Andreu Martí La residència d’avis

de l’Ametlla donarà assistència a prop de 150 persones i treball a més de 60

Entrevista a

L’Ametlla de Mar, protagonista de nou en l’organització del IV Torneig Internacional de Futbol Base de les TE

L’Ametlla de MarMarç 2011

núm. 312

Alcalde de l’Ametlla de Mar

L’economia municipal, malgrat la crisi, aprova

Universitat =mar + gastronomia

ÚLTIMA

REVISTA

ABANS DE LES

ELECCIONS

Març 2011 | pàg. 2

Març 2011 | pàg. 3

Els temps canvien i les lleis evoluci-onen, se suposa amb l’objectiu de protegir i afavorir tots els ciutadans. Així ens hem de prendre les modifi-cacions efectuades a la Llei Orgànica inicial de 5/1985 de 19 de juny i que ara, com a Llei Orgànica 2/2011 de 28 de gener, inclou una sèrie de mesures que, per una banda, tenen l’objectiu

de vetllar per la pluralitat de les infor-macions que apareixen als mitjans de comunicació públics i privats durant el període electoral i, per l’altra, evitar el dispendi econòmic excessiu dels partits polítics i administracions mit-jançant campanyes institucionals.El cas és que aquesta revista, com a mitjà de comunicació públic, no

és pot deslligar de la seva qualitat de butlletí municipal, i per tant, del fi-nançament públic de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.Tot i que les interpretacions són diver-ses, l’article 50 de la L’ORGUE, relatiu a les campanyes institucionals que poden realitzar els poders públics durant el període electoral, diu ben clar que “Desde la convocatoria de las elecciones y hasta la celebraci-ón de las mismas queda prohibido cualquier acto organizado o finan-ciado, directa o indirectamente, por los poderes públicos que contenga alusiones a las realizaciones o a los logros obtenidos, o que utilice imágenes o expresiones coinciden-tes o similares a las utilizadas en sus propias campañas por alguna de las entidades políticas concurrentes a las elecciones”.

Dit això, des d’aquesta revista hem cregut que la nostra labor, la d’infor-mar de tot allò que succeeix a la po-blació, pot en un moment determinat, interpretar-se o confondre’s amb el contingut d’aquest article. Amb l’ob-jectiu d’evitar l’incompliment de la llei, i la confusió dels nostres lectors, la revista Des dels Quatre Cantons no tornarà a veure la llum fins després de les eleccions municipals del 22 de maig, donat que el període electoral s’inicia amb la convocatòria de les eleccions aquest 28 de març.Les lleis no estan per compartir-les, sinó per complir-les, i tot i que pen-sem que amb la seva aplicació, es-tem privant als lectors d’una informa-ció necessària davant d’un tema tan important com el d’escollir els nostres representants pels pròxims quatre anys, així ho farem.

4 Notícia del mésL’Escola Universitària de la

Gastronomia i el Mar; formació i

R+D+I lligada al mar.

A fonsEsports

Informació

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Andreu Martí | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Olga Tomàs | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Última revista abans de les eleccions municipals

Editorial

i? @

Índex

31

36Horaris de tren, bus, ...

Infraestructures

Entrevista

Cultura i Espectacles

15Col·laboracions

24-28Política

10-11

Descobrint la Cala pas a pas.

Turisme

16-17

El mal temps marca l’inici de la

temporada de la llum. 20-23

Ajuntament

13-14Passió per la Cala.

32-34Al primer equip de La Cala se li

escapen el primer i el segon.

7Opinió

Posant en valor la costa calera.

La residència d’avis de l’Ametlla

donarà assistència a prop de 150

persones.

Pesca

8-9L’economia municipal, malgrat la

crisi, aprova.

5-6

SocietatUn Consell Regulador de Qualitat

premiarà l’esforç de millora del

sector turístic.

18-19

JoventutLa Gimcana tanca les activitats de la

Setmana Blanca

12Andreu Martí.

Especial eleccions

29

La Notícia del mes

Març 2011 | pàg. 4

Aquest projecte situarà l’Ametlla de Mar en el mapa global pel que fa a formació, recerca, desenvolupament i innovació vinculada a la gastronomia lligada als productes del mar.

L’Escola Universitària de la Gastronomia i el Mar; formació i R+D+I lligada al mar

Olga TomàsAquesta iniciativa naix amb l’objectiu de donar suport al sector de l’hosta-leria, el turisme i la pesca, tots tres molt vinculats a l’Ametlla de Mar. Aquest projecte compta amb el su-port institucional de la Generalitat de Catalunya, tant la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, com la direc-tora general de Turisme, Marian Muro van quedar impressionades amb les respectives presentacions. També s’han realitzat contactes amb el di-rector general d’Indústria i Mercats Alimentaris del Ministeri de Medi Am-bient, Medi Rural i Marí, Ernesto Ríos. A més, també s’ha exposat el projec-te a José Maria Rubio, president de la FEHR, i a Jaume Drudis de Cu-linary Services Manager UNILEVER. Des del consistori, a més, es compta amb el suport de la Universitat Ro-vira i Virgili, Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Bra. D’altra banda, s’ha cercat la compli-citat del sector de l’hostaleria i ja hi ha figures del món gastronòmic que s’han sumat a la iniciativa, com ara els Xefs Sergi Arola, Ramon Freixa i

Paco Roncero. A més, de la Funda-ció Alícia, destinada a l’alimentació i la ciència de la qual Ferran Adrià n’és el president del consell assessor. I és que l’Escola Universitària de les Ciències Gastronòmiques del Mar és un projecte innovador que pre-tén introduir en l’ensenyament reglat superior estudis específics sobre la Gastronomia i el Mar.

“La gastronomia s’ha convertit en l’actiu turístic més important de l’ac-tualitat. Tenint en compte que al po-ble tenim una tradició gastronòmica de les més riques del país; des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va-rem emprendre el projecte de l’Es-cola Universitària de la Gastronomia i el Mar per tal de convertir el munici-pi en un referent nacional, internaci-onal i mediterrani de la gastronomia en general i del mar en especial a través d’aquest centre universitari pioner”, subratlla Andreu Martí, al-calde de l’Ametlla de Mar.

A més, de formar restauradors i ex-perts en gestió gastronòmica l’altre

gran objectiu d’aquesta escola és posar en valor les moltes espècies de peix que tant es valoren a la Cala però que tenen escàs ressò comer-cial.

L’edifici de l’escola s’ubicarà on es troba, en l’actualitat, el centre de re-habilitació provisional. D’altra banda, es preveu que es comenci l’activitat del centre el curs 2012-2013. En cas que l’edifici encara no estigués aca-bat les classes s’impartirien a l’Esco-la de Capacitació NauticoPesquera.

L’alcalde acompanyat de Joana Ortega, vicepresidenta del Govern i Xavier Pallarés, delegat del Govern de les Terres de l’Ebre.

Mari Carme Martí, regidora de Cultura, en la seva visita a la Fundació Alícia, presidida per Ferran Adrià.

Març 2011 | pàg. 5

Infraestructures

La construcció de la residència d’avis i centre de dia de l’Ametlla de Mar ja està en marxa. L’edifici tindrà 1.500 m2 on hi haurà 40 habitacions dobles i 40 de senzilles pels residents. També es preveuen unes 28 de places pel centre de dia.

La residència d’avis de l’Ametlla donarà assistència a prop de 150 persones i treball a més de 60

Olga Tomàs“Una residència pensada per a les persones, molt humana”, d’aquesta manera és com ha definit la futura Residència de l’Ametlla de Mar, Juan Alba, enginyer de camins que forma part de l’equip que ha elaborat el projecte. L’edifici, la construcció del qual ja està en marxa, estarà ubi-cat a l’avinguda de l’Ensenyament. I és que aquesta construcció de 1.500m2, formada per una planta baixa i dos plantes, està concebuda per integrar-se al paisatge i poder fer gaudir de l’entorn als usuaris només mirant per la finestra. Cada planta comptarà amb dues sales d’estar i menjador. La residència tindrà 40 habitacions dobles i 40 de senzilles pels residents. La planta baixa es on es concentraran els serveis d’ús compartits per residents i usuaris del centre de dia. Alguns dels ser-veis que s’oferiran seran: podologia, psicoteràpia, manualitats, bugade-ria, entre d’altres. A més, la residèn-cia tindrà un porxo de 200m2 on es podrà gaudir al bon temps de l’aire lliure i el paisatge; ja que la residèn-cia comptarà amb un jardí ampli on

hi haurà, fins i tot, un es-pai dedicat al treball de l’hort.

Aquesta residència, a més d’oferir un servei a la gent gran, també cre-arà prop de 60 llocs de treball.

“El projecte de la Resi-dència i centre de dia ha estat molt pensat en diversos aspectes. S’han tingut en compte tant els usuaris com els treballadors per tal que puguin oferir un servei de màxima de qualitat” explicà Juan Alba, engi-nyer de camins que ha participat en l’elabora-ció del projecte de la residència.

A l’hora de crear la residència també s’ha tingut com objectiu la sostenibi-litat energètica. “Per tal de gestionar l’energia d’una manera sostenible es posarà un fort aïllament a l’edifici i es preveu l’ús de plaques solars,

entre d’altres qüestions”, remarcà l’arquitecte Joan Maria Gutiérrez.

Les obres d’aquesta residència tin-dran un cost de menys de 5 milions d’euros. Es preveu que la residència i centre de dia estigui acabada en un any.

Des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar s’ha recuperat aquest espai, durant molt de temps privatitzat, per convertir-lo en un passeig del qual podran gaudir tots els caleros i caleres.

El Passeig de la Cova Gran, una realitat molt aviat

Olga Tomàs/Francesc CallauLes obres d’adequació del passeig de la Cova Gran, de 968 m2, ja han començat. Des del consistori de l’Ametlla de Mar es preveu realitzar un passeig litoral que sigui continu-ïtat de l’existent. Per aquest motiu, s’utilitzaran materials com la pedra seca, que donaran una unitat estèti-ca a tot aquest recorregut. A més, es recuperaran les escales que donen al port. L’objectiu és aconseguir tot un passeig costaner del qual podran

gaudir tots els caleros i caleres. I és que, recordem que l’any 1990 els ve-ïns van col·locar una porta, que no es tancaria fins al 2001, per tal de frenar l’accés al camí. No va ser fins al 5 de març del 2008 que la justícia va donar la raó al consistori calero de forma definitiva en relació al canvi d’alineació del solar Cova Gran si-tuat al carrer Mediterrani S/N, en el marc del nou Pla d’Ordenació Urba-nística Municipal (POUM). El passat 23 de novembre del 2010, finalment, l’Ajuntament va fer efectiva l’ocupa-ció d’aquest espai, el primer pas del nou Passeig de la Cova Gran.

El cost d’aquest projecte l’assumeix al 100% la Direcció General de Cos-tes, del Ministeri de Medi Ambient, ja que l’Estat n’és el titular.

“Crec que s’ha d’agrair el suport que hem rebut i rebem del director general de Costes del Ministeri de Medi Ambient. Un suport que ens ha ajudat a fer realitat diversos pro-jectes i que ens permetrà fer realitat aquest passeig públic de la Cova Gran”, va explicar Xavier Llambrich, regidor de Medi Ambient.

Aquesta iniciativa és una mostra més de la bona sintonia entre l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i el Departament de Costes. Altres projectes finançats per Costes que actualment s’estan duent a terme són les actuacions a Santes Creus, el Torrent del Pi, l’Es-tany Podrit i la Platja de la Llenya. Aquestes accions s’emmarquen en el Pla de Gestió del Litoral elaborat pel consistori calero.

El cost de la creació del passeig el finançarà al 100% la Direcció General de Costes.

Imatge virtual de com quedarà la residència.

Infraestructures

Març 2011 | pàg. 6

Francesc CallauLa urbanització tres Cales disposarà abans de l’estiu d’un flamant centre social a la zona d’equipaments, just al costat d’on s’ubica l’actual zona d’esbarjo o parc públic, entre l’Av. Tres Cales i el carrer Martí Vidal.Es tracta d’una llarga reivindicació veïnal que va començar amb l’habi-litació d’un gran espai públic de prop de 3.000m2 l’estiu de 2008 que s’ha convertit en un important punt de tro-

bada a nivell veïnal. Ara amb la cons-trucció d’aquest Centre Social Muni-cipal Calaforn, que estarà comunicat amb el parc, es completa tot un es-pai que s’ha de convertir en la pedra angular dels veïns de la urbanització Tres Cales, i perquè no, de les altres urbanitzacions del municipi.

L’actuació consisteix en l’adequació d’una zona d’uns 1.600 m2, on va la construcció d’un edifici de uns 207 m2 de superfície construïda, amb zona de bar d’uns 80 m2, tres des-patxos que ocupen una superfície de 30,60 m2, un magatzem de 51,40 m2, una cuina amb traster de 11,35 m2, zona de lavabos de 8,75 m2, i hall de 13,00 m2. Exteriorment i haurà una terrassa descoberta de 70,50 m2 amb una zona amb porxo de 10,00 m2 que estarà orientada a la zona del parc infantil.

A més es preveu l’habilitació d’un aparcament per a 24 vehicles i una zona ajardinada de més de 300m2.

El Centre Social Municipal Calaforn

servirà com a seu social de la gent que viu a la zona, tant com a centre de reunió, com per a l’organització d’activitats culturals i socials, i com-plementarà els espais ja existents per als ciutadans de l’Ametlla de Mar.

Segons Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, “tot i que alguns partits s’han mos-trat obertament contraris, ens hem mantingut ferms en el nostre com-promís, ja que volem premiar l’asso-ciacionisme de les Tres Cales, que fa molts anys que treballa i que està duent a terme una tasca important de dinamització i cohesió social en favor de la urbanització i de tot el po-ble. A més serà un espai municipal que podrà ser utilitzat per membres i veïns de qualsevol urbanització o zona del casc urbà”.

Amb un pressupost de 195.342 € i un termini d’execució de 3 mesos, l’obra ha estat adjudicada a l’empresa Res-comt SL i està subvencionada pel PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya).

El centre donarà cabuda a tota l’activitat social, cultural i veïnal de les urbanitzacions.

Tres Cales disposarà del Centre Social Municipal Calaforn abans de l’estiu

Olga TomàsAquest any el gas natural podria arri-bar a l’Ametlla de Mar. De fet, des de Gas Natural Unión Fenosa ja s’han realitzat els primers passos adminis-tratius perquè la distribució d’aquest servei a l’Ametlla de Mar sigui una realitat. El desembre del 2010 l’em-presa va fer una sol·licitud al Depar-tament d’Economia i Finances de la Generalitat, concretament a la Di-recció General d’Energia i Mines per començar a implementar les infraes-tructures necessàries per distribuir el gas natural al municipi.

Primer es construirà una planta satèl·lit, una planta GNL, als antics terrenys d’EFICSA, vora a l’autopis-ta AP-7. Un dipòsit a través del qual es distribuirà en xarxa al municipi.

