especial totmusicat 01

Totmusicat.cat1a Edició 19 de novembre - 25 de novembre

Gossos: “L’aturada ens ha servit per deixar

airejar el local”→ Oriol Farré ens explica tots els detalls del retorn del grup als escenaris i ens avança novetats del nou disc i la gira (PÀG. 4 i 5)

Xiu Xiu Plàstic

Patch

Verd i Blau

Roger Mas guanya el premi Miquel Martí i Pol Rep la revista

per correuSubsriu-t’hi gratis

enviant un correu a [email protected]

Entrevista a Mine!

El disc de la setmana:

(PÀG. 7 i 8)

(PÀG .9)

(PÀG. 10)

(PÀG. 6 i 7)

Desconeguts(PÀG. 11 i 12)

El turista (Blaumut)

Roger Mas guanya el V Premi Miquel Martí i Pol

NOTÍCIES16 de novembre a 25 de novembre Totmusicat.cat // 1a Edició

◆ El Premi, impulsat per Lluís Llach, reconeix un any més la millor adaptació musicada d’un poema en catelà

◆ “Si el mar tingués baranes”, de Roger Mas, s’emporta el primer premi, mentres que “Pico l’ullet”, de Sanjosex s’emporta el segon

Una adaptació de Maria Mercè Marçal ha rebut el premi Mi-quel Martí i Pol, va-lorat en 5.000 euros. Es tracta de “Si el mar tingués baranes”,un tema que Roger Mas ha inclós a l’album El dolor de la bellesa, en-registrat amb la Co-bla Sant Jorda. “Pico l’ullet”, poema de Mi-quel Martí Pol musi-cat per Sanjosex ha rebut el segon premi, imposant-se als altres 4 finalistes, “La dona

Sanjosex i Roger Mas acompanyant Lluís Llach, l’impulsor del Guardó. Foto: Pau Planas

Pau Planas que mirava la tele” de The Mamzelles, “Tirallonga de mono-sílabs” de Rosa Pou, “Absència” de Jaume Compte i Sílvia Pérez Cruz i “Tot i que em creia fort i ferm com una roca” de Carles Dénia.

Fins a 300 cançons “d’una diversitat ab-soluta tant d’estils com d’autors” -se-gons ha exposat Lluís Gendrau, director d’Enderrock i mem-bre del jurat- van arri-bar en un primer mo-

Valoració dels finalistes segons

el jurat:Lluís Llach sobre “Tot i que em creia fort i ferm com una roca”, de Car-les Dènia: “És una forma innovadora de musicar poesia, és una aportació que no havia escol-tat mai abans”.Laura Almerich sobre “Si el mar tingués baranes”, de Roger Mas: “Cal molta sensibilitat per trobar la música que acompanya un poema i Roger Mas l’ha trobat”.

Marcel Gorgori so-bre “La dona que mirava la tele”, de The Mamzelles: “És un tema que ha portat moltes dis-cussions al jurat. És una cançó fresca i divertida amb un toc naïf ”.

Lluís Gendrau so-bre “Pico l’ullet”, de Carles Sanjo-sex: “Té ironia i una musica que fa que el tema camini”.

Jaume Roca so-bre “Absència”, de Jaume Compte i Sílvia Pérez Cruz: “El text és pre-ciós i l’adaptació al·lucinant, es com si es tractés de mú-sica a cau d’orella”.

Ramon Muntaner sobre “Tirallonga de monosíl·labs” de Rosa Pou: “Mu-sicar un poema sempre és difí-cil, però musicar-ne un només de monosíl·labs encara té més mèrit”.

ment. La selecció s’ha acabat reduint als 6 finalistes, que segons Lluís Llach, impulsor del guardó i membre del jurat, “haurien pogut estar 12 o 13″ a causa de l’alt nivell d’aquest any. És per això que Roger Mas, en recollir el guardó, ha volgut celebrar ha-ver nascut en un país “on la gent s’estima tant la llengua que te-nim tot aquest llistat de cançons i poemes”.

L’acte també ha ser-vit per presentar el

llibre on s’hi inclouen divuit dels poemes més destacats de l’edició anterior. Es-crit per Helena Mo-rén Alegret i Joaquim Vilarnau, és una eina pedagògica i es dis-tribuirà als instituts de secundària de Ca-talunya i les Balears. i inclou comentaris i ressenyes de poemes musicats com “Di-visa” -musicat per Brams-, “Ferida” -per Miquel Gil- o “Deca-pitació I” -per El Petit de Cal Eril- .

2

La Brigada publica el seu tercer treball

NOTÍCIES16 de novembre a 25 de novembre Totmusicat.cat // 1a Edició

◆ El dísc, que porta per títol Incerta Glòria, es converteix en el disc méspop de la banda

El grup pop de Vi-lanova, La Brigada, ha posat aquesta setmana a la venda el seu tercer disc, Incerta Glòria. Dos anys desprès del seu segon CD, Les Pa-raules Justes (2010), el grup torna amb més força que mai. El disc està gravat als estudis GDM, a la seva prò-pia casa (Vilanova i la Geltrú).

