des dels quatre cantons agost - setembre - octubre 2011

Josep Martí i Blanch L’Ametlla registra

un increment de l’ocupació del 7’5 % durant l’estiu 2011

Entrevista a

Torna la normalitat a l’Escola de Música

L’Ametlla de MarAgost-setembre-octubre 2011

núm. 315

Secretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

L’Ametlla demana subvenció per a dos obres, per valor d’1 milió d’euros

L’Ajuntamentestalviarà per continuar oferint serveis a preus raonables

Agost - setembre - octubre 2011 | pàg. 2

Dins del pla de modernització i racionalització de l’administració engegat per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, aplicat a totes les àrees, amb l’objectiu d’optimitzar recursos, la nostra revista tindrà a partir d’aquest número periodicitat bimensual sense restar capacitat informativa.

www.ametllamar.cat/lacalartv107.3 FM

laCalaràdio televisió i revistaonline de l’Ametlla de Mar

Des de 46,20 €+ IVA

8 €

15 €

10 €

15 €

8 €

10 €

15 €

15 €

1r Pressupost

• RÀDIO:2 passis 30´´ diaris de dilluns a divendres + 2 passi de regal de dilluns a diumenge = 104 passis mensuals.46,00 € + IVA• REVISTA:1 Mòdul (5 x 4’5 cm) per núm. 12,00 € + IVA• WEB:a) 1 espot 15´´ mínim 150 passis al mes (*) (*) Producció espot 50 €(despesa inicial)

60,00 € + IVAb) 1 banner fix mínim 250 passis al mes (*)30,00 € + IVA

Total 1r pressupost : a) 118,00 € + IVAb) 88,00 € + IVA

Total 2n pressupost : a) 170,00 € + IVAb) 142,00 € + IVA

2n Pressupost

• RÀDIO:3 passis 30´´ diaris de dilluns a divendres + 3 passis de regal de dilluns a diumenge = 156 passis mensuals.63 € + IVA• REVISTA:2 Mòduls (10’5x 4’5 cm) per núm. 24,00 € + IVA• WEB:a) 1 espot 15´´ mínim 250 passis al mes (*) (*) Producció espot 50 €(despesa inicial)

83,00 € + IVAb) 1 banner fix mínim 350 passis al mes (*)55,00 € + IVA

Total 3n pressupost : a) 197,00 € + IVAb) 184,00 € + IVA

3r Pressupost

• RÀDIO:4 passis 30´´ diaris de dilluns a divendres + 4 passis de regal de dilluns a diumenge = 208 passis mensuals.74 € + IVA• REVISTA:4 Mòduls o faldó (21,5x 4’5cm) per núm. 48,00 € + IVA• WEB:a) 1 espot 15´´ mínim 400 passis al mes (*) (*) Producció espot 50 €(despesa inicial)

75 ,00 € + IVAb) 1 banner fix mínim 500 passis al mes (*)62,00 € + IVA

-40% -45% -50%

Tarifes conjuntes laCalartv 2011-2012Radio, televisió i revista de l’Ametlla de Mar

PRESSUPOSTOS UN MES :

1er. PRESSUPOST 46’20 € + IVA

- 2 passis diaris de dilluns a divendres (durant 1 mes) a 1.05€ el passi + 2 passi diari de regal de dilluns a diumenge.

- 44 passis x 1.05 € = 46, 20 € +18% IVA = 54.52 €

4 passis de dilluns a divendres, 2 passi dissabte/diumenge

2on. PRESSUPOST 63’36 € + IVA

- 3 passis diaris de dilluns a divendres (durant 1 mes) a 0,96€ el passi + 3 passis de regal de dilluns a diumenge

- 66 passis x 0.96 € = 63’36 € +18% IVA = 74,76 € 6 passis de dilluns a divendres, 3 passis dissabte/diumenge

3er. PRESSUPOST 77’44 € + IVA

- 4 passis diaris de dilluns a divendres (durant 1 mes) a 0,88€ passi + 4 passis de regal de dilluns a diumenge - 88 passis x 0.88 = 74,44 € +18% IVA = 91,38 €

8 passis de dilluns a divendres, 4 passis dissabte/diumenge

Tarifes publicitat Ràdio

-40%

-45%

-50%

Estem de rebaixes


Que estem en crisi, tothom ho tenim clar. Agafem qualsevol diari, qualse-vol dia de la setmana, i no ens cal ni obrir-lo, ja que amb la portada ja és per desesperar-nos. A casa, ja fa me-sos que hem fet els retocs que calia, ajustant per aquí, retallant per allà, tot per quadrar els números d’una eco-nomia familiar que se’n ressenteix de tot. Qui no guanya no gasta i si no es gasta, n’hi ha que no guanyen, un cercle viciós del que serà molt difícil de sortir. Tot està apretat i cal priorit-zar més que mai en el que gastem els nostres diners i com els distribuïm, i no serà que fa mesos que ens ho diuen.

A la crisi ningú li veu la cua i això és desesperant, no ja per a les econo-mies familiars, sinó per a les admi-nistracions que són els qui, a priori, ens han de donar solucions als ciu-tadans, quan precisament aquestes, també ho estan passant malament, algunes fins i tot posant a prova la seva supervivència.

És evident que fa temps que veiem arribar la tempesta, i que com en el conte de Serguei Pokófiev, fa temps que sentim veus que ve el llop, i que ve el llop, i clar, aquesta crisi, com el llop, amagat i hàbil, ens ha agafat de ple, el xàfec ens ha deixat xops a tots.

És clar que n’hi ha que avisaven. De Peres ni havia arreu, a Grècia, a Barcelona, a Madrid, a Moià que no poden pagar les nòmines dels tre-balladors de l’Ajuntament, i es clar, també a La Cala, on hi ha partits que

porten avisant vuit anys, just des del dia després de produir-se un canvi a les urnes.

Clar, com a Pere, quasi ningú els va fer cas i ha acabat venint el llop, el que passa és que el llop d’en Pere, ha vingut acompanyat per un ramat de milers i milers de llops que s’han repartit per tot el món, causant la pri-mera gran recessió del segle XXI i el futur més obscur dels darrers trenta anys. Aquí perquè teníem els conve-nis urbanístics que ara ja no tindrem, però als altres pobles, governs o na-cions, governats per tots els colors de l’arc de Sant Martí, per què? Sinó tenien convenis, què tenien? Què no han previst?

Ara, les administracions, i també els ajuntaments es veuen obligats a prioritzar, retallar i estalviar. Res tornarà a ser igual, i ens haurem de rascar una mica més les butxaques,

aquí, igual que en d’altres llocs, però compte! Cal ser honestos i veure el que hem estat pagant fins ara per uns serveis i el que valien aquests serveis que se’ns oferien.

Els serveis s’han de pagar i els ajuntaments estan per mirar que els paguem el més econòmicament possible, però quan no hi ha altra sortida, al final una llar d’infants, una activitat esportiva, un casal d’es-tiu, un aparcament, una recollida d’escombraries, una escola de mú-sica, són serveis que valen el que valen, tenen un preu hi algú ho ha de pagar. A ningú ens agrada pa-gar, però poques poblacions com la nostra, ofereixen tants serveis als ciutadans als preus actuals. Per sa-ber com estàs, t’has de comparar amb els de la vora. Si ho fem, po-drem veure com vivim aquí i com es viu en altres indrets. Molts se sor-prendran.

4-7 Notícia del mésL’equip de govern proposa l’estalvi

d’1’5 milions d’euros a l’any.

Esports

Informació

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Rubén Lallana | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Olga Tomàs | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Mª Carme Martí, Vicent Martí, Gemma Margalef, Vicent Llaó i Antonio Espuny.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Una de crisi i llops

Editorial

i? @

Índex

31-32

39Horaris de tren, bus, ...

Infraestructures

Especial Inici Escolar

Entrevista

Medi Ambient

28-29

Col·laboracions

18-19 26-27La Confraria demana a la Generalitat

una moratòria per l’ampliació de la

granja de tonyines.

Ajuntament

Cultura i EspectaclesL’Ametlla se suma a la celebració de la

Diada Nacional.

24-25

Incendis provocats a Marina Sant

Jordi i Santes Creus. 33-38El primer equip de la SCER de

l’Ametlla de Mar afronta una nova

temporada amb la gent de casa.

Opinió

El Conseller Mena inaugura la nova

oficina de turisme de La Cala.

Pesca

16-17

L’Ametlla registra un increment de

l’ocupació del 7’5 % durant l’estiu

2011.

12-158-11

SocietatTorna la normalitat a l’Escola de

Música.

20-21Satisfacció per la millora de la mobilitat

i la racionalització de la circulació.

22-23

Josep Martí i Blanch. Secretari de

Comunicació de la Generalitat de

Catalunya. 30

Turisme

La Notícia del mes


L’equip de govern proposa l’estalvi d’1’5 milions d’euros a l’any

Aquesta reducció vindria donada per una racionalització de la despesa de com a mínim 613.000 €, tot i que ga-rantint la qualitat dels serveis i aplicant mesures com l’externalització de ser-veis i la reestructuració de personal.

En l’àmbit educatiu l’objectiu es redu-ir el dèficit de 121.000 € que registra la Llar d’Infants Xerinola i els 87.000 € de l’Escola Municipal de Música. En el primer centre s’han incremen-tat en un 5% les quotes i la matricu-lació i s’ha ajustat el personal docent a la baixada del nombre d’alumnes,

mentre que en l’àmbit de l’Escola de Música, tot i la subvenció de la Gene-ralitat del 33% als alumnes d’entre 4 i 16 anys, s’hauran d’ajustar les tarifes i promoure classes amb més alumnat per mantenir els serveis. Tot i aquests canvis les tarifes d’aquests dos cen-tres continuaran sent les més baixes de la comarca.

Un altre dels àmbits on es preveu es-talviar 100.000 € és en el de seguretat i protecció ciutadana, on es rees-tructurarà el personal dins de la ma-teixa àrea i es reduirà la contractació temporal, cosa que també es donarà amb el mateix objectiu d’estalvi, en els serveis generals, econòmic i jurídic, i també en l’àrea de Vies Públiques.

Un dels episodis d’estalvi més impor-tants es durà a terme en l’àmbit dels serveis centrals i compres on se se-guiran reduint de manera substancial les despeses en comunicació, telè-fon, subcontractació, assegurances i energia elèctrica, plantejant auditories i noves propostes per a la racionalit-zació de l’enllumenat públic.

A tot això s’ha de sumar l’estalvi net que es generarà a partir de la reduc-ció del cost dels òrgans de govern, de l’alcalde i els regidors, i també dels càrrecs de confiança i que en els pròxims quatre anys significaran un estalvi de 134.000 €. Cal recordar que l’alcalde es va baixar un 40% el sou a l’inici d’aquesta legislatura.

Racionalitzacióde la despesa

L’equip de govern de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar s’ha posat a treballar en un ambiciós projecte que pretén dimensionar les finan-ces municipals d’acord a la situació econòmica actual, la qual afectada per una crisi general i globalitzada, està posant a prova els fonaments estructurals dels ajuntaments.

Defensant les seves conviccions en solitari en la darrera sessió ple-nària, l’equip de govern ha posat en marxa el que anomena Pla de Modernització i Racionalització de l’Administració de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

No sembla que, a curt i llarg termi-ni, s’hagin d’obrir clarianes en el caòtic escenari econòmic al nostre país, i tant el govern espanyol com

la Generalitat estan esperonant els municipis perquè apliquin mesures per tal de racionalitzar la despesa amb l’objectiu que les finances dels ajuntaments segueixin essent sostenibles en un futur. S’ha d’evitar per totes arribar als casos d’algunes corporacions que ja no poden fer front a la nòmina dels seus treballa-dors i que fins i tot tenen dificultats per pagar la factura de l’enllumenat públic.

Segons l’equip de govern, la situ-ació econòmica actual de l’Ajunta-ment es troba entre el 10% de les millors economies municipals de Catalunya, tot i així, l’objectiu del Pla és ajustar de forma adequada l’administració a les possibilitats del municipi, guanyant així amb eficàcia i generant una consciència de con-

tenció de la despesa, adaptant-la a les necessitats reals actuals.

Segons el govern, aquest estalvi a curt i mig termini farà que l’Ajunta-ment sigui capaç de mantenir una estructura d’ingressos i despeses corrents equilibrada i, en conse-qüència, garantirà una estabilitat econòmica per a la corporació a mig i llarg termini, permetent fer front a nous reptes i projectes interessants per al municipi, així com continuar oferint serveis públics a preus rao-nables.

A la pràctica l’aplicació d’aquest pla i les mesures contemplades preveu un estalvi mínim d’1’5 milions d’eu-ros en el pressupost de l’any 2012, amb l’objectiu de continuar per aquest camí en anys successius.

El Pla de Modernització i Racionalització de l’administració de l’Ajuntament contempla ajustar de forma adequada l’administració a les possibilitats del municipi, guanyant així amb eficàcia i generant una contenció de la despesa, adaptant-la a les necessitats reals.

La prioritat del govern és poder continuar oferint els mateixos serveis sense incrementar substancialment els preus.

Agost - setembre 2011 | pàg. 5

Als 613.000 € mínims d’estalvi, l’equip de govern ha previst incre-mentar els ingressos en 800.000 € en concepte de l’IBI (Impost de Béns Immobles).

Segons Antoni Montagut, regidor d’Hisenda, “l’IBI, impost que feia més de vuit anys que no s’apujava, serà l’únic impost que es preveu augmentar en l’aplicació del Pla, donat que es considera el més just dels impostos en quant només grava a qui té propietats i sobretot, perquè el valor cadastral de les propietats

locals és molt baix en comparació a al resta de municipis. Al respecte hem de recordar que el govern es posicionarà en contra d’una pro-posta de revisió cadastral durant aquesta legislatura” .

Tant es així que l’equip de govern considera que tot i l’increment del 0’62 al 0’85 del tipus de gravamen, aquest encara es trobaria per sota de la major part de municipis del territori, tal com demostra el següent gràfic (dades de les ordenances mu-nicipals aprovades pel 2011):

Seguint amb l’IBI, aquest increment només afectarà als béns urbans, do-nat que els béns rústics i els béns immobles de caràcter especial no sofriran cap modificació. A més, a tot això, cal sumar-hi que al nostre municipi els immobles tenen un va-lor cadastral molt baix i que l’equip de govern s’ha posicionat en contra de promoure la seva revisió.

Segons Antoni Montagut, “actu-alment l’Ajuntament ofereix molts serveis als ciutadans que són defi-citaris, cobrant molt per baix del seu cost real, cosa que s’havia pogut mantenir gràcies a la bona situació

econòmica general. El que ara pro-posa és mantenir aquests serveis més barats que a la resta de pobla-cions del territori i que per aconse-guir això, degut a la reducció dels ingressos, només s’incrementarà un impost, l’IBI que per exemplifi-car-ho amb dades reals aquest in-crement suposarà un dispendi de 5’34€ de mitjana al mes per un pis de 95 m2” .

La consolidació de l’estabilitat eco-nòmica a l’Ajuntament a nivell del pressupost corrent, és una qüestió

bàsica per a continuar gestionant de forma eficient l’Ajuntament. Així mateix, amb l’aplicació d’aquestes mesures, es continuaran oferint els serveis municipals a la societat de forma més eficient millorant substan-cialment els aspectes econòmics-financers de l’Ajuntament.

Per tant, per poder garantir la con-solidació de la bona situació econò-mica-financera que té l’Ajuntament actualment, s’han de prendre les mesures que s’han exposat anteri-orment, evitant així que d’aquí uns anys es generin situacions econò-micament desfavorables.

Tipus de gravàmenL’Ametlla Tortosa Deltebre Perelló Roquetes Promig

Béns urbans 0’85 1’162 0’98 0’85 0’91 0’98

Bens rústics 0’30 0’95 1’05 0’90 0’90 0’95

Tot i l’increment, l’Ametlla continuarà sent un dels pobles de la comarca amb l’IBI més baix


Liq. Pressupost 2009


Ingressos corrents (cap. I a V) 10.529.866,10 10.474.549,04

Despeses corrents (cap. I, II i IV) (-)10.019.867,07 (-) 9.815.656,71

ESTALVI BRUT 509.999,03 658.892,33

Anualitat teòrica d’amortització (-) 296.125,22 (-) 480.496,70

ESTALVI NET 141.022,67 178.395,63



Operacions d’endeutament a LLT 5.573.069,98€ 8.535.762,34

Operacions d’endeutament a CT - -

DEUTE VIU 5.573.069,98€ 8.535.762,34

INGRESSOS CORRENTS 10.529.866,10€ 13.944.267,98

RATI D’ENDEUTAMENT 52,92% 61,21%


(+) Fons líquids 3.324.667,58

(+) Drets pendents de cobrament 10.595.788,61

(-) Creditors pendents de pagament 6.720.784,58

ROMANENT DE TRESORERIA (1+2-3) 7.199.671,61

(-) Saldos de dubtós cobrament 450.767,54

(-) Excés de finançament afectat 6.131.765,35

ROMANENT DE TRESORERIA PER A DESPESES GENERALS (I - II - III)

617.138,72

c) Rati d’endeutament

A continuació es mostra el rati d’endeutament de l’Ajuntament a 31 de desembre de 2009 i a 31 de desembre de 2010:

b) Romanent de tresoreria

El romanent de tresoreria que es desprèn de la liquidació del pressupost de l’exercici 2010 es mostra a continuació:

a) Estalvi net

L’estalvi net a 31 de desembre de 2010 i a 31 de desembre de 2009 es mostren a continu-ació:

Les magnituds econòmiques més rellevants per tal d’avaluar la bona salut de les finances dels ens locals són les següents:

- Estalvi net - Rati d’endeutament - Romanent de tresoreria per a despeses generals

Els indicadors econòmics que es desprenen de l’ última liquidació del pressupost (2010) de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es troben entre les millors de les pobla-cions de Catalunya:

Situació econòmica actual de l’Ajuntament

ESPECIAL INICI ESCOLAR


Francesc CallauL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar a través de la Regidoria d’Ensenya-ment, subvencionarà per 9è any consecutiu els llibres de text als alumnes de l’ensenyament obliga-tori dels centres ubicats a la pobla-ció.

Aquesta fou una promesa electoral de l’alcalde Andreu Martí, que va complir el primer any que va accedir a governar l’Ajuntament de l’Ametlla

Nou anys de llibres de text gratis pels escolars de l’Ametlla de Mar

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar destinarà 130.000 € a subvencionar els llibres de text dels estudiants de l’ensenyament obligatori als centres educatius de l’Ametlla de Mar

Els centres escolars de l’Ametlla obren portes amb un curs marcat per les novetats

Olga TomàsEl CEIP Sant Jordi va començar curs aquest 12 de setembre amb prop de 650 nens i nenes. Ha hagut un lleuger augment d’uns 25 alumnes respecte l’any anterior. Un curs mar-cat per diverses novetats. Una de les més destacades és el canvi en l’horari. Recordem que, tant a infan-til com a primària, comencen a les nou del matí a dos quarts d’una, i una hora i mitja per la tarda, de tres a dos quarts de cinc. Per tant, es redu-eix la sisena hora. Tot i això, cal tenir en compte la inclusió del suport es-colar personalitzat als alumnes que ho necessitin distribuït en tres dies setmanals. D’altra banda, la polèmi-ca setmana blanca situada al febrer, desapareix. Una altra de les nove-tats, que no afecten l’horari lectiu dels escolars, és la carta de compro-mís. Una novetat que es comparteix amb l’IES Mare de Déu de la Can-delera que va encetar curs, també, el 12 de setembre amb prop de 350 alumnes. Enguany hi ha un curs més de Batxillerat i un més de Formació Professional, ja que amb el nou pla consta de dos cursos. El projecte de l’Aula Oberta continua enguany. Tot i les mesures d’ajustament econòmic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, a aquest centre cale-ro no l’han afectat excessivament. Sí que és cert que s’ha reduït un 25% del pressupost, però s’ha augmentat la plantilla de professors, en concret, dos més que l’any anterior, comptant

amb 42 docents. A més, gràcies al treball realitzat per l’equip educatiu, el Departament ha aprovat un any més un projecte d’intercanvi d’alum-nes a països com Polònia, França i Itàlia. Una més de les novetats d’enguany és l’augment a 19 hores lectives setmanals tal com passa a la resta de centres catalans. Pel que fa al programa 1x1, reconvertit en Educat 2.0, continua aquest any. Per tant, enguany, els alumnes de primer, segon i tercer d’ESO dispo-saran d’ordinador.

