els quatre cantons - juliol 2009

L’Ajuntament i Telefònica Mobiles busquen una nova ubicació per a l’antena de la zona escolar

L’Ametlla inaugura el Centre d’Interpretació de la Pesca

Sant Pere 2009, activitats per a tots els gustos

Joan Font i ballesteros

Entrevista a

L’Ametlla de MarJuliol 2009

núm. 295

Alcalde durant els peíodes 1991-92 i 1995-99

L’Ametlla de Mar,

un estiu de luxe

Juliol 2009 | pàg. 2


4 Notícia del mésL’Ametlla inaugura el Centre

d’Interpretació de la Pesca.

5-7

Societat9-15 20-21

Ajuntament

Joan Font.

32-38 Esports

Informació

i? @

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Només calia el trenetHem invertit algun temps repassant l’oferta lúdica i festiva que la ma-jor part dels municipis de la nostra zona i alguns de més llunyans ofe-reixen als seus ciutadans i visitants durant l’època estival i no n’hem trobat cap que tingui la varietat del nostre poble.És un veritable luxe passar les va-cances a l’Ametlla de Mar, on a més dels atractius que et pot oferir l’ofer-ta de les millors platges de Catalu-nya en quant a qualitat i banderes

blaves, la immillorable gastronomia i la tranquil·litat que es pressupo-sa, un visitant pot gaudir de l’am-pli ventall d’activitats, la major part d’elles d’un important nivell cultural o del màxim interès en quant a l’àm-bit recreatiu.Cicles de concerts amb bandes de primer nivell, cantades d’havane-res, música de cobla, exposicions d’art, diades gastronòmiques, pro-jeccions de cinema i un complert i atapeït programa esportiu amb les

platges com a protagonistes.Comparativament no hi ha color i la nostra oferta és insuperable, almenys en tot allò que s’impulsa de manera pública, és a dir, des de l’ajuntament, una altra cosa però i això sí que es troba a mancar, són les activitats impulsades des de l’àmbit privat, i aquí es on marquen diferències altres localitats.Clar que les perspectives encara són millors, ja que de cara a prò-ximes temporades a la visita al Mu-

seu de Ceràmica, s’afegiran altres circuits culturals com el Centre d’In-terpretació de la Pesca o les Fortifi-cacions de la guerra civil. Ara, però, només calia el trenet, un servei per unir diverses zones d’aparcament del municipi amb el casc urbà, que s’ha convertit en un pur atractiu turístic. I el millor, quasi tot el que hem parlat és gratuït o a preus molt econòmics.Com dèiem a l’inici, tot un luxe.

Editorial

Índex

Opinió

28

29-31

39

Cultura i Espectacles

Entrevista

18 Medi ambient

Tornes de farmàcies, telèfons,

horaris de tren, bus ...

A fons

19-23

Balfegó denuncia greus danys

ecològics per a la tonyina vermella

a l’Estret de Gibraltar.

8

Infraestructures

Andreu Martí fa balanç dels seus

dos anys com a president del CCBE.

Borsa de Treball.

25-27 TurismeL’Ajuntament i Telefònica Mobiles

busquen una nova ubicació per a

l’antena de la zona escolar

El nou POUM segueix el seu procés

imparable després de tres anys i mig.

Es retira la màquina rasadora de

l’aparcament de les escoles velles.

La Nit de l’Esport tanca la temporada

premiant a esportistes i entitats de

l’Ametlla de Mar.24 Joventut

Sant Pere 2009, miscel·lània d’acti-

vitats per a tots els gustos.

16-17 Pesca

La Cala promociona la seva gastro-

nomia amb la XV Diada dels Fideus

Rossejats.

Els mesos de juliol i agost tornem

a comptar amb el casal d’estiu

de tarda.

La Notícia del mes


Ubicat als porxos de l’antiga llotja de peix, ocupa un espai de quasi 300m2 i ha tingut un cost de 1.142.218 d’euros.

L’Ametlla inaugura el Centre d’Interpretació de la Pesca

F. Callau/ A. DomínguezL’alcalde de l’Ajuntament de l’Amet-lla de Mar, Andreu Martí, acompanyat pel president de la Confraria de Pes-cadors Sant Pere, Joan Llambrich, i la gerent de Ports de la Generalitat de Catalunya, Maria Dolors Rodríguez, van inaugurar dilluns 29 de juny les instal·lacions que han d’acollir el Centre d’Interpretació de la Pesca a l’Ametlla de Mar. A l’acte, que va obrir el programa oficial en honor al Patró dels Pescadors, Sant Pere, també van assistir personalitats rellevants del món institucional com el director General de Pesca de la Generalitat de Catalunya, Martí Sanz, o el diputat Provincial Josep Malràs entre d’altres convidats que es van voler afegir a la resta d’autoritats i entitats locals.

Caràcter especialAquest centre respon a la voluntat expressa del govern municipal de marcar el caràcter especial de la nostra vila. Per això, segons va ex-plicar l’alcalde, Andreu Martí, durant l’acte d’inauguració, “es dediquen

esforços importants per conservar la costa, el medi ambient i el patri-moni històric. En definitiva, per con-servar la identitat i els orígens mari-ners i pescadors. Per tornar a la mar les moltes coses que ens ha donat a tots plegats”. L’obra ha convertit

l’antiga llotja de peix en un centre d’interpretació de la pesca i sala mul-tiusos de 277m2 on, a més de sales d’exposició, d’audiovisuals i arxius també s’habilitaran tallers i d’altres dependències que, com no podia ser d’una altra manera, es dedicaran a temes relacionats amb el món ma-rítim i la relació de la població amb la pesca. Mari Carme Martí, regidora de Cultura, deia que “els porxos han quedat exactament igual que abans. El que canvia és la part de dintre, que ha quedat espectacular. Però la façana és idèntica”.

Suport institucionalPer poder tirar endavant aquest projecte, que ha tingut un cost d’1.142.218 euros, l’ajuntament ha comptat amb el vistiplau i el suport de la Confraria de Pescadors Sant Pere i Ports de la Generalitat de Ca-talunya. De fet, tots tres organismes es van constituir en una fundació que donarà sortida a la gestió de l’espai.

L’alcalde va descobrir la placa en companyia del president de la Confraria i el director general de pesca.

Totes les autoritats presents durant l’acte d’inauguració.


Infraestructures

Araceli DomínguezLa matinada de dijous 9 de juliol va ser enretirada la màquina rasadora (roadminer) encarregada de realit-zar l’excavació del terreny per a po-der construir l’aparcament soterrat del centre cívic. Aquesta màquina es va triar, precisament, perquè provo-ca molt menys soroll que la picadora clàssica i, a més, rasa el terra, gra-tant i molent la pedra que després es pot aprofitar per a altres treballs d’obra. Tanmateix, aquesta feina és produeix en un temps molt més curt que el que utilitza el martell picador.

Pas següentFinalitzada aquesta primera fase del procés constructiu, ara, de manera immediata, es procedirà a la realit-zació de l’excavació i construcció dels fonaments i dels murs de la planta soterrani-3. Està previst que aquests treballs s’allarguin fins la se-gona quinzena d’agost i es realitzin de manera intercalada. En aquesta nova fase, la circulació de vehicles a l’obra, tant d’entrada com de sor-

tida, es realitzarà per la carretera de les Tres Cales i un tram del carrer Lli-bertat. En alguns casos especials, en funció de la tipologia del vehicle, serà necessari accedir a l’espai per algun altre punt. Llavors la Policia Lo-cal serà l’encarregada de supervisar aquests accessos. Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació, deia que “finalment els treballs de per-foració han finalitzat i la rasadora ja no hi és. Ara s’ha de tirar el formigó que donarà forma quan s’acabi de ficar a la finalització de l’aparca-ment a finals de l’any que ve. Estem molt contents perquè amb la mà-quina s’ha pogut fer un treball de molta qualitat”. El regidor va afegir que “ara modificarem l’entrada i

la sortida de vehicles alliberant el carrer Batlle Josep Pijoan, fent que tot el trànsit de bótes de formigó es faci pel carrer Llibertat”.

Talls de trànsitIgualment, durant la nova fase constructiva, es poden produir talls puntuals als carrers per a la realit-zació de treballs que necessiten de maquinària especial que també es produiran sota la supervisió i control de la Policia Local, a fi i efecte de mi-nimitzar, en la mesura del possible, les molèsties al veïnat. L’ajuntament vol reiterar el seu agraïment per la comprensió demostrada pels veïns front l’esforç que fem tots plegats en la millora del nostre municipi.

Es retira la màquina rasadora de l’aparcament de les escoles velles

Aquesta màquina rasadora es va triar per fer l’excavació del terreny perquè provoca molt menys soroll, és més ràpida que la picadora clàssica i la textura que deixa a la pedra es pot aprofitar per fer altres treballs d’obra.

L’aparcament de les Escoles Velles disposarà de més de 300 places. La primera planta es destinarà a usuaris de rotació i les altres dues són per a abonats i propietaris. L’accés a aquestes últimes places serà restringit mitjançant targetes. D’aquesta manera es garanteix que la seva plaça no està ocupa-da per usuaris en rotació. Pel que fa a la valoració de places, serà en funció de la superfície, la forma i la possibilitat de maniobrabilitat. El preu oscil·larà entre 15.000 i 35.000 € + IVA (La concessió és per a 75 anys).

En referència a l’adjudicació, tin-dran preferència les persones empadronades dins la zona de les escoles velles i que no tinguin cap plaça d’aparcament en propietat,

els que encara que no visquin en aquesta zona no tinguin pàrquing, els que treballin al municipi i els que tingui en propietat una casa a l’Ametlla de Mar.

Del 13 de juliol fins al 30 de se-tembre s’admetran les sol·licituds per adquirir una plaça, després s’establirà els grups de prioritat i s’exposarà la llista al públic durant quinze dies, període durant el qual es podran presentar al·legacions. Un cop resoltes, en un període de vint dies s’establirà l’ordre mitjan-çant sorteig per poder exposar la llista definitiva. Posteriorment es convocarà als sol·licitants per triar la plaça definitiva. En quant al fi-nançament, Caixa Tarragona faci-lita una oferta de préstec personal per a qui pugui estar interessat.

Més de 300 places d’aparcament

L’espectacular rasadora que ha treballat en els últims mesos ja ha acabat les perforacions.

Imatge actual de les obres de l’aparcament soterrat.


Infraestructures

Araceli DomínguezPer accedir a un d’aquests habitatges s’hauran de complir una sèrie de re-quisits que fan referència als ingres-sos econòmics, el patrimoni i la resi-dència com ara acreditar la residència al municipi de l’Ametlla de Mar, amb data anterior a l’1 de gener de 2004, haver estat empadronat anteriorment durant 10 anys com a mínim o haver treballat a la població durant els últims 8 anys.

Unitat familiarA més, el sol·licitant i els membres de la seva unitat familiar no poden supe-rar en més de set vegades el salari base i, alhora, aquests ingressos no poden ser inferiors al 5% del preu de l’habitatge. Tanmateix, el sol·licitant no pot ser titular d’un habitatge en propi-etat de protecció pública o privada i l’habitatge sol·licitat hauria de ser la

residència habitual i permanent del que la requereixi. Cal tenir en compte que, a banda del compliment de les condicions establertes a les bases, entre d’altres causes que s’exposen al mateix plec, és impediment per a l’adjudicació haver estat titulat d’un habitatge de protecció oficial i haver-lo deixat per qualsevol causa, a ex-cepció dels canvis de residència per motius laborals o d’altres que puguin ésser degudament justificats. A les mateixes bases s’exposen les obli-gacions dels futurs adjudicataris i el règim jurídic dels habitatges.

Criteri d’adjudicació El criteri d’adjudicació dels habitatges serà mitjançant sorteig públic que es fa en dues fases diferenciades. La primera, per a persones amb minus-validesa, i la segona, és un sorteig dels habitatges restants, afegint els que hagin quedat deserts del primer sorteig, en el que participen la resta de sol·licitants. La prioritat per triar l’habitatge s’estableix per rigorós ordre d’extracció. Les sol·licituds es formalitzen segons model establert que s’ha de presentar a La Cala Ges-tió. Un cop finalitzat el termini d’ad-missió de sol·licituds, aquest òrgan determinarà la llista d’ admesos que s’ordenarà per ordre alfabètic assig-nant-se un número a cada sol·licitant.

Una vegada adjudicat l’habitatge pel Consell de La Cala Gestió, s’iniciarà el procés de formalització del contracte de compravenda.

Fet molt importantJoan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, ens explicava el perquè d’aquesta promoció. “Avui dia tenir un pis és molt important per a qualsevol ciutadà. Nosaltres som conscients d’aquesta problemàtica. Sabem que per motius econòmics hi ha gent al poble de La Cala que no pot adqui-rir un pis. Per això hem fet aquesta aposta per la gent amb la promoció d’aquests pisos que surten a un preu molt assequible, menys de 100.000 euros, perquè tothom, però en espe-cial els col·lectius més desafavorits com poden ser famílies monopa-rentals, vídues i gent jove puguin adquirir una vivenda digna a un preu assequible. L’ajuntament ha tingut la voluntat decidida de facilitar aquesta adquisició cedint els terrenys on se situen els pisos. Tothom que estigui interessat pot passar per la Regidoria d’Urbanisme on, els serveis tècnics i jo mateix els aclarirem tots els dubtes que hi tinguin”. Així, per a qualsevol consulta, podeu passar per la primera planta de l’edifici consistorial, de 10 a 12. També podeu consultar les bases a la web de La Cala Gestió.

A Exposició Pública les bases per adquirir un pis al carrer Goya

Les bases que regeixen el procés d’adjudicació dels 12 habitatges de Protecció Oficial de preu concertat situats a aquest carrer estan exposades des del 13 de juliol fins al 30 de setembre al tauló d’anuncis municipal.

Estat de les obres de l’edifici.

A fons Juliol 2009 | pàg. 8

Es pot definir La Borsa de Treball com un servei totalment gratuït que ofereix la Regidoria de Treball i For-mació que s’encarrega de relacio-nar les persones que busquen feina amb les empreses que busquen persones treballadores, gestionant les ofertes d’ocupació. L’única obligació que tenen els usuaris és comunicar el resultat de la gestió realitzada, és a dir, si han trobat tre-ball, si volen canviar de treball, entre d’altres qüestions relacionades amb la feina. El mateix passa amb els oferents (empreses que busquen treballadors), que també hauran de comunicar quan l’oferta està cober-ta i per qui.

Àmbit d’actuacióCom a regla general, tant les ofer-tes com les demandes de treball són locals. No obstant això, durant els últims anys s’ha ampliat l’àmbit d’actuació a d’altres poblacions (El Perelló, Tortosa, Sant Carles de la Ràpita, Hospitalet de l’Infant, l’Ampolla o Barcelona) fins el punt que les ofertes de fora de la po-blació representen el 20% del total i les demandes el 10% anual. Els requisits i documents necessaris per inscriure-s’hi són, pel que fa als demandants el DNI o NIE i el currí-culum vitae. I pel que fa als oferents el NIF o CIF de l’empresa i un docu-ment que acrediti que l’empresa ha

estat donada d’alta (fotocòpia IAE o similar).

Procediment habitualEl procediment per incloure’s a la borsa és senzill. Els demandants s’inscriuen a la borsa de treball de manera personal, aportant la docu-mentació esmentada i omplint una fitxa. Un cop tenim totes les dades, el demandant entra a formar part de la base de dades i cada cop que hi ha una oferta de treball en la que es sol·licita el seu perfil, es lliuren les seves dades a l’empresa i és aquesta la que fa el contacte amb el candidat. Pel que toca a l’oferent, un representant de l’empresa, per-sonalment, i amb la documentació requerida, comunica al responsable de la borsa de treball el lloc laboral que necessita cobrir, omple una fitxa en la que es descriu el perfil sol·licitat amb paràmetres objectius i es con-creta l’oferta. D’aquesta oferta es fa publicitat i es recullen currículums. Passats uns dies, el responsable de la borsa de treball lliura al represen-tant de l’empresa els currículums dels candidats que sol·liciten el lloc de treball ofert, tant els que ja es-taven introduïts a la base de dades com els que s’han inscrit per l’oferta en concret. És l’empresa qui fa la selecció i truca els candidats, infor-mant posteriorment al responsable de la borsa de treball de la gestió-

realitzada.

Club de recerca de feina Aquest Club és configura com una eina que l’entitat posa a disposició dels usuaris per tal de potenciar i facilitar la recerca activa de treball. L’objectiu de la creació d’aquest club és posar a l’abast dels usua-ris tots els serveis necessaris i els recursos disponibles per afavorir la recerca d’ocupació de les persones treballadores que es troben en si-tuació d’atur o de les que volen una millora de feina i facilitar la seva in-serció en el mercat laboral. En l’actualitat compta tant amb re-cursos humans- tècniques del Tele-centre- com materials - ordinadors amb connexió a Internet, telèfons, fotocopiadora i fax entre d’altres i, recentment s’ha editat una Guia per a la Inserció Laboral , guia que pretén ser una eina informativa de caire general a l’abast de totes les persones que estan cercant feina. I és que buscar treball ja resulta força complicat per sí mateix. I, si a això hi sumem la dispersió de la informació i el desconeixement i la complexitat de les fonts, ens trobem amb un procés que pot arribar a ser deses-perant. Per aquest motiu en aquesta guia podreu trobar, entre d’altres, la descripció de les principals borses d’ocupació, consells per a les entre-vistes de treball, mètodes per redac-

tar currículums eficaços, diferents canals per buscar feina... El que pretén és que aquest manual sigui un bon guiatge per fer més planera i fructuosa aquesta recerca laboral.

Estadístiques Els tècnics encarregats de gestionar la borsa de treball s’encarreguen de prendre nota de totes les dades pel que fa a la consecució de feina per tal de crear les estadístiques. Al res-pecte, durant el 2009 hi ha hagut un total de 671 persones apuntades a la Borsa de Treball de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar de les quals 289 eren dones i 382 homes. Pel que fa a la quantitat d’ofertes, enguany han estat molt reduïdes, ja que tan sols n’hi ha hagut 62. Si ho compa-rem amb les dades de l’any anterior 2008 que varen ser 134, podrem veure clarament la precària situa-ció laboral que estem travessant. Aquest déu ser el motiu pel qual els usuaris no són gens exigents a l’hora de buscar feina i es confor-men amb tenir-ne. En concret, a la nostra borsa de treball, l’hostaleria segueix sent de lluny el sector que més ofertes rep. La borsa de treball està ubicada al Telecentre de l’Ametlla de Mar i l’horari d’atenció al públic és de di-lluns a divendres de 10 a 14h i de 15.30 fins a 21h i dissabtes de 10 a 14h.

La borsa de treball és un servei més que ofereix la Regidoria de Treball i Formació, un àrea creada voluntàriament per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar dintre dels marc legal d’actuació local amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament local incidint de forma qualitativa i activa en el mercat de treball local.

una eina al servei del desenvolupament localBorsa de Treball,

Guia que pretén facilitar el procés de recerca de feina.La borsa de treball està ubicada actualment al Telecentre.


