els quatre cantons - abril 2008

L’Ametlla de MarAbril 2008

núm. 282Quatredes dels

Cantons

El consistori instal·la un mesura-dor de radiacions electromagnètiques

La Cala tindrà una nova oficina de Turisme al 2009

L’Ametlla demostra la seva capacitat d’organització en el 1r Torneig Internacional de Futbol Base Terres de l’Ebre

Vicenç BoqueraEx-regidor de Cultura

Sant Jordi ’08

Entrevista a

Quatre Cantons Abril 2008 | pàg. 3

Arriba Sant Jordi, dia del Patró de Catalunya i dia de molts tòpics i lle-gendes que s’acaben estenent en els costums dels pobles i dels seus ciutadans. Dracs i princeses acapa-ren la part més mística de la jornada que commemora la gesta d’un ca-valler que en terres llunyanes, va llui-tar amb un drac per defensar a una princesa. Nascut a la Capadòcia, Sant Jordi va ser elevat a patró dels cavallers per aquesta història suc-ceïda en terres de Líbia però que, com passa amb d’altres coses, els catalans ens hem fet nostres i hem situat a la població tarragonina de Montblanc, almenys així consta en el Costumari Català de Joan Amades.Sant Jordi, és el Patró de Catalunya i també de l’Aragó, Anglaterra, Bul-gària o Portugal, que també es van

apuntar a les heroiques activitats del Sant.A més, també se celebra el dia del llibre, una costum cultural i alhora consumista que dóna l’oportunitat a editorials i llibreries de vendre més de la meitat del producte que es ven durant tot l’any i que omple places i carrers de llargues taules i exposi-tors amb les novetats de cofois au-tors que lluiten per encapçalar una llista de vendes cada vegada més mediàtica.A algú se li va ocórrer que el 23 d’abril, sense tenir res a veure amb el dia de Sant Jordi, s’havia de com-memorar la mor del més cèlebre au-tor de la literatura espanyola. Estem parlant de Miguel de Cervantes. Tot i que mort un dia abans, el 22 d’abril de 1616, en aquella època es feia

constar com a dia de la mor, el dia de l’enterrament, per tant no deixa de ser curiós, commemorar el dia de la mor d’algú, un dia després. L’autor de l’obra universal El Quixot, no és l’únic, ja que un 23 d’abril tam-bé moria William Shakespeare, per tant, jornada rodona pels literats.Aquí a Catalunya som diferents. Sempre hem d’arrodonir-ho tot i, en aquesta ocasió, amb l’ànim més romàntic del món, a algú, supo-so que florista, se li va ocórrer que havíem de passar de cupido, Sant Valentí i el 14 de febrer i celebrar el nostre dia dels enamorats, regalant una rosa a la persona estimada. Són moltíssim els catalanets que els veus el dia de Sant Jordi amb la típi-ca rosa vermella i l’espiga, desitjant arribar a casa amb el present més

esperat de tots. Aquesta tradició ja s’ha barrejat de tal manera, que ell rep un llibre i ella una rosa i així tots contents. Ah i la rosa, com més vermella queda millor, com la de la nostra portada.Naltros els caleros, també hem fet el nostre esforç per Sant Jordi. Hem lligat les nostres arrels com a poble amb el castell, els templers catalans i tenim la nostra petita llegenda par-ticular. Celebrem Sant Jordi i sortim al ca-rrer. Com hem vist, motius en sobren per trobar una excusa. Possiblement la més atractiva, diumenge dia 20 a les immediacions del Castell de Sant Jordi, commemorant els 26 anys que el Castell va començar a ser nostre. Pels caleros, aquest és suficient motiu.

4-5 Notícia del mésSant Jordi 2008, una celebració per

reivindicar i gaudir en companyia.

6-10 Política

Infraestructures

Societat

Medi Ambient

CulturaIV Mostra de Teatre “La Cala de

l’Ametlla”.

Entrevista a11-12

13-19

20-21

23

24-2526-27 Joventut

Vicenç Boquera.

31 Ajuntament

L’Ametlla de Mar demostra la seva

capacitat d’organització en el 1r

Torneig Internacional de Futbol Base

Terres de l’Ebre.

32-35 Opinió

36 Col·laboracions

37-46 Esports

47 Informació

Nova edició del Parc Infantil de

Setmana Santa.

Els socialistes s’imposen a La

Cala per primer cop des de que va

començar el període democràtic.

L’Ajuntament celebra un ple de

tràmit on es renoven els càrrecs del

Jutge de Pau titular i suplent.

Horaris de bus, horaris de tren, telè-

fons d’interès, telèfons d’urgències,

torns de farmàcies...

Editorial

Índexi

? @

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

28-30 TurismeLa Cala tindrà una nova oficina de

Turisme al 2009.

El consistori instal·la un mesurador

de radiacions electromagnètiques a

La Cala.

El TSJC declara nul el conveni del

clavegueram de Tres Cales SA.

L’Ametlla de Mar és el segon muni-

cipi en número d’intervencions dels

Serveis Socials del CCBE

El CAP Ametlla provisional ja té

emplaçament per al setembre.

Motius n’hi ha més que suficients

Quatre Cantons

La Notícia del mes

Abril 2008 | pàg. 4

Araceli DomínguezEnguany, les celebracions en home-natge al patró de Catalunya tenen el seu punt àlgid en la XXVI Diada de Sant Jordi al castell, que se celebra diumenge dia 20 i que, un any més, s’espera sigui multitudinària. El que va començar com una jornada reivin-dicativa de la nació on eren indispen-sables senyeres i símbols catalans, ha esdevingut una jornada festiva d’autèntica germanor que, malgrat no perdre el seu sentit primigeni, s’aprofita de pas per passar una bona estona en companyia de veïns i amics on, a banda de les diferents activitats lúdiques, esportives i gas-tronòmiques, sempre hi ha la pos-sibilitat d’anar per lliure i muntar-se la jornada amb el grup més íntim o, simplement, per fer el primer bany de la temporada. En qualsevol cas, una festa absolutament consolidada que cap calero, els de mena i els nouvin-guts, es pot perdre si vol percebre un autèntic sentiment col·lectiu de per-tànyer al poble.

El gran dia La diada comença amb una cami-nada popular que té el seu tret de sortida al baixos de l’Ajuntament a les 9.00 del mati. A les 10.00, un cop tothom estigui a la platja Sant Jordi, es farà la ja tradicional sardinada po-pular. A les 11, un cop els assistents ja han escalfat motors amb l’esmor-zar, es dóna pas a la representació de la llegenda de Sant Jordi, dintre dels actes programats al Pla Educa-

tiu de l’Entorn.Al migdia, als volts de l’1, comença el concurs de paelles que premiarà als quatre millors cuiners. El primer pre-mi està dotat amb 120 €, el segon, amb 90, el tercer amb 60 i, per últim, el quart, amb 30 €.A les dues del migdia, novetat impor-tant, paella popular per a 500 perso-nes. Qui vulgui participar ha de treure el seu tiquet, a 6 €, a la Regidoria de Festes, i té de temps per fer-ho fins al 18 d’abril al migdia.

Per la tarda I, com sempre, a partir de les quatre de la tarda, jocs infantils i populars a la platja amenitzats per una xaranga i avituallats amb una xocolatada per a tots els participants, menuts i grans, en aquesta jornada de germanor. 23 d’abril, dimecres, Dia de Sant Jordi, no pot faltar la tradicional ven-da de llibres i roses a la Plaça Nova durant tot el dia. Durant tota la setma-na, a més, el consistori ha volgut ob-sequiar els alumnes de l’escola Sant Jordi amb una visita al Museu de Ce-ràmica. Tots els nens es desplaçaren en tres autocars subvencionats per l’Ajuntament per tal que gaudeixin

del dia de la cultura ca-talana per excel·lència.

Literatura i MúsicaDivendres, dia 25, a les set del vespre, a la

sala d’actes de la societat, té lloc una Trobada de Poesia en la que partici-pen poetes locals, com ara la Roser Llanes i d’arreu les comarques de l’Ebre.

Dissabte 26 conclouen els actes d’aquesta setmana nacional i cultural amb importants esdeveniments com el lliurament dels Premis La Farola a les entitats i personalitats que han contribuït a la difusió de la cultura calera, el lliurament del XVI Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar do-tat amb l’edició del llibre i 3000 euros de premi en metàl·lic a Óscar Palazón per la novel.la Un rostre que no és meu que, precisament, per Sant Jordi, ja podrem trobar a les paradetes i el concert dels professors de l’Escola Municipal de Música de la població a la sala de la societat.

Enguany, els actes més populars i tradicionals giren al voltant de la XXVI Diada de Sant Jordi al Castell, una celebració que, a banda de reivindicar el fet català, ha esdevingut una celebració festiva multitudinària.

Sant Jordi 2008, una celebració per reivindicar i gaudir en companyia

Concurs de paelles al Castell de Sant Jordi.

Venda de llibres a la Plaça Nova.

Concert dels mestres de música.

Óscar Palazón, guanyador del concurs literari.

Vista del Castell de Sant Jordi.

El calero Josep Martí presenta el llibre “Ets de dretes i no ho saps”

El llibre serà presentat aquí a l’Ametlla de Mar el proper 19 d’abril a les 19.00h a la Sala d’actes situada als baixos de l’Ajuntament.

La presentació del llibre tam-bé comptarà amb la presèn-cia del periodista i assatgista Francesc-Marc Àlvaro.

Araceli DomínguezDimarts 22 d’abril s’inaugura la Set-mana Cultural a l’escola Sant Jordi després de dos anys perquè, recor-dem, que l’any passat no es va po-der dur a terme degut a les obres al centre. I ho fa amb l’exposició amb Ulls de dona, un recull de fotografies extretes per Xavier Figueres a partir de vells clixés de vidre del vell Tello en el que el tema central és la dona. Aques-ta exposició està oberta a tothom. Igualment que la resta d’actes pro-gramats perquè l’escola, de dimarts a divendres, obre les seves portes a tots els pares, mares i familiars que volen participar dels esdeveniments d’aquests dies.

Estrena del compacte Cançons PopularsEl mateix dia té lloc la presentació oficial del CD Cançons Populars al gimnàs de l’escola en què han par-ticipat amb diferents cançons tots els alumnes de l’escola. Cada grup canta dues cançons, i dues més els mestres. En total hi ha 20 cançons populars i una cançó nova compo-sada per Octavi Figueres per a l’oca-sió, El sac de les cançons, on “es vol reflectir la feina dels educadors”, explica Figueres que, afegeix, “estic especialment satisfet d’aquest com-pacte, gairebé únic perquè no és habitual que es faci a les escoles. A més, participa tota l’escola cantant, no s’exclou ningú, ho faci millor o pitjor”. Aquest compacte es regala als nens a l’endemà, Diada de Sant Jordi, i la seva producció ha estat possible gràcies a la col·laboració de Puancar, l’empresa que gestiona el menjador escolar. Seguint amb la música, però amb un altre tipus de manifestació, també està previst durant la setma-na música en directe en forma d’una sessió de karaoke.

Visita al museuUn altre acte que ja us hem avançat a la notícia de Sant Jordi 2008 és la visita que tots els alumnes fan durant aquests dies al Museu de Ceràmica i on col·labora el consistori amb tres autocars per dur els nens fins al mu-seu. Allí els esperen monitors espe-

cialitzats que els donaran les expli-cacions pertinents sobretot del que poden veure a les instal·lacions. Tanmateix, es duu a terme una doble representació Una ciutat de grata-cels a càrrec de la secció infantil de la SCER de l’Ametlla de Mar. També, a l’escola, hi haurà una altra funció de teatre, Un mar de paraules. En l’apartat de concursos, per una ban-da, es fa el concurs literari per als alumnes de primària i, d’altra, el con-curs de dibuix per als d’infantil.

Arrels compartides Per la seva banda, el taller d’ocupa-ció “Arrels compartides” col·labora amb un seguit d’activitats a l’esco-la durant aquests dies. Adreçat als alumnes de P-3, P-4 i P-5 escenifica-ran una cançó en anglès, pels de 1r i 2n faran la representació d’un conte en anglès, pels de 3r i 4t confecci-onaran un memory històric amb els punts d’interès més destacables del poble i pels de 5è i 6è una espècie de trivial calero amb preguntes i respos-tes sobre diferents temes - històrics, de coneixement del medi, de pesca, esports i llengua- vinculats amb la nostra localitat.

Altres activitats d’aquesta setmana intensa són un bateig de mar amb passeig amb barca inclòs per gen-tilesa del Club Nàutic de l’Ametlla de Mar per als alumnes de 6è, camina-des pel poble amb Xavier Figueres com a guia, activitats esportives i lúdiques, venda de llibres per part de L’AMPA i exposició a les aules dels diferents treballs que s’han dut a terme durant el curs per part dels alumnes. Finalment, divendres 25 es clou aquesta setmana amb una xo-colatada popular.

Una Setmana Cultural al CEIP Sant Jordi oberta a tothom L’agenda que ha preparat l’escola per a aquests dies està plena a vessar d’activitats musicals, literàries, lúdiques, teatrals, educatives i esportives per als nens i nenes i on també poden participar els seus pares.

Venda de llibres per l’AMPA.

Treballs dels alumnes.

CD “Cançons Populars” editat pel CEIP Sant Jordi.

Exposició de Sant Jordi 2006.

Quatre Cantons

Política


Els socialistes s’imposen a La Cala per primer cop des de que va començar el període democràtic

Esquerra Republicana, va ser la força més perjudicada per la crida al vot útil feta des de l’esquerra per barrar el pas al PP.

Araceli DomínguezEl PSC va ser el partit més votat a l’Ametlla de Mar a les eleccions ge-nerals de diumenge 9 de març del 2004. Així doncs, La Cala no va ser una excepció a la crida al vot útil dels socialistes durant tota la campanya on l’objectiu era barrar el pas al PP. Aquesta estratègia ha perjudicat, so-bretot, a partits com a ERC i IC que han vist ostensiblement reduïda la seva representació parlamentària.

Els vots en númerosEl PSC va obtenir a l’Ametlla 1.171 vots enfront del 788 que va treure a les eleccions de 2004, CIU va ser la segona força més votada amb 887 vots, 76 vots més que a les anteriors generals però no suficients per po-sar-se per davant dels socialistes. El

PP, els tercers més votats a La Cala, van treure 474, perdent així 89 res-pecte als comicis de 2004. ERC van quedar els quarts a 394 vots, 488 menys que al 2004, on van ser la primera força més votada al po-ble a les generals, amb 879. Sens dubte, la formació independentista ha estat la més perjudicada per la crida al vot útil des de l’esquerra. Iniciativa, altra de les grans perjudi-cades a Catalunya per aquest ma-teix vot, va treure 71 vots, un menys que a les eleccions generals. Per últim, va haver 38 vots repartits en-tre partits molt minoritaris, 18 més que a les anteriors generals quan en va haver 20. En total, la partici-pació va ser del 71.63%, 6.39 punts menys que al 2004, quan la partici-pació va ser del 78.02%.

El primer copÉs el primer cop que els socialis-tes s’imposen a unes eleccions a l’Ametlla de Mar des de que es va iniciar el període democràtic. Per aquest motiu, el grup mu-nicipal del Partit dels Socialis-tes de Catalunya-Iniciativa per Catalunya de l’Ametlla de Mar, volgué agrair als ciutadans de La Cala la confiança dipositada en els dos partits a les eleccions ge-nerals al Congrés i Senat celebra-des el dia 9 de març. A més, els dos regidors d’aquest grup muni-cipal de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Antonio Espuny i Maria Marsal, afegien que restaven a la disposició dels ciutadans per fer-los qualsevol tipus de consulta.

PARTICIPACIÓ

2008

2004

71,63%

78,02%

100

200

300

400

500

700

800

600

900

1000

1100

1200

PSC CiU PP ERC IC-V Altres

1.171

887

474

394

71 38

20042008

ELECCIONS GENERALS 2008

788 811

563

879

72

20

Abril 2008 | pàg. 7Quatre Cantons

PP

El PSC-IC presenta al·legacions a la modificaciódel pressupost 2008 L’oposició socialista creu que el crèdit que vol signar el govern municipal no està destinat a inversions sinó més aviat a fer front a les factures pendents al calaix.

Araceli DomínguezEl PSC-IC va presentar el 20 de fe-brer les seves al·legacions al pres-supost 2008 que va ser aprovat definitivament sis dies després. De fet, en aquest ple les al·legacions so-cialistes, juntament amb les d’ERC, van ser desestimades, la qual cosa aquest grup municipal qualifica com a “inexplicable”.

Viciat de legalitat El document amb les al·legacions feia constar que no es va tenir la do-cumentació sobre l’esmena al pres-supost abans de les 48 hores del ple d’aprovació parcial, tal com marca la llei. Antonio Espuny, portaveu socia-lista, deia que “el pressupost és un despropòsit perquè s’incompleixen una sèrie de preceptes legals. Pri-mer, va ser la documentació, que ens la van lliurar una o dues hores abans del ple sense informe d’in-tervenció i, després, la proposta de l’equip de govern sobre la mo-

dificació de crèdit que pot endeutar l’Ajuntament en més de 600 milions de les antigues pessetes”.

Càrrega financera A més en aquesta esmena, argu-menten, en l’apartat de càrrega fi-nancera, s’especifica que en cas de formalitzar-se l’operació de crèdit, no hi haurà prou diners per fer front a la despesa que es generarà. En aquests casos, afegeixen els socia-listes, aquest tipus de crèdit és invia-ble perquè la llei diu que no es pot fer si no hi ha diners. Els socialistes, d’altra banda, afir-men que la publicació al BOP dels pressupostos sense informe d’in-tervenció a l’endemà de l’aprovació inicial tampoc és de llei. Tanmateix, segueixen, no es pot considerar com a una inversió l’Oficina Tècnica que pretén crear el govern perquè es tracta d’una despesa per a projectes encara per determinar. Això també invalidaria el crèdit.

Estalvi 2006A més, els socialistes, basant-se en un informe d’intervenció, expliquen que l’estalvi net de l’any 2006, que ascendeix a 623.695 euros no és real sinó condicionat pels convenis que faciliten uns números positius. En aquest sentit, el PSC-IC, des-coneix si s’ha ingressat 1.600.000 euros del conveni urbanístic amb CIMSA. Si no fos així, puntualitzen, aquest estalvi seria de quasi menys d’un milió d’euros i, per tant, cal-dria l’autorització del Departament d’Economia i Finances per fer qual-sevol crèdit.

Accions oportunesAra, després que es desestimessin les al·legacions, els socialistes estan pendents dels informes pertinents d’intervenció per emprendre, o no, les accions oportunes al respecte del que ells anomenen “el desgavell econòmic de l’Ajuntament”.

El PP diu que el POUM s’endarrerirà per les al·legacions presentades al 22b

Segons el PP, això també podria endarrerir els cobraments dels diferents convenis urbanístics signats.

Francesc CallauEl Grup Municipal del Partit Popular a l’Ametlla de Mar ha qüestionat que el Pla d’Ordenació Urbanística Munici-pal, més conegut com POUM, pugui ser aprovar tant aviat com ha mani-festat el govern municipal.Segons CiU el POUM podria ser aprovat provisionalment durant el primer trimestre d’aquest any i defini-tivament al llarg del primer semestre, tot i que els populars no ho veuen així.Segons el PP això no serà possible si prosperen les al·legacions pre-sentades per una part important dels propietaris del Pla Parcial del sector 22b, que forma part del Pla General que s’està modificant i això podria complicar també el cobrament dels convenis urbanístics, els quals veu-

rien endarrerits els seus terminis de tramitació. Segons el PP, tot i que la proposta del govern municipal, de incloure les solucions i accessos al sector 22b dins de la modificació del POUM els va agradar més que la proposta anterior, sí que van re-cordar que en el seu moment ja van advertir que això podria endarrerir la seva tramitació i complicar la promo-ció de la zona, donada la caiguda de les expectatives de negoci en el mon immobiliari. Segons Ricardo Llaó, portaveu del PP a l’Ametlla de Mar, “allò que hagués estat fàcil cons-truir i vendre en aquell moment, ara no és possible ja que ha can-viat el cicle econòmic i segurament tampoc s’haguessin produït les al-legacions. Avui tenim al·legacions i amb un afegit que des del punt de

vista de la legalitat desconec, però com que el que fan no és només modificar el sector 22b i traure’l de la provisional i torna a començar els tràmits amb l’aprovació inicial, defi-nitiva, etc, sinó que ho inclouen al Pla General. Ara ens podem trobar que parin el Pla General. I després què fem?”.El Partit Popular, també es va referir a l’àmbit econòmic municipal, criticant l’aprovació del pressupost de 2008 per part de CiU. Segons els popu-lars no es pot estar quatre anys dient que l’economia de l’Ajuntament està millor que mai i ara pretendre fer un crèdit de 600 milions de les antigues pessetes.Segons Ricardo Llaó, no només ho van advertir els partits polítics de l’oposició, sinó també els serveis

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

Quatre Cantons

Política


tècnics municipals, i que els primers símptomes del col·lapse econò-mic podran veure la llum quan es presenti la liquidació del pressu-post de 2007, moment en què pot-ser s’hauran de prendre mesures dràstiques i s’haurà de renunciar a algunes de les inversions pre-vistes. Segons Ricardo Llaó, “et pots trobar que la liquidació sigui menor que tots aquells diners que s’han anat deixant de racó any darrera any per anar pagant tot això, començant per la piscina, la llotja del peix i totes aquelles inversions compromeses i arros-segades exercici darrera exercici i amb subvenció inclosa. Llavors alguna d’aquestes obres l’hauríem

de tornar a pressupostar en base a unes partides futures o renunciar a l’obra i a la subvenció”.El PP es va tornar a brindar per ajudar l’equip de govern a trobar solucions, algunes de les quals passen, segons els populars, per l’ externalització de serveis, tot i ser conscients que és poc provable que el govern els faci cas.El portaveu també es va referir als resultats locals de les passades eleccions generals, on el PP va re-cuperar el tercer lloc en nombre de vots en detriment d’ERC. Segons Ricardo Llaó, “els resultats no es poden extrapolar a unes eleccions municipals. Sí però que no tenen cap altra explicació que la desfeta

d’ERC que s’ha produït en general i que s’ha projectat amb més for-ça al nostre municipi. Si bé és cert que ERC, a nivell general, ha bai-xat de vuit a tres diputats, hem de recordar que aquí a l’Ametlla a les passades eleccions generals va ser la força més votada i en aques-tes ha passat a ser l’última”.

