els quatre cantons - agost 2008

L’Ametlla de MarAgost 2008núm. 286

Ciu presenta una proposta al Ple i al Parlament de suport al sector pesquer

L’Ametlla travessa un estiu tranquil pel que fa a la seguretat ciutadana

Tres Cales celebra la inauguració de la zona d’esbarjo

Anna VizcarroExdirectora de la Coral Verge Candelera

Entrevista a

Estiu ‘08

Viure i gaudir!

Agost 2008 | pàg. 3

4 Notícia del mésL’Ametlla disposarà d’un nou

centre de rehabilitació i logopèdia.

5 Infraestructures

Societat

Pesca

CulturaTorna a la Sala de la Societat

l’exposició Cultura i Turisme.

7-17

18

19

20-21

25

Entrevista a

26-27

Ajuntament

La XI edició del Futbol Platja de La

Cala finalitza amb la victòria del

“waita que faig” i amb una gran

afluència de públic.

28

29

Col·laboracions

Esports

Informació

Anna Vizcarro, cap d’estudis de

l’Escola Musical de l’Ametlla de

Mar.

La brigada municipal reforça els

seus efectius a l’estiu.

Horaris de bus, de tren, teléfons...

i? @

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

CiU presenta una proposta al Ple

i al Parlament de suport al sector

pesquer.

L’Ametlla travessa un estiu tranquil pel

que fa a la seguretat ciutadana.

Tres Cales celebra la inauguració

de la zona d’esbarjo.

Opinió22-24

L’estiu de la crisiSuposem que les garrotades més fortes encara estan per vindre i que, de moment, la tant anomenada crisi, encara no ha afectat tots els sectors de la societat, però aquest estiu, sigui per previsió o per neces-sitat, ja hem començat a notar els efectes de la crisi i a comprovar que no es tracta d’una paraula més.El preu del carburant ha pujat, l’euri-bor està pels núvols i els preus d’al-guns dels productes de consum ha-bitual durant les vacances es troben a nivells prohibitius.En els darrers anys ja era més aviat complicat que una família de clas-se mitja pogués destinar més de dues setmanes a les vacances de

desplaçament, desterrant aquells “meravellosos anys” en els que re-bre els estiuejants, volia dir tenir-los entre nosaltres durant un mes sen-cer. Ara, fins i tot molts han optat per reduir la seva estada a una setmana o a un cap de setmana llarg, afec-tant de manera important al lloguer de xalets i apartaments.Amb aquests símptomes, no podem deixar de parlar dels restaurants, ja que avui és impensable que algú pugui plantejar-se unes vacances havent d’anar a dinar i sopar cada dia al restaurant. Els preus estan alts i les butxaques, gens boiants, ja comencen a notar els efectes de la prudència de cara als pròxims

mesos.El comentari és general: “de gent n’hi ha, però...” . És clar que n’hi ha hagut de gent, que tot i l’aparca-ment de les Escoles Velles, ens ha tornat a ser molt complicat aparcar el cotxe, que els supermercats teni-en tot el dia unes cues inacabables i que els carros sortien plens fins a dalt.L’ocupació als nostres hotels ha pa-tit un lleuger descens i els nostres restaurants també han notat lleuge-rament una davallada en els clients. Amb tot, els caps de setmana han estat plens en la seva majoria i entre setmana han anat aguantant el cop, tot i el que pot costar avui per a una

família de quatre membres, anar a sopar de restaurant.L’estiu de la crisi ja està pràctica-ment enllestit i s’ha passat amb prou nota com per no qualificar-lo de desastre, ja que el nostre turis-me, bàsicament de segona residèn-cia, encara ha donat una resposta moderada, cosa que no ha estat així en llocs d’abundància turística de l’estranger, amb moltes places hoteleres i una oferta desmesurada per les èpoques de vaques gordes i que tenen davant seu el repte de passar un hivern molt però que molt dur.Com diem aquí, de moment ja n’hem passat una.

Editorial

Índex

CRi

Si

CulturaHavaneres i cicle de concerts de

banda, dos clàssics de l’estiu.

JoventutLa Cala participa a la 7a Trobada de

Casals d’Estiu del Baix Ebre.

TurismeL’Ametlla ja és membre del Club de

Turisme Gastronòmic.

PolíticaEl grup PSC-IC presenta al·legacions

a l’entitat pública La Cala Gestió.

3132-33

34-38

39

Primer auxilis a casa: reanimació

Cardio-pulmonar pediàtrica (RCP)

La Notícia del mes


L’Ametlla disposarà d’un nou centre de rehabilitació i logopèdiaEls usuaris que prèvia prescripció mèdica necessiten aquest servei ja no hauran de desplaçar-se a Tortosa per fer-ne ús.

Araceli DomínguezDurant tot aquest mes de juliol, la regidora de Sanitat, Anna Gallart, ha mantingut converses amb Josep Fabà, responsable de la Unitat de Planificació i Compra de Serveis de la Regió Sanitària de les Terres de L’Ebre, i amb la Dra. Mercè Cerdà, responsable al Baix Ebre de l’entitat

pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut, per tal de trobar tots ple-gats el lloc més idoni per emplaçar un nou servei de rehabilitació ambu-latòria i logopèdia que descentralitzi l’actual, situat a Tortosa. S’espera que aquest nou servei ja funcioni el pròxim hivern.

Un servei molt necessari Anna Gallart, regidora de Sanitat, deia que “és molt necessari que l’Ametlla pugui disposar d’aquest servei de rehabilitació i logopèdia. Penseu que les persones que el metge els hi prescriu aquest tipus de tractament s’han de desplaçar a Tortosa on, a banda d’uns ho-raris limitats, perden temps i fan despesa per viatjar fins allí. A més, moltes persones que requereixen aquest servei depenen de familiars per portar-los. Això vol dir que fer la rehabilitació pot convertir-se en un trasbals per a tota la família. En aquests moments, estem buscant l’espai més adient i esperem que de cara al pròxim hivern estigui ja disponible per als usuaris que ho necessitin”.

L’espai idealL’espai ideal per encabir tot el mate-rial necessari ha de disposar, com a mínim, d’uns 150 metres quadrats i el seu preu ha d’adaptar-se als pa-ràmetres ja marcats per a aquest tipus de locals. A la nostra comarca aquest servei ja funciona descentra-litzat del de Tortosa a Deltebre.

La reunió va servir per a donar un impuls definitiu al nou servei.


Infraestructures

Araceli DomínguezUnes 500 persones, entre elles l’alcalde Andreu Martí, el regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, Joan Pere Gómez Comes i la resta de membres de l’equip de govern van assistir aquest diumenge a la inaugu-ració de la nova zona d’esbarjo de les Tres Cales que es troba a l’avinguda de les Tres Cales, just a la cruïlla amb el c/Martí Vidal, a la zona de muntan-ya de la urbanització, en uns terrenys de 3000 metres2. La jornada va es-devenir una autèntica festa en la que els assistents van contemplar una exhibició de twirling i van gaudir d’un berenar a base de botifarres i sardi-nes i xocolata per al més menuts.

Antiga reivindicacióAquest parc és una antiga reivindica-ció dels veïns de Tres Cales. Està en-voltat per arbres, el que s’anomena tancat verd, i disposa de zona de jocs infantils, una pista de fubol-sala i una altra de petanca, una zona de picnic i un servei de bar. En breu, també hi haurà un espai per jugar a bàsquet. Joan Pere Gómez Comes va explicar que “diumenge va ser un dia de festa perquè s’ha acon-seguit fer realitat una de les reivin-dicacions històriques de Tres Cales

que era tenir un espai on passar una estona agradable a l’aire lliure. Que, per exemple, els nens ara pu-guin estar als gronxadors o jugant a futbol mentre els seus pares estan asseguts tranquil·lament prenent un refresc per a nosaltres és una gran satisfacció i poder compartir-la amb els veïns ens omple de joia”. Gó-mez Comes afegí que aquest parc és “una de les fites que, dia a dia, aconseguim per a Tres Cales”.

Més projectesA curt termini, s’espera posar en marxa mesures de seguretat com ara advertir als conductors mit-jançant senyals de trànsit que in-diquin als conductors que moderin la velocitat i altres millores amb la finalitat de perfeccionar el parc. A més, el consistori ja treballa per-què el local social de la urbanit-zació sigui una realitat en aquest mandat.

Tres Cales celebra la inauguració de la zona d’esbarjoEl parc és una antiga reivindicació dels veïns d’aquesta urbanització i compta amb zona lúdica infantil, zona de picnic i pistes de futbol-sala i petanca entre d’altres serveis.

L’alcalde i el regidor d’urbanitzacions canviant impressions amb els veïns.

L’acte d’inauguració va comptar amb una gran participació ciutadana.

Societat


Araceli DomínguezL’estiu a l’Ametlla, pel que fa a temes de seguretat, està essent bastant tranquil. Els índexs de delinqüència que en situacions de crisi econòmi-ca com la que vivim ara acostumen a pujar, a l’Ametlla, en termes gene-rals, es mantenen i, fins i tot, hi ha una tendència a la baixa.Francesc Siuraneta, sotsinspector en cap de la Policia Local en expli-cava que “vàrem tenir una primera reunió de la recent creada Junta de Seguretat Local i, allí, els repre-sentants dels diferents cossos de seguretat que hi van assistir, vam coincidir que, a la nostra població,

amb les dades a la mà, tenim la sort de gaudir d’un índexs de criminalitat pareguts als de l’any passat i, fins i tot, en alguns temes inferiors”.

No val a badarSiraneta afegia que “això no vol dir que la Policia s’encanti pel que fa a la seva feina, com tampoc s’han d’encantar els ciutadans perquè sí que s’ha constatat un petit repunt en el tema dels robatoris a interiors de vehicles. En aquests casos, s’ha d’anar més viu no deixant res de va-lor a la vista i prenent altres mesures com deixar gravat el número de ma-trícula als vidres del cotxe”.Siuraneta també va afegir que “si no estem a casa sempre és bo que algú tingui la clau per recollir el cor-reu. També hem de prendre altres mesures de protecció com deixar llums enceses i deixar ficada l’alar-ma. Encara que els lladres se les sa-ben totes, l’alarma sempre pot ser un inconvenient per a la seva feina”, sobretot, és imprescindible trucar sempre a la Policia davant qualsevol dubte o qualsevol sospita d’un pos-sible delicte.

L’Ametlla travessa un estiu tranquil pel que fa a la seguretat ciutadana

La policia només ha detectat un petit repunt dels robatoris a vehicles pel que recomana més precaució.

Imatge de les noves dependències de la Policia Local al polígon.

Droga recuperada.

La policia local recupera 22 quilos de haixix

Agents de la Policia Local de l’Ametlla de Mar van recupe-rar dimecres 6 d’agost 21,875 kg de haixix. El material va ser descobert a un contenidor per treballadors de l’aboca-dor municipal mentre feien les seves tasques de recollida selectiva de deixalles. D’im-mediat van alertar la policia de la seva troballa, la qual van posar a disposició de la Guàr-dia Civil.

Una parella d’agents de la Policia Local durant la seva tasca de vigilància al carrer.


La nova comissaria, més a prop dels ciutadansLa Regidoria de Governació ha editat un tríptic en el que s’inclou un plànol indicant l’emplaçament de la caserna i explicant les novetats del servei.

Araceli DomínguezAquest estiu la Regidoria de Gover-nació ha fet un pas endavant pel que fa a la millora del servei de seguretat ciutadana amb l’edició d’un tríptic que inclou un plànol que detalla amb claredat el nou emplaçament de la comissaria de Policia Local, a més d’informar d’algunes de les novetats que apropen la nova caserna als ciu-tadans com ara la parada del Cala Bus que s’ha instal·lat davant mateix de l’edifici. El tríptic, del que s’han editat 10.000 exemplars, ja ha estat distribuït pels diferents comerços i entitats de la població.X a v i e r Llambrich Bono, re-

gidor de Governació explicava que “els propis agents, amb motiu de la nova ubicació de la ca-serna, han repartit aquest tríptic per tota la població que ha de servir perquè la gent sàpiga com ar-ribar-hi”.

Telèfon de sempreMalgrat tot, les persones que no es puguin desplaçar fins a la comissa-ria per circumstàncies excepcionals, poden trucar al telèfon de sempre, el 977 49 39 49 i, en cas de ser neces-sari, els agents es desplaçaran fins al seu domicili per dur-los a la comissa-ria i, si s’escau, fer les gestions que

es requereixen. La nova comissaria, que funciona des del sis de juny, es troba al Polí-gon Industrial de l’Ametlla de Mar, on s’hi pot accedir per la carretera TV-3025, i dista del nucli urbà uns dos quilòmetres que, amb cotxe, es fan en cinc minuts.

Portada del tríptic.

Vistes del tríptic informatiu de la Policia Local.

Societat


Balanç de la borsa de treball

La borsa de Treball compta ja amb més de 1600 usuaris inscrits que es beneficien d’aquest servei

La Borsa de Treball de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, ubicada al Te-lecentre, ja té més de 1600 usuaris, dels quals aquest 2008 ja han renovat el seu registre 132 : un 42% d’homes (52 p.) i un 58% de dones (76 p.)En el que portem d’any hi han hagut 229 demandes de treball, repartides de manera equitativa entre homes i dones. S’ha de dir que actualment s’estan superant les xifres dels anys anteriors en quant a demandes de treball, fet motivat en gran part per la recessió econòmica que pateix el país.En relació a les demandes, els sec-tors que més interessen són l’admi-nistració i oficines (10%) , seguida de l’hostaleria i comerç (9%) però, tot i les preferències inicials, els usuaris

que vénen a la borsa de treball se solen adaptar força bé a qualsevol oferta, i un 30% dels demandants d’ocupació està disposat a treballar en qualsevol àmbit.El número d’ofertes que hem tingut fins al moment durant l’any 2008 són 108, de les quals cal especificar que l’hostaleria s’endu el màxim percen-tatge, seguit del comerç i els ser-veis professionals. El nostre mercat segueix sense variar les seves ten-dències, encara que les ofertes de la indústria i l’assistència a la llar se-gueixen creixent de forma lenta però constant.


El Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, ha concedit a l’Ajuntament de l’Amet-lla de Mar dos plans d’ocupació per a aquest estiu. Els plans d’ocupació són progra-mes de treball adreçats a persones en edat laboral i en situació d’atur.

El SOC subvenciona el cost salarial i de seguretat social dels contractes d’aquests treballadors.Enguany, els plans demanats han estat un de manteniment i neteja de platges coordinat des del Departa-ment d’Obres i Serveis i l’altre, per a realitzar activitats de lleure infantil i juvenil en els casals d’estiu, coor-dinat des de les Regidories d’Esport i Joventut. La regidora de Treball i Formació, Anna Gallart, comentava al respecte que “la finalitat d’aquests programes és contribuir a la millora de l’ocupa-bilitat de les persones en atur que, gràcies a l’experiència que obtin-dran durant aquest estiu, augmen-

taran les possibilitats de trobar una feina i, alhora, servirà també per a millorar el serveis d’interès general que s’ofereix en aquest període de l’any on més afluència de visitants

rebem”.L’Ametlla de Mar és una de les 32 entitats de les Terres de l’ Ebre que han contractat personal en atur per a plans d’ocupació.

Nous plans d’ocupació per a aquest estiu7 persones en atur han passat a treballar aquest estiu en la realització d’obres i serveis d’interès general

Conclouen amb èxit els cursos de formació a l’estiuLes activitats que la Regidoria de Formació va organitzar per al juliol, finalitzaren amb un balanç molt positiu pel que fa a la participació i a l’assoliment d’aprenentatges.

