totmusicat febrer 2013

Pep SalaAcaba la gira del 25è aniversari de SAU

RefugiReinterpretant "Viatge a Itaca"

OrxataMirada positiva davant la crisi

Le Croupier

The Gruixut'sJoan Masdéu

Vols estar informat de tot el que passa al món de la música

en català?Envia'ns un correu a [email protected]

Cada mes rebràs la revista del Totmusicat a la teva adreça electònica de

forma gratuïta

Joan Dausà emociona l'Apolo

Neix el cicle Els dimarts em sentiràs

Joan Masdéu tanca gira a l'Heliogàbal

Le Crouier es passa al català

Pep Sala recorda Sau

Orxata ho poden tot

Refugi revisen "Viatge a Itaca"

The Gruixut's tornen a la carretera

Nuna passa per l'Enrenou

Pàg. 6 Pàg. 7 Pàg. 8 i 9

Pàg. 10 i 11 Pàg. 12 i 13 Pàg. 14 i 15

Pàg. 16 i 17 Pàg. 18Pàg. 19, 20 i 21

totSUMARI Febrer

Manel presentarà nou disc al Primavera Sound

No hi ha secrets més ben guardats a Catalunya que els detalls de cada nou disc que prepara Manel. Va passar

amb 10 milles per veure una bona ar-madura i s’està repetint amb el tercer, que encara no té nom -o sí mes no, no s’ha fet públic-. La setmana passada, però, es va anunciar un dels detalls més esperats: quan serà la presentació

Pau Planas

Miquel Abras i Cesk Freixas han pre-sentat avui un tema conjunt sobre els incendis de l’Empordà. Aquest tema és el tret de sortida a la gira que tots dos cantants duran a terme en els pro-pers mesos. “Buscàvem un motiu per donar consistència al projecte” afirma Cesk Freixas, que explica que tots dos

Cesk Freixas i Miquel Abras estrenen una cançó sobre els incendis de l’Empordà

Pau Planas es van conèixer en un concert solida-ri després dels incendis de l’Empordà. Així doncs, aquesta cançó busca “con-nectar les dues propostes” tot expo-sant el fet que va portar el naixement del projecte comú.

“L’Empordà se’ns crema” és, ara per ara, l’única cançó comuna que tenen previst interpretar el penedesenc i el bisbalenc en la nova gira, que co-

mençarà el 23 de febrer al Teatre Prin-cipal de Valls. Serà una gira batejada com a Cançons de nosaltres i del món en què repassaran els temes més des-tacats de les seves trajectòries, però també recuperaran aquells d’altres cantants que els han inspirat. Un es-pectacle teatral pensat per un públic assegut i que comptarà amb “alguna sorpresa que no podem desvetllar” tal i com explica Cesk Freixas.

en directe. El primer cop que els se-guidors de la banda podran sentir els nous temes serà el dia 23 de maig al parc del Fòrum en el marc del Prima-vera Sound.

El grup ja havia passat pel festival l’any 2008 i ara hi tornarà ja com un dels grups més consolidats del panorama. Ara ho farà presentant un nou disc, el tercer, un treball que estan enregis-trant i del qual, segurament, s’aniran anunciant més detalls els pròxims dies. Enguany, també passaran pel fes-tival Antònia Font, La Brigada i Fred i Son.

Marc Parrot tanca giraLa Filmoteca de Catalunya va ser l’escenari el diumenge dia 27 de l’últim concert de la gira “Ombres de plata”, un espectacle en què les cançons de Marc Parrot il·lustren les pel·lícules

de Segundo de Chomón. Un any i mig i 30 concerts després de l’inici, l’espactacle a arribat a la fi en el mateix lloc on va començar, la Filmoteca, d’on procedeixen els films representats.

totNOTÍCIES Febrer

totNOTÍCIES Febrer

Nou senzill de Mazoni per començar l’any

Pau Planas

Amb l’entrada del nou any van arribar als quioscos dues noves cançons de Mazoni. El de La Bisbal va presentar un senzill que es podia adquirir com-prant el Diari Ara i on s’hi trobaven els temes inèdits “Magranes molt” i “Purgatori”. El cantautor assegura que, amb aquest treball, destria tot el gra de la palla i es queda amb la més pura essència, dues úniques cançons que no són cap preludi d’un nou disc, sinó un treball complet. Dues cançons d’amor que mostren la cara més opti-mista i esperançadora de Mazoni.

Per Jaume Pla, “M’agranes molt” ex-plica que “L’oportunitat de descobrir coses noves, en aquest cas l’amor, apareix en trencar la rutina, encara que sigui per força. Explica com les situacions adverses ens obliguen a transitar per nous camins”. Per la seva banda, “Purgatori” parla “del fet de desfer-nos d’allò que no és essencial” i reflexiona sobre que “si no tens res, no et poden amenaçar amb res”.

At Versaris ha presentat un nou EP de 5 temes sota el títol “No Fear”. El grup ha posat el nou treball a disposició de tots els seus seguidors, que se’l poden descarregar de forma gratuïta a través de la seva pàgina web. Aquesta no és l’única via en que es pot aconseguir; n’hi ha tres més que es van bloquejar a les poques hores després que molta

gent intentés fer-se amb un exemplar digital de l’EP. Ara, s’han habilitat quatre vies més per fer front a la gran demanda que ha tingut el nou treball.

A més, també van publicar el videoclip del single del treball, i que porta el ma-teix nom. En aquest hi participen els artistes nord-americans de counscious rap Waajeed i la mc Invincible. En no-més 24 hores el videoclip va arribar a les 7.000 visites i el twitter crema amb el hashtag #CapPor.