Per últim, Ricardo Llaó va donar su-port al projecte de la carretera de la costa que el govern municipal ha recuperat, afegint que en el seu moment ja van dir que renunciar a la construcció d’aquesta infraes-tructura era un greu error, tot i que ara esperen que no es retardi la po-sada en marxa del projecte.

Segons el PSC, l’aprovació del pressupost 2008 ha estat una vergonyaEls socialistes també van demanar responsabilitats polítiques per la sentència del TSJC sobre el conveni urbanístic amb Tres Calas SA.

Francesc CallauEl Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ametlla de Mar va dir que tot i que l’equip de govern no ha parat de dir que la situació econòmica de l’Ajuntament és immillorable, amb l’aprovació dels pressupostos per a aquest any 2008, s’ha demostrat que no és així. Els socialistes es queixen que el pressupost es va aprovar i pu-blicar al BOP sense el corresponent informe d’intervenció i que, per tant, d’aquesta manera l’equip de govern se saltava la normativa legal.Segons els socialistes, el que ha fet l’equip de govern és una fugida cap endavant per la necessitat de diners de les arques municipals. És per

aquest motiu, que el PSC es va manifestar disposat a plantejar la presentació d’un contenciós administra-tiu a l’aprovació dels pres-supostos. Segons el PSC, l’equip de govern ha actu-at de manera vergonyosa amb l’aprovació i la trami-tació, i no ha fet cas de les al·legacions presentades pel PSC, com tampoc ho va fer de les que va presentar ERC. Per a Antonio Espuny, regidor del PSC, “ens hem trobat davant l’aprovació

d’uns pressupostos que són una vergonya, ja que no s’han complit ni els mínims de respecte cap als re-gidors d’aquest Ajuntament. El que realment ha passat aquests dies ha estat de pura vergonya”.El PSC també es va referir a la sen-tència del TSJC que va declarar nul el conveni signat l’any 2004 entre l’Ajuntament i 3 Calas SA, que ha permès la construcció del clavegue-ram a la urbanització 3 Cales. Els socialistes van mostrar la seva satis-facció perquè consideren que és un reconeixement als drets dels veïns a tenir uns serveis pagats pel promo-tor i, en segon lloc, per al secretari de l’Ajuntament, considerant que la sentència li dóna la raó al dir que el conveni era il·legal.Segons Antonio Espuny, “el res-ponsable que l’Ajuntament hagi de pagar 12 milions d’euros, serà el govern. I quan dic l’Ajuntament no em refereixo a un ens eteri, sinó que em refereixo a tots els ciutadans del poble, que som els que tard o d’ho-ra haurem de pagar, quan són uns diners que hagués hagut de pagar un promotor. De qui és la responsa-bilitat? Què diran, que s’han equivo-cat?. La seva equivocació costarà als ciutadans 12 milions d’euros. Si no hi ha responsabilitats penals, ja

que el jutge va decidir que s’havia fet de bona voluntat perquè no es van trobar motius per dir que s’havia fet de mala fe, cosa que no vol dir que no existeixin, però sí que hauri-en de començar a assumir respon-sabilitats polítiques”.Els socialistes també es van referir als resultats de les passades elec-cions generals on per primera vega-da es van imposar en uns comicis a l’Ametlla de Mar. Maria Marsal, regi-dora del PSC explicava que, “estem molt satisfets del resultat, ja que vam superar en vots a CiU, partit que fins ara sempre ha estat dels partits més votats i també a ERC, que en les darreres generals va ser el més votat. La gent va participar prou i no-saltres estem molt satisfets. En les anteriors eleccions ERC va treure molt bon resultat perquè el PP li va fer molta propaganda i aquesta és una valoració que hem fet i la gent que no volia al PP va votar ERC i van treure un resultat que no s’espera-ven. Lamentem però que ERC hagi baixat tant”.Els representants del PSC a l’Amet-lla de Mar van dir que el repte ara és convèncer la gent que els ha votat en les passades eleccions generals, perquè també ho facin quan les elec-cions siguin en clau local.

PSC

Maria Marsal i Antonio Espuny,

regidors del PSC.


ERC

Jordi Gaseni, portaveu d’ERC.

ERC insisteix en destinar la inversió del PENTA als accessos al sector 22b1

Francesc CallauERC va tornar a insistir en canviar la destinació dels 4 milions d’euros que, a través del Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona, han de per-metre el finançament de l’accés sud a l’Ametlla de Mar, projecte més co-negut com la Carretera de la Costa. Per als republicans, aquests diners s’haurien de destinar al projecte de construcció d’un nou accés que enllacés el sector 22b1, nova zona de creixement urbà del municipi. D’aquesta manera, segons els repu-blicans, es reduirien les càrregues que hauran de suportar els propie-taris dels terrenys, que convertits en promotors, han mostrat darrera-ment les seves queixes i inquietuds al consistori. En aquest sentit, van demanar per als petits propietaris un tracte igual al que han tingut els pro-motors d’altres plans parcials com Tres Cales 2a fase. Segons Jordi Gaseni, portaveu del Grup Munici-pal d’ERC a l’Ametlla de Mar, “hi ha inquietuds per part d’alguns veïns propietaris del que ha de ser el sec-tor 22b, el pla parcial del qual es va aprovar recentment en Comissió de Govern. Demanem que com a mí-nim el sector 22b hauria de tenir els mateixos tractes que els que s’han produït amb els promotors de les grans urbanitzacions i dels conve-nis urbanístics, ja que veien el que els hi costa i els habitatges de més que podran fer, els hi surt molt bé de preu en comparació al que ha de suportar un petit propietari”.Gaseni també va parlar de la sentèn-cia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on es declara nul el

conveni signat entre l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i Tres Cales SA, i que ha permès que en els darrers anys s’hagin fet les obres del clavegueram de Tres Cales. ERC formava part de l’equip de govern en el moment de la signatura del conveni. Jordi Ga-seni va dir que la sentència es pot interpretar de moltes maneres, però el més important és que la màxima reivindicació dels veïns, que era el clavegueram, ja està fet. Segons Jordi Gaseni, “s’ha fet una cosa molt important que és que l’obra on hi havia un consens de que feia falta i que era el clavegueram, ja s’ha fet. Ho hagin declarat nul o no, els ciu-tadans han d’estar molt satisfets, ja que el clavegueram ja està fet”.Gaseni va dir que la major part de les obres i actuacions d’urbanització ja estan fetes, tot i que va reconèi-xer que no s’havia fet un bon man-teniment, i va instar al govern de la Generalitat a procurar la construcció de la nova depuradora el més aviat possible, no només perquè s’hi pu-gui connectar el clavegueram de la urbanització Tres Cales, sinó perquè es puguin cobrir totes les necessi-tats urbanístiques de la zona nord del municipi.El regidor republicà també va voler contestar al regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, amb el que dar-rerament s’ha encetat una disparitat d’opinions respecte al finançament del transport dels equips de futbol de la Societat. Mentre Gaseni manté que l’Ajuntament no se n’ha volgut fer càrrec del transport, el regidor diu que han destinat la mateixa subven-ció al club que l’any passat. Segons

Jordi Gaseni, el propi regidor com a membre de la Junta de la SCER va donar el vistiplau a l’aprovació del pressupost on s’hi i consten les aportacions pel transport, “ha de ser un error, ja que a més que en té tot el coneixement del tema, el regidor d’Esports també forma part de la Junta de la SCER i ell sap perfecta-ment, ja que ho va aprovar, que l’oc-tubre passat la secció esportiva de l’entitat va passar un pressupost on està molt ben explicat i que prope-rament la enviarem als socis, ja que aquest pressupost es va aprovar en junta davant de molta gent i amb el seu vot a favor. Allí està especi-ficada la quantitat de 17.000 € dels autocars i els 30.000 d’aportació de l’Ajuntament en concepte de suport a l’equip”.ERC també es va referir als resultats obtinguts en les passades eleccions generals, després que, a nivell lo-cal, els republicans passessin a ser la força menys votada, contrastant amb la primera posició aconseguida fa quatre anys. ERC pensa que no van saber fer arribar el seu missat-ge als votants i que la bipolarització els va perjudicar, a diferència de fa quatre anys, quan precisament les posicions tan distanciades del PP els van fer pujar fins als vuit diputats a Madrid i convertir-se en la força més votada a l’Ametlla. Gaseni però va dir que els ciutadans ja són prou madurs per diferenciar en quines eleccions estan votant i que per tant no se’n pot treure cap conclusió a nivell local.

Respecte a la sentencia del TSJC pel conveni del clavegueram de Tres Cales, els republicans diuen que el més important és que l’obra ja està feta.

Quatre Cantons

Política


El govern municipal obre la mà als petits propietaris del Sector 22b-1

Pel que fa a la sentència del TSJC, CiU diu que, l’important és que Tres Cales ja té el clavegueram fet, greuge històric per aquesta urbanització i un objectiu que pareixia impossible d’assolir només fa uns anys. Tant de bo les altres urbanitzacions històriques també poguessin comptar amb aquest servei tan necessari i, a més, pagat pel propi promotor.

Francesc CallauL’equip de govern de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha obert la seva mà als petits propietaris del sector 22b1 que, darrerament, li han fet ar-ribar les seves inquietuds respecte al seu paper com a promotors d’alguns dels terrenys d’aquest sector.Les dificultats econòmiques que su-posen les càrregues sobre el cost d’urbanització de tots els serveis dels quals s’ha de dotar al sector, han fet que els petits propietaris, que en el seu dia no van vendre els seus terrenys a les promotores, s’hagin queixat a l’Ajuntament per la quanti-tat econòmica que els suposarà ur-banitzar les seves propietats. Des de l’equip de govern s’ha ex-plicat que l’urbanisme actual dista molt del de fa uns anys i que, ara, les diferents administracions supediten la viabilitat del sector a la connexió del mateix amb el casc urbà i a una bona solució d’accessos, subminis-trament d’aigua , sanejament i elec-tricitat, i, on a més,s’ha de sumar les despeses d’urbanització habituals. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, reconeix que “l’im-puls d’aquest sector no és un capri-ci sinó una necessitat i que l’ inte-rès públic i general està per sobre del privat. L’Ajuntament no farà res, sense haver parlat, informat i inten-tar trobar un consens i una solució amb tots els propietaris, ja que, tant la connexió com la depuradora són infraestructures imprescindi-bles perquè sense aquestes no es podria aprovar el sector. Podríem optar per l’opció més còmoda i fà-cil però aquest plantejament no va amb nosaltres i crec que tothom ho pot entendre. Per això obro la mà a tots els propietaris i al poble en general, que sàpiguen que hem tre-ballat amb la màxima honestedat i transparència possible, que estem

preocupats pels seus interessos i que entenem perfectament el que els està passant. Farem totes les reunions que facin falta i entre tots intentarem trobar una solució. So-bretot hem intentat que l’interès pú-blic d’aquest sector estigui per da-munt de qualsevol interès particular, i hem intentat garantir el benefici del poble a llarg termini, més enllà de la solució fàcil per a una legislatura”.

L’equip de govern també es va referir a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC, que fa unes setmanes declarava nul de ple dret el conveni signat l’any 2004 entre l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i Tres Calas SA i que ha permès que, a dia d’avui, la urbanització de Tres Cales ja disposi d’aquesta in-fraestructura, només pendent que la Generalitat de Catalunya posi en marxa les obres de la nova Depu-radora d’aigües, per a la seva con-nexió a la xarxa. Segons el regidor d’Urbanisme, la gent pot veure que a la Urbanització Tres Cales, moltes de les obres que reclama l’AA.VV Me-diterrània, ja estan fetes i el que és més important, el clavegueram tam-bé, cosa que no passa a les altres urbanitzacions històriques del muni-cipi com ara Calafat, Sant Jordi o Ro-ques Daurades. Segons Joan Pere Gómez Comes, “algú s’ha preguntat mai si a Sant Jordi, Calafat o Roques Daurades el clavegueram està fet? La resposta és obvia, no. La única urbanització de les històriques que té el clavegueram fet és Tres Cales i li hem fet pagar al promotor, i és per-què CiU , conjuntament amb ERC, ens vam preocupar d’això i que no l’haguessin de pagar els veïns, ja que podia passar perfectament. El PSC no diu que a Roques Daurades mentre ells tenien l’alcaldia, el pro-motor va marxar a viure a Suïssa i van deixar passar aquesta oportuni-

tat única de que fos el promotor qui pagués el clavegueram. Si algun dia es vol fer el clavegueram a Roques Daurades, ara l’hauran de pagar els veïns. Això no ho diuen”.

El regidor d’Urbanisme, alhora que regidor d’esports, també va voler aprofitar per respondre al republicà Jordi Gaseni en la seva particular discrepància sobre la subvenció del PME a la secció esportiva de la SCER i, en definitiva, al Club de futbol. Se-gons Joan Pere Gómez, Jordi Gase-ni menteix quan diu que ell va donar la seva aprovació al pressupost du-rant una reunió de la Junta, ja que “tinc l’ordre del dia i l’acta de l’as-semblea i cap dels dos documents parlen de cap votació ni aprovació del pressupost del futbol. Que no es diguin més mentides en públic, ja que no es va votar res del que ell ha dit. Com diuen els vells, canten pa-pers, callen barbes”. Segons el regi-dor d’esports, el futbol ha de decidir que fa amb la subvenció directa de l’Ajuntament, si paga fitxes, autocars o el que vulgui. El regidor Joan Pere Gómez Comes afegeix que el propi Jordi Gaseni, acompanyat d’un altre membre de la Junta, va donar el seu vistiplau a la subvenció atorgada pel PME en una reunió en la que es va convocar a totes les entitats que reben subven-cions d’aquest organisme.El representant de l’equip CiU també es va referir als resultats de les pas-sades eleccions generals a l’Ametlla de Mar, felicitant al PSC pels seus re-sultats a nivell local i general. En tot cas, es va mostrar satisfet per haver mantingut el nombre de vots i va ne-gar que aquests resultats poguessin tenir cap reflex en unes eleccions municipals, on afirma, les sigles del partit queden en un segon terme dar-rera de les persones.

CiU

Joan Pere Gómez Comes, regidor

d’Urbanisme de l’Ajuntament de l’Ametlla

de Mar.


Infraestructures

El CAP Ametlla provisional ja té emplaçament per al setembre

Al setembre comencen les obres d’ampliació i rehabilitació del CAP Ametlla. Mentre tant, per tal de seguir donant els serveis sanitaris amb nor-malitat, s’habilitarà un CAP provisio-nal en mòduls prefabricats a un solar situat al carrer Hort d’Albacar cruïlla amb el carrer Camarles, entre el col-legi Sant Jordi i l’Escola Nàutico-Pes-quera. Aquest solar està qualificat jurídicament com a sòl urbà destinat a equipaments i compta amb xarxa d’aigua potable, xarxa d’electricitat, xarxa de clavegueram, accés rodat amb pavimentació de calçada i en-cintat de vorera i servei de telefonia.

Superfície total D’aquest solar és de 2147 m2 dels quals 500 es destinaran a col·locar els mòduls i a la resta s’habilitarà un aparcament perquè ningú no tingui problemes en deixar el cotxe per anar al metge o a les escoles. Malgrat tot, el solar està situat damunt d’un terraplè natural i després de Set-mana Santa comencen les obres per

aplanar la cota existent a la rasant del carrer Hort d’Albacar. Aquesta actu-ació s’espera que estigui enllestida a l’estiu quan s’han de començar a ficar els mòduls prefabricats perquè puguin donar servei al setembre.

Espais possiblesAndreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, explicava al respecte que “s’ha triat aquest espai dels possibles que n’hi havia per habilitar el CAP provisional perquè el seu emplaça-ment fa compatible el dia a dia dels ciutadans i el dret que tenen a rebre un servei sanitari de qualitat amb la necessitat de seguir fent obra pú-blica. I no només els habitants de la població també tothom que ens visita en temporada turística”. L’Ajuntament ja compta amb el per-mís corresponent del Departament de Salut per iniciar l’arranjament d’aquest espai perquè aquesta institució és la que s’encarrega de finançar totes les despeses relacionades amb el condi-cionament del CAP provisional.

El sistema Wimax arriba a l’Ametlla

Aquest servei d’Internet és especialment útil per a persones que viuen a les urbanitzacions i a rústica que gaudiran de la banda ampla sense problemes.

Araceli DomínguezL’operadora de telefonia Eurona ja ha començat la instal·lació dels equips necessaris per fer que tothom pugui gaudir de servei de banda ampla sense cables i telefonia al municipi mitjançant el sistema Wimax. Aquest servei és especialment interessant per a les persones que viuen a les ur-banitzacions i a rústica que, fins ara, tenien molt problemes de connexió a la xarxa. El sistema WIMAX, germà gran del WIFI, utilitzat fins ara per als serveis de banda ampla sense cables, és una nova tecnologia de MOTOROLA que permet connectar a grans dis-tàncies basant-se en una xarxa sense fil de ràdio enllaços.

Banda ampla i telèfonEl servei inclou dos subserveis: línia d’Internet d’un 1 MB i un altre de te-lefonia IP que permet rebre i fer tru-cades.

Segons, Jaume Sanpera, director general d’Eurona, la connexió “és fiable, segura i ràpida. I el que és més important, assequible per a totes les butxaques”. Pel que fa a la instal·lació i equipament “la primera té un cost de 60 euros i l’equipament complet WIMAX de Motorola costa 221 euros”.

Molt senzillPer instal·lar aquest sistema només cal un petit aparell que es connecta a l’ordinador i un cable Ethernet d’uns 20 m de llargada que s’instal·la al ter-rat i que baixa fins a l’ordinador.A Catalunya, hi ha 118 municipis que ja gaudeixen d’aquesta tecnologia WIMAX. L’operadora Eurona té lli-cència de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions per oferir aquest tipus de serveis d’Internet sense ca-bles mitjançant acords amb els con-sistoris que tenen dificultats perquè arribi aquest servei amb qualitat.

Els mòduls prefabricats s’instal·laran en un solar del carrer Hort d’Albacar que ocupa 2147 m2 dels que 1600 es destinaran a aparcaments per als usuaris del CAP.

L’alcalde i el regidor de Comunicació amb el responsable de la instal·lació Wimax.

Terrenys on s’ubicaran els mòduls prefabricats del CAP provisional.

Quatre Cantons

Infraestructures


Araceli DomínguezEl govern català construirà a l’Amet-lla de Mar dues noves estacions de bombament i remodelarà una de les ja existents, alhora que també farà construir nous trams de col·lectors, substituirà el col·lector de retorn de l’aigua tractada a la depuradora i implantarà un sistema de telecontrol que permetrà des de l’Estació De-puradora d’Aigües Residuals tenir informació de tot el sistema. Aques-tes obres tenen un termini d’execu-ció d’uns 7 mesos i comptaran amb un pressupost superior al 1.500.000 d’euros. L’actuació forma part del im-puls que l’executiu català vol donar

a diverses ac-cions destina-des a millorar el sistema de tractament de les aigües resi-duals a la nos-tra població i a altres dos zones del ter-ritori, en con-cret a Jorba (a la comarca de l’Anoia) i al nucli barceloní

de Vallvidrera. Les tres actuacions en conjunt tenen un cost total superior als 5,7 milions d’euros i suposaran millorar dues depuradores i la cons-trucció d’una de nova.

Una bona notícia L’anunci del govern català és una bona notícia per al municipi perquè en l’actualitat el sistema de saneja-ment de l’Ametlla de Mar no dóna a l’abast com a conseqüència del fort creixement demogràfic que experi-menta el municipi. De fet, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a petició de l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Baix Ebre, ja havia encarregat a finals de l’any passat aquest projecte constructiu de millora dels col·lectors per tal de racionalitzar el sistema ac-tual i optimitzar el seu funcionament i capacitat per tal de respondre a les necessitats reals de la població. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urba-nisme explicava que “al nostre poble tenim un problema de sobrecàrrega a la xarxa del clavegueram que en-tre d’altres perjudicis per al medi ambient i per als ciutadans provoca les males olors que patim sobretot a l’estiu. En les diferents reunions que el govern municipal mantingué amb

l’ACA van quedar d’acord que això s’havia de solucionar”.

Descàrrega dels col·lectors Aquesta actuació descarregarà els col·lectors principals del poble, mit-jançant les noves estacions de bom-bament i el nou col·lector que aboca-rà directament les aigües a l’Estació de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR) i augmentarà la capacitat dels existents. A més, aquest projecte vol donar garanties del funcionament de les estacions de bombament en cas de tall del subministrament elèctric, gràcies a la instal·lació de grups elec-trògens, i evitar les males olors amb equips de desodoració. El regidor d’Urbanisme també mostrà la seva satisfacció per la pròxima execució de les obres que “començaran al se-tembre per no perjudicar el comerç i el turisme. Però, de cara a l’any que ve, ja a Setmana Santa, tenim previst que tot aquest nou sistema funcioni”.Tanmateix, amb la nova estació de bombament situada a l’aparcament que hi ha al darrera del mercat, s’aconseguirà donar sortida a les aigües residuals de la nova zona es-portiva.

