diari de sant cugat 533

SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTATNúm. 533 any XI 1,65 euros Dijous, 29 juliol del 2004

11 ANYS D’INFORMACIÓ LOCAL

El soroll i lainseguretat ciutadanaque provoquen,principals queixes

Fa pocs dies s’hapresentat unadenúncia peramenaces

Tubau asseguraque s’ha intensificatla vigilància a la zona Pàg. 8

Es mantindrà el pas de les dues línies de bus per la nova plaça i se senyalitzaran els graons que han provocat ensopegades Pàg. 6

Cruïl la a l’ interior del túnel. A l’esquerra, direcció al carrer Àngel Guimerà. A la dreta, l’entrada a l’actual aparcament de Lluís Millet. FOTO: JORDI GARCIA

Veïns molestos pelsokupes de la Floresta

Al novembre,estrena del túnel de l’estació

INCENDIS

La Florestarememora l’incendide l’estiu de 1994 Pàg. 3

BALANÇ DEL PACTE DE GOVERN

Can Busquets, únicpunt de desacordentre CiU i ERC Pàg. 19

FUTBOL

El Sant Cugatiniciarà la Lliga a Ripollet Pàg. 35

El pròximDIARI DE SANT CUGAT

sortirà el

2 de setembre

BON ESTIU!

PUBLICITAT2 Dijous, 29 de juliol del 2004

3Dijous, 29 de juliol del 2004 SOCIETAT

ANIVERSARI>El dia 11 d’agostde l’any 1994, pels volts de les cinc dela tarda, es va declarar un incendi alcostat del peatge dels túnels de Vall-vidrera. L’incendi de la Floresta i lesPlanes, que va cremar un total de 135hectàrees, complirà 10 anys ben aviati els seus efectes devastadors a l’en-torn i també en alguns habitatges imagatzems de la zona van marcar lamemòria col·lectiva dels santcuga-tencs i les santcugatenques.

Estiu negreL’11 d’agost Catalunya estava en fla-mes. Un foc espectacular cremava elMontseny i hi havia 30 incendis mésen el conjunt del país. Diuen que sem-

pre plou sobre mullat. En el cas delsincendis, els de l’agost se sumavenal foc que, entre els dies 4 i 9 de juliol,va calcinar 45.000 hectàrees deterreny i bosc de les comarques delBages i el Berguedà, alhora que vaprovocar cinc víctimes mortals.

Dins del terme municipal de SantCugat, el mateix 4 de juliol les fla-mes van amenaçar la urbanització deCan Barata; el 13, un incendi iniciatals voltants de la colònia Montserrat,entre Sant Cugat i Molins de Rei, vacremar més de 9 hectàrees de pi blanci alzines. L’últim incendi importantabans que es produís el de la Flores-ta i les Planes va tenir lloc el 27 dejuliol a Can Calopa, on 11 hectàrees

van ser arrasades per les flames.El panorama d’aquell estiu, i en

concret el del dia 11, expliquen lesdificultats a l’hora d’aconseguir efec-tius per apagar el foc de la Floresta iles Planes. L’Ajuntament, amb l’ob-jectiu de controlar totes les opera-cions que es duien a terme, va haverde crear un gabinet d’emergència

amb l’alcalde Joan Aymerich al cap-davant i constituït per regidors, capstècnics i responsables de la policiamunicipal i de Protecció Civil. Ayme-rich recorda l’incendi com “un delsepisodis pitjors, més tristos i méscomplicats dels meus 12 anys com aalcalde de la ciutat”.

Per extingir el foc, van ser neces-

saris 2 hidroavions, 5 helicòpters, 29vehicles contraincendis dels Bom-bers de la Generalitat i del Parc deBarcelona i 10 vehicles més del Ser-vei Forestal. Al seu costat, hi van tre-ballar 45 camions cisterna, a més denombroses dotacions de la PoliciaLocal, Protecció Civil i molts volun-taris.

Incendi controlat de matinadaA quarts d’1 de la matinada del dia12, el focus de la Floresta estava sotacontrol, però encara van aparèixer dosfocus més, un a Can Borrull i l’altrea Can Flor. Els mitjans d’extinció van

aconseguir controlar completamentl’incendi un parell d’hores més tard,però no va ser fins al dia 13 que elfoc es va considerar extingit del tot.

El foc,responsabilitat de totsLes investigacions i els informes delsMossos d’Esquadra van situar lacausa de l’inici del foc en un curtcir-cuit en un cable d’alta tensió quepassa per la zona de Can Busquets.Després d’obrir diligències contra lacompanyia elèctrica responsable d’a-questes instal·lacions, però, i permanca de proves concloents, labalança es va decantar cap a l’altrahipòtesi: una cigarreta mal apagada,llançada descuidadament des d’uncotxe que circulava per l’autopistadels túnels de Vallvidrera, havia pro-vocat l’incendi.

Els tècnics mediambientals fanuna crida a la responsabilitat dels ciu-tadans. “Les accions humanes sónsempre al darrere dels incendis. Finsi tot quan l’origen és l’efecte lupa (ésa dir, els raigs de sol refractats per unvidre), cal pensar que el vidre no haanat a parar sol al bosc”, adverteixJordi Torrijos, responsable el 1994dels serveis forestals de l’Ajuntamentde Sant Cugat. // Eva Arasa

10 anys de l’incendi de la Floresta

El foc va deixar un paisatge desolat i cobert de cendra al seu darrereARXIU

A Sant Cugat, la cura dels boscos és espe-cialment important perquè un 40% de laseva superfície,que equival a prop de 2.000hectàrees,és zona forestal.El concepte tra-dicional de neteja dels boscos, però, és“enganyós”,segons Jordi Torrijos.Així,Torri-jos explica que,fins als anys 70,“es poten-ciaven els pins, que no són la vegetacióautòctona, però que creixen amb moltarapidesa, i es talava el sotabosc, per on esregenera de manera natural l’alzinar ambalgun roure,que sí que és propi de la zona”.

Justament les alzines cremen ambmenys facilitat que els pins.Torrijos acla-reix que “el pi és piròfil, és a dir, atrau elfoc perquè té molts olis i resines. En unbosc amb alzines i pins, si es declara unincendi, els pins es cremaran del tot,mentre que les alzines només se socar-rimaran”.La neteja dels boscos, doncs, passa perun desbrossament selectiu que potenciïla regeneració dels boscos d’alzinesautòctons. //

Què vol dir netejar el bosc

“Les accions humanessón sempre al darrere,d’una forma o altra, delsincendis”

L’incendi declarat l’11 d’agost del 1994va cremar 135 hectàrees de superfície ala Floresta i les Planes

SOCIETAT4 Dijous, 29 de juliol del 2004

“El bosc ja no és el bosc”. Joan Manuel Serrat canta aquests versos referint-se als efectesnocius de les accions humanes sobre l’entorn. En el cas de l’incendi del 1994, una burillallançada des d’un cotxe va encendre el foc.

Collserola en flames. L’11 d’agost del 1994, quan passava un minut d’un quart de 6 de latarda, la torre de vigilància del Fumet va donar el primer avís oficial d’incendi. El foc no es vadonar per controlat fins a dos quarts de 3 de la matinada.

Danys materials. Aquest camió és un dels dotze vehicles destruïts pel foc. Les flames també van calcinar habitatges, magatzems i un taller de ceràmica, ubicats tots entre els districtes de laFloresta i les Planes.

INCENDI LA FLORESTA - LES PLANES 1994>

Collserola: fum,flames i cendra

SOCIETAT 5Dijous, 29 de juliol del 2004

PREVENCIÓ>Les condicionsambientals d’aquest estiu hanmoderat el risc d’incendis fins a laprimera quinzena de juliol i res fapensar que aquest 2004 s’hagi derepetir un incendi com el de fa 10anys. Els dispositius encarregats delcontrol i l’extinció dels focs fores-tals han millorat i estan més ben pre-parats davant dels incendis, sobretotdesprés d’experiències com les quees van viure l’estiu del 1994 arreu deCatalunya. Tot i així, quan es tractade protegir el bosc, els responsa-bles mediambientals alerten que noes pot abaixar la guàrdia.

La Generalitat de Catalunya,després de l’estiu del 1994, hapotenciat la coordinació dels dife-rents cossos de bombers i de segu-retat que actuen en els incendis, comara Bombers de la Generalitat, Mos-sos d’Esquadra, el Servei d’AgentsRurals, els tècnics municipals i elsvoluntaris de les ADF, o Associa-cions de Defensa Forestal, i de Pro-tecció Civil. D’altra banda, s’hanpromulgat decrets, com el 64/1995de 7 de març del 1995 sobre mesu-res de prevenció d’incendis fores-tals, i s’han elaborat plans de pro-tecció i d’autoprotecció d’urbanit-zacions. En la campanya de pre-

venció d’incendis forestals per aaquest estiu, l’Ajuntament de SantCugat inclou la revisió dels plansd’autoprotecció de les urbanitza-cions de Mas Fortuny, Sol i Aire i laColònia Montserrat.

Els ajuntaments, a més, s’hanencarregat els últims anys d’educari formar tècnics i voluntaris de lesADF. A Sant Cugat, l’ADF es vacrear precisament arran de l’incen-di del 1994.

Menys sensibilització“El grau de sensibilització ha baixatperquè, per sort, no hi ha hagut cap

més incendi com el de l’any 1994”,constata Eduard Pomar, tinent d’al-calde de Medi Ambient. Pomarinsisteix en la importància de lescampanyes de prevenció, com laque s’ha iniciat recentment des del’Ajuntament, “perquè molta gentno és conscient del perill real querepresenta l’estiu i el fet de realitzarcertes activitats dins o prop delbosc”.

Sant Cugat, amb una part moltimportant del terme municipal dinsde la serra de Collserola, és unmunicipi amb un alt risc d’incendi.El tinent d’alcalde de MediAmbient, que recorda que “afortu-

nadament no es va haver de lamen-tar la pèrdua de vides humanes enl’incendi del 1994”, adverteix, tot iaixí, que “no es pot obviar el perill ical seguir les recomanacions de l’A-juntament i la Generalitat”.

Campanya contra el focLa campanya municipal Tu potsevitar-ho fa una sèrie de recoma-nacions, tant a l’hora de prevenirels incendis com en el momentd’actuar davant d’un foc. Entre les

mesures preventives, la campanyarecorda que està prohibit fer focal bosc i a la franja de 500 metresque l’envolta i que tampoc no espot cremar brossa en les parcel·lesprivades.

Per als ciutadans que viuen enuna casa dins d’una zona bosco-sa, es donen consells específics,com ara el fet que cal mantenirels jardins ben cuidats i no es potpermetre que la vegetació del jardíestigui en contacte amb les parets

de la casa. Les piscines, basses idipòsits han d’estar plens d’aiguatot l’estiu i no es poden acumularpiles de llenya ni es poden deixarbombones de butà o altres dipòsitsde combustible al costat de la casadurant els mesos d’estiu.

Davant d’un incendi, cal avisarels Bombers al 112 i esperar a serevacuat per les forces i els cossosde seguretat. També és importantretirar els objectes combustiblesdel voltant de la casa. <

Un camió de Bombers en l’extinció de l’incendi de la FlorestaARXIU

Generalitat iajuntaments hantreballat percoordinar forces

L’Associació de DefensaForestal de Sant Cugat esva crear arran de l’incendide la Floresta i les Planes

EFECTES>La superfície totalafectada per l’incendi del 1994, per-tanyent principalment al districte de laFloresta, però també al districte deles Planes, és de 168 hectàrees, de lesquals en van cremar 135.

A banda de les hectàrees de bosc,el foc va afectar diverses propietats.Sis habitatges, dels quals cinc eren pri-meres residències, van ser completa-ment destruïts, així com un parell demagatzems i un taller de ceràmica.42 habitatges més es van veure afec-tats per les flames en diferents graus i12 vehicles van quedar calcinats.

Tres llars d’avis (la Residènciales Planes, la Residència la Floresta ila Llar de la Floresta) van haver deser evacuades. Aquella nit, el CentreBorja va acollir una seixantena de per-sones, provinents d’aquestes llars d’a-vis i de les cases afectades pel foc.

Gravat amb foc a la memòriaEls ciutadans de Sant Cugat tenen gra-vat l’incendi a la memòria. L’alcaldede la ciutat en aquells moments, JoanAymerich, recorda perfectament els

esdeveniments: “Jo estava de vacan-ces i aquell dia justament era a SantCugat. Llavors em van trucar i emvan dir que el poble es cremava. Vaigpujar al terrat, vaig veure les flames ivaig córrer cap a l’Ajuntament”.

Aymerich es va situar al capda-vant del gabinet d’emergència percoordinar les tasques d’extinció.

Aquesta tasca no li va permetre arri-bar al lloc dels fets fins a quarts de 3de la matinada, quan el foc s’haviadonat per controlat. “Alguns veïnsm’ho van retreure. Estaven nerviososi no van entendre que hi ha coses prio-ritàries que cal fer des del despatx,encara que després no surtis a la foto”,rememora l’exalcalde. <

Habitatges, magatzems i un taller van ser destruïts pel focARXIU

El Centre Borja vaacollir unes 60persones la nit del’11 al 12 d’agost

L’incendi va afectar prop de 50 habitatges

INCENDI LA FLORESTA - LES PLANES 1994>

Preparats,però sense relaxar-se


Els cotxes passaran peltúnel de l’estació a la tardor

URBANISME>El pas soterrat peral trànsit de vehicles de la plaça LluísMillet podria entrar en funciona-ment a mitjans de novembre perencetar una etapa de rodatge i d’a-justament de les instal·lacions perfuncionar a ple rendiment per Nadal.

Així ho ha anunciat l’Ajunta-ment en una visita a les obres de l’eixde vianants. La tinenta d’alcalde deTerritori, Mercè Conesa, ha destacatque la plaça de Lluís Millet triplicael seu espai i que“la primera priori-tat són els vianants i la segona eltransport públic, per tant l’autobúsha d’anar a una velocitat reduïdíssi-ma”, en resposta a la demanda delsveïns que l’autobús no passi per lasuperfície de la plaça. L’Ajuntamentmanté que les tres línies d’autobúsque van als districtes passin pelcarrer Andana, mentre que les duesque recorren el centre passin perdamunt de la plaça. Conesa tambéha destacat “l’espai suficient de laparada”, al costat de la tanca quesepara els Ferrocarrils de la Gene-ralitat.

En els pròxims dies també sesenyalitzaran els tres graons que hiha a la plaça, on ja s’hi han produïtalgunes caigudes, un desnivell pocvisible quan se surt de l’estació. Enprincipi, s’estudia senyalitzar elterra amb un to de pedra diferent,però no es descarta algun tipus depilones o barana per fer més visiblesles escales. Amb tot, Conesa hapogut comprovar el grau d’incivis-

me de la ciutat amb mobles aban-donats al costat dels contenidors,palets d’obra amb escombraries aldamunt o pintades al nou edifici dePromusa.

Pisos per a avisD’altra banda, a mitjans de setembrees convocarà el concurs per accedira un dels 20 habitatges públics delloguer per a avis que hi ha en un

extrem de la plaça. El gerent de Pro-musa, Lluís Hosta, va explicar que“per fer l’adjudicació s’hauran decomprovar els barems establerts deforma personal”, fet que pot com-plicar una mica el procés.

Els baixos de l’edifici podrienacollir algun servei municipal ocomerços, mentre que els pisossuperiors s’han fet com a compen-sació per a la constructora. <

Estat dels treballs en una de les boques del túnel de Lluís MilletJORDI GARCIA

REMODELACIÓ>Un dels canvismés espectaculars de l’últim tram del’eix de vianants ha estat la remode-lació del carrer Pous. El nou carrerha guanyat en superfície per a via-nants en ocupar tota l’amplada devia, amb el paviment a un sol nivell,sense trànsit i amb bústies soterradesper a la brossa.

Pel que fa a la plaça dels Pous,ara de Sant Antoni perquè es troba al’extrem del carrer del mateix nomque surt de la plaça Barcelona, afinals de setembre es podrien enlles-tir les obres que s’hi estan duent aterme. Els veïns van demanar l’am-pliació de la urbanització a tot l’es-pai de la plaça, en principi nomésprevista en la meitat de tota la super-fície. En la zona més propera a labanda de darrere dels edificis deLluís Companys, s’hi està col·locantsauló i s’hi instal·larà una zona dejocs infantils. També es mantindrà ladotzena de pollancres que hi ha des-prés d’haver-se solucionat els pro-blemes de les arrels que afectavenalgunes de les terrasses més baixesdels edificis. La tinenta d’alcaldede Territori, Mercè Conesa, va com-provar l’excés de vehicles aparcatsa la zona en un espai on tenen prohi-bida la circulació.

Conservació dels PousEn iniciar-se la urbanització de laplaça, els veïns van demanar la con-servació d’uns antics pous, com aelements del passat històric de la ciu-tat. Els pous es van conservar i s’haampliat la urbanització també a peti-ció del veïnat. <

Canvi radicald’imatge delcarrer Pous

PERMUTA>Tot i que no ha volgutdesvelar-ne els detalls, el presidentdel Centro Popular Andaluz, GabrielRuiz, declara que està “satisfet al100%” per l’acord d’expropiació aquè finalment han arribat l’entitat il’Ajuntament. Mitjançant aquestconveni, el consistori i el CPA s’in-tercanvien dos solars ubicats a l’a-vinguda Francesc Macià de CollFavà. Per l’entitat andalusa, el canviimplica l’abandó de l’edifici que haocupat durant 27 anys i el trasllat auna nova seu, que s’haurà de cons-truir al nou solar. D’altra banda, l’a-

cord d’expropiació permetrà la cons-trucció d’un bloc de pisos de protec-ció oficial als terrenys que fins araocupava el CPA. La signatura públi-ca d’aquest conveni estava previstaper dimarts al matí, però finalmentl’acte s’ha ajornat.

Signatura al setembreEl president de l’entitat andalusa haexplicat que un dels motius pelsquals s’ha posposat la presentacióde l’acord ha estat “el respecte aldret dels socis del CPA d’assabentar-se de les qüestions que els afecten

de primera mà”. Per això, Ruiz téprevist convocar una assembleainformativa per donar tots els detallsde l’acord als membres del CPA, aprincipis de setembre.

Sobre la reivindicació econò-mica de 150.000 euros que els socisde l’entitat demanaven al consisto-ri, en concepte de la inversió realit-zada en la construcció de la seu del’entitat, Ruiz no ha confirmat nidesmentit si hi ha hagut acord o no.Només ha dit que el CPA “ha estatsempre molt pertinaç i no ha baixatmai del burro”. < Ruiz en un dels darrers actes a la seu del CPA i que aviat deixar de ser-ho

JORDI GARCIA

Gabriel Ruiz: “Estic satisfet al 100%per l’acord del CPA i l’Ajuntament”

Al setembres’executaran totesles instal·lacionsdel pas soterrat

El trasllat de l’entitat permetrà construir 12 pisos protegits


URBANISME>El barri de CanBarata-Font Xica de Sant Cugat, aprop del terme municipal de Rubí, haestrenat 6,7 quilòmetres de carrersacabats d’urbanitzar, coincidint ambla Festa Major del barri. Les obres,que s’han allargat durant quatre anysper problemes amb l’empresa res-ponsable de l’execució, han costatgairebé 3 milions d’euros.

En l’acte d’inauguració, al qualva assistir l’alcalde de Sant Cugat,Lluís Recoder, i la tinenta d’alcaldede Territori, Mercè Conesa, es vadestacar el paper i l’esforç dels veïnsper a la millora del barri, on s’hanremodelat i actualitzat serveis enunes 25 hectàrees de superfície. Pera zones verdes i parcs forestals s’hihan destinat 4,7 hectàrees, 1,42 pera equipaments i 4,32 per a vials, enuna superfície total d’actuació d’uns144.000 metres quadrats, que hanafectat a unes 162 parcel·les. Elsveïns van reivindicar el seu esforç

en la millora del barri i l’alcalde vaadmetre les mancances que encarapateix la zona com els equipamentsi un millor condicionament de leszones verdes.

A Can Barata hi viuen un milerde veïns en una de les zones més

allunyades del centre de la ciutat. Elbarri està pendent d’una nova depu-radora per al tractament de les aigüesresiduals i l’Ajuntament negociaamb Rubí l’allargament d’una líniadel transport urbà que millorarà laconnectivitat del barri. <

Habitatges per a lesfamílies monoparentalsPromusa amplia els barems d’adjudicació per arribar a tota la població

HABITATGE>L’empresa munici-pal de l’habitatge Promusa haampliat, en les promocions previs-tes des d’ara fins a finals de mandat,els barems per adjudicar els pisos.Les principals novetats, a bandadels pisos de compra i de lloguer pera joves, avis i famílies, són l’am-pliació del lloguer general a perso-

nes d’entre 23 i 60 anys, els pisosper a famílies monoparentals o pera les famílies amb persones ambdisminució o gent gran al seucàrrec.

Dret de compra indefinitHi ha uns requisits universals peraccedir a qualsevol habitatge, quesón estar empadronat a Sant Cugatdes de fa 10 anys, tenir la majoriad’edat i uns ingressos segons elpla de l’habitatge de la Generalitat.Per tant, els ingressos econòmicsdel sol·licitant, el nombre de mem-bres de la unitat familiar o de si estracta del primer accés a una pro-pietat, es tindran en compte a l’ho-ra d’obtenir punts i accedir a unhabitatge. L’objectiu és “adaptarels barems a les necessitats reals”,tal com va dir l’alcalde de SantCugat, Lluís Recoder, que va afe-gir que “mentre quedi alguna per-sona exclosa del mercat immobi-liari”, justifica la continuació de la

política d’habitatge que s’estàduent a terme.

Per a l’entrega d’habitatges escontinuarà fent servir el sistema depunts, que s’obtenen segons lasituació de cada sol·licitant, i enalgunes ocasions es farà per sorteig“quan entre un col·lectiu no hi hagigaires diferències”, com ara elspisos de lloguer per a joves. Des del’Ajuntament es destaca la políticade sòl desenvolupada en els darrersanys a Sant Cugat, que ara permetdisposar de solars per construir-hiels habitatges.

Els pisos de venda es dirigiran aunitats familiars d’1 o 2 membres,de 3 o 4 membres o de més de 5membres, amb pisos de diferentsmides adaptades a les necessitatsde cada col·lectiu. Per accedir a unhabitatge de lloguer general s’hauràde tenir entre 23 i 60 anys, per a uni-tats d’1, 2 ó 3 membres que podranaccedir a un habitatge d’entre 50 i70 metres quadrats per un preud’entre 189 i 265 euros mensuals.Aquí el contracte serà per a cincanys revisable i no serà improrro-gable, com en el cas d’habitatgesper a gent jove, o per als avis, que elcontracte és indefinit mentre l’in-quilí sigui autònom. Pel que fa alshabitatges de venda, n’hi haurà pera famílies d’1 ó 2 persones, de 3 ó 4membres o de més de 5 personesamb metres quadrats que oscil·lenentre els 50 o 60 metres qudrats peral primer cas, de 70 a 80 per al segono de 90 metres quadrats per al tercer.Promusa manté el dret de compra del’habitatge adjudicat de forma inde-finida, de manera que en cap cas espodrà revendre un habitatge prote-git al preu del mercat lliure. <

Lluís Recoder talla la bandera per donar pas als ciutadans al nou carrerEFREN MONTOYA

Durant el 2003 es van fer 154 habitat-ges, 67 dels quals de lloguer, repartitsper Mira-sol, Can Mates i al centre. Pera aquest 2004, Promusa té prevsit aca-bar 556 pisos,275 dels quals de lloguer,a la Guinardera,Vulpalleres, Can Mates,el centre i Can Trabal. Per al 2005 se’nfaran 106, 72 de lloguer, al Monestir i ala Guinardera. Els anys de la Florestaseran el 2006 i el 2007,que es faran untotal de 235 habitatges, 113 de lloguer,a excepció de 42 de venda al Monestir i20 de lloguer a Can Mates.A la Floresta

hi haurà pisos a Verge de Montserrat,45de venda, al passatge Sant Feliu, 14 devenda, a Emeterio Escudero, 20 de llo-guer, i 46 més de lloguer a l’avinguda iplaça de l’Estació. El 2007 hi haurà els12 de lloguer de les antigues Cases delsMestres, 21 de venda a Diputació iPollancres i 15 de lloguer sobre les pis-cines.En total,en el període 2003-2007,Promusa preveu haver fet 1.050 habi-tatges. Des dels seus inicis, el 1989,l’empresa municipal haurà posat al mer-cat 1.925 pisos. //

Pròximes promocions

El lloguer general s’ampliaa persones d’entre 23 i 60anys amb un contracterevisable cada cinc anys

VALLDOREIX> L’oficina deCorreus ha començat a condicionarles seves noves instal·lacions alcarrer Valldoreix, a l’antiga CasaBirbe, un cop la urbanització delcarrer està gairebé enllestida.Correus es traslladarà al nou espaide forma provisional per poderremodelar l’actual edifici de la ram-bla de Can Mora, una part del qualva comprar a l’Ajuntament per600.000 euros. Correus inverteix1,2 milions d’euros en el condicio-nament del nou espai per continuaratenent els usuaris en les millorscondicions.

Pel que fa a aquest tram de laurbanització del carrer Valldoreix,s’hi estan instal·lant les bústiessoterrades per a la brossa en un espai“on hem tingut molts problemesperquè hi havia nombroses canalit-zacions de serveis”, va explicar latinenta d’alcalde de Territori, MercèConesa. Al carrer San Bonaventurahi estan treballant quatre empresesde serveis que mantindran el carreraixecat durant les vacances, unesfeines que haurien d’estar enllesti-des amb l’inici del curs escolar perla proximitat del centre Nova Aula.Els carrers Sant Bonaventura i Ros-selló continuaran sent vies de trànsitper connectar la ciutat, però l’Ajun-tament no descarta una soluciósemivianantitzada de cara al futur.

Una font a Doctor GaltésL’Ajuntament col·locarà una rèplicade la font històrica que hi havia a laplaça del Doctor Galtés. Aquí lanova urbanització ja s’ha acabatamb l’elevació d’un pas de vianantsper adaptar-lo a persones amb lamobilitat reduïda i s’hi han plantatmitja dotzena de nous arbres.

Conesa va celebrar que algunscomerços de la zona mantinguinl’estètica tradicional de les façanes,una opció que el futur catàleg depatrimoni també inclourà.<

Correus se’n vaal carrerValldoreix

Can Barata estrena setquilòmetres de carrers

L’Ajuntament de Sant Cugat vol fer 900 pisos públics abans del 2008

2004El Colomer: 59L’Anònima: 20Can Trabal: 35Turó Can Mates: 149Plaça d’en Coll: 18Vulpalleres: 190Guinardera: 85Total: 556 (281 venda i 275lloguer)

2005Monestir: 34Guinardera: 72Total: 106 (34 venda i 72 llo-guer)

2006Avinguda Estació: 32Verge de Montserrat: 45Passatge Sant Feliu: 14Emeterio Escudero: 20Monestir: 42Plaça Estació: 14Total: 167 (101 venda i 66 llo-guer)

2007Can Mates: 20Cases Mestres: 12Diputació: 4Pollancres: 17Sobre piscines: 15Total: 68 (21 venda i 47 llo-guer)


La Floresta,un paradís per als okupesINSEGURETAT>

Finestres i portes pintades detots colors, mobiliari alcarrer, cartells i escrits aportes i parets són alguns

dels trets diferenciadors de les casesokupades. La particular visió d’en-tendre la propietat dels okupesfa que en la majoria dels casoss’instal·lin dintre d’algunes viven-des que molts cops tenen propieta-ri. A la Floresta es comptabilitzenper dotzenes les cases okupades:l’estètica que utilitza aquest col·lec-tiu per diferenciar les cases okupa-des de les que no ho són els delata.

Okupacions problemàtiquesEl problema dels okupes sorgeixquan els nous inquilins no tenen captipus de respecte cap als veïns, queacostumen a ser els primers perju-dicats. La música a altes hores dela nit, el gran nombre de gossos,sense control, que acostumen aconviure amb els okupes, els hora-ris i les formes de vida que acom-panyen els okupes són difícils decomprendre. Els veïns assegurenque ells no tenen cap problema ambel moviment okupa, però sí ambaquesta mena d’okupació sense captipus de respecte pels altres i on lesamenaces verbals són constants.

Gossos i més gossosAl carrer Emeterio Escudero hi hauna casa okupada que desconcertael veïnat, ja que els okupes habitenamb molts gossos. Els gossos pro-voquen problemes tant de sorollcom de seguretat entre la gent quecircula pel carrer. Els veïns es vanqueixar pel soroll i pels gossos idavant d’aquestes reiterades quei-xes els okupes van negar que elsanimals fossin d’ells.

El mateix dia i alertats per unveí, la policia es va presentar alcarrer Emeterio Escudero, ja que ungos havia ensenyat les dents demanera amenaçadora a un tran-seünt, i els okupes no havien fet resper detenir l’acció del gos. La res-posta va ser contundent: insults peral cos policial i per al veí.

Amenaçats amb una destral“Casa azul, casa okupada”, aques-ta és la inscripció, feta amb retola-dor, que es pot llegir a la bústia dela casa okupada de l’avingudaTarruell. En aquesta mateixa casai arran d’una baralla, va morirassassinat, ara fa un any, un home,i la seva companya sentimental vaser ferida de gravetat amb una armablanca. Els veïns d’aquest carrerporten una llarga temporada patintinsults i amenaces de l’últim inqui-lí de la casa blava.

“L’home ens amenaçava demort amb una destral i ens insulta-va, ens deia que ens cremaria lacasa”. Aquesta és la declaraciód’una de les veïnes del carrerTarruell. Però aquest no era l’únic

problema a què s’enfrontaven elsveïns, ja que “trucaven al timbre ala nit per demanar menjar i com

que no accedies a obrir la porta,t’increpaven”. Davant les contí-nues amenaces, que sempre es pro-duïen de nit, els veïns van decidirdenunciar-ho, però un cop a lacomissaria, es van trobar amb lasorpresa que l’individu acumulava

fins a nou denúncies per amenaces.L’okupa va ser detingut per la poli-cia, i amb ell els tres gosos quevivien a la casa, que ocasionavengreus molèsties pels lladrucs cons-tants.

Els veïns s’han alegrat al conèi-xer la sentència dictaminada peljutjat de Rubí, que obliga l’okupaa acatar un dictamen d’allunya-ment d’un any i vuit mesos, ambuna pena de fins a nou mesos depresó si viola aquest veredicte.

La calma a arribat a l’avingudaTarruell: “Sembla que han marxat,com a mínim ja no se sent capsoroll”. D’altra banda, els veïnsdenuncien la poca presència policiala la Floresta.// M. Sagalés i Mas

Habitatge de la plaça de los porteros a la FlorestaAUTOR FOTOGRAFIA

Imatge de la casa okupada de l’avinguda TarruellJORDI GARCIA

La sentència obligal’okupa a estar allunyat del’avinguda Tarruell un anyi vuit mesos

Les desenes de cases buides que hi ha al districte fan que la zona sigui propícia perquè es doni aquest fenomen

Segons fonts veïnals de la Floresta,aquest col·lectiu que s’agrupa als

voltants de l’estació passa moltes horesbevent. Els usuaris dels ferrocarrils sesenten amenaçats, ja que no saben comreaccionar davant les maneres i formesd’aquests okupes. Els que encara patei-xen més aquest fet són els nens, ques’espanten. Com a conseqüència delcomportament d’alguns okupes, elsveïns volen portar aquestes denúnciesfins a l’Ajuntament de Sant Cugat a par-tir d’aquest setembre. “Ens sentim inse-gurs i desprotegits”, segons declara-

cions d’una veïna,davant la gran proli-feració d’aquest col·lectiu en el distric-te. La por s’està apoderant de diverseszones del districte de la Floresta.“Aquestes persones no són okupes, sóndelinqüents”, diu espantada una veïnade l’avinguda Tarruell. Molts dels veïnstenen por de les represàlies que puguinpatir, per això són molt reticents a pre-sentar denúncies per separat. El mes desetembre la tutelar de l’usdefruit de lacasa de l’avinguda Tarruell prendràtotes les mesures legals perquè aquestacasa no es pugui okupar més.•

Por entre els veïns


-¿Què s’entèn, des del punt devista de la llei, com a okupació?-Es tracta de la situació en què algúentra a viure en un habitatge senseser-ne el propietari, tenir-hi uncontracte de lloguer o l’autoritza-ció dels amos de la vivenda.

-¿I està tipificat com a delicte?-Al nou Codi penal, l’okupacióestà reconeguda a l’article 245 dinsl’apartat d’usurpació, però per serconsiderada com a tal cal que s’a-justi a tots els detalls i requisitsrecollits per la llei. Com per exem-ple, que s’entri a l’habitatge ambviolència o intimidació.

-¿En quins casos pot haver-hicondemnes?-És molt difícil, perquè s’han decomplir totes les circumstànciesque es refereixen al delicte i no ser-veix aplicar la llei per analogia. I encas que hi hagi conseqüèncieslegals, no solen ser molt greus. Lallei recull multes de 6 a 18 mesosque es paguen a l’Estat, fixades enfunció dels ingressos de l’acusat.Però com que molts okupes notenen una font d’ingressos regu-lar, no la paguen. Aquesta multaes pot substituir per dies de treballsocial o per dies de presó. De fet,no conec cap cas de ningú que esti-gui a la presó, condemnat peraquest delicte.

-¿Què el primer que cal perquèuna okupació tingui conseqüèn-

cies penals?-El primer que cal perquè una oku-pació tingui conseqüències penalsés que existeixi intenció de fer unamala acció o dol, si no no és delic-te. A més, si arribés a dictar-se unacondemna, hi ha tres factors quecontribueixen a la possible sus-pensió de la pena, que són: lamanca d’antecedents penals, quela pena imposada sigui menor ados anys i que s’hagi rescabalat lavíctima en la responsabilitat civil.

