L’EMD de Valldoreix denuncia elpressupost del 2004 de Sant Cugat

SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTATNúm. 530 any XI 1,65 euros Dijous, 8 juliol del 2004

11 ANYS D’INFORMACIÓ LOCAL

La Generalitat va autoritzar-la el 1999 El Grup de Natura mostra la sevasatisfacció per la decisió judicial, però lamenta que l’àrea de servei “ja estigui feta” Pàg. 4

Sant Cugat rebutja les esmenes presentades per Valldoreix i la juntaveïnal presenta un contenciós sense trencar negociacions Pàg. 3

JORDI GARCIA

POLÍTICA

Recoder rebutja una vicesecretariade CDC Pàg. 11

SANT CUGAT FA UN 8.000

Barril assoleix el sisè cim més altde la Terra Pàg. 36

SANTCUGATRIBUNA

Carlos Losada,d’ESADE, divendres a Can Rosàs Pàg. 42 i 48

Declaren il·legal labenzinera dels Túnels

ESPECIALSANITAT

Pàg. 16 a 27

PUBLICITAT2 Dijous, 8 de juliol del 2004

3Dijous, 8 de juliol del 2004 SOCIETAT

ELECCIONS>

L’EMD de Valldoreix hapresentat dins el termini,que s’acabava el 4 dejuliol passat, un conten-

ciós administratiu en contra de ladesestimació de les al·legacionspresentades per Valldoreix en elpressupost del 2004 de l’Ajunta-ment de Sant Cugat. Amb els cincvots a favor de l’equip de govern,els tres vots en contra de Con-vergència i Unió i l’abstenció delPartit Popular, l’EMD va decidiren un ple extraordinari la via judi-cial per resoldre el conflicte definançament que des de fa tempssosté amb Sant Cugat. Paral·lela-ment, totes dues parts continuennegociant el nou conveni definançament després que Valldo-reix reclamés revisar l’acord, queconsideren desfavorable per al’EMD.

La presidenta de l’EMD,Montserrat Turu, va explicar que,

tal com va anunciar en el ple deSant Cugat, “això és només un paslegal, però nosaltres seguim treba-llant el conveni amb l’Ajuntamentde Sant Cugat”. La presidenta vaanunciar que en el moment que hihagi un acord satisfactori es reti-rarà el contenciós. Turu va justifi-car la presentació de la denúnciaper la manca de novetats en les

negociacions de l’acord que regu-la els diners que Valldoreix rep deSant Cugat i per “assegurar per aValldoreix els recursos econòmicsque pensem que Sant Cugat noaporta en el pressupost del 2004”.Turu va retreure a CiU que quangovernava l’EMD “no van sercapaços de signar el pacte bianual2001-03” i que el contenciós

garanteix arribar fins al final perpercebre el que legalment creuenque els pertoca.

El vocal d’Hisenda, Joan Gaya,va admetre que “el tema subjacental contenciós és el complimentdels pactes entre Sant Cugat i Vall-doreix”. El vocal, que s’estrenavaen aquest ple, va dir que la presen-tació d’aquest recurs “no suposa en

cap moment una voluntat de tren-cament de les negociacions”, sinóque “defineix la nostra postura res-pecte a l’obvietat, segons nosal-tres, que el pressupost de SantCugat està mal fet”, i després queno s’ha vist la bona voluntat deSant Cugat acceptant les al·lega-cions de Valldoreix al pressupostd’aquest any.

El vocal del Partit PopularJosep Maria Canals va dir sentir-se sorprès per la mesura i que “ensoblidem del diàleg”, una premissaque habitualment esgrimeixen totsels grups. Canals va recordar queERC, que forma part de la Candi-datura de Progrés que governal’EMD, també va votar negativa-ment a les al·legacions de Valldo-reix en el ple de Sant Cugat. PerCanals, “amb un recurs adminis-tratiu ja no hi ha diàleg perquè ésuna mesura de força” i va alertarque “això ho pagarem car”. Canals,que va reiterar la necessitat queValldoreix cobri el que li pertoca,va sentenciar que “no tenim ni uni-tat ni voluntat de diàleg”.

Per la seva banda, el vocal deCiU Marc Monells va dir que “noés la millor política d’entesacomençar a pleitejar als tribunals”,i va reiterar la seva oferta des de l’o-posició per fer de mitjancer ambSant Cugat. Monells va preguntarque “com es pensen que afectaràaixò Sant Cugat”, i va sol·licitaraturar el contenciós per encetar unapolítica de diàleg, el mateix quedemana la Candidatura de Progrés,però tal com va admetre Gaya,“d’una altra manera”. Monells vaalertar del ralentiment que potsuposar en el nou finançamententrar en un procés judicial.// J.M.C.

L’equip de govern de l’EMD va votar a favor del contenciós contra el pressupost de Sant CugatJORDI GARCIA

POLITICA>El vocal de CiU Fran-cesc Cardoner va justificar el vot delseu grup en contra del procedimentd’urgència que es va proposar per ala convocatòria del ple extraordinariper tramitar el contenciós, perquè “eltermini de presentació de recursos noextingeix els possibles drets de

l’EMD” i perquè el termini per pre-sentar-lo ja es conexia per haver-hoprevist abans i convocar el ple pelprocediment habitual i disposar detota la informació.

Per Cardoner, “Sant Cugat hamostrat bona voluntat i està nego-ciant allò que mútuament van acor-

dar” i fins i tot ha donat un 25% mésde diners. Pel vocal, presentar uncontenciós administratiu “és del totinnecessari, imprudent i inoportú”, iva retreure que no es convoqui l’o-posició per explicar l’estat de lesnegociacions. Segons el grup, el con-trol de l’oposició als qui governen té

el temps de 48 hores amb plenesgaranties democràtiques, algunes deles quals queden sacrificades amb laconvocatòria d’urgència “per algunaltre bé de la comunitat que es valo-ra prioritari”, la qual cosa no es dónaen aquest cas, segons CiU.

Pels nacionalistes, amb el proce-diment d’urgència s’ha intentat ama-gar informació i “s’ha intentat bur-lar la llei”, fet que no accepten, i vandemanar que es declarés el ple “nulde ple dret” per no poder exercir lesfacultats de control que té l’oposició.Per la seva banda, la presidenta de

l’EMD, Montserrat Turu, va respon-dre que el procediment “s’ha fet d’a-cord amb el que diu la llei en un pro-cediment absolutament legal” i“necessari per garantir el seguimentde la reclamació i no exhaurir el ter-mini per la via contenciosa”. Turuva dir que s’havia facilitat tota ladocumentació en el pertinent expe-dient dos dies abans del ple i que elsvocals de l’oposició van tenir l’o-portunitat de saber-ho. Sobre el con-tenciós, va dir que no hi havia mésinformació que l’aportada en el ple,que passaran al seu advocat. <

L’EMD presenta uncontenciós contrael pressupost del2004 de Sant Cugat

Valldoreix porta Sant Cugatals tribunals pel pressupost

CiU es queixa del procedimentd’urgència del ple extraordinari

SOCIETAT4 Dijous, 8 de juliol del 2004

SENTÈNCIA>El Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya ha declaratnul·la la construcció d’una gasoli-nera a l’autopista E-9, als túnels deVallvidrera, dins el terme municipalde Sant Cugat, aprovada per la Gene-ralitat i actualment en funcionament.

La sentència que pot ser reco-rreguda pel govern davant el Tribu-nal Suprem, és fruit d’un contenciósinterposat per l’Associació per laDefensa i Estudi de la Natura(ADENC) i el Grup de Natura delClub Muntanyenc quan la Generali-tat i l’Ajuntament van autoritzar l’e-quipament el 1998 tot i que els eco-logistes van alertar que la construc-ció es feia en un espai natural i esrequalificava una zona verda, abanda del risc d’incendi forestal querepresentava per a la zona. El TSJCestima un dels arguments presentatsper les entitats i anul·la l’acord de lacomissió d’Urbanisme de la Gene-ralitat perquè va vulnerar el “princi-pi de jerarquia normativa”. El jutgeconsidera que la figura urbanísticanecessària per aprovar la gasolineraera un pla general i no, com es vafer, un pla especial.

Satisfacció al Grup de NaturaEl portaveu del Grup de Natura,Kristian Herbolzheimer, ha mostratla seva satisfacció per la decisió delsjutges, tot i que “després de sis anysde la lamentable lentitud de la Justí-

cia, la gasolinera ja està feta”. Her-bolzheimer, a l’espera de saber si laGeneralitat recorrerà la sentència, nodescarta l’enderroc de la gasolinerai que “es restitueixi i restauri l’espaimalmès”. El portaveu lamenta lademostració que tant el Consorcicom l’Ajuntament “es preocupessin

més pels interessos de Tabasa que nopas per l’interès general d’un bépúblic i la defensa del mediambient”.

El març de 1999 la comissió degovern de l’Ajuntament i la Genera-litat van aprovar concedir una llicèn-cia per a l’edificació i obertura de

l’àrea de servei promuguda perTabasa. L’ADENC i el Grup deNatura van presentar al·legacions alprojecte i van instar l’Ajuntamentque no atorgués la llicència, entrealtres raons per estar sota un recursjudicial. <

Una imatge de la gasolinera abans d’entrar als túnels, un cop passat el peatgeJORDI GARCIA

MANIFEST>Sant Cugat és un deles 40 municipis que s’han afegit almanifest sobre Ciutats Comprome-ses amb el Desenvolupament de Pro-jectes Educatius de Ciutat, signatrecentment a Sant Adrià de Besòs iimpulsat per la Diputació de Barce-lona. Els ajuntaments adherits aaquest conveni i la Diputació pre-sentaran una ponència conjuntasobre aquest tema al VIII CongrésInternacional de Ciutats Educado-res a Gènova, del 17 al 20 de novem-bre del 2004. <

FESTA MAJOR>El concurs decartells convocat per l’Entitat Muni-cipal Descentralitzada de Valldoreixper anunciar la pròxima festa majorja té guanyadors. Antoni Aromir, enla categoria d’adults, i la jove LaiaCabanas, en la modalitat juvenil, sónels autors de les propostes finalistes,que s’emportaran un premi de 600 i300 euros respectivament. Aromir hapres la idea de l’home cartell com aimatge central de la seva proposta, iha aconseguit un disseny de granimpacte gràfic. D’altra banda, lagran qualitat de la trentena d’obrespresentades a concurs ha fet que eljurat, format per dos artistes, dosdissenyadors gràfics i pel vocal deCultura, Josep Casadellà, atorguitambé dos accèssits a Teresa Vecia-na i Oriol Cabanas, en adult i joves.<

CAMPANYA>Cinc cotxes crematsen menys de dos mesos i desenes devehicles ratllats i amb els vidres tren-cats són part del balanç de l’actuacióde vàndals que actuen al barri dematinada tant en cap de setmana,com en dies feiners.

L’augment d’aquest tipus de bre-tolades va empènyer l’Associació deVeïns de Sant Domènech i el Colo-mer a posar en marxa una campa-nya de recollida de signatures perdemanar a l’Ajuntament més mesu-res de vigilància per controlar aques-tes conductes incíviques i identifi-car-ne els autors. Més de 750 perso-nes de la zona han donat suport aaquesta iniciativa que els veïns ja han

presentat al consistori. “Hi ha dostipus de problemes, un està relacio-nat amb el vandalisme i la crema decotxes que s’ha fet en dies feiners il’altre són les bretolades de cap desetmana que fan els que tornen defesta”, explica Àngels de Vicente,president de l’associació de veïns.

Patrulles veïnals,una opcióL’alarma entre els veïns de SantDomèmech és tan gran que algunsafectats per la crema de cotxes s’hanplantejat, de manera particular, lapossibilitat d’organitzar patrullesciutadanes, si l’Ajuntament no dónauna resposta a les seves demandes.<

Veïns de Sant Domènec alertend’actes vandàlics i cotxes cremats

El TSJC declara nul·la la benzinera dels TúnelsL’ADENC i el Grup de Natura havien denunciat que afectava un espai natural

Sant Cugat signaun manifest deciutat educadora

El concurs decartells de l’EMDja té guanyadors

750 persones hansignat per demanara l’Ajuntament mésvigilància al barri

SOCIETAT 5Dijous, 8 de juliol del 2004

REIVINDICACIONS>L’Associa-ció Veïnal Centre-Estació està a l’es-pera d’una reunió amb l’Ajunta-ment prevista per a aquests dies perpoder canviar el pas dels autobusosper damunt de l’acabada de vianan-titzar plaça de Lluís Millet o de l’Es-tació. Els veïns reiteren la seva rei-

vindicació que cap línia del trans-port públic passi per la nova super-fície de la plaça, tal com està previst.En l’actualitat la vianantització de lazona està gairebé enllestida i ja fun-ciona, tot i que no s’ha inaugurat ofi-cialment i falta per acabar el túnelper on circularan els vehicles i la

corresponent senyalització. A laplaça hi ha un carril a punt per onhan de passar els autobusos.

La tinent d’alcalde de Territori,Mercè Conesa, ja va dir quecomprèn i accepta els planteja-ments de l’entitat i va anunciar que“les línies d’autobús que van alsdistrictes i les interurbanes conti-nuaran passant pel carrer Andana iles dues línies que fan el circuit pelcentre de la ciutat ho hauran de ferper Lluís Millet”. Conesa tambéespera la reunió amb els veïns perexplicar-los tota la qüestió relacio-nada amb la plaça, com el soterra-ment de l’estació dels FGC, la ter-minal d’autobusos i la vianantitza-ció de tota l’àrea.

Alguns dels veïns, que fan unacampanya de recollida de signaturespels comerços, argumenten que elpas del bus va en contra del concep-te de vianantització. Els veïns aler-ten que el pas de vehicles farà malbéel paviment, com a la plaça d’enColl, que hi haurà problemes deseguretat pel gran nombre de per-sones que transiten per la plaça ique també afectarà les terrasses delsbars i comerços de la zona.<

Algunes bicis ja han fer ús del carril destinat a l’autobús, a la plaça Lluís MilletJORDI GARCIA

DISTRICTES>El Consell deDistricte de Mira-sol va acordarcrear una comissió que estudiaràquin tipus d’equipament necessi-ta el barri i quina serà la millorubicació per a la llargament rei-vindicada piscina per al districte.Tots els membres de la mesa vantrobar un punt d’acord a buscarel millor emplaçament i esperensuperar les divergències sobre laseva ubicació.

Mentre els veïns volen que lapiscina es faci al costat del Casal,l’equip de govern es mostra parti-dari de fer equipaments esportiusen el futur nou sector de CanMates. L’Ajuntament consideraque el sòl al costat del Casal és pera la seva ampliació i per a una esco-la bressol, “fet que millorarà la cen-tralitat i la cohesió social”, segonsva dir el representant de CiU, JordiJoly. Els veïns, en canvi, conside-ren que Can Mates els queda massalluny i la piscina al costat del Casaltambé assoliria els objectius quees proposa el govern.

Els veïns van demanar destinar12.000 euros dels 150.000 del pres-supost del districte per començar aredactar elprojecte, la qual cosa vaser rebutjada per l’Ajuntament per-què aquests diners no es poden des-tinar ni a inversions ni a un projec-te que no es conclogui en el mateix

exercici. El pressupost del distric-te s’ha de destinar a tasques demanteniment o a actuacionsd’urgència que decideixin els veïnsa través del Consell i amb el visti-plau de l’Ajuntament.

El representant del PSC, JordiMenéndez, en un intent de dina-mitzar el Consell, va forçar unavotació, fet inusual en aquestòrgan consultiu, per a la creacióde la comissió sobre la piscina.Menéndez va sol·licitar la votació“per prendre un acord formal enun òrgan col·legiat”, tot i no tenirpoder decisori. El president delConsell, Xavier Cortès, va dirque el fet de votar “pot portar aequívocs i es juga amb els senti-ments de la població”. El presi-dent i el representant de CiU esvan abstenir.

També el clavegueramEl Consell va haver de sentir críti-ques dels veïns pel retard en laurbanització, la falta de neteja imanteniment, però sobretot per laxarxa de clavegueram. Els veïnsatribueixen a la falta de manteni-ment i la manca de previsió pelcreixement, al mal estat de la xarxade clavegueres. L’Ajuntamenttindrà un estudi al setembre quepermetrà iniciar el projecte derenovació i el desdoblament delcol·lector en algunes zones. <

HABITATGE>Un grup d’adjudica-taris de pisos de Promusa de les pro-mocions del 2003 es queixen delcanvi de condicions en l’adjudica-ció de pisos. L’Ajuntament va anun-ciar que mantindria una opció decompra indefinida a preu protegitsobre l’habitatge adjudicat, en llocdels 30 anys establerts inicialment,per evitar l’especulació amb els habi-tatges de promoció pública. El Con-sell de Promusa decidirà dimarts queve com s’aplica la mesura.

Segons el portaveu de la plata-forma, José Luís González, “si es

donen unes condicions, s’han decomplir i no es poden trencar lesregles del joc”. La meitat de les 88famílies que es trobarien en aquestasituació s’han sumat a la reivindica-ció de la plataforma. El col·lectiuvol que Promusa mantingui el ter-mini dels 30 anys, tal com se’ls vaestablir en el plec de clàusules. Enl’actualitat, aquests adjudicataris, dedues promocions al centre i una aMira-sol, comencen a conèixer elsseus futurs pisos sobre plànol i es dis-tribueixen els habitatges que elsentregaran al 2007.

Segons González, “amb 30 anys jano es pot especular” i denuncia quesi Promusa paga el preu protegit mésl’actualització es perden els diners demés que s’han pagat amb la hipote-ca: “Sobre això no hi ha respostes isempre hi surt guanyant Promusa”,apunta. Pel portaveu, s’ha de valorarl’eficàcia de la normativa per evitarla marxa de ciutadans a altres ciutatson no hi ha condicions tan restricti-ves. La plataforma estudiarà legal-ment si es poden canviar les condi-cions un cop adjudicat un habitatgede promoció pública. <

Adjudicataris de Promusa esqueixen del canvi de condicions

OBRES>Durant dos mesos lacarretera de Roquetes romandràtallada al trànsit a causa d’unesobres que permetran la construc-ció d’una nova rotonda. Des del 28de juny passat s’està habilitant unpassadís d’uns 150 metres, entre laB-30 i la part de darrere delCol·legi Viaró com una de les viesalternatives.

Les altres entrades previstes a laciutat des de la B-30 són per lacarretera de Bellaterra i pel polí-gon de Can Sant Joan, des d’on espot anar fins a Coll Favà a través del’avinguda Alcalde Barnils. Les

obres no afecten la sortida de la ciu-tat, ja que per la carretera de Roque-tes es pot accedir normalment a laB-30 en direcció nord. Aquellsvehicles que sortint de Sant Cugatvulguin agafar la B-30 en direcciósud, hauran de recórrer un tram endirecció nord fins al pont de lacarretera de Bellaterra, on es pot ferel canvi de sentit. Pel que fa al vialque connecta la carretera de Roque-tes amb l’avinguda Alcalde Barnils,només estarà obert en direcció al’esmentada avinguda. L’Ajunta-ment ja ha informat responsablesdel Col·legi Viaró del Centre d’AltRendiment i de les empreses de lacarretera tallada sobre els canvis decirculació temporals i de les viesalternatives. La rotonda que esconstrueix distribuirà millor el tràn-sit per entrar i sortir de la B-30 aSant Cugat. L’empresa ACS cons-trueix el giratori per encàrrec delMinisteri de Foment. <

Les obres d’estiu arranquena la carretera de Roquetes

Es busca ubicació pera la piscina de Mira-sol

L’Ajuntament manté el pas de dues línies per la superfície

Els veïns volen negociar el pas del bus per l’estació

SOCIETAT6 Dijous, 8 de juliol del 2004

PAU>Si l’any passat li va tocarel torn a l’Amèrica Llatina, enaquesta ocasió la protagonistaserà l’Àfrica. El cor d’aquest con-tinent bategarà durant una setma-na a Sant Cugat, gràcies a la ini-ciativa dels organitzadors de laUniversitat Internacional de laPau (UIP), que han decidit dedi-car el cicle de ponències de laXIX edició a una terra rica enrecursos i població, però expo-liada i empobrida durant moltssegles. Entre el 15 i el 21 de juliol,vint-i-sis especialistes analitzaranla situació actual de l’Àfrica desde diferents punts de vista, parla-ran de l’origen dels conflictes i dela inestabilitat econòmica, políti-ca i social, que assolen el conti-nent i també oferiran perspectivesde futur per al desenvolupamentd’una població que representamés de l’11% de la població delplaneta.

Personalitats com el professorde Ciències Econòmiques i filòsoffrancès Serge Latouche, el directorde la revista Nova Àfrica, Antoni

Castel, o el jurista i investigador dela Càtedra UNESCO DiogkbeneBombona, són alguns dels espe-cialistes que tractaran aspectesgenerals com les iniciatives dedesenvolupament econòmic ques’han posat en marxa al continent

des dels anys 50, els drets humans,els efectes de la sida, la visió queen donen els mitjans de comuni-cació i el deute extern, entre altres.També es tocaran qüestions quefan referència a algun estat o zonaconcreta de l’Àfrica, com els pro-grames de cooperació amb els paï-sos subsaharians, el procés de paua Sud-àfrica, la reconstrucciód’Angola o les solucions per paci-ficar la regió dels Grans Llacs.

Activitats complementàriesEls cursos de la UIP es completa-ran amb un programa paral·leld’activitats culturals sobre l’Àfri-ca que inclouen un sopar ètnic,una sessió de contacontes, cinefò-rum i un concert de cloenda, entreels dies 15 i 21 de juliol. A mésd’aquestes propostes, el CentreBorja també acollirà tres exposi-cions relacionades amb la realitatde l’Àfrica rural, un món que aple-ga el 70% de la població que viuen aquest continent, la regió sub-sahariana i la globalització ambjustícia. <

La XIX UIP parlarà del’Àfrica al Centre Borja

Una edició passada de la UIPJORDI GARCÍA

Serge Latouche obrirà el dia 15 un programa amb 26 ponències

SUCCÈS>Jordi Muñoz, el jove de20 anys que va ser agredit a SantCugat la nit del 23 de juny en unabaralla amb un grup d’individus d’o-rigen equatorià i que la setmana pas-sada continuava ingressat i ambpronòstic greu a la Unitat de CuresIntensives (UCI) de la Mútua deTerrassa, s’ha recuperat notablementi ja té l’alta hospitalària. Segons haexplicat Rafael Muñoz, pare del noi,al jove li han quedat algunes seqüe-les físiques de l’agressió, en forma deparàlisi facial i en una mà. Mentreva romandre ingressat a l’UCI,

Muñoz no va entrar en coma en capmoment, ni tampoc va ser operat,segons confirmen els familiars, quevan desmentir la versió proporciona-da per alguns amics del jove que l’a-companyaven en el moment de l’a-gressió. La baralla en què va estarimplicat aquest noi va tenir lloc a lazona de gespa entre el parc RamonBarnils i l’entorn del Centre CulturalSant Cugat. L’agressió es va saldaramb dos joves ferits de diferent con-sideració i dos individus equatorians,un dels quals menor, detinguts com apresumptes autors de l’agressió. <

Donen d’alta el jove ferit en unabaralla per la revetlla de Sant Joan

DEFUNCIÓ>El 28 de juny passatva morir a l’edat de 68 anys FrancescMora i López després de patir unallarga malaltia. El Cisco de CalBoldú, sobrenom amb què tothom elconeixia, va estar molt lligat a la ciu-tat de Sant Cugat al llarg de tota lavida, ja que va pertànyer durant 14anys a la Comissió de Festes de SantAntoni, tasca que compaginavacom a component del grup d’hava-neres Tardor, agrupació que va aban-donar com a conseqüència de la sevagreu malaltia. Actualment, el Ciscues dedicava, juntament amb la seva

dona, Teresa Boldú, a fer de pagèsal seu hort.

La missa per la mort d’aquestsantcugatenc estimat a tota la ciutatva ser oficiada el 30 de juny alMonestir , on es van donar cita mul-titud d’amics i familiars que vanvoler donar-li l’últim adéu al Cisco.En l’emotiu ofici es van sentir elscants de la Coral Sant Cugat delClub Muntanyenc i els seus com-panys del grup Tardor li van dedicaruna última havanera. Francesc Morava rebre sepultura al cementiri deGraells de Sant Cugat. <

Mor després d’una llarga malaltiael Cisco de Cal Boldú

PUBLICITAT 7Dijous, 8 de juliol del 2004

SOCIETAT8 Dijous, 8 de juliol del 2004

IN SITU... PER ROGELI PEDRÓ I FONTANET

ELS CARRERS DEL MEU RECORD: SANTIAGO RUSIÑOL

durant quaranta anys. Per la Marina,la mort del seu marit Francisco li pro-vocà un daltabaix que hagué de supe-rar per tirar endavant. Això sí, ambl’ajut dels seus germans Josep,Carme, i Maria Lluïsa, a més demolts amics i amigues de la famíliaque la van ajudar a tirar endavant elnegoci.“Cal Tatet, deia la Marina, tanca perllei de vida, i contra aquesta ningúno hi pot fer res”.Avui, com deia al principi, el carrerde Santiago Rusiñol s’ha convertit enla zona de vianants i més comercialde Sant Cugat, juntament amb elcarrer de Santa Maria. Aquí, no seriajust deixar de dir que la polèmicavianantització que qüestionarenmolts comerciants del carrer ha aca-bat donant la raó a l’alcalde LluísRecoder que, de bon principi, creiaque aquesta transformació benefi-ciaria el comerç i els ciutadans que,ara, passegem pel centre sense cot-xes. Durant els dies d’aquesta passadaFesta Major, els botiguers i botigue-res del carrer varen tenir una idea bri-llant: la de muntar un Joc del TrivialSantcugatenc consistent a respon-dre un munt de preguntes sobre lahistòria del poble, el nom d’algunesmasies o la data en què es va inaugu-rar el Mercat Pere San. Vaig veuregrups de joves, de nens i de nenesamb els seus pares jugant al Trivial.Els rètols estaven penjats als apara-dors de les botigues i, al costat decada pregunta, hi havia diferents res-postes possibles.D’aquest carrer de Santiago Rusiñoltot i no haver-hi viscut mai, en guar-do un munt de records que em vénena la memòria cada cop que hi passo.Les cases i els seus motius, i sobre-tot les persones, són les que m’hansuggerit d’escriure-ho i retre’ls aixíun emocionat homenatge.

Rogeli Pedró i Fontanetrogelipedro@hotmail.com

Xerraire, cal Xandri del carrer deBaix, cal Liandro.• I a la banda dels números imparells:Cal Ferreny, ca les Valencianes, calCrispin, ca la Digna, ca l’Arcisa, calGascon, ca la Cartera, cal Baster, calTonu, cal Perola, ca la Rosalia, calNadal.Són motius amb un rerefons que calconservar per no perdre la memòriahistòrica i popular de Sant Cugat.Una de les cases més antigues és cal’Alegret, que, molt abans de ser pas-tisseria i fleca de pa havia estat can-saladeria i xarcuteria. També hi haviacal Rifà, que fou l’agència de trans-ports o recader, com es deia alesho-res, més popular i coneguda de SantCugat, que al principi anaven encarros i, després, en camions. Gaire-bé al costat hi havia el que ha estat eldarrer baster del poble, que tambévenia bosses, carteres i corretges depell de tota mena. Fa poc que va tan-car la botiga.També molt antic és l’estanc de calCrispín, que ara renovat ofereix una

imatge moderna i molt diferent dequan el regentava la Francesca Cal-dés Marcet darrere d’aquell mostra-dor de fusta.Altres cases eren la de cal Esparter,on ara hi ha la Teca Sàbat; la fusteriad’en Serrano és ara una botiga dejoguines; l’oficina de La Caixa haviaestat cal Nadal, un bar dels méspopulars del poble on la gent s’asseiatot veient passar els carros i les tarta-nes, i més endavant la línia d’auto-busos que venia de Barcelona.Amb el temps, vingué una època enquè el carrer es convertí en zonacomercial, i es va omplir de botiguesi comerços com la graneria de ca laMarina (ara en parlarem), laImpremta Forniés, el centre d’estudide llengües Sprint, ca la Marga,Novacuina, El Cucarró, la TecaSàbat, la farmàcia Dr. Salavert, lallibreria Paideia (de les germanesLluïsa i Neus Ribatallada), Icarobotiga de roba, la pastisseria Sàbat (elfundador de la qual fou en JaumeSàbat, una excel·lent persona, artista

i pastisser), la Cansaladeria Codoñés,la botiga de queviures Miquel Cor-tiella, Mobles Casajuana, la Salad’Art Rusiñol, Pintures Cabanas, CalTobella, la Granja Rusiñol, LlibreriaJordi (ara La Quinta Forca), CalNino, la Carnisseria Jordi...Ara, al carrer de Santiago Rusiñolalguns dels antics comerços han estatsubstituïts per altres de nous i actuals.Ami em sap greu que hagin desapa-regut algunes cases i amb elles elsrenoms pels quals eren conegudespopularment.Al’antiga Cansaladeria Codoñés arahi ha una botiga d’informàtica i unaaltra de roba de talles grans; al costatuna sabateria i més enllà un joieria;també una gran botiga de comple-ments per a la llar i una de música; aldavant, una pizzeria, una botiga dematerial fotogràfic i un cafè; mésavall, botigues de mobles, objectes icomplements amb un toc exòtic iètnic, una perfumeria, una botiga dejocs i joguines i una amb tot el que calper muntar una festa.Són botigues noves, establimentsmoderns en un Sant Cugat canviantque cal conèixer i reconèixer i és peraixò que cal repassar el passat. Difí-cilment podem entendre el SantCugat d’ara sense, almenys, unesgotes de memòria del poble que fou.

CALTATETDesprés de vuitanta anys d’existèn-cia, fa pocs anys, va tancar una peti-ta botiga que, a mi, em feia molta pat-xoca veure i admirar pel regust depoble que sempre havia tingut. Era labotiga de gra de la Marina Collell-demont, més coneguda com CalTatet; sembla que el nom de la boti-ga venia d’una germana del seusogre que, de petita, no sabia dir teteperò sí tatet.Allà hi trobaves fesols, mongetes,cigrons, fruita seca, mel... compratsdirectament als pagesos; aquest erael senyal de qualitat dels seus pro-ductes. Tenien clients fidels quehavien vingut a comprar a la botiga

Imatge del carrer de Santiago RusiñolJORDI GARCIA

Avui enceto una sèrie decapítols per parlar-vosd’alguns carrers deSant Cugat que per laseva història, i sobre-tot, per les personesque hi van viure, els fan

més interessants. Les nostres places i els nostrescarrers s’han anat transformant alllarg del temps i algunes cases ara sónestabliments comercials i han per-dut el motiu o renom pel qual erenconegudes popularment. Algunscarrers havien estat pas obligat perals carros, després ho foren per alsautomòbils i, finalment, han esde-vingut zones de vianants i comercialson els santcugatencs i les santcuga-tenques avui passegem a peu.