Araceli DomínguezEl consistori ja ha iniciat l’expedient de contractació de les obres de reur-banització i pavimentació dels car-rers Benidorm i Francesc Labadie. Després d’aquest tràmit legal s’obre el període d’adjudicació i licitació d’aquestes obres, la qual cosa vol dir que l’inici de les obres és imminent.

Demanda antigaAquests treballs, llargament deman-dats pels veïns, responen al compro-mís de l’Ajuntament de donar major qualitat de vida a les persones que hi viuen en aquests dos carrers que, dia sí i altre també, pateixen alguns problemes derivats de ser carrers cèntrics i importants, com, per exem-ple, el difícil accés als seus habitat-ges perquè de vegades tenen cot-

xes creuats davant la porta de casa. Andreu Martí explica que “estem en la línia de fer inversions públiques per tal de millorar la nostra vila. En aquest sentit, procurem que també hi hagi una bona relació amb altres institucions com ara el Consell Co-marcal del Baix Ebre, la Diputació de Tarragona, el govern català o els diferents ministeris per tal que col-laborin en aquest compromís en-vers els ciutadans i la vila”.

Exclusivitat municipal Malgrat tot, les obres de reurbanitza-ció dels carrer Benidorm i Francesc Labadie pugen a gairebé 120.000 euros i la pavimentació dels dos car-rers ascendeix a quasi 40.000 euros que ha sufragat, en la seva totalitat, el govern municipal. El carrer Francesc Labadie serà millorat estèticament i funcionalment.

Inici imminent de les obres als carrers Benidorm i Francesc LabadieEls treballs de pavimentació i reurbanizatció ascendeixen en total a 160.000 euros que finança exclusivament el consistori.

La Cala tindrà dues noves estacions de bombament

Les obres començaran al setembre, per no perjudicar el turisme i el comerç durant els mesos d’estiu, tenen un termini d’execució d’uns 7 mesos i compten amb un pressupost superior al 1.500.000 d’euros.

L’actuació ha de millorar el

sanejament local.


Societat

El TSJC declara nul el conveni del clavegueram de Tres Cales SA

L’Associació de Veïns Mediterrània mostra la seva satisfacció per la sentència mentre que el govern municipal estudia si la recorrerà o no.

Araceli DomínguezL’Associació de Veïns Mediterrània de Les Tres Cales, una de les dos asso-ciacions que formen aquesta urbanit-zació, va mostrar la seva satisfacció dimecres 19 de març per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la el con-veni signat, al novembre de 2004, entre l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i la promotora Tres Cales, SA. L’acord preveia que el promotor es fes càrrec de les obres de clavegue-ram, valorades en 3,4 MEUR, a les Tres Cales i l’Ajuntament així el lliurava de les inversions res-tants en obres a la mateixa urba-nització, a més d’aixecar un em-bargament sobre el cobrament de 6 MEUR per part de la promotora. Segons el presi-dent de l’Asso-ciació de Veïns M e d i t e r r à n i a , Ferran Martínez, la sentència els hi dóna la raó i el promotor ara està obligat per llei a acabar les obres d’urbanització i a assumir també la instal·lació d’una depuradora.

Capacitat legal De fet, el tribunal ha reconegut tam-bé la capacitat legal de l’Associació de Veïns Mediterrània per poder pre-sentar un recurs contra l’acord de l’Ajuntament, tot i que, en el seu dia, aquest va ser desestimat pel jutjat de Tarragona. Recordem que ara fa

10 mesos, el jutjat penal núm. 1 de Tortosa dictà un auto en el que mani-festava no trobar cap indici de delicte de prevaricació en l’actuació del go-vern municipal pel que fa al conveni de clavegueram.Ferran Martínez, que va comparèixer en roda de premsa acompanyat pel president de l’entitat de col·laboració i conservació de Les Tres Cales, Ramon Cañadas, va valorar molt po-sitivament la resolució del tribunal tot i reconèixer que ara es crea “una situ-

ació d’indefinició molt important que ha de resoldre el propi Ajuntament”. Malgrat tot, Martínez manifestà el seu temor a que l’empresa promoto-ra, durant aquests anys posteriors a la signatura del conveni “hagi pogut desaparèixer”. Per tot això, el presi-dent de l’associació Mediterrània de Les Tres Cales va demanar poder re-unir-se amb l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per analitzar quina és la millor manera de desencallar aquest pro-

blema, tot i que per “la seva prepo-tència habitual”, afegí, estava segur que s’hi negarien. En aquest sentit, va suggerir la possibilitat que l’Ajun-tament calero presenti un recurs de cassació per “allargar el tema i fer que la gent se n’oblidi, reflexionà el president de Mediterrània”.

Molta tranquil·litat Respecte a aquest últim punt, el regi-dor d’Urbanisme de l’Ajuntament de La Cala, Joan Pere Gómez, explicava

que “l’equip de govern se sent molt tranquil i està estudiant ara si recorre o no la sentència del TSJC”. No obstant, decla-rà el regidor, que, segons es pot llegir a la mateixa sentència, “en cap moment es diu que l ’A juntament té responsabi-litats sobre les obres i tampoc diu que hi ha treballs pen-dents de rea-litzar per part

del promotor”. En aquest sentit, el regidor va assegurar que a Tres Ca-les les obres d’urbanització pel que fa a enllumenat, clavegueram, asfal-tat, voreres i accés a internet ja estan fetes i que només falta que l’Agència Catalana de l’Aigua hi instal·li la de-puradora, cosa que es preveu per al 2009. Tanmateix, el regidor també va recordar que Les Tres Cales és l’úni-ca urbanització de la població que disposa de clavegueram.

El president de la AAVV Mediterrània, Ferran Martínez, durant la roda de premsa.

Quatre Cantons

Societat


L’ambulància municipal de l’Ametlla de Mar ha estat activada 515 cops per fer trasllats

Araceli DomínguezEl Servei d’Urgències Municipal (SUM) ha fet un total de 515 serveis durant l’any 2007. De totes aquestes sortides, la majoria, 309 activacions, han estat fetes des del CAP. Les se-gueixen els avisos de la Policia Local, 76. A més, des del moment que el SUM té telèfon propi, han augmen-

tat les trucades directes de parti-culars. L’any 2007 van ser 66, però s’ha de valorar que aquest número directe funciona des de mitjans de setembre. Per últim, del número to-tal d’avisos, s’ha de destacar que 33 provenen de trucades del 061. La regidora de Sanitat, Anna Gallart, ex-plicava que “amb les dades a la mà podem dir que tenim un equip molt ben preparat i molt professional que vetlla de forma continuada per tots nosaltres”.

Destinacions mèdiques Pel que fa a la destinació d’aques-tes 515 activacions, 206 han estat traslladades a l’hospital Verge de la Cinta i 164 han tingut com a destina-ció el CAP de la població. 79 pacients no han requerit trasllat i han estat donats d’alta in situ. L’ambulància municipal també ha hagut des des-plaçar-se en 12 ocasions a l’hospital Joan XXIII perquè així ho requeria el trastorn del pacient, gairebé sempre de tipus vascular. La resta de serveis han estat de naturalesa diversa com ara sis retorns a domicili, dos al CAP Hospitalet - per tractar-se de trànsits propers a aquest CAP- i 10 defunci-ons que, finalment, encara que l’am-bulància s’ha activat ja no ha hagut trasllat perquè han estat defuncions.

Més urgències al nucli urbàLa majoria de les urgències,188, es van produir a domicilis del nucli urbà, seguides de 73 al CAP. Pel que fa a serveis a les urbanitzacions, hi ha 54

sortides a Tres Cales, 13 a Calafat i 3 a Sant Jordi. A més, s’han atès 42 urgències en via pública del nucli urbà i 12 en via pública d’urbanitza-cions i, com a curiositat, explicar que s’ha atès en via pública a Tortosa. Tanmateix, l’ambulància ha actuat 9 vegades en zones esportives mu-nicipals i 13 vegades a l’IES Verge Candelera.

Període estivalDurant el període estival s’ha sortit 13 vegades per incidències a peu de platja. Pel que fa als accidents de trànsit, s’han fet 11 sortides a la N-340, 13 a la AP-7 i 6 a la TV-3025. Al-tres llocs on s’han fet urgències són 18 a finca rústica, 1 al port pesquer i 29 en locals públics com bars, res-taurants, oficines i botigues.Han hagut 16 accidents domèstics, set accidents laborals, 46 atencions domiciliàries, déu urgències pediàtri-ques, 44 accidents de trànsit, 1 res-cat, 1 cas de violència de gènere, 274 urgències vàries i 83 emergències.

129 traumatismesPel que fa a la seva naturalesa, ha hagut 129 patologies traumàtiques, 56 respiratòries 53 cardíaques, 36 neurològiques, 28 digestives, 21 psi-quiàtriques, 16 accidents cerebrals vasculars, 12 intoxicacions diverses com ara per alcohol, drogues o altres substàncies, 10 renals, 8 oncològics, 11 hemorràgies, 4 infecciosos amb tuberculosis i 8 vasculars entre d’al-tres.

Equip actual del SUM (Servei d’Urgències Municipal).

La Policia Local deté 3 menors com a presumptes autors d’un robatori

Divendres 28 de març de 2008 agents de la Policia Local de l’Amet-lla de Mar procedien a la detenció de tres menors de la població com autors d’un robatori amb escalada en un magatzem de la població.Els menors havien entrat el dia 25 de març en un magatzem ubicat al carrer Goya i s’havien emportat ob-jectes per valor de 2.500 € entre els que es poden trobar una polidora,

una fregadora circular, una pistola de pintar, tres caixes d’eines, dos equips de busseig, una mountainbi-ke, un gat hidràulic, un pocket-bike, dues làmpades i un altaveu. Materi-al que va poder ser recuperat pels agents actuants.La detenció es va dur a terme arran que agents d’aquest cos van aturar a un dels menors amb una Pocket Bike que tot i que no coincidia amb

el color de la robada va aixecar les sospites, amb una inspecció de-tallada de la màquina es va poder comprovar que havia estat polida i repintada feia poc temps. A partir d’aquí es va iniciar la investigació que va acabar amb la detenció dels tres menors i la recuperació del ma-terial que tenien repartit per diversos domicilis. Els menors van passar a disposició de fiscalia de menors.

Segons la regidora de Sanitat, Anna Gallart “amb les dades a la mà podem dir que tenim un equip molt ben preparat i molt professional que vetlla de forma continuada per tots nosaltres”.


Araceli DomínguezDurant la setmana del 23 al 30 de març, l’Ametlla de Mar va ser la seu del projecte d’intercanvi Acció Juve-nil que acollia 36 estudiants de tres instituts europeus a més de l’institut Mare de Déu de La Candelera, que enguany era l’amfitrió i organitzador d’aquest intercanvi entre joves. En concret hi van participar 8 estudiants de Gourdon (França), 20 de Lagen-Hagen (Alemanya), 8 de Gdansk (Polònia) i 10 de La Cala. A banda, també van formar part del projecte vuit monitors, dos per cada institut.

Tres anys enrereAquest projecte neix arrel d’uns in-tercanvis culturals que van realitzar els estudiants caleros en els últims tres anys, precisament, amb alum-nes d’educació secundària de les

poblacions esmentades. Per exem-ple, el primer any, a Berlín, es va fer un treball cultural sobre la ciutat i els canvis produïts durant la caiguda del

mur. A França, en concret a Seignos-se, es va fer un estudi sobre la mar i es va treballar l’expressió mitjançant esquetxos teatrals. I a Gdansk es va

Projecte d’intercanvi Acció Juvenil

L’institut Mare de Déu de la Candelera acull aquest projecte que pretén implicar els joves en accions relacionades amb la salut i l’educació física alhora que els apropa a conèixer l’entorn.

Curs de Benestar Social per a cuidadors

L’objectiu és poder millorar la qualitat de vida dels malalts i dels propis cuidadors.

Francesc CallauLa Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar amb la col·laboració de Creu Roja Tarragona ha organitzat un curs for-matiu per a cuidadors, tant de ca-ràcter professional com dels propis familiars, amb la finalitat de donar estratègies i recursos personals per poder millorar la qualitat de vida dels malalts i dels propis cuidadors.Segons Pili Juàrez, treballadora So-cial de l’Ajuntament de l’Ametlla de

Mar, “el curs bé de la necessitat que hem detectat tant en els serveis so-cials d’atenció primària com també arran del desplegament de la Llei de dependència. Cada vegada hi ha una població que té l’esperança de vida més llarga i moltes d’elles a vegades pateixen malalties a nivell físic o neurodegeneratives que ne-cessiten una atenció i una persona al seu costat les 24 hores del dia. Moltes vegades pensem molt en el malalt, però tan important com tenir

atenció d’aquestes persones, és es-tar pendent dels cuidadors, ja que realment són els pilars i sense ells aquestes persones ho passarien més malament. La salut del cuida-dor és molt important i pretenem a través d’aquests cursos, donar-los una formació per poder-se ells men-tre fan aquesta atenció a les perso-nes dependents”.

El curs va començar el dijous 3 d’abril i s’allargarà fins al 15 de maig de 2008. Es realitza a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar cada dijous des de les 17.30h fins a les 20.00h de la tarda. El contingut del programa formatiu és el següent:

- 03/04/08: La Vellesa com a fet so-cial- 10/04/08: Consideracions al voltant de la Vellesa i la malaltia- 17/04/08: Convivència amb perso-nes grans dependents- 24/04/08: Tècniques de relaxació- 08/05/08: Tècniques d’enfrontament davant les alteracions conductuals- 15/05/08: Gestió de conflictes

Al finalitzar el curs es lliurarà certificat d’aprofitament i assistència.

Imatge del primer dia de curs de cuidadors/es.

L’Ajuntament va oferir una recepció als estudiants i professors que van participar en l’intercanvi.

Quatre Cantons

Societat


L’Ametlla de Mar és el segon municipi en número d’intervencions dels Serveis Socials del CCBEAquest departament comarcal ha incrementat la seva activitat envers de les persones més necessitades en un 22.86%.

Araceli DomínguezL’Ametlla de Mar, amb 1727 interven-cions, és el segon municipi de les co-marques del Baix Ebre amb menys de 20.000 habitants en número d’intervencions realitzades durant el passat any 2007 per part dels Serveis Socials del Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE). La Cala només va ser superada pel municipi de Deltebre, amb 2587 intervencions, i li seguei-xen Roquetes amb 1600 i l’Ampolla, amb 833.En total, l’àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal del Baix Ebre ha dut a terme 10.110 intervencions du-rant aquest període, el que vol dir que ha incrementat la seva activitat en un 22,86% respecte l’any anterior.

Memòria 2007Durant la presentació de la memòria 2007, el president del Consell Co-marcal del Baix Ebre, Andreu Martí, va explicar que “el departament de Serveis Socials és l’encarregat de gestionar l’atenció social primària a tots els municipis de la comarca, ex-ceptuant la ciutat de Tortosa. Martí va afegir que “cada dia, un equip format per més d’una cinquantena de pro-fessionals, fan possible que la nostra

comarca tingui al seu abast uns ser-veis socials de qualitat, en àmbits tan rellevants com l’ajuda a domicili, el servei de teleassistència, l’atenció a les persones dependents o l’aplica-ció del pla territorial de ciutadania i immigració del Baix Ebre”. A més, el president de l’ens comar-cal va recordar que al pressupost 2008 del Consell Comarcal del Baix Ebre aquesta àrea ha incrementat la seva dotació pressupostària fins a 1.956.272,97 euros, el que suposa un augment del 24,56 per cent respecte l’any anterior.

Diferents serveis El servei d’ajuda a domicili (SAD), iniciat l’any 1989, és un dels àmbits d’intervenció que més ha incrementat la seva activitat. El nombre d’usuaris d’aquest servei l’any 2007 ha estat de 138 persones. Pel que fa al servei de teleassistència l’any 2007, el nombre d’aparells utilitzats ha estat un total de 44. A més, el Consell Comarcal compta des de l’any 2005, amb una nova modalitat de teleassistència mòbil adreçada a les víctimes de vio-lència de gènere. Pel que fa al servei de transport adaptat, que facilita el transport de les persones disminuï-

des i de les persones grans amb de-pendència, ha atès 109 persones.

Novetats en el servei Una de les novetats del segon se-mestre de l’any 2007, han estat les diferents actuacions relacionades amb el programa per a l’impuls i l’or-denació de la promoció de l’autono-mia personal i l’atenció a les perso-nes amb dependències (PRODEP). Tanmateix, durant el curs 2006-2007 s’han atorgat 28 ajuts per a l’assis-tència a colònies i campaments, 361 ajuts per l’adquisició de llibres esco-lars i 79 ajuts per l’assistència a llars d’infants, amb els criteris establerts pel conveni signat amb la Diputació de Tarragona.L’àrea de Serveis Socials del Con-sell Comarcal també s’encarrega de l’aplicació del pla territorial de ciu-tadania i immigració del Baix Ebre als onze municipis que no tenen pla propi. Pel que fa referència al pla co-marcal de polítiques de dones, una de les activitats més destacades de l’any 2007 ha estat la realització d’un estudi diagnosi de la situació de les dones als municipis de la comarca del Baix Ebre i la seva presentació als pobles de la comarca.

Els Serveis Socials de l’Ametlla de Mar tornen a rebre suport del Consell Comarcal.

realitzar una experiència fotogràfica de la ciutat amb visites als llocs més emblemàtics i importants. Xavier Sánchez és el director de l’institut i coordina el projecte, junta-ment amb la professora Núria Ortiz. “L’objectiu d’aquest intercanvi era la trobada entre joves europeus de 16 a 18 anys perquè poguessin des-envolupar projectes en comú. Per implicar-los es va preparar tot un seguit d’activitats relacionades amb l’educació física i la salut. Tothom va quedar molt content i esperem que aviat es pugui repetir l’experiència”. L’AMPA de l’institut també ha volgut contribuir amb el seu granet de sorra a la trobada oferint a tots els estudi-ants que hi participen un sopar de germanor. Tanmateix, l’Ajuntament va rebre a tots els participants al projecte de manera oficial el dia 24 i el dia 26 els va organitzar una visita al Museu de Ceràmica. Mari Carme Martí, regidora d’Educació, es mos-

trava molt satisfeta perquè “tothom havia quedat encantat amb el Museu i, a banda, considerem que aquest tipus d’intercanvi és molt positiu per al jovent”.

Entorn privilegiatEnguany, a la nostra comarca, els 36 alumnes han pogut descobrir Les Cales de l’Ametlla a peu guiats pel tècnic municipal de Medi Ambient, Xavier Solé i acompanyats per les in-tegrants del taller d’ocupació “Arrels Compartides” , han recorregut el Del-ta de l’Ebre amb bicicleta, han baixat el riu Ebre amb piragua i han visitat les coves de Benifallet. El projecte Acció Juvenil és una feina que ha estat possible gràcies a l’As-sociació Esportiva IES Mare de Déu de la Candelera que es va crear arran del Pla d’Esport a l’Escola i compta amb una subvenció del Ministeri d’Assumptes Socials de 17.200 eu-ros.

Els estudiants estrangers durant una de les activitats programades.


AsemarDins l’àmbit del 1r Torneig Internaci-onal de Futbol Base a les Terres de l’Ebre, els dies 21, 22 i 23 de març, l’Associació d’Empresaris de l’Amet-lla de Mar (ASEMAR) ha organitzat la 1a. Mostra “...de Candelera”.La Mostra, ubicada a la nova zona esportiva de l’Ametlla de Mar, en un envelat de 400,00 m2, ofereix al co-merç i a l’empresariat de l’Ametlla, la possibilitat de donar a conèixer els productes que comercialitzen i l’acti-vitat que desenvolupen durant l’any, a tota la població, al turisme que amb motiu de la Setmana Santa ens visita i als participants i familiars del tor-neig internacional de futbol base de les terres de l’Ebre.La 1a. edició de la mostra ha comp-tat amb una vintena d’expositors, que han ofert un ampli i represen-tatiu ventall d’activitats tant tradicio-nals, com comercials i de serveis de la nostra població així com també, algun expositor de la veïna localitat

del Perelló.Pastisseria, Mel, Oli, Nutrició i Dietèti-ca, Cafeteria, Electrodomèstics, Foto-grafia, Mobles, Esport, Roba, Llence-ria, Joguines, Llaminadures,Viatges, Club Nàutic, Assegurances, Entitats Financeres, etc, són algunes de les opcions de les que van poder gau-dir aquells que van visitar l’envelat d’ASEMAR.La valoració dels assistents a la mostra ha estat en general positiva.A més, tot i l’adversitat de la clima-tologia degut al fort vent i la manca de difusió mediàtica de l’esdeveni-ment, hi va haver un bon nombre de visitants. Per això ASEMAR vol apro-fitar l’avinentesa per animar que de cara a properes edicions, la gent participi encara més activament per créixer en nombre d’expositors i visi-tants i poder situar així LA MOSTRA ...DE CANDELERA! com una de les principals activitats de promoció co-mercial i empresarial de les Terres de l’Ebre.

ASEMAR organitza la 1a Mostra Candelera

Carpa de la 1a Mostra Candelera organitzada per ASEMAR.

