els quatre cantons - setembre 2008

L’Ametlla de MarSetembre 2008núm. 287

L’Ajuntament canviarà aquesta tardor els contenidors a tot el municipi

Incendi a la Sala de Turbines de Vandellòs II

L’Ametlla de Mar subvenciona els llibres de text per 6è any consecutiu

Octavi FigueresDirector del CEIP Sant Jordi

Entrevista a

Demandes de nous centres educatius en l’inici del nou curs

25 anys!

Setembre 2008 | pàg. 3

4 Notícia del mésLa normalitat, la nota més

destacada d’aquest nou curs.

5 Infraestructures

Societat

Medi Ambient

Cultura i EspectaclesPep Sala a l’Estiu Festiu.

7-17

18

19

20-21

23

Entrevista a

24-25

Ajuntament

Multitudinària Edició de la Festa

Aquàtica Solidària a La Cala.

26-27

29-31

Col·laboracions

Esports

Informació

Octavi Figueres, director del C.E.I.P.

Sant Jordi.

La Cala aprova la constitució i

els estatuts de l’entitat pública

empresarial La Cala Gestió.

i? @

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Incendi a la Sala de Turbines de

Vandellòs II.

Peixaters de l’Ametlla de Mar

denuncien la venda de peix il·legat.

El PTOP atorga 20.000€ en ajuts

per a la redacció del POUM.

Opinió

Esforç comú per lligar el blat al sacEl començament del curs escolar és la barrera entre dos mons. És el punt que marca l’inici de tot un pe-ríode de normalitat i que talla en sec tot allò que ens relaciona amb la bo-nança de l’estiu i les vacances. Tradi-cionalment dur per a les famílies, el setembre ens té acostumats al cop sobtat que suposa l’arrencada de tot un engranatge conjunt i complex que ens obliga a treure’ns la son de les orelles. Primer amb els llibres i el material escolar, després amb las co-ordinació d’horaris de tota la família amb les diverses activitats extraesco-lars que fan els nostres fills i, de sob-te, també amb el retrobament d’un

poble només nostre, sense el tràfec que suposen els visitants i perquè no dir-ho amb la realitat d’un canvi de clima que ens ajuda a recordar que ja estem al setembre.Feia anys que l’inici del curs a La Cala estava marcat per diverses ac-tuacions de millora en els nostres centres. Primer va ser l’Institut que va ampliar les seves instal·lacions, posteriorment ho va fer l’Escola amb l’afectació més gran, tant pel que fa al nombre de famílies, com per la mag-nitud i la durada de l’ampliació. I per últim, la Llar d’Infants. Fa només qua-tre dies que tot ho teníem en obres, que ens prometíem un futur immediat

feliç i sense justeses, quan al comen-çament del primer curs on no hi tenim sorolls ni màquines pel mig, ja hem sentit les primeres veus de que hem fet curt, que ja hi ha centres com l’Es-cola que han començat a renunciar a espais de diversa destinació per poder habilitar classes i cursos que passen de dos a tres línies cada ve-gada amb més freqüència. Bo seria que si no volem tornar a pa-tir els problemes d’espai de fa tres o quatre anys, que de la solució, és a dir, de la creació i construcció de nous centres, en féssim una raó d’es-tat i una planificació en comú que obligui a l’administració a començar

a preveure aquesta necessitat,però no per a d’aquí a vuit o deu anys, sinó de manera immediata. Ajuntament, partits polítics i comunitat educativa han de fer un front comú i aportar el que puguin per procurar aques-ta fita que, de moment, seria una nova escola pública a la població, a la que no en gaires anys haurien de seguir un nou institut i una nova llar. De moment l’Ajuntament ja ha fet públic que té els terrenys i que ja els ha posat a disposició de la Genera-litat. Ara cal que tot això es lligui bé perquè entre tots no se’ns escapi el blat del sac.Bon començament de curs.

Editorial

Índex

JoventutEl Casal “Al setembre... a xalar”,

l’avantsala del curs escolar.

TurismeLa Cala resisteix l’embat al sector

turístic de la crisi econòmica.

PolíticaOposició i Govern d’acord amb bona

part dels canvis de les bases del

concurs de planificació urbanística.

32-3435

36-38

39

Cultura i Espectacles25 alumnes de l’institut van viatjar

a Suffork amb el projecte Little

Journalists.

22

La Notícia del mes


Araceli DomínguezLa normalitat pel que fa a infraestruc-tures enllestides i projectes acabats, com ara l’ampliació del parvulari i l’estrena del menjador al CEIP Sant Jordi, ha estat la nota més destacada de l’inici d’aquest curs 2008-09 als centres escolars de la nostra pobla-ció. Malgrat tot, encara queden pe-tits detalls per enllestir que acabaren d’arrodonir aquest caliu que es pre-tén donar a les escoles per tal que els alumnes hi visquin i desenvolupin el seu creixement educatiu al màxim.

Obres a la llarPer exemple, a lalLlar d’infants s’ha d’arreglar la part exterior de la ban-da del darrere que, quan hi ha vent, dóna problemes. Mari Carme Martí, regidora d’Educació, explicava que “aquestes obres, molt senzilles, es faran a l’octubre. Volíem fer-ho a l’estiu però vam descartar-ho per-què l’empresa que ha de resoldre

el problema disposa de menys per-sonal i, per tant, pot haver-hi menys seguretat”.També està previst a curt termini que en aquesta mateixa zona s’instal·li la pantalla acústica que minimitzarà els sorolls que ocasionen els trens al seu pas per la zona escolar.

Espais estrets a mig terminiPel que fa als problemes d’espai que en pocs anys patiran els centres edu-catius de la població, la regidora va insistir que el seu equip de govern “els hi té molts presents”. De fet, Mari Carme Martí es va entrevistar amb la directora dels Serveis Territori-als d’Educació a les Terres de l’Ebre, Marián Rojas, l’any passat, per ex-plicar-li el neguit davant d’aquesta problemàtica i ensenyar-li l’espai que el govern municipal ha dedicat a la nova zona escolar dintre del que serà el nou POUM. La regidora diu que ara la feina del govern és insistir per-què el departament se’n faci càrrec

de la situació i es posi a treballar per possibilitar nous centres, que no pas ampliacions dels que ja hi ha perquè, diu, “serien centres ingovernables per la seva gran extensió ja que ja estan prou ampliats”, en referència a l’escola i l’institut.

Dos aules de lactantsA la llar d’Infants, la novetat és que enguany s’estrena la segona aula de lactants, essent el nostre municipi un dels pocs de les seves caracte-rístiques que compta amb dos sales d’aquest tipus per acollir nadons. De moment, encara els pares por-ten la carmanyola amb el dinar dels menuts però des de la regidoria d’Educació ja s’estan buscant fór-mules “com ara que l’empresa que porta el menjador a l’escola es pu-gui també encarregar de fer el dinar dels més menuts”, diu la regidora, perquè som conscients que per als pares treballadors suposa un entre-banc.

La normalitat, la nota més destacada d’aquest nou curs

Aquest curs 2008-09 comença sense que les obres a les instal·lacions escolars siguin les protagonistes però amb el neguit que, d’aquí a dos anys, les escoles es quedaran curtes d’espai.

El CEIP Sant Jordi afronta un nou curs sense massa novetats.

La llar d’infants enceta el curs amb algunes places lliures.


L’institut inicia el curs amb normalitat absoluta i canvis en el currículum

Araceli DomínguezL’IES Mare de Déu de la Candele-ra iniciava el curs escolar a mitjans setembre amb un clima d’absoluta normalitat i importants novetats en el currículum en haver-se d’aplicar la nova llei orgànica. Xavier Sánchez, director del centre, ens dóna algunes claus sobre aquest inici de curs expli-cant-nos que “la novetat enguany és que no hi ha cap novetat. Mantenint pràcticament la mateixa plantilla en el professorat i tampoc hi ha hagut un increment de l’alumnat. La nove-tat és que a 2n i 4t d’ESO ja s’aplica la llei orgànica, la LOE, i a 1r de bat-xillerat també”.

Nou currículumPel que fa al currículum, l’institut es-trena un de nou que ve determinat

per la nova Llei d’Educació estatal. Això suposarà, per exemple, deixar de banda els crèdits variables per tornar a les antigues matèries optati-ves. També canvien els llibres de text, essent impossible el seu reciclatge pràcticament en un 90% a 2n i 4t d’ESO i 1r de batxillerat. A més, a 1r i 2n d’ESO han augmentat les hores lectives de 29 a 30 hores. Tanmateix, entre d’altres canvis, han hagut vari-acions en les matèries que s’impar-teixen com ara la nova assignatura d’Educació per a la Ciutadania.

Aules consolidadesEn el tema dels alumnes nouvinguts, l’institut no ha vist augmentat el seu nombre, és a dir, es manté la quinze-na de nois i noies que acostumen a haver amb cada nou curs i que han de fer ús de l’aula d’acollida per in-tegrar-se a l’escola i a la seva nova vida. Però en rebre nouvinguts, l’ins-titut ja té una gran experiència perquè porta més d’una dècada fent-ho. En-guany, a més, ja sap que tindrà un

parell d’alumnes que formen part d’un programa de reintegrament de famílies procedents de Sudamèrica.D’altra banda, l’IES també comp-ta amb un aula oberta per facilitar l’aprenentatge de l’ESO als alumnes que tingui més dificultats per assolir els coneixements.

Prou espaiEn referència a l’espai material amb que compta l’institut, de moment, aguanta però són conscients que en un parell d’anys se’ls hi quedarà petit, tenint en compte el gran crei-xement en número d’alumnes que provenen de l’escola. Un altre pos-sible canvi que es materialitzarà per al curs 2009-2010 és l’aplicació de la nova Llei d’Educació catalana. Mal-grat que per a un centre “adaptar-se a tants de canvis no és molt fàcil”, deia Sánchez, s’espera que aquest canvi sigui definitiu i que si aquesta llei s’aprova sigui per fer més ope-rativa l’ensenyança i pugui ajudar a millorar-la.

Aquest curs es fan evidents l’aplicació del canvis que ha propiciat la nova llei orgànica pel que fa a les matèries impartides.

Una classe de l’IES durant els primers dies de curs.

L’IES ha mantingut pràcticament la mateixa plantilla de professorat.

La Notícia del mes


L’escola Sant Jordi enceta el curs 2008-09 amb rècord d’alumnesEls 635 alumnes que ocupen l’escola enguany fan l’escola una mica més petita malgrat la recent ampliació i plantegen, de nou, la necessitat d’una altra escola.

Araceli DomínguezEl CEIP Sant Jordi començava aquest nou curs amb 635 alumnes, 35 més que l’any passat. Això fa que l’escola es quedi petita pel que fa a la ràtio d’alumnes per classe i que els es-pais, malgrat la recent ampliació del centre, comencin a no ser prou grans per acollir els alumnes que, any rere any, augmenten en xifres. Octavi Fi-gueres, director del CEIP Sant Jordi, ens deia que “la ràtio d’alumnes per classe ha pujat. A 6è tenim entre 20 i 21 alumnes per classe i els cursos que ara entren a l’escola tenen de 25 a 26. Això suposa que estem més estrets a les aules però no arribem als 27/28 que fan falta per al desdo-blament per al que, d’altra banda, tampoc tenim espai”.

Només un aula buidaEnguany, només quedava un aula buida que ha estat ocupada pels alumnes de 6è. A P-4 hi ha quatre grups de 23 nens i a P3 hi ha tres grups de 25 alumnes que podien ha-ver estat quatre grups si haguessin

arribat a 80, la qual cosa, alhora, hau-ria fet que l’escola es veiés obligada a habilitar un espai com ara la biblio-teca o l’aula d’informàtica per encabir els alumnes. De fet, el director expli-cava que el Departament d’Educació ja coneix aquesta problemàtica però que, de moment, no tenen previst construir una nova escola com seria el desitjable.

Subvenció al transportUn altre tema calent d’aquest curs és la subvenció del transport escolar per als alumnes que venen de nuclis disseminats, Sant Jordi d’Alfama, Tres Cales i Calafat. Aquest curs hi ha més nens que han sol·licitat el servei, 112, que no pas places per dur-los

a l’escola, 100, i l’administració diu que aquest tema no li pertoca, amb la qual cosa, segurament, seran els pares els que finalment hauran d’as-sumir el cost del servei.

Millor organitzacióPel que fa a les notícies positives, d’una banda, la divisió de les educa-cions infantil i primària en dos espais separats ha permès una millor orga-nització de les diferents activitats i, d’altra, el menjador escolar, que es va inaugurar el curs passat, ha pos-sibilitat normalitzar la jornada laboral de pares i mares treballadors, en poder deixar els nens a l’escola des de les 9 del matí fins a les 5 de la tarda.

El sector ocupatiu pendent de l’aplicació de la nova Llei d’Educació.

Tot i la recent ampliació, l’escola ja té problemes d’espai.


Araceli DomínguezLa llar d’Infants va començar el curs el 15 de setembre, com la resta dels centres escolars de la població. De moment, hi ha matriculats 107 alum-nes encara que hi queden places que es poden cobrir en els pròxims me-sos. Montse Butxalleu, coordinadora de la llar d’Infants, explicava que les places lliures s’ompliran aquest curs de ben segur “a l’aula de lactants, amb nous naixements a partir del mes de març, i a P1 i P2 possible-ment amb l’arribada de nens i nenes forasters que s’incorporen al llarg del curs en buscar els seus pares una oportunitat per millorar les se-ves vides fora del seu país”.

Distribució dels menutsEls alumnes es distribueixen de la següent manera: 13 alumnes a cada una de les quatre aules de P1, 15 a cadascuna de les tres aules de P2 i dues aules de lactants amb 18 na-dons cadascuna.Enguany, l’aula de lactants, a banda de passar de ser d’un aula a dues, incorpora el servei de menjador, com la resta d’aules de la guarderia. Aquest servei consisteix en que els pares porten la carmanyola amb el dinar perquè la llar encara no dispo-sa de menjador.

Horari ampliLa llar d’Infants funciona de 8 del matí fins a les 19h. de la tarda enca-ra que durant les primeres setmanes els nens fan el període d’adaptació, amb el qual afegint hores de manera progressiva dia rere dia s’aconse-gueix que en poc temps els petits es familiaritzin amb la seva nova situa-ció.

Dos aules de lactants novetat del curs 2008-09 a la llar d’InfantsEnguany, la principal novetat és que hi ha dos aules de lactants en comptes d’una que estrenen servei de menjador.

La principal novetat de la llar és l’ampliació d’una aula de lactants.

La Notícia del mes


L’Ametlla de Mar subvenciona els llibres de text per 6è any consecutiuEl govern municipal va ser pioner al territori amb aquesta iniciativa que cada cop adopten més municipis i que té com a objectiu principal fer menys feixuc per a les famílies l’inici del curs.

Araceli DomínguezEl consistori de l’Ametlla de Mar subvenciona per 6è any consecutiu els llibres de text dels alumnes dels centres educatius de la població. Aquesta iniciativa, pionera al territori, ja es va estendre l’any passat a al-tres municipis catalans i, de fet, des del govern català, ja es contempla la possibilitat d’implantar-la arreu Cata-lunya degut a la demanda emergent de la societat.

Acció consolidadaEl que en un bon començament els més suspicaços van veure com una mesura per captar més vots per part del govern municipal de Convergèn-

cia i Unió, ara és una de les accions de govern més consolidades i que, malgrat l’època de crisi econòmica que travessem, i en la que segons els experts no hem tocat fons, no es pensa deixar de banda. De fet, ara més que mai, explica la regido-ra d’Educació Mari Carme Martí, és quan aquesta iniciativa cobra tot el seu sentit. “Si en època de bonança, aquesta mesura ja és bona, imagi-neu ara, en època de recessió eco-nòmica, en la que tothom disposa de menys diners, el que pot suposar un ajut d’aquest tipus per a les fa-mílies. Penseu, per exemple, en les despeses que té durant el curs. No només són els llibres sinó també el

material escolar, roba i sabates, acti-vitats extraescolars, menjador...”.

150.000 euros Fins i tot el govern ha augmentat la partida que destina als llibres per a aquest curs 2008-2009. En con-cret, el CEIP Sant Jordi rep enguany 100.000 euros (20.000 més que el curs anterior) i l’IES Mare de Déu de La Candelera rep 50.000 (10.000 més que l’any passat). Aquest creixement respon a un augment de l’alumnat en els centres educatius i també als canvis en el currículum que obliguen a descartar molts llibres.

Reciclatge de llibresTot i aquests canvis, el consistori, amb la complicitat dels professors, incentiva el reciclatge de llibres, in-tentant que els alumnes els tractin bé i fent-los entendre la seva vàlua, mal-grat que no els hagin pagat, perquè puguin ser reutilitzats per altres nens i nenes. D’altra banda, perquè les famílies puguin gaudir d’aquest servei gratuït de llibres, han d’apuntar-se a l’Asso-ciació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) a la que cedeix els diners del descompte que les editorials fan a l’ajuntament per la compra dels llibres per tal d’ajudar-los en les despeses que s’originen en l’escola durant el curs.

Aquest any la despesa municipal en llibres s’ha incrementat fins als 150.000 euros.


Infraestructures

El PTOP atorga 20.000 € en ajuts per a la redacció del POUML’Ajuntament el va aprovar provisionalment el passat 23 de juny i ara està pendent de l’aprovació de la CUTE (Comissió d’Urbanisme de les Terres del’Ebre).

La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), ha resolt la convocatòria per a l’atorgament de més de 3 MEUR en ajuts per cofinan-çar la redacció de plans d’ordenació urbanística municipal, programes d’actuació urbanística municipal i plans urbanístics derivats de la ini-ciativa pública, dels quals 20.000 € aniran a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.Aquesta subvenció, que s’atorga per cinquena vegada, beneficiarà un to-tal de 154 municipis que han de refer alguna d’aquestes figures de pla-nejament o que volen elaborar do-cuments complementaris, com ara

catàlegs d’edificacions rurals. En les quatre convocatòries realitzades fins ara s’han atorgat subvencions per a l’actualització de plans urbanístics per valor de 12 MEUR a dos consells comarcals i 413 municipis d’arreu de Catalunya.Aquests ajuts s’emmarquen en el programa de foment del planejament que duu a terme el DPTOP amb la finalitat de millorar les condicions ur-banístiques dels municipis catalans i facilitar la generació de sòl urbanit-zable, tot garantint un desenvolupa-ment sostenible. En paral·lel, aques-ta iniciativa pretén clarificar i fer més consistent l’ordenament jurídic urba-

nístic català.Criteris de valoracióA l’hora d’atorgar aquests ajuts per a la redacció de plans d’ordenació urbanística municipal, s’han tingut en compte els criteris següents: Gran-dària del terme municipal, Nombre d’habitants, Antiguitat del pla vigent. També es pondera la ubicació es-tratègica del municipi i el nivell de compliment del planejament actual, la necessitat de desenvolupar-hi polí-tiques d’habitatge, l’atenció a les ne-cessitats de sòl industrial i la incidèn-cia positiva en l’equilibri territorial.