David Bueno

Sant Feliu de Codines serà l’escenari en els propers mesos d’un nou festival de música dedicat als cantautors. La productora IncivicZone ja ha anunciat el cartell compost per quatre concerts -sumats al de presentació que va fer Joana Serrat- que es realitzaran durant els propers mesos al Centre Cívic La Fonteta. El cicle, que porta per nom Arautors, començarà el 23 de febrer amb el concert de Pau Vallvé, que està a punt d’iniciar la gira de presentació del seu darrer disc, De bosc. El segui-ran Esperit! el 2 de març, Maria Rodés el 16 de març i Paul Fuster el 26 d’abril.

Les entredes anticipades per Pau Vall-vé i Esperit ja estan a la venda pel preu de 7 i 5 euros respectivament. Prope-rament, també es posaran a la venda per 5 euros les entrades per Maria Rodés, mentre que les de Paul Fuster només es vendran a taquilles pel ma-teix preu. Tots els concerts, si no hi ha canvis, es celebraran a les 23.00 hores.

Arautors, una aposta per la música d’autor

At Versaris presenten nou EP

totNOTÍCIES Febrer

Pau Planas

“Després d’això ja em puc morir”. Amb aquestes paraules va reaccionar Joan Dausà només pujar a l’escenari d’una Sala Apolo plena a vessar. El cantant va oferir el millor concert des que va iniciar la seva trajectòria fa encara no un any. Un concert que ”sempre, sem-pre, sempre recordarem”, tal com va afirmar al final del concert. Una hora i mitja en què va presentar totes les cançons de Jo mai mai i algunes de noves davant d’un públic entregat.

“Quanta gent ha escoltat el disc sen-cer?” i més de mil persones aixeca-ven la mà convençudes. Només al-gunes mans dubitatives -deu o dotze a tot estirar- admetien haver sentit només alguna o cap cançó. A mesu-ra que avançava el concert, el públic demostrava no només haver escoltat el disc, sinó conèixer les cançons a la perfecció. Només començar la nit, “M’hauria agradat” ja feia preveure un concert màgic. El públic cantava tan fort que la veu de Dausà es confonia entre les dels assistents, que també acompanyaven picant de mans.

Quan només havien sonat algunes cançons, arribava un dels grans mo-ments de la nit. “Veient la vostra entre-ga, no em vull ni imaginar què passarà

si ara fem “Jo mai mai”. La resposta, una Sala Apolo que gairebé s’enfonsa i més d’un seguidor emocionat,una tò-nica que ja no canviaria fins al final. Potser les cançons són tristes, potser són tranquil·les, però es va tornar a de-mostrar que per algun motiu -potser per l’excel·lent veu del cantautor o per la música perfectament treballada- arriben a tothom, hipnotitzant a tot aquell qui les escolta.

Als bisos nova demostració d’èxit. El públic reclamava i cantava els temes que ni tan sols formen part del disc, aquells que només canta als concerts,

sobretot “Teo va a l’escola”. Dausà tam-bé va aprofitar per presentar un tema completament inèdit, ”Se’t veu tan frà-gil”, on va sorprendre a tothom can-viant el piano per la guitarra -”Si sap tocar la guitarra!” cridava una veu des del públic-. Tampoc va faltar la nadala “Si ens veiessis”interpretada amb Sara Pi, ni els crits unànimes reclamant la repetició de “Jo mai mai” quan el can-tant havia deixat l’escenari per segona vegada. Al final, comunió completa entre cantant i públic a ritme d’un “Jo mai mai” en què Joan Dausà no va cantar ni una sola nota.

La nit més gran de Joan Dausà

Neix el cicle Els dimarts em sentiràs

Pau Planas

Que Xarim Aresté és un dels músics més hiperactius -en el bon sentit de la paraula- del país, no és cap secret. Amb Very Pomelo ha publicat tres dis-cos en els tres primers anys des de la creació del grup. Va participar a la gira de retorn de Sopa de Cabra. Ha acom-panyat artistes com Maika Makovski, Sanjosex o Paul Fuster. Ara, Aresté ha

començat un nou projecte en solitari. En la presentació del nou cicle de can-tautors a la Sala Beckett, el cantant va deixar els Pomelos entre el públic per interpretar sol alguns dels temes del grup combinats amb altres de propis que ajuntarà en un disc que veurà la llum a la primavera.

Era una nit d’estrenes. S’estrenava projecte, s’estrenava cicle de música i s’estrenava escenari. Era l’inici del cicle

Els dimarts em sentiràs, que conver-teix la Sala Beckett, una sala de teatre, en un espai, també, per escoltar músi-ca. Un espai proper que va fer del con-cert un espectacle molt íntim i entre amics. “No tenia collons de tocar mai sol i estic molt nerviós” reconeixia el músic tot just començar el concert. Els nervis, però, no es van notar i durant l’hora i mitja va l’humor i la improvi-sació van prendre el protagonisme.

Els dimarts em sentiràs és un nou ci-cle musical impulsat pel segell musical Bankrobber i la sala Beckett de Bar-celona. Durant tot el primer trimes-tre de l’any, la sala programarà, cada dimarts, concerts d’un cantautor amb un format pròxim i amb un públic molt reduït. La cita serà cada dimarts a les 21.30 hores i amb un preu de 10€ l’entrada anticipada i 12 a taquilles. Després de la presentació a càrrec de Xarim Aresté, el cicle ha seguit amb La Sentina -que acaben de publicar el seu primer disc de curta durada, “Falco-nades”- i Isaac Ulam. Els següents ar-tistes en participar-hi seran Miss Ca-rrussel, Esperit!, Miss Q, Miquel Serra i, per últim, El Chico con la Espina en el Costado.

