els quatre cantons - febrer 2011

Toni Martos i Carrasco La Confraria de

l’Ametlla de Mar se suma al front comú contra la llei de pesca sostenible

Entrevista a

En marxa nous projectes d’adequació a les platges de la costa calera

L’Ametlla de MarFebrer-Març 2011

núm. 311

Consultor, Auditor i Gerent de la Cala Gestió, entre d’altres

Balanç de les Festes Majors de la Candelera 2011

En marxa el gran parc públic de La Cala

Febrer-Març 2011 | pàg. 2


A la Cala som caleros i a l’Hospitalet no tant, a Cambrils la boniquesa i a Salou, la flor del camp. Aquest n’és un clar exemple del sentit de perti-nença que la gent de la Cala tenim per les coses nostres. Aquest vers popular demostra que el ser o no ser caleros, ja es per naltros un motiu per presumir i dóna la sensació que amb això ja ens hi sentim satisfets.Està fora de dubte que tothom s’es-tima el seu i que els caleros no ens estimem més la nostra terra que els altres. Sí però, que tenim un punt de

vista més orgullós de tot el que ens relaciona amb el poble i aquesta ter-ra que ens ha vist nàixer, o que ens va veure arribar un dia per quedar-nos-hi.Ja d’entrada, l’evolució del nom de la població, no ha fet desaparèixer el nom de la Cala per molts anys que hagin passat. Si ens criden com a ametllencs, no ens hi sentim al·ludits, en canvi, quan ens criden com a ca-leros, ei, aquí sí que se’ns omple el pit. La Cala està de moda entre els ca-

leros i caleres. Això pot semblar una obvietat però no ho és. Poques ve-gades com en els darrers anys, hem vist com darrerament el sentiment va de pujada entre grans i petits. Durant la passada Festa major de la Candelera hem pogut veure una ex-posició fotogràfica de les nostres fes-tes. Era només una sola part de les milers de fotografies que es poden consultar al grup de facebook la Cala en imatges i que dia a dia va incre-mentant els seus documents gràfics. Precisament aquest sentiment ha fet que la gent hi vagi contribuint, com també s’ha fet amb diverses inicia-tives a les xarxes socials amb grups com jo parlo calero.Fa pocs mesos vam veure al progra-ma thalassa de TV3 com un reportat-ge escampava aquest sentiment per tota la costa catalana a través dels

caleros i caleres que han anat emi-grant. Qui no ens coneix? Qui no es presenta com a calero quan arriba a un port de mar?.La Cala Fòrum, La Cala Cultura, La Cala x la Cala, La Cala Gestió, La Cala, La Cala, ....., sempre amb la Cala per davant. Que si el peix so-bretot, el nostre parlar calero, que si la gent, les platges i tot el que ens ve pel cap. Això fa que davant dels ulls de la gent, ens vegin orgullosos de ser el que som i fins on ens han fet arribar la gent que ens ha precedit.Només calia que el nostre Miquel del Roig i un amic com el Pep Sala es posessin d’acord per fer-nos una cançó. M’agrada la Cala és el nom d’aquesta cançó, però també és la frase que resumeix moltes altres co-ses, sentiments i sensacions. Som de la Cala i a la Cala som caleros!

5 Notícia del mésPrimers passos cap al gran parc

públic de l’Ametlla de Mar

A fons

Esports

Informació

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Andreu Martí | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Olga Tomàs | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

M’agrada La Cala

Editorial

i? @

Índex

29

36

Infraestructures

Entrevista

Medi Ambient

Cultura i Espectacles

18-19Col·laboracions

28Política

13-14 L’Ametlla de Mar imatge del cartell

promocional de les Terres de l’Ebre

Turisme21La Confraria de l’Ametlla de Mar se

suma al front comú contra la llei de

pesca sostenible

23-27

Ajuntament

16-17El projecte de l’Escola Universitària

de Ciències Gastronòmiques del Mar

arriba a Madrid 30-35

10 OpinióEvolucio de la seguretat ciutadana

en els darrers dos anys

9L’Ajuntament adquireix la gestió del

complex esportiu Trèvol La Cala

Pesca

11-12

El Pla de previsió econòmica i

la presa de possessió d’Albert

Medrano com a regidor

6-8 Candelera 2011

SocietatEl jutjat de pau de l’Ajuntament de

l’Ametlla de Mar es posa al dia

22

Toni Martos i Carrasco

15En marxa els projectes d’adequació

a les platges de la costa calera

La Notícia del mes


Ja estan en marxa les actuacions d’arranjament de l’espai del Bon Repòs que es convertirà en el gran parc públic del municipi.

Primers passos cap al gran parc públic de l’Ametlla de Mar

Olga TomàsDes del consistori de l’Ametlla de Mar ja s’està realitzant les actuaci-ons d’arranjament a l’espai ocupat per l’Hotel Bon Repòs que, recor-dem, s’acabarà convertint en el gran pulmó de l’Ametlla de Mar, ja que s’hi ubicarà un gran jardí públic que ocu-parà el 80% d’aquest espai.Actualment s’està desbrossant i ani-vellant el terreny, sempre tenint cura de mantenir els arbres centenaris que formen part del patrimoni natural del municipi. Una altra de les acci-ons immediates és l’enderrocament d’algunes instal·lacions perifèriques de l’hotel. Cal tenir en compte que es mantindrà l’edifici central de l’Hotel Bon Repòs, construcció emblemàti-ca de la Cala pel seu valor històric i sentimental. Així es va acordar amb la família Pérez-Vila, antics propie-taris d’aquest espai. Posteriorment, s’iniciarà l’enderrocament dels murs perimetrals de l’espai conegut pels caleros com el tancat de Vila. Recor-dem que el passat dos de febrer, dia de la Mare de Déu de la Candelera, Felip Puig, Conseller d’Interior de la Generalitat, i l’alcalde del munici-pi, Andreu Martí, acompanyats de membres de la família Pérez-Vila van

realitzar l’acte simbòlic de l’enderroc de la primera pedra del mur.“D’aquí a pocs mesos podreu veure com el nou parc públic de l’Ametlla de Mar, aquest gran espai verd, pul-mó del municipi, es converteix en realitat. A l’estiu ja es podrà veure aquest parc pràcticament finalitzat”, ha explicat Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar.

El parc públic compta amb un am-pli suport social, ja que els caleros

van poder donar la seva opinió a través d’una consulta popular, que va tenir lloc l’estiu del 2009, on van votar diverses propostes per al futur del Bon Repòs. La guanyadora, va ser la menys intervencionista. De fet, els caleros van escollir que gran part de l’espai fos jardí i els equipaments escollits van ser una glorieta per a concerts, una zona de relaxació amb gespa, un parc infantil i una zona de bancs i taules de fusta o pedra per a pícnic.

El conseller d’Interior va assistir a l’acte d’enderroc de la primera pedra dels murs del Bon Repòs.

Gener 2010 | pàg. 6

Olga TomàsAmb l’espectacle Clònica d’humor, del popular Pep Plaza, l’imitador de Pep Guardiola al programa Crakòvia de TV3 i amb el gran castell de focs d’artifici de la Pirotècnia Tomàs, els caleros van dir adéu a la Candelera 2011. Unes Festa Major que espe-ren amb emoció, any rere any, i que s’acaba traduint amb participació. La Candelera 2011 ha estat un clar exemple d’aquesta passió dels cale-ros per la seva festa major ja que les

activitats programades han tingut molt d’èxit. Des de la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es va vetllar per realitzar un programa de festes que tingués en compte la pluralitat de públic i totes les butxaques. Aquesta potser ha estat la clau de l’èxit de la Cande-lera 2011. Grans i petits han gaudit d’activitats com el ball del vermut, la processó en honor a la Mare de Déu de la Candelera, el 31è Concurs de Suquet Calero, el concert de Pep

Sala i Miquel del Roig, les nits d’or-questra a l’envelat, el taller de circ pels petits, entre moltes altres. Una de les novetats d’enguany ha estat el dia dedicat a la joventut on va te-nir lloc la lliga de Paintball, un dinar popular i la gimcana pel carrers del municipi. Els joves caleros van gau-dir de les festa recuperant l’esperit de les penyes.L’alcalde del municipi, Andreu Martí, fa una valoració positiva de la Can-delera 2011: “han estat unes festes

Benedicció dels infants

De l’1 al 6 de febrer van tenir lloc les diverses activitats de la Festa Major que, un any més, van comptar amb èxit de participació.

La Candelera 2011 revalida l’èxit de participació

Pubilles de la Candelera 2011 el dia del Pregó.

Pep Plaza durant el seu espectacle.

Autoritats amb el pregoner de La Candelera 2011, José Luis Mora.

Participants del 31è Concurs del Suquet Calero.Els nens i nenes. com cada any, van gaudir de la Caramelada.


que s’havien plantejat perquè grans i petits poguessin xalar i crec que ho hem aconseguit en gran mesura. Han estat unes festes participatives i, per tant, aquesta primera valoració és molt positiva. Després queda el treball d’anàlisi amb els tècnics de l’Ajuntament per fer una valoració més exhaustiva i poder continuar millorant.”Per la seva part, la regidora de Fes-tes, Teresa Callau, també es va mos-trar molt satisfeta. “Varem començar

les festes amb riures i hem acabat també amb riures, ja que el teatre va ser un dels actes de preludi de Fes-ta Major i l’espectacle de Pep Plaza s’ha encarregat de tancar la festa. Molta satisfacció des de la Regido-ria de Festes per la participació de tots els caleros a les activitats”, va explicar la regidora.

D’altra banda, les festes de la Cande-lera 2011 han comptat amb una forta presència institucional amb la visita

de la vicepresidenta del Govern, Jo-ana Ortega, del conseller d’Interior, Felip Puig i del conseller d’Agricultu-ra, Ramaderia i Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí. El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, tampoc es va voler perdre el dia de la patrona, la Mare de Déu de la Candelera.

Tradicional actuació de la Coral Verge Candelera.

El Grupc Escènic de la SCER va interpretar l’obra “Aquí no paga ni Déu”.

El dia de la Dona, les caleres van gaudir de la música i del ball.

Concert de la Banda de Música de l’EMMA.

Dinar dels jubilats amenitzat amb els mariatxis. El Paintball va comptar amb èxit de participació.

Exposició del Concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre al CIP.

En el marc de la Candelera es va inaugurar l’exposició de “La Candelera en Imatges”


Olga Tomàs

Felip Puig: “És un honor formar part de la materialització d’aquest primer pas cap aquest jardí públic”

El conseller d’Interior, Felip Puig, va visitar l’Ametlla de Mar el dia 2 de fe-brer, dia de la patrona, en el marc de la Candelera 2011, en l’acte d’ender-roc de la primera pedra del mur del Bon Repòs. Puig va afirmar: “És un honor formar part de la materialitza-ció d’aquest primer pas cap aquest jardí públic.” I és que segons va ex-plicar el conseller d’Interior “aquest enderroc de la primera pedra és un moment històric que significa un es-forç col·lectiu. Un esforç polític i ins-titucional per part de l’Ajuntament, però també de manera particular i familiar ja que en definitiva es tracta de conciliar l ’interès general amb el particular”. A més, Puig va voler afe-gir que aquest projecte mostra “un model de poble basat en els bons equipaments, amb espais públics que garanteixen la identitat del po-ble i la cohesió social. En definitiva, un pas més per millorar la qualitat de vida al municipi.” El conseller d’Interior també va dedi-car unes paraules d’ànim a tots els caleros per superar aquests temps de crisi. “Moltes vegades he visitat aquest municipi, acompanyat per l’alcalde i d’altra gent de la comar-ca i les Terres de l’Ebre. Aquest és un poble lluitador, mariner, que sap superar dificultats i com n’és de dur guanyar un futur amb qualitat de vida. I en aquesta festa major es torna a respirar aquest esperit de construcció de futur”.

Joana Ortega: “El fet de fer aquest Tuna Tour i l’Escola Universitària de la Gas-tronomia i el Mar em sembla que és col·locar l’Ametlla en el mapa global”

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va visitar l’Ametlla de Mar el dia 2 a la tarda. Ortega va presenci-ar la presentació del Tuna Tour i de l’Escola Universitària de la Gastrono-mia i del Mar. Dos projectes que van deixar impressionada la vicepresi-denta. “Estic impressionada perquè

són dos projectes engrescadors que tenen com objectiu potenciar al màxim l’atractiu de l’Ametlla de Mar. El fet de fer aquest Tuna Tour i l’Es-cola Universitària de la Gastronomia i el Mar em sembla que és col·locar l’Ametlla en el mapa global i situar-la com a referent en el món de la cuina”, va explicar Ortega.

La vicepresidenta del Govern va participar, posteriorment, a la pro-cessó en honor a la Mare de Déu de la Candelera. “ Crec que tradicions com la processó s’han de transme-tre als nostres fills perquè reforcen la identitat d’un poble. De manera personal em plau molt poder par-ticipar d’aquesta tradició com una calera més”, va explicar.

Josep Lluís Cleries: “Una societat és madura si té en compte totes les generacions que la conformen. Cal tenint en compte la gent gran i dotar-los d’una vida digna”

El conseller de Benestar Social i Fa-mília, Josep Lluís Cleries, va visitar el municipi el dia de la Festa dels Jubi-lats. Cleries va subratllar que “una societat és madura si té en compte totes les generacions que la confor-men”. A més, va afegir que “la gent gran cal que se senti important tant a l’Ametlla com a Catalunya dotant-los d’una vida digna”.El conseller, també va voler remarcar que “els nostres grans saben el que significa la lluita, l’esforç, la tena-citat de tirar un país endavant que és el que necessitem en aquests temps”. D’altra banda, Cleries va explicar que feia anys havia visitat l’Ametlla de Mar com a director general de la Conselleria de Benestar Social i que

li omplia de satisfacció veure com la gent se’n recordava; “i més en una feina com aquesta on es treballa per contribuir al benestar de les perso-nes”, va explicar.

Josep Maria Pelegrí: “tinc esperança en el futur de la pesca. A més, des del sector s’estan fent les coses bé”

El conseller de Ramaderia, Pesca, Alimentació, Agricultura i Medi Na-tural Josep Maria Pelegrí va visitar l’Ametlla de Mar pel dia de la dona. Referent al futur de la pesca i l’agri-cultura Pelegrí va afirmar: “tinc espe-rança. Sóc una persona optimista. Crec que ho sóc i que ho he de ser perquè el sector és potent i està tre-ballant molt bé i des de l’adminis-tració el que hem de fer és donar-li tot el suport que pot necessitar.” A més, va afegir que “és un moment de crisi però ens en podem sortir si anem tots plegats en la mateixa di-recció. Ens hem reunit amb el sec-tor pesquer de l’Ametlla i tenim una bona sintonia. Des de l’Ajuntament s’estan duent a terme molts projec-tes de futur i des la Conselleria, l’al-calde i el seu equip compta amb tot el nostre suport.”Pel que fa al valor natural de la cos-ta calera va remarcar que “el mèrit de la conservació d’aquests espais també recau en els pescadors que, conscients del valor natural del mar, l’han preservat. Cal conservar-lo i deixar el llegat per les properes generacions.”

El vicepresident del Congrés, Jor-di Jané i el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Palla-rès, també van ser invitats d’honor d’aquesta Candelera 2011.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, el conseller de l’Interior, Felip Puig, el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries,i Josep Maria Pelegrí, conseller de Ramaderia, Pesca, Alimentació, Agricultura i Medi Natural no es van voler perdre la festa major de l’Ametlla de Mar.

Una festa de la Candelera amb forta presència institucional

Josep Maria Pelegrí acompanyat de l’alcalde, el dia de la Dona.

Josep Lluís Cleries ens va visitar durant el dia dels Jubilats.

El conseller d’Interior rep un obsequi de l’Ajuntament.

Joana Ortega durant la Processó.


Infraestructures


Francesc CallauL’Entitat Pública Empresarial la Cala Gestió ha adquirit el 100% del capital de Trèvol La Cala, filial de la construc-tora FEU que gestionava el complex esportiu de l’Ametlla de Mar.

En una ràpida reacció del govern municipal, aquest canvi evitarà que el normal funcionament d’aquest equipament esportiu es pugui veu-

re afectat pel concurs de creditors al que està sent sotmesa l’empresa mare de Trèvol, la constructora FEU.