Jose Luis Cano L’àlbum es composa d’onze cançons que el propi cantant, Pere Agramunt, qualifi-ca de tenir el toc més pop de tots els seus àlbums. La major part de les lletres són me-lancòliques, i parlen de l’estat del benes-tar o d’una genera-ció musical perduda, entre altres. Incerta Glòria comença amb una potent cançó amb pinzellades roqueres, “Els Amants”, però

el disc va avançant mitjançant els ritmes alegres i melòdics de “El Port d’Hamburg” o “Nit d’Estrena”. Des-taquen també les tres peces de l’àlbum que es composen única-ment de la melodia del piano (“Incerta Glòria #1”, “Incerta Glòria 2” i “Incerta Glòria #3”). El pròxim 5 de desembre el grup presentarà els nous temes a Vilanòva i la Geltrú.

La Iaia tanca gira

Pau Planas. Després de més d’un any vol-tant pel país, La Iaia

posarà fi a la gira de Les ratlles del banya-dor el pròxim dissab-

te al Teatre Atlàntida de Vic (19.00 hores). Així doncs, els guan-yadors del Sona 9 2010 tancaran a casa uns mesos de mol-ta activitat. Abans d’aquest concert, però, el grup encara farà un viatge a Cadis per presentar el disc a la sala Supersònic.

Els vigatans La Iaia tancan gira. Foto: budweiserlive.es

P. Planas. Els valen-cians Orxata Sound Sistema segueixen avançant detalls del seu proper disc, 3.0. El treball, que van gravar a Islàndia, es publicarà el pròxim 12 de desembre i de

moment ja n’han avançat dos temes. El primer -”Vaga mun-dial indefinida”- sor-tia a la llum l’endemà de la vaga general i aquesta setmana ens han presentat el se-gon, “Ho volem tot”.

Orxata presenta un nou tema del seu tercer treball

Orxata Sound System. Foto: mixside.com

“Els vespres verds”, nou videoclip de

Mishima

Mishima en un concert a l’Hospitalet. Foto: .lavanguardia.com

P. Planas. La col•laboració entre la banda barcelonina i el col•lectiu Nue-veojos ha permès el nou videoclip de Mishima. Sobre els dibuixos d’Andres Hispano, el grup pre-senta la cançó “Els vespres verds”, tercer

single de L’amor feliç, el seu darrer treball. El clip va ser presen-tat a la 16a Mostra Internacional de Ci-nema de Catalunya i està nominat a millor vídeo a la 8a edició del prestigiós festival parisenc Protoclip.

La Brigada estrenen nou disc. Foto: seriebcn.net

3

Teniu ganes de tor-nar a pujar als esce-naris?

Oriol Farré: Sí, i jo especialment. Du-rant aquest any de parada els altres han anat pujant als esce-naris. En Natxo i en Carles estan en un homenatge a Bob Marley, en Juanjo està amb Menaix a Truà, en Santi està amb Asstrio... i jo

m’he limitat a temes de programació mu-sical, per tant, en tinc unes ganes bestials.

Es farà llarga encara l’espera fins al maig?

Sí, però encara que sembli que falta molt, nosaltres ja ho veiem com demà passat. Tenim molta feina per preparar el nou disc i el nou di-recte i el temps se’ns tira a sobre.

Ara mateix en quin moment esteu de la preparació del nou disc?

Just abans d’entrar a l’estudi. Durant les úl-times setmanes, grà-cies a les noves tec-nologies, hem pogut treballar des de casa i via telemàtica ens hem anat passant el que teníem. Ara, a partir d’això, hem de fer una selecció de les cançons i a partir d’aquí decidir quin repertori posem.

És fàcil aquesta nova manera de treballar via telemàtica?Serveix per optimit-zar el temps. Ens trobem, cada mes,

ENTREVISTES16 de novembre a 25 de novembre Totmusicat.cat // 1a Edició

Gossos: “Portem un any parats i la gent ens espera”

durant 4 o 5 dies, ens tanquem en una casa i comencem a assa-jar i després ho tre-ballem cada un pel nostre compte. Ara ja no som uns nens que ens en podem anar de colònies du-rant tres mesos per preparar un disc, ara tots tenim la nostra vida i cada vegada és mes complicat trobar temps, per tant, hem d’optimitzar molt el que tenim.

◆ Després de més d’un any lluny dels escenaris, Gossos han anunciat el retorn pel mes de maig ◆ Els manresans han anunciat també un nou treball discogràfic que presentaran al Coliseum de Barcelona dins el festival Mil·leni

Pau Planas

Gossos tornaran als escenaris al mes de maig. Foto: enderrock.cat

CONTINUA A LA PÀG. SEGÜENT→

▶ “Encara que sembli que falta molt, nosaltres ja veiem el maig com demà passat”

4

Per fer aquesta selec-ció de temes, teniu moltes cançons pre-parades ara mateix?

Mai són moltes. A ve-gades tens 12 cançons i ja en són prou i de vegades en tens 25 i encara te’n falten. Ara mateix estem tre-ballant entre 15 i 20 temes i creiem que encara ens en falten, perquè és un disc d’una responsabilitat molt gran. Portem un any parats i la gent ens espera, per tant hem de ser conscients del moment on som i de què volem fer.