Bankrobber i la Sala Beckett s’uneixen per impulsar el cicle

totNOTÍCIES Febrer

Què té l’Heliogàbal que faci els con-certs tan especials? Potser és un lloc petit, potser la sonoritat no és la mi-llor, però la proximitat i la familia-ritat l’han convertit en un indret de referència. Concerts com el que hi va oferir Joan Masdéu el confirmen com un dels millors llocs per gaudir d’un concert de la ciutat comptal. L’ex de Whisky’ns era el primer cop que hi actuava, però s’hi va adaptar a la per-fecció. Amb un concert proper i diver-tit, el cantant va oferir un dels últims bolos de presentació del seu primer treball, Casa Murada.

“No pensava que m’estiméssiu tant aquí a Barcelona” va explicar només començar en comprovar que un bon grapat de seguidors s’havien quedat fora. Els que van poder entrar van viure un concert d’allò més especial, en format acústic i amb una perfecte sintonia music – públic. La nit va ser-vir per repassar els temes del primer treball i, fins i tot, per estrenar-ne un de nou. “No ho pengis a facebook, que et veig”, bromejava amb un dels espec-tadors de primera fila després de to-car “Diumenge”, la primera cançó que presenta d’un disc que veurà la llum després de l’estiu.

Pau Planas El concert va deixar també dues sorpreses molt ben rebudes, dues col·laboracions de luxe. Joan Dausà -”un home que ha exhaurit les entra-des de l’Apolo”, tal i com el va presen-tar- va sortir a cantar “Finals d’estiu” i Jofre Bardagí participaria a “Creus”. Entre temes de la seva nova etapa tam-

totNOTÍCIES Febrer

bé es van poder sentir alguns dels èxits de Whisky’ns, com “Balla” o una ver-sió d’”On” només a veu i guitarra. Per acabar la nit, la projecció del seu da-rrer videoclip, de “Moscou”. Ara Joan Masdéu afronta els últims concerts de la gira abans de tancar-se a preparar un nou treball.

Joan Masdéu encara el final de gira

Quina valoració en fas d’aquesta pri-mera gira en solitari?

Estem força contents. No és fàcil, per-què en aquest moment és molt com-plicat fer concerts, però jo tenia molt clar que en aquest primer disc volia fer molts directes, per tant, hem picat molta pedra i hem fet concerts amb molts formats per poder portar aquest Casa morada als escenaris.

Com dius, t’hem vist en molts for-mats, en acústic, amb la banda elèc-trica…

Ara que ja no estava en un grup, tenia marge per adaptar les cançons al for-mat que demanés cada concert. Així doncs, he presentar un espectacle que he anomenat miniatures que són les cançons amb veu i guitarra acústica. També he passat pel duet, pel trio, pel quintet -que és la banda elèctrica-… Tot això amb la idea de poder fer molts directes.

Encara ara, molta gent t’associa amb Whisky’ns. Ha estat difícil fer en canvi?

A mi m’ha fet una mica de respecte. Eren molts anys amb els companys i amb una manera de fer determinada. Ara la responsabilitat queia sobre mi i volia d’apostar per un discurs nou, amb un concepte nou. Tenia clar que era el primer pas d’una nova història i que, per tant, tindria molts dubtes, però també era molt conscient que era només un primer pas. Veient el resul-tat, crec que hem pogut consolidar la proposta i tenim les idees molt més clares de cara el segon disc que estem preparant i que, si tot va bé, gravarem aquest 2013.

En quin moment estàs de la produc-ció d’aquest nou disc?

Hi estic treballant per poder gravar a l’estiu i que pugui sortir a finals d’any. Hi ha algunes cançons que ja les tinc fetes, algunes només estan planteja-des…

Seguiràs la línia marcada per Casa Murada o apostaràs per coses dife-rents?

L’essència i la manera de treballar és la meva, per tant serà la mateixa. Ara bé, crec que tots aquests concerts en acús-

totENTREVISTES Febrer

Joan Masdéu: “Al nou disc farem dissabte de moltes coses que crec que són prescindibles”

tics, combinant formats, m’han servit per trobar un llenguatge més adequat i direccionar aquest segon disc. Així doncs, no serà un treball tan floral a nivell d’arranjaments i farem dissabte de moltes coses que crec que són pres-cindibles. M’agradaria fer un disc molt més auster a nivell d’arranjaments. Vull que manin més les melodies pel seu propi pes i que les cançons tinguin els arranjaments i la ornamenta justa i necessària. Experimentant amb el format elèctric, l’acústic i el semi acús-tic ens quedarem en un mig camí que crec que ens anirà molt bé per orientar aquest nou disc.

Pau Planas

Le Croupier presenta nou disc a l’Auditori de Girona

La del dissabte 26 era una nit impor-tant per Carles Cors. El líder de Le Croupier presentava Lesió per ten-sió repetitiva a l’Auditori de Girona, però el concert anava més enllà d’una simple presentació de disc. Era l’inici d’una nova etapa, una etapa en què el personatge es desdibuixava i el cantant es mostrava a ell mateix. Era la prime-ra vegada que el català es convertia en l’idioma predominant del concert i que les ulleres fosques desapareixien per donar pas a una estètica més pro-pera.

La nit començava amb “Cau i net” una de les 10 cançons que formen part del nou treball i seguia amb una combina-ció dels temes nous amb d’altres dels primers dos discos. Carles Cors parla d’ell mateix en aquest nou disc, però no va voler dir adéu a tots els perso-natges que l’han acompanyat des dels seus inicis. No van faltar Doña Enre-dos, en Charlie, el Simio, el presunto tocador ni, evidentment, la Virginia, però el protagonisme se’l va endur en Carles.

Entre les moltes cançons que van sonar durant dues hores de concert, també hi va haver lloc per algunes anècdo-tes i per moments d’interacció amb el públic. El concert també va comptar amb la col·laboració de Ricard Cors, el pare del cantant, en el tema “Retrat

Pau Planas interior”, que ja canta en el disc. Va ser també un dels moments curiosos de la nit, ja que en acabar la cançó, Ricard Cors no es va poder estar de felicitar el seu fill per “iniciar una nova etapa en català, que és el que jo volia des del primer dia”. “No ha parat fins que ho ha aconseguit” bromejava Carles Cors.