-I si una okupació no es conside-ra delicte, ¿què és?-En la major part dels casos es con-sidera com una ocupació d’habi-tatge en precari i els okupes es con-verteixen en precaristes. De fet,molts jutges determinen de mane-ra directa aquest tractament.

-¿I quin tipus de procés legal sesegueix en aquests casos?-Un procediment per la via civil,què és més pràctic que la via penal,perquè en la majoria dels casos, elque volen els propietaris d’un habi-tatge ocupat no és que la justíciacastigui els okupes, sinó aconse-guir que la vivenda quedi buida.

-Ja,però si es decideixen a iniciarun procediment civil, ¿quin és elprocés?-Si per la via penal el jutge potsol·licitar com a mesura cautelarel desallotjament de l’habitatge,per la via civil, en lloc d’una ordre

de desallotjament s’inicia un pro-cés de desnonament. El jutge dónaun termini d’uns dies perquè elsokupes abandonin l’habitatge i sino marxen quan els toca, s’enviala policia i se’ls fa fora.

-¿Quant triga, en general, tot elprocés?-La major part d’aquests procedi-ments triguen entre 5 i 6 mesos. Defet, de vegades la millor opció quetenen els afectats per aquest pro-blema no és recórrer a la justícia,sino esperar que els okupes marxina passar una temporada a un altrelloc i aprofitin per tapiar les por-tes i finestres de la casa i canviarels panys.

-¿Això vol dir que la llei no fun-ciona en aquests casos?-No és això. La llei és bona, peròno s’aplica de la manera correctaperquè manquen mitjans. Si espogués resoldre un procediment dedesnonament i el pagament de laresponsabilitat civil en dos mesos,l’aplicació de la llei seria la correc-ta. Però els jutjats estan col·lapsats

i també la policia, per això la nor-mativa actual és en la seva aplica-ció, poc pràctica. Un jutge portamoltíssims procediments i, entretots, els relacionats amb situacionsd’okupacions no són els mésimportants.

-¿Els okupes tenen algun dretadquirit sobre els habitatges ons’instal·len?-No tenen cap dret a estar-se a lavivenda, el que passa és que aixòno dóna tampoc cap dret al pro-pietari a fer justíciapel seu compte ifer-los fora dequalsevol manera.Però no és elmateix un okupaque acaba d’entraren una casa o un pis, que una per-sona que porta 50 anys vivint en unlloc i que s’ha encarregat d’arran-jar-lo i mantenir-lo.

-¿I què passa amb el subminis-trament elèctric, d’aigua i gas?-El propietari no pot tallar el sub-ministrament, però sí que pot dei-

xar de pagar les factures. De totamanera, els okupes, normalment,s’enganxen a la xarxa pública. Elque potser no sap la gent, i tambépot passar, és que si els okupes esposen a viure en un habitatge delloguer, el llogater ha de continuarpagant al propietari, encara que nopugui estar-se a la vivenda.

-¿Què aconsella a les personesque tenen okupes en una propie-tat?-El primer, que no facin justícia pel

seu compte. I tam-bé que es deixinassessorar per pro-fessionals i, sobre-tot, que tinguinpaciència, perquède vegades són

procesos complicats i llargs.

-¿I als veïns d’okupes conflic-tius?-Si hi ha amenaces, molèsties ofins i tot agressions, han de denun-ciar-ho a la policia local per tal quees pugui obrir un procedimentjudicial.// S. Díaz

FOTOGRAFIA: JORDI GARCÍA

LEGISLACIÓ>

Mercè

Vallsadvocada

“La via penal no és gaire pràctica”Els propietaris d’un habitatge okupat tenen dues vies judicials per intentar recuperarla seva vivenda. La primera és la penal,un procediment que,segons l’advocada sant-cugatenca Mercè Valls,no s’ajusta del tot a les necessitats dels litigants. La segona viaés la civil, un procés que acaba en desnonament en un termini d’uns sis mesos.

“La llei és correcta però,en la seva aplicació,

és poc pràctica”

SEGURETAT>Els cossos de poli-cia local i nacional de Sant Cugattenen coneixement dels problemesque estan ocasionant als veïns de lazona els okupes d’algunes d’a-questes cases de la Floresta, sobre-tot la del número 10 de l’avingudaTarruell. El regidor de SeguretatCiutadana, Jaume Tubau, confir-ma que sobre un dels ocupants d’a-questa vivenda hi ha una denúnciaper amenaces, interposada fa pocsdies per una veïna, molt alarmada

davant el caire que està prenent lasituació. “Ens consta que aquestadenúncia hi és, que la PoliciaNacional i la Local han estat allà ique la persona denunciada ha estatdeclarant a comissaria”, explicaTubau, que assegura que les for-ces de seguretat han intensificat lavigilància a la zona.

A més, durant l’últim cap desetmana, la Policia Local també harebut dos avisos d’intervenció aaltres cases okupades dels distric-

tes, una on s’estava celebrant unasorollosa festa a altes hores de lamatinada i una altra perquè elsokupes estaven agafant electricitatde la xarxa d’enllumenat públicdel carrer.

A banda de desplaçar-se fins allloc dels fets, la policia no pot anarmés enllà i desallotjar els okupesperquè no hi ha cap denúncia con-tra ells, interposada pels mateixospropietaris de l’habitatge. “Tenimles mans lligades, perquè mentre

un jutge no doni el permís, la poli-cia no pot desallotjar ningú”,comenta Tubau. En aquests casos,les forces de seguretat intentencontactar amb els titulars de lavivenda i informar-los de la situa-ció i de la possibilitat d’interpo-sar una denúncia, però la qüestióes complica quan hi ha diversespersones que es disputen la pro-pietat de l’habitatge. I això és, jus-tament, el que passa amb la casadel número 10 de l’avingudaTarruell. En aquest cas concret, hiha tres persones que reclamen latitularitat de la vivenda, una de lesquals amb feina a l’Ajuntament, ino hi ha cap propietari clar ambautoritat per fer una denúncia.“Moltes vegades és difícil localit-

zar els propietaris, si és que exis-teixen i per tant, no podem fer-hires”, diu Tubau.

L’ideal, cases en litigiAquest és un fet que, segons elregidor, beneficia els okupes, jaque la resolució d’aquest tipus delitigis pot durar molts anys. I men-tre la justícia estableix qui és elpropietari d’un habitatge, elssquatters poden continuar ocupantla vivenda sense ser destorbats. Alsdistrictes de Sant Cugat, però enespecial a la Floresta, és molt fre-qüent trobar cases abandonadesamb aquesta situació, ja que mol-tes són antigues cases d’estiueig,els propietaris de les quals ja hanmort o són persones grans. <

Tubau: “Si no hi ha ordre judicial,la policia té les mans lligades”


ESCOLES>Com cada estiu, l’A-juntament aprofita els mesos dejuliol i agost per dur a terme les obresd’arranjament a les escoles públi-ques de la ciutat, pre-vistes en el pla qua-driennal d’obresconsensuat amb elscentres. Enguany, el consis-tori santcugatenc téprevist destinar677.142 euros aintervencions diverses a les escoles iinstituts de la ciutat, una quantitatinferior als 800.000 euros destinatsa la mateixa finalitat l’estiu passat.L’actuació municipal als centres edu-catius inclou des d’obres de granenvergadura, com pot ser la remode-

lació d’un gimnàs, l’habilitació dediferents instal·lacions o la pavimen-tació de pistes, fins a petites repara-cions a escoles i instituts. L’objectiud’aquestes intervencions és que al

setembre, alumnes iprofessors trobin lesinstal·lacions que vandeixar lliures al junymillorades i habilita-des per al curs vinent.

Obres a les escolesBona part dels més

de 677.000 euros que l’Ajuntamentdestina aquest estiu a fer obres esco-lars s’invertiran als CEIP La Flores-ta, Catalunya, Pins del Vallès i JoanMaragall. Al primer d’aquests cen-tres, l’escola La Floresta, s’aïllarantèrmicament els sostres del parvula-

ri i s’instal·larà el gas. També és degran envergadura l’obra de remode-lació del gimnàs que es durà a termeal CEIP Pins del Vallès, on tambéestà prevista la col·locació d’unatanca de protecció. Les escolesCatalunya i Joan Maragall tambées beneficiaran d’aquesta posada apunt estival que l’Ajuntament fadels centres escolars. A la primera hiha programada la pavimentació dela pista esportiva, l’habilitació d’unaludoteca i la instal·lació del gas,mentre que a la segona, es millora-ran els accessos als serveis i s’ins-tal·laran finestres d’alumini dedoble càmera.

Altres actuacions menys impor-tants seran l’ampliació de l’aula depsicomotricitat a l’escola Pi d’enXandri o l’estabilització de talussosal Gerbert d’Orlhac.

Treballant en la 9a i 10a escolesPerò aquestes obres municipals nosón les úniques que s’estan duent aterme al mapa escolar de Sant Cugat,aquest estiu. També es continua tre-ballant a un ritme de vertigen pertenir a punt al setembre els edificis dela novena i desena escoles, els dosnous centres que començaran a fun-cionar el curs 2004-2005 a les zonesde Can Mates i Vulpalleres.

La desena escola seguirà elmateix sistema constructiu ambmòduls prefabricats que ja es va uti-litzar al CEIP Gerbert d’Orlhac. Pelque fa a la novena escola, també s’u-tilitzaran mòduls per les aules desti-nades a educació infantil i la resta deles instal·lacions es contruiran a lamanera convencional, en un terminide dos anys. La tinent d’alcalde deServeis Personals, Àngels Solé, asse-gura que les obres avancen “a bonritme”.<

La desena escola, situada al barri de Vulpalleres, mostra aquest aspecteJORDI GARCÍA

EQUIPAMENTS>Aquesta set-mana es preveu que comencin elstreballs per reparar la depurado-ra de Can Borrull, a la riera deVallvidrera. Els veïns del barride les Planes s’havien queixat deles males olors que produïa la ins-tal·lació a causa d’una avaria queimpedeix el procés biològic dedepuració dels residus.

Els veïns del districte jahavien alertat al mes de gener delproblema, però no ha estat f insara que l’Agència Catalana del’Aigua ha donat el permíscorresponent per a la reparació del’equipament. L’empresa conces-sionària serà l’encarregada dereparar i tapar unes esquerdes ques’han fet en els estancs i que pro-voquen que el procés de depura-ció no funcioni correctament iemeti males olors a l’aire.

Canvis d’aparcament per larecollida d’escombrariesD’altra banda, l’Ajuntament posaen marxa un nou sistema de reco-llida d’escombraries que obliga

a modificar la banda d’estaciona-ment de vehicles d’algunscarrers. A partir d’ara entrarà enfuncionament un nou sistema quepreveu la recollida de brossa ambcamions que tenen la càrregalateral per la banda dreta del vehi-cle. Per aquest motiu caldrà can-viar els estacionaments delscarrers Barcelona, Martorell,Mercè Rodoreda i Montserrat. Alcarrer Barcelona s’haurà d’apar-car a partir d’ara a la banda dretai al carrer Martorell, fins ara d’al-ternança cada quinze dies a bandai banda de carrer, només es podràaparcar de forma f ixa al cantódret del carrer. La zona blava delcarrer Mercè Rodoreda, tambécanvia de banda i passa al cantócontrari d’on es troba ara. I alcarrer Montserrat es canvia l’es-tacionament a la dreta de la via enel tram que va des del carrer SantLlorenç fins al carrer Orient.

Aquestes mesures hancomençat a aplicar-se aquestasetmana amb la senyalitzaciócorresponent d’avís als conduc-tors. <

677.000 euros per a lesobres d’estiu a les escoles

Una part de la maquinària de la depuradora de Can BorrullJORDI GARCIA

Quatre centres concentren bona part de la inversió municipal

Can Borrull repara ladepuradora de la riera

Aquest estiu tambés’està treballant a bonritme per acabar la 9a i

10a escoles al setembre

PUBLICITAT 11Dijous, 29 de juliol del 2004


SERVEIS>Aquest mes d’agostes faran les primeres proves dematança al nou escorxador de CanCalopa per començar a funcionaral mes de setembre. D’aquestamanera la nova instal·lació per-metrà abandonar l’antic edif icide l’avinguda Regull i reordenarurbanísticament aquest sector.

L’empresa concessionària il’Ajuntament coincidien en lanecessitat d’acabar el nou equi-pament després de mesos deretard que acumula l’obra delpolígon de la carretera de Molinsde Rei. Responsables del projectevan visitar en diverses ocasions lesobres, que sempre avançaven “abon ritme”, tot i no complir-se lesdiverses dates de f inalització.Amb tot, els accessos per carrete-ra al nou recinte ja fa dies que sóna punt.

Pressa col·lectivaLa concessionària tenia pressa peracabar l’obra perquè les antiguesinstal·lacions ja no reuneixen lescondicions mínimes per al bonfuncionament de la seva activitat,mentre que l’Ajuntament tambétenia pressa perquè el desmante-llament de l’antic escorxador del’avinguda Regull permetrà remo-delar el carrer que alhora permetrà

canviar l’itinerari de l’autobús,que deixarà de passar per la plaçad’en Coll, on el pas del transportpúblic malmet el paviment.

Un bon equipamentEs preveu que el nou escorxa-dor sigui un equipament de pri-mera línia dins el seu sector ambinstal·lacions i tecnologia puntaen els processos de tractaments

carnis. L’edifici està situat en un solar

de 7.000 metres quadrats al polí-gon industrial de Can Calopa, alcostat de la deixalleria municipal.En total, el nou escorxador té2.300 metres quadrats construïtsrepartits en dues naus paral·leles iun pis amb un annex per a les ofi-cines. La planta baixa esta dividi-da en la zona bruta, on hi ha els

estables i la descàrrega dels ani-mals, i la neta, amb les cambresfrigoríf iques i el magatzem. Alprimer pis hi aniran les diferentslínies de matança totalment meca-nitzades i les sales de feina per altractament de la carn.

Per a la construcció de l’edifi-ci s’han utilitzat blocs prefabricatsde pedra i formigó amb diferentsobertures i amb un disseny sobre-

tot pràctic i funcional. En el nouescorxador també es pudrà fer lamatança segons els costumsmusulmans. Tot plegat perquè alfinal del procés es garanteixi laseguretat alimentària i la qualitatdels productes segons els controlsi les exigències actuals. L’empre-sa Escorxador Local SC gestio-narà l’equipament, que ha costat1.123.518 euros. <

El nou equipamentde Can Calopafuncionarà alsetembre

Estat actual de part de l’interior del nou equipament ubicat a Can CalopaJORDI GARCIA

ESCOLA>Dos anys després de laintervenció d’urgència que es vadur a terme al parvulari de l’escolaCatalunya, per intentar resoldre elproblema d’esquerdes que afecta-va i afecta l’edifici, el Departamentd’Educació de la Generalitat s’estàplantejant la possibilitat d’ender-rocar-lo i construir-ne un de nou.

Així ho ha confirmat la tinentad’alcalde de Serveis Personals,Àngels Solé, després de mantenirdiverses converses amb el nou dele-gat territorial d’Ensenyament a lacomarca, Eduard Galcerán. “LaGeneralitat creu que és convenientreplantejar-se la nova construcciódel parvulari del Catalunya i laqüestió es troba en fase d’estudi”,explica Solé, que des de l’Ajunta-ment ha demanat un estudi geotèc-nic previ del terreny, per evitar mésproblemes.

La regidora explica que el solaron es troba ubicat l’actual parvula-

ri presenta elements, com una falla,que el fan poc estable i per aixòabans de prendre cap decisió defi-nitiva, cal determinar si es tracta dellloc adient per tornar a construir l’e-difici o si cal fer-ho en un solarmunicipal adjacent, que l’Ajunta-ment està disposat a cedir.

De nou, les esquerdesLes esquerdes que han portat a lamobilització dels pares i de lesmares d’alumnes del centre endiverses ocasions, van tornar aaparèixer al pis del parvulari aquest

curs, només dos anys després que laGeneralitat es decidís a fer obresper arranjar el problema. Malgratque tant des de l’Ajuntament comdes de l’Associació de Mares iPares d’Alumnes (AMPA) del cen-tre es va demanar la demolició del’edifici i la construcció d’unes ins-tal·lacions noves, Ensenyament vaoptar en aquell moment per con-servar el parvulari i dur a terme unarranjament parcial. Ara, semblaque tothom busca una solució defi-nitiva a un problema que s’arrosse-ga de lluny. <

Primer es vol fer un estudi geotècnic del sòl on és el parvulari del CatalunyaJORDI GARCÍA

L’escola Catalunya podriatenir un nou parvulari

L’escorxador estrena nova etapa


VEÏNS>Els veïns de la rambla Jardíde Mira-sol tenen previst tornar areunir-se al setembre per decidir qui-nes mesures adoptaran davant lanegativa municipal d’instal·lar ban-des elevades a aquesta via per con-trolar l’excés de velocitat a què cir-culen molts vehicles. Cristina Gra-buleda, veïna de la rambla Jardí iportaveu de les reclamacions veïnalsen matèria de seguretat vial, explicaque les obres de remodelació de la

plaça Borràs estan contribuint aempitjorar la situació, ja que lamajoria dels vehicles que circulenentre Sant Cugat, Mira-sol, Valldo-reix i les Planes es veuen obligats autilitzar la via. “S’ha desviat tot eltrànsit per aquí i això fa que tinguemencara més problemes de velocitat isoroll que abans”, comenta Grabu-leda, que assenyala que la ramblaJardí és un dels pocs carrers de lazona on no s’han instal·lat passoselevats. “Se’n van col·locar tres al

passeig Baixador aquest hivern itambé s’estan instal·lant en carrersmés estrets de Sant Cugat, on els cot-xes no circulen a una velocitat exces-siva”, diu la veïna.

Davant d’aquestes actuacionsmunicipals a altres zones de la ciutat,Grabuleda afirma que no entén elsarguments que dóna el consistori perexplicar la negativa a col·locar aquesttipus d’obstacles a la rambla Jardí.“Ens han dit que no són efectius a lallarga i que són cars, però bé que elsinstal·len a altres carrers”, es queixala mira-solenca.

Però els passos elevats no són l’ú-nica opció que els veïns de la ramblaJardí preveuen per pal·liar l’excés develocitat a la via. Grabuleda creu quehi ha alternatives viables, com perexemple el canvi de sentit d’algunstrams del carrer seguint l’exemple deColl Favà o una senyalització mésvisible. Els veïns, que reclamenmesures des de fa prop d’un any,diuen que si l’Ajuntament adoptésun compromís formal per solucionarel problema un cop acabades lesobres, podrien repensar-se el fet d’i-niciar mesures de pressió al setem-bre. <

Els veïns de la rambla Jardí asseguren que el trànsit ha augmentat l’últim mesJORDI GARCIA

URBANISME>Una premsa de vipresideix el bell mig de la remo-delada rotonda del Mas Roig, enrecord del passat vitivinícola deValldoreix. La rotonda ha canviatradicalment d’aspecte després d’u-nes obres que permeten regular imillorar el trànsit, el pas de via-nants per unes voreres més amplesi redistribueix l’espai de circulacióamb nous aparcaments. L’acte d’i-nauguració va comptar amb l’ac-tuació de diversos grups de Vall-doreix així com d’una àmplia

representació d’entitats i veïns delpoble, a banda de responsables del’Entitat Municipal Descentralit-zada.

La nova rotonda es troba enl’eix de l’avinguda Mossèn CintoVerdaguer i distribueix el trànsitque vol accedir a la zona esportivai escolar, continuar per l’avingudaMonmany i anar a altres zones deValldoreix. A tocar de la rotonda hiha diferents comerços que amb lesplaces d’aparcament temporals igratuïtes permeten realitzar dife-rents encàrrecs. <

Un moment de la festa d’inauguració de la rotonda de Mas RoigJORDI GARCIA

SINISTRE>Amb la mateixa emo-ció i velocitats de vertigen que a lespersecucions policials de les pel·lícu-les, però amb danys materials, con-tusions i fractures reals. I si no, que

ho preguntin als 20 viatgers feritsd’un autobús nocturn de Barcelonaque cap a les 4 de la matinada dedivendres va tenir la mala sort detopar amb la carrera incontrolada dedos joves delinqüents, al volant d’unBMW robat.

La parella, formada per JordiC.Y. de 19 anys i Óscar Jesús B. F., de22, va protagonitzar una persecuciópolicial de més de 25 quilòmetres através de diferents municipis delVallès Occidental, que va acabaramb un xoc aparatós contra un auto-bús de Barcelona. La carrera dels dos

joves va començar a Rubí, des d’onintentaven fugir de la policia, que elsperseguia per haver intentat atracarun establiment local. Els fugitius vantravessar a una velocitat superior als150 km/h el terme municipal de Rubíi Sant Cugat, a través de l’autopistaC-16, per continuar fins a Barcelonaa través dels túnels de Vallvidrera,on van trencar la barrera d’accés alsaltar-se el peatge.

La persecució va continuar per laVia Augusta i el carrer Balmes senserespectar cap semàfor en vermell,per acabar de manera sobtada a laronda Universitat. Allà, el BMWque conduïen es va creuar en la tra-jectòria d’un autobús nocturn de lalínia N3, que va bolcar a causa del’impacte. El balanç va ser de 20ferits, entre els quals es troben elsdos delinqüents.<

Uns fugitius se saltenla barrera dels Túnels

Els delinqüents van fugir a través dels túnels de Vallvidrera cap a BarcelonaJORDI GARCIA

El BMW robat perdos joves a Rubí vaxocar amb un NitBus a Barcelona

Valldoreix rememorael passat a Mas Roig

Els veïns reclamen mesures que limitin la velocitat a la via

La rambla Jardí demanade nou més seguretat vial

SEGURETAT>Deixar una ràdioengegada, roba estesa al balcó o notancar del tot les persianes. Qualsevold’aquests trucs és bo per simular lapresència al domicili habitual per evi-tar l’entrada d’intrusos, durant l’è-poca de les vacances estivals.Almenys així ho asseguren els Mos-sos d’Esquadra, que recomanen l’a-dopció d’aquest tipus de mesuresper minimitzar l’impacte dels roba-toris en aquest període.

Durant els mesos d’estiu, les ban-des de delinqüència organitzada nofan vacances precisament, sinó tot alcontrari. Mentre la majoria de ciuta-dans marxen de casa per gaudir d’unsdies de descans, els lladres no noméstreballen al ritme habitual, rebentantportes i finestres alienes, sinó que finsi tot fan hores extres. I és que aprofi-ten aquest moment d’absència pro-longada dels ocupants d’un habitatgeper fer el seu agost particular, sobre-tot quan no troben cap mesura deseguretat que els ho impedeixi.

Nous sistemes,velles precaucionsAlarmes, videovigilància, portesblindades, sistemes de detecció delmoviment... Els mètodes que hi haal mercat per protegir la llar de l’en-trada d’intrusos són cada cop mésnombrosos, sofisticats i eficients.Tot i així, aquests nous sistemes nosón infal·libles i, de vegades, no éssobrer recórrer a trucs més vells ibarats per enganyar els lladres.

El primer que s’ha de fer, abansde sortir de casa, és comprovar queels panys de portes i finestres que-den ben tancats amb clau i queningú, excepte els propietaris i lespersones de confiança, en disposade cap còpia. Altres recomanacionsque fa la policia catalana per garan-

tir la seguretat dels domicilis sóndemanar a un familiar o persona deconfiança que reculli el correu demanera periòdica perquè no s’acu-muli a la bústia o instal·lar un tem-poritzador que apagui i encenguiels llums de l’habitatge o una ràdioa diferents hores del dia.

Com que qualsevol precaució éspoca, també és aconsellable no fergaire publicitat del fet que la llar que-darà buida durant les vacances imenys fer-ho amb un missatge mit-jançant el contestador automàtic.

En qualsevol cas, i per evitar que

els delinqüents s’emportin un bonbotí, es recomana no deixar diners enefectiu ni objectes de valor a la llar. Isi es deixen, marcar-les amb el núme-ro de DNI per facilitar-ne la recupe-ració posterior, en cas de robatori.

Comunitats més seguresA més d’adoptar mesures en eldomicili particular, també és conve-nient extremar la vigilància en el side les comunitats de veïns, ja que lapresència d’altres persones a viven-des adjacents pot ser un element dis-suasori afegit per als lladres. D’a-

questa manera es contribueix a pro-tegir tots els habitatges del recinte.

Com a normes generals, la poli-cia també recomana no obrir l’accésprincipal de la comunitat a personesdesconegudes i no deixar entrar cap-taires, venedors ambulants ni perso-nal de companyies subministrado-res que no portin la identificació acre-ditativa de la companyia administra-dora. En cas de veure alguna perso-na desconeguda o sospitosa voltanta l’entorn de la comunitat és reco-

manable trucar a la policia. També cal comprovar que la

porta del garatge queda tancada enentrar o sortir de la comunitat i, en casque hi hagi obres a l’exterior de l’e-difici, assegurar-se que no es potaccedir als habitatges mitjançant bas-tides o escales.

Si tot i adoptar aquestes mesures,els lladres aconsegueixen entrar arobar al domicili, els Mossos reco-manen trucar immediatament al 088i no tocar res de l’escena del delicte.<


Els Mossos recomanen trucar immediatament al 088 en cas de robatoriCEDIDA

La policia recomana adoptar mesures senzilles que simulen la presència a la llar per evitar l’acció dels lladres

Consells per a un estiu sense ensurts

En època de vacances també és impor-tant extremar les mesures de segure-

tat al volant, per prevenir al màxim el riscd’accidents de trànsit. Cinc paraules–cinturó, velocitat, distracció, alcohol ivianant– resumeixen de manera ràpidaels factors que influeixen a augmentar odisminuir la seguretat viària. Els Mossosd’Esquadra i la Direcció General deTrànsit recorden que és obligatori portarsempre cordat el cinturó de seguretat atots els seients del cotxe, tant si se circulaper ciutat com per carretera. No fer-hoaugmenta el risc de rebre una sanció detrànsit elevada i, el més greu, de patirconseqüències fatals en cas d’accident.En un xoc frontal a una velocitat de 50km/h, el pes d’una persona de 75 kg estransforma en 3.000 kg aproximada-ment. El cinturó de seguretat evita queels ocupants del vehicle surtin disparatsdels seients. Un altre factor que cal vigi-lar quan s’està al volant és la velocitat, jaque, com expliquen els Mossos, “elsvehicles no són perillosos, el que real-ment és perillós és la velocitat a què cir-culen”. En aquest sentit, la policia

catalana recorda que la distància de fre-nada necessària en condicions òptimes,per un vehicle que circula a 100 km/h,equival a la llargada d’un camp de fut-bol, és a dir, uns 82 metres. La terceracausa d’accidents de trànsit que cal con-trolar són les distraccions de tot tipus.Com a exemple, una dada: un vehicleque circula a 90 km/h recorre 140 metresen el temps que es necessita per agafarun telèfon mòbil i respondre una truca-da. L’alcohol i el cansament són tambéacèrrims enemics de la seguretat alvolant. Segons les estadístiques, l’alco-hol ha intervingut en el 50% dels acci-dents amb víctimes mortals, per tant, al’hora de conduir, el millor és no beure i,en cas de son o cansament, descansar.Per últim, també cal vigilar molt durantles aturades a la carretera, ja que el 10%de les morts registrades en aquestes viessón per atropellament de conductors quehan baixat del cotxe per avaries o a fercomunicats amistosos d’accident. Enaquests casos, també cal estar atent perno ser víctima de robatoris en carretera,àrees de descans o estacions de servei.•

Segurs també al volant


ADOPCIÓ>El nombre d’adop-cions augmenta cada cop més arreude Catalunya. Només en aquest pri-mer semestre ha crescut un 51%respecte al mateix període de l’anypassat. Catalunya és un dels llocsdel món amb més adopcions, 0,16nens per cada 1.000 habitants. Desde principis d’any s’han registrat753 adopcions internacionals a totCatalunya. A Sant Cugat, avui endia hi resideixen molts infants pro-vinents d’aquest tipus d’adopcions.Dins d’aquest procés, cada país téla seva normativa en matèria d’a-dopció; l’estat donant tria el sexe il’infant, mentre que la diferènciad’edat entre pares i fills la marca laGeneralitat. Per altra banda, hi hales Entitats Col·laboradores d’A-dopció Intenacional (ECAI), ques’encarregen de fer d’intermedià-ries entre el país d’adopció i elspares.

Un llarg procésLes famílies adoptants passen perun procés que acostuma a ser moltllarg abans no es faci efectiva l’a-dopció, i que en la majoria delscasos s’allarga més d’un any. Laprimera prova de la Generalitat ésuna investigació exhaustiva delsbéns, tant econòmics com immo-bles, i dels antecedents penals.Superada aquesta fase, s’ha deaprovar l’informe psicosocial, i elcertificat d’idoneïtat, que dóna dreta iniciar el transcurs de l’afillament.En aquesta llarga causa, la Genera-litat, mitjançant fundacions priva-des especialitzades en l’adopció,obliga a assistir a reunions infor-matives, a sessions en grup i a ator-

gar entrevistes individuals. Per altrabanda, es fan visites domiciliàriesper veure en quin entorn viurà elnen. Les ECAI ajuden a contactar,en el país d’origen, amb els orfenatsamb conveni amb adopcions inter-nacionals. Un cop seleccionat elnen, els pares reben una fotografiai un informe mèdic del seu futur fill.Quan tots els papers han estat apro-vats per la Generalitat arriba elmoment de donar el vistiplau peranar a buscar l’infant al seu país. Uncop el nen arriba a Catalunya, esreclama periòdicament un informede seguiment des del seu país d’o-rigen, per verificar que el nen evo-luciona favorablement tant física-ment com psíquicament. Les pri-meres exploracions i anàlisis que espractiquen a tots els nens i nenesque arriben a Catalunya es fan a

l’Hospital Sant Joan de Déu; sen’encarrega la doctora i pediatraVicky Fumadó.

A la nostra ciutat, els nombro-sos casos d’adopcions són el reflexde la tendència d’aquest fenomen,que dóna una nova fisonomia mul-tiracial a Sant Cugat: són els noussantcugatencs.

Nenes que vénen de la XinaSusana Ying va néixer a la pro-

víncia de Jiangxi, a la Xina. La sevamare, Merche Peralta, juntament

amb el seu marit, es van decidir peraquest país per una raó de trans-parència: “Saps perfectament quinés el procés, saps quan viatjaràs,quan tornaràs, tens un timing delviatge. En aquest tema, a la Xinasón molt seriosos”. La Susana vaser trobada dins d’una cistella a lesportes d’un orfenat, quan noméstenia cinc dies. Dins del cabàs, i enpaper vermell, el color de la bonasort a la Xina, hi havia una nota ambuna data escrita: “26 de març”, eldia del seu naixement, i una cita:“Gràcies a les bones persones”. LaSusana estava tapada amb unamanta i tenia diversos biberons ambllet. A la Xina, abandonar un nadóés delicte, però aquests casos sónbastant habituals.

Molts dels abandonaments esfan en determinats centres ja que lesmares saben que aquells orfenatstenen convenis d’adopcions inter-nacionals.

La mateixa sort va tenir XiangDie, que en xinès significa papa-llona voladora. La papallona vavolar ara fa un mes des de la pro-víncia xinesa de Jiangxi fins a SantCugat. Avui es diu Laia Xiang, i ésuna nena alegre, entremaliada imolt afectuosa. Dels seus orígens,se’n sap poca cosa, únicament queva aparèixer a les portes d’un orfe-nat. Per als pares és important queconegui la seva procedència, i desde petita li explicaran quins són elsseus orígens: “Tindrà un buit dequinze mesos en la seva vida; ellaha de poder reconstruir la sevahistòria.” Els seus pares saben quela integració serà bona: “Sant Cugatés una ciutat molt oberta”.

Vides repetidesLa Mini deu el seu nom al seu cosdiminut. Va néixer prematuramenta l’hospital de Mahrati, a l’Índia.Els seus pares la van anar a recolliramb un any i mig. Un dels trets més

característics de la Mini, que enl’actualitat té tres anys, és la sevavitalitat: “A aquests nens els mancaexclusivitat i afecte directe; els pri-mers dies et xuclen tot el que poden,sents que et necessiten”, comenta elseu pare, en Xavier Boix, orgullósde la seva filla.

L’Alba Shakty fa cinc mesosque va venir a viure a Sant Cugat,provinent del Nepal. El seu pare,Carles Brugaroles, diu que una deles característiques més destacablesde Shakty, que en nepalès significaforça, és que és molt dolça. En laseva educació intentaran no perdrede vista els seus orígens: “intenta-rem anar al Nepal perquè coneguiles dues cultures”. Al setembrel’Alba, que té 14 mesos, començaràa anar a l’escola bressol.

Casos diferents, però amb unobjectiu comú: tenir un fill. Per atots aquests pares i mares el procésha estat lent i llarg. Han viscutmoments tant tristos com alegres,però tots han assolit la seva fita.