És molt gran aquesta pressió?

La pressió sempre hi ha sigut, però el que tenim molt clar és que ens ha d’agradar a nosaltres. Si això pas-sa, segur que també agrada molt a la gent. Al llarg de la nostra carrera tots els discos són molt diferents, sempre fem passos molt importants, sobretot fins al disc 8, quan comença la etapa elèctrica i con-solidem el nostre so. Això fa que, a cada disc, la gent et dema-na que sigui com un de concret que els ha-via agradat.

Com l’esteu enca-rant aquest disc? Voleu seguir en la lí-nia aquesta que heu marcat durant els últims anys?

Sempre explorem nous sons. A Dia 1, per exemple, va aparèixer el so del piano, que mai hi ha-víem treballat. Ara mateix, però, nosal-tres només estem tre-ballant les cançons en si, és a dir, uns acords, una melodia i una lle-tra. Fins que no tin-guem això clar no de-cidirem si les fem de color verd, de color marró o de color rosa. Així com en l’anterior disc teníem molt clar que havia de ser un dia 1 i tots vam treba-llar temàtiques al vol-tant d’això, en aquest hem deixat la llibertat de què cadascú vagi per on vulgui i des-prés el factor Gossos ja acabarà d’ajustar els temes.


VE DE LA PÀG ANTERIOR

Perquè Quin és ara el planning?

El disc ha de sortir el maig, quan el presen-tem. Així doncs, al febrer començarem a gravar.

“Petits canvis segur que hi seran, però encara no sabem quins”

▶ “La pressió sempre hi ha sigut, però el que tenim molt clar és que ens ha d’agradar a nosaltres”

Haver estat un any aturats, afectarà en aquest disc?

No ho sabria dir en-cara. Petits canvis segur que hi seran, però encara no sabem quins.

I la gira com la teniu prevista?

No serà ni una gira de teatres, ni de sales

de concerts, ni de pa-vellons... serà oberta a tot. El que tenim clar és que les sales de concerts tanquen a l’estiu, per tant, un cop passats els con-certs de presenta-ció, la gira serà força a l’aire lliure. Ara, potser sí que els pri-mers seran a teatres! Ara mateix només sé que el primer concert serà el 10 de maig al Coliseum de Barce-lona, que és un dels llocs emblemàtics, però no sé quan serà el segon, que pot ser l’endemà.

Després d’aquesta aturada noteu que la gent té ganes de Gos-sos?

Jo crec que sí. No-saltres vam estar 18 amb el cartell de “dis-ponible”, la gent mai s’havia trobat un any i mig sense concerts. Ara, el feedback que estem rebent és que

▶ “No serà ni una gira de tea-tres, ni de sales de concerts, ni de pavellons... serà oberta a tot”

hi ha ganes de Gos-sos.

A l’hora de trobar concerts, també és més fàcil?

Estem en una crisi i en som molt cons-cients. Ara la austeri-tat és molt important en tots els sectors. A més, precisament per això, penso que hem de fer un esforç per-què la gent no hagi de pagar unes quantitats desorbitades per anar als concerts, i gossos en som molt cons-cients.

L’aturada era neces-sària per mantenir l’embranzida de cara al futur?

L’aturada no s’ha plantejat mai per qüestions comercials. Es va plantejar per una qüestió interna, necessitàvem parar. Hem pogut deixar ai-rejar el local.

Gossos ja estan preparant el nou treball. Foto: http://indicat.blogspot.com.es

5

Mine!: “A La fi del món teniem la idea de fer un trencament amb

el que ja havíem fet”◆ Després de guanyar el Sona 9 2009 i estrenar-se amb Un brindis pel nen androide, Mine! han estrenat aquest 2012 La fi del món, el seu segon treball -tercer si comptem l’EP Les maresmes maleïdes publicat l’any passat-

◆ Amb aquest disc, el grup trenca amb l’estil a què estaven més habituats

Mine! a la Sala Tourmix de Girona. Foto: orellaactiva.org

El tòpic diu que el segon disc d’un grup –en aquest cas segu-rament seria el segon i mig, perquè vau editar l’EP- és més madur. És el cas de Mine!?

Nosaltres mai diríem que és més madur. Sense cap dubte, ma-dur no és un adjectiu que posaríem a res que tingués relació amb Mine! Simple-ment és una evolució

natural, és el que ens venia de gust fer i sí que hem intentat fer alguna cosa diferent a l’anterior. Més que més madur, és que està més madurat, perquè hi hem dedicat molt més temps a preparar-lo.

Potser en el primer disc, totes les cançons mantenien una lí-nia més constant i, en canvi, en aquest heu buscat que les cançons sonin més diferents una que l’altra. Ho veieu així?

Bé, va ser un procés molt llarg i teníem idea de fer un trencament amb el que ja havíem fet. Llavors, més que les cançons entre sí, el que hi veiem és una di-ferència amb l’anterior disc. Ara bé, potser sí que al final ha quedat un treball en què cada cançó té una identi-tat pròpia i és quan s’hi veuen diferències, però no és que ens ho plantegéssim a priori.

