els quatre cantons - febrer 2009

El govern municipal millorarà l’accés al poble

Candelera 2009, una festa per a tots i cadascú dels caleros

Els afectats pel transport escolar creen una comissió

Rubén Lallana

Entrevista a

Port OlivetEl fet diferencial

L’Ametlla de MarFebrer 2009núm. 291

Gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE)

Febrer 2009 | pàg. 3

5 Notícia del mésPort Olivet serà un espai d’interès

natural protegit.

6-7 Especial festes de la Candelera 2009

Societat

Pesca

11-1410 21 El 1r equip de la scer de La Cala

afronta el tram decisiu de la tempo-

rada, buscant l’objectiu de la salvació.

16-17

Col·laboracions

Esports

Informació

i? @

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Opinió

El fet diferencial com a referentCorren temps complicats per a l’eco-nomia. Les empreses redueixen be-neficis, una bona part d’aquestes estan plegant la seva activitat, les famílies se’n ressenteixen i l’atur s’està incrementant a diari. Aquests són símptomes evidents d’una crisi a nivell mundial de la que no n’estan exemptes les administracions públi-ques i més concretament les locals, que són possiblement les germane-tes pobres, donat el seu insuficient finançament, sempre etern candidat a trobar una solució que no arriba mai.

En la darrera dècada, aquestes administracions, és a dir, els ajun-taments, van trobar amb el “totxo”, una sortida a les seves necessitats econòmiques, i encara que atípi-

ca, una solució temporal a les ne-cessitats d’inversió generades pel progrés, davant l’insuficient finan-çament de l’estat, i com a alterna-tiva a l’increment dels impostos als ciutadans.

Això però, després de l’explosió de la bombolla mundial se n’ha anat tot en orris i ara els ajuntaments s’han tornat a quedar a “veure-les venir”. La situació és delicada, ningú va sobrat i si incrementar els impos-tos sempre ha estat una decisió impopular, ara encara ho és més. Per tant, cal invertir en idees que generin fonaments perquè quan aquesta situació, que esperem que remunti ben aviat, es torni a produ-ir, no ens afecti a tots de la mateixa manera.

Això és el que ha fet l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, que ja l’any passat va mostrar la seva voluntat de ser diferent, quan va demanar a la Fundació Territori i Paisatge una auditoria de les seves possibilitats mediambientals. Quan es demana una acció d’aquesta, és perquè és té la intenció de complir, cosa de la que ja n’està donant mostres amb la marxa enrere que s’ha donat a la urbanització Port Olivet.

Un ajuntament que és capaç de desqualificar en el seu POUM més de 6 milions de metres quadrats i re-nunciar a quasi 1 milió m2 de sostre edificable, i més en els temps que corren, ha de tenir les idees molt cla-res. Possibles convenis urbanístics, llicències d’obres i altres ingressos

que no entraran a les arques mu-nicipals però que són contemplats com una inversió de futur, un fet di-ferencial que defuig del “pa per avui i gana per demà” i que pretén con-vertir en una aposta pel medi ambi-ent i un valor afegit que ha d’anar en benefici d’una millor qualitat de vida pels ciutadans actuals i futurs del municipi.

El que s’ha de destacar, però, és que totes aquestes accions s’estan fent d’acord i amb la complicitat de les diverses administracions. Tant la desqualificació de Port Olivet, que ha de tornar al seu estat natural, com el POUM han despertat grans elogis per part dels màxims respon-sables de l’urbanisme i el mediam-bient en general.

Editorial

Índex

Política24-2526-27

28

35

Cultura i Espectacles

Entrevista

15La llum estrena temporada amb una

pesquera massiva.

Medi ambientSatisfacció a La Cala per l’anul·lació

dels Plans d’Emergència Nuclear

Exterior.

29-34

Tornes de farmàcies, telèfons,

horaris de tren, bus ...

A fons

18-19Rubén Lallana Plaza.

8-9 Infraestructures

Els afectats pel transport escolar

creen una comissió.

Departament d’Obres i Serveis. Notes d’un viatge a l’infern guanya

el XVII Premi de Narrativa Vila de

l’Ametlla de Mar.

22-23 TurismeS’atorguen els premis de la 9a

edició del Concurs de Fotografia

Paisatgística.

L’Ametlla de Mar farà una nova

rotonda a l’entrada de la població.


La Notícia del mes

Araceli DomínguezEl govern de l’Ametlla de Mar ha de-cidit desqualificar les 66 hectàrees de sòl urbanitzable de Port Olivet que tornaran així al seu estat original, és a dir, Port Olivet tornarà a ser un sector de costa verge de bellesa incompa-rable al sud de la vila. El govern, ha pres aquesta decisió tenint en comp-

te el fet que si es permet construir in-discriminadament en les zones més valuoses del poble s’obtindran molts diners que, a curt termini, seran útils per dur a terme grans projectes però, n’és conscient, que això seria hipote-car el futur del poble que esdevindria així un poble més dels molts que hi ha per la costa espanyola i catalana que l’únic que poden oferir als seus habitants i visitants és ciment. En aquest sentit, el govern ha optat per protegir i promocionar els recursos naturals de la vila com a garantia d’un futur sostenible, pròsper i de qualitat. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, mostrava la seva satisfacció perquè “per a l’equip de govern que Port Olivet esdevingui una zona verge és un objectiu pri-oritari i, a tal efecte, portem ja molt de temps treballant i és de destacar la feina que s’ha fet des de les regi-dories de Medi Ambient i Urbanisme perquè així sigui. Però encara hem de fer camí per aconseguir-ho i per això, ara, compten amb la compli-citat i el recolzament de la Direcció General d’Urbanisme”.

Projectes del passatEn etapes anteriors, a Port Olivet, hi havia prevista una urbanització de luxe (1 vivenda per hectàrea) que es va començar a construir però que va quedar paralitzada per un problema dels propietaris amb la justícia. Així, quan l’any 2003 l’equip que encap-çalava Andreu Martí va accedir al go-vern municipal, es va trobar que una entitat financera havia adquirit Port Olivet per revendre-la posteriorment a un promotor i obtenir els seus cor-responents beneficis. En un primer moment, el nou govern va veure amb bons ulls aquesta compravenda per-què suposava obtenir uns grans in-gressos amb la posterior construcció de la urbanització. Però després es

va decidir que aquest no era el model de municipi que el poble es mereixia i que l’aposta cega per la construc-ció era un error del passat que no es podia repetir. Per aquest motiu, entre d’altres, es va decidir modificar el pla general urbanístic tenint molt present que es volia passar d’un model basat exclusivament en el creixement urba-nístic desmesurat a un model que fes compatible el creixement amb la pro-tecció i promoció dels recursos natu-rals i paisatgístics. I, en aquest punt, el govern va oferir a l’entitat financera propietària dels terrenys la possibili-tat de traslladar els drets adquirits i l’edificabilitat corresponent a un altre pla parcial que tingués prou marge per poder edificar en comptes de fer-ho a Port Olivet.

Prioritat MunicipalQue Port Olivet torni a ser un tros de costa verge, ara mateix estava a mig construir la urbanització, encara que les obres estaven paralitzades feia anys, amb carrers fets, part del clave-gueram i l’enllumenat, és una prioritat per al govern municipal, com es pot comprovar. Com ho són el projecte que afecta al Camí de Ronda i el Pla de Millora del Port Natural de l’Es-tany. Així doncs, l’Ametlla de Mar fa una aposta clara per un creixement sostenible pel qual treballa des de fa temps i en vàries direccions com ho demostra, per exemple, la signatura ara fa poc més d’un any d’un pla de gestió amb la Fundació Territori i Pai-satge, depenent de Caixa Catalunya, que permet aquesta institució fer pro-postes i idear accions destinades a protegir el patrimoni natural de les nostres costes de les que el govern vol prendre bona nota per dur a terme el creixement inevitable que es pro-duirà en els pròxims anys de la millor manera possible per a la conservació dels ecosistemes autòctons.

Port Olivet serà un espai d’interès natural protegit

El govern de l’Ametlla de Mar ha decidit desqualificar les 66 ha de sòl urbanitzable perquè l’espai torni a ser un tros de costa verge del que puguin gaudir caleros i visitants.

Carrers, voreres i enllumenat de Port Olivet, tot tornarà al seu estat original.

Araceli DomínguezLa Candelera 2009 va arribar dime-cres 4 de febrer a la nit a la seva fi a la platja de l’Alguer amb la llum, el color i el soroll dels focs d’artifici com no podia ser d’una altra mane-ra. Després de cinc dies de festa en els que va haver temps per a tot i en els que va destacar, un any més, l’alt nivell de participació era moment de fer balanç i d’això s’encarregava la regidora de Festes, Teresa Callau. “El balanç en general ha estat po-sitiu, no podem estar descontents. La gent ens ha recolzat amb la seva assistència i la seva alegria a tots els actes. Evidentment, hi ha coses que no han sortit perfectes però ja hem pres nota per a l’any que ve intentar no cometre els mateixos er-rors”. En aquest sentit, la regidora va voler puntualitzar que està oberta a escoltar totes les crítiques, queixes i suggeriments de cara a millorar les festes l’any vinent.

Temps inestablePel que fa al temps, ens va fer de tot. El dia del pregó diluviava fora de l’en-velat i, malgrat tot, aquest estava ple a vessar de gent que volia escoltar el discurs del pregoner, Josep Cuní, que va mantenir atent el públic amb

moments àlgids, com en els que va dissertar sobre el paper dels profes-sionals de la comunicació en un món com el que vivim i les seves obligaci-ons ètiques al respecte. També emo-cionant, breu i exempt de moral ràn-cia, va ser el parlament de mossèn

Especial Festa Major

Candelera 2009, una festa per a tots i cadascú dels calerosUn any més, els caleros es van bolcar en les seves festes majors, participant de manera massiva en totes les activitats programades, en les que va haver-hi temps per a la diversió però també per a la devoció i la reflexió.

El peridista Josep Cuní durant el pregó. La corporació amb el pregoner.

Pubilles i pubilletes de la Festa Major 2009. La Mare de Déu de la Candera al carrer Major en ple sermó de Mossèn Pasqual.

La cercavila de capsgrossos va encetar la Festa Major.

Pasqual Centelles, rector d’Aldover, Paüls i Xerta, en finalitzar la processó en honor a la Mare de Déu que, mal-grat el temps que no estava gens clar i que era dilluns, va tenir un alt nivell de participació de devots, no només de La Cala, sinó també de gent de fora, nouvinguts i de les rodalies.

Envelat abarrotatTanmateix, abarrotat de gent va estar l’envelat les dues primeres nits amb els grups Apache i Hotel Cochambre i la resta de nits amb les diferents or-questres que van actuar per la gent

més balladora, incondicional de les nits de Candelera. I, com no, els nens i nenes també van participar activa-ment en totes les activitats. Esports, màgia, rialles, caballitos i inflables van fer les delícies dels menuts durant les festes. El mateix que tots els actes de-dicats als avis, amb brasileres inclo-ses per les postres després de dinar, i a les dones caleres que, amb crios i sense, van gaudir del seu dia.

Record per a tothomTampoc podem deixar de recordar a les pubilles, damisel·les i pubille-

tes, l’autèntic cor de les festes que aquest dimecres 4 de febrer, l’últim dis de festes, per la nit, ploraven de cansament, algunes amb els peus destrossats, i tristesa i que han sabut animar tots els actes amb la seva pre-sència, ballant i cantant al ritme que toqués, ja fos de xaranga, d’orques-tra, de samba o de bolero. I com no, tampoc podem deixar-nos de banda, als quintos del 1989 que, enguany, xics i xiques amb nom i cognoms es van encarregat de dur a la verge a les espatlles. I també hem de recordar a tothom que ha fet possible amb el

seu treball que les festes siguin un èxit: tècnics de festes i turisme, pro-fessionals de la comunicació, SUM, Policia Local, Protecció Civil i fins i tot cambrers i treballadors de la fira i dels restaurants.

Regust agredolçEn definitiva, amb les festes a la ment i el cor encara, amb un regust agredolç d’enyorança, hem de fer un esforç per conservar tots els bons moments viscuts i preparar-nos des d’aquest moments per a La Cande-lera 2010.

Guanyadors del concurs de suquet calero. L’espectacle infantil va tancar els actes de la festa. Representació teatral del grup escènic SCER.

Sessió de ball per la tarda, el dia de la dona. Clara Estrada Santos va rebre un homenatge com a persona més gran del poble.

Concert de la Banda de Música de l’EMMA. Entrega de premis del concurs de fotografia paisatgística.

Infraestructures


L’Ametlla de Mar farà una nova rotonda a l’entrada de la població

El govern municipal millorarà aquest espai amb els diners provinents del Fons Estatal d’Inversió Local.

Araceli DomínguezEl projecte municipal “Condiciona-ment de la carretera TV-3025 des del punt quilomètric 0.380 al 0.865, tram: Ametlla de Mar” té com a objectiu fer les obres necessàries per al desdo-blament de la carretera TV-3025, en el tram comprès entre els sectors 22b1 i 22b2, que preveu desenvolupar el POUM del municipi. El tram afectat pel projecte es troba a uns 400 m del nucli urbà i té el seu inici a la rotonda existent a la carretera TV-3025, on està situada l’escultura Braços i Rems, que dóna accés a l’autopista AP-7. El tram de carretera afectat pel projecte és d’uns 500 m de longitud en sentit nord i finalitza amb l’execució del nou enllaç mitjançant la rotonda nord que farà de futur accés als sectors esmentats.

Ampliació del traçatLes obres de condicionament con-templen l’ampliació del traçat actual d’un carril per cada sentit de circu-lació amb vorals exteriors, en dues calçades separades per una mitjana central: una calçada amb dos carrils (en sentit nord) i una fila d’aparca-ments en línia, i l’altra calçada amb un carril (sentit sud) i una cuneta exterior.

Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, explicava que “la idea és que aquest espai sigui millor i més segur. Amb les obres de la primera rotonda, tothom que entra per l’autopista ens felicita perquè l’accés a la població és molt més digne. Volem fer el ma-teix amb l’accés a la N-340, tant de pujada com de baixada, o per acce-dir al polígon. Volem enllaçar aquest tram amb dues rotondes i dignificar encara més aquest espai”.

Fons d’Inversió LocalEl projecte rebrà una subvenció de 1.251.484 euros del Fons Estatal d’Inversió Local (176 euros per habi-tant) que el govern espanyol va crear al novembre de 2008 per afavorir les inversions que contribueixin a dina-mitzar a curt termini l’activitat econò-mica, incidint directament en la crea-ció d’ocupació (en el cas de l’Ametlla per a aquest projecte es donarà feina a 30 treballadors) i, a més, reforçar la capitalització dels municipis. Les con-dicions per rebre la subvenció és que l’obra s’executi d’immediat i estigui enllestida abans que acabi l’any i que el projecte no estigués inclòs en els pressupostos per a l’any 2009.

Tram que serà millorat fins a la futura rotonda, més amunt de la cooperativa.

Es renova el paviment d’alguns carrers L’actuació va ser als carrers Llambrich, Pau Casals i Sant Roc, en els trams per on, precisament, passa la processó de La Candelera.

