diari de sant cugat 815

Comença la campanya contra els incendisa Fons _Pàg. 4 i 5

Pep Blanes presenta una exposició basada en els capitells del ClaustreCultura_Pàg. 46

DiarideSantCugatSetmanari inDepenDent De l’actualitat Santcugatenca www.diaridesantcugat.cat núm. 815 any XViii 1,95 €

VolS entradeS de Cinema per anar a Veure leS últimeS eStreneS? Club del SubSCriptor _pàg. 55

ADVOCATS I ASSESSORS TRIBUTARISEdifici Octaviàc/ Vallespir, 19, 2a plantaTel.: 93 588 40 08 - Fax: 93 588 36 [email protected]

Divuit medalles del Muntanyenc al campionat català d’atletisme

Esports _Pàg. 34el Poble _Pàg. 10

El mosquit tigre se sent atret per la roba fosca i no pels perfums

Ronda SudL’equip de govern s’inclina per una via amb viaductes sobre la riera

ERC i PSC volen un traçat on la carretera estigui parcialment soterrada i passi pels terrenys de l’escola Europa i el Centre Borja. ICV veu l’operació innecessària PLAÇA DEL ROTARY-ESCOLA EUROPA #FOTOGRAFIA: ARTUR RIBERA

la Ciutat _Pàg. 22

Divendres, 18 de juny del 2010

Economia _Pàg. 33

Socis de la Vitivinícola qüestionen una inversió realitzada per la junta

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat

Porta'ns el teu vell aparell i et donarem fi ns a 200 euros per la compra d'un de nou*

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

Subscriu-te i rebràs les nostres novetats

www.mediamarkt.es

Oferta vàlida del 18 al 23 de juny del 2010. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus

expressats en euros.

NOU

•De 0€ a 300€

et donem 30€•De 301€ a 600€

et donem 50€

•De 601€ a 1.000€

et donem 100€•De 1.001€ a 1.500€

et donem 150€•Més de 1.500€

et donem 200€

RENOVA ORDINADORS, ORDINADORS PORTÀTILS

I NETBOOKS

* Consulteu condicions legals a la botiga o a la nostra pàgina web

LED

13,3"

MacBook MC 207 DD/A Z 0 GVProcessador Intel® Core™ 2 Duo P8400 (2,26 GHz, 3MB de cau L2, 1066 MHz FSB) memòria SDRAM de 4 GB de DDR3, disc dur de 320GB, gràfi cs Ge Force 9400M de NVidia, bateria integrada de 7 hores, carcassa Unibody de policarbonat, pantalla panoràmica brillant de 13,3“ retrol.luminada de LED, article ref. 1120970

Cele

ron,

Cel

eron

Insi

de, C

entr

ino,

Cen

trin

o In

side

, Cor

e In

side

, Int

el, l

ogot

ip In

tel,

Inte

l Ato

m, I

ntel

Ato

m In

side

, Int

el C

ore,

Inte

l Ins

ide,

logo

tip In

tel

Insi

de, I

ntel

Viiv

, Int

el v

Pro,

Itan

ium

, Ita

nium

Insi

de, P

entiu

m, P

entiu

m In

side

, Viiv

Insi

de, v

Pro

Insi

de, X

eon,

i Xe

on In

side

són

mar

ques

regi

stra

des

d'In

tel

Corp

orat

ion

a Es

tats

Uni

ts i

en a

ltres

paï

sos.

Per

obt

enir

més

info

rmac

ió s

obre

la v

alor

ació

del

pro

cess

ador

Inte

l, co

nsul

teu

ww

w.in

tel.e

s/ra

nkin

g.

Pla Renove Mundial* 100.-Preu Media Markt 959.-VELL PER NOU

–

Processador Intel® Core™ 2 Duo P8400 (2,26 GHz, 3MB de cau L2, 1066 MHz FSB)

Gràfi ca nVidia GeForce 9400M

320 GB de disc dur

4 GB de memòria SDRAM DDR3

Plan Renove Mundial


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Sumari | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54 | �

La soprano santcugatenca Júlia Farrés Llongueras i les corals La Lira i Diskantti Kuoro van donar veu i vida al millor escenari natu-ral de Sant Cugat, el Claustre del Monestir. El resultat d’aquestes combinacions corals, com indica el crític del Diari DE Sant Cugat (vegeu la plana 51), va ser “esplèndid”. •

Gran Claustre, gran soprano i grans corals

caçadors d’imatges

l’ascensor


per Lluís Llebot www.lluis.llebot.cat

K-Gat

El santcugatenc Jordi Casas, col·laborador del Diari DE Sant Cugat, ha donat veu a les dones subsaharianes que exerceixen la prostitució al llibre Les noies de la ram-bla. El tema és famós des de fa temps, però poques vegades s’havia donat a conèixer des del vessant més humà, expli-cant què en pensen i com ho viuen les protagonistes impli-cades, obligades en la majo-ria dels casos a exercir aquesta professió.

jordi CaSaS historiaDor

neuS SotomayorDirectora De la unipau

La universitat internacional de la Pau (unipau) ha celebrat el seu 25è aniversari. Durant aquest quart de segle la insti-tució, fundada pel desapare-gut Frederic roda, ha impar-tit diverses classes i centenars de xerrades amb l’objectiu de fomentar la pau arreu del món i donar eines per resoldre els conflictes. L’entitat es marca com a objectiu internaciona-litzar la seva tasca per acon-seguir la desaparició de la paraula guerra.

a Fons _pàg. 4 i 5

Campanya de prevenció d’incendis

Economia _pàg. 28

Banif analitza llocs i opcions per invertir

Opinió _pàg. 18

Josep Canals: “Temps de crisi, temps d’art”

el Poble _pàg. 6

La Universitat de la Pau celebra 25 anys

Esports _pàg. 35

El Sant Cugat Esport FC femení puja a Primera

la Ciutat _pàg. 24

ERC denuncia l’estat de la Floresta

Cultura _pàg. 46

Pep Blanes presenta la sèrie ‘Capitells’

l’enquesta dels lectors

��%SÍ

77%no

PreGunta d’aQueSta Setmana:Qui hauria de ser el nou cap de cartell d’icV a les municipals: Xavier Boix o Joan calderon?Vota a: www.diaridesantcugat.cat

Et sembla encertat que els Diables facin el pregó de la Festa Major?

sumari 18/06/2010

per Eloi Alegrewww.eloialegre.com


de la neu al foc hi va un pas

la nevada del març CompliCa la campanya contra els incendis d’aquest estiu. els arbres caiguts i la crescuda del sotabosc augmenten la CombuStibilitat de les zones forestals. el dispositiu de prevenció i la recollida de l’arbrat, factors vitalS per disminuir la situació de risc

Empreses i organismes s’han encarregat durant més de tres mesos de pal·liar les conseqüències de

la nevada i de frenar el risc d’incendis #artur ribera

l’època dels incendis fores-tals ja ha començat i, com cada any, es presen-ta la campanya de pre-venció per fer front a un dels fenòmens més per-judicials de l’ecosistema natural. No obstant això,

la campanya d’enguany es preveu “compli-cada”, segons paraules de l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, arran d’una sèrie de fenòmens meteorològics que no han fet altra cosa que encendre les alarmes i adver-tir-nos que tant la col·laboració de les auto-ritats com la dels ciutadans són essencials.

Una situació “especial” Fent un cop d’ull a les incidències meteo-rològiques dels últims mesos, s’entén que l’actual estat de risc d’incendi sigui, segons Recoder, “especial”. L’any 2009, una venta-da històrica va fer caure 65.000 arbres, cosa que va causar un augment en la combusti-bilitat de la massa forestal. A les restes de l’any passat se sumen enguany altres inci-dències. Una de les nevades més importants dels últims anys va fer caure el 8 de març 35.000 arbres més. Això ha fet disminuir les possibilitats d’obertura de camins forestals i ha afavorit el perill d’expansió de les fla-mes en cas d’incendi. A més, la primavera

es presenta plujosa, i aquest fet, lluny d’afa-vorir una disminució del risc d’incendis, només aconsegueix que creixin més matolls i petits arbustos que fan augmentar la ten-dència a fer créixer la combustibilitat dels boscos. Les previsions no són gaire espe-rançadores: es preveu un juliol més sec del normal i un agost més calorós que la mitja-na, cosa que només fa que complicar la situ-ació. Ramon Viladrich, cap de Bombers de Rubí-Sant Cugat, ha explicat que aquests fenòmens “han fet augmentar el combus-tible fi o herbes de ràpid creixement”, els quals poden causar focs ràpids. Lluís Reco-der està d’acord amb aquesta idea: “Si bé les pluges han contribuït al descens de les temperatures, també han fet créixer el sota-bosc, un element que pot fer propagar ràpi-dament el foc en cas d’incendi forestal”.

Objectiu: disminuir el riscTot i el panorama desolador que sembla dibuixar-se, s’ha fet molt per prevenir que el risc sigui més alt arran de la nevada. Des de l’Ajuntament s’han gastat més de 300.000 euros en actuacions per reduir el nivell de combustibilitat, com ara obertures de car-rers urbans i camins forestals o retirades d’arbres caiguts en franges de protecció i rieres i torrents. A més, l’executiva local també ha comptat amb el suport d’organis-

a Fons Campanya de prevenció d’incendis


� | sumari_ 3 | a Fons | el poble_ 6 | lectors_ 16 | opinió_ 18 | la ciutat_ 22 | economia_ 28 | esports_ 34 | cultura_ 46 | passatemps_ 54

#fotografia:

Artur Ribera#teXt:

Carlos Illana#teXt:

Joan Ramón Armadàs

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 18 de juny del 2010

Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

mes sense cap cost per a l’Ajuntament, com els guardes del Parc de Collserola, l’Agru-pació de Defensa Forestal (ADF), el Parc de Bombers, el GRAF i l’Associació de Volun-taris de Protecció Civil. Sobre l’actuació del consistori ha opinat la tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Marta Subirà, que l’ha valo-rat molt positivament: “S’ha fet fins i tot més del que pertocava, no com en el cas d’al-tres ajuntaments del nostre entorn”. Per la seva part, la Generalitat ha destinat sis milions d’euros a tot Catalunya també per pal·liar els efectes de les nevades, un capital que s’ha traduït en la recuperació de 75 hec-tàrees de franges estratègiques de preven-ció d’incendis. Pel que fa a les actuacions del govern català, Marta Subirà ha afirmat que “la resposta ha estat superior a la de l’any passat amb la ventada”. Pedro Royo, titular d’una de les empreses que s’ha encarregat de dur a terme la feina de pre-venció, també es mostra satisfet amb les actu-acions: “Fins ara ha estat un èxit, hi ha hagut una molt bona coordinació amb les adminis-tracions i un alt rendiment”. Royo pensa, però, que encara queda força feina per fer, ja que els efectes de la nevada no es podran pal·liar en la seva totalitat fins d’aquí dos anys, tot i que ja s’ha aconseguit més del 90% del que la Generalitat s’havia proposat fins a l’inici de la campanya de prevenció d’incendis, la qual va començar el 15 de juny.

Sense escatimar despesesAmb motiu de l’actual situació d’alerta i la mort, l’any passat, de quatre bombers a Hor-ta de Sant Joan, la Generalitat ha engegat un dispositiu especial de prevenció amb un pressupost de 70 milions d’euros. La nove-tat més destacada és la incorporació d’una càmera de vídeo a l’equip de Bombers de la Generalitat que permetrà tenir visió aèria dels incendis en directe i visualitzar els punts que desprenen calor. En l’àmbit local, tampoc no s’han escatimat despeses, el pres-supost municipal és de 120.000 euros i s’ha organitzat un gran dispositiu de vigilància. Al Parc de Collserola, 12 torres de guaita, 3 repetidors, una vigilància mòbil i el Parc d’Estiu de Collserola vetllaran per la segu-retat de la zona. A més, Lluís Recoder ha anunciat que s’espera que quan el Parc de Collserola sigui designat Parc Natural, els recursos econòmics augmentin. El disposi-tiu de vigilància de l’Ajuntament està for-mat pel grup d’intervenció ADF, la Policia Local i l’Associació de Voluntaris. La tecno-logia s’ha consolidat com la gran aliada de l’equip preventiu: la flota municipal es ges-tionarà a través de GPS i la nova torre de comunicacions a la Floresta i l’adjudicació d’una nova freqüència de comunicacions per a Protecció Civil suposen una millora en les comunicacions per radiofreqüència.

L’incendi del 4 de juli-ol del 1994 és una de les catàstrofes mediambi-entals més importants que ha patit el munici-pi durant els últims anys. A la imatge, la magnitud de l’incen-di a l’avin-guda de Pere Planas, vial que uneix la Floresta amb les Pla-nes # ARXIU

Marta Subirà, sobre les actuacions de prevenció: “L’Ajuntament ha fet fins i tot més del que li pertocava”

Pel que fa a les prohibicions i obligacions dels ciutadans, no hi ha novetats destacades, excepte al districte de Valldoreix, on el 14 de juny l’EMD va prohibir el llançament de coets durant les revetlles de Sant Joan i Sant Pere. La intervenció municipal ve provoca-da per l’elevat risc d’incendis a causa de la gran quantitat de massa arbòria acumulada al sotabosc de la vila.

Col·laboració ciutadanaEn la presentació de la campanya de pre-venció d’incendis l’alcalde, Lluís Recoder, ha apel·lat al civisme i a la col·laboració dels veïns: “Cal que siguem cívics i que contribu-ïm a la tasca de prevenció, perquè preservar el bosc vol dir mantenir endreçada casa nos-tra”. Per impulsar l’ajuda civil l’Ajuntament durà a terme una campanya de sensibilitza-ció titulada Després de les nevades, més risc d’incendis. Es repartiran uns 30.000 díptics i es publicaran anuncis al TOT Sant Cugat i a la web de l’Ajuntament. Tot i la difícil situació de Sant Cugat, Lluís Recoder es mostra optimista: “Ens trobem en un municipi prou preparat per afron-tar el risc d’incendi que comporta l’arriba-da de l’estiu”, i ha recordat que l’any passat la ventada també va complicar la campanya de prevenció i que, finalment, “va ser un any relativament bo quant al nombre de superfí-cie cremada”. •

Resum històric 1992-2009

Any Matollsi conreus

Arbrat Total SCT (ha)

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Mitjanes

66

49

121

14

17

14

40

31

26

24

13

14

4

6

11

7

4

12

26,26

4

13

44

1

6

2

2

2

4

2

1

3

0

0

1

3

0

0

4,9

70

62

16�

15

23

16

42

33

30

26

14

17

4

6

12

10

4

12

31,17

4

5

16�

1

3

0,8

39,8

6,0

1,5

2,9

0,4

1,3

0,01

0,25

0,7

3,2

0,0075

0,7086

13,07Medi Ambient. Campanya d’incendis forestals 2010

Consells per a la revetlla de Sant Joan

1 No es permet preparar fogueres sense l’autorització de l’Ajuntament

2 Cal vigilar a l’hora de tirar petards que no hi hagi líquids inflamables a la vora

3 No es pot fer foc a menys de 500 metres d’una zona forestal

4 No es pot encendre cap foguera amb líquids inflamables

� Cal evitar l’ús de plantes enfiladisses i eliminar la vegetació altament inflamable

6 No es poden llançar coets a menys de 500 metres de zones boscoses

7 En cas d’incident, cal trucar ràpidament al 112

Les xifres de la campanya a Catalunya

127 Torres de guaita

73 Parcs de Bombers

6.�28 efectius

62 punts de guaita

34 mitjans aeris

777 vehicles

70 milions en prevenció

L’EMD de Valldoreix ha prohibit el llançament de coets durant les revetlles de Sant Joan i Sant Pere


� | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54


Un biòleg especialista en el mosquit tigre assegura que el perfum no atreu el mosquit tigre, però sí els colors foscos

Comportament_Pàg. 10

Passarà:El barri de Mas Gener anuncia que enguany no celebrarà la seva Festa MajorMés informació: www.diaridesantcugat.cat

el Poble

EfEmèridE. La Universi-tat Internacional de la Pau (Unipau) va celebrar el seu 25è aniversari envoltada dels ponents i participants que durant aquest quart de segle d’existència han passat pels diferents actes, cursos i confe-rències que s’han organitzat des d’aquesta institució.

Durant la celebració de l’efemèride es va recordar la figura del fundador de la Universitat Internacional de la Pau, Frederic Roda. En homenatge a ell, les 200

persones que es van reunir al Claustre del Monestir per fes-tejar l’aniversari van lluir en les solapes un branquilló de boix, tal com feia Roda, per recordar “que portar la pau

La internacionalització i el treball, reptes de la Unipau

Homenatge. Les 200 persones que van festejar l’aniversari van lluir a les seves solapes un branquilló de boix, tal com feia el fundador de la institució, Frederic Roda, per recordar “que portar la pau al món és complicat i difícil”

Oliveres: “Aquesta és una història d’amistat i d’il·lusions”La festa va servir per presentar la 25a edició del Curs d’Estiu

al món és complicat i difícil”, segons va indicar el secreta-ri del Patronat de la Unipau, Àlvar Roda.

El president de la Univer-sitat Internacional de la Pau,

Universitat tindrà tres rep-tes: “El de seguir treballant, la internacionalització i fer que la Unipau sigui una tro-bada d’amics que arribi a més gent”. Joan Botam, vocal de l’Institut Víctor Seix de Pole-mologia, va repassar el vin-cle de Roda amb la Unipau i

en aquest sentit va argumen-tar que “la Unipau és fruit de les seves promeses”.

Finalment, l’alcalde, Lluís Recoder, va exposar la tasca realitzada per l’entitat sant-cugatenca aquests anys, amb un “treball seriós, tossut, cons-tant, actualitzat permanent-ment per esbrinar les causes dels conflictes i proposar solu-cions per resoldre’ls”.

Set dies de pauLa festa també va servir per pre-sentar els actes de la 25a edició del Curs d’Estiu de la Unipau, que s’allargaran del 15 al 21 de juliol al Centre Borja i que tan-carà el premi Nobel de la pau 1980 i president honorífic de la Universitat, Adolfo Pérez Esqui-vel. El punt i final a l’acte central del 25è aniversari el va posar el grup de música Barcelona Gui-tar Quartet, que va interpretar obres d’Isaac Albéniz, Enric Gra-nados i Manuel de Falla, i un ape-ritiu obert als assistents. A més del Curs d’Estiu, la Unipau té previst celebrar dins de les acti-vitats culturals un sopar i ball popular el dissabte 17 de juliol, a les 21 h. El dilluns 19, a les 19.30 h, al Centre Borja, serà el torn de la projecció del documental Ahimsa. Contra la guerra i tam-bé al Centre Borja, el dimarts 20, a les 19 h, és farà la presentació d’experiències educatives amb les iniciatives: Teixint xarxes i Agroecologia escolar: un tre-ball col·lectiu dels centres edu-catius de Sant Cugat. •

La directora de la Unipau, Neus Sotomayor, va recordar la figura de frederic roda al Claustre #LLUÍS LLEBOT

Arcadi Oliveres, va repas-sar els 25 anys de trajectò-ria de l’entitat santcugaten-ca, que va catalogar “d’histò-ria d’amistat i d’il·lusions”, i va indicar que en el futur la

Mariona Sagalé[email protected] “Tenim tres reptes:

seguir treballant, la internacionalització i fer que la Unipau sigui una trobada d’amics”arCadi oLivErES PresiDent De la UniPaU


Publicitat | �


Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 18 de juny del 2010

� | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

CaduCitat. L’Ajuntament ha finalitzat el procés de desnonament de 24 nín-xols del cementiri munici-pal, que gestiona l’empre-sa privada GIC Nomber SL. L’àrea de Serveis Urbans ha procedit a dipositar les res-tes de les 24 tombes a l’os-sera comuna.

El procés de desnona-ment s’ha executat per falta de pagament de la taxa de manteniment durant cinc anys, segons ha informat el mateix Ajuntament.

Sense respostaL’Ajuntament ha assegu-rat que en tot el procés de caducitat dels drets funera-ris per impagament, el con-sistori no ha rebut cap res-posta, al·legació o recurs de possibles familiars, tot i que la resolució del pro-cés es va advertir en diver-ses cartes, coincidint amb les diverses fases del procés

de desnonament. La trami-tació de desnonament tam-bé es va publicar al Butlle-tí Oficial de la Província (BOP), en diversos diaris i publicacions tant d’àmbit local com de tiratge naci-onal, com l’Avui o La Van-guardia, en aquest mateix setmanari i al taulell d’anun-

cis del propi Ajuntament. Segons han explicat al DIA-RI DE SANT CUGAT fonts de l’Ajuntament, una vegada s’hagin recuperat els 24 nín-xols aquests passaran a dis-posició del cementiri. A més, l’àrea de Serveis Urbans ha avançat que no farà perse-cució del deute. •

L’Ajuntament ordena dipositar les restes a l’ossera comunaServeis Urbans no perseguirà el deute que s’ha contret

Redacció[email protected]

El desnonament s’ha fet en nínxols del cementiri de Sant Cugat #ARXIU

Finalitzat el procés de desnonament de 24 nínxols del cementiriResolució. Feia cinc anys que ningú no aportava la taxa de manteniment de les tombes i els drets van caducar

SuCCéS. Un nen de dos anys va morir la tarda de dissabte passat com a conseqüència d’un accident de trànsit suc-ceït al quilòmetre 10,6 dels túnels de Vallvidrera (a la C-16). El tràgic accident va passar al carril en direcció Terrassa, just a l’altura de la sortida Sant Cugat-Mira-sol, a les 20.20 h. El sinistre es va produir quan el vehi-cle en què viatjava el menor va sortir de la calçada per raons que encara es desco-neixen. En el mateix acci-

dent van resultar ferides tres persones més: una de molt greu i les altres dues de caràcter més lleu.

A l’accident van interve-nir-hi fins a cinc dotacions dels Mossos d’Esquadra, quatre de Bombers i el SEM. Aquest accident se suma a un cap de setmana tràgic a les carreteres catalanes en el darrer cap de setmana. En el transcurs de divendres, dis-sabte i diumenge un total de sis persones van perdre la vida en diversos accidents de trànsit.

Accident simulat El sinistre va passar només cinc dies després que es fes als túnels un simulacre d’ac-cident. Gairebé 300 perso-nes van participar en aquest

simulacre organitzat per la Direcció General de Protecció Civil de Catalunya, l’Ajunta-ment de Barcelona i Tabasa i va tenir una duració de tres hores. El simulacre va consis-tir en un xoc frontal a l’interi-

or del túnel central de la C-16, en què van participar un des-tacament dels Mossos d’Es-quadra, de la Policia Local de Sant Cugat i de Barcelona, el SEM i Creu Roja. •

Un nen perd la vida en un accident als túnels El sinistre es va produir quan el vehicle va sortir del carril

Redacció[email protected]

dEfunCió. El comerci-ant Josep Tubau Casas va morir el dimecres 9 de juny a l’edat de 82 anys. La ceri-mònia de comiat de Tubau es va fer el dia 10 de juny a l’església del Monestir de Sant Cugat, on centenars d’amics i veïns li van donar l’últim adéu.

Josep Tubau va néixer al poble de Serrat (municipal de Queralbs). El mestre car-

nisser va iniciar la seva tra-jectòria professional portant bens des del seu poble d’ori-gen a Sant Cugat. Després va fundar, juntament amb la seva dona, la santcugatenca Rafaela Grau, la carnisseria Tubau del carrer de la Creu, que amb el pas del temps es va anar ampliant en nombre d’establiments.

Josep Tubau va ser el pare del tinent d’alcalde de Segu-retat Ciutadana i Relacions Institucionals de l’Ajunta-ment de Sant Cugat i tam-bé carnisser Jaume Tubau i Grau, que va morir el setem-bre del 2005. En honor al fill de Tubau, la ciutat va posar el seu nom a la zona esporti-va municipal de Coll Favà.

Mor a l’edat de 82 anys el comerciant Josep Tubau Casas

Josep tubau #CEDIDA _M.S.M.

dECéS. El divendres 11 de juny va morir Maria Gómez Torrell. Coneguda com la Mari de Mira-sol, se la coneixia perquè durant molts anys va regentar, al costat del seu marit, l’em-blemàtica fleca de pa del districte, situada a la mira-solenca plaça de Joan Bor-ràs, número 2.

La fleca es va convertir en un dels establiments més famosos del munici-pi, ja que amb el temps va esdevenir una tradició anar a buscar el pa a Mira-sol per

la fleca de la Mari, sobretot els diumenges.

El funeral per Maria Gómez Torrell, que va morir a l’edat de 75 anys, es va ofi-ciar el dissabte dia 12, a l’es-glésia de Déu del Carme de Mira-sol.

De fet, la Mari va fomentar i va sufragar la reconstruc-ció d’aquesta església i tam-bé la Mare de Déu de Sant Medir, entre altres obres socials a les quals aquesta santcugatenca va aportar la seva ajuda.

Maria Gómez Torrell, la ‘Mari de Mira-sol’, ens deixa

Maria Gómez torrell #ARXIU _M.S.M.

300personesvan participar en el simulacre d’accident als túnels de Vallvidrera.


Publicitat | �

900 89 80 89

Vingui a veure’l avui i comenci a treballar demà.

Superficíe en m², a la carta:

El Parc Empresarial Arroba Sant Cugat

-

Truqui’ns.

Viu aquí i muntarà la seva empresa

a l’altre costat de la muntanya?

@ Sant Cugat Business ParkAnunci Diari Sant Cugat: 256 x 325 mm (+ 5mm sang)



10 | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

Burca

En els darrers dies ha sorgit el debat sobre la possibi-litat de prohibir

l’ús del burca, el nicab i algunes altres formes de vel. Algunes ciutats del nostre país ja han prohi-bit l’ús d’aquesta indu-mentària. Fins i tot l’al-calde de Barcelona ha comentat la possibili-tat de prohibir el burca i el nicab als llocs públics. Tard o d’hora aquest debat arribarà a la nos-tra ciutat, on avui en dia és difícil no trobar dones cobertes pel vel als nos-tres carrers. Cal, doncs, que ens comencem a plantejar el significat d’aquesta vestimenta i, sobretot, què hi ha darre-re de la seva prohibició. Moltes són les veus que en defensen l’ús en nom del cada cop més despres-

tigiat concepte de la mul-ticulturalitat. No ens enganyem, per molt que es vulgui defensar la lli-bertat de religió, és evi-dent que aquesta llibertat només pot ser exercida si no viola cap dels nos-tres drets fonamentals, com la no discriminació per raó de gènere. A la nostra societat li ha cos-tat molt guanyar els drets dels que ara gaudim per permetre l’ús d’una ves-timenta, el vel, que sem-pre va acompanyat, ens els països on és obligato-ri, de la submissió abso-luta de la dona. Defugir aquest debat és oblidar que temps enrere les nos-tres dones també es veien obligades a vestir de manera opressiva, empre-sonades per faldilles impossibles i cotilles asfi-xiants que en limitaven els moviments. L’emanci-pació de la dona occiden-tal va dur també la lliber-tat a la seva manera de vestir. Ara no podem fer un pas enrere. Tots ens hi juguem massa. •

castrum octavianum

FRANCESCCAROL

[email protected]

Tard o d’hora aquest debat arribarà a la nostra ciutat

ConSellS. El mosquit tigre se sent més atret pels colors foscos que pels clars. Així ho va explicar el biòleg especia-lista en el mosquit tigre i res-ponsable del departament de R+D de Cruz Verde, Eduard Monsonís, en una conferèn-cia a la Casa de Cultura. “Si tu vas vestit de negre i jo de blanc, patiràs molt més tu que jo”, va assegurar Mon-sonís, que va desmentir que els perfums atraguin aquest tipus de mosquit.

