els quatre cantons - agost 2009

La Cala Ràdio celebrà el seu 25è aniversari amb un concert

El govern municipal fa balanç dels dos anys de legislatura

Curtmetratge sobre la Guerra Civil a l’Ametlla de Mar

Antonio Espuny Gaseni

Entrevista a

L’Ametlla de MarAgost 2009

núm. 296

Alcalde entre 1999 i 2003

Les platges, protagonistes d’un estiu esportiu

Agost 2009 | pàg. 2


4 Notícia del mésEl govern municipal fa balanç dels

dos anys de legislatura.

5-6

Societat8-1218-19

Ajuntament

Antonio Espuny Gaseni.

28-34 Esports

Informació

i? @

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Platges igual a esport i espectacleL’Ametlla sempre ha tingut plat-ges. La veritat és que amb el pas dels anys s’han millorat, remodelat, adaptat els accessos i multiplicat els esforços en neteja, però sempre hem estat una població on la platja ha estat un dels reclams més impor-tants, almenys, per a tots aquells que buscaven sol i mar.D’uns anys ençà, La Cala s’ha obert molt més a aprofitar les seves plat-ges, les quals s’han convertit en tot un cavall de batalla de la vida social on les tovalloles capricioses i els pa-ra-sols multicolors han de compartir

el seu preuat monopoli.Clar que aquells que només volen la platja per descansar o estirar-se al sol, veuen com des d’uns anys cap aquí se’ls ocupa una part d’aques-ta “propietat”. Però si ho mirem des de l’altre costat del cristall, veurem com l’organització d’activitats cultu-rals com La Filla del Mar, la Cantada d’havaneres o altres activitats paral-leles, han trobat un nou i meravellós escenari natural que encara les fa més atractives i singulars.El mateix passa amb les activitats esportives. Tretze anys endarrere,

ningú utilitzava les platges caleres per organitzar activitats esportives, fins l’organització del 1r Torneig de Volei-Platja 4x4, que en aquella oca-sió fou d’àmbit comarcal i que és el degà dels tornejos estiuencs a la platja.Era incomprensible veure com a la majoria de ciutats i pobles costa-ners, la platja era sinònim d’esport i diversió i a La Cala ho deixàvem passar de llarg. Ara les platges i la seva sorra s’han convertit en zones esportives, que si bé ocasionals, permeten la continuïtat de la pràctica

de l’esport durant l’estiu, alhora que signifiquen un important atractiu per als que ens visiten de vacances.Tot un luxe, això sí, sempre comptant amb la complicitat i paciència dels usuaris eminentment “platgeros”, tot i que si ho posem en una balança hi sortim guanyant. Des d’aquestes pà-gines volem trencar una llança en fa-vor de la gent del Patronat Municipal d’Esports per la seva implicació i es-forç en la millora constant d’aques-tes activitats que cada vegada tenen més adeptes, sigui quina sigui la modalitat organitzada. Chapeau!

Editorial

Índex

Opinió

25

26

35

Cultura i Espectacles

Entrevista

14-15 Medi ambient

Horaris de busos, de trens,...

A fons

16-21

La Guàrdia Civil decomissa peix

de talla inferior a la reglamentària a

l’Ametlla de Mar.

7

Infraestructures

Nova elecció del jutge de pau.

Programes de desenvolupament local.

23-24 Turisme

Aquest estiu, un mar de jocs a les

platges caleres amb Bandera Blava.

Els sorolls i les obres centren el debat

del ple extraordinari de l’agost.

Els caleros decideixen el futur del

Bon Repòs.

El Volei 2x2 tanca la seva 6a edició

amb un nou rècord de participació

amb un total de 33 equips.22 Joventut

La Cala Ràdio celebrà el seu 25è

aniversari.

13 Pesca

Curtmetratge sobre la Guerra Civil a

l’Ametlla de Mar.

Torna el casal “Al setembre, a xalar”.

Col·laboracions27

La Notícia del mes


L’executiu calero explica en un fulletó que s’ha distribuït a totes les llars les accions de govern que s’han dut a terme, les que s’estan fent i les que estan per engegar perquè considera que en democràcia hi ha l’obligació de retre comptes periòdicament a la població.

Araceli DomínguezEl govern municipal ha fet balanç dels dos anys d’aquesta legislatura amb la publicació d’un fulletó que ja ha arribat a totes les llars de La Cala i que explica les accions políti-ques que s’han dut a terme, les que es fan en l’actualitat i les que estan per engegar. En definitiva, el fulletó vol mostrar com els compromisos que es van contraure en el programa electoral van prenent forma i materi-alitzant-se. Això és així, segons l’exe-cutiu de l’Ametlla de Mar explica en l’editorial, perquè qualsevol govern democràtic té l’obligació de retre comptes periòdicament a la població que l’ha escollit.

Definició i consensEl govern afegeix que aquesta pri-mera meitat del mandat ha estat destinada a definir i consensuar tots els projectes que formen part del programa i fins i tot d’altres que no estaven previstos inicialment i acon-seguir recursos per fer-los realitat. En el resum, es troben tot un conjunt de projectes finançats amb recursos propis i d’altres administracions o compartits que impliquen inversions importants en infraestructures, ser-veis i en qualitat de vida el que, se-gons l’executiu, situen a la vila com a referent dins del conjunt de les Terres de l’Ebre.

Àrees de treballDe les 24 àrees en que el fulletó di-videix l’acció de govern, l’alcalde Andreu Martí, tot i que considera que totes són molt importants, destaca les que fan referència al Patrimoni, com la consecució per al poble del Castell de Sant Jordi i el Bon Repòs, la protecció i promoció del Medi Am-

bient amb les accions a Port Olivet i al Camí de Ronda, el conveni amb la Fundació Territori i Paisatge i la reno-vació de les Banderes Blaves entre d’altres, l’aposta per l’educació i la formació i els esforços per millorar l’economia malgrat la crisi aconse-guint que les arques municipals es-tiguin sanejades amb un romanent de tresoreria d’1.100.000 euros, un estalvi net de 105.000 i un endeuta-ment del 32.34%. Andreu Martí, alcal-de de l’Ametlla de Mar, deia que tot és significatiu i que “per al govern és molt important que poguéssim anar transmetint de manera cíclica la nos-

tra feina. Tots els compromisos que vam adquirir davant la ciutadania els anem complint i explicant i, en aquests moments, coincidint amb el segon any de legislatura, hem posat a disposició dels ciutadans aquest fulletó per mostrar-los-hi com ha es-tat el dia a dia de la nostra acció po-lítica i com és i serà. Destacaria les qüestions patrimonials com ara les fites de Port Olivet i el Bon Repòs tot i que n’hi ha d’altres molt importants com ara la piscina”. En definitiva, se-gons el govern municipal es tracta de fer, amb tots i per a tots, de La Cala un poble cada dia millor.

El govern municipal fa balanç dels dos anys de legislatura

L’alcalde Andreu Martí amb un exemplar de la informació que s’ha enviat a totes les llars.


Infraestructures

Araceli DomínguezEl Bon Repòs és un dels espais més emblemàtics del poble, sobretot per les implicacions afectives que té per als caleros i també és un espai molt rellevant per al present i futur del poble. Per això, des del 20 de juliol fins al 5 de setembre, des de les 8

del matí fins a les 8 del vespre, està obert el període perquè els caleros votin com ha de ser el futur de l’em-blemàtic parc del Bon Repòs que ha d’esdevenir el pulmó verd del poble. Hi ha tres propostes diferents per les quals hom pot decantar-se. An-dreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, deia que “al final, hem acon-seguit una cosa molt anhelada per tothom, com és que l’hotel Bon Repòs passi a ser públic. I que tot l’espai es converteixi en un parc públic. Ara hem d’aconseguir que sigui el veritable centre neuràlgic de la vida lúdica i social del poble. I hem cregut que la millor manera de fer-ho és cridar a consulta po-pular a tots els habitants de La Cala perquè opinin sobre com aprofitar aquest espai amb aquest objectiu. Per això emplaço a tots els caleros perquè hi vagin i ens diguin què podem fer en aquest lloc que sem-pre ha estat tancat i que ara serà de tothom, sense cap tipus de bar-reres”.

Poca intervencióLa primera opció és la menys inter-vencionista perquè implica mante-nir el parc en la situació actual, res-pectant tots els arbres centenaris, enderrocant els murs i les petites edificacions existents. La segona, implica la construcció d’un aparca-ment en superfície per a 150 places a la part de davant de l’estació. Es mantenen els arbres centenaris i, en un futur, aquest aparcament pot

fer-se soterrat. També s’enderroca-rien murs i petites edificacions. La tercera opció implica la construc-ció d’un aparcament soterrat per a 250/300 places a la part de dalt del parc, el que suposa tallar els arbres d’aquesta zona però, un cop fet l’aparcament, tot l’espai es concilia per tornar a ser zona verda. També aquí es mantenen els arbres cente-naris i s’hi enderrocaria qualsevol tipus de construcció.

Inclusions obligatòriesAixò sí, totes les opcions inclouen l’Oficina de Turisme i el bar Puntaire i porten implícita la possibilitat de triar els diferents equipaments que disposarà l’espai. A la papereta de vot, on s’ha de posar una creu a la que més agradi, hi ha un requadre amb 17 equipaments diferents dels quals el votant ha de triar quatre segons les seves preferències. Les opcions són temptadores: des de zona d’skate fins a aparcament de bicis passant per una glorieta per a concerts, un parc infantil, pistes de bàsquet, de futbol sala, circuit per a córrer... i així fins a completar la llista. A més, els equipaments triats es poden col·locar al lloc que es cregui més adient en un plànol en blanc que es lliura juntament amb la papereta de vot. A aquesta també es pot fer qualsevol comentari so-bre l’opció que s’ha triat. Per votar, s’ha d’estar empadronat a l’Ametlla de Mar i només es pot votar un cop per persona.

Els caleros decideixen el futur del Bon Repòs

El govern municipal ha obert una consulta popular perquè tots el veïnat triï com vol que sigui aquest espai que està destinat a ser el pulmó verd del poble.

Els panells explicatius estan ubicats a la sala d’actes de l’Ajuntament.

Infraestructures


Araceli DomínguezL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i l’Associació de Propietaris de la Urbanització Sant Jordi d’Alfama promouen conjuntament el projecte executiu de les obres de condicio-nament de l’avinguda del Museu i la pista principal de la urbanització. Les obres, amb un pressupost d’adjudi-cació de gairebé 700.00 euros, es van iniciar el 17 de juliol i en un mes i mig han d’estar enllestides. En concret, es renovarà el paviment i es realitzarà l’enllumenat públic.

Acord de totsAquestes obres són fruit de l’acord establert entre el consistori i els veïns que pretén dignificar alguns serveis bàsics i conferint-los la importància que tenen dins del sector. Per en-tendre’s, en el cas de l’avinguda del Museu, se li dota d’una pavimentació adequada que serveixi com a nexe d’unió d’un important sector de tràn-sit. A més, es genera un espai que possibilita la visibilitat nocturna, grà-cies a l’enllumenat públic establert. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme i de Relacions amb les Urbanitzacions, ens explicava que “tots són conscients de les grans ne-cessitats amb les que aquest equip de govern s’ha trobat a les diferents urbanitzacions de la vila. Per supo-sat, a Sant Jordi també hi ha moltes deficiències. Per exemple, l’asfalt de l’avinguda principal estava molt deteriorat i l’enllumenat era insufici-ent. Per això, sempre de la mà dels veïns i treballant conjuntament, hem pogut tirar endavant aquestes obres de millora. Per tot plegat estem molt satisfets”.

Àmbit d’intervencióL’àmbit de la intervenció està limitat per l’espai definit per les tanques de les edificacions existents a l’avingu-da del Museu i la pista principal de la urbanització Sant jordi d´Alfama, sector bosc, al llarg dels 2.200 m de longitud. La primera de les actuaci-ons correspon a la renovació de la pavimentació i consisteix en realitzar millores per a corregir tots aquells as-pectes que comportin unes qualitats funcionals del vial millors a les que actualment existeixen, sempre i quan no impliqui cap tipus d’incomoditat o empitjorament als accessos dels ha-bitatges. la calçada existent s’amplia-rà dels 4,5 metres de l’amplada mitja actual fins als 6 metres. La segona actuació prevista és la realització de l’enllumenat del vial en base a les de-mandes que exigeix un enllumenat modern i d’acord amb la normativa vigent. L’enllumenat serà a base de lluminàries tipus vial sobre bàculs de 7 m, disposades aproximadament cada 25 m al llarg d’un dels costats del vial. La xarxa d’enllumenat es rea-litzarà soterrada.

En marxa les obres de l´Avinguda del Museu a Sant Jordi

Consistori i veïns promouen conjuntament aquests treballs que formen part d’un acord establert per tal de dignificar els serveis bàsics a la urbanització.

L’avinguda del Museu és l’artèria principal d’accés a la urbanització Sant Jordi per la zona de muntanya.

El port de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) ja rep creuers turístics locals i xàrters al nou pantalà que s’ha habilitat per rebre el tràfic de passatgers dels vai-xells que naveguen per la Costa Dau-rada i pel Delta de l’Ebre. L’arribada

de nous turistes a bord d’aquests vaixells ha de servir per impulsar l’activitat i ha de promoure el sector turístic del municipi i del seu entorn. El nou pantalà s’ha pavimentat amb materials adequats per a l’ambient

marí i s’ha dotat dels serveis d’aigua i d’electricitat per als usuaris. La instal-lació pot acollir de tres a quatre vai-xells, segons el tipus d’eslora. Aques-ta actuació, executada per Ports de la Generalitat, ha suposat una inversió de 85.000 euros, i va començar al fe-brer d’enguany, quedant enllestida un mes després.

Breu històriaAbans en aquest petit pantalà que es troba davant de l’antiga fàbrica de gel atracaven algunes muletes i tam-bé s’usava perquè les embarcacions pesqueres carreguessin el gel. Al juny de 2003 va entrar en funcionament la nova fàbrica de gel i, des d’aleshores, aquest pantalà ha estat utilitzat per les embarcacions pesqueres i pels cre-uers turístics locals que transporten passatgers per la costa de les Terres de l’Ebre. Segons dades de Port de la Generalitat, durant 2007, els ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre

i Sant Carles de la Ràpita (Montsià) van tenir un tràfic de més de 140.000 passatgers. Aquesta xifra representa el 26% del total de passatgers de cre-uers turístics locals, en xifres, més de 540.000, que es van rebre en el perío-de 2007 en els ports gestionats per la Generalitat arreu del litoral català.

Ordenació del front marítimL’execució d’aquest projecte també ha permès al Govern català continuar amb l’ordenació del front marítim de l’Ametlla de Mar. L’actuació duta a terme forma part del Pla d’Inversions 2009-2012 de Ports de la Generalitat.Durant el 2008, els ports de l’Amet-lla de Mar, Deltebre (Baix Ebre) i Sant Carles de la Ràpita (Montsià) van te-nir un tràfic de 139.400 passatgers. Aquesta xifra representa el 37% del total de passatgers de creuers turís-tics locals que es van rebre en els ports gestionats per la Generalitat arreu del litoral català.

El port de l’Ametlla de Mar ja rep vaixells turístics i xàrters al nou pantalà

Atracament de vaixells al nou pantalà.

Agost 2009 | pàg. 7A fons

La formació per al treball inclou tots aquells cursos de formació sub-vencionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) l’objectiu dels quals és la inserció laboral i la millo-ra de les capacitats competencials de les persones inscrites. Per a tenir-hi accés cal estar inscrit al SOC i fer-ho a través de les diferents oficines que hi ha repartides per tot Catalun-ya. N’hi ha de diferents:

Formació ocupacionalÉs la formació subvencionada per fons públics i destinada a tre-balladors/es inscrits/es a l’atur. S’organitzen des de la Regidoria de Formació i Treball i s’han impartit diferents cursos com ara Soldador d’Estructures Metàl·liques Pesants, Bussejador Professional, Internet, Recepcionista d’Oficina, Cuina , Auxiliar d’Infermeria en Geriatria, etc.

Formació contínuaÉs la formació subvencionada per fons públics i destinada a treballa-dors/es en actiu però que estan ins-crits al SOC per millorar les seves competències i habilitats. Els cursos són gestionats pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i hi pot accedir qualsevol persona que treballi en el territori català. Entre els cursos impartits a la nostra població trobem Anglès d’Atenció al Públic, Francès d’Atenció al Públic, Ale-many d’Atenció al Públic, Iniciació d’Informàtica, Internet, Sommelier, Disseny de Pàgines Web,etc.

Tallers d’ocupacióSón programes públics d’ocupació i formació que tenen com a finalitat millorar les possibilitats d’ocupació de les persones en situació d’atur de 25 anys o més i facilitar-los la incor-poració al mercat laboral. L’objectiu

és portar a terme obres o serveis d’utilitat pública i d’interès social que permetin als participants fer un treball efectiu i al mateix temps rebre formació professional rela-cionada directament amb el treball que s’ha de desenvolupar, per tal de millorar-ne la qualificació profes-sional i facilitar-los, així, la inserció laboral. Se’n poden beneficiar per-sones aturades de 25 anys o més amb dificultats especials per a la inserció laboral, com són aturats, dones, persones més grans de 45 anys, persones amb discapacitat o qualsevol altre col·lectiu que sigui d’actuació preferent en els plans na-cionals d’acció per a l’ocupació de cada any. La seva durada és d’un any i s’encarrega de promocionar-los el propi ajuntament. Al final del projecte es lliura un certificat de la competència adquirida als partici-pants. El SOC atorga subvencions a les entitats per a les despeses de formació i funcionament dels projec-tes i per a les despeses de contrac-tació dels treballadors, dels docents i la resta del personal.

