Divendres 4 de juny de 1999 ÜS4CANT0NS Núm. 291

Any VII

El "diari" de Sant Cugat 225 pte*.

S UMAR1

Entren en funcionament els primers punts d'informació del

Sant Cugat Obert

La tan reclamada oficina solidària s'obre al públic per incrementar la conscienciació ciutadana

Pàgina 22

La ciutat ret homenatge a Pilar Roig amb un gran

espectacle i la inauguració d'uns jardins amb el seu nom

Pàgina 42

Aquest serà el cartell de la Festa Major de Sant Cugat

FOTO: XAVI LARROSA

Recoder presenta el seu programa i parla del

seu futur en els "Sopars amb els candidats"

Lluí's Recoder. FOTO: XAVI LARROSA

Pàgines 10-11

La campanya electoral pren els carrers de la ciutat

Els partits intensifiquen els debats i els actes polítics

El 27 de maig a mitjanit, la majoria de candidats van fer la tradicional penjada de cartells al carrer FOTO: XAVI LARROSA

Pàgines 7- 8

Les obres de l'entorn del monestir descobreixen

un túnel subterrani del segle XVII o XVIII LAjuntament estudia la possibilitat d'adequar-lo perquè la població el pugui visitar

Pàgina 22

T ^

vs,

GARRK3A

L,~ ^ Í S ' i i · » .

Taller, fabricació pròpia

Exposiciói venda --ïf?*̂ Oficines -"•-C. Xenfc, 2 t exposició

(Pi.Ajuntam·nt) CrU. Cerdanyola, 67-71 T»JFa*.4M#?9tt 02 - Ü U 9358918

» •- . ' > * * ! » « i ï - i - - ï ii!T Vallès SSSg

^37 ÜS ^ I ^ W I l " U""l

«Ofelés

continua vetllant per la seva Har "II

SISTEMES DE

SEGURETAT

-£aL

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

McDonald s

Centre Comercial Sant Cugat. Carretera Sant Cugat-Rubí km 4

Menús amb des­compte ensenyant

el carnet

Retalla aquesta butlleta i presenta-la a les taquilles del TIBIDABO

SAM CUQIT ESPORTS Bblo d.lC.ll.r 23*T«I 936747215

PI OualraContoni i/n'Tíl 93Ó743081

La botiga d'esports més completa de Sant Cugat regala a tots els subscrip­

tors que realitzin una compra superior a les

5.000 ptes. una fantàstica gorra esportiva

SQUASH ^^^^^^^^HJ

CLUB SANT CUGAT

HH Ml M I . - 4 ' IM t.i V*SI 1 l l.*T Uíl V M I C

Matrícula a meitat de preu per a tots els

subscriptors del set­manari. Cal venir a la redacció a buscar el

va

COtjaATÚ. «*i Í7È-* M-l DINS ÇL MC*TSf Í * W

Visites gratuïtes Dues entrades gratuïtes per anar a les coves de Montserrat. Una hora de recorregut amb un guia. Presenteu el carnet a les taquilles!

559*556

Descomptes de 1 pessetes per litre a la Benzinera Griful de la

carretera Cerdanyola. A l'hora de pagar recor­da ensenyar la targeta del Club juntament amb el DNI.

L A C A R P A

Ell- 5 primers subscrip-tors del mes tindran con-sumicions gratuïtes! Vine

a buscar el VIP. Reservat el dret

d'admissió.

E, convidem ol Tibidabo

1899*1999

Porta'ns aquest val a les taquilles del Tibidabo i amb la compra d'una entrada* te'n regalem una altra.

«(Entrada 2.400 ptes). Vàlid durant els d'abril, maig i Juny 1 No acumulable amb altres promocions.

El Parc d'Atraccions del Tibidabo regala una entrada

gratuïta amb la compra d'una altra a tots els subscriptors del

nostre setmanari. La Muntanya Màgica us propo­

sa un munt de fantàstiques atraccions com l'Avió, la Talaia,

l'Aeromàgic, l'Hurakan, el Diàvolo, etc. I si el que preferiu

és el terror, podeu visitar el Krüeger Hotel, amb 17 actors

que donen vida als personatges més terrorífics.

El Parc té 27 atraccions i una gran oferta de restaurants.

