Per la família GonzálezFerrer (composta per dosadults i els seus tres fills,encara en edat escolar), desde fa un parell d’anys arribar afinal de mes és un calvari. Elpare fa temps que és a l’atur i

ja no té cap prestació. Elsúnics ingressos de la famíliasón la renda mínima d’insercióde 426 €. No poden plantarcara al lloguer i, per tant, hau-ran de buscar un lloc on viure,segurament una habitació rel-

logada.L’alimentació dels

González Ferrer és bastantlimitada. Comprar carn o peixfresc és tot un luxe i noméspoden consumir-ne un o doscops per setmana. Els nens

han deixat de quedar-se adinar al menjador escolarperquè la família ha hagut deprescindir d’aquest servei.

La família González Ferrerés un cas prototípic de famíliaque viu sota el llindar de lapobresa, és a dir, amb unsingressos inferiors als 700 €mensuals, segons estipulenels informes elaborats perentitats socials, com ara l’in-forme Pobresa infantil aCatalunya que ha elaborat laFederació d’Entitats d’Atenciói d’Educació a la Infància il’Adolescència (FEDAIA).

La xifra és alarmant ja quesegons recull l’informe aCatalunya 225.000 famílies enles quals tots els seus mem-bres en edat de treballar estroben a l’atur. En l’habitatgedestinen la major part delsingressos, i sovint les despe-ses com l’alimentació i el ves-tuari passen a un segon pla.

(continua a la pàg.4)

Fundació Autònoma SolidàriaPlaça Cívica. Campus de la UAB. Bellaterra | 93 581 47 15

Gener 2013 - nº 54fas.voluntariat@uab.cat | www.uab.cat/fas

Empenta!Editorial. Tu també FAS el 2013 pàg. 2

Qui proporcionales armes en unconflicte? pàg.6

L’entrevista

I a més...

Coneguem el cas

d’una estudiant amb

paràlisi. pàg. 3

En primera per-sona: Erasmus idiscapacitat

Creix la pobresainfantil

La pobresa infantil creix en temps de crisi. Foto del banc d’imatges de la FAS

Alternatives a la

banca convencional.

Coneixerem la banca

ètica. pàg. 3

Parlem del voluntari-at amb la Síndica deGreuges deBarcelona pàg.8

Un de cada cinc catalans està amenaçat per la pobresa. Cada cop hiha més famílies que s’han quedat sense ingressos i viuen per sotadel llindar de la pobresa. Els més vulnerables són els infants.

Gener 2013 Empenta! 2

Tu també FAS el 2013

Empenta! Publicació quadrimestral de la Fundació Autònoma SolidàriaEquip de redacció: FAS - Clara Romaguera i Gisela Gómez. Gener 2013

Agraïments: Equip de la FAS. Jordi Prat (Direcció de la FAS), Isabel Gómez (Àrea de Cooperació), Carla Marimón (Àrea

de Comunic+ació). Carme Vilatersana (directora del CEIP Juan Ramón Jiménez de Sabadell), Elisabet Alguacil (Casal

dels Infants), Beatriz Silva (Fedaia), Patty Ortín i Enric Morist (Creu Roja); Laia Pineda (Fundació Jaume Bofill), Maria

Assumpció Vilà (Síndica de Greuges de Barcelona).

Amb el suport de:

Aquesta publicació ha respectat l’opinió de les persones autores dels articles. Si bé compartim el discurs d’aquestes, nototes les opinions reflecteixen totalment el posicionament de la FAS.

Realitzada per:

EDITORIAL SUMARI

El curs 2012-2013 la FundacióAutònoma Solidària ha iniciatuna etapa de canvis importantsque responen a la voluntat delnou equip de govern d’impul-sar l’activitat de la FAS vincu-lant-la, encara més, a laUniversitat Autònoma deBarcelona. Aquest és el marcde referència en què vam néix-er i aquest continua essent l’e-spai on té sentit que la FAS delfutur creixi: la construcciód’una universitat més solidària icompromesa amb la realitatsocial, mitjançant la partici-pació del voluntariat.

En aquesta nova etapa tre-ballarem amb les altres instàn-cies que promouen la partici-pació dins de la UAB i amb lesquals volem mobilitzar el nos-tre campus. Però, ho faremtambé, amb els estudiants quedonen sentit a l’activitat docentde la UAB, i amb investigadorsi grups de recerca que tre-ballen en àmbits que ens sóncomuns, com l’atenció a la dis-capacitat, la promoció de lasalut o la cooperació al desen-volupament.

