els quatre cantons - novembre 2008

L’Ametlla de MarNovembre-Desembre 2008

núm. 289

Arriba a La Cala la Televisió Digital Terrestre

La Cala ja té el tan reivindicat tanatori

El Telecentre, nou punt de suport de la UOC a les Terres de l’Ebre

Manel Alarcón

Entrevista a

Bon Nadal 2008!

Distribuïdor autoritzat Expert Serafí

Novembre - Desembre 2008 | pàg. 3

4 Notícia del mésUrbanisme aprova el POUM de

l’Ametlla de Mar.

5 Infraestructures

Societat

Pesca

67-17

20-21Entrevista a

Ajuntament

El Camp d’Esports de “La Cala” es

vesteix de gala en la presentació del

futbol base a l’Ametlla de Mar.

27

28-29

Col·laboracions

Esports

Informació

i? @

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar

presenta mesures per reforçar la

seguretat davant la crisi.

La Cala Gestió.

La Cala rep 250.000 euros per

finançar les obres d’inici del centre

cívic.

Opinió

Tots hem après una micaLa Comissió d’Urbanisme de les Ter-res de l’Ebre va donar fa quatre dies el seu vistiplau a la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Muni-cipal. És cert, però no pot entrar en vigor fins que el Govern municipal presenti el text refós d’alguns dels plans parcials inclosos en aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, rectificacions recomanades per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.Han estat quasi quatre anys de trami-tació d’aquest Pla d’Ordenació Urba-nística Municicipal, el que diuen que ha de ser el nou llibre de ruta de l’ur-banisme al casc urbà i al terme mu-nicipal i que alguns han definit com “les regles del joc” a seguir a l’hora de construir el poble que volem.Per aquí, han de passar tots el mu-

nicipis donat que, des dels anys 80, quan per llei tots els ajuntaments van haver d’aprovar les seves regles de joc urbanístiques, només petites mo-dificacions a primers dels anys 90, havien tingut l’atreviment d’aplicar novetats a una normativa obsoleta, que anava acumulant assignatures pendents i sobretot, el retard i desen-caixament amb el progrés i les diver-ses modificacions que els diferents governs anaven aplicant a la llei.En aquesta revista hem omplert pà-gines i pàgines, la ràdio n’ha dedicat hores i hores i els diversos despatxos han viscut dies i dies de reunions i negociacions, que sortosament, han acabat en la primera aprovació defi-nitiva d’un Pla d’Ordenació Urbanísti-ca Municipal a les Terres de l’Ebre.Segur que aquest procés ens ha ser-

vit a alguns de molt i a d’altres de ben poc, però segurament si us pareu a pensar una mica, segur que haureu afegit al vostre diccionari un bon gra-pat de paraules i abreviatures, que fins ara havien estat desconegudes o solament utilitzades pels especialis-tes. Que me’n dieu de POUM? segur que més còmode de pronunciar que Pla d’Ordenació Urbanística Munici-pal, o per exemple CUTE, també molt més curt que Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre. També ens ha passat amb PAU, Pla d’Actuació Mu-nicipal o amb 22b, que ens treu de la necessitat d’explicar que es tracta del sector escollit com a nova zona de creixement del municipi, ubicat a l’altre costat de l’autopista. No con-tinuaré buscant paraules i abreviaci-ons noves. Amb aquests exemples

n’hi ha prou, però segur que tots hem après una mica més de les “regles de joc” d’això que en diuen urbanisme i que tanta importància ha tingut en l’opinió pública, política i social del nostre municipi en els darrers anys i que estem segurs que encara tindrà.

Amb aquest número de la revista, tanquem l’any 2008, un any impor-tant en el que ens hem fet grans amb els canvis introduïts a la nostra publi-cació. Us hem de donar les gràcies per la gran acollida que hem tingut, alhhora que aprofitem per desitjar-vos unes bones festes de Nadal i una molt bona entrada a l’any 2009 on traspassem el testimoni de les ce-lebracions al nostre mitjà germà, la Cala Ràdio, que al febrer complirà 25 anys. Qui ho havia de dir!

Editorial

Índex

Política30-333435

39

Cultura i Espectacles

Medi Ambient

18La Unió Europea avança la veda per

a la tonyina roja.

22-23Manel Alarcón.

TurismeL’ocupació turística cau un 12%

durant la passada temporada.

36-38

Tornes de farmàcies, telèfons,

horaris de tren, bus ...

A fons

19Andreu Martí manifesta el seu

rebuig al cementiri nuclear.

La Notícia del mes

Novembre - Desembre2008 | pàg. 4

Araceli DomínguezDijous 6 de novembre la Comissió d’Urbanisme de Terres de l’Ebre (CUTE) va aprovar definitivament el Pla d’Ordenació Urbanística Munici-pal (POUM) de l’Ametlla de Mar tres anys després de l’inici de la seva tra-mitació valorant aquest organisme la seva voluntat decidida de canviar el model de creixement urbanístic actual i que és especialment sensi-ble amb la preservació dels valors naturals. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, es mostrava molt satisfet “com a representant de l’equip de govern, que el POUM es-

tigui aprovat definitivament, encara que sigui amb una sèrie de pres-cripcions però s’ha aprovat, que és el més important. També ens satisfà que el mateix director d’Urbanisme hagi reconegut que és un pla pioner que té en compte els nous criteris urbanístics i de sostenibilitat. Aques-tes paraules ens omplen d’orgull perquè suposen el reconeixement explícit del gran esforç que hem fet per dur a terme un model urbanístic

del segle XXI en la línia dels models respectuosos amb el medi ambient i, alhora, que té en compte la crisi que travessem sense oblidar que La Cala no pot quedar-se enrere pel que fa al seu creixement”.

Text refósPerò per assolir la plena vigència el POUM haurà d’incorporar mitjançant un text refós, un seguit de prescrip-cions destinades a millorar algunes solucions d’ordenació de les àrees més aptes per al desenvolupament urbanístic com ara el trasllat de l’edi-ficació de primera línia de mar a Port Olivet, a la segona fase de Tres Cales i a l’Artilleria més enllà de l’autopis-ta en comptes de la reducció inicial d’habitatges que la CUTE volia re-clamar a l’ajuntament. Així doncs, un cop modificat el text, està previst que en el decurs dels propers mesos pu-gui ser derogat el Pla General Vigent i substituït per aquest POUM.

Agraïment públicL’equip de govern de l’Ametlla de Mar agraïa públicament “el suport i la comprensió rebuda per part de totes les persones responsables des de les diferents administracions implicades en la seva tramitació, el que ha permès aprovar el POUM en un termini objectivament curt”, deia Gómez Comes, i afegia que “igual-ment, vull agrair la gran participació ciutadana durant tot el procés, el que ha possibilitat un elevat con-sens social i polític entorn de les solucions d’ordenació adoptades. Aquest fet es fa palès en que només s’han rebut 60 al·legacions durant tota la tramitació”.

Pel que fa a les valoracions cal re-marcar les declaracions del Sr. Pere Solà, director general d’Urbanisme de la Generalitat, que en la roda de premsa en la que s’anunciava l’apro-vació definitiva del pla va afirmar que “amb el nou pla de l’Ametlla es plan-teja un nou model econòmic més sostenible”. Posteriorment, l’alcalde Andreu Martí afegia: “agraïm molt les paraules del director general ja que és molt bonic que des de fora es valori l’esforç de tot un poble, més si ho fa algú d’ un partit diferent al del govern local i encara més si és el màxim responsable urbanístic de la Generalitat. Tot i que encara hi ha bastants temes per tancar, estem

molt satisfets per l’agilitat amb què, entre tots, hem aconseguit tramitar aquest pla, i pel consens que ha ge-nerat en tot el municipi. En aquest sentit no podem més que agrair l’aportació de les entitats, partits a l’oposició, de forma especial els companys d’ERC que van fer una gran feina ajudant-nos a definir les bases del pla als companys regidors del govern destacant l’inestimable esforç del regidor d’Urbanisme Joan Pere Gómez, tècnics de l’Ajun-tament, equip redactor i les moltes persones del poble en general que han participat en aquest procés tan important”.

Sostenibilitat a tres bandesSegons explica el govern munici-pal, des de la Cala s’ha dissenyat un model d’ordenació urbanística plenament encaixat i coordinat amb les directrius d’ordenació territorial del Govern de la Generalitat de Ca-talunya en base a tres premisses: sostenibilitat ambiental, sostenibilitat social i sostenibilitat econòmica. La defensa de l’ interès públic s’ha con-cretat en molts aspectes, des de la desclassificació de 400 ha de sòl fins a la nova preservació de nombrosos trams de la costa, passant per la pre-visió de la gestió de la majoria dels sectors urbanístics pendents de de-senvolupar sota iniciativa pública.

Res a l’atzarNo s’ha oblidat tampoc, apuntava el regidor d’Urbanisme, “abordar la mi-llora dels espais habitats, incremen-tant les zones per a equipaments, parcs i aparcaments públics, així com la previsió de completar les grans obres que manquen per fina-litzar definitivament la urbanització de sectors històricament no resols, singularment el sanejament de les aigües fecals”.Tanmateix, s’han planificat també les obres que manquen per garantir la mobilitat motoritzada, amb bicicleta i pas de vianants del municipi, fent èmfasi especial al nucli de la Cala i al seu eixample. També s’ha reservat sòl per a les activitats econòmiques, el lleure, el comerç, l’hostaleria i per als serveis assistencials.

1000 VPO“Finalment cal ressenyar que el nou POUM planifica fins a 1000 habitat-ges de protecció oficial i 500 concer-

tats entorn dels eixamples del nucli de la Cala”, afegeix Gómez Comes. En resum, “els ciutadans del muni-cipi poden estar segurs que “amb l’aprovació definitiva del POUM s’ha consolidat el plantejament que l’ac-tual equip de govern va fer fa tres anys: abandonar l’ordenació pròpia dels models urbanístics dels anys 80 per passar de ple a l’ordenació terri-torial pròpia del segle XXI, pensada i fonamentada en el major benestar dels ciutadans”, concloïa el regidor d’Urbanisme.

Característiques més destacades del nou POUM

• La garantia de construcció pro-gressiva d’aproximadament 1000 pisos de protecció oficial.

• Definició de la imatge d’una part del poble tan important com la façana marítima, ja que fins ara cadascú ho decidia sense cap rigor.

• La creació, ja iniciada, d’una nova zona esportiva.

• La reserva d’una nova zona edu-cativa.

• La desclassificació de més de 400 hectàrees de sòl, és a dir, l’equiva-lent a 400 camps de futbol en els que abans s’hagués pogut cons-truir i ara ja no, sempre obeint a criteris com la cohesió física del municipi i la preservació d’espais de destacat valor natural i paisat-gístic. Dos exemples bastant il-lustratius: El “Platé i el 80% de la punta de “Bon Capó” ja que ante-riorment només es preveia protegir un 20%.

• La definició de la que ha de ser la zona de creixement natural del poble, al voltant del nou camp de futbol “la Cala”, coneguda com sector 22B-2, i les necessàries connexions que l’han d’unir fer-mament amb el casc urbà.

• La recuperació del Bon Repòs, que esdevindrà un gran parc mu-nicipal.

• La protecció absoluta de més del 50% de tota la costa, a diferència del pla anterior que preveia cons-truir en part important d’aquesta.

• La creació d’una nova zona indus-trial que, en la mesura del possible, ajudi a reactivar l’economia local mitjançant la ubicació de noves empreses locals i de fora, amb la conseqüent creació de llocs de treball.

Urbanisme aprova el POUM de l’Ametlla de MarLa CUTE ha valorat molt positivament la voluntat decidida d’aquest nou pla de canviar el model de creixement urbanístic actual i que és especialment sensible amb la preservació dels valors naturals.

Panoràmica d’alguns terrats del poble.


Infraestructures

La Cala rep 250.000 euros per finançar les obres d’inici del Centre Cívic

Araceli DomínguezL’Ametlla de Mar rebrà una dotació de 250.000 euros per al centre cívic com a part de les esmenes parcials als pressupostos generals de l’Estat que tenen un valor total de 6.600.000 euros i que Convergència i Unió (CIU) va aconseguir incorporar després de dos jornades de negociacions en co-missió al congrés dels diputats per a projectes destinats a les Terres de l’Ebre. S’espera que l’aportació de 250.000 euros per al centre cívic si-gui anual i que les obres s’iniciïn en-tre el 2009 i 2010.

Altres aportacionsLes altres aportacions per a la co-marca del Baix Ebre es distribueixen de la següent manera: 500.000 eu-ros per al tram final de la Via Verda entre la Terra Alta i el Baix Ebre i per a l’adequació de les comarques en desús i 5.000.000 d’euros per al tram de l’autovia A-7 entre La Jana i El Pe-relló. L’última dotació per a les Terres de l’Ebre és per a la segona fase del passeig fluvial d’Amposta.

Bona feinaAndreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar i president del Consell Comar-cal del Baix Ebre (CCBE), deia sen-tir-se molt satisfet “perquè CIU està fent una bona feina al Congrés i les nostres peticions van endavant. Tin-drem tres partides obertes per a tres projectes que havien demanat. Una de 250.000 euros per finançar part

de les obres d’inici d’aquest gran projecte de futur que és el centre cí-vic. Una altra de 500.000 euros per a la Via Verda. I una altra per poder encetar l’inici de les obres del des-doblament de la N-340”.

Compromís en ferm Recordem que aquest estiu durant la diada dels fideus rossejats, que es va celebrar el dia 23 d’agost, en la que va presidir el jurat Jordi Jané, vice-president del Congrés dels Diputats, aquest va reiterar el seu compromís de col·locar aquesta partida per al centre cívic a les esmenes de CiU als pressupostos de l’estat. Segons Jané per aconseguir aquesta dota-ció s’ havien de donar tres factors: demanar-la, tenir la majoria suficient al Congrés i al Senat perquè s’apro-vés i que s’executi i, efectivament, es donin els diners.

Aquesta dotació forma part de les esmenes parcials als pressupostos generals de l’Estat per un valor total de 6.600.000 euros que CIU va aconseguir per a projectes destinats a les Terres de l’Ebre.

Imatge virtual del nou centre cívic.

En marxa les obres a l’antiga llotja de peixL’edifici esdevindrà un centre actiu de la vida social i cultural a La Cala.

Araceli DomínguezA mitjans de novembre van comen-çar les obres a l’antiga llotja de peix per rehabilitar i dignificar l’edifici i convertir-lo així en sala d’usos cultu-rals polivalents on es tinguin sempre molt presents les arrels marineres de la vila però amb espai per al present i el futur on cada cop més el turisme i altres activitats del sector serveis te-nen també un pes important. L’edifici de l’antiga llotja és propietat de Ports de la Generalitat i de la Confraria de Pescadors i amb aquest conveni es cedeix l’espai a l’ajuntament perquè posi en marxa el projecte. La millo-ra d’aquest edifici té un cos inicial de 807.565 € dels que el Pla Únic d’Obres i Serveis (POUSC) posa

120.000 i la resta, la finança l’ajun-tament. Està pre-vist que les obres s’executin en un temps mínim de sis mesos i la con-dició que s’ha po-sat per al seu inici és que la façana de l’edifici actual resti inalterable.

Conveni a tres bandesAquesta iniciativa va agafar forma de-finitiva a l’abril de 2007 quan consis-tori, Ports de la Generalitat i Confraria de Pescadors van signar un conveni que portava implícita la rehabilitació de l’antiga llotja de peix per convertir-la en un museu marítim que promo-gués l’activitat pesquera i on també es poguessin dur a terme activitats de caràcter social i cultural. L’edifici comptarà amb dues sales d’exposi-ció vinculades però amb la possibili-tat d’independitzar-se, una sala taller equipada a nivell de telecomunicaci-ons, un espai porxat on igualment es podran practicar diferents activitats vinculades amb el coneixement de tasques tradicionalment marineres com per exemple les relacionades amb la reparació de xarxes i nusos mariners, entre d’altres. A més, com no pot ser d’una altra manera, l’anti-ga llotja de peix disposarà de recep-ció, lloc d’atenció al visitant, adminis-tració amb arxius i espai de gestió del centre, magatzem i serveis.

Actiu turísticTambé es pretén que un cop renova-des les instal·lacions esdevinguin un

més dels importants actius turístics amb els que compta el municipi, di-namitzant així la vida econòmica de la població i obrint-la a un tipus de turisme que també busca referents culturals dels llocs que hi visita. Andreu Martí, alcalde de la vila, es mostrava molt satisfet per l’inici de les obres i per l’interès mostrat pels dife-rents organismes que hi participen “la qual cosa possibilitarà que hi hagi un nexe d’unió i un punt de trobada en-tre el sector pesquer i la societat en un lloc tan emblemàtic com són els porxos de l’antiga llotja”.

Breu històriaL’edifici de la llotja del peix data del 1944 i es va construir per a la subhas-ta del peix motivat per la necessitat generada arran dels requeriments funcionals de l’activitat més impor-tant de la població: la pesca i la seva comercialització. Fins aleshores les subhastes es feien a cel descobert davant de l’edifici propietat de la confraria però un cop el volum d’ac-tivitat va ser prou elevat, la confraria va prendre la decisió de construir la llotja que romandria en funcionament fins el 1995.

Les obres van començar al novembre.

A fons Novembre - Desembre2008 | pàg. 6

Aquesta EPE, que està adscrita a la regidoria d’Urbanisme, s’encarregarà de gestionar totes les obres públiques promogudes per l’Ajuntament sota quatre màximes: eficiència, celeritat, economia i consens.

La Cala Gestió, una Entitat Pública Empresarial creada per treballar ràpid i bé

Algunes de les actuacions que, ara per ara, duu a terme La Cala Gestió.

La Cala Gestió és una Entitat Pú-blica Empresarial (EPE) creada el passat mes d’agost per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar amb la intenció d’encomanar-li la gestió de totes les obres públiques promogudes per l’Ajuntament i que està adscrita a la Regidoria d’Urbanisme. Aquesta EPE ha estat creada pen-sant que la Cala està esdevenint un referent a les Terres de l’Ebre i la ges-tió de les obres municipals ha d’estar a l’alçada del conjunt del municipi.

Quatre pilarsEls quatre pilars que sostenen l’entitat són la màxima eficiència per assolir els objectius desitjats amb el mínim de recursos, la màxima celeritat, és a dir que un cop definits els objectius desitjats es puguin dur a terme amb la major brevetat possible, la màxima economia per procurar la millor ges-tió possible dels recursos econòmics i el màxim consens que vol dir que les decisions adoptades gaudeixin del màxim consens i representativi-tat possibles, essent un exemple clar d’aquesta voluntat ferma el fet que tres dels quatre partits amb repre-sentació al municipi estan presents al Consell d’Administració.

Consell d’Administració La Cala Gestió la composen el con-sell d’Administració que és el màxim òrgan decisori de la mateixa mane-ra que ho és el Ple a l’Ajuntament.

Està format per l’Andreu Martí (CiU), M. Carme Martí (CiU), Ricardo Llaó (PP), Antonio Espuny (PSC), Joan Pere Gómez (CiU), Antonio Mon-tagut (CiU) i Teresa Callau (CiU), el presideix l’alcalde, en aquesta cas l’Andreu Martí Garcia, ostenta la vi-cepresidència Antoni Montagut, es-sent el secretari el mateix que el de la corporació, Jacobo Martínez i el gerent Toni Martos.

Projectes immediats i a curt termini De moment, l’EPE La Cala Gestió ja ha adjudicat el condicionament de l’antiga llotja a la constructora INCOEX BS, SL per un import de 675.292,17 amb un termini màxim d’execució de 100 dies; obres a di-ferents carrers com ara Francesc La-badie i Benidorm a Martí i Queralt S.L. per un import de 510.675,47 amb un termini màxim d’execució de quatre mesos; i la redacció del projecte del Centre Cívic a Nadal-Marcé Arq. SL i E-ET Serveis d’Eng. SL (UTE) per un import de 250.344,83 i un termini màxim d’execució del projecte bà-sic de 21 dies, del projecte executiu d’aparcament de 21 dies i un pro-jecte executiu per al centre cívic de 45 dies. Altres obres d’adjudicació immediata són la millora de l’antiga N-340, la piscina municipal i els habi-tatges de protecció oficial del carrer Goya. A mig termini s’espera poder adjudicar el projecte de depuració i reaprofitament d’aigües.