Cap al final del concert, va arribar l’hora de jugar. Mentre Le Crupier cantava “El joc del telèfon”, el primer

single del disc, va animar al públic a jugar a aquest joc i anar passant una paraula entre la platea. Després de veure com “tendinitis” s’acabava con-vertint en “mijonoi” va ser l’hora dels bisos i d’una última cançó cantada des de la platea i amb la que tot el grup va acabar abandonant la sala per la porta del final d’una Sala de Cambra plena que va acomiadar la banda amb un llarg aplaudiment.

totNOTÍCIES Febrer

Què hi trobarem a Lesió per tensió repetitiva?

Deu petites lesions en forma de cançó fruit d’una sèrie de tensions repetiti-ves, bàsicament emocionals, que he anat vivint els últims mesos. Són deu cançons (més l’himne del Circ Ralluy que el posem en el bonnus track), per primer cop, bastant introspectives. Es-tan escrites en primera persona i re-presenten un punt d’inflexió, ja que els dos discos anteriors parlàvem molt en tercera persona, de personatges. Ara em venia de gust parlar de mi, d’en Carles. D’aquí també ve el canvi en la llengua.

Aquest canvi respon només a aques-ta aposta per una narrativa més in-trospectiva?

És per dos motius. Un és aquest i l’altre és que fa un any em van enca-rregar de musicar uns poemes en ca-talà -que de fet dos estan en el disc- i això va ser una empenta per cantar en català. Això no vol dir que el proper disc, si existeix, no pugui tornar a ser en castellà o en una altre llengua. Per mi l’idioma és un mitjà d’expressió. Aquest ha sortit en català, el pròxim ja ho veurem.

Pau PlanasAlguna vegada has explicat que can-taves en castellà perquè el tipus de música que feies així ho reclamava…

Sí, és una qüestió de musicalitat. Per mi la llengua té una musicalitat i això és molt important. Com que el 70% dels meus referents eren en castellà m’era més fàcil trobar aquesta musi-calitat en castellà. Ara m’ha estat molt més difícil perquè a mi de natural em sortia en castellà, però ha estat com un exercici que fa que ara em surti amb més facilitat.

A banda de la llengua i d’aquesta aposta per unes lletres introspecti-ves, la gent hi trobarà molt canvi res-pecte els anteriors treballs?

Estilísticament parlant no. Hem vol-gut mantenir el segell cabareter i de circ, tot i que sí que té alguna picada d’ullet al folk o al pop, però mantenint molt l’essència de Le Croupier.

Fa por veure com respondrà la gent a aquest canvi en el projecte?

No. Es disc és fidel estilísticament al que estàvem fent, no és un trencament. Canvia la llengua, i el to narratiu, però no crec que la gent que ens segueix ho faci per les històries sinó per l’univers, que en la seva essència es manté, per això no hem canviat de nom. Això sí, aquest cop parlaré més de mi.

Le Croupier

"Ara em venia de gust parlar de mi, d’en Carles"


Pep Sala“Que encara a dia d’avui hi hagi bandes que facin versions de “Boig per tu” és una cosa molt important”

Què va significar Sau en la història de la música en català?

No ho sé… Crec que sóc la persona menys indicada per parlar-ne. Diuen que els arbres no et deixen veure el bosc i jo estava al mig del bosc, la gent que estava fora ho deu veure més clar. Jo, després que s’acabés Sau amb la malaurada mort d’en Carles vaig començar a agafar consciència que l’havíem armat grossa, però tampoc tinc consciència de si la vam armar molt grossa o no. Ara bé, la música ha entrat en el parany de les modes i del màrqueting i quan veus cançons que fa 20 o 25 que vas escriure i que ara són vàlides o la gent les demana i les canta t’adones que has sobreviscut a campanyes de màrqueting i modes i això t’omple de satisfacció.

I és que encara que hagin passat els anys, l’ànima de Sau continua ben viva…

Pau Planas / David Bueno

Aquest dissabte Pep Sala tan-carà a la sala Sant Jordi Club de Barcelona la gira de cele-bració del 25è aniversari de Sau. Abans d’això, el cantant ha passat pel Totmusicat per fer memòria i parlar de la tra-jectòria d’un dels grups més mítics de la història de la mú-sica en català.

Les cançons continuen vives, Sau no perquè no existeix. Que encara a dia d’avui, per exemple, hi hagi bandes que facin versions de “Boig per tu” és una cosa molt important.

I per què “Boig per tu”? Per què va ser aquesta la que més va triomfar?

Afortunadament això no ho sap nin-gú. No hi ha una fórmula perquè una cançó triomfi.

Vau ser un punt d’inflexió dins la música en català?

No només de la presència de Sau, sinó de tota aquella generació de bandes com Sopa de Cabra, Els Pets,

Lax’n'Busto, Umpah-pah… va ser-ho. Vam saber connectar amb la gent, tot i que no sé si va ser mèrit nostre. La gent va descobrir que podia escoltar pop o rock amb la seva llengua. Abans ja havia passat amb la nova cançó, no vam inventar res, només penso que vam estar al lloc adequat en el mo-ment adequat. El que passa és que vi-vim en un país estrany: l’època de la nova cançó tot el que es feia en català era fantàstic, després vam passar una època molt fosca en què el que es feia no tenia manera de sortir. Després vam venir nosaltres i tornava a ser tot fantàstic i després una altra època en què podies ser el millor grup del món però si cantaves en català no tenies cap possibilitat. Ara, des de fa uns anys,


tornem a remuntar, però no podem funcionar així! A més, quan es posa de moda un tipus de música només hi pot haver allò. Ara mateix hi ha ban-des que fan un rock potent però com que això no s’escolta costa molt que sonin a les ràdios.