L’expert va indicar la difi-cultat d’escapar de les picades d’aquest insecte per la seva naturalesa. En aquest sen-

tit, va assegurar que el mosquit tigre és un gran detector de CO2, cosa que li facilita trobar les persones a través de l’alè i per les substàncies volàtils que es desprenen amb la suor. A més, aquest invertebrat està dotat amb receptors químics, de manera que poden detectar mitjançant la temperatura l’in-dividu i visualitzar-lo. El biòleg també va posar de manifest la predilecció d’aquests dípters per persones abans que per ani-mals. Monsonís va parlar de la importància d’avisar els veïns per prendre mesures per com-batre el tigre i va assenyalar que “la principal via d’actua-ció és la prevenció per fer algu-na cosa que solucioni el proble-ma i, si més no, que almenys el redueixi”.

Finalment, l’entès va reco-manar la utilització d’aparells difusors elèctrics, ja que molts estudis científics demostren que els aparells d’ultrasons no són efectius amb els homes, però sí amb els vertebrats, en què el sentit de l’oïda és més important. •

M. Sagalé[email protected]

El perfum no atrau el mosquit tigre, però sí els colors foscos

Un exemplar de tigre #ARXIU

ConTrol. Des d’avui mateix els autors de grafits que siguin enxampats per la Policia no només s’enfrontaran amb una multa per les pintades per les quals hagin estat detinguts,

sinó que hauran de respon-dre a les penes per altres possi-bles grafits. Per això la Policia Local ha creat un arxiu fotogrà-fic de diversos grafits fets a Sant Cugat per fer-ne un fons docu-

mental. Aquest fons serà ana-litzat per un grafòleg, de mane-ra que, quan s’identifiqui un infractor, es pugui determinar si aquest també ha estat l’au-tor de la resta de pintades que presenten el mateix traç. Amb aquesta estratègia, que es com-plementarà amb un reforç de les patrulles de paisà per detec-tar infractors, l’Ajuntament vol fer complir l’ordenança munici-pal de convivència ciutadana. Per a aquest tipus d’infraccions, l’Ajuntament preveu tres tipus de multes econòmiques: en el cas de molt greus, els autors hau-ran de pagar fins a 3.000 euros, en el cas de les greus, la penalització econòmica serà de 1.500 euros, i per infraccions lleus, podrà arri-bar als 750 euros.

L’Ajuntament fitxa un grafòleg per perseguir més els grafiters

_Redacció

Xerrada. Valldoreix es va con-vertir, per un dia, en un centre de les finances ètiques. El mem-bre de l’Associació Finança-ment Ètic i Solidari Narcís Sánchez, la directora territorial de Triodos Bank a Catalunya i Balears, Isabel Sánchez, i Jordi Marí, director de l’àrea de socis de la banca ètica Fiare, van explicar els beneficis d’aques-tes entitats financeres en com-paració amb la banca tradicio-

nal. Els tres entesos van coinci-dir a destacar els valors socials dels bancs ètics, que destinen els diners a invertir i finançar pro-jectes “d’alta rendibilitat medi-ambiental i social”. A la xerra-da, també es va recordar que la banca ètica ajudarà a tirar cap a un nou ordre econòmic mundi-al i es va demanar més visibilitat per donar a conèixer la banca èti-ca entre la ciutadania.

la tertúlia es va fer a la nau de Cultura de l’eMd #CEDIDA

_Redacció

Valldoreix es converteix en feu de la banca ètica

Sant Cugat vota un curt japonès al festival ActuaGUardonS. El 5è Festival Actua de curts, organitzat per Intermón Oxfam, ja té guanyadors.

La cinta britànica Unearth-ing the Pen (2009) i la japone-sa The Gardener and His 21 Flowers (2010) s’han endut respectivament el primer i segon premi en la catego-ria documental, mentre que en la categoria ficció el curt alemany Thank You Thi-rd World (2009) i l’espanyol Lost (2009) han estat guardo-nats en primer lloc i segon. El film més votat des de Sant

Cugat va ser pel curtmetratge japonès. L’exhibició dels curts finalistes, que aquest any gira-ven entorn al problema de la pobresa, es va fer a la ciutat el dijous 10 i el divendres 11 de juny, a la Casa de Cultura.

A més, el premi del públic va anar a parar a la història de producció espanyola Ordinary People (2010), en què s’expli-ca el que va suposar als anys noranta el naixement del moviment 0,7 de solidaritat i mobilització a favor dels paï-sos més pobres.

_Redacció

els cugatitus

Cuatre possibles traçats de la ronda sud te dividits els nostres polítiCs, amb lo fàCil que seria fer-la invisibleque portin una tuneladora!

si no Cau la sagrada familia tampoc caurà el pi d’en xandri


Publicitat | 11




El sou dels altres

Feia temps que no tenia tractes amb funciona-ris públics; més o

menys, des que em vaig jubilar, ara fa pocs anys. L’altre dia vaig haver de fer unes consultes relaci-onades amb uns tràmits. Primer a Barcelona, on em va atendre una fun-cionària de la Generali-tat, després a Sant Cugat, on vaig ser atès per una altra noia, crec que de l’Ajuntament. En amb-dós casos el tracte va ser, ja no amable i eficient, sinó exquisit. I ja fa bas-tant de temps que això no és rar, sinó normal, que és el que ha de ser. No obs-tant això, a la imaginació popular encara s’arros-sega la imatge del funci-onari gandul i prepotent

que va retratar Larra fa gairebé dos segles en el seu famós article Vuelva usted mañana. I és que de vegades aquestes imat-ges encastades al cervell tenen la seva utilitat (si més no, la d’estalviar la feina d’haver de substituir els còmodes tòpics per la realitat canviant). Encara que no ho sembli, tot això té a veure amb la crisi eco-nòmica i algunes de les mesures proposades per reduir la despesa públi-ca. Fa uns dies vaig llegir que, segons una enques-ta, al 52 per cent dels cata-lans els sembla bé que es redueixi el sou dels funci-onaris. Jo no sé si aques-ta opinió es fonamenta en sòlids coneixements de política econòmica, ni si respon a un sentiment de justícia de profundes arrels religioses o filosòfi-ques. No ho sé. Confesso que jo, d’aquesta dada, només en puc treure una conclusió ben clara: que, com a mínim, el 52 per cent del catalans no són funcionaris. •

En ambdós casos el tracte va ser, ja no amable i eficient, sinó exquisit

[email protected]

sense mala intenció

ANTONIOPRIANTE

El consell de districte decidirà si es millora l’accés a l’escola La Floresta

ProtESta. El carrer d’accés a l’escola La Floresta es pavi·mentarà, si així ho decideix el consell de districte. En una reunió entre l’alcalde, Lluís Recoder, i representants de l’AMPA, el polític ha explicat que l’arranjament del camí de Can Pagan s’haurà de cos·tejar amb diners de lliure dis·posició, que haurà de decidir el consell. El pla preveu formi·gonar la via que va al centre

Millora. El Consell Comarcal fa marxa enrere i comunica que manté les set línies d’autobusos escolars

educatiu, que es dividirà amb dos carrils, un per a vianants i l’altre per a trànsit rodat, sepa·rats per pilons. La presidenta de l’AMPA, Susana Garcia, ha dit que aquest fet obre la porta per·què l’AMPA estigui disposada a pagar el servei de bus escolar, com pretén el Consell Comar·cal. Garcia ha apuntat, a més, que ara el Consell mantindrà les set línies de bus.

Adéu a CasteleiroA banda, el director de l’esco·la, José Manuel Casteleiro, es jubilarà després de 30 anys al capdavant de col·legi.

Casteleiro també està vin·culat a l’Ateneu Santcugatenc, a diverses ONG i és un activis·ta de la cohesió social i la par·ticipació a tot Sant Cugat i en especial a la Floresta.

El camí de Can Pagan és el que dóna accés a l’escola La Floresta #ARXIU

Casteleiro es jubilarà després de 30 anys al capdavant del col·legi

_M.Sagalés

Les alumnes de La Vall reben una lliçó de protocol

ConFErÈnCia. El director de relacions institucionals i proto·col del Futbol Club Barcelona, Ramon Pujol, va ser l’encarre·gat de portar fins a l’escola La Vall el comportament protocol·lari. Pujol, que es va adreçar a les alumnes de 4t d’ESO, va explicar diversos casos i anèc·dotes de la seva trajectòria professional. Pujol, excap de protocol de la Conselleria de Benestar i Família de la Gene·ralitat, va repassar les quali·tats que han de reunir les per·sones que es dediquen al pro·tocol. En aquest sentit, Pujol va apuntar que cal “estar ben informat, tenir empatia, ser discret i pacient, demostrar bon humor, tenir cura de l’as·pecte físic i un bon domini d’al·tres llengües”.

_Redacció

PrEStigi. El guitarrista santcugatenc Carlos Del·gado (Barcelona, 1978), ha estat un dels músics selecci·onats per estudiar en el Ber·klee College of Music de Bos·ton. Delgado ha estat un dels set alumnes escollits per la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i la Fun·dació Autor, que conjunta·ment impulsen el projecte Arteria, que dóna la possi·bilitat a músics de l’Estat espanyol i Amèrica Llatina a cursar estudis musicals supe·

riors en el prestigiós centre nord·americà. A més de Del·gado, dos músics espanyols, una colombiana, una mexica·na, un cubà i un brasiler com·pleten aquesta llista d’estudi·ants a què Arteria destinarà un total d’un milió d’euros. La beca es compon d’un progra·ma educatiu que té una dura·ció de tres anys.

En el curs els becats podran escollir entre les diverses dis·ciplines de la música, com la composició, la producció, la gestió en la indústria de la música, la composició per a bandes sonores, la producció i enginyeria, la musicoteràpia o la composició de cançons.

El Berklee College of Music és a la ciutat de Boston #CEDIDA

_Redacció

Un músic local, becat al Berklee College of Music

És un dels set escollits de l’Estat espanyol i Amèrica Llatina

L’escola Àgora ensenya el seu nou auditoriinauguraCió. L’escola Àgora va inaugurar dissab-te passat, 12 de juny, el seu auditori. A la inauguració d’aquest nou espai del cen-tre docent, que està ubicat al sector de Can Sant Joan, hi va ser present l’alcalde, Lluís Recoder. L’auditori, que està soterrat, disposa de dos camerinos, accessos adaptats a persones amb discapacitat i un aforament de 375 persones, i servirà per donar servei als grups musicals que hi ha a l’esco-la, que durant la inaugura-ció van estrenar de manera oficial aquesta sala. •#FOTOGRAFIA: LL. LLEBOT

teixí per JosepA.Teixidó[email protected]


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 13

OPCió. El programa de la sego-na Festa Major Alternativa inclourà un total de 21 actes que es faran des del divendres 25 de juny fins al diumenge 27, a la plaça de Pep Ventura. La Festa, que serà autogestiona-da i sense cap tipus de subven-ció, es basarà en un ventall de propostes com ara sopars populars, concerts, tallers i espectacles i diverses activi-tats infantils.

Repetint l’experiència de l’any anterior i valorant posi-tivament la participació regis-trada durant la primera edi-ció de la Festa Major Alterna-tiva, l’organització, integrada per l’AJSC, el casal popular La Guitza, el CASC i l’Assem-blea d’Inquietes, considera que el model de Barraques que impulsa l’Ajuntament no està “a l’altura de les nostres

expectatives”. Els col·lectius cri-tiquen l’excessiu control policial que s’exerceix sobre l’espai Bar-raques, cosa que “el converteix en una gran garjola”. Durant aquesta Festa Major Alternati-va, està previst que es recullin signatures contra l’ordenança de civisme i les càmeres de vide-ovigilància que s’instal·laran a

l’eix de vianants a partir del mes de novembre. La recollida de sig-natures s’estrenarà el dissabte 19 de juny amb una cercavila incívica, que sortirà de la plaça de Lluís Millet, a les 18 h.

Per consultar tota la progra-mació de la II Festa Major Alter-nativa cal anar a la web: http://alternatives-santcugat.cat. •

M. Sagalé[email protected]

La presentació es va fer a la seu de La Guitza #A. RIBERA

Sant Cugat repeteix Festa Major AlternativaPrograma. La celebració paral·lela tindrà 21 actes, que es faran del 25 al 27 de juny, a la plaça de Pep Ventura

EStiu. L’Hotel Qgat va cele-brar la segona edició de la festa Black & White. Aques-ta celebració nocturna va coincidir amb l’obertura de la terrassa d’estiu. Més de 230 “amics d’amics” de Sant Cugat i Barcelona es van reunir a la festa d’estiu de l’hotel. Mojitos, caipirin-has, ostres i llagostins, bro-quetes i carpaccios, bufets d’arrossos i tatakis, es van servir a la festa Black & Whi-te, en què un DJ es va dedi-car a punxar la música dels anys vuitanta i noranta. La tercera edició de la festa se celebrarà l’any que ve.

_Redacció

L’Hotel Qgat celebra la segona festa White & Black

La celebració #CEDIDA

Boicot a Montilla

Fa uns dies, durant l’acte d’inauguració de la nova estació de Volpelleres, tres-cents treba-lladors de FGC van escridassar el president per la retallada del 5% del seu salari.

Més enllà dels privilegis dels treballadors del sec-tor públic, que són innegables, i que ja els voldrien la majoria de treballadors del sector privat, tots sabem que a aquestes altures, la retallada salarial és inevi-table, però és totalment injusta, fruit d’una mala ges-tió dels recursos públics per part del govern central i del govern de la Generalitat. Durant els últims anys, i deixant a banda el desplegament dels Mossos d’Es-quadra, el govern de la Generalitat ha incrementat la plantilla del personal al servei de l’administració de forma injustificable. El cas de la implementació de la sisena hora a les escoles públiques n’és un exemple paradigmàtic. Encara no sabem quina millora subs-tancial ha generat aquesta actuació que ha compor-tat la contractació de milers de mestres, ni sabem a partir de quins indicadors qualitatius es va avaluar la necessitat de dur a terme aquesta despesa milionà-ria, que no era pas la mesura prioritària que necessi-tava l’escola pública per resoldre les deficiències que té. D’altra banda, la solució dels problemes a l’ad-ministració massa sovint passa per incrementar les plantilles de personal, en comptes de revisar les rela-cions de llocs de treball per redefinir les funcions dels treballadors, i tot allò que calgui per optimitzar els recursos humans. En això diuen els experts que consisteix l’eficiència. •

carrer majorÀngelS Solé[email protected]



A primers del segle XIX, el més normal a les cases de poble eren els llums de ganxo, o sigui d’oli, i les espelmes. Fins als anys trenta, hi va haver molts canvis, però l’espelma ha aguan-tat, en casos d’emergència, fins als nostres dies. Avui dia, no és estrany trobar en qualse-vol rebost o calaix de cuina un tros d’espelma per a solucions ràpides en fallades elèctriques.Des del segle passat, a les ciutats feien servir el gas i el quinqué de petroli. Nosaltres enca-ra hem vist a la capital aquells fanals per a l’enllumenat públic tan artístics, de 5 o 6 bra-ços de llum, que feien la delícia dels vianants. Però, de mica en mica, els van anar suplint pels elèctrics i es va deixar de veure aquell empleat amb gorra i un pal llarg encenent els llums al vespre, i al matí fent el mateix recor-

Des d’inicis del segle XX, en l’en-llumenat, tant de les vies públi-ques com de les cases particulars, hi ha hagut moltes transforma-cions i molt variades. Encara que

l’electricitat ja fou instaurada a la ciutat als anys noranta del segle XIX, sols s’instal·lava en pocs edificis barcelonins. Passarien enca-ra vint o trenta anys fins que l’electricitat arribés a la majoria de llars, com a solució per a l’enllumenat.

regut per apagar-los. En Jaume Vives, empleat de Catalana de Gas, fou el darrer de tancar els fanals de gas a Barcelona, a la segona meitat d’aquest segle passat.No podem deixar de mencionar el llum de car-bur que durant tants anys va acompanyar moltes llars, ja que encara que n’hi hagués moltes que ja tenien electricitat, el carbur fou una de les solucions que es van imposar durant la guerra i la postguerra, a causa dels talls elèctrics que patíem molt sovint. Durant aquest temps, fins i tot, anaven molt escasses les espelmes i, a vegades, havíem de fabricar-nos-les nosaltres amb greixos no comestibles. En un canó de canya adient a la mida, hi posà-vem un cordó al mig i, un cop fosos els grei-xos, omplíem el canó. Les espelmes no sortien

L’enllumenat

Històries santcugatenquesgaire ben fetes, però produïen llum, que era la finalitat que buscàvem.Avui dia, encara resten masies de muntanya on no els arriba l’electricitat i, si en volen gau-dir, han de recórrer a grups electrògens, per-què, a causa del seu cost elevat, les companyi-es elèctriques no hi han fet les instal·lacions corresponents. Però, de mica en mica, es va normalitzant; als petits nuclis de muntanya on els va arribant acostumen a fer-s’hi festejos per celebrar l’esdeveniment, no sols per l’en-llumenat, sinó perquè hi poden incorporar tots els avantatges dels electrodomèstics, prin-cipalment la televisió, que els comunica més amb el món.Aquestes connexions a les zones rurals s’ana-ren fent molt a poc a poc, a causa del caràcter agrícola d’austeritat i dels pocs diners de què sempre s’ha disposat en l’àmbit rural; no obs-tant això, s’anaren fent connexions amb con-tractes de poc més de cinc quilowatts. Els cos-

tos de les instal·lacions eren molt austers, ja que proveïen els dos o tres llocs més freqüen-tats de l’habitatge amb bombetes de 5 watts i, als altres llocs, es feien servir encara els llums tradicionals. Els costos no pujaven més que al voltant de cinc duros per instal·lació.Encara recordo que durant la Guerra Civil i als anys quaranta, per les causes abans esmentades, es feren servir llums de tota mena, o almenys els que es tenien a l’abast. L’estança més freqüentada era la cuina-men-jador. A l’hivern, amb la llar de foc encesa, que proporcionava escalfor a tota l’estança, si la feina no era molt important, amb la claror de les flames ja n’hi havia prou. Però s’hi podi-en veure llums de petroli, de carbur, de gan-xo i també espelmes. Aquest lloc a l’hivern era adient per fer-hi les feines acostumades. Enca-ra recordo veure el meu avi amb un garbell de tavelles picades de mongetes seques triant-les, i nosaltres, a aquelles hores, ens recollíem al seu voltant, mentre ens explicava històries de la seva joventut i de la nostra família que mai no havíem conegut, amb aquella pipa corbada penjada a la boca, on, de tant en tant, posava una brasa encesa perquè se li havia apagat. •

Nosaltres encara hem vist a la capital aquells fanals per a l’enllumenat públic tan artístics, de 5 o 6 braços

Fanal de gas , que tan bona imatge va donar a la ciu-tat #CEDIDA

Tomàs [email protected]


Publicitat | 15



16 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o els 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari DE Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text, així com a publicar-les en aquesta pàgina.

Per a Victorià Ranera CahisCom a resposta al seu escrit, he de dir a aquest home, ja que no mereix la distinció de senyor, que no sé qui és, ni on viu, ni m’inte-ressa conèixer-lo. En canvi ell es deu dedicar a llegir les bústi-es de correspondència, ja que a la meva del pg. Baixador, 62, vaig tenir la mala ocurrència de posar el meu nom per evitar errors en el repartiment de cartes i, tot i que ara ja està anul·lat, abans aquest home va prendre aquelles dades per denunciar-me d’uns actes delictius i injúries que el poden conduir a un acte judicial. Jo mateix, el 7.5.2010, en aques-ta revista denunciava l’aban-dó i mal estat en què estaven els plataners en aquest passeig, i el 25.6.2010 a l’ajuntament vaig fer la mateixa declaració. De pas-sada felicito aquest home expert en la fauna i flora de Mira-sol pel seu gran interès. Suposo que si té prou seny, de la mateixa mane-ra que m’ha acusat, es disculpa-rà per evitar mals majors.Pedro Puerta

Envenenamiento de gatos en Sant Francesc

unos asesinos han matado a toda una colonia de gatos que vivían en un solar deshabita-do en la calle abat Marcet. no molestaban a nadie y elimina-ban las ratas.Sabemos quién ha sido: un conocido maltratador de ani-males y sus parientes. no es la primera vez que lo hacen, pues parece que ya eliminaron en otra ocasión a gran parte de ellos con escopeta.Los hemos denunciado a la Poli-cía, pero ellos siguen con el vene-no. Lo echan por todas partes.Sus cuidadoras están deshe-chas, sobre todo la que iba cada día y que quería mucho a estos gatos, los conocía uno por uno y ellos la querían.Esperemos que la justicia haga algo, estos maltratadores deben pagar por su delito porque si no se hace algo ahora seguirán con sus asquerosos métodos.no tienen entrañas, sólo pien-san en sus negocios y en aparen-

tar que son personas dignísimas. Las apariencias engañan.Socorro M. F.

Falta de educación en el MonestirFinalizado el mes de mayo, por fin los que asistimos a misa cada domingo dejaremos de sufrir la mala educación de una gran mayoría de invitados a las comu-niones.Digo sufrir con todo el respeto hacia las personas que sí saben comportarse como se mere-ce la casa del Señor. Pero tam-bién digo sufrir con toda la con-tundencia hacia los mal educa-dos que no saben comportarse con respeto ni en una iglesia y mucho me temo que en ningún lado. Es un problema de educa-ción, no de creyentes o no cre-yentes. La casa del Señor está abierta a todo el mundo, y ni a mí ni a nadie nos toca juzgar quién debe o no entrar, pero sí es jus-tificable pedir el mismo respeto que exigimos cuando nos faltan a nosotros. Hemos sido testi-gos de que para muchas perso-nas lo realmente importante es apropiarse de un buen sitio que les permita hacer un buen repor-taje fotográfico sin importar-les subirse al presbiterio como si entraran en El Corte inglés. El

pasado domingo me quedé per-plejo al ver a un caballero que para hacer la gracieta de turno

se puso a bailar a ritmo de sam-ba el aleluya. Su acompañan-te se mondaba de risa sentada a pierna cruzada haciendo honor a su mala educación y a un sentido del humor más bien pobre.El sacerdote nos invita a darnos la paz. Entonces sí, ahora todos participan porque el gesto de dar la mano les suena más. ¡Esto sí que sé hacerlo! risas, abrazos, besos sonoros, otros se pasean por todo el templo en busca del “tiet” o de la “iaia”. Y yo pregun-to: Si realmente les importa poco o nada la celebración religiosa de la primera comunión del familiar o amigo, ¿para qué van? Solo se me ocurre aquello que todos hemos oído: ¡Cuán-to tiempo sin vernos, oye! Solo nos vemos en bodas, entierros y comuniones. Bien, si sirve para esto, algo es algo, pero no nos engañemos, para muchos de estos lo realmente importan-te es el “tiberi” de después. Des-de estas líneas invito a padres e invitados a ser coherentes. no pasa nada si invitamos a los “ni fu, ni fa” a ir directamente al res-taurante. El resto de asisten-

Dissabte passat vam acomiadar la Sílvia Servan. Era l’últim adéu a una dona positiva, optimista i excepcio-nalment lluitadora (abans de la malaltia i després). Ha estat una dona plenament dedicada al món del teatre, amb molts esforços posats en el que ella anomenava el teatre social. Ens ha deixat un llegat esplèndid: els Taller de Teatre de la Unió.Durant molts anys, ha estat un dels principals motors de l’activitat diària de la Unió Santcugatenca, que ha convertit en una de les activitats més sòlides i que ha donat una gran estabilitat al projecte de l’entitat. Vull animar des d’aquestes línies l’equip que se’n fa càrrec actualment a donar continuïtat a la tasca enge-gada per la Sílvia ja fa gairebé 15 anys. Per reconèixer tot el que ha fet la Sílvia pel teatre a la ciutat i especial-ment a La Unió i per mantenir viu el seu record, us pro-poso que la sala del Teatre la Unió passi a anomenar-se Teatre Sílvia Servan, es tracta d’un reconeixement merescut que segur que els responsables actuals de l’entitat i les autoritats municipals podran dur a terme. La Sílvia s’ho mereix. david Pujol

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: [email protected] DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat

PER CORREU TRADICIONAL: Sant antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCn)

teatre Sílvia Servan


tes a la Santa Misa, creyentes o no creyentes, los que sabe-mos estar con respeto y educa-ción se lo vamos a agradecer un montón.cinto icart

Jubilació J.M. CasteleiroEl nostre estimat director de l’es-cola La Floresta, company i amic José Manuel Casteleiro, es jubi-la. aquest ciutadà actiu i parti-cipatiu en la vida social de Sant Cugat, sense cap altra motiva-ció que la de creure en el treball social i en la participació ciuta-dana, en les entitats i associa-cions, apareix com una cons-tant en totes les iniciatives que impliquin cohesió social, cer-ca del benestar dels nens i nenes en general, i defensa de les cau-ses justes. El seu treball ha estat de formigueta, sense posar-se medalles però constant i tenaç. Els que el coneixem bé el tenim per un home dinamitzador, refe-rent, disposat, discret, però pro-actiu, subtil però imparable, llui-

tador, cohesionador, emprene-dor, entranyable, vital... La seva discreció en l’entrega a grans causes, gairebé des de l’anoni-mat, encara l’enalteix més. i tot això es materialitza en la partici-pació i la feina que ha realitzat en un munt d’entitats santcugaten-ques i, per descomptat, a la seva estimada escola La Floresta.En José Manuel ha estat una per-sona preocupada per tot allò que signifiqui un bé social, sobretot en matèria d’educació, infància i atenció a la diversitat, que ha transcendit les parets de la seva escola. Però aquí, entre aules i despatxos, alegries i penes, i sobretot il·lusió i vocació, ha fomentat amb tanta tenacitat la participació, cohesió i interacció entre alumnes, mestres i famíli-es en general, que ha aconseguit consolidar una gran comunitat educativa involucradíssima en el projecte d’escola, que estima el fet educatiu i els que el desenvo-lupen, i agraïda per sempre més per la seva tasca.leS FaMílieS de l’eScola la FloreSta

Maria Gómez torrell

Sant Cugat del Vallès, juny del 2010

la Mari del forn de Mira-sol ens ha deixat el dia 11 d’aquest mes

Sempre et recordarem

josep tubau i casasens va deixar l’11 de juny del 2010 a l’edat de 82 anys

Descansi en pau

Sant Cugat del Vallès, juny del 2010

Esqueles

93 590 86 [email protected]

al


Publicitat | 17

pec

omunicac

io.com



18 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54

La principal motivació de l’equip de govern és la seguretat jurídica i la protecció de Torre Negra”Opinió

Temps de crisi, temps d’art

Els galeristes i el món de l’art local han gas-tat uns 100.000 euros des de la inauguració de la Biennal 2010 al Museu Casa Aymat, a finals de maig, fins a la Festa de l’Art a les Galeries del 5 de juny, i això, comptant la despesa a la baixa.