Funcions específiques

En els seus estatuts fundacionals s’especifica que les funcions de l’entitat pública empresarial La Cala Gestió són les següents:

Promoció, gestió i execució • d’activitats urbanístiques, realit-zació de les obres d’urbanització i la dotació de serveis d’aquestes activitats, amb independència del sistema que s’adopti per a l’elaboració i execució del pla-nejament. Configurar-se com a entitat ur-• banística especial i ostentar la condició d’administració actuant urbanística. Redacció de plans d’ordenació, • projectes d’urbanització i d’obres i quants instruments i documents d’ordenació i de gestió urbanística es contem-plin a la legislació urbanística. L’activitat urbanitzadora pot abastar tant la preparació de sòl i renovació o remodelació urba-nes, com la realització d’obres d’infrastructura urbana i dotació de serveis per a l’execució dels plans d’ordenació. Ser receptor del sòl de cessió • obligatòria i gratuïta correspo-nent al percentatge aplicable sobre l’aprofitament urbanístic de l’àmbit d’actuació, d’acord amb l’art. 23.1.c del Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Elaboració, execució i control de •

projectes de planejament, urba-nístics i d’edificació, l’adquisició de sòl, fins i tot actuant com be-neficiari d’expropiacions, i venda de terrenys amb la finalitat de fo-mentar l’habitatge i altres edifi-cacions o equipaments públics d’interès social.Edificar directa o indirectament • solars per a la promoció de l’habitatge i equipaments pú-blics. Promoure, mitjançant convenis, • drets de superfície, concurs públic i qualsevol altre fórmula admesa en dret, la construcció d’habitatges i la rehabilitació dels ja existents. Coordinar actuacions amb els • operadors d’habitatges públics i privats. Realitzar les funcions d’àmbit • municipal que li encomani l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, relacionades amb l’habitatge, la població, les infraestructures, la política de sòl i la gestió i explo-tació de béns i sòl de tota classe i la promoció, construcció i reha-bilitació de tota classe de béns immobles, destinats a serveis i usos públics i activitats indus-trials, terciàries i residencials. Participació en el capital i en la • gestió de societats en les quals es vulguin desenvolupar pro-jectes sostenibles pel poble o tinguin un interès públic que be-nefici al municipi.


Societat

Dos policies locals atenent una veïna.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar presenta mesures per reforçar la seguretat davant la crisi

El govern de l’Ametlla de Mar ha posat en marxa aquesta iniciativa, que inclou un augment dels recursos i noves estratègies de seguretat com a mesura preventiva.

Araceli DomínguezL’alcalde de l’Ajuntament de l’Amet-lla de Mar, Andreu Martí, ha fet públic un paquet de mesures per tal d’in-crementar la seguretat al municipi davant d’un possible augment de la delinqüència que, malauradament, acostuma a acompanyar una mala conjuntura econòmica com l’actual. Algunes d’aquestes mesures són la creació d’una Unitat de Vigilància a Rústica i Urbanitzacions que se su-marà a la patrulla que ja hi ha, resul-tant-ne, com a mínim, dues patrulles operatives 24 hores al dia i 365 dies a l’any; la signatura el passat 13 de novembre del desplegament dels mossos a la població i, el mateix dia, la convocatòria amb caràcter imme-

diat de la Junta de Seguretat en la que s’exigirà la creació de la Mesa de Coordinació Local; l’augment de la col·laboració amb altres cossos de policia per al control de la immi-gració il·legal; la petició als Mossos de la implementació d’un projecte que mostri com es realitzarà el seu desplegament; l’organització d’unes jornades tècniques per a la resta de cossos policials sobre les particu-laritats de la seguretat al municipi i a la comarca i la intensificació dels protocols de coordinació entre els diferents cossos; l’oferiment de les dependències de la Policia Local a Mossos mentre se segueix insistint perquè tinguin la seva pròpia caser-na a la població; la proposta d’un òrgan de participació ciutadana per canalitzar les inquietuds envers la seguretat; la creació d’una Sala de Coordinació de Seguretat per gestio-nar les tasques dels diferents cossos de seguretat; la creació d’una Unitat Canina; l’adquisició d’una oficina mòbil (furgó d’atestats) per despla-çar els serveis administratius i de se-guretat a qualsevol lloc del municipi; i la redacció d’un mapa de zones de risc elevat amb la participació de les diferents entitats municipals.

Estar preparatsSegons explicava Andreu Martí “da-vant l’actual situació de crisi eco-nòmica, preveiem un repunt de la delinqüència i hem d’estar prepa-

rats. Així doncs, aprofitant l’arribada dels Mossos d’Esquadra al territori, estem treballant conjuntament amb ells en la posada en marxa d’un paquet de mesures que també vo-lem consensuar amb les diferents entitats amb l’objectiu de reduir al màxim els robatoris al municipi. En tot cas, la seguretat és una qüestió en la que tothom s’ha d’implicar, no només l’Ajuntament. Ara bé, que ningú tingui cap dubte que farem tot el que estigui a les nostres mans. D’altra banda, vull afegir que en els Mossos hem trobant una complici-tat exquisida i els agraïm moltíssim la inestimable predisposició que estan demostrant des del primer moment”.

Contactes previsDe fet, prèviament a fer públiques aquestes mesures, l’alcalde va estar en contacte amb les associacions de veïns i empresaris de la localitat i amb altres entitats de la població per tal de posar-les en comú i afegir o modificar conjuntament algunes d’elles si s’es-queia. A més, Martí, aquest dimecres també es va reunir amb els màxims responsables dels Mossos a l’Ebre i de la Policia Local per informar-los del paquet de mesures que en major o menor grau impliquen a la policia autonòmica. Tanmateix Andreu Martí va afirmar que un cop estigués tot lli-gat, el govern local no deixarà passar ni un dia més per dur-les terme.

La Policia Local crea quatre places de funcionari18 persones es van presentar a finals d’octubre a les primeres pro-ves per accedir a una de les quatre places de funcionari que s’han con-vocat a la Policia Local de l’Ametlla de Mar de les 29 que havien fet la inscripció prèvia a l’accés als exà-mens. A la convocatòria de bases lliures, es podia presentar qualse-vol persona que complís els requi-sits publicats al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT)

encara que l’experiència policial ja era un mèrit.

Més efectiusAquestes proves es fan perquè la plantilla està creixent, a mig termini haurà de comptar amb un número més gran d’efectius “i s’ha decidit que és el moment idoni per con-solidar un determinat número de places fixes en detriment del sis-tema d’interinatge. L’any que ve,

a aquesta convocatòria actual, s’afegirà una altra per crear més places d’aquest tipus”, explicava Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació.

Sis aprovatsNomés 6 persones, totes de La Cala, cinc policies interins i un altre ciutadà, van superar les proves te-òriques, que consistien en un test sobre l’actualitat política, cultural,

econòmica i social a La Cala i en resoldre un cas pràctic que era un supòsit, en aquest cas un accident de trànsit, i els candidats havien de resoldre’l de manera convincent explicant el protocol de la policia en aquests casos. Dintre d’uns dies, continuarà el pro-cés per seleccionar els quatre mi-llors candidats dels sis que queden amb noves proves, en aquest cas de tipus físic, mèdic i psicològic.

Societat


L’Ametlla de Mar i Interior signen un conveni de col·laboració en matèria de seguretatEl conveni aspira a aconseguir la màxima cooperació i col·laboració en l’execució de les tasques de les dues policies establint les bases, delimitant els serveis i fixant els aspectes operatius que les facin efectives.

Araceli DomínguezEl dia 13 de novembre, l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, i el secretari del departament d’Interior i de Relacions Institucionals i Partici-pació de la Generalitat, Joan Delort, van signar un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de segure-tat pública i policia. Martí es mostrava molt satisfet perquè “des del mateix dia 1 en què va començar el des-plegament dels Mossos a l’Ebre ha hagut molta complicitat amb la Poli-cia Local, el que fa que els esforços conjunts d’ambdós cossos puguin ser encara més efectius per lluitar contra un possible repunt de la delin-qüència i perquè, a curt termini, tots ens sentíssim encara més segurs”.

Per la seva banda, Delort va apuntar que “aquest és el 188è conveni que el departament signa amb un ajun-tament en matèria de coordinació, cooperació i col·laboració en favor de la seguretat pública. El conveni és una mostra evident de la visió que tenim al país sobre seguretat,

en la que es reconeix explícitament que hi ha dues administracions que són responsables del que succeeix en el territori, en aquest cas amb l’Ametlla de Mar”.

Seguretat integralEl conveni estableix un sistema de seguretat que integra la diversitat de funcions de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra que ja operen a la nostra localitat. En definitiva, aspira a aconseguir la màxima cooperació i col·laboració en l’execució de les tasques de les dues policies esta-blint les bases, delimitant els serveis i fixant els aspectes operatius que les facin efectives. La Junta Local de Seguretat, pre-sidida per l’alcalde, és el marc on es determinen les accions policials coordinades a emprendre a partir del diagnòstic de la seguretat en el municipi tenint en compte les com-petències en matèria de seguretat i d’ordre públic que recauen en cada cos policial. A més, la junta, diu el conveni, ha de crear una mesa de coordinació operativa com a òrgan permanent de coordinació i de co-operació dels diversos cossos i ser-veis de seguretat al municipi. Aques-ta mesa està previst que es creï en la propera reunió de la junta, el dia 5 de desembre, i deuen integrar-la els caps de les policies del municipi que són membres de la junta i, si escau, els altres comandaments de policia o de seguretat. Tanmateix, aquests caps i comandaments poden ésser assistits pels funcionaris i els tècnics que calgui en raó de les actuacions que s’han de dur a terme.

Competències especialsEl conveni especifica que el cos de Mossos és titular i responsable de la

protecció de les autoritats de la Ge-neralitat i la vigilància i custòdia dels edificis, les instal·lacions i les depen-dències pròpies. A més es fa càrrec de les tasques de la policia de segu-retat ciutadana i d’ordre públic i de les tasques de policia administrativa i policia judicial. A més, s’encarrega d’ordenar i regular el trànsit. Tanma-teix, eventualment, els Mossos po-den encarregar-se les competències de les quals la policia local és titular.

Pel que fa a la Policia Local és titu-lar i responsable de la protecció de les autoritats de la corporació local i la vigilància i custòdia dels edificis de la corporació i de la regulació del trànsit urbà i de les tasques de policia administrativa i policia judicial que no pertoquin a la policia autonòmica i en les que poden sol·licitar el seu suport quan els fets esdevinguin amb afec-tacions supralocals. La Policia Local també ha de vetllar per la protec-ció de la convivència harmònica i la tranquil·litat veïnal i de la qualitat dels serveis públics locals.Però, a més, també tenen funcions compartides amb caràcter ordinari com ara la policia de proximitat, l’au-xili i assistència als ciutadans i les ciutadanes, la intervenció en la reso-lució amistosa de conflictes privats i la vigilància dels espais públics i dels establiments de pública concur-rència, amb la delimitació funcional que estableixi aquest conveni o els acords específics, si s’escau.Aquest conveni s’inclou dintre del paquet de mesures que el consistori posarà en marxa, a curt termini, per tal d’incrementar la seguretat al mu-nicipi davant del possible augment de la delinqüència que, malaurada-ment, acostuma a acompanyar una mala conjuntura econòmica.

Andreu Martí , Joan Delort i altres responsables de Mossos a l’Ebre durant la signatura del conveni.

Fuig de la policia per no sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia

Araceli DomínguezDijous 30 d’octubre, a les 3.30h de la ma-tinada, la Policia Local de l’Ametlla de Mar va procedir a la detenció de I.S.R. veí de L’Ametlla de Mar que va fer cas omís a les senyals policials quan la patrulla el va con-vidar a aturar el seu cotxe degut a una con-ducta sospitosa presumptament relaciona-da amb la manipulació d’estupefaents.

I.S.R. es va donar a la fuga provocant una persecució que va resultar força acciden-tada. Finalment, la policia el va enxampar, fent-li tot seguit les proves d’alcoholèmia que van donar positiu i detenint-lo en aquell mateix moment. Una vegada fetes les opor-tunes diligències va ser posat a disposició judicial.

Un cop enxampat, el veí de l’Ametlla que es va donar a la fuga, efectivament, va donar positiu en el test i se’l va detenir.


La Cala ja té el tan reivindicat tanatoriL’Ametlla va inaugurar unes instal·lacions de primer nivell que en 240 m2 construïts disposa, entre d’altres serveis, de dues sales de vetlla, una sala d’exposició de material funerari i una altra de treball i pràctiques sanitàries.

Araceli DomínguezEl dia 14 de novembre va tenir lloc la inauguració del tanatori de l’Ametlla de Mar en presència de l’alcalde, An-dreu Martí, dels regidors del consis-tori, de Wenceslao Lamas, vicepresi-dent de Funespaña, multinacional del sector funerari que s’ha encarregat del projecte, i d’Antoni Viñas, gerent de Funerària Domingo, filial a l’Ebre d’aquesta multinacional que ha diri-git les obres. A banda, a la inaugura-ció va assistir un nombrós públic que no va voler perdre l’ocasió d’assistir a aquesta acte tan esperat.

Satisfacció generalitzadaAndreu Martí es mostrava molt satis-fet perquè, a la fi, la nostra població disposa d’un tanatori. “Avui és un dia de molta satisfacció perquè des-prés de molts anys que el consistori perseguís insistentment aquest

tanatori el veiem, finalment, acabat. S’ha de dir que ha hagut molta com-plicitat amb Funespaña i Funeràries Domingo, el que ha possibilitar tenir un servei de primer nivell que espe-rem només calgui utilitzar quan sigui estrictament necessari. Per això de-sitjo a tots els caleros molta salut”.Per la seva banda, Antoni Viñas, tam-bé mostrava la seva satisfacció pel resultat final del projecte “després de tant anys de lluita per aconseguir un tanatori per a La Cala és molt gratifi-cant veure com ja disposa d’aquest servei i els seus veïns ja no s’han de desplaçar a El Perelló per donar als seus difunts l’últim adéu”.Aquest projecte, llargament esperat,

ja és una realitat després d’endarre-rir-se durant bastant de temps per diferents problemes burocràtics. Ara l’Ametlla compta amb un gran tana-tori de 240 metres quadrats en una parcel·la de 3390 m2 que disposa de dues sales de vetlla amb dependèn-cies per acollir familiars i amb zona d’exposició del cadàver refrigerada, un rebedor amb recepció que dóna accés a les oficines, una àrea de treball amb sala de dipòsit de cadà-vers i de pràctiques sanitàries i una altra sala per exposició de material funerari. A més, la parcel·la té una zona d’aparcament pròpia per a les persones que accedeixin a les instal-lacions que estan disponibles les 24 hores del dia, ja sigui feiner o festiu.

Andreu Martí durant l’acte d’inauguració del tanatori.

A la inauguració del tanatori va assistir un nombrós públic.

Societat


Araceli DomínguezEl Telecentre de l’Ametlla de Mar és des del dijous 27 de novembre el nou punt de suport de la Univer-sitat Oberta de Catalunya (UOC) del Baix Ebre. L’acte d’inaugura-ció va comptar amb la presència de l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, que va estar acom-

panyat pel vicerector de Política Universitària i Professorat de la UOC, Josep Lladós, que va oferir a tots els presents a aquest acte, que tenia lloc a la sala d’actes de la SCER, la conferència La crisi eco-nòmica després de les eleccions americanes. Lladós explicava la importància de disposar d’aquest punt a l’Ametlla. “Per a la UOC te-nir un punt aquí és molt important perquè hem fet una aposta clara per les Terres de l’Ebre i pel Baix Ebre. Tenim un número creixent d’estudiants a aquestes terres i crèiem fermament en la nostra presència en el territori per donar oportunitats a tothom. L’Ametlla en concret fa polítiques que po-den afavorir la connexió a la xarxa i ens sembla el lloc més adequat per tenir aquest punt en aquests moments”. Per la seva banda, Andreu Martí es mostrava satisfet “perquè aquest conveni permeti que molts més estudiants puguin accedir a la formació superior sense haver de moure’s de casa i que tinguin el recolzament del punt de suport. En aquest sentit apostem clarament per la forma-ció”.

La UOC Aquest nou punt de suport ofereix als estudiants de la UOC de l’Amet-lla del Mar i d’altres municipis pro-pers que necessitin un espai per a estudiar, connexió a Internet per

accedir al campus virtual i un lloc per a tornar llibres del préstec bi-bliotecari. Tanmateix, aquest nou punt ofereix informació genèrica sobre la universitat a les persones que hi estiguin interessades.

Col·laboració entre institucionsEls punts de suport (com aquest inaugurat a l’Ametlla de Mar) són possibles gràcies als convenis signats amb les administracions dels territoris per a poder disposar d’un espai destinat als estudiants de la UOC. De fet, al plenari de dimecres 26 de novembre, es va aprovar per unanimitat la signatu-ra d’aquest conveni entre l’Ametlla de Mar i la UOC.

A Catalunya n’hi ha gairebé mig centenar, cinc dels quals estan a les Terres de l’Ebre: Amposta, Móra d’Ebre, Gandesa, Santa Bàr-bara i la Fatarella. Tots són gesti-onats des del Centre de Suport de les Terres de l’Ebre que té la UOC a Tortosa. D’altra banda, la col·laboració entre la universitat virtual i les institucions del territo-ri també està garantida per mitjà del Consell Assessor Territorial de les Terres de l’Ebre —que agrupa els quatre consells comarcals, la Diputació de Tarragona i diferents ajuntaments— amb l’objectiu de desplegar activitats i propostes per a la demarcació en matèria universitària.

El CCBE organitza un taller sobre certificats digitalsS’entregarà una memòria USB a qui vulgui expedir el seu certificat digital.

Andreu Martí i Josep Lladós en un moment de la conferència sobre la crisi econòmica.

El proper divendres 19 de desembre el Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE) durà a terme un taller ano-menat “Els certificats digitals” on s’explicarà els principis de funcio-nament dels certificats digitals que ens permeten certificar l’autoria dels documents, enviar correus signats o realitzar multitud de tràmits per In-ternet. Després d’aquest taller que està previst a les 09.00 h. del matí als baixos de l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar, s’entregarà a cada assistent una memòria USB amb el certificat digital idCAT expedit per l’entitat de registre T-CAT del CCBE.

Aquest taller va dirigit a petites i mit-janes empreses, autònoms i empre-nedors que tinguin interès en conèi-xer l’estalvi de temps i recursos que pot suposar la realització de tràmits telemàtics mitjançant certificats di-gitals, així com a tots els ciutadans de l’Ametlla que vulguin agilitzar els seus tràmits amb les diferents admi-nistracions públiques. Si hi ha molta demanda el Consell Comarcal es compromet a tornar a repetir el Ta-ller.Continguts del taller• Conèixer les característiques dels certificats digitals.

• Distingir les entitats certificadores per a ciutadans, administracions i empreses.• Conèixer els tipus de certificats: de persona física, de persona jurídica, d’entitat sense personalitat jurídica.• Avantatges i usos dels certificats digitals.• Conèixer i practicar el procés de sol·licitud de certificats.• Realitzar pràctiques reals d’ús de certificats digitals: oficines virtuals de la Seguretat Social i de l’Agència Tributària, signatura de documents PDF, signatura de correus electrò-nics, etc.

El Telecentre ja és el nou punt de suport de la UOC a les Terres de l’Ebre

El servei ofereix als estudiants un espai per estudiar, connexió a Internet per accedir al campus virtual i un lloc per tornar llibres del préstec bibliotecari.

A la comarca del Baix Ebre funciona des del 1990 el centre de suport de les Terres de l’Ebre, ubicat a Tortosa, amb personal propi de la UOC i serveis ad-dicionals, com tràmits administratius i acadèmics, biblioteca o sales per a fer reunions o treballs en grup. Durant aquest semestre del curs 2008-2009, hi ha 557 persones que cursen estudis de primer, segon i tercer cicle a les Terres de l’Ebre, 297 al Baix Ebre. D’aquestes, 17 són de l’Ametlla de Mar, 8 del Perelló i 2 de l’Ampolla. Al municipi veí de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, la UOC té 22 estudiants. Les carreres amb més matrícules, tant a les Terres de l’Ebre com al Baix Ebre, són Ciències Empresarials, Dret i Psicologia.

Gairebé 300 estudiants al Baix Ebre


Arriba a La Cala la Televisió Digital Terrestre (TDT)De moment, només es poden veure 27 canals de televisió i escoltar-se 11 emissores de ràdio encara que està previst que quan tot el procés de digitalització hagi conclòs es vegin 40 canals de televisió i 20 emissores de ràdio.

Araceli DomínguezDes del passat 5 de novembre re-bem la senyal de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a la nostra població encara que no en la seva totalitat. De moment, només es poden veure 27 canals de televisió i escoltar-se 11 emissores de ràdio però està previst que quan tot el procés de digitalitza-ció hagi conclòs es veuran fins a 40 canals de televisió i 20 emissores de ràdio.

Bona qualitat d’imatgeJordi Jardí, responsable d’una em-presa instal·ladora de TDT que opera a l’Ametlla de Mar, ens explicava que, encara que ens arribi amb retard, po-drem gaudir d’una molt bona qualitat d’imatge. “Malgrat el retard, tenim una gran avantatge perquè estava previst que rebessin la senyal des

del Montcaro però no arribava bé perquè hi havia interferències amb altres zones de la demarcació, per la qual cosa van haver de retallar la senyal, arribant així només fins a l’Ampolla. Ara rebem la senyal des d’un muntanyeta del Perelló, el que ens proporciona una visió directa i aquest fet, amb la TDT, és d’importància vital. Per exemple, a llocs com l’Hospitalet de l’Infant i l’Ampolla, que fa temps que tenen la TDT, tenen dificultats perquè hi ha zones al municipi que la senyal arri-ba molt justa. i la TDT no és com la televisió analògica que es pot veure malament però es veu. Amb la TDT es veu o no es veu”.

