els quatre cantons - desembre 2009

L’Ajuntament encarrega a la Cala Gestió més de 43 milions d’euros d’inversió al carrer

El govern de l’Ametlla de Mar congela els impostos i les taxes municipals

Miqueldel Roig

Entrevista a

L’Ametlla de MarNovembreDesembre 2009

núm. 299

un cantautor del poble català

L’Ajuntament guanya el 18è premi de promoció turística Jordi Cartanyà

laCalaràdio televisió i revistaonline de l’Ametlla de Mar

Neix laCalartv

Novembre - Desembre 2009 | pàg. 2

En nom de tots els treballadors i treballadores i de l’equip de govern de l’Ajuntament

et desitgem unes bones festes

www.ametllamar.cat

AJUNTAMENTDE L’AMETLLA DE MAR


4 Notícia del mésNeix el portal d’informació

multimèdia, laCalartv.

5-6

Societat8-17

22-26

Ajuntament

42-46 Esports

Informació

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez i Olga Tomàs | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

On, quan i com vulguis, lacalartv

Editorial

i? @

Índex

30-32

40-41

47

Cultura i Espectacles

Miquel del Roig.

Entrevista24-25

Horaris de tren, bus, ...

A fons7

Infraestructures

Al·legacions al nou Pla Territorial

per a les Terres de l’Ebre.

La hisenda municipal.

L’EMMA celebra la Setmana de Santa

Cecília.

El govern de l’Ametlla de Mar

congela els impostos i les taxes

municipals.

Veïns de Roques Daurades i

l’Ajuntament acorden posar en

marxa la millora de la urbanització.

Presència poliesportiva de l’Ametlla

de Mar als premis esportius del Baix

Ebre celebrats al Perelló

Medi ambient22L’Ametlla de Mar encarrega un estu-

di per conèixer la normativa eòlica.

27-28 TurismeEl Patronat de Turisme de l’Ametlla

de Mar guanya el 18è premi de

promoció turística Jordi Cartanyà.

Col·laboracions

Política33-3637-39 Opinió

Coincidint amb la celebració de l’ac-te institucional de commemoració del 25è aniversari de La Cala Ràdio, vam aprofitar per presentar els nous canvis dels nostres mitjans de co-municació locals durant els pròxims anys.Emprenem un nou repte, el de con-tinuar informant-vos i entretenir-vos, però posant al vostre abast les eines necessàries perquè vosaltres deci-diu quan i on. Des del passat dia 21 de novembre la ràdio i la revista Des dels Quatre Cantons, acollim de molt bon gust el sector de la imatge

i ens convertim en un sol i únic cos, una productora de continguts que a través del nostre portal web us oferi-rà la informació i l’entreteniment a la carta i per demanda.Això no vol dir que aquells que ens seguiu habitualment no ho hagueu de poder fer a través del 107.3 FM o els que darrerament ho fèieu sinto-nitzant-nos a Internet, igual que els que cada més fullegeu algun dels 4.000 exemplars de la revista Des dels Quatre Cantons. Això ho podreu fer igual. El que passa és que ara a més d’aques-

tes possibilitats n’hi haurà d’altres que us permetran llegir-nos i escol-tar-nos quan vosaltres vulgueu, les vegades que vulgueu , en el format que vulgueu i des d’on vulgueu, si hi teniu habilitada una connexió a internet.Per tant, deixeu- nos que en nom de tots els que hem i heu fet possible aquest moment, us convidem a par-ticipar de Lacalartv, la ràdio, revista i televisió online de l’Ametlla de Mar, un portal d’informació que neix amb voluntat de servei públic, d’instru-ment de participació, d’eina d’inte-

gració i de vincle d’interacció.Aquest és un pas endavant, una aposta per la immediatesa i la proxi-mitat que ens ha d’ajudar a superar els més de 12.000 lectors de la re-vista o els més de 6.000 oients de la ràdio. Va més enllà tant pels que vivim aquí com pels molts caleros i caleres repartits arreu del món, i que ara tindran el nostre altaveu a dins de casa, siguin on siguin i estiguin el lluny que estiguin.A tots, ens seguirem veient , llegint i escoltant a www.ametllamar.cat/lacalartv

18-21 PescaSuport institucional a l’encerclament

tonyinaire.

Joventut29Jocs i creativitat s’uneixen al Parc

de Nadal.

La Notícia del mes


Olga TomàsDesprés de quasi dos anys de feina, des del Patronat de Mitjans Informa-tius de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es posa en funcionament un nou portal multimèdia d’informació local. Per aquest motiu, dissabte 21 de no-vembre va tenir lloc la presentació de laCalartv a la SCER. L’acte es va realitzar amb un doble objectiu; per una banda, la celebració dels 25 anys de la Cala Ràdio, i, per l’altra, la presentació en societat d’aquesta nova criatura informativa.

Una nova realitat comunicativaEl portal es desenvolupa amb la voluntat de respondre a les neces-sitats de la nova realitat que viu el municipi. Les noves tecnologies han canviat la manera de produir i con-sumir informació. El telespectador, l’oient i el lector ara s’han convertit en usuaris.

Pas endavant en les noves tecnologiesConscient d’aquesta realitat, l’Ajun-tament ha volgut donar impuls a la comunicació local a través de les noves tecnologies per tal d’arribar al màxim. “Estem satisfets amb el naixement d’aquest nou portal multimèdia. Va ser un dels nostres compromisos inclosos al programa electoral, i des de l’equip de govern pensem que significa un gran pas endavant en les noves tecnologi-es”, va explicar Andreu Martí, alcal-de del municipi.D’altra banda, l’alcalde també va voler remarcar les paraules de Ra-fel de Ribot en les quals destacava que és molt lloable que un munici-pi petit com l’Ametlla s’hagi dotat d’una eina tant ambiciosa. Segons Martí, “Les paraules de Rafel ens afalaguen, ara només cal que tots plegats participem i ens fem nostre el portal”.Per parlar de la metamorfosi dels mitjans de comunicació, la presen-tació va comptar amb Rafel de Ri-bot, director del diari Sigular Digital,

un professional amb una extensa experiència com a periodista. Amb La Cala rtv neix una nova ma-nera d’obtenir informació que es no-dreix de la revista mensual Des dels Quatre Cantons i La Cala Ràdio. A partir d’ara tot aquell que estigui inte-ressat en saber què passa a l’Amet-lla podrà informar-se a www.ametlla-mar.cat/lacalartv/. Els continguts es troben en àudio, vídeo i text. A més, es poden descarregar per tal d’estar informat com, quan i d’on es vulgui. Si a més d’accedir a les notícies es vol participar deixant comentaris o rebre un butlletí setmanal, només cal registrar-se. La vessant participativa s’ampliarà ben aviat ja que prope-rament els usuaris registrats podran penjar els seus vídeos.D’altra banda, el portal t’ofereix la possibilitat d’accedir a l’estació me-teorològica online on es pot saber la temperatura, humitat, la força del vent, entre d’altres dades, en temps real.Aquest portal respon a la voluntat del Patronat d’oferir un nou servei informatiu accessible i atractiu.

El portal ofereix continguts sobre el municipi a la carta. Per tant, l’usuari podrà estar informat com, quan i on vulgui. LaCalartv s’ha desenvolupat pensant en la nova manera de transmetre i consumir informació a través d’Internet.

Neix el portal d’informació multimèdia, laCalartv

Andreu Martí, alcalde del municipi, durant la presentació de laCalartv,

El periodista Rafel de Ribot durant la presentació del portal.Pàgina principal del portal del web.


Infraestructures

Olga TomàsLa Cala Gestió, en la darrera reunió del Consell d’Administració va apro-var un pressupost de més 43 milions d’euros per al 2010. Aquest és el pressupost més ambiciós de la his-tòria del municipi de l’Ametlla de Mar, que comptarà amb una inversió, fins i tot, superior a la d’algunes de les ciutats més rellevants de la demar-cació.

Així ho explica Andreu Martí, alcalde del municipi: “l’aprovació d’aquest pressupost demostra que durant els últims anys s’està duent a terme una bona gestió econòmica, cosa que permet emprendre els projectes importants per al poble. A més, cal tenir en compte que, amb la contra-ctació de treballadors i empreses del poble, estem generant activitat econòmica, fet que redueix els efec-tes de la crisi a la nostra població”.

Aquest pressupost destinarà més de 23 milions d’euros a projectes

de reparcel·lació i urbanització. Dins d’aquests partida està contemplat l’inici de les obres d’urbanització del sector Roques Daurades, de Tres Cales 2a fase i del Sector 21 o polígon industrial. A més, es conti-nuaran les obres del sector J Castell de Sant Jordi i Sant Jordi d’Alfama Polígon 2.

També es preveu invertir més d’1.800.000 euros en diversos car-rers i camins de l’Ametlla i millores a la urbanització de Calafat i Tres Cales.

Més equipaments per al municipiUn altra part del gruix de la inversió, prop de 18 milions d’euros, estarà destinada a inversions en equipa-ments. Per tant, hi consta la construc-ció del centre cívic i de l’aparcament soterrat davant de l’Ajuntament. Tot i que, les obres de l’aparcament ja estan començades, no es pagaran fins a la finalització de l’obra per un procediment d’alineació de pla-

ces. El mateix passa amb la piscina que es durà a terme a través d’una concessió administrativa. El 2010 es destinaran més de cinc milions d’euros a aquest equipament que ampliarà l’oferta esportiva i lúdica al municipi.

Una part de la inversió també con-templa la construcció d’un centre de rehabilitació per evitar els desplaça-ments dels ciutadans a altres muni-cipis per realitzar aquests exercicis de recuperació.

Una altra de les inversions del 2010 serà la construcció de la façana ma-rítima del port pesquer on s’impulsa-rà un complex lúdic i comercial amb un restaurant, cafeteria, bar i locals comercials a la zona de les antigues casetes dels arriers.

D’altra banda, es destinaran 200.000 euros a l’acabament de la construc-ció dels habitatges de protecció ofi-cial al carrer Goya.

L’Ajuntament encarrega a la Cala Gestió més de 43 milions d’euros d’inversió al carrerL’encàrrec té un doble objectiu: el desenvolupament del municipi i la dinamització de l’economia local.

Araceli Domínguez El consistori de l’Ametlla de Mar ha fet un encàrrec a l’Entitat Pública La Cala Gestió per estudiar la viabilitat tant econòmica com jurídica d’assumir la concessió administrativa del solar on antigament hi havien les casetes dels arriers i que ara pot esdevenir una zona lúdica i comercial de pri-mer ordre. Una renovada façana ma-rítima. Aquest espai pertany a Ports de la Generalitat que ja la va treure a concurs una vegada sense èxit. Però, en aquests moments, algunes persones i empreses han mostrat in-terès per saber en quina situació es troben actualment aquests terrenys i si les condicions per posar un negoci són favorables. Antoni Montagut, re-gidor de Comerç explicava que “ara es tractaria de saber, i és el que se l’encarrega a La Cala Gestió, si des d’aquesta entitat es pot adjudicar la concessió del solar i traspassar els seus drets a altres en la forma jurídica que correspongui i també si l’entitat pública pot assumir la con-cessió dels locals previstos més el

cànon corresponent. També si els ingressos provinents dels “lloguers” a tercers serien suficients per poder encabir tant el cost de construcció dels locals com el cànon”.

Condicions per tirar endavant El govern municipal remarca que per prendre una decisió al respecte d’aquest projecte s’ha de determinar la seva viabilitat, que la Generalitat a

través de Ports pogués adjudicar la concessió a La Cala Gestió i que hi hagués un compromís en ferm per part de particulars i empreses, amb preferència de la nostra vila. En cas que tot plegat es donés, La Cala Gestió assumiria el projecte, sortint aquest a concurs públic, i que els que guanyessin paguessin un llo-guer a determinar durant el temps que durés la concessió.

L’equip de govern estudia apostar per la façana portuària

El govern calero pretén millorar la promoció del municipi dinamitzant aquest espai ara perdut.

La façana portuària amb el Centre d’Interpretació de la Pesca al fons.

Imatge de l’aparcament del Centre Cívic.

Infraestructures


Olga TomàsL’Ajuntament de l’Ametlla, efectiva-ment, continua treballant per millorar les costes per tal d’augmentar l’atrac-tiu i l’accessibilitat de les cales del municipi. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Direcció General de Costes de l’Estat. Una prova de la bona sintonia de Costes amb l’Ajun-tament és l’acció prevista des de Cala Vidre a Cala Forn que començarà molt aviat. El projecte que ja està aprovat costarà prop de 400.000 euros i estarà finançat un 100% pel Departament de Costes de l’Estat. Així ho explica An-dreu Martí, alcalde del municipi: “des de fa molt de temps que estem fent actuacions a les costa de la Cala. I l’última és la de Cala Vidre i Sant Jor-di que està a punt d’acabar-se. Ara el que farem és donar-li continuïtat des de Calavidre a Calaforn a banda d’al-tres projectes”.

Millores integrades al paisatgeA més, també s’està duent a terme la millora de la platja de Xelín. Alguna de les actuacions que en aquests moments s’estan acabant és la construcció d’un tram de vorera, un

mur de pedra seca amb barana, la col·locació de papereres, dutxes de peu i un aparcament. Seguint a la zona nord del litoral calero, les obres de millora a Sant Jordi i Calavidre es preveu que finalitzin en un termini de 40dies.

Amb aquestes iniciatives, des de l’Ajuntament es vol transmetre la voluntat d’apostar pel gran atractiu natural i turístic del litoral. A més, el consistori remarca que les obres de

millora s’han dut a terme produint el mínim impacte a l’entorn. Les platges s’han equipat amb infraestructures que s’integren perfectament al pai-satge.

De fet, recordem que aquest estiu tot aquell que es va apropar a la platja de l’Estany Tort va poder gaudir d’aques-tes millores. I així, ho ha percebut l’Ajuntament satisfet pels resultats de les accions a la platja i per la bona valoració que n’ha fet la ciutadania.

L’Ajuntament continua apostant per donar valor a la costa

Ja estan enllestides les actuacions a Sant Jordi - Cala Vidre i Xelín. També s’ha començat a arranjar la continuació de Cala Vidre a Cala Forn, i ja estan preparats els projectes de l’Estany Podrit, Cala Llobeta i la Cala del Port de Calafat.

Araceli DomínguezEl consistori de l’Ametlla de Mar ha endegat un programa d’actuacions sobre diferents camins del municipi que van quedar malmesos a conse-qüència dels aiguats que es van pro-duir la matinada del 30 de setembre, quan van caure en poques hores a l’Ametlla fins a 150 l/m2 d’aigua.

Primera valoracióEn un primer moment pareixia que només alguns barrancs com ara el de Santes Creus havien quedat inun-dats, però, les trucades dels veïns que s’havien quedat aïllats a les se-ves cases perquè els camins d’accés estaven en condicions molt dolentes degut a la baixada d’alguns barrancs, va fer prendre la decisió urgent d’ar-ranjar-los.

Dos fasesAquesta fase d’urgència que consis-tia bàsicament en obrir pas perquè els veïns arribessin a les seves fin-

ques ja s’ha conclòs i ara la segona fase és deixar els camins enllestits. Depèn del tipus que siguin els hi cal-drà un material o un altre. Per exem-ple, els fondos dels barrancs s’ompli-ran amb formigó i allà on la terra ha desaparegut s’haurà de tornar a ficar. N’hi ha que només els hi cal un petit arranjament.

Zones afectadesLes zones afectades i que són sus-ceptibles d’intervenció són, a banda del barranc de Santes Creus, els camins de la bassa d’Anadell, el del barranc de l’Estany fins a la Barrera, el del corral de Molinos, el del Mas de Rebull, el de Bítem, el que va de la TV-3025 fins al camí de la Barrera, el de la Casa Grande i el del Lligallo del Rabosenc. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, feia referència que “es tracta de set o vuit camins, llocs de barrancs que s’han fet malbé a conseqüència dels aiguats i, conse-qüentment, els hi cal una intervenció

ràpida i efectiva. Després de la va-loració sobre el tipus d’intervenció que es requereix i que han fet el responsable d’Obres i Serveis i els tècnics ,ja s’estan arranjant alguns trams de camins. Val a dir que si algú sap d’algun camí que no estigui en condicions i no hàgim tingut en compte, pot comunicar-ho al Depar-tament d’Obres i Serveis”.

Temps i pressupostEs calcula que el temps total de l’actu-ació, de la que s’encarrega l’empresa Construccions Arjona perquè l’Ajun-tament no disposa de la maquinària adequada per fer aquesta intervenció als camins, es perllongui durant unes tres setmanes i el pressupost de la mateixa és d’uns 15.000 euros. D’altra banda, el govern municipal preveu un altre tipus d’actuació so-bre els camins. En aquest cas preveu crear-ne de nous a curt termini amb el beneplàcit del veïns que els sufraga-ran a mitges amb el consistori.

El consistori actua sobre els camins malmesos per la pluja

El fort aiguat del passat 30 de setembre va fer importants destrosses a barrancs i camins, esborrant-los en alguns casos per complet.

Tram de millora entre Cala Vidre i Cala Forn.

Novembre - Desembre 2009 | pàg. 7A fons

Araceli DomínguezEn els temps que corren, en què tots patim en major o menor grau els efectes de la crisi, és encara més im-portant que en altres moments que els ciutadans puguin assabentar-se que, malgrat aquest context de re-cessió generalitzada, el nostre muni-cipi gaudeix de bona salut pel que fa a la situació econòmica i financera. Aquesta ultima frase no és gratuïta. És la conclusió a la que hom pot ar-ribar després que els auditors de La Cala Gestió hagin estudiat les dades del curs anterior, és a dir, les xifres que es van generar durant el període 2008 fins al 31 de desembre, que ara per ara és l’últim que està tancat. L’anàlisi numèric es va fer basant-se en uns indicadors objectius que són l’estalvi net, el rati d’endeutament i el romanent de tresoreria que, al cap i la fi, són els encarregats de determinar l’estat dels comptes del consistori. I tot i que aquests indicadors poden resultar una mica feixucs d’entendre per als profans, intentarem donar-los llum perquè aquesta qüestió de magnitud econòmica quedi el més clara possible.

Liquidació 2008A grans trets, de la liquidació de l’exercici 2008 un cop posades en solfa totes les xifres, es pot concloure que la hisenda municipal passa per un moment d’estabilitat pressupos-tària. És a dir, travessa una situació d’equilibri pel que fa a la seva capa-citat de finançament, essent capaç de generar recursos sense necessi-tat de disposar de diners mitjançant operacions financeres d’acord amb la definició continguda al Sistema

Europeu de Comptes Nacionals i Regionals. L’avaluació del compli-ment d’aquesta estabilitat s’efectua en el moment de l’aprovació, modifi-cació o liquidació del pressupost. O també de l’aprovació del compte ge-neral mitjançant l’informe correspo-nent d’Intervenció municipal que es posa en coneixement del Ple. En el cas que s’hagués incomplert aquest objectiu s’hauria d’informar al depar-tament d’Economia i Finances de la Generalitat, procedir a realitzar un pla econòmic-financer de reequilibri i tra-mitar totes les operacions de crèdit davant del departament d’Economia i Finances.

Magnituds financeresAixí, segons els auditors, de l’anàlisi de les magnituds financeres o indi-cadors de l’any 2008, es desprèn el següent. Pel que fa a la situació de l’estalvi net, que es pot resumir com la capacitat de generar recursos ordi-naris un cop se sap el resultat final de la diferència entre els ingressos i les despeses corrents a la que prèvia-ment s’ha descomptat l’amortització dels préstecs, és d’equilibri finan-cer. Tot i això, l’informe dels auditors apunta que no es generen prou re-cursos perquè es pugui contribuir a finançar la inversió. En xifres, aquest estalvi net és de 105.235.64 euros, el que represen-ta el 0.97% dels ingressos corrents. S’ha de dir que aquesta quantitat s’ha incrementat respecte l’any ante-rior seguint el pla econòmic i financer per al període 2008-11 que es va ela-borar al 2008. També, explicar, que si aquesta xifra d’estalvi hagués anat precedida d’un signe negatiu, l’Ajun-

tament tindria l’obligació de posar en marxa un pla de sanejament financer, prèvia aprovació del ple municipal, en un termini no superior a tres anys a partir del 31 de desembre de l’exer-cici en curs. En aquest pla s’haurien d’adoptar les mesures de gestió, tributàries, financeres i pressupostà-ries que permetessin, com a mínim, ajustar a zero l’estalvi net negatiu de l’entitat. I un cop estigués aprovat, caldria acreditar-lo al departament d’Economia i Finances que hauria de valorar l’adequació del pla.

Rati d’endeutamentAnem a mirar ara el segon indicador. El rati d’endeutament o, el que és el mateix, el límit que té l’Ajuntament per poder endeutar-se amb finançament obtingut a partir de les entitats ban-càries per damunt del qual, el 110%, límit màxim d’endeutament per als ens locals que estableix el Reial De-cret Legislatiu de 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisen-des Locals, cal l’autorització de totes les operacions d’endeutament al de-partament d’Economia. En el cas de l’Ametlla, pel que fa al curs de l’any passat, se situa en el 32.34%, per-centatge molt baix, i per tant molt bo, si es té en compte la dada anterior i, també, si ens hi fixem en el Conveni de Convergència de Maastricht que recomana que les administracions locals no s’endeutin per sobre del 65%. Alhora, aquest tant per cent és molt significatiu per fer-nos una idea sobre les nostres finances, sobretot si valorem que cap país de la Unió Europea compleix amb aquesta pre-missa. I, a més, vol dir que l’Ajunta-

ment encara té un marge de manio-bra elevat per endeutar-se i afrontar nous projectes d’inversió en el futur però sempre sense perdre de vista que el marge aconsellable en el pla econòmic i financer se situa entre el 50 i el 60%.

Recursos acumulatsI, per últim, el tercer indicador, el romanent de tresoreria o estalvi acumulat, determina els recursos acumulats per l’ens local que estan disponibles per a finançar despeses. Després de liquidar l’exercici 2008, a La Cala, se situa en 1.097.634.26 €, un import que col·loca el consistori en una bona situació financera que, com a conseqüència, li dóna capa-citat per tirar endavant inversions fu-tures. Pel contrari, la repercussió no desitjada de liquidar el pressupost amb un import negatiu seria l’obliga-torietat de corregir el dèficit produït i tramitar qualsevol operació de crèdit davant del departament d’Economia i Finances.

Finances milloradesEn definitiva, l’Ajuntament de l’Amet-lla de Mar presenta unes finances millorades respecte el tancament de l’exercici 2007 perquè, com hem vist, existeix un equilibri econòmic, una bona situació financera i un baix nivell d’endeutament i es segueix el pla econòmic i financer per al perío-de 2008-11 elaborat durant l’exercici 2008. Un pla que serveix de fulla de ruta per afrontar tots els importants projectes de la legislatura i que ha permès aquesta millora respecte a l’exercici 2007, tot i la situació eco-nòmica financera actual.

Tot i la situació econòmica actual, el consistori gaudeix de bona salut econòmica i financera segons demostren els indicadors que s’utilitzen per avaluar-la i que mesuren l’equilibri financer i econòmic, la capacitat per fer front a inversions futures i l’endeutament al tancament de l’exercici 2008 que, en el cas de La Cala, era baix.