Societat

Araceli Domínguez/ CCBEAndreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, ha fet balanç dels seus dos anys com a president de Consell Comar-cal del Baix Ebre, després que el 3 de juliol deixés el càrrec en mans de Dani Andreu, alcalde de l’Aldea, que li pren el relleu en virtut d’un acord establert al començament d’aquesta legislatura al consell, ara fa dos anys, i pel qual CIU i ERC es tornaven la presidència a l’organisme comarcal.

Experiència enriquidoraMartí fa un balanç positiu del temps que ha estat president. Segons diu, ha estat una experiència enriquidora, de maduresa personal i política, que ha possibilitat que la seva feina pugui ser feta amb més convicció i eficièn-cia el que, alhora, reverteix en bene-ficis dels serveis que es donen als ciutadans. “Podria resumir aquest temps dient que la maduresa per-sonal i política m’ha servit per pren-dre decisions, per negociar millor, per tirar endavant d’una forma més adequada els diferents projectes. I a més, aquesta manera de fer també m’ha servit per obtenir beneficis per al poble de La Cala”. De fet, afegia Martí, no podia ser d’una altra mane-ra perquè “gràcies a l’obtenció de l’alcaldia per majoria absoluta vaig accedir al càrrec comarcal”.

Feina concretaPel que fa a la feina concreta al consell, Martí diu que des d’un bon

començament es va fer una aposta pels temes socials, molt abans que es parlés de crisi, i s’ha avançat en ajudar als més necessitats. També s’ha donat una atenció especial als pobles més petits i s’ha treballat per la promoció econòmica i turística. Ara Andreu Martí segueix al consell ocupant una vicepresidència i encar-regant-se de liderar totes les iniciati-ves que fan referència al reciclatge i als residus. Evidentment, també do-narà suport al nou executiu sortit del pacte entre convergència i esquerra que seguirà una línia continuista pel que fa a l’acció de govern encetada per Marti.

Creixement pressupostariA nivell econòmic, Andreu Martí ha destacat el creixement pressupostari de l’ens comarcal que ha estat d’un 15% l’any 2009 i d’un 10% al 2008. En l’àmbit de les polítiques socials, el president comarcal ha destacat l’aplicació a la comarca del progra-ma per a l’impuls, i l’ordenació de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció de les persones amb de-pendències (PRODEP) i la posada en funcionament del servei d’informació i atenció a les dones (SIAD). També ha fet referència al treball dels equips d’atenció a la infància i a l’adoles-cència (EAIA) i a l’equip d’adopcions i acolliments del Consell Comarcal com a institució col·laboradora d’in-tegració familiar (ICIF). Més concre-tament, Martí ha destacat “l’esforç

que el Consell ha fet aquest any per a l’adquisició d’un nou vehi-cle adaptat, amb un import previst de 187.945,52 euros, avançant la partida prevista al PUOSC pel 2012, amb la finalitat d’oferir un servei de transport adaptat amb més qualitat pels seus usuaris”.

Borsa d’habitatgeAltres temes destacats pel president comarcal han estat la gestió de la borsa d’habitatge, juntament amb l’Ajuntament de Tortosa i els tres tallers d’ocupació adreçats als mu-nicipis més petits. En aquest sentit, Andreu Martí ha explicat que “dels 24 alumnes formats en aquests tallers, avui una vintena estan treballant”.

Cura dels animalsPel que fa al centre comarcal de re-collida d’animals, Martí ha manifestat que “ha acabat més tard del que vol-dríem i passat l’estiu es traurà a con-curs el model de gestió”. Ha agefit que “s’ha fet un estudi de viabilitat i es fixarà un preu per animal atès, un cop s’adjudiqui la gestió i manteni-ment”. El centre tindrà una capacitat aproximada per a 150 gossos i 100 gats.Andreu Martí també s’ha referit a “la potenciació del Viver d’Empre-ses de Camarles”, destacant l’in-crement de cursos de formació; i a la creació, junt amb la Cambra de Comerç de Tortosa, de la nova Es-cola de Negocis per a empresaris (ENPE), que desenvolupa una pro-gramació de cursos de formació de “gran qualitat”.

Promoció turísticaPel que fa a la promoció turística de la comarca, Andreu Martí ha destacat “l’impuls definitiu a la Via Verda” tant pel que fa a la millora i manteniment com a la il·luminació dels túnels i la rehabilitació de les estacions d’Al-dover i Benifallet.Finalment, Andreu Martí, ha desta-cat “la bona sintonia amb l’equip de govern i la resta de consellers comarcals, com ho demostra el fet que més dels acords del plenari s’han assolit per unanimitat”. I tam-bé ha expressat el seu agraïment a tot el personal que treballa al Consell Comarcal del Baix Ebre.

Andreu Martí fa balanç dels seus dos anys com a president del CCBE

L’alcalde de l’Ametlla de Mar ressalta que les prioritats en la seva acció de govern han estat els temes socials i d’educació, l’atenció especial als pobles més petits i la promoció econòmica i turística.

El president del Consell Comarcal, Andreu Martí, i el gerent, Rubén Lallana, durant la roda de premsa del balanç.

Societat


Araceli Domínguez El carrer Batlle Josep Pijoan és de sentit únic descendent, direcció mar, des del 16 de juliol, un cop la brigada municipal hagi enllestit els treballs per senyalitzar adequadament el sentit de la circulació. Malgrat que l’excusa per fer aquest canvi en el trànsit de

l’Ametlla de Mar ha estat facilitar els treballs a l’aparcament de les esco-les velles, el cert és que “a mig termi-ni es vol convertir aquesta avinguda en una gran via de circumval·lació que faciliti la fluïdesa de la circulació dintre de la població molt malmesa degut al creixement urbanístic del

municipi, que s’ha fet de forma ver-tical perquè la vila es troba encaixo-nada entre la mar, la via del tren i els barrancs que la conformen, el que fa impossible que es pugi expandir de forma horitzontal i que, també, fa que hi hagi una gran densitat de població, amb un gran número de turismes, en un espai geogràfic molt limitat”, explicava Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació.

Mesura provisionalAixí, i de moment durant l’estiu, de forma provisional, els camions de més de 3.500 quilos, han de circular en sentit descendent, i de manera obligatòria, per Batlle Pijoan, carrete-ra del Port, c/ Major i Avinguda Part de Cala fins a La Bàscula. Per als tu-rismes, la mesura és menys restric-tiva. Han de baixar per Batlle Pijoan però poden agafar el carrer Bruc i el carrer Ramon i Cajal per tornar de nou a l’avinguda Hispano-Italiana.

El carrer Batlle Josep Pijoan passa a ser de sentit únic

La mesura, de moment provisional, a més de facilitar els treballs a l’aparcament, pretén millorar la fluïdesa del trànsit dins del poble.

L’ajuntament presentarà recurs d’alçada al conseller per tancar definitivament el POUM

Mentre la CUTE li demana que alliberi la primera línia de mar a la 2a Fase de Tres Cales, l’Ajuntament ja té el Pla parcial aprovat per part de la pròpia CUTE, amb la qual cosa dóna validesa legal al POUM presentat.

Francesc CallauLa Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) va reiterar el passat 22 de juny a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) que ha de deixar lliure la primera línia de mar dels sectors Tres Cales, Sant Jordi, i Castell de Sant Jordi per donar el vis-tiplau total al Pla d’Ordenació Urba-nística Municipal (POUM). Urbanisme ha destacat l’esforç nota-ble que va fer l’Ajuntament per pro-tegir determinades zones i alliberar d’habitatges el front sud marítim, però ha deixat clar que l’edificació prevista als tres sectors de Tres Cales, Sant Jordi, i Castell de Sant Jordi s’han de traslladar a l’altra banda de la via del tren, en direcció a la muntanya.El director general d’Urbanisme, Pere Solà, ha explicat que el planejament es va aprovar el passat mes de no-vembre amb la condició que es dei-xés sense urbanitzar els sectors de Port Olivet, la segona fase de Tres

Cales, i el sector l’Artilleria. Urbanis-me es manté ferm en aquesta decisió tot i les al·legacions de l’ajuntament, i els insta a presentar recurs d’alçada al conseller.Pere Solà, Director General d’Urba-nisme explicava que, “l’ajuntament assegura que ja té els projectes de reparcel·lació i urbanització aprovats i que no pot fer el que li demanen, però l’ única via d’al·legació és un recurs d’alçada. En cap cas s’anul·la l’ edificació prevista sinó que només es demana que es traslladi a una al-tra zona, a l’altra banda de la via”, ha manifestat Solà”.Per la seva part, Andreu Martí, alcalde de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar, ha manifestat que l’ajuntament pre-sentarà recurs d’alçada davant del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, donat que l’aprovació en el seu moment del Pla Parcial de 3 Cales 2a Fase per part de la pròpia CUTE, dóna validesa a les prescripci-

ons que ara la CUTE vol que es can-viïn i s’ha mostrat confiat que aquest recurs prosperarà i el POUM quedarà aprovat definitivament.

Andreu Martí també va destacar, “l’es-forç que s’ha fet per totes les parts, per tirar endavant un POUM modèlic. Després que Urbanisme acceptés una sèrie de plantejaments, ara per no desdir-se del que van acceptar-nos, una part, l’haurem de resoldre presentant recurs d’alçada davant del Conseller. Tot i així vull manifes-tar el meu agraïment a tots plegats i l’amplia satisfacció que tenim a l’Ajuntament”.

A manca de la resolució d’aquest recurs, que haurà de tenir un resultat abans de tres mesos, el POUM de l’Ametlla de Mar ja no haurà de pas-sar més ni per la Comissió d’Urbanis-me de les Terres de l’Ebre, ni pel Ple de l’Ajuntament.

Agents de la Policia Local informant els usuaris.


Araceli DomínguezAquest estiu els Mossos d’Esquadra tenen el seu propi espai a la caser-na de la Policia Local en virtut dels acords que el consistori i la policia de la Generalitat van establir per tal de garantir la seguretat ciutadana a l’es-tiu, quan la població a l’Ametlla de Mar pot arribar fins als 40.000 habi-tants, un número d’habitants similar al que, per exemple, pot tenir la capi-tal del Baix Ebre, Tortosa. En aquest sentit, el cos de policia catalana ha fet un gran esforç per complir aquest compromís amb la nostra vila perquè encara no s’ha acabat el desplega-ment a la comarca, precisament, per la falta d’efectius fins que no surti una nova promoció de l’acadèmia de po-licia. Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació, deia que “és d’agrair aquest esforç perquè ells mateixos són conscients que a l’estiu la nos-tra població requereix una atenció especial degut al gran increment

d’habitants que hi ha a la vila, que iguala a ciutats com ara Tortosa”.

Establiment provisionalTot i que, de moment, l’Oficina d’Aten-ció al Ciutadà (OAC) de mossos s’estableix de forma provisional per atendre les denúncies que són de la seva competència, no es descarta que més endavant pugui establir-se de forma definitiva. La presència de mossos a l’estiu es complementa amb una patrulla al nucli urbà du-rant el dia que reforça la tasca de vigilància de les dues patrulles de policia local que treballen en horari de màxima afluència de públic pels carrers. Altres mesures de seguretat ciutadana que es posen en marxa aquest estiu són la possibilitat de fer denúncies via Internet i el fet que la policia local disposi d’un nou espai d’atenció al ciutadà dintre del nucli urbà per atendre amb més rapidesa les queixes dels ciutadans.

Els Mossos ja tenen el seu espai a la caserna de la Policia LocalAquesta mesura s’inclou dintre dels acords sobre seguretat ciutadana durant l’estiu fets entre consistori i policia de la Generalitat.

Es poden fer denúncies de sostraccions i robatori d’habitatges i vehicles entre d’altres qüestions però no es pot denunciar cap fet amb violència física ni en els que la víctima hagi vist els autors o pugui identificar-los.

Araceli DomínguezLa Policia Local de l’Ametlla de Mar ja disposa d’un espai a la seva pà-gina web, a on s’accedeix mitjançant la pàgina de l’ajuntament, perquè les persones que ho desitgin puguin fer denúncies on-line sense haver de desplaçar-se al polígon guanyant així temps i rapidesa. Es poden fer denúncies per sostracció, pèrdua d’objectes, robatori d’habitatges, comerços, bars i altres establiments, robatori dins d’un vehicle i sostracció d’un vehicle. No es pot denunciar per aquest sistema cap fet en què hi hagi hagut violència física cap a les perso-nes. Tampoc es pot denunciar cap fet en què la víctima hagi vist els autors o estigui en condicions d’identificar-los. Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació, explicava que “amb les millores que estem introduint a la policia local, ja està operativa la pà-gina web on es poden fer denúncies per Internet”.

Qüestió de dadesEls denunciants han de posar les se-ves dades personals, les dades del fet que han motivat la denúncia i les seves circumstàncies i la descripció dels danys. Un cop la denúncia s’ha-gi omplert i enviat està disponible perquè se signi a la comissaria de l’elecció del denunciat. Només indi-cant la referència de la denúncia a la comissaria, el denunciant serà atès immediatament. No s’ha d’esperar torn. Malgrat tot, perquè la denún-cia tingui eficàcia jurídica, cal que se signi una còpia dins de les 72 hores següents a la seva tramesa a la co-missaria de la Policia Local de l’Amet-lla de Mar.Igualment, s’adverteix a la pàgina web, l’ús inadequat d’aquest sistema, simulant ser víctima d’una infracció penal o denunciant un fet inexistent que provoqui actuacions processals, pot originar responsabilitats penals.

La Policia Local estrena a la seva web un espai de denúncies on-line

En les darreres setmanes s’ha notat més presència del cos de la policia autonòmica.

Ara ja es pot denunciar per internet.

Societat


Concentració per recolzar al policia Ramon Cid

La Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Tarragona mobilitza unes 30 persones per denunciar que els expedients sancionadors a Cid obeeixen a una revenja per motius personals i polítics.

Araceli Domínguez Una trentena de membres de la Federació de Serveis a la Ciutada-nia de CCOO de Tarragona es va concentrar el 2 de juliol davant de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per mostrar el seu suport a Ramon Cid, agent de la Policia Local del muni-cipi que està suspès d’ocupació i sou durant un període de 18 mesos com a conseqüència de dos expe-dients disciplinaris que li va imposar el consistori. Segons va explicar Juan Carlos Donado, secretari d’or-ganització del sindicat, aquests ex-pedients són una revenja personal i política de l’equip de govern local perquè Cid va denunciar diverses

irregularitats comeses per l’Ajunta-ment. Ara, el sindicat, del qual no hi havia a la concentració cap repre-sentant del poble ni de les Terres de l’Ebre, demana la reincorporació de Cid al seu lloc de treball. “Volem que es torni a la situació d’abans, que l’ajuntament faci la seva feina perquè Ramon ha fet la seva. Que l’ajuntament li pagui tot el que li déu i que el deixi treballar tranquil. Ell porta quatre anys treballant com a policia local i en aquest temps ha acumulat més de 14 felicitacions personals. No hi ha dret a aquesta injustícia”.

D’informació a sancióPer la seva banda, representants del consistori, han manifestat que en el seu moment es va valorar que hi havia suficients indicis per iniciar dos expedients informatius sobre diferents actuacions d’aquest agent i que, en cap cas, hi ha relació al-guna entre els expedients oberts i les denúncies de Cid a la fiscalia. A més, matisen des del govern muni-cipal, els expedients informatius van derivar en expedients sancionadors després de ser valorats per l’ins-tructor encarregat, funcionari aliè a l’Ajuntament. Malgrat tot, el consis-

tori s’ha mostrat disposat a valorar de nou la situació, en la mesura del possible, perquè es tracta d’un pro-cés que està en mans de la justícia. Xavier Lambrich Bono, regidor de Governació deia que “ens hem reu-nit amb els delegats sindicals i hem arribat a l’acord d’estudiar alguna solució alternativa”.

Qüestió d’humanitatD’altra banda, els grups municipals d’ERC i PSC-IC de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar han volgut solida-ritzar-se amb els policies expedien-tats per una qüestió “d’humanitat” en el temps difícils que pateixen moltes famílies. Montse Llambrich, regidora d’ERC, deia que “des dels grups municipals socialistes i re-publicans demanem un aixecament de la suspensió per raons humani-tàries perquè és important que to-tes les famílies puguin fer front a aquests moments de dificultat”. De fet, aquests dos grups municipals han emès un comunicat conjunt en el que demanen de forma explíci-ta a l’equip de govern i a l’alcalde l’aixecament de les sancions a tots dos agents fins que els Tribunals no emetin una sentència de forma de-finitiva.

Es van hissar les banderes de Cala Calafató, Sant Jordi d’Alfama, Cala Forn, Pixavaques i l’Alguer.

Francesc CallauDissabte dia 20 de juny per la tarda va tenir lloc l’acte oficial d’hissada de les 5 Banderes Blaves que la Funda-ció Europea d’Educació Ambiental i del Consumidor(FEEAC) ha atorgat a les platges de l’Ametlla de Mar per la temporada de bany 2009.L’Ametlla ha estat la localitat cata-lana, junt amb Barcelona, que més Banderes Blaves ha aconseguit per la qualitat de les seves platges (Ca-lafató, Sant Jordi, Calaforn, Pixava-ques i l’Alguer).Tant el regidor de Medi Ambient, Xavier Llambrich Bono, com l’alcal-de Andreu Martí, van destacar en el seus parlaments, que “el projecte de millora de tot el litoral sud que posa en marxa el Ministeri de Medi Ambient i que coneixem com el

Camí de Ronda, permetrà arranjar el pas de vehicles rodats a les proxi-mitats de la platja de l’Estany i que, per tant, puguem presentar la can-didatura d’aquesta platja per optar a una sisena Bandera Blava”.Cal recordar que a més de les 5 Banderes Blaves atorgades a les platges, el Club Nàutic de l’Ametlla de Mar també va aconseguir aquest distintiu pel Port Esportiu.L’acte d’Hissada de Banderes va comptar amb una audició de sar-danes a càrrec de la Cobla Cosse-tània, que va servir per estrenar una nova sardana dedicada a l’Ametlla de Mar. La sardana porta per títol, 5 Banderes Blaves i es obra del mes-tre Tomàs Gil Membrado.L’acte va acabar amb una degusta-ció de pastissets i vi dolç.

Hissada i estrena de 5 Banderes Blaves a l’Ametlla

Imatge d’un dels moments de la manifestació.

Els representants municipals van ser els encarregats d’hissar les 5 banderes.


La Regidoria de Festes ha buscat pel·lícules desenfadades i per a tots els públics per refrescar-nos en les nits de xafogor.

Araceli DomínguezDijous 9 de juliol van tornar les nits de Cinema a la fresca a la plaça del Mer-cat amb la pel·lícula La montaña em-brujada de la Factoria Disney, un èxit de taquilla que es va estrenar a l’abril i que narra una història fantàstica so-bre un lloc secret enmig del desert de Nevada conegut pels seus fenòmens inexplicables i pels seus estranys al-biraments. Els protagonistes, un ta-xista i dos adolescents amb poders sobrenaturals, hauran de descobrir els secrets d’aquesta muntanya mis-teriosa si volen salvar el món. Però no ho tindran fàcil perquè govern, extra-terrestres i mafiosos s’oposaran a les seves intencions.

