CINC RELIGIONS CONVIUEN A SANT CUGAT EN BONA HARMONIA PERÒ AMB INDIFERÈNCIA PÀGINES 3 A7

Divendres. 6 de uiriemhre de l'J')S OS4CANT01N3

El "diari" de Sant Cugat SUMARI

Les Planes demana millores urbanístiques,

sanitàries i de serveis en el Consell de Districte

Pàgina í

El 63% dels ciutadans protegiria tot els espais de Sant Cugat que encara

no s'han urbanitzat Pàgina 14

Les O N G demanen que Sant Cugat es mobilitzi per pal·liar els efectes de

l'huracà Mitch Pàgina 19

El Pat í Hoquei Sant Cugat "A" , imbatible,

continua liderant la taula classificatòria

Pàgina 34

L'Esbar t es t renarà Terra Baixa al

Teatre-Auditori el pròxim mes de març

Pàgina 43

per

en la compra de

LLENYA o

CARBÓ a la benzinera

4 Griful Oil, S.L. ServdE«ució

L

Núm. 261 Any 17

225 ptes.

La Festa de Tardor reivindica la

importància de les associacions veïnals

El debat d'aquest vespre, les paradetes de diumenge i el lliurament de premis de la Marxa seran alguns dels actes destacats

Pàgina 20

Elglamour d'altres èpoques ha quedat nduït a una estructura patètica plena de brutícia. FOTO: XAVI LARROSA

Pàgina 16

Les restes del Casino de la

Floresta, font de conflictes

Després d'anys de queixes, rAjuntament comença a elaborar informes per trobar-hi una solució

AmM$H^/JBKBK&Fo~$~ínclott^l suplement juveTuTSecundèria i la fitxa 3 del col·lec-

cionable Collserola pels 4 cantons

PERQUÈ CREDO SA... DONA-LI PA

ES NATURAL!!

VALLÈS PA, S. A.

Monestir, 58-60 08190 Sant Cugat del Vallès

EL NOSTRE PA DE CADA DIA

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

MODA I N F A N T I L

NENS: 15% en tots els articles i de regal

una bonica gorra (per una compra superior a 3.000ptes.)

Tots els subscriptors tenen un 15% de des­compte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.

t i ( í. %

son DISON Estilistes i Perruquers :

Descomptes del 10 % i el 15 % en serveis de perruqueria i estètica

Tots els dimarts i els dijous els subs­criptors tenen un l()9r de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un \5r/c de des­compte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatge!

L A C A R

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consu­micions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

FUNDACIÓ ANTONI TAPIES. SELECCIÓ DE LA COL·LECCIÓ PERMANENT DEL GRAN ARTISTA BARCELONÍ. FINS AL 30 DE NOVEMBRE. Els subscriptors podeu anar-hi gratuitament. Podeu recollir les vostres entrades a la redacció.

KLSFJt \ \ OV»

CINES A: Sessions golfes de franc

Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de mane­ra gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

GrifulOil,s.L. Servei Estació

GRIFUL OIL, S.L.:

Atractius descomptes en benzina

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

HORARI Dissabtes a les 22.30 h i diumenges a les 19

h. al Casal de Cultura de Valldoreix. El grup de Teatre Espiral organitza la 5a.

Mostra de Teatre a Valldoreix. El proper dissabte dia 31 i diumenge 1 la companyia Teatre Espiral represen­tarà "Teatre Breu". Els primers subs­criptors del setmanari tenen l'entrada

gratuïta. Cal passar a recollir les entrades a la redacció.

lexid<K>ptica ÒPTICA TEXIDÓ

Examen visual gratuït

Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.

També podeu trobar interessants descomptes a Òptiques Texidó, Esports Sant Cugat, Ega mobles, Veterinos, Mascota Perruqueria Taboada, Deriva editorial, Escola de Música Montserrat Calduch

r _x Voldria fer-me Subscriptor d-ELS n CANTONS i rebre

gratuïtament el carnet d E L C L U B D E L S U B S C R I P T O R

Tel Nom Adreça Ciutat Data de naixement Professió Banc/Caixa Cte, corrent

Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/ Sant Antoni, 15, baixos o al fax 589 20 91

Informació 589 62 82

EIS4CANTONS

^ ^ ^ ^ » M El tema de la

hetmana Divendres, fi de iiovemhre íit IWH

R e l i g i o n s a S a n í C u g a t

Creences que conviuen cada dia Hi ha una divisió d'opinions sobre la salut de les religions a la ciutat

Ingredients: 51.157 habitants. Preparació: Se n'agafen un bon feix, que són catòlics, i es divideix els que queden entre testimonis de Jehovà, protestants i islàmics. Es barreja tot amb monestirs, esglésies, locals i mes­quites d'altres ciutats i al final hi afegim pa­raules de teòlegs, sociòlegs, capellans i re­presentan ts de cada una d 'aques tes religions. S'ha de deixar reposar durant se­

gles, dècades i anys fins que sigui del tot compacte. Passat el temps s'intenta amas­sar i donar-li forma ecumènica, integradora, aconseguint harmonia entre tots els ingre­dients. Un cop a taula el respecte és l'amfi­trió, la tolerància és el comensal i els gani­vets, forquilles i culleres, el pont entre un í altre. Es tracta d'un producte entre dolç i salat, àcid i agre, ple de grànuls de colors.

GLÒRIA FRANCOLÍ

-Sant Cugat -

La major part dels santcuga-tencs creients són catòlics. I també n'hi ha que no creuen en cap religió. Davant el desencant de tot un teòleg i la il·lusió d'un catòlic practicant creient i con­vençut, també trobem qui va a missa per obligació, qui només s'hi presenta en dies importants i qui visita l'església quan fa la comunió, es confirma o bé es casa. Durant segles i segles la religió ha estat la base de mol­tes civilitzacions. El poder que fins fa menys d'un segle deten-taven els eclesiàstics ara el con­serven només en uns sectors de la societat.

El pare Borràs, teòleg del Cen­tre Borja, explica la pèrdua d'a­questa primacia constatant que "al costat de l'església catòlica i cristiana hi ha 10.000 succedanis més, com ara les oracions orien­tals i tot un món de grups de rock, cine i bicicleta que fan competència deslleial a una es­glésia que actualment no sap transmetre les riqueses de l'e­vangeli".

D'altra banda, els que durant molt temps no han combregat amb el que predicava l'església catòlica cristiana, i aquí parlem de creients d'altres religions, des de fa més de 20 anys ja te­nen les seves conviccions lega­litzades. L'exemple el trobem en la FEDERE, federació d'en­

titats religioses evangelistes que va començar a tractar amb l'Es­tat a partir de 1976, fet que ha facilitat a tots aquests grups po­der ser conseqüents amb les se­ves creences sense haver d'a­magar-se. Davant d'aquesta panoràmica

el pare Borràs assegura que en aquests moments s'està vivint "la situació més difícil de les re­ligions occidentals". Es mostra sorprès per la força de convic­ció amb què s'actua des del món islàmic i lamenta la falta de se­guretat en la majoria dels catò­lics cristians. El teòleg, tot i amb això, recorda l'existència de di­ferents grups dins els catòlics compromesos del tot, però "mi­noritaris".

L<>s principals re practicades a la

QUINA | 0UANTS RELIGIÓ? CREIENTS? j

ligions ciutat

QHES REUNEIXEN?

CATÒLICA A LA OEMARCACÍÓ TEftïUTOÏtlÀL SÒfí

MONESTIR! ALTRES Í^JfíTS DELS BARRIS

\ QTÍTAT ,' TgSTflVÍGMiS

DE JEHOVA ENTRE io$ 1150 (^SmlútftspaiA, 11

\ PROTESTANT UN CENTENAR CfcNTSE SOÉtJA

EVAhíOtUCA ' VmmtwmrEm &¥®>VmmmA,6

ISLÀMICA TítENTA-UN

FROtTOREs'

Una practicant convençuda, d'altra banda, no combrega gens amb aquestes idees i es mostra convençuda de la força que en aquests moments té la religió a la ciutat. Segons ella, hi ha mol-tíssima activitat i gent molt com­promesa amb l'església i amb les seves creences. Sigui com si­

gui, arreu se senten cants ecumènics, de convivència en­tre totes aquestes manifesta­cions religioses. El pare Borràs assegura que l'únic ecumenis-me vàlid és "el camí cap a una unitat que no és uniformitat" i potser aquí és on comencen les discrepàncies.

4 Setmana ELS 4CANITJNS Dnrmlm. 6 de novembre de i 998

E v a n g è l i c s

Es una església iibeitn u tothom i plena de gent, amb molta alegria i empenti/ E: X.L.

Els primers evangèlics de Sant Cugat fa 2 0 anys que

practiquen les seves creences G. F.

- Saat Cugat •

La primera església no catò­lica que va instal·lar-se al ter­me municipal de Sant Cugat van ser els evangèlics. Durant 2 anys aquesta comuni ta t re­ligiosa es reunia a la Floresta, però ja en fa 18 que es t roben al mig del nucli urbà, a la plaça Pep Ventura n ú m . 6, al bell mig de la ciutat.

"El fet de ser els primers -ex­pl ica Una H e r b a g c , a c t u a l pastora d ' aques t m o v i m e n t -volia dir q u e d ins el nos t re moviment podia unir-s'hi tot­hom que no combregués amb l ' e s g l é s i a ca tò l i c a . A m b el t emps s'han creat altres orga­n i t z a c i o n s del nos t r e e s t i l , però nosaltres ja ens hem que­dat amb el nom".

Aques ta església la confor­men 32 m e m b r e s adu l t s als quals cal sumar els amics, fills i s impat i tzants de la congre­gació. Sant Cugat és la ciutat on es reuneixen els seguidors d'aquesta religió, però gairebé tots viuen als districtes de la

ciutat o a Rubí . l ' na Herba­gc, pastora i també llicenciada en teologia, explica que les se-ves funcions - e s refereix al cul­te r e l ig iós - són d 'oració es­pontània, tothom hi participa. Durant els primers 45 minuts s ' es tudia la Bíblia i a con t i ­nuació vénen els comentaris i preguntes dels assistents". Els avangèlics neguen l 'existèn­cia d'un ésser que sigui mit­jancer entre D é u i el poble i CQns ideren q u e t o t h o m és prou vàlid per in terpre tar la Bíblia per el l m a t e i x . Tot i amb això, l 'estudi d 'aquest lli­bre sagrat dura 9 anys. durant els quals les persones més ex­per tes in terpre ten segons els seus estudis què volen dir les paraules de Déu . L'Església no catòlica més an­

tiga de Sant Cugat celebrarà el seu aniversari el proper 29 de novembre . Els actes pre­vistos pe r festejar a q u e s t e s dues dècades de reunió són obe r t s a t o t h o m i cons ta ran d ' u n a c e r i m ò n i a " p l e n a de música i poesia , com les de Nadal".

ANOAUJÜTl N.s 71

5/ Ué. cteseà Se c|in:;ctesp;p|p|l

J\? :firipçipméMÈ £;j^^mQi.4 convenir, màïtes y v/ernes,

Camino de la Cruz, 5 Tel. 589 16 74

08190 SANT CUGAT DEL VALIES Tel. y Fax Oficina 589 41 35

I s l à m i c s

Sant Cugat és de les ciutats de la comarca amb menys musulmans Vallès Sense Fronteres els agrupa però no és un lloc de culte

G. F. - Sant Cugat -

La població musulmana que viu a Sant Cugat està formada riomés per M) immigrants. Els mahometans que treballen a Sant Cugat, però, són més nom­brosos. Tot i que a la ciutat no hi ha cap seu per a aquest grup re­ligiós, sí que existeix l'associa­ció Vallès Sense Fronteres, en­titat que agrupa els immigrants de la ciutat, entre els quals tro­b e m el co l · l ec t iu m u s u l m à . Aquesta fundació va crear-se per ajudar a solucionar els proble­mes jurídics amb què es troba­ven a q u e s t s q u a n a r r ibaven aquí. Ara les activitats de Vallès Sense Fronteres se centren a fa­cilitar l'intercanvi cultural. Yones Amtía, representant d'a­questa associació, explica que l ' ú n i c a m e s q u i t a a m b q u è compten els islamistes de Sant Cugat es troba fora de la ciutat: "És impossible q u e p u g u e m construir una mesquita a Sant Cugat perquè som molt pocs els que hi vivim. Per poder resar en

una mesquita hem de traslladar-nos a Rubí". Aquest centre de cul te va inaugurar-se fa cinc anys, a partir dels donatius re­collits en t re els creients d'a­q u e s t a re l ig ió q u e v iuen al Vallès. Yones Amtia explicava que ara el centre se'ls ha fet pe­tit i que s'han traslladat a una altra casa de Rubí. Aquest ha-

Els deures islàmics

són difícils de

complir fora del

país d'origen

bitatge van comprar-lo fa un any i, tot i que encara estan recollint diners per reformar-lo, ja l'han utilitzat en més d 'una ocasió. Els principis bàsics dels isla­mistes són visitar la Meca, tenir caritat, creure i al mateix temps tenir fe en el profeta i en les pa­raules de Déu, i per últim resar 5 cops al dia :"Per a nosaltres

v iure aquí es una mica pro­blemàtic -explica Yones Am­tía-, ja que les 5 pregàries dià­ries que al nostre país faríem en hores concretes, aquí Ics hem de fer totes seguides perquè no podem parar la jornada laboral". El Ramadà és un altre dels pre­ceptes que els islamistes han de complir, es t iguin o no al seu país: "Durant el mes que hem de dejunar, a les nostres terres hi ha un ambient que ajuda a com­plir bé. Aquí, en canvi, nosal­tres hem de conviure amb per­sones q u e m e n g e n , fumen i beuen i això fa encara més difí­cil el compliment dels nostres deures". Segons explica Yones Amtía el sentit principal del Ra­madà és "la solidaritat amb la gent que passa gana, un exerci­ci per la igualtat". La persona més respectada i volguda en una congregació islàmica és l'Imam, l 'encarregat de la mesqui ta i l'encarregat de vetllar pel man­teniment de les bones relacions entre els diferents membres d'a­quest col·lectiu religiós.

•**»»»<

T e s t i m o n i s de J e h o v à

Els testimonis de Jehovà són la segona religió més seguida a Sant Cugat

Aquest grup religiós està en actiu durant tota la setmana

G.F. - Sant Cugat -

"El testimoni és qui parla, qui està disposat a fer una predicació pública del que diu la Bíblia". Amb aquestes paraules Jordi Gar­cés, un dels caps de les 25 famí­lies que formen part dels testi­monis de Jehovà de Sant Cugat, explica què vol dir anar de porta a porta ben vestit i amb una car­peta plena de llibres i revistes que informen sobre temes d'àmbit so­cial amb resposta bíblica. Aquest col·lectiu es reuneix a la seva sala del regne situada al car­rer Santa Joaquima, núm. 1, per contrastar amb els altres testimo­nis el que s'explica a la Bíblia. Amb el reclam "Conegui la seva Bíblia, per vostè pot ser un llibre obert" acosten les Escriptures a tothom que hi tingui interès: cada dimarts al vespre fan un estudi bíblic per saber com ha d'influir la religió en la seva vida. Els di­jous els aspirants a oradors tenen classe. Fan un curs d'oratòria ba­sat en temes bíblics i a continua-

Aquest col·lectiu predica tamtxa les escoles públiques i privades de la ciutat. F.:X. L.

ció fan demostracions pràctiques del coneixement bíblic. La reunió de tots els membres es fa diu­menge a la tarda. Per ser Testi­monis de Jehovà cal estudiar, te­nir fe en les e n s e n y a n c e s i voler-les proclamar. "Nosaltres acceptem tot tipus de persones si es penedeixen dels seus pecats

i dediquen part del seu temps a l'oració personal". Els creients no es bategen fins que són adults. El matrimoni format per Jordi Garcés i Dolors Reys, testimo­nis, asseguren que dins d'una fa­mília tothom pot prendre la seva decisió: "a casa no obliguem nin­gú a ser de cap manera".

ELS/GWTONS ü,ve»dres,6 de novembre de 1998 Setmana

C a t ò l i c s

El catolicisme és per a la majoria dels santcugatencs "la religió"

Els caps de setmana es diuen les misses amb més participació

G.F. - Saat Cugat -

"A la parròquia de Sant Cu­gat hi ha molta vida", explica m o s s è n G a b r i e l , d e s t i n a t a Sant Cugat des de fa més de 20 anys. Els dies de cada dia els fidels t enen la possibilitat d'anar a missa a les 9 del matí i a les 8 del vespre. A la del matí hi va una mitjana de 80 persones, i a la del vespre pot­se r m e n y s : " C a l t e n i r e n compte que a la ciutat hi ha altres llocs de culte on t ambé hi va molta gent; els jesuï tes , les franciscanes..." Els caps de setmana, però, són

els dies en què el Mones t i r es tà més p le . La missa amb més participació és la dels diu­menges a un quart de 2, ani­mada pels joves. Aquesta mis­sa es diferencia de la que es fa a les 12 del migdia, també amb molta assistència, on tro­bem cants més clàssics. Com ja és de suposar, per Nadal el Mones t i r s ' omp le de gom a gom, tant durant la missa del gall com mentre es diu la mis­sa prèvia a la qual assisteixen famílies amb nens pet i ts . Davant la pregunta de com és el c a t ò l i c d e S a n t C u g a t , mossèn Gabriel explica que hi ha tants t ipus de catòlics com

P r o t e s t a n t s

El nou edifici dels Baptistes estarà fet a

principis d'estiu G. F.

-Sao* Cugat-

D i u m e n g e passat l 'església protestant instal·lada a Sant Cu­gat des de fa quatre anys va po­sar la primera pedra del que serà la seva nova seu, un edifici de 350 metres quadrats que comp­tarà amb una església, unes ofi­cines i un espai que segurament es convertirà en un jardí d'in­fants obert a tots els nens de la ciutat. Des de fa 22 anys, pri­mer a Barcelona i després des d'una sala del Centre Borja de Sant Cugat , aquest col·lectiu protestant (i emfasitzen el nom per evitar confusions, per do­nar un sentit més europeu a la paraula que els defineix) es reu­neix per practicar els seus tres c o n c e p t e s de Reforma: Sola Gràcia, Sola Fe i Sola Escrip­tura. Josep Monells és el pas­tor d 'aquesta comunitat inte­grada en el consel l mund ia l d'esglésies i dirigent del movi­ment cristià interconfessional del sud d'Europa. Com a teò­

leg i persona que ha estudiat la Bíblia durant quaranta anys, ex­plica cada un d ' aques t s con­c e p t e s de R e f o r m a : "A d i ­ferència del ca to l ic i sme, on l 'home ha de guanyar-se la sal­vació, Sola Gràcia explica el sal­vament de l 'home per la vo­luntat de Déu. Sola Fe vol dir que ens apropem a la gràcia i als béns de Déu a partir del con­venciment en les nostres cre­ences. Sola escriptura implica la no acceptació de l'autoritat Papal. Creiem en la Paraula de Déu inspirada en l'esperit Sant i la responsabilitat de l 'home davant de Déu" . Els baptistes van decidir instal·lar-se al Vallès perquè un bona part de les 25 famíl ies m e m b r e s v iuen en aquesta comarca. Susanna Pe­llicer, del servei de premsa, con­sidera que "Valldoreix és un lloc de futur adequat a les nostres possibilitats". "Si ens intal·lem aquí -ara parla Josep Monel ls-estem segurs que podrem ofe­rir a la ciutat el nostre volunta­risme, els nostres consells. D'al-

tipus de santcugatencs. "I això s'ha de matisar, no podem pro­vocar malentesos". El primer grup que diferencia mossèn Gabriel està format pels sant­cugatencs de sempre , perso­nes que en altres t e m p s ha­vien viscut amb dependènc ia tant espÍTitual com temporal respecte el Monestir: "Els mo­nestirs naixien pobres però da­vant l ' exempla r i t a t i el res­pecte que els tenia el poble, el centre religiós acabava en­riquint-se molt. Tenint tantes te r res i p rop ie t a t s passaven gran part del seu temps orga­nitzant aquestes possessions i es convert ien en un focus de civilització molt important que marcava les fites d ' expans ió del país. Aques t pes no deu h a v e r d e i x a t d ' i n f l u i r e n creients del poble a l'hora de viure la fe".

En segon lloc parlaríem de les p e r s o n e s q u e van a r r ibar a Sant Cugat a principis i mit­jans de segle, sobretot anda­lusos, murcians i extremenvs:

El Monestir és el centre de culte catòlic més important de la ciutat. FOTO: X.L.

"Aquest sector va adaptar-se al poble tot i que al principi tenien dificultats amb la llen­gua i els costums. Malgrat que conserven la seva religiositat i c o n t i n u e n e s s e n t m o l t creients, potser pel seu desa­rrelament no pract iquen amb gaire assiduïtat, t ambé vénen poc a missa". El tercer grup, segons mossèn Gabriel, el for­men les últ imes persones que han començat a viure a Sant C u g a t , q u e per m o t i u s so­ciològics s 'han traslladat a la c iu ta t . Un sector i m p o r t a n t d ' aques t tercer grup són els estrangers. "Els catòlics d 'a­quest grup estan més avesats

a participar act ivament en les coses de la comuni ta t . Bona part dels ca t equ i s t e s sur ten d 'aquest grup". Amb la màxima precisió i amb les paraules molt pensades i m e s u r a d e s m o s s è n G a b r i e l acaba assegurant que "les sim­plificacions són odioses . D e fet, a l'església s'hi troba força gen t de tots aques t s g rups" . Es destacable dins la comuni­tat catòlica santeugatenca el grup de joves que fa 25 anys que funciona. Són una impor­tant part de l 'Església catòlica de la ciutat, que dinamitzen i apor ten creat ivi ta t al si d 'a­questa institució.

Xqueita olna u> sulKemitHMià ti ptiitti

tra banda", n o s a l t r e s e s t e m oberts a tota persona que per convicció vulgui formar part del nostre grup". L'acceptació de la fe cristiana de manera perso­nal i voluntària un cop s'és adult és el requisit bàsic per ser pro­testant baptista. En un altre mo­ment Josep Monells parla del

dels donatiu, diL aeienh. FOIX). ()./{.

"nou naixement de l 'esperit" com a "acte de conversió". Se­gons aquest teòleg, "Jesús en­via l 'Esperit Sant als creiencs per capacitar-los a viure. Aques­ta persona de la Trinitat només ve al cor de l ' individu q u a n aquest creu en Crist. Jus t en aquest momen t la persona ja

s'ha convertit, ja és creient" . Tot baptista tindrà unes priori­tats diferents a la resta de la so­cietat, entre les quals Monells destaca l'administració econò­mica: "Els creients, com més anys porten, més nivell econò­mic tenen. Això passa perquè un dels principis protestants és gastar menys del que es gua­nya. Tot forma part del nostre canvi de valors". Les esglésies protestants normalment tenen una gran capacitat econòmica perquè han d'autofinançar-se. "La nostra principal font d'in­gressos -explica Susanna Pelli­cer- són els donatius i les ofre­nes voluntàries i regulars dels membres" .

L ' e sg lés ia b a p t i s t a és d e ­mocràtica perquè la seva auto­ritat radica en l'assemblea. El pastor pot ensenyar, orientar, guiar, consolar, ajudar, però sempre tenint en compte que al final, conclou el pastor de l'església protestant de Valldo­re ix , "cadascú ha de d o n a r comptes d'ell mateix".

Gel Gasoil Llenya

Premsa calefacció Butà

Gelats Carbó 7d93m4656

Grifful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O

AL CENTRE DE SANT CUGAT

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa

Entrepans

Congelats

Gelats

Accessoris

Setmana ELS4 CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

Joan Estruch. Sociòleg especialitzat en religions

"La situació actual de la religió és confusa, ja que ningú ho té clar"

G. F. - Sant Cugat -

Joan Kstruch es catedràtic de lu Universitat Autònoma de Barce­lona i resident a Mira-Sol; és. dones, la persona més indicada per aclarir alguns dels dubtes al voltant del seguiment de la reli­gió a la ciutat. Les seves respos­tes són pausades i concretes. Fa honor a la bona fama que té com a catedràtic especialitzat en so­ciologia de la religió. —Podria descriure"!!* el pano­

rama religiós waiitcngatenc? -A la ciutat hi ha la mateixa si­

tuació que a la majoria de Ics po­blacions de C a t a l u n y a : una presència molt important i visi­ble a través d'edificis arquitectò­nics de la tradició hegemònica, el catolicisme, i al mateix temps existeixen petits grups minorita­ris com ara evangelistes, musul­mans i testimonis de Jehovà. Tots conviuen harmoniosament però també amb indiferència. Actual­ment gairebé ningú no es preo­cupa, neguiteja i menys s'obses­siona per veure què fa el del costat. La nostra situació avui es caracteritza per la confusió. Nin­gú té les coses clares.

-Hi ha certs grups religiosos a la ciutat que no desperten mas­sa simpaties...

-Normalment quan una perso­na parla a m b qua lsevol de ls creients d'altres religions s'ado­na que són bones persones. Les etiquetes solen posar-les indivi­dus que no han tractat mai amb

cap d'aquests seguidors. Ks molt possible que mai no hagin volgut mantenir una conversa amb ells. També cal tenir en compte que alguns dels creients d'altres reli­gions viuen en unes circumstàn­cies enormement difícils que no els deixen reivindicar ni el més mínim respecte per Ics seves cos­tums i tradicions. I és que el que no coneixem sol ser vist amb mals ulls.

El que no es pot fer

és dir que la gent

és menys religiosa

que abans

-Podem pensar que la religió està en crisi? -Si parlem de la institució Es­

glésia Catòlica, efectivament està passant per uns mals moments. Allò que hi ha al darrere és una crisi de les expressions de la reli­giositat. N o hi ha prou instru­ments ni elements per poder-ne parlar amb seguretat. Hi ha una crisi de les expressions tradicio­nals. Moltes estan canviant i tam­bé n'apareixen de noves.

-Aquesta situació és normal? -Tendim a pensar que el pano­

rama religiós és a tot arreu com aquí. I la veritat és que estem una mica equivocats, una situació com la nostra no és tant la norma. Es més aviat l'excepció. A la majoria dels països del món el factor reli­

giós està molt més present a la vida de les societats que a casa nostra, on vivim la religió amb més privacitat, en la intimitat.

Al Sant Cugat de l'any Z(M\ per exemple, hi ha un tant per cent de la població que no creu en el deu de la tradició cristiana.El catoli­cisme, per alguns, és l'única for­ma visible de religiositat, però no n'esgota totes les expressions. El que no es pot fer és dir que la gent és menys religiosa ara que abans.

—Hi ha persones que asseguren no creure en cap déu ni pertàn­yer a cap religió. Com explica­ria aquest convenciment? - J o crec que en molts casos

aquesta persona diu que es de­sentén de la religió catòlica que culturalment ha heretat.

- N o estem parlant d'ateisme? -E l fet que una persona no cre­

gui en la figura d'una determina­da divinitat, suposem del déu de la tradició cristiana, no vol dir au­tomàticament que aquesta per­sona no sigui religiosa.

- C o m e x p l i c a r i a , doncs, que una perso­na pugui ser atea i re­l ig iosa al mate ix temps? -Contestaré amb un

exemple. El Budisme és originalment una re­ligió atea, sense déu. Els seguidors d'aquest ?;~ pensament religiós, per tant, eren persones atees però practicants d'una religió. Això no treu que a les variants posteriors del budis-

Joan Estruch, sociòleg mirasolenc me sí apareguin figures de la di­vinitat. -Una religió atea, doncs, és

una religió sense déu? - H i ha moltes societats que te­

nien la seva religió i en què no hi

Que una persona no cregui en

la figura d'una divinitat

no vol dir que aquesta

persona no sigui religiosa

havia res que poguéssim anome­nar ni que s'acostés a allò que no­saltres anomenen déu. Podia ha­ver-hi esperits, tòtems o forces no

especialitzat en religions. F.:X.L. naturals amb domini sobre l'home però que no eren Déu ni cap di­vinitat.

—Pot diferenciar-nos les reli­gions de les sectes? - L a religió és un concepte que

engloba qualsevol de les tradicions religioses que hi ha hagut en les diferents societats al llarg de la història. Secta dóna nom a un de­terminat model d'organització re­ligiosa diferent a l'església. La di-ferència, per tant , es tà en t r e església i secta. Secta tradicional­ment s'ha reservat per designar un determinat tipus de realitza­cions religioses que hi ha hagut en les diferents societats al llarg de la història. Ara la secta és un mot despectiu, per insultar.

E l s ' l CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Setmana

L ' e n q u e s t a

A Sant Cugat es respecta la pluralitat religiosa?

- Sant Cugat -La carta dels drets humans diu que tot ésser humà té el dret de practicar

lliurement la seva religió. La Constitució Espanyola també reconeix implí­citament aquest dret, però el nostre és un país majoritàriament catòlic, ja siguem practicants o no. Altres pràctiques religioses són quasi sempre mi­noritàries, i moltes vegades mal enteses i ignorades. Des de fa un temps al nostre poble hi trobem assentades altres pràctiques religioses. Moltes, ,

les diguem-ne conegudes i properes. Les protestants d'una o altra tendèn­cia, són ben admeses. Altres, més llunyanes, són ignorades o suportades amb una certa ironia fàcil. Però, som realment tolerants? Sabem ser res­pectuosos amb les pràctiques religioses dels altres? O, més clarament, contractaríem com a dependenta d'una botiga una noia que es cobrís amb un chadort Permetríem que complís amb el Sàbat un treballador permutant la seva festa de diumenge per dissabte? Aquesta és la qüestió. / M.S.

ANNA ORTIZ

25 ANYS

DEPENDENTA

"En el fons no es respecta prou l'opció religiosa de les perso­nes. És fàcil dir que sí, però en el fons s'hauria de respectar molt més."

PILAR ROLDÀN

5 4 ANY'S

ECONOMISTA

"Segons quina és la que practi­ques, sí que es respecta total­ment, però de vegades el res­pecte a determinada religió es barreja amb el racisme, i no es respecta del tot."

JAUME ALONSO

50 ANYS

ENGINYER TÈCNIC

"Crec que es respecta qualsevol religió i la pluralitat de cultes, i no es fa gaire esment de la re­ligió de cada un."

JORDI LLASERA

50 ANYS

COMERÇ

"Al nostre poble es respecta la religió de cada persona i la seva pràctica. Ningú no pregunta què ets o què practiques com a religió; això és respectar la plu­ralitat religiosa."

LOURDES CORBELLA

32 ANYS

PROEESSORA

"Crec que no es pot dir ni que es respecti ni que no es respec­ti. Més aviat es va fent, sense mullar-se massa en el tema."

SÍLVIA SANCHO

26 ANYS

FORNERA

"Crec que sí que es respecta, però, la veritat, no tinc massa informació sobre el tema i no sé si algú té problemes per prac­ticar la seva religió."

ISABEL CLAVIJO

25 ANYS

FORNERA

"No tothom respecta les idees religioses dels altres i existeix una certa intolerància. Faria fal­ta més tolerància, respecte i comprensió per a tothom."

EVKLIA GÓMEZ

29 ANYS

AUXILIAR DENTISTA

"Crec que existeix una lliber­tat total. Cadascú té la religió que vol, i ningú no es fica en allò que fan els altres."

JORDI CASAS

44 ANYS

ADMINISTRATIU

"Hi ha una gran tolerància, i el millor exemple sóc jo, que sóc ateu però no practicant, ja que no faig mai proselitisme."

IMMA PUEYO

50 ANYS

PROFESSORA

"Jo crec que hi ha tolerància re­ligiosa; hi ha pocs problemes, i desconec quines religions es practiquen a Sant Cugat."

moBiüaRi S A N T C U G A

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar

-p ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 I al costat de Mobil Center.

V-/

EIS 4 CANTONS

8 Política

Divendres. 6 de novembre de Í99H

D i s t r i c t e s

Les Planes i Can Casullera reprenen les reivindicacions

Els dos barris insisteixen en les mancances que pateixen El Consell de Districte de les Planes i la Junta de Veïns de Valldoreix han estat es­cenari aquesta setmana de la denúncia per part dels veïns d'un llistat de mancances, algunes de les quals ja han esdevingut ha­bituals. Les Planes va viure dilluns una dura sessió de discussió entre associa­cions i Ajuntament de les prioritats que demana el districte en l'àmbit urbanístic, sanitari i de serveis. L'aprovació provi­

sional del Pla Especial de Reforma Interior (PERD, que podria produir-se en un perí­ode aproximat de quatre mesos, podria solucionar bona part de les reivindica­cions. Per la seva banda, els veïns del sector de Can Casullera van capitalitzar dijous passat el torn de precs i preguntes al ple de l'EMD de Valldoreix per reclamar millores en el servei de recollida d'es­combraries i enllumenat públic.

ALBKRT BAI.ANZA

- Sant Cugat -

Els veïns associats de les Pla­nes i representats al nou Con­sell de Districte a través de l'APV les Planes i l'APV Can Borrull van considerar insufi­cients les últimes actuacions d'arranjament del camí de Can Flor, les millores a la plaça de la Creu d'en Blau o les refor­mes del Centre Cívic i van rei­terar el tracte desigual que re­ben respecte a la resta de ciutadans de Sant Cugat. Amb especial incidència sobre els pressupostos i les actuacions previstes i no executades, els veïns van mostrar-se contun­dents a l'hora de reclamar ac­tuacions urbanístiques "de

simple manteniment del barri" a través d'una brigada perma­nent d'obres i serveis. Segons el president de l'AVP les Pla­nes, José Manuel Cayuelas, "només que hi haguessin les dues persones que se 'ns van prometre, aquest barri es­taria net com una pa t ena" . Per la seva ban­da, el president de l'AV Can Borrull, Lluís Mestres, va po­sar especial èm­fasi en la sanitat del barri amb la implantació de clavegueram a totes les cases i la neteja de la riera, "que més aviat ara és

ElPERldeles Planes podria

rebre raprovació provisional en un termini de quatre

mesos

una claveguera". El llistat de greuges, però, va

seguir amb la manca d'enllu­menat públic i de transport re­gular. En una discussió que en alguns moments va adquirir un

to agre, els veïns van adreçar-se al p res ident del consell, Xavier Cortès, per de­manar-li "poder de decisió i di­ners per inver­tir" amb actua­cions amb data de principi i fi­nal. No obstant

això, en el que sí van coinci­dir els veïns i l'Ajuntament va ser en l'esperança que el PERI solucionarà moltes de les quei-

M e d i a c i ó

Recoder integra la delegació de

Kofi Annan al Sàhara Occidental La missió diplomàtica ha d'intercedir sobre el cens

El consell de les Planes va reviure les demandes veïnals. FOTO: X.LARROSA

xes. Cortès va assegurar que, després que es resolguin les 26 al·legacions presentades, es redactarà el pla perquè se sot­meti a una aprovació provisio­nal. "Podríem estar parlant de quatre mesos", va afegir. La Direcció General d'Urbanis­me tindrà l'última paraula.

Llums a Can Casullera

En un signe similar, l'AV Can Casullera de Valldoreix fixarà aviat una reunió amb els res­ponsables d'urbanisme i ser­veis de l'EMD per estudiar les mancances del seu sector. Aquesta concòrdia, però, que­da lluny de la realitat que es va viure al ple. Els veïns van remarcar la necessitat d'enllu­menat públic en diversos trams de la urbanització, però tam­bé van barrejar les seves de­mandes amb dures desqualifi­cacions respecte a l'actuació dels responsables de l'EMD.

El portaveu dels veïns, An­

dreu Muniz, va criticar també el funcionament de la recolli­da d'escombraries o del servei de neteja. El pres ident de l 'EMD, Jaume Sanmartí, va admetre que "potser sí que cal controlar més les empreses concessionàries, però les ho­res de dedicació de Paraira són inqüestionables i té tota la meva confiança. Sanmartí va recordar que, quan CiU va as­sumir la presidència de l'En­titat el 1995, "vam trobar mol­tes zones per urbanitzar, entre elles Can Casullera, i ara ja ho està".

Altres demandes veïnals van tornar a posar sobre la taula el problema de Correus, que a Valldoreix implica rebre la cor­respondència un cop per set­mana. Malgrat les propostes de mobilitzacions d'alguns veïns, Sanmartí va confiar que la carta que s'ha enviat a la di­recció general de Correus tin­gui una resposta que limiti el problema.

A. B.

Fil diputat i candidat oficiós de CiU a l'alcaldia de Sant Cugat, Lluís Recoder, acom­panyarà el pròxim dia 12 el secretari general de l 'ONU, Kofi Annan, en la seva visita als campaments de refugiats del Sàhara Occidental a Tin-duf (Algèria) per solucionar les desavinences sobre el re­ferèndum per l'autodetermi­nació. Recoder ha estat sol·li­c i ta t , en t r e a l t r es , per la secretaria general del Front Polisario per intercedir nova­ment entre sahrauís i marro­quins sobre els problemes de

confecció del cens de votants. Rabat vol que quatre tribus (unes 70.000 persones) siguin identificades com a sahrauís i el Front Polisario s'hi oposa raonant que no tenen relació amb el Sàhara Occidental, ni tan sols van ser esmentades en el cens de 1974 elaborat per l'Administració colonial espanyola, basc de l'actual cens.

Amb l'evidència de la nova suspensió del referèndum, previst per al 7 de desembre, el dirigent nacionalista s'ha mostrat partidari de fer "un cop de força" per celebrar la consulta al més aviat possible i evitar que s'entri en el que Recoder visitarà Ttndufper desencallar el procés de pau al SàL·ra. FOTO:X. L

ha qualificat com a "fase de desesperació". Segons Reco­der, si la missió de l'ONU es resolgués amb èxit , el re­ferèndum per l'autodetermi­nació podria fer-se en un ter­mini màxim de quatre mesos i no caldria esperar l'estiu de 1999, la nova data que ha anunciat el Consell de Segu­retat de les Nacions Unides. La delegació estatal, inte­

grada per representants polí­tics i socials, es reunirà amb Kofi Annan dijous que ve al matí. La visita de Nacions Unides a Tinduf completarà la gira que ha fet el seu se­cretari general pel Marroc, Tu­nis, Algèria i Mauritània.

ELS /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Política

P a r t i t s

UDC dissenya a Sabadell el programa marc de les municipals Sant Cugat va aportar els seus models de descentralització

Recasens in nin.nu cl'pndi muniiipnl di Salnulell nUnm de('IX'. l·OTO.X.I..

A. B. - Sant Cugat -

Els càrrecs electes d ' U D C a l 'Ajuntament de Sant Cugat, Joan Recasens, Jordi Farrés i Xa­vier Cortès, van assistir dissabte a Sabadell a la jornada de políti­ca municipal convocada pel par­tit amb vista a establir un pro­grama marc per a les eleccions

municipals. L'aplicació del prin­cipi de subsidiaritat per donar més poder als consistoris o l'es­tabliment de nous sistemes de participació van ser alguns dels temes de reflexió en les ponèn­cies presentades. En aquest úl­tim punt, Sant Cugat va aportar l 'experiència dels consells de districte o del model d 'entitat municipal descentralitzada com

a eines vàlides per a municipis com Cerdanyola respecte al nu­cli de Bellaterra. L'escenari de la trobada va tenir com a ele­ment afegit la discussió sobre el pacte municipal, ja que precisa­ment Sabadell ha assistit darre­rament al vet de C D C sobre el fins ara candidat Jordi Casas a repetir, tot i que el cap de llista seguirà sent de C D C .

CDC inicia un cicle de tertúlies amb Ainaud de Lasarte

A. B. - Sant Cugat -

La secció local de C D C ha programat fins a final d 'any un cicle de cafès-tertúlia amb la voluntat d 'apropar el par­tit al ciutadà amb temes que puguin suscitar l ' in terès ge­neral. El pr imer dels convi­dats serà acpiest dil luns l 'his­toriador Josep Maria Ainaud de Lasarte, que versarà sobre Ics relacions his tòr iques en­tre Cata lunya i Espanya en basc a les seves obres recents l-'. I llibre negre de Catalunya. De Felip Va l'AHC. o Ministres ca­talans a Madrid, que han estat impor tan t s èx i t s ed i to r ia l s . Quinze dies després arribarà cl torn del comissionat per la societat de la informació, Mi­quel Puig, que parlarà de l 'e­fecte de les noves tecnologies en la vida quotidiana. Les xe­rrades del mes de desembre encara es t roben penden t s de c o n f i r m a c i ó , p e r ò ja s ' ha apuntat el tema de la solida­ritat i la cooperació com una de les qües t ions que poden ser objecte de debat entre els assistents. Totes les xerrades es faran al restaurant El Me-són a partir de les 10 del ves­pre i aniran precedides d 'una breu presentació de! convidat a càrrec del d iputat santeuga-tenc Lluís Recoder.

Aquest cicle coincideix amb la inaugurac ió de l local d e C D C a la Plana de l 'Hosp i ­tal, després de les reformes que ha acollit els últ ims me­sos. Segons la pres identa de la secció local de C D C , Mont­serrat Rumbau, la intenció del partit és convertir el local en un punt de trobada, "molt a l'estil dels batzoki del P N B al País Basc".