Han estat unes setmanes en què hem mogut l’art, tot i els difícils temps, fent que gent d’altres indrets del país mirés cap al nostre poble. Ara bé, tinc els meus dubtes de si ho hem fet en la direcció correcta de fer ciutat i país, o sols s’ha quedat en un fet local.

Crec que cal reflexionar sobre si la mogu-da ha estat correctament encarrilada pel moviment de diners i personal que ha tin-

En la vida quotidiana, es fa servir molt sovint la fra-se “l’art de viure”, i és que l’art és un fet paral·lel a la història de la humanitat, no es pot entendre l’evo-lució del ser humà sense l’art. És gràcies a l’art que

descobrim com vivien i com eren determi-nades civilitzacions: grecs, egipcis, romans, asteques...

En aquests canviants i apassionants nous temps del tercer mil·lenni, no podem obli-dar que l’art continua sent una forma de viu-re i que la seva història és paral·lela a la de la humanitat, i ho és més que mai en aquests temps de crisi.

La llarga crisi d’aquests primers anys del ter-cer mil·lenni sens dubte donaran una nova forma expressiva d’art, ja que si donem una ullada a la història més recent, veurem com el segle dinou tenia en l’art l’evolució del temps, i què podem dir del segle vint. Avui vivim uns moments convulsius que han de fer canvis molt perceptibles i que sens dubte han de donar pas a un nou estil d’art.

Aquesta reflexió la faig arran de la crisi que vivim, i que tot indica que pot durar més d’una dècada. Crisi que les galeries patim amb totes les seves conseqüències, però no podem obli-dar que aquest tipus d’establiment, anome-nat galeria, no té més de cent anys, ja que en altres períodes de la nostra història el fet artístic estava lligat a l’església o a l’estat. El nostre Reial Monestir i tots els tresors artís-tics que té, a part de la seva arquitectura, és un clar exemple del poder i de la influència de l’estat i l’Església.

És sobretot en l’últim segle quan la soci-etat i les seves classes socials més altes supleixen l’Església i l’estat en el món de l’art. A Catalunya en tenim exemples molts clars, sobretot a la ciutat de Barcelona, que ha donat estils creatius que avui ens situen entre els pobles cultes del món.

Sant Cugat, ciutat de moda en tants camps, també ho està en aquests temps canviants en el món de les arts visuals. Una prova del que dic és que la moguda més impor-tant que s’ha fet a Catalunya en els últims seixanta dies ha portat estil santcugatenc.

[email protected]

MArtA SubiràTiNENTA d’ALCALdE dE mEdi AmbiENT

Josep Canals. Cultura

LAURA RÍOS

la Ciutat _PàG. 22


sempre és intempestiva, la mort, però encara ho és més quan tens 38 anys. No hi fa res que pateixis una llarga malaltia i que això t’ajudi a prendre consciència que el teu viatge s’acaba. No hi fa

res, perquè sempre penses en les perso-nes estimades que deixaràs i en les mol-tes coses que volies fer i que ja no faràs. Aquest és el cas de la Sílvia Servan, l’ac-triu i professora teatral que va morir dies enrere havent enriquit la vida cul-tural de Sant Cugat amb la seva feina. El meu darrer contacte amb ella va ser per demanar-li el seu suport en la con-sulta del 13-D sobre la independència. La Sílvia estava astorada que alguns par-tits s’hi haguessin posicionat en contra i em va enviar un SMS que encara conser-vo i que, com és lògic, vam publicar: “És vergonyós que el 2009 una consulta soci-

al desperti polèmica. Aquestes reaccions demostren la immaduresa, la incoherèn-cia i la manca real de drets humans que encara patim. Quines altres bestieses, doncs, no s’han d’esperar de nosaltres?”. I és que la Sílvia sabia que l’ésser humà és capaç de moltes bestieses per impe-dir que s’expressin els qui no pensen com ell. En tot cas, conscient, com n’era, que el temps se li esmunyia, va decidir escriu-re les seves memòries i explicar que va ser a Sant Cugat on va descobrir que duia el teatre a les venes i on va escollir-ne la part menys vistosa, la docència. A més, va concentrar bona part de la seva energia treballant en presons, en sana-toris mentals i amb persones discapaci-tades. Cosa que ja ens dóna la mesura de la seva sensibilitat pel que fa als sec-tors més marginals de la societat. Per tot això, crec que el millor homenatge que li poden retre les nostres autoritats municipals és editar les seves memòri-es perquè en la propera diada de Sant Jordi esdevingui el llibre més emblemà-tic de la ciutat. •

Sílvia Servan, només 38 anys

La Sílvia sabia que l’ésser humà és capaç de moltes bestieses per impedir que s’expressin els qui no pensen com ell

l’horitzóvíctor alexandrewww.victoralexandre.cat

gut, per moure el món professional de l’art de la ciutat i del país.

Aquest galerista, que no creu gens en fets pun-tuals, sinó en una continuïtat, es pregunta: i a partir d’ara, què? Hem d’esperar un altre any per poder parlar de la força de l’art del nostre temps? No creieu que aquesta moguda hauria pogut tenir molta més projecció nacional, reforçant les galeries de Sant Cugat, com a indústria cultural tot fent la moguda sota un lema comú?

En temps difícils, calen idees imaginatives i factibles i que els ajuts de tot tipus de l’Ajunta-ment, Generalitat, espònsors... siguin per refor-çar la indústria cultural santcugatenca. Potser demano massa? •


Gràcies, Sílvia!

te en la meva adolescència em va canviar i em va fer créixer oblidant l’arrogància i aprenent que en el teatre el fonamental és la humilitat i el respecte, el treball en equip, aprendre a poten-ciar qui tens al costat per sobre de tot i procu-rar que una aula o en una sala d’assaig el que compta és la vivència canalitzada amb la tèc-nica, l’habilitat de treballar amb la potencia-litat de les persones. Em vas ensenyar al llarg dels anys tantes i tantes coses que, en tornar cap a casa aquest vespre, el sentiment de gra-titud per haver passat aquests anys amb tu podien més que la tristor per la pèrdua. I estra-nyament a aquestes hores, a punt que l’alba-da desperti un altre dia, sé que no sóc l’únic

Diumenge, 6 de juny, mati-nada. Trona. Una for-ta tempesta esquitxa les finestres tancades del meu estudi. Immò-bil davant l’ordina-dor, gec corprès enca-ra per l’emotiu comiat

que aquesta tarda de dissabte ens ha reunit a tots els qui estàvem i estarem prop teu, però aquesta darrera vegada no ha estat en una rotllana d’aquelles que tant t’agraden. Cor-près també per la teva inevitable absència, encara amb la impressió estranya tan del segle XXI, no goso esborrar el teu número de l’agenda del mòbil, no fos cas que torni a sonar el mòbil per anar a fer un te i una xer-radeta al Bahía, o per parlar d’alguna cosa de teatre, i de la mateixa manera l’adreça de correu, no sigui que no rebi mai més un cor-reu teu per comentar algun conte entranya-ble o per recomanar-nos algun poeta que hem descobert. Han estat més de vint anys d’una relació que va passar de mestra-alumne a una forta amistat basada en la complementarie-tat, en maneres diferents de viure i veure la vida. Més de vint anys en què ens hem aju-dat, hem viscut moments molt durs plegats i d’altres d’extremadament feliços. Conèixer-

Director De [email protected]

Xerrada a càrrec de Ramon Piqué, Pep Musté i Mikel Soto. Ens explicaran que ells no pen-sen donar suport al jutge Baltasar Garzón.Entrada lliure.

xerrada Contra baltaSar garzÓn21 De JUNYa les 20 h, a terra Dolça (carrer enric Granados, 8)

Per crear opinió JoSeP MarIa VallÈSeDitor D’oPiNiÓ

telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

que estic amb un cafè a les mans, mirant per la finestra i pensant que des d’allà on siguis ens has enviat aquest comiat simbòlic en forma de tempesta. N’estic segur que no sóc l’únic tampoc que voldria que en algun lloc del nos-tre poble, ja sigui al Teatre la Unió, o en una plaça, algun parc, algun racó del bosc que tant t’agrada deixem una petjada perquè se’t recor-di en aquest poble on has deixat tantes i tan-tes empremtes. Al mateix temps, però, sé que no has estat mai una persona d’homenatges, ni de plaques commemoratives, i que el que més t’ha importat sempre són les persones. Dins meu ja n’has deixat una de ben marca-da, de petjada. La d’una amiga i una mestra, la d’una companya que mai demanava res a can-vi i acceptava amb bon grat converses, les dife-rències de les persones, la possibilitat d’enri-quir-se sempre amb les vivències dels altres, sense jutjar-los. Molt probablement el millor de tu que podem abraçar tots els que t’hem estimat és mantenir viu el teu record i procu-rar que el teu projecte d’escola de teatre conti-nuï educant i formant canalla, jovent i adults com en aquests darrers anys. Que més perso-nes aprenguin del teu mètode, ja sigui per dedi-car-se al teatre estimant-lo o per apropar-s’hi i gaudir-ne. Per tot això, gràcies, Sílvia. Grà-cies i bravo, maestra! •

el millor de tu que podem abraçar tots els que t’hem estimat és mantenir viu el teu record

Christian treceño i Cusidó. Homenatge


Fleet Street JOSEP [email protected]

alegria, que d’aquí una set-mana és Festa Major. Amb ella, arriben les Barraques, l’espai d’oci nocturn juve-nil. Per ser precisos, hau-ríem de dir que aquest any les Barraques s’arraco-

nen a Can Solà. Si no se situen, sàpiguen que Can Solà és un polígon a tocar de Cerdanyola, un punt ben apartat del cen-tre del municipi. Tan allunyat del cen-tre que hi haurà un servei d’autobusos per arribar-hi, fet que implica el risc que molts joves també acabaran traslladant-s’hi en vehicle privat. Pobres Barraques. Cada any en un lloc diferent i cada vega-

da més lluny del rovell de l’ou: hem pas-sat de la Pollancreda a Can Vernet passant per l’Arborètum i Can Mates. Si ens des-pistem, l’any vinent les tindrem a Rubí i no ens estranyarà. Però tot té una expli-cació: segons l’equip de govern, el nou lloc és adient perquè “redueix les molès-ties als veïns”, una declaració on s’en-tén que el jovent causa els problemes. La cosa té nassos: el jove santcugatenc, que emigra a municipis veïns cada cap de set-mana per manca d’oci juvenil a la ciutat, veu com cada vegada és més difícil diver-tir-se tres de les 365 nits de l’any. L’argu-ment per justificar-ho és clar: les queixes d’uns veïns que gaudeixen de 362 dies de

tranquil·litat a l’any. Resultat: 362 a 3. No cal dir res més. Tot i la ubicació, les Barra-ques aplegaran milers de joves perquè les activitats i l’esforç de l’organització s’ho valen. I aquí neix el risc: l’èxit d’assis-tència podria servir per argumentar que Can Solà és “el millor espai per a les Bar-raques” i, com qui no vol la cosa, conver-tir el polígon en la ubicació definitiva. Que quedi clar, però, que un èxit de convocatò-ria no amagarà la desastrosa ubicació ni aquest anual menyspreu al jovent de Sant Cugat. Una elevadíssima assistència no hauria d’aniquilar, de cap manera, la rei-vindicació d’unes Barraques cèntriques per a la propera Festa Major. •

ABarraques,enautobús

la Cgt, un dels sindicats de l’ajuntament –CCoo i Ugt n’estan al marge–, ha fet un manifest en què es posiciona pel que

fa a la reducció de despeses públiques tant en un àmbit més general com en les que afec-ten directament el municipi. Bona part d’elles són de sentit comú i podem estar-hi d’acord, tot i que les tintes es carreguen només cap als polí-tics i les despeses que generen i en cap cas cap al seu propi terrat. Està bé demanar l’aprimament de les estructures polítiques a l’Ajuntament, però també caldria passar el rasclet en molts departa-ments on el nombre de funcionaris i treballadors públics ha crescut de manera excessiva i tot ple-gat no sempre es tradueix en eficiència de cara al ciutadà, que en definitiva ha de ser l’objectiu pri-oritari de tota administració. Massa corporati-visme en un comunicat que en bona part sem-bla més el manifest d’una formació política. Una de les propostes del sindicat, que se suposa que representa tots els treballadors municipals, és curiosament l’eliminació d’un servei públic com Cugat.cat, que inclou la ràdio entre d’altres i que al llarg de 30 anys ha demostrat que és un mitjà necessari, que fomenta la cohesió social i la plura-litat. Un mitjà pioner i reconegut on segurament hi ha una dedicació per part dels seus molts col-laboradors i becaris i pocs treballadors contrac-tats, que depassa la dedicació de molts funciona-ris que facin el que facin no han de patir pel seu lloc de treball, sense entrar en la clara discriminació salarial d’uns amb els altres. La contundència i el rebuig al comunicat per part de tot el ventall polí-tic i del mateix síndic no s’ha fet esperar. Què i qui hi ha darrere d’aquesta operació? •

A qui molesta Cugat.cat?

editorial

Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 19

President: Ramon Grau director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Consell editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Joan Troyano, Joank Busquets, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau gerent: Anna Comella redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Núria Gutiérrez, Carolina Mercader, Joan Ramon Armadàs, Bernat Bella, Carles Illana i Pere Fernández. Correcció: Susanna Turon departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix i Elisa Palazón Fotografia: Lluís Llebot, David Fernández i Artur Ribera Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Christian Treceño, Consol Torrente, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Alegre, Ferran Villaseñor, Francesc Carbó, Francesc Carol, Gerald Fannon, Guim Pros, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Robirosa, Josep Gimeno, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Juank Busquets, Lluís Campins, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Rafael Gomez, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau, Trini Escrihuela i Víctor Alexandre disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat , Centro Popular Andaluz, Cor de Gospel, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Hipic Centre Cal Caldes, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Tapiñas, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO


La Unió Ciclista i La Guinardera

La Unió Ciclista d’un temps ençà creix amb força per la mateixa evolució del nostre esport dins de la nostra societat (BTT, car-retera, BMX, cicloturisme d’alforges, ciclis-me urbà, ara l’e-bike, etc.). Resulta que ja no podem mantenir aquesta simple relació de quatre amics que surten els diumenges amb bici.

Sí, som amics (d’això es tracta en definiti-va), però ens veiem obligats a crear una nova estructura que suporti aquest increment de practicants per donar servei a tots.

És aquí on té sentit el nostre titular: La Gui-nardera i La Unió Ciclista o, millor encara, La Unió Ciclista a La Guinardera.

Per què a La Guinardera? Ja ho diem, hem crescut, seguim creixent i no tenim espai propi adient per absorbir aquest augment de practicants de l’esport ciclista amb seguretat.Per què a La Guinardera ara? Perquè tot just ara estan a punt de començar les obres de les instal·lacions d’atletisme al costat del Rugby, zona també apropiada per fer un circuit ciclista d’entrenament.

En aquests temps no fa falta parlar de con-ceptes com optimització. Si fem les obres al mateix temps, resultarà que el pressupost del circuit de ciclisme (foto adjunta) pràcticament estarà absorbit pel conjunt de l’obra.

Per què un circuit de ciclisme a La Guinar-dera? Perquè hi ha lloc, és fàcil, és proper i, el més important, perquè els nostres joves ciclistes de la nova Escola de Ciclisme de la Unió Ciclista Sant Cugat ho necessiten i ho necessiten els nens de l’Escola de Ciclis-me de l’OMET (l’OMET està gestionada per Teams Partner, que al mateix temps també gestiona La Guinardera) i ho necessiten els socis de la Unió Ciclista i ho necessiten tots els aficionats al ciclisme de Sant Cugat que volen entrenar amb seguretat i dignitat. (Fa pocs dies un soci nostre va patir un accident molt greu entrenant a la carretera en un dia laborable després de la feina).

Arribats en aquest punt i veient que en altres poblacions del nostre entorn sí que han vist la validesa d’aquesta instal·lació i ja tenen les seus projectes en marxa, què hem de fer els ciclistes de Sant Cugat perquè el nos-tre Ajuntament ho entengui i ho entengui a temps? Perquè ja ho he dit, els temps no estan per a gaires alegries i tot s’ha de mirar molt prim (optimitzar).

Si no aprofitem aquesta oportunitat, la pèr-dua no serà sols de la Unió Ciclista (hi ha qui diu que els ciclistes ja tenim la carretera), la pèrdua serà de tots. •

Les entitats esportives de la nostra ciutat sols pretenem crear les bases adients perquè la pràcti-ca i el nivell esportiu dels ciutadans de Sant Cugat sigui el mateix que per a qualsevol ciutadà de la

Unió Europea. Això sembla clar i és que s’ha de fer per lògica.

La Unió Ciclista, en aquesta tasca, es tro-ba en un embut.

M’explico, fa uns anys, clubs com el nostre estaven configurats per un grup d’aficio-nats a un esport en comú que els unia per disfrutar de la seva pràctica. Sortíem els diumenges amb la colla a fer quilòmetres. Això era el que tocava i tot anava bé.

president de la Unió CiClista sant [email protected]

Rafael Robledo i Margalef. Esports

divendres, 18 de juny del 2010


gent del poble

Se’ns en van persones que deixen un buit en aquest paisat-ge humà que enca-

ra ens queda del poble que, com diu l’alcalde, tenim dins la ciutat. Aquest article vol ser un modest homenat-ge a elles com a represen-tants d’altres dones i homes que marxen i es perden en la memòria col·lectiva. Us parlaré de tres persones que coneixia de petit, com en Manel Pujol de cal Salero, veí de la plaça de Barcelona, d’una de les cases rurals més boniques que ens que-den de finals del XIX i que també desapareixen de mica en mica. Els Salero van ser una família de mes-tres d’obra reconeguts, van fer diversos edificis però també van col·laborar a pre-servar tradicions, com els Reis o el Paga-li, Joan. En Manel, com el seu veí i amic Joan Buscallà, formava part de la Penya Regalèssia i fins al darrer moment va cuidar-se que a l’ermita de Sant Medir no li faltés res. Pocs dies després acomiadàvem Josep Tubau, el Pepitu, tot un personatge que imposa-va amb la seva figura atrac-tiva de pell torrada per les altures de Serrat, on va néi-xer, i a l’hivern amb la secu-lar transhumància baixa-va el bestiar des del Ripollès fins a la plana més càlida del Vallès, on va conèixer la Rafaleta de can Magaro-la, amb qui es va casar i va muntar la botiga al carrer de la Creu, on venien llet de les vaques de casa i algun tall de carn. La vocació boti-guera va anar creixent i el millor deixeble va ser el seu fill, l’estimat Jaume. En Josep, amic dels seus amics, es trobarà a faltar, fent un cafè a El Mesón o la parti-da a l’Stop. I aquesta darre-ra setmana, qui ens ha dei-xat ha estat la Mari de Mira-sol, la fornera de la plaça de l’estació. Mai més tindrem un pa com el de la Mari i el Lluís. Amb el forn va aca-bar-se una mica cada dia la Mari. Una dona de caràcter però amb un cor tan gran com ella. Va posar empenta i diners per fer possible mol-tes coses, la primera ràdio, la restauració de l’esglé-sia del Carme i l’ermita de Sant Medir. Amb el Manel, el Josep i la Mari se’n van persones autèntiques, de les que fan que una ciutat segueixi sent aquell poble on val la pena viure. •

Opinió Ramon Graueditor

Si no aprofitem aquesta oportunitat, la pèrdua no serà sols de la Unió Ciclista (hi ha qui diu que els ciclistes ja tenim la carretera), la pèrdua serà de tots

MOKI


Publicitat | 21



Passarà el dia 21:Reunió ordinària del Ple de l’Ajuntament de Sant CugatMés informació: www.diaridesantcugat.cat

la Ciutat22 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54


tre Borja. Marta Subirà ha admès que, segons els infor-mes de què disposen els par-tits, aquesta és l’opció que representa menys impacte ambiental, però ha matisat que l’afectació entre les dues alternatives és similar. “La diferència d’impacte ambi-ental és molt petita, ja que el fet de soterrar la via també causaria perjudicis signifi-catius al bosquet que hi ha a la zona”. Subirà ha afegit que

l’opció que volen ERC i PSC és jurídicament inviable.

Sense més litigisLa tinenta d’alcalde de Medi Ambient ha volgut deixar clar que les motivacions per decantar-se per aquesta via són dues: la seguretat jurídi-ca que implica un traçat sen-se crear nous litigis amb nous propietaris i la preservació de Torre Negra i el seu entorn.

El portaveu dels socialistes

CiU, partidari de fer un viaducte a la ronda Sud

La via d’un carril per sentit suposarà el tancament de la ciutat i ha d’enllaçar la rotonda del Rotary amb la que dóna accés al Centre Borja #ARTUR RIBERA

Alternatives. L’equip de govern s’inclina per un traçat que implica construir uns ponts per sobre del torrent de Llaceres i descarta entrar en negociacions amb l’Europa i el Centre Borja

MoBiLitAt. L’equip de govern ja s’ha definit pel que fa a les seves preferències per al tra-çat de la ronda Sud. Segons ha revelat la tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Marta Subirà, l’opció de CiU seria construir

una carretera que unís la roton-da del Rotary amb la d’entrada al Centre Borja sense travessar els terrenys ni de l’escola Euro-pa ni del centre jesuïta.

Aquesta alternativa també suposaria travessar el torrent de Llaceres, fet que se salva-ria construint uns viaductes per fer que la riera passés per sota. Marta Subirà ha expli-cat que, en tot cas, es vetllarà perquè “l’impacte mediambi-ental sigui el mínim”.

Rebuig de l’oposició Tots els grups polítics han mostrat la seva disconfor-mitat al traçat preferit pel govern municipal. El PSC ha fet saber a través del seu por-taveu, Salvador Gausa, que la seva aposta és la que ja va plantejar ERC la setmana passada i que suposa la cons-trucció d’un vial, parcialment soterrat, que passi pels ter-renys de l’Europa i el Cen-

ha demanat que es prioritzi el consens entre els grups polí-tics a l’hora de prendre la deci-sió final i que es triï l’alternati-va amb menys impacte ambi-ental i paisatgístic.

Per la seva banda, ICV s’ha desmarcat de totes aquestes opcions i ha manifestat que, malgrat que existeix un pro-blema de mobilitat a la zona, es pot solucionar sense constru-ir la ronda Sud. El president de la secció local dels ecosocialis-tes, Joan Calderon, ha mantin-gut que la solució passa per “un increment del servei d’au-tobusos locals i l’arribada del TramVallès a la zona”. Marta Subirà descarta aquesta opció al·legant que per mandat judi-cial l’Ajuntament està obligat a dibuixar un traçat. Amb tot, la decisió final encara no està presa i hi ha marge per a nous estira-i-arronses polítics. •

Joan Ramon Armadà[email protected]

“La principal motivació de l’equip de govern és la seguretat jurídica i la protecció de Torre Negra”MARtA SuBiRàTINENTA ALCALDE DE MEDI AMbIENT

Les reaccions

“Hem de trobar una solució política que passi pel consens i que minimitzi l’impacte mediambiental”SALvAdoR GAuSAPorTAvEu DEL PSC DE SANT CugAT

“No cal fer la ronda Sud. El problema de mobilitat es pot solucionar amb més busos urbans i l’arribada del TramVallès”JoAn CALdeRonPrESIDENT D’ICv DE SANT CugAT

“Hi ha una línia vermella que no podem creuar en traçar la via, que és la de l’afectació de Torre Negra”RAüL GRAnGéPorTAvEu D’ErC A SANT CugAT

Mobilitat. PÀg. 26

Tabasa reconeix la davallada en volum de trànsit als túnels de vallvidrera



Primàries a ICV per triar el seu cap de llista electoral

ElECCionS. La secció local d’ICV comença a moure fils per escollir el seu cap de car-tell per a les eleccions munici-pals del maig del 2011. A par-tir del 23 de juny, els militants que vulguin encapçalar la llis-ta electoral dels ecosocialistes hauran de recollir un mínim de 10 avals entre el centenar d’afiliats que té el partit a Sant Cugat. El 13 de juliol se sabrà ja qui vol ser cap de llista i des-prés d’una votació interna els dies 15 i 16 de setembre es farà un acte de proclamació el 23 del mateix mes.

Possibles candidatsEl president de la secció local, Joan Calderon, no ha volgut revelar si ell mateix presenta-rà una candidatura ni si té pre-vist que n’hi hagi d’altres. Mal-grat això, s’han fixat la data del dilluns 21 de juny per fer decla-

racions d’intencions dels possi-bles candidats.

Ara per ara, sembla clar que Joan Calderon farà pública la seva voluntat de ser candidat abans de Sant Joan.

Pel que fa als seus possibles rivals, no seria estrany que el portaveu de la formació, Xavier Boix, encapçalés una altra can-didatura, com ja va fer l’any 2007, en què va ser alcaldable.

_Joan Ramon Armadàs

El 23 de setembre proclamaran el seu candidat a alcalde

Joan Calderon #ARXIU

PubliCaCió. El 22 de juny podrem trobar als prestat-ges de les llibreries el nou llibre escrit per l’alcalde de Sant Cugat en col·laboració amb el tinent d’alcalde d’economia, Jordi Joly. La nova publicació porta per títol La política que ve.

Els autors proposen una política que entengui les organitzacions públi-ques com la seva empresa i com l’eina per convertir les propostes i les idees en realitat.

Lluís Recoder i Jordi Joly proposen un nou model que han anomenat Politics & Management Deal, i consis-teix en un sistema d’organit-zació que demana un nou per-fil polític i directiu per a les organitzacions públiques.

La presentació oficial del llibre tindrà lloc el dia 1 de juliol a la Pedrera, a Barcelona, i anirà a càrrec d’Oriol Amat, catedràtic d’economia de la Universi-tat Pompeu Fabra.

