i amb aquest capteni-ment podrem fer foc nou, en con-tra de cap poble ni nació, però síen contra de qui es vulgui impo-sar sobre la nostra pàtria.

4El somriureper Jordi Lleal

#ProcésEnÀrab#QueixaMossos #ConfetiAtac

4200 niñas y muchos olvidosper David Creus

Segons un estudi de la Plata-forma per la Llengua, quatregrans empreses de l’Estat es-panyol –Banco Santander,Coca-Cola, Nestlé i Danone–es neguen a etiquetar i a fer ser-vir la llengua catalana en elsseus productes i serveis perquèafirmen acollir-se a 340 dis-posicions i normatives lingü-ístiques que obliguen les em-preses a fer servir, exclusiva-ment, a Catalunya la llengua deCervantes.

La discriminació de la nos-tra llengua pròpia és especta-cularment injusta. Jo em pre-gunto: què hi diuen a tot aixòtots aquells que defensen elfederalisme i el confederalisme,i argumenten que la indepen-dència no és necessària? Perquè aquestes empreses no es fi-xen, per un moment, en la le-gislació lingüística de Suïssa o

Bèlgica? Davant d’aquesta re-alitat tan arbitrària, colpidorai genocida és necessari, d’en-trada, deixar ben clar que noexisteix una igualtat d’oportu-nitat entre el català i el castellàa casa nostra.

Ara i aquí tenim 340 nor-matives que ens impedeixen, aCatalunya, fer servir la llenguade Pompeu i Fabra. La demo-cràcia lingüística encara had’arribar a Catalunya. Si usplau, només demano queaquests senyors tan ufans itan superbs –alguns autènti-cament amb mentalitat moltfeixista– no al·leguin mai mésque el castellà és una llenguadiscriminada a Catalunya: éstot el contrari.

En síntesi, que la hipocresiai el cinisme contra la llenguacatalana està arribant a uns lí-mits insuportables.

per Josep Loste

4Normatives del català

Esta semana me arde el alma,pido como simple ciudadano lasmás sinceras disculpas a 200 ni-ñas que hoy hace un año fueronsecuestradas y todos lo sabía-mos y nadie hizo ni hace nadade nada. Mis disculpas, peques.

200 Niñas en Nigeria haceun año fueron secuestras y si-guen secuestradas.

Perdonar al mundo, peques,estamos programados para ol-vidar todo aquello que deja deser noticia y nos produce dolor,sea lo que sea. El dolor ajeno seolvida en cuanto se convierte ennuestro propio dolor y se noshace difícil de digerir.

Tenemos la magia de losmalos magos, los cuáles con unsolo botón pueden apagar esedolor de nuestra alma cam-biando de canal hacia algo másllevadero.

Hace un año que secuestra-ron a casi 200 niñas en Nigeria.Televisiones y medios de todotipo olvidaron pronto ese secu-estro, y esta semana celebraneste primer aniversario gritan-do durante un instante: ¿Dón-de están? Hipócritas.

Los medios son quien pue-den presionar a los gobernan-tes para que se busquen a estaschicas. ¿Por qué no se hace?Porque tal vez no interese anadie y les venda mucho más unresultado futbolístico o depor-tivo o bien una pelea política oun programa llamado de en-tretenimiento de la televisión.Este mundo no es como debe-ría ser. Yo solo soy un loco quelo que puedo hacer es gritar enlos medios que deseen publi-carme lo que siento. Se llamagranito de arena.

@JaumeBarberà: El cap dels Mossos de-nuncia que la policia estatal no comparteixinformació que afecta la seguretat deCatalunya.

@ShezardRG: "Brutal" agresión al presi-dente del BCE, Draghi, a cargo de una mu-jer. Los demócratas pedirán años de cárcelpara ella por tirarle confeti.

@Zurine3: Si lees al revés y en sánscrito elartículo de Alfonso Ussía verás que sealerta de que Mas quiere tirar homosexu-ales desde la estatua de Colón.

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com5 | 21 abril 2015 líniasantandreu.cat

@LibrodeNotas: Anda que cuando FelipeVI se siente a ver Juego de Tronos y veaque los DVD contienen todos los discursosde Maduro...

@encampanya: A veure quins jihadistesindependentistes s’inventen ara al PartitPopular per tapar la detenció de RodrigoRato.

@marta_ef4: No ens podrem queixarpas, ara que en Jérémy Mathieu fa gols.Sigui a la porteria que toca o en pròpiaporta, tant és!

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

De vegades hom té la sensació que allòque hem decidit anomenar "el procés ca-talà" pateix d'un excés de cofoïsme ma-nifestament poc resilient davant les en-vestides que tot sovint, i en augment, ensfa arribar l'unionisme.

Sabut és, almenys teòricament, quefer l'Estat català és una tasca dura i fei-xuga, que requereix molta dosi de con-vicció i dedicació amb un enorme pa-raigua que tot ho aixoplugui de gran de-terminació. Si algú podia creure's queamb quatre multitudinàries manifesta-cions i recollida de signatures la fita jaera reeixida o almenys molt ben enca-rada ara, espero se'n adoni, que calmolt més que tot això, que també és ne-cessari per fer possible un canvi tanbrusc en les nostres vides.

L'adversari unionista és potent, mésque no pas molts es pensaven, i ara se'lscomencen a obrir els ulls i refredar lescames, i més que ho serà i demostraràser-ho a mesura que ens anem acostanta dates significatives com, primer, leseleccions municipals i després les cata-lanes, amb aquest caire suposadamentplebiscitari que ara, ves per on, ens negal’ínclit i, cada cop, més desenmascaratPablo Iglesias. És clar, menystenir Es-panya, com Estat, i el seu particular pro-jecte nacional és el pitjor mal que s'ha fetal sobiranisme català i que caldrà posar-hi remei si, de veritat, volem continuarfent avançar el "procés" més enllà de laretòrica benintencionada.