El POUM de l’Ametlla de MarEl passat dilluns 23 de juny el Ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va aprovar la versió provisional del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb els vots favorables de CiU i del PP i amb l’abstenció d’ERC.Aquest nou pla va iniciar la seva tra-mitació formal el mes de març de 2006; l’octubre de 2006 disposava d’un avanç de Pla i al juny de 2007 es va aprovar inicialment. Ara, al juny de 2008, s’ha aprovat la versió provisio-nal. Està previst que abans de finals d’any es pugui assolir l’aprovació de-finitiva i la seva entrada en vigència s’espera durant el 2009.Aquest nou pla substituirà el Pla Ge-neral d’Ordenació Urbana (PGOU) que va entrar en vigor el juny de 1991 i que ara ja té 17 anys de vigència.

El nou POUM està en la seva última fase de tramitació.

Societat


Peixaters de l’Ametlla de Mar denuncien la venda il·legal de peix

Els titulars de tres peixateries volen eradicar la venda sense control en locals, magatzems i baixos comercials que incompleixen la normativa.

Francesc CallauEls propietaris de tres peixateries de l’Ametlla de Mar s’han adreçat a la regidoria de Comerç de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per mostrar-los el seu malestar per l’existència a la po-blació de negocis de venda de peix al detall de forma totalment il·legal que determinades persones duen a terme sense cap control.Segons els peixaters, el peix que es ven no ha passat per la llotja de la Confraria de Pescadors i pretén aprofitar-se del fet tolerat i tradicional d’ajuda als mariners de permetre la

venda d’una petita part de la pesca diària.Segons la denúncia presentada a la regidoria de Comerç, aquestes per-sones duen a terme aquesta activitat vulnerant la normativa vigent a Cata-lunya, a més de no tenir els permisos necessaris ni comptar amb la corres-ponent alta fiscal.L’exposició dels denunciants segueix explicant que, en moltes ocasions, el peix que es posa a la venda és il·legal en no tenir ni la talla ni el pes mínim exigit ni el corresponent control sa-nitari.Els tres peixaters es queixen que a més de l’habitual venda de peix a les immediacions portuàries, també s’està venent peix de forma il·legal a diversos locals, magatzems i baixos de la població sense cap permís ni compliment de cap normativa i que en alguns casos la venda es practica de manera ambulant a la població i a les urbanitzacions mitjançant vehi-cles.Els peixaters afirmen que ja ho han denunciat en diverses ocasions i que ningú no hi ha posat solució ni han obtingut cap resposta i que la situa-ció està provocant un greu perjudici a les peixateries del poble que es veuen afectades per un clar exemple

de competència deslleial, donada la davallada del preu del producte que es posa a la venda de manera il·legal.Antoni Montagut, regidor de Comerç de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, ha manifestat respecte a la denúncia que, “el tema és de domini públic i afecta a l’activitat de determinades persones i que s’assembla més a un muntatge de peixateries il·legals. Els peixaters paguen els seus impostos, estan a l’ordre del dia en els requi-sits sanitaris, etc i des de l’Ajunta-ment no podem consentir aquest ti-pus de pràctica que representa una competència deslleial”.Montagut creu que la denúncia, “no té res a veure amb la venda de morulla tradicional, ja que ultrapassa aquest aspecte convertint-se en peixateries al marge de la llei i, evidentment, qui vulgui vendre peix que ho faci, però en les mateixes condicions que les peixateries que estan establertes le-galment”.Els tres peixaters demanen a l’Ajun-tament que posi remei i faci cessar d’aquesta activitat a les persones que la practiquen i que actuïn en el marc de les competències munici-pals amb l’objectiu d’eradicar el que consideren venda il·legal de peix.

Un agent de la Policia Local denuncia una companya per conduir sense el permís BTPA la denuncia s’explica que aquesta agent portava 16 anys conduint vehicles especials sense el permís especial de circulació corresponent.

Araceli DomínguezRamon Joan Cid, agent 3905 de la Policia Local de l’Ametlla de Mar va denunciar a últims de juliol una com-panya seva, l’agent 1292, per condu-ir els vehicles policials sense haver obtingut mai el permís de conduir de la classe BTP que habilita per con-duir vehicles de servei públic i d’ur-gència.

Qüestió de tràmitCid va explicar que aquesta compa-nya portava 16 anys conduint sense que ningú s’hagi adonat que no dis-posa d’autorització administrativa per fer-ho, tot i que obtenir-lo era un requisit indispensable per consolidar la plaça d’agent de la Policia Local, com així constava en la convocatòria

amb la que va accedir al lloc de fun-cionària de carrera d’aquest cos de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Seguretat viàriaD’altra banda, resulta irònic, afegia l’agent que va presentar la denún-cia, que l’ única agent funcionària de carrera que no té carnet sigui la persona que durant anys ha estat l’encarregada d’impartir classes de seguretat viària al col·legi públic, ins-truint els més petits sobre el que no s’ha de fer quan es circula per la via pública. Cid va presentar denúncia contra la seva companya a la caserna de la Guàrdia Civil de l’Ametlla per deixar al marge el cos municipal de la trami-tació del cas.

Afer sorprenentPer la seva banda, Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació, va aclarir respecte a aquest assumpte que “ens havia sorprès molt la no-tícia que alguns agents no tingues-sin tots els seus documents al dia a l’hora de conduir els vehicles po-licials. Estem treballant al respecte i hem encomanat al sotsinspector de la policia que miri si hi ha algun altre agent que es trobi en una situ-ació semblant. És una situació que ha passat desapercebuda durant molts anys. Per això, precisament ara, estem mirant de solucionar-la”. El regidor de Governació també va lamentar que tots aquests fets po-drien haver estat solucionats sense tant de ressò mediàtic.

Els peixaters de l’Ametlla defensen els seus drets.


L’Ajuntament elabora un estudi intern de la situació de tots els policies localsEl consistori obre expedient disciplinari a l’agent Ramon Cid i el suspèn del servei

Francesc CallauL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha ordenat l’elaboració d’un estudi que analitzi, des d’un punt de vista jurí-dic, el nomenament i la situació de la totalitat dels funcionaris del cos de la Policia Local de l’Ametlla de Mar, estudi que s’ha encarregat al Tècnic d’Administració General Sr. Daniel Llevat Gateu.El consistori considera que l’aparició en diversos mitjans de comunicació, de determinades declaracions per les quals es posa en dubte la legali-tat de determinats nomenaments de funcionaris del cos de la Policia Local malmet greument la imatge del cos de la Policia Local i del propi Ajun-tament.És per aquest motiu que l’Ajuntament vol posar punt i final a les suposici-ons i regularitzar qualsevol situació irregular que es pugui detectar fruit de l’esmentat estudi.

Decret de suspensióA més, mitjançant un Decret d’Alcal-dia, l’Ajuntament ha incoat expedient disciplinari a l’agent Sr. Ramon Cid i Margalef per tal de dilucidar les pos-sibles responsabilitats que es puguin derivar de les seves declaracions als mitjans de comunicació i el grau de culpabilitat en relació als mateixos.La Prefectura de la Policia Local ha tramés a la Regidoria de Governa-ció un informe pel qual es posa de manifest la presumpta comissió per part de l’agent Ramon Cid, de de-terminats actes que podrien consti-tuir faltes disciplinàries greus o molt greus i en concret :a) Les manifestacions de diversa

mena efectuades per l’agent a la premsa, tant periòdica com digital, que produeixen un dany en la imat-ge i consideració de la corporació municipal i als comandaments anteriors i actuals del propi cos de

policia i que podrien constituir una falta de les que preveu l’article 49.c de la Llei 16/1991, de 10/7/1991, de les Policies Locals de Catalu-nya.

b) L’extralimitació en l’ús donat a determinades informacions legí-timament obtingudes per l’agent mitjançant la consulta de l’aplica-ció informàtica del Sistema d’Infor-mació Policial, extralimitació clara-ment documentada en l’informe de la Prefectura i que podria cons-tituir un incompliment del deure de reserva professional tipificat com a falta per l’article 49.c de la Llei 16/1991, de 10/7/1991, de les Poli-cies Locals de Catalunya.

La prefectura en l’esmentat informe ha demanat l’obertura d’un expedi-ent disciplinari i l’adopció de mesu-res cautelars, cosa que l’Ajuntament ja ha fet, imposant al Sr. Ramon Cid Margalef la suspensió provisional per termini d’un mes, amb pèrdua durant aquest termini de les retribu-

cions corresponents a complement específic i gratificacions per serveis extraordinaris. Aquesta mesura po-drà ser prorrogada per l’alcaldia, a proposta de l’instructor que ha estat nomenat per l’Ajuntament, el Sr. Jordi Gil i Valencia, funcionari de l’Ajunta-ment de Calafell.

Les mesures cautelars adoptades per l’Ajuntament vénen motivades per l’informe de la Prefectura de la Policia Local, al considerar que s’han fet afirmacions que falten clarament a la veritat i d’altres que poden induir a error i que produeixen inequívoca-ment un dany irreparable a la imatge de la corporació municipal i als co-

mandaments actuals i anteriors de la Policia Local. A aquestes consi-deracions s’afegeix el fet d’haver fet servir, per a aquestes declaracions, una informació reservada la finalitat de la qual no és en absolut fer-ne publicitat.

La Policia Local motiu de diverses polèmiques.

Societat


Francesc CallauL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, mitjançant un decret d’alcaldia i a proposta del sotsinspector-cap de la Policia Local de l’Ametlla de Mar, ha dictat mesures preventives a dos agents del cos de la Policia Local i com a conseqüència de dos expedients disciplinaris suggerits per l’expedient informatiu impulsat pel sotsinspector el passat mes de maig, les conclusions del qual es van rebre a l’ajuntament el passat dia 30 de juliol. Aquestes mesures preven-tives, consisteixen en la retirada de credencials i l’arma de foc i destinar la jornada laboral dels agents a tas-ques administratives.

Cid se sent represaliatAquests fets han portat a que un dels agents afectats, Ramon Cid, hagi manifestat que aquestes me-sures són producte d’una represàlia política pel fet que fa pocs dies va presentar una denúncia davant de la Guàrdia Civil, on denunciava a una companya de feina per no tenir la llicència corresponent per conduir vehicles policials.El regidor de Governació de l’Ajun-tament de l’Ametlla de Mar, Xavier Llambrich, ha manifestat que aques-tes mesures no són producte de la denúncia de l’agent, sinó dels ex-pedients informatius i posteriorment disciplinaris que es van obrir en el seu moment i que han seguit els seus tràmits. Segons Xavier Llambrich, re-gidor de Governació, “que ningú bar-regi les coses, ja que són dos coses ben diferents. Per una part, l’expedi-ent informatiu que es va obrir fa uns mesos per unes situacions que han passat a la Policia Local, i els trà-mits dels quals s’han tancat aquests dies i que si cal, derivarà amb unes sancions. Ha coincidit amb una altra notícia i es pot pensar que ve per la mateixa cosa, però són dos temes totalment diferents”.

Per la seva part Ramon Cid ha expli-cat que el passat mes de setembre de 2007 va posar en coneixement dels seus superiors, per escrit, que la plaça de caporal interí que ocupa

un agent del cos s’havia ‘concedit a dit’ i la seva ocupació no s’ajustava a les condicions temporals d’ interi-nitat previstes, que són d’un màxim de 90 dies, L’escrit, però, va donar origen a un ‘expedient d’informació reservada’ per al qual es va nomenar instructor al Sr. Àngel Fernàndez Alberola, ser-gent en cap de la Policia Local d’Al-tafulla (Tarragona) i que finalment ha desembocat en un expedient disci-plinari contra l’agent que es resol per

decret d’alcaldia aquest passat di-lluns, 18 d’agost, pocs dies després que es fes pública la denúncia de Cid, davant la Guàrdia Civil, contra una companya perquè no disposava de la llicència corresponent per con-duir vehicles policials. Cid assegura que no existeix cap motiu per fonamentar la insubordi-nació de la qual diu que se l’acusa i afirma que, “només cal veure la data en la qual surt l’expedient”, mentre que l’ajuntament diu que això es to-talment fals.

Expedients informatius reservatsPer la seva part, l’Ajuntament, diu que això és totalment fals, donat que ja al mes de maig es va rebre una proposta de part del sotsinspector-cap per decretar l’obertura de dos

expedients informatius reservats amb l’objectiu d’esbrinar les pre-sumptes responsabilitats en que ha-guessin pogut incórrer alguns agents de la Policia Local en relació a un fets concrets que s’havien produït temps enrere.El dia 30 de juliol, abans de la de-núncia de Cid, es van rebre les con-clusions d’aquests dos expedients informatius reservats i, en conse-qüència a les proves aportades, es va decretar l’obertura d’un expedient

disciplinari a dos components de la Policia Local de l’Ametlla de Mar per una presumpta comissió de faltes greus previstes a la Llei de Policia de Catalunya per insubordinacions i in-correccions de tracte.A més, entre altres determinacions, es va ordenar el trasllat al cap de la Policia Local de l’Ametlla de Mar i als serveis jurídics de la Corporació de totes les actuacions contingudes en un dels expedients informatiu reser-vat, perquè, una vegada analitzades, posin a disposició de l’Autoritat Judi-cial pertinent aquelles declaracions i informes necessaris que ajudin a esbrinar si s’han comés accions pre-sumptament incorrectes en l’àmbit penal per part d’algun o alguns in-tegrants del cos de la Policia Local, trasllat que ja es va fer efectiu.

Noves instal·lacions de la Policia Local al Polígon Industrial.

L’Ajuntament obre expedient informatiu a dos agents de la Policia LocalEls expedients acaben amb la retirada de la credencial i les armes com a mesura preventiva.


El casal d’avis reprèn les seves activitats després del parèntesi estivalA banda de la seva activitat estrella, el ball del diumenge, hi ha importants novetats pel que fa a cursos i prestacions que pretenen millorar la qualitat del servei que es dóna a la gent gran.

Araceli DomínguezEl casal d’avis de l’Ametlla de Mar reprèn per complet durant aquests dies les seves activitats després del parèntesi estival en el que la gent gran, com tothom, ha aprofitat el bon temps per anar a la platja. Malgrat tot, a l’estiu els qui han volgut continuar anant al casal ho han pogut fer per-què igualment estava obert.D’entre les activitats estrella que tornen en aquesta nova temporada destaca el ball dels diumenges per a pensionistes i jubilats, la preferida de la gent gran on, a la tarda, després de dinar, poden pair el que han menjat ballant al ritme de la música i, si tor-nen a tenir gana, també poden fer el berenar a meitat del ball.

Cursos diferents També tornen els diferents cursos com ara el curs de boixet i el de pin-tura. Teresa Callau, regidora de Be-nestar Social, explicava que “el curs de boixet ha començat a mitjans de

setembre amb la inscripció pràctica-ment plena i el de pintura a primers d’octubre. A més, durant aquests dies, està previst que s’iniciïn un curs de cuina per fer menjars molt nutritius i un de gimnàstica suau per-què els més grans exercitin la flexibi-litat de les seves articulacions”.Com sempre, hi haurà servei de perruqueria i de menjador, a preus mòdics. Qui ho desitgi, pot dinar el menú dels dies laborables a tan sols 6 euros i a 8 euros els dies festius. Tanmateix, aquest any es vol iniciar un servei de podologia.

Obert tots els diesAltres prestacions que ofereix el ca-sal, que està obert tots els dies de 11 a 7 de la tarda, són servei de biblio-teca i hemeroteca, televisió on es po-den veure més d’una vintena de ca-sals i diferents jocs de taula típics en qualsevol centre d’aquest tipus com ara jocs de cartes, dòmino i escacs , entre d’altres.

La candidatura continuista guanya les eleccions dels caçadorsDesprés d’un ajornament i diverses polèmiques, la candidatura pròxima a la Junta anterio, va guanyar per un estret marge de vots.

Francesc CallauEl passat diumenge dia 14 de se-tembre van tenir lloc les eleccions a la Junta de la Societat de Caçadors La Cala, eleccions que inicialment s’havien hagut de celebrar el passat dia 20 de juliol, però que van ser ajor-nades per la Federació Catalana de Caça després d’un problema amb la constitució de la Mesa Electoral denunciat per part de la candidatura alternativa.Després d’una assemblea celebrada el passat 10 d’agost on es van tornar a concretar les bases de les elecci-ons, finalment els socis de l’entitat van poder exercir el seu dret a vot. Ho van fer 170 socis dels 332 que té l’entitat amb un resultat molt ajustat que va donar la victòria a la candida-

tura de continuïtat encapçalada per Andreu Margalef, que va aconse-guir 94 vots per davant dels 76 vots aconseguits per la candidatura alter-nativa encapçalada per Joan Argen-tó.Andreu Margalef, membre de la can-didatura guanyadora va explicar que, “la jornada va anar molt bé, amb un bon índex de participació, amb la qual cosa hem d’agrair als socis la seva col·laboració, ja que era molt important per a nosaltres i per la societat acabar d’una vega-da amb tota la parafernàlia que s’ha produït”. El mateix Andreu Margalef va parlar de les previsions de futur de l’entitat, afegint que, “la nostra idea és seguir amb el pla cinegètic aprovada per

assemblea general la temporada passada, tot i que l’última paraula la té el soci”.La candidatura guanyadora, que va sustentar una part de la seva vic-tòria en el vot per correu, prendrà possessió dels càrrecs aquesta setmana i d’aquesta manera repar-tirà responsabilitats de president, secretari, tres vicepresidències un tresorer i els vocals entre els mem-bres de la candidatura. Andreu Mar-galef Guimerà sona com a President i la resta dels càrrecs es reparti-ran entre els altres membres de la candidatura, entre els que destaquen, Albert Bouzas,Pere Llaó, Josep Mar-galef, Hilario Guijosa, Diego Nieves, Manel Balada, Roger Llaó, Òscar Bu-endia i Francesc Llambrich.

El casal d’avis ofereix diverses possibilitats de servei i entreteniment als jubilats.

