quatre cantons - febrer març 2008

L’Ametlla de MarFebrer-Març 2008

núm. 281Quatredes dels

Cantons

El tanatori estarà acabat a finals d’any

L’escultura Braços i rems ja dóna la benvinguda a l’entrada del poble

L’ONG Nereo comença els seus treballs de camp a l’Ametlla

Joan MartíAutor de l’obra Braços i Rems

Fira Alternativa, la fira dels cinc sentits

15 i 16 de març

Entrevista a

Quatre Cantons Febrer-març 2008 | pàg. 3

Arriba Pasqua i això, en els temps que corren, és sinònim de minivacan-ces i de dies d’esbarjo. Ara, ens hem acostumats a prendre’ns la Setmana Santa com un petit i breu estiuet on si el temps acompanya, ens perme-tem el luxe d’imitar molts dels hàbits que tenim durant els mesos d’estiu. Platja, una mica de sol, terrassetes de bar, i sobretot molt d’ambient i vi-sitants.Abans ,però, tenim la revàlida del cap de setmana anterior on els caleros ja

comencem a senyalar festa. Abans el diumenge de rams ens servia per estrenar roba i sabates, i ara ens ser-veix per fer el canvi psicològic i esta-cional, tot i que aquest any cau molt aviat i no sabem com anirà.En tot cas la Fira Alternativa ens om-ple els carrers de gent, però també d’olors, de gustos, d’imatges, de gè-neres, de records i de moltes sensa-cions que ara ja són necessàries per a nosaltres.És el moment de voltar, l’ocasió de

passejar i l’oportunitat de comprar. Qualsevol excusa és valida per sor-tir de casa i donar una volteta a la Plaça Nova que es veu més plena que mai.És clar que hi ha qui s’ho mira des del punt de vista de l’estómac o millor dit de la gastronomia, però hi ha molta gent que busca retrobar-se amb productes poc habituals, amb per-fums característics o fins i tot poder ensenyar els fills que quan no exis-tien les teles, ni les videoconsoles

hi havia unes joguines anomenades putxinel·lis amb les que s’hi pass-aven hores i hores jugant.La Fira Alternativa és un creuament de camins i sensacions cap al bon temps al que cadascú li dóna la utili-tat que més li convé. La Fira Alterna-tiva és la Fira dels cinc sentits, ja que ens estimula l’olfacte, el gust, la vista, el tacte i l’oïda. Algú demana més.

La fira dels cinc sentits

4 Notícia del mésXVII Fira Alternativa de Productes

Naturals i Artesans.

5-9 Especial Festes

Política

Infraestructures

Societat

Entrevista

PescaLes barques d’encerclament comen-

cen la beda biològica.

Medi Ambient8-12

13-15

16-21

22-2325

26

27-28 Cultura

L’ONG Nereo comença els seus

treballs de camp a l’Ametlla.

32-33 Ajuntament

L’Ametlla de Mar acollirà al març el

1r Campionat Internacional de Futbol

7 Terres de l’Ebre.

34-35 Opinió

36 Col·laboracions

37-42 Esports

31 InformacióEl tanatori estarà acabat a finals

d’any.

Oscar Palazón guanyador del XVI

Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla

de Mar.

Candelera 2008, unes festes per

guardar sempre en el record.

El consistori aprova inicialment el pres-

supost 2008.

Horaris de bus, horaris de tren, telè-

fons d’interès, telèfons d’urgències,

torns de farmàcies...

Editorial

Índexi

?

i

@

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

29-31 TurismeL’Oficina Municipal de Turisme de

l’Ametlla de Mar compleix 25 anys.

a Joan Martí.

La Policia Local presenta les

memòries 2007.

Visita de Duran i Lleida en les festes

de la Candelera.

Quatre Cantons

La Notícia del mes

Febrer-març 2008 | pàg. 4

Araceli DomínguezEls dies 15 i 16 de març, com sem-pre en el cap de setmana anterior a la Setmana Santa, els carrers més cèn-trics de l’Ametlla de Mar s’ompliran de gent, un any més, que atrets per la celebració de la XVII Fira Alterna-tiva, donaran l’ambient característic que combina l’interès comercial amb l’aspecte lúdic i el reclam que cada vegada més comporten els produc-tes naturals.Aquesta edició de la Fira Alternativa de Productes Naturals i Artesanals de l’Ametlla de Mar comptarà amb una setantena d’expositors i, per tant, amb tot l’aforament comercial cobert, ja que amb l’espai limitat, el Patronat de Turisme de l’Ametlla de Mar ja fa mesos que va tancar la recepció de sol·licituds. Segons Antoni Montagut, regidor de Turisme de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar “aquesta fira ens permet veure els diferents colors de la vida. És el triomf de l’artesania, de la naturalesa, de les coses que surten directament de la terra... i en-guany també de la mar perquè les parades tradicionals dels oficis que es fan a la Plaça Nova tenen relació amb la mar. Una altra novetat és la I Trobada de plaques de cava. Es-perem que els col·leccionistes ens facin gaudir de les seves plaques que guarden a casa com a verta-deres joies tot l’any. D’altra banda, hem hagut d’ampliar l’espai per poder encabir millor als expositors i perquè la gent pugui passejar per la fira amb més comoditat ja que

esperem, com sempre, que vinguin moltes persones a visitar-la”.

Una aventura per a grans i menutsCom sempre, el recorregut per la fira és tota una aventura per a grans i petits que a la vegada que compren o passegen, poden comprovar de primera mà com una bona part dels expositors que hi participaran, con-feccionen de manera artesana els productes que posen a la venda amb un bon toc d’habilitat i molta imagi-nació. Hi conflueixen tota mena de productes, la majoria d’ells relacio-nats amb la fusta, el vímet i l’espart, l’artesania amb metalls nobles, la plata, el vidre, el fang, productes d’aromateràpia, herbes, cosmètica, perfums, bijuteria, productes per a la salut, confecció, roba, gastronomia i pastisseria, higiene o licors entre d’altres.

Aromes irresistibles L’aroma característic d’una fira com aquesta, impregnada d’olors d’herbes medicinals i de productes d’aromateràpia, la curiositat de lluir bijuteria artesana de plata o, fins i tot, feta amb llavors, o la possibilitat d’adquirir una peça de roba original confeccionada amb fibres naturals i sense productes sintètics, són al-guns dels atractius. Tampoc podem deixar enrere l’aspecte gastronòmic amb l’important oferta de productes derivats de la carn, com els embotits, la diversitat de formatges i la rebos-teria habitual feta sense cap tipus d’additius químics, sense oblidar,

com no, la nostra mel i el nostre oli. Tot envoltat d’una explosió de color que també sedueix els últims dels sentits que ens quedava per men-cionar: la vista.

Una AMPA alternativaAquest any la Fira Alternativa compta-rà novament amb la parada de l’AMPA de la Llar d’Infants on durant els dos dies de la Fira, de les 9 del matí a les 9 de la nit se serviran degustacions, algunes d’elles molt tradicionals com el butxi amb patates, fideus rossejats o pop amb ceba.

D’altra banda, també està previst que grups d’animació facin diverses ac-tuacions de carrer. Per la seva part, el Patronat de Turisme, organitzador de la Fira, ha previst el sorteig d’un dinar per a dues persones en un restaurant de la població, entre tots aquells que facin alguna compra a la fira.

Dues novetats Complementant la fira, a la part central de la Plaça Nova es concen-traran les parades dels oficis de la mar, una de les novetats d’enguany i també una altra de les novetats és que es farà la I Trobada d’intercanvi de plaques de cava, que tindrà lloc Diumenge de Rams de 10 a 14 hores del migdia a la sala de la societat. Esperem que, enguany, la fira no estigui passada per aigua com l’any passat i que llueixi el sol tot el cap de setmana. Després, que plogui, que ens fa molta falta.

Durant dos dies, La Cala oferirà als seus visitants la possibilitat d’adquirir tota mena de productes relacionats amb la gastronomia i la salut, la majoria fets de manera natural i artesana.

XVII Fira Alternativa de Productes Naturals i Artesans

A la Fira s’hi poden trobar tota

mena de procuctes naturals.

La Fira viurà una nova mostra d’oficis antics.

Candelera 2008Candelera 2008

Candelera

Candelera 2008Candelera 2008Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008Candelera 2008 CanCandelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008


Candelera 2008

Candelera 2008 Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera

008

Candelera 2008

Candelera 2008

renaCandelera 2008Candelera 2008



Candelera

Candelera 2008

Candelera 2008

Can-

2008Candelera

Candelera 2008

Candelera 2008

n


Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008Candelera 2008Can-

Can-

XVII Fira Alternativa de Productes Naturals i Artesans

L’alta participació i la qualitat i quantitat d’actes programats, sens dubte, quedaran en el racó de les experiències agradables en la memòria de tots els caleros.

CANDELERA 2008, UNES FESTES PER GUARDAR SEMPRE EN EL RECORD

Cinc dies molt intensos

Araceli DomínguezLa Candelera 2008 va arribar a la seva fi dimarts 5 de febrer a la nit, a la platja de l’Alguer amb la llum, el color i el soroll dels focs d’artifici que, durant gairebé un quart d’hora, van oferir una imatge espectacular

de l’aigua, el cel i la sorra de la plat-ja. Un cop acabats els focs d’artifici, molts dels presents encara no es re-signaven a què les festes acabessin i van omplir bars i restaurants per fer l’últim sopar de festes.

Com deien, cinc jornades intenses, en les que van tenir cabuda la tra-dició i la novetat i en les que també va haver un lloc per a actes molt importants com la inauguració de la nova rotonda en la que destaca, per dret propi, l’escultura Braços i Rems o la inauguració del nou Cen-tre d’Ocupació. Així doncs, activitats per a tots els gustos i per a totes les edats en una de les festes de La

Candelera més participativa que es recorda. Teresa Callau, regidora de Festes, que s’estrenava en les seves primeres festes com a regidora, des-tacava “l’alta participació del poble de La Cala en tots els actes que, de vegades, ens ha sorprès però per la qual em sento molt agraïda. Vam dir a la gent que serien unes festes per recordar i trobo que les nostres pa-raules no han estat gratuïtes. Crec

que ha hagut activitats per a tots els gustos i per a totes les edats i hem introduït alguns canvis però, no obstant, creiem que encara es po-den fer millores de cara a l’any que ve. També vull agrair el treball de la Comissió de Festes, dels tècnics i de totes les persones que sense el seu esforç les festes no podrien tirar endavant”.





Candelera 2008

Candelera 2008


Candelera 2008

Començament anticipatRecordem que les festes s’avançaren un cap de setmana per poder donar cabuda als nombrosos actes progra-mats. Així, divendres 25, s’estrenà la peça de teatre Nit de noces, dissabte 26, a la sala, es presentaren la nova imatge de la revista Des dels qua-tre cantons i la Guia de l’Ametlla de Mar. Tot seguit, es va fer el concert de Festa Major a càrrec de l’Agrupació Musical Mestral. Ja a la nit, al polisportiu, la banda de

rock Mojinos Escozíos presentà el seu nou disc Pa pito el mío i després continuà la festa fins la matinada amb la disco mòbil. A l’endemà, va haver-hi una sardina-da popular a la Confraria que donà pas a la II Edició de la Regata de Llaüts Candelera al Moll Pesquer de l’Ametlla en la que destacà, un cop més, l’habilitat de les dones caleres en aquesta modalitat esportiva.


Candelera 2008


Candelera 2008Candelera Candelera 2008



Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008


Candelera 2008 CanCandelera 2008Candelera 2008


Candelera 2008

Candelera 2008


Candelera 2008


Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera

008

Candelera 2008

Candelera 2008

renaCandelera 2008Candelera 2008



Candelera

Candelera 2008

Candelera 2008

Can-

2008Candelera

Candelera 2008

Candelera 2008

n


Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008

Candelera 2008Candelera 2008Can-

Can-

El dia de la Gent Gran va ser dilluns dia 4 amb dinar per a tots el jubilats i homenatge als veïns de més edat de la població, entre altres actes de la jornada. Dimarts, dia 5, fi de festa on els protagonistes tornaren a ser els nens que van poder gaudir d’un parc d’inflables al port, a banda de la fira, sens dubte el seu lloc preferit durant aquests dies i no tant el del seus pa-res. Per allò de la butxaca trencada, és clar.

La festa pròpiament dita

Diada de la Candelera

Homenantge a la gent gran

Divendres dia 1, al migdia, el repic de campanes de l’església, anuncià a tothom que començaven les Fes-tes. Enguany, es volgué que la pubilla infantil i les damisel·letes fossin pro-tagonistes en l’inici de les festes. Així, després de la cercavila infantil en la que participaren tots els nens i nenes en sortir de l’escola, les 24 menudes batejaren amb caramels des del bal-có de l’edifici municipal a tots els xi-quets i xiquetes que hi havia baix. De cara a la nit, Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, fou l’encarregat de fer el pregó de Festa Major a l’envelat que, passades les 12 de la nit, va rebre un any més al grup Apache.

El dia de la Mare de Déu, és un dia de tradició i, com a tal, els actes pro-gramats pertanyen a aquesta cate-goria. Els principals, l’ofrena floral a la Verge i la solemne processó. En-cara que per aquest dia també es va reservar un forat a la inauguració de l’escultura Braços i Rems.

El Dia de la Dona moltes caleres es van concentrar davant els baixos de l’Ajuntament i després van prendre un aperitiu, gentilesa del consistori, que enguany es va fer a la Confra-ria. Després, moltes d’elles van fer el seu dinar de germanor a l’envelat. Aquest dia es va inaugurar el Centre

de discapacitats. Una altra novetat que es va reservar per a aquest dia va ser la Festa de l’Aiguardent que encetà una sèrie d’actes destinats a conèixer un mica més els pobles que ens envolten.

Quatre Cantons

Política


Segons el PP, el pressupost 2008 aprovat per CiU no és creïble

Els populars, diuen que el govern municipal no xafa de peus a terra i que la situació econòmica de l’Ajuntament ha embogit.

PP

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

Francesc CallauTot i reiterar la seva proposta d’ajuda al govern municipal, el Partit Popu-lar va criticar amb duresa la gestió econòmica de CiU al capdavant de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.Ricardo Llaó, regidor del PP va ar-gumentar els seu vot en contra a l’aprovació del pressupost munici-pal per aquest any 2008. Tot i valorar positivament que l’equip de govern cridés els partits polítics de l’oposició per oferir-los la possibilitat de col·laborar en la confecció del pres-supost de cara als pròxims mesos, els populars no van donar suport al plantejament inicial del govern, com tampoc ho van fer ERC i el PSC.Segons Ricardo Llaó, regidor del PP, “el pressupost no ens resulta creïble des del moment que en el capítol d’ingressos consta com que l’any que corre, serà el més impor-tant a nivell de llicències d’obres i triplicarà les de l’any passat, quan tothom sap la recessió que està pa-tint el sector de la construcció. Ja al 2007 van posar uns ingressos de 1.250.000 € per llicències i només en van ingressar 700.000 €. Amb un escenari d’aquestes característi-ques el més prudent seria comptar amb els ingressos reals de l’any an-terior com a molt optimistes”.El Partit Popular pensa que si no s’apliquen mesures dràstiques, la majoria impopulars, no es podrà aconseguir el plantejament proposat per CiU de reduir la despesa corrent en un 2’69% i aposta per un exhaustiu control de la despesa i la contenció del capítol de personal, la qual cosa podrien obligar a prescindir d’una part dels efectius humans contrac-tats pel consistori.

A més, el PP va proposar l’ externa-lització d’alguns serveis municipals i traspassar-los a la iniciativa privada. Segons Ricardo Llaó, “entenem que des d’un punt de vista econòmic aquest equip de govern ha acabat d’embogir i ha entrat en una peri-llosa fugida cap endavant. Si real-ment no es posen seriosament a debatre amb l’oposició i acceptar la mà estesa que els oferim, el tema serà irreversible d’aquí a molt poc temps. Com a propostes presentem la possibilitat d’externalitzar i dotar de criteris de gestió privada tots els serveis de l’Ajuntament a excepció d’aquells que pel seu valor estra-tègic ho desaconselli. Entenem que traspassar a la iniciativa priva-da aquests serveis, pot millorar la gestió dels recursos dels caleros i caleres”.Per a Ricardo Llaó, és molt significa-tiu que per primera vegada en molt temps, el PP, el PSC i ERC, tots a l’oposició, coincidissin en el discurs i de manera unànime actuessin com una sola veu.

Els populars van ser molt crítics amb els convergents per les critiques re-budes en el seu moment quan for-maven govern amb els socialistes. Segons Ricardo Llaó, CiU va voler cobrar els diners del conveni amb Marina Sant Jordi abans que la construcció del camp de futbol per part de l’empresa, amb l’excusa de què a més del camp havien de pagar 100 milions de les antigues pesse-tes en factures que l’anterior govern s’havien deixat al calaix, i que pass-ats quasi 5 anys, no només no s’han reduït aquests 100 milions, sinó que s’han augmentat fins als 200 milions

de les antigues pessetes.El Partit Popular també va qualificar d’inusual que el propi govern presen-ti una esmena als seus pressupostos inclús abans de ser debatuts i que després de la legislatura amb més in-gressos de la història pel conveni de l’aigua i els convenis urbanístics, CiU proposi que l’Ajuntament s’aventuri amb un crèdit pont de 600 milions de les antigues pessetes, amb l’objectiu de dotar de diners les arques muni-cipals i poder avançar el cobrament dels convenis urbanístics compro-mesos.Segons el PP, aquestes mesures que vol tirar endavant el govern de CiU, dependran del resultat de la liquida-ció de l’exercici 2007. Si els resultats no són bons, s’haurà de renunciar a alguna de les inversions previstes. Segons Ricardo Llaó, “ens manca la liquidació del 2007 i no sabem com acabarem. Hi ha una sèrie d’obres que estan compromeses i afecta-des, ja que tenen subvencions i tot està en l’aire. La piscina costava 3’5 M € i ara ens diuen que en costa 5,5 M € amb una sèrie de subven-cions de la Secretaria d’Esports o la remodel·lació de la llotja del peix. Són inversions que hem aprovat de manera unànime que pugen a 5,5 milions d’euros i això vol dir que si a la liquidació no surt un remanent de 5,5 M € haurem de renunciar per llei a alguna de les inversions i per tant també a les subvencions”.

Els populars ja van anunciar que com ja ha passat amb la modificació del POUM, estan disposats a ajudar i aportar solucions també en la gestió econòmica.


