especial totmusicat 02

Raimon celebra al Liceu els 50 anys del primer concert a Barcelona

MIQUEL ALLUÉ

Entrevista amb Amelie

totMUSICAT 26-11 // 02-12

Raimon emociona el Liceu PÀG. 3

Arriba el disc de la Marató PÀG. 4

Amelie ens presenten És el moment PÀG. 6 i 7

Especial Sona 9 amb els finalistes d’enguany -Patch, Coriolà i Empty Cage- i els guanyadors de l’edició anterior -Nyandú-. PÀG. 8, 9, 10, 11 i 12

Miquel Allué és el convidat a l’Enrenou PÀG. 13

Si vols estar al corrent de totes les novetats t’enviem la revista per correu

Envia’ns un mail a [email protected] i cada diumenge et farem arribar el darrer

número de forma gratuïta

Més de dues hores d’emocions per celebrar els 50 anys de Raimon a Barcelona

totNOTÍCIES 26-11 // 02-12

Pau Planas

Raimon el passat divendres al Liceu. Foto: Oriol Duran // El Punt Avui

Amb un Liceu ple a vessar, Raimon ha ce-lebrat de la millor ma-nera els 50 anys del seu primer concert a Bar-celona. Ha plogut molt des d’aquell dia de des-embre de 1962, però les cançons de Rai-mon segueixen emo-cionant el públic, com divendres es va tornar a demostrar. Durant més de dues hores, el cantautor va oferir un concert completíssim en que va incloure tots els himnes de la seva trajectòria.

Passaven pocs minuts de les 9 del vespre quan Raimon pujava a l’escenari tot recor-dant aquell primer concert al Fòrum Vergés i va començar la nit oferint les tres cançons que ja va cantar fa 50 anys en aquell escenari: “Al vent”, “La pedra” i “Som”. Dues hores i 41 cançons més tard, “Al vent” tornaria a sonar per tancar una nit històrica que que-darà en la retina de tots aquells que van omplir el teatre.

Durant el concert, el de Xàtiva va oferir un extens repàs de la seva trajectòria, com-binant els temes dels seus inicis amb els últims que ha com-post, com “He passe-jat per València sol” o “Punxa del temps”,

inclosos en el seu darrer disc, Rellotge d’emocions. Als bisos va arribar el moment més emotiu de la nit. Raimon tornava a l’escenari entonant “Jo vinc d’un silen-ci” i el públic, dret, esclatava amb crits d’independència.

Era el moment, lla-vors, de “D’un temps, d’un país”, que va do-nar pas a “Diguem no”, el penúltim mo-ment d’eufòria amb el públic, una altra ve-gada, entonant a ple pulmó el crit de “in-, inde-, independèn-

▶ Raimon va obrir i tancar la nit amb “Al Vent”, que ja havia cantat fa 50 anys

▶ El públic, que omplia fins l’última butaca del teatre, es va posar dempeus tot cridant independència després de sonar “Jo vinc d’un silenci”

cia”. Amb el teatre ab-solutament entregat, Raimon marxava tot cantant per segon cop “Al vent” i culminant un concert que que-darà en la memòria de tots aquells que van poder-hi assistir.

Raimon va emocionar el Liceu. Foto: Ara


La música en català no falla a la seva cita anual amb la solidaritat

◆ Un any més un gran nombre d’artistes catalans i internacionals han participat al disc de la marató de TV3

David Bueno

Tot i portar vuit anys a les seves espatlles, El disc de La Marató ha tornat aquest diu-menge amb més força que mai. Un total de 21 artistes, tant no-vells com consolidats, han interpretat divuit cançons d’estils i gè-neres ben diferents, tot aportant la seva personalitat i el seu toc més pur.

Com ja és habitual, l’àlbum inclou nom-broses versions al ca-talà de temes ben co-neguts pel públic. En aquesta ocasió, hi han participat cantants de l’alçada d’Alejandro Sanz, que interpreta “No m’equiparis” (una traducció al català

del seu tema “No me compares”, feta per Joan Manuel Serrat) o Amaia Montero que ha aportat la seva inconfusible veu per cantar “Riu de Lluna” (“Moon river”), un tema penetrant i ple de sentiment.