EL CARRER DE SANTIAGORUSIÑOL

Un dels carrers que ha sofert una deles més grans transformacions haestat el carrer de Santiago Rusiñol.Antigament, se l’havia conegut coma carrer de Baix i també com a carrerdel Príncep, molt abans de la Repú-blica. En temps de l’alcalde Barnils(1960-1975) el carrer era tan estretque només hi passava un carro, finsque la Diputació de Barcelona vaobligar a eixamplar-lo i va fer enre-tirar algunes cases.En Frederic Cabanas, en el seu mag-nífic llibre Sant Cugat: orígens ihistòries d’un poble i d’una família,Edicions d’Octavià, 2001, anomenaalguns dels motius de les cases (gai-rebé tots) d’aquest carrer:• Ala banda dels números parells:Cal Miquel Magarola, ca la Rafela,cal Miquel, cal sala Matalasser, ca laXaneta, cal Cardaire, ca l’AngeletaCarreter, ca l’Esparter del carrer deBaix, ca la Isabel del Rhin, cal Quir-ze, cal Figues, cal Sever Mas, ca l’Es-cofet, ca l’Eugeni Tatet, cal Sabate-tes, cal Noi Baster, ca l’Aixafamer-des, cal Manel Merderada, cal Rull,cal Fideus, cal Baldiri, cal Joan

PUBLICITAT 9Dijous, 8 de juliol del 2004

PUBLICITAT10 Dijous, 8 de juliol del 2004

POLÍTICADijous, 8 de juliol del 2004 11

CONGRÉS CDC>

L’alcalde de Sant Cugat i par-lamentari de CiU, LluísRecoder, ha rebutjat la pro-posta del secretari general

de Convergència Democràtica,Artur Mas, d’ocupar una de lesvicesecretaries de la futura direcciódel partit que s’elegirà en el congrésd’aquest cap de setmana. Recoderva declinar l’oferta perquè no voldeixar l’alcaldia, ja que el càrrec alpartit és incompatible amb les sevesresponsabilitats municipals i dediputat.

Mas va proposar a Recoder unade les sis vicesecretaries generals enla direcció de CDC, la qual cosaobligava Recoder a renunciar a laseva tasca com a alcalde de SantCugat o bé a l’escó al Parlament deCatalunya, en funció del règim d’in-compatibilitats del mateix secretarigeneral de Convergència. Un exem-ple similar és el de l’alcalde de Cas-

tellar, Lluís Maria Corominas, querecentment ha deixat l’alcaldia d’a-questa població del Vallès per dedi-car-se a la vicesecretaria de Territo-ri i Acció Municipal del partit.Aquestes condicions han portatfinalment Recoder a rebutjar l’ofer-ta, ja que, segons fonts municipals,no vol abandonar el càrrec al cap-davant de la ciutat.

Una direcció pluralLa proposta de Mas s’inscriu dins lavoluntat de confeccionar una direc-ció plural on estiguin representadestotes les sensibilitats de Convergèn-cia i en aquest cas el sector moderatal qual pertany l’alcalde. Finalment,serà Antoni Fernández Teixidó quiocupi la sisena vicesecretaria d’E-conomia, Innovació i Treball.

D’altra banda, Oriol PujolFerrusola, David Madí i QuicoHoms van dir a Artur Mas que estana favor que els càrrecs de secretaris

executius de CDC per als quals sónproposats se sotmetin individual-ment a la votació dels delegats alcongrés que comença demà. Laproposta oficial del reglament ésque els cinc secretaris executiussiguin elegits en una llista tancadaperò no bloquejada. És a dir, que esvota cada un d’ells però la llistaqueda aprovada si globalment rep

una votació superior al 50%. Encanvi, els sis vicesecretaris generalsse sotmeten individualment a vota-ció i queden eliminats si no arribenal 50% dels vots del congrés. //Redacció

NOMENCLÀTOR> EsquerraRepublicana vol eliminar delscarrers de la ciutat qualsevol nom oreferència a persones o fets antica-talanistes o que hagin anat en contradels interessos i la identitat de Cata-lunya. Una comissió estudia elnomenclàtor santcugatenc per ela-borar una base de dades que elimi-narà aquells noms de places i carrersque no tinguin una arrel en el país ien proposaran de nous que haginestat importants o referents per aCatalunya.

Aquesta proposta, que es volpresentar a l’Ajuntament abans del’estiu, s’emmarca dins la iniciativade l’agrupació local del partit d’im-pulsar diferents grups de treball perincidir en diferents àmbits de la vidamunicipal. Així, es volen crearcomissions de cultura, territori, polí-tiques socials, joventut, sanitat, dis-trictes o tecnologies de la informa-ció, entre d’altres. ERC ja va elabo-rar una proposta pròpia d’un nou

Reglament Orgànic Municipal(ROM), “un punt de partida per a lacomissió de treball de revisió delROM, i afavorir un nou reglament endos o tres mesos”, segons va expli-car el president d’ERC Sant Cugat,Jaume Massanés.

“Entreguisme de CiU”D’altra banda, l’agrupació localrepublicana ha emès un comunicaton diu que “el balcó de l’Ajuntamentno és prou gran per encabir alhoraals regidors d’ERC i el símbol d’unabandera forastera que tan sols hacomportat al nostre país repressió,imposició i problemes sense fi”, enrelació amb la bandera espanyola iamb la protesta dels càrrecs electesrepublicans durant el pregó de FestaMajor. ERC espera l’adhesió deSant Cugat a la campanya Un país,una bandera i que es visualitzi alconsistori nacionalista que els ciu-tadans van elegir. ERC critica l’en-treguisme de CiU pel que fa als sím-bols i a la identitat nacional. <

Recoder i Mas en un acte electoralARXIU

Eduard Pomar (ERC)ARXIU

Recoder no vol abandonarel seu càrrec al capdavantde la ciutat ni les sevesobligacions municipals

Recoder rebutja una deles vicesecretaries de CDC

ERC no vol carrers ambnoms anticatalanistes

El càrrec al partit obligaria Recoder a abandonar l’alcaldia

12 Dijous, 8 de juliol del 2004

CARTESEls textos tramesos a aquesta secció no han d’exce-dir de les 15 ratlles mecanografiades. L’autor hauràde signar i és imprescindible que hi consti el domicili,el telèfon i el número de DNI o passaport del seuautor. EL DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret depublicar els textos tramesos i el dret de resumir-losquan ho consideri oportú.

EntusiasmeHa acabat la Festa Major. I voldriamanifestar des d’un punt de vistaextern, que ha anat bé. Molt bé! Latransició en l’organització iniciatl’any passat i que s’ha consolidatenguany ha demostrat un cor obert iun entusiasme positiu d’un grup denoies i nois joves que han volgutdonar, escoltar i planificar una festaque a poc a poc tindrà ingredients ipropostes diferents fruit de la incor-poració de noves formes de ser i pen-

sar. I això és bo i molt positiu. Nomésel nou estil de programa, diferent endisseny i sense publicitat, n’és unamostra. Enguany, a aquest grup, al qual pucassegurar que he vist preocupat per-què tot sortís bé, se l’ha de felicitar,entre diversos motius, pels llocs esco-llits, la puntualitat dels actes i la pro-posta d’activitat oferta, que de bensegur augmentarà quan l’any vinentla partida municipal sigui més gene-rosa econòmicament. En canvi, l’ad-ministració no ha negat esforços desde les diferents regidories percol·laborar en el àmbits que li sónpropis de la festa. Entusiasme i felicitació que ens hapermès, alguns ja ho intuíem, obser-var i descobrir que enlloc ningú noés imprescindible i que, com ha sabutfer el nou equip, implicant a tothom

s’han buscat nous aires i novesempremtes respectant iniciatives iestructures pròpies de la festa que jasón perdurables. Cal, lògicament, ajustar aspectes coml’engalanament, l’animació conti-nuada al carrer… i sobretot entendreque no s’han d’escatimar esforços perarribar a tots els sectors d’edat i d’es-tils. I això costa. Han muntat una gran quantitat d’ac-tes i les ganes que han demostrat per-què tot anés bé mereixen un premide continuïtat.Des d’aquí, joves de la Comissió,sigueu constants, aneu fent propostesmés vostres i sentiu-vos segurs queel que feu és pel vostre poble, quetots tant estimem.Sou fantàstics! Felicitats i ànims!

Francesc CarbóExmembre de la Comissió de Festes

L’EMD de Valldoreix, en plena negociació, ha deciditportar als tribunals els pressupostos municipals deSant Cugat, ja que creu que atempten contra la seves

reivindicacions econòmiques. Valldoreix percep un per-centatge de la recaptació dels impostos municipals, el quepertoca pels seus habitants descomptant serveis que sóncomuns. L’Ajuntament creu que les bases pel nou convenihan de canviar, ja que la població de Valldoreix respecte ala del municipi ha variat a la baixa en els últims anys. Lesdues administracions segueixen negociant i l’EMD no voltrencar res, però de moment ha ensenyat les dents. LaCandidatura de Progrés –integrada pel PSC, IC i ERC–,que va guanyar les darreres eleccions a l’Entitat, vol nego-ciar des d’un pols de força amb el govern municipal: CiU iERC. L’oposició a l’EMD, CiU i PP, manifesten la mancade coherència d’ERC amb actituds diferents en una admi-nistració i una altra. El nou vocal d’Economia, Joan Gaya,amb força experiència en la política local, fa crides deconsens i aposta per la continuïtat en les negociacions. Unclima força diferent al de fa un any, en què les dues admi-nistracions eren governades pel mateix color: CiU. Ara aValldoreix hi ha una voluntat en el fons i les formes dediferenciar-se: Montserrat Turu ha substituït públicamentel càrrec de presidenta de l’EMD pel d’alcaldessa, quanl’alcalde segueix sent en Lluís Recoder, en tant que alcal-de del municipi. Tot és cosa de sensibilitats i sovintaquests gestos afecten més la classe política que no pas elsciutadans, a qui sovint interessa més que els resolguin elsproblemes quotidians: els forats al carrer, la neteja, eltransport, la seguretat i que no els posin pals a les rodesquan han de fer gestions amb l’administració. Els políticshan de discutir menys sobre qui patrimonialitza el poder imés sobre com reverteix als ciutadans. Al municipi caleneines de descentralització, sobretot pel que fa a serveis,però ningú ha de perdre el nord, Sant Cugat ha de donar elque sigui just perquè Valldoreix ho administri i Valldoreixno ha de buscar cap tipus de contrapoder polític innecessa-ri. Els ciutadans estem tips de picabaralles polítiques queno porten enlloc.

EDITORIAL

CARTES DELS LECTORS

Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. President: Ramon Grau. Director: Josep Maria Vallès. Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Manel Pardo, Rogeli Pedró, Montserrat

Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala . Gerent: Anna Comella. Redacció: POLITICA: Josep M. Vallès i Josep M. Codina. SOCIETAT: Susana Díaz i Josep M. Codina. ESPORTS: Àlex López. CULTURA: Eva Arasa. ECONOMIA:

Josep M. Codina. Correcció: Blanca Pi i Susanna Turon. Directora comercial: Lourdes Villamayor. Subscripcions: Eduard Dalmau i Sinda Gómez. Fotografia: Jordi Garcia. Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep

A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. Disseny i maquetació: Marcel Maas, Adrià Gallego i Francesc Cabeza. Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida. Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95. Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71).

EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

EN SERVER I EN TITO

Valldoreix versus Sant Cugat

OPINIÓ

Si Convergència i Unió volsaber el perquè de la sevaprofunda davallada, hauria

de cercar les causes dintre seu ino pas a fora. Perquè és evidentque té adversaris –només falta-ria!–, però també ho és que el seuprincipal enemic és ella mateixa.L’obsessió malaltissa per emboli-car tots els actes, fins i tot els méslúdics, amb la bandera espanyola,és una mostra fefaent de ladecadència en què es troba.Enguany, a Sant Cugat, durant laFesta Major, n’hem tingut un bonexemple amb la lectura del pregósota la vigilància d’un símbol queno té cap raó de ser en aquestamena de celebracions.

És un fet gravíssim que unaforça que es proclama naciona-lista –però ja totalment desacre-ditada en aquest sentit– es com-porti com els més abrandatshereus ideològics del franquis-me. De res no van servir lespressions dels regidorsd’Esquerra Republicana per talque la bandera espanyola fosretirada durant la lectura delpregó al balcó de l’ajuntament.A cap de les autoritats munici-pals de CiU se li va enrojolar elrostre quan Josep Maria SansTravé, director de l’ArxiuNacional de Catalunya, va exigirel retorn dels papers catalans

apilats a Salamanca mentre elvent feia onejar al seu costat labandera en nom de la qual vanser robats i en nom de la qualse’ns nega la seva devolució.Déu meu, quina vergonya!Quina manca de sensibilitat i dedignitat nacional. Fins ara CiU ens feia creure queel seu pacte municipal amb elPP tenia aquestes servituds, peròno es pot mentir tant de temps.

Les coartades no són eternes. Sien anys anteriors, durant la FestaMajor, la bandera espanyola haonejat a l’ajuntament, no haestat per complaure el PP sinóper voluntat de CiU. Altrament,CiU, aquesta vegada, hauria uti-litzat la coartada del pacte ambERC per distanciar-se del PP.Doncs no. Ni això. I com que éspels fets que els catalans jutgemels polítics, no pas pel quediuen, els santcugatencs amb unmínim de dignitat nacional nooblidarem aquesta innecessària,llastimosa i humiliant afirmaciód’espanyolitat. Diuen que d’ungran mal en surt un gran bé,

però. El bé és que ara tot estàmés clar, ara ja no tenim capdubte que votar PP és votar CiUi votar CiU és votar PP. És unamanera com una altra de suïci-dar-se. Ben mirat, cal anar moltperdut per confondre l’oest ambel nord i aplaudir les reivindica-cions nacionals de Sans Travémentre es fa palesa l’absènciadels regidors d’ERC al balcócom a protesta per l’indignecomportament dels seus com-panys de govern. Hi va haver una època en quèCiU estava governada per gentamb ideals polítics i conscièncianacional. Era gent que no teniadubtes a l’hora de situar el seupaís en el mapa, gent que sabiaque tothom en aquest món ésd’un país i que el país dels cata-lans és Catalunya. D’això, però,ja fa molt de temps. És ladiferència que separa els queviuen per a la política dels queviuen de la política. Els primersja són història, els segons passa-ran per ella sense pena ni glò-ria.//

TRIBUNA

“Ara ja no tenim cap dubteque votar PP és votar CiU ivotar CiU és votar PP”

Víctor AlexandrePeriodista i escriptor

La bandera hispanoconvergent

Recital detrompeta ipianoEl senyor Jaume Fàbregas, Doc-tor of Musical Arts, escriu unacarta en aquest setmanari respo-nent (?), diu, la meva crítica delconcert del passat 18 de juny on ellintervenia. La meva primerareferència al concert és, precisa-ment, l’argument que ell exposa ala carta, o sigui que és molt difícili arriscat programar un concertamb trompeta natural a l’aire lliu-re sense perills. Jo no ignoroaquesta circumstància i, a més amés, sé perfectament que no ésigual anar a escoltar un concert enun lloc, meravellós això sí, com el

claustre, o fer-ho en una sala adhoc, on l’exigència sonora és dife-rent. Però la realitat és molt tossu-da i el problema rau en el fet quela seva interpretació, sigui amb latrompeta natural, amb piccolo oamb la de pistons actualitzada, vaser la que va ser i el públic normalno és expert ni cal que ho sigui:paga per escoltar bona música iben interpretada. Vull dir-li que johe escoltat a la seccions de cordade la Filharmònica de Berlín des-trossar materialment l’adaggiettode la 5a de Mahler o el gran tenorJaume Aragall fer un gall extraor-dinari i això, com pot compren-dre, no vol dir que no siguin bonsmúsics i bons cantants. Aquestescoses passen. Li desitjo bona sorten la seva carrera digna del seuesforç personal. Molt cordialment.

Eduard Jener

Les primeres dades sobre les eleccions euro-pees del passat 13 de juny han patit canvis des-prés de computar els vots dels residents

absents (CERA) i després del recompte de l’es-crutini al qual van ser sotmeses les actes de totsels col·legis electorals. Així doncs, el resultat defi-nitiu en els comicis europeus ha estat de 2 esconsper a la formació Galeusca, 24 per al Partit Popu-lar i 24 per al Partit Socialista... Sí, no els engan-yem, els dos partit majoritaris han aconseguit elmateix nombre de representants! Potser algunsmitjans de comunicació afins al poder han volgutobviar aquesta dada o l’han tractada de formasupèrflua. Però creiem que els ciutadans tenen dreta estar informats i per això els volem aclarir aquestresultat electoral. Si és cert que el PSOE ha acon-seguit que 25 membres de la seva llista electorales convertissin en eurodiputats, no hem d’oblidar

que el que apareixia concretament en el lloc núme-ro 20 pertanyia al partit dels Verds i, per tant, dinsdel Parlament Europeu formarà part d’aquest grupparlamentari deixant el partit socialista d’Espan-ya en situació d’empat tècnic amb el Partit Popu-lar. El resultat definitiu manifesta que el PartitPopular continua comptant amb el suport d’unapart molt important de la societat i que no ha dei-xat de ser una opció clara de govern. A més, nohem d’oblidar que el partit més votat a tot Europava ser el Partit Popular Europeu des del qual nosal-tres, ara, amb un escó més, treballarem per a ladefensa dels interessos de tots els catalans (per-què CiU, amb un sol representant, no hi té molt afer) i de tots els espanyols (ja que el PSOE estàobsessionat a defensar els interessos de l’eix fran-coalemany abans que el dels seus votants).

Berta Rodríguez CallaoPresidenta-portaveu Grup Municipal Popular

CARTES DELS LECTORS

13-J: empat a 24 escons

LA FRASE DE LA SETMANA: L’Ajuntament i el Consorci del Parc de Collserola van desis-tir de vetllar per al bé públic i defensar el medi ambient”

Kristian Herbolzheimer Portaveu del Grup de Natura

“

OPINIÓ 13Dijous, 8 de juliol del 2004

Martí OlayaEscriptor

L’OBSERVATORI

D’emèrits i de jubilats

En la conversa distesa entreamics de diferents edats,més que sortir a la palestral’edat de cadascú, sovint hité presència el concepte

“jubilat”. I a l’hora d’omplir impre-sos, en aquell punt on es demana laprofessió, més d’un cop t’agafenganes de deixar-ho en blanc. No fapas gaires dies que un amic s’hi vatrobar. I llavors,entre els que l’a-companyàvem, totva ser buscar sinò-nims per suplir unaparaula –jubilat–que, essent precisa, hauria de seralegre com ho és el jubileu. I no hoés. Algú va recordar que una vega-da, ja fa anys, en visitar el senyorbisbe de Vic, el Dr. Masnou, quan esva jubilar, aquest remugava, fingintenuig: “No m’agrada dir-me bisbejubilat!” Un del grup, tant o mésfabrià que el propi Fabra, va sugge-rir amb encert: “Emèrit, senyorbisbe: bisbe emèrit”. I així ho va ferfins fa poques setmanes, quan vamorir als 96 anys. L’explicació del’anècdota ens va portar, aquell diaen què un amic omplia un imprès, a

precisions cartesianes: quinadiferència hi ha entre emèrit i jubi-lat? La resposta va ser ràpida perpart del docte tertulià: es jubila quideixa de treballar i és emèrit qui apartir d’una determinada edatsegueix exercint una labor retribuï-da. Després, un cop d’ull als dic-cionaris ho ratifica a bastament. Enel cas de l’exemple del senyor bisbe

de Vic conser-vava “el grau iels honors” ipotser algunaforma d’esti-pendi. Ara i

aquí, hi hauria moltes preguntes performular: i aquella feina, que no haestat mai retribuïda? I la que homfeia de més a més de les tasquesretribuïdes o la que inicia en jubilar-se? El terme “emèrit” aniria comanell al dit, però ni la definició l’em-para, ni hi ha estipendi que valgui.La feina es fa pel goig que dóna fer-la, i llestos. A Sant Cugat, sense anarmés lluny –i jo us demanaria quepasseu llista mentalment– hi vivimmolts jubilats, però també un muntd’emèrits als quals no ens agradadir-nos jubilats.//

“És emèrit qui a partir d’unadeterminada edat segueixexercint retribuïdament”

S i partim d’una concepció de lapolítica com a servei als habi-tants d’una polis, d’un poble,

no podem estar d’acord amb les rei-terades manifestacions de la presi-denta de l’EMD.

Sense voler entrar en picabaralles,ja que els nostres votants no s’homereixen, sí que volem respondrea les acusacions contra el grupmunicipal de Convergència i Unióde Valldoreix en el seu article dela setmana passada. Vostè parla de“tergiversació, pèrdua de respec-te, atemptat contra la dignitat il’honor de Valldoreix, manipula-ció, falsedat, aixecar falsos testi-monis...” i altres afirmacionssimilars com a resposta a un posi-cionament polític del nostre grup.Com a vocals-regidors de l’EMDde Valldoreix ens mereixem unamica de respecte.Sra. Turu, per vostè l’acció políti-ca sembla basar-se en un continuacte de propaganda, declaracionsaltisonants, acusacions i amena-ces. Com a presidenta hauria deser veritablement tolerant i per-metre el joc polític de la divergèn-cia d’opinió, sense caure en elrecurs fàcil de la desqualificaciódel contrincant i de l’amenaçaamb els jutjats. Li aniria bé adop-tar una mica el famós nou tarannàdialogant de certs governants.Si us plau, deixi d’amenaçar deportar algú als tribunals de justí-cia en cada ple o com fa en el seudarrer article. Miri, Valldoreix no

es pot permetre pagar tants advo-cats. La política no pot estar basa-da en el plet, no volem una judi-cialització de la política ni unaamericanització del sistema.Hauria de centrar-se a governar itreballar per un Valldoreix com-pletament urbanitzat, alliberat delvial d’enllaç-cornisa, sense líniesd’alta tensió i amb una veritableplaça de la vila o en aquellesactuacions que vostè cregui. Larealització d’aquestes escomesesseran les úniques veritats que tots

creurem.Per tal que el lector ho vegi mésclar, podem posar tres exemplesde la cerimònia de la confusió quevostè practica.Pel que fa a la qüestió dePromusa, vostè vol desviar l’aten-ció de l’opinió respecte a la mociópresentada per CiU de Valldoreix.Nosaltres vam presentar una pro-posta d’acord per tal que s’arribésa una entesa amb Sant Cugat per ala promoció de l’habitatge jove aValldoreix. Però vostès es vanposicionar en contra al·legant queel més important era que l’EMDfos present al Conselld’Administració de l’empresamunicipal d’habitatge.

En segon lloc, la setmana passadava convocar un ple extraordinariper presentar un contenciós admi-nistratiu de l’EMD contral’Ajuntament de Sant Cugat per alfinançament de Valldoreix (ja hitornem a ser amb els jutjats). Desdel grup de CiU a Valldoreixvolem el màxim de diners per alnostre poble però, sempre quesigui possible, volem evitar unenfrontament amb l’Ajuntament. En canvi, vostès anuncien que hiha un procés de diàleg per a unnou pacte de finançament del’EMD, però el primer que fan ésanar als tribunals.Finalment, sols vull esmentar que,cada vegada que té l’oportunitat(als plens o en premsa), vostèaprofita per atacar el grup de CiUper la seva actuació en el passat enl’acció de govern. Des de CiUhem de reconèixer els nostreserrors, però ara li toca a vostè ferla seva feina mirant endavant ideixar-nos tranquils fent d’oposi-ció.Nosaltres estem disposats acol·laborar en tots els temes cab-dals de Valldoreix, sempre quesiguem tinguts en consideració. Sincerament i amb tot el nostrerespecte. Restem a la seva dispo-sició.//

TRIBUNA

“No volem una judicialitzacióde la política ni una

americanització del sistema”

Marc MonellsPortaveu de CiU a l’EMD Valldoreix

Valldoreix, treballem pels ciutadans

OPINIÓ14 Dijous, 8 de juliol del 2004

Pere VivóExrector del Monestir

EL CAMPANAR

Trista notícia

Ens la temíem, però ambespurnes d’esperança.Som així d’ingenus, comsi no anéssim carregatsd’històries semblants. I ja

tenim presa la decisió vaticanasobre bisbes i partions de l’Esglésiade Barcelona, i novament els fetsens recorden que, sovint, pensar,estimar o simplement somiar, acabafent mal, també eclesialment, perhaver gosat creure ja en una altramanera de fer. I amb tot, seguiremcreient i esperant!Tres anys d’incertesa donen per amolt: per escoltar, esperançats, elresultat d’una entrevista amb elnunci, per reunions i documents,plens de respecte, explicant la nos-tra realitat de país, d’església i dediòcesi de Barcelona. I aquí tenimel resultat: feta més a trossos.Un malson: sense creure en lainnocència dels qui més innocentses mostren, ni convèncer-nos d’ha-ver de dividir Barcelona per ser,després de Milà, el bisbat més grand’Europa: si Milà no ho ha fet, les

mateixes raons podíem tenir nosal-tres. Més que els milions d’habi-tants, deuen comptar: quants som,els que som?Sense veure-hi gens clar, una mira-da només pastoral, ni entendre quea cops de dret canònic es puguiprendre una decisió al marge delsorganismes que representen elsafectats, ni els criteris seguits en latria de candidats episcopals, distin-gint entre qui fa la selecció i quisigna, el papa, havent-se’n de fiar,és clar, del candidat per Tarragona:salt insòlit de capellà, sense capexperiència directament pastoral, aarquebisbe metropolità, provinentd’un dels sectors tinguts per mésconservadors i més aficionats a lesràpides escalades clericals i fins itot celestials...Que el nou arquebisbe de Barcelo-na salvi el que pugui d’una unitat desegles, perquè, tot plegat, fa mésolor medieval que de Concili VaticàSegon!//

Moltes són les variables que aju-den a definir el tipus de crei-xement econòmic d’un país.

A més a més i d’acord amb el procésd’evolució accelerada en què ens tro-bem immersos, periòdicament se n’a-fegeixen de noves.

A grans trets, podem distingir prin-cipalment dos tipus de creixement.Un és aquell que està basat en eldesenvolupament tecnològic, en lainnovació i en la qualitat, caracterís-tiques totes elles definidores d’unatipologia de producte o servei mar-cat pel seu valor afegit, on el cost noés l’única ni la principal condicióper a la seva competitivitat. L’altrees basa exclusivament en els costos,oferint productes que són estricta-ment competitius pel seu preu.Aquest segon model ha estat fins arael nostre. Res criticable sobre aquestfet, al cap i a la fi hem assolit uncreixement considerable, i aquestera el principal objectiu, però ara calque tinguem clar que no podremseguir creixent amb els mateixosfonaments. Cal, doncs, canviar demodel. Com? Buscant creació denegoci i producció de productes iserveis que ofereixin valor afegit,basats en la diferenciació, en el dis-seny, en la innovació, en la seva tec-nologia i en tot allò que faci del pro-ducte quelcom competitiu pel que ési ofereix, i no exclusivament pel seucost.Centrats en una etapa de canvi comaquesta, una primera variable en jocés el paper i l’actitud de les adminis-tracions i el sistema bancari. Ésfonamental facilitar a les empreses

les fonts de finançament i les líniesde capital adequades. De la mateixamanera que els hem d’exigir respon-sabilitat social, també cal ajudar-lesi per tant, arriscar a tots nivells quanes tracta d’afrontar conjuntament unnou model de creixement econòmic.Seria molt convenient que de lamateixa manera que el sistema ban-cari no té cap problema per deixardiners a qui construeix, ho facitambé a aquell que realitza activitatsindustrials i comercials de potencialcreixement. Cal creure més en l’ac-tivitat empresarial per si mateixa.No totes les garanties han de basar-se en el totxo, aquesta és per exem-ple una de les grans diferències ambles economies motor d’Europa.Sempre ha destacat la vocacióemprenedora del nostre teixiteconòmic. Tenim el capital humà,tenim, en definitiva, l’equip. Ara,però, de la mateixa manera que elDream Team no podia desplegar elseu joc de corró en un camp de pata-tes, les nostres empreses no podendesenvolupar-se sense la següent deles variables que exposo. En aquestcas, unes infraestructures adequa-des, comunicacions, carreteres,línies ferroviàries, ports i aeroportsde primer nivell, fa falta que aquestpaís els doni allò que necessiten perpoder exigir després que siguincompetitives en un mercat exteriorcada dia més difícil. I aquí tornen afer falta els diners, i Catalunya ambel dèficit fiscal que arrossega no enté ni en tindrà si no fa valer allò queli correspon. Catalunya forma partd’un Estat que l’estima tant que l’o-

fega. Finalment, vull destacar una tercerai última variable que també afecta elcreixement econòmic. És l’estatd’ànim del país, la seva situaciósocial i cultural, el seu ésser, lesseves referències, els seus objectius,allò que defensa, allò que represen-ta. Catalunya, s’ha nodrit d’una based’identificació nacional important,que responia a una manera de fer,de ser i d’actuar, d’una responsabili-tat que acompanyava la seva activi-tat econòmica. El fet de ser català esreflectia de manera important al’hora de fer negocis, de fer créixerl’empresa, d’identificar-la amb unsvalors que es transmetien de pares afills per al bé de la pròpia activitateconòmica i també per al bé del paísi d’allò que representava. Aquestacaracterística del nostre teixitempresarial no podem deixar que esdilueixi en el context d’una globalit-zació mal entesa.Max Weber ho expressava clara-ment, i proposava una relació direc-ta entre l’activitat econòmica d’unacomunitat i els seus valors socials iculturals. La recuperació de l’esperitde Catalunya, de la seva interioritza-ció i identificació no és només quel-com de base històrica i sentimental,és també un valor que donarà forcesreeixides al nostre creixement idesenvolupament.//

TRIBUNA

Jordi Joly i LenaTinent d’alcalde d’Economia i ServeisGenerals de l’Ajuntament de Sant CugatCugatdel Vallès

El catalanisme i l’esperit del creixement econòmic

CARTES DELS LECTORS

Pregó de FestaMajor?Com deia el Sr. Recoder en el pro-grama d’enguany, som moltes lespersones, entitats i associacions quecol·laborem per fer possible la FestaMajor. Any rere any recorrem elscarrers en cercavila fins a la plaçade l’Ajuntament, on el pregó dónael tret de sortida de la festa i any rereany ens toca aguantar estoicamentun discurs llarg i pesat, avorrit isovint fora de lloc, d’alguna perso-na políticament correcta, que des-coneix tant la vida com el teixitassociatiu de la ciutat i que, enmolts casos, és l’únic acte de FestaMajor on participa.Qui carai tria els pregoners? És queno hi ha santcugatencs populars,enginyosos i divertits? Quines pautes

els marquen que acaben fent discur-sos de propaganda municipal (anys2002 i 2003) i enguany barrejant elsarxius amb la festa?Mai no he dubtat que els documentsconfiscats han de tornar al seu pro-pietari, però ni a mi ni a la majoriadels que érem a la plaça ens va sem-blar un tema de Festa Major.Trobo penós que tot un director del’ANC no sapigués mesurar el tempsi es guanyés a pols xiulets i critsdemanant que acabés.Què passaria si l’any vinent les enti-tats, tipes d’aquesta mena de xerra-meques llargues i ensopides, no ensquedéssim a la plaça a l’hora delpregó?Senyors de la Comissió de Festes,reflexioneu, deixeu els temes serio-sos per als plens municipals i que elpregó de Festa Major sigui enginyósi festiu. Ah! I curtet.

Eulàlia Tort Sisquella

Incivisme a LaBotiga alCarrerEls Comerciants de la Plaça de Bar-celona i Rodalia lamentem l’inci-visme ciutadà del passat dissabte 26a la nit, que va destrossar tot elmobiliari col·locat amb motiu de LaBotiga al Carrer.Pel fet que es tracta de la festa delcomerç, els botiguers dipositemmolta il·lusió en aquest acte; a part,tenim una despesa important enconcepte d’engalanament de lazona, que aquest any els incívics nohan sabut respectar.Entenem que és Festa Major, peròno entenem aquesta manera de dis-frutar-la.