El llibre porta per nom ‘la política que ve’ #ARXIU

_Redacció

Es publica un llibre escrit per Recoder i Joly

UIP

El proppassat dissabte, la Universitat Internacional de la Pau, una entitat tan nostrada com descone-guda per una part dels santcugatencs, va celebrar el seu 25è aniversari. Els qui vam ser-hi vam poder

comprovar, una vegada més, que el Claustre del Monestir és un lloc ideal per a aquest tipus de celebració (sempre que la gent compleixi amb els requisits cívics exigits, no cal dir-ho; pocs dies abans un conegut col·legi va celebrar-hi tam-bé alguna cosa i les llaunes de beguda es podien recollir a posteriori entre les columnes dels capitells. Així no, evident-ment. Potser caldrà posar-hi límits). Tornem a la celebra-ció. Va ser un acte entranyable, on es va parlar del passat, el present i el futur de la UIP. Més enllà de recordatoris tan jus-tos com necessaris, es va respirar la voluntat de seguir enda-vant i cal dir que la cosa no és fàcil, l’economia de l’entitat és feble i les aportacions públiques, sempre imprescindibles en aquest tipus d’aventures, coixegen, per dir-ho de forma gene-rosa i optimista. La UIP, com va quedar palès en algunes sig-nificatives intervencions, s’ha guanyat un important espai en el treball a favor de la pau: durant aquests anys ha generat un gruix de doctrina pacifista gens menystenible, ans tot el con-trari. Una de les coses que més m’ha encuriosit sobre aquest esdeveniment és el fet que el Rotary Club de Sant Cugat li hagi atorgat la Venus. A mi això del Rotary sempre m’ha descol·locat una mica, em passa, salvant les distàncies que són moltes, com la maçoneria, que és coneguda com a reali-tat organitzada, i històrica en aquest cas, però no se sap exac-tament en què consisteix. Potser és que no he estat prou atent quan n’he sentit a parlar. Ara bé, allò que més m’ha impactat és la concessió de la Venus, una obra de l’escultor Ricard Sala. Se sap que aquesta divinitat romana, equivalent a l’Afrodita grega, era la deessa de la bellesa, la fecunditat i l’amor, sobre-tot de l’amor sexual i àdhuc de l’acte sexual en sentit estric-te. Sens dubte, tot plegat ajuda a viure amb més harmonia, qui ho dubte, però jo, personalment, i potser és que torno a no fixar-m’hi, no veig la UIP com una entitat especialment sen-sual i ja no diguem sexual. Si hem de canviar de registre, però, com a patró que en sóc m’hi esforçaré. Ho prometo. •

l’EstirabotJORDI [email protected]

· Acabaments · Producció d’estands· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat

Promusa gestionarà el Mira-sol i el Volpelleres CentreCrisi. La situació econòmica provoca que el consistori no trobi cap empresa que se’n vulgui fer càrrec i decideix posar, ell mateix, en valor els equipaments

CEntralitat. L’empresa públi-ca local Promusa es farà càrrec de la gestió i comercialització dels equipaments Volpelle-res i Mira-sol Centre després de no haver trobat cap opera-dor privat que aposti pels nous espais de centralitat del muni-cipi. Quan es va obrir un con-curs per trobar una empresa que invertís 10 milions per fer-se càrrec del Mira-sol Centre aquest va quedar desert.

L’Ajuntament, per evitar el retard en la posada en mar-xa dels dos espais, ha deci-dit que ell mateix gestionarà la posada en valor de les ofi-

Mercadona i Carrefour han fet una oferta per portar els supermercats

J.R. Armadà[email protected]

El Volpelleres Centre és a tocar de la nova estació dels FGC #A. RIBERA

cines, supermercats, locals i aparcaments que configuren el Mira-sol i Volpelleres.

La situació neix amb una vocació de temporalitat, ja que l’Ajuntament espera que un cop es demostri l’atractiu dels

centres i se’n pugui detectar negoci, s’obri un nou concurs i Promusa surti de l’equació. Aquesta interinitat pot tenir una durada de 4 o 5 anys, depe-nent de les decisions del pro-per govern.

Recuperar la inversióEl tinent d’alcalde d’Econo-mia, Jordi Joly, ha explicat que la prioritat del consistori és “donar un ús real als equipa-ments i fer-los funcionar avi-at”. Així, l’Ajuntament aspira a recuperar els 16 milions d’eu-ros que va invertir trobant, a través de Promusa, empre-ses i comerços que vulguin instal·lar-s’hi. Segons Joly, sent l’Ajuntament el gestor dels espais també garantiran la pluralitat dels comerços.

Per altra banda, el regidor de Comerç, Josep Romero, ha revelat que hi ha quatre super-mercats interessats a instal-lar-se als equipaments, però de moment Mercadona i Carrefour són els únics que han presentat una oferta ferma. Per garantir el pluralisme l’Ajuntament prefe-riria que s’hi ubiqués un opera-dor diferent en cada centre. •



SupramuniCipalitat. L’al-calde de Sant Cugat, Llu-ís Recoder, va entonar el divendres 18 a Barcelona un discurs reivindicatiu pel que fa al paper dels municipis en

la formació del nou òrgan de govern de l’Àrea Metropolita-na. En aquest context, va dema-nar que la ciutat de Barcelona exerceixi un lideratge generós d’aquesta nou ens tot recla-mant que la capital catalana hi vegi més enllà de les seves fronteres i entengui el territori com una part important i ver-tebradora dins del país.

“L’Àrea Metropolitana és una realitat que requereix una reconstrucció que de moment no s’està fent prou ordenada-ment”, va afirmar l’alcalde en el Congrés Cerdà Postmetròpo-lis, emmarcat en la celebració

de l’Any Ildefons Cerdà. Reco-der va denunciar una “manca de lideratge” i un “dèficit de governança” a l’àrea i va recla-mar que l’òrgan de govern que acabi regint la zona sigui més gestor que polític. “No podem tenir una Àrea Metropolitana amb himne i bandera. Volem un òrgan amb vocació d’incar-dinació a Catalunya per liderar Catalunya”, va mantenir.

Cooperació i entesaUna altra de les demandes de l’alcalde va ser la de la coope-ració entre municipis d’una manera que no es perdi la

Reclama a la capital facilitar més les deslocalitzacionsDemana una estructura no radial del transport públic


Recoder demana un lideratge generós de Barcelona en la nova Àrea Metropolitanareclams. L’alcalde de Sant Cugat va intervenir com a ponent en un debat al CCCB emmarcat en la celebració de l’Any Ildefons Cerdà

lluís recoder al CCCB de Barcelona en un dels actes del Congrés Cerdà postmetròpolis #LOCALPRES

Barri. El grup local del PSC s’ha queixat pel fet que l’equip de govern no consulti els veïns de Mira-sol en decidir els pro-jectes de millora del barri. Segons el president de la for-mació, Ferran Villaseñor, s’ha pres la decisió d’urbanitzar el carrer Alps sense tenir en compte l’opinió de les associa-cions de veïns, i això ha desvir-tuat el paper del Consell de Dis-tricte. El PSC reitera que CiU “desmembra” aquest òrgan participatiu actuant així.

D’altra banda, i en respos-ta al discurs que Lluís Reco-der va pronunciar a Barcelona sobre l’Àrea Metropolitana, els socialistes han acusat CiU de voler endarrerir l’aprovació de la llei que regularà el govern de la zona per motius electo-ralistes. “Si CiU tingués una veritable visió metropolita-na, no hauria portat el projec-te de llei al Consell de Garan-ties Estatutàries”, va senten-ciar Villaseñor.

El PSC acusa CiU d’actuar al marge de l’opinió dels veïns a Mira-sol

Els veïns pagaran un 80% dels 2 milions de les obres del carrer alps #A.R.

ERC denuncia la deixadesa i l’oblit de la FlorestaDesídia. Alerten que tot i que hi ha una partida de pressupost per millorar el barri, el govern se’n desentén

ErC va il·lustrar la deixadesa amb fotografies del districte #CEDIDES

urBaniSmE. La secció local d’ERC portarà al ple del dilluns 21 una moció que insta l’equip de govern a millorar la deixadesa que, segons aquesta for-mació, pateix el barri de la Floresta. Els republi-cans proposaran que el Ple acordi que “l’equip de govern consensuï amb els grups polítics i els repre-sentants veïnals abans del mes d’agost les inversions prioritàries i el calendari d’execució durant aquest any”.

El regidor d’ERC, Toni Ramon, va explicar que el problema de l’equip de

govern no és pessupostari sinó de manca de voluntat política, ja que existeix una partida pressupostària espe-cífica destinada a aquests arranjaments en els pressu-postos d’enguany de la qual ERC s’atribueix l’autoria. “Només cal executar el pres-supost, així que a la Floresta només podem veure desídia de l’equip de govern i espe-cialment del president del consell de districte, Xavier Amador”.

Els dos regidors d’ERC van il·lustrar la deixadesa del barri amb un recull foto-gràfic on es podia veure des de mobiliari urbà en mal estat fins a cotxes coberts de pols, passant per forats a la calçada o trams de vorera impracticables.

La queixa esdevindrà moció en el ple el dia 21 de juny

_J.R. Armadàs

“Barcelona ha de ser més metropolitana i ser conscient que existeix vida intel·ligent més enllà de Collserola”

Frases

“Existeix un dèficit en transport públic al territori per una estructura radial dels traçats”

lluíS rECoDErALCALDE DE SAnt CugAt

identitat pròpia de cada ciu-tat. En aquest sentit, va ins-tar Barcelona a facilitar més deslocalitzacions i a pensar d’una manera “més metropo-litana”.

L’alcalde de Sant Cugat no va voler marxar de Barcelona sense reclamar una xarxa de transports públics menys radi-al, que doni servei a la perifèria de Barcelona sense que calgui passar per la capital per despla-çar-se entre municipis propers. Per últim, va aprofitar l’avinen-tesa per recordar la necessi-tat de declarar Collserola Parc Natural. •

_J. R. Armadàs



Els veïns no pagaran el bombeig d’aigua de la riera de VallvidreraDiStriCtES. Una vintena de veïns de Can Borrull podran marxar de vacan-ces amb uns 2.000 euros de més que no tenien pre-vistos. L’Ajuntament ha decidit fer-se càrrec de les despeses econòmi-ques del bombeig d’aigua de la riera de Vallvidrera en el seu pas per bar-ri planenc de Can Bor-rull. La mesura s’ha tirat endavant després que sortís a la llum que una canonada que recollia les aigües residuals de diver-ses residències de la zona desembocava a la rie-ra i provocava un impac-te ambiental conside-rable i fortes pudors en aquest indret. Els veïns afectats han expressat la seva satisfacció i alleu-jament per la mesura. Amb aquesta actuació, una bomba enviarà l’ai-gua bruta cap a la depu-radora de Vallvidrera, on es tractarà deguda-ment. Ara l’altre cavall de batalla dels veïns de Can Borrull és el cost de la urbanització del barri, del qual sí que hauran de finançar una part. •#FOTOGRAFIA: ARTUR RIBERA

2



Mobilitat. L’empresa pública gestora dels túnels de Vallvidrera, Tabasa, pre-veu un nou any de reduc-ció del volum de trànsit en aquesta via que uneix Sant Cugat i Barcelona.

Durant el 2009, 28è any d’explotació de la carrete-ra per part de Tabasa, l’au-topista va registrar una intensitat mitjana diària de trànsit de 33.800 vehicles, xifra que suposa un des-cens d’un 4,59% respecte de les dades del 2008. L’em-presa pública participada un 0,19% per l’Ajuntament de Sant Cugat ha culpat la crisi econòmica de la dis-minució de trànsit per una via on el peatge costa 3,53 euros en hora punta i 3,14 en hora vall per als turis-mes sumant-hi l’IVA.

Menys beneficisTabasa va registrar durant l’any 2009 una facturació de 35,4 milions d’euros i va reduir el seu benefici poc més d’un 39%. En total, va guanyar 9,2 milions i espera ingressar-ne menys de cara a l’any vinent.

Nous projectesEl capital de Tabasa s’ha incrementat en 220 milions per poder fer front al des-doblament dels túnels de Vallvidrera, el nou carril VAO de la C-58 i el futur túnel de la Conreria entre Santa Perpètua i Barcelona. •


Cada cop menys cotxes passen pels túnels de Vallvidrera #A. RIBERA

Menys cotxes als túnels per tercer any consecutiuReducció. El volum de trànsit va caure un 4,59% l’any passat i Tabasa preveu enguany una nova davallada

SobiRaniSMe. Membres de la secció local de la CUP van par-ticipar la setmana passada en una marxa a Barcelona que va acabar al Parlament per recla-mar el dret d’autodetermina-ció de Catalunya.

La iniciativa, convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir també va aplegar diversos membres de les ciutats que ja han organit-zat una consulta sobre la independència i va servir per encoratjar la nova ona-da de referèndums que es durà a terme.

Pel que fa al procés de reco-llida de signatures per celebrar un referèndum nacional, el membre de la formació Ani-ol Pros afirma que ho veuen “amb bons ulls” tot i que no han decidit si hi participaran activament.

Debat sobre residusA banda dels afers sobiranis-tes, la CUP segueix aprofun-dint en la seva llista de propos-tes per a la ciutat. Per aquest motiu, va convidar Joan Sala-vert, membre de la Platafor-ma Cívica per a la Reducció de Residus, per parlar de la proble-

màtica de l’augment dels resi-dus i de la manera com admi-nistracions i ciutadans poden reduir-los. Salavert va expli-car que el repte és implicar les empreses a l’hora de fabricar els seus productes, perquè la producció estigui encaminada al reciclatge quan acabi el cicle de vida del producte. •


la marxa va aplegar unes 50.000 persones a barcelona #CEDIDA

La CUP s’uneix a la marxa sobiranista al Parlament Reivindicació. 50.000 persones segons l’organització van reclamar el dret a decidir pels carrers de Barcelona


Publicitat | 27



Passarà aquesta setmana:La Festa Major ens porta una nova edició de La Botiga al CarrerMés informació: www.diaridesantcugat.cat

Economia28 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia | Esports_ 34 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54

la Xifra

450milions d’eurosés el volum d’inversió que l’empresa Grifols ha dedicat des de l’any 2007 a la seva internacionalització.


Banif analitza a Creàpolis llocs i opcions per invertir

Prop d’un centenar d’assistents van escoltar les recomanacions de Banif #ARTUR RIBERA

MErCatS. El grup de banca privada Banif va fer un repàs de les millors destinacions per invertir en un col·loqui obert a la participació dels assistents. Cinc experts en diferents àre-es d’inversió van desgranar diferents zones del món en un debat moderat per José Manuel García Sola, director general de Banco Banif.

El primer que va dir Pablo Rubio, analista d’aquest ens, va ser que hi ha dades que ava-len que s’està produint una recu-peració econòmica, però a dife-rents velocitats. “Les xifres de consum i de resultats d’empre-ses ens permeten ser optimis-tes a escala global, però la sorti-da de la crisi serà desigual depe-nent de cada país”.

La força dels emergentsGustavo Trillo, responsable de Morgan Stanley Investment Management, va ser l’encarre-gat d’explicar per què les eco-nomies anomenades emer-gents s’han convertit en una de les opcions més fiables a l’hora d’invertir. “Han sortit de la cri-si més ràpid que els països de l’OCDE, perquè han crescut en

exportacions, demanda inter-na, competitivitat i productivi-tat”. Trillo va assegurar que els països BRIC (el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina) han estat els que més reforçats han sortit de la crisi perquè no han hagut de pagar la recuperació de les seves economies.

Europa, a mig gasEl vell continent abandona la delicada situació econòmi-ca a dues velocitats, segons la directora de vendes de Fidelity International, Martina Álvarez. “Mentre veiem països com Ale-manya o el Regne Unit que ja donaran xifres positives a finals del 2010, els anomenats països PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya) tindran una recuperació més lenta”. •

Col·loqui. El grup de banca privada que depèn del Santander va fer un repàs dels diferents mercats en un debat obert a Sant Cugat

Els països emergents són els que millor han suportat la crisi


Nou Compte Expansió.El compte nòmina que tracta amb rigor i

serietat els teus diners.Informa-te’n a les nostres ofi cines.


Publicitat | 29

Aquest compteno és per a tu.És un compteper a vostè.per a vostè.




Vaga

Els sindicats juguen i han de jugar un rol fona·mental en l’eco·

nomia i en la societat. És un paper molt difícil, sempre sotmès al judi·ci general. Les reformes laborals en temps de cri·si els juguen a la contra, i encara els demanem que no protestin perquè això no és el que li convé al país. Però és que és cert, no li convé.No seré jo qui defensi el projecte de llei de refor·ma laboral. En la meva opinió es queda molt curt. En lloc de simpli·ficar introdueix noves excepcions i casos parti·culars. Abarateix l’aco·miadament, però això no crea ocupació, tot i que pot evitar que se’n des·trueixin alguns més per la via dels tancaments

d’empreses. No toca els costos. No resol la dua·litat, la negociació col·lectiva o la reducció gene·ralitzada de les quotes a la Seguretat Social. Però malgrat tot, provoca la reacció de convocar una vaga general.Tinc seriosos dubtes que el clima social sigui pro·cliu a aquesta vaga, no sé si l’entendrem. Opino que molta gent és molt conscient de l’excepcio·nalitat del moment, que és imprescindible pren·dre mesures que ens han d’afectar, necessària·ment, a tots. Recullo també la sen·sació que els sindicats estan perdent l’oportuni·tat de traslladar el mis·satge que els preocupen tant els treballadors atu·rats com els ocupats. Una taxa d’atur propera al 20% faria incomprensi·ble que no es prenguessin decisions importants en molts terrenys, un dels quals, la regulació del mercat laboral.Cal, aquesta vaga? •

Demanem que no protestin perquè això no és el que li convé al país

[email protected]

econogresca

CARLESBRUGAROLAS

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa

Es desconvoca la vaga de Delphi del dia 18

La planta respira alleujada durant una setmana #ARTUR RIBERA

TrEbaLL. El darrer con-flicte laboral que va posar en peu de guerra els treba-lladors de Delphi sembla estar en vies de solucionar-se aviat.

L’empresa pretenia rees-tructurar la plantilla aco-miadant 66 treballadors de la planta santcugatenca, cosa que va provocar que es dugués a terme una vaga par-cial que paralitzava la facto-ria cinc hores cada divendres al vespre.

Peticions acceptadesSegons ha explicat el repre-sentant del comitè d’empre-sa, Antonio Morán, la direc-ció de la companyia fabricant de components d’automò-bils hauria acceptat les tres condicions que els sindicats reclamaven per trobar una solució menys dramàtica al conflicte. S’obrirà la pos-sibilitat de baixes incenti-vades i prejubilacions a la plantilla i els treballadors que no vulguin acollir-se a cap d’aquestes dues opcions seran recol·locats en un altre lloc de treball dins la matei-xa empresa.

El cap de recursos humans de la planta de Delphi de Sant Cugat, Rogelio Oficialdegui, ha revelat que hi ha dos fac-tors molt positius en les dar-reres negociacions. “Els tre-balladors han desconvocat la vaga del dia 18 i hi ha símpto-mes d’entesa entre les dues parts”.

Per la seva banda, els sin-dicats no han decidit encara si seguiran la vaga el diven-dres 25 i esperen a tenir tots aquests acords verbals sig-nats. •

J.R. Armadàs i C. Illana redacció@premsalocal.com

La CGT i SFP volen suprimir Cugat.cat per reduir despesareacció. Els sindicats plantegen aquesta opció per gastar menys. Tots els partits polítics locals i el síndic rebutgen la mesura

CriSi. La Confederació Naci-onal de Treballadors (CGT) i el Sindicat dels Funcionaris de la Policia (SFP) han plan-tejat en un manifest con-junt la supressió del grup de comunicació local Cugat.cat com a mesura per reduir la despesa municipal.

Aquests sindicats expres-sen d’aquesta manera una de les seves propostes per estal-viar costos al consistori i es queixen de l’elevat cost que té per a la ciutat mantenir el mitjà públic local (1,3 milions d’euros l’any).

La CGT i l’SFP també volen “reduir de 30 a 5 els

Els treballadors, sorpresos per la petició sindical


Cugat.cat és el mitjà de comunicació públic de la ciutat #ARTUR RIBERA

ViSiTa. La directora general de Comerç de la Generalitat, Gem-ma Puig, va explicar dimecres 16, en una visita a Sant Cugat, la Llei d’ordenació d’equipa-ments comercials als comer-ciants de la ciutat. En una tro-bada a L’Ateneu, va escoltar els dubtes dels professionals sant-cugatencs i va emetre una sèrie de recomanacions lligades a la gestió empresarial. Puig va revelar que una de les princi-pals preocupacions del sector és el finançament i va recoma-nar la cooperació i el treball en xarxa per construir alian-ces estratègiques amb què es puguin reduir costos.

_Joan Ramon Armadàs

Gemma Puig recomana unir-se al petit comerç

Gemma Puig a L’ateneu #J.R.A.

càrrec polítics de confiança i reduir la dedicació exclusiva de les regidories delegades”. Una altra de les seves deman-des és eliminar despeses pro-pagandístiques i posen com a exemple els 20.000 euros gas-

tats en un anunci al Financi-al Times o els 72.000 destinats a fotos d’alcaldia.

Resposta unànimeTots els grups polítics de la ciutat han rebutjat la pro-

posta dels sindicats i han fet una defensa de la pluralitat i el servei públic de l’entitat. També el síndic de greuges de Sant Cugat ha qualificat l’op-ció de “bajanada”, en declara-cions al mitjà.

Pel que fa als treballadors de Cugat.cat, han contestat els sindicats amb un comunicat en què posen de manifest “la rellevància social plenament acreditada” de l’ens demos-trada amb les dades de l’Ofi-cina de Justificació de la Difu-sió, que els atorga una audi-ència d’uns 19.000 usuaris al mes. Els periodistes es mos-tren sorpresos que sindicats amb una trajectòria democrà-tica com la CGT i l’SFP facin una petició que implicaria un retrocés democràtic. Segons ells, “el tancament d’un mit-jà “és una mala notícia per a la democràcia i empobreix la societat”. •


Publicitat | 31

Nou CompteExpansió.

El compte nòmina que tracta amb rigor

i serietat els teus diners.

Reuneix-te amb un dels nostres gestors,truca’ns al 902 32 32 22 o entra a sabadellatlantico.com.

Oferta vàlida per a noves nòmines superiors a 700 € o pensions superiors a 1.000 € domiciliades a partir de l’1 de maig de 2010.



32 | Publicitat




Grifols amplia el negoci a la Xina, Suècia i Colòmbia

EmprESa. El grup farma-cèutic especialitzat en hemoderivats Grifols obri-rà dues noves filials a Suè-cia i Colòmbia i una ofici-na de representació comer-cial a la Xina, a la ciutat de Xangai. Amb aquestes tres operacions l’empresa cata-lana reforça la seva presèn-cia a l’exterior, a la qual ha dedicat un pressupost de 450 milions d’euros des de l’any 2007. Grifols també té plane-jat incrementar la seva pre-sència als Estats Units amb el projecte d’una nova fàbri-ca a San Marcos, Texas.

Inversions a CatalunyaMalgrat el seu procés d’in-ternacionalització, Grifols ha dedicat gran part de les seves inversions en projectes a Catalunya. Així, a banda del complex industrial a Parets del Vallès, el grup farmacèu-tic s’ha gastat 50 milions d’eu-ros en la construcció de la seva nova seu central que està en construcció a Sant Cugat.

A banda d’això, la compa-nyia té previst iniciar aquest any una nova fase d’assajos clínics per tractar l’Alzhei-mer amb productes hemode-rivats.

Grifols ha facturat 237 mili-ons durant el primer trimes-tre del 2010.

Grifol és un grup especialitzat en hemoderivats #CEDIDA

_Redacció

Ha invertit 450 milions des del 2007 en internacionalització

El BCE guanya confiança

La reunió del BCE durant la setmana passada va trans-córrer sense sor-

preses, amb la confirma-ció de la percepció que vol transmetre l’autori-tat monetària europea: les expectatives del crei-xement a la zona euro són positives per a la segona meitat de l’any, malgrat les tensions financeres i la incerte-sa perifèrica. Per al 2010 la seva previsió s’eleva del 0,8% a l’1,0%, encara que per al 2011 revisa la seva estimació de l’1,5% a l’1,2%, a conseqüència de les mesures d’ajust fis-cal que tindran un efecte alentidor per a la deman-da domèstica. En aquest escenari, la política monetària segueix inva-riable. El Banc d’Angla-terra va mantenir tipus i no va manifestar inten-ció de fer-ho, i a més va adquirir 200.000 mili-ons de lliures en bons del Regne Unit. Per la seva part, el BCE va confirmar també que manté tipus i que, a més de les com-pres de bons sobirans (de forma controlada per no aixecar riscos inflacionis-tes), farà noves subhastes de liquiditat il·limitades a 3 mesos, a un tipus fix, per facilitar liquiditat als bancs europeus. Amb tot això, el que pretén el BCE és guanyar temps per calmar les tensions financeres, i recuperar la confiança entre les enti-tats del sistema finan-cer europeu. Un sector que encara pateix impor-tants incògnites, especi-alment per la banda de les dificultats en el crè-dit. En el moment actu-al, en què es desencade-na el pànic per qualsevol succés (cas d’Hongria), i amb escassa liquiditat en el mercat interban-cari, l’autoritat mone-tària europea vol gua-nyar temps i mantenir la calma, consolidant els senyals de recuperació a Europa. •[email protected]

en global

Inici de l’enderrocament de part de l’edifici de la 0Cooperativa Vitivinícola l’any 1994 #M. ESPINOSA

LItIGI. La Cooperativa Viti-vinícola de Sant Cugat tra-vessa una situació convulsa. Un grup de petits accionis-tes del que s’ha convertit en una societat limitada estan molestos i alarmats per la gestió de l’actual junta de l’entitat.

El principal motiu del con-flicte és un crèdit per valor de 2,5 milions d’euros, que la junta va demanar sense consultar els accionistes de l’empresa per invertir en una empresa de residus ambientals de nom Ambi-ensys. Amb l’opacitat de les operacions, un 15% dels acci-onistes van demanar cele-brar una assemblea extraor-dinària per limitar el poder de la gerència liderada per Carlos León Tomás, com a mínim pel que fa a l’endeu-tament de la societat. Aques-ta reunió mai no s’ha arribat a convocar.

Inversió interessadaEl que no sabien els socis de la Vitivinícola quan van tenir la notícia del crèdit per inver-tir en Ambiensys és que Car-los León tenia el poder d’un percentatge elevat d’aquesta empresa, que hauria aconse-guit després d’un presumpte engany al soci fundador de la companyia.

Segons aquesta persona,

Òscar Ribas, Carlos León va abusar de la seva confiança per adquirir més d’un 51% d’Ambi-ensys i fer fora de la seva pròpia empresa el fundador i les per-sones que li eren afins.

Una veritat incòmodaEl fundador d’Ambiensys, Òscar Ribas, va quedar per-plex quan un dia es va ado-

nar que el consultor que l’ha-via ajudat a arrencar el nego-ci s’havia apropiat de la seva empresa i el deixava progres-sivament amb un 14% de par-ticipació. “Ens ha enganyat a tots. Als socis de la Vitiviníco-la explicant el motiu dels crè-dits i a mi explicant-me que aquesta SL tenia molts diners que no sabia on posar”. Ara mateix hi ha dues demandes i una querella contra León.