Tallers d’ocupació realitzats a l’Ametlla de Mar

• “Avant” (setembre 2004-desembre 2005) centrat en l’especialitat de Muntatge d’Exposicions. Tenia com a objectiu la recuperació i promoció del patrimoni històric i cultural local.

• “A la Vela” (desembre 2005-desem-bre 2006) centrat en l’especialitat de Gestió Integrada d’espais na-turals. Prioritzava la gestió i con-servació dels espais naturals del nostre municipi.

• “Arrels Compartides” (desembre 2007-desembre 2008) centrat en l’especialitat de Dinamització de Serveis d’atenció i d’informació.

Pretenia fomentar el desenvolu-pament en la promoció del terri-tori des de la vessant cultural i d’entorn natural protegit.

En total es van contractar, entre personal docent i treballador, a 38 persones, la majoria de les quals es van inserir laboralment en feines vin-culades amb el taller.

Plans d’ocupacióSón programes de contractació per a la realització d’obres i ser-veis d’interès general i social en col·laboració amb entitats locals, amb òrgans de l’Administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalun-ya, amb universitats i amb entitats sense finalitat de lucre. Aquestes accions són, per tant, una mesura de foment de l’ocupació que el SOC potencia per tal de facilitar un lloc de treball a les persones en situació d’atur, especialment a les que tenen més dificultats per a la inserció la-boral, com ara majors de 52 anys, joves en recerca de la seva primera ocupació, persones amb disminu-cions i persones amb risc d’exclusió social oferint-los alhora una forma-ció pràctica i una experiència labo-ral perquè la seva incorporació en el mercat laboral pugui fer-se en millors condicions. El SOC subvenciona les despeses salarials de contractació dels treballadors i treballadores i les cotitzacions a la Seguretat Social. En general, els projectes tenen una durada de sis mesos i els àmbits d’actuació són molt variats. Des de 2004 fins a l’actualitat, l’ajuntament de l’Ametlla de Mar s’ha acollit a les convocatòries per demanar plans d’ocupació que abasten diferents àmbits i se’ns han atorgat fins al mo-ment 15. Entre aquests destaquen els vinculats amb el lleure, amb el desenvolupament cultural i social i

amb la conservació del Medi Am-bient i el reciclatge. Mitjançant els plans d’ocupació s’ha aconseguit donar feina en els cinc darrers anys a 51 persones.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ja fa temps que és conscient de la importància de la formació a l’hora de trobar i millorar les possibilitats per optar a un treball. En aquest sentit, des de la Regidoria de Formació i Treball s’està treballant per acollir-nos a programes de desenvolupament local i de formació ocupacional, apostant per la formació com a peça clau per aconseguir una societat més pròspera.

una aposta forta per la formació i la capacitació professional

Agent d’Ocupació per al desenvolupament localEls projectes de desenvolu-pament local estan impulsats pels ens locals o per entitats dependents o vinculades a una administració local. D’ells s’encarreguen els anomenats Agents d’Ocupació per al Des-envolupament Local (AODL) que són tècnics/ques, titulats/des superiors o de grau mitjà, que treballen a temps complet en aquests projectes subven-cionats fins el 80% dels cos-tos laborals totals de l’agent d’ocupació i desenvolupament local i que es concedeix per períodes anuals. La concessió de la subvenció resta condi-cionada al fet que s’acreditin suficientment, d’una banda, els resultats aconseguits, de-gudament quantificats, en re-lació amb els que preveia as-solir el pla de treball de l’agent d’ocupació i desenvolupament local i, de l’altra, els que es pre-tenen assolir amb el nou pla de treball presentat, en el marc del Pla d’acció de desenvolu-pament econòmic local o su-pralocal aprovat. L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha tingut dos AODL i en l’actualitat està treballant perquè ben aviat en puguin tornar a tenir un altre.

Programes de desenvolupament local,

Societat


Araceli DomínguezFins al 6 d’agost tots els ciutadans de l’Ametlla de Mar que ho desitgessin podien presentar la seva sol·licitud per a l’elecció del nou jutge de pau. El període de convocatòria per ocu-par el càrrec es va obrir el passat 22 de juliol, un cop es va publicar l’edic-te al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i també al taulell d’anuncis de l’Ajuntament. Per presentar-se a aquest càrrec només cal ser major d’edat i no tenir causa d’incapaci-tat o d’incompatibilitat per a ocupar

funcions judicials, encara que sí es pot tenir activitat professional pròpia o mercantil. No cal tenir formació acadèmica encara que sempre és recomanable gaudir d’una bona re-putació al veïnat. Una vegada expirat el termini de presentació d’instàncies, aquestes es passen pel Ple de l’Ajuntament el qual per votació dels seus membres escullen a dos persones: una per a jutge titular i l’altra per a suplent. Seguidament, l’acord es tramet al Tribunal Superior de Justícia de Ca-talunya que, en un període aproximat d’un mes, els nomena jutges. El pas següent és la presa de possessió davant el Jutge de Tortosa perquè l’Ametlla de Mar pertany al partit ju-dicial de Tortosa.

Període curtEn aquesta ocasió no s’ha complert el període natural de quatre anys que dura aquest càrrec perquè l’anterior jutge de pau, Jordi Vendrell, va morir

el passat 22 de juny, 13 mesos des-prés d’accedir al càrrec. Ara per ara, i fins que no conclogui el procés per al nou nomenament, fa les funcions de jutgessa titular Desiré Martínez que, fins el moment del decés del jutge de pau, era la jutgessa suplent, i torna a presentar-se com a jutgessa de pau en aquest nou procés. Desi-ré destaca d’aquesta figura el servei que pot oferir com a mitjancera entre els veïns i l’administració, una posi-ció, diu que pot fer confiar la gent que s’hi dirigeix al jutjat. “El jutge de pau fa d’intermediari en conflictes entre els veïns. Penso que en no ser un càrrec polític sinó més aviat social, més proper a la gent, tothom pot sentir-se més confiat alhora de sol·licitar aquest servei que, en de-finitiva, el que vol és treballar per a la comunitat, és una manera d’aju-dar les persones de forma diferent sense haver d’arribar a altres instàn-cies”.El jutge de pau té les següents fun-

cions: tramitar, celebrar i dictar sen-tències en judicis de faltes per fets de petita gravetat (insults, vexacions, coaccions) que hagin ocorregut en el seu poble. El mateix, si es recla-men quantitats menors de 90 euros També ha d’atendre el Registre Civil, el que fa que celebri noces, inscrigui naixements i altres fets relacionats amb aquesta matèria com ara les defuncions. Tots els Jutjats de Pau (petits i grans) tenen una oficina ju-dicial, que està formada pels funci-onaris que presten els seus serveis i atenen al ciutadà directament. Al capdavant d’aquests funcionaris es troba el Secretari Judicial, que és el professional al que el ciutadà pot acudir per a sol·licitar informació, tant dels assumptes d’aquest òrgan judi-cial com d’uns altres que es duguin en Jutjats de 1a Instància, Instrucció, Penal i Social. El Secretari sempre li atendrà o li indicarà a on ha d’acudir si escau concret.

Nova elecció per al càrrec de jutge de pau

La mort de l’anterior jutge de pau, Jordi Vendrell, ha fet que 13 mesos després de la seva elecció s’obri de nou el termini de sol·licituds per accedir al càrrec.

Carme Ruscalleda amb la gent del Molí dels Avis.

El passat 19 de juliol, la mundialment reconeguda cuinera catalana Carme Ruscalleda va visitar, invitada pel Grup Balfegó, les instal·lacions de l’empre-sa comercialitzadora de tonyina així com el nostre poble. Durant la seva estada, va aprofitar per degustar el monogràfic de tonyina roja del Medi-terrani que elabora el xef Josep Mar-galef al Restaurant el Molí dels Avis; aquest monogràfic està compost per una sèrie de plats que contemplen les diverses parts de la tonyina, aconse-

guint una degustació complerta d’un producte excel·lent basat en: morrillo, galta, llom i ventresca (o sorra).

Carme Ruscalleda va quedar grata-ment sorpresa, tant pels plats que va degustar, com pels productes locals que va tastar: l’oli “La flor de la Cala”, el pa, la mel, els formatges i el peix, felicitant els restauradors per la tas-ca que estan portant a terme amb la premissa de la qualitat en el producte local.

Carme Ruscalleda (5 estrelles Michelín) visita La Cala i el Molí dels Avis


Francesc CallauTot i que ja havien fet alguna que altra trobada, el passat dia 7 d’agost va tenir lloc l’estrena oficial de l’Associ-ació Cultural i Gastronòmica “El Ran-xo”, entitat que neix amb la voluntat de promocionar la gastronomia de l’Ametlla de Mar i de col·laborar amb totes aquelles activitats gastronòmi-ques que tinguin lloc a la localitat.La presentació va tenir lloc al Port Pesquer de La Cala on els membres de la nova entitat, van assistir a un sopar on el plat principal fou el guisat de gall amb patates. Abans, ja s’ha-vien reunit al voltant de la sípia amb patates i d’un suquet de congre amb morena.Segons explicava Vicent Llaó, Presi-dent de l’Associació Cultural i Gas-tronòmica “El Ranxo”, “de moment som dotze, però cada sopar que fem, podem convidar fins a 4 invitats que són consensuats. A més, una de les normes que tenim, es que es pot parlar de tot menys de política”.L’Associació, que ja s’ha constituït com a entitat al registre d’entitats de la Generalitat de Catalunya i que molt aviat ho farà al registre de l’Ajunta-ment, pensa presentar-se com a tal a tots els concursos gastronòmics que s’organitzen al municipi.Salvant els mesos que coincideixen amb Nadal o la Candelera, organit-zaran un sopar cada mes i tenen la intenció de turnar-se en la confecció

de l’especialitat gastronòmica. En la darrera ocasió, amb el guisat de Gall, el cuiner fou l’Alexandre Llo-rens.L’entitat està presidida per Vicent

Llaó, amb Ramon Cid de Vicepresi-dent, Enric Domènech de Secretari i Jaume Sirisi de Tresorer. A la junta com a vocals també hi són, Joan Llu-ís Brull, Àngel Martí i Josep Sirisi.

Detencions i col·laboracions de la Policia Local

Agents de la Policia Local de l’Amet-lla de Mar van procedir el passat dia 12 de juliol a la detenció de JB de nacionalitat marroquí, per ser l’autor d’un presumpte delicte de danys

Tanmateix, i en col·laboració amb el Cos dels Mossos d’Esquadra, agents de la Policia Local van pro-cedir a la detenció de PMH natural de França i amb domicili a la nostra població, per ser l’autor material d’un delicte de violència de gènere. Ambdues persones van estar posa-des a disposició del cos dels MMEE

pel seu trasllat a la població de Tor-tosa i comparèixer davant el Jutjat de Guàrdia.

El dia 14 de juliol i a com a conse-qüència de la campanya d’estiu de prevenció de venda il·legal a la nos-tra població, agents de la Policia Local van intervenir divers material (ulleres, corretges de pantalons, collars, polseres ...), i a imposar una multa en aplicació de la vigent orde-nança municipal a NM, natural de Senegal i sense domicili conegut al nostre país.

La Prefectura de Policia Local, vol deixar clar que aquest tipus d’inter-vencions es vindran realitzant de forma continuada en defensa dels drets, tant dels consumidors com dels comerciants municipals que veuen en aquest tipus de venda un seriós problema de competència deslleial.

El passat 7 d’agost, la Policia Local de l’Ametlla de Mar va tenir cons-tància que la Unitat de Seguretat Ciutadana de MMEE del Montsià amb seu a Amposta va detenir per

robatori i furt de vehicle a un home de nacionalitat marroquina que res-pon a les inicials de O.B. El vehicle que aquest home es disposava a utilitzar era un vehicle sostret el dia 27 de juliol a la Urbanització Cap Roig de l’Ampolla. Segons fonts de la Policia Local, es tenen sospites que O.B. ha participat en diversos fets delictius ocorreguts a les Urba-nitzacions de l’Ametlla de Mar en dies precedents a la seva detenció, motiu pel qual la Unitat d’Investiga-ció està esbrinant si es tracta de la mateixa persona.

De moment són 12 membres i es reuneixen una vegada al mes al voltant d’un bon àpat calero.

L’Associació Cultural i Gastronòmica “El Ranxo” vol divulgar la gastronomia calera

Els membres de la nova entitat gastronòmica amb dos cassoles de gall de Sant Pere amb patates.

Societat


Araceli DomínguezEl Cala Bus ha ampliat el seu recorre-gut aquest estiu i ja té parades al càm-ping Santes Creus i a l’Hotel Ametlla-mar. Aquesta ampliació és fruit de les demandes dels dos establiments ho-

telers que veuen en el Cala Bus una possibilitat més d’oci per als seus clients que poden conèixer les nos-tres meravelloses cales i, alhora, de rebot, tenen la possibilitat de visitar el nucli urbà, actuant així l’autobús com a element dinamitzador del comerç per a la població. Aquesta ampliació del recorregut no hagués estat pos-sible sense el recolzament monetari del Patronat de Turisme i la Regidoria de Promoció Econòmica, amb Antoni Montagut al front. Joan Pere Gómez Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, ens parla de l’esforç que fa l’Ajuntament per consolidar

aquest servei. “Voldríem incidir en l’esforç que estem fent pel trans-port. Ara pot semblar una cosa dada i beneïda però no fa tan de temps que això va. El govern calero va fer una aposta molt forta per consolidar aquest transport, a l’estiu i a l’hivern, perquè repercuteix d’una forma di-recta en tots els ciutadans. Tant en els que volen anar a les cales com en els que viuen a les urbanitzaci-ons i van al nucli urbà. Potser si no hi hagués el bus no vindrien al poble. Penseu que per al comerç el fet que vinguin és un bon impuls”.El Cala Bus funciona des de l’1 de

juliol fins al 30 de setembre . A ban-da de les noves parades al càmping Village Platja (Santes Creus) i l’Hotel Ametlla Mar, per l’altre extrem, el Cala Bus obre paradeta a l’estiu gairebé a l’Almadrava, el que s’anomena Co-dolar de l’Almadrava, a les pistes de petanca de Calafat i a la plaça Gabriel (al costat de la platja de Sant Jordi). Des de les urbanitzacions fins al casc urbà té sortides, des del Codolar de l’Almadrava a les 7.00, a les 8.00, a les 13.00 i a les 16.00. I a l’inrevés, des de l’estació de RENFE fins a les urbanitzacions, té sortida a les 11.00, a les 12.00 i a les 18.40.

A les 13.45h es va rebre una tru-cada a la comissaria de la Policia Local de l’Ametlla de Mar. L’avís parlava d’una embarcació que havia copejat un banyista a la platja de Sant Jordi. Preveient la possible gravetat de la víctima, es van desplaçar fins al lloc dels fets les dues unitats del SUM. En arri-bar les dues ambulàncies, van ser informades que la víctima era una nena que estava nedant a prop de l’embarcació que l’havia ferit i en la que ella mateixa viatjava mo-ments abans de l’accident. Quan els socorristes de Creu Roja van treure la nena de l’aigua i la van dur fins on eren les ambulàncies, els tècnics del SUM van compro-var la gravetat del seu estat i van activar l’helicòpter del SEM. La nena encara estava semicons-cient quan la van començar a atendre els equips del SUM però de seguida va entrar en aturada respiratòria, motiu pel qual se la va intubar i se li va iniciar suero-teràpia. Aproximadament a les 14.15h. va arribat l’helicòpter i una altra ambulància. Les maniobres de reanimació càrdio-pulmonar continuaven però en aquell mo-ment la nena va entrar en aturada cardíaca. Finalment, a les 15.10h, es va declarar la mort de la nena.

Una hora i vint-i-cinc minuts per a l’oblit

La nena, de 8 anys i veïna de Cambrils, no va poder superar les greus ferides provocades per l’hèlix que l’embarcació d’esbarjo en la que viatjava moments abans de posar-se a nedar li va ocasionar.

Araceli DomínguezEl poble de La Cala va quedar com-mocionat el dia 11 d’agost pel terri-ble accident en el que va morir una nena de 8 anys a conseqüència de les greus ferides que li va ocasionar l’hèlix d’una barca d’esbarjo mentre estava nedant a la platja de Sant Jor-di. La barca, fondejada en aquesta cala, era propietat d’un empresari de la nostra localitat que tenia una relació familiar amb la nena, veïna de Cambrils i que es trobava passant uns dies de vacances.

Accident maleïtSegons la Guardia Civil, que es va fer càrrec de la custòdia del cos per tractar-se d’un fet ocorregut a la mar i, per tant, de la seva competència, i que es va encarregar d’esbrinar la causa del succés, l’accionament ac-cidental d’un comandament de l’em-barcació, va ser, en una primera hipò-tesi, el desencadenant de la tragèdia. Segons van explicar fonts de l’institut armat, la nena estava banyant-se amb la seva tia a uns 50 metres de la costa, prop de l’embarcació, amb un flotador i subjecta per una corda que, en un moviment involuntari, va ser la que hauria accionat accidentalment un comandament de la nau. Aquest fet hauria posat en marxa el motor de l’embarcació, que va començar a moure’s cap enrere amb la conse-qüent creació d’un remolí al voltant de l’hèlix que va provocar un efecte de succió que arrossegà la nena cap a les pales provocant-li nombroses

ferides i una important pèrdua de sang que va fer impossibles els in-tents de reanimació.