Francesc CallauEl Partit dels Socialistes de Catalunya ha dit que l’economia municipal es troba en situació crítica. Segons els socialistes caleros, van demanar al govern de CiU que esperés a tancar el pressupost per aquest any 2008, fins que no tingués tancada la liqui-dació de 2007, que asseguren que ja al mes de novembre donava resul-tats preocupants.El PSC recorda que ja fa mesos que ve anunciant aquesta situació, desmentint els arguments del go-vern, que sempre ha afirmat que l’Ajuntament es troba en un moment econòmic immillo-rable. Els socialistes pensen que l’actual govern de CiU ha viscut durant aquests quatre anys i mig per sobre de les seves possibilitats.Segons el PSC això ha estat possible gràcies a què durant aquest període s’han gastat els diners correspo-nents al conveni de 6 milions d’euros sig-nat amb Aqualia equi-valent als 25 anys de cànon i una part dels convenis urbanístics signats.El portaveu del PSC antonio Espuny, va dir també que l’oficina tècnica que vol crear el govern, permetrà que con-tinuïn gastant de manera desmesura-da. Per a l’Antonio Espuny, la decisió de demanar un crèdit pont per poder utilitzar els diners compromesos a través de diversos convenis urbanís-tics, no és una bona solució, sobretot pensant que hi ha informes de secre-taria que afirmen que l’Ajuntament no té la total seguretat de poder arribar a cobrar la totalitat d’aquests conve-nis. Segons Antonio Espuny, “i si no els podem cobrar, com tornarem els diners?. Aquí hi ha dos informes, un del secretari que diu que una part d’aquests conveni està fora de llei i aquests contractes són nuls de ple dret. Per altra banda, han buscat un informe extern que ha de recórrer a la interpretació teològica de la llei

per a justificar la validesa d’aquest convenis. Ara, el secretari és molt clar i per això l’han apartat de la seva feina, ja que segons ell, qualsevol denuncia per part de les dos parts farà que el promotor quedi exempt de pagar”.A més, els socialistes afirmen que tot i els diners que l’equip de govern ha gestionat al llarg dels darrers 4’5 anys, no ha estat capaç de reduir la quantitat de factures fora de pressu-post, ans al contrari, ja que diuen que l’han augmentat fins als 3’3 milions d’euros. El PSC també ha qüestionat que amb

només 4 anys l’Ajuntament hagi pas-sat de 2’8 milions d’euros del capítol de personal, als 4’5 milions actuals, el que suposa un augment del 40% més.Els socialistes van anar més lluny al dir que tot i la difícil situació de les ar-ques municipals, actualment haurien d’haver en caixa almenys 600.000 € corresponents al 10% d’aprofitament del sector J que s’han de destinar a les polítiques i promoció d’habitatge social. Segons els socialistes, si això no fos així, s’hauria d’anar als tribu-nals. Segons els socialistes caleros, “estem veient unes operacions fi-nanceres de l’Ajuntament, que són raríssimes i que se sustenten amb peus de fang. Tant de bo tot surti bé, però les conseqüències de tot això si al final no es així, les pagarà el poble. Estem avisats, ja que tenim l’exemple d’aquests quatre anys”.

Per una altra banda, el PSC es va re-ferir al projecte de construcció d’un centre cívic i aparcament soterrani que l’equip de govern vol tirar endavant a les Escoles Velles. A més de posar en dubte el finançament del projecte, els socialistes pensen que amb una remodelació a fons de l’edifici actual, n’hi hauria prou per convertir-lo en un hotel d’entitats i que no cal construir un nou edifici de grans pretensions. Els socialistes tampoc estan d’acord amb ubicar un aparcament sote-rrani al solar de les Escoles Velles, donat que pensen que això encara congestionaria més el transit de la

zona. Segons Maria Marsal, “nosaltres som contraris a què s’enderroqui aquest edifici, primer perquè el considerem un edi-fici emblemàtic. Nal-tros proposem que es conservi almenys la façana. També estem en contra de què es vulguin fer aparcaments, ja que si el carrer ja és prou estret, ara imagineu si han de començar a entrar i sortir cotxes. El que produirà es

un col·lapse a l’estiu que no es podrà circular a la zona. Nosaltres propo-sem que els aparcament vagin fora d’aquí, el que passa és que ara s’han capficat en què volen enderrocar l’edifici i després construir, tot i que no sé amb quins diners ho faran”.Per últim, els socialistes es van refe-rir a les al·legacions presentades als plans parcials urbanístics del sector 22b i sector 21 polígon industrial. Segons el PSC el govern de CiU té plantejat que el nou eixample del poble tingui un disseny de ciutat dormitori, que l’únic que farà es con-vertir la zona en un gueto i que ells pensen que el millor hagués estat pensar en un plantejament de poble mediterrani. Segons van dir, tampoc estan d’acord amb la planificació de l’ampliació de la zona industrial i l’organització dels accessos a la mateixa.

PSC

Maria Marsal i Antonio Espuny, regidors del PSC.

El PSC, diu que el govern de CiU ha viscut per sobre de les seves possibilitats

El PSC contrari a la construcció d’un nou edifici com a centrecívic i a l’aparcament soterrani a la zona de les Escoles Velles.

Quatre Cantons

Política


Francesc CallauERC va carregar ahir contra la mane-ra de fer política de l’equip de govern de CiU. Els republicans van dema-nar que l’equip de govern s’apliqui a l’hora de promoure criteris democrà-tics a les seves estratègies, ja siguin en l’àmbit econòmic o en l’àmbit ur-banístic. Segons Jordi Gaseni, por-taveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, CiU hauria de pensar més amb els partits que estan a l’oposició a l’hora de fer prevaldre la seva majoria absoluta.Segons Jordi Gaseni, “ara entenc el que és una majoria absoluta. És presentar-te 7 milions d’euros 5 mi-nuts abans del ple i com que tenim majoria ho aprovarem i ja està. Que presenten al·legacions, no cal patir, ja que com que tenim majoria ab-soluta, tal com ens aniran arribant, les llençarem a la paperera o si ens demanen un ple per a refer el pres-supost no cal, que tenim majoria absoluta. Nosaltres continuarem intentant parlar amb ells per intentar arreglar coses”.Gaseni va criticar que CiU els presen-tes 5 minuts abans de començar el ple, una esmena de més de 7 milions d’euros a la proposta de pressupos-tos que se’ls havia explicat en la co-missió informativa. Per a Gaseni, la gravetat del cas s’incrementa quan, a més, l’equip de govern pretén aprovar un crèdit que ajudi a suportar

un pressupost basat en els convenis urbanístics.ERC no entén tampoc que és el que persegueix CiU amb la creació d’una oficina tècnica paral·lela. Segons Jordi Gaseni, “ens agradaria que ens expliquessin què serà aquesta oficina i quins projectes s’han de realitzar. No sé perquè tenen por de que nosaltress coneguéssim aques-ta informació, ja que si ens l’ ocul-ten, ens faran pensar malament. A més, governant amb majoria abso-luta això no hauria de ser així. Nos-latres i els altres partits de l’oposició representem a una part de la ciu-tadania i haurien de fer un exercici democràtic”.ERC també es va queixar que l’equip de govern va presentar el pressupost esmenat al Ple sense el correspo-nent informe d’intervenció, cosa que creuen, un clar símptoma d’amagar informació cap a l’oposició.Un dels aspectes més criticats pels republicans és la inversió addicional de 2 milions d’euros al pressupost de la piscina, que passarà de 3 a 5 milions d’euros després d’una actua-lització de preus i projecte.ERC ja ha anunciat que presenta-rà al·legacions al pressupost i farà valdre els seus drets. Segons Jordi Gaseni, “sé que estem a l’oposició, però se’ns podria tenir en compte i tenir-nos informats, ja que si no és així, haurem de fer valdre els nostres

drets i això vol dir fer al·legacions al pressupost. Segurament es queda-ran damunt de la taula, però sí que haurem d’estudiar quines accions podem fer. Volem informar-nos per gent experta que pugui assegurar-nos que l’Ajuntament no es pot en-fonsar, ja que jo ho veig molt magre. Tinc la sensació com si l’Andreu Martí d’aquí a tres anys no es vul-gui presentar com a alcalde. És una sensació similar a aquell que està en un pis de lloguer i amb un rampell va a intentar sortir-se’n com pugui”.Els republicans també es van mos-trar contraris a la carretera de la costa, que pensen que perjudicarà l’entorn de la costa sud de l’Ametlla de Mar, sobretot la zona més pròxi-ma a la platja de l’Estany Podrit. Se-gons els republicans, les necessitats d’emergència no són prou argument per tirar endavant aquesta carretera que tindrà un pressupost de 4 mi-lions d’euros. Segons ERC aquests recursos haguessin estat més ben utilitzats destinant-los a projectar una nova entrada a la població.Respecte al tema de l’aparcament soterrani que l’equip de govern vol tirar endavant a les escoles velles, ERC va manifestar que, en principi, no el veu malament, tot i que no es pronunciaran definitivament fins que coneguin el projecte i se’ls doni més informació.

ERC

ERC creu que CiU abusa de la majoria absoluta

Els republicans tampoc entenen perquè servirà l’oficina tècnica que volcrear l’equip de govern.

Jordi Gaseni, portaveu d’ERC.

Araceli DomínguezEl passat 29 de gener, el PSC va pre-sentar al·legacions al Pla Parcial Ur-banístic del sector 22B-1, que es va aprovar inicialment en comissió de govern el 21 de desembre passat. Segons els socialistes, aques-tes al·legacions intenten millorar l’ordenació urbanística de l’ampliació del casc urbà de La Cala. Diuen, per exemple, que aquest pla parcial no respon al model de poble medite-rrani i mariner típic com ara el nos-tre sinó més aviat sembla el disseny d’una ciutat dormitori semblant a les que envolten les grans ciutats i de les que, més aviat, donen ganes de fugir perquè assoleixen la categoria

de guetos i, a la llarga, donen proble-mes socials i de convivència. Antonio Espuny afegí, a més, que “aquest disseny no es correspon a la reali-tat del poble. Nosaltres creiem que l’ampliació del poble ha de ser una continuïtat del que som ara i volem seguir essent en el futur. Un model de poble mediterrani, un poble ama-ble, on la gent s’hi trobi bé vivint en les seves cases”. Altres al·legacions a aquest pla són la creença que la zona verda s’hauria d’ubicar al mig de la zona edificable aprofitant l’orografia del terreny per convertir-se en un punt d’encontre social i en zona d’esbarjo o que l’actual zona verda hauria de ser

zona comercial i de restauració i, tot i aprofitant la servitud de l’autopista, crear al davant de la zona esportiva una gran zona d’aparcament. Així, a més, insisteixen els socialistes, es re-duirien els costos de les indemnitza-cions de les construccions existents.

Suggerències tècniquesD’altra banda, també els socialistes van presentar al·legacions al Pla Urbanístic del sector 21, que tam-bé es va aprovar en comissió de govern el mateix dia 21 i que tracta de l’ampliació del polígon industrial. Antonio Espuny deia al respecte que “en aquest cas són al·legacions de caràcter tècnic, bàsicament desti-

nades a millorar el disseny urbanís-tic del sector. Espero que el govern sigui receptiu i que ens faci cas per-què les millores que hi proposen re-percutiran directament en la millora del dibuix del polígon industrial”.El PSC proposa, per exemple, cons-truir la rotonda que es preveu a la zona a la mateixa altura de l’actual carretera d’accés al polígon entre d’altres canvis que indiquen en les seves al·legacions, com ara que la unió entre la carretera ja realitzada de l’antic pla parcial i l’actual s’hauria de produir a la cruïlla que hi ha a pocs metres, desplaçant l’edificabilitat de la parcel·la afectada al nou pla par-cial.

El PSC presenta al·legacions a dos plans urbanístics aprovats


CIU

CiU assegura que mantindrà el ritme d’inversions durant els 4 anys

Els nacionalistes consideren que la majoria absoluta és l’eina que els ha donat els ciutadans per governar i prendre decisions importants.

Francesc CallauEl Grup Municipal de CiU va mani-festar tenir clars els seus objectius per a l’actual legislatura. Després d’algunes crítiques per part dels partits de l’oposició, els nacionalis-tes han explicat que governar no és abusar i han advertit que continuaran rectes en el camí traçat per aconse-guir millorar i aixecar el nivell del be-nestar dels ciutadans.Pel que fa a l’aprovació del pressu-post de 23 milions d’euros amb el vot contrari dels tres partits de l’oposició, CiU va dir que tampoc els ha de pre-ocupar aquest fet, ja que en els da-rrers 20 anys, cap dels pressupostos proposats per l’equip de govern de torn, han tingut el suport de l’oposició. CiU ha qualificat els pressupostos de valents i d’acord amb la realitat e c o n ò m i c a del moment, on primen les inversions i la planificació per a tota la legisla-tura, donat que diuen, que no governen a un any vista. CiU ha explicat que entén que els partits hagin de fer la seva feina de fisca-lització de tots aquells temes que els preocu-pen, però que els ciutadans de la Cala els van donar ma-joritàriament la confiança perquè continuessin amb el mateix ritme d’inversions que la legislatura pas-sada i que si això vol dir prendre de-cisions valentes i importants, que no dubtaran a fer-ho, sense preocupar-los l’oposició i si el fet de posar en marxa la seva voluntat de govern i de posar en marxa i complir les propos-tes per a la demanda de solucions dels ciutadans. Respecte a la tan criticada esmena presentada pel propi govern a la pro-posta inicial dels seus pressupostos, Joan Pere Gómez Comes va dir que és l’eina que els ha de permetre man-tenir el nivell d’inversions durant tota

la legislatura i garantir que el ritme de creixement del municipi no baixarà durant els pròxims 4 anys. Segons Joan Pere Gómez, regidor del Grup Municipal de CiU, “aquesta esmena ens permetrà que tot l’esforç i la in-versió que la gent ha vist al carrer durant quatre anys i que ens ha val-gut el premi electoral de la majoria absoluta, es pugui continuar fent amb la mateixa força. El poble ha agafat un bon ritme amb obres al ca-rrer, a les platges, a molts llocs que fan que aquest sigui el poble que vo-lem. Aquesta esmena farà possible garantir al poble que no baixarem el nivell d’inversions”.Pel que fa a l’oficina tècnica que l’equip de govern vol crear i que així ho reflecteix en els pressupostos, Joan Pere Gómez, com a regidor

d’Urbanisme va dir que el poble es troba davant d’un important volum de feina urbanística per la posada en marxa de tres plans parcials com són el sector 22b1 i 22b2 i l’ampliació del sector 21 del polígon industrial, a més d’uns quants plans parcials privats que ha més de generar la demanda de llicències d’obres, tam-bé generaran una sèrie d’inversions extrasectorials, que fan necessari dedicar-hi més recursos, però sense carregar l’Ajuntament de personal. Segons Joan Pere Gómez Comes, “tot això porta un volum de feina increïble i que es basic perquè l’Ajuntament pugui gestionar tots

els ingressos i que tots vagin a in-versions. Ara generem recursos, però necessitem una sèrie d’eines per executar-los. Quan s’acabarà aquesta feina, no crearem cap es-tructura fixa a l’Ajuntament, ja que s’acabarà el contracte i no haurem carregat el pressupost municipal d’una despesa fixa de més personal i que, en ocasions, quan s’ha acabat la feina concreta, l’Ajuntament ha ha-gut de carregar-se damunt. Després l’oposició ens diria que contractem massa personal”.CiU va defensar també la recupera-ció del projecte de la Carretera de la Costa que va criticar ERC. Segons els convergents la proposta de desti-nar els diners del PENTA al nou pont s’ha desestimat perquè el pont se finançarà a través del Pla Parcial del

sector 22b i que aquests 4 milio-ns d’euros pro-cedents del Pla d’Emergència Nuclear de Ta-rragona s’han d’aprofitar. Xavier Llambrich Bono, “no entenc com estan disposats a rebre diners procedents del PENTA per fer un pont i no per fer la carretera de la costa. No-saltres ja hem trobat una altra solució al pont i finançament pel pont i així poder

continuar amb la carretera de la cos-ta. Dir com algú ha dit que no vol aquests diners per venir d’on vénen em sembla exagerat. Les nuclears no ens les trauran i, ara, continuar negant l’arribada d’inversions, quan ja fa molts anys que quan mirem per la finestra veiem les nuclears, no ho entenc i més si la repercussió econòmica és per al meu poble”.Continuant amb el tema urbanís-tic i segons els nacionalistes, el POUM(Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) serà aprovat provisional-ment durant aquest primer trimestre i al llarg del semestre podria ser apro-vat definitivament.

Joan Pere Gómez Comes i Xavier Llambrich Bono de CiU.

Quatre Cantons

Política


Araceli DomínguezLes passades festes de La Cande-lera, van comptar amb la presència d’alguns polítics que van voler parti-cipar d’una manera o d’altra a alguns dels actes organitzats per la Comis-sió de Festes per a l’ocasió. Vam tenir l’oportunitat de veure a Josep Poblet, president de la Diputació de Tarra-gona, que va inaugurar l’escultura Braços i Rems, també vam veure a Artur Mas, que va ser present a la lectura del pregó de Festes a càrrec de Jordi Sargatal, a Jordi Jané, cap de llista per la circumscripció de Ta-rragona al Congrés del Diputats en les properes eleccions i Josep Mal-donado, candidat pel Senat per Ta-rragona, que van participar a la pro-cessó de La Candelera. A més, vam poder veure a Antoni Duran i Lleida, president d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i cap de llista de la coalició Convergència i Unió (CIU) a les eleccions generals del 9-M, que va participar a la processó de la Mare de Déu de la Candelera i que, abans de fer-ho, ens va concedir unes pa-raules sobre el perquè de la seva

presència a La Cala i, com no, sobre l’elecció del nou govern espanyol. Duran i Lleida afirmà ser molt cons-cient de la im-portància que aquest acte té per a tots el ha-bitants de la vila i digué “sentir-se feliç per poder acompanyar du-rant una estona els caleros en la celebració més preuada de la Festa Major”. D’altra banda, pel que fa a les eleccions gene-rals, Duran i Llei-da es mostrà op-timista respecte als resultats que pot obtenir CIU.

El cap de llista per Barcelona pensa que el dia 9 de març “poden anar-nos molt bé les coses perquè la gent sap que a Catalunya les coses no rutllen com deurien i no se’ns res-pecta com abans. Tot i això hem de treballar perquè així sigui fins l’últim moment. Les enquestes no són fia-bles. L’ única cosa fiable són els re-sultats a les urnes”.

Prestigi català Segons el president d’Unió, Cata-lunya necessita recuperar el presti-gi que tenia abans i això passa per tenir a Madrid “una Convergència i Unió molt forta” perquè, per exem-ple, no vénen bons temps pel que fa a l’economia i que, en aquest sentit, el seu partit sempre ha estat garantia de solidesa. A més, afegí que “també se’ns ha de respectar en el tema de l’estatut”.En concret, pel que fa a les Terres de l’Ebre, Duran creu que és un territo-ri molt abandonat que ni el PP ni el PSOE han tractat bé. El cap de llista al Congrés per CIU afirma que entén aquest sentiment d’abandonament

perquè “sóc lleidatà i sé el que és sentir-se discriminat a Barcelona”. En aquest sentit, afirma que se sent molt capaç de defensar les nostres comarques a Madrid “juntament amb els caps de llista d’aquí, gent com Jordi Jané al Congrés o Josep Mal-donado i Salvador Pallarès al Senat” i assegurà que “si CIU és decisiva a Madrid també ho serà a les Terres de l’Ebre”.

Més inversionsDuran i Lleida afegí que del Pla d’inversions previst a les nostres co-marques no s’ha gastat ni un cèntim, i que seguim tenint un Ebre amenaçat. En concret, pel que fa a la nostra po-blació, el cap de llista de la coalició nacionalista, creu que “l’Ametlla ha de ser un punt neuràlgic del pas de l’eix mediterrani”. I per aconse-guir-ho, prosseguí, cal dotar el terri-tori “d’una bona autovia paral·lela a l’autopista que sigui gratuïta, una bona línia de ferrocarril d’alta velo-citat i d’una bona connexió amb la resta de l’Estat, a més de majors in-versions en altres temes ”.

Decisions molt importants Duran i Lleida es fa càrrec que hi ha molta gent desencantada de la polí-tica i que des d’aquí potser pensem que no ens afecta les decisions que es prenen a Madrid. Però, contrària-ment a això, en temes d’ educació, seguretat i immigració entre d’altres “es prenen moltes decisions que ens afecten”, digué. Per això, Du-ran confia que els seus votants no es quedin a casa el dia 9 perquè, a més, “els votants socialistes i del PP surten tots”. Surti qui surti ens necessitaD’altra banda, pel que fa als pactes, Duran afirma que “qui vulgui gover-nar ens necessita perquè el vot de CIU és decisiu sobretot tenint en compte que encara no se sap qui guanyarà”. I qui ho faci, diu, “haurà d’acceptar les condicions que posi CIU”. Al respecte convida a fer una reflexió a la gent de les Terres de l’Ebre a l’hora de triar el seu vot per-què, insisteix, “amb nosaltres els ani-rà millor a la gent que viu aquí”.