Per altra banda, en aquestsmoments en què la crisis ensha mostrat la fragilitat del nos-tre prim i recent estat del ben-estar, s’ha posat de manifest laimportància de l’organització

dels ciutadans en entitats,associacions i moviments.Aquestes organitzacions sónclau per mobilitzar la ciutada-nia a l’hora de denunciar situa-cions crues com les personesafectades per desnonaments oper organitzar-se per garantirl’alimentació mínima dels nos-tres veïns. I, tot aquest asso-ciacionisme és possible grà-cies al voluntariat.

El voluntariat és un delsprincipals motors de la FAS al

llarg de la seva història i volemque ho continuï essent elspropers anys. Un voluntariatuniversitari en què un bonnombre d’estudiants fan que laUAB sigui una universitat com-promesa amb els infants de lesescoles de la comarca, ambinterns dels centres penitencia-ris, amb pacients de diversoshospitals o amb el conjunt depersones del mateix campusuniversitari. És aquesta especi-ficitat de la nostra universitat el

que volem fer créixer els prop-ers temps i, per això, ens calreflexionar sobre el voluntariatuniversitari en el contexteconòmic i social actual. Hovolem fer amb la nostra gent,però també amb entitats delsector, altres universitats,finançadors i tots aquells queens acompanyen en el dia adia de la nostra activitat.

I, per acabar, des de la FASus animem a participar en les

moltes propostes que us ofer-im. Creiem que la participacióté una part de compromís ètic,una part de formació en habili-tats i en àmbits concrets, però,també, que és una oportunitatper al creixement personal. Peraixò que ens atrevim a afirmarque Tu també FAS el 2013.

Jordi PratDirector de la FAS

L’associacionisme és possible gràcies al voluntariat. Imatge FAS

Editorial 2Tu també FAS el 2013

Voluntariat 3Demana Banca Ètica

En profunditat 4Pobresa infantil

iPunt 7Tractat sense armes

En primera persona 7Discapacitat i Erasmus

El mur 7L’Entrevista 8

Síndica de Greuges de Barcelona

La banca ètica ha tingut uncreixement substancial dedipòsits, i també de préstecs,des de la crisi financera queestem vivint i que es va fervisible a partir del 2007 apro-ximadament. La transparèn-cia és el concepte fonamentalque diferencia els bancs èticsdels tradicionals. Els bancstradicionals són entitats quefinancen, entre d’altres,empreses i projectes de l’àm-bit energètic o indústries d’ar-mament i que, per tant, gene-ren un impacte negatiu sobreel medi ambient i contribuei-xen a les guerres i al mante-niment d’indústries que norespecten els drets dels tre-balladors ni dels infants.

Es va començar a desen-volupar a la dècada dels sei-xanta gràcies a col•lectiusecologistes i pacifistes delcentre i el nord d’Europa idels Estats Units. ACatalunya, l’entitat Justícia iPau va començar a plantejar-se aquesta alternativa cap alfinal dels anys vuitanta. Lesfinances ètiques neixen de lavoluntat de persones sensibi-litzades amb les desigualtatsque s’adonen que les pràcti-ques dels bancs convencio-nals contradiuen la sevamanera de pensar.

En el seu recorregut, la

banca ètica s’ha concretat endiverses fórmules (bancs,cooperatives, etc.), encaraque totes comparteixen elsprincipis de justícia i trans-

parència. Saps quines alter-natives operen amb bancaètica a l’Estat espanyol? Totseguit, te n’expliquem unesquantes.

Triodos Bank funcionacom un banc convencional,en el qual podem demanarpréstecs o crèdits, guardardiners, rebre interessos imoure els estalvis, però apli-ca criteris ètics i de trans-parència. Els clients del bancpoden consultar els projectesi conèixer el destí de les

seves activitats bancàries. El projecte FIARE està for-

mat per associacions territo-rials que s’encarreguen desensibilitzar i difondre el pro-

jecte a escala local, partici-pant també en les xarxessocials del territori. Aquestaentitat, que opera a l’Estatespanyol com un agent de laBanca Popolare Etica, funcio-na concedint crèdits i a partirde la participació dels socis,que són els clients que apor-ten els seus estalvis. L’entitatdestina els fons a organitza-cions que promouen projec-tes de millora social imediambiental.

La cooperativa Coop57treballa amb els estalvis ialtres recursos econòmicsaportats pels socis, que es

destinen a finançar projectesde contingut social. La desti-nació dels diners es decideixamb les entitats sòcies i elsmateixos socis; per tant,aquests tenen el control delsseus estalvis i es promoul’autogestió financera.

D’altra banda, la coopera-tiva de crèdit sense ànim delucre holandesa Oikocredits’ha convertit en un dels refe-rents de la banca ètica, ambuna quantitat d’inversionistesque ascendeix a 45.000, en70 països d’arreu del món iamb un fons de 516 milionsd’euros.