Trasllat al CAPEl cos de la nena va ser traslladat posteriorment al CAP de l’Ametlla de Mar. Un cop practicada l’autòp-sia, es van lliurar les restes mortals a la família que van poder enterrat la nena a l’endemà de l’accident. D’al-tra banda, l’institut armat va obrir les diligències pel cas, que va traslladar al jutjat de primera instància i instruc-ció número 4 de Tortosa. Xavier Llam-brich Bono, regidor de Governació, explicava que “tot el consistori i el poble de La Cala estem commoguts per aquest accident i volem expres-sar el nostre condol als familiars i amics de la criatura. També dir que tots els efectius sanitaris i policials es van desplaçar immediatament al lloc dels fets i, malgrat que es va fer tot el possible per salvar-la, la grave-tat de les ferides no ho va permetre”. En efecte, al lloc dels fets van acudir, a banda dels serveis sanitaris, la Po-licia Local, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil.

Ajuda psicològicaCal dir que es va haver d’activar un equip de psicòlegs per atendre la família (els propietaris de la barca es trobaven en estat de shock des del moment de l’accident) i que els mateixos equips sanitaris també van quedar molt afectats psicològica-ment.

Commoció per la tràgica mort d’una nena a Sant Jordi

Aquest transport públic és un mitja que s’ha consolidat com a eix d’unió imprescindible entre el nucli urbà i les urbanitzacions.

El Cala Bus, des de l’Almadrava fins al càmping Santa Creus

Gran nombre de cossos de seguretat i atenció sanitària es van donar lloc a la Platja de Sant Jordi.


Araceli DomínguezPels volts de Sant Joan, Creu Roja va obrir el període de vigilància a les platges que es perllonga fins a finals d’agost. Encara que pugui semblar aviat, aquesta institució ja ha reco-

pilat dades respecte a les interven-cions d’enguany que han variat for-ça respecte al mes de juliol de l’any passat. De fet, els 27 socorristes de Creu Roja han hagut de sortir al rescat en un 40% menys d’ocasions que l’any passat. S’apunten vàries causes. La primera, la més proba-ble, és que ha hagut una davallada del número de visitants degut a la crisi econòmica. La segona, que el temps no ha acompanyat i molts dies la gent no ha baixat a la platja. La tercera, que molts segueixen les recomanacions de Creu Roja res-pecte als consells sobre precaució i prudència. I la quarta, que no hi ha gaires meduses. Pilar López, secre-tària de Creu Roja de l’Ametlla de Mar, ens explicava que “aquest mes de juliol ha estat fluixet en quant a intervencions respecte a l’anteri-or. L’any passat van haver-hi mol-tes assistències per picades de meduses per exemple i enguany, afortunadament, no n’han hagut perquè els animalets no han apa-regut. Pareixia a començaments de temporada que ens amargarien l’estiu però no ha estat així. El que va de temporada està essent bas-tant tranquil”.

Bandera verda En general, tots els dies s’ha pogut hissar bandera verda a les platges on vigila Creu Roja que són l’Alguer,

Pixavaques, Sant Jordi, Cala Forn, Calafató i L’Estany. L’excepció a la regla pel que fa a la tranquil·litat va tenir lloc el dia 6 de juliol quan a l’Al-guer es va hissar la bandera roja per temporal. Encara que no feia gaire tràngol, a aquesta platja hi ha mol-tes roques que queden al descobert amb el mal temps i algú pot prendre mal. D’aquí la bandera que desa-consella plenament el bany. De fet, aquell dia, un noi va ser evacuat amb l’ambulància per un cop fort al genoll que sembla ser li va afectar els ten-dons. I també a les platges de Pixa-vaques i Cala Forn s’han enregistrat un augment estrany d’intervencions per ferides incisives.

Les intervencions, en xifres En xifres, i desglossant les interven-cions per platges que s’han fet des que està obert el període de vigi-lància fins ara, tenim que a l’Alguer s’han produït enguany 43 interven-cions enfront les 87 de l’any passat; a Calafató 24 (l’any passat van ser 31); a Sant Jordi 46 (l’any passat van ser 73); a Cala Forn, 50 (al 2008 s’en van enregistrat 20) i a Pixavaques 53 (l’any passat van ser 48). L’augment d’intervencions en aquestes dues platges s’ha produït per ferides inci-sives. I per últim, a l’Estany, s’ha in-tervingut en 11 ocasions mentre que l’any 2008 en el mateix període se’n van produir 18.

Membres de la Creu Roja passejant per la vora de Pixavaques.

Araceli DomínguezA banda del terrible accident a Sant Jordi en el que va morir una nena atropellada per una barca a Sant Jordi, dimarts 11 d’agost, va haver altres emergències que el SUM va atendre. D’una banda, a les vuit del vespre, es va rebre un avís d’un inci-dent al Port de Calafat. Al lloc es van desplaçar el SUM i la Policia Local. Es tractava d’un senyor francès que havia caigut en pujar a la barca i es trobava a l’aigua subjectat per qua-tre persones i amb el múscul d’una cama dislocat, lesió que li provo-cava un gran dolor. El rescat va ser

molt complicat degut al mal que pa-tia i per ajudar a treure’l de l’aigua va haver de col·laborar la Salvamar i els Bombers. Un cop a terra es va estabilitzar i traslladar a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

Mort cinc dies abansD’altra banda, a les 10.30 de la nit del mateix dia, es va rebre a la central d’emergències local una trucada d’uns veïns del carrer Ba-hia Blanca que notaven una olor molt forta i desagradable a l’escala i que sospitaven que podia tractar-se del seu veí que feia dies que no

contestava al timbre i que tenia les llums obertes de dintre de casa. Es va procedir a entrar al domicili amb l’ajut dels bombers i es va compro-var que, efectivament, el senyor de 70 anys, estava mort des de feia uns quatre o cinc dies i en avançat estat de descomposició degut al temps que feia que havia mort i a la calor de l’estiu. Al lloc dels fets van acudir la unitat del SUM, la patrulla de Poli-cia Local, els Bombers, els Mossos i finalment el Forense que va ser l’en-carregat de decretar l’aixecament de cadàver.

El SUM no dóna l’abast en el dimarts més trist de l’estiu

Un accident a Calafat sense conseqüències greus i la troballa d’un home mort al seu domicili van completar el dia negre dels tècnics d’urgències municipals i d’altres efectius després de la mort de la nena a Sant Jordi.

Creu Roja fa balanç del primer mes de vigilància a les platges

Les xifres mostren una davallada de gairebé el 40% en les intervencions d’aquesta institució a les platges que obeeix a diferents causes, entre elles la crisi econòmica.

Societat


Desena marxa nocturna de Tivissa a l’Ametlla de Mar

Aquesta caminada apta per a tots els públics, que va néixer per recordar les passes dels antic arriers que portaven peix entre les dues poblacions, es consolida any rere any amb més de 100 participants.

Araceli DomínguezCom cada estiu des de fa deu anys, dissabte 8 d’agost tenia lloc la mar-xa nocturna des de Tivissa a l’Amet-lla de Mar que organitza el centre excursionista Azimut amb un total de 180 participants. La sortida d’aquest recorregut de 33 km que es calcula que es fa en sis o set hores i que aca-ba al poliesportiu municipal Galetet de La Cala sis o set hores després, es feia des de la plaça de l’església de Tivissa. El recorregut començava amb 300 metres de desnivell que fan pujada però la resta, fins a La Cala, és molt agraït, perquè fa baixada o és pla. Enguany hi havia més d’un centenar de persones que van parti-cipar-hi atretes per la vessant aven-turera que té caminar de nit: pots desaparèixer o passar por amb els sorolls inesperats o amb els movi-ments de la foscor... I també pots fer broma amb els companys.... Però també hi ha els que s’ho plantegen com un repte personal, altres corren habitualment, altres ho fan com a entrenament perquè fan curses de muntanyes i d’altres, senzillament, per caminar o per contemplar les estrelles. La gent que hi va són, en la seva majoria, caleros però tam-bé hi participaven aficionats a les caminades de Reus i altres indrets de Catalunya. Jesús Pallarès, mem-bre d’Azimut, explicava que “és una marxa dura perquè són bastants quilòmetres però és molt agradable perquè té el seu punt de misteri en ser de nit. A més, la gent xala molt als avituallaments que estan molt ben muntats. Crec que la marxa

s’ha fet molt popular, gràcies, prin-cipalment, al boca-orella”.

A la fi, la recompensaL’arribada, sense dubte, és un dels fets més destacats de la marxa. La gent arriba destrossada i amb ga-nes de gaudir del seu premi: una bona xocolatada que l’organització ha preparat i un petit record de la seva participació a la marxa. A més, també se’ls hi dóna l’oportunitat de prendre una dutxa al poliespor-tiu Galetet i descansar una estona. Abans, però, durant el recorregut, Azimut recomana als participants portar aigua encara que al camí hi ha tres avituallaments amb menjar i begudes per si s’escau. En aquests tres punts també hi ha un servei de cotxe escombra. En cas de retirada, s’ha de donar avís en aquests punts i un cotxe del centre excursionista o de Protecció Civil recull als que dei-xen la marxa. També se’ls recomana

portar calçat còmode, roba transpi-rable i una llanterna frontal.

Camí dels arriersLa idea de fer la marxa Tivissa-Amet-lla de Mar va sorgir del centre excur-sionista Rata Cellarda de Tivissa per recuperar el camí del arriers que baixaven o pujaven per ell amb peix per vendre o comprar, depèn del lloc d’on sortien. Després els hi van prendre el relleu els nois d’Azimut. Recorregut solidariEl preu de l’excursió per als no fede-rats va ser de 13 €, per al federats de 9,5 € i per als socis d’Azimut de 7 €. Els que sortien des de l’Ametlla de Mar amb autocar havien de pa-gar un preu afegit de 6 €. S’ha de dir que 1 € de cada inscripció va a parar als projectes promoguts per l’ONG local Acció Solidària i Logística a Hondures. Si voleu saber més sobre aquesta organització podeu entrar a la pàgina web www.one-asl.org.

Divendres 17 de juliol, sobre les 9.00 del matí, va haver un accident de trànsit mortal entre un turisme i un ciclomotor a la nostra vila, a l’alça-da del punt quilomètric 1112 de la N-340. Com a conseqüència de la topada va resultat mort en l’acte Joan Ll. Ll., un veí de l’Ametlla de Mar de 79 anys que conduïa el ciclomotor. Un dels dos ocupants del turis-me va ser traslladat a l’hospital Verge de La Cinta amb ferides lleus. A l’accident van participar quatre dotacions de Mossos d’Esquadra, una de bombers i els serveis sanitaris.

Mor un veí de l’Ametlla de Mar en un accident a la N-340

Alguns dels participants de la marxa durant un avituallament.


Pesca

Araceli DomínguezAl llarg de la tarda del 28 de juliol, el Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) de la Guàrdia Civil amb base a Tortosa i dintre de tres actua-cions pròpies de la seva especialitat fetes al port pesquer de la localitat de l’Ametlla de Mar, va procedir a decomissar 57,3 quilograms de lluç per tenir aquest una talla inferior a la reglamentària.Les inspeccions es van fer conjun-tament amb un inspector de pesca de la Generalitat. En dues d’aques-

tes actuacions, el peix va ser trobat als voltants de les instal·lacions on es duu a terme la subhasta del peix, presumptament abandonat, sense que es pogués descobrir la tripula-ció o l’embarcació que va a dur a terme les captures, si bé van ser re-cuperades dues partides, una amb un pes de 12 quilograms i una altra de 38.

Veí denunciatAixí mateix, en l’última inspecció por-tada a terme, van ser decomissats

un total de 7,3 quilograms d’aquest peix, essent denunciat per aques-ta captura un veí de la localitat de l’Ametlla de Mar. En totes les ac-tuacions es va procedir a aixecar la corresponent Acta prenent una mostra representativa de cadascu-na d’elles, dipositant la resta de peix trobat a les càmeres frigorífiques de la Confraria de Pescadors de la loca-litat, amb la finalitat de ser lliurat per al seu consum al centre benèfic de la tercera edat San Miguel Arcàngel de Tortosa.

La Guàrdia Civil decomissa peix de talla inferior a la reglamentària a l’Ametlla de Mar

El Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) de la Guàrdia Civil decomissa més de 50 quilograms de peix immadur.

Foto d’arxiu: Els pescadors caleros es van manifestar en el seu moment tallant la N-340.

La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors manté obertes les accions judicials i institu-cionals per evitar el pagament de les sancions per les aturades de 2005. Les confraries catalanes han acor-dat el pagament solidari de les san-cions imposades a un centenar de vaixells si tiren endavant. El sector manté que les multes són “injustes” i “desproporcionades”.

L’assemblea, que es va celebrar el dia 10 d’agost a la Confraria de Pes-cadors de Cambrils (Baix Camp), va comptar amb l’assistència de representants de la majoria de con-

fraries catalanes. En la reunió, es va acordar per unanimitat que, en cas que les sancions per les aturades de 2005 tirin endavant, serà tot el sector pesquer català qui farà front al paga-ment solidàriament.

Les confraries catalanes, inclosa la de l’Ametlla de Mar, tot i no tenir cap barca afectada per aquest con-cepte, han acordat que el pagament solidari de les sancions es faria en funció dels ajuts pel preu del petroli que han rebut els vaixells catalans. Segons ha explicat el president de la Federació Catalana, Eusebi Es-gleas, “evidentment el vaixells més grans pagaran més que els petits perquè serà proporcional als ajuts rebuts”.

Eusebi Esgleas, ha destacat “la uni-tat del sector davant d’una situació injusta” i ha agraït “la solidaritat dels pescadors”. Esgleas ha reiterat que els pescadors catalans “ens sentim criminalitzats perquè ens dóna la sensació que se’ns vol escarmen-tar”.

La Federació Catalana de Confra-ries de Pescadors manté oberta la via judicial per evitar el pagament de les sancions, que se situen a l’entorn dels 6.000 euros per vaixell. Eusebi

Esgleas ha explicat que “de moment hem presentat recursos de reposi-ció acompanyats d’avals bancaris a Hisenda per evitar l’embargament”. Paral·lelament, els pescadors pen-sen arribar al Tribunal Constitucio-nal perquè consideren que amb les multes, se’ls vulnera el dret a vaga. El president de la Federació ha as-segurat que “si cal arribarem també al Tribunal d’Estrasburg”.

A finals d’octubre de 2005, els pes-cadors catalans van iniciar una vaga motivada per la pujada del preu del gasoil que, juntament amb el baix preu del peix, feia inviable l’activitat pesquera perquè no es cobrien els costos. Les aturades es van centrar en manifestacions de vaixells de pesca als principals ports catalans, principalment Barcelona i Tarrago-na.

Gairebé quatre anys després d’aquelles aturades, un centenar de vaixells catalans han estat sancio-nats per haver participat en la vaga. A tot l’Estat són prop de 500 els vaixells multats. Les sancions són fruit dels expedients administratius que els va obrir Capitania Marítima i després que el Ministeri de Foment denegués els recursos que van in-terposar els pescadors.

Els pescadors catalans mantenen les accions per evitar el pagament de les sancions

Les confraries acorden el pagament solidari de les sancions si tiren endavant les multes per les protestes contra l’increment de preus del combustible de l’any 2005 quan van tancar els ports de Barcelona i Tarragona.

Medi Ambient


Aquest estiu, un mar de jocs a les platges caleres amb Bandera BlavaLa Regidoria de Medi Ambient va organitzar aquesta activitat educativa destinada a infants i públic familiar per conèixer, aprendre i respectar el mar i el seu entorn natural.

Araceli DomínguezEls dies 3, 4, 5, 12 i 13 d’agost les platges de l’Alguer, Pixavaques, Cala Forn, Sant Jordi i Calafató respecti-vament i per aquest ordre van ser els escenaris d’un seguit d’activitats lúdiques d’Educació Medi Ambiental que anaven dirigides a nens i nenes de 3 a 9 anys. Al llarg de tres hores durant cinc matins, un grup d’ani-madors van endinsar els més me-nuts en el món de la natura aquàtica perquè veiessin la importància de te-

nir-ne cura i poder conservar-la en perfectes condici-ons amb activitats temàtiques que giraven al voltant dels secrets de les posidònies (un

conte per submergir-se en la flora i la fauna del litoral); Què hi ha dins del sac? (joc autònom de descober-ta d’animals marins i altres bèsties; Petanca Marina (joc autònom amb unes boles molt especials) i Petxines en ratlla (joc autònom amb closques de mol·luscs). Xavier Solé, tècnic de Medi Ambient, deia que “creiem que és mot positiu educar els nens en el coneixement i el respecte al medi. Ho fem de manera lúdica perquè ho entenguin més fàcilment. Esperem que d’aquesta manera s’establei-xen patrons de conducta perquè quan siguin grans el que aprenguin ara respecte al medi siguin hàbits en el seu comportament”.

Més iniciatives ambientalsPerò no és el primer cop que la Re-gidoria de Medi Ambient engega iniciatives d’aquest tipus per tal de conscienciar els menuts que res-pectin l’entorn marí. L’any passat es va repartir per les platges un conte

per a pintar dirigit a nens més grans de cinc anys titulat Neteta, la platja més boniqueta que els introdueix en el món del respecte a les persones i al medi ambient. L’èxit d’aquesta iniciativa ha fet que enguany es torni a repetir.

Molta feina a l’estiuSens dubte, la Regidoria de Medi Ambient, és una de les que es tro-ben més enfeinades durant l’estiu. Potser la feina més important, no cal dir-ho, és la de tenir cura que les platges estiguin en condicions per als banyistes. Tant pel que fa a la sor-ra com a l’aigua que estan sotmeses a controls periòdics i exhaustius, no només de part de l’ajuntament, sinó també de part de l’ACA i dels inspec-tors de la Bandera Blava. Recordem que l’Ametlla de Mar ha mantingut enguany les cinc banderes blaves que tenia que són, precisament, on es desenvolupaven aquestes activi-tats que ara us hem explicat.

