mesures gestio ecologiaub

Mesures de gestió per la riera de Vallvidrera Departament d’ecologia (UB)

MESURES DE GESTIÓ PER LA CONCA DE LA RIERA DE VALLVIDRERA

Cesc Múrria i Narcís Prat

Departament d’Ecologia


ÍNDEX

1. Introducció

1.1 Antecedents

1.2 L’estat ecològic i la Directiva Marc de l’Aigua (DMA)

2. Conservació de la zona de ribera

2.1 El bosc de ribera a la riera de Vallvidrera

2.2 Mesures de gestió per a la conservació d’aquest espai natural

3. Intervencions en la riera

3.1 Què entenem per restauració?

3.2 Millora de la qualitat química de la riera de Vallvidrera

3.3 Actuacions dins la riera per accelerar el procés de recuperació natural

3.4 Definir un pla de seguiment i control de les obres projectades

4. Educació ambiental i participació social en la gestió de la conca

4.1 Participació social

4.2 Educació ambiental

5. Bibliografia

Annex 1. Conservació del bosc de ribera

1.1 Característiques del bosc de ribera

1.2 La importància del sistema natural riberenc

2. Millora de la qualitat química de la riera de Vallvidrera

2.1 Possible solució al torrent de Les Mines: un sistema d’aiguamoll per la depuració

de les aigües residuals.

2.2 Estima econòmica i dimensionament del sistema d’aiguamolls per la conca de la

riera de Vallvidrera

3. La conca de la riera de Vallvidrera

3.1 Geomorfologia

3.2 Meteorologia

3.3 Geologia

3.4 Usos del sòl

3.5 Entorn social

4. Estudi del sistema fluvial

4.1 Condicions hidrològiques i règims de cabals

4.2 Morfologia i dinàmica del riu

4.3 Química i biologia de l’aigua


1. INTRODUCCIÓ

1.1 Antecedents L’estudi anual de l’estat ecològic de la riera de Vallvidrera elaborat pel Departament

d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, es utilitzat per a realitzar aquesta proposta de

gestió de la conca de la riera (Múrria & Prat, 2003). En l’estudi esmentat s’ha analitzat:

1. Components i funcionament físic i químic del riu (morfologia i dinàmica, règims

de cabals, condicions hidràuliques, nutrients oxigen dissolt, ...).

2. Estructura i funcionament del ecosistema i mesura de l’estat ecològic.

3. Causes o factors que afecten al riu i determinen la degradació.

Amb la diagnosi presentada en aquest treball previ, es va concloure que hi havia 7

característiques de la riera que cal considerar i millorar:

- La qualitat química de l’aigua és el factor que més incideix en la qualitat ecològica de

la riera de Vallvidrera i, per tant, s’ha de millorar.

- El règim de cabals no és suficient per mantenir la flora i la fauna (sobretot el barb cua-

roig en èpoques estivals) després de la zona de La Rierada (Molins de Rei).

- El traçat no és l’adequat, sobretot, a la part baixa ja que ha estat molt modificat en el

tram del Polígon industrial de la Riera Nova (Molins de Rei) que ha reduït molt la seva

llera que està molt degradada i Les Planes (Barcelona) que presenta alguna

canalització.

- En diversos trams les ribes no tenen una vegetació estable, diversificada en estrats i

espècies que ofereixi un continu útil per ser corredor longitudinal i transversal respecte

el riu.

- Els processos fluvials (erosió-sedimentació) de la riera no generen inestabilitat dels

marges i, en cas d’avinguda, no es preveuen problemes hidràulics.

- Els macroinvertebrats, malgrat presentar un augment en riquesa al llarg del riu, no

tenen la riquesa i la diversitat que potencialment seria esperable en la riera de

Vallvidrera (comparat amb el punt de referència Vv5).

- El paisatge fluvial, malgrat el bon estat en les parts central de la riera, no és el

potencial tal com ho mostren els valors del QBR en alguns punts. De forma preliminar, en aquell mateix treball, es van proposar un seguit de mesures per a

restablir l’estat ecològic de la riera de Vallvidrera. El present treball explica la importància


de la conservació i restauració dels espais naturals riberencs. A més, analitza les mesures

redactades en els treballs previs i fa propostes més concretes de gestió per millorar la

qualitat ecològica d’aquesta riera.

Els objectius de la gestió de la conca de la riera de Vallvidrera són:

- Retornar a la riera a un estat pròxim al prèviament existent abans del seu

deteriorament, adequant l’estat ecològic del riu al marcat per la Directiva Marc de

l’Aigua (DMA).

- Potenciar la major heterogeneïtat de formes i condicions hidràuliques per mantenir

i incrementar la diversitat d’hàbitats i espècies.

- Afavorir el pas a un sistema natural, autoregulat i integrat en el paisatge. Això

inclou els següents processos:

- La millora de les condicions químiques de l’aigua i el sòl.

- La reconstrucció de les condicions hidromorfològiques.

- La intervenció en les condicions biològiques tant reintroduint com protegint

les espècies pròpies d’ambients fluvials.

Aquests objectius s’han d’assolir amb tres tipus de mesures:

- Conservació de l’espai natural actual (principi de no intervenció).

- Intervencions en la riera que pretenen:

o Millorar la qualitat química de l’aigua amb un projecte de sanejament de les

aigües residuals produïdes dins la conca amb sistemes d’aiguamolls.

o Restaurar el bosc de ribera i millorar l’hàbitat fluvial.

- Educació ambiental i participació social en la gestió de la conca.

1.2 L’estat ecològic i la Directiva Marc de l’Aigua (DMA)

L’estat ecològic és una mesura integrada que inclou el resultat de diferents indicadors de

la qualitat de la ribera, la qualitat química i biològica de l’aigua, la diversitat i abundància

de peixos, entre d’altres. Amb aquesta mesura s’obté una estimació de l’estat de

conservació natural de l’hàbitat en estudi.

La DMA aprovada a finals de l’any 2000 per l’Unió Europea, obligarà a les administracions

a mantenir i recuperar la qualitat de les aigües i dels seus ecosistemes aquàtics fins al


“Bon estat ecològic” abans de l’any 2015. Només en casos excepcionals, s’admetria un

estat per sota de la qualificació de bon estat ecològic; sempre que es raoni el perquè de la

impossibilitat de la restauració i que es proposin mesures per al seu restabliment futur.

La DMA és un pas endavant molt important en les polítiques de gestió de l’aigua, ja que

pretén recuperar l’estructura i la funcionalitat dels ecosistemes aquàtics. Per això caldrà

un programa de mesures i un de seguiment. Això és vàlid per a rius, aiguamolls i en

general tots els ecosistemes aquàtics d’un país. Caldrà, doncs, que d’aquí al 2015

l’administració catalana encarregada de la gestió de l’aigua caracteritzi, analitzi i qualifiqui

l’estat ecològic dels seus ecosistemes aquàtics.

Al mateix temps, la DMA preveu una gestió social de la conca, això implica que

l’administració ha d’obrir mecanismes destinats a fomentar la participació ciutadana per

gestionar-la. La DMA marca clarament la necessitat d’informar, escoltar, debatre i

consensuar les mesures de gestió més adequades a la ciutadania. Es fa obligada la

participació de la societat en el diagnòstic dels problemes, en la recerca d’alternatives i en

la presa de decisions.


2. CONSERVACIÓ DE LA ZONA DE RIBERA

2.1 El bosc de ribera a la riera de Vallvidrera

Durant l’estudi de la riera de Vallvidrera s’ha fet ús del índex QBR (Qualitat del Bosc de

Ribera) i el IHF (Índex d’Hàbitat Fluvial) per valorar l’estat de conservació del bosc de

ribera i l’hàbitat fluvial. La taula 1 mostra el resultat obtingut a la primavera, estiu, tardor i

hivern de 2002. En les zones de bon estat s’ha cercat la vegetació pròpia de la zona i

aquesta s’ha extrapolat per les zones on realment cal la intervenció per la degradació de

l’estat actual.

Taula 1. Valors del QBR i IHF en la primavera, estiu i tardor de 2002 i hivern de 2003.

Primavera’02 Estiu’02 Tardor’02 Hivern’03

QBR IHF QBR IHF QBR IHF QBR IHF

Vv1 25 58 20 41 10 52 25 59

Vv2 20 49 15 71 10 59 15 58

Vv3 5 48 30 63 0 54 25 70

Vv4 75 64 70 80 50 61 60 75

Vv5 95 73 100 60 95 96 95 79

Vv6 100 80 100 84 100 100 100 81

Vv7 70 81 70 81 65 83 70 79

Vv8 75 78 75 74 75 86 75 77

Vv9 75 83 80 61 80 83 75 79

Vv10 60 72 45 80 55 73 55 89

Vv11 30 41 30 Sec 30 51 20 66

Vv12 5 40 0 sec 0 0 0 50

El bosc de ribera de la riera de Vallvidrera es troba ben constituït a la zona central, entre

el Torrent de les tres Serres i al seu pas per la masia de Can Baruta (Vv4 a Vv10). En tota

aquesta zona es troben espècies d’arbres de ribera amb diferents espècies com els vern

(Alnus glutinosa), om (Ulmus minor), dos o tres espècies del gènere dels salzes (Salix

sp.), àlber (Populus alba), pollancres (Populus nigra), freixer de fulla petita (Fraxinus

angustifolia) i lledoner (Celtis australis). Acompanyants a aquests arbres de ribera trobem

altres espècies com el llorer (Laurus nobilis), server (Sorbus sp), cirerers (Prunus avium),

saüc (Sambucus nigra), noguera (Juglans regia), arç blanc (Crataegus monogyna), til.ler

(Tilia platyphyllos), l’avellaner (Corylus avellana) i la figuera (Ficus carica). D’espècies

d’helòfits i macròfits trobem càrex (Carex sp), jonc (Juncus sp), creixent (Rorippa) i la cua

de cavall (Equisetum vulgare). Finalment, destacaríem un grup de vegetació format per


plantes invasores que desestabilitzen i desplacen la comunitat natural: la robínia (Robinia

pseudoacacia), l’aïlant (Ailanthus altissima), plataner (Platanus hispanica) i la canya

americana (Arundo donax).

Aquest bosc de ribera té una longitud de 6.400 metres amb un índex QBR que oscil.la

entre 75 i 100, valor que confereix una qualitat de bona amb lleugeres pertorbacions i molt

bona.

Les característiques del bosc de ribera i la importància de la seva conservació és explicat

en l’annex 1 conservació del bosc de ribera.

2.2 Mesures de gestió per la conservació d’aquest espai natural a/ Conservació i protecció de l’espai del bosc de ribera

La variació de l’amplada anual de la riera de Vallvidrera ens serveix com a punt de partida

per a la determinació de l’espai de ribera a protegir. La riera de Vallvidrera té un espai que

és l’ocupat per el seu llit que és per on, amb la pròpia variació anual, circula l’aigua. Al seu

entorn trobem una zona de ribera mínima que cal protegir on trobem la zona de divagació

per donar llibertat a la riera (Lzll) i el bosc de ribera (Lzbr), una zona per usos lúdics i una

zona tampó per amortir les pertorbacions que s’esdevinguin més enllà (Lzt). En funció de

l’amplada natural de la riera(Ln), que és utilitzada com a valor de referència, es calcula

l’espai Lzbr i Lzll (Lachart, 2001; OFEG, 1999).

El càlcul del llit natural és (Lachart, 2001; OFEG, 1999):

Ln = [0.876 x 10-5 x (P/lm0.9) + 0.25 ] x B

Aquest càlcul per la riera de Vallvidrera ens indica un llit natural de 1.42 m (la mitjana de

la precipitació anual (P) a Collserola és de 512,6 mm/any de l’any 1999 al 2002, l’amplitud

de la conca (B) és de 5,644 km; el pendent mitjà (lm) és del 2,38%).

Aquest resultat no dista de l’observat com a llit d’aigua en l’estudi mensual que durant un

any s’ha realitzat a la riera de Vallvidrera (fig 1). Les dades de l’estudi ens mostren que els


punts Vv1, Vv3, Vv7, Vv11 i Vv5 tenen una amplada inferior a l’esperada. Els punts Vv1,

Vv3 i Vv11 aquesta amplada és degut a la reducció del canal efectuada artificialment amb

la canalització de la llera. En canvi, pels punts Vv7 i Vv5 aquesta amplada més estreta és

per limitacions de la geomorfologia.

Variació anual de l'amplada de la riera de Vallvidrera

Punts de mostreig

Vv1 Vv2 Vv3 Vv4 Vv6 Vv7 Vv8 Vv9 Vv10 Vv11 Vv12 Vv5

Ampl

ada

riera

(cm

)

020406080

100120140160180200220240260280300320

Secció d'aigua

Fig 1. Variació anual de l’amplada del corrent d’aigua a la riera de Vallvidrera. En la figura es

destaca l’amplada que obtenim en els càlculs en funció de la conca, la precipitació i el pendent.

El llit natural de la riera és el valor base per fer els càlculs de la zona de ribera i la zona de

llibertat de la riera. La zona de ribera tindrà una amplitud per a cada costat de 5m

(Lachart, 2001; OFEG, 1999) i la zona de llibertat de la riera serà 2.8 x ample del llit

natural, és a dir, 3.976 m per a cada costat. Finalment, cal definir una zona tampó de 3

metres per cada costat, en aquest espai, en cas necessari, es faria circular un camí per

serveis o possibles visitants de l’espai natural. La figura 2 ens resumeix la franges de

protecció de la riera de Vallvidrera, on no s’inclou la zona tampó que ens quedaria fora de

la zona pròpia de ribera.


Aquestes bandes protegides de la ribera de la riera de Vallvidrera són les usades per

evitar ramats, tales d’arbres o activitats nocives com abocaments, accés a cotxes,

construcció d’infrastructures... Aquesta superfície, a més, és catalogada com a domini

públic hidràulic, per tant, és l’Agència Catalana de l’Aigua que també hauria de vetllar per

la conservació d’aquest espai.

Llit na tura l (1,42 m )

Zo na d e llib erta t d e la rie ra (3.976 m )

Zo na d e rib e ra p ro te g id a (5 m )

Fig. 2 Esquema del espai de ribera per conservar en el recorregut de la riera de Vallvidrera: el llit natural (1,42

m), la zona de llibertat o divagació de la riera (3,976 m) i la zona pròpia amb bosc de ribera (5 m). A aquestes

distàncies caldria afegir la zona de tampó, que ocuparia els següents 3m.

b/ Protecció i conservació dels valors naturals de la conca de la riera de Vallvidrera - Aturar processos de construcció de grans infrastructures dins la conca

La riera de Vallvidrera té una baixa qualitat ecològica en el tram inicial com a

conseqüència de la canalització que ha patit per la construcció dels túnels de Vallvidrera i

la carretera comarcal BV – 1418. Però la riera presenta una forta autodepuració un cop

apareix el bosc de ribera en el seu recorregut i aquest pot depurar l’aigua. Aquesta

recuperació química i d’hàbitat es veu acompanyada per una comunitat de


macroinvertebrats estructurada i de major complexitat ecològica. Al seu temps, en el tram

final, perd altra vegada el valor com a ecosistema natural per la modificació de la seva

ribera.

L’inici de la construcció de noves grans infrastructures (polígon industrial de la Riera de

Molí II, l’ampliació de la zona residencial de La Rierada, Sant Bartomeu, La Floresta, Can

Borrull, Les Planes i Vallvidrera, les reformes de Can Busquets i la carretera de Cornissa)

poden ser les actuacions que poden artificialitzar la riera i dificultar la seva conservació

com a ecosistema natural.

Davant la necessitat d’un marc de debat sobre la gestió de la conca, és necessari

aconseguir una moratòria urbanística dels projectes de construcció immediata per tenir el

temps necessari per la planificació i gestió de la conca de la riera. Amb la gestió

planificada de tota la conca només seria necessari l’execució de les actuacions

urbanístiques citades en aquesta. Aquesta gestió hauria de considerar que més

construccions impedirien les recuperació i manteniment d’un ecosistema fluvial natural.