La valoració dels assistents a la mostra ha estat en general positiva. A més, tot i l’adversitat de la climatologia degut al fort vent i la manca de difusió mediàtica de l’esdeveniment, hi va haver un bon nombre de visitants.

Enguany la festa es va celebrar, precisament, el 8 de març, dia assenyalat en el calendari per festejar la condició femenina i reivindicar que encara queda molt per fer per aconseguir la igualtat entre dones i homes.

L’associació Dones endavant celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora

Araceli DomínguezEl passat dissabte 8 de març, l’Asso-ciació Dones Endavant va celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballa-dora, com cada any, amb una festa per a totes les sòcies a la sala de la societat en la que participaren més de 100 dones amb ganes de fer valer la seva condició femenina. La festa començà a les 5.30 de la tarda amb un berenar on no va faltar de res pel que fa al beure i al men-jar. Després d’aquest aperitiu per encetar la festa amb forces, totes les sòcies de Dones Endavant van rebre per segon any consecutiu un petit detall, un test amb flor que, les que el conserven de l’any passat ja el tenen força crescudet. Cinta Garcia, presi-denta de l’associació explicava que “aquest detallet va ser una novetat de l’any passat i hem decidit tornar a fer-ho perquè els hi va fer molta il·lusió i ens comentaven que un any després la flor està preciosa. Així que hem decidit continuar fent-lo”.

Molta col·laboracióTambé aquest any l’associació ha comptat amb la col·laboració d’al-guns establiments de la localitat que han volgut contribuir amb els seus productes al sorteig que té lloc durant la tarda. A més també els professors que fan els diferents cursos durant tota la setmana col·laboraven amb alguns dels seus treballs a aques-ta rifa. Recordem que, en aquests moments, l’associació fa cursos de patchwork dimecres i dijous, de ma-nualitats, els dilluns i de boixets els dimarts. Les sòcies esperaven aquesta festa amb molta il·lusió perquè, malgrat que durant tot l’any s’organitzen bastants activitats com ara sortides al teatre o excursions a diferents in-drets, moltes sòcies no sempre po-den anar.

Pel Reus modernistaDe fet, fa uns dies les dones de l’as-sociació es van desplaçar a Reus per

visitar l’institut Pere Mata i la botiga Casa Navàs, edificis emblemàtics de l’arquitecte modernista Domènech i Muntaner, el palau de la família Bo-farull i el teatre Vilafortuny. Després, va ser temps per fer la típica calçota-da d’aquestes dades a Casa Fèlix. La festa del 8 de març tingué el seu punt àlgid en el ball amenitzat amb les cançons d’una orquestra que, amb les seves notes, van fer moure el personal i posaren punt i final a la celebració als volts de les nou del vespre.

Trobada de puntairesA banda de la festa de les dones, Cinta Garcia també va fer referència a que ja s’estaven fent els prepara-tius de la Trobada de Puntaires que enguany té lloc l’11 de maig perquè els que es dediquen a fer boixets a molt punts del territori puguin ense-nyar la seva activitat i intercanviar ex-periències amb els que fan boixets a la nostra població.

Quatre Cantons

Societat


L’IES Mare de Déu de la Candelera participa al Saló Estudia

El centre d’ensenyament calero promociona al Palau Firal de Montjuïc al Cicle Formatiu de Vaixells de Manteniment i Esbarjo per tal de captar nous alumnes.

Araceli Domínguez Una petita delegació de l’IES Mare de Déu de la Candelera encapçala-da pel seu director; Xavier Sánchez, al que acompanyen alguns pro-fessors, va estar des del dimecres 2 fins al diumenge 6 d’abril al Saló Estudia, al Palau Firal de Montjuïc, a

Barcelona, per tal de promocionar el Cicle Formatiu de Vaixells de Mante-niment i Esbarjo. L’estand habilitat a l’efecte és un espai compartit amb l’IES Rambla Prim de Barcelona que també ofereix aquest cicle.

Molt específic El cicle, que s’imparteix a l’institut calero des de l’any passat, encara no é gaire conegut perquè es trac-ta d’un cicle molt específic. Per això s’ha volgut fer aquesta promoció en l’època més idònia que és la de preinscripcions i matrícules. I en el lloc més adequat: un saló dedicat a l’ensenyament on participen centre públics i privats d’arreu Catalunya que volen donar a conèixer la seva oferta educativa. La promoció, a més, ha comptat amb el vistiplau del Departament d’Ensenyament. Xavier Sánchez, director de l’insti-tut explicava que “aquest cicle es

va començar l’any passat i ara per ara li cal una petita empenta a nivell d’alumnat. A l’estand sempre hi ha algun professor d’aquest cicle per informar a tots els alumnes que es-tiguin interessats sobre el que s’es-tà fent hores d’ara en aquest cicle formatiu”.

Petita mostra del cicleA banda, qui visiti l’estand, pot trobar una embarcació d’esbarjo petit, part de la restauració d’un vaixell que en aquests moments es duu a terme a l’escola i un muntatge fotogràfic sobre la feina que s’ha fet a l’Escola Nàutico-Pesquera que és on es fa la part pràctica del cicle.L’estand va rebre el primer dia a alumnes de 4t d’ESO que, precisa-ment, són els que en aquestes da-des han de triar per quin camí volen dirigir les seves passes pel que fa a la seva formació. Estant de l’IES Mare de Déu de la Candelera al Saló Estudia.


Els menuts de la llar d’infants Xerinola elaboren la Mona de Pasqua

Els alumnes de la guarderia van gaudir d’aquesta activitat, esdevenint cuiners improvisats i xalant amb la presència dels seus pares durant l’elaboració de les mones.

Francina BrullEl passat dijous dia 13 de març a la Llar d’Infants, com ja es tradició, es va dur a terme l’activitat de l’elabora-ció de la Mona de Pasqua. Durant aquests dies, els ous són protagonistes, perquè representen la fecundació i la vida. Per això els podem trobar presents en la gastro-nomia d’una manera especial. Una mostra ben clara són les mones de Pasqua, que inicialment eren fetes amb ous durs. La decoració dels ous és un element característic de l’època, inicis de la primavera. Una excusa perfecta per poder associar les experiències dels infants envers l‘entorn a partir dels elements de la natura que, en el cicle de la vida, re-naix de nou en tot el seu esplendor.

Activitats anteriorsDintre de la programació de la Llar es té en compte el treball durant la setmana anterior a la realització de la Mona, diferents activitats relacio-nades amb aquest tema, com són pintar i decorar els ous amb pintura de diferents colors i altres materials com poder ser pinzells i esponges.

Fer la monaDijous 13, a la tarda, amb la col-laboració dels pares, mares i alguns avis, els nens van gaudir manipulant i experimentat amb nous materials, desconeguts per a ells, com la pasta de la mona i la farina, i es van enlle-polir provant els anisets que utilitzem

per a la decoració. Aquella tarda vam gaudir d’una activitat agradable i fa-miliar.Una vegada les mones enllestides, els pares les van portar a coure al forn de pa Ca l’Antonet, a qui des de la Llar volem donar les gràcies per la seva col·laboració desinteressada, ja que va facilitar les llaunes i va regalar la farina i els anisets.A l’endemà, un cop cuites, els nens i nenes, van decorar la seva mona amb les plomes i se les van emportar a casa, per menjar-les amb la seva família.

Petits grans cuiners Aquell dia els nens i nenes de la Llar

van sortir molt contents, tots amb la seva mona, que a més, cal dir-ho van quedar molt bones.Des de la Llar creiem que és primor-dial que les famílies participen en aquestes activitats, ja que així es-tableixen amb l’equip educatiu una relació de confiança. A més, el fet de compartir entre les famílies i les edu-cadores i la cooperació mútua actua en benefici de l’infant. De fet, és un referent en el seu bon desenvolupa-ment perquè els nens i nenes viuen el seu dia a dia entre la família i la Llar, per la qual cosa, és molt important que hi hagi una estreta relació per tal d’actuar de manera conjunta en l’educació dels infants.

Pares i alumnes van col·laborar en la confecció de les Mones de Pasqua.

Araceli DomínguezEls alumnes del CEIP Sant Jordi van participar activament en aquesta campanya, feta a petició de l’Asso-ciació d’Amics del Poble Saharaui, que consistia en recollir productes d’higiene personal per als saharauis refugiats als campaments de Tinduf. Aquesta associació es va mostrar molt agraïda als alumnes del col·legi per la resposta positiva que van tenir davant aquesta petició que ajudarà a pal·liar una necessitat bàsica com és la neteja personal d’aquestes perso-nes que viuen una situació difícil.

XIV Caravana Solidària a favor del poble saharaui

L’escola Sant Jordi col·labora activament en aquesta caravana que recollia productes de primera necessitat per a aquest poble.

Productes recollits pel CEIP Sant Jordi.

Quatre Cantons

Medi Ambient


El consistori instal·la un mesurador de radiacions electromagnètiques a La Cala

L’aparell es col·locarà en un edifici del c/ Palamós molt proper al del c/ Camarles on s’ubica l’antena de telefonia mòbil que en els últims mesos ha generat una gran controvèrsia pels seus suposats efectes perniciosos sobre la salut.

Araceli Domínguez

L’ajuntament de L’Ametlla de Mar instal·larà en breu un mesurador de radiacions en un edifici del c/ Palamós molt proper al del carrer Camarles on s’ubica l’antena de te-lefonia mòbil que en els últims mesos ha generat molta controvèrsia pels seus suposats efectes perniciosos sobre la salut. El mesurador pertany al Sistema de Monotorització de Ràdio Freqüències (SMRF), un sis-tema de nou disseny, desenvolupat i fabricat per WaveControl, empre-sa independent contractada per fer aquest servei, en col·laboració amb

el Grup de Compatibilitat Electro-magnètica de la Universitat Politèc-nica de Catalunya, que permet situar Estacions de Monitorització en llocs d’especial interès, com ara aquesta zona de La Cala, i que són controla-des de forma remota des d’un Centre de Control Informàtic.

Energia solarAquestes estacions de monotoritza-ció o mesuradors s’alimenten d’ener-gia solar i realitzen mesuraments del camp electromagnètic de forma inin-terrompuda (24 hores al dia, 365 dies a l’any) promitjant els valors obtinguts segons s’especifica a les diferents normatives. Les dades de les me-sures són transmeses al Centre de Control, on són processades i visu-alitzades i es pengen a Internet per-què tothom pugui veure-les. Xavier Llambrich, regidor de Medi Ambient pensa que “la falta d’informació que s’ha produït fins ara possiblement sigui un dels motius que pot haver creat la controvèrsia envers les an-tenes. Com a mínim, amb el mesura-dor donarem una mica més de llum sobre tot aquest assumpte i, potser, arribar a conclusions sobre si, re-alment, aquest tipus d’antenes són perjudicias, o no, per a la salut”.L’Ajuntament, a més, ja està elabo-rant un estudi sobre el millor empla-çament d’aquestes antenes, de cara a futures propostes d’empreses de telefonia mòbil, en base a criteris de número de població i impacte visual i social entre d’altres.

Agraïment a tots els caleros D’altra banda, Robert Martí, el veí que encapçala l’oposició a l’antena, va agrair les 1.154 signatures aconse-guides a La Cala en contra d’ella. Re-

cordem que fa uns mesos va saltar la polèmica perquè al voltant d’aquesta antena es van detectar 16 casos de càncers. Ara, en un mes i mig, s’han detectat quatre casos més. Martí ex-plicava que, encara que no es pugui atribuir a l’antena la malaltia, hi ha molt de malestar entre els veïns per-què, d’una banda, no es pot fer res per treure-la perquè l’empresa té el contracte molt ben lligat legalment i, d’altra, Sanitat els ha negat un infor-me sobre els casos de càncer que hi ha a la població que podria ser un factor clau per saber si realment se’n donen més al voltant de l’antena.

Satisfet pel recolzament de l’Ajunta-mentMartí també es mostrà molt satisfet pel recolzament que els ha ofert el consistori que, ara per ara, diu, no pot fer res. Fins i tot, afegí, el consistori ha ofert a l’empresa de telefonia mòbil un nou emplaçament en terrenys pú-blics que aquesta ha rebutjat per por a un efecte dòmino de reclamacions, raona Martí. Ara per ara, suggereix, la solució estaria en mans dels veïns de l’immoble del c/Palamós on està si-tuada l’antena. “Ells tenen la clau. A l’any 2009 s’acaba el contracte amb l’empresa de telefonia mòbil. Si no el renoven, l’antena va fora”.

Més que no pas un efecte piràmidePer a Martí una bona raó per no reno-var el contracte és que, erròniament al que pensem, les radiacions no te-nen un efecte piràmide. Martí explicà que, està demostrat, que les perso-nes que viuen baix de l’antena també estan exposades al seu efecte. Fins i tot més, perquè electrodomèstics com el microones o les finestres d’alumini són receptors d’ona.El mesurador pretén controlar les emissions de les antenes de telefonia

mòbil.


Araceli DomínguezL’Ametlla de Mar, jun-tament amb la resta de municipis de la co-marca del Baix Ebre, es beneficiarà del conveni entre el Con-sell Comarcal (CCBE)

i l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que té com a objectiu promoure un model de desenvolupament soste-nible, millorar l’eficiència energètica en els diferents sectors d’activitat del municipi, promoure l’ús de les energies renovables i disminuir els impactes mediambientals derivats del consum energètic.

Bon ús energèticEn concret, el conveni pretén incenti-var activitats i oferir serveis que con-tribueixen a augmentar la qualitat de vida en els municipis, les quals vé-nen determinades ,en bona mesura, per la disponibilitat i l’ús de l’ener-gia. Per això el conveni servirà per impulsar accions conjuntes entres ambdues institucions que fomentin l’ús racional de l’energia i la seva optimització, la introducció de les tecnologies energètiques més efici-ents i l’aprofitament de les energies renovables.

Impuls a l’estalviAndreu Martí, alcalde de l’Ametlla de

Mar i president del CCBE, explicava que “la signatura d’aquest conveni de col·laboració servirà per impul-sar i promocionar l’estalvi d’energia amb la introducció de les tecnologi-es energètiques més eficients i de les energies renovables en l’àmbit municipal”. Martí afegí que “el con-veni amb l’ICAEN ens permetrà la realització d’un pla de millora de l’eficiència energètica municipal, promoure un model de desenvo-lupament sostenible i disminuir els impactes mediambientals derivats del consum energètic”.

Primera actuació La primera actuació prevista a l’Amet-lla és la realització de diagnòstics energètics a les instal·lacions d’en-llumenat públic per un cost de 4.700 euros que costeja l’Institut Català d’Energia si el municipi aplica abans d’un any alguna de les mesures d’es-talvi energètic proposades. Si no es fa així, el Consell s’hauria de fer càr-rec de la meitat del cost d’aquest estudi.

Araceli DomínguezEl veler científic El vell marí va estar atracat al Port de l’Ametlla de Mar del 10 al 14 de març per fer-nos pren-dre consciència sobre com el canvi climàtic afecta a les nostres aigües. Aquesta visita s’inclou dintre d’un projecte en favor del medi ambient que es fa per tercer any consecutiu i ha estat organitzat per Caixa Fòrum i la Fundació per a la Conservació i Re-cuperació d’Animals Marins (CRAM). De fet, aquest vaixell, recorrerà fins a 25 ports d’arreu l’estat espanyol per tal que tothom que el visiti s’as-

sabenti del seu programa medi ambiental.

Abordatge globalPerò els contin-guts educatius que inclou el pro-jecte, no només tracten sobre la greu problemà-tica del canvi cli-màtic sinó que, a més, donen

solucions. En concret s’explica als visitants, en la seva majoria escolars, les mesures que es poden realitzar a nivell individual per reduir les emissi-ons i l’escalfament global del planeta, és a dir, contribuir en tot el que sigui possible a que els canvis al planeta es minimitzin amb el temps.

Més a prop del que ens semblaEls tripulants, biòlegs i membres del CRAM, volen que les persones que els visitin entenguin que els espais on hi viuen també poden veure’s afectats per aquest canvi. Així, a més de donar una perspectiva d’aquest fenomen a nivell mundial, també vo-len explicar com ens afecta a nivell local. Per exemple, les pujades del nivell de mar o la disminució dels cabdals dels rius a la zona del Delta, la proliferació d’espècies invasores que poden suposar un perill per als prats de Posidònia que hi ha al litoral de La Cala o la preocupació perquè es pugui extingir el seitó o la sardina i com això afectaria a la pesca d’en-cerclament. Àlex Lorente, biòleg del CRAM, deia al respecte que “ens

agrada molt donar un toc local al tema del canvi climàtic perquè la gent entengui que ens afecta més del que pensem. En concret, en els ports en que hem atracat a les co-marques de l’Ebre hem incidit en les modificacions que el canvi climàtic pot crear en el Delta o, si parlem de l’Ametlla, els expliquen com aquest canvi pot afectar a la pesca, sobre-tot al peix blau”.

Altres activitats Els visitants, a més del recorregut pel vaixell, poden veure una exposició i vídeos sobre aquests temes a un ca-mió preparat per a l’ocasió i conèixer de prop els equips d’immersió i d’un vehicle subaquàtic per gravar imat-ges dels fons marins i d’altres equi-paments de la tripulació. Aquesta activitat està oberta a tot-hom. Només cal trucar al telèfon 662 315 088 per poder gaudir d’una visita guiada per aquest veler. Cosa que ja han fet alguns estudiants de l’escola Sant Jordi que durant tota la setmana van fer visites en diferents torns al Vell Marí.

El veler científic Vell Marí atraca a L’Ametlla Durant quatre dies la tripulació d’aquest vaixell va fer que els caleros prenguessin una mica més de consciència sobre els efectes del canvi climàtic.

Alumnes del CEIP Sant Jordi visitant el Vell Marí.

Conveni per promoure un desenvolupament sostenible

La Cala és un dels municipis del Baix Ebre que es beneficiarà del conveni entre el Consell Comarcal i l’Institut Català d’Energia que pretén impulsar accions que fomentin l’ús racional de l’energia i la seva optimització.

L’alcalde i president del Consell Comarcal, Andreu Martí, durant la presentació del conveni.


Cultura

IV Mostra de Teatre “La Cala de l’Ametlla”

Aquesta nova edició, que acull cinc grups de teatre de diferents poblacions de la demarcació, s’estrena amb l’obra La ciutat dels gratacels que interpreta la secció infantil de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa.

Araceli DomínguezEl cap de setmana del 15 i 16 de març es va encetar la IV Edició de la Mostra de Teatre “La Cala de l’Amet-lla” que finalitza el dia 27 d’abril amb el gran èxit d’aquesta Candelera, Nit de noces, del Grup Escènic de la Societat Cultural Esportiva i Re-creativa (SCER) de la nostra pobla-ció. En aquesta ocasió la mostra s’amplia amb més grups de teatre i amb més varietat d’obres. Els grups que hi participen, a banda del Grup Escènic de la Societat Cultural Es-portiva i Recreativa (SCER), són la Coordinadora Teatral El Nus Escènic de Torredembarra, el Centre Cultural Recreatiu d’Ulldecona, el Grup de Te-atre Planer de Santa Bàrbara i el Grup de Teatre l’Artesana de Falset.

Estrena de categoria La Mostra es va inaugurar amb l’obra La ciutat dels gratacels de la secció infantil del Grup Escènic de la SCER, que van fer dos representacions. El

29 de març, va ser el torn de l’obra La Farsa Nadalenca, posada en escena per la Companyia de Teatre El Nus Escènic de Torredembarra; L’Estudi-ant Ros, del Grup de Teatre del Cen-tre Cultural Recreatiu d’Ulldecona es va estrenar a La Cala el dia 5 d’abril i Blat d’Orió, del Grup de Teatre Planer de Santa Bàrbara es va poder veure el dia 12 d’abril. Falta per veure Hem de desmuntar la casa, de la Compa-nyia de Teatre l’Artesana de Falset, que es representa el dia 19 d’abril. I, per últim, Nit de noces, l’obra que el Grup Escènic de la SCER de la nos-tra població va estrenar les passades festes, tanca aquesta IV mostra de teatre el 27 d’abril. Mari Carme Martí, regidora de Cultura de l’Ametlla de Mar, explicava que “des de la nostra Regidoria potenciem l’activitat del

nostre grup de teatre al que estem molt agraïts perquè ens representa molt bé arreu del territori on, cada cop més, el reclamen perquè hi vagi a actuar. Nosaltres, per corres-pondre a aquesta atenció que ens fan, convidem a aquesta mostra als

grups de teatre de les poblacions on hi actua el nostre. M’agradaria de-manar a tothom que s’impliqui i que vingui a gaudir d’aquesta mostra”. Totes les representacions teatrals tenen lloc a la sala de la SCER a les 18.30 hores de la tarda.

Novetats d’enguanyCal destacar l’acord de col·laboració entre la Regidoria de Cultura i l’As-sociació d’Empresaris de l’Ametlla de Mar, ASEMAR, que ha possibilitat que tots els comerços que formen part d’aquesta associació obsequiïn als seus clients més fidels amb en-trades per a les diferents represen-tacions teatrals d’aquesta IV Mostra de Teatre La Cala de l’Ametlla. És el primer cop des del moment en què es va iniciar aquesta mostra que es posen a la venda entrades. El preu, gairebé simbòlic, 3 euros, serveix per ajudar econòmicament els projectes teatrals i, d’altra banda, per donar-los la importància que realment te-nen com a agents potenciadors de la cultura.

Imatge de la representació de l’obra La ciutat dels gratacels.

L’obra Nit de noces clourà la mostra.