Des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar fa nou anys que se subvencio-nen els llibres de text als alumnes de l’ensenyament obligatori dels cen-tres ubicats a la població.

“Nosaltres vàrem prometre fa nou anys que si guanyàvem les elecci-ons subvencionaríem els llibres de text i així ho hem complert. La vo-luntat va ser tenir aquesta mesura com a prioritat i, tot i que els temps han canviat, treballarem per poder continuar oferint aquest servei. Per nosaltres és molt important seguir treballant amb la complicitat i es-forç de la comunitat educativa”, va explicar Mari Carme Martí, regidora de d’Ensenyament.

Tot i que els mesos d’estiu la Llar d’Infants Xerinola no ha cessat l’ac-tivitat ja que ha realitzat tallers, ha estat aquest setembre quan ha ini-

ciat el curs. La llar acull nens i ne-nes amb edats compreses des dels 4 mesos fins als 3 anys. I és que la llar de l’Ametlla de Mar ofereix tres nivells P0, P1 i P2.

Enguany s’ha detectat un descens en el nombre d’alumnes, en total seran 94 nens i nenes. A causa d’aquesta disminució es redueix una aula de lactants; aquest nou curs només hi haurà en actiu la dels Peixets. D’al-tra banda, enguany s’augmenta un 5% la quota i la matrícula. Per tant, la quota passa de 95 euros mensuals a 103, i la matrícula de 65 a 68 euros.

Pel que fa a l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya els alumnes dels cicles formatius de grau mitjà començaren igual que la resta de centres educatius, mentre que els de grau superior ho feren una setmana més tard. Aquest curs ha incrementat en quasi un 20% el professorat, comptant amb 23 pro-fessors. Actualment, el centre ofereix quatre cicles formatius de grau mit-ja, que són els de busseig, manteni-ment de vaixells, màquines i de pont, i dos de grau superior que són els de màquines i el de pont.

L’Escola de Capacitació Nautico-pesquera de Catalunya va tenir l’any passat un total de 370 alumnes en la formació professional reglada, i les previsions per a aquest any han su-perat els 400 alumnes matriculats.

650 alumnes del CEIP Sant Jordi, 350 a l’IES Mare de Déu de la Candelera i 94 a la llar d’infants han començat curs el 12 de setembre. L’Escola Nàutica compta, enguany amb prop de 400 alumnes.


Olga TomàsEl 12 de setembre va començar el curs, també, al Col·legi Públic Sant Jordi. El centre de l’Ametlla de Mar va obrir les portes amb prop de 650 ne-nes i nenes que després dels mesos d’estiu emprenen amb ganes el curs escolar. Per tant, un lleuger augment d’uns 25 alumnes respecte l’any an-terior. Un curs marcat per diverses novetats. Una de les més destaca-des és el canvi en l’horari. Recordem que a partir d’aquest dilluns els alum-nes, tant d’infantil com primària, co-mençaran a les nou del matí fins dos quarts d’una, i una hora i mitja per la tarda, de tres a dos quarts de cinc. Per tant, és redueix la sisena hora. Tot

i això, cal tenir en compte la inclusió del suport escolar personalitzat als alumnes que ho necessitin distribuït en tres dies setmanals. D’altra banda, la polèmica setmana blanca situada al febrer, desapareix. Tot i això, com cada any, el centre compta amb cinc dies festius que es distribuiran al llarg del curs.

Per tant, des del Col·legi Públic Sant Jordi, igual com la resta de d’escoles catalanes, s’ inicia un curs ple de can-vis que s’hauran d’encaixar en la di-nàmica del centre i els seus objectius educatius. Rosa Maria Montseny, que s’estrena com a directora del centre enguany, emprèn el curs amb il·lusió

i apostant per la continuïtat del pro-jecte educatiu de l’escola de l’Ametlla de Mar.

“Cal que els pares confiïn amb el pa-per del mestre. Necessitem que des de l’àmbit privat els fills respectin els educadors perquè tot acaba reper-cutint en els resultats educatius que es poden aconseguir”, va remarcar la directora.

Una altra de les novetats, que no afecten l’horari lectiu dels escolars, és la carta de compromís. Enguany els pares i mares dels alumnes sig-nen una carta on els pares i l’escola es comprometen a complir la norma-

tiva del col·legi i a vetllar per una bona educació dels infants.

Pel que fa a la polèmica sobre la im-mersió lingüística a les escoles cata-lanes, Montseny ha deixat clar que els alumnes no tenen cap problema amb l’aprenentatge tant del català com del castellà. “Els alumnes de l’escola ja són bilingües des de P3. Des de l’es-cola confiem al 100% amb el model d’immersió lingüística”, ha afirmat.Referent a les retallades des del De-partament d’Ensenyament, no han afectat excessivament al Col·legi Pú-blic Sant Jordi. Tot i que és cert que s’ha reduït el pressupost i professo-rat.

El Col·legi Públic Sant Jordi obre portes amb 650 alumnes

El canvi de l’horari, amb la desaparició de la sisena hora, i l’eliminació de la setmana blanca marquen el curs 2011-2012 que començà dilluns 12 de setembre.

Les famílies caleres ens hem tornat a estalviar la despesa dels llibres de text.

El primer dia de classe en una aula del CEIP Sant Jordi.

de Mar. Des de llavors, l’any 2003, tots els alumnes empadronats a l’Ametlla de Mar han tingut accés a la gratuïtat dels llibres de text.

Aquest any l’Ajuntament de l’Amet-lla de Mar té previst destinar-hi un pressupost de 130.000 €, que afa-voriran un miler d’alumnes, 650 del CEIP Sant Jordi i 350 de l’Institut de Secundària Mare de Déu de la Can-delera.

Qui subministra els llibres de texts als alumnes són les AMPES que, alhora, es veuen afavorides per una gran presència dels pares a l’associació. M Carme Martí, regidora d’Ensenya-

ment explica que, “a la vegada que fem possible l’objectiu de la gratu-ïtat dels llibres de text pels nostres estudiants, aconseguim enfortir les AMPES que d’aquesta manera han aconseguit ser fonamentals en la vida escolar i extraescolar de la fa-mília educacional del poble”.

M Carme Martí, ha explicat que, “la gratuïtat dels llibres de text és una mesura social que en època de cri-si ajuda a les famílies a remuntar millor aquesta tardor i la tornada a l’escola amb tota la despesa que comporta. Pels ajuntaments també es una època difícil, ja que també estem en crisi, però nosaltres tenim

clares les nostres prioritats i l’àmbit de l’ensenyament ho és, i continu-arem fent aquest sacrifici per la co-munitat educativa”.

Les condicions per aconseguir la gratuïtat dels llibres són bàsicament tres, estar empadronat a la pobla-ció, estar al corrent de pagament dels impostos a l’Ajuntament, estar associat o associar-se a les AMPES dels respectius centres i aplicar una conservació acurada dels llibres, d’acord amb una important tasca de reaprofitament del material que s’està fent des de l’Ajuntament, les AMPES i la Direcció i els claustres de professors dels centres educatius.

ESPECIAL INICI ESCOLAR


Olga TomàsEl dilluns, 12 de setembre, els prop de 340 alumnes de l’IES Mare de Déu de la Candelera de l’Ametlla de Mar van començar curs amb algunes novetats. Enguany hi ha un curs més de Batxillerat i un més de Formació Professional, ja que amb el nou pla consta de dos cursos. El projecte de l’Aula Oberta continua enguany. A més, aquest curs hi ha un nou objec-tiu: ampliar la col·laboració amb em-preses locals, a part de l’Ajuntament,

per tal que els alumnes durant els se-gon quadrimestre puguin aprendre d’aquesta experiència professional.

Tot i les mesures d’ajustament econò-mic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, a aquest centre ca-lero no l’han afectat excessivament . Sí que és cert que s’ha reduït un 25% del pressupost, però s’ha augmentat la plantilla de professors, en concret dos més que l’any anterior. Per tant, l’IES de l’Ametlla comptarà amb 42 professors. A més, gràcies al treball realitzat per l’equip educatiu, el De-partament ha aprovat un any més un projecte d’intercanvi d’alumnes a pa-ïsos com Polònia, França i Itàlia.

“Pel que fa als recursos humans és cert que no ens ha afectat, hem augmentat el nombre de professors per tal de respondre a l’augment d’alumnes. Tot i això, se’ns ha reduït un 25% el pressupost. Una reducció que no afecta l’inici de curs però sí que ens haurem d’abstenir d’algu-

nes coses”, explicà Xavier Sánchez, director de l’IES Mare de Déu de la Candelera.Una més de les novetats d’enguany és l’augment a 19 hores lectives set-manals tal com passa a la resta de centres catalans. Pel que fa al pro-grama 1x1 continua aquest any. La mesura de dotar amb un ordenador portàtil els alumnes de primer ESO es repeteix. Per tant, enguany, els alum-

nes de primer, segon i tercer dispo-saran d’ordenador.Finalment, aquest nou curs comen-ça amb una altra novetat; la carta de compromís. Els pares i mares dels alumnes de primer d’ESO i la direcció del centre firmen un acord on es fa palès la voluntat d’ambdós parts de complir amb la normativa del centre i vetllar per donar una educació de qualitat als alumnes.

IES de l’Ametlla comença curs amb poca afectació per les retallades

Francesc CallauL’inici del curs a la Lar d’Infants Xe-rinola ha suposat d’entrada un in-crement del 5% en les quotes i en la matriculació dels nens i nenes, un fet que s’emmarca en tots els serveis que ofereix el centre, el qual es troba entre els més ben dotats a nivell d’in-fraestructura, equipaments i serveis de la província de Tarragona. Partint de la base que és un servei bàsic per al municipi, es tracta d’un

servei deficitari. Donada l’actual con-juntura econòmica de les administra-cions públiques i la necessitat d’equi-librar els recursos municipals, aquest any s’han posat en marxa una sèrie de mesures que permetran oferir el servei amb les mateixes prestacions que fins ara però amb una reducció considerable del cost del mateix.Algunes de les mesures que s’han dut a terme són una combinació de:- incrementar les tarifes en un 5%

(import similar al IPC) .- ajustar el personal a les necessitats

que requereixi el número d’alum-nes, tot i que encara estiguem per sobre de la ràtio que exigeix el de-partament d’ Ensenyament de la Generalitat.

Aquestes mesures pretenen absor-bir al màxim possible el dèficit actual que va ascendir l’exercici 2010 en uns 121.000,00€.

Pel que fa a l’ajust de personal, aquest no incrementarà les ràtios ni el nombre màxim d’alumnes per edu-cadora que marca la llei, i permetrà

que es continuï donant un servei de qualitat, sent també la llar d’infants del territori que disposa de més edu-cadores per alumne.La Regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha explicat que, “estem en un moment difícil i delicat a tot el país i hi ha d’haver reajustaments. Creiem que aquest és un servei bàsic pel mu-

nicipi i hem fet un reajustament de personal mínim i seguint sempre els criteris marcats per l’administració que ens permetin conservar la quali-tat en el servei que donem als infants i les famílies, complint amb escreix amb les ràtios que ens marca el De-partament d’Ensenyament, ja que també tenim menys nens i nenes que en anys anteriors. Pel que fa al

La Llar d’Infants Xerinola, la més barata de la comarca

Tot i l’increment d’un 5% de les quotes i la matricula, segueix sent amb diferència la més barata del territori, tot i ser una de les millors equipades i de les que té més educadores per alumne.

S’ha reduït un 25% el pressupost de l’IES Mare de Déu de la Candelera però s’ha augmentat la plantilla de professors. De fet, quaranta-dos seran els professors d’enguany.

Alumnes d’ESO en una de les primeres classes del curs.

La LLar comença el curs amb disminució d’alumnes matriculats.


Pel que fa al funcionament, tot i que els mesos d’estiu la Llar d’Infants Xerinola no ha cessat l’activitat ja que ha realitzat tallers; va ser dilluns 12 de setembre quan inicià el curs. La llar acull nens i nenes amb edats compreses des dels 4 mesos fins als 3 anys. I és que la llar de l’Ametlla de Mar ofe-reix tres nivells P0, P1 i P2.Enguany s’ha detectat un des-cens en el nombre d’alumnes, en total seran 94 nens i nenes. A causa d’aquesta disminució es redueix una aula de lac-tants; aquest nou curs només hi haurà en actiu la dels Pei-xets. D’altra banda, enguany s’augmenta un 5% la quota i la matrícula. Per tant, la quota passa de 95 euros mensuals a 103, i la matrícula de 65 a 68 euros.“Demanem als pares que ens

facin confiança. És habitual que als nens i nenes els cos-ti, al principi, adaptar-se als nous horaris i a estar amb les educadores durant unes ho-res i no amb els pares. Tot i això, des del centre treballa-rem, com cada any, per oferir el millor servei possible, que els nens s’ho passin bé i se sentin com a casa” va explicar Montse Buixalleu, coordinado-ra de la Llar d’Infants.L’horari de la llar continua sent el mateix de sempre, de les vuit del matí a la una del mig-dia. Després, d’una a tres, els alumnes es poden quedar a dinar pagant un suplement a la quota, en el cas dels lactants és de 60 euros i els alumnes més grans és de 48 euros, preus que no s’han incrementat. A més, a la tarda la llar també es manté oberta de tres a set.

Inici de l’activitat i reducció d’alumnes

Francesc CallauA l’Ametlla de Mar, dilluns 12 de se-tembre, a les set del vespre, una sei-xantena de caleros es van concentrar davant de l’Ajuntament en resposta a la crida de somescola.cat per donar suport al model d’immersió lingüísti-ca a l’escola davant de les sentències

emeses pel Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya (TSJC) el desem-bre passat i la posterior interlocutòria de 2 de setembre en relació al model educatiu català i la llengua.Entre els concentrats van assistir els regidors dels grups municipals de CiU, ERC i PP. També van sumar-se

a l’acte representants d’altres partits polítics. A la concentració es va llegir el manifest de somescola i la moció en suport al model educatiu català aprovada pel grup local de CIU, a primers de setembre, aprovada en el darrer Ple.

La Cala se suma a les concentracions de suport a la immersió lingüística a l’escola

COMPARATIVA TAXES LLARS D’INFANTS

LLAR D'INFANTS POBLACIÓ PREU x JORNADA SENCERA/MES

Xerinola L'Ametlla de Mar 103 €

Els Pollets L'Ampolla 130 €

La Cadernera El Perelló 145€ (P0) / 125€ (P1-P2)

Bressol del Delta L'Aldea 124 €

L'Espurna Jesús 135€ (fins les 15h)

Sagrada Família Tortosa 253€ (P0) / 150€ (P1-P2)

L’Hortet Deltebre 132 €

La Galereta Cambrils 171 €

La Balena Blava Salou 220 €

P0 P1 P2

Ràtios que exigeix la Generalitat

1 educadora / 8 alumnes + 1 educa-dora cada 3 classes

1 educadora / 13 alumnes+ 1 educadora cada

3 classes

1 educadora / 20 alumnes+ 1 educadora

cada 3 classes

Alumnes matriculats 7+1 (pendent nàixer) 39 47

Educadores neces-sàries segons ràtios 1 3 3

Plantilla curs 2011-12

1 auxiliar educadores 10 educadores infantils (CGS Educació infantil)3 mestres educació infantil (Diplomatura/Grau

Educació infantil)

Diversos municipis de les TE van respondre a la crida de somescola.cat, entre ells l’Ametlla de Mar. Els organitzadors recorden que el retrocés de la política lingüística tindria efectes contraproduents a les Terres de l’Ebre, un dels territoris amb major ús social del català.

preu hem pujant el mínim i els pares poden estar tranquils respecte als serveis que ofereix la Llar, perquè serà exactament el mateix que s’ha ofert els anys anteriors. El govern municipal ha demostrat sobrada-ment que per nosaltres l’educació és una prioritat, només cal veure que fa 9 anys que subvencionem al 100% els libres de text escolars

i que durant el nostre mandat s’han fet importants ampliacions al CEIP Sant Jordi, a l’IES Mare de Deu de la Candelera i a la mateixa Llar d’In-fants Xerinola”.Un dels motius que ha influït a l’hora de reajustar el nombre d’educado-res ha estat la reducció d’alumnes matriculats d’aquest curs respecte a d’altres anys anteriors .

El suport a la immersió lingüística catalana va tenir el seu punt àlgid en la concentració davant de l’Ajuntament.

Infraestructures


Francesc CallauEl conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Fran-cesc Xavier Mena, va inaugurar el 15 de setembre les noves instal·lacions del Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar. Aquesta nova oficina de turisme s’ha traslladat, de forma definitiva, a l’entrada de la vila, a l’Avinguda Amistat Hispano-Italiana, just en un cantó del que ha de ser el nou Parc del Bon Repòs. Unes noves instal·lacions que es tro-ben 100% operatives des de primers de juliol. Aquest nou equipament de 160m2 consta d’un espai d’atenció al públic, despatxos d’administració, sala de juntes, audiovisuals i magat-zem. D’altra banda, s’instal·larà a l’exterior un monitor de servei d’infor-mació les 24h. El cost de l’oficina de turisme i urbanització de l’entorn ha estat de 672.239,16 €. Tot i que cal tenir en compte que la Diputació de Tarragona n’ha finançat mitjançant el PUOSC(Pla Únic d’Obres i Serveis) prop d’un 50% aportant 321.233,70€. La resta ha anat a càrrec de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar. Aquesta

nova infraestructura rellevarà el ser-vei que ha donat fins ara la primera oficina que es va construir a l’Ametlla de Mar destinada a l’atenció turística, que data de l’any 1983.

El Conseller Francesc Xavier Mena va explicar que “el turisme requereix la millor informació sobre els recur-sos que s’ofereixen. Una infraes-tructura d’aquestes característiques és fonamental pel creixement de la qualitat del servei. Una oficina de tu-risme com aquesta, si l’ afegim a les sis banderes blaves de les platges, a l’oferta gastronòmica i a les pers-pectives de la universitat de la gas-tronomia i del mar, formen un ventall d’atractius que ajuden a conrear un futur millor”.

Per la seva part, l’alcalde Andreu Martí va afegir que, “estic satisfet, ja que un projecte d’aquestes caracte-rístiques i no parlo només d’aques-tes instal·lacions que es renoven després de 28 anys, ens ajuda a mantenir un lideratge turístic a les Terres de l’Ebre i a consolidar la nostra aposta per la qualitat”.

Per la seva part, Vicent Martí, regidor de Turisme de l’Ametlla, explicava que, “unes instal·lacions com aques-tes ens ajudaran a millorar l’atenció als nostres visitants i les tasques de gestió, les quals ara unificarem en questa nova oficina.

A l’acte van assistir d’altres autoritats i persones relacionades amb el turis-me l’administració, com ara la direc-tora General de Turisme Marian Muro, el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, la delega-da Territorial d’Empresa i Ocupació, Mercè Miralles i el regidor de Turisme de l’Ametlla de Mar, Vicent Martí.

L’horari d’atenció al públic de les no-ves oficines és de 9 a 21h del vespre entre setmana. Els dissabtes de 10 a 13.30h i de 17.00 a 20.30h del ves-pre. Pel que fa als diumenges i festius l’atenció al públic és de 10.a 13.30h de la tarda. A part d’aquestes noves instal·lacions es continuen mantenint els punts d’informació repartits pel municipi.

La nova infraestructura de 160m2 relleva la primera oficina construïda l’any 1983.

El Conseller Mena inaugura la nova oficina de turisme de La Cala

El Conseller Mena recorrent les noves instal·lacions de l’Oficina de Turísme acompanyat per les autoritats.

Moment del descobriment de la placa commemorativa.