L’adquisició ha suposat una mínima inversió de 3.000 € i permetrà que de manera provisional, els serveis de la piscina coberta siguin gestionats per La Cala Gestió sota la supervisió de l’Àrea Municipal d’Esports, tal com explica, Albert Medrano, regidor d’Es-ports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, que insisteix en el fet que aquest canvi no afectarà en cap moment, ni als usuaris de les instal·lacions, ni als monitors i tècnics que hi treballen. “El que s’ha fet és assumir la gestió del complex esportiu provisional-ment per garantir el servei i el lloc de treball dels monitors i tècnics. D’aquesta manera tothom pot estar tranquil perquè el complex conti-nuarà funcionant amb normalitat, els serveis seran els mateixos i si està en les nostres mans, fins i tot millors”, va explicar el regidor d’Es-ports, Albert Medrano.

De fet, el consistori calero s’ha posat a treballar des del primer dia canviant les portes dels vestidors que donen a la piscina i reforçant l’aïllament tècnic de l’espai de la piscina respecte la resta d’instal·lació, ja que s’ha detec-tat excès de temperatura en algunes estances. A més, també s’ha iniciat la instal·lació d’aparcabicis, papere-res a la zona de pàddel, així com les

obres d’evacuació d’aigües pluvials de la part de dalt de la piscina.

La voluntat de l’equip de govern és que La Cala Gestió només gestioni aquest equipament de manera pro-visional. En els darrers dies ja s’han postulat diverses empreses interes-sades a assumir la gestió de la pisci-na coberta i els seus serveis.

A través de l’Entitat Pública Empresarial, el consistori calero ha reaccionat ràpidament al concurs de creditors de l’empresa FEU, evitant l’afectació de les instal·lacions caleres.

L’Ajuntament adquireix la gestió del complex esportiu Trèvol La Cala

Zona d’aigües del complex esportiu.

Olga TomàsEl consistori de l’Ametlla de Mar té com objectiu aconseguir recuperar i mantenir el valor natural de la costa i, per tant, gestionar una ordenació

urbanística que ho faci possible. Per aquest motiu el POUM (Pla d’Orde-nació Urbanística), seguint les di-rectrius del Pla de Gestió del Litoral, ha estat dissenyat per tal de ser una eina que pugui complir amb aquesta fita. En aquest marc, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha aprovat definiti-vament la reparcel·lació de la Urba-nització Roques Daurades. Aquesta acció permetrà guanyar espais que ja estaven previstos a l’anterior pla parcial, abans de la revisió realit-zada per l’elaboració del POUM. La reparcel·lació de la urbanització afectarà algunes edificacions, en concret, s’enderrocaran dos habi-tatges i una piscina. Una altra de les accions que es duran a terme és l’enderroc de l’habitatge que toca a la platja de Sant Jordi. D’aquesta manera, aquest sector es transfor-marà en una zona verda pública. I és que aquesta acció permetrà recu-perar aquest espai ampliant el valor natural i paisatgístic de la zona.

Aquestes accions són una nova mostra que sumar valor a la costa calera és una de les prioritats per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. Un objectiu marcat per les directrius de conservació i protecció del Medi Am-bient del Pla de Gestió del Litoral.

“Aquestes actuacions estan emmar-cades al Pla de Gestió del Litoral i al POUM. Per tant, des del consistori es duran a terme sempre seguint aquestes directrius. D’aquesta ma-nera aconseguirem una millor ges-tió de l’espai natural i urbà”, va ex-plicar Antoni Montagut, portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

D’altra banda, des del consistori calero s’ha remarcat que aquestes actuacions no tenen res a veure amb els expedients d’enderroc en zona rústica ja que aquests estan en mans dels jutjats i serà un jutge qui decideixi.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar durà a terme enderrocs d’edificacions que afecten la costa calera seguint el full de ruta del POUM, marcat per les directrius del Pla de Gestió del Litoral.

Noves millores a la costa en el marc del Pla de Gestió del Litoral

Edifici que s’enderrocarà de la Platja de Sant Jordi.

A fons Febrer-Març 2011 | pàg. 10

Olga Tomàs“El desplegament dels Mossos d’Esquadra, fa dos anys, ha supo-sat un abans i un després a l’Amet-lla de Mar” així ho afirma el Cap de la Policia Municipal Francesc Siura-neta. I és que amb l’arribada dels Mossos, la Policia Local va haver d’adaptar-se a aquest nou marc te-nint en compte que calia aconseguir la coordinació d’ambdós cossos i gestionar de manera equitativa i àgil les denúncies. Recordem que abans del desplegament era la Guàrdia Ci-vil i la Policia Local qui gestionaven les denúncies al municipi i les tas-ques de seguretat ciutadana. Ara, després de dos anys, aquest nou tàndem ha donat bons resul-tats. I és que la taxa de delinqüèn-cia al municipi s’ha reduït, sobretot els delictes contra la propietat, és a dir, hi ha menys robatoris. Els Mos-sos d’Esquadra comparteixen les instal·lacions amb la Policia Local i realitzen una atenció diària als ciu-tadans.

D’altra banda, els ciutadans també poden fer denúncies online a través de la pàgina web de l’Ajuntament (http://www.ametllamar.cat).

Apostant per la tecnologiaUn altra, de les línies de treball de la Policia Local ha estat optimitzar els recursos adaptant-se a aquests temps de crisi. I és que el pressu-post d’enguany és un 3% inferior al de l’any anterior. Però aquesta reducció de recursos no ha estat un impediment per aconseguir uns bons resultats en seguretat. Per fer-ho possible la Policia Local, d’una banda, ha apostat per la formació continua dels agents, i, per l’altra, per l’ús de les noves tecnologies que ajuden a agilitzar la feina. En aques-ta línia cal destacar l’adquisició de tres vehicles dotats amb ordinadors d’abord i videocàmeres que garan-tiran, d’una banda, poder recollir i consultar dades in situ, i, de l’altra, la seguretat dels agents. La policia ha adquirit aquests vehicles a través del renting, és a dir, es pagarà una quota mensual que inclou el man-teniment del vehicle. D’aquesta ma-nera, sempre hi ha l’opció de poder canviar de vehicle si es deteriora o eixugar el pagament i quedar-se el vehicle en propietat. Es preveu que els agents disposin dels vehicles durant el mes de març.

A més, cal recordar que l’any passat es va signar un conveni amb el De-partament d’Interior de la Generalitat per usar el SIP_CAT amb el sistema GESTPOL que permet sumar-se a aquesta xarxa informàtica d’infor-mació policial. També, l’any passat, la Policia Municipal es va adherir a la xarxa de radiocomunicació Rescat de la Generalitat que permet actuar de forma més àgil i coordinada amb altres cossos de seguretat en cas d’emergència. D’altra banda, des de la pàgina web de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar els ciutadans poden realitzar denúncies online.

La policia avui compta amb unes noves instal·lacions dotades de més espai, qualitat i seguretat situades al polígon industrial. Aquest canvi físic, segons Siuraneta, també ha estat substancial marcant una nova etapa per a la Policia Municipal i els ciutadans de l’Ametlla ja que es garanteix un millor servei i accessi-bilitat. No només pels caleros que viuen al casc urbà, sinó també pels ciutadans que viuen a les urbanitza-cions i en rústica.

Després del desplegament dels Mossos d’Esquadra, la Policia Local treballa coordinadament, colze a colze, amb els Mossos, ha optimitzat recursos i aconsegueix unes bones estadístiques en seguretat ciutadana a l’Ametlla de Mar

Més seguretat ciutadanadesprés de dos anys

Durant aquests darrers dos anys s’ha reduït els delictes contra la propietat.

Durant aquests darrers dos anys la Policia de l’Ametlla de Mar ha fet un canvi d’imatge. Actual-ment, els agents compten amb un equipament pensat per vet-llar per la seguretat dels polici-es. I és que els agents, avui, van equipats amb armilles antibales personalitzades que ofereixen tranquil·litat als policies durant els seus torns laborals. Per tant, el canvi no ha estat només una qüestió d’estètica.

Nova imatge de la Policia Local

Nova armilla antibales.


Societat

Olga TomàsLa incorporació dels dos funcio-naris de justícia a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, el passat mes de desembre, ha fet possible que el jutjat de pau s’anés posant al dia. Al balanç que ha realitzat el jutjat, que comprèn del període del 2009 al febrer d’enguany, s’han compli-mentat 445 exhorts. S’entén per exhort, la comunicació o sol·licitud d’informació per part d’un jutjat de primera d’instància, habitualment el

de Tortosa en el cas de l’Ametlla de Mar. Llavors el jutjat de pau es posa en contacte amb el ciutadà i remet la informació al jutjat que li ha fet la sol·licitud.El volum de feina acumulada al jutjat de pau va portar al consistori calero a sol·licitar aquests dos funcionaris al Departament de Justícia de la Generalitat per tal de poder oferir un millor servei i agilitzar els exhorts acumulats. De fet, els municipis de més de 7.000 habitants tenen dret a comptar amb aquest suport. Amb la incorporació d’aquests funcionaris s’ha pogut ampliar l’horari d’atenció de nou a dues de la tarda, de dilluns a divendres.

“Estem posant el jutjat al dia, la ve-ritat és que estant fent molt bona

feina. A més, amb l’arribada dels dos funcionaris hem pogut ampliar l’horari d’atenció i, per tant, ofe-rir un millor servei. Anem pel bon camí”, ha afirmat Desireé Martínez, la jutgessa de pau de l’Ametlla de Mar.

Recordem que les funcions del jutjat de pau són fer actes de comunica-ció, en l’àmbit penal realitzar judicis de faltes vinculats a casos d’injúries i amenaces; i en el civil, actes de conciliació. Com a registre civil es realitzen registres de naixements, defuncions i registre i celebració de bodes civils. De fet, durant aquest període s’han registrat vint-i-un nai-xements, quatre matrimonis i dotze defuncions.

Amb la incorporació dels dos funcionaris de Justícia, des del desembre, s’han complimentat 445 exhorts del període comprès des del 2009 al 8 de febrer d’ enguany

El jutjat de pau de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es posa al dia

Olga TomàsEl passat divendres, 11 de febrer, va tenir lloc al Telecentre de l’Amet-lla de Mar, el lliurament de diplomes del curs de geriatria a les dones que van completar amb èxit la formació de 300 hores, amb teoria i pràctica. Aquesta segona edició del curs, tam-bé gratuït, el van fer persones que es troben en situació d’atur. I és que el curs ha estat gestionat per IDFO-UGT i subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu(FSE).

Aquesta iniciativa és una mostra que pel consistori calero la formació i

l’ocupació és una prioritat. De fet, a darrers d’any es preveu que la Resi-dència d’Avis i Centre de dia estigui ja a punt i, per tant, es pugui oferir ocu-pació a tots aquests professionals que s’han format mitjançant aquests cursos. I és que, des del consisto-ri, s’afirma que la posada en marxa d’aquest centre suposarà un servei per a la gent gran alhora que es dina-mitzarà econòmicament el municipi. De fet, es preveu repetir el curs pro-perament.

Andreu Martí, l’alcalde del municipi va explicar que “amb aquest lliurament de diplomes acredita a totes aque-

lles alumnes que han seguit aquest curs que, una vegada es finalitzi la Residència, es podran incorporar al mercat de treball. Aquest curs és la mostra de la voluntat de treball con-junt entre el consistori i l’UGT”.

Per la seva part, Wifredo Miró, Secre-tari General de l’UGT a les Terres de l’Ebre va elogiar el bon treball realit-zat per l’Ajuntament de l’Ametlla i la voluntat de continuar unint esforços amb el consistori calero pel que fa a formació. “Aquest no és ni el princi-pi ni final de la nostra col·laboració amb l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. Aquest curs s’emmarca en un projecte formatiu molt ambiciós que està duent a terme l’Ajuntament de l’Ametlla; en el qual ens plau enor-mement participar”, va explicar Wi-fredo Miró, Secretari de l’UGT a les Terres de l’Ebre

A l’acte van assistir també la regidora de Cultura de l’Ajuntament de l’Amet-lla de Mar, Mari Carme Martí, la de Formació i Treball, Anna Gallart i la de Benestar Social, Teresa Callau.

Clausura del curs de geriatria a l’Ametlla de Mar

Aquest curs s’emmarca en el projecte formatiu que duu a terme l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar conjuntament amb l’IDFO-UGT.

Oficina del Jutjat de Pau.

Cloenda del curs de geriatria.

Societat


Olga TomàsL’Ametlla de Mar compta amb una costa amb una gran riquesa natural però, també, amb una fauna molt di-versa. Aquest és un dels motius pels quals José Benito Ruiz , un prestigiós fotògraf espanyol de natura, va esco-llir l’Ametlla per mostrar com realitzar fotografies d’alta velocitat i en movi-ment. Aquest és el títol de la sessió dels curs online, Un año de fotografia,

que Benito i tres professionals més de la fotografia, van enregistrar el passat dilluns, 24 de gener. Els curs l’organit-za la CAM (Caja del Mediterráneo).Els fotògrafs varen embarcar-se a una barca d’arrossegament i van navegar per la costa a la captura d’aquestes imatges que es mostraran a través del curs. Benito ha guanyat diversos premis internacionals com el Premi honorífic Hombre y Naturaleza. “Án-gel Blanco”, al 2009, i el mateix any va guanyar el concurs ASFERICO del Highly commended, Categoria Pai-satge. A més, ha estat jurat del con-curs FOTOCAM 2010 i del ASFERICO 2010 d’abast internacional.

José Benito explica les claus de la sessió que van gravar: “Hem vingut

a gravar un vídeo on es mostra com fer fotografies en moviment amb aus com les gavines. Llavors el que vo-lem es mostrar com combinar la fo-tografia d’alta velocitat amb la confi-guració de la càmera. És a dir, com configurar la càmera perquè l’enfo-cament sigui selectiu per una banda i, de l’altra, com la càmera ha d’anar canviant el punt d’enfocament.”

Aquest curs se segueix a través d’In-ternet a nivell internacional i, per tant, la bellesa de l’entorn i les aus que habiten a la costa calera arribaran a desenes d’usuaris de tot el món. El curs consta de quaranta-quatre ses-sions que es visualitzen online cada divendres de cinc a nou del vespre a www.tucamon.com/directe.

La Cala protagonista d’un curs de fotografia online d’abast internacional

Sessió fotogràfica del curs.

Càritas parroquial de l’Ametlla ajuda amb més de 9.000 euros durant el 2010

Olga TomàsEn aquests temps de crisi el treball de Càritas Parroquial s’ha convertit en un salvavides per molts ciutadans que es trobaven i es troben a la deri-va. A l’Ametlla de Mar Càritas Parro-quial ha destinat 9.678 euros a ajudar a tots els caleros que ho han estat passant malament durant el 2010. I és que aquesta organització compta, d’una banda, amb l’ajuda d’aliments

provinent de la UE, i de l’altra, amb el fons econòmic provinent de do-nacions. El balanç d’atenció des de Càritas,entitat que compta amb una trentena de socis al municipi, durant el 2010, ha estat positiu. En xifres: en ajuda a lloguers s’han destinat 525 euros, en pagament de llum,aigua i gas, 514,95 euros i en equipaments bàsics, com estufes, 256 euros. Pel que fa a l’ajuda sanitària, és a dir, pa-gament de medicaments, 590,22 eu-ros, en òptica 50 i en desplaçaments, 607.56 euros. Càritas, també ajuda oferint roba de segona mà a la gent necessitada. De fet, segons Càritas l’Ametlla s’han repartit 3.373 peces de roba durant el 2010. A més, des de l’Ametlla també s’ha col·laborat amb Càritas Internacional donant 400 eu-ros pel projecte d’ajuda a Haití i 200 al de Pakistan. A part, d’aquestes xifres significatives, Dolors Cervera, des de Càritas vol destacar la tasca humana de l’entitat.“Som una organització que vetllem

per mantenir la dignitat de les per-sones. De fet, sempre diem que no-saltres treballem per persones amb problemes no pels problemes de les persones. És a dir, els escoltem i donem suport en moments difícils i no ens limitem a solucionar només problemes concrets”, explica Dolors Cervera des de Càritas l’Ametlla de Mar.