Corregint la frase de Churchill, hau-rem de convenir que la independènciaés massa important com per deixar-la enmans merament d'activistes, que essentnecessaris, no poden ni deuen substituirun clar, contundent i visionari liderat-ge polític. Hi ha lideratges pels temps depau i d'altres per moments de convulsió.Seguint amb Churchill, ell fou "l'home"cridat a liderar els, fins aquell moment,decaiguts esperits britànics i guanyar laguerra; però el mateix Churchill fou unaautèntica calamitat com a primer mi-nistre, exemple de pèssim i excèntric ges-tor i malson de ministres i assessors, du-rant el període de postguerra.

He dit en moltes ocasions que formar

part d'Espanya, i de l'Espanya autonò-mica i democràtica en particular, ha em-petitit enormement i terrible les nostresmires i inquietuds com a poble, al ma-teix temps que reduïa, les nostres am-bicions nacionals i globals. Alguns delsdebats que tota nació ha de participar ac-tivament com el debat de la seguretat,les aliances diplomàtiques o els gransreptes econòmics globals eren volgu-dament o inconscientment foragitatsdels nostres interessos intel·lectualsparticulars. Presentar-se al món com amés progressistes que estats que n’hanfet gala dins un ordre, no només redu-eix les nostres possibilitats de reconei-xement internacional, també ens deixaen evidència davant d’un món, cada copmés global, on l’univers de Walt Disneypoc té a veure amb les relacions inter-nacionals i entre estats.

Fins no fa gaire, els grans temes d’al-ta política que ens recordava De Gaulleformaven part únicament de l’agendadels polítics professionals de l'estat i nopas de les nostres institucions i dels nos-tres polítics que, per contra, havien devetllar per la defensa de la llengua, de lanostra cultura i el nostre teixit produc-tiu. Un fet natural però totalment com-plementari amb pensar en gran i fer po-lítiques d'estat i no pas de regió.

Si volem, i ens creiem la indepen-dència de Catalunya, haurem de fer ungran exercici de realisme polític i esde-venir plenament creïbles davant lesinstàncies internacionals que ens ho ex-igiran. Altres, en circumstàncies dife-rents o similars, ho han fet i, a fe dels es-deveniments, que no se n’han penedit.Renegar d'unes forces armades pròpies,dels compromisos euroatlàntics o del ca-pitalisme és un passaport a una tendrai perenne adolescència.

Espanya ho sap, ho conrea i espe-rona entre propis i estranys, i se n'a-profita. Fa de la nostra debilitat que, enpart porta per nom ingenuïtat i incon-sistència, la seva fortalesa i salvaguar-da nacional. Suposo que saben del queparlo i no és això el que volem si del quees tracta és de veure algun dia l’Estat ca-talà independent.

4Ingenuïtat i procésper Marc Gafarot

Hi ha un paratge que visito sovint. Hidescansa un roure enorme, amb untronc tan ample que una persona sola nopot abastar-lo i dues encara si tenen elsbraços prou llargs. Passejant fins a ar-ribar-hi un sent els seus passos da-munt la terra, les olors del bosc i delscamps de l’entorn, el cant dels ocells, laremor dels insectes i de l’aire que corre.Tot convida sempre a la serenor.

L’edat d’aquell roure no és fàcil decalcular –ha de tenir més de 150 anys,va dir-me un pagès de la zona–. Vaigquedar parat, estava davant d’un ésserviu que ja era viu abans que qualsevol denosaltres hagués nascut i que és ben pos-sible que segueixi viu després que totsnosaltres haguem mort.

La reflexió que aquest arbre m’evo-ca és sempre la mateixa: Som una peti-ta part d’un món que ens supera, peròallò que han fet aquells que ens han pre-cedit ha determinat les nostres vides iallò que nosaltres fem –o deixem de fer–determinarà la vida dels qui ens segu-eixen. Només per això ja val la pena llui-tar i comprometre’s per intentar ferdel nostre un món millor.

Tantmateix, comparteixo amb mol-ta gent amb qui converso la sensació quemalgrat viure en democràcia, malgratviure en un règim de drets i llibertats, hiha una intenció manifesta dels de sem-pre de fer-nos creure: com el gos a quies mana jeure, com a la canalla a qui esmana callar. Ens volen fer creure que notenim dret a canviar tot allò que cregu-em necessari canviar, ens volen fercreure que només els de sempre podendecidir i manar, fer i desfer per tal que

tot segueixi igual. Resulta a més a mésben curiós que aquesta negativa al can-vi prové tant de dretes com d’esquerres.Quan a Catalunya es proposa un refe-rèndum sobre el dret a decidir dels ca-talans i catalanes, tant el PP com el PSOEs’apressen a negar-nos aquest dret a de-cidir. Fins i tot el líder de Podemos ensnega tal possibilitat i ens diu: Ajudeu-nosa reformar Espanya i així arreglarem Ca-talunya. Aquest negoci ja ens el conei-xem, ja ens ho vam empassar quan Za-patero va prometre allò de “aprobaré elEstatuto que salga del Parlamento de Ca-taluña”. Mentia Zapatero i ara passa elmateix amb Pablo Iglesias respecte a Ca-talunya. No creuen que tinguem dret adecidir res sense ells.

Però tenim dret a canviar-ho tot i peraixò volem una Catalunya lliure i unaBarcelona millor. Una Barcelona que nosigui pensada en tot moment pels tu-ristes, on el ciutadà sigui el centre de po-lítiques pensades per totes i per a totes,referent del nou model social europeu,amb un millor grau de seguretat de lespersones, que potenciï el comerç de pro-ximitat i l’accés a la cultura i a l’esportcom a font de qualitat en els nostres bar-ris, que sigui conscient que per poder re-partir la riquesa primer cal crear-la, unAjuntament obert al ciutadà i governatper persones amb un alt compromís de-mocràtic i de servei.

No seran pas els de sempre els quigovernaran ara diferent. No són els desempre els qui ens faran tornar a creu-re en el respecte dels nostres drets coma ciutadans. No ens els creiem, calgent nova.

