N. 22 · 2015www.gestiogirona.cat

la preguNta del clieNt

la importància de fer testament pàg. 2

àrea fiscal

idees per estalviar el doble: productes bonificats fiscalment pàg. 4

àrea asseguraNces

Nou control de la tresoreria de la seguretat social: assegurança del conveni (col·lectiu) pàg. 3

assegurança de defensa jurídica pàg. 3

àrea JurÍdica

actuacions inspectores al domicili del contribuent pàg. 6

Noves facultats dels notaris i registradors mercantils pàg. 6

àrea assessoriaimpost autonòmic sobre habitatges buits pàg. 7

Juntsavancem pel futur del teu projecte empresarial

2 la pregunta del client

La importància de fer testamentSegons el dret civil de Catalunya, quan una persona mor sense atorgar testament, els hereus són els fills, i l’usufruc-tuari, el seu cònjuge. Si no té fills, serà hereu el cònjuge, i si tampoc en té, heretaran els pares o ascendents. Si aquests faltessin, serien hereus els germans, nebots, etc.

Per aquest motiu, el testament és proba-blement un dels documents més impor-tants que les persones signen al llarg de les seves vides, ja que permet decidir qui volem que hereti els nostres béns.

No hi ha un moment concret per anar al notari i atorgar testament, però po-dem destacar tres situacions clau en què és recomanable començar a pen-sar en signar aquest document: quan es té un fill, quan es té alguna propi-etat, o quan es comença una vida en comú, ja sigui com a parella de fet o matrimoni.

Amb la simple signatura d'un testament es pot evitar que el dia que una persona falti els seus familiars hagin d’assumir més despeses i tràmits, i hagin d'anar dues vegades al no-tari per fer prèviament la corresponent declaració d'hereus que la Llei prescriu.

A més, ofereix la possibilitat d'ordenar la successió de la manera que es consideri més justa i que suposi menys pro-blemes per als successors, evitant d’aquesta manera que dues o més persones es vegin obligades a compartir la ti-tularitat d'alguns béns, situacions que fàcilment poden ser origen de conflictes familiars.

En el cas de tenir fills menors és molt recomanable atorgar testament per tal de fer constar la voluntat del testador respecte de quines perso-nes prefereix que exerceixin com a tutors o administradors patrimonials dels béns que els seus fills adquirei-xin com a conseqüència de la seva defunció, i intentar protegir-los da-vant la pèrdua d’un o dels dos pro-genitors.

En qualsevol cas, cal tenir en comp-te que la signatura del testament

no és un fet definitiu, sinó que davant d’un canvi en les circumstàncies personals, es pot atorgar un nou testament que revocarà els anteriors, o es poden signar disposicions testamentàries complementàries, com els codicils, que per-meten fer modificacions del testament que no siguin subs-tancials

amb la simple signatura d'un

testament es pot evitar que el dia que

una persona falti els seus familiars

hagin d’assumir més despeses i tràmits.

3àrea assegurances

Nou control de la Tresoreria de la Seguretat Social: assegurança del conveni (col·lectiu)

Les empreses tenen l’obligació de pagar als treballadors, o als seus beneficiaris, les prestacions que el conveni col·lectiu estableix en cas de defunció o incapacitat perma·nent com a conseqüència d’un acci·dent de treball.

També tenen l’obligació d’exteriorit-zar aquest compromís de pagament, i concertar una assegurança que co-breixi els riscos esmentats.

No tots els convenis col·lectius con-templen aquesta obligació, per tant l’empresari té l’obligació de concertar aquesta assegurança quan el conve-ni col·lectiu així ho estableixi.

El prenedor de l’assegurança és l’empresa i els treballadors són els assegurats.

Arran de la reforma de la normativa de Seguretat Social,

aquesta assegurança, que suposa un benefici per al treba-llador, ha de cotitzar.

La no contractació d’aquesta assegu-rança és una infracció molt greu en matèria de relacions laborals, i l’em-presa pot ser sancionada amb una multa que pot anar dels 6.251 als 187.515 euros.

Si no tenen l’assegurança contracta-da, facin-ho. Evitaran haver de pagar directament les prestacions establer-tes pel conveni col·lectiu i la possible sanció.

Aquesta assegurança està a l’ordre del dia, fins al punt que la Tresoreria

General de la Seguretat Social ha iniciat una campanya per controlar que l’assegurança estigui concertada, i per com-provar que la seva cotització es fa efectiva

Assegurança de defensa jurídica

Davant d’un sinistre d’importància, en ocasions cal dema-nar responsabilitats penals als causants del dany. Si bé el perjudicat pot considerar evident aquesta responsabilitat, la situació pot complicar-se i arribar al punt de no existir acord entre companyies i usuaris a l’hora de pactar una even-tual indemnització. Això també pot succeir en sentit contrari, és a dir, que ens ho exigeixin a nosaltres com a possibles infractors o causants d’un dany.