Societat


L’OAC a les urbanitzacions acaba l’estiu amb un bon percentatge de consultes

Durant aquest estiu, l’ Oficina d’Aten-ció a la Ciutadania (OAC) ubicada a la Urbanització Tres Cales va obrir amb un horari de matins i tardes, i el dissabte al matí. Segons el regidor de Relacions amb les Urbanitzaci-

ons, Joan Pere Gómez i Comes, “un any més, l’ Oficina de l’Ajuntament a Tres Cales va tenir un bon percen-tatge de consultes a nivell de turis-me. Molts cops els turistes arriben directament al xalet que han llogat, i agraeixen trobar-se a prop una ofi-cina que els hi explica el comerç del poble, el Museu de Ceràmica o les nostres cales amb banderes blaves així com també les activitats i llocs que es pot visitar per les Terres de L’Ebre o la Costa Daurada.”

De les 250 consultes aproximada-ment, les majories van ser fetes per persones de nacionalitat francesa i britànica, i se centraven molt sobre les activitats turístiques que podrien fer tant al terme de l’Ametlla de Mar com a la resta de municipis de les Terres de l’Ebre. L’Oficina també es dedicà a ser un punt d’informació de les activitats d’estiu que es realitza-ven al nostre municipi. També desta-ca la utilització del Calabus on més

de 1500 persones durant els mesos de juliol i agost han utilitzat el servei de transport públic calero per anar a les platges o al poble.

El regidor Joan Pere Gómez i Comes afegí que “seguirem treballant re-bent als veïns de les urbanitzacions de Tres Cales, Calafat i Sant Jordi, i escoltant els seus suggeriments i preocupacions. D’aquesta manera ens podem sentir orgullosos que Ajuntament i veïns, agafats de la mà, hem aconseguit realitats com el Calabús o el Parc Públic de Tres Cales.”

Des del mes de setembre l’OAC tornà a obrir amb l’horari habitual, el nou horari d’atenció al públic és de dilluns a divendres de 10.30h. a 12.30h, i el dijous es realitza l’aten-ció al públic a l’Ajuntament. Mentre que el Calabús tornarà al seu re-corregut habitual a partir del 15 de setembre.

Oficina Municipal a Tres Cales.

Estiu d’assemblees veïnals a les urbanitzacionsSant Jordi, Calafat i Roques Daurades van celebrar reunions de veïns on es va informar de l’actualitat i de les relacions amb l’Ajuntament.

Durant aquest estiu, varies associa-cions de veïns van fer assemblees informatives on també van assistir el regidor de relacions amb les Urba-nitzacions, Joan Pere Gómez, junta-ment amb tècnics de l’Ajuntament. El regidor comentava que “sempre és important anar a les assemblees veïnals, perquè és una altra forma de poder estar a prop dels veïns, de poder escoltar els seus suggeri-ments, d’informar d’aquelles coses

que hem aconseguit, i de les que estem treballant per aconseguir-ho a curt i mig termini.”

Les reunions es van desenvolupar a les Urbanitzacions de Sant Jordi d’Alfama, Calafat i Roques Daurades, i un dels temes importants que es tractaven era d’aquelles mancances que tenen les urbanitzacions. El regi-dor explicava que “som conscients de les mancances que existeixen a la majoria de les urbanitzacions de la Cala, i no les volem apartar per camins subterranis, però si acon-seguim avançar veïns i Ajuntament junts agafats de la mà, segur que a mig termini aconseguirem, entre tots, tenir unes urbanitzacions de la qualitat que els veïns es mereixen”.

Cal destacar, l’assemblea de Calafat on la Junta es va renovar. La que fins ara era la Presidenta Lourdes Lato-rre, va cedir el seu càrrec a José Luis

Granado, per desenvolupar tasques de vicepresidència. El regidor va co-mentar que “sempre s’ha d’agrair la feina feta per la gent de les as-sociacions, que a canvi de res, es preocupen i viuen intensament per millorar els seus llocs de residèn-cia, buscant el benestar dels seus veïns”.

A Roques Daurades les decisions se centraven entorn a la Junta de Compensació i urbanisme. En efec-te, s’ha renovat la Junta de Compen-sació que serà presidida per Rosa Robles. També, i mitjançant votació s’ha decidit canviar el canvi de sis-tema d’actuació urbanística de com-pensació a cooperació. En aquest cas, l’Ajuntament tindrà la potestat d’executar les obres d’urbanització amb la qual cosa s’assegura la fi-nalització de les obres pendents d’urbanització, plans parcials i reparcel·lació.

Imatge de l’assemblea veïnal de Sant Jordi d’Alfama.


Un petit iot embarranca a Santes Creus

Imatge de l’iot embarrancat a la platja.

Inici dels Tallers d’Acollida per a persones nouvingudesDimarts 7 d’octubre comen-çaran els tallers d’acollida per a totes les persones nouvingudes al municipi que vulguin participar-hi per tal d’aprendre la cultura i la llen-gua catalanes. Els tallers, a més, pretenen ser una eina útil perquè els immigrants es moguin en el dia a dia sense l’ajut constant del seus fills que són els que s’integren millor perquè van a l’escola i de seguida aprenen l’idioma. Teresa Callau, regidora de

Benestar Social “des de fa uns anys es va impulsar des de la Regidoria aquests ta-llers i any rere any han estat un èxit. Els nostres objectius és que es moguin amb nor-malitat en tasques de la vida diària. És a dir, que puguin anar al metge o a comprar el pa, per exemple, i que pu-guin fer-ho expressant-se en català . A banda, també vo-lem que coneguin la cultura catalana, el poble i la seva història”.

La Policia Local deté un ciutadà francès per amenaces a la seva donaEl passat 1 de setembre, la nostra població va viure un nou cas de violència de gènere. En aquests cas, agents de la Policia Local de l’Ametlla de Mar van procedir a la detenció de F.M., un ciutadà de nacionalitat francesa, acusat d’un delicte de violència domèstica.Els fets van ocórrer quan veïns de la població van alertar els agents que a la Plaça Olivera de la pobla-ció un home estava escridassant i amenaçant de mort una dona que anava amb dos nens petits. Un cop la patrulla es va presentar al

lloc dels fets va localitzar a la per-sona en qüestió que en tot mo-ment va mostrar una actitud molt agressiva. El detingut va passar a disposició del Jutjat de Violència contra la Dona de Tortosa.D’altra banda, el 25 d’agost de 2008, agents de la Policia Local de l’Ametlla de Mar localitzaven un turisme amb el pont fet, que havia estat sostret a Badalona el mateix dia. D’immediat, la policia va instruir diligències per a la re-cuperació del vehicle, que es va retornar al seu propietari.

Un petit iot va embarrancar la mati-nada del dia 22 al 23 de setembre a la platja de Santes Creus. Segons diverses fonts, es podria tractar d’un accident durant un desembarcament d’haixix. Tot i que ara feia mesos que no se’n produïa cap, les cales i penya-segats de la costa calera són llocs habituals de desembarcament de droga i d’abandonament de di-verses embarcacions, tot i que en la major part de les ocasions es tracta de llanxes pneumàtiques planejado-res d’entre 10 i 15 metres d’eslora amb tres o quatre motors de 250cv cadascun.Es desconeix si les forces de segure-

tat van recuperar alguna quantitat de d’haixix, tot i que sí que se sap que almenys una persona va ser detin-guda.Al cap d’unes hores l’iot d’uns 14m d’eslora va ser remolcat fins al port de l’Ametlla on va ser novament in-vestigat.

Els desembarcaments de droga al li-toral de l’Ametlla han estat freqüents en els darrers vuit anys, tot i que en els últims mesos no se n’havia de-tectat cap. Les darreres incautacions de droga a la zona s’havien produït a l’Hospitalet i a les platges del Delta de l’Ebre.

Medi Ambient


Incendi a la Sala de Turbines de Vandellòs IISegons ANAV i el CSN, l’incendi no va comportar cap perill per a la seguretat de les persones ni pel medi ambient, donat que es va produir fora de l’àrea radioactiva.

Francesc CallauUn incendi va afectar el passat diu-menge dia 24 d’agost al matí la sala de turbines de la central nuclear Van-dellòs II i va fer activar el Pla d’Emer-gència Nuclear a Tarragona (PENTA). Segons va informar el Consell de Se-guretat Nuclear (CSN), el titular de la central Vandellòs II va comunicar a aquest organisme que, poc després de tres quarts de nou del matí, hi ha-via hagut un incendi en el generador elèctric i s’havia activat la prealerta d’emergència del Pla d’Emergència Interior (PEI). El CSN va recomanar activar el PENTA en situació ‘0’ fins que al voltant de dos quarts d’onze del matí el foc va quedar totalment extingit per la brigada de bombers de la central.L’incendi es va produir en un alterna-dor situat en una zona convencional, és a dir, en una zona no radioactiva de les instal·lacions. Les mateixes fonts van explicar que a hores d’ara encara ‘treballen per determinar l’origen de l’incendi i avaluar els desperfectes ocasionats’. L’associació i també el CSN han afirmat també que l’incident no va tenir ‘impacte ni per a les per-sones ni per el medi ambient’.La central es troba ‘parada i estable’, i la Subdelegació del govern a Tarra-gona va assegurar que tots els sis-temes de seguretat de la instal·lació van actuar segons el previst i no es van veure afectats per l’incendi.

Investigació del CSNLa central nuclear Vandellòs II enca-ra romandrà tancada més d’un mes mentre s’investiguen les causes del curtcircuit produït a l’interruptor de generació de la central, que va ser la causa de l’incendi. Així ho ha ex-plicat el sotsdirector d’instal·lacions nuclears del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Javier Zarzuela, que ha manifestat que caldrà treballar per trobar l’origen del curtcircuit ja que, de moment, ‘només hi ha hipòtesis’. Segons ha subratllat Javier Zarzuela, el generador hauria d’haver reacci-onat amb els seus mecanismes da-vant el curtcircuit, però hi va haver una errada al sistema de terra que no va permetre que es produís l’aïlla-ment que s’hauria d’haver produït per motius de seguretat. Pel que fa a les conseqüències de l’incendi, Zarzuela ha assegurat que ha produït danys ‘limitats i poc importants’, tot i que sí

que van ser ‘importants’ els causats al sistema elèctric. Actualment es desconeix si l’errada de l’interruptor pot ser un error d’inspecció o no, i que ‘s’està estudiant’, segons ha ex-plicat el CSN.De totes maneres, el sotsdirector d’instal·lacions nuclears ha assegu-rat que, davant l’incident, Vandellòs II va ser parada de forma ‘segura’ i que tots els sistemes de seguretat funcionaven correctament.

Reacció del govern CentralPer la seva part, el ministre de l’Inte-rior Alfredo Pérez Rubalcaba es va comprometre a revisar el protocol d’actuació en cas d’incidents a les nuclears perquè no es tornin a pro-duir retards a l’hora d’informar els ajuntaments propers, segons infor-ma un comunicat del PSC. El ministre va respondre així a la intervenció del senador i portaveu de l’Entesa Cata-lana de Progrés a la Comissió d’Inte-rior del Senat, Joan Sabaté, que va traslladar-li la preocupació pel retard amb què s’havia informat els alcaldes sobre l’incendi que s’havia produït a la central nuclear Vandellòs II.

L’Ajuntament molt críticL’equip de govern de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va lamentar la falta de ‘transparència informativa’ de l’Associació Nuclear Ascó Vande-llòs (ANAV), els titulars de Vandellòs II i van Considerar ‘excessives’ les quatre hores que van tardar en as-sabentar-se de l’incendi i diuen que troben a faltar informació ‘directa i ex-haustiva’ per part d’ANAV. Per aquest motiu, els ajuntaments van sol·licitar al Ministeri d’Indústria que avancés la reunió de la Comissió de Seguiment de la central.L’Ajuntament es va mostrar preocu-pat’ per l’incident i, ‘especialment’, pel protocol d’actuació que es va seguir per comunicar els fets als mu-nicipis de la zona d’influència de la central nuclear, de la qual Mont-roig del Camp (Baix Camp), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), Pratdip (Baix Camp) i Tivissa (Ribera d’Ebre) formen part.Els responsables municipals con-sideren ‘excessiu’ el temps que es va tardar en comunicar els fets a les autoritats locals, ‘ja que no es va re-bre la notificació de l’incident fins

passada gairebé una hora i mitja de l’incendi’. A més, critiquen que se n’assabentessin a través d’una tru-cada telefònica de la Subdelegació del govern de l’Estat a Tarragona i no pas per part d’ANAV.En aquell moment, l’ajuntaments ex-plica que va activar el protocol previst en aquests casos, el Pla d’Actuació Municipal d’Emergències Nuclears (PAMEN). Aquest, va ser desactivat una hora més tard, arran d’una nova trucada de la Subdelegació que co-municava la desactivació del PEN-TA.Segons l’alcalde Andreu Martí, “la proximitat de la central nuclear Vandellòs II a la població, ‘espe-cialment en una època com l’estiu quan aquesta es multiplica consi-derablement pel turisme’, requereix d’una ‘major transparència’ i un seguiment dels fets per part dels diferents organismes implicats. Pensen que només així es podrà garantir l’adequada resposta de les autoritats i serveis públics a la po-blació davant una situació d’emer-gència”.A més, va mostrar la seva preocupa-ció davant una situació de falta de ‘transparència informativa’ que, ‘la-mentablement’, es ve repetint. És per això que l’Ajuntament va demanar a les institucions implicades, al govern de l’Estat i al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), la revisió de les actu-acions a seguir en casos d’emergèn-cia nuclear.

Fortes critiques ecologistesPer la seva banda, Greenpeace va denunciar juntament amb Ecologis-tes en Acció què ‘és necessari retirar a l’associació nuclear Ascó-Vande-llós (ANAV) el permís d’explotació de les centrals que gestiona (Ascó-1, Ascó-2 y Vandellòs-2) i paralitzar cautelarment el seu funcionament davant el cúmul d’accidents que te-nen i la irresponsabilitat en la gestió dels mateixos’. Ecologistes en Acció va apel·lar a la necessitat de prendre mesures da-vant d’incidents com el de la central nuclear Vandellòs II abans que s’aca-bi la sort i s’hagin de patir fets pitjors. L’entitat ecologista explicà que és un accident greu que encara ho hagués pogut ser més si s’arriba a traspassar a la zona on s’ubica el reactor tal com va passar a Vandellòs I.

Central Nuclear Vandellòs II.


Andreu Martí exigeix a les nuclears que garanteixin la seguretat o que pleguin L’alcalde de l’Ametlla de Mar creu que les nuclears han de fer els deures perquè la població estigui tranquil·la i si no és així, demana el seu tancament definitiu.

Araceli DomínguezL’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, ha exigit que les empreses Iberdrola i Endesa facin els deures pel que fa a les garanties de segure-tat de les centrals nuclears de Vande-llòs i Ascó i, si no els fan, demana que les tanquin definitivament. Segons Martí, aquest tipus d’incidents, que en els últims temps han estat bastant freqüents, es deuen a una manca fla-grant d’inversió. “Iberdrola i Endesa tenen un missatge molt clar per part

nostra: o es posen les piles o que tanquin les seves portes per sempre. És intolerable que estiguem sempre amb aquesta sensació que ens pot passar alguna cosa en qualsevol moment. Ells han de fer els deures en temes de seguretat”.

Acabar amb la inseguretatMartí va afegir que és prioritari acabar per sempre amb aquesta sensació d’inseguretat constant entre la po-blació i que les centrals tenen l’obli-gació de vetllar perquè estiguessin tranquils respecte a aquest tema. En aquest sentit, l’alcalde demana que es compleixin escrupolosament els protocols de seguretat i que, quan s’acabi la vida útil de les centrals, es tanquin definitivament perquè el nos-tre territori, diu, “ja ha contribuït prou a la sostenibilitat energètica i perquè aquest tipus d’incidents, en definiti-

va, no només provoquen alarma so-cial sinó que també poden suposar un greuge a nivell econòmic de cara al turisme”.

Incendi a les turbinesAquestes declaracions es van fer tot just una setmana després que es produí l’incendi a la sala de turbines de Vandellòs i en el que, malgrat ac-tivar-se la pre-alerta, segons va infor-mar el Consell de Seguretat Nuclear, no va haver perill perquè l’incendi va afectar els aparells elèctrics i no pas cap tipus d’estructura radiològica. En aquell moment l’ajuntament de l’Ametlla de Mar ja va mostrar la seva preocupació per l’abast d’aquest incident, tot i lamentant la falta de transparència informativa conjunta-ment amb els ajuntaments de Mont-Roig, Pratdip, Tivissa, Vandellòs i l’Hospitalet.

Els alcaldes de l’àrea de Vandellòs II fan pinyaEl passat 10 de setembre els alcaldes dels Ajuntaments de l’Ametlla de Mar, Mont-roig del Camp, Pratdip, Tivissa i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant van posar sobre la taula un seguit d’exigències, propostes i inquietuds que comparteixen arran de l’incendi del 24 d’agost a la central nuclear Vandellòs II.

Francesc CallauEls cinc alcaldes de l’àrea d’influèn-cia de la Central Nuclear Vandellòs II han unit esforços i es van reunir el passat dia 10 de setembre de ma-nera conjunta amb totes les institu-cions relacionades amb la seguretat i la gestió de la central nuclear. A grans trets, els cinc alcaldes, fidels a la seva filosofia de defensar la se-guretat, la informació i el desenvolu-pament integral del territori, van voler posar en relleu algunes mancances detectades en aquest episodi. Ho van fer des d’una posició crítica, però sobretot constructiva per tal que aquest succés serveixi a tots plegats

per reforçar tots els mecanismes que intervenen en la gestió, no solament d’una emergència, sinó de qualse-vol succés que tingui a veure amb la central nuclear Vandellòs II. Segons els alcaldes, el que volen és optimitzar les relacions i la comuni-cació entre tots els organismes que intervenen en la gestió i seguiment de l’activitat de la central, i molt en particular, en assegurar que tot aquest treball de control arribi de la millor manera i amb la màxima cele-ritat als Ajuntaments i, per tant, a la població. Per tot plegat, van elaborar un do-cument que inclou les línies mestres d’actuació on pensen que cal incidir de manera immediata, classificant les demandes al voltant de les mà-ximes prioritats: la seguretat, la infor-mació i el desenvolupament integral del territori.