Quatre CantonsFebrer-març 2008 | pàg. 24

? ?Durant setze anys va ser regidor de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, en dues legislatures com a 1r. tinent d’alcalde i regidor de Cultura i Festes(1983/1987 i 1987/1991, una legislatura com a regidor a la oposició (2001/2004) i una legislatura com a 2n. tinent d’alcalde i regidor de Cultura i Festes(2004/2007).Ara, retirat ja de la vida pública i dedicat a la seva família, recorda tota una trajectòria dedicada sempre al servei públic.

Vicenç Boquera

? Entrevista

Com va començar a participar en la vida cultural i festiva del po-ble?Vaig començar a col·laborar en ac-tivitats culturals i festives al poble quan tenia 13 anys, col·laborant en l’organització de la cavalcada de Reis. M’ho va demanar el regidor que s’encarregava aleshores perquè aquí no es feia res per aquelles dates. Encara que era molt jovenet, el meu aspecte ja era el d’una persona gran. A partir d’aquell moment sempre he tingut algun tipus de col·laboració en les activitats culturals i festives el poble, vaig entrar a formar part de la Comissió de Festes de l’ajuntament.

Des de llavors ja no he parat de par-ticipar en tot tipus d’esdeveniments, sigui en responsabilitat directa o in-directa.

D’on li ve aquest gust per formar part activa i col·laborar en aquest tipus d’esdeveniments?És ben cert que aquest esperit de col·laboració l’he heretat dels meus pares. Ells eren uns enamorats del poble i sempre n’havien fet coses. La gent més gran del poble sap que casa meva era el Cafè Puntaire, un cafè- bar dels més antics del poble i, com que a l’època n’hi havia pocs, era un dels centres neuràlgics de la vila on bullia bona part de la vida so-cial calera. Allí, el meu pare ensenya-va a ballar sardanes i la meva mare també hi participava en moltes acti-vitats. Recordo que en una ocasió va fer els vestits per a la cavalcada dels Reis juntament amb altres noies del poble. El meu pare també va ser un dels fundadors del Centre de Lectura Dr. Frias que l’any 1936 va desapa-rèixer. Tinc la satisfacció de dir que l’any 1986, com a responsable de Cultura, vaig tornar a posar en marxa el centre de lectura, ara com a biblio-teca municipal.

Per què és tan important per al poble mantenir i fomentar totes aquestes activitats?Precisament, per no perdre el caliu de poble, a les ciutats hi ha més al-ternatives i moltes més sortides. Si els que habitem el poble, no tenim aquest esperit de col·laboració i no recolzem iniciatives emprenedores, no tindrem res. I, tot i tenint-les, i de-manant subvencions i ajudes, costa molt el portar-les a terme, és molt necessari tenir infrastructures cultu-rals i ,per tant, has d’estar al damunt constantment. Sinó, seríem un poble mort.

La cultura. El poble. Semblen els eixos centrals de la seva vida...Sempre he pensat que la cultura és un dels pilars fonamentals dels pro-grés d’un poble. El manté viu. Amb la cultura és possible viure amb pau i harmonia. Per això sempre he volgut aixecar el nivell cultural de poble. En-cara que no doni beneficis econòmics sí té la seva recompensa intel·lectual i espiritual. I això, a la llarga, també es materialitza en progrés. Alguns polí-tics van a les coses més pràctiques, es mouen en termes més materials i, en alguns casos, la descuiden. També he volgut crear un bon am-bient cultural i festiu perquè la gent no hagués de marxar fora del poble a gaudir del temps lliure. D’altra banda, els polítics han de pensar que no poden aplicar els ma-teixos criteris a una ciutat que a un poble, tot i que som d’una mateixa terra s’ha de respectar sempre les tradicions i costums de cada lloc.

Com és el pas cap a la política?Sempre he tingut la sort que quan he presentat els meus projectes, les persones que en aquells moments hi havia al govern, fos del color que fos, m’han donat el seu suport. Així doncs, en adonar-me’n que aconse-guia coses, vaig pensar que, dintre de la política, podria aconseguir-ne encara més. I així va ser com vaig co-mençar. Sempre amb el mateix partit perquè em sentia identificat amb les idees nacionalistes i catalanistes. És evident que un partit polític no t’omple mai al 100% però en aquell moment era amb el que més m’identificava. Després, quan jo també he format part del govern, i m’han vingut joves amb projectes, sempre els he tingut en compte perquè a una persona que té iniciatives se li ha de donar una oportunitat, tal com me la van donar a mi, perquè potser que aquestes


? ?iniciatives siguin grans coses en un futur.

Quines són les coses concretes que ha pogut fer en favor de la cultura? Te les diré tot seguit matisant, però, la meva responsabilitat directa o in-directa: - Societat Cultural Esportiva i Recrea-tiva (soci fundador i a més a més va sortir de casa meva, és a dir, del des-aparegut Café-Bar Puntaire).- Grup de Majorettes, Abanderats i Colla Sardanista (tots dintre de la Secció Cultural de la SCER).- Des dels Quatre Cantons (cofunda-dor d’aquesta revista municipal)- Banda de Cornetes i Tambors (co-fundador)- Agrupació Musical Mestral (donant-li suport municipal com a regidor de Cultura)- Biblioteca Municipal Dr. Frias (es-sent regidor de Cultura)- Patronat Municipal de Cultura (es-sent regidor de Cultura)- La Cala Ràdio (essent regidor de Cultura)- Sant Jordi i el Drac (gegants muni-cipals creats per celebrar la festa del centenari 1891-1991)- Agrupació d’Esplai Sant Jordi (co-fundador)- Grup Escènic de la SCER (cofun-dador, essent president de la SCER i regidor de Cultura)- Diverses organitzacions de Premis Literaris, Aplecs de Sardanes, Rues de Carnaval, Conferències, Expo-sicions col·lectives de pintors, Set-manes Culturals, i un llarg etcètera d’actes culturals i festius.

Tanmateix vull recordar d’una mane-ra afectiva que juntament amb Joan Rebull i la Marínia, vam organitzar la primera Diada al Castell de Sant Jor-di ara fa 26 anys com a acte reivin-dicatiu. Recordo que els nostres fills anaven caminant amb les banderes de Sant Jordi, la senyera i la bande-ra del poble que, per cert, totes tres van ser confeccionades per la meva mare. Tot això han esdevingut satis-faccions personals que m’omplen de joia.

Llavors se sent plenament satis-fet de la seva trajectòria pública?Sí, però sóc conscient que al 100% no he pogut agradar a tothom, si de tota la meva trajectòria publica he

agradat a un 60 o un 70% ja em dono per satisfet. Malgrat tot, és la gent la que m’ha de jutjar, jo no sóc qui per dir si ho he fet bé o malament. A més, si he pogut fer la meva feina, ha estat perquè sempre he tingut molt de su-port i he comptat amb persones que han col·laborat amb mi i no m’han fa-llat mai. El reconeixement a una tasca feta és important, però també és molt important que no vagis de cregut pel món o que hagis fet la feina “a canvi de...”. Jo he estat en política a canvi de res, sempre he fet les coses amb molt d’afecte i respecte per a tothom i posant-hi molta il·lusió

Què ha sacrificat per la vida política?Jo no utilitzaria la paraula “sacrifici” perquè en realitat si et poses en polí-tica és perquè vols. Més aviat parlaria d’efectes col·laterals, on la principal “víctima” és la família perquè quan tens un càrrec públic, tot i que inten-ten mantenir-se al marge, de vega-des, no poden evitar que els afecti al-guns comentaris o crítiques. Tampoc pots tenir la mateixa disponibilitat cap els fills per la manca de temps. Si no fos perquè he tingut la meva dona que també ha tingut aquest esperit de col·laboració no hauria pogut fer tantes coses com he fet. A ella li ha agradat molt el que he fet, ha cregut sempre en mi i m’ha donat el seu su-port perquè ja em va conèixer així i m’acceptava tal com era.

I quines coses ha deixat de fer pel poble que li hagués agradat que s’haguessin materialitzat?Em reservo algunes coses que m’han quedat per fer perquè suposo que, un dia o altre, ja es faran. Però et puc dir una: un museu marítim o de les arts de pesca. Fa molt anys que m’agradaria haver-lo vist fet però de vegades has de prendre decisions que no vols. Vaig renunciar al museu a petició dels meus companys de consistori que, amb bons arguments, em van explicar el perquè no es feia. On està actualment la guarderia, a l’hort d’Albacar, hi havia una casa on s’havia d’emplaçar aquest museu però aleshores va sorgir l’oportunitat de construir la guarderia perquè te-nien una subvenció i un patrocini sempre i quan l’Ajuntament cedís uns terrenys. El govern va decidir que el millor lloc era l’hort d’Albacar perquè en aquella zona també s’havia de fer

l’institut. Malgrat tot, jo tenia la última paraula però, en honor a la veritat, la guar-deria necessitava un emplaçament i, finalment, vaig renunciar al projecte del museu marítim per donar-li pas. D’aquesta decisió n’estic molt satis-fet, ha valgut la pena. Després surt la idea de poder fer un museu marítim i de les arts de pesca als porxos de l’antiga Confraria de Pescadors.

Potser també li ha faltat ser alcalde?No m’ha fet mai goig ser-ho. Evident-ment, per a mi, hagués estat un honor ser l’alcalde del meu poble i, qui sap, si m’hagués presentat potser hauria sortit... Però no crec que m’hagués agradat gaire. M’ha satisfet més por-tar la cartera de cultura. Com a alcal-de, hauria d’haver-me dedicat a al-tres coses que no són la cultura i, qui sap, potser les coses no haguessin sortit bé. D’altra banda, està el tema de la dedicació. Si amb la Regidoria i la meva feina professional no donava a l’abast... Imagina amb l’alcaldia!De totes maneres, amb ganes de fer coses, tot és compatible. Crec que el més important és ser honrat. I si t’equivoques, admetre-ho. Les per-sones són comprensives i, quan els expliques les coses, se’n fan càrrec. El problema és quan no dones la in-formació adequada i que el poble es mereix. Llavors no et perdonen.

I en quin projecte polític actual li agradaria participar?En el projecte que es duu a terme a les Escoles Velles perquè esdevin-gui un eix central de la vida social i cultural de La Cala. Però em fa mol-ta pena que l’enderroquin. No és un monument “històric” però és un edifici emblemàtic del poble. Tant de bo es pogués mantenir la faça-na. No m’agradaria veure en el seu lloc un edifici amb un impacte visual fort. No tinc res en contra ni dels mar-bres ni de l’acer però considero que la pedra, les teulades, les façanes blanques o amb colors clars tenen un encant especial. No és anar en contra del progrés. Estar a l’avantguarda és compatible amb la conservació del pa-trimoni. Crec que la gent i molt especialment els polítics haurien de tenir una mica més de sensibilitat per

aquestes coses boniques del poble. He fet tot el possible perquè això fos així però, és clar, no és només el meu vot i de vegades es guanya i d’altres es perd dintre del govern mateix. Has d’acceptar el que decideix la majoria i pot ser això és el que jo trobo que és la part negativa de pertànyer a un partit polític.

Alguna cosa més que li quedi per fer?Sempre et queden coses per fer, tant a nivell públic com privat. Particular-ment, m’agradaria fer dues coses: un llibre amb una bona selecció de receptes de cuina de la meva mare, cuinera excel·lent que, a més, era di-plomada, i una altra gran il·lusió que tinc és publicar un recull d’anècdotes i curiositats entorn del desaparegut Bar Puntaire, un establiment regentat pels meus pares, els estimats i sem-pre recordats Miquel i Rosita.

Ara es troba prejubilat de la feina i retirat de la política. Com és la seva nova vida? Si digues que no m’enyoro, t’enganyaria. Trobo a faltar aquest esperit de treball, de servei al poble. Però considero que tot a la vida té un començament i un acabament. Ara vull dedicar-me plenament a la meva família. D’altra banda, també crec que és hora de deixar pas a la gent jove, que prenguin ells la responsa-bilitat de governar el poble. El con-sistori s’ha de renovar. També, per què no dir-ho, m’estimo més que la gent guardi un bon record de Vicenç Boquera.

Doncs moltes gràcies, Sr. Boque-ra. Li desitgem que aquesta nova etapa que ara enceta li sigui tan profitosa i fecunda com ha estat l’anterior dedicada a la promoció de la cultura calera.

Quatre Cantons

Joventut@Abril 2008 | pàg. 26

Nova edició del Parc Infantil de Setmana Santa

Enguany es faran activitats que endinsaran els nens en els orígens i la tradició de la Setmana Santa, alhora que participen en activitats comunes i innovadores que desenvolupen les seves capacitats i la companyonia.

Araceli DomínguezLa Setmana Santa és una de les festes religioses més importants de l’any i de gran tradició a Catalunya i arreu d’Espanya. Malgrat tot, cada cop més perd el seu significat ori-ginal i esdevé una oportunitat per a tothom de gaudir d’uns dies d’esbar-

jo. En aquest sentit, els nens no són una excepció i fan les seves primeres merescudes vacances de l’any. Per saber una mica més sobre l’origen i el significat d’aquests dies, a banda de ser un temps que no van a escola, aquest any el Parc de Setmana Santa està dedicat, precisament, a explicar els nens perquè aquests dies són especials.

Ja és tradicióDe fet, aquest parc de Setmana San-ta també és tradició des de fa alguns anys perquè la Regidoria de Joventut l’organitza pensat exclusivament en els infants de la població que estan de vacances mentre que els seus pa-res treballen. Com sempre, es pretén conciliar la vida laboral amb la famili-ar. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme ens deia que “després de parlar amb pares i mares, sobre-tot amb les mares, vam creure con-venient que, també en aquests dies, com al Nadal o a l’estiu, havien de fer aquest parc. Encara que només siguin quatre dies. Els nens tenen

molt de temps lliure i ja no poden estar tot el dia al carrer com abans mentre els seus pares treballen”.

Activitats variades i a l’avantguarda del lleureCom deia el regidor, durant les va-cances els nens i nenes del municipi disposen de moltes hores lliures. Per això, com apuntaven abans, cal que hi hagin espais on els infants puguin gaudir amb activitats diverses i a l’avantguarda del lleure, desenvolu-pant alhora la seva creativitat i el seus recursos per resoldre situacions, obrint-se als companys mitjançant la participació en activitats comunes i sentint-se una mica més lliures que a l’escola. En definitiva, es tracta de fer que siguin ells mateixos, que gaudeixen del que són però, això sí, respectant els companys. Aquest parc per a nens d’entre 3 a 12 anys, és va dur a terme els dies 17, 18, 19 i 20 de març des de les 9.00h fins a les 13.00h del matí a la sala polivalent de l’IES Mare de Déu de la Candelera.

Imatge del dia de la cloenda del Parc.

Activitats diverses van omplir els

quatre dies del Parc.


Francina GamundiEl passat 12 d’abril el Bus Festiu es va posar en marxa per quarta vega-da des del moment que va començar l’any 2008. Ja fa dues temporades que el Bus Festiu està en funciona-ment i ha estat una iniciativa amb molt d’èxit. I pensem continuar mol-tes temporades.Tothom la va rebre amb gran entu-siasme perquè, encara que ha es-tat duta a terme per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de l’Amet-lla de Mar, van col·laborar en el seu desenvolupament i en la seva mate-rialització pares i joves.

Pla Local de JoventutTot va començar quan s’estava re-dactant el Pla Local de Joventut, el projecte que engloba totes les acti-vitats anuals que estan dedicades a la població jove. Mitjançant diversos grups de discussió amb joves i pa-res vam arribar a la conclusió que es necessitava alguna solució amb el tema de l’oci nocturn. I entre tots vam decidir posar en marxa “El Bus Festiu”.

Finançat pels usuarisAquest bus està autofinançat pels mateixos usuaris perquè cada perso-na que puja al bus paga 10 € en con-cepte de transport i d’entrada de la discoteca. L’hora de sortida del bus és a les 2.30h de la matinada, ja que més o menys aquesta es l’hora que tanquen els locals nocturns del po-ble. Amb aquest horari, per damunt de tot, el que es vol és no perjudicar els negocis locals. En aquesta línia, durant l’estiu, el Bus Festiu deixa de funcionar perquè les discoteques de l’Ametlla obren les seves portes.

Gaudir amb tranquil·litat Els joves caleros gaudeixen de les nits de festa amb la tranquil·litat de no haver d’agafar la carretera per haver-se de desplaçar a llocs d’oci nocturn i amb la seguretat de no po-sar la seva vida en perill! I els pares i mares dormen tranquils sabent que els seus fills disposen d’un transport segur.

El regidor de Joventut, Joan Pere Gó-mez Comes, està molt content amb el bon funcionament del bus i, en especial, amb el comportament dels joves que utilitzen el servei. De fet, el regidor ha rebut la felicitació de l’en-carregat de la companyia d’autocars per aquesta bona actitud del jovent calero.

El bus en xifresDurant aquestes dues temporades, el Bus Festiu ha sortit unes 16 vega-des, amb una mitjana de 45 usuaris. Han pujat uns 700 usuaris dels que un 50% eren nois i un 50% eren noies. Tot a mitges. Ara per ara, està previst que al mes de maig el bus torni a engegar mo-tors per última vegada aquesta temporada. Així que ja ho sabeu. Si voleu formar part d’aquest viatge de tranquil·litat i diversió veniu a apun-tar-vos al Telecentre o truqueu al 977457269/977493479 i feu el lliura-ment de 10 € amb antelació.

Bus Festiu, Sí !!!

Després de dues temporades, el bus festiu es consolida com un servei necessari perquè els joves caleros puguin gaudir de les nits de cap de setmana amb tranquil·litat, per a ells i per a les seves famílies.

Imatge d’arxiu d’una de les sortides del bus.

700 joves han utilitzat ja aquest servei.

Turisme

Quatre CantonsAbril 2008 | pàg. 28

Turisme fa un balanç positiu sobre la XVII Fira Alternativa de l’Ametlla

Enguany, la fira, hatranscorregut en un ambient absolutament festiu, plena a vessar de públic i amb la complicitat del bon temps que ha estat una de les claus de l’èxit d’aquesta mostra al carrer de productes artesanals i naturals.

Araceli DomínguezEl cap de setmana del 15 i 16 de març, els nombrosos visitants van ser els protagonistes de la XVII Fira Alternativa de l’Ametlla de Mar. Enca-ra que dissabte el temps no estava gaire clar, finalment l’aigua no va fer la seva aparició ni el primer dia, ni el segon, quan el sol va brillar de ple a una fira que tothom coneix ja popu-larment com la Fira dels cinc sentits.

Novetat d’enguanyEn aquesta edició, a banda dels se-tanta expositors habituals que, com sempre, ofereixen tota mena de pro-ductes naturals i artesanals, també van complementar la fira, a la part central de la Plaça Nova, les para-des dels oficis del mar, una de les novetats d’enguany, que va tenir una acollida excepcional, i la I Trobada d’Intercanvi de Xapes de Cava, que tingué lloc diumenge, des de les 10 fins a les 14 hores del migdia, a la sala de la Societat. A més, l’Oficina de Turisme, per commemorar el seu 25è aniversari, va fer una edició es-pecial d’una ampolla de cava amb

una imatge de La Cala a l’etiqueta i una xapa, també amb motius cale-ros i creada per a l’ocasió que, de ben segur, va ser un bon reclam per als col·leccionistes. De fet, aquesta primera trobada ha comptat amb la participació de 40 col·leccionistes, tota una fita per ser el primer cop que es feia.

Grups d’animacióD’altra banda, enguany la fira ha comptat amb la participació de di-ferents grups d’animació que ame-nitzaren les dues jornades amb ac-tuacions musicals, teatrals i de circ molt divertides i a peu de carrer. Dami Llaó, gerent tècnic del Patronat Mu-nicipal de Turisme es mostrava “molt satisfet per l’evolució i els bons re-sultats de la fira. Aquest tipus de fira depèn molt del temps i enguany sí ens ha acompanyat, el que ha fet que hi vingui molta gent del poble i també de les comarques de l’Ebre i visitants d’altres poblacions. És una fira que ja està molt consolidada”.Enguany la guanyadora del sorteig d’un dinar en el que es participava per comprar a la fira, ha estat Maria Rosa Lorenzo, de Barcelona.

Fira amb caliuEn definitiva, gran satisfacció pel ca-liu, un any més, de tots els produc-tes oferts i actes festius programats d’aquesta fira que ja ha esdevingut un clàssic poc abans que comenci la temporada turística forta.

Els col·leccionistes de xapes de cava van tenir el seu racó. A la dreta, gent que aprofita la Fira per a adquirir productes naturals.

S’hi van donar lloc tota mena de productes

naturals.

L’animació va ser un dels plats forts de la Fira.


Araceli DomínguezL’Ametlla de Mar projecta la cons-trucció d’una nova oficina de Turis-me a l’entrada de la població per a l’any 2009 dintre d’una actuació

més àmplia que pretén reurbanitzar l’accés a la vila, reordenant l’espai i dotant-lo d’una imatge més moder-na, en sintonia amb un municipi que creix cada dia més i que té com a font d’ingressos importants el sector turístic.

Pla d’Actuació MunicipalAquest projecte s’emmarca dintre del Pla d’Actuació Municipal que planteja la Diputació de Tarragona per als municipis més petits. Aques-ta institució ja ha donat el vistiplau al projecte municipal i subvenciona la meitat de l’obra que ascendeix a 700.000 € que, d’una banda, destina 330.00 € a la demolició de l’antiga oficina situada al costat de l’estació i la construcció de la nova i, d’altra, 300.000 € més, que es destinen a la millora dels accessos a la població i a la seva reordenació. Andreu Mar-tí, alcalde de l’Ametlla de Mar, deia que “estem treballant per poder assentar una bona base, en aquest cas concret a l’entrada a la pobla-ció, perquè la vila cada cop es veu més en el mapa, el que significa que atrau més i millor turisme. I nosaltres també hem de respondre amb una millora d’un espai que tindrà el seu

epicentre en una oficina de turisme moderna envoltada d’un entorn re-ordenat que faciliti la mobilitat tant a les persones com als vehicles que hi circulin”.