- Ordenar els usos del sòl de la conca i la plana d’inundació

Com ja s’ha vist, l’ús de la conca té incidència en la qualitat natural de la riera. La revisió

del PGM del 1976 podria implicar una nova requalificació del sòl per evitar l’augment de

superfície urbanitzada i industrial i augmentar la superfície natural i, d’aquesta, la

superfície natural protegida. També caldria revisar els usos del sòl reals per impedir els

usos que promoguin al pastura dins la zona protegida o la tala de vegetació ripària natural

per substituir per plantacions agrícoles o forestals.

- Regular les extraccions d’aigües de la riera en les zones urbanitzades o agrícoles

En èpoques estivals s’observa una reducció dels cabal de la riera que arriba a estar seca

en el seu tram final (des de Can Planes fins al Llobregat). Part de la responsabilitat

d’aquest fet rau en les extraccions que es realitzen en diferents trams de la conca tant a

nivell superficial com subterrani (trobem pous en totes les masies properes a la riera i en

les urbanitzacions de Les Planes, Can Borrull i La Rierada, últimament, part d’aquests

pous estan en desús. L’agricultura, l’abastement domèstic, l’ús recreatiu de l’aigua en

piscines, ... serien exemples d’aquestes extraccions.


Primerament caldria censar els usuaris reals d’aquesta aigua i controlar la seva explotació

del recurs. Amb aquests, possibilitar la creació d’una comunitat d’usuaris o regants i

establir mesures d’explotació en funció de la necessitat, usos i època de l’any.

- La presència de poblacions de barb cua-roig (Barbus haasi) i l’anguila (Anguilla

anguilla) a la riera de Vallvidrera donen un alt valor natural al ecosistema fluvial ja que

permet la configuració d’una xarxa tròfica complexa amb la incorporació de vertebrats

depredadors. L’anguila manté una població molt reduïda dins la riera per les dificultats que

actualment aquesta espècie té per superar els assuts que hi ha al riu Llobregat que li

permeten arribar a la riera. Per l’altre costat, el barb cua-roig manté una població estable

entre Can Busquets i Can Planes. L’estat de la població i el fet que la connectivitat

longitudinal no sigui possible pels dos assuts que presenta la riera (Can Planes i Can

Busquets) fa que creiem necessari la construcció de rampes pel peixos als assuts de Can

Busquets i Can Planes per permetre la circulació longitudinal al llarg del curs de la riera.


3. INTERVENCIONS EN LA RIERA En el diagnòstic realitzat per la riera de Vallvidrera hi ha dos problemes que només es

poden corregir amb una intervenció sobre la riera, aquestes dues correccions les

anomenarem restauracions. Hem cregut necessari desglossar les dues propostes per

separat i, en cadascuna, realitzar petites propostes per facilitar la seva execució final.

Com a premissa és important realitzar totes les propostes però, en cas de no ser possible,

aplicarem el principi de “eliminar les causes de pertorbació i actuar dins la riera per

accelerar el procés de recuperació natural”. Així doncs dividirem la restauració en dos

grans projectes:

- Millorar la qualitat química de l’aigua amb un projecte de sanejament de les aigües

residuals produïdes dins la conca amb sistemes d’aiguamolls.

- Restaurar el bosc de ribera i millorar l’hàbitat. 3.1 Què entenem per restauració?

Conceptualment, la restauració d’un ecosistema és restablir les característiques anteriors

a la degradació, és a dir, és el procés de reconstruir les funcions aquàtiques i les

característiques físiques, químiques i biològiques associades a elles preexistents abans

de ser alterat. Restaurar no és mateix que crear nous hàbitats, rehabilitar o millorar els

existents amb la manipulació d’elements aïllats. Restaurar és un enfoc holístic amb la

introducció d’animals i plantes i el restabliment de les relacions mútues entre ells i el

sistema físic fluvial. (Landers,1997). La conservació dels valors naturals, a vegades, és

incompatible amb la tendència especulativa d’aprofitar els terrenys propers al llit. Les

obres de canalització i rectificació del traçat de la riera de Vallvidrera han estat

projectades no tant per resoldre el problema de les avingudes, sinó que han servit per

estabilitzar els terrenys dels marges fluvials de gran valor urbanístic i /o agrícola. Per

aquest motiu, l’estat natural de l’hàbitat només s’ha trobat en els punts de mostreig Vv5 i

Vv6 que, encara avui, presenten poca intervenció humana.

L’ecosistema fluvial està en equilibri dinàmic entre el sistema físic i químic amb

components biològics. La restauració, per tant, és restablir aquest equilibri, no només

modificar els marges, la sinuositat o fer plantacions. En aquest sentit, les propostes

d’intervenció que es realitzen per la riera de Vallvidrera, es projecten considerant que la

restauració del medi físic i químic porten associada la recuperació biològica, per tant,


comporten poques obres. Els objectius principals de les restauracions en el projecte de

gestió de la conca són:

- Retornar el llit a un estat pròxim al natural o al prèviament existent abans del seu

deteriorament.

- Donar una oportunitat al riu per desenvolupar la seva dinàmica dins del llit, atenent

als processos d’erosió i sedimentació variables en el temps amb el règim de

cabals,...

- Potenciar la major heterogeneïtat de formes i condicions hidràuliques per mantenir

i incrementar la diversitat d’hàbitats i espècies.

En alguns dels trams no és possible la restauració pels canvi dels usos de la conca ja que

s’ha modificat el traçat per usos agraris (punt Vv11) o bé s’ha canalitzat la llera (punt Vv1,

Vv2, Vv3 i Vv12). Cal considerar aquests fets en la restauració i projectar la millora

ecològica en el seu òptim. El fet, però, que incideix més negativament en la restauració de

la riera és l’ocupació de la plana fluvial per vies de comunicació (Martin Vide, 2002), com

en el cas del tram entre Les Planes i Can Borrull, on seria necessari canviar la ubicació de

les vies de comunicació.

3.2 Millora de la qualitat química de la riera de Vallvidrera La millora de la qualitat química de l’aigua de la riera de Vallvidrera es proposa que es

realitzi amb aiguamolls. Els ecosistemes aquàtics amb macròfits són dels més productius

de la terra amb una elevada capacitat d’assimilar nutrients i crear condicions favorables

perquè els microorganismes puguin descomposar la matèria orgànica. (Brix, H. & Hans-

Henrik, S., 1989). La major part de la vegetació aquàtica té la capacitat de depurar l’aigua,

perquè la majoria de detritus en suspensió, incloent substàncies contaminats, nutrients i

metalls pesats que es troben a l’aigua, poden filtrar-se, absorbir-se i transformar-se amb

l’ajuda de la vegetació aquàtica. Durant els seu creixement, les plantes absorbeixen i

incorporen els nutrients en les seves pròpies estructures i funcionen com a substrat per

molts microorganismes al transformar físico-químicament l’aigua i la rizosfera. Desinfecten

els patògens trobats a l’aigua, transformen els nutrients en massa vegetal. Així, amb

aquesta recircularització de nutrients és cerca la seva immovilització i una posterior

eliminació (Yan, Wang & Wang, 1998). Afavorint la interacció simbiòtica dels organismes

de l’ecosistema, s’aconsegueix un tractament amb productes de fàcil reutilització com

plantes farratgeres, fangs mineralitzats per l’agricultura, produccions per aqüicultura,


extracció de metà i l’ús com a biogas (obtenint calor i electricitat) i materials per a la

construcció (Torrents, A. & Pastor, A. 1997).

En estudis al Houghton Lake de Michigan, es demostra que la depuració d'aigües

residuals en aiguamolls aconsegueixen valors de reducció de la concentració del 70% per

l'amoni, 99% pel nitrit i nitrat i 95% pel fòsfor total dissolt (Knight, 1990).

L’eliminació del nitrogen passa per la retenció en el sòl, l’absorció vegetal (després de la

intervenció de microorganismes del sòl que converteixen el N en més assequible per a les

plantes) i la posterior eliminació d’aquesta producció primària, la pèrdua a l’atmosfera

(desnitrificació o volatilització) o la pèrdua en l’aigua subterrània (per la dificultat de

retenció del nitrat en el sòl si no és ràpidament absorbit pels vegetals) . Cal maximitzar els

processos d’absorció en els aiguamolls(Mitsch & Gosselink, 1993).

El fòsfor és un dels majors nutrients limitants per a tots els ecosistemes, com també ho és

pels aiguamolls. En els sistemes de depuració d’aigües no és limitant per la seva

abundància en l’aigua residual i l’estabilitat bioquímica. Així, la seva retenció, és

considerada la major atribució en el disseny de sistemes de depuració d’aigües residuals.

El cicle del P és basat en la sedimentació i la resuspensió dels sediments i la seva

utilització pels productors que, en el cas dels macròfits, l’absorbeixen per les arrels, el

transformen a forma orgànica que es mineralitza per l’activitat microbiana o és exportat

fora dels aiguamolls (Mitsch & Gosselink, 1993).

Els objectius fixats en el projecte de gestió per la millorar de la qualitat química de la riera

de Vallvidrera són:

- Millorar la qualitat química de l’aport inicial provinent de l’EDAR de Les Planes. En

aquest cas, es poden millorar les instal.lacions d’aquesta estació depuradora o es pot

pensar en realitzar un tractament terciari amb un aiguamoll de les aigües de sortida

(fig 3). Aquesta aigua és molt important per mantenir un cabal ecològic durant tot l’any,

la clausura d’aquesta instal.lació, tindria uns severs efectes negatius en el cabal de la

riera. La població estimada per la barriada de Les Planes és de 4.500 habitants que

poden crear un cabal estimat de 20 –30 l/seg. Amb aquestes estimes es va calcular la

superfície de la llacuna i el cost de construcció que es presenten a l’annex 2.2, del


treball realitzat entre el departament d’ecologia i edafologia de l’UB presentat a l’ACA

el juny de 2003. La ubicació de l’espai seria en un espai dins el recinte de l’actual

EDAR o fora d’aquest espai en la zona de ribera.

Fig 3. Esquema del disseny del aiguamoll per depurar l’aigua de l’EDAR de Les Planes (font: reed beds &

constructed wetlands).

- Depurar les aigües residuals del barri de La Floresta (Sant Cugat). Aquest barri aboca

les aigües residuals al torrent de Les Mines que, amb un recorregut d’uns 800 m,

acaba abocant les seves aigües a la Riera de Vallvidrera. Amb un sistema de

depuració per llacunatge s’augmenta l’absorció i eliminació de nitrogen, fòsfor, matèria

orgànica i sòlids en suspensió d’aquesta aigua. Es calcula que en la conca de

recepció del sistema de llacunatge hi haurà 736 habitants equivalents un cop acabada

la urbanització del barri, aquests individus impliquen un cabal mig sobrestimat 600,48

l.hab/dia. (segons el projecte de construcció del col.lector existent entre aquest barri i

Can Madolell). Segons això, el sistema de depuració d’aigües implicaria una entrada a

la riera de Vallvidrera de 441,95 m³/dia i 161.312,94 m³/any (el disseny i les mesures

de gestió de l’aiguamoll s’expliquen a l’annex 2.1 “Possible solució al torrent de Les

Mines: un sistema d’aiguamoll per la depuració de les aigües residuals”, Múrria & Prat

2002).

- Referent a la contaminació difusa de les zones urbanitzades properes a la riera, es pot

plantejar un sistema de depuració en diferents zones de la riba de la riera on es pot


concentrar tota l’aigua provinent de les residències per depurar-la. Aprofitant el

col.lector existent, es podria pensar en fer diverses arquetes per fer una depuració en

els terrenys adjacents a Can Salat, a Can Planes i en algun punt del torrent que

transporta l’aigua provinent de la urbanització de Sant Bartomeu. Al mateix temps, es

podria valorar la viabilitat d’iniciar una depuració d’aigües en cases individuals o

petites comunitats. El disseny d’aquest aiguamoll seguiria l’esquema de la figura 3, els

càlculs de dimensió i cost també es presenten en l’annex 2.2 “Estima econòmica i

dimensionament del sistema d’aiguamolls per la conca de la riera de Vallvidrera”.

- Establir un règim de cabals augmentant tots els possibles aports d’aigua existents a la

conca (Torrent de Les Mines i l’aigua que actualment circula en col.lectors) i reduint

les extraccions. En un primer informe realitzat al mes de juliol de 2002, es concloïa la

necessitat de mantenir el cabal que aporta el torrent de les Mines. Aquella conclusió

encara avui té validesa, per tant, crear un sistema de llacunes per depurar aquesta

aigua i derivar-la cap la riera, pot ser una altra bona acció de millora d’aquest

ecosistema fluvial.

- Demanar a l’Ajuntament de Molins de Rei que inici actuacions per solucionar l’impacte

de l’abocament de les aigües residuals del polígon industrial de la Riera del Molí (punt

Vv14 del estudi previ de Múrria & Prat 2003).

3.3 Actuacions dins la riera per accelerar el procés de recuperació natural:

Els valors del QBR i IHF (veure taula 1) ens indiquen un baix valor pels punts de mostreig

Vv1, Vv2, Vv3, Vv4, Vv11 i Vv12. La recuperació d’aquest bosc de ribera, en aquests

casos per la degradació que han sofert aquests trams, només és possible amb la

restauració. Aquestes actuacions han de seguir la cronologia marcada per:

- Neteja de riberes, eliminant l’acumulació de brossa seguint els criteris recentment

aprovats per l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

- Neteja selectiva d’espècies invasores o no desitjades en les riberes, per eliminar

competència en el sòl amb les noves plantacions. En el cas de la riera de

Vallvidrera caldria intervenir sobre les comunitats abundants de canya americana

(Arundo donax) i esbarzer (Rubus sp). Proper a la masia de Can Planes trobem

una comunitats d’aïlant (Ailanthus altissima) i, en diferents punts de la conca,


trobem algun exemplar de robinia (Robinia pseudoacacea), plataner (Platanus

hispanica), d’aquestes tres, l’aïlant presenta greus conseqüències ja que pot

desplaçar la comunitat de ribera autòctona, només caldria eliminar aquesta

espècie arbòria.

- Desocupació de les terrasses adjacents del canal fluvial per aconseguir una zona

de ribera amb una pendent menys pronunciada. S’hauria de restaurar un perfil del

riu més proper al natural.

- Recuperar la morfologia fluvial (reformar la secció transversal, formar meandres,

millorar el traçat del riu, ... ), millorar l’hàbitat (crear refugis, modificar la

granulometria del substrat amb l’aport o retirada de sediments per restablir la

seqüència natural de ràpids, braços,......) i revegetar les riberes. La revegetació de

las riberes s’ha de fer sempre després de la restauració de la morfologia de la

llera, i assegurant-nos que l’espai ripari o banda on es duu a terme la plantació o

sembra està connectada hidrològicament amb la llera. A més cal eliminar factors

pertorbadors aliens com ramats i considerar que les espècies llenyoses

requereixen un cert temps pel seu desenvolupament i efecte protector. Destacar

l’elevada capacitat de recuperació d’aquest tipus d’ecosistema un cop eliminada la

causa de la degradació ja que el corrent d’aigua conté grans quantitats de llavors,

rizomes, ... que poden desenvolupar tot un sistema. Cal incidir en les causes de la

degradació i en la disposició de perfils transversals i traçats idonis per millorar

l’eficiència de la restauració.

- Dissenyar altres estructures per intentar augmentar la relació entre la superfície de

la llera i el cabal per augmentar la diversitat de condicions hídriques (meandres,

deflectors i reflectors, creació de ràpids i lents,...).

Primer de tot en el moment de plantejar una restauració, s’ha de planificar la disposició de

les espècies per efectuar les plantacions i la forma de fer-ho més efectiva i econòmica.