Junta de Comerciants de la Pl. deBarcelona i Rodalia

Plaça del’estacióJa hi tornem a ser, no n’hem tingutprou amb la plaça d’en Coll, que lapobra està esperant les solucionsque no arriben, i ara aquesta; és queno ho podem entendre. Després deles mobilitzacions que està portanta terme l’Associació de Veïns per ala reivindicació d’una plaça total-ment per a vianants, l’Ajuntamentrespon que és necessari per podertenir una bona comunicació d’en-llaços de transport. No cal tenir laparada a dues passes de l’estació,pot ser a 50 metres si d’aquestamanera l’impacte visual i la segu-retat ciutadana estan assegurades.Quan es va inaugurar la plaça d’enColl, vam vaticinar que no passariagaire temps sense que hi haguéstrencadisses de rajoles, i desgracia

dament no es va trigar a començara patir el que ara s’ha convertit enuna vergonya. I ara l’autobús, pas-sant per entre el riu de gent que moula plaça de l’estació. Senyors, si usplau, l’autobús passant per aquellamena de circuit, sortejant persones,cotxets de criatures, jovent amunt iavall... Senzillament és un atrevi-ment sense precedents i un impactemediambiental brutal.

Olga Marín

PUBLICITAT 15Dijous, 8 de juliol del 2004

16 Dijous, 8 de juliol del 2004ESPECIAL SANITATLa primera onada de calorprovoca set morts a l’Estat

SALUT>

La canícula estival no perdona.Ja són set les víctimes mor-tals de l’onada de calor que lasetmana passada va assolar tot

Espanya i que, de moment, ha remès.Els termòmetres de ciutats com Còr-dova, Madrid i Ciudad Real i molteszones rurals d’Andalusia, Extrema-dura i Castella-la Manxa van arribara marcar temperatures màximes persobre dels 40º C, i era gairebé insu-portable sortir al carrer.

L’excés de calor ha provocat ja lesprimeres morts de l’estiu, tot i lescampanyes de prevenció posades enmarxa des de les diferents adminis-tracions per evitar un degoteig de víc-times com el de l’any passat, amb

141 morts per l’onada de calorsegons el Ministeri de Sanitat i propde 6.500 si es fa cas d’estimancionscom l’elaborada recentment per laSocietat Espanyola de Salut Públicai Administració Sanitària.

Set morts en una setmanaL’estiu ha començat d’una maneratràgica per a les famílies de les setvíctimes de la canícula. L’últimamort ha estat la d’un granadí de 50anys afectat per una patologia psi-quiàtrica i que prenia neurolèptics,una medicació que comporta un riscafegit en cas d’una pujada de les tem-peratures. La resta de víctimes hanestat tres persones de Còrdova, unadona de 53 anys a Jerez de la Fronte-ra, un madrileny de 69 anys i unhome de 48 anys que passejava enbicicleta per Ciudad Real. A més,una desena de persones han hagutde ser ingressades a hospitals de lazona centre i meridional de la Penín-sula, amb símptomes d’un cop decalor i els telèfons de consulta sanità-ria han rebut milers de consultes.

Els símptomes d’avísLes temperatures extremes i l’excésde calor provoquen una pèrdua delíquids i sals minerals a l’organismeque, si no es controlen, poden agreu-jar malalties cròniques, causar des-hidratacions, esgotament i fins i tot lamort, en casos extrems. En cas depujada forta de les temperatures, hiha alguns signes físics que poden fersospitar que algú està patint un copde calor. Els principals símptomesd’aquesta situació són la pèrdua deconeixement, mal de cap, nàusees,febre molt alta, set intensa i també lasomnolència i les convulsions.

Els col·lectius més vulnerablesals efectes nocius de la canícula esti-val són les persones majors de 75anys, els nadons, les persones ambalgun tipus de discapacitat psíquica,física o amb dificultats de mobilitat,obesos, diabètics, hipertensos,malalts de Parkinson, Alzheimer oamb patologies cardiorespiratòries itambé les persones amb una medica-ció especial.

Què cal fer en cada casDavant una persona afectada per uncop de calor, la primera mesura quecal adoptar és procurar que estiguitan fresca com sigui possible i avisarràpidament a urgències, perquè uncop de calor sense atenció mèdicapot ser fatal. El cos es torna incapaçde controlar la temperatura corpo-ral, que comença a pujar ràpidamentamb el risc d’arribar fins als 40,6 ºC.Per això és aconsellable mullar lapersona afectada amb aigua fredamentre s’espera un metge.

La calor també pot provocarrampes musculars, esgotament ideshidratació davant dels quals esrecomana, en principi, beure moltaaigua o sucs de fruita naturals, i evi-tar les begudes alcohòliques i lesbegudes amb gran quantitat desucre.

Un ventall de consellsEl Departament de Sanitat de laGeneralitat, en col·laboració amb elServei Català de la Salut, ha recollitun conjunt de recomanacions gene-

rals per evitar els efectes de l’onadade calor i els ha posat a disposiciódels ciutadans en un format molt ori-ginal i pràctic. Es tracta d’un ventallinformatiu de cartró que es pot tro-bar als centres d’atenció primària(CAP) de moltes ciutats i també enfarmàcies.

Gran part dels consells que s’in-clouen en aquest ventall són normesdictades pel sentit comú, que fins fapocs anys, formaven també part de lasaviesa popular. Tancar les finestreson toca el sol durant el dia i obrir-lesde nit per refrescar l’ambient, estar-se a les habitacions més fresques dela llar, evitar sortir al carrer les horesde més calor o reduir l’activitat inten-

sa al migdia són hàbits que s’han per-dut a les grans ciutats, però no enzones rurals i en municipis méspetits.

La lògica i la Generalitat tambérecomanen dutxar-se amb aiguafreda de manera freqüent, beureaigua i sucs de fruita encara que no hihagi sensació de set, evitar l’exposi-ció directa al sol ja sigui a la platja ocaminant pel carrer i evitar les begu-des alcohòliques i els menjars moltcalents.

Des de l’administració estataltambé s’ha posat en marxa unacampanya de prevenció dels efectesd’una onada de calor estival, ambmesures que inclouen la distribució

de 50.000 fulletons, 5.000 cartellsi anuncis en premsa, ràdio, televisiói cinema, amb un pressupost totald’1,17 milions d’euros. A més del’esforç en la difusió d’informacióals ciutadans, el Pla de Prevenciódel Ministeri de Sanitat també esta-bleix un sistema de coordinacióamb el Registre Civil per al segui-ment d’incidències, un protocold’actuació a disposició de lescomunitats autònomes i dels pro-fessionals mèdics, així com conve-nis amb Creu Roja, Càritas i laFederació Espanyola de Municipisi Províncies (FEMP) per atendre lapoblació amb un factor de risc mésalt.// S. Díaz

Aquests dies l’onada de calor ha remès i la temperatura ha baixat, però la setmana passada els termòmetres de molteszones d’Espanya van superar els 40ºC

JORDI GARCIA

La xifra oficial de mortsper l’onada de calordurant l’estiu del 2003s’eleva a 141 persones

La setmana passada els termòmetres van marcar temperatures superiors a 40º a Andalusia i Castella-la Manxa

ESPECIAL SANITAT 17Dijous, 8 de juliol del 2004

SALUT>Per si no en tinguessinprou amb els malestars propis del’edat, les persones majors de 75anys també són una de les frangesde la població que més complica-cions de salut presenta davant unaonada de calor extrema.

L’any passat al voltant de15.000 persones, molts gent gran,van morir a França a causa de copsde calor i de complicacions enaltres tipus de malalties, provoca-des per les altes temperatures quees van registrar els mesos de julioli agost. Per evitar que una situaciótan dramàtica torni a repetir-se, elgovern francès ja ha anunciat queadoptarà mesures especials queajudin a prevenir els efectes de lacanícula.

La situació a Espanya no vaarribar a aquestes dimensions, peròtambé es van registrar 141 víctimesmortals, moltes d’edat avançada,relacionades de manera directaamb la forta onada de calor que vaassolar el país.

Més risc amb l’edatL’estat de salut dels ancians és, engeneral, més fràgil que el de la restade la població. La pèrdua de líquids,i l’augment de la temperatura cor-poral o hipertèmia que provocal’augment de la calor ambientalrepercuteix de manera més greu enla gent gran perquè, al desgast del’edat solen anar associades malal-ties cròniques que també s’agreu-gen amb la canícula. L’obesitat, lahipertensió, la diabetis, els proble-mes de circulació o les malaltiesneurodegeneratives són algunes deles afeccions que empitjoren ensituacions d’hipertèmia.

El fet de consumir fàrmacs comalguns neurolèptics, antidepressius,antiparkinsonians, vasoconstrictors,diürèctis i antihipertensius, tambéaugmenta el risc de patir complica-cions en el cas de calor extrema. Toti que el medicament no és el desen-cadenant del cop de calor, sí que

interacciona amb l’organisme i potempitjorar altres estats patològics.

A més, les persones d’edatavançada també són més vulnera-bles davant d’un cop de calor per-què tenen alterat el sistema de ter-moregulació corporal per transpira-ció, noten menys sensació de set quealtres grups d’edat encara que s’es-tiguin deshidratant i també tenen unmetabolisme hidrosòdic més fràgil. A tots aquests factors, s’afegeix unaúltima qüestió que també afavoreixel risc de patir un cop de calor entreaquest col·lectiu. Es tracta de l’aï-llament i la soledat en què viuenmolts ancians, que els deixa encaramés desvalguts i sense informaciódavant situacions excepcionals comés una pujada de temperatures sob-tada. Una manera d’evitar aquestproblema és fer una visita diària alsparents o les persones grans de l’en-torn per comprovar-ne l’estat desalut. <

La gent gran,un delscol·lectius més feble El risc de patir un cop de calor s’eleva amb l’edat i la salut fràgil

La soledat és un fet que agreuja el risc per als ancians de ser víctimes de la calorJORDI GARCÍA

Les principals mesures preventi-ves dels efectes d’una onada decalor en la gent gran se centrenen la vigilància de l’estat generald’aquestes persones, en relacióamb el conjunt de factors de riscque puguin presentar i també enl’aplicació d’algunes recoma-nacions dietètiques i ambientalsbàsiques. Les últimes coincidei-xen amb les recomanacionsgenerals d’hidratació, evitarl’exposició directa al sol i a tem-

peratures elevades i procurarmantenir el cos com més frescmillor. Els malalts crònics queprenen medicació han de conti-nuar amb el tractament en qual-sevol cas i sota supervisió delmetge, que serà qui haurà d’ava-luar la necessitat de cada fàrmacen termes de risc i benefici per ala salut i suprimir, sempre quees pugui, els que puguin tenircontraindicacions en cas de calorextrema.

Recomanacions davant la canícula

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

ESPECIAL SANITAT18 Dijous, 8 de juliol del 2004

Amb aquestes línies intentaréfer una aproximació a l’anàli-si de l’estat de la sanitat avui

des de l’òptica assistencial, que ésla que honradament em correspondesprés de més de 25 anys dedica-da a l’atenció primària, la de pri-mera línia, la porta d’entrada al sis-tema de salut públic, uns anys coma metge de capçalera i des de fa 10també com a coordinadora d’unCAP (centre d’atenció primària) dela nostra comarca. Pels que estem alpeu del canó donant la cara pel sis-tema, és un tema de reflexió quoti-diana:

Per una banda, hi ha els proble-mes de massificació de l’as-sistència, greu i disconfortant auns nivells determinats del procésdiagnòstic o terapèutic, però quees constata ja des dels serveis quees donen als CAP, és a dir, lesvisites als metges de família ipediatres i les proves comple-mentàries més senzilles. Creiemque aquesta massificació és con-seqüència d’un desequilibri entreels recursos que s’aboquen alconjunt de l’atenció sociosanità-ria i la demanda que fan elsusuaris.Per no entrar massa en xifres,només citarem la que ens semblamés demostrativa dintre de lesque dóna el Professor VicençNavarro a la seva publicació Laprotección social en España: elpercentatge de la despesa enassistència sanitària sobre el PIBd’Espanya és 5,8% el 2000, undels més baixos de la UE, que esgasta com a mitjana un 7,2%”. Aquestes xifres són per si matei-xes altament concloents; peròanalitzem també superficialmentla utilització dels serveis públics;aquesta seria la part que fareferència a la responsabilitat ciu-tadana, però que en el fons tambéés fruit d’una política sanitàriaconcreta, portada a terme elsúltims 20 anys, que ara s’hademostrat incapaç de donar sorti-da a les expectatives que haviacreat.Hem fomentat un hàbit hiperfre-qüentador de manera una micairresponsable; si bé s’ha demos-trat de forma irrevocable quel’augment de la qualitat i accessi-bilitat té com a conseqüènciaimmediata i a mig termini unaugment de la demanda, nonomés aquest factor ha influït apotenciar una societat absoluta-ment dependent del sistema sani-tari, que ha perdut tota capacitatd’autocura en el sentit més amplidel terme. Els diferents progra-mes preventius que es vancomençar a introduir amb lareforma de l’atenció primària,destinats a col·lectius de malaltscrònics o a franges d’edat concre-tes, especialment la gent gran iels nens (Programa del Nen Sa)han millorat el diagnòstic precoçi el control de les malalties cròni-ques, però han tingut l’efecte per-vers, no suficientment valorat, derestar autonomia als individus i a

les famílies.Per una altra part, la precarietatlaboral també fomenta, més bendit exigeix, que davant qualsevolabsència a la feina per mal estatde salut, ni que sigui un procésbanal autolimitat, s’hagi de justi-ficar amb la corresponent acredi-tació de visita realitzada, cosaque representa utilitzar els serveissanitaris únicament per cobriruna necessitat burocràtica. El

mateix ha succeït amb les absèn-cies als instituts i a les escoles.Si a aquestes consideracions afe-gim la immediatesa que exigim alsistema, la mateixa que impregnaqualsevol vessant de la nostravida, i que ens porta a utilitzar elsserveis que tenim de formaimpulsiva, individualista i irra-cional, veurem que no hi ha orga-nització sanitària que pugui donarresposta a una demanda que creixexponencialment i que no s’avé araons.Un cop repassades les causes dela massificació, podem concloureque la situació descrita creamalestar al si de la societat poten-cialment malalta i dintre elscol·lectius que treballen al sector(personal d’admissions, col·lectiud’infermers, col·lectiu de metges,treballadors socials...), i enfronta-ment entre uns i els altres tan bonpunt baixem la guàrdia.Els usuaris, els ciutadans, se sen-ten, doncs, poc considerats, perdir-ho de forma suau, i es mos-tren poc col·laboradors amb l’ad-ministració, que, per la sevabanda, té dificultats per impulsarprogrames o projectes científica-ment correctes, però que nocompten amb el suport popular.Tenim molts exemples (revisionsginecològiques, mamografies percribratge càncer de mama...) defrenades en programes poblacio-nals que es van donar a conèixer abombo i plateret i que anys des-prés s’han redimensionat, semprea la baixa, adduint raons de peseconomicocientífiques, que noposem en dubte, però que no hansatisfet els usuaris potencials, ihan sigut motiu d’enfrontamentsprofunds i estèrils entre l’admi-nistració (moltes vegades repre-sentada pels soferts treballadorsde la sanitat) i la ciutadania(molts cops representada pelsseus membres més radicalitzats). D’altra banda, l’equitat, la uni-versalitat i la igualtat pel que fa lapossibilitat de rebre les presta-cions sanitàries són prioritats delsnostres polítics; hi estem absolu-tament d’acord en el fons, peròpensem que per poder-ho fer rea-litat també cal abocar més recur-sos tant per donar a conèixer elsistema com per facilitar moure’sal seu si, com per oferir més

transparència en la seva gestió,com per contractar traductors imediadors que ajudin als dife-rents col·lectius d’immigrants aentendre’l i utilitzar-lo, etc.Aquest aspecte és important, jaque el desconeixement té com aconseqüència el mal ús, i aquestpot generar fàcilment actitudsracistes i xenòfobes dintre lapoblació autòctona, que es sentperjudicada tant en les presta-cions com en les subvencions iajudes. Crec que el mateix esdóna en el món de l’ensenyament.I per finalitzar l’exposició, uncop descrita la realitat sota la nos-tra òptica, fent més esment a l’a-tenció primària, perquè és la nos-tra, però amb la creença que agrans trets és extrapolable a l’a-tenció hospitalària i especialitza-

da, voldríem comentar dos aspec-tes de futur: les patologies emer-gents i les tècniques terapèuti-ques i rehabilitadores alternati-ves.Tots dos punts estan, al nostreentendre, relacionats en algunsaspectes.Pel que fa a les patologies querepresenten gran part de les con-sultes de primària (ara sí, la reali-tat hospitalària és molt diferent isegurament complementària) sóncada cop més les que tenen uncomponent psíquic o psicosomà-tic molt important; serien lesangoixes, ansietats, depressions,estrès... sota tota mena de presen-tacions.Aquestes consultes que ocupenmés de la meitat de les visites han

desplaçat altres tipus de dolènciesmés orgàniques i per tant, lamajoria de vegades, més fàcil-ment guaribles.Per enfrontar-se a aquestes malal-ties del segle XXI fan falta tècni-ques que fins ara han sigut bas-tant ignorades i deficients a lasanitat pública, entre les qualstrobaríem les clàssiques psico-teràpies en grup o individuals, iles més innovadores com tècni-ques de relaxació, tai-txi, ioga,massatge, homeopatia, flors deBach... No ens estenem aquí en el quehauria de ser el pilar del tracta-ment d’aquest tipus de malaltia:la seva prevenció, que passaforçosament per un replanteja-ment dels nostres valors i de lanostra vida.Lligat amb les patologies quepugen tenim, doncs, encara queno només com a tractament d’a-questes, les terapèutiques alterna-tives, que al nostre país tenencada vegada més seguidors i queen països que ens precedeixen enaquests temes ocupen ja un llocmolt important i són, evident-ment, subvencionades pel sistemapúblic de salut. Afegiríem a lesque ja hem comentat més amunt,l’osteopatia, l’acupuntura i altresde menys conegudes.Els responsables de la planifica-ció del nostres serveis públicshauran de tenir en compte, doncs,tant les patologies més preva-lents, que han variat substancial-ment en les últimes dècades, comla incorporació d’aquestes tècni-ques alternatives a la seva carterade serveis, si volen oferir unaatenció de qualitat i integradorade tot tipus d’usuaris.Com a conclusió, creiem quementre no es destinin els recursosque calen per donar una atenció

de qualitat, dintre els terminis detemps i espai adequats, en el ves-sant mèdic, i correcta pel que faal confort, seria inútil plantejar-seuna reeducació de la població enla utilització dels serveis sanita-ris, que contribuís a la sevacorrecta planificació i utilització.En aquest procés s’haurà d’escol-tar també atentament al ciutadà,tenir en compte les seves necessi-tats, les seves prioritats, les sevespreferències, les seves pors...Hauríem de començar, doncs, lacasa pels fonaments.El nou govern de la Generalitat,representat per la conselleraMarina Geli, ha promès des delprimer dia un augment dels recur-sos que tendeixi a igualar-nos enmooolts anys als països d’Europaexemplars en la despesa socio-sanitària pública i en els serveisque presten, tan bon punt s’haginrefet del forat econòmic que elsha deixat l’anterior govern. Pelcol·lectiu sanitari, aquest ajorna-ment es fa molt llarg. Esperàvem,com els treballadors de l’ensen-yament, que els primers canvisfossin immediats i passatsaquests mesos, i amb el pressenti-ment que en els pròxims tampochi haurà canvis significatius, enscomença a flaquejar l’ànim.Malgrat tot, crec que el nostre sis-tema sanitari resol els grans pro-blemes de forma ràpida i eficaç(els més petits i quotidians, talcom hem explicat abans, de vega-des amb menys diligència) i quela seva dignitat i qualitat es basa,ara per ara, sobretot, en els gransprofessionals que el sustenten iamb la paciència, moltes vegadesfonamentada, de la majoria delsciutadans.//

OPINIÓ

Hem fomentat un hàbithiperfreqüentador demanera irresponsable

“Per enfrontar-se a les malaltiesdel segle XXI fan falta tècniquesque fins ara s’han ignorat”

Asun ReyesMetgessa de família

La sanitat avui

Sala d’espera del CAP de ValldoreixJORDI GARCIA

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

ESPECIAL SANITAT 19Dijous, 8 de juliol del 2004

PREVENCIÓ>L’astre rei té fac-tors molt positius sobre els éssershumans, per exemple en la millorade l’ànim i l’optimisme i en l’afa-voriment de la síntesi de vitaminaD; únicament si es pren un màxim

de 15 minuts diaris, millora lesmalalties de la pell i dóna un bonaspecte. Però d’altra banda, pot pro-vocar cremades irreversibles a lapell i als ulls, insolacions, l’enve-lliment prematur de l’epidermis i enúltim extrem pot ser el responsable

del càncer de pell. Els dermatòlegsno estan en contra dels banys solars,sempre que es facin correctament isota un estricte control.

No és casualitat que l’augmentdel càncer de pell entre la poblacióespanyola d’edat compresa entre

els 40 i 60 anys creixi de maneraalarmant, ja que el nombre de casoss’ha duplicat en l’última dècada.Els dermatòlegs asseguren que siuna persona es protegeix fins als 18

anys amb un fotoprotector de fac-tor 15 com a mínim, el risc de patirun càncer de pell en l’edat adultaes redueix fins a un 80%. El càn-cer de pell en l’actualitat és tantvirulent que és summament impor-tant extremar les mesures de pre-caució quan ens exposem al sol.

Per no tenir problemes amb lapell, és molt important controlar eltemps d’exposició. El bronzejat hade ser progressiu, amb exposicionscurtes i amb molta precaució durant

el migdia, quan el sol brilla ambmés intensitat i per tant es més peri-llós.

Cal fer ús d’un fotoprotector ouna crema solar resistent a l’aigua,sempre segons el tipus de pell, iaplicar-lo de 20 a 30 minuts abansde l’exposició, renovar-lo cada horai utilitzar com a mínim un factor 15.Mentre que per a la muntanya, calfer servir protectors més alts, gai-rebé totals, ja que el risc de crema-des s’incrementa un 4% per cada300 metres d’altitud.

És important beure aigua percompensar-ne la pèrdua després dellargues exposicions al sol i en elcas dels nens, cal extremar encaramés aquestes mesures fent ús degorres i samarretes per protegir-lostotalment del sol.

Els ulls són també molt sensi-bles a les exposicions del sol, jaque la queratitis, les cremades ala còrnia i a les parpelles, i l’en-fosquiment del cristal·lí sónalguns dels problemes que podempatir per una exposició incontro-lada i excessiva. És per aquestaraó que els oftalmòlegs proposenuna sèrie de recomanacions comfer servir únicament ulleres de solhomologades que compleixin lesnormes ISO de la Unió Europea.Les ulleres sense homologar pro-voquen lesions, ja que al ser fos-ques, fan obrir la pupil·la demanera que els raigs ultraviolatsentren sense cap problema a l’ull,i arriben a cremar amb més faci-litat i rapidesa. <

L’excés de sol pot serperniciós per a la pell

Encara que les exposicions solars siguin curtes cal protegir-se CEDIDA

Els dermatòlegs recomanen com a mínim un fotoprotector de factor 15

L’exposició solar senseprotecció als ulls potarribar a cremar la còrnia i a enfosquir el cristal·lí

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

ESPECIAL SANITAT20 Dijous, 8 de juliol del 2004

El final de la primavera i l’estiusón, per als nens, etapa d’incre-ment i diversificació d’activitat

a l’aire lliure. I el lleure, el trasllat azones de muntanya o de platja on pas-sar les vacances, el bon temps i l’aug-ment de les hores de llum naturalconviden a potenciar-les.

L’arribada del solstici d’estiumultiplica les festes i celebracionslocals a l’aire lliure: fogueres,correfocs, focs artificials, jocs,esports, excursions, curses, campa-ments, focs de camp, barbacoes,banys, piscines, parcs aquàtics, etc.Totes aquestes activitats comportenriscos que cal preveure.

En prevenció es diu que no éspossible evitar una contingència sino es coneix. Per tant, cal que llegiuaquestes línies, que us en recorda-ran algunes de les més freqüents.

Potser les primeres que cal trac-tar són les derivades del contacteamb el medi ambient estacional:1. L’exposició al sol. Per més ques’ha avisat per tots els mitjans decomunicació, sempre ens arribennens que han estat incorrectamentexposats al sol. L’exposició al solgenera cremades cutànies, crema-des de llavis i conjuntiva ocular,cops de calor i erupcions cutàniesdel tipus de la sudamina, mésimportants com més baixa és l’edatdel nen. Els menors d’un any no

haurien de ser exposats al sol, nitan sols amb fotoprotectors. Ésconeguda la relació de les crema-des de la pell en els nens amb l’a-parició de lesions malignes enedats ulteriors. Consulteu el pedia-tre per fer un pla d’exposició al solper als nens en funció del seu tipusde pell.2. Exposició a agents agressorsexteriors (la temperatura). Leslesions tèrmiques per calor o fred

són evitables si hi pensem. Hemvist a l’estiu problemes de congela-ció d’excursionistes que han realit-zat una ascensió en temps estival aaltes temperatures durant el diaamb roba inapropiada i que, percanvi de temps inesperat, han hagutde pernoctar a alta cota sense l’a-bric adequat. També s’ha de consi-derar que l’altura ens apropa al soli les seves radiacions són més peri-lloses. Les excursions per àreesboscoses convé fer-les amb robagruixuda per evitar les esgarrinxa-des i l’agressió d’insectes, aràc-nids, artròpodes i altres anima-lons. També el calçat ha de ser l’a-

dequat al terreny que es trepitjarà.Si es tenen lesions és importantprotegir-les i desinfectar-les. Hi haal mercat bons repel·lents de mos-quits.3. L’aigua. És un altre element que,buscat en temps de calor, es potmostrar hostil. Els banys amb aiguafreda i el seu contrast amb les altestemperatures estivals són causad’hidrocució, conegut per la gentcom a tall de digestió. Però no ésaquest l’únic perill, tot i que elsnens a les escoles aprenen actual-ment a nedar, són molts els acci-dents en rius, piscines, parcs aquà-tics i en el mar d’ofegaments, gene-ralment per imprudències o mancade vigilància.4. Accidents. La vida a l’aire lliure,l’increment d’activitats poc habi-tuals i el mateix atreviment de l’e-dat, fa que els accidents siguin undels capítols que es cobren méslesions a l’edat infantil. Per ordred’importància i transcendènciatenim els accidents de trànsit,d’alta prevalença encara, cremadesdegudes al foc (barbacoes, focs decamp, fogueres de Sant Joan, corre-focs artificials, llamps en tempes-tes estivals, etc.) i els accidents percaigudes, cops i altres ferides.5. Infeccions. Les ferides a la pell,si no es netegen bé i es protegeixen,en aquest temps s’infecten fàcil-

ment. Cal parar atenció a la sevacura.6. Intoxicacions alimentàries. Lesaltes temperatures, la presència demés insectes vectors de malalties,el costum del consum de begudes iplats freds en l’alimentació estivalfaciliten la contaminació d’algunsaliments, la qual cosa afavoreix elstrastorns intestinals i digestius ambmolta freqüència. Entre ells els pro-ductes làctics, les amanides i elspreparats crus o cuits amb ous(maionesa, beixamel, pastissos,nata, crema, etc.). També en elsviatges a països de baix perfil sani-

tari es recomana el consum debegudes embotellades sanitària-ment per tal d’evitar malaltiestransmeses per l’aigua.

Cal recordar que els nens sónindividus amb comportaments ago-sarats, amb poca experiència perso-nal per a la seva protecció, que sónla nostra responsabilitat i que són elfutur de la nostra societat. Això faque el govern, l’administració, elssanitaris i els pares esiguem obligatsa tenir cura de la seva seguretat.//

OPINIÓ

“Els nens són agosarats itenen poca experiència pera la seva protecció”

Dr. José Vicente HernándezPediatre. Hospital General de Catalunya

L’estiu i els nens

Els banys amb aigua freda poden provocar talls de digestióARXIU

20% de descompteen tots els serveis(vàlid per afamiliars directes)

gratis CLUB DEL SUBSCRIPTOR

TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82

DIJOUS 16 JULIOL CADA SETMANA TOTS ELS DIMARTS CADA DIA

Entrades gratis pera dies feiners alscinemes Cinesa deSant Cugat

CAL TRUCAR A EL DIARI PER FER LARESERVA

C/ Sant Jordi, 37

Tel. 93 589 62 82

2 entrades per alI Festival deMúsica de Cambraal MonestirÒpera de cambrade Sant Cugat

PER ALS PRIMERS SUBSCRIPTORSQUE TRUQUIN A EL DIARI

C/ Sant Jordi, 37

Tel. 93 589 62 82

Descomptesespecials per alssubscriptors

PRESENTANT EL CARNET DESUBSCRIPTOR

Doctor Murillo, 2Tel. 93 675 69 64

totem@gruposercom.com

C/ Martorell, 12. Tel. 93 589 56 57Horari de 9 a 19 h.

No tanquen al migdia

Al fer-vos socis delClub Vins Noé usregalaran unasubscripció a EL

DIARI DE SANT

CUGAT i a la revistaMi Vino (6 mesos)

INFORMACIÓ: TEL. 93 589 19 83 WWW.VINSNOE.COM

Avda. Torre Blanca, 3

Tel. 93 589 19 83

www.totemviatges.com

PRESENTANT EL CARNET DESUBSCRIPTOR

CUIDEM ELS TEUS CABELLS I LA TEVA IMATGE

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

ESPECIAL SANITAT 21Dijous, 8 de juliol del 2004

-¿Quines són les patologies infantilsmés típiques de l’estiu?-Fins fa poc, a l’estiu teníem sobretotles diarrees, però en aquest estat delbenestar que tenim ara hi ha moltespatologies derivades de l’excés debany. Com que els nens es banyenhores i hores, veiem molts infants ambmal de coll, otitis, conjuntivitis, i ambproblemes derivats de la irritació dediferentes mucoses pel clor de les pis-cines. És clar que a això també hi con-tribueix el consum de begudes fredesi de gelats.

-¿Com es poden combatre?-Hi ha una sèrie de patologies que apa-reixen perquè als nens se’ls deixa ferel que volen. Educar no és consentir.No em sembla correcte que se li per-meti fer al nen el que vol, que tinguitots els gelats que vulgui, begudes fre-des, i que passi molt de temps a la pis-cina. S’hauria de ser una mica mésresponsable i conscient. Per exemple,l’obesitat es dóna en part perquè elsnens es passen moltes hores davant eltelevisor o l’ordinador i no juguen,s’alimenten malament, i com que nofan esport no cremen. Actualmenttenim un 25% de criatures obeses.

-¿Cada quant recomana portar el nenal pediatre?-Depèn, durant el primer any reco-mano una visita al mes perquè lesvacunes i l’alimentació van molt lli-gades als mesos. A partir de l’any lesvisites es van espaiant, i quan els nenssón més grans, una o dues visitesl’any, fins als 15 o 16 anys, demoment, perquè com la vida s’allar-ga, els metges de capçalera volen queels pediatres assumeixin pacients finsa l’adolescència.

-¿Com afecten les vacunes?-Hi ha algunes vacunes que provo-quen febre. Jo el que faig gairebé sis-temàticament quan vacuno una cria-tura és recomanar als pares que lidonin algun antitèrmic dins de les 24hores i normalment no hi ha cap pro-blema.

-¿Per què les al·lèrgies són cada copmés generals i agressives?-És una de les conseqüències de viureen el primer món, tan industrialitzat,

amb tantes calefaccions, cotxes i airescondicionats. A mi em sembla ver-gonyós que ara es plategin reduir un0,4% l’emissió de diòxid de carboni,per acostar-se al tractat de Kyoto. Res-pirem un aire totalment contaminat, iaixò afecta les vies respiratòries i elsaliments que mengem. Segons els tèc-

nics, d’aquí a 25 anys, el 25% de lapoblació del primer món tindrà al·lèr-gies, és a dir, 1 de cada 4.