Si ara Sau estigués en actiu seria més difícil fer-se un lloc a primera línia?

I si el Dream Team del Barça jugués ara, què passaria? És impossible de dir. Segur que si Sau existís ara ens hau-ríem adaptat als nous temps i faríem una música més actual.

Com recordes aquells inicis de Sau?

Amb molta emoció. L’any d’abans de fer el primer disc va ser un dels mi-llors de les nostres vides. Ens ho vam passar súper bé. Donàvem la vida pel que fèiem i era un enamorament col·lectiu. Ho recordo d’una forma fantàstica, però amb molta enyorança. Ara, el que un troba a faltar -més que els concerts- és el dia a dia. Quan ens quedàvem a dormir amb en Carles i compartíem habitació, aquelles xerra-des filosòfiques…

Amb en Carles teníeu una forma si-milar de veure la música?

Sí. Tant a un com a l’altre ens agra-dava molt tot. Ens complementàvem molt. A mi m’anava més escriure les músiques i ell portava el tema visual del grup, el directe. Era un geni de

l’escenari, no he estat amb ningú que s’hi assembli. La seva capacitat de co-municar era extraterrestre. Recordo que, en el maleït concert en què ens va deixar, a Vilafranca, hi va haver un moment en què, a mig concert me’n vaig anar amb el guitarrista, en Josep Lluís Pérez, i li vaig dir: “que és bo el fill de puta”. El darrer dia encara em va sorprendre.

En Carles Sabater ha estat també un referent per noves generacions de grups que han volgut emmirallar-s’hi…

Sí, suposo que sí. És inevitable. Tots aprenem uns dels altres i segur que en Carles ha influït a molta gent.

De cares al concert d’aquest dissabte,en què tanques la gira dels 25 anys de Sau, hi haurà moltes sor-preses?

Sí, hi haurà convidats com en Gerard Quintana o en Manel Fuentes.

A més , ara publicareu un disc recor-dant el concert número 100…

De fet serà un pack. Hi haurà un do-cumental, algunes cançons del con-cert 100, de la gira Quina nit que vam fer a Cubelles i va ser un dels concerts memorables de Sau i també un llibret d’en Joan Capdevila, el tercer Sau, amb el dia a dia de tota la vida del grup.



Orxata“Tots els moviments socials són grans generadors de discursos, per tant, sempre són un referent per nosaltres”

Pau Planas

Ja fa unes setmanes que Orxata va presentar el seu tercer disc, 3.0. Després de l’èxit de la presentació a l’Apolo, el grup ens explica al To-tmusicat tots els detalls d’aquest nou treball on han apostat per un canvi d’estil.

Per la gent que encara no hagi pogut sentir 3.0, què hi podran trobar?

La idea era reflectir un poc un seguit de propostes que estan eixint ara per ajuntar-nos per trobar solucions en-front la crisi. Els temes tracten sobre això, però d’una forma positiva i cons-tructiva i en una mescla de música mediterrània i d’altres músiques peri-fèriques.

En aquest sentit potser la cançó que millor expressa el que trobem en el disc és “Ho podem tot”…

Sí, en gran mesura sí.

Recorda una mica al moviment in-dignat. Agafeu idees d’aquest movi-ment?

En general, tots els moviments socials són com grans generadors de discur-sos i grans exemples que es poden fer coses, per tant, sempre són un referent per nosaltres.

Sempre us heu caracteritzat per unes lletres reivindicatives i aquest tercer treball no n’és cap excepció…

No podem evitar parlar de tot allò que vivim i evidentment en este tercer disc es feia inevitable. Això sí, sempre hem volgut donar-li una lectura en positiu. Notícies negatives ja en sentim tots els dies, per tant creiem que està bé que quan escoltem música serveixi un poquet per recordar-nos tot això que s’està construint.

Perquè vau decidir anar-lo a gravar a Islàndia?

Era un país que ens cridava molt l’atenció, especialment per la seva història recent a nivel polític. Volíem conèixer la situació en primera per-sona. A més, com que volíem gravar un curt al mateix temps, el paisatge d’Islàndia era perfecte. A més, els vols des d’Alacant eren molt barats.

Al disc hi ha tres col·laboracions molt especials, les de Pep Guime-no “Botifarra”, Carles Belda i Xavi Alakrama, com van sorgir?

En tots els discos ens agrada posar col·laboracions. En Belda ha parti-cipat en tots els treballs que hem fet perquè tenim un amor mutu i Xavi i el Botifarra han estat dues aportacions noves que han donat un toc orgànic que se reflexa al resultat.

Després d’un temps des de la publi-cació, quines són les sensacions que heu anat recollint?

Estàvem un poc preocupats perquè els altres discos havien agradat prou, però s’havien llançat poquet a poquet, no solíem fer un disc tot de cop. Era la primera volta que fèiem un disc des de zero. A més, al mateix temps volíem canviar molt d’estil, reinventar-nos. Era tot un repte i teníem les nostres pors perquè era diferent a tot el que havíem fet abans. Al final, però, la res-posta ha estat realment positiva, tant per part del públic com de la premsa. Al principi costa, perquè no és un disc

que entri a la primera, però la gent ens diu que quan porten unes quantes es-coltes ja no poden parar d’escoltar-lo.

Aquest por a l’hora de preparar el disc, es representava també en una pressió extra?

La pressió, com més gent tens pendent del que fas, més gran és. Nosaltres hem educat a la gent que ens segueix que cada disc és un canvi, per tant, la gent espera que els sorprenguem, poca gent espera que el disc nou siga igual que l’anterior. La por era tam-bé de no sorprendre lo suficient o de repetir-nos massa. Al final, però, sí que hem aconseguit renovar-nos i que

siga un disc completament diferent a l’anterior.