Cal realitzar, prèviament a la restauració, un estudi fitosociològic de la riera de Vallvidrera

per determinar el tipus d’espècies autòctones de la regió, la seva coherència ecològica i la

seva abundància (en l’apartat 2.1 d’aquest treball). Aquest llistat ens serà útil alhora de

diferenciar entre les espècies invasores, poc exigents en quan a les condicions del medi, i

unes altres que requereixen més estabilitat del substrat.


La restauració que dissenyem per a la riera de Vallvidrera (segons els mapes adjunts)

serviria per restaurar diferents hàbitats i un gradients transversal de bosc de ribera. En

cap cas seria una revegetació lineal i es cercaria la recreació de mosaics de vegetació per

reproduir la distribució natural de la vegetació. Aquesta plantació està dissenyada amb

mòduls que reprodueixin el transecte transversal i, per aquest motiu, la restauració hauria

d’incloure les següents espècies vegetals:

- Els canyissos i bogars s’establiran en aigües somes i plataformes de profunditat

de 0 a 50 cm amb un pendent suau on s’establiran formant masses altes i denses.

Aquestes comunitats representen veritables illots que tenen importància com a lloc

de cria i refugi de la fauna. Tant el canyís com la boga són plantes invasores que

ocupen ràpidament les aigües tranquil.les i s’imposen a altres plantes gràcies a un

rebrot molt actiu dels rizomes. Es plantaran en els marges de la riera les següents

espècies: el canyís (Phragmites australis), les bogues (Typha latifolia i T.

angustifolia) i el càrex (Carex sp.) Aquestes espècies només progressaran en llocs

oberts amb disposició de llum, per tant, seran ubicades en funció el

desenvolupament esperable de les espècies arbòries del bosc de ribera.

- Zones sense vegetació que podrien crear platges fangoses en alguns racons

dels marges de la riera. Aquests espais poden afavorir l’acostament de la fauna

terrestre al riu per beure, reproduir-se, amagar-se, ...

- Els arbustos de ribera formarien una comunitat amb diferents espècies als

marges de la riera per contribuir a la retenció del sòl en casos d’inundació. Les

espècies indicades per replantar serien els salzes arbustius com Salix fragilis, S.

purpurea, S. viminalis, S. eleagnos, S. atrocinerea, tamarius (g. Tamarix ) i

bardisses. Aquestes espècies s’ubicarien preferentment a la zona de Les Planes

on l’espai disponible de la riera no permet revegetacions amb espècies arbòries de

major tamany.

- La salzeda-verneda són comunitats pròpies dels boscos de ribera amb disposició

d’aigua abundant i ambient frescal de l’ecoregió de la riera de Vallvidrera. Aquesta

comunitat resisteixen l’embat de les avingudes, redueixen la velocitat de l’aigua i

contribueixen a la retenció del sòl, per aquest motiu, serà la primera comunitat


arbòria introduïda més propera a la riera. Les espècies més indicades són Salix

alba, Alnus glutinosa.

- La albareda-pollancreda-freixeneda de forma natural ocupa les planes al.luvials

on el nivell freàtic és relativament elevat (1-2 m de la superfície). Aquesta

comunitat es situaria desprès de la salzeda-verneda, en el projecte ocuparia una

àrea més allunyada de l’aigua. Les espècies pròpies de la riera de Vallvidrera són

Populus nigra, Populus alba, Fraxinus angustifolia i Platanus hispanica.

- La roureda-omeda seria l’estrat arbori que creix immediatament després de les

albaredes i és la comunitat menys exigent pel que fa a la humitat edàfica. Se

situaria a les zones amb una cota topogràfica major lluny de la influència del nivell

freàtic de la riera. Les espècies que es troben de forma natural per la riera de

Vallvidrera i que es podrien usar en la nova intervenció serien els roures (Quercus

cerroides i Q. Robur), oms ( Ulmus minor), til.lers (Tilia platyphillos), lledoners

(Celtis autralis) amb arbustos com l’avellaner (Corylus avellana), arç blanc

(Crataegus monogyna), arboç (Arbutus unedo), marfull (Viburnum tinus), galzeran

(Ruscus aculeatus), esbarzer (Rubus ulmifolius), vinca (Vinca difformis), roldor

(Coriaria myrtifolia), aladern (Rhamnus alaternus), saüquer (Sambucus nigra),

sanguinyol (Cornus sanguinea), llaurer (Laurus nobilis), ... Moltes d’aquestes

espècies poden recol.lonitzar els nous espais de forma natural i només caldria

plantar-los en zones on aquesta comunitat tingui problemes d’ocupació natural.

- Una altra comunitat que amb el temps ha perdut incidència a la riera de Vallvidrera

correspon als arbres fruiters silvestres. Aquests fruiters no caldrà podar-los ni

tractar-los amb productes fitosanitaris i proporcionaran aliment a la fauna. Les

possibles espècies a introduir són la servera (Sorbus domestica), moixera (Sorbus

torminalis), perera (Pyrus communis), pomera (Pyrus malus), cirerer (Prunus

avium), prunera (Prunus domestica), nesprer europeu (Mespilus germanica),

noguera (Juglans regia), ... Aquestes espècies es podrien obtenir dels vells arbres

fruiters supervivents dels antics conreus de la serra de Collserola, per tant

representarà un recull genètic d'unes espècies adaptades al nostre clima que

estan a punt de desaparèixer.


3.4 Actuacions proposades

La restauració a la riera de Vallvidrera es defineix en cinc diferents trams ja que el seu

estat de conservació és diferent (fig. 3a) i, al seu temps, aquests trams contenen diferents

seccions (fig. 3b):

- 1. Les Planes – Can Borrull.

- 2. Can Borrull – Can Busquets

- 3. Can Busquets – Can Planes

- 4. Can Planes- Can Rabella

- 5. Can Rabella – riu Llobregat

fig. 3. a/ Dibuix de la conca de Vallvidrera on s’ubiquen les zones considerades en el projecte de restauració;

b/ Ubicació dels talls transversals usats en l’explicació.


Les Planes – Can Borrull

Aquest tram es caracteritzat perquè la llera ha estat modificada a un canal d’una amplada

que oscil.la dels 4,6 m (davant de l’estació del ferrocarrils de Les Planes, fig. 5) als 18 m

(després dels restaurants de Les Planes, fig. 8 i 9) l’alçada de les parets del canal són

variables dels 1,6 m (davant dels restaurants de Les Planes, fig. 7) als 5 m (davant de

l’estació dels ferrocarrils de Les Planes, fig. 5) o superiors (fig. 9); un tram d’uns 20 m no

ha estat modificat (a la sortida de l’EDAR de Les Planes, fig. 6).

Fig 5. Secció transversal de la riera de Vallvidrera en el tram aigües avall de la seva sortida pel col.lector

d’aigües pluvial de Les Planes, just davant de l’estació del ferrocarrils. Aquest tram està canalitzat i la llera no

presenta vegetació.

Fig 6. Tall transversal de la riera de Vallvidrera en l lloc on aboca l’aigua l’EDAR de Les Planes.

Aquesta llera no presenta modificacions geomorfològiques, està ocupada per plataners i càrex.


La vegetació actual és dominada per esbarzers (fig. 11) i plantes anuals; alguna zona és

ocupada per càrex i algun exemplar de pollancres, verns, plataners i salzes en zones on

el canal aconsegueix la màxima amplitud (fig.9). En algun tram el llit de la riera ha estat

encimentat com a conseqüència de la construcció del peu de la paret lateral o d’un pont.

Diferents col.lectors d’aigües pluvials aboquen dins la riera.

Fig 7. Tall transversal de la riera de Vallvidrera a la zona lateral del restaurant (Font de Les Planes). El marge

esquerra és canalitzat amb una paret i el dret per uns talussos de fort pendent. Aquest tram no té vegetació.

Fig 8. Tall transversal de la riera de Vallvidrera aigües avall del restaurant “Font de Les Planes”. Tant el marge

esquerra com el dret són canalitzats per talussos de fort pendent. Aquest tram té vegetació composta per

.plantes anuals, hi ha una filera de pollancres dalt dels talussos.


Fig 9. Tall transversal de la riera de Vallvidrera al barri de Les Planes que voreja la carretera Bv-1418. El

marge esquerra no ha estat modificat i té llargues extensions que es substitueixen pel bosc natural d’alzines;

el marge dret està canalitzat. Aquest tram té vegetació composta per plantes anuals, amb comunitats aïllades

de pollancres, verns, plataners i salzes, algun tram és ocupat per comunitats d’esbarzers o canya americana.

Fig. 10. Efectes dels túnels de TABASA sobre al riera de Vallvidrera i l’ocupació de la llera per urbanitzacions.

Fig. 11 Llera de la riera “canalitzada” per talussos de 2,5 m que només permeten l’ocupació de la riba per

esbarzers. Aquesta comunitat s’estableix amb una alta densitat i dificulta tant la circulació longitudinal per la

riera com l’establiment de noves comunitats.


La intervenció a realitzar segueix una seqüència cronològica de :

- Netejar la llera de la vegetació existent que, principalment, són esbarzers

(Rubus sp) i les deixalles que hi abunden. En aquest procés caldria treure els

blocs de ciment que hi ha en alguna petita zona.

- Descobrir l’origen de les escombraries que actualment ocupa la llera i corregir

aquesta problemàtica. En l’estudi inicial no s’han detectats abocaments

directament a la riera, però no es descarta que aquests s’ubiquin en zones

properes a la riera.

- Reduir el pendent dels talussos laterals que dificulta l’arrelament de la

vegetació de ribera i allunya el nivell freàtic de la vegetació potencial. El nou

pendent hauria de ser esglaonat i, a cada nivell, revegetar en diferent

vegetació.

- Revegetar la nova llera segons:

o Les vores de la riera s’han de revegetar amb macròfits com el canyís

(Phragmites australis), les bogues (Typha latifolia i T. angustifolia) i el

càrex (Carex sp.) per facilitar el procés de depuració de l’aigua que

aboca l’EDAR de Les Planes. Aquestes revegetacions també poden

crear illes dins la riera per facilitar un procés d’anastossament del curs

d’aigua. Aquestes revegetacions són molt recomanades en els trams on

la riera està molt canalitzada, ja que és l’única vegetació que pot

establir-se (fig. 12).

fig. 12. Esquema de la proposta de restauració dels marges de la ribera en llocs canalitzats on es dificulta la

plantació d’espècies vegetals arbòries. Aquesta revegetació té un fort potencial de depuració de la riera.

(Font:Castro, 2001).


o Els trams lineals més estrets, on l’aigua agafa més velocitat, s’haurien

de revegetar amb salzes arbustius (Salix sp). Aquests arbres no tenen

un creixement en alçada molt gran, per aquest motiu, a més, seran els

més indicats en el marge proper a la carretera ja que la vegetació no

arribarà a aquesta. Aquesta vegetació també serà la més adient en els

punts on els col.lectors aboquen l’aigua pluvial ja que aquesta vegetació

presenta una forta resistència en processos de fort cabal (fig. 13).

fig. 13. Esquema de la proposta d’actuació de reducció del pendent dels talussos i substitució per una

vegetació arbustiva en els trams on la riera tingui una amplada petita. (Font:Castro, 2001).

o En els trams on el canal arriba a màxims d’amplada trobem la

possibilitat de plantar petites comunitats d’arbres. Aquesta vegetació

seguirà un gradient transversal segons la disponibilitat hídrica i

resistència a les inundacions: salzes/verns; àlbers/pollancres/freixes;

om/roures/arbres i arbust de bosc mediterrani (fig. 14).


Fig 14. Esquema de la proposta de revegetació dels trams de la riera amb un marge ample per un costat

(esquerra) i estret per l’altre (dret). Els nombres fan referència al tipus de vegetació: 1 vegetació submergida;

2 canyissars i bogars; 3 salzes arbustius; 4 salzes i verns; 5 àlbers, pollancres i freixes; 6 oms, roures i

arbustos de bosc mediterrani (dibuix modificat de Martínez López 1996).

Can Borrull – Can Busquets

Aquesta zona ja no està afectada per la canalització inicial i no rep l’efecte directe de cap

urbanització. Aquest fet fa que la restauració presenti moltes possibilitats ja que la llera

està en molt bon estat. Aquest tram de la riera té una llera natural amb una amplada que

oscil.la dels 15 m als 20 m. amb una vegetació de ribera dominada per salzes, verns,

pollancres i oms, la canya americana i els esbarzers ocupen petits espais on formen una

espessa comunitat que no deixa possibilitat de regeneració d’una comunitat natural.

Aquesta vegetació i l’amplada de la llera ofereix un marge de llibertat molt gran per la riera

que l’ocupa creant diferents meandres i canals (fig. 15).


Fig. 15. Tall transversal de la riera de Vallvidrera en un espai on forma meandre. El meandre està limitat pel

seu costat esquerra per un alsinar adjacent. Al costat de la riera apareixen problemes amb esbarzers i canya

americana, la resta de la riba és ocupada per vegetació de ribera.

Aquest espai presenta problemes amb les deixalles que s’ubiquen en petits abocaments i,

moltes d’altres, són escampades com a conseqüència d’alguna petita inundació.

La intervenció seria:

- Netejar les deixalles que hi ha dins al llera i els abocaments propers a l’espai

fluvial.

- Eliminar les comunitats establertes d’esbarzer i canya americana i substituir-les

per una vegetació natural de macròfits i salzes arbustius.

- En espais on la vegetació no formi un continu natural o l’espai es consideri que

no es pot recolonitzar de forma natural, la vegetació serà revegetada segons la

seva resistència a les avingudes i la disponibilitat d’aigua creant, al seu temps,

un mosaic amb diferents tipus de comunitats.

- Netejar el camí que recorre la llera i convertir-lo en passeig fluvial. Aquest camí

ha de tenir una amplada que permeti el pas dels excursionistes, per tant, de

l’ordre d’1 m. En zones inundables aquest camí restarà cobert per l’aigua en

cas d’inundació i no es crearà cap infrastructura per facilitar el pas dels

excursionistes dels estrets braços de la riera.

- Per la proximitat a la masia de Can Balasc aquest camí es pot dotar del

material necessari per permetre activitats d’educació ambiental: plafons

indicatius de característiques morfològiques i biològiques de la llera, camí

marcat creant un itinerari, material publicat per facilitar el coneixement de

l’espai, ...


Can Busquets – Can Planes Aquest tram de 5.270 m. es caracteritza pel bon estat natural que presenta de bosc de

ribera i petites o inexistents alteracions de la llera. En general, aquest tram només ha patit

lleugeres modificacions de les terrasses laterals per l’ús agrícola, i, més recentment,

urbanístic (La Rierada), però que no dificulten el desenvolupament natural d’aquest espai

fluvial. La vegetació dominant són càrex, pollancres, salzes, verns, oms, avellaners, ...

(fig. 16).

Fig 16: Esquema de tall transversal de la riera de Vallvidrera a la zona de Can Busquets. En aquest tram, la

riera presenta una amplada fluvial d’uns 10 m i, en general, és ocupada per bosc de ribera. Aquesta

comunitat, però, en algun tram està molt degradada o és inexistent.

En algun tram, però, la comunitat vegetal es presenta desestructurada. Són moltes les

causes que afecten a cada tram: la baixa freqüència d’inundacions a la riera que ha

possibilitat l’ocupació de bardisses i canya americana els petits trams que no hi havia un

bosc de ribera ben estructurat; la urbanització de La Rierada que ha marginat el tram

entre Can Castellví i la font de l’Espinagar; alguna intervenció que ha eliminat el bosc de

ribera i aquest ha estat ocupat per canya americana i esbarzer. Aquestes comunitats no

naturals i oportunistes han colonitzat tot l’espai proper al riu i impossibiliten el seu ús com

a corredor longitudinal de fauna vertebrada. Trobem exemples d’aquesta comunitat a la

zona final del tram de la riera dins al propietat de Can Busquets prèvia entrada a la zona

protegida pel Parc de Collserola; al carrer Sibèria (fig. 17); a La Rierada al tram entre Can

Castellví i la font de l’Espinagar; i algun tram aïllat entre Can Salat i Can Planes. En

aquest mateix sentit, destacar la comunitat d’aïllant (Ailanthus altissima) que creix en la

llera de la riera propera a la masia de Can Planes, aquesta comunitats ha experimentat un

fort creixement demogràfic en poc temps i hi ha el perill que ocupi la llera.