Una qüestió de convivència En menys de 24 hores l’infant viat-ja fins al país d’adopció, i el canviés radical, ja que canvia la gent quel’envolta, l’idioma i els hàbits ali-mentaris. La primera setmana deconvivència és especialment deli-cada tant per als pares com per alsnens, que se senten estranys. Enaquest període és normal que elsinfants estiguin tristos i fins i totque arribin a tenir febre. Ploren ala nit perquè se senten sols, ja que al’orfenat estan sempre en compa-nyia d’altres infants. La segona set-mana s’inicia un canvi, a poc a pocs’integren en la família i comen-cen a assimilar els aspectes de laseva nova vida, que evolucionaràfins a ser plena. // M. Sagalés iMas

Laia Xiang, a coll de la seva mareJORDI GARCIA

Susana Ying amb el seu germà Luis, pocs dies després de l’adopcióCEDIDA

Històries diferents amb un destí comú: uns paresAquest any, a Catalunya hi haurà 753 nens provinents d’adopcions internacionals

Es calcula que només enguany hihaurà fins a 5.000 peticions d’adop-

ció internacional d’infants. La creixentdemanda d’infants estrangers respon a ladificultat que existeix per afillar un nen“nacional”. Les adopcions de Catalunyad’aquest any només han estat de 71 nens.Aquest fet es deu, segons la Federaciód’Associacions per a l’Adopció(FADA), al fet que la legislació actual nodefensa els interessos de les criatures.Els països dels quals provenen la majo-ria de les adopcions internacionals sónen primer lloc, la Xina, amb un total de

332 adopcions, seguits de Rússia, amb242 nens, i d’Etiòpia, amb 37 infants,que aquest any ha obert per primer coples portes a aquest fenomen. Les edatsmés demandades per les adopcions estroben entre els 3 i els 13 anys. La FADAdenuncia també l’alt cost de les adop-cions internacionals, que moltes vega-des arriben a uns 24.000 euros, i queCatalunya és l’única autonomia on espaguen uns 900 euros a una fundacióprivada per aconseguir l’informe psico-social que determina si els futurs paressón aptes per adoptar. •

Adopcions que es disparen

A Catalunya, per cada1.000 habitantscorresponen 0,16adopcions


EQUIPAMENTS>La promotoraHines ha acotat uns terrenys delfutur parc de negocis que es farà aCan Sant Joan, on es construirà unhotel. L’empresa de desenvolupa-ment immobiliari i oci MedGroupté previst invertir 9 milions d’eurosen la construcció d’aquest equipa-ment, que tindrà 110 habitacions itots els serveis associats a un esta-bliment d’aquestes característi-ques. L’hotel està pensat per a

empresaris i persones que viatginper motius de negocis, tot i que lafacilitat d’accés també permetràque estigui obert a tot tipus de viat-gers. En aquests terrenys és onabans hi havia prevista la construc-ció del complex d’oci Divèrsia, unprojecte que es va aturar per l’opo-sició veïnal.

L’hotel, que es dirà Express byHoliday Inn, oferirà diversos ser-veis addicionals als habituals d’a-llotjament, com ara sales i espais

per a reunions de negocis i conven-cions d’empreses. Aquest és el ter-cer hotel que MedGroup instal·la aCatalunya després d’establimentssimilars a Molins de Rei i Mont-meló. L’hotel podria funcionarl’any 2006.

El projecte s’emmarca dins elparc de negocis previst en aquestazona, on, a banda d’empreses,també hi ha previst de fer-hi unazona comercial i altres serveiscomuns associats a l’activitat

empresarial. La promotora Hine ésl’encarregada de promoure tota lazona, que ocupa uns terrenys entrel’estació dels Ferrocarrils de laGeneralitat a Can Sant Joan i l’au-topista AP-7. L’objectiu d’aquestprojecte és cobrir les necessitatsd’un sector del mercat que en llocd’ocupar plantes d’edificis, s’esti-ma més disposar de centres corpo-ratius propis, dins un entorn privi-legiat com el que ofereix el polí-gon santcugatenc. <

TALLERS>Ioga, esmaltació, teatre,ikebana... L’oferta de cursos i tallersque l’Entitat Municipal Descentra-litzada (EMD) de Valldoreix impar-tirà el pròxim trimestre al Casal deCultura és variada i presenta algu-nes novetats respecte a edicions ante-riors. En total, el programa culturaloferirà 19 cursos i tallers, impartitsdurant els mesos d’octubre, novem-bre i desembre.

Esperanto i videoaficionatsLes principals novetats d’aquest tri-mestre són la incorporació de dos

nous cursos dedicats als videoaficio-nats i a l’aprenentatge d’esperanto,una llengua universal creada ambl’objectiu de facilitar l’entesa entretots els pobles. Aquest curs, queimpartirà Jaume Deltells, duraràquatre mesos i serà teòric i pràctic.

Pel que fa al curs de videoaficio-nats, està adreçat a tots aquells quetenen càmera de vídeo domèstica ivolen treure el màxim partit a aques-ta eina creativa. Els participants alcurs rebran classes teòriques sobre laimatge, les seqüències, el so, el mun-tatge i la càmera, i també tindran la

possibilitat de posar en pràctica elsconeixements adquirits, sota lasupervisió d’Anton Veciana, profes-sor del curs.

Propostes amb bona acceptacióA banda d’aquestes dues novetats,el programa també inclou altres pro-postes que ja han tingut una bonaacollida entre els valldoreixencs enaltres ocasions. Es tracta dels cursosi tallers de massatge i treball de peus,ikebana o art floral japonès, joieriaartesanal, dibuix i pintura, grafolo-gia, expressió i creativitat, teatre iioga, entre altres.

A més de les activitats adreça-des als adults, el Casal de Cultura deValldoreix organitza també cursos deteatre, dibuix i pintura, i expressió icreativitat per a nens i joves. La ins-cripció per als cursos, els preus dels

quals oscil·len entre els 30 i els 149euros, ja és oberta i les places sónlimitades. <

FRACÀS>L’associació SantCugat Comerç va suspendre dis-sabte a la nit el Sopar a la Fresca,que havia de tenir lloc per tercerany consecutiu amb motiu de lacelebració de la diada de SantCugat. Els motius que van portarels comerciants a anul·lar l’actesón la manca de resposta per partdels ciutadans.

Els dos últims diesLes edicions anteriors del Sopara la Fresca havien aplegat al vol-tant de 500 persones a la plaçad’Octavià. Aquest any, però, hi hahagut una caiguda de la partici-pació dels santcugatencs i lessantcugatenques en aquesta ini-ciativa, tot i la publicitat que s’ha-via fet de l’acte i els talonaris ques’havien repartit per les diferentsbotigues. Sant Cugat Comerç noentén què ha passat i la seva pre-sidenta, M. Eulàlia Egea, explicaque no es va adonar de res fins almoment de fer una previsió degent que participaria en el sopar.Així, Egea assegura que “va serllavors que vam veure que la xifrad’inscrits era zero”.

Sant Cugat Comerç aclareixque “el fracàs de la convocatòriano té res a veure amb les nego-ciacions per constituir la futurafederació de comerciants”. Lafederació començarà a treballaroficialment com a tal a partir delmes de setembre. <

EVENTS>El Servei Dona Infor-mació de l’Ajuntament ha convi-dat les regidores del consistori idiferents representants d’entitats dela ciutat a visitar el Fòrum de lesCultures a Barcelona amb motiudel diàleg Viure i conviure: FòrumMundial de les Dones. La delegaciósantcugatenca vol enfortir la difu-sió i formació de les polítiques d’i-gualtat parlant de la independènciaeconòmica, la política, el poder, lapau o la cultura, des d’un punt devista femení. <

Terrenys de Can Sant Joan destinats a la construcció del nou hotel que promou MedGroupJORDI GARCIA

L’hotel de Can Sant Joananuncia la seva construcció

Suspès el Sopara la Fresca delscomerciants

Delegaciósantcugatencaal Fòrum

L’empresa MedGroup invertirà 9 milions d’euros en un hotel de 110 habitacions

Valldoreix té a punt 19cursos per a l’octubre


ECONOMIA>El ple de Valldoreixva aprovar, amb els tres vots en con-tra de CiU i un del PP, la modifica-ció del pressupost en 192.319 eurosun mes després d’aprovar-lo. L’e-quip de govern va haver de fer ser-vir el vot de qualitat de la presiden-ta en faltar un vocal del govern i que-dar empatada la votació a quatre votsper banda.

Una part d’aquests diners sónper al capítol de personal, amb26.000 euros es fa una previsió de leshores extres de la Festa Major, i perfer front a una indemnització de13.000 euros per a un treballador.El capítol de manteniment i consumde la piscina s’emporta 42.000euros, mentre que 13.000 són per al’escola bressol. 20.000 euros esdestinaran a la senyalització viària ial Casal de Cultura a parts iguals, iuns 60.000 són per a la pista de gelper Nadal. Amb tot, l’EMD esperatreure recursos per a l’entrada de lapiscina i la pista de gel, la disminu-ció del manteniment de vehicles,que ara són nous, i el romanent detresoreria, entre altres previsionsd’ingressos.

L’oposició diu noJosep Maria Canals, del PP, va acu-sar el govern de “continuar amb lapolítica de gastar sense mesura, fentmolt de soroll amb activitats poc ren-dibles”. El vocal Joan Gaya va justi-

ficar que havien arribat factures delmenjador escolar fora de termini ique “el concepte de rendibilitat enuna administració pública no nomésés econòmica sinó social”. Per laseva banda, el portaveu de CiU,Marc Monells, va retreure haver demodificar el pressupost un mes des-prés de la seva aprovació definitivai que “en l’anàlisi global hi ha unincrement del 5% de les despeses

respecte al pressupost aprovat, des-tinada sobretot als recursos humans,despeses corrents i coses imprevis-tes”.

La presidenta de l’EMD, Mont-serrat Turu, va dir que la modifica-ció del pressupost “és una pràcticahabitual en l’administració”, i vaexemplificar les sis modificacionsque ja porta Sant Cugat. Turu tambéva recordar que l’EMD té un milióde despeses mensuals “per culpa dela mala concessió feta a la piscina”.

El vocal Joan Gaya va recalcarque les despeses més importants esdestinen sobretot a actuacions queaporten beneficis socials. <

Segon per l’esquerra, el nou president del Rotary Club de Barcelona/Les Corts, Jaume PlaCEDIDA

Valldoreix modifica el pressupost un mesdesprés d’aprovar-lo

La modificació delpressupost es va aprovaramb el vot de qualitat dela presidenta

SERVEIS>Catalunya necessitauns 130 jutges i magistrats mésperquè l’administració de justícia

respongui a les necessitats delsciutadans i s’adapti a les ràtioseuropees de jutges en funció dels

habitants. La comunitat catalana(segons dades del 2003) represen-ta el 15,7% de la població espa-nyola i, en canvi, té un 14,9% delsjutges i magistrats que exerceixena l’Estat espanyol.

A aquest factor se li ha d’afe-gir que Catalunya és la sisenacomunitat espanyola en quantitatde litigis. La mitjana espanyola delitigis per cada 10.000 habitantsés de 154 i a Catalunya la xifrapuja a 167.

Catalunya compta amb 618magistrats i jutges per a 492òrgans judicials, cosa que repre-senta un jutge per cada 10.848habitants, mentre que la mitjanaespanyola és d’un magistrat percada 10.395 habitants i l’europea,d’un magistrat per cada 8.000habitants.

Les últimes dades del ConsellGeneral del Poder Judicial (CGPJ)indiquen que Catalunya està persota de la mitjana espanyola quantal nombre de magistrats i jutgesper cada 100.000 habitants.

La mitjana espanyola és de9,58 jutges per cada 100.000 habi-

tants i la ràtio catalana és de 9,14,cosa que la converteix en la dese-na comunitat autònoma espanyolaen proporció.

Segons les anàlisis fetes pelDepartament de Justícia, la ràtioacceptable a Catalunya seria lad’un jutge per cada 9.000 habi-tants.

D’aquesta manera, la comuni-tat catalana necessitaria gairebé130 jutges més per passar dels 618actuals a 745, i això significaria unincrement de 54 òrgans judicialsmés per passar dels 492 jutjats i tri-bunals actuals a 546 i evitar aixíque cap òrgan superés el mòdulacceptable d’assumptes fixat pelmateix Consell General del PoderJudicial. <

Uns detinguts arriben al jutjat de RubíARXIU

TERRASSA> El programa Out-placement escolar és una propostaeducativa i laboral que vol donaruna sortida socioprofessional alsjoves que manifesten dificultats perassolir l’ensenyança obligatòria.La CECOT aprofita la seva expe-riència en el camp de la formació ien el servei de borsa de treball peral desenvolupament del projected’outplacementescolar. La CECOTproposa el desenvolupament d’a-quest projecte en un intent per donaruna sortida socioprofessional alsjoves que manifesten dificultats perassolir l’etapa d’educació obligatò-ria, i també per a aquells que, tot ique han finalitzat aquesta fase for-mativa, no han aconseguit superarsatisfactòriament l’ESO. <

Programa per a joves sense estudis

Catalunya necessita 130 jutges per respondrea les necessitats actuals dels ciutadans

Festa ‘rotària’ dels clubs de Barcelona i Sant Cugat

A la residència de la famíliaMontaner Soldevila, a Bellaterra,es va organitzar dies enrere lacerimònia del canvi de collars delRotary Club de Baracelona/LesCorts entre el president sortint Sal-

vador Tudela i el president entrant, elsantcugatenc Jaume Pla Pladevall. Ala festa van assistir els rotarisde SantCugat Jesús Ruiz, Jesús González iAnna Feliu. L’acte també va ser unhomenatge a la figura de Ramon

Montaner, un rotari molt destacat aBarcelona i Sant Cugat. Montanertambé va ser un col·laborador dePremsa Local Sant Cugat, empresaeditora d’EL DIARI DE SANT CUGAT,el TOT Sant Cugat i la revista Viari.

L’acte va ser un homenatge a la figura de Ramon Montaner

POLÍTICADijous, 29 de juliol del 2004 19

BALANÇ>

Els caps de llista de CiU iERC, l’alcalde Lluís Reco-der i el tinent d’alcalde deMedi Ambient, Eduard

Pomar, van fer un balanç positiudel primer any del pacte de governa l’Ajuntament de Sant Cugat que“ha donat estabilitat a la ciutat”, ies van mostrar confiats a mantenir-lo durant tot el mandat. Amb tot, laurbanització de Can Busquets espresenta com a principal punt dedesacord, ja que mentre Con-vergència defensa la urbanitzaciócom a millor forma per garantir lapreservació, ERC és contrària a l’e-dificació de la zona i vol protegirl’espai natural. Els dos portaveusvan treure importància a aquest feti es van estimar més passar de pun-tetes sobre un tema que van pos-posant abordar sabent les gransdiferències que els separen. Men-tre Recoder es va mostrar confiata arribar a acords, Pomar va adver-tir que “és un tema molt importantper a ERC”.

L’alcalde va recordar la qualitatdel pacte perquè “volíem que fosper a tota la legislatura i calia tenirmolt clar el programa d’actuació”,i va destacar que l’acord “ha garan-tit l’estabilitat del govern, que pera una ciutat és fonamental i més pera Sant Cugat, que és terriblementdinàmica amb una feina munici-pal molt intensa” i amb un governmunicipal “que funciona”. Reco-der també va dir que el govern d’a-

quest mandat “ja té l’impuls d’unaltre mandat que assumeix com apropis molts dels projectes queestaven avançant”. L’alcalde varemarcar que en aquest acord s’haafegit la sensibilitat de dues forcesnacionalistes que tenen Catalunyacom a eix central de la seva actua-ció i “aquesta visió de país ha faci-litat l’entesa amb una filosofia queimpregna l’acció de govern d’unaforma natural”. Contràriament alque diu l’oposició del poc pes queERC té dins el govern, l’alcalde vadir que els republicans “han fet reo-rientar algunes accions en funcióde les seves prioritats polítiques ials acords que hem arribat”. Reco-der també va destacar que aquestdiàleg i la voluntat d’entesa nonomés s’ha centrat entre els dos

grups sinó que “hem fet un esforçde diàleg amb la ciutadania i lesentitats, hem fet esforços per apro-fundir en la participació ciutadana

i el diàleg amb les altres forcespolítiques del consistori” ambacords d’ampli consens com laconstrucció del nou ajuntament.

També ERCPer la seva banda, el portaveud’ERC, Eduard Pomar, va dir queel pacte de govern ha donat “esta-

bilitat al govern de la ciutat”, fetque demostra que l’acord “es va ferbé” i ha permès l’acció municipalque en alguns aspectes ha tingut“gran repercussió per a la ciutat”.En aquest sentit, Pomar va destacaralgunes de les seves prioritats comla modificació al 80-20% de lescontribucions especials en la urba-nització dels districtes, l’augmentde la participació ciutadana ambla reforma del ROM i un pressu-post específic per a cada districte,el suport al pla de l’habitatgepúblic amb barems més amplis, il’impuls definitiu a les polítiquesambientals com la posada enmarxa del Pla d’Acció de l’Agen-da 21 i el parc rural de Torre Negra,dos temes previstos per a la tardor.// J.M.C.

Eduard Pomar (ERC) i Lluís Recoder (CiU) van compareixer davant els mitjans de comunicació els 23 de juliom passatJORDI GARCIA

CONGRÉS>El Partit dels Socia-listes ha anunciat una “campanyaactiva” en favor del sí a la Consti-tució europea des de Sant Cugat,“en clara confrontació”amb CiU,que ha convertit la ciutat, segons elssocialistes, en el “símbol conver-gent del no a la Constitució”, arrande l’últim congrés nacionalista,quan una esmena santcugatenca vaprovocar un congrés extraordinariper decidir la posició de CiU davantel referèndum europeu del mes de

febrer. El portaveu del grup municipal,

Jordi Menéndez, va criticar els con-vergents santcugatencs per ser elsartífexs del rebuig a la Constitució.Per això, va dir Menéndez, “nosal-tres ens convertirem en el símboldel sí a Europa i el sí a la Constitu-ció”. Tot i admetre que la Constitu-ció “no és un tractat perfecte”,Menéndez considera que la carta“és un pas endavant indiscutible”en la construcció europea, que s’ha

fet “a base de petits passos enda-vant”. Menéndez alerta del “dalta-baix” que representaria el rebuig ala Constitució i acusa els partidarisdel no “de la paralització del procéseuropeu”.

Pel que fa al reconeixement delcatalà, principal escull del no con-vergent, els socialistes confien enun canvi europeu i amb el suport delgovern espanyol a la resta de llen-gües de l’Estat, “una novetat radicala l’Espanya democràtica”, apunta

el primer secretari del PSC, Salva-dor Gausa.

Per la seva banda, el president deCDC a Sant Cugat, Ramon Bonastre,va acusar el PSC “d’ingerència enl’organització d’altres partits”, va dirque recorda la trajectòria europeistade Convergència i demana que esrespecti “el debat obert, democràtici enriquidor” que s’ha obert de caraal congrés extraordinari que elsnacionalistes celebraran a la tardor ique volen que es faci a Sant Cugat.Bonastre considera “políticamentagosarat donar un xec en blanc aEuropa” tot i que recorda que JosepBorrell és president europeu gràciesals vots del Partit Popular. Per Bonas-tre, “és fonamental defensar el catalàa Europa”.

15 santcugatencs al congrés del PSCEls socialistes han fet un balanç posi-tiu del congrés del PSC, en el qual hanparticipat 15 santcugatencs. Entre les

esmenes aprovades, destaquen elsuport al municipalisme amb la crea-ció d’un consell d’alcaldes a l’execu-tiva format per candidats de ciutatsde més de 75.000 habitants, en el qualSant Cugat espera entrar en els prò-xims anys. <

El PSC alerta del “pas enrere”quepot representar un no a Europa

La urbanització de Can Busquets,principal punt de desacord

El PSC diu sí a laConstitució europea,confiant en el futurreconeixement del català

L’estabilitat al govern de laciutat demostra, segonsERC, que el pacte degovern es va fer bé

CiU i ERC volen mantenir elpacte fins al final de mandat

ERC rebat undels argumentsde CiU sobreCan Busquets

GOVERN> “Can Busquets iTorre Negra no són comparablesni en extensió ni en nombre depropietaris”. El tinent d’alcaldede Medi Ambient, EduardPomar, ha fet aquesta afirma-ció, que posa en entredit un delsarguments esgrimits des de CiUa l’hora de defensar l’actual pro-jecte de modificació del PlaGeneral Metropolità, que incloula urbanització de part del sectorde Can Busquets. Així, l’alcalde,Lluís Recoder, ha assenyalat enmés d’una ocasió, fent referènciaals costos derivats de la proteccióde Torre Negra com a espai natu-ral, que “el municipi no es potendeutar més i assumir el quecostaria protegir Can Busquets”.

Des d’ERC, soci de governde CiU i partit al qual pertanyPomar, es vol “tornar a l’esperitdel Pla Director de la Floresta, demanera que es tiri endavant lamodificació del PGM senseincloure el canvi de qualificacióde sòl de Can Busquets que enpermetria la urbanització”.Pomar, a més, va insistir que “noestà gens clar que el propietaritingui drets indemnitzatorissobre el terreny si no se’n pro-grama la urbanització”. Pel quefa a la compra del terreny perpart de l’Ajuntament, ERCrecorda que “Can Busquets témolts menys metres2 que TorreNegra i el que s’hauria de pagarés el dret de sòl forestal, moltmés barat que el sòl urbà”.

ERC confia en la voluntat dediàleg per part de CiU, tot i queels republicans són conscientsque “cap negociació resulta deltot satisfactòria perquè sempre hiha d’haver concessions”. // E. A.

20 Dijous, 29 de juliol del 2004

CARTESEls textos tramesos a aquesta secció no han d’ex-cedir de les 15 ratlles mecanografiades. L’autorhaurà de signar i és imprescindible que hi constiel domicili, el telèfon i el número de DNI o passa-port del seu autor. EL DIARI DE SANT CUGAT esreserva el dret de publicar els textos tramesos i eldret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Quinaseguretattenim!Tinc la sort de viure a l’avingudade Lluís Companys i Jover,xamfrà amb el carrer Solà. I perquè dic això? Cada nit tenim unareunió de diferents individus quees dediquen a beure, a fer soroll,tirar pedres contra els senyals detrànsit com a diversió. I això dura

durant tot l’estiu fins a altes horesde la nit.Arran d’això, ens hem assabentatque només hi ha dues patrulles depolicia municipal per cobrir tot elterme municipal de Sant Cugat.És a dir, Mira-sol, la Floresta,Valldoreix i Sant Cugat. En elmillor dels casos, els efectiusestan repartits, un vehicle per atot Sant Cugat i un altre a la Flo-resta. A causa dels lamentables fetsabans esmentats hem trucat diver-ses vegades a la policia local i,encara que ens han atès amb moltaamabilitat, han vingut cada vega-da en el moment en què han pogut(i això no vol dir immediatament).Malauradament, la policia no dis-posa d’autoritat per poder actuar;però serveixen com a dissuasió.

Així, la poca quantitat d’efectiuspolicials de la població fa que johagi de suportar durant més esto-na aquestes persones indesitja-bles. Jo em pregunto què passaràel dia que realment necessiti lapolicia per a una veritableemergència en la qual hagin d’in-tervenir. ¿Quanta estona hauréd’esperar? ¿Quanta policia localtenim per a una població de mésde 60.000 habitants?Seria bo que, a més de poder ferarribar aquesta carta a tots elssantcugatencs, també poguésrebre contestació des de les auto-ritats polítiques.

Antoni Cañellas Martos

Arriben els dies de merescut descans estival per alsque puguin fer-lo, que esperem que en sigueumolts. Per combatre la xafogor d’aquests dies, res

millor que baixar l’activitat física i psíquica i relaxar-nos llegint, practicant activitats oblidades la resta del’any, gaudir del mar, de la muntanya o de la ciutat, que,com sempre, quedarà mig buida i oberta a qui la vulguiaprofitar; places i carrers tranquils i sense soroll, lapassejada a la fresca a les nits, la becaina a l’hora de lacalda, el redescobriment constant de Collserola i, si ensvolem remullar, tenim diverses opcions a les piscinesmunicipals. També aquí es poden fer unes bones vacan-ces sense cues ni quilòmetres, és qüestió de posar-s’hi idonar una nova perspectiva a les coses quotidianes.Diuen que les millors vacances són aquelles en què,sense fer res, notes el pas del temps, de les hores, fins itot de l’avorriment. EL DIARI i el seu equip també femuna aturada per agafar renovades forces i explicar-vos,a partir del 2 de setembre, el que ha passat durantaquest agost. I mentre desperten la ciutat i la seva acti-vitat, que no serà poca, amb el nou curs també es des-pertaran nous i vells temes. Al novembre, ja podrempassar per sota la plaça de l’estació amb cotxe. El mis-teriós túnel –l’únic que en coneixem és la boca, que aalgú li pot recordar el del tren de la bruixa de la nostrainfantesa– servirà per descongestionar part del trànsitque fa la circumval·lació al centre. Esperem que lesseves dimensions amb l’entrada al pàrquing inclosa noquedin petites abans d’estrenar. L’autobús i el seu pasper la plaça sembla que continuarà portant cua, comtambé els actes incívics que dia sí dia també embrutenla ciutat i el mobiliari. Caldrà emprendre accions con-tundents contra aquesta plaga que s’estén per tots elsracons. La nova temporada també ens portarà una novafesomia de la ciutat, que creix a l’altra banda del parcCentral, i seguirà portant cua Can Busquets, la mancad’habitatge per als joves, el trànsit… Però fem unparèntesi i agafem aire per superar un curs que avui, persort, queda lluny. Bones vacances! •

EDITORIAL

CARTES DELS LECTORS

Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. President: Ramon Grau. Director: Josep Maria Vallès. Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Manel Pardo, Rogeli Pedró, Montserrat

Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala . Gerent: Anna Comella. Redacció: POLITICA: Josep M. Vallès i Josep M. Codina. SOCIETAT: Susana Díaz i Josep M. Codina. ESPORTS: Àlex López. CULTURA: Eva Arasa. ECONOMIA:

Josep M. Codina. Correcció: Blanca Pi i Susanna Turon. Directora comercial: Lourdes Villamayor. Subscripcions: Eduard Dalmau i Sinda Gómez. Fotografia: Jordi Garcia. Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep

A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. Disseny i maquetació: Marcel Maas, Adrià Gallego i Francesc Cabeza. Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida. Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95. Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71).

EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

EN SERVER I EN TITO

Un parèntesi

OPINIÓ

Resposta al senyor Joan Fisas,exregidor del PSC.

Des de la meva responsabilitaten aquest Ajuntament voldriadir-li que estem completamentd’acord en què volem que espotenciï l’ús del transport públicen un marc de convivència ambels vianants i per descomptat deseguretat, com vostè indica en elseu escrit.Ja no estem tan d’acord en l’a-firmació que “potenciar el trans-port públic vulgui dir agrupar-loen una única parada”.Per nosaltres, potenciar el trans-port públic vol dir oferir lamillor localització de les para-des i connexió amb la resta deserveis; vetllar pel complimentdels horaris i freqüències esta-blertes; fer que la informació i lasenyalització siguin prou claresper evitar confusions entre elsciutadans; incrementar el nom-bre de parades de cada línia odel nombre de línies; fer quel’autobús arribi a molts mésllocs: centres industrials, polí-gons, etc. Per aconseguir totsaquests objectius és per al quetreballem.És un fet obvi que l’estació detren dels FGC (5 milions deviatges/any) està ubicada en unlloc cèntric i neuràlgic del nos-

tre municipi i que té tres viesd’accés que la circumden, for-mant un triangle que envolta lanova plaça. Ens sembla queaquesta realitat és del tot aprofi-table per poder repartir els ser-veis al voltant d’aquesta plaça,garantint les mínimes molèstiesper als veïns de la zona i lamàxima seguretat per a tots elsvianants i usuaris dels transportspúblics, que cada dia en sónmés.

Per una banda, a la via de pas dela plaça de Lluís Millet, i així esva pensar i explicar des del pri-mer moment en el projecte d’ar-ranjament de la plaça, està pre-vist l’accés de les línies quetenen un sentit clarament urbàentorn del nucli. Per altra banda,el carrer Andana, utilitzat com aaccés provisional per a tots elsautobusos mentre duraven lesobres de la plaça, molt pròximtambé a l’estació i que, per tant,permet una fàcil connexió ambel tren, està previst d’utilitzar-loper a les línies que tenen la seva

direcció cap a Mira-sol i fins itot cap al barri de SantDomènec-Colomer. Vostè deia en el seu escrit que“deixar la parada de totes leslínies d’autobusos darrere l’es-tació, com ara, el poble hoagrairà”. Parlar en nom de tot elpoble em sembla com a mínimagosarat. Són moltes les veusque no estan en absolut d’acordamb vostè, com ja va quedar claren el darrer Ple Municipal, on esva tractar aquest tema.Només voldria recordar-li queen cap fase del projecte d’arran-jament de la nova plaça de LluísMillet es va dir que la plaçaseria totalment per a vianants. Elservei dels autobusos i taxis jaexistia abans de la remodelacióde la plaça i el nostre objectiu éstrobar una disposició de totsaquests serveis que tant dema-nen els ciutadans i ciutadanes deSant Cugat per garantir la segu-retat i el servei de tots i per atots. //

TRIBUNA

“En cap fase del projected’arranjament de la plaça deLluís Millet es va dir queseria totalment de vianants”

Mercè Conesa i PagèsTinent d’alcalde de Territori de l’Ajuntament de Sant Cugat

Vianantitzar no és incompatible amb el transport públic

La moscanegra arriba ala FlorestaSom molts els veïns afectats peraquest insecte. La majoria hemacabat als serveis d’urgències delnostre poble afectats per la picadad’aquesta mosca. És un insected’uns 5 mm, pot ser de diversoscolors (vermella, negra, crema...).Les seves picades són com petitesmossegades molt doloroses, jaque cursen amb inflamació (pro-vocant edemes importants) imalestar.Els que anem a visitar-nos a l’hos-pital som tractats amb cortisona,antihistamínics, antibiòtics i finsi tot amb la vacuna del tètanus.

La Floresta és un medi ideal per aaquestes mosques: hi ha humitat,aigües netes (piscines), sistemesde reg, petits rierols... i, a més, ésl’època en què es reprodueixen.Això no és un factor aïllat, ja queen el Tarragonès també s’hi hanvist afectats, però ja hi han posatremei: han fumigat els poblesafectats i ha funcionat.Demanem a qui correspongui unasolució a aquest problema tanmolest i dolorós. Així que, si veieula mosca búfala (també així ano-menada), correu!

Leonor Espejo

Des del principi de les obres, un cartell del’Ajuntament instal·lat a l’esmentadaplaça ens ha anat anunciant el projecte de

les obres com a espai per a vianants. 3,5milions de vianants que circulem per la plaçade l’Estació anualment hem patit amb intensi-tat i paciència la gran incomoditat de les obres,amb l’estímul de la compensació final, podergaudir d’un espai gran per trobar-se, conver-sar tranquil·lament, prendre un refresc mentreles criatures (per als qui en porten) puguincampar lliurement, sense perills aparents, nihaver d’anar agafades de la mà constantment.Senyora Mercè Conesa (tinent d’alcalde),darrerament en les seves manifestacions alsmitjans de comunicació, com aquell qui ens faun gran regal, o una bona oferta, ens comuni-

ca als ciutadans que per la plaça Lluís Millet(Estació), hi passaran dues línies d’autobusos.O sigui, que amb el pas d’aquest trànsit ensqueda limitada aquesta llibertat d’ús tan espe-rada. Senyora Conesa, ¿no poden deixar aques-tes dues línies al carrer de l’Andana, com finsara, juntament amb els altres autobusos, ambun servei unificat, totalment connectat ambl’estació? ¿I deixar que els ciutadans puguemgaudir plenament de la plaça? Escoltar la veudel poble, evitar perills previsibles que nohaguem de lamentar són arguments prou vàlidsper plantejar-se un lloable gir de timó.