Tot i aquest trenca-ment, creieu que el

públic seguirà reco-neixent de seguida que senti el disc que això és Mine!?

Això és una cosa que nosaltres no podem controlar. És una cosa que potser valora més l’altra gent que nosal-tres mateixos. Si sona Mine! és bo, no? Vol dir que som nosaltres i que devem tenir una mena d’estil o segell propi que nosaltres no podem controlar.

I de què parlen les cançons?

Les temàtiques tenen molt a veure amb els moments de crisi i malestar general que estem vivint.

Potser a la primera escolta el públic no ho identifica, però les cançons tenen sovint un punt crític. Hi es-teu d’acord?

Quan vols fer temes sense emmirallar-te en ningú i que siguin teus, et surt parlar del que et passa en aquell moment. Així doncs, més que cançons críti-ques podríem dir que el nostre moment vital és crític en si mateix. Ja no som nens, tam-poc som adults, som joves, però també hem pillat una mica…és un punt una mica com-plicat. Més que una crítica social o políti-ca, que potser no ens atreviríem a fer, és un moment crític per no-saltres, ho tenim fotut i en aquest sentit van les lletres.

▶ La fi del món és una evolució natural, és el que ens venia de gust fer

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT →

Pau Planas


▶ Les te-màtiques tenen molt a veure amb els moments de crisi i malestar general que estem vivint.

6

En aquest PreMi-ne, el públic fins i tot va crear, de for-ma esporàdica, unes

“Del PreMine! ens hem quedat amb aquelles coses en què de seguida vam sentir el feeling”

▶ Volíem mostrar les nostres in-seguretats i mostrar-nos vulnerables

Heu seguit molt les opinions de la gent a l’hora de fer el disc?

Sí, hem agafat moltes coses del que deia la gent, però també n’hi ha que ens les hem passat pel forro. Quan tens tantes opinions, costa una mica fer-se una idea i si escoltessis a tothom podries aca-bar boig. Així doncs, ens hem quedat amb aquelles coses en què

Aquest disc arriba després del PreMine!, on la gent va expres-sar les seves opinions sobre les vostres cançons…

La idea era que el pú-blic fes una produc-ció col·lectiva. Volíem mostrar les nostres inseguretats i mostrar-nos vulnerables davant la gent que volgués es-coltar i opinar.

de seguida vam sentir el feeling.

cançons. Al final, però, no han entrat al disc. Com és?

La veritat és que en Pere Jou, el nostre productor, volia que n’entrés una, però a nosaltres ens genera-va molta inseguretat, sobretot la lletra, que no tenia cap contin-gut. Tot i això, no des-cartem, tocar-la en un futur.

VE DE LA PÀG. ANTERIOR

ENTREVISTES16 de novembre a 25 de novembre Totmusicat.cat / 1a Edició

Xiu Xiu Plàstic: “Els concerts són molt més esbojarrats que les cançons que vam enregistrar”

◆ Els semifinalistes del Sona 9 ens presenten estil que es mou a cavall d’una música que recorda la movida madrilenya dels anys vuitanta

David Bueno

En quin moment de-cidiu ajuntar-vos per fer aquest projecte galàctic?

Quim: Xiu Xiu plàs-tic nace cuando mue-re otro grupo que te-níamos antes. Albert y yo empezamos a hacer canciones pen-sando en otro con-cepto musical, dife-rente al que teníamos antes, que era rock. Queríamos hacer algo más electrónico. Y tuvimos la inspi-ración de buscar una chica rompedora…

Albert: I no la vam trobar…

Carla: Al principi em van trucar per buscar un altre noia perquè treballo en una agèn-cia de models i actors. Però jo em vaig oferir i després d’un càsting em van triar a mi.CONTINUA A LA PÀG SEGÜENT →

Tens un grup i vols aparèixer a l’enrenou? Envia’ns un mail a [email protected]

7

Albert: Ella té un alter ego…

Carla: Quan canto sóc la Mariona que està pitjor que jo. Es posa ulleres quan no li calen… Però ha estat tot molt impres-sionant. Em van fer el càsting, vaig anar uns dies a l’estranger i quan vaig tornar re-sulta que érem fina-listes del Sona9.

De fet, vosaltres vau començar aquest mateix any i si una cosa us defineix és un característic toc de la movida ma-drilenya dels anys vuitanta. Com us atreviu al 2012 a fer això?

Albert: Per què totes les modes són cícli-ques. Crèiem que tor-nava això… (rialles)

Quim: En realidad, nos gusta la música electrónica y la idea no era tirar por allí. Pero una cosa llevó a la otra y al final ter-minamos así… Bus-camos una electró-nica más actual pero tenemos influencias de los ochenta. Yo creo que aún estamos por definir.

Per què Xiu Xiu Plàstic?

Carla: Al Quim li agrada la paraula xiuxiuejar. Llavors del xiu xiu, com un referent de casa nos-tra. Va sorgir aquest joc amb plàstic que és aquesta imatge de vuitanta, de joguina, d’artificial… Estem encara en un procés de construir el que

som. Ara mateix, el que vam gravar amb el que sona en directe és molt diferent. En els concerts tot és més boig.