EIS 4 CANTONS

10 Opinió

J ^ ^ _ Divendres, 6 de novembre de 199H

ELS CArYTOiNS Sc tn i j n j n indc|>cndcnt de Sant Cng j t del \ j l l é s

Cons*!! d*Administració Ramon (»rJu (president)

Jt>sc[i M. í j h r cn /u , l'c re l·.squcr'.la i Xavier Fornells t editor delegat)

D i r e c t o r a Aura Costa

Redacció Tema i l r la ttetmaiia: ( i l u r i j l ' r jncolf ; Polí t ica/ Economia: Albert Rj | jn/ .J:

K i i tor i i /O i i in ió : \ u r j i l o i t j . Stx-ii-lat: Iolanda Pàmies, ( i u l l u ra : J<iiep Maria Miró;

K»|Kirl»: \ l e \ I-ope/. Kíui in^rt i f ïa i t - iH ju^ la : M'imsc Sjnt ,

Soh. l - r i ta t : M..iiKa Heirul.e; I >i-tr i . !.•-: A I K U I). l ïuj i Vianr ia Rius

Comercial \ n n j Jn jnn l j

Consell Editorial KjmiMi ( i r j u (preMdvnt)

liísep M ( I jbrert/o i \ K ep resident.) Vktur Alexandre. I* u n u > ( arh... Jordi (iasas,

\ a a i \ C a M a i n e r . Albert | )e Pablo, l'ere |-\<|uerdj, \ a \ i c i lornel ls . Kristian Herl>ol/lieiiner.

Rovell l 'edm. Ramon 1 W , l.hns Pum. Kmi l i Rcfte. Mana Snl·irJ. P.un Soler. Josep A leixid.. .

Joan ' l ' i r inv i . Jusep M Sans Irave. Joan TrovJno, Jaume Tur i ju , (lector Vall. Núria /übaU

Aura ( W a (se i fe t j r i j )

Subscripcions I,ama Mnnter

F o t o g r a f i a XaM U n m . i

Disseny i maqumtmció í i i ' imiu Jurado

Correcció \ k a r Masllnrens

R..tir Impressió

i p r e - ' V 7 J i 4 n f i S 'is

D i s t r i b u c i ó M j i l m n \'.illes S L ï e l . .SíW.J.Wl

Dipòsit I c i u l · G M l l S - ' »

•n-s-i i IIK.Iiiirni Li >OJ <>p)iin'> ei) cK rilidiiuls. V.h jrtn.lt! MRIUM cxprcHcn l'optmA ticb M I »

(•) A C P C """"• 'i'"El! *<:""™" ~'" teu rKtcujnjmcnl

C J i J I a n a de la Premsa Comarca l

E d i t o r i a l

ry so* tan 10 hm UFasnnn

Salti* Distribució ú'ELS 4 CANTONS als subscr iptors

No és una pel·lícula, però ho sembla Són diverses les pel·lícules

que reflecteixen una de les problemàtiques socials

més esteses en aquest final de segle: la de moltes persones marginades o marginals que ni viuen ni deixen viure. Però els veïns del carrer Casino de la Floresta no han de pagar les 725 pessetes que val el cinema per conèixer aquesta realitat, donat que la tenen a la vora de casa.

I és que l'edifici del Casino. que durant molts anys va ser cl Casal del districte, és cada dia més un edifici en ruïnes que en els darrers quatre anys ha estat ocupat (amb c, no amb k) per moltes persones que molesten els veïns amb la seva actitud as­

socia!. I és que en aquest temps s'hi han produït situacions tan increïbles com reals. Un exem­ple flagrant es va donar fa mig any, quan una dona va sortir a mitjanit amb el cap obert. I és que les baralles, segons expli­quen els veïns, són habituals entre els habitants que van po­blant l'antic Casino. La casa és propietat de l'A­

juntament, però des que la va adquirir, a principis dels anys vuitanta, està abandonada es­perant que se li trobi un ús pú­blic. És evident que la situació del districte no és la mateixa ara, amb dos espais municipals, que fa uns anys, però mentre se li busca una utilitat l'edifici es

va degradant amb el pas del temps i de les persones que més que cuidar-lo l'han destruït en­cara més. L'estat ruïnós en què es troba és un perill per a tot-. hom, ja que s'hi pot entrar sen­se problema, donat que no hi ha cap tanca que ho eviti. De fet, ja hi ha hagut algun nen que ha entrat i ha caigut.

És evident que cal una solució i que l'Ajuntament actuï amb urgència. És cert que des del consistori ja han assegurat que s'estan fent estudis sobre la si­tuació en què es trobal'edifici i el terreny, però mentrestant el perill continua. Alguns veïns demanen tan sols una tanca que impedeixi el pas. I després ja

es buscarà la solució definitiva per un problema tan complex. I és que a més de l'estat ruïnós i la quantitat de porqueria de l'interior, els matolls dels jar­dins, barrejats amb els vidres de les ampolles, comporten un risc d'incendi. D'altra banda, la via del tren

passa per sota del Casal i els veïns es pregunten què passa­ria si un dia s'enfonsés l'edifi­cació. I si en aquell moment passés el ferrocarril? Seria una veritable catàstrofe. I no és cièn­cia ficció donat l'estat en què es troba la casa i que entre el túnel del tren i el terra del Ca­sal només hi ha un metre i mig de distància.

Sempre quedaran estaques

Diu Lluís Llaeh que sempre hi haurà es­taques per les quals

lluitar. De la mateixa mane­ra, els organitzadors de la Fes­ta de Tardor asseguren que sempre hi ha motius que fan mobilitzar la població per re­clamar als seus representants, per molt que hagin estat es­

collits democràticament, unes necessitats que s'han de sa­tisfer. I la Festa de Tardor d'en­

guany vol reivindicar la ne­cessitat del teixit associatiu, sobretot de les associacions de veïns i dels consells de dis­tricte. Ara que s'han recupe­rat, és el moment de co­

mençar-los a rendibilitzar. És cert que Sant Cugat es

caracteritza per ser una ciutat amb una forta presència d'en­titats i associacions, però en algunes els falta força, encara que no voluntat.

La Festa de Tardor és un bon motiu, doncs, per conèi­xer aquesta realitat i partici­

par-ne d'una manera lúdica. A partir d'avui, un seguit d'ac­tes organitzats per aquestes entitats ompliran els carrers de la ciutat. Però serà diu­menge, amb l'estol de para-detes omplint els jardins del Monestir, quan els ciutadans podran conèixer el teixit as­sociatiu de la ciutat.

Ei l e c t o r s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Hem de dir Adéu

És sabut de tothom que l'Esplai Pica-Roca de la Parròquia de Sant Pere porta més de 10 anys oferint un servei d'educació en el lleure al nos­tre poble, i per ell han passat in­comptables infants, pares, monitors i col·laboradors. S'han engegat molts projectes i s'han defensat moltes utopies, des de la gratuïtat al vo-luntariat i, amb un esperit empre­nedor i de lluita, reconegut per la majoria de ciutadans del poble, l'e­quip de monitors d'aquest esplai comuniquem que, a causa de di­ferències ideològiques i educatives entre el projecte educatiu presentat per l'equip i els projectes i les ide­es que es presenten des de la Parrò­quia de Sant Pere, i sempre amb la intenció de ser coherents, sincers i continuar defensant la nostra idea sobre el tipus d'educació que sub­jectivament considerem correcta, ens veiem impossibilitats de conti­nuar la nostra tasca educativa dins el

centre; fet pel qual, de manera lliu­re i independent tots els monitors hem dimitit, suspenent així totes les activitats del centre. Volem evitar els malentesos, co­

mentaris i judicis que per naturale­sa comporta una decisió d'aquest tipus, així que romandrem oberts a qualsevol pregunta que se'ns vulgui fer. També demanem disculpes a tots els pares per les molèsties que això ha suposat i per la tristesa cau­sada; i agraïm profundament totes les trucades, paraules i gestos de su­port que hem rebut per part de tots ells. Gràcies per tanta confiança, per tanta estima, per la preocupació i per haver demostrat tanta com­prensió. Un agraïment especial a

mossèn Blai per la seva comprensió i per l'interès demostrat A tota la parròquia per la confiança que ens ha donat durant tants anys. Als nos­tres nens, que són l'únic motiu real de la nostra decisió, un fort petó, vosaltres sempre heu estat els més forts. I a tu, Ernest una forta abraça­da. Nosaltres continuarem la nostra

tasca, ben segur, amb l'únic objec­tiu de canviar una mica les coses. En algun altre lloc lluitarem per un futur millor. Sempre ho hem fet i en els nostres cors quedaran sempre aquests anys, el nostre esplai, esti­mat per sempre més./ EQUIP DE MONITORS DE L'ESPLAI PICA-ROCA (Sant Cugat)

Carta a l'equip de govern

Donem al govern de la ciutat cues de pansa, els farem un favor. Rei­teradament hem estat en contacte amb l'Ajuntament per donar a conèixer la nostra visió dels proble­mes que considerem més urgents del Parc Central i alhora recollir les seves opinions i compromisos amb l'objectiu de resoldre els més ur­gents.

El 25.5.98 vam ser rebuts per l'al­calde, a qui vam fer arribar els temes més punyents que ens afecten: la velocitat de circulació pels nostres carrers i el vandalisme que es ge­nera les nits del cap de setmana. El dia 7.9.98 el mateix alcalde va ve-

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A

BELLS

•w

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17'Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 674 16 15 • 08190 SANTCUGAT

nir acompanyat del senyor Reca­sens a verificar les nostres denúncies i mancances, i es va responsabilitzar personalment de la resolució d'al­gunes d'elles. Respecte al tema més greu, el de l'excés de velocitat, va prendre el particular compromís de fer-nos arribar al més aviat possible un croquis de la solució previsible, amb l'objectiu de comentar-lo per dur-lo a la pràctica al més aviat pos­sible.

Suposem que la intensa proble­màtica municipal (Torre Negra, T-GV) esta dificultant que coses tan senzilles siguin ateses. Creiem que la importància urbanística i huma­na del Parc Central mereixen una atenció per part de l'Ajuntament molt superior a la que presten. Se­guir com estem després de tres tro­bades amb l'alcalde només provoca una sensació de profund malestar i una progressiva pèrdua de confiança en les promeses del nostre Ajunta­ment/JUAN SEGURA i MARIBEL MOSCARDÓ (Sant Cugat).

ELS /CAIVroNS Divendres, 6 de novembre de 1998 Opinió 11

La l l o t j a

Mort i comunitat MOMSKRRAI Rl'MBAr

F a poc vaig assistir a un en te r rament en un po­ble de l'interior de Ca­

talunya q u e no arriba als tres mi l h a b i t a n t s . E m va sor­prendre moltíssim tot el ritus que vaig presenciar . Vaig t e ­nir la sensació q u e assistia a una cerimònia ancestral , a un ritus que al llarg de segles i segles s 'havia anat ce lebran t de la mateixa manera , q u e el cr is t ianisme va adaptar i se ' l va fer seu , p e r ò q u e es re ­munta i es perd en la foscor del t emps .

La mort en un poble relati­v a m e n t pet i t no fa tanta por ni té la fredor que té a la ciu­tat. La comuni ta t hi assisteix en pes , part icipa de l r i tus , i acomiada el m e m b r e que els ha abandona t . Hi ha un sen­t iment col·lectiu molt impor­tant . La mort no és un fet aï­llat i i ncomprens ib l e , és un e s d e v e n i m e n t q u e la comu­nitat assumeix, li fa front, el fa seu, s 'acompanya el difunt, a q u e s t ha d e i x a t d ' e x i s t i r , però la comuni ta t cont inua i es r e g e n e r a . T ' a d o n e s q u e formes part d ' un cicle vital, hi t ens el teu lloc, el teu pa­

per, formes part d 'una col·lec­tivitat, quan de ixes d'existir , tots hi són presen ts , tots t 'a-

Tenim la sort que,

enmig de tanta

deshumanització,

Sant Cugat, en

ocasions, és capaç

encara de retrobar

la categoria de poble

companyen i e t d iuen l 'últ im adéu. El cicle continua, la co­muni ta t es pe rpe tua .

El mort és a casa, acompa­nyat pels familiars. Quan s'ha d 'anar a l 'església, un cotxe porta el taüt ; darrere els fa­miliars col·locats per es t r ic te ordre de parent iu . A l'arribar a l 'església el capellà rep la comit iva i es d iuen unes ora­cions, aleshores s 'entra a l 'in­terior del t e m p l e , que ja està ple amb tota la gent del poble

que han pogut assistir-hi; els q u e no p o d e n , cl dia abans han pogut anar al vespre al rosari. Se celebra cl ritus re­ligiós a companva t de mol ts cants. Els homes estan a l 'es­querra del t emple , les dones a la dreta. En acabar, es dóna el condol als familiars, els ho­mes als h o m e s , les d o n e s a les d o n e s . Un c o p fora d e l 'església, els familiars i els amics més íntims es dirigei­x e n a p e u cap al p e t i t c e ­m e n t i r i , dal t d ' u n tu ró des d 'on pots veure tot el poble . Allà, a l 'entrada, els familiars donen l 'úl t im adéu , emocio­nats, en t re pregàries i parau­les de comiat; després només silenci.

El professor Aracil, ca tedrà­tic de sociologia de la U n i ­versi ta t de València, ha t re t un llibre t i tulat La mort Hu­mana, on exposa o denunc ia el fet q u e la nostra socie ta t visqui d ' e s q u e n a a la mor t . La mort no es vol, no la vol ningú, s ' intenta ocultar o dis­simular, "la mort agafa l 'home modern , ens agafa, més des­previnguts que mai" , segons el professor. L ' in tent de se­

parar la vida de la mort deb i ­lita la comuni ta t i els vincles de solidaritat entre els homes q u e la c o n s t i t u e i x e n . " D a ­vant la mort, només la col·lec­tivitat garanteix la perv ivèn-cia de l 'individu a través de la memòr ia . Per això, els r i tus funeraris que ara a n e m de i ­xant de banda han es ta t tra­dic ionalment tan impor tants :

La mort, en un

poble relativament

petit, no fa tanta

por ni té la fredor

que té a la ciutat.

La comunitat

participia del ritus.

pe rquè són una forma de re­cone ixement cap a la persona q u e se 'n va i alhora un acte de c o m p r o m í s pe r pa r t de l grup q u e es queda de cont i ­nuar e n d a v a n t " . Però e s t e m

en un moment que la col·lec­tivitat té cada vegada menys importància, s'ha imposat un ind iv idua l i sme acèrr im q u e ens porta cap a la d e s h u m a ­nització de la nostra societat . Els tanatoris resu l ten freds i impersonals, i les presses amb què vivim el dia a dia són pre­sents fins i tot en les cer imò­nies, tant cr is t ianes com lai­ques .

Tenim la sort que , enmig de t a n t a d e s h u m a n i t z a c i ó , la nostra ciutat, Sant Cugat , en s e g o n s q u i n e s oca s ions , és capaç encara de re t robar la categoria de poble , passant el Monest i r a ser un lloc de co­hesió o un referent per a la comuni ta t .

Quan t ' a d o n e s q u e encara sobreviuen ritus on la col·lec­tivitat o la comuni ta t m a n t e ­nen el seu rol, r espec te dels seus membres , i on les pres­ses no e x i s t e i x e n , m a l g r a t que només ho trobis en pet i ­tes c o m u n i t a t s de l ' in ter ior del nostre país, et reconforta i alhora et fa qües t iona r so­bre quin futur ens espera tant en l 'àmbit individual com en l 'àmbit col · lect iu.

El S e v e r i en T i t o

V \o V_T S€* LBS OfcW».

ffeR^ AQUEST* |

PLhC*

ESTft CAiewT

J

_____ _______

El p o r x o

Pactes contra natura

Vivim a l'època dels pactes. Petits o grans. Polítics o econòmics. Personals o pro­

fessionals. Quasi totes les disputes

0 qüestions es resolen amb pactes. Tu me dat una cosa amee io ti do una cosa a te, diu una cançoneta popular que es podia escoltar a la pel·lícula Camtssel italià, estrenada a principis dels anys 50 amb la Sophia Loren en un paper secundari. Tu em dones una cosa a mi i jo et dono una cosa a tu. Ara tot es negocia i tot es pacta.

1 una gran majoria de vegades s'ar­riba a compromisos que atenten contra totes les conviccions perso­nals, socials o fins i tot contra la llei o la justícia. Arribar a pactar és sem­pre arribar a una situació de com­promís que quasi mai contenta les parts i que a vegades provoca si­tuacions esgarrifoses. El pitjor és que ens anem acostumant als pac­tes i la societat està desvaloritzanc massa valors tradicionals que sem­blaven immutables.

Les transicions d'un règim totali­tari a una democràcia s'han assolit normalment a partir de pactes que no tenen res a veure amb la justícia.

FONTCOBERTA

Els crims de tot tipus dels dicatdors i les seves corts d'honor han estat perdonats o oblidats, justificats per buscar situacions pacífiques, com s'ha pogut veure a Espanya o a Xile. Hi ha dictadors que viuen en exilis daurats del que han robat al seu po­ble. D'altres ho fan sense cap mena de rubor al seu propi país o tenen el títol de senador vitalici en una, dita, democràcia. Esgarrifa veure que Pi-nochet pot ser alliberat pels britànics per raons humanitàries o per una su­posada immunitat diplomàtica. Això és la justícia? Aquest pot ser el re­sultat d'uns pactes polítics? Incom­prensible.

Un criminal denuncia els seus an­tics companys a canvi del perdó dels seus propis crims, siguin els que si­guin. Se'l perdona, se l'amaga i mol­tes vegades se li passa una pensió milionària. Els premis artístics (ci­nema, teatre, televisió...) quasi mai no acontenten ningú i es concedei­xen no a les millors obres, sinó a aquelles que pacten els jurats. Ara sembla que es pot signar un acord de pau amb ETA i caldrà veure quin serà el pacte final. De moment

sembla que l'Estat ( és a dir, el po­ble espanyol) es farà càrrec de les indemnitzacions de 60.000 milions de ptes. que els condemnats havien de pagar als familiars de les vícti­mes. Què vindrà després? IU re­nuncia a la seva ideologia de sem­pre i s'alia amb un partit de dretes com el PP per aconseguir beneficis en determinats ajuntaments, i tot­hom tan content. Què deuen pen­sar els qui creien en el comunisme?

El sostre dels pactes s'ha demos­trat que és infinit, que no n'hi ha cap. El pitjor de tot és que els acords els decideixen sempre minories que diuen que actuen representant les majories que els han votat. I és cert. Però, com conèixer a fons la gent que votem? Com saber que són ho­nestos i no actuen només per inte­ressos personals? Els vots no es do­nen sempre per mèrits ni per idearis polítics, sinó principalment per l'a-tractiu personal dels candidats. Vi­vim en una societat on les aparen­ces compten més que les realitats. I de la qual s'aprofiten principal­ment aquells que pacten en nom nostre. Cal anar amb compte.

12 Opinió ELS /GMVroNS Divendres, 6 de novembre de 1998

El campanar

Dotze anys de viure d'esquena a Collserola IAI ME BUSQUETS

E l proper diumenge dia 8 de novembre se celebra el Dia d e Co l l se ro la

1998. El lema d'enguany és "Un món per descobrir". El programa proposat per a aquest dia cons­ta de diversos itineraris a peu i const i tueixen una invitació a descobrir racons desconeguts de la serra o a revisitar-los tot parti­cipant en algunes de les activi­tats lúdiques i d'animació pre­vistes. I per a nosaltres esdevé una ocasió per reflexionar sobre les atípiques relacions del nostre Ajuntament amb el Parc.

Malgrat que Sant Cugat és el municipi vallesà amb major su­perfície a Collserola i que en el seu territori es troben alguns dels indrets de major interès ecolò­gic i paisatgístic de la serra, els darrers dotze anys, de govern municipal de O U , presidit per

Joan Aymerich, el nostre Ajun­tament no ha estat integrat en l'òrgan gestor del Parc, el Patro­nat de Collserola, on sí que hi són la resta de municipis amb territori a la serra, amb inde­pendència de la composició po­lítica dels respectius equips de govern municipals.

EI resultat d'aquests 12 anys són del tot negatius per a Sant Cugat. La nostra ciutat, per au-toexclusió, no ha pogut ser pro­tagonista de cap de les iniciati­ves importants que el Patronat ha engegat a l'àmbit del Parc. El municipi que hauria de ser la porta natural del Collserola des de la comarca del Vallès, institu­cionalment viu d'esquenes a Coll­serola. Afortunadament, Sant Cugat s'ha pogut beneficiar dels serveis que el Patronat de Coll­serola presta al conjunt del Parc

i que han representat per al nos­tre municipi una inversió econò­mica de més de 130 milions de pessetes en conceptes com ara l'arranjament de camins, la repo­blació forestal, la neteja de les àrees de freqüentació, e t c , però ni la solidaritat responsable de la resta de municipis membres del Patronat de Collserola amb Sant Cugat, ni les lloables inicia­tives de la societat civil santeuga-tenca envers el Parc, poden exi-mir de r e s p o n s a b i l i t a t t r es equips de govern successius de CIU amb Aymerich al capda­vant.

La iniciativa engegada per Es­querra Republicana de Catalu­nya, quan aquest grup formava part de l'equip de Govern mu­nicipal (1995-1998), de signar un conveni entre l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el Patro­

nat de Collserola va fracassar perquè a última hora l'acalde de Sant Cugat no va signar, davant la perplexitat de totes les perso­nes que havien participat en el procés de negociació del conve­ni, i després d'haver-s'hi com­promès en diverses ocasions, en el Ple municipal, davant de tots els grups polítics del consistori.

Sens dubte, sigui quina sigui la força o forces polítiques que re­geixin el consistori municipal la propera legislatura municipal, una de les tasques que hauran d'emprendre amb urgència serà la rectificació de la política mu­nicipal envers Collserola i la re­cuperació del protagonisme que, en el conjunt de municipis del Parc, Sant Cugat ha d'exercir.

Jaume Busquets és geògraf i exregidord'ERC a VAjuntament

El s o t e r r a n i

Patologia política SEBASTIÀ B E N E T

La majoria d'oficis exposen els seus practicants a de­formacions qualificades de

"professionals". El músic, el bom­ber, el mestre i el paleta, per dur una vida normalitzada han d'evi­tar de veure el món només a tra­vés dels sons, dels incendis, de l'escola o de l'argamassa. El polí­tic no és pas una excepció, si bé la seva deformació professional no­més es manifesta amb tota la seva gravetat quan accedeix al poder.

És quan el polític -regidor, al­calde, diputat, senador, e t c - as­soleix una altra dimensió, i la re­alitat que vivim els mortals es va allunyant progressivament de la seva percepció. El polític ja no pot veure pels seus ulls i escoltar per mitjà de les seves orelles. El seu món és dels expedients, de les es­tadístiques, dels pactes, dels dis­cursos, de l'alta burocràcia, i dels informes sectorials dels seus as­sessors que, si bé cada un d'ells pot ser cert, del conjunt en pot sortir una imatge global allunyada

de la realitat. El polític es veu obli­gat a tenir cura de la seva imatge. Ha de procurar estar bé amb tots els que poden ajudar-lo a mante­nir-se en el poder, principalment amb els poderosos prohoms del seu propi partit i amb els princi­pals mitjans de comunicació. La seva aparició a la televisió ha de sovintejar. Les seves inaugura­cions han de ser divulgades opor­tunament, sobretot quan s'acos­ten les eleccions. De vegades, condescendent, accedeix a rebre comissions de ciutadans benin-tencionats, testimonis de proble­mes reals que el polític hauria de solucionar. El polític en pren nota amatent, els acomiada amb copets a l'esquena, i corre a ocupar-se d'una qüestió més urgent. I si li demanen una subvenció, la res­posta sempre és la mateixa: "Ja m'agradaria, ja, però no hi ha di­ners!", mentre es dediquen mi­lers de milions a fer teatres na­cionals i a construir un teatre d'òpera o eixamplar les voreres,

probablement el proper polític farà estrènyer. Els ciutadans som capaços d'entendre que el poder ha de buscar l'equilibri entre qües­tions d'entitat diversa; entenem que hi ha d'haver museus i tea­tres, però és preocupant que els polítics no tinguin clares les prio­ritats de la seva acció.

Això pot semblar una caricatu­ra, però no ho és. El polític pot actuar de bona fe, amb sinceritat. És la deformació professional la culpable de la seva actitud que l'arriba a incapacitar per copsar la realitat, i llavors l'exercici del po­der esdevé un joc virtual, en el qual els ciutadans hi fem un paper marginal. Entre una realitat greu que ell no ha vist, i un estudi so­ciològic la lògica del polític ha de fer més cas a l'estudi.

Vull creure que si els nostres po­lítics coneguessin sense interme­diaris els gravíssims problemes que afecten milers dels nostres ciutadans, prendrien mesures per alleujar-los, però els manquen ca­

nals per aproximar-se a la realitat, amb el risc que arribi un moment en el qual la realitat sigui una molèstia que ens cal evitar.

El futur del país és massa im­portant per deixar-lo en mans dels polítics que, un cop elegits amb els nostres vots, solen esdevenir - amb les excepcions de rigor- in­capaços d'assumir els problemes reals. La democràcia -fins ara- és el sistema polític menys dolent, però redueix la participació dels ciutadans al dret de vot, i durant les legislatures no se'ls facilita el contacte ni el control dels que han estat elegist els seus representants.

On són aquelles associacions de veïns que van ajudar tant en el trànsit a la democràcia? On són aquells intel·lectuals que estaven al costat del poble? Els polítics són conscients que estan al ser­vei de tots els ciutadans? Massa vegades donen peu a sospitar tot el contrari.

Sebastià Benet és membre de Justícia i Pau

XXX

Rumbs (II) ÀLVAR MASLLORENÇ

W. A. Mitgutsch ho deia en una novel·la, Joc de bastons, editada al nostre país ja fa uns quants anys: calen ben bé tres generacions per canviar els esquemes mentals i de funcionament de les persones; i en aquest cas ella també situa la seva problemàtica en l'afer de la situa­ció/alliberament de la dona, en l'as­sumpció de nous rols...

De fet, des de les primeres dones que van començar a formular les teories després anomenades femi­nistes han passat, sobradament, les tres generacions. Però, essent més realistes, a casa nostra això encara no s'ha produït i som tot just al bell mig del procés; amb l'afegit que l'altra meitat de la humanitat sem­bla que no vulgui donar-se, sovint, per al·ludida. Els mitjans (genèri­cament), penso que ja fa temps que ens venen una nova imatge de dona: agressiva, tot terreny (com a la realitat), sovint dura quan triom­fa perquè ha de superar més obs­tacles que els seus competidors masculins i (error), els emula: en definitiva, sovint el que se'ns ven és una imatge masculinitzada de certes dones, i això és el que hem de combatre. La dona pot assolir qualsevol lloc en l'escala social, pro­fessional, e t c , perquè hauria de comptar amb les mateixes oportu­nitats que l'home, però aportant l'especificitat que dóna el bagatge de lluita incansable pels seus drets i d'espolsar-se del damunt l'opres­sió i el sotmetiment. I, especial­ment, penso que poden aportar aquesta més gran capacitat d'em-patia que les caracteritza i que fóra bo que ens encomanessin. Tant de bo!

A partir d'aquí, i amb la voluntat (que s'educa), potser serà més sen­zill assumir la igualtat real de drets i deures, no únicament en l'àmbit domèstic (on sovint el 50% no s'a­consegueix i on, amb tot, la logísti­ca sovint continua essent encara pa­trimoni femení), sinó en qualsevol dels àmbits que conformen l'esfera humana. I la societat la canviem tots i cadascun de nosaltres, des de les llars, les empreses... canviant sense por els mals costums heretats.

MO ACONSEGUEIXO ENTÉN- ••• QUAN ELS INTENTO DRE'M AMB ELS MEUS FILLS !! EXPUCAR-LIS EL QUE VAREN

LLUITAR DE JOVES. I EL QUE VàREM "REBRE" PER ACONSE­GUIR LA DEMOCRÀCIA, EMDIUEN QUE NO ELS DONI LA "PALLISSA"..

...PER A ELLS SÓC UN INSOLIDARl PERQUÈ NO ESTIC A CAP ONG...

MO T'AMOÏNIS HOME» ... QUE ARA ELS TOCA A ELLS FER LA SEVA REVOLUCIÓ !!

\ ...Sí, PERÒ LA DIFERENCIA ÉS QUE NOSALTRES REIVINDICÀVEM IGUAtTAT \ LUBfcRTAT» EN CANVI ELLS. ES PENSEN QUE NOMÉS AMB SOLIDARITAT SOLUCIONARAN TOTS ELS POBLEMES DE LA HUMANITAT !!

&S4CAINTON3 Divendres. 6 de novembre de 1998 Opinió 13

A grans t r e t s

Antoni Pérez Lenergia indeturable

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat del president del Patí Hoquei Sant Cugat. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

i -1

ceri o.

^QiM^-^

U n caràcter dinàmic, emprenedor, enèrgic, positiu, són conse­

qüènc ie s d 'un po tenc ia l energètic elevat i d'una ment pràctica, que són els dos ele­ments que defineixen a la per­fecció aquest santeugatenc. Antoni Pérez és un home

amb una facilitat innata per comunicar perquè és capaç de transmetre els seus sentiments a tot allò que realitza. Es par­ticipatiu i mostra el seu entu­siasme cap a tot allò que empren, sabent transmetre aquest entusiasme a les per­sones que conformen el seu entorn.

Té capacitat de lideratge; no passa desapercebut, un fet del qual n'és plenament conscient i que, a més, li encanta. Això pot fer que en algun moment es mostri un xic impositiu o

absorbent en el seu afany de participar o col·laborar amb els altres.

Els sentiments i les relacions són motivacions importants en la seva escala de valors. Li agrada protegir, també conduir i per què no... manar.

El seu elevat potencia l energètic li dóna capacitat per atendre molts temes a la ve­gada, podent desbordar els col·laboradors que volen se­guir el seu ritme.

Resumint, es tracta d'una persona que pot impactar, arrasar i desbordar.

Amh la col·laboradó.

CCIPT SELECCIÓ - FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel 93 451 04 39" - Fax 93 451 73 96

R e t r a t d e 1 C e n t r e C u l t u r a l P

ep T

ugue

s

V erdi, diuen, tenia un record especial ^ ^ ^ J 6 co

ordi

nada

per

de la seva òpera egípcia: ^ ^ ^ | ^ ^ ^ ^ H A braçats a les fosques de la masmorra Se

cc

l i i n una plaça gran i deserta de Milà, ^ ^ ^ J entrada la matinada, ^ ^ ^ |

m % %' j j j ^ ^ H H 1 lcielsi apte, de sobte un cel monu-

: ^ ^ ^ B mental

SX ecordava com creuava un noi, ar- ^ ^ ^ J ni an t-se ^ ^ ^ | esplegat davant de Radamés i Aïda

D e coratge, tot xiulant la "Marxa ^ ^ H Triomfal" d'Aïda. ^ H

^ ^ ^ ^ H J\ mneris els mira, impotent, ferida més ^ ^ ^ ^ H que de mort, de vida.

1 ncrèdul, Giuseppe somriu davant ^ ^ ^ | l'immillorable homenatge. ^ ^ ^ H

OS i CANTONS

14 Entoni

Diveridn'S, 6 de novembre de 1V9S

Enquesta

Un 63% de la població està a favor de protegir els espais no urbanitzats En canvi, l de cada 4 enquestats és partidari de construir-hi

Ai RA COSTA

L'enquesta que Yïlavveb Sant Cugat ha elaborat aquesta set­mana posa de relleu que un 63% de la població creu que s'hauria d'engegar un procés per protegir tots els espais de Sant ('ugat que encara no estan urbanitzats. D'a­cord amb aquesta postura. Can Solà o Yescon/cll a Collserola, Mas Fuster, Can Barba i Can Domènech a Valldoreix, el sec­tor del polígon de (lan Sant Joan, i la Floresta i les Planes haurien de preservar-se de tota actuació urbanística i mantenir-se com a espais naturals protegits. Des del Grup de Natura del Club Mun­

tanyenc Sant Cugat, Kristian Her-bolzheimer ha fet una valoració molt positiva d'aquests resultats: "L'aclaparadora majoria que es decanta per la protecció dels es­pais és un indicador clar de la sa­turació de la gent davant la urba­ni tzació con s t an t . Aques t s resultats realment reflecteixen el que es palpa a la societat civil". Tot i així. Herbolzheimer ha vol­gut trencar una llança a favor de la racionalització a l'hora de pla­nificar el creixement de la ciutat: "Jo potser hauria optat per la res­posta que demana assessorament als ecologistes, perquè penso que no es tracta tant de protegir ab­solutament tots els terrenys com d'ordenar el creixement de la ciu­

tat, d'establir uns límits i planifi­car l'expansió urbanística".

Una opinió que potser compar­teixen gran part dels ciutadans que s'han decantat per l'opció contrària. I és que un 25% dels enquestats s'ha mostrat a favor de la urbanització d'aquestes àre­es. "En certa manera aquesta res­posta és lògica", ha dit l'ecolo­gista santeugatenc. "Pretendre que ja no es construeixi res més no té massa senti t , t en in t en compte la pressió constructora que hi ha." Herbolzheimer asse­gura que el grup de Natura no està massa preocupat per aquest col·lectiu perquè consideren la possibilitat que emmarqui aque­lla gent que està a favor d'una ur-

QVÈ CAL FER AMB ELS D A R R E R S ESPAIS N O

URBANITZATS D E SANT CUGAT?

Urbanitzar- los

Protci ;ir-los

Assessorament

grups ecologistes

N o ac tuar si els

p romotors no

s ' in te ressen

Hi ha altres

p r o b l e m e s m é s

impor tan t s

63%

0%

3%

FONT: VILAWEB SANT CUGAT

banització planificada, "un ex­trem al que no ens oposem", ha matisat.

I ,luny d'aquests dos pols es toba un 7% de la població que optaria per demanar assessorament als gnips ecologistes i un 3% dels ciu­tadans que considera que a Sant cugat hi ha altres problemes molt

més importants a resoldre. Cal constatar que ningú no ha optat per la tercera opció que pre­sentàvem: no prendre cap deci­sió respecte a les àrees no urba­nitzades fins que un promotor immobiliari s'hi interessi, una op­ció amb la qual cap dels ciutadans s'ha sentit identificada.

Residus

S'instal·laran dos nous contenidors de

recollida d'oli vegetal ,\. (..

El nombre de contenidors de re­collida d'oli a Sant C Àigat es veurà incrementat en breu amb dos nous receptacles. L'Ajuntament encara no ha determinat on s'u-bicaran, però els bons resultats que s'estan obtenint en aquest camp han impulsat els seus res­ponsables a ampliar aquest ser­vei. Actualment ia ciutat ja dis­posa de 66 punts de recollida d'oli de cuina -45 instal·lats en bars i restaurants, 17 en escoles, i 4 re­partits entre els mercats munici­pals i dos comerços de la ciutat- a través dels quals s'han recuperat 35.215 litres d'oli vegetaldes, de gener a octubre d'enguany .

La potenciació d'aquest servei

no rau només en l'ampliació del nombre de contenidors. D'acord amb el programa Residu Mínim, impulsat des del Centre d'Ecolo­gia i Projectes Alternatius ((ÜEPA), l'Ajuntament ha signat un con­veni amb l'empresa Eco Oil per garantir que la recollida d'oli es faci puntualment i en el temps establert, i que l'ús que es doni a aquest producte serà el recoma­nat pels experts. Després que un informe elaborat per la facultat de veterinària de la UAB desaconse­llés la utilització d'aquest oli per a l'elaboració de pinsos per a ani­mals, ara el seu ús es restringirà a la fabricació de sabó i cosmètics.

A Sant Cugat, Eco Oil recull l'o­li dipositat en els contenidors de recollida selectiva i hi aplica un tractament de neteja i depuració.

Actualment Sant Cugat disposa de 66 El resultat és un oli net que es ven a fàbriques de Portugal, on el reutilitzen per fer-ne sabó natu­ral, i a companyies del nord d'Eu­ropa en les quals fabriquen pro­ductes cosmètics. "És una llàstima que la matèria primera que reco­llim aquí no la puguin reutilitzat també les companyies catalanes", es lamenta la responsable del

punts de rendhda d'oli FOTO. X. I..

CERA, Imma Casajoana. I és que a Catalunya només existeix una petita empresa familiar, ubicada aTortosa, que elabora sabons ar-tesanals prenent com a base oli reutilitzat. Segons Casajoana, el motiu segurament és la poca de­manda que hi ha d'aquest pro­ducte: "En aquest país el sabó na­tural està en desús i és una pena

petquè suposa la reutilització d'u­na matèria, i perquè és un pro­ducte natural que, per tant, és menys agressiu i contaminant".

La contaminació precisament és un factor important a l'hora de sensibilitzar la població perquè col·labori més activament en la recollida selectiva de productes com l'oli de cuina. I és que si aquest producte no es recupera i es llança per les vies més habi­tuals, pot arribar a provocar efec­tes molt negatius. Un clar exem­ple es dóna quan aquest oli arriba barrejat amb l'aigua a les plantes depuradores. Segons explica la química santeugatenca Mercè Bal­di, la base de la depuració de l'ai­gua és la transferència d'oxigen a aquesta, fet que facilita la creació d'uns bacteris que es mengen la brutícia. Un cop eliminada, els bacteris són separats i l'aigua tot-na a estar neta. "Però si amb l'ai­gua hi ha arribat barrejat oli, la trasnmissió de l'oxigen al reactor biològic disminueix i aleshores cal més energia i el procés es com­plica molt".

•

CATALONIA C E R À M I C

Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0

;C1 -VISITI / LAMES ORAN

EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

U S /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Entorn 15

I n s t a l · l a c i o n s

El Mercat de Torre Blanca ensenyarà la nova cara al juny de l'any vinent

Els veïns esperen que l'ampliació incrementi la vida a la zona Al mercat de Torre Blanca es viu aquests dies una realitat que s'escapa de l'ha­bitual. Al quotidià sarau que es pro­dueix en unes instal·lacions d'aquest ti­pus s'hi ha afegi t e l soroll de les

A.C. - Sant Cugat -

Els plànols són damunt la tau­la des de fa temps, i d'una set­mana ençà s'han començat a materialitzar en forma de maó i ciment que s'apila per construir una nova cara al mercat de Tor­re Blanca. Els treballs d'am­pliació donaran per fi una faça­na comercial al Pla del Vinyet, i és que l'actuació bàsica d'aquest projecte és la construcció d'un edifici adosat al mercat -que do­narà la cara al Centre Cultural-que constarà de soterrani, plan­ta baixa i un altell. En aquest edifici s'hi construiran set locals comercials que s'instal·laran en la planta baixa i l'altell. Al soter­rani s'hi instal·laran les cambres frigorífiques, les estacions trans­formadores i el moll de descàr­rega. Els responsables del pro­jecte han garantit que, per contra del que alguns veïns creien, el nou edifici no supe­rarà l'alçada de l'actual mercat. De fet, la composició arqui­tectònica de les noves instal·la­cions s'adequarà a la de l'edifi­ci principal, reproduint les línies de disseny simple que imperen en l'estructura original.

La segona àrea d'actuació se situa en el carrer Elies Rogent,

màquines excavadores, el traginar dels obrers tot el dia amunt i avall i els co­mentaris de clients i botiguers que es mi­ren amb expectació l'ampliació del mer­cat. Tots reconeixen que calia una

remodelació de les instal·lacions però el fantasma de la competònca plana so­bre alguns comerços que esperen, amb incertesa, l'impacte que tindrà la crea­ció de mes locals comercials a la zona.

Ris botiguers del mercat havien demanat l'ampliació de les instal·lacions en diverses ocasions. FOTO: XAV1 LARROSA.

que es convertirà en zona per a vinants amb pas de vehicles ex­clusiu per als veïns i el trans­port de mercaderies. Això sig­nifica que l'accés a l'aparcament del mercat s'haurà de fer ex­clusivament per l'avinguda To­rre Blanca. Al vessant del mer­cat que dóna a Elies Rogent també s'ampliarà la porxada per poder-hi encabir nous comerços. En total, el mercat veurà in­

crementada la seva superfície en 3.130 irr, una millora subs­tancial de les instal·lacions que

s'ha pressupostat en 325 milions de pessetes. El termini d'exe­cució s'ha fixat en una mitjana de 8 mesos, fet que situa la inau­guració de la nova cara del mer­cat cap al juny de l'any vinent.

Els treballadors han començat amb força les obres d'amplia­ció. Des de la setmana passada s'ha tallat el trànsit al carrer Elies Rogent i tot l'entorn del mercat es troba pràcticament ai­xecat. L'inici dels treballs ha despertat algunes suspicàcies entre els comerciants de la zona.

Mentre que els botiguers del mercat veuen amb molt bons ulls l'ampliació que demanaven, els propietaris d'alguns dels co­merços dels carrers adjacents te­nen encara alguns dubtes: "Tro­bo molt bé que millorin aquesta zona, que la facin més bonica, però em procupen els comerços nous que s'han de construir. Si s'instal·len més bars potser no en podrem viure tots", ha dit Alícia Bogunyà, propietària del bar Kebab, situat al carrer Elies Rogent.