La hisenda municipal travessa un bon moment d’estabilitat pressupostària

Societat


Araceli DomínguezL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha demanat la retirada de la proposta de modificació del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre que tramita actu-alment la Conselleria de Política Ter-ritorial i Obres Públiques. El govern municipal considera que la proposta no ha estat consensuada ni amb els ajuntaments ni amb els consells co-marcals. Ni tampoc amb els agents econòmics i socials del territori. A més, l’Ajuntament afirma que és una acció precipitada i amb moltes mancances, sobretot pel que fa a infraestructures i reequilibri territorial. Per tant, l’executiu calero creu que la proposta no recull les necessitats ni la realitat de les Terres de l’Ebre i que, en cas d’aprovar-se, aïllaria definiti-vament el territori.

Oposició frontalSegons l’alcalde del municipi, Andreu Martí, l’Ajuntament s’oposa frontal-ment a aquest pla perquè “no s’ha consensuat ni dialogat amb ningú de les Terres de l’Ebre”. A més, afe-geix Martí, “és fruit de la més abso-luta improvisació”. L’alcalde, també considera que “erosionaria greument qualsevol possibilitat de creixement econòmic i desenvolupament futur del territori”. Martí també va expres-sar el seu malestar perquè “un cop més tenim la sensació que des del tripartit s’actua d’esquena a les Ter-res de l’Ebre, sense tenir cap mena de coneixement de la nostra realitat, ni la més mínima sensibilitat cap a les persones que hi vivim.”

Retirar o al·legarEls Serveis Tècnics Municipals, en el cas que el govern català no retiri

aquesta nova proposta, han preparat set al·legacions perquè, com a mí-nim, aquest nou Pla Territorial pugui adaptar-se al nou Pla d´Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que ja ha aprovat la Generalitat i que només resta pendent de la seva publicació per ser vigent. A les al·legacions, re-sumint, es demana que s’incorpori la delimitació de l’espai marítim del Cap de Santes Creus i de l’espai Xarxa Natura 2000 “Litoral mediter-rani tarragoní” a la clau PEIN Xarxa Natura 2000 de la zona costanera de l’Ametlla de Mar. També es considera que cal modificar la definició de dife-rents sectors del municipi que el Pla Territorial preveu com a “sòl de pro-tecció especial” per “sòl de protec-ció preventiva”. D’aquesta manera, s’incorporarà correctament la classi-ficació establerta al nou POUM. D’al-tra banda, l’Ajuntament reclama que

es respecti la classificació del sector Pixavaques com a “nucli històric i les seves extensions” i no com a “àrea especialitzada residencial”. A més, l’executiu calero demana que es res-pecti la connexió entre el nucli urbà i els futurs sectors urbanístics 22b1 i 22b2 mitjançant un pas elevat per sobre de l’autopista i la via del ferro-carril. Una altra de les demandes és que no es limitin les possibilitats de desenvolupament i creixement dels ports de l’Ametlla de Mar i Calafat, vist el que preveu el nou Pla Territorial per al port de Sant Jordi. I, finalment, l’Ajuntament considera que s’ha de suspendre l’entrada en vigor del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre fins que incorpori un catàleg que defineixi quines són les construccions típiques de les comarques que poden autorit-zar-se dins del sòl no urbanitzable.

El consistori calero ha demanat la retirada de la proposta de modificació d’aquest pla perquè no ha estat consensuada pels diferents agents implicats. A més, la considera precipitada, amb moltes mancances i feta sense tenir en compte les necessitats de les nostres comarques.

El nou pla no té en compte les necessitats de les comarques de l’Ebre.

L’Ametlla de Mar presenta al·legacions al nou Pla Territorial per a les Terres de l’Ebre


Araceli DomínguezJordi Jané, com a representat de Convergència i Unió al congrés dels diputats ha demanat, a petició d’An-dreu Martí, que s’incloguin algunes esmenes parcials al Pressupost Ge-neral de l’Estat (PGE) que tenen rela-ció amb l’Ametlla de Mar. L’esmena que més destaca, per la seva quantia, és la que fa referència a una partida extraordinària de dos a dos milions i mig d’euros per completar la carrete-ra d’accés Sud que acaba a Santes Creus i ha de continuar fins al límit del terme però fent-ho de manera molt integrada i amb molt de respecte pel Medi Ambient. Aquesta actuació ja fa temps que està pendent de fer-se i s’inclou dins del Pla PENTA; és a dir, el seu objectiu un cop finalitzada és garantir una evacuació eficaç en cas d’emergència nuclear i, per tant, és responsabilitat del govern espa-

nyol dur-la a terme posant els mitjans econòmics que calguin perquè la carretera sigui una realitat. En aquest sentit, s’ha perdut el compte de les negociacions que Jordi Jané i Teresa Pallarès, la sotsdelegada del govern espanyol a Tarragona, han dut a ter-me amb l’executiu de l’estat insistint en aquesta necessitat prioritària.

Execució del Centre Cívic D’altra banda, també s’ha fet una esmena per valor de 250.000 euros als pressupostos generals per finan-çar l’execució del centre cívic i de l’aparcament. Recordem que ja l’any passat Jordi Jané va aconseguir una primera esmena per al centre cívic, també de 250.000 euros, però en aquella ocasió es va destinar a la redacció del projecte executiu. An-dreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, deia que . Aquestes esmenes

ja s’han presentat i tot just es negoci-en aquests dies de novembre. De fet, en general, aquest procés d’esme-nes als pressupostos no acostuma a superar en el temps el mes en curs, és a dir, en pocs dies sabrem si les modificacions parcials al pressupost estatal han estat incloses o no.

CIU presenta diferents esmenes al Pressupost General de l’Estat a petició del nostre municipi

Jordi Jané, com a representat de Convergència i Unió al congrés dels diputats, ha demanat gairebé tres milions d’euros per al centre cívic i per a la carretera d’accés Sud que acaba a Santes Creus i que s’inclou dins del Pla PENTA.

Olga TomàsPel que fa al nou pla de seguretat s’ha acordat que els Mossos d’Es-quadra continuaran a l’Ametlla. Els agents comptaran amb dos despat-xos a les instal·lacions de la Policia Local. D’aquesta manera es conti-nuarà mantenint l’acció directa a la zona amb un sistema d’atenció al públic pels matins. Així ho explica, Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació i Seguretat Ciutadana: “continuarem tenint la presència dels Mossos d’Esquadra, mantin-dran un sergent i uns agents des-tinats a la nostra comissaria, tal i com s’havia fet aquest estiu. No hi haurà una dotació extra de patrulles al carrer però sí continuarà l’atenció

al públic per tal que els ciutadans no s’hagin de desplaçar cap a Tor-tosa”. Aquest operatiu d’hivern es mantindrà fins l’estiu vinent. Per fer front a la temporada d’estiu 2010 es realitzarà una prèvia junta de segu-retat.

Balanç positiuDurant la reunió també es van valo-rar algunes de les dades facilitades pels Mossos que feien referència a l’actuació conjunta de la Policia Lo-cal i Mossos durant el període de tres mesos del passat estiu. Pel que fa als delictes coneguts locals es va detectar un augment durant el mes de juliol. Tot i això, durant els mesos posteriors es van anar reduint fins ajustar-se a la mitjana anual de vora 20 delictes mensuals durant el se-tembre.

Segons els Mossos aquest augment de delinqüència concentrat al mes de juliol pot ser per dos motius: un, que els delinqüents al detectar el dis-positiu de seguretat ampliïn la zona d’acció i, l’altre, que els propietaris de segones residències denunciïn

els robatoris quan arribin a la viven-da al mes de juliol. Tot i que moltes vegades no es coneix amb exactitud quan ha tingut lloc l’incident.

Pel que fa a les faltes conegudes evolucionen de forma proporcio-nal a la població estacional. A més població, més faltes. Tot i que les dades revelen un índex baix durant l’estiu. En canvi, el 80% dels delic-tes són contra el patrimoni. És a dir, robatoris a habitatges, cotxes, entre d’altres. Afortunadament, segons els Mossos no s’ha detectat cap ro-batori amb intimidació.

D’altra banda, hi ha hagut detenci-ons en molts pocs casos. Aquesta reducció ha estat gràcies a la feina preventiva dels cossos policials i a que el turisme que visita l’Ametlla no té un perfil conflictiu.

Finalment, cal destacar que la Poli-cia Local va atendre 1.864 interven-cions durant l’estiu. Aquestes són fruit d’una impecable atenció al pú-blic, la majoria per via telefònica, que ha permès actuar amb rapidesa.

En marxa el nou pla de seguretat de l’Ametlla de Mar

Mossos d’esquadra, Policia Local i representants de la Regidoria de Governació i Seguretat Ciutadana es van reunir a l’Ajuntament per dur a terme un doble objectiu. Per una banda, assentar les bases del nou pla de seguretat anual i, per l’altra, fer balanç de l’estiu.

Carretera de Santes Creus.

Els representants de l’Ajuntament i dels Mos-sos durant una jornada de treball sobre la mobilitat.

Societat


Araceli DomínguezLa seguretat és una qüestió que preocupa a tots els ciutadans, es-pecialment en temps de crisi, quan l’escassesa aguditza l’enginy i es disparen els actes delictius. No és el cas de l’Ametlla de Mar ja que hem viscut un estiu força tranquil, segons ens mostren les estadísti-

ques que en acabar la temporada fa la Policia Local. Així, el balanç que es va fer públic no fa gaire temps mostra que La Cala vetlla prou bé pels seus ciutadans i també pels vi-sitants que estiuegen a la població. Aquesta tranquil·litat general que, evidentment, sempre es pot millo-rar, segons reconeixen les mateixes autoritats caleres, ha estat possible gràcies a l’actuació conjunta de la Policia Local i dels Mossos d’Esqua-dra. Recordem que aquest estiu es va arribar a un acord amb la policia de la Generalitat perquè aquesta tingués alguns efectius a les depen-dències policials que es troben al polígon industrial, en concret, a la nau gran de la brigada, on també té la seva base el SUM.

Continuïtat necessàriaEn aquest sentit, les autoritats lo-cals han insistit als Mossos que és necessari una continuïtat en la col-laboració, també durant l’hivern. An-dreu Martí, alcalde de l’Ametlla de

Mar, ens deia que “podem anunciar ara per ara que hi haurà una con-tinuïtat d’aquest projecte que vam iniciar a l’estiu perquè vam enten-dre que a la nostra vila, per les se-ves característiques específiques, ha d’haver-hi una presència seva més constant en forma d’efectius a la comissaria i, de retruc, a l’àrea de l’Ametlla, el Perelló i l’Ampolla. Pen-sem que s’ha fet una bona feina, so-bretot pel que fa a la coordinació entre Policia, Mossos i Serveis Sa-nitaris emplaçats al mateix lloc”.

Conviure plegatsL’Ametlla de Mar pot arribar a tenir durant l’estiu més de 40.000 per-sones convivint tots plegats. Un número similar de població al de Tortosa. Aquest fet va ser clau per-què la policia catalana entengués que calia una presència més forta a la població. A mig termini, aquest enteniment podria donar lloc que els Mossos d’Esquadra poguessin tenir un emplaçament propi a la vila.

Els Mossos d’Esquadra seguiran a la vila aquest hivern

L’entesa entre la Policia Local i el cos de seguretat de la Generalitat ha propiciat que col·laborin de manera estreta.

Araceli DomínguezEl govern municipal ja està treballant en l’esborrany d’un nou pla de mo-bilitat tenint en compte les diferents possibilitats que es poden plantejar per afrontar el trànsit l’any que ve, quan el mapa de La Cala pel que fa a la circulació sigui totalment diferent, ja que les obres de l’aparcament està previst que finalitzin a la prima-vera del 2010 i el poble ja disposarà de les 310 noves places de pàrquing d’aquest nou espai més les 50 que hi havia, que es van perdre per les obres i que ara es recuperen.

Marc participatiuEn el marc d’un pla de participació, tal com ja es va fer per definir el pla de mobilitat’09, s’estan estudiant diver-ses mesures com la creació de zones verdes prioritàries per a residents, que hi hagi més zones semipeato-nals (carrers per on es pot circular però no estacionar), la consolidació d’alguna de les actuals zones exclu-sivament per a vianants i la creació

d’alguna nova. També es contempla novament la possibilitat de canviar al-gun sentit en els carrers per facilitar la fluïdesa del trànsit. Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació, expli-cava que “ja tenim bastant avançat l’esborrany sobre com ha de ser la circulació a la població a l’any 2010 i successius. Al 2010 ja estarà acabat el nou aparcament amb una aporta-ció important de places per estacio-

nar. El que ens interessa sobretot és possibilitar que el trànsit sigui molt fluid dintre de la població”.

Treball tècnicEl projecte tot just ara s’està comen-çant a treballar a nivell tècnic. Un cop enllestit, s’haurà de consensuar amb comerciants i veïns del centre i població en general en el marc de l’ esmentat pla de participació.

El govern municipal treballa sobre un nou pla de mobilitatL’executiu calero estudia les mesures que es poden implantar respecte al trànsit l’any que ve, quan el mapa de la circulació a La Cala sigui totalment diferent en haver-hi més de 300 places noves d’aparcament.

Imatge d’arxiu d’una de les trobades dels responsables dels Mossos amb l’alcalde.

La millora de la mobilitat, amb més places d’aparcament, un objectiu bàsic a La Cala.


Araceli DomínguezDilluns 16 de novembre s’obrien les inscripcions per al curs de Cuina In-ternacional La cuina del món que es duu a terme per tercer any consecu-tiu al Casal d’avis de l’Ametlla de Mar en dos torns. El primer, del 23 al 27 de novembre i el segon, del 30 de novembre al 4 de desembre. Els dos grups es feien en horari de cinc a set de la tarda. El curs, organitzat per la Regidoria de Benestar Social, és una activitat que s’emmarca dins del Pla Local de Ciutadania i Immigració i la bona acollida que va tenir en les edi-cions anteriors ha fet que ara hi hagi dos grups per poder acollir a més alumnes desitjosos d’experimentar amb nous sabors i cuinar noves re-lacions amb persones de diferents cultures.

Plats típicsL’activitat va consistir en la realització d’un curs de cuina internacional du-rant una setmana. Cada dia s’elabo-raven plats típics de dos països dife-rents amb representació al curs, amb la finalitat de donar-los a conèixer i que els participants aprenguessin a fer-los i, alhora, mitjançant aquest in-tercanvi de receptes, sabessin més sobre la cultura d’aquests països, millorant així el coneixement entre les

diferents nacionalitats que hi partici-pen i propiciant l’apropament.

De la Cala i el mónEn aquesta ocasió es cuinaven plats típics de Marroc, Bulgària, Senegal, Perú i, com no podia ser d’una altra manera, la Cala. I, en finalitzar cada sessió, els participants podien endur-se a casa seva una mostra del plat cuinat per tal que poguessin com-partir-lo amb la seva família. Teresa Callau, regidora de Benestar Social, explicava que “és el tercer any con-secutiu que hem muntat aquest curs de cuina. La primera edició només van fer-lo durant una setmana però ja l’any passat van decidir fer dos

grups perquè molta gent es va que-dar amb les ganes de participar-hi. Intentem introduir noves nacionali-tats cada any per tal que hi hagi més varietat en els plats que es cuinen de forma desinteressada. L’objectiu final és que hi hagi un apropament de les cultures que conviuen a la població. Els participants aprenen pas a pas com es fa cada plat, s’in-tercanvien receptes i es reparteixen el que han cuinat. A més el curs també és una excusa per trencar el gel i escurçar diferències entre ells en altres àmbits”. El curs era gratu-ït ja que estava subvencionat per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.

La cuina del món torna per delectar-nos els sentits i fer nous amics

Aquesta activitat, organitzada per la Regidoria de Benestar Social, s’emmarca dins del Pla Local de Ciutadania i Immigració i el seu objectiu és que els que hi participin experimenten amb nous sabors i cuinin noves relacions amb persones de diferents cultures.

En aquesta ocasió, la classe era de cuina calera.

El Jutjat dóna la raó a l’Ajuntament en el contenciós per la sanció a un policia local

El jutge ratifica la primera sanció de 6 mesos de sou i feina, i desestima la segona d’1 any per defecte formal, encara que l’Ajuntament creu que la tramitació va ser correcta i recorrerà.

El Jutjat del Contenciós Administra-tiu núm. 1 de Tarragona, ha dictat sentència sobre les dues sancions imposades per l’Ajuntament de

l’Ametlla de Mar a un agent de la Policia Local durant l’estiu de 2008.El Jutjat ha resolt donar la raó a l’Ajuntament pel que respecta a la infracció que va generar el primer expedient sancionador de 6 mesos de treball i sou i confirmar la san-ció per incompliment del deure de reserva professional d’acord amb l’article 49G de la Llei de Policies Locals.Per altra banda, aquest mateix Jut-

jat ha anul·lat la segona sanció d’un any de suspensió de treball i sou, per defecte formal de vulneració de defensa. La sanció va ser imposa-da per haver donat a conèixer a la premsa fets o dades que afecten la imatge del cos. L’ Ajuntament de l’Ametlla de Mar, entenent que no s’ha vulnerat cap dret del denunci-at i que la sentència ratifica tots els fets sancionats, recorrerà la sentèn-cia.

Societat


Araceli DomínguezDissabte 14 de novembre, l’Hotel Ametlla-Mar va ser l’escenari de la I nit de l’empresariat local. La trobada pretenia crear un autèntic sentiment de germanor i una unió de forces en-tre els comerciants de la localitat per poder actuar tots plegats de cara al futur. Així, en el transcurs de l’acte, petits i mitjans empresaris i repre-sentants del consistori van remar-car la voluntat de treballar junts per potenciar els comerços locals i pro-mocionar els productes de la Cala. El president d’Asemar, Josep Maria

Callau, va valorar molt positivament aquesta primera trobada i la va qua-lificar d’emotiva i entranyable. Callau, a més, va afegir que amb aquest acte els empresaris han de demostrar que podem ser profetes a la seva terra. “Hi havia el pensament que ens ha-vien de reunir i trencar amb el tòpic que ningú és profeta a casa seva. Lamentablement, als pobles petits, només quan passes a una altra vida recorden les teves gestes. Nosal-tres volíem incidir que hem de ser capaços de ser profetes a la nostra terra. I aquest va ser el tarannà que ens va portar a aquesta nit emotiva i bonica”.

100 invitatsA la cita van assistir un centenar d’in-vitats. Destacar la presència d’Albert Samarra i Rosa Garcia, de Carnisse-ria Murciano i Mariló Vendrell i Anto-nio Brull, del forn Ca l’Antonet, dos botigues centenàries, que van ser guardonades amb una placa com-memorativa perquè ja són quatre les generacions seguides que s’hi han dedicat al mateix negoci a l’Ametlla de Mar. També es va lliurar un detall a Montserrat Gonzalvo, del Restau-

rant Avenida, per la preparació i rea-lització d’una degustació de la típica fideuada a l’Hotel Ametlla de Mar, el que va suposar una iniciativa gastro-nòmica pionera al municipi.

Plaques commemorativesA més, es va fer entrega de plaques commemoratives als socis fundadors i autoritats pel suport a l’associació. Cal destacar la presència de l’alcalde del municipi, Andreu Martí, que va fer una crida al treball conjunt per a un fu-tur més competitiu i dels regidors del govern municipal Antoni Montagut, Joan Pere Gómez Comes i Teresa Callau. Jordi Gaseni, soci d’Asemar i regidor per ERC al consistori, va reco-llir com a representant de la Generali-tat, és delegat d’Esports al Baix Ebre, el guardó que Asemar va entregar al Departament d’Innovació, Universitat i Empresa pel seu suport a l’associa-ció. En representació de la Cambra de Comerç de Tortosa van assistir Francesc Minguell i Carme Canalda i Josep Subirats va fer acte de presèn-cia per recollir el detall al que es va fer entrega a la PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya).

Nit d’emoció i germanor per a Asemar

La nit va servir per fer sentir als empresaris locals que poden ser profetes a la seva terra i també per unir-los per lluitar plegats de cara al futur.

Olga TomàsEls petits que van assistir a la jornada van trobar tota mena de jocs i jogui-nes per divertir-se durant tot el dia. Aquesta activitat també va servir per-què pares i fills gaudissin d’una acti-vitat diferent que de ben segur els va oferir una alternativa als diumenges habituals.

No hi va haver molta participació a causa del futbol però l’organització es va mostrar satisfeta de com havia anat aquesta iniciativa lúdica. Eva de l’Amo, membre de la junta de l’AM-PA: “estem molt satisfets perquè hem ofert una jornada amb moltes propostes: una sala de maquillatge, una altra sala que representava la casa, una altra que era l’escola, un circuit de motos, etc” .

Els jocs es van allargar durant tot el matí i la tarda. Per un preu molt rao-nable, entre 3 i 9 euros, es va asse-gurar la diversió dels petits caleros i caleres.

Per acabar l’acte es va fer una xoco-latada popular que va servir per repo-sar forces després de molta estona de jocs i diversió.

L’AMPA de la llar d’infants Xerinola organitza una jornada lúdica al poliesportiu

Els nens i nenes fins a 10 anys van poder gaudir el passat 29 de novembre de la jornada lúdica al poliesportiu del municipi. L’acte organitzat per l’Associació de Mares i Pares de la Llar d’infants Xerinola va oferir una alternativa divertida per als petits.

Un dels molts moments emocionants de la nit.

Els xiquets i les xiquetes van xalar d’allò més.


El Telecentre de l’Ametlla de Mar va acollir la jornada de programari lliure en la que van saber què és el programari i com utilitzar-lo, a banda de rebre material didàctic i divulgatiu.

El Telecentre acull la Jornada de Programari lliure que organitza la UOC

Araceli DomínguezDivendres 6 de novembre va tenir lloc al Telecentre de l’Ametlla de Mar la Jornada Divulgativa de Programari Lliure de les Terres de l’Ebre 2009 que ha organitzat la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) als diferents cen-tres de suport que hi disposa a les nostres comarques. La participació a les jornades és totalment gratuïta i els assistents reben material didàctic i divulgatiu de programari lliure. Rosa Maria Sòria, professora d’Informàtica al Telecentre de l’Ametlla de Mar ens explicava què és el programari lliure. “És tot el programari que es pot uti-litzar i modificar sense restriccions i que es pot redistribuir en versions modificades. Són programes que existeixen a la xarxa gratuïts però no pirates, versions que han estat fetes per persones i entitats sense cap ànim de lucre i s’han distribuït dins de la xarxa perquè tothom hi pugui accedir, modificar-los i utilitzar-los sense haver de pagar un cost”.

Webs en promocióAquests programes es poden trobar a un seguit de webs que promou la Generalitat de Catalunya mitjançant la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de Coneixement perquè és aquesta administració la que s’en-carrega de fer les conversions i les

actualitzacions necessàries perquè aquests programes i les eines que hi disposen estiguin en català. Al Tele-centre, Rosa Maria Sòria va aclarir als assistents què és el programari lliure, les diferències entre aquest i els pro-gramaris comercial i de pagament, explicà on és pot descarregar, per exemple, un antivirus, el paquet inte-grat Microsoft o un navegador d’in-ternet. També va fer una demostració pràctica sobre com utilitzar les eines per descarregar aquests programes, va ensenyar a instal·lar-los i es van provar.

Multimèdia a Amposta Dissabte hi havia una segona jor-nada a Amposta sobre multimèdia i

programari lliure amb l’assistència de Pedro Lorente, director tècnic de la infraestructura de l’Anella Cultural de Catalunya de la Fundació i2cat, que dissertà sobre eculture, i tam-bé assistiren Carlos Casado i César Córcoles, professors del Grau en Multimèdia de la Universitat Ober-ta de Catalunya que parlaren sobre les avantatges i inconvenients de la multimèdia i del programari lliure. Els altres telecentres de les comarques ebrenques que hi col·laboraven són l’Infocentre Santa Bàrbara, el Tele-centre La Sènia, el Telecentre Baix Ebre, el Telecentre Terra Alta, el Te-lecentre d’Amposta i el Telecentre La Ribera d’Ebre.