Concepció Santolària i ArderiuAssociació de Veïns Centre Estació

CARTES DELS LECTORS

Autobusos a la plaça Lluís Millet (Estació)

LA FRASE DE LA SETMANA: El grau de sensibilització ha baixat perquè, per sort, no hihagut cap més incendi com el de l’any 1994”

Eduard Pomar Tinent d’alcalde de Medi Ambient

“

OPINIÓ 21Dijous, 29 de juliol del 2004

Martí OlayaEscriptor

L’OBSERVATORI

Deures per a aquest estiu

Hi ha un programa del 33que m’agrada: Alexan-dria. Fa algunes setmanesen Màrius Serra entrevis-tava una escriptora que

havia tret un llibre on parla delsnéts, espero que amb més amor delque va posar en el dedicat al seu avi.Deu tenir les seves raons; però no faal cas. El que volia comentar és queen acabar se li vademanar que di-gués una paraula. Ien va dir un parellque li agradaven,compostes de dosmots: saltataulells, lletraferit... Iva afegir que, amb un amic, en vanarribar a comptar una trentena. Perdistracció, sense ganes de sortir alGuinness i –tot s’ha de dir– amb lagran ajuda d’algun diccionari, envaig trobar una quarantena ben llar-ga. La majoria, adjectius: pocape-na, toca-son, caragirat, bocamoll,figaflor, cagamiques, llepafils, tas-taolletes... Val a dir que algunaexpressió no és al diccionari. N’hiha una, contra-contrari, que se la vainventar Santiago Rusiñol i que ésmés difícil d’explicar que d’enten-

dre: es refereix als que sempre estanfent l’oposició... fins i tot contral’oposició. Semblaria que hi faigbroma. Però no del tot: tenim unidioma molt ric en expressions enrisc de perdre’s. Els deures per al’estiu, doncs, serien intentar decaptar-ne en el parlar de la gentautòctona dels pobles on passem lesvacances (“Ai-ui! Vés-li darrere,

que poc en séres!”).Ara, si voleu,acabem la di-versió traduintal castellà algu-

na de les paraules compostes que heenunciat. Aquí en teniu unes quan-tes: bocamoll/bocamojado, tasta-miques/catapocos... Oi més! Sisense ganes de molestar ningú atri-buïm a persona coneguda algunpenjament com els esmentats, enspodem trencar de riure: pengim-penjam, esgarriacries, panxacon-tenta, garratibat... A mi, que meles dono d’investigador de la llen-gua, em podeu dir mestretites o set-ciències. Fins i tot lletraferitespia-dimonis! Que no m’enfado. Bonesvacances!//

“Tenim un idioma molt ricen expressions en risc

de perdre’s”

Mossèn Blai Blanquer témés raó que un sant. I maimillor dit, parlant de

sants. Cal reconèixer que el nos-tre sant Cugat el tenim una micaabandonat. Organitzem un gransarau amb el Mil·lenari, tot unany d’actes i festes commemora-tives dels mil anys d’una butllapapal que confirmava les propie-tats del monestir i, per contra, dei-xem que la Parròquia de Sant Pered’Octavià s’ocupi tota sola dels1.700 anys del martiri i la mortd’un personatge històric tan relle-vant, per a nosaltres, com és santCugat. Fins i tot la persona mésatea ha d’admetre que la personaque va donar peu a la construcciódel monestir i del poble, amb nominclòs, es mereixeria un tracte unamica més deferent. “No és unacommemoració laica”, podenobjectar els més puristes delgremi d’agnòstics. Els mateixosque per Nadal i Reis, per cert, esdeuen inflar de torrons i cava. Iés que no cal barrejar naps ambcols. Prou esvalotada que estàl’Església catalana, amb les deci-sions del Vaticà de trossejar icrear nous bisbats. Si abans l’Es-glésia catalana ja era plena decares llargues i lamentacions, arasembla un galliner on, vist des defora, no saps si l’enrenou ve delfet que hi ha entrat una guineu, sihi ha massa galls, o és que va curt

de gallines. Anem a pams: l’Es-glésia catòlica no deixa de ser unainstitució regida per homes i, coma tal, suspecte de tots els mals,corrupcions i defectes queimpregnen qualsevol altra orga-nització jeràrquica. El que caplaic, però, amb dos dits de frontno pot dubtar és que la creençareligiosa, amb sants inclosos, ésun camí vàlid de sublimació indi-vidual, una font d’esperança per a

molta gent i la base de moltesmorals col·lectives que han for-nit grans civilitzacions i brillantscultures al llarg de la història.Com també és ben cert que haestat –i continua sent– el pretextper a tota mena de crims contrala humanitat. Sigui com sigui, ial marge de l’ús pervers i parti-cular que alguns n’han fet, fan ifaran en nom de la religió –coms’ha fet, es fa i es farà en nom delnacionalisme, la llibertat, laigualtat, l’internacionalisme,etc.–, la indefugible realitat, però,és que, nus davant del mirall, con-tinuarem preguntant-nos allò tanclàssic de: D’on venim? Quisom? Cap a on anem? I si un

comença a pensar en les respostesa aquestes preguntes, d’entrada jas’adona que, si més no, ja té lafortuna de comptar amb el propinom i cognoms amb què els nos-tres pares ens van registrar i dotard’identitat. Així com personat-ges de la història han dotat d’i-dentitat i de nom pobles i nacions.Com és el cas de sant Cugat. Valla pena, per conèixer millor elnostre sant, llegir els dos fasciclesque sobre ell ha reeditat la parrò-quia, així com el llibret amb cincestudis i enfocaments diferentsque, amb pròleg de Blai Blan-quer, han escrit Joan Galtés,Josep Torné, Joan Bellavista, Cli-menty Rivera i Domènec Miquel.No l’aconsello gens, però, a aque-lla gent que, insensible del tot als1.700 anys de la mort de santCugat, probablement se sentirienmés còmodes si els municipisprescindissin de les collonadesdels noms de sant i es limitessina identif icar-se amb el referentinfinitament més pràctic, opera-tiu i globalitzat del codi postal. Osigui que... bon estiu, gent del08190! //

TRIBUNA

“Nus davant del mirallcontinuarem preguntant-nos:

D’on venim? Qui som?”

Xavier Escura i DalmauHistoriador

Sant Cugat,personatge històric

OPINIÓ22 Dijous, 29 de juliol del 2004

Pere VivóExrector del Monestir

EL CAMPANAR

Sant Cugat:1.700 anys

Ens adherim a la festa,remarcant alguns punts del’acord entre historiadors:“Del màrtir en tenimpoques dades, però de

molta qualitat: un home, a les pri-meries del segle IV, regà la nostraterra amb la sang per testificar la feen Crist. Per informar tothom qued’arreu del món visiti el Monestirentre tots hem disposat que al migdel claustre hi consti: La tradicióque sant Cugat fou degollat a l’as-sentament romà d’Octavià i que hirebé sepultura és només versem-blant i els treballs arqueològics niho han confirmat ni ho han des-mentit. Les dades que tenim són, simés no, suggestives.Al mig del claustre hi hagué unaesglésia amb un monument fune-rari adossat, datat del segle IV.Posteriorment, s’hi afegí l’absisvisigòtic, segle VI, i és d’aquestaconstrucció la part del cancellumque s’ha trobat.Quan aquí s’aplegà la primeracomunitat benedictina el Mones-

tir es dedicà a Sant Cugat, seguintel culte preexistent. Les successi-ves ampliacions han estat sempresota el seu patronatge. Des delsegle VIII, s’afirma que es guardenles relíquies del màrtir, que acausa de la desamortització forenportades a Sant Cugat del Reg. El1950 la ciutat feu recepció d’unapetita relíquia que en procedia.Avui, la bella urna, al Museu Dio-cesà, les relíquies a Santa Mariadel Mar, en una rèplica idèntica ala que la parròquia guarda laseva”.Que al claustre, d’alguna manera,reflecteixi tant de record, era unavella esperança, que veuremacomplerta gràcies a la tenacitatde Mn. Blai i a l’esperit decol·laboració de l’Ajuntament.Una pedra ens parlarà així.“A sant Cugat, màrtir de Crist,segle IV. Aquest indret honorà elseu martiri i les seves despulles.La seva memòria bastí l’església iel Monestir. Avui congrega con-fiat, el poble cristià”.//

CARTES DELS LECTORS

Moltes gràciesQuatre anys en són molts! I qua-tre anys són els que els Castellersde Sant Cugat hem trigat a acon-seguir descarregar el tres de setaixecat per sota. I ho hem fet perFesta Major, i a Sant Cugat!Lluny queda l’any 2000, quan elvam aconseguir només carregar.Durant quatre anys molts denosaltres hem tingut aquesta espi-neta clavada, i hem intentat sensesort de trobar el moment oportúper tornar-lo a intentar. La colla hapassat des d’aleshores permoments bons, però també permolts de no tan bons, que feienque l’objectiu de tornar a pensaren aquest castell quedava moltlluny. Aquest any es va tornar a plante-jar treballar l’estructura. La

comissió tècnica primer, i la restade la colla més tard, van començara creure a poder fer-lo aquestaFesta Major. Moltes reunions pla-nificant les alineacions més facti-bles, molts assajos fent provatu-res, molta més feina de la quesembla han fet els responsablestècnics des del mes de febrer. Granpart del mèrit és seu. Moltes grà-cies.Moltes gràcies també a tot el gruixde la colla. A aquells castellersque han estat venint a tots els assa-jos, treballant amb intensitat iconstància, tot i que en moltesocasions no es podien fer totes lesproves que hauríem volgut.Gràcies també a tots aquests cas-tellers que ens anàveu dient queno podíeu passar per l’assaig peròque vindríeu a donar-nos un copde mà per aquesta diada, que haví-em de comptar amb ells, i no ens

han fallat. El vostre suport ésimportantíssim.Per f inalitzar, moltes gràciestambé a tota la població de SantCugat, que no ens falla mai a lesactuacions. Aquest castell tambées vostre. Una plaça plena fa queels castellers se sentin més recol-zats i disposats a donar-ho tot per-què els castells surtin perfectes. Elvostre interès, la vostra passió i lavostra ajuda fa que els Castellersde Sant Cugat ens sentim moltil·lusionats d’actuar en una de lesplaces de Catalunya que aplegamés públic. Tot plegat fa que siguiun orgull actuar a Sant Cugat i depertànyer als Castellers de SantCugat.

Àlex Castellarnau i Marc MaymóCaps de Colla dels Castellers de Sant Cugat

Dictadurad’esquerres aValldoreixAl·lucino amb el que la Sra. Mont-serrat Turu, presidenta de l’EMDde Valldoreix, escriu en contra dela Sra. Susanna Pellicer. En primerlloc, vull dir que mai havia vistque un alcalde de cap ciutat con-testés una carta al director en unapublicació i menys amb amena-ces, com ella fa. No crec que lafeina d’una presidenta siguiaquesta. Em sembla que la Sra.Turu o ha llegit massa novel·la decavalleries o ha vist massa SalsaRosa, perquè expressions com “haatemptat contra la dignitat”, “haperdut el respecte als ciutadans”o “restablir l’honor” són propis

d'aquest tipus de llibres i progra-mes. En la carta a la qual ella fareferència, la Sra. Pellicer nomésconstata un fet que va passar al’últim ple de l’EMD, i és que elgovern de la Sra. Turu va votar encontra d’una proposta per ferhabitatge públic a Valldoreix. I arasembla que tothom que pensi oescrigui de manera diferent a laSra. Turu “menteix” i “atemptacontra la dignitat dels valldorei-xencs”. Qui atempta? Qui s’ex-pressa o qui contesta amb amena-ces aprofitant-se de la seva posi-ció privilegiada?

Pilar García

Estic disfrutant de la pau que emdóna viure a Las Lunas, de CollFavà, on cada resident té el DNI

que Déu li ha donat: un crac futbolercom en Saviola, una parella d’acabatsde casar en busca de la caseta adossa-da dels seus somnis, el jubilat de fa pocque comença una nova etapa de la sevavida i no renuncia cada dia a llevar-sea les set del matí per anar a supervisarque els seus fills porten la nau que ellcapitanejava, la viuda que, amb setfills, els caps de setmana es quedavamés sola que un mussol, i així tota unamostra de l’oasi català, entre ells undels pocs tenistes que han tingut elprivilegi de guanyar un trofeu tanimportant com el Roland Garros.

L’altra nit la veu tan típica d’un delsnostres més famosos tenistes–Andrés Gimeno– difosa aquestsúltims anys com a comentarista de

les retransmissions d’aquest esporta la televisó, va deixar-me entendred’una manera eufòrica que acabavade guanyar un trofeu organitzat pelClub de Golf de Sant Cugat, cosaque demostra un cop més que enca-ra matenia viu el seu canell d’or.Fou aleshores que el meu cervelldur es posà a meditar un fet indiscu-tible, i molt més després del tristadéu de l’equip espanyol de futboldel trofeu europeu que va guanyar–amb majúscules–, l’EQUIPhel·lènic; i és que hem d’admetreque els jocs d’equip no funcionen enun país com el nostre, mostra evi-dent d’una plurinacionalitat que noes vol reconèixer. Sols cal veure enel moment de la presentació delsequips i en ocasió de sonar els him-nes nacionals el mutisme dels nos-tres onze jugadors.

Aleshores, doncs: què és el que fafamós el nostre país en el camp del’esport? La resposta a aquesta pre-gunta és ben clara: els canells.Fixeu-vos en els esports en quètenim els més alts resultats: tots ellssón tributaris de tenir el do d’unscanells d’or. Tenis, bàsquet, hand-bol, golf, frontó, hoquei, billar, ping-pong, i altres de menys famosos,com la petanca, són els esports enquè podem tenir un cert orgullnacional; els altres hauran d’esperarque el nostre país s’adoni que hande ser les seleccions catalana, basca,andalusa, llevantina i altres les quedemostrin que saben jugar com aequip, i no com a individualitatsque, per molt que presumeixin deles seves habilitats, si no van tots auna continuaran recollint pobresresultats.//

Jordi Garriga i PuigCol·laborador del Diari de Sant Cugat

Berta Rodríguez CallaoPresidenta del PP de Sant Cugat del Vallès

Canells d’or del nostre país

S’apropa el mes d’agost i segurque del que menys volen sen-tir a parlar és d’afers polítics.

Però permeti’ns que fem unes petitesreflexions

A Sant Cugat, fa un any que es signàel pacte de govern entre CIU i ERC.Els màxims responsables de tots dospartits consideren positiu aquest perí-ode. Però aquesta valoració l’hauriende fer els ciutadans, no ells mateixos.No creiem que els santcugatencs valo-rin positivament la pujada dels impos-tos de tots, com l’IBI, mentre es reduei-xen els que només beneficien uns

quants, com són les contribucionsespecials; l’abandonament a les famí-lies nombroses; la manca d’escolesbressol; la falta de residències per a lagent gran; la demora de les obres; lafalta de serveis i d’infraestructures aldistrictes... i si la gestió s’ha caracterit-zat per ajudar sols a uns quants, enl’àmbit més ideològic, també destacala radicalització en els discursos d’a-questes dues formacions, que sovintobliden la pluralitat de la ciutat per laqual governen.Pel que fa a Catalunya, el tripartitens sorprèn cada dia amb noves pro-

postes, cada cop més increïbles, amés de continuar les contradiccionsentre els representants dels tres par-tits. Ells encara no porten un anyjunts, però ja han tingut temps dedemostrar-nos què son capaços defer! Des de l’excursió del Sr. CarodRovira fins al pagament d’un europer les visites mèdiques, passant perles seleccions esportives catalanes iacabant per les discussions sobre eltúnel de Bracons. I tot això, sensecap proposta coherent i que benefi-ciï el conjunt dels catalans.//

Bones vacances!


JULIOL 2004

DE DILLUNS A DIVENDRES08.00 h - Primera Plana (E. Castanyer)09.00 h - Barra Lliure (magazín) (S. González)12.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacan-ces”13.00 h - L’informatiu (M. Herrada)13.30 h - Fórmula Musical “Obert per vacan-ces”14.00 h - BPM16.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacan-ces” (C. Heredia) 19.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacan-ces” (D. Villena) 21.00 h - BPM. Música al teu costat

DISSABTE09.00 h - Parlem-ne (gravat)10.00 h - Azimut13.00 h - BPM16.00 h - Fórmula Musical (J. M. Alvira)18.00 h - Botiga d’en Shylock (J. Alié)20.00 h - BPM. Música al teu costat

DIUMENGE08.00 h - Missa09.00 h - Crema Catalana (gravat)10.00 h - Roda d’Amics (Pere Pahissa)13.00 h - BPM14.00 h - Tal com érem (J. M. Alvira)16.00 h - Bon Rotllo (R. Iniesta)19.00 h - Monogràfic Musical (I. Alcalde)21.00 h - BPM. Música al teu costat

AGOST 2004

DE DILLUNS A DIVENDRES09.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacan-ces” (J. Vallvé)13.00 h - BPM16.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacan-ces” (J. Vallvé)20.00 h - BPM. Música al teu costat

DISSABTE10.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacan-ces” (I. Alcalde / R. Iniesta)14.00 h - BPM17.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacan-ces” (D. Villena)20.00 h - BPM. Músical al teu costat

DIUMENGE10.00 h - Fórmula Musical “Obert per vacan-ces” (J. M. Alvira)14.00 h - BPM17.00 h - Fórmula Musical “Ober per vacan-ces” (D. Villena)20.00 h - BPB. Música al teu costat

Programació d’estiu


La setmana en IMATGESCinema i ciclismeDijous 22 de juliol

Membres de la Unió Ciclista SantCugat van participar la setmana pas-sada,a la ciutat, amb la gravació del’última pel·lícula de Ventura Pons,una producció que té Cayetana Gui-llén Cuervo entre els protagonistesprincipals.Els ciclistes no van volerdesaprofitar l’ocasió per fer-se unafotografia amb l’actriu que,de grat,va fotografiar-se amb els santcuga-tencs per a la posteritat pels volts delrestaurant Can Casas,a les Planes.Pel somriure dels rostres dels sismembres de l’associació esportivalocal, aquesta és una fotografia queconservaran durant molt de temps ique exhibiran amb orgull davant lesamistats i els coneguts.No és unaimatge participant en el Tour deFrança,però no tothom pot presumird’haver-se fotografiat amb unaestrella del cel·luloide nacional. Ells,sí.Fotografia:JORDI GARCIA

Obres escolars,a tot drapDimecres 28 de juliol

De vegades,hi ha obres que es posen enmarxa i després,sense saber ben bé comni per què,s’eternitzen.A tall d’exemple,només cal fixar-se en el nou escorxadormunicipal que,després de molts mesosde treball,sembla que és a punt d’aca-bar-se.En canvi, i de manera menyshabitual, també hi ha obres que triguen acomençar,però que un cop en marxa,vana tot drap i s’acaben en un tres i no res.També d’aquest fenomen es pot trobaraquests dies un bon exemple a la ciutat:es tracta de la construcció de la novena ila desena escoles,a les zones de CanMates i Vulpalleres.Fa molt pocs dies queels mòduls prefabricats que s’han d’utilit-zar per aixecar l’estructura dels nous cen-tres escolars van arribar a Sant Cugat i leszones on començaran a funcionar alsetembre ja mostren aquest aspecte.Aixíés un gust fer obres.Fotografia:JORDI GARCIA


Somriures illàgrimes delpacteDivendres 23 de juliol

Així de somrients es van mostrar l’al-calde de Sant Cugat, Lluís Recoder iel tinent d’alcalde de Medi Ambient,Eduard Pomar,a l’hora de valorar elpacte de govern entre CiU i ERCsubscrit fa un any.El somriure vol dirfelicitat. Felicitat per com han anatles coses,que suposem que bé,

tenint en compte l’aspecte relaxat iamical dels dos dirigents.Peròtambé hi ha hagut llàgrimes.Llàgri-mes per no posar-se d’acord ambquè és millor per protegir Can Bus-quets.Per deixar per al futur unacord al qual ja s’hauria d’haver arri-bat.Recoder i Pomar no van plorar,només van passar de puntetes per laqüestió que els separa. I es van esti-mar més dedicar-se als somriures.Fotografia:JORDI GARCIA

Sant Cugat,1.700 anysdesprés24 i 25 de juliol

La parròquia de Sant Pere d’Octaviàes va posar de gala el cap de setma-na per commemorar el 17è cente-nari del martiri de sant Cugat.Elsactes van comptar amb la participa-ció del nou bisbe del Vallès, JosepÀngel Sáiz, el bisbe de Girona,CarlesSoler, i el rector de la parròquia deSant Pere d’Octavià,Blai Blanquer,entre altres representants de lacomunitat cristina de l’entorn. Amés, també es va beneir la remode-lada porta d’accés a l’església delmonestir i el memorial de Sant Cugatque es va instal·lar al claustre. Lafoto recull just l’instant anterior a labenedicció.Fotografia:MONTSE SANT

CULTURA26 Dijous, 29 de juliol del 2004

INTENSIU>

La quarta edició de Dansa a SantCugat ha superat les xifres departicipació previstes inicial-ment per l’organització. Un

total de 270 alumnes, que suposenun 20% més de participants que l’anypassat, s’han inscrit a l’stage, únic aCatalunya. La primera mostra inclo-sa dins dels actes del curs, a càrrecde la companyia École des Sablesdel Senegal, va tenir lloc dimarts alvespre i va sorprendre el públic sant-

cugatenc amb les danses típiques delpaís africà. D’altra banda, la plaçad’Octavià es convertirà demà al ves-pre, a partir de les 8, en l’escenarid’una mostra de les coreografies tre-ballades pels alumnes durant el curs.

Dansa a Sant Cugat, iniciativaorganitzada per l’Escola Vàrium iEspai Serveis Educatius i Culturalsamb el suport de l’Ajuntament i laDiputació de Barcelona, ha arribat ala ciutat per quart any consecutiu.Anna Sànchez, com a representant de

l’Escola Vàrium, està convençudaque “aquest és l’any de la consolida-ció”.

Una de les característiques de l’s-tageés la varietat de nivells i discipli-nes impartides, que aquest any s’haampliat encara més amb la introduc-ció de classes de ragga, una variant

del hip-hop, danses africanes i comè-dia musical.

Projecció internacionalUn dels objectius de Dansa a SantCugat és consolidar-se com un stagede dansa a escala internacional. Laprocedència dels alumnes fa que els

organitzadors es mostrin optimistesen aquest sentit. Així, Jordi Rosés,d’Espai Serveis Educatius i Cultu-rals, explica que “estem molt contentsperquè hi ha un 30% de participantsinternacionals i un altre 30% d’a-lumnes de la resta de l’Estat espan-yol”.

Igualment, en aquesta edició s’havolgut potenciar la participació delsmés joves i s’han realitzat descomp-tes per als menors de 16 anys. Ambaquest mateix objectiu, Dansa a SantCugat s’ha inclòs per primera vega-da dins de la programació del Viul’Estiu per a joves. // E.A.

MÚSICA> Un total de 10 duos depianista i cantant, provinents delconjunt de l’Estat espanyol i de paï-sos com els Estats Units, Anglater-ra o el Japó, han participat en l’úl-tima edició del Curs d’Interpretació

de Lied, que va tenir lloc la setma-na passada a l’Escola Municipalde Música Victòria dels Àngels. Unconcert a càrrec dels alumnes vaposar el punt final al seminari, queaquest any s’ha centrat en les obres

de Franz Schubert i Robert Schu-mann.

Lied de la mà del mestre RiegerLa novena edició del curs ha estatdedicada als cicles La bella moli-nera, de Schubert, per a homes, iVida amorosa d’una dona, de Shu-mann, per a dones. La feina feta alllarg de la setmana sota la supervi-sió del mestre Wolfram Rieger vaculminar amb el concert de diu-menge. Segons Stephanie Pick, de

Joventuts Musicals d’Espanya iorganitzadora del curs, “el concertha estat preciós perquè s’ha pogutveure tot el treball realitzat durantel curs”.

La cantant Soraya Almanza i lapianista Elisa Rapado han estat lesguanyadores de la beca Masterclassque cada any s’atorga amb motiu dela celebració del curs. La beca ofe-reix la possibilitat que les guardo-nades assisteixin de nou al Cursd’Interpretació de Lied de forma

gratuïta i sense la necessitat de pas-sar per les audicions prèvies.

Joventuts Musicals té la inten-ció que el curs, que es va traslladara la ciutat ara fa tres anys, se seguei-xi celebrant a la ciutat. “Estem moltcontents amb la col·laboració queens ofereix el Centre Cultural i, toti que hi ha el problema de l’allotja-ment, les instal·lacions són immi-llorables i permeten que cada duotingui un piano per poder practi-car”. <

Les classes tenen lloc al Pavelló i al Teatre-Auditori principalmentJORDI GARCIA

El ‘ragga’, les dansesafricanes i la comèdiamusical són les novesdisciplines de l’‘stage’

La 4a edició de Dansa a Sant Cugat té un20% més de participants que l’any passat

Schumann i Schubertcentren el Curs de Lied

Un 30% dels alumnes són estrangers i un altre 30% provenen de la resta de l’Estat espanyol


CLAUSTRE>El Primer Festivalde Música de Cambra, que haomplert de música el claustre delMonestir durant els mesos de junyi juliol, va finalitzar divendres a lanit amb l’actuació del cor de cam-bra Lieder Càmera. Una mitjanade 200 espectadors han assistit acadascun dels concerts progra-mats, de manera que els organit-zadors estan pensant ja en unasegona edició del cicle, que bus-caria més projecció fora de la ciu-tat.

L’últim concert del festival,que va començar al punt de les10 de la nit de divendres, va ini-ciar-se amb peces de composi-tors clàssics com Bruckner, Men-delssohn o Pizzeti. La segona partdel recital, en canvi, es va centraren temes populars com La gata iel belitre, La filadora o En PereGallerí. La Lieder Càmera, diri-gida per Josep Vila, ha estat l’ú-nica formació sense cap vincledirecte amb Sant Cugat convida-da al festival. De cara al futur, encanvi, l’organització pretén obrirel cartell del cicle també a grupsde fora del municipi. La tinentad’alcalde de Serveis Personals,Àngels Solé, creu justament que“un dels temes que s’ha de teniren compte de cara a les futures

edicions és la possibilitat d’incor-porar formacions de fora de laciutat”.

Un festival amb futurEl Festival de Música de Cambraal Monestir de Sant Cugat, orga-nitzat per l’Ajuntament amb lacol·laboració del Museu de SantCugat i el patrocini de DeutscheBank, va néixer amb la voluntat de

“donar a conèixer la riquesa de lamúsica de cambra”, tal com expli-ca la directora del cicle, MarionaBenet. L’èxit de la iniciativa, únicaa Catalunya i en el conjunt de l’Es-tat espanyol, fa que l’Ajuntamenthagi anunciat ja “la voluntat dedonar-li continuïtat de cara als prò-xims anys”.

Pel que fa a la procedència degrups i intèrprets, amb l’excepció

de la Lieder Càmera, Benet aclareixque “s’ha buscat gent de la nostraciutat perquè tenim un gran planterde músics, professors i artistesreconeguts a escala internacionalper la seva qualitat”. Benet, a més,insisteix que “s’han buscat instru-ments, formacions i estils innova-dors dins la música de cambra”.

A banda de la Lieder Càmera,han participat en el festival el

quintet Cordes Invisibles, que vaengegar el cicle; el quartet desaxos Sax a Quatre; el duo detrompeta i piano compost perJaume Fàbregas i Anna Cardona;el Trio De No & Pestalozzi &Isobe, amb la prestigiosa flautis-ta santcugatenca Patrícia de No;el quintet de vent Harmonia; il’Òpera de Cambra de SantCugat. <

El cicle, dedicat a lamúsica de cambra,tindrà continuïtat is’obrirà a l’exterior

El claustre ha estat un escenari immillorable per al Primer Festival de Música de CambraARXIU

EXPOSICIÓ>L’última exposi-ció col·lectiva de Firart, La ciutati els artistes, es va inaugurardimarts al vespre al restaurant ElMesón de la plaça d’Octavià. Unaquarantena d’artistes locals,membres tots ells del col·lectiuFirart, mostren la seva particularrelació amb Sant Cugat mit-jançant una gran diversitat de tèc-niques i estils.

Dinamitzador de l’art de la ciutatEl dinamitzador cultural MesónCultura, amb un marcat compro-mís amb vers l’art local des queva començar la seva activitat ara faun any i mig aproximadament,porta de nou la tradicional mostracol·lectiva de Firart a l’emblemà-tic restaurant de la plaça d’Octa-vià. L’exposició d’aquest 2004,que s’havia pogut veure prèvia-ment a la Casa de Cultura, preténposar de manifest la visió que

tenen els artistes del lloc on viueni treballen, a través d’una miradaplàstica pròpia.

El Monestir centra l’interès dela majoria dels artistes de Firart,tant per la significació històrica iidentitària que té el monument comper l’interès formal del seu perfil.La presidenta del col·lectiu, ImmaPueyo, entén aquesta elecció “per-què el Monestir és el monumentmés emblemàtic i simbòlic de laciutat”.

La mirada dels artistes tambés’adreça al passat i al present de

la ciutat, representant les sevesfestes populars i la imatge demasies, carrers, places i paisatgesque conformen l’entorn urbà, aixícom les sensacions personals des-vetllades justament per aquestentorn.

Segons Pueyo, la col·lectivad’enguany “aferma el projecteartístic de l’entitat per la nombro-sa participació i el nivell qualita-tiu de les obres. A més, intensifi-ca la nostra cultura i també el tra-dicional lema que la ciutat de SantCugat és una terra d’artistes”. <

Les parets d’El Mesón acullen la Mostra Col·lectiva de Firart 2004JORDI GARCIA

La col·lectiva de Firart fa parada a El Mesón

Festival de música amb bona nota

CULTURA 29Dijous, 29 de juliol del 2004

El pintor Jordi Tortosa es fa càrrec de la nova etapa de l’Espai GorinaJORDI GARCIA

La commemoració del 17è centenari de lamort de sant Cugat s’ha desenvolupat, enbona part, en el claustre del Monestir, notant per les connotacions que pot tenir

aquest espai per ell mateix, malgrat que també,com per trobar-s’hi les restes de l’antiga esglésiapaleocristiana que, fa 1.550 anys, més o menys,es va erigir en el seu honor.La crònica dels actes ja es troba en altres seccionsd’aquest setmanari. El que voldríem assenyalaraquí és la significació simbòlica que el claustre téper als santcugatencs. Durant més de 600 anysfou un espai vital per a la comunitat monàstica,que tant acollia les funcions més bàsiques de lavida quotidiana, com aquelles més espirituals ielevades. A l’ala nord, els escolars rebien lesseves lliçons, mentre que a lasud els monjos efectuaven lesseves lectures i meditacions.Cada diumenge a la tarda,segons explica el Costumari,tots plegats sortien de l’esglésiai el recorrien en processó. Laseva importància era tal, que dela marxa dels monjos encara endiem exclaustració. Després,buidat del sentit primigeni, accessible a tots elsciutadans, l’hi hem atorgat valors monumentals.El claustre, en tant que actualment espai públic, téla capacitat per acollir manifestacions diverses,des de les més estrictament laiques fins a les pura-ment religioses. La compatibilitat entre unes ialtres ha d’estar basada en el respecte mutu. Si ennom de la cultura s’admeten interpretacionssarcàstiques de la seva història, amb més motius’han de poder-hi realitzar aquelles que enllacenamb antigues tradicions de les quals som hereus,com és la processó en ell de les relíquies del màr-tir. El problema rau en la gestió que ha de conci-liar les diferents actuacions. Dissolt el Patronat,

que era la taula de diàleg entre les parts implica-des, la presència de l’exposició d’homenatge alnostre artista local de més fama internacional hafet que la processó d’enguany és fes amb les tor-xes apagades, les quals sols van poder ser encesesal mig del pati central. Resulta curiós que un espaique sempre havia estat il·luminat per llànties d’oli

i ciris, ara s’hagi de recórrer en penombra, mal-grat la singularitat de la celebració. Els llumselèctrics només es van encendre quan el seguici jaera dins l’església paleocristiana. En ocasions anteriors, quan convenia, s’haviendesmuntat exposicions per permetre la celebra-ció d’un acte, el que fos, i després s’havien tornata muntar sense escarafalls de cap mena.Comença a ser hora que s’estableixin vertadersponts de diàleg entre els que avui en tenen la ges-tió i la resta de parts implicades. Que els qui orga-nitzin el pròxim centenari puguin seguir, per undia, les antigues tradicions, que al cap i a la fi,també són una expressió cultural.•

ART A SANT CUGAT per Domènec miquel

Un claustre viu

“Les antigues tradicions,al cap i a la fi, també sónexpressions culturals”

ESPAI PATROCINAT PER:

Els colors de l’estiuinunden l’Espai Gorina

EXPOSICIÓ>L’Espai Gorinas’ha acomiadat de la temporadaamb una exposició col·lectivaplena de llum i de color que espodrà veure de nou a partir del 15d’agost fins al 15 de setembre. Elsquadres del pintor i també gale-rista Jordi Tortosa s’exhibeixen alcostat de l’obra de l’artista Meg, is’ofereixen així dues visions del’art que, tot i que clarament dife-renciades, conviuen harmònica-ment en un mateix espai.

Entre l’abstracció i la figuracióL’artista local Jordi Tortosa, filldel pintor Joan Tortosa, es facàrrec de l’Espai Gorina des deprincipis del mes de juny. La novaetapa de la galeria va iniciar-seamb una altra mostra col·lectiva,que pretenia reflectir la filosofia

que ha de guiar l’espai d’art a par-tir d’ara i que també queda reflec-tida en aquesta última exposició.

Segons Tortosa, “la galeria preténoferir una obra suggerent, a cavallentre l’abstracció i la figuració”.

Jordi Tortosa, d’altra banda,assegura que “l’Espai Gorinadonarà més oportunitats als pin-tors emergents”. El galerista estàconvençut que “a Sant Cugat lifeia falta un espai que no només esdediqui als pintors consagrats”. <

Els quadres de Meg i JordiTortosa es podran veurede nou a l’Espai Gorina apartir del 15 d’agost

Solucionada l’avariatècnica a l’escenari delTeatre-AuditoriL’avaria tècnica que es va detectar fapoques setmanes a la caixa escènicadel Teatre-Auditori ha estat solucio-nada i l’equipament ha reprès el con-junt d’activitats que s’hi desenvolu-pen normalment. L’Orquestra Nacio-nal de Càmera d’Andorra (ONCA),amb Gerard Claret com a violí con-certino i Joaquín Achúcarro al piano,va utilitzar l’espai per als assajos pre-vis a la seva actuació dins del 24è Fes-tival Internacional de Músiques deTorroella de Montgrí, que va tenir llocdissabte passat, i l’stageDansa a SantCugat també utilitza les instal·lacionsdel Teatre-Auditori en algunes de lesseves classes. <

Pou d’Art inicia unasegona quinzena detallers per a infantsPou d’Art ha engegat un segon torn detallers d’estiu. La proposta d’aquestespai d’art per als nens i les nenes queparticipen en els seus tallers és un viat-

ge imaginari a través del qual realitzendiferents treballs de dibuix, pintura,fang i paper maixé. Al Sàhara, elsjoves artistes han pintat paisatges deldesert i han fet cactus que s’hanemportat a casa. A Egipte, han cons-truït una piràmide amb passadissossecrets i un tresor. A Kenya, han fetun safari i han construït un animal iuna càmera fotogràfica. Els infantstambé han viatjat a la Lluna amb uncoet de paper maixé. Pou d’Art noatura aquest viatge el mes de juliol, iproposa més tallers per al mes d’agosti la primera quinzena de setembre. <

La ciutat acollirà un ciclede concerts per a joves a partir de la tardorL’àrea de Joventut de l’Ajuntament hatancat un cicle de concerts per desprésde l’estiu. Aquest és el primer fruitd’un treball conjunt amb associacionsi col·lectius joves i musicals. El passegüent serà perfilar, a partir de la tar-dor, la futura sala de concerts ambbucs d’assaig i un estudi de gravació,responent a una demanda històricaimpulsada sobretot des de Dissidèn-cia Sònica. <


Celebració dels 1.700 anysdel martiri de sant Cugat

MONESTIR >El dia 25 de juliolse celebra el Dia de Sant Cugat iaquest any s’ha commemorat el 17ècentenari del martiri del sant. Ambaquest motiu, es van fer tres solem-nes cerimònies de record al màrtirque va donar nom al Monestir i méstard a la nostra ciutat.