Teniu tots l’alter ego?

Albert. Sí, el tenim tots. Ens vam voler posar uns cognoms més divertits…

Quim: Todos los nombres tienen un porqué. Yo Quim Brown y és Albert Màx….

Vau passar les se-mifinals del Sona9 en què es van pre-sentar més de 200 grups. Com va ser l’aventura?

Albert: És un dels concursos més im-portants que hi ha a Catalunya. Vam estar molt contents que ens triessin com un dels nou semifinalistes. Quan hi han tants grups, no t’esperes a ser escollit però un cop arribes tan lluny, et sap greu no passar la ronda. A més, hem tocat a la Mercè i és un concurs que no s’ha de pagar per participar…

VE DE LA PAG ANTERIORENTREVISTES16 de novembre a 25 de novembre Totmusicat.cat // 1a Edició

“Estem encara en un procés de construir el que som”

Per què decidiu que ha de ser en català la vostra proposta?

Carla: Ni per una cosa ni per l’altre. Els tres som de Premià i parlem català. Bé, el Quim… (riures). Jo no tinc cap proble-ma amb el castellà però ens donava la sensació que aquest tipus de música no es donava en l’oferta dins de Catalunya. Vam veure que per nosaltres era un punt a favor per apropar-nos al públic d’aquí. No era una qüestió d’ideologia. Simple-ment, perquè vam veure que això feia falta a Catalunya.

Albert: També volem ballar en català.

Quim: La música ca-talana está en evo-lución y se están su-mando nuevos estilos que diez años atrás no había. Este que noso-tros hacemos, antes no estaba.

La vostra carta de presentació és Su-pernova… Com apa-reix?

Albert: Neix de tenir unes bases bastant es-pecials i ser bastants freaks. Si ajuntes tot això surt una lletra sense gaire sentit però és el que hi ha. En realitat, és molt pornogràfica.

▶ “El tipus de música que fem no es donava en l’oferta de Catalunya”

8


Patch: “Ja la idea principal era que Patch anés acompanyat d’una estètica” ◆ Tot donant voltes a un “parche”, el grup ens porta del folk al rock d’una forma molt personal

Roger Aran

Com va començar l’aventura de Patch?

Gerard: Nosaltres ens vam ajuntar amb l’Edu, el cantant, amb qui feia molt de temps que teníem una afi-nitat musical bru-tal, i vam començar a fer cançons junts. La idea va començar una mica pel “par-che”. Vam dir: “doncs ja esta, la imatge serà un parche”. A par-tir d’aquí vam co-mençar a rodejar-nos d’amics, per crear un bon rotllo a la banda, i gent de confiança.

Acabeu de dir que Patch venia d’aquesta anècdota, pot ser que tingui un altre significat més profund o nomes és això?

Gerard: No, és sim-plement això. Però al voltant d’aquest sím-bol va començar a sorgir una idea estèti-ca. Ara volem llençar un còmic que sortirà d’aquí poc, que serà per capítols i tindrà la historia i una estètica de Western. Per què el “parche” no és de pirata, que tothom ens ho diu, sinó que és la típica imatge de Jhon Wayne de Wes-tern. Llavors el còmic serà una mica així amb aquesta estètica.

Aquest còmic en què concisteix?

Gerard: La idea prin-cipal de Patch era que anés acompanyat d’una estètica. Crec que avui dia de grups bons n’hi ha molts, per tant, el punt di-ferencial pot ser fer

alguna cosa que cridi l’atenció. I aquesta és la idea del còmic. A part d’això ens ho es-tem passant molt bé fent-ho.

Heu escollit cantar en català per què és la vostra llengua materna o hi ha al-guna ideologia polí-tica o social darrera d’aquesta elecció?

Edu: És com ens co-muniquem entre nosaltres. En altres bandes hem tocat en altres idiomes, però ens va sortir natural cantar en català.

Quines són les in-fluències de Patch?

Gerard: Bàsicament de grups americans. No ens agrada fer un estil molt con-cret, volem que les nostres cançons que sonin a Patch. Pots fer un tema més fort, després un tranquil i també tenim temes molt punky, però vo-lem que es reconegui

que és Patch. Crec que és un objectiu molt difícil, però és això al que aspirem.

Parlant de perso-nalitat d’un grup, el que li dona per-sonalitat a Patch, entre d’altres coses, és la veu de l’Edu, una veu molt càlida i de vegades “desga-rrada”. Has educat aquesta veu des de petit o simplement tens aquest do?

Edu: De fet jo mai me vist com un can-tant, no és una qües-tió que hagi cuidat. Tinc nocions de res-piració per què he fet teatre durant molts anys però res més. Sí que he vist, però que en catalr les meves cançons hem surt d’una manera molt personal. Són lletres que són teves i que ningú més les pot sentir com tu.

Quina creieu que és la cançó més identi-ficativa de Patch?

Gerard: Ara per ara clarament “No hi haurà mai fi per aquesta història”, que és la que la gent se l’ha fet més seva.

Edu: Ens agraden els reptes i aquesta cançó és una mica una pro-mesa de futur. Posem una il·limitat a una cosa que evidentment tindrà final.