Josep Antoni Duran i Lleida.

Duran i Lleida: “Si CIU és decisiva a Madrid també ho serà a les Terres de l’Ebre”

Antoni Duran i Lleida, cap de llista de la coalició Convergència i Unió (CIU) a les eleccions generals del 9-M, va visitar l’Ametlla de Mar per La Candelera i va parlar-nos sobre les intencions de CIU a Madrid respecte a les nostres comarques.


Infraestructures

El tanatori estarà acabat a finals d’any

Després d’un temps de demora, finalment,s’han posat en marxa els treballs d’anivellament del terreny i les màquines ja aplanen els terrenys per poder començar les obres de construcció de l’edifici.

Araceli DomínguezDesprés d’endarrerir-se el projecte del tanatori de l’Ametlla de Mar du-rant un temps, finalment, dimarts 29 de desembre, van començar els treballs per poder-se construir i, amb tota probabilitat, estarà enllestit a fi-nals d’any. En concret, aquell dia, ja s’estava anivellant tot el terreny i les màquines començaven a remoure el terra. Aquest retràs s’ha produït, d’una banda, perquè Urbanisme no havia donat el seu permís de cons-trucció. Així doncs, per agilitzar el tema, l’Ajuntament es va reunir amb la comissió d’Urbanisme de les Te-rres de l’Ebre que es va mostrar re-ceptiva per tirar endavant el projecte en tractar-se d’una obra d’interès públic. D’altra banda, hi havia un greu problema amb els accessos però, després de les negociacions de l’Ajuntament amb la diputació de Tarragona, es va aconseguir un per-mís provisional per habilitar l’entrada al tanatori a l’espera de l’arranjament d’aquest tram de la TV-3025 que va des de l’autopista a la carretera N-340 on s’ha d’afegir el nou carril d’acceleració i desacceleració.

A dos bandes Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme del consistori deia que “hem tingut mots problemes a l’hora de posar en marxa el tanato-

ri i entenc que la gent de La Cala s’hagi posat nerviosa perquè això ha trigat més del que l’Ajuntament hagués volgut. Per véncer les difi-cultats, d’una banda, hem hagut de demanar un permís provisional justificant la petició que l’edifici és d’interès públic i poder així avançar en les obres i, d’altra, hem hagut de demanar un permís provisional a la Diputació per habilitar un accés perquè aquest organisme és el que gestiona la TV-3025”.Per la seva banda, Antoni Viñas, gerent de Funerària Domingo, vo-lia agrair a l’Ajuntament “la seva col·laboració però, sobretot, al regi-dor d’Urbanisme, Joan Pere Gómez

Comes, perquè crec que sense la seva dedicació i interès haguessin trigat més temps degut a tots els re-queriments i peticions que els dife-rents organismes supramunicipals ens han exigit”.

Funerària multinacionalLa funerària Domingo pertany a l’única multinacional del sector, Funespaña, que, a més, també és l’única empresa d’aquest tipus que cotitza en borsa. La funerària fa temps va iniciar un pla d’expansió a diferents municipis de les Terres de l’Ebre que la va dur a Alcanar, Ullde-cona, Santa Bàrbara, Deltebre i, ara, a l’Ametlla de Mar.

Les màquines ja treballen al solar del tanatori.

Aprovat el projecte de reforma i ampliació del CAP Ametlla

En breu s’iniciaran els treballs llargament esperats que han de renovar l’ambulatori per donar millor servei a tots els ciutadans.

Araceli DomínguezDijous 14 de febrer, la junta del go-vern municipal va aprovar el projec-te de reforma i ampliació del Centre d’Atenció Primària de l’Ametlla de Mar que tindrà un cost total de 1.400.000 euros. Andreu Martí, alcalde de la po-blació es mostrà molt satisfet perquè “és una molt bona notícia. Encara que no és competència directa de l’Ajuntament hem lluitat un dia sí i altre també durant molt de temps perquè sabem que la vila ha de mi-llorar aquest servei que no dóna a l’abast amb una població en cons-tant creixement i que s’incrementa en períodes de vacances o de cap de setmana”.

L’ampliació del CAP ocuparà l’actual

dependència de l’ambulància.

Quatre Cantons

Infraestructures


Araceli DomínguezEl passat 18 de febrer començaren les obres de construcció de la nova passarel·la que facilitarà el trànsit als vianants i integrarà millor el front marí-tim amb el dic de recer. La passarel·la va adossada al vial de circulació del port que s’haurà d’eixamplar cap al mar, des de la rotonda d’entrada al dic de llevant fins a l’aparcament de l’antiga llotja, per guanyar un espai, precisament, que doni cabuda a la passarel·la. La passarel·la, que tindrà 2 metres d’amplada i 71 metres de llargada, s’equiparà amb una barana d’acer inoxidable per millorar la seguretat dels vianants. A la part central del seu recorregut es mantindrà la roca que hi ha amb l’anella on s’amarraven les embarcacions antigament. Aques-ta roca s’arreglarà i s’il·luminarà per integrar-la en el port com a element

emblemàtic de la comunitat pesque-ra de la Cala. Les obres s’han adjudi-cat per un valor de 89.420 euros i es preveu que estiguin enllestides en un termini de dos mesos i mig.

Rehabilitació de la llotja de peix D’altra banda, en breu, també co-mençaren les obres de restauració de la llotja de peix que permetran rehabilitar la nau de venda de peix per millorar i adequar les seves instal·lacions, d’acord amb les neces-sitats actuals dels usuaris, els nous requisits sanitaris i les bones pràcti-ques ambientals de la pesca. La llotja es distribuirà en cinc àrees: oficines, sala de subhastes, sala de manipu-lacions i expedició, sala d’actes i un bar. Aquest projecte, a més, perme-trà l’adaptació de les àrees de treball amb criteris de funcionalitat i previsió de futur per a l’activitat pesquera. Així, les instal·lacions s’adequaran a les noves mesures sanitàries de la Generalitat pel que fa als paviments de les zones de treball, tancaments de portes i finestres i revestiments de parets, entre d’altres elements. Aquest projecte s’ha adjudicat per un import de 213.909 euros i es preveu executar en un termini de 2 mesos.

Dotació de nous serveis al moll de lle-vantL’altra actuació prevista al port de l’Ametlla de Mar i que també s’ha d’iniciar en els pròxims mesos és la

dotació dels serveis elèctrics per a la flota pesquera en el moll de llevant i en una part de la zona interior de la dàrsena pesquera. El projecte s’ha adjudicat per un import de 93.732 euros i es preveu portar-lo a terme en un termini de set setmanes.

Aquesta actuació preveu la cons-trucció de noves canalitzacions per a l’abastament de distribució elèc-trica així com la instal·lació de torre-tes de servei. Aquests nous serveis s’instal·laran a la zona d’atracament de les embarcacions pesqueres i a la segona alineació del moll de llevant, al dic de recer.

Inversió molt important Les tres actuacions suposaran una inversió total de gairebé 400.000 euros que finança en la seva totali-tat Ports de la Generalitat. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar i responsable del Comitè Executiu de Ports de la Generalitat explicava que “per part de l’Ajuntament estem molt satisfets perquè, tota aquesta feina que havíem fet conjuntament amb el sector pesquer, en concret amb la Confraria de Pescadors, la veurem materialitzada en la realització de la llotja nova i també tindrem un parell d’actuacions al port que són actua-cions plantejades per aquest any.“Aquestes tres actuacions, sens dub-te, faran que la nostra façana maríti-ma visqui un canvi radical.

Comencen les obres de remodelació de la façana marítima

Les obres de construcció de la passarel·la de vianants han començat en el termini previst. Ara s’espera que, en breu, es doni inici a la reforma de la llotja i a diferents serveis per al moll de llevant. Els tres projectes han suposat a Ports una inversió de 400.000 euros.

Edifici espaiós L’edifici tindrà una superfície total de 1188 metres quadrats dels quals 400 seran nous de trinca i gairebé 800 correspondran a la zona a habilitar. De fet, al projecte de reforma i am-pliació s’especifica que es vol actuar el menys possible sobre l’estructura de l’edifici actual. Per aquest motiu es mantindrà l’escala actual tot i que a nivell de planta baixa es proposa una modificació de l’accés al nucli d’escales. Per contra, s’ha previst un nou ascensor amb més capacitat i adaptat per donar fluïdesa de co-municació amb la planta primera on se situa la part principal de les con-sultes.

Nova distribucióLa distribució de l’espai queda així

de la següent manera: el soterrani es destinarà per a usos de magatzem i serveis com ara neteja, residus i magatzem general i clínic. La plan-ta baixa es divideix en vàries àrees: gerència, amb dos despatxos, admi-nistració, biblioteca i arxiu. L’entrada, amb vestíbul, recepció i dos serveis públics. La zona d’atenció continua-da dividida en presa de mostres, sala d’espera, infermeria, consulta, boxes i brut. I l’àrea de personal sanitari amb diferents vestidors, dos dormi-toris per als metges i dues sales de descans. A la primera planta, hi hauran tres àrees: una per a medecina general, amb dos banys, cinc consultes i es-pai d’espera, una altra àrea poliva-lent amb altres cinc consultes i una altra zona d’espera i l’àrea de pe-

diatria amb dos consultes i dos sa-les d’infermeria. Per últim, la planta segona es reserva per a magatzem, vestuari, cambra d’ascensor, espai per a clima més bomba, caldera més acumulador i la novetat, la sala d’educació sanitària on s’oferiran xe-rrades i conferències als usuaris de l’ambulatori sobre temes relacionats amb la salut.

Temps de concrecionsAra és temps de concretar dates d’inici per començar les obres, que s’espera que siguin imminents i ha-bilitar un espai que aculli els serveis sanitaris mentre es produeixen els treballs de reforma i ampliació de l’ambulatori que s’espera estiguin enllestits en un any i mig.

Les obres han fet necesàries regular

el trànsit a la zona.


Araceli DomínguezEl dia 2 de febrer, Diada de La Can-delera, es va inaugurar l’escultura Braços i Rems, que dóna la ben-vinguda a l’entrada a La Cala, en presència de l’escultor Joan Martí, el seu creador, i el pintor Joan Rebull, ideòleg de l’obra, del coordinador del projecte, Enric Estruch, de l’alcalde de la població, Andreu Martí i del president de la Diputació de Tarrago-na, Josep Poblet, que presidí l’acte. Precisament ha estat la Diputació de Tarragona, l’organisme que ha sufra-gat les obres d’adequació d’aquest

espai que han costat uns 400.000 € L’escultura, que està situada a l’illot central de la nova rotonda d’accés al municipi, està feta en bronze de 5 mm de grossor al que segueix en el seu interior una subestructura d’acer per garantir la seva forma. Fa 4 me-tres d’alçada i està suportada per una mena de dau de formigó que fa 6x5x1.50 m. Tanmateix, la base està folrada per una peanya de fusta de Guinea. El cost total de l’obra, a cà-rrec de l’Ajuntament, és de 142.000 euros.

Millora estèticaL’escultura dignifica i millora estètica-ment aquest accés dotant-lo, alhora, d’un fort simbolisme perquè l’obra ret homenatge als homes i dones de la mar que, en definitiva, són el passat, el present i el futur de La Cala. A més, pretén ser una bona carta de presen-tació de cara als visitants. Andreu Martí, alcalde de la població comen-ta que “l’obra escultòrica Braços i Rems vol erigir-se en un símbol perquè mai no oblidem d’on venim.

Respirem un aire a mar que no po-dem ni volem oblidar perquè és part imprescindible de les nostres arrels i també, sense dubte, com també ho és de les nostres vides presents i ho serà de les generacions que estan per venir. Així doncs, Braços i Rems és un homenatge al nostre passat però també representa el món pre-sent i la mirada al futur”.

Recordem que les obres de construc-ció a la rotonda de l’entrada a la po-blació on ara s’ha instal·lat l’escultura van començar el 15 de setembre i han estat possible gràcies a un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i la Diputació de Tarragona. Les obres contemplen, a banda de la rotonda, la renovació dels sistemes de reg, enllumenat i drenatge de la via, així com la substi-tució de les baranes dels ponts sobre l’autopista i la via del ferrocarril per unes de noves d’acer galvanitzat. Per últim, l’actuació es complementarà amb la senyalització horitzontal i ver-tical i l’abalisament corresponent.

L’escultura Braços i Rems ja dóna la benvinguda a l’entrada de l’Ametlla de Mar

L’obra, de l’escultor local Joan Martí, s’inaugurà el dia de La Candelera en presència de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, que presidí l’acte.

Imatge del dia de la inauguració.

La zona escolar tindrà una pantalla de contenció acústica i de seguretat Després de bastants anys darrere d’aquesta infraestructura aïllant de sorolls i possibles perills per als estudiants de l’institut i de l’escola bressol, finalment Adif ha tret aconcurs l’adjudicació de les obres que financen el consistori,el departament d’Educació i RENFE.

Araceli DomínguezFa d’anys que La Cala reclama per al complex escolar una tanca de se-guretat i aïllament acústic que separi aquesta zona de la via del tren. Doncs bé, aquest 17 de gener, ha sortit pu-blicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la resolució de l’empresa Ad-ministradora d’Infraestructures Ferro-viàries (Adif) en la que s’anuncia que es treu a concurs públic l’adjudicació de les obres definides en aquest pro-jecte per un valor de 260.000 euros. L’execució de les obres tenen un plaç de sis mesos. Mari Carme Martí, regidora d’Educació explicava que “l’equip de govern estava molt content d’haver rebut aquesta bona notícia. Ara ja ha sortit al BOE el pressupost base de licitació per un import de 260.000 euros. La presentació de les ofertes es pot fer fins al 6 de març. Una vegada acabat aquest projec-

te s’adjudicaran les obres i en uns mesos tindrem feta aquesta pantalla acústica i de seguretat”.

Una història antigaRecordem que ara fa set anys, els alumnes de l’institut Mare de Déu de la Can-delera es queixaven dels sorolls que ocasionaven els trens al seu pas per les instal·lacions escolars. Arrel d’aquestes queixes, ADIF i l’Ajuntament van signar un conve-ni de col·laboració al 2005, un cop estudiades totes les reclamacions, i veient que eren absolutament justi-ficades, per tal de signar el proble-ma amb un mur d’aïllament, el que finançarien a mitges. Posteriorment, la regidora d’Educació, Mari Carme Martí, va aconseguir implicar en el projecte al Departament d’Educació,

que posarà la meitat del cost que ha-via d’assumir l’Ajuntament.

Aquesta actuació conjunta entre l’Ametlla i Adif s’emmarca dintre de l’anomenat “Convenio Marco de Co-laboración entre RENFE y la Federa-ción Española de Municipios y Pro-vincias” que té la finalitat d’integrar el ferrocarril a l’àmbit urbà.

La pantalla s’ubicarà entre la via i els centres educatius.

Quatre Cantons

Societat


Detenen a un menor per agressió amb arma blanca

El passat cinc de febrer, sobre les sis de la tarda, agents de la Policia Local de l’Ametlla de Mar procedien a la detenció d’un noi de 14 anys de nacionalitat bra-silera que resideix a la població per un intent d’agressió amb arma blanca al seu germà i a la seva mare.

Els agents van ser alertats per la mare del noi que, juntament amb el germà, es van poder re-fugiar a l’interior d’una de les habitacions del domicili familiar. En arribar a la casa, els agents van decomissar a l’adolescent dos ganivets de cuina de grans dimensions.

Sembla ser que els fets es van iniciar per una discussió sobre unes sabates. Afortunadament, ni la mare ni el germà van patir ferides, tot i que el noi sí va cau-sar danys a la vivenda.El jove ha passat aquest matí a disposició de la fiscalia de me-nors de Tarragona.

La Policia Local presenta les Memòries 2007La Regidoria de governació fa públic el recull de les memòries de la Policia Local de 2007 en les que destaquen el descens de les denúncies per delictes contra la propietat.

Araceli Domínguez

La Regidoria de Governació de l’Ametlla de Mar ha fet públic el recull de les intervencions més importants realitzades pels agents de la Policia Local en el transcurs de 2007. El re-cull fa referència a seguretat ciutada-na, trànsit, medi ambient, policia ad-ministrativa i tasques assistencials.En l’apartat de seguretat ciutadana, destaca “la reducció de les de-núncies presentades per delictes contra la propietat. La intenta tasca realitzada pels membres de la Po-licia Local en aquest apartat, 186 controls de vehicles i un total de 627 persones identificades, han donat un resultat de 40 detinguts”, diu Àngel Martí, sergent en cap de la policia de l’Ametlla de Mar. Malgrat tot, els robatoris a vivendes han pujat

lleugerament respecte al 2006 amb 78 denúncies, 30 de les quals s’han produït a zona rústica i 24 a la urbani-tzació Tres Cales. D’altra banda, han disminuït els furts a 69 enfront els 79 que va haver al 2006.

Actuacions de trànsit En matèria de trànsit les xifres també són destacables. Els agents han ac-tuat en 90 accidents i en 108 guals. També s’han reduït en un 25% les de-núncies de trànsit i s’ha aconseguit que hi hagi menys ferits dintre del terme municipal mitjançant les ano-menades polítiques de prevenció.En medi ambient, destaca la tasca realitzada pel que fa al sistema de recollida i gestió d’animals abando-nats. S’han recollit 149 gossos per-duts dels quals 20 han estat adop-

tats i s’han imposat 23 denúncies per infraccions a la Llei de protecció d’animals.Tanmateix, a banda dels serveis de prevenció i vigilància, s’han fet ser-veis de policia administrativa com demostren els 1781 informes con-feccionats on destaca en número la tasca per millorar la via pública amb la detecció de 312 deficiències a les que s’ha donat solució.

Atenció a les queixesLes queixes de ciutadans pugen a 1670. D’aquestes, en 152 ocasions els agents han fet de mediadors en conflictes entre particulars, una tasca cada cop més valorada per la pobla-ció.Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació: “Un cop hem fet balanç de les actuacions fetes per la policia l’any 2007 i havent confeccionat ja les memòries podem veure que pel que fa a les actuacions dels nostres agents s’ha seguit una línia ascen-dent pel que fa a la qualitat dels serveis, sobretot si tenim en compte que la Policia Local està oferint mol-ts més serveis dels que hauria de donar degut a què encara no s’ha fet el desplegament de mossos. Per la nostra banda, continuarem treballant perquè l’any 2008 també tinguéssim un resultats positius”. La Policia Local insisteix que aquests resultats no haurien estat possibles sense la col·laboració desinteres-sada dels ciutadans sense la que, diuen, no podrien realitzar la seva tasca de manera eficaç.

Àngel Marí, sergent en cap de la Policia Local i Xavier LLambrich, regidor de Governació.

Els agents van decomissar a l’adolescent dos ganivets de cuina de grans dimensions.


Les urbanitzacions, una prioritat per al govern municipal

La Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions mostra la seva satisfacció per la feina feta, tot i ser conscients que en els pròxims anys s’haurà de continuar dedicant-los molta atenció.

Araceli DomínguezLa Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions ha fet el balanç de la feina feta durant el passat 2007. Tot i que es mostren satisfets pels serveis que s’han donat són conscients que

encara queda molt per fer, sobretot tenint en compte que han patit una deixadesa històrica i que estem par-lant d’una extensió de més de 55 km de carrers lineals, en el cas concret de Tres Cales. Joan Pere Gómez Co-mes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, ens explicava que “per al govern és una prioritat poder donar sortida a les necessitats que tenen les nostres urbanitzacions, que són moltes. En especial a Tres Cales. En aquests moments hem po-gut consolidar el Cala Bus, arreglar el clavegueram, fer la neteja de les zones verdes i passadissos i asfaltar els carrers entre d’altres treballs”.