Particulars i comunitats En principi, a les instal·lacions de do-micilis particulars no ha d’haver cap

problema perquè es vegi la senyal digital amb nitidesa si el cable no té més de 15 anys. Es tracta només de connectar l’aparell de TDT, que es compra per un preu que oscil·la en-tre els 30 i els 100 euros o tenir una televisió compatible amb el nou sis-tema. El tema pot ser una mica més complicat per als que comparteixen antena, és a dir, per a les comunitats de veïns. En el cas que al terrat hi hagi un amplificador de capçalera, s’ha de modificar per ficar els nous canals.

Convivència fins al 2010De moment, la televisió digital i la te-levisió analògica hi conviuran, però només fins l’any 2010, quan les tele-visions hauran de deixar d’emetre en forma analògica per fer-ho en digital. El mateix passarà amb la ràdio.

Aparell de TDT.

El taller d’ocupació Arrels Compartides visita el II Saló del Treball

Del 13 al 15 de novembre, al recinte firal de La Farga de l’Hospitalet, es va dur a terme el II Saló del Treball organitzat pel Servei d’Ocupació de Catalunya. El taller d’ocupació “Arrels Compartides” junt amb l’equip direc-tiu i docent hi va assistir pensant que era una bona oportunitat per conèi-xer les diferents ofertes de feina o de formació existents avui dia , tenint

en compte que el taller es troba en la seva recta final i que, un cop fina-litzat, un dels principals objectius és la inserció laboral de les seves par-ticipants.Al Saló del Treball hi havia estands amb empreses, centres de formació, universitats, entitats o institucions re-lacionades amb el món de l’ocupació i la formació, l’estand institucional de la Generalitat de Catalunya i serveis d’ocupació de les entitats locals.A més, es podia participar en diver-sos tallers com el d’orientació per a la recerca de feina o el d’habilitats ne-cessàries per passar una entrevista o assistir a workshops sobre les noves necessitats de les empreses, pro-grames per a les persones empre-nedores, les ocupacions del futur, les bones pràctiques en la contractació i la formació laboral i pràctiques a l’es-tranger entre d’altres; així com confe-rències on s’abordaren temes com la comunicació no verbal o la responsa-bilitat social de les empreses.També hi havia la possibilitat de pen-jar el currículum a la pàgina web del Saló del Treball o lliurar-lo direc-tament a l’estand de les empreses

interessades en realitzar selecció de personal.Les integrants del taller van poder vi-sitar exhaustivament tota la fira, apro-fundint més en les qüestions que ara per ara més interessen en la cerca de treball com poden ser elaborar un bon currículum, seguir els passos clau per trobar feina o saber afrontar una entrevista laboral.

La Regidoria de Treball i Formació també va estarpresent a la firaConscients de la difícil situació laboral que ens trobem actual-ment i de l’elevat nombre de gent que està sense feina, alguns dels membres de la regidoria van as-sistir a aquesta fira amb el propò-sit d’estar al corrent de les noves tendències dins l’àmbit de l’ocu-pació i que serviran per confec-cionar una petita guia de recerca de feina que pugui ser útil per la gent que vol treballar i no sap ben bé on adreçar-se.

Tots els membres de l’equip del taller Arrels Compartides que van assistir al Saló del Treball.

Societat


Nou taller d’acollida per a nouvingutsAquesta activitat, plenament consolidada dintre de les que organitza la regidoria de Benestar Social, serveix perquè les persones que acaben d’arribar a La Cala puguin ser independents en feines bàsiques que requereixen el coneixement del català.

Araceli DomínguezEl passat set d’octubre va començar un nou Taller d’Acollida per a nouvin-guts, una activitat plenament con-solidada al poble perquè ja porta alguns anys fent-se amb molt d’èxit i que organitza i promou la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Objectius immediatsL’objectiu d’aquests tallers és que les persones que acaben d’arribar al poble des dels seus països d’origen buscant una oportunitat per millorar les seves vides, i que ja s’hagin em-padronat, tinguin uns coneixements mínims de l’idioma i el lloc on hi viuen per tal que s’obrin al seu entorn i no es relacionin només amb el seu cer-cle de gent més proper. Malgrat tot, el taller també està obert per a aque-lles persones que, havent-t’hi arribat al poble ja fa temps, encara no han aconseguit normalitzar la seva situa-ció pel que fa a la seva integració a la vila. Sara Consarnau, professora del Taller

d’Acollida per a nouvinguts, ens deia que “és un taller obert a les perso-nes nouvingudes que el necessitin. Mitjançant aquesta activitat, el que pretenem és dotar-los d’eines útils perquè es puguin moure amb facili-tat en tasques de la vida quotidiana com anar al metge o a comprar el pa sense dependre dels seus fills que s’integren ràpidament gràcies a l’escola. A més de l’idioma, també els hi donen nocions sobre la nostra cultura i el nostre poble”.

Activitat gratuïtaEl taller, amb capacitat per a 20 per-sones, s’ofereix de forma gratuïta, dos dies a la setmana al local Bahia Blanca, en dos torns diferents, de quatre a cinc i de vuit a nou. Els que vulguin apuntar-s’hi poden fer-lo a l’oficina de Benestar Social, al ma-teix ajuntament. Un cop finalitzat, els participants reben un certificat d’assistència que els hi pot ser útil, per exemple, per agilitzar la tramita-ció dels papers que legalitzin la seva situació al territori. Les alumnes es preparen per a una classe del taller d’acollida.

El servei de transport escolar gratuït, en perill a La CalaDimecres 26 de novembre, l’alcal-de de l’Ametlla de Mar i president del Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE), Andreu Martí, es va reunir amb els pares dels alumnes que ac-tualment fan el recorregut amb au-tocar des de les urbanitzacions de Calafat, Sant Jordi i Tres Cales als dos centres educatius del municipi, per tal d’explicar-los que el Depar-tament d’Educació de la Generali-tat preveu la desaparició d’aquest

servei. Aquestes 3 rutes de transport escolar no obligatori, que gestiona el CCBE i finança el depar-tament d’Ensenyament gràcies a la delegació de competències adquirida l’any 1996, actualment és utilitzat per 180 usuaris que cursen estudis al CEIP Sant Jordi i a l’IES Mare de Déu de la Candelera.Segons va explicar Martí, per aquest curs 08/09 el departament d’Ensenya-ment de la Generalitat no ha reflectit a l’addenda

que signa amb el CCBE, la totali-tat del pressupost per a finançar aquest servei i es pressuposa que aquesta retallada s’agreujarà, any darrera any, fins a eliminar-la ja que segons els màxims responsables del departament aquest és un servei que no pertoca finançar (tot i que ho hagi vingut fent des de fa més de 12 anys).Al respecte, el mes passat es va aprovar una moció al CCBE i també a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar a iniciativa del grup municipal de Convergència i Unió, que demana-va que es consolidés aquest servei perquè s’entenia que amb 12 anys de gratuïtat, els ciutadans d’aques-tes urbanitzacions tenien uns drets consolidats que no es podien vul-nerar. Aquestes dues mocions van ser aprovades, tant al Consell com a l’Ajuntament, pels grups de CiU, ERC i PP, i el PSC va votar en contra argumentant que aquesta gratuïtat no pertocava als usuaris que viuen a urbanitzacions. Andreu Martí deia al respecte: ”amb aquesta moció l’únic que es pretén és defensar els inte-

ressos dels nostres conciutadans, perquè la Generalitat no elimini un servei que creiem que, amb el pas de tots aquests anys és de justícia que estigui consolidat. Sento amb tota l’ànima que el PSC de l’Ametlla hagi preferit fer cas a les directrius del seu partit abans que defensar els ciutadans de les nostres urbanit-zacions, ja que a l’hora de fer pres-sió a la Generalitat era cabdal que tots haguéssim votat unànimement a favor de mantenir aquest transport escolar. Fa un parell de setmanes els dos regidors socialistes deien que ells són lliurepensadors i que el POUM no els agrada encara que la Generalitat el consideri modèlic. Doncs bé, per què no tornen a ser lliurepensadors, es desmarquen dels seus companys de la Genera-litat i ajuden 180 famílies del poble que es troben en una situació com-plicada. De totes formes, facin el que facin els regidors socialistes, nosaltres continuarem fent tot el possible, tant des de l’Ajuntament com des del Consell Comarcal, per reconduir la situació” .

El departament d’Educació vol retallar aquesta partida en cinc rutes del Baix Ebre, entre elles les tres que van des de les urbanitzacions a l’escola i a l’institut.

Reunió amb els pares afectats per la retallada de la sub-venció de transport escolar.


Araceli DomínguezEl titular del jutjat número 3 de Tortosa va ordenar presó provisional comu-nicada i sense fiança per al ciutadà britànic presumpte autor de la mort d’un ciutadà alemany de 33 anys i de l’intent de matar un altre home de nacionalitat italiana el 27 d’octu-bre en el tiroteig que es va produir a la urbanització Sant Jordi d’Alfama, presumptament per una disputa per drogues. Després de prendre-li de-claració tres dies després, el jutge va imputar l’anglès, l’únic detingut, per dos delictes d’assassinat: un de consumat i un altre en grau de temp-tativa. D’altra banda, el ciutadà italià que va resultar ferit, va declarar dos dies després dels succés davant el jutge, després que el forense li prac-tiqués una exploració, presentant-se com acusació particular i imputant directament el ciutadà britànic en la causa.

Tiroteig al carrer BoletRecordem que el tiroteig es va pro-duir sobre les 5.30 de la tarda al carrer Bolet de la urbanització Sant Jordi d’Alfama de la nostra localitat. La Policia Local va anar al lloc dels fets després d’una trucada d’un veí al telèfon del Servei d’Emergències Municipals (SUM) sobre les 16.40 de la tarda. Quan el SUM va arribar, l’alemany estava estès al terra amb una aturada càrdio-respiratòria de-gut als trets rebuts que s’havien allot-

jat al tòrax i l’abdomen i van practicar-li tasques de rea-nimació durant 40 minuts sense èxit. L’italià, el més greu dels dos ferits, va demanar auxili a una persona que, casualment, es trobava treballant per la zona i que el va dur al CAP on va ser atès per ferides de bala al coll, essent posteriorment traslladat amb l’helicòpter del Sistema d’Emergèn-cies Mèdiques (SEM) a l’Hospital Joan XXIII a Tarragona per extreure-li la bala de manera urgent.

Tres feritsEl tercer ferit implicat en aquesta suc-cés, l’anglès, tenia diverses ferides lleus d’arma blanca al tòrax que li va curar la seva dona a la urbanització Tres Cales, on tenen una immobili-ària, essent detingut després per la Guàrdia Civil. El cadàver de l’alemany va quedar sota custòdia de la Guàrdia Civil fins que a dos quarts de vuit del vespre va arribar el jutge que ordenà l’aixe-cament del cos i va decretar el secret de sumari, que segueix estan vigent, per esbrinar les causes del succés.

Gran expectació El regidor de Governació, Xavier Llambrich Bono, davant l’expectació a la població i als mitjans de comu-

nicació que va tenir aquest succés, va explicar que es tractava d’un fet aïllat que no afectava en cap cas a la seguretat ciutadana i no tenia res a veure amb bandes de delinqüèn-cia organitzada. “Es tracta d’un succés que no té res a veure amb robatoris o altres delictes contra la propietat. Més aviat és un conflic-te aïllat que ha implicat només els participants en la baralla. Devien de tenir algun problema entre ells i, ma-lauradament, l’han intentat resoldre d’aquesta manera”.

Un quart homeTot i que no s’han produït més de-tencions, els cossos policials també buscaven un possible quart impli-cat en els fets. Es tracta també d’un home d’origen britànic que, segons els investigadors, també va disparar durant el tiroteig.

Presó sense fiança per l’anglès acusat de matar un alemany en un tiroteig a Sant Jordi d’AlfamaEl tiroteig es va produir presumptament arrel d’una discussió per un assumpte de tràfic de drogues.

Atraquen un súper a punta de pistolaDos individus amb estètica skin es van endur la recaptació de la caixa esgrimint un arma de foc que possiblement era de joguina.

Araceli DomínguezEl passat 31 d’octubre a les 11.30, dos individus de nacionalitat espan-yola i estètica skin van donar un bon ensurt a les treballadores del super-mercat Fraga situat al c/ Països Ca-talans. Els dos joves van entrar per endur-se la recaptació de la caixa a punta de pistola aconseguint el seu objectiu.A la porta, els esperaven dos indivi-dus de similars característiques que, un cop van sortir els altres dos, van iniciar la fugida a peu pels carrers de

la població en direcció al càmping.Una patrulla de la Policia Local que es trobava a la zona es va presentar en el lloc dels fets un minut després i, recolzada pels Mossos d’Esquadra que vigilava les sortides del poble, i amb la descripció dels nois feta per les treballadores, va iniciar la recerca dels quatre individus per la pobla-ció.Segons les fonts policials consulta-des, possiblement l’arma de foc que esgrimien els atracadors era de jo-guina.

En relació a la investigació del robatori al Fraga, i arran de les especulacions aparegudes a la població pel que fa a l’autoria del delicte, la Policia Local de l’Ametlla de Mar vol deixar clar que el mateix dia del robatori i una vegada fetes les oportunes diligències policials, es va po-der provar que Jonathan R.M. no va tenir cap vinculació amb aquest fet delictiu.

Nota breu de la Policia Local

Lloc dels fets.

Entrada al súper atracat.

Societat


El Bus de la Prevenció arriba a l’Ametlla de MarAquest autobús recorre tot Catalunya perquè els joves d’entre 14 i 16 anys coneguin la cultura de la prevenció en diferents àmbits: laboral, familiar, educatiu i lúdic.

Araceli DomínguezDilluns 10 de novembre dos auto-busos de la prevenció van aparcar a les portes de l’IES Mare de Déu de la Candelera perquè els alumnes de 3r i 4t d’ESO coneguessin la cultura de la prevenció en diferents àmbits: laboral, familiar, educatiu i lúdic. El bus va començar la seva segona gira al mes d’octubre i estarà rodant per tot Catalunya fins al mes de maig de 2009. Durant aquests mesos, milers d’alumnes de centres educatius ca-talans tindran la possibilitat de parti-cipar en aquesta experiència.

Ensenyament i TreballEn el projecte participen els departa-ments d’Ensenyament i Treball de la Generalitat perquè, d’una banda, hi ha l’opció que nois i noies puguin es-tudiar Prevenció de Riscos com una carrera de grau superior i, d’altra, si es posen a treballar de manera im-mediata, un cop fets els 16 anys, tin-guin en compte les senyalitzacions de perill, els riscos i la importància

de conèixer els límits de la feina, jus-tament, per no superar-los i acabar patint una malaltia professional. Lo-urdes de Solano, monitora del bus de prevenció, ens explicava què feien exactament dintre de l’autobús els jo-ves. “Primer de tot, han d’estar molt atents perquè fem una presentació de tots el que són riscos, de com es detecten i de com es fa la preven-ció. Després, passem a explicar-los què són els equips de prevenció individuals (EPI) i col·lectius. Els es-tudiants participen, donen les claus sobre els elements que conformen aquests equips com ara botes, ulleres, cascos, guants... tot el que tapi les parts del cos més sensibles perquè en funció del volum del risc han d’anar conseqüentment prote-gides”.

Equip de protecció A més, els components de l’EPI s’expliquen atenent al tipus de feina que s’exercís perquè, òbviament, no és el mateix treballar a un laborato-

ri que a una obra, un hospital o una oficina on, per exemple, també es fa necessari aconsellar els joves sobre les mesures ergonòmiques que han d’adoptar, és a dir, quines són les postures més adients alhora d’estar davant de l’ordinador.

Objectiu principalAquesta iniciativa parteix del con-venciment que per aconseguir a llarg termini una millora de les condicions de treball i consegüentment una re-ducció de la sinistralitat laboral, és imprescindible que els nois i noies que començaran a treballar en els propers anys concebin la seguretat i la prevenció com dos valors inhe-rents i imprescindibles del món labo-ral, que els faci adoptar una actitud responsable per ser bons professio-nals. I també que aquesta nova acti-tud més conscient els serveixi a més per desenvolupar-se millor dintre de casa, per tenir cura d’ells mateixos i de la gent més sensible com ara els nens i la gent gran.

La Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions més a prop dels veïnsJoan Pere Gómez Comes es va reunir al novembre amb els veïns per escoltar les seves propostes i explicar-los alguns projectes, tant pel que fa a les urbanitzacions com pel que fa al poble.

Regidoria d’Urbanitzacions / Departament d’Obres i ServeisEl passat mes de novembre el regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, Joan Pere Gómez Comes, va fer un seguit de visites per les urbanitzacions de Tres Cales i Calafat per reunir-se amb el seus veïns i escoltar les seves propostes in situ. Aquesta iniciativa es va dur a terme “perquè de vega-des els polítics ens passem massa temps tancats al despatx prenent de-cisions i no ens adonem que potser aquestes decisions no són les ma-teixes que proposarien els veïns que, val a dir, són els que viuen tot l’any a la urbanització i saben realment el que cal ”, explicava el regidor.

Molts temes En el decurs de les visites, que es feien divendres, els veïns van poder manifestar les seves preocupacions i donar el seu punt de vista sobre les millores de les urbanitzacions i fer els seus comentaris sobre el funciona-

ment del Calabús, les votacions per triar el centre cívic i la situació actual en general. D’altra banda, Joan Pere Gómez Co-mes va aprofitar aquestes visites per explicar algunes de les millores pre-vistes a les urbanitzacions i al poble en general.

Millores dels últims mesosLa Brigada d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha realitzat una sèrie de millores al parc públic de Tres Cales, així com la instal·lació de guarda-morts a l’Av. Tres Cales. Entre d’altres coses, s’han col·locat cendrers així com senyalitzacions de papereres o de prohibició d’entrada de gossos a la zona infantil. També s’ha de destacar la neteja de l’entrada de la mateixa urbanització.A Calafat, la Brigada ha millorat l’accés a la zona de la “mini deixa-lleria” i han començat a fer neteja d’alguns passadissos de serveis de

la urbanització. A banda, cal desta-car que la brigada del departament de Medi Ambient ha millorat l’accés a Cala Llobeta. El regidor comenta-va que “amb el tema dels passadis-sos de Calafat ens trobàvem en una situació similar a Tres Cales, és a dir, aquests passadissos de serveis durant anys han estat abandonats i servien en molts casos com a abo-cador per a veïns poc conscien-ciats i els bons veïns, amb bona raó, venien a plantejar la seva pre-ocupació sobre el passadís. Ara, la brigada els neteja; a això li hem de sumar la neteja de l’accés a Cala Llobeta”. Precisament, aquest accés era una de les preocupacions que van plan-tejar els veïns a l’assemblea d’estiu. A l’assemblea també es va posar de manifest la bona relació entre veïns de les urbanitzacions i l’ajuntament que hi ha en l’actualitat, el que fa que Calafat i Tres Cales estiguin més a prop del poble.La Brigada s’ocupa de netejar els passadissosos.


Un veí enfonsa el terra de casa amb cops repetits en el temps amb una ampolla de butàL’home, que pateix esquizofrènia paranoide, ja ha protagonitzat altres incidents d’aquest tipus i els serveis socials locals fa més d’un any que han demanat la seva incapacitat.

Araceli DomínguezDivendres 21 de novembre, A.M.D. de 62 anys, veí de L’Ametlla de Mar i amb antecedents delictius per pro-blemes mentals, pateix una esquizo-frènia paranoide, va ser detingut per la Policia Local per un presumpte de-licte de danys en un domicili. Sembla ser que l’home, quan li sobrevenien els brots d’aquesta malaltia, es de-dicava a estavellar objectes contra el terra com ara bombones. Aquesta acció continuada en el temps va pro-vocar el debilitament del fals sostre del pis de sota, situat al PS. Marítim,

que va cedir finalment provocant la caiguda d’aquell damunt del llit del dormitori i d’un bressol que, afor-tunadament, no estava ocupat en aquell moment.

Detingut per la localL’home va ser detingut per la Poli-cia Local fins que els Mossos el van traslladar a Tortosa on, l’endemà, dissabte, va ser posat a disposició judicial perquè el jutge dictaminés si hi havia indicis de delicte en els fets ocorreguts i també per resoldre la seva incapacitat. Recordem que des del consistori s’havien fet gestions al respecte per donar sortida de forma immediata a aquesta qüestió apro-fitant la compareixença d’aquest home davant del jutge perquè fa més d’un any que els serveis socials de l’Ametlla de Mar havien demanat la seva incapacitat als jutjats de Tortosa sense que fins ara se l’hagin donat. Des dels jutjats deien que l’havien ci-tat en vàries ocasions per tractar el seu cas però mai s’havia presentat.