Gaudeix d'un dia inoblidable al Parc d'Atraccions del Tibidabo!

als I ;^HWï :^ ÏIPFf i l iü passe^# : ; l^Í| | | Í ' Jlil'JÏ

Canal Olímpic de

Catalunya

Castelldefels

|»¥iiació vàlida per a dues p«rse»e$ fins el 30 de juny de 1999

El Canal Olímpic i ELS 4 CANTONS con­viden tots els subs­

criptors a una fabulosa

passejada en barca amb un acompa­

nyant. Només cal ense­nyar aquesta but­lleta a les taquilles

TEATRE ESPIRAL PRESENTA:

L'estranya parella de Neil Simón

Diumenge 6 de juny a les 19 h Casal de Cultura de Valldoreix

^ H V H V H V H w a t Jïl̂ taaa^Laaaaaaaafl ^ H Vine a muntar a cavall... GRATIS !

nutjam^^m. \ MHU ?i.í:JSKil

H H f l Amb la gentilesa d'Hípica Severino, l'hípica més completa ^ ^ H de Sant Cugat, cada subscriptor té dret a dues entrades B H S gratuïtes per anar a les seves instal·lacions i gaudir d'una ^ H H fabulosa passejada a cavall per la rodalia de Collserola.

^s&ç^u|y|pajjnjJJHVupi 9 * ^JT^^^B^^^B^^^HÈ

H H Les passejades es fan cada dissabte i diumenge a les 17 h I I ^ ^ H de la tarda. Només cal que vingueu a la redacció i recolliu H H I el vostre

| •! H H SEVHKINO H H Tel. 93 674 1140 .

I I I Í I N I Ï Ó ;A;LÍSÜÍS^^wfÍRí W$BBSmiï®W.

US 4 CANTON

^ ^ _ * ^ El tema de la

setmana Divendres, 4 de juny de 1999

La i n a u g u r a c i ó

Sant Cugat a P abast dels ciutadans Entra en funcionament el servei te lema tic dels punts d'informació

ANNA BORAU

- Sant Cn«at -

Ja fa temps que se'n parla. La Mostra del Sant Cugat Actiu el \a presentar en societat, però a partir d'ara en formarà part. Aquesta setmana s'ha posat en

marxa el Sant Cugat Obert, amb la instal·lació per la ciutat dels punts d'informació telemàtica. I la primera operació la va fer

dimarts l'alcalde de Sant Cu­gat, Joan Aymerich, durant Tac­te que presentava aquesta po­sada en funcionament. Una primera incursió que va tenir com a mestre de cerimònies a Francesc Pallarols, tècnic de l'Ajuntament, i que va comptar amb la presència dels repre­sentants dels altres dps grans socis del projecte: el Director General de Deutsche Bank, Jo­sep Ramon Sanromà i el Direc­tor del departament d'Internet de Retevisión, Marcel Codarch.

Els assistents van poder apre­ciar la facilitat d'utilització del nou servei, amb pantalla tàctil i

La compra d'un llibre va ser la primera adquisició feta des d un punt ttlemàtu en el moment de la seva posada en marxa R: X. L.

diferents menús d'accès per sa­ber en cada moment a quina passa del procés es troba. Un procés que Pallarols va de­

finir com d'allò més senzill: ac­cedir als arxius municipals, o entrar en el catàleg de produc­tes d'una llibreria no és més que una passejada cibernaútica, i in-

clús es poden visitar dotze punts de la ciutat sense mou­re's de lloc. I també, com es va demostrar en aquell mateix mo­ment, és possible accedir a una de les nou botigues que hi ve­nen els seus productes i adqui­rir-ne els desitjats.

"Es tracta d'un servei", expli­

cava Aymerich, "que tindrà gran importància per a tots els ciu­tadans". I és que, per a l'alcal­de, el Sant Cugat Obert s'arre­larà de seguida, atès que a la ciutat hi ha molta gent acostu­mada a navegar per Internet, o que disposi d'un ordjnador a casa.

Però el batlle no era l'únic que estava entusiasmat. Tant San­romà com Coderch també van expressar públicament la seva satisfacció per participar en un projecte que el primer va qua­lificar de "pioner" no només a nivell català, sinó també estatal i europeu. Un projecte desen­volupat en una ciutat que, per al representant de Retevisión, "per les seves característiques demogràfiques és el lloc per­fecte per evolucionar i avançar".