Aventures i accióAixí doncs, aventures i acció trepidant per començar aquestes refrescants sessions de cinema d’estiu que no baixen marxa pel que fa a l’entrete-niment amb grans dosis d’especta-cularitat en les següents cites amb el públic perquè altres títols previstos

són: al juliol, Monstruos contra alie-nígenes, Corazón de tinta i Lobezno. I per a l’agost Ángeles y Demonios, Más allá de los sueños i Star trek. Teresa Callau, regidora de Festes, ens deia que “són pel·lícules per a un públic que ve en família o amb la colla, que fa soroll, menja pipes i

crispetes, xerren... per això no volem pel·lícules transcendents. Més aviat volem cintes fàcils de seguir , sobre-tot, divertides”.La cita és tots els dijous a les 10 de la nit. Com sempre, els que no vul-guin llogar cadira la poden portar de casa.

Tornen plenes d’acció les sessions de Cinema a la fresca

L’espai s’ha convertit un any després de la seva inauguració en un punt de trobada molt important per als menuts, les famílies, els joves i la gent gran.

Araceli DomínguezDissabte 18 de juliol va tenir lloc al parc públic de Tres Cales la festa del primer aniversari d’aquest espai que es vas inaugurar tot just fa un any. El parc s’ha consolidat com un lloc de trobada on els menuts poden jugar, els adolescents concertar les seves cites i els grans poden compartir i xer-rar. Tota una fita tenint en compte que aquest parc s’ha aconseguit després de molts anys de reclamar-lo. Joan Pere Gomez Comes, regidor de Re-lacions amb les Urbanitzacions, deia que “per a nosaltres ha estat una gran satisfacció que després d’un any d’haver-se inaugurat aquest parc públic sigui allò que volien que fos tots el veïnat de Tres Cales, el centre neuràlgic de la vida social, lúdica i festiva a la urbanització. Veus a les mares i pares que porten els seus fills, la gent gran que juga a la petan-ca o el jovent jugant a futbol”.

Participació veïnal La festa va ser organitzada per la Re-gidoria en col·laboració amb la Asso-ciació de Veïns Mediterrània, que es

va encarregar en exclusiva de muntar el campionat de petanca, i per l’Asso-ciació de Propietaris Urbamar, que va portar la resta d’activitats. Joan Pere Gómez Comes es mostrava molt sa-tisfet per la participació de tots els re-presentants veïnals. “Com a regidor vull donar les gràcies a tothom que ha col·laborat. En especial a aques-tes dues associacions de veïns. Hem pogut comprovar que quan es tracta de treballar pel bé comú, són capaços de treballar tots plegats”.

Nombroses activitatsPel que fa a les activitats, el mateix dijous començava el campionat de petanca, divendres van ser les elimi-natòries i dissabte a la tarda, la gran final. Aquest mateix dia, també per la tarda, hi va haver actuacions infan-tils amb pallassos, atraccions de fira i música per a tots els gustos. I a la nit, va tenir lloc un sopar de germanor amb un deliciós “asado” argentí. Tot-hom podia participar prèvia compra del tiquet a la guingueta del parc o a l’oficina d’atenció al ciutadà pel mò-dic preu de 6 euros.

Tres Cales celebra el primer aniversari del seu parc

La Plaça del Mercat plena durant una de les nits de projecció.

Una de les moltes mostres d’ambient que es van poder veure durant la festa.

Societat


La Casa del Mar celebra un any més la Mare de Déu del Carme

Araceli DomínguezDijous 16 de juliol va ser la festivitat de la Mare de Déu del Carme, pa-trona dels pescadors. Tot i que a La Cala el costum es decanta més per Sant Pere, també trobem algunes ini-ciatives que festegen aquesta diada. Per exemple, a la Casa del Mar, es tradició des que es va fundar obse-quiar a tots els socis, 630 en total, amb coca, cava i vi. Guillermo Subi-rats, president de la Casa del Mar, ens parlava d’aquesta iniciativa ja històrica. “Van ser els primers fun-dadors de la Casa del Mar els que van decidir que, per la festivitat de la Mare de éeu del Carme, havien de tenir un detall amb els socis per a aquesta diada. Ells paguen una quo-ta de sis euros i d’aquesta manera se’ls hi torna”.

Entitat oberta a tothomLa Casa del Mar és una entitat oberta a tots els jubilats i jubilades del po-ble, no cal que siguin pescadors, de la que no hi ha una data exacta de la seva fundació perquè els seus arxius s’han perdut en els diferents trasllats. Ofereix la possibilitat de passar una bona estona als que hi acudeixen mitjançant diferents jocs de taula i billar que disposen. Malgrat tot, entre els jubilats i jubilades hi ha manca d’esperit associacionista, ex-plica Subirats, i es troba a faltar més participació de la gent. De fet, el nú-mero de socis minva perquè, per llei natural, es produeixen baixes que no es relleven. Subirats afegia que tam-poc hi ha gaire interès en participar en el procés democràtic per renovar la junta. De fet, aquesta fa tres anys que és la mateix i Subirats ocupa la presidència des de fa sis.

L’entitat obsequia des dels seus inicis als més de 600 socis que hi té amb coca, vi i cava per homenatjar a la patrona dels mariners.

Araceli DomínguezDimarts 16 de juny va tenir lloc al Te-lecentre la cloenda del curs d’Auxili-ar d’Infermeria en Geriatria, organit-zat des de la Regidoria de Formació i Treball de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar. En l’acte es van lliurar els diplomes a les 19 dones que van completar amb èxit la formació de 354 hores impartida al llarg del curs, 248h. de teoria i 106h. de pràctica a l’Hospital de Jesús. El curs, que era gratuït, l’han fet persones que es tro-ben en situació d’atur, i ha estat ges-

tionat per l’Institut per al Desenvolu-pament de la Formació i l’Ocupació (IDFO), i subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu.

Representació institucionalA l’acte de cloenda van ser presents l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, la regidora de Formació i Tre-ball, Anna Gallart, una representat del SOC, Eva Guasch, el secretari de l’Institut per al Desenvolupament, Wifredo Miró, i la coordinadora d’IDFO a les Terres de l’Ebre, Mar-ta Serrano. També van assistir, com no podia ser d’una altra manera, les professores, la infermera Puri Marga-lef, i la gerontòloga Àngela Sánchez que s’han encarregat d’explicar els continguts dels tres grans blocs teò-rics que són : aplicar cures bàsiques a les persones grans segons el seu nivell de competència; atenció a les persones grans i la comunicació i atenció als pacients. Però, a més, el curs també ha comptat amb mòduls obligatoris: un bàsic de prevenció de riscos laborals, un d’inserció laboral i tècniques de recerca de feina i un de sensibilització ambiental, que

han impartit altres especialistes en aquestes matèries. Anna Gallart, regidora de Formació i Treball, va insistir “en la importància de poder oferir un curs de formació ocupacional d’aquestes caracterís-tiques en el nostre municipi, ja que contribueix a millorar la qualificació professional i la capacitat d’inser-ció laboral de l’alumnat, format per persones de la localitat. És vital que avui dia, amb les dificultats que hi ha per lluitar contra l’atur i millorar el lloc de treball de les persones, s’aposti per ofertes formatives de sectors que generin ocupació en l’actualitat i també en un futur pro-per”.

Formació necessàriaDurant els parlaments obligats a la cloenda, es va insistir en la impor-tància de la formació ocupacio-nal, ara més que mai en temps de recessió econòmica, sobretot si tenim en compte que, segons les estadístiques fetes pels organismes competents, el 80% de persones que es queden sense feina són, precisament, les que no estan prou formades.

Cloenda del Curs d’Auxiliar d’Infermeria en Geriatria

19 persones en situació d’atur van recollir el seu diploma que acredita la superació del curs en un acte en què es va insistir en la importància de la formació, sobretot en temps de crisi.

Membres de la Junta del Club de Pensionistes durant el repartiment de les coques.

Alumnes, professores i organitzadors durant l’acte de cloenda del curs al Telecentre.


Nous cursos de formació per a l’estiu adreçat a joves

La Regidoria de Treball i Formació ofereix nous cursos adreçats a joves i enceta dos tallers durant el mes de juliol: un de fotografia i l’altre de costura.

El dia 1 de juliol al Telecentre es van posar en marxa, un any més, els cur-sos d’estiu per a joves organitzat des de la Regidoria de Formació i Treball de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.Amb aquestes accions formatives es pretén ampliar el ventall d’activitats d’estiu existents a la nostra locali-tat. S’ofereixen cursos d’informàtica i d’ordenografia a diferents nivells, aproximant així al jove a conèixer i

aprofundir una mica més en el món de les tecnologies de la informació i comunicació.Com a novetat d’aquest any, durant tot el mes de juliol s’imparteixen per les tardes dos tallers: un de foto-grafia i un altre de costura. Tots dos estan subvencionats parcialment pel Pla Educatiu d’Entorn i han tingut molt bona acceptació per part de l’alumnat.

Alumnes del taller de costura.

En l’anterior número de la nostra publicació i fent referència a la participa-ció de La Cala Fòrum en la marxa antinuclear de Camposines-Ascó i per error nostre, vam escriure que La Cala Fòrum era una entitat antinuclear. En tot cas, deixar clar que en la seva declaració de principis, no hi figura ni aquesta descripció ni aquest objectiu concret.

Aclariment

Els futus fotògrafs posant per a la foto.

Pesca


Francesc CallauEl Grup Balfegó, companyia de capi-tal familiar especialitzada en la pesca i comercialització de la tonyina ver-mella, s’uneix a la Secretaria General del Mar en la reclamació de l’allibe-rament de les tonyines que les alma-draves tenen retingudes a l’Estret de Gibraltar malgrat haver capturat la quota assignada pel Govern d’Espa-nya. Aquesta quota que, inicialment, era de 1.088 tones, posteriorment ha estat ampliada en unes altres 123 to-nes, que també s’han capturat.

Després d’haver consumit totes les possibilitats de pesca disponibles, aquests arts de pesca continuen re-tenint vius, entre les seves xarxes, a milers d’exemplars, desatenent les instruccions que han rebut per part de la Secretaria General del Mar. Aques-ta actuació, al marge de les sancions que els pugui comportar, suposa un greu perjudici per a l’espècie de la tonyina vermella. Sent aquests exemplars grans reproductors, man-tenir-los unes setmanes retinguts els impedirà que arribin a la zona natural de reproducció al seu degut temps, al mar Mediterrani, impossibilitant-ne per tant que engendrin d’altres tants milions d’exemplars juvenils.

Diversos científics de l’Institut Espa-nyol d’Oceanografia i del Consell Su-

perior d’Investigacions Científiques, ja s’han pronunciat sobre el greu perjudici que aquesta actuació su-posarà a l’espècie de la tonyina ver-mella, espècie que està sent objecte d’un pla de recuperació. Així mateix, organitzacions ecologistes com Oce-ana ja han sol·licitat públicament la necessitat d’alliberar aquests exem-plars.

Aquesta actuació també està afec-tant de manera significativa els cents de pescadors que operen al mar Me-diterrani, ja que la retenció d’aques-tes tonyines abans de la seva entra-da a la Mediterrània minva les seves expectatives de pescar la quota que tenen assignada, a la que tenen tant dret com les almadraves.

La sostenibilitat de la tonyina verme-lla com a espècie es mereix que tots els professionals implicats actuïn de forma responsable. Les empreses complint amb quotes i tècniques de pesca sostenibles, les administraci-ons nacionals i europees fent complir la llei i perseguint qui la infringeixi, i els consumidors i distribuïdors exi-gint tonyina pescada de forma res-ponsable.

Segons Joan J. Navarro, responsa-ble de temes jurídics del Grup Balfe-gó, “no descartem emprendre una demostració de fets i a partir d’aquí, ja veurem que fem. Ells mateixos estan informant del que estan fent i dels exemplars que tenen. Hem de valorar les opcions que tenim”.

Propostes per a l’equilibri regional a la Conca MediterràniaCom a part d’aquesta filosofia d’em-presa responsable, en els últims anys, Balfegó ha realitzat diversos projectes d’investigació científica sobre la tonyina vermella, impulsats amb fons propis i que han comptat amb la col·laboració del Centre Su-perior d’Investigacions Científiques (CSIC) i també d’altres empreses re-lacionades amb el sector.

Aquests són els diferents estudis re-alitzats:

1.Estudi de la CPUE (captures per unitat d’esforç) al calador balear.

2. Estudi sobre la detecció d’ous a les gàbies de transport de tonyina vermella.

3. Propostes per a l’equilibri regional de la pesca de la tonyina vermella a la Conca Mediterrània.

Sobre aquest últim estudi, el període establert per pescar actualment, del 15 d’abril al 15 de juny, perjudica les empreses que pesquen a la Medi-terrània Occidental, com Balfegó, ja que la tonyina no s’agrega en aques-ta zona, com a mínim, fins als primers dies de juny. Abans d’aquesta data és inviable iniciar les captures de tonyina perquè la tècnica de cèrcol exigeix, perquè sigui eficaç, que la tonyina estigui agregada.Així doncs, en només quinze dies de juny, l’empresa no té temps material

Balfegó denuncia greus danys ecològics per a la tonyina vermella a l’Estret de Gibraltar

El Grup Balfegó va oferir una roda de premsa per a tots els mitjans d’àmbit nacional.

Retardar l’arribada de les tonyines a la Mediterrània, a l’estar il·legítimament retinguts a les almadraves de l’Estret, pot suposar un greu perjudici ecològic per a aquesta espècie a l’alterar el seu període de reproducció i impedir el naixement de milions d’exemplars juvenils.

Grup Balfegó ha intensificat el seu pla d’inversions en els últims cinc anys, en els quals ha destinat 10,5 milions d’euros a la construc-ció d’una nova nau (8,5 milions d’euros), a la posada en marxa de les instal·lacions marítimes (1,5 milions d’euros) i a l’adquisició d’un nou catamarà (0’6 milions d’euros).

El 83% de la facturació de la com-panyia correspon a l’exportació de tonyina vermella a Japó, un mercat molt exigent on la carn de tonyina és un dels productes gastronòmics més valorats pels

consumidors. La resta de vendes es realitzen a Espanya (8%), Es-tats Units (5%) i la resta de la Unió Europea (4%).

Respecte al volum de negoci rela-tiu a l’activitat pesquera de Grup Balfegó, es va assolir la xifra de 27,6 milions d’euros a l’últim exer-cici fiscal (maig 08 - abril 09). El 80% d’aquesta facturació, al vol-tant de 22 milions d’euros, corres-pon a l’activitat de pesca i distribu-ció de la tonyina vermella, i la resta correspon a la gestió comercial i a la prestació de serveis a altres companyies.

Grup Balfegó inverteix 10,5 milions d’euros


Les barques d’arrossegament aixequen la veda biològica

Enguany podria ser l’última parada perquè la Unió Europea no creu que les vedes beneficien els estocs de peix.

Araceli DomínguezDimecres 1 de juliol les barques d’ar-rossegament van tornar a la mar des-prés de dos mesos d’una veda que va començar al maig. Recordem que aquesta veda pertany al Pla de Ges-tió que Brussel·les va fer ara fa dos anys i que finalitza enguany. Això vol dir que s’ha de negociar amb la Unió Europea, competent en últim terme en matèria de pesca, un altre pla que permeti fer veda dos anys més. Les negociacions seran al setembre a Brussel·les. Els pescadors ho tenen clar. Els beneficis de la veda per a ells són inqüestionables perquè perme-ten repoblar els caladors i postulen que s’ha de fer cada any i que l’ad-ministració l’ha de recolzar ajudant econòmicament a armadors i ma-riners per fer la parada. Joan Llam-brich, patró major de la Confraria de Pescadors, es mostrava optimista quinze dies després de l’aixecament de la veda perquè “respecte a l’any passat s’agafa més peix i es ven a

millor preu. Es troba més peix de l’anomenat de baix (pop, juliola, es-camarlans, palaia...) tot i que el lluç i els “xipirons” es resisteixen a ser pescats. Malgrat tot, hem millorat respecte a la passada temporada. Per això és molt important que es mantingui la veda ja que ens dóna bons resultats”.

Tarragona fa pinyaEn total, 142 barques de la demarca-ció de Tarragona van tornar a la mar. 23 a l’Ametlla, 24 a Cambrils, 50 a Sant Carles, 35 a Tarragona, 4 a l’Ampolla, 5 a Les Cases i 1 a Torredembarra. En els pròxims dies sabrem si aquesta aturada ha beneficiat l’augment de les captures, que d’això es tracta.

Les barques han tornat amb més peix a bord durant els primers dies de pesca.

per pescar la quantitat de quota de tonyina vermella que té assignada, la qual cosa suposa un contratemps important en la seva activitat empre-sarial. Aquest any s’ha complert la quota en el període establert, però l’any passat hi va haver barques que no van poder capturar la seva quota. En total, la flota de l’encerclament té una quota de 1.144 tones, tot i que de cara a l’any que ve ja s’ha acordat la reducció de la mateixa en un 10% com a pas previ a una nova reducció del 10% per a l’exercici 2011.

Juan Serrano, Director General del Grup Balfegó va explicar que, per evitar aquesta situació límit, “ es po-dria establir un període de pesca per

a la Mediterrània Occidental diferent de l’actual que és del 15 d’abril al 15 de juny. En concret, Balfegó sol·licita que el període de pesca sigui de l’1 de juny al 10 de juliol. Aquest perío-de, malgrat ser més restrictiu quant a dies hàbils, permetria dur a terme la temporada de pesca amb més garanties d’assolir la quota de cap-tures. D’aquesta forma, la normativa seria més justa i permetria ser més productius, treballant menys dies, sent més sostenibles.

En aquests moments, Grup Balfegó ha posat en marxa un ambiciós pro-jecte pilot d’investigació orientat a conèixer les següents qüestions:• Avaluar les conseqüències biolò-

giques i ambientals de l’explotació de la tonyina en el període com-près entre el 15 de maig i el 15 de juliol i establir un model d’explota-ció ecosistèmic.

• Desenvolupar i assajar tècniques, mètodes de pesca i transport que minimitzin l’impacte sobre la repro-ducció salvatge de la tonyina a les zones de pesca.

• Determinar els indicadors i els sis-temes de control per a una gestió integrada de la pesca de la tonyi-na.

• Millorar l’ecoeficiència de la pesca de la tonyina mitjançant la implan-tació de nous sistemes tecnolò-gics i procediments d’operació i gestió.

Medi Ambient


L’Ajuntament i Telefònica Mobiles busquen una nova ubicació per a l’antena de la zona escolarL’Ajuntament obliga a la companyia a negociar una nova ubicació després d’esgotar totes les vies legals per traslladar la instal·lació.