Un projecte amb cap i peusLa nova oficina tindrà una superfície de 60 m² distribuïts en sala d’atenció al públic (20m²), magatzem de mate-rial i serveis (20m²) i porxos d’accés (20m²). Les obres, un cop es comen-cin, s’hauran d’ executar en un termi-ni de vuit mesos.

Perfilant els detallsDurant les pròximes setmanes, el govern municipal acabarà de perfilar els últims detalls per tirar endavant aquesta obra que s’emmarca dintre d’un projecte general més ambiciós per millorar els accessos a la pobla-ció, com ara la recent col·locació de l’estàtua Braços i Rems a la nova rotonda que ja dóna la benvingu-da als visitants o l’arranjament de la TV-3025. Sens dubte, una sèrie d’actuacions en llocs estratègics que pretenen consolidar la vila com a po-ble de tradició marinera i, alhora, mo-dern que vol rebre com cal un turisme cada cop més nombrós i exigent.

La construcció d’aquesta nova oficinas’emmarca dintre d’una sèrie d’actuacions que volen dotar la vila d’un caire més modern i atractiu per respondre a les demandes d’un turisme de qualitat.

La Cala tindrà una nova oficina de Turisme al 2009

Balanç sobre l’ocupació turística a Setmana Santa

Els establiments hotelers han arribat al 60% de la seva ocupació en els dies festius assenyalats al calendari, el que suposa que s’han complert les previsions.

Araceli DomínguezEls pronòstics sobre l’ocupació tu-rística durant aquesta Setmana San-ta a La Cala s’han complert perquè els establiments hotelers han arribat al 60% de la seva capacitat, sobre-tot els dies festius forts, divendres i dissabte sants. La resta de dies de la Setmana Santa, malgrat que hem pogut veure gent de fora pels carrers, molts visitants que no pernocten a la vila i persones que tenen aquí la seva segona residència, han estat més aviat fluixets, només amb un 25% de places hoteleres ocupades. Tot i això, s’ha donat el cas que al-guns restaurants han fet ple gairebé tots els dies de vacances. Igualment els comerços de la localitat han vist fortament incrementada la seva ac-tivitat.

Vent molt fortEl mal temps d’aquests dies, en els que el fort vent ha estat el protago-nista, juntament amb una Setmana Santa que ha caigut massa aviat al calendari, són els dos factors que han anat en contra del turisme a la nostra població que ha patit una davallada del 15% respecte l’any passat. Hem de pensar que molts dels visitants habituals de l’Ametlla també són esquiadors àvids d’una neu que, darrerament, no poden gaudir i enguany han aprofitat una Setmana Santa que ha vingut freda i aviat canviant així la platja per la muntanya. Dami Llaó, gerent tècnic del PMT, deia que “els pronòstics a la baixa s’han complert. La Setmana Santa ha caigut molt aviat i ha ha-gut mal temps. Ha passat el mateix a la Costa Daurada i les Terres de

l’Ebre. A més, hem tingut l’altre in-convenient que a la muntanya, el nostre competidor directe, ha ha-gut neu. Esperem que l’any que ve sigui molt més profitós per a uns dies que, per tradició, suposen un avançament de l’estiu”. Dels visitants que hem rebut, el 70% ha estat turisme nacional i el 30%, en la seva majoria, francesos seguits d’anglesos i alemanys.

Resultats similarsPel que fa a la resta de la demarcació, com deia Llaó, s’ha repetit la mateixa dinàmica que a l’Ametlla. El sec-tor hoteler, sota les marques Costa Daurada i Terres de l’Ebre, ha tancat la Setmana Santa amb una ocupació mitjana del 70%, que era la previsió feta per l’Observatori de la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada.

La nova oficina de Turisme s’ubicarà en un extrem de l’actual Parc del Bon Repòs.

Quatre Cantons

Turisme


Araceli DomínguezEl Tour operador anglès Guided Visit to the Mediterranean Pathway va vi-sitar el 13 de març el sender de gran recorregut GR-92 per tal d’incloure’l dins dels seus productes turístics i oferir-los al seus clients.

Interès creixentAquest agent de viatges, especialit-zat en aquesta activitat lúdico-espor-tiva que cada cop té més adeptes dins del turisme europeu, està molt interessat en conèixer aquest tram del GR-92 que recorre tota la nostra costa mostrant així la seva gran belle-

sa paisatgística i, d’aquesta manera, poder atraure visitants interessats en aquest esport i, també, en descobrir zones amb molt d’interès natural com és tota la nostra costa.

A peu i amb biciEl senderisme, a través dels Camins de la Mediterrània, més de 30 Km. de rutes a peu i en bicicleta pel nostre terme municipal, és un dels actius turístics de la nostra vila que el Patro-nat Municipal de Turisme promociona amb més èmfasi, conjuntament amb la nostra gastronomia i la tradició típi-ca marinera.

Araceli DomínguezEl Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar conjuntament amb altres set municipis de les Terres de l’Ebre i la Diputació de Tarragona van signar el passat 13 de març ,per segon any consecutiu, un conveni corner de col·laboració per partici-par amb un mateix estand a diverses fires turístiques tant de Catalunya, com de la resta de l’Estat i Europa. L’objectiu és coordinar accions i participar de forma conjunta per tal de promocionar les nostres terres i difondre tot el seu patrimoni (natural, històric, cultural, gastronòmic...) per tal d’atraure cada cop més visitants.

Cinc firesEl set Patronats de Turisme signants del conveni (l’Ametlla de Mar, Alcanar, l’Ampolla, Amposta, Deltebre, Tortosa i Sant Carles de la Ràpita) hauran de

pagar una quantitat de 2.375 € ca-dascun per participar a cinc fires: Barcelona, Bilbao, València, Lon-dres, Madrid i Saragossa.Aquesta col·laboració entre tots

aquests Patronats i la Diputació de Tarragona permetrà gestionar millor els recursos, reforçar la marca Terres de l’Ebre i crear un mecanisme de cohesió entre aquests patronats.

Noves tendències en gestió d’organismes turistics

Representants del Patronat Munici-pal de Turisme de la nostra població van assistir els passats dies 10 i 11 de març a unes jornades de forma-ció sobre les noves tendències en la gestió i organització dels organismes de turisme local, que es van organit-zar a l’Escola Universitària de Turis-

me de la Universitat Rovira i Virgili a la població de Vila-seca. En concret, aquest seminari, coor-ganitzat per l’Associació de Profes-sionals del Turisme a l’Administració Local de Catalunya (APTALC) i la Universitat Rovira i Virgili, va servir per apropar els professionals de les

Oficines i Patronats de Turisme a una realitat que veurem com anirà en augment en els propers anys: la cre-ació de nous ens de gestió turística a nivell local, Conèixer millor els mo-dels existents i estudiar les tendènci-es de futur per tal d’adaptar-se millor com a professionals i que suposi una

oportunitat de desenvolupament pro-fessional.El seminari es va tancar amb ponèn-cies d’altres destinacions turístiques que han experimentat un fort incre-ment de visitants ens els darrers anys com és el cas de la ciutat de Santiago de Compostela.

El Patronat de Turisme signa un conveni per anar a cinc firessota la marca Terres de l’EbreLa col·laboració entre set patronats de les comarques de l’Ebre i la Diputació de Tarragona, permetrà gestionar millor els recursos, reforçar la marca Terres de l’Ebre i crear un mecanisme de cohesió entre aquests patronats.

Agents de viatges anglesos visiten La Cala per promocionar el senderisme

Aquests opera-dors britànics especialitzats en aquesta activitat lúdico-esportiva volen incloure el GR-92 entre les seves ofertes de vacances.

Imatge de la presentació del conveni corner amb els responsables de la Diputació i dels municipis adherits.

Els agents anglesos fent la ruta del GR-92.


Ajuntament

Francesc CallauL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va celebrar dilluns 31 de març una sessió ordinària del Ple amb vuit punts a l’ordre del dia, entre els que van destacar l’acceptació d’algunes subvencions i l’aprovació d’alguns convenis amb el Consell Comarcal del Baix Ebre. A més, també es va aprovar -amb l’abstenció del PSC- el nomenament dels jutges de Pau titu-lar i suplent, responsabilitats que van recaure en Jordi Vendrell Gurrera i Desiré Martínez Ortega respectiva-ment, que substituiran en el càrrec a Josep Maria Figueres i Manel Alar-cón als quals el Ple va fer un agraï-ment públic pels serveis realitzats i la feina feta.

En aquest sentit, el portaveu del go-vern, Antoni Montagut, va explicar que “el ple ha estat bàsicament de tràmit on destacaria l’aprovació de l’expedient de contractació de les subhastes de les parades del mer-

cat i la proposta de nomenament de Jutges de Pau. Es produeix un canvi dels jutges titular i suplent i volem agrair als jutges sortints la tasca feta i als jutges entrants encoratjar-los a fer la seva tasca en les millors condi-cions possibles. Per això tindran tot el nostre suport”.

El portaveu d’ERC, Jordi Gaseni, tam-bé va opinar sobre el tema: “Destaco el nomenament del nou jutge de Pau i la seva suplent, i els encoratjo a te-nir una bona tasca durant aquests quatre anys. Es una feina molt sacri-ficada i gens vista, ja que hi ha molta feina. I també era important donar la gratitud i les nostres felicitacions a la feina feta per les persones que sur-

ten, ja que han fet una labor molt bona”.

Durant el Ple també es va aprovar l’expedient de contractació trami-tat per la licitació de la concessió administrati-va per a l’ús de les pa-rades del Mercat Muni-cipal que estan buides mitjançant concurs. Els interessats tindran 20 dies per informar-se i optar a la contractació per un període de 25 anys. El punt fou apro-vat per tots els grups polítics amb l’abstenció del PSC.En l’apartat de precs i preguntes, tant el PP com el PSC van pre-guntar l’equip de go-vern sobre les seves intencions davant la

sentència del TSJC en relació al con-veni urbanístic amb Tres Cales SA que ha fet possible la construcció del clavegueram a la urbanització. Ricardo Llaó, portaveu del PP, va dir que, “hem preguntat per la senten-

cia recent del TSJC que ha fallat en contra del govern municipal i ens han dit que miraran si poden o no presentar recurs. Es una sentència important perquè depèn de com es pugui entendre, ja que tot és inter-pretable, i que fins i tot podria obli-gar els regidors a respondre amb el patrimoni propi. L’equip de govern diu que està estudiant les accions a fer i nosaltres estem esperant ansio-sos la resposta”.

El PSC per la seva part va qüestio-nar la postura de l’equip de govern. El seu portaveu Antonio Espuny deia que, “respecte a la sentència, la res-posta que hem tingut per part del govern municipal només vol engan-yar els ciutadans. No ens val el que diu el portaveu que estan estudiant si recorren o no la sentència, ja que ells saben perfectament que no es pot recórrer i el que calen són mesu-res que han de sortir de l’Ajuntament per solucionar les mancances que encara hi ha a Tres cales 1a fase i restablir la legalitat que van trencar amb el conveni”.

Pel que fa als convenis amb el Con-sell Comarcal del Baix Ebre, es van aprovar per unanimitat els que fan referència a la prestació de serveis d’atenció primària amb el finança-ment d’una treballadora social a jor-nada sencera i dues a jornada par-cial, que han representat un total de 1.727 hores de servei durant el 2007, i l’altre fa referència a la prestació de serveis d’atenció domiciliària i de su-port , que fa possible la contractació de dues treballadores familiars que han suposat al llarg de 2007, 2.380 hores de servei.

L’Ajuntament també va acceptar la subvenció atorgada pel departament d’Educació de la Generalitat de Ca-talunya per al funcionament ordinari de la Llar d’Infants Xerinola.

L’Ajuntament celebra un ple de tràmit on es renoven els càrrecs del Jutge de Pau titular i suplent

El Ple també va aprovar les condicions del concurs per a la contractació de 12 parades buides del Mercat Municipal.

Imatge d’arxiu del Ple Municipal.

Quatre Cantons

Opinió


Parlem de caçaLa Junta DirectivaSocietat de Caça La Cala

Contràriament al que molta gent pen-sa, el fet d’anar a caçar no es només prémer el dit del disparador, és molt més complex i comporta una tasca bastant important. Aquestes línees són per donar infor-mació als socis de la societat de caça en particular i a la gent del poble en general, d’algunes de les actuacions que hem realitzat la Junta Directiva per tal de mantenir, fomentar i con-servar les espècies ja siguin cinegèti-ques o no: -S’han disposat més de 50 punts d’aigua entre basses artificials, res-tauració de cucons i neteja de bas-ses d’argila on antigament abeurava el bestiar. Sempre han estat plens i més durant aquest llarg període de sequera. -S’ha realitzat un control selectiu de feristeles, sempre en funció de la le-gislació vigent i els permisos donats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat. -S’han plantat més de 50 forques de blat, “barbillons” i alfals. (El blat és la base alimentària de molts animals, tant dels animals que es cacen com dels que serveixen d’aliment a altres espècies amenaçades o protegides com l’òliba reial, l’esparver o el gat cerval)-S’han construït 8 “majanos”(caus artificials per a conills) amb palets de

fusta i tapats amb argila de més de 60 m quadrats per tal d’assegurar la cria i la reproducció del conill. Tenim la intenció de fer-ne 6 més de cara a la pròxima temporada.-S’han aviat una mitja de 300 conills per any, sempre durant els mesos de veda. Conills furonats i provinents d’Albacete, amb certificat veterinari i vacunats contra la mixomatosis i malaltia vírica. -S’han aviat més de 300 perdius amb gàbies grosses instal·lades al camp, per tal d’assegurar la seva adaptació al medi. -Es realitzen recollides de cartutxos buits per tal de mantenir el bosc el més net possible, tot i que això es fei-na de cada caçador en particular. -S’organitzen tirades al plat per les festes amb una important participa-ció i implicació dels comerços de la localitat que entreguen premis de manera desinteressada.-A nivell econòmic, disposem cada temporada d’un pressupost d’ uns vint mil euros i que no ha hagut cap temporada que haguéssim generat dèficit, contràriament al que algunes persones pensen assegurant que no hi ha diners. Tota aquesta feina, entre moltes al-tres coses, no hagués estat possible sense l’ajuda de la Regidoria de Medi Ambient que ens han ficat a l’abast

mitjans tècnics i logístics i el suport que hem rebut per part dels pagesos que són uns dels màxims “perjudica-ts” de la nostra activitat. Pel que fa als socis volem agrair la confiança que han dipositat a aques-ta Junta Directiva tot i que s’hagin pres decisions un pèl impopulars com el tancament de la cacera de la perdiu (degut a que la seva densitat de població era molt minsa i ficava en greu perill la seva reproducció) tot i que, cal recordar, que aquesta decisió es va assumir després de passar-la en votació a l’assemblea general de socis i guanyés per una àmplia majoria. Aquesta mesura ens permetrà caçar la perdiu la següent temporada amb total garantia. D’altra banda i per acabar, volem ani-mar al soci que continuï confiant amb nosaltres per tal de gestionar la So-cietat de Caça “La Cala”, que no es deixin enganyar pels cants de sirena que puguin arribar de persones que s’omplen la boca dient que “volen arreglar el coto” i que quan han tin-gut l’oportunitat de fer-ho, ja sigui per haver format part de juntes directives anteriors o inclús de l’actual, no han fet absolutament res. Nosaltres treballem, i treballem molt, però encara ens queda molta feina per fer i esperem poder fer-la.

Sr. D.ISMAEL ROLDÁN BERMEJOGerent de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre- CATSALUTTORTOSA.

Sr.Som una associació que durant les nostres xerrades posem sobre la tau-la els problemes que tenim al nostre poble i, com és normal, intentem que es puguin solucionar.

El problema que hem detectat ja fa prou temps, és el que tot seguit li passem a explicar.

Ja fa alguns anys que al nostre poble hi viu tot tipus d’immigrants; uns són

d’Europa, altres de l’Àfrica, Amèrica o Àsia. No tots estan empadronats però, com és natural, sí tenen algun problema de salut, al CAP són atesos amb tota eficàcia i professionalitat. Però bé, com que l’Administració, segons tenim constància, destina els metges i infermeres d’acord amb els habitants empadronats que són uns 7.300 habitants, però la reali-tat és que residents durant tot l’any som uns 11.000 habitants. Tot això, sense comptar la massiva quantitat de turistes que ens visiten durant les vacances.

Arribat aquest punt, nosaltres veiem que, sobretot als matins, al CAP es formen unes cues impressionants, i

que tot va en perjudici de la pacièn-cia dels pacients, i també creiem que metges, infermeres i personal de re-cepció, han d’atendre més usuaris dels que els pertoquen.

Per tot això, li preguem investigui aquets problemes. Nosaltres estem contentíssims de la professionalitat i dedicació de tots els professionals però, com és natural, a part d’estar preocupats per la nostra salut, tam-bé ens preocupa la salut dels nostres professionals.

A l’espera que ens doni una agra-dable satisfacció a les nostres de-mandes, quedem a la seva sincera disposició.

Carta enviada per la Cala Forum al Sr. Roldan Bermejo, gerent de la Regio Sanitària Terres de l’Ebre

“mahanos” instal·lats per la societat de caça.

La Cala Forum


Joan Pere Gómez Comes

Polítiques esportives sí! Política en l’esport no!!!!

“Tot no val”, o el que és el mateix: “la fi no justifica els mitjans”. Aques-tes dues expressions extretes de la saviesa popular, del llenguatge de cada dia, vénen a expressar una idea molt clara i encertada que consisteix en el següent: ja sigui en el món de l’esport, de la política, en la vida en parella, en la relació amb els amics o en la vida en general, hi ha unes normes bàsiques de convivència, que de vegades estan escrites i de vegades no, però que sempre s’han de respectar.

Fins aquí tots estem d’acord, el pro-blema és que de vegades hi ha situa-cions en què aquest acord es perd de vista. Un exemple: el passat dimarts 26 de febrer quan es va celebrar el plena-ri en què es portava a aprovació els pressupostos d’aquest any 2008. L’acte es va estar desenvolupant amb total normalitat, amb un res-pecte absolut fins i tot entre les po-sicions més discordants, fins que va arribar un moment en què el cap de llista d’ERC va prendre la decisió fe fer-nos una demostració de tot el que penso que no hauria de valdre en política.

En primer lloc, va donar a entendre que els xiquets del poble abans ana-ven a jugar a futbol amb autocar i ara ja no perquè aquest equip de govern ha decidit tirànicament que aquest servei s’havia d’eliminar. Els pares i mares d’aquests xiquets i tots els que tenim alguna relació amb el futbol calero ens vam quedar boca-badats davant aquesta afirmació ja que els únics equips de futbol que sempre han viatjat amb autocar són els equips juvenil, amateur i 1r equip, la resta d’equips sempre han anat als partits amb els cotxes privats. I com a qüestió més important, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ofereix diferents subvencions a les entitats esportives del municipi. La subvenció donada al futbol aquest any ha estat de més de 30000 euros (quantitat aprovada i votada per unanimitat a l’últim Patro-nat entre els quals estaven els vots a favor del club i d’ERC) i s’ha demanat que la gestió es porti des de la di-rectiva del Club, com qualsevol altra entitat privada. Si des del Club han decidit no pagar els autocars per tenir altres preferències de despe-sa és una decisió del club i no del Patronat Municipal d’Esports. En segon lloc, el cap de llista d’ERC,

va finalitzar la seva desafortunada intervenció acusant al BUS FESTIU de ser el BUS DE L’ALCOHOL, criti-cant la iniciativa de la Regidoria de Joventut d’organitzar un transport que un o dos cops al mes una cin-quantena de joves del nostre poble poden gaudir de la nit amb tota la seguretat i tranquil·litat per a ells i per als seus pares. Amb aquest bus po-den compatibilitzar les seves ganes de xalar amb seguretat i tranquil·litat per als familiars, i evitem que agafin els seus cotxes particulars i posin la seva vida en perill per aquestes carreteres. Vull remarcar l’exemple de civisme d’aquests joves amb el comportament a dins de l’autocar (en paraules del mateix propietari del vehicle); cal afegir que cada usuari paga el seu bitllet de desplaçament. Sincerament, penso que criticar gra-tuïtament al jovent de la Cala és ex-cessiu i que es mereixen una discul-pa, dirigida també als pares i mares que van aplaudir aquesta iniciativa des del primer dia.

PD: Senyor Gaseni, pel bé de l’esport i del club que presideix deixi de fer elucubracions estranyes i dediquem-nos a treballar per l’esport del poble.