El secretari per a la Mobilitat del DP-TOP, Manel Nadal, acompanyat del director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer, van lliurar la bandera blava a 21 ports catalans entre els que s’hi troba el Club Nàu-tic de l’Ametlla de Mar. La xifra de

ports guardonats enguany, que és la més alta dels darrers cinc anys, consolida Catalunya com la comuni-tat autònoma amb més guardons de qualitat portuària de tot l’Estat. Cal destacar que enguany, amb la distin-ció al port de Cambrils, els ports ca-talans han obtingut un guardó més que l’any passat.

La Bandera Blava l’atorga anualment l’organisme europeu ADEAC-FEEE (Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor-Fundació Europea d’Educació Ambiental), que distin-geix el treball dut a terme pels ports en la protecció del medi ambient i l’entorn natural i en la prestació de serveis d’alt nivell.

21 ports guardonats, un més que l’any passatEls ports guardonats aquest any són els següents: Llançà, Port de la Selva, Roses, Marina Empúria Bra-va, l’Escala, l’Estartit, Marina de Pa-lamós, Blanes, Mataró, Marina Port Vell de Barcelona, el Port Olímpic de Barcelona, Port Ginesta, Garraf, Port d’Aiguadolç, Torredembarra, Salou,

Cambrils, Segur de Calafell, Hos-pitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar i l’Ampolla.

Els recintes portuaris de Catalunya superen el bon nivell de qualitat res-pecte d’altres anys, ja que enguany s’han atorgat fins a 21 banderes blaves, una més que l’any passat. D’aquesta manera, les instal·lacions catalanes representen un 28% dels ports amb bandera blava del total de 78 ports de tot l’Estat guardonats aquest any.

El guardó Port Bandera Blava 2009 premia l’esforç de les persones que treballen diàriament en l’àmbit por-tuari respectant el medi ambient, vetllant per l’entorn natural del port i oferint als seus usuaris uns serveis d’alta qualitat.

La imatge de qualitat que ofereixen els ports catalans és també un dels objectius del Govern de la Generali-tat, que inverteix en matèria mediam-biental i aporta coneixements i equi-paments perquè les instal·lacions portuàries siguin més sostenibles.

El Club Nàutic i 21 ports catalans obtenen la bandera blava

Els petits són un dels principals sectors a qui va destinada aquesta activitat educativa.

Els ports catalans certifiquen un any més el bon nivell de qualitat ambiental i de serveis de les seves instal·lacions amb l’obtenció de 21 distincions de qualitat europea. Entre els ports guardonats hi són les instal·lacions del Club Nàutic de l’Ametlla de Mar.

Representants dels diversos ports catalans després de rebre les banderes blaves.


Araceli DomínguezDilluns 10 d’agost, als volts de les quatre de la tarda, a l’aparcament de la platja de Cala Forn, es va pro-duir un petit incendi que va afectar la vegetació des d’aquest lloc fins a la mar però que, sortosament, no va tenir conseqüències greus. La zona cremada va ser d’uns 300 me-tres de pi jove, matolls i margallons. Afortunadament, en el moment del sinistre, sobrevolava la zona un avió de vigilància i atac (AVA) del bom-bers de la Generalitat que amb dues descàrregues d’aigua va aturar les flames i va permetre que dos dota-cions terrestres de bombers que es van desplaçar a Cala Forn de segui-da que van tenir coneixement de l’in-cendi poguessin controlar la situació amb més facilitat i rapidesa.

Actuació expeditivaSegons fonts de la Regidoria de Go-vernació, cal destacar la gran actu-

ació de la Policia Local i els Mossos d’Esquadra que van procedir de ma-nera expeditiva al desallotjament de l’aparcament evitant mals majors. A lloc dels fets també es va desplaçar una ambulància del SUM. Només

es va veure danyat superficialment pel foc un sol vehicle que va poder ser retirar pel seu propietari abans de ser cremat pel foc. De moment, es desconeix com es va produir l’in-cendi.

Activat el nivell 3 del pla Alfa davant el risc d’incendis forestals

Dijous 23 de juliol la direcció general del Medi Natural informava que s’havia activat el nivell 3 del pla Alfa degut a les condicions meteorològiques que feien que el risc potencial d’incendi forestal fos molt alt. Aquest nivell va estar activat fins dissabte 25 quan la calor va remetre alguns graus. No es podien córrer risc davant el perill de foc i amb l’incendi d’Horta de Sant Joan actiu des

de la nit del 20 de juliol. El nivell 3 va suposar la prohibició total d’accedir a les muntanyes de Tivissa-Vandellós així com a altres massissos forestals del territori. Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, explicava que “aquest nivell 3 suposava la restricció total d’accés a les muntanyes ja que les condicions climatològiques eren idònies perquè qualsevol tipus d’incendi

arrelés molt bé i acabés cobrant unes grans dimensions. La humitat de l’aire era molt baixa i la temperatura molt alta, hi havia canvis de vent en els que aquest podia agafar una gran velocitat i, a més, hi havia molta quantitat de combustible ja que es venia d’una època de pluges que ha afavorit el creixement de la vegetació”.Tot i que la calor semblava anar

a la baixa, divendres 24 aquell nivell es mantenia activat i no va ser desactivat fins dissabte 25 de juliol. Malgrat tot, continuava activat el Pla Alfa Nivell 2 per a incendis forestals a les Terres de l’Ebre i es recomanava al pagesos llaurar els camps. Medi Ambient també recomanava que davant qualsevol sospita d’un possible foc es truqués al telèfon d’emergències 112.

Incendi sense conseqüències a l’aparcament de Cala Forn

Es desconeixen les causes per les que es va iniciar el foc que es va apagar ràpidament gràcies a la intervenció d’un avió AVA dels bombers de la Generalitat.

L’incendi es va produir a la vora mateix de la la platja.

Cultura i espectacles


Araceli DomínguezEl dia 8 d’agost per la nit, al port pes-quer de l’Ametlla de Mar, la Cala Rà-dio, l’emissora municipal de l’Ametlla de Mar, celebrà el seu 25è aniversari amb una festa fins a la matinada en la que hi van participar diferents grups molt actuals de l’escena musical ca-talana.

Selecció de qualitatVa obrir la nit la música electrònica de la mà dels germans de l’Ametlla de Mar Ikany DJ i DJ Rada, respon-sables del programa Another Music de La Cala Ràdio per donar pas tot seguit Filippo Landini, el grup que posa música als estius de TV amb la cançó Viu-la i que, segons definició d’internet, té nom italià, so anglès amb clares influències índies en les seves guitarres i lletres en català. També van actuar La Puerta de los

Sueños, un grup de pop-rock cata-là format per la Virgínia, responsa-ble de les lletres, en Jaume i l’Oriol. La nit continua amb Lexus, el grup catalano-andorrà amb seu a Tàrrega format per Carles Gómez a la veu, Jordi Augé al teclat i Albert Nadal a la bateria que ens cantaren sobre La Vida Perfecta i, per últim van cloure la nit Buhos, que amb el seu nou disc RadioBuhos i dintre de l’espectacle Fundación no hay Manera, van cal-dejar la matinada calera amb temes com Messi, Birres, nen dels 80 i les versions rock de l’actualitat del Bar-ça com El Chorreo. Durant el concert es van regalar samarretes comme-moratives d’aquest 25è aniversari. Francesc Callau, director de La Cala Ràdio, ens explicava que “l’organit-zació d’aquest concert sorgeix arran de la proposta de la Regidoria de Festes a la que agraïm la implicació en la difusió d’aquest 25è aniversari. Es tracta de compartir la satisfacció del qui hi treballem i han treballat a

la ràdio amb la resta de la vila i els visitants que aquesta setmana és quan més visiten la nostra població. Estem molt contents de poder com-partir aquesta celebració amb tot el poble”.

2 de febrer de 1984La Cala Ràdio va començar les se-ves emissions el dia 2 de febrer de 1984 a unes petites instal·lacions del c/Sant Roc. Set anys després va fer el trasllat al seu emplaçament actual, al segon pis de l’edifici consistorial. Durant aquests 25 anys, ha seguit la línia de fer una programació de pro-ximitat que pretén informar els oients del que passa al municipi i poblaci-ons més properes.

La Cala Ràdio celebrà el seu 25è aniversari

L’emissora municipal de l’Ametlla de Mar commemorà aquesta data tan significativa amb un concert fins a la matinada en el que participaren diferents grups molt actuals de l’escena musical catalana.

Els Buhos, un dels grups catalans que estan en alça actuant al Port Pesquer.

L’article “L’EMMA, a la trobada de saxos de Sant Cugat del Va-llès” que va aparèixer a la revista Des dels Quatre Cantons núm. 295 (juliol 2009) estava signat per Fàtima Hidalgo quan en realitat el seu autor és Pere Méndez.

Fe d’errates

La nit va comptar amb diferents estils mu-sicals.


18 anys d’havaneres a les nits de La CalaAraceli DomínguezDissabte 18 de juliol van tornar les havaneres a l’Ametlla de Mar, i ja són 18 anys, perquè són una aposta for-ta dintre de les activitats de l’agenda de l’estiu. I ho van fer de la mà dels grups Penjants de l’Ham i Canya dolça, dos habituals d’aquestes tro-bades de música i rom a les nits de xafogor de La Cala. La cita, va ser a la platja de l’Alguer, a les 10.30 de la nit. Un escenari de categoria per a aquests dos grups tarragonins, Pen-jats de l’Ham són de Valls i Canya dolça de Reus, que porten gairebé 15 anys alegrant amb la seva música les festes d’arreu Catalunya.

Repertori clàssicEls dos grups ens van oferir un reper-tori clàssic d’havaneres però també van estrenar nous temes i tenien pre-parades les havaneres dedicades a La Cala per si la nit donava més de sí. A més, a banda de la posada en escena de cada grup per separat, es van ajuntar per cantar plegats.

Poca tradició a l’EbreEncara que les havaneres no són tra-dició a les Terres de l’Ebre, són can-çons típiques del Mediterrani, dels pobles de costes. Per tant, a l’Amet-lla no desentonen i sempre són ben rebudes per un públic fidel, més avi-at que està de pas i que repeteix oci i descans a la nostra vila any rere any. Teresa Callau, regidora de Festes, deia al respecte que “trobo que hi ha més seguidors de les havaneres entre la gent de fora. Us quedaríeu sorpresos sobretot pel estrangers, que pregunten moltíssim quan i on és la cita. Les havaneres són molt nostres i en un poble de costa no tindríem perdó de no fer-les. I ho fem dos cops. Al juliol i a l’agost”. Com sempre es va servir rom cre-mat, sense el qual les havaneres no són el mateix, pel mòdic preu d’un euro dos gotets. Però la cita amb les havaneres no va acabar aquí perquè a l’agost, a la plaça del Dofí, ens va visitar el grup Veles i Vent.

La nostra població gaudeix d’un aplec consolidat i de categoria que rep a balladors d’arreu les comarques de Tarragona.

Araceli DomínguezCom tots els primers dissabtes de cada mes d’agost, dissabte dia 1 tenia lloc l’Aplec de la Sardana que organitza l’entitat Amics de la Sarda-na. En aquesta ocasió l’aplec estava d’enhorabona perquè es fan 20 anys des de la seva primera edició tot i que el primer any va ser organitzat per la colla Onada i va tenir lloc al mes de maig. L’any següent, Amics de la Sardana ja va prendre el relleu pel que fa a l’organització de l’aplec i van decidir fer-ho a l’estiu perquè era un temps que no coincidia amb cap altre aplec, programar-lo per a

la tarda i per a la nit, i traslladar-lo al Passeig Marítim, un marc incompa-rable per a una trobada de categoria, essent la primera vila on se celebrava aquest tipus d’esdeveniment a prop del mar. També l’Ametlla va ser el pri-mer lloc on es va organitzar el con-curs de colles i el sopar de germa-nor. Per totes aquestes coses l’aplec de l’Ametlla ha estat pioner i imitat a altres poblacions. Manel Alarcón, membre d’Amics de la Sardana, deia que “esperem rebre la menció del 25è aplec. L’esperit de continuïtat el tenim. Són molt anys que estem treballant. Encara avui dia sorgeixen noves entitats relacionades amb aquest món. Algunes persisteixen. Altres desapareixen. Hi ha moltes poblacions catalanes que estan per sota de La Cala, celebrant, per exemple, el seu 12è aplec. Altres ja van pel seu 50è o 60è aplec...”.

150 balladorsEn total, participaven a l’aplec uns 150 balladors, dels que gairebé la meitat són de fora, quasi tots vinguts de les comarques tarragonines. Mal-grat tot, en les últimes edicions ha

minvat la participació per la compe-tència de l’Aplec Internacional de la Sardana. Les cobles Marinada i Cossetània van tocar 10 sardanes. La Marinada, una de les primeres 10 cobles de Ca-talunya que ja és imprescindible en gairebé tots els aplecs que organitza la Federació Sardanista, va ser l’en-carregada de tocar la sardana Cinc Banderes Blaves que el prolífic Gil i Membrado, amb més de 1350 sarda-nes en el seu haver, va dedicar a La Cala. D’altra banda, la Cossetània, formada fa un any per gent molt jove i entusiasta, van tocar Gerard i Núria, una sardana de Gil i Membrado que està dedicada als néts d’Alarcón.

I a la nit també va tenir lloc el 17è concurs de colles improvisades on es formen parelles, no cal que siguin mixtes, o grups fins a un màxim de 12 components i un mínim de quatre. Els balladors ho fan amb fonament i els més constants o els que millor ho van fer van tenir el seu premi: coca i cava. I també tot el públic assistent a l’aplec va poder degustar coca i vi dolç, detall del consistori.

20è Aplec de la Sardana a l’Ametlla de Mar

Aquestes cançons que ens porta aires de mar suposen una aposta forta dintre de les activitats de l’agenda de l’estiu i ho fan de la mà dels grups Penjants de l’Ham i Canya dolça.

Penjats de l’Ham i Canya dolça van amenitzar musicalment la nit a la vora de la mar.

L’edició d’enguany va ser una de les mes con-corregudes dels darrers anys.

?? Entrevista


?Antonio Espuny Gaseni

Per què deixa els estudis?El servei militar em va arribar just abans de final de curs i no vaig po-der examinar-me. Llavors ho vaig arrossegar durant un temps i es van ajuntar les dues carreres. Això junt amb alguns problemes que m’impe-dien concentrar-me en els estudi van fer que prengués la decisió. Llavors, amb el temps, he comprés que mai hagués pogut treballar en un despatx i que la meva veritable vocació són les feines a l’aire lliure.

Les seves inquietuds polítiques naixen a la universitat o vénen posteriorment?Tot i que sempre m’havia interessat la política, mai vaig prendre cap posici-onament actiu, ni a nivell individual, ni col·lectiu. Tampoc a la universitat, ja que estudiant una carrera al matí i una altra a la tarda, no em quedava gaire temps per a res més. Sempre m’ha agradat llegir i sempre m’he in-teressat per les diferents vessants de las política. A més, durant els estudis, també dónes matèries que et fan fur-gar en la política i sovint les classes derivaven en un debat polític parlant de les mateixes matèries que donà-vem: introducció al pensament polí-tic, a la ideologia o al dret constituci-onal o la teoria de l’estat, o fins i tot història de les ideologies polítiques. Clar, tot plegat, tot i no exercir-hi, sí que llegia temes de molt contingut polític. La universitat era el reflex de les inquietuds de la societat. Tot i així, mai vaig prendre part activa.

Quan agafa un posicionament polític?Jo em posiciono molt abans, i ho faig cap a l’esquerra donat que jo com molta gent del poble, venim del treball i això em fa veure que l’actual situació de protecció del treballador per part de l’estat no ha estat sem-pre així, ja que els treballadors han hagut d’organitzar-se a través de par-tits i sindicats quan ho han pogut fer i això va passar no fa tants d’anys.

Aquests partits sempre han estat els d’esquerres, que han tirat del carro per aconseguir l’estat del benestar. A casa, després de la Guerra Civil, la política era un tema tabú. Érem conscients que Franco havia guanyat la guerra i tots els que no estaven d’acord amb ell, encara tenien por a represàlies. Això no volia dir que jo no veiés les injustícies.

Quan assumeix els primers com-promisos actius?Mai m’havia passat pel cap dedicar-me a la política, però la primera vega-da que m’hi vaig relacionar va ser a nivell local. Corria l’any 1983 i Miquel de Catxap em va venir a buscar per entrar a la llista del PSC. En aquell moment més identificat amb el soci-alisme com a ideologia, que no pas amb el PSC, vaig decidir col·laborar com a independent, però simple-ment formant part de la candidatura i jo mateix vaig demanar anar dels darrers. Llavors ja m’he presentat a totes les eleccions, però fins abans de les eleccions de 1999, mai havia estat en cap assemblea, ni reunió de partit, ni en l’època de Joan Rebull, ni en la de l’Àngel Brull. És més, no vaig fer-me militant fins a 1997.

Com arriba a encapçalar el par-tit?Després de les eleccions de 1995 i dels mals resultats obtinguts on và-rem perdre la representació munici-pal, es produeixen una sèrie de di-missions, entre elles les del cap de llista que correctament assumeix la seva responsabilitat i suposo que per eliminació, ja que no hi havia gaire gent més, se’m proposa fer-me càr-rec del partit per part de les cúpules territorials. Inicialment no vaig voler embolicar-me i em vaig comprome-tre a buscar algú que assumís el pa-per principal, però no el vaig trobar, molta gent de la nostra va passar-se a la Plataforma Calera pròxima al PP per desacords amb el cap de llista i la direcció local del partit, i no em va

quedar més remei que posar-me al capdavant.