Francesc Callau El subdelegat del Govern a Tarra-gona, Ramon Inglés, va inaugurar el 21 de setembre, acompanyat per l’alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, el passeig de la Cova Gran. Es tracta d’una millo-ra portada a terme pel Ministeri de Medi Ambient amb un pressupost de 119.529 euros que s’inclou dintre de les diverses intervencions mediambi-

entals realitzades durant l’any 2011 a l’Ametlla de Mar. L’acte també va comptar amb la presència de Jordi Galofré, Cap del Servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient a la demarcació de Tarragona.

L’obra ha estat materialitzada per l’empresa Tragsa i està situada en el domini públic marítim i compleix dos objectius. Per una banda, garanteix l’ús públic de la zona facilitant l’ac-cés entre la part superior i el nivell del mar mitjançant la construcció d’es-cales i, per l’altra, dóna continuïtat al passeig per als vianants que discorre paral·lelament a la costa i que estava interromput, materialitzant així la ser-vitud de trànsit ocupant un mínim de 6 metres des del domini públic ma-ritimo-terrestre cap a terra i garantint l’accessibilitat al mateix d’acord amb la vigent Llei de Costes.

La inauguració d’aquesta obra posa punt i final a un procés de més de 10 anys en el que s’han produït diversos litigis judicials entre l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i una part dels veïns de l’edifici més proper al passeig, que en el seu moment van tancar el pas al públic i ,per tant, també la seva utilitat pública.

Amb un disseny de pedra seca, s’ha donat continuïtat a la imatge que presenta tot el passeig marítim de la zona sud del municipi.

Per a Ramon Inglés, subdelegat del Govern a Tarragona, “l’esforç de l’administració que represento ha estat important. Hem inaugurat una

obra menuda però molt útil, molt ben pensada i molt ben dissenya-da, però que és important a nivell social, tal com hem fet amb d’altres indrets com les platges. Aquest fet no és únic ja que dintre del Pla In-tegral de Conservació del Delta de l’Ebre hem fet grans esforços a les poblacions del territori i una inversió de més de 75 milions d’euros”.

Per la seva part, l’alcalde Andreu Martí ha explicat que, “vull desta-car la complicitat que ha hagut entre l’administració central i local a través del Servei de Costes de la demarcació, i que avui s’ha vist enriquida amb el valor que dóna so-lucionar un interès i una demanda social que era el poder passar per aquest espai. No només ha estat una inversió, sinó una recupera-ció social i una demanda dels ve-ïns. Cal seguir treballant així i amb

aquesta tenacitat segur que ens en sortirem”.

El Servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient ha fet un conjunt d’ac-tuacions al municipi de l’Ametlla de Mar des de l’any 2007, que va condi-cionar els dics de protecció, els murs propers i la passarel·la d’accés de la platja de l’Alguer. L’any 2009 va execu-tar l’accés i aparcaments de la platja de l’Estany Tort. L’any 2010 es va dur a terme la reordenació paisatgística de l’entorn del castell de Sant Jordi d’Alfama i l’adequació de la platja de Xelín. Per últim, aquest any 2011 s’han condicionat les platges de Sant Jordi, Cala Vidre, Torrent del Pi, Estany Tort, Pixavaques, Bon Capó, Bon Caponet, Port Olivet, Santes Creus i l’Estany Po-drit, algunes molt deteriorades per les pluges del setembre de l’any passat i, en altres, s’han millorat els accessos i s’han delimitat les àrees naturals.

Després de més de 10 anys d’esforç es recupera l’espai per a l’ús públic i s’ha adequat, millorat i adaptat a la continuïtat i la imatge de la línia Marítima del litoral urbà de La cala.

Inaugurat a l’Ametlla el Passeig de la Cova Gran

El subdelegat Ramon Inglès i l’alcalde Andreu Martí tallant la cinta inaugural sota l’atenta mirada de Jordi Galofré, cap de Servei de Costes.

Imatge general del passeig Cova Gran.

Infraestructures


L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar emprendrà properament les obres de reparació i millora de diversos ca-mins del municipi en els que es des-brossaran laterals amb l’objectiu de recuperar amplada i millora de la pa-vimentació. Els camins a reparar són el Camí Vell de l’Ametlla al Perelló, el camí paral·lel a l’autopista(cruïlla amb Trossos i de Trossos a l’Àliga), camí vell de l’Ametlla a l’Ampolla, Camí dels Racons, Camí des del pont del FF.CC a l’Àliga, Camí nou de la Barre-ra, Camí de les Guàrdies(cruïlla amb trossos), camí del Corral de Molins, el Lligallo de Manra (zona de l’Àliga) i la baixada del Barranc de Santes Creus.

El pressupost de totes les actuacions puja a 20.526 € dels quals 16.048 € arribaran mitjançant una subvenció del Consell Comarcal del Baix Ebre,

mentre que la resta serà assumit directament per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

L’actuació contempla el desbrossat, recuperació d’amplada i millora del paviment.

S’arreglaran 10 camins del terme municipal

Olga Tomàs El dilluns 1 d’agost es va obrir a expo-sició pública el projecte del Parc del Bon Repòs. Tots els ciutadans que estaven interessats en veure com es preveu que agafi forma el que serà el gran pulmó verd de l’Ametlla de Mar van poder visitar la sala d’actes de l’Ajuntament de 10.00 del matí fins a les 14.00h de la tarda. L’exposició del projecte va estar oberta al públic durant tot el mes d’agost.

L’objectiu d’aquesta exposició va ser recollir els suggeriments de la ciuta-dania per tal que el projecte compti amb el màxim consens possible. De fet, es van dissenyar per a l’ocasió unes butlletes per recollir les pro-postes.

“Amb aquesta exposició pública del projecte continuem un procés que varem obrir fa dos anys. El que vo-lem és recollir els suggeriments de la ciutadania per acabar de decidir quin tipus de parc volem, i decidir-ho amb el màxim consens possi-ble”, va explicar Rubén Lallana, regi-dor d’Urbanisme.

La voluntat del consistori és que el projecte definitiu del Parc del Bon Repòs es pugui tancar aquest se-tembre i iniciar, així, les obres al més aviat possible.

Aquest parc serà la targeta de pre-sentació del municipi ja que està si-tuat a l’entrada de l’Ametlla, a més de ser un espai verd al cor de la vila que permetrà gaudir a grans i petits.

L’exposició es va poder visitar durant tot el mes d’agost a la sala d’actes de l’Ajuntament. La voluntat del consistori és que el projecte definitiu del Parc del Bon Repòs es pugui tancar aquest setembre i iniciar, així, les obres al més aviat possible.

A exposició pública el projecte del Parc del Bon Repòs

Els ciutadants van poder fer les seves aportacions.

L’Ajuntament està pendent de la subvenció per iniciar les obres.


Francesc CallauL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ja està treballant en els dos projectes que ha inclòs en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya(PUOSC) per a l’any 2012. La inversió puja a quel-com més d’1 milió d’euros.Rubén Lallana, regidor d’Urbanisme explica que, “de cara a l’anualitat del PUOSC de l’any que ve hem decidit prioritzar dues obres molt importants. Per una banda, continu-

ar la peatonalització del Carrer Sant Joan des dels Quatre Cantons fins a les escales del Carrer de l’Àngel i renovar les escales i soterrar els serveis alhora que renovem els plu-vials. L’altra inversió és a Tres Cales on millorarem la pavimentació d’un bon nombre de carrers perquè no vagi a més la seva degradació, en bona part pels aiguats de l’any pas-sat. Esperem que les sol·licituds de subvenció siguin ateses amb èxit”.Així, està prevista la renovació de la pavimentació i serveis de les esca-les del c/Àngel. Aquesta actuació s’engloba dins del conjunt d’actuaci-ons que està realitzant l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per a millorar la xarxa de clavegueram. Aquestes actuacions, juntament amb les que té previst de realitzar l’Agència Ca-talana de l’Aigua, tant en la millora dels col·lectors en alta com l’ampli-ació de l’EDAR de l’Ametlla de Mar, tenen la finalitat de dotar al municipi d’una xarxa de sanejament en baixa i en alta que pugui assumir el volum d’aigües que es recullen actualment, evitant així els puntuals abocaments d’aigües residuals a les platges, com a solució fins a dia d’avui, en cas de

col·lapse de la xarxa.En dies de pluja, l’estació de la Pla-ça del Canó recull també les aigües pluvials provinents de les escales del C/Àngel i el seu entorn, perquè la ca-nalització d’aquestes es realitza mit-jançant la xarxa de sanejament, amb el que provoca:- Augment del cabal d’arribada a

l’estació de bombeig, quan la ca-pacitat d’aquesta és insuficient, amb els conseqüents abocaments al mar.

- El fort desnivell existent entre l’inici de les escales del C/Àngel i el final, provoca que la tapa del pou de re-gistre no suporti la pressió i sobre-ïxin les aigües residuals i pluvials en superfície.

És per aquesta raó que, aprofitant el necessari aixecament del vial cor-responent al c/Àngel i el seu entorn dins de l’àmbit definit al projecte, es projecta la renovació del paviment i dels serveis. El projecte constructiu, preveu un cost per a l’execució de les obres de 153.896,47 € (IVA inclòs) i un termini d’execució no superior als 6 mesos.Per altra banda, durant l’any 2012

l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar tam-bé té previst realitzar el condiciona-ment i reparació de la pavimentació de diversos carrers de la urbanització de Les Tres Cales. Aquesta actuació s’engloba en el conjunt d’actuacions que s’estan duent a terme per a millo-rar les infraestructures, serveis i equi-paments de la urbanització.La superfície total prevista de l’actu-ació és de 61.238,82 m2, i els carrers en els quals està previst actuar són, Manantial, del Vint, Xaloc, Dotze, Di-vuit, Ribamar, Martín Vidal, Mestral, Tord, Llebre, Cambrils, Tramuntana, Botànic Senen, Ahorí, Travessia de Muntanya, Barcelona, Girona, Lleida, Catalunya, Vint-i-tres, Ramon Freixa, Brisa, l’Ametlla de Mar i carrer U.L’estat actual en el que es troba l’àm-bit de l’actuació és producte de les diferents actuacions que s’han rea-litzat en anterioritat i el paviment, que és un doble tractament superficial, es troba en molt mal estat de con-servació.El projecte preveu una inversió de 887.524,29 € (iva inclòs) i un termini d’execució de les obres no superior als 6 mesos.

Les actuacions permetran la peatonalització del tram del C/Sant Joan i la millora de les escaletes de l’Àngel i els pluvials, i de l’altra la pavimentació de 61.000m2 de carrers a Tres Cales.

L’Ametlla demana subvenció per a dos obres, per valor d’1 milió d’euros

El carrer Llebre, un dels carrers de Tres Cales on està previst actuar-hi.

L’actuació contempla la peatonalització d’aquest tram de carrer.

Societat


Olga TomàsEls caçadors de l’Ametlla de Mar te-nen molt clar que una de les prioritats de la societat de caça La Cala és el manteniment del coto. La neteja de les baines dels cartutxos i omplir les basses d’aigua són algunes de les tasques que duen a terme els caça-dors caleros, entre altres diverses re-paracions. Tot i que des de la societat es realitza el manteniment del coto durant tot l’any sí que és cert que es

van realitzar jornades intensives el passat 21 d’agost, i el diumenge 28. Aquests dies de manera voluntària els socis van participar d’aquestes tasques.

“Durant tot l’any treballem. Aquest any la manca de recursos econò-mics no ens ha permès realitzar algunes tasques però esperem que l’any vinent puguem emprendre la qüestió del conill. Però, el coto de moment està en bones condicions, només cal realitzar algunes tasques de manteniment”, va explicar Albert Bouzas, membre de la junta de la so-cietat de caça La Cala.

D’altra banda, els caçadors de l’Ametlla han realitzat mitja veda. És a dir, des del 15 d’agost, tots els diu-

menges fins al 4 de setembre, van poder caçar el tudor i tórtora a tot el coto, a lloc fix sense gos. D’altra ban-da, es va poder realitzar caça amb gos, i sense escopeta, a tot el coto, durant el mateix període, de sis a deu del matí, i de sis de la tarda a les nou de la nit. L’objectiu d’aquesta vessant cinegètica és ensinistrar els gossos i espavilar les espècies que formen part dels animals que es poden ca-çar. D’aquesta manera els exemplars més joves que no estan acostumats a l’acció del caçador aprenen i donen més joc quan comença la temporada de caça.

D’altra banda, la caça del porc sen-glar, que compta amb molts segui-dors, va començar al setembre i aca-barà a finals de març.

Fotografia d’arxiu d’una de les actuacions del Conjunt Instrumental Avançat.

La temporada de la caça menor va començar el passat 8 d’octubre.

El manteniment del coto, una prioritat de la societat de caça la CalaTot i que des de la societat es realitza el manteniment del coto durant tot l’any, el passat diumenge 21 d’agost i el 28 d’agost es van realitzar tasques intensives gràcies a la col·laboració voluntària dels socis.

Torna la normalitat a l’Escola de Música

Després de mesos de conflicte, la normalitat torna a marcar la dinàmica de l‘Escola Municipal de Musica de l’Ametlla de Mar i conseqüentment al Conjunt Instrumental Avançat.

Cal recordar que el passat mes de juny, l’Ajuntament va acomiadar Rubén Chordà com a director del Conjunt adduint el cost econòmic del professor i l’incompliment d’ob-jectius tècnics, i nomenant en el seu lloc a Emilio Cabello, nomenament que suposarà un estalvi del 50% del sou a les arques municipals, donat que Cabelló es professor de l’Escola de Musica i a l’hora director del Con-junt Instrumental mig, tasca que ara

comparteix amb Carles Lorente que a l’hora es el director del Conjunt Ins-trumental d’iniciació.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha finalitzat la reestructuració de l’Es-cola Municipal de Musica, els seus departaments i la seva direcció amb el nomenament d’un nou equip de direcció, responsabilitat que recau en Juanjo Villarroya com a Director i Laura Villar com a cap d’estudis.

Aquesta decisió contempla que tant Gessamí Margalef com Anna Vizcar-ro, anteriorment a l’equip de direcció, continuïn a l’Escola desenvolupant tasques de professorat. Mari Carme Martí, regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, ex-plica que, “ara el que cal fer, és que tots ens posem a treballar pel bé de la música i del poble, mirar enda-vant i intentar que la única benefi-ciada sigui l’escola de música. Des d’aquí, vull agrair l’esforç i també els sacrificis que ha fet molta gent perquè això tirés endavant.”Cal recordar que l’acomiadament de Ruben Chordà va causar un gran malestar en la major part dels inte-grants de la banda, i que aquests durant uns mesos, s’han mantingut

al marge de les activitats de l’EMMA, fins i tot deixant d’actuar en activitats tant tradicionals com el Concert de Sant Pere o la Diada Nacional de Catalunya. El conflicte va comportar que els integrants de la banda prota-gonitzessin mobilitzacions pels car-rers de la localitat on van mostrar el seu malestar amb la decisió, dema-nant la dimissió de l’equip directiu.

Com a conseqüència d’aquestes protestes i d’altres fets succeïts, la directora de l’Escola Municipal de Música Gessamí Margalef, i la cap d’Estudis del mateix centre, Anna Vizcarro, van presentar a mitjans d’agost una denúncia davant els Mossos d’Esquadra pel repartiment d’un pamflet que la setmana ante-rior es va repartir per les cases del poble en relació a l’acomiadament del director del Conjunt Instrumen-tal Avançat de la mateixa escola, on sortien les seves fotografies i aparei-xien els seus salaris. Per sort, finalment s’ha buscat una sortida pacífica a tot aquest conflicte i la banda continuarà format part de l’Escola de Música. Podrà, d’aques-ta manera, continuar desenvolupant la magnífica feina per la qual sempre s’ha carcteritzant.

El nomenament d’un nou equip directiu de l’Escola Municipal de Música, i la reestructuració de funcions, fa que l’escola i la banda tornin a funcionar a ple rendiment.


Olga TomàsEl racó dels Joves, entitat creada per a joves d’entre 12 i 16 anys de l’Amet-lla de Mar , va convocar un concurs per escollir el logotip de l’entitat. L’ob-jectiu era que el logotip servís per identificar i unificar totes les activitats relacionades amb el Racó dels joves, a més, s’havia d’adaptar a qualsevol suport de difusió.

D’entre tots els joves que hi van par-ticipar el jurat va escollir la proposta de l’Ariadna Canyagueral. “Varem organitzar aquest concurs

per trobar el logotip de l’entitat. Crec que va ser una bona experiència cre-ativa”, va explicar Susanna Encinas, des del Racó dels joves.

El jurat va estar format per: Albert Medrano, regidor de Joventut, Xavier Solé, fotògraf local i Glòria Figueres , dissenyadora gràfica i membre de la Calartv. El jurat va valorar la facilitat d’identificació de la proposta amb l’associació, el disseny innovador i creatiu, l’adaptabilitat a qualsevol suport de difusió i l’originalitat del treball.

Logotip guanyador.

Olga TomàsDesprés d’antecedents de troballes de restes de ceràmiques durant les diverses obres a les urbanitzacions i després del moviment de terra dels aiguats del passat 17 de setembre del 2010, aquest juliol des del con-sistori Calero es van impulsar les prospeccions arqueològiques entre Sant Jordi i Tres Cales Segona fase. I és que des de la Regidoria de Medi Ambient i Cultura es va considerar

oportú iniciar aquestes prospeccions aprofitant les obres d’urbanització d’aquesta nova fase a Tres Cales. Les nombroses pistes de restes van fer despertar la curiositat dels tècnics que es van posar en contacte amb Joan Martínez, arqueòleg Territorial de la Generalitat i amb Toni Cartes, del Museu del Montsià.

Passats quinze dies de recerca, les prospeccions van donar els seus fruits detectant monedes i utensilis datats del 200 a.C. Per tant, segons els experts, podria ser que aquesta zona formés part d’una ruta comer-cial amb accés a la Via Augusta. Tot

i això, no hi ha proves que hi hagués cap tipus d’assentament permanent.

“Les restes que s’han trobat estan al Museu del Montsià on s’està realit-zant la restauració i catalogació per tal de recuperar-les i fer una expo-sició al Centre d’Interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar”, va expli-car Eva del Amo, regidora de Cultura i Medi Ambient.

I és que l’objectiu de l’Ajuntament ha estat recuperar el màxim de material possible i conservar-lo per poder tenir més dades dels antecedents històrics del terme de l’Ametlla de Mar.

Olga TomàsEls empresaris de l’Ametlla de Mar de l’associació Asemar van orga-nitzar una proposta imaginativa per combatre aquests temps de crisi i, al-hora, amenitzar algunes nits d’estiu a la vila amb el mercat nocturn. Aques-

ta iniciativa pionera, que va tenir lloc per primera vegada el divendres 22 de juliol a la Plaça Nova, es va repetir el 29 del mateix mes.

Al mercat es van oferir tot tipus d’articles; roba, sabates,articles esportius,i també per a les masco-tes. Vuit comerços de l’Ametlla de Mar van treure els taulells al carrer en aquesta proposta de l’Associació d’empresaris de l’Ametlla de Mar.

“ El fet de treure els taulells al carrer

ens permet promocionar els nostres comerços i alhora crear ambient aquests dies d’estiu”, ha explicat Àlex Gómez, membre de l’Asemar.

El Mercat Nocturn es va repetir a l’agost el dia 12 i el 19. Recordem que, d’altra banda, des de l’Asemar es realitzen activitats durant tot l’any per tal de dinamitzar el comerç local. Un exemple són les diverses edici-ons dels Taulells al Carrer, mercadet d’estocs, iniciativa des d’on ha deri-vat el mercat nocturn.

Es troben restes del 200a.C. a l’Ametlla de Mar

Mercat Nocturn, creativitat en temps de crisi

Durant vora quinze dies del mes de juliol es van realitzar recerques arqueològiques a Sant Jordi i Tres Cales Segona fase.

L’Associació d’Empresaris de l’Ametlla de Mar, l’Asemar, va realitzar un mercat nocturn el 22 i 29 de juliol i el 12 i 19 d’agost.

El mercat nocturn ha estat una de les novetats comercials d’aquest estiu.

Una de les troballes de les últimes recerques.

Ariadna Canyagueral Rosell guanya el concurs del logo del Racó dels joves

La guanyadora va ser premiada amb dues entrades pel trofeu Gamper. El premi es va lliurar el 19 d’agost al local de l’associació, a l’edifici Bahia Blanca.