De moment, són tres els punts d'informació que entren ja en funcionament: a la Casa de Cul­tura, a l'Ajuntament, i al Centre Cultural, però se'n posaran qua­tre qioscos més als districtes i s'està mirant d'aconseguir l'es-ponsoritazació d'algun mes per distribuir-los per la ciutat.

A finals de mes tots els ciuta­dans santcugatencs majors de divuit anys rebran a casa una tarja identificadora com a usua­ris, que hauran de validar al con­sistori en cas que vulguin uti­litzar el nou servei.

Et s i s t e m a

Alta teconologia per aconseguir una velocitat de

consulta més que ràpida

A. B. M.

El desenvolupament d'un ser­vei com el Sant Cugat Obert no s'ha fet en un dia. Han estat molts els mesos de treball, i moltes les trobades a nivell internacional. Perquè el servei que tots els san-

cugatencs ja poden fer servir des de casa seva (www.santcugar.o- bert.net) ha nascut com a fruit, molt evolucionat, d'un projecte

de la comunitat europea en el qual participava l'ajuntament de la ciu­tat. Dels inicis del LASPI (Libra-

ries And Schools Public Informa­tion) fins ara han passat moltes co­ses, i els punts d'informació

telemàtics han pres forma a la lo­calitat.

Es tracta del portal d'entrada a la ciutt virtual, un porta des de la qual es pot accedir a molts racons, però no a tots, perquè els tècnics que l'han desenvolupat han dei­xat ben delimitades les seves fun­cions perquè, de moment, no es faci servir com un simple navega-dor d'internet.

El sistema funciona gràcies a la connexió de tres ordinadors cen­trals on es troben les bases de da­des: un a l'Ajuntament de Sant Cugat, un altre el del Deutsche Bank (que és l'encarregat de la validació financera) i un altre el de Retevisión (que controla l'accès a la xarxa). Aquests grans cervells

Plataforma tecnològica

CMidà-XTC nofnOMntcugstoben.iwt

Smvar Fmm» RíWwWòn

B80O d'usuari* pw« *ut·ntte»cio<R»dSu»}

CM (MO. Ometo*

Comm(Mnteu8«*«rt«») ;

H<HÍè^*iUrtCií^06«ftí»Ít»>**.V'

SffNMtfl /OMS /FIÍ" • H m . s Cornut •l·oHttid /RBIJÉÍ.....

estan connectats entre sí mit­jançant microones, fet que per­met una gran velocitat de consul­ta (de quasi dos megabytes, més del doble de la velocitat que tenen els moderns usuals). Fibra òptica

FONT: AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

i línies digitals és el que uneixen el terminal central fins a l'antena parabòlica que envia les dades a d'altres unitats importants. Da­des que també es poden consul­tar des de casa, encara que la ve­

locitat no sigui la mateixa (tot i que, quan arribi el cable, millo­rarà). L'única condició de pass-word i codi d'accès quan es tracti de consultar expedients personals o en la modalitat de compra

4 Setmana ELS·/C4IYroN!5 Dhendres, 4 de juny de 1999

Els s e r v e i s

Desenes de serveis per al ciutadà

que no té temps A.C.

La característica principal de Sant Cugat Obert és, sens dub­te, el seu caràcter multiservei. Hom es queda meravellat de la gran quantitat de coses que es po­den arribar a fer des d'aquests punts d'informació públics, tot un ventall de possibilitats que s'o-bre al ciutadà per fer-li una rela­ció amb la ciutat, l'Administració i les empreses més còmoda i àgil.

Aquest univers de possibilitats es divideix en quatre grans blocs: l'Ajuntament, la finestreta única, el municipi i els seus veïns, i el comerç, les indústries i els ser­veis. Entrant al primer apartat, es

pot obtenir informació institu­cional, estadística i territorial, a més de consultar els diversos ser­veis de la via pública i els trans­ports, i les vies de promoció ocu-pacional i formació que ofereix l'Ajuntament.

A través de la casella anomena­da finestreta única, es poden com­provar les dades censals, consul­tar i pagar les m u l t e s i els impostos, adquirir plànols de la ciutat o presentar queixes de tot tipus.