LaCalaxLaCala també es va voler su-mar a la tasca de Càritas. Per aquest motiu es va organitzar una festa soli-dària, el passat 18 de desembre, amb la qual van recollir 3.108,81 euros. El passat divendres 18 de febrer va tenir lloc el lliurament del xec a Càritas.

D’altra banda, durant el mes de març i abril tots aquells caleros que vulguin col·laborar amb la causa ho podran fer, també, a través de Catalunya Caixa destinant els punts tu ajudes al projecte de Càritas Parroquial de l’Ametlla de Mar que té el codi 1472.

El passat divendres, 18 de febrer, LaCalaxLaCala va lliurar a Càritas el xec, de més de 3.000 euros, fruit de la festa solidària organitzada abans de Nadal.

José Benito Ruiz, un prestigiós fotògraf espanyol de natura va enregistrar la sessió Fotografia d’alta velocitat i en moviment a la costa calera el 24 de gener.

Lliurament del xec a Càritas.


Pesca

Des la Confraria s’afirma que aquest projecte de llei no és només una amenaça econòmica sinó que afectarà a la traçabilitat del producte i als requisits sanitaris que actualment compleix el peix de la Cala

Olga TomàsEl projecte de llei sostenible presen-tat pel Ministeri de Medi Ambient té com objectiu reforçar la sostenibilitat de la pesca, el comerç responsable i la lluita contra la pesca legal. Però, sorprenentment, d’altra banda el projecte de llei proposa la no obli-gatorietat de comercialitzar el peix a través de les llotges. Una qüestió que ha posat en peu de guerra a les Confraries de tot l’Estat espanyol. A Catalunya, en concret, un 70% dels ingressos de les confraries prové de la recaptació a les llotges. Des de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar es veu aquest projecte de llei com una amenaça no només econò-mica sinó que afectarà a la traçabili-tat del producte i als requisits sanita-ris que actualment compleix el peix de la Cala que es ven a la llotja.Per aquest motiu, la Confraria de l’Ametlla de Mar s’ha sumat a la re-ivindicació de les confraries catala-nes i espanyoles per frenar aquest projecte de llei que preveu substituir la llei de pesca marítima del 2001.

“En aquest punt hi ha un enfronta-ment molt fort amb l’Estat. Des de

les Confraries de Pescadors estem lluitant, hem tingut diverses reuni-ons per poder solucionar aquesta qüestió, perquè sinó suposaria acabar amb tot el que representa la llotja en quant a sanitat, etique-tatge, mides, entre moltes altres qüestions”, va explicar Josep To-màs Margalef, secretari de la Con-fraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar.

Una de les solucions que es plante-gen les confraries per fer front a la

nova legislació és la creació d’una associació de llotges pesqueres; així ho va explicar el president de la Federació de Confraries de Pesca-dors de Tarragona, Josep Molina, a diversos mitjans de comunicació aquesta setmana.

D’altra banda, el projecte de llei de pesca sostenible tampoc satisfà els ecologistes que demanen la cre-ació d’àrees marines reservades i un control més elevat de la pesca esportiva.

La Confraria de l’Ametlla de Mar se suma al front comú contra la llei de pesca sostenible

Josep-Tomàs Margalef BenaigesSECRETARI DE LA CONFRARIA DE L’AMETLLA L’Ametlla de Mar a 11 de febrer de 2.011

Davant del Projecte de Llei de Pesca Sostenible, considero oportú donar la meva opinió, a títol personal, atesa la meva experiència acumulada en els 36 anys que porto com a secreta-ri de la Confraria de l’Ametlla de Mar, i dels 10 anys que vaig anar a la mar amb la barqueta del meu pare ( la Vicenta). L’article 100 del Projecte de Llei es-mentat estableix (en el cas que sigui aprovat així per les Corts Espanyo-les), que “la primera venta de los productos pesqueros capturados por buques comunitarios, dentro del territorio de la Unión Europea, se realizará a través de los comprado-res autorizados, lonjas autorizadas y demás organismos autorizados”. L’article en qüestió canvia radical-ment la normativa actual de l’ obli-

gatorietat de passar tot el peix per llotja per la possibilitat que aquesta primera venta es pugui fer a través de compradors autoritzats i altres or-ganismes. Antigament les llotges del peix esta-ven en mans de particulars. Aquí,a la Cala, hi havia la Confraria, (llavors es deia Societat Pesquera), però la llotja estava administrada per l’ An-dreu Llambrich, el tio Andreuet que li deien. Els pescadors de l’època, als anys 30 del segle passat, van lluitar molt per aconseguir administrar la llotja els propis pescadors, cosa que van aconseguir amb l’època de la Segona República i que van consoli-dar amb el règim de Franco. La llotja a mans de les confraries va significar en aquells moments un triomf i una reivindicació de justícia, però representa molt més.En primer lloc garanteix que el peix que es ven es cobra a la setmana i garanteix, tant als tripulants com als

armadors, la transparència del peix venut, el preu, qui la comprat i l’im-port de la compra.La llotja administrada per les con-fraries, garanteix també la seguretat sanitària dels productes comercialit-zats per la llotja, i la seva traçabilitat, mitjançant un etiquetatge correcte, d’acord amb els reglaments sanita-ris establerts.La llotja administrada per les confrari-es representa la fiabilitat estadística, que remetem diàriament als organis-mes corresponents de les Adminis-tracions Públiques, tant Generalitat com el Govern Central, el detall de les captures, per espècies, preus i imports.Les Confraries, com administradores de la llotja, recaptem els impostos de Ports que remetem cada mes al Departament de Ports de la Genera-litat, i recaptem l’IVA, que entreguem cada trimestre als armadors perquè puguin fer les seves declaracions.Garantim la veracitat de flux comerci-al entre compradors i pescadors.

Tot això és el que les Confraries de Pescadors, totes unides, argumen-tem davant Les Corts perquè s’anul·-li aquest article. Però de tota manera, en cas que sigui aprovat tal com està redactat, no vol dir res més que la possibili-tat d’elegir entre un canal de venta o un altre, elegir, en definitiva, con-tinuar venent el peix per les llotges, o no. Vull dir que, en definitiva, serà el Sector Pesquer, els armadors i els tripulants (atès que aquestos tenen el 50 % de decisió en la confraria i en cada barca, ja que van al sistema de pesca a la part), qui decidirà el seu futur. Per a la supervivència de les confra-ries, cas que es decideixi l’altre sis-tema i no passar el peix per la llotja, s’aprovarà un altre sistema de sos-teniment (tant per home, tant per ca-vall, o qualsevol altre que garanteixi la supervivència de l’entitat).

Confraria de l’Ametlla de Mar.

Pesca


Olga TomàsLes confraries de pescadors de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) i Sant Carles de la Ràpita (Montsià) han denunciat davant la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona els perjudicis que els reiterats vessaments de pe-troli a la costa de l’Ebre suposen per a la seva activitat. En una roda de premsa, que va tenir lloc el passat dimecres, 23 de febrer a la tarda a la confraria de pesca-dors de l’Ametlla de Mar, els porta-veus de la confraria de l’Ametlla, el patró Major, Joan Llambrich, i el se-cretari, Josep Tomàs Margalef, i des de la confraria de Sant Carles de la Ràpita, el patró Major, Eusebio Rosa-les, van denunciar que les fuites de la plataforma Casablanca de Repsol provoquen una dràstica reducció de

les captures. Els representants del sector pesquer van subratllar que la reducció s’ha detectat en la pesca a unes deu milles nàutiques i que, a més, perdura els quatre mesos pos-teriors a l’incident.

“Han de prendre mesures més dràs-tiques perquè s’eviti les fuites de fuel ja que els principals perjudicats som els pescadors. Sobretot ho hem no-tat amb el peix blau”, va explicar el patró Major de la Confraria de l’Amet-lla de mar, Joan Llambrich.

Els pescadors, que no van reclamar explícitament compensacions, van lamentar que l’administració no exi-geixi a la petroliera el mateix grau de compliment de la normativa ambien-tal que al sector pesquer. A més, els representants de la confraria calera i rapitenca van remarcar que aquesta denúncia defensava els interessos de totes les confraries de la costa ebrenca. També, van lamentar que els pescadors de Tarragona hagues-sin reivindicat de manera unilateral els danys de les fuites de fuel sen-se tenir en compte la zona sud de la província.

D’altra banda, el passat dijous 24 de febrer es va constituir a la Sub-delegació del Govern a Tarragona, la Comissió de Seguiment de les inver-sions de millora del Pla de Protecció Integral del Litoral, previstes per l’em-presa Repsol, tal i com es va acordar a la reunió que es va dur a terme a l’Autoritat Portuària de Tarragona el passat 17 de gener. Formen part de la comissió, l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, i el Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès.

La confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar va acollir dimecres 23 de febrer a la tarda, la roda de premsa on es va fer pública la denúncia a Repsol que els pescadors de la costa ebrenca han portat a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona.

Des de l’Ametlla de Mar els pescadors ebrencs denuncien els vessaments reiterats de fuel

Representants de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla i de Sant Carles de la Ràpita.

La costa tarragonina ha sofert di-verses fuites de fuel. De les vuit detectades, cinc tenen obertes diligències prèvies:

-El 22 de desembre del 2010 va tenir lloc el vessament de la plata-forma Casablanca.

- Elvessament d’hidrocarburs de-tectat en la desembocadura del riu Francolí i que va sobrepassar la bocana del port el 13 de febrer del 2010.

- Les fuites que van tenir lloc men-tre es feien els treballs de sondeig de la plataforma Pride North Ame-rica al Delta de l’Ebre el 27 de juliol del 2010.

- L’enfonsament d’una barcassa al port de Tarragona on es van es-campar 200 tones de fuel del 9 de setembre del 2008.

- La fuita del petroler Majèstic que va arribar a La Pineda el 23 d’octubre del 2007.

Vuit fuites de petroli al litoral tarragoní


Medi Ambient

Olga TomàsMostra de la bona sintonia entre el Ministeri de Costes i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar són les accions d’adequació de la costa calera per tal de millorar l’accessibilitat a les plat-ges, alhora que es té en compte el valor natural dels espais. I és que tot i que del finançament se n’encarrega al 100% el Ministeri de Costes, és el consistori calero qui marca les direc-trius de les accions tenint en compte el Pla de Gestió del Litoral elaborat per l’Ajuntament del municipi. Des del consistori es va sol·licitar al Mi-nisteri que les accions al litoral calero tinguessin caràcter d’urgència des-prés de les conseqüències del aiguat del passat 17 de setembre.

Les accions que s’estan realitzant són l’adequació de la zona d’aparca-ment, la millora de l’accés a la plat-ja, l’adequació de la zona de bany i canalització de l’aigua a la platja de l’Estany Podrit. A la Platja de la Llenya s’està arreglant l’accés perquè el ve-hicle de manteniment pugui per acce-dir-hi. Pel que fa a Santes Creus, Es-pai d’Interès Natural, s’adequarà un recorregut per l’ús públic de la zona tenint en compte la riquesa de la flora i fauna. Al Torrent del Pi s’ha refet el camí, malmès pels aiguats i anivellat la zona de bany i el desbrossament del pinar, i a l’Estant Tort i Sant Jordi, arranjament, senyalització i protecció de les llacunes, així com l’adequació de la pròpia platja de Sant Jordi.

“Seguint el Pla de Gestió del litoral estem adequant per a l’ús públic diverses platges i espais naturals de la nostra costa. Aquesta nova remesa d’accions s’estan duent a terme a l’Estany Podrit, la Platja de la Llenya, Santes Creus, i Torrent del Pi. Sempre tenint en compte el valor natural dels espais de la nostra cos-ta”, ha explicat Xavier Solé, des de Medi Ambient.

Tots els materials utilitzats, en aques-tes accions, han estat seleccionats per tal que s’integrin amb el paisatge. Des del consistori s’afirma que amb l’arribada del bon temps aquestes zones de la costa ja estaran a punt.

Olga TomàsSegons l’informe de la Policia Lo-cal, el temporal de vent va produir diversos desperfectes al mobiliari urbà de l’Ametlla de Mar i també als domicilis de particulars. En concret, es va registrar: rètols trencats, llums de Nadal fetes malbé, dos pins cai-guts al Parc del Bon Repòs i un altre a la urbanització Tres Cales. També es van danyar tubs de canalització, dos camions van bolcar al quilòme-tre 116 de la N-340 que va provocar talls a la carretera i es van haver de desviar una vintena de camions que circulaven per l’AP-7 a l’aparcament de camions. A causa del vent es va produir un incendi a la zona rústica que va cremar mitja hectàrea de ma-

toll i dues oliveres. També, segons la Policia Local, es van detectar danys al cablejat elèctric i de Telefònica. I al Càmping Village Platja es va produ-ir un despreniment del sostre d’una caravana.

Durant el temporal i els dies pos-teriors, la Policia Local, la Brigada Municipal i els Bombers van estar treballant en el control i reparació de danys.

“Afortunadament només hem de lamentar petits incidents que sorto-sament només es van quedar aquí. Estem acostumats al vent i ara el que cal és seguir solucionant les incidències fruit del temporal”, va

explicar Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar.

A comarques, Amposta va ser un dels municipis més afectats del Montsià. De fet, es va haver de posposar la inauguració del Centre Comercial Carrefour, fins a finals del mes, a causa de les destrosses. A la Sénia es van registrar ràfegues de més de 140Km/h. Des del Departa-ment d’Ensenyament al Territori es van haver d’anul·lar les classes de centres d’Amposta i de la Sènia. Es van produir dos incendis, un a Sant Carles de al Ràpita i l’altre a Ulldeco-na. I, d’altra banda, uns 14.000 cli-ents d’Endesa es van quedar sense llum.

En marxa nous projectes d’adequació a les platges de la costa calera

El temporal de vent fa malbé mobiliari urbà i fa caure dos pins del Parc del Bon Repòs

Les accions s’estan duent a terme a L’Estany Podrit, La platja de la Llenya, Santes Creus i el Torrent del Pi en el marc del Pla de Gestió del Litoral

El fort vent del dilluns 21 de febrer, a la nit, i dimarts, 22 de febrer, al matí, amb ratxes registrades a l’Ametlla de Mar de 92 Km/h va produir diversos danys al municipi

El vent va fer caure dos pins del Bon Repòs. La ventada va causar desperfectes a alguns domicilis.

Platja de la Llenya.

Cultura i espectacles


Olga TomàsEl recull de relats de L’arbre al pinyol ha estat l’obra que ha captivat el jurat de la XIX edició del premi de narrativa Vila de l’Ametlla de Mar. Un premi que, enguany, ha aconseguit la participa-ció de 25 autors. Una bona notícia pels organitzadors, els coordinadors del premi i la Regidoria de Cultura de

l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, des-prés que l’any passat s’hagués tingut que declarar desert.

Anna Rubio, de Silla, València, és l’autora d’aquest recull de relats que s’ha premiat amb la publicació per Cossetània edicions i 3.000 euros. Rubio, il·lusionada, ha confessat que espera amb desig la publicació de la seva obra que finalment es transfor-marà en un llibre. L’escriptora de Silla ja compta amb un altre llibre publicat anomenat Un fil de veu. Aquest també és un recull de relats; un format amb el qual l’autora se sent molt còmoda. “Ha estat el format que m’ha permès sentir-me segura en la literatura. He estat intentant escriure tota la vida i no he acabat de trobar una estructu-

ra i el recull de relats m’ha fet sentir-me còmoda. Ara estic explorant la novel·la i, també, el teatre”, ha expli-cat la guanyadora del XIX premi de narrativa Vila de l’Ametlla de Mar.

Per la seva part, Manel Alarcón, se-cretari coordinador del premi s’ha mostrat satisfet amb la participació d’enguany: “el jurat ha fet els deures. Enguany han tingut 25 obres per a valorar; tot un èxit després de l’any anterior. Finalment, la guanyadora ha estat Anna Rubio, de Silla, amb el seu recull de relats”.

El premi es lliurarà oficialment pels volts de Sant Jordi. Des de l’orga-nització s’estan ultimant els darrers detalls d’aquest acte.