Pesca


Des de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar s’han demanat informes mediambientals per saber si la granja de tonyines és nociva o no per a la posidònia i la fauna de l’entorn. Per aquest motiu s’ha demanat una moratòria a la Generalitat.

Olga TomàsAquest setembre es va fer públic a través dels mitjans de comunicació que des del Grup Balfegó se sol-licitava una ampliació de la granja. De fet, ja fa vuit mesos que des del grup tonyinaire de l’Ametlla de Mar es va posar fil a l’agulla però l’ampli-ació necessita el vistiplau de la Direc-ció General de Pesca. Fonts del Grup Balfegó ens van comunicar que a través de la reunió que van tenir lloc el 20 de setembre amb la Directora General de Pesca, la Mercè Santmar-tí, s’ha confirmat que els tràmits tiren endavant i que hi ha bona sintonia amb la Generalitat.

“La qüestió està en si es té o no ca-pacitat per ampliar la granja. L’ICCAT va reduir la capacitat de les granges a l’extracció màxima que s’havia re-alitzat durant els cinc anys anteriors. Tot i que nosaltres tenim un capaci-tat ambiental de 1.000 tones, un any en vàrem realitzar 1.260, i aquestes 260 estan en propietat de l’estat es-panyol. L’estat només ens tornaria aquesta capacitat si des de la Gene-ralitat se’ns fa un informe favorable que fa més de vuit mesos que es-perem i encara no tenim resposta. Tot i això, després de la reunió amb la Mercè Santmartí sembla que els tràmits segueixen endavant”, va ex-plicar Juan Serrano.

Per la seva part, la Confraria de Pescadors del municipi ha posat en marxa una auditoria mediambien-tal a la granja per tal que es pugui saber si els excrements dels túnids són nocius o no amb la posidònia , la fauna i l’entorn. De fet, segons el Grup Balfegó des de l’IRTA, Institut d’Investigació de la Generalitat de

Catalunya, adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural la granja no produeix cap dany a l’entorn. Per aquest motiu des de la Confraria, a més, s’analitzaran els recents estu-dis de l’IRTA a través d’un gabinet tècnic-jurídic i biòlegs, per saber si compleixen amb les obligacions establertes per a la resolució de la concessió.

“Nosaltres no ens volem posicionar ni a favor ni en contra fins que no tinguem sobre la taula els resultats d’aquests informes mediambien-tals. El que sí tenim clar és que no donarem suport a l’ampliació si pot perjudicar als pescadors”, va expli-car Josep Tomàs Margalef, secretari de la Confraria de Pescadors.

Finalment, cal recordar que l’any vi-nent s’acaba el termini de la conces-sió que tot i ser prorrogable, segons la Confraria de Pescadors, també dependrà dels resultats dels infor-mes mediambientals.

La Confraria demana a la Generalitat una moratòria per l’ampliació de la granja de tonyines

Olga TomàsDes de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, el Patró Major, Janet Llambrich, considera que ha estat un bon inici per a l’arrossegament. Des-prés d’uns dies de la tornada de la parada biològica, Janet ja va remar-car la tendència a l’alça dels preus. Uns preus que s’han mantingut al llarg de l’estiu. “Des de la Confraria estem molt satisfets amb com han anat aquests dos mesos des de la tornada de la veda. Els preus han estat favorables i també les captu-res”, explica Janet Llambrich, Patró

Major de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar.

El passat 1 de setembre, però, van acabar la veda de l’arrossegament a Sant Carles de la Ràpita i les Ca-ses d’Alcanar. Un fet que es tradueix en una reducció de preus a causa de l’augment de peix al mercat. En aquest marc, cal tenir en compte, que la Confraria de l’Ametlla té un acord amb la Ràpita i les Cases que estableix que durant deu dies els pescadors de l’arrossegament cale-ros es comprometen a no pescar en les seves aigües per tal de respectar el seu inici de temporada. A la reduc-ció del preu del peix, aquests propers mesos, s’ha de sumar la davallada de la demanada ja que ha finalitzat el període estival. Un altre dels incon-venients als quals els pescadors han de fer front és el preu del petroli.

Pel que fa a altres arts de pesca, l’en-cerclament de la sardina i seitó, i les arts menors, també han mantingut el preu de les captures durant l’estiu. Però en el cas de l’encerclament, la manca de peix va ser la tònica ge-neral.

Malgrat això, des de la Confraria de Pescadors es mira amb positivisme cap al futur i s’està treballant per re-alitzar mesures que ajudin els pes-cadors a optimitzar recursos. Aquest és el cas de la proposta d’aturada de l’arrossegament un dia per set-mana, tot i que no compta amb el suport del sector. També es proposa que les arts menors, com per exem-ple el tresmall, parin la seva activitat habitual, durant un període i mentre puguin practicar una pesquera alter-nativa.

El preu de les captures ha acompanyat la tornada de la veda de l’arrossegament. Per aquest motiu des de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar es fa un balanç positiu de l’estiu.

Balanç positiu després de dos mesos de pesca de l’arrossegament a la Cala

La Confraria vol conèixer més informació sobre els efectes de la granja en el medi.

Barques d’arrossegament al port de l’Ametlla.


Francesc CallauJosep Tomàs Margalef Benaiges, secretari de la Confraria de Pesca-dors de l’Ametlla de Mar va rebre el passat dia 24 de setembre amb mo-tiu de la Nit de la Pesca Catalana el reconeixement per la seva trajectòria professional en el sector pesquer.Margalef va rebre la Medalla de la Pesca de mans del Conseller d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimen-tació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí.

L’acte, que va tenir lloc a Cambrils, va comptar també amb la presència de la directora General de Pesca, Mercè Santmartí , així com d’altres personalitats del món de la pesca, representants de les confraries de pescadors catalanes i pescadors de tots els ports pesquers, entre ells, una representació calera de 60 per-sones encapçalades pel president de la Confraria, Janet Llambrich, i l’alcalde, Andreu Martí.

Durant l’acte, es van lliurar els guar-dons anuals que el Govern va apro-var el passat 6 de setembre. Els guardons de la pesca catalana són el reconeixement de la tasca de les persones físiques i jurídiques, naci-onals o estrangeres que, amb el seu esforç i amb la seva dedicació, han

contribuït al desenvolupament del món de la pesca, prestant serveis rellevants al sector o contribuint amb la seva exemplaritat professional i la seva cooperació als interessos del sector pesquer. La Medalla de la Pesca Catalana distingeix les perso-nes físiques que contribueixen amb el seu esforç i la seva dedicació a la millora del sector pesquer català.

Josep Tomàs Margalef ha explicat que, “mai he pensat que aquesta medalla sigui per un treball i una tasca personal. Ni he pintat cap quadre, ni he escrit cap llibre. He treballat colze a colze amb molta gent i he posat el meu treball al ser-vei d’una institució que m’ha pagat per fer la feina i ho he fet molt de gust. He tingut una gran sort de te-nir presidents, cabildos i membres de la junta general que m’han donat suport, fins i tot en moments difícils. En aquests equips he trobat una ma forta i estesa per tirar endavant ple-gats per la confraria de la Cala. Em

prenc la distinció com un premi col-lectiu al sector pesquer de la Cala, i així ho sento”.

A més de Josep Tomàs Margalef, també van rebre la Medalla, Maria Rosa Costa i Costa de Cambrils, Jordi Joan Sancho i Fibla de les ca-ses d’Alcanar, Severino Guallar i La-torre, Maria Dolors Oms i Bassols de Blanes i Antoni Albiol i Sivera de la Barceloneta.

En el transcurs de la nit també es van lliurar les Plaques de la Pesca Catalana que distingeix les perso-nes jurídiques, públiques o privades que destaquen per la seva activitat a favor del foment de la pesca a Ca-talunya i que foren a parar a mans de, Miquel i Xavier Fortuny i Foix de Cambrils, la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Cambrils, el Centre d’Interpretació del Peix de l’Escala i l’Institut d’Educació Secundària (IES) Els Alfacs, de Sant Carles de la Ràpita .

El Conseller Josep Maria Pelegrí va entregar la distinció al secretari de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar en el transcurs de la XXIV Nit de la Pesca Catalana.

Josep Tomàs Margalef rep la Medalla de la Pesca Catalana

El Conseller Pelegrí durant l’entrega de la medalla a Josep T. Margalef.

?? Entrevista


?

Quina valoració en fa d’aquests primers vuit mesos d’experiència al capdavant de la Secretaria de Comunicació del Govern de la Generalitat? Apassionants i molt enriquidors. I tam-bé, per suposat, molt il.lusionadors. Treballar al Palau, al cor del Govern, és un privilegi. Cada dia, quan pujo per l’escala de la galeria gòtica, de-dico uns segons a pensar que és un privilegi poder xafar a diari el Palau on s’han viscut els moments més transcendents de la història de Ca-talunya.

Un nomenament com el de vostè, s’espera. És a dir, es té la convic-ció que algun dia li arribarà? En absolut. Preveure aquestes coses és impossible i aspirar-hi una absur-ditat. No pots esperar les coses que no depenen de tu. Francament, ni m’ho podia imaginar.

Com va anar? Expliqui’ns com se n’assabenta i qui li fa arribar la proposta? Jo coneixia personalment al presi-dent, a Francesc Homs, i a d’altres persones de l’entorn del Govern. Va ser el portaveu qui em va trucar. Jo no podia incorporar-me al govern d’’immediat perquè m’havia d’operar l’esquena. Així que es va obrir un pa-rèntesi que no vam tancar fins un mes i mig després, quan es va oficialitzar el meu nomenament.

Quan s’arriba a un càrrec de la magnitud del que vostè té avui, és un llast o es un alleugeriment mi-rar endarrere i veure el camí que s’ha recorregut? Jo tinc molt present tota la meva car-rera professional, incloent-hi l’any que vaig anar embarcat amb el Láza-ro Rosa perquè no trobava feina de periodista. Tot el que fas té un sentit i serveix per al futur. I també has de tenir clar que res no dura sempre i es-tar preparat per assumir el canvi quan es produeix. En tot cas, ara mateix, el que sento és una gran responsabili-tat i unes ganes immenses de servir amb encert al Govern.

El moment actual no és per tirar-hi coets, és a dir, que no ha arribat en el millor moment. N’hi ha per a repensar-s’ho ? De cap de les maneres. La respon-sabilitat de governar té més sentit que mai en aquests moments. Go-vernar és prendre decisions, i és ara quan aquestes decisions són més transcendents. Qui s’incorpora a un govern ho fa amb vocació de servei i, humilment, considero que en els moments com aquests és quan això resulta més necessari. Si el govern et crida, per complicat que sigui el mo-ment, has de pujar al vaixell.

La creació de projectes nous i engrescadors seria la part més positiva de la seva feina, tot i que

una bona part de la seva ocupa-ció consisteix a apagar focs i evi-tar que es produeixin. Ningú te la felicitat complerta, no? No he tingut mai una relació amb la feina en clau de felicitat, sinó en clau de responsabilitat. Els càrrecs no són per lluir, són per exercir la responsabi-litat que comporten.

Les grans dificultats per les que passa el país demanen també grans decisions i homes que les prenguin. Estem en bones mans? El timó del país està en les millors mans, les del president Mas. És un privilegi treballar al costat de perso-nes preparades i amb conviccions. El govern és fort, està capacitat i té un lideratge sòlid al capdavant. La feina és de tot el país, de cada català, però el govern farà -està fent- el que li per-toca per aixecar el país, encara que no sigui fàcil.

Per què hem arribat a la situació actual?Perquè durant molts anys hem gastat allò que no teníem i ara ho hem de tornar. També perquè hi ha una crisi mundial de finançament i, en el cas de Catalunya, perquè rep un trac-te fiscal clarament injust que acaba perjudicant clarament els nostres in-teressos. Amb el pacte fiscal que pro-pugnem els ajustos del pressupost gairebé serien imperceptibles.

Josep Martí i Blanch

Josep Martí és periodista especialitzat en comunicació corporativa, natural de l’Ametlla de

Mar. Ha estat professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, de la

Universitat Ramon Llull, a més de col·laborador habitual del diari Avui, del Singular Digital i

Expansión. En el moment del nomenament com a secretari de Comunicació de la Generalitat

de Catalunya, Josep Martí, va haver de deixar la direcció Mapa Media, una empresa de

comunicació i relacions públiques de la seva propietat a Barcelona. La literatura també és una

de les seves passions. De fet, ja ha publicat dos llibres; Favonades, en honor al seu nom de

família a l’Ametlla, que recull diversos articles d’opinió sobre temes d’actualitat, i Ets de dretes

i no ho saps, un assaig polític que ha tingut èxit de vendes.

Secretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

?Agost - setembre - octubre 2011 | pàg. 21

?Vostè que és allà on es prenen aquestes decisions i que treballa colze a colze amb qui les pren. Saben cap a on hem d’anar? O la solució està tant lluny que cal anar pas a pas? Sabem on anem. Hem de recupe-rar la confiança dels creditors, i això ens obliga a reduir el pressupost, a gastar menys. I també necessitem in-crementar els ingressos, i això passa per la primera parada de la transició nacional, que el president ha fixat en el pacte fiscal.

Quin país li agradaria veure? El país que tenim és el que m’agrada. El que voldria és que a mig termini es generés ocupació perquè tothom pugui accedir a un lloc de treball i abandonar l’angoixa que suposa l’atur. I també m’agradaria un país més ben tractat que pugui exercir el seu dret a decidir.

Si el truca Josep, el seu pare, i li pregunta allò de, “fill meu, això com ho arreglarem”? Què li expli-carà? Mon pare em va ensenyar que si gua-nyes cinc, has de gastar quatre, i si pots, tres. Així que ell ja és conscient que no es pot viure sempre per sobre de les possibilitats reals. Sap que el govern està fent els ajustos que ens permetran recuperar la fortalesa. Un govern, pel que fa a la caixa, no és diferent a una família o una empresa. Va bé quan gasta el que pot gastar o demana a crèdit el que pot tornar.

Les polítiques de país i les grans decisions econòmiques triguen una mica més a arribar als ciuta-dans, però les decisions en l’àm-bit municipal es palpen quasi al moment d’haver estat preses. Com se’n sortiran els ajunta-ments?Fent un esforç de prioritzar en la despesa, aplicant els criteris d’’apri-mament i austeritat que el govern ja aplica i mancomunant serveis i equi-paments amb les poblacions veïnes. Entén l’aparició de corrents com els indignats i la desafecció dels ciutadans amb les institucions?Ho entenc i ho respecto sempre que es faci des del respecte a qui pensa diferent. La política ha de millorar, la democràcia ha de millorar; però la solució passa per més i millor polí-tica, no pas per experiments assem-

blearis que sempre acaben com la fira de Flix.

On arribarem amb les xarxes so-cials? Estem davant d’un canvi definitiu dels conceptes de co-municació? No m’agrada fer de guru. En tot cas estem davant d’un seguit de novetats i innovacions que encara no hem paït del tot i que a ben segur canviaran la manera d’’entendre i fer moltes coses.

Quin paper hi juguem els mitjans de proximitat en els objectius del govern i en el panorama de la co-municació catalana? Cabdal. La gent viu en un món glo-bal, però les arrels són locals. El que passa a Nova York és important, però si visc a La Cala necessito saber les coses que succeeixen a casa meva.

Ara que es parla tant de la im-mersió lingüística a l’escola, algú ens reconeixerà mai als mitjans locals el paper que hem jugat en la divulgació i la normalització del català entre els ciutadans, quan la presència de mitjans en català era més aviat inexistent, fins i tot en l’àmbit públic?Jo crec que aquest reconeixement existeix. Tothom té clar que sense el gruix de la premsa local el català hagués patit molt més del que ja va patir.

Vostè és dels que era de dretes i no ho sabia? Si llegeix el llibre veurà que les co-ses no són tan senzilles. L’any 2008, quan el vaig escriure, moltes coses que ara es diuen amb normalitat eren anatema. El que no suporto és el dis-curs políticament correcte i segrestat per la moda.

Artur Mas va dir que volia un go-vern dels millors, fos quin fos el partit de procedència. El fet que a vostè se’l vinculés durant molt temps al PP, confirma l’ideal del president? Jo vaig treballar dos anys, de 1996 a 1998, a la Subdelegació del Govern a Tarragona. Després m’he dedicat a la meva empresa fins la reedició del segon tripartit, que és quan em poso a disposició de la fundació Catdem -vinculada a CIU- per ajudar a propi-ciar un canvi a Catalunya. Crec que la meva incorporació al Govern de-

mostra la transversalitat del projecte que proposa CIU. Una transveralitat cohesionada per un lideratge sòlid i unes conviccions compartides per tots.

Té por d’haver de tornar endar-rere?No, no tinc por. Tot són parèntesis que s’obren i que, tard o d’hora, es tanquen. Un ha d’estar preparat per fer a cada moment allò que vol, pot o se li demana.

Vostè hi té casa a l’Ametlla, per tant hi conserva els lligams fami-liars, d’amistat i també de proxi-mitat. Quan s’està al rovell de l’ou com vostè, existeix una separa-ció real amb la vida a fora de la feina? A ben segur. Al poble jo sóc el fill de Favó el gran, l’amic de l’Ebi, de Ci-pri, de l’Agustí, el nebot de la Pepita o de la Provi. És a dir, sóc un calero més. I això no ho canviaria per res del món.

Què s’emportaria de La Cala al seu despatx del Palau de la Ge-neralitat, si pogués? El més important ho tinc. Al Pati dels Tarongers, de vegades, m’encanto una mica i em vénen al cap totes les coses del poble que estimo. La me-mòria és el millor regal que ens ha fet la natura. Me’n recordo molt de la Part de Cala, del carrer Perelló on vaig néixer i sento l’olor de les taron-ges que ma mare em pelava al rafal de casa. Això no és un record ma-terial però té una gran força i viatja sempre amb tu.

Li costa que ens ubiquin amb fa-cilitat, quan explica d’on és? Cada vegada menys. He notat un gran canvi en els darrers anys. La Cala segueix sent una joia, però ja ha estat descoberta. Molt poques vega-des he d’’explicar on és el poble, la majoria el coneix.

El fet que ni vostè ni el seu ger-mà no hagin continuat amb l’ofici familiar, ha trencat una generació de pescadors a la família i el seu pare ha hagut de vendre la barca i això costa d’assimilar. Ja ho ha paït el seu pare?La barca era de mon pare i de mon padrí. Els meus cosins tampoc han continuat. Reconec que és un fet poc habitual que de quatre hereus cap hagi volgut continuar l’ofici. Però hem tingut la sort que tant mon pare com mon padrí respectessin la voluntat dels fills. Pel que fa a mon pare, s’enyora de la mar, com totes les persones que estimen l’ofici.

Imagini un dia qualsevol quan vostè va a la feina i en plena Plaça Sant Jaume, just abans d’arribar a Palau, on hi són els dos Mossos d’Esquadra a la porta, sent algú pel darrera que li crida, xeic Favó, si no som per quan ho érem”. Com reaccionaria?Doncs probablement em giraria sor-près i diria: “home, què hem de fer primo?”.

Josep, felicitats pel càrrec, gràci-es per atendre’ns i molts ànims per fer una bona feina.

Josep Martí i Blanch.

Medi Ambient


L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha ordenat la neteja urgent de 320 parcel·les de les urbanitzacions Tres Cales i Calafat. Després d’una ins-pecció dels tècnics municipals a les urbanitzacions es va comprovar que una bona part de les parcel·les es trobaven en estat d’abandonament, brutícia o vegetació descontrolada, fet que incrementa el risc d’incendi, a més de la mala imatge de les urba-nitzacions.

És per aquest motiu que es va co-municar als propietaris la necessitat de netejar aquestes parcel·les, 94 a Calafat i 226 a Tres Cales.L’Ajuntament va donar un termini de 15 dies als propietaris perquè procedissin a la neteja, donat que segons la Llei d’Urbanisme de Ca-talunya, són els propietaris els qui han de complir amb el deure d’ús, conservació i rehabilitació.