La cançó que obra el disc la canten Glaucs i Menaix a Truà amb el títol de “Mai ca-minaràs sol”, tot un símbol d’esperança i companyia per la gent que està traves-sant un mal moment. En aquest sentit, el director del Disc, Àngel Lacalle, ha ex-plicat que les cançons s’escullen perquè con-tenen missatges “de drama però també d’esperança”.

De les 18 cançons, un total de 15 s’han adaptat al català per primera vegada. A més, enguany hi ha novetat i és que s’han composat dues noves cançons per aquesta ocasió. “Som gue-rrers”, interpretada pel raper barceloní Porta, n’és una d’elles. Aquesta és una apos-ta per acostar tots els estils dins del disc i per demostrar que amb aquest gènere també es pot arribar a transmetre amb una gran profunditat. L’altre cançó creada des de zero és “Obre els ulls” que la can-ten Els Catarres con-juntament amb 1.551 alumnes de primària i secundaria.

D’altra banda, també hi té la seva cabuda el tema “Tornarem” de Lax’n’Busto però can-tada per Miguel Bosé, Virginia Martínez (La Porta dels Somnis) i l’Orfeó Català. També podem trobar aques-ta intenció de barre-jar cantants d’estils diferents a la versió d’Eric Clapton “Can-viar el món”, interpre-tada per la cantant de blues Big Mama i la Cobla Sant Jordi.

La resta de partici-pacions les formen Txarango (“Som per-sones”), La Casa Azul (“Compta els dies als estels”), Roger Mar-garit (“Desitjo”), Mi-guel Poveda (“Gràcies a la vida”), Lídia Pujol (“País petit”), Amelie

(“No vull perdre’m res de tu”) i Joan Co-lomo.

Aquesta és la 8a edi-ció del Disc de La Marató que, en total, ja ha venut més d’un milió de còpies su-mant tots els anys. El 2011 se’n van vendre 190.000 exemplars i que enguany tot sem-bla indicar que s’han aconseguit vendre les més de les 135.000 còpies que es neces-sitaven per arribar al llindar del milió. Cada disc tenia un cost de 10 euros que aniran destinats a in-crementar el marca-dor de La Marató del 16 de desembre que estarà dedicada a la lluita contra el càncer.


Versionant Els Pets: Perversions

El passat dimecres ha sortit a la venda un dels discs més es-perats dels darrers mesos, Perversions. Aquest treball és fruit del desig de 15 artistes del panora-ma musical català de retre homenatge a una de les bandes

Marta Diago més importants i amb més trajectòria de casa nostra, Els Pets. Així doncs, grans artistes com Joan Colomo, Fe-liu Ventura, Anna Roig i l’Ombra de Ton Chien, Mazoni, Quart Primera o Ro-ger Mas, entre molts altres, han versionat cançons tan conegu-

des i estimades com “Vespre”, “Segon Plat”, “Bona nit” o “Agost”.

Perversions no és un simple disc de versions; és una fu-sió entre la música d’abans i la música d’ara, entre grans ar-tistes amb una llar-guíssima trajectòria

musical i artistes novells que fa rela-tivament poc temps que podem seguir i escoltar. Però el més important és que cap de les formacions musicals que han deixat petja en aquest disc no perd en cap moment el seu segell personal i posa el seu granet de sorra

per acabar creant un treball amb 15 temes d’estils totalment diferents. Aquesta empremta pròpia transportada a grans himnes com són al-gunes de les cançons que conté el disc, és el que fa d’aquest projecte, un projecte realment especial i molt, molt bonic.

Quart primera va presentar el seu segon àlbum, Pel·lícules, a la sala petita de Razz-matazz. El local esta-va gairebé ple i Pere Jou va agrair que fos-sin molts. L’audiència

va estar entregada en tot moment, corejant les cançons, rient les gràcies del cantant i interactuant quan to-cava. Això va ajudar a crear un ambient agradable, com si tots fossin amics o cone-guts.