Oikocredit facilita l’accés afinançament just de personesde països del Sud que vul-guin iniciar o desenvoluparempreses per millorar la sevasituació. Per l’entitat els prés-tecs són un instrument detransformació cap a un mónmés just i sostenible.

La campanya «Demanabanca ètica», impulsada perSETEM, FETS i Justícia iPau, pretén incidir a les uni-versitats. De moment, estu-diants de la UPC i la UABs’han sumat a la iniciativa. Enel marc d’aquesta campanya,el grup de voluntaris del

Programa de Cooperació dela FAS ha engegat una cam-panya pròpia al campus de laUAB.

El grup de voluntaris técom a objectiu clar conscien-ciar la comunitat universitàriade les pràctiques negativesdels bancs convencionals ifomentar la banca ètica comuna alternativa, motivant lamobilització estudiantil.Primer de tot, volencomençar per qüestionar elpaper dels bancs a laUniversitat i el poder de deci-sió que tenen els estudiants apartir de diferents accions desensibilització al campus quetindran lloc a partir del mesde febrer. El segon objectiu, allarg termini, és iniciar elprocés d’una possible desvin-culació de la Universitat i elbanc actual, tot això vist ambperspectiva de continuar lacampanya de cara a l’anyvinent.

Àrea de Cooperació de laFAS

Gener 2013 Empenta! 3

LA VEU DELS ESTUDIANTS

Alternatives a la banca convencional.Demana banca ètica!

“No tinc control sobreels meus estalvis. Síque em preocupa sabercom s’utilitzen elsmeus diners; quan tin-gui més autonomia emplantejaré la qüestió”.

Paula Serrano, estudiant de Sociologia,18 anys

Daniel Cortés, estudi-ant de Periodisme, 17 anys

Alba Castellsagué, estudiantd’Antropologia, 23 anys

“Tinc un compte aTriodos i un tant percent va a parar aAmnistia Internacionalperquè ho vaig escollirjo”.

Rafa Tintoré, estudiant dePeriodisme, 19 anys

“Em preocuparia saberon van a parar els meusestalvis si tingués mésdiners. De moment, noem preocupa el tema.”

“Mai m’he plantejat onvan a parar els meusdiners, havia sentit aparlar de la banca èticaperò no conec gaire eltema”.

Alternatives: banca èticaCampanya al campus

Els voluntaris de cooperació de la FAS inicien una campanya al campus de la UAB

RECURSOS

Sabeu on van a parar els vostres estalvis?

Imatge de la campanya www.demanabancaetica.org

Imatge: Gisela Gómez Imatge: Gisela Gómez

Imatge: Gisela Gómez Imatge: Gisela Gómez

Demana banca ètica:http://www.demanaban-caetica.org

Fiare:http://www.proyectofi-are.com/web/

Triodos Bank:http://www.triodos.es/

Coop57: http://www.coop57.coop/

Oikocredit:http://www.oikocredit.org/es/inicio

FETS:http://www.fets.org/

Xarxa d’EconomiaSolidària:http://www.xes.cat/

Cooperativa IntegralCatalana:http://cooperativa.cat/un-altre-sistema-econom-ic/autofinancament/

Gener 2013 Empenta! 4

Impacte de la crisi en l’educaciódels infants

Els ingressos de lesfamílies que viuen sota elllindar de la pobresa -per sotaels 700 € mensuals- provenendel sou d’un membre de lafamília i de les prestacionsd’atur, malaltia, jubilació orenda mínima d’inserció.

Des de l’inici de la crisieconòmica i financera, faaproximadament cinc anys,moltes famílies catalaness’han vist abocades a viuresituacions de precarietat.L’informe sobre la pobresainfantil a Catalunya que haelaborat FEDAIA alerta que lasituació més greu és lad’aquelles famílies que javivien en situacions properesa la precarietat abans de lacrisi i que han vist com la sevasituació s’agreujava.

«La pobresa és relacional iaixò implica que el seuimpacte també. No és un fetindividual ni tampoc una car-acterística de la persona, sinóuna situació que es pot patirde manera temporal o durado-ra, en grau lleu o sever»,explica Laia Pineda, cap delprojecte Panel deDesigualtats Socials a

Catalunya de la FundacióJaume Bofill.