Olga TomàsL’Alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, es va reunir el passat dimecres 16 de febrer a Madrid, amb el diputat de Convergència i Unió, Jordi Jané i amb la portaveu de Pesca de Con-vergència, Conxita Tarruella per tal de presentar-los el projecte de l’Escola Universitària de Ciències Gastronòmi-ques del Mar. Martí, acompanyat de la directora general de Pesca, Mercè Santmartí, va realitzar aquest nou pas endavant per donar a conèixer aquest projecte formatiu d’alt nivell al Congrés dels Diputats. Un projecte en el qual fa prop de dos anys que s’està treba-llant des del consistori calero. Aques-ta iniciativa compta amb el suport de la URV, la UPC i la Generalitat.

“Aquest és un pas més perquè aquest projecte que fa més de dos anys era només un somni, es faci realitat avi-at. Per tal que els estudis que volem oferir a l’Escola Universitària del Mar es reconeguin com a grau es ne-cessitava presentar-ho a Madrid tot i que serà des de la Generalitat de Catalunya que es tirarà endavant”, va explicar l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí.

Aquesta iniciativa naix amb l’objectiu que l’Ametlla esdevingui el referent mediterrani i fins i tot mundial de la cuina del peix i de la mar en general. A més del suport institucional i de les universitats, l’Ajuntament busca la complicitat del sector de l’hostaleria i ja hi ha figures del món gastronòmic que s’hi ha afegit, com ara els Xefs Sergi Arola, Ramon Freixa i Paco Ron-cero. I és que l’Escola Universitària

de les Ciències Gastronòmiques del Mar és un projecte innovador que pre-tén introduir en l’ensenyament reglat superior estudis específics sobre la Gastronomia i el Mar.Recordem que la vicepresidenta de la Generalitat, Joan Ortega, ja se li va presentar aquest projecte durant la seva visita a l’Ametlla de Mar per festes de la Candelera.

El projecte de l’Escola Universitària de Ciències Gastronòmiques del Mar arriba a Madrid

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar fa dos anys que treballa en aquest projecte que té el suport de la URV, UPC i la Generalitat.

Anna Rubio guanyadora del XIX premi de narrativa Vila de l’Ametlla de Mar

De l’arbre al pinyol ha estat l’obra amb la qual ha guanyat l’escriptora de Silla, València

Presentació del projecte durant La Candelera.


Olga Tomàs“L’experiència ha estat un èxit i es-perem que es repeteixi”, d’aquesta manera va valorar, Anna Vizcarro, la cap d’Estudis de l’Escola Municipal de Música (l’EMMA) la primera Tro-bada de Corals a l’Ametlla de Mar. Els petits caleros i ampolleros van interpretar cançons populars cata-lanes a la sala de la Societat Cultu-ral Esportiva i Recreativa (SCER) el passat 18 de febrer. És el primer any d’aquesta iniciativa que va comptar amb una bona acollida al municipi.

“En aquesta primera Trobada de Corals que hem organitzat des de l’escola s’ha pogut escoltar el que es treballa des de l’escola de l’Amet-lla i la de l’Ampolla, a més de ser una experiència de germanor entre

alumnes”, va explicar Anna Vizcarro. A més, va afegir que “amb aquesta Trobada s’ha pogut observar com la cançó popular catalana és un idio-ma universal amb el qual els alum-nes se senten a gust i gaudeixen de la música”.

Ara, però, el calendari d’activitats de l’Escola Municipal de Música no s’atura. I és que el proper 12 de març, a dos quarts de set de la tarda, la sala de la SCER acollirà la V Trobada de Corals Caleres on hi participen les diverses formacions de l’Ametlla.

Francesc CallauDes del passat 21 de febrer que està a la venda el CD amb la cançó M’agrada la Cala, amb música de Pep Sala i lletra de Miquel del Roig, que ja va ser estrenada en directe al llarg de la passada Festa Major de la Candelera.El CD a més de la cançó M’agrada La Cala, també conté La Farola, interpretada per Miquel del Roig i Boig per tu de Sau a càrrec de Pep Sala. Els dos compositors han cedit els drets del CD a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, qui els va proposar aquesta iniciativa.

Segons M Carme Martí, regidora de Cultura de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, “des de l’equip de govern vam pensar que seria interessant aquesta iniciativa, sobretot tenint a l’abast gent d’aquesta categoria musical, per una banda Miquel, el nostre cantautor local i per l’altra el Pep, al que ens uneix una rela-ció molt propera. Vam pensar que es podia culminar amb una can-çó. Pep sala ens ha ajudat fent la música i Miquel posant-hi la lle-tra. Tots dos s’han entès molt bé i com a resultat n’ha sortit una gran cançó”.

El CD té un preu simbòlic de 5 € i es pot comprar a les Oficines de Turis-me de l’Ametlla de Mar i al Centre d’Interpretació de la Pesca.

Ja es pot comprar el CD amb la cançó M’agrada la Cala

Amb musica de Pep Sala i lletra de Miquel del Roig, el CD també incorporarà la Farola i el Boig per tu.

La Trobada de Corals a l’Ametlla de Mar supera amb èxit la primera edició

Alumnes de l’Escola Municipal de Música de l’Ametlla de Mar i de l’Ampolla van interpretar cançons populars catalanes a la sala de la SCER, el passat divendres 18 de febrer.

Nens i nenes protagonistes de la Trobada de Corals.

Pep Sala i Miquel del Roig.

?? Entrevista


?

Quin lligam l’uneix a la nostra po-blació? Sóc el gerent de l’Entitat Pública Em-presarial LA CALA GESTIÓ i de l’em-presa municipal LA CALA SERVEIS.

Quan es van crear aquestes em-preses municipals? Doncs a l’agost del 2008 es va crear LA CALA GESTIÓ (LCG) i el darrer tri-mestre del 2009 LA CALA SERVEIS (LCS).

A què es dediquen? En primer lloc, ambdues empreses com a ens municipals i propietat 100% de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es dediquen a la realització de les funcions d’àmbit municipal que els hi encomana la Corporació. Principalment, la nostra activitat a LCG se centra en tot allò relacio-nat amb l’habitatge, la població, les infraestructures, gestió i execució d’activitats urbanístiques, la políti-ca de sòl i la gestió i explotació de béns i sòl de tota classe, així com la promoció, construcció i rehabilitació de tota classe de béns immobles, destinats a serveis i usos públics i activitats industrials, terciàries i resi-dencials. Pel que fa a LCS, les seves activitats són més obertes i variades, ja que pretenen acollir les qüestions relacionades amb l’esport, activitats culturals, participació ciutadana, ac-tivitats de lleure i relacionades amb el medi ambient, socials, així com amb el turisme.

Va tenir alguna cosa a veure en la seva creació les darreres elecci-ons municipals de l’any 2007? Doncs és clar que sí. Es va intentar cercar una eina disponible pel sector públic que li dóna certes possibilitats que li permeten un escurçament dels tràmits i, per tant, afavoreix poder fer més coses amb menys temps. Per tant ens podia permetre donar agili-tat a tots els projectes que hi havia i donar la màxima eficiència, eficàcia i procurar o facilitar els medis econò-mics a cada un d’ells per donar-los a conèixer i demés.

Quins van ser els primers passos al front de les empreses? Cercar un equip de persones amb il·lusió per dur a terme el projecte de dinamitza-ció de l’economia municipal.

A quins projectes es refereix? Als que el Govern municipal que en va sortir escollit a les eleccions tenia al seu programa electoral i als que s’han anat incorporant en funció de les necessitats del municipi durant aquests anys.

En quin context econòmic es tro-bava la Corporació en aquells moments? L’Ajuntament estava amb una situa-ció econòmica correcta, amb molts projectes i moltes ganes de fer co-ses, però ja havia començat la situa-ció de crisi mundial que encara avui ens castiga a tots plegats

Què van haver de fer davant un entorn en crisi com aquest ? Doncs utilitzar la imaginació i la cre-ativitat, i el sentit comú.

Amb només això en va ser sufici-ent per tirar endavant ? No, en absolut, va caldre l’esforç i dedicació d’un equip de persones excel·lents i professionals i sobretot a la vàlua i determinació de l’equip de Govern Municipal al que hem intentat recolzar en tot moment.

Quins han estat els grans projec-tes que s’han dut a terme per part de les empreses municipals?Com a fets destacables jo diria que el Complex Esportiu Municipal de la Piscina, l’aparcament subterrani al centre del poble que dóna un major dinamisme al centre i que cobreix la gran necessitat d’aparcament que hi havia durant la temporada d’estiu, la rehabilitació de l’antiga llotja de peix com a dependència municipal, la construcció d’habitatge social per als joves, les obres per cobrir les defici-ències estructurals a urbanitzacions, l’oficina de Turisme i el Parc del Bon Repòs, així com moltes altres que no m’agradaria oblidar com la reha-bilitació de carrers, la instal·lació de contenidors soterrats, la depuradora d’aigües del polígon, Tv302, l’antiga N-340...

Per vostè, quin ha estat el projec-te més difícil dels duts a terme?

Toni Martos i CarrascoNascut a Portbou l’any 1961. Llicenciat en Ciències Econòmiques

per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 1990 en

què va començar a treballar a Gabinete Técnico de Auditoría y

Consultoría no ha deixat d’estar en contacte amb el sector públic

local i tot allò que l’envolta. Va desenvolupar una part de la seva

trajectòria professional al Grup de l’Ajuntament de Barcelona, primer

com a director financer a l’empresa Barcelona Gestió Urbanística i

a l’Institut Municipal d’Urbanisme, i després com a responsable de

l’àrea de control i pressupostos del propi Ajuntament. L’any 2007 es

va incorporar com a soci Consultor de la firma Oliver i Camps i com

a administrador de la firma Efial Consultoria.

“L’Ajuntament té una situació

sanejada avui dia, i pot

continuar invertint perquè és un dels municipis

que millor estar capejant

aquest temporal

econòmic.”

?Febrer-Març 2011 | pàg. 19

?Tots tenen la seva dificultat tant tèc-nica com econòmica, però possible-ment amb motiu de la situació eco-nòmica que estem vivint tots, la part financera ens ho ha posat molt més difícil sobretot pel que fa al projecte de la piscina i l’aparcament.

De quin de tots se sent més sa-tisfet professionalment i per quin motiu l’ha triat? Sincerament no en puc triar cap de concret perquè com sigui que conei-xes les històries que envolten cada projecte, de tots n’aprens i valores la seva dificultat i particularitats. Els aprens a estimar.

Creu que els ciutadans són cons-cients de l’existència d’aquestes empreses i de la seva activitat? No ho sé, però el que realment im-porta és que es faci amb el màxim rigor i amb el mínim cost per a la Cor-poració. L’èxit radica en aconseguir que tots siguem un i que lluitem pel mateix objectiu, fer coses útils pels caleros i caleres.

Li agradaria tenir més protago-nisme dins el cercle de la comu-nitat? En absolut, jo sóc un professional de la gestió i consultor de l’adminis-tració pública local i no un polític; jo haig de treballar per intentar acon-seguir que els projectes dels polítics es puguin fer realitat sempre i quan siguin viables.

És habitual l’existència d’aques-tes empreses al sector públic local? Cada cop ho serà més. El motiu no és per defugir de la legalitat exis-tent, sinó de l’encorsetament que té el sector públic amb la Llei de con-tractes que eternitza els processos i, fruit de la burocràcia de tots els procediments, els allarga de forma innecessària. Amb aquestes entitats es reactiven tots els departaments i millora en molt la productivitat global de les administracions.

Què cal perquè un municipi pu-gui comptar amb unes empreses i un gerent com les nostres? El que cal és un equip de Govern municipal obert, amb idees, valent i que pensi que al igual que quan ens fa mal un queixal anem al dentista, quan volem dur a terme una sèrie de projectes i d’inversions rellevants

que comporten un seguit d’àmbits diferents: urbanisme, legislació, fonts de financiació i altres i, a més, es vol fer amb rigor i recursos limitats cal un professional especialitzat tal i com es fa des de quasi sempre als països nòrdics, i com a exemple mi-llor, a Finlàndia.

Això vol dir que el nostre sistema públic no és bo ? No, en absolut, el que vol dir és que tot és millorable i que en temps di-fícils cal innovar per tirar endavant. Aquesta Corporació té un equip tècnic excel·lent que dur a terme les seves funcions amb escrupolositat i professionalitat. Res té a veure una cosa amb l’altra. Les dues empreses no podrien funcionar sense l’equip tècnic que disposa l’Ajuntament que ho fa tot viable.Però en el pitjors moments, o en les situacions complicades, sempre s’han de buscar alternatives i nous productes o innovacions que perme-tin fer les coses amb la mesura que sigui possible.

Ara que som a les acaballes d’aquest mandat, se sent satisfet del treball fet per LCG i LCS?Em sento satisfet sobretot perquè gràcies a tot l’equip tècnic que forma part de LCG, LCS i de l’Ajuntament s’han pogut fer totes les coses que la gent pot veure al poble; podem gau-dir d’una piscina, d’un aparcament, de millores vials i carrers, etc.Tot això és fruit del treball col·lectiu que és la màxima expressió de la satisfacció del que s’ha realitzat.

Com valora aquesta experièn-cia al capdavant d’una empresa municipal d’una població com la nostra a nivell professional i fins i tot personal? Tant a nivell professional com perso-nal ha estat fins ara una experiència realment enriquidora, tal i com he co-mentat anteriorment, ha implicat mol-ta dedicació, esforç sobretot perso-nal i jo diria que fins i tot familiar, però dels seus resultats n’estic content i espero que tot l’equip també.

Ara quins seran els nous reptes a partir de maig 2011? Jo no sóc polític sinó gestor, per tant aquesta de ben segur és una pregun-ta per al nostre alcalde... En tot cas, nosaltres com a ens dependents de la Corporació, el que intentarem és

seguir treballant per fer realitat els projectes que ens encomani el seu Govern municipal.

Atenent a la seua condició d’ex-pert en hisenda pública que a més coneix perfectament la situ-ació de molts altres consistoris, com definiria la situació econòmi-ca de l’Ajuntament calero? Tenint en compte la situació econò-mica financera actual dels mercats és un Ajuntament que té una situació sanejada avui dia, i això és dir molt i molt important ja que implica que, a diferència d’altres municipis, aquest pot continuar invertint perquè l’Amet-lla continuï sent un dels municipis que millor està capejant aquest temporal econòmic a nivell mundial. En tot cas no estic descobrint res nou, els cale-ros i caleres ja en sou conscients i a més només cal moure’t per qualsevol poble de les Terres de l’Ebre i més enllà, per veure l’alta consideració en la que es té l’Ajuntament i el poble de l’Ametlla de Mar des de fa alguns anys.

Per cert, i què ens pot dir dels que han estat els dos grans projectes del mandat: la piscina i l’aparca-ment soterrat? En primer lloc que el simple fet d’ha-ver-los pogut tirar endavant és una gran notícia pel salt qualitatiu que suposen per a La Cala i, en segon lloc, que per si sols aquests dos pro-

jectes són un reflex de la bona situ-ació econòmica i capacitat d’aquest Ajuntament.

A més, estem molt satisfets del mo-del de gestió que hi estem aplicant, ja que a diferència del que es feia abans quan es contractava gestors externs, que d’alguna manera les administracions s’oblidaven de tot, nosaltres hem dissenyat un model de gestió a mida que ens permet estar atents en tot moment, i tenir el suficient control sobre la gestió per actuar al més mínim indici de qual-sevol desajust. Les empreses són més eficients gestionant determinats serveis, però des de l’esfera pública s’ha d’estar molt atents per vetllar per l’interès públic que al cap i a la fi és el més important. Això és el que estem fent i n’estem orgullosos, perquè a més ja hi ha altres ajuntaments que ens han vingut a veure per conèixer el nostre model.

I ja per acabar Sr. Martos, quin percentatge d’aquesta situació és gràcies a la seua feina? Quan vam arribar a l’Ajuntament ja tenia una situació molt avantatjosa que ens ha posat les coses fàcils. Per tant, la part més important d’aquest èxit col·lectiu correspon a la feina feta per l’equip de govern i els tècnics municipals, nosaltres tan sols hem vingut a sumar esforços a un projecte que ja era un referent.

Toni Martos i Carrasco.


el racó del civisme...trobala diferència

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR

La diferència la marques tu.

Aprofita bé l’espai, pensa amb els altres.

Turisme


L’illot, un dels racons més bells de la costa de l’Ametlla de Mar ha estat la imatge escollida des de la Direcció General de Turisme de la Generalitat pel cartell promocional de les Terres de l’Ebre. El cartell pretén ser una eina de promoció turística eficient que donarà a conèixer la bellesa que aglutina les Terres de l’Ebre tant a ni-vell nacional com internacional.