En aquesta actuació Quart Primera era una persona, Pere Jou, que tot sol es va ocupar de la guita-rra, veu i teclat, i va prescindir de la ban-da. El cantautor va prendre la llicencia de versionar algunes cançons, per adap-tar-les al context.

Per acompanyar el xou, Jou va pujar una televisió a l’escenari i va voler posar una pel·lícula per acom-

panyar l’actuació. Entre rialles, va deixar escollir varies obres (Terminator 2, la trilogia de Regreso al futuro o els tele-ñecos entre d’altres). Aquí es va veure la vena més freaky del públic, on cadascú va cridar les seves preferències. Al fi-nal es va imposar la primera pel·lícula de Regreso al futuro i més avançat el con-cert va posar Termi-nator 2.

El repertori no no-més va constar de les cançons del nou disc, sinó també va tocar vells èxits com “Doctor” i “8 punts”.

Al final Quart Pri-mera va regalar dos bisos, un d’ells, “El teu amant”, primer en versió piano i després en guitarra ja que havia decidit a cara o creu quina versió tocar, però el públic va reclamar les dues.

Quart Primera presenta Pel·lícules entre amics

Arnau Sangenís

Ja t’ho diré anuncien una segona data a La Mirona

P. Planas. Després d’esgotar les entra-des pel primer recital en només 10 dies, la banda menorquina

ha anunicat aques-ta setmana un se-gon i darrer concert l’endemà del primer, el dia 1 de juny.

totENTREVISTES 26-11 // 02-12

Amelie: “És el moment de consolidar el nostre projecte”

◆ Després de l’èxit de Sominat desperts, Amelie presenten És el moment

◆ Una aposta per unes cançons naturals i fresques configuren el seu segell d’identitat que els ha portat a fer-se un lloc, sobretot, entre el públic adolescent

David Bueno

Us sentiu còmodes amb l’etiqueta de pop adolescent?

Carles: Nosaltres fem pop-rock. Fem música en català. És evident que el nostre públic principal són adolescents però no tanquem les portes a res. La música és uni-versal i per a tothom. Qualsevol que es pu-gui sentir identificat, endavant.

De què és el mo-ment?

Carles: És el moment de moltes coses, de dir que estem aquí, de que tothom sàpiga que és el nostre mo-

ment de consolidar el projecte que fem.

L’èxit del primer disc ha posat més pressió a l’hora de gravar aquest nou treball?

Àlex: La gent ens es-perava amb més ga-nes. Aquest ha estat el moment de donar un cop de puny damunt la taula i fer veure que som un grup que anem en serio i que treballem les cançons com a professionals. Hi ha pressió però no és dolenta, ens ajuda a sumar. Amb aquest disc ens hem bui-dat, hem fet totes les cançons sota la pro-ducció d’uns grans professionals com són els germans Ten.

El resultat és el que esperàvem.

Aquest disc és més Amelie que l’anterior?

Carles: Un disc i l’altre tenen el segell Amelie. Aquest sí que és veritat que està més ben treballat, més madurat. A més, té uns productors genials que ens han permès obrir nous horitzons. El primer disc vam escriure les cançons amb 16 anys. Aquest les hem es-crit més tard, amb 21 anys, i això fa que el resultat sigui diferent. Teníeu clar que volíeu seguir en la mateixa línia i estil?

Àlex: Ens va costar molta feina trobar el nostre segell en el pri-mer disc i el que vo-líem fer ara era man-tenir aquest segell com a identitat. Que la gent que ens es-colti sàpiga que som nosaltres. I, a més, hem mirat de sumar procurant que la gent que li va agradar el

primer disc també escolti aquest segon. El que hem fet és madurar el projecte. Som els Amelie dels 21 anys amb noves influències després de conèixer gent que ens ha presentat noves maneres de veure la música.

“És el moment està més ben treballat i més madurat”

CONTINUA A LA PÀG: SEGÜENT

Que hi podran tro-bar els vostres se-guidors en les noves cançons?