Les dificultats generadesper la falta d’ingressos s’a-greugen en les famílies quetenen fills al seu càrrec. ACatalunya i Espanya, un decada quatre infants viu sotaels límits de la pobresa. Elsnostres nens i nenes no vandescalços ni busquen menjarals abocadors, però això novol dir que tinguin les necessi-tats bàsiques cobertes. Uninfant pobre a les nostres ciu-tats no correspon al’estereotip de pobresa queassociem als països en viesde desenvolupament. Moltsd’ells no mengen adequada-

ment, perquè els pares nopoden proporcionar-los ali-ments de qualitat o perquè lasituació de la família impedeixque hi hagi un adult a casa perfer-se’n càrrec.

«En tant que són éssersdependents dels seus pares,els infants reben les conse-qüències de la pobresa enforma de privació de béns iserveis bàsics», afirmaPineda.

Haver experimentat lapobresa durant la infància téconseqüències negatives quetendeixen a persistir al llarg dela vida d’un individu; així horecull l’Informe sobre la pobre-sa infantil a Catalunya elabo-rat pel Síndic de Greuges deCatalunya. És el que s’anom-ena cercle viciós de la pobre-sa. «Néixer i créixer en unallar pobra comporta prob-lemes de desenvolupament(...) que es deixen notar en laprojecció futura d’aquestsinfants durant la resta d’e-tapes del cicle vital, de man-era que es contribueix a latransmissió intergeneracionalde la pobresa», s’afirma a l’in-forme, i també s’hi indica quecal «protegir els infants ambmés intensitat que en el casdels adults, especialmenttambé per les limitacions delsinfants de canviar la sevapròpia situació, d’acord amb laseva dependència personal,

social i econòmica intrínsecaa aquest període vital.»

L’educació és un aspecteclau a l’hora de reproduir elcercle viciós de la pobresa il’exclusió social dels infantsen l’etapa adulta. De fet,l’escassetat de recursos de lafamília fa que se’n ressentinl’alimentació i despeses coml’educació i l’oci. Aquests fac-tors poden desembocar enproblemes de salut i psicològ-ics, segons destaca l’informede FEDAIA.

«L’impacte emocional ésigual o fins i tot pitjor que lesprivacions econòmiques enels menors», explica EnricMorist, coordinador autonòmicde Creu Roja a Catalunya.

Les escoles són testimonide com les situacionsprecàries de les famíliesrepercuteixen en l’educació

dels infants. CarmeVilatersana és directora delCEIP Juan Ramon Jiménezde Sabadell. «L’escola és unsuport emocional important»,diu Vilatersana, «Intentemque la crisi repercuteixi al

mínim possible sobre els nensperò la majoria són molt con-scients de la situació de casa ia classe estan més nerviososi amb més ansietat».

Les xifres de fracàs escolares disparen en els casos defamílies que viuen sota els

límits de la pobresa. Segonsl’informe publicat per l’Idescatel 2012, la taxa de risc depobresa infantil i juvenil ésd’un 23,3 %, un 3,4 % superi-or a la mitjana de la poblacióde Catalunya. Les situacionsque viuen els infants i joves faque cada cop hi hagi mésdesmotivació en els estudis imés casos d’abandonamentprematur dels estudis obliga-toris. El fracàs escolar és d’un30 % a l’ESO, segons dadesde l’Idescat.

Conscients d’aquesta reali-tat, des de la FundacióAutònoma Solidària fa més desis anys que s’impulsa el pro-grama CROMA amb l’objectiu

d’oferir tallers d’estudi, encentres educatius de primàriai secundària, a infants i jovesque per les seves circumstàn-cies socioculturals o person-als no estan assolint els objec-tius escolars. Aquests tallerses fan a través dels voluntarisuniversitaris del CROMA i sónuna eina per afavorir la contin-uïtat i la transició entre etapeseducatives, en què hi ha mésrisc d’abandonament delsestudis, una de les causes dela desigualtat social.

Durant el curs 2011-2012,260 infants i joves de sisescoles de primària i tres insti-tuts de secundària de

Sabadell, Rubí i Cerdanyoladel Vallès han participat alstallers d’estudi, uns 30 entotal, gràcies a la feina fetapels 77 estudiants universi-taris implicats.

Són moltes les iniciativesque es duen a terme des deles entitats socials i lesescoles per tal que la situacióeconòmica de les famílies nocondicioni el desenvolupa-ment ni l’educació dels nens inenes.

Imatge d’un taller del programa CROMA. Foto del banc d’imat-

ges de la FAS.

EN PROFUNDITAT

Els infants, els més afectats

Impacte en l’educació

Programa CROMA

Les xifres de fracàsescolar es disparen encasos de famílies queviuen en la pobresa

Haver experimentatla pobresa durant lainfància té conseqüèn-cies negatives al llargde la vida d’un individu

L’etorn precari en el que viuen molts infants condiciona la seva educació

“La pobresa no és unfet individual ni tampocuna característica de lapersona, sinó unasituació”, Pineda

A la part superior, imatge d’un taller del programa CROMA. Ala part inferior, logo del programa. Foto banc d’imatges FAS.