Parlant de la Moció de Censura a Joan Font, com va veure el pacte amb el PP i els Verds de 1991 i la posterior moció de censura?En aquell moment, tot i que des de fora dels llocs de decisió, la meva opinió al cap de llista i res formal, sinó parlant-nos al mig del carrer, fou que com a partit d’esquerres, no ha-víem de fer alcalde a un de dretes, tot i que finalment així va ser i el cap de llista Joan Font va ser alcalde. Des-prés, els pactes ja són una altra cosa. També em vaig oposar quan el cap de llista va decidir sortir-se’n del go-vern abans de la moció de censura. La meva postura era la d’aguantar al costat de Joan Font, donat que els fets succeïts no eren suficientment greus com per a trencar res, ni sortir del govern. Ell li havia donat la parau-la i com que els verds ja havien de-cidit amb CiU presentar la moció de censura, ell havia de sortir al costat de Joan Font i no abandonar-lo i dei-xar-lo sol. Jo no l’hagués fet alcalde, però deixar-lo sol menys.

Com va poder fer la llista? El PSC es va veure perjudicat per les de-cisions preses a l’anterior legisla-tura?Es clar que sí, ja que no va caure cap representant. El partit va quedar totalment destrossat. Però ho vam aconseguir buscant i treballant molt, ja que tot i que a la Cala hi ha molta gent que té un pensament socialista, tot i que després no es manifesten com a tals. Després d’alguns intents anteriors a les eleccions de 1995 de presentar una llista d’esquerres formada per diferents partits i que no havia estat possible, finalment amb ERC no ens vam poder posar d’acord, suposo que per la cúpula del partit, però amb la gent d’IC sí ens vam posar d’acord i ens vam presentar junts. Vam fer el correcte i la prova és que vam ajuntar esforços

i vam tornar a aconseguir representa-ció amb un regidor, cosa que si ens haguéssim presentat per separat potser no haguéssim aconseguit.

Quin plantejament té el PSC un cop sap que pot decantar la ba-lança davant l’empat a cinc regi-dors de CiU i PP?Nosaltres assumim que seríem deci-sius. Després de parlar amb PP i CiU, els deixem clar que no farem alcalde a cap dels dos caps de llista i que ens votarem a nosaltres mateixos, però vam proposar-los que com a dos partits de dretes que eren, i que te-nien interessos molt similars, havien d’intentar governar junts, i que si així era, si calia ens proposàvem actuar com a notaris perquè es complissin els compromisos que ells pactessin.

Això però no va ser possible. Per què pacten amb el PP i no amb CiU?Tot i ser el PP, exceptuant el cap de llista, la major part dels que es pre-sentaven al capdavant, s’havien re-novat. Ja els havíem avançat que el nostre vot no el tindrien i com ells van decidir votar-nos a nosaltres, final-ment vam acabar pactant. La nostra negociació amb CiU tampoc va anar massa bé, ja que tenen un estil de fer política que no ens va agradar, a dife-rència del PP, que tenia gent amb un altre estil i comportament totalment diferents. En canvi el comportament de CiU, al nostre entendre, va ser molt prepotent i no van estar a l’altura de les circumstàncies.

Aquell pacte va comportar que Joan Font deixés el primer pla de la política. Sempre s’ha parlat que fou una condició del PSC al pacte. És veritat?Nosaltres el que sí vam dir al PP és que no volíem donar continuïtat a la política que havíem conegut fins aquell moment. D’alguna manera, tot i que no teníem res personal contra Joan Font, volíem un canvi, i assegu-

Antonio Espuny fou alcalde entre 1999 i 2003. Com a únic representant electe del PSC, va governar amb un pacte amb el PP. Les primeres eleccions democràtiques el van agafar amb 23 anys, tot just feia pocs mesos que havia deixat els estudis universitaris en el tercer any. Un cop de timó radical a la seva vida el va fer canviar els llibres de dret i d’econòmiques per la feina a la mar.

?Agost 2009 | pàg. 19

?rar-nos l’estabilitat del govern munici-pal durant els quatre anys, cosa que vam conseguir, al ser tot gent nova, sense vicis, ni rols, ni dinàmiques adquirides.

Va ser una legislatura complica-da?Evidentment que sí, ja que hi van haver moments tensos. Penseu que el PP va actuar sàviament al pactar amb nosaltres, donat que difícilment podíem canviar la relació de forces que era de cinc a u i menjar-los-hi tot el terreny electoral. Teníem l’alcaldia, però nomes érem un representant i tot i que amb molts temes ens vam posar d’acord, n’hi havia d’altres en els que teníem sensibilitats diferents i en la feina del dia a dia, tothom buscava afavorir o potenciar la seva formació, tot i que això és normal en qualsevol pacte.

Va pensar que en qualsevol mo-ment es podia trencar el pacte?No, en cap moment, tot i que hi van haver moments difícils, donats els in-tents de desestabilització continuats des de fora, sobretot de les cúpules arran del trencament del pacte en-tre populars i socialistes al Consell Comarcal del Baix Ebre i posterior pacte dels populars amb CiU. Vam tenir fortes pressions des de CiU i PP a nivell de partit per trencar el pacte, però finalment ens varem mantenir i vam complir amb el pacte pels quatre anys, deixant enlaire altres possibles compromisos postelectorals.

Quins foren els moments més delicats?Home, vist amb el temps, penso que els interessos d’uns i dels altres no eren els mateixos i s’ha demostrat que uns defensen una visió i d’al-tres representen altres interessos. Recordo passar-ho molt malament quan per segona vegada vam haver de desestimar la urbanització de Mas Platé. Com que tot i votar en contra una primera vegada en ple, el PP va insistir-hi i nosaltres no volíem de cap manera, vaig haver de fer un decret perquè es retiresssin les atribucions de la Comissió de Govern. Com a alcalde les vaig assumir, vaig dene-gar la urbanització i, posteriorment, vaig retornar les potestats a tots els representants del PP, però quan ja s’havia desestimat tot. Ho vaig fer ve-ient els estudis d’impacte ambiental i els informes dels serveis tècnics que desaconsellaven cap actuació allí. N’hi van haver d’altres de moments

delicats, com per exemple quan el PP va oferir carteres de les seves a CiU, que tot i no acceptar, era una estratègia dels populars per contra-restar el poder que podíem tenir els socialistes amb les carteres més im-portants com eren l’alcaldia, urbanis-me i hisenda. A més, ja es veia que els interessos dels populars i els de CiU convergien, com s’ha demostrat en els darrers sis anys de govern on l’aproximació del PP a CiU ha estat una constant. També recordo la crea-ció de la Comissió d’Urbanisme, que va rebre el suport de tots, però CiU en sis anys no l’ha convocat mai.

I en quant a decisions difícils?Em va costar molt acceptar que el desenvolupament de Marina Sant Jordi tenia uns drets adquirits empa-rats pel Pla General i que li havíem de donar sortida, ja que si hagués estat per nosaltres, no s’hagués construït. El mateix va passar amb l’hotel Amet-llamar i que després es va demostrar que tot era legal i es van desestimar totes les querelles que van presen-tar contra els propietaris i contra la persona de l’alcalde que era jo. In-teressos, pressions i estratègies polítiques que finalment no van tirar endavant i que van convertir el tema en una bandera política, tot i que el fiscal des d’un principi ja havia de-manat que se sobresseiés el cas.

De tota la legislatura en la que va ser alcalde 1999-2003, què des-tacaria com a acció de govern?No es tracta d’anomenar-los tots, però vam posar els fonaments d’una altra manera de funcionar l’ajunta-ment, amb d’altres comportaments i una altra organització, cosa que va ser molt difícil després d’una inèrcia de quasi trenta anys. Això ens va permetre planificar el que volíem que fos el poble. Vam fer canvis a l’Ajuntament, reorganitzant les se-ves instal·lacions, els seus serveis i reubicant al personal d’acord amb les seves aptituds i portar més cura amb el tema econòmic que el tení-em molt endarrerit. Vam desenca-llar el polígon industrial, assumim la venda de parcel·les, es venen totes i comencem a tramitar i fer possible la segona fase. Iniciem la tramitació del canvi d’hàbit del sector 22, ja que el sector no arribava ni on ara està el camp de futbol. Vam fer tot el procés de Ribes Altes 2a fase, que INCASOL va estar més d’un any i mig per a res-pondre a unes al·legacions i dos me-sos després d’entrar CiU al govern,

va respondre i es va poder aprovar. Els trasllat de la biblioteca, la remo-delació dels vestidors del poliespor-tiu, la conversió en zona de vianants del carrer A.Llambrich i vam deixar diners per fer una pista poliesportiva coberta al costat del CEIP Sant Jordi. Vam ampliar la llar d’infants Xerinola i vam projectar, adjudicar i solucio-nar econòmicament l’ampliació del cementiri municipal, tot i que no ens va donar temps a executar les obres. Vam tramitar el Passeig Marítim a po-nent, a sobre del Club Nàutic. Vam posar l’enllumenat públic a la zona nord de Tres Cales, a més d’iniciar les tramitacions que van permetre tenir al promotor en una posició on tothom va assumir que alguna res-ponsabilitat havia de tenir. Es fa molt difícil pensar que avui algú pot donar 3’5 M€ per fer el clavegueram, si no haguéssim actuat inicialment, tot i que estic segur que s’hagués pogut fer alguna cosa més.

El van desgastar les reivindicaci-ons i manifestacions veïnals?Sí, suposo que sí. Crec que els veïns es movien perquè estaven cansats que els governs no prenguessin de-cisions davant les deformitats exis-tents. Nosaltres vam començar per les decisions que els serveis jurídics ens van aconsellar. Tota actuació municipal ha d’estar motivada i vam iniciar un procés d’anàlisi i estudi de la situació de Tres Cales primera fase a través de la seva història i arribar a unes conclusions. Això va portar un temps i quan hi ha uns veïns que es-tan patint mancances i no troben so-lució, és normal que agafin l’actitud que van agafar, tot i que l’Ajuntament no va prendre cap decisió sense es-tar motivada. També va passar que una part dels veïns van ser manipu-lats, com també passa ara.

Per què no torneu a revalidar al-caldia? Pugeu a tres regidors, però què va passar?En el moment de les eleccions ens trobem amb el boom immobiliari i al poble de la Cala hi havia interessos importants i perspectives de negoci encara més importants. Sabíem que traguéssim el que traguéssim si no era amb majoria absoluta, que era molt improbable, que no repetiríem, ni alcaldia, ni govern, donat que les pressions i la implicació dels repre-sentants dels diferents sectors im-mobiliaris va ser important. No pots fer res quan hi ha partits que tenen el suport de certs sectors.

Van participar en negociacions després d’uns resultats que ator-gaven 5 regidors a CiU, 3 regidors al PP i al PSC i 2 a ERC?Vam parlar amb CiU, però no diria que van ser negociacions, ja que els interessos immobiliaris del moment eren molt forts i nosaltres ja sabíem que difícilment ens podríem posar d’acord. Amb ERC sí que vam parlar i els vam proposar negociar en bloc com a partits d’esquerres, però ens va sorprendre molt la seva actitud, ja que li van oferir el vot a CiU de mane-ra molt ràpida i pràcticament sense condicions, tancant-nos tota possibi-litat de negociació. Això va fer que la majoria d’integrants de CiU apostes-sin per ERC i deixessin penjat al PP, que era el pacte inicialment plantejat des de CiU.

Després de vuit anys a l’oposi-ció, els darrers quatre amb ma-joria absoluta de CiU i encara en actiu, pensa presentar-se a les pròximes eleccions?No ho sé. És una qüestió que vull deixar oberta i que quan arribi el mo-ment decidiré, ja que en política les circumstàncies canvien en 24 hores. Encara queda temps per pronunciar-me. El que sí tinc clar és que no vull perpetuar-me i que ja comença a ser hora de donar pas a gent més jove, que ja està preparada i amb capaci-tat d’assumir responsabilitats.

Agraïm les respostes del sr. Es-puny, alcalde d’una de les legis-latures de l’actual període de-mocràtic, amb 53 anys i des de la seva perspectiva de polític en actiu, encara que sempre dedicat a la seva activitat professional agrícola i en el camp de la cuni-cultura. Moltes gràcies.

Antonio Espuny Gaseni.

Cultura i espectacles


Araceli DomínguezAquest estiu el Museu de Ceràmica ha preparat dues noves exposicions sobre terrissa. D’una banda, al ma-teix Museu, es pot contemplar l’ex-posició sobre terrissa de Portugal que la Generalitat ha cedit al nostre museu essent conscient de la impor-tància que té com a espai on s’ex-posa la terrissa de tota la península Ibèrica. Aquesta exposició reuneix més de 300 peces de ceràmica amb influències celtes i amb similituds amb la ceràmica d’Extremadura, Salamanca, Zamora i Galícia, més aviat negra, més porosa on es coïen els aliments amb reducció d’oxigen, adquirint així aquesta tonalitat.

Nombroses influències Aquesta terrissa té influències indo-europees i dels ibers però no pas romana, a excepció de la que es feia als Països Valencians. A més, la corona d’Aragó era una unió estra-tègica formada per diferents pobles que tenien una forma de fer pròpia pel que fa a la ceràmica. A casa nos-tra mostra colors negres i vermells amb profusió d’envernissats i es pot intuir la presència de francs, romans i àrabs a l’hora de fer. Aquest tast de la terrissa del territoris de la Corona d’Aragó havia de ser exposat des-

prés de la presentació del llibre so-bre la mateixa temàtica però aquesta presentació s’ha hagut de postergar per a començaments d’agost per-què el llibre encara no està editat. Emili Torné, director del Museu de Ceràmica, ens deia que “havíem de fer la presentació conjunta de la mostra de terrissa de la Coro-na d’Aragó i del llibre però aquest encara no està acabat d’editar, així que farem la seva presentació a fi-nals d’agost, quan estigui llest. El llibre està escrit per Alfons Romero

i Santi Cabassa, que són membres del Consell Assessor del Museu i ja van fer un primer llibre sobre la te-nalleria espanyola i ara toca la tena-lleria nord-oriental de tota la corona d’Aragó”.

Àmplia difusióA més, Torné va voler destacar que, per tal que tothom pugui conèixer el Museu, s’està fent una forta cam-panya publicitària amb la difusió de cartells i díptics des de la frontera amb França fins a Vinaròs.

El Museu de Ceràmica ens ofereix dues noves exposicions de terrissa aquest estiu

Al mateix Museu, es pot contemplar una exposició de 300 gerres sobre terrissa de Portugal i dintre de l’Exposició Cultura i Turisme, a la Sala, s’exposen unes 25 gerres que representen la terrissa de la Corona d’Aragó.

El Museu exposa aquest estiu dos mostres temàtiques a més del seu fons habitual.

Araceli DomínguezLa jove Céline Borràs deixa la direc-ció de la Coral Verge Candelera per-què l’any que ve comença la carrera de medicina i li resulta impossible compatibilitzar la seva nova vida amb els assajos amb la coral. Així, divendres 24 de juliol va ser el seu últim concert al front de la coral. Un concert especial a l’església de la Purificació on els de la Verge Can-delera van tenir uns companys d’ex-cepció, Decibels, un grup format per persones angleses que viuen al Perelló i a altres poblacions de les Terres de l’Ebre i fan gospel en anglès. Dos estils ben diferents de

Céline Borràs s’acomiada de la Coral Verge Candelera

L’església de la Purificació va ser testimoni d’aquest adéu de la directora amb un concert de luxe on la coral va estar recolzada pel grup Decibelis del Perelló.

La regidora de Festes entregant detalls als directors de les corals participants.


Araceli DomínguezEl cap de setmana del 7 al 9 d’agost arrencaven les Festes de la Urbanit-zació de Calafat que organitza cada any l’Associació de Veïns amb la col-laboració de l’ajuntament. Ho van fer divendres amb la inauguració de la Plaça Roberto en homenatge a una de les persones més entranyables de la urbanització, famós pel seu xiringui-to. A la nit va actuar Sebastián i també es van disputar partits de futbol sala. Enguany també es disputava de nou, i per segon any consecutiu, el II Tor-neig de Pàdel de Calafat al llarg dels tres dies de festa.

Jocs infantilsI la gresca va continuar dissabte al matí quan es van fer jocs infantils a la platja de Calafató. I a la tarda, va seguir las festa amb una agenda ata-peïda d’esdeveniments diferents per a tots els gustos entre els quals va tenir lloc una competició de petanca, una bicicletada familiar, missa amb actuació d’un grup gospel, festa de l’escuma, sardinada i per tancar el dia i fins a la matinada va haver ball amenitzat pel duo Babylon.

Concurs de dibuix i pinturaDiumenge al matí es va desenvolupar el concurs de dibuix i pintura infan-til, tenia lloc un Open de Dòmino i al

migdia es lliuraven els premis del con-curs de fotografia paisatgística. Per la tarda, hi va haver bicicletada. I a la nit botifarrada. A més, en el decurs de les festes, també es van fer partits de futbol infantil i hi va haver una expo-sició de pintura i art de calafatenys. Joan Pere Gómez Comes, regidor de Relacions amb les urbanitzacions, ressaltava d’aquestes festes “el fac-tor humà. És un goig veure com la gent s’hi involucra, treballa, busca diners i organitza tots els actes per a familiars, amics, veïns i visitants. Des de l’Ajuntament només ens cal faci-

litar-los la feina per materialitzar tota aquesta empenta en forma de bons resultats. El resultat final és excel-lent. Surten unes festes de barri que any rere any es consoliden, plenes de caliu humà que repercuteix di-rectament en el tarannà del nostre poble, donant així un valor afegit a la vida a la urbanització”. A més, d’alguna manera, el fet que es facin les festes és una forma de promoci-onar el turisme i dinamitzar, dintre del possible, l’economia, la qual cosa no està malament en el temps de crisi que vivim.

Cap de setmana de festa a la urbanització de Calafat

Els veïns d’aquesta urbanització viuen les festes d’estiu en un ambient familiar i d’amistat i amb un programa que té en compte totes les edats i tots els gustos.