Fig. 17. Esquema del tall transversal de la riera de Vallvidrera davant la urbanització de La Rierada en el

carrer Sibèria. Aquesta urbanització ha canalitzat la riera amb una paret de 1,7 m en el marge dret i un talús

de la mateixa dimensió en el marge esquerra. La vegetació que s’hi ubica només és canya americana.

La seqüència d’intervencions ens portaria a:

- Modificar la morfologia dels trams canalitzats reduint el pendent dels talussos o

eliminant la paret del canal. La nova morfologia ha de determinar uns pendents

més suaus que permetin la posterior colonització vegetal.

- Eliminar les comunitats no naturals que s’ubiquen en aquest tram (canya

americana, esbarzers i aïlants). Aquesta neteja s’hauria de veure

acompanyada de mesures que dificulten la nova recolonització de l’espai

desocupat: plantació de noves espècies de ribera, eliminació dels rizomes per

l’excavació de l’antiga llera reduint el pendent de la riba, tractaments específics

pel cas del aïllant (l‘ús de sosa càustica en baixes concentracions al tronc

podat o cobrir l’espai tallat a “mata rassa” amb plàstic i terra per impedir el nou

creixement del port) i la canya americana.

- Revegetació de zones on actualment manca la vegetació. Aquesta intervenció

ha de seguir els esquemes inicials de macròfits propers a l’aigua i vegetació

llenyosa més allunyada seguint el gradient ambiental hídric que crea el nivell

freàtic.

Can Planes- Can Rabella Aquest tram, com en l’anterior, la ribera no presenta fortes alteracions, per aquest motiu

l’esquema del tall transversal és el mateix (fig. 16). En aquest cas, l’ús agrícola del tram

final ha provocat la modificació de l’espai de ribera i l’eliminació de la seva vegetació en

algun tram. Per aquest motiu el bosc de ribera està molt degradat i, fins i tot, en algun

tram s’ha eliminat, aquest fet a possibilitat la posterior colonització per canya americana


(fig.18). En general, però, la riba no presenta modificacions morfològiques exceptuant el

tram final on el camí-pista circula per dins el llit de la riera provocant una llera molt ampla

sense vegetació i alteracions importants del substrat que presenta fortes compactacions.

Fig. 18. Tall transversal aigües amunt de Can Rabella on la riera ha estat desplaçada pel traçat del camí que

s’ubica en el marge esquerra sobre el talús de 0,6 m. El desplaçament de la ribera a un espai marginal

dificulta la colonització per espècies vegetals i només trobem canya americana.

La intervenció en aquest espai serà:

- Netejar l’espai ocupat per la canya americana.

- Modificació de la morfologia de la riba en zones de talussos amb forts

pendents. - En l’espai alliberat de canya americana modificarem lleugerament el recorregut

de la riera per donar un aspecte meandrificat ja que el tram final té un aspecte

molt rectilini.

- El nou espai de ribera més ample i meandrificat serà revegetat amb vegetació

natural i autòctona de bosc de ribera propi de la zona creant un mosaic de

vegetació: canyissars, zones fangoses sense vegetació, arbredes, prats humits

propers a l’aigua, ....

Can Rabella – riu Llobregat Aquest tram està canalitzat. L’ús agrícola de la zona al.luvial de la riera han provocat la

modificació de l’espai fluvial per un traç rectilini. Amb el pas del temps, aquesta

modificació ha implicat la canalització i actualment la llera es troba a 2,7 m de la cota on

es troben la superfície de conreu (fig. 19).


Fig. 19. Esquema del tall transversal de la canalització de la riera aigües avall de Can Baruta fins al riu

Llobregat. El canal és creat per talussos de 2,7 m que només permeten l’ocupació de la ribera per canya

americana.

Aquest espai és ocupat massivament per canya americana. L’aspecte de canal ocupat per

canya ofereixen una visió molt degradada de l’ambient que facilita que es consideri l’espai

com a marginal de baix valor ecològic.

Les intervencions en l’espai s’encaminarien a :

- Reduir el talussos dels canals a perfils més suaus que facilitin la recolontzació

vegetal (fig. 13). Aquesta intervenció permetria guanyar espai a la zona agrària

i s’hauria de definir un espai de ribera d’uns 15 m d’amplada que possibilitaria

establir un bosc de ribera estructurat. Al seu temps, implica l’eliminació del sòl

i, conseqüentment dels rizomes de la canya americana, aquesta intervenció

seria un exemple de la viabilitat d’eliminació de canya americana per abstracció

de rizomes. Els resultats d’aquesta intervenció poden actuar de punts de

partida a altres estudis similars.

- La modificació dels talussos ens permetria donar altra vegada al riu un traçat

meandriforme, el traçat propi que li correspondria en el seu tram baix al.luvial.

- La zona alliberada es revegetaria de les espècies més adients.

3.5 Definir un pla de seguiment i control de les obres projectades: Totes les restauracions necessiten un temps posterior per avaluar com funciona el

sistema restaurat usant diferents índex de qualitat. Per aquest motiu proposem un

protocol de seguiment de les restauracions:

- Fer un seguiment de l’evolució de la comunitat de macroinvertebrats i altres indicadors


biològics. Aquest seguiment es podria fer seguint el protocol de Projecte Rius i es

realitzaria amb grups de voluntaris de la zona (mirar apartat 4 d’aquest treball).

- Reposar les plantacions fallades.

- Revisar l’estat de les estructures o modificació del disseny després de varies

crescudes ordinàries.

- Aconseguir el manteniment i compliment del pla d’ordenació dels usos de la llera

d’inundació.

- Fer un seguiment de l’ús recreatiu de les riberes.


4.EDUCACIÓ AMBIENTAL I PARTICIPACIÓ SOCIAL EN LA GESTIÓ DE LA CONCA 4.1 Participació social Objectius: Reunir els diferents actors i usuaris implicats en la gestió de la conca per arribar a una

acord comú de planificació de la conca. La planificació ha d’incloure l’elaboració en comú

del diagnòstic participatiu local amb les propostes de gestió considerant l’estat del medi, el

conjunt de preocupacions i els conjunt d’usuaris implicats (Holl 2002). En aquests

intercanvis s’ha de comptar amb l’administració local i regional, associacions de tot tipus,

propietaris, indústries, regants, educadors, gestors del Parc de Collserola, particulars

usuaris de l’espai ... amb la intenció de participar en jornades de formació i d’informació,

d’intercanvi, de visites a diferents zones de la conca i debats sobre la gestió qualitativa i

quantitativa de la conca.

Per aquest motiu, pel funcionament del pla de gestió de la riera de Vallvidrera cal la

voluntat local amb una implicació de tots els agents afectats amb la intenció de fer una

gestió a llarg plaç amb la definició d’actuacions, avaluacions i seguiments de projectes

concrets i generals. Per la realització d’aquestes propostes generals, s’hauria d’iniciar un

procés que es podria dividir en quatre fases, tal i com s’ha realitzat en el projecte “Rivière

Partage de l’EAU” de CEDEPI relitzat del 1992 al 2001 (Holl 2002):

Aquesta proposta de treball per la planificació social de la conca ja ha estat explicada i

discutida amb un petit grup de treball que es va trobar el passat 24 de novembre de 2003

a Mas Pins (Collserola). Aquesta proposta, per tant, compta amb el suport de l’equip de

treball d’educació ambiental del Consorci de Collserola, l’equip de treball de les escoles

del Districte de Sarrià, Can Coll, Mas Pins, el camp d’aprenentatge de Can Santoi, el

Projecte Rius i el Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona.

Aquest grup de treball ha definit per la riera de Vallvidrera 7 sectors implicats en la gestió:

1. sector agrari-ramader

2. turístic (restaurant, cases de colònies, residències,...)

3. educatiu (camp d’aprenentatge, escoles d’educació ambiental, ...)


4. administració (local: Molins de Rei, Sant Cugat i Barcelona, regional: Diputació de

Barcelona, nacional: ACA, ...)

5. altres usuaris (centres excursionistes, grups de jubilats, centres esportius, ...)

6. veïns

7. entitats conservacionistes-ecologistes locals.

Fases del projecte:

- Creació d’un grup local de dinamització de la gestió

En aquest grup participarien els representants de les administracions, els representants

socio-professionals, un representat d’alguna associació, representats d’usuaris i

observadors externs o animadors de les sessions. Seria interessant que en aquest grup

motor participessin portaveus dels 7 grans sectors.

L’objectiu d’aquest grup és definir la planificació i el treball necessari per l’elaboració de

les jornades de formació i el diagnòstic participatiu local. Per aquest motiu, aquest grup no

hauria de ser molt nombrós per facilitar els acords.

- Consulta social per l’elaboració del diagnòstic participatiu local i realització de les jornades de formació

Amb tots els interessats s’ha de fer una anàlisi global, a través d’un fòrum de debat

participatiu, del medi per descriure de manera estructurada les principals preocupacions

de la comunitat local referents a l’aigua i a la conca. Serien potencials interessats

representants de l’Administració, associacions conservacionistes, ecologistes i

ambientalistes, agricultors, industrials, centres excursionistes i usuaris lúdics de la riera

com ciclistes, ...

Per poder arribar a tots els sectors interessats, en aquesta fase, , és necessari fer una

gran difusió de la informació de la riera i de la importància de participar en aquest fòrum

de debat. Una de les eines útils per donar a conèixer la riera i el seu estat de conservació

és publicar l’estudi realitzat per Múrria & Prat 2003 sobre l’estat ecològic de la riera de

Vallvidrera i les mesures de gestió. També es proposa elaborar alguna guia de camp que


inclogui fauna i flora de la riera, fer arribar als interessats la informació del Projecte Rius,

... En aquesta fase té importància el Centre d’Informació del Parc de Collserola que ha de

difondre la informació a tots els interessats.

Per aquest anàlisi cal aportar informació d’estudis realitzats a la riera amb xifres

significatives. En aquesta fase del procés han de sortir les inquietuds que han de ser l’eix

bàsic de les jornades de formació que es realitzarien properament.

- Realització de les jornades de formació, Es programarien taules rodones, conferències d’experts (hidrogeòlegs, biòlegs, juristes,

enginyers ambientals, gerents de plantes depuradores, responsables del Servei Tècnic

del Parc, arquitectes, promotors immobiliaris i constructors, ...) per crear discussions entre

els usuaris, realitzar visites a llocs d’interès, ... En aquestes jornades també s’explicaria el

diagnòstic elaborat per Múrria & Prat 2003 i la present proposta de gestió com a punt de

partida de les discussions posteriors.

A partir de les formacions es podria facilitar la creació de grups de treball d’interessats i

experts per les àrees temàtiques per elaborar propostes a incloure en el futur pla de gestió

de la conca.

- Evaluació i posada en marxa de la gestió acordada, La darrera etapa seria l’elaboració, per part dels participants, del projecte de gestió de la

riera amb l’aportació dels diferents grups de treball. Al seu temps, s’establiria un pla de

treball per fer el seguiment del projecte i s’establirien relacions de col.laboració després de

les jornades.

Aprofitant el treball realitzat per Projecte Rius (http://www.projecterius.org) i els seus

programes d’educació ambiental basats en el seguiment de macroinvertebrats, creiem

que són unes eines bones per fer el seguiment social del projectes de gestió. Caldria

dividir la riera de Vallvidrera en petits trams que s’haurien de repartir entre els diferents

grups que acceptarien fer el seguiment de la qualitat de la riera amb Projecte Rius. Així,

les noves tasques de millora que es proposen en la riera, com la instal.lació d’uns

http://www.projecterius.org/


aiguamolls per millorar la qualitat de l’aigua incidiran en la qualitat final de la riera i, amb

l’ús del protocol de Projecte Rius, aquest nou estat ecològic pot ser detectat.

Totes les propostes de gestió s’han de crear amb un format fàcilment avaluables, és a dir,

han de ser propostes quantificables que fàcilment es pugui indicar l’èxit o no de la

intervenció.

A part del seguiment del riu, caldria mantenir el funcionament del grup creat per la gestió

social de la conca de la riera. Aquest grup hauria de fer reunions per seguir treballant

nous aspectes de la gestió i resoldre problemes que puguin anar apareixent. Aquests grup

hauria de vetllar per una formació continuada

Per un altre costat, aquest seguiment hauria de ser complementat per anàlisi fets pel grup

Ecobill del Departament d’Ecologia de l’UB cada tres o quatre anys. Aquest faria nous

informes d’avaluació i valoració de la gestió ja desenvolupada i millores per aquesta.

4.2 Educació ambiental

L’educació ambiental és fonamental perquè el procés de gestió sigui fructífer Aquest

treball ha de ser sobre els valors naturals de la conca de la riera de Vallvidrera i la

importància de la participació social per l’elaboració de projectes comuns de gestió.

L’educació ambiental ha de ser un procés formatiu voluntari que ha de seguir un procés

amb els següents objectius ordenats cronològicament:

o Difondre la informació que actualment es té de la riera.

o Conèixer l’estat de conservació i alteració de la riera.

o Analitzar les causes de les pertorbacions i diagnosticar l’estat ecològic de la

riera.

o Discutir i decidir actuacions prioritzant els diferents objectius.

o Actuar.

Aquest guió educatiu s’ha d’adaptar a les diferents necessitats dels destinataris: escoles,

instituts, grup de naturistes, jubilats, individus aïllats, ... Per a cadascun d’ells s’ha de


determinar les activitats oportunes per aconseguir els objectius plantejats.

Uns problemes concrets trobats en l’anàlisi de l’estat ecològic de la riera de Vallvidrera

ens porten a fer la següent proposta:

- Elaboració de campanyes de sensibilització ciutadana cap la conservació d’aquest espai natural

Els visitants del Parc de Collserola són nombrosos per la proximitat que aquesta àrea a

diferents nuclis urbans. Amb aquests visitants caldria iniciar una campanya de

sensibilització per explicar la seva incidència en el procés de conservació dels

ecosistemes fluvials. En aquest aspecte, caldria treballar en temes concrets com la

introducció d’espècies al.lòctones com cranc americà, els usos i els abusos que es pot fer

d’una riera, els valors naturals d’aquesta comunitat, per exemple


5. BIBLIOGRAFIA BONADA, N; (2003). Ecologia de les comunitats de macroinvertebrats en rius mediterranis

a diferents escales i nivells d’organització. Tesi doctoral, UB. 361 pàg., Barcelona.

BRIX, H & HANS-HENRIK, S. (1989) The use of aquatic macrophytes in water-pollution

control. Ambio vol.18 nº2, pp 100-107.

CASTRO, P.; GUERRERO, J; MUÑOZ, M. A. (2001)Plan de restauración del bosque de

ribera en la reserva natural de los galachos (Zaragoza). Publicaciones del Consejo de

Protección de la Naturaleza de Aragón. 165 pàg, Zaragoza.

COOPER, P.F.; JOB, G.D.; GREEN, M.B.; SHUTES, R.B.E; (1996). Reed beds &

constructed wetlands for wastewater treatment. WRc, Severn Trent Water i Middlesex

University. 184 pàg.

DUDGEON, D. (1994). The influence of riparian vegetation on macroinvertebrate

community structure and functional organization in six New Guinea streams.

Hydrobiologia, 294 (1): 65-85.

GASITH, A. & RESH, V. H.: (1999). Streams in Mediterranean climate regions:

Abiotic influences and biotic responses to predictable seasonal events. Annu. Rev.

Ecol. Syst. Vol 30: 51–81.

GONZÁLEZ DEL TÁNAGO, M. & D. GARCÍA DE JALÓN (1995): Restauración de ríos y

riberas. Edita: Fundación del Conde del Valle de Salazar. Escuela Técnica Superior de

Ingenieros de Montes de la Universidad Politécnica de Madrid. 319 pàg., Madrid.