Ple ús de les seves facultatsMalgrat aquestes gestions, el fo-rense que va examinar el malalt va dictaminar que es trobava en ple ús de les seves facultats i, per tant, no calia incapacitar-lo i el jutge el va deixar en llibertat. Xavier Llambrich,

regidor de Governació, deia que “ens ha sorprès molt la decisió del jutge de deixar en llibertat al ciuta-dà que a cops d’ampolla de butà va enfonsar un sostre de l’Avecrem. Segons sembla, després de tots els informes que li van lliurar al jutge i de l’examen del forense, no estimen que hagi de viure acompanyat o que alguna persona es faci càrrec d’ell perquè puguin controlar la seva me-dicació. Per tant, continuem tenint el problema i, com no pot ser d’una altra manera, intentarem solucionar-lo des d’aquí”.

Vivendes inhabitables D’altra banda, l’arquitecte munici-pal ha informat que les vivendes, la del malalt i la de la família afectada, ara per ara, no compleixen les con-dicions d’habitabilitat mínimes pels defectes ocasionats divendres. De moment, els inquilins del pis de sota han marxat a una segona residència i el veí de dalt es troba allotjat a un hotel. A.M.D. és un veí molt conegut a l’Ametlla de Mar pel seu passat es-portiu en el qual va destacar com a futbolista a l’equip local i a d’altres de la comarca però, malauradament, desequilibris en la seva vida afectiva li van provocar el desenvolupament de la seva malaltia. Imatge de la façana que en l’actualitat està en obres.

Societat


Araceli DomínguezDel 14 al 23 de novembre l’escola Sant Jordi va celebrar la I Setmana de la Ciència amb l’objectiu de donar a conèixer la importància de la cièn-cia en la nostra vida quotidiana i tam-bé per tractar el tema del reciclatge, una de les eines més a mà que tenim per tenir cura amb el Medi Ambient. Però, a banda, l’escola pretén anar una mica més enllà i vol que aquesta setmana no es quedi només en uns dies de treballs a classe sinó que vol que els coneixements que assoleixen en aquesta matèria els alumnes es-

devinguin hàbits que s’interioritzin ara per dur-los a terme tota la vida.

Iniciativa necessàriaJoana Ferré, coor-dinadora de cicle del CEIP Sant Jordi ens explicava que “aquesta iniciativa

va sorgir a finals del curs passat per organitzar el tema del reciclatge que aquí a l’escola és molt necessari per-què es generen moltes deixalles. Així doncs, al començament d’aquest nou curs van començar a posar fil a l’agulla respecte a aquest tema des de la comissió de Ciències que hi ha a l’escola, començant a preparar les diferents activitats per als tres cicles però, això sí, amb l’eix vertebrador del reciclatge en totes”.

A dues bandesA l’escola, en concret, es va treballar a cada cicle els continguts referents al reciclatge i es van fer diferents ac-tivitats adaptades al nivell del alum-nes. A cada aula, es posaren papere-res de colors diferents fent referència als contenidors de reciclatge, per així poder conscienciar els alumnes d’aquest fet tan important. A casa, també es pot contribuir amb el treball que a l’escola fan els educa-dors i els alumnes substituint hàbits que estan molt arrelats en les nos-

tres vides, més aviat en els nostres matins. Per exemple, canviar el pa-per d’alumini dels entrepans per la immortal carmanyola o el nou paper ecològic. Però això sí, que porti dins un esmorzar ben saludable. Res de brioxeria industrial.

Treballs plàsticsAl cicle infantil i inicial es van fer tre-balls plàstics i es va confeccionar material per a les classes d’educació física i de música a partir de mate-rial reciclable. Al cicle mitjà es van fer activitats relacionades amb el reciclatge des d’una vessant inter-disciplinar i també es parlarà sobre l’aprofitament dels residus que es generen per confeccionar diferents materials i recursos per a l’aula.Al cicle superior, es van fer sabons naturals a partir d’olis i passejades al voltant de l’escola per realitzar una recollida d’escombraries i un poste-rior treball de camp. A més, també es van fer treballs sobre energies re-novables.

I Setmana de la Ciència a l’escola Sant JordiEls objectius que es persegueixen són donar a conèixer la importància de la ciència en la vida quotidiana i tractar el tema del reciclatge, una de les eines més a mà que tenim per tenir cura amb el Medi Ambient.

Nou curs de Cuina Internacional `La cuina del món´El curs, que s’ofereix en dos torns, pretén un millor coneixement i un major apropament de les principals cultures que conviuen al nostre municipi a través d’un acte tan quotidià i alhora tan important com és la preparació dels àpats. Araceli Domínguez

La regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha organitzat, per segon any consecu-tiu, el curs de Cuina Internacional, La cuina del món, que es va dur a terme en dos torns, del 10 al 14 de novem-bre i del 17 al 21 de novembre degut al gran èxit de participació de l’any passat a la cuina del Casal de la Gent

Gran de la nostra població. Segons explica Pili Juàrez, tècnica de Serveis Socials, “els objectius d’aquests cur-sos són un millor coneixement i un major apropament de les principals cultures que conviuen en aquests moments al nostre municipi, a través d’un acte tan quotidià i alhora tan important com és la preparació dels àpats”.

Altres qüestionsA banda, es sabut que durant el curs surten entre els participants altres qüestions d’interès aprofundint així en el coneixement mutu d’aquestes diferents cultures i en ocasions algu-nes amistats. Les classes de cuina foren impartides per natius de cada país que hi viuen a La Cala. En aques-ta ocasió, durant tota la setmana s’elaboraren plats típics de les nacio-nalitats més nombroses a la població, Marroc, Bulgària, Anglaterra, Senegal i La Cala i en finalitzar cada sessió els participants es van endur a casa seva una mostra del plat cuinat per poder compartir-lo amb la seva família.

Pla Local de Ciutadania i ImmigracióAquesta activitat s’emmarca dins del Pla Local de Ciutadania i Immigració i no va tenir cap cost per als partici-pants perquè el subvencionà la Se-cretaria d’Immigració de la Generali-tat de Catalunya. El curs es va fer de sis a vuit de la tarda i les places eren limitades.

Les alumnes durant una classe de cuina búlgara.

La ciència interessa a tots els nens.


Creu Roja rep una menció especial del Premi Solidaritat del CCBE

En aquesta ocasió el premi dotat amb 3000 euros va ser per a l’associació AFATE pel projecte dels tallers d’estimulació cognitiva que desenvolupa en part a la nostra població.

Araceli DomínguezEl Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE) ha concedit a La Creu Roja de l’Ametlla de Mar una menció es-pecial, dotada amb 1.000 euros, per la seva col·laboració en diversos ac-tes solidaris i per la distribució gra-tuïta d’aliments a famílies en situa-cions de precarietat dintre de la VII edició del Premi Solidaritat del Baix Ebre. Teresa Estrada, presidenta de la Creu Roja a l’Ametlla de Mar, mos-trava el seu agraïment amb aquestes paraules. “Aquesta menció que ens

ha atorgat ens omple de satisfacció, tant als voluntaris com a la junta de l’organització, perquè és un treball que es fa i no es veu. Però, sobretot, vull agrair la gran ajuda dels qua-tre col·laboradors de l’entitat que s’encarreguen de donar el menjar a la gent que ho necessita”.

3000 euros per a AFATEEnguany, el Premi Solidaritat del Baix Ebre ha recaigut en l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de les Terres de l’Ebre (AFATE) pel seu projecte dels tallers d’estimulació cognitiva. Aquest guardó, dotat amb 3000 euros i una peça original del ceramista Joaquim Espuny, reco-neix el treball de l’entitat que actual-ment desenvolupa aquests tallers als municipis de Tortosa, Roquetes i l’Ametlla de Mar. El premi Solidaritat del Consell Co-marcal del Baix Ebre té per objectiu guardonar les millors iniciatives soli-dàries desenvolupades en qualsevol lloc del món i endegades per ajun-taments, particulars i entitats sense ànim de lucre de la comarca del Baix Ebre. El jurat del premi està format

per representants de l’ens comarcal, del departament d’Acció Social i Ciu-tadania de la Generalitat de Catalun-ya i per una persona rellevant en el camp de l’acció solidària a la comar-ca del Baix Ebre.

Altres premiatsEn edicions anteriors, els guardo-nats han estat Càritas de l’Ametlla de Mar, pel seu projecte d’atenció als transeünts necessitats (2007), l’Associació Mossèn Ovidi Tobias “Dóna’m la mà”, pel seu treball en el foment de la solidaritat cap als sec-tors més desafavorits de la societat (2006); Mans Unides, pel projecte d’escolarització rural de dos munici-pis de l’Equador i un altre de creació de biblioteques als barris marginals de Sao Paulo al Brasil (2005); Càri-tas Interparroquial de Tortosa pel projecte “Casa d’Acollida” (2004); l’Associació Parkinson Terres de l’Ebre, pel projecte “Com millorar la qualitat de vida dels malalts de Par-kinson i del seus familiars” (2003); i l’Associació Esplai Blanquerna, pel projecte “Cruïlla. Residència assisti-da per a joves del Baix Ebre” (2002).

El Centre Ocupacional “La Cala” celebra el dia de la CastanyadaAl Centre Ocupacional “La Cala” vam estar preparant amb molta il·lusió una activitat per poder vendre castanyes al poble el dia de la Castanyada, no obstant, per causes meteorològi-ques no la vam poder realitzar el dia previst que era el 31 d’octubre. Tanta

havia estat la il·lusió i l’esforç que no vam voler deixar passar l’oportunitat de gaudir d’aquest dia. Per tant, vam decidir aplaçar-ho una setmana fins al divendres 7 de novembre. Per fi arribà el dia esperat i a les 9.30h ja estàvem a la plaça Catalunya gaudint del bon dia que feia i venent castan-yes. Cadascú teníem assignada una tasca: uns tallaven les castanyes, els altres les rostien, uns altres les empaquetaven i d’altres cobraven. A més a més, vam aprofitar l’ocasió

perquè el poble pogués coneix-se’ns una mica millor i saber algunes de les tasques que fem al taller, com de-talls i invitacions per bodes, bateigs i comunions o postals de Nadal. El dia va ser un èxit!... però no hagués estat possible sense la col·laboració de l’Ajuntament de l’Ametlla, de la Cala Ràdio i de la participació de la gent del poble. A tots ells els hi do-nem les gràcies i esperem que l’any vinent ens ho puguem passar encara millor!

Creu Roja de La Cala rep la menció del CCBE.

A dalt, els alumnes del centre durant una visita a La Cala Ràdio. A la dreta, durant la venda de castanyes.

Pesca


La Unió Europea avança la veda per a la tonyina roja malgrat les peticions espanyoles perquè restés igualEls tonyinaires de l’Ametlla han aconseguit en l’últim moment, gràcies a les pressions del govern espanyol, una pròrroga de cinc dies si fa mal temps per a aquest avançament que limita l’activitat de la flota a unes tres setmanes, posant en perill la granja d’engreix de l’Ametlla de Mar.

Araceli DomínguezDilluns 24 de novembre va concloure la cimera de Marràqueix que organit-zava la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina de l’Atlàntic (ICCAT) i que reunia a 47 països que han aprovat un nou pla de recuperació i pesca de la tonyina roja, una de les espècies més sobre-explotada del planeta. A la cimera, malgrat el rebuig espanyol a algunes de les mesures proposades com l’avançament de la data d’inici de la veda del Mediterrani per a la flota d’encerclament des de l’1 de juliol fins al 15 de juny, la Unió Europea no ha cedit a la petició de no tirar-la endavant. Malgrat tot, a última hora, i gràcies a les pressions del govern espanyol, s’ha aconseguit una pròr-roga de cinc dies al mes de juny en cas que faci mal temps.

Afectació greuAquest avançament afectaria greu-ment les sis barques d’encerclament espanyoles que capturen tonyina a la Mediterrània i que tenen la base a l’Ametlla de Mar, només podran pescar de dos a tres setmanes a l’any, i, a més, no resol el problema de sobreexplotació de la tonyina perquè, d’acord amb el seu cicle mi-gratori, les grans captures les efec-tuen abans del mes de juny les flotes de països tercers en el Mediterrani central i oriental. Pere Vicent, vice-president de Grup Balfegó, primera empresa a Catalunya que es dedi-ca a la captura i engreixament de tonyina en captivitat explicava que “nosaltres fem la campanya durant el mes de juny i amb 15 dies és molt just per agafar la quota de peix que ens toca. Estem indignants perquè aquí s’ajunten molts interessos, més aviat econòmics que no pas de sos-tenibilitat de la tonyina”. Pere Vicent es refereix en concret a les flotes ita-lianes i franceses, les més potents, a les que no els afecta la veda i que són les que, precisament, causen la sobreexplotació de la tonyina.

Hipotètic tancamentA més, segons Pere Vicent, l’avança-ment de la veda posa en perill la gran-ja de l’Ametlla de Mar. “La tonyina de més de 30 quilos, que és l’única que podem pescar, apareix al mes de juny, a diferència d’altres llocs del Mediterrani que per qüestions de temperatura de l’aigua ja podem començar a pescar al mes de maig. Que a nosaltres ens treguin 15 dies de pesquera al calador d’Eivissa, als vaixells que pesquen al Mediterrani central i oriental no els hi fa res. Si ens quedem aquí no podem arribar a la nostra quota i si anem a pescar on van ells (de Malta a Xipre) la gran-ja de l’Ametlla no té raó de ser per-què dur el peix des d’allí no es bo per a l’animal i hauríem de tancar”. Per la seva banda, Juanjo Navarro, assessor jurídic de Grup Balfegó, apuntava que “s’hauria d’haver mar-cat el període de veda per a cada embarcació segons el seu tonatge. Les espanyoles són les que en te-nen més, 250, enfront de les 50 i 120 d’ Itàlia i França respectivament

que, paradoxalment, podran pescar durant més temps”.

Reducció de la quotaUna altra mesura que també ha aprovat l’ICCAT és la reducció de les quotes de captura autoritzades per a tot el Mediterrani des de les 28.000 tones de l’any 2008 fins les 22.500 per a l’any 2009. Aquesta reducció de quotes als països que porten un control estricte dels desembarca-ments, tampoc reduiria, segons el departament d’Agricultura, la sobre-explotació provocada per les gàbies d’engreix del Mediterrani oriental i la de costa del Magrib però, afegeix Juanjo Navarro, assessor jurídic de Grup Balfegó, “són acceptables, proporcionals i justes” encara que suposin pèrdues milionàries per al Grup Balfegó que ha calculat que enguany deixaran d’ingressar quasi 21 milions d’euros a conse-qüència de les dues mesures es-mentades.Una altra mesura que s’ha aprovat en la cimera, a proposta dels espa-nyols, és l’obligatorietat que tota la flota d’encerclament del Mediterrani dugui un observador de l’ICCAT. En aquest cas és una bona notícia per-què fins ara les úniques barques que portaven un observador objectiu eren les espanyoles, posat pel ministeri, mentre que la resta, si en portaven, era un membre més de la tripulació amb el que la imparcialitat era més que qüestionable.

Futur incertEn definitiva, amb aquestes mesu-res les coses no pinten gaire bé per a les barques caleres ni està clar el futur de la granja d’engreixament. Segons explica Navarro, referint-se a la granja, “cada vegada és més difícil poder desenvolupar aquesta activitat en el nostre sector encara que la nostra empresa té la voluntat ferm de seguir treballant en aquest sentit a La Cala”. De fet, Grup Balfegó, afegia Navarro, seguirà lluitant perquè la Unió Euro-pea reconegui les peculiaritats de la nostra zona amb una regulació dife-renciada, encara que, evidentment, amb condicions d’igualtat amb les altres flotes que van a la tonyina.Moment difícil per als tonyinaires.


Medi Ambient

Andreu Martí manifesta el seu rebuig al cementiri nuclearL’alcalde de l’Ametlla de Mar, en la mateixa línia que la majoria de sectors polítics i socials de les Terres de L’Ebre, s’oposa que el territori aculli un magatzem temporal centralitzat.

Araceli DomínguezL’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, va manifestar el seu rebuig a la possible instal·lació d’un magatzem temporal centralitzat (MTC) al territo-ri. Rebuig que, d’altra banda, con-sidera que és unànime en haver-se posicionat al respecte els diferents consells comarcals de les Terres de l’Ebre, els ajuntaments de l’Ametlla de Mar, Mont-roig del Camp, Prat-dip, Tivissa i Vandellòs i Hospitalet que pertanyen a la zona d’influència de les nuclears, i, fins i tot, el parla-ment de Catalunya que, en tot cas, condiciona que hi hagi un cementiri nuclear al consens polític i territorial i a les garanties de seguretat que ha d’oferir el mateix. “Vull manifestar el meu absolut rebuig que en aques-tes terres pugui haver un cementiri nuclear. Ho dic des de la meva prò-pia convicció i perquè entenc que hi ha tota una mateixa línia de pen-sament en aquest sentint que uneix a persones de diferent tendència política i a diversos municipis que es poden veure afectats negativa-ment per aquesta instal·lació. Crec que si algú s’atreveix a plantejar aquesta possibilitat tindrà el rebuig unànime de tots plegats”.

Polèmiques declaracionsAquestes declaracions es van pro-duir pocs dies després de les mani-festacions de l’alcalde d’Ascó, Rafa-el Vidal, en les que deia que el seu municipi estava disposat a estudiar una candidatura perquè la població fos la seu d’aquest cementiri nucle-ar i, oportunament en el temps, poc abans que l’activitat a la central nu-clear de Vandellòs s’hagués d’avor-tar 14 hores després de reprendre’s

per uns problemes al rotor de l’alter-nador, després de dos mesos d’es-tar aturada arrel de l’incendi a la sala de turbines del 24 d’agost.

Reunió a MadridMartí va explicar que després d’aquest greu incident, els alcaldes d’aquests cinc municipis nuclears van fer vàries reunions amb els res-ponsables de la direcció general de Protecció Civil i del Consell de Segu-retat Nuclear a Madrid, amb la sub-delegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarès, i amb els responsa-bles de les centrals i de les empre-ses explotadores per arrencar-los el compromís que es garanteixi la

seguretat de manera permanent i definitiva.

Ara, en les pròximes setmanes, el que faran és comprovar que, en efecte, tots els plantejaments refe-rents a la inversió en seguretat s’es-tan duent a terme mitjançant una vigilància escrupolosa dels seus responsables que ja estan elaborant un pla de treball al respecte. Si no, va dir Martí, com ara fa unes setmanes, que “tanquin”. L’alcalde, a més, va manifestar el seu rebuig al fet que s’allargui la vida de les nuclears més del compte perquè creu que el terri-tori ja ha contribuït prou pel que fa a la qüestió energètica.

Cauen 80 l/m2 i causen petites inundacionsLes fortes pluges que van caure la nit del 17 al 18 d’octubre van omplir les cisternes però, alhora, també van provocar algun que altre ensurt que va precisar de l’actuació de la Policia Local i els Bombers de la Generalitat de Catalunya.En menys de 24 hores van caure 80 l/m2, una quantitat molt important, que en indrets com ara la nova zona

esportiva va provocar la inundació de la zona de vestidors.El c/ Santiago Rossinyol al seu pas per la Plaça de Catalunya també va quedar inundat, donat que el siste-ma d’evacuació d’aigua no va donar a l’abast i al pas dels vehicles, l’ai-gua entrava als locals comercials de la zona.A més es va haver d’intervenir en la

inundació de dos plantes baixes al carrer Bruch i en un habitatge del car-rer Rovelló de Tres Cales. Tanmateix,les naus ubicades a la zona d’accés a la localitat des de la N-340 també es van veure afectades per inunda-cions.

Un trànsit lleuL’aigua també va provocar un pe-

tit accident de trànsit a la carretera del port, just davant dels porxos de l’antiga llotja de pescadors. L’aigua feia aixecar les tapes del clavegue-ram per la pressió i va crear més d’un problema.Entre el 17 i el 29 d’octubre, pràcti-cament en 12 dies, van caure més de 150 litres per metre quadrat a la nostra població.

Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar.

Cultura i espectacles


DIA HORA LLOC ACTIVITATDel 15 al 18 desembre De 17.00 h. a 20.00 h. Poliesportiu

Pistes de tennis Jornades esportives nadalenques

19 desembre De 10.00 h a 14.00 h.

Oficina Turisme (Ajuntament) Data límit inscripcions 26è Concurs d’Aparadors de Nadal

21 desembre 18.00 h. SCER Presentació i elecció de les pubilles infantils Candelera 2009 amb espectacle infantil

22 desembre 18.30 h. Centre vila Cantada de nadales a càrrec dels alumnes de l’ EMMA

Del 22 al 24, del 29 al 31 desembre2 i 5 gener

De 9.00 h. a 13.00 h.