OportunismeCarlos León s’ha defensat d’aquestes crítiques dient que aquest és un afer intern d’una societat i que un mit-jà de comunicació no és el lloc més adequat per tractar aquest tipus de conflictes. “És un problema societari pel qual els socis no s’han preocupat en un any i ara ho expliquen a la premsa com a mesura opor-tunista de cara a la propera assemblea general”.

León veu “mala fe per part dels socis” i ho basa en el fet que des que tenen coneixe-ment de la inversió en Ambi-ensys, cap dels 400 socis no havia mostrat interès a par-lar sobre aquest polèmic afer.

Aquest divendres 18 se celebra una reunió de la jun-ta d’accionistes de la Vitiviní-cola. Tot sembla indicar que no serà una assemblea plà-cida per a cap dels membres amb participacions a l’em-presa. •


Socis de la Vitivinícola, en estat d’alerta per una inversió polèmicatensió. Un grup d’accionistes, en contra l’administrador per haver endeutat l’entitat sense avisar

Avancar posa pàrquings al carrer a BarcelonaEmprESa. L’empresa Avana-car ha instal·lat aparcaments a la via pública per als usua-ris del seu servei de carsha-ring. Aquest és un sistema que permet agafar un cotxe de lloguer a un preu baix i retornar-lo en el mateix punt

de manera independent amb una targeta d’usuari.

Avancar disposa de cotxes de la seva flota a Sant Cugat aparcats a l’aparcament de sota l’estació dels Ferrocar-rils de la Generalitat.

_Redacció

La Vitivinícola va néixer l’any 1921 com a cooperati-va de pagesos per tirar enda-vant el celler que produïa el vi a Sant Cugat. Amb el pas dels anys, i tenint en comp-te el progressiu abandona-ment de la pagesia, la coo-perativa es va transfor-mar en una SL i va edificar en part dels seus terrenys. Un dels equipaments fruit d’aquelles construccions és el Celler Centre, on avui hi ha el supermercat Mer-cadona. La nova societat és la propietària dels diversos locals comercials situats al mateix terreny. També van cedir a la ciutat l’edifici his-tòric del Celler Cooperatiu construït per Cèsar Marti-nell. Molts dels antics coo-perativistes avui tenen par-ticipacions en la SL.

Sobre el tema Una entitat amb molta història


Prop de 450 escolars participen en la 18a Jornada d’Handbol Escolar de Sant Cugat, que organitza l’OMET

Torneig _Pàg. 38Esports34 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54


El CH Sant Cugat juga per primer cop l’Europeu

HAndbol. Després de con-firmar-se en els últims anys com un dels millors equips de veterans de Catalunya, el CH Sant Cugat afronta un nou repte: jugar el cam-pionat europeu, en concret, el Masters +35. Serà durant el cap de setmana, des del divendres 18 fins al diumen-ge 20, a Berga.

L’Handbol Sant Cugat està enquadrat en el grup D. Juga amb un altre equip català, l’Handbol Cardedeu, un d’espanyol, el Balonmano Castellón, i dos d’estrangers, l’Odense Old Boys, danès, i el Turbine Gfeuda Wien, aus-tríac. L’Odense parteix d’en-trada com a favorit, el seu primer equip juga la Champi-ons. “Nosaltres mirarem de fer el màxim que puguem”, explica un dels integrants de l’equip, Pere Lluís Martí. “Però sobretot volem disfru-tar de l’experiència, de l’oca-sió que se’ns presenta”.

El conjunt santcugatenc juga els tres primers partits de la fase de grups divendres, i el quart dissabte al matí. Són partits de menys dura-da, de 15 minuts per part. “Arribem una mica justets de gent, a veure si passem”. Esteban Rodríguez i Jordi de la Cruz són baixa per lesió, i divendres alguns dels juga-dors no podran assistir-hi per motius laborals.

Aquesta primera partici-pació a l’European Masters Handball coincideix amb l’única vegada que el CH Sant Cugat no juga la final de la lliga regular Masters cata-lana. Així com en les darre-res vuit edicions havien estat finalistes o havien guanyat el campionat, en aquesta, els vermell-i-negres van ser eli-minats a les semifinals pel BM La Roca, un dels equips que també juga el campionat d’aquest cap de setmana. El mateix farà el vigent campió, el CH Sant Quirze.

_Pere Fernández

Passarà aquest dissabte, 19 de juny:El 12è Trofeu d’ASDI, al Club de Golf Sant CugatMés informació: www.golfsantcugat.com

ATlETISME. Set medalles d’or, quatre de plata i set de bronze. Aquests són els èxits espor-tius de la secció d’atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat, en la seva participació en la jornada final del Cam-pionat de Catalunya Infantil, Aleví i Benjamí. Els sis atle-tes que s’han imposat en les seves respectives disciplines són els següents: en catego-ria infantil, Nil Gispert Vila-Ferran (1.000 metres obsta-cles); Laia González Call (600 metres llisos), i Êlla Bestué Ferrera (triple salt). En ale-ví, Marc Salvatella Vidal (60 metres tanques), i en benja-mí, Eloy Santafé Paga, en les modalitats de 60 metres lliures i salt d’altura, i Joan Artigas Medina, en salt de llargada.

Més bronzes i platesEl CM Sant Cugat també va aconseguir el dissabte 12 de juny, al Prat de Llobregat, qua-tre medalles de plata i set de bronze. En segona posició van finalitzar els infantils Mau-ro Canalda Rossignani (150 metres llisos); Blanca Rius Sansalvador (1.000 metres lli-sos), i Nora Taher Martínez

(3.000 metres llisos). En aleví, Marc Salvatella Vidal també va ser segon en salt d’altura.

Finalment, la tercera plaça va ser per als infantils Óscar Rico López (en els 220 metres tanques i 80 metres tanques); Mauro Canalda Rossignani (80 metres llisos); Olivia Rubert Echevarria (150 metres llisos) i Claudia Rofes Salcedo (llan-çament de javelina). En benja-mí també van ser tercers Àlex Bonet Sarrias (60 metres lliures) i Maria Mur Rodríguez (llança-ment de pilota).

Per la seva banda, Sergi Tor-res i Judith Feu, de la secció d’at-letisme del CM Sant Cugat, defensaran Catalunya en el Campionat d’Espanya Juvenil de Seleccions Autonòmiques. La competició es farà a Lloret de Mar, el 19 i 20 de juny.

Altres campionatsEl Club Muntanyenc Sant Cugat també estarà represen-tat aquest diumenge 20 de juny en els Campionats de Catalunya Júnior i Promesa. En el Campio-nat de Catalunya Júnior, que es farà a l’Estadi Municipal Joan Serrahima de Barcelona, hi par-ticiparan els següents atletes: Thibaut Durand, Àlex Ferrer i Arnau Martínez. En el campi-onat català promesa competi-ran Daniel Fernández i Arnau Pujol.

Finalment, en el Campio-nat de Catalunya Cadet, que se celebrarà a Vic el dissabte 19 de juny, hi seran presents dotze atletes. Són Pau Ayuso, Roger Sunyer, Bernat Parpal, Francesc Viaplana, Nil Rodés, Zoya Naumov, Carlota de Sojo, Maria Abadal, Laia Gispert, Constança Cerrada, Paula Gil i Mariona Borell. •

El Muntanyenc es penja divuit medalles al català

Èxits. La secció d’atletisme ha aconseguit set medalles d’or, quatre de plata i set més de bronze en la jornada final del Campionat de Catalunya Infantil, Aleví i Benjamí

Gispert, González, Bestué, Salvatella, Santafé i Artigas, els orsLa secció participarà ara en els de promeses, júnior i cadet

Els atletes del Club Muntanyenc Sant Cugat van brillar en aquesta competició #MIQUEL MERINO

Àlex López [email protected]



FUTBOL. El primer equip femení del Sant Cugat Esport Futbol Club ha asso-lit aquesta temporada 2009-2010 l’ascens a la Primera Catalana. L’equip que pre-para Tono Cadevall ha fina-litzat la Lliga del grup 5 de la Segona Catalana en la quar-ta posició de 16 equips, amb 71 punts, a només dos punts del tercer classificat, el CE Manresa. Així, els quatre primers a la Lliga, l’Atlètic Can Deu, la UD La Planada, el CE Manresa i el Sant Cugat Esport FC, són els conjunts que s’han assegurat l’ascens de categoria.

Les vermell-i-negres tan sols han perdut 1 dels 15 par-tits que han jugat a la ZEM Jaume Tubau. Per la seva banda, lluny de Sant Cugat el balanç ha estat de 9 victòri-es, 2 empats i 4 derrotes.

Tono Cadevall, entrenador del sènior femení i també coor-dinador dels tres equips feme-nins del Sant Cugat Esport FC, ha explicat al DIARI DE SANT CUGAT que “hem fet una molt bona temporada. Estic content per les jugadores i per com han anat les coses”. Cadevall ha ressaltat que “a principis de temporada era conscient que teníem una plantilla per inten-tar lluitar per ascendir de cate-goria”, ha assegurat.

Les components d’aquest equip són les següents: Lau-ra Gil, Iris Barbe, Andrea Vice-do, Júlia Estévez, Mar Escola, Marta Durban, Mireia Mar-co, Irene Macaya, Judit Abe-

El Sant Cugat Esport FC puja a Primera Catalana FemeninaÈxit esportiu. L’equip sènior ha estat quart de 16 equips en el grup 5 de Segona Catalana, fet que li permet ascendir de categoria

L’equip femení celebra l’ascens de categoria #CEDIDA

A la ZEM Jaume Tubau ha guanyat 14 partits i n’ha perdut 1

Àlex López [email protected]

lla, Saray Sánchez, Carol Martínez, Marta Sagol, Mar-ta Palau, Lali Triadú, Sílvia Martín, Cris Valcárcel, Leire Flores, Maria Soria, Adri Mari-ne, Sonsoles Torres, Nayer Díaz, Bet Nonell, Lídia Rubio, Míriam Hösnech, Elena Della Valle, Elena Durban, Ana Ber-nal, Maria Colmenero i Juani-ta Siabatto.

La temporada vinentLa temporada vinent, la pri-mera del sènior femení a la Pri-mera Catalana, es preveu for-ça difícil. “El principal objec-tiu serà la permanència, sense patir per mantenir la catego-ria. Mantindrem el bloc de jugadores d’aquesta tempo-rada i farem tres o quatre fit-xatges”, ha detallat el tècnic que fa tres temporades que entrena aquest equip.

Una de les principals nove-tats de la secció femenina del Sant Cugat Esport FC per a la pròxima campanya 2010-2011 és la creació d’un segon equip, que militarà a la Sego-na Catalana i que dirigirà Josep Miranda, entrenador que aquesta temporada ha fet campió de Lliga l’Atlètic Can Deu, conjunt que ha militat en el grup del Sant Cugat Esport FC. El club seguirà tenint un cadet-juvenil i un aleví-infan-til, i apostarà un any més per l’àrea femenina. •

Anna Cohí i les germanes Pla guanyen els Premis ARC

PREMIS. D’entre els 181 esportistes i tècnics guar-donats als Premis ARC 2009 que dóna la Secretaria Gene-ral de l’Esport, n’hi ha tres que són santcugatencs. En l’apartat de cecs i deficients visuals l’esquiadora Anna Cohí, així com el seu entre-nador, Jordi Carbonell, han rebut el premi pel seu títol a la Copa del Món IPC en la prova d’eslàlom. També l’han rebut Bàrbara Pla i Júlia Pla, pel subcampionat que van aconseguir a l’Euro-peu de rugbi a 7 el 2009.

L’acte va tenir lloc al Palau de Pedralbes, el dijous 10 de juny, i va estar presidit per Anna Pruna, secretària general de l’Esport, així com pel vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira.També es va fer un acte de reconeixement a l’exporter del FC Barcelona d’handbol, David Barrufet, per la seva gran trajectòria durant els vint-i-un anys que ha ves-tit i defensat la samarreta blaugrana.

_Pere Fernández



RefeRència:expeDient núm.: Up00/10/04

DElimitaCió DE la trama urbana ConSoliDaDa DEl muniCipi DE Sant Cugat DEl VallèSpRomoció: pública mUnicipalData apRovació inicial:17 De maig De 2010

L’Ajuntament Ple, en sessió ordinària del dia 17 de maig de 2010, va acordar aprovar inicialment la Deli-mitació de la trama urbana consolidada del municipi de Sant Cugat del Vallès, de promoció de referèn-cia, en els mateixos termes del projecte presentat, i sotmetre dit expedient a informació pública per ter-mini d’un mes, d’acord amb el que disposa l’article 8.2a) del Decret Llei 2/2009.

Durant l’esmentat termini d’un mes, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, en la premsa escrita, així com en la pàgina web muni-cipal www.santcugat.cat, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit de Territori, Secció de Recursos i Informació, plaça de la Vila, número 1, amb visita prèvia concertada, podent-se presentar al.legacions mitjançant qualsevol dels procedi-ments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Proce-diment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement..Sant Cugat del Vallès, 31 de maig de 2010L’alcalde, Lluís Recoder i Miralles

EDiCtE

��

��

��

��

��

��

El CG Sant Cugat acull el 12è Trofeu d’ASDI

SoliDaritat. Les instal·lacions del Club de Golf Sant Cugat acullen, un any més, el Trofeu Benèfic d’ASDI (Associació Pro Disminu·ïts Físics i Psíquics de Sant Cugat). El campionat es juga·rà aquest dissabte, 19 de juny, en la modalitat de stableford (18 forats). Cada participant pagarà 35 euros per inscrip·ció i els diners recaptats es lliuraran a l’associació ASDI. Aquest torneig solidari és obert als socis del CG Sant Cugat i també als que no ho són. L’organització d’aques·ta dotzena edició preveu una participació d’unes 120 per·sones. En aquesta ocasió, la prova compta amb la col·laboració de Capio Hospital General de Catalunya.

_Redacció

ConVEni. L’empresa Cite·lum Ibérica, que des de fa moltes temporades patroci·na l’Olímpyc Floresta Fut·bol Sala i la secció de tennis de taula de la Unió Esporti·va Sant Cugat, ha renovat el seu acord d’esponsorització amb els dos clubs esportius. En el cas de l’Olímpyc, l’apor·tació econòmica serà de 9.000 euros, mentre que la UE Sant Cugat en rebrà 6.000.

Joan Pons, director gene·ral de Citelum Ibérica, va explicar en l’acte de signa·

tura dels convenis que “la tas·ca d’aquestes dues entitats és molt important. Per nosaltres és una oportunitat per poder fer coses per Sant Cugat. Volem ser un agent més de la vida de la ciutat. Esperem poder continuar patrocinant aquests dos clubs molts anys més”.

Els presidents, agraïtsTant Àngel Ruiz, president de l’Olímpyc Floresta FS, com Jordi Torrens, president de la Fundació UE Sant Cugat, van mostrar públicament el seu reconeixement cap a l’em·presa Citelum Ibérica, pel seu constant suport. En aquesta línia, Àngel Ruiz va ser molt clar: “Vull agrair el suport que sempre hem rebut de Citelum Ibérica, que creu en la feina que fem a l’entitat. Amb el seu ajut ens dóna estabilitat eco·nòmica per continuar apos·tant pel futbol sala de base. Espero que aquesta relació duri molts anys”.

Per la seva banda, Jordi Tor·rens també va voler reconèi·

Citelum continua creient en l’Olímpyc Floresta FS i la UE Sant Cugat

amador, torrens, recoder, pons i ruiz en l’acte #ARTUR RIBERA

Dóna 9.000 euros a l’Olímpyc i 6.000 a la UE Sant Cugat

xer la importància pel club de poder comptar amb una empresa com Citelum Ibéri·ca. “És un luxe”, va afirmar. “L’empresa Citelum Ibérica i Joan Pons creuen en el nostre projecte i nosaltres complim les expectatives que ells espe·ren de la UE Sant Cugat. Espe·rem poder mantenir aquesta relació durant molts anys”.

Recoder lloa CitelumLluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, va lloar el compromís de l’empresa Citelum Ibéri·ca amb l’Olímpyc i la UE Sant Cugat. “Citelum Ibérica és una empresa que se sent corespon·sable de la seva ciutat i li vull donar les gràcies per seguir apostant per l’Olímpyc i la UE Sant Cugat. Per Recoder, el patrocini de Citelum Ibérica respon “al reconeixement a la feina que estan fent aquestes dues entitats esportives”.

Aquest acte va tenir lloc el dimarts 15 de juny, a la Sala Ginesta de l’ajuntament de Sant Cugat.

_À. López Puig


Publicitat | 37




HANDBOL. Uns 450 nens, aproximadament 10 per equip d’un total de 45, van participar en la jornada de cloenda de l’handbol esco-lar que organitza l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET). La d’en-guany, la divuitena edició, ha comptat amb la presèn-cia d’equips de dins i fora del municipi, entre ells alguns de molt prestigiosos, com el cas del BM Granollers. Segons el coordinador d’handbol de l’OMET, Joan Sancho, la jornada va ser “molt positiva, amb molt de nivell i amb una participació molt alta, el màxim que ens podíem permetre”. Fins i tot hi va haver equips que volien participar que no van poder-ho fer per falta d’espai i per falta de temps.

Hi van participar quatre equips prebenjamins, 12 de benjamins, 16 d’alevins, 5 en la categoria infantil mascu-lí i 4 en la categoria infantil femení. En benjamí el guanya-dor va ser el CEIP Joan Mara-gall, que va guanyar a la final el Ramon y Cajal. En aleví va ser precisament el Ramon y

Cajal qui es va imposar a la final que va disputar amb el Ferran i Clua. En infantil, el Club Handbol Sant Cugat va disputar les dues finals, la masculina la va guanyar a l’Handbol Matadepera, men-tre que la femenina la va per-dre amb el CH Sant Esteve Sesrovires. •

Pere Ferná[email protected]

La jornada es va fer al Pavelló de Can Llobet, a la Floresta #LLUÍS LLEBOT

Dotze hores d’handbol acomiaden la temporadaParticipació. Prop de 450 escolars es reuneixen en la jornada organitzada per l’OMET el diumenge 13

BàSquEt. El Pavelló 3 de la Zona Esportiva Munici-pal Rambla del Celler va ser l’escenari, els dies 12 i 13 de juny, de la cinquena edició del Torneig Ciutat de Sant Cugat de bàsquet, que orga-nitza la Fundació UESC. El torneig es va fer enguany en les categories mini i prein-fantil, i hi van prendre part 15 clubs, entre ells un de fin-landès, el Kharina Kaulas. En la minipreferent el cam-pió va ser la UE Sant Cugat, que va vèncer el Sant Gervasi

de Mollet. En la mini B el gua-nyador va ser el CN Terras-sa i en la categoria preinfan-til el CB Mollet va vèncer en la final la UE Sant Cugat. La UESC va pujar al podi en les tres categories.

A la nit va tenir lloc el sopar-fòrum amb el ponent convidat, el tècnic gallec Quique Fer-nández, que va parlar sobre el bàsquet de formació, i en con-cret, sobre el d’iniciació, que és el que ha estat protagonis-ta aquest any.

Aquesta competició va tornar a ser un èxit #LLUÍS LLEBOT

_Pere Fernández

Bàsquet d’iniciació al Torneig i Fòrum

El Sant Cugat i el Junior FC, enquadrats en el grup 3

FutBOL. Els primers equips de futbol del Sant Cugat Esport FC i el Junior FC han estat enquadrats a la Lliga 2010-2011 en el grup tercer de la Primera Regional, segons el sorteig d’agrupacions que es va celebrar el dilluns 14 de juny, a la seu de la Federa-ció Catalana de Futbol. Això suposa un canvi per a amb-dós conjunts, ja que aques-ta temporada 2009-2010 han militat en el grup 4.

Segons aquesta proposta, els rivals dels dos equips de la ciutat seran la UD Andalu-cía, el Base Espirall-Les Clo-tes CF, CD Cervelló, Cubelles CF, Espluguenc FA, Juventud 25 de Septiembre, Juventud Prat, AE La Munia, Martorell CF, AE Moja, UD San Mauro, UE Sant Joan Despí, UE Sit-ges, UD Unificación Bellvit-ge, UD Vallirana i Vilanova i Geltrú CF B.

Segons la proposta de calendari de dates, la Lliga començaria el cap de setma-na de l’11 i 12 de setembre i acabaria el 28 i 29 de maig.

_Redacció



2n Torneigdefutbol 7

Del 5 al 22 de juliolCamp de futbol de Can Magí

Places limitadesInformació i reserves:OMETPassatge Baró de Coubertin, 5(ZEM Rambla del Celler)93 565 70 99

ZEM JAUME TUBAUDe 17 a 22 h93 544 15 50

Felicitats a totes i tots per l’ascens

Sou moltes les persones involucrades en l’èxit d’aquest equip. Hauria de començar pel patroci-nador de la secció, Construccions PAI, passant per persones com la Marisol (oficina del club),

l’Isaac, l’Anna, la Sara, el Rafa (de Team Partners), que sense adonar-se’n ens han ajudat, encara que de vega-des sembli que no es valora la seva aportació. Per peti-ta que sigui, jo sí que la valoro i l’agraeixo. També he de donar les gràcies a l’afició, a les mares, pares, parelles, amigues i amics, que sempre ens segueixen, com a aques-tes dues persones que, encara que són joves, per mi són grans, molt grans: Tommy Durban i Simon Basanta. He d’agrair el gran treball de la Marta (la fisio), que enguany ha tingut molta feina i l’ha tret endavant, cuidant i aca-ronant les jugadores del club i d’un equip que aquest any m’ha demostrat a mi i s’ha demostrat a ell mateix que sap jugar molt bé a futbol.Vull agrair a totes les jugadores que han participat en algun partit i que tota la temporada –la majoria més d’una– han aguantat els meus crits, les meves bregues, la meva mala llet, sobretot en els partits de final de tem-porada; al coordinador general del club, Juqui, a la jun-ta directiva, al presi Llorenç Santasusagna, sense el seu suport no seríem on som. I què puc dir de les dues perso-nes que treballen per aquesta secció femenina del club, la jefa, Clara Ravina, i el jefe, Enric Fortes. GRÀCIES a tots dos per la vostra confiança i suport en tot moment. •

la TribunaTONO CADEVALLentrenaDor Del sènior Femení Del sant cugat esport Futbol club

La cursa popular del DiR aplega prop de 700 atletes en la seva segona edició

aTlETiSmE. La cursa popu-lar del DiR, amb tan sols dos anys de vida, comen-ça a treure cap com una de les més atractives de totes les que s’organitzen a Sant Cugat. Si més no, és una de les que crida més l’atenció. Dissabte passat, dia 12, al matí, la zona dels voltants del DiR Sant Cugat (la car-retera de Rubí) es va para-litzar per donar protagonis-me a les prop de 700 perso-nes que van participar-hi, la majoria uniformades amb la samarreta groga

del DiR. La participació, des-prés de reduir-ne els quilòme-tres de distància respecte de l’any passat (de 10 a 5), s’ha multiplicat per més de dos. El 2009 van ser 300 i aquest any, 700: “I l’any que ve aspi-

rem a tenir-ne 1.000. Cada any volem fer un pas enda-vant, per aconseguir que la cursa del DiR sigui una cursa de referència a Sant Cugat”. Així ho explica Albert Godoy, director del DiR Sant Cugat i

Campions. Benito Ojeda i Yolanda Riera van ser els primers classificats en les seves respectives categories

màxim responsable de l’orga-nització de la cursa. “Volem que sigui una prova que gau-deixin tants els santcuga-tencs, com evidentment els socis del DiR”.

El triomf se’l va adjudi-car Benito Ojeda, de l’Adidas Domingo Catalán, un clàs-sic a les curses populars i, entre d’altres, dues vegades campió d’Espanya de Mara-tó i deu vegades campió de Catalunya en la mateixa dis-tància. “Sabíem que el triomf estaria entre dos o tres atle-tes, jo em trobava una mica millor que ells”. Ojeda va fer un temps de 16 minuts i 34 segons, encara que, segons ell, parlar de marca és mera-ment anecdòtic en un terreny tan irregular. El podi el van completar Antoni Sevilla-no (16 minuts i 48 segons) i Albert López (17 minuts i 11 segons).

En la categoria femenina, la guanyadora va ser Yolan-da Riera, del DiR Club His-pà. Riera va fer un temps de 20 minuts i 9 segons, seguida de Núria Camps (20 minuts i 18 segons) i Mabel Vila (20 minuts i 42 segons).

Al lliurament de premis hi va assistir el director gene-ral del DiR, Ramon Canela, que va fer entrega dels pre-mis als guanyadors de cada categoria. •

Es dóna el tret de sortida de la cursa popular del DiR #LLUÍS LLEBOT

L’organització vol que la cursa sigui un referent a Sant Cugat

Pere Ferná[email protected]



Compramos oro y con la posibilidad

de recuperarsin límite de renovaciones

COMPRAMOS OROCREAMOS CUALQUIER DISEÑO CON SUS JOYAS

MÁXIMA TASACIÓN PAGO INMEDIATO MONEDAS ORO VIEJO USADO Y ROTO PLATA BRILLANTES JOYAS

30 €

HOQUEI SALA. L’equip ale-ví femení del Junior FC s’ha adjudicat el Campionat de Catalunya d’hoquei sala. En la final, que es va jugar el 12 de juny al Club Egara, les sant-cugatenques es van imposar per 4 gols a 1. En semifinals, el Junior FC va superar, el 29 de maig, el Club Egara, per un contundent 6 a 0.

Amb anterioritat, en el grup B-1, les blau-i-negres van acabar primeres de grup, amb un balanç de 3 victòries i 1 empat.

Les jugadores que integren el conjunt aleví femení del Juni-or FC són Elisa Alonso, Blanca Guilera, Inés Altarriba, Cami-la Fernández, Bente Eggink, Laia Ferrater, Blanca Ferrater, Marina Ferrater, Sílvia Ferrater i Andrea Ferrater.

L’aleví també ha guanyat aquesta temporada 2009-2010 el grup B del Campionat de Catalunya d’hoquei herba. Ho va fer en solitari, amb 23 punts i un balanç al campionat d’11 victòries i 1 empat.

L’equip també ha guanyat el català d’hoquei herba #CEDIDA

_Redacció

L’aleví femení del Junior, campió de Catalunya

El Club d’Escacs, a la Festa Major de la ciutatACTES. El Club d’Escacs Sant Cugat tornarà a estar pre-sent a la Festa Major de Sant Cugat. El dilluns 28 de juny, a les 18 h, a la plaça del Mones-tir, organitzarà el II Torneig de Partides Ràpides. Per la seva banda, el dimarts 29 de

juny, també a la mateixa ubica-ció i a les 18 h, tindrà lloc una exhibició de partides simul-tànies, que anirà a càrrec del gran mestre internacional cubà René Alonso. Les inscrip-cions ja estan obertes.