Segons Rubén Lallana, regidor d’Urbanisme, “durant l’estiu no ha plogut, els terrenys estan molt secs i mitjançant les inspeccions dels nostres tècnics ens vam adonar que hi ha parcel·les que estan en molt mal estat amb vegetació abun-dant. Hem demanat als propietaris que les netegin perquè patim risc real d’incendi en un lloc que hi molts habitatges i és la seva res-ponsabilitat”.

Si els propietaris no compleixen amb el seu deure, l’Ajuntament ha comu-nicat que exercirà el seu dret d’impo-sar sancions coercitives d’entre 300 i 3000 €, tot i que aquestes han de ser progressives des de la quantitat míni-ma i es podran anar augmentant si el propietari acumula incompliments.

De fet, la Junta de Govern Municipal ja ha aprovat la imposició de sanci-ons de 300 € als primers incompli-ments.

Incendis provocats a Marina Sant Jordi i Santes Creus

A Santes Creus es va detenir un presumpte piròman amb un encenedor a la mà i a Marina Sant Jordi ho van intentar de nou, de matinada.

Al voltant de les 8 del vespre del dia 16 d’agost es va produir un avis ciu-tadà que alertava d’un incendi a la zona arbrada del barranc de Marina Sant Jordi, una zona pròxima a la costa per on discorre un petit pont de fusta que permet gaudir d’una atractiva i important zona de pinar molt pròxima a la costa i alhora als habitatges de la urbanització.

Al lloc s’hi van presentar efectius dels bombers de la Generalitat, els Mos-sos d’Esquadra i la Policia Local.

El foc es va extingir en 40 minuts aproximadament i va afectar una su-perfície de 250 m2 de pi i matoll, afec-tant de manera important el pont de fusta. La matinada següent a les 3 se’n va detectar un altre a la mateixa zona que va ser ràpidament extingit per la Policia Local amb un extintor.

Després de les primeres investigaci-ons oculars es tenen indicis que el foc fou provocat. La Unitat d’Inves-tigació dels Mossos d’Esquadra i la

Policia Local estan investigant els fets i buscant possibles relacions amb d’altres fets similars.

Es dóna la circumstància que el pas-sat 6 d’agost ja es va detectar un al-

tre incendi a la zona nord de Santes Creus, també provocat i pel qual es va detenir un home de nacionalitat belga de quaranta-tres anys que estava estiuejant en un càmping proper.

L’Ajuntament obliga a la neteja de 320 parcel·les a les urbanitzacions

Els propietaris s’hauran de fer càrrec de la neteja de terrenys en estat d’abandonament, brutícia i vegetació descontrolada per l’alt risc d’incendi.

El pont de fusta va ser una de les infraestructures afectades.

El dia 6 d’agost, des del 112 es va rebre l’avís d’una persona que es trobava a la Punta de l’Àliga i des d’allí observà foc a la costa, en la zona compresa entre el Càmping de Santes Creus i la Urbanització “Els Argelians”.

La patrulla de la Policia Local es traslladà a la zona esmentada i va localitzar un petit incendi, fet pel que van activar els bombers.

Es comprovà que hi havien tres focus diferents de l’incendi i molt prop van trobar un individu

amb un encenedor a la mà que intentava encendre un petit munt de pinassa i rames seques. Molt prop, dintre d’un pinar, els agents van trobar varis munts com aquest, deduint que aquesta persona era l’autor de l’incendi.

S’identificà a aquesta persona resultant ser estranger, de nacionalitat Belga i que estava estiuejant amb la seva família (la dona i dos filles) al Càmping Village Platja. Es diu D.J.D.B., nascut el 28/06/1968 (43 anys).

Detingut un possible piròman a Santes Creus

Les parcel·les brutes incrementen el risc d’incendi.


Olga TomàsAmb el final de l’estiu i a les portes de la tardor l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, a través de la Brigada Muni-cipal, va posar en marxa la neteja de desaigües, embornals i camins da-vant les tradicionals pluges d’aquest període estacional. Les tasques van començar a finals d’agost i es van allargar durant principis de setem-bre.

Aquestes accions que es van dur a terme tant al nucli urbà com a les urbanitzacions no són una novetat d’enguany, però sí que és veritat que aquest any s’ha treballat amb més incidència a causa dels antecedents de l’aiguat del 17 de setembre del 2010.

“A l’ acabar l’estiu i, com cada any, hem realitzat les tasques de neteja de desaigües i camins a cada un dels punts del municipi i urbanit-zacions on som conscients que és necessari realitzar aquestes acci-ons. Per tant, neteja i prevenció de cara a la tardor per evitar possibles problemes produïts per les pluges”, va explicar Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar.

Recordem que l’aiguat de l’any pas-sat va causar danys a les platges, carreteres i barrancs valorats en 1.819.690 euros. Uns danys reparats a les platges, i en vies de solució a carreteres i barrancs, gràcies a la bona sintonia entre el consistori ca-lero i la Direcció General de Costes.

Francesc CallauEl passat dissabte dia 20 d’agost des de les 7 de la tarda i fins pas-sades les 9 de la nit, l’Associació de Veïns de Marina Sant Jordi va orga-nitzar una nova edició de la passeja-da ecològica, ni més ni menys que una activitat que consisteix en reple-gar totes les escombraries possibles durant un parell d’hores per tots els indrets de la urbanització.

La presidenta de l’Associació de Veïns, Pepa Martín, va explicar que, “fem una valoració molt positiva i estem engrescats per a repetir-ho l’any que ve. És una activitat que quan s’atansa la data, els veïns ja ens comencen a preguntar. És molt bonic veure tots plegats a pares i fills, avis i néts”.

Per la seva part, Eva del Amo, regi-dora de Medi Ambient va afegir que, “ha estat una activitat molt gratifi-cant que hem d’agrair a la desin-teressada iniciativa de l’Associació de Veïns Marina Sant Jordi; així ma-teix estem molt contents per la gran participació que ha hagut per part dels veïns de l’Urbanització.”

115 veïns de la urbanització, a més dels membres de la junta de l’entitat veïnal, van participar de la passe-jada, distribuïts en diversos grups i ubicacions, tant pels carrers, pas-seig marítim, platges o zona arbra-da.

La Brigada neteja desaigües i camins com a prevenció davant les pluges de tardor

Els veïns que van participar a la caminada amb les bosses d’escombraries recollides.

Aquestes tasques es van iniciar a finals d’agost, tot i ser habituals cada any, sí que és cert que enguany han pres especial rellevància a causa de les destrosses causades per l’aiguat del 17 de setembre de l’any passat.

Per segon any consecutiu, els veïns van recollir un contenidor d’escombraries repartides per la urbanització.

Més de 100 veïns participen de la Passejada ecològica a Marina Sant Jordi

El operaris de la brigada durant la neteja d’embornals.

Cultura i espectacles


Olga TomàsL’Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, l’Ametlla de Mar, com cada any, es va sumar amb un seguit d’actes a la celebració. Una celebra-ció enguany marcada per la polèmi-ca reforma constitucional i la posada en dubte de la fiabilitat de la immersió lingüística a les escoles catalanes.

Els caleros i caleres van engalanar els balcons i finestres amb les se-nyeres i estelades per commemorar la Diada.

Des de l’Ajuntament es va organitzar una cerimònia solemne a Plaça Ca-talunya on l’alcalde del Municipi An-dreu Martí va realitzar el discurs de la Diada. En les seves paraules Martí va fer referència a la polèmica sobre la immersió lingüística. L’alcalde de l’Ametlla de Mar va remarcar que

“cal alçar-se amb valentia i determi-nació davant aquestes agressions a la llengua”. “L’onze de setembre sempre ha estat una Diada festiva i reivindicativa. Aquest any, a més, es veu envoltada per la situació de crisi econòmica i pels intents d’agres-sió a la nostra llengua. Cal que ens mantinguem ferms en la defensa del català”, va manifestar Andreu Martí: A més, l’alcalde va subratllar la ne-cessitat d’unir esforços per construir el futur.

Enguany, Octavi Figueres, va ser l’encarregat d’hissar la senyera en homenatge a la seva trajectòria com a mestre i director del Col·legi Públic Sant Jordi.

“Estic molt content ja que ha estat un gest de cara als anys que he de-

dicat a la professió de mestre. Alçar la senyera sempre és un honor, i més en aquests temps d’agressió a Catalunya”, va explicar Octavi Fi-gueres.

A continuació es va procedir a l’ofre-na d’autoritats i entitats a la senyera. Els centres de flors van ser lliurats per les pubilles. Es va finalitzar l’acte amb el Cant dels segadors interpretat per la coral. També van participar en la celebració la Banda de Cornetes i Tambors.

Durant la Diada, ERC va tenir una parada a la Plaça Catalunya on es va vendre estelades i articles de marxandatge del partit. D’altra ban-da, des de CIU es va organitzar un esmorzar per membres del partit i simpatitzants.

Olga TomàsUn any més, les havaneres vora la mar de la platja de l’Alguer, al nucli urbà de l’Ametlla de Mar, van fer aflo-rar l’esperit mariner dels assistents. Els grups Veus de Reus i Balandra van ser els protagonistes d’aques-ta vintena cantada d’havaneres. La cantada està organitzada per la Re-gidoria de Festes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, amb el suport de la Diputació de Tarragona, i va tenir lloc el passat 23 de juliol. “La Cantada de les Havaneres és un èxit d’assistència cada any ja

que és un clàssic de les nits d’estiu. Enguany hem tinguts dos grups reu-sencs que ens han fet gaudir d’un

vespre d’havaneres esplèndid”, va explicar Encarna Subirats, des de la Regidoria de Festes.

La polèmica per la immersió lingüística a l’escola marca la Diada

XX Cantada d’Havaneres a l’Ametlla de Mar

L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, va remarcar que cal alçar-se amb valentia i determinació davant les agressions a la llengua en el discurs de la Diada.

La platja de l’Alguer, al nucli urbà, va acollir la nit del 23 de juliol la vintena edició de la Cantada d’Havaneres de l’Ametlla de Mar.

La Cantada de la Plaça del Barco va tancar les actuacions havaneres de l’estiu.

Moment dels discurs de l’alcalde Andreu Martí.

Hissada de la senyera a càrrec de l’Octavi Figueres. Ofrena floral.


La Regidoria de Festes i Joventut va organitzar la vigília de la Diada Nacional de Catalunya, la nit del 10 de setembre, una trobada multitu-dinària de diverses quintes sota el lema Macroquinta Calera.

La trobada va incloure un sopar i la festa posterior a la discoteca Blau amb transport inclòs. La Macro-quinta calera està pensada com una festa de final d’estiu de diver-ses generacions, sempre majors de divuit anys i sense límit d’edat, tant es així que hi van participar ve-ïns de més de 70 anys.

Segons Albert Medrano, regidor de Festes i Joventut, “la festa va anar molt bé per ser el primer any i esperem que de cara a prope-res edicions s’apunti més gent.

Només tinc paraules d’agraïment a tota la gent i entitats que han col·laborat”.

Els tiquets del sopar i la festa van tenir un preu de 20 euros més un euro del transport en bus. La festa va tenir altres atractius a més del sopar amb càtering, com ara barra lliure de cervesa per gentilesa de Discoteca Blau, marxandatge de gorres i mocadors de la festa per a tots els assistents, així com diver-sos sortejos, 10 mensualitats gra-tis, 6 vals per a pàdel i 5 massatges del CEM, 10 vals de 10 hores de bicicleta a Naturbike i 5 vals per a Aquum Spa de la Pineda a Viatges Carrefour.

La nit va acabar amb una sessió de discoteca remember.

Festa Macroquinta Calera Exposició fotogràfica de Gerard Boyer a Tarragona

El calero Gerard Boyer Ballesteros, informàtic creatiu de professió i estu-diant de l’Escola d’Art de Tarragona, va inaugurar el passat 13 de setem-bre, en el marc de la festivitat de San-ta Tecla, una exposició fotogràfica al Museum Cafè Galeria d’Art de la part alta de Tarragona, ciutat on resideix.

Aquesta és la primera exposició del calero, que va escollir el mar com a tema central d’inspiració. Segons Gerard Boyer, “amb el que em sento més còmode i és un tema sentimen-tal, és fotografiant el mar. Dona el re-

cull del que jo recordo de les meves vivències de la part marinera”.

De moment, amb alguns compromi-sos com ara Cambrils i la idea que les seves fotografies es puguin veure a l’Ametlla de Mar.

L’obra recull 15 fotografies amb el Mar com a tema central.

L’objectiu de l’autor és traslladar l’exposició a l’Ametlla de Mar.

Turisme


Francesc CallauL’ocupació turística a l’Ametlla de Mar s’ha recuperat de manera es-perançadora aquest estiu 2011. El patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar ha fet públiques les xifres d’ocupació en càmpings i hotels a la localitat, registrant-se un increment del 7’5% respecte a l’estiu de 2010, i d’un 3’5% respecte a l’es-tiu de 2009.

Segons les dades recollides entre els hotels i els càmpings locals, el juliol es va recuperar amb més inten-sitat que l’agost, registrant un 70 % d’ocupació, un 10% més que l’any 2010 que fou del 60% i lleugerament superior al 64% del 2009.

L’increment al mes d’agost fou més discret, situant-se en el 85%, un 5% més que al 2010 que fou del 82%, però un punt per sota del 86% del 2009.

Pel que fa als apartaments i els xa-lets, segons les xifres facilitades per les immobiliàries locals, l’ocupació al juliol va ser un 5% inferior a l’any

anterior, mentre que a l’agost s’ha re-gistrat un increment del 10%, deixant l’increment d’aquest estiu respecte a l’anterior en un 5% més.

Vicent Martí, regidor de Turisme de l’Ametlla de Mar va animar “ la gent a continuar lluitant, a donar un bon servei i qualitat al seu producte, ja que per molt que ens gastem en promoció a fires, fulletons i d’altres vies de promoció, ea millor és el boca-orella. Un dels valors afegits de la nostra oferta és el tracte que dispensa la nostra gent i els nostres professionals. Hem de seguir per aquest camí sense defallir”.

En quant al sector de la restauració, les xifres de comensals són similars a les d’anys anteriors, tot i que s’ha detectat una lleugera reducció en la despesa per càpita. En aquest sentit, Martí ha explicat que, “el discurs ge-neralitzat és que els restaurants han tingut gent, però que s’han gastat menys. Naltros insistim a restaura-dors i comerciants que han d’espe-cialitzar-se. Alguns ja ho estan fent com per exemple els restaurants

que ofereixen producte local com la tonyina i aquests han incrementat el volum de negoci un 20%. S’ha de millorar l’oferta i l’especialitat i bus-car fórmules per millorar el negoci”.

El balanç del patronat Municipal de Turisme també destaca que un 45% del turisme que ha fet algun tipus de consulta a les oficines de Turisme del municipi ha estat procedent de l’estat espanyol, el 25% del qual es català i, més concretament per aquest ordre de Barcelona, l’àrea metropolitana i Lleida.Pel que fa al turisme estranger desta-ca el 35% del total d’origen francès, seguit del 9% de la Gran Bretanya, el 6% d’Alemanya i el 3% d’Holanda. El 2% restant són de la resta d’Eu-ropa.

Per grups d’edat el 54% dels turistes que han fet consultes a l’oficina de Turisme han estat de la franja entre 35 i 65 anys, un 40% menors de 35 anys i el 6% restant majors de 65 anys. El 55 % dels visitants vénen en família, el 23% en parella, un 11% en grup i un altre 11 vénen sols.

Olga TomàsL’Ametlla de Mar es consolida com a municipi d’alt valor i atractiu turís-tic a les Terres de l’Ebre després de conèixer les dades fetes públiques a l’anuari econòmic de La Caixa 2010. La Cala lidera l’índex turístic de les Terres de l’Ebre amb 43 punts. La se-gueix Tortosa amb 31, i Sant Carles de la Ràpita amb 24, en tercer lloc. I és que l’Ametlla de Mar s’ha convertit en la cala dels somnis de molts visi-

tants que cada estiu l’escullen com a destí turístic. “Des del Patronat de Turisme de l’Ametlla de Mar estem molt satis-fets en conèixer aquestes dades. Unes dades que ens encoratgen a continuar treballant i obrir noves pro-mocions per consolidar aquest lide-ratge i que la Cala continuï sent una destinació tant valorada pels turistes any rere any”, ha explicat Damià Llaó, gerent del Patronat de Turisme.

Aquest rànquing té en compte diver-sos factors, com l’impost d’activitats econòmiques (IAE) corresponent a activitats turístiques, el número d’ha-bitacions d’hotel i la seva ocupació al llarg de l’any.Més del 60% del turisme que visita l’Ametlla de Mar és d‘origen francès, un 19% anglès i el 4% alemany. Pel que fa al turisme nacional, tant de la resta d’Espanya com Catalunya, els segueix en volum de visitants.

L’Ametlla registra un increment de l’ocupació del 7’5 % durant l’estiu 2011

L’Ametlla de Mar lidera el rànquing turístic català a les TE

L’increment al juliol fou del 10 % mentre que a l’agost es va quedar en el 5%. En els apartaments i xalets particulars també ha estat del 5%.

L’índex turístic de les Terres de l’Ebre l’encapçala la Cala amb 43 punts. Per tant, bona nota per l’Ametlla de Mar com a municipi d’alt atractiu que consolida la seva oferta turística al Territori.

Fotografia de Rafel López Moné.

Tot i la crisi s’ha registrat un augment del turisme respecte anys anteriors.


Francesc Callau66 cuiners van participar dissabte dia 20 d’agost en el tradicional con-curs d’Arrossejat, una de les activi-tats més importants de la Diada de l’Arrossejat, que complia 27 anys. L’increment de l’interès de la gent jove per participar en la Diada va fer possible un rècord després de 27 edicions. Ja l’any passat l’organitza-ció va haver d’ampliar l’horari de la festa i els torns de participants, degut a la llarga llista d’espera que hi havia, amb l’objectiu que tothom hi pogués prendre part.

Els 66 cuiners es van distribuir en tres torns de 22 participants que van dis-posar de 90 minuts per torn, temps suficient per poder fer la picada, el brou i l’arròs. Els premis també han passat de 6 a 9, donat que a l’haver un torn més, també es van habilitar 3 premis més. Els guanyadors de l’edició d’aquest any foren ; Miquel Comes, Ricard Martí, Sergi Garcia, Xavi Llaó, Elena Font, Carmina Mont-serrat, Teresa Nolla, Marta Tomàs i Mireia Martínez. Tots ells es van em-portar 150 € de premi en metàl·lic i un trofeu.

Com és habitual, la degustació de quasi 200 racions d’arròs i l’interès per la condimentació d’aquest plat típic de la cuina marinera, van omplir de visitants les immediacions de la Confraria de Pescadors. Segons Vicent Martí, regidor de Tu-risme de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, comentà que “ja portem 27 anys de la festa gastronòmica més popular de l’Ametlla. Poc a poc l’hem anat introduint en les cartes dels restaurants que era un dels ob-jectius i contents per l’èxit de parti-cipació i públic”.Per la seva part, Pere Tàpies, gas-trònom i conductor del programa Tàpies Variades a Catalunya Ràdio i membre del jurat, explicava que, “ja hi havia estat en altres ocasions en aquesta diada. És eminentment popular i participativa, que compta amb tots els ingredients. La gastro-nomia és una part cultural d’aquesta festa que a més a més es persona-líssima i única, ja que la manera de tractar l’arròs que hi teniu aquí no es dóna enlloc més”.L’alcalde Andreu Martí va destacar la continuïtat de la festa i la feina, “per-què la gent jove hi participa i això

dóna continuïtat a la festa. És un dels aspectes més singulars d’aquesta festa i que ens permet mirar el futur amb optimisme. Apostem per la mar i per la gastronomia com a tema de futur. Som un poble pescador i ho hem de lligar amb el turisme i l’acti-vitat econòmica” .

La jornada comptà amb l’actuació de la Xaranga Xim-Xim Mig Grau del Perelló que amenitzà musicalment la festa, que també va veure com s’allargava la seva durada fins les 9 de la nit.

Participació històrica de cuiners al concurs de la Diada de l’Arrossejat de l’Ametlla66 cuiners repartits en tres torns van optar als 9 premis que va atorgar el Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar.