Moment de la inauguració de la Plaça Roberto.

fer música que al final es van trobar per fer que aquest comiat fos ben especial. Céline Borràs deia que “després de molts assajos, diven-dres a la nit vam fer el concert a l’es-glésia, enduent-me una gran alegria

perquè el concert va sortit molt bé i el públic assistent, que era bastant nombrós en aquesta ocasió, en va gaudir força. La coral Decibelis del Perelló va fer la primera part del concert i després va cantar la nostra coral. El contrast entre els dos estils va quedar molt bé i la gent ho va agrair. La nostra coral va cantar les dues havaneres ̀ La Cala s’ompli de do´ i ̀ La Pregària´ i també van can-tar Èl tema de Lara´, `Gronxa’mí el bolero Èl día que me quieras´, que va sorprendre la gent perquè no s’esperava que la coral cantés aquest tipus de música”. L’endemà dissabte, directora i membres de la coral es van tornar a acomiadar, aquest cop en la intimitat, amb un di-nar tots plegats en el que van caure moltes llàgrimes, es van cantar can-çons i es van recitar poemes.

Un any com a directoraCéline Borràs va prendre el relleu a la coral Verge Candelera tot just ara fa un any quan Anna Vizcarro va deixar la seva direcció per motius personals i de salut. Ha estat un any d’emocions en les que Céline s’ha sentit com dalta d’una muntanya russa: ha viscut el vertigen que va de l’alegria al mal humor i ha protegit els membres de la coral perquè se sen-tissin segurs davant el públic. Ara és moment que una altra persona li prengui el relleu. Ja hi ha un candidat en ferm encara que no s’ha presen-tat en societat ni ningú ha desvetllat el seu nom. Sabem que en aquesta ocasió és un home, de fora, i està íntimament relacionat amb el món de la música. Haurem d’esperar una mica més per conèixer-lo.

El mal temps va fer que el concert s’hagués de traslladar a la parròquia.

Competició de petanca.

Joventut@Agost 2009 | pàg. 22

Araceli DomínguezDimecres 12 d’agost es van iniciar les inscripcions al Telecentre per al casal anomenat Al setembre, a xa-lar. Aquest casal, organitzat conjun-tament per la Regidoria de Joventut i la Regidoria d’Educació, es fa en-guany per tercer any consecutiu per solucionar l’entreteniment de nens i nenes de 3 a 12 anys en els primers dies de setembre, en el compte en-rere per començar l’escola i després d’haver finalitzat les activitats espor-tives i lúdiques de l’estiu.

Oportunitat per jugar i aprendre En aquest casal els infants tenen l’oportunitat d’aprendre jocs i en-treteniments i d’aquesta manera no afectar la vida laboral dels pares que, tradicionalment, afronten els primers dies de setembre amb mol-tes dificultats per quadrar els horaris i amb la intranquil·litat de no saber que fan els nens quan ells no hi són. I amb el problema afegit que s’ha de preparar el nou curs amb la despesa de temps i el desgast que suposa la seva preparació. Joan Pere Gómez Comes, regidor de Joventut, deia que “d’un temps cap aquí ens ha-vien adonat que cada vegada més costa conciliar el que és la vida laboral dels pares que treballen

amb els seus fills que estan de va-cances. Als mesos de juliol i agost no hi ha problema perquè tenim un ventall ampli d’activitats esporti-ves i de lleure però al setembre no succeïa així i molts pares ens feien arribar aquesta necessitat de tenir els nens distrets sabent que estan ben cuidats. Per aquesta raó van decidir fer aquest casal també al setembre”.

Data, horari i llocEl casal enguany es desenvolupa de l’1 al 10 de setembre, des de les 9 fins a la 13h. El lloc triat és l’Institut Mare de Déu de La Candelera. Per apuntar-s’hi cal portar la fotocòpia del DNI o el llibre de Família en el seu defecte i la targeta sanitària del nen/a a inscriure. El preu són 30 eu-ros. Les places són limitades.

Torna el casal “Al setembre, a xalar”

Per tercer any consecutiu, aquest casal pretén donar una solució als pares i mares treballadors que no tenen on deixar els fills durant els primers dies de setembre.

Aquest casal soluciona problemes de coordinació de nens i pares els dies previs a l’inici del curs escolar.

Turisme


Araceli DomínguezDimarts 21 de juliol va arribar a la seva fi la gravació d’un curtmetratge de set minuts de durada que durant els últims dies va estar compilant imatges de diferents escenaris de la nostra vila per retre homenatge a les persones que hi havia destinades a les fortificacions de Port Olivet durant la Guerra Civil i conèixer com es van relacionar amb els vilatans.

Estrena a l’agostLa pel·lícula es podrà veure a partir d’aquest mes d’agost dintre de les fortificacions i en el marc de les visi-tes guiades per aquest espai. Com sabem, durant la Guerra Civil es va habilitar un búnquer d’artilleria, no només aquí, al llarg de la costa ca-talana n’hi havia molts, davant d’un hipotètic atac dels feixistes. Dami Llaó, gerent tècnic del PMT, deia que “aquesta gravació és un dels plats forts de les visites guiades. És una pel·lícula en blanc i negre, sense diàlegs, que només es composa d’imatges. Tot i que l’atac no es va produir per mar, al búnquer calero

es van viure les històries de la gent que hi estava destinada. I també es van viure històries amb la gent del poble. De fet, en algun cas, entre aquestes relacions també va sorgir l’amor”.

Escenaris molt calerosEls escenaris de la pel·lícula han estat les fortificacions, però també Roques Daurades, la Platja Xelín, el carrer Doctor Ferran i diferents es-tabliments de la població que s’han habilitat per recrear l’època i intentar explicar com es vivia al poble i com es desenvolupava la vida en un am-bient d’angoixa, asfixiant, marcat per la por a la guerra. Els treballs de re-habilitació i conservació del búnquer de Port Olivet s’integren dintre del Pla de Dinamització Turística de les Ter-res de l’Ebre i estan finançats en un 55% per la Diputació de Tarragona i en un 45% per l’ajuntament. Aquests treballs, després d’una primera fase de neteja i senyalització, passen ara per una segona fase, que està a punt de concloure, d’enllumenat, decora-ció i ambientació en l’època, inclo-

ent-hi aquesta filmació per tal que es puguin dur a terme les visites. A la primera fase s’han invertit 40.000 euros i a la segona, 140.000 euros, amb el suport del Pla de Dinamitza-ció Turística de les Terres de l’Ebre.

Curtmetratge sobre la Guerra Civil a l’Ametlla de Mar

La filmació, que es podrà veure durant les visites guiades al búnquer de Port Olivet, vol retre homenatge a les persones que havia destinades a aquest espai i conèixer com es van relacionar amb els vilatans.

Una de les escenes del curtmetratge al Carrer Doctor Ferran.

Una productora de TV anglesa filma al port de La Cala

El 31 de juliol, el port de la nostra po-blació va ser l’escenari de la filmació que va portar a terme una important productora anglesa. El reportatge constava en la filmació de l’elaboració d’un plat d’arròs per part d’un cuiner de La Cala, que va anar a càrrec de Marc Miró del Restaurant La Llotja.

Aquesta filmació es podrà veure a

tot el món per canals especialitats en vacances i cuina que s’emetran pel canal Plus Digital, com per exemple el canal Viajar.

El fet de fer la filmació al port, perme-trà en tot moment als espectadors contemplar el singular paisatge de la nostra espectacular façana marí-tima.

Imatges de l’enregistrament.

Turisme


Araceli DomínguezDes de la primera setmana d’agost, el nostre paisatge favorit, ens referim, no cal dir-ho, a l’Ametlla de Mar, pot ser contemplat no només per nosal-tres sinó per tot els vehicles que es creuin amb el tràiler de Josep Maria Garcia que porta peix cada setmana al nord d’Europa i al sud d’Espanya i s’enduu amb ell dues imatges em-blemàtiques de la façana marítima, una de dia i una de nit, als costats del tràiler,

Acord a dues bandesAquesta iniciativa ha estat possible gràcies a un acord entre el Patronat de Turisme i Garcia que han vist així una manera de crear un gran im-pacte visual en tothom que ho vegi. A més de les imatges de la façana marítima apareix, evidentment, el nom de la nostra població i l’adreça electrònica, ametllamar.cat, per als que connectin amb la nostra tempta-ció marítima puguin conèixer tots els actius turístics de què disposen amb un cop d’ull a Internet i triar després, si els convenç, la nostra vila com a lloc de descans.

Efectes positiusDami Llaó, gerent tècnic del Patronat Municipal de Turisme, ens parlava

dels efectes positius a nivell de pro-moció turística que pot tenir aques-ta iniciativa. “Aquest impacte visual que causa el camió amb les imatges de la façana marítima representa una promoció turística excepcional de cara a la nostra vila. De fet, no descartem fer arribar la iniciativa a altres camions que facin més recor-reguts d’aquest tipus però per altres indrets. Pensem que és una promo-ció innovadora i fins i tot hem rebut

felicitacions d’altres entitats relacio-nades amb el turisme al respecte de la iniciativa”.La iniciativa no té un període de dura-ció en el temps sinó que pretén tenir una continuïtat, potenciar així l’efec-te que molta gent pugui gaudir del nostre paisatge favorit no només en el seu lloc d’origen sinó també des-plaçant-se fins a La Cala que, en de-finitiva, és la finalitat última d’aquesta promoció.

Així ha quedat el remolc del camió.

El nostre paisatge favorit es veurà al nord d’Europa i sud d’Espanya

Un tràiler que transporta peix, porta al seus laterals la imatge de l’Ametlla de Mar en les seves dues millors versions, diürna i nocturna.

Ajuntament


Araceli DomínguezDimecres 6 d’agost va tenir lloc una reunió extraordinària del ple de l’Ajun-tament de l’Ametlla de Mar amb dife-rents assumptes inclosos en l’ordre del dia com per exemple la fixació de les dues festes locals al municipi que són el dos de febrer, La Candelera, i el 29 de juny, Sant Pere. Del ple, qua-lificat gairebé per tots els assistents com de tràmit, destaca la part que es va dedicar a precs i preguntes, en la que l’oposició va intervenir amb dife-rents qüestions.

Diferents qüestions Pel que fa als precs, Ricardo Llaó, regidor del PP, en va plantejar de di-ferents. Llaó va voler saber “quins són els resultats que està donant el pla de mobilitat, com va el tema de l’adjudicació dels pisos del carrer Goya i l’aparcament i, si és possible, resoldre els punts conflictius en el trànsit del carrer Batlle Pijoan”. Da-

vant les qüestions plantejades, l’al-calde Andreu Martí va explicar que li serien contestades durant el ple del setembre pels regidors de Governa-ció i d’Urbanisme. Per la seva banda, Antonio Espuny, regidor socialista, també durant el torn de precs, va de-mandar un horari raonable per a les obres que es duen a terme al munici-pi malgrat que siguin d’interès públic davant les queixes dels veïns i també es va mostrar contrari “a l’inici del co-mençament de les obres al sector J fins que no es resolgui el recurs d’al-çada elevat al conseller Nadal per l’Ajuntament conforme si es poden fer o no. Les obres s’han començat quan la CUTE ha dit el contrari. El govern ho sap des de desembre de 2008 i ara és responsabilitat seva el que passi”. En el mateix sentit va anar la pregunta del republicà Jordi Gaseni que volia saber si les obres del sector J s’havien començat i, si era així, com afectarien a les prescripcions de la

CUTE. “Hem aprofitat per preguntar sobre el començament de les obres del sector J i se’ns ha dit que sí s’han iniciat. Ara el que farem és esbrinar si pot haver-hi problemes”.

Legalitat estrictaAntoni Montagut, portaveu del govern, explicava que pel que fa als punts que van suscitar l’ interès de l’oposició durant els precs i preguntes, els so-rolls de les obres a l’aparcament de les Escoles Velles i a Cala Joanet i el començament de les obres al sector J, “els regidors poden estar tranquils perquè en qualsevol cas es compleix estrictament la legalitat”. En concret, pel que fa a les obres al poble, Mon-tagut va explicar que “havien de se-guir el seu ritme perquè si s’aturen ara s’hauran de tornar a reprendre, la qual cosa suposarà tornar a les ma-teixes molèsties a posteriori”. Monta-gut també va destacar la fixació dels dos dies festius per al proper any.

Els sorolls i les obres centren el debat del ple extraordinari de l’agostDurant el torn de precs i preguntes, els regidors de l’oposició van plantejar dubtes sobre si s’està complint la legalitat en les obres a la població pel que fa a la normativa sobre sorolls i també si es compleixen les prescripcions de la CUTE a Sant Jordi.

Esquerra i Socialistes presenten al·legacions al text refós del POUMEls dos grups municipals demanen que es paralitzin els processos urbanístics fins que no es resolgui el recurs presentat davant la demanda perquè es deixi lliure la primera línia de mar a Tres Cales.

Araceli DomínguezEls grups municipals d’Esquerra Re-publicana i el Partit Socialista-IC a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar han presentat al·legacions a alguns dels continguts del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que, durant el ple del passat 22 de juny, es va aprovar amb els vots del govern municipal i del regidor popular, Ricar-do Llaó, la verificació del seu text refós i amb la negativa dels dos grups que ara presenten les al·legacions. Aquell mateix dia, la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) va rei-terar a l’Ajuntament que ha de deixar lliure la primera línia de mar dels sec-tors Tres Cales, Sant Jordi, i Castell de Sant Jordi per donar el vistiplau total al POUM. Davant d’aquestes manifestacions, i donat que la ma-teixa CUTE va donar el seu vistiplau al pla parcial uns mesos abans, el govern municipal va presentar un recurs d’alçada al conseller de

Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, mostrant-se confiat que aquest recurs prosperi i el POUM quedi aprovat definitivament.

Resolució del recursEls republicans demanen que s’atu-rin els processos urbanístics com a mínim fins que el conseller prengui una decisió sobre el recurs, d’aquí a uns tres mesos, independentment que l’Ajuntament tingui raó o no per-què, si és que no, es perdrien molts diners en els processos engegats i es podria entrar en una contradicció. Jordi Gaseni deia que “demanem prudència al govern i que s’aturin els processos urbanístics que hi ha en marxa a Tres Cales II Fase però, sobretot, el que queda afectat pel que fa uns 15 dies la CUTE va dir que el POUM no complia i que s’ha-via de modificar aquest refós tenint en compte les prescripcions que donaven des d’Urbanisme”.

Paralització del projecteEl socialistes també demanen la

paralització del projecte de reparcel-lació i d’urbanització Tres Cales 2a fase davant la resolució d’Urbanis-me que prohibeix a l’Ajuntament a no construir res entre la via fèrria i la costa fins que no hi hagi una resposta al recurs d’alçada. Maria Marsal explicava que “demanem la paralització del projecte d’urbanit-zació i reparcel·lació de Tres Cales 2a fase perquè la CUTE ha emès un informe on exigeix la modifica-ció del pla parcial que pot implicar que es treguin les cases que ha-vien d’haver entre la via fèrria i el mar. Això també afecta al Castell de Sant Jordi i al Bon Repòs i també als diners, i això és molt important, que s’han cobrat i que s’han gas-tat dels convenis urbanístics i que no sabem com es pot acabar si el recurs no prospera”. Haurem d’es-perar uns dies per saber la resposta del govern municipal a aquestes al-legacions i una mica més per saber la resposta del conseller Nadal al recurs d’alçada interposat per l’exe-cutiu calero.

Republicants i socialistes continuen en des-acord amb el POUM que vol aprovat l’equip de govern.

Opinió


A 30 de setembre de 2009, el Patro-nat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar es dissoldrà per donar pas a una nova forma de gestió de l’esport municipal; de ben segur que aquesta decisió es pren per tal de modernit-zar i millorar la gestió de l’esport al municipi, però això no treu que la desa-parició de la que ha estat la nostra entitat durant molts anys, a moltes persones, ens produeixi un cert sen-timent de tristesa.

Fa poc va celebrar el 15è aniversari, quinze anys al capdavant de l’orga-nització i tutela de l’esport al municipi; ningú pot dir que aquesta no ha estat una entitat activa, poc conformista, amb iniciativa i sempre atenta a la de-

manda dels ciutadans; tampoc mai ningú podrà dir que tots i cadascun dels treballadors que han passat pel Patronat d’Esports no ho han fet amb la màxima il·lusió, entrega i esforç, en la majoria d’ocasions superant de bon grau, la compensació econòmi-ca que han rebut a canvi.A títol personal, a mi, el Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar m’ho ha donat tot. Hi he co-negut la dona que m’estimo i que és mare de la meva primera filla, que per a mi són el més important del món, tot i que moltes vegades les he deixat de banda per atendre les necessitats del Patronat. Ha estat un repte perso-nal per a un recent llicenciat, que va anar creixent professionalment paral-lelament al creixement del Patronat. I és que en ocasions me n’adono que el Patronat d’Esports ha crescut amb mi, i no només per l’augment dels 160 usuaris que hi havia quan hi vaig arribar, als 860 abonats de l’ac-tualitat, sinó perquè veig que aquells nens i nenes que en els meus inicis no m’arribaven a la cintura, ara ja són

homes i dones fets i drets, i molts d’ells monitors de l’entitat. Evident-ment, tots aquests anys deixen se-qüeles, positives i negatives: donada la meva dedicació hi he perdut part de la salut i, sobretot, l’hàbit i afició que no hauria d’haver perdut mai i que em va portar a fer aquesta feina: L’ESPORT; però majoritàriament han estat positives, sobretot per la satis-facció personal d’haver fet la feina ben feta d’acord amb els resultats obtinguts, i el que per a mi ha estat la clau de tot plegat: que els usuaris del Patronat d’Esports i els seus familiars hagin estat considerats per a mi com a membres de la meva pròpia família, i que els treballadors i subordinats de l’entitat s’hagin convertit en els meus companys i amics, tot i que moltes vegades els hagi apretat de valent a l’hora de treballar, això sí, sempre es-tant al seu costat treballant plegats.