4Ens volen fer creureper Ignasi Planas, alcaldable de Reagrupament-Solidaritat

21 abril 2015

| 6

líniasantandreu.cat

El projecte del Parc del RecComtal es farà realitat al solarque hi ha entre els carrers deFernando Pessoa i de l’Andanade l’Estació. La zona, actual-ment plena de males herbes, esconvertirà en un parc arqueo-lògic on es recuperaran algunesde les antigues restes del RecComtal i de l’aqüeducte romà.

El projecte, que està previstque s’acabi entre finals del 2016i principis del 2017, permetràque aquest indret, que és l’únicde tota la ciutat on hi ha restesdel rec i l’aqüeducte i tambédel Molí de Sant Andreu, que-di protegit i es blindi el seu pa-trimoni. Aquesta troballa va te-nir lloc l’any 2004, després d’u-na tasca de reivindicació de l’es-pai del Centre d’Estudis Ignasi

Iglésias, que des dels anys 80 halluitat per la conservació delMolí de Sant Andreu, al mateixtemps que ha denunciat la de-gradació del solar.

PROCÉS DE RECUPERACIÓEl parc arqueològic és un delstres punts del procés de recu-

peració del Rec Comtal. El pri-mer, en el qual ja s’està treba-llant, és el del barri de Vallbona,al districte de Nou Barris, men-tre que el restant és a la plaça deles Glòries, on està previst re-cuperar 400 metres del canaldurant la transformació queestà vivint la plaça.

Actualment el solar està ple de vegetació. Foto: Google Maps

Un parc arqueològic permetràrecuperar part del Rec Comtal

» Estarà ubicat al solar entre Fernando Pessoa i Andana de l’Estació» També es podran conservar les restes del Molí de Sant Andreu

Aprovat el pla per protegir el carrer Gran de Sant AndreuURBANISME4El Plenari de l’A-juntament va aprovar a finals demarç el Pla Especial de Protec-ció del Carrer Gran del nucli an-tic de Sant Andreu.

Aquest pla permetrà pre-servar el teixit i el paisatge urbàd’aquest històric carrer del ba-rri, ple d’edificis representatiusi que ha actuat al llarg dels anyscom a eix vertebrador. Aixídoncs, el pla estableix tres tipusde proteccions especials: per ales façanes de 87 finques, per a

nou finques de forma individuali, finalment, tres finques quecontenen la placa commemo-rativa dels fundadors de la Fa-bra i Coats, finestres i elementsdecoratius de l’antiga masia deCan Pena i una altra placa com-memorativa situada entre elsnúmeros 311 i 315 del carrer.

Segons el tinent d’alcalded’Hàbitat Urbà, Antoni Vives,amb aquest pla “es protegeix ipreserva la identitat del nucliantic de Sant Andreu”.

CULTURA4El Sant Andreu Tea-tre va ser entre els passats dies 9i 12 d’abril l’escenari del festival dedansa Dansat!, que va tenir unamagnífica acollida entre un públicque va omplir l’espai escènic san-tandreuenc.

Enguany el festival inaugura-va un nou projecte, l’AlianSAT,una aliança entre les companyiesde dansa CobosMika Company,Increpación Danza, Kulbik Dan-ce Company, La Veronal, Rober-to Olivan & Enclave Arts del Mo-

viment i Thomas Noone Dance iel SAT! Espai Dansat que buscacrear sinèrgies, corrents, inter-canvis i complicitats per afavorirla difusió i la creació de la dansai enriquir les activitats de dansaprogramades al SAT! de maneraregular.

Al llarg dels quatre dies elfestival va programar quatre ses-sions, sis espectacles i dos tallersde dansa. Una de les sessions mésaplaudides va ser la que va pro-tanitzar La Veronal, la compan-

yia que lidera Marcos Mora, undels coreògrafs espanyols mésde moda a Europa. El seu duo Ze-lenstva, interpretada per les ba-llarines Laia Durán i Lorena No-gal va enlluernar al públic.

Una altra de les interpreta-cions més destacades va ser la dela companyia Increpación Danzaamb l’espectacle Ángulo muerto,on el duo format per Lucía Álva-rez i José Manuel Álvarez van fu-sionar magistralment el flamenci la dansa contemporània.

RedaccióSANT ANDREU

El carrer Gran de Sant Andreu és l’eix vertebrador del barri. Foto: Arxiu

El Dansat! omple el SAT!

Sant Andreu Comunicació | La revista ‘De cap a peus’ publica el número 600La revista De Cap a Peus, que edita l’Associació de Veïns Sant Andreu de Palomar, ha publicat

recentment el seu número 600. L’Associació de Veïns va publicar el primer número de l’exemplarl’octubre del 1980 i al llarg de la seva història ha servit per informar de les principals reivindica-cions dels veïns del barri. La revista es publica mensualment i té una tirada de 2.000 exemplars

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 21 abril 2015 líniasantandreu.cat

| 8 21abril 2015líniasantandreu.cat Entrevista

Ada ColauCandidata de Barcelona En Comú a l’alcaldia

“Nosaltres apostem per una gran obra,la més gran de totes: cohesionar la ciutat”

Darrerament s’ha publicatalguna enquesta que ladóna com a possible ven-

cedora de les eleccions municipalsa la ciutat. Se sent preparada perser alcaldessa?Sí, em sento perfectament prepara-da, sobretot perquè formo part d’unprojecte col·lectiu en el qual s’han im-plicat centenars de persones exper-tes en les diferents matèries i barrisde la ciutat. De fet, la fortalesa de Bar-celona En Comú és que comptemamb la implicació de moltíssimagent que de forma desinteressada igenerosa s’ha corresponsabilitzatdel projecte. Suposo que això és elque reflecteixen les enquestes.