Fa uns tres anys que, des del con-sistori de l’Ametlla de Mar, es va in-formar als propietaris dels trossos de terra afectats pel pla d’urbanització de l’eixample de la Cala conegut com a sector 22b sobre les àrees a urbanitzar, les zones destinades a serveis, els possibles vials, etc. Des d’aleshores no s’ha convocat cap reunió més. La novetat arriba quan es llegeix en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament uns papers on s’infor-ma sobre la quantitat de d’euros que costarà als propietaris la urbanitza-ció de la zona, ja que, a part del que per llei toca finançar (carrers, vore-res, clavegueram, aigua i llum) als afectats també els toca sufragar els costos d’un gran “vial/passeig/roton-da/accés” per al municipi a la nova zona. El més curiós del cas és que, aquesta decisió que afecta a tanta gent, NO es va prendre en un Ple de l’Ajuntament. Així s’entenen les paraules del Sr. Xavier Llambrich Bono que publica la revista “Des dels Quatre Cantons”, en el n. 281 (pg.11), referint-se a l’ús d’una certa quantitat de diners que

rep l’Ajuntament periòdicament: “...no entenc com estan disposats a rebre diners procedents del PENTA per fer un pont i no per fer la carrete-ra de la costa. Nosaltres ja hem trobat un altra solució al pont i finançament pel pont i així poder continuar amb la carretera de la costa. (...)” Unes pa-raules desafortunades, poc elegants i desconsiderades. Òbviament, per contra, els propietaris poden afegir que ells també han trobat la solució al finançament del pont i han decidit que el propi sr. Llambrich Bono es brindi a pagar-lo.Cal recordar al sr. Llambrich que els diners que es reben del Pla d’Emer-gència Nuclear de Tarragona són única i exclusivament per a des-tinar-los a plans d’evacuació del municipi en cas d’accident nuclear, com per exemple, accessos directes a la N-340/A7, ponts, etc., no per a fer vies que facilitin la urbanització de la costa fins l’Àlia. Així, aquests 4 milions d’Euros provinents del pla PENTA haurien d’anar destinats a la construcció del pont o vial que, quatre dels nostres representants a

l’Ajuntament, han decidit que sufra-guin els propietaris dels terrenys. Els propietaris a hores d’ara encara no han rebut cap comunicat per es-crit de part de l’Ajuntament sobre el tema, i han presentat al•legacions i convocat una primera reunió a la que cap representant de l’Ajuntament s’hi ha personat. Aquesta situació fa que cap propietari pugui afrontar les quantioses despeses que generarà l’acció que sobre ells ha aplicat el govern del municipi i es veuran obli-gats a malvendre el seus terrenys, que, passat un breu temps i un cop parcel·lats, assoliran un preu per metre quadrat desorbitat. (Això no s’anomena especulació immobili-ària?)En el mateix article dels “Quatre Cantons”, se’ns diu que l’equip de CiU han explicat que GOVERNAR NO ÉS ABUSAR i han advertit que continuaran en el camí traçat per aconseguir millorar i AIXECAR EL NIVELL DE BENESTAR DELS CIU-TADANS. I com diuen que ho volen fer això, srs. Martí..., Llambrich..., Gómez..., Montagut... i etc...?

Trini González

Propietaris de terrenys del sector 22b

Quatre Cantons

Opinió


ELealtad y compromiso

Estamos en momentos en que me-rece la pena REFLEXIONAR. A nivel NACIONAL se está fraguando un estilo de gobierno que, todavía, no sabemos cómo será. Ha terminado un ciclo en que es difícil precisar sus logros o desventajas. ¿ Se rectifica-rán actuaciones negativas de parte de unos y de otros? ¿ Se conso-lidarán las realidades positivas? A nivel de COMUNIDAD, más que un AMANECER donde la luz es cada vez más intensa, parece que estemos en un CREPÚSCULO en que acaece lo contrario: falta cohesión, disensiones entre los propios partidos... dispari-dad de opiniones…poca sensatez.

La CRISIS ECONÓMICA se agrava cada día más… productos energéti-cos en alza, paro , subida de precios en la cesta de la compra, hipotecas,

construcción por los suelos, insegu-ridad en todos los campos…¿ Cuán-to durará esta situación? ¿ Un año? ¿Dos años ? El péndulo de la historia está descentrado. Esperemos que a nivel mundial como nacional, llegue a estar en ese MEDIO donde se loca-liza la VIRTUD…. (In medio consistit virtus)

A nivel LOCAL las intenciones son buenas, pero… ¿ Cuándo se irán haciendo realidad ?

La AA PP URBAMAR sopesa pros y contras: No somos NADIE para re-mediar la dificultad, pero SÍ somos conscientes en estar de lado, fuera de toda ideología, de aquellos que pueden y quieren ser fieles a su mi-sión y compromiso. Por eso estare-mos con este AYUNTAMIENTO en

su lucha por conseguir medios eco-nómicos, en invertir esos medios en bien de todos; en sus logros y en sus defectos, animando y censurando, colaborando con él en sus trabajos , en sus fiestas; en decir que NADA consiguen los que, con su ideología, creen remediar lo que, en su momen-to, fue una hipótesis, sin fundamen-to, porque nunca se hará como ellos creen.

Seguiremos luchando por nues-tra Urbanización y nuestros socios, diciéndoles siempre la verdad, sin encubrimientos ni falsedades. Con-tinuaremos con nuestra tradición: ofreciendo, colaborando, haciendo lo que, en su momento, sea lo mejor. Esperamos, amigo socio, tu genero-sa colaboración.

Ángel Sauras Vecino de Tres Calas

Asemar. La unió fa la forçaEduard Font i Pujolcomerciant i associat d’ASEMAR

Com a continuador d’un comerç amb més de 90 anys d’història a la nos-tra localitat sempre he cregut que la unió fa la força i que un esperit posi-tiu i constructiu ajuda a crear lligams més forts que els esculls que ens separen. Per això he lamentat durant molt temps la manca d’esperit asso-ciatiu del comerç local. L’arribada d’ASEMAR m’ha donat esperança perquè ha aconseguit revifar el caliu associatiu de l’Ametlla, i això ha per-mès aconseguir fites tant importants com:

El GUARDÓ TERRES DE L’EBRE 2006 a la iniciativa empresarial.El PLA DE DINAMITZACIÓ CO-MERCIAL 2006-2008 juntament amb Tortosa i Amposta.Creació, registre i patent de la marca pròpia “...DE CANDELE-RA!” Senyalització dels establiments dels associats amb la PLACA IDENTIFICATIVA ASEMAR. Consecució de DESCOMPTES en rebuts de llum, telèfon i benzina als associats.2a PROMOCIÓ DE NADAL REIS amb el sorteig de 3.000 € en XECS DE COMPRA.El 3r TROFEU DE FUTBOL ...DE

CANDELERA! i més recent-ment... La 1a. MOSTRA ...DE CANDE-LERA! en el marc del 1r.Torneig Internacional de Futbol Terres de l’Ebre.

Lamentablement, sembla que aques-tes fites no estan a l’alçada de la res-ta de notícies d’interès municipal, i no deuen ser prou rellevants quan no han sortit mai publicades en aquesta revista. Jo, personalment, opino que és una demostració de la manca de sensibilitat d’aquest mitjà vers ASE-MAR i els més de seixanta empresa-ris i comerciants que la formen. La mateixa manca de sensibilitat que ha demostrat el Govern Municipal amb la poca col·laboració en la consecu-ció d’aquest gran projecte que ha estat la 1a. MOSTRA ...DE CANDE-LERA! Els socis, empreses i entitats que han participat en aquesta prime-ra edició, ho han fet assumint la to-talitat del cost econòmic i logístic de l’esdeveniment, que ha superat els 500 € per expositor. A canvi d’això, l’Ajuntament es va comprometre a:

- Cedir l’ús del terreny gratuïta-ment: Una generositat sense pre-cedents...

- Difondre mediàticament l’esde-veniment: Encara avui, hi ha gent de l’Ametlla que no ha sentit parlar ni del Torneig ni de la Mostra.

- Garantir de 3.500 a 5.000 visi-tants: Els dos primers dies no es va arribar a 500 persones i el diu-menge, tot i albergar la fina del Tor-neig, amb prou feines es va arribar a les 2.000 persones.

ASEMAR s’ha bolcat amb aquesta iniciativa per potenciar mútuament iniciativa privada i municipi, amb la voluntat de compartir i aprofitar recur-sos però, com gairebé sempre, no ha trobat una resposta a l’alçada de les circumstàncies ni per part de l’Ajun-tament ni d’ Els 4 Cantons que no han sabut adonar-se que ASEMAR és una realitat dinàmica i consolida-da que agafa cada dia més força.Amb aquest article espero ajudar a obrir els ulls a aquells que encara no han entès la importància d’unir esforços per fer front comú. Si ente-nem d’una vegada per totes que la única manera d’arribar a bon port és remant plegats en una mateixa direc-ció, haurem assentat les bases d’una nova manera de fer, treballant junts per millorar el futur del nostre poble.

1-

2-

3-

4-

5-

6-

7-

8-


Podeu enviar els vostres escrits a [email protected] d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

El dia 8 d’Abril de l’any 1961, em vaig casar amb Lluís Margalef Primé l’ho-me de la meva vida essent jo la es-posa més feliç en temes absoluts, al llarg de tota la nostra vida i projecte en comú.

La matinada del dia 16 de març el meu marit va morir víctima d’una llar-ga malaltia.La pena i dolor que una esposa pot sentir només es fa més sofrible i suportable quan tens la companyia dels teus fills i tota la teva família, no coneixent mai la soledat, tan temuda per la gent gran.

Vull agrair en aquestes línies el recol-zament que he rebut des del primer dia amb l’esforç incondicional de les meves quatre grans joies ( fills i nores) tot el que han fet pels seus pares.

Quelcom podria pensar que el títol de l’escrit és en referència al CAP Ametlla de Mar i és on, sense des-viar-me del tema, volia entrar sense cap més dilació.

Vull agrair a tots els professionals del CAP Ametlla de Mar l’esforç inqües-tionable, interès personal i qualitat

humana amb què han tractat i fet el seguiment de la malaltia soferta pel meu marit des del primer dia ara ja fa 11 anys fins al darrer, el passat 16 de març.És indiscutible, doncs, tant la ves-sant humana com professional del personal mèdic del CAP de l’Ametlla de Mar.Aquests són els agraïments, molt sincers, tant del meu marit Lluís Margalef Primer, al cel sigui, com jo la Rosalia Consarnau Samarra. Mol-tes gràcies!

Rosalia Consarnau Samarra

Agraïments al CAP de l’Ametlla de Mar

Un any més els mariners del nostre poble que es dediquen a la pesca de tonyines es preparen per armar, i per això m’agradaria que reflexionéssiu!

La majoria dels caleros tenim fami-liars que treballen en aquestes bar-ques i altres, com era el meu cas, visualitzant-les amb avionetes.

No s’han parat mai a pensar si aques-tes avionetes reuneixen les condicio-ns necessàries per sortir a volar? Per què s’utilitzen avionetes de fumigació

i no unes adients a les condicions de la mar? I els pilots estan qualificats? I els contractes?

En 3 anys a les nostres terres ja són 2 els joves que han mort en aquesta pràctica, a partir d’aquí, no caldria preguntar-nos: les empreses estan preparades per assumir aquesta responsabilitat? Els pilots reben l’aprenentatge adequat? Els con-tractes exposen les feines que es fan realment? Indiquen els riscos que comporten aquestes activitats?

Per desgràcia, el meu germà, Robert “Mecha” va morir a l’estavellar-se el seu avió, no em pregunteu ni com, ni per què. Encara avui és un misteri. Què hi ha que amagar?

Esteu disposats a jugar-vos la vida per persones que el seu únic objectiu és enriquir-se ells mateixos?No us deixéssiu enlluernar pels di-ners fàcils i penseu tot el que com-porta aquest treball.

Sandra Margalef Berenguer

Sobre la pesca de les tonyines

!!!


Col.laboracions

Què té la sardanaque sonant festivaa tothom convidajoiós a dansar,i en carrers i places,sota el sol o els arbres,grans, petits i joves,es donen la mà?

La nena petita de puntetes balla,per junt amb els altrespoder-hi arribar,i el vell, que les camesja té un xic xacroses,salta i esbufegaper poder dansar.

Si a la més bonicamai falta parella,la menys agraciadatambé pot ballar.Sap que dins l’anellaNo serà una estranya,i de la mà amigaes podrà penjar.

Què té la sardanaque sonant festivaa tothom convida joiós a dansar ?És una bandera flamejant lleugera,a dreta i esquerravoltant sens parar,

És l’ensenya vivaque a tothom convidasense preguntar-lid’on és arribat;tan sols li demanaque dins la sardanase senti amb els altresben compenetrat,i vegi a tothorael qui ve de fora,que no sols de pedres en sabem fer pans.També sabem fer pans,també sabem riure,també som dansaires,Iiamb les mans ofertesa petits i gransoferim la dansatots els catalans !

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Els gats de l’Ametlla Roser Llanes

Un somniEster Berenguer(Escrit el 9/9/2006)

A mi m’agrada escriure poesia, però avui serà diferent. Tinc que escriure un somni que he tingut i que tinc que explicar a la gent.Teníem una nit plena d’estels, amb una lluna il·luminada i jo els mirava orgullosa pressentint l’alegria. Veia dos estels que s’apropaven a mi, baixaven a tota pressa i jo espan-tada i sorpresa, obria els meus ulls com a plats.Tal com s’anaven atansant es con-vertien en dos àngels, tenien les ales platejades, tant grans com la mar i les onades.No vaig sentir por, ni tan sol tremo-lor, sinó que una pau m’envoltava amb una alegria inesperada.Volia obrir els ulls encara més i no podia, volia parlar, preguntar, i els meus llavis no en sabien. Al tenir-los al meu costat vaig veure la realitat. Eren dos àngels baixant del cel, d’un cel de vellut blau, ja que encara que era fosc, podia sentir la pau. Em van parlar i jo els escoltava pensant que era una pri-vilegiada.Un dels àngels era una dona, te-nia els cabells blancs. Semblava la meva mare, semblava una verge del cel. Em va dir amb dolça veu: - jo sóc calera i baixo a felicitar al meu nét que avui es casa amb una

rapitenca i vull estar amb ell.Després em va parlar l’altre àngel, era gran i de somriure fàcil. Tenia grans ales platejades i era pare-gut al meu consogre. Em va dir, jo sóc rapitenc, avui es casa la meva Sònia i he baixat expressament per donar-li alegria i dir-li carinyo-sament felicitats a la meva filla. La Cala i la Ràpita som pobles enve-jats perquè tota la vida hem estat germans. És per això que avui al cel se’n fa una gran festa, perquè avui es casen un calero i una ra-pitenca.En el meu somni dos àngels m’han parlat el que us he contat, però em reservo pel final el que heu de sa-ber.Que cada persona estimada sigui calera o rapitenca i que avui estigui al cel, celebra amb alegria aquest casament. Han posat flors, ballen cançons de moda i han obert una finestra per veure’ns la iaia Antònia i el iaio Guillermo, i també la tieta més vella que fa poc que està allí a dalt. Tots són una família com tam-bé som aquí a baix. Tots celebra-rem aquest dia tant lluminós , en el que un calero i una rapitenca van casar-se per amor.

Felicitats Joan i Sònia.

Oriol Comes, Tomàs Marsal i Marc Garcia, tres amics que juguen amb el cadet. Nascuts el mateix any 1992

Francesc Comes Figueras

Tota la vida hem tingutpels nostres carrers molts gats,i són dignes de mirar-losdoncs en tenim gran varietat.

Et surten per tot arreucada un és diferent,tenen el pèl molt bonici et miren molt fixament.

Tinc preferència per unsque semblen fets a pedaços,de tons ocres i amarronatsprenent el sol als ribassos,i queden mig camuflats.

Els que són negres del totAmb un pèl molt brillant,no ens inquieten pas gensi no fem cas de la ditade que no et creuis amb ells.

N’hi ha de molt divertits,tenen la cara mig blancai l’altre costat gris.Una taca a l’ull tan negraque sembla que vinguin de la guerra.

Ens fan pena pobres bèsties,procurem cuidar-nos d’ells,no volem que s’extingeixin;el poble seria més tristsense que ens acompanyessin.

Cant a la sardanaMª Teresa Sanz


Esports

Després de moltes gestions, conver-ses vàries i actuacions orientades a convertir l’Ametlla de Mar en un re-ferent futbolístic durant les vacances de Setmana Santa, el 1r Torneig In-ternacional TERRES DE L’EBRE arri-bava al seu inici el passat divendres 21 de març.Tal i com ja havíem especificat en l’anterior edició, les seus escollides per a la celebració del torneig foren l’Aldea, Amposta, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita i l’Ametlla de Mar.A cadascuna de les seus es jugaren diferents encontres corresponents a les fases preliminars, que servirien de preludi per les finals, les quals es disputarien diumenge a la nostra lo-calitat.En aquest sentit, divendres a les 9 del matí arrancaven els partits al Camp Municipal d’Esports de “La Cala”, seu on, divendres i dissabte, es dis-

putaren els partits corresponents al Grup A i B de la Categoria Aleví.Com si d’un Campionat del Món es tractés, foren els amfitrions els enca-

rregats d’aixecar el teló, enfrontant-se contra la SS Lazio, amb el resultat final de 0 a 7, favorable als italians. Altres resultats de la matinal foren:

L’Ametlla de Mar demostra la seva capacitat d’organització en el 1r Torneig Internacional de Futbol Base Terres de l’Ebre

Imatge del diumenge 23 de març, dia de la Cloenda, al Camp Municipal d’Esports de “La Cala”.

Sota l’atenta mirada del nombrós públic assistent, els jugadors anaren desfilant camp al cen-

tre del terreny de joc on també s’ubicaven algunes banderes representatives del campionat.

FCB Escola Kuwait

Atlético de Madrid

Unió Jabac i Terrassa

EF Tàrrega

CD Tortosa

FCB Escola Kuwait

0 4

2 1

0 0

Tanmateix, l’acte inaugural es va celebrar a la tarda, concretament a la localitat de Sant Carles de la Ràpita. Des de la mateixa plaça de l’Ajuntament, tots els jugadors, així com els respectius tècnics, anaren

recorrent els carrers del poble fins arribar a l’estadi La Devesa, on desfilats sobre la gespa, escolta-ren els corresponents parlaments del Director del Torneig, Josep Gombau.

En acció alguns dels jugadors de l’aleví de la SCER de l’Ametlla de Mar durant el transcurs dels partits jugats contra el FC Barcelona Kuwait, CD Tortosa o SS Lazio.

Les seus escollides per a la celebració del torneig foren l’Aldea, Amposta, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita i l’Ametlla de Mar.

Quatre Cantons

Esports


Seguidament, el conjunt de la UE Rapitenca i la SS Lazio disputaren l’encontre inaugural, després del qual tots els participants es des-plaçaren fins a Amposta per gaudir

d’un espectacle piromusical.A l’endemà , dissabte, l’activitat fut-bolística al camp d’esports fou frenè-tica. Fins a 12 hores seguides de futbol ininterromput que es donaren

inici a les 9 del matí, i en la que es van resoldre fins i tot els quarts de final. Els resultats corresponents a aques-tes fases preliminars foren els se-güents:

5 0

6 0

0 0

3 2

SS Lazio

SCER L’Ametlla de Mar

Atlético de Madrid

FCB Escola Tecnificació

FCB Escola Kuwait

EF Tàrrega


CD Tortosa

EQUIPEQUIP RESULTAT

4 1

5 1

0 2

2 2

SS Lazio


Atlético de Madrid


FCB Escola Kuwait

EF Tàrrega


CD Tortosa

EQUIPEQUIP RESULTAT

- -

2 0

6 0

10 2

SS Lazio


Atlético de Madrid


FCB Escola Kuwait

EF TàrregaUnió Jabac i Terrassa

CD Tortosa

EQUIPEQUIP RESULTAT

QUARTS DE FINAL / FASE CONSOLACIÓ

En aquest sentit, cal destacar el gran paper dels caleros, on després de caure derrotats en el primer partit es referen imposant-se en els dos següents, i classificant-se així pels quarts de final. Aquest fet és enca-ra més destacable quan observem el cartell d’equips que van prendre part en aquesta edició: SS Lazio, AT. Madrid, Terrassa,.. tot i que fou el CD Tortosa, una de les sorpreses del tor-neig, el que eliminaria als locals, en un partit molt igualat.

2 0

1 3

CF Villareal

Atlético de MadridFC Barcelona

SEMIFINALS CATEGORIA PRE-BENJAMÍ

FCB Escola Egipte 5 0

0 1


FCB Escola TecnificacióUE Rapitenca

SEMIFINALS CATEGORIA BENJAMÍ

FC Barcelona

4 0

1 3

CF Villareal

CD TortosaFC Barcelona

SEMIFINALS CATEGORIA ALEVÍ

SS Lazio

D’altra banda, i per tal de fer més amena aquesta intensa jornada, l’organització va preveure diferents barres, ubicades al voltant de tot el camp. De la mateixa forma va posar a disposició un espai alternatiu, amb el muntatge d’una gran carpa on es podien trobar diferents establiments pertanyents a l’associació ASEMAR, oferint així un servei més a tots els as-

sistents a l’esdeveniment.I arribem al diumenge, dia de la Clo-enda del Torneig, i on la nostra po-blació es convertiria amb el centre d’atenció, si bé encara es disputaria algun que altre partit en les diferents seus.Així, els primers encontres en dispu-tar-se foren els corresponents a les semifinals, amb els resultats de:


Cloenda del 1r Torneig Internacional

Després de 3 dies d’intensos i apas-sionants partits, de nombroses juga-des i detalls de qualitat, i en definitiva, d’un magnífic espectacle futbolístic, s’arribava a la fi d’aquest 1r Torneig Internacional Terres de l’Ebre.En aquest acte hi participaren tots els equips, els quals anaren desfilant un a un fins al centre del terreny de joc, des d’on contemplaren l’exhibi-ció de música i color, amb banderes

representatives dels pobles i equips, palomes volant, etc..