Araceli DomínguezDivendres 23 de gener es van iniciar els treballs de repavimentació dels carrers Andreu Llambrich (des de l’avinguda Hispano-Italiana fins al c/Llibertat), del c/ Pau Casals (des del c/Llibertat fins al final del carrer) i del c/Sant Roc (tot el seu tram). Aquesta actuació s’emmarca dins d’un conjunt d’actuacions més generals que en di-ferents fases s’estan realitzant per a la renovació de la pavimentació i els ser-veis a tot el nucli urbà de La Cala. Però l’actuació, a més, es va incloure dintre de la posada a punt dels carrers més cèntrics de la població per on passa la processó de La Candelera del dia 2 de febrer. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, explicava que “el que perseguim és, evidentment, se-guir millorant l’estat dels carrers del casc urbà i, en concret, aprofitant que eren els dies previs a la celebra-ció de les festes, volíem deixar a punt

els carrers més cèntrics de la pobla-ció per on passa la processó”.

En concret, en els carrers citats, era necessari realitzar un reasfaltat a fi d’adequar-lo i deixar-lo en bon estat. Així es va fresar part del paviment

existent i es va asfaltar a sobre del mateix una nova capa de quitrà. El total de l’àmbit de l’actuació de l’obra, que es va perllongar durant una setmana, era de 4.316 m2 i per a dur-la a terme es van invertir 60.000 euros.

El carrer Benidorm ha estat remodelat i la senyalització pintada.


Araceli DomínguezDijous 5 de febrer va tenir lloc una reunió del Consell d’Administració de La Cala Gestió en la que es va aprovar la urbanització de Sant Jor-di d’Alfama 2 amb un pressupost de licitació d’1.751.127,91 i un ter-mini d’execució de les obres de vuit mesos. Les empreses que vulguin accedir al concurs per materialitzar aquest projecte tenen de sortida 30 punts sobre 100 per fer-se amb l’obra si contracten treballadors empadronats a L’Ametlla de Mar, si contracten aturats del poble i també si subcontracten industrials i empre-ses de la vila.

Sector JEn la mateixa reunió es va apro-var la urbanització del sector J amb un pressupost de licitació d’1.571.830,72 euros. En aquest segon cas el termini per finalitzar els treballs és de sis mesos. Aques-ta adjudicació té les mateixes con-dicions que l’anterior pel que fa als punts de sortida, 30 sobre 100, de les empreses que vulguin accedir-hi. Antoni Montagut, vicepresident de La Cala Gestió, explicava que “cal destacar de les aprovacions que van tenir lloc a La Cala Gestió el passat 5 de febrer, per una ban-da, el projecte d’urbanització de Sant Jordi d’Alfama 2 i el del sector J, que és la part que correspon al castell. És una inversió molt impor-tant que ascendeix a uns 3.300.000 euros però també cal destacar que, amb el lideratge de l’ajuntament, a través de La Cala Gestió, s’atorga-ran 30 punts a les constructores que contractin persones i empre-ses de l’Ametlla de Mar, és a dir,

la voluntat de l’equip de govern es que aquestes obres reverteixin en la creació de treball per empreses i aturats locals”.

Nou aparcamentPel que fa al nou aparcament soter-rat que està previst que es constru-eixi en el lloc on hi havia les escoles velles, tothom que estigui interessat en adquirir una plaça, molt aviat tin-drà informació sobre com fer-ho a la pàgina web de La Cala Gestió. Aquesta informació s’inclou en un PDF que es pot descarregar i om-plir-lo amb les dades personals i posant el número de pàrquings que interessa al sol·licitant. Un cop se sàpiguen més dades a mesura que avanci el projecte, a totes les perso-nes que hagin sol·licitat la informa-ció prèvia, se’ls enviarà un correu amb la informació d’aquesta pro-moció. Les obres de l’aparcament s’adjudicaran en poques setmanes i es preveu que siguin executades en el termini d’un any.

De compensació a cooperació Recordem que l’equip de govern va canviar el sistema d’actuació urba-nística de compensació a coopera-ció per garantir, precisament, que tots els serveis bàsics en qualsevol projecte d’obres s’acabin realitzant, evitant així errors històrics com el de Tres Cales, per exemple, en el que el promotor va deixar per construir serveis bàsics com ara el clavegue-ram. El sistema de cooperació dona potestat a l’ajuntament per executar les obres i passar posteriorment les factures a promotors i propietaris, assegurant-se així que tot quedi en-llestit i en condicions.

La Cala Gestió aprova la urbanització de dos sectors de Sant Jordi d’Alfama

L’Entitat Pública Empresarial pretén que aquestes obres, juntament amb d’altres que n’hi ha previstes, donin feina a persones aturades en un termini breu de temps.

Terreny del sector J amb el castell al fons.

A fons Febrer 2009 | pàg. 10

El Departament d’Obres i Serveis s’encarrega principalment de la gestió de la Brigada Municipal i l’Oficina d’Atenció al públic (queixes, sol·licituds, demandes de repa-racions i muntatges…) i la gestió d’empreses externes que treballen al nostre poble, siguin en obres o en manteniments.

Actuacions 2008Durant l’any 2008 s’han fet obres de diversa envergadura de les que des-taquen els treballs a les dependèn-cies de la Policia Local, a les depen-dències del SUM, a l’Arxiu Municipal i a les noves dependències de la Bri-gada Municipal. També s’han gestio-nat les obres de la zona d’esbarjo al parc infantil de Tres Cales i la cons-trucció de 400 metres de vorera nova a la mateixa urbanització. A més, s’han canviat les voreres dels carrers Sant Francesc, Dr. Ferran i Països Catalans de la nostra vila. Tanmateix, també al poble, s’ha fet un tram del carrer de Sant Roc totalment nou (el

carrer que coneixem com la Costera de Pepet), s’ha fet un tram del carrer Bruc, s’ha construït una rotonda a la Part de Cala (a la Rambleta), s’han construït les escales del carrer Major (a la zona dels restaurants) i s’han asfaltat dos camins nous, el camí de la Barrera i el Camí de Mas Pujol.

Petits i grans desperfectesVal a dir que una de les funcions principals de la Brigada Municipal és l’atenció als petits i grans desper-fectes com ara sots a la via pública, avaries elèctriques, desperfectes als camins, problemes a les platges i avaries als edificis públics. Tots aquestos problemes es canalitzen a través de l’Oficina d’Atenció al pú-blic d’Obres i Serveis, la qual està ubicada al 2n pis de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

340 sol·licituds En aquest any 2008 hem tingut una entrada de 340 sol·licituds de feina general; dintre d’aquestes sol·licituds

n’hi ha 75 que fan referència a ma-terial per muntatge de festes i es-deveniments, 173 són queixes de les que es fa càrrec el departament d’electricitat de les quals la majoria provenen de la Urbanització Tres Cales perquè la instal·lació elèctrica té 40 anys d’antiguitat i dóna molts problemes que, malauradament, són difícils de solucionar) i 92 són queixes de diferents tipus (vuit des-perfectes, sots, pintura, jardineria, senyalització, mobiliari urbà…).De totes aquestes queixes n’hem aconseguit solucionar amb èxit un 90%.

A la vostra disposicióSi vostè té alguna queixa o sol·licitud pot contactar amb nosaltres mit-jançant el telèfon al 977 45 60 00. Tanmateix, des del Departament d’Obres i Serveis, volem agrair el vostre civisme i alhora disculpar-nos per les molèsties que us puguem ocasionar en el desenvolupament de la nostra feina.

Al Departament d’Obres i Serveis ens encarreguem de gestionar tot el que fa referència a manteniment, conservació i neteja d’infraestructures públiques i de les obres a la via pública i a les urbanitzacions.

Departament d’Obres i Serveis, fa la feina del dia a dia per mantenir les infraestructures públiques i crear-n’hi de noves

Funcions específiques• Manteniment de

l’enllumenat públic, manteniment dels edificis, enllumenats de Nadal i muntatges de festes.

• Neteja de carrers, places, platges, urbanitzacions, zones verdes i camins.

• Manteniments i reparacions de voreres, carrers, places, platges i edificis públics.

• Pintura de les vies pú-bliques, edificis públics i mobiliari urbà.

• Petites obres i obra nova des de la Brigada munici-pal.

• Gestió i remodelació de carrers i places.

• Muntatge i funcionament de festes i esdeveniments.

Servei de neteja de carrers. Servei de neteja de platges. Neteja d’urbanitzacions i zones verdes.


Societat

Araceli DomínguezEl passat 5 de febrer es va reunir per primer cop la Comissió d’Actuació per a la Defensa del Transport Esco-lar (CADTE) per mirar de trobar solu-cions a la problemàtica de la retirada de la subvenció de la Generalitat al transport escolar de les urbanitzaci-

ons a les escoles prevista per al curs 2009-10. Aquesta comissió està in-tegrada per representats de les ur-banitzacions de Sant Jordi, Calafat i Tres Cales i també per representats de l’ajuntament, entre ells la regido-ra d’Educació, Mari Carme Martí, i el regidor d’Urbanitzacions, Joan Pere Gómez Comes, i el representat del CCBE, Rubén Lallana.

Dret consolidatMari Carme Martí, regidora d’Edu-cació, creu que aquesta subvenció ja és un dret consolidat pel temps que fa que hi va. “Ja fa 12 anys i per això creiem que Educació s’ha de fer càrrec en la seva totalitat. No demanem res de nou. Simplement, volem quedar-nos com estem”. Mal-grat tot, admet que el Departament d’Educació actua amb la llei a la mà perquè aquestes subvencions es donen quan els alumnes s’han de desplaçar d’una població a una altra i no al mateix municipi encara que, paradoxalment, la distància de les urbanitzacions al poble és més gran que en alguns pobles on sí es dóna la subvenció. A més, la regidora tam-bé és conscient que tenen el handi-cap que tothom es pensa que són urbanitzacions de luxe. “Sobretot és molt habitual aquest pensament

entre la gent de Barcelona. Però és erroni perquè a les nostres urbanit-zacions viu gent treballadora que ha triat aquest lloc perquè el nucli urbà està saturat, perquè els agrada viu-re més tranquils, perquè hi viuen els seus pares i, també, en alguns ca-sos, perquè sabien que disposaven d’aquest servei”. Tanmateix, la regi-dora va raonar sobre el col·lapse que suposarien 180 cotxes en hora punta a les escoles si retiren el transport i sobre l’impacte medi ambiental que causarien.

Accions a emprendreLes accions immediates a emprendre per part de la comissió són demanar cita amb la delegada d’Educació a l’Ebre, Marian Rojas, per explicar-los els seus neguits, i també fer una re-collida de signatures per recolzar la seva causa a les urbanitzacions i al comerços de la vila. D’altra banda, la comissió es reunirà cada quinze dies, farà difusió en els mitjans de comunicació de la proble-màtica, demanarà la implicació de tots els partits amb representació al consistori, donarà un paper actiu a les AMPES de les escoles i investi-garà sobre altres poblacions amb una situació similar per mirar de fer accions conjuntes.

Presentació del curs al Telecentre.

Es crea una comissió a favor de la subvenció al transport escolar de les urbanitzacions

La comissió, en la que estan representats famílies afectades i consistori, mira de trobar solucions perquè no es retiri aquest ajut que consideren que és un dret consolidat.

Curs d’Auxiliar d’Infermeria en GeriatriaAquesta acció formativa pretén especialitzar en l’atenció i cura amb la gent gran a 20 persones amb situació d’atur.

Araceli DomínguezDimecres 28 de gener començà al Telecentre de l’Ametlla de Mar el curs d’Auxiliar d’Infermeria en Geriatria per a 20 alumnes que seran formades per una infermera i una gerontòloga. El curs consta d’una part teòrica de 248 hores que s’imparteix en una de les aules del Telecentre i d’una forma-ció pràctica de 106 hores que es fa en algun centre geriàtric dels voltants.

Pel que fa als continguts formatius es divideixen en 3 grans blocs: aplicar cures bàsiques a les persones grans segons el seu nivell de competèn-cia; atenció a les persones grans i, per últim, la comunicació i atenció al pacients. A més, hi ha els següents mòduls obligatoris: bàsic de preven-ció de riscos laborals, inserció labo-ral i tècniques de recerca de feina i sensibilització ambiental. Anna Ga-llart, regidora de Formació i Treball, explicava que “hem posat en marxa aquest curs d’auxiliar d’infermeria en geriatria per preparar la gent perquè pugui accedir a nous llocs de treball i alhora saber com tractar i ajudar a les persones, sobretot en un grup de població tan sensible com és la gent gran. Creiem que els 20 alum-nes que hi participen disposen de

matèria prou efectiva com per obte-nir bons resultats i formar bons pro-fessionals per després posar-ho en pràctica en qualsevol lloc de treball relacionat amb aquest àmbit”. En l’apartat de pràctiques, cal destacar que aquestes es fan fora del municipi i, per tant, l’alumnat ha d’arribar al lloc on s’efectuaran pel seu compte però té la possibilitat de demanar unes be-ques de desplaçament.

Curs subvencionatEl curs, que és gratuït, està dirigit a persones que es troben en situació d’atur, és gestionat per l’Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació (IDFO), el subvenciona el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu i finalitza el 16 de juny.

Els autocars del transport escolar.

Societat


Calafat estrena senyalització per als seus carrersLa nova retolació fa que a la urbanització sigui més fàcil localitzar els carrers i l’apropa una mica més amb la seva nova imatge a la vila.

Des del passat mes de desembre, la Urbanització de Calafat gaudeix d’una nova retolació als seus carrers. El mateix que es va fer amb anterio-ritat a la urbanització de Tres Cales, s’ha fet ara a Calafat. Així, tots els carrers ja tenen la seva retolació ho-mogènia amb l’escut de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Panell amb carrersA més, des del passat mes d’agost, l’entrada a la urbanització té un gran panell amb un llistat de carrers que serveix per localitzar on es troben. Amb aquesta mesura s’aconse-gueix cobrir un servei d’informació necessari per poder trobar els car-rers sense problemes i ,en casos d’emergència, poder acudir d’im-mediat. El regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, Joan Pere Gómez i Comes, va mostrar la seva satisfacció perquè “la nova imatge dels carrers de Calafat, amb la seva flamant senyalització, dóna també un servei públic, ja que dintre de la complexitat de les vies de Calafat, i amb la suma del llistat de carrers que es troba a la entrada de la urba-

nització, és podrà ubicar fàcilment un carrer. Això és especialment útil per a la policia, bombers i ambulàn-cia on el temps i l’eficiència de les seves actuacions depenen d’una bona localització”. Tanmateix, amb la nova senyalització, s’ha potenciat la imatge de les Urbanitzacions de Tres Cales i Calafat fent-la més uni-forme i apropant-la una mica més al poble.

Nou horari OACLa Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions comunica que el nou horari de l’oficina d’atenció ciutadana ubicada a Tres Cales serà de dilluns a divendres des de les 9h fins a les 13h. Els dimecres, aquest servei es farà des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. Per més informació: tel./fax.: 977 45 63 76, @: [email protected], tel. Ajuntament: 977 45 60 00 (Ext.2).