Se les creu, les enquestes?Bé, les enquestes sempre s’hand’agafar amb prudència. Però mésenllà dels resultats concrets quepronostiquen, crec que el més im-portant és que expressen una ten-dència molt clara: els barcelonins ibarcelonines ens visualitzen coml’alternativa al govern de Conver-gència i Unió. I també queda clar

que el que està en joc són dos mo-dels de ciutat.

Quins?El primer és el de la desigualtat, li-derat actualment per CiU amb el su-port habitual del PP, i que passa perla privatització, per un turisme forade control, per les diferències entrebarris... I l’alternativa és el de la justí-cia social que abandera BarcelonaEn Comú, que aposta per una ciutatmés justa i més democràtica.

A través, per exemple, d’una rendamunicipal complementària.Sí, per assegurar que no hi hagi capveí ni veïna amb una renda inferiora la mitjana de la ciutat, que se situaals 600 euros. Cal deixar clar, però,que no és una renda bàsica, sinó unajut extra que complementaria elsque ja presta actualment l’Ajunta-ment. No estem parlant de repartirxecs, sinó de garantir uns mínimsde subsistència per a tothom.

Això queda clar, però com es fi-nançarà aquesta renda?Creiem que necessitarem uns 25milions d’euros d’inversió inicial.

I després? L’Ajuntament es potpermetre mantenir a mitjà o llarg

termini un tipus de mesura comaquesta?L’Ajuntament té un pressupost anuald’uns 2.500 milions d’euros ambuna capacitat d’inversió d’entre 300i 400 milions. Per tant, si cal ens hopodríem permetre, sí. El que segurque no ens podem permetre ésque a Barcelona hi hagi personesque no tinguin els recursos sufi-cients per poder tenir un habitatge,

per poder menjar o per poder aten-dre les necessitats dels seus fills,perquè som una ciutat amb recur-sos on es mouen molts diners.

Una part important dels qualsprovinents del turisme. Recent-ment s’han fet públiques lesbases per al Pacte Local de Tu-risme. Les comparteix?No comparteixo la forma d’abordaruna problemàtica com aquesta. Crec

que no es pot fer de forma precipi-tada per intentar aprovar a corre-cuita mesures electoralistes, que ésel que està fent el senyor Trias ambaquest i altres temes. És vergonyósque un mes i mig abans de les elec-cions es vulgui fer veure que s’estanfent les coses que no s’han fet du-rant quatre anys.

Més enllà de les formes, compar-teix el fons, però?Comparteixo que Barcelona té totsels elements per resoldre aquestaproblemàtica en positiu. Evident-ment, el turisme és un gran recursde la ciutat i és una molt bona no-tícia que siguem un centre d’atrac-ció tan important, però el que hemde fer és governar aquest model,democratitzar-lo i posar-lo al serveide la ciutat perquè beneficiï el seuconjunt i no només una part.

Com?Fent que sigui una font d’ingressosjusta que redistribueixi els benefi-cis i que sigui sostenible, perquèara mateix no ho és. I per aconse-guir-ho cal, primer de tot, fer unamoratòria immediata de tots elsallotjaments turístics per fer uncens ben fet i poder saber en quinasituació ens trobem. I, a partir d’a-

quí, analitzar amb tots els actors dela ciutat les diferents realitats delsbarris i el camí a seguir en cada und’ells. Perquè no tot s’acaba ambels pisos turístics.

Però sí que són un dels focus mésimportants dels problemes deconvivència veïnal. Quina és lasolució definitiva per a aquestaproblemàtica?Bé, no hi ha una única solució. Hi haalguns barris que no poden supor-tar cap allotjament més, ni legal niil·legal, i altres que potser sí. Cal es-tudiar-ho bé, però, en general, elque hem d’aconseguir és que elshabitatges de la ciutat siguin perviure-hi en lloc de destinar-se ausos turístics. Perquè el problemadels pisos turístics no és només deconvivència i incivisme, sinó quetambé fomenten l’especulació im-mobiliària i l’augment del preu del’habitatge a Barcelona, que a la ve-gada és una de les ciutats líders endesnonaments.

Amb tot, prohibirà els pisos tu-rístics tal com els coneixem avui?Depèn. Barcelona ha de decidirquines són les seves prioritats i peraixò volem analitzar-ho profunda-ment de la mà de tots els actors de

Text: Arnau NadeuFotografia: F. Javier Rodríguez

“No estem parlant de

repartir xecs, sinó de

garantir uns mínims

de subsistència”

9 | 21 abril 2015 líniasantandreu.cat

la ciutat un cop feta la moratòriaque li explicava anteriorment. Peròel que tinc clar és que els pisos noes poden destinar il·limitadament aapartaments turístics perquè ales-hores acabarem expulsant els veïnsi veïnes dels barris com ha passat,per exemple, a Venècia, que és unaciutat preciosa però on ja no hi havenecians. I això fa molts anys queho alerten aquí els veïns de CiutatVella, però des de l’Ajuntament nose’ls ha volgut escoltar mai.

Tampoc, per tant, des de governsanteriors, on hi havia Iniciativa,ara soci seu...Tampoc. I així ho he criticat públi-cament. Però en el que ens cen-trem ara nosaltres és en quinaciutat volem per al futur, no en elpassat. I si Iniciativa creu que cal uncanvi de model i aposta per unacandidatura que ho vol fer possi-ble, amb protagonisme ciutadà ideixant les sigles de banda, ben-vinguda sigui. Tenim molta feina aldavant com per perdre’ns en re-trets del passat.

Canviant de tema, darreramenttambé ha sobrevolat la ciutatl’ombra del jihadisme. AlbertoFernández Díaz (PP) ja ha dema-nat més “exigència” amb els im-migrants... Quina seria la sevapolítica envers aquesta qüestió?S’ha de ser molt curós amb aquesttipus de qüestions, perquè gene-ren molta alarma social. I crec queés imprescindible separar una cosade l’altra. És una barbaritat intentarbarrejar immigració i jihadisme oqualsevol altre tipus de fanatisme.Dit això, i pel que fa al jihadisme,

evidentment tolerància zero. Caldedicar-hi tots els esforços a com-batre’l, per descomptat.