La jornada va tenir molt bona acollida entre els caleros i les caleres.

Obres i serveis realitza millores a l’enllumenat de la part de CalaEls treballs es realitzen en el marc del Pla de Millores sobre l’enllumenat públic que s’està duent als diferents barris de la població.

Araceli DomínguezDurant aquest mes d’octubre, el De-partament d’Obres i Serveis, mitjan-çant els treballadors de la brigada municipal, han estat fent treballs de grapejat i millores generals a la xar-xa d’enllumenat públic a la zona del casc antic de la part de Cala. En con-cret la intervenció s’ha dut a terme en el tram que comprèn des del c/ Sant Antoni fins al c/Cova Gran i del c/Pe-relló fins al c/ del Mediterrani. Aquests treballs forment part del Pla de Millo-res que s’han fet a l’enllumenat públic de la nostra població. Aquest pla s’ha plantejat per barris i amb ell es pretén actualitzar la xarxa perquè el servei funcioni en condicions òptimes.

La següent actuació d’aquest tipus que es posa en marxa en breu es fa

a la zona centre, als carrers Andreu Llambrich i Batlle Pijoan.

Les actualitzacions a la xarxa d’enllumenat són necessàries pel bon funcionament del servei.

Societat


Araceli DomínguezCom és tradició per Tots Sants des de temps immemorials, els difunts van rebre la visita dels seus éssers estimats que, encara aquí, a la Terra, volien recordar-los que els enyoren portant-los flors com ara els típics cri-santems. Enguany, no sabem si pel canvi climàtic, perquè s’havia avan-çat l’estiuet de Sant Martí o, simple-ment, perquè el planeta té els seus cicles i ara toca un de temperatures més altes, la visita al cementiri va ser més calorosa, la qual cosa ens van sobtar força perquè tots estàvem es-perant gaudir d’un temps més fresc després de tants mesos de xafogor extrema.

Castanyes i moniatosCom també se’ns va fer estrany men-jar-nos castanyes i moniatos calents mentre la suor ens rajava per la cara. Però l’esforç estava justificat perquè els nois i noies del centre ocupacio-

nal ens els havien preparat amb molt d’amor i els hi anava molt bé una ajuda. També va haver castanyada a l’escola, a la que, com sempre, van assistir els alumnes vestits de casta-nyers i castanyeres. Enguany, la festa estava oberta a pares, mares i públic en general.

Festes de HalloweenI tot i que no és tradició a la nostra terra, cada cop es fan més festes de Halloween malgrat que hi ha molta gent que no és partidària d’introdu-ir aquesta celebració anglosaxona. Però la festa comptava amb el re-colzament dels més menuts, als que els encanta disfressar-se, sobretot si tenen la possibilitat d’espantar els seus amics i fer el porta a porta per tot el poble per arreplegar llamina-dures amb el reclam de truco o trato. A banda d’anar per les cases, nens i nenes podien assistir a dos festes de Halloween. La primera va tenir lloc a l’institut. L’entrada costava quatre euros i incloïa passatge del terror, berenar i sorteig. La recaptació va anar integrament per al viatge de fi de curs.

Halloween vist per l’esplai Sant JordiI la segona festa de Halloween a la que tothom havia d’anar disfressat, i que organitzava l’esplai Sant Jordi, va ser a la sala. Els petits van passar un a tarda terrorífica al túnel del terror i van gaudir amb jocs tradicionals i la projecció de la pel·lícula Up.Precisament aquesta sessió de cine

s’inclou en una nova tanda de pel-lícules que la Regidoria de Festes ens ha preparat per als caps de setmana fins a gener. Teresa Callau, regidora de Festes, deia al respecte que “es tracta de la segona temporada de cine. Vam començar a meitats de l’any passat i ara tornem a empren-dre-la, a veure com va. Així, a partir d’ara disposarem de cine tots els di-vendres i els diumenges, si trobem alguna pel·lícula entretinguda per als nens, també la passarem, tot i que poder fer-ho depèn bastant dels compromisos de la Sala. Cal desta-car que per a aquesta tanda de ses-sions que iniciem tenim un projector nou perquè amb l’altre vam patir al-guns problemes. Ara veurem el cine tal com ens mereixem”.

Adults i nensPer als adults, la sessió té lloc diven-dres a les 10 de la nit. A la primera sessió de la temporada es va projec-tar l’última entrega de Harry Potter. L’entrada per als no socis és de tres euros i per als socis de dos. Pel que fa a les projeccions infantils, dependran de si es troba o no una bona pel·lícula. I si n’hi ha, la sessió és gratuïta.

Diumenge de Tots Sants atípic i calorós

A La Cala vam passar aquell cap de setmana de Tots Sants menjant castanyes i moniatos amb molta calor, amb diferents festes de Halloween i amb l’inici de les sessions de cinema a la sala.

La festa de Halloween a la sala va ser terroríficament divertida.

Als menuts se’ls hi va fer curta la tarda entre crits i rialles.


Mor el Dr. Pallejà, un metge de Reus que La Cala encara avui porta en el record

Araceli DomínguezEl passat 25 de novembre va morir a Reus a l’edat de 85 anys el Dr. Palle-jà, que va exercir la seva professió de metge a la nostra localitat a la dèca-da dels anys 50 i 60 durant 17 anys. Ramon Pallejà va arribar a l’Ametlla de Mar tot just quan acabava de con-traure matrimoni amb Magda Porta, avui la seva vídua que, malgrat dir-nos que no recorda amb detall els anys passats a la nostra població, ens transporta amb nitidesa i emoció cap a una època en la que al matri-moni els hi va sorprendre les dures condicions de vida dels habitants de La Cala durant el temps que van estar i com, de manera progressiva, el poble i la seva gent van començar a fer, i a acceptar, els canvis que els durien a tenir una millor qualitat de vida.

Records ben presentsEn el record de la vídua de Ramon Pallejà, per exemple, està molt pre-sent que el seu marit va receptar als nens i nenes de la vila que anessin a la platja a prendre banys de sol i d’aigua per estar en millor forma. En aquells anys la canalla no prenia el sol perquè els seus pares, pesca-dors, pensaven que podien desen-

volupar algun tipus de càncer de pell com passava amb els mariners que estaven hores i hores a la mar. El doctor els va explicar quines eren les millors hores per prendre el sol i banyar-se. El tractament va donar resultat i en poc temps va aconse-guir que s’enfortissin. A la gent del poble no li va quedar més remei que acceptar aquesta cura perquè, del contrari, es quedaven sense recep-tes per demanar a l’apotecari Pedro-la. Pallejà, gran nedador, també va ensenyar a nedar als nens i nenes i els hi va recomanar una dieta més variada amb carn, ous i verdures.

Molta pobresaMagda Porta també recordava la pobresa en la que es vivia. Palle-jà cobrava al mes quatre pessetes “d’iguala” pels seus serveis que el cobrador Joan passava a recollir per les cases però molts cops no ho po-dia fer perquè la gent no tenia diners per pagar-li. Depenien encara de les olives, les garrofes i el peix i si no n’hi havia “el metge es moria de gana”, diu la seva vídua. També explica que Pallejà s’estranyava que els pesca-dors només sortissin a pescar en barques sense motor a prop de la costa. Diu Magda Porta que ell els va animar a utilitzar barques més potents per anar més enllà i poder agafar així més peix i guanyar-se mi-llor la vida.

Pregó de comiatLa senyora Pallejà també ens deta-lla com de matinada cridaven al seu home perquè fes descompressions a alguns bussos sota el mar que tre-ballaven amb la ferralla dels vaixells de guerra enfonsats. Per fer-les, li

col·locaven el vestit de bus i el bai-xaven en un ascensor. També recor-da com aquest metge va portar uns certs aires de modernitat amb el ma-terial que utilitzava a la seva consulta com ara els raigs X i d’altres estris que encara no coneixien a La Cala. I com no, Magda Porta té un record molt emocionant, i emocionat, amb llàgrimes incloses, per al pregó que el Dr. Pallejà va fer per a la Candelera 1992 que va servir per acomiadar-lo oficialment del poble i en el que va agrair l’estima que tot el poble i els seus habitants li havien professat durant la seva estada. Uns anys que enyorava. Igualment com se l’enyo-rava a ell.

La seva vídua, Magda Porta, ens dóna alguns detalls emocionats de la seva estada a la nostra vila durant els anys 50 i 60.

L’enyorat Dr. Pallejà.

Societat


Araceli DomínguezEl Departament d’Educació, el de Cultura i Mitjans de Comunicació i la Secretaria de Joventut han orga-nitzat per a aquest curs 2009-10 als instituts del país la 15a Experiència Fotogràfica Internacional dels Monu-ments (EFIM) que apadrina el Con-sell d’Europa. Aquesta experiència educativa consisteix, en el cas cata-là, en fer fotografies a edificis histò-rics d’aquest tipus al nostre territori. Tot per tal d’afavorir la seva desco-berta per part dels joves d’una forma creativa i lúdica.

200.000 participants en 15 anys En total, des dels inicis del concurs, han participat més de 200.000 joves de 66 països i s’han recollit prop d’1 milió i mig de fotografies. L’IES Mare de Déu de La Candelera ha estat present en diferents edicions amb

força èxit. En alguns casos els nos-tres alumnes i professors han resultat finalistes. En d’altres, fins i tot gua-nyadors. De fet, es dóna la circum-stància que en una edició van coin-cidir entre els premiats un alumne i un professor del Mare de Déu de la Candelera entre més de 80.000 foto-grafies que hi participaven a concurs. Van guanyar un viatge a Estrasburg, 300 euros i una càmera fotogràfica. Maria Marsal, professora de l’institut, ens parla més àmpliament dels ob-jectius del concurs. “El que volem és fomentar el gust per la cultura entre els alumnes. En aquest viatge vam contractar una guia que ens va fer cinc cèntims sobre el monument. Va ser molt profitós perquè a més d’aprendre coses, surts d’excursió i si pots guanyar alguna cosa amb el concurs de fotografia, benvinguda sigui”.

Sis mesos per concursarEn la 15a edició, els participants van començar a fer fotos el dia 15 d’octubre i tenen temps de fer-les fins al 15 d’abril. En aquesta ocasió han triat l’escenari de la Seu Vella de Lleida per a fer els seus treballs. El que faran serà fer les fotos de ma-nera individual amb càmera digital i recopilar-les després en un únic CD que serà el que participi a concurs. Altres possibles escenaris, i que alguns d’ells ja han estat visitats per ells, eren la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, els monestirs de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere de Ribes i de Santes Creus, els castells de Miravet i d’Escornal-bou, el convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, la cartoixa d’Escaladei i la canònica de Santa Maria de Vi-labertran.

L’institut viu una Experiència Fotogràfica Internacional dels MonumentsEl centre educatiu Mare de Déu de la Candelera participa en aquesta quinzena experiència en la que en anteriors edicions ha guanyat diferents premis.


Aquest transport públic ha decidit ampliar el seu recorregut amb una nova parada a l’institut per apropar els seus usuaris fins al nou emplaçament del CAP.

Araceli DomínguezAquest mes d’octubre es va posar en funcionament l’horari d’hivern del Calabus amb la incorporació d’im-portants novetats en el servei que, de pas, servia per tancar la temporada pel que fa al recorregut que es fa a l’estiu. Recordem que durant aquests últims mesos de més calor, quan els habitants a la nostra població aug-menten a conseqüència del turisme estacional i per tal que més gent po-gués accedir al servei, el Calabus va ampliar el seu recorregut amb noves parades al càmping Santes Creus i a l’Hotel Ametllamar. L’ampliació també responia a les demandes dels dos establiments hotelers i va ser possible gràcies a la col·laboració de les regidories de Turisme i Promoció Econòmica i la regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions.

Parada al PolígonD’altra banda, amb el nou emplaça-ment de la Policia Local al Polígon Industrial es va instal·lar una parada tot just al costat de la comissaria. De fet, als mesos de juliol i agost 2500 persones van viatjar amb el Calabus, essent més de la meitat les que el van

agafar des de les diferents parades de la vila. La diferència és substancial amb els mesos de maig i juny quan l’agafen un total de 900 persones. En aquest cas més de la meitat dels usu-aris provenen de les urbanitzacions. I al setembre, curiosament, agafen el Calabus quasi exactament meitat i meitat. Meitat de gent del poble i mei-tat de gent de les urbanitzacions.

Horari d’hivernAmb el nou horari d’hivern, el Cala-bus ha tornat al seu horari habitual, aturant-se als llocs de sempre però afegint una nova parada a la zona educativa, on està instal·lada la mar-quesina al costat de l’IES Mare de Déu de la Candelera. D’aquesta for-ma, els usuaris podran tenir un accés pràcticament directe i ràpid al CAP provisional ubicat al Carrer Camar-les. La política de potenciar el trans-port públic perquè tothom en pugui gaudir obeeix al creixement continu que experimenta el poble que, a mig termini, suposarà una transformació profunda de tota la vila si tenim en compte que en breu el nou POUM serà vigent de forma definitiva. Amb aquestes novetats, des de la Regido-

ria de Relacions amb les Urbanitza-cions, ja s’està treballant en futures parades al Centre d’Interpretació de la Pesca i al futurs Centre de Rehabi-litació i Piscina Municipal.

Realitat fa tempsJoan Pere Gómez Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, ens deia que “el Calabus al nostre poble és una realitat ja fa temps. El que estem fent cada dia és preocu-par-nos per la gent de les urbanitza-cions, sobretot per saber quines són les seves necessitats. I ara, degut al canvi d’ubicació del CAP i fins que no estiguin enllestides les obres d’am-pliació, hem cregut convenient fer una parada nova a la zona educativa perquè així la gent tingui una parada molt a prop del metge. En definitiva, apropem les urbanitzacions al poble i el poble a les urbanitzacions. I d’ai-xò com a equip de govern n’estem molt orgullosos”. Com sempre, els usuaris que necessitin desplaçar-se amb aquest transport públic de tots els caleros poden trobar els horaris a les oficines del Patronat de Turisme i a l’Oficina d’Atenció a la ciutadania ubicada a Tres Cales.

El Calabus apropa els seus viatgers fins al CAP provisional

DESEMBRE• Fins al 21 , a la Biblioteca Muni-

cipal Dr. Frías, De dilluns a diven-dres de 10 a 14h i de 17:30 a 21h, IX Setmana del llibre infantil i ju-venil –Exposició monogràfica

Tema: “ De L’ABC A L’SMS”.

• Dia 12, a les 22.30h, a la Sala de la SCER Presentació “quintos” i elecció

pubilles Candelera 2010 Actuació Grup Maram’s• Dia 13, a les 09:30 h, al Poliesportiu Caminada Popular a Santes

Creus de l’Àrea Municipal d’Es-ports a favor de la Marató TV3

• Dia 13, a les 18.00h, a la Sala de la SCER Presentació i elecció pubilles

infantils Candelera 2010

Espectacle infantil• Dia 14 , a les 17 :15, al Poliesportiu Municipal Jornades lúdiques nadalen-

ques: Guarniment de l’Arbre i Tronc de Nadal i Nadal a 2 ra-quetes.

• Dia 15 , a les 17 :15, al Poliesportiu Jornades lúdiques nadalen-

ques: Nadal a 2 Portes. • Dia 16 , a les 17 :15, al Poliesportiu Jornades lúdiques nadalen-

ques : Nadal a 2 Cistelles.• Dia 17 , a les 18 :30, al Poliesportiu Festival esportiu de Nadal 2009

amb actuacions de Gimnàstica Rítmica i Balls de Saló i Sorteig de la gran Cistella de Nadal per La Marató de TV3.

• Dia 19 , a les 19 :00,

a la Sala de la S.C.E.R Concert de Santa Cecília.• Del 21 al 24, del 28 al 31 i del 4 al

5 gener a la Sala S.C.E.R i l’IES Parc Infantil de Nadal.• Del 22 de desembre al 8 de ge-

ner, pels matins, a l’Ajuntament Exposició dels treballs partici-

pants en el 13è Concurs d’apa-radors de Nadal.

• Dia 23 , a les 18 :30, Carrers de la vila Cantada de Nadales a càrrec

dels alumnes de l’Escola Muni-cipal de Musica.

• Dia 24, a les 17.30h, entrada al poble pel pont de la via i es farà el recorregut pels carrers de la població fins al poliesportiu

Arribada del pare Noel Al poliesportiu també es farà lliu-

rament dels premis del 13è Con-curs escolar de postals de Nadal

i del 27è Concurs d’aparadors i façanes de Nadal.

• Dia 27, a les 12.00h, a la Plaça Nova Arribada dels Carters Reials

amb espectacle infantil i xoco-latada

• Dia 31, a partir de les 12’30 a la Sala de la S.C.E.R.

Festa Fi d’Any• Dia 31, a partir de les 4 de la ma-

tinada, al Poliesportiu. Discoteca mòbil

GENER• Dia 5, a les 18.00h, davant l’antiga Confraria Arribada de SSMM els Reis

Mags d’Orient Xocolatada per a tots els nens i

nenes

Agenda d’activitats nadalenques de l’Ametlla de Mar

El Calabus al seu pas per l’oficina de Turisme

de l’estació.

Pesca


L’Ajuntament i la Confraria de Pescadors impulsen el suport institucional a l’encerclament tonyinaire

L’acte que ha tingut lloc a la Cambra de Comerç ha escenificat el consens de les administracions del territori i del país al sector davant les pressions de les almadraves andaluses de guanyar quota en detriment dels tonyinaires catalans.

Francesc CallauDesprés de la reunió de l’ICCAT a Recife (Brasil) on es va aprovar la reducció lineal d’un 40% les captu-res de la tonyina roja, s’han produït diversos moviments que han posat en alerta al sector de l’encerclament català, amb sis barques que tenen la base al port de l’Ametlla de Mar. Els almadravers del sud de l’Estat, amb la complicitat del govern d’Andalu-sia, han iniciat una pressió sobre el govern espanyol per reivindicar un canvi en repartiment de la quota in-terna de captura entre les diferents arts i que suposaria una nova reduc-ció de la quota de pesca permesa per al sector de l’encerclament.Actualment, les sis barques d’en-cerclament de Catalunya concen-tren el 28’35% de la quota de pesca d’aquest túnid permesa a l’Estat. Per la seva part, les almadraves d’An-dalusia tenen dret a un 26’44% de la quota. A més, cal tenir en compte que en el conjunt d’Espanya s’utilit-zen per a la pesca de la tonyina altres arts com el palangre, la canya, amb un 13’86% i un 7’17% respectiva-ment, majoritàriament a Andalusia i la zona del llevant sud o l’esquer viu, amb un 21’76% de la quota interna, bàsicament a Cantàbria i el País Basc, reservant-se una petita part per a la pesca esportiva.D’acord amb l’aprovació de l’IC-CAT() que ha establert unes captures de 13.500 tones per a tots els estats implicats en la pesca de la tonyina roja al Mediterrani i Atlàntic est, de les qual a l’estat espanyol li perta-nyen 2.470 tones, la quota de captu-ra de l’encerclament català es veuria reduïda a les 700 tones, davant de les 1.166 tones capturades aquest 2009, mentre a les almadraves els hi quedaria una quota de 653 tones.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i la Confraria de Pescadors Sant Pere, coneixedors del delicat moment del sector que ha vist com en només dos anys se li ha reduït el 55% de la quota de captures, han liderat una roda de converses i iniciatives que han aca-bat amb un acord consensuat de su-port al sector de totes les institucions i administracions implicades, tant del territori com del país.

Es en aquest marc que avui s’ha es-cenificat aquest acord a la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Tortosa, on s’ha presentat un escrit on es demanen dos grans reivindi-cacions: que es compleixin amb ob-jectivitat els acords sorgits de l’última reunió de l’ICCAT a Recife i que es respecti la supervivència de les em-preses que s’hi dediquen.Per la seva part l’alcalde de l’Ajun-tament de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, ha manifestat, “ la nostra inten-ció és la de continuar treballant per mantenir aquesta activitat econò-mica al municipi, de la qual en són afectades directament unes 360 famílies del territori. Una activitat que, a més de dedicar un important esforç a la investigació, aplica tota mena de paràmetres sostenibles i de qualitat empresarial tant pel que fa a la gestió com a la producció”.Martí Sans, director general de Pes-ca va explicar que, “tenim una indús-tria que fa les coses ben fetes, que aposta per la sostenibilitat, per la in-vestigació. A més, són una empresa familiar de moltes generacions que ha sabut adaptar-se als temps. L’es-tem defensant perquè fa les coses ben fetes. El defensem perquè és un projecte empresarial de país.”L’acte també va comptar amb la pre-sència del delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó que va remarcar que “aquest acte era una mostra del consens al que es pot arribar amb diàleg i en benefici de

temes i projectes importants per al país i per al Territori”.Des del sector tonyinaire de l’Ametlla de Mar, amb Manel Balfegó, patró d’una de les embarcacions d’encer-clament per a la pesca de la tonyina roja i president del Grup Balfegó, va qualificar de deslleials els movi-ments andalusos per redistribuir en favor seu la quota de captures i ha expressat la voluntat de lluitar perquè no es redueixi encara més la quota de pesca. Segons Manel Balfegó, “a nosaltres no se’ns ocorreria mai fer el que fan ells. Ens oposem ro-tundament a un nou repartiment de quotes i volem que s’apliqui estric-tament l’acord de l’ICCAT. Tot el sec-tor tonyinaire amb el suport de totes les institucions defensarem que no es toquin les quotes. Els nostres llocs de treball són tan lloables com els de qualsevol altra comunitat au-tònoma”Álvaro Gisbert, representant de la Diputació de Tarragona, també va assistir a l’acte on també hi van ser presents Dani Andreu, president del Consell Comarcal del Baix Ebre, José Luis Mora, president de la Cam-bra de Comerç de Tortosa, Eusebio Esgleas, president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Josep Molina president de la Federació Territorial de Con-fraries de Pescadors de Tarragona, i Janet Llambrich com a President de la Confraria de Pescadors de l’Amet-lla de Mar.

Els representants de les diferents institucuions van defensar l’encerclament tonyinaire.


Grup Balfegó considera injusta però equitativa la reducció de la quota de pesca de tonyina roja en un 40%

Tot i això considera positiva la reducció de la flota d’encerclament del Mediterrani Oriental i que aquesta flota tingui veda del 15 d’abril al 15 de maig.

Araceli DomínguezRepresentants de Grup Balfegó van ser presents a la reunió que la Co-missió Internacional per a la Conser-vació de la Tonyina Roja a l’Atlàntic (ICCAT) va celebrar a Arrecife, Brasil, del 6 al 15 de novembre. Fins l’últim moment de la cimera no es va arribar a acords en ferm per a l’any 2010, essent el principal la reducció de les captures en un 40%. Això suposa que només es podran pescar a tot el món 13.500 tones de tonyina l’any vi-nent de les 22.000 que es pescaven fins ara. En concret, els sis vaixells d’encerclament amb seu a l’Ametlla de Mar passen de capturar 200 tones a poc més de 100.

Equitatiu però injustGrup Balfegó considera que és una mesura equitativa tot i que injusta perquè no reflexa la verdadera si-tuació dels estocs de tonyina però, diuen, entenen que el comitè científic que ha possibilitat la seva implemen-tació, de clara tendència conserva-cionista, defensi aquesta quota com a necessària per no haver d’anar al Conveni sobre el Comerç Interna-cional d’Espècies de Fauna i Flora Salvatge (CITES). Ara Balfegó haurà de trobar la manera d’ajustar la flota per pal·liar la reducció d’ingressos derivada d’aquesta mesura. També

pensen en buscar nous proveïdors i es confia en una pujada de preus d’aproximadament un 20% degut a la disminució de l’oferta per poder mantenir l’activitat de l’empresa amb normalitat.