La Policia Local inicia una campanya informativa sobre la ITV dels ciclomotors

La Policia Local de l’Ametlla de Mar, arrel de l’Ordre IUE/563/2008 de 29 de desembre que fixa la data d’en-trada en vigor de l’obligatorietat de la inspecció tècnica periòdica dels ciclomotors, ha posat en marxa una campanya informativa per assaben-tar als propietaris d’aquest vehicles dels períodes que disposen per re-gularitzar la situació del seu vehicle. La campanya que es va iniciar el 13 de febrer consisteix en establir con-trols de ciclomotors periòdics on es lliuren als conductors un fulls explica-tius de la nova normativa, a més de la difusió pels mitjans d’informació local de les dates establertes segons la ter-minació de la matrícula. Segons les fonts consultades per la revista Des dels quatre cantons “les persones que hagin de passar la ITV dels ci-clomotors hauran de desplaçar-se a l’estació d’inspecció de vehicles de la seva elecció perquè no esta pre-vist, a curt termini, cap conveni de col·laboració amb les estacions que es dediquen a inspeccionar vehicles

perquè hi hagi una estació mòbil a l’Ametlla de Mar”.

El calendari establert és el següent:

Els matriculats entre l’1 de gener de 2003 i el 20 de febrer de 2006 tenen com a termini màxim:Si la matrícula acaba en 0 o 1 fins febrer de 2009.Si la matrícula acaba en 2 o 3 fins març de 2009.Si la matrícula acaba en 4 o 5 fins abril de 2009.Si la matrícula acaba en 6 o 7 fins maig de 2009.Si la matrícula acaba en 8 o 9 fins juny de 2009.

Els matriculats entre l’1 de gener de 2002 i el 31 de desembre de 2002 tenen com a termini màxim:Si la matrícula acaba en 0 o 1 fins juliol de 2009.Si la matrícula acaba en 2 o 3 fins setembre de 2009.Si la matrícula acaba en 4 o 5 fins octubre de 2009.Si la matrícula acaba en 6 o 7 fins novembre de 2009.Si la matrícula acaba en 8 o 9 fins desembre de 2009.

Els matriculats abans del 31 de desembre de 2001 tenen com a termini màxim:Si la matrícula acaba en 0 fins febrer de 2010.Si la matrícula acaba en 1 fins març de 2010.Si la matrícula acaba en 2 fins abril de 2010.Si la matrícula acaba en 3 fins maig de 2010.Si la matrícula acaba en 4 fins juny de 2010.Si la matrícula acaba en 5 fins juliol de 2010.Si la matrícula acaba en 6 fins setembre de 2010.Si la matrícula acaba en 7 fins octubre de 2010.Si la matrícula acaba en 8 fins novembre de 2010.Si la matrícula acaba en 9 fins desembre de 2010.

Els matriculats després del 21 de febrer de 2006 han de passar la ITV:-Si l’antiguitat del ciclomotor és superior a tres anys la periodicitat serà bianual.-Si l’antiguitat del ciclomotor és inferior a tres anys no es necessari realitzar la inspecció

tècnica de vehicles.

Ara els ciclomotors també han de passar la ITV.

Retolació de carrers.

El passat mes de desembre van començar els treballs de renova-ció de la xarxa telefònica a les ur-banitzacions. Aquest fet suposa l’obligatorietat que les companyies telefòniques que instal·lin línies no-ves ho facin de manera soterrada. La mesura pretén acabar amb la mala imatge que donen els antics pals de fusta de telefonia, dotant a la vila d’un aire d’antiguitat del que es vol desprendre. Joan Pere Gó-mez Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, explicava que “aquests pals ens van ser molt útils durant una època, però avui

dia ja no tenen raó de ser, sobretot perquè hi ha la possibilitat que se soterrin. Així doncs, a partir d’ara no es permetrà la col·locació ni la renovació de cap classe de pal per línia aèria telefònica i per l’es-tesa de qualsevol línia nova o la reparació de les ja existents es re-querirà el seu soterrament”. Dintre d’aquesta iniciativa que possibilita que La Cala tingui una imatge més acord amb els nou temps i a favor de les noves tecnologies, s’ha de sumar la possibilitat que els usuaris de telefonia i Internet disposin del servei inalàmbric WI-MAX.

Soterrament de línies telefòniques


Araceli DomínguezEl programa Salut i Escola és una ini-ciativa que es duu a terme a l’Institut d’Educació Secundària Mare de Déu de la Candelera tots els dijous des de les 11.30 fins a les 13.30 perquè els adolescents puguin consultar els seus dubtes sobre temes com drogues i sexualitat, estant tranquils que ningú s’assabentarà dels seus neguits perquè se’ls atén amb con-fidencialitat absoluta. Cèlia Vinaixa, infermera de l’ABS del Perelló que s’encarrega d’aclarir els dubtes de noies i nois, ens explica el perquè d’aquesta iniciativa. “Aquest servei va començar ara fa quatre anys per apropar la infermera als estudiants, que normalment no acostumen a visitar-se al CAP i, si ho fan, van acompanyats dels seus pares i no s’atreveixen a preguntat segons quines coses”. Malgrat tot, Cèlia ens explica que aquesta iniciativa

no ha tingut gaire èxit entre els joves de l’Ametlla i El Perelló on ella atén les consultes. No és el cas d’altres indrets de les Terres de l’Ebre on els adolescents sí utilitzen més sovint aquest servei.

Visites en grupPel que fa a les visites, acostumen a anar en grups de dos o tres amics per sentir-se més recolzats i els te-mes que més els preocupen, a les xiques, són l’ús correcte dels anti-conceptius i la contracepció del dia després (la famosa pastilla del dia després). En canvi, els nois pregun-ten més sobre alcohol i tabac però també per substàncies estupefaents com la marihuana i la cocaïna i fins i tot sobre la seva imatge corporal.

Molta confusióCèlia Vinaixa se sorprèn que malgrat la informació que hi ha avui dia, so-

bretot via Internet, els adolescents tenen molta confusió, el que fa, per exemple, que no facin un ús correcte del que saben. En concret, en qües-tió de sexe, són força promiscus i, tot i que prenen mesures per evitar embarassos no desitjats, no són conscients, en general, sobre el risc de contagi de malalties de transmis-sió sexual.

Reunions informativesPerquè tothom estigui assabentat sobre aquestes consultes, es fa una reunió informativa a comença-ment de curs amb els professors i també s’explica als alumnes classe per classe que n’existeixen. D’altra banda, si els professors detecten al-gun problema en qualsevol alumne l’envien a la consulta i, la infermera, si s’escau, el deriva algun centre es-pecialitzat sense necessitat de pas-sar pel CAP.

El programa Salut i Escola aclareix els dubtes sobre sexe i drogues dels adolescentsMalgrat la quantitat d’informació que hi ha avui dia, els joves encara tenen molta confusió sobre embarassos, malalties de transmissió sexual i drogues i alcohol.

Comunicat @ssessors de l’Ametlla de Mar rep el III Premi Emprenedors del CCBE

L’empresa ‘Comunicat @ssessors’ de l’Ametlla de Mar ha estat la gua-nyadora del III Premi Emprenedors, dotat amb 3.000 euros, que atorga el Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE). Xavier Solé, Àlex Llaó i Rafel Martí són els tres socis creadors de l’empresa Comunicat @ssessors’, una iniciativa empresarial dedicada a la implementació d’estratègies de comunicació a les empreses i institu-cions públiques. Xavier Solé explica-va que “som una empresa de gent jove que hem començat recentment aquesta singladura. Ens ho prenem amb moltes ganes i esperem que tingui una continuïtat prolongada en el temps. Aquest reconeixement ens ha alegrat molt i ens dóna més empenta encara per tirar el nostre projecte endavant. Desitgem que les alegries siguin moltes al llarg de la vida de Comunicat @ssessors”.

Valoració molt positivaEn aquesta 3a edició del Premi Em-prenedors s’han presentat un total de sis projectes i el jurat del premi ha

guardonat el projecte ‘Comunicat @ssessors’ valorant el seu grau de de-finició i maduració, la seva viabilitat tècnica i econòmica, les expectatives de rendibilitat, la generació de llocs de treball, la innovació i l’originalitat, les sinèrgies amb altres activitats eco-nòmiques i la repercussió sobre l’eco-nomia de la comarca del Baix Ebre”.

Esperit emprenedorEl premi Emprenedors és una inici-ativa del Consell Comarcal del Baix Ebre destinada a guardonar els mi-llors projectes de creació d’empresa que s’ubiquin a la comarca per tal de fomentar l’esperit emprenedor i incentivar la presa de mesures que contribueixen a l’aparició de noves iniciatives empresarials. Aquest premi es va atorgar a l’any 2007 a l’Alberg Assut de Xerta pel seu compromís amb les persones amb discapaci-tat, i a l’any 2008 al jove empresari de Deltebre, Joan Marc Clofent, per una iniciativa empresarial de nova creació, destinada a l’activitat de co-municació visual.

Aquesta iniciativa empresarial està dedicada a la implementació d’estratègies de comunicació a les empreses i institucions públiques.

Els matriculats entre l’1 de gener de 2003 i el 20 de febrer de 2006 tenen com a termini màxim:Si la matrícula acaba en 0 o 1 fins febrer de 2009.Si la matrícula acaba en 2 o 3 fins març de 2009.Si la matrícula acaba en 4 o 5 fins abril de 2009.Si la matrícula acaba en 6 o 7 fins maig de 2009.Si la matrícula acaba en 8 o 9 fins juny de 2009.

Els matriculats entre l’1 de gener de 2002 i el 31 de desembre de 2002 tenen com a termini màxim:Si la matrícula acaba en 0 o 1 fins juliol de 2009.Si la matrícula acaba en 2 o 3 fins setembre de 2009.Si la matrícula acaba en 4 o 5 fins octubre de 2009.Si la matrícula acaba en 6 o 7 fins novembre de 2009.Si la matrícula acaba en 8 o 9 fins desembre de 2009.

Els matriculats abans del 31 de desembre de 2001 tenen com a termini màxim:Si la matrícula acaba en 0 fins febrer de 2010.Si la matrícula acaba en 1 fins març de 2010.Si la matrícula acaba en 2 fins abril de 2010.Si la matrícula acaba en 3 fins maig de 2010.Si la matrícula acaba en 4 fins juny de 2010.Si la matrícula acaba en 5 fins juliol de 2010.Si la matrícula acaba en 6 fins setembre de 2010.Si la matrícula acaba en 7 fins octubre de 2010.Si la matrícula acaba en 8 fins novembre de 2010.Si la matrícula acaba en 9 fins desembre de 2010.

Els matriculats després del 21 de febrer de 2006 han de passar la ITV:-Si l’antiguitat del ciclomotor és superior a tres anys la periodicitat serà bianual.-Si l’antiguitat del ciclomotor és inferior a tres anys no es necessari realitzar la inspecció

tècnica de vehicles.

Els responsables de Comunicat @ssessors recollint el premi de mans del President del Consell Comarcal del Baix Ebre.

Societat


Inici dels cursos de formació del primer semestre de 2009

La Regidoria de Formació de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar va proposar per aquest primer semestre de 2009 diferents accions formatives, la majo-ria de les quals s’han iniciat durant els mesos de gener i febrer.La regidora de Formació i Treball, Anna Gallart, destacava “el gran nombre d’alumnes inscrits en els cursos fet que demostra les ganes de superació i d’aprenentatge de la gent del nostre poble”.En total s’han ofertat dotze cursos de diferent índole: idiomes, informà-

tica, balls de saló, fotografia, dansa del ventre i reeducació postural que, units al curs de formació ocupacional d’auxiliar d’infermeria en geriatria, fan que hagi un ampli ventall de possibi-litats per escollir.

La regidora també ens comentava que “a l’hora de preparar cursos in-tentem conciliar una oferta formativa amb una de més lúdica intentant mi-llorar la formació de l’individu però també intentant aconseguir millorar el seu benestar personal”.

Curs d’internet.

Alumnes del curs de fotografia.


Pesca

La llum estrena temporada amb una pesquera massivaLes sis barques que van a la llum a l’Ametlla de Mar van pescar un total de 3.000 caixes de peix, sardina i seitó barrejats, en el seu primer de dia a la mar després de dos mesos de veda.

Araceli DomínguezDiumenge 15 de febrer les barques d’encerclament van tornar a la mar després de dos mesos d’estar atu-rats per la veda biològica. En concret van sortir sis barques que van a la llum, que porten a bord 84 mariners, i que van omplir en total més de 3000 caixes de peix, entre sardina i seitó. Aquell primer matí tothom estava content al moll, a la vila en general, per aquesta pesquera massiva que fa retornar l’esperança després que la temporada passada a la mar fos de les pitjors que hom pugui tenir en el record. Josep Tomàs Margalef, se-cretari de la Confraria de pescadors, ens deia que “la primera nit després de la veda hem trobat molt de peix. Evidentment, el més important és que les llums de La Cala n’han trobat encara que ha estat una pesquera general perquè també n’han trobat altres llums de Tarragona i Vilanova per exemple. Això ens fa mantenir l’esperança que aquesta campanya que tot just iniciem sigui molt millor que l’anterior”.

Peix reaparegutPareix que finalment el peix ha apa-regut, com no podia ser d’una altra manera. Malgrat tot, els mariners es

mostren continguts en la seva eufò-ria encara que no poden evitar tenir en el pensament que aquesta tem-porada es multipliquin els peixos en els caladors després de la sequera anterior. Recordem que abans de començar la veda el peix blau sem-blava que hagués desaparegut de la mar i el poc que es trobava era mas-sa menut per pescar-lo. Tot i això,

els pescadors descartaven aquesta idea i deien que per molts estudis biològics que es fessin els ritmes de la mar no es corresponen amb una ciència exacta. A més, vaticinaven el que ha succeït ara perquè la mar, com saben els que hi van, sempre dóna sorpreses i ara, després de la veda, ja els hi tocava una d’agrada-ble.

Bona pesquera de l’encerclament el primer dia.

Medi Ambient


Satisfacció a La Cala per l’anul·lació dels Plans d’Emergència Nuclear ExteriorAmb aquesta resolució, El Tribunal Suprem reconeix explícitament el dret dels municipis nuclears a participar en l’elaboració de plans d’emergències.

Araceli Domínguez El govern de l’Ametlla de Mar ha mostrat la seva satisfacció després que el passat dimecres el Tribunal Suprem, estimant el recurs que va presentar l’Associació de Munici-pis Afectats per Centrals Nuclears (AMAC), decidís anul·lar els Plans d’Emergència Nuclear Exterior, apro-vats per acord del Consell de Minis-tres el passat de 9 de juny de 2006. Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, explicava que “es-tem molt contents perquè finalment el Tribunal Suprem ens ha donat la raó sobre la vigència dels plans d’emergències. Sempre havíem dit que estaven obsolets i que s’havien de renovar, a banda que no recolli-en l’opinió dels municipis nuclears. De fet, l’Ametlla no havia portat mai al ple l’aprovació del PENTA perquè no hi estava d’acord. Ara veurem com reacciona el Consell de Segu-retat Nuclear a l’hora de confeccio-nar els nous plans que ja sí hauran de tenir en compte les nostres rei-vindicacions”.

Influència nuclearRecordem que al setembre passat, els alcaldes dels cinc municipis de l’àrea d’influència nuclear, l’Ametlla de Mar, Montroig del Camp, Prat-dip, Tivissa i Vandellòs i Hospitalet ja reclamaven de manera conjunta un Pla d’Emergències Nuclear a Tar-ragona totalment nou o, si més no, que s’actualitzés l’actual perquè el vigent, que data dels anys 90 i que, per cert, ni l’Ametlla de Mar ni Mont-roig van signar, ha quedat totalment obsolet, sobretot pel que fa a les no-ves tecnologies.