La vigília, a les vuit, amb unanombrosa assistència de fidels, elbisbe del Vallès va presidir la bene-dicció del remodelat cancell i lamissa acompanyada per una coral iun quintet de corda. A l’acabar, totsels assistents es van traslladar alclaustre, on el Grup Mediterràniava ballar la Moxiganga, que és unarepresentació ballada de la Passió deCrist. Després es va fer ofrena d’unacorona de llorer amb cintes verme-lles com a símbol del martiri a laplaça que l’Ajuntament ha instal·latal mig de les restes de la basílicapaleocristiana.

Una llosa de pedra gravada recordael màrtir El diumenge, diada de Sant Cugat,

la missa major va estar presididaper Carles Saler, nou bisbe de Giro-na i anterior bisbe auxiliar de Bar-celona. Després de la missa, el bisbei tots els assistents encapçalats perl’alcalde Lluís Recorder van anarfins al claustre, on el bisbe va beneirla llosa de pedra en memòria delmàrtir i seguidament va fer ofrenad’una corona de llorer mentre lacoral cantava l’Himne a Sant Cugat

i es resava la pregària de Sant Cugatde la litúrgia mossàrab del segle VII.

El mateix diumenge a les vuitdel vespre es va fer una altra cele-bració amb la trobada de represen-tants de diverses comunitats cristia-nes de les nostres terres sota l’advo-cació de sant Cugat, en un peregri-natge simbòlic a les nostres arrelscristianes, i amb l’ofrena d’altrescorones de llorer amb cintes verme-

lles, i es va pregar per la pau. La cele-bració en aquest cas va estar presi-dida per Sabastià Bardolet, abatemèrit de Montserrat, com a recor-datori que el Monestir va ser durant1.000 anys casa i seu d’una comu-nitat benedictina ufanosa i viva queva portar el Monestir a ser un delscentres de fe i de cultura més impor-tants del nostre país i d’Europa.Montse Sant

Un moment de la benedicció del memorial de Sant Cugat al claustre del MonestsirMONTSE SAN

ESGLÉSIA>El dissabte 24 dejuliol, vigília de la festivitat deSant Cugat, com a primer acte deles celebracions dels 1.700 anysdel seu martiri, Josep ÀngelSáiz, nou bisbe del Vallès, en elprimer acte com a bisbe delVallès i encara abans de prendrepossessió de la seva nova seu deTerrassa, va visitar el Monestirde Sant Cugat per beneir elremodelat cancell d’accés a l’in-terior de l’església i retre home-natge al màrtir sant Cugat, pri-mer màrtir de l’Església de Bar-celona.

En la seva homilia va ressal-tar que el cancell, més gran i mésadient per facilitar l’entrada al’església, és un símbol i l’ex-pressió de la voluntat de l’Es-glésia –especialment de la novadiòcesi del Vallès i d’ell mateixcom a bisbe i president de lacomunitat cristiana del Vallès–d’eixamplar les portes espiri-tuals per donar més acollida iservei a tots. Sobretot als mésnecessitats, als pobres, a la gentgran, als immigrants i molt espe-cialment als joves, amb qui ell sesent molt especialment vincu-lat, ja que en el si de la con-ferència episcopal hi tenia uncontacte especial.

El bisbe Josep Àngel tambéva fer un esment molt especial aSant Cugat, que havia estat undels tres llocs en litigi per acollirla seu catedralícia, dient que laseva intenció era la de ser unbisbe que visités sovint les dife-rents esglésies de la seva diòce-si, però que especialment alMonestir de Sant Cugat voliasentir-se com a casa seva, ja queencara que la seu catedralícia eraa Terrassa per raons històriques,se sentia molt especialment vin-culat al Monestir.

El bisbe va dir que el lemaque ha escollit per al seu noucàrrec és Rema mar endins, fentreferència a un passatge de l’E-vangeli en què, després d’unanit de pesca fracassada, Jesúsmana a Pere llançar-se al mar apescar i Pere, en un acte de feen la paraula de Crist, llança lesxarxes i les treu plenes de pei-xos.

“És el que crec que fa faltaavui i el que intento transmetreen el meu ministeri: fe i con-f iança en Déu”, va af irmar elbisbe Josep Àngel Sáiz.

El nou bisbe delVallès,alMonestir deSant Cugat

CENTENARI>La Sala Rusiñol,adherint-se a la celebració del 17ècentenari del martiri de sant Cugat,ha fet fondre unes medalles quereprodueixen dues claus de voltade l’església del Monestir. Així, ala cara de la moneda hi ha repre-sentada la imatge del martiri deSant Cugat i, a l’anvers, la imatgede la dextera domini, o la mà dretade Déu sobre la Creu, totes duesamb les corresponents inscrip-cions.

La galeria, seguint el criteri demossèn Blai Blanquer, rector de

la parròquia de Sant Pere d’Octa-vià, ha fet dues versions de lamoneda: una, gravada en símil debronze, de 70 mil·límetres de dià-metre, ha estat dissenyada per Fre-deric Cabanas i fosa a Trofeus delVallès de Terrassa. L’altra, esculpi-da en plata de llei i amb una edi-ció inicial de 50 peces, ha estatencarregada als tallers dels joiersi argenters Capdevila de Barcelo-na i dissenyada per Manel Capde-vila i Coral. Les medalles es podenadquirir a la parròquia i a la SalaRusiñol. < Les medalles es poden adquirir a la parròquia i a la Sala Rusiñol

JORDI GARCIA

Unes medallesrecorden el martiri

Tres actesdiferents en eltrascurs de duesjornades de festa

La Sala Rusiñol ha encarregat les peces

CULTURA 31Dijous, 29 de juliol del 2004

La història dels còmics ja té un libre dedicat íntegrament aMarilyn Monroe.L’ha creat un dels seus mitòmans més cone-guts per tots nosaltres, ja que va néixer a la nostra ciutat:Fre-

deric Cabanas. Per què un pintor de gran prestigi deixa els pinzells idecideix realitzar un còmic? Respondre a aquesta pregunta ens dónala perfecta excusa per poder definir el “llenguatge dels còmics”.Pro-bablement,quan Frederic Cabanas va decidir unir les seves dues pas-sions: la pintura i Marilyn Monroe, el primer que va pensar va serpintar quadres amb el seu mite com a motiu.Però amb això no trans-metia tot el que volia, que era explicar les escenes més importantsque havia realitzat l’artista. Necessitava reproduir-les amb movi-ment i diàlegs.Per això va trobar en el còmic el mitjà més apropiat pera la seva finalitat.Un quadre és una obra estàtica,que transmet ideesi sensacions,però que si tanca una història només la pot insinuar,dei-xant en mans de la imaginació arribar a ella.Un còmic té com a fina-litat principal explicar històries.Per això utilitza un llenguatge propi, jaque el còmic,a més d’art,és també un mitjà de comunicació.La millordefinició d’aquest mitjà seria indicar que es tracta de narrativa dibui-xada. Sense entrar en gran profunditat sobre el seu llenguatge, ésimportant constatar que, al ser imatges amb escenes i personatgesen moviment,al que més s’assembla és al cinematogràfic.Enric Siói Guido Crepax van ser immillorable exemple de llenguatge cinema-togràfic utilitzat en els còmics. Per desenvolupar una història mit-jançant dibuixos i diàlegs, en les diferents vinyetes s’utilitzen enqua-draments de primers plans, plans mitjos i grans plans, picats, plansde detall, etc., és a dir, la gairebé totalitat dels mateixos del llenguat-ge del setè art.D’altra banda,per poder expressar els diàlegs neces-saris per a la bona comprensió de la narració s’utilitzen els coneguts

bocadillos, on es tanca la part escrita.Als inicis de la narrativa dibui-xada, els diàlegs s’escrivien a peu de pàgina, conjuntament ambuna part de narració descriptiva. Els bocadillos van ser un avança-ment que van donar frescor i llibertat de disseny de les pàgines,sor-tint de la cotilla en què es trobaven fins aleshores.Frederic Cabanas,en el seu debut,no només utilitza destrament tots aquests recursos,sinó que,al descriure a les seves pàgines escenes cinematogràfiques,el cercle es tanca completament.A les trenta pel·lícules que va inter-pretar Marilyn Monroe els temps d’aparició i els tipus d’enquadra-ment de les diferents escenes han estat segurament la principal difi-cultat que deu haver trobat Frederic Cabanas per realitzar el seuprojecte. L’ha resolt bé. En els primers films, en què l’aparició deMarilyn era brevíssima,la narració s’efectua en una sola pàgina,men-tre que en els altres títols s’escullen les escenes més significatives ies desenvolupen en dues o tres pàgines. La tècnica que ha utilitzatel creador ha estat dibuix a llapis per ser passat posteriorment a tintaamb plumilla. El domini de l’autor en anatomia l’ha portat a la realit-zació d’unes boniques imatges que fan honor al protagonista. D’al-tra banda, són destacables les aquarel·les que encapçalen totes leshistòries-pel·lícules,en les quals el pintor amb majúscules s’expres-sa amb soltesa i art en la seva màxima expressió. Per finalitzar, s’hade deixar constància que si bé és freqüent el pas d’artistes creadorsde còmic al món de la pintura i la il·lustració, és pràcticament nul elcircuit invers. El gran cost de temps de treball i la deficient compen-sació econòmica al nostre país n’és la causa. Per això hem d’agraira Frederic Cabanas el regal que ens ha fet, no només als admira-dors de Marilyn, sinó a tots els seguidors d’aquest mitjà de comuni-cació, necessitat de grans creadors.•

HISTÒRIA DEL CÒMIC per Jordi Frontons

Portada del llibre ‘Las 30 caras de Marilyn Monroe’, de Frederic Cabanas

TORTOSA>El Cor Aulos vaactuar divendres passat a la 9a Festadel Renaixement de Tortosa, alBaix Ebre. La coral santcugatenca,dirigida per Jordi Piccorelli, vaacompanyar una vegada més laCompanyia Elèctrica Dharma enla seva versió de El llibre vermell deMontserrat.

La pista poliesportiva del barride Remolins, un recinte a l’aire lliu-re, es va convertir en l’escenarid’una actuació que combina lamúsica i els cants compostos afinals del segle XIV amb les impro-visacions contemporànies de

l’Elèctrica Dharma. Els focs d’ar-tifici enlairats des del castell de laSuda, que coincidien per casualitatamb el concert, van donar un tocde color a la nit i van contribuir adeixar bocabadat el públic, que vaovacionar llargament els músics.

Més de dos anys de relacióLa Companyia Elèctrica Dharmava enregistrar El llibre vermell fa unparell d’anys i, per a l’ocasió, vadecidir envoltar-se del quartet Pell iCanyes i el Cor Aulos. L’Aulos, desd’aquell moment, ha realitzat més de10 concerts amb la Dharma. <

El Cor Aulos posa veu a ‘El llibre vermell’ de la Companyia Elèctrica DharmaARXIU

Amb el concert ofert pel cor de cambra LiederCàmera, fundat a Sabadell fa 14 anys, arribava lacloenda d’aquest I Festival de Música de Cambraamb dues fites assolides plenament, que són l’as-

sistència de públic i el bon nivell general dels participantsque, en molts casos, són persones nascudes o vinculades ala ciutat. Aquestes consideracions les faig evidents per sig-nificar que cal, com es deia en la presentació del festival,que hi hagi una continuïtat perquè el marc i el contingut ho

mereixen i que, com un afegitó a la temporada habitual delTeatre-Auditori, que acaba amb la Festa Major, el mes dejuliol permet pensar en una programació més àmplia queconsideri aquestes dues característiques, qualitat i ubicació,per omplir unes nits propícies per al gaudi i el retrobament,que molta més gent del que potser es pensa espera tenir.Les dues parts del concert estaven perfectament diferen-ciades començant amb Due composizzioni coralid’Ildebrando Pizzeti, sobre poemes de Safo, obra com-posta el 1944 amb to elegíac, que van servir per crear unclima propici per part del grup coral. A continuació, Unsoir de neige, una peça exquisida fruit del preciosismegal de Francis Poulenc a partir de poemes de Paul Eluard.Després Ave Maria d’Anton Bruckner, una mostra defi-nitiva de la qualitat del gran simfonista alemany, que elcor va expressar amb una contenció i força simultànies degran nivell que encaixava en el marc físic del claustre sin-gularment. Va tancar la primera part Frohlocket Wölker,una cançó de Felix Mendelssohn, bella melodia i riquesaharmònica que el conjunt de veus va oferir amb gràcia idelicadesa.La segona part estava estructurada per cançons popularscatalanes harmonitzades per diferents autors i algunes d’au-tor reconegut, com la versió coral de la sardana Somni fetapel mateix Saderra Puigferrer, la immarcescible Sardana deles monges d’Enric Morera i una obra del director JosepVila, Cançó a cau d’orella, de profunda sentimentalitat. Laversió de La presó de Lleida, harmonitzada per CumellasRibó, que va tenir una col·laboració inesperada però eficaçde les campanes de l’església, va ser una definitiva mostradel nivell de qualitat assolit per Lieder Càmera rubricat pelsaplaudiments inacabables del públic, que va suscitar tresbisos, inclòs la impactant versió de Noguera de la popularBaixant de la font del gat, fins una sortida de l’escenari pro-gressiva mentre interpretaven El rossignol, final d’un con-cert memorable on va quedar clar el mestratge indiscutiblede Josep Vila. •

CRÍTICA DE CINEMA per Eduard Jener

Cloenda brillant

TÍTOL: I FESTIVAL DE MÚSICA DE CAMBRA AL

MONESTIR DE SANT CUGAT

LIEDER CÀMERA, cor de cambra.

DIRECTOR: Josep Vila i Casañas,

Música d’Anton Bruckner, Felix Mendelssohn, Enric

Morera, Ildebrando Pizzeti, Francis Poulenc, Manel

Saderra Puigferrer, Josep Vila i Casañas i harmonit-

zacions de J. Cumella Ribó, Francesc Pujol, Josep

Sancho Marraco i Xavier Sans.

LLOC I DIA: Claustre del Monestir, 23 de juliol

El Cor Aulos actua a laFesta del Renaixement

‘Las 30 caras de MarilynMonroe’,de Frederic Cabanas


IN SITU... PER ROGELI PEDRÓ I FONTANET

FENTSAFAREIG (i II)

majoria de cases, l’ús dels safa-rejos minvà.Els safarejos del carrer de laFont Nova es van rehabilitarl’any 1977 i, ara, és un espai querecorda “un temps en què l’aiguano era corrent, les dones anavena fer la bugada als safarejospúblics que hi havia distribuïtspels diferents barris de la ciu-tat”.Un altre safareig de Sabadell ésel de la Creu Alta, que s’hacomençat a rehabilitar enguanycom a equipament cívic i espaid’exposicions, mantenint l’es-tructura i un recordatori de comeren els safarejos antigament.Malauradament, l’edifici delssafarejos públics del carrerVillà, 25, han desaparegut; es vaenderrocar malgrat el prec demoltes persones que s’hi vanoposar. Ara, l’únic record quequeda d’aquell indret és el nomdel carrer dels Safareigs i unamala reproducció del que eren,un tros més enllà. A mi m’hauria agradat que lamemòria històrica dels nostressafarejos s’hagués mantingut talcom ho han fet a Caldes i a Saba-dell i, així, poder transmetreaquesta realitat als escolars i alsjoves, que haurien de saber querentar la roba no sempre ha estatcosa de les màquines automàti-ques.

Rogeli Pedró i [email protected]

de còdols i plantes. M’agradariaque el safareig s’omplís d’aiguai es protegís amb una estructuraque en fes entenedora l’antigautilitat.També suggereixo que escol·loqui un rètol explicatiu querecordi la memòria i les arrelsd’un espai entranyable, necessa-ri i ple de valors socials ihumans.Des d’aquest modest escrit vol-dria homenatjar totes les donesrentadores i bugaderes de SantCugat que passaren moltes horesde fred, fent mans i màniguesper tenir la roba de la famílianeta i polida en aquest indretentranyable dels safarejos deCan Villà.També vull agrair l’esforç demoltes persones que han dedi-cat part del seu temps a escriu-re, reivindicar i reclamar la recu-peració dels safarejos. Tots ellshan demostrat molta sensibilitatpel que fa al nostre entorn urbà.En aquest sentit, em ve a lamemòria una frase de l’escripto-ra Carmen Posadas que segura-ment us deixarà tranquils, amiclector, amiga lectora: “Cadascúha de saber escollir les sevesguerres, algunes només, perquèno podem lluitar contra totes”.Cadascú, ha de fer allò que sapfer, allò que vol fer. ¿Recordeuallò del granet de sorra? Aques-ta, doncs, és una crida d’ànim

per fer alguna cosa per als altres,mai per desentendre’ns de res.

ELS SAFAREJOS DE LESVEÏNES POBLACIONS DESABADELL I CALDES DEMONTBUI

A Caldes de Montbui, els safare-jos públics tenien i tenen l’ai-gua calenta gràcies a l’aigua quebrolla de les diverses fonts ter-mals. L’aigua surt calenta per-què prové d’una falla tectònicaque passa per la zona. Allà, latradició de les bugaderes encaraes manté fins al dia d’avui. Si ushi acosteu, encara podreu veurerentar algunes dones i sentireu elrepicar de les pales mentre lesdones fan safareig.El popular safareig de la Porta-lera es va construir al segle XIX il’aigua que l’alimenta prové dela font del Lleó.Algunes dones de Caldes enca-ra prefereixen rentar a mà algu-nes peces de roba tot i tenir larentadora automàtica a casa.Diuen que continuen rentant laroba al safareig de la Portalerades de fa 50 anys perquè els fagràcia, perquè l’aigua portamenys calç i perquè la roba elsqueda més neta i suau. Semblaun anunci dels que fan a la tele-visió, oi?A Caldes, l’aigua dels safarejoses buida cada dia, es neteja i

durant la nit s’omplen nova-ment.Avui, la Portalera segueix sentun punt de referència per rentarla roba a mà i un lloc de trobadai fer safareig per a moltes donesde la població.Els safarejos públics de Sabadelles van construr l’any 1832. Nofou fins al 1892 que l’Ajunta-ment decidí cobrir els dos safa-rejos públics de la ciutat: el vell,situat a la plaça de Gas i el nou,al carrer de la Font Nova. Avui,ens referirem al que fou rehabi-litat l’any 1977: els safarejos dela Font Nova.Als safarejos hi havia una grancaldera per escalfar l’aigua itambé un rellotge de paret alcentre de la nau que anava moltbé per “no perdre el món de vistatot fent safareig”. Més endavants’hi afegiren uns serveis sanita-ris o comunes.Els safarejos de la Font Novas’obrien cada dia de la setmanade dilluns a dissabte, des de lesset del matí fins a la posta de sol.Moltes dones de Sabadell ana-ven a fer la bugada després de lajornada de treball a la fàbrica ide fer la feina de casa.Als safarejos de la Font Nova hihavia quatre piques: dues ser-vien per ensabonar la roba i lesaltres dues per esbandir-la. Lespersones que havien de rentar laroba d’alguna persona que patiaalguna malaltia infecciosa dis-posava d’una pica a part per evi-tar encomanar la infecció.Als anys cinquanta, amb l’arri-bada de l’aigua corrent a la

Imatge dels antics safarejos de Sant CugatARXIU

Equesta setmana con-tinuem fent safareig,tal com us anunciavala setmana passada,sobre el que quedadels safarejos deCan Villà i de com

ho podem millorar. També emreferiré a alguns exemples deconservació de safarejos a lesveïnes poblacions de Caldes deMontbui i de Sabadell.Anem a pams. L’octubre del’any 2001 l’artista Marina Cay-cedo va fer arribar una carta al’alcalde de Sant Cugat, LluísRecoder, en la qual expressavael seu sentir i el de 150 artisteslocals davant el projecte d’ende-rrocament dels safarejos de CanVillà. La carta deia: “Els safare-jos de Sant Cugat i la casa de lafamília Puig, que ha estat el llocon els veïns feien la bugada i onanaven a buscar aigua per beurequan la vila no en tenia de pota-ble, són espais que no poden serdestruïts tenint-nos a nosaltresper espectadors passius”.D’altra banda, la Sra. M. AlbaCusó Puig, filla i néta de la famí-lia Puig, en una carta publicadaal Tot Sant Cugat, deia: “Em sapmolt de greu que treguin elssafarejos, una de les poquescoses que ens queden en aquestpoble”, i afegia: “Per a nosal-tres suposa perdre una part de lesnostres arrels”.Tot i les signatures i cartes d’al-guns santcugatencs, la casa delssafarejos es va enderrocar l’any2002. Segons el consistori, estractava d’un edifici no catalogati es considerà tirar endavant ladecisió per tal de dur a terme lesobres d’obertura del carrer delsSafareigs fins al carrer ÀngelGuimerà i així, descongestionarla zona de l’estació dels Ferro-carrils de la Generalitat.El mes de novembre de l’any2001 (vegeu EL DIARI DE SANT

CUGAT, núm. 405, any VIII) eltinent d’alcalde de Ciutat Soste-nible, Joan Carbó, deia: “Nosal-tres considerem que aquestacasa no està catalogada, que l’ú-nic catalogat són els safarejos ique això és el que cal conser-var”. Un cop enderrocada la casadels Safareigs, es van aprofitarles peces utilitzades pròpiamentper rentar i se n’ha mantingutuna reproducció ben desafortu-nada. Ho explico: actualment,el que queda dels safarejos deCan Villà ofereix un aspecte queen cap moment ens fa pensar enel que havien estat i per a quèhavien servit. Ara mateix, elsafareig fa de jardinera està ple


Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'HomenatgeTel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]'Ajuntament de Sant Cugat no es fa càrrec de la responsabilitat dels actes publicats en aquesta agenda.

30 Divendres

21 h. Pl. de l’Om

Mostra de Dansa Sant Cugat

Mostra de TallersOrg.: Varium, Espai Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat, Centre Cultural,Diputació de Barcelona

31 Dissabte

12 h. Museu de Sant Cugat

“Deixeu parlar els capitells: ells ho sabentot”

Visita teatralitzada. Preu: 2 eurosOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

1 Diumenge


Grau-Garriga. Obra recent

Monestir i Casa Aymat.Visita guiadaOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

8 Diumenge

10.30 h. Oficina de Turisme

Itinerari per la vila de Sant Cugat

Cal fer reserva. Preu 7 euros. Durada 1 hora i mitjaOrg.: Ajuntament de Sant Cugat




19 h. Pl. Augusta

Ballada de sardanes

Amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de BarcelonaOrg.: Entitat Sardanista de Sant Cugat

15 Diumenge




21 Dissabte


“Deixeu parlar els capitells: ells ho sabentot”

Visita teatralitzada. Preu: 2 eurosOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

22 Diumenge


Grau-Garriga. Obra recentMonestir i Casa Aymat.Visita guiadaOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

ESPORTSDijous, 29 de juliol del 2004 35

FUTBOL>

El Sant Cugat Esport FCs’estrenarà el cap de setma-na de l’11 i 12 de setembreal campionat de Lliga de la

temporada 2004/2005, a l’estadidel Ripollet FC, equip que aquestacampanya ha descendit de la Pri-mera Divisió Catalana. Serà eldebut del primer equip de l’entitatvermell-i-negre a la Regional Pre-ferent, categoria on militarà desprésd’aconseguir l’ascens en l’últimajornada al grup tercer de PrimeraRegional.

En la primera volta, el SantCugat Esport FC visitarà elsterrenys de joc del Ripollet, Saba-dell Nord, Roses, Sallent, Vic, Olot,Mollet i Vilassar. Per contra, enaquesta primera meitat de Lligarebrà a la Zona Esportiva Munici-pal Coll Favà el Taradell, el Mont-cada, L’Escala, el Sant Cristòfol, elCerdanyola de Mataró, el Tossa, elMartorell, el Cassà de la Selva i elBlanes.

El conjunt santcugatenc fina-

litzarà el campionat, després de 34jornades de competició, al terrenyde joc del Blanes.

Manel Delgado ha explicat a EL

DIARI DE SANT CUGAT que “co-mençar puntuant en els primersquatre partits de Lliga és moltimportant, tant per la classificaciócom per la moral de l’equip”. Del-

gado prefereix no marcar-se capobjectiu abans d’iniciar la campa-nya i prefereix definir-se “a finalsde gener o a principis de febrer”.

La plantilla, gairebé perfiladaL’entrenador del primer equip,Manel Delgado, que dirigirà el SantCugat Esport FC per primera vega-

da, ja té definit el 90% de la sevaplantilla. Els porters són: SergioAbad, Marc Cabestany (Cerda-nyola del Vallès) i Toni (Gavà). Elsdefenses són César Crespo, Juani-to, Joan Garcia, Javi González, ToniZamora i Vélez (Olímpic CanFatjó). Els mitjos són Javi Méndez,Alberto Cortés, Jordi Boria (Olím-

pic Can Fatjó), Javi Rodríguez(Olímpic Can Fatjó), Ignasi (CanParellada), Carlitos (Can Parella-da), Sergi Rodrigo (Mercantil) iÁlvaro de Pedro (Jábac Can Jofre-sa). Els davanters són Nando,Roque, Jordi Pujol. La pretempora-da de l’equip local començarà eldimarts 10 d’agost, a la ZonaEsportiva Municipal Coll Favà.

El tècnic vermell-i-negre creuque té una plantilla compensada:“Hi ha jugadors amb experiència ala categoria i joves amb projecció.

Estic satisfet amb la plantilla quetinc”. Durant la pretemporada, eltècnic té la intenció d’incorporar unparell de jugadors més, que podrienprocedir del juvenil A d’aquestatemporada 2003/2004.

Partits de pretemporadaDelgado ja té planificat els partitsde pretemporada que afrontarà elseu equip. Aquests són els següents:Vista Alegre-Sant Cugat (22 d’a-gost, 19 hores); UE Rubí-SantCugat (25 d’agost, 20.30 hores);Sant Cugat-Viladecans (28 d’agost,20 hores); un triangular a Castellà(4 de setembre, 17 hores); Olesa deMontserrat-Sant Cugat (5 desetembre, 18 hores); Sant Cugat-Poble Sec (9 de setembre, 20hores). El Sant Cugat Esport FC espresentarà oficialment davant l’afi-ció en un partit amb el Poble Sec, dePrimera Catalana, el 9 de setem-bre, a les 20 hores.// Àlex López

L’entrenador del Sant Cugat Esport FC, Manel Delgado, creu que té una plantilla compensada en totes les líniesJORDI GARCIA

COMPETICIÓ>Melissa Caba-llero ha participat en l’última com-petició abans de prendre part ambla selecció espanyola de natació al’agost als Jocs Olímpics d’Ate-nes, on participarà en les proves de4x100 i 4x200 metres lliures. I hoha fet amb un balanç d’una meda-lla d’or, dues de plata i dues debronze.

La nedadora de Sant Cugat vaguanyar amb el seu club, el ClubNatació Sabadell, la prova dels4x200 (8 minuts, 21 segons, 74centèsimes) en la 27a edició delCampionat d’Espanya Absolutd’Estiu de Natació (piscina llarga,de 50 metres). Caballero va sersegona en la prova dels 200 metrescrol i tercera en els 4x100, tambéamb el seu club. En aquesta provaindividual dels 200 metres, la com-ponent de la selecció espanyola vabaixar la seva marca personal (2minuts, 01 segons, 21 centèsimes)

i va registrar una nova marca (2minuts, 00 segons, 80 centèsimes).Finalment, en la prova dels 200metres esquena va cloure en la ter-cera plaça.

Per clubs, el Club Natació Saba-dell va proclamar-se subcampiód’Espanya en categoria femenina,amb un total de 354,5 punts.

Aquest nacional absolut denatació va tenir lloc entre el 21 i el25 de juliol, a les Piscines BernatPicornell de Barcelona.

Melissa Caballero, al costat del’equip espanyol de natació, estaràconcentrada al Centre d’Alt Ren-diment (CAR) de Sant Cugat fins

que comencin els Jocs Olímpicsd’Atenes, a l’agost.

Mario Caballero, campió al catalàEl germà de Melissa Caballero,Mario Caballero, és també una deles joves promeses de la nataciócatalana. Ho va demostrar el capde setmana passat a Sabadell, onva proclamar-se campió de Cata-lunya en categoria aleví masculí enla prova dels 100 metres braça ambun crono de 2 minuts, 16 segons, 90centèsimes.

També va participar en duesproves més: 100 metres papallonai els 200 estils. La millor classifi-cació va ser en els 100 papallona,on va quedar vuitè. En aquestaprova va superar la seva marca per-sonal, amb un temps d’1 minut i 12segons. Caballero també va asse-gurar-se amb el seu club, el CNSabadell, el Campionat de Cata-lunya per Clubs. //Àlex López

Un or,dues plates i dos bronzesde Caballero a l’estatal de natació

Melissa Caballero participarà per primera vegada en uns Jocs OlímpicsJORDI GARCIA

Els vermell-i-negres’estrenaran aPreferent l’11 o 12de setembre

La integrant de la seleccióespanyola participarà enels Jocs Olímpics, en lesproves de 4x100 i 4x200

Delgado té la plantilla quasitancada i l’equip local espresentarà el 9 desetembre amb el Poble Sec

El Sant Cugat començaràla Lliga al camp del Ripollet

ESPORTS36 Dijous, 29 de juliol del 2004

CAR>Iñaki Urdangarín, vicepre-sident del Comitè Olímpic Espa-nyol (COE); Rafel Niubó, secretarigeneral de l’Esport de la Generali-tat de Catalunya; i Rafael Blanco,director general d’esports del Con-sejo Superior de Deportes, van visi-tar dilluns els esportistes que el mesvinent participaran als Jocs Olím-pics d’Atenes (Grècia) i estanenllestint la seva preparació al Cen-tre d’Alt Rendiment (CAR) de SantCugat.

Abans d’aquesta visita, va tenirlloc al CAR de Sant Cugat el Con-sell General d’aquesta instal·laciód’elit, amb l’assistència de mem-bres del Consejo Superior deDeportes i de la Secretaria Generalde l’Esport de la Generalitat deCatalunya.

Les autoritats van finalitzar lavisita amb un dinar al centre ambalguns dels esportistes que seran aAtenes. <

Vuit jugadores no segueixenal CV Sant Cugat de LlinàsNomés continuen dues de les onze jugadores que van acabar la temporada passada

VOLEIBOL>De les onze jugado-res que van finalitzar la temporadapassada al sènior A femení del ClubVoleibol Sant Cugat, tan sols enpodrien continuar un màxim detres. Maria Bonafont i l’argentinaMarcela Ré ja han arribat a unacord amb el club i signaran els prò-xims dies el seu nou contracte. Per

la seva banda, el club prova de con-tactar des de fa setmanes amb labrasilera Patricia Beckert amb l’ob-jectiu de proposar-li la renovació.El nou entrenador del CV SantCugat, Marc Llinàs, ha assegurat aEL DIARI DE SANT CUGAT que “síque em preocupa que a falta de vintdies perquè l’equip iniciï la pre-temporada no tinguem configuradala plantilla, però tal com han anatles coses, no volem córrer per fitxarqualsevol jugadora i volem anar apoc a poc”.

El club ha confirmat les vuitjugadores que no seguiran a l’enti-tat. Són les catalanes Núria López,Núria Peruga, Maria Tortosa i Bàr-bara Puiggalí; Beni Fernández,d’Oviedo; les argentines BrunaTacola i Viviana Dominkó; i lanord-americana Lori Rittenhouse.

A banda de Maria Bonafont iMarcela Ré, el CV Sant Cugat java assegurar-se fa unes setmanesla contractació de dues jugadores

joves catalanes de 17 anys. Es trac-ta de la col·locadora Mariona Paulsi de Nerea Sánchez, que pot ocu-par les demarcacions de central ooposada. Totes dues jugadores hanformat part aquesta campanya de laselecció juvenil espanyola.

El club que presideix CarlesCastro també ha establert negocia-cions amb les jugadores del SagratCor Sarrià, Clàudia Carol i IreneCabrera, que Marc Llinàs coneixmolt bé ja que les entrenava la tem-porada passada a la SuperlligaFemenina.

El CV Sant Cugat també hacomunicat oficialment que Sergi

Bosch, que la campanya anteriordesenvolupava les funcions dedirector tècnic de la FederacióCatalana de Voleibol, és el nousegon preparador de l’equip.

El 16 d’agost, la pretemporadaEl dilluns 16 d’agost arrencarà lapretemporada per al primer equipdel CV Sant Cugat. Llavors, elclub té previst tenir a prova Britta-nie Budinger, una jove jugadoranord-americana que juga en laposició de 4.

El primer equip femení podriajugar un torneig amistós a Portugalla segona setmana de setembre,

mentre que posteriorment podriajugar algun encontre amistós a SantCugat. El sènior A femenícomençarà la temporada el 25 desetembre rebent al nou pavellómunicipal PAV-3 al Ciudad de LasPalmas.

D’altra banda, la jugadora cadetdel CV Sant Cugat, Mònica Martí-nez, ha finalitzat en quarta posicióamb la selecció espanyola cadet al8 Nacions Femení de Voleibol,competició que va jugar-se a Itàliadel 19 al 25 de juliol. En el partit peltercer i quart lloc, Espanya va per-dre amb Alemanya per 3 sets a 0.//Àlex López

Beni Fernández, amb el dorsal número 13, i Núria Peruga, amb el dorsal número 6, han causat baixa al CV Sant CugatEFRÉN MONTOYA

Iñaki Urdangarín conversa amb un grup de nedadors del CAR de Sant CugatCEDIDA

Continuen Bonafont i Ré,mentre el club prova decontactar amb Beckert, aqui vol oferir la renovació

TORNEIG>L’equip de Los Mar-tínez, integrat per jugadors santcu-gatencs, és el nou campió de les 24hores de Futbol Sala Masculí MasGener, campionat que enguany hacelebrat la seva vuitena edició i quecompta amb l’organització delClub Esportiu Mas Gener.