Reducció de l’encerclamentPerò no tot són males notícies per al Grup Balfegó. Entre els acords s’ha decidit reduir la gran flota d’encercla-ment del Mediterrani pel seu sobre-dimensionament. Aquesta mesura afecta a països com a Turquia, Grècia i Xipre, la flota oriental, però no pas a Espanya que té una flota totalment ajustada a la quota. Una altra bona notícia per als tonyinaires espanyols, que porten molt de temps demanant-la, és que aquesta flota oriental té veda a partir d’ara del 15 d’abril al 15 de maig, impedint així que aquests vaixells comencin a pescar molt abans que els espanyols.

Mesures espanyolesDe fet, Balfegó ha ajudat a l’adminis-tració espanyola a proposar mesu-res per a l’altra banda del Mediter-rani. En aquest sentit va ser clau la pregunta als Estats Units sobre el núm. de vaixells que conformaven la seva flota, qüestió que no van po-der respondre. Arrel d’aquesta no resposta, la UE va poder quedar-se

amb 13.500 tones de tonyina, una quota que no portés problemes amb CITES, en comptes de les 8.500 que proposava Estats Units. Juan Serrano, director general de Grup Balfegó, deia que “ara l’única cosa que ens queda per debatre és sa-ber la situació real de l’estoc per-què des del 2006 fins ara hi ha una recuperació espectacular de la to-nyina. Crec que a la reunió de l’IC-CAT no es va explicat tota la veritat en relació a l’estoc perquè hi ha massa interessos polítics dins del 48 països que conformen l’orga-nització. En concret té molta força EEUU que té la seva tonyina en una situació molt delicada i, evident-ment, els interessa que surti molta tonyina de la Mediterrània per arri-bar a les seves costes i poder pes-car-la”.

Moles immensesComença, doncs, la lluita per de-mostrar que existeixen moles im-menses de tonyina, sobretot al Golf de Lleó, com ho demostren els es-tudis fets per Grup Balfegó in situ, mitjançant proves fotogràfiques, i no pas amb models matemàtics sortits dels ordinadors que no reflecteixen la recuperació dels estocs a partir de l’any 2006 quan s’aplica el pla de recuperació de l’espècie.

Els tonyinaires hauran de buscar solucions per pal·liar la reducció d’ingressos.


Pesca

Segona jornada de la tonyina roja del Mediterrani a l’Ametlla de Mar

L’Hotel Ametlla de Mar va acollir el 28 d’octubre la segona jornada sobre la tonyina roja organitzada pel Grup Balfegó. A l’acte van assistir prop de 200 persones. Els ponents van reflexionar sobre el futur de l’espècie i la convivència amb la pesca i l’aqüicultura.

Olga TomàsXavier Castella, Secretari General del Departament d’Agricultura, Alimen-tació i Acció rural de la Generalitat (DAR), va ser l’encarregat de donar el tret de sortida d’una jornada on la investigació per a la sostenibilitat va ser l’eix vertebrador de la trobada. El grup Balfegó destina prop d’un milió d’euros anuals a l’estudi de la tonyina roja per tal que es cone-guin millor els patrons alimentaris, de reproducció i migració d’aquests túnids. I, sobretot, per veure com es pot aconseguir un equilibri sosteni-ble entre la perduració de l’espècie i l’activitat pesquera i l’aqüicultura.

Els expertsEl primer ponent vas ser Antonio Medina, professor de la Universitat de Cadis. Medina va mostrar les in-vestigacions que havia realitzat en col·laboració amb el Centre Oce-anogràfic de Múrcia que depèn de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO). L’exposició es va centrar en les migracions tròfiques i la repro-ducció d’aquesta espècie. El relleu el va agafar el doctor Fernando de la Gándara, investigador del Centre Oceanogràfic de Múrcia. Gándara va posar sobre la taula un dels grans reptes del futur del sector, la domes-ticació de la tonyina roja; per tant, la cria, engreix i comerç d’aquesta espècie. Una qüestió que condicio-narà de ple el futur de la tonyina i l’activitat econòmica vinculada.El doctor José Luis Cort, investiga-dor del Centre Oceanogràfic de San-tander que també depèn de l’IEO, va reflexionar sobre l’evolució històrica de la població de la tonyina roja i va dibuixar un futur prou optimista per a l’espècie ja que considera que el Pla de Recuperació de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICATT) dóna resultats. D’altra banda, va carregar contra certs col·lectius científics que han estat reticents davant indicadors positius referents al futur d’aquests túnids. “Quan parlo que en les úl-times reunions ha hagut una certa oposició a fer comentaris sobre els indicadors positius no em refereixo a l’Administració sinó que m’estic

referint a grups d’investigació que haurien de ser més independents”, afirma Cort. Tot i això, afegeix que “malgrat la reticència als indicadors positius, finalment, s’han afegit als estudis presentats al Govern”.La doctora Ana Gordoa, investiga-dora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, va parlar sobre el patró temporal d’abundància i fresa de la tonyina balear. Gordoa va exposar uns resultats especialment revela-dors pel que fa a la reproducció en captiveri i els períodes de pesca i veda. “La conclusió de l’estudi és que l’actual període de pesca és majoritàriament prereproductiu. És a dir, que estem extraient la tonyina sense deixar que la tonyina fresi. El període de veda actual s’aplica a tot el Mediterrani però la reproducció al Mediterrani té un desfasament temporal de la zona més oriental a la zona més occidental. I, per tant, a la nostra zona des del punt de vis-ta sostenible de la reproducció, no està ajustat. Per aquest motiu, reco-mano que hi hagi una readaptació”, afirma Gordoa.

Un nou model de gestió Juan Serrano, director general del Grup Balfegó, va ser l’encarregat de realitzar la darrera exposició. Serrano va demanar responsabilitat als pes-cadors, comerciants, consumidors, ONGs, als científics i a l’administra-ció. A més, va remarcar que és im-portant controlar amb la llei el sector, però que no haurien de pagar justos per pecadors. El grup Balfegó és pi-oner en impulsar un nou model de gestió de pesca de la tonyina roja, regional i sostenible. Juan Serrano afirma: “nosaltres proposem que s’adapti el període de pesca just amb el període reproductor encara que pareixi una bogeria. Però amb el compromís que els que pesquin aquí només puguin pescar aquí i que, a més a més, deixin les gàbies de transport al calador reproductor fins al 2 de juliol que és el període marcat com el moment on les tonyi-nes han deixat anar el màxim d’ous. A més, demanem que estigui coor-dinat pel CSIC, IOE, IRTA, i la resta d’organitzacions científiques, que

haurien d’estar capitanejades per la Secretaria General del Govern d’Espanya”.Des de la Direcció general de Re-cursos Pesquers i Aqüicultura, del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Alejandro Polanco, va transmetre la voluntat de l’adminis-tració d’escoltar els plantejaments científics exposats. “L’administració ha de compaginar tots els interes-sos presents. El que hem escoltat és evident que és interessant i que s’ha de tenir en compte”, afirma Po-lanco.

Pesca controlada i sostenibleCom a representant del Grup Balfe-gó, el president Manel Balfegó, es va mostrar molt satisfet per com ha-via anat la jornada. Manel Balfegó: “estic molt satisfet perquè hem tin-gut unes ponències molt boniques, molt clares i molt contundents. Es-perem que serveixin per transme-tre una idea de pesca controlada i sostenible”.Els assistents també van poder gau-dir del visionat d’un petit avanç del documental “Ultimatún”, del biòleg i director Fernando López. Segons López “els documentals ajuden a canviar consciències”. I va afegir que “aquest treball mostrarà que l’equilibri entre la pesca i la super-vivència de la tonyina roja és pos-sible”.A l’acte també va assistir l’alcalde del municipi, Andreu Martí, que va mostrar el compromís de l’Ajunta-ment en treballar per tal de poten-ciar la tonyina. Un dels projectes serà el Tuna tour. Un recorregut turístic i gastronòmic per la vila que permetrà als visitans conèixer de prop la riquesa d’aquesta espècie. La jornada també va comptar amb la presència de Martí Sans, director general de Pesca i Acció Marítima del Departament d’Agricultura, Ali-mentació i Acció rural de la Genera-litat. El cònsol japonès a Barcelona també va assistir-hi.La propera cita de debat sobre el futur de la tonyina roja és el mes vinent, a Arrecife, Brasil, on es tro-baran representants mundials de l’ICCAT.

Medi Ambient


Araceli DomínguezDurant el ple municipal celebrat el passat 16 de novembre es va apro-var l’encàrrec a l’Entitat Pública Em-presarial La Cala Gestió d’un estudi sobre la normativa que regula la instal·lació d’infraestructures eòli-ques per saber més sobre els pros i els contres d’aquest tipus d’instal·-lació davant la hipotètica possibilitat que tant empreses com particulars en sol·licitin alguna en el futur.

Més informacióSegons Xavier Llambrich Bono, re-gidor de Medi Ambient i Governa-ció, l’encàrrec s’ha fet per tenir més informació sobre els pros i contres d’un parc eòlic i no pas perquè se’n vulgui instal·lar cap. “El que s’ha en-carregat és un estudi de com que-da la nostra situació davant dels mapes eòlics que estan confeccio-nant les administracions catalana i estatal. La nostra intenció és veure els pros i els contres que poden ocasionar aquests plantejaments

i tenir la informació tècnica sufici-ent per poder emetre criteris de la conveniència, o no, d’aquest tipus d’estructura a la nostra població”. Bono va afegir que aquest estudi ara encara pot ser més important per-què, amb la llei a la mà, qualsevol particular pot instal·lar aquest tipus d’infraestructures a casa seva.

Impacte sobre el mediLlambrich Bono també va destacar que és crucial tenir aquest estudi per saber el possible impacte sobre el medi i va recordar que l’Ametlla de Mar és un dels pocs municipis de l’Estat espanyol que ha presentat al-legacions al nou pla eòlic marí que permet posar molins a 2.500 metres de la costa. Abans, però, altres al-legacions caleres van aconseguir allunyar els parcs dels 500 metres inicials als dos quilòmetres i mig. Bono va criticar els partits de l’opo-sició al consistori que diuen no voler parcs marins a l’Ametlla però que al govern de la Generalitat impul-

sen la seva instal·lació i va reiterar que l’única preocupació de l’exe-cutiu calero ara per ara és saber si aquestes instal·lacions poden o no perjudicar-nos en el cas que algú en vulgui ficar.

Estudis sobre energia eòlicaD’altra banda, el director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalu-nya (IREC), Antoni Martínez, durant la presentació de la seu del nou Ins-titut a Tarragona, ha anunciat que es construirà una plataforma amb aerogeneradors d’energia eòlica marina en aigües profundes per tal d’evitar el seu impacte visual. El que es pretén es desenvolupar nova tec-nologia en aquest camp i, presumi-blement, es faci enfront la costa de Vandellòs. La plataforma ha d’estar operativa en dos anys. Respecte a aquesta qüestió, l’Ajuntament no té cap informació però, en qualsevol cas, té la intenció d’estar molt alerta per poder seguir el tema de molt a prop.

L’Ametlla de Mar encarrega un estudi per conèixer com pot afectar al municipi la nova normativa eòlicaL’encàrrec fet pel govern municipal a la Cala Gestió vol saber més sobre els pros i els contres d’aquest tipus d’instal·lació davant l’hipotètica possibilitat que tant empreses com particulars en sol·licitin la seva instal·lació en un futur.


Cultura i espectacles

Als músics que enguany comencen al conjunt musical els van anar a recollir a les seves llars.

Araceli DomínguezL’Escola Municipal de Música (EMMA) celebra durant aquests dies la Setmana de Santa Cecília. El re-cordatori a la patrona dels músics esdevé així l’excusa perfecta per mostrar el treball i l’esforç dels alum-

nes per assolir així la categoria de músics. Anna Vizcarro, cap d’estudis de l’EMMA deia que “la majoria d’es-coles de música i fins i tot centres d’educació primària i secundària, ja han agafat el costum de celebrar el 22 de novembre, Santa Cecília, com la diada dels músics. De fet, ja fa un parell d’anys que utilitzem aquesta excusa per poder posar a l’abast de tothom la feina que es fa dins de l’escola. Ho hem repartit durant tota la setmana perquè són molts els alumnes que hi ha i moltes les acti-vitats que es fan i creiem que con-centrar-ho tot en un sol dia, en un concert de tres hores, hagués estat massa carregós. Per aquest motiu, l’hem anat repartint d’una manera més còmoda”.

Començament oficialTot i que el començament oficial de la Setmana de Santa Cecília tenia lloc dimecres 25 de novembre amb l’au-dició de trompeta, guitarra i flauta, els passats dies 16 i 23 va haver dos au-dicions, una d’un conte musical a la Llar d’Infants i una altra als més me-nuts de l’escola Sant Jordi. Aques-

tes audicions van servir per donar a conèixer els diferents instruments als petits perquè no és pensin que la música només surt de la televisió o dels compactes. Dijous 26, tots els alumnes de llenguatge musical en els seus diferents nivells (iniciació, sensibilització i elemental) van oferir un temari de cançons i a l’endemà va ser el torn del clarinet, la percussió i l’oboè. Dissabte 27 es van recollir els músics que enguany comencen al conjunt instrumental. Aquests són Ivan Brull, Mireia de Gràcia, Josep Blanch, Sergi Brull i Genís Callau.

També al desembreJa al desembre, en concret el dia 3, hi va haver una audició de trompa dels dos alumnes que toquen aquest instrument. Ho van fer a l’aula 1 de l’EMMA en comptes de a la sala com la resta d’audicions. I el dia 5 va ser el torn del metall greu, el saxo i la banda petita. Com a gran final d’aquesta sè-rie de concerts amb motiu de Santa Cecília, i quasi tocant el Nadal, el dia 19 de desembre, tenia lloc el Concert Instrumental Avançat.

L’EMMA celebra la Setmana de Santa Cecília

Les audicions que es fan aquests dies són l’excusa perfecta per mostrar el treball i l’esforç que fan els alumnes per assolir la categoria de músics i que, alhora, perdin la por escènica.

Montse Buxalleu Coordinadora del centreAprofitant l’ arribada de Santa Ce-cilia, figura estretament lligada al món de la música, organitzem tot un seguit d’activitats en què la música pren un relleu especial, encara que ja sigui present en la vida quotidiana dels infants, dins i fora de la Llar.Dilluns 16 de novembre, a la Llar d’in-fants Xerinola, es va celebrar la festa dels músics amb honor a la seva pa-trona.Els nens i les nenes del nostre centre juntament amb els pares que varen poder assistir es van aplegar al pati del centre per gaudir de la música en forma de conte. Aquesta activitat mu-sical va ser organitzada per L’Escola Municipal de Música.La cita fou a les 15.30 i estaven con-vidats els pares i familiars propers, ja que l’ activitat estava pensada per re-alitzar-la juntament amb els nens.

A les 15.45 hores, la Gessamí Mar-galef va començar a explicar el conte, Vola, Vola Pardalet, en el que anava intercalant cançons conegu-des pels nens acompanyades de la música de l’acordió de l’Anna Vizcar-ro. Al mateix temps, els pares i nens havien de fer un seguit de moviments relacionats amb la cançó.Aquesta tarda tant els nens com els pares i les educadores vam gaudir d’una bona estona dedicada a la música.Des de la Llar d’Infants volem agrair l’organització d’aquesta activitat a l’Escola Municipal de Música de la nostra població.Des de la Llar creiem que és primor-dial que els familiars participin en aquestes activitats, ja que són una part fonamental del desenvolupa-ment del nen i l’han d’acompanyar en l’adquisició del seu aprenentatge.

Santa Cecilia a la Llar d’infants Xerinola

Els nens gaudeixen de la música en forma de conte.

?? Entrevista


?Miquel del Roig, un cantautor del poble català

Miquel, què sent quan escolta aquestes paraules? Estic molt agraït, molt content. He de dir que aquest gir en la meva carrera musical va començar a Palamós al 2002. Em va cridar per actuar l’Agus-tí, un noi que ve de La Cala. Els hi va agradar molt la meva actuació i des de llavors cada cap de setmana actuo a l’Empordà i a altres zones de Girona. Agrada molt el meu estil sobretot entre la gent jove amb un caire d’esquerres. Faig música del país. Fa mal dir-ho però sempre om-plo. Trobo que no sóc un cantautor a l’ús. Faig una mica de tot. Crec que si em diuen mestre és per dir-me al-guna cosa.

Com són els seus concerts?Faig tres parts. Una, de versions de cançons dels anys 60 i 70 a les que canvio les lletres. Altra part de rock català amb cançons de Sopa de Ca-bra, Obrim pas, Els Pets... I un altra de cançons dels anys 80 i 90 perquè la gent balli.

Quin és el secret del seu èxit?A l’escenari ho entrego tot. Faig dues hores seguides de música. Hi ha molts dies que no bec ni aigua. I això la gent ho agraeix. Canten les

meves cançons. Canto al seu gust. Hi ha una verdadera connexió amb els assistents. Xalo molt . Ho faria de-bades. Fins i tot pagaria. M’agrada dir que sóc la veu de la gent i ells, alhora, són la meva veu. Que el que jo canto sigui el que pensen els nois que vénen als meus concerts. És re-cíproc. M’agrada cantar per un món millor, per la llibertat, que els joves puguin identificar-se amb les meves lletres Tothom volem un món millor, més just.

Podem deduir ,doncs, que la seva veu és la veu dels que no en tenen.Ja m’agradaria. No n’hi ha per a tant. Hi ha altra gent que canta que ja té aquest paper.

Vostè pareix com si no tingués edat. Sembla ser que el seu es-perit connecti amb tothom.És saber connectar amb la gent. La meva dona ja m’ho diu. Tu caus bé a la gent. Suposo que el públic poden veure en mi uns certs valors humans que no s’ensenyen...

Però vostè també arriba a la gent gran i al públic infantil. Com a mostra, explicar-li que, mentre Miquel del Roig.

A Miquel del Roig ja el podem trobar a Internet a diferents blogs o al Youtube. Però nosaltres el coneixem bé. És veí i mestre al poble, sabem de memòria les seves cançons i també sabem que en els últims vuit anys gaudeix d’una gran popularitat arreu del territori perquè ha esdevingut un símbol per a molt joves. De fet, diuen d’ell que és el gran mestre del popurri músico-cultural català. Fins i tot diuen que és un mite.

?Novembre - Desembre 2009 | pàg. 25

?vostè està a l’escola treballant, al programa de La Cala Ràdio, Tu tries, que condueix Fini Llaó, les seves cançons són de les més demanades. Sí. Els meus concerts acostumen a començar sobre l’una de la matina-da. I, de vegades, hi ha molta gent gran que ve a mirar què passa i es queda a escoltar-los fins al final. Quan surten estan contentíssims.

Té moltes cançons pròpies. Totes són molt conegudes. Hi ha algu-na per la que senti una debilitat especial?La cançó que més agrada a la gent és La Farola. No sé per què. Tothom la canta. Se la sap. És un orgull. Crec que el seu èxit es deu a ser una cançó encomanadissa. Aquesta és la clau. Fàcil, humil i simple. En la lletra i en la música. Dos o tres acords i au.

Tenim una sorpresa respecte al seu últim concert. Sí. Vaig gravar dissabte 5 de desem-bre un disc en directe a Torroella de Montgrí que en un mes es trobarà al mercat. Són dues hores en directe amb els mínims arranjaments. Se sent el públic com m’acompanya a les cançons. És una cosa molt maca.

Tot i que molta gent, sobretot aquí a La Cala, ja coneix la seva histò-ria, no està de més parlar de la seva trajectòria musical fins arri-bar a aquests moments. Vaig tenir la sort, a la vida sempre tot és una qüestió de sort, que els meus pares eren forners. Tenien cèntims. Quan tenia 17 anys va venir un con-junt musical a buscar-me. Però havia de tenir el meu propi instrument. Dic que tinc sort perquè hi havia nois, companys meus, millors músics i mi-llors cantants que jo, que no podien tocar perquè els seu pares no teni-en diners per comprar-los un instru-

ment. Així, a mi, em van comprar una guitarra i l’equip de so i vaig poder començar a cantar. També vaig tenir la sort que l’Octavi Figueres em va ensenyar a tocar la guitarra, deba-des. A més, també aprenia música pel meu compte. Observava a altra gent, comprava llibres... Van formar un conjunt, el Grup Nou, a finals dels anys 60 que va durar dos o tres anys. Després vaig muntar Los Cráneos fins que va arribar el moment d’anar al servei militar. Quan vaig tornar no havia feina de mestre que era la car-rera que jo havia estudiat.

I llavors va venir l’època hippy. A Eivissa. Me’n vaig anar a Eivissa per Sant Pere amb 100 pessetes que em van donar els meus pares. També això és una qüestió de sort perquè ells mai es van oposar a res. Em donaven lli-bertat plena. Vaig anar al 1973 amb uns companys de l’Ametlla que ana-ven amb un iot com a cuiners. I vaig trobar feina de seguida. Fent música en directe a un bar amb un trio de guitarres. Tocaven cada dia a l’estiu. Cobrava 700 pessetes. Tot això ser-veix com a experiència. Ensenya. I així durant dos anys.

I va tornar.Sí. Ja tenia núvia. Evidentment, ja no podia anar a Eivissa. Em vaig quedar aquí. Llavors em van venir a buscar una gent de La Canonja per tocar a Salou per als forasters. Des de maig fins a l’octubre, fent música de ball. Això ho vaig fer durant 10 anys. Però també feia alguna cosa sol als càm-pings. Per animar. I tot en anglès. El que faig ara, però més complicat. Durant molts anys vaig anar sol. Fent música de ball. Em vaig cansar per-què sempre era el mateix. Fa vuit anys que faig concerts. I l’he encertat.

I a més, la docència. Per què mestre?

És una carrera curta. I ens donen dos mesos de vacances. És broma. A l’època també jugava a futbol i volia compaginar-ho tot. Mon pare em va donar a triar. La mar o la carrera. I a la mar, a l’hivern, fa molt de fred. Així és que vaig acabar la carrera en tres anys. I vaig estar uns mesos cobrint baixes, fent substitucions. M’encan-ta la canalla. Alguns pares, no tant. Tenen la idea que a l’escola només fem música. No és cert. El que inten-to és que els nens aprenguin xalant. Així tot resulta molt més fàcil. I entra millor.

I el futbol? Va jugar un temps i és un gran aficionat.Vaig jugar al futbol. No era dolent. Vaig estar amb el Reus Juvenil, a l’Ametlla, al Perelló. I també a l’Hos-pitalet. Però finalment, als 23 anys, ho vaig deixar perquè el que jo volia era jugar al Barça però no arribava. I si no n’hi, no n’hi ha. Un ha de ser conscient de les seves limitacions.

I també ha hagut de compatibilit-zar-lo tot amb la seva vida privada en la que, per cert, ha hagut de passar per moments delicats...Fa tres anys vaig tenir un càncer de colon. He tingut sort perquè em vaig veure molt apurat. Tot va començar quan anava a cantar i tenia com un dolor al budell. Cada cop era més fort i es repetia amb els dies. Fins que un dia, cantant a Celrà, al Gi-ronès, en acabar, vaig vomitar. En arribar a casa vaig veure que estava molt inflat. Després d’unes proves, el mèdic em va diagnosticar un càncer de colon i em va dir que està bastant avançat. Vaig arribar molt apurat. Afortunadament, el tractament amb quimioteràpia va anar molt bé. Nova-ment vaig tenir sort. Per ara, tot està bé. També s’ha de dir que he tingut una bona vida. No he fumat, no he begut. Crec que tinc el cos prou sa i quan se li va demanar un esforç per

lluitar contra la malaltia va respon-dre força bé. Evidentment, per lluitar contra la malaltia, també fa molt la manera en que et prenguis la vida. Jo tinc un caràcter positiu que crec que m’ha ajudat.