Quan desaparegui l’entitat, farà 10 anys que estic al servei dels ciuta-dans de l’Ametlla de Mar, i el verita-ble motiu d’aquest escrit és el de fer perdurar en la memòria l’entitat que ha estat la meva personal “creuada”: el Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar.

Arriba el torn dels agraïments, pels quals necessitaria tota una revista, i tot i que demano prèviament dis-culpes si em deixo a algú, en desta-caré uns quants: la meva dona i la seva família perquè han estat al meu costat en els bons i en els mals mo-ments; els meus pares, que m’ho han donat tot a la vida; el meu amic Dami Llaó que em va ajudar a integrar-me a l’Ajuntament i al poble fent dels seus amics els meus; a José Antonio

Gaseni i l’Antonio Espuny, que em van donar l’oportunitat de treballar al Patronat d’Esports i a Jordi Gaseni, Joan Pere Gómez i l’Andreu Martí, que van confiar en la meva professi-onalitat per continuar desenvolupant la meva tasca; als meus companys i amics del Patronat d’Esports sense els quals no hagués pogut portar a terme la meva comesa – Jose Mari, Norbert, Llibert, Antonio, Tere, Sílvia, Cande - i a tots els monitors i treba-lladors del Patronat i de l’Ajuntament; i a les moltes persones i famílies de La Cala que no m’han fet sentir mai “foraster” i m’han tractat com a un calero més - i és que poc importa el que et considerin, el més important és el que un se sent - .

Vénen importants canvis en l’esport a l’Ametlla de Mar: noves fórmules, noves instal·lacions, nous serveis... Esperem que el poble de La Cala re-cordi sempre la important tasca que el Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar i els seus dirigents i treballadors han desenvolupat du-rant tots aquests anys perquè tots aquests canvis esdevinguin possi-bles.

Sempre al servei de l’Esport de La Cala i dels seus ciutadans,L’Ametlla de Mar, 31 de juliol de 2009

El Patronat d’Esports, sempre al meu corMarc Vilabrú Noró.

Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Després de tancar files al període estival, sempre complicat, el SUM vol agrair a totes les entitats i cossos amb els que ha col.laborat aquest estiu, i en es-pecial, als companys de la Policia Local, a la unitat de Mossos d´Esquadra destinada a la nostra comissaria, als Bombers, a la Salvamar, als socorristes de la Creu Roja i altres sanitaris ; hem tingut la sort de treballar amb tots ells compartint tant bons com mals moments. Sense tots ells no seria possible desenvolupar la nostra feina, i us podem ben assegurar que és un honor com-provar com darrera dels uniformes hi ha éssers humans excepcionals.Gràcies de tot cor des del SUM per ajudar i per ajudar-nos a fer d´aquesta feina, una feina tan especial.

Carta agraïment

SUM


Col.laboracions

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Sol·licitudRoser Llanes

La mar arrissada acarona la sorrade la platja brida que ningú ha xafat,la blonda blanca de l’escuma deixales senyals humides, ondulades formesd’algues que transporten cargols i petxinesi queden esteses al sol a assecar-se.

La remor del teu embatque no es cansa al pedregal,el reflux de tènues onadesi els teus colors canviantsm’aïllen d’un món on voldriaque res fos tan inhumà.

M’agrada estar vora teu,si estic lluny de tu m’enyoro,somio quan creuaré mar endins,buscant llocs on la pau i l’alegriasiguin fàcils de trobar,i si ho aconsegueixo,ja m’hi voldria quedar.

La diabetis

Roser Martí i CidDiplomada en Nutrició i Dietètica Llic. En Ciència i Tecnologia dels Aliments

Sovint hem sentit a algú que deia... jo sóc diabètic, no puc menjar sucre ni aliments dolços! Però realment quin és el per què de no poder consumir aquest tipus d’aliments? Per què hi ha persones que pateixen diabetis?

El nostre cos necessita obtenir energia a partir dels aliments. Quan mengem, els aliments són digerits i en aquest procés s’ob-tenen els nutrients i l’energia ne-cessària per mantenir el nostre organisme. Aquest energia pro-vé en gran mesura dels hidrats de carboni, que es fraccionen en elements més petits com la glu-cosa (sucre).

La glucosa (sucre), després de la digestió, arriba a la sang i a la resta de l’organisme, fonamen-talment als músculs. Els músculs però, necessiten una substància, la INSULINA que fa com de clau, permetent la entrada de sucre a les cèl·lules perquè el nostre cos la pugui utilitzar.

Les persones amb diabetis po-den presentar dues alteracions en el funcionament de l’organis-

me: el pàncrees no pot produir insulina, o bé perquè produeix menys insulina i no pot fer la seva funció completament. Quan apa-reix una de les raons anterior, la glucosa no pot ser utilitzada per l’organisme i es produeix un aug-ment de glucosa en sang i, en conseqüència, la DIABETIS.

Els símptomes en la fase inicial de la malaltia són: molta set, mol-ta gana i fins i tot s’experimenta una pèrdua de pes considerable, a part d’orinar molt.

Les complicacions de la diabetis es manifesten amb problemes visuals, renals i també d’artetri-osclerosis i ,en conseqüència, de malaltia coronària.

Existeixen diferents tipus de dia-betis:• Diabetis Tipus 1: Apareix abans dels 30 anys, sobretot a l’adoles-cència. Aquest tipus de diabetis necessita la injecció d’INSULINA per a poder cobrir la incapacitat de les cèl·lules del pàncrees en la fabricació d’aquesta hormona.• Diabetis Tipus 2: Apareix a l’edat adulta, aproximadament

sobre els 40 anys. La majoria de malalts no requereixen insulina, sinó tractament farmacològic; tot i que cal anar en compte ja que l’aparició d’aquest tipus de diabetis s’afavoreix per diferents factors com són: l’obesitat, l’ele-vada ingesta energètica i la pre-disposició genètica.• Altres tipus de diabetis són ocasionades per: malalties del pàncrees, per la influència de de-terminats fàrmacs com els corti-coides o diürètics o també per la diabetis gestacional.

En tota la malaltia és fonamental, a banda de la prescripció mèdi-ca, seguir una pauta nutricional adequada que ens ajudarà a dur millor la simptomatologia així com un millor control de la glucosa en sang, per tal d’evitar possibles complicacions en un futur.

Així mateix, us convido a visitar la web de l’associació de dia-bètics de Catalunya www.adc.cat, on trobareu més informació, així com calendaris de colònies i campaments que s’organitzen per als nens que pateixen aques-ta malaltia.

Esports


Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl primer dia d’agost arrancava, com no podia ser d’una altra ma-nera, amb l’esport com a gran pro-tagonista. Si durant el mes d’agost el futbol, amb les seves diferents modalitats, s’alçava com la principal disciplina en quant a esdeveniments esportius es refereix, l’agost ho feia amb el voleibol com a gran referent. En aquest sentit, el torneig de Volei Platja 2x2, que aquest any arribava a la seva sisena edició, era la prime-

ra oportunitat per gaudir d’aquest esport d’alçada. I la veritat és que la gent ho va fer , amb un total de 33 equips inscrits, la majoria del poble, però amb cada cop més presència d’altres provinents de la resta del ter-ritori català i d’altres configurats per turistes residents temporalment a la nostra vila.Mostra de la consolidació d’aquest torneig és la gran quantitat d’equips que no pogueren participar, donat el límit d’inscripcions, així com que els que ho fan repeteixen, com fou el cas

dels guanyadors de l’any passat que tornaren a jugar i guanyar en aques-ta edició, però això serà més tard.Doncs bé, a primera hora del matí, concretament a les onze, s’iniciava aquest nou torneig, un torneig ca-racteritzat per l’heterogeneïtat, amb equips de tots els gèneres i nivells, però, sobretot, pel bon ambient que es genera entre els equips partici-pants.Amb quatre camps habilitats especi-alment per a l’ocasió es distribuïren els 7 grups de 4 i un de 5, els quals anaren disputant els seus respectius partits, arribant així a les voltes del migdia amb la ronda prèvia liquidada i amb la part més emocionant i deci-siva per decidir de cara a la tarda.Fins aquí, llevat d’un, tots els equips estaven classificats, si bé la seva posició al grup determinaria el rival a l’eliminatòria posterior, és a dir, a set-zens. En aquesta fase, no hi hagué cap sorpresa i tots els presumible-ment, favorits accediren a la següent ronda, on la igualtat començaria a ser la nota dominant i punt en el que la majoria d’equips del poble queda-

rien eliminats. Només la dupla forma-da per Miquel i Santi i els dos Joans aconseguiria el seu pas per a quarts, si bé també seria l’última, ja que en aquest punt caurien derrotats.Amb 80 partits disputats fins el mo-ment, es donava pas, ara sí, als par-tits claus per decidir els guanyadors. En un d’aquest es trobada la parella de Sitges formada per Jose A. i Al-bert, que s’imposaria a la seva semi-final a Javi i Antoni, dues de les sen-sacions també del torneig. En l’altra, Adrian i Carlos acabarien guanyant a Jordi i Xavier en un dels partits més renyits del campionat.Per tant, final entre Jose A. I Albert vs Adrian i Carlos, amb victòria per als primers en vèncer, en l’únic partit que es va fer al millor de 3 sets per un 21 a 17 i un 21 a 10, demostrant un any més la seva gran qualitat i experièn-cia en aquest tipus de tornejos.Per últim, agrair a Instal·lacions Part de Cala la seva col·laboració un altre cop en aquest torneig, fent possible així que aquest esdevingui un refe-rent dins la programació esportiva de l’estiu.

Remats i jugades de nivell que delectaren a tots els presents de la Platja de Sant Jordi.

El Volei 2x2 tanca la seva 6a edició amb un nou rècord de participació amb un total de 33 equips

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarLa Plaça Nova de l’Ametlla de Mar s’ha convertit en aquests últims temps en seu de diferents iniciatives de caire popular. El fet que sigui una, per no dir la que més, de les places

més cèntriques de la nostra població ha fet d’ella un actiu importantíssim i un element a considerar a l’hora d’al-bergar actes, sobretot, a l’estiu.En aquest sentit, si la setmana passada fou el torn pel Patronat d’Esports, encarregat d’organitzar

l’exhibició de Gimnàstica Rítmica, aquesta, concretament el diumenge 2 d’agost, seria una altra entitat vin-culada al món de l’esport a la nostra vila, el Gimnàs Montse, la que prota-gonitzaria un altre esdeveniment de temàtica esportiva. Així, a les 22.30h., i amb la plaça plena de gom a gom, començava l’espectacle del fitness i ho feia amb un parell de coreografies preparades especialment per a l’ocasió i que anaren a càrrec d’algunes alumnes, i amb elles la Montse, monitora res-ponsable, que practiquen disciplines com l’aeròbic, l’step, el funky, etc, al mateix gimnàs.Posteriorment, l’actuació per excel-lència de la vesprada: spinning. Amb unes 25 bicicletes ubicades al centre de la plaça, totes elles ocupades per alumnes també del gimnàs i amb dos monitores al capdavant de la

classe, començaria una petita mos-tra d’uns 30 minuts del que implica i representa aquesta activitat física, la qual ha anat guanyant cada cop més adeptes, donats els grans beneficis que de la seva pràctica se’n deriva i del fet que ho pugui practicar qualse-vol persona indiferentment del nivell físic que tingui. La millora del treball cardiovascular, la disminució de la pressió arterial, la millora de la toni-ficació muscular ... són alguns dels aspectes positius que tindrem sobre el nostre cos si decidim exercitar-nos en aquesta disciplina.Com podem veure, i gràcies en aquest cas a la implicació del Gim-nàs Montse, el poble de “La Cala” disposa d’una àmplia i variada oferta per posar-nos o millorar la forma, un fet que, tal i com així va quedar cons-tatat aquest passat diumenge, agra-eix i molt la gent amant de l’esport.

La Plaça Nova es retroba amb l’Esport en una exhibició de fitness i spinning a càrrec del Gimnàs Montse

La sessió spinning, la principal atracció d’aquesta vesprada de caire esportiu.


La Platja de Sant Jordi torna a viure una excel·lent jornada esportiva amb la celebració del 4x4 de Volei Platja

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarDissabte 8 d’agost, una setmana més tard de l’èxit que havia suposat l’organització del Torneig de 2x2, la Platja de Sant Jordi acollia una nova edició, la 13a ja, del Volei Platja 4x4. Si en l’anterior havien estat fins a 33 les parelles que hi prengueren part, en aquesta cita foren 28 els equips inscrits, és a dir, més de 100 juga-dors, un fet que demostra la gran acceptació que té aquesta moda-litat esportiva dins el calendari de l’estiu.En un nou format de competició, amb 4 grups de 6 jugadors i un al-tre de 4, els equips es disposaren en els 4 camps habilitats especial-ment per a l’ocasió. Aquest format permetia jugar als equips un major nombre de partits, i només els del grup de 4, donat que en disputaven algun menys a la fase regular, tenien assegurada la seva classificació per a la ronda posterior.

Al llarg de tot el matí i bona part de la tarda s’anaren celebrant els dife-rents encontres d’aquesta primera fase, en la que no hi hagueren sor-preses i on els teòricament favorits superaren els diferents rivals sense més dificultats.

Un dels fets més destacables d’aquesta última edició és el gran nombre d’equips que són compo-sats per gent de “La Cala”, gent que amb la seva insistència i constàn-cia no només s’han conformat en participar, sinó també en fer-ho des d’una vessant més competitiva, do-tant d’un major nivell el torneig. Així mateix, no podem obviar la part més lúdica i informal del mateix amb l’he-terogeneïtat com a nota predomi-nant, amb equips mixtes, veterans, italians, francesos, etc, disposats a gaudir d’una gran jornada esportiva a la platja. Arribats a la part decisiva del campi-onat, i amb la igualtat com a element

a ressaltar, només dos equip amb integrants del poble es mantenien encara amb opcions al títol. Per una banda, l’integrat per Joan, Santi, Mi-quel i Joan Marc que, a diferència de l’any passat, no aconseguirien clas-sificar-se per a la final, quedant-se un cop més a les portes del títol. D’aquesta edició s’ha de ressaltar l’elevat nivell mostrat per la majoria dels equips, tal i com ho demostra el fet que els actuals campions del 2x2 van caure eliminats a les prime-res de canvi. Així mateix, la sensació del torneig la trobem en un equip on hi jugaven 3 caleros: Santi, Miquel i Joan, que mostraren un potencial important, aconseguint així un lloc per a la final.Qui sí resoldria l’eliminatòria al seu favor seria el quartet composat per Joan, Carlos, Adrian i Joan Ferri, que es veurien les cares en una fi-nal apassionant a l’equip de Carlos, Hèctor, Cristian i Ivan, que havien as-solit el privilegi de jugar fins a l’últim

partit del torneig després d’imposar-se a Louis, Lucas, Adri i Carlos.La final, disputada al millor de 3 sets, estigué marcat per jugades de gran nivell, amb rematades, bloquejos i col·locacions propis de jugadors de primera línea. Amb un primer set fa-vorables als Carlos, Hèctor, Cristian i Ivan semblava que els caleros es tornarien a quedar amb la mel als llavis, però, ben al contrari, ja que amb un joc agressiu i de qualitat aconseguiren refer-se i imposar-se en el posterior segon i tercer joc, proclamant-se així nous campions d’aquest Torneig 4x4, patrocinat pel Pub Fòrum i Fair Play Bar.D’aquesta manera, el Patronat Mpal. d’Esports s’acomiadava per aquest estiu de la Platja de Sant Jordi, si bé dels esdeveniments ho farà aquest pròxim dissabte amb l’organització a la Platja de l’Alguer d’una nova Festa Aquàtica Solidària i l’Aquatló Popular.

Els guanyadors del torneig. El Volei Platja 4x4, amb 13 edicions a l’esquena, s’ha convertit en un clàssic dins la progra-mació esportiva de l’estiu.


Esports

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarNou cap de setmana d’estiu i nova cita amb l’esport a la platja, en una de les jornades més intensives que es recorden al Patronat Mpal. d’Es-ports de l’Ametlla de Mar, amb torne-jos clàssics i consolidats i amb altres

nous i que han irromput amb força a la nostra vila.Amb la intenció de seguir evolucio-nant i recollint les demandes de la so-cietat actual, l’organització, després de la celebració del bàdminton platja l’any anterior, prenia la iniciativa en el desenvolupament d’un nou esdeve-

niment i principal novetat d’aquesta temporada estival: el pàdel platja, una modalitat àmpliament accepta-da entre els participants i que, amb quasi tota seguretat, continuarà dins la programació esportiva dels prò-xims anys.En aquest sentit, la jornada de dis-sabte s’iniciava a primera hora del matí amb la competició de fins a 24 jugadors, en modalitat de dobles. El format seguia una estructura de 2 grups de 6 equips, els quals van dis-putar una lligueta prèvia en la que es determinarien quines parelles pas-sarien a la ronda de quarts de final. D’entre els aspectes més destaca-bles cal ressaltar la gran igualtat que es donava en cadascun dels punts, si bé es gaudia més del joc que de la competició en sí. Tant és així que al llarg de la fase regular cap equip va ser capaç de guanyar en tots els seus partits, tot i que poc a poc i amb

el pas de les eliminatòries es van anar definint els favorits.Finalment, la parella formada per Joan Pere Gómez Comes i Jordi Borràs es van plantar a la final contra l’Aleix Margalef i Mingui Duran, i fou en aquest instant quan es va veure clarament que els primers imposa-rien la seva experiència en el món del pàdel, aconseguint la victòria d’aquest primer torneig de Pàdel Platja, patrocinat per la Fusteria “La Plaça” i Perruqueria Cande, per un resultat de 21-14.Amb la celebració d’aquest esdeve-niment, l’organització va voler donar seguida a tots els aficionats d’aquest esport que des de fa un parell d’anys està entrant amb molta força dins de la societat calera. El pàdel sembla ser l’esport del futur i a la platja de Sant Jordi es van assentar les bases d’un esdeveniment que ens oferirà moltes satisfaccions.