▶ De grups bons n’hi ha molts, per tant, el punt diferencial pot ser fer alguna cosa que cridi l’atenció.

▶ No ens agrada fer un estil concret. Volem que les cançons que sonin a Patch.

9


Verd i Blau: “L’artista té un compromis amb la societat i ho aconsegueix tot a

base de treball”◆ Amb només un disc publicat, Verd i Blau ens presenten l’elegant món de pop i jazz

Verd i Blau. Foto: http://vicmoliner.com

Roger Aran

Quan vau decidir crear el grup Verd i Blau?

Víctor Moliner: L’origen és el meu projecte de final de carrera de l’ESMUC. Vaig decidir fer un projecte final basat en una música concreta que es va acabar ma-terialitzant amb Verd i Blau. La idea era ba-rreja la música i les paraules en igualtat de condicions, que és la filosofia que hi ha darrera del grup.

Actualment, al pa-norama musical del nostre Pais el jazz no es sent massa, com us decanteu per can-tar aquesta fusió de jazz i pop?

Que jo personalment decidis fer aques-ta música, barrejant el jazz, es perquè jo porto molts anys es-tudiant música, en contacte amb el jazz, i el vaig barrejar amb la música que he escol-tat sempre, el pop, la música més d’autor, i el resultat és aquesta música.

Quines influencies té Verd i Blau?

És una pregunta molt difícil. D’entrada al disc hi ha quatre ver-sions que volen ser un homenatge als meus referents en el moment que vaig fer aquesta música, i que ho continuen sent: Joni Mitchell -una cantautora canaden-ca de pop-folk-, John Mayer -un cantautor

pop americà molt conegut ara mateix-. Brad Mehldau -un pianista de jazz-, i la cuarta els Beatles, la influencia de tantes generacions de mú-sica. Hi podríem su-mar gent que barreja el jazz i el pop, com Sting, Norah Jones o Jorge Drextler.

Tu t’encarregues de fer les lletres i de “li-derar” el grup, però hi ha altres membres com la Judit Nedder-mann, la cantant…

Sí, no tenim un fun-cionament com el d’un grup de pop normal de local d’assaig. Jo faig les lle-tres i la música amb la col·laboració de Sandra Prat, que no forma part del grup. Amb els músics com-partim influències i molts altres projec-tes. I és evident que la intervenció indi-vidual de cada un és fonamental. Tots ells: Adrià Plana (gui-tarra); Xavi Torres (piano); Andreu Mo-reno (bateria); i Judit Neddermann (veu), aporten moltíssim de forma espontània i imposen el seu ba-gatge i les seves in-fluències en aquesta música.

Vosaltres decidiu emprar els colors per

expressar, per què useu el verd i el blau per posar nom al vos-tre grup?

Tenia clar que volia que el nom fos en cata-là, perquè les cançons ho eren i que fossin dos coses unides per la conjunció “i”. I la Sandra em va propo-sar aquest nom que és com es veu la terra vista des de lluny. La idea de que som la na-tura, que som l’aigua, que treballen en sim-biosi i és donen vida mútuament i seria el paral·lelisme entre la música i les paraules que explicava abans.

Quina és la cançó que descriu millor a Verd i Blau?

“Un fragil corall”, que és la cançó que dona nom al disc, és la cançó que explica per què faig música. És una cançó que explica que l’artista no es una persona que li venen les coses per inspira-ció i que no sap com arriba a crear art, sino que és una persona com cualsevol altra, que té un compromis amb la societat, i que ho aconsegueix tot a base de buscar i tre-ballar.

▶ La idea de Verd i Blau era barreja la música i les paraules en igualtat de condicions

10


Desconeguts: “Si algun dia el nom sona irònic significarà que

anem pel bon camí” ◆ El grup, potent, enèrgic i ple d’intensitat es caracteritza per donar-ho tot en els concerts amb el seu rock pur i natural

En quin moment de-cidiu unir-vos i for-mar el grup?

Arnau: Tot va co-mençar quan anàvem a l’institut. Ens vam ajuntar tres membres per fer una mica de música fins que un dia vam veure que podíem anar en se-rio i fer concerts. Des de llavors, el grup ha anat evolucionat i canviant de membres fins arribar el mo-ment on estem ara, intentant fer-ho el millor possible.

Per què feu rock en un moment en què sembla que està en decadència?

Enric: No era preme-ditat. Va ser una mes-cla de les coses que

ens agradaven. Quan vam començar, amb 16 anys, ens agrada-va el punk melòdic. Sense deixar els orí-gens, hem anat evo-lucionant agafant una mica de tot. No hem decidit quin es-til fem sinó que hem arribat a un punt on fem coses que sonen a nosaltres. A més, ens moderem entre nosaltres, cadascú aportant el seu toc a les cançons.

Teniu moltes in-fluències?

David: Una mescla de tota la música. Algunes influències són les del rock cata-là, com Lax’n’Busto i Sopa de Cabra, però, en general, podem dir que tot el rock ens ha inspirat.

Arnau: El denomina-dor comú és que ca-dascú té el seu estil.