En la final d’aquesta competi-ció d’estiu, Los Martínez van vèn-cer el campió de la darrera ediciódel torneig, el Miraka, integrat peruna barreja de jugadors de l’O-limpyc Floresta FS i el CE MasGener, per 8 gols a 5.

Amb aquesta primera posició,el conjunt de Los Martínez supe-ren la quarta plaça assolida en l’e-dició del 2003.

En el partit pel tercer i quartlloc, el Bar Casa Paco va guanyarel Transportes Moreno per 0 a 3.

Més equips que l’any passatSi en l’última edició hi van jugarun total de vuit equips participants,el cap de setmana passat ho van ferdeu, amb la presència de tres con-junts de Rubí i un de Montcada iReixach.

La classificació final de les VIII24 hores de Futbol Sala MasculíMas Gener va ser la següent: LosMartínez; Miraka; Bar Casa Paco(Rubí); Transportes Moreno(Rubí); Los Berberechos; CE MasGener; Bar Casa Tere (Rubí); Pan-reac (Montcada i Reixach); Vetera-nos i X-Men.

L’organització va distingirCadmo Bonache (Los Martínez)com al millor jugador del torneig;a Los Martínez com l’equip menysgolejat i va lliurar un trofeu a l’es-portivitat al conjunt del Panreac.

Aquesta competició s’hadesenvolupat entre divendres a latarda i dissabte a la nit a la pistamunicipal de Mas Gener. Aquestaha estat també una de les activitatsque s’emmarca dins la Festa Majorde Mira-sol. <

Los Martínezs’imposen a Mas Gener

Urdangarín,amb elsesportistes d’Atenes

ESPORTS 37Dijous, 29 de juliol del 2004

ESTADES>L’Ajunta-ment de Sant Cugat, a tra-vés de l’Oficina Munici-pal d’Esport per a Tothom(OMET), ofereix cadaestiu diferents activitatsesportives per als jovesdel municipi. Algunesd’aquestes propostes sónel Sicomotricampus, lesEscoles Esportives, elsCasals d’Hípica, el Cam-pus de Formació Esporti-va, l’Escola de PàdelInfantil, Activitats Mul-tiesportives per a Joves icasals als districtes deValldoreix, la Floresta,Mira-sol i les Planes.

Un 75% d’ocupacióEl regidor d’Esports de l’Ajunta-ment de Sant Cugat va convocardivendres els mitjans de comuni-cació per destacar l’èxit d’aquestscampus, que es desenvolupen elsmesos de juny, juliol i setembre.“Mantenim un índex d’ocupació de

les activitats d’estiu del 75%, elmateix que els últims anys”.

Entre totes les activitats queofereix l’Ajuntament, un total de1.685 joves de la ciutat ja han par-ticipat fins ara en alguna de les pro-postes.

Aquesta primera valoració va

desenvolupar-se a les instal·lacionsde l’Hípica Sant Cugat, l’única ins-tal·lació no municipal que acull unaactivitat d’esports.

La primera quinzena de setem-bre es repetiran alguna d’aquestespropstes, tot just abans que s’iniciïel curs escolar 2004-2005. <

Les activitats d’estiu del’Ajuntament tenen èxit

COMPETICIÓ>Els atletes sant-cugatencs Eloi Rovira, del FC Bar-celona, i Oriol Cascalló, de l’Inte-gra 2, han participat en l’onzenaedició del Míting d’Atletisme Ciu-tat de Mataró, que va tenir lloc el21 de juliol a l’Estadi Municipald’Atletisme de Mataró.

Rovira va finalitzar en terceraplaça en la prova de llançament depes, amb una marca de 16,39, i cin-què en la disciplina de disc (47,91metres). Rovira prendrà part aquestcap de setmana al Campionat d’Es-panya absolut, que es farà a la ciu-tat d’Almeria.

Per la seva banda, Oriol Casca-lló va millorar la seva marca perso-nal en establir 9 minuts i 18 segonsen la prova dels 3.000 obstacles.Cascalló també va competir diu-menge en la primera edició delMemorial Miquel Consegal, que vacelebrar-se a l’Estadi Serrahima, aBarcelona. El santcugatenc va fina-litzar en la quarta plaça als 1.500metres llisos masculí, amb un regis-tre de 4 minuts 1 segon i 62 centè-simes. Amb aquestes dues compe-ticions, l’atleta de Sant Cugat posapunt final a la temporada esportivaoficial i no tornarà a la competiciófins al setembre. <

L’Hípica Sant Cugat acull també una de les activitats esportives d’estiuJORDI GARCIA

Hi participen un total de 1.685 joves de la ciutat

Els atletes Rovirai Cascalló,alMíting de Mataró

COMPETICIÓ>Javier Saviola,jugador de futbol del FC Barcelo-na; els tenistes Tommy Robredo iFeliciano López; Xavier O’Callag-han, jugador d’handbol del FC Bar-celona o la nedadora Melissa Caba-llero són alguns dels esportistesd’elit amb residència a Sant Cugatque participaran als Jocs Olímpicsd’Atenes, a l’agost.

Javier Saviola ha estat l’últimde tots aquests esportistes a serconvocat amb el seu país, Argen-tina, per jugar les Olimpíades. Eldavanter, que diumenge va perdredavant la selecció del Brasil laCopa Amèrica de futbol, no podràacompanyar l’expedició del FCBarcelona en la seva gira pel con-tinent asiàtic.

El jugador santcugatenc d’ho-quei herba Christian Wein, d’altrabanda, no podrà defensar la selec-ció alemanya als Jocs Olímpicsd’Atenes. Una inoportuna lesió l’haobligat a perdre’s el que hauria estatla seva segona presència consecu-tiva en unes Olimpíades. Una rup-tura fibrilar de fins a 18 centímetresal quàdriceps del peu dret ha obli-gat a darrera hora el seleccionadoralemany a descartar la seva partici-pació als jocs. <

Esportisteslocals d’elit,alsJocs Olímpics


INSTAL·LACIONS>El Golf CanSant Joan, que enguany celebra eldesè aniversari, ha preparat unainauguració oficial per a l’oberturadel camp als divuit forats i també dela nova zona de pràctiques. Totsaquests actes tindran lloc o el dijous30 de setembre o el divendres 1d’octubre.

Aquest equipament va posar enmarxa els divuit forats el 2 de generamb l’entrada en funcionamentdels forats 13, 14, 15 i 16.

El Golf Can Sant Joan, l’úniccamp de golf públic de Catalunya,comptarà amb la presència de Seve-riano Ballesteros, golfista i dissen-yador de camps de golf, que ara fapoc més de deu anys va ser el res-ponsable de projectar el Golf CanSant Joan, instal·lació que depèn dela Federació Catalana de Golf. Tra-jectory és l’empresa de Ballesterosque s’ha encarregat de modernit-zar el camp.

També es preveu que en aques-ta festa del golf català hi siguin pre-sents, entre altres personalitats,Rafel Niubó, secretari general del’Esport de la Generalitat de Cata-lunya, així com també dels presi-dents de les federacions catalana iespanyola de golf.

Aquesta inauguració oficial espreveia en un principi que tinguéslloc la setmana del 21 al 27 de juny,però finalment la Federació Catala-

na de Golf ha preferit que sigui el 30de setembre o l’1 d’octubre, quanse celebri aquest desè aniversari.

Una nova zona de pràctiquesAmb l’objectiu de millorar els seusserveis i facilitar l’aprenentatged’aquest esport, el Golf Can Sant

Joan està aixecant una nova zonade pràctiques que entrarà en fun-cionament al mes de setembre.Aquest edifici té dues plantes ambcapacitat per a 44 places, 22 encada pis.

Un pitch&putt de nou foratsserà l’última novetat que presentarà

aquest camp de golf . Es preveu queel mes de setembre comencin lesobres. Amb tot, el moviment deterres d’aquest nou equipament jas’ha executat i és per això que ambmolt poc temps aquest noupitch&putt de nou forats podriaestar enllestit. //Àlex López

La nova zona de pràctiques, amb un total de 44 places, entrarà en funcionament al setembreEFRÉN MONTOYA

HOQUEI PATINS>Pol Carulla,jugador santcugatenc que defensaels colors del Patín Alcodiam,debutarà a l’OK Lliga el 3 d’octu-bre a la pista del Maçanet. L’Alco-diam s’estrenarà a la màxima cate-goria de l’hoquei patins estatal des-prés d’ascendir aquesta temporadaprocedent de la Primera Estatal.L’Alcodiam acabarà la campanya ala pista del Voltregà.

En la primera volta, l’Alcodiamvisitarà les pistes del Maçanet, Vic,Vilanova, Blanes, Reus, Vila-seca iTenerife. En aquesta primera etapade la competició rebrà a la sevapista els següents equips: FC Bar-celona, Lloret, Noia, Igualada,Vigo, Lleida, Liceo i Voltregà.

Aquesta serà la quarta tempora-da consecutiva de Pol Carulla alPatín Alcodiam. Carulla serà, des-prés de l’exporter Ramon Canalda,el segon santcugatenc que juga al’OK Lliga. El defensa, de 23 anys,s’ha format en els equips de basedel Patí Hoquei Club Sant Cugat itambé ha jugat amb el primer equipmasculí de l’entitat. <

MOTOCICLISME> RubènXaus es manté en l’onzena plaça ala classificació general de pilotsdesprés d’acabar també onzè diu-menge al Gran Premi de la GranBretanya, en la novena prova pun-tuable per al Campionat del Món deMotociclisme de Velocitat. El pilotde Sant Cugat va completar el cir-cuit anglès de Donington Park, ambun total de 30 voltes (120.69 quilò-metres), amb un temps de 46minuts 17 segons i 963 centèsimes.Xaus va creuar la meta a 47 segonsi 490 milèsimes de l’italià Valenti-no Rossi (Yamaha), campió de laprova i líder del mundial.

Vacances fins al 22 d’agostEl Campionat del Món de Veloci-tat de MotoGP no es reprendrà finsal 22 d’agost, quan es disputarà ladesena d’un total de setze curses.L’escenari serà el traçat de Brno iel campionat, el Gran Premi de laRepública Txeca.

Després de la primera prova dela segona meitat de la temporada,Xaus es manté onzè, amb 46 punts,i continua tenint opcions decol·locar-se entre els deu millorspilots de la categoria reina en lespròximes curses. El santcugatencés a només onze punts del novè lloc,que ocupa ara mateix l’italià MarcoMelandri (Yamaha).

L’integrant de l’equip Ducatid’Antín marxarà uns dies de vacan-ces abans de tornar a la competicióoficial. <

CEDIDA

Primer Torneig de l’Institut AutranGOLF>Els links del Club de Golf Sant Cugat han acollit la primera edi-ció del Torneig de Golf Institut Autran. Els campions d’aquest certamenhan estat els següents: la parella guanyadora en handicap inferior ha estatla integrada per Lluís Bruguera i Andrés Gimeno (44 punts); la parellaque s’ha imposat en handicap superior ha estat la formada per CristinaRecasens i Antonio Nogué (47 punts); la parella vencedora en scratch haestat la composta per Montse Artigas i Nina Gotos (36 punts). <

El Golf Can Sant Joan ultimaels actes del desè aniversariEl 30 de setembre i l’1 d’octubre són les dues dates proposades per a la celebració

Pol Carulladebutarà a l’OKLliga a Maçanet

Xaus marxa devacances onzèal mundial

La UE Sant CugatTranes debutarà a laLliga amb el VilanovaEl sènior masculí de la secció debàsquet de la Unió Esportiva SantCugat s’estrenarà al campionat deLliga de Primera Catalana (grupprimer) rebent el CE Vilanova i laGeltrú, segons el precalendari queha fet públic la Federació Catalanade Bàsquet. Aquest enfrontamenttindrà lloc el cap de setmana del 18i 19 de setembre. La UE Sant Cugattancarà la competició el cap de set-mana del 8 i 9 de maig a la pista delNelti-Asfe Sant Fruitós. Per la sevabanda, el sènior femení de bàsquetde la UE Sant Cugat també debu-tarà a la Lliga com a equip local,però enfront el CB Seca-ComercialUrgell. La UE Sant Cugat Super-verd militarà al grup primer deSegona Catalana. <

Andrea Buil,del CNSant Cugat,segona alCircuit Juvenil d’EstiuAndrea Buil, jugadora del ClubNatació Sant Cugat, s’ha adjudicat

el subcampionat en categoria alevífemení d’una de les proves puntua-ble per al Circuit Juvenil d’Estiu detenis disputada a les instal·lacionsdel Club Deportiu Terrassa. En lafinal d’aquesta competició, queorganitza la Federació Catalana deTenis, Buil va perdre amb SaraBurinato, del Club de Tenis Barci-no, de Barcelona. En semifinals,Buil va derrotar Georgina Cam-pins, també jugadora del ClubNatació Sant Cugat. <

Cebrián és tercer enel Campionat FórmulaCatalunya de KartsEl pilot santcugatenc de kàrtingDavid Cebrián ocupa la terceraposició en la classificació generalen la categoria sènior després de lacinquena cursa del Campionat Fór-mula Catalunya de Karts. Aquestaprova va dispitar-se dissabte a la nital Kartòdrom Catalunya de Lliçàde Vall. Cebrián és tercer amb 96punts, a 15 punts de la segona posi-ció i a 33 punts del primer lloc. Enla categoria cadet, el santcugatencGessler Nardin és vuitè, amb untotal de 23 punts. <

ESPORTS 39Dijous, 29 de juliol del 2004

FUTBOL>Els primers equips delCentre d’Esports Sabadell, equip dela Segona Divisió B, i de la UnióEsportiva Sant Andreu, de la Terce-ra Divisió, s’entrenen aquests diesa la Zona Esportiva Municipal CollFavà. Els dos equips han apostatper fer part de la pretemporada a lanostra ciutat, ja que als seus estadiss’estan fent obres de millora.

En el cas de la UE Sant Andreu,aquesta és la primera vegada ques’exercita a Coll Favà, mentre queel CE Sabadell ja ha entrenat durantaquesta campanya en aquest equi-pament municipal.

Xavier Cortés, regidor d’Es-ports de l’Ajuntament, ha destacatel fet que “dos clubs amb tradiciódel futbol català hagin escollit lesnostres instal·lacions municipalsper dur a terme la pretemporada”. <Dissabte al matí, Coll Favà va acollir una de les sessions de la UE Sant Andreu

EFRÉN MONTOYA

Mònica Viñals és la nova responsable tècnica de la secció de rítmicaJORDI GARCIA

Els equips de laSegona Divisió B iTercera Divisió espreparen a la ciutat

Preparació del Sabadell iel Sant Andreu a Coll Favà

Viñals,nova tècnicadel Club MuntanyencRÍTMICA>L’entrenadora barce-lonina Mònica Viñals és la nova res-ponsable tècnica de la secció degimnàstica rítmica del Club Mun-tanyenc Sant Cugat. Viñals substi-tueix en el càrrec la bielorussaAnna Baranova, que el club va ces-sar el 5 de juliol.

Viñals dirigeix la secció des del12 de juliol i té com a principalsobjectius “promocionar els con-junts, fer competir en individualsaquelles gimnastes que tinguin pos-sibilitats i treballar molt la base”.

Aquesta entrenadora amb titu-lació nacional (nivell IV) i tambéjutge nacional vol que fins a tresconjunts del club surtin a competiral Campionat d’Espanya.

La tècnica, de 30 anys, ha entre-nat aquesta temporada l’AssociacióGimnàstica Rítmica Catalunyaamb gimnastes dels anys 1992 i1993, i també el Club GimnàsticMontgat i el club de gimnàstica rít-mica de Sitges.

Un dels millors resultats que haobtingut és un subcampionat esta-tal al 2003 de conjunts en aleví. <


-Sembla que finalment les lesionsl’han obligat a retirar-se del futbol.-Arran de l’última lesió que vaigpatir a l’abril, una ruptura en els lli-gaments encreuats anteriors delgenoll esquerre, vaig decidir ple-gar. L’última temporada he estatlesionat i de baixa des del mes desetembre... Aquesta lesió va signifi-car realment un cop molt dur per mi.Després d’estar tot l’any intentantde recuperar-me, tornar a recaure iamb aquesta gravetat va ser moltfort. Aquest va ser el motiu pel qualvaig decidir penjar les botes. Herebut el suport de moltíssima gent...

-Les lesions l’han perjudicat mol-tíssim.-Aquests últims quatre anys hanestat molt durs per les lesions. El12 de gener del 2000 vaig patir lameva primera lesió greu –se’m vatrencar el lligament encreuat ante-rior i lateral intern del genoll dret

en un partit de la Copa del Rei alcamp de l’Eibar–, i des d’aquell diatot han estat complicacions. He anatjugant, però ja no he tornat a ser elmateix jugador, no he tornat a tenirel mateix nivell que abans de lalesió. Va ser justament en unmoment clau de la meva carreraesportiva. L’equip travessava un bonmoment i jo també estava en unnivell molt bo. Aquella temporadaera una bona campanya per poderfer un salt qualitatiu en la mevacarrera com a futbolista. Aquestaprimera lesió em va marcar molt.Vaig estar un any i mig de lluitaconstant fent la recuperació.

-Les lesions sempre són compli-cades.-Les recuperacions han estat moltdifícils. Per als futbolistes són perío-des molt complicats. Les recupera-cions les he fet sol, al costat d’unfisioterapeuta. Després costa molt

d’entrar a l’equip.

-Ha estat una decisió obligada,però també difícil d’encaixar.-Moltíssim. Hi ha moments en quèveus molt clar que no pots continuarjugant a futbol. És molt dur tornar arecaure en una lesió i recuperar-se’n. A mi el que m’agrada és jugara futbol i el que volia era fer-ho. Peròarriba un moment en què el millorera prendre aquesta decisió, i posarseny em sembla que era decidir nocontinuar.

-¿Quan s’operarà?-Encara no ho he decidit. Ja he pas-sat dues vegades per la sala d’ope-racions i la veritat és que ara com arano em ve gaire de gust tornar-hi apassar. I tenint en compte que notornaré a jugar a futbol, encara emfa més mandra de pensar-hi. Pucfer vida normal i, de moment, pre-fereixo esperar.

-¿Si no hagués estat per leslesions,hagués continuat jugant afutbol?-Totalment. És la meva il·lusió i partmolt important de la meva vida. Amés, penso que jugant de defensa unfutbolista pot allargar molt més laseva carrera esportiva. La mevaintenció era continuar fins que elcos aguantés. Les lesions m’hanobligat a deixar el futbol i ho hed’assumir així.

-¿Què farà ara?-Acabar els estudis d’INEF, fer elcurs nacional d’entrenadors i entre-nar algun equip de futbol base del’Atlètic Segre de Lleida. Tampocno descarto la possibilitat de conti-nuar vinculat d’alguna manera a laUE Lleida.

-Set temporades a la UE Lleida,capità i un dels jugadors mésimportants a l’equip...

-Estic molt agraït a la UE Lleida. Hohe donat tot pel club. La UE Lleidas’ha portat molt bé amb mi. Tots elsmeus sentiments cap a l’entitat sónd’estimació i d’afecte. En aquestsset anys hi ha hagut molta gent queha format part de la meva vida, abanda de la meva família, que ésfonamental. Amb set anys m’herelacionat amb molta gent: el club,els companys d’equip, la ciutat, l’a-fició, la universitat...

-Com ha viscut l’ascens de la UELleida a Segona Divisió A?-Aconseguir l’ascens ha estat totauna festa. Me’n vaig molt contentperquè era una espina clavada quetenia el fet d’haver descendit ambl’equip a Segona Divisió B. Podermarxar amb l’equip a la divisió deplata és una gran alegria i em dónamolta tranquil·litat. La ciutat hadonat tot el seu suport a l’equip. ALleida tothom està convençut que lacategoria que li correspon a la UELleida és la Segona Divisió A.

-Després de l’ascens l’equip vamarxar una setmana al Carib.-Ha estat una experiència moltbona. Ens ho hem passat molt bé.Érem unes quaranta persones.

-Nou temporades al futbol profes-sional. ¿Quin balanç en fa?-He fet el que m’ha agradat. És unmón molt bonic que val la penaviure i conèixer. És una llàstima queno hagi pogut continuar molts anysmés.

-Terrassa FC, UE Lleida i Nàstic deTarragona. Tres equips catalans ala Segona Divisió A.-Està molt bé. Uns lluitaran per estara dalt de la classificació i altres perno baixar, però espero que final-ment els tres equips aconsegueixinels seus objectius. // Àlex López

FOTOGRAFIA: DIARI SEGRE

Fran

NavarroExcapità de la Unió Esportiva Lleida

“És una decisiódifícil d’encaixar”Greus lesions han obligat el futbolista santcugatenc Fran Navarro a abandonar elfutbol. El defensa central de 31 anys penja les botes després de set temporades ala UE Lleida i nou com a futbolista professional.

ECONOMIADijous, 29 de juliol del 2004 41

INDÚSTRIA>

L’empresa farmacèutica ale-manya Bayer continua la sevatransformació a fons perliderar el seu sector. Després

de començar a desprendre’s de laseva activitat química, la companyiase centra ara en el negoci dels medi-caments sense recepta i per això hacomprat la unitat d’aquests tipus demedicaments a l’empresa suïssaamb seu a Sant Cugat Roche.

D’aquesta manera, l’empresatorna als seus orígens amb els medi-caments que qualsevol ciutadà espot administrar sense prescripció,com la popular i centenària aspirina.L’empresa amb seu a Leverkusen vaanunciar la compra d’aquesta uni-tat de Roche. La nova companyiatindrà la seva seu a Basilea, Suïssa,i es convertirà en la tercera del sec-tor, però la intenció és continuarcomprant en aquesta especialitat perconvertir-se en la primera compa-nyia farmacèutica. Bayer ha pagat

més del que s’esperava però tambéconfia a augmentar els beneficis enuna divisió de salut i convertir-seen una de les grans del sector. Lanova empresa, pendent encara delvistiplau de les autoritats compe-tents de l’UE, comercialitzarà mar-ques com Aspirina, Alka-Seltzer,procedents de Bayer, o Redoxon,de Roche.

El preu de l’operació puja a uns2.380 milions d’euros, un preu qua-lificat per l’empresa com a estratè-gic, no barat, basat a guanyar mer-cat. L’expansió en aquest sector vafer que Bayer perdés un 1,62% a laborsa i s’emmarca en el canvi derumb imposat en els darrers anys.Aquest canvi va estar motivat, enprimer lloc, per l’estancament de la

indústira química a Europa davantl’augment d’altres competidors. Elpassat mes de novembre el fabricantd’Aspirina va anunciar la intencióde desprendre’s de les seves divi-sions de química i plàstics,una deles seves especialitats històriques.L’altre detonant del canvi va ser l’a-nomenat “escàndol Lipobay”, elmedicament contra el colesterol al

qual s’atribueix un centenar demorts i que ha costat a Bayer 500milions d’euros en indemnitza-cions. A l’agost del 2001 va ser reti-rat del mercat. La prioritat, doncs,deixen de ser els medicaments ambrecepta. Aquests resulten més carsde produir, exigeixen més inversióen investigació científica i desenvo-lupament tecnològic.

Per la seva banda, el grup far-macèutic Roche, amb seu a SantCugat, va confirmar que, amb lavenda de Roche Consumer Health,la seva idea és concentrar-se en elsmedicaments de venda amb pres-cripció mèdica. Molt beneficiosaper als suïssos, l’operació ajudarà aequilibrar comptes segons fonts del’empresa. El 2003 Roche ja vavendre la seva divisió de vitaminesa la firma DSM.

Divisions a EuropaExperts del sector pensen que lacompra de divisions de medica-ments sense recepta posa de mani-fest una estratègia molt meditada allarg termini que suggereixen, defet, que al sector farmacèutic euro-peu hi ha dos grans grups, la brità-nica GlaxoSmithKline i la francoa-lemanya Aventis. En el segon gruphi hauria Bayer, disposada a con-vertir-se en líder mundial. //

Uns treballadors de la Roche a la seu santcugatenca de l’empresa suïssaJORDI GARCIA

PROMOTORES>Landscape, lafilial immobiliària de Banc Saba-dell, entrarà en el segment residen-cial turístic amb la promoció decomplexos a la costa mediterràniade Múrcia i Andalusia. La immo-biliària està negociant la comprade sòl, segons va explicar el direc-tor general, Salvador Grané, en lapresentació del pla estratègic 2004-2008.

Durant aquest període, s’inver-tiran al voltant de 50 milions d’eu-ros en el desenvolupament deresorts turístics, entre el 10% i el15% del pressupost total. Lands-cape impulsa les seves promocionsal 50% amb els seus socis del sec-tor, entre els quals hi ha Espais,Vèrtix, Lar, Osuna, Habitat oReyal. La filial del Banc Sabadellbusca així diversificar el negocide la promoció que fins ara estavacentrat en la primera residència.Landscape s’ha marcat com aobjectiu entregar mil habitatgesanuals en aquest període.

Cinc anys d’història A més d’anunciar noves inver-sions, el director general va fer unrepàs als cinc primers anys de laimmobiliària i les seves perspecti-ves de futur. La companyia comp-tava a finals de l’any passat amb

uns actius valorats amb 1.316milions d’euros. La divisió patri-monial representa el 32% d’aques-ta xifra, mentre que la promociórepresenta un 38% dels actius i el30% restant l’engloba l’àrea degestió de sòl.

Pel que fa a la superfície ges-tionada, la unitat de patrimoni,sobretot oficines i naus industrials,té prop de 335.000 metres quadrats

llogables, mentre que la superfícieedificable, al 50% amb els socis,ha arribat als 858.000 metres qua-drats, la qual cosa representa gai-rebé 9.000 habitatges. L’àrea degestió de sòl disposa de 921.000metres quadrats de sostre.

Segons Landscape, els resul-tats del grup creixeran amb força elpròxim exercici. L’import net dela xifra de negoci augmentarà un29% i se situarà en els 220 milionsd’euros. El benefici després d’im-postos serà de 18 milions, amb unapujada del 50%. L’aportació deLandscape al resultat de BancSabadell passarà dels 24 milionsde l’exercici anterior als 36 milionsd’aquest any.

Dins del pla estratègic fins al’any 2008, la immobiliària pre-veu un creixement dels seusactius, a prop del 25% en aquestperíode. A més, l’aportació alsresultats de Banc Sabadell crei-xerà un 60%, per arribar fins als56 milions d’euros. < La seu santcugatenca del Banc Sabadell, visible des de la E-9

JORDI GARCIA

La farmacèuticaalemanya apostapels medicamentssense recepta

Landscape entrarà en elsegment residencialturístic amb la promocióde segones residències

Bayer compra una part de Rocheper liderar el sector farmacèutic

La immobiliària de Banc Sabadellfarà pisos a Múrcia i Andalusia

ECONOMIA42 Dijous, 29 de juliol del 2004

MEDI AMBIENT>La cadenabasca de supermercats Eroski hacomençat aquesta setmana unacampanya de recollida selectiva detelèfons mòbils amb els correspo-nents accessoris com ara carrega-dors, auriculars, kits mans lliures obateries. Es preveu que cada esta-bliment en recollirà uns 20 kg set-manals. Els consumidors trobaranals establiments que té Eroski aCatalunya uns dipòsits on deixar elsmòbils i accessoris que posterior-ment es portaran a Bilbao (Euska-di) en una planta en la qual el 90%dels elements recollits es podenreciclar a partir de l’extracció deplàstics, fibres i metalls. Es calculaque els usuaris canvien de mòbilcada dos anys de mitjana.

La iniciativa d’Eroski comptaamb el suport a l’Associació Multi-sectorial d’Empreses Espanyolesd’Electrònica i Comunicacions(Asimelec). <

Winterthur porta l’atenciótelefònica a Sant CugatL’asseguradora ven a Metrovacesa l’edifici de la Via Augusta per 25 milions d’euros

TRASLLAT>L’empresa assegura-dora Winterthur trasllada a SantCugat el seu servei d’atenció telefò-nica i deixa el seu edifici de la ViaAugusta de Barcelona.

Ja fa unes quantes setmanes quel’empresa va traslladar al Vallès els400 teleoperadors que treballaven aBarcelona a un complex d’oficinesde Can Sant Joan, al polígon SantCugat Nord. Fonts del sector van dirque l’asseguradora ha llogat uns4.300 metres quadrats a Colonial,participada per La Caixa en aquestpolígon de Sant Cugat. A més, unpetit grup dels treballadors que tre-

ballaven a l’edifici venut han estattraslladats a la seu central de la com-panyia, a l’Illa Diagonal de la capital.

Amb la venda de l’immoble i eltrasllat de l’atenció telefònica a SantCugat, Winterthur segueix l’estratè-gia d’altres empreses del sector queaposten per treure la seva activitatde les grans ciutats. A més, el fetd’estar en un polígon d’oficinesnoves permetrà a la companyia

comptar amb un nou sistema de tele-comunicacions. Fonts immobiliàriesvan dir que la idea inicial de Win-terthur va ser el de llogar l’edificiencara que finalment va optar per lavenda després de rebre diverses ofer-tes de compra. En aquestesinstal·lacions també hi tenia la seusocial l’asseguradora Schweitz,adquirida per Winterthur l’any 1995.

DesconcentracióAmb la venda de l’immoble de la ViaAugusta, Winterthur posa fi al pro-cés de desconcentració de la sevaactivitat a la seu central de l’Illa Dia-gonal. El desembre va vendre elconegut i emblemàtic edifici quetenia a la plaça de Francesc Maciàde Barcelona a una societat partici-pada per l’empresària andorranaMaria Reig i Valentí Bascuña. Mesosabans, l’asseguradora va anar traslla-dant de forma progressiva el seu per-sonal i la seu social de FrancescMacià a l’Illa. <

La seu santcugatenca de Winterthur a l’edifici del migJORDI GARCIA

Un contenidor de mòbils en un centre EroskiCEDIDA

Winterthur ha venut el seu edifici d’ofi-cines de la Via Augusta a Metrovacesa,que podria estar estudiant la possibilitatde reconvertir-lo en habitatges.Fonts delsector van dir que l’immoble està valoraten uns 25 milions d’euros. La comprapermetrà a Metrovacesa potenciar laseva estratègia de creixement a Cata-lunya, on actualment ja compta amb 24promocions d’habitatges a Barcelona il’àrea metropolitana. L’edifici adquirit téuns 6.700 metres quadrats la majoriadels quals estaven ocupats per l’atenció

telefònica de l’asseguradora, ara a SantCugat. L’asseguradora ja va vendre eldesembre passat el conegut edifici deFrancesc Macià i va començar a traslla-dar el personal i la seu social a l’Illa.Tot ique en principi l’asseguradora no es voliadesprendre de l’edifici de la Via Augusta,sinó que pretenia llogar-lo,algunes ofer-tes com la de Metrovacesa van fer incli-nar la balança dels seus responsablesper vendre l’immoble i apostar per altresseus fora de Barcelona i amb un millorentorn, com és Sant Cugat. //

25 milions d’euros

Winterthur segueixl’estratègia d’altresempreses que aposten persortir de les grans ciutats

COMUNICACIÓ>El grup cana-denc especialitzat en anuncisclassif icats Trader Classif iedMedia ha anunciat la fusió de laseva f ilial a Espanya i Llatino-amèrica, amb seu a Madrid, ambel grup Anuntis, ubicat a SantCugat del Vallès.

Trader, que compta a Espanyaamb la marca Segundamano,entre altres, ja va comprar l’any2000 el 10% del grup santcuga-tenc Anuntis, propietari de lescapçaleres Anuntis, Primeramà,Laboris, Vivendum.com, Auto-compra.net i Laboris.net.

Un cop realitzada la fusió, lanova companyia per a Espanya iLlatinoamèrica –concretamentoperarà a Argentina, Brasil,Colòmbia, Mèxic i Veneçuela–estarà participada en un 84% perTrader i en un 16% pels actualsaccionistes d’Anuntis. “La novaempresa serà el negoci publicita-ri líder a Internet i suport paperen els sectors de motor, immobi-liari i de treball”, segons ha mani-festat David González, presidentexecitiu d’Anuntis.

L’operació es produeix dosmesos després que Trader obtin-gués el 60% del portal especia-litzat en treball Infojobs. El grupté també les marques Coches.net,Mercado, Trajín i Fotocasa.es.