Segons l’informepublicat per l’Idescatel 2012, la taxa derisc de pobresa infan-til i juvenil és d’un23,3 % de la vida d’unindividu

Conseqüències de lapobresa

Gener 2013 Empenta! 5

LA VEU DE LES ENTITATS

EL MUR

Director: German Doin

Producció: 2012

Durada: 2 h i 25 min.

Les entitats socials al capdavantde la protecció dels infantsEn el cas dels infants queviuen en un context precarique condiciona seriosament laseva educació, quin papertenen les entitats socials?Doncs, sens dubte, són clau al’hora de garantir la igualtatd’oportunitats als infants quees troben en desavantatgeeducatiu.

Allà on manca el suport del’Administració, les entitatssocials són imprescindibles.Arran de la reducció de lesbeques de menjador als cen-tres educatius, moltes famílieshan hagut de prescindird’aquest servei perquè nopoden assumir-ne el cost. Lesescoles han detectat quemolts infants mengen unentrepà per dinar. Per alguns,l’àpat del menjador és l’úniccomplet que fan al dia, perquèa casa tenen dificultats per ali-mentar-los. Per aquest motiu,diverses entitats estan trebal-lant perquè cap infant tinguimancances alimentàries querepercuteixin en la seva saluti, en general, en el seu futur.

És el cas del Programa d’e-

mergència de suport a l’ali-mentació infantil a les escoles

catalanes que impulsa la CreuRoja i Càritas Catalunya, ambel finançament de la Fundacióde la Marató de TV3. El pro-grama assegura l’accés a lesbeques de menjador de nens inenes que presenten man-

cances alimentàries i que nohan tingut accés als ajuts del’Administració. La iniciativavol garantir que 500 escolarstinguin un àpat complet al diadurant el curs 2012-2013.

Malgrat tot, les retalladessocials de les diferents admin-istracions i la desaparició deles caixes d’estalvis i de lesseves obres socials dificultenel finançament de moltes enti-tats socials que treballencolze a colze en projectes perfer front a les desigualtatssocials.

“Hem de tenir un paper deresistència per tal que enaquest context de retalladeses prioritzi la infància i l’ado-lescència als pressupostospúblics”, afirma JaumeClupés, president de FEDAIA.“El problema és que les retal-lades estan també afectantaquesta estructura d’atenció iaixò tindrà grans repercus-sions futures perquè tot el quees destrueixi en el presentserà molt difícil de reconstruiren el futur”, explica Clupés.

Davant d’aquesta realitat,

les entitats socials han apos-tat per noves fórmules inno-vadores per superar les limita-cions de finançament.

És el cas del projecte de laTapa Solidària dut a terme perl’ONG Casal dels Infants ambla col•laboració de 70 restau-rants i cuiners, com FerranAdrià, que han elaborat unatapa solidària i destinen 0,50 €de la venda als projectes delCasal, dirigits a infants i jovesdels barris de Barcelona queconcentren més risc d’ex-clusió social.

Les entitats socials, doncs,són més necessàries que maien aquest context. La sevaactuació per lluitar contra l’ex-clusió social atenuant elsefectes de la pobresa sobreels infants, però, necessita elsuport de la ciutadania icol•laboracions privades, tanten forma de donacions comde voluntariat o difusió delsprojectes.

“Hem passat d’una societatde consum a una societatracional. Intentem amb elsmitjans que tenim fer allò queés important. Hem d’agrairmolts suports per continuarduent a terme activitats dequalitat amb menys recursos,com ara activitats gratuïtesper als nostres alumnes alsmuseus”.

Carme Vilatersana, directo-ra del CEIP Juan RamónJiménez de Sabadell

Enric Morist, coordinadorautonòmic de Creu Roja

Laia Pineda, cap del pro-jecte Panel de DesigualtatsSocials a Catalunya de laFundació Jaume Bofill

Jaume Clupés, president deFEDAIA

“Estem buscant fórmules perpoder seguir exercint el nos-tre paper amb els mateixosrecursos intentant potenciarprojectes que no requereixinnoves inversions. És indis-pensable prioritzar els infantsi els adolescents en risc alspressupostos públics”.

“En aquest context, el desafi-ament humanitari aCatalunya ha estat unasituació excepcional. Des dela postguerra no havíem fettanta ajuda humanitària. Lapart positiva és que tenimuna societat civil molt potent isolidària, amb un gran nom-bre d’entitats, així que nonomés depenem del’Administració”.