Una oficina consolidadaTambé s’ha fet un gran esforç per consolidar l’Oficina d’Atenció al Ciu-tadà (OAC) a Tres Cales ampliant l’horari amb l’objectiu d’apropar l’Ajuntament als veïns de les urbani-tzacions, s’han invertit 400.000 € en posar desaigües als carrers 1 i 2 de Tres Cales, s’han col·locat senyals de tràfic, s’han senyalitzat els carrers en català i de manera homogènia i s’ha instal·lat un llistat de carrers a l’entrada de la urbanització, s’ha in-vertit en la neteja i manteniment dels

passadissos i s’han canviat les tapes de les escomeses perquè no estaven en condicions. A banda, a l’estiu, el consistori ha col·laborat perquè les festes de Calafat i Tres Cales fossin tot un èxit.

Treball gradualJoan Pere Gómez Comes afegeix que “no obstant, necessitem més temps per fer les coses ben fetes, poc a poc, de manera gradual. És el nostre compromís”. Ara per ara, ja es mira al futur més immediat que se centra en que tothom a les urba-nitzacions pugui disposar de servei d’ADSL que inclogui trucades locals gratuïtes mitjançant la xarxa Wi-Max, l’asfaltat de tots els carrers de Tres Cales i Calafat, amb els correspo-nents guarda-morts, el projecte d’un local social que comptarà amb una pista multiesports i on es millorarà el parc infantil per fer-lo més segur per als nens i que disposarà d’una zona d’ombra. I per últim, ja es tre-balla en el projecte perquè la N-340 sigui la futura Rambla de la Cala, un gran passeig de dos quilòmetres de longitud amb carrils bici que servirà per apropar els veïns de Tres Cales al poble i a l’inrevés.

Projecte d’intercanvi Acció Juvenil

Aquest projecte pretén implicar els joves en accions relacionades amb la salut i l’educació física alhora que els apropa a conèixer l’entorn, intentant desenvolupar en ells el respecte pel medi ambient i l’interès per la cultura.

Araceli DomínguezDel 23 al 30 de març, l’Ametlla de Mar serà la seu del projecte d’intercanvi Acció Juvenil que acollirà 36 estu-diants de tres instituts d’arreu Europa a més de l’institut Mare de Déu de La Candelera, que enguany és l’amfitrió i organitzador d’aquest intercanvi entre joves. En concret hi participen 8 estudiants de Gourdon (França), 20 de Hannover (Alemanya), 8 de Gdansk (Polònia) i 10 de La Cala. A banda, també intervenen al projecte vuit monitors, dos per cada institut.

Tres anys enrereAquest projecte neix arrel d’uns in-tercanvis culturals que van realitzar els estudiants caleros en els últims tres anys, precisament, amb alum-nes d’educació secundària de les

poblacions esmentades. Per exem-ple, el primer any, a Berlín, es va fer un treball cultural sobre la ciutat i els canvis produïts durant la caiguda del mur. A França, en concret a Seignos-se, es va fer un estudi sobre la mar i es va treballar l’expressió mitjançant esquetxos teatrals. I a Gdansk es va realitzar una experiència fotogràfica de la ciutat amb visites als llocs més emblemàtics i importants. Xavier Sánchez és el director de l’institut i coordina el projecte, junta-ment amb la professora Núria Ortiz. “L’objectiu d’aquest intercanvi és la trobada entre joves europeus de 16 a 18 anys que tenen els mateixos in-teressos i poden desenvolupar així projectes en comú. Per implicar-los s’han preparat un seguit d’activitats relacionades amb l’educació física i

la salut”. L’AMPA de l’institut també ha volgut contribuir amb el seu granet de sorra a la trobada oferint a tots els estudiants que hi participen un sopar de germanor.

Entorn privilegiatEnguany, a la nostra comarca, els 36 alumnes faran una caminada pel GR-92 entre La Cala i l’Ampolla, desco-briran Les Cales de l’Ametlla a peu i el Delta de l’Ebre amb bicicleta, baixa-ran el riu Ebre amb piragua i visitaran les coves de Benifallet. El projecte Acció Juvenil s’està treba-llat mitjançant l’Associació Esportiva IES Mare de Déu de la Candelera que es va crear arran del Pla d’Esport a l’Escola i compta amb una subvenció del Ministeri d’Assumptes Socials de 17.200 euros.

Oficina d’Atenció al Ciutadà de Tres Cales.

Quatre Cantons

Societat


Francesc CallauLa coincidència de la Festa Major de la Candelera amb el Carnestoltes va obligar a la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar a re-tardar aquesta darrera celebració un parell de setmanes amb l’objectiu de no restar protagonisme a cap de les dues activitats.

Així, el Rei Carnestoltes va fer la seva aparició a la nostra població durant tot el cap de setmana del 15 al 17 de febrer.

Divendres dia 15 de febrer per la tar-da va sortir la rua infantil amb la parti-cipació de les comparses i disfresses de la Llar d’Infants Xerinola i el CEIP Sant Jordi. Després d’una rua per la zona més pròxima als centres educa-tius i la zona portuària, es va llegir el testament del Rei Carnestoltes Infan-til al pati del CEIP Sant Jordi.

Rues Pel que fa a les rues organitzades per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, SS.MM el Rei Carnestoltes va arribar dissabte dia 16 de febrer a la tarda per fer el seu discurs des de la bal-conada de l’Ajuntament i per donar començament a la primera rua. Per la nit, la rua donà començament da-vant de l’Oficina de Turisme i finalitzà al Poliesportiu Municipal on es dugué a terme la Sessió de Ball de Carnaval a càrrec de l’Orquestra La Guagua i el posterior concurs de disfresses i comparses.

Diumenge dia 17 de febrer per la tar-da tingué lloc la darrera de les rues del Carnestoltes amb una concentra-

ció davant de l’Ajuntament i cercavila pels carrers més cèntrics de la po-blació fins al Poliesportiu on es va fer el lliurament dels premis del concurs de disfresses. La Tarda fou amenit-zada musicalment per l’Orquestra La Guagua.

Concurs i PremisLa Regidoria de Festes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va preparar el Concurs en cinc catego-ries sèniors i quatre categories infan-tils.Pel que fa als sènior, hi va haver un primer premi de 75€ per a la millor disfressa individual (Laia Currante), 125€ per a la millor disfressa per parella (No facis tard), 180€ per a la millor disfressa de grup (Pobre Agui-naldo), 250€ per a la millor comparsa (Revolució francesa) i 265€ de premi per a la millor carrossa, que va ser compartida (Els mosqueters i De pel·lícula).

Pel que fa a la categoria infantil hi va haver un primer premi de 30€ per a la millor disfressa individual (Iaia esmor-zant), 40€ per a la millor disfressa per parella (La Bella i la Bestia), 50€ per a la millor disfressa de grup (Cartoon’s) i 100€ per a la comparsa (Mary Po-pins i els escura-xemeneies).

Araceli DomínguezUn 70% dels professors de l’escola Sant Jordi i de l’IES Mare de Déu de la Candelera s’afegiren dijous 14 de febrer a la vaga convocada pels sin-

dicats majoritaris del sector educatiu contra el document de bases de la nova Llei Catalana d’Educació.

Serveis mínimsEn concret, a l’escola Sant Jordi, després de l’últim claustre del 13 de febrer, es va establir que uns 15 professors dels 50 que té el centre atendrien als nens que vinguessin a l’escola per complir amb els serveis mínims obligatoris. Així els 107 nens que van acudir dijous a classe van ser perfectament atesos pels profes-sors que, encara que no van donar continguts lectius, sí que van poder estar per ells i els van fer activitats paral·leles als continguts acadèmics o van estar amb ells a la biblioteca

i a l’aula d’informàtica. El servei de transport i el menjador funcionaven amb normalitat. De fet, a dinar es van quedar 40 nens. Pel que fa a l’institut, es van afegir a la vaga un 70% dels professors. L’equip directiu, els conserges i els professors que no feien vaga s’encarregaren d’oferir als 120 alum-nes que van anar al centre, 70 al matí i 50 a la tarda, els serveis mínims obli-gatoris. Els alumnes i professors que tenien classe la van fer amb normali-tat i, els altres, restaven dintre de les aules fent altres activitats per ocupar el temps.

En ambdós centres la jornada va transcórrer sense cap incidència.

Els centres educatius de l’Ametlla de Mar fan vaga en protesta per la Nova Llei d’Educació

Carnestoltes particular a l’Ametlla de Mar

La Regidoria de Festes va atorgar premis per valor de 1.200€.

Del 70 al 80% dels professors van suspendre les seves classes recolzant la crida dels sindicats contra aquesta llei però els serveis mínims establerts van permetre que la jornada passés sense incidències.

A sobre, imatge del Carnestoltes Infantil.A sota, una imatge de la Plaça Nova que va acollir el final de la rua del dissabte.

Les bates dels més petits van romandre penjades per l’absència d’alumnes.


El CAP l’Ametlla ofereix als usua-ris que recullen la medicació crò-nica i els comunicats de baixa al taulell de l’ambulatori, des de les

08.00h fins les 22:00 h de dilluns a divendres i de 08: 00 a 15:00 hores els dissabtes.

Pel que fa a la medicació cròni-ca, és convenient que, periòdica-ment, els usuaris que en facin ús parlin amb el seu metge perquè els actualitzi els fulls de medica-ció (que tenen una vigència d’un any) ja que els administratius només poden imprimir aquella

medicació que consta al paper. També és convenient que quan deixin el full de medicació tinguin de dos a quatre comprimits de reserva perquè la medicació se’ls lliurarà a les 48 hores.

D’altra banda, les receptes que van visades per inspecció se sig-nen a diari a les 08:00 hores.A més, es recorda que, des de l’1 d’octubre del 2007, les receptes

porten la data, la qual cosa com-porta que les receptes caduquen als 10 dies. És important tenir aquesta dada en compte a l’hora d’anar a recollir el medicament a la farmàcia.

Per últim, des del dia 25 de febrer, el taulell de recipients ja disposa de recipients on es poden deixar els fulls de medicació sense ne-cessitat de fer cua al taulell.

Reunió de Salut a TortosaLa regidora Anna Gallart va posar sobre la taula temes sanitaris pendents en una reunió amb les màximes autoritats del govern català en temes de salut de les Terres de l’Ebre

Araceli DomínguezEl passat 12 de febrer, la regidora de Sanitat, Anna Gallart, i el portaveu del govern, Antoni Montagut, es van reunir a Tortosa amb el delegat terri-torial de Salut a les Terres de l’Ebre, Ismael Roldán, el gerent al territori de l’Institut Català de Salut (ICS), Carles Tobar, i el director d’Atenció Primària a les comarques ebrenques, Jordi Masqué, per comentar-los, un cop més, les mancances que pateix el nostre municipi en termes sanitaris.

En concret, es van posar sobre la taula les queixes dels usuaris del CAP pel que fa a l’atenció al taulell. Els representats del govern es van comprometre a millorar aquest servei procurant una atenció més acurada a les persones que s’hi adrecin.

Recollida de receptesUn altre tema que va sortir a la re-unió va ser el temps de recollida de receptes que, en principi, és de 24 a 48 hores però que, a la pràctica, pot ser d’una setmana. Els delegats de la Generalitat van confirmar als representats del govern municipal que es procuraria que les receptes es lliuressin en el temps establert a priori. A més, també es va arrencar un compromís verbal per fer millores en el servei d’infermeria. Malgrat tot, els representats territo-rials de Salut van puntualitzar pel que fa a tots aquests temes que, segons una enquesta telefònica feta a veïns de la població, els serveis sanitaris, en concret els temes relacionats amb l’ambulatori, en general, satisfeien al públic. La regidora, en aquest punt, es va mostrar molt sorpresa i va de-manar-los si podia veure els resultats

d’aquesta enquesta. Evidentment, els delegats del govern català es van comprometre a fer-li arribar.

Trobar solucionsAnna Gallart, regidora de Sanitat, ens resumia així la trobada amb els dirigents de Salut: “Es tractava de trobar una solució per tal de mi-llorar l’atenció sanitària al CAP de l’Ametlla. Els hi vam treure, per exem-ple, el compromís que hi hauria més comunicació entre la gent del poble i els treballadors de l’ambulatori, en definitiva la millora de l’atenció al públic i al taulell. També els van fer saber que una de les queixes més importants dels usuaris és el temps que triguen en poder disposar de les seves receptes. Ens van dir que intentarien que això s’escurcés”.

Conveni amb el SEMPer últim, Anna Gallart els hi va fer lliurament del conveni del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) amb el Servei d’Urgències Munici-pal (SUM) perquè se l’estudiessin. Aquest conveni servirà per equiparar les funcions de l’ambulància munici-pal amb la del 061.

La Regidoria i el Departament treballen per millorar els serveis del CAP.

L’espai del CAPInformació d’interès sobre medicació crònica i comunicats de baixa

Quatre Cantons

Societat


Araceli Domínguez Mercè Gisbert, vicerectora de la Uni-versitat Rovira i Virgili, va presentar al saló d’actes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar dimecres 13 de fe-brer el projecte Igualdader, un estudi genèric que pretén ser la base per a dissenyar polítiques locals de desen-volupament igualitari i polítiques de dones que redueixen les desigualtats entre dones i homes en els àmbits do-mèstic, privat i públic però destacant el treball fet a la nostra vila. Aquest projecte forma part de la Iniciativa Comunitària Equal i compta amb una subvenció important de l’Institut Català de la Dona.

L’Ametlla, en concret, segueix els mateixos patrons que altres munici-pis de la demarcació de Tarragona i les Terres de l’Ebre pel que fa a la si-tuació de les dones. És diferent, però, perquè ha augmentat la població, segons l’estudi, degut a l’arribada de molts immigrants, sobretot homes, que fan créixer la base de la piràmide de població.

Situació de feblesaL’estudi confirma que les dones viuen en condicions més dures que els ho-mes, especialment les que juntament amb els seu fills conformen una fa-mília monoparental, cada cop més

nombroses, i les dones més grans de 65 anys que depenen d’una pensió, de vegades irrisòria. Mercè Gisbert comenta al respecte que “les dones són les que tenen una situació més feble perquè, d’una banda, es fan càrrec dels fills totes soles ja que cada vegada hi ha més dones que viuen soles amb els nens i, d’altra, en tota la comarca del Baix Ebre, es veu que cada cop hi ha més do-nes majors de 65 anys que també requereixen molta atenció. Pensem que al Baix Ebre hi ha uns 610 ho-mes més grans de 65 anys front a 1800 dones d’aquesta edat”. Tam-poc es troben en millor situació les

dones immigrants que provenen del Magrib perquè la seva cultura no les deixa integrar-se i viuen situacions d’obscurantisme delicades.

Mares grans L’estudi també reflecteix que l’edat per tenir fills ha pujat molt, de 30 a 35 anys. Això vol dir que a partir dels 35 les dones abandonen el mercat ja que no els és possible conciliar vida familiar i treball perquè encara hi ha dèficit de places de llars d’infants de zero a tres anys i, tot i que en trobin i siguin públiques, s’han de pagar igualment i de vegades no es pot. Això provoca que quan els nens són

grans i intenten retornar al mercat la-boral, cap als 45, els hi resulta molt difícil. Molt qualificadesTanmateix, l’estudi confirma que les dones estudien més i més anys que els homes però que això no els ser-veix ni per guanyar més (de fet en al-guns llocs de la demarcació poden guanyar fins a un 35.68% menys que els homes per la mateixa feina) ni per assolir un millor contracte laboral. A més, quan van a la universitat estu-dien carreres de dones com magis-teri o infermeria. Tampoc hi ha moltes dones que es dediquin a la política. I quan ho fan,

s’encarreguen de “regidories de do-nes” com educació i cultura.

Bones solucionsPer solucionar aquestes desigualtats evidents, l’estudi proposa, en l’àmbit polític, el disseny i aprovació de Plans Comarcals i Municipals de Polítiques de Dones, la constitució de Consells Consultius de Dones i la transversa-litat de les polítiques de Dones. Pel que fa a l’educació, creu que s’han d’encetar campanyes de sensibilitza-ció de la població i formació en gène-re al personal polític i tècnic. I a nivell social, disseny i desenvolupament de recursos.

Aquest estudi sobre la dona conclou que a La Cala es necessiten polítiques específiques i méssensibilització social per fer front a la discriminació que encara avui viuen les dones.

Projecte IGUALDADER per a la igualtat de gèneres

Imatge de la presentació a la sala d’actes de l’Ajuntament.


El Telecentre de l’Ametlla de Mar podria ser un dels emplaçaments de la nova escola de negocis on s’impartirien alguns dels seus cursos, beneficiant així els em-presaris de la població mitjançant l’associació Asemar i a altres per-sones que estiguin interessades a nivell particular.Recordem que el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Andreu Martí, i el president de la Cambra Oficial de Comerç, Indús-tria i Navegació de Tortosa, José Luís Mora, van signar un conveni de col·laboració per a la realització de diverses accions de formació continuada en l’àmbit empresarial

de la comarca que incloïa, precisa-ment, la creació d’aquesta escola de negocis.

Objectiu lloableSegons Andreu Martí, l’objectiu d’aquest conveni és “facilitar el naixement de nous projectes empre-sarials, contribuir al desenvolupament socioeconòmic del territori i fomentar l’ús i aplicació de les noves tecnolo-gies al món empresarial”. Martí ha afegit que “la col·laboració amb la Cambra de Comerç ens permetrà la realització de diverses accions de for-mació continuada i de qualitat adreça-des als sector empresarial per fer més eficient la seva gestió”.

Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Torto-sa, José Luís Mora, va destacar que “el conveni preveu la creació d’una comissió de coordinació que s’encarregarà de la programació i su-pervisió dels cursos que es podran im-partir a les instal·lacions del Consell, de la Cambra o del Viver d’Empreses”. Mora ha explicat que “els cursos s’oferiran conjuntament per les dues entitats amb la denominació comer-cial d’Escola de Negocis per a Empre-saris (ENPE)”.

Un any que es pot prorrogarEl conveni, amb una durada d’un any prorrogable, estableix que la titulació impartida sigui expedida conjuntament per la Cambra de Comerç i el Consell Comarcal; que la Cambra s’encarregui de la ges-tió econòmica dels cursos i que la secretaria acadèmica per a la matri-culació i gestió dels cursos s’ubiqui a la seu de la institució on es des-envolupi el curs.Alguns dels cursos que es faran a l’escola de negocis, i que, amb se-guretat, podrien impartir-se al Tele-centre, són el de Logic Class sobre el software de gestió empresarial i el de Logic Sites, sobre la web, que començaran al març. A més, se’n farà un de Gestió Administrativa del Comerç Exterior del març a l’abril que comptarà amb dos nivells, un altre de Turisme anomenat Som-melier, cap a l’excel·lència en hos-taleria que s’impartirà durant el mes de maig i també tindrà dos nivells i un altre d’empreses anomenat Habilitats directives. Conducció de reunions. No obstant, el programa resta obert a altres àrees específi-ques.

El Telecentre podria acollir cursos de la nova Escola de Negocis

El nou centre pretén promoure la formació continuada dels empresaris per facilitar el naixement de nous projectes empresarials i contribuir al desenvolupament socioeconòmic del territori entre d’altres objectius.

Andreu Martí, president del Consell Comar-cat del Baix Ebre i José Luís Mora, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, durant la presentació de l’acord.

Quatre CantonsFebrer-març 2008 | pàg. 22

?Joan Martí (Palamós, 1953) és un escultor d’arrels absolutament caleres. Encara que ja era conegut per ser l’autor de la figura que commemorael centenari del nostre municipi, en aquests dies ha tornat a adquirir un cert protagonisme a la vida de La Cala per ser l’autor material de l’obra Braços i Rems que ja dóna la benvinguda als visitants des del centre de la nova rotonda que hi ha a l’entrada a la població.