Anuntis està ubicada al costatdel centre territorial que TVE té aCatalunya, al polígon Can SantJoan de Sant Cugat.<

L’editorialSegundamanoes fusiona ambAnuntis

Recollida selectiva de mòbils Eroski

GUIA43Dijous, 29 de juliol del 2004

ADVOCATSCASTAÑEDA ADVO-CATSPlaça Barcelona, 6Tel. 93 589 38 41Fax: 93 589 16 86EULÀLIA PINYOLM. Farrés, 15 A - lc DTel. 93 674 44 69G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08GARCIA JULIÀAv. Catalunya 22 1r2aTel. 93 674 41 64ISABEL FERRERGirona, 9, 4t 4aTel. 93 589 54 51JOSEFA TORTOSA P.St. Antoni, 12Tel. 93 674 05 93LL. GRIERACABELLOFsc. Moragas, 5, 3r3aTel. 93 674 44 94

ALIMENTACIÓAIRES LATINOSEspecialitats suda-mericanesMontserrat 17-19Tel. 93 675 65 02SALUMSLlegums cuits,bacallà i conservesSant Antoni, 50Tel. 93 674 57 52

AL·LUMINIAL. GARRIGAOrient, 65, baixosTel. 93 675 29 02CRIST. AUGUSTA SLPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21FUSTERIA. D’AL. IPVC ST CUGATDe la Torre, 1Tel. 93 674 15 02MOYANO SLMercé Rodoreda, 8Tel. 93 675 20 51

ANIMALSDINO’SAvda. Can Graells, 9Tel. 93 674 37 17LA FAUNARbla. Celler, 35-37Tel. 93 674 13 05

ANTENESCOLL FAVÀ SERVEISAntenes, porterselectrònicsAvd. Fsc. Macià, 85 CTel. 93 590 63 07

ARQUITECTESARQUITECTURA IGESTIÓ MARTÍFINETDe la Creu, 25, 1rTel. 93 589 30 65BIU Arquitectura ecològi-caDr. Murillo, 11, local ATel. 93 590 64 00DANIEL CALATAYUDRbla. Ribatallada, 31B3 4r 1aTel. 93 675 18 03ESTUDI ARQVillà, 12Tel. 93 675 67 97FUSTER I FREIXALa Mina, 17, L. BTel. 93 675 18 35JOAN ENRIC EJAR-QUE

Manel Farrés, 15 CTel. 93 590 61 87JORDI CUFÍBORRELLAv. Vall d’Or, 2Tel. 93 674 26 01JORDI FRONTONSColom, 8Tel. 93 587 99 34JORDI MERCADÉCreu, 6-8, 2n 3aTel. 93 209 73 26 -608 49 45 19Mª DEL MAR EJAR-QUEDe la Creu, 25 bx.Tel. 93 674 51 11M OOrient, 78-84. 4r 4aTel. 93 675 49 50

ASSEGURAN-CESAGENCATManel Farrés, 85, CTel. 93 675 00 17J.G. ASSOCIATSPl. Barcelona, 9 BTel. 93 675 30 12

ASSESSORIESBELL & ASSOCIATSPlaça Barcelona, 11Tel. 93 674 17 84F.R. ASSESSORSFc. Moragas 3 ents3aTel. 93 590 10 79G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08NOGUERA MARCET IASSOCIATSLaboral, fiscal i jurídicSta. Maria, 38, 2n 2aTel. 93 589 51 00R&R ASSESSORS EC Fiscal, merc. i lab.Ptge Celler, s/n, dx 7Tel. 93 589 08 70RAMÍREZ-LAMBEAPlana Hospital, 6 esq.Tel. 93 589 37 15SÁNCHEZ CRESPOLaboral, fiscal, comp-table i jurídicMontserrat, 26Tel. 93 589 79 23

AUTOESCO-LESAUTOESC. MOLINSVillà, 1Tel. 93 674 42 00Tots els carnetsEN MARXARosselló, 21, baixosTel. 93 675 59 09

AUTOMÒBILSAUTOCOMARCA DELVALLÈSAv. Ll. Companys, 29Tel. 93 674 68 50 -93 674 71 99DELPHIAv. Cerdanyola, s/nTel. 93 589 20 00J. MUÑOZSolà, s/nTel. 93 674 16 20T.M.G. EXP. I VEN-DESAv. Ll. Companys, 36Tel. 93 675 56 53T.M.G. TALLERSBorrell Front, 31-33Tel /Fax 93 674 3475

BALLESCOLA DE BALLSDE SALÓ

Anselm Clavé, 14Tel. 93 675 49 37KOLIBRÍBoutique del ballAnselm Clavé, 14Tel. 93 675 48 40

BELLES ARTSCABANASSantiago Rusiñol, 54Tel. 93 674 06 490CUGARTTorrent Bomba, 14Tel. 93 674 43 90TOT ART CANDINICursos pintura i dec.Pça. Dr. Galtés, 6, l. 3Tel. 93 675 39 03

BICICLETESCARDONAValldoreix, 41Tel. 93 674 15 09SUN BIKECan Matas, 2Tel. 93 589 17 57

CARNISSE-RIESSAGARRAEndavallada, 22Tel. 93 674 01 60Fsc. Moragas, 13Tel. 93 675 37 77TUBAULa Torre, 14Tel. 93 674 12 85Mercat Torreblanca P.1-6 i 1-7Tel. 93 675 30 65Mrct Pere San P. 104Tel. 93 589 14 18Passeig Rubí, 108(Valldoreix) Tel. 93 674 57 47

CATIFESPAPIOLVenda i netejaCánovas Castillo, 4Tel. 93 674 65 00

CENTRESBRONZEJATPAYTUBÍCan Matas, 2Tel. 93 675 50 11

CENTRESPSÍQUICSTALLER J. MORA-GASAv. Villadelprat, 79Tel. 93 674 50 48

CERÀMIQUESI BANYSCATALONIACERÀMICCtra. Sant Cugat-Cerdanyola, km 3Tel. 93 580 15 00DELT, SLMartorell, 49Tel. 93 589 79 34FOAPAv. Rius i Taulet, 27Tel. 93 674 05 03 -93 589 31 21RIOMARAvda. Catalunya, 19Tel. 93 675 69 65RODÓAv. Rius i Taulet, 6Tel. 93 689 82 80VICAT 2Camí Can Calder, 8 ATel. 93 675 20 01

CERÀMICAARTESANALTRES AL TALLER

Taller propiAnselm Clavé, 9Tel. 93 674 78 07

CLUBSESPORTSCLUB BELLATERRALluís de Ábalo, s/nTel. 93 580 25 42CLUB MUNTANYENCPlaça Barcelona, 5Tel. 93 674 53 96CLUB NATACIÓ DESANT CUGATC. Crist Treballador,s/nTel. 93 674 14 53

COMPRA-VENDAMER-K2Rius i Taulet, 49-51Tel. 93 675 60 21

CONGELATSL’ILLA CONGELATSMrct Pere San, P. 125Tel. 93 589 38 06

CONSULTORIADE DIRECCIÓGLOBALMEDFormació i asses. engestió, qualitat total Ptge. Celler, 1Tel. 609 262 848

COPISTERIESARPALIValldoreix, 45Tel. 93 674 96 02COPISTERIA THERSant Antoni, 24Tel. 93 589 74 42COPY-GRAFICCan Matas, 8Tel. 93 675 36 53OFINOVAAv. Ll. Companys, 18Tel. 93 675 23 73

CONSTRUC.BELSCON XXI SACm Can Calders [email protected]. 93 675 32 67

CRISTALLE-RIESSANT CUGATAv. Ll. Companys, 29Tel. 93 674 13 98

ECONOMIS-TESEMILI SAPENARosselló, 12, 2n 2aTel. 93 590 13 96G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08

ELECTRICITATCONELÈCTRIC DELVALLÈS, SLPunt de servei Fecsa-EndesaAv. Cerdanyola, 26 bxTel. 93 589 09 42INSTAL·LACIONS JPAigua i calefaccióJacint Verdaguer, 74Tel. 93 675 19 [email protected] BOMBETA, SLAv. Catalunya, 3Tel. 93 674 00 24PUNTBAT ELECTRI-CITATCamí del Colomer, 2Tel. 93 674 68 06

ELECTRÓNICAMONTOSARep. TV, vídeo, ante-nes, videoportersMontserrat, 33Tel. 93 674 47 58VALLSRep. TV, vídeo, Hi-FiMartorell, 6Tel. 93 674 64 12

ELECTRODO-MÈSTICSCADIMATorrent de la Bomba,36-42, local 1Tel. 93 589 00 74TOBELLA Santiago Rusiñol, 49Tel. 93 590 69 80

EMPRESA DESERVEISASTELContact centerCtra. Sant Cugat aRubí, edifici FórumTel. 902 300 037FACTOR RRHHSta. Maria, 9, 1r 1aTel. 93 6 75 67 00G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08

ENGINYERIAAPK GABINET D’EN-GINYERIASabadell, 11, bxTel. 93 675 10 08INGENIERIA APVillà, 12Tel. 93 675 68 04

ENSENYA-MENTANTIQUARestauració moblesViñoles, 14Tel. 93 675 53 07CARME TALLEDAMÚSICAMartorell, 4Tel. 93 589 28 33CENTRE D’ESTUDISMUSICALS GYMELMatrícula obertaCarme, 18Tel. 93 583 65 79ESCOLA THAUVial InterpolarTel. 93 589 81 08ESFERA D’ARTArts plàst. i acadèmiaSant Ramon, 21Tel. 93 675 91 44KUMONMatemàtiquesCamí del Colomer, 10Tel. 93 674 65 58PATUFET PARTICU-LARSant Jordi, 22Tel. 93 674 12 39

ESCULTURAMIQUEL CASAJUA-NA SALABERT“Cal Pere Mosso”Escultura i pinturaLa Torre, 8 (Monestir)Tel. 93 675 46 24

ESMOLATSVALLÈSEspecialistes eneines de tall i esmo-latsVic, 28, local 3Tel. 93 675 41 23

ESPORTS

AVENTURARIESGO AVENTURAPassatge Diputació, 9Tel. 902 165 165 -620 92 21 81

ESTANCSCAL CRISPINSantiago Rusiñol, 23Tel. 93 674 03 08 LA TABAQUERÍALl. Companys, 30-32Tel. 93 675 04 05

ESTUDI DEC. IINTERIOR.SL DISSENYVillà, 12Tel. 93 675 67 88VERPLA, SLMartorell, 49-51Tel. 93 583 68 87YBARGÜENGOITIAASOCIADOSLluís Companys 18-20, 7Tel. 93 590 25 00

FERRETERIESEL PONTGirona, 3Tel. 93 675 01 75FERRETERIA ROS2 de maig, 12Tel. 93 674 37 64PUNT CLAUFsc. Macià, 52-56Tel. 93 589 51 25

FISIOTERÀPIACTRE. TERAPÈUTICST. CUGATSessions individuals,gimnàstica terapèuti-caPça. Pep Ventura, l.2-3 (cant. escaletes)Tel. 93 589 22 85

FLORISTERIAFLORISTERIA EMMAFlors i plantesRius i Taulet, 16Tel. 93 674 70 45MARINA COLLArt floralAv. Cerdanyola, 41Tel. 93 674 86 84

FORNSEL FORN CENTRALDegustació, pastes ientrepansManel Farrés, 41 bxTel. 93 589 67 17FORN J. VALLSElaboració pròpiaMajor, 24Tel. 93 674 01 59KROXANAv. Catalunya, 15Tel. 93 589 81 97MIRA-SOL MARIFLECA ARTESANAPça Joan Borràs, 1Tel. 93 674 15 46

FOTO-VÍDEOCONTRALLUMSantiago Rusinyol, 42Tel. 93 675 12 48INTERFILMRbla. Celler, 23Tel. 93 587 84 27ZOOMCentre de la imatgeSanta Maria, 14Tel. 93 675 56 74

FRUITERIESFRUITERIA ÁNGELAv. Catalunya, 8

Tel. 93 589 70 47

FUSTERIESFUST. EBENISTERIATel. 93 699 67 48 -93 674 70 68TOTA FUSTA2 de maig, 9Tel. 93 674 35 43XERRIC FUSTERIAXerric, 26 Tel. 93 674 05 88

GALERIESD’ARTCANALS GALERIAD’ARTC. de la Creu, 16Tel. 93 675 49 02ESPAI L. RIBASPlaça Gorina, 13Tel. 93 589 57 76POU D’ARTBalmes, 35Tel. 93 590 60 86SALA RUSIÑOLSantiago RusiñolTel. 93 675 47 51

GELATSARTESANSLA XIXONENCAGelats i torrons artes.Major, 29Tel. 93 675 25 86Xerric, 30Tel. 93 674 13 48Gelats i torrons arte-sans, s. cafeteriaPINGÜÍ TROPICALPlaça Octavià, 2Tel. 93 674 58 84

GIMNASOS-ESPORTSCLUB NATACIÓSANT CUGATCrist Treballador, s/nTel. 93 674 14 53DIR SANT CUGATCtra. de Rubí, 76-78Tel. 901 30 40 30GIMNÀS ESCOLASANT CUGATElisenda, 11Tel. 93 674 61 72GIMNÀS SANTCUGATAnselm Clavé, 20Tel. 93 590 82 79RUNNING VALLÈSCan Matas, 2 localTel. 93 589 86 31ST CUGAT ESPORTSPl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81SQUASH SANTCUGATSant Jordi, 33-35Tel. 93 674 98 62

GRÀFIQUESGRÀFIQUES ARISCastellví, 19Tel. 93 675 32 66

HAMBURGUE-SESMC DONALD’SCtre Cial. St. CugatTel. 93 674 46 54

DIETÈTICAGERD DIETÈTICAPlaça Pere San, 9Tel. 93 674 00 60SUPER-NATURALSant Ramon, 4Obert dissabte tardaTel. 93 675 59 53

HÍPIQUES

HÍPICA SEVERINOPg. Calado, 12Tel. 93 674 11 40

HOSTESESMARKET DEVELOP.AZAFATAS Y REL.PÚBLICASSolsona, 3 esc. A 1r2aTel. 93 589 58 60 -667 536 665

IDIOMESDEUTSCHE AKADE-MIECentre alemanyMartorell, 31Tel. 93 675 27 27SPRINT IDIOMESFrancesc Moragas, 8Tel. 93 589 22 64TRINITYRbla. Can Mora, 18Tel. 93 675 22 01WAY-INIdiomes-TraduccionsRius i Taulet, 2 pral.Tel. 93 674 82 15

IMMOBILIÀ-RIESARENASANEndavallada, 21 bxTel. 93 589 45 66KSAAv. Lluís Companys,8Tel. 93 587 89 90 -93 589 26 43FINCAS SANTCUGATAbogado-APIDoctor Murillo, 14Tel. 93 674 08 97INICIATIVES S.C.Vic, 28, 2n 1aTel. 93 675 10 10CASTELLVÍRius i Taulet, 4Tel. 93 674 12 41 -93 674 13 66FINCAS OCCIDENTEAPICastillejos, 31Tel. 93 675 18 48G.I.P.E.Sant Bonaventura, 5Tel. 93 589 03 43 -699 08 86 17SACA FINQUESValldoreix, 60Tel. 93 674 67 15 -93 589 33 68ORGANPlaça Octavià, 7Tel. 93 674 32 08IMDESAPlaça Octavià, 8Tel. 93 675 43 02 -93 674 57 04STILOAPIVillà, 1 - local 8(entrada per Dr.Murillo, 21)Tel. 93 674 88 01LOOK & FINDValldoreix, 35Tel. 93 544 28 29MULTICASARambla del Celler, 2Tel. 93 589 00 66CASAS-CASAS I G.Av. Lluís Companys,22Tel. 93 674 14 91 -93 674 14 97DOING ITRbla. Mn. CintoVerdaguer, 19(Valldoreix)Tel. 93 590 03 79

LEÓN TOMÁSSant Medir, 35Tel. 93 589 49 44RIVER IMMOB. &SERVICEPlaça Octavià, 4Tel. 93 589 54 54 -93 674 84 03FINQUES GIRONE-LLAPlana de l’Hospital,10Tel. 93 674 72 54IMMARBA, S.A.Av. Lluís Companys,52Tel. 93 674 77 76 -93 589 42 05

IMPRENTAIMPRENTA SANTCUGATPça. Barcelona ,4Tel. 93 675 51 01PAPERINSKIXerric, 25Tel. 93 589 87 14

INFORMÀTICAAPPLE CENTERPlaça Unió, 3Tel. 93 590 80 60AREA SOFTWAREGirona, 17Tel. 93 583 69 07OLA INTERNETAvda. Catalunya, 20Tel. 607 85 63 93SIGNUS SERVEISINFORMÀTICSInstal·lació, repara-ció, manteniment,seguretatTel. 93 589 19 68 www.signus.infoWED TIMEPg. Francesc Macià,87, local 2Tel. 93 583 67 94

INSTAL·LA-CIONSA. ZAMORA, S.L.Mn. C. Verdaguer, 18Tel. 93 589 26 38FOAPRius i Taulet, 27Tel. 93 674 05 03MANTSERV, S.A.Av. Catalunya, 18Tel. 93 674 60 58TOT SERVEISDr. Galtès, 9Tel. 93 675 58 91

INSTITUTS DEBELLESACENTRE D’ESTÈTICADONNADepilacions làser imassatgesc/ Major, 36, 1Tel. 93 675 52 54Mª ÀNGELSPça. Dr. Galtés, 8 2a4aTel. 93 589 89 48MASAJES A 1000Centre d’estèticaPla del Vinyet, 57, l. 7Tel. 93 544 11 75PAYTUBÍCan Matas, 2Tel. 93 675 50 11QUIROSValldoreix, 76 bisTel. 93 589 07 06

RBVFsc Moragas, 25Tel. 93 675 58 55

JARDINERIES

BOTÀNIAJardins, terrasses, dis-senys de prof.Tel. 93 675 61 16 -649 094 100GARDEN ROCAMORALlaceres, 12Tel. 93 674 36 94OBSJARDÍCamí del Colomer, 12Tel. 93 589 49 71SON JARDÍServeis de jardineriaLleida, 1Tel. 93 674 07 80

JOGUINESJOGUINES MARGASanta Maria, 44Tel. 93 674 15 32L’AMIC IMAGINARIRius i Taulet, 13Tel. 93 589 36 32SCOOTY LUDICXerric, 8 BTel. 93 590 61 89

JOIERIESAMBARCastillejos, 33Tel. 93 675 62 95Joieria-rellotgeria,taller propiANNA FUSETSantiago Rusiñol, 45Tel. 93 589 50 72MIREIA’SValldoreix, 33Tel. 93 674 99 40TONI LOZANO JOIERARTESÀTaller propiXerric, 27-29Tel. 93 674 94 24TRES AL TALLERJoieria artesanal, taller Anselm Clavé, 9Tel. 93 674 78 07

LOTERIESADMIN. NÚM. 1 Valldoreix, 67 ATel. 93 589 47 42ADMIN. NÚM. 2Major, 33 Tel. 93 674 01 74

LLAMINADU-RESSEC I DOLÇFruits secs, caramels illaminaduresSanta Maria, 45Tel. 93 674 12 53

LLANESCASA DE LES LLANESCastillejos, 17Tel. 93 674 64 91

LLAR D’AVISLA FLORESTAPearson, 36Tel. 93 589 78 00LES PLANESTel. 93 675 51 05MIRA-SOLVictòria, 48 Tel. 93 589 20 18

LLAR D’IN-FANTSJARDÍ D’INFANTSL’ALBACarme, 40-42Tel. 93 674 86 99LA MAINADACastellví, 23Tel. 93 674 81 52

LLIBRERIESALEXANDRIA

GUIA comercial

GUIA44 Dijous, 29 de juliol del 2004

GUÍA comercial

Bodes de la setmana

Jaume Marquesi hursa Riera

Marc Ferrani Patricia Espaliat

Marta Suñai Jordi Camp

Marta Cabesi Richard Maccrann

Roger Canalsi Mireia Riera

Vicente Valeroi Fina Serrano

Salvador Ponti Blanca de la Torre

Andrés Méndezi María Fernández

César Ferreri Olga Maestro

José María Muratsi Vanessa García

Villà, 10Tel. 93 675 32 01EL CELLER DE LLI-BRESRbla del Celler, 25Tel. 93 674 96 59HEMERYTot en esoterisme, lli-bres, mineral, músicaSant Antoni, 1Tel. 93 589 43 87L’AMIC IMAGINARIRius i Taulet, 13Tel. 93 589 36 32LLIBRERIA PAIDEIASantiago Rusiñol, 40Tel. 93 674 03 14

LUDOTEQUESCASAL FAMILIAR ELSPEIXETSCasals d’estiu, Nadal iSetmana SantaEstapé, 37, baixosTel. 93 583 68 39ESPIRALVillà, 22Tel. 93 589 21 15RIALLESSant Medir, 14Tel. 93 674 67 38SCOOTY LUDICXerric, 8 BTel. 93 590 61 89

MARBRESMÁRMOLES STCUGATCan Fatjó Aurons-Campoamor, 12 - N. 3Tel. 93 675 51 08

MARCSATELIER BLAUAv. Torreblanca, 2Tel. 93 589 19 31CRISTALERIA AUGUS-TA SLPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21

MATERIALCONST.MAT. RIOMAR SLC/ 1, 61 - Can BarataTel. 93 588 02 49

MERCERIESLA MERCERIAPlaça Pere San, 7Tel. 93 674 05 24LA PERLA

Major, 3Tel. 93 674 01 38MERCERIA LOLADr. Murillo, 4Tel. 93 675 59 42

MISSATGERSMRWIldefons Cerdà, 4Tel. 93 590 26 80SANT CUGATEXPRESS SLPlana Hospital, 32Tel. 93 589 68 28

MOBLES IDECORACIÓCARRÉ MOBLESFsc. Moragas, 33Tel. 93 674 09 95 - 93674 15 50CASAJUANA Galeries Sant JordiSantiago Rusiñol, 37Major, 6Tel. 93 589 22 32EGA MOBLESCánovas del Castillo, 2Tel. 93 589 00 14GRUPO LOBERLluís Companys, 40Tel. 93 589 50 50INDUBRUCMobles de jardíAv. Ragull, 9-19Tel. 93 589 00 23JORDI FLORENSAINTERIORESLluís Companys, 23Tel. 93 674 88 42LA GARRIGA VERDAAv. Rius i Taulet, 120Tel. 93 544 24 11LA MOYENNESantiago Rusiñol, 15Tel. 93 674 53 54LETTOMoble juvenilPça. Dr. Galtés, 7Tel. 93 674 58 51

MODA-CON-FECCIÓALLEGRO BIG SIZETotes les talles gransVic, 28Tel. 93 590 11 22ANDAGUAAv. Catalunya, 18Tel. 93 583 60 17BENETTONSanta Maria, 21Tel. 93 674 85 02

BLUE MOONMajor, 16Tel. 93 675 02 67Valldoreix, 43Tel. 93 589 43 55CAMPMANY Valldoreix, 16Tel. 93 674 14 82CASA DE LES LLA-NESTotes les tallesCastillejos, 17Tel. 93 674 64 91LA MODISTAPlana Hospital 3-5 L. 6Tel. 93 589 86 69MARIANSabadell, 1 / Pça. PereSan, 14Tel. 93 674 74 28TOT PUNTSant Antoni, 19Tel. 93 674 00 97

MODA INFAN-TIL I PUERI-CULTURABABY VIPValldoreix, 10Tel. 93 590 02 49CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30Tel. 93 674 55 80D6A16Àngel Guimerà, 19Tel. 93 544 24 19PRENATALRbla. del Celler, 43Tel. 93 689 72 68

MODA JÚNIORD6A16Kid-JúniorÀngel Guimerà, 19Tel. 93 544 24 19

MOTOSCASTELLVÍ MOTORConc. oficial HondaRosselló, 15Tel. 93 675 45 16TWIN MOTORSVenda, reparació i rest.,totes les marquesBorrell, 9Tel. 93 674 88 78

NETEGESBRILLNET SLLluís Companys, 27Tel. 93 675 95 95CLEANT MONT

NETEGESNeteges en generalSanta Engràcia 7, bxTel. 93 590 05 92NETEGES BOIXNeteges en generalAbat Biure, 20, bx 1aTel. 93 675 35 02

NETEJA IND.MDLMòduls digitals per alrentatRbla. Celler, 55 local ATel. 93 590 85 85

OB. REGALMIL I UNA TROBALLESMartorell, 2Tel. 93 674 14 85PACHA MAMATorrent Bomba, 22Tel. 93 583 69 67

OBRES-CONST. PROM.CONSTRUALPASanta Maria, 9 , 1r 1aTel. 93 589 01 51RESIDENCIAL GALTÉSPça. Dr Galtés, 5, l. 1Tel. 93 674 43 56STANZAValldoreix, 10Tel. 93 674 65 98

ÒPTIQUESCENTRE D’ÒPTICSXerric, 29Tel. 93 589 61 61ÒPTICA MIRA-SOLL’Endavallada, 15Tel. 93 589 86 88TEIXIDÓ ÒPTICASant Jordi, 30Tel. 93 589 44 95

PAPERERIESPAPERINSKIXerric, 25Tel. 93 589 87 14

PARAFARMÀ-CIAFARMAROSAFrancesc Macià, 71Tel. 93 674 24 89

PÀRQUINGSP. GALTÉSTorrent de la Bomba,s/n (Plaça Dr. Galtés)

Tel. 93 589 90 68

PASTISSERIESLA LIONESAValldoreix, 79Tel. 93 674 07 71SÀBATSantiago Rusiñol, 46Tel. 93 675 12 99TONY MESTRE PAS-TISSERCtra. Cerdanyola, 14Tel. 93 675 53 02

PEIXETERIESRIBERA MANEROAv. Catalunya, 2, l. 10Tel. 93 675 06 19Mct Torreblanca,P.1 22Tel. 93 675 32 56Ctre Cial S. Cugat P. 55Tel. 93 589 75 80

PERRUQUERIAAQUILINOSant Jordi, 18Tel. 93 589 50 84BLUERambla del Celler, 121Tel. 93 674 97 34CARNÉ I BOSCHFsc. Moragas, 29Tel. 93 589 60 88CARRERAValldoreix, 69Tel. 93 675 20 12FORMA’SElies Rogent, 18 ATel. 93 675 40 06GALATEALluis Companys, 9Tel. 93 674 51 44IMATGE MENFISAvda. Anselm Clavé, 3Tel. 93 675 00 55Martorell, 12Tel. 93 589 56 57JEAN LOUIS DAVIDPlaça Dr. Galtés, 5Tel. 93 675 61 70JUANIXerric, 28Tel. 93 674 66 99MIMAPla del Vinyet, 57, l. 7Tel. 93 544 11 75PEL-FAÇArticles perruqueria iestèticaXerric, 28Tel. 93 589 68 49PERRUQ. BELLVERAv. Catalunya, 12

Tel. 93 675 42 02

PERSIANESCOPERSEFrancesc Macià, 52 bTel. 93 589 81 29CRISTAL. AUGUSTAPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21

PINTURESDECASAPintures i decoracióCtra. Roquetes 31 n. 3Tel. 93 544 10 46

PISCINESAQUANET Tel. 649 95 30 50 - 93589 28 70BCN PISCINESCristóbal Colon, 30Tel. 93 675 13 13ESPAI PISCINA Cm C. Calders 10 2n 1aTel. 93 675 32 67 -639 31 27 16FERRON Av. Rius i Taulet, 20Tel. 93 674 68 47PISC. BELLATERRARius i Taulet, 55, lc. 3Tel. 93 590 13 99

PNEUMÀTICSPNEUMÀTICS ST. C.Pneumàtics, mecànicaràpidaAnselm Clavé, 16-18Tel. 93 675 28 53

POLLERIESPOLLERIA IMMAMct Torreblanca P. 1-5Tel. 93 675 13 89

PREVENCIÓRISCOS LABO-RALSGESTIÓ HIGIENE ISEGURETAT INDUS-TRIAL S.L.Manel Farrés, 97Tel. 93 587 99 16

PUBLICITATEVELINERbla. Mossèn JacintVerdaguer, 55, local 52Tel. 93 675 50 02

REFORMES

DELT, SLMartorell, 49Tel. 93 589 79 34FRANCISCOTel. 93 431 65 97 -625 133 898TOT SERVEISDr. Galtès, 9Tel. 93 675 58 91

REPARTIDORSMAILING VALLÈS, SLMercè Rodoreda, 8Tel. 93 589 23 71

RESIDÈNCIESLLAR AVIS MIRA-SOLCentre de diaCamí de Sant Cugat aPapiol, 193-195Tel. 93 675 02 50RESID. 3A EDATSANT SALVADORSant Salvador, 47Tel. 93 674 42 23RESIDÈNCIA DÍAZResidència assistidaTòrtora, 11 (Valldoreix)Tel. 93 674 20 16RESIDÈNCIA LLAR LAFLORESTAAntoni Griera, 11Tel. 93 674 08 58VIL·LA VALLDOREIXJoan Borràs, 64Tel. 93 589 62 58

ROBA LLARFALGUERAVillà, 1Tel. 93 675 24 01SUPER HOGARPlaça Octavià, s/nTel. 93 589 89 99

SABATERIESCARRERAValldoreix, 71Tel. 93 675 20 12REPARACIÓ DELCALÇAT SABATAFrancesc Moragas, 6Tel. 93 675 32 74TATER’SSant Antoni, 62Tel. 93 675 55 06ZAPARAMAL’Endavallada, 7Tel. 93 675 43 94

SEGURETATAUX-VYD

Av. Ll. Companys, 50Tel. 93 589 17 99

TALLERSMECÀNICS AUTO REC. VALLÈS E.JULIARecanvis i accessoris Camí de la Creu, 24Tel. 93 675 11 50 - 93675 19 51AUTOREPARACIÓ STPlanxa i pinturaSant Pere, 6Tel. 93 675 10 13J. MUÑOZSolà, s/nTel. 93 674 16 20MEC. DE L’AUTO.BERROCAL MOTORSPORTEsp. en PorscheCant Matas, 10Tel. 93 589 47 87MECÀNICA DE L’AU-TO. XAMFRÀSant Esteve, 4-6Tel. 93 674 62 04SERVICAR T. MEC.PERE CANALS G.Baixada d’Alba, 12Tel. 93 674 63 62SOLÉ REPARACIÓ DEL’AUTOMÒBILMec., planxa, pinturaDe la Creu, 2Tel. 93 674 16 31TALLER JORDIRep. de l’automòbilMina, 39Tel. 93 674 06 17TALLERS FXServei oficial BoschCastellví, 25, baixosTel. 93 674 56 78TALLERS TORNERPlana Hospital, 35Tel. 93 674 69 50

TAPISSERIESLA TAPISSERIASant Medir, 2, bx ATel. 93 589 11 51

TAXISASS. RÀDIO TAXITel. 93 589 44 22 - 93675 51 51ELEGANCE MERCE-DESTaxi de luxe Mercedes,aeroport, serveis con-certats

Tel. 619 66 58 40

TETEA SHOPTe i complementsMajor, 32Tel. 93 589 02 02

TELECOMUNI-CACIONSOLA INTERNETAvda. Catalunya, 20Tel. 607 85 63 93

TINTORERIESDETIQUETARius i Taulet, 31Tel. 93 675 63 23OK NETFsc. Macià, 63Tel. 93 674 36 00Rbla. del Celler, 91Tel. 93 589 53 [email protected]. Cial. SupersolAvda. Rius i Taulet, 49Tel. 93 590 60 24SOL NET TINT.-BUGADERIAPg. Torreblanca, 52Tel. 93 674 41 49TINT. ST CUGATSant Antoni, 1Tel. 93 674 11 82Santiago Rusiñol, 35Tel. 93 674 11 83Rbla. Ribatallada, 34Tel. 93 675 22 28Av. Ll. Companys, 2Tel. 93 674 41 67

TRADUCCIONSDEUTSCHE AKADEMIECentre alemanyMartorell, 31Tel. 93 675 27 27LETERA TRADUC-CIONSAnglès, espanyol,catalàTel. 93 589 19 68www.letera.netNORMA SERVEIS Alemany, anglès,francès, italià...Rius i Taulet, 31, l. 3rTel. 93 589 30 50

VETERINARISDISPENSARI VET. DELVALLÈSUrgències 24 h.