Alberto Fernández Díaz també hapromès que, si és alcalde, ender-rocarà Can Vies. Què farà vostè enaquest cas?A Can Vies, el que cal fer és recupe-rar la situació originària d’abans de laintervenció violenta per part del go-vern de Convergència i Unió, que haprovocat el problema actual. Perquèabans no hi havia problema. S’esta-ven fent les obres de cobertura deles vies sense que l’existència de CanVies fos un obstacle. Per tant, cal re-cuperar la situació anterior i repren-dre el diàleg amb Can Vies i tot elbarri, fixant-nos amb casos d’èxitmolt propers com Can Batlló, perpoder resoldre un problema que, in-sisteixo, ha creat l’actual Ajuntament.

Però hi ha una sentència judicialque n'ordena l'enderroc...La sentència és conseqüència de lapetició del propi consistori. Tal comel mateix Trias ha reconegut públi-cament, l'enderroc depèn de la vo-luntat de l'Ajuntament, així quesempre som a temps d'aturar la viajudicial i reprendre el diàleg.

Un altre tema de debat a la ciu-tat és el preu del transport pú-blic. Jaume Collboni (PSC)ha tretpit pel descens que ha aconse-guit en el cas de la T-10. Si vostèés alcaldessa, abaixarà les tarifessignificativament?Sí. Creiem que cal, sens dubte, unabaixada significativa dels preus i en-caminar-nos cap a una política tari-faria que ens acosti més a Europa.

Però no només per una qüestió so-cial, sinó perquè això faria molt mésatractiu el transport públic i tot ple-gat acabaria revertint en un aug-ment dels ingressos.

Abaixar preus per tenir més in-gressos. Sembla una paradoxa,tenint en compte, a més, l’impor-tant deute acumulat que té TMB.Doncs no ho és. Perquè una millorpolítica tarifària, amb més abona-ments anuals, per exemple, serviria

per promocionar més el transportpúblic i, finalment, això acabariagenerant molts més ingressos. Simillores el servei i el fas més atrac-tiu, estàs fent una inversió que aca-barà generant un millor retorn delque hi ha actualment.

També li volia parlar d’urbanisme.Alfred Bosch (ERC) proposa soter-rar les rondes i convertir-les en es-pais d’ús ciutadà. És viable?Ho ha pressupostat? Oi que no?Bé, jo no sé si el senyor Bosch téalgun as a la màniga que no ens haexplicat, però crec que propostesd’aquest tipus només s’haurien defer seriosament i acompanyadesd’un pressupost. I una cosa així, sa-

bent el que costa fer soterramentso cobertures d’aquest tipus, és ab-solutament inassumible amb elpressupost actual de l’Ajuntament.

Quin és el seu pla d’urbanisme?Nosaltres apostem per una granobra, la més gran de totes: cohesio-nar la ciutat. La nostra prioritat seràcosir les ferides obertes que la bom-bolla immobiliària ens ha deixat,com les obres de la Sagrera o la L9de metro, per exemple. El que cal ferés solucionar tot això. I si per ara noes pot acabar tot un projecte sencerperquè era desorbitat, com el de laSagrera, doncs almenys fer-hi ac-tuacions quirúrgiques per millorar lavida dels veïns de la zona.

I més enllà de la ‘pedra’?Impulsarem nous equipaments, per-què n’hi ha molts de pendents. Perexemple, en aquest mandat no s’hanfet escoles bressol noves. Se n’han in-augurat cinc però que ja estavenprojectades per l’anterior govern. I,en canvi, sí que s’han prioritzat altresobres que no eren urgents ni im-prescindibles, com ara la reforma dela Diagonal o del Passeig de Gràcia, oaltres actuacions en zones benes-tants de la ciutat.

Precisament els veïns d’aquesteszones ens diuen que durant moltsanys han estat oblidats. Recorden,per exemple des de Sarrià-SantGervasi, que no tenen ni un solhabitatge públic tutelat per a gentgran. No tenen dret a rebre inver-sions, també?Per descomptat, però la qüestió sónles prioritats. El que està clar és queha augmentat un 40% la diferènciaentre el 10% més benestant de lapoblació i el 10% més pobre. Iaquesta diferència, que és una bar-baritat, és clarament territorial: hi habarris molt empobrits i altres on larenda s’ha disparat. Per tant, això ésel que ens ha de marcar les priori-tats. Però fer-ho no vol dir posar uns

barris en contra d’uns altres. Vol diratendre totes les necessitats de totsels veïns i veïnes de la ciutat, peròsabent que algunes són més ur-gents que altres. I això és el que noha fet l’actual govern.

L’alcalde Trias diu que ha fet polí-tiques més socials que les dels úl-tims 32 anys...El senyor Trias confon la caritatamb una política de drets. Aquestaés la gran diferència entre el seumodel i el que defensem nosaltres.No tinc cap mena de dubte que hadonat molts ajuts. De fet, com méss’han anat apropant les eleccions,més n’ha donat. Però això és unapolítica erràtica. Anar a cop d’ajutno arregla res.

Què caldria fer?Polítiques redistributives i prevenirles situacions d’emergència. El se-nyor Trias s’ha limitat a augmentarels ajuts socials a alguns barris, peròno les inversions. I aquí és on es veula diferència entre la política de dretsi l’assistencialisme. La gent no vol ca-ritat, vol poder-se valdre per ella ma-teixa. I nosaltres, com li deia tot justcomençar, volem fer de Barcelonaun referent mundial de ciutat justa idemocràtica.

Parlant de referents internacio-nals, em pot aclarir la seva posiciórespecte a grans congressos quetenen lloc a la ciutat, com el Mo-bile World Congress?Nosaltres apostem totalment pelMobile World Congress i altresgrans congressos, malgrat que sem’han atribuït posicionaments alrespecte que mai no he defensat.El que sí que he dit és que crec quel’actual Ajuntament no aprofitaprou aquests grans esdeveni-ments i que s’haurien de reorien-tar perquè la ciutat se’n beneficiésmolt més.