La promoció dels itineraris a peu centraran el dia de Collserola

A.C. • Sant Cagat -

El Patronat de Collserola ce­lebra aquest diumenge el dia de la serralada amb tot un munt d'activitats adreçades a promocionar les passejades per Collserola per conèixer i poder gaudir millor d'aquest entorn. Sota el lema Mou-te pel parc a peu, durant tot el matí es faran diverses activitats lúdiques i d'animació al voltant de les quatre àrees de lleure de què disposa el parc: la de Santa Creu d'Olorda, la de La Salut de Sant Feliu, la de Santa Ma­ria de Vallvidrera i la de Can Coll. Des de les deu del matí i fins a les dues del migdia es faran sortides guiades que re­correran diversos itineraris per la serralada. "L'objectiu -afir­ma Marià Martí, director ge­rent del Parc- és fomentar les passejades a peu perquè són la forma menys agressiva i alho­ra la que permet contactar més amb la natura i els valors d'a­quest paratge".

Durant aquesta jornada és previst presentar el llibre A peu per Collserola, un volum editat pel Patronat que recull tot un seguit d'itineraris a través dels quals es pot conèixer el parc. En referència a Sant Cugat, Marià Martí ha destacat el gran paper que desenvolupa el Club Muntanyenc Sant Cugat en la promoció del respecte i el co­neixement de Collserola, però ha lamentat la manca de bona sintonia amb l'Ajuntament.

Refugis

Casetes

Pèrgoles

Tanques

Tarimes

Bancs

Mobles de fusta

tropical

Pàrquings

Pals rodons

Planxes perfilades i

ranxeres

Sorrals i casetes

per a nens...

Complements de fusta tractada per

aljardí

Productes I N D U B R U C , S.A.

Ctra. Sant Cugat a Rubí -

Rotonda Centre Comercial Tel. 93 589 13 47 Fax93 674 79 16

Apartat de Correus 403 SANT CUGAT DEL V.

EIS4CAN1WS

Societat 16 Divendres, 6 de novembre de 1998

Problemes socials

El que en el seu temps v/t ser un magnífic ediftci, ara s'ha convertit en mm petita selva urbana. FOTO: X. l.ARROSA El temps i les pe/sones s'han encarregat de destruir I'edificació. F: X. I ARRÒSA

Porqueria entre les ruïnes del Casino U estat en què es troba Vantic Casal de la Floresta no agrada als veïns

Tot i ser una estructura en ruïnes, en­cara manté l'aire i l 'esperit que devia tenir en altre temps. Ja no s'hi cele­bren festes familiars ni els nens poden jugar-hi a futbol sala perquè els es­barzers s'han convertit en els amos i senyors dels jardins, i les pedres que encara no han caigut no parlen pre­

cisament de diversió i bon temps, sinó de la fosca realitat d'unes persones a qui, segurament, els costa força riu­re. L'edifici del Casino, que durant motts anys va ser el Casal de la Flo­resta, és ara una estructura ruïnosa i un cau de rates habitat, a tempora­des, per persones que alteren la con­

vivència ciutadana, segons expliquen els veïns. Gent vinguda d 'arreu, de Barcelona, de Dinamarca, d'Aleman­ya... fa la seva estada en aquesta casa propietat de l'Ajuntament que fa gai­rebé vint anys que està abandonada. Ara bé, molts d'ells passen la tarda a la plaça de l'Estació abans d'anar-hi a

dormir, segons expliquen alguns veïns. Després d'anys de queixes, l 'actual govern municipal manifesta la voluntat de posar-hi una solució i vetllar per la seguretat ciutadana i la salubritat de l'entorn. I és que les històries que con­ten els veïns sobre aquesta casa són dignes del millor cinema social.

IOLANDA PÀMIKS

Casos de sobredosi, baralles amb navalles, una dona amb el cap obert, rates de la mida d'un co­nill... són els exemples més bès­ties que expliquen els veïns so­bre una realitat que, des de fa uns quatre anys, molesta molts flo-restans. El Casino és un edifici dels anys 20 que durant molt temps va fer la funció de Casal del districte; en aquells temps, s'hi feia cinema, els nens jugaven a futbol sala, les famílies hi anaven a sopar... segons explica el Julio, que juntament amb ia Margarita va encarregar-se del Casal des de l'any 65 fins a principis dels vui­tanta. "Llavors era una societat, un casal familiar parroquial, com es deia en aquell temps", recorda, mentre assegura amb tristesa que ara evita passar-hi pel davant "per­què em cau l'ànima als peus". I és que ja no queda res del que va ser, ni els tres billars, ni la taula de ping-pong, ni cl futbolí, ni les 14 taules perquè la gent hi sopés o hi fes la partida, ni les butaques per a 150 persones de l'altra sala. Tot ha mort. Només resta l'es­tructura, que és de ferro, amb les

parets, les escales i el que devia ser la barra del bar. La resta, s'ha d'intuir o, millor encara, imagi­nar. I és que després que el Julio i la Margarita haguessin de dei­xar el Casal, no pas per voluntat pròpia, segons explica, va co­mençar el que molts qualifiquen com l'època de decadència. Des­prés d'un curt període de transi­ció, el govern socialista, que en

Mercè Arànega: "Fa

quatre anys que visc

aquí i això és un niu

de porqueria"

aquell moment governava a l'A­juntament, va comprar l'edifici per habilitar-lo com a espai pú­blic. Gairebé 20 anys després con­tinua sense ús.

L'actual equip de govern, però, segons comenta Xavier Cortés, regidor de Descentralització, ja ha començat a treballar en aquest tema després que un veí fes ex­plícita la seva queixa en el darrer Consell de Districte. "Cal prendre

una solució contundent per re­soldre aquest problema", asse­gura Cortés, i per aquest motiu s'està elaborant un informe per valorar l'estat en què es troba la zona; d'una banda, cal saber qui­na és la realitat de les persones que viuen al Casal i, de l'altra, cal un estudi de la seguretat de l'en­torn, dels perills d'incendi, de la sa lubr i ta t . . . "Un cop t ingui aquests informes, l'Ajuntament actuarà" en conseqüència, mani­festa. I explica que fins aquest moment no s'havia fet res perquè no se sabia massa quin ús donar a aquest edifici, donat que la Flo­resta ja té dos equipaments mu­nicipals. Ara, però, Cortés es mos­tra convençut que és prioritari solucionar els problemes que cau­sa als veïns l'estat del Casino i el comportament de les persones que hi viuen esporàdicament, abans de decidir què fer amb l'e­difici.

Quan la realitat supera la ficció

I és que no cal veure Trainspot-ting, ni Barrio ni El fam del'sitr per conèixer la realitat del quart món, la d'uns joves que viuen al marge de la societat. Tan sols cal passe­

jar-se pels volts del carrer Casino. "Fa mig any, una dona va sortir despullada amb el cap partit a de­manar ajuda a uns veïns", recor­den la Mercè Arànega i altres veïns de la zona. I l'actriu es mos­tra indignada en afirmar que "fa quatre anys que visc aquí i això és un niu de porqueria". Tant ella com la resta de persones que co­neixen aquesta realitat deixen

LAjuntament assegtira

que ja estudia restat de

rentorn i la realitat

dels qui hi viuen

molt clar que els individus que viuen al Casino "no són okupes, tant de bo, potser aleshores ho arreglarien", assegura un veí, sinó gent problemàtica que es punxa davant dels altres, que és capaç de cremar el matalàs en el qual un altre dorm només per ven­jança... "Jo he vist un senyor i una senyora en pilotes corrent per la terrassa, un senyor amb una na­valla per intentar tirar-ne un altre

a baix i una senyora amb un cin­turó per obrir-li el cap a un altre, fins que ho va aconseguir", re­corda un veí. I també tenen en ment quan la policia es va endur unes 25 persones de la casa. A més, es queixen que amb la quan­titat de porqueria que hi ha din­tre de l'edifici, les rates campen per tota la zona i hi ha qui recor­da que "quan en portava 30 de mortes, vaig cansar-me de posar verí".

Tant l'Associació de Veïns, la de Propietaris i Veïns de la Floresta com alguns habitants de la zona reclamen una solució urgent, "jo només demano que ho tanquin perquè no s'hi pugui entrar i que posin una aixeta i un inodor", co­menta un veí. I és que els nens entren a explorar el que hi ha a la casa i algun ja ha caigut, o ha baixat a la via, que passa per sota mateix de l'edifici. "Si cau, s'a­caben les comunicacions de tren amb Terrassa i Sabadell, i espe­rem que en aquell moment no passi el ferrocarril per sota, per­què pot ser una catàstrofe", re­flexiona un veí, qui explica que entre el sostre del túnel i el terra del Casino tan sols hi ha un me­tre i mig de distància.

ELS4CAIVIWB Divendres, 6 de novembre 1998 Societat 17

Tradicions

Sant Cugat celebra la Castanyada amb festes als districtes i al centre

La canalla és la gran protagonista de la jornada

L'arribada de l'u de novembre general­ment sempre és sinònim de fred. una tem­peratura que s'intenta disminuir amb l'es­calfor de les castanyes i els moniatos calents, la proximitat d'amics i familiars i la gresca que es fa prenent com a excusa una festa sobre la que no hi ha unanimi­tat pel que fa als seus orígens. Els canvis climàtics han volgut que el novembre d'en­

guany ens revés amb temperatures més agradables però no per això s'ha pres­cindit dels altres elements. Sant Cugat en ple s'ha escalfat mans i panxa amb els centenars de castanyes que s'han cuit arreu del municipi. Festa, bon menjar i alegria han estat els protagonistes de to­tes les celebracions que s'han organitzat als districtes i al centre de la ciutat.

VICTÒRIA RÍOS

- Sant Cugat -

A les Planes van ballar fins ben entrada la matinada. E: OSCAR BENITO

Hi ha moltes versions sobre l'origen de la festa de la cas­tanyada i ningú no sap del cert quin és l'inici d 'aquesta tradi­ció tan popular. Hi ha qui diu que ve de l'època dels romans, quan es creia que l 'ànima dels morts emprenia un gran viatge cap a l'altre món i per això ca­lia enterrar-los amb aliments. D ' a l t r e s , pe rò , c r e u e n q u e aquesta festa és molt més pro­pera, que ve de quan els cam­p a n e r s h a v i e n d e toca r les c a m p a n e s d u r a n t la ni t de "Tots Sants" i les seves famí­lies els portaven menjar per­què passessin la nit. Sigui com

C e l e b r a c i o n s

El cementiri de Sant Cugat ple

de roses la Diada de Tots Sants

A L Í C I A . D . B U J .

- Sant Cugat -

El cementiri de Sant Cugat va vestir-se de flors diumenge per celebrar un any més la Dia­da de Tots Sants. Més de cin­quanta mil persones, proce­dents d 'arreu de Catalunya, van visitar aquest cap de set­mana els seus familiars difunts en un dia q u e any rere any atrau més gen t de to tes les edats perquè "cada vegada hi ha més morts, sobretot gent jove", declara Pedró Lora, un dels encarregats del cementiri municipal.

La gran afluència de públic al cementiri contrasta amb l'o­pinió dels propietaris de les flo-risteries de Sant Cugat , que van coincidir a destacar que la Diada de l'I de novembre no és un dia especialment dur de feina perquè cada vegada es venen menys flors. "La tradi­ció de Tots Sants s'ha anat per­dent. Els rams de flors que es feien amb magnòlies i altres ti­pus de flors s'han substituït per

Prop de cinquata mil persones visiten el cementiri per Tots Sants E: X. L.

les roses", afirma Agustí Clo-fen, de la botiga Flors i plantes del Vallès. I és que aquest any la flor més venuda ha estat pre­cisament la rosa, a més dels cri­santems, i altres tipus de flors com els clavells.

Prop de quatre-centes perso­

nes van poder acostar-se fins al cementiri de Sant Cugat grà­cies al servei especial de trans­port urbà que, com cada any, l 'Ajuntament de Sant Cugat va posar en marxa el passat 30 d'octubre i fins al diumenge, dia 1, a la tarda...

AI centre, els nens van quedar-se sense espectacle però van atipar-se. E: 0. BEN/TO

sigui, la celebració ha arribat fins a nosaltres, amb les cas­tanyes, els moniatos i els pa­nellets: Després cadascú fa la festa a la seva manera,menjant, beven t i ballant, l ' impor tan t és passar-s'ho al millor possi­b le . I, p r e c i s a m e n t , és a m b aquesta intenció que enguany cada distr icte de Sant Cuga t ha celebrat la seva pròpia fes­ta, esforçant-se a fer passar una bona es tona a pe t i t s , joves i grans.

D 'aques ta manera, a les Pla­nes la festa va comença r de bon matí amb una gimcana per als més petits. A la tarda, però, és quan els menu t s s 'ho van passar més bé, a m b la com­panyia de carrer "Xip-Xap" i el seu espectacle de cançons i ba­l larugues. Nino , coordinador del Cen t re Cívic, destaca que "abans ja havíem fet altres cas­t a n y a d e s , pe rò mai h a v í e m aconseguit portar un grup tan professional com aques t" .

Els que aquest any no s 'han diverti t tant són els nens i ne­nes de Sant Cugat cen t re . Els més de dos-cents menuts con­centrats amb els seus pares a la plaça Oc tav ià van h a v e r d e conformar-se només a m b les castanyes, ja que es va haver de suspendre l 'actuació, per­què la companyia infantil "Toc de Xarel·lo" no es va presentar. Manuel Turón, tècnic de cul­tura de l 'Ajuntament, diu que no s 'havien trobat mai en una

situació semblant , però expli­ca que es van conf i rmar les sospites: "un dels components del grup, baixant de Girona, va tenir un accident de tràn­sit, però en aquell moment no ens van poder avisar". De to­tes maneres, afegeix, "els nens es van quedar jugant i van po­der menjar castanyes i els pa­res sembla q u e ho van com­prendre bé" .

A la Floresta, en canvi, la fes­ta va quedar molt lluïda. L'es­pectacle va començar a la tar­da amb l 'exhibició de dansa con temporàn ia , a càrrec del grup del districte "Nicot ina-Alquitrà". En acabar, el grup " M o è b i u s " va r e p r o d u i r cançons de pop i de rock, di­ver t in t i fent ballar a tota la gent que es va concentrar a les pistes de la Floresta.

A Mira-sol els avis van ser els protagonistes. Van començar amb un original sopar al Casal de Cultura, en el que cadascú s'havia de portar la seva prò­pia carmanyola de casa. Això sí, les castanyes, les begudes i els panellets els posava el Ca­sal. I, després de l 'àpat xou, varietats i ball fins ben entra­da la matinada.

Sigui com sigui t o t h o m va procurar divertir-se, passar una bona estona i atipar-se de cas­tanyes i ce lebrar una de les festes més t rad ic iona lsde la tardor.

m

« >&mm yh A L U / V I I I M I i V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA: • Reparacions

PI. Ajuntament • Persianes C/ Xerrk, 2 • Canvi vidres Tel. 93 675 29 02 . C/Valldoreix, 53 Fax 93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Tel. 93 590 00 25

^m . k Q Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

^

Rius i Taulet 2, Pral. 1 * - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

18 Societat ELS4CArVn*B Divendres, 6 de novembre 1998

E n t i t a t s

El sopar benèfic anual d'ASDI arriba a la divuitena edició

Mònica Huguet i Elsa Anka presentaran la subhasta

AI.BKRTBAI.ANZA

L'associació de disminuïts fí­sics i psíquics de Sant Cugat, ASDI, celebra aquest dissab­te el sopar benèfic anual, que enguany ja arriba a la divui te­na edició des que l 'enti tat va ser c r e a d a l ' a n y 1977. Per commemorar aquesta majoria d'edat, Tacte gastronòmic i so­cial tornarà a cent ra r -se en­guany en la subhasta, els be­n e f i c i s d e la q u a l a n i r a n destinats a donar els últims re­tocs a la nova seu de l 'entitat a Val ldoreix , i n a u g u r a d a cl passat mes de gener.

La subhasta d'enguany comp­tarà com a mestres de cerimò­nies amb la col·laboració de la periodista Mònica Huguet i de la model Elsa Anka, totes dues santçugatenques, i a més. tor­narà a nodrir-se d'objectes d'ar­tistes i de joieries locals, que hi han col.-laborat desinteres­sadament. Un passi de models completarà la vetllada.

A superar les xifres del 9 7

Les aportacions de l'any pas­sat van acumular gairebé 700 regals per a un públic que va superar les 300 persones. Kls responsables de l'organització

confien que la present edició superi les 275 persones que van trobar-se a l 'Hotel-Escola C a m p u s de Bellaterra, esce­nari tradicional de les vetlla­des anuals d 'ASDI.

L'associació de disminuïts fí­sics i psíquics de Sant Cugat va néixer fa 17 anys gràcies a la voluntat d 'un grup de pa­res amb fills disminuïts i des d 'aleshores, ha consolidat di­verses activitats com els tallers de se tmana , els esplais dels dissabtes, la piscina o les acti­vitats per als pares. L'associa­ció ha vist reconeguda la seva tasca amb un premi de la Fun­dació Caixa de Sabadell .

C e r t a m e n

Comença la votació per escollir

els Santcugatencs de PAny Enguany també es poden proposar candidats per internet

i. p. - Sant Cugat -

Tothom qui ho vulgui ja pot votar als S a n t c u g a t e n c s de l 'Any o m p l i n t Ics b u t l l e t e s que es publ iquen a partir d'a­questa setmana a Els 4 Can­tons i al Tot Sant Cugat , o bé t r u c a n t al c o n t e s t a d o r au­tomàtic de Ràdio Sant Cugat, al n ú m e r o °o 675 15 88. A més, també s'ofereix la possi­bilitat de votar a través d' in-ternet , gràcies a Vilaweb Sant Cugat .

M ari bel Cayuelas, directora de Ràdio Sant Cugat, explica que al programa maga/.ín La Revista dedicarà un espai dia­ri a informar els ciutadans so­bre aquest tema i els posarà al dia de les votacions. I és que , com cada any, a més dels can­didats escollits per l'associa­ció Amics de la Ràdio, els ciu­t a d a n s p o d e n fer les s eves propostes, i quan un candidat tingui deu votacions, el jurat - fo rmat pels guanyadors de l 'any passat , m e m b r e s dels

Joan Auladellva ser el guanyador de l'any passat. FOTO: XAVIIARROSA

Amics de la Ràdio i de l 'A- didats. j u n t a m e n t - t ambé passarà a considerar-lo.

Per la seva banda , Ramon Grau, president d'Amics de la Ràdio - en t i t a t que organitza els p remis - , encoratja tots els santcugatencs a proposar can-

Un cop escollits els guanya­dors, la gala de celebració es farà el proper 20 de desembre al Teatre-Auditori i hi actuarà la C o t t o n C l u b Big Band i l 'Escola de Dansa de Laura Esteve.

Elsa Anka serà una de les presentadores de la subhasta. FOTO: X. L.

E d u c a c i ó

Hèctor Vall és nomenat rector del Pontifici

Institut Oriental de Roma i. p.

- Sant Cugat -

El pare Hèctor Vall - m e m ­bre del Consell Editorial d'a­q u e s t s e t m a n a r i - ha e s t a t molts anys al C e n t r e Borja, però des de finals de se tem­bre ha hagut de fixar la seva residència a Roma, ja que ha estat nomenat rector del Pon­tifici I n s t i t u t Or i en t a l d 'a ­ques ta ciutat. "L'any passat em van convidar a fer un curs d ' ecumenisme a la Pontifícia U n i v e r s i t a t G r e g o r i a n a de Roma i després el pare gene­ral em va citar per parlar del nomenament" , explica. Des ­prés de les pert inents del ibe­racions, el passat 25 de se ­tembre va prendre possessió del càrrec i des d 'aleshores ja comença a treballar en aquest centre que aplega dues facul­tats, la de Teologia Oriental i la d 'Es tud i de Dret Canònic O r i e n t a l - a q u e s t a da r r e ra , única al món.

El pare Hèctor Vall comenta que aquesta primera trobada ha e s t a t i n t e n s a p e r q u è el Pontifici Inst i tut Oriental és un c e n t r e p e t i t - q u e l ' any passat va rebre 430 a lumnes- , motiu pel qual "el rector no és una persona que estigui per sobre, sinó a prop de tothom". Al c e n t r e , Hèc to r Vall té la missió de fomentar els con­tactes, viatjar i conèixer dife­rents llocs, en t re altres acti­vitats.

GAS 011 Ports gratuïts

Tel. 93 580 77 62 <z? >*\ ^ > * \Ss<\

Contestador les 24 h E S M | Distribuïdor oficial

ELS4C4TYTOÏNS Divendres, 6 de novembre 1998 Societat 19

S a n i t a t

El Centre de Dia per a Malalts d'Alzheimer ja és una realitat

Les instal·lacions es troben a la seu local de Creu Roja

IOLANDA PÀMIES

"Encara em sembla mentida que pugui ser una realitat, per­què hem estat tres anys anant darrere de poder fer aquest cen­tre", manifesta emocionada Rosa Ribes, presidenta de la Coordi­nadora Cavis que, juntament amb Creu Roja, gestiona el Cen­tre de Dia per a Malalts d'Alz-heimer que s'ha posat en marxa a la ciutat.

Es tracta d'un local amb capa­citat per acollir entre 10 i 15 pa­cients i, segons explica la psicò­loga del centre, Eugènia Hervàs, compta amb dos neuròlegs, una

psicòloga, dues cuidadores i una assistenta social, més tots els vo­luntaris de Cavis. Aquestes per­sones intentaran ajudar els ma­lalts fent-los realitzar diverses activitats perquè arribin a casa a la nit cansats, ja que "el fet d'es­tar asseguts en un sofà tot el dia fa que a l'hora d'anar a dormir no agafin el son i tinguin pro­blemes nocturns, mentre que si durant el dia estan estimulats, poden dormir molt millor", ex­plica Hervàs.

El centre s'ha ubicat a la seu lo­cal de Creu Roja, i Enric Gómez, representant d'aquesta entitat, comenta que "està perfectament integrat en la dinàmica de fun­

cionament de l'assemblea, a més, a Creu Roja portem molt temps treballant amb aquest col·lectiu de gent gran i considerem molt important aquesta atenció a les persones grans i a les seves fa­mílies". Precisament per aten­dre aquests familiars, el centre també oferirà sessions informa­tives i grups d'autoajuda un cop al mes. En aquest sentit, Elena Munoz, neuròloga, recorda que "la família ha de ser conscient del dèficit que presenten els pa­cients i que el que aprenen al centre de dia després ho han de dur a la pràctica a casa", i afegeix que és molt important que se sentin útils.

S o l i d a r i t a t

Els efectes de l'huracà Mitch centren la

campanya de Creu Roja i. p.

El nombre de desapareguts i de morts no paren d'augmentar. Els efectes són devastadors i han arra­sat l'Amèrica Central. Per aquest motiu, les principals ONG i enti­tats que treballen en tasques de so­lidaritat s'han mogut ràpidament per recaptar diners i dur-los a aquests països. Creu Roja és una de les que ràpidament ha mogut fitxa, i la secció local d'aquesta en­titat demana també el suport de tots els santcugatencs.

Després de la primera actuació ur­gent, cal avaluar els danys i pensar en la reconstrucció dels països, tant

dels habitatges com dels cultius o equipaments. Per això calen diners i, per a aquesta finalitat, Creu Roja ha obert els comptes corrents se­güents: Banco Bilbao-Vizcaya 0182-2370-46-0010022227 Caja Madrid 2038-1500-71-6000002275 La Caixa 2100-0600-85-0201960066 Banco Central-Hispano 0049-0001-53-2110022225 Banco Espanol de Crédito 0030-1292-05-0002222271 Banco Popular Espanol 0075-0001-89-0600222267 Banco de Santander 0085-0615-09-0000009292

Cooperac i o

L'ONG Ceiro de Guatemala ja ha rebut els

diners del 0 , 7 % santcugatenc

La zona on es fa el projecte també ha sofert els efectes de l'huracà i. p.

- Sant Cugat -

La ONG Ceiro de Guatema­la ja té els tres milions corres­ponents al 0,7% santcugatenc, segons explica Karin Herbol-zeimer, membre de l'ONG que s'encarrega d'aquest projecte a casa nostra, el grup Baula. Els diners es destinaran, com esta­va previst inicialment, a un pro­jecte de formació de promotors entre les comunitats indígenes, tot i que l'huracà Mitch està causant molts estralls a la re­gió. De fet, Herbolzeimer ex­plica que els missatges que li envien parlen de moltes inun­

dacions i d'un avanç molt rà­pid del còlera. Per aquest mo­tiu, el Movimiento Tzukkim-pop -que coordina els diners del 0,7% pel projecte forma­tiu- va començar dimecres ta­llers per prevenir i controlar el còlera i s'ha adherit a la Comi-sion Nacional para la Reduc-ción de Desastres.

Els beneficiaris directes dels 3 milions santcugatencs seran les 20 comunitats on viuen els 50 promotors, i els indirectes els 97.843 habitants que viuen als sis municipis que engloben aquestes comunitats, situats a l'Altiplà Occidental de Guate­mala.

Les noies aprenen algunes qüestions bàsiques pe sobreviure. FOTO: CEDIDA

El director del Maragall se'n va al Japó

i. p. Cugat-

El director de l'escola Mara­gall, Ismael Lecina, ha marxat aquesta setmana al Japó on as­sisteix, durant 15 dies, a un pro­grama tipus fòrum internacional d'educació. L'objectiu bàsic d'a­questa estada és conèixer com és el sistema educatiu en aquest país. Es tracta d'un fòrum orga­nitzat per una fundació japone­sa i el Ministeri d'Educació d'a­quest país.

Lecina va tenir aquesta opor­tunitat gràcies als intercanvis en­tre l'escola Maragall i l'escola ja­ponesa de Sant Cugat; amb motiu d'aquestes trobades, va conèixer el cònsul del Japó, qui li va fer aquesta proposta.

Premis *-&.!

Civism

Generalitat de Catalunya

XVII Premi Serra i Moret per a obres i treballs sobre civisme

còmic/assaig/treball pedagògic/guió de curtmetratge

XIII Premis Jaume Ciurana a l'actuació juvenil natura/societat

IV Premi Civisme als mitjans de comunicació ràdio/televisió/premsa

:É#?Éi;'

20 Societat ELS4CAIVroi>S Divendres, 6 de novembre 1998

Carme Talleda. Membre de la Comissió de la Festa de Tardor

"Ceix de la festa és reivindicar la necessitat del teixit associatiu"

i.p.

Carme Talleda és una de les per­sones que millor coneix la Festa de Tardor, ja que forma part de la comissió organitzadora. Per aquest motiu, ens en parla àmpliament.

- Quina és l'essència d'una Festa de Tardor? - Es va plantejar fa 23 anys per rei­vindicar la necessitat d'associar-se i d'expressar alguna cosa. Malgrat que després entrem en les lliber­tats democràtiques, aquesta neces­sitat de reivindicar i participar d'u­na manera molt fona en el teixit democràtic continua essent l'essèn­cia de la Festa de Tardor.

- Amb el temps, deu haver canviat bastant aquesta essència? - Sí, als primers anys es reivindica­va una cosa tan senzilla com la ro-tulació dels carrers en català. Però sempre hi ha coses que fan mobi­litzar la població o reclamar als seus representants unes necessitats que s'han de satisfer.

- 1 enguany, amb el lema 'Parlem de barrí, districte, poble i ciutat', què es vol reivindicar?

- 1 A necessitat del teixit associatiu, en aquest cas els consells de dis­tricte o les associacions de veïns. L'Ajuntament té els seus papers però també hem de ser nosaltres, des d'aquestes institucions tan pro­peres al ciutadà, que li hem de plan­tejar les necessitats més directes. O sigui que és una eina de treball de­mocràtic i de participació impor-tantíssim; és per això que l'eix de la Festa de Tardor és reivindicar la necessitat del teixit associatiu.

- I com es concreta en els actes? - D'una banda en el debat, en el qual parlarem del paper avui d'a­quest teixit associatiu a Sant Cugat També ho pot representar la cerca­vila perquè hi participen entitats del centre i la Banda de Música de les Planes.

- 1 el pregoner? - També. Enguany és el Josep Ma­ria Àngel, que és un representant molt viu i directe de l'Associació de Veïns de Mira-sol i un home amb una vida pública molt intensa, que va ser regidor de l'Ajuntament, bé que a l'oposició.

- També hi ha un homenatge a Lorca.

- Dissabte tenim un recital Lorca molt important. Estem en el seu aniversari, tots sabem el que repre­senta i ens hem volgut sumar als homenatges que se li reten.

- Crida l'atenció la lectura d'un manifest contra les ETT, que no entra massa en la línia. - En absolut Fins i tot podem dir que és una excepció. Normalment

Carme Talleda convoca tothom a la Festa. FOTO: XAVILARROSA

cap entitat havia pujat a llegir un manifest però l'assemblea d'enti­tats ha decidit que es faci. No havia passat mai. - Enguany s'allarga uns dies més. - Sí, no és la primera vegada, i es­perem que no sigui l'última. S'ha fet perquè hi havia molts actes. El calendari ha estat pactat una mica entre tots per no solapar-nos. I que de manera continuada, però tam-

_ poc apretada, tothom pugui estar als actes sense perdre-se'n cap. - Què més es podria destacar? - Els balls de l'Esbart i del Grup Mediterrània, que han treballat amb molt bona harmonia i m'agradaria que quedés constància que dins el marc de la Festa de Tardor han tin­gut una bona entesa.

C e l e b r a c i o n s

L'Arnau Cadell aconsegueix 2 2 6 . 1 2 8 salutacions

LI ES podria entrar al Llibre Guinness i. p.

- Sant Cugat -

Els professors del centre bus­caven la participació dels 700 a l u m n e s i l ' o r i g i n a l i t a t en aquesta primera celebració del curs. I ho van aconseguir, per­què hi va haver un total de 673 persones, entre alumnes i pro­fessors, que van voler participar en l'acte. Enmig d'un ambient festiu, l'Arnau Cadell va acon­segu i r un rècord G u i n n e s s : 226.128 salutacions s imul tà­nies. Ara, però, caldrà esperar que els acceptin el rècord, per­què com explicava el director del centre, Jordi Beltran, "mol­tes persones envien fites acon­seguides al rècord Gu innes i

després no els les seleccionen". Per la seva banda, la t inen t

d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va remarcar que "ens ha sembla t q u e era im­portant assistir a un acte com aquest que té un missatge dar­rere, que no és només un acte lúdic per celebrar la festa de la castanyada, sinó que també és innovador i ha involucrat tot el centre" i afegeix que "darrere hi ha tota una planificació i una motivació dels alumnes que ha fet que hi hagués aquesta as­sistència tan massiva, que és difícil".

I de fet és cert que la majoria d 'a lumnes va participar i gau­dir d ' a q u e s t a festa, tot i els dubtes que van tenir els orga-

Gairebé 700 persones van participaren la festa. FOTO: XAVI LARROSA

nitzadors de tirar-la endavant, "perquè ens preocupava que la gen t hi posés in terès , vo­luntat i ganes".

Si bé alguns alumnes remar­caven la importància d'evitar-se les c l a s ses e n pa r t i c ipa r en aquest acte, la majoria posava

sió aconseguir un rècord Guin­ness per a l'Arnau Cadell. I n'hi havia que també confessaven que tindrien "malsons, perquè ens han picat moltes mans i al final fa mal, jo ja les tinc ver­melles". Ara bé, l 'ambient que es respirava era de festa i d i -

de relleu que els feia força il·lu- versió.

Empresonat per abusar del seu nebot

i .p.

José D. G., de 41 anys i veí de Sant Cugat ha ingressat a presó acusat d'un delicte contra la lli­bertat sexual del seu nebot d'l 1 anys. L'home vivia amb la seva germana i els quatre fills d'a­questa, de 21, 20,11 i 5 anys fins al passat mes de setembre, quan la dona va observar uns "toca-ments libidinosos" al seu fill i el va expulsar de casa. Tot i que el menor no volia explicar res, amb l'ajuda de la psicòloga de l'esco­la el nen va confessar. Segons sembla, des que tenia 8 anys, el nen era masturbat i masturbava el seu oncle, arribant a la penetració anal. L'home comprava el silen­ci del nen amb caramels i di­ners.

* * * * *

SANT C\m ESPORTS Rbla.delCeller /23·Tel.936747215

PI. QuatreCantons/s/n·Tel. 936743081

Compra - venta de anügdedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteres

c/Margant.6

T^JÜfï.61 H TORRE La Floresta

U S 4 CANTONS

Gll iU T A I Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat

Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès

e-mail secretaria Fundació: secretarla9stcugat.org organització Congrés: congres0s1cugat.org

web: http://stcugat.oro/

¥ '*

Serem el centre metropolità? Redacció

El present i el futur de la ciutat va cen­trar, un cop més, el Congrés de la Ciu­tat. En aquest cas, però, el tema princi­pal, tant de la taula rodona com de la conferència prèvia, era el territori, ana­litzat des de diverses vessants. L'ecòleg urbà Salvador Rueda va oferir als assis­tents una conferència sobre l'evolució del model de ciutat, en la qual va acabar destacant que Sant Cugat té l'aspiració de convertir-se en el centre de la regió metropolitana. En la seva xerrada, aquest ecòleg urbà,

responsable de l'exposició La ciutat sos­tenible al CCCB, va manifestar que Sant Cugat ocupa un espai privilegiat dins de la regió i és l'espai més ben comunicat de Catalunya. Un dels primers exemples d'aquest fet és, va comentar, que el TGV passi per la ciutat. Sigui quin sigui el futur, Rueda va ex­

plicar als assistents que les nostres ciu­

tats actuals estan basades en el model anglosaxó, que arrenca del concepte de ciutat-jardí. Els tres factors que definei­xen aquest model són l'automòbil i la casa unifamiliar aïllada, d'una banda -que permeten flexibilitat i autonomia-i les hipoteques, que faciliten l'accés a aquests nous estils de vida. Aquest mo­del s'instal·la a la regió metropolitana i

En els darrers trenta anys,

a la regió metropolitana

s'ha ocupat més sòl urbà

que en els 2.000 anteriors

trenca amb el de ciutat mediterrània pels volts dels anys 70; fet que provoca el pas del municipi compacte que hi havia fins aleshores a un altre dividit segons les funcions i els usos -els polígons indus­

trials estan en una zona i els campus uni­versitaris en una altra, per exemple-; es tracta d'un model que requereix au­tomòbil i més ús d'energia.

Les xifres que va aportar sobre l'esclat d'ocupació del territori són força signi­ficatives: "Des dels 70 fins a principis dels 90, a la regió metropolitana de Bar­celona s'ha ocupat més sòl urbà que en els 2.000 anys anteriors". Ara bé, davant d'aquesta realitat, Rueda es preguntava si aquest tipus de ciutat és més o menys sostenible que la dels models anteriors. També la mobilitat va ser un tema in­

teressant que va sortir en aquesta sego­na sessió del Congrés de la Ciutat. En aquest cas, però, l'encarregat de donar la informació sobre aquest tema va ser Mi­quel Llevat, director general dels Ferro­carrils de la Generalitat de Catalunya, qui va remarcar la importància de "con­centrar-se en la millora de la mobilitat de Sant Cugat". I és que la ciutat ocupa el tercer lloc en el rànquing de viatges in-termunicipals, rere Martorell i Parets,

segons una enquesta de mobilitat de l'any 96. D'aquesta manera, cada dia es fan 25.100 viatges entre Sant Cugat i Barcelona. Per la seva banda, Ramon Albareda, di­

rector del Vallès de Sorea, va aportar al­gunes dades de consum d'aigua tan cu­rioses com les següents: d'una banda, que en els darrers 30 anys aquest consum s'ha multiplicat per deu i el número d'a-

if Cada dia es fan 25.100 viatges entre Sant Cugat

i Barcelona, utilitzant el

ferrocarril o el

vehicle privat

bonats, per cinc; i de l'altra, que un 10% dels abonats consumeix el 59% de l'ai­gua de Sant Cugat.

Agustí Jové, vocal d'Ordenació del Ter­ritori del Col·legi d'Economistes de Ca­talunya, va recordar que l'actual PGM de 1976, que regeix l'expansió de l'à­rea metropolitana, va representar en la seva època una conquesta important de les forces progressistes molt acceptat popularment. D'altra banda, va recordar que Sant Cugat és on hi havia més sòl de tota l'àrea metropolitana i per això és lògic el creixement que ha experimentat; ara bé, també va posar de relleu que el sòl residencial està pràcticament esgotat i "la clau del futur no és com creixerem sinó quina serà la qualitat que oferirà la ciutat", una qualitat que passa per arre­glar la zona antiga i resoldre les barre­res de connexió amb els barris.

Per la seva banda, el representant de l'associació ecologista Adenc, Daniel Ciscar, va apostar per mantenir l'actual repartiment del territori, dividit un terç per a terreny urbà, un terç per a agríco­la i un terç per a forestal.

la Caixa7

Aquesta Entitat dóna suport al Congrés de la Ciutat

Al Nucli antic de Sant Cugat: C. Santiago Rusihol, 1-3 i C. Francesc Moragas, 3

Al Sector estació: C. Valldoreix, 75 i Rbla. Ribatallada, 20

Al Barri del Monestir: Ctra. de Cerdanyola, 18

A Valldoreix: Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 57

EIS4CAl\TO]>S

S39BVR£flK9Spr«8HÍ

Num. 5 oclubre de 1998

Preservar el territori, el repte de la ciutat del futur

La darrera sessió aconseguí captivar el públic. Tan bon punt començar la con­ferència de Salvador Rueda, que oferí una reflexió global, interessà tothom per­què tocà aspectes de la vida quotidiana i que tenen transcendència a l'hora de de­terminar la manera de fer les nostres ciu­tats i d'ocupar el territori.

Afirmà que els factors cabdals per en­tendre el nostre model d 'ús del territori són tres: l 'automòbil , aquest artefacte que permet escurçar distàncies i temps; després, la casa unifamiliar aïllada, que és adaptable a les necessitats canviants; i, finalment, les hipoteques, mecanisme econòmic que permet accedir al model actual d'ocupació territorial.

En els darrers 20 anys l 'ocupació del territori a la regió metropolitana, ha pas­sat de 20.000 hectàrees a 46.000. Ha augmentat la complexitat de la ciutat, però alhora s'han fet grans sectors amb usos molt homogenis. S'han separat tant les funcions, que es precisen medis mecà­nics per anar d'un lloc a l'altre, i el trans­port públic no ho pot suportar. I és pre­cisament el transport el que consumeix més energia, i encara va en augment. Així, l 'ordenació del territori és cabdal per a la sostenibilitat energètica.

Des del públic s'apuntà que cal repen­sar com s'usa el cotxe i quin tipus de cot­xe, i també que hi ha una correlació en­tre el model de ciutat extensa i la qualitat de vida. Respecte d'això, es reflexionà

que no es pot relacionar la qualitat de vida -que és una percepció subjectiva, apreciable mitjançant enquestes^- amb la sostenibilitat -que tracta de factors ob­jectius, mesurables-.

Es van presentar 12 comunicacions que tractaven temes com el model santcuga­tenc, el TGV, la ciutat extensa; vàries d'elles amb reflexions sobre els parà­metres del futur Parc Rural de la Torre Negra; sobre la relació entre la millora de les comunicacions i el creixement urbà; els condicionaments que introdueix el cotxe en el model territorial; una que qüestiona que Sant Cugat sigui avant­guarda; Sant Cugat cap a una ciutat es­tructuralment madura i oberta; el crei­xement harmònic amb les infraestructures i els equipaments; un diàleg amable, di­vertit i interessant amb un santcugatenc sorpresa; i per fi una sobre el fet que Sant Cugat viu d'esquena a Collserola. Totes elles, aportacions valuoses que val la pena llegir-les a poc a poc. Les podeu trobar ja a la web de la fundació: http://st- cugat.org

A la taula rodona, Agustí Jové situà el creixement en un context de reflexió econòmica. No es pot basar la sosteni­bilitat -entesa com l'equilibri entre la competitivitat i el respecte a la natura- en el creixement, ja que quan deixem de créixer no sabrem sortir-nos-en. Miquel Llevat diferencià entre accessibilitat i mobilitat, i mostrà com el creixement és

Els ponents de la taula rodona sobre ciutat i territori, durant el debat. FOTO: OSCAR BENITO

en funció dels canvis en l'accessibilitat. Proposà que cal millorar la mobilitat per poder treure profit de la immillorable ac­cessibilitat de Sant Cugat. Ramon Alba-reda centrà la seva intervenció en infra­es t ruc tu res i se rve is p renent com a exemple el subministrament de l 'aigua. Acabà dient que en deu o dotze anys no hi hauria prou aigua, i cal plantejar el transvasament de l'Ebre o del Roine. Da­niel Ciscar reivindicà el Vallès com a àmbit del model territorial. Els ciutadans demanen, cada cop més, qualitat de vida, i això inclou un respecte a la natura, tot considerant l'element econòmic. El debat fou interessant, però semblà curt. Es va discutir el valor de la ciutat com­pacta; s'apuntà que retrobar el concepte

de barri podria aportar solucions... Un fort al·legat fent veure que estem com­petint amb altres àrees metropolitanes europees i no amb les ciutats de la nos­tra àrea; que l 'estació del TGV a Sant Cugat suposaria un tràfec de 20 o 30 mi­lions de passatgers a l'any i hauríem de fer una nova xarxa cap a Barcelona. Es constatà que a Sant Cugat hi ha ciuta­dans que estan disposats a pagar més per la qualitat, i això fa una ciutat excloent. I s'acabà amb una visió optimista sobre com el municipi pot contribuir a actua­litzar el model, fent-lo més representatiu de la voluntat ciutadana: per això cal pro­moure i estimular la participació.