Segons Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, “som municipis que pertanyem a tres comarques diferents, però que compartim una realitat de prou transcendència com per a voler parlar amb una sola veu en el dià-leg entre tots els agents implicats en

tot allò referent a la central nuclear Vandellòs II. Estem convençuts que, més enllà de matisos polítics o so-ciològics, tots 5 ajuntaments com a representants dels veïns dels muni-cipis més propers a la central, vet-llem pels mateixos interessos i com-partim les mateixes preocupacions pel que fa a la central nuclear: segu-retat, informació i desenvolupament del territori. Ens comprometem a tre-ballar plegats per tal d’assolir objec-tius comuns en aquests tres àmbits. Uns objectius en els que volem re-flectir les inquietuds de la població a la que representem” .

Els alcaldes de l’Ametlla de Mar, Mont-roig del Camp, Pratdip, Tivissa i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant es van comprometre a vetllar i treballar per fer realitat una llista de deman-des que es tancarà en les pròximes setmanes, així com de concretar en quins aspectes cal treballar per fer realitat aquestes millores. Per tot això, van manifestar la seva intenció d’incrementar el diàleg amb tots els organismes implicats: ANAV, Consell de Seguretat Nuclear, Subdelegació del govern central i Protecció Civil i Generalitat de Catalunya.

Els cinc alcaldes dels municipis afectats per la proximitat de la Central Nuclear Vandellòs II

Andreu Marí, contundent i exigent amb les em-preses explotadores de la central.

Medi Ambient


L’Ajuntament canviarà aquesta tardor els contenidors a tot el municipiEl sistema Easy permetrà utilitzar el mateix model de camió tant per a superfície com per a soterrats

Regidoria de Medi ambientL’evolució de la societat ha fet que poc a poc l’home vagi prenent cons-ciència de la seva influència a la Ter-ra. El dia a dia ens porta a generar grans quantitats de deixalles que s’acumulen causant problemes de contaminació. Per sort, aquest problema té una so-lució clara i eficient, el RECICLATGE. El nostre municipi va ser un dels pio-

ners en la implantació de contenidors de reciclatge, al mateix temps que s’han aplicat fórmules per optimitzar el servei de recollida de brossa ordi-nària.Les noves tecnologies i els nous sis-temes ens porten a una remodelació del servei de recollida tant de les ma-tèries reciclables, com de la brossa ordinària, de manera que en breu l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, amb el suport del REBÉ ( Consorci per a la Recollida dels Residus de la Comarca del Baix Ebre) i l’empresa FCC posaran en marxa el nou siste-ma de recollida de residus al nostre municipi.El nou sistema es basa en l’enginy conegut com a EASY, un sistema que ja està consolidat en altres països eu-ropeus i en altres punts d’Espanya, essent un dels més òptims en la re-collida de residus municipals. Aquest sistema permet utilitzar el mateix mo-del de camió tant per superfície com per soterrats, a la vegada que redueix el nombre d’operaris ja que amb una sola persona pot recollir i buidar els

contenidors des de la mateixa cabina del conductor (al camió se li instal·la un braç que es controla mitjançant un sistema informàtic).La instal·lació d’aquest nou sistema tant en superfície, com és el cas del casc antic del municipi i urbanitza-cions, com en soterrats, comporta una reestructuració de la distribució dels contenidors. Segons el regidor de Medi Ambient, Xavier Llambrich, “aquesta reestructuració farà que molts contenidors que actualment estan dispersos pels nuclis urbans desapareguin i siguin substituïts per agrupacions d’illes de contenidors, en les quals es veuran represen-tades les matèries de reciclatge i la brossa ordinària. Aquestes illes agruparan els habitatges en radis màxims d’uns 150 metres en línia recta”. El principal objectiu de la implanta-ció d’aquest sistema és l’optimitza-ció dels sistema de recollida, fet que comportarà l’aproximació del servei de recollida de les matèries de reci-clatge a tots els ciutadans.

Enxampen dos furtius que caçaven en temps de veda i amb armament i munició prohibitsUn dels caçadors ja va ser denunciat el mes de març d’aquest any pels agents rurals després d’haver caçat il·legalment un mascle trofeu de cabra salvatge al Parc Natural dels Ports.

ACNEl cos d’Agents Rurals (CAR), del Departament de Medi Ambient i Ha-bitatge, va enxampar el passat dia 25 d’agost a dos presumptes caçadors furtius que caçaven conills i senglars en època de veda en una àrea priva-da de caça de l’Ametlla de Mar. En el moment de la intervenció duien ar-mes i municions prohibides i havien caçat quatre conills. Els dos individus caçaven des d’una furgoneta amb la qual recorrien els camins d’una gran finca, al costat de la urbanització de Sant Jordi d’Alfama, armats amb una

escopeta carregada amb munició prohibida i una carrabina del calibre 22, arma prohibida per practicar la caça, que disposava d’una mira te-lescòpica.

La caça s’efectuava en el crepuscle i durant les primeres hores de la nit recorrent els camins d’aquesta gran finca privada, al costat mateix de la urbanització de Sant Jordi d’Alfa-ma, aprofitant els llums del vehicle i un focus potent de mà, que també prohibeix la normativa. Segons el CAR, els dos caçadors realitzaven aquesta activitat des de feia temps de manera periòdica, fet comprovat pel seguiment que n’havien fet els agents, que finalment els va perme-tre d’enxampar-los.

De fet, han precisat, un dels caça-dors ja va ser denunciat el mes de març d’aquest any pels agents rurals després d’haver caçat il·legalment un mascle trofeu de cabra salvatge al Parc Natural dels Ports, fet que s’es-tà instruint com a presumpte delicte en el Jutjat d’Instrucció número 2 de Tortosa.

Les infraccions comeses són caçar en època de veda, en horari nocturn, fent ús d’armament i munició prohibi-des, així com caçar des d’un vehicle i usant un focus potent de llum de mà. Tots aquests fets, han recordat des del CAR, poden ser constitutius d’un delicte contra la fauna i/o diverses in-fraccions administratives molt greus contra les normatives de protecció dels animals i la caça.

Camió de recollida del nou sistema Easy.

Els furtius caçaven al vespre i a la nit.


Cultura i espectacles

Pep Sala a l’Estiu FestiuL’estiu a l’Ametlla de Mar ha trans-corregut, com és habitual, ple d’acti-vitats de tota mena que, organitzats per diverses regidories, han donat motiu i excusa als caleros i als nos-tres visitants per sortir i participar d’un programa intens i divers.Aquest any, la Regidoria de Festes va aixecar el llistó amb un concert que el passat dia 9 d’agost va protagonit-zar Pep Sala, 50% del ja desaparegut Sau, que va omplir l’espigó del port i va animar als presents amb el seu repertori.Aquesta seria una de les notes desta-cades del mes d’agost, a les que s’hi haurien d’afegir altres com la canta-da d’havaneres a la Plaça del Barco del dia 16 d’agost o l’exitós concert de Miquel del Roig que, novament, amb les seves cançons va aconse-guir omplir la Plaça Nova i animar la vetllada als clients dels bars i restau-rants propers.Teresa Callau, regidora de Festes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, va explicar que “aquestes activitats complementen els molts atractius que té la nostra població, no només per a la gent que ens visita sinó tam-bé per als caleros i caleres que en

poden gaudir. Tenim un programa variat i molt interessant que es pot dur a terme gràcies a l’esforç de di-verses regidories”.Ja entrat el setembre, l’Ametlla de Mar va celebrar la Diada Nacional de Catalunya amb un concert durant la vigília de la Banda de Música de Sant Jaume d’Enveja i el dia 11 de setem-

bre amb l’Homenatge a la Senyera, que aquest any va protagonitzar el Grup de Twirling de l’Ametlla de Mar en qui va recaure la responsabilitat d’hissar la senyera a la Plaça Cata-lunya. Per la tarda, un concert de Mi-quel del Roig a la Sala de la Societat va cloure els actes i el programa l’Es-tiu Festiu a l’Ametlla de Mar.

Tota mena d’activitats han donat motiu i excusa per a sortir i participar d’un programa divers

Pep Sala en plena actuació.

A sota, Miquel del Roig a la Plaça Nova.A la dreta, les pubilles infantils a la celebració de la Diada Nacional.

?? Entrevista


?

Octavi Figueres Frasnedo.

Octavi Figueres,director del CEIP Sant Jordi

Araceli DomínguezUn nou curs. Encara que vostè porta molts anys de docència su-poso que els nervis del comen-çament, la incertesa sempre són els mateixos.Els primers dies de curs acostuma a haver-hi hi una mica de rebombori, sobretot per als que comencen l’es-cola, a P-3, amb els típics plors, i per als alumnes que passen d’infantil a primària que han de reubicar-se de nou i que de vegades no se’n recor-den d’on han d’anar però no és cap cosa extraordinària. En un parell de dies tot això està solucionat.

Alguna novetat per al curs 2008-09?Segurament posarem en funciona-ment la biblioteca escolar que esta-va desmuntada des d’abans de les obres i mirarem, dintre del Pla de l’Entorn, perquè funcioni algunes ho-res que no siguin lectives. Les obres han servit per arraconar els llibres vells que teniem i organitzar-ho tot de nou perquè aquest curs tothom a l’escola en faci ús.

Quants alumnes hi ha ara al CEIP Sant Jordi? Tenim 635 alumnes, el que suposa un increment de 35 alumnes res-pecte l’any passat però no pas cap increment pel que fa a l’augment de línies. A 6è, hi ha tres línies però és que ja pugen així de 5è. A parvula-ri, els números van molt ajustats en quan el que hagués pogut ser la cre-ació d’una nova línia. El curs passat vam crear la 4a línia de parvulari a P-3, el que vol dir que enguany hi ha quatre classes de P-4, i aquest any els números anaven molt justos, de tal manera que no s’ha pogut fer un desdoblament perquè no arriben a 27/28 alumnes per classe, ara mateix estan a 25/26, el que vol dir que, per una banda, tenim les classes de P-3 pràcticament saturades però, d’altra banda, si haguessin vingut aquests 7 o 8 alumnes més, hauríem hagut de fer un desdoblament però sense lloc per ubicar-los. No sé el que és pitjor. Ara pot passar que durant el curs hi hagi un augment de matrícula a P-3 que ens obligui a omplir les aules perquè el departament d’Educació no fa ampliacions durant el curs.

És l’escola ara mateix una torre de Babel? Quines són les nacio-nalitats dels alumnes?El curs passat teniem aproxima-dament un percentatge de 18% d’alumnes estrangers. Ja no passa com altres anys que venien molts es-trangers. De fet, la seva arribada s’ha estabilitzat i molts dels que tenim ara fa temps que hi són i no tenen cap problema amb la llengua i els que venen, ho fan d’altres llocs de Cata-lunya. Precisament, aquesta setma-na hem matriculat alguns magrebins que vénen del Perelló i l’Ampolla. El que són immigrants acabats d’arri-bar del seu país, aquest curs no n’hi ha gaires.

La diferent composició de les classes pot crear problemes de marginació en alguns alum-nes?No. La nostra escola no és una esco-la problemàtica excepte en algun cas puntual. Al centre no hi ha conflictes greus ni de tipus racista.

En general, a totes les escoles, cada cop hi ha més casos de bu-lling o simplement alumnes que qüestionen l’autoritat dels educa-dors i aquests es veuen limitats per actuar... Si n’hi ha, què fa l’es-cola per evitar aquestes situaci-ons? I què poden fer els pares?Amb la història del bulling, els mitjans de comunicació han donat molta im-portància a situacions que no deixen de ser problemàtiques però a les que la paraula bulling, tal i com s’entén o com la defineixen els mitjans, no els encabeix. El que sí que hi han són petites picabaralles que condicionen el funcionament de la classe en un moment determinat però el que és bulling, entès com a assetjament continu i constant cap a un alumne, a l’escola no n’hi ha. Pel que fa a l’autoritat del mestre, vi-vim en un moment en què l’escola re-flexa el que és la societat. A la nostra societat hi ha una sèrie de valors que s’han deixat de banda i de vegades et trobes alumnes que qüestionen l’autoritat del mestre. El mestre té prou autoritat per parar tot això. Però moltes vegades, dar-rere de l’alumne està també la seva família qüestionant la seva autoritat. Llavors el mestre ja no té res a fer. Problemes que es podrien solucio-nar amb un càstig, no se solucionen perquè les famílies no ho permeten.

Què fa l’escola en aquests ca-sos?L’escola a través del Servei d’Orien-tació Psicopedagògica intenta solu-cionar a nivell familiar els “perquès” de les situacions conflictives. Amb reunions amb els pares es mira de trobar solucions a fi i efecte d’acabar amb els problemes. Aquest servei ja fa anys que funciona i ho fan molt bé.

A més, també ens trobem que, cada cop, hi ha més famílies de-sestructurades. Això afecta els nens, evidentment, però, com afecta el ritme de l’escola?Sí, lògicament es donen casos, pocs, de famílies desestructurades en ma-jor o menor grau i en el moment que es detecta alguna anomalia el mateix

?Setembre 2008 | pàg. 21

?servei d’orientació psicopedagògica es posa en contacte amb els mem-bres de la família per intentar pal·liar aquestes anomalies.

Parlem del menjador. Tot un èxit que suposem es repetirà en-guany... Sí. L’any passat va funcionar perfec-tament en tots els sentits. L’empresa encarregada el va portar bé, el men-jar era l’adequat i els monitors van fer molt bé la seva feina. Es va donar servei a una mitjana de 150 alumnes cada dia arribant en moments puntu-als a més de 200. Suposo que aquest curs el menjador seguirà en la matei-xa línia de funcionament.

Malgrat tot, hi ha que encara el troba car i no n’hi ha beques per a tothom. La gent parlava de la possibilitat d’un preu més asse-quible per a tot el mes...Això és qüestió de l’AMPA i de l’em-presa que ho porta. Avui dia tot és car i en el moment en què es va muntar el menjador ja es va deixar ben clar que part d’aquests diners anaven al preu del menjador com a tal i al pa-gament dels monitoratges de 12h a 15h. Si desglosses el que pagues, 3.50 euros són per al dinar i la resta per pagar els monitors. Vist així, tam-poc és tan car. Enguany el preu del menjador és de 6 euros i l’assumpte de les beques depèn del Consell Comarcal de Baix Ebre (CCBE) i dels condicionants de la família però això ja és totalment in-dependent de l’escola i de l’AMPA.

També es va estrenar el gimnàs... Us l’ha equipat bé el departa-ment?No. El departament va fer el gimnàs pelat. L’única cosa que va posar són unes espatlleres. La resta de materi-al que tenim, com la resta de mate-rial de pati, el tenim gràcies a la col-laboració de l’AMPA, que ens resulta imprescindible. A nivell humà la rela-ció amb els seus membres és magní-fica i a nivell econòmic millor ja no pot ser perquè treballen per aconseguir el màxim de coses per a l’escola.

És a dir, el paper de l’AMPA és fonamental.El pressupost del departament per a l’escola és d’uns 10.000 euros anuals però si compten que hem de pagar manteniment de maquinària, viatges, telèfons... no queda res. Entre l’AM-

PA i els ajuts de l’ajuntament acon-seguim duplicar aquesta quantitat i així es fa possible que els alumnes puguin tenir material suficient.

També vau tenir ordinadors de segon mà l’any passat.Sí. Ens els va donar la nuclear. L’any passat, arrel d’una trobada amb el cap de Relacions Públiques de la Central, Eugeni Vives, els hi van de-manar ordinadors que ja no utilitzes-sin. I ens van portar 10 ordinadors que avui estan a l’aula d’informàtica del parvulari. No són nous però a no-saltres ens van de meravella.

Tot plegat, és una mica trist que l’ensenyança pública hagi d’estar demanant, remenant i buscant per poder donar més prestacions als nens.Tots els recursos haurien de venir del departament. És cert que el departa-ment cada cop aporta més recursos però sempre has d’anar demanant i sempre es queden curts.

Aquestes mancances fan que l’ensenyança pública sigui pitjor que la privada o, malgrat tot, la nostra ensenyança és de quali-tat?Els recursos en un centre fan, però el que fa més és la professionalitat de les persones que hi treballen. Moltes vegades parles amb directors d’es-coles privades i comproves que tam-bé tenen les seves mancances i les seves anomalies. Pel que fa al ma-terial, fa 20 anys també treballàvem sense ordinadors i els nens sortien perfectament de l’escola. Això vol dir que si els professionals que estem en un centre treballem, les mancances se supleixen amb la feina personal. Lògicament, el coneixement de les tecnologies actuals l’hem de tenir present però tampoc és tot.

I pel que fa al tema sempre pen-dent dels idiomes, que ara diu el govern que vol actuar seriosa-ment, els nens surten ara amb un bon nivell d’anglès quan acaben l’educació primària?Les hores d’anglès són les que són perquè s’han de repartir amb les al-tres assignatures. Però que surten amb millor nivell que fa uns quants anys, sí que ho podem dir. La forma-ció dels mestres especialistes cada vegada és millor i això es veu en els alumnes. Quin ha de ser el nivell d’an-

glès en nens que acaben 6è? Doncs un nivell adequat a la seva edat.Aquest any, engeguem un projec-te de llengua anglesa al parvulari a partir de P-4. El curs passat es van fer uns petits esquetxos en anglès al gimnàs per acomiadar el curs. Els nens van desenvolupar tota l’actua-ció en anglès. Això fa uns anys no es podia fer.

Diuen que aquest any serà un any calent a les escoles degut a la nova llei d’educació. De fet s’esperen ja mobilitzacions per a l’octubre. Per què és tan polèmi-ca aquesta llei?Aquesta llei que ja està aprovada pel govern i ara ha d’anar al parlament és problemàtica per a alguns mestres, per a altres, no. Quan es va fer la vaga el passat mes d’abril, no tothom la va secundar. Des del punt de vista de la direcció no veig que aquesta llei ens hagi de portar a conflictes. A nivell personal, se’n redueixen algu-nes de les atribucions que els mes-tres teníem fins ara; en canvi a nivell de direcció se’ns dóna la possibilitat d’escollir els equips de treball, el per-fils dels mestres que han de treballar a l’escola i de puntuar la feina que fan els professionals als centres. Són actuacions que moltes vegades els directors hem demanat. Amb això, l’administració el que vol és optimitzar els recursos per obtenir millors resultats, i la manera és con-trolar tot el procés educatiu des de la direcció o des de l’agència d’avalua-ció de l’educació que amb aquesta llei es vol crear.