El gastrònom Pere Tàpies fent el tast de l’arrossejat. Tots els guanyadors de l’edició del 2011.

Gran ambient durant la festa.

Dos concursants fent el “caldo”.

Ajuntament


La Regidoria de Governació de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha fet un balanç molt satisfactori dels resultat de la campanya de segure-tat ciutadana i de mobilitat registrats durant els mesos d’estiu.

Després de dos temporades que es comencessin a aplicar una sèrie de mesures amb l’objectiu de racionalit-zar i millorar la mobilitat, majoritària-ment del casc urbà, s’han consolidat una sèrie d’aspectes com ara el con-dicionament d’espais d’estaciona-ment dissuasius al voltant del centre comercial de la població, s’han raci-onalitzat els espais de càrrega i des-carrega, s’ha renovat la senyalització horitzontal i vertical de la major part de carrers del centre, s’han buscat alternatives a la circulació de vehi-cles de gran tonatge, s’han implan-tat nous passos per a vianants, s’ha posat en funcionament l’aparcament soterrani al mig del poble i s’ha habili-

tat una zona d’estacionament lliure a la Confraria de Pescadors per donar resposta a la demanda d’espais a la tarda/nit a la zona portuària. Junt amb això s’han aplicat experiències amb bon resultat com ara la redistribució de la càrrega de circulació d’entrada i sortida de vehicles, la conversió de vies en un sol sentit de circulació i so-bretot una més gran conscienciació sobre el compliment de la disciplina circulatòria i d’us de les vies.

Tot plegat, ha fet que entre els ob-jectius aconseguits s’hagin eliminat els punts negres en relació a taps de trànsit, carrers o vials perillosos, s’hagin eradicat quasi totalment les ocupacions de voreres per estacio-naments indefinits i s’ha aconseguit que es respectin de manera satisfac-tòria les zones de càrrega i descàrre-ga, parades de bus i d’altres zones reservades o prohibides. Aquests objectius han comportat una circu-

lació molt més racional i fluïda, des-viant una bona part de la mateixa, lluny del centre del poble i protegint el trànsit de vianants en zones d’alta afluència de persones, com ara, el carrer Llibertat, Plaça Catalunya, Pau Casals, Carrer Sant Joan i Andreu Llambrich.

Totes aquestes mesures han com-portat una reducció de les actuaci-ons de la Policia Local en matèria de trànsit i mobilitat, passant de les 1.384 actuacions de l’estiu de 2010 a les 1.325 d’aquest any. A més, s’han reduït els serveis per sorolls en un 20% i s’ha acabat amb l’ocupació de caravanes a les platges.

Segons Rubén Lallana, regidor de Governació, “hem d’agrair la col-laboració dels ciutadans que han entès les mesures que hem aplicat durant aquests dos anys, i que ens han permès millorar el trànsit i la mo-bilitat. He d’agrair també la dedica-ció de la Policia Local i els Mossos. Ha estat un dels estius més tranquils dels darrers anys. Era qüestió de temps que la gent es conscienci-és”.

Gràcies al conveni de col·laboració entre la Policia Local i el Servei Català del Trànsit, s’han fet controls de velo-citat de manera coordinada amb els Mossos d’Esquadra, a la vegada que la presència continuada de la Policia de la Generalitat en unes dependèn-cies Municipal, ha permès destinar 2.200 hores dels agents a patrullar a peu pel centre de la població.

Els resultats policials també contemplen una reducció dels delictes contra el patrimoni del 19’5%.

Satisfacció per la millora de la mobilitat i la racionalització de la circulació

Pel que fa a la seguretat ciutada-na, algunes decisions preses en el marc de la Junta Local de Segure-tat, han estat fonamentals. Tant es així que la ubicació a la caserna del cos de la Policia Local d’un espai d’atenció dels Mossos d’Esquadra i la col·laboració entre cossos, ha significat per tercer any consecutiu, l’assoliment de nivells importants d’ apreciació de seguretat ciutadana i de reducció de criminalitat.

Això ha donat com a resultat una reducció d’un any a l’altre, del 19’5% en quant als delictes con-tra el patrimoni(92/74), del 2% en les faltes contra el patrimoni(53/52 i del 5’7% en les faltes contra les persones(13/11).

Segons Rubén Lallana, regidor de Governació, “la col·laboració dels Mossos aquest any ha estat més important que mai. La Generalitat ha entès les nostres mancances i ens ha enviat més patrulles i més serveis, cosa que ens ha permès

dedicar quasi en exclusivitat la Po-licia Local a la vigilància de poble i urbanitzacions. Ha estat un bon es-tiu i s’han reduït els delictes contra el patrimoni. Som un poble tranquil i tot i la crisi, el tema dels robatoris s’ha estancat i ha anat a menys”.

Els Mossos d’Esquadra han incre-mentat el número d’hores de servei exclusiu a la nostra població, redu-int el temps d’espera a l’hora de presentar denúncies i incrementant els controls a les entrades de les urbanitzacions.

Seguretat Ciutadana

La senyalització hortitzontal ha estat una de les mesures que han ajudat a millorar la mobilitat.

El balanç constata la reducció de delictes contra el patromoni.


O.TomàsEl ple municipal, del passat diven-dres 29 de juliol, es va centrar en les mocions presentades pel PP, i pel PSC i ERC vinculades a l’acomiada-ment de l’exdirector del conjunt ins-trumental avançat de l’EMMA, Rubén Chordà.

Els populars van portar al ple la pro-posta de creació d’una comissió especial i específica d’aclariment dels fets sobre l’acomiadament de l’exdirector. Segons els populars, creien que era la manera d’obtenir la informació completa sobre la qües-tió. El passat 26 de juliol la regidora d’Ensenyament, Mari Carme Martí i la direcció de l’EMMA es va reunir amb els representants dels diversos partits polítics amb representació al

consistori per tal d’explicar els detalls d’aquesta qüestió. Però des del PP es demanava poder realitzar una re-unió de les mateixes característiques amb Rubén Chordà i dos membres del conjunt instrumental avançat amb antiguitat. Amb els vots en con-tra de CIU, l’abstenció de socialistes i republicans, i tot i el vot positiu del PP, la moció va ser desestimada.

“La nostra voluntat era saber més sobre els fets de l’acomiadament de l’exdirector de la banda. Nosaltres el que no volíem era fer-nos una opi-nió a partir del que es diu al carrer o d’unes entrevistes emeses per la Calartv, per molt democràtiques que siguin. Volíem que totes les parts implicades tinguessin l’oportunitat d’explicar-se i que nosaltres pogu-éssim preguntar i demanar docu-mentació sobre aquesta qüestió. No ha pogut ser però la nostra voluntat és esbrinar a fons el que ha passat”, va remarcar Joan Font, portaveu del PP.

D’altra banda, com a urgència, es va introduir a l’ordre del dia la moció presentada per PSC i ERC, tot i que es va registrar fora de temps. Soci-alistes i Republicans en la seva mo-ció van demanar, per una banda, la readmissió de Chordà, ja que consi-deren que no hi ha motius suficients

que justifiquin l’acomiadament i, de l’altra, la construcció de ponts de di-àleg entre els membres del conjunt instrumental, la direcció de l’EMMA i el consistori. La moció va obtenir els vots a favor del PSC, ERC i PP i els vots en contra de CiU.

Jordi Gaseni, des d’ERC: “No ens n’hem sortit. L’equip de govern es reafirma amb la decisió presa d’aco-miadar el director de la banda. No-saltres entenem que no és només un acomiadament sinó que és molt més, és acabar amb el que quedava de l’esperit de la banda Mestral. És un pols que ha fet el Govern als mú-sics i que des de la majoria absoluta ha guanyat.”

Per la seva part, Antonio Espuny, portaveu del PSC, va remarcar que aquest era un conflicte innecessari. “La postura de l’equip de govern ha estat negativa al no voler reconsi-derar la seva decisió. Tal com hem dit al ple rectificar és de savis. S’ha iniciat sense caler un conflicte entre unes entitats i unes persones que no caldria”, va explicar Espuny.

Des de CIU, el portaveu del govern, Antoni Montagut va explicar que la voluntat de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar és continuar apostant per la música i per l’EMMA, tal com s’ha fet

fins ara. Prova d’aquesta voluntat és que ja es compta amb un nou direc-tor del conjunt instrumental avançat de l’EMMA, Emilio Cabello. “Al ple s’ha parlat d’acabar amb l’esperit de l’antiga agrupació Mestral. Una afirmació amb la qual des de l’equip de govern no estem d’acord ja que l’esperit de la música està ben viu al municipi. I des del consistori vet-llem perquè així sigui, com ho hem fet sempre. A més, la continuïtat o no d’aquest esperit no resideix única-ment a les nostres mans, ni a les de l’oposició”, va afegir Montagut.

D’altra banda, la presa de coneixe-ment de la constitució dels grups polítics de l’Ajuntament i l’aprovació provisional del Pla especial urbanís-tic PEU Càmping 5, ampliació del càmping l’Ametlla Village Platja, es van aprovar per unanimitat..

El debat sobre l’acomiadament de l’exdirector de la banda centra el ple Les mocions dels populars, i la presentada pels republicans i socialistes, conjuntament, protagonitza el ple. Ambdues mocions van ser desestimades.

Imatge del Ple.

Opinió


Així és com em quedo cada vega-da que surto a la terrassa de casa meva i miro cap al Bon Repòs, bé, el que queda d’ell !!! Després de gairebé 25 anys que visc al davant d’aquest hotel en-voltat d’arbres centenaris, ara no faig més que intentar imaginar-me com quedarà aquest futur parc i la veritat és que em costa moltís-sim ! Sorgirà un miracle d’aquest camp de batalla?

Des de la gran notícia que serà el PULMÓ VERD del poble he viscut indignada i impotent tota la muti-lació que ha sofert aquest terreny:

he vist una gran quantitat de pins tallats; he vist carregar i desapa-rèixer dalt d’una camió totes les seves palmeres; he vist marcar les fites del bloc-pegot que es vol construir dins del parc que tant d’espai ocuparà i desgraciarà i que ens hem d’engolir a la força ... (Què diu la normativa de construir un bloc dins d’un terreny qualificat com a parc??) Vull comprendre el perquè de tot plegat, per això desitjo de tot cor que aquesta malesa servei-xi per alguna cosa bona, ja que, ara pera ara, es poden comptar amb els dits de les mans els pocs i massacrats arbres que hi que-den vius. I és per aquesta raó que em pregunto si el nou Bon Repòs serà el PULMÓ VERD DEL POBLE o ho era abans d’aquesta devas-tació !!!

Distingides Senyores,Distingits Senyors,

Parlant amb el meu amic l’arquitecte, molt entès en la matèria, vàrem parlar ahir sobre el problema de la liquide-sa de la seva empresa i la falta de rendiment de la gran inversió que es va fer pel benefici de tota la ciutat de Barcelona, ja que ningú no sap quan tornaríem a tindre una nova sequera, la que va promoure aquesta gran in-versió seva.

Sabem també que de vegades les grans idees venen de gent fora de l’àmbit de la feina diària que fem, per-què des de fora les coses es veuen d’una altra manera.Per tant: em fico on no m’ho dema-nen, però ho faig en benefici de mol-tes, moltes persones. La proposta del meu amic l’arquitecte és la següent:

Fent servir, la desalinitzadora gegan-tesca, aprofiteu la inversió! Així podeu tallar la sortida de l’aigua del riu Ebre, que pateix greument l’entrada d’ai-gua salada del mar i en UN FUTUR GENS LLUNYÀ necesitarà una molt important obra pública per parar en enfonsament de tot el territori del del-ta del Ebre.

Diran Vostès: els costos són massa

importants en el que és la necessitat d’energia elèctrica per fer-la treballar! Clar que sí! Ho entenc perfectament! Però hi ha també aquí una solució política i económica a la vegada: al delta de l’ Ebre hi ha molta molta gent en contra de la política de l’aigua per al trasvassament! Seran exactament aquestes senyores i senyors els pri-mers interessats en comprar a Vostès participacions petites però múltitudi-nàries d’una instal.lació addicional sobre plaques solars per a fer treba-llar la desalinitzadora. De vegades cal una inversió addicional per fer-ne rentable una altra. I Vostès quedarien com a grans SENYORS per haver po-gut resoldre la seva situació penosa i al mateix temps fer valdre el patiment dels habitants de la zona Baix Ebre. Si es fixen en les inversión dels Paï-

sos Baixos per salvar la seva costa, tenint amb cada tempesta el territori sota l’aigua de pluja, tindran una idea del que se’ns espera a tots si això no se soluciona aviat.

ECONOMIA I POLÍTICA POT ANAR LLIGAT – OI QUE SÍ?

Els agraeixo de tot cor la seva pre-venció per la sequera de Barcelona que està en benefici també de nosal-tres que no hi vivim, però trobo que aquesta seria una solució ben digna i viable.

Si de cas, parlem -ne?

Els envío una salutació cordialDe la província cap a la gran capital meravellosa de Catalunya Barcelona

Càritas de L’Ametlla de Mar, dóna les gràcies a totes aquelles persones que en el temps de votar a Catalunya-Caixa per un dels projectes que es presentaven, van optar pel de Càritas de l’Ametlla. Van ser 199.270 vots els que vam rebre, fent així possible, que per tercer any consecutiu , puguem disposar d’uns recursos, 5001 €, destinats al sectors de població més necessitats del nostre poble. Càritas no només ajuda als transeünts i als

immigrants; són moltes les famílies naturals de la Cala i residents que saben com se’ls ha donat acolliment i suport econòmic , en espècies i/o moralment en moments difícils. Càritas representa a l’Església Catò-lica com a entitat organitzada en la pràctica de la caritat o amor cap als altres, sense mirar color ni ideologies, només importa la persona, com a tal, necessitada d’ajuda. No sabem quan ens en sortirem de la crisi ,les ocupacions temporals en l’època d’estiu, aquí a l’Ametlla, han donat un petit respir a algunes famíli-es, però això no és encara la solució. Sabem que, malauradament, des-prés d’aquests treballs estiuencs ,

molts es tornaran a quedar sense fei-na a l’arribar setembre o octubre i els tornarem a donar la mà, quan calgui. Des d’aquestes línies voldríem ser ca-paços de fer-vos entendre com n’és d’important l’aportació de tots, en les actuals circumstàncies, aquells que poden donar hores del seu temps fent-se voluntaris , o bé fent-se socis amb una quota des dels 10 € anuals, o recolzant totes les activitats a favor de Càritas que es puguin anar orga-nitzant durant l’any . Els voluntaris de Càritas no cobren res monetàriament, però si en satis-facció de poder fer amb el seu treball alguna cosa pels altres . Us animem a participar-hi!!

GràciesCàritas Parroquial de l’Ametlla de Mar

Em fico on no m’ho demanen!Gertrud Weiland, Una humil immigrant enamorada d’aquest país meravellòs.

Sense paraulesSònia Gaseni Comes

Lliurament d’aliments.

Un any més comença curs a l’es-cola Nauticopesquera i tornen els estudiants a l’Ametlla de Mar. Jo fa deu anys que llogo els pis als alumnes d’aquest centre. Però l’any passat vaig tenir una mala experiència. Una situació que va afectar sobretot als veïns ja que jo no visc al poble. Van fer moltes gam-berrades i, tot que no em vull estendre, sí que en nombraré algunes: pujaven a la teulada, es van emportar l’extintor de l’escala, van ratllar l’ascensor, van tirar ous al veí del davant perquè els renya-va, robaven a la botiga del carrer, tiraven bosses de brossa per la finestra, etc. A més, sempre trobaven algun motiu que celebrar i fer escàndol fins a la matina-da. Em sap molt greu el que van haver de suportar els veïns durant deu mesos.

Fins i tot, la policia local va haver de fer acte de presència tres cops. I per aca-bar de posar la cirereta al pastís van fer una cassolada, insultant als veïns, per acabar la seva estada al pis.

La veritat és que quan em vaig assa-bentar del que havien fet aquests nois em va saber molt greu pels veïns i, a la vegada, vaig pensar que m’haurien destrossat el pis. Finalment, no han fet tant de mal com em pensava però he hagut de fer reparacions i pagar, a més, rebuts pendents. El que em sorprèn és que encara tinguessin la barra de de-manar-me la fiança.

He après la lliçó. Encara que no es pot generalitzar sí que cal anar amb comp-te. Espero que explicant la meva expe-riència pugui ajudar a altres veïns del poble a prendre precaucions a l’hora de llogar un pis.

GamberradesPaquita Font Piñol


Col.laboracions

L’any 1906 la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de la Consolació, dirigides per la superiora general Juana Tena Gascón, natural de Vilafranca del Cid (Castelló), va fundar tres cases, una a Consuegra, (Toledo), el 12 de juliol; l’altra a l’Ametlla de Mar, el dia 1 de setembre, i l’altra a Archena, (Múrcia), el 26 de novembre. La funda-dora era santa Maria Rosa Mollas Vallvé, de Reus, quan va anar al Raval de Jesús, Tortosa, a la sego-na meitat del segle XIX, que s’uneixen a aquesta figura el beat Sol, de Tortosa i sant Enric d’Ossó, de Vinebre.La superiora general, Juana, va donar un impuls internacional a la Congregació, obrint-la a les naci-ons americanes; procedia de família de propietaris i d’empresaris, diríem avui que era una dona d’em-presa. Va dirigir la Congregació durant 24 anys.L’Ametlla de Mar era un poble de pescadors i al mateix temps hi havia olivers, garrofers i vinya, el conreu mediterrani.El primer col·legi estava situat al carrer Astilleros s/n. El batlle del poble va certificar que el local “no se opone a las ordenanzas municipales, en cuanto a las condiciones de salubridad”; el 1908 formaven aquesta comunitat, les germanes Juana de Dios Mateu, directora, que va morir ací; Maria Dolores Balsebre, Juana Francisca Serrano, Hilaria Sans,

Elisea Cabré i Mariana Peña. La directora va sol-licitar permís per establir una escola no oficial de primera ensenyança per a nenes i se li va conce-dir.El 1926 la Congregació va comprar un terreny per millorar el col·legi, una finca situada a la partida de Pixa-Vaques, de vint-i-una àrees, noranta centiàri-es. Limitava al nord amb la via del tren, al sud amb el camí de la partida, a l’est amb Pedro Llambrich i a l’oest amb José Brull García.Per l’agost de 1933 formaven la comunitat les se-güents religioses: Inocencia (Rosa) Anguera Cale-ro, superiora; Dolores Elche Canvalía, procuradora; Ana Mª Bellmunt Bonet, secretaria; Carmen Batalla Cabedo, Antonia Delcampo Montañés i Francisca Carbonell Beltrer (són els noms de pila).Les classes que impartien les germanes eren quasi gratuïtes, venien moltes nenes, els pàrvuls paga-ven cinc cèntims per sessió escolar, quan anaven al col·legi. Anaven les filles dels pescadors. Després de la guerra ja no va continuar el col·legi i l’edifici es va llogar durant tres anys el 1942 a la Sociedad Pujadas y Jorba, per un lloguer de 300 pts a l’any

i el 17 de novembre de 1945 es va vendre a José Mauri Brull de Torto-sa, per 20.000 pts.Hi ha dones que tenen bon record de les germanes de la Consolació, quan anaven a les seves clasees i aprenien a llegir i a escriure, a fer la-bors, les oracions i temes religiosos que els explicaven i les interpretaci-ons que feien de la vida. Aquestes dues religioses que veiem en la fo-tografia s’anomenaven Sor Sacra-mento i Sor Dolores, segons em va dir la senyora Mundeta. Van desen-volupar un treball formatiu i educatiu durant una trentena d’anys.

El Col·legi de la Consolació de l’Ametlla de Mar

Mn. Antonio Bordàs Belmonte rector de l’Ametlla de Mar.