Francesc CallauL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va donar un pas definitiu en la seva creuada particular amb Telefónica Mobiles España SA perquè es pugui retirar de manera immediata l’antena i tota l’estructura de telefonia mòbil ubicada al costat del CEIP Sant Jordi en uns terrenys que fins fa pocs anys eren part del Camp de Futbol Ribes Altes, ja traslladat.Una reunió a l’Ajuntament entre els representants municipals i els de la companyia telefònica ha permès negociar una nova ubicació dins del terme municipal, en terrenys on el nou Pla d’Ordenació Urbanística Mu-nicipal preveu la instal·lació d’equi-paments i estructures similars.Segons Xavier Llambrich, Regidor de Medi Ambient, “ens hem reunit amb la companyia i hem contrastat que disposaven d’una sentència que els permetia no desmantellar l’antena. El que ara farem serà una ordre de cessament immediat de

l’activitat de l’antena, oferint-los la possibilitat de traslladar-la a un altre indret que sigui més raonable i que ens ho permeti el nou POUM”.

Des de fa unes setmanes, uns car-tells a l’entrada dels centres educa-tius ubicats a la zona escolar dema-nen les signatures per aconseguir la retirada d’una antena, que es va instal·lar l’any 1996 i que fins fa pocs dies, no hi havia constància que en-cara estigués en funcionament.

Els fets es remunten a l’any 1996 quan l’Ajuntament aprova l’emplaça-ment de l’antena i atorga a l’empresa la llicència d’obres, tot i que després d’una inspecció li denega la llicència ambiental. Això no va impedir que Telefónica Mobiles España acabés instal·lant i posant en funcionament l’antena, cosa que va provocar que l’Ajuntament presentés un conten-ciós administratiu que guanya, tot i que la companyia recorre davant

del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, organisme que torna a donar la raó a l’Ajuntament.L’any 2001 davant la sentencia del tribunal, l’Ajuntament fa un requeri-ment a la companyia perquè des-mantelli la instal·lació, incorrent en un error tècnic que fa que la com-panyia presenti un contenciós con-tra el desmantellament i el guanya, donat que s’hagués hagut d’utilitzar la disciplina urbanística com a pro-cediment i demanar el precinte de la instal·lació.Després de tot aquest temps i d’in-formacions confoses, l’ajuntament té pràcticament enllestit un requeri-ment per procedir a la clausura i al cessament de l’activitat.

Davant el desenllaç que es preveu favorable a l’ajuntament, els respon-sables de l’empresa han accedit, després de molts anys de conten-ciós als tribunals, ha negociar amb l’Ajuntament una nova ubicació.

Mostreig de Posidònia davant de la costa calera

Com a municipi hem d’estar plenament satisfets que aquesta comunitat tan important estigui en les condicions que es troba actualment.

Davant de les nostres costes, sota el mantell d’aigua cristal·lina hi ha un dels prats més important de Ca-talunya, es tracta de la praderia de posidònia i altres fanerògames ma-rines més gran de tot el litoral català i peninsular. Aquest ecosistema marí d’un alt valor ecològic ha estat un dels principals factors pels que el nostre municipi ha gaudit sempre d’una pesca abundant, les praderies de fanerògames marines són el lloc de cria i el refugi de moltes espècies de peixos d’alt valor comercial. Les parelles reproductores de diverses espècies troben en l’entramat de fu-lles el lloc idoni per reproduir-se, de la mateixa manera les larves i alevins i juvenils d’aquestes troben un lloc idoni per refugiar-s’hi i un lloc amb abundós aliment. És per això que els prats de fanerògames marines te-nen una importància destacable en el medi marí.Per tal de saber-ne l’estat en què es troba i l’evolució que està tenint, de forma anual es realitzen mostrejos,

els quals ens indicaran els processos de caràcter positiu o negatiu que està tenint la praderia. Així doncs, el passat més d’abril un equip d’experts de l’or-ganització Submón, contractats pel Departament d’Agricultura, Alimen-tació i Acció Rural, juntament amb l’equip GRAE dels bombers de Cata-lunya i la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar varen realitzar el comptatge i mos-treig en diversos punts de la praderia de posidònia del nostre valuós litoral. Mitjançant el comptatge de petites àrees se’n pot extreure gran quantitat d’informació que ens dirà l’estat en què es troba aquest ambient.Com a municipi hem d’estar plena-ment satisfets que aquesta comunitat tan important estigui en les condici-ons que es troba actualment; el crei-xement d’una praderia de posidònia és extremadament lent i delicat, així doncs, el fet de tenir la praderia de Posidònia oceànica més gran de tot el litoral català suposa un element més de satisfacció.

L’antena té els dies comptats.

Treballs del mostreig davant el litoral de l’Ametlla de Mar.


Cultura i espectacles

Araceli DomínguezUn any més, La Cala va celebrar la festa de Sant Pere, patró dels pes-cadors, amb un programa de festes que de ben segur no va defraudar ningú. Durant quatre dies, vam po-der assistir a nombrosos actes que la Confraria de Pescadors va prepa-rar amb cura i pensant en tothom. En el decurs de les festes hi va haver moments per a tot: per a ballar, per a l’esport, per a jugar, per als dinars i sopars i per als actes tradicionals i protocol·laris. La festa, un any més, va venir marcada per la crisi però això no fou un obstacle perquè min-vés en qualitat malgrat que es van reduir el número d’activitats. Joan Llambrich, president de la Confraria, deia que “no podíem deixar de retre homenatge al patró i celebrar les nostres festes. És cert que s’han re-duït algunes coses perquè hem de fer un exercici de contenció per la crisi general i per la crisi a la pesca en particular que, en aquests mo-ments, passa pel baix preu que ens paguen pel peix malgrat que se’n troba força”.

Per començar, regates de bots Les festes van arrancar dissabte 27 de juny a la tarda al recinte del port amb les regates de bots en el marc de la competició oficial de rem de les Terres de l’Ebre. Després, els mote-ros de La Cala Gas ens van prepa-rar una exhibició de motos i diferents acrobàcies darrere de la Llotja Nova que van fer les delícies de grans i petits per la seva vistositat. I a la nit, com no podia ser d’una altra ma-nera, la tradicional revetlla popular

que en aquesta ocasió amenitzà l’or-questra Fama.

Parc inflableA l’endemà, diumenge, la festa co-mençà al matí per als més menuts amb un parc inflable que s’instal·là darrere la Confraria. Mentre miraven com els seus fills i filles s’ho passa-ven d’allò més bé i per matar l’es-pera, els pares podien obrir la gana fent el vermut amb una botifarrada pel mòdic preu de mig euro la ració. Però la confraria no fou l’únic esce-nari de la festa de Sant Pere durant aquest matí perquè al camp de tir Punta Calda hi va haver una compe-tició de tir al plat i a la zona esportiva es van disputar diferents partits de tennis. Per la tarda continuaren les regates de bots a les que s’afegiren altres competicions esportives i populars com ara la marató, proves de natació i la barra del cos. I també hi va haver temps per a la música abans que comencés a fer-se fosc amb el con-cert a la llotja de la banda de l’Escola Municipal de Música de l’Ametlla de Mar (EMMA). Ja a la nit, s’encarre-garen de posar música a la revetlla el conjunt calero imprescindible en aquestes ocasions, Maram’s.

Diada de Sant Pere Dilluns 29, dia del patró, la festa començà abans perquè l’agenda estava atapeïda d’actes. El tret de sortida de les activitats el van mar-car l’ obligada sardinada darrere la

Confraria i una bicicletada. Alhora, aquest matí el parc inflable seguia al seu lloc disposat a acollir a tots els menuts que volguessin gaudir-lo. Per la tarda tenia lloc la inauguració oficial del Centre d’Interpretació de la Pesca a la Confraria Vella que ja està enllestit per acollir el seu nou ús després de les oportunes reformes. Poc després, com és tradició en aquest dia, tenia lloc la recepció ofi-cial de les autoritats al recinte de la llotja, seguida del 24è concurs litera-ri i de dibuix Sant Pere amb el lliura-ment de premis a les propostes més destacades en cada categoria. Ja al vespre, missa solemne en honor de Sant Pere Pescador i la processó marítima. I a la nit, posà música a la revetlla l’orquestra La Chata.

Últim diaEls actes festius en honor a Sant Pere finalitzaren dimarts. Si quedava algun xiquet que no havia pujat als inflables, ho va fer l’últim dia al matí. El mateix que els que no havien tas-tat les sardines. A més, aquest últim dia també hi va haver novetats molt recomanables per participar i per ex-pectar com són els campionats de morra i de botifarra. I per acomiadar al patró, quina manera millor de fer-ho que dedicant la tarda als nens i nenes? Així es va dir adéu a Sant Pere amb el conjunt d’animació Ro-vell d’Ou, que ja ha robat molt som-riures als nens de La Cala en més d’una ocasió, i amb la molt consoli-dada Festa de l’Escuma.

Sant Pere 2009, miscel·lània d’activitats per a tots els gustos

Les festes en homenatge al patró dels pescadors van transcórrer amb un bon grapat d’actes tradicionals i esdeveniments festius per celebrar aquest dies com cal.

Una de les estampes que va deixar la processó marítima de Sant Pere.

Les revetlles de Sant Pere, grans animadores de la festa.

?? Entrevista


?Joan Font i Ballesteros

Com comença la teva incursió en la política local?Corria l’any 1982, tenia 28 anys i acabàvem de viure unes eleccions generals guanyades per Felipe Gon-zález que van provocar que UCD es trenqués pels quatre costats. Aquí hi havia una assemblea local dels cen-tristes de Catalunya que van pagar la desfeta electoral. Això va coincidir amb que gent que era llavors d’Ali-anza Popular es va posar en contac-te amb mi i a la vegada, també vam entrar en contacte amb l’Adrià Figue-res que estava amb UCD i va ser així que vam crear una candidatura d’AP. Fou molt precipitat, donat que la vam muntar a l’octubre i al juny de 1983 es van celebrar les eleccions.

Va influir d’alguna manera la seva entrada en política amb que el seu oncle fos Josep Ballesteros, últim alcalde de la dictadura?En absolut. Jo sempre havia tingut inquietuds i volia treballar pel poble. Veient que només havien dos partits, CiU i PSUC vam veure que hi havia un espai polític que podíem ocupar. Vam treure dos regidors, l’Adrià Fi-gueres i jo i ens ho vam prendre com un període d’aprenentatge. Sí que és cert que hi va haver gent que va voler veurem com un titella manipulat pel meu oncle, però això no va ser així.

Un sector de la gent sí que el va veure sempre com un hereu polí-tic del seu oncle, no?No t’ho creguis. Jo no em vaig veure mai com el seu hereu. Sí que durant un temps hi va haver gent propera o identificada amb el meu oncle que potser sí que em veien així, tot i que en poc temps, es va veure clarament que jo era jo mateix i que prenia les meves decisions amb la meva pròpia personalitat.

Durant aquells primers anys fins i tot va tenir responsabilitats de govern. Expliqui’ns com va anar.

Quan vaig entrar a l’ajuntament per primera vegada, tot i estar a l’opo-sició per número de vots, Pere Mar-galef em va haver de nomenar tinent d’alcalde i alhora em va donar la car-tera d’Esports que vaig encapçalar durant dos anys, fins que va canviar la llei a nivell general i em va treure aquestes atribucions.

Passats els primers quatre anys, emprèn una aventura electoral com a independent.Durant aquells dos últims anys de la primera legislatura, coneixem les ma-neres de fer de Pere Margalef i com actuava amb majoria absoluta i no estàvem d’acord amb la seva gestió. Per tant, havíem de buscar un suport electoral més ampli per contrarestar-lo i les sigles d’ Alianza Popular eren un fre. Vam optar per presentar una candidatura independent on també hi participessin altres persones ali-enes al partit i així va ser que vam trobar-nos amb Vicent Margalef amb qui ja m’unia una gran amistat qui, finalment, va ser escollit per la can-didatura com a cap de llista. Els més identificats amb el partit allò s’ho van prendre malament fins al punt que hi va haver gent que es va despenjar del grup i d’altres com l’Adrià Figue-res van abandonar temporalment la política, tot i que també va influir que se sentís perseguit políticament i quedés una mica cansat.

Durant la segona legislatura se us va penjar el cartell d’oposició dura. Fou així?La major part de les nostres accions opositores anaven sempre en contra de les formes, més que del fons. Qui és el que no vol un poliesportiu, un mercat, un institut o qualsevol altre equipament així? Nosaltres també els volíem, però en els plens, quan vam votar en contra, era per les for-mes d’actuar de Margalef, ja que te-nia un poder absolut sobre l’ajunta-ment. Recordo fins i tot que no se’ns

deixava consultar la documentació i vam haver d’anar en alguna ocasió a parlar amb Maldonado perquè inter-cedís amb Pere i així poder consultar informació que legítimament se’ns havia d’ensenyar. Vam presentar 91 propostes al govern i no se’ns va aprovar cap.

Per què aquesta oposició a Pere Margalef?Per la seva prepotència i absolutis-me. Ell es creia amb la raó absoluta a diferència dels que discrepàvem d’ell. O estaves amb ell o contra ell. Aquella legislatura vam posar diver-sos contenciosos pagant de la nos-tra butxaca davant el que creiem que s’estava fent malament, que ens va costar en aquell temps unes 500.000 ptes.

Per què no va continuar l’aventu-ra independent?Per molts factors. Perquè ens havíem de gastar molts diners de la nostra butxaca, perquè anaves a l’adminis-tració i ningú et feia cas. Vam que-dar-ne molt tips, tant que Vicent Mar-galef, va deixar la política per atacs i persecució a la seva persona que el va afectar moltíssim i de manera molt greu.

Es llavors quan torneu a presen-tar-vos com a partit?Sí, llavors ho fem amb el PP, amb una mitjana d’edat jove de trenta i pocs anys i tornem a recuperar a l’Adrià. El poble ja coneixia més la manera d’actuar de Pere, havíem passat per totes les conseqüències de l’incident a Vandellòs I, cosa que va permetre conèixer que moltes de les obres que Convergència deia que s’havien fet amb diners de la Generalitat, s’havien fet amb diners procedents del cànon nuclear i nosaltres ho havíem pogut demostrar, tot i els intents d’amagar-ho, dient que venien gràcies al peix que portava. De fet recordo que això del peix, els socialistes ho van portar

al Parlament de Catalunya i a més d ‘un diputat se li va posar la cara roja i a partir d’allí el peix ja se’l repartien els empleats i no estava massa ben vist.

Creu que va ser el tema nuclear el que evità una altra majoria abso-luta de CiU?No ho crec, però recordo aquella fa-mosa nit que es va celebrar el Ple al poliesportiu on tot el poble va poder veure la manera d’actuar de Pere Margalef, que nosaltres ja patíem i coneixíem, però el poble no. Penso que allò va ajudar i considero cab-dal la seva posició en fer-me callar d’aquella manera. Allò el va perju-dicar molt i de manera definitiva. El subconscient el va trair i no em va deixar fer una proposta que havia pactat amb el portaveu de CiU i que no contradeia ni anava contra cap decisió del govern.

Després de vuit anys de majoria absoluta, l’any 1991 CiU guanya-va les eleccions, però no amb suficient renda per governar. Per què van pactar tots els altres?Perquè el resultat de les eleccions així ens ho va dir. El poble clamava perquè Pere Margalef no repetís com a alcalde i això va fer que en deu mi-

L’any 1992 va patir una moció de censura que el va treure de l’alcaldia. Fou un dels períodes més convulsos de la política local. Tres anys després guanyaria les eleccions municipals amb majoria absoluta. Deu anys després de la seva retirada pública de la política repassa la seva trajectòria amb motiu del trentè aniversari dels ajuntaments democràtics.

Joan Font va ser alcalde 5 anys i 5 mesos.

?Juliol 2009 | pàg. 21

?nuts ens poséssim d’acord amb l’ob-jectiu principal de treure a Pere de l’alcaldia. No era res personal, sinó en contra de les seves formes.

Com recorda aquell pacte?Vam seure, vam pactar les parcel·les de cadascú i vam respectar al mà-xim les responsabilitats d’uns i dels altres. S’havien de fer molts d’equi-libris, però això també passa en go-verns mono colors. La realitat és que totes les propostes de govern es van aprovar amb consens. A més vam fer un pas endavant en la democratitza-ció de la gestió municipal amb la re-transmissió dels plens per la ràdio.

Per què es trenca el pacte PP, PSC, Verds?Pel referèndum dels diners d’Enre-sa. Tothom va fer la seva campanya, uns a favor d’utilitzar els diners com nosaltres i altres en contra, com els Verds. Els socialistes també estaven d’acord amb la nostra opció, igual que CiU, però aquests darrers per estratègia de desgast contra el go-vern, no van anar a votar, ni es van pronunciar, mobilitzant més al sector no que al sí. El referèndum va deter-minar que no i ho vam assumir fins que dificultats de liquiditat a les ar-ques municipals van fer necessària la seva utilització puntual. Allí es va desfermar tot.

Les diferències van ser irreconci-liables?El fet era que no es podien pagar les nòmines. Ens trobàvem al mes de juny i fins a l’agost no es cobrava l’IBI. Vaig proposar al tresorer que era el cap de llista socialista i al cap de llis-ta dels Verds, l’Eloi Nolla, que s’havia d’utilitzar una part i després, un cop ingressats els diners dels impostos, els tornaríem al seu lloc. Allò era mi-llor que demanar diners als bancs i pagar interessos.Vam estar els tres d’acord i ho vam afrontar sense problemes fins que es va produir una filtració, que CiU va utilitzar políticament i que va fer que els col·laboradors d’Eloi Nolla el posessin entre l’espasa i la paret, tot i que ell va intentar evitar-ho. Fins al punt que tot allò els va portar a signar la moció de censura. Aquest va ser l’únic motiu, ja que inclús l’Eloi em va reconèixer que estava d’acord amb el que s’havia fet, ja que era transitori, però que la seva gent hi estava en contra i el van pressionar.

Passat el temps, creu aquest rao-

nament suficient motiu per donar suport a una moció de censura?No, però el posicionament dels Verds i la postura del cap de llista socialista, que va tenir por i va optar per la co-vardia política de callar i no explicar que tots havíem estat d’acord, in-clòs ell, van portar al final del pacte. Després vam veure com l’Eloi i Pere, després d’una campanya electoral molt dura entre ells, s’ajuntaven per fer-me fora. Entenc la postura de CiU de voler recuperar el poder, però no la dels Verds. Tampoc vaig entendre la de l’Àngel Brull, cosa que va com-portar que posteriorment una part de la llita del PSC passés a formar part de la Plataforma Calera i de la nostra candidatura l’any 1995.

Aquell va ser un dels moments més traumàtics i negatius que ha viscut vostè?Sí, ho vaig passar molt malament en veure el poble novament dividit. Un any després, l’any 1983 vaig patir una greu malaltia i allò em va fer re-flexionar sobre tot plegat, fins al punt que poc després, vam pactar explí-citament amb CiU per poder utilitzar els diners d’Enresa i donar estabilitat a una sortida de futur com era la ur-banització del polígon industrial. Poc temps més tard és quan CiU fa fora del govern a l’Eloi Nolla i governa en minoria el tram final de legislatura.