L’escola es queda petita i ja es pensa en la seva ampliació. Des de fa alguns cursos estic enviant les dades estadístiques al departa-ment. El curs passat, la regidora Mari Carme Martí va tenir una reunió amb la directora dels Serveis Territorials d’Educació a les Terres de l’Ebre, Ma-riàn Rojas, en la que li va informar que ja tenien els espais per fer una nova escola però la directora Rojas li va dir que, de moment, de nova escola, no res. Però els números segueixen pu-jant. Si cada any augmenten de 30 a 40 alumnes hi haurà un moment en què haurem de fer alguna cosa per emplaçar els alumnes. Si hem de començar a posar edificis prefabricats al pati, mal assumpte. Penseu que des que es decideix

fer una nova escola fins que està lles-ta passen, com a mínim, dos anys. En aquest temps, els números se-gueixen pujant. Cabrem igual, però eliminant la sala de professors, la biblioteca, l’aula d’informàtica... com hem cabut durant els cinc anys previs a les obres de l’ampliació. En acabar, les obres teníem 550 alumnes, ara en tenim 635. Com ho fem per cabre? Ocupant les aules de servei. Caldrà que els números estiguin sobreeixits del tot perquè facin alguna cosa al respecte.

Enguany, potser, em deia, que hi hagi problemes amb el trans-port.Aquest tema és conflictiu perquè, que el servei de transport fos gratu-ït fins ara, era una situació anormal i el departament ja feia anys que deia que no se’n faria càrrec d’aquest ser-vei perquè no correspon a alumnes que viuen dintre del mateix municipi. Aquest any el CCBE, per últim any, es fa càrrec del transport mentre no hi hagi més demandes que no pas seients als autobusos. Ara mateix, els alumnes que han demanat el trans-port són 112, sobrepassant les 100 places que disposen els dos autobu-sos. Per tant, és possible que hi hagi problemes a l’escola el dia que coin-cideixi que els 112 escolars vulguin pujar. Una solució que es va donar als pares al mes de juny, precisament en una reunió per parlar d’aquest assumpte, va ser que segurament haurien de ser copartícips en el pagament del transport si hi hagués molta diferèn-cia entre els pressupost que aporta-va el CCBE i el que costava el tercer autobús.

Doncs, moltes gràcies Sr. Figueres i que tots plegats, mestres, alum-nes i mares i pares tinguéssim un curs 2008-09 excel·lent.

Cultura i espectacles


25 alumnes de l’institut van viatjar a Suffork amb el projecte Little JournalistsAquest projecte, becat pel Departament d’Educació amb 24.500 euros, és pioner a les Terres de l’Ebre i va permetre els joves viure una experiència en anglès inoblidable.

Araceli Domínguez25 alumnes de l’IES Mare de Déu de La Candelera que l’any passat van fer 1r d’ESO començaren enguany el curs d’una forma atípica però molt agradable i il·lusionant. Se’n van anar de viatge diumenge a Suffork, Angla-terra, durant quinze dies per millorar el seu nivell d’anglès i intercanviar experiències amb joves del país de la seva mateixa edat.

Projecte becatAquest viatge va ser possible gràcies a una beca de 24.500 euros conce-dida pel Departament d’Educació al Projecte d’Aprenentatge Actiu d’Idi-omes Little Journalists que comprèn un part escrita i un crèdit variable al centre. Al projecte s’analitzen els di-ferents mitjans de comunicació de forma exhaustiva i els alumnes treba-llen alguns dels gèneres periodístics com ara l’entrevista, el reportatge o la crònica que després pengen en el seu propi blog. S’ha de dir que aquest projecte és el primer becat d’aquest tipus a les Terres de l’Ebre.

L’escola idealEls alumnes es van allotjar a l’ Ale-xanders Internacional School, un centre acostumat a rebre nois i noies que viuen aquest tipus d’experiència

i on els joves caleros van fer classes i es van allotjar en pensió completa, a banda de tenir temps per realitzar activitats socials i d’oci. Però també hi va haver temps per a més activitats com visites a impor-tants mitjans de comunicació angle-sos com ara la BBC entre d’altres i a ciutats emblemàtiques com Londres, Oxford i Cambridge. Reyes Felip, professora d’anglès de l’IES Mare de Déu de La Candelera, ens explicava que “vam combinar les classes a l’escola amb les visites culturals. Per

exemple, un dia van visitar un institut a Cambridge on vam emparellar els nostres alumnes amb els d’allí, as-sistint així a les seves classes i, on fins i tot, es van quedar a dinar. Tro-bo que va ser una experiència molt completa perquè, d’una banda, van visitar diferents llocs i d’altra, van fer classes en anglès amb professors natius que, en definitiva, era el motiu principal de la visita”.Els joves caleros vam marxar el dia 7 de setembre i tornaren el dia 20 del mateix mes.

Agustina A. Zúñiga Vidal, finalista dels premis AqualiaAgustina A. Zúñiga Vidal, va ser una de les 200 finalistes de la 6a edició del Concurs Nacional de Dibuix In-fantil Aqualia que sota el lema ”l’ai-gua, el meu món i els meus colors” anava dirigit a escolars de 3r i 4t de primària.El plaç per presentar els tre-balls va començar el passat 22 de març coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua i van finalitzar el dia 22 d’abril, Dia de la Terra.En aquesta edició es van concedir 5 premis d’un viat-ge de cap de setmana per

a 3 persones a Madrid, 25 premis a col·legis d’ un ordinador amb impres-sora i 200 premis de finalista que, com Agustina, van rebre una càmera fotogràfica digital.

Els alumnes moment abans d’agafar el vol a Anglaterra.

La guanyadora del concurs durant l’entrega del premi.


Joventut@El Casal “Al setembre... a xalar”, l’avantsala del curs escolarVuit dies de casal van facilitar a les famílies els dies de buit que hi havia fins a l’inici del nou curs escolar.

Els xiquets i xiquetes en plena activitat durant el taller.

Francesc CallauLes activitats esportives i d’entreteniment que des de fa anys s’organitzen per part de les diverses regidories i àrees de l’Ajuntament, solen acabar tradicionalment amb el final del mes d’agost. Des de l’any passat, les Regidories d’Educació i Joventut, ofereixen una nova possibi-litat per als pares que no saben com solucionar l’entreteniment dels seus fills en el període que comprèn el final del mes d’agost fins l’inici de les clas-ses. Es tracta d’un casal que ocupa els primers dies del mes de setembre i que aquest any va tenir lloc per se-gon any consecutiu, destinat a nens i nenes d’entre 3 i 12 anys.Sota el nom “Al setembre... a xalar”,

aquestes dues regidories van prepa-rar un casal pel matí en horari de 9 a 13 i per la tarda de 5 a 8, amb una seixantena de places, tant pel matí com per a la tarda.En aquests casals els infants tenen l’oportunitat d’aprendre jocs i entre-teniments, i d’aquesta manera no afectar a la vida laboral dels pares que, tradicionalment, afrontaven els primers dies de setembre amb mol-tes dificultats per quadrar els horaris. Segons Joan Pere Gómez Comes, regidor de Joventut, “és una mena de continuació dels casals de l’estiu. L’any passat va ser el primer any i aquest any hem cregut important donar-li continuïtat a l’activitat. Els pares ho agraeixen”.

Per la seva part, Mari Carme Martí, regidora d’Educació explicava que, “com a administració més propera als ciutadans estem per solucionar-los tots aquells problemes que esti-guin a les nostres mans. Amb aquest servei pareix que no, però els traiem un gran maldecap, sobretot en un període en el que la preparació del començament del curs complica el dia a dia a les famílies”.Els casals va tenir lloc al gimnàs multiusos de l’IES Mare de Déu de la Candelera. El preu pels vuit dies de casal, foren 25 € pel matí i 20€ per la tarda, donat que per la tarda hi havia una hora menys.

Turisme


La Cala resisteix l’embat al sector turístic de la crisi econòmicaMalgrat que la recessió es fa notar en totes les destinacions turístiques de Catalunya, l’Ametlla ha aguantat prou bé l’estiu gràcies al turisme de segona residència.

Araceli DomínguezA principis de setembre, les oficines de Turisme de La Cala encara estan enfeinades fent el recompte de da-des pel que fa a les xifres de visitants que han passat per la nostra població aquest estiu. Amb aquests primers números a la mà van comprovar com l’Ametlla de Mar ha resistit l’embat de

la crisi econòmica que ha afectat aquests dos me-sos a moltes destinacions turístiques catalanes.

Baixa moderadaDe fet, només ens han visitat un 5% menys de persones que altres anys, una xifra molt mo-derada i per la qual cosa des del Patronat Munici-pal de Turisme (PMT) es mostren molt satisfets. Damià Llaó, gerent tèc-nic del PMT deia que “gràcies a que l’Ametlla

de Mar és una destinació turística eminentment de segona residència no ens ha afectat la crisi tan nega-tivament com a altres destinacions catalanes que viuen més del turisme dels tours-operadors. Per això ens podem donar per satisfets i seguint treballant en aquesta línia, tot i refor-çant els espais emissors de turistes per tradició cap a la nostra població com són França i Barcelona i el seu entorn metropolità”.

Dades catalanesEn canvi, segons dades recollides del conjunt del territori per l’Associ-ació de Professionals del Turisme a l’Administració Local de Catalunya (APTALC), durant els mesos de juliol i agost de 2008 s’han deixat sentir de forma molt notòria els efectes de la crisi econòmica. Les oficines de tu-risme de Catalunya han atès entre un 10% i un 40% menys de consultes i han detectat un canvi de comporta-ment per part dels turistes.

Catalans i francesosLa majoria de les oficines de turisme de Catalunya, com a La Cala, tenen en els turistes catalans el seu primer usuari. Aquest estiu no ha estat una excepció i en certa manera això ha ajudat a parar el cop que es veia ve-nir. També com a l’Ametlla, els turis-tes de França, el primer país emissor de turistes cap a Catalunya, han estat majoria entre els estrangers i són els principals demandants d’informació , fet que ha fet els descensos menys remarcables.

El litoral, més pleEn general, ha minvat el nombre d’escapades a l’interior per part dels allotjats al litoral. I és que una excur-sió cal considerar-la com una despe-sa (desplaçament, dinar, entrades...) i han estat molts els que han preferit quedar-se a la platja, que és de franc; fet amb el que també juga amb avan-tatge La Cala.

La Cala participa en una campanya de promoció turística a les botigues “Coronel Tapiocca”Durant aquest mes de setembre, el Patronat Municipal de Turis-me de l’Ametlla de Mar, conjuntament amb altres Patronats de turisme les Terres de l’Ebre, participarà en una acció promocio-nal a les més de 140 botigues que la marca “Coronel Tapiocca” té al llarg de tot l’estat espanyol.

“Coronel Tapiocca” és una marca espanyola especialitzada en la venta de roba i accessoris per a viatges, aventures i activitats a l’aire lliure. Uns productes adreçats a un client interessat per un turisme alternatiu i natural, que pot coincidir amb un sector turístic que també per la seva situació social, d’edat i poder adquisitiu estigui interessat en una destinació turística com les Terres de l’Ebre.

La publicitat constarà en l’edició de 200.000 opuscles turístics que es repartiran a les botigues de la marca, més l’enviament de cartes als més de 104.000 socis del Club Coronel Tapiocca i la publicitat que també es farà a través dels 14.000 clients que disposen de la tarja Coronel Tapiocca.

El nostre Patronat de Turisme col·laborarà amb el patrocini d’un cap de setmana per a dues persones a la nostra població a sortejar entre els clients de la marca.

El programa de TVE “España Directo” fa un reportatge de La Cala

El passat dilluns 11 d’agost, un equip del programa “España en directo” que cada tarda emet la primera de TVE es va desplaçar a la nostra població per fer un espai gastronòmic des de la cuina del restaurant “El molí dels avis”, en el qual es va elaborar una plat d’arròs amb rap. Aprofitant la seva estada es va aprofitar per fer un reportatge sobre els actius tu-

rístics de la nostra població. A la Plaça de l’Església, una representació de les 4 agrupacions de veïns que cada any confeccionen les catifes de Corpus, van realitzar una catifa de flors amb el logotip del programa i, des d’allí, s’arti-culaven visites als llocs turístics més re-presentatius de La Cala, com les cales, les platges i el port. El programa va ser emès per tota Espanya.

Una representació de les associacions de catifes amb el presentador del programa.

La Cala aguanta el mal moment econòmic.


Francesc CallauDissabte 23 d’agost va tenir lloc al Port Pesquer de l’Ametlla de Mar la 24a edició de la Diada de l’Arrosse-jat, la festa gastronòmica per excel-lència de les que s’organitzen a la Cala.Com a nota més destacada de la jornada,cal apuntar el rècord de par-ticipants al Concurs d’Arrossejat, que van subscriure els 52 cuiners aficio-nats que hi van concursar repartits en dos torns de 26 cuiners cadascun.Finalment el jurat va escollir com a guanyadors els arrossos d’ Antonio Brull, Carmina Montserrat, Teresa Domènech, Joan Sarau, Ruben Llaó i Pere Brull Gil. Tots sis es van empor-tar l’orgullós títol de Mestre Arrosse-jaire i els 150 € de premi en metàl·lic que atorga el Patronat Municipal de Turisme com a organitzador.Pel que fa a les degustacions d’arròs, aquest any l’organització va treure la gratuïtat de les mateixes per evi-tar–ne el mal consum i va fer pagar un preu simbòlic, cosa que va rebai-xar-ne el consum, tot i que finalment es van arribar a servir més de 1.000 degustacions entre les prop de 2.000 persones que van assistir a la festa.Segons Antoni Montagut, regidor de Turisme de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, “el balanç és molt positiu, tot ha anat molt bé, la musclada ha estat molt ben rebuda pels visitants i l’assistència de públic ha estat molt gran. El nostre objectiu de divulga-

ció i promoció de la nostra cuina s’ha complert i hem d’estar satisfets. Ara cal començar a pensar en el 25è aniversari de la Diada de l’Arrosse-jat, que commemorarem l’any que ve”.Coincidint amb la Diada, aquest any i com a novetat, el Patronat Municipal de Turisme va oferir una musclada per gentilesa de Fruits de la Mar Escoda. Al preu d’un euro per degustació, es van servir 450 racions. La recaptació anirà destinada a la Junta Local de la Lliga Contra el Càncer.

AntecedentsD’ençà que l’any 1984 l’Ajuntament

de l’Ametlla de Mar va decidir promo-cionar la gastronomia local i utilitzar un plat tradicional com l’arrossejat, la festa ha canviat d’emplaçament i fins i tot d’actes complementaris, però mai ha perdut l’ interès per donar a conèixer la manera de cuinar l’arròs a l’estil de “bordo”, condimentat exac-tament com ho fan els pescadors a les barques durant la seva jornada la-boral. L’arrossejat combina produc-tes tradicionals del territori ebrenc com l’arròs i el peix, amb una manera de fer que més que una tradició ma-rinera s’ha convertit amb el pas dels anys amb una característica cultural dels caleros.

52 cuiners, nou rècord de participants al concurs de la Diada de l’Arrossejat a La CalaTot i que aquest anys les racions d’Arrossejat no eren gratuïtes, es van servir més de 1.000 degustacions.

Cada vegada més joves participen a la Diada de l’Arrossejat.

La musclada a favor de la Lliga contra el Càncer, principal novetat d’aquest any. Els guanyadors de l’edició 2008.

Ajuntament


La Cala aprova la constitució i els estatuts de l’entitat pública empresarial La Cala GestióL’aprovació definitiva d’aquest organisme es va fer amb els vots positius de CIU i PP i els vots en contra d’ERC i PSC.

Araceli DomínguezDimecres 13 d’agost va tenir lloc una reunió extraordinària del ple de l’ajuntament de L’Ametlla de Mar en el que, entre d’altres punts dels anomenats de tràmit en l’ordre del dia, es va tractar l’aprovació defini-tiva de la constitució i dels estatuts de l’entitat pública empresarial La Cala Gestió. Finalment, aquest punt es va aprovar amb els vots a favor de CIU i PP i els vots en contra de republicans i socialistes.

Vot a favorRicardo Llaó, regidor popular, va justificar el seu vot positiu en la cre-ença que aquesta entitat és un bon instrument per desenvolupar una sèrie de polítiques, independent-ment de la confiança que el seu partit pugui tenir, o no, en la bona feina del govern. “És un bon instru-ment per desenvolupar polítiques que, d’altra manera, no es poden dur a terme. Malgrat tot ni socialis-tes ni republicans han volgut apro-var la seva creació. Nosaltres hem separat el que de bo pot suposar la nova entitat de la confiança que poguéssim tenir en la bona feina

del govern. Per això estem al con-sell d’administració. Si hi ha alguna crítica ja la farem”.

Poder absolutPer la seva banda, socialistes i re-publicans van coincidir en la seva negativa a la nova entitat perquè, diuen, atorga massa poder a la pre-sidència. D’una banda, la regidora del PSC-IC, Maria Marsal, explica-va “que recaigui tot el poder en la persona d’Andreu Martí no és una bona cosa perquè l’alcalde no és precisament el més adient per tenir aquest càrrec com ho demostra la gestió que ha dut a terme fins ara. De fet, el govern ha desestimat gairebé totes les al·legacions que, entre d’altres qüestions, incloïen suggeriments per assolir un altre tipus de govern a l’entitat”. Marsal va afegir que a aquesta empresa es mouran quantitats molt importants de diners que La Cala, diu, “en la seva situació econòmica no es pot permetre”.

Renuncia a participar-hiEls republicans no només van dir “no” a la constitució i als estatuts

de la nova entitat, sinó que, a més, es neguen a participar en les seves reunions. Jordi Gaseni deia que “no volem ser presents en un ens on els estatuts estan preparats perquè l’alcalde faci i desfaci a voluntat. Nosaltres no podem estar allí fent de palmeros. Com a regidors, el que farem, és seguir el que es faci a l’entitat des del plenari”.

Projectes eficaçosPer la seva banda, Antoni Montagut, portaveu del govern, va justificar així el naixement d’aquesta empresa pú-blica perquè, diu, “és l’instrument que permetrà tirar endavant els projectes previstos amb la màxi-ma eficàcia, economia i celeritat. A més, és una entitat en la que estan representats tots els grups polítics de l’ajuntament, a excepció d’ERC que, incomprensiblement per a tots nosaltres, no vol ser al consell d’administració”. Un altre punt important en l’ordre del dia, la proposta de CIU per revifar el sector pesquer sí que va tenir el recolzament de tots els grups mu-nicipals de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Imatge habitual del Ple.


Els regidors de la corporació a la Sala de Sessions.

El Govern municipal modifica el concurs de la planificació urbanísticaCiU desestima les propostes de l’oposició al Ple Extraordinari, donat que la major part d’aquestes, ja s’havien modificat una setmana abans per Junta de Govern .