GREGORY, S.V.; SWANSON, F.J.; McKEE, A.; CUMINS; (1991). An ecosystem

perspective of riparian zones. BioScience, 41 (8): 540 – 551.

HOLL, C. (2002) “Reparto del agua de los ríos”. Un método para un diagnóstico

participativo y la formación de los actores locales en la gestión de las cuencas vertientes”.


Ponència de les jornades internacional: “La restauración de Ríos: compromiso social con

el Medio ambiente. Baena, Córdoba.

KARR, J.R.; FAUSCH, K.D.; ANGERMEIER, P.L.; YANT, P.R.; SCHLOSSER, I.J.; (1986).

Assessing Biological integrity in running waters: a method and its rationale. Illinois Natural

History Special Publication, 528 pàg., Illinois.

KNIGHT, R. L. (1990). Wetland systems, in Natural Systems for wastewater treatment,

Manual of practice FD-16, water pollution Control Federation. Alexandria, Va. Pp 211-260.

LACHART, B.; (2001). Tendencias actuales en la restauraciónde cauces naturales –

Nociones de espacio de libertad-. Ponència en XXVII congreso nacional de parques y

jardines públicos, León.

LACHART, B; FROSSARD, P. A.; KIRCHOFER, A. & ROULIER, C. (2001). Zones

alluviales et revitalisation. L’OFEEP vous informe – Dossier zones alluviales. Fiche nº5. pp

12.

LANDERS, D. H. (1997). Riparian restoration: Current status and the reach to the future.

Restoration Ecology 5 (4 SUPPL): 113-121.

MARTÍN VIDE, J.P. (2002). Ingeniería de ríos. Edicions UPC.

MARTÍNES LÓPEZ, F.; PUJANTE, A. & RIBARROCHA, V. Macroinvertebrados,

comunidades vegetales y calidad de las aguas de la cuenca del río Palancia (Castellón,

Valencia, España) (1996). Ecología, 10: 113 – 135.

MITSCH, W.J. & GOSSELINK J.G. (1993). Wetlands. Van Nostrand Reinhold, cop. New

York, 2º edició. 722 pp.

MUNNÉ, A.; SOLÀ, C; PRAT, N.; RIERADEVALL, M.; (1998) Índex QBR, mètode per a

l’avaluació de la qualitat dels ecosistemes de ribera. Estudis de la qualitat ecològica dels

rius Vol 4. Diputació de Barcelona. 28 pàg., Barcelona.


MÚRRIA, C. & PRAT, N. (2002) “Possible solució al torrent de les mines: un sistema de

llacunatge per la depuració de les aigües residuals”. Informe pel Parc de Collserola.

MÚRRIA, C. & PRAT, N. (2003) “La qualitat ecològica de la riera de Vallvidrera

(Collserola)”. Treball per l’obtenció de la titulació d’estudis avançats en ecologia.

Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona.

OFEG (1999). Festiegung und Sicherung des Raumbedarfs von Fliessgewässer. Note

interne. Pp11.

PRAT, N.; RIERADEVALL, M.; MUNNÉ, A., SOLÀ, C.; CHACON, G. (1997a). La qualitat

ecològica del Besòs i el Llobregat. Informe 1996. Estudis de la Qualitat Ecològica dels

Rius, 2. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. 153 pàg., Barcelona.

PRAT, N.; MUNNÉ, A.; SOLÀ, C.; RIERADEVALL, M.; BONADA, N.; CHACON, G. (1999).

La qualitat ecològica del Llobregat el Besòs i el Foix. Informe 1997. Estudis de la Qualitat

Ecològica dels Rius, 6. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient .. 154 pàg.,

Barcelona.

PRAT, N.; MUNNÉ, A.; SOLÀ, C.; RIERADEVALL, M.; BONADA, N.; CHACON, G.

(2000a). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 1998.

Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius, 7. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi

Ambient. 162 pàg., Barcelona.

PRAT, N.; MUNNÉ, A.; RIERADEVALL, M.; SOLÀ, C.; BONADA, N.; (2000b).

ECOSTRIMED, Protocol per a determinar l’estat ecològic dels rius mediterranis. Diputació

de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. 94 pàg., Barcelona.

PRAT, N.; MUNNÉ, A.; BONADA, N.; SOLÀ, C.; PLANS, M.; RIERADEVALL, M. (2001).

La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 1999. Estudis de

la Qualitat Ecològica dels Rius, 9. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient.. 171

pàg., Barcelona.


PRAT, N.; MUNNÉ, A.; SOLÀ, C., CASANOVAS-BERENGUER, R.; VILA-ESCALÉ, M.;

BONADA, N.; JUBANY, J.; MIRALLES, M.; PLANS, M.; RIERADEVALL, M. (2002). La

qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 2000. Estudis de la

Qualitat Ecològica dels Rius, 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. 163

pàg., Barcelona.

STERLING, A. (1996). Los sotos, refugio de vida silvestre. Ministerio de agricultura, pesca

y alimentación. 266 pàg., Madrid.

TORRENTS, A & PASTÓ, A; (1999). El tratamiento de aguas por sistemas naturales, una

nueva concepción ecológica, integrada y productiva del tratamiento de aguas residuales.

Sistemes naturals.

VOUGHT, L.B.M.; DAHI, J.; PEDERSEN, C.L.; LACOURSIÈRE (1994). Nutrient retention

in riparian ecotones. Ambio, 23 (6): 342-348.

YANG,J.; WANG, R. & WANG, M. (1998). Principios fundamentales y ecotécnicas de la

acuicultura de aguas residuales. Ingenieria ecológica, 10.


ANNEX: 1. CONSERVACIÓ DEL BOSC DE RIBERA

1.1 Característiques del bosc de ribera Els ambients de ribera posseeixen dos característiques que els fa diferents de la resta

d’ecosistemes (Ewel, 1978):

- els pulsos d’entrades i sortides deguts al moviment d’aigües

- l’elevat grau de conectivitat amb els sistemes adjacents

Aquestes característiques donen la importància específica a aquesta vegetació

configurant un bosc de galeria continu del curs fluvial. En aquests ambients trobem una

gran diversitat d’espècies i també una elevada productivitat marcada per la disponibilitat

de l’aigua, tant superficial com subterrània, que determina la disposició en l’espai de la

vegetació de ribera. La disposició final, per tant, estarà influenciada per:

-

-

-

-

-

-

-

-

-

El nivell freàtic determina el límit de la zona de ribera, ja que la vegetació

característica va lligada a la constància de la humitat al sòl.

Règim i freqüència dels cabals d’inundacions que actuen de factor limitant a la

ocupació de la llera per la vegetació.

L’afectació per factors més generals com el clima , relleu i característiques del sòl.

La vegetació de ribera és fruit de l’adaptació a la dinàmica fluvial. Aquesta vegetació es

caracteritza per:

Una elevada taxa de creixement i reproducció necessàries per recuperar l’estructura i

colonitzar l’espai després d’una avinguda i previ a la següent.

Una baixa longevitat, ja que la freqüència de pertorbacions és elevada. Aquesta

longevitat serà menor en espècies més properes a la llera a causa de l’adaptació de

les condicions ambientals, ja que aquí hi ha més probabilitat d’inundació.

Un creixement de l’estrat arbori que oscil.la entre els 20 i 30 metres. Aquest defineix

una il.luminació que determina l’evolució del sotabosc.

Formació de boscos caducifolis (propis de regions eurosiberianes) com a

conseqüència de la compensació freàtica durant la sequera estival.

Presenten variacions morfològiques vegetals pròpies als factors hidrològics:

Branques flexibles per augmentar la resistència a les avingudes.


-

-

-

Resistència a l’immersió temporal de sediment o aigua ja sigui a les arrels o a la

part baixa del tronc.

Elevada taxa de regeneració vegetativa per ocupar ràpidament les noves zones

aparegudes per la sedimentació del material en suspensió.

Arrels modificades en funció de la disposició d’aigua (profundes, superficials, ...)

- Estructura transversal en successió en funció de l’adaptació al gradient d’humitat.

Aquesta variabilitat observada és deguda a la selecció que hi ha tingut lloc.

- Flexibilitat ecològica i elevada plasticitat genètica.

Aquest ecosistema és molt dinàmic depenent de l’evolució del flux de la làmina d’aigua i

l’accés a aquest recurs, fet que genera un gradient transversal de vegetació. Hi ha

diversos factors que incideixen simultàniament per definir aquest gradient transversal,

però sobretot és la dinàmica de l’aigua que es manifesta, sobretot, en les grans avingudes

que redistribuixen el substrat i la matèria orgànica en el canal, canvien la morfologia del

canal formant noves zones d’erosió i deposició, homogenitzen la qualitat de l’aigua al llarg

del canal fluvial, rentat del canal envaint la zona de vegetació de ribera (Gasith, 1999).

Aquestes tindran un efecte diferenciat sobre l’ecosistema de ribera depenent de la seva

freqüència, intensitat i duració. Així es crea un mosaic de successions caracteritzats per

diferents tessel.les de vegetació de diferents edats successionals on hi ha un continu

rejoveniment del bosc de ribera. Al seu temps, les sequeres o la disposició d’aigua serà el

punt crític que delimitarà l’amplitud del bosc de ribera.

La distribució del bosc de ribera és veu condicionada físicament per diferents factors:

- Geomorfologia: en les parts baixes dels rius es produeix la sedimentació de

les partícules en suspensió que són graves, sorres, llims i argiles. Les

partícules en suspensió i dissolució ofereixen una gran fertilitat al sòl actuant com

a suport radicular i nutritiu, així com també són la base d’una elevada producció

primària ocupada, teòricament, per boscos de ribera.

- El nivell de l’aigua del freàtic afecta directament a la zonació transversal

dels ecosistemes de ribera. En el cas de nivells del freàtic elevats trobem

que existeix un LAI elevat, les captacions aèries són més grans i per això

trobem unes rels superficials. En canvi quan el nivell de l’aigua subterrània

és baix, la captació subterrània augmenta i això es tradueix a un augment


de les arrels en profunditat, i també d’aquesta manera disminueix l’erosió

del sòl.

Com a conclusió trobem que la presència d’unes o altres comunitats en la plana fluvial

està relacionada segons la dinàmica d’aquest tram fluvial, sotmès a inundacions

periòdiques i amb els diferents processos que implica. Així doncs, les etapes de la

successió normalment seran diferents en estructura i composició florística per cada tipus

de bosc de ribera i també podran ser diferents en funció de les característiques del biòtop

i del tipus d’acció que desencadena el procés. Com a adjectius representatius d’aquestes

comunitats trobem: variabilitat, resiliència, dinamisme, flexibilitat, plasticitat.

Tots els factors que afecten a la vegetació de ribera van variant al llarg de l’eix longitudinal, de manera que a grans trets trobarem diferents tipus de vegetació

segons el tram del riu en el que ens trobem. La zona de capçalera és una zona

d’erosió important que produeix els sòlids dissolts i sediments que es

transportaran aigües avall. La segona zona ocupa el tram mig i seria la zona de

transport, amb una elevada heterogeneïtat ambiental. En tercer lloc, el curs baix

dels rius, representen la zona d’emmagatzement i dipòsit de material. Haurem de

considerar la importància d’aquests trams, on la banda ripària té un valor ecològic

notable ja que controla la qualitat de les escorrenties que arriben al llit a través de

la captació de nutrients, i redueix els sediments transportats per les aigües durant

les avingudes; essent d’un gran interès pel manteniment de la biodiversitat i

conservació del paisatge.

La secció transversal d’un riu, segons ens allunyem del llit del riu, està influenciada

pel gradient d’humitat que configura una estructura de vegetació característica (fig

20):

- 1) Vegetació macrofítica submergida (el desenvolupament depèn del grau

d’eutrofia de les aigües).

- 2)Helòfits, o macròfits emergents on part de la seva estructura encara es

desenvolupa dins les aigües, com per exemple les canyes, tifes...


- 3)Salzedes arbustives, importants colonitzadors amb el sistema radical fora de

l’aigua. Presenten clares adaptacions al pas de les aigües: flexibilitat de les tiges

per resistir al pas de la corrent i facilitat de reproducció i colonització de nous

substrats dipositats per les avingudes.

- 4)Pollancredes, salzedes arbòries, alberedes, vernedes, formacions que

trobem amb presència d’un nivell freàtic elevat.

- 5)Omedes i rouredes Contràriament les trobem més cap a l’exterior dels límits del

riu.

Fig 20. Esquema teòric de la secció transversal d’un riu Mediterrani.

1.2 La importància del sistema natural riberenc La conservació del bosc de ribera és interessant des de molts punts de vista. En aquesta

relació, però, no podem oblidar indicar quines són les funcions que potencialment realitza

aquesta franja de vegetació dins de la comunitat fluvial.

- Estabilització de marges del riu

Augmentar la resistència dels marges davant l’erosió del corrent d’aigua

per la major cohesió al sòl que ofereix el sistema radical.

♦


♦

♦

♦

♦

♦

♦

Disminueix els efectes de les avingudes, retenint i absorbint gran quantitat

d’aigua i sediments aportats per les mateixes.

Capacitat de retenir els sediments molt elevada, aquests són fàcilment

acumulables en planes fluvials ja que la presència de vegetació fa

disminuir la velocitat de l’aigua.

- Efecte de la vegetació de ribera sobre la qualitat de les aigües superficials.

Minimitzar l’eutrofització ja que la vegetació utilitza part dels nutrients que

van dissolts a l’escorrentia, actuant com un filtre natural de la

contaminació. A més, elimina gran part dels nitrats dissolts en les

escorrenties subterrànies que circulen a través de l’espai ripari, s’ha vist

que en conques agrícoles existeix fins a una absorció dels nutrients del 80-

90%.

- Influència sobre el funcionament de l’ecosistema fluvial.

Efecte sobre la temperatura de l’ecosistema ja que el sombrejat controla el

grau d’insolació i el règim de temperatures d’aigües. Atenua les diferències

de temperatura diàries i estacionals augmentant la humitat.

L’estructura biològica del sistema fluvial depèn de la matèria orgànica

al.lòctona que procedeix majoritàriament de la pròpia ribera: fulles,

branques, branquetes,.... Aquesta font de carboni orgànic aportada de la

ribera a la llera és la base de la cadena tròfica ja que és el substrat dels

descomponedors (fongs i bacteris) que, al seu temps, es converteixen en

el principal aliment de nombroses espècies de macroinvertebrats que, al

seu temps, són l’aliment de molts peixos. (Cumins i Spengler, 1978). Amb

aquest raonament destacar que moltes espècies de bosc de ribera són

planocaducifolis, és a dir, tenen un gran potencial de descomposició i

elevat contingut de nitrogen.

La vegetació arbòria controla l’arribada de llum al riu, que afecta la

producció primària de macròfits, com la canya, el canyís,... que carreguen

problemes negatius d’obstrucció de ponts, canals, sèquies, ... en cas

d’avinguda i, al seu temps, la proliferació de la canya americana (espècie

al.loctona).


- Millora de la qualitat del paisatge, com a valor recreatiu i de conservació:

♦

♦

♦

♦

♦

♦

♦

♦

Presenten un elevat interès paisatgístic.

La unió de la presència de l’aigua i vegetació com a valors positius per a

l’home.

- Creen connectivitat actuant com a corredors de ribera.

Actua com a corredor lineal per on es desplacen les espècies, posant en

comunicació els diferents trams del riu. Representa una línia de connexió

per diferents fluxes entre diferents hàbitats necessaris per els diferents

estadis de desenvolupament d’una mateixa espècie.

Presència d’hàbitats i nínxols ecològics, contribueixen a una diversitat

elevada i millora per la dispersió d’espècies.

- Efecte frontera

La vegetació de ribera exerceix un efecte directe sobre els ecosistemes

aquàtics fluvials, intervenint tant en factors físics com biològics de la seva

organització funcional.