Ja per finalitzar, diferents persona-litats i autoritats competents, com Guillermo Amor, ex-jugador del Bar-ça; Andreu Martí, president del Con-sell Comarcal del Baix Ebre i alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar; Pere Panisello, president del Consell Esportiu Baix Ebre; Joan Pere Gó-

mez Comes, regidor d’Esports de l’Ametlla de Mar; Albert Medrano, vi-cepresident del Patronat Mpal. d’Es-ports i Josep Gombau, director del Torneig, entre molts altres, repartiren els corresponents trofeus als equips guanyadors.

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Diumenge, després de la celebració de les corresponents finals, es va celebrar l’acte de cloenda, on s’entregaren les copes als guanyadors. Així mateix, tal com es mostra en les fotografies

superiors, Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Esports, va fer entrega d’un petit detall a un dels responsables del torneig, mentre que Josep Gombau, director del mateix, realitzava un donatiu a

l’Ass. de Lluita contra el Càncer.

2 1

0 1



Cervera

FINALS PREBENJAMÍ Fase Final / Fase Consolació

Atlético de Madrid

Atlético de Madrid (p)


CF Villareal

5 0

4 0


AS Roma

CD Tortosa

CF Ulldecona

CF Villareal

0

0

1

1

FINALS BENJAMÍ Fase Final / Fase Consolació

FINALS ALEVÍ Fase Final / Fase Consolació

Seguidament i sense més preludis es disputarien els encontres corres-ponents a les finals de cada catego-ria, mentre els aficionats podien de-gustar, passant per la carpa, d’una magnífica fideuada preparada es-pecialment per a l’ocasió.

Resultats finals del torneig

Quatre Cantons

Esports


Tres membres del club de Twirling Baton de l’Ametlla de Mar guardonats entre els 226 esportistes i tècnics catalans en els Premis Arc 2007

El passat 27 de març en un acte cele-brat al Palau de la Música Catalana, es va celebrar els Premis ARC 2007.Els esportistes premiats van acon-seguir fer podi en els Campionats

del Món o d’Europa celebrats durant l’any 2007, sempre en ca-tegoria absoluta, o bé van ser finalistes en Mundials amb moda-litats olímpiques.Entre els esportistes que veieren recone-guda la seva actuació l’any 2007 es troben les catalanes de l’equip de natació sincronitzada, que es van proclamar sotscampiones del món; diversos pilots catalans, l’Atleta Maria Vasco, els components de la selecció catalana d’hoquei patins, cam-

piona del món, o els jugadors/es catalans de bàsquet que van ser se-gons en el campionat d’Europa.També es concediren diversos pre-mis especials, com a la selecció

catalana d’excursionistes i a les de Pitch & Putt i Twirling, 2a i 3a , respec-tivament, en els passats campionats d’Europa.Entre aquests últims s’hi trobaven 3 esportistes de la nostra localitat, l’Al-berto Pérez, l’Anaïs Cañagueral i la Jéssica Cabrera, pertanyents al Club de Twirling de l’Ametlla de Mar i que, amb la seva tasca, van contribuir a l’èxit assolit per aquesta selecció ca-talana de twirling.Destacar que a l’acte hi assistiren el Director del Consell Català de l’Es-port, Carles Marcián; el President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), David Moner; i la seleccionadora catalana de Natació Sincronitzada, Anna Tarrés, que va fer de portaveu dels esportistes i tèc-nics que eren presents a la sala.


“Everest: la conquesta d’un somni” es presenta a la sala de la SCER de l’Ametlla de Mar

El passat 30 i 31 de març, i a la Sala de la SCER de l’Ametlla de Mar es va projectar el documental sobre l’as-cens de l’Expedició Terres de l’Ebre al cim més alt del món, en la que hi participà l’alpinista calero Agustí Pa-llarés Vaqué.El primer dia es va presentar pel po-

ble en general, mentre que el segon va estar seguit pels alumnes de 5è i 6è del CEIP Sant Jordi, els quals es van mostrar molt interessats en tot moment, fins i tot, aprofitant el torn de preguntes que van ser, si més no, gracioses.L’acte, al que assistiren els regidors

de l’Ajuntament, Joan Pere Gómez i la M. Carme Martí, va servir també per donar a conèixer i presentar el llibre “Everest, la conquesta d’un somni”, de la mateixa Expedició Terres de l’Ebre, que pot comprar-se o encar-regar-se per l’Oficina del Pavelló pel preu de 20€.

L’Agustí Pallarés fotografiant-se amb una bona representació d’alumnes del CEIP Sant Jordi, que assistiren a l’acte el dilluns 31 de març. A la dreta, rebent de mans del regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, un petit detall en reconeixement a la seva trajectòria com a alpinista.

Tots els esportistes i tècnics que van assistir a la gala dels Premis ARC, entre els que es trobaven els tres membres del CT de l’Ametlla de Mar.


L’Anna Estrada, present a una nova Jornada d’Atletisme dels JEEC 2008

El passat dissabte 8 de març, a les instal·lacions del Reus Ploms (Baix Camp) es va celebrar una nova jor-nada dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, concretament en la disciplina d’Atletisme.Fins allí es va desplaçar una de les atletes per excel·lència de “La Cala”, que no és altra que l’Anna Estrada, la qual en aquesta temporada 2008 també va participar en la Final Na-cional de Cross celebrada a Rubí el passat mes de febrer.En aquesta ocasió, les modalitats atlètiques puntuables per les classi-ficacions finals foren el salt d’alçada,

el salt de longitud (prova en què va acabar en 4a posició) i els 60 mts. tanques, on va aconseguir pujar al podi, concretament en la 3a plaça.Esperem que en la pròxima compe-tició, la qual es preveu pel 12 d’abril a les mateixes instal·lacions, però en aquest cas amb el llançament de ja-velina, els 60 mts. tanques i els 2000 mts. llisos, l’Anna continuï demos-trant el bon nivell de forma en el qual es troba en l’actualitat.


L’Anna Estrada, ocupant el podi en 3a posició en la prova de 60 mts. tanques.

Quatre Cantons

Esports


Resultats dispars en les primeres competicions de Gimnàstica Rítmica

El passat 1 de març arrancava la tem-porada de competicions de Gimnàsti-ca Rítmica amb la celebració de la 1a Fase del Comarcal, en aquest cas, a la localitat de Tortosa. La prova clas-sificatòria pel campionat Territorial va comptar amb la participació del Patro-nat Municipal de Tortosa i del Patronat Municipal de l’Ametlla de Mar.En aquest sentit, les caleres van copar les primeres posicions en la majoria de les categories on van participar, desta-cant la victòria de la Judit Reverté, Júlia Curto, Paula Pallarés i Cristina Escoda, en categoria Prebenjamí, Benjamí, Ale-ví i Infantil respectivament.D’altra banda, durant el mes de març van tenir lloc les primeres fases del Campionat de Copa Catalana. Primer fou el torn per les gimnastes de Categoria Benjamí, Aleví i Infantil,

on participaren la Jèssica Cañagueral, que va acabar en 34a posició, i l’Alba Arjona, que ho va fer en 23a.Pel que fa a la 1a Fase de Copa Ca-talana Individual en Categoria Júnior i Sènior, celebrat al Prat del Llobregat el passat 29 de març, la Maria Llambrich va acabar 13a de 16, en el Nivell I de Categoria Júnior, modalitat pilota.En Sènior Nivell I, modalitat corda, la Martina Comes va finalitzar en 18a po-sició de 23 gimnastes. Mentre que en la categoria Sènior Nivell II, modalitat pilota, l’Agnès Balfegó, fou la primera calera, a l’ocupar l’11a posició, per davant de l’Anna Swapp i la Mireia Fortuna que ho van fer en 33a i 38a respectivament.


Les gimnastes que van participar en la Competició Comarcal van obtenir millors resultats que les que van prendre part a les Fases de Copa Catalana.


La secció de bàsquet del Patronat Mpal. d’esports es desplaça fins a Amposta per participar en una nova trobada

El passat diumenge 30 de març, Amposta acollia una nova Trobada de Bàsquet, la segona d’aquesta temporada, després que la primera es portés a terme a Tortosa. Fins a la cita es van aplegar un gran nombre d’equips provinents d’arreu de les Terres de l’Ebre i, fins i tot, tam-bé de la província de Castelló. Així podíem trobar l’Escola del Temple de Tortosa, el CEIP Sagrada Família de Tortosa, Sagrat Cor de Tortosa, l’Escola de Bàsquet d’Ulldecona, de la Ràpita, però sobretot nosaltres destaquem la presència de la secció

de bàsquet del Patronat Mpal. d’Es-ports de l’Ametlla de Mar, la qual va participar en la categoria prebenjamí i aleví.Si bé el simple fet de competir ja fou motiu de satisfacció per a molts, encara marxaren més contents des-prés dels resultats aconseguits, amb un balanç d’una derrota i una victòria en ambdues categories. En aquest sentit, els alevins perderen el primer partit contra el Centre de Tecnificació de les Terres de l’Ebre (selecció de millors jugadors), plantant cara fins al final, i guanyaren contra l’Escola de

Bàsquet d’Alcanar-Vinaròs; mentre que els prebenjamins, representats per 18 jugadors, perderen contra el CB Amposta (que jugava amb els benjamins) i guanyaren contra el CB Alcanar.La pròxima trobada està prevista pel 20 d’abril a Sant Carles de la Ràpita, tot i que des del Patronat Mpal. d’Es-ports ja s’està treballant per la que s’organitzarà aquí al nostre poble pel proper 17 de maig.


La Trobada de Bàsquet a Amposta ha estat una nova oportunitat perquè els joves jugadors/es del poble hagin demostrat el bon nivell que respira aquest esport a La Cala.

Imatge dels guanyadors del Concurs de Botifarra.

Manel Margalef i Joan Martí guanyen el Concurs de Botifarra

El passat divendres dia 29 de fe-brer, al Bar Athos,es varen fer el lliu-rament dels premis del 1r concurs de botifarra de l’Ametlla de Mar. Cal destacar la gran acceptació i parti-cipació que ha tingut aquest primer campionat, i des de la Regidoria de Festes ja es comença a parlar de l’organització del proper cam-pionat esperant que es pugui fer

amb més temps i que pugui abas-tar més participants i es consolidi dins de la nostra població com una més de les activitats organitzades des d’ aquesta Regidoria. La Re-gidoria de Festes voldria donar les gràcies a tots els participants i organitzadors d’aquest esdeveni-ment. Els resultats del torneig foren els següents :

Campions: Manuel Margalef i Joan Martí

Segons: Francesc Pallarés i Armando Callau

Tercers: Josep Méndez i Xavier Martí

Quarts: Amadeo Comes i Francisco Comes

Quatre Cantons

Esports


L’àrea de formació del Patronat Mpal. d’esports organitza un curs intensiu pels seus monitors

Al llarg de tres dies, concretament del 17 fins el 19 de març, on les ac-tivitats continues es prenien un des-cans per les vacances de Setmana Santa, l’àrea de formació del Patro-nat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar va aprofitar per portar a terme, per segon any consecutiu, unes jornades de convivència entre els tècnics i monitors de l’entitat, en les que de forma genèrica, i específica per cada disciplina, s’exposaren di-ferents temes i continguts essencials per desenvolupar de forma correcta i coherent l’entrenament diari dels nostres joves.En aquest sentit, l’organització va programar vàries sessions en les que s’ introduïen i es profunditza-ven aspectes tan interessants com

la preparació física, sistemes de joc, primers auxilis, entrenaments específics, metodologia i direcció d’equips, etc en disciplines com el futbol, el bàsquet, la gimnàstica rít-mica, sempre amb l’objectiu priori-tari de seguir treballant per millorar la qualitat de les persones que es troben al capdavant dels diferents col·lectius que practiquen esport a la població calera. Per últim, volem aprofitar per donar les gràcies als treballadors del SUM, que de manera desinteressada van ajudar aportant els seus coneixe-ments en matèria de primers auxilis.


Moments de tensió pel futbol calero en aquests últims compassos de la temporada

Després d’un inici d’any esperança-dor pel que fa a joc i resultats, sem-blar ser que en aquestes últimes jornades, el 1r equip de la SCER de l’Ametlla de Mar ha tornat a en-trar en una dinàmica negativa que l’ha portat a ocupar un altre cop la zona mitja-baixa de la classificació. D’aquesta manera, un cop superats dos terços del campionat el conjunt entrenat per Pitu Iglesias ocupa la 13a posició, només a 4 punts per so-bre de les places de descens, si bé és cert que la classificació està molt ajustada i la situació pot canviar en qualsevol moment.Esperem que en aquestes jornades que queden l’equip sigui capaç de tornar a la seva identitat i aconse-gueixi l’objectiu prioritari marcat pel club, que no és altre que el de man-tenir la categoria.

Primera categoria territorial campionat de lliga 2007/2008 grup: 6 | jornada: 26


Pel que fa a l’equip Amateur, entre-nat per Jordi Tort, no podem dir gaire coses millors. Després de la seva no classificació per la lluita per l’ascens ha passat a jugar un lliga intermèdia contra equips que ja s’havia en-frontant en la fase regular, fet que ha deslluït una mica la competició. Segurament això ha provocat una certa desmotivació entre els seus jugadors, tal i com així demostren els resultats, ja que després dels primers partits només suma una vic-tòria, quan en principi l’equip podia aspirar a una mica més. Després de les primeres jornades la classificació és la següent:

Torneig Terres de l´Ebre 3a Categoria Territorial 2007/2008 grup: 2 | jornada: 5

Finalment, i seguint amb la dinàmica dels dos equips anteriors arribem al juvenil, un equip que ha estat immers a la zona baixa de la classificació tota la temporada, tot i que sembla que la retirada del Flix i el fet que el Jesús i Maria estigui pràcticament ja a 2a, poden permetre a l’equip ,entrenat un any més per Joan Pere Llambrich, mantenir la categoria, fet que ja és més que un èxit tenint en compte com ha anat la situació de l’equip al llarg de l’any.

Juvenil primera divisió campionat de lliga 2007/2008 grup: 9 | jornada: 20

Classificació Lliga Futbol Sala 07-08

La temporada regular de la Lliga de Costa Daurada de Futbol Sala està a punt d’ar-ribar a la seva i donar pas així als play-off pels títols. A falta de dos jornades (moment en què es tancava aquesta edi-ció) la classificació pel que fa als equips que lluitaran pel campionat sembla bas-tant clara, tot i que les po-sicions finals, determinants per fer els encreuaments, encara poden variar. En aquest sentit, si no hi ha una sorpresa d’última hora els equips de Cuafer i Jerimar seran els dos descartats per

als quarts de finals, mentre que Construccions Kel-Cor, Construccions TEC i Albert Conplas lluitaran fins al final per la primera posició. D’al-tra banda, Socstone, Jarpi Piscinas, Jopa Fusteria i Homogènik es mouran per la zona còmoda de la clas-sificació, encara que els úl-tims partits poden jugar un paper fonamental de cara a la seva sort posterior. Final-ment, Construccions Feroi, en teoria, serà l’últim equip que tindrà la possibilitat du-rant aquests mesos d’abril i maig d’alçar-se amb el títol.

Jornada N.16

CONSTRUCCIONS KEL-COR

CONSTRUCCIONS TEC

ALBERT CONPLAS-LUASA

SOCSTONE

JARPI PISCINES

JOPA FUSTERIA

HOMOGÈNIK

CONSTRUCCIONS FEROI

JERIMAR

CUAFER

EquipsPos J G E P GF GC DG Punts

CAMPIONAT DE LLIGA 2007-2008

1

2

3

5

4

6

7

8

9

10

16

16

16

16

16

16

16

16

16

16

12

12

11

9

8

7

7

4

3

0

2

1

2

3

3

1

1

1

0

0

2

3

3

4

5

8

8

11

13

16

99

74

86

77

78

53

59

41

41

24

37

38

44

53

38

51

66

75

109

125

62

36

41

24

40

2

-7

-24

-68

-101

38

37

35

30

27

22

22

13

9

0


RE 1 6.19 6.30 6.45 7.26 8.41 8.46CE DIARI 7.53 8.04 8.17 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.38 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.08 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 3 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42CE 4 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.48 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.08 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.58 8.03 9.07 9.48 10.02 10.11RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41R DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42CE 2 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17CE DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47R DIARI 17.57 18.04 19.08 19.59 20.17 20.28CE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 3 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1|No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12, 6 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/053| Només circula els diumenges des del 5/03 i els dies 6 i 8/12, 8/01, 17/04, 1/05, 5/064| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 circula com Regional

1| No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/05.2| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 ciucula com Regional3| No circula els dies 24, 25 i 31/12

BUS

DE L

A CA

LAiN

FO. 9

77 4

56 3

29 -

977

456

477

- 97

7 45

6 37

6

TREN

Info

rmac

ió R

enfe

90

2 24

0 20

2

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant jordi, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.Dissabtes d’11h. a 13’30h.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA I MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Escoles Velles, Av. Batlle PijoanPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)C/ LlibertatTels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICÒLEGCRISTÒBAL CABALLÉ BARBERÀCervantes, 39, 1er, 2aTel. 977 493 456FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22Tel. 977 45 61 32Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)Tel. 617 457 014 – 977 493 493Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. EnsenyamentBOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – 977 49 31 51CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03DESTACAMENT TRÀFIC A-7 Tel 977 45 64 10AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94Missa Diumenges i preceptes:9’30h. - 10’00h. - 18’30h.Dissabtes i vespres: Parròquia: 18’30h., Calafat: 20h. i Sant Jordi: 21h.

ii

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/2 Plana 72 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que

volen contraure matrimoni exclusivament

civil, que han d’iniciar l’expedient, com a

mínim quatre mesos abans de la data del

matrimoni

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

12-04 al 18-04 J. Pedrola19-04 al 25-04 J. Borges26-04 al 02-05 A. Aytés03-05 al 09-05 J. Pedrola10-05 al 16-05 J. Borges17-05 al 23-05 A. Aytés24-05 al 30-05 J. Pedrols31-05 al 06-06 J. Borges07-06 al 13-06 A. Aytés

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Les persones que visquin fora de la pobla-ció o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Naixements:- Iris Callau Ceperuelo, filla de Joan Josep i Mª Jose, el 19-2-08.- Marc Bardí Díaz, Miquel i Ana Mª, 21-2-08.- Carolina Martí Martínez, Andreu i Mª Dolores, 28-2-08.- Berta Gaspar Brull, Samuel i M ª Dolores, 3-3-08.- Adam Mellouki, Rabie i Rachida, 8-3-08.- Pol LLambrich LLetget, Abel i Meritxell, 11-3-08.

esdevenimentssocials

Informació

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Casaments:- Fco. Jose Lomas Borrego i Alba Cabrera Marcet, 29-3-08- Jesús Pallarés Bonet i Ilda Ico Quiñones, 30-3-08

Defuncions:- Ramon Alcón Cid, 8-3-08, 26 anys- Francisco Frasnedo Simón, 9-3-08, 80 anys- Heinz Mattes, 23-2-08, 70 anys- Francisco LLaó Pujol 14/03/2008 , 59 anys- LLuis Margalef Primé, 16-3-08, 73 anys

Per un món més sostenible... RECICLA!

CLASSE

DE TREN

1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4Plaça del Mercat

Plaça Bon repós

ESTACIÓ RENFE

C/Libertat - CAP

Cementeri

Av.Calaforn-C/del Mig

Av.Calaforn-Platja Calaforn

Av.Calaforn-C/Catalunya

Av.Tres Cales-Av.Calaforn

Av.Tres Cales-C/21

Zona Comercial

Av.Tres Cales-Parc Infantil

Av.Tres Cales

Av.Tres Cales-C/14

Plaça Catalunya

C/Rovelló-C/Llebre

C/Rovelló-C/Martí Vidal

C/Cardona

Entrada Sant Jordi

D’alfama-Motel

Plaça Gabriel*

Av.Cala de l’Ametlla

Entrada de Calafat

Plaça de l’Olivera

Pistes Petanca*

Codolar de L’Almadrava*

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.4512.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.0519.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

07.47 07.45 07.43 07.42 07.36 07.33 07.32 07.31 07.30 07.29 07.28 07.26 07.24 07.23 07.21 07.19 07.18 07.15 07.09 07.07 07.04 07.02 07.01 07.0009.37 09.35 09.33 09.32 09.26 09.23 09.22 09.21 09.20 09.19 09.18 09.16 09.14 09.13 09.11 09.09 09.08 09.05 08.59 08.57 09.54 09.52 09.51 08.5013.53 13.51 13.49 13.48 13.42 13.39 13.38 13.37 13.36 13.35 13.34 13.32 13.30 13.29 13.27 13.25 13.24 13.21 13.15 13.13 13.10 13.08 13.07 13.0616.47 16.45 16.43 16.46 16.36 16.33 16.32 16.31 16.30 16.29 16.28 16.26 16.24 16.23 16.21 16.19 16.18 16.15 16.09 16.07 16.04 16.02 16.01 16.00

CASC URBÀ < URBANITZACIONS CASC URBÀ > URBANITZACIONS

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

- Només circularà de dilluns a divendres

- Els horaris són aproximatius

CASC URBÀ URBANITZACIÓ TRES CALES URB. CALAFAT URB. MARINA SANT JORDI

URB. SANT JORDI

- Juan Canalda LLambrich, 16-3-08, 95 anys- Peggy Gladys Lonergan, 19-3-08, 77 anys- Pedro Martí Mauri 29/03/2008, 80 anys- Joan Pallarés Albiol 29/03/2008 78 anys- José Benaiges Vidal 04/04/08 50 anys

els quatre cantons - abril 2008

Documents