La resposta del públic el dia de la presentació a la Sala Apolo ja mos-tra que als vostres seguidors els ha agradat el nou treball…

La veritat és que també teníem les nostres pors perquè és una sala molt gran, però fou un concert especta-cular. Nosaltres ho visquérem molt intensament i el públic respongué en quantitat i en qualitat. La gent que estigués allí suposo que ho recordarà també com una nit molt màgica. Ens agradaria que tots els concerts tinguen eixe esperit festiu i èpic.

Un cop publicat el disc, com encareu ara aquest any?

Ara hem descansat perquè portàvem molts mesos preparant el disc i a par-tir del febrer tornem. El primer que farem seran dos concerts a Euskal Herria per presentar el disc allà i te-nim una minigira per Europa. Des-prés, a partir del març ja farem una gira pel País Valencià i Catalunya. El més important, però, serà una festa d’aniversari, ja que fem 10 anys i estem preparant una festa molt especial.

Es pot avançar alguna cosa?

Millor no avançar molt fins que no ho tinguem tot segur, només dir que tots hem d’estar expectants perquè estem intentant preparar alguna cosa prou especial.


Refugi“Vam decidir revisar Viatge a Itaca pel que representa dins el món de la cançó”

Pau Planas

Com va sorgir la idea d’aquest espec-tacle?

Refugi ja fa una colla d’anys que fem concerts de tribut a la nova cançó i vam decidir que el pròxim repte ha-via de ser fer un disc sencer, des de la

primera cançó fins la última. Això a l’estranger es fa bastant, sobretot en la cultura pop-rock anglosaxona i a no-saltres se’ns va acudir aquesta idea.

I perquè Viatge a Itaca?

Pel que representava dins el món de la cançó. Pel que va representar l’any 75 i pel que va significar dins la ma-teixa carrera de Lluís Llach, ja que fins llavors només feia discos de cançons soltes. Podríem haver agafat qualsevol disc de Pi de la Serra, Dioptria, de Pau Riba… però vam creure oportú esco-llir Viatge a Itaca. A més, al primer disc de Refugi no hi havia cap cançó de Lluís Llach, era una espina que te-níem clavada.

Vau tenir molts dubtes per escollir aquest disc?

No ho vam tenir clar des del principi,però sí que va ser dels pri-mers que ens va venir en ment.

Teniu pensat publicar-lo o és només un espectacle?

Ja veurem, de moment només es un espectacle. Jo el que recomano és que si algú vol sentir el disc a casa, escolti l’original, el de Lluís Llach.

Com va anar el primer concert a La Selva del Camp?

Molt bé. Vam obrir amb tot el Viatge a Itaca complert, començant per “Viatge a Itaca”, que dura més de 15 minuts i seguint pels temes de la cara B. Lla-vors vam fer una pausa de 5 minuts en què hi va haver un canvi de posi-ció a l’escenari i vam continuar amb el repertori habitual del primer disc de Refugi. Aquesta serà la tònica de tota la gira.

Com va sorgir, en el seu moment, la idea de Refugi?

Jo creia que les noves generacions

La Selva del Camp va ser l’escenari de la presentació d’un nou espectacle de Re-fugi. El grup liderat per Joan Reig ja fa uns anys que volta pel país reinterpretant alguns dels grans èxits de la nova cançó amb l’esperit de recu-perar una música sovint obli-dada i ara fan un pas més i revisant el mític disc de Lluís Llach Viatge a Ítaca, del 1975.


no coneixien gaire la cançó catalana. Mols coneixien el rock català, però pocs havien anat més enrere. Així doncs, vam decidir anar pels instituts amb una intenció pràcticament peda-gògica i, poc a poc, vam anar fent con-certs, ampliant el repertori…

◆ "M’he animat tant a cantar que estic preparant una cosa en solitari fent versions de tota la meva trajectòria i d’altres artistes"

En el primer moment, el que més va sobtar va ser veure’t sense la bateria, com a cantant, com és que vas deci-dir fer aquest pas?

A mi sempre m’ha agradat molt can-tar i l’excusa va ser aquest projecte. La bateria és un instrument que m’agrada molt i amb Els Pets i Mesclat continuo tocant la bateria i ho seguiré fent tota la vida o fins que pugui, però ja que he començat a cantar tampoc ho vull deixar. De fet, m’hi he animat tant que estic preparant una cosa en solitari fent versions de tota la meva trajec-tòria i d’altres artistes.

Com serà aquest projecte?

És com un autoregal que em faig per celebrar els meus 50 anys. És un recital en què repasso el repertori meu que he composat pels Pets, per Mesclat o al-gunes cançons inèdites a més versions que a mi m’han tocat molt a la vida. Vaig amb un guitarrista, en Sergi Es-teve, i jo canto. És un recital de petit format per anar a llocs petits. És com un resum de tot el que he fet a la vida.

Seran només concerts?

De moment anem al Voilà de Manre-sa, a Sant Celoni, a Reus… Ens anem entenent amb aquest guitarrista i sí que és cert que aquest any m’agradaria fer alguna cosa en solitari com gravar un disc, però és aviat per dir-ho.

Serà una cosa puntual o hi ha inten-ció de donar-li continuïtat?

Dependrà de com vagi, la continuïtat depèn més de la resposta que tingui, però per mi sí. Les coses es fan per-què tinguin continuïtat, per tant n’hi volem donar.

◆ "El nou disc dels Pets encara està en una fase molt embrionària, de composició. La cosa encara està molt verda"

Refugi, aquest nou projecte… Que-darà temps per preparar el nou disc que s’havia anunciat dels Pets?

Sí, espero que sí. El disc dels Pets serà segurament cap a final d’any, cap a la tardor. Gravarem a l’estiu perquè sur-ti el setembre o l’octubre i llavors co-mençarem una gira de sales. També amb Mesclat gravarem 4 cançons més.

Es pot avançar alguna cosa del nou disc dels Pets?