En quin sentit?Som la ciutat del Mobile WorldCongress però tenim barris on el50% o fins i tot el 70% de la pobla-ció no té accés a internet, per ex-emple. Per tant, ens sembla quecal aprofitar millor aquest esdeve-niment per generalitzar l’accés ainternet a tots els barris. Hem detenir una política d’aposta real perles noves tecnologies que vagimés enllà dels anuncis televisiussota el títol d’Smart City.

Entrevista

“Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 70% de la població no té accés a internet”

“Els pisos de la

ciutat han de ser per

viure-hi en lloc de

destinar-se a

usos turístics”

“Creiem que cal,

sens dubte, una

baixada significativa

dels preus del

transport públic”

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 10 21abril 2015líniasantandreu.cat

11 |

21 abril 2015líniasantandreu.cat

Foto de família dels assistents a l’acte de presentació. Foto: Ajuntament

SOCIETAT4El Tribunal Supremha avalat l’ordenança municipalde l’any 2011 que prohibeixanar despullat per la ciutat.

Segons l’alt tribunal, ques’ha hagut de pronunciar des-prés d’un recurs de l’Associacióper a la Defensa del Dret a laNuesa i per la Federació Es-panyola del Naturisme, la pro-hibició no vulnera el principi dellibertat ideològica, tal com ar-gumentaven els recurrents con-tra una decisió prèvia del Tri-bunal Superior de Justícia deCatalunya.

En canvi, el que sí que hatombat el Suprem és la part del’ordenança que també prohibiaanar “gairebé nu” o “amb robasimilar al banyador”, en consi-derar que caldria “un majoresforç per acotar aquest inde-terminat concepte”. En aquestsentit, el primer tinent d’alcal-de i portaveu del govern muni-cipal, Joaquim Forn, ha assen-yat que ja ha encarregat alsserveis jurídics de l’Ajuntamentque treballin una proposta ade-quada.

La prohibició d’anar “gaire-bé despullat o despullada” es vaimpulsar per evitar que la gentanés sense samarreta pel carrer.

El Suprem avala la prohibició d’anar despullat

Barcelona vol ser Ciutat de la Literatura de la UNESCO

Barcelona ja ha començat a recó-rrer el camí per optar a convertir-se en Ciutat de la Literatura dinsde la Xarxa de Ciutats Creatives dela Unesco. El Saló de Cent de l’A-juntament va acollir recentmentla presentació del consell pro-motor de la candidatura.

Durant l’acte de presenta-ció, el periodista cultural OscarLópez, encarregat de conduir lacerimònia, va recordar que Bar-celona és “la capital mundial del’edició en dues llengües”, almateix temps que va reivindicarles figures “Mercè Rodoreda,Foix, Marsé, Mendoza i Váz-quez Montalbán”. És precisa-ment el pòsit cultural i literari dela ciutat el que ha d’ajudar queBarcelona s’afegeixi a la llista for-

mada, fins ara, per Edimburg,Melbourne, Dublín, Praga, IowaCity, Reykjavik, Norwich, Cra-còvia, Heidelberg, Dunedin iGranada.

Durant l’acte, l’alcalde XavierTrias va reivindicar que “Barce-lona és una important capitaleditorial, de nivell internacional,en dues llengües, i amb un pa-trimoni molt ric”, i va destacarque la iniciativa té el suport detots els representants del sector.

RedaccióBARCELONA

Ciutat Política | L’ANC escull la Meridiana per a la mobilització de la Diada L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha anunciat recentment que la mobilització independentista

de la pròxima Diada tindrà com a objectiu omplir la Meridiana. Aquesta avinguda creua els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Segons explica la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell,

la Meridiana simbolitza algunes de les zones on l’entitat no ha aconseguit fer créixer el seu missatge.

21 abril 2015

Comerç| 12

líniasantandreu.cat

Amb l’arribada de la nova tem-porada de primavera-estiu, elscomerciants andreuencs mos-traran les seves propostes demoda en el marc de la vuitenapassarel·la de moda de l’Eix SantAndreu, que tindrà lloc el pròxim9 de maig a dos quarts de 9 delvespre a la Rambla de Fabra iPuig amb Concepció Arenal.

El segment de comerç bar-celoní dedicat a la moda i elscomplements representa gaire-bé el 40% dels negocis. Per tant,esdeveniments com aquest aju-den perquè “la botiga rebi un re-torn comercial molt bo”, segonsasseguren des de l’Eix Sant An-dreu, ja que la gent “va l’endemàde la desfilada a la botiga a com-prar la peça que li ha agradat”,afegeixen.

L’acte també comptarà ambalguna actuació que amenitzaràel vespre. Entre els participantsque mostraran les seves propos-tes a la passarel·la hi haurà finsi tot una botiga d’audiòfons.

Aquesta desfilada de modas’emmarca en el programa BCNModa al Carrer, una iniciativaimpulsada des del 2006 per laFundació Barcelona Comerç i els

seus 18 eixos comercials adhe-rits. Amb aquesta iniciativa, elscomerciants poden exhibir les se-ves mercaderies amb un formatal qual difícilment podrien ac-cedir de manera individual.

A més, els visitants tenen lapossibilitat d’adquirir les pecesde roba a establiments propersal lloc on s’estigui celebrant ladesfilada.

La passarel·la també oferirà alguna actuació. Foto: Arxiu

L’Eix Sant Andreu escalfamotors per a la seva passarel·la» El 9 de maig la Rambla Fabra i Puig acollirà una desfilada de moda

» Aquest acte s’emmarca en el programa BCN Moda al Carrer

La ruta ‘Atrapa la Tapa’ tornael pròxim dijous 7 de maig

GASTRONOMIA4L’Atrapa laTapa, la ruta culinària del dis-tricte de Sant Andreu, tornarà elpròxim dijous 7 de maig ambuna major oferta d’establimentsparticipants, en concret 11. D’a-questa manera, la ruta de tapespassarà dels 40 establimentsque van participar en la prime-ra edició –que va finalitzar a fi-nals de març– als 51 que pren-dran part en la nova.