Araceli DomínguezEls diferents cursos d’estiu que la Regidoria de Formació ha fet durant aquest mes de juliol ja han finalitzat, essent el balanç molt positiu pel que fa a la participació i a l’aprenentat-ge de les matèries tractades. D’una banda, es van impartir dos cursos d’informàtica i dos d’ordenografia (mecanografia aplicada a l’ordina-dor). En total, quatre cursets dife-rents perquè els dos cursos es feien a dos bandes: nivell inicial i nivell de continuació. Les classes han es-tat aprofitades per 60 nens d’edats compreses entre 10 - 14 anys i han estat impartides tots els dies labora-bles de juliol, pel matí. Aquests cur-sos han complert l’objectiu que la Regidoria de formació es proposava: fer compatibles l’ensenyança amb l’entreteniment. Viqui Martí, tècnica de Formació, explica que “hem ofert als joves altres ofertes lúdiques i for-matives diferents a les ja existents durant aquest estiu. L’acceptació ha estat molt bona i tots els joves han pogut aprendre una mica més sobre les noves tecnologies de la informació”.

Curs de SalsaPerò, a més, la Regidoria de Forma-ció va organitzar també al juliol un curs de ball de Salsa a l’IES Mare de

Déu de La Candelera amb la finalitat que els adults tinguessin la possibi-litat de relacionar-se en el seu temps de lleure a l’estiu. Van ser dues ses-sions setmanals fins al 31 de juliol on les set parelles que hi van assistir, pogueren aprendre diferents figures bàsiques de la salsa cubana com l’0, el 70 o l’American Baby. Tanmateix aquestes set parelles van poder ini-ciar-se en el Ball en rotllana o Roda cubana que té dificultat afegida per-què introdueix constants canvis de parella. En Jordi Borràs, professor del curs, es mostrà satisfet perquè

“el curs ha complert les meves ex-pectatives ja que he pogut introduir un contingut motivant i de fàcil po-sada en pràctica en un curt espai de temps on, a més, han participat, i se n’han sortit molt bé, alumnes de diferents nivells de ball i, fins i tot, gent que desconeixia la salsa”.

Em marxa els nous cursosViqui Martí recorda que “la Regido-ria de Formació ja està treballant perquè a l’octubre es puguin iniciar novament les activitats formatives anuals adreçades als adults”.

Reforç escolarD’altra banda, al Telecentre, durant els dos mesos d’estiu, es fa l’anomenat Estudi Assis-tit, que organitza la Regidoria d’Educació dintre del Pla de l’Entorn, i que consisteix en do-nar tres classes setmanals (di-lluns, dimarts i dijous) de reforç a l’aprenentatge escolar als alumnes de 10 a 14 anys que ho necessitin.

Els alumnes del taller d’ordenografia al Telecentre.

Imatge de les integrants del Pla d’Ocupació d’activitas de lleure.

Societat


La Federació Catalana de Caça suspèn les eleccions a la Societat de Caça La CalaLa suspensió és perquè s’han trobat un seguit d’irregularitats que incompleixen la normativa estatuària de la societat de caça i les regles del joc democràtic.

Araceli DomínguezLa Societat de Caça La Cala, mitjan-çant un breu comunicat a La Cala Ràdio que es va començar a emetre tres dies abans de les eleccions de diumenge dia 20 de juliol, va informar als seus 332 socis que aquests co-micis se suspenien fins a nou avís. Els motius d’aquesta suspensió no els havia explicat ningú als socis fins dimecres 23 de juliol, quan la candi-datura alternativa a l’actual, que porta vuit anys al capdavant de la societat de caça, va voler explicar-los públi-cament. La candidatura de continu-ïtat, també consultada per aquests fets, no va voler fer declaracions en aquells moments.

Actuacions poc claresSegons Joan Argentó, que encapça-la la candidatura alternativa, la sus-pensió va ser una decisió de la Fede-ració Catalana de Caça que, deien, “havia trobat un seguit d’actuacions que incomplien la normativa estatu-ària i que eren suficients per aturar el procés electoral”.Tot va començar quan la candidatura alternativa escriví una carta a la junta electoral. A la missiva, aquesta can-didatura protestava per la manipula-ció del cens en el que, per exemple, diu Argentó, “apareixien persones ja mortes o que no eren sòcies”. La resposta del candidat a renovar la presidència que, s’havia procla-mat president de la mesa electoral segons informen els membres de la llista alternativa, és que el cens era correcte.

Més irregularitatsUna altra de les irregularitats come-

ses és que la candidatura oficialista no havia acceptat la llista alterna-tiva perquè deien que hi havia per-sones que no estaven al corrent de pagament, “la qual cosa és falsa i demostrable amb els rebuts corres-ponents”, diu Argentó. Però malgrat les proves evidents, el candidat a la continuïtat de la junta va insistir en impugnar la llista contrària per aquest motiu.

Burofax urgentDavant el cas omís a tots els seus requeriments, la candidatura alter-nativa va enviar un burofax a la jun-ta electoral mostrant el seu rebuig a aquest procés electoral, tot i deta-llant els articles estatuaris vulnerats i enviant còpia a la Federació de Caça Catalana, al Consell d’Esports de Catalunya i al Tribunal Superior de

l’Esport. Tot i això, la resposta del president de la mesa va ser que les eleccions se-guien endavant fins que la Federació va prendre part i, mitjançant trucada telefònica, va obligar a avortar-les de manera automàtica.

Assemblea extraordinària El 10 d’agost, la societat de caça va convocar una assemblea extra-ordinària per convocar de nou les eleccions per als càrrecs de la junta directiva que, finalment, tindran lloc el pròxim 14 de setembre. Abans però, s’ha seguit el procés previ als comicis de manera escrupolosa. En-tre d’altres tràmits, el 12 d’agost es va constituir la junta i la mesa electo-rals i el dia 13 es va exposar el cens actualitzat amb els noms dels socis amb dret a vot.

Els caçadors caleros han refet tot el procès electoral.


Salvament Marítim habilita un mòdul al Port PesquerSalvament Marítim ha habilitat re-centment un mòdul per guardar els utensilis de rescat de l’embarcació La Mestral que aquest organisme té al Port Pesquer de l’Ametlla de Mar. Aquest mòdul està disponible les 24 hores del dia per qualsevol emergèn-cia que pugui succeir a les nostres costes. El telèfon de l’embarcació per atendre les emergències és el 977 21 62 03.

Amb ocasió d’aquest esdeveniment, divendres 8 d’agost, es van fer una foto de família l’alcalde, Andreu Martí, la regidora de Sanitat, Anna Gallart, la presidenta de la Creu Roja, Teresa Estrada, la secretària d’aquesta ins-titució, Pilar Garcia, el tècnic de Medi Ambient, Xavier Solé, i els dos pa-trons de l’embarcació, Ivan Carranza i Baptiste Pastó.

Les meduses protagonitzen alguns incidents a diferents platges de La CalaLes meduses van visitar les platges de Calafat, Calaforn i Pixavaques, on es va haver d’hissar bandera groga perquè els banyistes anessin amb cura davant el perill de picades.

Araceli DomínguezL’últim cap de setmana de juliol, els banyistes de l’Ametlla de Mar van haver d’extremar les precaucions perquè es van veure algunes medu-ses a la mar. En concret, es va his-sar bandera groga a les platges de Calafat, Calaforn i Pixavaques. Xavi-er Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, ens explicava que “és cert que en algunes platges havíem no-tat la presència de meduses durant el cap de setmana al que ens refe-rim però en cap cas es tracta d’una

afluència massiva d’aquest animal com es va produir en anys anteri-ors. La seva presència està dintre de la normalitat. La medusa és una espècie autòctona i és fàcil que en dies que fa aire de mar, les corrents s’apropin més a la costa i les portin cap a les platges”.

Què fer quan et piquenXavier Llambrich també ens explica-va que quan hàgim estat en contacte amb una medusa és important que no ens freguem la pell. Tampoc cal

sortir de l’aigua com molt cops ens aconsellen. Això és així perquè la medusa està envoltada d’unes peti-tes càpsules que en condicions nor-mals de salinitat es mantenen tanca-des però que, en entrar en contacte amb la nostra pell, amb un grau de salinitat més baix, s’obren, rajant la toxina que contenen i impregnant així la nostra pell.Per això, en cas que patim aquest contacte, afegeix Llambrich Bono, “és molt important que utilitzéssim l’aigua de la mar per esbandir les càpsules que no s’hagin obert i no treure de l’aigua les parts del cos que han tocat les meduses per-què en contacte amb l’aire també s’obren les càpsules”.

Alliberar-nos de la toxinaAmb aquesta mesura aconseguirem disminuir molt la quantitat de toxina que impregna la pell. Malgrat tot, si les càpsules ja han esclatat i la toxina ha penetrat a la pell, “es pot emprar una pomada analgèsica o amoníac rebaixat per calmar el dolor”, puntu-alitza el regidor. Des de Medi Ambient, afegeixen que, encara que ens molesti molt, la medusa és un element del medi que porta milions d’anys a l’aigua i, per tant, hem d’aprendre a conviure amb ella.

L’aparició de meduses a les platges caleres ha estat molt intermitent.

Els representants de l’ajuntament i Creu Roja davant del nou mòdul habilitat per salvament.

Societat


SUMDissabte 12 juliol, als volts de les cinc i mitja de la tarda, es va produir una caiguda de tensió a la catenària a causa de la forta tempesta elèctri-ca que queia ens aquells moments deixant a 120 passatgers aturats a l’estació de l’Ametlla de Mar fins a les 12.15 de la nit. Tota la demarcació de Tarragona es va veure afectada per aquest incident que va obligar a tallar el trànsit entre Tortosa i Bar-celona. En total, sis trens van deixar de donar servei. RENFE va habilitar diversos autocars per donar servei en el tram afectat però no pas per als passatgers que van quedar atrapats a l’Ametlla on, a les vuit del vespre, la Policia Local i el SUM es van des-plaçar a l’estació per assistir-los, pro-veint-los d’aigua i entrepans. A més, els tècnics de l’ambulància munici-

pal van haver d’assistir sanitàriament a una passatgera que presentava símptomes d’hipoglucèmia.

Foc a Tres Cales A l’endemà, la Policia Local i l’ambu-lància municipal van tornar a treballar en equip. Aquest cop va ser a un foc forestal que es va produir al carrer Tofino de la Urbanització Tres Cales. El SUM va rebre l’alerta de la policia a les 17.58h dirigint-se d’immediat al

lloc dels fets per comprovar que no hi hagués cap víctima degut a la pro-ximitat del foc a les cases d’aquest carrer.

Els dos cossos municipals van restar al lloc dels fets fins les 18.54h, hora en què va ser controlat l’incendi, per tal de donar suport als tres camions de bombers que s’havien desplaçat fins al lloc. També hi va intervenir un helicòpter dels bombers.

La Cala, molt solidària amb els malalts de càncerLa Junta Local de la Lliga contra el Càncer de l’Ametlla de Mar va recaptar gairebé 7.000 euros durant les passades festes de Sant Pere.

Imatge del tren aturat a l’estació.

La Cala ha demostrat un cop més que és un poble solidari i sensible amb les persones que més ho necessiten. Per això, la Junta Local de la Lliga contra el Càncer de l’Ametlla de Mar vol agrair públicament a tots els seus habitants la seva generosa aportació econòmi-ca a la col·lecta que es va fer durant la Festa Major de Sant Pere en la que es van recollir gairebé 7000 euros, una xifra força elevada que deixa a la nostra població en un lloc molt amunt en la llista de benefactors de l’entitat.

La Lliga contra el Càncer de Terres de l’Ebre destinarà aquesta quantitat en l’ajut a projectes d’investigació sobre la malaltia i, per damunt de tot, en su-port als malalts de càncer i als seus familiars amb més carències.

Particulars i empresesUn cop desglossat l’ajut calero per àrees, les dades queden de la se-güent manera: captació als carrers, 2.543,32 € i donatius de comerços i empreses, 4.345,00 €. Si sumen

ambdues quantitats, s’obté un total de 6.918,32 €.

Voluntàries altruistesLa junta local també vol destacar la dedicació i l’abocament a la causa de l’equip de senyores voluntàries per-què sense la seva aportació altruista, res de tot això hagués estat possible.Val a dir que la lliga ofereix als malalts i familiars de càncer el seu suport. Tan sols cal que contactin amb la lliga mit-jançant el telèfon 977 23 24 24.

120 passatgers de RENFE aturats durant set hores a L’Ametlla de MarUna caiguda de tensió a la catenària, provocada per una tempesta elèctrica, va tenir gairebé set hores 120 persones detingudes a l’estació de la nostra població.


Un accident a l’AP-7 deixa ferit greu un noi de 15 anysLa matinada de divendres 11 de juliol, sobre les 03.00 h, el SUM va rebre un avís del 061 d’un accident de trànsit a la AP-7, al quilòmetre 291 en direc-ció València, a l’alçada de Calafat. A l’arribada de l’ambulància municipal, els tècnics van poder constatar que es tractava d’una col·lisió de dos ve-hicles que va tallar completament la circulació durant dues hores aproxi-madament. Sembla ser que un Land Rover Discovery amb matrícula itali-ana que portava un remolc va bolcar per causes desconegudes i el segon vehicle implicat, un Nissan Primera amb matrícula de Barcelona ocupat

per vàries persones de nacionalitat marroquina, va envestir-lo en no po-der frenar a temps per evitar el xoc. Vuit persones implicadesA l’accident van estar implicades dues famílies, quatre adults i quatre menors, un dels quals, de 15 anys i ocupant del segon vehicle, va re-sultar ferit greu amb un traumatisme craneoencefàlic i una possible frac-tura de vèrtebra cervical. La resta d’ocupants dels vehicles van resultar ferits de caràcter més lleu.El SUM, per tractar-se d’una unitat in-termèdia amb infermeria, va prendre el comandament del rescat, tracta-ment i evacuació de totes les vícti-mes que es van derivar a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.Accident a l’AP-7, imatge d’arxiu.

Ametllamar.cat estrena un nou servei informatiu en format vídeo

La pàgina web ametllamar.cat va es-trenar aquest més de juliol un servei de notícies en vídeo, La Cala TV, so-bre l’actualitat informativa de l’Amet-lla de Mar pel que fa a les notícies institucionals, esportives, festives, culturals i socials que ve a reforçar els serveis informatius que ara dis-posa el municipi: La Cala Ràdio i la revista Des dels quatre cantons.

Entre els diferents vídeos que la Cala TV penja a Internet, es troba el programa Estiu festiu, un format es-tiuenc on es poden visualitzar els di-ferents actes organitzats pel Patronat Municipal de Turisme, les Regidories de Cultura i Festes i el Patronat Muni-cipal d’Esports.

Ametllamar.cat

Societat


Araceli DomínguezEl projecte Masia La Candelera de Maria Jesús Ortoneda que tracta de l’explotació d’una casa de pagès a l’Ametlla de Mar, ha estat el guanya-dor dels concurs de projectes empre-sarials liderats per dones “Emprèn en femení”, convocat per l’Organisme Autònom de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona (OADL) que premia projectes empresarials impulsats per dones al Camp de Tar-ragona i a les Terres de l’Ebre i que enguany ha arribat a la 3a edició. El premi, dotat amb 5.000 euros, va ser lliurat a la Casa de Cultura de Valls pel president de la Diputació de Tar-ragona, Josep Poblet. Maria Jesús Ortoneda deia que “és un premi no-més adreçat a les dones per inserir-les dintre del món laboral. En aquest cas m’han donat el primer premi per la posada en marxa d’una casa de pagès a l’Ametlla de Mar”.