-Segons Europa Press, una contami-nació més baixa reduiria un 20% lesmalalties infantils a Europa. ¿Quinespatologies deriven de la contaminació?-Tot això produeix una gran prolife-ració dels virus, que en un ambientcontaminat i enrarit sobreviuen demala manera. Veiem moltíssimes mésinfeccions que abans, com les erup-cions primaverals, que cada cop sónmés freqüents tot l’any, i la varicel·la,que ara és tot l’any, i que abans era unamalaltia exclusivament primaveral.La massificació i la contaminació evi-dentment afecten.

-¿A què es deuen tants trastorns ali-mentaris entre els nens a l’estiu?-El temps d’oci afavoreix una certadisbauxa, i els primers que anem forad’hores sóm els pares.

-A més, hi ha molts infants que s’ali-menten de llaminadures... -Però, qui els hi finança? Qui els hopermet? El consum d’aquests pro-ductes fa proliferar els mals hàbits ali-mentaris, com menjar malament ientre hores, i això se suma al proble-ma de les dents i de no seguir un ritmeadequat i d’acord amb l’alimentacióen edat de creixement.

-¿Creu que els pares tenen suficientinformació sobre les malalties delsnens?

-Això és un tema que depèn molt delspediatres. Hi ha gent que explica mol-tes coses i gent que n’explica molt

poques. Penso que els pares han d’es-tar molt informats de tot el que elspassa als seus fills. Jo intento argu-mentar sempre el que fem.

-¿Quin ha estat el cas que més li hacompungit?-Han estat dos casos. Una vegada,tocant la panxa a un nen li vaig des-cobrir un tumor. El fet de palpar aquelltumor des de fora és una impressióque dubto que oblidi mai. L’altre casva ser al principi d’implantar-se aquíla vacuna del xarampió, que és unamalaltia que em fa molt de respecte, jaque de vegades té complicacions moltgreus; actualment encara mor migmilió de persones a l’any en tot elmón. Hi havia gent que al principi noestava d’acord amb la vacuna. Un diava ingressar un nano en coma perculpa del xarampió, i la impressió de

veure’l inconscient amb els granets vaser terrible. Aquell nen va morir i séque amb una vacuna s’hagués salvat.Aquest cas també va afectar molt elcap de pediatria de l’hospital de la Valld’Hebron, que va dir que no enteniacom era possible que en l’actualitatencara hi hagués gent que no creia enaquella vacuna.

-I com a experiència més gratificant?-El dia que hi ha un problema gros iel pots resoldre. El moment en quèvénen els pares, es posen a plorar it’abracen agraïts. En aquests casos ésquan penso que realment val la penafer aquesta feina. // M.Sagalés i Mas

JORDI GARCIA

ESTIU I INFANTS

Josep Maria

Coromines Metge pediatre

“Educar no ésconsentir”Exerceix com a pediatre des de fa 35 anys, però ara en fa 25 que va decidir tras-lladar la seva consulta a Sant Cugat, alternant-la amb la seva feina com a metge al’hospital infantil de la Vall d’Hebron durant 15 anys. Al llarg de la seva carrera,aquest fill de pediatre les ha vistes de tots colors, però dia a dia confirma que laseva feina cada cop li és més gratificant, com ell diu: “amb el temps, m’he anatenamorant de la meva feina”. El doctor dóna les claus per passar un estiu senseriscos sanitaris per als infants, basat en la conscienciació dels més grans.

“Segons els tècnics, d’aquí a 25anys, el 25% de la població del

primer món tindrà alguna al·lèrgia”

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

ESPECIAL SANITAT22 Dijous, 8 de juliol del 2004

SALUT I VIATGES>D’un viatge,tothom vol emportar-se un bonrecord i no una malaltia endèmica.Però, malauradament, quan es vade vacances a algunes destinacionsd’Àfrica, Àsia o Sud-amèrica ésfàcil que a més de postals, collaretsi regals per als parents, el viatgertorni amb paludisme, febre groga,hepatitis A o B, tètanus o, fins i tot,amb la ràbia.

La prevenció mitjançant lesvacunes i el control higiènic de l’ai-gua i els aliments són les principalsmesures que cal adoptar per evitartornar a casa amb alguna d’aquestesmalalties, segons es recull en elReglament Sanitari Internacional del’Organització Mundial de la Salut(OMS). Aquestes normes tenencom a objectiu protegir la salut indi-vidual dels viatgers, però també pre-venir la propagació internacional deles malalties i el brot d’epidèmies,un risc que podria ser molt comúarran de la popularització del turis-me de llargues distàncies.

La de la febre groga,obligatòriaEn el cas de malalties com la febregroga, alguns països exigeixen uncertificat internacional de vacunacióals viatgers procedents de destina-cions com Brasil, Colòmbia, Congoo Burkina Faso que volen travessar laseva frontera. La vacuna contraaquesta malaltia està regulada per

una normativa internacional i la sevaadministració està recomanada a totsels turistes que viatgin a zones infec-tades d’Àfrica, Amèrica Central i delSud. L’efecte protector de la vacunacomença als 10 dies de la primeraadministració i des del primer dia siés una revacunació. El seu període devalidesa és de 10 anys i cal anar amb

compte amb les contraindicacions enembarassades, nens petits i personesamb alteracions immunitàries.

Les més recomanadesUna altra vacuna recomanada, peròno obligatòria, per als viatgers quevisitin qualsevol part del món és ladel tètanus. Si la cartilla de vacuna-cions generals de la persona éscorrecta, només cal una dosi derecord cada 10 anys. En cas contrari,caldrà administrar la dosi correspo-nent.

El turista que no estigui immu-nitzat i visiti l’Índia, Egipte, Paquis-tan o Angola s’haurà de vacunar con-tra la poliomielitis, una malaltia gai-rebé eradicada a tot el món, però queencara persisteix en algunes zonestropicals. També són freqüents enpaïsos en vies de desenvolupament lameningitis meningocòccica, a païsossubsaharians com Etiòpia, Eritrea,Benin i també a l’Aràbia Saudita, iles hepatitis A i B, a la majoria dezones tropicals. La vacunació ésefectiva en tots tres casos, amb unavalidesa de 3 anys en el primer i 5 enels altres. No passa el mateix amb lavacuna contra la febre tifoide, pre-sent al Marroc, Egipte, Argèlia oCambodja, la immunització de laqual és limitada. En aquest cas, lamillor prevenció és l’atenció a lahigiene de begudes i aliments. Altresmalalties prevenibles mitjançant lavacunació són les encefalitis centre-europea i japonesa, freqüents a leszones rurals. Si es visiten nomésàrees urbanes no cal vacunar-se.

Destinacions ambvacunació obligadaFebre groga, hepatitis i fins i tot la ràbia assetgen els turistes

Serveis de Sanitat ExteriorBergara, 12, baixosBarcelona - Tel. 93 520 96 63De dilluns a divendres de 9 a 14 h

Centre d’Atenció PrimàriaDrassanes. Unitat deVacunacions Internacionals Av. Drassanes, 17-21, plantabaixaBarcelona - Tel. 93 443 05 07De dilluns a divendres de 9 a 14 hde juny a setembre i de 15 a 19.30h la resta de l’any

Centre de VacunacionsInternacionals Hospital ClínicRosselló, 163, 5a plantaBarcelona - Tel. 93 227 54 07De dilluns a divendres de 8.30 a16 h

Hospital de Bellvitge. Servei deMedicina PreventivaFeixa Llarga s/n Ed.AntigaEscola d’Infermeria. 4a plantaL’Hospitalet de LlobregatTel. 93 260 74 46De dilluns a divendres de 9 a 14 h

Més informació a internet a:www.gencat.net/salutwww.msc.es

Centres devacunacióinternacional

Una de les malalties més este-ses a tots els països tropicals és elpaludisme o malària, trasmès perla picada del mosquit Anopheles.Per desgràcia, avui dia encara nos’ha descobert cap vacuna contraaquesta afecció, que cada any con-trauen milers de viatgers, i per aixòl’única mesura per evitar contrau-re la malària és la protecció contrala picada del mosquit que la trans-met. Vestir amb roba fosca demàniga llarga, que tapi la gran partdel cos i utilitzar repel·lents d’in-

sectes a base de dimetilaftalat odietil-toluamida és el millor enestades a l’aire lliure. A les habi-tacions és recomanable utilitzarinsecticides i aparells elèctrics ques’endollen al corrent, impregnatsamb piretrines sintètiques. Tambées pot començar a prendre medi-cació específica, sota prescripciómèdica, una setmana abans delviatge per evitar el contagi. Lamedicació ha de ser ininterrompu-da i ha de continuar fins a quatresetmanes després de les vacances.

Sense vacuna per a la malària

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

PUBLICITAT 23Dijous, 8 de juliol del 2004

24

ELS PROFESSIONALS OPINEN>

La majoria d’especialistes consultats coincideixen a afirmar que l’estat de salut dels santcuga-

tencs és acceptable. Tot i així, els metges recomanen acudir de manera periòdica a la consulta

dels facultatius per fer revisions periòdiques i garantir el manteniment d’un bon estat de salut.

Com està la salut dels santcugatencs?-Hi ha una bona sanitat a Catalunya?-A primera vista, sí. Jo he exercit la professió tant a Califòrnia com a Itàliaabans d’instal·lar-me a Sant Cugat i penso que la sanitat a Catalunya estàper damunt de la italiana i és molt semblant a la nord-americana.

-Estan bé de salut els catalans?-Els catalans en general estan força sans però podrien estar millor.

-Hauríem de ser més disciplinats i fer-nos revisions més sovint?-La salut no és només l’absència de malalties o símptomes de dolor, tambéés el benestar mental i social. Una persona està sana quan a més de no tenircap símptoma se sent tranquil·la, serena, plena de vitalitat i en harmonia ambel seu entorn, sense límits d’edat. Es pot arribar a un estat de plena salut imantenir-lo si ens responsabilitzem de la pròpia cura i anem a les revisionsi fem els tractaments de manteniment amb regularitat.

-I a l’estiu, què hauríem de fer?-És el moment de carregar les bateries i s’hauria de fer bondat. Dormir elsuficient, beure aigua, respirar aire de qualitat, menjar sa, fer exercici...

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r 5a08190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 544 28 52

“La salut no és nomésl’absència de malalties, sinól’harmonia física i mental”Ángela OlaruDoctora quiropràctica

-Hi ha una bona sanitat a Catalunya? Com estem de salut els catalans?-En general sembla que el nostre és un bon sistema sanitari, però caldria mésinversió i un gran acord entre tots els agents implicats per millorar-lo. Res-pecte a la salut dental, que és la meva especialitat, no estem al nivell adequat.Hi ha mancances sobretot en la prevenció de les malalties bucodentals méshabituals a tots els nivells familiars. Fa més de 10 anys que dirigeixo la mevaconsulta a Sant Cugat i progressivament he detectat més conscienciacióentre els pacients de totes les edats.

-Hauríem de ser més disciplinats i fer-nos més revisions mèdiques?-Indiscutiblement, durant les revisions periòdiques es detecten els proble-mes amb molta anticipació, per tant els tractaments preventius són molt efi-caços i ens permeten estalviar temps i diners. Per la nostra clínica passen adiari molts pacients, i amb tots parlem de prevenció. Posem una cura espe-cial a explicar-los les pautes que cal que segueixin, i fem programes que elspermeten solucionar problemes que amb el pas del temps es podrien compli-car, posant l’última tecnologia al seu servei. Cada cop més pacients portenels seus fills a fer revisions, els mateixos pediatres els ho recomanen. Tant ésaixí que a la nova clínica hem tingut en compte els més petits a l’hora de dis-senyar la sala d’espera, el jardí i els boxes de tractament. A l’estiu, amb l’ar-ribada de les vacances, ens posem potser menys malalts i per contra hi hamés accidents (carretera, platja, muntanya...). Nosaltres a més de fer tracta-ments planificats, rebem pacients en situació d’urgències i la quantitat no ésinferior a la de l’hivern. A l’estiu, es produeixen molts accidents típics d’a-questa època per capbussades a les piscines, caigudes anant en bicicleta i acti-vitats físiques a l’aire lliure en general.

Pg. Sant Magí, 22Despatx 13, 2a planta08190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 674 23 35

“Hi ha moltes mancances al’hora de prevenir afeccionsbucodentals comunes”

Maria JaumeClínica dental

-Hi ha una bona sanitat a Catalunya?-A Catalunya, com a la resta d’Espanya, tenim un bon model sanitari si el com-parem amb altres models europeus. Els que poden estar descontents ambaquest sistema són aquells que no troben una resposta ràpida als seus proble-mes per un col·lapse als serveis sanitaris, que en molts casos pot ser per unasobredemanda i en altres per la saturació principalment de l’accés als espe-cialistes.

-Estan bé de salut els catalans?-L’estat de salut dels catalans opino que és bastant acceptable. L’augment d’in-formació sobre les principals patologies, els signes inicials que ens diuen quehem d’anar al nostre metge de capçalera, i els programes de prevenció de lesprincipals patologies, determinen un diagnòstic precoç de les malalties icada cop una més ràpida i bona resolució d’aquests problemes.

-I a l’estiu, què hauríem de fer?-No és que amb les vacances i el bon temps estem menys malalts, sinó que enaquesta època les persones comencem a preocupar-nos d’altres temes iestem menys pendents de les nostres dolences. Pensar en les vacances, laplatja, la muntanya, la revisió del cotxe... ens distreu i aquella dolença o molès-tia passa a segon terme. De vegades deixar temes fins després de les vacan-ces fa que les complicacions augmentin i els tractaments s’allarguin.

C/ la Mina, 15, baixos08190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 590 13 10

“Durant les vacances noestem menys malalts, és quetenim altres preocupacions”Carles GüellEspai Mèdic Sant Cugat

Dijous, 8 de juliol del 2004SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

ELS PROFESSIONALS OPINEN>

Sembla que a l’estiu, el percentatge de persones amb malalties comunes disminueix, potser pels

canvis en l’estil de vida i en la temperatura o perquè el cap es distreu amb altres tipus de preocu-

pacions. En canvi, cal anar amb compte amb els accidents, perquè en lloc de minvar, augmenten.

Com veuen els metges la salut dels santcugatencs?-Hi ha una bona sanitat a Catalunya?-Jo crec que hauríem de distingir dues qüestions quan parlem de sanitatal nostre país. En primer lloc, hem de referir-nos a l’assistència hospi-talària, on segurament complim els estàndards europeus i estem ben posi-cionats; però hi ha una segona part, que és l’assistència primària, on elsproblemes són evidents per a qualsevol usuari que utilitzi la xarxapública. Hi ha dos problemes bàsics i greus en aquest nivell, que són lesllistes d’espera i el fet de no poder triar el metge si no és dins la mateixaxarxa. Pel que fa a la segona part de la pregunta, probablement estemals nivells de salut correctes però hi ha algun aspecte preocupant, sobre-tot entre la població jove, que són els malalts potencials de futur; enaquest grup, com ja és conegut, el consum de tabac i alcohol augmentai no diguem el consum d’altres drogues que estan introduïdes fortamenti des de molt aviat entre els joves.

-Estan bé de salut els catalans?-Em sembla que no hem de ser alarmistes i actuar amb sentit comú.Imaginem un home o una dona de 30 anys, sense antecedents familiarsni personals de malalties importants, sense hàbits de consum de tabacni alcohol, que fa esport regularment i que és vegetarià. En aquest casés suficient la revisió mèdica anual, que segurament li practiquen allloc de treball.

-I en altres casos?-Ara bé, si aquesta mateixa persona és obesa, fuma i té antecedentsde diabetis i hipertensió a la família, aleshores estem davant de totun altre panorama i les actuacions han de ser diferents. De totamanera, hi ha controls mèdics que són obligats; sabem que convérevisar la pròstata dels homes de més de 40 anys, sabem que lesdones s’han de fer mamografies i revisions ginecològiquesperiòdicament i sabem que els fumadors s’han de fer espirometria apartir dels 35 anys.

-I a l’estiu, què hauríem de fer? Estem menys malalts?-Sí, a l’estiu ens posem menys malalts segurament per factors ambien-tals i psicològics, fa menys fred, el dia és més llarg, estem de vacancesetc. Però la contrapartida és l’augment dels accidents de tot tipus, nonomés de trànsit, justament perquè la mobilitat i les activitats en contac-te amb la natura són practicades multitudinàriament.

Rbla. del Celler, 129-13108190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 675 69 79

“A l’estiu ens posem menysmalalts però augmenten elsaccidents de tot tipus”Xavier TarragóPoliclínic Sant Cugat

-En general, creu que hi ha una bona sanitat a Catalunya?-Penso que sí que tenim una bona sanitat. El nivell professional dels met-ges és bo, però hi hauria d’haver un major volum de professionals en lamedicina pública.

-I com estem de salut els catalans?-Crec que des del punt de vista del pacient, convindria prendre més cons-ciència de la importància d’acudir a les revisions preventives.

-Hauríem de ser més disciplinats i fer-nos revisions més sovint?-Pel que fa a la salut dels ulls, convé distingir entre la revisió visual d’unadult i d’un nen. Les exploracions visuals infantils es recomanen com amínim una vegada a l’any, per tal de valorar si les capacitats visuals queintervenen en l’aprenentatge escolar són adequades a l’edat del nen. Coma màxim, convé que els infants es facin el primer examen visual abansdels 5 anys d’edat.

-I pel que fa als adults?-En aquest cas, convé que es facin revisions visuals almenys cada 2 anys.

-A l’estiu, amb l’arribada de les vacances, sembla que ens posemmenys malalts, però en canvi el nombre d’accidents augmenta. -A l’estiu, l’augment d’activitats d’oci i esport que es realitzen durant lesvacances poden ajudar a augmentar la freqüència de traumatismes,també oculars, així com d’altres patologies. Pel que fa als ulls, augmen-ta el risc de contagiar-se de conjuntivitis al·lèrgiques per banys a les pis-cines i també es donen més casos d’alteracions oculars provocades perno protegir-se correctament dels raigs solars. En aquesta època, convémolt cuidar-se.

Xerric, 2908190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 589 61 61

“El nivell dels professionals ésbo,però hi hauria d’haver mésmetges als centres públics”Cristina Majoral Santi PuyalCentre Òptics d’òptics i optometristes

Dijous, 8 de juliol del 2004 25SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

ESPECIAL SANITAT26 Dijous, 8 de juliol del 2004

La presentació de la cinquena edi-ció del Butlletí Econòmic deSant Cugat celebrada al Sant

Cugat Hotel & Restaurant el dia 22 dejuny és una bona oportunitat per refle-xionar sobre la situació i evoluciórecent del municipi. En aquest ButlletíEconòmic, que elabora el grup derecerca Anàlisi Quantitativa Regionalde la Universitat de Barcelona perencàrrec de l’Ajuntament, es pot tro-bar diversa informació referent almunicipi tant des d’un vessant econò-mic com social. Es tracten temes comla demografia, l’activitat econòmica iempresarial, l’ocupació, la contrac-tació, l’habitatge, el transport, l’en-senyament i la sanitat i serveis socials,entre d’altres.

Concretament, en el tema de lasanitat es constata que l’any 2001al municipi hi havia 15 farmàcies,que en relativitzar-les pel nombred’habitants, donaven lloc a uníndex de 0,3 oficines de farmàciaper cada mil habitants. Aquestíndex eraser inferior al de la comar-ca del Vallès Occidental, al de laprovíncia de Barcelona i al del glo-bal de Catalunya. Si en comptes decomparar Sant Cugat amb àmbitsmés grans ho fem amb els munici-pis de l’entorn, es pot comprovarque l’índex del nombre de farmà-cies per mil habitants és més granque el de Cerdanyola, on hi havia

0,27 farmàcies per mil habitants,però inferior al de Rubí i Terrassa,que presenten un índex de 0,32 i alde Sabadell, on hi havia 0,35farmàcies per cada mil habitants.En l’actualitat, a Sant Cugat hi hauna farmàcia més que en l’any2001, és a dir, n’hi ha 16, però elcreixement de la població delmunicipi fa que si considerem elnombre de farmàcies per mil habi-tants no s’hagi produït cap augment

significatiu.D’altra banda, l’atenció primària aSant Cugat es pot rebre al CAP deSant Cugat, al CAP de Valldoreix ials consultoris de la Floresta i TorreBlanca. En aquest cas, i malgrat lano gaire llunyana entrada en fun-cionament del CAP de Valldoreix,situat al costat de l’estació delsFGC, s’ha posat de manifest unacerta saturació pel que fa als met-ges de família i alguns especialis-tes. El pla del govern de laGeneralitat per ampliar les planti-lles dels centres d’atenció primàriaportarà un nou metge de família ala ciutat. Així mateix, l’Ajuntament

preveu la construcció d’un tercercentre d’atenció primària a prop dela cruïlla que formen la carretera deVallvidrera i la de Rubí. De totamanera, la conselleria de Sanitat,tot i tenir en compte aquesta possi-bilitat, sembla més orientada aintentar cobrir les necessitats demetges a Sant Cugat en el CAP deValldoreix que no pas a augmentarel nombre de centres d’atencióprimària al municipi. Això fa que eltercer CAP podria trigar a veure lallum.Darrerament, els ajuntaments deSant Cugat, Rubí i Castellbisbalvan proposar a la consellera deSanitat que es dotés aquests muni-cipis d’un hospital propi, quedonaria servei a un total de150.000 possibles usuaris i queara per ara han d’anar al deTerrassa. En aquest cas, la conse-lleria de Sanitat està estudiantaquesta possibilitat en el marc dela seva planificació futura. ElDepartament de Sanitat també esplanteja fer a Sant Cugat un hos-pital lleuger. Es tractaria d’unainstal·lació que tindria tots els ser-veis d’un hospital excepte el llits.Per tant, hi ha diversos fronts obertsper tal de millorar l’atenció sanità-ria a Sant Cugat. La majoria de lespropostes vénen provocades per lainsuficiència i saturació d’alguns

dels serveis. En aquest sentit, caltenir en compte que la població deSant Cugat supera ja la barrera dels70.000 habitants amb un creixe-ment molt important en els darrersanys. Així, entre els anys 1996 i2003, la població del municipi hacrescut gairebé el 50%, i ha passatde tenir menys de 48.000 habitantsals 70.664 que hi havia el desembredel 2003. És necessari que a aquestespectacular augment de la pobla-ció segueixi, en un termini breu, unincrement important de diversos

tipus d’infraestructures i serveis.L’adequació dels serveis a l’aug-ment de la població, però, no haestat, en l’àmbit concret de la sani-tat, tan immediat com caldriademanar. És per això que cal conti-nuar demanant a les administra-cions la millora de la sanitat almunicipi.//

OPINIÓ

Hi ha diversos fronts obertsper tal de millorar l’atenciósanitària a Sant Cugat

José Ramón García SanchisMembre del Grup de Recerca AQRprofessor titular d’Economia Aplicada,Universitat de Barcelona

La sanitat a Sant Cugat

Exterior del CAP de Sant CugatARXIU

SOCIETAT - ESPECIAL SANITAT

PUBLICITAT 27Dijous, 8 de juliol del 2004

PUBLICITAT28 Dijous, 8 de juliol del 2004

CULTURA29Dijous, 8 de juliol del 2004

EXPOSICIÓ>

La Canals Galeria d’Art s’haconvertit en el punt de tro-bada de l’obra de quatreartistes procedents de dife-

rents països gràcies a l’exposicióUn món proper, un món divers.La mostra forma part de tot un iti-nerari organitzat per l’associacióde galeries d’art contemporani ArtCatalunya, que presenta, sota eltítol Art Catalunya amb el Fòrum,un total de dotze exposicionssimultànies inserides dins de laprogramació del Fòrum 2004 deles Cultures.

La Canals Galeria d’Art, coma galeria associada a Art Cata-lunya, participa al costat d’onzegaleries més en un recorregut perles tendències i els llenguatgesplàstics d’arreu del món. “ElFòrum tracta de la multiculturali-tat i del diàleg, entès també com eldiàleg entre les diferents maneres

d’entendre les arts visuals”, acla-reix el vocal de premsa d’ArtCatalunya i director de la CanalsGaleria d’Art, Josep Canals.

Exposició a quatre mansUn món proper, un món diverspresenta quatre maneres deveure i viure l’art a través de l’o-

bra de Fiona Morrison, AnnaLentsch, Roger Voelker i Salva-tore Garau. El treball d’aquestsquatre creadors va en línies cla-rament diferenciades i abastatemes com la religió, els respec-te a la natura, física i humana, ila ciutat.

La santcugatenca d’origenandorrà Fiona Morrison, desprésdel seu pas pel món de la pintura,s’ha centrat els últims anys en lafotografia i ofereix una obra plena

de connotacions simbòliques queenllacen la natura amb la figurahumana. El nord-americà RogerVoelker, de la seva banda, investi-ga els contrastos entre l’home i lescomputadores a través d’una pin-tura expressionista que combinamaterials i tècniques com el colla-ge. Les textures i l’austeritat delcolor són els trets diferencials del’obra de la belga Anna Lentsch.La pintura de l’italià SalvatoreGarau, finalment, evoca els pai-satges de l’inconscient i una visióromàntica dels seus mons inte-riors, utilitzant primordialment elcolor negre i els clars de la matei-xa tela.

Ventall d’espais, ventall d’artistesUn dels valors de l’última ini-ciativa d’Art Catalunya és,segons Canals, “la seva presèn-cia en el conjunt del territoricatalà”. De la dotzena de galeriesd’art que hi participen, la meitatestan ubicades a la ciutat de Bar-celona, mentre que les sis res-tants estan situades fora de laciutat comtal, amb presència ales quatre províncies del Princi-pat.

L’altra característica desta-cada pel director de la Canalsés el fet que les diferents expo-sicions “apleguin artistes depràcticament tots els conti-nents”. Per Canals, “les gale-ries catalanes són molt dinàmi-ques i organitzen moltes expo-sicions, però normalment pre-senten l’obra dels artisteslocals i poques vegades oferei-xen un ventall tan ampli ambgent de fora”.

Les diferents mostres quecomponen Art Catalunya amb elFòrum s’allargaran fins a princi-pi de la temporada vinent. En elcas de Sant Cugat, l’exposició Unmón proper, un món divers es potvisitar a l’espai d’art del carrer dela Creu durant tot l’estiu, fins al 8de setembre. // Eva Arasa

‘Un món proper, un món divers’ es pot visitar a la Canals fins al 8 de setembreCEDIDA

CURTMETRATGE>L’artista igalerista local Lluís Ribas s’iniciaen el món del cinema amb un curt-metratge que filmarà després devacances. Un dels primers passosper a la realització de la pel·lícula haestat el càsting, en el qual ha resul-tat escollit l’actor santcugatencJaume Pla.

Una reflexió a l’entorn de larecerca de la felicitat és el tema cen-tral de la primera pel·lícula de LluísRibas com a director cinematogrà-fic. El curtmetratge, ambientat aMallorca, serà filmat íntegrament aPalma i durarà 11 minuts. Ribasespera que “aquest sigui un primerpas i la primera part d’una trilogia”.

Jaume Pla, coprotagonista del curtEl càsting per trobar els actors vatenir lloc el mes passat i va comp-tar amb el suport, tècnic i de perso-nal, de Canal 4. Les proves van ser-vir per triar, entre altres actors,Jaume Pla, que interpretarà el papercoprotagonista del curt.

Pla, entusiasmat amb el projecte,participarà també en la segonapel·lícula de la trilogia. “Tot i que lestres històries seran independents, vol-dria que els actors repetissin. EnJaume Pla ja l’he fitxat per a la sego-na”, explica Ribas.

Ribas, a més, comptarà amb “un

equip tècnic i de producció molt jove”,tal com el qualifica ell mateix. El pin-tor i ara realitzador cinematogràficreconeix que s’ha volgut envoltard’una sèrie de persones “professio-nals però joves i entusiastes alhora”.El rodatge començarà el 23 de setem-bre i s’allargarà una setmana. <

L’espai d’art localparticipa en unamostra simultàniad’Art Catalunya

La Canals Galeria d’Art,ambel Fòrum de les Cultures

Lluís Ribas prepara una primeraincursió en el món del cinema

Santiago Rusiñol, 52. SANT CUGAT T. 93 675 47 51 salarusinyol@valles.com

CLUB SOCIS FONS D’ART

ANA GARCÍAAVUI

INAUGURAC IÓ

XVIII ANIVERSARI

“PINTURA JOVE’04”

CULTURA30 Dijous, 8 de juliol del 2004

ACTUACIÓ>El Cor Infantil iJuvenil Sant Cugat ofereix aquestdiumenge, 11 de juliol, a les 10 dela nit, el concert Pop-Hits, previstinicialment dins dels actes de laFesta Major. L’actuació, organitza-da conjuntament per l’Aula de So ila Comissió de Festa Major, tindràlloc a la plaça de l’Om i servirà perpresentar l’últim disc del cor, unrecull de música pop catalana i

internacional.El nou enregistrament del Cor

Infantil i Juvenil Sant Cugat busca,amb paraules dels seus responsa-bles, “un so modern i desenfadat,obrint als components del cor unterreny poc explorat encara i queconviu amb repertoris clàssics d’altnivell com els que hem anat fentfins ara”. Entre els temes del disc hiha cançons com Can you feel the

love tonight?, d’Elton John, o Whata wonderful world, de Louis Arms-trong. El rock català també està pre-sent en el compacte amb Boig pertu, de Sau, i L’Empordà, de Sopade Cabra.

Els directors del cor, d’altrabanda, estan convençuts que“aquest disc i el treball que hi ha aldarrere permetran que el públicdescobreixi les veus solistes demolts dels cantaires del cor, quedonen el millor d’ells mateixos ver-sionant grans grups i interpretanttemes molt coneguts”. El cor rea-litza l’enregistrament aquesta set-mana, a l’aula de gravació de l’Au-la de So. <

El Cor Infantil presentaun CD amb música pop

ESTRENA DE ‘BELLES PEDRESVELLES’ AL CLAUSTRE

El claustre acollirà demà diven-dres, 9 de juliol, l’estrena abso-luta de Belles pedres velles, deRafael Blanch, dins del marc delI Festival de Música de Cambraal Monestir. L’obra, dedicada aSant Cugat i al seu monumentmés emblemàtic, serà interpreta-da per l’Harmonia Quintet deVent.

L’Harmonia Quintet de Ventes va fundar l’any 1986 i, a horesd’ara, s’ha convertit en un refe-rent en el panorama de la músicade cambra a Catalunya. El con-junt està format per Joan AlbertBotet, a la flauta; Xavier Blanch,a l’oboè; Josep Fuster, al clari-net; Lleonard Castelló, al fagot;i Joan Carles Chordà, a la trom-pa. El concert de demàcomençarà a les 10 de la nit i, amés de l’estrena de Belles pedresvelles, el quintet ha escollit unrepertori variat amb obres delromanticisme, el classicisme i elsegle XX.