Joan Gaya, coordinador de la sessió

L'associació de comerciants, una necessitat

Formar-se o conformar-se? Protestar o reaccionar? Només hi ha un camí possible per ser competi t iu. Part icularment, conside­ro que el comerç de Sant Cugat ho té molt clar: formar-se i re­accionar.

Sant Cugat gaudeix d 'un bon nombre d ' es tab l iments tradi­cionals que, en molt pocs anys, s'ha hagut d 'adaptar a un con­siderable salt quan t i t a t iu , pel que fa a la població, i quali ta­tiu, pel que fa referència a les exigències d 'aques ts nous con­sumidors, apostant per la quali­tat i el servei.

Sant Cugat també ha vist, en només quatre anys, com s'ins­tal·laven molt a prop seu super­fícies mitjanes: ac tua lment en ten im qua t re al cen t re urbà, i més r ecen tmen t , i t ambé dins del seu t e rme munic ipa l , una gran àrea amb una atract iva i suggerent oferta.

Amb aquest nou mapa comer­cial, el ventall de possibil i tats que es presenta davant del con­sumidor ha canviat substancial­ment i conceptualment, i ha fet que el comerç de sempre, el pe­tit comerç, ha hagut d'iniciar accions no tan sols portes endins , treballant per la qualitat i el servei, sinó també fent servir una eina fins ara poc utilitzada, com és l 'associacionisme.

A Catalunya hi ha actualment 500 associacions de comerciants. A algunes, els seus 800 anys d 'existència les fa ser del tot em­blemàt iques , i de la resta, de més recent creació, un bon nom­bre encara hauria de començar a projectar-se cap a una trans­

formació tant en les seves estructures internes com en el t ipus de servei que donen als seus associats. Actualment, els resul­ta insuficient el seu paper en gestions sobre qüest ions laborals o fiscals, o d'assessors en temes jurídics, així com la seva actuació com a interlocutors davant les administracions o com a suport moral en els problemes del dia a dia.

l ' na associació, podem dir ja del segle XXI, a un pas de l 'en-tradade la moneda única, quan els canvis per al comerç són tan grans i constants, ha de ser molt mes que tot el que s'ha expres­sat fins ara. Ha de ser forta i gran econòmicament, ha de ser capaç de poder ser autònoma per po­der contractar professionals que siguin útils per als seus socis. l ' na associació ha de poder as­sessorar els seus membres sobre com transformar els seus esta­bl iments per poder arribar mi­llor i més ràpidament a les ne­cessi ta ts dels seus c l ients . Ha de poder facilitar la sortida amb dignitat a aquells que , per edat

o manca de continuïtat familiar, no poden fer front al procés d'a­daptació a les noves situacions. En definitiva, parlem d 'una as­sociació VIVA i amb suficients recursos econòmics i humans . A la nostra ciutat hi es tem treballant amb entusiasme, però

encara manquen associats. H e m de ser molts més per aconse­guir una sola veu, la veu del comerç de Sant Cugat.

Jaume Tubau és president de Sant Cugat Comerç

"El comerç

tradicional ha

d'apostar per la

qualitat i el servei"

'Hem de ser molts

més comerciants

per aconseguir

una sola veu "

"Els establiments

s'han d'adaptar a

les exigències dels

nous consumidors "

OS 4 CANTONS

Núm. 5 octubre de 1998

L antena

La guitza Pel que m'han dit, aquests del

Congrés estan disposats a fer la guitza. Ara que estem aconse­guint un creixement urbanístic com mai no s'havia vist - a base de cases adosades, grans jardins per mantenir i vials d'un traçat exquisit-, i estem programant l 'abocament de la ciutat sobre la B-30, resulta que ens diuen que això no es porta. Que cal construir ciutats compactes, d'a­cord amb el que s'ha fet tradi­cionalment a l'àrea mediterrà­nia.

Resulta que, a més de repre­sentar un estalvi en el consum del sòl, té avantatges de caràc­ter mediambiental, de millora de la mob i l i t a t i d ' e s t a l v i energètic. Això sí, sembla que hi ha un cert acord en què Sant Cugat pot constituir en un futur proper el melic de la regió me­tropolitana. Un detall per als amants de les dades: el 10% dels abonats consumeix el 59% de l'aigua, la qual cosa vol dir, sen­se cap mena de dubte, que entre nosaltres també tenim les per­sones més netes de l'entorn me­tropolità.

Oleguer Bardissa

Programa fssio (13 de mni ' inhre

a les 20.00 li. >

Conferència:

Gremis, esbarts i ateneus: biologia

afiüativa en teixits urbans

ADOLF TOBENA, Psiquiatre. Catedràtic de la UAB.

Taula rodona:

L'associacionisme FREDERIC RODA. Director

de la Universitat de la Pau.

• La comunicació XAVIER FORNELLS. Exdi-

rector de Ràdio Sant Cugat.

- El comerç JAUME TUBAU. Comer­

ciant. President de Sant Cugat Comerç.

• Fantàstics nouvinguts! XAVIER LABORDA. Pro­

fessor de lingüística de la UB.

• La gent gran MONTSERRAT CAMINAL.

Psicòloga experta en gent gran.

Moderador: J. F. MOTA, Historiador

Sessió patrocinada per:

INDUBRUC, S. A.

L r e n t r e v i s t a

Xavier Fornells. President de la Fundació de la Ràdio i Televisió Locals de Catalunya.

"En la comunicació local s'ha d'anar cap a un cert pacte polític"

MARIA PILA - ' - ,

Xavier Fornells, avui director de la Fundació de la Ràdio i la Televisió Locals de Catalunya, ha estat el professional que al llarg de deu anys va consolidar els mitjans de comunicació locals a Sant Cugat. Gironí de Celrà, diu d'ell mateix: "era un nouvingut. Això sempre m'ha fet mol­ta gràcia, perquè durant aquests anys, nascuts a Sant Cugat, n'he conegut tres". Espectador pri­vilegiat de la transformació sostinguda de la ciutat, "estic molt content -comenta— d'haver assistit a tots aquests gran canvis d'una comu-niitat".

-Els mitjans de comunicació locals són ele­ments de cohesió d'una col·lectivitat? - Un col·lectiu, una ciutat, si no té capacitat

per crear mitjans de comunicació propis dei­xarà de ser-ho o serà una altra cosa. Sense co­municació no existirien els vincles perquè una comunitat es defineixi com a tal. Sense mitjans de comunicació una comunitat seria una agre­gació de gent en un espai i un temps, sense re­lació. Els mitjans de comunicació fan créixer i millorar la interrelació.

- Durant l'etapa Fornells a Sant Cugat es van consolidar els mitjans de comunicació. Alhora, vas ser cap del Gabinet de Premsa de l'Ajuntament, director de l'OAMCIC, di­rector de Ràdio Sant Cugat i coeditor d'/sfe 4 Cantons. Ho vas fer tot i ho vas ser tot des d'una posició privilegiada.

- En algun moment em van coincidir algunes coses, fet que em va provocar una dislèxia com­plicada. En el darrers deu anys, el meu paper va tenir com objectiu prioritari consolidar els mitjans. Crear una possibilitat de comunicació local al nostre municipi, a partir de coses tan simples com conèixer les fonts, fer-les sortir. Crear en la societat santcugatenca de les em­preses, dels partits polítics, del comerç, la ne­cessitat de comunicar el que fan. Quan vaig arri­bar a la ràdio, es feia un informatiu diari de cinc minuts, on es deia demà s'inaugura una expo­sició, avui s'ha inaugurat una exposició i ahir es va inaugurar una exposició. Si ho miro des de la perspectiva de fa deu anys, i contemplo el volum d'informació que genera la societat sant­cugatenca, n'estic molt content. Però no vull monopolitzar aquest procés, en el qual hi han in­tervingut molts factors i molta gent, des d'estu­diants a altres més professionals. Avui és més senzill perquè hi ha canals i crear aquests ca­nals en el món local és molt complicat, perquè costa que la gent cregui en ells.

- El final d'aquesta etapa va resultar con­flictiva, poc plural i fins i tot un xic sectària per a una sèrie de gent Penso en El gall del Monestir.

- Era un programa d'opinió, un programa meu, de signatura. Jo diria que hi havia tanta plurali­tat com a Hora 25. A qui més va molestar, so­bretot, és a alguns sectors polítics del Partit Po­pular amb qui vam tenir processos judicials que es van acabar perquè les denúncies que ens van fer no van sortir, i amb algun polític molt con­cret amb qui ho vam estar discutint. Però no tinc aquesta impressió general de la societat santcugatenca.

Xavier Fornells. FOTOGRAFIA: XAVILARROSA.

Perfil • \ , i \ ier Fornells i S;Ï IV57 i. llicenciat on f vciMUti Autònoma de li. (ÓÓ7 \a SLT director ò: cap dol (iabineí de Prem Entre PW2 i I sH>7 I in i r d'Administració de PIOI

gai S.L., empresa odií' •< Diivoionamhé de l'OA Autònom Municipal de formació Ciutadana de S dnrani eh mateixos atv ser membre de la Junta I diu)de la i ederacióC al IevisioI.iH.als. El 199N de la Fundació de la Rai cals de Catalunya, on • Granados, fundació ptv patró Joan Aymerich. *

i. (Celrà. (inoia I.isoíia |XT la l'ni rectoria. De F>S(I

IvAlio Sant Cuuat -i de l'Ajímianieit icmbrc del Cunse :KI Locat Sant C'L I d'/•.'/.v 4 ('dlllim:

MnCi'Organhm < 'omunicaeió i li aü Cugat del Vallc-.-. Fans al 1W7 \ iiícelivai. secció Í; ilana tic Ràdio i li. > nomenat tii reett

ïstitució de Jo; la de la qual n'< al de do Sant C

-Tenies els mitjans i això vol dir influència. - Evidentment, i exercíem la influència en tot

el que l'havíem d'exercir. No amago el cap sota l'ala. Penso que s'han fet coses molt importants des dels mitjans per activar processos. Un d'ells va ser el pacte amb Vicenç Fisas per parlar amb normalitat del que era Vallès Sense Fronteres, es van dinamitzar tots els processos de solidaritat amb Bòsnia, amb el Zaire. El foment de la so­cietat civil a través dels mitjans era vital i encare continua sent-ho. Penso que s'hauria de fer molt més per integrar la gent que acaba d'aterrar a Sant Cugat.

- Sense el diners de l'Ajuntament s'hauria pogut fer, tot això?

- Els diners de l'Ajuntament han intervingut bà­sicament a la ràdio, quan es va municipalitzar d'acord amb la llei del 91. Era una absoluta bes­tiesa. Quan al país teníem empreses de comu­nicació locals sorgides de la societat civil, es va forçar que fossin públiques. Ja veurem el que passa amb aquesta llei, crec que la volen canviar. Però han sorgit noves coses, hi ha corresponsa-lies de mitjans generals o comarcals, que és un

fet molt important per a la imatge exterior de la ciutat. Nosaltres ho vam fomentar molt. És cert que la ràdio és un viver des d'on han sorgit con­tactes amb empreses de comunicació perquè periodistes de l'emissora fessin de corresponsals i més tard s'integressin en aquells mitjans. Per El gall del Monestir hi van passar 25 persones, i ara totes són professionals: Susanna Griso està a Antena 3, Natàlia Guimares és corresponsal de COM-Ràdio a Madrid, Nacho Orovio és res­ponsable de Ciudades a La Vanguardia, també n'hi ha a la Cadena Ser. N'estic satisfet.

- La teva direcció de la Fundació de la Rà­dio i la Televisió Locals de Catalunya és con-tinuista?

- Es absolutament rupturista amb l'etapa Gra­nados. L'experiència de deu anys en un micro-espai com Sant Cugat l'he traslladada a un es­pai més gran que és tot el país. La Fundació és un instrument per reflexionar, però no és l'ins­trument des d'on actuar. He plantejat la creació de nous instruments que espero que funcionin el mes que ve. Es tracta del Consorci Local i Co­marcal de Comunicació, participat per les tres di­putacions, ajuntaments i consells comarcals, per donar cobertura institucional a Intercatalonia, una empresa de serveis de comunicció local, des d'on no pensem tenir una actitud interven­cionista com ha fet COM-Ràdio respecte a les emissores municipals, que les ha uniformades i els ha fet perdre la producció pròpia en els mo­ments de major audiència. Nosaltres tractarem de fer una agència de notícies locals. És una ne­cessitat històrica. No farem producció, sinó que ajudarem a la producció dels mitjans. Un altre punt bàsic és crear un servei de compres, per centralitzar la compra de paper, vídeos, i una central publicitària. I per últim, fomentar estu­dis i anàlisis del món de la comunicació local.

- Ets molt crític amb COM-Ràdio. - Crec que en el camp de la comunicació lo­

cal s'ha d'anar a un cert pacte polític. S'ha arri­bat a una divisió bastant absurda que ja ve de la Federació de Municipis. El món local ha estat bipolar i penso que hauríem d'anar-lo relligant en tot el que s'estigui d'acord. No té sentit que si a a una ràdio municipal d'un partit o d'un altre partit li ofereixen cintes a bon preu això si­gui una discussió política.

24 Societat Í 1 S /CAIVrffl>S Divendres. 6 de novembre de 199H

La r a d i o g r a f i a

CASAL DE LA GENT GRAN DE SANT CUGAT

El Casal de la Gent Gran és

una de les entitats de Sant Cugat més grans i amb més socis, ja que passa dels

dos milers d'afiliats

Entitat: Casal de la Gent Gran Sant Cugat. Anyde fundació: 1982. Socis : 2.000. Seu: Carrer Santa Rosa, s/n.

Dos locals per a un Casal MONTSE SANT

Va ser pels volts dels anys 82-83 que l'ajuntament va crear un Casal per a la Gent Gran perquè el col·lectiu d'ancians de Sant Cugat tingués un lloc per reunir-se i fer activitats. El local es va ubicar sota la plaça del Rei, sobre el local de la Po­licia Nacional. Durant molt de temps el local va funcionar d'allò més bé, ple d'activitats i amb un gran nombre de socis. Però el local tenia alguns in­

convenients d'estructura i d'u­bicació que, amb el temps, es van anar fent més greus. Per accedir-hi s'havia de pujar unes

escales molt pronunciades i empipadores, sobretot per a gent gran i amb certes dificul­tats per moure's; a més, l'edifi­ci tenia moltes goteres i cada cop que plovia allò semblava una dutxa. Les deficiències de l'indret eren prou importants com per plantejar-se la recerca d'un nou lloc per al local; però, és clar, un nou local és car i pot ser prou difícil de trobar. La sort va fer que mentre tot això pas­sava la Generalitat es plante­gés la necessitat de fer una re­sidència geriàtrica a Sant Cugat, i buscava terrenys adients. L'a­juntament va signar un conve­ni per a la cessió d'uns terrenys

per edificar la Residència San­ta Rosa, i la Generalitat es com­prometia a acollir a la planta baixa de l'edifici el Casal de la Gent Gran i ajudar en la gestió de l'entitat; aviat el projecte va ser una realitat. El nou edifici va ser inaugurat

i el Casal es va traslladar a les noves instal·lacions, molt àm­plies i amb sales d'ús divers, des d'una petita biblioteca fins a aules polivalents, i un bonic jardí amb dues pistes de pe-tanca. Tot un canvi comparat amb l'antic local.

Des de llavors, i ja fa més de dotze anys, els socis del Casal i les activitats que es programen han experimentat un gran crei­

xement fins a arribar actual­ment a tenir més de 2.000 socis: això fa del Casal una de les en­titats més grans de Sant Cugat. El calendari d'activitats és ple i molt intens; a més d'oferir un bon grapat de serveis als seus socis, com poden ser el servei de barberia i perruqueria, el ga­binet de podologia, classes de gimnàstica, servei de control de la pressió arterial, sala de jocs, servei de bar, tallers de tota mena, a més de tot això, deia, hi ha un grup de gent plena d'e­nergia que organitza una mica de tot: festes, trobades diver­ses i totes aquelles activitats que es puguin trobar en un Ca­sal d'aquesta mena.

ELS IGVNTONS Drcendres, 6 de novembre de 1V9H Societat 25

La r a d i o g r a f i a

CASAL DE LA GENT GRAN DE SANT CUGAT

Una gent gran, però molt activa M. S.

- SaatCwsat-

El Casal també té un grup de coral, que ha aconseguit una gran professionalitat, un grup de teatre que munta petites obres, i un xou amb un ventall d'actuacions prou variat. El grup de costura és el que elabora les disfresses necessàries per a aquests grups, i la fira i la ven­da de manualitats els dóna el suport econòmic per comprar el material.

El calendari d'activitats del Ca­sal és farcit de tota mena d'acti­vitats i de festes. La gent gran saben ballar, tenen ganes de fer-ho, i no se n'estan d'organitzar

balls amb música en viu sem­pre que poden, per poder gau­dir de la seva afició. Però no tan sols fan balls, també organitzen sortides i excursions amb regu­laritat i fan tota mena de festes. Les activitats anuals del Casal

comprenen activitats molt va­riades, des d'una representació dels Pastorets o un pessebre vi­vent, que aquest any es plante­gen que siguin els mítics de Folch i Torres, fins a desfilades de disfresses per Carnestoltes; des de llibres i roses per Sant Jordi, fins a una gran revetlla de Sant Joan, i concurs de coques i concerts de corals, i "El Ball del Jubilat", que se celebra amb el patrocini de l'ajuntament i està

presidit pel senyor alcalde els dies de la Festa Major de Sant Cugat; des de festes especials, com ara aniversaris de casament d'alguns dels socis, fins a la cas­tanyada.

Però la Festa amb majúscules, la que marca les activitats del Casal, és la Setmana de la Gent Gran. Aquesta és una setmana de fes­

tes, actes i activitatsque esdevé una mena de Festa Major del Casal. Acostuma a fer-se l'última setmana d'octubre, i per portar-la a bon fi la junta i els organit­zadors treballen de valent. Des de setembre comencen les reu­nions i trobades per establir ho­raris i per contactar amb altres

grups que vinguin a actuar. Aquest any s'ha donat una mar­cada preferència a l'assistència d'altres grups de Sant Cugat, Mira-sol i Valldoreix. S'organit­zen tornejos i exposicions, i fan que tot estigui a punt i surti rodó durant les grans jornades. El dissabte abans de la festa

un grup de senyores i senyors s'afanyen a decorar la sala gran i tot el local. Enguany el motiu de la decoració eren banderoles fetes de paper de seda, i durant més de sis hores de feina intensa les col·laboradores es van afa­nyar amb tisores, cola i llargs cor­dills per retallar banderoles de colors i muntar-les en llargues filades, mentre els homes, en­

filats dalt d'escales, penjaven les llargues tires de colors de les parets. Als matins, tornejos de cartes,

dòmino, petanca, escacs. A la tarda, actuacions de les corals, tant la pròpia com les d'altres centres, i actuacions dels xous de Mira-sol, Rubí, del mateix Casal. Enguany, com a novetat, han organitzat un concurs de balls de saló al qual es van pre­sentar 16 parelles. Els guanya­dors van ser Josep Solé i Dolors Sanvel, Joan Dupaso i Pepita García i Víctor Martín i Paquita Molina. Com a gran final, el diu­menge, es procedí al lliurament de trofeigs i guardons als parti­cipants.

26 Societat Q S /CAIMONS Dnrvdres. 6 de , nbredel99S

L A S E T M A N A EN IMATGES

CELEBRAR LA CASTANYADA A SANT CUGAT N'hi ha hagut per a tots els gustos: de calentes, de grans,

d'insulses, de perdudes i de gaudides. Tants tipus de castanyes com de festes de la castanyada s'han celebrat aquest cap de

setmana a Sant Cugat. Els que s'han passejat una estona per cada una diuen que a la Floresta la festa va ser de les més

lluïdes. A l'altra cara de la moneda, els prop de 200 nens que van reunir-se a la plaça Octavià i que van haver de conformar-se amb la menja, ja que el grup d'animació no va presentar-se.

Pàgina: 17. Foto: OSCAR BENITO

JOVES ARTISTES SOBRADAMENT PREPARATS Quatre nens de Sant Cugat han tornat a demostrar aquests dies que l'art no entén d edats.

Amb edats tant curtes que en alguns casos amb prou feines arriba als 7 anys, aquestes criatures L·n aconseguit que les seves il·lustracions apareguin en les postals de Nadal que vendrà Mans Unides. Són l'August Villamayor, el Gerard CL·laux, la Sandra Vives i la

Clàudia Anís. A tots ells, moltes felicitats i també a l'Arnau Marí, l'Adrià Codina, la Tània Fernàndez, l'Albert Sànchez i laMtriam Gallego, que han obtingut eh accèssits del concurs.

Pàgina: 46. Foto: XAVILARROSA

VINE AL MERCAT, REINA, ARA ÉS MÉS GRAN Aquest podria ser el nou lema del mercat de Torre Blanca on, aquests dies, s'han iniciat les obres d'ampliació. Les

instal·lacions creixeran en 3.130 m2 dins els quals es crearan nous comerços. El projecte, a més, contempla fer per a

vianants el carrer Elies Rogent, un nou pas cap a aquell model de ciutat amb un nucli preferent per al vianant i uns

serveis importants. Més comerç, més vida. Pàgina: 15. Foto: XAVI LARROSA

f >

Ifc* Jt-2'

ARRIBA MERCADONA La cadena valenciana de supermercats Mercadona ha aterrat aquesta setmana

a la nostra ciutat obrint un gran centre comercial. El negoci sembla que ha engegat amb bon peu, ja que ha registrat una bona afluència de públic durant els primers dies d'obertura. Expectació per part dels seus propietaris per veure la sortida que tindrà el negoci i també dels comerciants locals que no saben com

els influenciarà. Pàgina: 29. Foto: XAVI LARROSA

P f:

^-.

ELS /C-WTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Societat 27

L A S E T M A N A EN IMATGES

CALFREDS A LA FLORESTA Són els que provoca la terrible situació en què es troba Vantic casino que hi havia en aquest districte. Després de molts anys que fos tancat, l'edifici s'ha deteriorat

fins a un extrem impensable, no tan sols pel que fa a la seva estructura, sinó per la gent que actualment acull. Baralles a altes hores de la matinada, ferits d'arma

blanca, drogues, festes apocalíptiques... Els veïns n'estan tips i hi ha qui parla d'un autèntic cau de males

persones que qualsevol dia faran una bestiesa. Una situació que cal solucionar ja.

Pàgina: 16. Foto: XAVILARROSA

UN ALTRE CONSELL DE DISTRICTE TENS Els veïns de les Planes van celebrar aquesta setmana el primer Consell de Districte després d'un any d'aturada d'aquest organisme. Els vells fantasmes van sorgirà la llum novament en una sessió tensa en la qual els veïns van reclamar millores urbanístiques, sanitàries i en

l'àmbit dels serveis. El PERI del districte, que podria aprovar-se inicialment en un termini de 4 mesos, va capitalitzar bona part de la discussió, encara que també va haver-hi temps per debatre altres temes conflictius. De fet, aquest òrgan es va constituir

precisament per a això, per intentar solucionar el que no funciona als districtes.

Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA

SALUDAR-SE 226,129 VEGADES És el que han fet 673 alumnes i professors de l'institut Arnau Cadell de Sant Cugat. L'objectiu era aconseguir entrar al llibre Guinness dels Rècords i, com es diu en

un conegut programa de televisió, la prova va ser superada! Els adolescents, acompanyats dels seus mestres, es van saludar simultàniament 226.129

vegades. Perquè després diguin que els joves d'avui en dia són freds i tancats!

Pàgina: 20. Foto: XAVI LARROSA

ELS 4 CANTONS

Economia 28 Divendres, 30 d'octubre de 1998

L a b o r a l

Els portaveus sindicals avalen el contracte a temps parcial

FA govern ha acceptat 'per evitar una tardor calenta' Els representants dels dos sindicats majo­ri taris a Sant Cugat, UGT i CC.OO.. han va­lorat en clau posit iva l 'acord per regular el contracte estable a temps parcial. La nego­ciació, que va tancar-se divendres i va ser rati f icada dimarts per les executives sindi­cals, ha passat per moments difíci ls a cau­sa de la proposta del Govern sobre les ho­res extra, fet que finalment s'ha reconduït amb l'establiment d'hores complementàries

amb determinades l imitacions. La nova nor­mativa estableix que una jornada a temps parcial ha de representar el 77% de la jor­nada completa com a màxim. Els portaveus d'UGT i CC.OO., en aquest sentit, han aplau­dit la mesura que fa alhora computables els dies de descans i faci l i ta la suma d'hores mínimes dels treballadors per accedir a l'a­tur i a la jubi lació. L'acord, però, no ha re­but encara el beneplàcit dels empresaris.

Al.KKR'l ÍVU.AN/A

Kl portaveu d ' l 'GT, Ferran C.ahe/uelo. s'ha mostrat es­pecialment satisfet per les ca­racterístiques finals de l'a­cord, ja que una se tmana abans el sindicat va estar a punt de trencar les negocia­cions per la postura del Go­vern sobre les hores extra. "Kls límits de les hores com­plementàries preserven els drets de voluntarietat i tem­peren les decisions discrecio­nals de l'empresari". Aques­ta nova tipologia d'hores extra són un coixí del qual dispo­sarà l'empresari per adaptar

la producció a les necessitats del mercat. Les limitacions, però. es redueixen al 15% de les hores establertes en el contracte i hi ha la possibili­tat d'ampliar-les fins al 30% a t ravés de la negociació col·lectiva. La distribució, en lloc d'anual, serà trimestral. Segons Cabezuelo, aquests tres mesos impedeixen que l'empresari opti per l'acumu­lació, que no podrà superar en cap cas el 30% si en l'an­terior trimestre no s'utilitzen. "Els representants dels sin­dicats", assegura el dirigent d'UGT, "han tingut la vista de regular la situació dels tre­balladors esporàdics".

^Disseny Ordinador

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

D I S S E N Y A S S I S T I T

U O O L N / Tel. 93 589 78 86 w w ' — SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dapt. Treball / Servei Català de Col·locació

casa com si DO VYD

vetllant per la se** llar g-$f.

S I S T E M E S DE

S E G U R E T A T -:

{Servat Av. Alfon* Soto, 30-T^. 93 519 tf 99-Sont Cu^ot cW VoH**

Francesc Garcia, de ( XUX)., ha posat èmfasi en la protecció que es contempla per a maternitat o la nova ordenació del contracte dels treballadors fixos disconti­nus. Més cautelós s'ha mostrat a l'hora d'advertir que la implan­tació del nou contracte "no serà molt ràpida" i no s'obtindran re-

4 * * l'i/nirií (lisp/iidr/i un tonmide (/iiejiih nin iinmi\ upitvntti ,1,v ,Vf; l-OJO V /..

sultats fins al juliol de 1999. El cord per part del Govern a evi-desmarcament de la patronal, se­gons Garcia, pot ser temporal: "fins que no aconsegueixin al­guna cosa, no l'acceptaran". "Vo­lien la liberalització i això era in-nacceptable", ha criticat. Kls dos portaveus sindicals han

raonat alhora l'acceptació de l'a-

tar una tardor calenta en qües­tions ara per ara bloquejades com l'increment de la protecció de la desocupació. "No els interessa tenir mobilitzacions. No volen passar la prova de foc de VEspa­nti va bkri\ ha conclòs el porta­veu de CC.OO.

D i s t r i c t e s

Valldoreix aprova la congelació de la majoria d'ordenances fiscals

A.B.

L'Entitat Municipal Des­centralitzada de Valldoreix congelarà la majoria de les or­denances fiscals i n ' incre­mentarà el 2,1% de la resta d'acord amb l'índex de Preus al Consum (IPC). Aquesta és la principal conclusió resul­tant de l'aprovació en la jun­ta de veïns de dijous passat de l'aprovació provisional de les ordenances per a l'exer­cici de 1999. L'acord, que va rebre el vot contrari del PSC i l'abstenció del PP, serà rati­ficat en el pròxim ple del mes de novembre de l 'Ajunta­ment de Sant Cugat. Segons la Junta de Veïns de l 'EMD, les ordenances fiscals que re­g i s t ren un i n c r e m e n t de l'IPC són: taxes per expedi­ció de documents, per entra­da de vehicles, per obertura de sondatges o rases, per ocu­pació de terreny públic amb mercaderies o amb taules i cadires amb finalitat lucrati­va i per instal·lació de quios­

cos o parades ambulants. Les que es mantenen amb

un increment zero són: les ta­xes per llicències i serveis ur­banístics, per llicència d'o­bertura d'establiments, per serveis especials per a espec­tacles o transports, per ins­tal·lacions i activitats publi­citàries en domini públic i instal·lacions municipals, per

La majoria de preus públics s'adapten a la

llei i es tractaran com a taxes

ús privat de la Casa de Cultu­ra, per l'ús de la piscina o per la prestació del servei d'esco­larització i menjador de l'Es­cola Bressol. Enguany la no­vetat és que la majoria dels preus públics han hagut d'a­dequar-se i modificar la seva nomenclatura i a partir d'ara seran tractats com a taxes.

El president de l 'EMD de Valldoreix, Jaume Sanmartí, va destacar que les taxes que més es tracten al districte són les de caire cultural, com la ces­sió de locals, tallers i pistes es­portives. "En la majoria hem optat per congelar-les com l'any passat", va assegurar.

PSC i PP discrepen

La vocal del PSC, Carme Pé­rez, va justificar el seu vot en contra per la derogació de la taxa d'escombraries, des del moment que no s'ha debatut com es desenvoluparà el ser­vei en un futur: "no s'hauria de deixar per sempre a Sant Cugat, on la prestació és molt deficient". Pérez també va ad­vertir que cal fer un segui­ment en la recollida selectiva i va mostrar-se preocupada per la planta de reciclatge.- El vo­cal del Partit Popular, Panta-león de Miguel, va limitar-se a abstenir-se en la votació, cosa que ha fet aprovar les or­denances fiscals amb els únics vots de CiU.

ELS4CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Economia 29

C o n s u m

Sant Cugat Comerç vol impulsar la venda electrònica wpas a pas'

Lassociació de comerciants s'integra al projecte LASPI A.B.

L'associació de comerciants Sant Cugat Comerç ha co­mençat a sondejar els seus afi­liats sobre la informatització del seu establiment amb vis­ta a una futura implantació de la venda electrònica. Segons la consulta, feta a una trente­na d'associats, un 63% dispo­sa d'ordinador per a la venda dels seus productes a la boti­ga, però la xifra dels qui ve­nen a través d'Internet enca­ra és ins igni f icant . La setmana passada dos repre­sentants de Sant Cugat Co­merç van participar a l'Ajun­

tament en una reunió de la comissió bilateral entre em­preses i administració, que se­gueix la implantació del pro­jec te LASPI r e fe ren t als punts d'informació telemàti-ca. Segons el president de SCC, Jaume Tubau, aquesta comissió va mostrar-se molt interessada en l'entrada dels comerciants en el projecte per impulsar la venda electròni­ca: "són els primers interes­sats a comptar amb el comerç, però nosaltres hem de sonde­jar els associats i implantar-ho pas a pas". Tubau ha pre­cisat que el comerç de Sant Cugat es caracteritza per la seva arrel tradicional, i enca­

ra es mira el comerç virtual d 'una manera molt "em­brionària". Tot i així, el pre­sident de Sant Cugat Comerç ha assegurat que aquest pot ser "un servei més, que se­gurament incrementarà la venda". Alguns estudis pro­nostiquen que Internet pro­porcionarà l'any 2006 el 20% de les vendes totals. Les experiències de comerç

virtual ja compten amb una experiència a la comarca, con­cretament a Terrassa, on un grup de botiguers han creat La Rambla Centre Comercial Virtual, que aplega 14 esta­bliments de sectors diversos, des de la floristeria a la farmà-

I'/i venda de productes per •Internetencara està por mnmlidada a Catalunya. FOTO: X. /..

eia passant per la papereria. En l'àmbit nacional, la direc­ció general de Comerç de la Generalitat, que dirigeix el santeugatenc Joan Antoni So­lans, estudia l 'obertura de vint cen t re s comerc ia ls electrònics el 1999. En aquest

sentit ja s'ha signat un con­veni amb la multinacional Hewlett Packard, Microsoft, Telefònica i diverses entitats bancàries per facilitar l'entra­da de petites i mitjanes em­preses amb una rebaixa de costos.

Comerç

Merr/idoii/i hn garantit que els preus per compra ghbales reduiran en un 25% en relació als preus de Vilaró. FOTO: XA VI I.ARR OSA.

Mercadona viu el primer cap de

setmana amb una bona afluència La cadena distribuirà des del Vallès a tot Catalunya

A. B. - Sant Cugat -

La cadena valenciana de su­permercats de proximitat , Mercadona, ja ha obert les se­ves portes a Sant Cugat en el local que abans ocupava l'em­presa Supermercats Vilaró al Celler Centre. Després que el centre fos inaugurat di­vendres passat, el supermer­cat ja va registrar una impor­tant af luència de c l ien ts durant el dissabte. Mercadona ha integrat els

treballadors contractats per l'empresa familiar santeuga-tenca i ha incrementat el sou en alguns casos per respectar els mínims de la cadena. Pa­

ral·lelament, hi ha un progra­ma de formació de coordina­dors de zona i de personal per marcar les directrius de gestió de l'empresa.

El Vallès, centre logístic

Després d'assumir l'I d'oc­tubre la gestió del Grup Pac-ker i de Vilaró, Mercadona va obrir aquest divendres un to­tal de set centres a la comar­ca (4 a Terrassa, 1 a Sant Cu­gat, 1 a Barberà i 1 a Rubí) i preveu completar aquesta pri­mera fase d ' implantació al Vallès amb l'obertura de sis centres més (3 a Terrassa i 3 a Sabadell). Els centres reno­vats es nodriran d'un magat-

zen de 13.000 metres qua­drats a Terrassa, des d'on es repartiran les mercaderies a tots els establiments que la cadena té a Catalunya. Se­gons la direcció de Mercado­na, el Vallès es configura així com "el futur centre logístic de Catalunya" per a Merca­dona. Acabades les obres d'a­rranjament del nou magat­zem, el p r imer servei de mercaderia des de la comarca als establiments es farà el dia 16; el període actual d'interi-natge en el subministrament es cobreix des de València. L'arribada de Mercadona al Vallès es complementarà amb anuncis publicitaris en prem­sa, ràdio i televisió.

A u t o m ò b i l s

La venda de vehicles s'incrementa un 3 0 , 2 % entre gener i setembre

A. B. -Sant Cugat-

El parc automobilístic de Sant Cugat continua creixent a raó d'un centenar llarg de vehicles cada mes. gràcies a la bonança econòmica i els plans de descompte de l'adminis­tració. Si el segon trimestre va revelar un avantatge de deu punts de Sant Cugat respec­te a la comarca (30,3% vs 19,4%), el tercer trimestre ha suposat una consolidació de xifres a l'alça sobretot en l'àm­bit del Vallès (30,2% vs 22,9%). Aquestes dades tras­lladades al conjunt de la de­marcació de Barcelona enca­ra resulten més sorprenents, ja que la mitjana total se situa al 16,3%. Les dades de venda entre gener i setembre facili­tades pel Gremi de Venedors de Vehicles de Barcelona mos­tren un increment del 30,2% al municipi amb un total de 1.525 unitats venudes. Al ma­teix període de l'any passat Sant Cugat havia venut 1.171 cotxes. A rebuf del municipi, poblacions de demografia si­milar com Rubí i Cerdanyola també han registrat augments considerables (33,7% i 20%), però els números absoluts en­cara se situen per sota.

La disputa entre les marques al municipi segueix domina­da per Seat, que continua be­neficiant-se del valor segur del

model Ibiza. i s'afiança en el primer lloc amb 193 vehicles venuts en els primers nou me­sos. A una distància pruden­cial, Renault, Volkswagen i Opel batallen pel segon lloc amb una mitjana de 160 cot­xes facturats. De la resta de la classificació. Sant Cugat man­té les seves especificitats de venda amb el sisè lloc de Ci­troen (tercera en el rànquing comarcal), la setena posició d'Audi i la poca implantació de Ford. Els santeugatencs i els vallesans en general con­tinuen confiant en els cotxes de fabricació estatal. Dels gai­rebé 20.000 cotxes venuts, dos de cada tres han sortit de les factories espanyoles.

Selecc ió de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.

PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

30 Economia L·LS /CANTONS Divendm. 6 de novembre de 1998

LES EMPRESES: LA TIENDA DE BAHUT Es veterana en la recerca de moble antic i no s'arronsa davant les demandes més inversemblants, però tot just fa mi any va decidir obrir la liotiga com a mostra del que fa al taller de restauració i com a exposició de les possibilitats de combinar rústica i decoració. Aquesta madrilenya establerta a Sant Cugat s'ha acostumat a canviar les seves vacances per trobar petits tresors |>er tota la geografia ibèrica.

Marta Pérez-Navarro. Propietària

Els santeugatencs saben bé què volen per a la decoració de casa seva"

AI.UK ui B A L . W Z À

- Sant Cugat -

- l ' n n o m c e r t a m e n t or ig i ­nal . -S í , Bahut és una tipologia

de l món tic la r e s t a u r a c i ó f rancès i en conc re t és una pc^a que es posava als baguls a numera de teu lada pe rquè l'aigua no s 'estanqués si queia a sobre . B u s c à v e m un nom dins ilel món de la restauració que fos diferent, sonor i curt. Bahut ha esdevingut un con­cep te que explica tot el que fem: recerca de peces, taller de restauració i venda.

- L ' o r i g e n és f rancès , p e r ò les provis ions us a r r i b e n de tot a r r e u . -Viatgem molt i no ens hem

centrat en un producte deter­minat. Ten im moble popular d'arreu de l'Estat, objectes pe­tits d 'ar tesania com les teles àrabs de CJrazaiema, ceràmica popular basca, l à m p a d e s de València... A banda, també es­tem recuperant els teixits na­turals de Por tugal , França o Galícia.

—No sou , d o n c s , ni una bo­tiga de d e c o r a c i ó ni un anti­quari.

- P r e t e n e m posar tota l 'esti­ma que cadascú posaria per de­corar la seva llar, i així oferim els productes i els serveis. Ara, sempre estem oberts a qualse­

vol idea i demanda dels clients: hi ha qui busca determinades peces de moble antic i anem p r e n e n t nota . Cient que vol una còmoda antiga o que vol regalar e s p e l m e s per Nadal . N o som t a m p o c an t i qua r i s , perquè no tot el que tenim és antic. És una mica barreja de tot.

—En a q u e s t a t a s c a d e r e ­c e r c a , t e n i u a lguna esp ina c l a v a d a p e r a lgun o b j e c t e q u e no h a g u e u t r o b a t mai?

- É s dificilíssim el problema de la televisió. Si la casa té mo­bles clàssics, el client vol ta­par la televisió o la cadena de música perquè faci joc. Adap­tar un moble d 'antiquari a la te levis ió t amb é topa a m b la mida: són te lev i s ions grans, que necess i ten profunditat i que d eman en amagar els ca­bles. També tenim dificultats amb les taule tes de nit, per­q u è t r o b a r - n e dues iguals i en bon estat és di­fícil.

—El c l i e n t d e S a n t C u g a t és m é s p u n y e t e r e n l e s p e t i ­cions?

- E n g e n e r a l són persones que saben molt bé el que busquen per a la de­coració de casa seva. T e n e n unes idees, o amb alguna cosa

Marta IVin-S'avarro admet que el dient està cada cop més informat. FOTO: X. L.

que han vist, i solen tenir una s'informa. Se surt més, es viat-idea bastant clara del que vo­len. Després encara vénen a dir-te que bonic que ha que­dat allò que els has trobat. Són

gent amb conei-

"No perquè tinguis x e m e n t de cau-

una peça rústica has de condicionar

tota la casa"

sa. —Esperàveu

q u e la gent co­n e g u é s t a n t el q u e d e m a n a o potser ha ajudat

;„,, , t a m b é a q u e s t a m o d a p e l s o b ­

j ec t e s rúst ics? - H o m e , ara hi ha molts més

mitjans d'informació i també moltes publicacions, i la gent

ja més, les mateixes converses amb amics i gent que té una segona residència per donar ca­buda a aquestes peces. Sí que c r e i a q u e p o d i a e n c a i x a r aquest t ipus de gènere amb la gent: hi ha rústic, però també tenim complements de deco­ració anglesos o francesos.

- E l p r o b l e m a per al cl ient é s q u e q u a n c o m e n c e s a c o m p r a r peces d'un estil j a has d ' a d e q u a r tota la casa, no?

-Segons quines peces no con­dicionen tant. Aquí tenim pe­ces molt versàtils, com les vi­t r i n e s , q u e p o d e n c o n t e n i r

joguines, llibres, cristalleria... I per exemple , portes i laterals de moltes vitrines són antics i la resta és nou. No perquè tin­guis una peça així has de con­dicionar tota la casa. De fet, poques cases tenen totes les peces rúst iques, si no és una masia al c a m p , que convida més a això. Els complements també juguen a unificar: si és més victorià, més francès, més italià...

- H a s comentat que el que es veu a la Tienda de Bahut surt de Bahut Restauradores . Par­la 'm una mica d 'aques t àmbit més in tern . -Vam néixer com un taller de

restauració de moble. Buscàvem peces, les restauràvem i les ve­níem. També agafàvem encà­rrecs de particulars. Quan vam obrir la botiga per afegir al mo­ble algun element de decoració vam continuar amb la recerca de mobles i amb els encàrrecs. i vam ampliar a la restauració de pintures.