“Algun vessant positiu? Costade trobar, però tal vegada lapossibilitat de ser més con-scients de la fragilitat del ben-estar i de la dependènciaentre les persones”.

EN PROFUNDITAT

Campanya del Casal delsInfants en suport de la pobre-sa. Foto cedida pel Casal dels Infants.

La educaciónprohibida

“Hem de tenir unpaper de resistència”,Clupés

Una pel·lícula sobre “unparadigma educatiusense competència, auto-ritarisme, frustracions opors”. Aquesta és la pre-missa de la qual parteixGerman Doin, director de“La educación prohibida”.El directorconvida a feruna reflexió sobre l’educa-ció i l’actual sistema edu-catiu, entenent queaquest és una eina mésde control que limita la lli-bertat de pensament id’actuació de les perso-nes. Doin també presentauna oportunitat per conèi-xer una cinquantena d’ex-periències educatives queaposten per una educaciólliure.

Segons aquest llarg-metratge argentí, cadainfant és un geni enpotència en algun àmbit, ia través de la creativitat,l’aprenentatge vivencial ila motivació, podemfomentar desenvolupin lesseves habilitats sensecenyir-se a uns coneixe-ments i a una metodologiacomuna a totes les esco-les i a tots els infants.

Aquest documentalcompta amb 90 entrevis-tes que expliquen diver-ses experiències educati-ves de l’anomenada “edu-cació lliure” en 9 països,principalment d’Amèricallatina.

De descàrrega lliure,és la primera pel•lícula encastellà finançada ínte-grament a través delcrowdfunding, és a dir, apartir de la col•laboracióeconòmica de moltes per-sones a títol personal. Tali com indica el subtítol dela pel•lícula: “Imagina serel protagonista de la tevaeducació”.

Gener 2013 Empenta! 6

Què et va motivar a dema-nar un programa de mobili-tat com el programainteruniversitari Erasmus alRegne Unit?

Com que estudio Traducció iInterpretació volia aprofundirel coneixement de l’anglès iitambé d’aspectes culturals, jaque són bastant importants al’hora de traduir. Però fonamentalment voliatenir l’experiència de viure forade casa i a l’estranger durantun temps. Per mi era un somnii un repte personal.

Tenies el suport de lafamília i dels amics?

Sí, totalment. Sobretot delsmeus pares, de la mevafamília, i del programa desuport als estudiants amb dis-capacitat de la FAS, el PIUNE.

Quina va ser l’experiènciamés positiva de la teva esta-da a Kent?

En primer lloc, poder anar-hi,és a dir que es fes realitat totel que jo tenia al meu cap. Ensegon lloc, veure que real-

ment he pogut viure fora decasa, molt lluny i sola, és a dirque he pogut aguantar llunydel meu entorn. I en tercerlloc, el més important: la sen-sació de llibertat; mai m’haviasentit així.

Vas trobar cap barrera? Detipus físic o cultural?

Les barreres són presentsarreu. Tens dues opcions:topar-hi de cap i que t’im-pedeixin seguir amb el teuobjectiu, o bé intentar superar-les, a vegades amb moltaimaginació i amb molt enginy,i seguir endavant.

Has canviat res de la tevavida després de participar alprograma de mobilitat?

Sí, moltes coses. Ara sé quinssón els meus límits a l’hora defer totes les tasques de lameva vida diària sense la

meva mare al costat. Sé quepuc viure sola i estic disposa-da a fer-ho en un futur.

Què diries a un estudiantamb discapacitat que noestigui convençut de partic-ipar en un programa demobilitat?

Que no ho dubti gens, que hivagi, perquè és una experièn-cia irrepetible. Ho és pertothom però potser per nos-altres encara ho és més, coma mínim per mi ho ha estat.

Gener 2013 Empenta! 7

EN PRIMERA PERSONA

La discapacitat no és incompatible amb fer un programa de mobilitat

El Tractat sobre el comerç d’armes, una necessitat

iPUNT

«El que més valorod’haver marxatd’Erasmus és la sen-sació de llibertat; maim’havia sentit així.»

“Després de l’Erasmus sé quins són els meus límits”

La Marta Rodríguez al campus de Kent.

Tenir ganes d’aprendre un idioma o de viurenoves experiències lluny de casa són alguns delsmotius que empenyen molts estudiants a fer lesmaletes i marxar a estudiar a un altre país amb unprograma de mobilitat que ofereix la universitat.Cada any més de 1.000 estudiants canvien el cam-pus de l’Autònoma per altres campus d’arreu delmón. L’intercanvi permet als estudiants conèixeraltres comunitats universitàries així com completarla seva formació.