La presentació, que va tinir lloc a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, va anar a càrrec de la directora gene-ral de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Marian Muro i Ollé, de l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí i del regidor de Turisme, Antoni Montagut.

Ollé va destacar la força de la imatge seleccionada pel cartell i el valor pro-mocional que suposarà pel Territori. “Crec que aquesta és una imatge impressionant del que són les Ter-res de l’Ebre, un paratge que enca-ra és molt desconegut. El paisatge

acompanyat de la seva diversitat cultural, gastronomia, enoturisme, etc, realment té un potencial turístic impressionant”, va explicar Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat.

Per la seva part l’alcalde de l’Amet-lla de Mar es va mostrar molt satisfet amb que aquesta imatge de la costa calera pugui representar les Terres de l’Ebre. “Estic doblement satisfet.

D’una banda, perquè el cartell pro-mocional que ensenyarà les Terres de l’Ebre per tot arreu serà l’Ametlla de Mar, i l’altra, perquè la primera visita oficial de la directora a les Ter-res de l’Ebre ha estat a l’Ametlla de Mar”, va explicar Martí.

A l’acte van assistir diversos mem-bres del sector turístic de les Terres de l’Ebre i representants polítics del Territori.

L’Ametlla de Mar imatge del cartell promocional de les Terres de l’Ebre

El passat 3 de febrer la Confraria de Pescadors va ser l’escenari de la 31a edició del concurs de suquet de peix calero. Amb el màxim de participants apuntats (25), el bon temps va permetre una bona assistència de públic. La guanyadora del premi al mi-

llor suquet va ser per Carolina Brull, el segon premi per Mercè Balfegó i el tercer per Carmi-na Montserrat. L’acte va estar amenitzat musicalment pel grup “Clau de sol” i els assistents van poder degustar, com ja és habi-tual, pastissets i cremat.

La 31a edició del Concurs de Suquet de peix calero marcat pel bon temps i l’èxit de públic assistent

La presentació del cartell, editat per la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, va tenir lloc a l’Ametlla de Mar i va anar a càrrec de la directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Marian Muro i Ollé.

La directora General de Turisme, l’alcalde i el regidor de Turisme durant la presentació del cartell.

Un total de 1.123 persones van visitar les passades festes de la Candelera el Centre d’Interpretació de la Pesca per contemplar l’exposició de les obres premiades i finalistes de l’11è concurs de fotografia paisatgística de les Terres de l’Ebre, i de l’exposició de fotografia d’Imatges de la Candelera del grup la Cala en imatges del Facebook.

Les dues exposicions es pondran visitar durant tot el mes de març fins Setmana Santa, moment en què l’ex-posició del concurs de fotografia es traslladarà a la Sala de la SCER on s’exposaran totes les obres partici-pants, més les obres participants al 7è Concurs de pintura “Vila de l’Ametlla de Mar”.

Èxit de l’exposició de fotografia al Centre d’Interpretació de la Pesca

Guanyadores del Concurs de Suquet Calero. Guardonats del Premi de Fotografia.

Ajuntament


Olga TomàsEl debat econòmic va ser un dels punts clau de l’ordre del dia que van centrar el ple, que va tenir lloc aquest passat dilluns 31 de gener a la tarda. L’equip de govern va presentar un pla econòmic i financer pel període 2011 al 2014. En l’exposició del pla el portaveu del govern Antoni Mon-tagut va remarcar que aquest pla respon a la voluntat del consistori calero de gestionar els recursos de manera eficient i que en cap cas es tracta d’un pla d’austeritat. Per tal de fer més entenedor l’objectiu del pla va intervenir al ple Toni Martos, gerent de l’empresa pública La Cala Gestió. Martos va remarcar que l’Ajuntament es troba entre els consistoris més sa-nejats econòmicament de Catalunya i que l’endeutament és no financer, és a dir, deute creat per inversió pú-blica. Una inversió que segons Mar-tos l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es pot permetre perquè no arriba al 75% del límit de deute establert le-galment.

“Aquest pla financer ens permetrà dur a terme les inversions que tenim pressupostades, continuar donant els serveis necessaris al poble i també, evidentment, continuar sent fidels als compromisos adquirits”, va explicar Antoni Montagut, porta-veu del govern.

Per la seva part, des d’ERC, Jordi Gaseni va remarcar que aquest pla limita el pressupost del consistori dels propers anys i que aquesta de-cisió podria perjudicar l’equip de go-vern que agafi el relleu. “Creiem que la situació és greu. No per la inver-

sió que ha fet l’equip de govern sinó perquè els propers pressupostos, si realment es compleix el que s’ha aprovat avui, quedaran molt limitats per poder tirar endavant els projectes futurs” va explicar Gaseni.

El portaveu socialista, Antonio Espuny, va acu-sar l’equip de govern de realitzar una mala gestió que ara ha provocat la ne-cessitat d’aprovar aquest pla financer. “El punt més important que s’ha tractat al ple ha estat el pla de viabilitat financera. Això representa dir que a par-tir d’ara no es gastarà els diners de la mateixa ma-nera. Però nosaltres no estem segurs que l’equip del govern o compleixi”, va remarcar Espuny.

El pla financer es va aprovar amb els vots a favor de CiU i els vots en con-tra d’ERC i PSC.

Un altre dels punts decisius del ple va ser la presa de possessió d’Albert Medrano com a regidor de Relació amb les Urbanitzacions, Esports i Joventut. “Primer de tot vull agrair la confiança que ha dipositat en mi l’alcalde i l’equip de govern. També vull afegir que l’anterior regidor ha deixat el llistó molt alt. Per a mi és un repte i honor com a calero. Treballa-ré per dur a terme el model de po-ble que s’ha posat com a fita aquest equip de govern. És a dir, fer de la

Cala un referent en qualitat de vida, innovació i promoció, sense oblidar les nostres arrels. A més, vull dir a la població que tenen les portes ober-tes pel que necessitin”, va explicar Medrano.

D’altra banda, es va aprovar al plena-ri per unanimitat la proposta relativa al rebuig de la Sentència del Suprem contra la immersió lingüística de les escoles catalanes. A més, també es va aprovar per unanimitat sumar-se als acords dels consistoris de la co-marca per demanar que es tingui en compte les poblacions de la costa ebrenca en les properes converses amb Repsol, després, recordem, dels darrers incidents de fuites de combustible.

El Pla de previsió econòmica i la presa de possessió d’Albert Medrano com a regidor centren el ple

Aquest pla de gestió 2011-2014, segons l’equip de govern, permetrà continuar sent un referent pel que fa a la bona situació de les arques municipals. D’altra banda, Albert Medrano es farà càrrec de les regidories de Relació amb les Urbanitzacions, Esports i Joventut de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. Albert Medrano, nou regidor.

Política


Francesc CallauEl Comitè Local d’ERC a l’Ametlla de Mar ha criticat la política econòmica que l’equip de govern ha dut a terme en els darrers anys i que, segons els republicans, ha provocat un desequi-libri pressupostari difícil de suportar. Segons ERC, la delicada situació va més enllà del vot negatiu als pres-supostos d’aquest any, perquè una cosa és el pressupost que s’aprova, però un altra el resultat real després de les modificacions que es duen a terme al llarg de l’any.ERC considera que sense arribar a la gravetat d’un pla de sanejament, el govern plantejarà properament un Pla Econòmic i Financer per ga-rantir l’estabilitat econòmica en els pròxims anys, mostrant que el pro-blema és més greu del que sembla i que no ho poden amagar per més temps, veient-se obligats a aplicar mesures correctores. Segons Jordi Gaseni, portaveu del grup Municipal d’ERC, “quan el mateix govern mu-nicipal, que sempre ha negat que l’economia tingui cap problema, reconeix ara que ha de fer cap a un pla econòmic i financer, alguna cosa passa, ja que mai han volgut acceptar cap problema. No han tin-gut altre remei, ja que els resultats de les liquidacions d’aquests últims pressupostos i de les entrades que es preveien a través de convenis que no han entrat, fan que la situa-ció sigui preocupant. El nostre serà un vot negatiu ja que tampoc ens creiem que aquesta sigui la darrera solució per anivellar el que es deu i les entrades econòmiques que te-nim”.Insistint en el tema econòmic, Gase-ni va manifestar no entendre com el

govern municipal es nega a dema-nar una auditoria externa, sobretot, tenint en compte que CiU ha estat el primer que l’ha fet quan ha entrat a governar a la Generalitat.

En un altre ordre de coses, ERC va defugir la polèmica amb el PP per les crítiques d’aquests cap als posicio-naments d’ERC durant la tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Mu-nicipal. Segons Jordi Gaseni, ERC ha fet el que ha cregut que la gent d’ERC espera, i que en tot cas si el PP vol buscar una rivalitat, aquesta no hauria de ser ERC, sinó el go-vern. Per a Jordi Gaseni, “nosaltres el POUM ens el sentim nostre, el que passa és que a ERC sempre hem administrat el nostre vot allí on ens ha interessat fer força, ja que creiem que és l’ única manera de condicionar i que se’ns escolti. És veritat que CiU i el PP han estat a prop de moltes decisions que s’han pres, i ERC amb la força que hem tingut hem intentat administrar- la, tant a govern com fora de govern de la manera que creiem, que de-fensàvem allò que creiem, la gent a la que representem i sempre amb la representació que teníem. Em sem-bla bé que el PP se senti còmode atacant a ERC, però penso que ERC per al PP no és rival i que si vol fer alguna cosa en política ha de mirar cap a CiU que és qui governa, ja que l’oposició està per això, per a controlar el govern”.

Per altra banda, Gaseni va fer un pe-tit balanç del que han estat els dos anys de representació de la Secreta-ria General de l’Esport de la Generali-tat a les Terres de l’Ebre. El república

afirma que ha estat una experiència molt positiva tant per a ell com per a la població, ja que sempre ha inten-tat revertir tot el que ha pogut en be-nefici de l’Ametlla de Mar, cosa que creu que els ciutadans han entès.Gaseni va defensar la labor del go-vern d’esquerres a les Terres de l’Ebre i va alertar dels perills de per-dre pes específic amb el govern de CiU per la poca experiència dels re-presentants territorials al govern.Amb tot, Gaseni va desitjar sort a Joan Pere Gómez, nomenat recent-ment Cap de l’Oficina del Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, ja que considera important el fet d’estar als llocs de decisió.

Pel que fa als seus objectius més pro-pers, Gaseni va prioritzar el projecte d’ERC a nivell local, buscant nova-ment la confiança dels ciutadans de la Cala per l’opció que representa ERC davant les pròximes eleccions municipals. Segons Jordi Gaseni, “estem engrescats amb el nostre projecte municipal. A ERC tenim un lloc i el poble ja ens ha donat la con-fiança des de fa molt de temps, que s’ha traduït amb regidors en les dos darreres legislatures i ara pensem que hem de continuar, que tenim un projecte, tot i que sabem que el govern municipal és fort. Nosaltres representem una opció i tenim lloc dins al consistori, representem una part de la població i hem de conti-nuar treballant per continuar merei-xent aquesta confiança”.El portaveu republicà va afegir que properament es postularà als òrgans locals del partit, per encapçalar la candidatura d’ERC el pròxim mes de maig.

Segons ERC, la política econòmica de l’equip de govern ha portat l’Ajuntament a una situació límit

Els republicans creuen que el millor per conèixer l’estat real és una auditoria externa, a l’igual que ha fet CiU a la Generalitat.

Jordi Gaseni, ERC.

ERC

Política


Francesc Callau L’equip de govern ha reivindicat el seu paper en la inversió de 30 mi-lions d’euros que s’ha produït a la població en el període 2005-2011, la més gran de la història. En el torn del Grup Municipal de CiU al programa Parlem-ne, el seu portaveu, Antoni Montagut, va sortir al pas de les ad-vertències de l’oposició sobre la que consideren situació límit de l’econo-mia municipal. Pels nacionalistes, l’oposició està instal·lada en un dis-curs catastrofista des de l’inici del mandat de CiU a l’any 2003.Per a l’equip de govern, la capaci-tat econòmica municipal està en bon estat, tot i la conjuntura mundi-al, cosa que els ha permès portar a terme una important inversió en els darrers anys. Segons Antoni Mon-tagut, “si l’economia hagués estat

tan malament, hagués estat impos-sible amagar-ho durant vuit anys. Si tan mala gestió hem fet, si tant hem malgastat, si ens hem gastat el que no teníem, com pot ser que del 2003 al 2011 sigui possible sobreviure a nivell d’ajuntament i, a més, haver pogut tirar endavant un centre de

rehabilitació, un tanatori, llençar a terra la nevera vella, un aparcament soterrani, una piscina coberta, el centre d’interpretació de la pesca, l’ampliació del CAP, el Bon Repòs, pavimentació de carrers, conversió de carrers en zones de vianants, contenidors soterrats, etc.Com es menja això si realment la gestió ha estat tan dolenta? Han passat vuit anys i presentem inversions per 30 milions d’euros. Penso que molts pobles voldrien estar en la nostra situació”.Tot i així, Antoni Montagut va expli-car que la posada en marxa d’un Pla Econòmic Financer per part de l’Ajuntament, ha estat una decisió voluntària que no suposa cap situa-ció crítica, sinó que és una acció de responsabilitat i de rigor a l’hora de projectar els pròxims quatre anys, incidint en l’aplicació de criteris de limitació pressupostària i d’equilibri financer.Els nacionalistes també van recordar a l’hora de valorar la situació econò-mica municipal que en els darrers anys han conjugat l’arribada de la crisi mundial amb una forta inversió al carrer, cosa que consideren una aposta clara per dinamitzar l’econo-mia local, tant a nivell ciutadà com de les petites i mitjanes empreses. Tant és així que la regidora Mari Carme Martí va recordar els quasi 400 llocs de treball creats i les xifres de l’atur a la població, les quals es troben a la meitat de la mitjana de Catalunya. Per a M Carme Martí, “l’atur està a la meitat de Catalunya i això és molt important per un poble com el nos-tre. Estem parlant d’un 9% davant del 18% a Catalunya. Això no es fa si no es treballen bé els números i es tenen les idees clares. Des d’un principi hem tingut clar que teníem que estar al costat de la gent. La crisi afecta Catalunya i Espanya, i nosaltres també hi som, però hem fet una política per ajudar la gent i hem posat les inversions al servei de la gent perquè hi treballi, i volem continuar imposant aquesta política.

Fins ara ho hem fet bé i cada vegada ho farem millor”.Martí va recordar que l’empenta al treball i l’economia local seguirà durant els pròxims mesos, després que darrerament hagin començat les obres de la residència per a la gent gran, una infraestructura que estarà enllestida en 14 mesos i que crea-rà llocs de treball durant el període d’obres i posteriorment durant el seu funcionament.Pel que fa a les crítiques dels socia-listes respecte a la signatura del con-veni que va permetre la construcció del clavegueram de la urbanització Tres Cales amb càrrec al promotor, i de la reclamació d’aquest darrer de 5 milions d’euros a l’Ajuntament, l’equip de govern va qüestionar que els socialistes critiquin CiU per haver fet possible que els veïns de Tres Ca-les tinguin el clavegueram i que no critiquin el govern tripartit que, des-prés de vuit anys de compromisos, no ha estat capaç de fer la depura-dora necessària per a posar aquest servei en funcionament. Per a Antoni Montagut, “hi havia uns informes que diuen que el promotor no té raó, que no té sentit i vam tancar el tema. A partir d’aquí com qualsevol ciutadà, si vol posar un contenciós, ho pot fer, ja que no pretenem treure als ciutadans els seus drets. Un jut-ge ja dirà en el seu moment el que hi ha. Agafar això com a exemple de mal govern és tapar les vergonyes del govern tripartit a Barcelona du-rant vuit anys. Vull recordar que la finalitat era que els veïns tinguessin un servei, i que si no el tenen, no és per l’Ajuntament que sí va fer els deures, sinó a causa del govern que fins ara havíem tingut a la Generali-tat que no ha fet la depuradora. Que m’ho expliquin”.Per últim l’equip de govern va desta-car l’esforç de diàleg i negociació fet amb la família Pérez-Vila per desen-callar la conversió en patrimoni pú-blic de l’espai del Bon Repòs i haver pogut evitar l’enderroc de l’edifici de l’hotel.