- H e u nota t la competènc ia en l 'o fe r ta que fan les ano­menades botigues ecologistes?

- N o crec que cap botiga sigui competència pel fet d'oferir un producte similar al teu. És més oferta per a una gran demanda. És un altre tipus de moble, no tothom decora amb el mateix gust: hi ha qui li agrada el rús­tic, altres que trien la decora­ció anglesa o l'avantguarda i el disseny. Per a aquest vental l tan ampl i ha d 'haver -h i una oferta rica.

—I aquí a Sant Cugat? . -Ten im coses semblants a es­tabliments com Mercantic, però aquí in tentem combinar la de­coració amb els complements. Cadascú té el seu estil, allà tot és antic i aquí tenim coses com­ple tament noves. És molt bo que cadascú tingui el seu estil.

O F E R T A DEE T R E B A L L

B E Q U E S , AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria de r( d*Alemanya, DAAD, curso* GGetnea

For&ny, ftocM41&ft1$t,

Convocatòriadel Ministeri d'Assumptes Exteriors, Direcció General de Relacions Culturals, DAAD, de Beques per a estudis i treballs de recerca a universitats alemanyes i altres escoles superiors durant l'any 1999/2000. Sol·licituds: fins al 13 de novembre de 1998, al carrer Atocha, núm. 3, 28012 Madrid. Telèfon: 91.379.97.00/97.62. Fax: 91.531.93.66/98.64.

Corwocalòffa de fi

desembre de i$88V & \ núm. 8,28010,1 Fax: 91.31ÍL21.G4.

Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors. Direcció General de Relacions Culturals, DAAD, de Beques curtes 1999 per a joves investigadors. Sol·licituds: fins al 13 de novembre de 198, al carrer Atocha, núm. 3, 28012 Madrid. Telèfon: 91.379.97.00/97.62. Fax: 91 531.93.66/98.64.

Noguera. Novembre de «S», 4,08002,

Convocatòria de l'Ambaixada d'Alemanya, DAAD - IAESTE, de places per fer practiques a empreses alemanyes, 1999. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998, al carrer Camino de la Vera, núm. 14, 46022 València. Telèfon: 96.387.77.20. Fax: 96.387.79.06.

viatges cTesliKSs afl&ffe$àMca Federal *'' ara i

Sol·ÍCÈtuds·.finsai 17 d» novembre de 1998, per avta^e* entre abril, maig o juay de 189®, fins et 15 <te1eJ3rerde

setembre de 1999. Fins al W<tetm$&É& 1999, per a viatges entre ocfcÉWfc: , ' < novembre o desembre de 1939; f%» fif 18 d'agost de 1999, per a viaígea'eotre gener, febre o març del 2000, Al * Fortuny, núm. 8,28010, Madrid I 91.310.21.04.

£*#.-

Convocatòria de la Fundació Juan Esplugues, de Beca per al Programa de Formació Farmacològica. Sol·licituds: fins al 1 de març de 1999, a la Universitat de València, Facultat de Medicina i Odontologia, Av. Blasco Ibànez, núm. 15, 46010, València. Telèfon: 96.386.46.25. Fax: 96.386.46.25.

CONSTITUCIONS I CONVO­CATÒRIA DE JUNTES

Cerdanyola del Vaftèe; Constitució de Fern|M»aatenceria tktmti Cerdanyola, Si . Objecte social: i» vemfe aidetaHdètoMipusde,pecesde llenceria, complements d'aquesta, ela. $QRME núm, 2G6fi27'1G»g$ , „ ' -

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Promociones y Construcciones Altaneí, SL. Objecte social, la adquisició per qualsevol títol

intervius de finques o drets reals, de totes classes, etc. (BORME núm. 206/27-10-98)

,emctesde í.Joos de taula, etc.

Rubí: Constitució de l'empresa Rubí Tèxtil Hogar, SL. Objecte social: la comercialització i venda de productes tèxtils per la llar, etc. (BORME núm. 206/27-10-98)

l r 1 « S ^ ^ fSOflMS mirn.

v10*S8>

Rubí: Constitució de l'empresa Rubí Tèxtil Hogar, SL. Objecte social: la comercialització i venda de productes tèxtils per la llar, etc. (BORME núm. 206/27-10-98)

DEP Selecció d'Informació Oficial

Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei Català de Col·locació

FONS SOCIAL

EUROPEU

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 22 10 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari ael Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per ia qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei

Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

Empresa metal·lúrgica de Terrassa cerca FRESAOOfVA

Edat: de 26 8 30 anys. Carnet 81 i vehicle propi (cotxe o moto). ResMencfealVsllèsOccid·ntal. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000

SO MFCMUNATtCSAQUES amb coneixements de Cobof

FP2(informàlica)acàbacl»r«ny 1998. No tenírexperífcncía en e{ sector. Contracte efl practiques de 6 mesos. Sou brutanuaS aproximat 1.500.000 Munídpi: Barcelona.

pyfriy»?

PROFESSOR/A DETAST OE VINS per a centre de formació d"adulrs

Experiència en ia docència, vatorabte. Mrtjatornada (dedillunsadtjousde I6ha 19b) Contracte per obra o servei. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Ref:18W«T

Empresa de fabricacióde porte* de PVC i alumini cerca

DELINEANT/A PROJECTISTA Edat: de 258 45 anys. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà).

t W : 184382 Empresa metal·lúrgica de Terrassa cerca

PEÓ ESPEdALISTA EN TORN CMC Edat: de 21 a 40 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al Vanes Occidental Jornada completa. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2 000.000

Rel: 18802»

Empresa d'exportació de Terrassa cerca SECRÍTARVA«ACOIr«RCIAl.

Edat: de 25 a35 anys FP2 o equivalent i 1 any d'experíenda en el sector. Alemany, francès í anglès. Carnet B1. Residència ai VaSes Occidental. Sou brut anual aproximat 2.000.000

Hef: 188888

PROFESSOR/A DE GESTIÓ D'EMPRESES per a centre de (ormacio d'adults

Formació: llicenciatura o díptomaturaen ciències econdmtquesoempresarials. Experiència en la docència, valorable. Mitja jornada (de dilluns a dijous de 16ha19h). Sou brut snual aproximat: 2.000.000 Municipi Vielha (Vaf d'Aran)

Rf:18S569 OPERARVARtAEUECmtCtSTA

Edat: de 18 a 45 anys. FP1 (electrònica). 2anys d'experiència en el sector. Residència a la Cerdanya Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.700.000 Municipi: Puigcerdà

H f f : 1 8 4 f »

Empresa d'informàtica de SabadeS cerca T E C H T C / A D - A P U C A C I O M B

Edat: de 18 a 36 anys. 1 any d'expeòència·n·í sector. Coneixements d'entorn Dosi Windows. Carnet B1. ResidèncíaalVaB*s Occidental. Sou brut anual aproximat 2.000.000

Re«: 188227 Err^resao* serveis informàttes de Sarcetona

«aFORMATIC/A Edatmlnima: 4*anys. 3anysd'experièncía. Coneixements d'AS 400, Unix, Oracle. Cobol, C++1 entorn gràfic Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat 3.000.000

Ret: 184388

PROFESSOR/AD'rNFORMÀTICA per a centre de formació d'adiAs

Formació: tfksertcíatutaoíSplomaturaen informàtica otelecomunlcacions. Experiència en la docència, valorable. Mitja jornada (de 17ha20h). Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Vic(Osona).

Ref:185B82

XOFER/A Edat: de 30 a 40 anys. Osoalde laamb lOam^d'experienoiaen conducció. de camions de 16 tones. Nocions de mecànica. Contracte de 12 mesos Sou anual brut aproximat: 2 648.997 Municipi: Barcelona.

Ref: 185848 CONSERGE DE NIT

per a feines de vigilància, neteja i manteniment Edat: de 25 a 66 anys. Horari nocturn <de 22h a 6h) Sou brut anual aproximat: 2000.000 Municipi: Arbúcies (Selva).

Rei: 186800 FRESADOR/A

per a empresa de mecanitzats Edat: d» 27 a 50 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet 81 Residència al Baix Uobregat. Contracte de6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Olesa de Montserrat.

Ret: 188818 MECANIC/AW8TAL-LADOR/A

D'AIRE CONDtCrOKAT Edat de 25 a 50 anys. Oficial de 1a 1 any d'experiència. Contracte de 3 mesos. Sou brut anual aproximat 2.100.000 Municipi: L'Hospitalet de Uobregat (Barcelonès).

Ref: 186828 . PROGRAMADOR/A DE CNC

Edat de 20 a 35 anys. Formació: FP2 (màquineselnas). 1 any d'experiència en programactóClmatron. Anojès o alemany, valorabtes. Carnet B1 i vehicle propi. Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Abrera (Baix Uobregat).

Ret: 188878

PALETA Edat de 25 a 50 anys. Experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.300.000 Municipi: 8anyotes{Plade rEstany).

Ref: 182080

PROFESSOR/A DE TÈCNIQUES D'ATENCIÓ AL CLIENT

per a centre de formació d'adults de Vic Experiència en la docència, valorable. Estudis superiors i/o tècnics, valorable. Mitja jornada (de ditkinsad%Mtsde16ha 19h). Sou brut anual aproximat 2 000.000

Ret-, 188783

2PALETES Edat de 30 a 40 anys. Oficial de 1a 3 anys d'experiència en rehabilitació integrali obra nova Contracte per obra o servei. Sou brut anual aproximat: 2.S49.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 188868 ENCARREGAT/ADA D'OBRA URBANA per a empresa de construcció de Barcelona

2 anys d'experiència en el sector. Jornada completa. Contracte de 3 mesos, amb posterior conversió a indefinit Sou brut anual aproximat 2.582.000

Ref: 186728 PALETA

Edat: de 20 a 65 anys. Oficia! de 1a CametBl. Residència al Baix Ebre Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2 200 000 Municipi: Tortosa.

RBf:174S62

Empresa detabrícació de tendaísdeSabadeifc RESPONSABLE OEPRODUCCtÒ

Edat de 28 a 37 anys. Formació: FP2o·ojuwal·nt 1 anyd'experiència en el sector CametBl. Re«ic*ncia ai Vallès Occidental. Sou brut anual aproximat 2.500.000

Ref: 186061

COMERCIAL pera empresa det sector publicitari

Edat de23a45anys. 1 any d'experiència CametBl ívetifeteoropi, Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat: 2 200.000 MurtcM: Banyoles (FiaderEstany)

Ref; 18887» COMERCIAL

paraindústria electrònica Edat: de 23 a 30 anys. Uícenaaturaen«sica,c*)fTnícaobiotogi*. Anglès parlat i escrit i nocions de francès. Coneixements de Word. Accesi Excel. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Esfjtugueso^Uobregat(Baix Llobregat)

Ref: 188182 2COMERClAL8D,EXPORTACIÓ

per a comerç a l'engróe de peix de Terrassa Edat. de 30 a 40 anys. Nivell superior d'alemanyid'anglès 1 any d'experiència en ei sector. CametBl. ResidènciaalVallèsOccidenla!. Sou brut anual aproximat: 2 000.000

Ref: 188020 ASSESSOR/A COMERCIAL

Es farà càrrec de la venda de cursos d'anglès. Edat: de 23 » 55 anys. Coneíxernented'anglès.yalorables. Vehicle propi. Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat 2.800,000 Municipi: Pufgcerdà(Cerdarrya).

Ref: 180382

PROFESSOR/A OE TÈCNIQUES D'ATENCIÓ ALCUENT

Experiènciaen la docència, valorable. Estudis tècnics i/o superiors, valorabtes. Mitja jornada (dedilluns adgoutde 16n s 19h). Sou brut anual aproxjmat2.000.000 Municipi: Puigcerdà (Cerdanya).

Ref: 188882

SOLDADOR/A Edat: de 25 a 50 anys. Oficia) de 2a amb 1 any d'experiència en rus del suport pef tallar. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anuat aproximat: 2.100.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 182841 SOLDADOR/A

per a empresa de mecanitzats de Rubi Edat de20a30anys. 1 any d'experiència en el sector. Residència al Vallès Occidental. Jomadacompteta. Contracte de6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.920000

Ref: 188381

ivjuítrtes ;!'•:>! gudos i i. FLEQUER/A

Edat de 18 a 50 anys CametBl. contracte tnaeimn. Sou brut anual aproximat 2 100.000 Municipi: Guissona (Segarra).

RBf:1Wa74 ,

FERRER/A Residència a la comarca d'Osona. Jornada completa. , Contracte de6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Centelles.

Ref:176S59

ENCARREGAT/AOADE SECCIÓ Edat:de25a45anys. Enginyeria tècnica (mecànicaotèxtii). Jomao3íntensiv3(matins). Contracte indefinit. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 1888»* Indústries 9r.1fii.jues

MAQUINISTA DE FOTOCOMPOSICIÓ

Sou brut anual aproximat: 3 000.000

Municipi; Ce rvera (Segarra).

Ref: 183019

VIGILANT D'OBRES PÚBLIQUES

Edat: de 25 a 45 anys.

Coneixements de francès i anglès.

Sou brut anual aproximat: 2.000.000

Municipi: Girona.

gèftlJJSJB

AJUDANT/A DE CUINA Edat màxima: 45 anys. Experiè neta en el sector Allótjamenta càrrec de rempresa Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Comarca: Urgell.

Ref: 184341

AJUDANT/AOE CUINA Edat: de 20 a 45 anys. 3 anys d'experiència en el sector. Altotjamentecàrrecde l'empresa Sou brut anual aproximat 2 100.000 Municipi: Bellpuig (Urgell).

Ref: 188136

ENGINYER/A DE TELECOMUNICACIONS Experiència en xarxes (IANA/VAN), NT. Noven, Internet, Intranet, PC's, hardware i software de comunicacions, i bon nivell d'anglès. CametBl ivehtcie propi Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Barcetona.

Ref: 185767

AJUDANT/A DE MUNTADOR/A DE MOBLES Edat: de 20 3 40 anys. Experiència en el sector. CametBl. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Girona.

Ref: 188665

Empresa de comerç de carburants de Terrassa cerca

EXPENEDOR/A DE BENZINA Edat: de 18 a 22 anys. CametBl. Residència al Vallés Occidental. Sou brut anual aproximat 2.000.000

Ref: 186438 Serveis Í I la comuni ta t i personals

ESTILISTA Edat de 22 a 27 anys.

Sou brut anual aproximat: 1.900.000 Municipi: Girona.

SANT CUGAT j * Ajuntament de | | f l Sant Cugat del Vallès

CAMBRER

Per a Restaurant situat a Sant Cugat del Vallès. Amb capacitat per atendre menjador de 60 places l a carta"

Home. Imprescindible carnet de manipulador d'aliments. Jornada per toms amb horari de 12 a 16,15 i de 20 a 00,30

Contracte indefinit. Retribució: 135.000 netes per 14 pagues.

DEPENDENTA A BARCELONA

Per a empresa d'articles de la llar situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, motivada per la decoració

Entre 25 i 45 anys. Es valorarà experiència.

Horari de dilluns a divendres mitja jornada, de 4,30 a 8 h. Dissabte de 10 a 13,30 i de 5 a 8. Contracte temporal.

Retribució: 70.000 per 14 pagues

OFICIAL DE FUSTERIA METÀL·LICA

Per a ETT situada a Rubí i a Sant Cugat Amb experiència i coneixement del sector. Entre 25 i 40 anys.

Valorable vehicle propi encara que no prescinddible. Jornada de 8 horeò al dia amb inici a les 8.00 am. Possibilitat d hores extres.

Contracte per obra Q servei. Retribució: 135.000 netes al mes

15 MANIPULADORES Per a ETT amb contracte a Barberà de! Vallès.

Sense formació especifica per a tasques vàries com a operaries Dones sense edat específica.

Es valorarà la tenença de vehtete per transport individual fins al Hoc de treball.

Possibilitat de diferents toms intensius. Contracte óe 6 mesos. Retribució. 90.000 netes mensuals.

MOSSO MAGATZEM PER CAP DE SETMANA

Per Empresa de serveis situada amb contracte a Sant Cugat del Vallès. Home entre 20 i 30 anys. Divendres de 17 a 23 hores Dissabte de 10 a 22 hores Contracte dd 6 m6Sos Retribució: 30.000 brutes. Posibilital de guanyar 7.200 mensuals amb hores extres

ASSISTÈNCIA A PERSONA AMB DISMINUCIÓ

Per a Empresa de serveis situada amb contracte a Sant Cugat del Vallès. Formació com a trebeJadora familiar de geroatría o dinica. Dona entre 29 i 50 anys. La persona a assistir és totalment autònoma. Horari: de 21 hores mensuals amb tres tardes per la setmana. Contracte per obra i servei. Retribució: 550 ptes netes hora.

Servei d'Ocupació Municipal

l · l Ajuntament de fgjpSant Cugat del Valle»

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del

Club d ' O c u p a c i ó , truca'ns.

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d'Ocupació Municipal)

Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

EIS J CANTONS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS

• E U L À L I A P I N Y O L

R I B A S

Manel Farrés, 15 D

93 6 7 4 44 69

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

ALIMENTACIÓ

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 29 29 93 589 35 35

• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 35 82

ANTENES PARABÒLIQUES

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA

• J O R D I M E R C A D É

Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6* 908 49 45 19

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93675 1115

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Rlbatallada31 B3 4r 1a 93 6 7 5 * 8 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 4 4 * 1

• JORDI CUFj BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 0*

• J O R D I F R O N T O N S

Av. R i u s i T a u l e t , 13

93 589 4147

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2" 93 58930 65

• M ' DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93589 3 0 6 5

• RAMON SASTRE Escola d'Arqurtectu-ra Pere Serra s/n 93 40* 7880

• ARXIU GAVlN 93674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 9 3 5 8 9 0 7 * 2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788

ASSEGURANCES • D.G. DASSEGU RANCES Rbla. del Celler. 95. 93675 42 03

• J.G. ASSOCIATS

PI. Barcelona, 9-B 93 675 3 0 * 2

• MEDIFIATC Segura de assistèn­cia medica Rbla. del Celler. 25. 9358934 68

ASSESSORIES

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 93 589 83 66

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés. 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9

AUTOESCOLES

• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes. 32 9 3 5 8 9 4 * 7 *

AUTOMÒBILS

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 S785 93 00

BELLES ARTS

•CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674084»

•CUGART Tarant de IB Bomba, 14 9 3 6 7 4 4 3 9 0

BICICLETES • BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9

93 674 OS 53

•CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 1 5 0 9

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 * 7 5 7

CARNISSERIES

•MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 676 30 68

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 5 8 8 * 4 * 8

•SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 * 6 0

•TUBAU La Torre, 14 9 3 6 7 4 * 2 8 »

•PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CaBUo, 4 9 3 6 7 4 6 5 0 0

M • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 9 3 6 7 4 5 0 4 8

CERÀMIQUES • VICAT-3 ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 9 3 5 8 9 5 4 4 3

COPISTERIES

• A R P A L I

Valldoreix ,45

93674 9602 •COPISTERIÀ THER Sant Antoni, 24. 93 589 74 42 • C O P Y - G R A F I C

C a n M a t a s . 8.

93675 3653 • OFINOVA Alfons Sala, 18 9 3 6 7 5 2 3 73

93674 74 49

CONSTRUCCIONS

•BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20, baixos Sant Cugat. Tel. 93 676 32 67 Fax. 93 675 32 09 e-mok belsconxxiQnexo.es • FOAP SA. BANYS Rius i Taulet, 27 936740603 936755854 • SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rioc/1 núm. 61 Can Barata 9 3 5 8 8 0 2 4 9

CRISTALLERIES

• G A L V A N Y

Alfons Sala. 2 9

93 674 »3 98

DECORACIÓ

• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas. 4

93674 3 8 9 2

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

93675 25 02

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLEN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol. 49 93 674 06 57 •VILAR ELECTROLLAR, S.A. Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT

•COAP VHIà, 22 9 3 5 8 9 2 * *5

ÀGORA

Tel WStWimi ' l FAX <ij 674 2-i W> OHIWSaniCutM!

• L ' A C A D È M I A

Balmes, 39 9367544 58 • MUSICA I DANSA FUSIÓ Cànovas del Castillo. 20 93 589 2 8 * 9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 0 3 8 * • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 58922 64 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93675 22 0* • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 82 15 . _

ESCOLA THAU SANT

CUGAT ESCOLA THAU SANTCUGAT.

UÍSDELSJAXrs FINS ALS I6AUYS.

ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT

I MENJADOR

• TALLERS D INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona) 4*2 »939 936749435

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 93 674*4 53 • G I M N À S E S C O L A

S A N T C U G A T

Elisenda, 11

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 675 03 5* • SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons s/n 93674 3 0 8 1 • SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 9 3 6 7 4 9 8 6 2 • UESC Cànovas del Castillo, 9 9 3 6 7 5 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 9 3 6 7 4 0 3 0 6 • ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3 93674 0 * 7 4

FERRETERIES

• E L PONT Girona, 3 9 3 6 7 5 0 * 7 5 •EUROPA Alfons Sala, 24 93675 5260

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 * 3 8 * 9 3 6 7 5 * 8 2 0 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3 • R O S A M . S E G U R A

Sta. Mar ia , 8

93 589 64 75

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 * 5 4 6

• LA UONESA Valldoreix, 79 93674 07 7*

F0T0GRAFIA.VIDEO

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 79 68 • J . L L A M A S

Valldoreix, 14

93674 0393 •ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

•FUSTERIA EBENISTERIA 9 3 6 9 9 6 7 4 8 93674 7068 • FUSTERIA EBENISTERIALS Cami de la Creu, 14 -baixos 1 a 93 589 4753_

• C U I N E S J . D Í A Z

Rbla. del Celler, 17

TALLERS DE RELAT I

iGUIOaNEMATOGRAFlC

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0882 • J. MIRET Mercat de Torreblan­

ca, parada 1 -42 93 675 53 53

HERBOLARIS DIETÈTICA • G E R D

Plaça Pere San, 9

93 674 00 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • H I D R O F L O R

Av. Joan Borràs, 54.

Valldoreix

93 674 75 98

U'l! • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93 58900 45 • HÍPICA SANT CU­GAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93 674 83 85 • H Í P I C A S E V E R I N Ó

Pg. Calado, 12

93 674 1140

IMMOBILIÀRIES

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93589 45 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 03 07

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 72 54 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 32 08 •101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74

3 Fincas

Sant Cugat Aimi'UN'hi,.',»: i/c IJIÍIUS

A PI

COMPRAS

VENTAS

ALQUILERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 34 Tel. 93 674 08 91

INFORMÀTICA

• A P P L E C E N T E R

Plaça Unió. 3

93 58933 00 • P R O G R A M

A C C É S

Rambla Can Mora, 18

93 675*556 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 93 5 8 9 2 3 * 3 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 58^3300 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla.Celler,29L.1 935906*96 • K M T I E N D A S

Xerric, 27

9 3 5 9 0 0 3 2 0

INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 9 3 6 7 4 5 8 6 2 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 9 3 6 7 5 4 7 57

JARDINERIES • G A R D E N

R O C A M O R A

Uaceres , 12

93674 36 94

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32 _ • J O G U I N E S N I N S

Villa, 9

93 674*3 96

MIMI

•AUGUET Santiago RusirV>l,40 93 67458 54 •FUSET Santiago Rusinol, 45 93589 50 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93674 9 9 4 0 •SPADÀ Balmes, 39 -1 r dta. 93 58955 49 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 7*

fil • ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5894742 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93674 0* 74

LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 9 3 5 8 9 2 0 1 8 • C A S A L D'AVÍS D E

LA FLORESTA

Pearson, 36

93 589 78 00 93 589 78 60 _ • C A S A L D'AVIS D E

LES P L A N E S

936755*05

•MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor.l 2 - Nau 3 93 675 5 * 0 8

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 31 • M E S M A R C S

Enric Granados, 15

93 589*4 29

MATALASSERES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

93 58932 89

MAT, CONSTRUCCIÓ

• A P Rius i Taulet, 27

93674 0 5 0 L • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 *4 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4 local 11

9 3 6 7 5 * 0 * *

MERCERIES

• L A PERLA

Major, 3

93 674 0* 38

MOBLES DECORACIÓ

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 9 3 5 8 9 2 2 3 2 •EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2

9 3 5 8 9 0 0 * 4 • MAJIK Sant Jordi, 29

9358902 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. RaguB, 9-19 9 3 5 8 9 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTIQUE Efes Rogent, 52 93589 6 * 6 3 • BENETTON Santa Maria, 21 93674 8 5 0 2 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 9 3 6 7 5 0 2 6 7 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 9 3 6 7 4 * 4 8 2

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 6 7 4 0 0 9 7 •VORAVIU

Sant Antoni, 25-27 9 3 5 8 9 8 8 5 5

Santiago Rusinyol, 46

93 6 7 5 * 2 99

ilrtíil: •MOTOS ÀLVAREZ

Sant Domènech,28

93 674 06 38

•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 . 9 3 5 8 9 2 8 4 8 •T.M.G. TaMers Borrell 6 Te* I Fax

•T.M.G. Exposició I vendes

Alfons Sala 36 9 3 6 7 5 5 6 5 3

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Satei18-20

936754757

•RANQO10 Pous, 13 - local 1 93 675 57 55 •VALLÈS NET SantRamcn,4 93 6 7 4 8 9 * 8

OBJ. REGAL FESTA

• R O T T O

Santjoro5,32

935890605 • L A FESTA

Santiago Rusftol, 8

93 6753304 • O N A Major, 18 93675592* MAVI

Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

93 67504 54

l,l:l:IWMIIlil« • CONSTRUALPA Sta Maria, 9 -1r 1a 93589 0 *5 * • D4 CONSTRUC­CIONS Valldoreix, 10 9 3 6 7 4 6 5 9 8 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93 674 0507 • P R O M U S A

Av. Torreblanca, 2-8

93 589*732 •SERRALLEMA T E ­RRA I COMAS CB. Mozarta Barcelona 9 3 2 * 8 * 9 9 6

ÒPTIQUES

• T E X I D Ó Ò P T I C A

Sant Jordi, 3 0

935894495

PASTISSERIES • S A L V A T

PAPELERIES •PAPELERIALUFA.

C ( V a · d o r e i x , 2 3

9a 59a 61.19

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVEVELETHU Vila, 6

93674 0 3 * 6

PERRUQUERIES

• A N A

Cami de la Creu 14

Baixos. H. convenidas

935893589 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88 •FORMAS Efes Rogent, 18 A 9 3 6 7 5 4 0 0 6 •LOURDES Mones* 33, entresol 4 93 6 7 4 4 0 2 6 •NUEVAMAGEN ANA Y ENCARNA Depilaciones, ümpieza

St Llorenç, 7 93674 6288 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 9 3 5 8 9 4 7 * * •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93589 5785 • D t S O N E S n U S T E S

M a t o r e L 1 2

935895657

PESCA SALADA

I LLEGUM •SALUMS

Sant Antoni. 50 936745752

PERSIANES •COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 9 3 5 8 9 8 * 2 9 9 0 8 9 9 6 3 8 *

•FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93 674 6 8 4 7 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

935892529

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

9 3 6 7 5 * 3 8 9

INSTAL·LACIONS •HSTALACtONESA. ZAMORA, SJ-Mossèn Ontor Verda­guer, 18. 9 3 5 8 9 2 6 3 8 • MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 9 3 6 7 4 6 0 5 8

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L Sent Domènec 10-baixos 9 3 5 8 9 2 3 7*

ROBA INFANTIL

• C U C A R R Ó

Santiago Rusütol, 3 0

936745580 • N E N S

Endevafada.12

9358964*6

ROBA PER ALA LLAR

• FALGUERA Vte,1 9 3 8 7 5 2 4 0 *

•PERYBEN Valldoreix, 4547 93 674 5335 93 6 7 4 5 * 0 4

SABATERIES

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T I CÒPIES D E

C L A U S

93 674 00 14 •REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas,6 9 3 6 7 5 3 2 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16 93 674 9097 • T A T E R S

Sant Antoni, 62

93 67555 06

SEGURETAT

•AUX-VYD Alfons Sala, 50 93 5 8 9 * 7 9 9

TALLERS MECÀNICS

• TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 6 7 4 3 6 8 8 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 9 1 6 7 4 6 3 6 2 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93674 6950 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca,13 93 6 7 4 5 3 0 *

TELEFONIA

•AIR TELECOM

Telefonia i

cornunicadons

Carretera de

Cerdanyola, 49 9 3 5 8 9 8 7 0 2

TINTORERIES •TtnORERIASANT

CUGAT

Sant Antoni, 1 9 3 6 7 4 * * 8 2

•TINTORERIA SANT

CUGAT Santiago Rusfbl, 35 93 6741*83 •TNTORERIASANT CUGAT

RHa. Rfcatateda, 34 936752228

•TINTORERIA SANT

CUGAT

Alfons Sala,2 93 6744* 67

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI 93589 44 22 93675 5 * 5 *

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 93 6746945 Tel. urgències 908 8 9 8 * 3 6 93674 6145 • LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 * 3 0 5 • MASKOTA Villa, 5 93 675 0 * 5 2

• VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7 * 4 *

•USSIATOURS Plana Hospital, 10 93 5 8 9 6 * 5 0 Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 8 *

ELS4CANTONS Classificats

nu i ità 1 o l B À R A R E N A S A N K S A

• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 112 m2. 4 hab.(1 suite), 2 banos, amplio salón -comedor. cocina-office, tot exterior, armarios y focos empotrados, calef.gas natural, pàrking, solo 6 vecinos. última planta baja con jardín de 92 m2. Alquiler: Desde 95.000. ptas. 935894566

• PISOS A ESTRENAR

Coll-Favà. 3 y 4 habitaciones, 2 banos, catefacción, gas,

parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona

comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas mes.

93589 45 66

O I P I S O S -GRAN OFERTA EN ALQUILERES :

-Pisos de 3 hab. desde 75.000 ptas/mes con o sin muebles

-Pisos. Adosadas y Unifamiliares de Alto Standing.

GRAN PRQMOCIÓN EN OBRAS NUEVAS DE PISOS: COLL FAVA, SANT FRANCESC, TORREBLANCA, CAN GANXET, SANT CUGAT, CONSTRUCCION TORRES

-123 m2 útiles. tza. 13 m2. 4 hab. bano+aseo, sol T/D, A/E catelacciòn, pàrking, zona comunitària y piscina: 32 Mill 1!

- Floresta, unif. 500 m2, solar, una planta (posible ampliación), sol T/D: 18 Mul!!

ALTO STANDING || GRANDES OCASIONES II

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I I U C A S S A N T C U G A T

VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de 100 m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un bano. En la planta piso consta de un salón-estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 93 674 08 97-• ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de 165 m2. Consta de 4 habitaciones dobles, salon-comedor de 45 m2, cocina-office, 2 banos completos. Dos plazas pàrking opc. Jardín comunitario con piscina y Dista de basguet. Precio: 32,5 Mill. 93 674 08 97 « AVINGUDA PLA DEL V1NYET ,_, , Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), salón-comedor de 25 m2 con chtmenea-hogar, cocina-off ice, 2 banos completos. Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y lavadero. Precio: 37 Mill. 93 674 08 97 •AVDA.PLA DEL V1NYET-SAN7A TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. Garaqe para dos coches. Jardfn privado y comunitario con pisçina.MUY SOLEADAY B\_EN ACONDICIONADA

• P* VALLDOREIX Casa individual de 300 m2. Estilo inglés . Consta de 6 habitaciones (5 son dobles y una "suite"), salón, comedor codna-offlce, 4 baftos completos. Estudio. Bodega, trastero, càmara frigorífica. Habitación de piancha, etc. Garage para dos coches. Jardín de 400 rn2 MUCHO SOL / V l S T A PANORÀMICA. CONSTRUCCION SENORIAL Precio: 67 Mill 83674 06 97

• PARCELA EN CAN CORTES Tiene una superficie de 1.245 m2 Vistas a todo ei Vallès. Precio: 20 MHL 936740887 ALQUILERES • JUNTO ESTACIÓN -Piso amueblado en alquile, de 75 m2, 3 hab., calefacción y ascensor. REFORMÀDÓ. AMUEEÍLADO CON TODO DETALLE, EN PERFECTO ESTADO. Todos los servicios de alta. Precio: 70.000 ptas/mes -Piso en alquiler sltuado en c/Murillo, sin muebles. Consta de 3 hab. terractta. Precio: 49.000 ptas/mes. Servicios de alta. -Piso en alquiler situado en c/ Alfonso Sala, de 120 m2, 4 hab., 2 banos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Prego: 80.00i> ptas/me». comunidad incluida.

ase* nxjarFwn. Piso nuevo en alquiler, a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 barios completos. Calefacción. Plaza de pàrking con trastero. Jardín comunitario. Precio: 80.000 ptas/mes, comunidad incluida 936740897

Precio: 50 Mill. 93 674 08 97

• JUNTO bSTACHJM Local en alquiler, situado en calte Valldoreix, de 45 m2. Precio: 90.000 ptas/mes „ _ ^ _ OfroTocal en c/uerona de 132 nï? ütiles. PrecTo: 150.000 ptas/mes

U E S G I R O N E L L A • TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL „ n 5 dormitorios, amplio comedor -salón, cpcina-office, 2 comc-letos, terraza. estudio, jardín 400m2. REFORMADO MUCHÀ LUZ Y SOL. 37.000.000 Ptas. 936747254

•ZONA GOLF 4 dormitorios, comedor-salón con parquet. cocina-office, lavadero, 2 barios completos. amplia terraza. Zona comunitana con piscina. 29.000.000 Ptas. 91674 72 54

• ZONA RESIDENCIAL „ „ . 3 dormitorios, comedor-salon 30 m2, cocina, lavadero. 2 banos completos, armarios empotrados. terraza,jae'açcioa Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL, EXCELENTES VISTAS. 21.000.000 Ras. 93674 7254

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armanos, comedor-salon. cocina--fficé, 2 banos completos, calefacción terraza Pàrking. Zona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000 Ptas. 93 674 72 54

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón,. cocina-office, lavadero, 2 barios, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ras. 93 674 7254' • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios. comedor-salón. ncocina. bano completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93674 7254

• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón. cocina-office, 2 barios completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. « 6 7 4 7254

• PARC CENTRAL A ESTRENAR. BAJOS CON JARDÍN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 barios completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7254

PISOS

• Junto estación, Reformado, sup.65 m2, comedor.cocina, 3

dormitorios, 1 bano, buen estado. Precio: 12.600.000 Mill

936753355.

• Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP.75 M2, totalmente refcrmado,comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 bano, etc. Precio: 9.500.000

936753355.

•TOTALMENTE REFORMADO, superficie 80 m2. comedor.

cocina, 3 dorm (2 dobles), 1 bano, aluminio, climat., vistas

Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000

936753355.

• Zona tranquiia, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con

armarios empotrados, 2 barios, terraza 15 m2, calef. todo ext.

2 arios de antiguedad, 2p.pàrking, jardín infantil, piscina

comunitària Precio: 30.500.000

93675 3355.

• San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón

comedor 37 m2,cocina offíce.4 hab., 2 barios, cale

•MIRASOL Torre de 100 m2 const., solar 390 m2, TOTALMENTE REFORMADA, salón con chimenea, cocina, 3 h. 1 b., calefac., buenos acabados, admite ampliación, 27'825 mill. 93675 33 55. E- 737

• SOLAR, ZONA ARCHIVO Superfície 600 m2, llano, vistas. calles asfaltadas, luz, agua, gas y telf.,apiedeparcela, 31 5 mill. 93 675 33 55. E-731

•ADOSADA Et Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c, zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h.. 2 b., 1 a., zona comunit. con piscina, PlBaqL51,5Mill.93675_3355.e-598

• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c Amplia zona de lavado y piancha, salón-comedor con chimenea. cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac. perfectisimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93 675 33 55. £-564

• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., caile asfaltada, luz, agua, gas y tetf. a pie de parcela, Precio: 24,5 Mill. 93 675 33 55. £-682

Ò R G A N •ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor., 2 barios, amplio salón-comedor, gran terraza. Magníficas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill. 93 674 32 06

• RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2., salón-comedor con chimenea. hog. 4 dormitorios. cocina-office, 2 barios, 1 aseo, gran terraza, 132 m2.2 pk.. arm. empot. 36,5 Mill. 93 674 3208

• ZONA CENTRO Sup. 158 m2, 4 dormitorios, 2 barios, amplio al-comedor, cocina-office, lavadero, parket. Precio : 26 Mil. 93674 3208

• COLL FAVA Pract. nuevo, sup. 86 m2, sal-comedor, cocina, 3 dormitorios, 2 barios, 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 Mill 936743208

• ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bafio, 1 as. con ducha, sal-comedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 936743208

O F E R T E S • DIPLOMADA DONA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'examen DELF (Institut Francès) 93580 7288

ESCOLA D EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6r15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat.

• MONTSENY, 18 Uogo local de 50 m2 MOLTA LLUM, lloc tranquil, fàcil apar­cament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 ptes. mensuals Oficina 93 674 72 08

• LLICENCIADA FA CLASSES DE LLATÍ, GREC, CATALÀ I CASTELLA. També repàs d' E.S.O. Núria 93 674 23 12

• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitorios. do. 2 barios, amplio sal-comedor. Magníficas vistas. Jardín comunitario, piscina. 21 Mill. 93 674 3208

• PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, sal-comedor, con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2., a refor. 20 Mill. 93674 3208 _._

•TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitorio doble, amplio salón-comedor/cocina americana, i bano, 1 pk. Trastero. Precio: 11 Mul 936743208

•MIRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 barios, piscina, rieg. aut., 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40 Mill. 936743208

•LA FLORESTA Unifam., parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bafto, 1 aseo con ducha, sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza. 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mill. 83 6743208

D E M A N D E S

• TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, 50rrV lloguer baix. 93 SB9 €4 16 (matins)

• OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu. 93 675 14 53

• PERRUQUERIA DISON, necessita estudiants/ tes i oficials / fes. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel ca­rrer Martorell, 12.

• AMPURIA BRAVA 1a línia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10.000 Res. P/Setmana. 539 7758 96-97245 42 57

• ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA s'ofereix per fer de cangur tardes i nits

BLANCA 93 6 7 4 » 28

Arròs de conill econòmic COL·LABORA : M. Àngels Quadras

Ingredients : -1/2 quilo d'arròs -1/2 conill - farina, sal, llorer i julivert - cansalada viada - pèsols - ceba, tomàquet, alls, pebrot verd

Preparació: En una cassola de fang amb oli d'oliva se sofregeix el pebrot verd i la ceba tallada a trossos regulars. A mig fer hi posem una tira gruixuda de cansalada viada tallada i la daurem pels dos costats. Retirem tots els ingredients i deixem el suc a la cassola. Després posarem una mica més d'oli a la cassola, tallarem el conill a trossos, el salarem i després d'untar-lo amb una mica de llard el posarem a la cassola. Quan estigui gairebé cuit, hi afegirem els ingredients que abans hem retirat, més dos alls a rodanxetes, llorer, dos o tres mongetes "la perona" sense fils i tallades. Després escaldarem tomàquets naturals per treure'ls la pell, els tirarem-a la cassola juntament amb un polsim de farina ben desfeta. Cinc minuts més tard hi sofregirem l'arròs i seguidament hi afegirem l'aigua bullint. Finalment, afegirem el julivert i un all petit triturat. Posarem dos cullerades soperes de pèsols cuits i taparem la cassola amb un drap, deixant-la reposar dos minuts abans de servir.

Consell: Aquesta cassola d'arròs és ideal per a principiants i per als estudiants que s'han independitzat de la família. Pocs diners i molta vitamina.

US 4 CANTONS

34 Divendres, 6 de novembre de 1998

H o q u e i p a t i n s

El Patí Hoquei "A" és el nou líder en vèncer a Sant Feliu

Lluís Sànchez: "Si volem Fascens no podem deixar de ser líders " El Pati Hoquei Sant Cugat "A" ha iniciat la temporada molt conscient de quins son els seus objectius per a aquesta tempo­rada. L'ascens és la principal fita d'un

Al.KX LÓI 'E/

- Sant Cugat -

Kls dos equips sèniors del Patí Hoquei Sant Cugat continuen oferint la seva candidatura al tan desitjat ascens a Primera Catala­na. Després de la disputa de les quatre primeres jornades, el pri­mer equip lidera el grup tercer amb 7 punts, mentre que el se­gon, que també competeix en ca­tegoria júnior, és segon a la tau­la també amb 7 punts. Dissabte passat, el PH Sant Cugat "A" va fer-se amb la primera posició en imposar-se a la pista del Sant Fe­liu de (iodincs per 3 gols a 5. En aquest \DC \a debutar en la pre­sent temporada Alex Costa, que va donar finalment la victòria al seu equip en transformar els dos últims gols del xoc. Aquest re­sultat, conjuntament amb la des­feta del (laldes a Santa Perpètua, ha facilitat que l'equip santeu-gatenc abandoni el tercer lloc a la classificació i passi a encapçalar el primer lloc en solitari. Dels qua­tre enfrontaments que aquest equip ha disputat fins al moment, dos han estat triomfs davant equips que ara mateix són a la part alta de la taula: Sant Feliu de (lodines i Santa Perpètua. Per a l'entrenador Lluís Sànchez, el Caldes, el Folgueroles i el Santa Perpètua són els principals ad­versaris dels santeugatencs per assolir l'ascens. El tècnic ha obli­dat ja l'ensopegada que va patir l'equip en la primera jornada, que va acabar empatant amb el San­ta Isabel, un conjunt que tan sols ha sumat aquest punt en tota la lliga, i ha destacat que "hem do-

equip que ara mateix lidera en solitari la taula ctassnlcatòria i que encara no coneix la derrota en la present campanya. El se­gon equip sènior de l'entitat és segon a la

taula i està demostrant que també pot ser un ferm candidat al títol. D'altra banda, esta previst que el proper 24 de novem­bre comenci l'Escola d'Entrenadors.