Carles: Tractem els mateixos temes. Ens sentim molt a gust parlant d’amor, dels nostres somnis i, en general, de tot allò que ens afecta com a joves de 21 anys que som. A nivell musi-cal, la producció és més completa i tot està més ben elaborat amb uns instruments millors.

És un disc optimis-ta?

Àlex: És una de les co-ses a les que nosaltres ens agafem més. A banda de les cançons d’amor, molts temes animen a la gent a tirar endavant i a fer allò que volen. Al-tres cançons són ex-periències vitals de gent molt propera. Tot plegat fa que t’hi sentis molt identificat perquè també et pas-sa a tu. Les cançons són molt variades i no és gens monotemàtic el disc.

Carles: En aquest disc reflectim una mica el nostre estat d’ànim. A més, marca una mica la nostra trajectòria vital. Hi ha cançons més nostàlgiques que optimistes. Però, en general, com que aquests anys han estat tan bons, la major part del disc és optimista.

Amb el primer tre-ball vau guanyar molts premis. Amb aquests també ho es-pereu?

Àlex: No ens ho po-sem com a fita. Si ens en donen no ens queixarem. Treba-llem perquè a la gent li agradi i no per guanyar premis. Si després ens en donen, benvinguts siguin. Però no ens obsessio-na gaire aquest tema.Amb tot el que heu viscut fins ara, amb que us quedeu?

Carles: Hem quedo amb el tema dels fans. Que la gent reconegui les teves cançons, les canti... A la Mercè, va haver molt de públic cantant a la vegada. Sense aquestes perso-nes no hauríem pogut fer res.

Àlex: Totalment d’acord.... Jo em que-do amb aquesta cul-minació de gira a Barcelona. Només el fet d’imaginar-nos de tocar allà ja ens po-sava la pell de gallina. Va ser una nit memo-rable.

Quins feedbacks es-teu rebent de mo-ment a les xarxes socials?

Carles: La nova gira

la comencem al ge-ner. Pel Twitter, però, rebem comentaris també de gent nova. Vam fer un concert a Girona on vam pre-sentar 4 cançons no-ves pocs dies després de presentar el disc. La gent ja les cantava. Però la nova gira en-cara haurà d’esperar uns dies.

Hi haurà alguna sor-presa?

Àlex: Ho estem tan-cant tot encara però sí que hi haurà moltes sorpreses.

Com sonarà en di-recte el nou disc?

Carles: La gent que ja ens ha vist en directe algun cop es trobarà

una continuació. En directe tot sona més natural i menys pro-duït. El nostre directe es molt enèrgic i can-yero. Això ho segui-rem mantenint...

Com és que espereu fins al gener a tornar als escenaris?

Àlex: Per sort hem fet molts concerts aquest any. Així que hem decidit fer un petit descans, sobretot per la gent, i esperar a que tothom s’escolti bé el disc i se’l faci seu. I quan comen-cem els concerts tam-poc haurà passat tan temps. És un marge de temps necessari per tornar amb més força.

Amb quina cançó us quedeu?

Àlex: Totes expliquen alguna cosa diferent. El Carles i jo som els principals composi-tors del disc. Si trio una seva, del Car-les, em quedo amb “Deixa’m volar”.

Carles: Jo amb totes les de l’Àlex (riures). Va, em quedo amb “És el moment”. I també no puc deixar de banda “Mai t’oblidaré” que és molt personal.

De fet, moltes cançons són auto-biogràfiques...

Àlex: Totes les cançons son vivències personals o molt pro-peres a nosaltres.

Pel que heu anat sentint quin serà el gran èxit del disc?

Àlex: Hi ha moltes cançons que són bru-tals i que ens agra-den.Carles: Jo estic con-tent perquè totes han tingut una molt bona rebuda, inclús les que no ens esperàvem. De moment, el pri-mer single està fun-cionant molt bé.