No, estem en una fase molt em-brionària, de composició. La cosa encara està molt verda. Estem com-ponent cadascú pel seu compte, però, de moment, no sabem ni qui serà el productor.


The Gruixut's

Com va arrencar aquesta nova gira després d’haver estat uns mesos for-ça aturats?

Nosaltres tenim un altre projec-te paral·lel, que són els Rock’n'Roll Brother’s i cada any dediquem ener-gies a un projecte. L’any passat va to-car Rock’n'Roll Brother’s, aquest any toca The Gruixut’s. A més, aquest any sortim amb força perquè vam ser se-leccionats dins un circuit que es diu “girando por salas” que es tracta de fer 5 concerts fora de la teva comu-nitat. Això ens va sortir pel mes de març i a partir d’aquí ens vam posar les piles per poder fer més coses apart d’aquests concerts fora. Volíem que la gent d’aquí també ens pogués veure. A més, presentem un nou compo-nent, l’Albert Suc. Ara la il·lusió és fer aquests tres mesos de concerts i potser començar a gestionar un tercer disc.

Com vau ser seleccionats per aquest circuit?

Pau Planas

És un concurs popular a nivell esta-tal on pots presentar la teva proposta dins d’uns paràmetres. Després hi ha dos vessants del premi: una en què és un jurat format per discogràfiques, management, periodistes i gent de la música qui fa la selecció i una altra en què és el públic. Nosaltres vam tenir la gran sort de poder entrar directament a partir del jurat.

És important per vosaltres que gent de fora de Catalunya us hagi selec-cionat com una proposta interessant per mostrar?

Això és presentar-se. Nosaltres vam veure que estàvem dins els paràme-tres, vam enviar la proposta i vam te-nir la gran sort que ens van acceptar.

Respecte a l’opció de gravar un disc, és només una idea o ja l’esteu plan-tejant?

Ara estem centrats en la gira. S’ha par-lat, però l’Albert encara s’ha d’acabar de ficar dins la dinàmica del grup. Una vegada s’hagi fet aquesta feina, si s’ha integrat bé, farem disc nou, que ens agradaria poder tenir enllestit a finals d’any. La nostra gira, però s’està ampliant i no sabem quan haurem de posar un límit. Potser l’allarguem fins l’estiu i quan s’acabi l’estiu ens tanquem al local a composar les noves cançons.

De moment, l’adaptació del nou membre està anant bé?

Sí, s’ha integrat molt ràpidament. És una persona a qui li agrada molt el que ens agrada a nosaltres.

Si publiqueu el disc, la norma d’un any per cada projecte variarà una mica per poder dedicar l’any vinent a presentar el nou treball de The Gruixut’s?

S’ha de veure com va aquest any. Potser les cançons no surten i hem d’esperar un temps més. En la compo-sició, cada membre del grup hi aporta alguna cosa i, de vegades, això fa que les coses vagin més lentes.

Tornant a la gira actual, quin reper-tori feu?

Fem gran part del segon disc i del pri-mer tres quartes parts. També fem al-guna versió de grups que ens agraden però que no entren dins les versions dels Rock’n'Roll Brothers.

El repertori anirà canviant a cada concert?

Dependrà del temps que ens demanin. N’hi ha que ens donen una hora, n’hi ha que ens donen una hora i quart i n’hi ha que ens donen una hora i mi-tja. Més d’una hora i mitja ja no ho fem. A banda d’això, cada concert és un món i estudiem molt segons quin tipus de festa és, davant de quin públic toquem… El que més varien són les versions.

“La idea és fer aquests tres mesos de concerts i potser començar a gestionar un tercer disc”


The Gruixut’s acaben d’iniciar una nova gira pel país que els durà a realitzar una quinzena de concerts arreu del territori i a sortir fora de Catalunya el mes de març. En una entrevista al Totmusicat, el bateria del grup, Toni Molina ens en dóna més detalls i ens parla també d’un possible nou disc

“Volem transmetre ganes de fer coses, de viure i lluitar pel que un vol”

Nuna

David Bueno

Quin són els inicis de Nuna?

Són difícils de trobar. Perquè des que tinc consciència de què existeixo, es-tic relacionada amb la música ja sigui perquè ballo, canto, toco el piano… Jo crec que Nuna comença aquí, en el moment que sóc conscient que toco i canto. El moment que començo a composar temes més estructurats és a partir dels 10 anys.

Ja des de ben petita…. Podem enten-dre que aquest és un projecte molt personal teu?

Sí, tot i que intento agafar coses de tot arreu perquè m’agrada trobar les coses que m’interessen de cada lloc. Però penso que tots els projectes que fai son molt personals.

Quines son les influencies del món de Nuna?

Les influencies? És tot el que m’envolta: música, el que em passa, la gent que conec, els lloc on vaig

I això t’ajuda a escriure les cançons. Totes parlen de coses personals, de com tu veus el teu entorn?

Sí, però les intento deixar obertes. Cap historia és només d’una manera. Cada cosa és de diferent manera i tothom l’entén amb el seu punt de vista. Busco que no siguin lletres tancades.

totENRENOU Febrer

Perquè elegeixes el català i l’anglès per expressar-te?

Perquè des què et poses a estudiar, tot el que escoltes i sents, tots els referents, són en anglès. I el català l’utilitzo per-què és la meva llengua materna i puc dir coses que en anglès no podria. També hi ha coses que em sento més còmode en anglès perquè me les sen-to més així. Per tant, hi ha coses que m’agrada dir-les en anglès i altres en català.

Que vol dir Nuna?

Té una història que potser us l’explico un altre dia… (rialles).

T’escoltem…

És pel meu cosí petit. Un dia anàvem en cotxe i hi havia un cel que es veien totes les estrelles. El meu cosí, que no parlava gaire bé, va senyalar el cel i va dir la Nuna. Vaig pensar que aquest nom ha de ser una cosa que l’havia de saber la gent.