Marta Rodríguez té una paràlisi cerebral espàs-tica que li afecta les quatre extremitats; per això,

necessita una persona que l’ajudi a fer totes lestasques quotidianes que tenen a veure amb elmoviment. Des de l’any 2007, que va començar lacarrera, és usuària del servei del PIUNE, el qualdóna suport als estudiants amb discapacitat dins elcampus de la UAB. L’equip d’aquest programa l’haacompanyat, orientat i ajudat en tot el que té aveure amb els estudis. Durant el segon semestredel curs 2011-2012 la Marta, que és estudiant delpostgrau de Traducció Jurídica de l’anglès alcastellà, va marxar amb un programa Erasmus a laUniversitat de Kent a Canterbury, al Regne Unit.

Qui proporciona les armes en un conflicte?

Saps d’on surten els projectils

que l’exèrcit d’Israel utilitza

per disparar la Franja de

Gaza? I qui proporciona els

coets que els grups armats

palestins llancen sobre

Israel? Entre el 2007 i el 2011

l’Estat espanyol va exportar a

Israel material de defensa per

valor de més de sis milions i

mig d’euros, segons informa

Amnistia Internacional.

L’actual manca de regulació

del comerç d’armes i munició

agreuja els conflictes oberts,

incrementa la pobresa i afa-

voreix que es cometin viola-

cions i abusos contra els

drets humans. L’expansió

constant de la globalització fa

difícil un control d’aquest

comerç, ja que els compo-

nents es produeixen en difer-

ents parts del món i després

s’envien i es munten en altres

països, sense que ningú con-

troli les operacions. Tot i que

les lleis estatals o regionals

són importants, són insufi-

cients per frenar les transfer-

ències irresponsables

d’armes i municions entre

països.

A Catalunya, Amnistia

Internacional, la Fundació per

la Pau i Intermón Oxfam han

volgut denunciar la manca de

regulació internacional del

comerç d’armes. Han subratl-

lat la importància de la con-

ferència diplomàtica que es

farà el mes de juliol a les

Nacions Unides per tractar de

revertir aquesta situació. En

aquesta reunió s’ha de definir

un tractat sobre el comerç

d’armes (TCA) i les ONG

reclamen que sigui sòlid i vin-

culant per tots els països que

en formen part.

La conferència tindrà lloc el

proper mes de març a Nova

York, després de 10 anys de

feina de les ONG perquè els

estats aprovin una regulació

que «impedeixi que les armes

siguin utilitzades per cometre

o propiciar greus violacions

dels drets humans o que

puguin exacerbar conflictes i

frenar la lluita contra la pobre-

sa». A la primera Comissió

sobre Desarmament de

l’Assemblea General de

l’ONU del mes de novembre

passat, es va aconseguir que

una aclaparadora majoria

dels estats votessin a favor

de la definició d’un TCA. 157

estats van dir que sí, entre el

quals la Xina, França, el

Regne Unit i els Estats Units;

18 es van abstenir, i cap hi va

votar en contra. Per a les

negociacions finals sobre el

TCA haurem d’esperar fins al

18 de març del 2013, data en

què tindrà lloc la Conferència

Final de l’ONU.

La societat catalana ha reac-

cionat favorablement a la pro-

posta d’aconseguir un TCA.

Milers de ciutadans s’hi han

adherit a títol personal i s’han

recollit 30.000 signatures per

demanar al Govern espanyol,

i als governs dels països que

són els principals exportadors

d’armes, que la conferència

serveixi per aprovar un TCA

eficaç. També ho han fet

diverses ONG i col·lectius

com l’Escola de Cultura de

Pau de la UAB, SETEM i

Justícia i Pau, entre d’altres.

El comerç d’armes agreuja els conflictes. Foto extreta de Flickr

Ampli suport dels catalans

“Canviar el món privat pel món socialem va aportar molt en el terreny

professional”

L’ENTREVISTAGener 2013 Empenta!

8

Ja de ben jove, Maria Assumpció Vilà vatenir clar que volia dedicar-se a l’àmbitsocial, el de les persones. Va començartreballant amb persones discapacitades albarri de la Sagrada Família (Barcelona), onva néixer i encara viu.

Més tard, va fundar la Lliga Catalanad’Ajuda al Malalt de Càncer de Barcelona,en la qual coordinava grups de voluntaris,i el 2002 va posar-se al capdavant de la

Federació Catalana de Voluntariat Social.Des del 2007 va ser la presidenta de laTaula d’Entitats del Tercer Sector Socialde Catalunya, fins al 2009.

El maig del 2010, per consens de totsels grups polítics municipals, va prendrepossessió del càrrec de síndica degreuges de Barcelona.