_Redacció

El PHC Sant Cugat acaba novè a l’OK LligaHOQUEI PATINS. El primer equip femení del Patí Hoquei Club Sant Cugat ha finalitzat la seva primera participació a l’OK Lliga amb una nove-na plaça entre un total de 14 equips. En l’última jornada del campionat, el PHC Sant

Cugat va perdre per 2 gols a 6 davant el subcampió de Lliga, el Biesca Gijón CH. L’equip que aquesta temporada 2009-2010 ha acabat entrenant Jordi Raga ha sumat 33 punts i un balanç d’11 victòries i 14 derrotes.

_Redacció

La PB Sant Cugat, a Santander

FUTBOL BASE. Els equips benjamí, aleví, infantil i cadet de la Penya Blaugrana-Escola de Futbol Hristo Stoichkov van participar, de l’11 al 13 de juny, en el pres-tigiós Torneig Internacional de Santander, que organit-za el reconegut Laureano Ruiz. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

Torneig Social del CP Sant Cugat

PETANCA. Alejandro Guardiola, Leoncio Alcoten i Rober-to Marín, en la classificació general, i Carlos Marquina, Antonio Lara i Abdeslarm El-Harnbani, en la de conso-lació, són els guanyadors de l’última edició del Torneig Social del Club Petanca Sant Cugat. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA



El 20è Torneig d’Hoquei Patins, dissabteCAMPIONAT. El PHC Sant Cugat organitza aquest dis-sabte, 19 de juny, al Pavelló 2, el 20è Torneig Ciutat de Sant Cugat d’Hoquei Patins. La competició començarà a les 9 h i finalitzarà a les 20.30 h, amb l’entrega de premis.

Les categories que estableix l’organització són la prebenja-mí, l’aleví i la infantil. Aquest campionat també serà el pri-mer Memorial Roger Sampere, exdirectiu del PHC Sant Cugat, que ha mort recentment.

_Redacció

El CRSC fa un torneig internacional de SevenRUGBI. El Club de Rugby Sant Cugat organitza aquest dissabte, 19 de juny, a la ZEM La Guinardera, un torneig internacional de Seven (rug-bi a 7), amb la participació de vuit equips. D’altra banda, el diumenge 20 de juny, també a

la ZEM La Guinardera, el CR Sant Cugat organitzarà una festa de cloenda de la tempo-rada 2009-2010. L’acte comen-çarà a les 10.30 h, amb la par-ticipació de tots els equips de l’entitat.

_Redacció

DOMA CLÀSSICASegura i Roegele fan podi al Concurs Nacional de PoloEl Club d’Hípica Collsero-la ha participat, amb èxit, en un Concurs Nacional de Doma Clàssica CDN**. Ray Segura, amb Damasco, va fer un segon i un tercer lloc i Kevin Roegele, amb Somni, va ser tercer. Aquesta com-petició va tenir lloc el cap de setmana del 12 i 13 de juny, a les instal·lacions de l’RC Polo de Barcelona. Aquesta pro-va ha estat puntuable per al Campionat d’Espanya.

CLUBSEl CFU Mira-sol Baco ajorna la seva assemblea de socisLa directiva del Club de Fut-bol Unión Mira-sol Baco va anul·lar el dijous 17 de juny l’assemblea general ordinà-ria de socis que havia con-vocat per al dissabte 19 de juny al Casal Cultural de Mira-sol. Segons una nota emesa pel club, el motiu de l’ajornament són “proble-mes d’infraestructures”. L’assemblea es convocarà, segons la junta, a principis de la temporada vinent.

ATLETISMELa 27a Cursa de la Floresta, el 25 de juliolJa s’han obert les inscripci-ons –fins al dijous 22 de juli-ol– per participar en la 27a edició de la Cursa Popu-lar de la Festa Major de la Floresta. La prova comen-çarà a les 9.30 h, a la zona esportiva municipal de la Floresta. Les categories que estableix l’organització són: sènior, veterans 1, 2 i 3, júni-or i infantil. La categoria infantil començarà la cursa a les 9.40 h.

xuts

FUTBOLPRIMERA FESTA TIBISANTCU19 DE JUNY10.45 h Parc Atraccions Tibidabo

El Sant Cugat Esport FC organitza, per primera vegada, la Festa Tibisantcu. Amb aquesta activitat, que substitueix La Nit del Sant-Cu, es posa punt i final a la temporada 2009-2010.

CAMPIONAT D’ESTIULes inscripcions del Torneig de Futbol 7 del DIARI, obertesEl segon Torneig de Futbol 7 DIARI DE SANT CUGAT tin-drà lloc, del 5 al 22 de juliol, al Camp Municipal de Fut-bol de Can Magí. El DIARI esponsoritza, per segon any consecutiu, aquest campi-onat. Les inscripcions ja es poden formalitzar a l’Ofi-cina Municipal d’Esports per a Tothom (OMET) i a la ZEM Jaume Tubau. L’Ajun-tament, a través de l’OMET, és qui l’organitza.

FUNDACIÓ UE SANT CUGATEl Tots Podem, en un vaixell del Royal CaribbeanLa Fundació Unió Espor-tiva Sant Cugat organit-za aquest diumenge, 20 de juny, el segon acte del pro-grama Tots Podem 2010. L’acte tindrà lloc en un vai-xell de la companyia Royal Caribbean i constarà d’una exhibició de bàsquet en cadira de rodes que prota-gonitzaran l’equip del DKV Joventut de Badalona, actu-al campió de la Lliga Cata-lana.

CAMPIONATL’AXA organitza dissabte un torneig de futbol salaL’AXA Futbol Sala Sant Cugat organitza aquest dis-sabte, 19 de juny, un tor-neig de futbol sala, en les categories sènior B, cadet i infantil. En categoria sèni-or B, l’AXA s’enfrontarà amb l’FS Ripollet B; en cadet, jugaran el cadet A, el cadet B i l’AE Les Corts,i en infan-til, l’infantil A jugarà con-tra el CEIP Collserola i l’in-fantil B, contra l’escola San-ta Isabel.

xuts

FUTBOLASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ19 DE JUNY10 h CAR de Sant Cugat

La Federació Catalana de Futbol celebra aquest dis-sabte, 19 de juny, al CAR de Sant Cugat, l’assem-blea general ordinària. L’or-dre del dia té un total d’on-ze punts.



Durant tot l’any el nostre club tre-balla per oferir els millors ser-veis en tennis i pàdel: impartim classes individuals i en grup, par-ticipem en tornejos per equips,

organitzem contínuament diferents campi-onats tant interns com oberts a tothom, que gaudeixen d’un prestigi reconegut…Quan s’acosta l’estiu i com cada any, inten-sifiquem aquest treball amb l’oferta de cur-sos específics. Així doncs, des del 28 de juny fins al 3 de setembre us proposem participar en els següents programes intensius de ten-nis i pàdel:

JovesA) Stage intensiu tennis matins: de les 9 a les 13 h. Treball intensiu de la tècnica i la tàctica del tennis combinat amb piscina. Programa dirigit a nois/noies a partir de 8 anys amb uns coneixements mínims d’aquest esport.B) Stage intensiu pàdel matins: de les 9 a les 13 h. Treball intensiu de la tècnica i la tàcti-ca del pàdel combinat amb piscina. Programa dirigit a nois/noies a partir de 8 anys amb uns coneixements mínims d’aquest esport.C) Stage intensiu tennis tardes: de les 15.30 a les 17 h. Treball intensiu de la tècnica i la tàcti-ca. Programa dirigit a nois/noies a partir de 12 anys, ja que en aquest grup participen també els nois/noies més grans apuntats en el nos-tre campus d’estiu.D) Stage de perfeccionament: de les 18 a les 19.30 h. Treball específic de la tècnica i la tàc-tica. Programa dirigit a nens/nenes a partir de 7 anys que volen millorar el seu nivell de ten-nis. Tots aquests cursos es poden combinar amb el nostre CAMPUS D’ESTIU. D’aquesta manera els més joves disposen d’un ampli ventall d’activitats durant el matí i la tarda.Cal destacar que tots els que participin algu-na setmana en alguna de les nostres activi-tats d’estiu poden gaudir de la nostra tradi-cional ACAMPADA, que es farà el dijous 22 de juliol.Paral·lelament a aquests cursos, els socis/sòcies més joves aprofiten per entrenar i com-petir diàriament i d’una manera força intensa en l’stage de competició o tecnificació.

Adults A) Curs intensiu de tennis. A més de seguir impartint classes particulars i en grup, orga-nitzem cursos intensius de tennis (a partir de les 19 h) per a les persones que vulguin aprofi-tar l’estiu per millorar els seus coneixements tècnics i tàctics o simplement iniciar-se en la pràctica d’aquest esport.B) Classes de pàdel individuals i en grup. Són moltes les persones que durant l’estiu aprofiten per millorar i perfeccionar el seu nivell de pàdel. •

PàgInA DEl Club eSPorTiu vAllDoreix

4

1

1, 2, 3 i 4. El Club Espor-tiu Valldoreix ofereix pro-grames intensius de tennis i pàdel, del 28 de juny al 3 de setembre CEDIDES

3

2

Apunta´t als nostres ‘stages’ de tennis i pàdel

Per a més informació contacteu amb nosaltres

[email protected]@barcelonatotaltennis.com93 674 11 17 - 93 544 12 63

Més info

Publicitat | 43

Divendres, 18 de juny del 2010 Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

En els darrers anys, el Club Munta-nyenc de Sant Cugat (CMSC) ha cres-cut pel que fa al nivell d’activitats organitzades, gràcies al treball volun-tari de moltes persones i de l’equip

tècnic, cosa que l’ha convertit en l’actualitat en una entitat referent a Sant Cugat, amb més de 2.300 socis.

Per què un procés de participació?Aquest procés de participació i planificació estratègica no és més que un desig i una volun-tat de fer bé les coses. En tota història d’una enti-tat, hi ha moments que s’ ha d’analitzar el pas-sat i el present per definir els objectius del futur. Cal analitzar i fer exercici d’autocrítica. Amb l’en-trada de la nova junta directiva del Club és el moment idoni per identificar totes aquelles debi-litats del Club, així com totes les fortaleses. Som un club que en certa manera “viu” del volun-tariat, i per tant això ens exigeix saber escoltar les nostres seccions i els voluntaris i voluntàri-es. Perquè amb la bona voluntat i el treball con-junt aconseguirem millorar el funcionament de la nostra entitat i millorar-ne el servei.És per aquest motiu que el CMSC va decidir fer un procés participatiu de reflexió estratègica en què es poguessin implicar totes les persones vin-culades al Club. Per tirar endavant aquest pro-jecte, la junta directiva del Club va decidir comp-tar amb la col·laboració de l’Observatori del Ter-cer Sector, el qual estarà donant suport tècnic durant tot el procés. El finançament del projec-te ve donat íntegrament per una subvenció de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Qui hi participarà?Per poder desenvolupar correctament el pla de participació, serà del tot necessària la participa-ció de les diferents parts implicades de l’entitat: socis i sòcies, equip tècnic, personal, voluntaris així com tots els col·lectius que d’alguna manera estan vinculats al CMSC.

Objectius del procésAmb aquest treball el CMSC pretén assolir els objectius següents: reflexionar sobre la mis-sió i els valors del CMSC, detectar els princi-pals reptes estratègics de l’entitat i establir una visió compartida de futur, reflexionar sobre el model d’entitat que vol ser el CMSC, promou-re el sentiment de pertinença de les seccions i dels socis al CMSC, potenciar internet com a espai de participació de la base social del CMSC i oferir a la base social eines per com-partir l’experiència associativa promovent el seu valor d’aportació.

Com es farà?Per fer-ho, s’ utilitzarà l’eina més potent: la comunicació. Es duran a terme dinàmiques de grup, grups de discussió i grups de treball, que ajudaran, per una banda, a potenciar la comunicació entre membres del Club i, per l’altra, a assolir els objectius plantejats.

El Club Muntanyenc inicia un procés de participació i reflexió estratègica

CMSC TOTS ElS SOCiS i SòCiES PODrAn PArTiCiPAr En lA DEfiniCió DE lES líniES ESTrATèGiquES DE fuTur

la junta directiva del Club ha contractat els serveis de l’Observatori del Tercer Sector per a la realització d’un procés de participació i reflexió estratègica. l’objectiu principal d’aquest projecte serà la definició de les prioritats d’actuació del CMSC els propers anys

Sessió de treball realitzada el maig del 2009 #CEDIDA

Fases del procésEl procés es va iniciar al mes d’abril amb una iden-tificació i concreció dels col·lectius implicats al CMSC i l’elaboració del calendari i la participació prevista.Durant el mes de maig es va fer una reflexió sobre els elements d’identitat del CMSC, així com la definició de les reunions previstes de treball.Durant tot aquest mes de juny i fins al juliol es realitzarà el diagnòstic de la situació a partir de la recollida de l’opinió dels col·lectius que participen en el CMSC. El procés continuarà durant els mesos de juliol a setembre a partir de les sessions de treball amb la junta directiva, les seccions i l’equip tècnic, on es dibuixaran les alternatives estratègiques per arri-bar a punts de consens.la fase final del projecte tindrà lloc al mes de novembre, quan s’elaborarà un informe de refle-xió estratègica amb el diagnòstic de la situa-ció del CMSC, les missions, valors, visió de futur i els principals reptes i perspectives de futur del CMSC.

Què és l’Observatori del Tercer Sector?l’Observatori del Tercer Sector (OTS) és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sen-se ànim de lucre i independent, amb la finalitat d’aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora en el fun-cionament de les organitzacions no lucratives.www.observatoritercersector.org •Amb el suport de Col·labora


44 | Publicitat


010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Agenda juny del 18 al 27

Sant Cugat2020

Nits de Música al Claustre

Claustre del Monestir18 Divendres22 h Cor Infantil Sant Cugat i Cor AgleptaMúsica del segle XX i XXI per a veus blanques Preu: 10 euros, descomptes amb la tar-geta joveVenda anticipada a la Casa de CulturaDes d’una hora abans del concert al Museu de Sant Cugat-MonestirOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

18 Divendres

Casal Cultural de Mira-solFesta de final de curs solidària16.30 h Festa infantil 19 h Mostra tallers adults 22 h Sopar Org.: Ajuntament de Sant Cugat

22.30 h Casa de CulturaConcert de JazzA càrrec d'Albert Marquès trio + Jordi Bonell (CD de regal amb l'entrada) Preu: 3 euros. A la venda 1 hora abans del concert (inclou una copa de cava) Dins el Cicle de Jazz en Viu a la Casa de CulturaOrg.: Associació Jazzenviu, Ajuntament de Sant Cugat

19 Dissabte

12 h Pati de LlibresTaller familiar. 'Modulmax: joc constructiu'Per a famílies amb nens i nenes de més de 5 anysOrg.: Pati de Llibres12.30 h Sala El Siglo MercanticConcert. 'El color de la Chanson

francesa'A càrrec d'Ana Cristina Werring, veu, Josep Maria Borràs, piano, Arrigo Tomasi, acordió Dins el cicle Vermouth-Concert a El SigloOrg.: Associació Cultural El Siglo

21.30 h Centre Cívic El Molí de les PlanesFesta final de cursSopar i animació musicalOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

21.30 h Oficina de TurismeVisites guiades. 'De nit al Monestir'Durada: 2 hPreu: 15 euros (menors de 7 anys, gra-tuït) Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de TurismeOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

20 Diumenge

De 10 a 14 h Carrer Santiago RusiñolMostra de FirartOrg.: Firart

13 h Sala El Siglo MercanticConcert de rumba catalanaA càrrec de Latino y los Llobregantes Dins el cicle Vermouth-Concert a El SigloOrg.: Associació Cultural El Siglo

18 h Casa de CulturaConcertA càrrec del Cor de Gospel Collserola i la Coral La PinyaOrg.: Coral La Pinya del CEIP Pins del Vallès, Cor de Gospel Collserola

18 h Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Victòria dels ÀngelsEl meu primer concertOrg.: Joventuts Musicals de Sant CugatPatrocina: Ajuntament de Sant Cugat, Aula de So

19 h al Terra DolçaAudició de l'Escola de Gralla i Timbal dels CastellersOrg.: Castellers de Sant Cugat

21 Dilluns

19.30 h Bach SeleccióTertúlia amb Amics. 'Porcel, el tea-tre i la velocitat'A càrrec de Joan Anton Benach, crític

de teatre de 'La Vanguardia', amic de Baltasar PorcelOrg.: Amics de Pedra i Sang

20 h Terra DolçaXerrada. 'Per dignitat democrà-tica, nosaltres no pensem donar suport al jutge Garzón'A càrrec de Ramon Piqué, Pep Musté i Mikel SotoOrg.: Terra Dolça

23 Dimecres

18.30 h AjuntamentRebuda institucional de la Flama

Pl. d’Octavià19 h Concert de sardanesA càrrec de la Cobla Mediterrània20 h Arribada de la Flama a la plaçaLectura del manifest, 'Cant dels segadors', encesa de la foguera de Sant JoanOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

Revetlla de Sant Joan

18 h Casal Cultural de Mira-solSopar de carmanyola, actuació de teatre i ball amb música en directeOrg.: Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol

20.30 h Seu dels Castellers (c. Santa Maria)Revetlla de Sant Joan Preu: 12 eurosReserves fins al dia 22 Org.: Castellers de Sant Cugat

21 h Pl. Maria AntòniaVine a menjar coca, beure cava i anima't a cantar al karaokeOrg.: Comissió de Festes de les Planes

23.30 h Parc Ramon BarnilsAmb l’Orquestra Crema CatalanaOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

25 Divendres

18.30 h Museu de Sant Cugat. MonestirContes amb música. 'Xalem! Llegendes de la Mediterrània'A càrrec de Pep Castells A partir de 4 anys Estiu al Museu 2010Org.: Ajuntament de Sant Cugat

27 Diumenge

13 h Sala El Siglo MercanticQuim Vila i Eutanàsia Col·lectiva en concertPresentació del nou disc 'Quina merda tot...' Dins el cicle Vermouth-Concert a El SigloOrganitza: Associació Cultural El Siglo

Canvi de data festa final de curs del Casal de Joves TorreBlanca

Finalment es farà el dissabte 3 de juliol i no el dia 19 de juny, tal com s’havia anunciat


Publicitat | 45

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informa-ció publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.


25 Divendres19 h Av. de Cerdanyola amb av. Torre BlancaRepic de campanes i seguici d’ini-ci de Festa Major

Org.: Coord. d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana

20 h Pl. de la VilaInici de la Festa Major Pregó de la Festa Major, a càrrec dels Diables de Sant CugatEn acabar, tronada i cava per a tothom

21 h Club Muntanyenc Sant CugatAssaig públic dels Castellers de Sant Cugat

23 h Parc Turó de Can MatesCastell de focs

26 Dissabte

17.30 h Pl. de la VilaPlantada de Gegants24a Trobada GeganteraOrg.: Geganters de Sant Cugat

19 h Pl. de la VilaActuació castellera de vigíliesAmb Moixiganguers d’Igualada, Castellers de Terrassa i Castellers de Sant Cugat19.30 h Pl. d'OctaviàBall de gegants Amb la Cia. Roger Canals

27 Diumenge

9 h Carrer de Santa MariaMatinades Org.: Castellers de Sant Cugat

11.30 h Pl dels Quatre CantonsMatinada bastoneraOrg.: Bastoners de Sant Cugat

17 h L'Hort de l'Abat - Jardins del Paga-li JoanXV Trobada de Puntes de CoixíCap a les 18.30 h, degustació de 'migas' manxeguesOrg.: Centro Castellano Manchego

18 h Pl. d'OctaviàActuació Castellera de Festa Major

Amb Minyons de Terrassa, Castellers de Sants i Castellers de Sant Cugat

19 h Pl. de la VilaBallada de sardanes, Ball de Caparrots de Sant CugatAmb la Cobla Principal de TerrassaOrg.: Entitat Sardanista de Sant Cugat

Vegeu més informació al programa de mà

3 DissabteA partir de les 10 h Pl. de la Creu d’en BlauTrobada de l’agricultura familiarPassejada, tallers, mostra de llavors i productes de l’hort i altresVine i munta un parada!Places limitades, inscripció prèvia fins al dia 25 de juny al Centre Cívic Tel. 93 675 51 05Vegeu més informació a www.oficinasostenible.santcugat.cat


Es presenta un documental en DVD sobre el ressorgiment del tapís des de Sant Cugat

Art. _Pàg. 49

Agenda _Pàg. 52diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura46 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura | Passatemps_ 54

FESta DE l’ESBaRt Sant Cugat 19 DE junya les 18.30 h, Casal Cultural de Valldoreix


moStrA. Els capitells són més que mai els protagonis-tes del Claustre. I és que, a banda de ser presents en la seva arquitectura, també són el motiu central de l’exposi-ció que presenta Pep Blanes (Terrassa, 1930) a la sala capi-tular del Museu. El dibuixant n’ha escollit vuit i els ha plas-mat amb la tècnica del grafit, la seva tècnica habitual, però de mida gran i reflectint-hi tots els detalls, així com el pes de la pedra.

Dels 144 capitells, Blanes n’ha escollit que represen-ten diferents escenes histò-riques, ja siguin de l’Antic o Nou Testament o profanes.

L’artista, que ha dibuixat racons del Claustre en múl-tiples ocasions, va optar per endinsar-se en els capitells per, segons explica, “gaudir de la textura de la pedra, que és la gran protagonista del recinte, i poder treballar la gamma de grisos”.

A la mostra, cada obra ori-

Els capitells, per Pep BlanesExposició. La sala capitular del Monestir acull una mostra de l’artista santcugatenc que tan bé coneix el Claustre; les obres reflecteixen amb detall el llegat de l’escultor romànic Arnau Cadell

L’exposició combina els dibuixos amb un text explicatiuBlanes considera que aquesta és la seva darrera mostra

que era la seva darrera expo-sició, tot i que no descarta fer-ne més en un futur, ja que, com ell mateix diu, “no penso dei-xar de dibuixar mentre no tin-gui dificultats per fer-ho”.

La inauguració de la mos-tra va omplir la sala capitu-lar el 16 de juny. L’acte va reu-nir al voltant d’un centenar de persones, entre les quals hi havia l’alcalde, Lluís Recoder. També hi van assisir represen-tants de l’entitat cultural Dom Cugat, que promou la recolli-

da de signatures perquè Pep Blanes sigui reconegut fill pre-dilecte de la ciutat.

La mostra Capitells es podrà visitar fins al 27 de juny.

D’artista a artistaL’escultor Arnau Cadell va començar la construcció del Claustre del Monestir de Sant Cugat cap al 1190. El seu domini per esculpir la pedra, els seus coneixements histò-rics i el fet que signés la seva obra fan que sigui necessari considerar-lo com un artista, més que un simple picapedrer. Amb aquesta mostra, Pep Bla-nes homenatja un cop més el seu treball. •

Blanes segueix captivat pel Claustre 37 anys després de començar a dibuixar-lo. “Quan una persona descobreix el seu món és difícil deixar-lo. És on tinc més serenor i tranquil-litat. El romànic em sedueix”. Blanes, que ha estat treballant dos anys per a aquesta mos-tra, invertint unes dues-cen-tes hores per a cada dibuix, va anunciar en un principi

ginal està acompanyada per una nota explicativa, que des-criu alguns dels moments que l’artista va viure mentre dibui-xava. “És un text que acumula pensaments, o la música que he escoltat mentre feia aquests treballs”, destaca l’artista. De tots els dibuixos se n’han fet 25 reproduccions, que es podran adquirir en exclusiva a la Boti-ga del Museu.

Al costat de cada original se n’exposa una reproducció i una nota explicativa # ARTUR RIBERA

Carolina [email protected]

“Estic segur que no hi ha ningú que hagi passat tantes hores al Claustre com Pep Blanes”lluíS rECoDEralCalDE DE Sant Cugat

Frases

“Volia gaudir de la textura de la pedra, que és la gran protagonista del recinte”pEp blAnESaRtiSta

25reproduccionsdels 8 originals són les que es vendran en exclusiva a la botiga del museu



La bella dedicatòria del costumari... (III)

D’ alguns trets de la vida del monjo Pere Fer-rer, ja n’hem fet esment, traduint, princi-palment, la làpida de la tomba: primer al claustre, després en un mur de l’església

i acabant desapareixent: una més! Prior de Sant Pau, posat sota la jurisdicció de Sant Cugat, però, de fet, el monjo passa a la història per la redacció d’El costuna-ri. L’original, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Immensa feinada: 191 folis, comanda de l’abat Raimon de Banye-res. El pròleg, bell i profund! Traducció, en l’essencial, i algun comentari.“Al reverend pare i senyor Raimon per la gràcia de Déu abat del Monestir de Sant Cugat i al venerable convent d’aquest lloc. Pere Ferrer, el darrer dels monjos, amb devoció els desitja llarga salut i felicitat. De temps ençà, venerable senyor, us heu adonat de l’existència de dife-rents parers entre uns i altres sobre certs costums del Monestir i, volent posar-hi remei, la vostra generosa pro-vidència s’ha fixat en la meva incapacitat. Ha estat, per damunt de tot pel desig de complaure-us que he accep-

tat d’escriure sobre els costums del vostre Monestir. Em recolzo en el vot de devoció que dec a la vostra dignitat, la qual em porta a obeir-vos com a pare i senyor, no fer-ho, esdevindria un gest impiatós. Confio en les pregàries de tots els qui estem sota la vostra paternitat per tal d’acon-seguir l’auxili diví invocant humilment l’ajut de N. S. Jesucrist, de la benaurada Mare de Déu, Santa Maria i de l’Església a l’hora de posar-me a escriure sobre tots els costums d’aquest Monestir, construït en honor del màrtir Cugat i que dels antics pares he sentit, he vist observats moltíssimes vegades i que guardo en la memòria. Per tant, la benvolença de la vostra paternitat rebi de la meva mà la migradesa del meu treball i, que ofert a Déu, sigui vessada sobre meu la gràcia que goso invocar”.Comentaris: per al monjo l’abat ja no sols és el “pare” –com remarca la regla, han passat uns set-cents anys des que sant Benet, un dels pares d’Europa, l’escrigué–, l’anomena també “senyor”! El feudalisme ja ha fet un llarg camí i les estructures civils han marcat les ecle-siàstiques –i a l’inrevés– en bé i en mal. Mai ningú no s’ha alliberat de la petjada de l’entorn que li toca viu-re, encara que no se n’adoni o ho dissimuli... Nosaltres, tampoc! Parla –justificant l’obra– de diferents parers entre uns i altres: cap de greu, la majoria litúrgics i secundaris, però, entremig, hi descobrim valuoses par-ticularitats referides al Monestir: tresor per conèixer la vida monacal i les estructures de l’època on ben de gust ens entretindrem. Parer personal: sense negar la vàlua del conjunt de l’obra, aquesta part més menuda i propera –barrejada en l’amplitud de l’altra– és la que em sembla que val més la pena de ser traduïda, de la resta –enorme– m’arrisco a ben dubtar-ne...! •

de lluny i de propPere ViVó[email protected]

Mai ningú no s’ha alliberat del tot de la petjada de l’entorn on viu, encara que no se n’adoni o ho dissimuli. I nosaltres, tampoc!

art. L’artista Jaume Rou-re (Solsona, 1959) presen-ta la seva obra més recent a La Galeria. L’arquitectu-ra d’espais interiors de ciu-tats com Nova York, Lon-dres o Barcelona és la gran protagonista de la trentena d’obres de l’exposició. Roure recrea les sales de museus -com el British Museum o el Metropolitan–, de restau-rants o de comerços amb una perspectiva que demos-tra el seu donini de la pro-funditat.