Aquest és el cinquè concertdel I Festival de Música de Cam-bra al Monestir de Sant Cugat.La tinenta d’alcalde de ServeisPersonals, Àngels Solé, assegu-ra que, “fins ara, l’acollida delpúblic ha estat molt bona i laqualitat dels concerts també ésmolt bona. Tothom en surt moltsatisfet perquè poder escoltarmúsica de qualitat en aquestmarc incomparable, com és elclaustre del Monestir, no passacada dia. Aquest any hem iniciatel festival i esperem poder-lo

repetir l’any vinent”.El I Festivalde Música de Cambra al Mones-tir de Sant Cugat compta amb elpatrocini de Deutsche Bank i s’a-llargarà fins al pròxim 23 dejuliol. <

EL GRUP MEDITERRÀNIAIMPULSA UN TAST CULTURAL

El Grup Mediterrània de la UnióSantcugatenca organitza per aaquest divendres i dissabte, 9 i 10de juliol, un tast de les culturescatalana, basca i grega. Aquestaactivitat està programada dinsdels actes que es fan a la ciutatamb motiu del Fòrum de les Cul-tures 2004 i es divideix en un tastgastronòmic, que tindrà llocdemà a la plaça d’Octavià, a par-tir de les 8 del vespre, i una actua-ció dissabte, a partir de les 10 dela nit, a la plaça de l’Om.

El tast gastronòmic, que seservirà a un preu de 3 euros, con-sisteix en un plat amb botifarra,mongetes, mussaca, un parell demontaditos i una llesca de paamb tomàquet. Per beure hihaurà un got de cava, txacolí olicor grec. Després del sopar, elsorganitzadors oferiran un tallerde danses obert a tots els assis-tents.

L’espectacle de dissabtecomençarà amb l’actuació delGrup Mediterrània i, seguida-ment, intervindran els grups con-vidats de Grècia i del País Basc.El Grup Mediterrània va néixerl’any 1994 amb la intenció derecuperar les danses del coreò-graf Salvador Melo i representarel folklore dels Països Catalans. <

CINEMA>L’associació Curts iMés és la responsable de la novaedició de la Mostra de Curtmetrat-ges de Sant Cugat, que finalitzaaquesta nit amb una selecció hete-rogènia de films que es podranveure a la plaça d’Octavià a partirde dos quarts d’11 de la nit.

La Mostra de Curtmetratges deSant Cugat, que aquest any ha cele-brat la quarta edició, ha mantingutles mateixes seccions de l’any pas-sat: Pioners del Cinema Català,Escoles de Cinema, Animació,Cinema Experimental i Cinemad’Autor. A més, la mostra se sumaal Fòrum de les Cultures i, peraquest motiu, cada nit s’han dedicat30 minuts a la Secció Fòrum, ambmostres de curtmetratges dels dife-rents continents.

Una altra novetat d’aquesta edi-ció és la Secció Oberta d’Ahir iAvui, on els santcugatencs tenenl’oportunitat de presentar les sevesproduccions a l’Ateneu. L’objectiud’aquesta secció és, segons el pre-sident de Curts i Més, DanielCodorniu, “fer més participativa

l’activitat, de manera que els espec-tadors i cinèfils s’hi puguin impli-car més”.

L’arrencada de la Mostra no haanat tan bé com esperava l’organit-zació. Codorniu explica que “el ter-cer dia de la Mostra, és a dir, dimarts,ha estat la veritable inauguració delcertamen”. El president de Curts iMés explica que “el diumenge,segurament a causa de la final del’Eurocopa, no va venir gaire gent i

el segon dia vam haver de suspen-dre les projeccions per la pluja”.Dimarts, en canvi, unes 200 perso-nes es van aplegar a la plaça d’Octa-vià per veure el curtmetratge Làlia,dirigit per Sílvia Munt i presentatdins de la Secció Fòrum dedicada al’Àfrica.

Les projeccions d’aquesta nitinclouran els curtmetratges de ficcióde l’Escola Superior de Cinema iAudiovisual de Catalunya. <

La ciutat acull la quartaMostra de CurtmetratgesAquesta nitfinalitzen lesprojeccions a laplaça d’Octavià

La plaça Octavià s’ha convertit, per primer cop, en l’escenari de la MostraCEDIDA

·Fabricació de mobiliari per a tot tipus d’ambients·Projectes d’interorisme i decoració a la seva mida

C. Gasòmetre, 57-59 · 08223 Terrassa (Barcelona)

Tel. 93 731 91 80 · Fax 93 783 27 18

PER EXCLUSIVITAT, QUALITAT I MIDES,CONFII EN UN FUSTER-EBENISTA,

DEDICATS A FER MOBLES DES DE 1958,AMB LA INQUIETUD DE SATISFERI GUANYAR SEMPRE UN CLIENT.

PER EXCLUSIVITAT, QUALITAT I MIDES,CONFII EN UN FUSTER-EBENISTA,

DEDICATS A FER MOBLES DES DE 1958,AMB LA INQUIETUD DE SATISFERI GUANYAR SEMPRE UN CLIENT.

CULTURA 31Dijous, 8 de juliol del 2004

INFANTIL>La Xarxa d’Espec-tacle Infantil i Juvenil ha escollitSant Cugat per realitzar aquestdiumenge, 11 de juliol, la trobadaanual de programadors d’especta-cles. Entre les activitats obertes ala ciutat hi ha elmuntatge infantilEl conte de Nadal alTeatre-Auditori, ales 11 del matí; untaller de titelles alsjardins del Mones-tir, a partir de dosquarts de 12 delmigdia; i una cercavila a càrrec dela companyia Xirriquiteula a laplaça Pere San, a partir de les 5 dela tarda. Sant Cugat programaespectacles de la Xarxa des de fanou anys i, fins al moment, mésde 33.000 espectadors s’han deixat

sorprendre per les propostes d’a-questa fundació.

Cada any, una de les 69 pobla-cions que formen part de la Xarxaorganitza aquesta trobada de pro-gramació. Segons Ramon Llimós,

coordinador de laXarxa, “s’esperaque a Sant Cugatvinguin unes 200 o250 persones de laXarxa d’altres ciu-tats i la trobada ser-virà per coordinartota la temporada

vinent”. La Xarxa funciona a par-tir de nuclis locals, gestionats pervoluntaris. Aquests voluntarisescullen, d’un catàleg amb 200espectacles, les obres que volenprogramar i la trobada anual ser-veix per acabar de coordinar

calendaris i companyies.La Xarxa és una organització

sense ànim de lucre que potenciaa Catalunya els espectacles infan-tils i juvenils que tenen un rigorprofessional i en català. Llimósinsisteix que “el teatre infantil ijuvenil no és un acte culturalmenor” i agraeix la col·laboracióamb el Centre Cultural, que “ésmodèlica i emblemàtica, perquè elnostre grup local pot comptar ambun equipament teatral dotat tècni-cament i humanament amb totesles condicions idònies per fer unesbones representacions de laXarxa”.

Nou anys de col·laboracióEl Centre Cultural programaespectacles de la Xarxa des del’any 1995. En aquests nou anys,un total de 33.669 espectadors hanassistit als 71 muntatges presen-tats per aquesta fundació, amb unamitjana d’ocupació de 500 perso-nes per funció. Per la tinenta d’al-calde de Serveis Personals,Àngels Solé, “aquesta llargacol·laboració ha donat molt bonsresultats i fa que totes dues partsestiguem molt contents d’aquestconveni que ens uneix. I els núme-ros ratifiquen que el públic infan-til i juvenil té un interès en aques-ta programació”.

La programació al Teatre-Auditori per al pròxim trimestrede tardor inclou els títols Hansel iGretel, de la companyia Sim Sala-bim, que es podrà veure el 26 desetembre; La botiga encantada,de la companyia Teatre de la Sar-gantana, que arribarà a la ciutat el24 d’octubre; i Papirus, de la com-panyia Xirriquiteula Teatre, el 28de novembre. <

Els coordinadors de la Xarxa van presentar la trobada al Teatre-AuditoriJORDI GARCIA

EXCLUSIVA>L’artista local PepBlanes presenta demà divendres,a partir de les 8 del vespre, unasèrie numerada de dibuixos dedi-cats a les vistes exteriors delMonestir. Blanes, en aquesta oca-sió, ha decidit oferir la seva obra ala botiga del Museu de Sant Cugat,que acollirà l’acte i posarà a lavenda els dibuixos. La presentacióestarà amenitzada pel grupEnsemble Scandicus, una forma-ció que interpreta música medievali del Renaixment amb roba i ins-truments del segle XI al segle XVI.

Pep Blanes pinta exteriorsPep Blanes ha exposat recentmental claustre una sèrie de deu dibui-xos, sota el títol Exteriors delMonestir. Prenent aquesta col·lec-ció original com a punt de partida,l’artista ha realitzat 30 reproduc-cions signades i numerades que, apartir de demà, el visitant delMuseu de Sant Cugat trobarà enexclusiva a la seva botiga. Blanes,que reconeix que li agrada “con-vidar els amics a actes propiciatspels meus dibuixos”, ha organitzat

una vetllada que finalitzarà ambuna audició, a la llotgeta del claus-tre, de música medieval i renai-xentista a càrrec de la formacióEnsemble Scandicus.

Objectes i llibres sobre el MonestirLa botiga del museu ofereix alvisitant una sèrie d’objectes ambl’objectiu de difondre i divulgartant el claustre com els mateixoscontinguts del museu. Entre elsproductes de la botiga, hi ha unaselecció de llibres d’història, art iarqueologia, a més dels clàssicsobjectes de regal. Segons el direc-tor del museu, Lluís Campins, “ésimportant potenciar la botiga coma element clau en la transmissióde part dels conceptes que trac-tem”. Campins assegura que “labotiga, de moment, és modesta,però ofereix certa varietat d’ob-jectes i llibres relacionats amb elMonestir i el món medieval engeneral”. Pel que fa a productesartístics, els dibuixos de Pep Bla-nes se sumen a una sèrie de làmi-nes de Joan Tortosa, que es venenal museu des de fa un any. <

Els programadors de laXarxa es troben a la ciutat

L’artista Pep Blanes ha dedicat una sèrie de dibuixos als exteriors del MonestirJORDI GARCIA

33.669 santcugatencs han respost a les propostes de la fundació

Dibuixos del Monestir,a la botiga del museu

La trobada inclouactes oberts a tothom,

amb un espectacleinfantil i una cercavila

CULTURA32 Dijous, 8 de juliol del 2004

Jordi Bullich i Arés Tubau s’han posat a la pell dels protagonistes d’‘El banc’EFRÉN MONTOYA

Encara que la diada de Sant Pere assenya-li la data de la Festa Major, la figura del’apòstol no sembla que tingui graninterès com a icona publicitària o repre-

sentativa d’una activitat realitzada aquestsdies. El programa de les festes, copiós en foto-grafies, ha obviat aquest personatge bíblic,entenent que no hi tenia cabuda i que podia tro-bar-se incòmode entre tanta animació laica. Noobstant això, la figura del sant apareix benrepresentada a l’església parroquial, esculpiten la pica baptismal, pintat en el retaule de Totsels Sants i en el vitrall de l’absis central.La pica baptismal és una peça molt interessantartísticament. Segons consta en el llibre debateigs de l’arxiu parroquial, va ser estrenadal’any 1572 per aquesta funció.La seva ubicació original serial’antic temple gòtic de SantPere d’Octavià, situat en ellloc que actualment ocupa elMercat Vell a la plaça d’enPere San. En temps de mossènJuli (rector entre 1955 i 1989)estava guardada en l’armari dela capella de SantaEscolàstica, la primera entrant a la dreta, finsque mossèn Pere va posar-la al centre de lamateixa capella, lloc que ocupa actualment ique permet veure-la de totes bandes.La pica és de pedra nummulítica de Girona, téforma de copa de 0,95 m de diàmetre i 1,07d’alçada total. El recipient és octàstil recolzatsobre d’un fust decorat amb temes de tipusvegetal que se situa sobre una base quadrangu-lar també molt decorada amb fullam.Cadascuna de les divisions del vas s’estructuraseguint els esquemes renaixentistes amb l’ús dela simetria i la seriació. Les figures estancol·locades dins d’un nínxol coronat per un arc

amb petxina i s’emmarquen, a ambdós costats,per dobles balustres. La imatge de sant Pere ésmolt fàcil d’identificar per les claus que aguan-ta amb la mà dreta, un atribut que en aquest cas

és molt gran, desproporcionat respecte a lafigura, expressant amb contundència la sevaiconografia tradicional. A l’entorn hi ha altresimatges, sant Sebastià a la seva dreta, sant Pau ala seva esquerra i possiblement sant Benet ambel bàcul, el fundador de l’ordre de l’ordemonàstic.S’ha relacionat aquesta pica, per les similitudsde factura renaixentista, amb la pica baptismalde la catedral de Girona. La sistematitzacióracional, les proporcions naturals de les figuresde la pica de Girona estan molt lluny de la sim-plicitat, senzillesa i falta de cànon clàssic de lanostra pica, que no li resten, però, atractiu.•

ART A SANT CUGAT per Imma Pueyo

Pica baptismalamb sant PerePica baptismalEsglésia del Monestir

“La imatge de Sant Pere és moltfàcil d’identificar per les clausque aguanta amb la mà dreta”

ESPAI PATROCINAT PER:

Fila Zero sorprèn elpúblic amb ‘El banc’

TEATRE>Fila Zero, companyiaestable de la Unió Santcugatenca, habaixat el teló a la temporada teatralamb l’obra El banc, d’AlexanderGuelman, sota la direcció de XanoPorti. Jordi Bullich i Arés Tubau hanestat els encarregats de donar vida alsprotagonistes del drama, “una històriaintensa i dura per als actors perquè hiha molts canvis d’humor i el muntat-ge és tan cru que tot el pes de l’obrarecau en la interpretació”, tal comexplica el director.

El bancha tingut una bona acolli-da entre el públic que s’ha acostat, els

dos últims caps de setmana, al teatrede la Unió. “Hem hagut de sortir tresi quatre vegades a saludar”, comentaPorti, satisfet. El director, però, reco-neix que “el nombre d’espectadors noha estat gaire elevat i, de cara al futur,procurarem que les representacionsno coincideixin amb la Festa Major”.

Fila Zero acomiada el curs dei-xant embastat un espectacle dirigit perTeresa Canas que s’estrenarà a la ciu-tat el mes de novembre. Porti creuque “el grup es troba en un moment demolta vitalitat i idees, i l’únic que lifalta és incorporar més gent”. <

PUBLICITAT 33Dijous, 8 de juliol del 2004

CULTURA34 Dijous, 8 de juliol del 2004

RECITAL>La soprano ÀngelsSarroca i la pianista Carme Talledavan oferir diumenge, en el marcincomparable del claustre del Mones-tir, un recital amb peces de Wagner,Verdi i Mompou, entre d’altres. L’ac-te, organitzat per l’escola de músicaque dirigeix la mateixa Talleda, va ser-vir perquè el centre s’acomiadi delcurs. Els alumnes i els professors del’escola, al costat dels alumnes de l’es-cola d’Eulogio Dávalos, acabaran deposar el punt final a la temporada amb

un parell de concerts, un a la CasaElizalde i l’altre a l’Aula Magna del’Escola Municipal de Música, aquestdissabte a dos quarts de 8 del vespre.

El recital al claustre, a més d’ofe-rir un tast de repertori operístic, vacontribuir a la divulgació de la músi-ca del país amb un parell d’obres deMompou. Talleda, a més, va presen-tar cinc peces pròpies poc conegudespel públic santcugatenc: Inventaremplegats, Una vegada, Ens queda...,El teu nom dorm i Portes i ombres. <

Àngels Sarroca i Carme Talleda, al piano, van actuar al claustreEFRÉN MONTOYA

Escollir el repertori d’un concert no és fàcil i, amés a més, fer-ho amb una intencionalitathistòrica i didàctica pot ser difícil i contradic-tori a l’hora de obtenir la receptivitat del

públic. Afortunadament, en aquest cas vam tenir oca-sió d’escoltar quatre obres perfectament establertes iamb una cadència expositiva que va encaixar perfecta-ment en les dues parts del programa en un crescendofrancament engrescador on la qualitat i la perfectainteracció dels intèrprets va ser decisiva. S’inicià ambel Trio en Sol major Hob 15 de Haydn, obra quecomença amb un allegro on piano i flauta fan un duo

contrastat pel violoncel amb fragments de gran belle-sa que progressen amb l’andante un pèl arrauxat i unFinale Allegro moderato on vam escoltar la condensa-ció en l’aire del piano pianissimo en un gest de compli-citat divertida de Nozomi Isobe. Després el Trio en Solmenor Op. 63 de Von Weber, prefiguració del romanti-cisme en el primer temps Allegro moderato per entraramb aire de vals a l’scherzo rematada per una fortaexpressivitat en el tercer temps i que finalitzava aritme de marxa en un allegro desfermat i feliç que ensoferia bones perspectives.La segona part va incloure el magnífic Trio per a flauta,violoncel i piano de Martinu, obra escrita i inscrita en elsegle XX, amb un contundent i audaç Poco Allegreto percomençar, l’adagio on la pianista Isobe va mostrar unaforça envejable igual que el pizzicato de Pestalozzi i unandante, allegreto scherzando que va demostrar lasolidesa del trio amb intervencions plenes de madure-sa interpretativa no exempta de la força de la joventutdels solistes que van reproduir perfectament la cridapassional de l’autor. Per acabar, un interessant Trioextret de l’òpera Cavalleria Rusticana de PietroMascagni, obra que va iniciar el verismo i que té frag-ments de força melodramàtica i melodies tan conegu-des com el brindis Viva il vino spumiggiante i d’altresque van donar ocasió a Patrícia de No per a una novademostració del bon nivell tècnic assolit en el seu ins-trument, una capacitat que no l’eximeix de la recercaconstant del límit entre la fidelitat a la partitura i la lec-tura intimista i emocional, que ajuda a transmetre elfons de la intenció del compositor després d’una revi-sió personal. Per agrair els calorosos i reiterats aplau-diments del públic, el trio va oferir una peça fora deprograma, magnífica rúbrica d’una actuació reconfor-tant i plaent. •

CRÍTICA DE MÚSICA per Eduard Jener

La bellesa de l’equilibri

TÍTOL: I Festival de Música de Cambra al Monestir

de Sant Cugat

Trio De No, Pestalozzi, Isobe.

Patrícia de No, flauta travessera.

Cristoforo Pestalozzi, violoncel.

Nozomi Isobe, piano.

Música de Joseph Haydn, Bohuslav Martinu, Pietro

Mascagni i Carl Maria von Weber.

LLOC I DIA: Claustre del Monestir, 1 de juliol.

L’escola Carme Talledaencara el final de curs

Agenda Cultural

PUBLICITAT 35Divendres, 8 de juliol del 2004

9 Divendres20 h. Botiga del Museu-MonestirPresentació de dibuixos de Pep BlanesAmb l’acompanyament del grup “Ensamble Scandicus” intèrprets de música medieval i delrenaixementOrg.: Pep BlanesCol.: Ajuntament de Sant Cugat

20 h. Pl. Octavià Tast de cultures catalana, basca i grega

A càrrec del Grup Mediterrània.Tast gastronòmic i Taller de danses populars adreçat a totes lesedats. Acte Associat al Fòrum de les Cultures 2004Org.:Unió Santcugatenca-Grup MediterràniaCol.:Ajuntament de Sant Cugat

22 h. Claustre del Monestir I Festival de Música de Cambra al MonestirA càrrec d’Harmonia Quintet de Vent.Venda anticipada de localitats: Oficina de Turisme, tel. 93 675 99 52. Preu: 12 eurosOrg.: Ajuntament de Sant Cugat Patrocina: Deutsche Bank

22.30 h. UREF

I Jam Session la Floresta ‘04Porta el teu instrument i uneix-te a la grescaOrg.: Comissió Jove de la Floresta23 h. Espai Jove de la Casa de CulturaChill-out literariAmb les rimes de Mc ALC I Dj’ Tito ReyesOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

10 Dissabte

10 h. Oficina de TurismeEl campanar, l’església i el claustre: El Monestir et sorprendràCal fer reserva. Preu 7 euros. Durada 2 hores i mitjaOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

12 h. Museu de Sant Cugat Deixeu parlar els capitells: ells ho saben totVisita teatralitzada. Preu: 2 eurosOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

21.30 h. Pl. Creu d’en BlauNit de l’espectacleActuacions musicals de la gent del barri de les Planes. No t’ho pots perdre.Org.: Agrupació Cultural i Musical les Planes

22 h. Pl. de l’Om

Tast de cultures catalana, basca i gregaObertura a càrrec del Grup Mediterrània. Seguidament intervidran els grups convidats: GrupFolklòric de Perdikkas (Grècia) i Grup Kriskitin de Durango (Biscaia). Acte Associat al Fòrum deles Cultures 2004Org.:Unió Santcugatenca-Grup MediterràniaCol.:Ajuntament de Sant Cugat

22 h. C. AymerichCinema a la frescaY llegó el dia de la venganzaOrg.: Casal Popular la Guitza

11 Diumenge

11 h. Teatre-Auditori Sant Cugat

El conte de NadalA càrrec de la Cía. Sim Salabim. Preu: 1 euroOrg.: La XarxaCol.: Ajuntament de Sant Cugat

11.30 h. Jardins del MonestirTaller de Titelles i Jocs de carrerA càrrec de la companyia Teia Moner i La XarrancaOrg.: La XarxaCol.: Ajuntament de Sant Cugat

12 h. Museu de Sant CugatGrau Garriga. Obra recentVisita guiada. Inclou Monestir i Casa AymatOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

17 h. Pl. Pere SanCercavila de GirafesA càrrec de la companyia Xiriquiteula Org.: La XarxaCol.: Ajuntament de Sant Cugat

22 h. Pl. de l’OmPop-Hip. Concert del Cor Infantil i Juvenil SAant CugatOrg.: l’Aula de SoCol.: Ajuntament de Sant Cugat i Comissió de Festa Major

12 Dilluns19 h. Biblioteca del Mil·lenariInauguració de l’exposició: Diners fan bé, diners fan malDe FETS – Finançament Ètic i Solidari-.Fins al 26 de juliolOrg.: Universitat Internacional de la PauCol.: Ajuntament de Sant Cugat

13 Dimarts19 h. Casa de CulturaArquitectos de unidadConferència il·lustrada amb diapositives.A càrrec de Francisco González, fotògraf del diari de Córdoba. Acte associat al Fòrum de lesCulturesOrg.: Comunitat Baha’í de Sant Cugat

14 Dimecres20.30 h. Museu de Sant CugatConferència sobre salut vocal i els accidents de la veu A càrrec del Dr. Pedro Clarós. Recepció oficial al professorat i als alumnes del CursInternacional de Cant Sant Cugat 2004Org.: Camerata Sant Cugat.Col.: Ajuntament Sant Cugat

16 Divendres22 h. Claustre del Monestir I Festival de Música de Cambra al MonestirA càrrec d’Òpera de Cambra de Sant Cugat. Obres per a soprano i bariton.Venda anticipadade localitats: Oficina de Turisme, tel. 93 675 99 52. Preu: 12 eurosOrg.: Ajuntament de Sant Cugat Patrocina: Deutsche Bank

17 Dissabte18 h. Museu de Sant CugatConferència sobre la interpretació operísticaA càrrec de Roger Alier. Amb audició comentada de selecció de fragments d’àries i concertants(acte del programa del Curs Internacional de Cant Sant Cugat 2004)Org.: Camerata Sant Cugat.Col.: Ajuntament Sant Cugat

20 h. Claustre del MonestirConcert d’àries d’òpera i lliurament del premi Camerata SantCugat de Cant 2004A càrrec dels alumnes i pianistes del Curs Internacional de Cant. Entrada lliureOrg.: Camerata Sant Cugat.Col.: Ajuntament Sant Cugat.Amb el suport d’AUTOCUGAT

22 h. Oficina de Turisme

Cau la nit al MonestirCal fer reserva. Preu 10 E. Durada 1 hora i mitjaOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

XIX Edició de la Universitat Internacional de la PauÀfrica: camins per la pauDel 15 al 21 de juliol. Lloc: Centre BorjaInscripcions fins al 15 de juliol. Secretaria de la Universitat C. Santiago Rusiñol, 3, 1rwww.universitatdelapau c/e unipau@stcugat.netOrg.: Universitat Internacional de la Pau

Dansa a l’estiu. Cursos intensius de dansa

Inscripció i informacions: Esbart Sant Cugat, Cl. Migdia, 7. Tel. 93 675 26 52

Setmana del 5 al 9 de juliol.Matí (10-12 h)Jazz. Hip-hopTarda-vespre (18-20 h)Contemporani

Setmana del 12 al 15 de juliolMatí (10-12 h)Contemporani . SwingTarda-vespre Hip-hop (18 a 20 h). Balls d’envelat (20 a 22 h)

Setmana del 19 al 23 de juliolMatí (10 a 12 h)Jazz. Hip-hopTarda-vespreContemporani (18 a 20 h). Balls i danses de Sant Cugat (Ball de Gitanes, Ball depanderos, Ball de cintes de Sant Cugat i Paga-li Joan) (20 a 22 h)

7a Mostra de Turisme Jove a Sant CugatFins al 30 de juliolLloc: Servei d’Informació Juvenil. Casa de Cultura (jardins del Monestir)Atreveix-te a participar al Concurs Fotogràfic de la Viatgeteca!Org.: Ajuntament de Sant Cugat

FESTA MAJOR DE MIRA-SOLDe dilluns 12 a dissabte 1718 a 20 h. Campionats Festa MajorPing-pong, petanca, dominó, escacs, bingo, billar. Lloc: Casal Cultural de Mira-sol. Inscripcions:Col·lectiu de la Gent Gran

Divendres 1622.30 h. Teatre Representació de l’obra teatral “Blanca, vídua d’un viu” de Nicasi Camps i Pinós, a càrrecde Mira-sol Teatre. Lloc: Casal Cultural de Mira-sol24 h. Nit JoveActuació del grup de Capoeira i cajón Flamenco del casal i Nit més jove de percussió. Lloc: C.Mallorca davant del Casal.

Dissabte 1711.30 h. Matinal InfantilAnimació i Festa de l’escuma amb infable per als més petits. Lloc: C. Mallorca davant delCasal.

21 h. BotifarradaTiquets: 5 euros. Lloc: Casal Cultural.

22.30 h. Nit BrasileiraAmb el grup de samba-jazz Dois x Dois Quartet. Lloc: Casal cultural

Diumenge 1811 h. BicicletadaSortida de Mas Gener recorregut pels carrers del barri fins arriba al Casal.

13 h. Lliurament de premisSorteig d’una bicicleta entre els participants.

17.30 h. Ball de tarda i lliurament de premisOrganitzats durant tota la setmana pel col·lectiu de la Gent Gran.Lloc:Teatre del Casal.

18 h. Cercavila infantil i Jocs per als més menuts Amb els Xirriquiteules. Berenar per a tots el nens i nenes.

21 h. HavaneresAmb el grup la Veu dels Pescadors i cremat per a tothom. Lloc: Pati del Casal

I a més a més tots els dies infables i jocs per als més petits.

16 i 17 de juliolVIII 24 hores de Futbol sala Masculí.Lloc: Pista municipal de Mas Gener.

ESPORTSDijous, 8 de juliol del 200436

MUNTANYISME>

Joan Antoni Barril, santcu-gatenc i soci també del ClubMuntanyenc Sant Cugat, vacoronar el 8 de maig passat

el cim del Cho Oyu (8.201 metres),muntanya situada a l’Himàlaia enla frontera entre el Nepal i el Tibet.

Amb l’ascensió a la sisenamuntanya més alta de la Terra,aquest santcugatenc, que dimecresva complir 47 anys, s’ha convertiten el primer muntanyenc de la nos-tra ciutat a fer un pic superior als8.000 metres. Aquest ha estattambé el seu primer 8.000 desprésd’una llarga trajectòria en aquestesport.

Antoni Barril va fer aquestaexpedició, sense oxigen, amb dosalpinistes més: el barceloní XaviAymar, que treballa a Sant Cugatdes de fa set anys, i Martí Gasull,que també resideix a la CiutatComtal. Gasull, però, va patirdurant l’ascensió al Cho Oyu un

edema pulmonar que el va obligara descartar l’ascensió al cim.

Barril, el protagonistaBarril va explicar dimarts a la Casade Cultura davant una cinquantenade curiosos el desenllaç d’aquestaaventura, que va iniciar el 19 demarç i que va finalitzar el 21 demaig, amb la projecció de mig

miler de diapositives i amb el relatde la seva intensa i enriquidoraexperiència.

Joan Antoni Barril va relatardesprés de l’audiovisual a EL DIARI

DE SANT CUGAT alguna de les prin-cipals dificultats amb què es vahaver d’enfrontar i superar com “lesadversitats tècniques de la mateixamuntanya, l’aclimatació, el fred i

el cansament”. El muntanyenc localtambé va assegurar que “després demolts anys de fer muntanya, un esplanteja objectius cada cop de mésenvergadura. Per un alpinista, feruna muntanya de més de 8.000metres és un dels objectius mésimportants que es pot fixar”. L’al-pinista de Sant Cugat va pujar enaquest emblemàtic 8.000 després

d’una ascensió de quatre dies desdel camp base.

Aquest muntanyenc de profes-sió arquitecte té una llarga expe-riència, amb trenta anys –des dels17 anys– fent alta muntanya i cul-minant diferents pics de més de7.000 metres. com és el cas delMustagata (7.500 metres), a laXina. També ha pujat a cims de mésde 6.000 metres a Perú com elHuascarán (6.768 metres) o el Cho-picalqui (6.354 metres). Ha coronattambé la muntanya més alta d’Eu-ropa, l’Elbrus, situada entre Rússiai Geòrgia amb una alçada de 5.633metres.

Una expedició sense espònsorsLa gesta d’aquest santcugatencencara té més mèrit perquè ha cul-minat el Cho Oyu sense patrocina-dors i ha hagut d’afrontar un pres-supost de 8.000 euros. Barril vaexplicar que aquest fet “té una gransatisfacció personal encara mésgran. Ho he aconseguit sense elsuport econòmic de ningú”.

Joan Antoni Barril no té aramateix cap projecte a curt termini,tot i que no descarta fer més enda-vant pics tan destacats com la DamaBlanca, el McKinley (6.147metres), la muntanya més alta deNord-amèrica, o fins i tot l’Everest(8.848 metres).

Abans d’iniciar l’acte, NarcísCastanyer, president del Club Mun-tanyenc Sant Cugat, va fer la pre-sentació de la xerrada de Joan Anto-ni Barril i va assegurar que “l’enti-tat se sent orgullosa de tenir un sant-cugatenc i un soci del club que haaconseguit fer un cim de més de8.000 metres. Cal reconèixeraquesta proesa”. // Àlex López

L’alpinista santcugatenc, de 47 anys, va oferir una xerrada comentada amb mig miler de diapositives a la Casa de CulturaJORDI GARCIA

COMPETICIÓ>La Unió CiclistaSant Cugat organitza aquest dis-sabte al matí conjuntament amb elClub Ciclista Vallès, el Club Ciclis-ta Ripollet i l’Esport Ciclista Cer-danyola la primera edició de laMarxa Cicloturista Transcollserolaamb bicicleta de carretera.

Aquesta prova de ciclismecomençarà a les vuit del matídavant dels Cinemes Cinesa deSant Cugat, a l’avinguda Pla delVinyet, on també s’acollirà l’arri-bada dels 200 corredors que es pre-veu que hi participin procedents dediferents punts de Catalunya. L’or-ganització oferirà dos recorreguts:un de 126 quilòmetres i un altre demés curt, de 85.

Ramon Martos, president de laUnió Ciclista Sant Cugat, esperaque aquesta competició aplegui“entre 200 i 250 ciclistes. Tot el quesigui superar la xifra dels 200 par-ticipants ja serà un èxit de convo-catòria”. Feia molts anys que la UCSant Cugat no convocava cap prova

d’aquestes característiques. “Vamdeixar de fer el Campionat delVallès ja fa molts anys però si la pri-mera Marxa Cicloturista Transcoll-serola amb bicicleta de carreterasurt bé, farem una prova de lesmateixes característiques en bici-

cleta de muntanya (BTT)”.