HomeopatiaSabadell, 23Tel. 93 674 69 45Tel. urg. 608 89 81 36LA FAUNARbla. Celler, 35-37Tel. 93 674 13 05VETERINOSHospital obert les 24horesAv. Rius i Taulet, 31Tel. 93 589 71 41

VIATGESTOTEM VIATGESDr. Murillo, 2Tel. 93 675 69 64USSIA TOURSPlana Hospital, 10Tel. 93 589 61 50VIATGES BARCINOPça. Dr Galtés, 6, l. 4Tel. 93 589 74 64

VÍDEOVIDEOCLUB SANTCUGATCinebank, 24 hLluís Companys, 52Tel. 93 674 66 49Avda. CerdanyolaTel. 93 589 52 46

XARCUTERIESCANS. JULIANAFsc. Moragas, 26Tel. 93 674 08 11FELIU GRIFULPlaça Pere SanTel. 93 675 56 63Mt. Torreblanca P. 14Tel. 93 675 32 06Mt Torreblanca P. 38Tel. 93 675 29 55XARCUTERIA BISBALLlegums i menjars pre-paratsSta. Maria, 30Tel. 93 674 13 43XARCUTERIES J. GRAUEndavallada, 18Tel. 93 675 03 54Rbla. del Celler, 7Tel. 93 589 22 36

GUIA 45Dijous, 29 de juliol del 2004

BAR ELSPORRONSCastillejos, 30Tel. 93 675 02 69BAR LA BRASABraseria BarVallès, 75Tel. 93 589 23 61BAR LA CURVALa Mina, 19Tel. 93 674 91 28BAR REST. CANMORARbla. de Can Mora, 5Tel. 93 674 61 25BAR STOPAv. Rius i Taulet, 56Tel. 93 589 12 99BAR TROPICALMenú dl a dvLluis Companys, 27Tel. 93 674 08 74BOKATASCafeteria i entrepansPlana Hospital, 35-3Tel. 93 589 19 72BRINSTé, sucs, àpats inf.Plaça Pep Ventura, 3Tel. 93 587 93 74CA L’EUGENICuina de mercatLluís Companys, 9Tel. 93 589 19 01CABALLU PETITCerveseriaAv. Rius i Taulet, 19Tel. 93 674 10 05CABASSACASTAÑOCuina de mercatPuigmal, s/nTel. 93 674 02 67CAFÈ AUDITORICafeteria: dm a dgBar musical: dv i dsPla del Vinyet, s/nTel. 93 674 69 73CAFÈ DE BEL-GRADOConcerts dj a dsRius i Taulet, 120

Tel. 93 675 38 51CAFÈ DE LARAMBLAMenús dl a dv, entre-pans Pg. Torreblanca, 2Tel. 93 587 92 26CAFÈ GINASantiago Rusinyol, 41Tel. 93 589 73 22CAFÈ SQUASHMenú diari i festiusSant Jordi, 33-35Tel. 93 587 93 96CAFE-REST. LAFINESTRAMenú de dl a dsDinars d’empresaAv. Rius i Taulet 49-51Tel. 93 587 96 00CAFETÍSSIMOMenú de dl a dvManel Farrés, 101Tel. 93 589 61 72CAL MARTÍMenús dc a dgAvda. Llac, 32 (Sol iAire) Tel. 93 674 30 16CAN BARATACargols llauna, arròsnegreCtra. Rubí-Sabadell,km 15.200Tel. 93 697 06 52CAN CASOLETAPeix i marisc frescSt. Bonaventura 39 bxTel. 93 675 10 33CAN EDOCarn brasa i calçotsLleó XIIITel. 93 692 24 24CAN ROVIRAMenús dl a dvCtra. Roquetes, 2Tel. 93 675 15 00CUE ST CUGATBar MusicalSant Martí, 10Tel. 93 589 47 90DA JIANG JIN

Rbla. Can Mora, 10Tel. 93 589 83 23DYABLITOAv. Pla del Vinyet, s/nTel. 93 544 21 69EL CAFÉ DELCELLERBar-RestaurantRbla. Celler, 29, l. 12Tel. 93 675 96 18EL CASALET DEVALLDOREIXSant Albert, s/nTel. 93 675 10 55EL CASINETMenú i entrepansCamí Can Ganxet, 47Tel. 93 589 50 83EL JORDI’SAmanides, entrepansSant Jordi, 39Tel. 93 674 11 18EL MESÓNBraseria, cuina mrctPlaça Octavià, 6Tel. 93 674 10 47EL PEROLETCafè RestaurantPg. Fsc. Macià, 67Tel. 93 675 53 03EL PUNTCopes i soparsSabadell, 41Tel. 670 59 40 01FRANKFURT LAPALTAFrankfurtsRbla. Can Mora, 24Tel. 93 589 50 11FRANKFURTROSINYOLEntrepans freds icalents, tapes Santiago Rusiñol, 43Tel. 93 675 56 77GAUDÍ CAFÈEsmorzars, aperitius,menús ràpidsMercat TorreblancaGEPETTOMenús de dl a dvBorrell, 10

Tel. 93 675 12 02GRJA. AUGUSTACafeteriaPlaça Augusta, 4Tel. 93 589 88 90GRJA. MONTSE-RRATMenú dl-dv, c. caso-lanaEndavallada, 6Tel. 93 674 67 29HAMBURGMenú, entrepansRbla. Ribatallada, 36Tel. 93 589 01 38IL FORNETTOPizzeria trattoriaSantiago Rusiñol, 27Tel. 93 589 84 32ITALIANSMenú diariSant Bonaventura, 6Tel. 93 674 64 33L’ART REST. CAF.Obert tots els diesRbla. del Celler, 2Tel. 93 674 42 36LA CANTONADACreps, amanides,menúsPça. Dr. Galtès, 5-lc 8Tel. 93 589 23 32LA CARBONERIABar musicalVillà, 8Tel. 93 675 15 51LA FONDAMenú diari 12 EEnric Granados, 12Tel. 93 675 54 26LA GRANJACuina casolanaSt. Antoni - Pça.BarcelonaTel. 93 675 52 46LA LLANEGANEGRAPsg. Torreblanca, 37Tel. 93 589 45 84LA LLESCADe la Granja, 19-21Tel. 93 583 66 79

LA MASIACuina catalanaAv. C. Catalanes, s/nTel. 93 589 34 45LA PASTA BOIXAPizzeria, creperiaAlfons Sala, 24Tel. 93 675 15 03LA PIZZA LOCAMenú de dm a dvLluís Companys, 7Tel. 93 589 37 81LA TAPA BOIXARbla. Jaume Sàbat, 4Tel. 589 73 50LA TASCA DESANT CUGATMenús casolansFsc. Macià, 71, local 4Tel. 93 589 03 76LA VAQUERIACAFE-REST.Menú de dl a dsPça. Pep Ventura, 4Tel. 93 589 20 19MASIA AMET-LLERObert tots els diesCm. Can Ametller, s/nTel. 93 589 22 52MATILDAPlana Hospital, 7Tel. 93 590 05 06PA I PAMenú diari. BaguetsSant JordiTel. 93 589 49 45PACHA MAMAT. de la Bomba, 22Tel. 93 583 69 67REST. BEBOPJAZZServei carta i menú.Dj actuacions directeSant Domènech, 19Tel. 93 587 91 19REST. CHINAORIENTALMenú i serv. domiciliSant Josep, 2

Tel. 93 589 21 82REST. CHINATOWNServ. domicili, menú Castellví, 27, bxTel. 93 590 00 79REST. RANCHOEL PASOMenús dl a dvPas Estació, 15 (LaFloresta)Tel. 93 674 38 03REST. STO.DOMINGOMenú de dl a dsRius i Taulet, 129Tel. 93 674 11 24REST. TALISMANAv. Cerdanyola, 68Tel. 93 675 38 06RISTORANTETORCELLOMenús de dm a dv,tiquet restaurantSant Jordi, 18 CTel. 93 590 60 14SANT PANCRAÇMenús casolans icarta diària, vespres idissabtes tancatPlaça del Pi, 2(Bellaterra)Tel. 93 692 20 50SEGAFREDOBocates, buffetPlaça Barcelona, 1Tel. 93 589 38 46TORRADA GRILLCreps, amanidesPlaça Pere San, 6-8Tel. 93 589 72 74TOST BOCATA’SEntrepans calentsAv. Torre Blanca, 13Tel. 93 589 88 12VERSIÓ ORIGI-NALMenús per a grupsPla del Vinyet, 10Tel. 93 675 98 63

GUIA gastronòmica La Recepta de M. Àngels Quadras

Bunyols de bacallà

FOOD&

MUSIC

INGREDIENTS:- Bacallà salat esqueixat

- Farina

- Ou

- All

- Julivert

- Pinyons

- Pebre negre

- Sal

- Cervesa

- Oli

Es dessala el bacallà esqueixat,durant unes hores, i s’escorre,

exprement-lo bé. Es passa per la pica-dora, fins a fer-ne una pasta. Es posen,en un cassó, uns grapats de farina, elbacallà picat, una mica d’all i julivertpicat, un grapat de pinyons, un rovelld’ou, sal, una mica de pebre negre i unrajolí de cervesa. Es treballa ambl’espàtula fins que no faci grumolls. Pertenir la consistència convenient, cal queel regalim de l’espàtula s’aguanti unsmoments a la superfície; si no s’aguan-

ta, s’hi afegeix una mica de farina, i sis’aguanta massa, una mica de cervesa.Es bat la clara a punt de neu i es barrejaamb la pasta, remenant-ho suaumentamb l’espàtula. En una fregidora ambl’oli calent, però sense que es cremi, esfregeixen els bunyols. Es formen aga-fant una cullerada sopera de pasta ifent-la caure a l’oli amb una culleretade postres. Quan són cuits d’una banda,es giren amb l’escumadora i quan sóncuits de l’altra, es posen a escórrer a lareixa de la fregidora.•

GUIA46 Dijous, 29 de juliol del 2004

AJUNTAMENTSant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00Casa de Cultura . . . . . . . . . .93 589 13 82EMD Valldoreix . . . . . . . . . .93 674 27 19OMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88PROMUSA . . . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIACAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22CAP - Urgències . . . . . . . . .93 589 44 55Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20Ct. Alzheimer St. Cugat . . . .93 674 70 61Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 23 83Creu Roja Valldoreix . . . . . .93 674 24 59Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15H. General de Catalunya . . .93 565 60 00Vall d’Hebron . . . . . . . . . . . .93 427 20 00Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONSAAPP VV Can Majó Vall. . . . .93 674 50 49AAPP i VV Valldoreix . . . . . . .93 674 21 97AAPP Montserrat Vall. . . . . .93 674 21 05AA Prop. i V. la Floresta . . . .93 674 20 89AAVV Aiguallonga Floresta . .93 674 51 29AAPP i VV Mira-sol . . . . . . .93 674 20 18AAVV V. Carme Mira-sol . . . .93 674 10 03AAVV St. Joan Mira-sol . . . . 93 674 71 03AAVV i Prop. Mas Gener . . . .93 674 99 43Consumidors . . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERSBellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085

Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

ENTITATSASDI . . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74C.Castellano-Manchego . . . .93 589 76 05Germanor Cavis . . . . . . . . . .93 674 70 61Grup Suport Immigrants . . .93 674 93 14Sant Cugat Comerç . . . . . . .93 674 03 22Unió Santcugatenca . . . . . .93 675 20 57

LLEUREArxiu Gavín . . . . . . . . . . . . .93 674 25 70Arxiu Municipal . . . . . . . . . .93 674 69 93Arxiu Nac. Catalunya . . . . . .93 589 77 88Casal Cultural Mira-sol . . . .93 589 20 18Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38Casal Valldoreix . . . . . . . . . .93 589 82 69Centre Cívic la Floresta . . . .93 589 89 42Ctre. Cívic les Planes . . . . . .93 675 51 05Cines Cinesa (reserves) . . . .93 589 09 41Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96Coral de la Unió . . . . . . . . . .93 674 10 06Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52Llar d’Avis Parròquia . . . . . .93 589 05 98Piscina Valldoreix . . . . . . . . .93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓDiari de Sant Cugat . . . . . .93 589 62 82Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59TOT Sant Cugat . . . . . . . . . .93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALSHisenda . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

PARRÒQUIALes Planes . . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03

Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63

Valldoreix . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

POLICIACuerpo Nacional . . . . . . . . .93 674 76 12

Municipal i Protecció Civil . . . . . . . . . .092

Municipal (Valldoreix) . . . . .908 79 51 25

Comissaria St. Cugat . . . . . .93 674 78 58

DNI (Cita prèvia) . . . . . . . . .93 589 30 80

Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

SERVEISAigües la Floresta . . . . . . . .93 674 20 89

Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44

Correus . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96

ENHER Rubí . . . . . . . . . . . . .93 699 18 92

FECSA (atenció client) . . . . .902 50 77 50

FECSA (avaries) . . . . . . . . . .900 77 00 77

Funerària . . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52

Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80

Recollida voluminosos . . . . .93 589 28 17

SOREA . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

TRANSPORTSAeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00

Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47

FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15

Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71

RENFE . . . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02

Port . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50

Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22

Taxis (parada) . . . . . . . . . . .93 674 09 97

Shrek 2 / 16.00 - 17.45 / CINESA 1 / 16.00 - 18.15 - 20.30- 22.40 / YELMO 5Kill Bill, volumen II / 19.30 - 22.10 / CINESA 1 /16.45 - 19.30 - 22.30 - Ds: 16.30 - 19.15 - 22.15 / YELMO 9Spider-Man 2 / 16.30 - 19.15 - 22.00 / CINESA 2 /16.00 - 18.45 - 21.30 / YELMO 3 / 20.00 - 22.45 / YELMO 6Isi Disi / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / CINESA 3 / 16.15 -18.30 - 20.40 - 22.45 / YELMO 4Yo, robot / 16.45 - 19.30 - 22.00 / CINESA 4 / 16.00 -18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 1 / Dv: 20.30 - 22.45 - Ds-dg:16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 2Harry Potter III / Dl-dt-dc-dj: 17.00 - 20.00 - 22.45 - Dv:17.00 / YELMO 2Pinocho 3000 / 16.00 - 18.00 / YELMO 6

Dirty Dancing 2 / 16.15 - 18.30 - 20.40 / YELMO 7Incautos / 22.40 / YELMO 7Farenheit 9/11 / 17.00 - 19.45 - 22.30 / YELMO 8

CINESA SANT CUGAT:SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festiusSESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

YELMO SANT CUGAT:SESSIÓ GOLFA (01.00 h): dissabtesSESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

TELÈFONS d’interès

CINEMA a Sant Cugat

CASAL DECASAL DECULCULTURA DE TURA DE VVALLDOREIXALLDOREIXEMD

Valldoreix

Informació i inscripcionsDe dilluns a divendres

De 9 a 14 h

Sant Albert, 5

Tel. i fax 93 589 82 69

HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DEL CASAL DE CULTURADE VALLDOREIX DURANT L’ESTIU: DE 9 A 14 HORES

CICLE CINEMA A L’AIRE LLIURE 2004Tots els divendres de juliol i agost, a les 22.30 h, a la plaça

del Casal de Cultura de ValldoreixEntrada lliure

Org.: Entitat Municipal Descentralitzada

Telèfons d’informació: 93 589 82 69 - Casal de Cultura

93 674 27 19 - EMD de Valldoreix

• 30 de juliol - Sakura wars• 6 d’agost - Qualsevol altra cosa (Woody Allen)

(català)• 13 d’agost - Cinema Paradiso• 20 d’agost - Shrek 2 (català)

• 27 d’agost - Harry Potter i el pres d’Azkaban (català)

ELS JOVES PODEN GAUDIR D’UN ESPAI AL CASAL DECULTURA DE VALLDOREIX, TOTS ELS DIMARTS I DIVEN-

DRES, DE 17 A 20 HORES

AGENDAJuliol

TALLERS Org. EMD de Valldoreix

IMPARTITS AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

ÚLTIMES PLACES DELS ESPLAIS DE SETEMBRE(de l’1 al 14)

Interessats, truqueu al 93 589 82 69

ESTRENA 3ª SETMANA 2ª SETMANA 3ª SETMANA

YO, ROBOTSALA 4: 16.45 - 19.30 - 22.00 h

GOLFA: 00.30 h. PDT. CLAS. EDATS

ISI DISISALA 3: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 h

GOLFA: 00.15 h. MAJORS 18 ANYS

KILL BILL 2 / SHREK 2SALA 1: 19.30 - 22.10 h / 16.00 - 17.45 h


SPIDERMAN 2SALA 2: 16.30 - 19.15 - 22.00 h


HORARIS

GUIA 47Dijous, 29 de juliol del 2004

DIJOUS 29 . . . . . . . . . . . . . . . .Serret . . . . . . . . . . . . . . .Pg. Baixador, 78. MIRA-SOL . . . . . . . . . . . . . . .93 674 23 72

DIVENDRES 30 . . . . . . . . . . . . .Quirante . . . . . . . . . . . . .Pg. Olabarria, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 675 33 11

DISSABTE 31 . . . . . . . . . . . . . . .Díaz-Puerto (ant. Domènech) Pg. St. Magí, 50 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 53

DIUMENGE 1 . . . . . . . . . . . . . . .Cullell . . . . . . . . . . . . . . .Ptge. Diputació, 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 03 64

DILLUNS 2 . . . . . . . . . . . . . . . . .Pinto . . . . . . . . . . . . . . . .Església, 3. VALLDOREIX . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 28 71

DIMARTS 3 . . . . . . . . . . . . . . . .Riera-Rivière . . . . . . . . .Dr. Murillo, 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 30

DIMECRES 4 . . . . . . . . . . . . . . .Parc Central . . . . . . . . . .Manel Farrés, 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 12De dl a dg (9 a 22 h): Díaz-Puerto (antiga Domènech) (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl a dv (14 a 20 h): Serrès (les Planes) - Dissabte matí (9 a13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).• VACANCES: F. Llorens (14/07-8/08), F. Texidó (16/07-11/08), F. Moral (19/07-8/08), F. Ruiz de Bustillo (19/07-8/08), F. Quirante (2-22/08), F. Serret(9-22/08), F. Beringues (9-29/08), F. Culell (9-29/08), F. Salavert (9-31/08), F. Riera-Rivière (9/08-5/09), F. Parc Central (9/08-5/09).

FARMÀCIES de tornDIJOUS 29Stes. Marta, vg.; Serafina. Sts. Olaf, rei, mrs.; Pròsper, bisbe; Adam.

DIVENDRES 30Sts. Pere Crisòleg, bisbe, dr.; Abdon i Senén (Nin i Non), mrs.

DISSABTE 31Sts. Ignasi de Loiola, fundador dels jesuïtes; Fabi, mr.; Germà, bisbe.

DIUMENGE 1Sts. Alfons Ma. de Liguori; Feliu (Fèlix), Pere ad vincula. Stes. Fe, Esperança i Caritat.

DILLUNS 2Mare de Déu dels Àngels. Sts Eusebi de Vercel·li, bisbe; Esteve I, papa, mr.

DIMARTS 3Sts. Gamaliel i Nicodem; Gustau, bisbe. Stes. Lídia, deixebla de St. Pau; Cira.

DIMECRES 4Sts. Joan Ma. Vianney, prevere; Aristarc, bisbe. Sta. Perpètua, mare.

SANTORAL

ACUPUNTURA-MEDICINANATURAL-ORIENTALCTRO ORIENTAL DE

SALUD

Castillejos, 24

Tel. 93 675 18 01

Tel. 666 613 005

SHUCHUN PEIH

Teràpies naturals, massat-

ges xinesos

Rbla. del Celler, 87, entr. 4

Tel. 93 587 96 73 - 656 38

35 24

ZHONG-YI

Sant Bartomeu, 2-4

Tel. 609 389 283

CTRES REHABILITACIÓSUSANA NICOLETTI

Escoliosi. Grups de relaxa-

ció. Incontinència urinària.

Sant Antoni, 74

Tel. 93 674 74 37

CIRURGIACENTRE MÈDIC D’ESPE-

CIALITATS

Cirurgia general i digestiva

Major, 36, 2n

Tel. 93 674 00 25

DR. FERNÁNDEZ LAYOS

Cirurgia general, aparell

digestiu. Cirurgia menor.

Obesitat mòrbida

Av. Torreblanca 2-8, 2n A-1

Tel. 93 589 47 00

CONSULTORIS CENTREMÈDIC CENTRE MÈDIC D’ESPE-

CIALITATS

Dermatologia, otorrinolarin-

gologia, pediatria, angiolo-

gia, cirurgia vascular, car-

diologia

Major, 36, 2n

Tel. 93 674 00 25

CTRE SANITARI CAN

MORA

Aparell digestiu, cirurgia

pediàtrica, dermatologia,

endocrinologia, ginecologia,

psicologia, traumatologia

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

CLÍNIC SANT CUGAT

Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km

1, 40-50, 1r

Tel. 93 675 14 80

ESPAI MÈDIC

De la Mina, 15 bx.

Tel. 93 590 13 10

POLICLÍNIC SANT CUGAT

Rbla. del Celler, 129-131

Tel. 675 69 79

DIETÈTICA I NUTRICIÓCENTRE D’OBESITAT I

MEDICINA ESTÈTICA

Dra. Anna R. Cerdà - Dra.

Rosario Sagarna - Dra. Llum

García

Torre Blanca, 2-8, 2a pta.

Tel. 93 589 43 57

DRA. M. DOMINGO

GALLART

Medicina general, dietètica

Pça. Doctor Galtés, 5, 1r 3a

Tel. 93 674 63 29

Tel. 93 589 64 83

NATUR HOUSE

Servei de dietista

Lluis Companys, 40

Tel. 93 675 65 95

FISIOTERÀPIACENTRE TERAPÈUTIC

SANT CUGAT

Gimnàstica terapèutica

Pça. Pep Ventura, l.2-3

Tel. 93 589 22 85

CLÍNICA NEUROLÒGICA

DE FISIOTERÀPIA

Bettina Paeth

Tutora Bobath

Astúries, 1 (Mira-sol)

Tel. 93 675 35 46

FISIOCOS

Massatges terapèutics,

osteopatia

Avda. Fsc. Macià, 72, l. 3

Tel. 93 674 53 30

SOFIA ROMA FERRÉ

Fisioteràpia. Assist.Sanitària

Villà, 49

Tel. 93 674 48 72

GERIATRIAGERVAL

Domicilis. Assessorament.

Gestió de residències.

Infermeria. Formació

Àngel Guimerà, 3

Tel. 93 674 08 04

TELE ASSIS.INPROSS 24H

Servei d’ajuda a les perso-

nes grans, malalts crònics o

convalescents

Av. Torreblanca, 2-8, 3r A

Tel. 93 589 39 67

GINECOLOGIA I OBSTE-TRICIADR. E. CAYUELA FONT

Francesc Moragas, 3, 3r 2a

Tel. 93 674 66 11

HOMEOPATIAHOMEOPATIA DE LA

INFÀNCIA I

L’ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa

Hostench. Col. 15.097

Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a

Tel. 93 674 72 16

INFERMERIACTRE SANITARI CAN

MORA

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

LABORATORISGENERAL LAB

Anàlisis clíniques

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

LABORATORI DR. ECHE-

VARNE

Santiago Rusiñol, 17 bx

Tel. 93 589 60 55

LOGOPÈDIALOGOPÈDIA SLI

Trastorns de parla i llen-

guatge, retard de lectoes-

criptura, dislèxia, foniatria,

tartamudesa, deglucions

atípiques, disartries,

Parkinson, esclerosi múti-

ple. Totes les edats. Servei a

domicili i escoles

Lluís Companys, 33, 1r 2a

Tel. 93 674 73 76

MASSATGE TERAPÉUTICMANS DE SANT

Avda. Fsc. Macià, 62

Tel. 93 589 83 16

PERE FIGUEROLA

Quiromassat. diplomat

Tel. 659 280 364

MEDICINA ESTÈTICAKESTRAL MARKET

Sant Bartomeu 1 B, local

Tel. 93 589 03 12

MEDICINA NATURALAYUR

Naturopatia i teràpies alter-

natives

Pça. Ajuntament

Tel. 93 675 63 39

METGES DE CAPÇALE-RA-MEDICINA GENERALALBERT FETSCHER EICK-

HOFF

De la Creu, 16, 1r 2a

Tel. 93 674 61 35

CTRE SANITARI CAN

MORA

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

DRA. MONTSERRAT

GARRIGA

Visites a domicili

Major, 36, 2

Tel. 93 674 00 25

JAUME ROS MONLLAO

Diplomat Medicina suba-

quàtica

Rbla. Ribatallada, 6, 1r 1a

Tel. 94 589 11 67

J.R. ESQUIROL CAUSSA

Geriatria. Assist. Sanitària.

Urg. 24 h, domicili

Av. Torreblanca, 2-8

Tel. 93 589 39 26

Tel. 609 33 10 80

ODONTOLOGIACTRE. DENTAL I

QUIRÚRGIC ST CUGAT

Pça. Dr. Galtés, 5, 1r 2a

Tel. 93 589 00 00

CLÍNICA DENTAL AUTRAN

Implantologia, pròtesis,

odontopediatria, ortodòncia

Torreblanca, 2-8, 2a pl.

Tel. 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR.

BRANDT

Ortodòncia i odontologia

general

Santa Maria, 9, 1r 2a

Tel. 93 589 70 40

CLÍNICA DENTAL MAJOR

Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine

Pça. Unió, 3, 2n 1a

Tel. 93 674 72 40

CLÍNICA DENTAL ROSETTI


Tel. 93 589 76 76

CLÍNICA DENTAL VALLS -

BULDÚ

Dra. Marta Buldú Freixa

Major, 23-25, 1r 3a

Tel. 93 675 64 77

CLÍN. ORTODÒNCIA I DIS-

FUNCIÓ TEMPORO MAN-

DIBULAR

Torreblanca, 2-8, 2n A

Tel. 93 589 03 96

Tel. 93 675 22 12

DRA. P. LUZONDO

Clínica Dental infantil

Francesc Moragas, 5, 1r 3a

Tel. 93 674 05 06

DRA. M. JAUME SAURA

Clínica dental

Estapé 2-6, bx / Xamfrà Pg.

Sant Magí

Tel. 93 674 23 35

IRIDENT

Castillejos, 33

Tel. 93 675 91 47

OFTALMOLOGIACENTRE DE SALUT OCU-

LAR

Oftalmologia

Doctor Murillo, 21

Tel. 93 589 51 06

OTORINOLARINGÒLEGDR. FERRAN FERRAN VILÀ

Fsc. Moragas, 48, ent. 2a

Tel. 93 675 48 53

PEDIATRIAAINA-PILAR CANOSA

ÚBEDA

Pediatria. Med. adolescent

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r

Tel. 93 589 35 48

Tel. 649 93 59 37

J.M. COROMINAS CASA-

RAMONA

Pediatria. Asma infantil


Tel. 93 674 72 16

JUAN PABLO MARTÍNEZ

MÉNDEZ

Av. Cerdanyola, 53, 5r 1a

Tel. 93 674 11 59

PODOLOGIAJOSEP M. FREIXEDES D.P.

Malalties del peu, plantilles

ortopèdiques, papilomes,

cirurgia del peu

Tel. 93 589 63 13 - 629

169 536 - 636 636 889

TOMÀS GÓMEZ

Vallès, 22, bis

Tel. 93 675 01 60

PSICOLOGIA I PSIQUIA-TRIAAURIS

Tractament Tomatis

Balmes, 1, 2n 2a

Tel. 93 674 85 41

CT. PSICOTERÀPIA DEL

VALLÈS

Psicologia, psiquiatria,

logopèdia

Pça. Dr. Galtés, 5, 2n 3a

Tel. 93 589 40 51

DRA. PALERM

Ansietat, depressió, tras-

torns a l’adolescència

Fsc. Moragas, 25-27, 2n 1a

Tel. 93 674 36 53

Tel. 93 418 48 48

INST. DE BENESTAR I

SALUT COMUNITÀRIA

Rbla. Can Mora, 15, 1r 1a

Tel. 93 587 91 87

INSTITUT PSICOMÈDIC

SANT CUGAT

Depressions, estrès, toxico-

mania, ansietat, tabaquisme

Av. Torreblanca, 2-8, 3r A

Tel. 93 589 37 87

SILVIA DIEGUEZ SANCHEZ

Sant Jordi, 24, 1r 1a

Tel. 616 26 40 12

SERVEIS SOCIOSANITA-RISMESSERVEIS

Domicili, infermeria, ajudes

tècniques i per a la mobilitat

Escaletes, 11, l. 5

Tel. 93 675 17 11

TOCOGINECOLOGIA IOBSTETRICIADR. JESÚS FERNÁNDEZ

BAIZAN

Tocoginecologia

Av. Catalunya 21, 2n 1a

Tel. 93 589 48 08

Tel. 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS

MARTÍNEZ MEDINA I J.J.

GÓMEZ CABEZA

Fsc. Moragas, 125, 1r 2a

Tel. 93 589 13 07

TRAUMATOLOGIADR. FERMÍN ARAMBURO

Cirurgia ortopèdica traumat.

Girona, 21, 1r 3a

Tel. 93 674 43 46

Tel. 93 589 05 34

JOSEP DOMINGO PECH

Traumatologia i ortopèdia

Torreblanca, 2-8, 2a-10

Tel. 93 589 18 88

GUÍA mèdica

48 Dijous, 29 de juliol del 2004

Premsa Local Sant Cugat S.L. Adreça provisional: Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 [email protected]

-Ha estat 9 anys al capdavant delCol·lectiu de la Gent Gran de laFloresta. Com recorda els inicis?-El casal es va inaugurar el 23 demaig del 1995. Ho recordo com sifos ahir, tots els membres de la pri-mera junta. Vam haver decomençar de zero, perquè cap denosaltres no teníem ni idea de coms’havia de gestionar i muntar uncasal. Però amb algunes idees d’a-quí i unes altres d’allà, i gràcies ala col·laboració i la implicació delssocis i dels membres de la junta,van començar a fer rutllar el casal.

-La idea de crear un casal javenia d’abans, no?-Sí, la veritat és que això ja veniad’abans. La primera idea de cons-tituir un casal per a la gent gran vasorgir quan el lloc que ara ocupal’edifici del Centre Social iSanitari de la Floresta encara erauna muntanya, molt abans de l’any1995.

-On es va gestar el col·lectiu?-La llavor del casal van ser les reu-nions d’un grup de senyores grans,aficionades a cantar, que fèiemclasses juntes. Com que no teníem

cap espai per reunir-nos, vam deci-dir trobar-nos cada divendres a lesinstal·lacions de la UnióRecreativa i Esportiva de laFloresta. Allà ens reuníem perassajar, per fer tertúlia, per cele-brar els aniversaris de totes i tambéper fer alguna excursió.

-L’any 1995 van tenir per fi unespai de reunió.-Sí, quan van fer el casal, tots elscomponents d’aquest grup inicialvam venir cap aquí i ens vam inte-grar en el nou col·lectiu. La majo-ria de socis em van escollir com apresidenta i vam començar amb lesactivitats, entre les quals la de lacoral. Amb els anys, el nombre desocis del casal ha anat augmentanti ara ja en som uns 150.

-Uns d’aquests socis pioners iimpulsors del casal va ser EmiliRañé, amb qui va treballar braç abraç a la junta.-Sí, molt a prop perquè va ser elvicepresident del casal. Era unapersona que m’aconsellava molt béi el trobo molt a faltar des de laseva mort. Estic contenta, perquèal final vaig aconseguir que ensfessin, al costat del casal, les esca-les que porten el seu nom.

-Com passen els socis el dia alcasal?-Al casal es fan moltes activitats imolt diferents, perquè tothom trobialguna cosa per fer del seu gustcada dia. Els dilluns, els socispoden fer teatre, els dimarts,

gimnàstica i treballs manuals,petanca els dimecres, cant coral elsdijous, excursions un dissabte decada mes, i els diumenges, ball.L’únic dia que no hi ha activitats éel divendres.

-I tothom hi participa?-La participació és molt alta,sobretot per part de les dones, quesón molt actives. En canvi, elshomes... En general no s’apunten ares, excepte a la petanca i al dòmi-no.

-Però no només fan activitats, alllarg del mandat li ha tocat presi-dir moltes festes i celebracions.-La veritat és que sí. Celebremtotes les dates festives de l’any, laSardinada, el Dia de la Truita,Carnaval, una arrossada per l’11de setembre, un dinar de pre-Nadali, sobretot, l’aniversari del centre.Sempre ho fem el primerdiumenge posterior al 23 de maig ihi convidem les autoritats munici-pals.

-Com ha estat la relació ambl’Ajuntament durant tot aquesttemps?-La veritat és que si no arriba a serper l’Ajuntament, no hauríempogut tirar endavant moltes de lesactivitats que hem fet. L’equip del’alcalde Lluís Recoder ens hadonat sempre molt suport i hanestat atents a les nostres demandesdes del principi, com quan volíemfer teatre, però no teníem cap esce-nari i ens el van fer.

-De tots els bons records queconserva d’aquests 9 anys, esqueda amb algun en especial?-Hi ha hagut molt bons moments.Però el que més m’ha omplert hanestat les cares d’agraïment, la satis-facció de la gent i el fet de veure’lscontents. El millor d’aquests 9 anyscom a presidenta ha estat compro-var com els socis agraïen el treballi la dedicació de la junta al casal.

-¿És dura la gestió d’un casal degent gran?-Costa una mica, però el principalés tenir il·lusió i enfrontar-te a totsels contratemps.

-Quins contratemps?-Una part són els diners, l’altra, elssocis, que de vegades no estan con-tents amb el que fas. La veritat ésque durant aquests 9 anys hi hahagut també moments difícils, enels quals he estat temptada dellançar la tovallola. Però els hesuperat gràcies al suport de la restade socis i de la junta.

-Ara acaba de dimitir. ¿Ja no hatrobat aquest suport?-Ara ja no tinc 65 anys, com quanvaig començar de presidenta.Llavors acabava de sortir d’unamalaltia, tenia moltes il·lusions ienergia i em menjava el món. Araja tinc 74 anys i tot és diferent. Peròvull aclarir que no deixo el càrrecper motius familiars ni per capmalaltia, sinó per conflictes internsal si de la junta. No puc explicar resmés. // S. Díaz

Pensava deixar el càrrec al capdavant del Col·lectiu de la Gent Gran dela Floresta al gener del 2005, però ha avançat la seva decisió i ha dimi-tit de manera inesperada fa pocs dies. Consol Pagès, de 74 anys, no volexplicar per què ha pres aquesta dràstica decisió i prefereix parlarnomés dels bons records que s’emporta dels 9 anys com a presidenta.

“El casal em va ajudara tornar a la vida”

SANTCUGATENCS>

“El millor d’a-quests 9 anyshan estat les

cares satisfetesdels socis”

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

l’estirabot

Mocions

per JORDI CASAS

Mai no he acabat d’entendrela fal·lera per presentar alple mocions de caràcter

general. No m’hi oposo, però mantavegades serveixen de cortina defum per amagar temes estrictamentlocals de gran importància. No altracosa ha passat en el darrer ple. Elstres partits que formen el governmunicipal, a iniciativa de les sevesrespectives joventuts, han presentatuna proposta destinada a donarsuport a una determinada campa-nya cívica. L’aprovació de la moció,la pobresa expositiva de la qual norecordo haver-la vist en cap altra,comporta un cert finançament d’a-questa campanya i, entre altrescoses, "tenir en els punts d’informa-ció turística els adhesius i les revis-

tes explicatives de la campanya".Aquest darrer aspecte em semblafrancament greu. Què hi fan en elspunts informatius municipals textosque no tenen, ni poden tenir, caràc-ter institucional? Per ser-ho, caliauna aprovació per consens. Lamoció ha estat partidista i la sevaaprovació també. No em consta quel’equip de govern hagi fet cap esforçper convertir-la en una moció insti-tucional. Per tant, no pot estranyarque dos partits de l’oposició s’abs-tinguessin. Com es podia esperar,els de la ceba han entrat al tema asac. Que si els partits abstencionis-tes no són ni nacionalistes ni catala-nistes... i altres foteses. Que no sónel primer, només cal llegir el seuideari. Però dubtar del seu catala-nisme, això ja dóna pel sac. Això sí,de la moció dels mateixos dos par-tits a favor de la preservació de CanBusquets, derrotada per l’equip degovern, ben poca projecció mediàti-ca. Potser són només “quatre pins”,com deia un forumista indignat ambels partits en qüestió, però proba-blement definiran la futura quotidia-nitat local amb més força que nopas algunes campanyes. Bonesvacances.

“Què hi fan en els puntsinformatius municipalstextos que no tenen nipoden tenir caràcter

institucional?”

84

20

56

52

50

00

9

21

02

4

Consol

PagèsExpresidenta del Col·lectiu de Gent Gran de la Floresta

diari de sant cugat 533

Documents