L’Equip de Govern posa els 30 M € d’inversió del 2005-2011 com a exemple de capacitat econòmica

Els nacionalistes reivindiquen el seu paper en la dinamització econòmica del municipi, en la creació de llocs de treball i en el manteniment de la bona situació econòmica en un moment de crisi mundial.

CiU

Antoni Montagut i Mari Carme Martí, CiU.

Política


Olga TomàsLa nova agrupació política local de l’Ametlla de Mar, que té la intenció de presentar-se a les eleccions mu-nicipals del 2011 sota l’aixopluc de la Federació d’Independents de Cata-lunya (FIC), es va donar a conèixer el passat dilluns 21 de febrer, a la tarda, en un acte de presentació a la sala d’actes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Aimar acull representants de diferents línies ideològiques; Adrià Figueres que, anteriorment, havia format part del PP, i Antonio Iruela, que havia es-tat regidor socialista. D’altra banda, durant la presentació es va remarcar que la llista encara continua oberta per tots aquells ciutadans que es vul-guin sumar al seu projecte.

“Estem molt satisfets de com ha anat aquesta primera presentació en pú-

blic d’Aimar. Volem que l’Ametlla es converteixi en un referent, cultural, turístic i que deixi de ser un vagó per convertir-se en la locomotora de les Terres de l’Ebre”, va explicar Adrià Figueres des d’Aimar.

L’Associació Independent de l’Amet-lla no està vinculada a cap partit polític. I és que Aimar neix en clau, únicament, municipal.

Representants de la nova formació política municipal.

Olga TomàsEl consell executiu va nomenar el passat dimarts, 15 de febrer, a Jo-sep Martí Blanch com a secretari de Comunicació. Un càrrec que depèn directament de la Secretaria Gene-ral de la Presidència.Martí, periodista especialitzat en comunicació corporativa, natural de l’Ametlla de Mar, és professor de la Facultat de Ciències de la Co-municació Blanquerna, de la Uni-versitat Ramon Llull. A més, és col-laborador habitual del diari Avui, del Singular Digital i Expansión. Josep Martí, d’altra banda, dirigeix Mapa Media, una empresa de co-municació i relacions públiques de Barcelona. Però el seu amor per les lletres no es queda en el periodis-me, sinó que la literatura també és una de els seves passions. De fet, ja ha publicat dos llibres; Favona-des, en honor al seu nom de família a l’Ametlla, que recull diversos ar-ticles d’opinió sobre temes d’actu-alitat, i Ets de dretes i no ho saps,

un assaig polític que ha tingut èxit de vendes.

“Estic molt agraït amb la confiança que el president, Artur Mas, ha di-positat en mi i també la Secretaria General de Presidència, amb Fran-cesc Homs al capdavant, perquè aquesta és una responsabilitat molt

gran, alhora que és un gran repte professional”, va explicar Martí.

Josep Martí, com a secretari de Comunicació, a partir d’ara s’en-carregarà de coordinar la política interna de comunicació del govern així com la relativa als mitjans de comunicació.

Josep Martí, secretari de Comunicació de la GeneralitatEl calero Josep Martí, periodista especialitzat en comunicació corporativa, entoma aquest nou repte on s’haurà d’encarregar de coordinar la política interna de comunicació del govern així com la relativa als mitjans de comunicació.

Aimar, Associació Independent de l’Ametlla de Mar, és dóna a conèixer al municipi

L’associació té com objectiu presentar-se a les eleccions municipals.

Josep Martí emprèn un nou repte professional a la Generalitat.

Política


JNCEl passat 19 de febrer 2011, Damián Suárez va ser escollit a Móra d’Ebre nou membre de l’Executiva Territorial de les Terres de l’Ebre de la Joven-tut Nacionalista de Catalunya (JNC) per unanimitat. Aquest organisme va ser reinstaurat al passat mes de de-sembre en el Congrés de Seva (Oso-na), però que en els seus inicis ja va comptar amb la presència d’un altre calero, Joan Pere Gómez i Comes, que va desenvolupar tasques de pre-sident de Federació. Suárez haurà de desenvolupar tas-ques d’adjunt al coordinador Territo-rial, Jordi Simó, i liderar aquells pro-jectes que li siguin encomanats, com per exemple, una escola de formació territorial, activitat que serà pionera a la JNC, a més de ser membre pel

Baix Ebre del Consell Nacional de la organització.Suárez va dir que “tant el president de la JNC com tots aquells que tindrem alguna responsabilitat a la J tenim al davant dos objectius, en primer lloc, degut al fet que la majoria dels mili-tants vam créixer en una organitza-ció d’ oposició, haurem d’assimilar i per tant treballar com una organit-zació política i juvenil de Govern i, en segon lloc, marcar el nou rumb durant aquest mandat que haurà de seguir la Federació de les Terres de l’Ebre. He de dir que m’ha ajudat l’experiència adquirida al costat de persones com Joan Pere Gómez o el meu alcalde, Andreu Martí. Els anys d’aprenentatge sempre agafen fruits i queda molt per recollir.”Per la seva part, Jordi Gómez i Comes

que va tornar a ser escollit president local de l’ organització pels propers dos anys declarava que “l’Ametlla de Mar, cada cop té més importàn-cia a la JNC, des de la presentació del Consell Executiu Nacional que es va fer al nostre poble, fins al no-menament d’un calero a l’Executiu Territorial. Això ha d’anar a més i ho intentarem portant l’escola de prima-vera i un Consell Nacional, amb més de 300 joves de tot el país, al nostre poble.”En tot cas, el president local ha remar-cat que el primer objectiu de la JNC a l’Ametlla de Mar, serà la de crear un equip de treball, per preparar les eleccions municipals del proper 22 de maig i donar tot el recolzament a An-dreu Martí i a l’equip de Convergència i Unió.

Presència calera a l’executiva territorial de la JNC

Damián Suárez, membre de l’Executiva de JNC de les TE.

Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.Benvolguts integrants del grup municipal de CIU, sembla ser que no heu entès el propòsit del nostre escrit sobre els en-derrocs de casetes de tros.

Vam demanar explicacions al Ple i no ens en vau donar. Hem demanat explicacions a través dels Quatre Cantons i ens heu contestat amb paraules bui-des.

1. NO és el nostre interès fer de-magògia: volem una resposta clara per part de l’equip de go-vern que encara no ha arribat.

Per què s’ha arribat a la situació de tenir 450 denúncies no trami-tades de construccions il·legals i 70 ordres d’enderroc?

NO tergiversem les dades: com podeu afirmar-ho sense aportar-ne cap ni una! Llavors quines són les dades reals, per favor, per a què el poble les co-negui?

2. Fent això NO compliquem la situació d’aquestes persones. Hem dit que els enderrocs NO són conseqüència de la mala fe dels afectats. Diem que són conseqüència vostra, de no ac-tuar quan tocava. Per què? És això el que volem saber!

I, estimats amics, la situació que es complica és la de l’Ajunta-ment, per tenir que costejar tots els contenciosos que les perso-nes afectades van posant. Que no seran pocs. També s’ha de tenir en comp-te que si els afectats guanyen els contenciosos i el jutge ho considera oportú, l’Ajuntament els haurà d’indemnitzar per la construcció i per l’enderroc. I repetim, perquè quedi clar, que això seria conseqüència que els responsables polítics no van actuar quan tocava.

3. És fals que una part important de les construccions il·legals siguin del nostre període. Si voleu rebatre-ho digueu casos concrets i mostreu els docu-ments!

De casetes de tros sempre se n’han construït, però concedint el permís.

L’únic cas que trobareu del període socialista és una cons-trucció que tenia aprovada per Ple l’enderroc. Enderroc que vosaltres no vau executar, i a més, vau deixar construir un al-tra caseta al costat.

Si ens voleu tornar a contestar, que sigui una resposta amb contingut, i no només paraules desacreditades per desviar l’atenció.

Repetim: Per què els responsa-bles polítics no vau actuar quan tocava fins arribar a la greu si-tuació de tenir que enderrocar més de 70 construccions de cop, amb el perjudici corres-ponent per als afectats, per a l’Ajuntament i, de rebot, per a tot el poble*?

*El cost dels contenciosos els paguem entre tots els caleros, i no qui va prendre la decisió de no actuar.

Resposta a la puntualització de CiU sobre les casetes de tros

El Comitè local de CiU de l’Ametlla de Mar va ratificar el passat mes de febrer a l’Andreu Martí Garcia com a cap de llista de CiU i candidat a l’alcaldia per a les properes eleccions municipals del mes de maig. Martí, nascut l’any 1964 i diplo-mat en magisteri, és alcalde de l’Ametlla de Mar des de l’any 2003, membre del comitè executiu de Ports de la Generalitat, president del Consorci de Residus del Baix Ebre i vicepresident del Con-sell Comarcal. Els tres principals reptes de Martí per al proper mandat són continuar potenciant la promoció econòmica del municipi, sent el pro-jecte estrella la universitat de la gastronomia i el mar, al mateix temps que continuar protegint i promocionant el ric ecosistema natural calero i continuar oferint serveis i infraestructures sense deixar de ser un dels municipis menys endeutats de Catalunya.

Andreu Martí, cap de llista de CiU a les eleccions municipals

Andreu Martí.


Jordi Gaseni BlanchEsquerra Republicana de Catalunya

L’Ajuntament fa aigua, i CIU no troba prou estopa per tapar les vies d’ai-gua que ha deixat obertes. L’equip de govern de CiU s’ha vist obligat a realitzar un Pla Econòmic i Financer i una programació pressupostària fins l’any 2014, que l’obliga a ser fiscalitzat pel Departament d’Eco-nomia i Finances per complir la llei d’estabilitat pressupostària. Això vol dir que fins el 2014, l’ajuntament haurà de reduir els pressupostos fins un màxim de 10 milions d’euros, dels quals el 50% se’n van en Salaris

de Plantilla, Alts càrrecs, Directius i Càrrecs de Confiança. CiU ha trobat la manera d’ empe-nyorar la Cala podent dir que les obligacions que l’Ajuntament ha contret no són tècnicament endeu-tament. El nom és el de menys, la Cala haurà de fer front a més de 20 milions d’euros, diners que han de sortir de l’Ajuntament per pagar als Bancs i Empreses afectades.Si parlem de l’aparcament soter-rat, el govern ha construït una obra que ha costat 4 milions d’euros tot i saber que era econòmicament inviable. Per això no és capaç de trobar qui la gestioni. Tenim una in-fraestructura buida la major part de l’any i a l’estiu, els caleros continu-

arem sense poder aparcar, si no és pagant. Parlem de la Piscina? Segons la Cala Gestió costarà 6,8 milions d’euros, quan el pressupost inicial era de 5,2 milions. Curiosament els mateixos constructors que han fet la d’aquí, l’estan fent a Alcanar per només 4 milions. A sobre, a només 3 mesos de les eleccions, Construc-cions Feu, matriu de Trèvol La Cala, ha fet suspensió de pagaments. L’empresa ha fracassat en no tro-bar el finançament que ara passarà a fer més gran el deute de l’Ajunta-ment . 13 milions d’euros el cost de l’operació sense tenir en compte la gestió.Un altre front obert no menys greu,

la Residència d’Avis. Una obra de 5 milions d’euros ens acabarà costant 12 milions d’euros i els nostres avis hauran de pagar un mínim de 1800 euros mensuals per una plaça de re-sidència. Qui s’ho podrà permetre? Pagar 3 vegades més per la mateixa cosa, es la fórmula màgica de CiU. Dues vegades el seu preu com ha passat amb la Piscina i amb la Resi-dència, per després tornar a pagar una vegada més, aquell que pugui, per fer-ne ús. A Esquerra ens preocupa molt que no tothom pugui gaudir de la Pis-cina, de l’Aparcament o de la Re-sidència. El model CIU és clar. Ho paguem entre tots però no tothom se’n podrà beneficiar.

Es actualitat a l’Ajuntament

Fa gairebé 4 anys el nostre grup municipal va començar el que và-rem anomenar “Projecte Ametlla”. Tot i que imaginareu la meva opinió, no em pertoca a mi ficar nota a la nostra acció de govern, ja que afor-tunadament vivim una democràcia i sereu els caleros i caleres, d’aqui a poc més de dos mesos, qui ho fa-ran decidint qui ha de liderar el nou

projecte per als propers 4 anys.Tot i l’actual conjuntura econòmica, l’Ametlla ha pogut fer un salt qualita-tiu en el seu nivell de vida i això ha es-tat possible, principalment, gràcies a una responsable gestió dels recursos públics. No em refereixo als diners que hem obtingut d’altres adminis-tracions i a les quals estaré sempre agraït per entendre les necessitats endèmiques del nostre poble, sinó a preveure que venien temps difícils i que s’havia de fer una contenció en la despesa pública, estalviant per po-der dedicar gran part dels recursos a crear i/o millorar els nostres serveis i infraestructures i aquí, sí que em permetreu dir, que crec que ho hem aconseguit.El nostre grup es presentarà a les

municipals amb moltes propostes en tots els àmbits d’actuació, però centrarem els nostres principals es-forços en la promoció econòmica per generar llocs de treball i dinamitzar l’economia local que, desgraciada-ment, tampoc s’ha pogut escapar dels llargs tentacles de la crisi eco-nòmica.Comprendreu que encara no pu-guem fer públiques totes i cadascu-nes de les mesures que presentarem al nostre programa, però sí que us puc avançar que un dels pilars bà-sics per a iniciar aquesta recuperació econòmica serà la creació de la Uni-versitat de la Gastronomia i el Mar, una universitat pública que compta amb el suport de reconegudes uni-versitats i de la Generalitat de Cata-

lunya i que també apadrinaran xefs de contrastat prestigi internacional, esdevenint la primera universitat a Espanya que oferirà aquests estudis reglats.Crec sincerament que aquest projec-te serà el més important en la histò-ria de la Cala i que contribuirà d’una manera molt significativa a donar-li un valor afegit al nostre poble, poten-ciant el nostre comerç local, revalorit-zant l’excel·lent oferta gastronòmica del nostres restauradors, afavorint la creació de llocs de treball i de noves empreses, dinamitzant la venta i el lloguer d’immobles i situant d’una manera molt privilegiada el nom del nostre poble en l’esfera internacional, esdevenint el millor reclam publicitari per al nostre turisme.

Avancem tots plegatsAndreu MartíPresident de CiU de l’Ametlla de Mar

Opinió


Els passat dies 28 i 29 de gener el Grup Escènic de la SCER va posar en escena l’obra de teatre “ AQUÍ NO PAGA NI DÉU” (de Darío Fo) i aprofitant l’avinentesa vaig reco-nèixer i agrair, com a president de la SCER, la gran tasca de totes les persones que han fet i fan possible la realització d’obres teatrals any darrere any. Actualment el Grup Es-cènic de la SCER gaudeix de tres seccions : Grans, Juvenils i Infantils. Tots plegats han fet bones interpre-tacions dalt de l’escenari en totes i

cadascuna de les obres realitzades. Com a president de l’Entitat que re-presento em sento orgullós d’aquest ampli Grup Escènic per això voldria fer arribar a tots els Caleros i Cale-res, siguin o no socis de la SCER, la meva satisfacció, el meu orgull quan aquest Grup Escènic ha fet i fa actuacions a La Cala i a les més de 28 poblacions d’arreu de Catalunya, poblacions que any darrere any ens demanen actuar ja sigui en les se-ves Festes Majors o esdeveniments culturals, i amb tota sinceritat us puc dir que podeu sentir el mateix orgull i satisfacció que jo sento perquè pas-segem el nom de l’Entitat i de l’Amet-lla de Mar amb molta dignitat rebent a canvi: Aplaudiments, admiració i respecte. A tot el grup una abraçada afectuosa i sincera.Vull aprofitar aquesta nota de premsa

per informar-vos que sota “l’aixopluc” dels Estatuts de la SCER donem su-port i recolzament a la Banda de Cor-netes i Tambors “Verge Candelera” i al Grup de Batukada Kalakata, tots dos grups fan actuacions excel·lents donant un toc de frescor i joia a tots els esdeveniments que es realitzen al poble, des d’aquestes línies va el meu reconeixement a l’esforç, hores de dedicació i treball. No puc pas-sar per alt la bona iniciativa d’alguns pares o mares dels components de la Banda de Cornetes i Tambors en formar part d’aquesta banda per tal d’acompanyar als seus fills per man-tenir-la viva i dinàmica, a tots i a totes (Banda+Batukada) la meva afectuo-sa felicitació.