VE DE LA PÀG ANTERIOR

26-11 // 02-12totENTREVISTES

“Molts temes animen a la gent a tirar endavant i a fer allò qie volen”

“El nostre directe es molt enèrgic i canyero i això ho seguirem mantenint”

totENTREVISTES

Patch: “El Sona 9 et fa donar un salt de nivell”

Coriolà: “En cap cas hi ha hagut una decepció per haver-nos quedat a les portes”

Empty Cage: “Guanyar el Sona 9 és una gran empenta que no volem desaprofitar”

26-11 // 02-12


Patch: “Portar l’etiqueta del Sona 9 t’obre moltes portes”

Pau Planas

Tot i la tercera posi-ció, esteu satisfets?

Molt. En un principi poc ens ho esperàvem i fase a fase anàvem al•lucinant de passar.

Us queda l’espina de no haver guanyat?

No, nosaltres ja estem contents d’haver arri-

bat fins aquí. Va ser una final súper bona. A més els tres grups valen molt la pena.

A més, poder tocar a la sala Apol•lo en la final, també devia ser molt especial, no?

Sí, jo ho consideraria part del premi. Poder tocar en una sala així, tota plena de gent,

amb un ambientàs brutal... ens ho vam passar súper bé.

De cares al futur, què significarà per Patch aquest Sona 9?

Només anar passant fases ja et fa posar molt les piles. Ja som un grup que treballa-va molt, però això et fa donar un salt de ni-vell. A banda d’això,

hem d’aprofitar l’estela del concurs perquè això arriba a molts mitjans i s’ha d’aprofitar. A l’hora de trobar sales, portar l’etiqueta del Sona 9 t’obre moltes portes.

Aquest any, dels tres finalistes, dos apos-tàveu pel rock en un moment que sembla que aquest estil va a la baixa...

Sí, aquest any s’ha apostat, des del fes-tival, per dos grups amb una dinàmica diferent a la que pre-dominava en anys an-teriors. Sí que sempre hi havia algun grup, però la dinàmica dels guanyadors sempre era més pop. En canvi aquest any hi ha ha-gut una intensió més clara del jurat d’anar cap a una altra banda.

◆ Patch van endur-se el premi èxit en l’última edició del Sona 9, l’equivalent al tercer lloc, valorat en 2.000€ per invertir en material musical

◆ El grup de rock, que fa poc ja va passar pel Totmusicat per explicar-nos la seva proposta, ens fa ara una valoració del concurs de maquetes

Coriolà: “Molta gent veu el Sona 9 com el final, però, de fet, és el principi de tot”

Pau Planas

Com valoreu aquest premi joventut?

Doncs estem molt contents, orgullosos i satisfets d’haver arri-bat, primer a la final i tocar a un temple de la música com ho és l’Apol•lo, i després d’haver rebut aquest segon premi, que per nosaltres està ple de sentit.

Va ser la final més ajustada de la his-tòria, amb un em-pat entre vosaltres i Empty Cage. Això us va deixar un regust amarg de no poder acabar proclamant-vos guanyadors to i estar-hi molt a prop?

En un primer mo-

ment, a mi em va fer il•lusió l’empat per-què és una mostra de la gran qualitat dels tres grups que van arribar a la final. També fa il•lusió veu-re que molta gent va apostar per nosaltres pel primer lloc.. En cap cas, però, el gust és amar o hi ha hagut una decepció per ha-ver-nos quedat a les portes.

A més, les recom-penses pel segon premi també són d’allò més suculen-tes: podeu enregis-trar un maxi-CD de 4 cançons en un estudi professional, una mini gira per Catalunya...

Si fa 8 mesos m’haguessin ofert tot

això ja hi hagués fir-mat. Jo no esperava que al Sona 9 amb més participació po-guéssim arribar a la final i quedar segons. Si ho penses freda-ment és un gran èxit i una gran fita.

De fet, si algú ob-serva la història del Sona 9 veurà que al-guns dels grups que més ressó han acon-seguit no han estat a dalt de tot del podi. Manel, per exemple, va quedar-se també amb el premi Joven-tut.