IESSCER

Parc Infantil de NadalAdreçat a nois i noies entre 3 i 12 anys

Del 22 desembre al 9 gener De 10.00 h a 14.00 Baixos ajuntament Exposició del 13è Concurs escolar de postals de Nadal

24 desembre 17.30 h. Poliesportiu A FER CAGAR “LO TRONC DE NADAL”. Arribada del Pare Noel

27 desembre 23.00 h. Poliesportiu Presentació quintos i elecció de les pubilles Candelera 2009.Celebració 15è aniversari Maram’s

28 desembre 18.30 h. PoliesportiuArribada dels Carters Reials amb espectacle infantil i xocolatadaLliurament de premis 13è Concurs escolar de postals de Nadal i 26è Concurs d’aparadors de Nadal.

31 desembre 1.00 h. a 5:00 h. 3.00 h. fins matinada SCER / poliesportiu Ball de Cap d’Any

Disco mòbil

DIA HORA LLOC ACTIVITAT5 gener 8.30 h. Poliesportiu Arribada SS. MM. Reis Mags d’Orient. Xocolatada per a tots els nens.

Desembre

Gener

Nadal 08


L’Escola Municipal de Música organitza la Setmana de Santa Cecília a l’Ametlla de MarDel 17 al 22 de novembre van desfilar per l’escenari de la sala de la SCER els alumnes de l’escola que mostraren les seves aptituds musicals, ja siguin instrumentals o de viva veu.

Araceli DomínguezEl 22 de novembre fou la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics. Per celebrar aquesta diada, l’Escola Municipal de Música (EMMA) orga-nitzà per segon any consecutiu un seguit d’audicions a la sala de la

Societat Cultural Esportiva i Recre-ativa (SCER) a les que va convidar tothom.A les audicions van participar gairebé tots els alumnes de l’EMMA que fan alguna activitat, sigui tocant algun instrument o fent cant coral. En defini-tiva, aquestes sessions musicals són l’excusa perfecta per mostrar la feina que fan els alumnes. Anna Vizcarro, cap d’estudis de l’EMMA, explicava que “ja és el segon any que posem en marxa aquest seguit d’audici-ons obertes al públic per celebrar la festivitat de Santa Cecília. Hem decidit fer-ho durant tota la setmana perquè abans celebraven aquesta diada en un sol macroconcert que durava tres o quatre hores, en el que participaven uns 100 alumnes i es feia molt llarg per a tothom. Fent-ho durant tota la setmana mostren un o dos instruments en una sola audició i resulta molt més gratificant, tant per als que actuen com per al públic”.

Instruments i llenguatge musicalAixí, dilluns dia 17 va ser el torn de l’oboè, la flauta i la percussió. Di-marts 18, va haver-hi concert de llenguatge musical en el que partici-

paren alumnes des de tres anys fins als de 14 anys que fan cant coral. Dimecres 19, tingué lloc una audició de guitarra que també incloïa baix i guitarra elèctrica. Dijous 20, va ser el torn de la trompeta i divendres 21 el del saxofon. Aquest mateix dia, per la tarda, va haver una sessió priva-da a l’escola Sant Jordi a càrrec dels alumnes del conjunt instrumental d’iniciació que van tocar una fanfàr-ria que es diu El circ acompanyats en la narració per l’Anna Vizcarro. I, per últim, dissabte 22 va haver-hi sessió de clarinet i trompa.

Encara hi ha mésMalgrat tot, no van acabar aquí les sessions musicals de Santa Cecília. Dissabte 29, va tenir lloc un concert d’instrumental avançat que no es va poder fer durant la setmana per in-compatibilitat en les agendes d’acti-vitats dels que hi participen. D’altra banda, al desembre, està previst que s’estrenin en les audicions els alum-nes de piano que han volgut esperar un temps prudencial per tenir més experiència amb el seu instrument que enguany els requereix un nivell força avançat.

Presentació del nou estendard de l’EMMA.

Cala Cultura, nova entitat amb passió per la cultura

Araceli Domínguez Des de fa unes setmanes, existeix un nou club de cultura a la nostra po-blació que s’anomena Calacultura que, amb caràcter obert i plural, està constituït per persones interessades en promoure la cultura en tants àm-bits com sigui possible i gaudir-ne mitjançant diverses activitats. Joan Callau, coordinador de Calacultura, ens explicava que “Calacultura és un grup d’amics que tenen en comú inquietuds de caire cultural i que, al-hora, ha detectat que hi ha més gent

al nostre poble que hi ha més per-sones amb aquestes inquietuds que no tenen amb qui trobar-se o amb qui parlar. En aquest sentit, volem organitzar alguna cosa amb tothom que li passi alguna cosa semblant”.

Intent llunyàEncara que l’intent de crear aquest club ve de lluny, és ara, passat l’es-tiu, quan s’ha vist que és el moment oportú per tirar-ho endavant perquè tothom té menys feina i s’hi pot dedi-car més temps a treballar en la idea.

De moment, en el club, participen una dotzena de persones però esperen que les seves propostes siguin prou engrescadores com perquè, de mica en mica, es vagi ampliant el número d’amics i simpatitzants que, moguts per aquest interès cultural, contribu-eixen amb la seva presència i inquie-tuds al club. El que el seus fundadors tenen ben clar és que el club només es mou per l’amor a la cultura. No hi caben en ell altres temes com ara la política o la religió.

Club de tots i per a tots El club no funciona com a associ-ació registrada perquè no ho creu convenient. Més aviat funciona com una direcció col·legiada, és a dir, tots els membres adquireixen la respon-

sabilitat necessària en qüestions d’administració i organització però sense que en cap moment comporti una feina feixuga per a cap dels seus membres.

Trobades de CafèUna de les activitats que ja està fun-cionant és l’anomenada Trobades de Cafè on es debaten temes culturals i que tenen lloc el primer i el tercer di-mecres de cada mes en un ambient relaxat i amistós. Altres iniciatives que es tenen en perspectiva són la possibilitat d’or-ganitzar excursions i conferències, sempre al voltant del món de la cul-tura, i acollir algun premi literari en diferents gènere com ara narració o poesia i per a diferents edats.

El club Calacultura funciona des de fa unes setmanes amb les Trobades de cafè, un espai per promocionar i gaudir de la cultura.

?? Entrevista


?Manel AlarcónManel Alarcón ha dedicat bona part de la seva vida a difondre el seu amor per la cultura popular catalana, el que li ha aportat moltes satisfaccions, sobretot en l’ànima, per a la que el reconeixement amb noms i cognoms no és important. Alarcón ha conegut de prop l’amistat, la generositat, la companyonia, l’esperit col·lectiu i la germanor. No tothom pot dir-ho.

Com i quan aterres a l’Ametlla de Mar? Per raons laborals. Treballava a una empresa estatal i hi havia una opor-tunitat de promoció per assegurar-me una plaça a Tarragona i tant és així que vaig estar al 1977 els nou pri-mers mesos anant i venint cada dia, pensant que només duraria un any aquesta situació. Però la persona que ocupava aquesta plaça a Tarra-gona va caure malalta i per no estar dos o tres anys en aquesta situació i la família fora de lloc, van decidir ve-nir a viure a l’Ametlla. Les nenes eren petites. Així, el que en un principi era una temporada curta es va allargar més de 30 anys. L’11 de setembre ja vivíem aquí.

Quines possibilitats li vas veure a La Cala per al teu creixement i el de la teva família?Em sento plenament tarragoní. Fins i tot el meu primer nét es diu Magí. Però la Cala em va guanyar. A la meva família i a mi. Quan a Tarrago-na ja estava clara la meva situació laboral, vaig consultar amb la família el que s’estimaven més i no van vo-ler tornar allí. Inclosa la meva mare, pobreta, que va fer un llarg camí. Va néixer a El Bierzo i està enterrada al Baix Ebre.

Ets, diguem-ne, una persona culturalment inquieta però en el teu cas, la teva inquietud, trobo, ha estat alimentada per l’amor al país. Sí. Quan era jove em vaig involucrar en el món del folklore, de la cultura popular catalana, de les danses i les sardanes. En política no tant, encara que procuràvem fer una resistència passiva però activa al règim fent ac-tivitats en català. T’estic parlant dels anys 50 i 60 en els que “contra Fran-co vivíamos mejor”.

Però els teus orígens no són ca-talans.La meva mare era de El Bierzo. I jo vaig néixer a Madrid en plena guerra civil. Les bombes dels feixistes em vam espantar des del primer mo-ment. Vam pagar un alt tribut per ser d’esquerres. La meva mare estava sola i vam haver de marxar escope-tejats. Vam venir a Tarragona on tenia uns forts vincles familiars.

O sigui que el teu amor per Cata-lunya no neix, sinó que es fa.Sí i no. A casa teníem arrels a Ca-talunya i sabíem que aquí estaríem recolzats. Primer vaig sortir jo i més tard la meva mare. La vida en aquells anys era terrible. Malgrat tot, jo tenia uns bons fonaments familiars i molt d’amor.

La teva lluita, pel que m’has dit, no sembla una lluita contra el fet espanyol sinó més aviat contra el règim feixista.És una lluita contra una duríssima repressió. L’únic que he fet ha es-tat deixar anar els meus sentiments i amb cura, paciència, tranquil·litat i seny, he tirat endavant i he dit vaig per aquí.

I aquí, a Tarragona, a La Cala, participes en un munt d’iniciati-ves, totes al voltant de la defen-sa de la cultura catalana. Fins i tot vas ser pioner de la ràdio en català. Sí. Vaig fer el primer programa de rà-dio en català que es va fer de forma continuada. A Ràdio Tarragona, una emissora de la Red Espanyola del Movimiento (REM). Després de fer malabarismes per burlar la censura, finalment, el 5 de maig de 1965 vaig poder fer un programa íntegrament en català en un moment en què el director de l’emissora, Josep Maria

Terrassa, era el tercer càrrec polític d’Espanya. Ens ho deixava fer en ca-talà perquè parlàvem de sardanes, ens considerava innocents però, de tant en tant, en passàvem alguna... Del programa de sardanes La Capo-na vam fer 1000 edicions setmanals.

Hem de parlar del teu fort vincle amb la sardana.He participat a cinc colles sardanis-tes. La primera, la Joventut Tarra-gonina, que encara existeix com a entitat, es van fundar a l’any 1958. La segona, la colla Tarragona, es va desfer a l’any 69 perquè tots ens vam casar aquell any. Érem 13 parelles i ens vam emparellar entre nosaltres. I continuem sortint. Això és impaga-ble.

Però hi vas tornar. A l’any 70. I ja no hi havia cap colla sardanista a Tarragona. Quan vaig deixar la ciutat per venir a l’Ametlla n’hi havia 11. Les 200 persones que hi participaven són les que van fer la feina encara que jo mogués els fils per muntar-les a través de la ràdio, molt ben recolzat pel president del casal tarragoní, diputat ponent de l’estatut de Sau, Josep Cendra i Na-varro. I el seu pare que em va marcar encara més que ell, sobretot pel seu pensament d’esquerres i catalanista, que va ser un senyor que ara està as-segut en bronze en un banc de pedra a la Rambla de Tarragona, propietari de la impremta Torts i Virgili que ens feia les còpies en català per a la ràdio amb perill d’anar a la presó.

Vas arribar a La Cala. Què et vas trobar aquí?Vaig arribar al setembre i pel Nadal ja era soci de la societat. Però ja havia tingut contactes amb La Cala perquè aquí ha hagut colles sardanistes de molt bon record i, precisament, una

?Novembre - Desembre 2008 | pàg. 23

?de les persones que va fundar una d’aquestes colles, la Colla Roma-ní, va venir a Tarragona a aprendre amb nosaltres perquè la competició és diferent que ballar al carrer. I bé, ja tenia aquella relació amb Ramon Martínez i fins i tot els vestits de les noies van sortir d’un patró de la meva dona... I aquí hi havia dues colles i si rutllaven jo no m’havia de posar per res. Malgrat tot vaig col·laborar en l’organització del primer concurs de colles sardanistes en el que van par-ticipar 12 o 13 colles d’arreu per a la Festa Major... Participava de la festa fins que l’impuls d’aquestes entitats va afluixar i la sardana s’acabava.

I arribà el moment de prendre més protagonisme.Era el moment de prendre el relleu. Un estiu vaig fer un curset de sar-danes per a la mainada, vaig acon-seguir que ballessin un parell de vegades l’any... Van tirar endavant l’aplec... Però no li dono importància. Sí, estic satisfet. Sobretot quan nens i nenes de 17 anys em saluden pel carrer amb naturalitat, no em veuen com a una persona gran malgrat que entre ells i jo hi ha més de 50 anys de diferència.

T’agradaria que la cultura fos més present entre la gent de a peu.Sempre m’ha interessat molt el que surt de la gent. Aquí a La Cala fa uns 22 o 23 anys va haver una revifada de l’interès cultural per part de la gent. Es feien un munt de coses. Fins i tot La Cala Ràdio és d’aquella època. També va sortir l’entitat Amics de la sardana. I vam ressuscitar el ball de La Candelera per a les generacions futures. I des de la Regidoria de Cul-tura també es va encetar el premi de narrativa Vila de l’Ametlla de Mar. Quan vaig veure que la cosa feia ai-gües, sobretot a nivell polític, em vaig encarregar jo.

Has gaudit molt.Molt. Per això no li trobo la solta a l’entrevista perquè el que he fet, l’he fet a gust. L’any 2003 em van donar un munt de premis. No sé el perquè, ja que jo el premi ja el tenia. Havia gaudit tant tots aquells anys! A La Cala em van donar un premi a la col-laboració, L’Obra pel ballet popular

em va donar el premi a la continuïtat sardanista i folklòrica... Benvinguts si-guin. També estic satisfet de les qua-tre o cinc sardanes que s’han dedicat al poble. És en el que crec perquè entre d’altres moltes coses la sarda-na té uns valors que el món modern no entén: l’amistat, la generositat, la companyonia, l’esperit col·lectiu, la germanor... I em dol que quan hi ha sardanes la gent no hi vagi.

També ets aficionat al rovelló.La meva afició predilecta és la micolo-gia. No només recollir bolets. M’agra-da molt el món dels fongs, procuro estudiar-lo i m’he rodejat dels millors llibres en el tema. I sí, m’agrada anar al bosc, estar sol i tornar amb el cis-tell ple a casa.. I passejar, prendre mostres, tornar a casa, revisar-les.

De fet, col·labores activament en el concurs de rovellonaires. Si, anem pel tercer o quart any perquè no és una cosa que sigui matemàti-ca. Va amb el temps. Sempre amb la filosofia que la gent gaudeixi, que trobi rovellons que és un dels bolets més estimats d’aquesta terra i alhora el més fàcil d’identificar.

Encomanes les teves aficions.Sí i d’això em quedo que he conegut gent meravellosa que m’han enriquit molt. He conegut a l’escriptor Manuel Ollé i al pintor i literat Amadeu Palla-rès, que ara ja és mort. Una persona que fins i tot havia exposat amb Pi-casso. Suposo que els anys li dona-ran reconeixement però llavors esta-va fora del circuit comercial. També a Jordi Cervera, un altre escriptor bri-llant. Hem tingut xerrades d’autèntica antologia.

També hi col·labores amb la Lliga contra el càncer.La iniciativa va sortir d’una companya de colla que ens va engrescar a tots. Vivim molt més del que vivíem abans i, per tant, tothom pateix el càncer o el té molt a prop. I hauríem de ser molt solidaris i sobretot estar molt ben in-formats per adonar-nos de la impor-tància del tema.

No t’han ofert mai cap càrrec po-lític?No. S’ha pogut pensar però mai m’ha

agradat. I tampoc mai he estat afili-at a cap partit. Jo era un funcionari públic i sempre he procurat que tots els clients de l’empresa veiessin que era imparcial. Malgrat tot, vaig ser gerent durant tres anys del patronat de Cultura sense sou quan l’alcalde era Joan Font i durant tres legislatu-res jutge de pau substitut elegit per unanimitat de tots els regidors amb representació al consistori. I per su-posat, sempre amb la mateixa bona sintonia amb els regidors de Cultura de cada moment.

Què penses del nou centre cí-vic?Des de l’any 1977 que el sento ano-menar. Per mi ja hauria d’estar cons-truït. I quan estigui enllestit, la gent també ha d’opinar i la vida del centre cívic ha de ser el més lliure possible. Jo he arribat a una conclusió. Els de

dretes només saben arreplegar i els d’esquerres només prohibir. I això es pot extrapolar a altres qüestions. Hi ha pobles que tenen un centre cívic fa molts anys i la seva vida cívica és pobríssima perquè està tot dirigit des de dalt. Els dirigents el que han de fer és facilitar-los el camí, habili-tant-los un local i subvencionant-los però deixant-los fer perquè del con-trari la vida cultural mor. El gran perill de la cultura, de la societat de fet, és el dirigisme.

Gràcies Manel per oferir-nos al-guns retalls intensos d’aquesta, la teva vida, i felicitats per haver conegut i gaudit dels verita-bles valors humans que, ma-lauradament, per a molts, avui dia queden en un segon pla o,simplement, no els tenen en compte.

Manel Alarcón.

Cultura i espectacles


NOTA INFORMATIVA

ES RECORDA QUE PER ADQUIRIR UNA

O MÉS ENTRADES DE SOCIS PER QUAL-

SEVOL ACTIVITAT ORGANITZADA PER LA

SCER ( BALL, TEATRE, FUTBOL, ETC..) S’HA

DE JUSTIFICAR LA CONDICIÓ D’ASSOCIAT

A LA NOSTRA ENTITAT DE TOTES I CADAS-

CUNA D’AQUESTES ENTRADES, AIXÍ COM

ESTAR AL CORRENT DE PAGAMENT DE LA

QUOTA ANUAL.

ES PREGA LA MÀXIMA COL.LABORACIÓ

DELS SOCIS JA QUE AQUESTA MESURA

EVITA POSSIBLES SITUACIONS ANÒMALES

I DESAGRADABLES PER A TOTHOM.

MOLTES GRÀCIES.

L’AMETLLA DE MAR, 27 D’OCTUBRE DE 2008.

• Per qualsevol aclariment podeu pas-sar per les nostres oficines del carrer Pau Casals núm. 47 - 1r, tots els dilluns i dimecres (excepte festius) de les 18.00 fins a les 20.00 h.

Societat Cultural Esportiva i Recreativa

l’Ametlla de Mar

Un calero exposa part de la seva obra a TorredembarraEl fotògraf Xavi Solé participa en una exposició sobre l’Espai d’Interès Natural dels Muntanyans que té lloc fins a Nadal a l’edifici Cal Bofill de Torredembarra.

Xavi Solé és uns dels fotògrafs que contri-bueix amb part de la seva obra a l’exposició sobre l’Espai d’Interès Natural dels Mun-tanyans que organitza l’ajuntament de To-rredembarra i que es pot contemplar fins al Nadal, pel matí, a l’edifici Cal Bofill de Torredembarra.

L’exposició ha estat promoguda per la regidoria de Medi Ambient d’aquesta població i consta de diferents panells en els quals s’explica de forma gràfica la importància dels diversos ambients que s’hi troben representats en aquest espai d’interès natural. Aquest espai és un am-bient dunar, amb salobrar i una important població aviar estacional.

Les imatges de l’exposició han estat cedi-des pels fotògrafs participants per tal de donar a conèixer les bondats d’aquest es-pai que en un temps els interessos immo-biliaris van fer perillar.

La biblioteca Dr. Frias acullí l’exposició A Pencar

Aquesta exposició va oferir una perspectiva diferent sobre el món del treball a la literatura infantil i juvenil i es realitza de forma itinerant dintre de les VIII Setmanes del Llibre Infantil i Juvenil a les Terres de l’Ebre.

Araceli DomínguezLa biblioteca Dr. Frias acullí del 4 al 15 de novembre l’exposició A Pen-car, una perspectiva diferent sobre el món del treball a la literatura infantil i juvenil que es realitza de forma itine-rant dintre de les VIII Setmanes del Llibre Infantil i Juvenil a les Terres de l’Ebre. L’exposició va estar oberta a tothom malgrat que estava especi-alment dirigida a nens i nenes en la franja d’edat d’entre 8 i 9 anys.

Convidats d’excepcióPrecisament a la inauguració de l’ex-posició van assistir els alumnes de tercer del CEIP Sant Jordi als que

l’actriu i narradora Jordina Biosca, encarregada de fer la presentació, els hi va fer la pregunta obligada en aquesta ocasió “I tu, què vols ser quan siguis gran?”, una pregunta ingènua que amaga una percepció del treball, la feina o l’ofici com a activitat cabdal de les nostres vides i potser també del nostre tarannà. Jordina Biosca deia que “l’exposició està pensada per divulgar el tema del treball, tant per donar llum sobre el concepte mateix del treball com de les diferents alternatives que una feina pot oferir a nivell professional i artesanal. Hem pensat agafar aquest tema des de la vessant literària per-què amb els llibres i els jocs que proposem, els nens i nenes s’ho poden passar molt bé alhora que aprenen conceptes sobre el treball i descobreixen possibilitats reals de les feines que hi ha al seu voltant, entenent que s’ho poden passar molt bé treballant, que po-den triar la feina que volen i que, a més, aquesta pot ser creativa”.