Exerceix un paper molt important sobre els ecosistemes terrestres

adjacents: el bosc de ribera és alhora exportador (fulles mortes, llavors), i

importador (animals que viuen, nidifiquen i aporten les llavors procedents

de camps i prats veïns).

Són eficaços auxiliars de l’agricultura ja que estabilitzen el sòl i limiten

l’erosió. A més també són utilitzats com a eficaços paravents naturals

sobretot en països de topografia suau. Constitueixen petites illes humides

naturals que, tot i el reduït tamany, constitueixen un elevat microcosmos

de riquesa biològica. Molts dels seus habitants tenen una activitat

predominant a l’espai obert de l’exterior, encara que depenen per

completar el seu cicle biològic de les espècies que viuen al sòl, de

l’elevada diversitat dels insectes de les riberes o de la humitat dels

microhàbitats del bosc.

- Importància com a refugi

Tant en zones semiàrides com temperades moltes espècies que hi troben

un refugi fresc i humit.


♦ La vegetació crea irregularitats a l’ecotò amb ombrejats que són refugis per

peixos, mamífers aquàtics i macroinvertebrats. A més, la part aèria pot

donar el suport necessari per diferents larves adultes, ocells,...


2. MILLORA DE LA QUALITAT QUÍMICA DE LA RIERA DE VALLVIDRERA

POSSIBLE SOLUCIÓ AL TORRENT DE LES MINES:

UN SISTEMA DE LLACUNATGE

PER LA DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS. Cesc Múrria i Narcís Prat

(juliol 2002)

RESUM:

Aquest treball té com a objectius argumentar un sistema de depuració per llacunatge per augmentar l’absorció i eliminació de nitrogen, fòsfor, matèria orgànica i sòlids en suspensió presents en l’aigua residual del barri de La Floresta (Sant Cugat, Collserola). Aquest barri aboca les aigües residuals al torrent de Les Mines que, amb un recorregut d’uns 800 m, acaba abocant les seves aigües a la Riera de Vallvidrera.

El cabal d’aigua abocat presenta un important interès ecològic pel poc cabal que circula per la riera els mesos més secs de l’any (Múrria, C. & Prat, N. 2002) Aquest poc cabal implica que, sovint, la riera s’assequi sent un important problema per la viabilitat de la població de barb cua-roig (Barbus haasi) que actualment hi està establerta i els altres nivells tròfics que amb ella conviuen. Per un altre costat, aquest estudi pretén obrir un debat teòric sobre la canalització d’aigües residuals fins a un tractament centralitzat. Diferents estudis parlen de la viabilitat de la depuració de l’aigua “in situ” i la posterior introducció d’aquesta en un ecosistema fluvial (Brix, H & Schierup, H-H, 1989 i Boutin, C, 1987). Tècnicament és possible un tractament d’aquestes aigües en nuclis rurals de baixa població, d’uns 2000 habitants, com seria el cas de La Floresta dins el Parc de Collserola. Amb aquest tractament es milloraria molt la qualitat de l’aigua que s’aporta a la riera i seria un factor important ja que amb un augment de cabal, seria possible arribar a un cabal ecològic que permetria el manteniment de tot l’ecosistema durant tot l’any. El projecte ara en procés de construcció del col·lector entre La Floresta i l’EDAR de Sant Feliu, no segueixen aquests criteris de sostenibilitat i són molt distants a l’actual Directiva Marc de l’aigua que està en procés d’aprovació.

ANTECEDENTS I CONDICIONS INICIALS:


El cabal inicial abocat al torrent és desconegut ja que a La Floresta encara s’estan construint habitatges, però és calcula que en la conca de recepció del sistema de llacunatge hi haurà 736 habitants equivalents un cop acabada la urbanització (segons el projecte executiu del col·lector). Aquests individus impliquen un cabal mig estimat en 1,73 l/s (considerant una producció de 0.0023 l/s per habitant). Malgrat aquesta previsió, els càlculs es fan amb el cabal sobrestimat al considerar una producció d’aigua residual per habitant de 0.00695 l/s. Segons això, el sistema de depuració d’aigües residuals de La Floresta es projectarà segons un cabal inicial de 5,1152 l/s, el que seria parlar de 441953,28 l/dia i 161312,94 m³/any. Aquesta aigua residual té la composició química que apareix en la següent taula en el punt vvc (col·lector) (Múrria, C. & Prat, N. 2002). Amb aquests valors, es fa una estima de les concentracions anuals de nutrients que entraran al sistema que s’hauran de reduir en el tractament de depuració:

Paràmetres químics vvC (ppm)

Estima anual (kg/any)

Fosfat 11.21 1808.31

NPOC 11.24 1813.15

Sulfat 139.37 22482.18

TSS 189.81 30618.81

Orgànic particulat 36.72 5923.41

clorurs 40.1 6468.64

Florurs 16.3 2629.4

Amoni 11.26 1816.38

PH 7.95 -

Oxigen 0.09 -

Oxigen (% saturació) 0.9 -

Temperatura (ºC) 15.3 -

Conductivitat (µS/cm) 1657 -

Aquest treball, segueix les línies del document presentat com a al·legacions al projecte de construcció d’aquest mateix col·lector presentat pel CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes


Alternatius) al maig de 2001. Aquell document també plantejava la construcció d’un sistema de llacunatge però amb 10 basses ocupant 500 m. del torrent per millorar-ne la qualitat abans de ser introduïda a la riera. CONSIDERACIONS TEÒRIQUES DEL SISTEMA DE LLACUNATGE: Els ecosistemes aquàtics amb macròfits són dels més productius de la terra amb una elevada capacitat d’assimilar nutrients i crear condicions favorables perquè els microorganismes puguin descomposar la matèria orgànica. (Brix, H. & Hans-Henrik, S., 1989). La major part de la vegetació aquàtica té la capacitat de depurar l’aigua, perquè la majoria de detritus en suspensió, incloent substàncies contaminats, nutrients i metalls pesats que es troben a l’aigua, poden filtrar-se, absorbir-se i transformar-se amb l’ajuda de la vegetació aquàtica. Durant els seu creixement, les plantes absorbeixen i incorporen els nutrients en les seves pròpies estructures i funcionen com a substrat per molts microorganismes al transformar físico-químicament l’aigua i la rizosfera. Desinfecten els patògens trobats a l’aigua, transformen els nutrients en massa vegetal. (Yan, Wang & Wang, 1998). Per un altre costat, cal aconseguir un sistema flexible i poc susceptible a variacions tant de qualitat com de quantitat del cabal d’entrada que permeti la utilització multi-capa i multi-etapa de materials que inclouen productes, subproductes i residus. Amb aquesta recircularització de nutrients és cerca la seva immovilització i una posterior eliminació (Yan, Wang & Wang, 1998). Afavorint la interacció simbiòtica dels organismes de l’ecosistema, s’aconsegueix un tractament amb productes de fàcil reutilització com plantes farratgeres, fangs mineralitzats per l’agricultura, produccions per aqüicultura, extracció de metà i l’ús com a biogas (obtenint calor i electricitat) i materials per a la construcció (Torrents, A. & Pastor, A. 1997). En estudis al Houghton Lake de Michigan, es demostra que la depuració d'aigües residuals en llacunatge aconsegueixen valors de reducció de la concentració del 70% per l'amoni, 99% pel nitrit i nitrat i 95% pel fòsfor total dissolt (Knight, 1990). Entendre el cicle implica considerar els diferents dipòsits vegetals (fulles, tiges i arrels), animals (microorganismes principalment per l’absorció de N i P) i físics (sediments, partícules dissoltes o en suspensió, atmosfera, aigua adjacent) i el flux que s’estableix entre ells. La importància relativa de cada compartiment és fluctuant en funció de la tipologia d’aiguamolls (hidrologia, temps de residència de l’aigua, profunditat, geomorfologia, successió de l’ecosistema, patrons estacionals, acció antropogènica,...) i la seva determinació és pròpia per cadascun d’ells (Mitsch & Gosselink, 1993). Pel cas del nitrogen, la seva eliminació passa per la retenció en el sòl, l’absorció vegetal (després de la intervenció de microorganismes del sòl que converteixen el N en més assequible per a les plantes) i la posterior eliminació d’aquesta producció primària, la pèrdua a l’atmosfera (desnitrificació o volatilització) o la pèrdua en l’aigua subterrània (per la dificultat de retenció del nitrat en el sòl si no és ràpidament absorbit pels vegetals) . Cal maximitzar aquests processos (Mitsch & Gosselink, 1993).


El fòsfor és un dels majors nutrients limitants per a tots els ecosistemes, com també ho és pels aiguamolls. En els sistemes de depuració d’aigües no és limitant per la seva abundància i estabilitat bioquímica. Així, la seva retenció, és considerada la major atribució en el disseny de sistemes de depuració d’aigües residuals (Mitsch & Gosselink, 1993). En aiguamolls i llacunes, la major part del P està en forma de brossa orgànica en suspensió o bé en forma inorgànica en els sediments. La forma inorgànica és variable segons el pH de l’aigua (precipitat amb ió Fe, Ca o Al en condicions aeròbiques o adsorbit a argiles i hidròxids fèrrics i Al) i, d’aquest, la part soluble només és la útil per la biota. És a dir, només és útil per la biota la part soluble inorgànica del P i, la resta, s’ha de transformar en aquesta forma (Mitsch & Gosselink, 1993). El cicle del P no és directament afectat per canvis en el potencial redox, sinó que està associat a diferents elements com el Fe, Al,... Segons això, el cicle del P és basat en la sedimentació i la resuspensió dels sediments i la seva utilització pels productors que, en el cas dels macròfits, l’absorbeixen per les arrels, el transformen a forma orgànica que es mineralitza per l’activitat microbiana o és exportat fora dels aiguamolls (Mitsch & Gosselink, 1993). DISSENY DEL SISTEMA: El sistema de depuració proposat està format per diferents elements encadenats. Cadascun presenta el seu propi disseny depenent de la seva funció i ubicació en la línia de tractament. Estan connectats amb una escollera de 30º per superar el desnivell topogràfic i facilitar l’oxigenació de l’aigua residual ja que l’aigua hi circularà saltant i, així, es podrà evitar la seva olor en el pas d’una llacuna a la següent. El sistema de tractament d’aigües residuals tindrà les següents parts:

- Sistema de pre-filtratge. - Fossa sèptica per la realització de la digestió anaeròbica (85m) - Llit de macròfits amb flux subsuperficial horitzontal per al tractament aeròbic

(353.84 m). - Estanc final de maduració (141.65 m).

Com es pot comprovar, estem projectant un sistema de 580.49 m. de longitud. Disseny de les llacunes Per raons topogràfiques totes les llacunes tindrien una amplitud màxima de 10.4 m. per evitar actuar sobre el bosc adjacent. Aquesta amplitud és marcada per l’amplada que la companyia FECSA ha desbrossat anualment per reduir els problemes d’incendis ja que per la zona d’actuació, fins fa dos anys, circulaven línies elèctriques. Aquesta intervenció de FECSA, redueix molt els impactes ambientals que generaria la proposta de llacunatge ja que en el lloc d’intervenció només hi ha bardisses. Sota aquesta amplitud es projectarà la profunditat necessària segons els objectius i les necessitats de cada petit tram de la intervenció.


Sobre el fons de tot el sistema es procedirà a la seva impermeabilització per evitar efectes de contaminació. La impermeabilització serà amb una membrana de plàstic o amb argiles en funció del cost de l’aplicació. En ambdós casos, es considera un pendent mig intern màxim per cada llacuna de 30º per evitar problemes de desadhesió al sòl fins arribar a la profunditat idònia que es mantindrà en pla. Amb aquestes condicions base es projecta tot el sistema segons els petits trams específics ja explicats. Sistema de pre-filtratge. Dins la tuberia que connecta al sistema de llacunes amb les residències de La Floresta, s’hi hauria d’instal·lar un filtre convencional per evitar l’entrada de partícules sòlides que podrien obturar el sistema. Aquests objectes capturats serien els que s’aboquen inconscientment a la claveguera i s’hauria de fer un manteniment periòdic en funció dels abocaments en aquesta primera arqueta. El manteniment seria senzill ja que aquests filtres estarien ubicats en una arqueta fàcilment extraïble. Fossa sèptica La fossa es caracteritza per estar tapada i, conseqüentment, per l’anòxia que s’hi crea. Amb aquestes condicions pròpies, oferiria un pre-tractament inicial on els components de l’aigua residual serien descomposats per digestió anaeròbia (fermentació) en medi àcid i, al seu temps, s’eliminaria algun patògen. A més, les característiques internes d’aquesta, permetria eliminar els sòlids flotants sedimentables. Aquesta tindria la següent secció des de les capes més profundes fins a la superfície:

- 40 cm de graves de riu per possibilitar la sedimentació de sòlids en suspensió de l’aigua residual i evitar els efectes de la següent capa de la fossa sobre la membrana que recobreix el fons.

- 3.5 m de tuberia trencada. Aquesta superfície, molt econòmica perquè reutilitza material de construcció que normalment es llancen, actuaria de substrat pels microorganismes que intervindrien en aquest procés amb una baixa relació volum/superfície que marcaria el seu òptim de funcionament.

- 0.5 m de graves de 20 a 40 cm de diàmetre per tapar els tubs i permetre la col·locació dels següents estrats.

- 0.2 m de grava fina on a sobre s’hi posaria terra vegetal per permetre el creixement de la vegetació. La fossa restarà tapada amb sòl vegetal per evitar els problemes de males olors perquè possibilitaria l’oxigenació de les capes superficials de la fossa oxidant el sulhídric a sulfat desapareixen els problemes d’olors.

Aquesta fossa s’ha dimensionat amb un temps de residència de 3 dies (Torrents, A. 1999). Això implica que cal un volum de 1325.85 m³ que, considerant el tall anterior, implicaria una longitud de 85 m. Llit de macròfits amb flux subsuperficial horitzontal


Aquesta zona aeròbica complementaria la descomposició iniciada en la fossa sèptica. En aquesta s’estabilitzen els nutrients ja descompostos i, per exemple, en el cas del N passaríem de la forma amoníaca a nitrits (poc estables i tòxics) i, posteriorment, a nitrats que serien absorbits i assimilats per la vegetació que també ocuparia aquest espai. Després d’aquest procés obtindríem una aigua amb un pH de tendència neutra o bàsica, uns nutrients de formes estables i assimilables que podrien anar a l’estanc per ser absorbits pel fitoplàncton o macròfits allí ubicats. Amb l’elevada superfície de contacte entre graves – bacteris – rels de plantes, es millora molt l’eficiència del tractament sent una bassa realment extractiva de nutrients. La secció d’aquest tram seguiria el següent esquema:

- Llit de graves i llims d’uns 0.5 m per permetre l’arrelament dels macròfits. La dimensió d’aquestes graves té una gran importància per evitar la proliferació de mosquits i, alhora de la seva execució, caldria considerar aquest fet.