Tanmateix, aquests municipis volien assolir una major coordinació en els plans d’emergència on pensen que és imprescindible que hi estiguin representats i tinguin veu en el seu procés d’elaboració. En veure que les seves peticions no eren ateses en les diferents reunions que s’han produït des de llavors a Madrid, l’AMAC va decidir posar aquest con-tenciós, fallant finalment el Tribunal Suprem al seu favor en reconèixer

explícitament el dret dels municipis a ser escoltats en aquest tipus de processos.

Nous plansAra, l’AMAC reclamarà al govern estatal l’elaboració de nous plans d’emergència nuclear exterior a les centrals estatals amb la participació activa dels ajuntaments en els Comi-tès de Gestió dels Plans d’Emergèn-cia Nuclear Exterior de les centrals estatals, en la Comissió Nacional de Protecció Civil, i una major concreció dels mitjans i responsabilitats deri-vats del Pla d’Emergència.

Entretant, mentre els nous plans no siguin aprovats, en cas d’emergèn-cia, Protecció Civil seguirà aplicant tots els mitjans disponibles per a garantir la seguretat dels ciutadans’. Més enllà d’aquest fet, els muni-cipis consideren ‘imprescindible’ que Protecció Civil, en col·laboració amb AMAC, escometi l’elaboració dels nous plans ‘amb la major cele-ritat’.

Araceli DomínguezL’Entitat Pública Empresarial La Cala Gestió ja ha adjudicat les obres del projecte de Depuració i Reaprofita-ment de les aigües residuals del polí-gon industrial Les Creuetes i del com-plex esportiu municipal de l’Ametlla de Mar a la constructora BECSA SAU per un import de 555.012 euros. Aquest projecte ha de solucionar les deficiències en el sistema de depura-ció d’aigües en ambdues zones oca-sionades, en el cas del polígon, per l’augment del cabal que inicialment estava previst i, en el cas del complex municipal, el sistema de tractament de les aigües residuals està format per una fossa sèptica que fa un pre-tractament de les aigües residuals del complex i aquestes després surten a una arqueta filtrant que no soluciona de forma definitiva el tractament de

les aigües. És a dir, fins ara el siste-ma de depuració de les aigües resi-duals del polígon es troba col·lapsat i al sistema del complex esportiu se li ha de donar una solució que sigui definitiva. Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, explicava que “després d’haver adjudicat les obres d’aquest projecte, estem a l’espera de polir alguns detalls amb l’empresa a la que s’ha adjudicat l’obra perquè en poques setmanes poguessin començar aquest projec-te tan esperat que donarà solució al problema d’olors, entre d’altres, que es genera al polígon”.

Nova cultura de l’aigua El nou projecte s’emmarca dintre de la nova cultura de l’aigua, és a dir, pretén reutilitzar les aigües tractades per al reg del complex esportiu, de parcs i jardins del municipi i per a altres serveis municipals com ara la neteja de carrers entre d’altres ser-

veis d’utilitat. Les obres projectades i que formen el conjunt de les obres de millora del sistema de depuració de les aigües residuals del polígon i del complex esportiu municipal són: ampliació del sistema de depuració d’aigües residuals del polígon amb la construcció d’una nova estació de-puradora d’aigües residuals; cano-nada des del polígon industrial fins al complex esportiu per transportar les aigües prèviament tractades, cons-trucció d’una estació de tractament de les aigües pretractades al polígon industrial i de les aigües provinents del complex esportiu, per tal de que aquestes puguin ser utilitzades per a reg i altres serveis; aquestes ai-gües s’emmagatzemaran en un di-pòsit per a poder ser reutilitzades; i urbanització i adequació de l’espai ocupat davant del complex esportiu (esplanada que actualment s’utilitza d’aparcament) com a espai d’apar-cament i zona verda.

La Cala Gestió adjudica les obres del projecte de reaprofitament d’aigües per un valor de 555.012 eurosLes obres han de permetre reutilitzar les aigües tractades per al reg del complex esportiu, de parcs i jardins del municipi i per a altres serveis municipals d’utilitat com ara la neteja de carrers.

Zona de depuració del Polígon Industrial.

Imatge aèrea de la Central nuclear Vandellòs II.


Medi Ambient

Araceli DomínguezLa Regidoria de Medi Ambient aquest mes de febrer ha començat a eliminar les plantes que envaeixen la comuni-tat duna r, nom amb el que es coneix un hàbitat format per dunes de la plat-ja de l’Estany Tort, la més important que hi ha a la nostra vila. En concret, es tracta de netejar l’espai de la plan-ta ungla de gat, una espècie aliena al

nostre entorn però molt habi-tual en els jardins que envolten les dunes i que arrelen amb fa-cilitat desplaçant les espècies pròpies d’aquest ecosistema com ara el lliri de mar, el borró de platja, el fonoll marí i el pa-nical marí.

Espai ben netPer això és prioritari deixar aquest espai ben net de restes d’aquestes plantes. Aquests treballs es perllon-garan durant tot el mes i s’estendran també a la platja de Sant Jordi on hi ha una important comunitat dunar. Xavier Solé, tècnic de Medi Ambient en deia que “aquestes plantes són un greu problema per als nostres ecosistemes perquè s’adapten molt bé gràcies a les bondats del nostre clima. Per això hem de fer aquests treballs de recuperació ambiental d’aquestes comunitats amb una vegetació pròpia que es mostra feble enfront la invasió d’aquestes plantes de jardí que

aconsegueixen desplaçar- les”.En aquest sentit des de la Regidoria ens aconsellen cultivar plantes de jardí que siguin pròpies de la zona i, alhora, fer un bon ús de l’aigua de reg perquè a les d’aquí no els hi cal tanta quantitat.

Animals exòticsD’altra banda, la Regidoria de Medi Ambient aconsella a tothom que tingui animals exòtics com ara tor-tugues d’aigua, peixos o serps que no els abandonin a la seva sort quan siguin un problema a casa perquè també poden ocasionar greus per-judicis als ecosistemes autòctons. El que sí que poden fer és dur-los a un centre d’acollida d’animals com ara el Centre de Recuperació del Delta de l’Ebre.

Araceli DomínguezFeia 25 anys que l’Ametlla de Mar no patia una ventada com la del dis-sabte 24 de gener en que el vent va arribar a bufar a una velocitat de 190 km/h. Xavier Llambrich Bono, regi-dor de Governació, explicava que “el cap de setmana del 24 al 25 de gener vam viure un dels fenòmens meteorològics més característics del nostre poble com són les venta-des encara que feia molts anys que no ho vivíem amb tanta intensitat. I la prova és que els Serveis d’Emergèn-cies, la Policia i la Brigada van estar treballant per tornar a la normalitat el més aviat possible. Tot i això, encara dilluns 26 quedava feina per fer. Per aquesta raó vam demanar a la gent que prengués paciència perquè primer ens vam haver d’encarregar de les emergències que podien suposar un perill i després de les altres incidències que, encara que eren importants, tenien menys prio-ritat”. A La Cala l’alerta M2, en què es doblen els efectius del personal d’emergència, va restar operativa des de primeres hores de dissabte 24 fins a les set de la tarda de diu-menge 25 quan el temporal de vent va amainar.

Serveis coordinatsDurant el cap de setmana, la Policia

Local i els bombers van actuar de manera coordinada per tal d’atendre totes les trucades d’emergències i altres menys prioritàries a la nostra vila. Des de la centraleta de la policia, es feia una primera valoració sobre si la trucada era d’emergències o un servei no prioritari. Les primeres, es passaven a bombers i de les altres s’ocupaven la Policia Local i la Briga-da municipal. De fet, els treballadors de la brigada, dissabte i diumenge van haver de retirar nombrosos ar-bres amb el tractor que havien caigut a la via pública. En concret, el bombers van fer 22 sortides, sobretot per retirar arbres caiguts damunt de la xarxa elèctri-ca, el que va provocar que marxés la llum als usuaris del poble que reben la llum de la companyia FECSA du-rant dissabte, i també van sortir per recollir cornises caigudes d’alguns edificis. Encara que l’actuació més destacada va ser per un incendi fo-restal a Bon Capó, que es va extin-gir de seguida però en el que també va haver d’intervenir el SUM que va atendre a un bomber i a un policia que patien una síndrome d’inhalació de fums.

Destrosses a l’escolaD’altra banda, la ventada també va causar importants destrosses a l’es-

cola Sant Jordi. El vent es va endur totes les plaques solars que dona-ven servei al sistema d’escalfament d’aigua. Les plaques, finalment, van caure al pati juntament amb altres peces metàl·liques i l’antena de TV. Tots aquests objectes van ser reco-llits durant el mati de diumenge, per la qual cosa les classes van poder fer-se amb total normalitat dilluns.

Medi Ambient elimina les plantes invasores de les dunes de l’Estany Tort

A la imatge es pot veure l’ungla de gat com a espècie invasora i el borró de platja com a espècie autóctona.

L’Ametlla de Mar pateix una ventada històricaFeia 25 anys que el vent no bufava tan fort a la nostra població, superant en alguns moments els 170 km/h i deixant sense llum a bona part de la població dissabte per la caiguda d’algunes torres d’electricitat.

Els treballs s’estendran també a Sant Jordi i pretenen que espècies forànies que habiten als jardins no desplacin a les autòctones.

Els bombers van haver d’intervenir en

diverses ocacions. Foto cedida per Carina Balfegó.

Compensacions econòmiques

L’Ametlla de Mar és un dels 11 municipis de Tarragona als que el Consorci de Compensació d’Assegurances, l’entitat que depèn del ministeri d’Economia que cobreix danys causats per actes terroristes o situacions meteorològiques excepcionals, compensarà pels danys ocasio-nats pel vent perquè aquest va bufar amb una velocitat superior als 135 km/h que és el límit a par-tir del que l’organisme assumeix els danys. En l’informe només surten vuit municipis de la costa, inclòs l’Ametlla, des del Perelló fins a Tarragona i Tivissa, Vinyols i Vila-Seca i no figuren alguns de l’interior on el vent va fer més es-tralls perquè bufava a menys del límit que marca el consorci.

?? Entrevista


?Rubén Lallana Plaza Gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE)

Com sorgeix la possibilitat d’ac-cedir al càrrec de gerent del CCBE?Com sabeu vaig estar treballant a l’ajuntament de l’Ametlla durant quatre com a cap de gabinet de l’al-caldia. L’alcalde, Andreu Martí, i jo som molts semblants en la manera de treballar i ens compenetrem força bé. Els dos som persones perfecci-onistes amb la feina i ens fascina el món de la gestió pública. Aquesta sinèrgia positiva va fer que pogués-sim continuar treballant junts, ara al Consell, ell com a president i jo com a gerent.

Ens podries fer cinc cèntims de quines són les teves tasques i competències com a gerent?La Llei 6/1987 de 4 d’abril sobre l’or-ganització comarcal de Catalunya introdueix en l’administració local catalana la comarca com una entitat territorial dotada d’autonomia i de personalitat jurídica pròpia, donant compliment al manament estatuta-ri que atribueix a la comarca el ca-ràcter de peça necessària de l’or-ganització territorial de Catalunya, juntament amb el municipi. La seva organització, com en tots els ens lo-cals de Catalunya, es configura amb un òrgan col·legiat, el ple, i un òrgan unipersonal, el president. Compten, però, amb una figura integrada en la cúpula del govern, el gerent, que és un tècnic amb plena dedicació a l’execució de les tasques del govern i de l’administració comarcal. Entre d’altres responsabilitats podem des-tacar que dirigeix l’administració co-marcal i executa els acords del ple; dirigeix, inspecciona i impulsa les obres i els serveis comarcals; auto-ritza i disposa despeses i reconeix obligacions, en els límits de la de-legació que li atorga el ple; ordena

pagaments i ret comptes i dirigeix el personal de la corporació.

Quines diferències veu entre la gestió d’un ajuntament i la d’un Consell Comarcal?Bona pregunta. És important tenir en compte que la major part del finan-çament dels consells bé fixada per una transferència que ens fa la Ge-neralitat, ja que els consells són ens finalistes (no cobren taxes ni impos-tos) que gestionen uns serveis deter-

minats dels quals la Generalitat en el seu dia en va delegar les competèn-cies. Resumint-ho una mica podríem dir que la tasca del Consell és ges-tionar eficientment els recursos que ens donen per donar un millor servei i que els ajuntaments, per contra, s’han de buscar la vida per aconse-guir el finançament per tot allò que volen fer. Amb això no estic dient que estem contents amb els convenis que se signen amb els diferents de-partaments de la Generalitat però sí

Rubén Lallana Plaza.

Des de la seva posició ens explica quins són els eixos centrals de l’acció del govern comarcal que encapçala Andreu Martí i ens parla de les mancances pressupostàries que impedeixen que molts serveis necessaris no estiguin a l’abast de tothom.

?Febrer 2009 | pàg. 19

?que, a priori, els ajuntaments han de fer malabarismes financers per evitar endeutar-se i consolidar els serveis que cada cop més demanda la ciu-tadania.

En referència als diners que re-ben de la Generalitat, diu que no estan contents?No, ni de bon tros. Cada any hem de negociar els convenis perquè les quantitats sempre van a la baixa. Si hem de fer un determinat servei vo-lem que se’ns ingressi el total del cost d’aquest servei, no la valoració que fa un tècnic des de Barcelona. A més, el finançament dels consells comarcals passa imprescindible-ment pel reconeixement de les co-marques per part de l’Estat Espanyol com a ens locals, fet que ha de per-metre la participació en els ingressos de l’Estat i també, en el marc del nou Estatut, cal aprovar una Llei de finan-çament dels consells, basada ens els principis de suficiència financera i participació en els ingressos de l’Es-tat i la Generalitat.

Quins han estat els eixos de la vostra gestió al Consell? Cap a on heu dirigit principalment les vostres accions?Tot i que hem intentat continuar l’excel·lent gestió que va fer l’anteri-or equip de govern presidit per Fer-ran Bel, les nostres prioritats s’han centrat especialment en els serveis socials, l’ensenyament, la formació i la promoció econòmica. En el camp dels serveis socials fem l’atenció primària a tots els municipis, gesti-onem l’ajuda a domicili a les perso-nes grans i discapacitades, oferim un servei de teleassistència, ajudem a les famílies més necessitades en l’adquisició de llibres escolars, des-peses de llars d’infants, colònies i campaments. També hem ficat a disposició de la ciutadania els ser-veis professionals de dos gestors per fer les valoracions i tramitar els ajuts de la llei de la dependència i un servei d’Orientació i Inserció La-boral per a discapacitats. En matèria d’ensenyament, entre d’altres, gesti-

onem el servei de transport escolar de la comarca, els ajuts individuals de menjador i de desplaçament, els menjadors escolars de sis IES i d’un centre d’atenció educativa preferent. En formació, fem tota classe de cur-sos ja sigui des del consell, des del Viver d’empreses, i des de la recent creada Escola de Negocis del Con-sell i la Cambra de Comerç (EMPE). Pel que fa a promoció econòmica te-nim un servei d’assessorament en la creació d’empreses, un servei d’ori-entació PIMESTIC, un viver d’em-preses i un centre de negocis. Com a entitat acreditada pel servei Auto-empresa, col·laborem amb diferents entitats financeres, amb la finalitat de facilitar l’accés a microcrèdits per a empreses i també som la primera entitat pública del territori adherida a la xarxa Business Angels Network de Catalunya.