De vegades, s’ha d’acabar acu-dint a un Jutjat i assumir despeses d’advocats, procuradors, costes, fi-

ances, peritatges, etc. Per respondre a aquestes despeses,

es pot contractar una assegurança de defensa jurídica. N’hi

ha de molts tipus, i per això cal assessorar·se per deter·

minar quines cobertures són essencials

per tenir el negoci protegit en tot mo·

ment i no haver de pagar per aque·

lles que no utilitzarem.

Tenir aquesta assegurança evi-

ta al seu titular haver d’estar

pendent de temes feixucs i car-

regosos, i li permet centrar-se

plenament en la seva activitat

empresarial i professional

àrea assegurances

la tresoreria general de la seguretat

social ha iniciat una campanya per controlar

que l’assegurança estigui concertada, i per comprovar que la seva cotització es fa

efectiva.

4 àrea fiscal

Idees per estalviar el doble: productes bonificats fiscalment

La reforma fiscal en vigor des del passat 1 de gener ens porta un cert interès en potenciar determinats productes d’estalvi. A les edicions número 20 (hivern 2015) i 21 (pri-mavera 2015) de Solucions, vam analitzar, respectivament, la reforma de la legislació dels plans de pensions i la intro-ducció dels Plans Estalvi 5. A continuació desenvoluparem altres alternatives d’estalvi bo-nificat fiscalment.

Sens dubte, la gran novetat és la modificació de l’IRPF; des del passat 1 de gener, qualsevol guany patrimonial derivat de la transmissió d’elements patrimo-nials i obtingut per majors de 65 anys n’estarà exempt, sempre que l’import obtingut en la ven-da es destini —en el termini de sis mesos i amb un màxim de 240.000 euros— a constituir una renda vitalícia. Si el valor de transmissió fos superior a aques-ta xifra, la part proporcional del guany imputable a l’excés no gaudirà de cap bonificació.

Els productes de renda vitalícia que ofereixen les entitats ban-càries i asseguradores permeten dipositar un capital a canvi de rebre una renda futura i periòdica, més la rendibilitat ge-nerada pel mateix producte, i calculada en funció de l’edat del

beneficiari. Si aquest mor abans d’haver consumit la renda, el romanent pendent de cobrar es transmet als hereus.

Aquesta mesura se suma a les ja existents que permeten exonerar de tributació els guanys patrimonials obtinguts en

la transmissió de l’habitatge, en els casos següents:–si es reinverteix l’import per-cebut en un nou habitatge ha-bitual;–sense cap condició prèvia, en el cas de majors de 65 anys o persones en situació de gran dependència.

A més de diferir el pagament d’impostos del guany, que al-trament hauria de tributar ínte-grament a l’exercici de la seva obtenció, la renda vitalícia, per si mateixa, ja té un tractament fiscal favorable perquè només tributa un cert percentatge de la renda obtinguda, percentat-

ge que és inversament proporcional a l’edat del perceptor (vegeu gràfic 1).

Tot seguit oferim un resum de les implicacions fiscals dels productes d’estalvi més comuns existents actualment (vegeu gràfics 2 i 3)

edat del perceptor % de la reNda que tributa

% de la reNda que tributa (gràfic 1)

40%

35%

28%

24%

20%

8%

Menors de 40 anys

entre 40 i 49 anys

entre 50 i 59 anys

entre 60 i 65 anys

entre 66 i 69 anys

70 anys i més

àrea fiscal 5

coNstitució / aportació del producte

tributació eN la traNsMissió / rescat

del producteproducte

resuM de les iMplicacioNs fiscals dels productes d’estalvi Més coMuNs (gràfic 2)

Venda: renda de l’estalvi amb retenció (del guany produït)

traspàs a un altre fons: tributació diferida

renda de l’estalvi sense retenció

reducció en la base imposable de l’irpf

limitació: fins a 8.000 €/anuals per contribuent, o el 30% de

la suma de rendiments del treball i activitats econòmiques,

si és inferior. possibilitat de fer aportacions addicionals al

cònjuge amb ingressos reduïts, fins a 2.500 €/anuals.