Francesc CallauL’equip de govern de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va votar en con-tra dels dos punts que es van passar a votació el dia 28 d’agost al migdia en el transcurs del Ple Extraordinari celebrat a petició dels tres partits de l’oposició.ERC,PSC i PP demanaven que el govern municipal de CiU suspen-gués el concurs per a la prestació de serveis integrals per al desen-volupament de la planificació urba-nística i de la política d’habitatge de protecció pública de promoció mu-nicipal pel període 2008-2012 i que elaborés unes noves bases en les que proposaven modificar-ne algu-nes clàusules.El Govern Municipal va votar en con-tra i va explicar que la seva negativa,

responia a un raonament pràctic, donat que la suspensió demanada ja s’havia fet amb anterioritat, con-cretament el dia 21 d’agost en Junta de Govern i que, per tant, adminis-trativament, no es podia suspendre un tràmit que ja estava suspès.Pel que fa al segon punt i a les modi-ficacions proposades per l’oposició, el Govern Municipal està d’acord en modificar del plec de clàusules

administratives, l’eliminació d’un fix de baixa per temeritat, tal com l’oposició demana. Aquesta modi-ficació, porta implícita la suspensió del concurs que ja es va fer amb anterioritat i alhora, donat que s’ha d’iniciar novament tota la tramitació, l’ampliació del període de presenta-ció d’ofertes.De totes les demandes fetes per ERC,PSC i PP respecte al Plec de clàusules del concurs, no es va tenir en compte la que feia referència a reduir fins al 10% el percentatge de les prestacions a lliurar a compte a l’empresa adjudicatària a l’inici de l’execució i que l’oposició diu que en alguns casos podria arribar al 40% donat que, segons el govern, són les condicions habituals i reco-manades pels tècnics en concur-sos de les mateixes prestacions. El desacord del govern amb aquest apartat del segon punt, va provocar el seu vot en contra.Segons Antoni Montagut, portaveu de l’equip de govern de CiU, tot i que cap dels punts del ple va prosperar, “tots els partits es poden donar per satisfets, donat que finalment s’han acabat satisfent el 90% de les pro-postes de l’oposició, ja que una bona part del contingut dels punts ja s’havien aprovat feia una setma-na per Junta de Govern. Davant la nostra voluntat d’acceptar les pro-postes i entendre-les com a correc-tes i que poden millorar el plec de clàusules, esperem que els desa-pareguin els fantasmes i deixin de fer certes acusacions que no tenen cap fonament“ .Pel que fa a l’oposició, el PP en co-nèixer que la suspensió que dema-nava el primer punt ja s’havia fet per Junta de Govern, també va votar en contra i es va alinear amb CiU i es va abstenir en el segon punt i no va votar en contra en comprovar que el govern acceptaria la major part de les propostes de l’oposició. Segons Ricardo Llaó, portaveu del PP, “si te-nim en compte les quantitats dels contractes, alguna d’elles arriba al milió d’euros, entendrem que el 40% són 400.000 €. Són quantitats molt importants que poden afectar

a la liquides de l’Ajuntament. Ens ho han acceptat tot menys el punt del pagament que ha impedit que govern i oposició hagin anat a una com en algunes ocasions seria de-sitjable, però el contracte va que-dar substancialment millorat, i els caleros i caleres després d’aquesta aportació de l’oposició s’han estal-viat segur més d’un milió d’euros”.Els qui no van donar el seu braç a tòrcer, van ser ERC i el PSC, que tot i les explicacions del govern sobre la suspensió per Junta de Govern, van votar a favor de la seva proposta de suspensió i de la proposta de canvis al plec de clàusules.La visió d’ERC es que no s’ha avan-çat. Segons Jordi Gaseni, “ja era previsible que el govern no ens acceptés la proposta que fèiem, ja que era molta adequada als temps que corren,ja que no és el moment de fer grans projectes, quan no hi ha privats que ho facin i quan hi ha promotores i immobiliàries que estant tancant. Això ho vol fer l’Ajuntament i és molt arriscat. El que no pot ser és que a l’empresa adjudicatària se li paguin quasi la meitat dels seus treballs, només a l’ encarregar el treball ”.Per la seva part, Antonio Espuny del PSC no entén com l’equip de go-vern “es capfica en voler mantenir el pagament del 40% a l’adjudica-ció dels contractes. No sabem per-què se li ha d’avançar un 40% quan estem parlant de projectes, és a dir, de paper i no de materials, ni d’ho-res de feina ni de màquines. Amb un 10% seria suficient i més quan no ens han pogut posar cap exem-ple de cap administració pública que pagui aquests percentatges per avançat”.El Plec corresponent al concurs per a la prestació de serveis integrals per al desenvolupament de la pla-nificació urbanística i de la política d’habitatge de protecció pública de promoció municipal pel període 2008-2012 contempla la redacció de diversos plans i projectes per va-lor de 9.998.129€, un dels contrac-tes més importants que s’han fet a Catalunya.

Política


Francesc CallauEls sis regidors de l’oposició a l’Ajun-tament de l’Ametlla de Mar, ERC,PSC i PP van presentar una sol·licitud de celebració d’un Ple Extraordinari que va tenir lloc el dia 28 d’agost, per tal de portar a debat alguns dels punts del plec de clàusules que la Junta de Govern va treure a concurs a finals del passat mes de juliol.El Plec contempla la redacció de di-versos plans i projectes per valor de 9.998.129€, un dels contractes més importants que s’han fet a Catalu-nya.Els representants d’ERC, el PSC i el PP demanaven aquest ple amb

l’objectiu que el govern municipal de CiU suspengui el concurs per a la prestació de serveis integrals per al desenvolupament de la planificació urbanística i de la política d’habitat-ge de protecció pública de promoció municipal pel període 2008-2012 i que elabori unes noves bases en les que proposen modificar-ne algunes clàusules.L’oposició pretenia que l’equip de govern modifiqués el punt 6è de la clàusula 13 i treure el límit de baixa per temeritat perquè les empreses puguin ofertar lliurement el preu que creguin just. Segons Antonio Espuny, portaveu del PSC, “hi ha la possibi-litat que els preus que actualment s’estan pagant, puguin tenir baixa-des molt importants i estaríem par-lant d’estalvis que rondarien el 40% d’aquests 10 milions d’euros que contempla el contracte”.D’ altra banda, també proposaven ampliar el període de presentació d’ofertes a 3 mesos a partir de la nova publicació al BOP per la complexitat dels estudis i propostes urbanísti-ques que es demanen, amb l’objec-tiu de donar igualtat d’oportunitats a tots els adjudicataris possible. Per la seva part, Ricardo Llaó,portaveu del PP va explicar que, “volem que hagi igualtat d’oportunitats per a totes les empreses que es vulguin presentar. Entenem que donada la complexitat de la documentació a aportar, un mes no és suficient i si ho amplies-sin a tres mesos, faria que pogues-sin concursar moltes empreses i no només una, ja que s’ha decidit pa-gar 10 milions d’euros”.Per últim demanaven canviar les clàusules 35, 36, 37, 38 i 40 i reduir del 40% previst al 10% les prestaci-ons a lliurar a compte a l’empresa adjudicatària a l’inici dels treballs. Jordi Gaseni, portaveu d’ERC va afegir que, “de tot el proposat des-tacaria que mai hem vist que a l’en-càrrec d’un treball es pagui el 40% de la prestació d’un treball. Això et fa malpensar”.El Govern Municipal va estar d’acord

en modificar del plec de clàusules administratives, l’eliminació d’un fix de baixa per temeritat, tal com l’opo-sició demana en el segon punt de les seves al·legacions. Aquesta mo-dificació, porta implícita la suspensió del concurs i a l’hora, donat que s’ha d’iniciar novament tota la tramitació, l’ampliació del període de presenta-ció d’ofertes. Antoni Montagut, por-taveu del Govern Municipal, ha mani-festat que sempre que les propostes tinguin coherència i siguin aplica-bles, el govern no té cap objecció en aplicar-les. Segons Montagut, “da-vant de la nostra voluntat d’accep-tar aquests punts, entendre’ls com a correctes i que d’alguna manera poden millorar el plec de clàusules, esperem que els desapareguin els fantasmes i deixin de fer certes acu-sacions que no tenen cap fonament com ho demostra l’acceptació per part nostra d’aquests punts”.

De totes les demandes fetes per ERC,PSC i PP respecte al plec de clàusules del concurs, no serà tingu-da en compte la que feia referència a reduir fins al 10% el percentatge de les prestacions a lliurar a comp-te a l’empresa adjudicatària a l’inici de l’execució i que l’oposició diu que en alguns casos podria arribar al 40%,donat que segons el govern, són les condicions habituals i reco-manades pels tècnics en concursos de les mateixes prestacions.El concurs per a la prestació de ser-veis integrals per al desenvolupa-ment de la planificació urbanística i de la política d’habitatge de protec-ció pública de promoció municipal pel període 2008-2012 contempla la redacció de diversos projectes com ara la 2a fase de Tres Cales, el Pla de Millora Urbana de Port Olivet, el PMU del Bon Repòs i aparcament soterrani a la zona, el Pla d’Actuació Urbanística de 3 Cales 1a fase, di-versos obres d’abastament d’aigua i la construcció de 150 habitatges de protecció oficial, tot, com hem dit abans, per un valor de 9.998.129 €.

Oposició i Govern d’acord amb bona part dels canvis de les bases del concurs de planificació urbanísticaERC, PSC i PP forcen un Ple Extraordinari i el govern assumeix la major part dels canvis proposats per l’oposició.

Política


El PSC al·lega contra el canvi de sistema d’actuació per a 3 Cales 2a fase i ArtilleriaSegons el PSC no hi ha prous arguments per canviar el sistema d’actuació urbanística dels dos sectors de compensació a cooperació

Francesc CallauEl grup municipal del PSC-IC a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va presentar el passat 21 de juliol al-legacions a l’aprovació per Junta de Govern del canvi de sistema d’actu-ació urbanística dels sectors urba-nitzables delimitats A-Tres Cales 2a fase i M-Artilleria,que ha passat del sistema de compensació al de co-operació.Els socialistes critiquen que es faci pública la informació i es notifiqui als afectats durant el mes d’agost, un mes a tots els efectes inhàbil pels afectats per a la presentació de les al·legacions. Segons el PSC tots els serveis jurídics estan de vacances i això impossibilita la defensa jurídi-ca.

Segons el PSC, el fet que el Sector Artilleria tingui una sola propietat i el 80% de la 2a Fase de Tres Cales si-gui d’un sol propietari, no justifica el canvi d’actuació urbanística. Segons Antonio Espuny,portaveu del PSC, “pensem que per la seva estructura de propietat hauria de ser la inicia-tiva privada la que decidís en quin moment els interessa desenvolupar. Avui per avui el sector immobilia-ri està en una situació que no ens permet llençar-nos a grans riscos i a grans aventures. Les conseqüèn-cies d’aquestes aventures, que po-den ser negatives i amb unes quan-titats desorbitades seran per a tot el poble de La Cala. Per això pensem que aquests sectors s’haurien de mantenir com estan amb la iniciativa

privada al capdavant de les obres i el desenvolupament dels sectors”.Segons els socialistes, la decisió de la Junta de Govern implicarà que l’Ajuntament a través de La Cala Gestió es converteixi en promotor urbanístic de dos sectors dedicats a les segones residències i que con-sideren que pot portar com a con-seqüència el col·lapse financer a La Cala Gestió i a l’Ajuntament.El PSC considera poc convincents els arguments utilitzats pel govern a l’hora de justificar el canvi del siste-ma d’actuació urbanística a coopera-ció, ja que afirmen que una execució privada de les obres d’urbanització correctament controlades per l’Ajun-tament, garantirien el compliment de la normativa urbanística.

El Govern municipal defensa el pas al sistema de cooperació per a Tres Cales 2a fase i Sector ArtilleriaHistòricament el sistema de compensació ha deixat mancances urbanístiques a la major part d’urbanitzacions del municipi.

Francesc CallauL’equip de govern de l’ Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha manifestat la seva intenció de desestimar les al·legacions presentades pel PSC a l’Ametlla de Mar a l’aprovació per Junta de Govern del canvi de sistema d’actuació urbanística dels sectors urbanitzables de Tres Cales 2a fase i Artilleria.El regidor d’Urbanisme de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez Comes, ha explicat que el canvi de sistema de compensació a cooperació, és la garantia que per-metrà a partir d’ara que tots aquells serveis bàsics en qualsevol projecte d’obres d’urbanització s’acabin rea-litzant, amb el conseqüent benefici per als veïns, propietaris i la societat calera en general, evitant exemples com les urbanitzacions de Tres Cales, Calafat, Sant Jordi o Roques Daura-

des que, després de més de 40 anys i de moltes mostres de voluntat per part dels promotors, encara no dis-posen d’alguns d’aquests serveis, com per exemple el clavegueram, l’enllumenat o l’asfaltat dels carrers.Joan Pere Gómez Comes, ha criticat el PSC ja que manifesta no enten-dre com precisament els socialistes s’oposen que sigui l’Ajuntament que tuteli aquestes situacions. Segons el regidor d’Urbanisme, “es irònic que sigui el PSC qui faci aquestes al·legacions, quan sempre s’han manifestat com els garants de l’ad-ministració local com a garantia de la tutela pública. En el moment que fem el que ells no van fer quan go-vernaven, és a dir, procurar que si-gui l’administració local qui vetlli per l’interès públic, ara ells diuen que no, que qui ho hauria de fer és el sector privat. Que el PSC és vulgui

posar en mans dels privats no deixa de ser una ironia”.Fins ara el sistema d’actuació ur-banística utilitzat era el sistema de compensació,que deixava en mans dels promotors o dels propietaris constituïts en junta de compensació la realització de les obres d’urbanit-zació dels diversos plans parcials, un sistema que històricament ha generat moltes mancances i incom-pliments.El sistema aprovat per l’Ajuntament és el conegut com de cooperació, que dóna la potestat a l’Ajuntament d’executar les obres d’urbanització i de passar posteriorment quotes de cobrament de les esmentades obres als promotors o en el seu defecte als propietaris, amb la qual cosa s’asse-gura la finalització de les obres pen-dents d’urbanització, plans parcials i reparcel·lació.

Política


El PSC valora la informació econòmica de l’equip de governOpinió de la situació econòmica de l’Ajuntament des del punt de vista del grup municipal del PSC en relació a la valoració apareguda als Quatre Cantons del mes de juny (4C 284).

1) Pel que fa a la gràfica que es repre-senta en termes relatius, el tant per cent d’endeutament si baixa i passa del 57.97% al 19.63% és perquè s’in-crementen els ingressos de l’Ajun-tament per la venda de l’aigua i se signen una sèrie de convenis que ge-neren uns diners que en alguns ca-sos no han estat ingressats. De fet, el que reflexa la gràfica és que s’han incrementat els ingressos, no que s’hagi disminuït el deute pendent de l’Ajuntament (en termes absoluts). Aproximadament es devien 300 mili-ons de les antigues pessetes, (al cap de dos anys només s’hauran amortit-zat uns 30 milions de pessetes) i no com es pretén fer creure que s’ha re-duït el deute a la meitat a (150 milions de pessetes aproximadament).Tanmateix, aquests ingressos que serveixen per justificar l’increment d’endeutament no es produiran sem-pre. Llavors, com es pagaran els pro-pers anys els crèdits que s’estan fent quan s’acabin els ingressos atípics? Doncs pujant impostos com l’IBI, que el proper any, el govern municipal té previst que pugi un 10%.

Així mateix, volem aclarir que els 300 milions de ptes. d’endeutament no es van generar tots a l’època que el PSC estava a l’alcaldia pel fet que ja es devien de governs anteriors uns

30 milions de ptes; per a fer front al endarreriments que ens vam trobar es va tenir que fer un crèdit de 150 milions de ptes. I l’únic crèdit que per inversions es va fer ascendia a uns 115 milions, a més a més van servir per construir el cementiri. Quan es vendran el 60% del nínxols es recu-perarà la inversió. El romanent de tresoreria (diners en caixa) a final del 2002 era de 3 milions d’euros ( 500 milions de pessetes)

2) Pel que fa a l’estalvi, no dubtem que les xifres que es donen en la ci-tada revista s’atenguin a dret.On diu que l’estalvi net és de 40.000 euros, tindria l’Ajuntament un estalvi net si no s’hagués comptat com a ingrés el 1.800.000 euros del con-veni Marina Sant Jordi, el 1.166.654 també d’un altre conveni amb Mari-na Sant Jordi, que a dia d’avui en-cara cap dels dos no s’han pagat, i els 548.318’42 euros del conveni de CYMSA que, segons la interventora de l’Ajuntament, a 28 de maig de 2008, encara no s’havia cobrat?

Quin estalvi tindria l’Ajuntament si no s’haguessin comptat aquests ingres-sos?Negatiu i amb una quantitat molt im-portant.

3) Pel que fa al romanent de tresoreria que a la revista 4 Cantons 284 posa que ascendeix a 960.300 euros, si no s’haguessin comptat aquests ingres-sos no reals als que ens hem referit en el punt 2, quin romanent de tre-soreria hi hauria? Segurament, si no s’haguessin comptat amb aquests diners, el romanent seria negatiu i s’hagués comés una greu il·legalitat, ja que els 600.000 euros de la venda del 10% del sector J (situat per da-munt del castell de Sant Jordi) no-més es podien utilitzar per comprar solars per fer vivendes de protecció oficial. I ara, en caixa, en liquidés, no hi ha un euro.

Si tan bona és la situació de l’Ajunta-ment amb tanta liquidés, perquè s’ha hagut de fer una pòlissa de crèdit de 1.200.000 euros? I per què ara s’ha hagut de fer un altre crèdit a llarg plaç d’1 milió d’euros? Per què a finals de 2007 hi havien 4.184.000 euros en factures pendents de pagament als proveïdors de l’Ajuntament, a més a més de 1.200.000 d’euros amb factures amagades al calaix, el que suma 5.384.000 euros (uns 900.000 milions de pessetes) tal com s’espe-cifica a l’informe d’intervenció?

Grup municipal del PSC-IC

Opinió


C

La Tristesa d’un MúsicUn músic de la banda

Tres Cales: el fruit de l’esforç comú.Joan Pere Gomes i ComesRegidor de Relacions amb les Urbanitzacions.Ajuntament de l’Ametlla de Mar

Van passant els dies, les setmanes i els mesos, i encara avui no puc pair la dissolució de la meva banda de musica “La Mestral”.

Sempre tindré present a la meva ment molts perquès que jo mateix em pregunto, i es que no trobo en-lloc resposta que pugui justificar-ho.