Pel que fa a la primera edició,celebrada entre octubre de l’anypassat i el març, des de l’asso-ciació comercial Sant Andreu

Nord, una de les participants enla iniciativa, es fa un balanç“positiu” de la ruta. De la ma-teixa manera s’expressen desde l’Eix Sant Andreu, que posenèmfasi en el fet que amb aques-ta iniciativa “es dóna més vida albarri durant les nits”.

Com a novetat de la nova edi-ció, l’horari de la ruta s’amplia-rà una hora més. Si en la primeraedició l’Atrapa la Tapa tenia llocels dijous de 7 a 10 del vespre,ara serà a les 11 quan finalitzi lapromoció, que ofereix una tapai una beguda per 1,95 euros.

RedaccióSANT ANDREU

La primera edició de la ruta ha deixat bones sensacions. Foto: Arxiu

PROJECTE4Del 9 al 16 de maig,la Cambra de Comerç, conjun-tament amb l’Ajuntament, or-ganitzarà un viatge a Tòquio,Japó, adreçat als comerciants dela ciutat que vulguin “conèixernous conceptes comercials”.

Durant el viatge, els partici-pants recorreran els millors ca-rrers comercials de la capital ja-ponesa i es visitaran els mercatsde referència de la ciutat. Acom-panyant als visitants hi haurà es-pecialistes en la matèria, que as-

sessoraran en tot moment elsparticipants.

La iniciativa vol ajudar elsbotiguers barcelonins a acon-seguir nous clients objectiu comara els adolescents o els ho-mes, dos mercats poc desenvo-lupats al món occidental. A més,els comerciants participants enel tour comercial podran “ex-perimentar les sensacions quetransmet una botiga quan es vi-sita des del punt de vista del con-sumidor”.

Tòquio és una ciutat queacull les últimes tendències endiversos sectors, com ara lamoda i els complements, i els es-pais comercials i de restauracióes caracteritzen per comptaramb un disseny innovador, so-bri i minimalista, que fusional’estil propi del Japó amb l’oc-cidental. Les rutes de Retail queorganitza la Cambra de Comerçal llarg de l’any porten els boti-guers a ciutats com París, Lon-dres o Nova York.

Descobrir el comerç de Tòquio

El viatge a Tòquio tindrà lloc del 9 al 16 de maig. Foto: Arxiu

Sant Jordi | Punts de llibre per a tots els eixosEn el marc de les accions del programa El Comerç i les escoles, de cara a Sant

Jordi es repartiran un total de 500.000 punts de llibre entre les botigues associades als diferents eixos de la ciutat. Aquests punts han estat elaborats pels escolars que

participen en el programa, i consten de 12 dissenys diferents amb temàtica de Sant Jordi.

13 |

21 abril 2015

Esportslíniasantandreu.cat

La UE Sant Andreu es va com-plicar, i molt, les seves opcions decontinuar a la Segona Divisió B.Diumenge passat els quadriba-rrats van caure contra un rival di-recte, el Mallorca B (3-2). Quanqueden quatre partits per acabarla temporada regular, són di-vuitens a la classificació, a setpunts de la plaça de promoció,que ocupa el Cornellà, i a deu dela salvació, que marca precisa-ment el filial balear.

El gran protagonista del par-tit va ser el davanter nigerià Ce-dric Omoigui, autor dels tres golsdels balears. El primer va arribaral primer minut, aprofitant un re-fús i afusellant des de l’àrea peti-ta. Però lluny d’abaixar els braços,els de Miguel Álvarez van reac-cionar i Chaco, al minut 16, i el

brasiler Bruno al 47 van donar lavolta al marcador.

Però tot i la bona reacció delSant Andreu, va tornar a aparèi-xer Cedric, que amb un xut im-parable des de fora de l’àrea vabatre Morales. El gol va ser un copmolt dur per als quadribarrats,

que 5 minuts més tard tornavena veure com Cedric, sol des delpunt de penal, anotava el tercergol i resolia el partit.

El pròxim partit del Sant An-dreu serà a casa, aquest diu-menge a les 5 de la tarda contral’Eldense, un rival directe.

Els quadribarrats no van poder puntuar a Mallorca. Foto: UESA

El Sant Andreu cau a Mallorca i es complica la permanència» Un ‘hat trick’ del local Cedric va donar la victòria als balears

» La derrota deixa els de Miguel Álvarez a 10 punts de la salvació

Nova gespa artificial per alcamp de futbol Baró de Viver

FUTBOL4Des de finals del mesde març, el camp de futbol deBaró de Viver, situat al carrer deTiana, compta amb una novasuperfície de gespa artificial.

Amb aquest nou tapet verd esbusca evitar haver de suspendreels entrenaments de l’AD Baró deViver, l’equip de futbol que mésfa servir la instal·lació. Abansd’aquest canvi, el club havia desuspendre aproximadament el40% dels seus entrenaments a

causa de la humitat o de la plu-ja. A més, l’antiga superfície de lapista feia que els esportistes delclub rellisquessin molt. Les re-formes en el recinte esportiu escompletaran amb la instal·lacióde proteccions a les columnesmetàl·liques de la tanca que en-volta la pista, per evitar que elsnens prenguin mal si hi xoquen.

Actualment, el club comptaamb una cinquantena d’espor-tistes d’entre 4 i 14 anys.