la base de la tributació és la totalitat de l’import percebut

en forma de capital: aportacions anteriors a 2007: 40% de

reducció a la base per al primer rescat. la resta tributa com a rendiment del treball (escala

general)

en forma de renda: rendiment del treball (escala general)

en els casos de constitució per reinversió de guany patrimonial:

exempció a l’irpf

aportacions màximes de 8.000 euros anuals, amb un màxim

total de 240.000 euros

aportacions màximes de 5.000 euros anuals

en tots els casos: reducció de la base imposable creixent en funció de l’edat del perceptor.

renda de l’estalvi amb retenció

exempció dels rendiments obtinguts al venciment del

producte (mínim 5 anys), amb algunes limitacions

la mateixa que una renda vitalícia

cap reducció

cap reducció

tributació d’iNteressos /

divideNds

renda de l’estalvi amb

retenció

-

-

-

-

-

fons d’inversió

accions cotitzades

plans de pensions

renda vitalícia

pias

pla estalvi 5

base iMposable2015

tipus tipusreteNció reteNció

2016

escala i tipus de la base de l’estalvi (gràfic 3)

19,50%

21,50%

23,50%

19%

21%

23%

19,5% 19%

fins a 6.000 €

de 6.000 a 50.000 €

a partir de 50.000 €

6 àrea JurÍdica

àrea JurÍdica

Noves facultats dels notaris i registradors mercantils

Des del dia 23 de juliol de 2015, els notaris són competents per tramitar qualsevol declaració d’hereus abintestat (quan no s’ha atorgat testament), fins i tot en el cas de germans i altres col·laterals; això evita haver d’acudir al jutjat en cas que un germà, oncle o cosí mori sense descendents i sense haver atorgat testament.

També són competents per tramitar divorcis, sempre que si-guin de mutu acord i no existeixin fills menors d’edat a càrrec de la parella. Igualment, es preveu que a partir del mes de juny de 2017 puguin tramitar casaments.

Per la seva banda, s’atribueix als registradors mercantils no-ves competències en matèria de dret societari, com el nome-

nament de liquidador, auditor o interventor de la societat, o el nomenament de pèrit en els contractes d’assegurança.

Igualment, es preveu agilitzar els procediments judicials refe-rents a convocatòries de juntes generals, reducció de capital, amortització o alienació de participacions i altres qüestions mercantils atribuint-los als secretaris judicials del jutjats mer-cantils, evitant d’aquesta manera la intervenció dels jutges.

Amb això es preveu alliberar els jutjats i tribunals de la trami-tació de determinats expedients que a partir d’ara aniran a càrrec dels notaris, registradors mercantils i secretaris judici-als, esperant que sigui l’eina definitiva que permeti agilitzar la tramitació dels assumptes judicials

Actuacions inspectores al domicili del contribuent

En primer lloc, s’ha de distingir si l’entrada es produeix al domi-cili particular o al domicili de l’activitat.

–El domicili particular està constitucionalment protegit per l’article 18 de la Constitució espanyola, de manera que no hi poden accedir sense el consentiment del propietari o una au-torització judicial.

–En el cas del domicili empresarial, cal distingir entre un local:a. obert al públic;b. instal·lacions no obertes al públic però no afectades a les funcions d’administració i direcció de l’empresa (per exem-ple, un magatzem); c. instal·lacions afectades a les funcions d’administració i direcció de l’empresa (l’exemple paradigmàtic, les oficines, despatxos de direcció...).

En els dos primers casos, els inspectors poden accedir-hi, i només necessitaran autorització administrativa del delegat o cap del departament del qual depengui l’òrgan d’inspecció corresponent, en el cas que la persona que custodiï les instal-lacions s’hi oposi.

En el tercer cas, la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) l’equipara al domicili particular i, per tant, queda subjecte a les mateixes cauteles.

Sense perjudici de l’oposició del propietari, la inspecció pot adoptar mesures cautelars, com ara precintes, confiscació, etc. què cal fer:

–Demanar sempre l’autorització administrativa o judicial, se-gons quin sigui el cas, i oposar-s’hi en cas que no l’aportin (tot i que, si hi ha l’administrador, els haurà d’atendre).

–Si tot i oposar-s’hi, els inspectors accedeixen al local, cal ma-nifestar l’oposició fent-ho constar a l’acta d’inspecció, o no sig-nar-la.

–Habitualment els inspectors vénen amb l’ordre judicial, espe-cialment quan es tracta del domicili constitucionalment prote-git. L’ordre ha d’identificar:• La persona o persones que queden facultades per entrar al

domicili, les quals hauran d’identificar-se davant el contribu-ent.

• El dia i les hores que resultarà vàlida l’autorització. Fora d’aquestes hores, l’autorització perd vigència.