Aquests mesos de juliol i agost s’ha realitzat el Casal d’Estiu al CEM la Cala amb gran èxit. Els xiquets s’ho han passat d’allò més bé aprenent cada setmana activitats diverses i diferents. Un estiu amb una proposta per a tothom: des de l’aprenentatge de l’anglès, jocs i natació a l’ai-gua, jocs populars, teatre, música. Però, a més, cada setmana han gaudit d’activitats temàtiques vinculades amb la Natura, La Cala, l’ Art i l’ Esport.Durant la setmana de la Natura han fet excursions al camp, a la platja, han jugat a l’exterior, etc. D’al-tra banda, amb la setmana de la Cala, els nens han après a remendar, fer pastissets, corassons , etc. (I que bons els hi van sortir!)Durant la setmana de l’Art han fet dansa, música, teatre... i durant la setmana de l’Esport han jugat a tennis, pàdel, futbol...(són uns cracks aquests xiquets!).

Hem d’agrair des del Complex CEM la Cala l’es-pecial col·laboració econòmica amb el casal de les següents empreses: Càmping Nàutic, Càm-ping Ametlla, Padelgest, Grup Balfegó, Viatges Carrefour, Instal·lacions Part de Cala, Sebastian Guez (Osteòpata del CEM ) i Agència Axa Se-guros . A més de la col·laboració dels Bombers, l’Ambu-lància de l’Ametlla de Mar i la Policia Local. Gràcies també a Sílvia Robles, i a les monitores i ajudants que han estat col·laborant tot l’estiu: Àngels Puente, Marta Borràs, Sònia Flores, Sarai Pastó, Chloe Anderson, Jose Mari, Gessamí Mar-galef, Baptista, Carmencín, Teresa, Jani Callau...

Gràcies a tots i us esperem l’any vinent!

Casal d’estiuCEM La Cala

Col.laboracions


En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Catalán o Castellà

Ester Berenguer Llaó

De vegades voldria cridar al mónque les normes les marquen els homes,

que algunas veces hablan un idioma,sabent-ne parlar uns altres,

jo crido als que pensenque tot té una sola llengua,

digo que están equivocados,la literatura no tiene color,

edad, meta ni lengua concreta.La poesia catalana és molt bonica d’ escoltar,

et deixa una dolçor a l’ ànimaet deixa coses per contar.

En cambio la poesía en castellanopara mí es más fácil de escribir,puedes ponerle unos matices,

que enseñan a vivir.Me siento marginada por dentro,

perquè no puc expressar tot això que sento,me obligo a escribir una lengua,

como si eso fuese lo mejor,n’ esteu equivocats i no sabeu

el que es perdeu, i encara no enteneuque...

Llegir a Miguel Hernández , Machado, Esproncedao altres glòries del temps,te hace grande por dentro,

y no tiene nada que ver,con que una persona exprese

lo que tiene en el corazón,cuando leo en castellano

no me fijo en el color ni la lenguaen que está escrito

sólo en lo que explica el poeta,que en el alma se me ha metido.Si llegiu a Espronceda us dirà´´ Que es mi barco mi tesoro

que es mi Dios la libertadmi ley la fuerza y el vientomi única patria la mar.´´

Precioso, es de lo más precioso,y sin despreciar al poeta catalán…

´´ Llac de somni i d’il·lusió,que vius amb les aigües tranquil·les,

bellugat, que nostra germanor,reboti dins les ànimes dormides.´´Continuaré escribiendo, y lo haré

en la lengua que me salga del alma,que como la literatura es universal

no hay idioma que valga,unas veces en mi catalán, que adoro y creo,y otras con el castellano que me obligaron

a aprenderpero a todos les agradezco

que las dos literaturas puedoescribir y leer

Del dia 1 al 9 de setembre es va dur a terme al CEM la Cala, un casal infantil per a nens en edats compreses entre 3 i 11 anys, en la franja horària de 9:00 a 13:00h del matí.

Aquest casal s’ha creat per cobrir el buit d’acti-vitats durant la primera quinzena de setembre a la nostra població, i d’aquesta manera ajudar als pares a poder compaginar la familia amb el seu treball.

Aquest seguiment de casal de juliol i agost, ha estat molt bo pels nens per a seguir la rutina d’ho-raris, que segurament ha afavorit a la nova incor-poració a l’horari escolar.

La seva programació proposava entre altes ac-tivitats: natació, pàdel, psicomotricitat, jocs a la gespa, jocs de taula i les activitats de taller, ara com la construcció d’una peixera, una manualitat molt original realitzada amb tan sols una caixa de sabates, paper de diari i colors.

Els monitors d’aquest casal han estat l’Hèctor Benaiges i la Montse Colomines, agraïm des del CEM la Cala la seva dedicació i resultat final del casal.

Esperem que l’any vinent puguessim seguir ofe-rint aquest casal.

Casal setembre al CEM La Cala

CEM La Cala

1a Plantada de l’Estelada al Castellet

El passat dia 10 de setembre Esquerra Republicana de Catalunya organitzava la 1a Plantada de l’Estelada al Castellet. Mig centenar de persones van pujar al Castellet de l’Esteve, 5 anys tenia la més jove i 81 el més experimentat . El Castellet ha estat una “senya” per als pescadors caleros, amb la seva forma de Castell, combinada amb d’altres punts geogràfics de la nostra contrada, des de la mar ajudaven a localitzar les nanses, xarxes o llocs on és bo pescar, i a vegades algun “ganxo” o lloc on era dolent calar la xarxa perquè es podia enganxar. Una talaia a 438 metres d’alçada i a l’inici de la Serra del Mar, i amb unes vistes molt boniques de tota la nostra plana calera, i el Golf de Sant Jordi.L’excursió sortia a les 7 del matí de l’Oficina de Turisme en cotxes fins la carretera vella, a

l’alçada de Calafat, i des d’allí i a una hora i mitja de camí podíem arribar al coll del Castellet.Allí una desena de participants, pujaven la Talaia del Castellet per plantar l’Estelada. Es preveu que aquesta festa tingui continuïtat i l’any que ve es pugui pujar al Castellet, tampoc no es descarta fer algun altre cim de la nostra contrada.

Esquerra Republicana de Catalunya

Podeu enviar els vostres escrits per a la secció Opinió a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.


Esports

Francesc Callau El grup, que entrena per tercer any consecutiu Juanjo Balfegó, té po-ques novetats. La més important, la tornada de Norbert Callau a la por-teria i l’estrena de categoria nova

per la reestructuració de la Federa-ció Catalana de Futbol. Ens haurem d’acostumar a parlar de la Tercera Catalana.

Norbert Callau torna a jugar amb La Cala, cobrint així la baixa de Jordi, que ha marxat al primer equip de La Rapitenca. A excepció de Tono que continua a l’equip, la resta dels efec-tius de la primera plantilla tornen a ser jugadors formats en els equips inferiors de l’Ametlla, un fet poc ha-bitual fins i tot en categories regio-nals. Novament aquest any, Balfegó completarà l’equip amb els jugadors que han finalitzat el seu periple a la categoria juvenil.

El fet de mantenir el mateix bloc per tercer any consecutiu, fa que les expectatives de l’equip siguin màxi-mes, tot i les exigències de la nova categoria, la Tercera Catalana, que

formaran 13 primers classificats de la passada campanya a la 2a territo-rial, a més d’equips com l’Ampolla, la Sénia, Sant Jaume, Ulldecona i l’Aldeana de la zona baixa de la 1a territorial.

El balanç de la pretemporada calera és prou positiu. Victòries per 0 a 6 davant del Ginestar, 3 a 1 davant del Tancat i 1 a 4 davant de l’Hospitalet, un empat a 1 gol davant del juvenil de categoria preferent de l’Ampos-ta i una derrota per 0 a 4 davant del Cambrils.

Els caleros es van estrenar a la lli-ga el dissabte dia 10 de setembre al camp de la Cala davant del Jesús Catalònia B amb una victòria per 7 a 0, van seguir amb una derrota per 2 a 1 davant del Perelló i van continuar amb una altra victòria per 3 a 1 da-vant del Villalba.

Francesc Callau El futbol base federat de l’Ametlla de Mar es va estrenar el divendres 2 de setembre. Els futbolistes que aquest any han de formar part dels equips Aleví, Infantil i Cadet van ser al Camp de Futbol de La Cala on van conèi-xer als nous companys, entrenadors i dinàmiques de treball de la pròxima temporada.

També foren citats els pares dels joves futbolistes, donat que l’Àrea Municipal d’Esports té el costum de parlar amb ells a cada inici de tem-porada per compartir informació i ex-plicar-los horaris i funcionament dels entrenaments i dies de partit. Jose Mari Llaó, coordinador del futbol base, explica la filosofia de l’entitat, “ha de quedar clar que el que bus-quem és que els nois es formin com a futbolistes i com a persones, que s’ho passin bé i gaudeixin jugant al futbol, evitant històries paral·leles de mals rotllos i problemes amb en-trenadors, amb gent d’altres equips, etc. A La Cala portem una línia des de fa temps que fa que se’ns res-pecti molt a tot arreu per com ens comportem. Naltros som amics amb tothom i només ens enfadem amb els equips que ens prenen jugadors cada any. Per la resta, la imatge que donem és bona i hem de seguir així. Hem d’estar orgullosos de ser qui som i estar on estem. En aquelles

hores que els nens passen al futbol no estaran millor a cap altre lloc, treuen adrenalina, gasten energies i gaudeixen de l’esport”.

Així, aquest any a diferència de l’any passat, hi haurà un sol equip cadet. Cal recordar que l’any passat es va quedar a un sol punt i a l’última jorna-da de pujar de categoria. Pel que fa a l’infantil també hi haurà un sol equip, mentre que en categoria aleví, s’hau-ran de distribuir els components de la plantilla en dos equips que jugaran a la segona i a la tercera divisió.

Una de les novetats d’aquest any serà l’avançament de l’inici dels en-trenaments, donat que s’aprofitarà que l’escola també acabarà mitja hora més aviat.

La resta del futbol base, en les cate-gories benjamí i pre-benjami, es van incorporar a l’activitat la primera set-mana d’octubre.

El primer equip de la SCER de l’Ametlla de Mar afronta una nova temporada amb la gent de casa

Alevins, infantils i cadets emplaçats avui a l’inici de la temporada del futbol base calero

La principal novetat és la tornada a casa del porter Norbert Callau i l’estrena d’una nova categoria després de la reestructuració de la FCF.

Aquest any hi haurà dos equips alevins, un infantil i un cadet.

Planté del primer equip de la SCER de la temporada 2011-2012.

El futbol base de La Cala disposarà de dos equips alevins.

Esports


Francesc CallauEl centre Esportiu Municipal d’Aigua va acollir el divendres dia 26 d’agost la cloenda simbòlica de els activitats que l’Àrea Municipal d’Esports ha or-

ganitzat al llarg d’aquest estiu per a nens i nenes d’entre 3 i 12 anys.

La participació dels pares a la festa permet que els pares vegin l’evolució dels seus fills i que aquests tinguin l’al·licient de mostrar als pares les se-ves habilitats. L’entrega de diplomes i un esmorzar foren també el més destacat del matí, tot i que l’activi-tat s’allargà fins al dimecres dia 31 d’agost.

Segons Albert Medrano, regidor d’Esports, “és molt important que els pares comparteixin una estoneta

dels aprenentatges dels seus fills. Aquest és l’esperit d’aquesta jorna-da de portes obertes i de comiat de les activitats d’estiu. Vam convidar a pares i mares a que veiessin com s’estructura una classe de natació i després una part d’ells van partici-par nedant amb els seus fills ”.

Amb la natació com a base de les activitats, combinada amb d’altres activitats esportives i la psicomotrici-tat per als més petits, prop de 200 nens i nenes han tingut el poliesportiu municipal i la piscina com a escenari dels seus matins estivals.

La piscina acull la festa cloenda dels casals d’estiu

Els pares van poder compartir amb els seus fills les classes de natació, l’esmorzar i l’entrega de diplomes.

Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat dissabte 13 d’agost, el Passeig Marítim de l’Ametlla de Mar acollí una nova edició, i ja en van onze, de la tradicional Aquatló; la prova que contempla les disciplines de cursa a peu i natació va tornar a brillar en aquest nou format que ha adquirit des del seu desè aniversa-ri. D’aquesta manera, des de fa dos anys l’Aquatló de l’Ametlla de Mar ha adoptat la modalitat Sprint que contempla la Federació Catalana de Triatló i que es composa de 2.500 metres de cursa a peu, 1.000 metres de natació i 2.500 metres de cursa a peu. L’incomparable marc que ofe-reix el Passeig Marítim de l’Ametlla de Mar i la platja de l’Alguer, permetent visualitzar bona part del recorregut de cursa i la totalitat del de natació, afavoreix l’assistència massiva de públic que encoratja de valent el pas dels esportistes. L’Aquatló s’organitza des de l’Àrea

Municipal d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar des de fa onze anys i, en els darrers dos anys, s’hi ha sumat la inestimable col·laboració del Club Esportiu La Cala vinculat a l’organització de diversitat proves at-lètiques. Els patrocinadors oficials de l’Aquatló d’aquest any són el Càm-ping l’Ametlla Village i YesosHerma-nosBuera, Sl.Enguany, una cinquantena d’espor-tistes han pres part de la prova es-tructurats en les categories Júnior (14-19 anys), Sènior (20-39 anys) i Veterans (+ de 39 anys), i en les respectives modalitats femenina i masculina.Pel que fa la classificació general, els tres millors temps foren per a Di-dac Marsà Bedós, de Xerta, amb un temps de 35’ 07”; Manu Juàrez Ro-selló, de Tortosa, amb 36’ 02” i Víctor Dobaño Làzaro, del Prat de Llobre-gat, amb un temps de 36’ 12”.La classificació en les diferents cate-gories va ser la següent:

L’onzena edició de l’Aquatló de l’Ametlla de Mar esdevé tot un èxit d’afluència de públic i participació

Amb l’Aquatló, l’Ametlla de Mar posa fi als esdeveniments esportius programats per als mesos de juliol i agost. El regidor d’Esports de l’Ajun-tament de L’Ametlla de Mar, Albert Medrano, que assistí conjuntament amb la presidenta del Club Esportiu La Cala, Mª Carme Francès Panea, al lliurament de trofeus destacava “la gran aposta que realitza l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar en generar alter-natives al tradicional turisme de sol i platja, així com la gran importància que tenen proves com l’Aquatló tant pel coneixement de la població com per la promoció exterior de la matei-xa”. Aprofitant l’ocasió, el regidor va voler agrair als patrocinadors Càm-ping l’Ametlla Village i YesosHerma-nosBuera, la seva implicació així com la inestimable col·laboració del Club Esportiu La Cala que, amb l’aporta-ció d’un nombrós grup de voluntaris fa cada any possible l’òptima orga-nització de l’Aquatló de l’Ametlla de Mar.

CATEGORIA SÈNIOR MASCULÍPOSICIÓ DORSAL TEMPS GRAL. PARTICIPANT PROCEDÈNCIA

1r 8 36,02 2 Manu JuàrezRoselló Tortosa2n 35 36,24 4 Pau Marza Bedos Xerta3r 31 37,42 6 Gerard Figueres Palamós4t 42 37,45 7 Javi QueralForcadell Amposta5è 29 39,40 8 Jose Maria Lluís Amposta6è 7 40,19 9 Òscar Torres Falomir 7è 32 40,20 10 Martí Ramírez Torrent Calonge8è 28 41,02 11 Ismael Urban Escario Barcelona9è 41 41,25 12 David Morillo Porras L'Ametlla de Mar

10è 38 41,45 13 Joan Benet Coha Tortosa13è 13 43,01 19 Macià GarciaBorràs L'Ametlla de Mar

CATEGORIA SÈNIOR FEMENÍPOSICIÓ DORSAL TEMPS GRAL. PARTICIPANT PROCEDÈNCIA

1a 50 47,04 31 Soraia Delatan El Prat de Llobragat

2a 46 49,54 35 Blanca Trenas Hinojosa Barcelona3a 43 50,47 39 Pili Vidal Loto Amposta

14è 1 43,05 20 Lluís Francés Panea L'Ametlla de Mar16è 49 45,51 25 VicentGarcia Argentó L'Ametlla de Mar

21è 20 50,17 36 Joan Miquel Borràs Margalef L'Ametlla de Mar

23è 16 51,15 40 Albert Bouzas Balfegó L'Ametlla de Mar24è 3 51,16 41 Joan Brull Vaqué L'Ametlla de Mar

Participants durant la prova.

Prop de 200 nens i nenes han participat de les activitats durant l’estiu.

35Agost - setembre 2011 | pàg.

Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat dissabte i diumenge 17 i 18 de setembre es va celebrar el Mulla’t per a la investigació i la lluita de l’es-clerosi múltiple a les instal·lacions del CEM la Cala. Aquestes dues jornades de portes obertes, significarien el suport a la causa, una acció de sensibilització social i de solidaritat amb les 30.000 persones que pateixen aquesta ma-laltia a tot l’estat. Es tracta d’un acte de participació ciutadana i de recaptació de fons, amb l’objectiu de crear serveis per a les persones afectades i donar su-port a la investigació. El “Mulla’t compta amb el suport de moltes piscines cada estiu i aquest any el complex calero també volia donar el seu. Tothom podia fer ús de la instal·lació de forma gratuïta i gaudir així de la

magnífica sala de fitness i muscula-ció, piscina i zona de relax amb les seves dutxes bitèrmiques i el bany de vapor, a més a més de les pistes de pàdel, que varen anar funcionant durant tot el cap de setmana.

També es van impartir classes de les principals activitats que s’ofereixen regularment durant l’any, com són l’spinning i l’aquagym, on es va in-cloure una petita coreografia d’aqua-eròbic amb unes 22 participants.

De totes formes, les opcions de pràctica esportiva continuaven amb les classes de natació, en les que el propi participant decidia l’objectiu a treballar. En aquest sentit, destacar que també es podia contribuir fent un donatiu a l’urna del Mulla’t o comprant algun dels materials de la campanya: sa-marretes, tovalloles, bosses…De totes formes, la majoria dels pre-sents van col·laborar nedant i acumu-lant metres per la Lluita de l’Esclerosi

Múltiple. Entre tots els participants d’aquestes dues jornades s’acumu-laren un total de 53.150 metres, que és igual a 2.126 piscines.

En aqueta línia, cal fer una menció especial al participant més jove de 4 anys, Ariadna Jiménez, que va ne-dar 100m; al participant més gran, Roman Hermitte de 73 anys, nedant 2500m; i al participant amb major nombre de metres nedats, Imma Se-bastià, amb 4000m.

El CEM La Cala organitza 2 jornades de portes obertes per col·laborar amb la lluita contra l’esclerosi múltiple

!

L’activitat de l’Spinning fou una de les més concorregudes. L’Aiguagim fou una altra de les iniciatives esportives.

Club Esportiu La CalaEl passat diumenge 4 de setembre de 2011 va tenir lloc la cursa de 10 quilòmetres de la Cala.Aquesta cursa va ser organitzada pel Club Esportiu la Cala i ha estat la quarta del circuit del Running Sèries de les Terres de l’Ebre.Dels 140 atletes inscrits van finalitzar els 10 quilòmetres 117. La cursa es va desenvolupar pels llocs més em-blemàtics de la població de l’Amet-lla de Mar, essent 3km i escaig pel casc urbà i la resta per indrets on els i les atletes van poder gaudir dels paisatges de la nostra costa.

El guanyador en categoria mascu-lina va ser l’Ampostí Xavier Queralt Forcadell amb un temps de 34min 22 seg. el va seguir Adderrahm El Cayed amb 34min i 41 seg. i en ter-cera posició Bernat Planas Vives amb 35 min 52 seg.

La guanyadora en categoria femeni-na va ser Jesusenca Angelina Miro Cugat amb un temps de 42min 55 seg., en segon lloc Tortosina Gem-ma Colomé 44 min 06 seg. i tercer lloc Cèlia Callarisa d’Ulldecona amb un temps 47min 25 seg.

El primer local va esta David Morillo que va entra en 7 posició general amb un temps de 37 min 36 seg., el segon Viçent Garcia Argento 37 min 57 seg. i en tercera posició Tri-burci Margalef 42 min 13 seg. tots tres membres del Club Esportiu la Cala.

La primera local va esta Glòria Fi-gueres Girol amb un temps 1hora 02min 24 seg. Que aquesta va ser la seva primera cursa.

Va haver una menció especial al cor-redor local de més edat: José Luis Medrano amb 70 anys i un temps de 49 min i 20 segons.