- Aigües someres d’una profunditat de 30 cm. Els estudis consultats (Torrents, A, 1999) recomanen una superfície de 5 m²/hab.eq., en el nostre cas, cal una superfície de 3680 m² que ocuparia una longitud de 353.4 m. Segons els estudis consultats (Ansola, G & De Luís, E., 1994; Martín, I. & Fernández, J., 1992; Boutin, C., 1987; Burgoon, P., Reddy, K.R DeBusk, A & Koopman, B.), tenen una gran capacitat depurativa quatre espècies de macròfits. Aquestes, afortunadament, poden eixir amb facilitat en aquest sistema. Aquestes quatre espècies seran Phragmites australis, Scirpus lacustris, Iris pseudacorus i Typha sp. i cadascuna d’elles realitzarà el seu creixement i desenvolupament en diferents èpoques possibilitant una major longevitat d’actuació de la depuració. L’estanc Aquest tindria una actuació combinada de filtre de graves al fons amb un filtre d’arrels i, en la zona inundada, s’establiria una comunitat fluvial d’aiguamoll que acabaria absorbint els nutrients trobats en l’aigua que prèviament han estat estabilitzats. Seria, per tant, el tractament final d’aquest sistema natural de depuració d’aigües residuals on l’aigua tindria unes condicions òptimes per ser introduïda a la riera. Aquesta llacuna tindria una profunditat de 3 m amb un substrat per permetre el creixement de macròfits per les vores i una part central sense vegetació. Els macròfits només poden créixer fins a un metre de profunditat de l’aigua, un cop superada aquesta profunditat, l’estanc no pot ser colonitzat per aquests vegetals. - Cal definir el substrat dels aiguamolls per afavorir el creixement de macròfits i que continuï millorant la retenció de nutrients. De forma gradual amb gradient ascendent sobre les argiles o membrana de plàstic, es col·locarien el següent subsòl de graves ja que és demostrat que és el millor per a l’absorció de nutrients i retenció de sediments (Boutin, C., 1987):

Profunditat (cm) Granulometria 0 – 4 Sorres


4 – 19 Graves 3 – 8 mm 19 – 21 Graves 16 – 25 mm 21 – 29 Graves 20 – 40 mm 29 – 44 Graves 40 – 70 mm

Amb aquest disseny dels subsòl, s’asseguraria una retenció del sediment del 70% i una reducció del 85% de la matèria orgànica per acció dels microorganismes que aprofiten l’hàbitat creat per les rels del canyís per desenvolupar la seva activitat. El 15% restant de matèria orgànica, serà eliminada pels microorganismes que viuen flotants. Així doncs, l’estant tindrà molta incidència en l’extracció de matèria orgànica i, per un altre costat, en l’eliminació final de patògens. El seu dimensionament s’ha fet considerant un temps de residència de 5 dies i, per tant, implica una longitud de 141.5 m. Aquest estanc final contindria un volum d’aigua de 2207 m³ que, paral·lelament a la depuració, tindria altres utilitats:

- Seria un aiguamoll que permetria l’estada d’ocells i, conseqüentment, seria un punt d’interès ornitològic. Aquesta possibilitat obriria un ampli ventall en l’educació naturalística i ambiental passant des de l’ús social als programes d’educació realitzats pel Parc de Collserola o el Camp d’Aprenentatge de Can Santoi.

- Aquest estanc podria ser utilitzat com a bassa de recàrrega de recipients en cas d’incendi. És coneguda la xarxa de previsió i extinció d’incendis del Parc de Collserola, amb aquesta actuació, seria possible disposar d’una bassa amb aigua de fàcil extracció.

Eficiència del tractament Segons uns estudis teòrics, es podria considerar una eficència de tractament de: - Millora del contingut d’oxigen: 95% - Reducció de sòlids en suspensió: 99% - Reducció de N: 30 – 50 % - Reducció de P: 99% - Reducció de metalls: 90%

- Reducció de la fracció orgànica: 85% Segons això, l’aigua de la sortida tindria unes característiques millors a les actuals per permetre el desenvolupament d’una comunitat fluvial dins la Riera de Vallvidrera. Destacarien els baixos valors de fosfats, nitrats, amoni, sòlids en suspensió i matèria orgànica i, al seu temps, un augment important de la saturació d’oxigen. Amb aquests resultats obtindríem una aigua de millor qualitat que la que actualment circula per la riera, per tant, amb aquesta intervenció millorem la qualitat ecològica de la riera de Vallvidrera. Gestió

- Cal plantar a la zona, després dels moviments de sòl, els macròfits amb una densitat aproximada de 20,4 indiv/m². tant en l’estanc com en la llacuna de ocorrent subsuperficial. Cal mantenir les zones centrals de les llacunes amb profunditats superiors al 1 m. per impedir la colonització de tot l’aiguamoll per aquests macròfits.


- Cal fer accions de manteniment cada 10 o 15 anys per treure del sistema els sediments acumulats. Aquests s’utilitzarien amb un ús directe com a fertilitzant ja que està molt mineralitzat.

- Un altre manteniment és l’eliminació de plantes marginals i flotants cada any o cada dos anys. Aquesta abstracció vegetal es farà amb una tallada abans de la tardor perquè fins el setembre el creixement només és de les tiges (85,5% de la BM). Des d’aquí fins al final del cicle vegetatiu, els rizomes comencen un ràpid creixement fins al novembre ( 34% de la BM), fet que indica una translocació dels fotoassimilats de les tiges als rizomes durant la tardor que coincideix en la senescència de les fulles (comprovat per l’evolució del sucre als rizomes que va del 25% al setembre al 55% al novembre), durant la següent primavera (inici del segon cicle de creixement) s’observa una reducció dels nutrients al rizoma per possibilitar el creixement vegetal. Així, amb l’abstracció de biomassa vegetal de macròfits a final de setembre o principis d’octubre s’elimina un 70% del N i P absorbit per les plantes durant el seu cicle (Martín, I. & Fernández, J., 1992).

- Cal un anàlisi a l’entrada i sortida del sistema de llacunes així com de cada llacuna de tractament específic. Amb aquestes dades es podria corregir el funcionament del tractament d’aigües i millorar-ne l’eficiència.

- És possible que els aspectes físics del sistema es deteriorin amb el temps: obstrucció del substrat que reduiria l’absorció, corrent d’aigua només a la superfície,... es reduiria la qualitat d’aigua a la sortida i caldria pensar mesures correctores per reduir i rectificar aquest efecte negatiu.

DISCUSSIÓ: En molts estudis s’estudien aspectes concrets del tractament i no es considera l’afectació total de tot l’ecosistema. Segons això, seria d’esperar una major absorció considerant dinàmiques d’evolució de fitoplàncton amb els seus processos de deposició, activitat de microorganismes i les xarxes tròfiques a microescala que es produeixen; incidència de vertebrats presents en els aiguamolls (ocells, rèptils, amfibis, mamífers,...) i la seva capacitat d’abstracció d’espècies vegetals i modificació del hàbitat; incidència dels processos de volatizació i desnitrificació del N que tenen lloc en la superfície de l’aigua; pèrdua per infiltració i la pròpia depuració en corrents d’aigües subterrànies sobretot de nitrat; estacionalitat i variació del cabal i temps de residència; ... El disseny parteix d’un estudis preliminar, aquests serveixen per preveure el funcionament del sistema però, en cap moment, es poden convertir en números fixes. Com a sistema natural, aquestes llacunes estaran a mercè de les condicions ambientals i donaran resposta a aquests estressos variant la qualitat final de l’aigua que s’aportarà a la riera. És en el substrat on hi ha els grans acumulament de nutrients eliminats en el sistema de depuració (sobretot referent al P) i, per la resta de nutrients, gràcies a l’acció dels microorganismes que ocupen aquesta regió, és facilita la seva eliminació. Cal ampliar el coneixement d’aquest tipus d’intercanvi i la seva incidència real en aquestes llacunes i, malauradament, esmentar la poca existència d’aquest tipus d’estudis per millorar l’estima final de retenció que podria oferir aquest ecotó substrat-sediments-aigua intersticial-


columna d’aigua. Cal considerar un aport constant de cabal i la composició d’aquest. Si el input de nutrients és suficient per satisfer les necessitats de les plantes establertes en una superfície, s’aconseguiria el màxim del seu creixement. És raonable pensar que el màxim de biomassa implicarà una màxima eficiència en la purificació per unitat de superfície no només en l’eliminació de nutrients sinó, a més, en la degradació de la matèria orgànica (màxima activitat en els microorganismes de la rizosfera). Però un increment per sobre del valor crític d’organismes produeix una producció limitada i decreix la purificació de l’aigua, per això cal considerar aquest factor crític per trobar un balanç entre la qualitat de l’afluent i l’eficiència del sistema de purificació. Aquesta superfície crítica és de difícil càlcul en el nostre sistema natural, per això és la gestió continuada qui definirà l’evolució del sistema per reduir la càrrega de N, P, matèria orgànica i sòlids en suspensió per millorar la qualitat de l’aigua abans del seu aport a la riera de Vallvidrera. CONCLUSIONS Amb aquest estudi i el complementari, queda demostrat la necessitat de mantenir l’aigua del Torrent de les Mines dins la Riera de Vallvidrera per la importància a nivell ecològic. Per un altre costat, queda demostrat que tècnicament és possible un sistema de depuració d’aigües residuals eficient i ben desenvolupat per una població demogràfica i un entorn natural com el que té el barri de La Floresta, Collserola. Aquest és un bon sistema per millorar la qualitat de l’aigua abans de la seva incorporació a la riera de Vallvidrera. Amb les càrregues de nutrients reduïdes augmenta molt la qualitat i, fins i tot, podria ser millor que la que circula per la riera. Sota aquest principi, un bon criteri de gestió, seria dissenyar un sistema de tractament terciari de l’aigua depurada que aboquen a la riera la depuradora de Les Planes o Can Borrull. BIBLIOGRAFIA

- Ansola, G & De Luís, E. Concentración de nutrientes en helófitos acuáticos utilizados

en depuración de agua residual. Limnetica, 10 (1): 33-36 (1994). Asociación Española de limnologia.

- Brix H. & Schierup, H. The use of aquatic macrophytes in water-pollution control. Ambio vol.18 nº 2, pp 100-107,1989

- Boutin, C. Domestic wastewater treatment in tanks planted with rooted macrophytes: case study; description of the system; design criteria; and efficiency. Wat. Sci. Tech. Vol 19 Nº 10, pp 29 – 40, 1987.

- Burgoon, P., Reddy, K.R DeBusk, A & Koopman, B. Vegetated submerged beds with artificial substrates. II: N and P removal.

- CEPA, Alternativa al col·lector de La Floresta. Al·legacions al projecte de construcció del col·lector.maig de 2001.


- Knight, R. L. Wetland systems, in Natural Systems for wastewater treatment, Manual of practice FD-16, Water polluition Control Federation, 1990, Alexandria, Va., pp. 211-260.

- Martín, I. & Fernández, J. Nutrient dynamics and growth of cattail crop (Typha latifolia L) developed in a effluent with high eutrophic potential – application to wastewater purification systems. Bioresource technology 42 (1992) 7 –12.

- Merlin, G, Pajean, J-L & Lissolo, T. Performances of constructed wetlands for municipal wastewater treatment in rural mountainous area. Hydrobiologia, 2002, 469:87-98.

- Múrria, C. & Prat, N. Interès ambiental de les aigües a derivar del col·lector de La Floresta (Sant Cugat, Collserola) 2002.

- Torrents, A. Principio de funcionamiento y características de las depuradoras naturales. Sistemes Naturals, 1999.

- Torrents, A. & Pastó, A. El tratamiento de aguas por sistemas naturales, una nueva concepción ecológica, integrada y productiva del tratamineto de aguas residuales. Sistemes naturals, 1997.

- Yan, J., Wang, R. & Wang, M. Principios fundamentales y ecotécnicas de la acuicultura de aguas residuales. Ingenieria ecológica, 10. 1998.


PROPOSTA DE TRACTAMENT D’AIGÜES RESIDUALS DE LA RIERA DE VALLVIDRERA Població: LA FLORESTA (Sant Cugat) Dades generals Conca: Riera Vallvidrera Localització zona humida: Torrent de les Mines Medi receptor amb aigua durant 12 mesos Habitants equivalents (he): 736 (segons el projecte de construcció del col·lector de les aigües residuals de Can Busquets i La Floresta). Sistema Proposat Zona humida Configuració: Pretractament (pou gruixut i filtratge), Fossa sèptica, Zones humides Sense escomesa elèctrica Anàlisi econòmica (construcció i explotació)

Costos de construcció i explotació calculats segons dades planificació PSARU II (Pla de Sanejament d’Aigües Residuals de Catalunya, 2002).

CONSTRUCCIÓ

Pou gruixuts

Filtratge Fossa sèptica

Zones humides (252.43 €/he)

TOTAL

736 he 12020.24 12621.25 9015.18 185784.86 219441.54 €

EXPLOTACIÓ Costos explotació

1 any (8.59 €/he) Costos explotació

15 anys (158.48 €/he)

736 he 6322.24 € 116641.28 €


Població: LES PLANES (Barcelona) Dades generals Conca: Riera Vallvidrera Localització zona humida: Riera de Vallvidrera (al costat de l’EDAR) Medi receptor amb aigua durant 12 mesos Habitants equivalents (he): 4500 (estimat segons el cabal mig anual en el punt VV2 de l’estudi realitzat per Múrria C. i Prat N., 30 l/s) Sistema Proposat Zona humida (tractament terciari) Configuració: Zones humides per realitzar el tractament terciari de les aigües provinents de l’EDAR de Les Planes (realitza un tractament secundari per fangs actius) Sense escomesa elèctrica Anàlisi econòmica (construcció i explotació)

Calculats segons dades planificació PSARU II (Pla de Sanejament d’Aigües Residuals de Catalunya, 2002). En aquest cas només es realitza un tractament terciari i les necessitats de superfície són quatre vegades inferiors que per un tractament secundari. Segons això, el preu utilitzat per aquest anàlisi econòmic és una quarta part del proposat pel wetland com a tractament principal.

CONSTRUCCIÓ

Zones humides

(45.40 €/he)

TOTAL

4500 he 204300 204300 €


1 any (6.61€/he) Costos explotació

15 anys (121.95 €/he)

4500 he 29745 € 548775 €


Població: La Rierada i Vallpineda (Molins de Rei) Dades generals Conca: Riera Vallvidrera Localització zona humida: Masia de Can Salat (en terreny propietat del Parc de Collserola) Medi receptor amb aigua durant 10 mesos i 2 mesos amb basses Habitants equivalents (he): (estimat segons l’Ajuntament de Molins de Rei i un possible creixement demogràfic) Sistema Proposat Zona humida (tractament secundari i terciari) Configuració: Pretractament (pou gruixut i filtratge), Fossa sèptica, Zones humides Sense escomesa elèctrica Anàlisi econòmica (construcció i explotació)

Calculats segons dades planificació PSARU II (Pla de Sanejament d’Aigües Residuals de Catalunya, 2002)

CONSTRUCCIÓ

Pou gruixuts

Filtratge Fossa sèptica

Zones humides (330.56 €/he)

TOTAL

450 he 6010.12 9015.18 6010.12 148752 169787.42 €


1 any (14.12€/he) Costos explotació

15 anys (260.514 €/he)

450 he 6354 € 11723.13 €


Resum de l’anàlisi econòmica total dels tres projectes proposats: Construcció Explotació 1 any Explotació 15 anys La Floresta 219441.54 6322.24 116641.28 Les Planes 204300.00 29745 548775 La Rierada i Vallpineda

169787.42 6354 11723.13

TOTAL 593529.25 42421.24 677139.41


3. LA CONCA DE LA RIERA DE VALLVIDRERA

3.1 Geomorfologia

La conca de la riera de Vallvidrera ocupa 25,2 km². ubicada entre els 41º27’ i 41º25’ i els

02º01’ i 02º08’. Aquesta, després d’un recorregut de 12,1 Km, desemboca dins el riu

Llobregat (fig. 21):

NRiuLlo b re g a t

Torrent d ela Bud e lle ra

To rre nt d e le sTre s Se rres

Riera d e Va llvid re ra

Riera d e Va llvid re ra

Riera d e Sa ntBa rto m e u

To rre nt d e C a n A m ig o ne t

To rre nt d e Le s M ine s

Em b a ssa m e nt d e Va llvid re ra

To rre nt d eC a n M a llo l

Fig. 21. Esquema de la conca de la riera de Vallvidrera.

Les aigües provinents de l’embassament de Vallvidrera i del torrent de la Budellera

s’uneixen per crear la riera de Vallvidrera aigües amunt del barri de Les Planes

(Barcelona). En el seu recorregut, té l’aport de diversos torrents, i, pel seu major cabal,

destacaríem el torrent de les tres Serres, can Mallol, la riera de Sant Bartomeu i can

Amigonet. D’aquests, només el de les Tres Serres i Sant Bartomeu porten aigua bona part

de l’any. La resta, els consideraríem efímers, és a dir, aporten aigua només en episodis

de pluja.