Aquesta planta serà provisional a l’espera del projecte definitiu, que s’està tramitant en paral·lel, que es tracta d’un gasoducte de transport secundari que ha de sortir del Pe-relló cap a l’Ametlla i baixar cap a Camarles. Aquest projecte definitiu està pendent de l’aprovació del Mi-nisteri. Una vegada es pugui portar el gas a través d’aquest gasoducte la planta de GNL desapareixerà. En canvi, la xarxa de distribució feta es mantindrà per tal de fer arribar el gas a les llars. El subministrament primer arribarà al nucli urbà i a Roques Dau-rades. A les urbanitzacions del nord del terme municipal el gas arribarà quan el gasoducte estigui finalitzat.

“Els tràmits per poder començar aquest projecte es tancaran durant el primer semestre de l’any. Estem treballant perquè abans de finals d’any pugui arribar el gas a l’Amet-lla de Mar. En el pitjor pronòstic, no

es podria disposar d’aquests servei fins al primer trimestre del 2012“, va explicar Sílvia Costa, delegada de Distribució de Gas Natural Fenosa a Tarragona.

Per la seva part, Andreu Martí, alcal-de de l’ajuntament va explicar que, “estem molt satisfets perquè és un projecte en el que fa anys que tre-ballem i perquè suposarà un salt qualitatiu important pel poble”.

El cost total d’aquest projecte és de 1,4 milions d’euros. Part d’aquesta despesa la subvencionarà la Gene-ralitat. I és que, Gas Natural Fenosa invertirà 8,2 milions d’euros a tota la demarcació de Tarragona, ja que, a part de l’Ametlla, també es preveu distribuir el gas natural altres muni-cipis com: els Pallaresos, el Catllar, l’Aldea, Vinyols, els Arcs, Montbrió i l’Ampolla.

Primer es construirà una planta satèl·lit als antics terrenys d’EFICSA al costat de l’autopista, des d’allí es construirà la xarxa que abastarà, en una primera fase, al nucli urbà i Roques Daurades.

Gas Natural arribarà a l’Ametlla de Mar enguany

La Planta satèl·lit serà el primer pas per abastir de gas natural el municipi.

L’alcalde del municipi durant l’acte.

Març 2011 | pàg. 7A fons

Olga TomàsEl full de ruta de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha estat i és el Pla de Gestió del Litoral. El pla neix a partir d’un any d’estudi de la costa de l’Ametlla de Mar de l’antiga Fun-dació Territori i Paisatge. A través d’aquest estudi es detecta els punts a corregir i els actius a reforçar del litoral calero. El consistori i la funda-ció presenten el setembre del 2009 el Pla que marcarà les directrius de les actuacions posteriors a la costa calera. Amb aquesta base i gràcies

a la bona sintonia amb la Direcció General de Costes, del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, qui finançarà al 100% les actuacions, es posa fil a l’agulla des de l’Ajun-tament de l’Ametlla de Mar. Els dos grans objectius dels consistori, que marcaran el rumb de les actuacions a la costa, han estat i són per una banda, millorar l’accés a les platges i, de l’altra, realitzar una adequació de l’ús públic dels espais naturals per tal de preservar el patrimoni na-tural.

Una de les primeres accions es va dur a terme a la platja de l’Estany Tort, on es va adequar l’entorn amb una zona d’aparcament, zona de jocs i aparca bicicletes. A més, es va millorar l’accés a la platja i es va col·locar una dutxa. Sempre tenint en compte l’ús de ma-terial que s’integren a l’entorn natural. En aquesta línia es van realitzar actu-acions a la platja de Xelín, a la platja de Cala Vidre i a l’entorn del Castell de Sant Jordi. Recentment, s’han re-alitzat altres actuacions, de la mà de la Direcció General de Costes, a l’Es-

tany Podrit, a la platja de la Llenya, al Torrent del Pi i a Santes Creus on s’ha delimitat el camí i els punts d’accés al públic ja que és un espai natural protegit. I és que el Pla de Gestió de Litoral subratlla el valor natural de la costa calera, on encara hi ha quilòme-tres de costa verge. Per aquest motiu des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar s’han realitzat totes aquestes ac-tuacions amb la voluntat de posar en valor la costa calera sempre tenint en compte la necessitat de conservar els tresors naturals que conté.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, amb la col·laboració de la Direcció General de Costes, del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, han realitzat accions a la costa amb l’objectiu de sumar valor al litoral calero.

Posant en valor la costa calera

Estany Podrit. Santes Creus.

Societat

Març 2011 | pàg. 8

Francesc CallauL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar cre-arà un Consell Regulador de Qualitat que vetlli per la millora dels serveis que s’ofereixen a la població en ma-tèria turística i de serveis.Com a localitat turística i amb l’im-portant increment del sector serveis que s’ha desenvolupat en els darrers anys al municipi, l’equip de govern té la intenció d’impulsar un organis-me que serà tutelat per l’Ajuntament, però del qual també en formarà part la societat civil, amb l’objectiu d’atorgar un distintiu de qualitat a tots aquells serveis que facin un esforç important per millorar el seu producte.Així, aquest Consell Regulador de Qualitat s’encarregarà de marcar els

criteris a seguir a nivell de restaura-ció, de comerç o d’altres aspectes com el nivell dels pisos o xalets de lloguer, els quals hauran de reunir determinades característiques.Segons Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, “tots sabem que el nostre poble té uns actius molt importants, i ara més que mai és important afegir-los un plus de qualitat, fent que el nostre poble s’erigeixi com un valor en aquest sentit i esdevingui cada dia més atractiu pel turisme i pels visi-tants de qualitat”.Les empreses i els serveis que ob-tinguin el distintiu seran promocio-nats de manera diversa. Una de les possibilitats és l’edició d’una guia de

qualitat que premiarà amb aquesta promoció l’esforç de superació en benefici del col·lectiu, consolidant la Cala com un referent de qualitat.

Un Consell Regulador de Qualitat premiarà l’esforç de millora del sector turístic

Aquest organisme sense ànim de lucre serà tutelat per l’Ajuntament i vetllarà per distingir aquells serveis que hagin aplicat uns criteris de qualitat i superació.

Olga TomàsLes sòcies de les dones endavant, el passat dis-sabte 12 de març, a dos quarts de sis de la tarda, van tenir una cita a la sala de la SCER; el berenar commemoratiu del dia de la dona treballadora, que va ser el dimarts 8 de març. Una cita que, tot i la pluja, van ser moltes les sòcies que no es van voler perdre. Prop de 150 dones van ser les que van assistir a aquesta trobada a la sala de la Societat.

Com cada any les membres de l’associació van preparar una festa on hi va haver berenar, sorteig de regals i ball. Les organitzadores d’aquest àpat enguany van renovar el menú on no van mancar els entrepans, la pizza i el pastís i cava final, és clar. Gràcies a la col·laboració dels comerços locals

es va poder repetir enguany el sorteig de regals que tant agrada a les sòcies.

“Encara que no ens hagi acompanyat el dia, les dones s’han animat a participar d’aquest bere-nar anual. Per tant, estem satisfetes perquè ha hagut molta participació i ens ho hem passat molt bé. A més, he d’agrair la col·laboració dels comerços locals que han fet possible que pu-guem fer el sorteig”, va explicar Cinta Garcia, presidenta de Dones Endavant.

A l’acabar la celebració es va fer un obsequi a totes les dones participants.Des de Dones Endavant es realitzen diverses activitats durant tot l’any: excursions, cursos i activitats com el patchwork i el boixet que tenen molta acceptació al municipi.

Les Dones Endavant organitzen un berenar en commemoració del dia de la dona treballadora

L’acte va tenir lloc el passat dissabte, 12 de març, a la sala de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa

Olga TomàsL’objectiu d’aquesta trobada, que tindrà lloc el proper 10 d’abril a la Plaça Nova de l’Amet-lla de Mar, és la visibilitat social del col·lectiu i demanar més accessibilitat i respecte. Segons el president de l’associació de minusvàlids i gent gran del municipi, Carlos Busquets, “en-cara queda molta feina fer. Només demanem respecte”. Amb aquesta trobada l’associació pretén donar-se a conèixer al municipi. I és que uns dels objectius d’aquesta entitat, que va néixer l’octubre del 2010, és la conscienciació ciutadana i ajudar i informar tots els ciutadans que pateixin alguna minusvalidesa. Formar part de l’associació és totalment gratuït.

L’associació de minusvàlids i gent gran organitza una trobada

L’acte tindrà lloc el proper 10 d’abril a la Plaça Nova de l’Ametlla de Mar.

Sòcies de Dones Endavant el dia del berenar a la Sala.

Març 2011 | pàg. 9

El Carnestoltes arriba a l’Ametlla de Mar

Olga TomàsLes perruques i les disfresses van tornen als calaixos a l’Ametlla de Mar després d’un cap de setmana de disbauxa amb el Carnestoltes. La festa va començar divendres, 25 de febrer, amb la rua infantil. Els alumnes del Col·legi Públic Sant Jordi i la Llar d’Infants Xerinola van lluir disfresses per tots els gustos. Es van veure mi-cos, ànecs, ratolins i personatges de dibuixos com Bob Esponja. Els petits

de la llar d’infants van optar per un clàssic, la disfressa d’indi. Dissab-te a la tarda va continuar la festa a l’Ametlla de Mar. El discurs de la reina Serafine i el rei Carnestoltes van ser els encarregats d’obrir la rua a ritme de Xaranga cap a la Plaça Nova on hi va haver ball. Enguany es van sumar a la festa una quinzena de gossos i amos. Una iniciativa de l’establiment gossets de l’Ametlla de Mar. I a la nit del dissabte a les deu del vespre, també des de la Casa de la Vila fins al poliesportiu la rua va comptar amb un grup d’animació especial amb brasileres i xanquers. Al poliesportiu el concurs va comptar amb la Festa Imagina Ràdio. Diumenge a la tarda, van tornar a sortir les disfresses però acompanya-des d’un grup d’animació infantil. La

rua va acabar al poliesportiu on hi va haver xocolatada pels petits i el lliura-ment de premis del concurs de dis-sabte a la nit. En la categoria adults, els guanyadors van ser: Llàgrimes de Geisha, en in-dividual, premiada amb 75 euros. En parella, Bajo del Mar, premiada amb 150 euros i Les Formigues van gua-nyar com a grup de 4 a 9 persones i se’ls va premiar amb 200 euros. La comparsa guanyadora van ser els Pallassos que va rebre 300 euros i la carrossa Imperio, que anaven de ro-mans, van guanyar 400 euros.

En categoria infantil, l’individual gua-nyador va ser Maduixa que va rebre un regal, la parella o trio guanyadora va ser Menú Infantil, també van re-bre un regal, el grup de quatre a nou

nens, Xuxelàndia, els van premiar amb un berenar valorat en 60 euros i la comparsa infantil, les mexicanes, van guanyar un berenar valorat en 100 euros. No hi va haver lliurament de tro-feus, d’aquesta manera, es va poder pujar una mica el valor econòmic dels premis, va explicar la regidora de Fes-tes, Teresa Callau. “Hem aconseguit l’objectiu que ens havíem marcat des de la Regidoria de Festes, que els jo-ves i caleros en general, participessin al Carnestoltes. Les rues i el concurs al poliesportiu amb la Festa Imagina Ràdio van ser un èxit”, va explicar.

El Casal d’Avis va celebrar el Carnes-toltes una setmana més tard, el diu-menge 13 de març i hi va haver regals per tots els disfressats.

Llàgrimes de Geisha, Bajo el Mar, les formigues, els pallassos i els romans de la carrossa Imperio, els guanyadors de la categoria d’adults del concurs. En la categoria infantil: la Maduixa, Menú infantil, Xuxelàndia i les mexicanes van ser els guardonats

L’AMPA de la Llar d’Infants Xerinola també va orga-nitzar el seu particular concurs de disfresses. Els guanyadors foren:

Gina Monforte. Aula marietes. MINNIE.Max Martínez. Aula ratolins. CARAGOL.Marc Vila. Aula elefants. LLEÓ DE LA METRO.Judit Brull. Aula lleons.PIPI CALZASLARGAS.Diana Tomàs. Aula elefants. BOMBOLLA DE SABÓ.

Els petits de la Llar d’Infants enguany anaven d’indis. Els colors dels Pallassos van captivar el jurat. El Carnestoltes de l’Ametlla de Mar enguany va comptar amb una nova iniciativa de l’establiment Gossets.

Els caleros i caleres van gaudir de la festa de Carnestoltes del dissabte a la nit.

Grup d’animació de la rua de dissabte nit.

La rua escolar va encetar el Carnestoltes a l’Ametlla de Mar.

Judit Brull de Pipi Calzaslargas.

Pesca

Març 2011 | pàg. 10

Olga TomàsL’empresa francesa Carrefour fa me-sos que emet un anunci, emmarcat en la campanya “Carrefour en Posi-tivo”, on un client de la cadena no compra tonyina roja ja que a l’anunci s’afirma que està en perill d’extinció. Una afirmació totalment errònia se-gons l’Associació de Pesca, Comerç i Consum Responsable de la Tonyina Roja; per aquest motiu ha presentat una denúncia contra Carrefour a l’Institut Nacional de Consum.

De fet, des del Grup Balfegó de l’Ametlla de Mar, que forma part de l’Associació, la tonyina roja no està en extinció sinó que està en un pla de recuperació on hi ha unes quotes pesqueres estipulades legalment. I és que segons l’ICCAT (Comissió Internacional per la Conservació de la Tonyina Atlàntica) aquest 2011 la quota de pesca per al Mediterrani i l’Atlàntic est és de 12.900 tones.

“Estem molt en contra d’aquest anunci perquè s’està enganyant la

gent ja que es diu que la tonyina és una espècie en perill d’extinció, res més lluny de la realitat. La tonyina, certament, està en un pla de recu-peració, però és totalment legal pescar-la dins de la quota estipula-da” va explicar Juanjo Navarro, res-ponsable de Relacions Institucionals del Grup Balfegó.

D’altra banda, Navarro ha remarcat que el que s’ha de fomentar és el consum i la comercialització res-

ponsable. A més, ha explicat que el client té tot el dret de demanar els certificats de traçabilitat del peix per comprovar que s’ha pescat i comer-cialitzat de forma totalment legal.

Des de l’Associació de Pesca, Co-merç i Consum Responsable de la Tonyina Roja es demana que Carre-four retiri l’anunci, no el torni a eme-tre i sigui sancionat amb una multa de fins a 600.000 euros.

Els llumaires de l’Ametlla de Mar després d’unes setmanes de la tornada a la mar es mostren satisfets amb les captures però el preu continua sent baix.

Olga TomàsDesprés de dos mesos de veda les barques de la llum van tornar a la mar a meitats del passat mes de febrer. Com cada any aquesta parada biolò-gica ha servit per repoblar la sardina i el seitó de cara a la següent tempo-rada. D’altra banda, s’han revisat les embarcacions per posar-les a punt. Els llumaires van començar a treba-llar i el temps no els va acompanyar, recordem el temporal que va tenir lloc a finals del mes de febrer. Els dies que fa bon temps repercuteix positivament en les captures de sar-dina i seitó. Tot i això, des del sector es lamenta el preu al que va el peix.“De moment amb la tonada a la mar el temps no ens ha acompanyat. Des del sector també lamentem el preu. Hi ha dies bons en els quals es paga entre 30 i 50 euros el seitó gros i la sardina a 17 i 18. Però hi ha altres dies que es paga el peix a

preus molt baixos”, va explicar Joan Llambrich, el Patró Major de la Con-fraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar.Un altre front obert del sector és el preu del gasoil. Amb el conflicte libi el preu del cru ha incrementat de mane-ra considerable. De fet, cada vegada costa més euros omplir els dipòsits.