Tot i que no està sotmesa a la norma-tiva dels Estatuts de la SCER, no puc

ni vull oblidar a la Banda de l’EMMA per tots els meravellosos concerts que realitzen (Candelera, Sta. Ce-cília, entre altres) per això tenen al seu abast les màximes facilitats en utilitzar la Sala de SCER per portar a terme tota mena d’audicions i con-certs, per la qual cosa també em sento orgullós i satisfet. Felicitacions i salutacions cordials.

Us encoratjo a tots plegats a seguir mantenint aquest caliu cultural que de mica en mica col·laboreu, conjun-tament amb altres persones (a nivell particular) i associacions, a fer més gran i més bonic el nom de l’Ametlla de Mar. Cal tenir sempre present que LA CULTURA és un pilar fonamental pel progrés i el benestar d’un poble, d’una nació, d’un país.

Durant dues setmanes han passat per les parròquies dels arxiprestats Delta-Litoral i Montsià cinc missi-oners, tres combonians i dos de la consolata, que han fet la tasca de l’animació per recordar-nos a tots que l’Església és missionera. Els sacerdots vam poder trobar-nos un diumenge tots junts. Els missioners van desenvolupar un treball impor-tant en visitar les parròquies, ja fos

en la celebració de la missa, en reu-nions, i també a les classes.

Divendres i dissabte van venir a l’Ametlla de Mar i es va reunir amb els grups de confirmació on van poder escoltar, dialogar i els noiets van fer preguntes sobre el sentit de la vida missionera; endemés van ce-lebrar una missa amb els infants de la parròquia acompanyats d’alguns

pares. També es va reunir amb un grup d’adults on va escoltar el seu testimoni i de la necessitat que l’Es-glésia sigui sempre missionera, però no solament allà lluny, sinó també en-tre nosaltres. Sempre és important el testimoni de vides que ho deixen tot per l’evangeli. Els donem les gràcies a aquests missioners com Valentín, Danilo, Pilar que ens va recordar el fet de la missió.

A cor obert

Setmana missionera

Vicenç Boquera i AlcaldeSCER

Mn. Antonio BordàsRector de l’Ametlla de Mar

Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.


Col.laboracions

Mn. Antonio Bordàs Rector de l’Ametlla de Mar.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

L’Ametlla de Mar en Festes Majors

La Candelera, el dia 2 de febrer, és una festa ben popular, cau en ple hi-vern, per això es pot esperar de tot: pluges, ventades i pels llocs més alts, neu. Les fredorades de l’hivern són les més normals. S’uneixen a ella, dues festes, Sant Blai i Santa Àgueda. Hi ha una dita popular: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora, si la Candelera riu, l’hivern és viu; tant si plora com si riu, l’hivern és viu”. També hi ha d’altres variants.L’Ametla de Mar, també la Cala, per la seva situació geogràfica es troba en una petita cala del Mediterrani, en aquesta costa tan accidentada, de coves, penya-segats, entrades de mar, sortides, les roques que es desprenen a la mar, els temporals que rompen amb tota la fúria contra la costa i les barques que entren i surten del port.La Festa Major a l’Ametlla té força ambient popular, de tradició i moder-na a la vegada. La seva població és oberta, generosa, acollidora, inclou el guarniment dels carrers amb ban-deroles, estampacions de la imatge de la Mare de Déu que es pengen a les balconades de les cases.L’acte central de les Festes és el dia dedicat a la Mare de Déu. Primer se celebra una missa a la 9 del matí amb la processó de les candeles, dintre

de l’església parroquial, a les 11.30 la missa major cantada per la coral Verge de la Candelera i per la tarda, el Sant Rosari, la Missa i la solemní-sima processó que omple carrers i la plaça amb l’esplendor de les atxes que esdevé un espectacle de llum, en memòria que Maria i Josep van presentar Jesús, el seu fill primogènit al temple de Jerusalem, als quaranta dies de néixer i van oferir dos coloms, que era l’ofrena dels pobres. En aquesta processó participen els joves, els que abans s’anomenaven els quintos, porten durant el recor-regut la peanya de la Mare de Déu, amb gran honor i dignitat, amb joia i emoció; quan s’arriba a la plaça del Canó, canten l’himne a una veu: “Sal-ve, patrona de l’Ametlla...” i també “Salve, oh Patrona de Ametlla”. Da-vant de la Mare de Déu solen posar-se els penitents, que són les perso-nes que han fet alguna prometença i volen fer aquesta distinció amb un signe exterior. Durant el recorregut promouen grans aclamacions com “Visca la Mare de Déu de la Cande-lera!” i tot el públic assistent corres-pon amb un “Visca!”.El segon dia de la Festa els pares i mares presenten a la Mare de Déu els xiquets que han nascut durant l’any anterior, els rector fa una pregà-

ria i els aixeca davant la imatge i a continuació es fan una fotografia.La festa també pren un especial re-lleu per als pescadors que demanen que la patrona que els protegeixi dels temporals; en l’himne canten aques-ta estrofa:

“Quan arriba la tempesta i el dia s’ennegreix

i les barques no arriben, el poble resa i pateix

confiant en la pregària la gentada al port espera

allò és una il·luminària de la Verge Candelera”.

Esports


Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar En el marc de la Festa Major de la nostra població, la Penya Barcelo-nista de l’Ametlla de Mar va celebrar les seves noces de plata enmig d’un ambient molt culer. El vicepresident de l’Àrea Social, Jordi Cardoner, exjugadors com ara Josep Seguer o Carles Rei-xach, i el patró de la Fundació del Barça, Josep Maldonado, van ser alguns dels destacats represen-tants blaugrana que es van despla-çar fins a aquí. Com a fet curiós, cal comentar que Jordi Cardoner, presenciava el 25è aniversari d’una penya que va inau-gurar el seu avi, Nicolau Casaus, i declarava que “és un honor estar aquí, ja que fa 25 anys en un dia com avui també hi havia la persona del meu avi aquí inaugurant aques-ta penya. Marxaré de l’Ametlla amb un record personal i molt emotiu”.

Una nova placaEn l’actual local de la penya, situat

al carrer del Mar, es va destapar una placa commemorativa que acredita-va els 25 anys d’aquesta associació blaugrana. En aquest sentit, el president de la PB de l’Ametlla de Mar, Jordi Brull, davant de les càmeres de Barça TV i la Cala RTV es mostrava orgullós i afegia que “és un honor poder pre-sidir aquest aniversari, ja que la pe-nya ha passat per mals moments. Ara, però, l’hem de portar més enllà i aconseguir fer créixer el nombre de socis. Apadrinar la trobada de penyes de la zona és un bon co-mençament”. Així mateix, durant els posteriors parlaments també va vo-ler “agrair el suport de l’Ajuntament i de l’alcalde, el sr. Andreu Martí, per la seva predisposició envers la nos-tra entitat; i, com no, a l’Agrupació de Penyes, amb el seu president al capdavant, per la seva presèn-cia en aquesta jornada tan especi-al”. Per últim, no va deixar escapar l’oportunitat de “recordar a tantes i tantes persones que han treballat, amb il·lusió i altruisme, per tal que

aquesta fita fos realitat, i que ara, lamentablement, ja no hi són”.

Trobada de penyesAquesta jornada festiva servia tam-bé perquè la nostra població acollís la 12a trobada de penyes del Baix Ebre, Montsià i Baix Maestrat. Un to-tal de 24 penyes de les comarques veïnes es reuniren davant del local social de la Penya Barcelonista de la població.Seguidament es va portar a terme una cercavila de totes les Penyes, que acompanyades per la banda de Cornetes i Tambors de la localitat re-corregueren els principals carrers de la nostra població fins arribar a l’en-velat.Un cop allí, i amb tots els assistents asseguts a la seva cadira es portarien a terme els respectius parlaments, els quals donarien pas al suculent i típic plat mariner, l’”arròs amb galeres” que fou gaudit per tots els presents.

Precisament, cap a la part final del dinar, hi hauria també un dels actes més esperats pels penyistes, que no era altre que el concert del cantautor local, Miquel del Roig, que va cen-trar l’actuació en temàtica futbolística i barcelonista.Finalment, el president de l’entitat calera va entregar a la resta de com-panys de l’associació, una placa en record i agraïment per la seva assis-tència.

ExposicióCentenars de caleros i caleres van passar durant la Festa Major de la Candelera per la Sala de la SCER on la Penya va organitzar una exposició fotogràfica en què es van poder veu-re les imatges de la relació del poble amb el Barça i les seves activitats. Fo-tos de visites de jugadors del Barça al poble i de caleros en partits impor-tants del club blaugrana van acapa-rar l’ interès dels visitants.

L’Ametlla de Mar es converteix en el centre neuràlgic de tot el barcelonisme durant la celebració del seu 25è aniversari

Descoberta de la placa commemorativa del 25è aniversari de la Penya Barcelonista calera.

Rua dels seguidors blaugranes als carrers del municipi.

31Febrer-Març 2011 | pàg.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Olimpíada d’AtletismeAmb l’inici de les Festes Majors de la Candelera 2011 a tocar a la porta, un any més, es donava lloc a una nova Olimpíada d’Atletisme organitzada per l’Àrea Municipal d’Esports de L’Ametlla de Mar, amb alguna nove-tat respecte edicions anteriors.La principal era que s’escurçava el nombre de categories participants, limitant la franja d’edat de 5 fins a 12 anys, és a dir, des de patufets fins a alevins.A part d’això, tot igual, començant ja per la desfilada inicial al voltant de la pista poliesportiva i ondejant la bandera de La Cala i de Catalunya, que, seguidament, donaria pas a la primera prova de la tarda i alhora més exigent en quant a durada de l’esforç: la marató.Els primers en realitzar la prova foren els patufets, seguits de la resta de prebenjamins, benjamins i alevins, que respectivament cobriren 2, 3, 4 i 5 voltes.A continuació, i després d’un petit descans, els esportistes s’anaren agrupant en les diferents estacions preparades al centre de la pista i que consistien en les modalitats atlèti-ques següents: salt de longitud, llan-çament de pes i prova de velocitat.La competició arribava vora dues ho-res més tard a la seva fi i ho feia amb el reconeixement a tots els esportis-

tes participants mitjançant l’entrega de medalles, i també amb una su-culenta xocolatada, portada a terme per la secció de twirling, que posava punt i seguit als actes previstos per aquestes festes majors.

El CF Ascó, rival de la SCER de l’Ametlla de Mar en el partit de FestesEl dimecres 2 de febrer, dia de la Mare de Déu de la Candelera, el camp d’Esports de “La Cala” es ves-tia novament de gala per acollir el tí-pic i tradicional partit de Festa Major.En aquesta ocasió, seria el CF Ascó que en l’actualitat (després de com-prar-li la plaça al CF Benavent en fi-nalitzar la campanya passada) milita a la 3a Divisió Nacional, l’encarregat de visitar la nostra població.Per la seva banda, i com ja acostu-ma a ser habitual, l’equip de la SCER de l’Ametlla de Mar estaria integrat per un combinat de jugadors de la primera plantilla i un bon grapat de membres del juvenil, alguns dels quals debutaren, d’aquesta forma, amb el conjunt entrenat per Juanjo Balfegó.Així mateix, l’encontre servia per in-augurar la nova ubicació del marca-dor electrònic que, concretament, es desplaçaria de la façana de tri-buna per passar a la zona mitja del camp, entre les banquetes, dotant-la d’aquesta manera d’una major fun-cionalitat, sobretot, de cara l’espec-tador.

El vent, novament, protagonistaTots recordem el fred que feia el dia que es va inaugurar aquest camp de futbol, però, sense cap mena de dubte, la condició meteorològica per excel·lència que regna en la majoria dels partits celebrats a la nostra loca-litat és el vent. I aquesta ocasió, no fou una excepció.L’aire que va bufar al llarg de tota la tarda no va permetre desplegar la millor versió dels dos equips, si bé es va poder gaudir, igualment, d’un bon espectacle.A aquest fet hi va contribuir que amb-dós equips presentessin tots els ju-gadors disponibles. En aquest sentit, fins i tot el CF Ascó va presentar en la seva alineació, la seva última in-corporació, un jugador francès que

havia militat al futbol base del St. Eti-ènne, conjunt de la lliga francesa.

El CF Ascó, s’imposa per 2 a 3 Han quedat enrere els anys on l’equip invitat per festes, fos Barça B, Nàstic, Reus, Rapitenca, etc.. venia fins aquí i es “passejava” per sobre el camp.La major implicació de la gent de casa en el projecte ha permès que en aquests últims anys, el nivell mostrat en aquests partits fos similar als pro-pis de la competició, fet que ha aju-dat a igualar les diferències respecte els equips invitats. Així, en aquest últim encontre, l’Ascó només va po-der-se endur el partit per un gol, un fet que va permetre al gran nombre d’aficionats presents al camp està expectants fins a l’últim moment.

Petits atletes de l’Olimpíada d’Atletisme.

L’esport present durant les Festes Majors de la Candelera 2011

Jugadors de La Cala i l’Ascó acompanyats de les pubilles de la Candelera 2011.

Esports


Tot seguit, el regidor d’Esports, Albert Medrano, i el president de la secció esportiva de la SCER, Sergi Consar-nau, lliuraren les plaques commemo-ratives als capitans dels dos equips, en record a la participació en aquest partit de Festes.

Homenatge a Jose Mª LlaóEl partit va ser també per tenir un re-cord per un dels jugadors més em-blemàtics del conjunt calero al llarg d’aquests últims anys, Jose Mª Llaó.Durant el període de la mitja part, Sergi Consarnau, president de l’en-titat, va voler lliurar una placa en agraïment a la seva trajectòria com a jugador i home vincular al futbol de La Cala.L’excapità no va voler deixar escapar aquesta oportunitat per recordar a tots aquells futbolistes que han de-fensat els colors caleros al llarg de la història i no tingueren l’ocasió de rebre aquest merescut homenatge.

Caminada PopularUn grup de 20 persones, més o menys, es reunia ja el dissabte 5 de febrer, a primera hora del matí, da-vant del Pavelló Poliesportiu “Gale-tet”, per emprendre aquesta petita marxa que els acabaria portant fins a la Nova Zona Esportiva Municipal.Concretament, el recorregut s’inicia-va en busca del GR-92, que s’aga-fava a l’alçada del Club Nàutic, per portar-los fins al Barranc de l’Estany. D’allí es travessaria el pont del ma-teix barranc i es dirigirien pel camí del Recollet fins arribar, com hem dit anteriorment, a la Zona Esportiva Municipal on els esperava una bona sardinada.

Jose Mª Llaó i Jaume Pijoan revaliden el títol en el Torneig de TennisPer la seva banda, el Club de Tennis de l’Ametlla de Mar, al llarg del mateix matí, celebrava a les pistes de Tennis de la zona esportiva el ja tradicional Torneig de Candelera, el qual es por-taria a terme en format de dobles en la categoria masculina i individual en la consolidada categoria femenina.En aquest sentit, foren quatre les tennistes participants en aquesta categoria i, superant així la marca de l’any passat. La final la disputarien dos de les par-ticipants de l’edició de l’any passat, en concret, l’Anna Gibert i la Mont-se Soriano, imposant-se finalment aquesta última.

Pel que fa als homes, vuit foren les parelles que hi prengueren part. A diferència d’altres cops, en aquesta ocasió, el torneig es va desenvolu-par exclusivament al llarg d’aquesta matinal, en un format d’eliminatòria directe al millor d’un set.Al final, les parelles formades per Sergio Pallarés / Pere Samarra i Jose Mª Llaó / Jaume Pijoan serien les que tindrien el privilegi de disputar la final, una final força igualada, però que fi-nalment va deixar el mateix resultat que en l’última edició i que no fou al-tre que la victòria de Jose Mª i Jaume que, d’aquesta forma, revalidaven el títol de campions.