Recorregut de la provaEntre els punts més destacats per ontranscorrerà aquesta competició caldestacar el coll de la Ventosa-Foratdel Vent, la carretera de la Rabas-sada, Santa Creu d’Olorda i Vallvi-drera. Al marge de l’assistènciamecànica permanent, també hihaurà controls mèdics, avitualla-

ments constants, i servei de recupe-ració i massatge un cop finalitzi lacursa.

Tots els ciclistes que prenguinpart en aquest campionat haurand’estar federats i estaran controlatsmitjançant un xip que permetràestablir les classificacions finals iels temps de manera immediata uncop finalitzi la I Marxa Cicloturis-ta Transcollserola.

Els quatre clubs organitzadorsd’aquest campionat lliuraran untrofeu al primer classificat de cadacategoria, al ciclista més jove, laprimera ciclista femenina, l’equipciclista amb més participants –unmínim de tres– i el club que vinguide més lluny per prendre part a laprova.

Martos ja ha planificat el que hade ser el futur d’aquesta primeraedició. “A mig termini (tres anys)aquest campionat ha de tenir caràc-ter nacional, amb la participació decorredors de diferents punts del’Estat espanyol”. //Àlex López

El Cho Oyu (8.201m),a l’Himàlaia,ésel sisè pic més altde la Terra

Aquest campionat deciclisme de carreteraespera acollir dissabtemés de 200 corredors

Barril,primer alpinista locala coronar un cim de 8.000 m

La Unió Ciclista i tres clubs mésconvoquen la Transcollserola

FUTBOL SALA>La catorzenaedició del Torneig de Futbol SalaFemení Mas Gener ha tingut com acampió un equip de la nostra ciu-tat. El conjunt amfitrió, el ClubEsportiu Mas Gener, va imposar-se en la final d’aquest campionatal DMS Sarrià, de Barcelona, en lapròrroga per 4 gols a 3.

El tercer equip classificat va serl’MC Sant Cugat Jardineto, que enl’enfrontament pel tercer i quartlloc va imposar-se al Guaranà, deSabadell, per 2 a 1.

La classificació final d’aquesttorneig ha estat la següent: CE MasGener; DMS Sarrià, MC SantCugat Jardineto, Guaranà; Giro-combi (Gironella); Penya Blanc iBlava La Roca; Neska (Barcelona);i Vilapiscina (Barcelona).

Més trofeus per als equipsL’organització va triar AnnaDomingo, jugadora del DMSSarrià, com a millor jugadora de lacompetició i la Penya Blanc-i-blavaLa Roca com a l’equip més espor-tiu. El conjunt menys golejat delcampionat va ser el Guaranà.

Aquest torneig va començardissabte a les vuit del vespre i vafinalitzar diumenge a la una delmigdia a la pista municipal de MasGener.

El Club Eesportiu Mas Genertambé organitzarà entre el diven-dres 23 i el dissabte 24 de juliol elVIII Torneig de Futbol Sala Mas-culí Mas Gener. Es preveu que par-ticipin al campionat un total de deuconjunts. <

El CE Mas Generfemení guanyael seu torneig

ESPORTS 37Dijous, 8 de juliol del 2004

CELEBRACIÓ>L’Olimpyc Flo-resta Futbol Sala va tancar dissabteamb un sopar a la pista descobertade la zona esportiva municipal de laFloresta els actes de celebració delseu 25è aniversari. Prop de norantapersones, amb la presència, entrealtres, d’exjugadors, exdirectius itambé jugadors del primer i segonequip i el cos directiu de l’entitatesportiva. El sopar va estar presiditper Xavier Cortés, regidor d’Es-ports de l’Ajuntament de SantCugat, i Joan Ramon Subirats, pre-sident de l’Olimpyc Floresta FS.

Entre els assistents també caldestacar la presència de Pedro JoséMartín, l’anterior president del clubflorestà, membres de la comissió dela festa major de la Floresta i tambéde l’Associació de Veïns i Propie-taris de la Floresta.

Intercanvi de plaquesEn aquest cinquè i últim acte com-memoratiu de les noces de plata del’Olimpyc Floresta FS, l’entitat valliurar una placa commemorativa al’Ajuntament de Sant Cugat i a duesempreses que donen suport al club.Una va ser per a Moseca, que és elpatrocinador de l’Olimpyc, i l’altraper a l’empresa santcugatenca CIC3, que ha esponsoritzat el Torneigd’Històrics.

Per la seva banda, el regidord’Esports del consistori, XavierCortés, també va entregar a l’O-limpyc Floresta FS una placa perhaver complert aquests 25 anys.

Una de les primeres activitatsprogramades per la festa major de

la Floresta, que comença demàdivendres, és la XXI Marató de Fut-bol Sala, campionat que organitzal’Olimpyc Floresta FS.

Aquest tradicional torneig defutbol sala començarà divendres ales vuit del vespre i es preveu que

finalitzi dissabte a les onze de la nit.El campionat, que es desenvoluparàal pavelló municipal de la Floresta,acollirà un total de dotze equips,que en una primera fase distribuiràels equips en tres grups de quatreconjunts. <

L’acte central del 25è aniversari de l’Olimpyc va celebrar-se a la pista descoberta del costat del pavelló de la FlorestaEFRÉN MONTOYA

L’Olimpyc Floresta clou ambun sopar el 25è aniversariProp de noranta persones assisteixen al cinquè i últim acte commemoratiu

ESPORTS38 Dijous, 8 de juliol del 2004

COMPETICIÓ>La Unión De-portiva Taburiente serà el primeradversari del Júnior FC femení enel seu debut a la Divisió d’Honor, lamàxima categoria de l’hoqueiherba estatal femení. D’aquestamanera, l’equip blau-i-negrecomençarà la Lliga el 10 d’octubrea les seves instal·lacions. El primerequip femení de la secció d’hoqueiherba del Júnior FC-1917 tancarà elcampionat el 24 d’abril també coma equip local i enfront el RC Jola-

seta, equip que també s’estrena a lacompetició com l’actual campióde la Primera Divisió Femenina,després de disputar un total de 36jornades de Lliga.

Partits de la primera voltaSegons el calendari de la Divisiód’Honor Femenina que recentmentha fet públic la Federació Espanyo-la d’Hoquei Herba, el conjunt sant-cugatenc jugarà en la primera voltaa les seves dependències enfront els

següents adversaris: Unión Depor-tiva Taburiente; San Pablo Valde-luz-51; Reial Club de Polo; Ouren-se i Real Sociedad. Per contra, enaquestes primeres nou jornades deLliga haurà de jugar als terrenys dejoc del Club de Campo; el ClubDeportiu Terrassa; l’Atlètic Terras-sa i el RC Jolaseta.

La competició començarà el 10d’octubre i s’aturarà el 12 dedesembre, en la novena jornada.La Lliga no es reprendrà fins al 13de febrer, quan visitarà la UD Tabu-riente.

Recordem que el Júnior FCfemení ha aconseguit aquesta tem-porada l’ascens a la Divisió d’Ho-nor després de proclamar-se sub-campió de Lliga de la Primera Divi-sió Femenina, per darrere del RCJolaseta.

El masculí, contra el RC JolasetaL’equip masculí d’hoquei herba delJúnior FC començarà la Lliga de laDivisió d’Honor B a l’estadi del RCJolaseta el 3 d’octubre. En l’últimajornada del campionat (24 d’abril)també jugarà fora de Sant Cugatvisitant el València HC.

En la primera volta, els santcu-gatencs visitaran el RC Jolaseta;l’Apóstol Ourense; el Pozuelo; elBarrocanes HC; el Futbol ClubBarcelona; mentre que rebran el RSTenis; l’Adaxe; el Sardinero; i elValència HC. //Àlex López

L’equip femení debutarà la pròxima temporada a la Divisió d’HonorEFRÉN MONTOYA

COMPETICIÓ>El Centro Popu-lar Andaluz (CPA) s’ha adjudicatla tercera edició de la Lliga de Fut-bol 7, que es disputa a la ZonaEsportiva Municipal Coll Favà ique ha comptat amb la participacióde 26 equips. El CPA va imposar-seen la final de la Primera Divisió,que va jugar-se divendres passat, al’equip Els Justets per 3 gols a 1.El Vallès Pa, vencedor de l’últimaedició, ha estat el tercer classificat.Per la seva banda, el Dog Service,el Parckteam i el Tunning Art hanestat els campions de la SegonaDivisió.

Després de la final entre el CPAi Els Justets, Team Partners, l’em-presa que gestiona la Zona Espor-tiva Municipal Coll Favà i també

organitzadora d’aquest torneig, valliurar els trofeus als tres millorsequips de les dues categories. En laPrimera Divisió, l’equip que haanotat més gols ha estat el VallèsPa i el conjunt menys golejat haestat el CPA. En la Segona Divisió,el Dog Service s’ha endut el trofeua l’equip més golejador i el TunningArt, el menys golejat.

Aquesta competició, que s’hadisputat a Coll Favà entre els mesosd’octubre i juny, s’ha distribuït endues fases.

Una web, la novetatTeam Partners té previst la creaciód’una pàgina web on es podran con-sultar i seguir els resultats i les clas-sificacions de la Lliga de Futbol 7,que començarà a l’octubre. <

El Júnior FC s’estrenaràa casa amb el Taburiente

El CPA va superar en la final d’aquest campionat Els Justets per 3 gols a 1JORDI GARCIA

L’equip femení d’hoquei herba iniciarà la Lliga el 10 d’octubre

El CPA guanya la Lligade Futbol 7 a Coll Favà

ESPORTS 39Dijous, 8 de juliol del 2004

ELECCIONS>La secció degimnàstica rítmica del Club Mun-tanyenc Sant Cugat convocarà unaassemblea entre els mesos desetembre i octubre amb l’objectiude proclamar una junta directiva,

que substitueixi l’actual junta ges-tora que en els últims anys estàdirigint la secció. “Volem aconse-guir que la junta que es faci càrrecde la rítmica tingui un nombrósequip de treball”, va explicar Marta

Batllori, una de les res-ponsables de la junta ges-tora actual. En aquestamateixa línia, la juntagestora va demanar laimplicació dels pares perpoder celebrar unaassemblea que esculli uncos directiu. Com amínim, un dels dos paresde les gimnastes del clubs’haurien de fer socis delClub Muntanyenc SantCugat per poder exercir laseva condició de soci ipoder votar. “Ho hem defer d’aquesta manera per-què la rítmica sigui detots”, va explicar Batllo-ri.

Marta Batllori va serla responsable d’explicar els pro-jectes de futur del club i també elsdetalls de la nova seu del CM SantCugat, que podria estar enllestida al’abril del 2005 i disposarà d’unasala de gimnàstica rítmica i un

local per a la secció.La junta gestora va fer públic

també a la cinquantena d’assistentsa la reunió informativa de dillunsque la primera entrenadora (dequart nivell) de la secció de rítmi-ca, la bielorussa Anna Baranova, haestat acomiadada del club perquè,segons la junta gestora, no acom-plia amb els requisits que l’entitatsol·licitava. Un grup de pares de lesgimnastes de quart nivell de la sec-ció van mostrar el seu desacordamb la determinació presa per lajunta gestora. Baranova va ser ces-sada del càrrec el mateix dilluns.

Els dirigents de la secció degimnàstica rítmica del CM SantCugat també van avançar que la

setmana vinent presentaran la novatècnica que substituirà Baranova,que fa tres mesos va aterrar a SantCugat per substituir Nina Vitri-chenko, màxima responsable tèc-nica de la secció durant gairebédues temporades.

Les entrenadores Pilar Fernán-dez, Marina Romero, Eva Serra,Marissa Ollé i Elisabet Garcia vandefinir les línies de treball que l’en-titat seguirà la pròxima campanya2004-2005. //Àlex López

La rítmica preparaeleccions a la junta

Una cinquantena de persones van assistir dilluns a la sessió informativa de la seccióJORDI GARCIA

Entre el setembre i l’octubre se’n constituirà el cos directiu

MOTOCICLISME>RubènXaus no va poder repetir diumen-ge al circuit Nelson Piquet de Bra-sil les seves últimes tres actuacionsal mundial als traçats de Mugello(Itàlia), Catalunya i Assen (Holan-da). En la setena prova puntuableper al Campionat del Món deMotociclisme de Velocitat en lacategoria de MotoGP va finalitzaren la dotzena posició d’un total de24 pilots participants.

El pilot santcugatenc va ser elsegon millor pilot espanyol perdarrere del català Carles Checa itambé va ser el segon millor classi-ficat de la seva marca Ducati,només per darrere de l’italià LorisCapirossi.

Després d’aquesta prova, Xausha baixat una posició en la classifi-cació general de pilots i ara és dotzèamb 36 punts, després de sumar-nequatre a Brasil. El santcugatenc,però, és a tan sols vuit punts de ladesena plaça, que ocupa ara mateixel japonès Makoto Tamada, vence-dor al GP de Rio.

En la pròxima cursa del mun-dial, que tindrà lloc el 18 de juliolal traçat alemany de Sachsenring,s’arribarà a l’equador d’aquestacompetició. <

Xaus perd unlloc i és dotzè almundial

La junta gestora cessaAnna Baranova, màximaresponsable tècnica de lasecció del Muntanyenc

ESPORTS40 Dijous, 8 de juliol del 2004

ATLETISME>Els bons resultatsesportius que ha aconseguit el Run-

ning Vallès en la XVII Cursa de SanMuç a Rubí han fet possible que elclub de la nostra ciutat recuperi elliderat de la Lliga Internet 2004 enla categoria masculina. Aquest grupde corredors de fons ha escalat finsa quatre posicions a la Lliga Inter-net 2004, on participen les millorsentitats de fons catalanes, quanaquesta competició ja ha arribat al

seu equador.Vicente Pérez, del Running

Vallès, va ser el millor atleta d’a-quest club amb un temps de 41minuts i 10 segons.

En categoria femenina, el Run-ning Vallès es manté en la segonaplaça, amb opcions de col·locar-selíder en les pròximes proves d’a-quest campionat. <

El Running Vallès, en la XVII Cursa de San Muç de RubíCEDIDA

La imatge recull la reunió de dijous de la setmana passadaJORDI GARCIA

El club d’atletismesegueix en lasegona plaça encategoria femenina

El Running Vallès recuperael liderat de la Lliga Internet

Les instal·lacionsesportives,en jocINSTAL·LACIONS>Cinc jasón els criteris que ha establert laCoordinadora d’Entitats Esportivesper ubicar els clubs esportius a lesinstal·lacions esportives munici-pals, principalment als pavellons dela zona esportiva de la rambla delCeller. Un cop la plataforma espor-tiva hagi definit els cànons a seguirserà llavors quan les entitats espor-tives es repartiran els equipamentsi serà després quan l’Ajuntamenthi donarà el vistiplau definitiu.Aquesta primera reunió de treball

va fer-se dijous passat.El primer criteri que s’emprarà

serà el de prioritzar els pavellons enfunció de l’esport practicat. Es vadefinir també l’aprofitament delsespais d’entrenament al màxim ique el porcentatge d’utilització depistes interiors i exteriors siguiequilibrada per a tots els clubs.Altres dels punts concretats van serque els primers equips de cadaesport entrenin i juguin al PAV-3 ique les categories de base fins ajuvenil entrenin en un horari que elscorrespon per la seva edat. <

ESPORTS 41Dijous, 8 de juliol del 2004

COMPETICIÓ>El pilot de laFloresta Lluís Povedano ha finalit-zat en una destacada quarta posi-ció en la categoria de Supersporten la desena edició de les 24 Horesde Motociclisme, que van celebrar-se entre dissabte a la una del migdiai diumenge a la mateixa hora al Cir-cuit de Catalunya, que es troba aMontmeló.

L’actuació d’aquesta edició hasuperat amb escreix els resultatsque va aconseguir l’IES Castellar-nau el 2003. Enguany, aquest equipha finalitzat 28è de 56 equips par-ticipants –168 pilots– mentre que

l’any passat va acabar en la 38aplaça de 55 equips amb una Hondade l’any 1991.

El florestà, satisfetLluís Povedano, professor d’e-lectrònica a l’IES Castellarnau,s’ha mostrat satisfet després deprendre part en aquesta prova pun-tuable per la Copa d’Espanya deResistència. “Tot ha sortit rodó. L’e-quip ha funcionat com un rellotge.L’únic problema que hem patit haestat amb un joc de pastilles defrens”, ha explicat Povedano. Elpilot, de 35 anys, ha ressaltat també“el funcionament de l’equip, que ha

estat molt bé als boxes”. La motocicleta Yamaha els ha

donat un bon resultat. Povedano haassenyalat que la moto “s’ha mos-trat robusta i tot l’equip –integrat

per una cinquantena de compo-nents– hem estat capaços de man-tenir el ritme de la cursa”.

Povedano ha estat un dels trespilots de l’equip IES Castellarnau,que van córrer amb una motocicle-ta Yamaha YZF R-6 600 de l’any2000. Amb el corredor florestà vancompetir plegats el barceloní Roger

Lobo i el terrassenc Joan Aliart.L’equip Folch Endurance-2 ha

estat amb un total de 722 voltes elvencedor d’aquesta tradicionalprova motociclista. L’IES Caste-llarnau va completar aquesta provade resistència amb 626 voltes.Aquest equip ha estat format perDavid Tomàs, Àlex Hervàs i DaniRibalta.

La principal novetat de la pre-sent edició de les 24 Hores deMotociclisme ha estat que la sorti-da va donar-se a la una del migdiade dissabte i no a les sis de la tarda,com en les últimes edicions d’a-quest campionat de motociclismede resistència.

Amb la participació en aquestacursa, l’equip de l’IES Castellarnauculmina deu mesos d’intens treball.

Layunta i Cano es retirenEls també pilots santcugatencsJavier Layunta i Guillermo Cano,en categoria de Stocksport, no vanpoder acabar les 24 Hores de Moto-ciclisme amb el seu equip Team +Competició. Quan havien recorre-gut 356 voltes amb una SuzukiGSX-R 1000 van abandonar lacompetició. //Àlex López

Povedano,quart a les 24Hores de Motociclisme

L’IES Castellarnau va quedar 28è a la classificació general de la provaCEDIDA

El pilot florestà acaba ambuna Yamaha 28è de 56equips amb l’equip del’IES Castellarnau

ATLETISME>Tomás Abellán,integrant de la secció d’atletismedel Club Muntanyenc Sant Cugat,s’ha adjudicat brillantment el Cam-pionat d’Espanya de la Joventut,celebrat a Avilés (Astúries) del 27 al30 de juny.

Abellán, en la prova de salt ambperxa, va obtenir una marca de 4,35metres, per davant de l’atleta cana-ri Juan Rodríguez, que va fer un saltde 4,15 metres. El santcugatenc,que va representar la selecció cata-lana, va ser el millor dels catorzeparticipants en aquesta prova atlèti-ca. De fet, l’atleta local va mostrar-se molt superior a la resta de com-petidors.

L’estatal, pròxima competicióL’atleta juvenil del Club Munta-nyenc Sant Cugat pren part aquestcap de setmana a la ciutat del Ferrol(Galícia) al Campionat d’Espanyaen categoria juvenil. <

Abellán,primera l’estatal de laJoventut

ECONOMIADijous, 8 de juliol del 200442

EMPRSES>

La multinacional nord-ameri-cana Delphi Disesel Systemsinvertirà 130 milions d’eurosa la planta de Sant Cugat en

els pròxims cinc anys per desenvo-lupar una nova generació de bom-bes d’injecció per a motors dièsel.El grup preveu construir una novaplanta a l’Índia que competirà ambla santcugatenca.

Delphi ha dissenyat un projectea escala mundial per desenvoluparuna nova generació de bombes d’in-jecció directa per a motors dièsel,anomenats tècnicament commonrail. Aquestes bombes seran moltmés avançades que les que s’estanfabricant des del 1998 a Sant Cugatquan en el perídoe 1998-2002 esvan invertir uns 132 milions d’eu-ros. L’objectiu és que el nou pro-ducte compleixi les estrictes nor-mes mediambientals europees queexigeixen una dràstica reducció deles emissions de gasos contami-

nants dels cotxes els pròxims deuanys. El pla preveu noves inversionsde 130 milions en la planta localfins al 2009 i la posada en marxad’una segona fàbrica a Chenoi el2006, que fabricarà bombes d’in-jecció que fins ara només es feien aCatalunya. La planta de l’Índia esfarà al costat d’una planta que Delp-hi ja té dedicada a productes dièsel

i que dóna feina a 400 treballadors.Des de l’empresa es considera quetot i que la factoria de l’Índia com-petirà amb la de Sant Cugat, és mésdifícil proveir Europa des de l’Àsiaperquè es tracta d’un producte molttecnificat i sofisticat.

Des del 2000Delphi va comprar l’any 2000 l’an-

tiga Lucas a Sant Cugat, una plantade 28.000 metres quadrats amb unmiler d’empleats. Aquesta és l’úni-ca instal·lació del món que fa bom-bes d’injecció de les 180 plantesque el grup nord-americà té en elscinc continents.

Segons l’empresa, la inversió aÀsia no comportarà la deslocalit-zació, ja que la planta de Sant Cugatcontinua sent líder i anirà per enda-vant en el desenvolupament del pro-ducte. Des de Sant Cugat es for-marà el personal indi i es llançaranproductes que en una segona fase esfaran a Àsia. Tot i això, l’empresano preveu cap augment de plantillaperquè asseguren que no es tracta decréixer sinó de mantenir l’ocupa-ció a Catalunya.

A Espanya el sector de l’auto-moció tendeix a reduir-se i noméssobreviuran els que innovin en elsseus productes, tot i que el futur noestà garantit per a ningú. A SantCugat es fabriquen 1,3 milions debombes d’injecció l’any i la previ-sió és que en cinc anys la produc-ció pugi als dos milions. Això per-metrà incrementar la facturació desdels 200 milions d’euros fins als300 milions el 2009. L’empresa, queen els darrers anys ha experimentatpèrdues, espera tancar aquest exer-cici amb beneficis. // Redacció

Imatge de la seu santcugatenca de l’empresa multinacional DelphiJORDI GARCIA

FÒRUM>Demà divendres a partirde dos quarts de dues del migdia ala masia de Can Rosàs, el directorgeneral d’ESADE, Carlos Losada,protagonitzarà la quarta ponència iúltima de la temporada del fòrumempresarial Santcugatribuna. Sota

el títol Cercant un nou model decompetitivitat, el director de l’esco-la de negocis impartirà una con-ferència en què aportarà una novavisió del dia a dia de les empreses,per als més de 350 empresaris i pro-fessionals que es preveu que assis-

teixin al dinar. Aquesta és la quartaponència de Santcugatribuna des quees va impulsar el cicle de trobadesempresarials des de l’àrea de promo-ció econòmica de l’Ajuntament iamb el patrocini del Deutsche Bank,EL DIARI DE SANT CUGAT i BMW.

Consultor internacional Carlos Losada és doctor en Admi-nistració i Direcció d’Empreses perESADE i la Universitat RamonLlull. Llicenciat en Dret per la Uni-versitat de Barcelona i diplomat perHarvard University, Losada ha estatautor de nombrosos articles i recer-ques i creador de l’empresa KernelSA, de la qual va ser administradorgeneral des del 1981. Ha exercit dife-rents càrrecs a la Generalitat i altresresponsabilitats com a consultor enl’àmbit internacional. <

La multinacionaldesenvoluparànoves bombesd’injecció

Delphi Diesel invertirà 130milions d’euros a Sant Cugat

Losada protagonitza la quartaponència de Santcugatribuna

INVERSIONS>El grup de desen-volupaments immobiliaris i d’ociMedGroup invertirà nou milionsd’euros en la construcció d’un hotelper a negocis dins el projecte de parcSant Cugat A-7. Aquest projecte,entre Sant Cugat i Cerdanyola idesenvolupat per Hines, preveu unparc de negocis en els terrenys ons’havia d’ubicar Divèrsia, que final-ment es va desestimar. Segons totesdues companyies, l’hotel s’ubicaràen el terme municipal de Cerda-nyola i estarà enllestit l’any 2006.

110 habitacionsL’Hotel Express by Holiday Inncomptarà amb 110 habitacions ianirà dirigit a clients de negocis dela comarca. Aquest serà el tercerhotel del grup a Catalunya desprésd’instal·lacions similars a Mont-meló i Molins de Rei. El projecteSant Cugat A-7 també preveu deuedificis d’oficines i una zonacomercial. <

INVERSIONS>L’empresa santcu-gatenca Tradise ha invertit dos milionsd’euros en el llançament de la facturadigital. El grup, que preveu una fac-turació de sis milions d’euros el pri-mer any, ja té entre els seus clientsalgunes de les principals empresescatalanes de subministraments.

Tradise podrà oferir la seva tec-nologia a aquelles empreses quedesitgin estalviar-se l’emissió de lafactura en format paper i enviar-la através de correu electrònic. El costde cada factura d’impremta és supe-rior a 1,5 euros, mentre que Tradiseassegura que pot rebaixar aquestimport per sota dels deu cèntims.L’empresa preveu doblar el 2005 elssis milions d’euros previstos per aaquest any. <

MedGroup faràun hotel per anegocis a la A-7

Tradise destina2 milions a lafactura digital

GUIA43Dijous, 8 de juliol del 2004

ADVOCATSCASTAÑEDA ADVO-

CATSPlaça Barcelona, 6Tel. 93 589 38 41Fax: 93 589 16 86

EULÀLIA PINYOLM. Farrés, 15 A - lc DTel. 93 674 44 69

G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08

GARCIA JULIÀAv. Catalunya 22 1r2aTel. 93 674 41 64

ISABEL FERRERGirona, 9, 4t 4aTel. 93 589 54 51

JOSEFA TORTOSA P.St. Antoni, 12Tel. 93 674 05 93

LL. GRIERA

CABELLOFsc. Moragas, 5, 3r3aTel. 93 674 44 94

ALIMENTACIÓAIRES LATINOSEspecialitats suda-mericanesMontserrat 17-19Tel. 93 675 65 02

SALUMSLlegums cuits,bacallà i conservesSant Antoni, 50Tel. 93 674 57 52

AL·LUMINIAL. GARRIGAOrient, 65, baixosTel. 93 675 29 02

CRIST. AUGUSTA SLPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21

FUSTERIA. D’AL. I

PVC ST CUGATDe la Torre, 1Tel. 93 674 15 02

MOYANO SLMercé Rodoreda, 8Tel. 93 675 20 51

ANIMALSDINO’SAvda. Can Graells, 9Tel. 93 674 37 17

LA FAUNARbla. Celler, 35-37Tel. 93 674 13 05

ANTENESCOLL FAVÀ SERVEISAntenes, porterselectrònicsAvd. Fsc. Macià, 85 CTel. 93 590 63 07

ARQUITECTESARQUITECTURA I

GESTIÓ MARTÍ

FINETDe la Creu, 25, 1rTel. 93 589 30 65

BIU Arquitectura ecològi-caDr. Murillo, 11, local ATel. 93 590 64 00

DANIEL CALATAYUDRbla. Ribatallada, 31B3 4r 1aTel. 93 675 18 03

ESTUDI ARQVillà, 12Tel. 93 675 67 97

FUSTER I FREIXALa Mina, 17, L. BTel. 93 675 18 35

JOAN ENRIC EJAR-

QUEManel Farrés, 15 CTel. 93 590 61 87

JORDI CUFÍ

BORRELLAv. Vall d’Or, 2Tel. 93 674 26 01

JORDI FRONTONSColom, 8Tel. 93 587 99 34

JORDI MERCADÉCreu, 6-8, 2n 3aTel. 93 209 73 26 -608 49 45 19

Mª DEL MAR EJAR-

QUEDe la Creu, 25 bx.Tel. 93 674 51 11

M OOrient, 78-84. 4r 4aTel. 93 675 49 50

ASSEGURAN-CESAGENCATManel Farrés, 85, CTel. 93 675 00 17

J.G. ASSOCIATSPl. Barcelona, 9 BTel. 93 675 30 12

ASSESSORIESBELL & ASSOCIATSPlaça Barcelona, 11Tel. 93 674 17 84

F.R. ASSESSORSFc. Moragas 3 ents3aTel. 93 590 10 79

G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08

NOGUERA MARCET I

ASSOCIATSLaboral, fiscal i jurídicSta. Maria, 38, 2n 2aTel. 93 589 51 00

R&R ASSESSORS EC Fiscal, merc. i lab.Ptge Celler, s/n, dx 7Tel. 93 589 08 70

RAMÍREZ-LAMBEAPlana Hospital, 6 esq.Tel. 93 589 37 15

SÁNCHEZ CRESPOLaboral, fiscal, comp-table i jurídicMontserrat, 26Tel. 93 589 79 23

AUTOESCO-LESAUTOESC. MOLINSVillà, 1Tel. 93 674 42 00Tots els carnets

EN MARXARosselló, 21, baixosTel. 93 675 59 09

AUTOMÒBILSAUTOCOMARCA DEL

VALLÈSAv. Ll. Companys, 29Tel. 93 674 68 50 -93 674 71 99

DELPHI

Av. Cerdanyola, s/nTel. 93 589 20 00

J. MUÑOZSolà, s/nTel. 93 674 16 20

T.M.G. EXP. I VEN-

DESAv. Ll. Companys, 36Tel. 93 675 56 53

T.M.G. TALLERSBorrell Front, 31-33Tel /Fax 93 674 3475

BALLESCOLA DE BALLS

DE SALÓAnselm Clavé, 14Tel. 93 675 49 37

KOLIBRÍBoutique del ballAnselm Clavé, 14Tel. 93 675 48 40

BELLES ARTSCABANASSantiago Rusiñol, 54Tel. 93 674 06 490

CUGARTTorrent Bomba, 14Tel. 93 674 43 90

TOT ART CANDINICursos pintura i dec.Pça. Dr. Galtés, 6, l. 3Tel. 93 675 39 03

BICICLETESCARDONAValldoreix, 41Tel. 93 674 15 09

SUN BIKECan Matas, 2Tel. 93 589 17 57

CARNISSE-RIESSAGARRAEndavallada, 22Tel. 93 674 01 60Fsc. Moragas, 13Tel. 93 675 37 77

TUBAULa Torre, 14Tel. 93 674 12 85Mercat Torreblanca P.1-6 i 1-7Tel. 93 675 30 65Mrct Pere San P. 104Tel. 93 589 14 18Passeig Rubí, 108(Valldoreix) Tel. 93 674 57 47

CATIFESPAPIOLVenda i netejaCánovas Castillo, 4Tel. 93 674 65 00

CENTRESBRONZEJATPAYTUBÍCan Matas, 2Tel. 93 675 50 11

CENTRESPSÍQUICSTALLER J. MORA-

GASAv. Villadelprat, 79Tel. 93 674 50 48

CERÀMIQUESI BANYSCATALONIA

CERÀMICCtra. Sant Cugat-Cerdanyola, km 3Tel. 93 580 15 00

DELT, SLMartorell, 49Tel. 93 589 79 34

FOAPAv. Rius i Taulet, 27Tel. 93 674 05 03 -93 589 31 21

RIOMARAvda. Catalunya, 19Tel. 93 675 69 65

RODÓAv. Rius i Taulet, 6Tel. 93 689 82 80

VICAT 2Camí Can Calder, 8 ATel. 93 675 20 01

CERÀMICAARTESANALTRES AL TALLERTaller propiAnselm Clavé, 9Tel. 93 674 78 07

CLUBSESPORTSCLUB BELLATERRALluís de Ábalo, s/nTel. 93 580 25 42

CLUB MUNTANYENCPlaça Barcelona, 5Tel. 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE

SANT CUGATC. Crist Treballador,s/nTel. 93 674 14 53

COMPRA-VENDAMER-K2Rius i Taulet, 49-51Tel. 93 675 60 21

CONGELATSL’ILLA CONGELATSMrct Pere San, P. 125Tel. 93 589 38 06

CONSULTORIADE DIRECCIÓGLOBALMEDFormació i asses. engestió, qualitat total Ptge. Celler, 1Tel. 609 262 848

COPISTERIESARPALIValldoreix, 45Tel. 93 674 96 02

COPISTERIA THERSant Antoni, 24Tel. 93 589 74 42

COPY-GRAFICCan Matas, 8Tel. 93 675 36 53

OFINOVAAv. Ll. Companys, 18Tel. 93 675 23 73

CONSTRUC.