Recordem que el passat 3 de març el preu de la gasolina va arribar a 1,3 euros el litre.Malgrat tot, cal ser optimista ja que de moment la mida del peix sembla que és millor que la temporada passada. Per tant, segons LLambrich aquesta és una bona notícia pel sector que espera fer una millor temporada.

El mal temps marca l’inici de la temporada de la llum

Llumaires triant peix al port.

Imatge de l’anunci de Carrefour.

L’Associació de Pesca, Comerç i Consum Responsable de la Tonyina Roja, de la qual forma part el grup Balfegó, de l’Ametlla de Mar, denuncia a l’empresa francesa de fer publicitat enganyosa.

El sector de la tonyina roja denuncia Carrefour

Març 2011 | pàg. 11

Olga TomàsLa Diputació de Tarragona, a través de Desenvolupament Local, ha editat l’opuscle La tonyina roja de l’Ametlla de Mar a taula. Es tracta d’una pu-blicació monogràfica que a més d’in-cloure informació sobre les propie-tats nutricionals i les característiques biològiques de la tonyina roja, conté dades històriques sobre aquest tú-nid, informació sobre el seu consum, i un pràctic receptari elaborat amb la col·laboració de diversos restaurants dels municipis de l’Ametlla de Mar i

de l’Hospitalet de l’Infant. L’opuscle el va presentar, el passat dimarts 15 de març al migdia al Centre d’Inter-pretació de la pesca de l’Ametlla de Mar, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. A l’acte de presentació també van assistir el diputat i president de Desenvolupa-ment Local, Joan Josep Malràs, els presidents del Grup Balfegó, Manel Balfegó i Pere Vicent Balfegó; la di-rectora general de Pesca i afers ma-rítims de la Generalitat de Catalunya, Mercè Santmartí; el delegat del Go-vern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, el regidor de Turisme de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Antoni Montagut, entre d’al-tres autoritats. D’altra banda, també van assistir representants del món gastronòmic.

Per la seva banda, el diputat i presi-dent de l’Organisme Autònom De-senvolupament Local de la Diputació, Joan Josep Malràs, va assenyalar que els principals objectius del pro-jecte PLQ, impulsat des de Desenvo-lupament Local, són “el compromís i la identitat local”. A més, va remarcar

que “la tonyina és un producte amb valor afegit de la qual s’ha de desta-car el valor històric i nutricional però també tota la gent que hi ha al dar-rera que fa possible obtenir aquest producte d’alta qualitat”.

La tonyina roja de l’Ametlla de Mar a taula és fruit del treball conjunt entre Desenvolupament Local de la Dipu-tació i els productors del Grup Bal-fegó de l’Ametlla, l’única empresa de Catalunya dedicada a la pesca, aqüicultura i comercialització de la tonyina roja.Un cop finalitzat l’acte de presenta-ció, els assistents van visitar les instal-lacions del Grup on van conèixer in situ les darreres tecnologies amb què aquesta empresa compta per mani-pular el producte amb els més exi-gents controls de qualitat. A més, els assistents van presenciar una mostra d’elaboració de sushi. També en van degustar juntament amb altres plats elaborats amb tonyina roja. La de-gustació va estar amenitzada per una actuació musical a càrrec d’un duet de corda de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa.

El Centre d’Interpretació de la Pesca va acollir el passat dimarts 15 de març la presentació de l’opuscle que s’emmarca en el projecte Productes Locals de Qualitat (PLQ).

La Diputació de Tarragona edita un opuscle sobre la tonyina roja de l’Ametlla de Mar

La presentació de l’opuscle va tenir lloc al Centre d’Interpretació de la Pesca (CIP).

Cultura i espectacles

Març 2011 | pàg. 12

Olga TomàsNguéa, una catalana d’origen africà, que ha d’estudiar la història de Catalunya per a un examen i que, per repassar-ne el temari de manera més entretinguda, decideix explicar la nostra història a la seva àvia acabada d’arribar del Camerun. L’àvia no entén el ca-talà i la Nguéa se les ha d’empescar per fer-li entendre la història de Catalunya. Aquest és el fil argumentar de l’obra que els joves del Grup Escènic de la SCER van interpretar a la sala de la Societat el passat dissabte 19 de març. Una obra plena d’ironia que permet reflexionar sobre la Catalunya d’avui. Aques-ta va ser l’elecció dels organitzadors, els membres del Grup Escènic de la SCER amb col·laboració amb la Regidoria de Cultura de

l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, per donar el tret de sortida a la 7a Mostra de Teatre.

“La col·laboració de la Regidoria de Cultu-ra és fonamental perquè la Mostra de Tea-tre sigui una realitat. Els grups de teatre que ens visiten no cobren perquè funcionem a través d’intercanvi d’actuacions. D’aques-ta manera els membres del Grup Escènic de la SCER poden visitar altres contrades”, explicà Josep Tomàs Margalef, director del Grup Escènic SCER.

L’obra, dirigida per Joana Rebull i Joan Pere Brull, va comptar amb un públic fidel amant del teatre i de la Mostra. La propera cita serà el 9 d’abril amb el Sopar dels idiotes del Grup de Teatre Pere Sans d’Ulldecona.

Moment de la representació.

Premiats del concurs de dibuix i redacció de l’escola de música de La Lira Ampostina.

Olga TomàsAmb només un click es podrà accedir a les imatges, receptes, vocabulari, sobrenoms, anècdotes i patrimoni de l’Ametlla de Mar a través del portal Passió per la Cala. Aquest projecte neix de la voluntat de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar de preservar les arrels dels municipi i donar-les a co-nèixer a través d’Internet. A Passió per la Cala els usuaris podran consul-tar, suggerir i comentar tots aquests continguts que fan referència tant al patrimoni material com immaterial del municipi. D’aquesta manera, a través de la xarxa, els caleros i caleres po-dran participar de la creació d’aquest arxiu calero online.

En aquests sentit, la regidora de cultura de l’Ajuntament, M. Carme Martí, ha explicat que “aquest portal està pensat per anar creixent amb les aportacions de tots els caleros i convertir-se en la base principal

de la futura Enciclopèdia Calera”. A més, Martí ha subratllat que “a la Cala tenim una cultura pròpia, ben viva i dinàmica que hem de preservar dels efectes negatius que pot produir la globalització”.

Les imatges de Passió per la Cala es distribuiran en diferents categories com festes, personatges, pesca, cli-matologia, entre d’altres, per tal que els usuaris puguin fer una cerca àgil.

L’adreça electrònica és www.passioperlacala.cat.

Passió per la Cala

Aquest nou portal impulsat per l’Ajuntament, entrarà en funcionament el proper 28 de març, i s’hi podrà consultar imatges, sobrenoms, receptes, vocabulari, patrimoni i anècdotes històriques del poble, així com aportar qualsevol informació que es vulgui.

La Rut González ha tornat ha guanyar el 1r. premi comarcal del 14è concurs de dibuix i redacció de l’escola de música La Lira Ampostina, que enguany ha dedicat a ‘Els sons del bosc’. Van fer una menció especial, per ser el 2n. any consecutiu. Després del concert de música Barroca, van fer l’entrega del premis.

Rut González torna a guanyar a Amposta

Trifulkes de la katalanatribu enceta la 7a Mostra de Teatre de l’Ametlla de MarLa sala de la Societat va acollir el passat dissabte 19 de març la representació dels joves actors del Grup Escènic de la SCER

Turisme

Març 2011 | pàg. 13

Olga TomàsDescobreix el port, un circuit amb pa-nells interpretatius pel port de l’Amet-lla de Mar, va ser la guspira que va fer néixer el projecte de rutes caleres. Amb la voluntat de donar a conèixer el territori i posar en valor el patrimoni cultural, natural i històric del municipi, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar posa en marxa aquesta iniciativa que esta-rà formada per diferents recorreguts que es podran fer a peu o amb bici-cleta. Des del consistori calero s’han marcat uns objectius molts clars. Posar en valor totes les parts del pa-trimoni i terme municipal, crear una oferta d’oci cultural en sintonia amb l’esport i el medi ambient que tindrà vigència tot l’any, desestacionalitzar l’afluència turística del poble, ampliar el ventall de perfils dels visitants, mi-llorar la qualitat turística i contribuir al coneixement, conscienciació i difusió dels actius municipals; aquestes són les fites que s’ha marcat l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar amb aquest nou projecte. Damunt d’aquests pilars es construeixen les rutes caleres on els visitants podran conèixer la costa, la rica fauna i flora; entre d’altres ac-tius del municipi, com la praderia de posidònia més gran de Catalunya, i els vaixelles enfonsats de la Primera Guerra Mundial que dormen al fons marí calero. A més, hi ha previst al-

tres recorreguts vinculats a l’esport com rutes de senderisme i BTT. No mancaran tampoc les rutes on es do-narà a conèixer el patrimoni arquitec-tònic i històric de l’Ametlla de Mar.

“Tots sabem que tenim un poble me-ravellós, encara que moltes vega-des ens hem trobat en la tessitura de no saber què dir quan ens pregun-ten: què podem fer a la Cala? Amb aquest projecte es posa en valor els actius del poble, no només costa-ners, alhora que creem una àmplia, rica i variada oferta d’activitats que fa que la Cala sigui atractiva tot l’any per un públic, més ampli cada dia, que cerca quelcom més que sol i

platja”, subratlla l’alcalde de l’Amet-lla de Mar, Andreu Martí.

El projecte rutes caleres té un pres-supost de 120.000 euros que es des-tinarà a la senyalització i promoció d’aquests itineraris. A més, s’edita-ran guies per oferir tota aquesta in-formació d’una manera entenedora i atractiva. El 50% dels cost, però, es-tarà subvencionat pel Grup d’Acció Local del Litoral de la Costa de l’Ebre (GALLCE). Aquest grup és l’encarre-gat de gestionar els diferents ajuts de l’Eix 4 del Fons Europeu de la Pesca (FEP) pel desenvolupament del lito-ral costaner i fluvial de les Terres de l’Ebre depenent de la pesca.

Descobrint la Cala pas a pas

El Patronat de Turisme està preparant tot un seguit d’activitats per aquestes properes festes de Setmana Santa, per tal de promocionar La Cala als turistes que aquests dies passaran les seves vacances a casa nostra.

La Fira alternativa i de productes naturals donarà el tret de sortida tot el cap de setmana del diumenge de rams (16 i 17 d’abril) a la Plaça Nova, amb actuacions musicals i re-presentacions de grups d’animació de carrer. La Fira alternativa, que en-guany arriba a la seva 20a. edició, ja ha rebut totes les reserves d’espai a dos mesos de la seva organització. Aquest fet indica que la nostra fira gaudeix de molt bona salut i que és una de les que té més bona acollida entre els artesans. Durant la fira se

sortejarà un sopar per a dues perso-nes i també s’organitzarà un concurs de fotografia a través del grup del Pa-tronat de Turisme al Facebook.

El diumenge 17 d’abril pel matí la Sala de la SCER serà l’escenari de la 4a. Trobada d’intercanvi de plaques de cava, on els afeccionats a col-leccionar aquest article podran inter-canviar i comprar plaques de cava. També es podrà adquirir la botella de cava commemorativa del 20è aniver-sari de la Fira Alternativa.

Durant tots els dies de Setmana San-ta (del 21 al 29 d’abril),a la Sala de la SCER es podran visitar dues expo-sicions, una de fotografia – fotogra-fies presentades a l’11è concurs de fotografia paisatgística de les Terres

de l’Ebre- i una de pintura –obres pre-sentades al 7è concurs de fotografia “Vila de l’Ametlla de Mar”-. El dijous dia 21 d’abril, durant la inaugura-

ció de les exposicions es farà l’acte d’entrega dels premis del concurs de pintura.

Abril a l’Ametlla de Mar

El projecte rutes caleres de la Mediterrània oferirà diversos recorreguts que donaran a conèixer i posaran en valor el patrimoni natural i històric de l’Ametlla de Mar.

Un mes farcit de propostes turístiques i culturals.

Imatge de la Punta de l’Àliga.

Turisme

Març 2011 | pàg. 14

Vols continuar rebent la revista des dels Quatre Cantons a casa teva?

Si és així, emplena aquesta butlleta i fes-nos arribar les teves dades a laCalartv, c/ Sant Joan 55, 2n 1a, 43860 l’Ametlla de Mar o a lacalaradio@ametllamar.cat

Nom i Cognoms:

Adreça

Població

Adreça electrònica Telf.

Segons un estudi realitzat per l’Ob-servatori de la Fundació d’Estudis Tu-rístics vinculat a la Universitat Rovira i Virgili i encarregat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarrago-na, l’Ametlla de Mar ha estat la se-gona destinació turística més visita-da durant l’any passat a les Terres de l’Ebre.

Aquest estudi, que pretén analitzar les característiques de la demanda turística a la nostra zona, s’ha realit-zat mitjançant enquestes a turistes allotjats als establiments turístics de les 4 comarques de les TTEE, i a la

pregunta de quins són els llocs que visitaran o han visitat durant les se-ves vacances el resultat dóna que el 12,5% dels turistes de les TTEE van visitar la nostra població (un 5,1% més que en anys anteriors). El primer lloc d’aquest rànquing de més de 20 indrets d’interès turístic l’ocupa Sant Carles de la Ràpita amb un 17,6%, i en tercer lloc, per darrere de La Cala, hi figura el Delta de l’Ebre amb un 12,2%.

Per tal d’augmentar aquest tipus de visites d’un dia, Turisme ha engegat una nova acció promocional.

L’Ametlla de Mar, 2a destinació més visitada a les Terres de l’Ebre el 2010

El Patronat Municipal de Turisme ha en-gegat una nova acció per promocionar La Cala amb l’edició de 70.000 exemplars d’un nou opuscle que serà distribuït du-rant tot l’any als allotjaments turístics dels principals municipis turístics de la demar-cació de Tarragona (Salou, Cambrils, La Pineda, Aeroport de Reus, etc.).

Aquest nou fulletó turístic, que s’editarà en 6 idiomes (català, castellà, francès, an-glès, alemany i rus) es repartirà cada set-mana als hotels i càmpings per estar dis-ponible als turistes que estan gaudint de les seves vacances i demanin informació per fer excursions per la zona i d’aquesta manera conèixer la nostra vila.

Nova promoció turística de La Cala

Després d’exhaurir-se en poc més d’un any les 1.000 còpies del DVD turístic de La Cala, el Patronat de Turisme està pre-parant una segona versió que s’editarà abans de la tempora-da turística que inclourà imat-ges d’alguns del actes més rellevants de la nostra Festa

Major de la Candelera com la processó, l’ofrena floral i el concurs de suquet de peix calero. Des de Turisme es vol promocionar les nostres Fes-tes Majors com un actiu tu-rístic cultural i tradicional que permeti desestacionalitzar la temporada turística.