• El motiu de l’autorització d’entrada i registre, que ha de ser concret per a determinats impostos i períodes.

El contribuent té dret a negar, per exemple, l’entrada de perso-nes no autoritzades en l’ordre de registre, o quan els dies o les hores siguin diferents de les consignades en l’ordre de registre

7àrea assessOria

fiNs al 20.10.2015:

–ingrés de les retencions prac-ticades (mOdels 111, 115 i 123).

–pagament a compte de l’im-post de societats (mOdel 202).

–impost sobre el valor afegit (mOdels 303 i 340).

–declaració recapitulativa d’o-peracions intracomunitàries (mOdel 349).

fiNs al 05.11.2015

–segon termini de pagament de la declaració de la renda de l’exercici 2014 (en cas d’ha-ver-se fraccionat).

fiNs al 20.11.2015:

–grans empreses (mOdels 111,

115, 123 i 303) corresponent a l’octubre.

–règim de devolució mensual de l’iVa (mOdels 303 i 340) de l’octubre.

–declaració recapitulativa d’o-peracions intracomunitàries, si s’escau, de l’octubre.

Nota: aquEstEs sóN aLguNEs dE LEs obLigacioNs quE d’uNa maNEra gENEraLitzada afEctEN més coNtribuENts. N’hi ha d’aLtrEs quE, pEr raó d’Espai, No figurEN EN aquEsta agENda.

agenda Properes obligacions fiscals

Impost autonòmic sobre habitatges buits

Recentment ha entrat en vigor un nou tribut autonòmic que

neix amb la finalitat de penalitzar els habitatges buits.

Els titulars d’aquells habitatges de l’àmbit territorial de ca·

talunya que romanguin desocupats permanentment durant

més de dos anys estaran subjectes a un impost progressiu,

en funció de la superfície de l’immoble, i que pot oscil·lar

entre els 10 i els 30 euros per metre quadrat de titularitat

de l’obligat al tribut. No obstant això, cal fer les

següents precisions:

-Queden exempts de l’impost

aquells habitatges que romanguin

desocupats per causa justificada

(com ara litigi judicial, rehabilita-

ció, ocupació il·legal, etc.).

-No es considera causa justi-

ficada l’oferiment, sense

èxit, de l’habitatge en

lloguer o venda.

-El període de desocupació quedarà interromput per una

ocupació de l’habitatge superior a 6 mesos ininterromputs.

-Cal destacar que estaran subjectes a aquest impost única·

ment les persones jurídiques (empreses), i no les persones

físiques.

-Es preveuen certes exempcions per a entitats sense ànim

de lucre, immobles situats en zones de baixa demanda, ha-

bitatges de protecció oficial, etc.

L’impost es merita el 31 de desembre de cada

any i afecta el parc d’habitatges de què és

titular el subjecte passiu en aques-

ta data. No s’ha previst un règim

transitori, de manera que els sub-

jectes passius propietaris d’habitat-

ges buits durant més de dos anys

en la data d’entrada en vigor de

la Llei, poden meritar l’impost

aquest mateix any 2015

sErVEis iNtEgraLsen assessOrament i gestió d’empreses

De conformitat amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), l’informem que les seves dades són incorporades en fitxers titularitat de Grup Gestió Girona. Per exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició que contempla la Llei, pot dirigir-se mitjançant carta escrita per correu a C. Ultònia, 2 17002 Girona. Ref. Protecció de dades.

8 tossa de marc. enric granados 1617320 tossa de mart 972 343 583f 872 099 018

7 saNt feliu de guíxolscarretera de girona 9417220 sant feliu de guíxolst 972 821 545f 972 325 563

4 l’estartitc. platja 4217258 l’estartitt 972 751 411f 972 751 643

5 Palamósav. president macià 4617230 palamóst 972 601 246f 972 601 246

6 Platja d’aroav. castell d’aro 25, entl. 1-217250 platja d’arot 972 828 017f 972 816 742

2 figueresav. salvador dalí 1317600 figuerest 972 678 126f 972 678 129

3 rosesav. Jaume i 2517480 rosest 972 459 325 f 972 255 163

1 giroNac. ultònia 2 17002 gironat 972 205 004f 972 218 601

assessoria

labOral, dret hipOtecari i gestOria

Jurídic

sOcietari, ciVil mercantil, tributari, sOcial i cOntenciós

auditoria

anàlisi, ValOració i Organització d’empreses

consultoria

fiscal, cOmptable i liquidaciOns

tributàries

assegurances

per a empreses, persOnals i patrimOnials