És com la tradició del segon lloc. Des de la organització, fins i tot, ens feien broma. “Ara sou segons, heu de complir amb la tradició”, ens deien. El

fet, però, és que si mi-res els finalistes de to-tes les edicions -sense mirar si en primer, segon o tercer lloc-, hi han hagut grans grups, que han estat a dalt de tot de la in-dústria. Això del se-gon lloc, ens fa gràcia i a veure si es segueix complint la tradició!

Vosaltres estàveu una mica sols entre dos finalistes que apostaven pel rock...

Una de les coses que destaquen del Sona 9 és la diversitat d’estils. Sí que és cert que en les últimes edicions havien guanyat pro-postes més folk i més pop i en aquesta hi ha hagut un canvi d’aposta. A més, és una aposta que no

és el rock típic, és un estil que a casa nostra s’havia fet més aviat poc, per tant, penso que ha estat un en-cert.

I ara quins són els reptes de futur de Coriolà?

Ara queda tot per fer. Molta gent veu el Sona 9 com el fi-nal, però, de fet, és el principi de tot. Ara ho estem assumint tot i estem fonamentant l’estratègia per l’any vinent: com fem el maxi-CD, quins con-certs podem trobar... És evident, però, que Coriolà tindrà nous materials i noves cançons en els pro-pers mesos i, per des-comptat, rodarem per molts escenaris.

◆ Coriolà es va fer amb el premi Joventut, segon premi del concurs, després d’un empat històric que va obligar a una segona ronda de votacions◆ El grup ens explica al Totmusicat com van rebre aquest segon premi


Empty Cage: “La nostra idea abans de la final era fer el millor concert que ens sortís”

Pau Planas

Ha estat molt especial guanyar el Sona 9?

Sí, és una gran oportu-nitat per nosaltres. És una gran empenta que no volem desaprofitar.

Va ser, a més, una fi-nal molt ajustada...

Sí. Tant Coriolà com Patch són dos grups increïbles.

Vosaltres us es-peràveu ser els guan-yadors?

La nostra idea era anar a la final i fer el millor concert que ens sortís. Està clar que el primer és una gran oportunitat, però no hi pensàvem gaire, arribar a la final ja és el premi.

Què en penseu d’aquesta nova aposta del jurat pel rock?

No crec, tampoc, que sigui una clara volun-tat de canviar d’estil. No m’atreviria a parlar d’una intenció de can-viar el panorama mu-sical.

Ara us toca pensar amb el disc, heu co-mençat a parlar-ne, ja?

Encara ens queda una mica lluny. Aquests dies estem paint el premi. Sí que podem dir que la intenció és treure el nou disc l’any vinent però de moment volem pre-parar-nos, perquè ens ve molta feina. Ja pensarem amb qui el fem, on el gravem... però, abans d’això, encara hi ha molta feina.

Fer el disc, suposarà un canvi a l’hora de fer les cançons?

Tenim clar que segui-rem fent el que ens agrada. És important per un grup conser-var sempre la seva essència. Si et perds, acabes fent el que no t’agrada. El grup està obert a noves idees, però sempre recor-dant quins són els orígens.

L’any vinent, aquest guardó us perme-trà passar per cites

importants com l’Acústica de Figue-res, el Mercat de Mú-sica Viva de Vic... És importat tenir la op-ció d’oferir una gira d’aquestes caracte-rístiques?

Sí, és tot un gust po-der tocar en festivals d’aquestes condi-cions. Són llocs on t’hi sents molt bé i hi ha públic assegurat.


◆ Empty Cage es van emportar el primer premi del Sona 9 amb una inusual oferta rockera i tindran l’oportunitat, entre altres, d’enregistrar un CD complet

◆ Al Totmusicat ens fan una valoració d’aquest important guardó i ens expliquen els plans de futur del grup un cop acabat aquest Sona 9 2012


◆ Els últims guanyadors del Sona 9 acaben de presentar el seu disc de debut, L’origen de les absències

Nyandú: “Deixar enrere el Sona 9 és el nostre punt de partida”

Pau Planas

Amb L’origen de les absències dieu que utilitzeu la imme-diatesa de les me-lodies per arribar al fons de cadascú. Què voleu dir amb això?