Es reedita el dvd turístic de La Cala amb noves imatges

La processó de la Candelera, nou actiu turístic al DVD promocional.Contingut del nou díptic.

Grup de visitants durant una passejada guiada pel municipi.

Març 2011 | pàg. 15

Joventut@La Gimcana tanca les activitats de la Setmana Blanca

Des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar s’han organitzat diverses activitats per a nens de 3 a 12 anys per fer front a la Setmana Blanca.

Olga Tomàs Aquest curs escolar els alumnes ca-talans han estrenat un nou calendari escolar amb la incorporació de la Setmana Blanca. Una iniciativa que tenia preocupats a pares i profes-sors i que l’any vinent no es tornarà a repetir. Per fer front a aquests dies de festa dels alumnes des de la Re-gidoria de Joventut de l’Ametlla de Mar és van sumar esforços per tal d’aportar una solució pels pares que han de treballar però que a la vega-da fos una proposta atractiva pels nens. Aquest divendres es finalitza la Setmana Blanca i des de Joventut és dóna per assolida la fita.

“Des de l’Ajuntament vàrem tenir molt clar que amb la Setmana Blan-ca havíem d’aportar solucions als pares i mares i crec que amb les ac-tivitats organitzades han quedat molt satisfets. Els monitors de lleure han elaborat unes propostes innovado-res que han agradat molt als nens i nenes”, va explicar Francina Gamun-

di des de la Regidoria de Joventut.I és que s’han organitzat activitats esportives al poliesportiu municipal però també altres activitats com una excursió a l’Estany amb visita guia-da a les fortificacions, per als nens i nenes de 6 a 12 anys, que va te-nir molt d’èxit. Els més petits, de 3 a 6 anys, van fer una excursió del poliesportiu a la platja de l’Alguer. Dimecres, agents de la Policia Mu-nicipal, Bombers i tècnics del SUM

(Servei d’Urgències Municipal) van visitar als nens i nenes. El dijous, es van disfressar i van desfilar al so de la música. I per finalitzar les activitats, aquest divendres té lloc una gimcana al mercat i altres aventures.Per tant, per només 20 euros prop de cent nens i nenes de 3 a 12 anys han pogut gaudir d’aquest compendi d’activitats que ha sumat valor afegit a aquests dies de festa dels alum-nes.

Els petits es van disfressar i desfilar al so de la música en una de les activitats programades.

Vols continuar rebent la revista des dels Quatre Cantons a casa teva?

Si és així, emplena aquesta butlleta i fes-nos arribar les teves dades a laCalartv, c/ Sant Joan 55, 2n 1a, 43860 l’Ametlla de Mar o a lacalaradio@ametllamar.cat

Nom i Cognoms:

Adreça

Població

Adreça electrònica Telf.

Ajuntament

Març 2011 | pàg. 16

Francesc CallauLes administracions locals i sobretot els ajuntaments han estat els princi-pals damnificats per la crisi mundial, la qual ha portat a l’extrem l’esforç que fan els ajuntaments per com-plementar els serveis d’un estat del benestar on no sempre arriben els governs autonòmics i estatals.L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar és un dels pocs ajuntaments que ha

aconseguit passar la prova i les pe-núries econòmiques d’altres munici-pis amb una gestió que ha permès en els darrers anys mantenir el nivell d’inversions al carrer, les quals han arribat als 25 milions d’euros.És evident que l’endeutament és una de les sortides que tenen els ajunta-ments per fer front a les inversions, tot i que sempre depèn del rati d’en-deutament dels mateixos i de la ca-

pacitat de fer front als interessos de cada administració local. A més, dels 25 milions d’euros d’in-versions, l’Ajuntament ha finançat amb endeutament només el 22%, el que suposa quelcom més de 5 mili-ons d’euros, ja que la resta, un 62%, és a dir més de 15 M €, ho ha fet a través de subvencions i el 16% res-tant mitjançant convenis i altres vies de finançament.

Això ha fet que els comptes del 2010 apuntin a un rati global d’endeuta-ment d’entre un 59 i un 61%, molt per sota del màxim legal del 110% i amb xifres molt similars a les de l’any 2009 del 52’93%, xifres que si les comparem amb altres municipis de la demarcació com l’Ampolla amb un 68%, Tarragona, amb un 101 %, Cambrils amb un 121% i Tortosa amb un 132%, tot xifres de 2009 que són les úniques publicades, veurem que únicament el 2’12% de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant amb un impor-tant ingrés del sector nuclear, situa el seu endeutament de manera signifi-cativa per sota de les nostres xifres.

Si els números els fem amb el deute per habitant, també veurem que sal-

vant els 64 €/h de Vandellòs i l’Hospi-talet de l’Infant, els 733€/h de deute per habitant, són superats amb es-creix per l’Ampolla amb 986€/h, Tar-ragona amb 1031€/h, Tortosa amb 1273 €/h i Cambrils amb 1374€/h.

Pel que fa a l’estalvi net, sí que es pre-veu que hagi una reducció, tot i que continua essent important, ja que es troba, tot i la situació de crisi, per da-munt dels 300.000 €, és a dir, més de 50 milions de les antigues ptes, cosa que també passa amb el romanent de tresoreria que a 31 de desembre de 2010 es va situar al voltant de 700.000€.

Tots aquests resultats són possibles gràcies a una bona gestió i a que hi ha més ingressos que despeses, cosa que fa que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, a diferència del que han fet altres municipis, no es plante-gi l’increment d’impostos. Tant es així que els impostos fa anys que estan congelats i que per exemple pel que fa a l’IBI(contribució), l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar estigui aplicant un tipus del 47%, inferior al que es po-dria aplicar i que molts ajuntaments apliquen.

L’economia municipal, malgrat la crisi, aprova

Tot i els moments delicats de l’economia mundial i sobretot dels ajuntaments, la situació de les finances municipals ha permès fer inversions per valor de 25 M€.

Març 2011 | pàg. 17

Francesc Callau L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar està repartint a totes les llars del poble un fulletó on fa balanç dels quatre anys de mandat del govern municipal. Aquest balanç és un repàs a totes les actuacions que s’han fet des de juny de 2007 quan van fer-se càrrec en solitari de l’acció de govern, fins als nostres dies. El fulletó, de 32 pàgines detalla els avenços, obres i gestions realitzades en cadascuna de les àre-es municipals, començant per l’apro-

vació del POUM, seguint per les in-versions realitzades i acabant amb la situació econòmica municipal.Segons l’alcalde Andreu Martí, “han estat quatre anys de molta feina i ar-riben eleccions. Això vol dir que els que manem, abans de posar-nos davant de la ciutadania, hem de retre comptes i el poble ha de saber el que hem fet amb els seus diners, amb els recursos municipals i amb la confian-ça que ens van donar fa quatre anys. Crec que és una obligació que tenim

aquells que decidim posar-nos al capdavant d’una administració públi-ca. D’aquesta manera els ciutadans poden jutjar amb coneixement de causa si hem complert o no amb el que vam prometre i amb el que se’ns demanava”.El fulletó està arribant aquests dies a totes les cases de la població i urba-nitzacions, tot i que des de l’Ajunta-ment s’ha anunciat que si hi ha algú que no l’ha rebut, pot passar a bus-car-lo per la Casa de la Vila.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha volgut donar un tractament conjunt de projecció a quatre dels projectes més destacats del futur més proper de la població. Així, iniciatives com l’Escola Universitària de Gastrono-mia i del Mar, les Rutes Caleres de la Mediterrània, el Consell Regulador de la Qualitat i el portal web Passió per la Cala, han estat pensades en comú amb l’objectiu de posar en va-

lor tot el que ens fa diferents i espe-cials, per convertir-ho en oportunitats de progrés i qualitat de vida, sempre suportat per tres pilars bàsics : tradi-ció + qualitat + innovació.

L’Ajuntament entén que la pesca i el turisme, els nostres motors prin-cipals es troben en una situació de-licada i això ens afecta a tots, però que aquest període de crisi el podem

transformar en una oportunitat de mi-llorar.

Amb la presència del secretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el calero Josep Martí, la presentació dóna a conèixer sota el mateix concepte els quatre projectes esmentats :- Escola Universitària de Gastrono-

mia i del Mar, un projecte pioner en el món que pretén crear el primer centre de formació i de R +D + I especialitzat a potenciar la gastro-nomia basada en els productes del mar i amb estreta relació amb temes marins.

- Les Rutes Caleres de la Mediter-

rània, amb l’objectiu de donar a conèixer el territori i posar en valor el patrimoni cultural i històric del municipi.

- El Consell Regulador de la Qualitat, un nou organisme sense ànim de lucre que impulsa l’Ajuntament i que treballarà per la millora conti-nuada dels serveis de restauració, comerç i lloguer turístic entre d’al-tres.

- I, per últim, Passió per la Cala, un portal web que està pensat per anar creixent gràcies a les aporta-cions de tots fins a convertir-se en la base principal de la futura enci-clopèdia calera.

L’equip de govern publica un balanç dels quatre anys d’acció de govern

Presentació: Ara, demà i sempre, per la Cala

Segons l’alcalde Andreu Martí, “hem de retre comptes i el poble ha de saber el que hem fet amb els seus diners, amb els recursos municipals i amb la confiança que ens van donar fa quatre anys”.

L’Ajuntament amb la participació de Josep Martí, secretari de Comunicació de la Generalitat presenta quatre projectes de important repercussió sota tres pilars bàsics, tradició + qualitat + innovació.

Olga TomàsAmb els anys el fet d’ampliar l’arxiu municipal i ordenar els documents s’ha convertit en una necessitat. Aquesta sensibilitat és el que va im-pulsar al consistori de l’Ametlla de Mar a fer el trasllat dels documents a les noves instal·lacions al polígon, de 82,93 metres d’allargada per 5,62

d’amplada, al costat de la comissa-ria de la policia municipal. D’aques-ta manera des del consistori és vol conservar i ordenar els documents administratius i històrics, patrimoni del municipi.

“Vàrem creure convenient traslladar els documents a unes instal·lacions més noves per tal de conservar-los ja que formen part de la nostra histò-ria. A més, ja s’han fet amb previsió de futur i, per tant, en cas d’haver d’ampliar-les més endavant no hi hauria problema”, així ho ha explicat, Mari Carme Martí, regidora de cultura

de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.D’altra banda, gràcies a un pla d’ocu-pació, que es va concedir des de la Generalitat, aquests darrers sis me-sos l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha pogut disposar d’un treballador que ha ordenat i digitalitzat part dels documents de l’arxiu. Des del consis-tori s’ha remarcat que, en sis mesos no n’hi ha prou, i ,per tant, aquesta és una tasca que es realitzarà de ma-nera continuada per tal de comptar amb un registre de documents en condicions. I és que conservar un ar-xiu és conservar part de la història de tots els caleros i caleres.

Nou Arxiu Municipal a l’Ametlla de Mar

Des del consistori s’ha impulsat crear aquest nou arxiu per tal d’ordenar i digitalitzar els documents administratius i històrics que formen part del patrimoni del municipi

Imatge de l’arxiu.

?? Entrevista

Març 2011 | pàg. 18

?

Quina lectura en treu d’aquests vint anys d’experiència política? El més important que he après durant aquests anys és a saber escoltar. Vist amb perspectiva crec que al comen-çament era més impetuós, impaci-ent, i fins i tot diria que intransigent. Amb els anys he après a ser molt més flexible i a escoltar amb atenció a tothom. En qualsevol situació, totes les parts, no m’importa quina sigui la seua ideologia, tenen una part de raó, i entendre això m’ha ajudat molt a arribar a acords importants i a lide-rar des del diàleg i el consens.

Després d’haver guanyat en fins a tres ocasions unes eleccions, i haver governat només en dos, vostè creu que són coses de la política o s’apunta a la llista més votada? En principi crec que s’hauria de res-pectar la llista més votada, encara que s’ha de valorar amb cura ja que el més important és que el govern re-sultant sigui el suficientment estable i legítim per portar un poble endavant, i de vegades pot haver-hi una coalició que compleixi aquestes característi-ques. En tot cas sí que sóc totalment contrari a qualsevol pacte antinatura, amb molt poc suport popular o fruit de la unió de múltiples partits, ja que una fórmula així només pot ser fruit de l’afany de poder i l’oportunisme, i

el resultat d’aquest tipus de governs està cantat: l’endarreriment del po-ble.

Són bones les majories absolu-tes? El que és bo és un govern fort, unit in-ternament, decidit, amb capacitat de lideratge i determinació per posar-se al capdavant del poble. I en aquests moments això encara és més impor-tant.

Són suficients els quatre anys de legislatura per consolidar un pro-jecte de govern? Quant haurien de durar els mandats? La veritat és que no sé quants anys hauria de durar un mandat, el que sí que tinc clar és que el que un poble necessita és un govern que sigui ca-paç de treballar a mig i llarg termini sense oblidar el dia a dia. Els canvis bruscos de rumb són molt negatius, i per aquest motiu seria molt impor-tant que els ajuntaments pactin amb tota la societat civil i política un marc d’actuació, que no representi un im-pediment a l’acció de govern i que representi un marc de consens en re-lació als temes més importants; com hem fet amb el POUM però en totes les àrees d’actuació municipal.

Què no faria com a alcalde?Abandonar el barco al mínim revés.

Una part important del poble m’ha fet la seua confiança i jo m’hi dec passi el que passi.

Després parlarem de projectes, però pel que fa a la representació o activitat com a alcalde, de que se sent més satisfet? De la germanor que cada dia perce-bo al poble. Veig la gent més unida i orgullosa del seu poble que mai i això m’emociona. Crec sincerament que els representants polítics hem tingut bastant a veure i en aquest sentit vull agrair-ho públicament als companys de l’equip de govern, de l’oposició, i també a entitats i la gent del poble en general perquè ens hem convertit en un poble modèlic en aquest as-pecte. En el passat molts i moltes vam viu-re episodis lamentables que ara sé que no tornaran. El poble en el seu conjunt hem madurat massa per permetre-ho.

En què ha canviat la percepció del que ha de ser el poble, des-prés d’aquests vuit anys de go-vern?Al començament ens vam trobar el poble bastant endarrerit a nivell d’equipaments, serveis, i de funci-onament del propi Ajuntament. Ara crec que en aquest sentit hem asso-lit un nivell molt positiu i per això ara

Andreu MartíAndreu Martí va entrar a la política municipal l’any 1991, just a les eleccions

municipals on CiU va perdre la majoria absoluta i el govern en mans d’un pacte

format per PP, PSC i Verds. Aquella legislatura va iniciar-se com a regidor, però a

l’oposició, tot i que un pacte posterior entre CiU i els Verds el conduiria fins al govern

els darrers tres anys d’aquella legislatura. La següent, ja com a segon de la llista, se

la passa a l’oposició, havent d’assumir el lideratge convergent per la renúncia de

Pere Margalef, davant la majoria absoluta del PP.

Des de 1999, ha encapçalat les tres darreres formacions de CiU, guanyant en les

tres ocasions, tot i que l’aritmètica només li ha permès governar en els dos darrers

mandats, el primer amb ERC i l’actual en solitari.