La majoria absoluta del PP l’any 1995 és conseqüència de la mo-ció de censura?No. Jo ja feia temps que veia que CiU podia perdre les eleccions i es con-firmen les previsions quan un alcalde de CiU, amb un càrrec dins del partit em va venir veure amb una carta de Joan Maria Pujals, en aquell moment responsable de la intercomarcal de CiU, on m’oferien encapçalar la candidatura de CiU a les pròximes eleccions municipals, cosa que jo desestimo com abans havia fet da-vant la proposta de Unió Democrà-tica d’ingressar al partit. Ni em venc ni em canvio la camisa. Però aquella proposta, junt amb els problemes in-terns dins de CiU, em fan veure pos-sibilitats de guanyar.

Aquella derrota significà el co-miat del seu màxim rival. Ho va celebrar?Vaig celebrar la victòria electoral, però mai que Pere Margalef marxés cap a casa. Pere va fer coses bones i coses dolentes, i jo no podia suportar les que feia malament, però perso-

nalment contra ell no he tingut mai res. La prova és que avui encara ens saludem.Llavors va arribar l’Andreu, les formes van canviar i fixa’t que tot i assolir la majoria absoluta, vaig oferir tres car-teres a CiU a través del seu portaveu, cosa que ells mai van acceptar. No m’he sentit mai lligat a les sigles del PP, és més, no m’ he sentit mai del tot identificat i això al partit sempre n’han estat conscients i mai m’han insinu-at ni qüestionat cap de les decisions que he pres , fins i tot recordo que per dues ocasions el PP de la Cala vam votar a favor de l’autodeterminació de Catalunya, cosa que mediàtica-ment va tenir molt de ressò.

Del seu govern sempre s’ha dit que va fer ben poc.Sí, però això no és cert. Si CiU va go-vernar 14 anys i 7 mesos, nosaltres vam governar 5 anys i 5 mesos, i no podem desmerèixer tot el que vam fer, començant per la urbanització del polígon industrial i els accessos, que vull recordar que l’empresa en-carregada de fer-ho havia fet figa mesos abans i estava tot paralitzat; també vam fer el nou dipòsit d’aigua de 3.000m3, vam ramificar l’aigua del CAT cap al poble, Torrent del Pi, Santes Creus i Roques Daurades, vam millorar els accessos a les plat-ges de Cala Vidre, Estany Tort, Sant Jordi, cosa que ens va permetre que, per primera vegada a la història, po-guéssim aconseguir el 100% de les candidatures a Bandera Blava, que foren 4. Vam rehabilitar la Sala de la SCER, vam gestionar el parc de bombers nou, els passejos marítims de Pixavaques i de Ponent, les ges-tions definitives de la Carretera de la costa o la rehabilitació del Castell de Sant Jordi. Vam municipalitzar la Llar d’Infants i vam tirar endavant altres coses relacionades amb la formació, la creació de llocs de treball.

Per què perd el PP la majoria ab-soluta l’any 1999?Era conscient que renovar la majoria absoluta era molt difícil, però tampoc m’esperava perdre per 100 vots. Va influir molt la campanya i les prome-ses que va fer CiU a la gent de les Tres Cales, i també el fet que molts de vots socialistes que m’havien votat a mi, tornaven al seu lloc natural, amb la candidatura encapçalada per l’An-tonio Espuny. També ens va afectar el distanciament amb l’Adrià Figueres. Jo vaig demanar que el número 2 de la candidatura fos escollit pel partit,

no el van elegir i el meu suport a Ri-cardo Llaó, va fer que ell mateix es retirés de la cursa. Es va rebotar i ens va fer campanya en contra. Fou un divorci mal entès per part d’ell, ja que com que jo havia anunciat que era l’última vegada que em presentava, volia que la persona que em substitu-ís en un futur, fos una persona escolli-da democràticament pel partit.

Per què marxa després del pacte PP i PSC?Després de conèixer el resultat de les eleccions, CiU com a llista més votada en cap moment es va dirigir a nosaltres per proposar-nos res. Això va coincidir que en la trobada de CiU amb el PSC, la prepotència utilitzada pels convergents no va agradar gens els socialistes i ens vam trobar. Els nostres militants ens van donar via lliure per pactar amb l’Antonio Es-puny, però aquests van entendre que jo i el meu lideratge eren un obstacle, i vaig decidir no entorpir l’acord i vaig marxar cap a casa. Ara veig que va ser l’error més greu que he comès en la meva carrera política i no ho torna-ria a fer. N’he tingut d’altres però com aquest cap. En política tot no s’hi val. A més, no es va explicar bé.

El PP es va veure perjudicat per aquesta decisió seva?En un primer moment no, ja que van governar quatre anys més, però sí que a l’arribar les eleccions els va perjudicar una mica, tot i que jo ja no estava al davant , però molta gent no va entendre que jo marxés.

Tornarem a veure a Joan Font en política?Ara per ara no en tinc cap intenció d’encapçalar res. Aquest temps que he estat fora del primer pla ho he por-tat prou bé. Degut a les meves inquie-tuds sempre he seguit treballant amb la gent del partit a nivell local. Durant molts anys la gent va donar la cara per mi i penso que he de ser tot el útil que pugui, però penso que una altra vegada davant, no. Durant aquest temps he recuperat el principal, que ha estat la meva família, la meva dona i la meva filla, que pel temps que vaig dedicar a l’Ajuntament, no van tenir per part meva l’atenció que es mereixien.

Els nostres agraïments a Joan Font i Ballesteros per dedicar-nos el seu temps, els seus records i l’amabilitat que sempre l’ha ca-racteritzat.

Cultura i espectacles


Un estiu més torna aquesta exposició que pretén donar a conèixer als visitants tots els atractius culturals, turístics i gastronòmics de la nostra vila.

Divendres 3 de juliol va tenir lloc la inauguració de l’exposició Cultura i Turisme a la Sala de la Societat que organitza cada any la Regidoria de Cultura i que pretén donar a conèi-xer tots els atractius culturals, turís-tics i gastronòmics del nostre poble. L’exposició es pot gaudir fins al dia 28 d’agost. A l’acte d’inauguració van assistir l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, la regidora de Cultura, Mari Carme Martí, i el regi-dor de Turisme, Antoni Montagut, entre d’altres autoritats municipals. A l’exposició es pot contemplar una mostra de pintura d’artistes locals i d’arreu del estat espanyol, així com una mostra de manualitats a càrrec de l’associació Dones Endavant i un petit recull de peces de ceràmica cedides pel Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar. Igualment, el visitant pot veure una mostra de fotografia i productes turístics. Els pintors que hi participen enguany són: Conchita Trigo, Mercè Begué, Esther Penin, Teresa Sanz, Vicenta Comes, Càndi-da Astorga, Maite Comes, Jaqueline Nivelle, Elena Font, Héctor Sevillano, Alicia Mínguez, Ernest Rigolfas i Da-mià Llaó. Antoni Montagut, regidor de Turisme, explicava que “en certa manera aquesta 23a exposició, que és una part més de la nostra oferta turística, és una cita obligada per a

tot aquell que ens visiti a l’estiu. És una mena de fil conductor per conèi-xer la nostra tradició, el nostre art i la nostra cultura”.

Farola 2009Tanmateix, dintre de l’acte inaugural, es va dur a terme el lliurament dels Premis Farola 2009, que enguany han recaigut en dos pintors locals, “Chimo” i Benaiges, per la seva tra-jectòria d’imatges, sempre fidel a la nostra localitat. L’exposició la podeu gaudir de dilluns a diumenge d’11h a 13h del matí i de 18h a 22h de la tarda.

L’exposició Cultura i Turisme, de nou a la Sala de la Societat

Francesc CallauUna gran foguerada en el bell mig de la platja de l’Alguer va presidir i es va convertir en l’acte central dels actes que la Regidoria de Festes va organitzar amb motiu de la revetlla de Sant Joan. Centenars de perso-nes, grans i petits, es van aplegar al voltant del Passeig Marítim per veure cremar la fràgil construcció de fusta i retre l’ancestral homenatge a les tra-dicions. Cal recordar que la foguera-

da a l’Alguer, va ser introduïda l’any passat davant la desaparició dels solars i espais on tradicionalment els caleros i caleres havíem plantat les nostres foguerades de Sant Joan. Abans, però, i per tota l’Av. Amistat Hispano Italiana i l’Av. Batlle Josep Pijoan, el Correfoc de Rasquera va servir d’original i col·lectiu “Flautista d’Hamelín” per als que se senten atrets pel foc, el soroll i l’olor de pól-vora, acompanyant-los fins al Pas-seig Marítim en companyia de les pubilles de la Festa Major.Com ja va passar l’any passat, el foc va venir a bord d’una de les embar-cacions del Club de Rem de l’Ametlla de Mar que el van desembarcar fins a la sorra, on les pubilles van reco-llir-lo i el van utilitzar per encendre la majestuosa foguerada, davant les

il·luminades mirades de tots els pre-sents i mentre la llum del dia anava deixant pas a la foscor de la nit més curta de l’any.Teresa Callau, Regidora de Festes explicava que, “l’any passat ja vam aplicar una sèrie de novetats i petits detalls que ajuden a fer interessant la festa i la celebració, el protago-nisme dels remers, les pubilles i sobretot el foc a l’Alguer ha tornat a donar vida a la revetlla i això es nota per la molta gent que ens vam reunir al Passeig Marítim per veure-la cremar”.Per la nit i des de les 12, el grup local Maram’s va posar la nota musical a la revetlla que va acollir el Club Nàu-tic de l’Ametlla de Mar qui, com a col-laborador de la festa, va oferir coca i cava a tots els presents.

Foguerada a l’Alguer per la revetlla de Sant Joan

El foc va ser protagonista de les celebracions i actes organitzats per la Regidoria de Festes.

Espectacular imafge de la foguerada.

L’exposició estarà oberta fins al 28 d’agost.

Joan Benaiges i Joaquim Garcia “Chimo” van rebre els premis La Farola 2009.

La sala de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa (SCER) és un espai privat que pertany a una entitat que ha estat sem-pre al costat de la Cultura. El fet que l’Ajuntament pugui fer ús de la sala per a encetar iniciatives municipals de tipus cultural, edu-catiu, lúdic i festiu permet donar sortida a aquests tipus d’actes al llarg de l’any.

La sala, sempre al costat de la Cultura


L’EMMA a la trobada de saxos de Sant Cugat del Vallès

Fàtima HidalgoEl dia 9 de maig cinquanta saxofo-nistes es van trobar a Sant Cugat del Vallès per realitzar una trobada musical. L’escola de música Victòria dels Àngels va ser la seu d’aquesta multitudinària trobada.En aquesta trobada van participar les escoles de música de: l’Ametlla de Mar, Salou, Tarragona, Capella-des i ,finalment, Sant Cugat.L’autobús per anar a la trobada va

sortir a les set del matí de l’Ametlla de Mar recollint a bona part dels alum-nes que després es trobarien a Sant Cugat del Vallès. A les 10 del matí aproximadament l’autobús va arribar a l’escola de música de la ciutat del barcelonès. Allí els participants de la trobada es van dividir en 4 grups assignats pel nivell de dificultat de la obra que seria practicada durant bona part del dia.A dos quarts d’onze els alumnes van

començar els assajos dirigits per una component del quartet Limnos a cada grup, organitzador de la tro-bada. A les 12 els alumnes van poder es-morzar, ja que ho necessitaven per poder afrontar amb més energia la trobada. Quan els alumnes van po-der acabar d’esmorzar, uns quants dels alumnes van poder gaudir i aprendre noves coses amb les pro-fessores del quartet Limnos, mentre que els que no feien classes podien gaudir d’uns taller de percussió o de la por escènica entre altres.Després de tant de tocar, ja era l’hora de dinar, els participants van treure les carmanyoles o els entrepans que tant esperaven.Tot seguit, els alumnes van fer els úl-tims retocs a les obres amb els seus grups pertinents. L’hora del concert s’apropava i els nervis ja estaven a flor de pell. L’objectiu de la trobada era el concert, ja que durant bona part del dia s’havia estat practicant les obres que es durien a terme. A les 5 va començar el concert; la pri-mera part va ser interpretada pel

quartet de saxos Limnos, que que té els seus orígens a França i està compost per la Fàtima Hidalgo, Nú-ria Brull, Elena León i Patricia Martí-nez. Els participants van poder sentir dos cançons de diferents estils, una obra dels compositor txec Dvorak i una altra del compostitor i director de l’orquestra de joves intèrprets de Catalunya, Salvador Brotons, amb l’obra Planyiment, interpretant el ter-cer moviment. La segona part va ser el torn dels alumnes. Els més petits van interpretar la cançó Walls, els de nivell mitjà- baix van interpretar l’obra Londonderry air, els de nivell mitjà- alt la cançó tan coneguda per tots, La Pantera Rosa i ,per últim, ja els de nivell superior l’obra de Pedro Iturral-de anomenada Suite Hellenique.Després dels aplaudiments del públic assistent, els participants van poder gaudir d’un petit refrigeri, gentilesa de l’escola de música Victòria dels Àngels i van marxar cap a l’autobús de retorn a casa mirant la pel·lícula de Sigo como Dios.En definitiva, va ser un dia molt intens però divertit a la mateixa vegada.

La Banda Municipal de Música de Sóller es va encarregar d’obrir aquest cicle de concerts que ara fa 18 anys que es va encetar.

Araceli DomínguezLa Banda Municipal de Música de Sóller es va encarregar d’inaugurar divendres 10 de juliol els Concerts d’Estiu 2009 que enguany celebren el seu 18è aniversari per tercer any consecutiu a la Plaça Joan Miró, un marc incomparable per gaudir de la música perquè està recolzada per la brisa i l’olor de la mar i la llum de la

lluna i les estrelles. La Banda de Sóller, dirigida per Joan Vercher, és una agrupació de mú-sics consolidada que va actuar per primer cop amb motiu de les festes de la Fira, a Sóller, el 12 de maig de 2001. Han passat vuit anys però la banda no ha per-dut el temps.

Cantera ben assortidaDels 15 músics que hi havia al co-mençament ara compta amb 77, tenint així la cantera ben assortida, un fet clau per a un grup musical amateur. A més, en aquests vuit anys de vida, la banda ha participat en gairebé un centenar d’actes, entre concerts, festivals, desfilades i pro-cessons. La Banda ha actuat en els festivals de bandes de Deià, Andratx, Cala D’or i Porreres, ha fet un recital amb la Coral Universitària de Son Dureta i es requerida cada any per tocar a les Festes Patronals de For-nalutx. Mari Carme Martí, regidora de Cultura, deia que “aquest concert de la banda de Sóller inicia el cicle de concerts d’estiu, tot i que per Sant Pere ja vam poder gaudir-ne. La no-vetat d’ enguany ha estat l’estrena del cicle amb una banda que no és pròpiament del territori com acos-tumen però de la que teníem molt

bones referències i que està fent un bon treball”.

Coral Verge CandeleraEl concert de la Coral Verge Cande-lera encara que, igualment, va contri-buir a amenitzar les nits musicals de l’Ametlla no s’incloïa en aquest cicle. Aquest concert va tenir lloc la nit del 24 de juliol a l’església, un lloc ido-ni per a l’actuació coral per la seva magnífica acústica. Una altra actua-ció d’aquest cicle de concerts d’estiu va ser el dia 17 de juliol la de l’Agru-pació Musical Rasquera. Ara falten per completar el cicle l’actuació el 7 d’agost del Conjunt Instrumental avançat de l’EMMA i el 21 d’agost del conjunt instrumental d’iniciació de l’EMMA. Amb aquestes actuacions, La Cala vol recolzar el treball dels músics amateurs però amb qualitat professional als que només els hi cal una oportunitat per demostrar la seva vàlua.

Tornen els Concerts a la fresca a les nits d’estiu

La trobada de saxos va comptar amb alumnes de l’Escola Municipal de Música.

La banda municipal de Rasquera va actuar en la segona nit de concerts.

Joventut@Juliol 2009 | pàg. 24

Durant l’estiu i les vacances els in-fants i joves poden exercir la partici-pació d’una manera més oberta i cre-ativa. L’estiu vol dir, fonamentalment, aventura, viatge i un augment de la relació entre els nens i els monitors/es. Les vacances són, doncs, un bon moment per treballar la participació des de la creativitat i la llibertat. Els casals d’estiu són una alterna-tiva educativa de lleure perquè els infants de 3 a 12 anys gaudeixin de les vacances escolars en un entorn proper i conegut, ampliant així el seu marc de relacions i formant-se com a persones.Perquè una de les qüestions que es plantegen en les converses amb ma-res i pares, és la dificultat quotidiana de fer compatible la seva feina amb la vida familiar i amb l’atenció als fills. La compatibilitat entre la vida labo-ral i la vida familiar és una aspiració constant, un objectiu gairebé impos-sible d’aconseguir per a les dones treballadores amb fills petits.Així doncs les activitats estivals són encara més importants del que cre-iem, doncs donem la possibilitat a les famílies a formar els seus fills d’una manera divertida i cultural mentre ells tenen que seguir amb les seves obli-gacions, ja que avui dia l’aportació econòmica del treball femení en el

nucli familiar es tan necessària i bà-sica com la del masculí . S’ha de dir que l’Ametlla de Mar és un poble capdavanter en l’oferta d’activitats durant l’estiu, en tots els àmbits. Però en quant esport i lleure tenim un ampli ventall de serveis en què els xiquets i xiquetes del poble poden triar el que més agradi.Al Casal d’Estiu de Tarda que organit-za la Regidoria de Joventut es poden realitzar tota mena d’activitats com: taller de manualitats, taller de ma-

quillatge, taller de papiroflèxia, jocs populars, sortides a la natura, taller de conta contes, iniciació a l’aeròbic, jocs de taula, etc. Aquetes activitats es duen a terme durant els mesos de juliol i agost a l’IES Mare de Déu de la Candelera de dilluns a divendres des de les 17.00 fins a les 20:00 ho-res. Si esteu interessats només us heu d’inscriure al Telecentre a partir de les 10.00 del matí. Per qualsevol dubte o suggeriment podeu trucar als telèfons 977493479/977457269.

Els mesos de juliol i agost tornem a comptar amb el casal d’estiu de tarda

El casal d’estiu i les activitats extraescolars en general són la solució a moltes famílies que poden conciliar la vida laboral amb la vida familiar.

Una de les moltes activitats de lleure que practiquen els alumnes al casal d’estiu de tarda.