Esforç femeníLa iniciativa reconeix i dóna suport a l’esforç laboral i a la metodologia que han caracteritzat des de sem-pre el treball de les dones. En con-cret, valora la visió fresca, plena de comprensió i més sensible als temes medi ambientals i, alhora, una mirada avesada a l’esforç, capaç de comp-tabilitzar món laboral i família.

A més, enguany, Emprèn en femení, ha comptat amb una elevada parti-cipació. En concret, de les Terres de l’Ebre, s’han presentat nou projectes. Maria Jesús Ortoneda raonava sobre els motius pels quals creu que han triat el seu projecte com a guanyador. “Suposo que han valorat la qualitat del servei, la preservació de l’espai i la novetat d’un allotjament rural a l’Ametlla on no n’ hi ha gaires”.

Molta il·lusió Maria Jesús afegí que li va fer molta il·lusió aquest premi en el que, a ban-da de valorar la preservació d’una

edificació típica de les Terres de l’Ebre, també s’ha vist positivament la possibilitat de combinar activitats a la natura com ara passeigs amb bi-cicleta amb tasques més creatives, per exemple tallers de ceràmica o, simplement, descansar. Per orientar-la en aquest projecte, explica Maria Jesús, li va ser imprescindible el pla d’empresa que li van proposar al CCBE.La Masia estarà llesta per rebre visi-tes a finals d’any. A més, Maria Je-sús té altres projectes en ment com l’obertura d’una botiga amb produc-tes de la terra.

El projecte Masia La Candelera guanya el premi Emprèn en femeníEl guardó, dotat amb 5000 euros, vol incentivar la inserció laboral de les dones i en aquesta ocasió ha valorat positivament que el projecte premiat promociona el turisme rural a l’Ametlla.

Perspectiva exterior de la Masia Candelera.

Bon balanç de les convivències d’estiu al Montcaro En aquesta ocasió, l’eix central de la trobada dels nens i nenes que han pres la comunió enguany i els que fan continuïtat va ser l’amistat.

Susanna EncinasEls dies 11, 12 i 13 de juliol, nens i nenes dels grups de catequesi que van fer la comunió enguany a l’Amet-lla de Mar i els que fan continuïtat van realitzar unes convivències a la casa de colònies del bisbat que hi ha al Montcaro.En aquesta ocasió, el tema central que van treballar els infants va ser l’amistat. Per conscienciar-los de la importància de cultivar-la com cal, es van preparar diferents cançons i dinàmiques tenint com a referent la pel·lícula Germà Ós.

Cova AvellanesA més, els nens també van anar d’ex-cursió a Cova Avellanes. Per arribar-hi, van fer una caminada de dues ho-res i mitja gaudint del fantàstic entorn natural dels Ports.Val dir que per a tots, des dels cui-ners als monitors, passant pels nois i noies que hi participaven, i fins i tot per a mossèn David, va ser una expe-riència molt enriquidora.El cap de setmana va culminar amb la preparació i celebració de la eu-caristia i amb un dinar de germanor amb totes les famílies dels nens i ne-nes assistents.

Participants a les convivències amb alguns pares.


Calafat viu amb intensitat la seva Festa

L’associació de veïns d’aquesta urbanització va preparar tot un seguit d’actes per tal de fer unes festes de germanor i familiars en les que tothom hi estava convidat.

Araceli DomínguezDivendres 1 d’agost arrencaven les festes de Calafat, organitzades per l’associació de veïns, amb una gim-kana pels carrers de la urbanització, el II Torneig de Futbol Sala 12 hores i Discomòbil fins la matinada que va incloure música per a totes les edats, el pregó de festes i una exhibició de balls de saló. Les festes, com cada any, estaven pensades perquè tot-hom s’ho passés d’allò més bé i que totes les persones que ho desitges-sin, ja fossin veïns de Calafat, turistes o gent del poble hi participessin.

Plats fortsPerò, sens dubte, els plats forts de les festes es van reservar per al dis-sabte dia 2 quan, durant tot el mati hi va haver jocs infantils a la platja de Calafató, es van fer les finals del II Torneig de Futbol Sala 12 hores de Calafat i la molt esperada bicletada. Lourdes Latorre, presidenta de l’as-sociació de veïns explicava que “el recorregut en bicicleta es va fer per primer cop l’any passat i va resul-tar tot un èxit perquè van participar moltes famílies. Enguany, els veïns ens demanaven que tornéssim a fer-la i, evidentment, ha estat una de

les activitats estrella d’enguany”. A més, dissabte hi va haver sardinada popular, actuació d’un grup de gos-pel a l’església, festa de l’escuma i ball nocturn amb l’orquestra la 5a Dimensió.

Concursos de dibuix i narrativaDiumenge dia 3, per als menuts, van tenir lloc els concursos de dibuix i

narrativa. I per als més grans, el I Campionat de Dominó. A més, tam-bé es va fer una botifarrada popular. Però després d’aquest intens cap de setmana, dilluns dia 4 arrencava la setmana esportiva amb el torneig de futbol sala infantil que tingué lloc tots els dies de dilluns fins a dissabte, el III Torneig de Petanca i el I Open l’Ametlla de Mar de Paddle.

El lleure va ocupar una part important de les festes.

El Campionat de Futbol Sala, com sempre, un dels clàssics. La novetat d’aquest any ha estat el torneig de paddle.

Societat


Festes d’estiu a Tres CalesAquesta urbanització va celebrar durant set dies les seves festes d’agost amb nombrosos actes per a tots els públics que no deixaren indiferents les ganes de passar-ho bé de veïns i visitants.

Araceli DomínguezDissabte 9 d’agost es va donar el tret de sortida que iniciava les Festes de Tres Cales que, un any més, organit-zaven l’associació de veïns Urbamar amb la col·laboració de l’ajuntament. Les festes es van prolongar durant set dies en els que hi va haver activitats per a tots els gustos i totes les edats. L’estrena festiva la van protagonitzar un campionat de futbol al nou parc públic de Tres Cales. Seguint amb les activitats esportives, aquest mateix dia i fins al dimecres va tenir lloc el campionat de petanca i de diumenge 10 d’agost, cal destacar per al més menuts, una gimcana aquàtica i dife-rents jocs infantils.

Escacs i DòminoLa setmana següent s’encetava amb un campionat d’ escacs i amb un altre de dòmino. Ja dimecres, 13 d’agost, va tenir lloc un concurs de truites de patates, on es van premiar les tres millors i on tots els assistents van poder fer la degustació de totes les truites que es van presentar a aques-ta prova culinària. Aquest mateix dia, Joan Pere Gómez Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, va llegir el pregó de festes. El regidor ens mostrava la seva alegria perquè

“les festes a les urbanitzacions, tant a Calafat a primers d’agost com ara a Tres Cales són tot un èxit d’orga-nització i participació. Em ve molt de gust participar en les novetats d’ en-guany com ara la graellada amb un típic `asado argentí´ a la nova zona d’esbarjo”. Un cop llegit el pregó, hi ha una actuació artística i esportiva del Gimnàs Montse de l’Ametlla de Mar. Tot seguit es lliuraran els tro-feus.

Immersió de la Mare de DéuAltres actes destacats de les festes van ser la Santa Missa i la proces-só del dia 14 amb la immersió de la Mare de Déu per part dels membres de l’Escola de Busseig “Costa de l’Ebre”. Per acabar aquest dia, va haver un sopar de germanor i ball fins la matinada. Les festes arribaven a la seva fi diven-dres dia 15 amb una cantada d’hava-neres amanida amb rom cremat.

Entrega de premis del Torneig de Futbol Sala.

Moment de lleure dels veïns de Tres Cales durant les festes.


Novena marxa nocturna de Tivissa a l’Ametlla de MarAquest dissabte té lloc una nova edició d’aquesta caminada que al llarg de 33 quilòmetres que es fan en unes sis hores, recorda les passes dels antic arriers que portaven peix entre ambdues poblacions.

Araceli DomínguezCom cada estiu des de fa nou anys, dissabte 9 d’agost va tenir lloc la marxa nocturna des de Tivissa a l’Ametlla de Mar que organitza com sempre el centre excursionista Azi-mut. La sortida d’aquest recorregut de 33 km que acaba al poliesportiu municipal Galetet de La Cala sis o set hores després, es fa des de la plaça de l’església de Tivissa. En-guany, les xifres de participació van superar el centenar de persones de l’any passat. Hi ha molta gent de La Cala i Tivissa però també hi partici-pen aficionats a les caminades de Reus i altres indrets de Catalunya.

Motivacions diferents Entre els que s’apunten hi ha qui ho fa com a un repte personal, altres cor-ren habitualment, altres ho fan com a entrenament perquè fan curses de muntanyes i d’altres, senzillament per caminar, per curiositat o, fins i tot, per contemplar les estrelles. No hi ha un participant tipus a la marxa. La fan homes i dones des de nou fins a seixanta anys encara que, tot s’ha de dir, els més grans són persones que han fet esport tota la vida. Agus-tí Pallarès, membre d’Azimut, ens parlava de les condicions d’aquest camí que fa baixada buscant el mar. “És una prova de resistència, llarga però còmoda perquè la majoria de trams són de baixada i no hi ha gran desnivells al terreny. L’única dificul-tat per als que no estan habituats és una pujada forta però que està al començament del camí”.

A la fi, la recompensaL’arribada, sense dubte, és un dels fets més destacats de la marxa. La gent arriba destrossada i amb ga-nes de gaudir del seu premi: una

bona xocolatada que l’organització ha preparat i un petit record de la seva participació a la marxa. A més, també se’ls hi dóna l’oportunitat de prendre una dutxa al polisportiu Ga-letet i descansar una estona. Abans, però, durant el recorregut, Azimut recomana els participants portar aigua encara que al camí hi ha tres avituallaments amb menjar i begu-des per si s’escau. En aquests tres punts també hi ha un servei de cotxe escombra. En cas de retirada, s’ha de donar avís en aquests punts i un cotxe del centre excursionista o de protecció civil recull als que deixen la marxa.

Camí dels arriersLa idea de fer la marxa Tivissa-Amet-lla de Mar va sorgir del centre excur-sionista Rata Cellarda de Tivissa per recuperar el camí del arriers que baixaven o pujaven per ell amb peix per vendre o comprar, depèn del lloc

d’on sortien. Ara el Consell Comar-cal de la Ribera d’Ebre ha recuperat part del camí però amb trams que no coincideixen amb el recorregut que es fa a la marxa. Per això, Azimut havia pensant canviar el recorregut d’enguany i fer-lo així coincidir amb el que havia establert el consell però finalment ha hagut de descartar-ho perquè hi havia trams amb molta di-ficultat per als caminants.

Recorregut solidariEl preu de l’excursió per als no fede-rats és de 12.5€, per al federats 8€ i per als socis d’Azimut és de 6.5€. Qui desitgi sortir des de l’Ametlla de Mar amb autocar ha de pagar un preu afegit de 6€. S’ha de dir que 1€ de cada inscripció va a parar als projec-tes promoguts per l’ONG local Acció Solidària i Logística a Hondures. Si voleu saber més sobre aquesta or-ganització podeu entrar a la pàgina web www.one-asl.org.

Imatge característica de l’inici de la prova a Tivissa.

Pesca


L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, juntament amb el diputat al Parlament, Francesc Sancho, van presentar una proposta de resolució que vol donar solucions a la crisi per la que travessa el sector.

CIU presenta una proposta al Ple i al Parlament de suport al sector pesquer

Andreu Martí, acompanyat dels di-putats del seu grup parlamentari, Francesc Sancho i Carles Sala, va presentar aquesta proposta de reso-lució de Convergència i Unió al port de l’Ametlla de Mar dijous 31 de ju-liol. Tanmateix, el grup municipal de CIU va presentar aquesta mateixa proposta al ple de l’ajuntament el dia 13 d’agost on va ser aprovada de manera unànime per tots els grups municipals per ser elevada al govern de la Generalitat.

Pes decisiuL’alcalde de La Cala va explicar que “proposem a les administracions implicades que redueixen l’anome-nada tarifa G-4 (el 2% del total de les captures), que pugui augmentar l’ajut compensatori per la pujada del preu del petroli que es produí a l’any 2005, que s’incentivin polítiques de comercialització per part del pro-pi sector i que s’intensifiquin les exigències i els controls al peix de fora. En definitiva, que es prenguin mesures que ajudin al sector a tirar endavant i sortir així de la crisi que pateix”.

Més mesuresAltres mesures proposades per CIU són la creació d’un fons d’ajuda per garantir un salari mínim als pesca-dors quan les captures i els preus no garanteixin un salari per damunt del mínim interprofessional, possi-bilitar l’accés a crèdits de fons ofi-cials lliures d’interessos, impulsar mesures estructurals perquè la flota quedi ajustada a l’oferta, com ara

articular plans de salvament d’em-presa i donar sortida a les peticions de desballestament i la necessitat de reduir l’import fins a zero del cost de les inversions obligatòries fruit de la legislació sectorial que emana de les administracions i també de la Segu-retat Social.

Inacció governamental D’altra banda, Andreu Martí va de-nunciar el que anomena ‘inacció del Tripartit’ davant la crisi del sector pesquer, tot dient que “des del go-vern autonòmic i central no s’està

fent res per defensar els interessos dels pescadors mentre que sí de-fensen els d’altres sectors. A CIU pensem que hem de fer tot el pos-sible per salvar el sector pesquer mentre hi siguem a temps perquè la pesca és clau per a la nostra eco-nomia i la nostra identitat”. Martí va aprofitar per agrair als companys de partit la bona predisposició que han demostrat alhora de defensar la pesca i també va voler donar ànims a tots els pescadors, molt d’ells amics i coneguts, perquè és conscient que travessen un moment difícil.

Els convergents proposen diferents mesures per ajudar els pescadors a sortir de la crisi del sector.


Cultura i espectacles

Araceli DomínguezDivendres 1 d’agost al vespre es va inaugurar l’exposició Cultura i Turis-me que organitza la Regidoria de Cultura a la sala de la Societat Cul-tural Esportiva i Recreativa (SCER) de l’Ametlla de Mar i que es pot con-templar durant el mes d’agost, tots el dies, matins, de 11 a 13.30, i tardes, de 18.00 a 21.30 hores.

Exposició consolidadaAquesta exposició és una de les ac-tivitats culturals més consolidades i amb més número de visitants als estius de La Cala. Malgrat tot, en-guany, en comptes de dos mesos, l’exposició només es pot veure a l’agost perquè al juliol va cedir el seu lloc a l’exposició itinerant Imatges de

Voramar.En aquesta ocasió són 14 pintors el que expo-sen la seva obra, quatre per primer cop i tots de la població o vinculats d’al-guna manera a l’Ametlla. A més, encara que l’eix vertebrador de l’exposi-ció segueix essent la ma-nifestació pictòrica, l’ex-posició aquest cop inclou dos espais de fotografia: un de fotografia local i un altre de fotografia paisat-gística.