Per tant, són ja vint anys d’experiència a la política local, vuit d’ells com a alcalde,

que ha complementat amb d’altres càrrecs territorials com el de president del

Consell Comarcal del Baix Ebre.

?Març 2011 | pàg. 19

?

mateix la nostra màxima prioritat és posar en valor els molts actius que tenim al municipi i dinamitzar l’eco-nomia a partir de la consolidació del poble com un referent en qualitat gastronòmica, cultural, turística, i, en definitiva, en qualitat de vida tant per als que vivim aquí com per als que ens visiten des de fora.

De quin projecte o inversió se sent més satisfet? Doncs mira, tot i que hem fent inver-sions molt importants, el projecte del que em sento més satisfet és un que encara no ha vist la llum: la universi-tat de ciències gastronòmiques i del mar. Portem tres anys treballant molt dur perquè pugui ser una realitat i ara que ja ho hem aconseguit estem molt orgullosos i il·lusionats per tot el que suposarà per al poble. Creiem que en uns anys ens convertirem en un dels referents mundials a nivell gastronòmic i ja et pots imaginar el positiu que això serà. A més també ens permetrà posar en valor moltes espècies de peix que ara mateix no el tenen, fet que també ajudarà el nostre sector pesquer, una de les nostres prioritats. Deixem posar-te un exemple, no fa molts anys, al Pri-orat i al Montsant venien el seu vi a un preu molt inferior que ara. Avui en dia s’han convertit en un referent. Doncs això, salvant les distàncies evident-ment, és un dels objectius de la uni-

versitat. Naturalment no tota l’ajuda que necessita el sector pesquer està a les nostres mans, però el que sí que ho està ho volem fer i ho farem.

El cavall de batalla dels ajunta-ments és l’economia. Podem es-tar tranquils els caleros? Fa molts anys que sento parlar del finançament deficient dels Ajunta-ments, i és veritat que es pot millorar. Ara bé, també és veritat que molts ajuntaments han fet autèntiques barbaritats, amb obres faraòniques i carregant l’administració de serveis totalment deficitaris i no assumibles. El que han de fer molts ajuntaments és valorar si han estirat més el braç que la màniga i si el seu nivell de despesa és raonable. A més, han d’entendre que en la mesura del possible totes les inversions i serveis han de tendir al dèficit 0. Per dir-ho de forma entenedora, el que han de fer els ajuntaments és començar a pensar més en clau empresarial i no plorar tant. És el que hem fet nosal-tres aquí amb la creació de la Cala Gestió i la Cala Serveis Municipals, a banda d’un gran esforç de rigor i estalvi econòmic. De fet, tot això és el que ens ha permès haver dinamitzat l’economia municipal i haver generat més ocupació que la majoria de mu-nicipis de les Terres de l’Ebre man-tenint les arques municipals amb un nivell de sanejament molt positiu que

ens permetrà continuar duent a ter-me les inversions que el poble neces-siti sense augmentar els impostos i taxes municipals. La liquidació del pressupost presentada al passat ple n’és una mostra evident.

Una de les novetats d’aquest mandat han estat les empreses municipals, la Cala Gestió i la Cala Serveis. Quins són els be-neficis i el perquè d’aquest canvi de gestió? A nivell general, tal com he comentat en la pregunta anterior, és la possibi-litat de dur a terme una gestió a cavall entre la gestió pública tradicional i la nova gestió pública més pareguda al model empresarial. A nivell concret diria que els principals avantatges més importants que ens ha permès la creació de la Cala Gestió i la Cala Serveis Municipals són: la deducció de l’IVA, reducció i agilització dels tràmits, disminució de la despesa i l’augment dels beneficis.

L’economia mundial té tocats l’urbanisme i la construcció. Hi ha alternatives a l’hora de buscar ingressos que fins ara arribaven a través dels convenis urbanís-tics?I tant, i més aquí a La Cala que te-nim actius importantíssims a tots els nivells: a nivell gastronòmic, cultural, mediambiental, pesquer, turístic, etc. El que ara cal és posar-los en valor encara més perquè siguin els mo-tors que ens acompanyin en aques-ta nova època. El problema potser el tindran els altres, però aquí a La Cala, si som prou hàbils i anem tots a una transformarem la crisi en opor-tunitat. N’estic convençut. Ha arribat el moment de la innovació, la creati-vitat i la imaginació, i nosaltres estem preparats per abraçar amb convicció aquests nous temps. A més, per sort, les autèntiques barbaritats urbanísti-ques que es van cometre també al nostre poble no es repetiran.

Haver aprovat el POUM, li dóna tranquil·litat per afrontar la gestió urbanística del futur més imme-diat? Per descomptat, era una eina indis-pensable. L’anterior POUM permetia bogeries que per sort mai es produi-

ran. A més el nou POUM és clau per preservar i posar en valor un dels nostres principals actius, la costa, i per dinamitzar l’economia local.

La gent demanda feina i molta gent ha degut passar pel seu despatx. És aquest el principal problema que te-nim a la població?. Com li deia abans a nivell d’equipaments i obres hem assolit fites molt importants, i això ens permetrà, a partir d’ara, centrar gran part dels nostres esforços en dinamitzar el municipi i en convertir-lo en un referent de qualitat. Al nostre poble tenim la meitat d’atur que a Catalunya i menys de la meitat que a Espanya, i encara no en tenim prou. Projectes com les rutes caleres de la Mediterrània, el consell regulador de la qualitat, la universitat del mar, la nova oficina de turisme o més ben dit centre de promoció estratègica, són projectes pensats en aquesta direcció de promoció del municipi com a referent de qualitat. Aquesta serà la nostra principal font de cre-ació d’ocupació, la locomotora del nostre tren.

Com veu la Cala els pròxims anys? Encara més referent que avui, un oasi de qualitat de vida, innovació i devoció per les nostre arrels.

Quines són les seves prioritats ara? Gestionar amb cura, rigor i responsa-bilitat el que queda de mandat i posar les bases del demà.

S’ha comentat molt la possibilitat que li hagin ofert un càrrec a la Generalitat i de la possibilitat de deixar la política local. Què hi ha de cert? Una part del que diu és molt certa, vostè sap que per sort al partit hi ha gent molt preparada i amb il·lusió, tant al territori com a Barcelona i a Madrid, amb qui m’uneix una gran sintonia, i per aquest motiu és veritat que han sorgit moltes possibilitats. De fet no descarto en un futur conti-nuar treballant per La Cala i per Ca-talunya des d’altres responsabilitats, però de moment tinc tres prioritats absolutes: La Cala, els caleros i les caleres.

Andreu Martí.

Política

Març 2011 | pàg. 20

Francesc Callau Ricardo Llaó no serà el cap de llis-ta del PP a les pròximes eleccions municipals. Així ho va manifestar el regidor popular en el transcurs del programa Parlem-ne. Llaó, ha en-capçalat les llistes del PP a les dos últimes cites electorals i es va con-vertir en el cap del grup municipal l’any 1999 després del pacte entre el PP i el PSC que va governar durant quatre anys l’Ajuntament.Sense confirmar la persona que en-capçalarà la llista, tot i que sona amb molta força el nom de Joan Font, Ricardo Llaó sí que va explicar que forma part de l’equip que treballa en la confecció de la llista que està pre-parant el PP de cara al 22 de maig. Segons Ricardo Llaó, “com tots els partits estem treballant en les elec-cions i estem en la fase de redactar plantejaments, de discutir-los i en la confecció de llistes, a la recerca de persones que puguin representar aquests plantejaments. Puc avançar però que jo no encapçalaré la can-didatura en la nova contesa electo-ral, encara que sí que formaré part de l’equip i ajudaré com no pot ser d’altra manera. Des del partit hem pensat que altres persones podri-en representar un revulsiu i podrien aportar noves coses que les que po-dia aportar la meva persona”.

Referint-se a les pròximes elecci-ons municipals, Ricardo Llaó es va referir a Aimar, candidatura indepen-dent que es va presentar fa pocs dies anunciant la seva presència a les municipals, sota el sopluig de la

FIC(Federació d’Independents de Catalunya). El portaveu dels popu-lars a l’Ajuntament dóna poc marge d’èxit als independents. Segons Ri-cardo Llaó, “sincerament no crec que en aquests moments el poble hagi de pegar mà d’una candidatura independent, que sempre sol apa-rèixer en ocasions excepcionals, on hi ha conflictes importants, compul-sions socials i desencant total i que és quan les candidatures indepen-dents poden recollir els descontents i on els ciutadans no veuen que els partits els puguin resoldre els seus problemes. Veig un poble amb esta-bilitat social i política i, per tant, des-conec el resultat que sortirà de les eleccions, però sincerament, una candidatura independent en aquest moments, no tindrà el suport que sí tindria en altres situacions”.

Pel que fa als temes municipals, Ri-cardo Llaó va dir que si l’equip de go-vern havia pres la decisió de posar en marxa un pla econòmic i financer, és perquè fa falta reduir la despesa corrent i eliminar les despeses que es consideren supèrflues. El popu-lar va reconèixer que es tracta d’un instrument que ha d’evitar arribar a situacions més delicades com un pla de sanejament. Llaó va recordar que sempre han estat al costat del govern en les decisions importants, com ha estat el cas de les inversions que han permès posar en marxa la política de suport a les empreses locals, i que ara no seria diferent.

Amb tot, Ricardo Llaó va recordar

que si com s’està veient els suports en els que es basa l’economia mu-nicipal estan fallant, com són l’en-deutament, els convenis i en ultima instància, La Cala Gestió, l’externalit-zació de serveis n’ha de ser una bona solució, com ja fa temps que vénen insistint. Per a Ricardo Llaó, “si no podem disposar de l’endeutament com fins ara, tampoc dels convenis urbanístics, només ens queden els que ens arribin de la Cala Gestió i, per cert, en els documents que ens fan arribar, ja ens avisen que aquests ingressos seran inferiors als que es venien recollint fins ara. Aquest recorregut no és tan llarg com era abans i caldrà que l’estratègia eco-nòmica a seguir per l’Ajuntament ho contempli tot, des de la revisió de convenis, l’increment d’ingressos i contenció de la despesa i en aquest últim terme,no a curt termini però sí a mitjà i llarg termini, l’externalització de serveis pot fer un favor important a l’Ajuntament a l’hora de contenir l’increment que comporta la inèrcia municipal”.

Pel que fa al rescat per part de l’Ajun-tament de La Cala Trèvol, societat mercantil encarregada de la gestió del complex esportiu i piscina co-berta per evitar que els serveis que s’ofereixin es vegin afectats pel con-curs de creditors de la seva empresa matriu FEU, Llaó va considerar la de-cisió com a correcta, sempre i quan l’objectiu sigui tornar a cedir la gestió a una altra empresa i que no es cai-gui en la temptació de gestionar-la directament.

Ricardo Llaó no repetirà com a cap de llista del PP a les properes eleccions municipalsEl Grup Municipal del PP insisteix novament en l’externalització de serveis com a una de les solucions a la reducció de despesa corrent i l’equilibri del pressupost municipal.

PP

Ricardo Llaó, PP.

Març 2011 | pàg. 21

Francesc CallauEl PSC a l’Ametlla de Mar es va mos-trar més crític que mai amb la ges-tió que en fa l’equip de govern amb els temes importants del municipi. Segons va manifestar el portaveu del Grup Municipal dels socialistes Antonio Espuny al programa Parlem-ne, el pitjor de tot és que ara aquests temes es tracten a les reunions de la Cala Gestió i no en els plens, cosa que evita que el debat arribi al gran públic.

Els socialistes van posar com a exem-ple de mala gestió l’aparcament so-terrani municipal, el qual diuen que, a més d’incrementar el deute de l’Ajuntament, no ha complert amb les expectatives d’ocupació ni de venda de places. Segons el PSC a l’Amet-lla de Mar, l’aparcament s’ha pagat amb una part important dels 5 mili-ons d’euros del conveni urbanístic de la segona fase de 3 Cales, és a dir, amb els diners aconseguits, segons el PSC, a canvi de vendre patrimoni i incrementar la densitat d’edificabi-litat. Segons Antonio Espuny, porta-veu del PSC, “l’Ajuntament ha agafat

els 5 milions d’euros i han pagat una part de l’aparcament,. Ja que no s’han complert les previsions de l’alcalde de vendre 200 places i actualment n’hi ha unes 30 de ve-nudes. Tot el conte de la lletera que ens van vendre i que els va servir de justificació per enderrocar un edifici emblemàtic sense preguntar ni al govern ni al poble, a ningú, només ha donat per a vendre 30 places. Ara s’ha de pagar amb d’altres recursos que surten de la massificació del nostre terme municipal i en concret de la 2a fase de Tres Cales”.

El PSC també va qüestionar l’ad-quisició de La Cala Trèvol per part de l’Ajuntament a través de La Cala Gestió, donat que considera que el concurs de creditors pel que passa l’empresa matriu FEU, no és un fet tan greu com per a perjudicar el nor-mal desenvolupament de les instal-lacions. Segons Antonio Espuny, l’Ajuntament s’ha posat en un pro-blema privat entre les dos empreses que formen la UTE(Unió Temporal d’Empreses) que va construir i ha de gestionar la piscina, Trèvol i Becsa. Segons Antonio Espuny, “l’Ajunta-ment no ha de ficar-se en uns pro-blemes privats entre BECSA i Trèvol. Si Trèvol no ha pogut aconseguir els crèdits necessaris per pagar a BECSA l’Ajuntament no té perquè posar-se al mig, ja que al cap i a la fi el que ha fet és tenir que assumir el que no ha fet Trèvol, que és pagar, però no ha incomplert cap prescrip-ció del contracte. Jo no sé si Trèvol anirà o no al contenciós per aques-ta decisió unilateral de l’Ajuntament, ja que les condicions posades per l’Ajuntament les ha complert totes. Si ha incomplert alguna cosa és un

contracte privat entre BECSA i ells”.

En un altre ordre de coses, els so-cialistes també van criticar com està portant a terme el govern, tot el re-ferent a les obres de la urbanització Roques Daurades, afirmant que ja en el seu moment van iniciar-les sen-se tenir la tramitació dels projectes d’urbanització i reparcel·lació degu-dament aprovats i que ara ho estan fent a esquenes dels veïns, els quals, tampoc estan gens contents amb la gestió de l’Ajuntament. Antonio Es-puny va explicar que “segurament tindrem alguns contenciosos contra el projecte d’urbanització i reparcel-lació interposats per pràcticament tots els veïns de Roques Daurades, ja que després de la destitució de la presidenta i del canvi de la nova junta amb el suport de tots els veïns estan portant una sèrie d’accions en contra de l’Ajuntament i de com es-tan fent les coses”.Al respecte, Espuny també es va pre-guntar el perquè ara l’Ajuntament ha proposat una rebaixa en l’import que han de pagar els veïns del 23%.

Espuny també es va referir a la proxi-mitat de les eleccions municipals. A menys de tres mesos dels comicis, va dir, el partit socialista encara no ha escollit qui encapçalarà la seva for-mació, tot i que el propi Espuny es va posar a disposició del partit. Espuny també va parlar de la candidatura independent Aimar, de la qual va dir que tot i que és bo que la gent tin-gui inquietuds polítiques, el que farà l’aparició d’una nova candidatura és disgregar els vots que han d’anar als partits de l’oposició, aconseguint així que CiU obtingui un millor resultat amb més facilitat.