Parlem de polèmiques. D’una banda les beques de menjador que, pareix, no li donen a ningú i, d’altra, les subvencions al trans-port escolar de les urbanitzacions de l’Ametlla. Com ha quedat la cosa?Bé són dos temes diferents. Pel que fa a les beques de menjador, l’única realitat és que fa mesos que des del consell vam alertar al departament d’Ensenyament del fet que amb els diners que ens donaven per aquest curs escolar no arribaríem a la totalitat de beques que s’haurien de concedir. El tema és greu perquè moltíssimes famílies es quedaran sense beca i al-tres veuran com tot i estar immersos en temps de crisi econòmica, se’ls hi redueix el percentatge respecte al curs anterior. No té sentit, ens hem queixat formalment en reiterades ocasions i fins i tot el president s’ho ha pres com un problema d’estat. Però es veu que a Barcelona les famí-lies de les nostres terres no són gaire importants. I, a més, enlloc d’entonar “el mea culpa” i excusar-se en una falta de pressupost o qualsevol altre motiu, fan rodes de premsa per dir que tot això és culpa de la mala ges-tió que es fa al consell... Demagògia

pura i dura! La gestió és excel·lent i fins fa poc era la mateixa Generalitat qui ho reconeixia. I a tot això surt el PSC i diu que no tenim diners per a beques perquè el president els des-tina per a finançar el transport escolar de l’Ametlla. Més demagògia...

Pel que fa a les rutes de transport es-colar de les nostres urbanitzacions, la Generalitat ara diu que aquest servei no és obligatori i per tant no el volen continuar finançant al 100% com s’ha fet durant els darrers 12 anys. No-saltres creiem que després de tant temps és un servei consolidat. Aquest curs el consell, qui és qui gestiona el servei, ha ingressat 20.000 euros menys (diners que haurà d’avançar l’ajuntament) per aquest concepte i de cara a l’any que ve la retallada sembla ser que serà molt major per-què es vol que una part important del cost d’aquest servei el sufraguin els usuaris (actualment uns 180). A finals de mes la directora general d’atenció a la comunitat educativa ens ha citat per explicar-nos com quedarà defi-nitivament el finançament d’aquest servei. També sento que el PSC de l’Ametlla s’hagi ficat del costat del departament i vegi amb bons ulls que els usuaris d’aquestes rutes hagin de pagar el bitllet que fins ara era gratuït. La unió dels quatre partits represen-tats al ple ens hagués servit per fer més força...

Com creu que quedaran els con-sells després de la nova llei de distribució territorial de Catalu-nya?Una pregunta molt interessant, però molt em temo que tinc els mateixos dubtes que vostè. Sembla ser que aquesta nova distribució pretén es-tablir tres nivells d’administració: dos de caràcter estàtic i simètric, el muni-cipal i el de la vegueria, i d’altra ban-da, un nivell de caràcter dinàmic i asi-mètric, que respondria a comarques i àrees metropolitanes. La vegueria compliria el paper que exerceixen actualment les diputacions. Cal veu-re com avança aquesta llei i quan i com s’aprova definitivament. Perso-

nalment no n’estic en contra, però sí que crec que de poca cosa servirà si paral·lelament no es treballa en l’aprovació d’una nova llei electoral que inclogui aquesta nova distribu-ció territorial i que doni el pes que es mereixen els diferents territoris.

Podem dir que la comarca del Baix Ebre, les Terres de l’Ebre en general, són les grans oblidades pels polítics. Quins són els grans temes pendents a la comarca i què podem fer per remeiar-ho?És obvi que al nostre territori li cal una injecció de diners important. Tenim un mal endèmic, preocupant, que afecta al rovell de l’ou de la nostra economia: les infraestructures viàri-es i de ferrocarril (anar de l’Ametlla a Xerta, per exemple, avui dia, si no tens cotxe és missió impossible). Per-sonalment crec que mentre no millo-rem això serà molt difícil guanyar més pes en el sector industrial. Tampoc és de rebut que Internet no arribi a una determinada zona del territori ni que encara ara alguns municipis no tin-guin IES o un CAP com deu mana. Tampoc ens podem permetre el luxe que determinades zones turístiques de costa no tinguin l’abastament d’aigua necessària per poder créixer urbanísticament ni per poder arribar al 100% de la població en època es-tival. Per poder generar riquesa hem de poder ser competitius i oferir unes bones condicions a les empreses que es vulguin instaurar al territori. Bé podríem parlar del tema molta estona i no vull cansar-vos...

Doncs moltes gràcies Sr. Lallana per explicar-nos en què consisteix la seva feina al consell, per apro-par-nos una mica més a aquest organisme que de vegades per-cebem com molt llunyà i tant de bo aconseguíssim per a la co-marca molt aviat tots els serveis que encara ens manquen i que ens toquen per dret. I, sobretot, que aconseguíssim el reconeixe-ment tan demanat i mai atorgat dels polítics i de la societat cata-lana i espanyola.


Cultura i espectacles

Araceli DomínguezNotes d’un viatge a l’infern de Damià del Clot i Trias és la novel·la guanyadora del XVII Premi de Narra-tiva Vila de l’Ametlla de Mar. Així, el jurat composat pel secretari Manel Alarcón, amb veu però sense vot, pels escriptors Manuel Ollé i Marta Magrinyà, pel pintor i escriptor Joan Rebull, per la filòloga i crítica literària de l’editorial Cossetània Judit Junco-sa i per la filòloga i professora Pilar Casanova va decidir que aquesta obra fos la guanyadora de les 25 que s’havien presentat, encara que cinc no van optar al premi per no ajustar-se estrictament a les bases. Destacar d’aquesta edició que ha batut el rècord de participants i que molts dels originals presentats, de fet més de la meitat, tenien un con-tingut marcadament eròtic. No és el cas del relat guanyador, que és la narració d’un advocat que intenta esbrinar les raons del seu client per assassinar la seva dona buscant pis-

tes en el cinema, en concret en l’obra del director francès Claude Chabrol. L’autor es va inspirar en un cas real per desenvolupar la trama. “És el procés d’una persona que es creia que ho tenia tot, que era l’enveja de tothom, i que, de cop i volta, es tro-ba amb que no té res. Aquesta situa-ció, evidentment, requereix que se n’enfronti. Hi ha moltes maneres de fer-ho i ell es decideix per una molt determinada. I és aquí on baixa a les catacumbes de l’infern”.

Advocat i polític L’autor, del Clot i Trias, va néixer a Vilassar de Mar, al 1973. És ad-vocat i regidor i portaveu d’ERC a l’ajuntament de la seva població i amb Notes d’un viatge a l’infern s’estrena com a novel·lista però no pas com a escriptor perquè ja ha fet dues obres d’assaig, La delegació de funcions del president de la Generalitat. La figura del conseller primer i L’espai nacionalista a Ca-

talunya (1999-2006): crònica d’un enfrontament que va quedar finalis-ta al 2007 al Premi Nacional d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès, i una ter-cera, La ciutat imaginada, dintre del mateix gènere, que està previst que es publiqui al mes de març.

Sopar literariEl premi Vila de l’Ametlla de Mar està dotat amb 3.000 euros en metàl·lic i la publicació de l’obra de la que s’encarrega l’editorial Cossetània i que veu la llum de cara als lectors per a Sant Jordi. Clot i Trias rebrà el seu guardó dissabte 25 d’abril en el decurs del ja tradicional sopar literari que es fa per a l’ocasió.

Notes d’un viatge a l’infern guanya el XVII Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de MarDamià del Clot i Trias, de 35 anys, advocat i regidor d’ERC a l’ajuntament de Vilassar de Mar s’enduu enguany els 3000 euros i veurà la seva novel·la a les llibreries per Sant Jordi.

Les fortificacions de la Guerra Civil al Coll de BalaguerEl club Calacultura va organitzar aquesta xerrada sobre la preparació per a una batalla que mai va arribar a tenir lloc.

Araceli DomínguezEl passat 18 de febrer dintre del ci-cle de xerrades culturals anomena-des Trobades de cafè que organitza el club Calacultura a un cafè-granja de la nostra població, Alfons Tejero Farnós va dissertar sobre Les forti-ficacions de la guerra civil al Coll de Balaguer. La història d’aquestes fortificacions és la història d’una ba-talla que mai va tenir lloc. L’any 36, quan comença la Guerra Civil, Vicen-te Rojo, cap de l’exèrcit republicà, va suposar que les tropes franquistes entrarien a Catalunya per l’antiga

carretera del Perelló per arribar fins a Barcelona. Rojo es va equivocar per-què, com sabem, les tropes franquis-tes van entrar a Catalunya per l’Ebre i van anar pujant fins prendre Barcelo-na en els últims dies de gener del 39 però, per llavors, les fortificacions del Coll de Balaguer ja estaven fetes. Se suposava que Franco, que des del primer moment va portar les regnes de la guerra, i al 1937 ja s’havia fet amb Mallorca, atacaria per mar o per aire la costa catalana. Aquesta va ser la raó per la que hi ha tants de bún-quers, trinxeres i bateries antiaèries al llarg de tot el nostre litoral.

Part de nosaltresAlfons Tejero convidava a tots els caleros a aquesta xerrada perquè el coll de Balaguer, encara que pertany a l’Hospitalet de l’Infant, “és també part de l’Ametlla de Mar i és frontera lingüística, administrativa i històrica entre les comarques del Baix Ebre i el Baix Camp. Pertany a la memò-ria i els trets comuns d’ambdós po-bles”.Les fortificacions es van fer en dues

fases. La primera fase, al 1937, van ser per defensar-se dels atacs via mar de l’aviació i la marina feixista i les van fer obrers de la construcció vinguts de Barcelona i la segona fase de les fortificacions, al 1938, es va fer per controlar els atacs dels feixistes per carretera i es van emprar per fer-les presoners de guerra capturats a la batalla de Terol i buidant les presons catalanes. En total, en aquesta fase van participar de 1000 a 3000 perso-nes que van fer treballs molt pesats com picar pedra i en pocs mesos van tenir enllestida la defensa.

Inventari de restes històriquesTota aquesta informació està recolli-da en el llibre de Tejero i Farnós titulat Inventari de les restes històriques i arqueològiques de la Plana del Coll de Balaguer, un llibre molt gràfic, amb bones fotografies i de fàcil lec-tura que ha inventariat més de 60 res-tes històriques de la zona en qüestió i que abasta des de l’última glaciació a l’any 10.000 AC on hi ha constància de l’ocupació de coves per part de l’home fins a la guerra civil.

Foto cedida per Luana Torre.

Damià del Clot.

Presentació de les trobades de Cafè.

Turisme


L’Ametlla de Mar signa el conveni turístic córner 2009El Patronat de Turisme de L’Ametlla de Mar promourà juntament amb la Diputació de Tarragona, l’Oficina Mu-nicipal de Turisme de Tortosa, l’Ofi-cina Municipal de Turisme d’Ampos-ta, el Patronat Municipal de Turisme de l’Ampolla, l’Oficina Municipal de Turisme de Deltebre, l’Oficina Muni-cipal de Turisme d’Alcanar, l’Oficina Municipal de Turisme de Sant Carles de la Ràpita i la Regidoria de Turisme d’Ascó, que enguany s’incorpora al conveni córner 2009, els atractius de les Terres de l’Ebre arreu del mercat nacional i internacional.

Espai comúAixí s’estipula en aquest conveni que té com a objectiu prioritari la participa-ció conjunta i coordinada en un espai comú i diferenciat de les institucions signants en cinc fires internacionals, nacionals i estatals promogudes per Turisme de Catalunya i coordinades pel Patronat de Turisme de la Diputa-ció de Tarragona, o bé organitzades directament per aquesta institució. Aquestes fires són SITC (Barcelona), NAVARTUR (Pamplona), EXPOVA-CACIONES (Bilbao), MAHANA (To-losa, Llenguadoc) i DESTINATIONS NATURE (París). Damià Llaó, gerent tècnic del Patronat Municipal de Tu-risme, explicava que “l’assistència a fires d’ enguany ha sofert alguns canvis respecte a l’any passat de-

gut a la crisi econòmica que afecta sense dubte al turisme. Hem acor-dat des de les oficines de Turisme de les Terres de l’Ebre incentivar el turisme de proximitat, apostant pels llocs nacionals com ara Bilbao, Pamplona i Barcelona i també po-tenciar el turisme francès, tant el del sud del país, al Llenguadoc, com el del nord, a París perquè sempre ha estat molt fidel a les nostre terres i a les nostres costes”.

Optimitzar temps i recursosMitjançant la participació conjunta i coordinada a les fires, la Diputació

de Tarragona i els patronats i oficines municipals de turisme involucrats en aquest projecte comú pretenen optimitzar la gestió de temps i re-cursos, augmentar l’eficàcia de les accions de promoció i reforçar la notorietat de les diferents marques turístiques que hi participen . Anto-ni Montagut, regidor de Turisme de l’Ametlla de Mar, va ser l’encarregat per part de la nostra vila de signar el conveni que també han rubricat Joan Aregio, president de la Diputació de Tarragona, i la resta de representants de les entitats municipals que partici-pen en el projecte.

El Patronat de Turisme promourà juntament amb altres vuit municipis les Terres de l’Ebre a nivell nacional i internacional.

Signatura de l’acord de promoció turística.


El jurat, vinculat al món de la fotografia i l’art, va decidir atorgar els següents premis en les diferents seccions en què s’estructura el concurs: 1r. Pre-mi a la millor fotografia realitzada a l’Ametlla de Mar a Òscar Palomares Aceñero de Badalona (400€), 1r. Pre-mi a la fotografia realitzada a Deltebre a F.Xavier Solé Guimerà de l’Ametlla de Mar (400€), premi especial a la millor fotografia en blanc i negre a Al-bert Porres Viñes de Tarragona (250€) i premi especial a la millor fotografia

realitzada a les Terres de l’Ebre a Lluís Ena Bessa de Deltebre(250€). A més d’aquests premis, se’n han atorgat d’altres d’àmbit més local, que fan un total de 2.650 € en premis repartits.

Segons Antoni Montagut, regidor de Turisme de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, “l’augment de la quantitat de les fotografies presentades sense afectar a la qualitat que sempre ha caracteritzat aquest certament, con-solida aquest concurs com un dels

més prestigiosos dels que se cele-bren a les nostres comarques”.

Els premis s’atorgaren el passat dis-sabte 31 de gener a les 6 de la tarda

al Saló d’Actes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, acte emmarcat dins les Festes Majors de la Candelera, on també s’exposaren les fotografies guanyadores i les finalistes.

S’atorguen els premis de la 9a edició del Concurs de Fotografia Paisatgística

Premi Local L’Ametlla (Luana Torre Garcia)

Un total de 80 participants han presentat 260 fotografies (un 30% més que l’anterior edició) al 9è concurs de fotografia paisatgística de Les Terres de l’Ebre, organitzat pels Patronats Municipals de Turisme de l’Ametlla de Mar i de Deltebre.