Concepte interessant Jordina creu que és molt interessant la concepció

que els nens tenen del món de tre-ball. De fet, explica, “quan se’ls hi fa la pregunta tots volen ser astro-nautes, bombers, actrius o models però en realitat no saben que hi ha darrere d’aquestes professions i quan els hi fas reflexionar es que-den travats”. Llavors es tracta de fer-los pensar d’una manera creativa, buscant quines possibilitats laborals té l’entorn de la professió que els hi agrada. “Per exemple, si un nen diu que vol ser pagès fer-lo raonar sobre les connexions de l’agricultura amb el món de la ramaderia, l’ecologia o l’alimentació que poden ser altres opcions de treball”, matisa Jordina. L’exposició es composà d’una se-tantena de llibres que els usuaris po-dien consultar allí mateix, no hi havia servei de préstec, encara que alguns dels volums ja es trobaven als pres-tatges de la biblioteca i, per tant, sí es podien endur a casa.

Un moment de la presentació de l’exposició.

Una de les imatges que s’exposen a Torredembarra.


Joventut@El Parc de Nadal, esbarjo per als més petits

L’oferta lúdica nadalenca per als infants de l’Ametlla de Mar és com-pleta aquestes festes amb l’obertura del Parc de Nadal el proper 22 de desembre que organitza la Regidoria de Joventut.És una activitat que vol oferir un ser-vei a les famílies, que en període de vacances escolars de Nadal neces-siten un espai on poder portar els seus fills. Així doncs, un dels objec-tius d’aquesta activitat és facilitar a les famílies la conciliació de l’horari laboral dels pares i les vacances dels més petits/es.El Parc de Nadal vol potenciar el civis-me i l’educació en valors. És a dir, el parc té com a objectiu prioritari que les bones maneres i el respecte cap a la resta del món estiguin presents en to-

tes les activitats que es duen a terme.Una de les activitats que es desta-quen són els tallers de foment de l’ús del català. Aquestes actuacions formen part de la campanya “Dóna corda al català”, que va organitzar la Secretaria de Política Lingüística amb l’objectiu de difondre l’ús de la llen-gua catalana entre el públic infantil i jove i fer passar una bona estona.Aquest any també comptarem amb una proposta innovadora creada per-què els nens siguin els protagonistes actius de les seves pròpies històries, un escenari on puguin desenvolupar la imaginació, la psicomotricitat i les relacions amb els altres, sempre des d’un punt de vista pedagògic, poten-ciant la creativitat i la no competitivi-tat. Segons el regidor de Joventut, Joan Pere: és molt important que els xiquets/es estiguin motivats i tinguin ganes de formar part de la festa que suposa el Parc de Nadal; és per aquest motiu que intentem que cada any hi hagi propostes fresques

i innovadores.El Parc comptarà amb el rati nen/mo-nitor que marca la Secretaria General de Joventut, és a dir, que per cada 10 nens i haurà un monitor respon-sable. També tindrem el suport de quatre monitores de pràctiques que ens ajudaran amb les tasques a de-senvolupar.Tan sols esperar que els nens i ne-nes de la Cala s’animin a participar. El dia 10 de desembre comencen les inscripcions al Telecentre a partir de les 10.00 del matí. S’ha de portar el DNI o llibre de família del nen/a, la tarja de la Seguretat Social i el com-provant del banc conforme s’ha fet el pagament.Si teniu cap dubte o suggeriment podeu adreçar-vos al Telecentre o trucar als telèfons 977457269 o 977493479.Per acabar, desitjar a tothom des de la Regidoria de Joventut un Bon Na-dal i un Feliç any nou!Informació del Parc de Nadal:

Del 22 al 5 de gener, els nens i nenes disposaran de 8 dies plens d’activitat i esbarjo.

El bus festiu torna a rodar per 3a temporadaLa novetat durant aquesta nova temporada és que els joves de 17 anys podran pujar-hi amb una autorització signada dels seus progenitors.

Araceli DomínguezLa regidoria de Joventut de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar va engegar el passat mes d’octubre una nova temporada del bus festiu, amb un èxit total de públic. En aquesta oca-sió, els joves caleros que s’hi van

apuntar a aquest nou viatge van om-plir de gom a gom el bus per despla-çar-se fins a una discoteca de moda d’Amposta.

Raó de serLa raó de ser del bus festiu es po-sar a disposició de la gent jove de la població un servei de transport que, dissabtes a la nit, pogués traslladar els joves a alguns dels establiments lúdics de la zona. Joan Pere Gómez Comes, regidor de Joventut expli-cava que “estem molt contents per com funciona aquest servei i per l’èxit que està tenint entre el jovent. De fet, fins i tot els seus pares con-fien plenament en el servei i estan tranquils que els seus fills no corrin perill a la carretera. Tant és així que, enguany, a petició dels pares, els nois i noies de 17 anys que ho de-sitgin, prèvia autorització dels seus

progenitors, podran pujar també al bus festiu”.Aquest servei, consolidat després de tres temporades, pretén sortir de manera regular dissabtes, encara que aquest fet depèn molt de la de-manda i el comportament dels joves que vagin amb bus a les zones d’oci de la comarca.

Compatibilitat comercialL’Ajuntament vol remarcar que aquest servei és compatible amb els horaris dels establiments locals per-què el bus festiu surt, tot just després que aquests tanquin. Per poder pujar a aquest bus festiu cal inscriure’s al Telecentre de dilluns a divendres, de 17 a 19 h, enviar un correu electrònic a l’adreça [email protected] o trucar al 977 45 72 69/ 977493479.

Fotografia d’arxiu del Parc de Nadal.

Joves caleros en una sortida del bus festiu.

Parc de NadalDies: 22, 23, 24, 29, 30, 31 de desembre i 2 i 5 de gener

Horaris: des de les 9.00 fins a les 13.00 hores

LLoc: Nens de 3 a 5 anys SCER / Nens de 6 a 12 anys a l’IES Mare de Déu de la Candelera

Dia d’inscripció: 10 de desembre Edats: de 3 a 12 anys

Turisme


Consultats pel Patronat de Turisme els diferents establiments turístics de la nostra població, l’ocupació turística aquest passat estiu ha cai-gut un 12,67% respecte a la campanya de l’any 2007. El sector més afectat per aquest descens són les cases rurals amb un retrocés del 27%, els càmpings caleros reben un 10% menys de turistes que l’any passat, i el sector que es veu menys perjudicat per la crisi és l’hoteler, que es manté en els mateixos nivells que l’any anterior i tan sols baixa un 0,12%.

Degut que no existeix un llistat oficial i fiable dels apartaments i xalets que es lloguen al nostre terme municipal, no podem incloure les dades d’ocupació d’aquest sector a les estadístiques.

Aquests nivells d’ocupació coincideixen amb les dades d’altres destinacions turístiques de les nostres característiques, i estan molt per damunt d’altres destinacions que depenen més del turisme de tour-operador i no del turisme fa-miliar i de segona residència com és la nostra població.

Pel que fa a les dades dels turistes que passen a demanar informació per les diferents oficines de turisme de la Cala, el descens ha estat del 12,34%, pràcticament igual que el de l’ocupa-ció.

Per nacionalitats, els francesos, amb un 37% salven la temporada, seguit dels turistes pro-cedents de Catalunya amb un 31%, augmenten els anglesos fins el 13%, els turistes de la resta de l’estat baixen fins un 11%, i els alemanys es mantenen en un 4%.

La crisi econòmica és el motiu principal d’aquest descens, i es preveu que aquesta tendència es mantindrà durant la propera temporada.

El Patronat de Turisme està ja elaborant el pla de promoció turística que inclourà l’assistència a fires i promocions, i augmentar les campanyes de propaganda de La Cala als mercats emis-sors de proximitat com Barcelona i zona metro-politana, la resta d’Espanya i França, sobretot la zona sud.

L’ocupació turística cau un 12% durant la passada temporada

El patronat de Turisme participa a la 12a edició del Forumed, fòrum de debat turístic i medi ambiental

Araceli DomínguezEl Patronat Municipal de Turisme (PMT) de l’Ametlla de Mar va parti-cipar el passat 5 de novembre a la 12a edició del Forumed, un fòrum de debat dedicat al turisme i el medi ambient que cada any se celebra de forma itinerant en un municipi de la demarcació de Tarragona. Enguany aquest fòrum ha analitzat l’impacte de les infraestructures al territori i com aquestes condicionen una ges-tió integral del litoral i ha tingut lloc a la localitat de Roda de Barà que l’organitzava amb la col·laboració de la URV i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

Iniciativa caleraAquesta iniciativa va sorgir ara fa 12 anys, al 1996, precisament des del PMT de La Cala, amb l’objectiu d’esdevenir un instrument per apor-tar noves tendències, experiències i referents als agents del sector turístic

i, alhora, trobar solucions a l’impacte negatiu que el turisme, malgrat ser un element dinamitzador de l’economia, té en el medi ambient. Dami Llaó, gerent tècnic del PMT comenta que “Forumed es va celebrar per primer cop a l’Ametlla de Mar per iniciativa del Patronat de Turisme. En aquest sentit, ens sentim molt satisfets i or-gullosos que en aquells moments aquest fòrum de debat s’hagi con-solidat per debatre els problemes que el turisme pot ocasionar al medi ambient i per poder aportar-los so-lucions que contribueixen a un tu-risme sostenible, compatible amb l’entorn a les Terres de l’Ebre i a la Costa Daurada”.

Diferents ponènciesMaria Teresa Huerta, alcaldessa de Roda de Barà, Joan Aregio, presi-dent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Paqui Gon-zález, regidora de Turisme d’aques-

ta població i el Dr. Salvador Anton, director de l’Escola Universitària de Turisme i Oci de la URV, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada en les que s’oferien diferents ponèn-cies sobre el tema com ara Territori i Infraestructures: Visions compa-tibles? a càrrec d’Oriol Nel.lo, se-cretari general de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, i El creixement d’un territori, l’encaix de les infraestructures i el seu desen-volupament sostenible a càrrec del Dr. Josep Olivera, director catedràtic de Desenvolupament Sostenible de la URV i del Dr. Joaquim Margalef, director dels Serveis Territorials del Departament de Polítiques Territori-als i Obres Públiques.

Forumed a l’EbreA més de La Cala, al 1996, a les Terres de l’Ebre han estat la seu del Forumed l’Ampolla, l’any 2001, i Sant Carles de la Ràpita, l’any 2007.

Aquesta edició, que va tenir lloc a Roda de Barà, tenia com a eix central de les diferents ponències dels experts en turisme i medi ambient l’impacte de les infraestructures al territori.

PROCEDÈNCIA DELS VISITANTS A LES OFICINES DE TURISME DE L’AMETLLA DE MAR PERÍODE: DE MAIG A SETEMBRE 2008

COMPARATIVA VISITANTS A LES OFICINES DE TURISME 2007-2008

Ocupació turística a La Cala els últims 5 anys: 2004 el 80%, 2005 el 77%, 2006 el 73%, 2007 el 89% i el 2008 el 76%.

Ajuntament


El Ple de l’Ajuntament aprova la verificació del text refós del Pla Parcial del Sector A de Tres Cales 2a faseEncara que la CUTE havia aprovat definitivament el pla parcial al desembre, havia demanat que s’esmenessin alguns aspectes tècnics i que s’aportessin els informes preceptius de Carreteres i d’Emergències i Seguretat Civil.

Araceli DomínguezDivendres 31 d’octubre va tenir lloc una reunió extraordinària i urgent del ple de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar per tractar un únic punt en l’or-dre del dia, la verificació del text refós del Pla Parcial del Sector A Tres Ca-les 2a Fase, que va ser aprovat defi-nitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) el passat 12 de desembre. Malgrat aquesta aprovació la CUTE va requerir al promotor del sector que esmenés diferents aspectes tèc-nics i a l’ajuntament que aportés els informes preceptius referits al sector de la Direcció de Carreteres i de la Direcció d’Emergències i Seguretat

Civil. Un cop es-menats aquests punts, segons ha acreditat l’ar-quitecte munici-pal, i rebuts els informes favo-rables que fal-taven, el ple va aprovar aquesta verificació amb els 7 vots a favor de CIU, 1 vot a favor del PP, dos vots en contra

del PSC i l’abstenció dels tres regi-dors d’ERC.

Sorpresa davant la urgència Ricardo Llaó, portaveu del PP, mal-grat el seu vot favorable es mostrava sorprès “perquè ens han convocat de manera urgent per tractar un punt que va entrar a l’ajuntament només fa dos dies quan normalment aquest procés dura setmanes o mesos. Pensem que la urgència és deu a que s’han d’aconseguir uns diners d’aquest conveni. I esperem que es puguin aconseguir tal i com està el sector de la construcció avui dia. Creiem que el consistori necessita els recursos no pas per a fer grans obres sinó per mantenir la maquinà-ria del dia a dia de l’Ajuntament”.

Massificació al litoral Antoni Espuny va justificar la negati-va socialista en aquest ple “perquè no ens agrada el model que es va aprovar inicialment que des-plaça més de 400 habitatges des del Nord de Tres Cales a la part de costa, massificant-la en excés quan els criteris medi ambientals recomanen el contrari. Respec-tem les propostes tècniques de la CUTE però no el model que l’equip

de govern va aprovar i amb el que tots els caleros perdem un tros de la nostra costa”.

Qüestió tècnicaEl portaveu dels republicans, Jor-di Gaseni explicava que “ERC s’ha abstingut perquè es tracta d’un tema tècnic i no pas polític i, si hi ha alguna cosa a canviar o incorrecta, ja s’encarrega la CUTE. En l’aspecte polític, hem tingut dos anys per fer modificacions al pla parcial i ja no hi ha res a canviar”.

Tot correctePer la seva banda, el regidor d’Ur-banisme, Joan Pere Gómez Comes, deia que “el que hem fet ha estat ve-rificar el text refós. Des de la CUTE ja ens havien donat el seu vistiplau pel que fa al compliment dels cri-teris mediambientals i urbanístics però encara feien falta una sèries de prescripcions i dos informes. Una vegada tot fet, la nostra obligació és tirar els projectes endavant en be-nefici del poble, mirant cap al futur i deixant de banda el passat”.Un cop verificat aquest text refós es va remetre a la CUTE de manera ur-gent perquè n’ordenés la seva publi-cació immediata.

Moment d’una sessió plenària.


El ple aprova inicialment un crèdit per un import de 900.000 eurosEl capítol pressupostari va ser novament el tema més debatut d’aquest ple en el que també es va tractar la retallada d’Educació al transport escolar i el conveni amb la Universitat Oberta de Catalunya.

Araceli DomínguezDijous 26 de novembre va tenir lloc un ple ordinari de l’ajuntament en el que es van tractar diferents punts en l’ordre del dia dels que destaquen la proposta d’acord relativa a la retalla-da per part del departament d’Edu-cació de la partida econòmica per gestionar el transport no obligatori dels alumnes de les urbanitzacions, en la que van votar a favor tots els grups municipals a excepció del PSC, l’aprovació inicial de la modi-ficació del pressupost de l’any 2008 per un valor de –28.000 euros res-pecte a l’original i l’aprovació inicial de la concertació d’una operació de crèdit per un import de 900.000 euros destinats a finançar diferents inversions. Aquests dos últims punts es van aprovar només amb els vots favorables del govern de CIU.

Bàsicament de tràmitRicardo Llaó, regidor popular, feia balanç sobre el ple explicant que havia estat de tràmit exceptuant els

punts econòmics. “Bàsicament ha estat un ple de tràmit exceptuant la modificació de crèdit. Ja es va fer una al maig, quan l’equip de govern es va quedar curt en el capítol de personal amb 350.000 euros. Al no-vembre, va fer una altra on es torna a quedar curt amb 380.000 euros i ara un punt nou on demana un crèdit de 900.000 euros després que al juli-ol demanés un altre crèdit d’1 milió d’euros. Tot això vol dir més despe-sa, menys ingressos i, evidentment, acudir als bancs. Estem acostumats que l’administració surti en rescat dels bancs. En aquest cas són els bancs els que surten al rescat de l’ajuntament”.

Institucionalitzar l’endeutamentPer a Antonio Espuny, la modificació pressupostària i l’operació de crè-dit són una manera d’instituciona-litzar l’increment de l’endeutament. “El més important del ple ha estat aquesta modificació pressupostària on s’institucionalitza l’endeutament i, d’altra banda, l’aprovació expres-sa d’un nou crèdit. Avui dia l’ajunta-ment ja té un endeutament important i el que hem demanat és prudència i mirar el resultat pressupostari d’en-guany, cosa que al final el mateix portaveu de CIU ha reconegut que és el que s’hauria de fer”. D’altra banda, sobre la moció a la retalla-da d’Educació, els socialistes van qualificar-la com a una “operació de rebuig” contra el govern català, tot replicant que ells també presentarien un moció al respecte.

Retallada al transportJordi Gaseni, portaveu d’ERC, expli-cava que, pel que fa a la moció en

contra de la retallada dels diners dels transport escolar, creu que l’alcalde Andreu Martí és capaç de convèncer amb mà esquerra a les autoritats go-vernamentals perquè es faci enrere. Respecte a la modificació pressu-postària, la qualifica com a un sense sentit perquè “cada cop estem més endeutats i és una gran preocupa-ció que, encara que no puc parlar per ells, compartim tots els grups de l’oposició perquè de mica en mica la bola es fa més grossa”.

Modificació necessàriaAntoni Montagut, portaveu del go-vern, justificava la modificació al pressupost perquè permetrà tirar endavant les inversions previstes i, a més, està recolzada per intervenció. “és una modificació del pressupost que compta amb l’informe favorable d’intervenció. Hem començat a veu-re una recuperació d’IVA a través de La Cala Gestió i això ens ha de permetre dur a terme les inversions previstes, que no són poques, com ja veureu una vegada haurem tancat el resultat pressupostari d’aquest anys.”.Pel que fa a la moció contra la reta-llada de la partida per al transport es-colar, Montagut va dir, “que el govern català no ha fet els deures i que no entenc perquè els socialistes cale-ros han votat en contra”.Un altre punt important que es va tractar al ple va ser l’aprovació del conveni de Col·laboració entre el municipi i la Universitat Oberta de Catalunya per a la implantació d’un punt de suport universitari a l’Ametlla de Mar. Això sí, aquest cop per una-nimitat de tots els grups amb repre-sentació al consistori. Imatge del ple del passat novembre.

Política


El poc endeutament de l’Ajuntament, garantia per afrontar la crisi

Francesc CallauEl grup municipal de CiU ha manifes-tat que tot i l’actual situació de crisi generalitzada, la salut econòmica de l’Ajuntament està preparada per afrontar la duresa dels pròxims anys. CiU ha defensat la importància i el gest que suposa la congelació dels salaris dels regidors i els càrrecs de confiança de cara al pròxim any, a la vegada que anunciava un paquet de

mesures que ajudaran a afrontar els reptes a curt termini. L’alcalde An-dreu Martí, ha dit que l’equip de go-vern ha fet els deures en els darrers anys i això li permet ser optimista de cara al futur, i va posar la reducció de l’endeutament com un dels factors claus. Segons Andreu Martí “l’any 2002, aquest ajuntament tenia un endeutament contrastat i indiscu-tible d’un 58% i l’any passat vam tancar amb un endeutament d’un 17%. Hem baixat prop de 40 punts amb la feina que hem fet, jo com a alcalde i tots els meus companys,

cosa que ens permetrà seguir amb la via d’inversió i si calgués, fins i tot endeutar-nos. Clar, jo entenc que a algú això no li agrada, però són fets constatats i indiscutibles. El fet de congelar els sous dels regidors, de poder anar a endeutament tranquil-lament, el poder fer inversió públi-ca, atendre necessitats socials i intentar crear llocs de treball amb la col·laboració d’empreses privades, col·locar gent al mercat laboral. Són tot un paquet d’accions que anirem fent i anireu coneixent”.El grup municipal de CiU va defen-sar la creació de l’Empresa Pública Empresarial La Cala Gestió com a mecanisme de millora i acceleració dels projectes urbanístics i va defen-sar les atribucions que els estatuts atorguen a l’alcalde dins del Consell d’Administració de l’ens, alhora que va qüestionar les crítiques dels grups de l’oposició. Segons Mari Carme Martí, regidora de CiU, “la Cala Ges-tió, com tota la resta d’ens munici-pals, si ho són és perquè depenen de l’ajuntament i el cap visible de l’ajuntament perquè així ho ha de-cidit el poble, és l’alcalde. Hem de tocar tots de peus a terra. Ara, si ho volem criticar tot, critiquem-ho. Som responsable i acceptem el que ells fan tot i que no ho entenem”.Mari Carme Martí va carregar contra el PSC que fa pocs dies va titllar de pantomima la consulta popular que va fer l’equip de govern perquè fos-sin els ciutadans els qui triessin el projecte del Centre Cívic i aparca-ment soterrat. Mari Carme Martí va negar les afirmacions dels socialis-tes que van acusar els convergents d’amagar que el 40% de l’espai del

futur centre cívic aniria destinat a ac-tivitats privades i els va qualificar de desinformats. Segons Mari Carme Martí, “gent que durant quatre anys que van governar el poble no van fer res, ens acusin a nosaltres d’endar-rerir-ho tot i que ells que s’en diuen socialistes, d’una cosa com és la de consultar al poble diguin que és una pantomima, m’esgarrifa i em posa els pèls de punta. Crec que les co-ses es diuen i no es pensen prou. Una de les grans errades dels soci-alistes és que parlen sense coneixe-ment de causa, ja que no crec que vulguin mentir. S’haurien d’informar més, ja que hi ha coses que diuen que no són certes. Ho vull dir clar i català, el centre cívic serà del poble i no hi haurà un 40% per privatitzar com diu el PSC”.CiU també es va referir a les acusaci-ons del PSC respecte a cobraments il·legals i arbitraris en la taxa de lli-cències urbanístiques. Segons els convergents, el portaveu del PSC An-tonio Espuny hauria de rectificar pú-blicament les acusacions que va fer a l’equip de govern durant la darrera sessió plenària i davant dels mitjans de comunicació, després de quedar provat mitjançant diversos informes tècnics i jurídics que el govern havia actuat sota estricta legalitat i tractant a tothom de la mateixa manera, tal que es va exposar en junta de por-taveus. L’alcalde Andreu Martí va recordar als regidors socialistes que “en política no tot s’hi val”, fent re-ferència a d’altres greus acusacions en temes com el clavegueram de Tres Cales o el POUM, on també va quedar provat el correcte procedir de l’equip de govern.