Joan MartíAutor material de l’obra Braços i Rems

? Entrevista

- Com va sorgir la idea de crear Braços i Rems?- L’escultura Braços i Rems és un projecte del consistori. Joan Rebu-ll i Enric Estruch em van proposar donar forma a unes ratlles que ja havia pintades perquè s’havia pre-sentat el projecte a la Diputació. A partir d’aquí ens van reunir i em van donar llibertat per crear l’escultura al meu aire encara que, quedava clar, era un projecte definit prèviament i hi havia d’haver a l’escultura dues mans i dos rems. Podem dir que és una obra marcada, el que diem un encàrrec.

- Va ser fàcil adaptar-se a una idea prèviament establerta? - En principi el problema que hi ha-via era visual. A mi no m’encaixava que la peanya fos horitzontal i la resta de l’obra fou vertical. El que vaig fer, doncs, va ser afegir la part abstrac-ta que hi ha a l’obra, és a dir, ficar

les onades que hi ha al mig, baix, que representen la

mar. Vaig jugar amb l’abstracció per tren-

car l’horitzontal. Però després

em vaig tro-bar amb

un altre p r o -

ble-

ma. No sabia com encaixar-ho tot plegat. Només ho podia fer amb una espècie de metamorfosi: les mans surtint de la mar, els colls de mar agafen la mar allà on estan els braços i, després, que les mans no agafessin els rems com seria el més lògic sinó que agafessin el tronc i, d’aquest, que és un cilindre, sortissin els braços. Es tractava de fer una ju-gada que quedés bé a la vista.

-Què s’estima més: treballar per encàrrec o per una inspiració so-btada?-Hi ha moltes teories. Cada perso-na és un món. Quan treballes per encàrrec saps que has de fer el que et diuen encara que tens llibertat per jugar amb aquest tema. La creació pròpia es diferent. És un altre món. Les muses existeixen però, com deia Picasso, sempre has d’estar amb el pinzell a la mà perquè, si passen, que no ho facin de llarg. Més aviat, crec en el treball del dia a dia. Vaig estar un temps que no em vaig dedicar a l’escultura i quan ho vaig tornar a agafar, em va costar. Perds el ritme. Has de reciclar el cap. I sobretot tor-nar a exercitar el tacte. Saber tocar, que és bàsic encara que és el cap el que dirigeix tot plegat.

-La primera cosa que li va enca-rregar aquest Ajuntament va ser la figura que commemorava el centenari de la vila...-Sí. Va ser Vicenç Boquera, regidor de Cultura llavors, que, per al cente-nari de La Cala, ens va proposar fer alguna cosa a Miquel del Roig i a mi. Per la meva banda, els hi vaig fer una escultura menuda en una col·lecció limitada que es pogués regalar. Mi-

quel del Roig va fer una cançó. -Es poden trobar punts en comú entre les dues obres... -Aquella era una figura de mig cos amb un home que aguantava dos rems. El treball no era el mateix per-què aquella era de fusta i pintada. Braços i Rems és de bronze i cada material es treballa de forma dife-rent.

-Quan va trigar en fer l’obra Braços i Rems?-Cinc mesos. I la vaig fer en tres par-ts. Les dues primeres parts vaig po-der encaixar-les a la nau on treballava però la última part no perquè la nau fa 8 metres i l’escultura en fa 10 i no vaig poder veure-la muntada fins que no va anar a la fundició on sí que hi ca-bia. Val a dir que l’escultura està feta en bronze perquè no pot ser d’una altra manera quan es treballa amb peces que han de ser exposades a l’exterior.

-Durant el procés de creació, s’hi dedica en exclusiva?-El que més m’agrada és tenir dife-rents coses per fer alhora, no només treballar en una perquè, així, quan et canses d’un treball, pots anar alter-nant-lo amb un altre. D’aquesta ma-nera prens distància i, quan hi tornes, veus les coses de manera diferent, més objectives, amb més llum. Te n’oblides. Quan feia Braços i Rems, feia altres coses també perquè no m’agrada “emborratxar-me” d’una sola obra i no veure res més.

-Se sent satisfet del resultat?-Sí. Estic molt satisfet. I cada vegada que la miro quan passo per l’entrada del poble, més. Sobretot tenint en


?

compte que hi ha una cosa que està molt clara i que és comú a tots els creadors, sigui quin sigui el tipus de procés creatiu que desenvolupen: mai no estan satisfets dels resultats. Sempre es veu alguna cosa, es troba un puntet que voldries millorar. Fins i tot quan ja l’estaven muntant, o quan ja la traslladaven, que va haver de ve-nir una gòndola que la va portat des de la fundició de Valls fins a l’Ametlla, o quan la van haver d’aixecar dues grues més perquè feia tant de vent que una sola no podia i tota la gent de la brigada que es trobava allí ens ajudava... Fins i tot, en aquells mo-ments del final, quan tothom la dóna per bona, canviaries alguna cosa. L’artista sempre busca la perfecció. Però després te’n recordes que quan dónes una obra per tancada has de saber passar pàgina.

-Què li diu la gent pel carrer?-En general, l’escultura ha agradat molt. Però, bé, la gent, com jo tam-bé, pot trobar coses... altres signi-ficats que tu no imagines. Mirades que veuen més enllà del que veu l’artista.

-Si m’ho permet, què li sembla la teoria sobre que l’escultura pot ser un símbol fàlic?-Sí, és veritat que alguns han volgut relacionar l’escultura amb aquest símbol. Bé, ja en la Grècia clàssica el penis era un símbol de força... i els pescadors són homes forts. Si algu-na gent vol pensar que l’estàtua, a banda de ser un símbol mariner, pot ser un símbol sexual... doncs això podria ser un cert reclam que atregui més gent a La Cala. -La seva obra respon a un estil

concret?-Em considero més artesà que no pas ar-tista. Crec que abans de destruir s’ha de construir. Picasso, per exemple, abans de fer cubisme o dedicar-se a l’abstracció, pintava una realitat versemblant. Tu no pots dir un dia, de sobte, faig abstrac-te perquè em surt. Has d’aprendre a l’escola que no té perquè ser un centre específic. Pot ser la vida, el carrer... És un procés de creativitat que requereix les seves passes. Per arribar a un punt concret has de se-guir un procés. Primer, has de saber dibuixar. També per esculpir. Fins i tot, com deia, si fas abstracte, també et cal aquest procés que comença per la pintura realista. Ara hi ha molts dissenyadors, per exemple, amb una gran capacitat creativa, capaços de fer abstraccions de gran qualitat però han tingut la seva escola. Han arribat al que són seguint un procés.

-Vostè és autodidacta, ha rebut una formació acadèmica o ha après el que sap treballant?Bé, quan anava a l’escola ja dibuixa-va força bé. Després, la primera feina que vaig fer era tallar la fusta perquè el meu pare era ebenista. Als 17 anys, el primer gran mestre que vaig tenir era un noi de La Cala que es deia Francesc Pinyol, un gran ta-llador que era el cap de talla a una empresa de mobles de Palamós on treballàvem. En aquella època, jo al-ternava aquesta feina amb la pintura, és part del procés del que hem parlat abans. Després vaig anar a estudiar a

l’Escola d’Art i Disseny Massana de Barcelona. A la classe eren 48 noies i dones. A mi ja m’estava bé perquè m’agraden les dones però jo ja porta-va uns anys preparant-me i no esta-va d’acord amb el que feien aquelles noies. Volien començar pel final. Pin-tar abstracte sense saber dibuixar...

No vaig durar ni un any. Després em vaig dedicar a les antiguitats, un món fantàstic i molt creatiu. Jo comprava coses: mobles, figures i altres objec-tes i m’encarregava de restaurar-los. Més tard vaig treballar al taller d’un senyor alemany, un escultor que feia bustos. Vaig aprendre bastant de clàssic. Després, a Palamós, havia un escultor que es deia Coco Mir i vaig estar un temps amb ell. És així que aprens. A base de treballar.

-Quins projectes té ara entre mans?-Tinc alguns encàrrecs bastant im-

portants de l’Ajuntament. De moment no puc dir res més. El meu gran amic Joan Rebull m’insisteix perquè ex-posi la meva obra però l’exposició d’escultura és totalment diferent a la de pintura. A la de pintura és mí-nim el que gastes. La d’escultura val molts diners perquè la fundició costa una barbaritat. No pots fer-ho tot en fang, per exemple, perquè les peces de seguida es trenquen. L’escultura només es pots fer si trobes un mece-nes que et pagui. A més, jo no sóc persona que porti un control acurat de la meva obra. No tinc ni fotos. Jo faig l’escultura i després me n’oblido. Són maneres de fer. Llavors, quan descarto l’exposició escultòrica em diuen que provi amb la pintura. Però no em decideixo. De totes maneres, estic satisfet amb la confiança que m’ha donat l’Ajuntament perquè fer una obra pú-blica és la màxima aspiració de qual-sevol escultor. És molt maco i, a ban-da, tothom pot veure la teva obra.

Doncs moltes gràcies per les seves paraules Joan i moltes fe-licitats per la seva obra, Braços i Rems, una escultura imponent i magnífica, amb una fort simbo-lisme envers la mar i, queda clar, amb moltíssima força.

Joan Martí.

“Fer una obra pública és la màxima aspiració de qualsevol escultor. És molt maco i, a banda, tothom pot veure la teva obra.”


Pesca

Les barques d’encerclament finalitzen la veda biològica

Malgrat tot, el vent de Llevant els va impedir sortir a la mar, tret d’una barca de Tarragona que, tot i arriscar-se, no va arreplegar gaire.

Araceli DomínguezDesprés de dos mesos de veda, diumenge 17 de febrer, a la nit, les barques d’encerclament tornaven de

nou a la mar. Malgrat tot, el vent de llevant no els va deixar estrenar-se aquesta temporada perquè va impe-dir que sortissin, tret d’una barca de

Tarragona que va gosar arriscar-se encara que sense gaire sort. Xavier Solé, president de la Confraria de Pescadors comenta que “hem tin-gut la mala sort que el dia fixat per tornar a la mar no ho hem pogut fer pel temps, amb l’excepció de la bar-ca Maria Laia de Tarragona que ha portat 150 caixes de sardina. Però era impossible sortir a la mar amb el gregal que hi havia. És una llàs-tima perquè essent el primer dia a tothom li feia molta il·lusió d’anar a pescar”. En el moment de tancar la nostra edició els pescadors de la llum no havien pogut comprovar encara si els caladors s’han recuperat des-prés d’aquest dos mesos de parada forçosa i, malauradament, iniciaven el període de sortides a la mar tal i com van finalitzar, amb el vent de protagonista i impedint-los anar a pescar.

L’encerclament va tornar a l’activitat.

La Confraria de Pescadors no sap res del conveni amb Pescanova

Segons Xavier Solé, president de la Confraria, els pescadors de Tarragona no s’han posat en contacte amb ells malgrat declarar que els havien obert les portes a participar en el conveni.

Araceli DomínguezEl president de la Confraria de Pesca-dors de l’Ametlla de Mar, Xavier Solé, deia “no saber res” sobre l’oferiment a la Confraria de Pescadors de parti-cipar en un conveni amb la multina-cional Pescanova.Recordem que, segons informacions aparegudes al diari El Punt divendres 15 de febrer, la Confraria de Pesca-dors de Tarragona havia obert les portes a la Confraria de Cambrils i a la de l’Ametlla de Mar perquè parti-cipessin en el conveni amb la multi-nacional Pescanova amb l’objectiu d’arribar a sumar unes 5.000 tones

de peix blau que Pescanova es com-promet a comercialitzar.

Signatura del conveniDe fet, el dia anterior el conveni s’havia firmat entre la Confraria de Tarragona i Pescanova. El nou con-veni té una durada de quatre anys i permetrà a la companyia comerciali-tzar el 85% del peix blau que arribi al port tarragoní.Enguany, el volum total de peix que ha comercialitzat la multinacional ha estat de 3.000 tones perquè tal com va explicar el director gerent de Pes-ca Fresca, Robert Rodriguez, “hi ha

hagut molts dies de mal temps i les barques no han sortit a pescar”.El President de la Confraria de Pes-cadors de Tarragona Esteve Ortiz assegura que cal unir esforços i centralitzar l’oferta de peix per acon-seguir ésser més competitius. Ortiz destacà l’estabilitat econòmica que comporta el conveni amb Pescano-va ja que l’empresa sempre els paga el peix aviat. En aquest sentit va ex-plicar que abans del contracte amb la multinacional el volum d’impagats era important. De fet, encara arrosse-guen 800.000 euros.

Quatre Cantons

Medi Ambient


L’ONG Nereo comença els seus treballs de camp a l’Ametlla

Aquesta entitat, dedicada a la conservació del medi marítim i litoral, ja ha començat el seu informe, per encàrrec de la Fundació Territori i Paisatge, per tal de descriure els valors naturals de la població.

Araceli DomínguezL’entitat no lucrativa Nereo de Be-gur, que es dedica a la conservació marítima i del litoral, ja ha començat el seu informe descriptiu sobre els valors naturals i marins de l’Ametlla de Mar per tal de conservar-los i mi-llorar-los.Aquesta organització no governa-mental desenvolupa, bàsicament, projectes d’aquest tipus a les co-marques de Girona. Al respecte, l’any passat, la fundació Territori i Pai-satge els va subvencionar un estudi per fer un pla de gestió a la reserva marina de Ses Negres, a Begur, que aquesta associació gestiona des de fa anys. Territori i Paisatge van que-dar molt satisfets amb aquesta feina i, per això, els van proposar participar en un pla de gestió a La Cala que, hores d’ara, ja s’està materialitzant

en aquesta descripció dels valors que donarà pas a les propostes de conservació i millora al mes de juny. Recordem que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i la Fundació Territori i Paisatge, depenent de Caixa Cata-lunya, van signar recentment aquest pla de gestió per fer propostes i idear accions destinades a identificar, es-tudiar i protegir el patrimoni natural de les nostres costes.

Primera faseAquest pla conforma la primera fase d’un conveni d’assessorament i cus-tòdia del territori, que a mitjans de 2009 donarà pas a una segona fase amb la signatura d’un conveni de col·laboració que permetrà portar a terme tots els projectes i actuacions definits prèviament.Guillem Mas, biòleg de l’associació

Nereo, de Begur, expli-ca que “la nostra feina es basa en fer projec-tes de planificació per conservar tots els va-lors naturals del medi marí. Actualment, a La Cala, estem fent un informe sobre els valors naturals del municipi, tan marins com litorals, amb l’objectiu de posar de relleu quins són aquests valors per tal que el consistori pu-gui gestionar-los de forma correcta”. Mas ha afegit que l’entorn natural de La Cala, si es compara per exem-ple amb el de la Costa Brava, està molt millor conservat.

Àmbits prioritarisAquest informe descriptiu ha selec-cionat uns àmbits prioritaris que són els que marca la Unió Europea. Pel que fa al litoral tenen prioritat llacu-nes, platges i trams rocosos i pel que fa al medi marí ho són les faneròga-mes marines. Les dades que omplin l’informe s’han d’extraure de les qua-tre visites que realitzin els tècnics de Nereo. De moment, se n’han fet dues i en queden dues més. Un cop enllestida la descripció es deixarà oberta perquè es pugui anar augmentat amb altres propostes. Però, en aquest punt, han de ser l’Ajuntament i la Fundació els que intervinguin en el procés fent també les seves aportacions i arribant, en-tre les dues entitats i el consistori, al consens respecte a quines són les més adequades.

Nereo està treballant especialment a les llacunes costaneres i paisatges litorals.


Cultura

XVI Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar

La novel·la “Un rostre que no és meu” guanya aquest premi dotat amb 3000 euros en metàl·lic i l’edició del llibre per a Sant Jordi.

Araceli DomínguezUn rostre que no és meu d’Óscar Pa-lazón ha estat elegida enguany la novel·la guanyadora del XVI Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar do-tat amb l’edició del llibre i 3000 euros de premi en metàl·lic. El jurat va triar aquesta obra com la millor entre les 12 que es presentaven a concurs, dissabte 9 de febrer. El jurat, que no ho va tenir gens fàcil perquè hi havia quatre obres que destacaven espe-cialment per la seva qualitat, estava composat per Manuel Ollé i Albiol, escriptor tortosí que el presidia, Jordi Cervera i Nogué, poeta i crític lite-rari, Lisa Pujol, filòloga i professora

d’institut, el pintor calero Joan Rebull i Manel Alarcón, que actuava com a secretari amb veu però sense vot. Finalment, van arribar al consens unànime en favor de l’esmentada novel·la. Manuel Alarcón, al respecte de la novel·la guanyadora, deia que “els criteris per triar la guanyadora han estat el bon ús del llenguatge i la forma de novel·lar els fets perquè a mida que passes pàgines et fa in-teressar-te per arribar al final i saber com acabarà. I acaba amb una vida que ha de continuar. Tal com havia començat arriba el final de l’obra”.

Identitat oculta La novel·la tracta el tema de la identi-tat. Surten tot un seguit de personat-ges que s’han posat una màscara per ocultar la seva veritable personalitat. El lector, un privilegiat, mitjançant les paraules de l’autor, pot descobrir el que hi ha darrere del que amaguen. En definitiva, el llibre defensa la idea que la identitat és inalterable i, per molt que intentem amagar-la, no és possible. Escrit com a un conjunt de narracions que s’entrellacen entre sí a través de personatges i arguments, pot dividir-se en dos parts, una pri-mera part amb onze històries inspira-des en fets quotidians on es posa als personatges en situacions límit per observar la seva reacció, i una sego-

na part que té com a base un relat de 80 pàgines i que l’autor escriu inspi-rant-se en uns fets tràgics ocorreguts a Anglaterra a l’any 2002. La novel·la té tots els ingredients necessaris per enganxar el lector que s’implica de manera intensa al llarg de la lectura descobrint les peces que conformen el trencaclosques final.

Mestre d’anglèsOscar Palazón i Ferré, l’autor, va néixer a Lleida ara fa 38 anys però treballa com a professor d’anglès a un institut de les Borges del Camp, a la comarca del Baix Camp. Pala-zón es mostra molt satisfet pel premi. “És un reconeixement que t’ajuda a tirar endavant perquè de vegades penses que el que escrius no és prou bo. També hi ha èpoques que envies obres a concursos i no hi ha sort. Quan reps un premi d’aquesta categoria suposa una gran alegria i esdevé un impuls per continuar es-crivint”. Palazón, a més, ha publicat un llibre de poesies en solitari, Atles de la memòria, i ha participat en altres llibres juntament amb altres autors. El lliurament del premi i la presenta-ció del llibre es fan el dia 26 d’abril en el decurs de la ja tradicional Festa literària organitzada per la Regido-ria de Cultura de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Joan Barnes ja té la seva placa a la bibilioteca

Óscar Palazón.

Aquesta professora d’anglès, des-apareguda tràgicament ara fa un any, ja té una placa a la biblioteca que recordarà per sempre el seu pas per la nostra vila.

Araceli DomínguezEl passat 8 de febrer es va penjar una placa commemorativa a la biblioteca Dr. Frias en record a Joan Elliane Barnes que va morir als 54 anys en un desafortunat accident de trànsit el dia 10 de febrer de l’any passat, precisament ara fa un any, a Rasquera. Joan anava a veure uns amics a Tivissa i ,malau-radament, no va arribar mai. Un animal se li va creuar a la carretera i, en esquivar-lo, va perdre el control del cotxe i es va precipitar per un barranc.

Una vida dedicada a l’ensenyançaJoan era professora d’anglès i vivia a La Cala feia molts anys. Els seus fills van voler que la seva mare restés en el record de La Cala per molt de temps fent una donació anual en metàl·lic de la seva herència a la Regido-ria de Cultura que fomentés l’aprenentatge de l’anglès entre els menuts, tal i com havia

fet ella en vida. Aquesta primera donació va ser de 1.000 €.