Concurs de Tir al PlatUn altre dels fronts esportius oberts al llarg d’aquell matí es trobava foca-litzat al Camp de Tir “Punta Calda”, on es portaria a terme el també clàs-sic Concurs de Tir al Plat.La competició, però, començaria amb un bon esmorzar a base de bo-tifarres i llonganissa a la que, a part dels participants, hi assistiren un bon nombre d’aficionats.Pel que respecta al concurs en sí, el qual organitza la Societat de Caça-dors “La Cala”, destacava, un cop més, per la seva raó social i local, és a dir, que només els socis de la societat i tiradors de la població te-nien dret a premi. En aquest sentit, 28 foren el total de participants que hi prengueren part, i ho farien en ron-des de 25 plats.La classificació final fou la següent: 1r.- Jaume Casafont amb 23 plats. 2n.- Vicent Anglés amb 20 plats. 3r.- Joel Solé amb 19 plats. 4t.- Joan Argentó amb 18 plats. 5è.-Guillermo Argentó amb 18

plats.

Destacar que, a part dels trofeus pels primers classificats amb que va col-laborar L’Ajuntament , tots els par-ticipants foren premiats amb algun obsequi (tirades a la guatlla, pernils), agraint així la seva participació en aquesta tirada.

Futbol per a totes les edats i gustosTornant al camp d’esports observem que l’activitat esportiva d’aquest in-tens dissabte presentava un nou centre d’atenció. Des de primera hora del matí es disputarien diferents partits de com-petició oficial. En primera instància serien els equips que participen en

la lliga del Consell Esportiu del Baix Ebre els que saltarien al camp. Ho feren primer els Prebenjamins Llu-cets, que caigueren derrotats per 1 a 4 contra el Remolins Bítem Blau; seguidament serien els Benjamins Rapets que tingueren la mateixa sort que els primers i perderen per 2 a 5 contra el Benifallet.Paral·lelament a aquest últim en-contre, i a l’altra meitat del camp, començaria també la participació dels equips de competició federada i ho faria amb l’Aleví com a protago-nista. Canviant la tònica del resultat, aquests s’imposarien a l’EF Delta de l’Ebre per 4 a 1.Finalitzats els partits de Futbol A7, i sobre les voltes del migdia seria l’equip Infantil el que, en aquest cas, jugaria i venceria per un ajustat 1 a 0 (seguint amb la línia de tota la tempo-rada) a l’EF Delta de l’Ebre, tancant d’aquesta forma aquesta matinal fut-bolística.Ja per la tarda, el torn era pels més grans, primer amb el partit que en-frontaria al 1r equip de la SCER de l’Ametlla de Mar contra el CF Santa Bàrbara i que finalitzaria amb el resul-tat de 2 a 1, favorable als caleros; i, seguidament amb el matx que tanca-ria aquesta jornada futbolística i que disputaria l’equip Cadet contra la UE Rapitenca, amb el marcador final de 6 a 0 per als caleros, que d’aquesta manera consolidaven encara més la seva primera posició a la taula clas-sificatòria, quedant-se a un pas de proclamar-se campions d’aquesta fase regular, un fet que aconseguirien poques jornades després.

Festival EsportiuDiumenge 6 de febrer es posava punt

i final a una intensa i memorable Fes-ta Major, i ho feia, podríem dir on una setmana abans havia donat inici.Novament, s’organitzava un acte que permetia reunir a entitats i clubs de la nostra localitat que competeixen a diferents nivells, però que difícilment tenen l’oportunitat de fer-ho de cara al poble. La secció de Gimnàstica Rítmica de l’Àrea Municipal d’Es-ports, el Club de Twirling Baton, el Club de Kenpo i el Ball Esportiu amb la Cristina Enrich, serien les encarre-gades de fer passar una bona estona al públic assistent.Així, en primera instància foren les gimnastes de la secció d’esports les que actuarien, i ho farien en diferents modalitats (individuals i conjunts) i amb múltiples aparells (pilota, corda, cinta, maces).Tot seguit, un cop retirades els prac-ticables de la pista es donà pas, de forma alternativa, a la demostració de Ball Esportiu, en la que la calera va demostrar grans dots artístics; i als exercicis dels membres del Club de Twirling, que també obsequiaren als presents amb varis formats d’in-tervenció (individuals i duos).Arribats a aquest punt, i abans de portar a terme el reconeixement a tots els esportistes participants, així com diferents monitors responsa-bles, els regidors de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, l’Albert Medrano, Antoni Montagut i Xavier Llambrich, volgueren agrair la trajectòria i el treball realitzat com a membre de la corporació, i en especial en matè-ria d’esports, durant aquests últims anys a Joan Pere Gómez Comes, qui es va mostrar molt satisfet i orgullós per aquesta nova mostra de gratitud de cara a la seva persona.

Participants a la Caminada Popular.

33Febrer-Març 2011 | pàg.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat dissabte 12 de febrer, els equips de categoria cadet i juvenil de futbol de L’Ametlla de Mar es pro-clamaven campions de lliga del seu grup en guanyar respectivament els seus partits contra el Sant Jaume d’Enveja i el Deltebre. Tot i que en-cara manca per acabar la competi-ció 1 jornada per al cadet i 3 per al juvenil, ambdós equips matemàtica-ment ja són primers classificats dels

seus respectius grups. Aquest fet els dóna dret a disputar la fase d’ascens a preferent on disputaran una lligueta amb els 3 primers classificats del seu grup i els 3 primers classificats de l’altre grup pertanyent a les Terres de l’Ebre. Encara doncs queda molt de camí per a recórrer a ambdós equips entrenats per Sílvia Argentó, Carme Arasa i Albert Medrano (Cadet) i Marc Vilabrú i Jordi Ayala (Juvenil) que, de moment, han conquerit el primer ob-jectiu de la temporada.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarDesprés de les vacances nadalenques, la competició de futbol sala es reemprenia el dissabte 15 de gener i ho feia amb el tradicional campionat de Copa Candelera 2011.El fet de comptar, aquest any, amb l’escassa presència de 6 equips de la nostra localitat, va obligar a canviar el plantejament inicial, i a modificar el format de competició, aparcant així la Final Four que tantes tardes de glòria han deixat a “Galetet”. En aquest cas, les eliminatòries ens deixaven exclusivament tres enfronta-ments, no per això menys interessants. Els resultats en aquesta fase de la competició serien els següents:

Els equips cadet i juvenil de futbol de l’Ametlla de Mar es proclamen matemàticament campions de Lliga dels seus respectius grups

Cuafer s’imposa en la final de futbol sala de candelera, organitzada per primer cop en format triangular

EQUIP RESULTAT EQUIPBAR ANCLA 2 4 TREVOL SPAR 3 CALES

BAR XIN-XIN 2 10 CUAFER

LORE2PGOS 4 2 LA XARRANCA

EQUIP RESILTAT EQUIPTREBOL SPAR 3 CALES 2 4 CUAFER

LORE2PEGOS 3 0 TRÈVOL SPAR 3 CALES

LORE2PEGOS 1 2 CUAFER

Com podem comprovar, Cuafer, que finalment en resultaria ser el campió, demostrava ja tot el seu potencial, el qual s’havia vist incrementat després de les últimes incorporacions a la plantilla.De totes formes, la final, que se celebraria dues setmanes més tard, con-cretament dissabte 29 de gener (recordem, en format triangular) s’afron-tava amb incertesa, donat que a un partit qualsevol circumstància és possible, tal i com s’ha pogut comprovar en aquesta mateixa cita al llarg dels anys.Així, sobre les 17.30h de la tarda donava inici el primer partit, que enfron-taria els conjunts de Trèvol Spar 3 Cales i Cuafer, amb victòria final dels segons. El següent partit enfrontava l’altre finalista, Lore2pgos, contra el perdedor del primer partit, és a dir, Trèvol Spar 3 Cales, que tornaria a caure derrotat, en aquest cas, per 3 a 0.Els resultats donats feien bo l’empat per a l’equip sorpresa del torneig, Lo-re2pegos, però la major veterania del conjunt de Cuafer i la seva excel·lent

Com a tret destacable, comentar que el Poliesportiu estrenà nou marca-dor electrònic, fet reivindicat donat l’estat irreparable de l’antic que tenia més de 25 anys; d’aquesta manera, els assistents varen poder tornar a gaudir del resultat i el temps de les competicions, tot i la provisionalitat d’aquest marcador cedit temporalment per l’empresa subministradora fins que arribi el definitiu d’iguals dimensions del seu predecessor.En finalitzar la triangular l’Albert Medrano, regidor d’Esports, acompanyat dels regidors de l’Ajuntament, Tere Callau, Antoni Montagut i Xavi Llam-brich, lliurarien els corresponents trofeus per donar pas a un magnífic aperitiu per a tots els participants que tingué lloc al Bar del Poliesportiu.

compenetració (cal tenir present que molts d’ells fa més de 10 anys que juguen junts) acabarien decantant l’encontre, imposant-se per un ajustat 1-2, que els proclamava Campions.

Celebració de la victòria de l’equip juvenil.

Cuafer i Lore2pgos enforontant-se a la final del Trofeu de Candelera.

Esports


Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat dissabte 12 de febrer, el Pavelló Poliesportiu de La Ràpita esdevenia seu de la 1a Trobada In-tercomarcal Baix Ebre – Montsià de Gimnàstica Rítmica d’aquest 2011.A la cita, com cada any, no hi podia faltar la representació d’un bon nom-bre de gimnastes caleres, membres de la secció de gimnàstica rítmica de l’Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar, que prendrien part tant en les modalitats individuals, i posteriorment, en els conjunts, on s’obtindrien els millors resultats.La competició es dividia en dos ni-vells i en diferents categories. Així, en el nivell A, modalitat individual i categoria Benjamí s’obtindrien els següents resultats:• 4a posició per la Mariona Treser-

res amb 5,025 punts.• 6a posició per la Paula Nolla amb

4,750 punts.• 8a posició per la Paula Molina

amb 4,675 punts.

• 10 posició per l’Anna Vila del Amo amb 4,025 punts.

En el mateix nivell, però en la cate-goria individual, les gimnastes cale-res participants i els seus resultats foren:

• 9a posició per l’Ariadna Gimeno amb 2,875 punts.

• 11a posició per la Neus Estrada amb 2,675 punts.

• 13a posició per l’Aina Escarceller amb 2,400 punts.

• 16a posició per l’Alexandra Tarba amb 2,325 punts.

• 18a posició per la Judith Reverté amb 2,188 punts.

Ja en el nivell B, i només en la ca-tegoria Benjamí , tindríem a l’Ari-adna Madera, que finalitzaria 16a amb 2,975 punts; l’Anna López que ho faria en 18a posició amb 2,325 punts i l’Aida Aliau que acabaria en la 19a plaça amb 1,875 punts.Com bé hem dit, seria en l’apartat

dels conjunts on arribarien els mi-llors resultats. Així, en el nivell A, el grup Tamborets aconseguiria una meritòria victòria, vencent el grup El-vis Presley del Gimnàstic Rapitenc. I per la seva banda, i ja en categoria aleví, el grup Anne’s Theme, també ocuparia plaça al podi, en aquest cas en el 3r lloc.Per últim, els conjunts Nemo i Pan-

teres, de categoria prebenjamí, finalitzarien en 7a i 8a posició, res-pectivament; i en el conjunt Blau, Benjamí, ho faria 4t, a molt poca diferència dels llocs de privilegi.Destacar que aquesta fou la prime-ra de les tres trobades que es realit-zaran a les Terres de l’Ebre i que la següent se celebrarà el pròxim 13 de març a la nostra població.

La secció de Gimnàstica Rítmica de l’Àrea d’Esports assoleix en la 1a Competició Intercomorcal de l’any dos pòdiums

Angel MartíEl passat 27 de febrer de 2011 es va celebrar la Copa d’Espanya de gossos de rastre sobre conill de la Reial Societat Canina d’Espanya a la localitat de L’Ametlla de Mar. Es van donar cita els millors gossos d’Es-paña de rastre de totes les races, seleccionats per cada un dels clubs. Els encarregats de jutjar la prova van ser: Sr. Albert Salvany (Jutge interna-cional espanyol), Sr. Rull (Jutge in-ternacional francès) i la Sra. Armelle (Jutgesa internacional francesa) tot supervisat pel delegat nacional de rastre e la RSCE Sr. Fermín Zabale-ta.Els participants es van donar cita a les 07:30 h. a la zona esportiva on es van fer els sorteig de camps i comprovació de documentació de gossos. A les 08:00 h. es donava el tret de sortida al primer lot. El temps

ventós va dificultar el rastre tot i que els terreny van ser lloat per tots els participants i la densitat de conill fou molt elevada.El públic va poder gaudir veient tre-ballar als millors gossos del panora-ma cinegètic espanyol.Els guanyadors de la Copa van ser els germans Malonda (Valencia) de Leonados Val, que amb 520 punts es varen consagrar com el millor lot de rastre d’Espanya amb 4 basset fauve de bretaña. El segon lloc va ser pel gallego José Pais amb un lot de begles que van aconseguir 505 punts. La tercera posició fou per un català, Sergi Gomez de Xerta que també amb beagle va aconseguir 495 punts.

La representació calera formada per un lot de basset hound de Angel Martí, tot i les baixes dels seus 4 gos-

sos més importants, es va quedar a molt pocs punts de pujar a pòdium, obtenint una meritòria quarta plaça amb 475 punts.

Recordem que el passat 12 de febrer, al terme de l’Ametlla de Mar, també va tenir lloc la VI edició de Proves de gossos de rastre sobre conill.

Els germans Malonda guanyen la Copa d’Espanya de Rastre

Martí és criador de bassets hounds del municipi.

Atletes de la secció de Gimmàstica Rítmica d’Esports.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

TREN Informació Renfe 902 240 202

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704De dilluns a Divendres: de 9h a 14h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertades. Casal d’avis.CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA DE MEDI AMBIENT i CENTRE D’INTERPRETACIÓ PESCA Tel. 663 068 032PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUSLa Cala Ràdio Televisió i Revista www.ametllamar.cat/lacalartv2on pis Ajunt. Tels. 977 493 037 – 977 493 007CULTURA 2on pis Ajunt. Tel. 977 493 754 OFICINA OBRES I SERVEIS. 2n pis Ajunt. 977 456 000LA CALA GESTIÓ. 1r pis Ajunt. 977 457 833PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CAMP D’ESPORTS Tel. 647 65 49 06CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/n

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICOANALISTAPSICOALÀNISI LACANIÀC/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493Tel. Urgències 617 024 123Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. EnsenyamentESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046

BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 616 98 23 10CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR. Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h. Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.TANATORI: Tel. 977493838CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 / 977 49 38 49Visites CAP: 902 111 444C/ Llibertat 70

19-02 al 25-02 A. Aytés26-02 al 04-03 J. Pedrola05-03 al 11-03 J. Borges12-03 al 18-03 A. Aytés19-03 al 25-03 J. Pedrola26-03 al 01-04 J. Borges02-04 al 08-04 A. Aytés09-04 al 15-04 J. Pedrola16-04 al 22-04 J. Borges

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Yumi Tajiri Sueca,filla de

Nobuyuki i Linda , el 26/01/2011- Rayan Berkoussi, fill de

Mohamede i Fethia, el 31/01/2011

- Enric Roca Serres, fill de Enric Josep i Berta, el 08/02/2011

- Albert Paul Manea, fill de Andrei i de Simona, el 10/02/2011

Matrimonis:- Jose Caballé Llambrich i Ana

Gonzalvo Teson , el 22/01/2011- Francisco Tomás Aznar i Oana-

Marcela Ciapa, el 27/01/2011

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

CLASSE

DE TREN

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2010- Sergio Monedero Sánchez i Ester Llaó Maldonado , 07/02/2011

- Younes Dahmani i Nadia Belaarbi, el 08/02/2011

- Giordano Poletti i Adrielli Regina Antunes, el 17/02/2011

- Manuel Rufo Carcela i Olga Kastova, el 22/02/2011

* Només des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre- Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris són aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Defuncions:- Carmen García Pallarés, el 22/01/2011, als 93 anys- Roberto Remacha Fructuoso, el 27/01/2011, als 78

anys- Gabriela Gisbert Marcos, el 02/02/2011, als 79 anys- Eva Puell Estrada, el 03/02/2011, als 46 anys- Manuela Sánchez Molina, el 03/02/2011, als 84 anys- Teresa Llambrich Rebull, el 08/02/2011, als 93 anys

POLICIA 977 49 39 49Polígon Industrial

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR

els quatre cantons - febrer 2011

Documents