Altres al·licients Altres al·licients per als vi-sitants que inclou aques-ta exposició estiuenca són l’exposició temporal del Museu de Ceràmica

Tots els noms del càntirs catalans i la possibilitat de contemplar les obres premiades del 5è Concurs de Pin-tura Ràpida de l’Ametlla de Mar que es va celebrar el passat 25 de maig. Tanmateix, s’inclou un espai gastro-nòmic. Mari Carme Martí, regidora de Cultura, explicava que “pensem que aquest espai és molt important perquè la sala està situada de ma-nera estratègica, al centre de la po-blació, on tothom que ve hi passa. Així, els visitants tenen també ocasió de conèixer la nostra gastronomia i, de pas, endur-se algun record de La Cala”. La regidoria de Cultura no descarta prolongar aquesta expo-sició fins a l’11 de setembre degut que encara en aquesta època hi ha molts visitants a l’Ametlla que poden gaudir-la.

Torna a la Sala de la Societat l’exposició Cultura i TurismeEn aquesta ocasió, hi participen 14 pintors i s’inclouen dos nous espais de fotografia, l’exposició de ceràmica `Tots els noms del càntirs catalans’ i un espai gastronòmic i turístic.

Imatge general de l’exposició.

?? Entrevista


?

Anna Vizcarro.

Anna Vizcarro,

Araceli DomínguezAnna Vizcarro ha deixat recent-ment la direcció de la Coral Verge Candelera després de 21 anys d’ocupar aquest càrrec. Una de-cisió gens fàcil. Per què Anna?Fa un any i mig que tinc problemes d’estrès i hipertensió i això m’afecta el cor. Per prescripció mèdica, he

hagut de descartar algunes coses no només a nivell professional sinó també a nivell formatiu. A més, trobo que és una qüestió de coherència. Davant d’una feina m’agrada donar sempre el màxim i, si no puc, trobo que el més honest és deixar la porta oberta perquè ho faci una altra per-sona. La Cèline Borràs m’ha agafat el relleu amb moltes ganes. Comença com jo. Potser fins i tot té més conei-

xements musicals. Ja fa tres anys que ho estava apla-çant i, finalment, enguany m’he deci-dit a fer-ho. També m’ha ajudat el fet que el lloc d’assaig a les escoles ve-lles desaparegués. Ha estat l’excusa per dir ara o mai.

Però la música segueix essent una part molt important de la teva vida.Per suposat. He triat l’escola de mú-sica perquè la formació i la creació d’alumnes musicals és el que més m’agrada. I ara per ara la motivació que tinc per ensenyar l’alumnat i tot el que em dóna l’escola de música és molt gran. És una feina a la que dedico moltes hores, cada vegada més perquè la responsabilitat com a cap d’estudis m’obliga a fer feines que em requereixen més temps, però em garanteix sempre un estat d’ànim positiu. A l’escola em trobo com a peix a l’aigua i és la meva vida.

El teu amor per la música és una vocació sobtada o et ve de famí-lia?Tot va venir per una malaltia. Als vuit anys vaig tenir una paràlisi in-fantil que em va deixar prostrada al llit durant nou mesos. El meu pare era molt afeccionat a l’acordió i en caure malalta, em va regalar un petit acordió i vaig aprendre a tocar qua-tre cançons. En tornar a estar bé, el meu pare, que era pescador, em va proposar fer classes. Però com que al conservatori no hi havia professor d’acordió, em van comprar un pia-no i vaig fer aquesta carrera encara que no la tinc acabada perquè, en aquella època, si estudiaves dos ins-truments fins que no arribaves a un grau mitjà no els podies acabar. Ara tot ha canviat. Així doncs, vaig començar a tocar el piano i la professora que em porta-va m’anava donant tota una sèrie de pistes sobre l’articulació i interpre-tació de l’instrument de l’acordió. A més, també comprava llibres i ma-nuals per tenir una bona digitació. En tres anys, havia fet els 14 cursos d’acordió.

Als 10 anys ja feia petits concerts de piano i acordió. Als 17, formava part d’un grup d’havaneres de Cambrils on vaig estar tres anys i on, fins i tot, vaig composar-ne un parell que vam cantar en el mateix grup, la qual cosa m’omple de goig perquè a casa sempre se n’havien cantat.

Ets una artista completa. Toques l’acordió i el piano, a més can-tes... Vaig començar amb set anys a fer mú-sica. El que m’agradava era l’acordió però com que no hi havia càtedra al conservatori, vaig haver de tocar el piano. Però el temps que altres nens dediquen a entretenir-se amb jocs o al carrer, jo l’aplicava a l’acordió. No era deixar-me coixa d’un instrument per agafar-ne dos. Al contrari, penso que quan més toques i més practi-ques, més sensibilitat agafes, més digitació...Evidentment, un cop vaig tenir un nivell de piano, només he fet fins a 6è, vaig decantar-me per l’acordió. Pensa que a Catalunya no hi ha gai-re gent que toqui l’acordió cromàtic, que és el meu. Amb 13 o 14 anys ja el tocava i em cridaven per fer col·laboracions a l’hora de gravar compacts o en grups de música tradicional i popular. És a dir, en principi, vaig tenir més sortida en el món de l’acordió que no pas amb el del piano perquè no n’hi ha tants d’acordionistes. Així vaig deixar el piano de banda. Si algú m’ho ha demanat, he fet clas-ses a nivell particular però és allò que et deia de la coherència. Arribes on arribes. Quan he vist que a l’alumne li calia més, li he recomanat un pro-fessor o anar al conservatori perquè jo, on he arribat fins al final és amb l’acordió. Sóc professora d’acordió.

I el cant, Anna, és difícil?Depèn. És com tot. Si vols ser solista ha d’haver un treball darrere. Tant per a gent gran com per a nens. Qualse-vol persona, treballant una mica, pot cantar encara que sigui d’una forma més metòdica. Després pots tenir una veu més o menys agradable que

exdirectora de la Coral Verge Candelera

?Agost 2008 | pàg. 21

?depèn del teu aparell fonador i la teva pròpia sensibilitat a l’hora d’interpre-tar. Però per poder cantar dintre d’un cor, l’única cosa que necessites és voluntat. Els mateixos companys t’ajuden, et sents arropat per l’har-monia que formen les altres veus; no és el mateix que cantar sol, en el grup et trobes més segur.La màxima ambició d’un músic, d’un artista en general, és triom-far, tenir el recolzament del pú-blic. És possible fer-ho i viure en un poble alhora?Molta gent que hem format aquí, ha triomfat fora perquè, evidentment, quan més petit és el lloc on hi vius, menys possibilitats tens de triomfar. Per fer-ho a un nivell superior, t’ha de conèixer molta gent, has de treballar-t’ho, enviar moltes maquetes... I és clar que es pot arribar, allà on tu vols! Sempre i quan enviïs les coses allà on les hagis d’enviar. Suposo que si m’hagués agradat el món de l’espectacle, me n’hauria anat a viure a Madrid o Barcelona. Però a mi el que m’agradava era la docència. Quan em preguntaven de petita què volia ser, jo no he dit mai que músic. Sempre he dit professo-ra. És el que sempre m’ha agradat. Poder ensenyar els infants i veure com evolucionen. Jo vaig triar en el seu moment la docència i vaig tenir la gran sort de venir a l’Ametlla, poder fer classes a casa i després treballar a l’Agrupació Musical Mestral. Allí vaig sentir que havia triomfat.

Gaudeix de bona salut la música a La Cala? Quan vaig venir a viure aquí a l’Amet-lla, em va sobtar moltíssim que hi ha-gués tanta gent que formés part del món de la música, sobretot tenint en compte que era una població petita. Sempre hi havia hagut banda, les cornetes i tambors, i fins i tot majo-rettes que encara que directament no formen part del món de la música els hi cal disciplina i ritme.I ara, és evident que, cada vegada més, hi ha més persones que s’hi impliquen. Cada cop, els nens, co-mencen més petits i, d’altra banda,

també ve gent gran a aprendre músi-ca. Això és meravellós. A més, molts alumnes nostres ja es-tan tocant fora, treballant al Liceu o a l’Escola Superior de Música de Cata-lunya. I també hi ha dos o tres grups de música moderna que s’estan fent un nom tocant arreu... Fins i tot, la banda ha tingut un munt de triomfs. A més, hi ha la banda de l’escola, la gran, la de grau mig, la de grau ele-mental, les dos corals, i evidentment, els professors que ara estan fent classe que s’han format també aquí a l’Ametlla. Fins i tot els professors que tenim ara a l’EMMA, la majoria són de fora, i una vegada vénen aquí ja no marxen. Tenim un pianista, Jordi Torrent, que havia fent un màster als Estats Units durant dos o tres anys i ara està de pianista al Liceu. Sempre pensem que no repetirà i ja fa tres anys que renova contracte perquè li agrada l’ambient que hi ha. Tot això vol dir que la nostra salut musical és excel·lent.

Com seria el teu món sense mú-sica?No el concebo. Sempre tenim una pi-cabaralla a casa meva amb la família perquè, a l’estiu, som conscients que tothom necessita vacances. La pri-mera quinzena encara ho porto bé. Però la segona quinzena m’enyoro del nens, de l’activitat, les classes, les baralles... Ho enyoro tot. A casa estic bé però tanta tranquil·litat no va amb mi. Sóc una persona hiperacti-va que està enamorada de la seva feina.

Has pogut fer compatibles el món laboral amb la teva vida privada?Hi ha hagut moments de tot. He estat mare dues vegades. El primer cop ho vaig passar molt malament perquè el meu home treballava de nit i jo encara no tenia els meus pares aquí. Quan el meu fill Robert tenia 28 dies vaig començar a donar classes a la coral i recordo que havia de deixar-lo amb la veïna. Em sentia molt culpable. Més endavant, el nen plorava des del balcó agarrat als barrots de fer-ro dient-me que no marxés... Jo ho

feia però plorant més que ell encara i sentint-me molt culpable perquè el deixava per tre-ballar però en una cosa que m’agra-dava. Va ser una època molt dura però els concerts es feien a les nits, tot just a l’hora que tothom està a casa, en el moment de recollir-se i estar pels nens. En canvi, amb la nena, la meva mare ja estava aquí i em va ajudar molt. Va ser totalment diferent.

Algun desig per a la música a La Cala?Que ens quedem com estem ara. Nosaltres tenim molta il·lusió i con-tínuament estem pensant coses i programant noves activitats. És im-portant que la gent ens necessiti. Per exemple, ja fa uns cinc anys que portem els nens a cantar nadales pels carrers. Intentem sorprendre la gent, introduir novetats en cada ocasió que sortim. M’agradaria pensar que, si algun any no ho poguéssim fer, la gent ho trobés a faltar perquè ja s’ha acostumat a rebre les festes amb les nostres cançons. Penso que creem un ambient nadalenc i ,de vegades, la nostra sortida coincideix amb el moment que obren els llums. Fins i tot hem anat a rebre el pare Noel. Amb aquest exemple del Nadal, vull explicar que és important que tra-guem la música al carrer de manera que després sigui necessària per a la gent perquè la música és vida, pot canviar-te l’estat d’ànim d’un moment a l’altre i el cervell necessita aliment per generar positivitat. Si la cosa con-tinua així aquí a l’Ametlla, això es farà molt gran. Ens agradaria molt, per exemple, poder tenir un cor infantil que participés en concursos perquè tenim nens que canten mot bé.

Per acabar Anna, recordes algun moment musical especial?Des del punt de vista de la coral, ha hagut coses bones i dolentes. Re-

cordo concerts meravellosos en què vam conèixer gent increïble. Per exemple, al centenari del Barça on es van reunir 1800 persones. O aquí, al poble, on vam cantar La Flama de la sardana, feta pel moviment sarda-nista de Catalunya fa molt anys. Hem cantat amb bandes però cantar amb una cobla és complicat perquè els instruments de vent maten les veus i es van haver de posar al darrere. També recordo que van fer una tro-bada de vuit cors a Catalunya a Mo-rella. Cada director havia de dirigir una cançó que interpretaven tots els cors plegats. Quan va ser el nostre torn, vaig donar la nota i no ho vaig fer bé. El segon cop, tampoc. Ima-gina’t. Mentre el públic xiuxiuejava, ja hi havia algun director que em començava a retreure que no ho feia bé. Jo els hi vaig contestar que era la meva responsabilitat. Al tercer cop, va sortir bé i en acabar l’actuació vaig girar-me cap al públic per pre-guntar-los que si pensaven que era fàcil perquè, malgrat que tot estava preparat, no es fàcil donar la nota i fer cantar la gent. El públic en aquest moment va arrencar a aplaudir per-què sempre et recolza quan tens una equivocació. Són coses normals. És un directe i pots trobar de tot. Però la majoria d’experiències han estat molt positives.

Doncs moltes gràcies Anna per encomanar-nos durant aquesta entrevista el teu amor per la mú-sica. I, com diuen, que la música no pari. Mai.



Havaneres i cicle de concerts de banda, dos clàssics de l’estiuA La Cala, no hi ha Estiu Festiu que es pugui dir així sense aquests dos esdeveniments de les nits caleres vora la mar que ja han arribat a la seva 17a edició.

Araceli DominguezUn estiu sense havaneres vora el mar no és el mateix estiu. Aquestes dolces cançons que ens expliquen històries de la vida marinera, d’amor, d’enyorança i d’experiències d’ultra-mar amb un ritme indolent i gronxa-dís, van ser companyes fidels dels mariners a les tavernes quan no po-dien sortir a la mar. De mica en mica, les havaneres van anar arrelant i avui, com abans, aconsegueixen aplegar sempre un bon grapat de gent al seu voltant. Per gaudir-les a La Cala, cada any, la Regidoria de Festes organitza la Cantada d’Havaneres. En aquesta ocasió, la cita va ser el 19 de juliol, la 17a edició i, com no pot ser d’una altra manera, la música va ser ama-nida amb rom cremat que, amb la seva caloreta escalfa el cos i crea l’ambient propici per al romanticisme i la nostàlgia als que ens indueixen aquestes tonades populars.

Amb la sorra als peusTeresa Callau, regidora de Festes, desitjava que la nit a la platja de l’Al-guer, amb els grups Canya Dolça i Penjats de l’Ham fos molt especial. “Va ser una nit molt agradable per a tothom i, a més, el temps ens va acompanyar. La gent se sent tan cò-moda que s’estimen més seure a la sorra, damunt de la tovallola, que no pas a les cadires. A més, no només

va venir gent de La Cala i els esti-uejants de l’estiu, també va venir a gaudir de les havaneres aficionats d’altres poblacions”.

Nits Musicals Estiu 2008D’altra banda, divendres 11 de juli-ol, van tornar les Nits Musicals Estiu 2008 a la plaça Joan Miró amb l’ac-tuació de la Banda del Prat de Llobre-gat que va tenir una gran acollida per part del públic. Com sabeu, aquest cicle de concerts de banda també és un clàssic a les nits de La Cala que porta fent-se ja 17 anys.

Amb aquestes actuacions, La Cala vol recolzar el treball d’aquests mú-sics amateurs però amb qualitat pro-fessional. Divendres 18 de juliol va ser el torn de la Banda de Sant Llo-renç de la Galera. El dia 22 d’agost actuava la Banda Artística de Sant Jaume d’Enveja i el 29 d’agost toca-ven l’EMMA i l’Escola de Música de Jesús. Teresa Callau ens explicava els criteris a l’hora de triar les ban-des. “Fem una mena d’intercanvi. Fins ara la Mestral actuava a una població i la banda d’aquesta vila, actuava a la nostra. També ens adre-cem a la federació perquè hi ha un número de concerts que les bandes han de fer i de vegades no hi arri-ben. De totes maneres, acostumen a ser bandes de les nostres contra-des. Evidentment, tenim les nostres preferències i procurem satisfer-les a l’hora d’escollir qui ha de venir a tocar”.