Material didàctic Els primers diners es van donar a la biblio-teca Dr. Frias, de la que Joan era sòcia, perquè compressin material didàctic del que tothom pogués gaudir. Les següents donacions que es facin a Cultura encara no s’ha pensat a qui aniran destinades però el que és ben segur és que han d’anar a acti-vitats o entitats relacionades amb la difusió de la llengua anglesa. Per la seva banda, la biblioteca, en senyal d’agraïment, ha home-natjat a Joan amb la col·locació d’aquesta placa. La biblioteca ja va emprar fa temps aquesta primera donació en material didàctic per a diferents edats, tal i com era el desig de la família de Joan i sabent que a ella li hagués agradat. Inscripció de la placa.

Quatre Cantons

Cultura


Araceli DomínguezDissabte 25 de gener, la revista Des dels quatre cantons i la IX Guia Co-mercial es van presentar a la sala de la societat. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de la població, Andreu Martí, del regidor de Comuni-cació i Turisme, Antoni Montagut, del director de la revista, Francesc Ca-llau i del gerent tècnic del Patronat de Turisme, Dami Llaó, a banda de tots els que dia a dia treballen als mitjans locals, la ràdio i la revista, a les ofici-nes de turisme i d’un nombrós públic que no es va voler perdre l’acte de presentació.

Endinsar-se en la històriaTots plegats van poder, primer, endin-sar-se en la història de la revista que durant aquests 27 anys ha reflectit la vida de la vila. Una publicació que arri-ba al número 280 amb la seva nova cara i que tindrà molta més repercus-sió mediàtica perquè els 4.000 exem-plars de la seva tirada, i que es repar-tiran casa per casa, es calcula que seran llegits per 16.000 persones, se-guint els criteris de l’Associació Ca-talana de Premsa Comarcal, el que equival a la totalitat del poble, més la població flotant i de cap de setmana. L’alcalde,Andreu Martí, va destacar la consolidació de la revista any rere any. “Tenim al davant un nou Quatre Cantons, absolutament consolidant després de 27 anys en els que, tot s’ha de dir, ha passat per moments difícils. Penso, a més, que el fet que amb 4000 exemplars de tirada pugi arribar a tothom ens converteix en líders a tot el territori”.

Imatge avantguardistaEl format s’ha variat perquè la re-vista s’apropi als paràmetres tèc-

nics d’un diari. Amb això, se situa a l’avantguarda en aspectes d’imatge i d’actualitat. A més, la revista és a co-lor, amb un format més gran, 24x33’5, manipulat en grapa per allargar la durada de l’exemplar. D’altra ban-da, s’ha utilitzat paper reciclat de 90 grams complint amb la quota de so-lidaritat amb el medi ambient i s’ha buscat una lletra que deixi respirar el text i faciliti la lectura. També s’ha distribuït la informació per seccions amb l’objectiu de millorar la ubicació i la recerca del lector i s’ha aplicat una identificació a cadascun dels apartats. Antoni Montagut, regidor de Comunicació i Turisme, va donar especial relleu als fets que la revis-ta sigui gratuïta i la seva distribució casa per casa. “D’aquesta manera és fa efectiu el dret a la informació, en concret, en el cas de l’Ametlla, el dret a tenir informació sobre el poble i tot allò que, com a ciutadà

de La Cala, pot afectar-li. A més, es-tic molt content del treball de totes les persones que han fet possible aquest nou Quatre Cantons.”

Imprescindible a totes les llarsD’altra banda, pel que fa a la guia, durant la presentació, es va destacar que s’ha convertit en l’eina impres-cindible perquè tothom a La Cala tingui informació acurada sobre els diferents serveis que s’ofereixen. An-toni Montagut apuntà al respecte de la nova guia que “hem aconseguit un disseny espectacular. També vull destacar la feina de la gent que hi ha treballat perquè aquesta guia vegi la llum, en especial vull donar les grà-cies a Dami i Encarna”. El nou Des del quatre cantons i la Guia Comercial 2008-09 ja es podien trobar a gairebé totes les llars caleres tan sols dos dies després de la seva presentació.

El nou Des dels quatre cantons i la IX Guia comercial es presenten de forma conjunta

Les dues publicacions es van presentar en acte senzill i emotiu on es va fer un recorregut pel passat però mirant cap a un futur amb una imatge renovada que espera arribar a molts més lectors.

El regidor de Comunicació i Turisme, Antoni Montagut, durant la presentació.

Turisme


L’Oficina Municipal de Turisme de L’Ametlla de Mar compleix 25 anys

Per a celebrar-ho, el Patronat de Turisme ha preparat tot un seguit d’actes per a l’any 2008 que encetà amb una exposició fotogràfica i unhomenatge a tots els regidors de Turisme de l’època democràtica el dia de La Candelera.

Araceli Domínguez Dissabte 2 de febrer, dia de La Can-delera, el Patronat Municipal de Turis-me va encetar les activitats previstes enguany per tal de commemorar els vint-i-cinc anys de l’obertura de la pri-mera Oficina de Turisme a l’Ametlla de Mar. En l’actualitat ja en disposa de tres. Així, durant la diada de la Patro-na, s’inaugurà una exposició de ma-terial gràfic editat des de l’Oficina de Turisme durant aquests 25 anys, per tal de mostrar l’evolució de la publici-tat i el disseny que va poder visitar- se del 2 al 5 de febrer. A més, també es va retre un homenatge als regidors de Turisme i presidents del Patronat de Turisme des del començament de la democràcia, com Ricard Gaseni

Nolla, regidor de Turisme des de l’any 1983 fins el 1991, Adrià Figueres Bargalló, regidor de Turisme des de l’any 1991 al 1992 i del 1995 al 1999, Ricard Gonzalvo Tomàs, regidor de Turisme des del 1992 fins el 1995, Ricard Llaó Llaó, regidor de Turisme des de l’any 1999 al 2003, i, per últim, Jordi Gaseni Blanch, regidor de Tu-risme durant l’última legislatura, del 2003 al 2007. Els regidors van rebre un petit detall i després, tots junts, es van fer una foto de grup per recordar aquest moment.

Reconeixement merescutDami Llaó, gerent tècnic del PMT, ex-plicà que “aprofitant el 25è aniversa-ri de l’obertura de la primera oficina

de Turisme a l’Ametlla de Mar, es va retre homenatge a tots els regi-dors de Turisme que han ostentat el càrrec durant aquest temps, que coincideix amb el període demo-cràtic. Alhora, també s’ha volgut fer extensiu aquest homenatge a totes les persones que han col·laborat en tasques de promoció i assesso-rament al turista, tenint en compte que aquestes feines són bàsiques en una destinació de vacances tan important com l’Ametlla de Mar”.Després de l’homenatge als regidors es va donar pas a l’acte de lliurament dels premis del 8è concurs de foto-grafia paisatgística de les Terres de l’Ebre.

Memòria 2007Consultant la Memòria 2007 podem conèixer moltes dades interessants com ara que, durant l’any passat, les tres oficines de turisme han rebut en conjunt 20.815 visites, 690 consultes via e-mail, carta i fax i 5700 consul-tes telefòniques. Dels visitants, el més nombrosos van ser els france-sos, amb 7090 visites, seguits dels barcelonins, amb 5350, 1457 de la resta de Catalunya, 3301 d’Espanya, 1917 d’Anglaterra, 1380 de la resta d’Europa i 392 d’altres països del món. De fet, 2007 ha estat l’any més prolífic en visites atenent les dades que hem consultat. Al 2006, es van rebre 17545, al 2005, 18.762 i al 2004, 15166.

Tots els homenatjats pel seu passat com a regidors de turisme.

Turisme

Quatre CantonsFebrer-març 2008 | pàg. 30

L’Ametlla de Mar de Mar es promociona a Pamplona

Araceli DomínguezEl Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar va participar per primer cop a la Fira Navartur de Pamplona el cap de setmana del 22 al 24 de febrer.

Va ser la tercera ocasió que es celebrà aquesta Fira internacional de Turisme de Navarra al Palau de Congressos Baluarte de Pamplona amb una extensa oferta de desti-nacions i activitats. A la fira, van ser presents tant organismes públics com tot tipus d’empreses relacio-nades amb el sector del turisme (agències de viatges, majoristes, empreses d’allotjament i compan-yies de transport entre d’altres). De fet, un total de 500 destinacions tu-

rístiques estatals i de la resta del món van voler mostrar als visitants els seus tresors més preuats pel que fa al patrimoni natural, cultural i gastronòmic.

Convidats d’excepcióEn aquesta edició el país convidat va ser Veneçuela i l’esdeveniment especial convidat l’Expo Zarago-za 2008. Dami Llaó, gerent tècnic d’aquest patronat ens explicava que “l’Ametlla de Mar hi participa juntament amb altres municipis de les comarques ebrenques com ara Alcanar, l’Ampolla, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa i Amposta en l’estand de les Terres de l’Ebre. A banda de promocionar els actius turístics de tota la comar-ca, cada municipi promocionarà el seus propis. En el cas de La Cala, els visitants podran conèixer les nostres costes i cales, les platges i la natura en general, a més de la

nostra gastronomia. A l’estand, dos cops al dia, també hi haurà un cuiner que farà plats típics del territori perquè els visitants puguin degustar les delícies de la nostra cuina”.

Cuina en viu i en directe Com a actes paral·lels a la fira cal nomenar shows cookings en di-recte, la possibilitat de degustar la cuina mediterrània a més de la d’altres destins com Veneçuela, com ja apuntava Dami Llaó, ac-tuacions musicals de grups de diferents comunitats autònomes espanyoles o activitats adreçades als més petits com ara conta con-tes per a nens.

Unes 20.000 persones van desfilar per la fira durant aquest cap de set-mana intens en el que 110 exposi-tors es van repartir en un espai de 4.000 metres2.

La Cala participa per primer cop a la Fira Navartur dintre de l’estand de les Terres de l’Ebre per donar a conèixer els seus actius turístics.

El gerent del Patronat, Dami Llaó, a Pamplona.


En aquesta edició es va concedir a Jordi Boyer, de 9 anys, el participant més jove de la història del concurs, un premi especial per la qualitat de les seves fotografies.

Araceli Domínguez Dissabte 2 de febrer, dia de La Can-delera, dintre de les activitats previs-tes enguany per tal de commemorar els vint-i-cinc anys de l’obertura de la primera Oficina de Turisme a l’Ametlla de Mar, el Patronat Municipal de Tu-risme, va fer el lliurament dels premis del VIII Concurs de Fotografia Paisat-gística de les Terres de l’Ebre a la sala de la Societat. Al concurs es van pre-sentar 60 participants que van lliurar

un total de 208 fotografies. En total 2650 euros a repartir entre 10 premis. Encara que, sens dubte, la més gran satisfacció per als especialistes en “captar l’instant” és el reconeixement d’aquesta habilitat.

Jurat de prestigiEn aquesta ocasió, el jurat que va decidir els guanyadors estava format per Antònia Ripoll, artista visual i pro-fessora de pintura de l’Escola d’Art

i Disseny Esardi d’ Amposta i Joan Puig i Pasqual, fotoperiodista, guan-yador del 2n. Premi de Fotopress i expositor l’any 2004 al Congrés de Fotoperiodisme “Visa pour l’image” de Perpinyà. Els criteris que van em-prar a l’hora de valorar els treballs van ser, per una banda, la bellesa i originalitat de les imatges i, per l’altra, els aspectes tècnics, decidint així els guanyadors:

VIII Concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre

• Premi especial per la qualitat de les seves fotografies a Jordi Boyer Subirats de 9 anys, el par-ticipant més jove de totes les edi-cions del concurs.

• Premi local de Deltebre per a la millor fotografia paisatgística do-tat amb 250 € per a Xavier Curto Hierro.

• 3r. premi a la millor fotografia paisatgística realitzada a Deltebre dotat amb 175 € per a Francesc Xavier Solé Guimerà de l’Ametlla de Mar.

• 2n premi a la millor fotogra-fia paisatgística realitzada a Deltebre,dotat amb 250 € per a Xavier Curto Hierro de Deltebre.

• 1r. Premi a la millor fotografia paisatgística realitzada a Deltebre dotat amb 400 € per a Lluís Ena Bessa de Deltebre.

• Premi local de l’Ametlla de Mar a la millor fotografia paisatgística

dotat amb 250 € per a Pedro Mén-dez Gutiérrez.

• 3r. Premi a la millor fotografia paisatgística realitzada a l’Ametlla de Mar dotat amb 175 € per a Joan Brull Vaqué de l’Ametlla de Mar

• 2n.Premi a la millor fotografia paisatgística realitzada a l’Ametlla de Mar dotat amb 250 € per a Al-bert Porres Viñes de Tarragona.

• 1r. Premi a la millor fotogra-fia paisatgística realitzada a l’Ametlla de Mar dotat amb 400 € per a Gerard Boyer Ballesteros de l’Ametlla de Mar.

• Premi especial a la millor foto-grafia en blanc i negre dotat amb 250 € per a Manel Alzina Zarago-za de l’Ametlla de Mar.

• Premi especial a la millor foto-grafia realitzada a qualsevol in-dret de les Terres de l’Ebre dotat amb 250 € per a Joan Gil Raga de Vinaròs.

Nombroses categories

Primer Premi Local.

Primer Premi Terres de l’Ebre.

Quatre Cantons

Ajuntament


El consistori aprova inicialment el pressupost 2008

El pressupost d’enguany, aprovat amb els vots favorables del govern, que ha estat qualificatper aquest com “de contenció” ascendeix a gairebé 24 milions d’euros dels que un 40%, es destinen a inversions.

Araceli DomínguezDimecres 30 de gener, el govern municipal va aprovar inicialment el seu pressupost per a l’any 2008 que ascendeix a 23.815.000 euros amb el vots favorables del govern i els vots en contra de l’oposició. Aquest pressupost, qualificat pel govern com “de contenció”, inclou una es-mena d’última hora per un valor de 5 milions i mig d’euros que va des-tinada a inversions com ara 60.000 euros per al sistema de senyalització i informació municipal, 2 milions de l’addicional per a la construcció de la piscina coberta, 1.300.000 euros per a l’addicional de la carretera accés sud segona fase, 465.000 euros per a l’antiga N-340, gairebé 184.000 per a l’enderroc de les escoles velles, 157.000 euros per la urbanització i pavimentació dels carrers Benidorm i Francesc Labadie, 82.000 euros per a la remodelació de les places Galetet i Senyera, 60.000 euros per a condicionament de camins rurals, 230.000 per a diferents obres al casc urbà, 60.000 euros destinats a pro-

veir de material infantil als parcs in-fantils de les urbanitzacions, 10.000 euros per a la instal·lació del sistema prewimax i 490.000 per a l’addicional de la reconversió de la llotja de peix en Centre d’Estudis Pesquers, entre d’altres inversions. En total, aquest pressupost destina uns 10 milions d’euros a inversions, el que suposa un 40% del total.

Oposició en bloc Malgrat tot, l’oposició va votar en contra a aquest pressupost que, jus-tifiquen, un cop més, en la falta de diners de l’Ajuntament. Ricardo Llaó, portaveu del Partit Popular explica que “havia estat un ple feixuc des del moment en què el propi govern, des-prés de quatre anys d’haver hagut de cobrar més de 4.000 milions de les antigues pessetes, es preparava el terreny per poder continuar sufra-gant la despesa. Es confirma així que no hi ha diners a les arques munici-pals. Per això s’han d’esmenar a sí mateixos, cosa insòlita”. Per la seva banda, Antonio Espuny,

volgué explicar amb un exemple el que, segons ell, representa aquest pressupost. “Primer, després de quatre anys, amb la seva gestió ens ha posat al límit del precipici i, ara, ens diuen que saltéssim, que no hi ha perill perquè baix hi ha un matalàs que frenarà l’impacte. Realment, no és així. Ens proposen saltar quan realment no és veu el fons perquè no esta clar que hi arribin els diners dels convenis ni es tenen clares les conseqüències. Com diuen, que Déu ens agafi confessats”.

Esmena sorpresaJordi Gaseni, líder dels republicans deia que “aquest finançament s’ha fet, bàsicament, amb convenis mal negociats. A banda, ens ha sorprès aquesta esmena al pressupost amb una pòlissa de crèdit inclosa i sense informe d’intervenció que augmenta, entre d’altres coses, el pressupost de la piscina en dos milions d’euros i la voluntat de trencar la tranquil·litat del les platges del Sud, des de San-tes Creus fins a l’Àliga, amb la carre-tera de la costa finançada com una obra del PENTA, és a dir, fent cas dels criteris de les nuclears”. ERC, a més, va anunciar durant els precs que presentaria una moció perquè els 4C i La Cala Ràdio fossin íntegra-ment en català.

Contenir la despesa correntAntoni Montagut, portaveu del go-vern, explicava que “aquest pressu-post suposa una continuïtat en ferm de les accions que el govern ja ha encetat per tal de contenir la despe-sa corrent”. Montagut va afegir que el pressupost 2008 pretén optimitzar la gestió municipal i, a més, la intro-ducció de l’esmena garanteix la in-versió perquè el poble continuï el seu desenvolupament.Altres temes de l’ordre del dia en els que sí va haver aprovació unànime van ser l’Aprovació del Text Refòs del Pla Parcial Urbanístic d’ordenació del sector O de l’Ametlla de Mar presen-tat per Marina Sant Jordi i l’aprovació del Text Refòs del Pla Parcial Urbanís-tic d’ordenació del sector K1 també presentat per la mateixa promotora.Sala de Sessions de l’Ajuntament.


El servei Borsa de Treball canvia el seu emplaçament

A partir d’ara, les persones que busquen feina, s’hauran d’adreçar al Telecentre per deixar les seves dades o per renovar la seva inscripció.

Araceli DomínguezLa Regidoria de Treball i Formació de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar estrena durant aquests dies nou em-plaçament per al servei la Borsa de Treball. Així doncs, els interessats en buscar feina poden adreçar-se ara al Telecentre, situat al carrer Pau Ca-sals, 74.L’horari d’atenció al públic també és nou. El servei s’ofereix ara de dilluns a divendres, de 15.30 fins a les 20.30 hores. Malgrat tot, si a algú li és im-possible passar per la tarda, pot anar pels matins (de dilluns a divendres, des de les 10 fins a les 14.00hores) on se’ls informarà i podran recollir la documentació pertinent. Tanmateix, les ofertes que vagin sorgint a diari es penjaran a la porta d’entrada del Telecentre.

Servei gratuïtAnna Gallart, regidora de Formació i Treball explicava que “la Borsa de Treball és un servei totalment gra-tuït que ofereix la Regidoria. L’única obligació que tenen els usuaris és comunicar al responsable de la bor-sa, el resultat de la gestió realitzada, és a dir, el demandant ha d’informar

sobre la seva situació laboral (con-tractat, aturat, treballant i vol can-viar de lloc de treball) i l’empresa ha d’informar sobre la contractació realitzada del lloc de treball ofert o els motius pels quals els candidats no s’adeqüen a l’oferta de treball de què disposen. Tanmateix, recordar a les persones que busquen feina que el temps de caducitat de la inscrip-ció a la borsa és de tres mesos. Per tant, si no han trobat feina, han de tornar a renovar les seves dades”.Pel que fa als requisits i documents necessaris per inscriure’s a la Borsa de Treball són els següents. Per part dels demandants cal el DNI o NIF, una fotografia mida carnet, un currí-culum, un informe de la vida laboral i fotocòpia que acrediti la seva titula-ció sempre que se sol·liciti. I per part dels que ofereixen llocs de treball, cal el NIF o el CIF de l’empresa i el docu-ment que acrediti que l’empresa ha estat donada d’alta (fotocòpia IAE o similar).