CiU acusa els regidors del PSC de mentir i estar desinformats en el projecte del Centre Cívic.

CiU

Andreu Martí i Mari Carme Martí durant un ple.


El PP diu que tot el poble s’ha de felicitar per l’aprovació del POUM per part d’Urbanisme

Els populars acusen el govern municipal d’amagar informació econòmica perquè els resultats siguin positius.

Francesc CallauEl Partit Popular de l’Ametlla de Mar ha mostrat públicament la seva sa-tisfacció per l’aprovació definitiva del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) per part de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE). Segons el PP, tot i que qui més té que alegrar-se d’aquesta aprovació és l’equip de govern, s’ha de felicitar tota la societat calera per les moltes aportacions fetes des de diferents sectors, que ha acabat aco-llint aquest nou POUM, ja sigui de partits polítics o d’altres entitats so-cials, destacant la receptivitat que ha tingut el govern en tot moment amb les aportacions fetes pel PP, que se-gons el seu portaveu, ha escollit com a estratègia la col·laboració política i l’aportació positiva, en lloc de la pressió i la crítica constant. El PP diu que el POUM surt reforçat amb els suports polítics que ha tingut, tot i re-conèixer que no pot assumir el 100% de les aportacions de tots els partits. Segons Ricardo Llaó, regidor del PP, “ens hem de felicitar tots plegats, ja que una mesura tan complicada com la creació d’un POUM és sem-pre molt complicat. Ara seria el mo-

ment de recordar les aportacions de tots els grups, de les associacions del poble i veure que les crítiques infundades que en algunes ocasi-ons planejaven no tenien fonaments objectius, des del moment que el propi director general d’Urbanisme diu que el nou pla fomenta un nou model de planejament, fomenta un model molt més sensible i que

a la vegada ha suscitat poques al-legacions i pocs recursos, entenem que s’ha encertat plenament”.Respecte a les acusacions del PSC al govern d’haver cobrat il·legalment i de manera arbitrària un 20% de més sobre les llicències urbanístiques, el portaveu popular va dir que, tot i l’im-pactant del tema quan va sortir al ple i la importància de les acusacions, per al PP el tema va quedar tancat amb l’explicació dels tècnics. Per a Ricar-do Llaó, “se’ns va portar una sèrie de documentació per escrit amb la signatura dels tècnics que avalaven que ni es va produir arbitrarietat, que es van fer les coses d’acord amb el seu assessorament tècnic i que a ningú se li va perdonar un 20%. Inclús alguns dels exemples anomenats públicament van ser desmuntats amb la presentació dels expedients i tothom vam reconèixer que a ningú li havia estat perdonat res. Davant d’això, per a nosaltres el tema ja no té més importància i està aclarit”.El PP també va opinar sobre la situ-ació financera de l’ajuntament i aquí ja no va ser tan condescendent amb el govern Municipal. Segons els po-pulars no és cert que l’ajuntament estigui preparat per afrontar l’actual i futura situació de crisi generalitzada. El PP diu que el govern és molt hàbil a l’hora de presentar els números, però que la situació és delicada com ho demostra que no té altra idea que no sigui anar als bancs a demanar diners i que només és capaç de par-lar de percentatges en lloc de xifres

absolutes. Ricardo Llaó, “no és cert que estiguem ben preparats. Penso que la crisi, a diferència de moltes economies a les que ha dificultat,a l’equip de govern li anirà bé ,ja que podrà escudar-se darrera de la crisi dient que és global. El cert és que la situació econòmica de l’ajuntament és delicada i en la que el govern no té altra idea que anar a buscar di-ners als bancs. Hi ha números que els podrà amagar, però no per molt temps”.Llaó va criticar que mentre el govern s’omple la boca de bones perspecti-ves econòmiques, hagi hagut d’obrir una pòlissa de crèdit d’1’2 milions d’euros per finançar la tresoreria, cosa que no comptabilitza en la rà-tio d’endeutament i ho va qualificar d’engany. Com tampoc, segons els populars, comptabilitza en l’estalvi fet públic, les factures que ha deixat fora del pressupost, o els ingressos en concepte de convenis urbanístics que ha comptat en el romanent de tresoreria perquè surti positiu, però que realment encara no ha ingres-sat, preveient que els romanents dels pròxims dos anys no seran tan encoratjadors.Per als populars, el Govern de CiU ha fet un gest important amb la congela-ció dels sous dels regidors i càrrecs de confiança, però que no tindrà cap efecte sobre els resultats i els va es-peronar a prendre mesures com l’ex-ternalització de serveis o el control de la despesa corrent i de personal, oferint la seva col·laboració si era ne-cessària.

PP

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

Política


Maria Marsal i Antonio Espuny, regidora i portaveu del PSC respectivament.

PSC

El PSC critica de nou el POUM malgrat l’aprovació de la CUTE

Araceli DomínguezEl grup municipal del PSC, malgrat estar d’acord que l’aprovació del POUM és un pas endavant cap a l’or-denació del territori, no comparteix els criteris de la Comissió d’Urbanis-me de les Terres de l’Ebre (CUTE) a l’hora de donar el seu vistiplau defi-nitiu al POUM de l’Ametlla. Segons els socialistes, aquest pla no és tot el respectuós amb el medi ambient i la línia de costa que es pretén fer creure i, tot i l’aprovació de la CUTE, orga-nisme que dirigeix el seu partit, els socialistes caleros seguiran lluitant perquè no s’incrementi la densitat a Port Olivet i perquè a Tres Cales no es canviïn equipaments socials per habitatges. Antonio Espuny deia que “els socialistes, la gent d’esquerres en general, encara que siguem del mateix partit, podem tenir opinions diferents dels responsables polítics que puguin haver a la Generalitat. Si no estem d’acord, no ho estem. Nosaltres, pel fet de viure aquí, te-nim una visió més concreta de la realitat que des de dalt potser no en tenen”.

El 20%Espuny també va reiterar les seves acusacions al govern respecte al co-brament il·legal i arbitrari del 20% que s’afegeix a la taxa d’obres malgrat l’informe jurídic dels tècnics de l’ajun-tament, al que no dóna cap credibi-litat perquè “els tècnics són afins al partit del govern”. De fet, afegí, se’n fiarien més “sí l’informe hagués estat

confeccionat pel secretari de l’ajun-tament”. A més, repeteix, l’alcalde “menteix” quan diu que només s’han retornat els diners d’una reclamació quan es pot comprovar que s’han re-tornat molts més amb la justificació d’un error a l’hora de comptar i que, a més, el llistat d’obres demostra que hi ha llicències que se’ls ha recarre-gat el 20% i d’altres que no. Maria Marsal, regidora socialista, deia que “s’han fet fora els tècnics que es negaven a posar sobre el paper tot el que deia el sr. alcalde i ara els que hi ha sí que ho fan. Així de clar. Són gent afí a un partit polític i s’han contractat perquè facin el que els hi diuen”. Per tot plegat, afirmen, “en el poble no s’exerceix l’estat de dret sinó que més aviat això sembla una república bananera”.

Afrontar la crisiPel que fa a la situació econòmica de l’ajuntament que segons el go-vern municipal està sanejada i això li permetrà afrontar la crisi, els socia-listes diuen que sí és així no entenen perquè es prepara una altra modifi-cació pressupostària que permeti obtenir un crèdit de 900.000 euros per fer front a les obres projectades al 2008 i es pregunten on estan els diners del convenis. Els socialistes, a més, se sorprenen que si tan bona és la situació del consistori, es pugi els impostos a les famílies i creu que la congelació de sous a l’alcalde i regi-dors, quan alguns cobren un dineral, és una mesura vergonyosa. El que

haurien de fer, diu Espuny, és solida-ritzar-se amb les famílies que són les que veritablement paguen la crisi. “El cinisme més gran. ‘Estem molt bé per afrontar la crisi´, diuen. Però la crisi l’ afronten les famílies. A l’ajun-tament entren uns diners que en surten per un altre costat. Qui s’ho passa malament? Les famílies. Han pujat el menjador, la guarderia... tots els impostos ̀ habidos y por haber´. I ara feia falta pujar l’IBI”.

Ús privat del centre cívicPer últim, pel que fa a l’ús privat del centre cívic, els socialistes afirmen que aquesta possibilitat realment existeix i que no és falsa com va re-plicar-los la regidora de Cultura, Mari Carme Martí, en referència a unes declaracions que els socialistes ha-vien fet anteriorment. Segons Maria Marsal, quan es va aprovar el POUM de manera provisional al plenari, “s’havia introduït una modificació d’última hora que deia que el solar de les escoles velles que acollirà el nou centre cívic es podrà utilitzar per a usos privats”. Modificació de la que afirma “no ens havíem assa-bentat prèviament a les comissions informatives”. Una altra cosa, apun-tava Maria Marsal, “és que després es destini realment aquest 40% del nou espai. O que es pugui fer. Però en principi aquesta modificació permet, per exemple, arrendar els aparcaments soterrats o instal·lar un supermercat o un restaurant”, afegí la regidora.

Tot i que aquest ens està dirigit en l’actualitat pel govern del seu partit, els socialistes caleros es qualifiquen com a lliurepensants i reiteren que segueixen apostant per un POUM que sigui més respectuós amb el Medi Ambient.


Francesc CallauEl Grup Municipal d’ERC a l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar va tornar a opinar sobre l’empresa pública em-presarial La Cala Gestió de la que va dir que era una eina complexa però molt útil per l’Ajuntament, i encara més pel Govern Municipal. Segons els republicans, durant l’anterior le-gislatura que van estar al govern ja es van posicionar a favor de la cre-ació d’aquest ens,però van demanar al Govern Municipal de CiU que in-clogui variacions en la gestió de les decisions que s’hagin de prendre en el marc del Consell d’Administració de l’Empresa Pública Empresarial La Cala Gestió. Segons ERC,el fet que ara,la major part de decisions en l’àmbit urbanístic, ja sigui en l’aprova-ció i adjudicació de projectes, com en altres aspectes del mateix àmbit, es prenguin en les reunions del Consell d’Administració d’aquest òrgan, ha fet que les decisions hagin perdut la transparència que tenien, quan l’apro-vació es prenia en el transcurs d’una

sessió plenària. Els republicans con-sideren que a més que el debat no arribava al públic en general, tampoc es permeten els torns d’intervenció habitual a tots els partits polítics de l’oposició, com sí que passa durant els plens. Aquest fet ha portat a ERC a proposar al Govern Municipal que les reunions del Consell d’Adminis-tració s’emetin per l’emissora munici-pal, com ja passa amb els plens i que també s’apliquin els torns d’interven-ció. Si aquestes propostes fossin ac-ceptades pel govern, els republicans van afirmar que es replantejarien la seva posició respecte a La Cala Ges-tió, sense descartar la seva entrada al Consell d’Administració. Segons Jordi Gaseni, “seria un gest. Que nosaltres demanéssim una millora i aquesta es concedís ,no seria ben rebut que nosaltres no entréssim a l’entitat. El que no podem demanar una sèrie de qüestions sobre la Cala Gestió i nosaltres no ens replante-géssim la nostra entrada i més quan la nostra sempre ha estat una postu-ra de pressió perquè puguin canviar, al nostre entendre, les coses que no es fan bé”.Aquestes manifestacions d’ERC arri-baven un mes després que hagues-sin afirmat que, tot i no haver acceptat formar part del Consell d’Administra-ció de la nova entitat publica empre-sarial la Cala Gestió, la seva intenció era continuar la tasca de control i fis-calització des de fora, des d’on també poden donar la seva opinió. Segons ERC, no estan gents d’acord amb alguns punts dels estatuts, sobretot amb els que contemplen amplitud de potestats en la figura de l’alcalde. Se-gons els esquerrans, el fet d’accep-tar formar-ne part, tal com han fet els socialistes, tot i oposar-se i votar en contra, hagués significat l’acceptació dels estatuts, tot i lamentar que mol-tes de les decisions urbanístiques ja no passaran pels plens com fins ara. ERC també es va referir a la recent aprovació definitiva de la modificació del POUM per part de la CUTE i de les recomanacions i texts refosos a realit-zar, abans de la seva entrada en vigor. Segons els republicans, tot i que es-tan pendents de llegir l’informe i la re-solució definitiva, hi ha diverses coses que són discutibles i es feliciten per algunes de les recomanacions que fa la CUTE abans de donar validesa al POUM, fent referència a la retirada de

la proximitat de la costa, d’un conjunt de construccions i també mostren la seva preocupació pel text refós de la 2a fase de Tres Cales que va aprovar l’Ajuntament dies abans de l’apro-vació de la CUTE i per veure com s’encaixa dins del nou POUM. ERC també va mostrar la màxima preocu-pació per saber si finalment aquesta aprovació assegura l’abastament d’aigua necessari per a les previsi-ons de creixement del municipi. Jordi Gaseni, “ens preocupa que es doni vistiplau a aquest pla general sense tenir assegurat l’abastament d’aigua pel futur. Ens agradaria si des de la CUTE s’ha tingut en compte. Tot i que el Pla General és un tema mu-nicipal, pensem que si s’ha donat el vistiplau, aquest tema ha d’estar solucionat, però ens agradaria veure com s’han resolt i de quina manera. Estem parlant de molts habitatges que necessiten tenir garantits tots els serveis”.El portaveu d’ERC va aprofitar per qüestionar la situació econòmica de l’Ajuntament. Segons els republicans la situació econòmica actual a nivell general no és bona i això dificulta-rà que s’acabin de complir amb les previsions d’ingressos plantejades en el pressupost. Segons Jordi Ga-seni, tot i que La Cala Gestió permet a l’equip de govern agilitzar la capaci-tat d’endeutament i que segurament es tancarà una operació de crèdit de més de 300.000 €,la situació econò-mica és preocupant en quant l’equip de govern vol fer una altre crèdit de 900.000 €. Per a Jordi Gaseni, “l’en-deutament de l’ajuntament està arri-bant a xifres de magnitud importants . El govern en majoria absoluta ha aprovat un crèdit de 900.000 € i veu-rem si abans de finalitzar l’any hau-rem d’anar a buscar un altre crèdit i dic abans de finals d’any, quan ja estem a finals de novembre”ERC respecte a les acusacions del PSC cap al govern municipal per haver cobrat de manera il·legal i ar-bitrària un 20% sobre les llicències urbanístiques, va dir que no dubta-va en cap moment de la justificació dels serveis tècnics municipals i de la legalitat en l’actuació de l’equip de govern,però va qüestionar que s’apli-qui el mateix percentatge a totes les llicències per igual, sigui quina sigui la relació de qualitats de l’obra i dels materials utilitzats.

ERC es replanteja la seva participació a La Cala GestióEls republicans la condicionen al fet que les reunions del Consell d’Administració siguin retransmeses per l’emissora municipal i que es dotin d’un reglament d’intervencions a tots els partits representats.

ERC

Jordi Gaseni, portaveu d’ERC.

Opinió


Un oient de La Cala RàdioAntonio Brull Vila.

Podeu enviar els vostres escrits a [email protected] d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

La meva ideologia crec que va més enllà del nostre lloc d’origen. Tinc el convenciment que neix calero de naturalesa qui, bé els seus descen-dents, o bé els seus avantpassats, evidentment, pertanyien o pervenien del nostre poble “La Cala”. I per altra banda, crec en el concepte que el que resideix o conviu al nostre po-ble, s’identifica més aviat amb ser de l’Ametlla de Mar. És el que jo penso, i accepto de bon grat i respecto les adversitats front d’aquest dilema.Del meu poble, podria valorar diver-ses virtuts que molts de pobles vol-drien tenir, o al menys estar al nostre nivell:

• Una excel·lent gastronomia• Una cultura neuràlgica• La seva gent extravertida• I un tarannà quotidià socialment inigualable

Però per damunt d’esmentades llo-ances del que me’n sento molt or-gullós, és de tenir la nostra emissora

municipal “La Cala Ràdio”.Jo em confesso un ferm, fidel i defen-sor de la nostra emissora. La escolto a totes hores, pel matí, la tarda i ara, amb la feina que faig, em permeto el luxe d’escoltar-la fins ben entrada la mitja nit, quan justament s’acaba l’emissió.Per allí hi han passat, hi treballen i a ben segur que passaran uns grans professionals, ells mai falten i com diria amb el llenguatge “laportista” (i que ni me’ls toquin).Però dintre d’aquest col·lectiu hi tre-balla un gran amic meu. Ell forma part d’una de les generacions fundadores de la història de la nostra emissora. Un esser entranyable i estimat, amb tota la seva personalitat humana i una professionalitat digna d’admi-rar. Ell sempre ha estat al lloc que ha d’estar. Fent la seva feina, la que a ell li agrada, amb entrega, esforç i co-ratge i amb una facilitat immillorable. I sota el carisma que el precedeix, ja sempre l’he definit com tot un em-blema del nostre poble. Realitzant,

compaginant i desenvolupant-se pel seu entorn laboral amb una solvència que seguidament resumeixo:Ens ha presentat, durant molts anys,amb la seva gràcia peculiar i que el caracteritza, els pregons de la nostre Festa Major “La Candelera”. Ha desenvolupat part de la seva tas-ca periodística a diferents televisions comarcals de les nostres Terres de l’Ebre. I ens ha transmès a tots els caleros, milers de conferències ra-diofòniques, mitjançant els nostres mitjans de comunicació. Informant-nos a tot el poble, amb programes d’àmbit informatiu, esportiu, polític i sociocultural, sempre amb la seva obvia discreció.Però la vida l’hi ha donat el que es mereix. Un amor que és la seva dona i dos cabells d’àngel caiguts del cel, que són els seus dos fills, als quals dia darrera dia, ha donat una verita-ble lliçó de pare i dedicació.

Franquin, no canviïs mai, el poble t’estima, però jo encara més.


Col.laboracions

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contin-gut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Dedicat a la marJosep ConsarnauL’Ametlla de Mar, juny 2006

Molts dies contemplo la mar, ho faig sempre que puc, amb bon temps sento el seu remor pausat i en dies de llevant les ones fan retruc.

Les nits de lluna plenala contemplo com si fos argentadaquan no ho faig tinc penasembla de veritat encantada.

M’agrada contemplar el Mediterrani deu ser perquè vaig nèixer vora d’elldes de casa el veia per la nit i pel matídegut que em faig vell.

He fotografiat aquesta mar nostraamb dies de mal tempsi de bonança completa,recordo aquelles veles llatinesque naveguen gràcies als vents.

Quan vaig entrar a treballar al Club Nàutic Barcelonamai em podia imaginarestar tan a prop del mar i de la sorra

Recordant aquesta mar blava sota d’un cel radiantmirar-la sempre que puc m’encantales ones vénen i se’n van.

També l’admiro quan fa mal temps,les ones al trencar fan escuma blancadesapareixen en pocs moments,després del mal temps torna la calma.