També ha tingut un gran recolza-ment en la seva dona.Ha estat molt important en la meva vida. Segueix essent-t’ho. Mai no m’ha dit que no a res. També és una sort que la parella et doni llibertat. És una prova d’amor. Hi ha músics que han de deixar la seva passió per-què la seva dona no vol que surtin de casa. Sempre que he actuat he anat sol. I ella m’ha esperat a casa, respectant la meva feina. És a par-tir de l’època de l’Empordà que ve amb mi.

D’algunes de les seves reflexions durant l’entrevista, es pot enten-dre que no se sent profeta a la seva terra?Sí, és cert. Vaig a l’Empordà i tothom se sap les meves cançons. Aquí no. Això dol. Però no passa res.

Malgrat tot, quan surt fora, tot-hom s’assabenta que hi ha un petit poble al Baix Ebre que es diu l’Ametlla de Mar.Sí. I ho faig amb orgull. A alguns els he d’aclarir que no és el mateix l’Ametlla de Mar que l’Ampolla. Es confonen. I altres es pensen que sóc de Palamós. Llavors jo els explico la història dels pescadors caleros que, un dia, van decidir buscar millor sort a Palamós. M’agrada que el meu po-ble pugui anar més enllà mitjançant les meves cançons.

Miquel. Moltes gràcies. I felici-tats per aquest ànim, per sentir-se un home afortunat sempre en la seva vida i per ser capaç de veure-ho. Li desitgem que mai no perdi aquest somriure.

Cultura i espectacles


Aqualia gestió integral de l’aigua i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar van lliurar el 30 d’octubre els premis de la setena edició del Concurs Internaci-onal de Dibuix Infantil a dues nenes del municipi, que van quedar finalis-tes en la categoria individual. El Con-curs, convocat per Aqualia amb mo-tiu del Dia Mundial de l’Aigua, sota el lema “Aigua, tu sí que pintes”, ha rebut des de la primera edició gaire-bé 200.000 dibuixos.

Irene Gutiérrez Ponce i Clàudia Martí Llambrich, del CEIP Sant Jordi, van rebre un maletí de pintures de mans de la regidora d’Ensenyament, Mari Carmen Martí Buenaventura, i el Cap del Servei d’Aqualia a l’Ametlla de Mar, Anton Bel.

En aquesta edició, el concurs ha arribat a una dimensió internacio-nal, amb la participació de 26.000 alumnes de l’estat espanyol, Itàlia i

Portugal. A l’Ametlla han participat en el Concurs 71 alumnes de 3r i 4t de primària del CEIP Sant Jordi, el doble que l’any passat.

Amb aquesta iniciativa, Aqualia i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar po-sen de manifest un cop més el seu compromís amb el municipi i els ciu-tadans, dins la seva filosofia d’impul-sar i fomentar acciones de caràcter educatiu, cultural i social.

Araceli DomínguezEl passat 4 d’octubre la companyia Vadecontes va explicar i escenificar diferents contes relacionats amb el món dels estels i els planetes al bi-blioteca Dr. Frias per commemorar l’Any Internacional de l’Astronomia. En concret, els nois de Vadecontes van explicar Una nena mal educada, La ciutat de les estrelles, La noche de las estrellas i Cómo atrapar una estrella davant una cinquantena d’assistents. En aquesta ocasió el contacontes estava dirigit a nens

d’entre tres i set anys i es tractava d’una activitat itinerant, és a dir, es feia de manera rotativa a totes les biblioteques de la xarxa.

20 anys de contacontesL’activitat de contacontes fa 23 anys que es fa. Abans es feia molt més so-vint amb un gran èxit de participació però en els últims anys, amb l’aug-ment de les activitats extraescolars, el número de nens i nenes que as-sisteixen als contacontes s’ha reduït considerablement. Blanca Casano-va, responsable de la biblioteca, deia que “anys enrere ens veien obligats a fer aquesta activitat en una altra sala més gran que la biblioteca per no haver de deixar nens al carrer. Ara si aconseguim que vinguin 30 nens podem considerar que és un gran èxit”.

Xalar de valentEl que no es pot negar és que els pe-tits xalen escoltant els contes durant

una bona estona. Les companyies de contacontes ofereixen especta-cles molt engrescadors. I és que, les explicacions de les històries agafen un aire teatral que deixa bocaba-dats tant a petits com a grans. Per aquest motiu, la biblioteca, en algu-na ocasió, també ha ofert aquesta activitat per a adults. Per exemple, el novembre de l’any passat, es van contar contes per la commemora-ció de l’any de Mercè Rodoreda. En aquella ocasió actrius professionals van llegir i representar, per a 25 per-sones, contes curts de l’insigne es-criptora catalana.

Més activitatsLa biblioteca, dins del seguit d’acti-vitats que ofereix, a banda dels ser-veis propis i els contancontes, pre-veu acollir de l’1 al 21 de desembre una exposició sobre El món de les matemàtiques en el marc de la Set-mana del Llibre infantil i juvenil.

Tarda de contes a la biblioteca Dr FriasLa companyia Vadecontes va explicar un recull de contes anomenat Va d’estrelles per commemorar l’any internacional de l’astronomia.

Premi del Concurs Anual de Dibuix Infantil d’Aqualia a l’Ametlla de Mar

En aquesta edició, s’ha doblat la participació en el concurs a l’Ametlla de Mar

Irene Gutiérrez Ponce i Clàudia Martí Llambrich recollint el seu premi.

El públic gaudeix amb les explicacions.

Turisme


Araceli DomínguezL’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, va recollir dijous 19 de novem-bre, en el transcurs del sopar anual de la 20a Nit del Turisme de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre que organitza el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, un distintiu que reconeix el treball del Patronat Municipal de Turisme en l’elaboració del DVD promocional de la població que es va presentar aquest estiu i que pretén mostrar La Cala al món. El premi s’incloïa en la modalitat Jor-di Cartanyà, que ja porta 18 edicions, i que també va atorgar un distintiu al Consell Comarcal del Priorat per la seva campanya publicitària en prem-sa escrita que ressalta el principal atractiu de la zona, els vins. També es va lliurar el Premi Costa Daurada que va recaure en la persona de Jo-sep Espelt, president del grup hote-ler H10 per consolidar i expandir una cadena hotelera que va néixer a la Costa Daurada. Andreu Martí deia que “l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i, de manera particular, el Pa-tronat de Turisme ha rebut aquest guardó com a premi al bon treball

per la promoció de la nostra costa amb aquest DVD. A més, vull aprofi-tar per agrair la feina que han fet tant el regidor com tots els tècnics. D’al-tra banda, cal destacar que aquest acte ha servit com a plataforma per a fer publicitat de la nostra marca, La Cala. Un poble que cada vegada fa més accions per arribar al turisme promocionant la nostra costa”.

Objectiu generalEl Jordi Cartanyà té l’objectiu gene-ral de premiar les diferents activitats i iniciatives de promoció del sector que versin sobre aspectes turístics de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. La dotació econòmica total del premi és de 6.000 euros que es distribueixen en parts iguals entre les dues categories premiades, una per a les accions de promoció del litoral de la Costa Daurada i/o les Terres de l’Ebre, en aquest cas el DVD de La Cala, i una altra per a les accions de promoció de l’interior, enguany els vins del Priorat.

Cita a Port AventuraA la vetllada, que es va celebrar en el

nou centre de convencions de Port Aventura i que va aplegar més de 600 professionals del sector turístic de la demarcació de Tarragona, va assistir el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, al que el president de la Diputació, Josep Po-blet, va transmetre els aspectes del sector que més li preocupen. Per la seva banda, Joan Aregio, president del Patronat de Turisme de la Dipu-tació, va reflectir en els seus parla-ments la incidència de la crisi en el sector turístic de les dues marques turístiques de Tarragona.Imatges aèriesEl DVD premiat conté imatges aèries de la població que s’han realitzat uti-litzant moderns sistemes tècnics que permeten generar una gran riquesa visual, amb molta varietat de plà-nols, arran de terra i subaquàtiques, sempre en moviment però estables. Tot per tal de mostrar la bellesa de la costa de La Cala, les seves platges i cales, el port pesquer, la subhasta de peix, el Museu de Ceràmica i la gas-tronomia amb els seus plats típics entre d’altres elements característics de la població.

El Patronat de Turisme guanya el 18è premi de promoció turística Jordi Cartanyà

El guardó reconeix les diferents activitats i iniciatives de promoció que versin sobre aspectes turístics de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre i està dotat amb 6.000 euros, que es distribueixen en parts iguals entre dues categories: una per a les accions de promoció del litoral i una altra per a les accions de promoció de l’interior.

Andreu Martí recollint el premi de mans del president del Patronat de Turisme de la Diputació, Joan Aregio.

Turisme


Araceli DomínguezL’Ametlla de Mar- com la resta de destinacions turístiques costane-res- s’ha vist afectada per la crisi immobiliària i turística que es deriva de la recessió econòmica general tot i que amb les dades a la mà sobre ocupació s’ha aconseguit salvar la temporada a la població. El Patronat Municipal de Turisme (PMT), per mi-nimitzar en la mesura del possible les conseqüències de la crisi, busca no-ves vies de promoció que donin com a resultat una més gran activació del sector turístic. En aquest sentit, ha in-tensificat les campanyes fora de les fronteres estatals amb una presèn-cia més gran a fires internacionals del sector.

Estand llogatAmb aquest objectiu, i per iniciativa d’algunes de les immobiliàries locals, el patronat finança al 100% el lloguer d’un estand a la Fira de Turisme de Stuttgart on totes les immobiliàries i establiments turístics de l’Ametlla de Mar (hotels, càmpings i cases rurals) hi podran participar amb personal o exposant la seva publicitat. L’edició 2010 de la Fira de Turisme de Stuttgart es duu a terme del 16 al 24 de gener al Neue Messe Stuttgart de la ciutat o, el que és el mateix, el Cen-tre Internacional de Congressos.

Exposició de VacancesAquesta Exposició de Vacances, com l’anomenen els alemanys, és un dels espais europeus més conso-lidats pel que fa a la promoció a nivell internacional d’aquest sector on hi participen agències de viatges, orga-nitzacions turístiques, governs, ho-tels, resorts i empreses relacionades amb el turisme d’aventura entre d’al-tres molts expositors. També hi ha un espai per a caravanes i motor. Antoni

Montagut, regidor de Turisme, deia que “la nostra participació obeeix a una petició de les nostres immo-biliàries. I, igualment que ajudem a altres sectors en aquests temps que vivim de recessió, també hem volgut ajudar-los a ells i als que consideren que tenen algun producte a oferir en aquesta fira. De pas, presentarem i mostrarem la nostra vila”.

Dos aspectes importantsEl regidor Montagut destaca dos aspectes importants de la visita a Alemanya. D’una banda, creu que és una acció prioritària que el con-sistori i les empreses turístiques de la població treballin plegats en aquest projecte que possibilita la promoció directa d’empreses a clients poten-cials i, d’altra, Montagut considera molt interessant el perfil del turista alemany de cara a visitar-nos. És un turista que ara per ara no visita gaire l’Ametlla però que té un nivell adqui-sitiu força alt i en aquests moments surt de la crisi, la qual cosa pot esti-mular la despesa en oci.

El turisme de l’Ametlla de Mar es promociona a StuttgartLa Fira de Turisme d’aquesta ciutat es duu a terme del 16 al 24 de gener i és un dels espais europeus més consolidats pel que fa a la promoció a nivell internacional d’aquest sector.

Olga TomàsDesprés de cinc edicions del concurs de pintura ràpida, el Patronat Mu-nicipal de Turisme enceta una nova edició amb una novetat principal. El concurs serà de pintura però no ràpi-da. Des del Patronat de Turisme s’ha considerat que el fet d’augmentar el temps en l’elaboració de les obres serà una avantatge pels artistes. Damià Llaó, Gerent del Patronat Mu-nicipal de Turisme explica que: “l a principal novetat d’ enguany és que deixa de ser concurs de pintura rà-pida. Amb aquest canvi pensem que augmentarà la qualitat de les obres”. Llaó també va afegir que “des de Tu-risme es crida a la participació ja que hi ha bons premis”.

La col·laboració dels empresaris lo-cals i particulars ha fet que el con-curs compti amb uns premis amb dotacions econòmiques quantioses. En concret s’estableixen 5 premis. El primer premi, “Vila Ametlla de Mar”, és de 1.500 euros. El segon , “Residencial Ecomar”, és de 1.000 euros. L’artista que guanyi el tercer

premi,”Joan Llaó”, del concurs és de 750 euros. I, 600 euros rebrà el guardonat amb el quart premi, “Adec assessors”. Finalment, es farà entre-ga del premi local “Gràfica Daurada” de 500 euros. Aquest premi va desti-nat a motivar l’activitat pictòrica dels artistes locals.

Els artistes, a partir de 18 anys, que hi vulguin participar tenen de termini per presentar les obres fins el dia 19 de març a les Oficines del Patronat Municipal de Turisme de la planta baixa de l’Ajuntament. També es po-den enviar per correu certificat.

Els premis s’atorgaran durant la in-auguració de l’exposició conjunta dels concursos de fotografia i pintura que es portarà a terme per Setmana Santa a la Sala de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa.

Per més informació, les bases estan disponibles a les Oficines de Turis-me, o a la web: www.ametllamar.cat/turisme.

6è concurs de pintura “Vila de l’Ametlla de Mar”

El Patronat Municipal de l’Ametlla de Mar convoca el 6è concurs de pintura “Vila de l’Ametlla de Mar”. El termini per presentar les obres serà el dia 19 de març a les oficines de Turisme de la planta baixa de l’Ajuntament.

Imatge d’arxiu una d’un estand de Turisme.

Uns passejants observant el treball d’un dels pintors que hi concursen.


Joventut@

El consistori ofereix aquest servei lúdic per tal d’ajudar a les famílies en la conciliació de la vida laboral i familiar durant les festes de Nadal.

Olga TomàsDes de la Regidoria de Joventut s’organitza una nova edició del Parc de Nadal per a aquestes festes. Aquesta iniciativa tindrà lloc els dies 23, 24, 28, 29, 30, 31 de desembre i 4 i 5 de gener. Els matins de nou a una, els nens i nenes podran gaudir d’aquesta iniciativa a la Sala Cultu-ral i Recreativa, els petits de 3 a 5 anys o a l’Institut Mare de Déu de la Candelera, els nens i nenes de 6 a 12 anys.

Aquest any els participants podran gaudir d’una proposta innovado-ra que farà protagonistes els nens mitjançant un escenari on podran desenvolupar la imaginació, la psi-comotricitat i les relacions amb els altres, sempre des d’un punt de vista pedagògic i potenciant la creativitat. “Pels més petits s’ha muntat com un poble de barrufets a la Sala que realment els serà molt divertit. Per als nens i nenes més grans sem-

pre intentem muntar activitats que motiven la creativitat, jocs, etc”, va explicar Joan Pere Gómez, regidor de Joventut.

Amb el Parc de Nadal, des de l’Ajun-tament es vol potenciar el civisme i l’educació en valors dels més pe-tits.

Jocs i creativitat s’uneixen al Parc de Nadal

Els infants també van jugar a les”cuinetes”.

Ajuntament


Araceli DomínguezL’equip de govern de l’Ametlla de Mar ha anunciat la congelació de tots els impostos i les taxes munici-pals de cara al pròxim any en la línia d’implementar polítiques que ajudin els ciutadans, en la mesura del pos-sible, a pal·liar la situació de crisi que estem travessant. El govern munici-pal va matisar que es tracta d’una mesura conjuntural, és a dir, es durà a terme mentre no revifi l’economia, qüestió que segons els experts pot succeir amb tota probabilitat d’aquí a un any o dos. Andreu Martí, alcal-de de l’Ametlla de Mar, deia que “les taxes i els impostos se seguiran mantenint o congelant mentre duri la crisi. Tant de bo altres governs

com l’estatal o el de la Generalitat pensessin el mateix perquè, com sabeu, s’ha anunciat per a l’estiu que ve l’augment de l’IVA el que, amb tota seguretat, repercutirà a la baixa en el consum”. Així al 2010 veurem que els rebuts de les escom-braries, la quota de la guarderia o els impostos sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, de béns immobles de naturalesa ur-bana, de béns immobles de naturale-sa rústica, d’activitats econòmiques, de vehicles de tracció mecànica, de construcció i instal·lació d’obres, la taxa per a la recollida d’escombraries o la taxa per a l’atorgament de llicèn-cies urbanístiques, l’IBI, entre d’altres molts, resten igual que enguany.

Llicència d’obresEn referència a les llicències d’obres, l’executiu calero també va anunciar la supressió del 100% de la taxa per a l’arranjament i la rehabilitació de faça-nes i la reducció del 95% de l’impost. D’aquesta manera, a més d’impulsar els canvis estètics anunciats a la fa-çana litoral del municipi, es vol con-tribuir a la dinamització econòmica perquè les mesures possibiliten que particulars i empreses es decideixen a fer canvis a llars i negocis aprofitant aquest moment i, alhora, donen feina a les empreses que s’encarreguen d’aquest tipus de treball.

El govern de l’Ametlla de Mar congela els impostos i les taxes municipalsAquesta mesura pretén ajudar els ciutadans, en la mesura del possible, a pal·liar els efectes de la crisi en la seva butxaca.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha aprovat ja la modificació de les Orde-nances Fiscals Municipals número 13 i 13 bis que regulen respectivament la taxa per a l’atorgament de llicèn-cies urbanístiques i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). Aquesta modificació afecta, en concret, els apartats de les orde-nances que regulen la rehabilitació i la neteja de façanes dels habitatges i edificis.

Atorgament de llicències Pel que fa a la taxa per a l’atorga-ment de llicències, s’elimina del tot i pel que fa a límpost de lÍCIO, sáplica a partir dára una reducció del 95 % que és la màxima que per-met la llei perquè en tractar-se d’un

impost aquest no es pot eliminar del tot. Fins ara, quan un particular o una comunitat de propietaris d’un edifici demanava una llicència per a la reha-bilitació o la neteja de façanes, havia de pagar un 2,12 % del pressupost d’obra en concepte de Taxa més el 2,5% del pressupost d’obra en con-cepte de límpost de lÍCIO. Joan Pere Gómez Comes deia que “amb aquesta ordenança de façanes el que volem fer és que poquet a po-quet La Cala estigui cada dia més bonica. Per això vam començar di-ent com havien de ser els materials i els colors; en definitiva, la fisonomia de La Cala del futur. I perquè la gent pugui fer canvis sense tenir grans despeses econòmiques hem fet aquesta modificació. No volem que

per falta de diners la gent s’estigui de fer canvis positius a casa seva. A més, també pensem que aques-ta mesura pot suposar que hi hagi més feina per a algunes empreses, fet que creiem molt necessari en aquests moments”. Així, els que vul-guin fer obres de neteja i rehabilitació de façanes no pagaran res de taxa i se´ls bonificarà en un 95 % el que haurien de pagar dÍmpost dÍCIO.

Modificació per unanimitat Aquesta modificació es va aprovar durant l’últim ple de l’ajuntament de forma unànime i és una de les me-sures amb les que el consistori vol contribuir a dinamitzar l’economia de la població en temps de crisi econò-mica.

El consistori incentiva la rehabilitació i neteja de façanes amb la quasi supressió de l’impost i la taxa

La modificació elimina del tot la taxa per a l’atorgament de llicències i redueix en un 95% l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), el màxim que permet la llei.


Olga TomàsDins el marc del projecte l’Ajunta-ment a casa el consistori de l’Amet-lla de Mar ha sumat un nou servei. Dues informadores locals recorren el municipi apropant informació d’inte-rès. Algunes de les qüestions de les quals s’informa porta per porta són el reciclatge, l’empadronament per a nouvinguts, l’accés a pisos soci-als, la possibilitat d’adquirir places d’aparcament i l’assessorament en la recerca de feina.

Tota aquesta informació, a part de ser explicada per les comunicado-res, es fa arribar als ciutadans d’una manera senzilla i didàctica mitjan-çant un desplegable dissenyat per l’Ajuntament.

M. Carme Martí, regidora d’Educa-ció considera que aquesta iniciativa té moltes avantatges: “Amb el pla d’ocupació que ens han concedit hem pogut incorporar aquestes informadores que explicaran les avantatges del sistema de recolli-da easy i, aprofitant que van casa per casa, donaran altres tipus d’in-formació d’interès. Aquesta inicia-tiva serà de gran utilitat pels ciuta-dans”.

Més informació, més a propLes comunicadores, que formen part d’un pla d’ocupació subvenci-onat pel Departament de Treball de la Generalitat oferiran aquest servei durant sis mesos. L’objectiu d’aquest tipus de comunicació és aproximar la informació a la població i, alhora, re-collir les preguntes, queixes, opinions i suggeriments dels caleros i caleres.

Recordem que dins el projecte l’Ajun-tament a casa, el passat novembre el consistori va posar en marxa el servei d’informació municipal al mòbil sense cap cost per als usuaris. Per rebre in-formació a la carta només és neces-sari donar-se d’alta enviant un correu electrònic a l’adreça [email protected].

L’Ajuntament apropa la informació a casaEn una nova iniciativa de millorar en proximitat i garantir l’accés a la informació dels ciutadans, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar posa en marxa dues informadores locals.

Araceli DomínguezL’Ametlla de Mar reivindica la gratuï-tat del tram de l’autopista AP-7 entre la nostra població i Ulldecona men-tre no estigui enllestida per al seu ús l’autovia que ara acaba a l’Hospitalet de l’Infant i que ha de continuar fins a la població de La Jana, a Castelló. La reivindicació, a petició de l’alcalde Andreu Martí, ha estat inclosa com una esmena parcial al Pressupost

General de l’Estat (PGE) pel diputat de Convergència i Unió, Jordi Jané. Aquest pressupost, per regla gene-ral, s’aprova durant el mes de no-vembre.

L’autovia, a llarg terminiD’altra banda, s’ha vist necessari introduir aquesta esmena preveient que l’acabament del tram de l’au-tovia que passa per casa nostra va per a llarg. De moment, només una dada, s’han invertit uns 100.000 dels 500 milions d’euros que pot tenir el seu cost total. I, a més, també s’ha fet aquesta esmena pensant en el greu-ge comparatiu que aquest fet supo-sa per a les nostres terres i, com a part d’elles la nostra localitat, si tenim en compte que quan es va fer el tram de l’A-7 des de Torredembarra a Vila-seca es va deixar de pagar el tram corresponent a aquest recorregut a l’autopista. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, ens deia que “tots som conscients que la igualtat és un tema a tenir en compte. Fa uns anys, aprofitant el desdoblament sud i nord de l’AP-7 a l’alçada de Tarragona, des de Torredembarra a Salou, es va donar la gratuïtat de la pròpia AP-7 mentre en paral·lel es feia l’autovia. Ara, si el govern de l’Estat i la Generalitat no tiren en-davant la prolongació de l’autovia i

s’endarrereix més temps, volem que el tram corresponent de l’autopista sigui gratuït. Hem elevat aquesta petició al Congrés, presentant una esmena al PGE que esperem que votin altres partits”.