Turisme

Els fideus cuinats a l’estil mariner, van assumir el dia 4 de juliol a la tar-da el protagonisme gastronòmic de l’Ametlla de Mar. El primer plat fort de l’oferta lúdica i cultural de l’Ametlla de Mar per aquest estiu 2009 tenia con-notacions que, més que gastronòmi-ques, ocupaven un espai important dins de la cultura calera.El dia 4 de juliol es van complir 15 edicions de la Diada dels Fideus Rossejats, plat habitual a les bar-ques i a les cases caleres des de temps immemorials, donada la re-lació amb la mar i la pesca. El brou

de peix, és l’element més important d’aquest plat, que com passa amb l’arrossejat, un altre dels plats típics de la gastronomia marinera, es com-plementa amb un bon plat de peix i patates.Segons Antoni Montagut, regidor de Turisme, “aquestes festes serveixen per incrementar els coneixements que de la nostra cultura gastronòmi-ca tenen els que ens visiten. A tra-vés d’un plat de fideus, d’arròs o al voltant d’una bona taula, sorgeixen complicitats i atractius que moltes vegades acaben en un interès més profund de la nostra població per part de qui els tasta. Per altra banda, a La Cala ja sabeu com som i és una nova oportunitat de muntar una festa i compartir-la amb aquells que ens visiten per passar-nos-ho bé”.42 cuiners aficionats foren els encar-regats de mostrar a tots els visitants, les diverses maneres de cuinar els fideus rossejats a les immediacions de la Confraria Nova de Pescadors. Aquests cuiners alhora, van parti-ciparan en un concurs que atorgà 6 premis de 150 € cadascun. Els guanyadors foren, Tomàs Brull, Joan Josep Balfegó, Jani Brull, Amadeu Comes, David Brull i Carme Domè-nech.Al llarg de tota la tarda hi va haver un equip de cuiners del Patronat

Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar, que es van encarregar de cui-nar i servir fideus a dojo en forma de degustacions perquè ningú marxés sense haver tastat el característic plat pescador. Novament, com en edici-ons anteriors, se’n van servir més de 1.500 racions i es van utilitzar entre el concurs i les degustacions, prop de 200 quilos de fideus.Les olors, els gustos i els colors, fan de la Diada dels Fideus Rossejats una magnífica oportunitat de viure una festa típicament mediterrània a la vora del mar i amb l’atractiu de tas-tar i conèixer un dels plats cultural-ment més arrelats de la gastronomia calera.

La Cala promociona la seva gastronomia amb la XV Diada dels Fideus Rossejats

Fideus, peix, música i ambient mariner van acaparar el protagonisme lúdic i cultural de l’Ametlla de Mar.

Els diversos guanyadors del concurs de fideus rossejats d’aquest any.

Tarda de fogons, calderes i cullerots.

Turisme


Fam-tryp amb professors de turisme per les Terres de l’Ebre

L’Agència de Viatges Calyper de la nostra població, va organitzar el passat dijous un viatge de fa-miliarització, anomenat també fam-tryp, per diverses localitats de les Terres de l’Ebre amb pro-fessors de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils. El principal objectiu de la trobada va ser do-nar a conèixer de primera mà la realitat turística de les nostres co-marques, i la magnífica varietat i riquesa de paisatges que poden gaudir els visitants a les Terres de

l’Ebre, i que el professors trans-metin tot aquest potencial turístic als seus alumnes.

L’Excursió va començar de bon matí a la nostra població, i va acabar ben entrada la tarda fent activitats pel Delta de l’Ebre. Du-rant el trajecte es van visitar po-blacions com Rasquera, on es va visitar una pastisseria on feien el típics pastissets in situ, l’assut de Xerta, Deltebre, Riumar i l’Enca-nyissada.

6a temporada de les passejades històriques pels carrers de La Cala

El Patronat Municipal de Turisme in-augurà la primera setmana de juliol la sisena temporada les visites guia-des pels carrers de l’ Ametlla on es poden conèixer la història, la cultura, les tradicions i les llegendes de la nostra vila.

La ruta, que recorre els llocs més em-blemàtics de La Cala, compta amb nou parades des d’on s’explica als participants temes com: la fundació de la vila per pescadors del Grau de València i la seva relació amb el Cas-tell de Sant Jordi d’Alfama, les tradi-cions religioses, les llegendes dels

bandolers que habitaven aquelles contrades pel segle XVIII, els nau-fragis de vaixells davant la costa de l’Ametlla durant la 1a Guerra mundi-al, etc.

Durant les cinc temporades anteriors, un total de 1.511 persones han rea-litzat la ruta a peu, essent l’estiu de 2005 amb 362 persones l’any amb més participació; l’any passat les passejades les van fer 345 turistes.

Les visites guiades són gratuïtes, prèvia inscripció a les oficines de tu-risme de l’Ametlla, i es porten a terme tots el dilluns, dimecres i divendres no festius fins el 15 de setembre a partir de les 7 de la tarda. La novetat d’enguany és que degut a l’augment de participació a les passejades de turistes procedents de fora de Cata-lunya, els dimecres es faran en llen-gua castellana; els dilluns i divendres continuaran sent en català. S’estudia també la possibilitat de l’any vinent fer-les en francès.

Els participants d’una de les passejades seguint atentament les explicacions de la guia.

Un total de 4 punts d’informació turística atenen els visitants durant la present temporada d’estiu. A les Oficines de Turisme de la planta baixa de l’Ajuntament i de l’Avinguda Amistat, obertes durant tot l’any, s’afegiran els punts d’informació de la Plaça del Canó i de l’Hotel Ametlla Mar, que degut a la gran afluència de turistes l’any passat, es tornarà a repetir aquest servei.També s’ha d’afegir l’Oficina Municipal ubicada al centre comercial de les 3 Cales, que cada estiu rep la visita de turistes que s’allotgen a la Urbanització.

Obertura dels punts d’informació per atendre els turistes

Els participants del Fam-tryp van visitar el Castell de Sant Jordi i la platja.


La Platja de Sant Jordi, escenari d’un reality show alemany que busca la seva noia de l’estiu

D’entre totes les costes d’ Espanya, la televisió alemanya ProSieben va escollir les poblacions de Cambrils, Mont-roig i l’ Ametlla de Mar per a realitzar les gravacions del reality show d’ aquest estiu. Una de les cadenes privades amb més audi-ència del país emetrà un concurs en el que 16 noies han de demos-trar ser la millor, no només la més guapa, sinó la més esportista, la més intel·ligent o la més hàbil, és a dir, la més completa. Fins a 48 pro-

ves i jocs es desenvoluparan en di-versos emplaçaments d’ aquestes ciutats per escollir la noia perfecta d’ Alemanya aquest estiu 2009.El programa s’ emetrà en prime time cada dissabte. Les gravacions es van fer fins el 3 de juliol abans que s’ estrenés el programa a Ale-manya, de les 20.15 fins a les 22.15 hores. També durant aquests dies es van realitzar diversos progra-mes i documentals més extensos que s’ emetran en altres espais de

televisió de la mateixa cadena Pro-Sieben.El regidor de Turisme de La Cala, Antoni Montagut, va expressar sen-tir-se molt content amb l’ arribada d’ aquest programa a la població, ja que, com va assegurar, “ serà una bona ocasió de promoció a l’ ex-terior les cales de la nostra costa, un dels actius turístics més impor-tants del que disposem”.Cada setmana s’ aniran expulsant del programa diverses noies, ja que

només durarà sis emissions i per a la final quedaran entre dues i qua-tre. El jurat seran elles mateixes, i decidiran qui volen que marxi del concurs. També podran participar en les votacions diverses persones alienes al programa. Tot el concurs estarà gravat abans de la primera emissió i, per tant, el públic no tin-drà opció de decidir la guanyadora. Aquesta rebrà nombrosos premis con viatges i aparicions en revistes i mitjans de comunicació.

La recent obertura d’una línia aèria entre l’aeroport de Reus i el de Palma per la companyia de baix cost Ryanair, va comportar que el passat dissabte 6 de juny una dotzena de periodistes de les Illes Balears visitessin la nostra població per tal de conèixer els actius turístics i poder fer reportatges als seus respectius mitjans de comunicació. Els periodistes van quedar encantats per la riquesa de la nostra costa, així com per la singularitat i el tipisme mariner de La Cala.

També ens van visitar periodistes de La Vanguardia per fer un reportatge especial al suplement “Vivir” de les 15 cales més íntimes de Catalunya, de les qual 3 seran del nostre poble.

Ens visiten periodistes de Mallorca

Araceli DomínguezAmb el títol Flavours of the Medi-terranean El Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar (PMT) ha editat un nou opuscle turístic, en aquest cas en anglès, en el que és promocionen els productes típics de la nostra vila. Dins l’opuscle es po-den trobar receptes dels principals plats típics de la gastronomia calera

com l’arrossejat, el fideus rossejats, el suquet de peix ca-lero o el polp amb patates; a més, també conté una relació dels ali-ments tradicionals com l’oli, la mel i les botifarres; tam-bé hi ha un espai

preferent per als dolços típics de la vila com la farinosa, els postres típics de Setmana Santa, els pastissets i els “corassons”, imprescindibles per a la Festa Major de La Candelera) i la coca de crema amb fruits secs entre d’altres dolços.

Disseny temptador Val a dir que s’ha cuidat especial-ment el disseny de l’opuscle amb una portada temptadora que convida al lector a fullejar el seu interior on, a banda de les explicacions pertinents sobre tot el que apareix, fetes en un to intencionadament proper que fa volar la imaginació cap a tot el que es pot gaudir a La Cala, trobem les imat-ges, magnífics dibuixos i fotografies, que donen més força a les paraules. Damià Llaó, gerent tècnic del PMT

ens deia que “des del Patronat i des de la Regidoria de Comerç creiem que la promoció dels nostres valors com són els productes típics del po-ble, en aquest cas parlem de la gas-tronomia, és essencial. Mitjançant aquest opuscle podem donar-la a conèixer al nostres visitants angle-sos que són els quarts en número de visites perquè ells mateixos facin les seves receptes caleres”.

5.000 exemplarsAmb una edició inicial de 5.000 exem-plars, aquest opuscle (que ja estava editat en català, castellà i francès), es distribuirà per les oficines de Turisme de l’Ametlla i es repartirà a totes les persones que aquest estiu participin en les passejades històriques pels carrers de l’Ametlla.

L’Ametlla de Mar promociona els seus productes típics en anglès

Flavours of the Mediterranean és el títol d’aquest opuscle que anteriorment havia estat editat en català, castellà i francès.

Les participants del reality show en una de les proves a la platja de Sant Jordi.

Disseny atractiu del nou opuscle.

Ajuntament


Araceli DomínguezDimarts 23 de juny va tenir lloc una reunió extraordinària del ple de l’ajun-tament en la que es va aprovar la verificació del text refet del Pla d’Or-denació Urbanística Municipal de l’Ametlla de Mar amb els vots a favor de l’equip de govern (CIU) i el vot del Partit Popular. Per contra, socialistes i republicans van votar que no a la veri-ficació d’aquest pla. Segons Ricardo Llaó, regidor popular, en el seu con-junt, aquest pla és raonable i millora notablement el que hi havia fins ara. “És un pla iniciat durant la legislatu-ra anterior pel govern de CIU i ERC. Recull la recuperació de la punta del Bon Capó i el Bon Repòs, entre d’altres temes. Ha tingut el nostre vot favorable durant els últims cinc anys tot i que hi ha aspectes que no ens agraden”.

Mans lligades Els socialistes van votar que no per-què, diuen, no es respecten les pres-

cripcions d’Urbanisme a algunes zones ja que l’equip de govern té les mans lligades pels convenis que su-posen diners que, afirmen, permeten el tancament positiu dels comptes municipals. “Hem perdut una opor-tunitat única de preservar la costa. Esperem que se salvi Port Olivet per-què ara ve un procés de litigis per-duts. Però a Tres Cales, al costat del castell, es permet la massificació de l’espai”. Els republicans tampoc van donar el vot positiu al govern. Segons ells, s’ha perdut l’oportunitat d’anar molt més enllà en qüestions urbanís-tiques perquè el govern és presoner dels convenis. “Pel que fa a la pro-tecció de la costa, amb l’informe de la CUTE, podien anar més enllà però és un pla desenvolupista on s’han trobat CIU i PP perquè tenen els ma-teixos objectius”.

Pla sosteniblePer contra, Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, es mostrava

molt satisfet perquè, diu, s’ha acon-seguit un pla ambientalment sosteni-ble i socialment avançat. “Hem arri-bat a la fi de la revisió del pla general després de tres anys i tres mesos. El més important és que les 66 hec-tàrees de Port Olivet passaran a ser verges i el Parc del Bon Repòs a ser el pulmó verd de La Cala”. El regidor d’Urbanisme va recordar que aquest nou Pla substitueix el Pla general d’ordenació urbana (PGOU) que va entrar en vigor el juny de 1991 i que ara ja té 18 anys de vigència. El nou pla, també recordava el regidor, s’ha-via conduït amb el màxim consens i participació, diàleg i respecte i, entre d’altres característiques, retira del mercat més de 800.000 metres qua-drats de sostre edificable. El ple sí que va aprovar per unanimi-tat l’acceptació de la subvenció per al finançament de les despeses de funcionament de l’Escola Municipal de Música per al curs 2008-09.

El nou POUM segueix el seu procés imparable després de tres anys i migEl consistori de l’Ametlla de Mar aprova amb els vots del govern i el Partit Popular la verificació del text refet del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Ametlla de Mar.

El govern municipal aprova el pla parcial de delimitació del sector 21

Aquesta aprovació provisional, aconseguida amb els vots de l’executiu calero i el Partit Popular, vol agilitzar el procés de creació d’empreses que possibilitin nous llocs de treball.

Araceli DomínguezDimecres 8 de juliol va tenir lloc

una reunió extraordinària del ple de l’ajuntament en la que es van apro-var diferents punts en l’ordre del dia com ara l’aprovació provisional del pla parcial de delimitació del sector 21, el polígon industrial, l’expedient de modificació del pressupost 2009, augmentant-lo en 397.000 euros, i l’inici d’expedient per al canvi de la gestió del servei d’esports munici-pal que deixa de ser un patronat i es constitueix com a societat limitada. Ricardo Llaó, regidor del Partit Popu-lar, va votar a favor de l’aprovació del pla parcial del polígon i del canvi en la gestió del servei municipal d’esports però va votar en contra de la modifi-cació de pressupost perquè “un cop més es demostra que l’equip de go-vern quan dóna aquest pas ho fa per incrementar la despesa corrent i de personal. I en aquest esdeveniment no ens trobarem”.

No a la modificació Els socialistes van coincidir amb el Partit Popular en el seu vot negatiu a la modificació del pressupost que van destacar com el punt més impor-tant de l’ordre del dia. Antonio Espuny explicava que “l’equip de govern es torna a gastar quasi 400.000 euros més del que tenia pressupostat i, per tant, les promeses d’austeritat que ens va fer a primers d’any du-rant l’aprovació inicial del pressu-post ja s’han trencat. Tornem a la mateixa dinàmica, tornem a les ma-teixes polítiques i estem a l’expec-tativa perquè segurament aquesta modificació no serà l’última”. Per la seva banda, els republicans també van votar en contra de la modificació del pressupost i van manifestar els seus dubtes que hi hagués un roma-nent de tresoreria positiu. A més, van mostrar la seva preocupació per la possibilitat que el polígon pugui aco-llir una planta de residus sòlids. Jordi Gaseni deia que “s’ha presentat un

annex amb el pla parcial on es deixa constància de la voluntat expressa de l’equip de govern de fer possible la implantació d’una planta de resi-dus sòlids urbans a aquest sector. Ens preocupa perquè no tenim prou informació sobre aquest fet”.

Un pas endavant Antonio Montagut, portaveu del go-vern municipal, va destacar d’aquest ple l’aprovació provisional del pla parcial perquè “és un pas més per aconseguir tenir al més aviat possi-ble uns terrenys on es puguin ubicar empreses i crear així llocs de treball que fan molta falta en aquests mo-ments de crisi”. A més va defensar el canvi en el servei d’esports de la vila perquè, diu, suposarà una millora en la gestió del servei i la possibilitat de recuperar l’IVA a les inversions que es facin, fet que possibilita tenir més diners fent les mateixes coses i poder reinvertir així en la pràctica de l’esport al nostre poble.

Un dels moments de la sessió plenària.

Opinió


Bon RepòsJordi Vendrell Cedó

Serveixin aquestes línies per adherir-me a l’escrit del Sr. Vicent Joan Subi-rats Estrada aparegut en aquesta re-vista (núm. 293, pàg 35) que està en contra de la destrucció del parc i de l’hotel Bon Repòs. No obstant, voldria també ser clar en aquest aspecte per no deixar malentesos. Adherir-me a les paraules del Sr. Subirats implícita-ment necessita estar en contra amb les que, unes pàgines endarrere, ex-pressa el Sr. Andreu Martí (núm. 293, pàg 5).

Quan emprem eufemismes, enca-ra que a vegades siguin sinònims, correm el risc de no expressar amb tota l’amplitud la realitat i, per tant, és desvirtuar-la. Parlar de negociació, quan realment ha estat una expropi-ació més pròxima a la expoliació que al bé comú n’és un exemple.

La família Vila ha donat al poble de la Cala el que ara és el carrer Av. Hispano-Italiana i Pau Casals, a més

de la Plaça Catalunya (coneguda popularment com la placeta de Vila per aquest motiu). Quan l’aigua pota-ble era un somni en aquest poble, la van cedir gratuïtament durant molts anys, però potser com diuen “agua pasada no mueve molino”. Més re-centment han donat l’actual parc on es troba Ca Lluís i els terrenys que ocupen l’actual camp de futbol. Molt els hi devem els caleros i potser mai no se’ls hi ha agraït el que ha calgut. Les meves gràcies.

No crec, i parlo amb coneixement de causa, que fos intenció de la família el construir 300 pisos, sinó el conti-nuar amb el negoci de l’hotel tal com vénen fent des de 1957 (busqueu un hotel d’aquestes característiques a tota la costa, pocs en trobareu).

L’enderroc d’un edifici tan singular com el del Bon Repòs, amb més de 100 anys d’antiguitat, no crec que es pugui qualificar d’un èxit indiscutible.

Busqueu a la Cala un edifici d’aques-tes característiques, opino que és únic i enderrocar-lo suposa un fracàs clamorós a més d’especular amb béns que no tenen reposició.

En l’únic amb el que estic d’acord amb el Sr. alcalde és amb el que en-tén que les coses depenen de com es mirin es veuen de colors diferents. La meva àvia, que enguany fa 100 anys, que va nàixer en aquest poble, em deia: “Los vells d’antes no es van deixar res per a dir : Qui poc li costa, poc li dol”.

Això em demostra una cosa, que poc ens queda per inventar en quant a re-lacions i comportament humà, però no en feu massa cas de la meva àvia, doncs allò eren consells d’una societat basada en l’estalvi, l’esforç i el sacrifici i ara prima més la cultura de l’hedonisme, el totxo (amb el meu respecte per als constructors hon-rats) i el pelotasso.