Elr integrants del sMer * del PN Sant Cugat sen líders de Segeni Catalana. Fete: XAVI LARROSA

nat la cara en els partitsdifícils".

Cap a l'ascens

No oblidem que per a aquesta temporada el cos directiu i tèc­nic del PH Sant Cugat s'ha fixat l 'objectiu de pujar el pr imer equip a Primera Catalana. Lluís Sànchez, màxim responsable dels dos equips sèniors, ha explicat que "si volem l'ascens, hem de ser líders i no deixar aquesta po­sició. ( 'rec que podem aconse­guir-ho".

El calendari que ha d'afrontar a partir d'ara el primer equip és força curiós. Les tres següents jornades són "en teoria assequi­bles", com ha definit Sanehez.

L'equip santeugatenc ha de re­bre aquest diumenge un mal clas­sificat Sant Joan i ha de visitar les pistes del Laietà i el Cerdanyola, dos conjunts també mal classifi­cats. A continuació, el PH Sant Cu­gat "A" rebrà el Folgueroles i visi­tarà la pista del Caldes , dos conjunts que són a dalt de la tau­la. En el xoc de diumenge al pa­velló municipal, Sànchez ha con­vocat per primer cop Ricard Benito.

L'escola d'Entrenadors

El proper dimarts 24 de novem­bre està previst que s'iniciï per se­gon any consecutiu l'Escola d'En­trenadors. un projecte destinat a jugadors juvenils, júniors i sèniors

amb l'objectiu que es formin com a entrenadors. Antoni Pérez, pre­sident del club, ha explicat que "després de l'enriquidora expe­riència de la passada temporada, esperem que torni a ser tot un èxit". En l'actualitat, alguns d'a­quests futurs tècnics dirigeixen al­guns equips de base.

Dilluns van finalitzar les revisions mèdiques que el club ha fet passar a tots els jugadors de l'entitat que entren en competició.

Quant a l'Escola, fa dos dijous va iniciar-se una nova iniciativa d'a­questa entitat: una escola de por­ters d'iniciació a l'hoquei. Aquest cap de setmana, el PH

Sant (lugat participarà un any més en els actes de la Festa Major.

P a t i n a t g e

L'EPA munta un campionat de conjunts al pavelló

À.L.

L'Escola de Patinatge Artístic de Sant Cugat (EPA) organitza diumenge un campionat de con­junts, que tindrà lloc al pavelló municipal de Sant Cugat a par­tir de les cinc de la tarda. Al cam­pionat, establert en diverses ca­t egor i e s , hi p r e n d r a n part conjunts de diversos punts de Catalunya i comptarà amb un jurat format per personalitats de diferents àmbits com l'esport, l'espectacle o la cultura. Aques­ta prova té el suport de la Fe­deració Territorial de Barcelona de Patinatge Artístic i la parti­cipació és oberta a patinadors federats o no. / A. L.

R u g b i

El Sant Cugat perd amb un Primera

- Perpinyà / Sant Cugat -

El sènior del CR Sant Cugat-Júnior va perdre diumenge a Tar­ragona per 49 a 0 en el primer partit d'una fase preliminar on els dos primers classificats militaran a Segona Catalana i l'últim ho farà a tercera. Cal recordar que el Tarragona és un equip que aques­ta temporada ha renunciat a jugar a Primera Catalana. Diumenge al matí, el conjunt santeugatenc rebrà el Martorell. D'altra banda, els equips aleví, infantil i cadet del club van participar diumenge a Perpinyà en el Torneig Jep Des-claux, organitzat per l'USAP. Els equips santeugatencs es van en­frontat a clubs de rugbi molt experimentats. /A.L.

ÍS CENTRE DE LA IMATGE

NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10.

FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

A**SKX OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de

££2Qf£2 en rodets de 135mm (el rodet tradicional)

o un P7»^y7»l en APS.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor labo­

ratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor

qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el

més nou en tecnologia fotogràfica:

L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

*Fmi*tiai!4w«ai«3·K¥' nliíiiii J% T NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es

PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS -ïl

ELS /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Esports 35

Hoquei herba

Contundent derrota del Júnior femení davant un Terrassa letal Les santcugatenques no accedeixen al liderat en perdre per 1 gol a 6

El Club Deportiu Terrassa va impedir diumenge que l'equip femení del Jú­nior li robés el liderat i va golejar-les per 1 gol a 6 en un partit molt mal jugat

AI.KX LÓPEZ

- Sant Cugat -

per part de les locals. Així, el Júnior, que aquest cap de setmana es desplaça a Madrid per jugar al camp del San Pa­blo Valdeluz, ocupa en aquests mo­

ments la quarta posició a la taula clas-sificatòria, però manté intactes les se­ves possibilitats d'aconseguir el pri­mer lloc que ostenta el CD Terrassa.

L'equip femení del Júnior no ha aconseguit fer-se amb el liderat després de la disputa de la quar­ta jornada de la Divisió d'Honor en caure estrepitosament amb el Club Deportiu Terrassa a Sant Cugat per un contundent 1 gol a 6. Amb aquest resultat del tot inesperat, el conjunt blau-i-negre abandona la segona posició a la taula i ara és quart, però empatat a 4 punts amb el segon i el tercer, la Reial Societat i el San Pablo Valdeluz. pròxim rival del Júnior. Malgrat tot, l'entrenadora-juga-dora de l'equip santcugatenc ex­plica que "el resultat no és just perquè sí que van mostrar-se su­periors, però no per derrotar-nos així". Olivé s'ha queixat de la mentalitat de les seves jugadores i ha apuntat que van saltar sobre el terreny de joc "amb confor­misme i creient-se d'entrada in­feriors al CD Terrassa". Núria Oli­vé ha recalcat que simplement el Júnior "no va tenir el seu dia" i ha matisat que entre un equip i l'altre "no hi ha tanta diferència".

L'entrcnadora-jugadora del Jú­nior creu que ara mateix el més important és "oblidar el partit i preparar el xoc d'aquest cap de

L'cqmp feiMfli fel Jvmtr va ciure diiMMnge «Mk el CD terrissa. Foto: DSCM BENITO

setmana a Madrid amb el san Pa­blo Valdeluz". Olivé no creu que la desfeta de diumenge passat "hagi d'afectar l'equip". El rival de les santcugatenques ocupa la ter­cera posició a la taula amb un ba­lanç de dues victòries i dos em­pats, així que encara no ha perdut cap partit. Per a aquest enfronta­

ment, Núria Olivé recupera Natà­lia Maragall, que per motius pro­fessionals no va jugar l'últim xoc del campionat. La màxima res­ponsable del primer equip feme­ní ha reconegut que "serà un par­tit molt complicat perquè aquest és un dels equips més forts de la Divisió d'Honor".

Els nois, a Ruïna

L'equip masculí del Júnior ha participat a Roma en cl Torneig Eurohoquei, on ha acabat en la tercera posició en imposar-se a la Roma per 1 gol a 0. Aquest cam­pionat ha servit de preparació amb vista a la lliga.

Futbol

Llonch podrà jugar després de 15 partits de sanció

A.L. - Sant Cugat -

El jugador del Sant Cugat Es­port, Marc Llonch, ja ha com­plert els quinze partits de sanció que li van caure a finals de la t emporada passada. Sis d 'a­quests partits els va complir la passada temporada, i nou en la present campanya. El lateral es­querre santcugatenc ha declarat sentir-se "molt i l · lusionat" i "amb ganes d'entrar a l 'equip". L'acció que va provocar que Marc Llonch fos apartat tants mesos dels terrenys de joc va te­nir lloc la temporada passada al camp de l'Olot. En una jugada polèmica, els jugadors vermell-i-negre van envoltar un dels li-niers per discutir-li una decisió arbitral i Llonch va abaixar el braç de l'auxiliar tot dient-li: ;Per què has aixecat el banderí? Se­gons el santcugatenc, "no va ser cap agressió" i per això "espe­rava que em treiessin alguns par­tits". Marc Llonch ha explicat que "tots els recursos que he en­viat no han servit per a res" i ha afirmat que "el que m'ha sabut més greu ha estat el ressò. Mai m'havien sancionat i ha estat molt dur encaixar-ho".

Després d'emparar a l gol al municipal diumenge amb el Ri­pollet, el Sant Cugat Esport, desè a la taula amb 11 punts, vi­sita el camp del Palafrugell, ter­cer amb 17. Bruno i Pujol són baixa per a aquest xoc.

Golf

Amatraín guanya el català al Club de Golf Sant Cugat

El local Ivó Giner, vuitè, es classifica com a millor català A.L.

- Sant Cugat -

El basc afincat a Màlaga Fran-cisco Javier Amatraín, número 28 de l'Ordre del Mèrit Espanyol, és el nou campió de la 18a edició del Campionat de Catalunya de golf per a jugadors professionals que va acabar diumenge a les instal·la­cions del Club de Golf Sant Cu­gat, el club organitzador. El cam­pió, que va fer saltar la sorpresa, va fer un total de 199 cops sota el par i va superar així altres jugadors amb molta més experiència, ju­gadors que participen habitual­ment en els tornejos del Circuit Europeu Professional (PGA Eu-ropean Tour). El torneig, pun-tuable per al circuit de l'APG (As­

sociació de Professionals del Golf) estatal, va comptar amb la presèn­cia del millors jugadors catalans i estatals del moment. Qui no va ser-hi present va ser el castello­nenc Sergio García, de 19 anys, vencedor en l'última edició. El jugador santcugatenc més ben classificat va ser Ivó Giner, que va acabar en la vuitena posició final de més de cent jugadors, i va ser el català millor classificat, amb 205 cops sota el par. Ricard Martínez, gerent del CG Sant Cugat, ha fet una valoració de les tres jornades de què ha constat el campionat que per tercer any consecutiu s'ha celebrat al municipi: "El balanç és molt positiu, tots els jugadors s'han mostrat encantats de l'orga­nització i això ens fa estar satis­

fets". Martínez també ha ressaltat "el nivell dels participants i l'am­bient de poble que s'ha viscut a les nostres instal·lacions. Prop de 1.000 persones van passar per les instal·lacions santcugatenques. Martínez també ha avançat la vo­luntat del club degà del golf català de recuperar l 'Open del Vallès.

Giner, a l'Escola

El santcugatenc Ivó Giner par­ticiparà a Cadis del 18 al 23 de no­vembre en el Torneig Escola per intentar no perdre la targeta eu­ropea. Amb aquesta, serà la sego­na vegada que pren part a l'Eu-rope Tour Quality School Finals. Giner té possibilitats de no per­dre la targeta europea. •SCMKNIll

36 Esports U S /CATVroiNS Divendres. 6 de novembre de 199S

V o l e i b o l

El CV Sant Cugat, quart, rep el líder, el Winterthur Barcelona

El club que dirigeix Carles Castro presenta tots els seus equips dissabte El líder de Primera Nacional, el Winterthur

Barcelona, visita dissabte a la tarda el pa­

velló de voleibol de Sant Cugat a Valldo­

reix per enfrontar-se al C V Sant Cugat.

AI.KX I.oi'i-:/.

- Sant Cugat-

1-11 sènior femení del (A" Sant (lugat. quart classificat, rep dis­sabte .i la tarda el líder de Prime­ra Nacional, el Winterthur Barce­lona, després de vèncer la passada jornada l'Hortons per 1 set a 3, amb parcials de 15-12. 13-15, 5-15 i 1 1-15. Amb aquesta victòria. el conjunt santcugatenc, que va ha\ er de superar el primer set del xoc en contra, ocupa la quarta po­sició a la taula i ara ha d'afrontar tres jornades que l 'entrenador santcugatenc Zoran Nikolovski no s'atreveix a qualificar de "de­cisives, però sí "d'importants". Dissabte, a les sis de la tarda, el sènior femení rep el Winterthur Barcelona, la propera jornada vi­sitarà l'Illa Jordi de (lastelló i des­prés el Sant Martí, tres equips que ara mateix ocupen respectivament les tres primeres posicions a la tau­la. Segons Nikolovski , el seu equip ha de jugar "una lligueta part icular" amb aques t s tres equips per començar a definir els dos primers llocs que donen ac­cés a disputar elplay-off d'ascens a Divisió d'Honor. Abans d'a­frontar aquests tres compromisos de lliga tan importants, el tècnic croata del (IV Sant (lugat s'ha

Aquest equip, que ocupa la quarta posi­

ció a la taula, s'ha fixat l'objectiu de vèn­

cer aquest partit i apropar-se així al lide­

rat. A partir d'ara, les santeugatenques

han de jugar tres partits consecutius da­

vant els tres primers classificats. Niko­

lovski vol que el seu conjunt guanyi, com

a mínim, dos d'aquests enfrontaments.

El sènior femení del CV Sant Cwjat esperi denrar ei mmerihw detura. FUIU: DSGM R M I I I

marcat el seu propi objectiu. "Hem de guanyar dos d'aquests tres partits", ha declarat Niko­lovski.

ITn equip experimentat

Malgrat que el Winterthur Bar­celona és, sens dubte , un dels

equips més forts d'aquest grup de Primera Nacional, l'entrenador santcugatenc ha declarat que "es­portivament, respecto el Wintert­hur abans i després del partit, però no durant". Nikolovski ha deta­llat que "són jugadores amb mol­ta experiència en aquesta catego­ria". Però Niko lovsk i , com

sempre, confia de totes totes en jes seves jugadores, i afirma que "si lluitem en totes les jugades po­dem guanyar aquest enfronta­ment". Per a aquest xoc, el tèc­nic podrà disposar de totes les jugadores del primer equip.

Dissabte, el club santcugatenc presenta tots els equips.

F u t b o l s a l a

Quinoà reconeix, per pr imer cop, que "l 'ascens és cada cop més dif íci l"

- Sant Cugat -

Després d'encaixar una clara der­rota al pavelló municipal amb l'Al­fa 5 per 0 gols a 7, l'entrenador del Winterthur Sant Cugat, José Luis Quinoà, ha reconegut per primera vegada aquesta tempo­rada que "l'ascens és cada cop més difícil". A la classificació, l'e­quip vermell-i-negre és novè de setze equips amb 8 punts, a vuit dels tres primers classificats: Alfa 5, Frutas Martín i Èpic Versalles. Quinoa s'ha tornat a queixar de l'actitud dels seus jugadors. "L'ac­titud és totalment passiva i tampoc tenen esperit de sacrifici", ha dit el tècnic. "Queden 24 partits i el que no podem fer és llançar la to­vallola, però si no donem el mi­

llor de nosaltres no hi ha res a fer i crec que els jugadors no ho estan donant tot". En l'últim partit de lliga va debutar Isaac Tití, la dar­rera incorporació, i també ho va fer Jorge Granado, que encara no havia jugat cap minut amb el FS Sant Cugat.

El conjunt vermell-i-negre visi­ta demà a la tarda la pista del Vi­lassar de Mar, sisè a la taula amb 10 punts. El Vilassar de Mar és exequip de plata. "Pitjor no ho podem fer", ha declarat l'entre­nador, que espera una reacció aviat dels seus homes. A més, Quinoà ha explicat que parteix de la base que "podem guanyar qualsevol equip del nostre g rup" . Per a aquest enfrontament, José Luis Quinoà només presenta el dubte de Xavi Batet. /A.L.

B à s q u e t

Joan Rama continua sent "optimista" respecte l 'ascens de categoria

- Sant Cugat -

L'equip masculí de bàsquet de la [ TE Sant (lugat va aconseguir dis­sabte la segona victòria a la lliga, segona consecutiva a la Sala es­colar, en derrotar el Sant Jordi de Rubí per 78 punts a 67. Amb aquest triomf, però, el conjunt santcugatenc no abandona la part baixa de la taula i és quart per la cua amb un balanç de dues victò­ries i quatre derrotes. D'aquesta manera, la UE Sant Cugat s'a­llunya de les primeres posicions a la classificació i no ocupa els vuit primers llocs que aquesta tempo­rada donen l'accés directe a Pri­mera Catalana. Segons el tècnic local Joan Rama, "aquest fet no em preocupa perquè encara que­

da molta lliga per endavant". A més Rama ha apuntat que "con­tinuo sent optimista perquè con­sidero que tenim equip per ser entre aquests vuit primers con­junts". Sobre el partit del passat cap de setmana, el tècnic ha as­segurat que "si sempre defensem amb la mateixa intensitat, tenim suficient capacitat tècnica per ano­tar cada partit 80 punts". El con­junt santcugatenc provarà de man­tenir a partir d'aquest diumenge amb un triomf "una línia de re­gularitat" que el porti a escalar po­sicions. El conjunt vermell-i-ne­gre, sense baixes, visita la pista del Centre Catòlic a l'Hospitalet amb l'objectiu "de guanyar per fi un partit fora de casa".

El sènior femení també va vèn­cer i és segon a la taula. /À.L.

R í t m i c a

El júnior del CM Sant Cugat, al català

A.L.

- Saut Cugat -

L'equip júnior del Club Mun­tanyenc Sant Cugat participa demà a Girona en el Campionat de Ca ta lunya per equ ips de gimnàstica rítmica esportiva, des­prés de superar el Campionat Comarcal sent l'únic represen­tant en aquesta categoria. El Co­marcal va tenir lloc dissabte al CAR de Sant Cugat. Els tres con­junts que prendran part al català -Nàstic de Tarragona, Patrícia de Lleida i CM Sant Cugat- també s'han classificat directament per al Campionat d 'Espanya que tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 de de­sembre a Saragossa, ja que es clas­sifiquen els tres primers equips.

E s c a l è x t r i c

S'estrena un Escalèxtric a la Floresta

L'Associació Esportiva i Cultu­ral de La Floresta (AEC) pre­sentarà oficialment diumenge a les dotze del matí el nou circuit d'escalèxtric de l'entitat amb la presència de Xavier Cortés, re­gidor de descentralització de l'A­juntament. A Pacte, els organit­zadors d ' a q u e s t a iniciat iva explicaran quins són els objec­tius que s'han marcat amb la cre­ació d'aquest escalèxtric. /A.L.

Ta e - k wo FI do

Castaneda ha de passar pel quiròfan

La tae-kwondista santeugaten-ca Eriça Castaneda haurà de pas­sar en breu pel quiròfan, ja que l'hauran d'operar d'un trenca­ment del menisc extern. Aques­ta lesió, que l'apartarà dels en­trenaments entre quinze dies i un mes, l'obligarà a no prendre part al Ciutat de Barcelona que se celebrarà els dies 28 i 29. Des­prés de l'operació haurà de fer la pertinent rehabilitació, que no l'impedirà participar al Campio­nat de Catalunya al gener. /À.L.

EIS /CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Esports 37

Handbol

Jordi Tomàs: "Ens trobem en un moment difícil • i

La UE SantCugat, quart per la cua, ha perdut els últims tres partits L'equip d 'handbol d e la UE

Sant Cugat va encaixar diu­

menge al pavelló municipal la

tercera derrota consecutiva a

Ai.EX L Ó P E Z

- Sant Cugat-

"Ens trobem en un moment di­fícil. Les coses no ens estan sortint gens bé i els jugadors s'estan po­sant nerviosos. No aconseguim trobar la manera de canviar tot això i s'ha de trobar com més aviat millor. Com més triguem, més di­fícil serà". Jordi Tomàs, segon en­trenador de l'equip d'handbol de la L E Sant Cugat, s'ha mostrat així de preocupat després d'en­caixar la tercera derrota consecu­tiva al campionat, un cop dispu­tades les sis primeres jornades del grup C de Primera Nacional . Tomàs creu que on l'equip falla més és "en el joc i en la mentali­tat. De totes maneres, els juga­dors podrien donar més del que estan fent". L'equip vermell-i-ne-gre va ensopegar diumenge a casa davant el Sant Esteve Sesrovires per 33 gols a 38, i ocupa ara mateix l'onzena posició amb 4 punts de catorze equips, però curiosament és tan sols a quatre punts de la cinquena posició, que defensa el GEiEG amb 8 punts. Classificar-se entre els cinc primers és el se­gon objectiu que s'ha establert el conjunt santeugatenc aquesta temporada. El primer és el de mantenir la categoria.

la ffiga en caure davant el Sant

Esteve Sesrovires per 3 3 gols

a 3 8 . Jordi Tomàs, segon tèc­

nic santeugatenc, ha passat

balanç a la situació del con­

junt vermell-i-negre i ha apun­

tat que la reacció del seu equip

no es pot fer esperar. Armand

Mora podria debutar aquest

cap de setmana després d'ar­

rossegar una lesió a l'espadla

al llarg de sis mesos.

U K Sant Caaat iw «a paa>f amb el Sait Estava Sesravires al aavelli municipal. FOTO: ÉSCM BENITO

U objectiu, el mateix

Els darrers resultats negatius que ha encaixat l'equip no ha fet variar els plantejaments inicials de la UE Sant Cugat. Al respecte, Tomàs ha assegurat que "no ens hem re­plantejat els nostres objectius" i ha matisat que "la lliga és molt

llarga i tenim molt clar que po­dem guanyar qualsevol adversa­ri". La mà dreta de Joan Sancho ha apuntat que no creu que el pro­blema sigui que el seu equip en­cara no s'hagi adaptat a la catego­ria, sinó que "ens està costant més del que inicialment ens pensà­vem". El segon entrenador ha re­

conegut, però, que es una situa­ció estranya", després que als úl­tims anys la L E Sant Cugat hagi perdut molt pocs partits.

Armand Mora, que per primera vegada aquesta temporada entra en una convocatòria, després de sis mesos de recuperació de l'es­patlla, torna a l 'equip.

Futbol sala

L'Olímpyc, a sumar el primer triomf a la lliga

À.L. - Sant Cugat -

Amb l'empat de l'Olímpyc de la Floresta a C Castelldefels amb el Català-Babar a 2 gols, l'equip que entrena Àngel Ruiz es ara avant-penúltim amb tres punts. Dis­sabte a la tarda, els florestans re­ben al pavelló munic ipa l el Ripollet, últim classificat que en­cara no ha puntuat a la lliga. /A.I,.

Natació

El CIM Sant Cugat puja a or

- Sant Cugat -

El Club Natació Sant Cugat militarà la propera temporada a la categoria d'or després d'im­posar-se al Campionat de Ca­talunya per equips de més de 35 anys. A la final, que es va disputar al nostre municipi, el C N Sant Cugat va vèncer el Mollet per 5 punts a 2. Per arri­bar a la final, va superar els se­güents conjunts: Sant Boi, C D Terrassa i Platja d'Aro. Els ju­gadors que han assolit aquest títol són: Joan Bel, Lluís Guai­ta, José Maria Piza. Joan Anto­ni Olivé, Xavier Prunero i Fran­cesc Ferrer. /A.L.

ARI Casal dels Infants del Raval

Entitat: 2100-"la Caixa" Oficina: 3001 Núm. compte:

62-2500027078

Amnistia Internacional Entitat: 2013-

Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:

70-0200417948

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)

Entitat: 2013-Caixa de Catalunya

Oficina: 0100 Núm. compte:

57-0200662441

Intermón Entitat: 2100-"la Caixa"

Oficina: 0765 Núm. compte:

81-0200111128

Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"

Oficina: 3200 Núm. compte:

91-2500001851

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013-

Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:

09-0200046502

Metges Sense Fronteres Entitat: 0182-

Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Unicef Entitat: 0081 -

Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte:

22-0001382541

Col.labora-hi!

38 Esports ELS í CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

F U T B O L

Primera Catalana

Barceloiieta-P»lafri4geJl~~».,.t-0

Júpiter-Masnou...

Igualada-VaHs...,.„>..„...„.l·.t.m(M>

Oioí-Gramenet .-.3-2

Cornetlà-Rubí. 2-\

Peretada-Girona. .2-1

Tremp-Granollers... ......0-0

Manresa-Prat. ...w.......„..3-l

Guíxob-L'Ho8pitaba.^.„...,.mi-I

Sant Cugat-RipoBet. M «**> P) « K «• oc oe HM» . O t K m t 9 7 1 1 1 » * U

M n a o u V 5 i t t S 5 t «

P í b t f u s e l t 9 5 i i 50 5 t ï

C o n t i n 9 i 2 2 H 10 17

Perctada 9 í ï i l i * 16

KUÍM>I> V 5 t .1 l i !ií l ' i

Ifcujlada V 4 l 4 1» (t l i

l'rar V i 1 % l i 13 12

S a m C u t w t ' I 3 3 ) I I ) 1 2 1 2

Vill- I i > t 14 17 t i

U a n u n c t 9 1 i 4 14 14 t t

f rMw. lk r s >i : 4 1 1.1 1 4 l l i

Jupiícr X 2 4 2 7 lli 19

Mul»' » .' ï * tS lí> <>

"Trun.p <> Z 1 4 l l t 1 3 9

liwu'i · .r iera 'I í II íi 1(1 }H 'I

Mdiire^J s J i 4 II 12 «

ki i»4k. i ' 1 1 4 4 ^ 17 7

1 . 'Hospitalet 9 0 h .' IS 1.3 *

f)kir H 2 0 f> 9 14 6

La propera (8 de novembre): Palafrugeil-Sant Cugat Esport; Mas-nou-Barcelonera: Valts-Jdpircr; Gra-menet-Igualada: Rubí-Okjt; Giroria-Corncllà; GranoHers-Perciada; Prat-Tremp; L'Hospitater-Maoresa; Ripollet-Cuíxols.

Segona Regional G R U P S

»j m m *t

Barbírà

f:. Mimrlwi 7 S 1 1 »

Wcreflftue* 7 S 1

S j l v i d d l ?

I un i en 7

l.l.tnu 7

l í M a b o 7

Kiifiiuttt 7

( an Kull ' .

JUICTIIIKI 7

M.Htnn i 7

I * Knrga ?

l .dl ' l . i f t jdj 7

Njn I « fcruo 6

Mil Icrtan 7

RtiM 7

i :iit Ono l 7

BJLIU 7

4 2

4 1

.1 l

\ t

1 i

i 1

J 0

1 '1

I 4

i 1

i A

I 1

1?

10

«C Mat»

5 21

tt 16

10 16

5 14

I* 13 13

U * U

<* u

U l i

9 10

17 V

17 9

19

I I

16

I»

13 14

it 16

lli I I

f i .:i

n : i

9 22

La propera (8 de novembre): Jmentud 25 Scptiembre-Sabadcti: Barbcrà-Oaldes Montbui; San Pedró I .umcn-Mil.lerurt. Can Onol-La Far­

ga; Pena Los Mere«g«es4ï&»ulç Tronchoni; Can Ruíf-Rubi; £ftiÍí-W Lorenzo; Tibídabo-Maurios Effcra; Liano-La Planada. • M-&* •

Tercera Regional

G R U P 14 « K te p> et

tarwm

L a propera (8 de novembre): ;?*ïv

Juan XXin-Can Boada; PB SantCà- :

gat'Pueblo Nuevo; CasteHar<-M*ta£

deperenc; Ullastrell-La Farp; Le»

Fonts-Espronceda; l I) Nfira-soíAdb-

sa Baco-E. Cerdanyola: Pena San Pe-

dro-Otfmpic ( àn Katjó; 'Montswòíat

Terrassa-Júnior.

BÀSQUET

Segona Catalana

Grup 3 Medir...—,—„

Almeda-Cenfre Catòlic..

H E SantCugat-Sant J o * £ 7 # & ,

Casal V3aíraHca-Maragalt9!iMiS>

íieikla-Ca-rteUdefcls. —66-78

Horta-Reus Deportiu......„..56-7^

RipoBeti-Bàsquet Ribes. 85-gíl

W P t W

VtkiíhuK^ *

Mjr ígs l l d

$*l*t McÓHt fi

C t l i rò l iç 6

Ripottct f>

X m t Jottií <)

{:wttllttcfeb r,

Ribe< o

R C U Í *

Ibrnclta t)

Vatls "i

•Mmcii,i 'i

t K ^mt t 1 iipuii f<

< à í l í i l ''

Horta 'i

(K.IKI.1 !•

ÏS1

4 %

49(1

4 ! l

47fi

4 I S

4_'f.

•IJ·-I

")(

i42

4 í i

t3v

4W

•IIII

4i|i

4«7 » «

4 * 7 ( 8 ^

44Z J «

4if i ( 0

4 J * t

4}7 9

513 9

3» S

J71 X

454 *

tSt «

457 «

441 8

1W 6

HOQUEI SOBRE HERBA

Aiara-Real SoçiedadL

P^b-Universjj iad Se«9>w«i«t·j2

<3iri> CaoifX^Vakiek«5.. .^ f i»4-ï

Júràor-CD Terrassa 1-6

Atlètic Tert«sw-Sardír*ero.. . ,0-2

' H

r 4

. J

D»

"f'z.. -?

I I ,

t * ,

W

L a propera ( 8 d e novembre).»

Ajar«.-RG PqioUnivenídsé de $eví-

Jla-Ctub de Campo; Saa i^bío W>

de!az-Júmor;€DTenassa·Arfèoc<le

Tenassa; Rea! Sotjiedad-SardtneíO.

HMIOBOt

G U t & C ; Sarrià Ter-Bordüs»., La Roca-CasteBó

' « •»•»*»•* • * • : "

Jté£4 OARGràcia-Gftva.

Puerto Sagunto-GEÍBG„..,.i6-lí>

Telde-Sant Q u i r z e . — , ^ 3 3 ^ 3 9

U E Sant Cugat-St Bsteve. J 3 - 3 8

f. 5 & 1 !<M

I .a propera (S de novembre):

Sant |ou)i-( asiil Vilafcanca<Icorre

Citòlie 1 .'I lospiralet-l V. Sant Cugat;

CorrK·lI.i-Bjskt·c Aliocda; íiaudf-

tSAR Gràcia 6

Suit !5$T.ete 6

OistcSo .i

Teide s

Bordili fi

Ssat Qou/e t,

UÜStCufU 6

úiti i>

P. Ssgunti i (•

Parduiviís ii

m 139

t?*

I M

124

1 U g

.? 138

4 141)

4 1 5 2

4 M J

í 118

6 l l f i

128.

Ut>

144

168

« 2

m 116

I Í 3 .

141

l «

1 5 0

I*f

119

128

I^a propera (8 de novembre):

Manyanet Les Coíts-Puefto Sa-

gunto; OEiEG-'ífelde; Sant Quirze-

l'H Sant Cugat: Sant Esteve Ses-

rovtres-Sarrià de Ten Bordils-La

Roca; CastelIó-OAft Orlcia: Par­

tí invcs-l 'al J utordera.

fUTBOtSALA

Ï C Baree íonf l^JWaàÍÍ€L^4 L·.'VmetUa-Frutas Wm^^A-»

TX^ttad«'Tàir«^etó«íU,<w»^3>·2

Rubí-P8 HsnMnrrfttw «;2-S

L * Mi«rga*\i%*war de M«à*."«ü-8 WiSantCogat-AiaS. ^ . ^ 0 - 7

ARS 5 í J I í » tí. IS

* - ,t # 'at ï?, » M I i S 8 «

jStew»r-M»r « , > " X > ^JB, » »

PJBMotattrttà í * * ' « * ' ' » 9

Ttecs» * ï «

*.»&!,»( * a 2 ImtSMràw * ï ' *

PAmJorra * i *

itaxiin * ' ï 6

Pe«»MutSt * t í

T Coradü 6 1 0

L'AawtH» 6 1 $

Rubí ft & 0

í B a i'

3

4

4

5

$

«

25 . Jl

t l 26

» i t

L a p r o p e r a (1 <ie ,|SK»yi!iBaÍíre):

F C Barce}orra-L'AfljetoMeR)ía;Fiu-

tas Klanín-Talieíeí C^tóarTàl·lega-

Monsemt-Pefia Là M u r p ; ^ilassat

CïtÜF* L'HospÍtaÍet-8etíà!«rirj,...«w«,,i-2

Català-Babarj0Krflp^B„..^.irtJ:-2

Cambrièt-Calvià

RJpoltet-MoHtBai^rt*^^»*.,.*»;!^

CNCaJde«-lJoft«rt«ï^.^,»««19..^í»l

Girona-CN SafeadeS.»,,.,.^^»,©^

Playas Catt^tòn-Mamttm*^S'2 Ekctriea Cietn,

BcnkuriÀ 5 4 1

(>mwa 5 4 0

PCwtcIloo 5 3 t

L'HoKpttRtct tt ï

Momíuiu (t í

<:.4nl 6 2

I j u p i f t ft 1

K i í«« i c j S I

< \ Sah,Klt.!l fi I

<rfcnip>i' 5 it

t ..imliífis ^ 1

Ki |>Jk t fi 0

Í4

* >

í í

19

21

2f>

I.Í

»

is

i i

12

14

» Í2

tS jtt

tü- *8

t?

I».

2 *

1Ü

23-

22

1»

27 #

drlst^te-pesta-l

viè (descansat

VOLEBOt

S a n t a Cbioin«-C4ot...~«„^^.3ME>

HortomM^V Sant C t t | a t „ „ r a . l - 3 W.Bareefofia.LTSja Jea&»—4MI

[•A-r»**)»*»»^» ••»!

Í;IS»J<.«S

SmtMam

CVS««C«JI«I

4 4 » » ? *

•fetot

Q t t t t t

O io t

MnHÜvmsma

Cïuoitelk

3 I

.3 1

? *

2 í

2 7

2 t

1

) 1

0

» 11

»

7

S

5

S

I

3

« 7

7

7

7

Ml

1 0

II

12

L a propera {7 ét novembre) Sli n£ fettí'L11la Jordi; Cftw-Quart; Es-piugues-Santà Cotorna; €V Saat Cu-gít-W.Bai'ceiooa; CiutadeOa-J A%ir Sunaenor-Hoitoas.

HOQUEI PATINS

G R Ü F 3

Sant Ji&«4>L«»età««».M^.,«««*&4

, 1 ^ P j t | W ^ W& y? 4H5I j&MÉI

«ase*-*»,. * a t ç>*te , 4 3 " ' í

» j » i?

t 35 11

L a propera (7 de novembre):

Fulfc iMK** 4

Cü<*ft ï<it* 4

iíictj 4

S*i«rsttn« 4

t<nív*tlït*rí '4 I «

S»»oit»f*et, 4 o i

* ï * í 22 * í « t aJ

i ts

1 0

1 &

1 - &

1 0

! & 3 14

J

5

3-'

14

11

«

1«

8 16

IS 2*

K 25

. » 36

tt 2»

dine»; P t i

Cerdanyofe-

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es

Rambla de Catalunya 32, 1er1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides D i r e c t e a l Te rcer M ó n

li g

I L S í C A N T O N S Divendres, 6 de novembre de 1998 Esports 39

FUTBOL

Primera Catalana 17.00 Palafrugetl-Sanc Cugat <Biu.)

Segona Regional 17.00 Can Oriol-La Farga (Bis.)

Tercera Regional 12.00PB StCugar-Puebl<>Nuevo(Díü.) 17.00 UllastrcH-U Fafg* (Di*<) 12.00 Mira-sol-E.Cerdanyoïa (Dit*.) 11.30 Montserrat-júnior tO'm.)

Veterans 16.00 Petits Ferrers-Sant Cugat <€>«,)

l a Divisió Juvenil 18.00 Sant Cugat-MartOreï! (Dis.)

2a Divisió Juvenil ti.00JwRior.ta Plaíwd»(Diu.) 1400 Caa Fatj6-Sa»t Cugat (D»s.> 12.00 juv. 25 Sept.-PB StCu$ín<Dta.)

1a Divisió cadet 09,00 Ítóreob-Saat Cagat (Dà*.) I0JBO Can Artgïada-JtSfliaf (Diu.)

2a Divisió cadet Sant Cugat (Descansa)

10.08 Can PansBada-CEFSt Cugat (Oittí í?.45P&SanrCugaï-EFSahadií«{D»s.)

l a Divisió infantil 13.45 CKF StCugac-San LotenKKBls^ 16,00 PB Sant Cug«t*Cao Rull (ÏM) IÜ.45 N.Tcrrassa-Saai Cugat (Ois.) 12,00 Jàniof-E.Ordanyüla (Dís.)

2a Divisió infantil lï.00 Sam Qwm-Mirfr$&'Mmg>i$,} 15.15 EF Bonsíte-PB SaacCugatíDki 09.10 Sant Cugac-ftuftHDtó.)

l a Divisió alevf 16.00 Sara < ugat-í i i » Faqó (DÍSL)

11.15 PB SantCagat-Juaa XXHÏ (Dis. J.

16.3© Mauiina Egara-Mira-sol {Di í . )

2a Divisió alevf 1L1S PBStCunai-CotHe«àí>Cf«» (£»«•> 1&3Ú San Ltfrenzo·Jííaíat <D«.) 09.00 Castefiar-Sara Cagat # i a . )

2a Divisió Í2M La Roroànica-PB Sr Cugat (Dia.)

19.00 CemreCat&ir>UEStCkgat (Diu.)

Segona Cat. fem.

Sub20 20.08 La Garriga-UE Sant Cagat <Dis.)

i&MfrBmixà-UE Saat Cugat {Dis.)

Júnior femenS ,

Cadet

Cadet Iemenf 19.0&tíií^aC«|t«wA^

FVTBmSALM ,

1a Nacional A ï?.45Vilass*rNifer-W. SaatÓífat $&•) 17.16 03ía»|>ycFl<w«$ta·Rèpo»«ír)^<)

Primera Divisió t6ÍB&,Chci^-Sspe-92(Dis.> '

Segona Divisió **A

Divisió "B" í-Jwfa*Jaaer<Di».) ' *

Primera Divisió fem. 11 .60 Pefia Aa^ctfra-Mas Janer (Diu.)

Segona Dtv. *&** fem. L«$ Un«s CDc$caus*)

12.30 MC Saat C»gat-\%Ügorjçuina i Dw.) IL30 Mas Janer-Ripollet (Diu.)

Juvenil 2a Divisió 12 ,00 Casteiiaf-W. Sant Cugat i l ï iu )

11 .45 Olímpyc Floresta-Alella ( D Í U )

Cadet l a Divisió 1745 LesCotts-Oiírttpyc Floresta ( Du.)

Cadet 2a Divisió 12.00 Viitók.W. Sant Cugat (Dis.)

10.00 Ütíispy* Florasta-Alclla (Dís.) 15.00 SaiU»€<&rm-W.Sai*Cu t(Dts.>

Alevf 11.00 Marins Saws-OJírnpyc (Oh.)

1a Nacional fem. 1&00 C^&f Crjgst-W.BafcelQna (Dis.)

Segona Divisió masc. $.15 TàTí65SaC!V&KKCngat{D)s.)

Juvenil fam» C. Cat. rW.Bacccloíia (I )ts.)

ÍÜM VE S«w C^t-Sant Quirze ÍDÍU.)

Cadet fem. Camp. Cat. •W.Barcdona (l ïi».)

t a Nacional í2^©SaiwÒuírs;-CíE SancCugatíDiu)

3a Catalana

Juvenil 2a Catalana igealada-l'E Sarw Cugat (Dis.)

Cadef 2a Catalana 19.00 üfiSant Cugat-Sant Vicenç (Ois.)

Cadet Lliga Catalana GïSïioHcrs-l K.Sant Cugat (Diu.)

Cadet 2a Cat. fem. ca-t'F, Sant Cug« (Dis)

noguer mmm* C. Catalunya masc.

J # » k r (Descansa)

Divisió d'Honor lent. UM SmVm» Vaiddua.J&wdDI».)

1a Divisió fem. *? Ad^^Terrassa-JúniGr * -

mçéntPAnm « Segon^ Catalana i a^PH |PCBjp t "A"-S»ntWsS».) 18.15 mma Sara Cugat "8" ÍDk>

18.30 Aiw|p!íJaf-E>H Sant Cagat £)&)

Júni 11.00 P H J É K Cugat-AndofmlESe.}

Juvenft ï*H $aat Cugat (Descansa) .

Infai

14 .00 ï # | | l R Cttgat-Aftd0tta;(ÍSs,2

13.00 P l | P * t Cugat-An**» (Dis,)

Alevf IB" ÍO.0OSíï!fcanova-PH StCugaïfDiü.)

12.00 PH Saat C«gai-A»dom (Dis.)

Prebenjaml "A* PH Sam Cugat {Descansa)

Prebenjaml "TET 11.00 Pt* Sant Cagat-yoliet (Dís.)

mnims muw Primera Categoria Gav&-UE Sant Cugat

Tercera Categoria 11.00 UE SaBtCugat-Barbcrà (Diu.)