El sud també existeixI aquest greuge no és un fet aïllat. És un més dels molts que pateixen les comarques de l’Ebre en un marc de crisi econòmica que encara el fa més flagrant, segons explica el go-vern municipal que considera que com estem lluny del poder central a Barcelona, es prioritza la ciutat i el seu cinturó a l’hora de fer inversions i proveir-los d’infraestructures en de-triment del sud on s’obliden de fer inversions.

Esperant respostaAra només resta saber si aquesta es-mena, juntament a la que fa referèn-cia a la partida extraordinària de dos a dos milions i mig d’euros per com-pletar la carretera d’accés Sud i una altra esmena per valor de 250.000 eu-ros per finançar l’execució del centre cívic i de l’aparcament s’hi inclouen de manera definitiva. La qüestió no està gaire clara perquè aquest tram d’autopista, entrada sud de Catalu-nya de moltes mercaderies, és dels més productius del país.

El govern de l’Ametlla de Mar reivindica la gratuïtat de l’AP-7L’executiu ha elevat la seva petició al Congrés mitjançant una esmena als PGE perquè considera que seria un greuge comparatiu si es té en compte que el tram de la AP-7 entre Torredembarra i Vila-seca es va deixar de pagar mentre no es feia el tram corresponent a l’autovia.

Peatge de l’Ametlla de Mar.

Les comunicadores informant una veïna.

Ajuntament


Araceli DomínguezDilluns 16 de novembre va tenir lloc una reunió ordinària del ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar en la que es van tractar els 13 punts que hi havia en l’ordre del dia dels que destaca la proposta d’acord presentada per ERC de Catalunya relativa a les consultes populars municipals per la independència i els dos punts introduïts de manera urgent en l’ordre del dia relatius a la

modificació del pressupost de 2009 i a la concertació d’una operació de préstec a llarg termini per un import d’1.200.000 euros destinada al fi-nançament de diferents inversions de l’exercici 2009.

Dret del pobleSobre les consultes populars, An-toni Montagut, portaveu del govern,

va dir que és un dret del poble el poder dir la seva. “Nosaltres com a Ajuntament hem posat en pràctica aquest dret, ja hem fet les consultes populars que hem considerat quan era oportú i entenem que aquest dret es pot exercir en el moment que calgui”. Però per a Montagut hi havia molts temes a destacar en aquest ple com la modificació de l’ordenança per a l’arranjament de façanes, una nova subvenció per actuar sobre urbanitzacions amb dèficits històrics i diferents encàr-recs de gestió d’obres a la Cala Gestió com ara el centre de rehabi-litació o la façana marítima. També va destacar l’encàrrec a aquesta en-titat municipal d’un estudi sobre la normativa que regula la instal·lació d’infraestructures eòliques davant la hipotètica possibilitat que tant em-preses com particulars en sol·licitin la seva instal·lació en un futur. Pel que fa a la polèmica pòlissa de crè-dit va dir que ja estava previst que s’introduís quan es va fer el pressu-post inicial.

No res importantL’acord sobre les consultes popu-lars va ser aprovat amb els vots a favor de CIU i ERC, abstenint-se socialistes i negant-lo el Partit Po-pular que va restar importància a aquesta qüestió donant prioritat de nou a les qüestions econòmiques. Ricardo Llaó va dir que “un cop més el consistori fa una operació de crèdit d’1.200.000 euros. Creiem que aquest camí, el camí de l’en-deutament, no és el camí que ha de seguir el govern municipal”. Val a dir que l’aprovació inicial de la mo-dificació del pressupost d’enguany

i l’aprovació del crèdit per un import d’1.200.000 euros es va aprovar amb els vots a favor del govern i els vots en contra de l’oposició en bloc.

Quarta modificacióMaria Marsal, regidora socialista, destacava com a molt negatives la quarta modificació pressupostària i la nova pòlissa de crèdit perquè, al final, els que paguen són els ciu-tadans en forma de més impostos. “Hem vist una vegada més com s’endeuta l’Ajuntament . Han fet una quarta modificació pressupos-tària i, a més, una pòlissa de crèdit d’1.200.000 euros perquè no hi ha prous diners per fer front a tantes despeses. Ens tocarà als ciuta-dans pagar-los com ha passat amb els diners de l’aigua que ara hem de pagar en forma d’uns rebuts d’aquest servei abusius”.

Satisfacció republicanaJordi Gaseni, portaveu d’Esquer-ra, es mostrava satisfet pel fet que s’hagués aprovat la moció sobre la possibilitat que entitats i associa-cions presentessin mocions sobre les consultes populars. “Al plenari d’avui hi ha hagut dos punts impor-tants. Un, el de les consultes. Final-ment s’ha pogut aprovar la moció presentada pel nostre partit. I, d’al-tra, una qüestió greu. Seguim en-deutant-nos. Estem arribant a uns nivells que l’Ajuntament diu que hi arriben altres administracions però no tenen en compte que les altres són molt més grans”. Tanmateix, pel que fa al tema de l’endeutament, Gaseni va demanar responsabilitat i eficàcia en la seva gestió.

El ple de l’Ajuntament aprova la moció per a les consultes populars

La proposta dels republicans va ser aprovada amb el vots de CIU i ERC, l’abstenció del PSC i el vot en contra del regidor popular.

Imatge del Ple.


Política

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

PP

Francesc CallauEl PP va insistir en el transcurs del Programa Parlem-ne que donen tot el seu suport al text de la modificació del POUM aprovat per l’Ajuntament, davant de les modificacions recoma-nades per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre. Amb tot, els populars van voler matisar que el suport incondicional no és a l’equip de govern de CiU com a tal, sinó al resultat final d’una tramitació en la que hi ha intervingut diversos partits i agents socials, i que ha donat com a resultat les aportacions de molta gent, entre ells les del PP.Ricardo Llaó, portaveu del PP, “no és que ens alineem amb l’equip de govern sinó que ens alineem amb el Pla d’Ordenació Urbanística resul-tant d’un procés de col·laboració entre l’Ajuntament i diferents agents socials. Portem fent aquesta col-laboració amb l’Ajuntament durant els últims quatre o cinc anys. Al veure que el resultat final d’aquesta col·laboració era raonablement sa-tisfactori, varem donar el vistiplau”.

Pel PP, CiU no ha de fer marxa enrere en cap dels plantejaments, tal com demana el PSC, donat que el resultat del POUM és el que ha volgut que sigui CiU i també va insistir en que encara que ERC vulgui desmarcar-se ara de la política urbanística de

CiU, aquesta no és diferent al projec-te engegat l’anterior legislatura quan ERC també compartia el govern mu-nicipal, tant pel que fa al POUM com als convenis urbanístics plantejats.

Pels populars, el procés final d’apro-vació del POUM es pot allargar per diversos motius, tot i que, a l’igual que CiU, és partidari de defensar fins a les últimes conseqüències el text resultant del Ple Municipal. Ricardo Llaó, “la qüestió no és si s’allarga o no aquest procés. Crec que l’impor-tant és que si des de l’Ajuntament es creu que es té la raó s’ha de de-fensar aquesta raó. D’altra banda, si en un moment donat es considera oportú acceptar alguna de les reco-manacions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) en favor d’accelerar el pro-cés potser s’hauran de reconsiderar algunes qüestions. Ara, però, toca defensar les opinions que s’han anat manifestant i després ja es veurà si s’han de realitzar algunes conces-sions o no per tancar definitivament la qüestió”.

Ricardo Llaó, es va mostrar satisfet per la rectificació d’ERC, que fa po-ques setmanes anunciava la seva entrada a la Comissió executiva de La Cala Gestió.Pel que fa a l’àmbit econòmic, el PP va recordar que mai ha estat d’acord amb l’equip de govern, però va qua-lificar com un pas a tenir en compte el trencament en les posicions eco-nòmiques de CiU el fet que finalment acceptés que la situació era difícil i es posés en mans d’un bon equip de gestió econòmica.La creació de La Cala Gestió va dir, és un aspecte positiu i una eina que permet agilitzar les gestions urba-

nístiques, tot i que corre el risc de provocar una manca de liquiditat important a les arques municipals. Ricardo Llaó, “hem de dir que és una eina àgil i per això la vam votar. Però, hi ha un risc en la diferent ve-locitat entre l’execució dels projec-tes i la materialització dels recursos després de la seva concessió. Per dir-ho d’una altra manera, als pisos del carrer Goya el constructor ha de cobrar una vegada feta la feina i els pisos es vendran quan es vendran. Això genera una falta de liquiditat im-portant ja que van a diferent ritme la construcció, el pagament i l’ ingrès. Per aquest motiu s’ha d’acudir a les pòlisses”.

Llaó va reconèixer que la creació d’aquestes empreses municipals té alguns aspectes negatius o no tan bons, i va posar com a exemple que molts dels temes importants i trans-cendents no es debaten en el ple, sinó dins de la comissió executiva, tot i que també va reconèixer que hi ha mecanismes per poder fer-ho.Llaó també es va referir a l’imminent inici de les obres de construcció de la residència per a la gent gran a Ri-bes Altes segona fase, afegint que és un equipament molt important, no només per l’àmbit social, sinó també per l’econòmic, però que tant impor-tant o més és tenir clar quin model de gestió s’aplicarà.

El PP diu que el POUM serà l’èxit de molta gent i no només de CiU

Els populars insten a l’equip de govern a defensar fins a les últimes conseqüències el text sorgit de l’aprovació municipal.

Política


PSC

Francesc CallauEl PSC va criticar en el transcurs del programa Parlem-ne de la Cala Ràdio les “aventures inversionistes” de l’equip de govern. Segons els so-cialistes CiU haurà d’explicar millor els detalls del contracte amb la unió temporal d’empreses que se n’ha de fer càrrec de construir i gestionar la residència de la gent gran. Segons el portaveu del partit dels socialis-tes de Catalunya, Antonio Espuny, aquest és un clar exemple, junt amb la piscina municipal i l’aparcament, d’un endeutament perillós. “Que mi-rin i repassin el contracte amb SA-GESA. Perquè si el contracte amb SAGESA o les empreses que han de finançar la residència d’avis està tal i com ens ho van ensenyar, el poble de la Cala es tornarà a posar un pedra al coll. Recordem que ja tenim l’aparcament, quatre milions d’euros, per ara, i la piscina, cinc milions d’euros. Unes despeses que acabarem pagant els caleros com la de l’aigua. I ara es planteja la residència amb un cost de vuit milions. Una despesa preocupant donat el moment social en el qual ens trobem,” va afirmar Antonio Es-puny.

El PSC també va demanar al govern que expliqués el perquè la construc-ció de quatre aules de la llar d’infants ha costat més d’un milió d’euros i els dotze pisos de protecció oficial que construeix l’ajuntament al carrer Goya no costaran més de 600.000 euros.

El PSC també va aprofitar per donar-se la raó respecte al rebut de l’aigua. Segons els socialistes, ja van avançar fa uns mesos que el que s’amagava darrera de la campanya d’estalvi d’ai-gua impulsada per l’Ajuntament i de la suposada rebaixa del preu de l’aigua s’amagava una pujada pura i dura del rebut, per tornar als sis milions d’eu-ros que Aqualia va donar a fons per-dut. Espuny va explicar que “Sempre parlen de sostenibilitat, que volen mantenir la costa i ara amb el rebut d’aigua apliquen el mateix argument. Nosaltres ja ho vàrem dir que això és una pujada dura i pura del rebut d’ai-gua. Hi ha hagut uns increments im-portantíssims del cost de l’aigua. En canvi, segons l’alcalde i l’equip de govern es diuen que això retornarà a les cases a través de l’estalvi de l’aigua. Consideren que d’aquesta manera es consumirà menys”.

Per al portaveu socialista no s’entén que l’anterior concessionària pre-sentés beneficis al voltant de 60.000 euros i, Aqualia presenti un dèficit de 250.000 euros sense que s’hagin in-crementat els costos.

Respecte al tema urbanístic, el PSC va tornar a insistir en la precipitació de CiU donant sortida als plans par-cials dels sectors Sant Jordi i Castell i, darrerament, a la segona fase de Tres Cales, després de posar a ex-posició pública el projecte d’urbanit-zació i reparcel·lació.Per Antonio Espuny quan van arribar les prescripcions de la CUTE (Co-missió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre) a la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Munici-pal, cap dels plans parcials s’havia començat. “Quina responsabilitat econòmica pot tenir l’Ajuntament amb sectors com Tres Cales sego-na fase, sector J, sector Sant Jor-di, sector Castells on les obres ni havien començat quan van arribar les prescripcions de la Generali-tat? Aquests sectors, el dia 12 de desembre de 2008, que és quan l’Ajuntament va rebre de forma oficial les prescripcions de la Ge-neralitat al pla general, no s’havia començat cap obra. En el cas del sector Sant Jordi no s’havia apro-vat cap tramitació urbanística. I, per tant, estava molt més endarrerit que Port Olivet”, afirma Espuny.

Els socialistes, tot i reconèixer que no hi ha cap il·legalitat en les actu-acions del govern municipal, sí que van criticar que un Ajuntament actuï per damunt del que dictaria una ad-ministració superior.

El PSC diu que la residència incrementarà les inversions de risc de l’Ajuntament

Segons els socialistes, aquesta obra junt amb les de la piscina i l’aparcament són un risc d’endeutament innecessari i perillós per al municipi.

Maria Marsal i Antonio Espuny, representants del PSC.


Francesc CallauAquestes afirmacions fetes al pro-grama Parlem-ne fan referència a les primeres participacions d’ERC a les empreses públiques de la Cala Gestió i la Cala Serveis, després de reconsiderar la postura inicial de quedar-se al marge per desacord amb els estatuts.

Segons Jordi Gaseni, portaveu d’ERC, l’equip de govern no ha de perdre el món de vista, per molt que instruments com la Cala Gestió aju-den a facilitar la gestió i tramitació de projectes. “El que reclamem des d’ERC és que no es perdi de vista que estem en un ajuntament no en una multinacional, ni amb una gran empresa, tot i que és bo tenir algun matís per a poder funcionar d’una manera més decidida. A un ajunta-ment on hi ha uns regidors elegits pel poble i on jo crec que no és pot renunciar que les grans decisi-ons es prenguin al plenari i a micro obert”, afirma el portaveu d’ERC.

Gaseni es va referir, precisament, a la darrera reunió de la Cala Gestió afirmant que la participació en els òrgans de decisió d’aquesta entitat

tampoc assegura l’arribada de tota la informació. Segons els republi-cans, a la pròxima reunió s’ha de posar a estudi un projecte sense un suposat parc eòlic del qual no se’n sap res. Jordi Gaseni: “hi ha un punt que posa gestió i desenvolu-pament de parc eòlic a l’encàrrec a l’empresa de l’Ajuntament, la Cala Gestió. Penso que no és un tema menor després de l’alerta genera-da els darrers anys davant la pos-sibilitat que es col·loqués un parc eòlic davant de les nostres costes, al qual vàrem estar tots unànime-ment en contra. Tinc desconeixe-ment d’aquesta qüestió. I crec que no només és des d’esquerra que tenim aquest desconeixement, tot i formar part de la Cala Gestió. A la darrera reunió d’aquest tema no es va parlar”.

Els republicans també van acusar a CiU de fer demagògia quan afirma que en alguns casos que la Genera-litat no col·labora en el finançament d’alguns projectes i acusen el go-vern català de sostenible i autoritari. Segons Jordi Gaseni, destina una gran quantitat de diners als ajunta-ments i, concretament, al de l’Amet-lla és qui decideix on destinar-los, tot i que també va acusar l’equip de govern de visitar poc la Generalitat per buscar ajudes. “La Generalitat està aportant al finançament dels municipis i, en concret, a l’Ametlla

de Mar molt més del que s’havia aportat durant anys. No parlem de la legislatura passada on ens varen assegurar des d’esquerra, ja que estàvem també al govern, que des de l’Ajuntament es fessin les obres que en aquell moment es necessita-ven i que tinguessin el finançament oportú des de la Generalitat. Parlem de molt abans. I com a dada, el que sí puc afirmar és que, per exem-ple, des de Governació, des del pla únic d’obres i serveis el que es fa és donar una quantitat de diners que, en una sèrie d’anys, l’Ajuntament ha de decidir com es poden inver-tir. L’Ajuntament rep aquests diners, que en són molts, i ho puc mostrar a través de xifres o que les doni el mateix alcalde. Crec que un alcal-de no es pot permetre fer aques-tes afirmacions o insinuacions que suggereixen que la Generalitat no col·labora amb l’Ajuntament”, afir-ma Gaseni.

Els republicans van arribar a un acord amb CiU perquè a la sessió plenària del passat 16 de novembre es presentés a debat i s’aprovés una moció que permeti la convocatòria d’una consulta popular per la Inde-pendència de Catalunya, de la qual cosa es van mostrar complaguts, tot i les converses mantingudes amb altres partits polítics fins la darrera celebració del ple. Finalment, només van votar positivament ERC i CIU.

ERC demana que les grans decisions es prenguin a l’Ajuntament i no a la Cala Gestió

El grup municipal d’ERC a l’Ametlla de Mar ha demanat a l’equip de govern que les grans decisions que afecten al municipi s’acabin prenent a l’Ajuntament i no a la Cala Gestió.

ERC

Jordi Gaseni, portaveu d’ERC.

Política


CiU

Francesc CallauL’equip de govern de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va manifestar, en el transcurs del programa Parlem-ne de la Cala Ràdio, que és el moment d’in-crementar encara més la implicació del consistori amb els ciutadans.

Segons el grup municipal de CiU, l’actual situació de crisi fa necessari polítiques que ajudin als ciutadans a superar-la. És per aquest motiu que l’equip de govern va anunciar fa pocs dies, en el transcurs d’un ple, la supressió del 100% de la llicència d’obres per arranjaments i rehabilita-ció de façanes i la reducció del 95% de l’ordenança que grava aquesta activitat. D’aquesta manera, a més

d’impulsar els canvis estètics anunciats a la façana litoral del municipi, també es contribueix a la dina-mització econòmica. Tant de les economi-es familiars com em-presarials.

A més, l’Ajuntament va confirmar la con-gelació de tots els impostos i les taxes

municipals de cara a l’any 2010. L’al-calde va matisar que aquestes me-sures no seran definitives, sinó que es tracta de mesures que poden tenir una vigència d’un a dos anys metre duri la crisi. Andreu Martí, “Anunciem que les taxes generals i impostos es congelen. Aquesta mesura s’apli-carà fins que duri aquesta situació de crisi. A més, en el cas concret de la llicència d’obres es bonifica-rà el 95%. D’altra banda, tant debò, el govern de l’Estat i de la Genera-

litat fessin el mateix. En canvi des del govern de Madrid s’ha anunciat que l’estiu vinent s’augmentarà l’IVA. Aquest fet estic convençut que re-percutirà negativament al consum i tot el que se’n deriva”. Martí va afegir que “crec que estem aplicant moltes mesures des del consistori per com-batre la crisi, tot i que som consci-ents que sempre es pot millorar.”

L’Equip de govern va recordar que aquestes no són les úniques mesu-res empreses. També va explicar la gran feina que s’està fent des dels serveis socials municipals o la pràcti-ca de subvencionar els llibres de text a tots els escolars de l’Ametlla que es duu a terme des de fa sis anys.

CiU va negar, per altra banda, que no treballi per trobar subvencions i finan-çament a la Generalitat per fer front als projectes encetats, responent a les acusacions d’ERC. Els represen-tants convergents van qüestionar l’interès d’algun partit de l’oposició d’ajudar a que la Generalitat escolti més les peticions de l’Ametlla de Mar. “Potser sí que hi ha algú que no té ganes que l’Ametlla vagi endavant. Allà ell amb la seva consciència. El que no es pot negar és que contac-tem amb la Generalitat, la Diputació, i el govern de l’Estat, i que insistim tan com sigui necessari fins que aconseguim el que creiem que és just per al poble, i de fet hi ha de-partaments que ens fan molt de cas. Només cal veure les moltes actuaci-ons que Ports de la Generalitat estan duent a terme al Port, o les actuaci-ons que Costes de l’Estat estan fent a les platges, o les subvencions per al centre d’Interpretació de la pesca, o la subvenció de la diputació per a

la nova oficina de Turisme, i per al centre social de Tres Cales, per a la piscina, per a l’aparcament soterrat i per al centre cívic, per al camí de ronda, etc. Tan de bo alguns dels go-verns municipals que ens van prece-dir haguessin tingut una petita part de la complicitat que nosaltres tenim amb les diferents administracions, sense la qual seria quasi impossible dur a terme gran part de l’obra públi-ca que tots podem veure al carrer”, afirma Andreu Martí.

En un altre ordre de coses, CiU va anunciar que ja ha iniciat els tràmits per demanar la gratuïtat de l’autopis-ta AP-7 fins que no es pugui utilitzar una alternativa gratuïta com és l’au-tovia A-7 en el tram de l’Hospitalet fins al límit de la demarcació de Cas-telló. Andreu Martí, “és una qüestió d’igualtat. El que demanem és que tots tinguem el mateix tracte, tant per part del govern de l’Estat com de la Generalitat. Recordem que quan es va fer el desdoblament de l’autovia A-7 al pas de la zona de Tarragona, des de Torredembarra a Salou, és va procedir a la gratuïtat de l’autopista. I ara que ja la tenim desdoblada fins l’Almadrava, al terme de Vandellòs, seria de sentit comú, per part de tots els polítics, tant els que estan a l’oposició com al govern, que ens concedeixin el mateix”.

L’equip de govern va anunciar, tam-bé, la descentralització d’alguns ser-veis municipals com, per exemple, els Serveis Socials que es trasllada-ran al Casal d’Avis, o Mediambient, Cultura i Educació que s’han ubicat al Centre d’Interpretació de la Pesca amb l’objectiu de potenciar les instal-lacions.

El govern de CiU congelarà els impostos i taxes per a l’any 2010A més, CiU va anunciar l’eliminació temporal mentre duri la crisi de la taxa per la rehabilitació de façanes, i la reducció del 95%de l’ordenança pel mateix concepte

Andreu Martí, alcalde del municipi i la regidora de Cultura, M. Carme Martí.

Opinió


El comerç al nostre poble

L’equip de govern

A l’última edició dels Quatre Cantons hi apareixia un article d’opinió en el que l’autora comenta que desitjaria que al nostre poble hi hagués una gran superfície comercial. Aquest és un tema que creiem molt impor-tant per al conjunt del municipi i per aquest motiu hem volgut deixar clar el nostre posicionament.

Si hi ha alguna empresa que vulgui instal·lar-se al nostre poble, ho pot fer sense cap problema. Tan sols ne-cessita consultar la normativa vigent i dur a terme la inversió que consi-deri oportuna. És més, si qualsevol persona/empresa vol instal·lar un negoci, i aquest projecte s’adequa a la normativa, i nosaltres ho impedim, estaríem cometent una il·legalitat. Així de senzill. Ara bé, fins al moment

,cap representant de cap empresa d’aquestes característiques s’ha diri-git a aquest Ajuntament, i si algun dia ho fan se’ls atendrà amb la màxima cordialitat com es fa amb qualsevol persona del poble.

En tot cas, el que sí que està a les nostres mans és ajudar tant com puguem al comerç del nostre poble, un dels pilars de la nostra economia, perquè pugui dur a terme la seva activitat amb les millors condicions i perquè ,mentre no hi hagi cap al-ternativa, el nostre centre comercial sigui el centre del poble.