Opinió sobre el Bon Repòs

Cala Fòrum

Coneixedors per aquesta revista de la notícia donada per l’Ajuntament del conveni signat amb la família pro-pietària del Bon Repòs, volem abans de tot, felicitar a tot el Poble per la bona nova que representa acon-seguir un espai públic d’aquesta envergadura;també és de justícia fe-licitar i agrair als principals interven-tors: AJUNTAMENT I PROPIETRARIS els esforços fets per les parts perquè això hagi estat possible.No tenint més informació que la publicada,volem manifestar la nostra sorpresa per una clàusula sine qua non que obligaria a la part pública a enderrocar l’edifici central de l’hotel i tot i no conèixer detalladament el conveni, pensem que seria un greu error callar i no exposar el nostre criteri al respecte després d’haver constatat que el comparteix moltís-sima gent. De fet tothom es pregun-ta: per què ? Pensem que el Poble hauria de conèixer el motiu i aquest hauria de ser de moltíssim pes per a entendre’l.Per tot l’ exposat anteriorment, vo-lem manifestar el nostre respectuós criteri indicant els motius pels que considerem no s’hauria d’enderro-car un edifici tan emblemàtic :

Pensem que el fet que l’Ametlla sigui un poble molt jove implica la no exis-tència d’edificis amb solera, és a dir, emblemàtics i fonamentals. L’edifici que ens ocupa és una sòlida cons-trucció d’estètica figura a conservar per a les futures generacions i que fer-lo desaparèixer seria com una amputació. Imaginem per un instant contemplar la Plaça Catalunya sense la torre de Vila, semblaria com si a la postal de La Cala des de la mar la deixéssim sense el campanar ni la Confraría vella ! No pensem així qua-si bé tothom?Tenim més arguments per a reivindi-car la no demolicióAnalitzant la nostra curta història, volem recordar com la família VILA.FERRAN va tenir laboratori i investi-gació científica ,cosa que posa l’es-mentat edifici , l’Ametlla i els cale-ros en l’òrbita dels grans avenços mèdics aconseguits per l’ilustre Dr. Ferran i llurs descendents.Posteriorment , l’edifici que ens ocu-pa, ja reconvertit en hotel pel Dr.JOAN VILA FERRAN,va ésser pioner en el desenvolupament turístic del nostre poble. La publicitat que es va fer de l’Ametlla a gran escala va portar la nostra imatge de poble tranquil i

mariner a tota EUROPA,associada a l’esvelta silueta del Bon Repòs amb el xiprer al costat,que es va conver-tir en LOGO , cosa per la que milers d’europeus associen aquest edifici amb el nostre poble,ja que l’han vist en fulletons, targes, factures etc..Com no podria ser d’altra manera,La Cala Fòrum està decididament amb el PROGRÈS,però a condició de respectar tots els signes d’identitat possibles, per això demanem a la fa-mília propietària i als nostres repre-sentants del Municipi que reflexionin i s’ho pensin molt bé abans d’ender-rocar res, ja que no seria només tirar un edifici a terra sinó perquè a la ve-gada eliminaríem una part important de la nostra HISTÒRIA i dubtem que el Poble ho entengués ni tan sols ho perdonés.Després d’acabar l’escrit arriba a les nostres mans l’ùltima edició de DES DELS QUATRE CANTONS on s’afir-ma que els CALEROS decidirem quin BON REPÒS volem i això ens inspi-ra a demanar que sigui conservat l’edifici i que es destini per exemple a ser la part més NOBLE del nostre AJUNTAMENT que així s’ubicaria en la també emblemàtica PLAÇA DE CATALUNYA.

Opinió


Escrivim aquesta carta i l’escrivim dedicada al Sr. Tomàs Sánchez Balfegó dels alumnes del PCEE

Curs 2008/09

Estimat Sr. Tomàs;gràcies per tot el que ens has ensenyat.Per això et volem dedicar,aquests versos que hem inventat.

Uns t’hem escoltat,d’altres no se sap,però si que tots t’hem recordat.

Bitlles ens ha ensenyat,i bons moments hem passat,moltes coses ens has explicat,i gràcies et volem donar.

Des dels més petits fins als més grans,molt bé ens ho hem passat,el primer dia no en sabíem res,i al dia següent no es parlava de res més.

I per acabar el nostre discurset,et direm una coseta més,que dins del nostre cor mai t’oblidarem.

MOLTES GRÀCIES SR. TOMÀS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

A la mort d’un teatrero.

Josep Tomàs Margalef

El 16 de gener ens vas deixar, ens vas deixar sols amic, el poble no és el mateix sense tu, hem quedat orfes.

Ja no puc anar a fer una copa a ca TXE-MARI. Què injusta és la vida de vegades!

Jo, vull escriure aquestes breus rat-lles, per recordar a tot el poble la teva ànima teatral.

Vam començar junts, de la mà de Joan Rovira, que va ser capaç d’aglu-tinar a la joventut del poble a l’any 1971, i vam començar a fer teatre.

Vas ser el meu pare a LA CASA DE LOS SIETE BALCONES.Vas ser el director del centre en LA

ARDIENTE OSCURIDADVas ser el meu sogre en JO SERÉ EL SEU GENDREVas ser el meu Satanàs en ELS PAS-TORETSVas fer MARIA ROSAJo et vaig dirigir en PI, NOGUERA I CASTANYER, EN BODAS DE SAN-GRE

Des de la nova etapa, ja no has pogut participar amb el Grup, perquè la teva feina no t’ ho permetia, però sempre t’he considerat un dels nostres.

Amic. Que sàpigues que m’ha costat escriure’t aquesta carta, perquè cada cop que la començava no la podia acabar. Hem faltava la teva discus-sió apassionada des de darrere de la

barra, o des de un banc de la plaça, mentre preníem la penúltima .

Recordaré sempre els xous que ar-màvem en acabar l’obra, les teves melodies, la teva BARCA SIN PES-CADOR, tantes coses boniques amic meu, que ningú podrà esborrar mai del meu record.

Però tenia que fer-ho, i , per tant, m’he revestit de coratge, perquè vo-lia recordar al nostre poble la teva aportació a la cultura teatral. Crec que es una pàgina més de la teva vida que no pot quedar en l’ oblit de la història de La Cala.

I com tu ens cantaves entre copa i copa. ESPÉRAME EN EL CIELO.


Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

AgraïmentJordi Vendrell

Voldria en nom meu i en el de tota la meva família agrair les mostres de condol i d’amistat rebudes per la mort del meu pare.

CALERO fins a la medul·la, com deia ell, només ana-va al Perelló a dinar i a dormir.

Que Déu el tingui a la seva presència i no li tingui en compte els seus pecats. Aquesta és la meva fe.

Demano també perdó si a algú li havia pogut fer al-guna ofensa.

Per últim agrair al Sr. alcalde i a tota la Corporació Municipal la confiança dipositada amb ell al nome-nar-lo jutge de Pau, feina que, per desgràcia, no va poder acabar.

AgraïmentCatifaires

El grup de catifaires dels carrers Llibertat i An-dreu Llambrich cantonada Sant Joan, agraei-xen a totes les persones que, amb la seva col-laboració, han fet possible que s’hagin assolit 25 anys de catifes de Corpus a la Cala. I també a tots els que, amb els seus cafès i coques, ens fan la nit més agradable i no deixen que la son ens venci: Bar Tomaset, Granja Mar i Cel, Burguer-3, Pastisseria Berenguer, Croissanteria Neus i la coca que ens van fer arribar des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. Moltíssimes gràcies a tots i fins l’any que ve!

Informació sobre el projecte “TU AJUDES” de CAIXA TARRAGONA

Càritas Parroquial de l’Ametlla de Mar

El dia 12 de juny, CÀRITAS de L’AMETLLA va signar el conveni amb CAIXA TARRAGONA pel qual , amb un valor de 8.627’63 €, repartits en dues vegades, se’ns finançarà el pro-jecte de SERVEI D’ACOLLIDA que havíem presentat.

En una societat com la nostra, fins ara anomenada SOCIETAT DEL BENESTAR, sabem i ens hi trobem cada dia, en la tasca de CÀRITAS, que molts col·lectius no han cone-gut mai aquest estat de benestar. Ara, a més de les bosses de pobresa i exclusió ja existents, s’ha agreujat la situació amb la incorporació de per-sones que s’han quedat sense feina, amb deutes i hipoteques impagades i amb els transtorns emocionals i de relació que això comporta per a les famílies.

CÀRITAS, prioritzant sempre la dig-nitat de tot ésser humà i els drets que té com a tal, tracta de combatre i po-sar remei, en la mesura de les seves possibilitats, a aquestes situacions d’exclusió i pobresa. Molts voluntaris estan donant el millor d’ells mateixos

intentant respondre, amb respostes concretes, als sectors més afectats i vulnerables del nostre entorn que ens demanen ajuda. També, moltes vegades, ens desborden les deman-des, tenint en compte els recursos limitats que disposem.

Per això, acudim a entitats que, amb molt d’encert, com CAIXA TARRA-GONA, tenen en el seu programa d’activitats socials, projectes com “TU AJUDES” al qual nosaltres ens vam presentar. Quins millors benefici-aris d’aquests convenis podria haver que les capes més necessitades, i moltes vegades oblidades, dels nos-tres territoris?

Per tant, amb molta satisfacció i ale-gria, volem donar les gràcies, tot l’equip de CÀRITAS PARROQUIAL DE L’AMETLLA DE MAR, a Caixa Tarragona i als que ens van votar, per concedir-nos aquest globus d’oxi-gen, i així poder continuar i ampliar la nostra tasca d’ajuda i acolliment al servei de tantes persones que ho necessiten del nostre poble. MOL-TES GRÀCIES.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

La gavina de l’Alguer

Roser Llanes

Gavina que vora l’aiguaestàs contemplant la mar,descanses de travessiesque et porten de llocs llunyans.

La teva figura esveltaa prop d’aquells tamariuspren el sol i mira els tràngolsque el reflux fa remolins.

Les plomes blanques i grisestens a punt d’aixecar el volescodrinyes les onadesper fer-ne unes capbussades.

Quina enveja ens fas gavinaque lliure voles pel celqui pogués com tu ser lliurepassejant per tot arreu.

Col.laboracions

Esports


Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat dissabte 20 de juny, el Pa-velló Poliesportiu Galetet, va acollir una nova edició de la Nit de l’Esport, en la qual es feia entrega de diferents premis i detalls a entitats i esportistes de la nostra localitat, en reconeixe-ment per la tasca realitzada al llarg d’aquesta temporada 2008-2009.L’acte que, una vegada més, posava punt i final a la temporada d’hivern i dóna pas a les diferents activitats i esdeveniments de l’estiu, va comp-tar amb la presència de diferents autoritats de la nostra població, com

els regidors de l’Ajuntament i el seu alcalde, el sr. Andreu Martí, i altres vinculades directament amb el món de l’esport a les nostres terres com són, el delegat Territorial d’Esports a les Terres de l’Ebre, el sr. Jordi Gase-ni, el president del Consell Esportiu del Baix Ebre, el sr. Pere Panisello, i com no, el regidor d’Esports i Pre-sident del Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar, el sr. Joan Pere Gómez i Comes. Cap a les 19.00h, Marc Vilabrú i Fran-cesc Callau, presentadors d’aquesta edició, aixecaren el teló a aquesta festa, amb un breu resum audiovisu-

al on es destacaren les diferents acti-vitats i esdeveniments esportius que han tingut lloc a l’Ametlla de Mar al llarg d’aquesta temporada, que pre-cediria el primer bloc d’actuacions a càrrec de la secció de gimnàstica rítmica, concretament, en el seu grup prebenjamí, infantil i aleví.Aquestes donarien pas a l’entrega de Premis a la Tasca Tècnica Esportiva Municipal, en reconeixement al mo-nitoratge i també al millor treballador de l’àrea d’esports, que, enguany, va recaure, sense obviar el treball realit-zat per la resta, en mans de Jordi Gi-labert, monitor de l’activitat de Gim-nàstica de Manteniment Masculina i el que porta més anys a l’entitat. A continuació, la segona tanda d’ac-tuacions, amb el grup benjamí i d’in-iciació com a protagonistes, i que acabaria amb una coreografia de tota la secció en pes, que s’empor-taria una de les ovacions més fortes de la jornada. Tot seguit, es va donar pas a l’entrega del recordatoris als diferents Clubs i Associacions Esportives Locals, i que aquest any va comptar amb la presència dels següents:

•SECCIÓ ESPORTIVA DE LA SCER DE L’AMETLLA DE MAR

•CLUB NÀUTIC •CLUB DE TENNIS •CENTRE EXCURSIONISTA AZIMUT

•CLUB DE TWIRLING BATON •CLUB DE MOTOS “LA CALA GAS” •SOCIETAT DE CAÇA “LA CALA” •SECCIÓ DE CICLISME•SECCIÓ DE REM•SECCIÓ DE DÒMINO•PENYA BARCELONISTA L’AMET-

LLA DE MAR •GIMNÀS MONTSE•CLUB TIR•CLUB KENPO “LA CALA”

Aquest últim, de recent creació, va voler ser partícip directe d’aquest esdeveniment sumant-se a la festa amb una petita demostració, amb els alumnes que practiquen aquest esport al Gimnàs Montse i que cada cop compta amb més adeptes.

Seguidament, i recuperant algun dels clubs que havia entrat a esce-na, s’iniciava l’entrega de Premis als Jugadors de Futbol de la SCER de l’Ametlla de Mar, concretament en les següents categories:

•Jugador més regular equip 3a territorial: FRANCESC CARRANZA•Màxim Golejador 1r equip: CORNEL ICHIM•Jugador més regular 1r equip: IVAN ROMEU•Jugador Revelació 1r equip: GENÍS CAÑAGUERAL

Tota la família esportiva calera al pavelló poliesportiu.

La Nit de l’Esport tanca la temporada premiant a esportistes i entitats de l’Ametlla de Mar

Alba Arjona, millor esportista del Patronat Municipal d’Esports.


A continuació, l’última actuació de la nit, i una de les novetats d’aquest acte i de la temporada en si: el ball esportiu. Amb un grup reduït d’alum-nes, però amb molt de ritme i molta gràcia, els dos monitors de l’activi-tat, Fernando i Gilma, van preparar un seguit de balls que delectaren al nombrós públic assistent i que va posar de manifest aquest creixent in-terès per les activitats de ball, també en l’edat més infantil.I amb els més petits preparant-se per gaudir del seu moment de glòria, s’arribava al punt àlgid de l’acte on es donarien els premis més importants de la vetllada; abans, però, es va portar a terme una menció especial a l’Albert Medrano, un dels grans impulsors de l’organització del Tor-neig Internacional a l’Ametlla de Mar i que aquest any, en la seva segona edició, s’ha consolidat com un dels esdeveniments amb major repercus-sió, no tan sols a nivell esportiu, sinó també a nivell econòmic i social de la població.Tot seguit, i ara sí entrant amb el reco-neixement a les diferents empreses i comerços locals que han ajudat a l’esport calero, es donava el Premi al Millor Patrocini, que va recaure a mans d’OVER ALBADA TOURS, per la seva contribució I col·laboració amb la Secció de Gimnàstica Rítmica i del Futbol Base. El Premi a Millor Esportista de les Entitats Esportives Locals, fou per

a Judit Estrada Garcia, amb un cur-rículum excepcional, en el que hi so-bresurt la 1a posició aconseguida en el Campionat de Catalunya celebrat a Blanes en la modalitat de Duo i en Grup. El Premi al Millor Esportista del Patronat Mpal. d’Esports, fou pe a la gimnasta de la secció de rítmica, Alba Arjona, Campiona de la Copa Catalana en la Final Nacional de Ca-talunya en categoria Júnior, de la Fe-deració Catalana de Gimnàstica.I finalment, El Premi al Millor Es-portiva de Projecció Exterior, que en aquesta ocasió va anar a parar a una de les membres de l’estructura tècnica de l’entitat, la Silvia Argentó, però no per la seva tasca al capda-vant com a monitora, on també des-taca, sinó gràcies a la seva dilatada trajectòria a les files de l’equip femení de futbol, el CF Tortosa Ebre.

I amb tots els esportistes preparats, el regidor d’Esports, Joan Pere Gó-mez, acomiadava la temporada amb un discurs d’agraïment a tots els presents i ressaltant la presència del triplet blaugrana a les nostres instal·lacions el primer dia de juliol, fet molt aplaudit pels més joves, que, acompanyats pels seus monitors co-mençaren la desfilada final, recollint de mans de les autoritats la medalla corresponent i fent-se la fotografia col·lectiva de rigor que posaria punt i final a l’acte i a aquesta gran tempo-rada esportiva a “La Cala”.

La trajectòria de Sílvia Argentó reconeguda amb el premi al millor esportista de projecció exterior.

Judit Estrada rep el guardó a la millor esportista de les entitats esportives locals.

Esports


La secció de Futbol Base posa la guinda a la temporada amb la Celebració del VIII Open Clubs Futbol

Aquest passat cap de setmana, 13 i 14 de Juny, la Nova Zona Esportiva Municipal de “La Cala” acollia un nou Open Clubs Futbol Base, torneig que en aquesta ocasió arribava a la seva 8a edició.Després de tota una lliga d’entrenaments i partits, aquest esdeveniment ve a posar punt i final a una intensa temporada, no només pel que fa als equips de la nostra població, sinó també per la majoria de clubs que any rere any ens acompanyen a la cita.

En aquest sentit hem d’agrair la presència d’entitats com el CE El Perelló, EF Veterans Cambrils, O. Móra d’Ebre, el CF Alcanar, el CF Miami Platja, el CF Camarles, el CD Roquetenc i el CE Ascó que, juntament amb els equips del Gimnàstic de Tarragonals i, òbviament, els locals, completarien els diferents quadres de competició.Seguint amb l’estructura que manté el Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar al llarg de l’any, el format de partits s’organitzava des de la categoria prebenjamí fins a la cadet, això sí tots amb la modalitat de Futbol A7, per tal de poder celebrar el major nombre de partits durant els dos dies.A primera hora del matí es donava inici el torneig amb la disputa dels primers partits, concretament els de categoria benjamí, els quals s’anirien alternant amb els prebenjamins. Aquest últims foren els únics que no juga-ven en format grup, sinó que celebraven un partit únic com si d’una final es tractés. Els resultats d’aquestes dues categories foren els següents:

La gespa artificial del Camp Municipal d’Esports de “La Cala” va acollir fins a 30 partits al llarg de dos dies, en el que va destacar per sobre de tot la igualtat i el bon nivell mostrat per tots els equips, però sobretot l’esportivitat mostrada per tots els jugadors.

EQUIP RESULTAT EQUIP

PME L’AMETLLA DE MAR “LLUCETS” 0 – 1 CD ROQUETENC

PME L’AMETLLA DE MAR “SEITONETS” 4 – 2 EF VETERANS CAMBRILS

PME L’AMETLLA DE MAR “XIPIRONS” 1 - 0 CF MIAMI PLATJA

CATEGORIA PREBENJAMÍ


PME L’AMETLLA DE MAR 3- 0 CF MIAMI PLATJA

EF VETERANS CAMBRILS 0 – 1 CF CAMARLES

CF MIAMI PLATJA 5 – 3 CF ALCANAR

O. MÒRA D’EBRE 1 – 5 CF CAMARLES

PME L’AMETLLA DE MAR 7 – 1 CF ALCANAR

EF VETERANS CAMBRILS 3 - 1 O. MÒRA D’EBRE

FINAL

CF CAMARLES 1 - 3 PME L’AMETLLA DE MAR

CATEGORIA BENJAMÍ

Paral·lelament a la carpa d’organització, s’anaren succeint els diferents sortejos preparats especialment per a l’ocasió i que, per només 1€, per-metien als presents optar als diferents premis i regals: un magnífic Pernil i una Paleta Ibèrica “El Pozo”, un viatge per a 2 persones a un balneari de la zona gentilesa d’Over Albada Tours, 3 pilotes de Futbol Platja cedides per Can Cisquillo i una motxilla esportiva de la Marca Umbro de la tenda Sports Àlex. A tots ells se’ls hi ha d’agrair també públicament la seva inestimable col·laboració.