Enric: Els gustos de tots acaben desem-bocant al que és Des-coneguts. Ens agrada tot tipus de música que soni bé. No dic que sigui bona mú-sica, perquè no ens agrada catalogar en-tre la bona música i la dolenta, però no dis-criminem res.

El fet de tenir gus-tos diferents cada membre del grup fa que us sigui difícil posar-vos d’acord en els assajos?

Arnau: És bastant di-fícil però és una ma-nera que els repertoris no siguin monòtons i les cançons no parlin del mateix. Volem que cadascuna tingui el seu tret diferencial i que el CD no sigui una suma de cançons iguals.

Com decidiu quines cançons entren i qui-nes no?

Enric: A l’hora de plantejar el reper-tori pensem en les cançons que el públic s’ho pot passar bé i també en aquelles que a nosaltres ens agradi tocar. Però les influències personals no ho determinen tot. A nosaltres no ens agraden les ha-vaneres però fem una versió rockera de “El meu avi”. Ens agrada reinventar cançons conegudes perquè la gent s’ho passi bé.

Per què us poseu Desconeguts per do-nar-vos a conèixer?

Arnau: Al principi ens deiem Unknow,

en anglès. Ens feia gràcia aquesta idea d’utilitzar la parau-la “desconeguts” per aconseguir lo con-trari. Si algun dia el nom sona irònic sig-nificarà que anem pel bon camí.

A quin públic aneu dirigits?

David: No tenim un públic definit.

Enric: L’objectiu és agradar als joves però també fer coses que pugui valorar la gent més gran.

Arnau: Quan fem una cançó només volem ensenyar el que ens agrada, no pensem en dirigir els nostres temes a un públic de-terminat.

Teniu por de trans-formar-vos i formar part del moviment pop adolescent?

Enric: Si ens conver-tim en un moviment de masses sense trair els nostres gustos i sense deixar de fer coses que ens agra-din, serà una cosa brutal.

El concert que vau fer amb Lax’n’Busto va ser especial no?

David Bueno

▶ “Ens agrada reinventar cançons conegudes perquè la gent s’ho passi bé”

CONTINUA A LA PÀG. SEGÜENT

11

L’anglès és la llengua més parlada al món occidental i, en con-seqüència, la llengua amb que més es canta. Per tant, és habitual escoltar música en aquest idioma, encara que no l’entenguem. Però cada vegada re-sulta menys estrany escoltar música can-tada en altres idio-mes: ens sorprèn la Björk cantant en is-landès o recentment l’èxit de músics bra-silers cantant en por-tuguès cançons de moda estiuenca. I és que les noves tecno-logies han representat un avenç molt impor-tant en el món de la música, ajudant-ne

a la difusió mundial d’aquesta a través d’Internet Les xarxes socials i les platafor-mes de música i vídeo on-line s’han conver-tit en grans aliades dels artistes musicals.

I els artistes del nostre país, es clar, se n’han beneficiat. Com dèiem abans, no resulta gens estrany que grups interna-cionals que canten en anglès vinguin de gira al nostre país; però si que ens sorprèn que grups d’aquí marxin a tocar a l’estranger. Un bon exemple és La Pegatina, banda de rumba de Montca-da i Reixach que ja fa anys que exporten el seu espectacle arreu

d’Europa i fins i tot més enllà: Canadà o Xina en són alguns exemples. Els seguei-xen de ben a prop la banda de moda d’aquest moment: Txarango. Després de mig any intens de gira tocant en gai-rebé tots els pobles de Catalunya, recen-tment han començat a exportar el seu es-pectacle a altres co-munitats espanyoles, com ara Andalusia i Euskadi. El nexe d’unió d’ambdues bandes és també la seva idiosincràsia: una música molt ba-llable, que és fàcil que connecti amb un públic eminentment juvenil amb ganes de passar-ho bé sense

necessitat d’entendre el contingut de les se-ves lletres.

És per això que cal buscar més exemples per confirmar aquest fenomen. A l’altra banda de la balança hi trobem un altre grup del moment: Els Amics de les Arts. En aquest cas, la seva gira, que també ha recorregut bona part del territori català en poc més de mig any, s’ha dut a terme prin-cipalment en teatres i auditoris; i la seva arma (tot i ser mú-sics), és la paraula. Teixeixen les seves melodies amb lletres molt treballades, i farceixen el seu di-recte amb monòlegs

que arrenquen les rialles dels especta-dors. Així doncs, és rellevant la impor-tància que té la lírica en el directe d’aquest grup. Però com els altres dos exemples comentats, Els Amics properament se’n van a fer alguns concerts en territori de parla no-catalana, com ara Madrid i el País Basc.

I aquesta és només una petita represen-tació del gran nombre de propostes musicals made in Catalunya que s’està exportant arreu del món en els últims temps, demos-trant una vegada més que la música no té fronteres.

Glòria Noguer

ENTREVISTES / OPINIÓ16 de novembre a 25 de novembre Totmusicat.cat // 1a Edició

La música no té fronteres

Arnau: Com a ex-periència personal i també pel feedback que vam tenir amb el públic, va ser un concert impressio-nant. Va ser el millor concert que hem fet fins ara, pel tema del so, per l’ambient que

hi havia a les Co-txeres (on es va fer el concert) i pel fet que era al nostre ba-rri, a Sants. A més, Lax’n’Busto ens va donar molts consells.