Dos procediments En quan al procediment, parlant dels demandants, la inscripció a la borsa de treball és personal, s’ha d’aportar

la documentació demanada i omplir una fitxa. Un cop es tenen totes les dades, el demandant entra a formar part de la base de dades i cada cop que hi ha una oferta de treball que sol·licita el seu perfil, es lliuren les se-ves dades a l’empresa i és aquesta la que fa el contacte amb el candi-dat. D’altra banda, seguint amb el procediment però pel que respecta a l’empresa, un representant de la ma-teixa, comunica al responsable de la borsa de treball el lloc de treball que necessita cobrir, omple una fitxa en la que es descriu el perfil sol·licitat amb paràmetres objectius i es concreta l’oferta. D’aquesta oferta es fa publi-citat i es recullen currículums.

Passats uns dies, el responsable de la borsa de treball lliura al repre-sentant de l’empresa els currícu-lums dels candidats que sol·liciten el lloc de treball ofert (tant els que ja estaven introduïts a la base de da-des, com els que s’han inscrit per l’oferta en concret). En últim terme, és l’empresa la que fa la selecció i truca els candidats informant, poste-riorment, al responsable de la borsa de treball de la gestió realitzada.

Taller d’ocupació de telefonista-recepcionistaAtenció al Ciutadà té una alumna en pràcti-ques del taller “Telefo-nista i Recepcionista” que organitza el Consell Comarcal del Baix Ebre per tal d’inserir al mercat de treball persones amb discapacitats.

Araceli DomínguezDes del passat sis de febrer, els tre-balladors de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, tenen una nova companya que està fent pràctiques com a part de la seva formació dintre del taller d’ocupació “Telefonista i Re-cepcionista” que organitza el Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE) en entitats locals de la comarca per tal

d’inserir al mercat de treball persones amb discapacitats. Les pràctiques es fan de dilluns a dijous de 12 a 15h del migdia i diven-dres, tot el matí, de 8.00 a 15h.

Aquest taller es va iniciar a finals del passat mes

de desembre per tal de formar de manera professional a vuit persones de la comarca majors de 25 anys en l’ofici de telefonista/recepcionista. Mentre que les pràctiques es fan a entitats locals per tal que els alum-nes coneguin el dia a dia de la feina, les sessions teòriques es desenvo-lupen a l’aula d’informàtica de l’ens comarcal.

Requisits per al taller Prèviament, les persones que han ac-cedit al curs havien de presentar un certificat de disminució igual o supe-rior al 33%. Igualment havien de pre-sentar la documentació conforme es trobaven a l’atur. L’objectiu d’aquest taller, que té una durada d’un any, és aconseguir una millor qualificació professional i, com hem dit abans, la inserció laboral dels participants. Els vuit alumnes del taller han signat un contracte de treball amb el Consell

Comarcal del Baix Ebre. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar i president del CCBE explicava que “és important que, en aquest cas concret, aquesta persona pugui fer les pràctiques d’aquest taller. Pen-sem que aquest tipus de taller ne-cessita de les pràctiques, no només de la teoria, per poder desenvolupar millor la feina a posteriori. D’aquesta manera, quan acabi l’any de forma-ció, aquesta persona se sentirà més segura, a banda d’estar donant un servei durant els temps que duren les pràctiques a la institució on es troba, en aquest cas l’ajuntament de l’Ametlla de Mar”.

Per al desenvolupament d’aquest taller ocupacional, el Consell Comar-cal del Baix Ebre ha rebut un ajut de 158.700 euros del Servei d’Ocupació de Catalunya, amb el cofinançament del Fons Social Europeu.

Telecentre.

Oficina d’Atenció al Ciutadà.

Quatre Cantons

Opinió


D

Podeu enviar els vostres escrits a [email protected] d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Andreu Martí http://andreumarti.blogspot.com

Entre tots, el proper 9 de març podem tornar a Catalunya al lloc que es mereix!.

Aquest article, sigui dit per endavant, és una crida sincera al vot pràctic, al vot més útil per a Catalunya i per a les catalanes i catalans.

Dies i més dies d’espera per ser ate-sos en els centres de salut, pèrdua progressiva de competitivitat i lide-ratge de les nostres empreses res-pecte les de la resta de l’Estat, caos ferroviari que en un moment o altre ens acaba afectant a tots, això si no t’afecta cada dia, la impotència de veure com les inversions passen de llarg de casa nostra, etc. Durant les dècades dels 80 i 90, en referència a Catalunya, i provinent de la resta de l’Estat, es va posar de moda allò tan enyorat de la locomotora cata-lana, una molt gràfica referència al vigor i salut de l’economia catalana d’aquells temps, durant els quals Espanya sencera es beneficiava de l’empenta catalana, fruit del caràcter decidit i emprenedor dels catalans i d’ unes infraestructures i inversions com a mínim suficients. Catalunya es va erigir en referent polític, social i econòmic, no tan sols de la resta de l’Estat, sinó també d’Europa i del món. Gairebé la totalitat d’ambdues exito-ses dècades hi va haver un denomi-nador comú: per una banda, un partit

decidida i indiscutiblement català i catalanista, convergència i unió, es trobava al capdavant del govern de la Generalitat i, per l’altra, aquest ma-teix partit era decisiu a Madrid perquè esdevenia repetidament allò que se’n diu la clau de governabilitat.

Crec que poc importa qui de tots dos partits majoritaris guanyi les eleccions, ja que amb tots dos hem estat ben i mal tractats (depenent de l’abast de les respectives majories). Perquè Catalunya torni a ser el que era necessitem un partit que defensi els nostres interessos amb fermesa, valentia, plena autonomia i sense complexos. Al PSC, més enllà de la retòrica, es deuen a Madrid, i el que pensi que no, s’hauria de formular la següent pregunta: com és que ni tan sols tenen grup Parlamentari propi?, si no poden votar lliurement al Par-lament com pretenen defensar els interessos de Catalunya per damunt de les inèrcies centralistes dels seus companys de colla. ERC és un partit independentista, una aspiració legíti-ma, que entenc, respecto i que, amb matisos, fins i tot puc arribar a com-partir però com que, per desgràcia, l’anticatalanisme encara és un valor rentable a la resta d’Espanya, cap dels dos grans partits s’aproparia a aquesta formació per plantejar algun

tipus d’acord mínimament sòlid i ICV no té la dimensió suficient per esde-venir imprescindible.

Tot i ser la comunitat autònoma més solidària ens critiquen per poc soli-daris, doncs siguem-ho de debò i votem tots a una per l’opció més útil, fem que Convergència i Unió sigui decisiva per Catalunya. Tant si ets nacionalista com si no, pragmàtic o idealista, ateu o creient, de dretes o d’esquerres, crec fermament que a les properes eleccions generals del 9 de març entre tots podem començar a tornar Catalunya al lloc que es me-reix!. I per cert, a totes les persones no nacionalistes i centralistes que vi-viu a Catalunya i llegiu aquest article, també voldria dir-vos, que voler que Catalunya torni a ser el referent que era (la locomotora catalana), no és un objectiu egoista, tot el contrari, és un objectiu solidari amb la resta de l’Estat, ja que quan Catalunya “tira del carro” tota Espanya en surt beneficiada. Pensem que quan la locomotora d’un tren està ben cali-brada, ben gestionada , equipada i arriba puntual al les estacions (sí, sí, “puntual”, és possible i no ho dic de broma), això beneficia a tots els pas-satgers, a tots els vagons, no només a la locomotora…

Homenatge als gats del nostre pobleVéronique Goutouille

De vegades ens podem preguntar qui és el més animal de tots els és-sers vius del nostre planeta. Fa uns mesos que per alguns carrers de la nostra població com ara Marià Benlliure, Balmes, Miramar i Andreu Llambrich entre d’altres apareixen gats morts, enverinats per una per-sona que no se n’adona del perju-dici que aquesta acció pot suposar.

Els gats enverinats estaven sota la protecció d’un grup de voluntaris del nostre poble que es dedica a la castració d’aquests animals amb la meta de controlar la seva població. Per aquest fet, no representaven cap perill. Més aviat al contrari, perquè són molts útils per mantenir a ratlla la proliferació de les rates als nostres carrers, que, amb aquesta actuació,

seran més nombroses que els gats.Amb aquesta carta, només vull dema-nar un raonament per part d’aquesta persona i que pensi que amb aquest món tothom pot trobar el seu lloc per intentar viure amb harmonia. A més, no voldria saber què passaria si el verí que aquesta persona fa servir per als gats, per accident, fos consu-mit per un nen.


CSegundas partes nunca fueron buenasCarlos DoñaVecino de 3 Cales y Abogado

Con este título quiero tranquilizar a los que puedan tener algún ni que sea pequeño ‘’temor’’ a que pueda volver a reivindicar los legítimos derechos que jurídicamente nos corresponde como ciudadanos de una urbanización de un municipio de Cataluña, a la cual continúan privando de unos servicios que el ordenamiento jurídico compele a los consistorios a realizar, obviamente a título particular no tendré un ápice de duda en realizarlo.No obstante desde la distancia, pero

siempre con el recelo de proteger tu propiedad y por consiguiente tu pat-rimonio, observo que el conformis-mo se ha apoderado de ‘’URBANO’’ (¿ 3 Cales? ) , aquel ‘’Urbano’’con ganas de llegar al consenso, con ganas de creer en las promesas de ‘’AMELIO’’ (¿políticos locales? ), pero con orgullo o mejor dicho con honor, el cual es patrimonio del alma, ha desaparecido y ha dado paso al ‘’Urbano’’ mendigo que se conforma con pequeñas limosnas de su hermano mayor’’Amelio’’.

Prefiero al ‘’Urbano’’pobre que conocí y al cual también quise convertir en adinerado, pero con orgullo, honor, dignidad y también agradecido cuando tocaba, que al ‘’Urbano’’igual de pobre pero que es sumiso y siempre agradecido de la actualidadOjalá se lleguen a hacer realidad esos pretéritos sueños que todos anhelamos para ‘’Urbano’’ que, desgraciadamente, algunos por su dilación en el tiempo no verán.


Col.laboracions

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Poesia a la meva nétaDolors Sentís Barberà

Adéu a un llop de marRoser Llanes Dedicada al meu estimat oncle “ Fonso”

A la Vall del riu vermelljo vaig baixar l’aigua clara,jo a la Vall d’Alsina tinc una néta molt estimadaÉs la Maria Dolors que de la Cala ha marxat.

Casada i molt ben casadaA viure amb el seu amor on el destí li mana.

I aquí nosaltres ens hem quedat, pares, germans i jo, la iaia Aquí a la Costa Daurada on hi ha un raconet de mari un poble que es diu la Cala.

On el blau del mar més brilla,on l’escuma és la més blanca,on el sol calenta més de tota la Mediterrània

Costa Daurada i joiosa,Costa daurada estimadael que neix aquíI ha de marxar,amb enyorança sempre viurà.

La mar us cridaval’havíeu estimat tota la vida.El fred era intens aquella matinadaperò estàveu avesat, no el sentíeu,estàveu en el lloc on s’evadíeudel sofriment i penes que teníeu.

Aquell era el vostre món,el coneixíeu molt bé,als nou anys s’hi varen portaren aquella immensitat,i per sempre quedàreu encisat.

Tots els que s’estimàvem no volíemque tornéssiu a la mar que coneixíeu,pensàvem que mirant per la finestraja en teníeu prou per passar l’existència.

Ens vàrem oblidar que éreu valent,tenaç i que no es deixàveu fàcilmentconvèncer per la gent.Heu viscut i heu marxatcom a vos us ha agradat.

Quan mirarem la marNo ens serà difícil veure’s,amb la vostra barquetarodejat de cel i mar,que era el que vós havíeu estimat.

Els Serveis Socials d’Atenció Pri-mària constitueixen el punt d’accés immediat al Sistema Català de Ser-veis Socials i conformen el primer nivell d’atenció de la xarxa bàsica de responsabilitat pública. Aquest servei està format per treballadors socials i educadors socials, que treballen conjuntament.

Existeixen tres concepcions bà-siques que defineixen el que avui entenem per Educació Social:· Un dels principals objectius és el desenvolupament integral de la persona en la seva dimensió so-cial.· Principalment s’orienta a perso-

nes en situació de conflicte social, malgrat que no és l’únic àmbit d’acció. · Se centra principalment en l’àmbit no formal de l’educació, és a dir, fora dels centres educatius enca-ra que, actualment, ja es contem-pla aquesta figura com a part els equips directius amb els quals es mantenen coordinacions periòdi-ques.

El treball de l’educador social es pot dur a terme en àmbits i con-texts molt diferents, ja que varia en funció del lloc on es trobi, com po-den ser: atenció a la infància i ado-lescència en situació de risc social,

centres de justícia de menors o presons, elaboració de programes d’educació en el lleure, formació i inserció laboral de persones adul-tes i dinamització de residències i equipaments per a persones grans etc, encara que les seves funcions a l’atenció primària estan diferenciades, corresponent-li a l’educador el treball amb infància, adolescència, famílies i dinamitza-ció de la població.

Des de la Regidoria de Benestar Social restem a la vostra disposi-ció per qualsevol tema en què us puguem ajudar.

Marina LabradorEducadora Social, col. nº 9000

La dieta mediterrània

L’alimentació, la nutrició i ,en especial, la dieta han estat, són i seran la base de la nostra salut. En l’actualitat la nostra alimentació ha anat adquirint una gran importància, i en es-pecial l’alimentació de la zona on vivim: LA DIETA MEDITE-RRÀNIA.La incorporació de l’oli d’oliva, els fruits secs i el consum moderat de vi són els trets més destacables de la nostra dieta, així com el consum de fruites, verdures, llegums, ce-reals i peix. Tots aquests productes característics de la Dieta Mediterrà-nia i el seu tractament culinari, condueixen a una alimenta-ció saludable, que es caracteritza per ser baixa en greixos saturats (carns vermelles), elevada en greix monoinsaturat (oli d’oliva), equilibrada en àcids grassos Omega-6 i 3 (peix), baixa en proteïna d’origen animal i rica en antioxidants i fibra (fruites, fruits secs, verdures i llegums).

Així la DIETA MEDITERRÀNIA presenta propietats saludables com són: la prevenció de malalties cardiovasculars, els nive-lls més baixos de colesterol en sang i la protecció enfront de l’envelliment cel·lular i la cacinogènesis.

Per tots aquests efectes beneficiosos i per a la prevenció de diversos trastorns s’aconsella realitzar una alimentació equilibrada, variada i individualitzada amb els aliments que componen la NOSTRA DIETA MEDITERRÀNIA, sense obli-dar la pràctica habitual de l’exercici físic i la ingesta d’aigua.

Roser Martí

Què és i què fa un educador social a l’atenció primària


Esports

I Trobada Esportiva de Centres de secundària de les Terres de l’EbreEl representant territorial de l’Esport, Jesús Auré, i la directora adjunta dels Serveis Territorials d’Educació, Rosa Vandellòs, acompanyats del president del Consell Esportiu del Montsià, Josep Rodrigo, el regidor d’Esports de l’Ajuntament de La Ràpita, Juan Carlos Genovilla, i el director de l’IES Els Alfacs, Lluís Sanmartí, presentaran aquesta nova activitat.

Durant el transcurs de la roda de pre-msa, el proper dimarts 12 de febrer, a les 10.15h a la seu de la Delega-ció del Govern, es presentarà la I Trobada esportiva de Centres de se-cundària de les Terres de l’Ebre dins el programa “Esport a l’Escola”.

El programa “Esport a l’Escola” fou impulsat fa uns tres anys pel Depar-tament d’Educació i la Secretaria de l’Esport de la Generalitat, així el representant territorial de l’Esport a les Terres de l’Ebre, Jesús Auré, i la

directora adjunta dels Serveis Terri-torials d’Educació, Rosa Vandellòs, juntament amb els organitzadors do-naran a conèixer aquesta nova expe-riència al territori.

Una primera trobada esportiva que preveu aplegar uns 900 alumnes dels primers cursos d’ESO dels 17 cen-tres de secundària de les comarques ebrenques, en les instal·lacions de l’IES Els Alfacs de La Ràpita el pròxim 20 de febrer. Alumnes durant l’activitat a L’IES.

Quatre Cantons

Esports


El Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar aprova un pressupost de més de 400.000 € per a l’exercici de 2008

El passat dimarts, 22 de gener, la Junta Rectora del Patronat Mu-nicipal d’Esports de l’Ametlla de Mar va aprovar el Pressupost per a l’exercici 2008. El total d’ingressos i despeses ascendeix a 431.963,00€. Les despeses es distribueixen en 282.627,11 € dins el capítol de Per-sonal, 107.727,89 € en el capítol de Despeses Corrents, 1.800,00 € en

Despeses Financeres i 39.808,00 € en Transferències Corrents (Ajuts a Clubs i Associacions Esportives).

En relació als ingressos, la previsió en el capítol d’Ingressos d’Explotació, propis de les activitats i serveis realit-zats, és de 132.013,00 €, mentre que el capítol de Transferències Corrents, Aportació de l’Ajuntament, Subven-

cions i Patrocinis, és de 299.950,00€; Dins aquest capítol cal destacar que la gestió de patrocinis preveu un in-grés de 19.250,00 € i 8.700,00 € pro-cedents de subvencions de les admi-nistracions supralocals. L’aportació anual de l’Ajuntament ascendirà al mateix import, per tercer any conse-cutiu, de 272.000,00€

Després d’analitzar el pressupost, les conclusions que s’obtenen fan re-ferència al fet evident que l’economia del Patronat depèn excessivament de l’aportació de l’Ajuntament fruit dels històrics baixos preus de les ac-tivitats i serveis esportius municipals. Aquest fet, unit al fort creixement que

ha experimentat l’entitat que ha pas-sat de 160 usuaris de l’any 1999 als més de 800 de l’actualitat, ha fet que l’aportació que ha de fer l’Ajuntament cada any hagi anat creixent en pro-porció al creixement dels usuaris fins al punt que aquest increment podria acabant sent insostenible per

a l’Ajuntament. En termes econòmics, podem veure amb facilitat el fet que, tot i no créixer en nombre d’abonats, l’increment del IPC practicat anualment sobre el capítol de despeses de personal i sobre el capítol d’ingressos d’explotació de les

activitats, al ser molt més alt el pri-mer que el segon, genera una di-ferència negativa que, forçosament, ha d’assumir l’Ajuntament via incre-ment anual de l’aportació que fa al Patronat. Donat aquest fet, el Pa-tronat d’Esports ha hagut de reduir bona part de les partides de despesa corrent sense que es vegin afectades aquelles que afecten la qualitat del servei, com ho són el monitoratge o el material esportiu vinculat a ca-dascuna de les activitats i, per altra banda, cal destacar l’esforç realitzat amb l’esport base a l’hora de cer-car diferents patrocinadors perquè, ni les famílies ni l’Ajuntament, hagin de cobrir els costos de la vestimenta esportiva tant d’esportistes com de tècnics i monitors del Patronat Muni-cipal d’Esports.

Evolució de les aportacions de l’Ajuntament al Patronat Mpal. d’Esports Evolució dels Abonats al Patronat d’Esports

L’aportació de l’Ajuntament cada any ha anat creixent en proporció al creixement dels usuaris

1.- Realitzar un ajust de tots i ca-dascun dels capítols de despesa reduint o eliminant totes aquelles despeses de menor transcendència en relació a la qualitat i la prestació dels diferents serveis.2.- Treure aquelles activitats i/o es-deveniments que no arribin a uns mínims de participació ciutadana.