Canvi de llocRecordem que l’any passat es va canviar l’emplaçament a la plaça Joan Miró, lloc que convida al re-colliment i la concentració, lluny del xivarri dels bars de la Plaça Nova. A més, la Plaça Joan Miró compta amb l’escenari únic del mar de fons, el que converteix l’espectacle musical en un recital de sensacions per als sentits.

Actuació de la Banda de Sant Lloreç de la Galera.

La regidora entregant un present a una representant de la Banda Galerenca.

Com sempre, les havaneres arroseguen un gran nombre de fidels a la Platja de l’Alguer.


19è Aplec de la Sardana a l’Ametlla de MarEnguany hi participen les cobles Marinada i Genisenca, dos estils diferents d’interpretar la sardana que marquen la seva evolució.

Araceli DomínguezDissabte 2 d’agost va tenir lloc al Passeig Marítim de l’Ametlla de Mar el 19è Aplec de la Sardana que orga-nitzava l’associació Amics de la Sar-dana i que patrocinava el Patronat Municipal de Cultura Rosa de Sant Jordi del consistori calero.

Dues cobles diferents A l’aplec, al que van assistir repre-sentats de més de 30 entitats sar-danistes, van participar les cobles Marinada i Genisenca que es van

tornar per tocar diferents sardanes al llarg de la tarda i de la nit. L’associa-ció Amics de la Sardana va convidar aquestes dues cobles perquè, diu Manuel Alarcón membre de l’associ-ació Amics de la Sardana, són “dos exponents diferents de la manera d’entendre la sardana, reflectint l’evolució tècnica d’aquella que ha propiciat la més gran quantitat de músics que la interpreten que, d’al-tra banda, estan molt millor prepa-rats que els d’abans”. Manel Alarcón va afegir que “fa goig sentir formes diferents d’interpretar la música de cobla. Penseu que aquestes cobles que vénen són el `rovell d’ou´ de la sardana. I tot i això, hi ha gent que enyora els tons antics, més vibrants, que fa 25 anys, eren encara comuns a totes les cobles”. Durant l’aplec, hi va haver el concurs de colles impro-visades que es va ballar en una sola anella de germanor amb els premis

de coca i cava per a les sis primeres colles.

Acte molt emotiu Però, sens dubte, l’acte més emotiu de la jornada va ser quan el mestre Tomàs Gil i Membrado, el músic més important de la cobla a Catalunya, va fer lliurament de la sardana Els amics de l’Ametlla de Mar, que ha composat per a la nostra població, a l’alcalde Andreu Martí Garcia, que estava acompanyat per la regidora de Cultura, Mari Carme Martí, i per la regidora de Festes, Maria Teresa Ca-llau. Aquesta sardana dedicada a La Cala és la numero 1244 del seu re-pertori i el mestre va explicar que ha estat inspirada en el moviment de les ones del nostre estimat mar Mediter-rani i en tot el que envolta l’entorn de la Cala. L’alcalde, en agraïment, li va fer lliurament d’un obsequi en nom de tot el poble.

Els representants municipals amb Tomàs Gil i Membrado, autor de la sardana Els amics de l’Ametlla de Mar.

Un moment de l’Aplec amb la cobla al fons.



El Clara Luna Quartet ret homenatge a Cole Porter en la Nit de JazzEn aquesta ocasió, la Nit de Jazz a la plaça Joan Miró ens fa una proposta irresistible per refrescar-nos de la xafogor amb una selecció del mític músic nord-americà.

Araceli DomínguezDivendres 1 d’agost va tenir lloc una nova edició de la ja clàssica Nit de Jazz a l’Ametlla de Mar. En aques-ta ocasió ens visitava el Clara Luna Quartet, integrat per Clara Luna, veu, José Alberto Medina, piano, Rai Fer-

rer, contrabaix i Xavier Maureta, bate-ria. Dami Llaó, gerent tècnic del PM, explicava que “fa ja alguns anys que hem apostat per la plaça Joan Miró com a un lloc ideal per fer aques-tes Nits de jazz. És un emplaçament ideal, balcó al nostre estimat Medi-terrani, per oferir als vilatans i la gent que ens visita a l’estiu una actuació diferent a totes les programades en aquests dies”.

Una artista consolidada Clara Luna, la solista del grup, és una artista amb una dilatada carrera pro-fessional i de reconegut prestigi en aquest món. Va començar els seus estudis musicals a l’edat de 7 anys, al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on va estudia piano clàs-sic, veu i música moderna. Després de participar en diferents projectes i orquestres, decideix armar un quar-tet de bossanova i jazz.

En aquesta ocasió, el quartet va fer un tribut a un dels compositors de jazz més destacats dels anys 20 i 60, Cole Porter, un artista extravagant i amb una vida molt intensa, autor de temes tan coneguts com Nignt and Day o Lover for sale. La seva músi-ca, encara avui dia, desperta un gran interès tant entre els músics, per les seves màgiques melodies, com en l’audiència, que es pot sentir iden-tificada amb les lletres de les seves cançons ja que sobretot ens evoca sensacions i escenes quotidianes que tothom viu entorn l’amor. Sense dubte, no es pot passar per alt l’empremta que aquest personatge ha deixat en la història del jazz.

Visió personalAquesta formació ens proposava en concret una visió personal d’un recull de les cançons d’aquest geni dels musicals de Broadway.

Últim concert d’Anna Vizcarro com a directora de la coral Verge CandeleraLa directora deixa d’estar al front de l’Agrupació per motius personals i perquè creu que un canvi en la direcció pot ser positiu per a la coral.

Araceli Domínguez Divendres 25 de juliol, a la nit, l’esglé-sia de la Purificació va ser l’escenari d’un nou concert de la Coral Verge Candelera dintre de la programació de les Nits d’Estiu 2008. La propos-ta que enguany ens feia la coral té molt a veure amb els 21 anys del seu

naixement. Així, es va fer un repàs a les cançons que han conformat la seva història, i també, com no pot ser d’una altra manera, vam poder escoltar-ne de noves. En total vuit peces que delectaren el sentit de la oïda de tots els assistents durant la mitja hora que va durar el concert. Anna Vizcarro, directora de la Coral, ens explicava que “hem triat un re-pertori que inclogués cançons d’ara i d’abans. Volíem fer un repàs a la nostra trajectòria amb cançons que ens han marcat con l’havanera `La Gavina´ que a molta gent li porta records de les diferents trobades d’havaneres, o `Sense vent´, que la hem traduït al català i que és una cançó que ens demanen molt als casaments o la sardana `El Cavall enamorat´”.

Dues havaneres molt caleresLa coral també va cantar les dues ha-vaneres que van estrenar l’any pas-sat, La Pregària i La Cala s’ompli de dol amb lletres de Roser Llanes i Ra-

mon Margalef respectivament i mú-sica de l’Anna. A més, per finalitzar el concert, la coral va oferir al públic Gronxa’m estel daurat, una peça on el públic va participar activament pi-cant de mans. Aquest concert era l’últim de l’Anna com a directora de la coral després de 21 anys d’estar-hi al front. La di-rectora deixa aquest càrrec per mo-tius personals i perquè considera que un canvi en la direcció pot su-posar una injecció de nova energia per a l’agrupació. “És l’últim concert en el que estic com a directora. Els motius pels quals deixo la coral són, resumint, de salut. Últimament no em trobo bé i crec que m’he de prendre les coses amb una mica més de calma”.

Nova directora Céline Borràs, una jove de 17 anys, que ja ha cantat com a solista i que té un futur musical prometedor, és a partir d’ara la nova directora de la Co-ral Verge Candelera.

El repertori de Clara Luna Quartet va convèncer al públic present a la Plaça Joan Miró.

La coral Verge Candelera amb la directora sortint i la directora entrant.


Joventut@

Araceli Domínguez80 nens i nenes que participen als casals de mati i tarda de l’Ametlla de Mar, juntament amb nou monitors i monito-res que s’encarreguen d’aquests casals de la nostra població, van participar aquest di-marts a la 7a Trobada de Casals d’Estiu del Baix Ebre que, en total, va reunir a 550 infants i 65 monitors de diferents casals de la comarca. La Trobada va ser or-ganitzada pel Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE) i enguany es va celebrar a les instal-lacions del CEIP Daniel Mangrané de Jesús.

Nombrosa participacióEls xiquets i xiquetes van participar en les nombroses activitats preparades per l’equip de l’àrea de Serveis Soci-als del Consell com ara jocs d’aigua, tallers de pintura, exhibició de ball i música entre d’altres. A més, després de dinar es va fer el lliurament d’un

obsequi als casals participants i el lliurament dels premis de dibuix per part de les autoritats assistents a la trobada: el president del Consell Co-marcal i alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, i el president de l’EMD de Jesús, Pere Panisello.

Dia de festaJoan Pere Gómez Comes, regidor d’Esports i de Joventut del consisto-ri calero també va gaudir d’aquesta jornada junt amb els nens i nenes de La Cala que es van desplaçar fins a Jesús. “Personalment és una gran satisfacció poder acompanyar els nens, les nenes, els monitors i les

monitores de La Cala perquè po-guessin compartir aquest dia de joia amb els altre infants de la comarca. Penso que entre tots, avui, hem for-mat una gran família. També estic sa-tisfet de poder acompanyar el nostre alcalde i president del CCBE. Hem

pogut veure com els nens i nenes caleros els ha agradat molt que avui els seus representants estiguessin amb ells”.

Solució a l’estiuPer la seva banda, Andreu Martí va recordar que “els casals d’estiu són una solució per a les famílies on ambdós progenitors encara treba-llen quan acaba el curs escolar que ens permeten oferir als infants un espai físic adequat i unes activitats específiques programades amb una base pedagògica, cultural i creativa coherent”. Martí també va manifestar “l’agraïment als monitors i monitores i als professionals que dediquen el seu temps a fer possible aquestes activitats d’estiu”.

Bones relacions La trobada anual de casals d’estiu té per objectiu facilitar la relació dels infants dels diferents municipis de la comarca, promoure la integració a través de l’educació en el lleure, per-metre l’intercanvi d’experiències en-tre els monitors i iniciar els més joves en el coneixement d’altres cultures.Els participants en l’edició d’ en-guany han estat infants dels casals d’estiu de l’Ametlla de Mar, l’Aldea, l’Ampolla, Benifallet, Camarles, Pa-üls, el Perelló, Roquetes, Tivenys i Jesús.

L’Ametlla de Mar participa a la 7a Trobada de Casals d’Estiu del Baix Ebre80 nens i nenes que participen als casals d’estiu de la nostra població van participar amb 500 nens més a aquesta trobada anual de casals de tota la comarca.

Dos nenes de l’Ametlla en una de les activitats de la Trobada.

El president i gerent del Consell Comarcal i el regidor de Joventut lliurant un record de la Trobada a les monitores dels casals.

Turisme


Araceli DomínguezLa nostra població ja forma part del Club de Turisme Gastronòmic, una entitat amb un programa d’ajuda a la comercialització que desenvolupa Turisme de Catalunya amb l’objectiu de contribuir a la dinamització del Tu-risme Gastronòmic, entenent aquest concepte com l’activitat turística que es realitza amb la finalitat que els vi-sitants que ho desitgin descobreixen el territori mitjançant experiències gastronòmiques. Dami Llaó, gerent tècnic del PMT deia que “estar en aquest club té molts avantatges. Per exemple, ens permet accedir a noves vies de promoció, assistir a més fires, aprofitar els recursos que la Generalitat té destinats per a aquesta activitat, que ens visitin periodistes especialitzats d’arreu d’Europa... En definitiva, que la nos-

tra gastronomia, que és important per al turisme i per al desenvolupa-ment econòmic, estigui present a molts més llocs”.Diferents membresEls membres del Club de Turisme Gastronòmic són col·lectius de cui-na, establiments d’allotjament i de restauració d’àmbit local o comarcal, organitzacions de caràcter nacional, productors, empreses de serveis

vinculades amb el turisme gastro-nòmic i agents i entitats turístiques que actuen de forma conjunta i co-hesionada per tal de rendibilitzar les accions realitzades des de Turisme de Catalunya que promouen, com ja hem dit, el Turisme Gastronòmic. Aquestes accions es duen a terme

mitjançant les infraestructures, con-tactes i recursos econòmics de l’ad-ministració i els recursos i iniciatives privades en matèria de divulgació i màrqueting.

Molts avantatgesEl Club de Turisme Gastronòmic ofe-reix als seus membres els avantatges següents: edició i distribució de dife-rents publicacions, assessorament

tècnic, utilització dels centres de promoció de Turisme de Catalunya a l’estranger, presència dels mem-bres del club en la web de Turisme de Catalunya, accés al fòrum pro-fessional de Turisme Gastronòmic, suport i difusió als actes i mostres i campanyes gastronòmiques.

L’Ametlla de Mar ja és membre del Club de Turisme GastronòmicAquesta entitat de Turisme de Catalunya vol contribuir a la dinamització del turisme gastronòmic del territori oferint experiències culinàries als seus visitants.


La senyalització és un servei bàsic a qualsevol destinació turística com ara La Cala. El seu objectiu és in-teressar, informar i guiar a l’usuari mostrant-li el patrimoni cultural, na-tural i les diferents activitats que es duen a terme a la població.

Quatre nou plafonsEl Patronat Municipal de Turisme (PMT), per tal de reforçar i millorar aquest servei de senyalització, ha instal·lat quatre nous plafons distri-buïts per diferents llocs estratègics del nostre terme municipal. Un es troba a l’entrada del municipi, un altre al Passeig Marítim, un tercer a la Urbanització Les Tres Cales i l’últim entre les Urbanitzacions Ca-lafat i Marina Sant Jordi. Dami Llaó, gerent tècnic del PMT ens explica-va que “aquests quatre plafons de senyalització permeten ubicar els

turistes perquè sàpiguen en tot moment on es troben. A la vegada, els informen de tots els actius que disposa el poble pel que fa a l’oci, facilitant-los alhora la mobilitat en-tre el poble i les urbanitzacions. Per exemple, les persones que estiguin estiuejant a les Tres Ca-les mitjançant un cop d’ull al plafó saben que disposen a només cinc quilòmetres d’un seguit de serveis com ara el mercat i els comerços que poden fer-los-hi les vacances més còmodes”.

Disseny clar i suggerentEls plafons presenten la informació dels recursos, atractius i serveis mit-jançant un disseny clar i suggerent que dóna resposta a les preguntes dels visitants i facilita el coneixe-ment i la mobilitat entre les diferents zones del nostre terme municipal.

Nova senyalització turística a La CalaEl PMT ha reforçar el servei de senyalització amb quatre nous plafons distribuïts per llocs estratègics de la vila.

El mercat municipal amb la campanya “L’Ametlla de Mar, sabor mediterrani” Degut a la gran afluència de públic que experimenta el nostre mercat du-rant l’època d’estiu, el Patronat Municipal de Turisme ha aprofitat espais en el seu interior per exposar plafons publicitaris que fan referència a la qualitat de la nostra gastronomia, amb atractives fotografies i una exposi-ció de diferents productes típics com l’oli, la mel, les postres, l’arrossejat i els fideus rossejats. Amb aquesta iniciativa es pretén reforçar la cam-panya que aquest estiu s’està portant a terme sota l’eslògan “L’Ametlla de Mar, sabor mediterrani”.