I, com podem treballar mentrestant perquè això sigui possible?. Doncs, en primer lloc, arranjant i mantenint els carrers endreçats, fins i tot plan-

tejant-ne, poc a poc, la conversió d’alguns en zona de vianants. En se-gon lloc, solucionant el que ha estat històricament el problema més greu del nostre poble: la manca de pla-ces d’aparcament. En aquest sentit, esperem que aquest dèficit millori bastant amb alguns projectes impor-tants com les 300 places gratuïtes de l’aparcament de l’entrada del poble habilitat aquest estiu passat (l’antic aparcament dels camions), el trenet que, salvant alguns detalls que cre-iem podem millorar (el recorregut, els horaris, la possibilitat de cobrar una quantitat simbòlica per evitar que se’n faci un ús indegut) ha estat una experiència prou positiva que volem repetir els propers estius, i les 310 places de l’aparcament soterrat de davant de l’Ajuntament.

Història Política CaleraAdrián Figueres Bargalló

Moltes són les definicions que po-dem fer de la paraula “història” ; jo em quedo amb una que diu “ ciència que estudia els esdeveniments del passat relatius a la societat en gene-ral o a qualsevol grup de societats”.La recent història calera( 1982-1999) l’ he viscut amb intensitat i, sense cap ànim de polèmica, vull donar la meva versió al respecte.Si algú fes de la seva vida –política- un conjunt d´ actituds egocèntriques i megalòmanes, podria acabar dient mitges veritats o mentides, potser no amb plena intencionalitat però sí amb plena consciència del possible marge dérror.

No és de rebut encapçalar un pro-jecte polític que un no creu, això és enganyar a tots aquells que sí hi cre-uen i que lluiten amb fermesa per de-fensar les seves conviccions ; no és de rebut quan, estant fora de l´àmbit actiu de la política, es nomena a per-sones que et van ajudar, que et van defensar i que et van dedicar moles hores per ficar-te al lloc ón vas arribar ; no és de rebut frivolitzar amb pseu-dosinònims de l´ àmbit matrimonial, quan allò que succeí fou una traïció

“pura i dura” amb l´únic objectiu de treure del davant a la persona que es mereixia un mínim de respecte per-sonal i polític ; no és de rebut donar dades inexactes aprofitant que no tens ningú davant per rebatre la teva opinió.

Tots hem tingut errors, i quan ets jove, no sempre calibres bé els “pros i contres”, si més no, un no es pot en-ganyar a un mateix : particularment, dénçà lány 1981 fins lány 1999, vaig militar a un Partit Polític ( Partit Popular), que vaig defensar amb orgull, satisfacció i plena convicció ; mai vaig “flirtejar” amb cap altre, i cap altre em va venir a buscar; ( ens entenem, no ?), i quan vaig donar-me de baixa, per voluntat pròpia i també a instància dálguns excompanys que van demanar la meva expulsió per col·laboració amb …??, vaig se-guir amb la meva mateixa línia. Han passat els anys, 10, i la ideologia libe-ral-social que sempre he defensat, la segueixo tenint. Les sigles dún par-tit poden ser conjunturals,( com aviat ho faré públic), però les idees, quan en tens, -no sempre se’n tenen…- les pots anar matisant i/o evolucionant,

però difícilment les canviaràs si per arribar a tenir-les has passat pel pro-cés de léstudi, l´ aprenentatge, la convicció i el desenvolupament de les mateixes.

La política calera ha canviat bas-tant els darrers deu anys, però si en aquells moments les coses s´haguessin fet dúna altra manera, avui potser seria diferent, i el partit que té la majoria absoluta no tindria la representació que té. Si més no, el que és més rellevant és buscar ex-cuses i altres culpables per a obviar el malament que un ho va fer. Si de la majoria absoluta es passa a ma-joria relativa, i si de majoria relativa es passa a un sol regidor, el culpable pot ser qui ha estat deu anys fora de qualsevol àmbit polític ?

La Cala del segle XXI no tornarà a tenir les polèmiques ni els atacs per-sonals dáltres èpoques, - sortosa-ment !-, però per arribar al bon clima polític actual alguns ens vam deixar pel camí moltes hores, part de la fa-mília i alguns amics.La Història Calera ha tingut molts pro-tagonistes…no només uns pocs!!!

Opinió


Com sabeu, l’ajuntament és mem-bre del REBÉ (Consorci de Residus de la Comarca del Baix Ebre), ens que va decidir fa un temps unificar els diversos sistemes de recollida d’escombreries dels municipis de la comarca i implantar un únic mo-del de recollida selectiva basat en el novedós sistema “Easy”. Aquesta mancomunació en la gestió de la recollida i el tractament dels residus sòlids urbans, està permetent rebai-xar els quantiosos costos d’aquests serveis i alhora aconseguir reduir un 40% les tones de residus que es por-ten als abocadors controlats de Mas de Barberans i Tivissa.Pel que fa al nostre municipi, cal des-tacar que s’estan ultimant els detalls perquè a principis del proper any es pugui iniciar aquest nou sistema. Ja s’han instal·lat les illes de conteni-dors soterrats amb 5 fraccions de residus (paper-cartró, vidre, plàstic i envasos, orgànica i rebuig), i prope-rament es procedirà a ubicar les illes de contenidors en superfície amb el mateix nombre de fraccions (menys a les Urbanitzacions, on l’estaciona-litat i la distància entre contenidors

fan insostenible incloure l’orgànica). Els avantatges d’aquest nou sistema EASY es basen en un canvi impor-tant en els hàbits dels ciutadans a l’hora de dipositar els residus sòlids urbans que es generen a les llars. El nou sistema contempla que les ubi-cacions seran fixes i que estaran una mica més allunyades, però en canvi disposaran sempre de contenidors per a totes les fraccions, per lo que els usuaris només hauran d’anar a un únic punt. Els nous contenidors ocupen menys espai però tenen molta més capa-citat. Un altre fet destacable és que eviten les males olors a la via pública, ja que estan fabricats amb un fons d’acer galvanitzat amb una junta estanca de 15 centímetres per a la retenció de líquids. A això li hem de sumar el fet de que es netejaran periòdicament mitjançant un camió que amb un braç mecànic els intro-duirà al seu interior on es procedirà a la neteja a través d’un sistema de rotació de raspalls hidràulics. Aquest nou sistema funciona de ma-nera robotitzada, ja que el conduc-tor del camió realitzarà el buidatge

dels contenidors a través d’un petit ordenador instal·lat a la cabina. En el buidatge d’un d’aquests conteni-dors es tarda pocs minuts i al fer-se per gravetat s’evita que les tapes s’embrutin i es trenquin, al mateix temps que s’eliminen els sorolls que provocava l’impacte del contenidor amb el camió. El sistema es tan ràpid,silenciós i precís que la reco-llida es fa per les tardes en comptes de per les nits.Com en tot nou servei, la seva po-sada en marxa no serà fàcil i és molt possible que durant els primers mesos les coses no funcionin a la perfecció. És per aquest motiu que a part de demanar-vos la vostra com-prensió, us demano que pugueu col·laborar fent-nos saber les vos-tres queixes i/o suggeriments.La feina tècnica i logística ja s’ha fet, i ara és la ciutadania qui ha de jugar el paper més important fent-ne un bon ús i apostant clarament pel reci-clatge. N’estic plenament convençut de que tots els caleros demostrarem a la resta de la comarca el nostre ci-visme i el nostre respecte pel medi ambient. Gràcies a tots!.

Sobre el nou sistema de recollida de residus

Rubén Lallana i Plaza, Gerent del REBÉ (Con-sorci de Residus de la Comarca del Baix Ebre)

Luis Ruiz FernándezAmb motiu de la seva mort.14 d’octubre de 2009

Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Has marxat de forma sobtada, i el dolor d’aquest moment no ha d’im-pedir que ens acomiadem de tu amb la calidesa dels petons i abraçades que no et vam poder donar.

Acomiadem a un bon amic, amb tota la dimensió que la paraula amic pot assolir: generós, present, de confi-ança, bona gent, honest, responsa-ble, fidel als seus valors, de conver-sa fàcil i de conversa profunda, de farts de riure i de moments tristos...No deixes dona ni fills, però deixes molts cors que t’estimen.

A casa nostra sempre has estat un més. Vas entrar de la mà de la Beli i Xavi, i vas acabar sent amic de tots nosaltres i després de les nostres fi-lles. Hem estat molt afortunts d’haver

comptat samb tu a les nostres vides, però ara, també ens sentim molt tris-tos per perdre’t.

Seguirem el nostre viatge amb les nostres motxilles carregades de re-

cords amb tu, però trobarem en falta la teva presència.Avui marxa un home generós, senzill, treballador i honest que ens ha rega-lat retalls de vida i que no morirà mai als nostres cors.

Carmen de la Fuente i Brull


Fe d’errates

En el darrer núm. de la revista Des dels Quatre Cantons vam atribuir l’article “Només demanem poder comprar amb tranquil·litat” per un error d’impremta a Maria Arbó quan el correcte era Maria Arbós.

AgraïmentFamília Montecino Solé

La família Montecino Solé vol agrair de tot cor els serveis d’ambulàncies del SUM, SEM i serveis mèdics del CAP de l’Ametlla de Mar per la ra-pidesa que van actuar el dia 27 de novembre a la tarda.

També volem donar les gràcies a to-tes aquelles persones que ens varen acompanyar en un dels dies més tris-tos i difícils de la nostra vida.

El nostre avi JosepRut i Noemí (Adriana i Josep)

Diguem avi, on estàs?Al cel o a la mar?Si al cel ets un estel, ia les nits em fas companyia,perquè no tingui mai por…Si a la mar, em bressen les ona-des,i conten la història d’un home que va ser pescador.

ComunicatOctavi Figueres.Director de l’Escola Sant Jordi de l’ Ametlla de Mar

L’ escola Sant Jordi agraeix la dona-ció de 152 € feta per la desaparegu-da AssociacióTripulants de Pesca de l’ Ametlla de Mar.Aquesta quantitat s’ utilitzarà per a la compra de material escolar.

Campanya: Nadal-Reis 2009-2010

Càritas Parroquial de l’Ametlla de Mar

Ens trobem ja a les portes del temps de Nadal. CÀRITAS PARROQUI-AL l’AMETLLA de MAR comença, com cada any, una CAMPANYA de recollida de PRODUCTES BÀSICS destinats a les persones que es troben en condicions crítiques, de supervivència.

Des del reconeixement de la dig-nitat i el respecte que es mereix tota persona, sigui quina sigui la condició en què es troba, CÀRITAS treballa, tot l’any, acollint i ajudant ,en la mesura del possible, a tots aquells que demanen ser escoltats i recolzats en les circumstàncies di-fícils per les que estan passant .

Els plantejaments i el camí de CÀ-RITAS són molt seriosos de cara a

la tasca i els projectes d’acció so-cial que portem. Això no treu que, en la situació actual, l’augment de les demandes d’ajuda alguna vega-da ens desbordi . Estem atenent a moltes famílies i persones nascu-des o residents a l’Ametlla, així com a transeünts o persones sense sos-tre. Al nostre poble som ja molts ha-bitants. Quant de bé es podria fer si tots féssim pinya aportant una petita col·laboració , en treball, en subs-criure’s com a socis de Càritas, en espècies o en donatius!!

Ara teniu una ocasió especial: La Campanya de Nadal

A les cistelles d’alguns establi-ments o a l’església ,abans o després de les misses, i també a

l’abadia (els dijous),podeu dipo-sitar:

Aliments de llarga durada :arròs , llet ,conserves, sucre,oli, etc.

Productes d’higiene:maquinetes d’afaitar, gel de bany, colònia, pin-tes, pasta de dents, raspalls de dents, etc.

Altres productes: roba interior d’home, mocadors , bufandes, pe-tites mantes de sofà, mocadors de coll de dona, etc.

FES-TE SOCI DE CÀRITAS DE L’AMETLLA. ANIMA’T!!

AJUDEU-NOS, HO PODEU FER CÀRITAS US NECESSITA!!!

Esquerra a l’Ametlla de Mar col·labora amb la UGT de Catalunya

La secció local d’Esquerra Repu-blicana de l’Ametlla de Mar ha fet un conveni de col·laboració entre aquesta secció local i la UGT de Catalunya, es podran fer diferents cursos de reciclatge per a treballa-dors en actiu.Alguns d’aquests cursos són els de prevenció de riscos laborals en la maquinària de la construcció, un curs de maquinària pesada i l’obtenció de la targeta blava de la construcció, obligatòria a partir del gener del 2012.

Amb aquesta col·laboració entre les dues parts serà possible que diferents treballadors de l’Ametlla de Mar, així com d’altres de la co-marca, dedicats a sectors com la construcció, i derivats de la matei-xa, es puguin formar adaptant-se al mercat laboral que cada vegada demana ser més competitiu, estar més format i adaptar-se a les exi-gències del mercat i les normatives vigents.

Tant des de la UGT com de la sec-

ció local d’Esquerra Republicana a l’Ametlla de Mar, s’espera que aquest sigui l’inici d’una llarga col-laboració entre les dues parts per tal d’ajudar, en aquests moments de crisi a sectors que ho necessiten com ara el sector de la construc-ció.

Esperant reeditar aquests cursos i fer-ne de nous que puguin ajudar a formar i potenciar aquest i d’altres sectors.

Col.laboracions


Hem detectat que hi ha un costum molt estès al nostre poble, i ho podeu comprovar a la sortida o entrada del col.legi, de portar els nens sense cin-turó solts pels seients del darrera o asseguts davant sense lligar o al braç d’algun adult. Segurament la majoria de gent no és conscient del que pot comportar aquest mal costum o pot-ser es fa per comoditat o peresa de lligar els nens per a fer un trajecte tan curt com del cole a casa. Aquestes accions que,en principi, mai ens han donat cap problema poden compor-tar conseqüències nefastes.

Primer, li estem ensenyant al nen de ben petit que no passa res si no és posa el cinturó, quan el que li hau-ríem d’estar ensenyant és que el cinturó els pot salvar la vida i han de saber lligar-se’l ells mateixos i fer-ho automàticament al pujar al cotxe.I el que és més greu, els accidents de trànsit són la causa del 20% de morts en nens. Un 72% de nens menors de 6 anys no porten el sistema de subjecció adequat o el porten mal col.locat. A més, un 25% de nens ingressats després d’un accident de trànsit presenten lesions que els afectaran la resta de la seva vida.Quines lesions es poden produir en els nostres fills quan no van adequa-dament subjectats?1.Els nens que van asseguts davant sols o al braç d’un adult , amb una petita topada en la que salti l’airbag, poden morir a l’acte per l’impacte

d’aquest sistema, ja que els explota directament a la cara i provoca lesi-ons cerebrals i facials irreversibles. El mateix passa si posem la cadireta de lactant davant en sentit contrari a la marxa si el nostre cotxe té el sistema d’airbag davanter.

2. A baixa velocitat, per dintre de po-blació, en una topada que cap altre ocupant adult del vehicle hagi sofert cap lesió, segurament el nen sí que resultarà ferit, sinó externament, pre-sentarà lesions internes que, malau-radament, quan es detecten poden ser massa tard.

3.Amb una frenada a la velocitat que portem per dintre del poble, encara que sembli increïble, els nens ens poden sortir disparats i a banda dels traumatismes que es produiran per dintre del vehicle, travessaran fàcil-ment el vidre davanter, amb el resul-tat de traumatisme cràneo-encefàlic i lesions irreversibles o la mort.

No només hem de posar el cintu-ró i ensenyar-los-hi a ells a fer-ho

per la carretera, també per dintre de població en recorreguts curts i a baixa velocitat. No esperem a te-nir una tragèdia i impliquem-nos en aquesta tasca de prevenció tant els pares i mares com els avis i la resta de família. Donem un bon exemple i posem-nos tots el cinturó.

El nostre centre participa en un projecte Comenius amb altres dos instituts europeus, un centre de Bèlgica, a la ciutat de Bornem anomenat Klein Bra-vant Ateneum i un altre d’Alemanya, a la ciutat de Northeim, anomenat Thomas Mann Ganztagschu-le. Aquest projecte educatiu estudia i analitza la repercussió de la dieta en el rendiment esportiu de l’alumnat. Després d’haver rebut al maig passat la visita al nostre poble de diferents professors i alumnes d’aquests instituts, aquest any hem començat les nostres visites i la primera l’hem feta a Bèlgica. Del dia 21 al 25 de setembre, quatre alumnes de 1r de BAT -Meritxell Novillo,Daniel Rodríguez,Dayanna Tole i Mario Espí-, acompanyats dels professors Albert Farré, Núria Llambrich, Reyes Felip, Toni Cid, i Xavier Sànchez van fer una estada a la regió de `Petit Bravant´.En arribar a l’alberg dilluns a la nit, vam ser acollits pel grup alemany que compartia allot-jament amb nosaltres i pel director belga. L’endemà dimecres, a uns quilòmetres de l’institut, van començar les diferents activitats que l’equip belga havia programat per a l’estada. Dimarts al matí els professors d’esport belgues van preparar un circuit anomenat Eurofit, que con-sisteix en diverses proves com ara el salt de lon-gitud. Els nostres alumnes les van realitzar i van anotar els resultats per a un posterior anàlisi. A continuació, gràcies a un professor belga que és jugador de la selecció nacional de beisbol, ens va fer una sessió introductòria i vam practicar aquest esport. Va ser molt entretingut i fins i tot va ve-

nir la televisió comarcal i li van fer una entrevista a la Meritxell Novillo. Va ser divertit perquè al dia següent, mentre esmorza-ven, van veure l’entrevista per la televisió a l’hora de dinar. Alumnes de l’institut ens van preparar lasanya que, per cert, estava molt bona!. Per la tarda, vam anar al rocòdrom munici-pal de Bornem i allí mateix vam fer escalada durant una llarga estona. A la nit, els alumnes van anar a sopar a casa dels alumnes belgues i l’experiència va ser molt positiva.Dimecres vam fer una excursió a Mechelen on van visitar Technopolis, el centre de la ciència de la re-gió de Flandes. Va ser una visita molt interessant perquè vam poder experimentar moltes coses. Vam dinar i tot seguit van fer una caminada pel centre històric de Mechelen, visitant el museu jueu de la deportació i la resistència i fent una mica de shopping. Els estudiants van anar a sopar de nou amb estudiants belgues.Dijous vam tenir un dia molt complet ja que vam fer una excursió amb bicicletes que va ser molt boni-ca, perquè vam passar per indrets molt pintorescs i van arribar fins a la ciutat de Puurs on vam dinar. Per la tarda, vam continuar la marxa i ens van por-tar a una presa per veure-hi com canvia el nivell del riu. Per la nit ens van preparar una festa de comiat a l’institut amb menjar típic de la regió.

Finalment, divendres vam decidir anar a passar l’últim matí a la ciutat portuària d’Anvers i després van agafar la furgoneta i vam tornar cap a l’aero-port de Brussel·les, per començar el viatge de tor-nada a casa.

L’amic Kanko va matar el passat 8 de novembre aquest porc senglar de 110kg i vol dedicar aquesta foto a la colla del Mas de Bítem.

Els nens i els accidents de trànsitMªJosé Castellano CerveraInfermera del SUM

COMENIUSIES Mare de Déu de la Candelera


El passat 5 d’octubre, 22 alum-nes de 4t d’ESO junt amb dues professores del Departament de Ciències, la Carme Roy i l’Ana Ca-banes, van gaudir d’una estada d’una setmana en un “Centro de Educación Ambiental” a Viérnoles (Cantàbria).Tot va començar el curs passat, quan després d’assabentar-nos de la convocatòria del “Ministe-rio de Educación y Ciencia” en la participació de l’alumnat en una activitat d’aquest tipus, el Departa-ment de Ciències de l’institut ens vam animar a presentar el projecte de participació. Després de mesos d’espera ens van sentir molts orgu-llosos per haver sigut seleccionats i ser el primer centre de Tarragona que participava en la visita a un “Centro de Educación Ambiental” (CEAm).Concretament, del 5 al 10 d’octu-bre, l’alumnat del nostre institut junt amb 21 alumnes de l’institut “Dulce Chacón” de la Garrovilla (Badajoz) vam compartir una setmana plena d’activitats mediambientals, tre-

balls, tallers, aventures i molt més. De fet, aquest aprenentatge tan vi-sual i “in situ” i sobretot, diferent al que, els i les alumnes n’estan acos-tumats, de vegades transmet un aprenentatge bàsic de convivència i tolerància personal, com un dels grans objectius a assolir.L’alumnat ha après a nivell didàc-tic, amb les diferents excursions que hem realitzat, entre les quals podem destacar, la pujada al pico Dobra, la visita al museu del mar de Santader, la visita al parc natural de las Dunas de Liencres...També ha après a nivell personal, amb la participació en les diferents comis-sions (de cuina, de jocs, d’entrete-

niment...) que es van crear i que va afavorir i fomentar la convivència del dos instituts des del primer dia que van compartir. Però, del que n’estem més orgullosos, és dels valors humans que tothom ha ad-quirit a nivell personal en aquesta sortida i que probablement recor-daran per sempre.Des de l’institut volem agrair a l’AM-PA, la subvenció que vam rebre i que va permetre ajudar a totes les famílies en la única despesa eco-nòmica del projecte, que consistia en el desplaçament de l’alumnat fins al CEAM i que ha fet possible que tothom interessat hi hagi pogut participar.

Trobada Quinta del 49P/M.T. Moliné

Avui és un bon dia,avui ens retrobem,ho vam fer l’any 94i ja n’han passat 15 més.

Ara tenim 60 anys,Però, qui ho diria,si fem tots un pam de goig,mudats, perfumats, de perruqueria...Animats, feliços i contents,fins aquí hem arribatamb ganes de viure i gaudirdels nostres amics i companys.

Creixent en la nostra estimada Calamoltes vivències hem compartit:jocs, escola, festes, balls, festejos,casaments, naixements dels nostres fills,i fins i tot dels nostres néts.

Ens hem trobat als QUATRE CANTONSlloc emblemàtic de la nostra joventut,i fem la festa prop del MAR,segell i garantia de la nostra identitat.

Què més podem demanar?Doncs...demanarem retrobar-nosdintre de 5, 10, 15... anys,contents, eixerits i mudats,amb ganes de festa com sempre;però una mica més grans.

VISCA LA QUINTA DEL 49!!!!!!!!

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

L’Institut Mare de Déu de la Candelera participa en un Projecte de“Centros de Educación Ambiental”IES Mare de Déu de la Candelera

És un plaer i un goig poder trobar-nos avui aquí, l’anyada del 49.60 anys no són tants, els científics diuen que cada vegada viurem més, o sigui que tranquils, que te-nim temps per celebrar més aniver-saris. Això sí, ho podríem fer cada 2 anys, per no venir amb gaiata, el sonotone o la lupa per reconei-xe’ns. Penseu-hi.Tinc una amiga que diu que cadas-cú té l’edat de les seves emocions.

No sé si això és del tot veritat, però sí us puc dir que és emocionant re-trobar-nos, recordar i gaudir de la vostra companyia.Tots els que estem aquí, a la nostra manera, formem part de la històriadel nostre poble.“Som gent del poble”.No m’agrada parlar del passat, ja que diuen que fa de vell inosaltres no ho som, però voldria recordar que ens hem fet gransal costat de molta gent, que avui no són amb nosaltres, però sí ambel sentiment que teníem quan érem petits i el poble era més menut i ens conei-xíem tots: doña Teresa, la mestra de tots; Miquel de Cal Puntaire, el tio Gel, Vicentet de Cal Xavier; l’Al-

varet, Riambanda del cafè del mig, Pepito el Sito, la Malda, el Sifonero, La Trini i Paco el Telegrafista, Mau-ra, la Rita i el Rito, els meus esti-mats pares, i tota aquella gent que ara no em vénen a la memòria i que tots plegats feien poble, i que han format part de la nostra formació, de la nostrapersonalitat i de la nos-tra identitat de “Caleros”.Amics, alcem les copes i brindem per tots aquells que no hi són i per tots els que estem! Desitjar-nos sa-lut, salut i més salut.Visca l’anyada del 49! I ara permeteu-me cantar-vos allò que diu: “Els dies van passant, els petits es fan grans, sembla ahir que vam néixer i ja tenim 60 anys.