Per Roure, “l’arquitectura

moderna de grans espais t’ab-sorbeix, són com les esglésies, transformen qui hi entra, són com les catedrals d’avui”. La presència de la figura huma-na és gairebé circumstancial i sempre apareix ocupada o en actitud pensativa: “Això crea misteri, i a la vegada serveixen per representar la proporció de l’espai on són”, explica.

L’artista es decanta pels tons clars, especialment el blanc i els grisos. A més, no estalvia detalls, que doten l’obra de gran realisme. Pel que fa a la tècnica, totes les obres són oli sobre tela, fus-ta o cartró.

El currículum de Jaume Roure arrenca amb els Pre-mis de Pintura Jove de la Sala Parés els anys 1981, 1983 i 1984. Ha exposat a la Sala Vinçon, a Art Dama de Calafell o a la Sala Gris de Solsona a la Galeria Jordi Barnadas, entre altres espais.

L’exposició, que és la ter-cera de l’artista a l’espai, es podrà visitar fins a finals de juliol. •

L’arquitectura dels espais interiors, a La Galeria

Jaume roure amb una de les obres de la mostra #LLUÍS LLEBOT

C. [email protected]

Mostra. El pintor Jaume Roure exposa una trentena d’obres

prograMa. El Museu de Sant Cugat es converteix un any més en una alter-nativa de lleure durant les vacances d’estiu. L’equi-pament municipal ofe-reix fins a quinze activi-tats per a tots els públics, que comencen el 25 de juny i s’allarguen fins al 10 de setembre. Com a novetat d’enguany destaca Llegen-des a la Mediterrània, a càr-rec de Pep Castells, que combina els contes amb la música (25 de juny, a les 18.30 h), o el Taller d’inici-ació al tapís per a petits i grans, que impartirà l’ar-tista Assumpció Raventós (13, 14 i 15 de juliol, 18 h). A banda, després de l’èxit de les edicions anteriors, es manté la visita teatra-litzada al Claustre Deixeu parlar els capitells... ells ho saben tot (3 de juliol, 7 d’agost i 4 de setembre, a les12 h) o l’Scriptorium per a tothom, que permet endinsar-se en l’escriptu-ra medieval, o la represen-tació del Llibre de les bèsti-es al claustre (10 de setem-bre, a les 20 h).

Les activitats tindran lloc a la seu del Monestir i de la Casa Aymat. Excepte el Taller d’iniciació al tapís són gratu-ïtes, però sempre és necessari fer una reserva prèvia.

_C. Mercader

El Museu amplia les activitats per vacances



Premi de petit format i trajectòria

E ls recents Premis d’Art Autocugat, IV de trajec-tòria artística i V de pintura de petit format, ator-gats recentment, mostren amb claredat les pre-ferències del jurat que ha valorat les propostes

pictòriques de dos artistes del realisme madrileny actual. Antonio López García (Tomelloso, Ciudad Real 1936) pre-mi a la trajectòria, és considerat el màxim representant de la figuració contemporània. És comparat amb Velázquez per les qualitats plàstiques de la seva obra, pels temes i plan-tejaments que s’endinsen en la tradició pictòrica espanyo-la del Segle d’Or. Pensa en l’art des d’uns paràmetres ètics i existencials i busca en la realitat que l’envolta els aspectes més quotidians. Escenes i coses que el temps consumeix i fa desaparèixer. Antonio López és famós internacionalment i té tants reconeixements i guardons, que dubtem si aquest premi el distingeix encara més, o és ell i la seva obra qui pro-mociona el premi. Carlos Morago (Madrid, 1954) és el gua-nyador del petit format amb l’obra Pasillo, un delicat i sobri interior ple de subtils matisos de tons grisos. Inici-alment i essent molt jove, feia làmines pintoresques de Toledo o Granada que encantaven els turistes. Del Rastro de Madrid, on venia les obres, passa a exposar en galeri-es i a participar a Arco. Li interessen els paisatges, arbres, flors i té un munt de pintures que mostren fragments de portes i finestres d’elaboració geomètrica i exquisides gammes fredes, blaus pàl·lids dirigits al blanc. En l’obra premiada, el color es raona tant com el dibuix i es poden veure els rastres de línies del llapis articulant un argu-ment visual que expressa el buit i les absències. •

crítica d’artIMMA [email protected]

PREMIS D’ART AUTOCUGATLLOC:Espai Lluís RibasData: fins al 30 de juny

llETRES. La prostitució que exerceixen subsaha-rianes a les Rambles de Barcelona és motiu de notícia i denúncia des de fa temps als mitjans de comunicació. El cas, però, s’ha tractat molt poques vegades des d’un vessant humà que expliqui la situ-ació d’aquestes persones que es veuen abocades a exercir aquesta professió lluny del seu país, i en ple carrer. L’historiador sant-cugatenc Jordi Casas ha volgut reflectir en el lli-bre Les noies de la Ram-bla com ho viuen les pro-tagonistes.

L’obra, que ha editat el mateix Casas, es divideix en dues parts. La primera, més extensa, tracta el cas

des d’una perspectiva més propera i personal . Tal com explica l’autor, “mostra la part més humana. Un peri-odista fa mesos va escriure que són patètiques i indocu-mentades, però són perso-nes, són noies. Intento rei-vindicar la seva condició”. Els lectors podran conèixer quina és la seva situació a l’Àfrica, com han arribat a Catalunya, en quines condi-cions, i quines són les seves esperances. “La majoria han vingut aquí traficades, amb uns lligams econòmics per resoldre, necessiten pagar molts ddiners, tenen molts deutes que els porten a una situació tremenda. Tot i que el primer que et diuen és que no els agrada el seu ofici”, destaca Casas.

La segona part és una aproximació als factors soci-als i històrics que envolten

el cas, però també la relació entre aquest famós carrer barceloní i el sexe.

Jordi Casas va presentar l’obra a la llibreria Mythos el 9 de juny, en un acte que va omplir de gom a gom aquest espai. •

C. [email protected]

Jordi Casas #ARXIU

Jordi Casas s’acosta al drama de la prostitució en un llibre

Volum. L’obra, titulada ‘Les noies de la Rambla’, explica la situació que viuen algunes dones subsaharianes

Del 25 al 29 de junyA la caseta del CPA

na Mascareñas

ART. El cicle de xerrades Tertú-lia amb Amics arriba a la seva darrera cita amb el crític tea-tral del diari La Vanguardia Joan Anton Benach, que sota el títol Porcel, el teatre i la velo-citat, parlarà sobre el vessant dramatúrgic del desaparegut autor. L’acte tindrà lloc al res-taurant Bach Selecció (plaça d’Octavià) aquest dilluns 21, a les 19.30 h.

Una xerrada sobre Porcel tanca el cicle de Tertúlies

Acte. El crític teatral Joan Anton Benach parlarà de l’autor aquest dilluns 21

Joan Anton Benach #CEDIDA _Redacció

CInEMA. Les sales de cine-ma Cinesa a Sant Cugat eme-tran en directe el dimarts 22 de juny un concert de Meta-llica, en què també participa-ran Ántrax, Megadeth, Slay-er, totes quatre, destacades formacions del trash metal mundial.

La sala transmetrà el con-cert de més de quatre hores que les quatre formacions ofe-reixen al Festival Sonisphere, a Sofia (Bulgària).

Aquest concert reuneix per primer cop quatre mítiques bandes del trash metal. L’actu-ació es retransmetrà de forma simultània a les sales de cine-ma de diferents països.

_C. Mercader

Cinesa oferirà un concert del grup Metallica en directe

Els cinemes Cinesa #ARXIU



parlem de vipep [email protected]

Dels vins anglesos

Anglaterra no és un país productor de vins, però sí amb poca quantitat. Però això no vol dir que a Anglaterra no es begui vi, aquest acompa-nya molts moments de la vida, en menjar o en

actes socials; majoritàriament són vins importats. Els vins espanyols tenen molt bona entrada i els de casa nostra cada cop tenen millor acceptació.Les diferents varietats de raïm són vuit: Müller-Tur-gen: Varietat molt plantada a l’illa, ocupa més d’un terç de les vinyes. Seyval Blanc: Varietat híbrida, adap-tada a la climatologia britànica. Reinchensteiner: Vari-etat híbrida de Müller-Thurgau, Calabrese i Madeleine Angevine. Schonburger: Varietat híbrida de Pinot Noir i Muscat. Ortega Blanc: Varietat híbrida de Müller-Thurgau i Siegebeire. Siegeberre: Varietat que pro-dueix mosts molt rics en sucres. Huxelrebre: Varietat híbrida de Chasselas i Muscat; produeix vins per ela-borar escumosos. Menys importants són les varietats: Gutenborner, Pinot Noir, Cabernet, Sauvignon…Gran Bretanya és país de comtat i les plantacions de les vinyes tenen l’arrelament en comtats prou ano-menats per prestigiar-ne les vinyes. Els comtats més prestigiosos per les vinyes són: Bedfordshire, Cam-boidgeshire, Essex, Sulfolk, Kent, Sussex, Hampshire, Illa de Wight, Somerset, Gloucestershire i el comtat de Worcestershire. Noms propis que projecten imat-ges, ja sia viscudes o mitjançant documentals o foto-grafies, amb paisatges inundats de verdor i de mansi-ons espectaculars, amb propietaris que porten noms aristocràtics i que demostren estimació i vocació agrí-cola i vinatera. •

ART. Dilluns, 14 de juny, es va presentar el DVD Sant Cugat i l’Escola Catalana de Tapís, produït pel DIARI DE SANT CUGAT, Cugat.cat i el Museu de Sant Cugat, i dirigit per Martí Rom. Es tracta d’un documental que explica la influència cab-dal de Sant Cugat i la Casa Aymat en el ressorgiment de l’art del tapís a mitjans del segle XX.

Aquest documental és la darrera proposta de l’Any del Tapís, que es va cele-brar a Sant Cugat el 2008 arran dels 50 anys del nai-xement de l’Escola Catala-na. L’editor del DIARI DE SANT CUGAT, Ramon Grau, va destacar que “és el colo-fó de l’any commemoratiu i és una idea sorgida de la

comissió ciutadana”. Durant la presentació, Martí Rom va exposar els quatre eixos prin-cipals del documental: el con-text històric de la ciutat, el context artístic, la història de la Casa Aymat i la pròpia his-tòria del tapís. En el DVD apa-reixen personatges que van

viure molt de prop el ressor-giment del tapís, com Josep Grau-Garriga o treballadors de la fàbrica Aymat. “La Casa Aymat va sacsejar el panora-ma artístic i va tenir un res-sò internacional”, va afegir el tinent d’alcalde de Cultu-ra, Xavier Escura. •

bernat [email protected]

El documental es podrà adquirir a través del DIARI #ARTUR RIBERA

El ressorgiment del tapís des de Sant Cugat, en DVD

Influència. Un documental mostra la importància de la ciutat per a la recuperació d’aquest art

Nou servei de lloguer de films mitjançant el correu postal

INNOVACIÓ. Cinemapost és una empresa innovado-ra que es dedica al lloguer de DVD mitjançant el cor-reu postal, i ara ha ampliat els seus serveis fins a Sant Cugat. Els santcugatencs ja poden connectar-se a www.cinemapost.com i fer una comanda de les pel·lícules que els interessin. L’empre-sa enviarà la comanda mit-jançant el correu conven-cional i, tan aviat com es retorni la pel·lícula, l’usua-ri en podrà rebre una altra. El funcionament consisteix a fer una llista de deu pel-lícules a la web de l’empre-sa, que les anirà enviant per l’ordre especificat.

La principal característi-ca és el tipus de films que es poden llogar. Cinemapost fa una aposta pel cinema de qualitat, independent i d’autor, tot i que també disposa dels darrers títols comercials. Aquesta idea de negoci ja ha triomfat a països com els Estats Units i el Regne Unit.

_b. bella



LA UNIÓ. Els professors de teatre dels Tallers Sílvia Servan han explicat com afronten el curs vinent després de la desaparició de Sílvia Servan, que n’era la directora. Un dels profes-sors, Roger Casadellà, ha assegurat que “els tallers tiraran endavant” i ha mos-trat la seva voluntat per seguir creixent.

La principal novetat de cara a l’any vinent és que els cursos infantils comen-çaran al setembre, i no a l’octubre, com fins ara. D’aquesta manera, es dóna resposta a les sol·licituds que rebia l’escola perquè s’avancés l’inici del curs. La divisió principal serà entre els adults, a partir de 17 anys, i els nens entre 7 i Roda de presentació dels cursos de l’any vinent #ARTUR RIBERA

16 anys. En el cas dels més petits, es dividiran en 11 grups setmanals que duen el nom de personatges des-tacats de la història univer-sal del teatre, com per exem-ple Molière, Guimerà o Lorca. Els adults es dividiran en tres nivells segons l’experiència dels alumnes. Els darrers anys, el Taller Sílvia Servan ha aplegat anualment uns 180 alumnes i esperen mante-nir el nivell tot i la crisi.

La professora Anna Enrich ha expressat que el seu objec-tiu és que els nens s’ho passin bé i que aprenguin a treba-llar en grup. A més, Enrich ha recordat que el fet de poder fer les classes damunt del mateix escenari del Teatre la Unió és molt positiu perquè els nens s’hi acostumin.

De cara a l’any vinent, els professors han avançat que estan preparant miniprojec-tes per augmentar la seva pre-sència a la ciutat. Una de les iniciatives serà la presentació dels cursos al setembre amb una actuació de teatre al car-rer. A més, també s’estan plan-tejant el fet de participar en la Festa Major i en el Festival de Poesia, entre d’altres.

El president de La Unió, Pere Marín, es va mostrar agraït per la implicació dels professors i va oferir tot el suport possible. •

Els Tallers Sílvia Servan de teatre tiraran endavant

Cursos. Els professors prendran el relleu en la direcció a la desapareguda actriu i pedagoga

Bernat [email protected]

El Cor Aglepta, protagonista a les Nits de Música al ClaustreCICLe. Aquest divendres, dia 18 de juny, el Monestir de Sant Cugat acollirà un nou concert del 2n cicle de Nits de Música al Claustre que es va encetar la setmana passada. El Cor Infantil de la ciutat i el Cor Aglepta en seran els prota-gonistes i oferiran una varie-tat de músiques del segle XX i XXI pensades per a veus blan-ques. Els dos cors, dirigits per Oriol Castanyer i Elisenda Carrasco, cantaran tant a cappella com amb l’acompa-nyament d’un piano.

La setmana passada va ser el torn del jazz, amb La Vella Dixieland, i també va oferir un concert el cor femení de Finlàndia conjuntament amb la soprano Júlia Farrés- Llon-gueras i la Societat Coral La Lira. Les dues jornades d’ac-tuacions van aplegar unes 600 persones aproximada-ment. Durant els mesos de

juny, juliol i setembre passa-ran pel Claustre del Monestir més de deu formacions, de tot tipus de música. L’objectiu de l’Ajuntament per al cicle d’en-guany era obrir el ventall d’es-tils per atraure públics de tots els tipus.

_B. Bella

Societat Coral La Lira #LL.LL.

Èxit. El primer cap de setmana de concerts va aplegar 600 persones

www.gencat.cat/icaen

Consumeix energia de maneraintel·ligent, sostenible i saludable

Estalviar és fàcilDel 14 al 20 de juny 2010

Sabies que...Tots els televisors

que hi ha a Catalunya

consumeixen l’equivalent

a 40.000 tones de petroli

cada any?



ConCurS. L’EMD de Vall-doreix ja ha obert el termini per presentar obres al Premi Literari de Valldoreix 2010. Fins al dia 26 de juliol, tot-hom que vulgui podrà por-tar la seva narració original i inèdita al registre d’entra-da de l’EMD.

El concurs està dividit en dues categories: la modalitat d’adults, majors de 18 anys, i la juvenil, per a autors entre 12 i 17 anys. Els premis són en metàl·lic i el guanyador s’endurà 2.000 euros i 1.000 euros, respectivament, depe-

nent de la categoria. L’obra lliurada haurà de ser en llen-gua catalana i ha de tenir una extensió d’entre 10 i 30 fulls.

El jurat del Premi Litera-ri estarà format per Teresa Bosch, Andrés Ehrenhaus, Enric Larreula, Mariona Mas-ferrer i Martí Rogué. Els drets d’edició de les obres guanya-dores passaran durant un any a mans de l’EMD. El jurat valorarà les obres presenta-des abans del ple ordinari de setembre. A més, els dos escrits premiats seran publi-cats pel butlletí de Valldoreix. Per a més informació, adre-ceu-vos a la Casa de Cultura del districte. •

Establertes les bases del Premi Literari Valldoreix 2010

Els guanyadors s’enduran 1.000 i 2.000 euros #ARXIU

Bernat [email protected]

Termini. Les obres, en llengua catalana, es poden lliurar fins al dia 26 de juliol

Morrison exposa a Barcelona

Fotografia de Morrison #CEDIDA

diàfan i espontani. L’artista escull diverses vistes d’un paisatge i, a partir de refle-xos, atzar, llums i ombres i d’un sol tret, aboca l’entorn de l’objectiu en un únic foto-grama.

FoTograFia. El 17 de juny es va inaugurar a la Gale-ria Joan Prats de Barcelona l’exposició fotogràfica Llocs, places, lugares, de l’artista santcugatenca Fiona Morri-son. La mostra és una reco-pilació de moments viscuts

i guardats com a record en forma de paisatge, de color o de reflexió, que transme-ten un moment i un estat d’ànim. Les seves fotografi-es no presenten cap manipu-lació digital ni analògica, són fruit d’un mètode de treball _Redacció

galeria. Joan Prats acull la mostra de la santcugatenca

La Butxaca edita el volum complet de poesies de Gabriel Ferrater

i n È D i T S . L a B u t x a c a , que és el segell econòmic d’Edicions 62, publica l’edició definitiva de Les dones i els dies (1968) de Gabriel Ferrater. Es trac-ta de l’obra capital que reuneix tota la poesia de Ferrater i inclou el poema Any, que va ser censurat i mai més havia estat publi-cat. També hi trobarem tres poemes inèdits més. A més, la nova edició recupe-ra les peculiaritats de dis-tribució tipogràfica esti-pulada pel poeta.

Les dones i els dies és una obra capital de la literatura catalana i des d’aquest mes de juny ja se’n pot trobar l’edició completa.

_B. Bella

Bellesa i força

L’ anunci del concert que ens ocupa em va dei-xar una mica perplex. Cal que digui, tot seguit, que la meva experiència en el món de les arts escèniques m’ha demostrat que mai

no es pot anar amb cap mena de prejudici. La realitat és sempre allò que es produeix a l’escenari i no pas les idees preconcebudes. El concert del diumenge era una incògnita per les aparents diferències entre els com-ponents que configuraven el cartell, però el resultat va ser esplèndid. La qüestió que em toca explicar és per què i després de sentir les veus, veure els rostres i viu-re la sensació d’escoltar el Cant dels ocells interpretat amb emoció i una pronunciació notable del català de les cantants fineses, a Júlia Farrés-Llongueras ento-nada i rigorosa dir Chacun le sait, chacun le dit de La Fille du Régiment de Donizetti amb la col·laboració perfec-ta dels cantaires de La Lira i, després al final, tots ple-gats amb Muntanyes del Canigó, arribo a la conclusió que tot és el fruit d’una cosa que, per simplificar, quali-fico d’humanitat compartida. La jove soprano Júlia Far-rés-Llongueras, santcugatenca que cerca el seu camí professional per Europa amb vocació, va iniciar el con-cert amb Abril i La font de Morera, amb veu neta i inter-pretació sentida. La cantant transmet i la seva partici-pació amb el cor finès de la popular On suuri sun rantas autius és la demostració més contundent d’una veu que progressa constantment. El cor femení Diskantti és homogeni en el seu so equilibrat i destacaria la sensibi-litat i afinació no sempre agraïts en un capvespre a l’ai-re lliure. La direcció de l’energètica i simpàtica Jonna

Imalàinen ens va portar cançons d’una finesa extraor-dinària i a cants divertits i joiosos que demostren que la reacció empàtica supera qualsevol desconeixement on hi ha raons i sentiments emocionals. Diverses cançons del seu país i algunes peces conegudes com l’inefable Dancing Queen del grup suec ABBA, ens van regalar sen-sacions memorables per finalitzar, abans del cant final compartit, amb una versió de Finlàndia de Jean Sibe-lius. La directora i soprano va fer també una actuació solista amb un Summertime de Gershwin ben interpre-tat, però, pel meu gust, massa impostat, i una diverti-da i popular finesa La meva estimada és preciosa, que va dir amb gràcia i picardia. La Societat Coral La Lira, que ha incrementat els seus membres en contra de les difi-cultats ambientals, va tenir unes intervencions nota-bles, ja esmentada alguna, amb una perfecta La mare cantora de Bou i equilibrada en les peces compartides. Finalment, un esment a la tasca de l’incansable Eloi Jover, aquí equilibrista amb les partitures i el vent (aju-da impagable de Marga Soria), pianista acompanyant atent a les cantants i director impecable. La bellesa de la música i la força de la gent. •

crítica de músicaEDUARD [email protected]

MÚSiCa aL CLauSTrE, DiSKanTTi Kuoro. Direcció: Jonna Imeläinen. JÚLIA FARRÉS-LLONGUERAS i JONNA IMALÄINEN, sopranos. SOCIETAT CORAL LA LIRA. Direcció i piano Eloi Jover. Música de Benny i Stig Anderson, Vicenç Bou, Kaj Chydenius, Gaetano Donizetti, Toni Edelmann, George i Ira Gershwin, Georg de Gozinsky, Anna-Mari KäHärä i Jukka Itkonen, Rafael Martínez Valls, Lluís Millet, Enric Morera, Fredik Pacius, Jean Sibelius, Telu Virkkala, Hugh Williams i populars catalanes i fineses. LLOc: Claustre del Monestir de Sant CuagatData: 13 de juny

el concert era una incògnita per les aparents diferències entre els components del cartell, però el resultat va ser esplèndid



Agenda cultural

Divendres 18, 22.00 h. Concert. Cor Infantil Sant Cugat i Cor Aglepta. El Cor Infantil Sant Cugat escalfa motors per celebrar els seus 20 anys d’exitosa trajectòria. En aquest concert els acompanyarà el cor de joves Aglepta. Informació i venda anticipada de localitats a la Casa de Cultura. Preu: 10 euros. claustre Del monestir monEStIr

casal cultural De vallDoreixSAnt AlbErt, S/n

21.30 h. Concert. Festa final de curs. Sopar i animació musical.centre cívic De les planesmolí, S/n

21.30 h. Visita guiada. Conèixer la vida quotidiana dels monjos benedictins a l’edat mitjana, gaudir d’una fantàstica visió nocturna del conjunt del monestir i tastar un pastisset d’origen medieval que els monjos del monestir de Sant Cugat menjaven en ocasions importants. Cal fer reserva prèvia. Preu: 15 euros (menors de 7 anys gratuït)oficina De turismejArDInS DEl monEStIr

Diumenge13.00 h. Concert. Concert de rumba catalana, a càrrec de latino y los llobregantes

Dins el cicle Vermouth-Concert a El Siglo.sala el siglo mercanticrIuS I tAulEt, 120

18.00 h. Concert. Concert a càrrec del Cor de Gospel Collserola i la Coral la Pinya.casa De culturajArDInS DEl monEStIr

18.00 h. Concert. El meu primer concert. nil barcons, guitarra, Ferran Capella, trompeta, laia ribes, piano jordi Grau, guitarra, Carla Gil, piano, i marc marín, piano.Entrada lliure.aula magna De l’escola De música victòria Dels ÀngelsPl. DEl CEntrE CulturAl, 1

19.00 h. Audició. Audició de l’Escola de Gralla i timbal. organitzat per Castellers de Sant Cugat.terra DolçaEnrIC GrAnADoS, 8

20.00 h. Concert. big band de jazzenviu. Estrena de

la nova big band jazzenviu formada per músics santcugatencs i dirigida per David mengual a la Casa de Cultura, en l’últim concert de la temporada del cicle jazzenviu.casa De culturajArDInS DEl monEStIr

Dilluns19.30 h. Tertúlia. tertúlia amb Amics. Porcel, el teatre i la velocitat, a càrrec de joan Anton benach, crític de teatre de La Vanguardia, amic de baltasar Porcel. l’aventura dramàtica de baltasar Porcel va xocar des del primer dia amb la impaciència literària de l’autor.bach seleccióPl. oCtAVIà

20.00 h. Literatura. Presentació del llibre Negre de merda, de matthew tree. Darrer llibre de l’escriptor anglès que ja fa prop de

trenta anys que viu a Catalunya.terra DolçaEnrIC GrAnADoS, 8

Dimecres18.00 h. Revetlla de Sant Joan. Sopar de carmanyola, actuació de teatre i ball amb música en directe.casal cultural De mira-solVICtòrIA, 42

21.00 h. Revetlla de Sant Joan. Vine a menjar coca, beure cava i anima’t a cantar al karaoke.pl. maria antònia

Dijous19.00 h. Festa Major. Assaig especial per Festa major. organitzat pels Castellers de Sant Cugat.pl. octaviÀ

Propostes per a la setmana

Divendres16.30 h. Festa Solidària. Festa de final de curs solidària. A les 16.30 h, festa infantil. A les 19 h, mostra tallers adults. A les 22 h, sopar venda anticipada de tiquets del 31 de maig a l’11 de juny. Sopar popular de fi de curs, amb música suau per acompanyar la vetllada.casal cultural De mira-solVICtòrIA, 42

22.00 h. Concert. Cor Infantil Sant Cugat i Cor Aglepta. El Cor Infantil Sant Cugat escalfa motors per celebrar els seus 20 anys d’exitosa trajectòria. En aquest concert els acompanyarà el cor de joves Aglepta. Informació i venda anticipada de localitats a la Casa de Cultura. Preu: 10 eurosclaustre Del monestirmonEStIr

22.30 h. Concert. Concert de jazz a càrrec d’Albert marquès trio i jordi bonell. Preu: 3 euros, a la venda 1 hora abans del concert (inclou una copa de cava i un CD de regal amb l’entrada).casa De culturajArDInS DEl monEStIr

Dissabte12.30 h. Concert. El color de la Chanson francesa, a càrrec d’Ana Cristina Werring, veu, josep maria borràs, piano, Arrigo tomasi, acordió. Dins el cicle Vermouth-Concert a El Siglo.sala el siglo mercanticrIuS I tAulEt, 120

18.30 h. Festa Esbart. Festa oberta Esbart Sant Cugat: Ballem perquè ens agrada. Actuacions i sopar popular. Preu: 5 euros, venda anticipada a la Casa de Cultura i al Casal de joves torreblanca.