3.- No establir cap activitat i/o esde-veniment nou que no s’ autofinanci pel que fa a les seves despeses di-rectes (monitoratge/material).4.- Incrementar els preus de les activitats i serveis propis en un 2% per sobre del IPC interanual fins que s’aconsegueixi una disminu-ció de l’elevat grau de dependèn-

cia econòmica de l’aportació de l’Ajuntament al Patronat.5.- Sistematitzar i centrar esforços en la recerca de noves vies de fi-nançament ja sigui a través de nous serveis interns que generin beneficis relacionats amb el turisme esportiu i/o la gestió d’ingressos a partir de patrocinis.

Per tal de minimitzar aquesta situació econòmica la Junta Rectora del Patronat Municipal d’Esports ha previst diferents actuacions per fer front a la situació actual:


En relació als diferents aspectes plantejats, Joan Pere Gómez Co-mes, President del Patronat Mpal. d’Esports, comentava: “fins ara ens havíem marcat l’objectiu d’arribar al 10% de la població que practiqués activitat física i esportiva a les activi-tats del Patronat d’Esports; una ve-gada aconseguida la fita i, entenent que els ciutadans de La Cala han pres consciència de la importància de fer esport a qualsevol edat per al desenvolupament òptim i la millora de la qualitat de vida, hem d’anar

cap a la regulació dels serveis per tal de poder implantar-ne d’altres tant o més importants com els que s’inclouran dins la futura Piscina Coberta en què estem treballant. La nostra inquietud en aquest man-dat és fidelitzar patrocinadors que ens garanteixin uns ingressos fixes anuals que puguin cobrir algunes de les necessitats que té l’esport en general al nostre poble i, per aques-ta raó, hem engegat un pla de treball per aconseguir promocionar la ima-tge del Patronat Mpal. d’Esports a

nivell comarcal i territorial i aconse-guir així que petites i grans marques puguin contribuir a baixar la depen-dència econòmica de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar”.

En referència a la piscina coberta, a principis de març es disposarà del projecte executiu, amb la incorpora-ció de 2 sales esportives, no consi-derades inicialment, i la incorporació d’un sistema energètic de cogene-ració que, segons els estudis, per-metrà eixugar el dèficit de funciona-

ment previst a la instal·lació a partir de la comercialització de l’energia elèctrica que aquest sistema gene-ra mentre produeix l’energia per a climatitzar la instal·lació. Aquestes més que importants incorporacions, des del punt de vista de la gestió de l’equipament, unides a l’actualització de preus faran que la inversió per a la Piscina Coberta tingui una previsió de 5,1 milions d’euros.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar

L’Ametlla de Mar acollirà al març el 1r Campionat Internacional de Futbol 7 Terres de l’Ebre

El passat 3 de febrer, dins el context de les Festes Majors de la Candelera, la Nova Zona Esportiva Municipal de l’Ametlla de Mar acollia a les seves instal·lacions a l’aleví del FC Barcelo-na, el qual s’enfrontà a un combinat

de jugadors locals, amb el resultat final de 0 a 9. La iniciativa promoguda pel mateix Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar servia com preludi del que vindrà a ser un dels esdeveniments més importants en aquest 2008 a les Terres de l’Ebre, que no és altre que el 1r Campionat Internacional de Fut-bol 7 Terres de l’Ebre.

Però abans d’iniciar-se l’encontre, i aprofitant la presència del Represen-tant de l’empresa Edoed a l a pobla-ció calera, el sr. Albert Montull, i el regidor d’Esports de l’Ametlla de Mar, el sr. Joan Pere Gómez Comes, es va signar el conveni de col·laboració del poble de “la Cala” com a seu d’aquesta primera edició. L’Aldea, la Ràpita, Amposta, Sant Jaume i Deltebre seran les altres seus durant la Setmana Santa, con-

cretament, del dijous 20 fins el diu-menge 23 de març, període en el que se celebrarà aquest torneig, i en el que hi participaran equips de la talla del Schools de la Juventus, la Roma, l’Arsenal, el Lech Poznan polonès, el Vila-real, i les escoles de tecnificació del Barça a Egipte, Kuwait i Espanya, entre molts altres.Així mateix, posteriorment, també firmaren l’acord de patrocini la sra. Maribel Núñez, de Lloguer i Vivendes Maribel; el Sr. Pedro Domínguez, de BMS Mobile; el Sr. Joel Solé, d’Iniciatives Mestral S.L.; i August Massa, Representant de “La Caixa”, per tal que l’Ametlla de Mar s’hagi po-gut convertir en seu d’aquest torneig, realitzant el servei d’honor abans de l’inici del partit.

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Moment de signatura del conveni.

A sota, el cartell del Torneig.

Acte amb els Patrocinadors del Torneig.

Quatre Cantons

Esports


L’esport protagonista de luxe en les passades Festes Majors de la CandeleraUnes jornades repletes d’esdeveniments i cites ineludibles.

El dimarts 5 de febrer, amb els focs d’artifici com a acte de clausura i després de 4 dies d’intensa i frenè-tica activitat festiva es posava punt i final a les Festes Majors del nostre poble, la Candelera 2008.A l’igual que anys anteriors, han estat unes jornades repletes d’esdeveniments i cites ineludibles, en les que tots els veïns de la vila han pogut gaudir de la festa de la seva patrona.

En aquest sentit, el Patronat Mpal. d’Esports no va voler deixar escapar la possibilitat de començar-les amb antelació, de manera que ja el diu-menge 27 de gener se celebrava al Club Nàutic de la localitat, la II Edi-ció de la Regata de Rem Candelera, acte que serveix per aixecar així el teló a la temporada. Entitats com el CR Tortosa, CR Amposta, CN Sant Carles de la Ràpita, CR Palamós, AV Cambrils,... no van voler fallar a una cita, en la que la SCER de l’Ametlla de Mar, en categoria femenina, i el CR Amposta, en masculina, es pro-clamaren vencedors.

Ja el dijous 31, el Pavelló Poliespor-tiu “Galetet” acollia la VIII Edició de l’ Olimpíada d’Atletisme, en la que tots els esportistes d’entre 4 i 15 anys competien en les 4 modalitats atlètiques de què consta la prova: resistència, salt de longitud, velocitat i llançament de pes; abans de passar a l’entrega dels premis i medalles co-rresponents i degustar una suculenta xocolatada.Tot just 2 anys després de la seva in-

auguració, el dissabte 2 de febrer, dia la nostra patrona, el camp de futbol de “La Cala” acollia a primera hora del matí als més petits de la secció, per tal de disputar els partits corres-ponents a la seva lliga. Concretament el Prebenjamí Sardinetes, que perdia 0 a 6 contra EF Delta de l’Ebre, el Pre-benjamí Seitonets, que també queia per 0 a 12 contra el CF Gandesa i per últim l’Aleví de F7 que guanyava per 10 a 1 a l’UE Remolins-Bítem, salvant així, en part, la matinal.A la tarda, en el tradicional partit del dia de Festa Major, era l’Amateur, ja

que el 1r equip es desplaça a Bona-vista, on guanyava per 0 a 3, el que seria protagonista, enfrontant-se contra el CD Alcanar “B”, al qui su-peraria per 4 a 0. Com també acos-tuma a ser habitual a tots els pobles, les pubilles i damisel·les foren les encarregades de realitzar el servei d’honor, sota l’atenta mirada del nombrós públic assistent. Alhora, el president de la secció esportiva de la SCER de l’Ametlla de Mar, Jordi

Gaseni, va voler agrair amb l’entrega d’un petit detall als Representants de Grup Balfegó i BMS Mobile, la seva col·laboració amb el futbol de “La Cala”.

Ja diumenge dia 3, trobem diferents fronts d’activitat esportiva. De bon matí, i des del Poliesportiu Mpal. “Galetet” es donava inici a una nova Caminada Popular, en la que els més de 60 participants, l’emprenien cap al camp de Tir Punta Calda, reco-rrent així aproximadament 6 km. a través dels típics trossos caleros. Un

II Edició de la Regata de Rem Candelera. Caminada de Festes.

Partit Aleví entre el Barça i la Cala.Olimpíada d’Atletisme.


cop allí compartiren, juntament amb el participants del Concurs de Tir al Plat, el clàssic esmorzar a base de botifarres i llonganissa.Però d’altra banda, el local social de la Nova Zona Esportiva Municipal, es donava cita la III Edició de l’Obert de Dòmino, en la que hi prengueren part més de 30 parelles, provinents de tota Tarragona.Seguidament, al mateix camp de futbol, més partits. En aquest cas, era un combinat de veterans de la nostra localitat els que s’enfrontaven als Veterans de Cambrils, finalitzant l’encontre amb victòria visitant per 2-4, i desplaçant-se a continuació fins al restaurant del Club Nàutic per gaudir d’un aperitiu preparat per a l’ocasió.

Tanmateix, l’activitat futbolística no acabava aquí ja que, seguidament, serien els alevins del nostre poble els que jugarien un partit contra l’aleví del FC Barcelona, amb el resultat fi-

nal de 0 a 9 (més informació a l’article següent).

El dilluns dia 4, l’activitat se centrava un altre cop al Pavelló Poliesportiu amb la realització de la Final Four Candelera, la qual es va resoldre a la tanda de penals a favor de Construc-cions TEC, després de què el partit contra Construccions Kel-Cor aca-bés amb resultat d’empat a 2 gols. La Final de Consolació entre Socstone i Albert Conplas-Luasa, finalitzà amb victòria a favor dels primers per un ajustat 3-2.

L’últim dia, tot i la ressaca festiva, no va minvar la intensitat esportiva amb la celebració del Torneig de Ten-nis Candelera, en la que Joan Pere Blanch es va convertir en el gran protagonista, imposant-se a la final individual al jove Mingui Duran, per 15-8; i guanyant, formant parella amb Miquel del Roig a la final de Dobles a l’Anna Aragona i Ruben Sunyer, per un contundent 21-10. A la finalització

del torneig, tal i com es va fer amb la resta d’esdeveniments celebrats al camp de futbol, el responsables del bar prepararen un magnífic aperitiu per concloure l’acte.I, finalment, a la tarda, i de forma paral·lela al Festival Esportiu es va portar a terme el tradicional partit de festes entre el primer equip de “La Cala” i l’UE Rapitenca de la 3a Divi-sió Nacional, que va baixar amb tots els efectius disponibles, imposant-se al final per 1 a 5, marcant l’Àlex el gol pels caleros.I tal i com hem dit, a l’envelat se ce-lebrava una nova edició del Festival Esportiu, que va comptar aquesta any amb les actuacions del Club de Twirling Baton de l’Ametlla de Mar, la Dansa Clàssica i el Kenpo-karate del Gimnàs Montse i la Secció de Gim-nàstica Rítmica del Patronat Mpal. d’Esports. En aquesta ocasió, foren el sr. Andreu Martí, com alcalde de l’Ametlla de Mar i president del Con-sell Comarcal del Baix Ebre; el sr. Joan Pere Gómez Comes, com a

Els joves caleros celebren la victòria.

Partit de Veterans de la Cala i els Veterans de Cambrils. Construccions TEC campions del Torneig Candelera,

III Edició de l’Obert de Dòmino.

Quatre Cantons

Esports


regidor d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar; i el Sr. Xavi Llam-brich, el sr. Antoni Montagut i la Sra. Teresa Callau, com a regidors de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, juntament a l’Albert Medrano com a Vice-President del Patronat Muni-cipal d’Esports, els encarregats de fer l’entrega dels detalls a tots els esportistes que prengueren part a la cita, així com uns recordatoris a tots els responsables i monitors que van

col·laborar amb la seva presència en aquest acte.

Per últim, només agrair a tots aquells qui de forma directa o indirecta han permès que una vegada més les nostres festes siguin recordades per l’esperit de participació i il·lusió de la gent del poble de “La Cala”.

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Obert Tennis Candelera.

Kenpo-Karate a la Candelera. Participants de la Secció de Gimnàstica Rítmica del Patronat Municipal d’Esports.

Breus EsportiusESCACS. Al llarg de dos caps de setmana, concretament el diumenge 27 de gener i el 9 de febrer es va cele-brar a la localitat de Roquetes la 1a, 2a i 3a Ronda del Campionat Comarcal d’Escacs. Fins allí es van aplegar 3 dels alumnes que durant l’any realitzen l’activitat d’escacs al Patronat Mpal. D’Esports, sota la supervisió del monitor Antonio Callau. I la veritat és que els resultats foren força satisfactoris per a tots ells.

En aquest sentit, la Noèlia Sancho i l’Eduard París ocuparien la 1a i 2a posi-ció, respectivament, en la categoria Ale-ví, mentre que Mario Guijosa finalitzaria en la 3a plaça en categoria Infantil.Aquests resultats permeten als caleros continuar amb la seva participació, ara al Campionat Territorial, puntuable i classi-ficatori pel Nacional, que es porta a ter-me a Tivissa i que va arrencar el passat 16 de febrer.

CROSS. Després de celebrar-se la primera prova a Jesús el passat 13 de gener, la competició de Cross Es-colar es desplaçava el 27 del mateix mes fins a la localitat de Jesús i Maria per albergar la segona i última competició aquí a les Terres de l’Ebre.A l’igual que en la primera cita la participació dels joves caleros fou elevada i notable. Així cal desta-car als Patufets, Gerard Pallarés i Àlex Brull, que finalitzaren en 7a i 11a plaça; als Prebenjamins Sergi Marrassé, Gerard Pitarque, Genís Gómez i Marc Pallarés; a la Laia Boyer, 8a en la categoria Prebenjamí Femení; i sobretot també Pau Gallegó, Ramón Pitarque i Jordí Boyer, que amb la seva

4a, 5a i 7a posició, sumada a la participació de Leonardo Marrassé, David Soriano i l’Arnau Fi-gueres aconseguiren assolir la primera posició per equips. La representació calera acabà amb la cursa de Jordi Gómez i la Paula Pallarés, ambdós en categoria Aleví.Per últim destacar que el passat diumenge 10 de febrer, l’Anna Estrada, la qual ja havia participat en l’edició de l’any passat, va desplaçar-se fins la població de Rubí per participar en la Final Nacio-nal de Cross, en categoria Aleví, finalitzant en 72a posició dels més de140 que iniciarien la carrera, millorant considerablement els resultats obtinguts l’any passat.Psrticipants al Campionat Comarcal d’Escacs.

Els joves atletes caleros.


RE 1 6.19 6.30 6.45 7.26 8.41 8.46CE DIARI 7.53 8.04 8.17 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.38 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.08 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 3 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42CE 4 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.48 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.08 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.58 8.03 9.07 9.48 10.02 10.11RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41R DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42CE 2 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17CE DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47R DIARI 17.57 18.04 19.08 19.59 20.17 20.28CE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 3 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1|No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12, 6 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/053| Només circula els diumenges des del 5/03 i els dies 6 i 8/12, 8/01, 17/04, 1/05, 5/064| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 circula com Regional

1| No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/05.2| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 ciucula com Regional3| No circula els dies 24, 25 i 31/12

BUS

DE L

A CA

LAiN

FO. 9

77 4

56 3

29 -

977

456

477

- 97

7 45

6 37

6

TREN

Info

rmac

ió R

enfe

90

2 24

0 20

2

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant jordi, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.Dissabtes d’11h. a 13’30h.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA I MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Escoles Velles, Av. Batlle PijoanPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)C/ LlibertatTels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICÒLEGCRISTÒBAL CABALLÉ BARBERÀCervantes, 39, 1er, 2aTel. 977 493 456FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22Tel. 977 45 61 32Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)Tel. 617 457 014 – 977 493 493Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. EnsenyamentBOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – 977 49 31 51CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03DESTACAMENT TRÀFIC A-7 Tel 977 45 64 10AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94Missa Diumenges i preceptes:9’30h. - 11’30h. - 18’30h.Dissabtes i vespres: Parròquia: 18’30h., Calafat: 20h. i Sant Jordi: 21h.

ii

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/2 Plana 72 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que

volen contraure matrimoni exclusivament

civil, que han d’iniciar l’expedient, com a

mínim quatre mesos abans de la data del

matrimoni

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

23-02 al 29-02 A. Aytés01-03 al 07-03 J. Pedrola08-03 al 14-03 J. Borges15-03 al 21-03 A. Aytés22-03 al 28-03 J. Pedrola29-03 al 04-04 J. Borges05-03 al 11-04 A. Aytés12-04 al 18-04 J. Pedrola19-04 al 25-04 J. Borges

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Les persones que visquin fora de la pobla-ció o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Naixements:- Lídia Quintana Racionero, filla de Jordi Esteve i Roser, el 21-1-08- Lorena Andreea Lefter, filla de Stefan i Liliana, el 27-1-8- Joan Fandos Hernández, fill de Juan Jorge i Margarita, el 1-2-08- Denisa Elena Concita, filla de Costel i Olimpia, el 5-2-08

Casaments:- Albert Isart Masia i Angelica Mª Molina Aponte, el 16-1-08

esdevenimentssocials

Informació

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

- Víctor Suelves Vizcaino i Esperanza Carcellar Martín, el 21-1-08

Defuncions:- Maria Gallart Brull, el 18-1-08, als 85 anys- Juan Cañagueral Martí, el 23-1-08, als 73 anys- Mercedes Espuny Durán, el 27-1-08, als 84 anys- Manuel Farnós Figueres, el dia 27 -1-08 als 90 anys- Josefa Pallarés Martí, el 28-1-08, als 89 anys- Josep Olivella Falp, el 13-2-08, als 54 anysJuan Comí Parellada, el 16-2-08, als 68 anys

En l’anterior número de la revista Des dels Quatre Cantons vam publicar malament la defunció de Federico Domingo Benet el dia 28-11-07 als 92 anys. Disculpeu l’errada.

Per un món més sostenible... RECICLA!

CLASSE

DE TREN

1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4Plaça del Mercat

Plaça Bon repós

ESTACIÓ RENFE

C/Libertat - CAP

Cementeri

Av.Calaforn-C/del Mig

Av.Calaforn-Platja Calaforn

Av.Calaforn-C/Catalunya

Av.Tres Cales-Av.Calaforn

Av.Tres Cales-C/21

Zona Comercial

Av.Tres Cales-Parc Infantil

Av.Tres Cales

Av.Tres Cales-C/14

Plaça Catalunya

C/Rovelló-C/Llebre

C/Rovelló-C/Martí Vidal

C/Cardona

Entrada Sant Jordi

D’alfama-Motel

Plaça Gabriel*

Av.Cala de l’Ametlla

Entrada de Calafat

Plaça de l’Olivera

Pistes Petanca*

Codolar de L’Almadrava*

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.4512.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.0519.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

07.47 07.45 07.43 07.42 07.36 07.33 07.32 07.31 07.30 07.29 07.28 07.26 07.24 07.23 07.21 07.19 07.18 07.15 07.09 07.07 07.04 07.02 07.01 07.0009.37 09.35 09.33 09.32 09.26 09.23 09.22 09.21 09.20 09.19 09.18 09.16 09.14 09.13 09.11 09.09 09.08 09.05 08.59 08.57 09.54 09.52 09.51 08.5013.53 13.51 13.49 13.48 13.42 13.39 13.38 13.37 13.36 13.35 13.34 13.32 13.30 13.29 13.27 13.25 13.24 13.21 13.15 13.13 13.10 13.08 13.07 13.0616.47 16.45 16.43 16.46 16.36 16.33 16.32 16.31 16.30 16.29 16.28 16.26 16.24 16.23 16.21 16.19 16.18 16.15 16.09 16.07 16.04 16.02 16.01 16.00

CASC URBÀ < URBANITZACIONS CASC URBÀ > URBANITZACIONS

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

- Només circularà de dilluns a divendres

- Els horaris són aproximatius

CASC URBÀ URBANITZACIÓ TRES CALES URB. CALAFAT URB. MARINA SANT JORDI

URB. SANT JORDI

FE D’ERRATA

quatre cantons - febrer març 2008

Documents