Els socialistes contra la gestió del pàrquing i la piscina cobertaEl Grup Municipal del PSC també pensa que el projecte de reparcel·lació de Roques Daurades ha estat fet a esquenes dels veïns.

Antonio Espuny i Maria Marsal, PSC.

PSC

Política

Març 2011 | pàg. 22

Francesc CallauEl Grup Municipal d’ERC a l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar va criticar l’equip de govern per la mala previsió que ha fet sobre el finançament de les darreres inversions realitzades. Segons els republicans, és cert que les inversions requereixen endeu-tament i que si algú ho ha de fer és l’Ajuntament, però consideren que en els darrers quatre anys l’equip de govern s’ha passat del límit, ja que ho han fet sense disposar de recursos.ERC que va compartir quatre anys de govern amb CiU considera que amb la majoria absoluta de CiU les coses van canviar, sobretot, perquè durant el període de govern compartit el mu-nicipi va rebre la major inversió de la història per part de les administraci-ons.ERC va reconèixer que l’equip de go-vern ha fet inversions i equipaments importants, però segons el seu por-taveu Jordi Gaseni, el fet d’estar tan endeutats, suposarà que la despesa acabi costant més diners. Segons Jordi Gaseni, “perquè puguem tenir aquesta piscina, la pagarem dos o tres vegades. Sí és cert que s’ha de fer, però no només és la piscina, també és l’aparcament i la residèn-cia d’avis i moltes de les obres que estan sobre endeutant l’Ajuntament i les estem pagant dos o tres vega-des, quan amb una gestió més efi-caç podrien tenir un finançament di-ferent. Naltros pensem que aquests quatre anys de majoria absoluta hem vist que es volia avançar molt, som conscients que s’ha avançat, però que pel fruit d’aquest endeutament se’ns farà difícil de pair”.Pels republicans, una mostra d’aques-ta mala gestió és la piscina, on diuen que van escollir La Cala Trèvol perquè aconseguís el finançament per pagar la construcció de l’equipament, mit-jançant la gestió dels serveis i ara l’Ajuntament n’ha hagut d’assumir la seva compra i n’acabarà pagant la inversió. Igual que l’aparcament so-

terrani, que s’ha hagut de pagar amb una part dels ingressos procedents d’un conveni urbanístic. Els republi-cans van posar també la residència per a la gent gran en el mateix sac, donat que van manifestar que l’obra que s’està executant a l’actualitat pot arribar a costar a l’Ajuntament 12 mi-lions d’euros.Segons ERC la situació actual a nivell municipal, fa que l’Ajuntament hagi hagut d’afrontar la planificació eco-nòmica dels pròxims anys de mane-ra més clara i pública, cosa que els deixarà menys marge de maniobra en els pròxims pressupostos. Pels republicans, enlloc d’algunes inver-sions no tan necessàries, l’equip de govern hauria de preveure situacions de risc, partides per a coses bàsi-ques i generadores de treball davant d’una situació general de crisi.Pel que fa a les obres que s’estan fent a l’actualitat, ERC va advertir sobre les promeses i previsions de crear llocs de treball a la residència de la gent gran que està fent l’equip de govern, cosa que els republicans consideren que està comprometent voluntats i que després poden no complir. Sí que es va voler referir a la construcció de la nova oficina de tu-risme, la qual considera sobredimen-sionada i poc adequada en l’espai on s’ha ubicat a l’entrada del poble. Per a Jordi Gaseni, “pensem que s’ha fet un edifici molt gran i potser l’entrada del poble es mereix una altra cosa. Pensem que l’entrada del poble és delicada. Han fet un edifici excessi-vament gran per a una oficina de tu-risme, amb massa ciment i formigó que ocupa massa espai en el futur parc. L’espai de l’entrada taparà molt aquesta tarja de presentació”.Gaseni també es va mostrar satisfet perquè el poble pugui ocupar final-ment l’espai del Bon Repòs, tot i que va qüestionar que no se’ls hagi infor-mat degudament dels canvis produ-ïts en les negociacions. Segons Jordi Gaseni, “lamentem que en una obra

tan important, l’alcalde no hagi vol-gut compartir les negociacions. Té majoria absoluta però no costava res compartir les negociacions finals. Segons vam saber durant l’acte de primera pedra durant la Candelera i per boca de la família propietària, aquest conveni inicial s’havia hagut de millorar, ja que sinó no hagues-sin estat d’acord. Això vol dir que el conveni s’ha canviat. Estem satisfets que es pugui fer, però hem de saber la lletra petita i és bo que el poble ho sàpiga, ja que si sap el que costa li donarà més valor”.El portaveu d’ERC va anunciar que l’assemblea d’ERC a l’Ametlla de Mar l’ha escollit per encapçalar per terce-ra vegada consecutiva la candidatura a les pròximes eleccions municipals, i va criticar que el desembarcament institucional de consellers i alts càr-recs de la Generalitat durant la passa-da festa major, no servís perquè aga-fessin compromisos amb la població com ara la concertació de places a la futura residència o la confirmació de la construcció de la caserna dels Mossos d’Esquadra.

ERC crítica la gestió econòmica de les inversions més importants

Segons els republicans, la piscina, l’aparcament i la residència acabaran costant tres vegades més del que valen.

ERC

Jordi Gaseni, ERC.

Març 2011 | pàg. 23

Segons l’equip de govern, l’economia municipal està entre les millors de Catalunya

Francesc CallauL’equip de govern municipal va ex-plicar en el transcurs del programa Parlem-ne que l’economia de l’Ajun-tament de l’Ametlla de Mar es troba entre les més sanejades de Catalu-nya. L’alcalde, Andreu Martí, va expli-car que la salut de les finances muni-cipals està entre les 100 millors sobre els més de 900 municipis que hi ha a Catalunya. Martí va explicar que si comparem les xifres resultants de la liquidació de comptes del 2010 i els comparem amb d’altres poblacions

de la demarcació com Cambrils, Tor-tosa, Tarragona o l’Ampolla, l’Ametlla de Mar sempre surt amb millors re-sultats, tant pel que fa al percentatge d’endeutament com pel deute/habi-tant. A més, va explicar que dels 25 milions d’euros d’inversió, un 62% del total s’han fet gràcies a subvencions i només un 22% mitjançant l’endeu-tament.Segons Andreu Martí, en una situa-ció global com l’actual, no es poden analitzar les xifres fredament, i s’han de comparar amb els altres per po-der jutjar sense tenir la màxima infor-mació. Per a Andreu Martí, “posant

exemples demostrem que no estem en una situació tan dolenta com es vol fer veure i que estem entre els millors a Catalunya. És veritat que tot està malament, que les economies mundials ho estan passant mala-ment i que treballadors i empresaris també ho estan passant malament, però d’aquí a dir que l’Ajuntament està fatal és fals. Farem informes i els enviarem a tothom, demostrant com està la situació”.Respecte a la liquidació de comptes del 2010, Andreu Martí va explicar que dilluns en el transcurs d’un ple, entregaran les dades d’aquesta liqui-dació a tots els partits de l’oposició, informació que també es traslladarà a tots els ciutadans.

Tant Andreu Martí com M Carme Martí, que va acompanyar l’alcalde en el transcurs del programa , es van mostrar molt satisfets per la feina feta i sobretot per com han pogut mate-rialitzar inversions com la piscina, l’aparcament soterrani o actualment la residència per a la gent gran, inver-sions que han rebut moltes crítiques per part de l’oposició, bàsicament PSC i ERC, sobretot pel que fa al finançament. Segons Andreu Martí, “estem molt orgullosos del que hem fet. Una piscina, un aparcament soterrani i una residència són fets i al damunt amb un model a seguir que han visitat moltes empreses i ajuntaments. Vull pensar que no hi ha mala intenció i que el que passa és que no es coneix la realitat, però aquest govern ha demostrat que té capacitat, tenacitat i constància i és un model a seguir. No es poden dir segons quines coses, ja que se’ls

pot girar en contra”.Pels convergents, està fora de lògica posar en qüestió aquestes inversi-ons, tot i que van manifestar que es prenen les crítiques com una aporta-ció i no com a quelcom negatiu.

L’equip de govern va aprofitar aquest últim espai polític abans de les elec-cions per a fer balanç de totes les inversions, actuacions i millores que s’han produït al llarg d’aquests qua-tre anys de mandat que clouran el pròxim mes de maig. M Carme Martí, va explicar que un dels principals en-certs ha estat escoltar els ciutadans. Per a M Carme Martí, “crec que hem d’anar escoltant la gent. Hi ha moltes vegades que quan es fan enquestes a nivell de país critiquen a la classe política. Entenc que ens critiquin, ja que en moltes ocasions els polítics van a la seva i no escolten la gent. Aquest no és el nostre cas, ja que s’ha d’escoltar la gent i ho hem fet. Potser sí que alguna vegada ens po-dem equivocar, però si escoltem la gent n’ encertarem més que no pas ens equivocarem”.

Martí, també es va referir a les obres d’urbanització de Roques Daurades. En aquest sentit, tot i les crítiques del partit socialista, l’alcalde va insistir en el diàleg que s’ha produït sempre amb els veïns, i tot i reconèixer les diferències existents entre l’anterior junta veïnal i l’actual, va dir que els desacords vénen pels diversos inte-ressos creats, però que l’Ajuntament sempre ha intentat anar de la mà dels veïns, per acabar dient que, d’aquí a uns anys, quan les obres estiguin en-llestides es valorarà la decisió presa.

Les dades de la liquidació de l’exercici econòmic de 2010 mostren que l’endeutament de l’Ajuntament calero és inferior a la majoria d’ajuntaments de la demarcació.

CiU

Andreu Martí i Mari Carme Martí, CiU.

Especial Eleccions Municipals 2011

Març 2011 | pàg. 24

AIMAR-FIC és una candidatura for-mada per dones i homes molt dife-rents amb un denominador comú, el nostre amor per La Cala. Vivim temps de crisi generalitzada i, per aquesta raó, justifiquem l’existència d’una candidatura d’Independents, desvin-culada de qualsevol posicionament, amb la pretensió de prendre decisi-ons des de La Cala i per a La Cala per posar en marxa bones idees que esdevinguin solucions de progrés. Volem treballar perquè l’economia calera surti de la situació d’estanca-ment possibilitant que el nostre poble estigui al capdavant del turisme al territori, buscant solucions properes i tangibles per a revitalitzar la pes-ca, sanejant la despesa municipal i fent polítiques d’avantguarda en els terrenys cultural, esportiu, educatiu i medi ambiental perquè La Cala sigui un referent comarcal i nacional i es generin nous ingressos. I ho volem fer des de la tolerància i l’apertura però conservant les arrels i la tradi-ció. AIMAR-FIC pretén que el 23 de maig hi hagi un Ajuntament de con-sens on primi el treball conjunt de totes aquelles persones que vulguin que l´Ametlla de Mar espenyi el tren de la modernitat i la creativitat.

Política econòmica i impostos • Reducciódeladespesacorrent

del municipi.• Rebaixar la pressió fiscal sobre

els ciutadans que s’ha disparat durant els últims dos governs.

• Revisió i regularització dels im-postos municipals (IBI, impost de circulació, plusvàlues, escom-braries).

• Estudiarelrescatdelserveimu-nicipal de la gestió de l’aigua i rebaixar el preu de l’aigua que es cobrarà al preu del primer tram (0,50 €/m3).

• Aplicaciód’una tarifa de l’aiguareduïda als jubilats.

Turisme• Creaciód’unCentred’Iniciatives

Turístiques encapçalat a nivell po-lític per un professional d’aquest món.

• AugmentarlapartidadestinadaaTurisme.

• Promoure la marca turístical’Ametlla de Mar amb la idea que és la “Porta de les Terres de l’Ebre”.

• Creaciódenousespaishotelersid’un gran complex d’oci i salut.

• Feral’espaidel’Alguerungranllac i piscines d’aigua salada.

• SubhastatípicadelpeixalaCon-fraria de Pescadors Vella com atractiu turístic.

• Trasllatdelesfestesgastronòmi-ques fora de l’estiu.

• RecuperaciódeForumed(Fòrumturístic i medi ambiental).

• Captació d’inversions privadesnacionals i internacionals.

Pesca• Acordentreconfraria,grupsem-

presarials i municipi per a la ubi-cació d’indústries destinades a la manipulació del peix que crearan nous llocs de treball.

Cultura i Festes• GratuïtatdelesFestesMajorsde

la Candelera i gestió pública de la barra de l’envelat.

• Creaciódediferentsfestivals(te-atre, cinema, música jove, inter-cultural...) fora de l’estiu.

Esports• Potenciar la pràctica d’esports

minoritaris (kenpo, twirling, gim-nàstica rítmica entre d’altres) sense perjudici del futbol.

• VoltaciclistaaCatalunyaiaEs-panya.

• Aconseguirserunaetapadelral·li de Catalunya.

• Promoureesportsaquàticscomla vela o el submarinisme.

• AprofitarelcircuitdeCalafatperpracticar diferents modalitats es-portives.

• Posarenmarxaelcampdegolfde Sant Jordi.

Ensenyament• Promourebequesalbatxillerat i

l’ESO.• Premiar els millors treballs de

recerca de final d’estudis en els dos cicles.

• Ubicació d’una biblioteca a lazona educativa.

• Patrocini de concursos literarisals centres educatius.

• Gratuïtat dels llibres de text aeducació primària i secundària.

• Col.laboracióactivaambelscentresper al reaprofitament dels llibres.

• Incentivar activitats que possi-bilitin un millor aprofitament de les capacitats emocionals i intel.lectuals (ioga, relaxació, massat-ge...).

• Gestions amb l’empresa ques’encarrega del menjador esco-lar per introduir altres menús que tinguin en compte l’especificitat d’alguns alumnes (vegeterians, dietes, al·lèrgics a diferents a ali-ments...).

. Joventut• Creaciód’unazonalúdico·festiva

a l’antic aparcament de camions amb diferents espais (discoteca i pubs) i edifici multiusos que pu-gui acollir esdeveniments impor-tants i congressos temàtics.

• FestivaldelaInfànciailaJoventutal Nadal.

• Construcció d’una pista polies-portiva a l’aire lliure.

Urbanisme• Solucióconsensuadaperpoder

fer les casetes de tros i legalitzar les ja existents.

• Revisió,sis’escau,delsdiferentsplans parcials o plans de millora de les urbanitzacions.

• Creaciód’ungrupd’accióurba-nística que integri els professio-nals del sector perquè actuiï com a òrgan assessor i de consulta de la Regidoria d’Urbanisme.

Infrastructures• ConstruccióalbarrancdeGale-

tet d’unes galeries comercials i un aparcament públic.

• Promoure la construcció d’unagran superfície comercial.

Salut Pública i Medi Ambient• Trasllatdelesantenesdetelefo-

nia mòbil el més lluny possible del nucli urbà.

• Revisar els transformadorsd’electricitat ubicats al poble per esbrinar si són perjudicials per a la salut pública.