El tercer apartat, introdueix el visitant virtual dins la pròpia ciu­tat de Sant Cugat. És aquí on l'in-ternauta trobarà l'agenda cultu­ral de la ciutat, podrà comprar entrades pel Centre Cultural, ac-

Comprara distància serà molt fàcil amb aquest nou servei.. K: X. L.

cedirà a la gestió d'espais i ins­tal·lacions esportives o podrà par­ticipar en xats o fòrums de debat entre altres possibilitats. Final­ment l'ordinador ens permetrà accedir als serveis relacionats amb el comerç, les indústries i els ser­veis de la ciutat. Plànols temàtics, guia d'hosteleria, taulell d'anun­cis i promocions, borsa de treball...

absolutament tot el que calgui fer relacionat amb el comerç l'ordi­nador ho facilitarà. El servei es­trella d'aquest apartat, però, és el servei de telecompra, un mètode a través del qual l'usuari pot ad­quirir els productes que desitgi de les botigues de la ciutat con­nectades a la xarxa -actualment n'hi ha 10- i pagar al moment

amb una targeta xip. En la inauguració del servei, l'al­

calde, Joan Aymerich, va presen­tar amb orgull tot aquest munt de possibilitats i va afirmar amb sa­tisfacció: "Aquesta iniciativa té grans possibilitats que no s'aca­ben amb la presentació d'avui. Aquest és un món obert que anirà creixent cada vegada més".

Joan Aymerich, Impulsor del Sant Cugat Obert

"El Sant Cugat Obert és una de les

iniciatives més ambicioses d'Espanya

Ai'RA COSTA

- Sant Cugat-

Ha estat l'alcalde que ha impul­sat la creació del Sant Cugat Obert, un somni que Aymerich ha pogut fer realitat i que ara se'l mira com una de les grans satis­faccions de la seva carrera política.

- On es trol»eii els orígens del

Sant Cugat Obert?

- E l 1989 vaig fer un viatge a Stuttgart (Alemanya) per visitar l'empresa Hewlett Packard i pel carrer vaig trobar-me un quiosc en què tocant quatre botons t'indi­cava en una pantalla el millor camí per arribar al destí que havies de­manat i fins i tot ho podies impri­mir i endur-te la informació. Això

em va sorprendre molt i de se­guida vaig pensar que a Sant Cu­gat havíem de fer alguna cosa així. Per tant, fixa't que aquest és un projecte en el qual fa molts anys que treballem i que el pensem. - 1 què suposarà exactament per al ciutadà?

- Sant Cugat Obert d< niarà als ciu­tadans una eina d'informació vital. Però, a més, amb l'ajut de Deuts­che Bank i Retevisión aconsegui­rem entrar en un altre espai molt més important, que és el de la re­lació entre Administració, ciutadà i empreses, especialment el co­merç. Això vol dir que, per exem­ple, des de casa i a través de Sant Cugat Obert podrem encarregar la compra a Ics botigues i demanar

^Disseny; Ordinador

r M f * f * r " k . I \ / c/Sant Domènec, 7-1r1a . D O O L N X Tel. 93 589 78 86

I ^ I W I - I j # — SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

ïda·ites de camarero. CARPAS DE VERANO precisa urgenteniente aparcadores. porteres. A\ adaptes de camarero camareras y guarda <;>.• re 'alacior.es. Interesados presentaré en Chic Sant Cugat. Horanos de oficien c w r- de seniana.

Importante: fotocopia DNI, fotocopia cartilla S.S. foto tamano carnet.

que ens la duguin a casa o en al­gun lloc centralitzador de la ciutat. Això és un gran avantatge afegit al tema de la informació i del cobra­ment de tributs. Sant (".ugat Obert suposa dur-te l'Administració a casa.

— I vol dir que els comerços ac­ceptaran de bou grat la tele­compra? - É s c e r t que hi ha comerciants

que encara són una mica reti­cents, però el sistema de tele­compra és la forma actual de vendre. I no perquè ens ho ha­guem inventat nosaltres, a Amè­rica ja fa anys que funciona. De totes maneres, Sant Cugat és una ciutat ideal perquè això fun­cioni a causa del tipus de gent que hi vivim i perquè el comerç local està molt preparat.

— I l'Administració i el ciutadà s'hi avesaran? -Segurque sí. Kl correu electrò­

nic estalvia molt temps i permet fer molta mes feina. Quan et co­muniques per telèfon, a banda de donar l'encàrrec, aprofites per par­lar de mil i una coses: en canvi, quan envies un //w/7ets més con­cís, et limites a trasmetre un mis­satge i això et fa estalviar-te molt temps. Jo pensava que això seria molt difícil d'introduir-ho a l'Ad­ministració, però avui en dia, a mi, tothom de l'Ajuntament em pas­sa els missatges per mati. Per això espero i confio que la gent s'a­daptarà ràpidament al Sant Cugat Obert.