Ja a la tarda, el torn, seguint aquest format de grups, fou pels jugadors de la categoria aleví i infantil, ambdós amb un total de 6 equips participants. En aquest sentit, cal destacar al CF Camarles que, tot i enfrontar-se a rivals d’entitats es va erigir com un dels grans protagonistes del torneig, ja que si pel matí s’havia imposat en categoria benjamí a la tarda ho faria en Infantil, curiosament després de derrotar també al conjunt local.Amb tot decidit i finalitzades totes les categories es va procedir a l’entrega de detalls i trofeus amb la presència del regidor d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, el sr. Joan Pere Gómez Comes, i el vicepresident del Patronat Mpal. d’Esports, l’Albert Medrano, alhora que els membres de l’organització preparaven el pica-pica per pal·liar part dels esforços duts a terme.

A partir d’aquest moment, els més petits cediren el protagonisme a pares, mares i monitors, els quals es calçaren les botes per enfrontar-se entre ells, si bé molts es mantingueren al marge i preferiren veure les evolucions dels seus companys des de la distància.

Per últim, i com a acte final d’aquesta festa, tots els que volgueren arrodonir la jornada al mateix camp, es varen congregar dins el Bar-Restaurant del Camp de Futbol en un sopar multitudinari, en el que es reunirien vora 100 persones.A l’endemà diumenge, encara amb la ressaca futbolística del dia abans ,el torn fou pels cadets, que, combinats amb un bon nombre d’infantils, disputaren un partidet amb el CE Ascó Escola, el seu màxim rival a la lliga. Donades les connotacions del matx, a la mitja part es va decidir fer una espècie de barreja entre els jugadors d’ambdós conjunts, mostra un cop més de l’agradable ambient que es respira en aquest esdeveniment que tanca la temporada.

A la imatge, els participants en els partits de pares contra monitors i mares contra pares.

Durant dissabte i diumenge, el camp de La Cala va acollir nombrosos partits en les diverses categories de Futbol base.


Comença la temporada esportiva de platja amb la XI Edició del Futbol Platja Júnior

Aquest passat dissabte 4 de juliol, el PME de l’Ametlla de Mar continuava amb la seva particular festa esportiva i ho feia desplaçant-se fins a la platja, aprofitant els grans actius dels que disposa la nostra població. Després d’un mes en el que els actes de cloenda havien estat la nota domi-nant (cas de l’Open Clubs Futbol o la Nit de l’Esport), encetàvem una nova campanya d’estiu i ho fèiem, com en els últims anys, amb l’organització del Futbol Platja Júnior, que en aquesta ocasió arribava a la seva XI edició. Al voltant de 70 nens van prendre part en aquesta jornada, demostrant un cop més la importància que té aquesta disciplina a la nostra població, in-dependentment de la modalitat amb la que es disputi. Organitzats amb 3 categories, ja que la benjamí va quedar adjuntada amb l’aleví, i la infantil ho va fer amb la cadet, arrancava de bon matí aquesta jornada futbolística sota un sol que pegava amb força. Tanmateix la temperatura ambiental seria l’ única que s’escalfaria, donat que en tots i cadascuns dels partits va regnar l’esportivitat i el bon rotllo.Els grups prebenjamins i benjamins-alevins, ambdós amb 4 equips, serien els primers en xafar l’arena d’aquesta platja i demostrar les seves habilitats amb l’esfèrica. Amb formacions composades per 4 jugadors més un por-ter, com en la resta de categories, delectarien al nombrós públic present en aquesta matinal, deixant detalls de qualitat propis dels jugadors més expe-rimentats. Els resultats dels partits que es disputaren al llarg del matí foren els següents:


COPA, LLIGA I CHAMPIONS 3 1 EQUIP 2

DUBIS 1 1 CAMPING

COPA, LLIGA I CHAMPIONS 1 3 DUBIS

EQUIP 2 2 6 CÀMPING

CÀMPING 1 4 COPA, LLIGA I CHAMPIONS

EQUIP 2 1 4 DUBIS



DREAM TEAM 2 0 M.L.UNITED

EQUIP 3 2 1 EQUIP 4

DREAM TEAM 1 3 EQUIP 3

M.L.UNITED 3 1 EQUIP 4

DREAM TEAM 4 0 CEQUIP 4

M.L.UNITED 1 3 EQUIP 3

CATEGORIA BENJAMÍ-ALEVÍ

Com podem veure amb un dels noms dels equips, cal destacar que, si bé la gran majoria de jugadors són “caleros” també tenen l’oportunitat de partici-par en aquest torneig nens que es troben de vacances estiuejant a la nostra població, un fet que es repeteix any rere any. Finalitzats els encontres, i amb l’esforç patent als rostres dels esportistes, es va portar a terme el lliurament de medalles i copes pertinents, que se suma-ven a les samarretes amb les que s’havien obsequiat a primera hora del matí. El regidor d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez, seria l’encarregat de repartir aquests premis amb els que es posaria punt i final a la participació dels més petits.Un cop arribada la tarda, fou el torn del més grans que comptaria amb la categoria Infantil-Cadet, els quals disputaren un lliga de 4 equips, això sí, un xic més llarga donades les seves majors possibilitats físiques. Els resultats en aquesta fase del torneig foren els següents:


TROPA DE BON 4 2 GARROFERS

SHUMIS I SUS MARIACHIS 2 0 COLLA D’ARROPLEGATS

TROPA DE BON 1 2 SHUMIS I SUS MARIACHIS

GARROFERS 2 4 COLLA D’ARROPLEGATS

TROPA DE BON 3 4 COLLA D’ARROPLEGATS

GARROFERS 2 1 SHUMIS I SUS MARIACHIS


Finalment, a les 19h aproximadament, amb encara temps per anar a degus-tar algun que altre plat de fideus de la “diada de la fideuada” davant de la Confraria Nova, va finalitzar aquesta diada futbolística que enceta un seguit de caps de setmanes on la pilota serà la protagonista.

Un dels equips guanyadors a la sorra de Pixavaques.

Els joves jugadors van mostrar esportivitat, competitivitat i sacrifici.

Esports


Balfegó a la banqueta i novetats de cara a la pròxima temporada

Després de molts anys sense en-trenar al 1r equip de La Cala, torna Joan Josep Balfegó per encetar un nou projecte i qui sap si retornar a l’equip a la 1a Regional.S’ha confeccionat un equip bàsica-ment de casa en què hi haurà tres o quatre incorporacions de jugadors de fora. Estan confirmats Juanjo Rovira (Deltebre i Remolins Bítem) i Tono (Deltebre, Sta.Bàrbara, La Sè-nia, St.Jaume, etc.). S’està buscant un o dos reforços a la davantera els quals a hores d’ara encara no estan confirmats.L’equip començarà a treballar el dia 3 d’agost i estan confirmats dos partits de pretemporada, el primer contra l’aldena de 1a Regional i l’úl-tim contra l’Ampolla també de 1ª Regional.La il·lusió és màxima, tant per la di-rectiva com pel cos tècnic i jugadors per poder tornar a veure un camp de futbol ple d’aficionats recolzant l’equip.

El Campus FC Barcelona arriba a l’Ametlla de Mar en la seva Cinquena Edició

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de MarEl FC Barcelona i el Diari Sport han organitzat el V Campus FC Barcelo-na i l’Ametlla de Mar repeteix com a una de les seus d’aquest.

Si entrem a analitzar els objectius esportius en què es basa aquest podem destacar els següents:• Desenvolupar i perfeccionar els

fonaments tècnics i tàctics del joc, tan individuals com col·lectius.

• Participar i gaudir activament de les activitats esportives i lúdiques proposades.

• Desenvolupar hàbits esportius correctes com el fair play, la com-petitivitat o la companyonia.

• Mantenir tot el Campus uns hàbits dietètics i higiènics adequats.

La direcció tècnica del Campus cor-re a càrrec de la FCB Escola i els responsables esportius del mateix són Miquel Puig, Jordi Pérez i Josep Gombau. Junt amb ells treballaran un total de deu entrenadors per Campus, els quals s’encarregaran de coordinar els diferents grups. Tots els entrenadors tenen una bona for-mació acadèmica, el corresponent

títol d’entrenador i són especialistes en la docència en clubs de futbol.La finalitat esportiva del Campus és que els nens treballin, principal-ment, els conceptes de dribling, xut i conducció de pilota, així com altres com control i passada.Es realitzarà un entrenament es-pecífic pel matí i un per la tarda, en funció de l’edat. Els més petits treballen aspectes més tècnics i de domini de la pilota, mentre que els grans se centren en qüestions més tàctiques.A part dels aspectes pràctics, els alumnes rebran també classes te-òriques que es desenvoluparan al terreny de joc durant els entrena-ments.

Copa, Lliga i Champions de la mà del diari Sport a l’Ametlla de Mar

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat 1 de juliol, el Complex Esportiu de “La Cala” es convertia una vegada més en focus d’atenció pel que fa al món futbolístic, però en aquest cas per un motiu ben diferent al que ens té acostumat.El triplet aconseguit per l’entitat blaugrana aquesta temporada es donava cita sobre la superfície de gespa i fins allí, i al llarg de tota la tarda, s’anà aplegant un bon nombre de curiosos i aficionats que no volgueren perdre’s l’oportunitat d’immortalitzar-se al seu costat.Esperem en els pròxims anys poder repetir aquesta experiència.

Participants al Campus.

Juanjo Balfegó torna a la banqueta blaugrana.

Un grup de joves futbolistes caleros amb les copes dels tricampions.


L’esport i la mar units un any més per les Festes Majors de Sant Pere

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar L’esport ha passat a ser un ele-ment fonamental quan es parla de festa al poble de “La Cala”. Al llarg de l’any podem comprovar el seu protagonisme en festes com les de la Candelera, Setmana Santa, Dia-da de Sant Jordi i, sense anar més lluny, aquest últim cap de setmana de juny, amb les Festes Marítimes de Sant Pere.En aquest sentit, i seguint amb la tradició d’aquests últims anys, el dissabte 27 arrancaven els actes programats per aquests dies amb la celebració del torneig de tennis, tan amb la modalitat individual com a la de dobles. En la modalitat individual el vencedor en la final fou Joan Pere Blanch que es va imposar a l’Anto-nio Callau en un únic set, molt ajus-tat, per 7-6. I per la seva banda, en el format de parelles, la formada per Sergio Pallarés i Pere Samarra, no podria culminar el seu gran torneig, ja que cauria derrotada contra Car-les i Rubén Sunyer. Per la tarda, una nova jornada de la Lliga de les Muletes Terres de l’Ebre, que en aquesta ocasió arribava a la seva 5a edició. Amb la participació

de 8 tripulacions, d’entre les que destaquen la provinent de Cambrils, Móra d’Ebre, i la local de l’Ametlla de Mar, la victòria final en categoria masculina seria per a l’Ass. Xino-Xa-no de Deltebre, seguit de ben a prop per l’embarcació de Sant Carles de la Ràpita. En canvi, en categoria fe-menina la classificació final seria a la inversa amb les rapitenques com a guanyadores i les de Deltebre se-gones.Ja a l’endemà diumenge, l’atenció es focalitzava en un primer moment al Camp de Tir Punta Calda, amb el Concurs de Tir al Plat, que compta-ria un any més amb un gran nombre de participants, dels que en sobre-sortirien Nèstor i Vicente Anglés, fill i pare, respectivament. Després d’una mà a mà força igualat seria el primer el que finalment s’acabaria imposant, en una nova mostra que l’alumne acaba superant el pare.En la primera prova de la tarda, la natació, tant els més grans com els petits participarien de forma conjun-ta, amb un petit recorregut que s’ini-ciaria quasi davant de la Confraria Vella i, després de donar la volta a una boia, finalitzaria baix mateix de la barra del cos. Els guanyadors seri-

en Macià Garcia en categoria adults i l’Alfred Blanch i la Roser Martí en categoria infantil.Seguidament, la prova per excel-lència d’aquesta tarda: “la barra del cos”; un esdeveniment al voltant del qual es reuneixen un elevat nombre de valents per intentar arribar a aga-far la rama sostinguda al final de la barra. Tanmateix ja poden passar els anys i aplegar-se cada cop més rivals que entre els adults la victòria té un nom, que no és altre que el de Javi Margalef “Javo”, guanyador de les últimes 4 edicions i que, posteri-orment, ajudaria aproximant la rama als més petits, entre els que s’impo-saria Pere.

I, com a última prova atlètica, es portaria a terme la marató, partint de davant de la Confraria Vella, ara un museu dedicat a la mar i al poble, i que aniria fins la rotonda de davant la llotja actual. En aquest ocasió els guanyadors serien Jalalledine Bousnin en categoria adults mascu-lí i la Sandra Coscuera en categoria adults femení; i Eduard Paris i l’Anna Estrada en categoria infantil masculí i femení respectivament.Els actes, però, no finalitzarien aquí,

ja que paral·lelament se celebra-ria, recuperant-se després de vora dos anys d’absència, una cursa de muletes popular, amb gent del po-ble com a protagonista. En aquest sentit fins a 4 tripulacions comple-taren el quadre de competició que seguiria un format simple, amb un parell de semifinals i la corresponent final. En la primera tanda, els Boys Damm, un clàssic dins la participa-ció en els esdeveniments esportius, s’enfrontarien als Petrolis-Petroliers, imposant-se aquests últims que fe-ren valer la seva major experiència dins el món mariner. En la segona, el bot de Josep Soler s’imposaria al de Miquel Brull, també amb una avan-tatge considerable, classificant-se així per a la final en la que també guanyarien, demostrant perquè són un dels bots que competeixen a nivell federat.

I per últim, dilluns 29, dia de Sant Pere es portaria a terme un primer Campionat de Botifarra i la tradicio-nal ja Marxa Ciclista, amb la corres-ponent sardinada popular per tancar la matinal; i dimarts 30, últim dia de festes, conclouria amb el recent es-trenat també Campionat de Morra.

La bicicleta começa a ser habitual per Sant Pere. La barra del cos, imatge típica de les Festes del Patró.

Esports


La Cala, seu de les proves per a gossos basset hound

Diumenge 21 de febrer de 2009, l’Ametlla de Mar va ser la seu de les primeres proves d’aptituds natu-rals per a gossos de la raça basset hound que es feia a Espanya. Les proves van ser organitzades pel “Club Español del Basset Hound” i jutjades per un jutge de la “Real soci-edad canina de España”, el Sr. Mario Sánchez. En aquestes proves el jutge ha de

valorar si el gos que es presenta té les qualitats naturals de rastre pròpi-es de la raça. Als exemplars que les superen el CEBH atorga el certificat d’Aptitud.La prova es va desenvolupar a l’antic camp de golf de la urbanització sant Jordi d’Alfama. Dels únics sis exem-plars que varen superar les proves, 4 eren de la nostra població, tres propi-etat de M. Fernanda Comes y Àngel Martí i un propietat de l’associació de voluntaris de protecció civil, el petit Grissom, que amb tan sols un any d’edat, va deixar bocabadat al pú-blic assistent i al mateix jutge. Una persona del públic va deixar anar una peça de roba i va fugir entre els pi-nars. El petit basset, guiat per la cap de la secció canina M. Fernanda Co-mes, en menys de 15 min. ja l’havia localitzat a més d’un quilòmetre del lloc de partida, amagat entre uns ma-tolls. El jutge, no tan sols li va atorgar el certificat, sinó que va lloar pública-ment les qualitats del Grissom en la recerca.Entre els participants, a més dels de la província, es van inscriure aficio-nats de Barcelona, València y Bur-gos.

Un cop finalitzades aquestes proves, a la sala d’actes de l’Ajuntament es va obrir el II seminari sobre el bas-set hound, impartit per l’equip de veterinaris de la clínica l’Ametlla-Miami-Cambrils, en el qual es van exposar les malalties més comunes de la raça, com fer prevenció davant aquestes malalties i els tractaments, a més d’altres temes d’interès per a criadors, com els marcadors ge-nètics. 25 persones van assistir a l’ acte.Finalment es va tancar la jornada amb un dinar de confraternització.L’Ametlla de Mar, amb l’organització d’aquestes proves i seminaris s’està consolidant com un punt de referèn-cia dins del món dels aficionats als basset hound.El Club Español de Basset Hound, vol agrair a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, al Patronat d’Esports, a l’As-sociació de Veïns de la Urbanització Sant Jordi d’Alfama, al Club Nàutic i a l’equip de veterinaris de la clínica l’Ametlla-Miami-Cambrils, liderats per Jordi Cabré i Anna Martí, la seva desinteressada col·laboració amb l’ organització de les jornades, sense la qual no haguessin estat possible.

Gossos basset hound rastrejant el terreny.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

TREN Informació Renfe 902 240 202

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.Dissabtes d’11h. a 13’30h.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA DE MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CULTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT SUM AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00CAP (Centre d’Assistència Primària)C/ Llibertat

Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICOANALISTAPSICOALÀNISI LACANIÀC/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493Tel. Urgències 617 024 123Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h. Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.TANATORI: Tel. 977493838CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

18-07 al 24-07 J. Pedrola25-07 al 31-07 J. Borges01-08 al 07-08 A. Aytés08-08 al 14-08 J. Pedrola15-08 al 21-08 J. Borges22-08 al 28-08 A. Aytés29-08 al 04-09 J. Pedrola05-09 al 11-09 J. Borges12-09 al 18-09 A. Aytés

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Mar Àrgon Flores, filla de Blai i Sònia,

nascuda el 10/06/2009- Ailen Sentís Armua, filla de Marcos i

Liliana Isabel, nascuda el 10/06/2009- Hannah Pallarès Parramon, filla de

Xavier i Sofia, nascuda el 14/06/2009- Nerea Navarro Mañé, filla de Ferran i

Judit, nascuda el 18/06/2009- Pere Samarra Pallarès, fill de Pere i

Sara, nascut el 30/06/2009

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

CLASSE

DE TREN

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament

(25 euros anuals IVA inclòs).

Casaments:- Juan Bautista Miró Blanchard i Núria Carbó

Pitarch, el 30/05/2009- Ivan Ferreiro Borràs i Vanesa Moreno

Martín, el 27/06/2009- Andreu Martí Garcia i Maria Dolores

Martínez Macias, el 07/07/2009

Defuncions:- Francisca Carrasco Lorenzo, 05/06/2009, als

74 anys- Jordi Vendrell Gurrera, 20/06/2009, als 72 anys

- Francisco Vinaduro Garcia, 26/06/2009, als 79 anys- Antonia Brull Brull, el 05/07/2009, als 87 anys- Eloy Teller Duce, el 05/07/2009, als 56 anys- Juan Vila Barberà, el 06/07/2009, als 77 anys- Antonio González Morales, el 07/07/2009, als 78

anys

* només des de 1 de Juliol fins al 15 de Setembre- Només circularà els dies laborals de Dilluns a Divendres / - Els horaris son aproximatius - Per més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

els quatre cantons - juliol 2009

Documents