Per què la justícia es va comportar amb un to tan radical i patètic baix el menyspreu i la indignació d’una colla d’aficionats?

Per què en el seu moment correspo-nent no es va poder, o voler, arreglar-se d’una manera més benèvola, i no dictant-se una sentència tan cruel com la de ferir l’orgull i el sacrifici de moltes famílies?

Per què quan es va arribar a la situ-ació més crítica, no se’ns va dir la veritat del que li va passar aquella maleïda nit al nostre director?

Jo ignoro, el que ens van explicar o

ens van voler fer entendre, al menys jo personalment, no m’ho crec.

Per quin motiu, la Federació Cata-lana de Societats Musicals no ens va voler, o poder, ajudar, quan no-saltres els hi vam ser lleials sempre quan ells ens va necessitar?

Al que sí jo he trobat una resposta són als sentiments que passen per dintre de la meva persona:- Sento no poder sentir-me músic un

altre cop.- Sento no poder tocar el meu instru-

ment amb devoció- Sento no poder oferir cultura sana

al meu poble “La Cala”- Sento veure tocar, aquest estiu,

bandes de música d’arreu de les nostres comarques i no poder sentir tocar “La Mestral” a la plaça Joan Miró.

- Sento no poder arribar als diven-dres del fumut hivern, i no poder fer el nostre assaig rutinari, i no fer petar la xerradeta amb els meus companys de la banda. Allò sem-blava com una teràpia de grup,

ens alliberàvem de les nostres tas-ques laborals de tota la setmana, i és que l’única paraula que ens feia diferent era “la música”

- Sento no poder contemplar el bon somriure d’una companya meva de la banda, tal com jo l’anomena-va “la nineta de porcellana” espè-cie femenina única a l’ univers. Ella reuneix tots els millors qualificatius exquisits que se li puguin donar: gran afany de superació, bellesa, talent i un destacat esperit d’humi-litat i honestedat.

I bé, a la fi, és tot un cúmul de cir-cumstàncies que m’han portat aquesta tristor. Però, dins el que cap, tampoc m’ha estat tot dolent. Em quedo amb el record i no podré oblidar mai els bons moments de la meva banda de música, el bon rotllo entre nosaltres (tal com diuen els castellans “que me quiten lo bai-lao”). Tot plegat unes emocions tan fortes que espero i desitjo que algun dia en concret es puguin tornar a fer-se realitat. Sempre estimaré la Mes-tral i als meus companys.

Carta adreçada als veïns de Tres Cales

Et vull transmetre i compartir amb tu la meva alegria d’haver inaugurat el Parc Públic de Tres Cales el passat diumenge 20 de juliol. La veritat és que aquest dia vam celebrar molt més que la simple inauguració d’un parc, sinó que vam celebrar una victòria, la victòria de nens, pares i avis, i de les associacions veïnals que des de molts anys reivindicaven una zona d’esbarjo a la Urbanització Tres Cales.

Avui ja tenim el parc en una zona que en un futur no molt llunyà serà el centre neuràlgic d’oci de Tres Cales, un parc que té un tancat perimetral verd, sense cap mur, sinó que tot és arbres i fusta, amb una pista de fut-bol, i d’altres activitats, el parc infan-til, la millora de la zona de petanca, una zona picnic i un altre de bar.

Són realitats que avui pots veure, però que no quedaran així per sem-

pre, ja que et puc assegurar que ja estem treballant en temes com as-segurar la protecció contra l’excés de velocitat o altres millores. Si a això li sumem la conscienciació dels veïns en la utilització de les pape-reres i de cendrers que intentarem ficar el més aviat possible, aquest parc es convertirà en el referent de la urbanització.

També, vull assegurar-te que des-prés d’haver viscut la festa d’inaugu-ració de la que tots vam col·laborar, treballar i gaudir, estic molt orgullós de poder ser un mandat més el re-gidor de Relacions amb les Urba-nitzacions. Enrere queden aquests anys on els veïns reivindicaven de forma legítima els seus drets tallant carrers, tancant-se a l’Ajuntament i fer “casserolades”. Fa gairebé cinc anys, hem anat casa per casa a de-manar-vos la vostra ajuda, perquè ens ajudéssiu a descobrir quina era les Tres Cales que desitjàveu, i no ens heu fallat. Durant el passat mandat hem treballat dur juntament

amb la vostra ajuda per millorar la urbanització, per col·laborar en les vostres festes. I per això et dema-no benvolgut veí, novament, que segueixis treballant donant-nos els teus suggeriments, i colze a colze fer les Tres Cales que vols.

Ja per concloure, només queda per dir-te, que espero trobar-te molt aviat, en un dia tan solejat com el passat 20 de juliol, per inaugurar una de les grans il·lusions d’aquest equip de Govern i un desig històric de tots els veïns de Tres Cales: El Local Social

Sense cap altre particular, vull recor-dar-te que tens a la teva disposició L’Oficina d’Atenció a la Ciutadania situada al costat de la zona comerci-al i que pots contactar amb ella a tra-vés del Tel./Fax.: 977 45 63 76 o amb el e-mail: [email protected]

Atentament,

Joan Pere Gomes i Comes


Per fi un ajuntament que creu en l’ensenyament!!!Rubén Lallana i Plaza Gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre

Més enllà de les tradicions i de les idi-osincràsies socials pròpies de cada territori, és obvi que l’ensenyament i l’educació juguen un paper decisiu en el desenvolupament social, cul-tural i econòmic d’un municipi. En aquest context és bàsic el treball de les famílies i educadors perquè els estudiants entenguin la importància d’estudiar i el significat de conceptes com la dedicació, l’esforç i la supera-ció personal en un món laboral cada cop més competitiu i especialitzat. A aquesta sensibilitat cada cop més generalitzada envers l’estudi dels fills i alumnes, se li han de sumar altres factors entre els quals m’agradaria destacar la predisposició dels go-verns municipals per millorar, en la mesura de les seves atribucions polítiques, la qualitat educativa d’un municipi.

És innegable que a la Cala, durant els darrers anys, s’està treballant com mai en l’àrea d’ensenyament i s’han aconseguit fites impensables per a un municipi de menys de 8000 habitants. Tenim l’única escola de ca-pacitació nàutico-pesquera de Cata-lunya (amb tot el que això comporta, entre altres coses, per a la formació

continuada dels nostres pescadors), disposem de menjadors escolars a l’institut i a l’escola i recentment es van ampliar les dependències del CEIP, de l’IES i de la llar d’infants, con-vertint-los en centres capdavanters a la comarca pel que fa a les seves in-fraestructures i instal·lacions. Fa poc que disposem d’un dels telecentres més innovadors de la Xarxa de Tele-centres de Catalunya, on s’impartei-xen multitud de cursos de formació per a totes les edats i que també s’ha convertit, gràcies a la seva avançada tecnologia, en un punt neuràlgic de trobada per als estudiats universitaris els caps de setmana i que alhora està contribuint significativament a l’intro-ducció de les noves tecnologies de la informació entre les persones més grans. Com a dada significativa cal ressaltar que l’any passat la Regido-ria de Formació va expedir vora 500 diplomes als ciutadans que van fer algun dels 46 cursos programats.

L’ajuntament de la Cala va ser el pri-mer de Catalunya (ara ja fa cinc anys) que decidí subvencionar el 100% del cost dels llibres escolars als estudi-ants empadronats i matriculats als centres educatius del municipi. Actu-

alment el nostre poble també dispo-sa d’una escola municipal de música, que ha contribuït significativament a ampliar l’oferta educativa i de lleure i d’un Pla Educatiu d’Entorn que té com a principal objectiu la potenci-ació del català, la cohesió social i la interculturalitat. Recentment l’alcalde Andreu Martí ha tancat un acord amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una de les universitats virtuals més importants d’Europa, que per-metrà que el telecentre de la Cala es-devingui un punt de suport d’aquesta universitat al territori. Aquesta gran notícia demostra una vegada més la salut educativa del nostre muni-cipi, ja que uns anys enrere hagués estat impensable que una universitat d’aquest prestigi apostés per la col-laboració amb el nostre municipi.

Aprofito l’oportunitat que se’m brinda amb la publicació d’aquestes parau-les per felicitar als nostres actuals governants per la seva eficient gestió en aquest àrea i alhora encoratjar-los a seguir treballant per millorar tant la qualitat de l’ensenyament com les infraestructures dels diversos cen-tres. Invertir en ensenyament és in-vertir en prosperitat. Ànims!.

Càritas” és una paraula que prové del llatí i vol dir “Amor”. Aquesta paraula ha estat triada per a identificar una institució d’Església, la finalitat de la qual és fer possible que els pobres, marginats i exclosos de qualsevol societat surtin de la seva situació i assoleixin una autonomia personal susceptible de fer possible una vida amb dignitat.

Des de Càritas Parroquial de L’Amet-lla de Mar intentem seguir complint aquesta finalitat, cosa que no seria possible sense la vostra inestimable ajuda. Gràcies a aquestes ajudes hem pogut seguir fent aquesta tasca i volem donar-los a conèixer els ajuts

realitzats durant el període comprés des que va començar l’any fins a mit-jan juliol.

Càritas ha proporcionat en el que por-tem d’any ajudes en concepte de:Roba d’home: 41/ Roba de dona: 41 Nen/nena: 19Menjar en general a 19 personesEntrepans a transeünts: 48Bitllets de tren a Tortosa: 29/Tarrago-na: 26.

A més s’han realitzats ajuts diversos i puntuals a altres persones en situa-ció d’alt risc social.

Des de Càritas volem agrair a totes

les persones que col·laboren amb nosaltres d’una o d’altra manera, ja que sense vostès això no hagués estat possible, però sobretot volen encoratjar-los perquè continuïn fent-ho i aprofitem aquesta tribuna per fer una crida al poble en general, però en especial als més joves, perquè s’animin a col·laborar amb nosaltres, ja que no només ens hem de limitar a resoldre problemes puntuals, sinó que es necessiten persones voluntà-ries que treballin amb una visió global de la societat, fent prevenció a més d’acompanyament, amb els sectors de la població que necessiten orien-tació i planificacií

Opinió Càritas


Opinió

Podeu enviar els vostres escrits a [email protected] d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

L’Ametlla... un poble acollidorVerònica Morales Cardona.

Per casualitats de la vida, fa uns 7 anys, vaig conèixer al que ara és la meua parella, i en un futur no molt llunyà, serà el pare dels meus fills i el meu marit legalment.Jo sóc del Lligallo del Gànguil (i con mucho gusto...) i la veritat, abans de conèixer a l’Octavi, no havia vingut mai a l’Ametlla. Però després de 4

anys de convivència en aquest poble tan especial, només puc dir que si hi visqués la família que tinc al Lligallo, seria perfecte!!! M’Agrada molt el po-ble i sobretot la gent que hi viu. He fet veritables amics!!! VISCA LA CALA!!! GRÀCIES PER SER COM SOU!!!

Cap de SucreEsther Gómez Brull

Dos de Febrero de 1970. Ametlla de Mar, un pueblecito marinero de la provincia de Tarragona, un frío que corta la cara, en el pueblo ese olor de bajas temperaturas, y el abrigo que poco puede hacer su cometido.Recuerdo esa fecha además de por el tiempo, por lo bien que me lo pasé.Como cada año, la familia nos re-uníamos en la casa de mis abuelos para celebrar la fiesta de la Cande-lera, una casa de dos plantas, pero con las estancias muy pequeñas.Al entrar en la casa te envolvían di-ferentes olores, el de la cocina con ese “suquet” de pescado que bien lo cocinaba mi abuela o bien mi abue-lo; el comedor que olía a caliqueños, que era el tabaco preferido de mi abuelo. En el comedor, recuerdo las interminables cenas, pues teníamos que cenar por turnos, ya que era muy pequeño y éramos muchos, se comunicaba con la cocina por una ventana por la que pasábamos los platos. En él había una mesa, seis si-llas, un sofá pequeño de dos plazas,

un mueble bar también pequeño, en el que nunca faltaba el anís y “els corassons” postre de pasta típico de “La Cala”, que es como los de allí llamamos a l’ Ametlla de Mar; una televisión pagada a plazos, un cua-dro de nudos hecho por mi abuelo cuando era pescador, una fotografía en la que salíamos todos hecha por el fotógrafo del pueblo y un reloj de péndulo. En la cocina lo más pinto-resco que recuerdo es una cisterna que recogía el agua de lluvia que era la que bebíamos; se cogía el agua con un cubo metálico y con un cuc-harón bebíamos. En aquel entonces el agua que salía por el grifo era sa-lada… También había una pica para lavar la ropa y otra para los platos, una cocina con tres fuegos que iban los tres a toda máquina. Un lavabo en el que solo cabía una persona, con un mini lavabo, un wc y un plato de ducha. En la pared colgaba un espejo con un cordel, una bolsa con peines de varios tamaños y un peina-dor. En la repisa de madera, jabón de afeitar con la brocha y brillantina

que es lo que usaba mi abuela para peinarse… En la parte superior olía a casa vieja, estaban los dormitorios .En total tres. Cuando llegaba la hora de dormir era lo más divertido, porque todos los primos dormíamos en el suelo, con los colchones de lana que en esos días salían del desván para la oca-sión. Dormir no dormíamos mucho pero eso sí, hablábamos y reíamos. En un dormitorio había una “calaixe-ra” que es un mueble de cajones que restauré y aún conservo.En el silencio de la noche cuando ya todos por fin dormían se oía el re-loj de péndulo , tenía muchos años pues era de mis bisabuelos, pero funcionaba muy bien, daba las horas con tanta fuerza que se oía hasta en la planta superior.La casa ya no existe. Como muchas de ese tiempo, la tiraron abajo y aho-ra es una panadería.Cuando voy al pueblo compro el pan allí y les explico a mis hijos lo felices que fuimos en la casa de mis abu-elos.

Aquest setembre ha fet 21 anys que estic al poble ensenyant-vos a con-duir amb molta dedicació, cosa que es tradueix en més de 2000 caleros i caleres que han passat i obtingut el carnet a l’autoescola 6-Q.Si he decidit redactar aquestes qua-tre línies es per aclarir els mals rumors

que gent interessada ha escampat, fent-vos creure que l’autoescola del vostre poble deixava de funcionar.Només vull aclarir-vos que l’autoes-cola 6-Q no tanca, que continuo com sempre treballant en allò que sé fer i que sempre m’ha agradat: ser pro-fessor de seguretat vial del poble de

l’Ametlla de Mar.Desitjo que aquest escrit serveixi per aclarir els rumors i els dubtes que pugueu tenir i perquè continueu confiant en mi com m’heu demostrat durant aquests 21 anys.Gràcies a tots i us espero a l’auto-escola.

Autoescola 6-QFrancisco Llambrich Margalef


Col.laboracions

Les convulsions febrils són bastant freqüents en nens fins als 5 anys. Es caracteritzen per rigidesa-convulsió muscular, els ulls “en blanc” i el nen no respon a estímuls.

Solen aparèixer en les primeres hores d’una infec-ció que cursa amb febre alta, fins i tot un simple constipat por provocar-les. La durada pot ser d’uns pocs minuts fins a 15, i cedeixen espontàniament.

Cal ressaltar que els nens que ja n’han patit algu-na, tenen més possibilitats que es torni a repetir en altres ocasions, sobretot si la temperatura supera els 38,5ºC.Aquest tipus de convulsió no deixa seqüeles al nen. Conserveu la calma.

.QUÈ S’HA DE FER?- S’ha de prevenir un augment excessiu de la

temperatura. Si es detecta febre de 38ºC o més, ràpidament s’ha de baixar la temperatura utilit-zant mitjans físics com ara treure-li roba al nen i banyar-lo en aigua temperada, i mitjans medica-mentosos donant-li els antitèrmics que utilitzem habitualment en pediatria (“Dalsy” o “Apiretal”), en les dosis que ens ha dit el pediatra. Si dubtem de la dosis o la freqüència de les tomes podem trucar al metge per assegurar-nos-en.

- Si malgrat totes aquestes mesures, es produeix la crisi convulsiva hem de posar al nen estirat de costat sense cap objecte al seu voltant amb el que es pugui fer mal. Es posa de costat perquè si vomita no pugui ofegar-se amb el seu vòmit.

- No poseu MAI CAP OBJECTE A LA BOCA DEL NEN.

- Si sou dues persones, mentre un vigila al nen i el posa de costat l’altre ha de trucar al servei d’emergències (977 45 70 00) . Si només n’hi ha una no ha de deixar mai al nen sol, la crisi cedirà en pocs minuts i llavors es pot demanar ajut.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Segons la OMS (Organització Mun-dial de la Salut), Espanya és per dar-rera del Regne Unit, el país europeu amb majors taxes d’obesitat infantil, sent un problema de salut que s’ha tripli-cat durant els últims anys. Les cau-ses de l’obesitat infantil poden ser diver-ses, per exemple, la genètica pot ser una d’elles, però també els factors ambientals com: els hàbits dietètics, l’exercici físic, la família, l’estrès, la societat o l’economia juguen un pa-per important.

La intervenció precoç d’aquest pro-blema de salut és imprescindible per evitar conseqüències negatives en un futur, com podríen ser: diabetis tipus

II, hipertensió, augment de triglicè-rids i colesterol, transtorns hepàtics i problemes psicològics i socials (bai-xa autoestima, discriminació escolar i/o social, cansament o inseguretat).

La societat actual ha portat que molts nens abandonin i/o substitueixin el consum de fruites, verdures, llegums i peix pel fast food (menjar ràpid) i la brioxeria industrial; molts cops degut als canvis que ha experimentat la so-cietat, com per exemple la incorpora-ció de la dona en el món laboral. La utilització de l’aliment com a moneda de canvi (“si et portes bé, et compra-ré un pastís”) fent augmentar al nen la preferència per aquell aliment, també sol ser un costum freqüent. Sovint, molts hàbits alimentaris que s’han ad-quirit provenen dels progenitors, per tant si volem canviar aquests hàbits, s’hauran de canviar els de l’entorn, tot i que acceptaran millor els canvis alimentaris si el model a seguir és un nen més gran, un amic o un heroi de ficció. D’altra banda, existeixen ma-res sobreprotectores o bé amb sen-timents de culpa que solen sobreali-mentar al nen afavorint l’obesitat. Cal esmentar també que l’activitat física i

els jocs de carrer, que tots hem prac-ticat durant la nostra infantesa, s’han anat substituint per videojocs o la TV, afavorint el sedentarisme i en conse-qüència l’obesitat.