A partir de la senzi-llesa, buscar la com-plexitat i amb bones melodies explicar coses que tinguin un missatge coherent i que remogui alguna cosa.

En les cançons utilit-zeu molt reflexions personals i inten-teu endinsar-vos en qüestions de la vida que podrien afectar a tothom...

Sí, encara que les

cançons siguin esti-lísticament pop, hem intentat trencar una mica els clixés de parlar sempre de les mateixes temàtiques i endinsar-nos en temes més compro-mesos a nivell social o a temes que ens afecten diàriament a nosaltres. Alguns els hem camuflat amb històries, però totes les cançons tenen moltes lectures pos-sibles i cadascú se les pot fer seves.

I és que en algunes cançons, potser molt subtilment, però feu una crítica impor-tant...

No és mai de forma molt directe ni expli-cita, però a la música, al cap i a la fi, s’hi veu

reflectit el que estem vivint. Així doncs, els temes que cantem sempre són sobre co-ses que ens afecten i que tenim ganes d’expressar. Aquestes coses, molt sovint, són coses amb què no hi estem d’acord .

Què voleu dir amb el títol L’origen de les absències?

Ja ens agradava per la sonoritat que te-nia, però va sortir, sobretot, per explicar el moment en què es troba el grup. És el nostre primer disc, per tant és un origen, i les absències es refe-reix a aquesta incer-tesa de cap on anirà el grup i de què ens trobarem, aquest fu-tur que està per venir

i que desconeixem.

El fet de ser el pri-mer disc us ha posat pressió?

No. Sí que és cert que volíem que quedés el màxim rodó possible, però ens hem deixat anar molt i hem vol-gut fer les cançons tal i com ens venia de gust.

Noteu que, tot i que és el vostre primer disc, ja teniu molta part de recorregut fet després del Sona 9?

El disc seria la culmi-nació del Sona 9. Està clar que el concurs et dona molta promoció i el disc és la cirereta del pastís. Tot i això no parlem de tancar

una etapa. Ara co-mença tot, ara ha de ser l’inici d’una gran carrera. És el final del Sona 9 i l’inici del grup.

Sense el Sona 9 se-rieu ara on sou?

No es pot dir mai. El que tenim clar és que sense el Sona 9 això no hagués anat tant ràpid. Jo penso que Nyandú, tard o d’hora, hagués tret un disc perquè creiem que és el projecte mes sincer que hem tin-gut fins ara i té futur dins o fora del Sona 9. Amb això volem dir també que, ara, deixar enrere el Sona 9 és el nostre punt de partida.


Miquel Allué: “A Catalunya el públic és més analític i està més pendent dels errors que de gaudir de la música”

David Bueno

Portes molts anys a la música... Com has anat evolucio-nant musicalment per acabar fent folk després de passar per tants estils com indie o rock?

Toco la guitarra, per tant, sempre he anat lligat al rotllo cantau-tor. L’evolució ha estat natural pel pas dels anys. Quines són les teves influències?

Situacions de la vida: penes, alegries... Tot va encadenat i m’ajuda a fer lletres.

I les musicals?

No acabaríem mai l’entrevista... Hi ha

molts grups. Amb Blink vaig aprendre a tocar la guitarra, Elliot Smith és una gran influència per mi... I ja veus que no tenen res a veure, un és pop-rock i l’altre és folk...

Has cantat en molts idiomes: castellà, an-glès... Ara et passes al català en aquest projecte més íntim. Per què?

Bàsicament perquè és la llengua que més parlo. Com a català que sóc, nascut aquí, és un homenatge que volia fer a la llengua. A més, va millor per composar, les rimes surten més naturals.

Com a lleidetà, creus que hi ha poca músi-ca en català a Lleida?

Sí, la major part dels grups són rock, me-tal, ska... Hi ha pocs grups que apostin per una música diferent i més atrevida.

El públic de Lleida és diferent?

La gent diu que a Catalunya el públic és més analític i que està més pendent dels errors que de gau-dir de la música. Jo el primer... A més, a Lleida la gent no va a concerts.

Les teves cançons no porten títol, no-més les numeres. Per què?