La Cala participa en la trobada d’Oficines de Turisme d’Europa 2009

Catalunya serà la seu de la trobada de l’agrupació d’Oficines de Turisme d’Europa o European Union of Tourist Officers (EUTO) el pròxim any. Durant aquesta trobada, els representants de les Oficines de Turisme d’Europa intercanvien les seves res-pectives experiències pel que fa a temes de turis-me. Un grup de treball d’Oficines de Turisme de Catalunya, entre les quals es troba la de la nostra vila, ja està fent reunions per planificar aquesta tro-bada, en la qual més de 100 tècnics de turisme de tot Europa visiten Catalunya per tal de conèixer la nostra realitat turística. A banda de les jornades de treball, els assistents a la trobada fan rutes per visitar els llocs més interes-sants de Catalunya. A les Terres de l’Ebre s’ha pro-posat visitar el Delta de l’Ebre i l’Ametlla de Mar.

Presentació publicitària al mercat municipal.

Nous plafons d’informació turística.

Ajuntament


Araceli DomínguezDurant els mesos de juliol i agost, l’aspecte de la nostra població canvia considerablement. Ho notem sobre-tot els que vivim aquí tot l’any. Car-rers, comerços, terrasses i platges es veuen desbordats per l’afluència massiva de visitants que busquen el sol i l’aigua de la mar que no tenen a prop de casa la resta de l’any.

Major demanda Evidentment, aquesta gran quantitat de gent, encara que resti un període de temps curt a la vila, demanden uns serveis d’atenció i higiene que obliguen l’ajuntament a reforçar els efectius de la brigada durant la tem-porada d’estiu per vetllar per visitants i vilatans i, evidentment, per la bona imatge del municipi que té en el tu-risme un dels seus principals actius econòmics.

Serveis diferents Així, per exemple, a les platges s’ha-biliten dues brigades que, amb un to-tal de nou homes, s’encarreguen de netejar-les diàriament perquè tinguin un bon aspecte i tothom que les visiti es trobi a gust. També aquest estiu hi ha dos nous escombriaires que s’afegeixen als tres que s’encarre-guen de la neteja dels carrers durant tot l’any. Tanmateix, la brigada comp-ta amb dos homes més que netegen places, carrers de pas de vianants, escales i passejos. A més, hi ha una

nova brigada amb dos homes que es desplacen amb furgoneta, l’ano-menada andròmina, que té com a missió la recollida de paper i cartró per comerços, organismes públics i privats, contenidors, urbanitzacions i camins més importants per tal que els espais destinats a aquests sub-productes no se saturin.

Estiu festiuTots gaudim de l’estiu festiu. Però per

poder fer-ho hi ha moltes persones que hi treballen al darrere. A ban-da de la bona feina dels tècnics de Cultura i Festes, s’ha d’assenyalar el treball de tres operaris de la brigada que són els encarregats de muntar i desmuntar totes les infraestructu-res necessàries, des d’escenaris a plafons passant per l’enllumenat i el so que aquest tipus d’actes reque-reixen, i que són molts i a diverses hores al llarg de tot l’estiu.

La brigada municipal reforça els seus efectius a l’estiu

L’augment de la població durant els mesos d’estiu fa necessari que la brigada augmenti la seva plantilla de manera temporal.

La brigada de platges en plena feina de neteja.

xxx

Servei de neteja de carrers. Brigada de recollida de cartrons.


Política

El grup PSC-IC presenta al·legacions a l’entitat pública La Cala Gestió

Araceli DomínguezEl grup PSC-IC ha presentat un escrit amb al·legacions a la constitució de l’entitat pública empresarial La Cala Gestió, que ha de servir per tirar en-davant els projectes urbanístics mu-nicipals, l’aprovació inicial de la qual es va fer al Ple del passat 23 de juny amb els vots a favor de convergents i populars, l’abstenció d’esquerra i la negativa del PSC-IC. El que els

socialistes demanen, bàsicament, és que els estatuts de la nova enti-tat no siguin tan presidencialistes. Maria Marsal, regidora socialista, ex-plicava que “el grup municipal PSC-IC ha presentat unes al·legacions als estatuts de l’empresa pública La Cala Gestió. El que demanem, bàsicament, és que no siguin tan presidencialistes perquè deixen el poder absolut a l’alcalde. No ens en fiem de la seva actuació perquè ha portat la ruïna econòmica al nostre poble”.

Deute milionariMaria Marsal afegeix que, prova d’aquestes últimes paraules, és que l’any passat l’ajuntament tenia un deute d’uns 5.600.000 euros. Els so-cialistes pensen que, en termes ge-nerals, aquestes societats han d’es-tar molt controlades perquè tracten temes molt importants. Si no és així, afegeix Marsal, poden donar-se ca-sos molt escandalosos com el famós i recent cas de corrupció urbanística a Estepona on, precisament, la ges-tió urbanística municipal la porta una

empresa d’aquest tipus. En concret, a les al·legacions, es demana que al consell d’adminis-tració estiguin representats tots els grups municipals, que el secretari del mateix consell sigui el mateix que el de la corporació municipal, que el gerent sigui anomenat pel ple i que la iniciació dels tràmits per a la ne-gociació de convenis col·lectius de treball requereixi l’autorització prèvia del consell d’administració.

Ple no aplaçatMaria Marsal va lamentar també “que l’alcalde no volgués aplaçar el ple malgrat la petició del regidor po-pular, Ricard Llaó, que li va demanar perquè no es va poder retransmetre per La Cala Ràdio degut a problemes tècnics. El no aplaçament del ple com a mínim, és curiós i demostra la poca transparència de la que fa gala l’alcalde. Sobretot si tenim en compte que es tractaven temes molt importants que els caleros no van poder escoltar, com ara, a banda del de La Cala Gestió, l’aprovació provi-sional del POUM”.

El govern municipal aposta per la Cala Gestió

Els socialistes pensen que els seus estatuts donen massa poder de l’alcalde i demanen que l’acció del consell d’administració sigui més rellevant.

Equip de Govern MunicipalMolt sovint les administracions pú-bliques tendeixen a una certa len-titud en la gestió dels projectes im-portants per al poble. Per això vam decidir crear una entitat pública em-presarial, la qual pensem que ens ajudarà molt perquè l’ajuntament funcioni amb més agilitat, eficàcia i eficiència, el que en podríem dir una mica més de lògica empresarial. De totes formes, també pensem que cri-teris com la transparència i la repre-sentativitat han de tenir una prioritat absoluta, i és per aquest motiu que hem invitat a tots els partits munici-pals a formar part del Consell d’ad-ministració. Nosaltres pensem que tots aquests arguments són motius més que suficients per impulsar la creació de “La Cala gestió“ , i així ens ho van fer saber també la resta de partits, ja que a la votació inicial al ple, del total de 13 regidors, no hi va haver cap vot en contra.

Pel que fa als estatuts pensem que són la millor fórmula per concretar aquesta entitat, havent adoptat, “ punt per punt “ , els estatuts que s’es-tan utilitzant a altres ajuntaments on s’ha demostrat que presenten totes les garanties. Per posar només dos exemples: Tortosa i Tàrrega, curiosa-ment tots dos socialistes ( Tortosa ara està governada per CIU i ERC, i era socialista al moment que es va crear l’entitat).

En relació a l’afirmació feta pel PSC a l’emissora de ràdio local que l’any passat el deute era de 5.600.000€, només volem dir que és simplement fals. El deute era de 1.765.116€, és a dir, un 17% del pressupost, xifra que resulta interessant comparar-la amb el 57,97% d’endeutament en què ells van deixar l’ajuntament l’any 2002 (qualsevol persona que vulgui contrastar aquestes dades només cal que ho sol·liciti al departament d’Intervenció).

Membres de l’Equip de Govern durant un Ple.

Maria Marsal i Antonio Espuny regidors del PSC-IC.


Opinió

Gràcies a tots per ajudar-nos a pensar un poble millorJoan Pere Gómez i ComesRegidor d’Urbanisme

Rèplica a la resposta de l’alcalde a la secció local d’esquerraSecció local d’esquerra republicana de Catalunya.

Podeu enviar els vostres escrits a [email protected] d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Des de fa bastants anys, la políti-ca urbanística de molts municipis, exemplificada per la que és la figu-ra màxima que regula la normativa urbanística, el POUM, s’ha regit per normes relativament suaus en molts temes com el medi ambient i la pro-tecció de la costa, i per un criteri que abocava els municipis a una certa massificació sempre pensant que s’havia de construir, construir, construir, sense tenir en compte gaires més consideracions. Per desgràcia, el nostre poble també formava part d’aquesta lògica. Segons el meu punt de vista aquest era el principi que impregnava la majoria de plantejaments generals cap als anys 70, 80 i 90, i ho dic sense criticar a ningú, només vo-lent constatar que aquella era una altra mentalitat i, sens dubte, uns altres temps. Per sort, tot això ha canviat. Entre

tots hem pogut constatar clarament que aquella mentalitat “massifica-dora” era del tot insostenible i no-més ens podia abocar a la devalu-ació absoluta del nostre municipi. Per això vam decidir iniciar la revi-sió del Pla general, per incorporar, entre d’altres, criteris que valorem tan importants com: la protecció del litoral, evitar la creació de no-ves urbanitzacions inconnexes que tard o d’hora acaben sent un pou de despesa, l’homogeneïtzació de les alçades, la progressiva im-plementació d’un estil de façanes a la zona del port que respectin la nostra idiosincràsia pesquera i ma-rinera, la promoció de la vivenda de protecció oficial i el sòl industrial, la recuperació per a l’ús de tot el po-ble de llocs tan emblemàtics com el Bon Repòs, etc. Ara estem a les acaballes d’aquest procés de revisió del Pla General i

crec que tots plegats, entitats, par-tits, empresaris del municipi i soci-etat calera en general hem d’estar satisfets per la feina ben feta, ja que no només estem a punt de cloure un procés llarg i difícil, sinó que a més podem dir que és el POUM de tot el poble de la Cala, no pas d’un partit o d’un govern, i a més és un nou POUM que ens permetrà afron-tar el futur amb plenes garanties de qualitat de vida, sostenibilitat, cura pel medi i promoció econòmica.Per acabar, només em queda dir gràcies. Gràcies a les moltíssi-mes persones que han col·laborat en definir aquest POUM: entitats, empreses locals, partits i societat calera en general, ja que d’aquesta manera entre tots hem definit tam-bé quin és el poble que volem per a nosaltres i per als nostres fills, permetent-nos així afrontar el futur amb il·lusió renovada.

Benvolgut senyor batlle. Malaura-dament ens veiem obligats a adre-çar-nos de nou a la seva persona, aquest cop per demanar-li que deixi de fer demagògia. Com el valorarà el poble que ha dipositat la seva confiança en vostè i en el seu equip si respon a reivindicacions legítimes de l’oposició de forma lleugera i ba-nal?Anem per parts. Vam votar a favor del projecte de la Piscina perquè és un projecte nostre, d‘esquerra! Per-què l’hem defensat a capa i espasa durant tota la passada legislatura! I perquè vam ser els qui en vam aconseguir la subvenció. El que cri-tiquem és l’increment de cost de la Piscina del nostre projecte al seu. En un escenari de crisi econòmica, un govern municipal assenyat hau-ria de procurar reduir tant les des-peses com els costos de les seves inversions, en lloc de malbaratar els recursos amb projectes faraònics.En quant a la cínica resposta a la crítica per la postura del govern que vostè encapçala respecte l’actual situació de crisi del sectors pesquer,

constructor i comercial creiem que és barroera i de mal gust. No pre-teníem afalagar-lo. És evident que la resolució d’aquest problema no està a l’abast d’un govern d’un perfil tan baix com el que vostè encapça-la. Com pot ser que algú que en el seu blog presumeix de ser profes-sor de Ciències Socials, alcalde de l’Ametlla de Mar, president del Consell Comarcal del Baix Ebre i membre del Consell Executiu de Ports de la Generalitat es limiti a dir que lamentablement creu que tot això no està a les seves mans?? Si vostè ni el seu equip no saben què fer al respecte, perquè no co-mencen per escoltar? s’ha parat a pensar que potser els sectors afec-tats sí que tenen alguna proposta al respecte? Ha pensat com se senten els armadors, constructors i boti-guers locals quan a final de mes pa-teixen les dificultats econòmiques per poder mantenir les seves tripu-lacions i plantilles, quan veuen que la plantilla de l’ajuntament no para de créixer tot i la crisi? El que li re-clamem, senyor batlle, és responsa-

bilitat i una mica de sensibilitat vers el poble i els problemes quotidians que els seus habitants pateixen. Deixi de maquillar els números a la seva conveniència i deixi d’emple-nar-se la boca explicant el bé que ho fa tot i el bé que van les coses, i si no és capaç de resoldre els problemes municipals, que sigui perquè no se n’ha sortit, no perquè ni tan sols ho ha intentat ni s’ha preocupat d’es-coltar els sectors afectats.Des d’esquerra, donem per tancat el tema i demanem disculpes si algu-na de les nostres apreciacions o re-ivindicacions ha pogut ser mal inter-pretada ( degudament manipulada i treta fora de context ) però creguin que la finalitat de totes les nostres accions des de l’oposició són fetes amb la mateixa intenció: esperonar-los a governar millor. El poble els va escollir a vostès per governar, però recordi que també ens va escollir a nosaltres per fiscalitzar-los la seva acció de govern. No els dolgui que esquerra fem la nostra feina, facin vostès la seva i veuran com tots hi sortim guanyant.

Col.laboracions


Josep Consarnau. Barcelona, estiu 1996

(CONFEDERACIÓN COORDINADORA ESTATAL DE MINUSVÁLIDOS FÍSICOS DE ESPAÑA)

Aquelles dones remendadoresde les xarxes de pescarassegudes a terra amb agulles i tisoresho feien hores sense parar

Eren metres i metres de teranyinaels que tenien que remendarho feien a ple sol i altres per la matina,avui d’aquestes dones en queden poques per treballar

Semblava una gegantina taula d’escacs;unes portaven barret per evitar el sol, d’altres mocadors negres per més descans i algunes al carrer amb el seu fill al bressol

Avui ja no es veuen per cap lloc al carrersón empreses de grans dimensions que fan la feina.Aquest ofici ha deixat una faceta que era del mariner,ells portaven tots agulla i fil com a eina.

Estaven especialitzades amb bandes i corones;recordo amb la rapidesa com enfilaven les agulles,ho feien assegudes sense taules quadrades ni rodones,aquesta feina ja no la fan les seves filles.

D’aquí a uns anys recordarà aquest ofici,molts pobles de la costa han deixat de ser pescadorss’han dedicat al turisme que dóna més benefici,a no tardar molt temps tots seran senyors.

Des dels Serveis Socials de l’ajuntament us informem que la “Confederación Coordinadora Es-tatal de Minusválidos Físicos de España” (COCEMFE) organitza un programa de vacances a diversos indrets de l’estat espanyol, al que poden optar totes les persones majors de 16 anys amb un grau de discapacitat física o orgànica igual o superior al 50%.

L’objectiu del programa és acon-seguir que aquestes persones pu-guin gaudir d’unes vacances nor-malitzades en un lloc adient i donar resposta a les escasses possibi-

litats que disposen per accedir a l’oferta de lleure general.

Aquestes vacances són subven-cionades pel Ministeri de Treball i Afers Socials i dintre del programa hi ha varies opcions: platges, multi-aventura, illes i termalisme.

Si voleu més informació podeu consultar el web www.cocemfe.es o contactar amb els Serveis Socials d’Atenció Primària de la vostra po-blació on us informaran de les da-des i els requisits necessaris per poder participar en aquest progra-ma de vacances.