Es van lliurar premis al primer de cada categoria del reglament de la Federació Catalana Atletisme en to-tal 18 premis.Voldríem agrair la implicació i col-laboració desinteressada de: L’Ajun-tament de l’Ametlla de Mar amb els regidors Ruben Lallana, Albert Me-drano i la regidora Ma Carme Martí. La Confraria de Pescadors, Ports de la Generalitat,el complex esportiu La Cala, Policia Local, Mossos d’Es-quadra, Ambulància, Secretaria Ge-neral de l’Esport Terres de L’Ebre, La Caixa, Clinisord, Axa Seguros Boyer, Pam i Toc, Hotel Ametlla Mar, Hotel del Port, fleca Bomba, fleca Neus, discoteca La Blau, Super Únic, Pub

Fòrum, Fruites Àngela, Camping Vi-llage, Carlos Txe Mari, La Cala Bi-kers, Motos, Laureà i Sergi, secció gimnàstica rítmica, alumnat institut, músics de la banda, President del futbol, pares, mares, familiars, fotò-grafes, amics, amigues.Mil gràcies a tots i a totes per fer possible els 10 quilòmetres de La Cala!Si voleu més informació aquest es-deveniment i les activitats que realit-zem ens podeu trobar a la web www.clubesportiulacala.com o al correu [email protected], la pròxima cita la tenim el 31 de de-sembre per la 2a SANT SILVESTRE CALERA.

Torna l’atletisme en força a La Cala

Participants durant la prova. Els tres primers locals classificats en la categoria masculina.

Esports


Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar La platja de Sant Jordi tornava a re-trobar-se amb una cita esportiva dis-sabte 30 de Juliol, concretament per albergar una nova edició, la 8ª ja, del Campionat de Volei Platja 2x2, pa-trocinat novament per Instal·lacions Part de Cala.En aquesta ocasió no es va poder arribar a la xifra rècord d’anys ante-riors, i foren 16 les parelles que final-ment s’inscrigueren per participar en aquest torneig, jugant cadascuna d’aquestes un bon nombre de par-tits. De fet, per tal que això fos així, l’organització va preveure un nou for-mat de competició. La distribució, com sempre, fou de 4 camps, un fet que possibilitava que cada un dels 4 grups que formaven el quadre inicial tingués un camp de joc propi. A partit d’aquí, es celebra-ria una primera ronda de partits que serviria per marcar els grups que dis-putarien els partits ja dins la lluita pel títol, concretament els 1rs i 2ns de cada grup; i també els que jugarien en una fase de consolació, concreta-ment els 3rs i 4ts de cada grup. No-

vament, per tant, teníem grups de 4, un fet que assegurava 3 partits més per a cada parella.D’aquesta forma, al llarg del matí s’anirien celebrant els partits corres-ponents a la fase de grups, on ja es pogueren apreciar les primeres juga-des de nivell i els primers equips amb un cert favoritisme per emportar-se el títol final.La competició i el total dels jugadors es prendrien un descans a les voltes de les dos per dinar i agafar , ja a la tarda, amb més forces els partits claus del torneig. Així, en funció de la classificació en la fase prèvia de la primera fase es disputarien els con-seqüents encreuaments de vuitens, una eliminatòria on ja es pogueren apreciar les primers sorpreses.Ja a quarts la igualtat començà a predominar, tan en una banda del quadre com en l’altre i els partits, que ara es decidien a sets de 21 punts, es resoldrien per petits detalls. Que-daven definides així les semifinals i les posteriors finals. En aquest sentit, per tal de donar un petit descans als jugadors de la final absoluta es dis-putaria abans la final de consolació

que enfrontaria a la parella formada per Carles i Sergi contra, una de les sorpreses del campionat, Ducruet i Norbert, qui al final acabarien gua-nyant per 21 a 17. I ja seguidament, final absoluta entre Adrian i Carlos, uns clàssics d’aquest torneig, i Martínez i Calderon, que en la seva primera participació demos-traren una gran compenetració i qualitat tècnica. De totes formes, la major experiència i, perquè no dir-ho, alçada dels primers acabaria sent un

factor determinant perquè s’endu-guessin la victòria en una final dispu-tada al millor de 3 sets a 15 (15-11 / 15-12).

I amb tot decidit, el Regidor d’Esports de L’Ajuntament de L’Ametlla de Mar, Albert Medrano, seria l’encarregat de fer entrega de les copes pertinents als guanyadors, que a més tingueren també el premi de gaudir d’un sopar al Restaurant Lorena, patrocinador també de l’esdeveniment.

La parella formada per Adrian i Carlos es proclama campiona de la 8a Edició del Volei Platja 2x2

Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar A la setmana següent, la platja de Sant Jordi, tornava a acollí una nova cita amb el volei, en aquest cas la que representava la 15ª Edició del Torneig de Volei Platja 4x4, que aquest any, comptava amb el pa-trocini de Yesos Hermanos Buera i del Xiringuito de Sant Jordi.

Després de tota una matinal repleta de partits, corresponents a la fase de grups, a les quatre de la tarda es va reprendre la competició amb els quarts de final que enfrontaren els vuit millors equips del torneig. Les semifinals les disputares els equips de Campetxanos contra P. Monges i La Màgia contra Els 4 Xupitos. Els perdedors de les semifinals es juga-

ren el tercer i quart lloc a un set a 21 punts al qual s’imposaren Els 4 Xipitos per 21 a 13 a les P. Monges. La gran final es disputà als voltants de les sis de la tarda al millor de tres sets, tot i que l’equip de La Màgia format pels caleros, Santi Caste-llnou i Miquel Martí i els de roquetes, Josep i David només necessitaren de dos sets, 15-10 i 15-8, per a pro-

clamar-se com a clars vencedors de la ja quinzena edició del Torneig de Volei Platja 4x4 de L’Ametlla de Mar. Apart dels corresponents trofeus per als dos primers equips classifi-cats, els Campions reberen com a premi un magnífic sopar gentilesa del Restaurant Maura de L’Ametlla de Mar, especialitzat en arrossos, peix i marisc.

La màgia s’imposa a la quinzena Edició del Torneig Volei Platja 4x4 de l’Ametlla de Mar

La Platja de Sant Jordi, lloc habitual dels amants del volei platja.

37Agost - setembre 2011 | pàg.

Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat divendres 5 d’agost, la Plaça Nova de L’Ametlla de Mar acollí una mostra de les activitats dirigides que es porten a terme al Complex Esportiu Municipal amb Piscina Coberta i Sales Esportives de L’Ametlla de Mar. Un grup de mo-nitors/es i alumnes, baix la presenta-ció i participació de la Montse Brull, Directora Tècnica del Complex, i la coordinació de la Griselda Gaseni, Coordinadora de l’Àrea de Fitness, obsequià el nombrós públic assis-tent a la Plaça Nova de L’Ametlla de Mar la passada nit de divendres, amb enèrgiques coreografies de diferents activitats de fitness que s’ofereixen a les 3 sales polivalents de les que disposa la magnífica instal·lació de L’Ametlla de Mar. La

Dansa del Ventre, el Body Balance, el Kenpo, el Body Pump, l’Areo La-tino, el Spinning i el Body Combat foren les modalitats triades d’entre l’ampli ventall que ofereix el Com-plex per a la demostració realitzada a la Plaça Nova. La Direcció del CEM La Cala va voler obsequiar a tots els participants i monitors la seva parti-cipació en la demostració i l’excel·-lent tasca desenvolupada al capda-vant de les activitats durant aquest primer any d’obertura, tal i com ho va deixar clar el seu Gerent, el Sr. Martin Vivancos, demostrant la bona sintonia existent entre el personal del Complex. A l’acte hi assistiren en representació de l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar, la Regidora, Eva del Amo i el Gerent-Tècnic de l’Àrea Municipal d’Esports, Marc Vilabrú. La Regidora, Eva del Amo, destacà

“la rellevància de l’existència de di-versitat d’iniciatives esportives que es poden trobar a la població i, en particular, aquelles que permeten

inserir el sector femení en el salu-dable hàbit de fer esport, objectiu que, entre d’altres, pretén l’actual Ajuntament de L’Ametlla de Mar”.

El CEM La Cala mostra a la Plaça Nova algunes de les activitats esportives que es desenvolupen al complex

Moment de la demostració.

Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat diumenge 25 de setem-bre tingué lloc una marxa ciclista de caire familiar com a activitat emmar-cada dins la Setmana de la Mobili-tat Sostenible i Segura promoguda des de la Generalitat de Catalunya i coordinada per l’associació Bi-cicleta Club de Catalunya (BACC) des de l’any 2007. PEDALA engloba les pedalades que se celebren ar-reu de Catalunya amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS). Prop de 60 partici-pants es concentraren amb les se-ves bicicletes al Parc del Bon Repòs de L’Ametlla de Mar per a prendre part d’aquesta sortida organitzada conjuntament des de l’Àrea Muni-cipal d’Esports de l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar i l’empresa de Na-turbike La Cala. Cal destacar la im-plicació totalment voluntària i sense ànim de lucre dels treballadors de l’empresa Naturbike La Cala i dels components de l’Agrupació Ciclista Xino Xano i La Cala Bikers de l’Àrea

Municipal d’Esports, així com la important aportació del Tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament, Xavi Solé que va realitzar una xerrada in-formativa a l’Espai d’Interès Natural de Santes Creus i conduí una visita guiada a través de les Fortificacions de la nostra localitat.Els aproximadament 4 quilòmetres del recorregut s’adaptaren a l’ he-terogeneïtat del grup en el que hi participaren nens i nenes, joves, adults i famílies senceres, desen-volupant-se la marxa a curta velo-citat i realitzant la primera parada a l’encantador paratge de Santes Creus i una mica més tard a les for-tificacions, on després d’una visita guiada, tots els participants gaudi-ren d’una bona mostra de dolços típics de La Cala excel·lentment preparats a casa per la Carmencin, col·laboradora estrella de la sortida. Pastissets, coraçons, coc ràpid i un traguet de moscatell per als més grans, donaren força per a empren-dre la tornada cap al Parc del Bon Repós on s’acomiadaren fins la

propera. La Regidora de l’Ajunta-ment, Eva del Amo, que assistí amb la família a la sortida, destacava “no només la importància de l’ús de la bicicleta com a vehicle poc contaminant, sinó l’oportunitat que brinda aquest mitjà de transport per a fer esport en família i aprofitar el temps lliure per a fer activitat espor-tiva tots junts descobrint la bellesa dels paratges del nostre terme”. El

Regidor d’Esports, Albert Medrano, absent a la sortida donada la seva presència a una altra competició esportiva, destacà “la inestimable col·laboració de Naturbike La Cala, de la Carmencin i dels components de la Secció de Ciclisme, sense els quals no s’hagués pogut realit-zar aquesta sortida en família amb l’excel·lència amb que s’ha pogut dur a terme”.

Prop de 60 persones prenen part de la Pedala 2011 en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

La bicileta més sostenible.

Esports


Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Dissabte 23 de juliol la Secció de Ciclisme de Bicicleta Tot Terreny de l’Àrea Municipal d’Esports de L’Ametlla de Mar, més coneguda com La Cala Bikers, celebrà el desè aniversari de la ja tradicional Marxa Caro – Beseit. Tot i estar planificada per la setmana anterior i que va haver de ser ajornada per qüestions alie-nes a l’organització, prop de 40 par-ticipants van prendre part d’aquesta meravellosa sortida en bicicleta que travessa un dels paratges de mun-tanya més impressionants de les Terres de l’Ebre: Els Ports de Tortosa – Beseit.Els ciclistes convocats es varen con-gregar a les 06.30 h del matí als vol-tants de l’Institut de L’Ametlla de Mar amb ànims per sortir amb diversos cotxes i furgonetes de particulars i

col·laboradors del grup ciclista cap a al Caro, des d’on es va iniciar la sor-tida. Sobre les 8.30 h es comença la ruta en un marc incomparable de boscos i vegetació que res tenen que envejar als d’altres zones més cone-gudes del nostre país. Després d’as-sequibles canvis de nivell arriba una interminable pujada que romandrà sempre en el record dels participants amb menor estat de forma i que sem-bla no acabar-se mai. Un cop dalt, un excel·lent esmorzar a base de sei-tons “al minuto”, embotits i begudes “re constitutives” (un bon trago de vi i alguna que altra cerveseta pels més atrevits); i després de recuperar for-ces algun que altre “repetxonet” i a baixar diuen !!! Mà als frens i a gaudir de la baixada durant estona i estona fins encarar el tram final d’arribada al preciós poble de Beseit després dels 37 qms. recorreguts amb un desni-

vell acumulat de 891 m de pujada i de 1.465 m de baixada. Les prop de tres hores i mitja de re-corregut s’acaben amb un magnífic bany a una petita llacuna dins mateix de Beseit al costat mateix del Restaurant on es ce-lebra el merescut ranxo de final de festa. Ja a la Cala, els més resistents continuaren la “marxa” amb un que altre gin tònic per a fer la digestió.La celebració del desè aniversari de la Marxa Caro – Beseit és una mostra més de l’excel·lent estat de salut del grup de prop de 40 aficionats a la bi-cicleta de muntanya que, magnífica-ment liderats per Xavi Basallote, més conegut com “el Presi”, organitza setmanalment sortides pels paratges

més rellevants del nostre terme mu-nicipal i arreu del territori de les Terres de l’Ebre i Tarragona. Però la clau de l’èxit d’aquest grup, no recau en ru-tes ni paisatges, sinó en el magnífic ambient que dins ell es respira i en la capacitat d’hospitalitat que mostren els seus integrants envers aquells que s’hi volen incorporar.

La Cala Bikers celebra el 10è aniversari de la marxa Caro - Beseit

Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Diumenge 31 de juliol, la Plaça Nova de L’Ametlla de Mar acollí una nova edició de la ja tradicional a l’estiu Demostració de Gimnàstica Rítmica duta a terme per la Secció de l’Àrea Municipal d’Esports de l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar. Les prop de 20 actuacions representades són el fruit del treball d’entrenadores i gimnastes a les Estades de Gim-nàstica Rítmica que s’han realitzat durant el mes de juliol al Pavelló Po-liesportiu Municipal de L’Ametlla de Mar i que s’estendran encara fins a

finals d’agost. Durant la vetllada es pogueren veure actuacions des del nivell d’iniciació portades a terme per nenes de 3 anys, actuacions de nivell IV de Copa Catalana de la Federació Catalana de Gimnàstica Rítmica, així com actuacions desenfadades, però no per això de menys nivell, dels principals èxits musicals de l’estiu. Cal destacar l’actuació del grup de gimnastes sènior de la Secció for-mat per la Diana Pallarès, la Mireia Fortuna, l’Arantza Abengoza i l’An-na Swapp que, superada la majoria d’edat, van demostrar una vegada més la seva qualitat i estimació en-

vers aquesta majestuosa modalitat esportiva. Un cop finalitzades les actu-acions, els Regidors de l’Ajuntament de L’Amet-lla de Mar obsequiaren a gimnastes i entrenadores amb flors, gentilesa de Floristeria Loli, en senyal de la bellesa dels exercicis realitzats. Els Regidors de Turisme i d’Esports, Vicent Martí i Albert Medrano, coincidien en destacar “la doble vessant turística i esportiva de l’esdeveniment, ac-centuant-ne la importància del fet

de generar espectacles propis i de qualitat, que reflecteixin els impor-tants actius interns de que disposa la població”.

La Plaça Nova esdevé escenari d’una nova demostració de gimnàstica rítmica

Grup que va participar de la sortida.

Dos de les gimmastes en plena activitat.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

TREN Informació Renfe 902 240 202

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376Horari d’estiu// Dilluns-dissabte: 9h a 13h17h a19h de dilluns a divendres. Dimecres tancat. OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704De dilluns a Divendres: de 9h a 14h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertades. Casal d’avis.CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA DE MEDI AMBIENT i CENTRE D’INTERPRETACIÓ PESCA Tel. 663 068 032PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUSLa Cala Ràdio Televisió i Revista www.ametllamar.cat/lacalartv2on pis Ajunt. Tels. 977 493 037 – 977 493 007CULTURA 2on pis Ajunt. Tel. 977 493 754 OFICINA OBRES I SERVEIS. 2n pis Ajunt. 977 456 000LA CALA GESTIÓ. 1r pis Ajunt. 977 457 833PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 440Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CAMP D’ESPORTS Tel. 647 65 49 06CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216

CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nDomicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICOANALISTAPSICOALÀNISI LACANIÀC/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493Tel. Urgències 617 024 123Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 616 98 23 10CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR. Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 619790466De dilluns a dissabte: 18h Sant Rosari. 18.30h Santa Missa. Dissabte tarda la Missa és cantada. Diumenge: 9.30h Missa. 11h Missa dedicada als infants i a les famílies.TANATORI: Tel. 977493838CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 / 977 49 38 49Visites CAP: 902 111 444C/ Llibertat 70

08-10 al 14-10 A. Aytés15-10 al 21-10 J. Pedrola22-10 al 28-10 J. Borges29-10 al 04-11 A. Aytés05-11 al 11-11 J. Pedrola12-11 al 18-11 J. Borges19-11 al 25-11 A. Aytés26-11 al 02-12 J. Pedrola03-12 al 09-12 J. Borges10-12 al 16-12 A. Aytés

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:

- Gorka Brull Llambrich, fill d’Òscar i Marta, el 28/06/2011

- Tomàs Also Pujol, fill de Tomàs i Miriam, el 05/07/2011

-Mar Reverté Bayarri, filla de Juan José i Rosa, el 24/07/2011

- Blanca Monforte Cañadas, filla de Javier i Caridad, el 30/07/2011

- Bianca Mihaela Dragan, filla de Valentín i Rodica, el 05/08/2011

- Saad Zinbi Allali, fill de Khalid i Zakia, el 08/08/2011

- Carla Andrea Badiu, filla de Mihai Vivian i Daniela, el 12/08/2011

- Isona Llambrich Gamundi, filla de Juan Ramón i Francina, el 15/08/2011

- Ingrid Dahorea, filla de Valeriu i Tatiana-Mihaela, el 18/08/2011

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

CLASSE

DE TREN

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2010- Ignacio Huertos Martí i Laia Llorens Panell, el 18/06/2011- Juan Segarra Martínez i Antonia Montserrat Rubio Garrido, el 08/07/2011- Antonio Galán Flores i Ruth Sidonie Ngo Ikong, el 08/07/2011- Daniel Cristian Heinz-Senss Montull i Maria del Mar España Gil, el 09/07/2011- Albert Secases Villareal i Cristina López Sanz, el 15/07/2011- Rodrigo Molas Pesqueira i Lara Rosell Mulinari, el 26/07/2011- Jaime Bermejo Buisan i Lorena Tamames Fet, el 01/08/2011- Marcio Bastos Sena i Vanuza Godinho França, el 27/08/2011

- Juan Labria Marsal, el 06/07/2011, als 92 anys.- Daniel de Gracia Ibáñez, el 22/07/2011, als 84 anys- Luis Vidal Almirall, el 02/08/2011, als 94 anys- Paul Georges Leopold Luye, el 21/08/2011, als 72 anys- Aniceto Gallego Vives, el 20/08/2011, als 64 anys- Ramon Miquel Gonzalvo Vaqué , el 24/08/2011, als 42 anys- Hermann Weverinck, EL 10/09/2011, als 87 anys - Jacinto Jardí Escude, el 11/09/2011, als 84 anys

* Només des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre- Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris són aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

POLICIA 977 49 39 49Polígon Industrial

Matrimonis:

Defuncions:

GENER

MAIG

SETEMBRE

FEBRER

JUNY

OCTUBRE

MARÇ

JULIOL

NOVEMBRE

ABRIL

AGOST

DESEMBRE

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR

Si et dónes d’alta45 €/mes

tot l’any

al generpagaràs

PROMOCIÓ ESPECIAL

Per a més informació:977 45 78 [email protected]

€

NECESSITES APARCAMENT?

Passar per La Cala Gestió amb fotocòpia del DNI i número de compte corrent.

(Promoció vàlida sempre que s’apuntin un mínim de 25 persones)

des dels quatre cantons agost - setembre - octubre 2011

Documents