BELSCON XXI SACm Can Calders 10belsconxxi@nexo.esTel. 93 675 32 67

CRISTALLE-RIESSANT CUGATAv. Ll. Companys, 29Tel. 93 674 13 98

ECONOMIS-TESEMILI SAPENARosselló, 12, 2n 2aTel. 93 590 13 96

G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08

ELECTRICITATCONELÈCTRIC DEL

VALLÈS, SLPunt de servei Fecsa-EndesaAv. Cerdanyola, 26 bxTel. 93 589 09 42

INSTAL·LACIONS JPAigua i calefaccióJacint Verdaguer, 74Tel. 93 675 19 39i.j.puig@terra.es

LA BOMBETA, SLAv. Catalunya, 3Tel. 93 674 00 24

PUNTBAT ELECTRI-

CITATCamí del Colomer, 2Tel. 93 674 68 06

ELECTRÓNICAMONTOSARep. TV, vídeo, ante-nes, videoportersMontserrat, 33Tel. 93 674 47 58

VALLSRep. TV, vídeo, Hi-FiMartorell, 6Tel. 93 674 64 12

ELECTRODO-MÈSTICSCADIMATorrent de la Bomba,36-42, local 1Tel. 93 589 00 74

TOBELLA Santiago Rusiñol, 49Tel. 93 590 69 80

EMPRESA DESERVEISASTELContact centerCtra. Sant Cugat aRubí, edifici FórumTel. 902 300 037

FACTOR RRHHSta. Maria, 9, 1r 1aTel. 93 6 75 67 00

G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08

ENGINYERIAAPK GABINET D’EN-

GINYERIASabadell, 11, bxTel. 93 675 10 08

INGENIERIA AP

Villà, 12Tel. 93 675 68 04

ENSENYA-MENTANTIQUARestauració moblesViñoles, 14Tel. 93 675 53 07

CARME TALLEDA

MÚSICAMartorell, 4Tel. 93 589 28 33

CENTRE D’ESTUDIS

MUSICALS GYMELMatrícula obertaCarme, 18Tel. 93 583 65 79

ESCOLA THAUVial InterpolarTel. 93 589 81 08

ESFERA D’ARTArts plàst. i acadèmiaSant Ramon, 21Tel. 93 675 91 44

KUMONMatemàtiquesCamí del Colomer, 10Tel. 93 674 65 58

PATUFET PARTICU-

LARSant Jordi, 22Tel. 93 674 12 39

ESCULTURAMIQUEL CASAJUA-

NA SALABERT“Cal Pere Mosso”Escultura i pinturaLa Torre, 8 (Monestir)Tel. 93 675 46 24

ESMOLATSVALLÈSEspecialistes eneines de tall i esmo-latsVic, 28, local 3Tel. 93 675 41 23

ESPORTSAVENTURARIESGO AVENTURAPassatge Diputació, 9Tel. 902 165 165 -620 92 21 81

ESTANCSCAL CRISPINSantiago Rusiñol, 23Tel. 93 674 03 08

LA TABAQUERÍALl. Companys, 30-32Tel. 93 675 04 05

ESTUDI DEC. IINTERIOR.SL DISSENYVillà, 12Tel. 93 675 67 88

VERPLA, SLMartorell, 49-51Tel. 93 583 68 87

YBARGÜENGOITIA

ASOCIADOSLluís Companys 18-20, 7Tel. 93 590 25 00

FERRETERIESEL PONT

Girona, 3Tel. 93 675 01 75

FERRETERIA ROS2 de maig, 12Tel. 93 674 37 64

PUNT CLAUFsc. Macià, 52-56Tel. 93 589 51 25

FISIOTERÀPIACTRE. TERAPÈUTIC

ST. CUGATSessions individuals,gimnàstica terapèuti-caPça. Pep Ventura, l.2-3 (cant. escaletes)Tel. 93 589 22 85

FLORISTERIAFLORISTERIA EMMAFlors i plantesRius i Taulet, 16Tel. 93 674 70 45

MARINA COLLArt floralAv. Cerdanyola, 41Tel. 93 674 86 84

FORNSEL FORN CENTRALDegustació, pastes ientrepansManel Farrés, 41 bxTel. 93 589 67 17

FORN J. VALLSElaboració pròpiaMajor, 24Tel. 93 674 01 59

KROXANAv. Catalunya, 15Tel. 93 589 81 97

MIRA-SOL MARI

FLECA ARTESANAPça Joan Borràs, 1Tel. 93 674 15 46

FOTO-VÍDEOCONTRALLUMSantiago Rusinyol, 42Tel. 93 675 12 48

INTERFILMRbla. Celler, 23Tel. 93 587 84 27

ZOOMCentre de la imatgeSanta Maria, 14Tel. 93 675 56 74

FRUITERIESFRUITERIA ÁNGELAv. Catalunya, 8Tel. 93 589 70 47

FUSTERIESFUST. EBENISTERIATel. 93 699 67 48 -93 674 70 68

TOTA FUSTA2 de maig, 9Tel. 93 674 35 43

XERRIC FUSTERIAXerric, 26 Tel. 93 674 05 88

GALERIESD’ARTCANALS GALERIA

D’ARTC. de la Creu, 16Tel. 93 675 49 02

ESPAI L. RIBASPlaça Gorina, 13

Tel. 93 589 57 76

POU D’ARTBalmes, 35Tel. 93 590 60 86

SALA RUSIÑOLSantiago RusiñolTel. 93 675 47 51

GELATSARTESANSLA XIXONENCAGelats i torrons artes.Major, 29Tel. 93 675 25 86Xerric, 30Tel. 93 674 13 48Gelats i torrons arte-sans, s. cafeteria

PINGÜÍ TROPICALPlaça Octavià, 2Tel. 93 674 58 84

GIMNASOS-ESPORTSCLUB NATACIÓ

SANT CUGATCrist Treballador, s/nTel. 93 674 14 53

DIR SANT CUGATCtra. de Rubí, 76-78Tel. 901 30 40 30

GIMNÀS ESCOLA

SANT CUGATElisenda, 11Tel. 93 674 61 72

GIMNÀS SANT

CUGATAnselm Clavé, 20Tel. 93 590 82 79

RUNNING VALLÈSCan Matas, 2 localTel. 93 589 86 31

ST CUGAT ESPORTSPl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81

SQUASH SANT

CUGATSant Jordi, 33-35Tel. 93 674 98 62

GRÀFIQUESGRÀFIQUES ARISCastellví, 19Tel. 93 675 32 66

HAMBURGUE-SESMC DONALD’SCtre Cial. St. CugatTel. 93 674 46 54

DIETÈTICAGERD DIETÈTICAPlaça Pere San, 9Tel. 93 674 00 60

SUPER-NATURALSant Ramon, 4Obert dissabte tardaTel. 93 675 59 53

HÍPIQUESHÍPICA SEVERINOPg. Calado, 12Tel. 93 674 11 40

HOSTESESMARKET DEVELOP.

AZAFATAS Y REL.

PÚBLICASSolsona, 3 esc. A 1r

2aTel. 93 589 58 60 -667 536 665

IDIOMESDEUTSCHE AKADE-

MIECentre alemanyMartorell, 31Tel. 93 675 27 27

SPRINT IDIOMESFrancesc Moragas, 8Tel. 93 589 22 64

TRINITYRbla. Can Mora, 18Tel. 93 675 22 01

WAY-INIdiomes-TraduccionsRius i Taulet, 2 pral.Tel. 93 674 82 15

IMMOBILIÀ-RIESARENASANEndavallada, 21 bxTel. 93 589 45 66

KSAAv. Lluís Companys,8Tel. 93 587 89 90 -93 589 26 43

FINCAS SANT

CUGATAbogado-APIDoctor Murillo, 14Tel. 93 674 08 97

INICIATIVES S.C.Vic, 28, 2n 1aTel. 93 675 10 10

CASTELLVÍRius i Taulet, 4Tel. 93 674 12 41 -93 674 13 66

FINCAS OCCIDENTEAPICastillejos, 31Tel. 93 675 18 48

G.I.P.E.Sant Bonaventura, 5Tel. 93 589 03 43 -699 08 86 17

SACA FINQUESValldoreix, 60Tel. 93 674 67 15 -93 589 33 68

ORGANPlaça Octavià, 7Tel. 93 674 32 08

IMDESAPlaça Octavià, 8Tel. 93 675 43 02 -93 674 57 04

STILOAPIVillà, 1 - local 8(entrada per Dr.Murillo, 21)Tel. 93 674 88 01

LOOK & FINDValldoreix, 35Tel. 93 544 28 29

MULTICASARambla del Celler, 2Tel. 93 589 00 66

CASAS-CASAS I G.,

S.L.Av. Lluís Companys,22Tel. 93 674 14 91 -93 674 14 97

DOING ITRbla. Mn. CintoVerdaguer, 19(Valldoreix)Tel. 93 590 03 79

LEÓN TOMÁSSant Medir, 35

Tel. 93 589 49 44

RIVER IMMOB. &

SERVICEPlaça Octavià, 4Tel. 93 589 54 54 -93 674 84 03

FINQUES GIRONE-

LLAPlana de l’Hospital,10Tel. 93 674 72 54

IMMARBA, S.A.Av. Lluís Companys,52Tel. 93 674 77 76 -93 589 42 05

IMPRENTAIMPRENTA SANT

CUGATPça. Barcelona ,4Tel. 93 675 51 01

PAPERINSKIXerric, 25Tel. 93 589 87 14

INFORMÀTICAAPPLE CENTERPlaça Unió, 3Tel. 93 590 80 60

AREA SOFTWAREGirona, 17Tel. 93 583 69 07

SIGNUS SERVEIS

INFORMÀTICSInstal·lació, repara-ció, manteniment,seguretatTel. 93 589 19 68 www.signus.info

WED TIMEPg. Francesc Macià,87, local 2Tel. 93 583 67 94

INSTAL·LA-CIONSA. ZAMORA, S.L.Mn. C. Verdaguer, 18Tel. 93 589 26 38

FOAPRius i Taulet, 27Tel. 93 674 05 03

MANTSERV, S.A.Av. Catalunya, 18Tel. 93 674 60 58

TOT SERVEISDr. Galtès, 9Tel. 93 675 58 91

INSTITUTS DEBELLESACENTRE D’ESTÈTICA

DONNADepilacions làser imassatgesc/ Major, 36, 1Tel. 93 675 52 54

Mª ÀNGELSPça. Dr. Galtés, 8 2a4aTel. 93 589 89 48

MASAJES A 1000Centre d’estèticaPla del Vinyet, 57, l. 7Tel. 93 544 11 75

PAYTUBÍCan Matas, 2Tel. 93 675 50 11

QUIROSValldoreix, 76 bisTel. 93 589 07 06

GUIA comercial

GUIA44 Dijous, 8 de juliol del 2004

GUÍA comercial

Bodes de la setmana

Josep M. Farrèsi Carol Rigal

Alba ponsi Tomas Ruppel

Jordi Llunelli Beatriz Juarez

Dani Moreoi Mariam Marmol

Vicent Ribai Mireia Sanjuan

RBVFsc Moragas, 25Tel. 93 675 58 55

JARDINERIESBOTÀNIAJardins, terrasses, dis-senys de prof.Tel. 93 675 61 16 -649 094 100

GARDEN ROCAMORALlaceres, 12Tel. 93 674 36 94

OBSJARDÍCamí del Colomer, 12Tel. 93 589 49 71

SON JARDÍServeis de jardineriaLleida, 1Tel. 93 674 07 80

JOGUINESJOGUINES MARGASanta Maria, 44Tel. 93 674 15 32

L’AMIC IMAGINARIRius i Taulet, 13Tel. 93 589 36 32

SCOOTY LUDICXerric, 8 BTel. 93 590 61 89

JOIERIESAMBARCastillejos, 33Tel. 93 675 62 95Joieria-rellotgeria,taller propi

ANNA FUSETSantiago Rusiñol, 45Tel. 93 589 50 72

MIREIA’SValldoreix, 33Tel. 93 674 99 40

TONI LOZANO JOIER

ARTESÀTaller propiXerric, 27-29Tel. 93 674 94 24

TRES AL TALLERJoieria artesanal, tallerpropiAnselm Clavé, 9Tel. 93 674 78 07

LOTERIESADMIN. NÚM. 1 Valldoreix, 67 ATel. 93 589 47 42

ADMIN. NÚM. 2Major, 33 Tel. 93 674 01 74

LLAMINADU-RESCHUPILlaminadures i regalsPg Sant Magí, 14Tel. 93 587 93 86

SEC I DOLÇFruits secs, caramels illaminaduresSanta Maria, 45

Tel. 93 674 12 53

LLANESCASA DE LES LLANESCastillejos, 17Tel. 93 674 64 91

LLAR D’AVISLA FLORESTAPearson, 36Tel. 93 589 78 00

LES PLANESTel. 93 675 51 05

MIRA-SOLVictòria, 48 Tel. 93 589 20 18

LLAR D’IN-FANTSJARDÍ D’INFANTS

L’ALBACarme, 40-42Tel. 93 674 86 99

LA MAINADACastellví, 23Tel. 93 674 81 52

LLIBRERIESALEXANDRIAVillà, 10Tel. 93 675 32 01

EL CELLER DE LLI-

BRESRbla del Celler, 25Tel. 93 674 96 59

HEMERYTot en esoterisme, lli-bres, mineral, músicaSant Antoni, 1Tel. 93 589 43 87

L’AMIC IMAGINARIRius i Taulet, 13Tel. 93 589 36 32

LLIBRERIA PAIDEIASantiago Rusiñol, 40Tel. 93 674 03 14

LUDOTEQUESCASAL FAMILIAR ELS

PEIXETSCasals d’estiu, Nadal iSetmana SantaEstapé, 37, baixosTel. 93 583 68 39

ESPIRALVillà, 22Tel. 93 589 21 15

RIALLESSant Medir, 14Tel. 93 674 67 38

SCOOTY LUDICXerric, 8 BTel. 93 590 61 89

MARBRESMÁRMOLES ST

CUGATCan Fatjó Aurons-Campoamor, 12 - N. 3Tel. 93 675 51 08

MARCSATELIER BLAUAv. Torreblanca, 2Tel. 93 589 19 31

CRISTALERIA AUGUS-

TA SLPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21

MATERIALCONST.MAT. RIOMAR SLC/ 1, 61 - Can BarataTel. 93 588 02 49

MERCERIESLA MERCERIAPlaça Pere San, 7Tel. 93 674 05 24

LA PERLAMajor, 3Tel. 93 674 01 38

MERCERIA LOLADr. Murillo, 4Tel. 93 675 59 42

MISSATGERSMRWIldefons Cerdà, 4Tel. 93 590 26 80

SANT CUGAT

EXPRESS SLPlana Hospital, 32Tel. 93 589 68 28

MOBLES IDECORACIÓCARRÉ MOBLESFsc. Moragas, 33Tel. 93 674 09 95 - 93674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant JordiSantiago Rusiñol, 37Major, 6Tel. 93 589 22 32

EGA MOBLESCánovas del Castillo, 2Tel. 93 589 00 14

GRUPO LOBERLluís Companys, 40Tel. 93 589 50 50

INDUBRUCMobles de jardíAv. Ragull, 9-19Tel. 93 589 00 23

JORDI FLORENSA

INTERIORESLluís Companys, 23Tel. 93 674 88 42

LA GARRIGA VERDAAv. Rius i Taulet, 120Tel. 93 544 24 11

LA MOYENNESantiago Rusiñol, 15Tel. 93 674 53 54

LETTOMoble juvenilPça. Dr. Galtés, 7Tel. 93 674 58 51

MODA-CON-

FECCIÓALLEGRO BIG SIZETotes les talles gransVic, 28Tel. 93 590 11 22

ANDAGUAAv. Catalunya, 18Tel. 93 583 60 17

BENETTONSanta Maria, 21Tel. 93 674 85 02

BLUE MOONMajor, 16Tel. 93 675 02 67Valldoreix, 43Tel. 93 589 43 55

CAMPMANY Valldoreix, 16Tel. 93 674 14 82

CASA DE LES LLA-

NESTotes les tallesCastillejos, 17Tel. 93 674 64 91

LA MODISTAPlana Hospital, 3-5 L.6Tel. 93 589 86 69

MARIANSabadell, 1 / Pça. PereSan, 14Tel. 93 674 74 28

TOT PUNTSant Antoni, 19Tel. 93 674 00 97

MODA INFAN-TIL I PUERI-CULTURABABY VIPValldoreix, 10Tel. 93 590 02 49

CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30Tel. 93 674 55 80

D6A16Àngel Guimerà, 19Tel. 93 544 24 19

PRENATALRbla. del Celler, 43Tel. 93 689 72 68

MODA JÚNIORD6A16Kid-JúniorÀngel Guimerà, 19Tel. 93 544 24 19

MOTOSCASTELLVÍ MOTORConc. oficial HondaRosselló, 15Tel. 93 675 45 16

TWIN MOTORSVenda, reparació i rest.,totes les marquesBorrell, 9Tel. 93 674 88 78

NETEGESBRILLNET SLLluís Companys, 27Tel. 93 675 95 95

CLEANT MONT

NETEGESNeteges en generalSanta Engràcia 7, bxTel. 93 590 05 92

NETEGES BOIXNeteges en generalAbat Biure, 20, bx 1aTel. 93 675 35 02

NETEJA IND.MDLMòduls digitals per alrentatRbla. Celler, 55 local ATel. 93 590 85 85

OB. REGALMIL I UNA TROBALLESMartorell, 2Tel. 93 674 14 85

PACHA MAMATorrent Bomba, 22Tel. 93 583 69 67

OBRES-CONST. PROM.CONSTRUALPASanta Maria, 9 , 1r 1aTel. 93 589 01 51

PROMUSAAv. Torre Blanca, 2-8Tel. 93 589 17 32

RESIDENCIAL GALTÉSPça. Dr Galtés, 5, l. 1Tel. 93 674 43 56

STANZAValldoreix, 10Tel. 93 674 65 98

ÒPTIQUESCENTRE D’ÒPTICSXerric, 29Tel. 93 589 61 61

ÒPTICA MIRA-SOLL’Endavallada, 15Tel. 93 589 86 88

TEIXIDÓ ÒPTICASant Jordi, 30Tel. 93 589 44 95

PAPERERIESPAPERINSKIXerric, 25Tel. 93 589 87 14

PARAFARMÀ-CIAFARMAROSAFrancesc Macià, 71Tel. 93 674 24 89

PÀRQUINGSP. GALTÉSTorrent de la Bomba,s/n (Plaça Dr. Galtés)Tel. 93 589 90 68

PASTISSERIES

LA LIONESAValldoreix, 79Tel. 93 674 07 71

SÀBATSantiago Rusiñol, 46Tel. 93 675 12 99

TONY MESTRE PAS-

TISSERCtra. Cerdanyola, 14Tel. 93 675 53 02

PEIXETERIESRIBERA MANEROAv. Catalunya, 2, l. 10Tel. 93 675 06 19Mct Torreblanca,P.1 22Tel. 93 675 32 56Ctre Cial S. Cugat P. 55Tel. 93 589 75 80

PERRUQUERIAAQUILINOSant Jordi, 18Tel. 93 589 50 84

BLUERambla del Celler, 121Tel. 93 674 97 34

CARNÉ I BOSCHFsc. Moragas, 29Tel. 93 589 60 88

CARRERAValldoreix, 69Tel. 93 675 20 12

FORMA’SElies Rogent, 18 ATel. 93 675 40 06

GALATEALluis Companys, 9Tel. 93 674 51 44

IMATGE MENFISAvda. Anselm Clavé, 3Tel. 93 675 00 55Martorell, 12Tel. 93 589 56 57

JEAN LOUIS DAVIDPlaça Dr. Galtés, 5Tel. 93 675 61 70

JUANIXerric, 28Tel. 93 674 66 99

MIMAPla del Vinyet, 57, l. 7Tel. 93 544 11 75

PEL-FAÇArticles perruqueria iestèticaXerric, 28Tel. 93 589 68 49

PERRUQ. BELLVERAv. Catalunya, 12Tel. 93 675 42 02

PERSIANESCOPERSEFrancesc Macià, 52 bTel. 93 589 81 29

CRISTAL. AUGUSTAPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21

PINTURESDECASAPintures i decoració

Ctra. Roquetes 31 n. 3Tel. 93 544 10 46

PISCINESAQUANET Tel. 649 95 30 50 - 93589 28 70

BCN PISCINESCristóbal Colon, 30Tel. 93 675 13 13

ESPAI PISCINA Cm C. Calders 10 2n 1aTel. 93 675 32 67 -639 31 27 16

FERRON Av. Rius i Taulet, 20Tel. 93 674 68 47

PISC. BELLATERRARius i Taulet, 55, lc. 3Tel. 93 590 13 99

PNEUMÀTICSPNEUMÀTICS ST. C.Pneumàtics, mecànicaràpidaAnselm Clavé, 16-18Tel. 93 675 28 53

POLLERIESPOLLERIA IMMAMct Torreblanca P. 1-5Tel. 93 675 13 89

PREVENCIÓRISCOS LABO-RALSGESTIÓ HIGIENE I

SEGURETAT INDUS-

TRIAL S.L.Manel Farrés, 97Tel. 93 587 99 16

PUBLICITATEVELINEPtge Celler, 1, of. 2Tel. 93 675 50 02

REFORMESDELT, SLMartorell, 49Tel. 93 589 79 34

FRANCISCOTel. 93 431 65 97 -625 133 898

TOT SERVEISDr. Galtès, 9Tel. 93 675 58 91

REPARTIDORSMAILING VALLÈS, SLMercè Rodoreda, 8Tel. 93 589 23 71

RESIDÈNCIESLLAR AVIS MIRA-SOLCentre de diaCamí de Sant Cugat aPapiol, 193-195Tel. 93 675 02 50

RESID. 3A EDAT

SANT SALVADORSant Salvador, 47Tel. 93 674 42 23

RESIDÈNCIA DÍAZResidència assistidaTòrtora, 11 (Valldoreix)Tel. 93 674 20 16

RESIDÈNCIA LLAR LA

FLORESTAAntoni Griera, 11Tel. 93 674 08 58

VIL·LA VALLDOREIXJoan Borràs, 64Tel. 93 589 62 58

ROBA LLARFALGUERAVillà, 1Tel. 93 675 24 01

SUPER HOGARPlaça Octavià, s/nTel. 93 589 89 99

SABATERIESCARRERAValldoreix, 71Tel. 93 675 20 12

REPARACIÓ DEL

CALÇAT SABATAFrancesc Moragas, 6Tel. 93 675 32 74

TATER’SSant Antoni, 62Tel. 93 675 55 06

ZAPARAMAL’Endavallada, 7Tel. 93 675 43 94

SEGURETATAUX-VYDAv. Ll. Companys, 50Tel. 93 589 17 99

TALLERSMECÀNICS AUTO REC. VALLÈS E.

JULIARecanvis i accessoris Camí de la Creu, 24Tel. 93 675 11 50 - 93675 19 51

AUTOREPARACIÓ STPlanxa i pinturaSant Pere, 6Tel. 93 675 10 13

J. MUÑOZSolà, s/nTel. 93 674 16 20

MEC. DE L’AUTO.

BERROCAL MOTOR

SPORTEsp. en PorscheCant Matas, 10Tel. 93 589 47 87

MECÀNICA DE L’AU-

TO. XAMFRÀSant Esteve, 4-6Tel. 93 674 62 04

SERVICAR T. MEC.

PERE CANALS G.Baixada d’Alba, 12Tel. 93 674 63 62

SOLÉ REPARACIÓ DE

L’AUTOMÒBILMec., planxa, pinturaDe la Creu, 2Tel. 93 674 16 31

TALLER JORDIRep. de l’automòbilMina, 39Tel. 93 674 06 17

TALLERS FXServei oficial BoschCastellví, 25, baixosTel. 93 674 56 78

TALLERS TORNERPlana Hospital, 35Tel. 93 674 69 50

TAPISSERIESLA TAPISSERIASant Medir, 2, bx ATel. 93 589 11 51

TAXISASS. RÀDIO TAXITel. 93 589 44 22 - 93675 51 51

ELEGANCE MERCE-

DESTaxi de luxe Mercedes,aeroport, serveis con-certats Tel. 619 66 58 40

TETEA SHOPTe i complementsMajor, 32Tel. 93 589 02 02

TINTORERIESDETIQUETARius i Taulet, 31Tel. 93 675 63 23

OK NETFsc. Macià, 63Tel. 93 674 36 00Rbla. del Celler, 91Tel. 93 589 53 60

ROB@NETA.ESCtre. Cial. SupersolAvda. Rius i Taulet, 49Tel. 93 590 60 24

SOL NET TINT.-

BUGADERIAPg. Torreblanca, 52Tel. 93 674 41 49

TINT. ST CUGATSant Antoni, 1Tel. 93 674 11 82Santiago Rusiñol, 35Tel. 93 674 11 83Rbla. Ribatallada, 34Tel. 93 675 22 28Av. Ll. Companys, 2Tel. 93 674 41 67

TRADUCCIONSDEUTSCHE AKADEMIECentre alemanyMartorell, 31

Tel. 93 675 27 27

LETERA TRADUC-

CIONSAnglès, espanyol,catalàTel. 93 589 19 68www.letera.net

NORMA SERVEIS Alemany, anglès,francès, italià...Rius i Taulet, 31, l. 3rTel. 93 589 30 50

VETERINARISDISPENSARI VET. DEL

VALLÈSUrgències 24 h.HomeopatiaSabadell, 23Tel. 93 674 69 45Tel. urg. 608 89 81 36

LA FAUNARbla. Celler, 35-37Tel. 93 674 13 05

VETERINOSHospital obert les 24horesAv. Rius i Taulet, 31Tel. 93 589 71 41

VIATGESTOTEM VIATGESDr. Murillo, 2Tel. 93 675 69 64

USSIA TOURSPlana Hospital, 10Tel. 93 589 61 50

VIATGES BARCINOPça. Dr Galtés, 6, l. 4Tel. 93 589 74 64

VÍDEOVIDEOCLUB SANT

CUGATCinebank, 24 hLluís Companys, 52Tel. 93 674 66 49Avda. CerdanyolaTel. 93 589 52 46

XARCUTERIESCANS. JULIANAFsc. Moragas, 26Tel. 93 674 08 11

FELIU GRIFULPlaça Pere SanTel. 93 675 56 63Mt. Torreblanca P. 14Tel. 93 675 32 06Mt Torreblanca P. 38Tel. 93 675 29 55

XARCUTERIA BISBALLlegums i menjars pre-paratsSta. Maria, 30Tel. 93 674 13 43

XARCUTERIES

J. GRAUEndavallada, 18Tel. 93 675 03 54Rbla. del Celler, 7Tel. 93 589 22 36

GUIA 45Dijous, 8 de juliol del 2004

BAR ELSPORRONSCastillejos, 30Tel. 93 675 02 69BAR LA BRASABraseria BarVallès, 75Tel. 93 589 23 61BAR LA CURVALa Mina, 19Tel. 93 674 91 28BAR REST. CANMORARbla. de Can Mora, 5Tel. 93 674 61 25BAR STOPAv. Rius i Taulet, 56Tel. 93 589 12 99BAR TROPICALMenú dl a dvLluis Companys, 27Tel. 93 674 08 74BOKATASCafeteria i entrepansPlana Hospital, 35-3Tel. 93 589 19 72BRASERIA BIELCuina artesanaLluís Companys, 36Tel. 93 675 97 40BRINSTé, sucs, àpats inf.Plaça Pep Ventura, 3Tel. 93 587 93 74CA L’EUGENICuina de mercatLluís Companys, 9Tel. 93 589 19 01CABALLU PETITCerveseriaAv. Rius i Taulet, 19Tel. 93 674 10 05CABASSACASTAÑOCuina de mercatPuigmal, s/nTel. 93 674 02 67CAFÈ AUDITORICafeteria: dm a dgBar musical: dv i dsPla del Vinyet, s/nTel. 93 674 69 73

CAFÈ DE BEL-GRADOConcerts dj a dsRius i Taulet, 120Tel. 93 675 38 51CAFÈ DE LARAMBLAMenús dl a dv, entre-pans Pg. Torreblanca, 2Tel. 93 587 92 26CAFÈ GINASantiago Rusinyol, 41Tel. 93 589 73 22CAFÈ SQUASHMenú diari i festiusSant Jordi, 33-35Tel. 93 587 93 96CAFE-REST. LAFINESTRAMenú de dl a dsDinars d’empresaAv. Rius i Taulet 49-51Tel. 93 587 96 00CAFETÍSSIMOMenú de dl a dvManel Farrés, 101Tel. 93 589 61 72CAL MARTÍMenús dc a dgAvda. Llac, 32 (Sol iAire) Tel. 93 674 30 16CAN BARATACargols llauna, arròsnegreCtra. Rubí-Sabadell,km 15.200Tel. 93 697 06 52CAN CASOLETAPeix i marisc frescSt. Bonaventura 39 bxTel. 93 675 10 33CAN EDOCarn brasa i calçotsLleó XIIITel. 93 692 24 24CAN ROVIRAMenús dl a dvCtra. Roquetes, 2Tel. 93 675 15 00CUE ST CUGAT

Bar MusicalSant Martí, 10Tel. 93 589 47 90DA JIANG JINRbla. Can Mora, 10Tel. 93 589 83 23DYABLITOAv. Pla del Vinyet, s/nTel. 93 544 21 69EL CAFÉ DELCELLERBar-RestaurantRbla. Celler, 29, l. 12Tel. 93 675 96 18EL CASALET DEVALLDOREIXSant Albert, s/nTel. 93 675 10 55EL CASINETMenú i entrepansCamí Can Ganxet, 47Tel. 93 589 50 83EL JORDI’SAmanides, entrepansSant Jordi, 39Tel. 93 674 11 18EL MESÓNBraseria, cuina mrctPlaça Octavià, 6Tel. 93 674 10 47EL PEROLETCafè RestaurantPg. Fsc. Macià, 67Tel. 93 675 53 03EL PUNTCopes i soparsSabadell, 41Tel. 670 59 40 01FRANKFURT LAPALTAFrankfurtsRbla. Can Mora, 24Tel. 93 589 50 11FRANKFURTROSINYOLEntrepans freds icalents, tapes Santiago Rusiñol, 43Tel. 93 675 56 77GAUDÍ CAFÈEsmorzars, aperitius,menús ràpids

Mercat TorreblancaGEPETTOMenús de dl a dvBorrell, 10Tel. 93 675 12 02GRJA. AUGUSTACafeteriaPlaça Augusta, 4Tel. 93 589 88 90GRJA. MONTSE-RRATMenú dl-dv, c. caso-lanaEndavallada, 6Tel. 93 674 67 29HAMBURGMenú, entrepansRbla. Ribatallada, 36Tel. 93 589 01 38IL FORNETTOPizzeria trattoriaSantiago Rusiñol, 27Tel. 93 589 84 32ITALIANSMenú diariSant Bonaventura, 6Tel. 93 674 64 33L’ART REST. CAF.Obert tots els diesRbla. del Celler, 2Tel. 93 674 42 36LA CANTONADACreps, amanides,menúsPça. Dr. Galtès, 5-lc 8Tel. 93 589 23 32LA CARBONERIABar musicalVillà, 8Tel. 93 675 15 51LA FONDAMenú diari 12 EEnric Granados, 12Tel. 93 675 54 26LA GRANJACuina casolanaSt. Antoni - Pça.BarcelonaTel. 93 675 52 46LA LLANEGANEGRAPsg. Torreblanca, 37