Maria Assumpció Vilà, síndica de greuges de Barcelona

Per què vau fer el vostreprimer voluntariat?

Per compartir. Veia personesque tenien dificultats impor-tants i jo era jove i pensavaque tenia una sèrie de privi-legis que altres persones notenien i que, per això,estaven patint. En aquellsmoments hi havia moltesseqüeles de la poliomielitis ila meva generació en vaquedar molt tocada. Una per-sona bastant propera de lamateixa edat que jo va patirla malaltia i aquest fet potserem va «despertar» una mica.Nosaltres estudiàvem i ensho passàvem bé i, en canvi,hi havia persones amb aque-st handicap.

El voluntariat és...

Un estil de vida. És compar-tir; no és fer caritat, sinó queés solidaritat. I has de serprofessional; vull dir que par-ticipar en un voluntariattambé exigeix compromís iresponsabilitat.

Què és el més positiu queus ha passat fent de volun-tària?

Em motivava treballar pelsmalalts de càncer quan era al’Associació EspanyolaContra el Càncer compartintles meves hores lliures.Després, en l’àmbit profes-sional, vaig decidir canviarl’empresa privada pel mónsocial, perquè em semblava

que era una feina que dona-va més resultats, que et feiamés persona, ja que et can-viava moltíssim i, sobretot,aprenies a relativitzar moltescoses i a valorar el quetenies.

Quin creieu que és el paperdel voluntariat dins la soci-etat?

Ha tingut un paper canviant.Quan vaig començar, el mónsocial no era reconegut. Lesprimeres entitats van ser reli-gioses. Després, es va con-vertir en un tema social i laic,de manera que hi va haveruna diversificació dels sec-tors (discapacitat, pobresa,malaltia, etc.). Així, el volun-tariat va adquirir un plus dequalitat i va ajudar a tirarendavant molts col•lectiusnecessaris. El reconeixe-ment del voluntariat vacostar molt, les administra-cions no hi creien, de man-era que es va haver de fermolta pedagogia i demostrarque era un tema essencial ique calia potenciar.

Què diríeu als estudiantsde la UAB que no hagin fet

mai voluntariat?

Els animaria a provar-ho. Ésmolt important per a la sevaformació que puguin com-partir amb altres personesde la mateixa edat o d’altresgeneracions. A més, enaquest context de crisifinancera tothom és suscep-tible de necessitar l’ajut d’unaltre, ningú està segur en lasituació que té i, per això,compartir és una via perreforçar el suport mutu i laseguretat per tirar endavantnous projectes.

Quin és el paper de lasíndica de greuges deBarcelona?

És la defensora dels ciu-tadans i ciutadanes deBarcelona davantl’Administració i els serveispúblics que en depenen.Vetllem pels drets fonamen-tals dels ciutadans i super-visem les actuacions de

l’Ajuntament. Estudiem lesqueixes que ens fan arribarels ciutadans i també actuemd’ofici; si hi ha algun tema dela ciutat que depèn del’Ajuntament i sobre el fun-cionament del qual tenimdubtes, podem intervenir-hi idemanar-ne un informe al’Ajuntament. Quan arribauna queixa, demanem unexpedient de la persona al’Ajuntament per poder fer-neuna valoració.

Per quins motius es queix-en els ciutadans?

Per molts. Les reclamacionsde les multes de trànsit del’any 2011 van ser bastantnombroses; més del 40 % deles reclamacions per aque-stes multes van ser accep-tades i es van tornar els din-ers perquè hi havia hagut unmal procediment adminis-tratiu. Ara, en aquest con-text, tractem molts temessocials, que s’estan agreu-

jant per moments. Pucdestacar que el perfil delsusuaris ha canviat i quetractem molts casos d’habi-tatge per desnonaments.

Què ha significat ocuparun càrrec com aquest?

Com a barcelonina i personaque sempre ha tocat de peusa terra, va ser un honor quedes del Ple municipal del’Ajuntament de Barcelonaes fes una valoració i unplantejament de l’àmbitsocial amb aquesta sensibili-tat.

«El voluntariat ésun estil de vida. Noés fer caritat, sinó

solidaritat»

Una vida dedicada al voluntariat

«Animo als estu-diants a provar ferde voluntaris. molt

important per laseva formació»

Maria Assumpció Vilà. Foto de Gisela Gómez

Podeu demanar una cita a:Ronda de Sant Pau, 45Barcelona, 08015

Tel. 93 413 29 00

o bé escriure un correu elec-trònic a: sindicadegreuges@bcn.cat

Per dirigir una queixa al Síndic de Greuges de Barcelona

Foto de Gisela Gómez