Així doncs, evitar l’obesitat infantil és avui en dia un repte que es podria aconseguir principalment modificant els hàbits tant alimentaris com físics. Aquests canvis s’hauran de fer pau-latinament i sobretot d’una manera divertida, per exemple els hàbits ali-mentaris els modificarem realitzant jocs sobre la piràmide dels aliments (Figura 1), creant tallers de cuina tant

a casa com a les escoles o bé amb tallers de tast/cata d’aliments, creant plats divertits amb verdures i fruites (formant dibuixos, cares, amb molts colors...), i fent campanyes en esta-bliments comercials sobre l’alimen-tació equilibrada. I en quan als hàbits d’activitat física es podrien modificar potenciant els jocs i/o les excursions així com en les escoles a través de la piràmide de l’activitat física (Figura 2).

Ara està a les nostres mans decidir si l’obesitat forma part del futur dels nostres fills.

L’obesitat infantil

Roser Martí i CidDiplomada en Nutrició i DietèticaLlic. En Ciència i Tecnologia dels Aliments

PRIMERS AUXILIS A CASA: Les convulsions febrils.Mª José Castellano Cervera. Infermera del SUM

Plaça CatalunyaJosep ConsarnauL’Ametlla de Mar.Setembre 2007

Aquesta plaça de Catalunyadel nostre poble, l’Ametlla de Mar i la seva gespa tan cuidadaés bonica ara que l’han tancat.

Ara la gent no la pot trepitjar està envoltada d’una tanca vermellaels petits no tenen la culpaque els seus pares no els sàpiguen ensenyara respectar una cosa natural i bella

És un pulmó dintre del nostre pobleque a més de bonic ens ajuda a respirar,de ben jove he plantat més d’un arbre que dóna verdor i és un encant.

De l’eucaliptus que es trobade front al Bon Repòsque damunt de la pedras’ha fet un gegant n’és bona provaal estiu la seva ombra és un bon redós.

Per les voltes de Nadal deixa l’ambient perfumat les seves flors és un remei natural,suavitza les vies respiratòries i cura els constipats.

D’aquesta palmera bonica i verda jo la contemplo molts moments,anys enrere les branques tocaven a terraella anuncia la bonança i el mal temps.

Figura 1. Piràmide de l’alimentació saludable

(SENC; 2004)

Figura 2. Piràmide de l’activitat física per a nens (J.L. Serra, J. Aranceta; 2006)

Esports


Sergi Sànchez i Montse Martínez s’imposen a la 8a Edició de l’Aquatló Popular de L’Ametlla de Mar

Sortida de l’Aquatló a Pixavaques.

El passat dissabte 16 d’agost, en el marc de les activitats organitzades pel Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar en relació a la Festa Aquàtica Solidària, tingué lloc la 8a edició de l’Aquatló Popular de l’Ametlla de Mar.

17 participants procedents d’arreu del territori català i també alguns tu-ristes estrangers que es troben esti-uejant a la localitat marinera pren-gueren part en la prova que aglutina les disciplines de natació i cursa.La sortida es portà a terme des de la Platja de Pixavaques, amb aigua als genolls, en direcció a la platja de l’Alguer, el que suposa uns 500 m nedant aproximadament. Un cop a la platja, els esportistes, després de calçar-se, emprenen la cursa fins al far de la punta del Port Pesquer retor-nat sobre les seves passes després d’un control de l’organització, fins ar-ribar novament a la Platja de l’Alguer on es troba la meta, el que suposa uns 1.200 m corrent.La prova, que resulta favorable als especialistes en la natació, està sent estudiada amb l’objectiu d’incremen-tar el tram de cursa sense afectar la circulació d’una població turística

com l’Ametlla de Mar que augmenta fins a tres vegades en aquestes da-tes d’estiu.

Pel que fa a la classificació aquesta va ser la següent:

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar

1r Classificat: Sergi Sànchez. 13’09”2n Classificat: Pieterjan Dochers3r Classificat: Josep M. Lluís

1a Classificada: Montse Martínez2a Classificada: Eulàlia Lones

1r Classificat Local: Macià Garcia2n Classificat Local: Sam Figueres

Multitudinària Edició de la Festa Aquàtica Solidària a La Cala

El passat dissabte 16 d’agost, la cèn-trica platja del municipi de l’Ametlla de Mar acollí la sisena edició de la Festa Aquàtica Solidària de l’Amet-lla de Mar, organitzada pel Patronat Municipal d’Esports i patrocinada en aquesta ocasió per Impama Pro-mocions Immobiliàries. La jornada esdevé un intent de recaptar dona-tius per diverses causes solidàries a través de l’organització de multitud d’activitats a la platja que culminen

amb un gran parc d’inflables aquà-tics gegants.Enguany només es van recollir 118€, degut possiblement a la tan anome-nada crisi econòmica, que aniran a millorar la gestió del Dispensari de la població de Cofradia situada a Hondures, per a la compra de me-dicaments i l’organització de cur-sos sanitaris, entre d’altres accions. Aquest petit ajut es realitzarà a tra-vés de l’organització “Acció Solidària i Logística” que té alguns dels seus col·laboradors al poble de l’Ametlla de Mar.La jornada lúdico-festiva s’inicià als voltants de les onze del matí amb l’organització de nombroses curses de natació, a tall d’Olimpíades, on hi prengueren part infants, joves, ma-res, pares, iaies i iaios assistents a una de les principals platges de la lo-calitat. La matinal esportiva finalitzà amb una desenfadada competició de “bàsquet-polo”.Sobre les quatre de la tarda, s’obrí les portes de Parc Aquàtic d’Infla-bles Gegants Impama Promocions Immobiliàries amb la presència de 10 atraccions dirigides a diferents

edats on els més menuts i els més grans van poder gaudir de valent durant les tres hores de duració de l’activitat. Cal destacar la important afluència de gent a la festa que ani-ma a l’organització a preveure’n no-ves edicions.A les set de la tarda, en finalitzar el parc, es portà a terme la vuitena edi-ció de l’Aquatló Popular, que englo-ba les modalitats de natació i cursa. Disset varen ser els participants a la prova que comprèn uns cinc-cents metres nedant i un quilòmetre i mig corrent. Des del Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar volem agrair pú-blicament la col·laboració de tots els monitors i monitores de l’entitat, als socorristes de la Creu Roja, al per-sonal del Servei d’Urgències Munici-pal (SUM), a la Unitat Especial dels Bombers i al personal de l’empresa Sports & Salvament per al seu treball en l’adopció de les exigents mesures necessàries de seguretat presents en tot moment durant la jornada.


Imatge colorista de la Festa Aquàtica a l’Alguer.


La platja de Sant Jordi s’acomiada per aquesta temporada acollint la 12a Edició del Volei Platja 4x4

El dissabte 9 d’Agost, una setmana més tard de celebrar-se el Torneig de 2x2, la Platja de Sant Jordi repe-tia amb la celebració del Volei Platja 4x4. Si en l’anterior havien estat fins a 32 les parelles que hi prengueren part, en aquesta ocasió foren 28 els equips inscrits, el que representa més de 100 jugadors que gaudiren d’aquesta calorosa i intensa jornada esportiva.En grups de 4 equips, els diferents conjunts s’anaren redistribuint pels 4 camps habilitats per a l’ocasió, de forma que tothom jugava un mínim de 3 partits en la fase regular i un al-tre a nivell de setzens, ja que tots es classificaven, independentment de la

seva posició.En aquest sentit, el matí permetia la celebració de tots aquests primers partits, mentre que la tarda es reser-vava per portar a terme les fases de-cisives del mateix.El fet que el torneig hagi arribat a la seva 12a edició posa en evidèn-cia la importància que ha adquirit dins l’agenda esportiva de tots els caleros, així com d’altres turistes o esportistes de la zona. Així, en la lí-nia dels últims anys cal destacar la procedència tan diversa i heterogè-nia dels seus participants: equips mixtes, més veterans, més inexperts, italians, francesos, lituans, ... i com no, d’arreu de Catalunya.

D’aquesta edició s’ha de ressaltar l’elevat nivell mostrat per la majoria dels equips, tal i com ho demostra el fet que els actuals campions del 2x2 van caure eliminats a les primeres de canvi. Així mateix, la sensació del tor-neig la trobem en un equip en la que hi jugaven 3 caleros, Santi, Miquel i Joan, que mostraren un potencial im-portant, aconseguint així un lloc per a la final.En aquesta, i com no podia ser d’una altra forma, es trobaren amb els ac-tuals guanyadors del torneig de 4x4 celebrat ara fa dues setmanes a l’Ampolla, Servi Fresavi, i que a les seves files compta amb la parella d’Erika i Saulus, subcampions tam-bé en el 2x2.L’experiència en aquest tipus de par-tits i els nervis de l’equip de Difuà no va deixar possibilitat a la sorpresa i, davant d’un bon nombre d’aficionats que seguiren amb atenció l’evolució de tots els partits, l’equip de Servi Fresavi s’acabaria imposant amb claretat i de mans d’una represen-tant del Pub Forum, un dels patroci-nadors del Torneig, recolliria el Trofeu que l’acreditava com a Campió.Agrair també la seva col·laboració a Over Albada Tours i a Grup Natu-ra, gràcies als quals fou possible al Patronat Mpal. d’Esports organitzar una vegada més aquesta festa del Voleibol.


El Torneig va constituir un espectacle per a aficionats i banyistes.

Bons resultats dels fondistes caleros a FalsetEls components del Grup de Fondis-tes de l’Ametlla de Mar, van obtenir meritoris resultats en la 2a Cursa de Muntanya de Falset que va tenir lloc a la capital del Priorat el passat dia 9 de setembre.Carme Francès Panea va ser les pri-mera classificada femenina i la 49a a nivell general en la cursa de 13 Km amb un temps de 1’49m. A més de Carme, també hi van participar Glòria Llaó Santiago, Gemma Boyer Balfe-gó i Montserrat Figuerola Sanz que van arribar en la 98a, 99a i 101a po-

sició.Pel que fa a la cursa de 23 Km, Llu-ís Francés Panea va ser el primer calero classificat en arribar a la 56a posició, 42a de la general sènior masculí, amb un temps de 2’12m. A més, Artur Martí Balfegó va arribar a la 111a posició, 79a de la general sènior masculí. Pel que fa a les fèmi-nes, Sole Martí Balfegó va arribar a la 174a posició, 12ª a la general sènior femení i Núria Bouzas Balfegó ho va fer a la 189a posició, 19a a la general sènior femení.

Esports


El Twirling calero finalista al Campionat del MónEl passat 1 d’agost 5 esportistes del club Twirling l’ Ametlla de Mar es van desplaçar fins a Irlanda a la localitat de Limerick per tal de participar en el Campionat del Món de Twirling, después d’ haver estat seleccionats entre els millors de tota Catalunya.

Els participants caleros varen ser:

-Judit Estrada-Saray Sueca-Widet Tibari-Anaïs Cañagueral-Alberto Pérez

Tenint en compte el nivell que de-mostren els atletes en competicions d’ aquest tipus, on havien de disputar categories de fins a 50 exercicis, els resultats que varen obtenir van ser d’ alló més bons i satisfactoris.Hi havia atletes de països com Japó, Estats Units, França, Italia, Bèlgica, Noruega, Holanda, Alemanya, Su-ïssa, Hongria, Escòcia, Anglaterra, Brasil, Canadà … i veritablement era molt difícil assolir una bona classifi-cació.

Encara es més difícil quan, com es aquest cas, la competició es disputa en rondes eliminatòries on tan sols 20 exercicis passen de la preliminar a la semifinal i 6 exercicis es classifi-

quen per disputar la final del Campi-onat del Món.

Tot i això:- Saray Sueca y Judit Estrada van

aconseguir classificar-se en 11è lloc en la semifinal de parelles Jú-nior.

- Widet Tibari en la preliminar d’ indi-viduals Junior va aconseguir el 26è lloc.

- Alberto Pérez, en estil lliure masculí es va classificar 10è en la semifi-nal.

- Anaïs Cañagueral i Alberto Pérez varen aconseguir en la modalitat

parelles señor classificar-se per dis-putar la final del campionat del món i es van posicionar en 6è lloc.

- Equip de selecció on participaven entre d’ altres Widet Tibari, Anaïs Cañagueral i Alberto Pérez va acon-seguir un disputadíssim 5è lloc a la final.

Els resultats com es pot veure han estat més que satisfactoris i més te-nint en compte que en parelles sènior és el primer cop que algun atleta ca-talà disputa una final.Tots aquests resultats no reflecteixen més que l’ esforç i l’ entrega dels jo-ves caleros que practiquen twirling que, tot i ser un esport minoritari, temporada darrera temporada acon-segueix triomfs de caire internacional per la nostra localitat, com ser els si-sens millors de tot el món, una fita realment merescuda.

Cal esmentar la col·laboració desin-teressada de molts establiments de la nostra localitat que han col·laborat amb nosaltres i sense els quals tot això hagués estat realment impossi-ble. GRÀCIES a tots.També volem agrair a l’ ajuntament de l’ Ametlla de Mar, la seva col-laboració inestimable amb els es-portistes del món del twirling.

Els caleros abans de començar la difícil prova de resistència.

Caleros a la QuebrantahuesosEl passat dia 21 de juny de 2008 es va celebrar la XVIII Marxa Ciclotu-rista Internacional “Quebrantahue-sos” 2008. A la mateixa hi van parti-cipar Manuel Callau, Sergi Pallarés, Jordi Bardí, Josep Pallarés i Pere Samarra Jr., tots ells membres de la secció de ciclisme del Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar. La prova es va desenvolupar al llarg de 205 Km., amb sortida i ar-ribada a la població aragonesa de Sabiñánigo, passant pels ports de Somport, Marie Blanque, Portalet i la Hoz de Jaca.Finalitzada la marxa, on hi van par-ticipar 8000 ciclistes, els caleros es van emplaçar a l’any vinent, tot i el cansament acumulat durant la diada.

Bons resultats de la representació calera a Irlanda.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

BUS

DE L

A CA

LAiN

FO. 9

77 4

56 3

29 -

977

456

477

- 97

7 45

6 37

6

TREN

Info

rmac

ió R

enfe

90

2 24

0 20

2

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.Dissabtes d’11h. a 13’30h.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA I MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)C/ LlibertatTels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICÒLEGCRISTÒBAL CABALLÉ BARBERÀCervantes, 39, 1er, 2a / Tel. 977 493 456FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 45 61 32Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)Tel. 617 457 014 – 977 493 493Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03DESTACAMENT TRÀFIC A-7 Tel 977 45 64 10AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses JULIOL-SETEMBRE: Parroquia: Dissabte:19h / Diumenge: 10h(int.),19h / Dijous: 9’30h / Altres: 19h Calafat: Dssabte: 20’30h (bil.). 5 juliol i del 19 de juliol al 20 de set. Sant Jordi: Diumenges: 20,30h (bil.). 3, 10, 15, 17 i 24 d’agost.Despatx: Dilluns,19’45h a 20’45h. Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que

volen contraure matrimoni exclusivament

civil, que han d’iniciar l’expedient, com a

mínim quatre mesos abans de la data del

matrimoni

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

13-09 al 19-09 J. Borges20-09 al 26-09 A. Aytés27-09 al 03-10 J. Pedrola04-10 al 10-10 J. Borges11-10 al 17-10 A. Aytés18-10 al 24-10 J. Pedrola25-10 al 31-10 J.Borges01-11 al 07-11 A. Aytés08-11 al 14-11 J. Pedrola

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Khawla Bouarrourou, filla de

Ramdane i Fadila, el 5/08/08- Andrea Isabel Macri, filla de Ion

Adran i Gabriela, el 17/08/2008- David Iglesias Martí, fill de David i

Susana, el 7/08/08- Sean Anthony Wright Ríos, fill de

Simon A. i Sarole M., el 21/08/08- Hajar Aidi, filla de Ahmed i Aicha, el

27/08/08- Sergi César Pérez, fill de Carlos i

Susana, el 29/08/08

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

CLASSE

DE TREN

1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4Plaça del Mercat

Plaça Bon repós

ESTACIÓ RENFE

C/Libertat - CAP

CementeriAv.Calaforn-

C/del MigAv.Calaforn- Platja

CalafornAv.Calaforn-

C/CatalunyaAv.Tres Cales-Av

CalafornAv.Tres Cales-C/21

Zona Comercial

Av.Tres Cales-Parc Infantil

Av.Tres Cales

Av.Tres Cales-C/14

Plaça Catalunya

C/Rovelló-C/Llebre

C/Rovelló-C/Martí Vidal

C/Cardona

Entrada Sant Jordi

D’alfama-Motel

Plaça Gabriel*

Av.Cala de l’Ametlla

Entrada de Calafat

Plaça de l’Olivera

Pistes Petanca*

Codolar de L’Almadrava*

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.4512.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.0519.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

07.47 07.45 07.43 07.42 07.36 07.33 07.32 07.31 07.30 07.29 07.28 07.26 07.24 07.23 07.21 07.19 07.18 07.15 07.09 07.07 07.04 07.02 07.01 07.0009.37 09.35 09.33 09.32 09.26 09.23 09.22 09.21 09.20 09.19 09.18 09.16 09.14 09.13 09.11 09.09 09.08 09.05 08.59 08.57 09.54 09.52 09.51 08.5013.53 13.51 13.49 13.48 13.42 13.39 13.38 13.37 13.36 13.35 13.34 13.32 13.30 13.29 13.27 13.25 13.24 13.21 13.15 13.13 13.10 13.08 13.07 13.0616.47 16.45 16.43 16.46 16.36 16.33 16.32 16.31 16.30 16.29 16.28 16.26 16.24 16.23 16.21 16.19 16.18 16.15 16.09 16.07 16.04 16.02 16.01 16.00

CASC URBÀ < URBANITZACIONS CASC URBÀ > URBANITZACIONS

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

- Només circularà de dilluns a divendres

- Els horaris són aproximatius

CASC URBÀ URBANITZACIÓ TRES CALES URB. CALAFAT URB. MARINA SANT JORDI

URB. SANT JORDI

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Defuncions:- Joaquina Zaera Clua el 08/08/08 als 92 anys- José Carrique Berenguer el 13/08/08 als 62 anys- Joan Pallarés Figueres el 10/09/08 als 76 anys

Casaments:- Jorge M. Aguilar Oliver i Sra. Romero

Olmos, el 16/08/2008- Pere Llaó Brull i Rut Medina Gil, el

30/08/2008- Josep Enric Martí Aliau i Mª Paulina

Oleas Muñoz, el 30/08/2008

els quatre cantons - setembre 2008

Documents