per carlos illana redacció@premsalocal.com

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

un balcó obert a la Sílvia!

espiral ha finalit-zat la tempora-da de Programa-ció Continuada

(cada primer diumen-ge de mes). Aquest any, en el vintè aniversa-ri hem assumit nosal-tres mateixos, cada mes, una de les obres que ja havíem estrenat durant aquests vint anys! L’any 2000, en el 10è aniversa-ri, ho vam fer diferent, obrírem temporada amb un “regal”: Una fres-ca mirada per l’obra de Joan Oliver. La mirada fou la de Sílvia Servan, que ens va donar i apro-par Pere Quart amb una naturalitat, frescor i sen-

zillesa de mestre! Amb anterioritat, l’any 1997, també la Sílvia va inau-gurar la 4a Mostra de Teatre a Valldoreix amb Trilogia de minyones, tres minyones ben dife-rents!, de Mercè Rodore-da i Santiago Rusiñol. La seva transformació era increïble! La seva inter-pretació era nova, nai-xia en cada representa-ció. Sílvia, gran actriu i mestra, generosa, tendra però forta a la vegada, no solament deixava el seu cos en cada un dels per-sonatges que interpreta-va, hi posava l’ànima, el cor. Per això, els seus per-sonatges romanen amb nosaltres i ens la mantin-dran a prop, molt a prop. Gràcies, Sílvia, per la lli-çó, tindrem sempre els nostres balcons (els nos-tres cors) oberts! •[email protected]

Els seus personatges romanen amb nosaltres i ens la mantindran a prop

triniescrihuela

espiral



que, després de 20 anys de matrimoni, s’adona que està perdent la seva dona quan descobreix que ha estat rebent correus i missatges de mòbil d’una persona que no sabia ni que existís. yelmo: 18.40 - 20.40 - 22.50 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

Campamento Flipy. Director: Rafa Parbus. Amb: Flipy, Carlos Areces, eloi yebra. flipy és un adolescent prim i una mica ximple que de cop i volta veu com el seu cos canvia i es converteix en “tot un home”, i el seu nou

aspecte l’anima a seguir violeta, el seu amor platònic, fins al campament d’estiu on ella és monitora. yelmo: 15.45 - 17.40 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

la última Cima. Director: Juan manuel Cotelo. Pablo, sacerdot, sabia que moriria jove i desitjava fer-ho a la muntanya. va entregar la seva vida a Déu… i Déu va acceptar l’ofrena. yelmo: 17.15 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

KiCK aSS. Director: matthew Vaughn. Amb: Nicolas Cage, Aaron Johnson, Chloe moretz. Dave lizewski passa desapercebut, però la seva

afició als còmics fa que tingui la gran idea de convertir-se en un superheroi.yelmo: 16.15 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

laSt Song (la última CanCión). Director: Julie Anne Robinson. Amb: miley Cyrus, Greg Kinnear, Bobby Coleman. en una petita localitat costanera del sud dels estats Units, un pare fins ara poc present té l’oportunitat de passar l’estiu amb la seva filla, una adolescent bastant hostil que hagués preferit quedar-se a

nova York. CiNesA: 16.30 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: 15.50 - 18.00 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

Sexo en nueva yorK ii. Director: michael Patrick King. Amb: sarah Jessica Parker, Kim Cattrall, Kristin Davis. la trama gira al voltant de la vida de Carrie i Big, que s’acaben de casar. CiNesA: 19.00 - 22.00 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: 19.15 - 22.15 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

StreetDanCe 3D. Directors: max Giwa, Dania Pasquini. Amb: Charlotte Rampling, Rachel

mcDowall, Chris Wilson. Per guanyar el campionat de street Dance, un grup de nois es veu obligat a col·laborar amb els alumnes del royal Dance school.yelmo: Dies 18-19-20-21-23-24: 22.45 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

prinCe oF perSia. Director: mike Newell. Amb: Jake Gyllenhaal, Gemma Arterton, Ben Kingsley. Un príncep una mica brètol es veu forçat a unir-se a una misteriosa princesa per fer front a forces fosques. CiNesA: Dies 20-21-22-23-24: 22.30 hsessió golfa DissaBTe: 00.30 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: 15.50 - 18.05 - 20.25 - 22.40 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

robin HooD. Director: Ridley scott. Amb: Russell Crowe, Cate Blanchett, Vanessa Redgrave. a l’anglaterra del segle Xiii, robin i la seva banda de lladres fan front a la corrupció i encapçalen una rebel·lió contra la corona.CiNesA: sessió golfa DissaBTe: 00.50 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: 19.30 - 22.20 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

aliCia en el paíS De laS maravillaS. Director: Tim Burton. Amb: Helena Bonham Carter, Johnny Depp, Alan Rickman. alicia corrent darrere d’un conill blanc cau al país de les meravelles.yelmo: Dies 18-19-20-23-24: 20.30 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

viatge mÀgiC a ÀFriCa 3D. Director: Jordi llompart. Jana, una nena de 10 anys, inicia un viatge fantàstic per Àfrica a la recerca d’un nen que va conèixer en un hospital.CiNesA: 18.00 - 22.00 hTelèfon reserves: 902 33 32 31

Cinema a Sant Cugat

eStrena. tHe blinD SiDe: un Sueño poSible. Director: John lee Hancock. Michael oher, una jove estrella de la nfl americana, després de ser expulsat de casa seva és recollit per una família d’acollida.CiNesA: 16.30 - 19.15 - 22.00 hsessió golfa DissaBTe: 00.40 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: 17.00 - 18.45 - 22.35 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

eStrena. la venganza De ira vamp. Director: Álvaro sáenz de Heredia. Després de la mort en estranyes circumstàncies de lady ira vamp, lord Winston torna a la seva mansió amb la seva nova esposa.yelmo: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

garFielD y Su panDilla 3D. Director: mark A. Z. Dippe. res en el món pot fer que garfield s’impliqui en alguna cosa, excepte en el menjar. CiNesA: 16.00 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: Dies 18-19-20-21-23-24: 16.00 - 18.00 h. Dia 22: 16.00 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

el retrato De Dorian gray. Director: oliver Parker. Amb: Ben Barnes, Colin Firth, Rebecca Hall. Dorian gray és un atractiu aristòcrata que torna al seu londres natal després de passar l’adolescència aïllat al camp. CiNesA: 20.00 - 22.20 hsessió golfa DissaBTe: 00.40 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: 20.10 - 22.40 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

CróniCa De un engaño. Director: Richard eyre. Amb: Antonio Banderas, Abigail Canton, Amanda Drew. Peter és un programador informàtic

eStrena. marmaDuKe Director: Tom DeyCiNesA: Dies 18-19: 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 h. Dies 20-21-22-23-24: 16.30 - 18.30 - 20.30 hyelmo: 16.30 - 18.30 - 20.35 - 22.50 h

Dorian gray, sense ànima per pervertir

la darrera adaptació cinematogràfica de la cèle-bre novel·la d’Oscar Wilde no aconsegueix trans-metre l’essència de la història que narra; en lloc de centrar-se en la perversió de l’ànima del personat-

ge protagonista, destina els seus esforços a pervertir l’es-sència de la fascinant història que intenta narrar. Perquè la nova versió per a la gran pantalla d’El retrato de Dori-an Gray, signada per Oliver Parker (Un marido ideal, Fun-dido a negro) és una versió efectista i sense ànima. I l’àni-ma és precisament la protagonista de la fascinant histò-ria de Wilde. O potser Parker i Albert Lewin (guionista) no han llegit el llibre? Sigui com sigui, ni els efectius trucatges visuals, ni l’acu-rada recreació dels ambients, ni els efectes sonors als quals recorre la producció, aconsegueixen salvar Dorian Gray (títol de la versió original), pel·lícula poblada de per-sonatges que evolucionen precipitadament i de manera poc creïble. És, per tant, una obra dirigida al públic que no coneix la novel·la i que serà poc exigent amb l’essència de la història. Ben Barnes (Las crónicas de Narnia: El príncipe Caspian) construeix un personatge sense matisos, un personatge complex. •

crítica de cinemaDiANA [email protected]

la pel·lícula no aconsegueix transmetre l’essència de la història #CEDIDA

el retrato De Dorian gray (regne UniT, 2009). DireCTor: oliver Parker. inTèrPreTs: Ben Barnes, Colin Firth, Ben Chaplin, Rebecca Hall, Rachel Hurd-Wood MÉs info:www.elretratodedoriangray.com

tHe blinD SiDe16.30 - 19.15 - 22.00 hsessió golfa DissaBTe: 00.40 hToTs els PúBliCs

el retrato De Dorian g.20.00 - 22.20 hsessió golfa DissaBTe: 00.40 hMaJors De 16 anYs

marmaDuKeDies 18-19: 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 hDies 20-21-22-23-24: 16.30 - 18.30 - 20.30 hToTs els PúBliCs

Sexo en nueva yorK ii19.00 - 22.00 hMaJors De 12 anYs

EL CINEmA DE CASA tEvAP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit


54 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 28 | Esports_ 34 | Cultura_ 46 | Passatemps


Fòrum_

Notícies_

Agenda_

Cinema_

Tecnologia_

Esports...

www.totsantcugat.cat

receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Passatemps La família ha augmentat, tenen quitxalla. Sempre fan versots, però el 25 de juny seran més protocol·laris. Això sí, sempre van cremats; aquesta és la seva gràcia.Solució de la setmana anterior: El Baròmetre de la Comunicació

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4Potser sereu un dels signes que podreu gaudir d’uns dies ben amanits de coses interessants, sobretot en el camp de la comunicació. És moment per començar a plantejar alguna sortida una mica llarga o un viatge.

Taure 21/4 al 20/5Amb qualsevol cosa us ho passareu bé i és que els vostres dies estaran dedicats al lleure i això és bo, sobretot si teniu en compte que poques vegades feu el que desitgeu. Per cert, aneu amb compte amb els diners, que us marxen massa ràpid.

Bessons 21/5 al 21/6Teniu molta activitat al llarg d’aquests dies, però la veritat és que no se us veu gaire contents. Us afectarà molt el que feu o deixeu de fer. Per altra banda, tindreu la necessitat d’estar amb els vostres éssers estimats.

Cranc 22/6 al 22/7La puja de caràcter fort us afectarà, tot i que ja anirà afluixant de mica en mica. Us podria dir que la sort us acompanya-rà al llarg dels dies, ja que els aspectes així ho marquen, però no us penseu que es resoldrà tot tan fàcilment.

Lleó 23/7 al 23/8Tot i que de diners no serà el premi, us aniria bé jugar a alguna cosa perquè tindreu sort, la llàstima és que el premi no serà per mitjà de cap loteria, sinó que vindrà per algun sorteig. El que tindreu molt fàcil serà lligar.

Verge 24/8 al 23/9Tot i que és fàcil que ho veieu tot molt clar, és possible que algú us faci pensar el contrari i caigueu en un desànim una mica gros. El que no heu de fer mai és deixar que l’opinió dels altres us afecti i perdeu l’interès per les vostres idees.

Balança 24/9 al 23/10El tema emocional ara per ara no és el millor i tot plegat és perquè esteu mas-sa nerviosos. De totes maneres, val a dir que és fàcil que al llarg d’aquests dies tingueu algun cop de sort amb alguna cosa relacionada amb diners.

Escorpí 24/10 al 22/11El que tindreu més accentuat durant aquests dies serà el vostre apetit sexual. Per altra banda, pel que fa a la parella, si en teniu, és clar, hi pot haver diferències d’opinió, tot i que al final acabareu molt bé.

Sagitari 23/11 al 21/12Gastareu molt més del compte si no vigileu una mica, i és que tot us farà peça i no pararíeu de comprar, estaria bé que us marquéssiu un pressupost. Per altra banda, tindreu unes vivències molt emotives amb els amics.

Capricorn 22/11 al 20/1És fàcil que tingueu molt d’èxit en les vos-tres actuacions, o sigui que tot el que feu us sortirà rodó. El que no tindreu gaire bé és el tema de la parella, amb qui sembla que hi pot haver algun tipus d’enrabiada.

Aquari 21/1 al 19/2Aquests dies sí que no podeu deixar d’anar de marxa, perquè el cos us ho demana, o sigui que deixeu-vos de prejudicis i aneu a divertir-vos. Només heu de vigilar amb les enveges de la gent que us envolta.

Peixos 20/2 al 20/3Si no aneu amb compte, potser cometreu un error que us costarà de solucionar, però no serà res que no veiéssiu a venir, ja que s’ha produït a causa d’una actitud que heu anat fomentant amb els dies.

mots encreuats signesBRUIxot REBEL. [email protected]

Per començar el plat, peleu i esqueixeu les patates, és a dir, en comptes de

tallar-les, trenqueu-les, així a l’hora de coure-les perden una mica més de midó i queden més toves. Poseu-les a bullir en una cassola amb aigua i una mica de sal. Un cop esti-guin cuites, traieu la cas-sola del foc i incorporeu-hi el bacallà. Mentre el baca-llà s’acaba de coure, pre-pareu l’allioli. Piqueu bé els alls i quan els tingueu ben picats afegiu-hi el rovell d’ou i comenceu-ho a lli-gar (si veieu que us cos-ta, podeu afegir-hi una gota d’aigua i us en facili-tarà la tasca). Un cop tin-gueu fet l’allioli, ja podeu preparar el plat. Escorreu bé el bacallà i poseu-lo jun-tament amb les patates en un plat. Deixateu l’allioli amb una mica de l’aigua de la cocció i poseu-lo damunt del bacallà i les patates.

Bacallà amb patates i allioli

INGREDIENTS (4 PERSoNES): - 1 kg de morro de bacallà remullat - 150 g de patates- Aigua i sal - Allioli

1 2 3 4 5 6 7

Per pau Vidal, ACpG

8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Problema núm. 4Juguen blanques i guanyem

Solució al problema de la setmana anterior:T d7 D x a1T x g7+ R x g7Ah6+ Rh8 (si Rg8 4. Dg4+ segui-da de Dg7 ++ escac i mat)Cg6+ h x g6f x g6 Df1+ Rh4 Df3Ag7+ (escac doble) R x g7Dh7 ++ escac i mat.

escacsLLIÇoNS D’ESCACSTEMES TÀCTICSLa clavada (IV)Veiem un altre exemple de “defensa” con-tra un mat. En aquest exemple les negres es buscaran un “forat”.Dc5 x f8 + Rg8 x f8 (les blanques han entregat la dama, pensant que hi ha mat) Tc1 – c8+ (si el rei negre va a “e7”, ales-hores les blanques amb Td7 donen mat, però...) Af6 – d8 (Les negres “rega-len un alfil, per deixar una casella de sorti-da al rei negre Td1 x d8 Re7Td7+ Rf6 (i el rei negre escapa del mat, per la casella on estava situat l’alfil).

Secció d’Escacs de La Unió Santcugatenca

18 anys d’història de Sant Cugat,

amb un clic!T’has perdut alguna notícia? Vols consultar algun reportatge? No recordes què va passar?

Ho trobaràs tot a l’hemeroteca del

Si estàs interessat en els escacs i vols jugar-hi o vols informació de les diferents activitats que organitzem, pots passar els divendres, de 18 a 20 h, per La Unió.

t8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

t8

7

6

5

4

3

2

1

A B C D E F G H

l tnoo

qo or o

rp bp

pp ppkw

n too ooo

o

j

pppb ppkr b

HoRITzoNTAL: 1. Adquisició de la personalitat d’altri pel mètode de la planta / 2. Un paio amb els braços oberts ja l’espanta. Venint de l’est es va quedar entre Catalunya i França / 3. Nou buida. Pentina el jardí i dissimula els clarets. Titànic símbol / 4. El pas-sat, simbolitzat en 24 hores. Esverat perquè l’han cridat al braç que dispara / 5. És a la vida com al canvi la mutàgena. Afronten les despeses dels japonesos / 6. Les tres més àci-des dels Beatles. Decisió col·lectiva a mà o a urna / 7. Seguidor amb ínfules gregues. Clo-ïa malament per culpa de l’argila / 8. Protozou (situat a Cineta?). Estan en consonància amb la tisana / 9. Encenen encens. No estiregassi, no, arrossegui herba i terra. De tot una mica / 10. Tants i tan soques que copulem perquè som mallorquins. Malacusar el camp d’arbustos / 11. Cap de cony. Ni domèstic ni salvatge: torracollons i prou. Contenen gine-bró / 12. No peta bé, però almenys és bo i útil. Ocell que es podria llogar al convent per dur les causes / 13. En Tirant i la Carmesina el troben divertit. I aquest, en canvi, vist i avorrit.

VERTICALS: 1. No és que es pugui trastocar, és que és sonor. És cap aquí o cap allà, però és escapatòria / 2. Cuc acèfal. Ahir anava amb un cotxe suís i ara es mulla l’esquena. Plou, i tot és buit / 3. Diari que es publica per sistema. Lloc i hora / 4. Cinc quadrets per un dia sense pa. Noies blaves fumant negre i fent fum blanc / 5. Contrets als hospitals. Epònims d’en Morales?: no, arbustos del Japó. Tercera de tres / 6. I quarta dels trens. Navili capaç de disparar pel broc gros. Enemics de Cada Negoci / 7. El tímid de la cafeteria. Pencat, tre-ballat, executat / 8. La menjacapellans de Batea. Pel matrimoni no sé si hi han passat, però a demanar hipoteca segurament sí / 9. Indústria de l’acidesa legal. Eren molts seus, per lluitar contra els romans / 10. A un del centenari. És a la meiosi com a l’estramp l’es-trambòtic. Volàtil cap a Austràlia / 11. Alcohols que es presenten de vuit en vuit. La part menys amable del paràgraf / 12. Pescats de la barra estant. Cant inicial de la missa, que de fet també és oït.

SoLUCIÓ DELS MoTS D’AQUESTA SETMANAGuia bàsica Urgències

ADF. S. CoNTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BoMBERS GENERALITAT: 112

BoMBERS RUBí: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HoRA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDoREIx93 583 74 00

HoSPITAL GENERAL CATALUNyA: 93 565 60 0093 565 60 20

MoSSoS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

PoLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

PoLICIA NACIoNAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPoN902 111 444

SíNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

FarmàciesDíAz-PUERToPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

MoRALESSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

SANT CUGAT ToRRE BLANCARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

FERRERESSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SoL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLoRESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14a h. No tanca per vacances

PINTo (VALLDoREIx)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9 a 22 h, tot l’any. Obert

diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGo (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8.30 a 13.30 h i de 16.20 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIz DE BUSTILLoAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

ServeisALCoHòLICS ANòNIMS93 317 77 77ARxIU NACIoNAL DE CATALUNyA93 589 77 88ASDI93 675 66 10ASS. CoNSUMIDoRS93 488 16 16ASS. PRoP. ST. CUGAT93 675 19 54CENTRE ALzHEIMER93 674 70 61CENTRE BoRjA93 674 11 50CREU RojA (ST. CUGAT) 93 674 23 83(VALLDoREIx) 93 674 24 59CoNSoRCI PARC CoLLSERoLA

93 280 35 52CINEMES ST. CUGAT 93 589 09 41DISPENSARI (LA FLoRESTA)93 674 76 15ENHER900 70 70 70FECSA902 507 750 (AVARIES) 902 53 65 36FGC93 205 15 15FEDERACIÓ CoMERÇ93 583 08 12GAS NATURAL93 675 31 10(AVARIES) 900 75 07 50HISENDA93 589 11 55jUTjAT93 674 66 96

MoNESTIR (PARRòQUIA)93 674 11 63REPSoL BUTÀ901 100 100RESID. CASAL D’AVIS93 589 16 38RESIDU MíN. (VoLUMINoSoS)902 54 70 10 - 93 597 05 10SoREA(AVARIES) 902 250 370(ATENCIÓ CLIENT) 902 250 070(oFICINES) 93 544 16 10SERVEI DE GRUA93 674 90 01TAxI ADAPTAT609 89 30 37TEL. GERMANoR (CAVIS)93 674 70 61

per C. Illana

lo

q w

r


Publicitat | 55

Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors


Cinema

Entrades gratuïtes

De dilluns a dijousVia Augusta, 2-14

Fins que se n’exhaureixin les existències

Salut

Regal d’una càpsula de benestar emocional

Rambla Can Mora, 15

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Restaurant

Menú ibèric per a 2 personesTasta l’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. Augusta, 3


Dentistes

1a visita gratuïtai, a més, 1 higiene bucal completa sense càrrec

Montserrat, 19

PER ALS SUBSCRIPTORS

Salut

Tractament estimulació muscular mitjançant vibracions

Borrell, 10 - local (cantonada c/ Vallès)


Benzina

Benzinera Griful Descompte de 0,01 €/litre de benzina

Av. de Rius i Taulet

PREsENTANT EL CARNET DEL Club

Mascotes

Veterclínic Bany hidratant + tractament antiparasitari per a la teva mascota

Av. Torre Blanca, 2-8, local 13


Vídeo

1 hora d’autoria de vídeo a DVD totalment GRATIS!

Can Mates, 7

Obsequi per als subscriptors

que no farien si els partits xenòfobs no els haguessin empès a fer-ho. Hi ha el perill que això acabi tenint un efec-te bola de neu que cada cop agafi més adeptes.

Catalunya és veritable-ment una terra d’acollida? Sí, té una història que reve-la que ha estat una zona on s’han rebut moltes i molt diverses onades d’immi-gració.

Català és tothom qui viu i treballa a Catalunya o tot-hom qui viu i s’integra a Catalunya? Diria que millor donar per descomptat que és tot-hom qui viu i treballa a Catalunya. Per integrar un nouvingut només cal no tractar-lo com un nou-vingut i això és el que ha de fer tot ciutadà a qual-sevol lloc del món per fer sentir una persona de fora com a casa. Tracta’ls com si fossin com tu!

Anem a l’altra cara de la moneda, què ha de fer un nouvingut per integrar-se? Parar l’orella i anar amb els ulls ben oberts per veure com funcio-na aquesta nova societat, com es comporta la gent i informar-te al màxim. Després trauràs les con-clusions sobre com serà la teva nova vida en aquest lloc nou. El que no es pot fer és pretendre que no has canviat de país.

Passa massa sovint això? Els primers que ho fan de fet són els europeus comu-nitaris, però... ells s’ho perden! Aïllar-se és sem-pre una cosa negativa.

Donar corda al català aju-da molt el nouvingut? Ajuda en un grau extraor-dinari i així m’ho han fet saber tots els meus amics catalanoparlants. El cata-là fa que siguis automàti-cament 50% menys estran-ger del que eres abans. A través del català accedei-xes a una sèrie de llibres, textos i mitjans de comu-nicació que t’expliquen

Gestoria

Assessoria fiscal i laboral

Comptabilitat

Impost de societats

GESTIÓ I CONFIANÇA Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 [email protected]

Comptes anuals

Constitució i administració de finques

Lloguer i vendes

Serveis jurídics

“Per integrar un nouvingut, no el tractis de nouvingut”Molts santcugatencs han conegut Matthew Tree a través de la televisió, viat-jant en tren, però malgrat la seva inclinació perio-dística, aquest anglès tan català és escriptor de pro-fessió. A Sant Cugat ha vingut un parell de cops durant les darreres setma-nes per presentar el seu últim llibre, Negre de mer-da, el racisme explicat als blancs.

Hi ha molt de racisme a Catalunya? Hi ha tradicions racistes, com a la resta d’Europa, però estan ocultes o disfres-sades perquè ara estan molt mal vistes.

Veient l’auge de certs par-tits tant a Catalunya com a Europa, algú podria dir que el racisme està de moda? S’està generalitzant una

mena de criptoracis-me molt perillós, perquè aquests partits diuen que no són racistes però el prac-tiquen. Ho camuflen dient que el que volen és mante-nir la seva cultura. Aquí és on hi ha el problema, és un racisme no declarat.

Això pot empitjorar? Si creix és perquè se li segueix la beta a aquesta gent. Sobre-tot si altres partits fan coses

l’Entrevista Matthew tree, escriptor #TEXT I FOTOGRAFIA: J.r. armadàs

Dissabtemàx. 20º mín. 16º

Diumengemàx. 21º mín. 18º

Subscriptorsel Tempsmascotes. El Diari et regala un bany hidratant i un tractament antiparasitari per a la teva mascota. Entra en el sorteig trucant al número de telèfon 93 590 86 00.

Club del Subscriptor_PÀG. 55

18.06.2010Sumari_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 16 | Opinió_PÀG. 18 | la Ciutat_PÀG. 22 | Economia_PÀG. 28 | Esports_PÀG. 34 | Cultura_PÀG. 46 | Passatemps_PÀG. 54

DiarideSantCugat

un món que abans estava amagat per a tu.

Per què ens costa veure’ns com a iguals entre nosal-tres? A Catalunya és per falta de costum. Fa un segle no hi havia africans, xinesos o llatinoamericans. Tam-bé ha fet molt de mal la pro-paganda, si hi ha diaris o alguns polítics que durant deu anys alimenten la con-cepció que la immigració és una cosa negativa i que aquesta gent no són com ells.

De quins polítics parlem? De l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, del líder de Plataforma per Catalunya, Josep Angla-da, i del líder del PP de Badalona, Xavier García Albiol. Expressen comen-taris racistes i fomenten el sentiment que “ells” no són com “nosaltres”.

malgrat aquests casos, podem estar orgullo-sos de com hem tractat la immigració a Catalunya? Jo diria que sí. Jo explico les iniciatives d’aquí, com el voluntariat lingüístic, i els meus amics anglesos fli-pen! Tot això és molt posi-tiu i si ho sumem al fet que el racisme en general és una cosa anacrònica i que no té cap base científica ni filosòfica..., està condem-nat a morir, però sempre hi haurà gent que alimenti aquesta realitat.

Tot es redueix a la volun-tat d’uns i altres? Sí. Has de tenir ganes de reconèixer i ser recone-gut. •

De tots els colorsUn tren va ple de gom a gom de Mataró a Barcelona. Tothom està dret, però hi ha tres seients lliures on no s’hi asseu ningú. al seient que està ocupat s’hi asseu una persona negra. Per què es donen aquest tipus de situaci-ons i el sentiment del ciutadà negre és el que pretén explicar Mat-thew Tree en el seu dar-rer llibre Negre de mer-da. El racisme expli-cat als blancs. aquest escriptor anglès sap de què parla quan es toca el tema de la immigra-ció i la integració i, malgrat la seva humili-tat, ell mateix encarna el que els catalans con-siderem una integra-ció ideal. El 26 de maig i el 15 de juny va venir a Sant Cugat per presen-tar el seu llibre i parlar sobre el problema del racisme a Catalunya i al món.

La propostaxerrada. Dilluns 21, a les 19.30 h, al restaurant Bach Selecció, té lloc la nova edició de la Tertúlia amb Amics: Porcel, el teatre i la velocitat, a càrrec de Joan Anton Benach.

Agenda Cultural_PÀG. 52

diari de sant cugat 815

Documents