Els esports d’implement també triomfen a la platja

El pàdel platja ha estat la novetat esportiva d’aquest estiu.

El VIII Street Bàsquet es queda a casa amb la victòria de l’Aleix i el Menut

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl diumenge 9 d’agost, sense temps pràcticament per pair l’especta-cle del volei platja del dia abans, el Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar organitzava un any més, i ja en van 8, a la Plaça Nova de la localitat una nova edició del Street Bàsquet 2x2 patrocinat per l’Assessoria J. Tomàs Margalef.

Amb un total de 12 equips partici-pants, enquadrats en dos grups de 6 equips cadascun, arrencava aquesta nova jornada esportiva i que com ja hem destacat disposava de dues cistelles situades al ben mig d’una de les places més cèntriques de la població. L’ambient fou immillorable entre els equips i el públic assistent que gaudí de bona música i millor bàs-

quet durant la tarda d’aquest primer diumenge d’agost. De la primera fase voldríem destacar el bon nivell exhibit per una parella formada per joves del poble, Mingui i Sergi, que demostraren la seva habilitat tant pel que fa al joc sota la cistella així com des de la mitja i llarga distància.

Ja amb una gran afluència de públic a la plaça s’iniciaren els enfronta-ments decisius i en els que tots els presumiblement aspirants al títol se-guirien endavant en busca del seu objectiu. Tanmateix, una de les sen-sacions del torneig, la parella forma-da per Buga i Sam, tot i no seguir en aquesta lluita pel campionat no mar-xaria i es reservaria per una de les parts més interessants de la tarda.Entre els quarts i les semifinals, el Patronat Municipal d’Esports or-ganitzà diferents concursos de tirs lliures entre els més petits que pre-miaven el seu encert amb diferents regals gentilesa del Diari Sport . També es va realitza un espectacular concurs d’esmaixades on el públic va participar directament alhora de designar els guanyadors. Fou aquí

on aparegué en escena un altre cop la dupla formada per Sam i Buga, amb una original esmatxada que va aixecar una forta ovació de tots els presents. Amb una assistència des d’un balcó de la plaça i la posterior finalització, demostrarien la compli-citat existent així com el perquè de la seva participació: passar-s’ho bé.Aquest any a les semifinals es repe-tiren resultats de l’any anterior. Rafa i Alain tornarien a quedar eliminats i l’Aleix i la seva parella, el Menut, es classificarien per a la final, si bé en aquesta ocasió no s’enfrontaren en-tre ells, ja que els primers ho feren a Dani i David, i els segons a Mingui i Sergi, en el duel calero de la ves-prada.

D’aquesta manera, l’últim partit del torneig, que s’iniciava al voltant de les 20.00h, deparava un bon duel que tal i com demostra el 20 a 16 final estigué marcat per la igualtat. Només la major eficàcia i experièn-cia de la parella formada per l’Aleix i el Menut va decantar la balança al seu favor, aconseguint així el primer revalidar el títol de Campió.

En acció i amb samarreta roja, els guanyadors i grans protagonistes d’aquest campionat.

Esports


Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarRecent la final del torneig de pàdel, l’organització del Patronat d’Esports es posava a primera hora de la tarda en marxa per arrencar un altre esde-veniment en aquesta magnífica plat-ja de la nostra població, Sant Jordi d’Alfama.De forma simultània, tal i com ja va succeir l’any passat, els amants de la pràctica de l’esport a la platja tenien a la seva disposició dos nous actes, ja fos per gaudir-ne participant acti-vament o bé de manera passiva i des de la tovallola.Per una banda, i ocupant la zona central, es va habilitar un improvisat camp per disputar el mític Seven de Rugbi Platja, en el que suposava ja la 5a Edició. Al costat, i a una distància prudencial, dos camps més per la pràctica del fut-volei, una disciplina que ha aixecat força expectació, so-bretot, entre els joves caleros i que en aquesta 2a edició reuniria a un total de 7 equips de 3 jugadors.

Així mateix, els 5 equips que prenien part en el torneig de rugbi, entre els quals n’hi havia un de la nostra po-blació, van disputar una lligueta de la que en sortirien els dos finalistes. Cal destacar que, tal i com així ho re-corden els mateixos participants en aquests tipus de tornejos, el Seven de l’Ametlla de Mar es desenvolupa en la platja de més bellesa de totes les seus; la qualitat de la seva sor-ra, la particularitat de la cala de Sant Jordi davant les platges llargues ha-bituals fa que l’Ametlla de Mar acon-segueixi poc a poc reforçar el seu caràcter d’identitat.El Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar, organitzador de l’esdeveniment, procura comple-mentar els actius de la Platja de Sant Jordi amb una atenció personalitza-da a tots els seus participants, una competició desenfadada però serio-sa al mateix temps, amb detalls per-què els assistents s’enduguin una excel·lent impressió d’una jornada de rugbi a aquest municipi turístic i

pesquer.Després de vora 3 hores de partits ininterromputs, s’arribava al moment clau, amb la celebració de l’últim partit que definiria el campió i en el que l’equip del CEU (Club Esportiu Universitari) acabaria imposant-se al TGV (Tequila-Ginebra-Vodka) si bé després de 15’ havien empatat a 2 marques i només una pròrroga en desfaria la igualtat. En finalitzar la competició, i després de l’entrega dels diferents trofeus, es procedí al tradicional Tercer Temps que, com en l’última edició, es rea-litzà a la mateixa platja. En un excel-lent ambient, tots els jugadors i fa-miliars compartiren amb alguna que altra cervesa, gentilesa del Xiringui-to de Sant Jordi, el “ranxo” preparat a base de botifarres i llonganisses. I tal i com ja havíem comentat, des-prés d’un primer intent passat per ai-gua, el mateix dissabte, es recupera-va també el torneig de Futvolei. Amb 7 equips ubicats en un mateix qua-dre de competició per tal de poder

disputar un major nombre de partits, arrencava aquest espectacle futbo-lístic. Durant vora 2 hores s’anaren succeint els diferents encontres de la fase regular, de la que en sortirien els 4 semifinalistes. A mesura que avançava el torneig, i la calor rebaixava els seus valors maximals, els partits pujaven en qualitat i nivell, arribant a les fases decisives amb una elevada igualtat tècnica. Aquesta igualtat es va man-tindre ja fins al final on l’equip dels Boys Damm, format per l’Ivan, l’Àlex i Sam, s’imposaria a la tripleta forma-da per Vicent, Norbert i l’Abraham, rebent tots aquests sis de mans del regidor d’Esports, Joan Pere Gòmez Comes, el trofeu que els acreditava com a campions i sotscampions, respectivament, d’aquesta 2a Edició del Torneig de Futvolei, patrocinat un altre cop per Sports Àlex.La Platja de Sant Jordi s’acomiadava així fins la setmana pròxima en què engegà el mes d’agost amb la cele-bració del 2x2 de Volei Platja.

Gran expectació en una nova edició del Seven de Rugbi Platja i Futvolei a la platja de Sant Jordi

El Futvolei demostra les habilitats amb els peus i el cap que tenen els seus participants. La sorra de les platges caleres també és apta per a esports de contacte.


Els Makensis es proclamen campions de la XII Edició del Futbol Platja Sènior de l’Ametlla de Mar, i ja en van cinc!!

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarAl llarg d’aquest passat cap de setmana, concretament del divendres 17 fins al diumenge 19 de Juliol, es va disputar a la Platja de Pixavaques la XII edició del torneig de Futbol Platja Sènior que com cada any orga-nitza el Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar i que en aquesta ocasió va comptar amb el patrocini principal del Diari Sport, Carpes del Mar i Incoex. El torneig comptà amb la participació d’ 11 equips inscrits, fet que va obligar, per qüestions de disponibilitat de temps i espai, a organitzar el quadre en dos grups de 4 i un de 3, tenint aquests últims l’avantatge d’es-tar classificats directament per a quarts de final. Tot això quedaria definit el dijous previ a la celebració del mateix, dia en el que l’Hotel Ametlla Mar tornaria a cedir les seves instal·lacions per portar a terme la presentació del torneig, i en el que també es procediria al sor-teig del quadre d’eliminatòries. Davant l’atenció dels diferents delegats dels equips, la sort i la mà innocent d’alguns dels membres allí presents determinaria els grups que quedarien de la següent forma:

GRUP A GRUP B GRUP C

MARK MULTISERVEIS WAITA QUE FAIG BOYS DAMM

BARREJAOS GREMLINGS 7BRENCS

MAKENSIS CARPES DEL MAR KINTA DEL 89

EKIP DE FOLIO DE MAL EN PITJOR *ºClassificats directament per ¼ de final

A diferència de l’any passat, on la forta calor va fer acte de presència al llarg dels tres dies, el torneig arrencava divendres amb unes condicions climatològiques no gaire favorables per a la pràctica d’aquesta modalitat futbolística. El fort vent que assotava la platja va impedir gaudir de l’es-pectacle que representa el futbol platja i també va frenar a molts aficionats que, en canvi, sí es donarien cita els dos dies posteriors on el temps va millorar ostensiblement.

Durant tot el divendres i al llarg de la tarda del dissabte, es van jugar el partits de lligueta corresponent als tres grups, en el que cal destacar la gran esportivitat exhibida, en part gràcies a la col·laboració dels dos àr-bitres oficials d’aquest edició, Genís Tello i Juanma Margalef, que en tot moment vetllaren per la integritat física del futbolistes. Arribats a aquest punt, i aprofitant el nombrós públic que ja s’havia aple-gat a la platja, es donava inici a una de les fases més interessants del campionat: els quarts de final. Els enfrontaments i resultats d’aquests últims quatre partits de la nit, i que decidirien les semifinals posteriors, serien els següents:

QUARTS 1 MAKENSIS 9 1 7BRENCS

QUARTS 2 WAITA QUE FAIG 5 7 BARREJAOS

QUARTS 3 BOYS DAMM 5 3 EQUIP DE FOLIO

QUARTS 4 GREMLINS 6 4 KINTA DEL 89

Per tant, i a l’igual que l’any passat en la que els Makensis caurien derro-tats, el guanyador de la passada edició, l’equip de Waita que faig, que-daria eliminat en aquesta fase, i curiosament ho faria contra l’equip a qui va derrotar en la final del 2008, els barrejaos. Els altres favorits passarien sense gaires problemes al tram decisiu de la competició que ja es deci-diren diumenge.Les semifinals ens van deixar dos duels inèdits. Per una banda els, fins el moment, quatre cops campions, Makensis que s’enfrontarien els sots-campions de l’edició passada, els Barrejaos, i per l’altra, a un clàssic en tots els esdeveniments esportius com són els Boys Damm que es veurien les cares contra la revelació del campionat, els Gremlings. Cal destacar que tot i la igualtat d’ambdós encontres la major experiència i qualitat tècnica acabaria decantant l’eliminatòria pels més grans, deixant els següents resultats.

SEMIFINAL 1 MAKENSIS 5 3 BARREJAOS

SEMIFINAL 2 BOYS DAMM 3 1 GREMLINS

I mentre els equips es prenien un petit descans per encarar l’últim partit de la tarda, primer per decidir el 3r i 4t lloc, i seguidament, per determinar el campió, es va portar a terme un petit concurs de llançament de penals en que els més atrevits podien buscar el gol, superant al meta calero Gerard Cañagueral, a canvi d’un petit obsequi gentilesa de Begudes Martí, un dels molts patrocinadors del torneig.I finalment, i un cop disputat el 3r i 4t lloc que finalitzaria amb el resultat de 2 a 1 pels Barrejaos, donaríem pas a la gran final, una final apassionant i igualada fins l’últim instant. Tant és així que després dels 30’ de joc regla-mentari el marcador reflectiria un ajustat 4 a 4, amb la qual cosa la tanda de penals seria l’encarregada de dictamina el guanyador.En aquesta faceta els Makensis demostrarien una major eficàcia i s’aca-barien imposant per 3 a 1, aconseguint així el seu 5è títol, sent amb dife-rència l’equip que més edicions s’ha adjudicat.

3r i 4t BARREAJOS 2 1 GREMLINGS

FINAL MAKENSIS 4(3) 4(1) BOYS DAMM

Seguidament a la mateixa platja de Pixavaques, el President del PME de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez i Comes, fou l’encarregat de donar els premis als quatre primers classificats i un premi en metàl·lic de 300 € per al campió, a part d’un sopar a un restaurant de la nostra localitat, el Burguer 3. A més, es van entregar 2 premis individuals com els de màxim golejador i porter menys golejat, que van recaure en Dani Jerez i Ivan Romeu respectivament, amb els que es posaria punt i final a aquesta edició del Futbol Platja Sènior

Els guanyadors del torneig celebrant el seu triomf.

Amb 12 edicions el futbol platja sènior s’ha convertit amb l’esdeveniment esportiu per excel·lència de l’estiu.

Esports


Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat 6 de Juliol de 2009 una ex-pedició de 22 persones pertanyents al Club Twirling l’ Ametlla de Mar vàrem sortir en direcció a la ciutat francesa d’ Estrasburg per disputar el XX Campionat d’ Europa de Twir-ling.

Tot i estar una temporada molt difícil en molts aspectes, tant per la dura classificació, donat que molts clubs d’ arreu de Catalunya van estar llui-

tant per poder participar-hi, com pels problemes d’ubicació que s’ han succeït durant aquesta temporada tot i la voluntat i ajuda de l’ Ajunta-ment.

El gran repte dels components del club era portar per primera vegada una medalla d’una competició inter-nacional al nostre poble, i després de molt esforç s’ha aconseguit.

La nostra entitat estava representa-da amb els següents exercicis:

• Individual Júnior Masculí: David Accensi, 5 d’ Europa

• Individual Sènior Masculí: Alberto Pérez, 6 d’ Europa

• Parella júnior: Judit Estrada i Sarai Sueca, 5 d’ Europa

• Parella Sènior: Anais Cañagueral i Alberto Pérez, 4 d’ Europa

-Grup: Widet Tibari, Elisabeth Rever-té, Kiara Agramunt, Judit Estrada, Sarai Sueca, David Accensi, Pere Sans, Joaquin Bermúdez, Eva Sánchez, Anaïs Cañagueral i Al-berto Perez, 3r D’ EUROPA.

A més a més d’aconseguir una me-dalla de bronze, també varen acon-seguir una fita històrica tant per a la nostra entitat com per al twirling a Catalunya: tots els exercicis que va presentar el Club de twirling l’ Amet-lla de Mar van disputar la final del campionat d’ Europa.Tenint en compte el gran nombre d’ atletes i els diferents països que hi van competir com França, Itàlia, Ho-landa, Escòcia, Anglaterra, Suïssa, Suècia, Eslovènia,Bèlgica, Croàcia, Alemanya, Hongria, Irlanda, Norue-

ga, entre d’ altres, es va aconseguir una fita extraordinària. Després de passar una semifinal molt lluitada per la tercera plaça en grups, el rival principal en aquesta modalitat, Holanda, que a més a més defensava la seva posició assolida el darrer campionat d’ Europa, no va saber sobreposar-se a l’ exercici que van presentar els de La Cala a la final, un exercici amb només dos cai-gudes que va fer que tots els països incloent els rivals més directes feli-citessin als de l’Ametlla i creguessin que la medalla de bronze en aquesta ocasió no s’escapava. Per tant, després de tant treball i tant esforç, una vegada més el club twir-ling l’ Ametlla de Mar ha aconseguit deixar el nom del nostre poble ben amunt dintre el mon de l’esport. Val a dir, però, que això no hagués estat possible sense la col·laboració inestimable tant de l’ alcalde de la nostra localitat i varis dels membres del seu equip de Govern com dels pares de les atletesi, com no, dels establiments de la nostra localitat que any rere any de-mostren el seu recolzament i donen tota la seva confiança.

El Club Twirling l’ Ametlla de Mar, medalla de bronze en el Campionat d’ Europa

Grup del Club de Twirling de l’Ametlla de Mar amb les medalles de bronze.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

TREN Informació Renfe 902 240 202

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA DE MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CULTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT SUM AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00CAP (Centre d’Assistència Primària)C/ Llibertat

Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICOANALISTAPSICOALÀNISI LACANIÀC/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493Tel. Urgències 617 024 123Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h. Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.TANATORI: Tel. 977493838CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

15-08 al 21-08 J. Borges22-08 al 28-08 A. Aytés29-08 al 04-09 J. Pedrola05-09 al 11-09 J. Borges12-09 al 18-09 A. Aytés19-09 al 25-09 J. Pedrola26-09 al 02-10 J. Borges03-10 al 09-10 A. Aytés10-10 al 16-10 J. Pedrola

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Adam Pérez Farnós, fill de Pedro i

Vanessa, el 07/07/2009- Zakaria Bouazzaoui, fill d’Abdelaziz i

Salima, el 16/07/2009- Maria Andrada Savin, filla de Fanel i

Mihaela Dana, el 24/07/2009- Adriana Hermoso Franco, filla de

Manuel i Esther, el 19/07/2009

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

CLASSE

DE TREN

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25

euros anuals IVA inclòs).

Matrimonis:- Marcos v. Ledesma Chamarro i Mercedes

González Malpica, el 07/07/2009

Defuncions:- Juan LLambrich LLambrich, el 17/07/2009, als

79 anys- Joan Josep Marsal Pellisa, el 28/07/2009, als

72 anys

* només des de 1 de juliol fins al 15 de setembre- Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris son aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

els quatre cantons - agost 2009

Documents