Dedicat a les remendadores de xarxes del nostre poble, l’Ametlla de Mar

Epitafi de Enrique Prime CampoVanessa Llácer (Familia Llácer /Campo)

M’ hagués agradat dir-te moltes coses abans que t’ anessis a descansar en pau. La persona que has estat sempre, bona i especial, així eres. Dels consells que en donaves , com escoltaves. No es just saps, t’ has anat i no t’ has pogut acomiadar. Encara et quedava molt, la gent et coneixia, admirava, apreciava i t’ estimava. Els teus familiars , amics i coneguts mai t’ oblidarem.

Vacances COCEMFE

Sovint hem sentit dir quina és la quantitat d’aigua que necessitem di-àriament, però molts cops no veiem com podem cobrir aquesta neces-sitat, tanta aigua hem de beure? No puc, no m’entra, no m’agrada... són algunes de les excuses que solem dir. Però, per què s’insisteix tant en el fet d’ingerir aigua?

L’aigua constitueix dues terceres parts del nostre pes corporal. D’entre les seves funcions destaca el paper que realitza en l’interior de les cèl-lules, doncs facilita la digestió, elimi-na els productes de desfet i regula la temperatura corporal a través de la suor, també ens ajuda a lubricar les articulacions i els teixits, i a millorar l’estat cutani. Així, mantenir el cos hidratat és imprescindible per a la nostra salut i, principalment, durant els mesos més calorosos, ja que les pèrdues d’aigua corporals augmen-ten.

D’altra banda, el sistema nerviós central presenta un mecanisme per poder regular l’aigua corporal, així quan ens apareix la sensació de set,

se’ns està indicant que la deshidra-tació pot haver començat; per tant, s’aconsella beure aigua molt abans que aparegui aquesta sensació de set, especialment en aquelles per-sones que realitzen activitat física, ja que amb la suor estem afavorint la pèrdua d’aigua mitjançant l’evapo-ració.

Degut que les necessitats hídriques varien segons cada persona, segons la patologia, el tipus d’activitat física i les condicions ambientals, es reco-mana en persones sanes, beure en-tre 1.5 i 2 litres diaris d’aigua. A part, també obtindrem aigua a través del consum d’aliments (especialment fruites i verdures), dels líquids ingerits (refrescos, sopes, sucs, infusions...) i

de l’aigua que genera el nostre propi metabolisme.

Cal recordar, però, que els nens, les dones embarassades i les perso-nes de la 3a edat són més vulnera-bles a la deshidratació; per tant, ja que molts cops en aquests grups de població és difícil ingerir aigua, ja sigui per problemes de deglució i/o de gustos, així com l’època es-tacional, una manera d’ingerir-ne és fer-ho en forma de gelatines, aigües aromatitzades, infusions, gelats de gel i granissats. Amb aquests con-sells podem aconseguir disminuir els problemes d’hipotensió, vòmits, marejos, taquicàrdies... que ens pot ocasionar la deshidratació.

L’aigua, font de salut Roser Martí i CidDiplomada en Nutrició i DietèticaLlic. En Ciència i Tecnologia dels Aliments

Serveis Socials.


En aquest espai es podran publi-car poesies, contes i escrits diver-sos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identi-ficades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

PRIMERS AUXILIS A CASA: Reanimació Cardio-pulmonar Pediàtrica (RCP)

Tal i com us havíem explicat en el primer article que anava sobre l’ennuegament, de vegades és necessari saber aplicar mesures de reanimació bàsica mentre no arriben els serveis sanitaris, sobretot quan totes les mesures anteriors no han sorgit efecte i el nen o nadó ha entrat en aturada tant respiratòria com cardíaca.L’aturada cardio-respiratòria pot tenir vàries causes com: malalties congènites cardíaques ( de naixement), traumatismes, ofegament per immersió, ennuegament amb resultat d’obstrucció total de la via aèria no re-solta amb les maniobres de Heimlich, mort sobtada del lactant, xoc de qualsevol origen,electrocució, etc.PASSOS A SEGUIR:1)- Detectar aturada: el nen no respira, no mostra signes de vida2)- 5 insuflacions de rescat: s’ha d’ insuflar aire lentament tenint en compte que per la mida del nen ha de ser amb suavitat, només cal comprovar que se li aixeca el tòrax, en nadons és suficient simplement amb l’aire que ens cap dintre a la boca. Aquesta tècnica té variacions segons l’edat del nen. Primer s’ha de obrir la via aèria subjectant amb una mà el front del nen que estarà estirat a terra o sobre una superfície dura, i amb l’altra mà s’obre la mandíbula inferior, deixant així la boca oberta i no movent la columna cervical en cas que hagués hagut algun traumatisme. Seguidament en nens de fins a 1 any amb la nostra boca hem de cobrir el seu nas i la boca de manera que quedi tot tancat i no hi hagi fugues d’aire, farem així una insuflació, ens retirem uns centímetres per-què pugui sortir l’aire i hi tornem, fins a 5 vegades. En nens més grans fem les mateixes insuflacions però amb la nos-tra boca cobrirem la seva boca i amb la mà que aguanta el front li taparem el nas fent pinça amb dos dits.

-Comprovarem la resposta que té amb les 5 insuflacions. Si el nen reacciona, només estava en aturada respiratòria, no cardíaca, i s’ha recuperat, avisarem els equips sanitaris per acabar d’estabilitzar-lo.-Si no respon: farem 30 compressions cardíaques molt ràpides. El lloc on fer-les es just enmig del pit a l’alçada dels mugrons. El tòrax s’ha d’enfonsar 2 centímetres en lactants, 3 centímetres en nens petits, i de 4 a 5 en nens grans ( més de 8 anys). La tècnica també varia segons l’edat; en nens de fins a 1 any farem les compressions només amb dos dits, en la resta de nens amb el taló d’una sola mà. Seguidament, farem 2 insuflacions d’aire tal com havíem explicat a l’inici.

Compressions en nadons. compressions en nens.

-A diferència dels adults, després de fer les 5 insuflacions de rescat i el primer cicle de 30 compressions + 2 insuflacions, ara és el moment de demanar ajut als serveis sanitàris ( telf. 977 45 70 00). Això sempre que ens trobem sols en un cas així, si estem amb més gent, evidentment mentre un fa les maniobres de RCP, l’altre pot demanar ajuda. En adults és necessari primer demanar ajut i després començar maniobres però aquest tema ja el tractarem més endavant.Mentre no arribin els sanitaris, seguirem fent cicles de 30 compressions i 2 insuflacions, si el nen no s’ha recuperat.

Reflexió

Quan me’n vagi d’aquest mónno podré portar equipatge,sols tindré per al viatgeels meus fets i, com tothom,no podré portar maletatot ho tindré que deixar;de res em valdran riqueses, ni cap amic influent;si he matat, estarà escrit, si he robat, serà apuntat, i el bé i el mal que hagi fetdeixarà d’estar amagat.Passada ja la frontera, caminant, vers l’infinit,tot estarà decidit, i la vida que m’espera en el lloc ja senyalatserà el que jo hauré buscat,i cent anys de vida meva(si és que jo hi puc arribar)no em podran pas compensarde l’eternitat sens treva.

Mª Teresa SanzMª José Castellano Cervera. Infermera del SUM

Esports


Discreta arrencada de l’Open Fotosub Apnea l’Ametlla de Mar

Espectacular imatge de l’activitat.

Únicament dos foren els participants inscrits al primer concurs de fotogra-fia submarina a pulmó lliure celebrat el passat cap de setmana del 19 al 20 de juliol a l’Ametlla de Mar. Aquesta modalitat esportiva de recent crea-ció, vol ser impulsada tant des de la pròpia Federació Catalana d’Activi-

tats Subaquàtiques (FECDAS), com des d’agents locals com la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, el Patronat Munici-pal d’Esports, la Confraria de Pes-cadors o el Club Nàutic de l’Ametlla de Mar, donat el seu alt valor natu-ral i ecològic que ve a substituir la fletxa de la pesca submarina per la fotografia subaquàtica. Aquest fet pren importància en un moment en què el nostre fons marí veu minvada la seva població degut al seu prin-cipal depredador que és l’home. La modalitat esportiva de la Fotografia Submarina en Apnea permet saciar la set de la naturalesa humana de reptar a la natura, sense que aques-ta en surti perjudicada. Tant o més difícil que travessar-los amb un arpó, és captar la seva imatge sencera amb una càmera de fotografia sub-marina amb la dificultat afegida de disposar només de l’aire existent als nostres pulmons. Aquesta és la base d’aquest nou esport que es completa

premiant amb major puntuació espè-cies de major mobilitat en relació a espècies que romanen habitualment quietes, premis als participants que aconsegueixin retratar a un major nombre d’espècies i aquelles foto-grafies que pel seu contingut ecolò-gic o artístic esdevinguin d’especial interès per al jurat que conformen bi-òlegs, fotògrafs i membres de la ma-teixa Federació. En definitiva, un inici discret per aquest I OPEN FOTOSUB APNEA L’AMETLLA DE MAR que, tot i la baixa participació motivada per l’existència d’altres esdeveniments associats celebrats al llarg del litoral català i la novetat d’aquesta moda-litat esportiva, val tots els esforços realitzats per a la seva difusió amb ànims que en un futur no molt llunyà acabi substituint els concursos de pesca submarina que s’hagin de ce-lebrar a les nostres costes.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar

La XI edició del Futbol Platja de la Cala finalitza amb la victòria del “waita que faig” i amb una gran afluència de públic

Al llarg del cap de setmana del 18 al 20 de juliol, s’ha disputat la XI edició del torneig de futbol Platja Sènior que com cada any organitza el PME de l’Ametlla de Mar. El torneig comptà amb la participació de 12 equips inscrits els quals es van distribuir en tres grups de 4. La majoria del equips eren de representació “ca-lera”, tot i que també van gaudir de l’arena equips de Tortosa i Solsona. Els equips participants en aquesta edició han estat els Boys Damm, Equip de Folio, Gremlings, Pelons, Makensis, Cafeteria Civit, Amigatxos, 7 Brencs (Solsona), Carpa Blau, Islas

Feroe, Barejaos i Waita que Faig.El torneig es va iniciar oficialment amb el dijous dia 17 amb la presen-tació i el sorteig a l’hotel Ametlla Mar. Els partits, però, van començar el divendres dia 18, com és tradició, a la Platja de Pixa-Vaques a les 20.30h hores. A diferència de l’any passat, on el temps va ser el protagonista negatiu, aquesta edició s’ha caracteritzat per la calor i ,com no podia ser d’un al-tra manera, això es va traduir en una enorme afluència de públic. Cal dir que el PME d’Esports, a més d’orga-nitzar el torneig, s’encarrega d’oferir

serveis variats per fer que la gent s’ho passi encara millor. D’aquesta mane-ra a més de veure futbol tothom va ballar al ritme dels Dj’s Ikañi i Chap.

Durant tot el divendres a la nit i al llarg de la tarda del dissabte, es van jugar el partits de lligueta corresponent als tres grups. Els dos primers de cada grup i els dos millors tercers passaven a quarts de final. Cal destacar el bon nivell exhibit per alguns dels equips i també la duresa excessiva que van mostrar d’altres. Amb tot això es va arribar als partits de quarts que van quedar definits de la següent forma:

QUARTS 1 BOYS DAMM 4 3 ISLAS FEROE

QUARTS 2 WAITA QUE FAIG 13 4 CARPA BLAU

QUARTS 3 MAKENSIS 5 6 EQUIP DE FOLIO

QUARTS 4 BAREJAOS 5 3 GREMLINGS


La gran sorpresa dels quarts de final va ser l’eliminació dels Makensis, grans favorits per revalidar el títol, però que es van veure superats per l’equip de folio que es va mostrar intractables al llarg de les 2 primeres jornades. A les 2h de la matinada van finalitzar els quarts de final i tot va quedar a punt per l’última jornada que es va jugar el diumenge a partir de les 18h. Els partits i els resultats van ser els següents:

SEMIFINAL 1 BOYS DAMM 5 6 WAITA QUE FAIG

QUARTS 2 EQUIP DE FOLIO 6 6 (P) BAREJAOS

Les semifinals ens van aportar dos partits fantàstics, on es van poder veure jugades d’autèntica qualitat futbolística. Els equips es van centrar a jugar abandonant la duresa i gaudint al màxim d’aquest esport tan peculiar. Cal destacar el nivell demostrat entre Boys Damm i Waita que faig on el partit es va decidir a falta de 20 segons. I també l’extrema igualtat entre l’Equip de folio i Barejaos que es va decidir als penals a favor dels segons.

Així mateix, durant la tarda es van realitzar concursos i sortejos on molts es-pectadors van aconseguir algun regal que els va alegrar el dia.

Per acabar, la final entre Waita que Faig i Barejaos no va tenir l’emoció dels partits anteriors i va acabar amb un clar resultat a favor dels Waita que faig.

3r i 4t BOYS DAMM 1 2 EQUIP DE FOLIO

FINAL WAITA QUE FAIG 6 2 BAREJAOS

Seguidament, a la mateixa platja de Pixa-Vaques, el vicepresident del PME de l’Ametlla de Mar, Albert Medrano, fou l’encarregat de donar els premis als quatre primers classificats i un premi en metàl·lic de 300 € pel campió, a part d’un sopar a un restaurant de la nostra localitat, el Burguer 3. A més, es van entregar 2 premis individuals com els de màxim golejador i porter menys golejat, que van recaure en Genís Callau i Miquel Comes respectivament.D’aquesta manera es va tancar amb èxit la XI edició d’un dels clàssics de l’estiu a les platjes de la Costa Daurada.

El Patronat Municipal d’Esports valora molt positivament el resultat d’aquesta edició i vol agrair públicament l’aportació inestimable dels més de 30 patrocinadors locals que fan possible any darrera any l’organització del que és el torneig esportiu més important de l’estiu a l’Ametlla de Mar.


“Waita que faig”, guanyadors de la final del Torneig de Futbol Platja d’aquest any.

Esports


Les 32 parelles participants ofereixen un gran espectacle en la 5a Edició del Volei 2x2 a l’Ametlla de mar

L’aigua i el vent protagonistes una vegada més en els esdeveniments organitzats pel Patronat Mpal. d’Esports

La platja de Sant Jordi va acollir aquest segon cap de setmana de ju-liol un nou esdeveniment del Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar. Es tractava d’una de les novetats

d’aquesta temporada estival i que, vista l’acceptació que va tenir entre els participants, continuarà, amb tota seguretat, dins la programació dels propers anys.Aquestes nova modalitat era el bàd-minton platja, esport caracteritzat per la seva espectacularitat i plasti-citat de les seves accions.La jornada s’iniciava dissabte al matí amb la competició de fins a 16 ju-gadors, en modalitat individual, que s’enfrontaren en 2 grups de 8 equips, de manera que al mínim tothom juga-va 7 partits, partits que es van veure un pèl deslluïts a conseqüència del vent que bufava a aquelles hores. Posteriorment els millors classificats passarien a quarts de final, per seguir amb les semis i lluitar així per un lloc a la final, on només arribarien Jose

Mari Llaó i Joan Pere Gómez Co-mes, imposant-se el primer després d’un interessant i ajustat duel.Amb la celebració d’aquest esdeve-niment, l’organització va voler donar seguida a tots els aficionats d’aquest esport que durant bona part de l’hi-vern el practiquen al Pavelló Polies-portiu i que, juntament amb els que juguen a tennis, paddle o squash es-tan impulsant tot el referent a l’esport d’ implementació.