Benvinguts a tots:

Mariló

Discurs de benvinguda previ al sopar de la quinta del 49.

Esports


Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat dissabte 21 de novembre va tenir lloc a la localitat veïna del Perelló la VI edició dels Premis Esportius del Baix Ebre organitzats pels Consells Comarcal i Esportiu de la comarca. Més d’un miler de persones ompliren el Pavelló Poliesportiu Municipal on es lliuraren més de 400 premis als equips i esportistes més destacats del Baix Ebre pel que fa a l’esport es-colar i al federat en el transcurs de la temporada esportiva 2008-2009. L’Ametlla de Mar hi fou altament re-presentada en diferents modalitats esportives com el Futbol, la Gimnàs-tica Rítmica, el Kenpo i el Twirling Ba-ton. Els equips i esportistes caleros premiats foren els següents:

RECONEIXEMENTS COMPETICIÓ ESCOLAR FUTBOL 7.- Equip infantil masculí de l’IES Mare de Déu de la Cande-lera – Patronat Mpal. D’Esports de l’Ametlla de Mar, quart a la Final de Catalunya i campió territorial: David Gregori, Alfred Blanch, Josep Ar-gentó, Marc Medrano, Albert Borràs, Esther Lourdes Llambrich, Edgars Strelcovs, Marius Catalin, Dani Cara-més, Froilan Martí, Aleix Martí, Isaac Margalef, David Artesero, Sam Gar-cia (entrenador) i Joan P. Llambrich (delegat).

SECCIÓ GIMNÀSTICA RÍTMICA PATRONAT MPAL. D’ESPORTS.- Judith Reverté, tercera territorial in-

dividual en benjamí A; Jaydevi Gó-mez, tercera territorial individual en benjamí A; Marina Subirats, tercera territorial individual en aleví A; Mireia Pallarés, tercera territorial individual en infantil A. Conjunt Benjami Feme-ní Nivell A, Segon Territorial; Conjunt Aleví Femení Nivell A, Segon Territo-rial; Conjunt Infantil Femení Nivell A, Primer Territorial.

RECONEIXEMENTS COMPETICIÓ FEDERADACLUB TWIRLING BATON L’AMET-LLA DE MAR .- Alberto Pérez, en categoria sènior, 1r a la final terri-torial Tarragona-Lleida i 1r al cam-pionat de Catalunya. En categoria sènior parelles, 1r a la final territorial Tarragona-Lleida. 1r al campionat de Catalunya; Núria Tibari, en categoria infantil parelles, 2a a la final territorial Tarragona-Lleida i 3a de Catalunya; Ainhoa Reverté, en categoria in-fantil parelles, 2a a la final territorial Tarragona-Lleida i 3a de Catalunya i 1a de Catalunya; Judith Estrada, en categoria junior parelles, 3a a la final territorial Tarragona-Lleida i 1a de Catalunya. En juvenil 1a a la final territorial Tarragona Lleida. Sarai Su-eca, en categoria junior parelles, 3a a la final territorial Tarragona-Lleida i 1a de Catalunya; Wided Tibari, en categoria junior parelles, 2a a la final territorial Tarragona-Lleida i 3a al de Catalunya; Elisabeth Reverté, en categoria junior 2a a la final territorial Tarragona-Lleida i en parelles, 2a a la final territorial Tarragona-Lleida i 3a

al de Catalunya; Anaïs Cañagueral, en categoria sènior parelles, 1a a la final territorial Tarragona-Lleida. 1a al campionat de Catalunya; Equip sè-nior. 1r a la final territorial Tarragona-Lleida i 3r al campionat de Catalunya; Grup sènior. 1r a la final territorial Tarragona-Lleida, 1r al campionat de Catalunya i 3r al d’Europa; Kiara Agramunt. En categoria junior 3a a la final territorial Tarragona-Lleida; Da-vid Accensi, en categoria junior, 1r a la final territorial Tarragona-Lleida; Karen Guerri, en cadet parelles, 1a a la final territorial Tarragona-Lleida; Melisa Tomey, en cadet parelles, 1a a la final territorial Tarragona-Lleida; Equip cadet, 2n a la final territorial Tarragona-Lleida.

CLUB KENPO-KARATE LA CALA.- Damià Marti, 4t en tècniques de defensa personal al campionat inter-nacional de kenpo celebrat a Itàlia; Ricardo Losa, 2n en tècniques de defensa personal i 4t en forma o kata al campionat internacional de kenpo celebrat a Itàlia.

SECCIÓ DE GIMNÀSTICA RÍT-MICA PATRONAT MPAL. D’ES-PORTS.- Alexandra Oprea, en cate-goria infantil nivell I, 1a a la Final copa catalana; Alba Arjona, en categoria junior nivell I, 3a a la Final copa ca-talana.El regidor d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gó-mez Comes, membre també de la Comissió Directiva del Consell Es-

portiu del Baix Ebre participà en l’ac-te de lliurament dels diferents premis i comentava “estar molt satisfet no només per la destacada presència d’esportistes caleros, als que feli-cito públicament, sinó per aquesta presència en quatre modalitats es-portives diferents que han aconse-guit pòdiums comarcals, territorials, d’àmbit nacional i fins i tot, en algun cas, a nivell internacional, que po-sicionen a l’Ametlla de Mar com un dels municipis del Baix Ebre amb major potencialitat esportiva a nivell de competició escolar i federada”.

Els tres PREMIS ABSOLUTS van es-tar per als següents esportistes:• Millor esportista/equip escolar Baix Ebre 2009: EQUIP CADET

MASCULÍ DE VOLEIBOL DE L’IES ROQUETES, campió de Ca-talunya i campió territorial.

• Millor esportista/equip federat en edat escolar Baix Ebre 2009: JÚ-LIA VENTURA I REY, del Club Patí l’Aldea en categoria júnior, campi-ona d’Europa, 2a d’Espanya, 1a de Catalunya i 5a al Campionat del Món.

• Millor esportista/equip federat en categoria absoluta Baix Ebre 2009: PAU VELA MAGÍ, del Club de Rem Tortosa, en categoria SM 4-, 1r al campionat de Catalunya, 1r al d’Espanya i 8è al campionat del Món. En SM 4x, 1r al campionat de Catalunya i 1r al d’Espanya, i en Absolut 4-, 3r al campionat d’Euro-pa.

Presència poliesportiva de l’Ametlla de Mar als premis esportius del Baix Ebre celebrats al Perelló

El regidor d’Esports amb alguns dels premiats.


Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat mes d’octubre la Secre-taria General de l’Esport va fer pú-blic el rànquing del Sistema Públic d’Indicadors de Qualitat Esportiva de l’Esport Federat per a l’any 2009, emmarcat dins el nou mètode de

subvencionar al clubs i entitats es-portives federats de Catalunya.A l’esmentat rànquing hi apareixen 3 entitats de l’Ametlla de Mar, el Club de Twirling Baton, el Club Nàutic i el Club de Tennis. Cal destacar la posi-ció aconseguida pel Club de Twirling Baton l’Ametlla de Mar en situar-se

3r de les Terres de l’Ebre i 45è de tota Catalunya de 2.225 clubs puntuats. El club calero va rebre una puntuació de 339,90 punts que, valorats en 36 € cada punt, suposaran un ajut eco-nòmic per a l’entitat de 12.236,40€.El Club Nàutic de l’Ametlla de Mar apareix en 28a posició al rànquing de les Terres de l’Ebre, amb 55,20 punts que correspon a un ajut de 1.987,20 €.El Club de Tennis de l’Ametlla de Mar també apareix en aquesta llista en la posició 70 de les Terres de l’Ebre però amb 10,30 punts no aconse-gueix arribar als 30 punts mínims per a optar a l’ ajut econòmic.La resta de clubs de l’Ametlla de Mar no apareixen en aquest rànquing, suposadament, per no complir amb tots els requisits sol·licitats al siste-ma públic d’indicadors de qualitat esportiva de l’esport federat català que exigeix la Secretaria General de l’Esport.

Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Esports de l’Ajuntament, destaca-va “la important tasca que està fent el Club Twirling de l’Ametlla de Mar en relació a la projecció esportiva exterior del nostre poble amb el gran nombre de pòdiums , premis i reco-neixements aconseguits a nivell na-cional i internacional en els darrers anys, motiu pel qual el volem felicitar públicament”, el regidor afegia que “els clubs esportius han de sol·licitar tots els ajuts i col·laboracions on hi siguin potencialment destinataris ja que d’aquesta manera podran incre-mentar la qualitat dels serveis dels seus associats; des de l’Ajuntament i l’Àrea Municipal d’Esports de l’Amet-lla de Mar posem a la disposició dels clubs locals l’assessorament tècnic necessari per a conèixer les diferents vies de subvenció així com la regula-rització de la seva situació adminis-trativa si fos necessària”.

El Club de Twirling de l’Ametlla de Mar 3r a les Terres de l’Ebre, L45è de tota Catalunya en els premis a la qualitat esportiva de l’esport federat

Pel que fa als PREMIS ESPECÍFICS, els guanyadors van ser:• Premi a la millor entitat pels seus

èxits en la competició esportiva: Al CLUB NATACIÓ TORTOSA pels resultats de la temporada 2008-2009.

• Premi a la millor entitat per la seva tasca de promoció espor-tiva: Al FUTBOL BASE DEL CD TORTOSA, per mantenir quatre equips (aleví, infantil, cadet i juve-nil) en categoria preferent i acon-seguir l’ascens del juvenil a divisió nacional.

• Premi a la millor entitat per la

seva tasca de promoció espor-tiva: PAM I TOC, per la seva im-plicació en l’organització del circuit de curses de muntanya i activitats com curses populars i altres esde-veniments esportius.

• Premi al millor col·laborador esportiu: MARIANO LALANA I ASÍN, per la seva dilatada trajec-tòria en l’esport escolar durant la seva etapa com a mestre al col·legi Sant Josep de Tortosa i posterior-ment a l’Associació de Futbol Sala Baix Ebre i a l’Escola de Futbol del CD Tortosa.

• Premi a la millor tasca tècnica o

docent en el camp de l’esport: XAVIER MATHEU I GAS, pel seu treball al capdavant de la direcció tècnica del Club Natació Tortosa.

• Premi fair-play a l’esportivitat: JOSEP PUIG, jugador de la UE Aldeana, per la seva decidida in-tervenció durant el partit de la fase d’ascens a segona territorial del dia 21 de març de 2009 entre la UE Remolins-Bitem i la Unió Esportiva Aldeana B.

Pel que fa als RECONEIXEMENTS ESPECIALS, aquests van ser per a:• Miquel Alimbau Montull, pel seu

entusiasme pel futbol perellonenc

com a jugador, entrenador i col-laborador

• Àngels Benaiges Margalef, en re-coneixement als títols aconseguits en el món de l’atletisme represen-tant al poble del Perelló

Les MENCIONS ESPECIALS es van atorgar a:

• CD TORTOSA, per la celebració del seu centenari (1909-2009)

• A títol pòstum a JOSEP MARIA ALEIXENDRI, de l’Escuderia Cu-cafera Racing

Les actuacions del Club de Twirling cada cop són més valorades.


Esports

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar L’arribada del Nadal coincidirà aquest any amb el final de la primera volta del Campionat de Lliga Costa Daurada de Futbol Sala, un campi-onat que s’està caracteritzant per la gran igualtat existent. En aquest sentit, cap dels equips participants és manté invicte, i l’únic que ho ha-via aconseguit fins ara, l’equip de La Xarranca, va perdre la seva imba-tibilitat durant l’última jornada des-prés de caure derrotat per Bar Tré-bol, un dels conjunts nous a la lliga.A diferència dels últims anys on ja en els primers partits es van obrir clares

distàncies a la taula classificatòria, aquest any tots els equips mante-nen intactes les seves possibilitats, i una jornada és suficient per alte-rar l’ordre dins la classificació. De moment, però, superats els primers compassos sí que podem destacar algunes sorpreses com són, sense dubte, la posició que ocupa l’equip de l’Eurònics, vigent subcampió, o el fet que fins a 4 equips estiguin empatats a 12 punts després de 7 jornades.Per tant, tot a l’aire de cara a una segona volta que es presenta for-ça atractiva i renyida fins a última hora.

Màxima igualtat en l’inici de la Lliga de Futbol Sala Costa Daurada

CAMPIONAT DE LLIGA 2009-2010

Pos EQUIP J G E P GP GC DG Punts

1 LA XARRANCA 7 6 0 1 39 12 27 18

2 KEL-COR/CUAFER 7 4 0 3 20 13 7 12

3 HOMOGÈNIK 7 4 0 3 29 23 6 12

4 MARK MULTISERVEIS 7 4 0 3 20 16 4 12

5 BAR TRÉBOL 7 4 0 3 22 21 1 12

6 ACPER 7 3 1 3 14 14 0 10

7 JOPA FUSTERIA 7 3 0 4 22 30 -8 9

8 LORENA-IP-SARA 7 2 1 4 12 30 -18 7

9 EURÒNICS 7 2 0 5 16 26 -10 6

10 JARPI PISCINES 7 2 0 5 16 31 -15 6

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat dissabte 24 d’octubre i a les 15.30h de la tarda, el Camp d’Es-ports de “La Cala” acollia la Presen-tació del Futbol Calero, un acte que va comptar amb força novetats res-pecte anteriors edicions.La primera, i una de les més impor-tants, el fet que, després de moltes temporades, la presentació fos un acte conjunt entre la secció de futbol

base del Patronat Mpal. D’Esports i la Secció Esportiva de la SCER de l’Ametlla de Mar, un fet que demos-tra la bona relació que hi ha entre les dues entitats vinculades al futbol a la nostra població.Sota la direcció del coordinador de la secció, Jose Mª Llaó, tots els ju-gadors i tècnics anaren desfilant so-bre el terreny de joc on habitualment juguen els seus partits com a locals. D’aquesta manera pares i aficionats, que assistiren en massa a la cita, pogueren comprovar el bon estat de salut que respira aquest esport al nostre poble, amb un total d’onze equips: 3 de categoria prebenjamí, 2 de categoria benjamí, 1 aleví, 1 in-fantil, 1 cadet, 1 juvenil, 1 amateur i 1 equip femení, gran protagonista per la seva recent creació i per la gran expectació generada al seu voltant.Després del corresponent reportat-ge fotogràfic, i abans que tots els entrenadors i futbolistes encaressin de nou els vestidors, fou el torn pels respectius parlaments, on tant el president de la Secció Esportiva de la SCER de l’Ametlla de Mar, Sergi Consarnau, com el regidor d’Es-ports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez i Comes,

coincidiren en ressaltar la importàn-cia d’aquest esport no només en l’actualitat, sinó al llarg de la histò-ria al poble de La Cala, així com els valors que d’aquest se’n deriven, tot agraint a pares, tècnics i jugadors la seva assistència en una jornada tan especial i significativa. Així mateix, el màxim exponent en matèria d’es-ports a la nostra població va incidir en “la gran aposta i suport que s’es-tà realitzant des de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de l’’Ametlla de Mar per tal de dotar de la major qualitat possible a la formació esportiva i, més concretament futbolística, de tal manera que sigui la mateixa can-tera la que ens determini quina és la categoria en què es mereix jugar la població”. Finalment, i per arrodonir la jornada futbolística, el primer equip de la SCER de l’Ametlla de Mar s’enfron-taria, en partit oficial de la 2a Territo-rial, al Masdenverge, superant-lo per un contundent 5-2, consolidant així la seva bona posició a la taula clas-sificatòria; mentre que l’equip Juve-nil, que disputaria el seu encontre posteriorment, també aconseguiria la victòria després de vèncer al CF Amposta per un clar 4-0.

El complex esportiu de “La Cala” reuneix a tot el futbol calero amb motiu de la seva presentació

El Futbol Base està molt ben proveït a La Cala.

Esports


Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat divendres 20 de novembre, l’auditori Felip Pedrell de Tortosa acollia el lliurament de trofeus del 2n Circuit de Curses de Muntanya Terres de l’Ebre “Trofeu Pam i Toc”. Aquest circuit s’ha consolidat definitivament aquest any, ja que de les 7 proves que composaven la primera edició se n’ha passat a 14 durant el 2009, superant la centena de participants en la majoria d’elles. En aquest sentit, Enric Colomé, membre del comitè organitzador i impulsor del circuit, destacava aquest fet i afegia que de cara al següent any hi ha previst un calendari de 19 carreres, la primera de les quals es portarà a terme el 28 de gener a Benifallet.

Pel que fa als premis, consistents en trofeus i material esportiu, es lliuraren als tres primers classificats de la gene-ral masculina i femenina i als primers de cada categoria, així com als corredors i corredores que finalitzaren tots i cadas-cuna de les catorze proves del circuit. Fou en aquest apartat on la calera Mª Carmen Francés Panea obtingué pre-cisament la seva distinció, un fet molt meritori i en el que es va voler destacar per damunt de tot la constància i regu-laritat mostrada al llarg de l’any, valors fonamentals en la pràctica de qualse-vol tipus d’esport o activitat física.Ella i la resta de premiats ja esperen amb ganes la tercera edició d’un circuit que es presenta apassionant i igualat com mai.

La calera Mª Carmen Francès Panea, premiada per la seva trajectòria dins el circuit Terres de l’Ebre

Els excursionistes durant la pujada.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat diumenge 25 d’octu-bre es va celebrar el 45è Dia del Camí de Muntanya de la Regió v de la FEEC, organitzat pel Centre Excursionista Azimut de l’Ametlla de Mar.Els prop de 100 participants que s’apuntaren i prengueren part en aquesta marxa van visitar la roca foradada i van poder gau-dir de l’ascensió al Castellet, el cim més vistós de la serra de l’Esteve, situada a cavall de les comarques del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre.

La caminada va transcórrer per camins i per una sèrie de sen-ders que s’havien condicionat especialment pel desenvolupa-ment d’aquesta jornada. A més a més es va instal·lar una cadena que facilités l’accés als metres fi-nals de l’ascensió al cim, per tal de gaudir així d’una vista excep-cional del litoral sud de Catalu-nya i del nord de la Comunitat Valenciana.Finalment l’excursió va conclou-re a la platja de Sant Jordi, on tots els participants van recupe-rar forces amb la degustació de pastes i licors típics de la regió.

El Centre Excursionista Azimut organitza el 45è dia del Camí de Muntanya de la Regió V

L’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya a l’Ametlla de Mar imparteix una unitat didàctica de rem en muletes dins el cicle formatiu de patró de litoral

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Durant els mesos d’octubre i no-vembre l’Escola de Capacitació Nàuticopesquera de Catalunya a l’Ametlla de Mar ha impartit dins el cicle formatiu de Patró de Litoral una unitat didàctica de rem en banc fix. Aquesta unitat didàctica ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar i la Confraria de Pescadors que han cedit les embar-cacions i del Club Nàutic de l’Amet-

lla de Mar que, una vegada més, ha col·laborat amb les diferents admi-nistracions i entitats locals com ho fa amb el CEIP Sant Jordi anualment amb els batejos de mar i amb l’Àrea Municipal d’Esports i la Confraria de Pescadors durant la Festivitat de Sant Pere i les diferents iniciatives plantejades en l’esport de la vela lleugera i el rem en muletes.La unitat didàctica ha comptat amb dues sessions pràctiques on els alumnes de l’Escola han pogut ex-perimentar amb el rem en llagut ca-

talà, conegut tradicionalment a les Terres de l’Ebre com a muleta, i co-nèixer així la tècnica de rem i patro-natge d’aquestes embarcacions.Aquesta experiència ha resultat molt enriquidora per als alumnes i des de l’Àrea Municipal d’Esports es pretén que aquest tipus d’iniciatives de col·laboració i compartiment de ma-terial i infraestructures entre centres d’ensenyament, administracions, associacions i empreses esdevin-gui una alternativa promotora dels esports nàutics i tradicionals.

Tots els premiats reunits per a la fotografia de rigor.

Les muletes, una tradició viva a les terres de l’Ebre.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

TREN Informació Renfe 902 240 202

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA DE MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CULTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT SUM AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00CAP PROVISIONAL(Centre d’Assistència Primària)C/ Hort d’Albacar (Al costat CEIP Sant Jordi)

Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICOANALISTAPSICOALÀNISI LACANIÀC/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493Tel. Urgències 617 024 123Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h. Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.TANATORI: Tel. 977493838CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

12-12 al 18-12 J. Pedrola19-12 al 25-12 J. Borges26-12 al 01-01 A. Aytés02-01 al 08-01 J. Pedrola09-01 al 15-01 J. Borges 16-01 al 22-01 A. Aytés23-01 al 29-01 J. Pedrola30-01 al 05-02 J. Borges06-02 al 12-02 A. Aytés

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Paula Serrano Duque, filla de Fernando

i Rosa Maria, nascuda el 14/10/09- Mohamed Amin Bourass, fill de Lahbib

i Nadia, nascut el 01/10/09- Alejandro-Gabriel Beldie, fill de

Gheorghe-g. i Nina, nascut el 11/10/09- Smaine el Amrani, fill d’Abdelkrim i Noura,

nascut el 15/10/09- Genís Nolla Pastó, fill de Jordi i Susana

Maria, nascut el 22/10/09- Adriana-Ioana Stoica, filla de Adrian

i Maria-Cristina, nascuda el 27/10/09- Maria Llaó Labòria, filla d’Àngel i Estafania,

nascuda el 28/10/09- Gina Monforte Arqués, filla d’Aitor i Carme,

nascuda el 05/11/09- Kistadin-Ivanov Chalakov, fill de Ivan

i Petya, nascut el 07/11/09- Júlia Bardí Pascual, filla de Joan i Gemma,

nascuda el 31/10/09- Eric Gimeno Arbó, fill de Rubén i Maria,

nascut el 14/11/09- Youssef Hammouch, fill de Azouz i Naima,

nascut el 11/11/09- Aitor Casanova Brull, fill d’Agustí

i Montserrat, el 19/11/09

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

CLASSE

DE TREN

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les

despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

- Nicolás Manciu Moisés, fill de Radu i Mª Jesús, nascut el 18/11/09

- Nicolás Montoya Belanche, fill de Antonio i Encarnación, nascut el 20/11/09/09

- Bouda Hammouch, filla de el Hadi i Rachida, nascuda el 23/11/09

Matrimonis:- Antonio Isaias Díaz Rosa i Mª Angeles

Debón Serrano, el 03/10/09- Juan Carlos Gari Oisa i Ana Mª Rubio Gasio,

el 28/10/09- Xavier Nieves Margalef i Joana Bardí Martí,

el 07/11/09- Àlex Gomez Comes i Gisela Farnós Pallarés,

el 07/11/09

* Només des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre- Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris són aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

Defuncions:- Pedro Samarra Pastó, el 17/10/09, als 87 anys- Juan Carlos Lobero Jorge, el 21/10/09, als 42 anys- Francisco Montané Hermano, el 23/10/09, als 51 anys.- Saturnina Fernández Mora, el 01/11/09, als 71 anys- Joaquín Lombarte Borraz, el 01/11/09, als 89 anys- Francisco Soler Argentó, el 09/11/09, als 69 anys- Zita Noreikyte, el 23/11/09, als 69 anys- Francisca Solé Prat, el 27/11/09, als 65 anys- Fernando Boquera Ferré, el 28/11/09, als 89 anys

els quatre cantons - desembre 2009

Documents