• Milloradelsserveisd’urgències.• EldesenvolupamentdeLaCala

ha d’anar de la mà de la cura i el respecte per l’entorn natural i paisatgístic de la població.

Política Social• Cessió de locals a col.lectius

amb diferents interessos. • Servei24horesaladonaipera

persones grans que ho necessi-tin.

• Facilitarlaintegraciódelesdife-rents nacionalitats que conviuen a la població (cursos d’idiomes, creació d’associacions, fes-tes...).

Març 2011 | pàg. 25

“CAP FRED, PEUS A TERRA”

Tinc 56 anys. Sóc mestre de primària amb 32 anys de servei a l’esquena. He estat regidor 10 anys i alcalde durant 5 anys i 5 mesos. Enguany en farà 12 que vaig deixar la primeria línea política local per circustàncies alienes a la meva voluntat. Em vaig equivocar i aprofito aquesta presentació a les Eleccions Municipals a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per demanar pú-blicament les meves sinceres disculpes als 1.270 votants que varen confiar en mi i en la meva gent a l’any 99. Però hem de seguir endavant i hem d’afrontar els difícils reptes que tenim amb cor calent, cap fred, puny ferm i peus a terra.

Molts us preguntareu quins són els motius que m’han fet animar i encapçalar una altra vegada la candidatura municipal del Partit Popular de Catalunya i la Plataforma Calera. Teniu tot el dret de saber-ho i així ho exposso:

En primer lloc i, per damunt de tot, l’estima i la fidelitat que tinc al nostre poble de la Cala. No em mou cap ambició personal sinó la de servir-vos a tots vosaltres.

En segon lloc per aportar juntament amb els meus companys de candidatura les solucions d’interès general més adequa-des i encertades que ara necessitem més que mai. Tinc l’orgull de comptar amb un equip de candidatura renovat, qualificat, il·lusionat, ple d’aire fresc i amb moltes ganes de treballar pel nostre poble.

I en tercer lloc, i no menys important, intentarem evitar, per les vies demòcràtiques, lícites i cíviques que l’actual equip de go-vern de CiU no renovi un altre cop la majoria absoluta. Creiem sincerament, que una segona majoria consecutiva no resoldrà els problemes que tenim plantejats devant d’una gran crisi eco-nòmica. Per fer front aquesta, tots som necessaris i ningú im-prescindible amb un únic objectiu comú: Treballar pel poble de la Cala, tal i com us mereixeu.

Una abraçada i com sempre, a la vostra disposisió

Joan Font

Joan Font.

Especial Eleccions Municipals 2011

Març 2011 | pàg. 26

CANVIAR PER A BÉ

El Partit Socialista de l’Ametlla de Mar ens presentem a les eleccions amb un equip integrat per gent nova, que aporta nous punts de vista, i gent ve-terana, que aporta experiència, per a continuar els principis de transparèn-cia i honradesa.

Amb aquests principis volem oferir-vos una alternativa assenyada a l’ac-tual equip de govern, perquè CIU ha portat el nostre Ajuntament a un punt en què es fa necessari un canvi.

Donada la situació municipal actual, el grup de gent que conformem la llista socialista tenim tres objectius principals:

1- Solucionar l’economia de l’Ajun-tament. L’Ajuntament del nostre poble té un deute actual de 24 mi-lions d’euros. Per què? Doncs pel malbaratament dels recursos per part de l’equip de govern de CIU. Una societat com la calera no es pot permetre els sous que cobra l’equip de govern actual de 175.000 euros (29.177.500 ptes.) ni gastar 18.000 euros (3.000.000 ptes.) l’any en di-nars de l’alcalde. Tampoc endeutar-nos fins al coll, com estem ara, per una mala gestió.

Ens comprometem a tornar els com-portaments assenyats a l’Ajunta-ment, i que funcioni en consonància amb el moment actual: reduir els sous i despeses dels polítics més del 50%, i gestionar bé els recursos de l’Ajuntament per anar reduint l’endeutament. Perquè a més deute, més impostos.

No només són impostos l’IBI, les brosses i l’ impost de circulació, sinó també el preu de l’aigua, les quotes del poliesportiu i la piscina, les quo-tes de la guarderia, etc. Durant els últims anys els impostos municipals

han sofert una pujada molt important. Estem convençuts que si CIU conti-nua governant apujaran els impostos encara més, per a poder pagar els deutes que han generat sense re-nunciar al nivell de vida que porten. I, lligat amb aquest objectiu, el fet de no apujar els impostos pot donar a les iniciatives locals més oportunitats de créixer i generar llocs de treball.

2- La creació de nous llocs de tre-ball. Llocs de treball reals i estables, que no depenguin directament de les actuacions municipals. Per això una de les nostres primeres actuacions serà tornar a impulsar els sectors urbanístics que realment poden fer créixer l’economia del poble, i que CIU ha deixat abandonats durant aquests últims 8 anys. Parlem del polígon industrial (Sector 21) i els terrenys de l’entrada del po-ble (Sector 22 B1 i B2, dalt de l’au-topista). En els moments econòmics propicis l’equip de govern de CIU no va parar de posar pals a les rodes a tots els projectes industrials que va tenir sobre la taula. Si CIU hagués fet bé la seva feina, ara tindríem un polígon amb empreses establertes que donarien feina als caleros i ca-leres que ara estan a l’atur. I ningú hauria d’anar a parlar amb l’alcalde per treballar uns mesos per a l’Ajun-tament.

Nosaltres ens comprometem a fer tot el possible per atraure empreses al nostre poble, i així, oferir noves opor-tunitats laborals.

3- Reconduir la política urbanísti-ca de l’equip de govern de CIU. El grup socialista hem estat en desa-cord amb moltes decisions de l’ac-tual equip de govern sobre els criteris d’urbanització del nostre territori. Les principals modificacions que durem a terme seran:

• Les antigues Escoles Velles esmantindran com a espai obert, transformant-lo en una plaça pú-blica.

• Eliminarem la possibilitat deconstruir pisos al Bon Repòs: volem que quedi com a jardí bo-tànic, i mantenir solament l’edifici de l’actual hotel.

No es construirà res a l’antiga fàbri-ca de gel. Mantindrem aquest espai com a públic, axí com les antigues casetes dels arrieros, no perjudicant als locals de restauració, altres co-merços i veïns. Tot això farà que el port guanyi estèticament.

• Conservarem les zones d’equi-pament públic de 3 Cales 1a fase, on CiU ha projectat posar habitatges per al promotor.

• Volemunadefensa real per a la nostra costa. Sobretot de la cos-ta nord, que és la més afectada per la política urbanística de CIU. Nosaltres desplaçarem les pos-sibilitats edificadores de la costa nord a dalt de l’autopista.

Dintre d’aquest objectiu, també, vo-lem fomentar i mantenir els espais naturals nostres, i per a això ens comprometem a aplicar en tots els

aspectes l’AGENDA 21. Aquest do-cument és un estudi mediambiental del nostre terme, que vàrem encar-regar durant l’alcaldia socialista, on consten les directrius per a un desen-volupament municipal sostenible. CIU no l’ha utilitzat en cap moment per a la revisió del POUM.

Juntament amb aquests tres objec-tius, l’equip socialista volem con-tinuar i reforçar la col·laboració de l’Ajuntament amb totes les iniciatives socials del poble: joventut, dones, jubilats, ensenyament i d’altres. Per als socialistes tenir cura del benestar dels caleros i caleres és igual d’im-portant com fomentar el desenvolu-pament del poble.

D’aquí poc són les eleccions muni-cipals, i el que us volem demanar és implicació. Anar a les urnes és un deure cívic i un dret de tothom. Sabem que a dia d’avui la política pateix un descrèdit general, i que a ulls de la societat pot semblar que tots els partits polítics són iguals. No és així.

Nosaltres som persones amb criteri i principis, amb idees clares d’on ha d’anar el poble. Volem estar al servei del ciutadans.Amb nosaltres el canvi serà per a bé.

ANTONIO ESPUNYCAP DE LLISTA

Març 2011 | pàg. 27

Benvolguts caleros i caleres,El proper diumenge, 22 de maig, la Cala escollirà els seus representats a l’Ajuntament. Arriba l’hora d’escollir quin és el futur que volem pel nostre poble. Amb la llista de persones que tinc l’honor d’encapçalar, ens adrecem a vosaltres per demanar-vos una vegada més que ens feu confiança. Som un grup de persones amb les ganes renovades per servir el nostre poble. Som un vot útil, no us defraudarem. Quan vam governar l’Ajuntament, vam plantar la llavor dels grans projectes dels que avui n’estem recollint el fruit. Residència d’Avis, Piscina, Camp de Futbol, Escola Pública, Institut, Llar d’infants, Obres al Port i un llarg etcètera, així com dotant l’Ajuntament de les eines imprescindibles per teixir un futur pròsper per la Cala tals com La Cala Gestió i un bon Pla General d’Ordenació Urbana. Mésrecentment,desdel’oposició,heminfluïtdecisivamentperquèalpobledelaCalaarribessinles màximes inversions possibles, donant exemple de com s’ha de fer una oposició constructiva prioritzant sempre els interessos municipals als partidistes.

Pel proper 22 de maig, des d’Esquerra us plantegem que entre tots plegats arribem a un gran acord on des d’Esquerra ens comprometem a prendre les següents decisions:

Acord per l’ocupacióConstrucció d’un Viver d’Empreses al Polígon

Fons Municipal per a l’OcupacióEscolad’Oficis

Creació d’una Cooperativa LaboralGestionem l’Ajuntament

Reduir els vergonyants sous de l’Alcalde i regidorsSuprimirtotselscàrrecsdeconfiançaquecobrendel’Ajuntamenttreballenpelpartit

Democratitzar i fer transparent l’empresa pública “La Cala Gestió”Infraestructures

Auditori i Centre CívicZona lúdica a l’aparcament de l’entrada

Hotel d’Entitats i Biblioteca al Bon Repòs

Especial Eleccions Municipals 2011

Març 2011 | pàg. 28

ORGULLOSOS DEL CAMÍ RECORREGUT, IL·LUSIONATS AMB EL CAMÍ PER RECÓRRER

Al nostre projecte hi cap tothom que pugui sumar esforços per continuar fent de La Cala un poble cada dia una mica millor, tot-hom que tingui quelcom que aportar, perso-nes preparades, de professions diferents, amb inquietuds diferents, i fins i tot amb ide-ologies diferents. El nostre és un projecte integrador, divers, ampli, amb capacitat de treball i passió pel poble, i la llista que hem preparat n’és un reflex fidel.

Pel que fa a les crítiques les acceptem amb humilitat, nosaltres som els que hem governat i segur que ens hem pogut equivocar. A més, tothom veu la realitat des del seu punt de vista i és absolutament respectable.

Una llista integradora, àmplia, diversa i calera:

Ara el que cal és un projecte que aposti per la dinamització econòmica, la promoció, la creació de llocs de treball, la feina per a les nostres empreses i la qualitat de vida al po-ble. Aquests seran els eixos principals del nostre programa.

Un programa creatiu i il·lusionant. Hem complert i seguirem complint:

Crisi=oportunitat. Ara més que mai cal un govern fort:

Desgraciadament aquests estan sent temps complicats i segur que ho tens ben present. Doncs nosaltres pensem que ara és el moment de posar en valor tot el que tenim a La Cala, que és moltíssim, utilitzar-ho per reeixir i convertir-nos en un referent de qualitat. Aquesta crisi és una oportunitat per traçar bé el rumb i convertir la dificultat en virtut. Nosaltres ho tenim molt clar, ara no és moment de laments, el que cal és coratge, capacitat i un govern fort per apro-fitar l’oportunitat que se’ns presenta.

Garantía de suport institucional, La Cala per davant de tot:

Tots sabem perfectament tot el que hem fet durant aquests anys tot i no tenir cap govern del ma-teix color polític. Com? Doncs tre-ballant amb constància i tenacitat pel poble, demanant tant com ha sigut necessari tot el que creiem just. D’aquesta manera hem acon-seguit milionàries inversions de to-tes les administracions: l’Estat, la Diputació, sindicats, Ports, Grup d’acció local de pesca, ACA, la Generalitat, etc. A més a més di-ferents membres del govern mu-nicipal estan presents en totes les administracions competents, i ara tindrem el suport incondicional de la Generalitat de Catalunya.

Respectem totes les opcions:

Nosaltres respectem profundament a tots els altres partits i les persones que els for-men. Tot i que creiem que som l’equip més preparat per timonejar el govern municipal, també entenem que els altres partits també volen el millor per al poble i en aquest sen-tit les nostres portes sempre estan obertes per al diàleg i la col·laboració. En cap cas entrarem en crítiques i confrontacions es-tèrils, l’únic que ens importa és el bé dels caleros i caleres.

Les crítiques que pugui haver les acceptem amb humilitat:

Com ja saps, el proper dia 22 junts decidim el futur del poble i de tots els caleros i caleres, i des de Convergència i Unió estem treballant al màxim per tornar a tenir la teva confiança.

Aquestes són els fars que ens guien:

Andreu Martí.

Opinió

Març 2011 | pàg. 29

Fa onze anys que vaig venir a viure a la Cala, vaig obrir un negoci i for-mar una família. Durant aquests onze anys he fet molts amics i coneguts i no puc tenir (cap a la majoria de la gent del poble) més que paraules d´agraïment i encara que no sóc perfecte intento portar-me bé amb tothom. A part, jo que he tingut la sort de voltar bastant, crec que visc en el millor indret del món, en quant a na-tura, gastronomia, costums i qualitat de vida, i ho valoro, amb fets tan sen-zills com passejar pel port, o nedar per les cales de la nostra població.Però hi ha un aspecte bastant greu, que molta gent i amics m´han dit que “és lo mal del poble” i no es pot fer res, però jo crec que s´ha de intentar corregir.A mitjans de març, va haver-hi un afer policial bastant seriós a la nostra població, del qual, sense tenir abso-

lutament res a veure, gent del poble em van implicar a mi i a quatre o cinc veïns més, pel simple fet suposo, de tenir una barqueta i que ens agrada bussejar, o ser amic d´algun dels im-plicats donant el meu i altres noms, a les xerrades del port, mercat, bars etc, amb l’ única excusa quan anaves a preguntar, de “a mi m´ho han dit . A mi, i suposo que als meus com-panys tampoc, no ens val aquesta excusa de “a mi m´ho han dit de part certa. I a tota la gent que ha escam-pat, aquesta mentida, que pensin en el mal que poden fer,(ja no a mi) sinó a familiars i amics, que m´han estat trucant, tots preocupats aquest cap de setmana, de si estava bé o què m´havia passat.Molta gent m’ha dit que aquí al po-ble no hi ha res que fer amb aquest tema, i que ho ignori, i que hi ha gent que li agrada xerrar massa, però si

aquestes paraules fan reflexionar a algun calero o calera, ja hem dona-ré per satisfet, per haver col·laborat a curar (encara que sigui una mica), El mal del poble .. I per acabar, amb una reflexió molt senzilla, d´aquesta gent que xerra més del compte, és que es fiquin a la part contrària, i si els agradaria que sortís un “bulo o mentida “ d´aquestes característi-ques a casa seva, amb ells mateixos o amb els seus fills, i que no facin suposicions jutjant a la gent (sen-se tenir coneixement de res), perquè els familiars d´aquests veïns, que (ja ho estaran passant prou malament), com per ficar més “el dit a la llaga”.I acabaré signant en nom meu (com m’anomenaven en aquest afer) i en nom d´aquells que alguna vegada s´han trobat amb la meva mateixa situació.