Per finalitzar, el patrocinador del tor-neig, Jordi Gilabert de la Fusteria “La Plaça”, seria l’encarregat de lliu-rar els premis als finalistes d’aquesta primera edició. Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Acció del partit corresponent a la final d’aquesta 5a Edició del Volei 2x2. El passat dissabte 2 d’agost va tenir

lloc a la platja de Sant Jordi de l’Amet-lla de Mar la 5a Edició del Torneig de Volei Platja 2x2 Instal·lacions Part de Cala. Un total de 32 equips hi prengueren part, xifra rècord en la història d’aquest torneig. Els equips van quedar distribuïts en 8 grups de 4, que disputaren un mínim de 4 partits cadascun en els 4 respectius camps que el Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar, organitzador de l’esdeveniment, instal·là per a la disposició dels participants. Gairebé 100 partits de volei es disputaren en una sola jornada que s’inicià a les 11

del matí i finalitzà als voltants de les 20h de la tarda.

La procedència dels equips parti-cipants fou diversa. Cal destacar la gran afluència de jugadors locals, si bé no podem obviar la presència sempre d’equips que any rere any han pres part a la cita i d’altres que poc a poc s’hi van afegint procedents d’arreu de Catalunya.Després de disputar les respectives lliguetes es classificaren els 4 equips de cada grup per a setzens de final. D’aquesta manera, la importància del grup se centrava bàsicament en l’ordre dels equips que determi-naria els enfrontaments de les elimi-natòries de setzens de final. A partir d’aquest moment, va augmentar la tensió i el nivell competitiu ja que en cas de perdre, els equips quedaven eliminats.

D’aquesta manera arribàvem a les semifinals, on L’Erika i Saulus van superar amb claredat a Carlos i Adri-an. Per la seva banda, Alfons i Albert, provinents de Sitges, van guanyar amb contundència a Marc Alegre i Jordi.

La final, a 3 sets, la disputaren l’equip de l’ Erika i Saulus (guanyadors de les últimes dues edicions) contra l’Alfons i Albert. Tot i que els actuals campions sortien com a favorits, es van veure superats en tot moment per la jove parella de Sitges, que a més de guanyar el partit per 15-13 i 15-10, van oferir una autèntic espec-tacle de remats i jugades genials.

Una vegada més, l’organització va-lora molt positivament un dels seus actes, ja que va superar totes les expectatives en nombre d’equips, a part de permetre a la gent gaudir de la platja d’un elevadíssim nivell de vo-leibol, com en la final ja esmentada.

El proper dissabte, 9 d’agost, es re-alitzarà a la mateixa platja la XII Edi-ció del Torneig de Volei Platja 4x4 de l’Ametlla de Mar, amb la participació de fins a 24 equips que estaran ju-gant al llarg de tot el dia per tal d’em-portar-se el trofeu de campions.


Imatge de la final de bàdminton.


El diumenge 3 d’agost, el Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar organitzà a la Plaça Nova de la localitat la 7a edició del Street Bàs-quet 2x2 patrocinat per l’Assessoria J. Tomàs Margalef. Un total de 16 foren els equips participants que en grups de quatre disputaren una pri-mera fase en els dos camps d’una sola cistella que havien habilitats al bell mig d’una de les places més cèn-triques de la població. L’ambient fou

immillorable entre els equips i el pú-blic assistent que gaudí de bona mú-sica i millor bàsquet durant la tarda d’aquest primer diumenge d’agost. De la primera fase voldríem destacar la participació de 3 equips femenins que van plantar cara en tot moment als seus rivals, i també el “bon rotllo” que es va respirar en tot moment i en cadascun dels partits disputats.

Sobre les 7 de la tarda s’iniciaven els quarts de final amb una gran afluèn-cia de públic a la plaça que pogué apreciar bàsquet d’alt nivell, amb jugades pròpies dels “Globbe Trot-ters”.Entre els quarts i les semifinals, el Pa-tronat Municipal d’Esports organitzà diferents concursos de tirs lliures en-tre els més petits que premiaven amb diferents regals el seu encert. Tam-bé es va realitzar un espectacular concurs d’esmaixades on el públic

va participar directament a l’hora de designar els guanyadors.

Aquest any a les semifinals van ha-ver 2 enfrontaments amb sort dispar. Mentre en un camp Aleix i Marsal guanyaven clarament a Rafa i Alain, al camp dos, el partit entre Roger - Carles i Llibert – Menut es va haver de decidir a la “mort súbita”, on el segons van tenir més encert.D’aquesta manera, la final, que s’ini-ciava al voltant de les 20.00h, depa-rava un duel entre els germans Mar-galef, patrocinadors alhora d’aquest esdeveniment.Finalment, tot i la resistència oferta al llarg de bona part del partit, fou el més jove, acompanyat de Marsal i en altre partits per Ricky, el que es va emportar la copa de campió.


Les estades de Gimnàstica Rítmica clouen el mes de juliol amb la tradicional demostració a la Plaça Nova

El passat diumenge 27 de juliol es va celebrar la ja tradicional Demostra-ció de Gimnàstica Rítmica a la Pla-ça Nova de L’Ametlla de Mar. A dos quarts d’onze de la nit, més de 30 gimnastes que durant el mes de juliol han participat de les Estades de Gim-

nàstica Rítmica que el Patronat Mpal. d’Esports organitza a la localitat, van portar a terme un seguit d’actuacions on portaren a escena el treball realit-zat durant l’estiu. Aquest esdeveniment permet a pa-res i familiars observar les evolucions

de moltes nenes que per primer cop realitzen aquesta activitat, aprofitant les vacances d’estiu. En aquest sen-tit els exercicis gimnàstic individuals es combinen també amb altres co-reografies de grup, dotant així d’una major varietat l’acte, i amenitzant, a tots els presents que es donen cita en aquesta cèntrica plaça de la po-blació.

Després d’una hora d’actuacions ininterrompudes, amb un ple abso-lut que gaudí d’allò més, tenint en compte les reiterades ovacions, s’ar-ribà a la fi d’aquesta vetllada, tot i que abans, els regidors de L’Ajuntament, el sr. Joan Pere Gòmez Comes i el sr. Antonio Montagut, així com l’alcalde, el sr. Andreu Martí, lliuraren a totes les protagonistes roses i flors com a símbol de la bellesa de les seves interpretacions.

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Bàsquet de nivell a la Plaça Nova en el VII Street Assessoria J.T. Margalef de l’Ametlla de Mar

Les petites gimnastes durant la demostració nocturna.

Street Bàsquet aixeca gran expectació a la Plaça Nova.

Esports


La platja de Sant Jordi, seu de la recuperació del Seven de Rugbi Platja i el Futvolei, ambdós organitzats pel Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

El passat dissabte 26 de juliol, la Platja de Sant Jordi d’Alfama va aco-llir, després d’un any d’absència, la 4a edició del Seven Rugbi Platja de l’Ametlla de Mar, amb la participació d’un total de 7 equips, 5 en categoria masculina i 2 en femenina.Tal i com així ho han indicat els matei-xos participants en aquests tipus de tornejos, el Seven de l’Ametlla de Mar es desenvolupa en la platja de més bellesa de totes les seus; la qualitat de la seva sorra, la particularitat de la cala de Sant Jordi davant les platges llargues habituals fa que l’Ametlla de Mar aconsegueixi poc a poc reforçar el seu caràcter d’identitat.El Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar, organitzador de l’es-deveniment, procura complementar

els actius de la Platja de Sant Jordi amb una atenció personalitzada a tots els seus participants, una com-petició desenfadada però seriosa al mateix temps, amb detalls perquè els assistents s’enduguin una excel-lent impressió d’una jornada de rugbi a aquest municipi turístic i pesquer.

En aquesta edició, els equips que hi prengueren part foren: La Uni-versitat de Barcelona (Bonanova), el Reus Deportiu, els Veterans del Montjuïc, els Enginyers i els Exilers, en categoria masculina; el Club Es-portiu Universitari i un Combinat Ca-talà Sub-23, en femenina. D’aquesta forma, mentre les dones disputaren dos partits, en un format d’anada i tornada, els homes ho feren un ma-teix grup de 5, de manera que com a mínim ja disputaven 4 partits. A més a més, els dos primers tenien la possibilitat de lluitar pel títol, títol que es va acabar emportant el Bonanova després d’imposar-se per 5 a 2 a la final als Enginyers. En finalitzar la competició, i després de l’entrega dels diferents trofeus, en els que hi prengué part el patro-cinador principal de l’esdeveniment, Jaume de Yebra, de la Gràfica Dau-rada, es procedí al tradicional Tercer Temps que, com en l’última edició, es realitzà a la mateixa platja. En un excel·lent ambient, tots els jugadors i familiars gaudiren tot i compartint

alguna que altra cervesa, gentilesa del Xiringuito de Sant Jordi, del ranxo preparat a base de botifarres i llon-ganisses.

L’entitat organitzadora agraeix l’as-sistència de tots els equips a la com-petició, ja que la seva implicació dóna ànims a pensar en una nova edició del Seven a l’Ametlla de Mar, tot i que s’espera aconseguir una major col-laboració per part dels amants del rugbi d’aquesta població.

D’altra banda, després d’un primer intent passat per aigua, el mateix dis-sabte, de forma simultània a la cele-bració del Seven, es recuperava tam-bé el torneig de Futvolei, això sí, amb un format de competició diferent al de fa ara dues setmanes. En aques-ta ocasió, foren 7 els equips que hi prengueren part, ubicats en un ma-teix quadre de competició per tal de poder disputar un major nombre de partits. Durant vora 2 hores s’anaren succeint els diferents encontres de la fase regular, de la que en sortirien els 4 semifinalistes.

A mesura que avançava el torneig, i la calor rebaixava els seus valors maximals, els partits pujaven en qualitat i nivell, arribant a les fases decisives amb una elevada igualtat tècnica. Aquesta igualtat es va man-tenir ja fins al final on l’equip dels Boys Damm, format per l’ Ivan, l’Àlex i l’ Héctor, cauria derrotat contra la tripleta formada per Juan, Norbert i l’Abraham, els quals rebrien de mans del regidor d’Esports, Joan Pere Gò-mez Comes, el trofeu que els acredi-tava com a campions d’aquesta 1a Edició del Torneig de Futvolei, patro-cinat en aquesta primera temporada per Sports Àlex.

La Platja de Sant Jordi s’acomiadava així fins la setmana pròxima en que engegarà el mes d’agost amb la ce-lebració del 2x2 de Volei Platja.


Un dels participants en el Futvolei, novetat d’aquest estiu 2008.

El rugbi, com sempre, espectacular.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

BUS

DE L

A CA

LAiN

FO. 9

77 4

56 3

29 -

977

456

477

- 97

7 45

6 37

6

TREN

Info

rmac

ió R

enfe

90

2 24

0 20

2

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant jordi, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.Dissabtes d’11h. a 13’30h.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA I MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)C/ LlibertatTels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICÒLEGCRISTÒBAL CABALLÉ BARBERÀCervantes, 39, 1er, 2a / Tel. 977 493 456FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 45 61 32Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)Tel. 617 457 014 – 977 493 493Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03DESTACAMENT TRÀFIC A-7 Tel 977 45 64 10AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses JULIOL-SETEMBRE: Parroquia: Dissabte:19h / Diumenge: 10h(int.),19h / Dijous: 9’30h / Altres: 19h Calafat: Dssabte: 20’30h (bil.). 5 juliol i del 19 de juliol al 20 de set. Sant Jordi: Diumenges: 20,30h (bil.). 3, 10, 15, 17 i 24 d’agost.Despatx: Dilluns,19’45h a 20’45h. Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim quatre mesos abans de la data del matrimoni

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

12-07 al 18-07 J. Borges19-07 al 25-07 A. Aytés26-07 al 01-08 J. Pedrola02-08 al 08-08 J. Borges09-08 al 15-08 A. Aytés16-08 al 22-08 J. Pedrola23-08 al 29-08 J.Borges30-08 al 05-09 A. Aytés06-09 al 12-09 J. Pedrola

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Patricio Zuazola Garcia, fill de Gabriela, el 15/06/2008.- Yassin Hammouch, fill de Azzouz i Naima, el 8/07/2008.- Héctor Montaña Sánchez, fill de Ramon i Encarna, el 12/07/2008.- Mariam Rabhi, filla de el Milaud i Fatiha, el 17/07/2008.- Zara Boudarra, filla d’Omar i Farida, el 13/07/2008.- Julan-Joan Cañado, fill de Julien Jean i Valerie, el 26/07/2008.

Casaments:- Joan Cid Orpinell i Conxita Mauri Samarra, el 28/06/2008.

esdevenimentssocials

Informació

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

- Alfonso Mariscal Martínez i Candelera LLambrich Salas, el 28/06/2008.- José Torrents Clanchet i Catalina Alos Bejar, el 05/07/2008.- Jordi Surriol Carbó i Núria Gavaldà Curto, el 19/07/2008.- Juan Carlos Sol Arasa i Maria Asensio González, el 26/07/2008.

Per un món més sostenible... RECICLA!

CLASSE

DE TREN

1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4Plaça del Mercat

Plaça Bon repós

ESTACIÓ RENFE

C/Libertat - CAP

CementeriAv.Calaforn-

C/del MigAv.Calaforn- Platja

CalafornAv.Calaforn-

C/CatalunyaAv.Tres Cales-Av

CalafornAv.Tres Cales-C/21

Zona Comercial

Av.Tres Cales-Parc Infantil

Av.Tres Cales

Av.Tres Cales-C/14

Plaça Catalunya

C/Rovelló-C/Llebre

C/Rovelló-C/Martí Vidal

C/Cardona

Entrada Sant Jordi

D’alfama-Motel

Plaça Gabriel*

Av.Cala de l’Ametlla

Entrada de Calafat

Plaça de l’Olivera

Pistes Petanca*

Codolar de L’Almadrava*

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.4512.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.0519.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

07.47 07.45 07.43 07.42 07.36 07.33 07.32 07.31 07.30 07.29 07.28 07.26 07.24 07.23 07.21 07.19 07.18 07.15 07.09 07.07 07.04 07.02 07.01 07.0009.37 09.35 09.33 09.32 09.26 09.23 09.22 09.21 09.20 09.19 09.18 09.16 09.14 09.13 09.11 09.09 09.08 09.05 08.59 08.57 09.54 09.52 09.51 08.5013.53 13.51 13.49 13.48 13.42 13.39 13.38 13.37 13.36 13.35 13.34 13.32 13.30 13.29 13.27 13.25 13.24 13.21 13.15 13.13 13.10 13.08 13.07 13.0616.47 16.45 16.43 16.46 16.36 16.33 16.32 16.31 16.30 16.29 16.28 16.26 16.24 16.23 16.21 16.19 16.18 16.15 16.09 16.07 16.04 16.02 16.01 16.00

CASC URBÀ < URBANITZACIONS CASC URBÀ > URBANITZACIONS

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

- Només circularà de dilluns a divendres

- Els horaris són aproximatius

CASC URBÀ URBANITZACIÓ TRES CALES URB. CALAFAT URB. MARINA SANT JORDI

URB. SANT JORDI

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Defuncions:- Pancracio LLop Signes, el 01/07/2007, als 77 anys- Ramon Solé Escoz, el 20/07/2008, als 75 anys.- Juan Mateu Llaó , el 22/07/2008 , als 85 anys.- Concepcion Calatayud Gandia, el 25/07/2008, als 85 anys.- Àngel Prats Espuny, el 26/07/2008 , als 86 anys.- Ramon Gabarró Tribó, el 29/07/2008, als 72 anys.- José Vila Marrasé, el 03/08/08 , als 67 anys.

els quatre cantons - agost 2008

Documents