Us veieu reflectits en Lax’n’Busto en un futur?

David: Veure’ns en un futur com ells se-ria molt gran. És on volem arribar. És un grup molt gran que mou a molta gent.

Arnau: A més, és un dels grups que va im-pulsar el rock català, en aquella època. Ara

diuen que aquest estil està mort.

Ara tot es indie…

Enric: Abans tot era més reivindicatiu i potent. Tot va per eta-pes. Tot i així, nosal-tres simplement fem rock en català; no és que vulguem recupe-rar l’estil dels grups d’aquell moviment que va marcar tant. Tot i que el rock sem-bla que s’està apagat nosaltres no volem fer els que feien ells.

Per què en català?

Arnau: Nosaltres te-nim un passat. Abans cantàvem en anglès

i català. Va haver un punt d’inflexió fa dos anys quan gravàvem la maqueta. Vam veure que si volíem transmetre ho ha-víem de fer en la llen-gua que pensem i ens expressem.

Quina cançó descriu més a Desconeguts?

Arnau: Animal per-què té un toc diferen-cial i ens ho passem molt bé tocant-la.

David: Molta gent també es decanta per Viure, que és una de les altres tres cançons que estan en la ma-queta.

“Nosaltres simplement fem rock en català”

VE DE LA PÀG. ANTERIOR

12

OPINIÓ16 de novembre a 25 de novembre Totmusicat.cat // 1a Edició

El torn d’aquest set-mana és per Blaumut, que s’estrenen en el món de la música amb el seu disc El turista. Sembla men-tida com un grup en tan sols 12 temes pot arribar a fer-te sentir tant!

Ja de bon comença-ment t’hipnotitza la seva barreja d’instruments de grups tradicional-ment ‘pop’ (guitarra, bateria) amb instru-ments més destinats a la música clàssica, com violí o violon-cel; un so tan carac-terístic d’ells que el

podríem començar a definir com ‘so Blau-mut’. Utilitzant aquest so del qual acabem de parlar, et porten a mons gelats, com Islàndia, d’un color blau trencat (d’aquí el nom del grup); fins a dins de casa nostre, amb ‘Pa amb oli i sal’, amb un xiulet que no pots deixar de repetir, que parla de les coses quotidianes de la vida d’una forma fresca i molt, molt propera.

Seguim parlant de te-mes, descobrim ‘Es-quimals’, una cançó d’amor embolicada amb un vestit de ro-manticisme, on ens recrea el ball de dos

esquimals sobre el gel a la llum de la lluna d’una forma que et toca el cor i et deixa bocabadat, ja que sense saber com et transporta als racons més secrets del pol nord, amb una llum blava que t’atura el pensament i només veus amor i música.

Un altre tema del qual no podem deixar de parlar és ‘100 ºC’, im-pressionant!! Unes veus tendres et xiu-xiuegen a l’orella i al cap de pocs segons un violí t’agafa per la cin-tura i t’eleva pels aires, fen-te sentir lliure. Et fa pujar poc a poc, els problemes et marxen

del cap i somrius!

Podríem estar dies i dies parlant de les seves primeres 12 cançons, i de tot el que ens han aportat, però segurament no arribaríem a dir tot el que es mereixen.

El disc de la setmana:El turista (Blaumut)

A mesura que escol-tes el disc un cop rere l’altre te n’adones que no és un grup qual-sevol sinó que és un grup d’aquells que sempre els tindràs present, d’aquells que mai fan mandra es-coltar i d’aquells que en pocs dies figura-ran a la llista del teu reproductor de músi-ca com a ‘les més es-coltades’.

Si vosaltres sou uns nouvinguts en aquest nou univers que ens presenten els ‘Blau-mut’ no ho dubteu, agafeu uns auriculars

Data de sortida: 02/09/2012

1. Bicicletes2. Only you (i el teu xampú)3. El llimoner4. Les 7 i quart5. Islàndia6. 100 ºC7. El turista8. Massa tard9. Esquimals10. Pa amb oli i sal11. Paisatge núm. 812. Octubre

o cadena de música com a únic equipatge i aneu a fer-hi el turis-ta per les seves melo-dies. És el típic viatge que n’estàs segur que hi tornaràs, fent que cada viatge gaudeixis més i més, ja que poc a poc passarà a ser part de tu, i recoma-naràs a tots els teus coneguts com a un viatge fascinant i que no s’oblida fàcilment.

El panorama de la música en català està d’enhorabona, aques-ta mena de treballs fan que ens adonem de la qualitat de co-ses que podem fer; els ‘Blaumut’ han creat una obra mestra. Ens han fet sentir, molt, moltíssim. És per co-ses com aquestes que ens estimem la músi-ca. Seguiu així ‘Blau-mut’.

▶ “Ja de bon començament t’hipnotitza la seva barreja d’instruments de grups tra-dicionalment ‘pop’ amb instruments més destinats a la música clàssica”

Oriol Mora

13

especial totmusicat 01

Documents