1r Premi Terres de l’Ebre (Lluís Ena Bessa).

1r.Premi L’Ametlla (Óscar Palomares Acereño).

1r. Premi Deltebre (Xavier Solé Guimerà).

Premi Blanc i negre (Albert Porres Viñes).

Política


ERC diu que molts projectes del pressupost no es faranFrancesc CallauEl Grup Municipal d’ERC a l’Amet-lla de Mar ha manifestat que el que fa l’equip de govern de CiU amb el plantejament que ha fet del pressu-post aprovat el desembre passat, només provocarà frustració entre las ciutadania. Segons els republicans, en el moment que els ingressos previstos no acabin de consolidar-se i no es puguin realitzar totes les obres previstes, s’hauran d’endarre-rir i el pressupost no s’acabarà com-plint. Segons Jordi Gaseni, Portaveu d’ERC, “no ens amaguem i es així, quan un no participa del pressupost, no el pot sentir seu. Aquest no es el principal motiu, n’hi ha més com per exemple que en la situació de crisi actual, pensem que hi ha uns ingres-sos previstos que no es compliran i inversions que tampoc i aquestes grans quantitats de les que es par-la poden portar a la frustració de la ciutadania, ja que hem vist d’altres

pressupostos elevats que no s’han pogut complir”.Segons el portaveu republicà, el fet de que no acabin entrant els ingressos previstos es deu al fet que una bona part d’ells estan penjats de convenis urbanístics supeditats a l’aprovació d’un Pla d’Ordenació Urbanística Mu-nicipal que encara no és definitiu. A més, els republicans pensen que no seria cap error polític haver confecci-onat un pressupost més humil i aus-ter, i va recordar que en pràcticament dos anys de legislatura, encara no s’ha vist fer realitat cap gran projecte. Segons Jordi Gaseni, “el que veiem es que es una legislatura en la que m’atreviria a dir que es va aguan-tant, es va fent i s’aproven grans pressupostos, però fins al moment i estem pràcticament a meitat de le-gislatura i la veritat es que no s’han vist grans canvis o aportacions. Es més, l’equip de govern fa esforços impressionants perquè pugui entre-

veure’s alguna inversió important, però no hem vist que fructifiqui”.Per altra banda, Jordi Gaseni tam-bé va insistir en que no ha rebut cap resposta a la proposta que va fer per integrar ERC al Consell d’Administra-ció de la Cala Gestió. Pel portaveu d’ERC, “veiem que a CiU li sembla igual i que encara està més còmode que el segon partit polític de l’Amet-lla de Mar que és ERC quedi fora d’una eina tant important com és la Cala Gestió”, i a més creu que s’es-tà donant massa poder de decisió i responsabilitat als professionals que gestionen l’empresa pública.Tot i que Jordi Gaseni ha estat re-centment nomenat com a Assessor del Delegat del Govern en temes es-portius, l’equivalent al Delegat d’Es-ports a les Terres de l’Ebre, va dir que aquestes responsabilitats, no l’apar-ten del seu objectiu d’encapçalar la candidatura d’ERC a les properes eleccions municipals

ERC

PSC

Segons els republicans, el pressupost per al 2009 no es podrà dur a terme perquè no hi haurà prou entrada de diners i que això crearà frustració entre els caleros.

Jordi Gaseni, regidor d’ERC.

El PSC creu que CiU no sap que fer amb l’economia municipalSegons els socialistes els canvis continus de criteri evidencien que el govern municipal està confós.

Francesc CallauEl Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ametlla de Mar ha explicat que va votar en contra del pressupost mu-nicipal per a l’any 2009, perquè no es creu l’equip de govern. Segons els socialistes caleros, una mostra d’aquesta evidència és el pressupost de 2007 en el que van fer una modi-ficació de pressupost per ampliar-lo amb l’ingrés d’un conveni urbanístic i un any després, a finals de 2008, aquests diners que havien estat con-templats l’any 2007, encara no havi-en estat ingressats. Segons el PSC, les operacions d’economia finance-ra que està fent l’equip de govern, només serveixen per maquillar els resultats i així poder dir públicament que s’han fet els deures i l’econo-mia va be. Segons Antonio Espuny, “vam votar en contra donat que ens van presentar un pressupost que ni ells mateixos es creuen. Tal com ha passat en els darrers anys, al llarg de l’exercici es van fent una sèrie de modificacions i on han dit una cosa, en fan una altra. Només cal tenir memòria amb el pressupost de l’any passat el van canviar quatre o

cinc vegades i allí on es plantejaven reduccions de partides, al final de l’any no es va fer res de res i fins i tot van ser incrementades partides a ultima hora”.El Partit dels Socialistes de Catalunya creu que l’equip de govern està con-fós i no te una idea clara del que vol fer amb l’economia de l’Ajuntament, com ho demostren els diferents canvis de rumb. Segons el portaveu socialista, “quan te trobes davant d’uns governants que diuen ara si i demà no, que un dia una cosa es la millor per la Cala i al cap de res, no ho es i ja no ens serveix, amb una diferència de tres mesos i no de tres anys. Davant d’aquesta manera de fer política, naltros no podem estar d’acord. Són actuacions d’un equip de govern sense rumb i amb les ide-es poc clares i sense implicar-se re-alment en les coses”.Respecte als 100.000 € que el go-vern ha pressupostat per ajudar persones i empreses afectades per la crisi a la població, el PSC diu que aquesta es una obligació dels go-vernants, però que el que no s’ha de fer es populisme, i va posar com

a exemple la subvenció dels llibres de text. Segons Antonio Espuny, fent aquestes practiques, que ells van dir que intentarien mantenir si governen, l’equip de govern obliga que quan s’empenya l’ajuntament, s’està empenyant tot el poble. Per a l’Antonio Espuny, “si no haguéssim pagat els llibres potser tindríem més diners i no hi hauria aquest endeu-tament. Ara resulta que segons les darreres noticies estem empenyats amb un grapat de milions. Per un costat per que et voti, me pagues els llibres o em dones 120 €, però per l’altra m’empenyes l’Ajuntament amb un grapat de diners i en surto proporcionalment empenyat en set o vuit vegades més del que m’has donat”.Els socialistes van criticar el fet de que 2 anys després de l’ampliació de la llar d’infants, ja s’hagin de fer reformes de millora en una obra que va costar 800.000 €, per tornar a criticar la confiança del govern amb l’empresa ha qui se li va encarregar el projecte, posant en dubte que l’obra hagués passat les revisions sanitàri-es i d’instal·lacions adequades.

Antonio Espuny i Maria Marsal, regidors del PSC.


CiU veu el pressupost com un impuls a l’economia localFrancesc CallauEl Grup Municipal de CiU va respon-dre ahir en el transcurs del progra-ma Parlem-ne a les moltes critiques rebudes pels partits de l’oposició a l’aprovació del pressupost municipal per aquest any 2009 i que puja a més de 24 milions d’euros. Segons CiU, l’Ajuntament de l’Amet-lla no és l’únic que fa diverses modi-ficacions del seu pressupost al llarg del curs econòmic, donat que aques-ta és una pràctica habitual a qualse-vol administració publica.Respecte a la salut publica de l’Ajun-tament, l’equip de govern va afirmar que no està d’acord amb les criti-ques precipitades de l’oposició als comptes municipals, donat que es-tan a punt de conèixer els resultats econòmics de l’exercici 2008, que es faran públics en les pròximes setma-nes, i que es llavors, si aquests resul-tats no són bons, que han d’arribar les critiques i no abans de coneixe’ls, tot i que es van mostrar confiats de que aquests tornaran a ser positius. En aquest sentit el govern va afir-mar que si fos veritat que com han dit alguns partits de l’oposició, són experts en maquillar i disfressar els comptes municipals, de cap de les maneres aquesta practica hagués pogut aguantar-se o perpetuar-se durant sis anys seguits.Antoni Montagut, regidor portaveu del Govern Municipal va justificar que en els darrers mesos s’hagi acudit als bancs i s’hagin fet alguns crèdits amb l’objectiu d’incentivar la inversió al municipi. Segons Montagut l’opo-sició te tota la informació d’on va a parar cadascun dels euros dema-nats als bancs i quines són les moti-

vacions, que no són altres que poder portar a terme una sèrie d’inversions que a la vegada dinamitzen l’econo-mia i creen llocs de treball, com tam-bé ha fet i a demanat el govern de Zapatero. Segons Antoni Montagut, “totes les obres que licita l’ajunta-ment a través de la Cala Gestió es fan amb la valoració de quantes empreses del poble contractaran i quanta gent de l’atur contractaran. D’alguna manera volem que no es noti tant la crisi, mantenir els llocs de treball de la gent del poble i que això te un efecte multiplicador sobre la nostra economia. Si això es criti-cable, que em diguin el que farien ells”.Montagut també va reconèixer que si part de les inversions anunciades no s’acaben realitzant, pot ser nega-tiu per a la societat calera, però que aquest no es el cas, donat el ritme d’inversió i actuacions que s’estan fent i que estan a punt de començar. Per a Antoni Montagut, “els carrers Francesc Labadie, Benidorm i la Plaça de la Senyera ja estan aca-bats, s’està treballant a l’antiga llotja del peix i s’estan fent les excavaci-ons dels pisos del carrer Goya, els quals ja veurem si seran de venda o lloguer. L’antiga N-340 ja s’està tre-ballant. L’aparcament del centre cí-vic s’adjudicarà en pocs dies, igual que la residència per a la gent gran. Ja hem signat el contracte d’adjudi-cació de la piscina i també estan a punt de començar les obres”.CiU va qualificar d’excuses de mal pagador les condicions que va po-sar ERC per entrar a formar part del Consell d’Administració de l’Entitat Publica Empresarial La Cala Gestió

i creu que ara, tot i que tenen tota la informació que demanen, els republi-cans han reconsiderat la seva posi-ció i veuen que la seva decisió de no entrar no va ser la més encertada.Per la seva part, M Carme Martí, re-gidora d’Educació va sortir al pas de les acusacions de populisme que els socialistes van llençar sobre la sub-venció dels llibres de text. Segons Martí, no entén que critiquin aquesta activitat, quan públicament reconei-xen que si governessin, intentarien continuar amb la subvenció. M Car-me Martí però, va avançar canvis de cara al pròxim curs i pensa proposar a la comunitat educativa que aque-lles famílies que no tinguin cura dels llibres, hagin de fer front a una part de la despesa. Segons MC Martí, “ho deuen considerar important, quan diuen que ells també ho pensen fer. Això si, crec que es el moment de que les famílies paguin una quantitat molt petita a estudiar, que es torna-ria quan l’alumne torni els llibres en les mateixes condicions que se li van entregar i pugui ser aprofitat per una altra família en el pròxim curs. Si no fos així, els diners no es tor-narien a les famílies responsables. Crec que per gastar els diners en al-tres coses, val més que ens gastem aquests diners amb els nostres fills que són el futur del poble, del país i del mon”.Martí també va aprofitar per criticar la posició que ha agafat el PSC a l’Ametlla de Mar respecte a la proble-màtica del transport escolar i la pos-sibilitat que els pares dels alumnes residents a les urbanitzacions hagin de fer front al cost del transport si la Generalitat retira la subvenció.

L’equip de govern justifica els crèdits davant la necessitat de crear inversió que dinamitzi la participació de les empreses locals en l’obra publica i la creació de llocs de treball

CiU

Antoni Montagut i M Carme Marí, regidors de CIU.

Opinió


Podeu enviar els vostres escrits a [email protected] d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

La Cala del presentAdrián Figueres Bargalló

Els difícils moments que fan tronto-llar l’economia global afecten,sense miraments, el nostre poble.Hem tingut oportunitats per situar a La Cala dins d’un context socio-econòmic molt diferent a l’actual i es prengueren, segurament amb les millors de les intencions, decisions amb resultats no gaire òptims. Les Centrals Nuclears les van ficar just al costat nostre, però els beneficis se’ls endugueren poblacions veïnes ; al-gunes grans indústries es volgueren emplaçar al Polígon Industrial, però finalment ha esdevingut, majoritària-ment, un conjunt de bonics magat-zems que gairebé no han creat llocs de treball ; es va intentar fer un po-ble punter dins del món turístic, i ara no solsament no som capdavanters sinó que tenim la crisi amb tot el seu apogeu.

No hi ha culpables, tothom va fer el que millor considerava al seu mo-ment, però sí hi ha víctimes, quines ? Les caleres i caleros, d’ aquí i de fora, que ens trobem dins d’una con-juntura prou complicada.És hora de gestionar amb valentia i sentit comú a la vegada, i malgrat que no som un regne de “Taifes”, sí que tenim la nostra pròpia persona-litat i les nostres particulars avantat-ges.Cal fer política comú, cal ajudar a les empreses caleres però de manera real, no retòrica, i que totes puguin te-nir la seva oportunitat ; l´Ajuntament no pot ser la principal empresa local, abans al contrari, es precís estudiar privatitzar molts serveis, sense pèr-dua de llocs de treball, i enfocar-ho cap a l’empresa privada per optimit-zar recursos i resultats.

La política local professionalitzada exigeix resultats, i no tan sols resul-tats electorals sinó de caire pragmà-tic, i els que pretenen ser-ho,- pro-fessionals- , si realment consideren la política com un servei als ciuta-dans, se n’haurien d’adonar que al-guns resultats electorals són dignes de profundes meditacions sobre la seva vàlua i/o acceptació popular.Política i economia van lligats, dons el polític té molt a dir amb les seves decisions envers al futur econòmic d’una població.Crítiques, retrets, personalismes...anem al gra d’una vegada !, i pro-vem, entre tots, de fer una Cala de present havent -tots- aprés dels er-rors del passat i dibuixant un futur d’acord al que, penso, ens merei-xem i que no correspon a La Cala del present.

Gràcies pare Gràcies Pare,per donar-me la vida,per criar-me al teu costat, tot i mirant com et feies gran.El passat dos de gener vas marxar,la mar et va cridar per estar amb els teus a l’altra vida.Arribarà un dia en que tots dos torna-rem a parlar…D’això fa un any.

T’ estimo.

Cinteta

Visites a les urbanitzacionsJoan Pere Gómez i Comeshttp://joanperegomez.blogspot.com

Cada cop em dono més compte que és complicat ser un bon regidor es-tant tancat al despatx i anar de reu-nions en reunions. Les decisions es prenen, un grup de “savis” es tren-quen el cap, plasmen a la realitat llur idea, i el resultat no és l’adequat al carrer. I en la meva opinió, les noves polítiques tenen l’exigència de sortir al carrer, fer vida al carrer, utilitzar els transports públics, i estar més a prop de la gent i del seu ritme de vida per saber què és el millor per a ells.Amb aquesta filosofia, vaig començar a finals de 2008 a realitzar un sèrie de visites, cada divendres, per les urba-nitzacions de Roques Daurades, Ca-lafat, Sant Jordi D’Alfama i Tres Ca-les. Tot va començar a aquesta ultima urbanització, amb una petita trobada amb representants veïnals i amb els

jugadors de petanca, per palpar de prop la bona recepció que va tenir el parc públic, però també per conèixer aquelles coses amb les que no hem aconseguit arribar a la perfecció.

