gestio electronica (ajuntament alzira)

Ajuntament d’ALZIRA

Jordi Vila (economía i hisenda) 1

Gestió electrònica en l’àrea econòmica.Especial referència a la factura electrònica.

Ayuntament d’ALZIRA

Jordi Vila (economia i hisenda) 2

Els processos de modernització electrònicason per a les entitats locals...

¿Una oportunitat?

¿Una obligació?

¿Una necessitat?



UNA OBLIGACIÓ PER A Atendre el dret que te la ciutadania a comunicar-se amb l’ajuntament per mitjans electrònics. Eliminar els desplaçaments a l’ajuntament i el temps que n’hi ha que consumir per a la realització de qualsevol tràmit: costos de l’administració o de compliment.

I UNA NECESSITATL’actual crisis econòmica ha posat de

manifest la necessitat d’augmentar la productivitat del país, tant del capital físic i humà, com de les Administracions Públiques.



I UNA NECESSITAD TAMBÉ PER A LATRANSPARÈNCIA

El Síndic Major de Comptes, Rafael Vicente Queralt, siguiendo los principios de la Organización Transparencia Internacional, defiende que “la transparencia es una actitud, una filosofía y, en definitiva, constituye el mejor antídoto contra la corrupción y la crisis (.../...)”. En opinión de aquella Organización “para que aumente el nivel de confianza de los ciudadanos en las instituciones, estas se lo tendrán que ganar, y una de las formas de hacerlo será que incrementen su nivel de apertura y de transparencia”.

Conferència del Síndic Major de Comptes al Col·legi d’ Economistes sobre la crisi econòmica i de valors que viuen les entitats públiques locals (18/05/2011)



<<La fiscalització s'ha fet amb l’objectiu de comprovar si les instruccions de contractació són accessibles per Internet, i alhora se n'ha analitzat el contingut i l’adequació a la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic (LCSP).

S’han comprovat les circumstàncies següents:─ L’aprovació de la corresponent instrucció de contractació per part dels

òrgans Competents ─ La publicació de la instrucció en el perfil de contractant de l'ens al qual

s’aplica tal instrucció, ja siga en la seu electrònica pròpia o en la seu de l’entitat local de què depèn.

─ El contingut de les dites instruccions, a fi de comprovar si garanteixen el compliment dels principis que regeixen la gestió de la contractació pública.

La informació usada en el desenvolupament del treball de fiscalització s'haobtingut per mitjà d’Internet, a fi de tenir una visió general del compliment de la normativa relacionada amb la publicitat i accessibilitat>>.



Resumen de la literatura empírica española sobre transparencia financiera y presupuestaria

1. Basados en la publicación de información en internet

Autores Muestra Título y referencia bibliográfica

Serrano, Rueda y Portillo. (2008)

92 Municipios capitales de provincia y municipios mayores de 75.000 hab.

“Factors Influencing e-Disclosure in local Public Administrations”, Documento de Trabajo 2008-03, Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, Universidad de Zaragoza.

Cárcaba y García (2008)

334 Municipios mayores de 20.000 habitantes.

“Determinantes de la divulgación de información contable a través de Internet por parte de los gobiernos locales”, Revista Española de Financiación y Contabilidad, Vol. XXXVII, n.º 137, enero-marzo 2008, pp. 63-84.

Guillamón, Bastida y Benito (2011)

ITF del año 2008 (100 ayuntamientos).

“The Determinants of Local Government’s Financial Transparency”, Local Government Studies, Vol. 37 (4), pp. 391-406.

Guillamón, Ríos y Vicente (2011)

ITF en el periodo 2008-2010 (100 ayuntamientos)

“Transparencia financiera de los municipios españoles. Utilidad y factores relacionados”, Auditoria Pública, 55, pp. 109-116.

Albalate (2012) ITF del año 2010 (110 ayuntamientos)

“The Institutional, Economic and Social Determinants of Local Government Transparency”, Documento de Trabajo 2012/20, Institut de Recerca en Economia Aplicada Regional i Pública.

2.1. Basados en el Suministro de información al órgano de control externo

Esteller y Polo (2010)

680 Municipios catalanes en el periodo 1997-2004

“Análisis de los determinantes de la transparencia fiscal: Evidencia empírica para los municipios catalanes”, Documentos de Trabajo FUNCAS, 560/2010.