Comarcal 11.00 Iffi&tntCtiíjtt-Eseda Paiés (Diu.)

fepksCasia^líE S*fttC« i£

PETAWM

3a Divisió Sant Cugat GP-San Reque

4a Divisió fem* Quatre SsfresrMiía-soI CP

5a Divisió 8«at Fi*Q*esoCP.CM de Saba Santfeliti Hospltal-Arlèdc Sant C EtVaBè$.Mit*.solCP

5a Divisió fem. Saw Ftaw»so CP-CN út Saba

6a DMsió Míta^sd CP-Caa Palsfter-VHaífct MartoteU-Saat Cagat CP Atlèaàc Sant Cegat-Ca» Anglada Llaao-Saat Francesc

Primera Categoria 12.00 St Cngat-jüftíar-Marttíreíi (Diu.)

mmmog ('ataluttyia^Marisics Rubí 2-6 Avenç-Verdaguer...... 22-22 RESULTATS

mrrmm SALM Ateví RubíNord-FcrranClua U-l Catalunya-Co].lcgt8almes...-...5^ Moatscrrat-Avenç 0-8 Europa-Club D'Aran 12-0

Infantil Leonartk) Vin«-Av. Ki PÍnaí.^1-4

Cadet Regina (larmelj-l ,eonard<?„ ;t-7

Juvenil AngeJçca Ferrer-Can Oriol.....,2-4

'erran Qua "A'"-Santa IsabeL.8-0 w » „ „ „ , „ , Viató-Gtó»tr«la "A"...„ 1-7 Joa*R MaT^aTï-Coüserola 8-0 Vvnasl « k » "B"-'l creia Aket.6-2 Ferran C k a ^" -Avcnç 0-H A w n Ç "A"-Pau (:asals 5-3 Avenç "B'·'-Caialarrya .,.8-0 Santa IsabeJ-Fcrran Clua "B". 0-H

Aleví *uer-Aveaç *B* 0-8 Cataiuft^a·íïatalimya MB" 34-4

Pins Vàílès-Sant Jurdi ^".. . .15-6

F.CJua "A"-SanttJtMdi "B"...33-ll Ckntre Obert-F.Clua "B" 36-0

Aleví Oatahmya-Àgora..... ....54-7 Ferran Cíua-Avenç..., 10-60 Sant Jordi "R"-Pla Farfercs..81 -t 1 JoaoMaragafl·R.Caj·roeli.:.... 20-53 Sant Jordi^Pins Vallès 13-5»

A G E N D A

:::;:lli|::|i;|l^lll|

FÍÍTBQl BAIA Aleví 10 .00 Buropa-Lcs Torres (Dís.) 1 L 0 0 Síitn Nord-Santa Isabel „ tDts.} 12 .00 Joara Maf3salt-Bi(mc»„ „.(Dis..> 10 .00 Pau Oasah-Avcnç... „ .(D».) 11 .00 Catattinya-Montsern»..,... ,<Dis.)

Infantil 10 .80 Robf Nord-Av. l.&s Planes JLDa.) i 1.00 1>HC \ l™*».w-r. \ it«-í „ . . iDk,)

Cadet 12.00 Rlltu \imf-) .crm.iiJo VliK'i .-.íUl·, ) Ï 3 . 0 0 s t í ip,u(k>« i-< .umc <fcm.<>- <Dis,V

Juvenil 11.00 Rnl)i V-uti-Kiicmcliu nu <füs.> 12.00 .Vmtclcr.» I .-ncr-taiih J'Ar.in. lf)iv)

M A M B ff>

12,00 Fer«wClft»"Cr*oib(=r«la. .J&m 09.06Joa»M«« i«*l-0»«Ji»y«. ...... <Cfe.) 11.00 F.C3w*,,A"-f,.Cl»s «r,« „.{!>».) 10.00 Aveiíí "»"-Saft» ísafeel...... (D*>>

Alevf lLOÜCoBserctó "8'VAvcav- »S" (Dfc.) 12 .00 V«rclagu«f.San» tsatxl—« (Dot) 0 9 . 0 0 ^ttóinya-FeiSç Olta -A"„.„.<r**.) 11 .00 Vj«tf5-T«ii5sa « è t L j B o t ) 13 .00 CíallBfKila "A"^iu0.5»fe.^„4C«s.) 10,00 r«rj»ttCtaa "B^Avenç "A*^..<t>»>

B À & $ & 3E T

Benjamí 09.00tïuhHwa'·.V·-StJordt-V. ...<l)ís.i

10.00 Catjtíínvj "B'·AcrJ i«ucr.. ..íDH.)

89 .00 Pím \a!lès.Sant Jordi "»" (t )f- J 10 .00 Avenç-Fçr-OttiÇltia "B" (I)ís.i 11 .00 i'ettan Om "A'-Geiwre Ol« ft..l i >is I

Aleví 11 .00 t a Fíoresrs-Agorst.. .„,. .,„. .iDis,) 3^1.00 Catííttnvs-AveRÇi „ (.Di- )

10 .00 S»nt Jordi "A--PI» Farrwes.».,. <Uts i 11 .00 Ferran CSaa-RegiiMCítímelt (Di<} 11 .00 Sant Jordi *y-IWV.>8è».„ (D.b.1 12.00 Joan Ma*ajSÈtltiS»nt Jofd» ......(OiO

:€ wsmm * «li»;.:*: i;

Prebenjamí 10.00 Peüt P.sitt-.Vota "A" 13 .00 Àsura **B' -.\{dfjdepc«

Benjamí 10.00'Ih.w-Vcdruiu

I Hi-, l

( D - i

11.00 Avç8S**A"-Siintí Imtóbaí "B"...(I)n.) 09 .45 HiST«tra<iS3-An^elcta Fe«er....(Iïis J 10.00 Avca^í"-Sant t:rwtóba{ "V*4r>ís.>

Juvenil Femení 11 0 Ríjot i Serra-Pureía Maria.. «>ts.) 10 .00 ScatmcaacAngeleti F«rcr (Dis.5

Alevf 09 .30 MoatfcfctL.i \l»ld-Avenç (í>i«.)

Jf M IV0 8 0 1

Infantil Masculí 10.00 fasm^éS "A"-Bianx*«. .^ÍDi».) 09 .00 Ceoae^bert-Avçnç ,4gXtA 13.00 Martt *0~itit>au UtterJ "6"„^Dis)

W & l E ! B ú l

Infantil Femení 11.00CVSantf usat lil.inxiírt ilfc.>

Cadet Femení 10.00CV,s.(nt ( iinit-.vmra l'ul.ih.1... (I)IÍ )

Infantil Masculí 11.00 CE Sans-Cus* "A,*-R.CaraK)i..(D.!l.> 12.00 tíBSantCugat "S·'-Cínsic (DiO

13.00 Ge n*Ec01jcrt-SamJt>r<li (Dts-> 0 9 . 0 0 Vedrana.Avenç. „ <l)ís.) 13J)0 IÏ5S Bïanmrt.Àgora !Í>K.)

Infantil Femení > Ponr-Cenrre Olwtt (i^ï }

ÍOHO Agora^'va" 8 " W iFM". i 13.00Ciagte-Atenç IOM

I PuresaMstia-t^rme "A" .. .(Dís)

Si t interesso que passo

TRUCfi fil 93 5*9 *8 * t

i et portarem tota la informació a casa

EIS4CANTONS El "diari" de Sant Cugat

H S 4 C A N n t t 6 Divendres, 6 de novembre de 1998 41

40 a, MARXA INFANTIL DE REGULARITAT Un cop fetes les avaluacions dels pas pels diferents controls, al final han quedat classificades 388 parelles de grans i 527 de petits. Els tres primers classifi­cats del grup de grans són els pitralls 186, 260 i 182 i els tres

primers de petits són els pitralls 517, 554 i 548. Les parelles que han quedat en el lloc central de la classificació també tindran un obsequi: són els pitralls n° 232 i n° 756 respectivament per grans i petits. La primera escola clas­

sificada per punts ha estat l'Escola Avenç amb 348 punts, la segona, Pins del Vallès amb 435 punts i la tercera l'escola Joan Maragall amb 464 punts. Els participants cal que siguin el pròxim dia 8 a les 11 del matí a

l'entarimat de la Casa de Cultura per recollir els premis. Als que no han estat encertats aquest any en calcular el seu temps, els animem a que l'any vinent hi tornin per millorar el que enguany hagin fet.

42 ÜLS4CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

PATROCINADORS

Ajuntament de Sant Cugat

La Caixa

LUCAS Varity

Sant Cugat Comerç

TOT Sant Cugat

COL·LABORADORS ESPECIALS

C.A.P. Sant Cugat

Coca-Cola

Danone

Foto Estudio M.A.P.E.

Frutas Sanahuja

Generalitat de Catalunya

L'Amic Imaginari

Màgic Box int.

Samagas

SUPORT LOGÍSTIC

Creu Roja

Policia Local

Protecció Civil

Associació de Defensa Forestal

EL DIUMENGE DIA 8 ES REPARTIRAN ELS MÉS D'UN CENTENAR DE PREMIS A LA REGULARITAT.

EIS4CANTONS

Espectacles

Divendres, 6 de novembre de 1VVH 43

E s p e c t a c l e s

'Terra Baixa' al Teatre-Auditori LEsbart i r Orquestra Nacional d'Andorra estrenaran el muntatge el pròxim març

JOSKP MARIA MIRÓ

- Sant Cugat -

L'Esbart Sant Cugat estrenarà el seu nou muntatge de dansa, Terra Ruixa, el pròxim març al Teatre-Auditori de Sant Cugat. La música anirà a càrrec del com­positor català Albert Guinovart i la interpretarà l'Orquestra Na­cional de Cambra d'Andorra (ONCA), dirigida pel santcuga-tenc Gerard Claret. "Hem insis­tit molt perquè l'estrena es faci a Sant Cugat, i finalment s'ha aconseguit. A més, hem trobat molt bona acollida per part del Centre Cultural i el seu direc­tor, Tomàs Seix", explica la pre­sidenta de l'Esbart Sant Cugat, Pepa Sala. L'Esbart va escollir Terra Baixa d'Àngel Guimarà perquè és, segons la presidenta de l'Entitat, "una de les obres més emblemàtiques de la lite­ratura catalana. Estem parlant del Shakespeare català". L'enti­tat dansaire es va interessar en aquesta obra perquè "conté els principis i valors que mouen la societat catalana d'aquella èpo­ca i hi ha sentiments molt uni­

versals". Tot i que aquesta és una de les obres més represen­tades de la dramatúrgia catala­na, encara no s'havia fet mai una versió en dansa. La presidenta de l'Esbart també ha anunciat que l'entitat dansaire establirà un conveni de col·laboració amb el govern andorrà en la produc­ció d'aquest nou munatge.

Música de Guinovart

Un dels grans atractius del nou espectacle serà la música, com­posta expressament per a l'oca­sió per Albert Guinovart. "És un compositor que s'ha engrescat molt amb aquest projecte. Gau­deix molt fent-ho. És una per­sona d'una gran sensibilitat i d'un nivell professional molt ele­vat", explica Sala. Aquesta serà la primera vegada que el músic compon per a un espectacle de dansa. Albert Guinovart és en aquests moments un dels com­positors i intèrprets més presti­giosos de Catalunya. A més de participar en nombrosos con­certs, Albert Guinovart ha com­post algunes de les sintonies de

LEsbart representarà avui Tríade a Manresa. FOTO: ELS 4 CANTONS

sèries de televisió com Nissaga de poder o Laberint d'ombres. El compositor va ser el passat juny a Sant Cugat on va oferir al Te­atre-Auditori un concert de tan­gos al costat de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Na­cional de Catalunya (OBC). El Centre Cultural va enregistrar

prèviament el programa del con­cert, que sortirà properament al mercat en un disc del segell de la discogràfica DECA. L'Esbart Sant Cugat també es­

trenarà el proper any un nou muntatge de petit format titulat Mascaró, basat en temes relacio­nats amb el mar.

Presents ah fira del Bages • L'Esbart Sant Cegat serà presa» des df avut i durant tot el c*j> <te aemmm s» Ja ím d'espectacles d'iHrreí tradS» cional <pe esfa alvCaiïresa, el Bages. La mesos, en la <n*a} lli haurà mes de %)0 progra­madors d'arreu de Catatu»

E x p o s i c i o n s

Conca proposa 'Observar i mirar' les

plantes a través del dibuix naturalista

Uartista presenta una mostra sobre les diferents espècies J. M. M.

l'exposició de Coma té finalitats divulgatues FOTO XAYI LARROSA

L'artista i professor de l'escola municipal d'art presenta fins al 15 de novembre l'exposició Ob­servar i mirarà la Casa de Cultu­ra. La mostra de dibuix naturalis­ta, amb il·lustracions de diferents

espècies, té la finalitat de mostrar el treball i resultat d'observació directa de les plantes. Per fer aquesta mostra, l'artista ha treba­llat les tècniques del grafit, l'a­quarel·la, l'aiguada i la tinta xine­sa. L'objectiu de Joaquim Conca és exercitar la percepció visual en aquesta mostra especialment pen­

sades per a grups escolars, que poden concertar visita a través de l'Ajuntament. El programa pre­parat per als nens i nenes englo­ba l'explicació oral, una demos­tració gràfica i visual i finalment una visita guiada de l'exposició, en la qual s'expliquen les tècni­ques que s'han utilitzat.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat Tf/4UTV Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a , de Cerdanyola, s / n - Q819Q Sant Cugat del Vallès -.(Barcelona) .

Lucas

44 Cultura ÏLS-Í C4TYTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

Catherine Allard. Directora d77 Dansa, Fespectacle que es representa aquesta nit al Teatre-Auditori.

"La dansa em va escollir, per a mi mai ha estat un treball " JOSKI- MARIA MIRO

-SantCugat-

ITdansa, sota la direcció de Cathe­rine Allard, presenta aquesta nit al 'Icatre-Auditori joves promeses del món de la dansa, tots ells acabats de sortir de Ics aules. —ÏT tltinsa és |HT a molts joves la primera o|M>rlmiitul d'uetuar. -i'l'dansa té la intenció que els jo­ves, que surten de l'escola i l'insti­tut del teatre, tinguin pràctica pro­fessional de forma diària, igual que es fa en les millors companyies. Ks treballa amb Ics coreografies de jo­ves que comencen però també amb altres de renom com \acho Duato, Ramon ()llcr. ()had Naharin oTony Eabrc. que es podran \eure aques­ta nit. Ks un pont entre l'escola i la companyia. Després de dos anys permet que els ballarins tinguin un

criteri més concret de què volen fer. -Com es fa la selecció per entrar a la companyia? -Es fa una selecció a través de pro­ves de dansa clàssica, coreografies i de parlar amb ells. També hi juga la intuïció, quan veus l'esperit de la persona i les qualitats que tenen. -Com és mi bou ballarí? -Un bon ballarí és el conjunt de

cos, esperit i ment. - I és complicat aconseguir-ho? -Hi ha pocs artistes que ho tinguin tot, però hi són. -També cal sensibilitat. -Si, però, cada un té la seva pròpia sensibilitat, només cal deixar-la sor­tir. Jo intento que trobin la seva prò­pia personalitat a través del treball, sense imposicions. Cal obrir-los ca­mins.

—Has passat ile ballar a dirigir. • Trobes a faltar els escenaris?

-M'agrada ballar i quan puc ho faig, perquè és una part meva, però no em dóna la sensació de no poder viure sense fer-ho. Per mi, dirigir és una transició molt bonica, natural, perquè hi ha molta creativitat. —Com se sap que arriba aquest

moment?

-Es una sensació, no és res que vin­gui d'un dia per l'altre. És molt per­sonal, hi ha un moment que el teu cos ho nota. Amb una companyia, amb les gires... Arriba un punt en què vaig sentir-me tancada i volia veure què passa fora d'un teatre. -La dansa, és tan dura com diuen? -És molta dedicació. Cal que la persona tingui ganes i motivació, i si hi ha talent, millor. En el meu cas penso que la dansa em va escollir, per a mi mai ha estat un treball. -S'aprèn molt a la Companía Na­cional de Danza i amb Duato?

La directora d 11 dai^a ( alluntu [.,„•,, / nin A/„V 4 CANiOSS

-Sí, he tingut molta sort de treba­llar al costat de coreògrafs tan bons... - . . . i arribar a primera ballarina. -Sí, sí... permet veure treball de

gran qualitat i això és el que exi­geixo ara als ballarins. És important conèixer el treball dels coreògrafs. -Et sedueix la idea de coreogra-fiar? -Sí. perquè m'agrada treballar amb

la gent i crear. He fet dues coreo­grafies que estrenaré a Terrassa. -Què ha estat la dansa en la teva vida i què n'esperes en el futur? -Es una part de mi que no aban­

donaré mai. Ara vull aportar tot el meu coneixement i ganes a joves ballarins. I si puc ballar, de tant eo tant, millor. Vull gaudir de tot, tam­bé del que hi ha fora la dansa.

Músic a

Cestrena de wPorgy and Bess' n o acaba de convèncer el públic del Teatre-Audiori

l'.Onjin •tia ilcl Uiit/r va istioiai dtiendies passat Pm^) al liatri- [uditori. FOTO: .Y.UV I.ARROSA

C r í t i c a

Retorna les arrek

MVSICA. Porgy & Bess de €e~ (»#*> Gendtttin. Direcció i arranjament»: Uu& Vi-dtil i Joan Albert Amargós. - .-Orquestra de Capem del Teatre Lliure Veu: Carme Canela. Lloc i dia: Teatre-Attdàm. 30 d'octubre.

(xjmmcmorant l'any del cente­nari de George Gersrrwin. l'or-(| uestra del Lliure ens proposa una' visió jazzística de laseva òpera ne­gra Porgy &Bess. Gershwin, no­vaiorquès fill d'emjgrants jueus de Sant l'etersburg, fou un gran com* positor de cançons populars i cornè-dies musicals que aviat va ttm èxits milionaris. Però volia també ser algú en l'anomenada música culta i així, amb aquesta sana in­tenció, va fer obres en ambdós camps, quan molts creien que fes*

* E D U A R D IENBK

gptamentdel postromanricisme ne­cessitava del jazz, ei btues, els es­pirituals, el rag, per renovar-se. La seva preparació musical insuficiest el du a París l'any 1928» períracjar d'aprendre amb Ravel, Milfeaud, Berg, Prokofiev; fins que f ps? 1935 estrenà la seva primera i única òpe­ra. Com en tota la seva producció, trobem qualitat i riquesa melòdi­ca, clements populars que engan­xen a la primera i un so ple de co­lor i \ irtuosisme jovial. Fragments com Summertime, Mj8tm*sgt>tte. Bess. voti is my wmiM,&I foves yeu, Poryy, són part de la memòria sen­timental de tot el. món» sigui des de la vessant culta o de de ies infi-rÉses versions locals o instmmemab Fetes des de la mirada pop o jaz-zísBca. 1 aquí discrepo d'en Lluís Vidal quan, des d'aquest matebt diari, diu <pe a Gershwin li agra»

> daria là seva versió, un planteja­

ment fet -amb Joan Albert Amar­gós- utilitzant gairebé totes ies for­mes del jazz com swing, blues, bot, bebop. eool o frec, es a dir esbo­rrant tot l'esforç del compositor ho­menatjat per "sortir" de la música rx >pular i "pujar" fins al paradís dels grans compositors de música "se­riosa". Al marge efaquesta personal consideració, la qualitat de tots els instrumentistes de l'Orquestra del Lliure és tan inqüestionable com mereixedora d'elogis, amb menció especial per als dos adaptadors i te-distes (geniai Amargós a Bess), Si­món a la trompeta i un increïble Horacio Fumero al contrabaix. L'e­lecció de Carme Canela és discu­tible. Crec que es tracta d'una veu perfecta en les distàncies curtes amb un tria al darrere, però no quan ha de suportar fe conumdència d'u-na big band en píena forma, com és ei cas.

J.M.M. - Sant Cugat -

lot i la bona actuació de l'Or­questra de Cambra del Teatre Lliure en l 'estrena de la seva particular versió de Poryy & Bess al Tcatre-Auditori, el públic no va respondre de la forma espe­rada. L'adaptació de l'òpera de George Gershwin per part de I duís Vidal i Joan Albert Amar­gós no va acabar de convèncer les prop de 500 persones que van assistir divendres a la nit a l'actuació del Centre Cultural.

El concert, en el qual partici­paven 13 in t è r ­prets encapçalats per la veu de Car­me Canela, fa una versió jazzíst ica de la c o n e g u d a òpera de Gersh­win , de qu i es c o m m e m o r a el centenari del seu naixement. "Estic - ^

molt contenta de com ha quedat i m'ho he passat molt bé. Això no vol dir que no es pugui rodar més i variar l'or­dre". va explicar Carme Cane­la. La cantant va destacar l'alta qualitat de l'Orquestra del Lliu­re i també dels arranjadors del c o n c e r t q u e va qua l i f i ca r "d'autèntic luxe" perquè "han versionat però a l'hora també han creat". Canela va recordar que es tracta d'una versió lliu­re i que la gent hauria d'assistir

al concert sense tenir en comp- a l'Espai.

te anteriors referents. Lluís Vidal i Joan Albert Amar­

gós van començar a treballar en aquesta adaptació de Por^x i? Bess abans de l 'estiu passat i després hi van incorporar l'or­questra del Lliure i la veu de Carme Canela. "La meva sen­sació quan m'ho van anunciar va ser de satisfacció immedia­ta, però també un repte", ex­plica la cantant.

Després de l'estrena de Sant Cugat, el Teatre Lliure i el Te­atre Bartrina de Reus seran els pròxims escenaris que acolliran aquest concert. A més, es farà

un disc d ' a ­ques ta versió de Poryy & Bess, que s'en­registrarà en di­recte al mateix Teatre Lliure, tot i que encara no s'ha precisat la data en què

'*s . es t raurà al

mercat . L'Or­questra de Cambra del Teatre Lliure és una formació estable que se centra en la difusió de compositors contemporanis. Car­me Canela, per la seva banda. és una de les veus més conegu­des en el món del jazz a Cata­lunya. La cantant, que continua la seva gira amb Carme Canela quartet, acaba d'enregistrar un disc d'uns poemes musicats pel compositor Albert Guinovart, que van presentar ara fa 2 anys

El Teatre Lliure i el Bartrina de Reus

acolliran les pròximes funcions d'aquesta

versió de la coneguda òpera de Gershwin

ELS^CAMONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Cultura 45

P i n t o r s

El colorisme de Tatiana Blanqué i els paisatges cPAguadé, a Canals

Les dues exposicions es podran veure fins a finals de mes J. M. M.

- Sant Cugat -

Canals Galeria d'Art acull des d'aquesta setmana dues expo­sicions amb l'obra de les artis­tes Carme Aguadé i la santeu-gatenca Tatiana Blanqué. La mostra es podrà veure fins al prò­xim 30 de novembre.

Carme Aguadé presenta a la sala 1 de la galeria una sèrie d'o­lis en els quals es retroba amb la temàtica de la natura. "Aques­ta mostra és la continuïtat d'una època", explica l'artista. Agua­dé va ser durant els anys seixanta un dels màxims exponents del país en elpop i l'op art, basat en l'estructuració geomètrica com a forma d'acostament al fet col·lec­tiu i la reducció dràstica dels ele­ments. Aleshores, Aguadé es va centrar el seu treball en e le­ments industrials i urbans. Poc després, Aguadé va decantar-se per les temàtiques marines i pels paisatges analítics (l'anàlisi del paisatge a través de la divisió d'una imatge).

Colorisme i en torn

Les natures mortes i el colo­risme són els trets predominants de l'exposició de Tatiana Blan­q u é a la sala 2 de C a n a l s . "Aquesta és la primera vegada que pinto el que sento i no vull dir que fins ara no ho hagi fet. Abans partia d'un referent i ara

Tatiana Blanqué a la inauguració de

únicament d'allò que sento i que hi ha al meu entorn", explica l'artista. Fins fa poc, les copes, relacionades amb la fe i la tradi­ció, havien estat el centre d'a­tenció en l'obra de Tatiana Blan­q u é . E n la s eva ú l t i m a producció, l'artista ha deixat de banda les copes, sense anul·lar­ies, i hi ha introduït l 'entorn. Aquesta ha estat "una transició difícil", segons l'artista. Un al­tre dels elements que defineix l'obra de Tatiana Blanqué és el color. "La vida és color, sense ell no podria concebre la meva obra. Sense color no hi ha res", explica. Els seus quadres, se­gons afirma, desp renen bona part de la seva personalitat: "sóc

la mostra. FOTO: XAVJ LARROSA molt nerviosa, desordenada, im­pulsiva i la forma de despren­dre 'm d 'aques t nerviosisme i aquestes ganes de fer és a tra­vés del color i la taca". Tot i que l 'art ista ha t rebal la t molt de temps amb la tècnica de l'aqua­rel·la, en aquesta mostra hi pre­dominen els olis de petit format.

Després d'aquesta exposició a Canals, Tatiana Blanqué ja ha avançat nous projectes. El prò­xim desembre exposarà en una col·lectiva a la Galeria Pou d'art i a mitjans de gener farà una ins­tal·lació a Andorra, juntament amb una artista d'aquest país. Més tard hi ha la possibilitat que la instal·lació es pugui veure a Catalunya.

Josepa Altaro exposa a l'escola d'art municipal. FOTO: ELS 4 CASTONS v

L'artista Josepa Alvaro inaugura el cicle d'exposicions

de l'Escola Municipal d'Art

J. M. M. - Sant Cugat -

L'Escola Municipal d'Art va inaugurar aquest dimarts el ci­cle d ' expos ic ions d ' a q u e s t a t emporada amb la mostra de l'artista Josepa Alvaro, alumna dels tallers oberts i que porta dos anys al centre. Sota el títol Espectres, l'artista local presen­ta obres en les quals ha utilitzat la tècnica de l'acrílic, l 'espàtu-Ia, l'oli i el pastel. El treball de Josepa Alvaro es caracteri tza per la utilització del blanc i ne­gre i també per alguns tocs de blau i vermell.

El nou cicle d'exposicions de l'Escola Municipal d'Art pensa fer-se de forma regular ( ini­cialment es preveu que tindran

caràcter mensual) , i inclourà mostres individuals i col·lecti­ves. "L'ojectiu d 'aquest t ipus d 'exposicions és programar i projectar l'obra dels a lumnes de l'escola i alhora presentar aquell treball que es fa al cen­tre", explica la coordinadora de les exposicions, Gemma Navar­ro.

Els tallers de pintura, gravat, disseny gràfic, il·lustració, cerà­mica i escultura són alguns dels pròxims que es podran veure a les e x p o s i c i o n s de l c e n t r e . G e m m a Navarro destaca que el criteri de selecció de les mos­t res es basa en " c o h e r è n c i a d'obra i trajectòria de l 'alum-ne". Actualment a l'Escola Mu­nicipal d 'Art hi ha al vol tant d 'uns 300 alumnes.

C r í t i c a d ' a r t

Quelcom de fantàstic

Lloc: Galeria les sensacions Autor: Nosaltres mateixos Tècnica: Tota és vàlida Dates: Sempre

Vaig entrar-hi, vista a la dreta i a l 'esquerra, no sabia ben bé per on començar, tot em cri­dava l 'atenció.

Una sala plena de peces enor­mes, p lenes , aques tes de ra­cons , tot s emblava adqu i r i r una tercera dimensió. De sob­te et trobaves entre passadis­sos, habitacions i personatges d e s c o n e g u t s q u e poc a poc deixaven de ser-ho, tot passa­va a adquirir un nou revesti­ment carregat de diferents to­nalitats. Semblava que només podies arribar fins al final d'a­quella cambra que tu havies vist en un primer moment . Et donaves la volta i veies com

cada cop més i més gent en­trava a aquella habitació on no­més un marc i un esglaó et se­pa raven de la teva rea l i t a t . Però el meu recorregut encara no havia finalitzat, enara que­daven molts diferents espais per descobrir. Què estava pas­sant? T o t e s a q u e l l e s p e c e s enormes començaven a comu­nicar-se entre si. Aquelles por­tes que per un moment havien restat tancades, a banda i ban­da de la composició que l'ar­tista en el seu moment els ha­via d o n a t , es v a r e n obr i r i d'elles començaren a sortir mi­lions de notes musicals que arr ibaven de l 'habi tac le de l costat, que feien que la meva estada encara fos més gratifi­cant.

Volia arribar fins a l 'habitació del costat, què podia fer?, o bé

baixava l'esglaó o bé m'arris­cava a creuar aquell túnel que se 'm presentava com una pa­leta de colors embogida, que en el moment de traspassar la porta fins al nou espai et con­vertia en part d 'aquell .

Vaig creuar, estava volant, flo­tava en una marea plena de di­ferents colors, però de sobte el blau va començar a envol­tar-me; es va anar allotjant en el meu cos fins a quedar tota jo convertida en una taca blava de diferents tonalitats, ja era par t d ' a q u e l l segon q u a d r e que tant m'havia fascinat.

Bé és evident que no pot ser possible, però sí en les nostres ments , i per tant en els nos­tres sentiments, en les nostres sensacions. Cal que descobriu el plaer d 'observar , jo us hi convido un cop més.

ARIMANY del 5 al 24 de novembre

Sa

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

lïbsínol "'1 Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

46 Cultura ELS/CAIYIONS Divendres, 6 de novembre de 1998

Teatre

Els amfitrions itin escollir textos d'Striri/ibenr i Du río ho. HO TO: O. li

El grup Espiral porta

'Teatre Breu ' a la 5a

Mostra de Valldoreix

AI.K I A . D . B I i

- Valldoreix -

l'lis amfitrions de Li 5a Mostra de Teatre de Valldoreix, el grup de Teatre Espiral, van estrenar dissabte a la nit l 'obra Teatre li reu. l 'n muntatge intimista i de petit format que fins diu­menge a la tarda va portar a l'es­cenari la crítica social dels tex­tos de dos autors, A. Strindberg i Dario Ko.

La directora del grup de Tea­tre Kspiral, Trini Eserihuela, va declarar que ha escollit aques­tes dues obres perquè "sempre m'agrada triar obres que apro­fundeixin en algun tema, i en aquest cas Durio l o sempre ha estat un gran crític social". Kn la primera part de la inter­pretació. sis actrius van mostrar al públic la nuesa dels senti­ments mes primaris, com són l'enveja. Li por i el ressentiment en la representació de l'amor rtrrii i La més forta d'Strindberg. 1 en la segona part, també dues dones van exposar de manera

més s impàt ica al t res sen t i ­ments com ara la impotència i la resignació, en les obres El despertar i La mujer Sola de Dario Fo.

Teatre Breu s 'emmarca en la 5a Mostra de 'Teatre de Vall­doreix , que va c o m e n ç a r el passat 17 d 'octubre amb l'o­bra Danny i Roberta de la com­panyia de teatre L'Ombra, de Cerdanyola. Una Mostra que , s e g o n s e x p l i c a T r i n i E s ­erihuela, "cada vegada té més èxit de públic perquè donem un espectacle digne, respec­table i que diu sempre algu­na cosa més" .

Els pròxims 7 i H de novembre la Mostra cont inuarà amb la representació de Tos/as las !u-

jas de su madre. d ' Isabel Hi­dalgo, a càrrec del Grup de Teatre Gavà. I El trií del 'l'ca­tre. de Rodolf Sirera, inter­pretada pel mateix Cirup de Te t re Espiral de Valldoreix, baixarà el teló d ' aques t a 5a Most ra , el dies 14 i 15 d'a­quest mes de novembre.

CENIRED'ESIUDISMUSICAISIHUMA^I IS

VENDA D INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc. C/Balmes, 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

Exposicions

Destacats ponents pa r l a r an

sobre Cuba a la Casa d e Cultura

El Centre acull una exposició de fotografies sobre Filla — v 'y£>~ "*v^ —fQV^BHC· "

J.M.M. - Sant Cagat -

L'exposició de la Casa de Cul­tura Cubà amb uns altres ulls. or­ganitzada per TAssociació Ca­ta lana de Br igad i sces de Nicaragua (ACBN). es com­plementarà dijous vinent amb una taula rodona on intervin­dran diverses personalitats i ex­perts sobre el tema. El rector de la l 'AB (centre que té un conveni de cooperació amb l'i­lla), Carles Solà. el president de l'Associació (Liralano-cubana d'intercanvis (ailturals. Felipc Aranguren. el periodista Josep Pernàu, la periodista especia­litzada en Cuba. Cristina Fe­rrer, i els cubans Laura Fer-n a n d e z i J u a n C u e s t a participaran en aquera xerrada que moderarà la periodista Mò­nica Bernabé. Kn aquesta tau­la rodona es debatran temes so­bre el canvi dels hàbits socials i econòmics dels cubans des de la caiguda del bloc socialista i la legalització del dòlar a l'illa. El principal objectiu d'aques-

;<•$

•M

I'.exposirió sobre la situació es pot veure u In Casa de Cultura. l-'O I'(). \ I

ta sessió és donar prioritat a les intervencions, comentaris i pre­guntes del públic.

Fotografies sobre Cuba

Cuba amb uns altres ulls, que es pot veure des de dimecres a la Casa de Cultura, mostra 35 ins­tantànies sobre la vida quoti­

diana a I illa que van ter els ma­teixos cooperants de l'ACBN. "Cal que els ciutadans pressio-nem els governs per acabar amb el b loque ig d'FLUA a Cuba . 'Tots ens indignem davant de l'actuació del nostre amic. l'im­perialista", va dir durant la inau­guració de la mostra el coope­rant Jesús Alonso.

Dibuix

Nou nens d'escoles santeugatenques

il·lustren les postals de Mans Unides Diumenge rebran el premi en el marc de la Festa de Tardor

IOLANDA IWMIKS

- Sant Cugat -

Són els futurs artistes de Sant Cugat perquè amb només set anys alguns ja han guanyat el seu segon premi de dibuix. Els nou nanos de la fotografia són els guanyadors del concurs que Mans l 'n ides ha fet entre les escoles san teuga tenques per triar els dibuixos que il·lustra­ran les postals de Nadal d 'en­guany. Són l'August Villama-yor, el G e r a r d C h a l a u x , la Sandra Vives i la Clàudia Arús, q u e han guanya t els qua t r e primers premis; i els accèssits han es ta t per a Arnau Marí, Adrià Codina, Tanit Fernàn-dez, Albert Sànchez i Míriam Gallego. Nou amants del di­buix.

Els diners que es recullin d'a­questes postals seran pel pro­jecte que Mans l nides du al Togo i l 'Alber t r e s u m e i x el sent iment general que trans­metrien a les persones que re­bran els beneficis: " H e m fet els dibuixos per a el ls" . Uns

Nou futurs artistes santeugatencs. FOTO: XAVILARROSA

dibuixos sobre el Nada l que expressen les seves fantasies o inquietuds, com la de TAr-nau, que explica que ha di­buixat Testrella dels Reis d 'O­rient "per recordar una gateta que se 'm va morir". Colors i imaginació basades en les tra­dicions n a d a l e n q u e s són les dosis de personalitat que han

abocat aquests nens en els di­buixos que il·lustraran les pos­tals.

A partir d 'aquest cap de set­mana, tothom qui ho vulgui ja pot adquirir aquestes postals que es poden comprar a la pa­rada de Mans Unides a la Fes­ta de Tardor, i també en algu­na llibreria de la ciutat.

ELS/CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998 Cultura 47

El r e p o r t a t g e

El Cartulari de Sant Cugat recull innombrables documents del segle XIII on hi constaven les propietats de les famílies. La seva finalitat era la de guardar i facilitar la consulta de títols, drets de famílies i privilegis. L'Arxiu de la Corona d'Aragó és ara el seu amagatall.

Més de mil documents del XIII al cartulari de Sant Cugat "A//d local és universal" (C. Baudelaire)

M A R I A N G K L A ROVIRA

- Sant Cugat -

Un cartoral o cartulari és una g r an f o n t d e d a d e s h i s t o ­r iogràf iques i se n ' han con­servat d' importants : El Liber Feudorum Major dels segles XII i XI I I és de la ma te ixa època que el de Sant Cugat , i es conserven ambdós a Bar­ce lona , a l ' a rx iu e s m e n t a t . T a m b é el de Gerri del segle XI, el Llibre blanc de Santes Creus i el d 'Alaó, el gòtic de sant Joan de la Penya i el de F u l d a del IX, to ts molt va­luosos.

Al car tular i de San t C u g a t s'hi recollien els títols de les propieta ts del Mones t i r i de les famíl ies d e l ' e n t o r n . El professor de la UAB J.J. Cor­tés n 'ha fet el tema de la seva tesina i ho ha resumit en una confe rènc ia . " N o es t i c d ' a ­cord en que és només una in­formació econòmica , rere el d o c u m e n t s'hi amaga la gent , es recorda el passat familiar i e s té consc iènc ia d e futur" .

A partir del segle XII s 'ha­via posa t de m o d a t en i r un cartoral i al Monest i r s 'anaren a p l e g a n t p e r g a m i n s i d o c u ­men t s fins a sumar-ne 1.390. Es publ icaren els textos lla­t ins a m b índexs t opon ímics

(de lloc) i an t roponímics (de noms). A l 'època de la Desa­mortització molts dels papers es van perdre .

"Als feudals els preocupava saber que el seu l l inatge se­guiria. A partir del segle XI I I hi ha un canvi, amb la revo­lució urbana els a r t e sans es fan b u r g e s o s i v o l e n s e r aristòcrates. Procuraven que no es dispersés el l l inatge i el patr imoni , així ar t iculaven la societat i el territori. Pel pa-rentiu i el l l inatge".

Fins a finals del segle XII la societat era e m i n e n t m e n t ru­ral. A Sant Cugat es comença a p a r l a r d e p o b l e , p e r q u è abans, sembla que al segle X, hi havia l 'església dalt el turó - o n ara hi ha el mercat v e l l -amb els serveis per a les ma­s i e s , i q u a n hi hav ia pe r i l l d 'a lgun atac els pagesos ana­ven a refugiar-se al Monest i r . En t re les quatre cases del po-ble t i l ' omnipo ten t Mones t i r l 'espai era despoblat fins a l 'e­ra dels monjos, ara plaça O c -tavià. E n aque l l s d i e s hi va haver una concessió reial per fer una fira, cosa q u e a Rubí no van tenir fins al segle XVI.

A principis de segle els àrabs h a v i e n a taca t el M o n e s t i r i més tard es va recons t ru i r i ampliar. Hi t reba l la ren t am­

bé esclaus d 'aquel les terres, portats de les expedicions pu­nit ives. Si t o r n e m al car tu lar i , s 'hi

pot trobar el document 1.161 on Gui l lem de Bellvei (Gui-lelmum de Bello Viri no) dec i ­d e i x c e d i r a l ' a b a t , t a m b é Gui l lem, un "honor" que te­nia al t e r m e de l cas t e l l d e Calders , que havia estat mo­tiu de baralles amb els frares.

És p l e d ' i n t e r è s el p a p e r 1.160, un testament: Ego Pon-cius de Mureden, de ten tus infir-mate, pleno sensu et memòria in­tegra, facto meum testamenfum... El lloc de Mu red en no se sap on era i el tal Ponç va deta­llant les propietats i a qui les deixa. Anomena santa Eulà­lia del C a m p i santa Maria de M o n t e Serrato, de Rocheta i de Foex, Marcha al t e rme de Cherol (Querol, segurament) , Miraies, turre Gaucerana, par­la de sòlids i de cavalls... Ac-tum est nonas iulii, a. Domini MCLXXXV (1.185).

E n aques ta època, al segle XII, s'havia fet important l'ai­xovar, si no en t en i en no es p o d i e n casar p e r q u è era la dot. La "parente la" era la fa­mília àmpl ia i començava ja abans del naixement. Quan la dona esperava es feia el t es ­t amen t fillo suo gest abat in ute-

El Monestir dins el cartoral de mitjan segle XIII. FOTO: CEDIDA

ro. Hi parlen dels pàrvuls, pu- perpetuaven la memòria de la pils i de la caterva o tribu de fills, així com dels que vivien al mas , q u e eren la masada .

Els matr imonis per amor no ex i s t i en , Una figura impor ­tan t era Vavunculus o onc le matern , amb qui el nen s 'e­ducava, per un pacte. A més d e d o n a r - l i les a r m e s i e l s béns , t ambé li cedien la filla en ma t r imon i , sense fer cas d e les no rmes de l 'Esg lés ia contra l ' incest.

Els cognoms

El costum de posar cognoms va començar al XI I , després que al segle X havien agafat s o b r e n o m s c o m b o n v e í o bonfil l , q u e afegien al n o m propi seguit del pa tern . D e s ­p r é s e l s n o b l e s u s a v e n e l t o p ò n i m : B e r n a t d e Clara­m u n t o G u i l l e m d e Cana l s , e tc .

La personal i ta t del grup fa­miliar s 'afegia a la personal ,

t r ibu. . . "Aquella estrat i f ica­ció de la societat va durar i fins tres generacions després els feudals no van ser absor­b i t s pe r l 'E sg l é s i a , q u e no permet ia els matr imonis en­tre parents" . Potser aleshores ja havien aconseguit la cohe­sió que necessi taven.

M e n t r e alguns b u s q u e n les arrels c o m u n e s allà a la llu­nyana eda t medieval , des de la Florida, allà al Carib, surten els as t ronautes cap a l 'espai i un d 'e l l s diu que buscarà la seva terra , la ter ra d ' a q u í a prop, mirant de reconèixer-la. E s p e r a n t amb fascinació les 16 òrbi tes i les 16 sort ides de sol, una cada hora i mitja q u e és el t e m p s que trigaran a fer cada volta a la Terra. D e s d 'a­qu í potser veurem algun arc d e san t Mar t í al ma t í o a la tarda, mai al migdia, pe rquè cal q u e el sol estigui a uns 20 graus d'inclinació. Naturalesa i misteri i somnis.. .