El CN Sant Andreu es juga la seva presència al play-off

WATERPOLO4El sènior mas-culí del CN Sant Andreu afron-tarà demà un partit transcen-dental de cara a entrar als play-off pel títol de la Divisió d’Honorde waterpolo. Els homes de Xa-vier Julià visitaran la sempredifícil piscina de l’Atlètic-Barce-loneta coneixent els resultatsdels seus rivals directes, que vanjugar el passat cap de setmana.Els mariners són segons a laclassificació i ja tenen garantidala seva presència a la fase final,mentre que els Sant Andreu ésnovè, empatat a punts amb el Ca-

talunya. Si els andreuencs pun-tuen a la piscina de Sant Sebas-tià, dependran d’ells mateixos ala darrera jornada, en la qual re-bran el CE Mediterrani.

Per la seva banda, el primerequip femení de l’entitat no vajugar aquest passat cap de set-mana, ja que la competició do-mèstica s’ha aturat a l’espera dela final de l’Eurolliga femeninaque disputarà el Sabadell aquestcap de setmana. Les noies de Ja-vier Aznar i Dani Ballart ocupenla quarta posició a la lliga, i dis-putaran el play-off.

Cent anys d’esport i formacióde la mà del CE Sagrerenc

ANIVERSARI4Enguany s’estàcelebrant el centenari del ClubEsportiu Sagrerenc, una entitatpoliesportiva que va néixer el1915 com a Club Deportivo Uni-versal, de la mà de Ramon FarretMalivern i un grup d’amics. Enels anys posteriors, el club tam-bé es va dir Agrupación Depor-tiva Sagrerense, Club DeportivoSagrerense i Juventud Sagre-rense abans de prendre la sevanomenclatura actual.

Coincidint amb el seu 90èaniversari, el Districte va reco-nèixer la tasca del club, guardo-nant-lo amb la Creu de Sant An-dreu al mèrit esportiu. I és queel que va començar com un clubde futbol ha anat evolucionant is’ha convertit en una instituciópoliesportiva i formativa on espot practicar bàsquet o patinat-ge. Actualment, l’entitat té escolade futbol i equips de futbol 7 ifutbol 11.

Pau ArriagaSANT ANDREU

La nova imatge del camp de Baró de Viver. Foto: Districte

Estudi | L’esport dóna feina a prop de 28.000 persones a la ciutat La setmana passada es van fer públics els resultats d’un estudi amb el qual s’ha valorat

l’impacte de l’esport a la ciutat, en aspectes econòmics, socials i laborals. Les seves xifres més destacades revelen que gairebé 28.000 persones treballen vinculats a aquest sector

a la ciutat. A més, l’estudi assegura que l’esport mou més de 2.000 milions d’euros a l’any.

| 14Agenda21abril 2015líniasantandreu.cat

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIA DE SANT JORDI19:00 Concert de Sant Jordi amb el grup Mar-

cel·lí Bayer Trio, una cantada d’havaneres i al-tres cançons populars. Aquest és un grup for-mat per afeccionats al cant. / Centre cívic laSagrera.

DEMÀ DIMECRES 22 D’ABRIL19:30 Conferència Les pianistes oblidades, a cà-

rrec de Feride Durna, historiadora i filòloga.Una xerrada sobre tres pianistes entre el se-gle IX i XX. / Centre cívic Navas.

DIMECRES 6 DE MAIGMatí-Tarda Conferència La vida emocional in-

tel·ligent, a càrrec de Maria Bandin, terapeutade Flors de Bach i Shiatsu, una xerrada per co-nèixer d’on provenen les emocions. / Centrecívic Navas.

FINS AL 29 D’ABRILMatí-TardaMirades. Exposició de dibuix i pin-

tura i sobre la fusió de diverses tècniques, ala recerca de l’originalitat i el moviment. A cà-rrec de Chimelis. / Centre cívic Navas.

FINS AL 29 D’ABRILMatí-Tarda Exposició Mirades de Bon Pastor, un

recull de fotografies de diferents èpoques delbarri de Bon Pastor i del Centre cívic del BonPastor. Instantànies cedides per Fernando Bla-ya. / Centre cívic del Bon Pastor.

DILLUNS 27 D’ABRIL18:00 Taller de descoberta. El rap de la biblio-

teca. La biblioteca Trinitat Vella vol tenir el seurap particular, i vol l’ajuda dels més petits perpoder-lo fer. A càrrec d’Adri i Crespo.

DIJOUS 7 DE MAIG17:30 Lletra petita. Club de lectura infantil Atre-

veix-te, una activitat de foment de lectura acàrrec de Mon Mas. Cal inscripció prèvia. / Bi-blioteca Trinitat Vella.

DISSABTE 25 D’ABRIL12:00 Partit de waterpolo entre el CN Sant An-

dreu i el CE Mediterrani, corresponent a la 22ajornada de competició de Divisió d’Honor. /Piscina Pere Serrat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Per la Diada de Sant Jordi, l’Escola Pontdel Dragó fa la presentació i el lliura-ment dels premis dels Jocs Floralsd’enguany. / Sala d’actes de la biblio-teca La Sagrera.

Premis dels Jocs Florals de l’Escola Pont de DragóDj, dia de Sant Jordi a les 12:00

Els participants podran escriure, entretots, un paràgraf de la llegenda en unllibre de grans dimensions que s’ani-rà completant entre tots els participantsany rere any. L’entrada és gratuïta, i es-tarà disponible fins dijous.

La llegenda infinitade Sant Jordi

Fins a aquest dijous

La col·laboració entre l’Escola Superiorde Música de Catalunya i la Xarxa decentres cívics de Barcelona convida agaudir dels concerts del Música>BCN,un cicle de concerts comentats i obertsa tothom. / Centre cívic Navas.

ConcertEnsEmble La Ferlandina

Dj. 30 d’abril

Partit de futbol entre el Sant Andreui l’Eldense corresponent a la 35a jor-nada de lliga del grup 3 de Segona di-visió B. / Narcís Sala.

Partit de futbolSant Andreu-CD Eldense

Dg. 26 d’abril

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 21 abril 2015 líniasantandreu.cat

| 16 21abril 2015líniasantandreu.cat Pròxima edició: 15 de maig