Tel. 93 589 45 84LA LLESCADe la Granja, 19-21Tel. 93 583 66 79LA MASIACuina catalanaAv. C. Catalanes, s/nTel. 93 589 34 45LA PASTA BOIXAPizzeria, creperiaAlfons Sala, 24Tel. 93 675 15 03LA PIZZA LOCAMenú de dm a dvLluís Companys, 7Tel. 93 589 37 81LA TAPA BOIXARbla. Jaume Sàbat, 4Tel. 589 73 50LA TASCA DESANT CUGATMenús casolansFsc. Macià, 71, local 4Tel. 93 589 03 76LA VAQUERIACAFE-REST.Menú de dl a dsPça. Pep Ventura, 4Tel. 93 589 20 19MASIA AMET-LLERObert tots els diesCm. Can Ametller, s/nTel. 93 589 22 52MATILDAPlana Hospital, 7Tel. 93 590 05 06PA I PAMenú diari. BaguetsSant JordiTel. 93 589 49 45PACHA MAMAT. de la Bomba, 22Tel. 93 583 69 67REST. BEBOPJAZZServei carta i menú.Dj actuacions directeSant Domènech, 19Tel. 93 587 91 19

REST. CHINAORIENTALMenú i serv. domiciliSant Josep, 2Tel. 93 589 21 82REST. CHINATOWNServ. domicili, menú Castellví, 27, bxTel. 93 590 00 79REST. RANCHOEL PASOMenús dl a dvPas Estació, 15 (LaFloresta)Tel. 93 674 38 03REST. STO.DOMINGOMenú de dl a dsRius i Taulet, 129Tel. 93 674 11 24REST. TALISMANAv. Cerdanyola, 68Tel. 93 675 38 06RISTORANTETORCELLOMenús de dm a dv,tiquet restaurantSant Jordi, 18 CTel. 93 590 60 14SANT PANCRAÇMenús casolans icarta diària, vespres idissabtes tancatPlaça del Pi, 2(Bellaterra)Tel. 93 692 20 50TORRADA GRILLCreps, amanidesPlaça Pere San, 6-8Tel. 93 589 72 74TOST BOCATA’SEntrepans calentsAv. Torre Blanca, 13Tel. 93 589 88 12VERSIÓ ORIGI-NALMenús per a grupsPla del Vinyet, 10Tel. 93 675 98 63

GUIA gastronòmica La Recepta de M. Àngels Quadras

Arròs caldós d’estiu

FOOD&

MUSIC

INGREDIENTS:- Pollastre

- Conill

- Costelles de porc

- Fesols de trencar, de desfer i de la pela-

dilla

- Pebrot vermell i pebre blanc

- Tomàquet

- Alls

- Arròs

- Safrà

- Oli, sal i aigua

En una cassola sofregiu la carntrossejada i saleu-la. Quan esti-

gui enrossida, poseu-hi el pebrot tallata tires i els fesols (han de ser tendres).Feu-hi unes voltes. Quan el pebrot esti-gui sofregit es pot treure i reservar.Afegiu el tomàquet tallat a trossets il’all també tallat molt menut. Sofregiu-ho. Empolseu-ho amb el pebre blanc iafegiu-hi l’aigua, al moment, per evitarque es cremi, la justa per deixar quebulli durant una hora sense quedareixut ni aigualit. Una vegada cuit, afe-

giu-hi l’arròs (tres grapats per perso-na), el safrà, el pebrot (si l’heu tretabans) i rectifiqueu de sal. Heu de teniren compte que, quan arrenqui el bullnovament, cal que cogui sense inte-rrupcions. Quan l’arròs estigui cuit hade quedar melós i caldós

És una benaurança poder escriurecaldós sense cometes, aquestes, en elsmenjars, sempre hi sobren. Són comuna mena de solatge que molesta men-tre un s’imagina el mos a la boca.•

GUIA46 Dijous, 8 de juliol del 2004

AJUNTAMENTSant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00Casa de Cultura . . . . . . . . . .93 589 13 82EMD Valldoreix . . . . . . . . . .93 674 27 19OMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88PROMUSA . . . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIACAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22CAP - Urgències . . . . . . . . .93 589 44 55Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20Ct. Alzheimer St. Cugat . . . .93 674 70 61Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 23 83Creu Roja Valldoreix . . . . . .93 674 24 59Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15H. General de Catalunya . . .93 565 60 00Vall d’Hebron . . . . . . . . . . . .93 427 20 00Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONSAAPP VV Can Majó Vall. . . . .93 674 50 49AAPP i VV Valldoreix . . . . . . .93 674 21 97AAPP Montserrat Vall. . . . . .93 674 21 05AA Prop. i V. la Floresta . . . .93 674 20 89AAVV Aiguallonga Floresta . .93 674 51 29AAPP i VV Mira-sol . . . . . . .93 674 20 18AAVV V. Carme Mira-sol . . . .93 674 10 03AAVV St. Joan Mira-sol . . . . 93 674 71 03AAVV i Prop. Mas Gener . . . .93 674 99 43Consumidors . . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERSBellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085

Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

ENTITATSASDI . . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74C.Castellano-Manchego . . . .93 589 76 05Germanor Cavis . . . . . . . . . .93 674 70 61Grup Suport Immigrants . . .93 674 93 14Sant Cugat Comerç . . . . . . .93 674 03 22Unió Santcugatenca . . . . . .93 675 20 57

LLEUREArxiu Gavín . . . . . . . . . . . . .93 674 25 70Arxiu Municipal . . . . . . . . . .93 674 69 93Arxiu Nac. Catalunya . . . . . .93 589 77 88Casal Cultural Mira-sol . . . .93 589 20 18Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38Casal Valldoreix . . . . . . . . . .93 589 82 69Centre Cívic la Floresta . . . .93 589 89 42Ctre. Cívic les Planes . . . . . .93 675 51 05Cines Cinesa (reserves) . . . .93 589 09 41Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96Coral de la Unió . . . . . . . . . .93 674 10 06Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52Llar d’Avis Parròquia . . . . . .93 589 05 98Piscina Valldoreix . . . . . . . . .93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓDiari de Sant Cugat . . . . . .93 589 62 82Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59TOT Sant Cugat . . . . . . . . . .93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALSHisenda . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

PARRÒQUIALes Planes . . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03

Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63

Valldoreix . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

POLICIACuerpo Nacional . . . . . . . . .93 674 76 12

Municipal i Protecció Civil . . . . . . . . . .092

Municipal (Valldoreix) . . . . .908 79 51 25

Comissaria St. Cugat . . . . . .93 674 78 58

DNI (Cita prèvia) . . . . . . . . .93 589 30 80

Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

SERVEISAigües la Floresta . . . . . . . .93 674 20 89

Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44

Correus . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96

ENHER Rubí . . . . . . . . . . . . .93 699 18 92

FECSA (atenció client) . . . . .902 50 77 50

FECSA (avaries) . . . . . . . . . .900 77 00 77

Funerària . . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52

Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80

Recollida voluminosos . . . . .93 589 28 17

SOREA . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

TRANSPORTSAeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00

Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47

FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15

Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71

RENFE . . . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02

Port . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50

Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22

Taxis (parada) . . . . . . . . . . .93 674 09 97

Harry Potter y el prisionero de Azkaban /16.00 - 19.00 - 22.00 - Ds: 15.45 - 18.45 - 21.45 / YELMO 4 /16.00 - 19.00 - 22.00 / CINESA1Shrek 2 (català) / 17.00 - 19.15 - 21.30 - Ds: 17.00 - 19.15- 21.30 / YELMO 3 / 16.35 - 18.40 - 20.45 - 22.45 / CINESA2Shrek 2 / 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 1 / Dv:22.45 - Dg: 18.15 - 20.30 - Ds: 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 2/ 16.00 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / CINESA 3El día de mañana / 20.00 - 22.30 / YELMO 6 / Dl:16.30 - 19.15 - 22.00 - Dv a dt: 22.00 / CINESA 4Ladykillers / Dl-dt: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.50 - Dv: 16.00 -18.15 - 20.30 - Dg: 16.00 - 22.50 - Ds: 16.00 / YELMO 2Spartan / 16.00 - 18.15 - 20.40 - 22.50 / YELMO 5Shin Chan / 16.00 - 18.00 / YELMO 6

Harry Potter III (català) / 16.45 - 19.45 / YELMO 7 Troya / 22.20 / YELMO 7 Incautos / 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 8Pinocho 3000 / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.30 / YELMO 9

CINESA SANT CUGAT:SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festiusSESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

YELMO SANT CUGAT:SESSIÓ GOLFA (01.00 h): dissabtesSESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

TELÈFONS d’interès

CINEMA a Sant Cugat

CASAL DECASAL DECULCULTURA DE TURA DE VVALLDOREIXALLDOREIXEMD

Valldoreix

Informació i inscripcionsDe dilluns a divendres

De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

Sant Albert, 5

Tel. i fax 93 589 82 69

HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DEL CASAL DE CULTURADE VALLDOREIX DURANT L’ESTIU: DE 9 A 14 HORES

CICLE CINEMA A L’AIRE LLIURE 2004Tots els divendres de juliol i agost, a les 22.30 h, a la plaça

del Casal de Cultura de ValldoreixEntrada lliure

Org.: Entitat Municipal DescentralitzadaTelèfons d’informació:

93 589 82 69 - Casal de Cultura93 674 27 19 - EMD de Valldoreix

• 9 de juliol - Buscando a Nemo (en català). Apta.Animació infantil

ELS JOVES PODEN GAUDIR D’UN ESPAI AL CASAL DECULTURA DE VALLDOREIX, TOTS ELS DIMARTS I DIVEN-

DRES, DE 17 A 20 HORES

AGENDAJuliol

TALLERS Org. EMD de Valldoreix

IMPARTITS AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

OBERTES LES INSCRIPCIONS PER A LES ACTIVITATS D’ESTIU

• Inscripció al CASAL DE CULTURA - Tel. 93 589 82 69Estades d’esplai juliol I - del 5 al 16 de juliol

Estades d’aventura juliol I - del 5 al 16 de juliolEstades de natura juliol I - del 5 al 16 de juliolEstades d’hípica juliol I - del 5 al 16 de juliol

Estades d’esplai juliol II - del 19 al 30 de juliolEstades d’aventura juliol II - del 19 al 30 de juliolEstades de natura juliol II - del 19 al 30 de juliol

Casals setembre - de l’1 al 14 de setembre

• Inscripció a l’EMD DE VALLDOREIX - Tel. 93 674 27 19 Estades d’idiomes i esports juliol I - del 5 al 16 de juliol

Estades d’idiomes i esports juliol II - del 19 al 30 de juliol

4ª SETMANA 2ª SETMANA 2ª SETMANA 7ª SETMANA

HARRY POTTER Y EL PRISIONERO DE...SALA 1: 16.00 - 19.00 - 22.00 h

GOLFA: 00.50 h. MAJORS 7 ANYS

SHREK 2 (en català)SALA 2: 16.35 - 18.40 - 20.45 - 22.45 h

GOLFA: 00.50 h. APTA

SHREK 2SALA 3: 16.00 - 18.15 - 20.15 - 22.15 h

GOLFA: 00.15 h. APTA

EL DÍA DE MAÑANASALA 4: Dl: 16.30-19.15-22.00 - Dv-dt: 22.00

GOLFA: 00.40 h. MAJORS 7 ANYS

HORARIS

GUIA 47Dijous, 8 de juliol del 2004

DIJOUS 8 . . . . . . . . . . . . . . . . .Isern . . . . . . . . . . . . . . . .Pg. La Floresta, 9. LA FLORESTA . . . . . . . . . . .93 674 18 63

DIVENDRES 9 . . . . . . . . . . . . . .Quirante . . . . . . . . . . . . .Pg. Olabarria, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 675 33 11

DISSABTE 10 . . . . . . . . . . . . . . .Llorens . . . . . . . . . . . . . .Santa Maria, 27 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 15 31

DIUMENGE 11 . . . . . . . . . . . . . .Díaz-Puerto (f. Domènech) .Pg. St. Magí, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 53

DILLUNS 12 . . . . . . . . . . . . . . . .Pinto . . . . . . . . . . . . . . . .Església, 3. VALLDOREIX . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 28 71

DIMARTS 13 . . . . . . . . . . . . . . .Cullell . . . . . . . . . . . . . . .Ptge. Diputació, 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 03 64

DIMECRES 14 . . . . . . . . . . . . . .Riera-Rivière . . . . . . . . .Dr. Murillo, 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 30

De dl a dg (9 a 22 h): Díaz-Puerto (antiga Domènech) (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl a dv (14 a 20 h): Serrès (les Planes) - Dissabte matí (9 a

13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

FARMÀCIES de tornDIJOUS 8Sts. Adrià III i Eugeni III, papes; Àquila i Priscil·la, esposos.

DIVENDRES 9Mare de Déu Reina de la Pau. St. Ciril, bisbe, mr. Sta. Anatòlia, vg. mr.

DISSABTE 10St. Cristòfol, mr. Stes. Rufina i Secunda, vgs., mrs.; Amèlia, vídua.

DIUMENGE 11Sts. Benet, abat, patró d'Europa; Pius I, papa, mr. Sta. Olga, reina.

DILLUNS 12St. Joan Gualbert, abat, fundador. Stes. Marciana, vg. mr.; Epifania, mr.

DIMARTS 13Sts. Enric, emperador; Anaclet, papa, mr.; Joel i Esdras, profetes. Sta. Sara, vg.

DIMECRES 14Sts. Camil de Lel·lis, fundador; Francesc Solano, franciscà. Sta. Adela, vídua.

SANTORAL

ACUPUNTURA-MEDICINANATURAL-ORIENTALCTRO ORIENTAL DE

SALUD

Castillejos, 24

Tel. 93 675 18 01

Tel. 666 613 005

SHUCHUN PEIH

Teràpies naturals, massat-

ges xinesos

Rbla. del Celler, 87, entr. 4

Tel. 93 587 96 73 - 656 38

35 24

ZHONG-YI

Sant Bartomeu, 2-4

Tel. 609 389 283

CTRES REHABILITACIÓSUSANA NICOLETTI

Escoliosi. Grups de relaxa-

ció. Incontinència urinària.

Sant Antoni, 74

Tel. 93 674 74 37

CIRURGIACENTRE MÈDIC D’ESPE-

CIALITATS

Cirurgia general i digestiva

Major, 36, 2n

Tel. 93 674 00 25

DR. FERNÁNDEZ LAYOS

Cirurgia general, aparell

digestiu. Cirurgia menor.

Obesitat mòrbida

Av. Torreblanca 2-8, 2n A-1

Tel. 93 589 47 00

CONSULTORIS CENTREMÈDIC CENTRE MÈDIC D’ESPE-

CIALITATS

Dermatologia, otorrinolarin-

gologia, pediatria, angiolo-

gia, cirurgia vascular, car-

diologia

Major, 36, 2n

Tel. 93 674 00 25

CTRE SANITARI CAN

MORA

Aparell digestiu, cirurgia

pediàtrica, dermatologia,

endocrinologia, ginecologia,

psicologia, traumatologia

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

CLÍNIC SANT CUGAT

Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km

1, 40-50, 1r

Tel. 93 675 14 80

ESPAI MÈDIC

De la Mina, 15 bx.

Tel. 93 590 13 10

POLICLÍNIC SANT CUGAT

Rbla. del Celler, 129-131

Tel. 675 69 79

DIETÈTICA I NUTRICIÓCENTRE D’OBESITAT I

MEDICINA ESTÈTICA

Dra. Anna R. Cerdà - Dra.

Rosario Sagarna - Dra. Llum

García

Torre Blanca, 2-8, 2a pta.

Tel. 93 589 43 57

DRA. M. DOMINGO

GALLART

Medicina general, dietètica

Pça. Doctor Galtés, 5, 1r 3a

Tel. 93 674 63 29

Tel. 93 589 64 83

NATUR HOUSE

Servei de dietista

Lluis Companys, 40

Tel. 93 675 65 95

FISIOTERÀPIACENTRE TERAPÈUTIC

SANT CUGAT

Gimnàstica terapèutica

Pça. Pep Ventura, l.2-3

Tel. 93 589 22 85

CLÍNICA NEUROLÒGICA

DE FISIOTERÀPIA

Bettina Paeth

Tutora Bobath

Astúries, 1 (Mira-sol)

Tel. 93 675 35 46

FISIOCOS

Massatges terapèutics,

osteopatia

Avda. Fsc. Macià, 72, l. 3

Tel. 93 674 53 30

SOFIA ROMA FERRÉ

Fisioteràpia. Assist.Sanitària

Villà, 49

Tel. 93 674 48 72

GERIATRIAGERVAL

Domicilis. Assessorament.

Gestió de residències.

Infermeria. Formació

Àngel Guimerà, 3

Tel. 93 674 08 04

TELE ASSIS.INPROSS 24H

Servei d’ajuda a les perso-

nes grans, malalts crònics o

convalescents

Av. Torreblanca, 2-8, 3r A

Tel. 93 589 39 67

GINECOLOGIA I OBSTE-TRICIADR. E. CAYUELA FONT

Francesc Moragas, 3, 3r 2a

Tel. 93 674 66 11

HOMEOPATIAHOMEOPATIA DE LA

INFÀNCIA I

L’ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa

Hostench. Col. 15.097

Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a

Tel. 93 674 72 16

INFERMERIACTRE SANITARI CAN

MORA

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

LABORATORISGENERAL LAB

Anàlisis clíniques

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

LABORATORI DR. ECHE-

VARNE

Santiago Rusiñol, 17 bx

Tel. 93 589 60 55

LOGOPÈDIALOGOPÈDIA SLI

Trastorns de parla i llen-

guatge, retard de lectoes-

criptura, dislèxia, foniatria,

tartamudesa, deglucions

atípiques, disartries,

Parkinson, esclerosi múti-

ple. Totes les edats. Servei a

domicili i escoles

Lluís Companys, 33, 1r 2a

Tel. 93 674 73 76

MASSATGE TERAPÉUTICMANS DE SANT

Avda. Fsc. Macià, 62

Tel. 93 589 83 16

PERE FIGUEROLA

Quiromassat. diplomat

Tel. 659 280 364

MEDICINA ESTÈTICAKESTRAL MARKET

Sant Bartomeu 1 B, local

Tel. 93 589 03 12

MEDICINA NATURALAYUR

Naturopatia i teràpies alter-

natives

Pça. Ajuntament

Tel. 93 675 63 39

METGES DE CAPÇALE-RA-MEDICINA GENERALALBERT FETSCHER EICK-

HOFF

De la Creu, 16, 1r 2a

Tel. 93 674 61 35

CTRE SANITARI CAN

MORA

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

DRA. MONTSERRAT

GARRIGA

Visites a domicili

Major, 36, 2

Tel. 93 674 00 25

JAUME ROS MONLLAO

Diplomat Medicina suba-

quàtica

Rbla. Ribatallada, 6, 1r 1a

Tel. 94 589 11 67

J.R. ESQUIROL CAUSSA

Geriatria. Assist. Sanitària.

Urg. 24 h, domicili

Av. Torreblanca, 2-8

Tel. 93 589 39 26

Tel. 609 33 10 80

ODONTOLOGIACTRE. DENTAL I

QUIRÚRGIC ST CUGAT

Pça. Dr. Galtés, 5, 1r 2a

Tel. 93 589 00 00

CLÍNICA DENTAL AUTRAN

Implantologia, pròtesis,

odontopediatria, ortodòncia

Torreblanca, 2-8, 2a pl.

Tel. 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR.

BRANDT

Ortodòncia i odontologia

general

Santa Maria, 9, 1r 2a

Tel. 93 589 70 40

CLÍNICA DENTAL MAJOR

Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine

Pça. Unió, 3, 2n 1a

Tel. 93 674 72 40

CLÍNICA DENTAL ROSETTI

Rbla. Ribatallada, 20, 1r 2a

Tel. 93 589 76 76

CLÍNICA DENTAL VALLS -

BULDÚ

Dra. Marta Buldú Freixa

Major, 23-25, 1r 3a

Tel. 93 675 64 77

CLÍN. ORTODÒNCIA I DIS-

FUNCIÓ TEMPORO MAN-

DIBULAR

Torreblanca, 2-8, 2n A

Tel. 93 589 03 96

Tel. 93 675 22 12

DRA. P. LUZONDO

Clínica Dental infantil

Francesc Moragas, 5, 1r 3a

Tel. 93 674 05 06

DRA. M. JAUME SAURA

Clínica dental

Estapé 2-6, bx / Xamfrà Pg.

Sant Magí

Tel. 93 674 23 35

IRIDENT

Castillejos, 33

Tel. 93 675 91 47

OFTALMOLOGIACENTRE DE SALUT OCU-

LAR

Oftalmologia

Doctor Murillo, 21

Tel. 93 589 51 06

OTORINOLARINGÒLEGDR. FERRAN FERRAN VILÀ

Fsc. Moragas, 48, ent. 2a

Tel. 93 675 48 53

PEDIATRIAAINA-PILAR CANOSA

ÚBEDA

Pediatria. Med. adolescent

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r

Tel. 93 589 35 48

Tel. 649 93 59 37

J.M. COROMINAS CASA-

RAMONA

Pediatria. Asma infantil

Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a

Tel. 93 674 72 16

JUAN PABLO MARTÍNEZ

MÉNDEZ

Av. Cerdanyola, 53, 5r 1a

Tel. 93 674 11 59

PODOLOGIAJOSEP M. FREIXEDES D.P.

Malalties del peu, plantilles

ortopèdiques, papilomes,

cirurgia del peu

Tel. 93 589 63 13 - 629

169 536 - 636 636 889

TOMÀS GÓMEZ

Vallès, 22, bis

Tel. 93 675 01 60

PSICOLOGIA I PSIQUIA-TRIAAURIS

Tractament Tomatis

Balmes, 1, 2n 2a

Tel. 93 674 85 41

CT. PSICOTERÀPIA DEL

VALLÈS

Psicologia, psiquiatria,

logopèdia

Pça. Dr. Galtés, 5, 2n 3a

Tel. 93 589 40 51

DRA. PALERM

Ansietat, depressió, tras-

torns a l’adolescència

Fsc. Moragas, 25-27, 2n 1a

Tel. 93 674 36 53

Tel. 93 418 48 48

INST. DE BENESTAR I

SALUT COMUNITÀRIA

Rbla. Can Mora, 15, 1r 1a

Tel. 93 587 91 87

INSTITUT PSICOMÈDIC

SANT CUGAT

Depressions, estrès, toxico-

mania, ansietat, tabaquisme

Av. Torreblanca, 2-8, 3r A

Tel. 93 589 37 87

SILVIA DIEGUEZ SANCHEZ

Sant Jordi, 24, 1r 1a

Tel. 616 26 40 12

SERVEIS SOCIOSANITA-RISMESSERVEIS

Domicili, infermeria, ajudes

tècniques i per a la mobilitat

Escaletes, 11, l. 5

Tel. 93 675 17 11

TOCOGINECOLOGIA IOBSTETRICIADR. JESÚS FERNÁNDEZ

BAIZAN

Tocoginecologia

Av. Catalunya 21, 2n 1a

Tel. 93 589 48 08

Tel. 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS

MARTÍNEZ MEDINA I J.J.

GÓMEZ CABEZA

Fsc. Moragas, 125, 1r 2a

Tel. 93 589 13 07

TRAUMATOLOGIADR. FERMÍN ARAMBURO

Cirurgia ortopèdica traumat.

Girona, 21, 1r 3a

Tel. 93 674 43 46

Tel. 93 589 05 34

JOSEP DOMINGO PECH

Traumatologia i ortopèdia

Torreblanca, 2-8, 2a-10

Tel. 93 589 18 88

GUÍA mèdica

48 Dijous, 8 de juliol del 2004

Premsa Local Sant Cugat S.L. Adreça provisional: Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 redaccio@diaridesantcugat.com

-¿Cal cercar un nou model decompetitivitat?-Sens dubte. La realitat de la nos-tra economia és d’un fort èxit. Desdel 1957 l’economia espanyola iespecíficament la catalana haobtingut en alguns aspectes resul-tats extraordinaris. Això s’ha basaten el que eren els exios bàsics dela competitivitat: sous relativa-ment baixos que feien que pogués-sim competir amb una certa facili-tat i unes devaluacions que enspermetien un nivell alt de compe-titivitat. Això i altres factors handesaparegut o estan desapareixent.Els nostres salaris estan cada diamés a prop de la mitjana europea iara és impensable una devaluacióperquè tenim una única monedaeuropea i tècnicament és impossi-ble. S’ha de canviar el model tra-dicional de la nostra economia,que havia generat competitivitat.

-Quins són aquests canvis?-No són evidents. Els que méss’escolten són els de passar a unaeconomia del coneixement on lacompetitivitat depengui més de lainnovació, de la capacitat d’apor-tar valor d’una manera diferencia-

da de la que aporten altres països icrear un entorn on les companyiestrobin aquells recursos més sofis-ticats que en altres llocs. Els con-ceptes giren entorn de l’I+D o lainnovació amb inversió en el capi-tal humà, amb persones que laseva aportació al producte tinguiun valor afegit. De fet, és un pro-cés que ja s’ha donat en gran parti ara no és un canvi tan gran sinóuna acceleració del canvi que hemviscut. La deslocalització és elsímptoma que es dóna des de famolt temps, i recordo que el Vallèsha patit la fugida del tèxtil que java ser un procés de deslocalitzacióal seu moment. Així com alesho-res ja vàrem aportar i atreure alter-natives al tèxtil, crec que aratambé som capaços de fer-ho sifem els deures.

-Què passa amb les deslocalit-zacions?-Es deuen al canvi de les bases dela competitivitat. En el tèxtil vansobreviure aquelles empreses quevan deslocalitzar part del procésde producció i han mantingut aquíaquelles fases on hi havia mésvalor afegit, de vegades ha estat eldisseny o la capacitat d’articularbé diverses fases productives. S’hacriticat polítics que han dit que“hem de deslocalitzar per mante-nir les empreses” i crec que hi habastant de veritat. Si no volem per-dre tota una companyia industrialtradicional, és bo que deslocalit-zem una sèrie de fases per garantirque la resta es pugui mantenir.

-¿Les empreses d’aquí podranafrontar aquests reptes?-Crec que el teixit català és moltcompetitiu. Molta produccióindustrial va a l’exportació enentorns molt competititus i aixòdemostra que és un teixit empre-sarial molt capaç de competir enmercats molt difícils. Ara lesempreses han d’aguditzar l’oïda iestar més atentes als canvis ques’estan donant en el mercat, tantdels consumidors com indus-trials, i incloure els canvis quedemanen els clients al productefinal. Això vol dir tenir capacitatd’avançar-se als canvis del mer-cat i a les necessitats dels seusclients i avançar-se als altres.S’ha d’avançar en la flexibilitatinterna, de gestió i financera.

-Quin ha de ser el paper delstreballadors?-En aquest procés a llarg terminitots som guanyadors. En el pro-cés tèxtil tots hi hem guanyat. Acurt termini això no és cert i peraixò cal polítiques molt clares perminimitzar el cost social i neces-sitem un mercat laboral flexibleper afavorir la capacitat del treba-llador per adaptar-se a les novesnecessitats i una xarxa social desolidaritat, que és bàsica.

-¿Les empreses han de tenirmés sensibilitat social?-És fonamental perquè cadavegada les companyies tenenmés persones i cervells. Un tre-ballador no qualificat és fàcil-

ment substituïble. Si treballem anivells on s’implica tota la perso-na i amb una motivació molt alta,el treballador és menys substituï-ble i les companyies necessària-ment necessiten unes polítiquesde personal més ajustades i demés qualitat.

-Què en pensa del teixit empre-sarial santcugatenc?-Nosaltres fem una aposta claraper Sant Cugat pel seu entornd’empreses d’un gran valor afe-git. El sincrotró és una operacióde primer nivell i volem comple-tar aquest panorama amb una seual voltant del Centre Borja, on esvol apropar la ciència i l’empresa.Crear un pont entre el que creaconeixement i el que fa del conei-xement una realitat empresarial.Un centre on investigadors iempreses es trobin i fer fàcil elcanvi amb projectes i iniciativesdel tipus d’empreses que ensfacin ser competitius al llarg delsanys. Sóc optimista i m’agradariaque ESADE estigués a SantCugat el 2007.

-Què pensa de Santcugatri-buna?-Aquests fòrums són molt útilsperquè creen una dinàmica positi-va en una ciutat molt equilibradaentre la vida ciutadana i l’entornempresarial. Poder reunir perso-nes de diferents àmbits en unentorn tan agradable és moltatractiu i crec que funciona bé.// J.M.C.

El director general d’ESADE explica a Santcugatribuna els modelsper a una nova competitivitat. Amb un ampli coneixement i una granexperiència en el món empresarial, Losada aposta per la innovació il’especialització en un entorn favorable com el de Sant Cugat, on el2007, l’escola de negocis preveu obrir un nou centre.

“A llarg termini, amb elscanvis tots hi guanyem”

A SANT CUGAT>

“Les deslocalit-zacions es

deuen al canvide les bases dela competitivitat”

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

l’estirabot

Festa Major (i 2)

per JORDI CASAS

Segons sembla, m’he perdut laFesta Major més participada(i potser més participativa) de

la història. En part és lògic, nodebades cada dia som més santcu-gatencs. Deixeu-me, però, que rein-vindiqui la necessitat de més rigoren els números. 60.000 personesno és el mateix que 150.000,sobretot quan l’esdeveniment esprodueix en un llarg pont i amb lameitat de la festa laborable per agran part dels ciutadans que tenenper costum treballar. No obstantaixò, em veig obligat a reconèixerque enguany sembla que hem tocatel cel amb la mà. El titulars d’a-quest setmanari són aclaparadors:l’Esbart omple la plaça,Mediterrània captiva, Els Castellers

fan història, La trobada de mésalçada, La ciutat més jove,Andalusia i Catalunya unides, LesBarraques més participatives, Laciutat s’aboca, s’omple el pavelló,Les botigues prenen els carrers...Posats a ficar el dit a l’ull, deixeu-me treure tres temes que no tenimben resolts. El balcó consistorial: elspolítics s’haurien de posar d’acordsobre quins draps –sóc un icono-clasta, què voleu que hi faci!– calfer onejar aquests dies. El Paga-li,Joan: si a la intensitat musical iplàstica que tothom li reconeix, liafegim tones de sol, la cosa noacaba de rutllar. Potser caldriaplantejar-se un canvi d’hora. Perúltim, la meva opinió sobre el corre-foc del dimarts vespre, que és qua-lificat d’èxit total. Francament, aquarts de dotze de la nit, i vigília dedia laborable, trabucar i tirarpetards pels carrers més cèntricsde Sant Cugat, què voleu que usdigui! Fotre soroll a tort i dret sem-pre m’ha semblat una afecció dis-cutible i molt més que pretenguemfer-ne un espectacle. No cal dir quealguns agrairíem, i fins i tot seriamés bucòlic, que es fes entorn delPi d’en Xandri.

“No osbtant, em veigobligat a reconèixer que enguany semblaque hem tocat el cel

amb la mà”

84

20

56

52

50

00

9

21

02

4

Carlos

LosadaDirector General d’ESADE