A l’agost de l’any 2010, neix una renovada junta de l’AA.VV Calafat. Tots esperàvem i volíem creure que aportarien noves idees i ganes de treballar com així ho havien anunci-at en anteriors assemblees. Tenien davant nous reptes importants i in-teressants, però en lloc de treballar per Calafat, que a la fi es el que ens interessa, s’han preocupat més d’in-juriar i calumniar a la junta anterior, que de treballar pels veritables inte-ressos de la urbanització.

Ens hem adonat, que tantes ganes de treballar hi havia, que la junta de l’ AA.VV Calafat s’ha convertit en una reunió d’amics que es reuneixen per a divertir-se. I nosaltres ens pregun-tem, On són tots els projectes? On

són totes les idees? De moment l’únic que ens ha arribat als veïns es un resum de les seves actuacions, que curiosament després de ser tan criticada la junta anterior, és un “copi-ar i pegar” del que ja havíem presen-tat a l’any 2009, actuacions que en algun dels casos ja estan acabades i d’altres pendents de realitzar. De fet, els hi demanem que actualitzin aquest document amb logos i lemes diferents informant que el regidor de Relacions amb les Urbanitzacions ja no es el Sr. Joan Pere Gómez.

No obstant, ens congratula que a la fi ens donin la raó que no ho havíem fet tan malament i ens trobàvem en la línia correcta, així ho demostren al continuar d’una forma quasi idènti-

ca el full de ruta que vàrem establir nosaltres. Cada persona té un estil propi i quan un té la responsabilitat de representar un col·lectiu, com som tots els veïns, es deu de recollir tota la tasca feta pels predecessors, una tasca que ha estat positiva, però també es deu superar amb el treball diari.

Per això, i amb la satisfacció d’apre-ciar que tan malament no ho fèiem, volem transmetre als veïns i veïnes de Calafat les il·lusions que tenim des de la junta anterior, com a persones que estem fora de la mateixa, però amb les mateixes ganes de sempre de treballar de la mà de l’ajuntament per tots i cadascun de vosaltres

Lo mal del poble.

Carta oberta als veïns i veïnes de Calafat.

Jaume (de la impremta)

Junta anterior de la AA.VV Calafat

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Març 2011 | pàg. 30

el racó del civisme...trobala diferència

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR

La diferència la marques tu.

Març 2011 | pàg. 31

Col.laboracions

L’àpat més important del dia! Així és com anomenem a l’esmorzar dintre del món de la nutrició; i és que molts cops hem sentit dir: “avui no he tin-gut temps d’esmorzar” o bé ...”és que quan m’aixeco no m’apeteix o no tinc gana”. Però... per què s’insis-teix tant en realitzar aquest àpat? Per què és tant important?

Penseu que després de 8 o més ho-res de son i dejuni, el cos necessita recuperar forces per estar en forma tot el matí; per tant, l’esmorzar ens servirà de font d’energia, aportant-nos aproximadament un 25% de les necessitats nutricionals que es re-quereixen al llarg del dia. Esmorzant aconseguirem millorar el rendiment en les nostres activi-tats físiques i intel·lectuals.

En tot cas, si no tenim massa gana o no ens apeteix menjar massa, el que podem fer és un esmorzar a primera hora i l’altre a mig matí. Així també aconseguirem distribuir millor l’ener-gia i arribar amb menys gana a l’hora de dinar.

Què ens ha d’aportar un esmorzar complert?

També podem incloure altres tipus d’aliments com la tonyina, el pernil curat, l’oli d’oliva i amb moderació els dolços com la xocolata, la mel-melada, el sucre, productes de bri-oxeria...Si finalment hem decidit repartir l’esmorzar en 2 preses, el que po-dem fer és seguir l’esquema an-terior durant el primer esmorzar (làctic+farinaci+fruita), i a mig matí fer-nos un entrepà.

Recordeu que...És important la instauració de l’hàbit d’esmorzar des de petits, ja que s’ha compro-vat que hi ha un 8% de la població infantil que no esmorza diàriament i, a més, aquest percentatge va en augment a mesura que el nen creix.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

L’àpat més important del dia!

Dra. Roser Martí i Cidwww.rosermarti.com

Làctics: llet, formatge o iogurtFarinacis: pa, torrades, galetes o cerealsFruita: sencera, trossejada o en forma de suc

Esports

Març 2011 | pàg. 32

Víctor BorràsLa Cala ha sumat només 12 punts dels últims 35 possibles, fet que li ha provocat que Móra d’Ebre i Pinell, primer i segon classificat respectiva-ment, es distancien en la classifica-ció. Després d’un inici de segona volta molt fort, amb quatre victòries conse-cutives, el conjunt calero ha encade-nat tres empats seguits, tots tres per dos gols, i una derrota per la mínima, al sempre difícil camp del Corbera. Tot hi els resultats, des del cos tècnic es fa una valoració molt positiva de la temporada: “Som un equip molt jove, amb tot gent de casa que sent els colors, que ha madurat bastant respecte l’any passat, i que en cas de mantenir el bloc, pot arribar a fer grans coses en un futur no gai-

re llunyà”, afirmava el tècnic Juanjo Balfegó.I de fet, no li falta raó al tècnic, ja que si mirem l’evolució de l’equip durant la temporada, podem veure que des de ben aviat s’ha mantingut sempre en les posicions capdavanteres de la classificació, lluitant sempre con-tra equips de major pressupost. I si ens fixem amb l’estadístic, per el mo-ment està presentant uns números molt semblants als de l’any passat a aquestes alçades de temporada: iguals en puntuació (46 punts) i mi-llors en diferència de gols (49 gols a favor i 29 en contra, per 44 i 29 de l’any passat). Des del club, estan segurs que no es repetirà la ratxa de mals resultats que va tenir l’equip al tram final de la tem-porada passada i que el va fer acabar

en sisena posició. S’espera que ben aviat tornin els bons resultats, ja que el bon joc no s’ha perdut en la ma-joria de partits disputats. Així doncs, els aficionats poden estar tranquils ja

que l’equip es mostra unit i disposat a treballar i lluitar fins al final per man-tenint-se en la zona privilegiada de la classificació.

Al primer equip de La Cala se li escapen el primer i el segon

Jugadors del primer equip de La Cala.

33Març 2011 | pàg.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarDesprés de proclamar-se campi-ons dels seus respectius grups, en les seves corresponents lligues, els conjunts Cadets i Juvenil afronten la última fase del campionat amb les màximes il·lusions i expectatives. L’ocasió s’ho mereix, i els resultats obtinguts fins el moment inviten a l’optimisme. Tanmateix, aquesta és una competició totalment nova i exigent en cadascun dels partits, ja que els rivals també han demostrat al llarg de la temporada el seu ele-vat potencial i intentaran aconseguir aquesta primera posició que és la única que donarà accés a la catego-

ria superior.En aquest sentit, els rivals per a l’equip Cadet seran: l’Alcanar i la Ra-pitenca (del mateix grup que els cale-ros) i el Jesús Catalònia, Móra d’Ebre i l’Ascó. Mentre que pels juvenils se-ran la Rapitenca “B” i el Jesús i Maria (del mateix grup) i l’Ebre Escola, el Tortosa “B” i el Móra d’Ebre.La competició en categoria cadet s’hagués hagut d’iniciar el passat dissabte 13 de Març (va quedar ajor-nada per la pluja) i finalitzarà el prò-xim 22 de Maig. Per la seva banda, els juvenils coneixeran el calendari el 23 de Març, si bé també es preveu que acabin al voltant dels inicis del mes de Juny.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarLes Terres de l’Ebre tornaran a ser un lloc de referència en el món de l’esport durant la propera Setmana Santa. D’aquesta forma, des del di-jous 21 fins al diumenge 24 d’Abril, localitats com Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Tortosa i, com no, L’Ametlla de Mar esdevindran centre neu-ràlgic del moviment futbolístic en categories inferiors en un esdeveniment organitzat per l’empresa Ebreevents i amb

la col·laboració dels diferents ajuntaments.Així, pel dijous 21 es preveu l’inici del torneig, amb un acte d’inauguració previ amb pre-sència de diferents autoritats i responsables del mateix, que donarà pas al partit que obrirà la competició i que disputaran, sobre les 18 hores, els equips del FC Barcelona i el RCD Es-panyol.Durant el dies posteriors, cada localitat es convertirà en seu d’una categoria diferent. En principi, Sant Carles de la Ràpita acollirà els partits de

categoria Benjamí ; Amposta, els de categoria Prebenjamí ; L’Ametlla de Mar, els d’aleví ; i, finalment, Tortosa els corres-ponents a la competició Infan-til (única que es disputarà en la modalitat de futbol 11).Amb tot, serà la nostra pobla-ció la que, a partir del dissabte a la tarda, albergarà els partits decisius de cada categoria. Primer en la fase de semifinals, i ja diumenge al matí les finals, posant punt i final així a un acte que preveu la participació de més de 900 jugadors i 3000 – 4000 assistents.

L’equip juvenil i cadet de la SCER de l’Ametlla de Mar encaren l’últim tram del campionat amb l’objectiu d’assolir l’ascens de categoria

L’Ametlla de Mar, protagonista de nou en l’organització del IV Torneig Internacional de Futbol Base de les TE

El juvenil afronta una fase d’ascens històrica amb molta il·lusió.

Presentació del Torneig Internacional TE.

Esports

Març 2011 | pàg. 34

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat diumenge 13 de març, la Federació Catalana de Bàsquet, amb la col·laboració i el suport de la Diputació de Tarragona i el Patronat Municipal d’Esports d’Ulldecona, organitzava una nova trobada, la segona d’aquest any, pel que fa a escoles de bàsquet.A l`igual que en la primera, cele-brada l’última setmana de febrer a Tortosa, hi hagué representació calera, concretament dels alumnes de l’any 2003-2004 que formen part de la secció de bàsquet de l’àrea d’esports i que, per motius de mas-sificació, quedaren dividits en dos equips.

D’aquesta forma, els més grans participaren en el torneig, competint contra els equips del CB Amposta i el CB Ulldecona; mentre que els d’un any més petits ho feren contra el EB Cantaires i el Club Patí Rapi-tenc.Juntament amb aquests, entitats i clubs com el CB Peñíscola, CB Al-canar, la Sagrada Família o el CEIP Daniel Mangrané completaren el quadre de partits, uns partits que es disputarien seguint la filosofia de l’acte, que no és altra que gau-dir del joc i fomentar els diferents valors que presenta de manera im-plícita la pràctica d’activitat física i esport.

La Secció de Bàsquet de l’Àrea d’Esports es desplaça fins a Ulldecona per participar en la 2a trobada de la temporada

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat 6 de març la localitat barce-lonina de Vilanova del Camí (Iguala-da) acollia l’organització i celebració de la 1a Fase de la Copa Catalana de Gimnàstica Rítmica, una compe-tició prèvia i classificatòria per les Fi-nals Nacionals que se celebren cap a finals d’any.A la cita, com ja és habitual des de fa molts anys, hi assistiren diferents esportistes de la secció de Gimnàs-tica Rítmica de l’Ametlla de Mar, tot i que en aquesta ocasió els resultats no foren del tots esperançadors.Així, començant per la categoria Sènior, Nivell IV i modalitat Cinta, hi trobem a l’Alba Arjona, la Maria Llambrich i la Sílvia Martínez que finalitzaren la seva participació en 19a, 23a i 26a posició respectiva-ment.Ja en Júnior i, en aquest cas, mo-dalitat Cèrcol hi participaren la Carla Cañagueral, l’Alexandra Oprea i la

Marina Subirats que acabaren en 31a, 38a i 41a plaça.I, finalment, en categoria Infantil, modalitat Corda, i en la que partici-paren la Júlia Curto i la Mirnua Popa s’aconseguiria concloure en 31a i 44a posició.Cal destacar també, que una set-mana més tard, una altra gimnasta de l’entitat, concretament, la Jéssi-ca Cañagueral prenia part també en aquesta Copa Catalana, en aquest cas a Torredembarra i ho faria en la modalitat individual, Nivell V i amb l’element de la pilota. La seva posi-ció a la taula classificatòria seria la 15a.Per tant, posicions en aquesta fase allunyades del podi però amb les expectatives intactes d’aconseguir uns millors resultats en la següent fase que es disputarà per les pri-meres gimnastes el pròxim 3 d’abril a Andorra i per les del Nivell V, una setmana més tard, a Sant Feliu de Guíxols.

El Centre d’Esports l’Ametlla de Mar, present en la 1a fase de la Copa Catalana de Gimnàstica Rítmica

Les nostres gimnastes van aconseguir meritoris resultats.

Els mÉs petits durant la trobada de bàsquet.

Març 2011 | pàg. 35

Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

TREN Informació Renfe 902 240 202

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704De dilluns a Divendres: de 9h a 14h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertades. Casal d’avis.CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA DE MEDI AMBIENT i CENTRE D’INTERPRETACIÓ PESCA Tel. 663 068 032PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUSLa Cala Ràdio Televisió i Revista www.ametllamar.cat/lacalartv2on pis Ajunt. Tels. 977 493 037 – 977 493 007CULTURA 2on pis Ajunt. Tel. 977 493 754 OFICINA OBRES I SERVEIS. 2n pis Ajunt. 977 456 000LA CALA GESTIÓ. 1r pis Ajunt. 977 457 833PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CAMP D’ESPORTS Tel. 647 65 49 06CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/n

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICOANALISTAPSICOALÀNISI LACANIÀC/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493Tel. Urgències 617 024 123Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. EnsenyamentESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046

BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 616 98 23 10CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR. Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h. Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.TANATORI: Tel. 977493838CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 / 977 49 38 49Visites CAP: 902 111 444C/ Llibertat 70

26-03 al 01-04 J. Borges02-04 al 08-04 A. Aytés09-04 al 15-04 J. Pedrola16-04 al 22-04 J. Borges23-04 al 29-04 A. Aytés30-05 al 06-05 J. Pedrola07-05 al 13-05 J. Borges14-05 al 20-05 A. Aytés21-05 al 27-05 J. Pedrola28-05 al 03-06 J. Borges04-06 al 10-06 A. Aytés

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Marcel Farnós Solé, fill d’Óscar i de

Noemí, el 22/02/2011 - Adam Llambrich Consarnau, fill de Jaume

i de Neus, el 06/03/2011 - Jesús Mª Hernández Santos, fill de Jesús

Mª i de Mª del Mar, el 07/03/2011

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

CLASSE

DE TREN

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2010

Matrimonis:- Francisco-Javier Fuerte

Espejo i Arantzazu Cabezas Francia, el 10/03/2011

* Només des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre- Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris són aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament

(25 euros anuals IVA inclòs).

Defuncions:- Josefa Balfegó Samarra el

12/03/2011, als 96 anys- Escolástico Duque Cobos, el

04/03/2011, als 73 anys.

POLICIA 977 49 39 49Polígon Industrial