La campanya de Càritas vol cridar l’atenció sobre el fet que l’estil de vida que es va imposant en la nostra societat, caracteritzat per l’individualisme, la insolidaritat, l’egoisme, el consumisme, està tenint conseqüències molt negatives en la vida de molts éssers humans. És un estil que provoca pobresa, exclusió, marginació, injustícia, desigualtat... deshumanització.

Des de Càritas volem proposar un canvi d’estil de vida que doni lloc a un canvi de societat, on no hi hagi ni últims ni exclosos. Imagina un lloc on les persones saben compartir humilment el que tenen i el que són.Imagina un lloc on tothom sent en carn pròpia el patiment i les llàgrimes del pròxim.Imagina un lloc on ningú no vol millorar ell tot sol, oblidant els germans.Imagina un lloc on els qui no compten per a ningú són acollits, tractats i escoltats com a igualsImagina un lloc on les persones saben posar-se en la pell de l’altre i escoltar-lo de tot cor.Imagina un lloc on les persones contribueixen a la pau amb la seva manera de viure i de con-viure.Imagina un lloc on les persones es comprometen en una causa justa sense por de les conse-qüències.

Per què imaginar i no fer-ho realitat?Salta’t la insolidaritat! UN ALTRE ESTIL DE VIURE ÉS POSSIBLE

Des de CÀRITAS parroquial de l’Ametlla de Mar volem, amb la vostra col·laboració, contribuir que tot el que imaginem es pugui fer REALITAT, per això hem engegat una campanya de recollida d’aliments de llarga durada i sets de neteja personal que tindran com a destinataris:

- Persones de la nostra població que es troben en situació precària.- Persones acollides a la Casa de les Germanes de la Caritat de Tortosa.

Animeu-vos a col·laborar amb Càritas. Ho podreu fer, materialment, deixant els articles a les cistelles col·locades a diversos establiments de la població, i també, i molt important, fent-vos voluntaris de Càritas.

Us necessitem... ens necessiten.La piscina del càmpingM. Brull Pujol

Amb nostàlgia recordoles hores que aquí hem passat.Però aviat l’estiu s’ha acabati ja estem a la tardor.

Està en un paratge natural,entre olivers i garrofers, és ideal.Per això tan grans com petits,molt ens hi hem divertit.

Xiscles i rialles ja s’han acabat,els nens i la gent gran han marxat.Ja no va ningú a nedar,perquè fa vent i l’aigua freda està.

Demanem salut i benestarper l’any vinent poder tornar,i trobar-nos de nou tots plegats,com els infants a la corda entrellaçats.

Càritas Parroquial de l’Ametlla de Mar.

Esports


Les primeres sorpreses salten al campionat de Costa Daurada de futbol salaLa lliga de futbol sala arrancava el passat mes d’octubre, amb la parti-cipació d’un total de 9 equips, la gran majoria d’ells de la població calera i clàssics d’aquesta mítica competi-ció.

La disputa de les primeres jornades del campionat ha deixat entreveure que la igualtat i la competitivitat serà la nota predominant d’aquesta edi-ció, donat que als equips que a pri-ori sortien com a favorits sembla ser

que els hi estar costant adaptar-se en aquesta nova temporada.Així, conjunts com Eurònics o Ho-mogènik, candidats en un principi per assolir el campionat s’han vist superats en aquestes primeres jor-

nades de campionat, donant com a resultat una màxima igualtat entre tots els conjunts. D’aquesta manera, amb un quart de la fase regular dis-putada, la classificació queda de la següent forma:

CAMPIONAT DE LLIGA 2008-2009

Pos Equips J G E P GF GC DG Punts

1 A.CONPLAS-LUASA-V.CARDUS 5 4 0 1 27 14 13 12

2 E-BCP 4 4 0 0 20 10 10 12

3 JERIMAR 4 3 0 1 29 22 7 9

4 JOPA FUSTERIA 5 3 0 2 18 19 -1 9

5 EQUIP NOU 4 2 0 2 12 19 -7 6

6 EURONICS 5 2 1 2 28 22 6 7

7 HOMOGÈNIK 4 0 1 3 13 17 -4 1

8 JARPI PISCINES 5 0 1 4 14 19 -5 1

9 AV URBAMAR - CUAFER 4 0 1 3 12 31 -19 1

El camp d’Esports de “La Cala” es vesteix de gala en la presentació del futbol base de l’Ametlla de Mar

El dissabte 25 d’octubre. a les 11.45h. del matí i al Camp d’Esports de “La Cala” es portava a terme la Presentació del Futbol Base de

l’Ametlla de Mar. A l’igual que l’any anterior i com sembla lògic, l’acte servia per donar a conèixer a pares i afici-onats els nous jugadors caleros per aquesta tem-porada 2008-09, que el mateix dis-

sabte s’iniciava en algunes categori-es, concretament en les de competi-ció escolar.

La presentació inicial va seguir el for-mat de la passada edició, on l’aten-ció, com és normal per altra banda, se centrava amb els tècnics i juga-dors, els quals anaren saltant al ter-reny de joc, essent presentats pel co-ordinador de la secció Jose M. Llaó Samarra, improvisat “speaker”. En aquest sentit, sobre la gespa artificial del mateix camp de futbol desfilaren tots els equips, 9 en total: 3 en cate-goria pre-benjamí, 1 benjamí, 1 aleví,

1 infantil, 1 cadet i 1 un juvenil, el qual ha entrat a formar part d’aquesta es-tructura de futbol base, després de que la secció esportiva de la SCER de l’Ametlla de Mar fou l’entitat que la dirigís els últims anys.A l’acte en el que també hi assisti-ren diferents autoritats com l’Albert Medrano, vicepresident del Patronat d’Esports, i l’Oriol Núñez, en repre-sentació de la junta directiva de la SCER de l’Ametlla de Mar, es van sumar quasi 180 jugadors, que sota l’atenta mirada de pares i aficionats reberen amb una forta ovació, i es col·locaren sobre l’altell instal·lat per l’ocasió.

Després del corresponent reportat-ge fotogràfic, i abans que tots els futbolistes i entrenadors encaressin de nou els vestidors, fou el torn pel regidor d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez Comes, que sobretot va voler desta-car i ressaltar la figura de pares, mo-nitors i joves promeses i, com no, la importància dels diferents patrocina-dors que ,en gran part, van fer possi-ble aquesta intensa i alhora atractiva jornada futbolística.

Tot el futbol base en ple.

A. Conplas-Luasa-V.Cardus lidera la classificació.

Els prebenjamins Xipirons també han debutat aquesta temporada.


Patronat Municipal d’Esports de L’Ametlla de MarEl passat mes de setembre, amb l’ini-ci del curs escolar arrancaven també

les diferents competicions a nivell escolar i federat. En aquest sentit, el Patronat Municipal d’Esports no no-més participa amb els seus equips de futbol sinó que també ho fa amb la secció de Gimnàstica Rítmica.Així el 18 d’Octubre, a la localitat bar-celonina de Sant Cugat del Vallès, es portava a terme la 1ª Fase de la Copa Catalana de Conjunts, i en la que les caleres competien en la ca-tegoria Sènior I-II, on la modalitat ar-tística i d’execució era amb 3 pilotes i 2 maces. La seva participació finalitzaria amb una discreta 7ª posició, per darrera d’altres entitats i clubs com el CG Tarragona, AE Gracia, CR Prat, entre altres.Per la seva banda, en categoria Aleví I-II, modalitat 2 mans lliures i 3 pilo-

tes, destaquem la 4ª plaça del CG Rapitenc, club on també competeix la calera Jèssica Cañagueral.

Dos setmanes més tard, concre-tament el 2 de Novembre, eren les instal·lacions del Club Gimnàstica Tarragona el lloc d’encontre de to-tes aquestes gimnastes, celebrant-se així la 2ª Fase d’aquesta Copa Catalana de Conjunts, on les gim-nastes de L’Ametlla millorarien subs-tancialment la seva classificació, ocupant ara la 4ª plaça, imposant-se respecte la primera prova a clubs com la UE Torredembarra, Rítmica Sitges-Garraf i CG Catalunya.Per contra el CG Rapitenc, amb la calera Jèssica Cañagueral a les se-ves files, ho faria a l’inversa, passant a ocupar la 7ª posició final.

La secció de Gimnàstica Rítmica del Patronat Municipal d’Esports a la Copa Catalana

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat diumenge 2 de novembre la localitat costanera de l’Ametlla de Mar acollia la 1aCursa de 10 Qui-lòmetres “La Cala”, organitzada pel Patronat d’Esports de la mateixa po-blació, l’empresa Tretzesports i els fondistes de “La Cala”.Després d’un matí amb força incerte-sa climatològica, la prova donava ini-ci a les 10 del matí i transcorria per al-guns dels indrets més característics de la vila, així com dels seus voltants. El port de l’Estany, Roques Daura-

des, el Passeig Marítim, la zona del Nàutic, etc... foren alguns dels punts que configuraven aquest petit recor-regut, que servia per posar de mani-fest la capacitat de la població per organitzar tot tipus d’esdeveniments, alhora que mostrava l’elevada cons-ciència de participació en actes es-portius per part de la societat actual, i de la calera en particular, la qual es va voler afegir a la festa, participant per una banda, i col·laborant de ma-nera activa per una altra.Pel que fa als resultats finals, desta-car que la victòria final va ser per Jor-di Gómez, de l’AC77, el qual s’im-posaria amb un temps de 34’16”, per davant de Ahmed El Qayed (ATE Tortosa) i David Francome (CA An-dorra), segon i tercer. Així mateix, pel que fa en categoria femenina, la primera en passar per la línia d’arri-bada fou la corredora Angelina Miró (Medilast Lleida) amb un temps de 41’57”; mentre que el pimer calero i calera foren Joan Ferri i M. Carmen Panea, respectivament.

Així mateix, hi hagueren més premis, concretament per a 18 categories més, i diferents regals i sorteig que

es realitzaren una vegada els atletes recuperaren forces amb la Sardinada Popular preparada per a l’ocasió.En aquest sentit, menció especial es mereixen també els germans Panea, impulsors i precursors de la cursa, amants d’aquest tipus d’es-deveniments, així com el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Co-mes, qui destacava públicament: “la implicació de la gent de “La Cala”, començant pels establiments, bars i restaurants, passant per la secció de ciclisme “La Cala Bikers”, l’asso-ciació de motoristes “La Cala Gas”, i els alumnes de 1r de Batxillerat de l’IES Mare de Déu de la Candelera, i acabant pels voluntaris de Protec-ció Civil, els agents de la Policia Lo-cal i el treballadors del SUM, sense els quals hagués estat impossible organitzar l’acte”.Per últim, comentar que el Patronat Municipal d’Esports un cop fina-litzada la mateixa ja va començar a fixar les bases per una nova edi-ció, permeten que l’Ametlla de Mar continuï sent una vegada més tot un referent pels pobles dels voltant pel que fa a l’organització i celebració de cites esportives.

Més de 100 atletes participen a la 1a Cursa de 10 quilòmetres de l’Ametlla de Mar

Alguns dels guanyadors d’aquesta cursa.

Detall d’una coreografia de gimnàstica.

Esports


Patronat Municipal d’Esports de L’Ametlla de MarA finals de setembre, coincidint amb l’ini-ci de les competicions oficials, arranca-va un any més, i per tercer consecutiu, el programa “La Patxanga” a l’emissora municipal La Cala Radio.Des del seu primer moment aquest espai que s’emet els dilluns a les 10 del matí, s’ha convertit en una cita ineludible per tots aquells oients amants del futbol i de l’esport en general. Com tots sabem els continus debats i explicacions, així com les discussions i diferents exposicions dels seus contertulians han estat la nota predominant del mateix, si bé també cal destacar la iniciativa dels seus organitza-dors per portar a terme i participar en dife-rents esdeveniments que dotessin d’una major transcendència al programa.En aquest sentit, la última sortida al Camp Nou per tal de retransmetre el partit entre les seleccions de Catalunya i l’Argentina

n’és una bona mostra, com també ho és el dinar-tertúlia organitzat el passat 15 de Novembre al Restaurant del Complex Esportiu de “La Cala”.En aquesta trobada, en la que es va po-der observar la rellevància i popularitat que ha adquirit el mateix programa, es van arribar a congregar fins a vora 50 se-guidors, tot i que la presència més des-tacable fou la del presentador de TV3, Xavi Torres, convidat de luxe, i que en tot moment va mostrar-se obert i disposat a comentar els diferents temes d’interès i d’última actualitat esportiva.Per aquest motiu, el mateix regidor dels mitjans informatius, el sr. Antoni Monta-gut, agraint en nom de tots la participació d’un professional de la comunicació com ell a la cita, li va fer entregar d’un petit detall, a la que es sumaren posteriorment els mateixos col·laboradors del Progra-ma “La Patxanga”, veritables culpables de tot plegat.

Xavi Torres, presentador del programa futbolístic Hat-Trick de TV3, convidat de luxe de “La Patxanga”

Patronat Municipal d’Esports de L’Ametlla de MarAra fa 6 anys, el Patronat Municipal d’Esports arrancava la seva aventu-ra nadalenca amb la celebració d’un primer torneig, en aquest cas, de fut-bol a 2 portes.Aquest esdeveniment que venia a donar inici a les festes, es va portar a terme a l’encara vigent Pista Polies-portiva de Ribes Altes.Molts, per tant, han estat els canvis que ha sofert la programació esporti-va de Nadal en aquests últims anys.En aquest sentit, d’una jornada ex-clusiva s’ha passat a quasi bé una setmana de temàtica esportiva, coneguda dins la població com “Les Jornades Esportives Nada-lenques”, en la que es toquen una bona part dels esports que també s’ofereixen des de la mateixa entitat al llarg de l’any.Així mateix, cada any s’intenta inno-var i aportar algun tret distintiu per tal de dotar a l’esdeveniment dels mà-

xims al·licients possibles. L’any pas-sat, sense anar més lluny, el Patronat Mpal. d’Esports va voler obsequiar a tots els joves esportistes, abonats a l’entitat, d’una magnífica motxilla d’esport, així com roba específica per les gimnastes de la secció de rítmica.Però aquest aquest any els esforços es centraran en una altra vessant, concretament la social. I com ho farem? Doncs col·laborant amb “La Marató de TV3”, un dels es-deveniments televisius de més trans-cendència, que, com tots sabem, té la finalitat d’aconseguir recursos eco-nòmics per a la investigació científica sobre malalties que, ara com ara, no tenen una curació definitiva.Aquesta 17ª Edició es centra en les malalties mentals i es portarà a ter-me el pròxim dia 14 de Desembre, moment en que el Patronat Mpal. d’Esports arrancarà també les seves jornades. Així l’agenda prevista per aquests dies serà la següent:

- Dia 14: Caminada Popular- Dia 15: Tennis a 2 raquetes / “Ca-gar el tronc” i decoració per part dels alumnes de psicomotricitat- Dia 16: Nadal a 2 cistelles- Dia 17: Nadal a 2 portes- Dia 18: Festival Esportiu Nadalenc amb actuacions de la secció de Gim-nàstica Rítmica i Fitness GAC / Xoco-latada per tots els assistents

La inscripció a totes aquestes activi-tats és gratuïta pels abonats a l’en-titat, si bé aquest any la novetat es troba en que tots els que vulguin po-dran entrar en un sorteig d’una gran cistella realitzant el seu petit donatiu (a partir de 2€) el qual anirà destinat al fons de “La Marató”.Igualment, tots els establiments del poble interessats també podran comptar amb una urna en la que la població en general podrà ser par-tícip de l’espai televisiu que més solidaritat i col·laboració econòmica obté cada any a Espanya.

El Patronat Municipal d’Esports implicat en funcions socials, col·labora amb la Marató de TV3

El dia 15 els nens faran “cagar el tronc”.

Xavi Torres, presentador de TV3, convidat de luxe al dinar-tertúlia de La Patxanga.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

BUS

DE L

A CA

LAiN

FO. 9

77 4

56 3

29 -

977

456

477

- 97

7 45

6 37

6

TREN

Info

rmac

ió R

enfe

90

2 24

0 20

2

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.Dissabtes d’11h. a 13’30h.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA I MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)C/ LlibertatTels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICÒLEGCRISTÒBAL CABALLÉ BARBERÀCervantes, 39, 1er, 2a / Tel. 977 493 456FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 45 61 32Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)Tel. 617 457 014 – 977 493 493Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03DESTACAMENT TRÀFIC A-7 Tel 977 45 64 10AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte-Sábado-Samedi-Saturday: 18.30h.Diumenge-Domingo-Dimanche-Sunday: 9.30/11.00h. / Dijous-Jueves-Jeudi-Thursday: 09.30h. / Altres dies-Otros días-D’autres jours-Other days: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim quatre mesos abans de la data del matrimoni

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

29-11 al 05-12 J. Pedrola06-12 al 12-12 J. Borges13-12 al 19-12 A. Aytés20-12 al 26-12 J. Pedrola27-12 al 02-01 J. Borges03-01 al 09-01 A. Aytés10-01 al 16-01 J. Pedrola17-01 al 23-01 J. Borges24-01 al 30-01 A. Aytés

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Aina Boyer Creus, filla de Ricard i

Inmaculada, el 9-10-2008- Wissam Chabab, filla de

Mohammadine i Lafita, el 22-10-2008- Alexandra-Mihaela Cujba, filla de Mihai

i Alina, el 24-10-2008- Robert-Gabriel Ciapa Gutu, fill de

Ovidiu i Elena, el 1-11-2008- Candi Sacristan Dorna, fill de Josep i

Montserrat, el 7-11-2008- Joana Rubio Barrena, filla de J.

Antonio i Juana Maria, el 8-11-2008- Mar Avila Fosch, filla de Òscar i Rosa-

Ana, el 7-11-2008

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

CLASSE

DE TREN

1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4Plaça del Mercat

Plaça Bon repós

ESTACIÓ RENFE

C/Libertat - CAP

CementeriAv.Calaforn-

C/del MigAv.Calaforn- Platja

CalafornAv.Calaforn-

C/CatalunyaAv.Tres Cales-Av

CalafornAv.Tres Cales-C/21

Zona Comercial

Av.Tres Cales-Parc Infantil

Av.Tres Cales

Av.Tres Cales-C/14

Plaça Catalunya

C/Rovelló-C/Llebre

C/Rovelló-C/Martí Vidal

C/Cardona

Entrada Sant Jordi

D’alfama-Motel

Plaça Gabriel*

Av.Cala de l’Ametlla

Entrada de Calafat

Plaça de l’Olivera

Pistes Petanca*

Codolar de L’Almadrava*

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.4512.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.0519.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

07.47 07.45 07.43 07.42 07.36 07.33 07.32 07.31 07.30 07.29 07.28 07.26 07.24 07.23 07.21 07.19 07.18 07.15 07.09 07.07 07.04 07.02 07.01 07.0009.37 09.35 09.33 09.32 09.26 09.23 09.22 09.21 09.20 09.19 09.18 09.16 09.14 09.13 09.11 09.09 09.08 09.05 08.59 08.57 09.54 09.52 09.51 08.5013.53 13.51 13.49 13.48 13.42 13.39 13.38 13.37 13.36 13.35 13.34 13.32 13.30 13.29 13.27 13.25 13.24 13.21 13.15 13.13 13.10 13.08 13.07 13.0616.47 16.45 16.43 16.46 16.36 16.33 16.32 16.31 16.30 16.29 16.28 16.26 16.24 16.23 16.21 16.19 16.18 16.15 16.09 16.07 16.04 16.02 16.01 16.00

CASC URBÀ < URBANITZACIONS CASC URBÀ > URBANITZACIONS

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

- Només circularà de dilluns a divendres

- Els horaris són aproximatius

CASC URBÀ URBANITZACIÓ TRES CALES URB. CALAFAT URB. MARINA SANT JORDI

URB. SANT JORDI

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Defuncions:- Jean Pierre Gutiérrez, el 9-10-2008, als 59 anys- Miguel Damas Alcantara, el 17-10-2008, als 53 anys- Florence Ellen Gould, el 23-10-2008, als 85 anys- Francisco Labòria Figueres, el 27-10-2008, als 75 anys- Oliver Jonath, el 27-10-2008, als 33 anys.- Antònia Brull Marcos als 77 anys, el 31-10-08.- Cinta Pastó Llambrich als 76 anys , el 02-11-08 .- Francisco Font Balfegó als 88 anys, el 30-10-08.- Josefa-Pilar Martí Valmaña als 46 anys , el 04-11-08- José Sentís Alcoverro als 82 anys, el 10-11-08- Cinta albiol Laboria als 92 anys, el 16-11-08- Gumersindo Valldepérez Miró als 77 anys , el 19-11-08.

Casaments:- Gerard Pardo Gasi i Maria Pijoan

Figueres, el 25-10-2008- Yone Hernan Zavaleta Rodriguez i

Nancy Aida Zavaleta Jimenez, el 7-11-2008

- Jose Luis Ruiz Manzano i Judit Comes Cañagueral, el 15-11-2008

els quatre cantons - novembre 2008

Documents