Les setmanes següents i just abans de Nadal, vaig realitzar una sèrie de visites per les cases de veïns que havien presentat queixes, per veure in situ, la situació. A vegades, hem pogut donar una solució real, d’al-tres, com els veïns del Carrer Mar i Montagut, els hi hem demanat una mica de paciència, ja que s’intentarà que abans que acabi l’any 2009 hagi una solució física al seu problema respecte a les inundacions que pa-teixen des de fa molts anys.

Vam escoltar les queixes i els veïns

ens ho agraïen amb molt d’afecte, felicitant-nos d’haver estat el primer Ajuntament que ha volgut apropar-se als veïns, lluny d’estar a 1 ó 2 mesos del començament d’una campanya electoral.

Des d’aquest espai, vull agrair la forma amb la que m’heu tractat en aquestes primeres visites, i aprofitar per renovar el meu compromís per aquest any nou de fer visites a les ur-banitzacions, nuclis urbans que du-rant molts anys van ser descuidats i que, de mica en mica, amb l’esforç d’aquest Ajuntament i la conscienci-ació dels veïns perquè un espai tan maco estigui net, sigui un lloc a l’altu-ra de la qualitat que els veïns i veïnes de la Cala es mereixen.


La pista poliesportiva de l’IESJavier SánchezDirector de l’IES Mare de Déu de la Candelera

Des de fa uns dies s’ha restringit l’accés a la pista de l’IES. Som cons-cients que és l’únic lloc al poble per a poder practicar esports com el fut-bol o el bàsquet de manera gratuïta i lliure, però no són instal·lacions mu-nicipals. Malgrat la bona voluntat de totes les parts, no ha estat possible arribar a un acord amb l’Ajuntament per tal d’obrir la pista a tothom els caps setmana, dies festius o durant les vacances. Per tant, per seguretat de les persones i manteniment i res-pecte de les instal·lacions, la pista de l’IES ja no és, malauradament, d’ús públic i lliure. Mentrestant con-tinuarem treballant juntament amb l’Ajuntament per tal de trobar una solució satisfactòria per a tothom.

Petit aclariment sobre un gran dubte per a l’últim dia de la festa majorAlguns joves pescadors de l’Ametlla de Mar.

Més de deu i més de vint, ens han estat mortificant als sota signats, membres de la Junta de la Confraria, preguntant-nos el perquè els pesca-dors havíem tret un dia de la Festa Gran .

Si t’ho diuen un o dos, penses que, com són Festes poden anar carre-gats de pala, i no se n’assabenten de la pel·lícula, però si la vaga es fa llarga arribes a pensar, que tot està teledirigit, i que aquesta desinforma-ció ha pogut sortir de la Casa Gran, per espolsar-se les puces, la qual cosa ja fóra més greu:

Com no ho podem endevinar, inten-tarem aclarir les coses.

• No som els pescadors, ni ho pre-tenem ser, els qui organitzem les Festes de la Candelera. Només cal llegir el Programa de Festes si us ha arribat. Per tant, des de l’ajun-tament poden posar els dies que vulguin. Si són quatre, quatre, i si són més, més.

• Però el col·lectiu de Pescadors, te-nim el mateix dret, com qualsevol altre col·lectiu del poble, per parti-cipar de la manera que ens convin-gui. Si convé treballar, treballant, si convé fent festa fent-la, tal com fan altres sectors del nostre po-ble. Perquè si es pot treballar per

vendre queviures, també podríem anar a la mar per vendre peix fresc, i aquí no passa res.

• O és que els demés comerços de la població, salvant honroses ex-cepcions, no han treballat dimarts i dimecres. Encara anem més lluny, més d’un ni tan sols ha respectat el mateix dia de la Candelera!

• És més, a l’època de les Festes de la Candelera dóna la coincidència que dels quatre sectors que con-formem el col·lectiu pesquer a la Cala, dos estan aturats: la llum i les tonyineres. I sí, que són 12 bar-ques, però porten embarcats uns 150 treballadors. És a dir, gairebé la meitat dels pescadors ja estan aturats. I per tant, poden viure la Festa, tranquil·lament.

• Si avui en dia la pesca ja no és el sector econòmic predominant de la població, com ho era abans, és de rebut que no ens poden judicar una culpa que ni tenim ni podem tenir.

• Si l’ajuntament pensa que per or-ganitzar la Festa Major, precisa de la infraestructura d’algunes de les nostres dependències per alguns actes, abans d’organitzar els ac-tes que ho consulti als organismes representatius de la Confraria. Si

considera que som un col·lectiu tan important, que sense estar to-tes les barques marrades, no hi ha Festa, més que més per consultar-nos-ho.

• El que no deuria ser de cap de les maneres és tapar-se el cap com els estruços en la manta dels pesca-dors i reconèixer obertament que la crisi al nostre poble no només la patim els pescadors, cosa que no-saltres ja admetem, sinó que tam-bé ha arribat entre altres sectors a la Casa Gran, i sinó repasseu el Programa de Festes Candelera 2009, i compareu els actes i con-junts d’un any a l’altre.

Els pescadors tenim un refrany, que diu “ cada palo que aguante su vela”. I això és el que hauríem de fer tots. Que la crisi és general, i si va per a llarg potser ens tocarà treballar al-gun dia més, i la Festa haurà de se-guir, com es fa per Sant Pere, quant tothom està obert, i els actes seguei-xen la seva programació de forma in-alterable els dies convinguts, tant si es treballa com si no es treballa.

Així que es doni al Cèsar, allò que sigui del Cèsar, i als pescadors, allò que sigui dels pescadors , perquè ja el tenim prou els pescadors el llom blau, des de tot arreu, perquè a sobre ens vingui una altra garrotada.

La tanca protectora

En nom de la comunitat educa-tiva de l’IES, vull agrair pública-ment a RENFE, l’Ajuntament i la Direcció Territorial d’Educació els esforços realitzats per a la instal·lació de la tanca protec-tora entre l’IES i la via del tren. També vull recordar de mane-ra molt especial aquell grup d’alumnes de 1r d’ESO del curs 2000/01 i al seu professor de música, Vicent Bravo. Gràcies a la iniciativa d’aquells nois i no-ies i del seu professor, la tanca és ja una realitat 8 anys després d’haver iniciat el procés. Mai és massa tard. A tots i totes, mol-tes gràcies.

Javier SánchezDirector de l’IES Mare de Déu de la Candelera

Col.laboracions


En una publicació anterior, es va exposar el tema de l’obesitat infantil com un problema de salut que afecta cada vegada més a la població. És important, però, destacar que en els adults passa exactament el mateix, així en aquest article s’intentarà donar una visió més adulta d’aquest problema.

Com podem saber si el nostre pes representa un risc per a la salut?Existeix un paràmetre de mesura, bàsic i molt útil, per a homes i dones d’entre 20 - 65 anys, que ens servirà per tenir una idea de si el nostre pes és l’adequat o no. Es tracta del Índex de Massa Corporal (IMC), el qual és una mesura del pes corporal de cada persona en proporció a l’alçada. Aquest paràmetre ens ajuda a calcular el risc per a la salut correlacionat amb el pes corporal.

La fórmula és la següent:

Els resultats ens donen les primeres con-clusions:

• IMC inferior a 18,5. Pes inferior al reco-manat.

• IMC entre 18,5 i 24,9. NORMOPÈS. Es troba dintre el rang adequat.

• IMC entre 25 i 29,9. SOBREPÈS. És re-

comanable baixar de pes fent dieta i ac-tivitat física.

• IMC entre 30 i 34,9. OBESITAT TIPUS I. És necessari baixar pes, indispensable fer-ho sota supervisió d’un nutricionista – dietista, i pot requerir tractament farma-cològic i psicològic.

• IMC entre 35 i 39,9. OBESITAT TIPUS II.• IMC entre 40 i 49,9.OBESITAT MÒRBIDA.• IMC superior a 50. OBESITAT EXTREMA.

L’obesitat és una malaltia i representa un factor de risc per dos motius: la persona obesa, té una esperança de vida més cur-ta i, a més, l’obesitat augmenta i agreuja altres malalties com són: la diabetis no insulino-depenent ó tipus 2, les afeccions cardiovasculars (infart, hipertensió, trom-bosis...), el colesterol i les dislipèmies, els problemes respiratoris, artrosis, depressió i ansietat i també trastorns digestius i de vesícula biliar.

Amb la pèrdua de pes, es milloren tots aquests problemes i, en definitiva, es millo-ra la qualitat i l’expectativa de vida.

A part de la genètica de cada persona, els hàbits alimentaris juguen un paper molt important en el desenvolupament del so-brepès o l’obesitat, és per això que es reco-mana seguir una dieta variada i equilibrada adaptada a cada individu i a cada situació personal.

Per tal de trobar-nos en un bon estat de salut i evitar futurs problemes d’obesitat s’aconsella seguir la piràmide de l’alimen-tació saludable; d’altra banda, per tal de fomentar un estil de vida saludable s’inclo-uen també la piràmide de l’activitat física i la piràmide de la hidratació saludable, pu-blicada recentment per la SENC (Societat Espanyola de Nutrició Comunitària).

Amb una lleugera pèrdua de pes ja s’apre-cien millores en el nostre estat de salut!

A mode d’exemple, una dona amb un pes corporal de 58 kg i una alçada de 1.65 m tindrà un

Així, el seu IMC estarà entre 18,5 i 24,9 la qual cosa significa que presenta un Normopès i no li és necessari baixar de pes tot i que s’aconsella seguir una dieta equilibrada i un estil de vida saludable.

L’obesitat Visca la Mare de Déu de la Candelera!!!Abel Borràs

Visca la Mare de Déu de la Candelera! I ara,un any més,arriba la nostra Festa Major!Seran uns dies d’alegria i molta gresca!Començarem,amb molta ilusió,Anant tots junts,al tradicional pregó.

Les nostres damisel.les i pubilles, A l’envelat seràn presentades i aniran boniques!

Molts caleros i caleres ens citarem,A la solemne processó de la nostra patrona.Reunits amb les nostres atxes il.luminarem,Els carrers de la nostra estimada Cala.

Després,amb molta devoció, cantarem la salve.Entre tots així ho farem i serà inoblidable.

Disfrutarem a l’envelat de moltes nits fantàstiques,En les que actuaran i seran magnífiques,Un munt de grans i prestigioses orquestres!

Disposarem de moltíssimes activitats,En les que hi participarem gent de totes les edats.

Les dones com cada any tindran el seu dia,Així com la nostra gent gran, estaran junts en família.

Com tampoc no ens pot faltarA la Plaça Nova,el ball de “la darrera”.Ni tampoc al futbol ens podem oblidar,De portar un equip de “primera”!El concurs de “suquet calero”,per sucar-hi pa!Lo cremat,els corassons i pastissets…El castell de focs a la platja de l’Alguer,Reunirà un munt d’espectaculars coets,Al que ens acomiadarem fins la Candelera que ve!

Josep Lluís Sueca Comes , un jove caçador de 15 anys i que aquesta temporada 2008/09 és la primera que disposa de la corresponent llicència d’arrels per poder caçar, el passat dia 25 de ge-ner, ell junt amb el seu pare i el seu company Joanet, van tenir l’orgull d’abatre el seu

primer senglar, una peça molt apreciada pels caçadors.

Josep Lluís és el caçador més jove de la Cala en aba-tre una peça d’aquestes característiques. Aquest dia segur que marcarà la seva vida, almenys això és el que ell afirma.

Roser Martí i CidDiplomada en Nutrició i Dietètica Llic. En Ciència i Tecnologia dels Aliments

IMC= Pes (kg)Alçada2 (m2)

IMC= Pes (kg)Alçada2 (m2)


Esports

El 1r equip de la SCER de l’Ametlla de Mar afronta el tram decisiu de la temporada, buscant l’objectiu de la salvacióPatronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar Superades les festes nadalenques, on fins llavors el balanç no havia estat del tot satisfactori, el primer equip de la SCER de l’Ametlla de Mar arrancava el nou any amb energies renovades i amb la voluntat de millorar els resultats obtinguts fins el moment. I la veritat és que en un primer moment aquest objectiu es va anar assolint, sumant punts importants, com per exemple els aconseguits, contra el Gandesa i l’Aldeana. Tanmateix, aquesta ratxa no va tenir la continuïtat desitjada en els següents encontres i les derrotes contra l’Alcanar i la Cava, només interrompudes amb un empat contra la Sènia han fet que els caleros continuïn a la zona baixa de la classificació, i no es puguin permetre els luxe de perdre gaires punts més si volen aconseguir mantenir la categoria.

PRIMERA CATEGORIA TERRITORIAL CAMPIONAT DE LLIGA 2008/2009

Grup: 6 | Jornada: 20

Per la seva banda, el conjunt amateur que milita a la Tercera Territorial es troba enfilant el final d’aquest campionat, donat que el nombre d’equips és inferior. Tanmateix, com ja va succeir l’any passat posteriorment se celebra-rà el torneig Primavera en el que el conjunt calero s’enfrontarà contra els equips que, a l’igual que ell, han quedat a la zona mitja de la classificació, si bé fins última hora han tornat a tenir oportunitats per col·locar-se entre els tres primers, amb l’opoció posterior de lluitar per alguna plaça d’ascens. La classificació en aquest punt és la següent:

TERCERA CATEGORIA TERRITORIAL CAMPIONAT DE LLIGA 2008/2009


Així mateix, l’equip juvenil no ha aconseguit encara cap victòria en el que portem de lliga i cada cop pareix més difícil que pugui repetir en aquesta categoria la temporada vinent. Només 2 punts de 45 possibles és un balanç molt pobre i que parla per sí mateix i molt haurien de canviar les coses d’aquí en endavant per assolir la salvació. Tanmateix, encara queda lliga per davant i esperem que, almenys, no defalleixin en l’intent i puguin lluitar per mantenir opcions fins al final.

JUVENIL PRIMERA DIVISIÓ CAMPIONAT DE LLIGA 2008/2009


Juanma amb la pilota.

Esports


En la mateixa línia es troba l’infantil, un dels equips més en forma de tota l’entitat. El gran grup humà que formen tots els jugadors amb els respec-tius entrenadors ha fet d’aquest equip una de les sensacions del campi-onat, només superat per dos clàssics com l’Amposta i la Ràpita. Amb un futbol atractiu, de toc i profunditat s’ha consolidat dins la categoria, i pot ser que, sí continua així, aconsegueixi la seva millor classificació fins el moment. Així està la situació a hores d’ara:

INFANTIL PRIMERA DIVISIÓ CAMPIONAT DE LLIGA 2008/2009


L’últim dels equips que competeix a nivell federat no porta gaires satisfac-cions tampoc per l’aficionat calero: últim classificat i amb un bagatge de només 4 punts de 54 possibles, presenta unes xifres desoladores i que no donen gaires garanties d’aquí a final de temporada. En aquest sentit, l’últim partit els enfrontava contra l’Ascó Escola F.C., rival directe per a la salvació, i va finalitzar amb el resultat negatiu de 4 a 1, amb la qual cosa sembla difícil sortir ja d’aquesta última posició.

ALEVÍ PRIMERA DIVISIÓ CAMPIONAT DE LLIGA 2008/2009


Planter de l’infantil de 1a divisió.