C r í t i c a de cine

Pel·lícula: En estado critico Director: Sidney Lumet Actors: James Spader, Kira Sedgwick. Helen Mimen Durada: 103 minuts

Aquesta setmana sortirem d'ex­cursió a la gran poma catalana, al nostre Manhattan-Eixample parti­cular per parlar d'una de les nom­broses estrenes que no arriben a la nostra ciutat.

El motiu? Senzill. Es diu variació. En estado critico (Critical Care), el film escollit, arriba qualificat de comèdia; s'ha d'afegir que es trac­ta d'una comèdia d'una acidesa in­superable. Una obra de Lumet (La noche cae sobre Manhattan) que en aquesta ocasió s'introdueix en el món sanitari i fa una crítica devas­tadora d'aquest àmbit, de les lleis, de la societat i de les relacions hu­manes.

Durant els seus bons 30 primers

Terror sanitari ISABEL SAEZ

minuts hom es troba en certs mo­ments com fora de joc, sense saber cap a quina banda vol anar Lumet, si es tracta d'una comèdia boja, una farsa o una paròdia de les edulcora-des sèries d'urgències hospitalàries. De mica en mica cada peça va ajus­tant-se i comença a reconèixer-se el segell característic del madur direc­tor americà. Trobem, entre rialles que es gelen als nostres llavis, mo­ments culminants de dramatisme.

Les històries convergeixen: les dues germanes enfrontades per una herència que depèn del temps que el seu pare estigui connectat a les omnipresents màquines que el mantenen "viu". El joc brut que hi ha entre elles. La primera deman­da judicial del jove metge resident, Dr. Wemer Ernst (James Spader). Abans d'aquest entrebanc, el Dr. Ernst tenia obertes les portes de l'èxit de bat a bat. La filosofia del gran hospital (som a Xicago) basat

en les assegurances dels seus pa­cients, en un exclusiu ordre de prio­ritats que depèn de la caixa enre­gistradora de bitllets: "L'única forma de morir tranquil en el teu llit -diu el director emèrit, un metge dis­tingit ara completament alcoholit-zat-és no tenir cap assegurança". El director estrella, amb un servei de diagnòstic totalment informatitzat, capdavanter en les tecnologies més avançades: "... aviat no haurem de perdre temps visitants els pa­cients..."

En estado critico, un Lumet lúcid, càustic, que dispara tota la seva ar­tilleria contra un sistema sanitari deshumanitzat. Un Lumet que es permet unes llicències de caire fantàstic, fet singular a la seva obra, per reflexionar sobre la mort, la vida i l'eternitat. Finalment, un Lumet que busca la complicitat del seu equip tècnic en pes per donar una ambientació fredament perfecta.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa K la Caixa

Carrer de la Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

•

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

•

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

ON MENJAR? BAR GLOPS Rosselló 2 93 674 36 36 Cuina cassolana

BAR MERMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

BAR PICCOLO Valldoreix. 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR Plaça Augusta. 2 93 589 54 92 Tapes casolanes

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-37 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BOI BÉ Rbla. Celler. 131 93 589 84 22 Mansqueria

CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 589 19 01 Marisc, menú, cuina mera

CAN CABASSA CASTÀNO

CAN EDO

CAN BARATA

Puigmal, s/n 93 674 02 67

93 692 24 24

~" 93 697 06 52

Cuina de mercat CAN CABASSA CASTÀNO

CAN EDO

CAN BARATA

Lleó, XIII

93 674 02 67

93 692 24 24

~" 93 697 06 52

Carn a la brasa i calçots

CAN CABASSA CASTÀNO

CAN EDO

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 674 02 67

93 692 24 24

~" 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre

CAFÈ-BAR SOL Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113 93 674 67 21 Jazz üve

CELLER STA. MARIA Santa Maria, 17 93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans CASINET Cami Can Ganxet, 47 93 589 50 83

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

CAN CÀSOLETA Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 675 10 33 Peix í marisc fresc

CHÉZ PHILIPPE Plaça Pep Ventura, 5 93 674 94 84 Cuina francesa I menú diari

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

ELPEROLET Av. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Tapes i menú diari

ELMESON

ENTRÒIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

Avda. Catalunya, Í 5

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 81 97

Braseria i cuina de mercat ELMESON

ENTRÒIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

Avda. Catalunya, Í 5

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 81 97

Braseria

ELMESON

ENTRÒIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

Avda. Catalunya, Í 5

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 81 97

Frankfurts

ELMESON

ENTRÒIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

Avda. Catalunya, Í 5

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 81 97 Menú diari

ELMESON

ENTRÒIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

Avda. Catalunya, Í 5

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 81 97 Cafeteria i pastes

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

LA LUNA Sol. 25 93 674 08 10 Tapes i plats combinats

L'ALBA

LA GRANJA

LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQUASH

Ctra. Cerdanyola, 13 93 675 35 80 Cafeteria, croissanteria L'ALBA

LA GRANJA

LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQUASH

St. Antoni-placa Barcelona 93 675 52 46

"93675~Ï5 03

Cuina casolana

L'ALBA

LA GRANJA

LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQUASH

Alfons Sala, 24

93 675 52 46

"93675~Ï5 03 Pizzeria, creperia

L'ALBA

LA GRANJA

LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQUASH

Sant Bonaventura. 14

Plaça Mas Roig, 4

Elies Rogent, 14

Rbla. Can Mora, s/n

93 675 09 05

93 675 00 86"

93 589 38 23

"93 58926 97""

"93589 14 96

Entrepans variats

L'ALBA

LA GRANJA

LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQUASH

Sant Bonaventura. 14

Plaça Mas Roig, 4

Elies Rogent, 14

Rbla. Can Mora, s/n

93 675 09 05

93 675 00 86"

93 589 38 23

"93 58926 97""

"93589 14 96

Xai, entrecot a la brasa

L'ALBA

LA GRANJA

LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQUASH

Sant Bonaventura. 14

Plaça Mas Roig, 4

Elies Rogent, 14

Rbla. Can Mora, s/n

93 675 09 05

93 675 00 86"

93 589 38 23

"93 58926 97""

"93589 14 96

Mexicà-menú català

L'ALBA

LA GRANJA

LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQUASH

Sant Bonaventura. 14

Plaça Mas Roig, 4

Elies Rogent, 14

Rbla. Can Mora, s/n

93 675 09 05

93 675 00 86"

93 589 38 23

"93 58926 97""

"93589 14 96

Cuina catalana

L'ALBA

LA GRANJA

LA PASTA BOIXA

LAMUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQUASH Sant Jordi, 33-35

93 675 09 05

93 675 00 86"

93 589 38 23

"93 58926 97""

"93589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú

Amnistia Internacional

Entitat: 2013 Caixa de Catalunya

Oficina: 0 6 1 8 Núm. compte:

7 0 - 0 2 0 0 4 1 7 9 4 8 Grup Cristià d'Ajuda

(Caputxins de Sarrià) Entitat: 2 0 1 3

Caixa de Catalunya Oficina: 0 1 0 0

Núm. compte: 57-0200662441

Intermón Entitat: 2 1 0 0 - "la Caixa'

Oficina: 0 7 6 5 Núm. compte:

8 1 - 0 2 0 0 1 1 1 1 2 8 Justícia i Pau

Entitat: 2 1 0 0 - "la Caixa"' Oficina: 3 2 0 0

N ú m . compte: 9 1 - 2 5 0 0 0 0 1 8 5 1 Mans Unides

Sant Cugat Entitat: 2 0 1 3

Ca ixa d e Cata lunya Oficina: 0 4 9 2

N ú m . compte: 0 9 - 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2

Metges Sense Fronteres Entitat: 0 1 8 2

B a n c o Bi lbao V izcaya Oficina: 5 7 3 4

N ú m . compte: 3 7 - 0 0 0 7 4 8 7 0 1

Unicef Entitat: 0 0 8 1

Banc d e Sabadel l Oficina: 0 0 2 5

N ú m . compte: 22-0001382541

Col·labora-hül

• • •

Centre Mèdic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. \. Sàhat Bonich

Dr. /. Sàbat Santanrlreu Dr,]. Al. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Conveni amb les principals companyies d'assegurar>ces:

mèdiques.

PEDIATRIA Dr. I. Barraran Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. j. Serra Catafau

DERMATOLOCIA Dr. (). Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. j. Casahas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calati

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Omets oe conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusinol, 2, entsol. la

T E L S .

93 674 1 5 26 93 6 7 4 01 47

Centre de Rehabilitació • S U S A N A M C O U m i

grans, "CANGUÍI3" aviat»»**, control de maüS*, ajuda a t t l t a -transtoms aspacaEta. a dorrocilt. Av. Toro 3er.dep ItilZSartCfcgaC

Cirurgia « D R F E R N À N D E Z LA-YOS C*i*3B generat, aparefi dtgassu. ASC-PreviaK-Santlas. Av. Torre-

«935894700

« CENTRE MÈMC SÀBAT Certificat» * conduir i armes. Medicina interna, especialitats. c/ Sanes*» Ruaíftof, 2 entot

Dietètica-Nutricio

SA^AW' E Q O W Í N O O

Madtcjn* fleneral. lietàScs. Dt-Stifts, dimecres i d^ous, hores «omrtriaudes c/ Endavaiiada, 21,tarpis

632»

tart

wrioSao^m»»D».UwnS»rcf« CMtoéterie feSSoí l en ·Na f tH^ Av. ToB^ane», 2-«, 2a {Afttav. • s * 4 » t $ Q

Fisioteràpia • S O f i A R O M A FERRÉ F»iot«rt»^A«r*tencias·«B'

• m INI Servei d*ajuda s tes psrSO*»». |: grans, malalts crònics d ç*»*»-lescents. a quatwvot h a * <M # * o la nit Sistema semrDt, ritma. segur i de poc «oat-A* blanca, 2-B. 3ar. A. •"**** Cugat. M.-i«.9S.. LABORATORIS • LABOIWTOfU WUÉCWE-VARNE , . Santiago Hus)flolJr7 « 9 3 5 8 9 8 0 » - , .

Metge capçalera

U J.a ESOtW»<«, <SWS-GeriatriB. Av. Ass. sanít. Agt MútM, M. Ratc. Prest ,"" "" « 9 3 5 8 9 3 Í « 9 0 9 33 W Urg 24 h. d a n * *

• C l í N i C A DENTAL DOCTOR BRANDT. Ortodòncia i Odontologia ga-twrat. CV Sants Marta 9, i er. 2a • Ssrft Cugat. « 6 » 5 » 7 0 40

Odontologia

Geriatria E R I A T f t l A

Atenció B persones grans en et sou domtc». Assessorament a llurs tamfflam.Gastlo de fle-«tdèneiss I d'altres reojraps.ln-termerja, Formació, ai Àngel GuimVà, 3 06190 Sent Cugat.

' « * » « r * « 0 »

Menció f companyia a persones

Or. ÏHerty t*#PPflt Qdontoes-toniawtooifii^Nsjhiievera-

• SÏWTttf DENTAL f AvC*ataiya,?1, baixos SantCugat « 9 3 5 8 9 0 O 0 0 6 3 x 8 3 5 8 9 0 3 1 3 . . _ _ • C L Í N I C A DENTAL A U -tftAH Odontafaga gBneral, imptarfJoto-g», prStesis, òdontopediatria. or­todòncia, mútues. Av. Torreblan­ca, 1-6.2a. 11. Sant Cugat w &3 875 0 8 0 3

mpUmCA ORTODÒNCIA

MANOIBÜLAn te TbWfcltncs, 2-8.2n A. despatx S. Sant Cugat « 5 9 8 0 3 9 6 - 8 7 5 2 2 1 2 '

• C t l N t C A DENTAL M A ­J O R <VMaor,Z3-25, v, 3" « 9 3 6 7 4 72 400

• DRA. M. JAUME SAURA CSrteacfcrtal Df adv 9- t3f i í 16*20 h Pg Sant Magí. 22. bet-i(r». Sant Cugat « 9 3 « 4 23 35

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia, Conveni amb tes prtficlpate tnértuò» G? San­ta. Marta, 10. SantCugat « 9 3 5 8 9 5 1 0 6

•Of tHSRrWNreRRANIr tÀ Wirtlertfeur - Prevtirea - As­sistència sanitària Medtfcac. firancesc Moragas, 46, entr. 2a. SantCugat « 9 3 8 7 5 4 8 5 3

NASCASARAMONA Pediatria, asnta infants. Hora* cortvinguttas Rbta. ftibataltada, Zf t l r 3a. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 7 2 1 6 .

» P ILAR C A N O S A Ú B E ­DA Pediatna - Medfcfna adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis. SantCugat « 9 3 674 5 7 9 8 9 3 589 35 48

• DRA. ANNA P U J t B E T l CALDES Pedfflttrta. Vrtafcoo Salut Maptre. Endavaliada 21, 1er p&. Sani Cugat. « 9 3 589 29 95 93 674 20 79

Podologia

« JOSEP M . P R E K E D E S «aüttiss del peu, ortests. piao-Uiies ortopèdiques, papitomos, cirurgia oe» peu. Hores a con-vaflk « 9 3 5 8 9 8 3 1 3 929 1« 95 36

•ttWttACOLOatBR CALAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rua#oJ,2, entsol. 1a. SantCugat « 9 3 6 7 4 1 9 2 6 « 9 3 6 7 4 0 1 4 7

Pedagogia-Logopèdia

• SEGONA VINAU.ONOA Pedagogia, logopèdia. Proble­mes llenguatge i apraneiïtatoe aVM>,$-7, i r 2a. SantCugat. « 9 3 5 8 8 1 2 1 5

• C E N T R E D E PSrCQLO-OtACLÍNfCA Inwtórns d'apreneritatee 1 da te parla. N-ana, adoleseaot* i adults. Av CatatunysZi,àr 1». SantCugat « 9 3 6 7 4 36 73

« C E N T R E P t t C O T E R A -PIA D E L VALLÈS Psicologia, psk)iflBtria, togopà-« e . Plaça Or. Saltes, 5,2n, 3a 'SantCugat « 9 3 5 8 9 4 0 5 1

Pediatria

• J O S E P M . C O R O M I -

• ORA. PALERM Psicologia. Ansietat, depresió, diftcuítats de reiació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Harea convingudes c/ Fran­cesc Moragas, 25-27 in 1a Sant Cugat « 93 674 38 53

93 418 48 48

• I N S T I T U T P S t C O -MÈDIC

$A«tO«QAT Pstóoiogia ctfnica depwsstofis. ateeíiotísme, im~ corrranta trastortis d'ansietat, asfe-ès, tabaquíarne. Av. Torr»-btanca^-8 Ser. A dosp. 11 i 12 SantCugat. « 9 3 5 8 9 3 7 9 7

• M A R I A D O L O R S C A -RRERES BENNASAR Cen­tra Mèdic Sàbat. SanSago Ru-sinotí, entsol. ta. SarttCugw « 9 3 8 7 4 1 * 2 8 « 9 3 6 7 4 9 1 4 7

Tocoginecologio bstetricia \

•mjesusRaswíNDEz BMZMi 1í»çrjST*}otop3B, Mdree coown-

w. Catalunya, 21 , 4rt 1a Sani Cucut « M $89 4 8 0 6 Par«cu ·a r ;93874»09

• O R . S N R i O U E O í m j S · LA FONT Ginecolaa, 'tibtoMmuKvm-fa, esterSíat menopausa, révi-sjons. ftancase Mcçaga* \-%

*836W«rS" ?« 93 599114$

Traumatologia

ÍÜMÈ IÀ-. Traumatotogia, <ïí(tw»n»l i quena Av.Torrebtaneaii SantCugat « 9 3 6 7 5 5 7 5 6 • J O S E P PCSCH Traumaïoleiftla^ ststència sariftéríi. Medyieo. f

a-s.za-ia « 9 3 5 9 9 1 8 8 »

• cm. emum MMAH* 8 U R O Cirurgia ort«í>9<i^si ftaufl)«to-Hores convingudes. Cf Gkbna, 21,1r3*8arrtC«8at, « 9 3 8 7 4 4 3 4 5 9 3 5 8 9 0 5 3 4

I N P R O S S

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència, servei 24 hores

• "Cangurs" d'avís i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,..

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,..

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre Blanca 2-8.3rA. desp. 11-12

Sani Cugat del Vallès

ELS-/CA\TÜ!NS Divendres, 6 de novembre de IW8 Cultura 49

wHfm

HI JHesón Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

PI. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

Com si fos de tota la vida

la xocolata... * f v f H •Is entrepans... H^fH • I cafè... * K * H los pastos... 4$*4f+ • I suís... f fv fK

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

I I Pi. Barcelona ..Tel. 93 675 5246

PELUQUERIA

FORMAS C / . Elias Rogent, 1 8A (junto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès

•C1NESA •YOIIQ

Sant Cugat 1

Crimenperfecto 18,00-18,15-20,30-22,45

SantCugat2

BshowdeTruman 16,10-18^0-20,30-22,40

SartfCupts

Yelmo 1 Sant Cugat 1

Crimenperfecto 18,00-18,15-20,30-22,45

SantCugat2

BshowdeTruman 16,10-18^0-20,30-22,40

SartfCupts

Algo pasa con Mat? 16,00-18,15-20,30-22,50

Sant Cugat 1

Crimenperfecto 18,00-18,15-20,30-22,45

SantCugat2

BshowdeTruman 16,10-18^0-20,30-22,40

SartfCupts

Yeimo2

Sant Cugat 1

Crimenperfecto 18,00-18,15-20,30-22,45

SantCugat2

BshowdeTruman 16,10-18^0-20,30-22,40

SartfCupts

Snake Eyes 16,00-18,15-20^0-22,50

Sant Cugat 1

Crimenperfecto 18,00-18,15-20,30-22,45

SantCugat2

BshowdeTruman 16,10-18^0-20,30-22,40

SartfCupts Yefmo 3

Hi^rasoalpanÉio tSf<50-18,10-20,20-22^0 ElshowdeTruman 1«,00-18,15-20,30-22.45

SantCugat4 Yeimo4

AlgopasaconMary 16,45-19,30-22,15 Antz 16,15-18,00-20,00-22,50

Sessions golfes de dissabte

Yetr»o5 "9 Sessions golfes de dissabte Crfaieti perfecto :•-' 17,30-20,15-22^5

Si *fttCaget1 \^n*í5 -g Grimen pwtecto 01 00

SantCtigatS

Batte .% 17.15 -20.00-22.50 Grimen pwtecto 01 00

SantCtigatS ^ m o 7 • • • •"& vnr ™- •

SslftK&lirllHiafi 00 50 Pequeftos guerreros «p.í8,15·2<M0»22)45

$**€•$*&- . , Y«lmo&

R«8re»alpar*{$0 00i*5 Dosvüas en un instant» 1^90-18,15 - 20,30 22,45

SantCygat4 ^ YèSm&S íMffe

AlgopasaconMary 00/» El nombre que. J F r o r t « Í Í i r 16,00/19.15-22.40

* DISSABTES VARIA HORÜ 0E L'ÚLTIMA SESSIÓ

XHntHnHiVI^RMHniW P P J I » * * PIF^B "SOÍ B W T W W ••ffW·^^PíWK * Efetijmenges i festfut1fl|*fta$ mat in^a fes 12.00

TPÀRADA CUINA CATALANA SERVEI DE CARTA I MENÚ-TANCAT DILLUNS NIT FONDA»

RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T. Tel. 93 589 26 97 It

g^9

El diari de casa. IMMMHHMh^hlMMHH

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

08190 Sant Cugat del Vallès

2 ÜG MACx 500

i vnt i ne M M M r i csmii M B noiaVns 5 $ ^ . ~ . «IttMiwrariMBIglIlK? i ! i Sent Cugat Centra Comercial

s» SW SANT CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA 1:16,00-18,15-20,30-22,45 SALA 2:16,10 -18,20 -20,30-22,40 SALA 3:1600-18,10-20,20-22^0 SALA 4:16,45-19,30-22,15 13 ANYS GOLFA: 00,50 APTA GOLFA: 00,45 13 ANYS GOLFA.00,45 13 ANYS

SALA 1:1,00 APTA

H ^ l Q S SO S ÍÜ S ^•SBESàKSBB ^MRHSni i l l i l H ! ^BtBBBB/Bm HW g W ^ ^ r V ^ A l » • •— r88P8Cte<tof Jove

CametoTestudjant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos universitat! anticipada de 65 anys telèfon alsTSeriiCaixa minusvaHds

&2 Q S Pagament amb targeta d» crèdk

Sessions numerades

vt5tftP9f 9024332 31

50 Cultura ELS-f CANTONS Divendres, 6 de novembre de 1998

LA n &mxmmmmu*M. F M De dilluns a divendres • De 7 .00haS .00h El despertador. amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb (ïeni Lozano i l'en-trevista, amb Jot'rc Llombart • De 10.30 h a 13.00 h l.urevista, el maga/inc de Vanessa Raja • De l.i.OO a 13.30 h Sa/// Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.50 h a 14.00h Amb molt de gust, amb Pep Blanes • De 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Ksteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Saba Vallvé • De 20.00 h a .20AS h l'esport/n

De 21.00 I 22.00 h l'estrena (dilluns). Pasta Fullada (di­marts), Bon mtllo (dimecres). Buc d'assaig (dijous). Jazz (Una (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Mad' time, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense f/v/i feres. • De 24.00 h a 24.35 h I.'espottiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

• De 9.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 11.00 h Tiramilles, el concurs • D e 11.00 h a 13.00 h

Pasta Fullada • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • De 14.00 h a 1.5.00 h Vallès sense fronteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00 h Cotton Club. amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'.estre na • De 18.30 h a 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • D e 9.30 h a 10 h. Esport en mana 1" edició •De 10.00 h a 11.00 h Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahis-sa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2" edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.0 h Esport en marxa 3a. edició

La p r o p o s t a

Participar en la mostra més gran d'entitats locals: la Festa de Tardor 1998.

Aquest cap de setmana tots els santeugatencs tenen una cita irrenun­ciable: la celebració de la Festa de Tardor, el màxim punt de trobada de to­tes les entitats, associacions i col·lectius de la nostra ciutat. La pluralitat garanteix l'existència d'activitats de tot tipus durant el cap de setmana, i per aquells que no es decideixin per cap en concreta, simplement poden deixar-se perdre entre el reguitzell de paredetes que hi haurà instal·lat als Jardins del Monestir. Cites gairebé inel ludibles també seran el debat que aquest vespre donarà el tret de sortida a la festa i que enguany porta per títol: Parlem de barris, districtes, poble i ciutat. Altres actes centrals de la jornada seran el pregó de festa, que es farà demà dissabte a les 19.30 h i el lliurament de premis de la Marxa Infantil, que es farà diumenge al matí.

SALES MUNICIPALS

DISSABTE

ifMi. àlodera: Carme TaBeda. Ales 21 J0k£2ttfcdftGt&-

* Jornada d e portes obertes í xocolatada. A fes WMh. LalJriióSantcü^tçrica. • Cercaviladç ^Ègsats, grallers, bastoners i L a Banda de fes Planes. A les 18.00 h. Lloc d e sortida: plaça Gctavíà

• ? « # de 1* festa a càrrec de Josep Maria htfjà. A tes 19.30 h. Plaça Octavià. C Ï * Í i Í A AL ES PLANES •jrftjSpçfeè. A les 17,30 L· Al Centre Cívic d$Ie&ï*teaes- Org.: Grup de Dones de k Creu d^en Blau. S Ü É Ü I U A D E TÏATfME AVALLDOREIX • T&àtstmkym&su midrr, d'Isabel Hidalg(£€fcmpanyia Artc Teatre (Gavà) A les 2230 h. Casalde Oófcutade Valldoreix. O r s : Grup de Teatre Espiral. * EXPOSICIÓ DE BOLETS • Dies 7 i Hdçnovembre. Al (x-nrre Cívic L'Elèctric. Cria. Vallvidrera-St. Cugat, km 6. Vora Estació F G C d e ie»

8 Dtl'MENOE

í& ,

10 DJMAKTS

FESTA DE TARDOR • Mostra d'entítats de Sant Cugat. A part» de les 8.00 h i durant tot el matí. Jardins del Monestir. • Gran xocolatada amb coca. A les 9.00 h. Creu de Terme. • Col·loqui en esperanto: Sobrwhtrà Vespematosense tk veterans? h. les 1 LOGiu Casa de Cultura. » • i i k a a m e n t d e premis de la Marxa Infafitil del CMSC. A les 11.00 h. Entarimat de la Casa de Gufcur*. • Ball de gitaries a càrrec de l'Esbart Sant Cugat, A íes 13.45 h. Uotgeta del Monestir. , , , * EXPOSICIÓ DOCUMENTAL· LA PATAGÒNIA " ^

• Es mostrarà un vídeo sobre la Paraguai*. Ales 19.30 h. Club Muntanyenc <PL Barcelona» 5) •' 5 a M O S T R A DE TEATRE A VALLDOREIX • Todas las hijas dem tnadr% d'Isabel Hidalgo. Companyia Artc Teatre <Gavà). A les 19.00 h. Casal de Cultura de

Valldoreix. ürg.: Grup de Teatre Espiral. TEATRE INFANTIL •Xarxa ptesent» Contes de lonesco, adaptació teatral de 4 contes d'Eugene lonesco. A les 12 h. Tcatre-Audhori

C I N E M A A LA FLORESTA • PetditaDurmgp, A les 18.30 h. Espai Jove de k Floresta (Baixada Can Llobet, s/n). Org.: A.M. í.' Escíop-Ajua-

tamesf. , •• COHFÉHèNCÍES 1 XERRADES • Els primers mjs deifmnquistne a Sant Cugat. A càrrec de Jo séE Mota . Al Club Muntanyenc (PI. BíOCSÏo*», 5}

•FrancescMarruecos (Acrílics). A la casa de Cultura. Fins al 29 de novembre.

•Cuba amb altres ulls. Recull de fotografies sobre Cuba. A la Casa de Cultura. Fins al 14 de novembre.

•Observar i Mirar. Dibuixos naturalistes de Joaquim Conca. A la Casa de Cultura. Fins al 15 de novembre.

•Espectre, de Josepa Àlvaro. Escola Municipal d'Art. Fins al 27 de novembre

SALES PRIVADES

• Tatiana Blanqué, pintures. Canals Galeria d'Art. C, de la Creu, 16. Fins al 30 de nov.

•Arimany. Sala Rusinol (C/ Santiago Rusinol, 52). Fins el 24 de novembre.

Centre Cultural

• / / Dansa. Espectacle coreogrà­fic a càrrec dè ballarins profes­sionals. Divendres 6 de novem­bre a les 10 del vespre.

•Aïda, de Giuseppe Verdi. Cor dels Amics de l'Òpera de Saba­dell i Orquestra Simfònica del Vallès. Dissabte 14 de novembre a les 10 del vespre.

ELS IC\ iY l \> rSS / f c i W f P , 6 de niri-rmhr• ilr /WV Cultura 51

Ajuntament 935892288

Bombem Bellaterra 936928080

Bombers Generalitat 085

Bombers flubi- Sant Cugat 936998080

CAP 935891122

CAP urgències 935894455

Casa (ta Cultura 935891382

Centre Sòcia! i Sanitari LF 935897800

Casal Valldoreix 936744599

Catalana de Gas 937252944

Centre Cívic la Floresta 93 589 0847

Centre Cívic tes Planes 93 675 S105

Casat CuKuf al Mira-sd 935892018

Cinemes St Cugat (fteser. 93 5890841

Correus 93674 7096

Creu Roja Sant Cuga 93674 1234

Creu Roja Valldoreix 936742459

Dispensari La Floresta 93 6747615

Ent Municipal Descentra» 936742719

BWERRubt 936991892

FECSA (atenció al dient) 900 73 73 73

FECSA (avaries) 900747474

Informació FGC 932051515

Funerària 93 5895552

G Civil (Mira-sol)

Hisenda

93 674 2379

93 5891155

Jutjat 93 674 6696

Parròquia St PereOctavià 93 6741163

Parròquia Les Planes 93 2047503

Parròquia Valldoreix 93 674 0569

Piscina Mjnicipal VaBdoreix 93 675 40 55

Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58

Urgències 091

PoliCB Municipal i Prat Civil 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 908 795125

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

93 674 76 12

93 674 0997

Radio Taxi 93 58944 22

Repsoi-Bulà 93 6741580

Sant Cugat Comerç 93 674 0322

SOREA 93 5890021

Vafttoreix (parada) 936741111

Grua

AçHies La Floresta

93674 33 71

936742089

AAPP i W Mira-sol 936742016

M W Verge Carme Mira-sol 936741003

AAW Sant Joan Mira-sol 936747103

AAPP i W Valldoreix 936742197

AAPP i W C. Montserrat VM.93 674 21 05

AAPP W Can MajóVall. 936745049

AA Prop. í Veïns La Floresta 936742089

M W Aiguaíongs La ftor. 93674S129

Ass. Consumidors 932884567

DM (Cita prèvia) 935893080

Greenpeace $1)5434704

H. Generat de Catalunya 935891212

H.VaBd'Hebron 934272000

H. Sant Joan de Déu 932034000

Unitat Coronària 932461040

Tel. de l'Esperança 934144848

tnfrjtmsciò Carreteres 932042247

Informació Aeroport 93 478 50 00

Informació RENFE 334900202

Informació Port 93 3188750

OMIC 935893168

PobcMc Torreblanca 93 58918 88

PROMUSA 9358917 32

ASDI 936753503

Arxiu Gavïi 9367425 70

Casal d'Avis SC 935891638

Llar d'Avis Parròquia 935890598

Club Muntanyenc 9367453 96

Coral de la Unió 9367410 06

Esbart Sant Cugat 93 67526 52

Tot Sant Cugat 9367486 61

Grup Sup. Immigrants

Ràdio Sant Cugat

936749314

936755959

Els 4 Cantons 935898282

mM.WW9MWKÍKM D i v e n d r e s 6 • San t Seve r i L l eona rd D i s s a b t e 7 • San t He rcu là i San ta Ca r i na D i u m e n g e 8 • San t Sever ià D i l l u n s 9 • San t C r i s t de Ba laguer D i m a r t s I Ó • San t L leó el M a g n e D i m e c r e s 1 1 • San ts M a r t í de Tours , B a r t o m e u i Teodor Dijous 1 2 • S a n t s Josa fa t , N i l i A u r e l i D i v e n d r e s 1 3 • S a n t s Leand re i Es tan is lau de Kos tka . ••••• laMi iwr i^^

EMD Valldoreix

*L

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• Informació i Inscripcions:

De dimarts a divendres, d'1la13h.idel7a18h

Tel. i fax 93 589 82 69 (Casal de Cultura

de Valldoreix).

• D iumenge 8 de n o v e m b r e , a les 12.00 h. ESPECTACLE

INFANTIL -PALLASSOS amb Jeff Bradley. Al Casal de Cul­

tura de Valldoreix. Org.: EMD Valldoreix. Col.: EMD Valldoreix.

US H I ESPEREM A T O T S !

• Dissabte 7 i d iumenge 8 de novembre, a les 19 h

V M O S T R A DE T E A T R E "TODAS LAS HIJAS DE SU

MADRE", d'Isabel Hidalgo amb el grup deAtre teatre. Al Ca­

sal de Cultura de Valldoreix. Org.:Teatre Espiral. Col.: EMD Vall­

doreix.

Dissabte 14 i d iumenge IS de novembre, a les 19 h. EL

VERÍ DEL TEATRE, de Rodolf Sirera. Companyia Grup de-

Teatre Espiral (Valldoreix)

Col·labora : EMD Valldoreix. Org.: Grup de Teatre Espiral

• GIMJAZZ PER A ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA

•JOIERIA ALA CERA PERDUDA • VITRALLS DECORATIUS •CANT CORAL •IOGA • ESTAMPACIÓ

HORARI AUTOBUSOS

• LÍNIA 1. SANT CUGAT-MWA-SOL-MAS JANER

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.O3h-Q7.00h-08.00h i a tes hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a tes-hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de i'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.4Üh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, £sfac/ó Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

W UNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-Q9,46h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16b.

Sortides des de Sant Francesc. -Oies femers. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora Uns a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 rrróüls de cada hora ftas a fes 22J23H. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts desada hora fins aies 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.Q5h-09.35h i als 05 i 35 minuts dècada hora fins a tes 22.35h,

Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça <M, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

mMwwwmwmmïïmt Sortides des de F. Cofom. -Dies feiners. 1a S0ftida:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius, la sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins à tes 22.15h. Sortides des de l'Estació. -«es feiners. 1a soflda: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius, ta sortida: 08.05h del mati i cada hora i mitja fins a tes 21.35h. Recorregut. F. Colom, k Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

mimn^m^'mmmmmAi -Dies feiners. 1a sorSdaiï>5.40h-06.25h i als25 minuts de cada hora fins ates 22.25h. -Dissabtes i festius. iMferfida: 0655h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22J25h. -Sortides addicionals i Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

m mmmmfflm-Bfflmm&i -Dies feiners. 1a sortÈSi: 05,15-05.40 i ah 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortíck^l5-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora firsales22.10h. -Diumenges i festius, liaortida; 07.1üh i als 10 minuts cte cada hora fins a tes 22.10h. -Sortides addkàoratea&irdanyola: 22.40h i23JQQh (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.451 als 15 i 45 minuts de cada hora «r»afe»Zl.45h. -Dissabtes, lasorüda: 05.45 i ais 45 rrimits dècada hora llr* ates 21.45h, -Diumenges i fesaus.1a sortida: 06.45h i als 45 rrinuteda<^Jx)raftisales21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

«UMOMUMMUOÒMMOOOUttOa

ELS4CANK)INS 52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÉS

Divendres, 6 de novembre de 1998

MARTA FALGI;KRA

- Saat Cagat -

És fill de pescadors, nascut al Maresme. Va fer el primer duro, de ben petit, dibuixant les bar­ques dels companys del seu pare. Als 9 anys es va començar a formar en la pintura, de la mà del seu m e s t r e Josep Maria Martínez, i des d'aleshores s'hi ha dedicat. Fa 19 anys va venir a viure a Sant Cugat on, junta­ment amb la seva dona, la Mag­da Busquets, ha fet realitat un dels seus grans somnis: crear un espai d'art. L'excusa són els qua­dres i l'objectiu és reunir per­sones sensibilitzades amb l'art. Aquest dijous passat van fer la seva quarta subhasta.

- Com va anar? - Molt bé. com en les anteriors edicions. Ks van vendre la mei­tat dels quadres que hi havia a subhasta, i l'única diferència res­pecte les altres ocasions* és que la gent va venir amb una idea clara del que volia i es va anar bastant per feina.

- Quin és el secre t de l 'èxit? - No vendre a la força. Jo pen­so que els quadres són per ser comprats i no per vendre, i de vegades he renunciat a fer una venda perquè he vist que aque­lla persona avorriria el quadre en quatre dies. Si vas així pel món, la gent et veu hones t i a l i m e n t e s la f i d e l i t a t d e l s clients.

- Hi ha massa galeries, a Sant Cugat? - Per a mi sí, perquè una gale­ria no és tan negoci com sem­bla. A mi, per exemple, l'Espai Lluís Ribas em costa diners i, per viure, no puc deixar de pin­tar. - T r o b e s a faltar c o r p o r a t i ­visme, en t re les galeries? - No, perquè jo crec que l'es­perit de cooperació ja el tenim. Ara, per exemple , es tem pre­parant l'edició d'una guia de to-

Lluís Ribas. Pintor i ga/erista

"Els quadres són per ser comprats i no per vendre"

En Lluís està engrescat amb l'exposició que prepara per als EVA. F.:X. IARROSA

tes les galeries de Sant Cugat, i això és una manera d'aglutinar esforços i d'anar tots a una. D'al­tra banda, també, aquí a la plaça Gorina ens hem instal·lat quatre galeries, i potser aviat en serem c inc , a m b la

ma general. A Sant Cugat hi ha molta feina a fer, perquè no és com Olot, on vas a una pastis­seria o a una farmàcia i veus quadres penjats. Això aquí no

. passa perquè no hi ha tanta tra­dició com es diu.

idea de crear "Per a/meu pare, tenir - Com comPa-un fill pintor era com

tenir una filla prostituta. S'hi va oposar i em va fer estudiar publicitat"

un gran espai de passeig on t r o b e s d i f e ­r en t s locals , a m b o b r e s d'art exposa­des, que pots e n t r a r a o b ­servar . S 'ha de fer enten­dre que la galeria és com una biblioteca, on es pot entrar i sor­tir. — El públic de Sant Cugat, és sensible a l ' a r t o no? - No és més sensible que en al­tres llocs, però això és proble-

gines la pintura i la feina de ga-lerista? Fatal. Però per sort l ' E s p a i el porta més aviat la meva dona i jo, puntualment, li dono un cop de mà. Si no ho

fes així no pintaria mai, i jo tam­bé tinc els meus compromisos.

- Què tens , en ca r te ra? - Estic preparant una exposició per al mes de febrer a Palm Be-ach, organitzada per la galeria Wally Findlay de Nova York,

cosa que em fa molta il·lusió. - Quin destí més diferent que hauries t ingut, si arr ibes a fer cas del teu pa re !

- Sí, perquè en aquella època, per al meu pare, tenir un fill pin­tor era com tenir una filla pros­tituta. La veritat és que s'hi va oposar i em va fer estudiar pu­blicitat. Al cap dels anys, i des­prés de fer la carrera i de tenir una bona feina, va coincidir que es va morir la meva mare i allò va suposar un xoc per a mi. A partir d'aleshores vaig trencar amb tot i em vaig dedicar com­pletament a la pintura, fins ara.

- Com et def ineixes , com a pintor? - No m'agraden les etiquetes. Jo m'he dedicat més a la pintu­ra figurativa però he rebut mol­tes influències. Jo sóc dels que pensen que cap artista es fa per ell mateix i prou. Som el que som per la manera com assimi­lem les influències.

- I tu , de qui les has rebut? - De R e m b r a n d t , pr incipal­ment, després em va interessar molt en Nonell i més tard So-rolla i la seva llum mediterrà­nia. - L'any 8 1 fas el teu p r imer viatge al Mar roc i t e n ' e n a ­mores bo j amen t , del pa í s . . . - I dura, perquè fins i tot hi he fet molts amics, allà. Aquell viat­ge va ser improvisat, entre qua­tre amics, i em va fascinar. Allà hi trobo molt colors, molta cali­desa, una gent molt acollidora...

- Viatges en busca de paisatges nous o els viatges et suggerei­xen nous quadres? - Home , a mi m'agrada molt viatjar i penso que, com a artis­ta, és molt positiu voltar perquè obres el teu horitzó. Tinc la sort de ser molt observador i ser com una esponja, a l'hora d'absorbir les idees que em vénen del món i, i ndub tab lemen t , són coses que t 'ajuden molt a l'hora de pintar.

Primàries IORDI CASAS

Les novetats no sempre surten com hom desitjaria, però no per això perden interès. Obrir un par­tit a la participació ciutadana no és poca cosa, sobretot en un país on un 73% dels ciutadans diuen te­nir poc o gens d'interès per la po­lítica i, fins i tot, un percentatge no menyspreable diuen no re­cordar el que votaren l'última ve­gada. Ara bé, hi ha moltes mane­res de donar joc. Hi ha el joc virtual i l'efectiu. El virtual con­sisteix a interessar l'opinió pú­blica, però sense que les batus­ses surtin de l'estricta carcassa partidista. Un exemple clar el te­nim en l'elecció del futur cap de llista de la coalició actualment go­vernant els elements emprats són la internet (amb uns resultats que no se'ls creu ningú) i les declara­cions i contradeclaracions perio­dístiques (a la qual cosa cal afegir, i no ho dic per gelosia professio­nal, una repentina incursió de l'es­mentat candidat inpectore al món del periodisme. Benvingut sigui). L'efectiu és més arriscat, sobre­tot quan no s'institucionalitza la participació desitjada. Que ca­dascú cerqui els seus vots a la bona de Déu, no sembla la mi­llor manera de garantir la repre-sentativitat dels resultats. Si fos el partit, com a tal, qui cerqués els simpatitzants disposats a do­nar el seu vot, els candidats po­drien dedicar-se a dotar de con­tinguts les seves ofertes. Perquè és un fet - i ho dic amb un to crí­tic que no vol desmerèixer en ab­solut la bondat de la iniciativa-que més enllà del tarannà de ca­dascú, no s'han vist gaires pro­postes. D'altra banda, això evita­ria alineaments d'aquells de si t'he vist no me'n recordo i, pro­bablement, aconseguiria com­promisos més duradors. A més, evitaria sorpreses com la que jo he tingut, en veure un sindicalis­ta al qual crec conèixer donant suport a un dels dos candidats malgrat que no em consta que visqui a Sant Cugat. Viure-hi no té per què constituir una conditio sinequa non, però sempre és més elegant (encara que, ben mirat, tot això és una minúcia comparat amb la gran notícia de la setmana: "Els ossos dels monjos del Mo­nestir descansaran en pau aviat". Així, doncs, s'ha acabat la guerra).

rífvrÏTiTrt— !_f i f * t * f f H

v a - L l è

T©<Stt©

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs

vaa