Els dos torrents de capçalera tenen un comportament marcadament temporal i estan

entubats un tram de 950 m després de la seva unió. No és fins a l’alçada de Les Planes


que l’aigua no és tornada a superfície i, a partir d’aquest punt, la riera presenta un

caràcter permanent. Aquest fet és explicable pels aports constants d’aigua provinent de

l’EDAR de Les Planes i l’aigua de drenatge dels túnels de Vallvidrera. Per tant, podem

considerar que la riera de Vallvidrera té un caràcter fluvial permanent per l’aigua residual

que aboca l’EDAR, fet que incidirà irreversiblement en el desenvolupament d’aquest

ecosistema fluvial. Per aquest motiu, els nostres estudis s’inicien al retorn en superfície de

la riera després del tub construït paral.lel als túnels de Vallvidrera, és doncs, aquest, el

punt 0 km de les nostres mostres.

El pendent de la riera de Vallvidrera és del 2.38% considerant el seu inici a la font de la

Budellera (fig. 22). Amb aquesta pendent podríem diferenciar tres trams:

Long itud de la rie ra des de la so rtida de l túne l (m )-4000 -2000 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000

Co

ta to

po

grà

fica

(m

)

050

100150200250300350400450500550600650700750800850900950

10001050110011501200

R ie ra de V a llv id re raR ie ra de V a llv id re ra des de l'em bassam ent fins la so rtida de l túne lT orren t de la B ude lle ra fins la fon t de l C ane t

Fig..22. Perfil longitudinal de la riera de Vallvidrera

- Una part alta que correspondria al torrent de la Budellera amb pendents que

oscil.len entre el 10 i el 20% i que s’acaben reduïnt fins el 2.5%.

- Un tram mig amb un pendent entre el 2.5% i el 2% que correspondria al tram

des de la unió de les dues rieres fins a la zona de Can Borrull. Aquest tram mig

també inclouria el tram que hi ha des d’aquest punt fins a Can Rabella que té


un pendent que es va reduint fins al 1%. Aquest menor pendent defineix un

traçat sinuós

- El tram final, amb un pendent inferior al 1%, seria la zona aigües avall de Can

Rabella fins al riu Llobregat que presentaria un traçat meandrificat. Aquest

últim, però, està molt modificat per l’agricultura.

3.2 Meteorologia

La sèrie meteorològica que hem pogut recollir pertany a l’estació ubicada en l’edifici dels

serveis tècnics del Parc de Collserola. Hem usat les mitjanes mensuals de temperatura i

precipitació (fig. 23).

fig. 23. Evolució de la temperatura i la precipitació a l’estació del Servei Tècnic del Parc de Collserola

d’octubre de 1997 a octubre 2003 (font: Parc de Collserola).


El diagrama ombrotèrmic dels anys 1997 a 2003 s’ajusta a la relació que s’esperaria en

un clima Mediterrani (Gasith & Resh 1999; Bonada 2003) tot i que, les diferents

irregularitats que presenta, són esperables en els rius mediterranis.

En general els rius mediterranis presenten grans oscil.lacions de cabal al llarg de diferents

cicles hídrics. Aquestes oscil.lacions poden suposar que en algunes èpoques estivals hi hagi

fortes reduccions del cabal mantenint-se un flux reduït, que es mantingui aigua sense corrent

o, fins i tot, que algun tram s’assequi (Prat et al, 1985 i Sabater et al, 1993). En el cas de la

Riera de Vallvidrera, aquestes oscil.lacions del cabal poden implicar una forta reducció del

cabal creant trams sense flux desconnectats (basses temporals on es concentra tota la

fauna, punt Vv5 juny’02) i l’assecament del seu tram final com els punts Vv11 i Vv12 i del

torrent de les tres serres (Vv5) durant el mes de juliol. Aquesta situació es veu agreujada per

l’extracció d’aigua realitzada en zones urbanitzades que redueix més el cabal, i els diferents

abocaments d’aigües residuals que són més contaminants ja que no es veuen diluïts dins el

cabal de la riera.

3.3 Geologia

La serra de Collserola està constituïda per un subsòl paleozoic de pissarres on localment

hi ha intercalacions de calcàries. En la zona d’influència directa de l’aigua de la riera, no

hem localitzat cap aflorament calcari, per tant, la seva incidència només seria esperable

en episodis de pluja o pel corrent d’aigua el subsòl.

3.4 Usos del sòl

La proximitat a la ciutat de Barcelona (El Barcelonès), Sant Cugat (Vallès Occidental) i

Molins de Rei (Baix Llobregat), han convertit a la riera de Vallvidrera en un ecosistema

forestal amb molta incidència humana. En el mapa adjunt (mapa 1) es poden visualitzar

les zones forestals amb color rosat que és la majoria de la superfície adjacent a la riera i,

la resta, són zones urbanes, urbanitzades i urbanitzables amb diferents característiques.

D’influència directa sobre la riera, trobem les zones programades com urbanitzables de La

Rierada, el tram final de la riera entre Can Rabella i el riu Llobregat, San Bartomeu i El

Terral (Molins de Rei) i La Floresta – Can Busquets (Sant Cugat). La indústria es troba en


el tram final on la morfologia i el pendent de la riera creen grans terrasses que han

permès aquest ús del sòl.

Mapa 1. Usos del sòl (Font: Parc de Collserola)

Mapa 2. Tipologia de la vegetació (Font: Parc de Collserola)

De la zona forestal (mapa 2), cal destacar diferents zones amb diferent vegetació. La

majoritària correspon a massa forestal principalment pinedes i alzinars. Al seu temps,

adjacents a la riera, trobem zones de conreus (Can Busquets, Can Castellví, Can Salat,

Can Planesi Can Rabella). En el tram entre Can Busquets i Can Planes, trobem una

coberta vegetal constituïda per bosc de ribera.


3.5 Entorn social

La riera de Vallvidrera, en el seu recorregut, creua tres nuclis urbans, diverses masies, un

polígon industrial i, en la seva capçalera, s’ubica un barri de Barcelona. A més, és clar, cal

considerar l’ús recreatiu que se’n fa del Parc per part de milers de persones setmanalment

amb bicicleta, passejant, ...

El barri de capçalera és Vallvidrera amb una població d’unes 4.500 persones. A la zona

un retorna l’aigua en superfície després del seu entubament 950 m, hi ha el barri de Les

Planes (Barcelona). 4 quilòmetres aigües avall s’inicia el barri de La Floresta (Sant Cugat)

i, entre els quilòmetres 5,5 – 7,5 dels curs de la riera, hi ha la barriada La Rierada (Molins

de Rei). Al tram final de la riera trobem el polígon industrial de la Riera Nova (Molins de

Rei).

Per la seva part, el nombre de masies que s’ubiquen properes a la riera són nombroses.

En el tram mig trobem Can Busquests, Can Madolell, Can Preciós, Can Salat, Can Planes

i Can Rabella.


4 ESTUDI DEL SISTEMA FLUVIAL 4.1 Condicions hidrològiques i règim de cabdals

Només es disposen dades del cabal de la riera recollides amb regularitat des de l’abril de

2002 a l’abril de 2003 (fig. 24 i 25).

Estacions de mostreigvv0 vv1 vv2 vv3 vv4 vv6 vv7 vv8 vv9 vv10 vv11 vv12 vv13

Cab

al (l

/s)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

220

240Abril'02Maig'03Juny'03juliol'02Agost'02Setembre'02 Octubre'02Novembre'02Desembre'02Gener'03Febrer'03 Març'03Abril'03

Fig. 24. Cabal mesurat a la riera de Vallvidrera al llarg de l’estudi

Amb aquestes dades podem intuir que és una riera que presenta cabal permanent bona

part de l’any exceptuant el tram entre Can Planes i el riu Llobregat que es poden assecar

en períodes estivals. Aquests cabals determinen l’estructura i el funcionament del sistema

fluvial i, per tant, els considerem els cabals basals per a qualsevol tipus d’intervenció dins

la riera. Fent un cop d’ull a l’evolució de les mitjanes del cabal s’observa que aquest

oscil.la entorn els 20 l/s després de l’aport de l’EDAR de Les Planes.

La riera no presenta cap assut ni presa que modifiqui el seu cabal, però en els últims

trams més enllà del punt de mostreig situat a Can Castellví és visible una reducció del

cabal. Aquesta reducció podria ser explicada per l’extracció d’aigua del riu per usos


agrícoles i l’explotació de l’aigua del freàtic per usos domèstics pels habitants de La

Rierada.

Punts de mostreig

vv0 vv1 vv2 vv3 vv4 vv6 vv7 vv8 vv9 vv10vv11vv12vv13vv14 vv5 vv15

Cab

al (l

/s)

-40

-20

0

20

40

60

80

100

120

Fig. 25: Evolució de la mitjana anual i la desviació estàndard dels cabals de la riera de Vallvidrera de l’abril’02

al març’03.

Per la seva part, és difícil recuperar dades històriques disponibles de caudals en casos

d’avinguda. Per aquest hem usat dades del temps de retorn de les pluges que han estat

aplicades a la riera per tenir una aproximació dels cabals màxims probables en diferents

trams de la riera.

4.2 Morfologia i dinàmica del riu

• El traç no ha estat modificat en bona part del recorregut de la riera. Només caldria

considerar la variació del traçat en el seu tram inicial a l’alçada de Les Planes i en la

part baixa aigües avall de la masia de Can Rabella. En les fotografies cedides pel Parc

de Collserola es poden visualitzar antigues marques del traçat de la riera.

• L’estabilitat dels marges de la riera és gran ja que en cap subtram s’observen

problemes d’erosió en els marges.


• La zona sombrejada de la riera que presenta un major problema per la manca de

vegetació al marge correspon a la que presenta un menor QBR. Aquesta es trobaria

en els punts de mostreig Vv1, Vv2, Vv3, Vv11 i Vv12.

• La vegetació de ribera és localitzada en el tram central de la riera. Amb això podem dir

que entre els punts Vv4 i Vv10 existeix un continu longitudinal per ser usat com a

corredor genètic i biològic per la fauna present en la riera.

• La zona de ribera inundada té una amplada (el llit) té una amplada que oscil.la des

dels 40 cm en el torrent de la Budellera als 2,5 metres en la part central del punt Vv6.

• Caldria fer un estudi per determinar l’existència de fonts en la conca de la riera de

Vallvidrera.

4.3 Química i biologia de l’aigua Aquests dos aspectes queden llargament explicats en el treball previ de Múrria i Prat

2003. En aquell estudi la qualitat de l’aigua de sortida de l’EDAR tenia una gran incidència

en la qualitat ecològica de tota la riera. Per explicar aquest fet, les figures 7 i 8 es

visualitzen les concentracions d’amoni i dissolució d’oxigen.

L’amoni (fig. 26) és un clar indicador de l’existència d’aigües residuals en la riera.

Concentracions d’amoni superiors a 1 mg/l són considerades potencialment tòxiques i no

permeten l’establiment d’un ecosistema fluvial natural (Prat et al. 1999) com s’ha trobat en

els punts Vv1, Vv2, Vv3, Vv12, Vv13 i Vv14. El pic del punt Vv2 té origen en l’aigua que

prové de l’EDAR de Les Planes. Després s’observa una reducció principalment per l’acció

de poblacions microbianes i cianobactèries, que a més d’oxigenar l’aigua, converteixen

aquest amoni a nitrit i nitrat, disponibles per les plantes. Aigües avall del punt de mostreig

Vv3, quan apareix el bosc de ribera, es redueix fortament aquesta concentració d’amoni

en l’aigua de la riera. Un lleuger augment s’observa al Vv6 provocat per la dilució de les

aigües del punt Vv13 (d’origen residual de La Floresta). L’elevada concentració d’aquest

en les mostres dels punts Vv13 i Vv14, clar indicador del origen residual d’aquesta aigua.


P u n ts d e m o s tre ig

v v 0 v v 1 v v 2 v v 3 v v 4 v v 6 v v 7 v v 8 v v 9 v v 1 0 v v 1 1 v v 1 2 v v 1 3 v v 1 4 v v 5 v v 1 5

Co

nc

en

tra

ció

d'a

mo

ni (

mg

/l)

0

1 0

2 0

3 0

4 0

Fig. 26: Mitjanes i desviacions estàndard de la concentració d’amoni a la riera de Vallvidrera del setembre de

2002 a març de 2003.

Molt relacionat amb la contaminació tenim el grau de saturació d’oxigen a l’aigua (fig. 27).

Considerant la referència del 100% com a saturació d’oxigen en l’aire, es mesura aquesta

quantitat dins l’aigua. L’escassetat d’oxigen és un indicador d’anòxia i, conseqüentment,

es pot deduir la contaminació del punt. Al seu temps, una sobresaturació d’oxigen ens pot

indicar una elevada producció primària que pot tenir origen per una contaminació de

nitrogen i fòsfor, i també una forta reducció del bosc de ribera, fet que augmenta la

penetració de la llum a l’aigua i la producció d’algues. La reducció d’oxigen a l’aigua es

troba en els punts Vv2, Vv 6, Vv3, Vv 11 i Vv 12. En els tres primers casos és degut a

l’aigua residual que aporta l’EDAR i el torrent de Les Mines, en els dos últims casos,

aquesta reducció es deguda a l’aigua residual que aboca el polígon industrial il.legal situat

a la zona de Can Rabella. L’augment d’oxigen en la resta de punts és un indicador del

potencial d’autodepuració que presenta la riera.


Punts de mostreig

Vv1 Vv2 Vv3 Vv4 Vv6 Vv7 Vv8 Vv9 Vv10Vv11Vv12Vv13Vv14 Vv5

Perc

enta

tge

de s

atur

ció

d'ox

igen

(%)

-40

-20

0

20

40

60

80

100

120

140

Fig. 27: Mitjanes i desviacions estàndard de la saturació d’oxigen a la riera de Vallvidrera de l’abril’02 a

abril’03.

L’ús dels macroinvertebrats com a indicadors biològics ha permès obtenir un valor de la

qualitat biològica de la riera. Els resultats pels índex IBMWP i FBILL juntament amb

l’Ecostrimed (que integra el valor del índex FBILL amb QBR per determinar l’estat

ecològic) ens apareix a la taula 3.

Taula 3. Valors dels índex IBWMP, FBILL I ECOSTRIMED per la primavera’02, estiu’02, tardor’02 i hivern’02. Primavera’02 Estiu’02 Tardor’02 Hivern’03

IBWMP FBILL ECOS. IBWMP FBILL ECOS. IBWMP FBILL ECOS. IBWMP FBILL ECOS. Vv1 28 5 1 40 5 1 40 6 2 33 5 1 Vv2 6 3 1 26 4 1 29 4 1 24 5 1 Vv3 20 4 1 24 4 1 28 4 1 3 0 1 Vv4 44 6 3 42 5 2 15 4 2 26 5 2 Vv5 43 6 4 53 6 4 91 9 5 90 10 5 Vv6 44 6 4 53 6 4 66 7 4 35 6 4 Vv7 51 7 3 72 7 3 51 7 3 71 7 3 Vv8 57 7 3 59 7 3 50 7 3 63 7 3 Vv9 53 7 3 70 7 4 66 7 4 61 7 3 Vv10 69 7 3 71 7 3 76 7 3 41 6 3 Vv11 42 6 2 31 4 1 90 8 3 81 9 3 Vv12 22 5 1 18 4 1 11 3 1 30 5 1

En totes les estacions de l’any 2002 de mostreig s’observa un augment de qualitat en el

tram central que correspondria del punt Vv6 al punt Vv10. Tant en els trams inicials de la

riera com en el seu tram final la qualitat ecològica està molt degradada i, aquesta,

presenta millores en la zona central de la riera.

mesures gestio ecologiaub

Documents