En les teves influencies també hi ha grups que canten en català?

Carles Sabater, els Pets, Gossos… Hi ha molts grups que posen molt senti-ment i significat a les lletres.

Com són els concerts de Nuna, espe-cials i íntims?

totENRENOU Febrer

Són íntims però a la vegada frescos. No volen ser tristos ni res per l’estil perquè no es el que pretenc transme-tre. Les ganes de fer coses, de viure i lluitar pel que vols..

Trobem diferències entre la gravació i els vostres directes?

El directe sempre és diferent. A l’estudi tens les estones per pensar i mirar el que fas. En els concerts, et surt tot des de dins.

Quin es el procés per fer les cançons?

La lletra i música l’he fet jo i amb el grup mirem els detalls.

Com et rodeges de musics de dife-rents llocs del nostre país?

És per amistats que tens des del prin-cipi, companys de l’escola, gent que he conegut a Alemanya (on he anat a es-tudiar aquest any). En definitiva, gent de diferents parts del món amb dife-rents punts de vista.

Perquè, en aquesta zona, a Girona, hi ha aquest planter de música en ca-talà i altres com Lleida o Tarragona no en tenen?

Jo crec que a Lleida també hi ha aquest caliu musical que estàs dient però la veritat és que no ho sé. Hi ha molta gent que es dedica a això de la música i, sobretot en català. Ho celebro per-què penso que és important. És una llengua maca que s’ha de fer servir.

Estem en un moment dolç?

Un moment dolç no existeix a cap lloc però si crec q hi ha molta música en català i li donem mes importància que en d’altres moments.

Per què després del moviment rock català dels noranta la gent va mirar cap a un altre costat?

Jo no sé si va mirar cap a un altre cos-tat o simplement es va acabar aquesta època i va vindre un altre estil dife-rent. I és que, a partir d’aquí, es van començar a veure altres coses dife-rents que també es fan i són interes-sants. Fins al moment, potser la gent només veia el rock.

Als directes també feu versions?

Sí, i algunes són traduïdes al català perquè arribin a la gent que no entén tan bé l’anglès.

Quina cançó vostra descriu més el grup?

El grup com a tal surt a partir de Car-les Sabater que és “La mirada”. Aquest podria ser el tema.

Creus que estudiar i ser algú dins de la música és difícil?

Estudiar o no, es al marge de ser algú (un terme molt relatiu). En tot cas, estudiar obre moltes portes, no sé si professionals, però si en el camp de créixer com a músic i persona.

Alguna cançó que t’hagi costat com-posar…

Hi ha moments que em toca anar a dormir però potser ho faig una hora

i després em poso a composar o tocar el que sigui. Funciono així. No té res a veure en si alguna cançó m’ha costat o no. Si algun tema no em surt vaig a fer-ne un altre. No és un problema, ho veig com una ajuda.

T’agradaria treure algun disc?

Estem a punt de gravar una cançó que serà el nostre proper pas. Tenim ganes, també, de treure disc i trobar discogràfica. Però sobretot volem fer concerts i rodar tot el repertori que encara es nou i que portem preparant des de l’agost. Tenim els plans de fer directes i a partir d’aquí fer el disc.

Aquesta etapa es la més especial?

És diferent en el sentit que torno d’Alemanya i he conegut gent diferent allà. He fet músiques diferents, m’he posat en el món de l’electrònica (que en aquest grup no es veu reflectit). No sé si es especial o no però si que és di-ferent.

totENRENOU Febrer

La meva crítica d’aquesta setmana va per a Pau Vallvé i el seu nou treball ‘De bosc’. Hem vist en Pau a tants i tants projectes que no sabíem per on podria sortir i, al final, ens ha portat dins del bosc, envoltat de arbres, troncs, pai-satges salvatges, fusta, tranquil·litat… Amb la seva veu marcant molt bé els temps ens ha recordat a aquella tranquil·litat enganyosa del bosc, on tot sembla estar amb perfecte harmo-nia però que en qualsevol moment tot pot canviar.

Tretze temes integren l’àlbum amb un parell de coses curioses: dos d’aquests temes són instrumentals (‘De bosc I’ i ‘Vaga general’) i les algunes cançons van aparellades, com si l’una fos la continuació de l’altre.

En l’aspecte visual hi trobem imatges de paisatges de boscos, color ocres, troncs, fustes, que et fan posar-t’hi en situació abans de escoltar les cançons que el composen. Ens evadim de tot el que té a veure amb la ciutat i mar-xem….al bosc!

Tendre com sempre, la característica principal del Pau es que sempre és ell mateix, escoltis on escoltis Pau Vall-vé a l’instant saps que és ell. Hi això li dóna un toc molt especial, impagable. Els seus seguidors no es sentirà dece-buts amb aquest nou treball, la veritat

EL DISC DE LA SETMANA

Uri Mora es que sembla mentida com es pot es-tar tant temps seguit fent música de qualitat i no arribar a cansar, però en Pau ho aconsegueix.

No ha anat gaire més lluny del que ve-nia fent en l’aspecte musical, ha seguit amb la línia que tan bé li està funcio-nant, però sense deixar de superar-se a si mateix, no sabem fins on podrà arribar; una cosa és clara per això, no volem que deixi de fer cançons, si us plau, volem Pau Vallvé per estona, i en tindrem, seguríssim!

Cantant: Pau Vallvé

Títol: De bosc1. De bosc I

2. Un gran riu de fang

3. Jo només faig el que puc

4. Jo només puc fer el que faig

5. Adéu siau

6. A baix, a les valls

7. Geranis als balcons

8. Vaga general

9. Nits que són dematins

10. El temps posa les coses al

seu lloc

11. Cargol

12. De bosc II

13. Tots som molt millors

totmusicat febrer 2013

Documents