Hem costa molt po-sar títol. Si estava una hora fent la cançó, almenys necessitava dos més per posar el

títol. A més, sempre hem sortien títols típics així que vaig decidir posar només números.

És una cosa origi-nal...

Sí, això també és veri-tat. Tot i que a vega-des em perdo amb els números.

Tens previsió de fer un disc?Sempre havia pensat que sí però ja no es viu del disc. Penjaré les cançons a Internet i amb això crec que ja és suficient. Si em sortís la possibilitat de gravar disc ja m’ho plantejaria però, de moment, no ho tinc previst.

Com composes i tre-balles les cançons?

Per mi sempre és més important la guitarra. La veu és secundari. Si per mi fos, faria només concerts amb guitarra. Poso veu perquè hi ha una part amb mi que diu que ho faci.

La música instru-mental pot aportar més?

Pels que som mú-sics penso que sí. La melodia és molt important. Des d’un punt de vista comer-cial, però, sí que ha d’haver lletra.

Les cançons reflec-teixen experiències personals?

Sí però les adorno una mica, en un sen-tit més metafòric.

3, 2, 1, ja comença el compte enrere…

D’aquesta forma co-mencen els Amelie la seva segona aven-tura, que va iniciar-se el passat dia 23 d’Octubre amb el seu segon àlbum És el moment. És el mo-ment de reivindicar-se, de consolidar-se en el panorama mu-sical català, en defi-nitiva, és el moment d’Amelie!

Tornen amb la ma-teixa força amb la que van començar amb el seu primer treball Somiant des-perts i que els va fer triomfar amb temes com ‘Dia i nit’ o ‘Per tu’. Segueixen trans-meten aquest aire de menjar-se el món, de ser feliç passi el que passi, de viure la vida i gaudint de cada se-gon com si fos l’últim.

Amelie, com ja ha-vien dit en l’últim tema del seu So-miant desperts, s’han

fet grans, ja no són nens, trobem un can-vi bestial en l’aspecte visual (passen de co-lors vistosos a uns tons molt més crus) com amb la sonoritat, molt més madures, més elaborades, però sense deixar de ban-da la seva essència, l’essència Amelie tan característica que els ha funcionat tan bé.

Molta expectació havien despertat aquests 5 joves des-prés de guanyar el premi ‘Disc Català

de l’Any’ per Radio4 o ‘Grup revelació’ i ‘Millor web’ per la revista Enderrock, i molts es pregunta-ven si serien capaços de seguir amb l’èxit. Després de escoltar el disc d’anada i de tor-nada podem dir que els seus seguidors es quedaran del tot sa-tisfets.

El grup s’ha convertit amb tot un fenomen de masses i tenen tota una legió de se-guidors que estaven esperant amb cande-

letes aquest nou tre-ball. Si una cosa han aconseguit els Amelie amb només un àlbum és posar-se el públic a la butxaca i fer-se forts juntament amb ells. El single del àlbum, ‘Fes-ho realitat’ és tota una oda a bus-car els somnis, de no deixar-los a escapar, una mica l’historia del grup. Un gran tema que de ben se-gur sentirem molt i molt en els propers mesos, un tema 100% Amelie que fa enco-ratjar-te i t’anima a lluitar pel que de ve-ritat estimes.

Un altre tema que també voldríem des-tacar és la cançó més íntima tant del disc com de la seva trajec-tòria, es tracta del seu tema ‘Mai t’oblidaré’, on al escoltar-la se’t posa la pell de galli-na i un seguit de cal-freds recorren la teva esquena. Et fa sen-tir moltíssim i no et deixa indiferent.

Amelie s’han conso-lidat a l’escena musi-cal catalana i tenen molts anys i ganes per seguir creixent i crei-xent. Nosaltres estem segurs que si seguei-xen així tenim Ame-lie per anys i panys, i amb qualitat com fins ara.

El disc de la setmana:

ÉS EL MOMENT (Amelie)

Oriol Mora

totOPINIÓ 26-11 // 02-12

especial totmusicat 02

Documents