2.2. Transparencia medida mediante una escala Likert

Caamaño, Lago, Reyes y Santiago (2011)

33 Municipios gallegos “Budget Transparency in Local Governments: An Empirial Analysis”, International Studies Program, Working Paper, 11-02, Andrew Young School of Policy Studies, Georgia State University, febrero, 2011.



Transparencia Internacional (TI) es la única organización no gubernamental a escala universal dedicada a combatir la corrupción. A través de sus capítulos en el mundo (entre los que se encuentra TI España) y su Secretariado Internacional, Transparencia Internacional, aborda las diferentes facetas de la corrupción. Para la consecución de sus objetivos, “monitoriza” el desempeño de algunas instituciones claves y ejerce presión para la adopción no-partidista de las reformas que sean necesarias. Por una parte, realiza una evaluación del nivel de transparencia de las distintas administraciones, y por otra, impulsa y propicia el aumento de la información que estas instituciones ofrecen a los ciudadanos y a la sociedad en su conjunto.



INDICADORS DE TRANSPARÈNCIA DELS AJUNTAMENTSA) INFORMACIÓ SOBRE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL (17)B) RELACIONS AMB ELS CIUTADANS I LA SOCIETAD (13)

(.../...)─ ¿Es facilita en la Web documents i impresos per a les tramitacions administratives?─ ¿Es poden realitzar tramitacions administratives en línea?─ ¿Poden els interessats seguir en línea l’estat de tramitació i les incidències del procediment administratiu que han plantejat?

(.../...)C) TRANSPARÈNCIA ECONÓMICO-FINANCERA (14)D) TRANSPARÈNCIA EN LES CONTRACTACIONS DE SERVICIS (4)E) TRANSPARÈNCIA EN MATERIAS D’URBANISME I OBRES PÚBLIQUES (17)F) INDICADORS NOVA LLEI DE TRANSPARÈNCIA (15)



ENTRE LES MESURES CONTEMPLADES EN EL PLA D’AJUSTAPROVAT PER L’AJUNTAMENT D’ALZIRA, FIGURA:

A) Implementar els índex de “Transparencia Internacional España” en les cinc àrees que asssenyala dita organització:

a) Informació sobre la Corporació municipal;b) Relacions amb els ciutadans i la societat;c) Transparència econòmico-financera; d) Transparència en les contractacions de servicis;e) Transparència en matèries d’urbanisme i obres públiques. I,

B) Una vegada estiga aprovada per les Corts Generals la Llei de Transparència proposada pel Govern d’Espanya, declarar com a prioritària la implantacióen l’administració municipal.


Jordi Vila 10


Jordi Vila (economia i hisenda)11



Expedients tramitats pel SIGA Núm.

Guals 205

Impost sobre bens immobles 197

Impost sobre vehicles 210

Decrets 183 795

Expedients tramitats a partir de sol·licituds presentades en l’ovac Núm.

De modificació de dades 16

Escriptures ─interessats─ 15

Escriptures ─gestories─ 18

Escriptures ─notaries─ 1 50



UNA PRIMERA CONCLUSIÓ:

LA ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA TE DUES CARES:

─ La eficiència, i─ la transparència

“Eficiencia y transparencia son los grandesdesafíos para los próximos años en todas

las instituciones públicas”

Interviu a Jesús Lizcano, president de TIE (catedràtit de la UAM), en Auditoria Pública, nº 53 (2011), pp. 7-11



<<Los países con mayores niveles en materia de transparencia y normas de buen gobierno cuentan con instituciones más fuertes, que favorecen el crecimiento económico y el desarrollo social. En estos países, los ciudadanos pueden juzgar mejor y con más criterio la capacidad de sus líderes y decidir en consecuencia. Permitiendo una

mejor fiscalización de la actividad pública se contribuye a la necesaria regeneración democrática, se promueve la eficiencia y eficacia del

Estado y se favorece el crecimiento económico>>.

Anteproyecto de Ley de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno

(Presentat a les Corts Generals el 27 de juliol de 2012)

gestio electronica (ajuntament alzira)

News & Politics