Per contra, el Cadet, entrenat aquesta temporada per Pau Safont i Ser-gi Quintana està realitzant una temporada excepcional i manté intactes les opcions per retornar a la primera divisió després de la disputa de 15 Jornades. No només empatar al capdavant del grup a l’Ascó sinó que també presenta uns registres golejadors impressionants, tan a favor com en contra. Esperem que no es trenqui la ratxa i La Cala pugui retornar a la categoria que es mereix per història i nivell futbolístic.

CADET SEGONA DIVISIÓ CAMPIONAT DE LLIGA 2008/2009



L’esport, protagonista cabdal durant el preludi de la Festa Major de La Candelera

Patronat Mpal. d’Esports de L’Ametlla de MarEl dimecres 4 de febrer, amb els focs d’artifici com a acte de clausura i després d’aquests dies d’intensa i frenètica activitat festiva es posava punt i final a les Festes Majors del nostre poble, la Candelera 2009.Com en els anys anteriors, han estat unes jornades repletes d’esdeveni-ments i cites ineludibles, en les que tots els veïns de la vila han pogut gaudir de la festa de la seva patro-na. En aquest sentit, el Patronat Mpal. d’Esports, adaptant-se als canvis d’última hora, va aprofitar el cap de setmana previ al dia 2, punt àlgid de la festivitat, per ubicar la major part de les seves activitats, donant opció així que la gent dels voltants que es volgués aplegar a “La Cala” també fos partícip de manera activa en les mateixes, posant de manifest una ve-gada més el caràcter obert i càlid de la gent de la nostra localitat.Divendres 30 de gener, finalitzada la primera de les moltes cercaviles portades a terme pels capgrossos del poble, els més petits es dirigiren cap al Pavelló Poliesportiu “Galetet” per participar en la que era la ja IX Edició de l’Olimpíada d’Atletisme, un dels actes més carismàtics i amb més participació de totes les festes, amb un total d’aproximadament 200 nens/es d’entre 4 i 14 anys. En un primer moment foren els nois de la categoria Infantil els que prengueren

part en aquesta cita, competint com sempre en les 4 modalitats atlètiques que consta la prova: resistència, salt de longitud, velocitat i llançament de pes; un cop finalitzats aquests fou el torn dels patufets, prebenjamins, benjamins i alevins qui, després de la desfilada corresponent, es prepa-raren per donar el millor de si mateix, abans que els monitors del Patronat, així com el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez, i el vicepresident del Patronat d’Esports, Albert Medrano, els fessin obsequi de la seva meres-cuda medalla.A l’endemà, i encara dins del mes de gener, l’activitat arrencava a primera hora del matí i ho feia amb diferents fronts d’interès, per a tots els gus-tos. En primera instància, el Patronat Mpal. d’Esports va posar a disposi-ció de tots els amants al senderisme

un autocar que els portaria fins al Coto de Pons des d’on emprendrien la marxa cap al Castellet de l’Esteve. Les 40 persones que hi prengueren part, gaudiren, al llarg dels aproxi-madament 9 km. de recorregut, del paisatge i la bellesa del terreny, tot i els núvols baixos presents durant la matinal. Com a recompensa, un bon esmorzar a base de pastissets i co-rassons i moscatell que serviria per posar punt i final a l’acte.D’altra banda, al pavelló Poliesportiu Galetet es disputarien fins a 3 encon-tres de bàsquet en categoria Aleví, corresponents al Campionat de Lliga del Consell Esportiu del Baix Ebre, i en el que el PME de l’Ametlla de Mar s’està erigint com un dels protago-nistes pel joc i resultats oferts. Paral-lelament, i a les pistes de Tennis de la Nova Zona Esportiva es disputa-

Com en els anys anteriors, han estat unes jornades repletes d’esdeveniments i cites ineludibles.

Caminada al Castellet de l’Esteve.

Nombrosa participació a l’Olimpíada Escolar. La pluja va fer acte de presència al Torneig de tennis.

Esports


va el Torneig de Tennis Dobles de Candelera, en la que hi participaren fins a 8 parelles que s’enfrontaren en un format d’eliminatòria directa. Tot i la diferència d’edat entre ells, la du-pla formada per Mingui Duran i Joan Pere Blanch va acabar imposant-se a la final a Joan Font i Manel Callau, i recollir de mans del President del Club, l’Antonio Callau, la copa que els acreditava com a Campions d’aquesta edició. A pocs metres d’allí, concretament al Camp de Futbol, l’equip aleví i cadet jugaven, amb sort dispar, els

respectius partits de lliga. El primer va caure derrotat per 0 a 3 contra la UE Rapitenca, mentre que el segon s’imposaria al CF Amposta per 3 a 1. Aquests dos partits eren el preludi de la tarda futbolística que es prepa-rava i en la que l’equip juvenil perdria contra el CD Alcanar per 1 a 3, men-tre que l’equip Amateur que milita al grup 20 de Tercera Territorial, empa-taria 2 a 2 contra la UD Campredó, després d’anar guanyant quasi tot el partit.Així mateix, la tarda esportiva també presentava més opcions. En aquest

sentit, el Club Nàutic de la nostra lo-calitat acollia la III Edició de la Re-gata de Rem Candelera, acte que serveix en certa manera per aixecar el teló a la temporada. Entitats com el CR Tortosa, CN Sant Carles de la Ràpita, CR Palamós, AV Cambrils, no van voler fallar a una cita, en la que l’AV Cambrils, per davant de la SCER l’Ametlla de Mar en categoria feme-nina, i el CR Palamós i el CN Sant Carles de la Ràpita, amb el mateix temps, en masculina, es proclama-rien vencedors.Finalitzades les regates, tots els vo-

gadors es desplaçaren fins el pavelló municipal on se’ls hi havia preparat un petit berenar preparat per l’oca-sió, alhora que podien gaudir d’un dels altres actes esportius de la vet-llada, la Final Four de Futbol Sala, a la que s’havien classificat els equips de l’Equip Nou, Jopa Fusteria, Euro-nics i E-BCP, aquest últim directe com a primer classificat de la lliga. En la primera semifinal, Jopa Fusteria do-naria la sorpresa i eliminaria als dos cops campions, després d’haver em-patat el partit a 2 i superant a aquests per 3 a 2 a la tanda de penals. Per

La regata de llaüts van convocar diversos clubs de poblacions costaneres. Torneig de Futbol Sala al poliesportiu.


la seva banda, la segona semifinal, en el que es podia considerar la final anticipada, Euronics, superaria als vigents campions, també des de la tanda de penals per 3 a 1, després que els 30’ reglamentaris finalitzessin amb empat a un gol. En el partit per decidir el 3r lloc l’equip d’E-BCP su-peraria a l’Equip Nou per 2 gols a 0, mentre que la final fou més renyida i després que cap dels dos equips su-perés a l’altre, sumant un nou empat a 1 gol, fou la tanda de penals la que en aquesta ocasió decidí que l’equip de l’Eurònics s’acabés emportant aquesta nova edició de la Final Four Candelera.Diumenge 1 de febrer, avantsala del dia gran, el futbol tornava a escena ja des de bon matí, amb el partit entre l’infantil de la SCER de l’Ametlla de Mar i el CF Ulldecona, amb victòria final pels caleros per un clar 4 a 2. Per la tarda, tot just abans del pregó, l’últim dels partits de lliga del cap de setmana, amb el primer equip de “La Cala” i el CF La Sènia com a prota-gonistes, i on els locals només van poder aconseguir un punt, després d’empatar a un gol.

Igualment, a primera hora del matí, la Cafeteria Delícies acollia el IV Tor-neig de Dòmino per parelles, que en aquesta ocasió, enfrontava a la secció del Patronat Municipal d’Es-ports de l’Ametlla de Mar al Club de l’Ampolla, amb el resultat favorable pels primers per un ajustat 4 a 3.El dia 2, Dia de la Candelera, no po-dia faltar el tradicional Gran Partit de Futbol de Festa Major que, per se-gon any consecutiu, va comptar amb la presència de la UE Rapitenca, de la 3a Divisió Nacional, com l’equip

invitat, mentre que pels locals seria un combinat de l’equip de 3a i 1a Territorial els que disputarien el matx. El resultat final, 0 a 6 pels rapitencs, qui tot i no comptà amb tots els seus efectius, va mostrar una vegada més el perquè de la seva categoria.Per últim, i a diferència dels últims anys on s’havia reservat sempre al-gun acte per finalitzar les festes, era el dimarts 3 de febrer on trobaríem les últimes cites esportivament par-lant. Primer, al camp de Tir Punta Calda, on, un any més, es portaria a

terme el Concurs de Tir al Plat, un dels més igualats que es recorden, decidint-se al desempat, on un ma-gistral Juanjo Martí, amb un últim tir a mà canviada, s’acabaria imposant a Vicente Anglès.I a la tarda, l’acte per excel·lència d’Esports a la Candelera, el Festival Esportiu, ubicat un altre cop després de moltes temporades al Pavelló Po-liesportiu. Fins a 27 actuacions, amb un total de més de 100 esportistes, es van portar a terme en aquesta vetllada repleta d’actuacions per a

El camp de tir Punta Calda va acollir la tirada de festes. L’Ametlla i l’Ampolla van protagonitzar el Trofeu Candelera de Dòmino.

La Rapitenca de 3a divisió al partit de Festa Major.

Esports


Bona participació als seminaris.

Seminaris de Kenpo per a nens, adults i cossos policialsAdolfo Luelmo i Asís Camacho, presi-dent i secretari respectivament de la Larry Tatum Kenpo Karate Association (LTKKA) i de la Federació Espanyola de Kenpo, van fer el dia 8 de gener al gimnàs Montse de la nostra localitat un seminari infantil i un seminari per a adults d’aquesta disciplina. Tanma-teix, el mateix dia, els participants als dos seminaris es van poder examinar

en presència de Luelmo i Camacho. A l’endemà, ells mateixos van fer un seminari destinat als professionals dels cossos de seguretat. El kenpo calero vol agrair a tots els pares d’alumnes del kenpo així com als membres de la Policia Local de l’Ametlla de Mar, El Perelló i als Mos-sos d’Esquadra la seva participació i implicació.

tots els gustos. El Club de Twirling Baton, el Grup Infantil i Adult de Ken-po del Gimnàs Montse i la secció de Gimnàstica Rítmica del Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar oferiren un autèntic espectacle de música i coreografia a tots els pre-sents, qui van voler recompensar als protagonistes amb una forta ovació, Així mateix, a la fi de l’acte el sr. Joan Pere Gómez Comes, com a regidor i president del Patronat d’Esports i el

Sr. Xavi Llambrich i la Sra. Teresa Ca-llau, com a regidors de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar foren els encar-regats de fer l’entrega dels detalls a tots els esportistes que prengueren part a la cita, així com uns recordato-ris a tots els responsables i monitors que van col·laborar amb la seva pre-sència en aquest acte, posant punt i final així a la programació esportiva d’aquestes Festes Majors de la Can-delera 2009.

El Kenpo, pàctica marcial a la tarda esportiva.

Les gimnastes caleres en plena demostració. Tou un clamor de festa, la demostració del Twirling.


Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

BUS

DE L

A CA

LAiN

FO. 9

77 4

56 3

29 -

977

456

477

- 97

7 45

6 37

6

TREN

Info

rmac

ió R

enfe

90

2 24

0 20

2

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.Dissabtes d’11h. a 13’30h.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA I MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)C/ LlibertatTels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICOANALISTAPSICOALÀNISI LACANIÀC/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493Tel. Urgències 617 024 123Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

Av. EnsenyamentBOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte-Sábado-Samedi-Saturday: 18.30h.Diumenge-Domingo-Dimanche-Sunday: 9.30/11.00h. / Dijous-Jueves-Jeudi-Thursday: 09.30h. / Altres dies-Otros días-D’autres jours-Other days: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim quatre mesos abans de la data del matrimoni

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

21-02 al 27-02 J. Pedrola28-02 al 06-03 J. Borges07-03 al 13-03 A. Aytés14-03 al 20-03 J. Pedrola21-03 al 27-03 J. Borges28-03 al 03-04 A. Aytés04-04 al 10-04 P. Pedrola11-04 al 17-04 J. Borges18-04 al 24-04 A. Aytés

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Paula Emiliana Mercado, filla de Daniel

e. i Mª de los Angeles, el 9/01/2009- Chayma el Yamani, filla de Mohammed

i Hayat, el 12/01/2009- Emilio Rodríguez Ramírez, fill d’Alberto i

Gemma Mª, el 12/01/2009- Marc Soriano Gonzalvo, fill de Javier i

Francina Salvadora, el 17/01/09

Casaments:- Ángel Vera Millán i Mona Irene Gjers, el

29/01/2009

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

CLASSE

DE TREN

1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4Plaça del Mercat

Plaça Bon repós

ESTACIÓ RENFE

C/Libertat - CAP

CementeriAv.Calaforn-

C/del MigAv.Calaforn- Platja

CalafornAv.Calaforn-

C/CatalunyaAv.Tres Cales-Av

CalafornAv.Tres Cales-C/21

Zona Comercial

Av.Tres Cales-Parc Infantil

Av.Tres Cales

Av.Tres Cales-C/14

Plaça Catalunya

C/Rovelló-C/Llebre

C/Rovelló-C/Martí Vidal

C/Cardona

Entrada Sant Jordi

D’alfama-Motel

Plaça Gabriel*

Av.Cala de l’Ametlla

Entrada de Calafat

Plaça de l’Olivera

Pistes Petanca*

Codolar de L’Almadrava*

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.4512.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.0519.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

07.47 07.45 07.43 07.42 07.36 07.33 07.32 07.31 07.30 07.29 07.28 07.26 07.24 07.23 07.21 07.19 07.18 07.15 07.09 07.07 07.04 07.02 07.01 07.0009.37 09.35 09.33 09.32 09.26 09.23 09.22 09.21 09.20 09.19 09.18 09.16 09.14 09.13 09.11 09.09 09.08 09.05 08.59 08.57 09.54 09.52 09.51 08.5013.53 13.51 13.49 13.48 13.42 13.39 13.38 13.37 13.36 13.35 13.34 13.32 13.30 13.29 13.27 13.25 13.24 13.21 13.15 13.13 13.10 13.08 13.07 13.0616.47 16.45 16.43 16.46 16.36 16.33 16.32 16.31 16.30 16.29 16.28 16.26 16.24 16.23 16.21 16.19 16.18 16.15 16.09 16.07 16.04 16.02 16.01 16.00

CASC URBÀ < URBANITZACIONS CASC URBÀ > URBANITZACIONS

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

- Només circularà de dilluns a divendres

- Els horaris són aproximatius

CASC URBÀ URBANITZACIÓ TRES CALES URB. CALAFAT URB. MARINA SANT JORDI

URB. SANT JORDI

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament

(25 euros anuals IVA inclòs).

Defuncions:- Marina Gari Pasqual, 10/01/09, als 95 anys- Jordi López Soler, 11/01/2009, als 48 anys- Fernando Méndez Gutiérrez, 15/01/09 , als

58 anys- Josep Mª Llambrich Figueres, 16/01/09, als

63 anys - Encarnación LLambrich Brull, 16/01/2009,

als 81 anys

- Engracia Escabosa Garces,19/01/09, als 93 anys

- Tomás Subirats Martí, 30/01/09, als 86 anys

- Ángel Casado Redondo, 03/02/2009, als 56 anys

els quatre cantons - febrer 2009

Documents