Aymerich va agafar la idea del Sant Cugat Obert a Stuttgart FOTO: X. L.

- Aquestes terminals informà­tiques ens oferiran molts altres serveiszpàgines grogues, reser­va d'entrades per a espectacles, informació estadística, promo­cions ocupacionals... On és el lí­mit?

- Aquest és un món que no s'a­caba mai. D'entrada hi hem inclòs molts serveis, però encara es pot ampliar molt més, fins i tot es po­dria arribar a retransmetre els plens en directe, per exemple. A més. els nostres socis s'han agafat el projecte amb molta il·lusió per­què volen exportar-lo a d'altres municipis i, per tant, estan molt oberts a fer qualsevol tipus de pro­ves pilot i ampliacions. Pensa que aquest és un projecte pioner a- Es­panya, una de les iniciatives més ambicioses i completes que en aquests moment s'està fent a l'Es­tat.

- Alguns han retret al projecte la deshumanització que suposarà en substituir activitats que fins

ara exigien la relació directa en­tre persones... - El contacte humà i el diàleg

continuaran igual que ara i la im­plantació d'aquesta nova tecnolo­gia fins i tot hi pot ajudar. Com més elements i més eines tinguis a l'abast més bona i eficient serà la comunicació.

- Què suposa per a vostè ha­ver estat el responsable d'aquest impuls tecnològic que diu que serà tan positiu?

- Et puc assegurar que és un tema pel qual he lluitat molt i per això puc dir que és una de les grans satisfaccions del final de la meva etapa política. Estic molt sa­tisfet que hagi pogut fer realitat un projecte en què sempre vaig creure molt

-Suposoque vostè l'utilitzarà...

- 1 tant!, sobretot per la infor­mació, per seguir què passa als plens, quines novetats literàries hi ha a les llibreries de la ciu­tat...

ÏLS /CAIVIÜNS Divendres, 4 de juny de 1999 5

III f I lU • I :<

p e r r u q u e r s

•Home, dona, nens • Diagnòstic i tractaments

personalitzats

PROMOCIONS ESTIU ' 9 9

(PRODUCTES)

Solàrium UVA alta pressió

n o u h o r a r i : dimecres de 9h a 21 h.

di l luns i dissabte de 9h a 14h i dimarts, di jous i divendres de 9h a 19,30h

P e r r u q u e r i a • E s t è t i c a • S o l à r i u m

Francesc Moragas, 23 bis, 1 er Tel. 93 589 60 88

CENTRO DE ECOMEDICINA

PRODUCTOS

XATVRALES PARA LA

BELLEZA Y EL B1EISESTAR

AYUR, centre especial i tzat en teràpies alternatives i productes naturals per a la bellesa i el be­nestar, ha obert les seves portes recentment a Sant Cugat. Naturopatia-Kinesiologia—Iridio-logia-Reflexologia-Massatges te­rapèutics i esportius— Tècniques ayurvèdiques de respiració- Flors de Bach. Totes aquestes teràpies, realitzades a través d'un equip de pro­fessionals dedicats a la cura de la salut i el benestar.

També hi trobem productes de comple­ments alimentaris de tot tipus, així com una amplia gamma de cosmètica natural facial i corporal.

AYUR Plaza del

Ayuntamiento Tel. 93 675 63 39

NOVA INAUGURACIÓ AL CENTRE

Jean Louis David la marca en perruqueria

PI. Doctor Galtes, 5 Local Comercial & obert de dilluns a dissabte, de 10 a 19 h.

*

Tel. 93 675 61 73 PÀRQUING GRATUÏT

Tratamientos faciales y acne Electrol i f t ing facial Depi lación (elèctrica) Micropigmentac ión Tratamiento post-parto

" % Todo lo que te puede ofrecer nuestro centro

1 ^ de estètica y siempre a .*4t ' tu alcance:

s faciales • Tratamiento anticelulíti co y reafirmante

3 facial • Quiromasaje elèctrica) • Drenaje l ínfàtico ntación • UVA (facial y corporal) post-parto • Masaje circulatorio

Tratamientos reductor y anticelulítico a tu medida, infórmate sin compromiso al telefono 93 675 58 55

F r a n c e s c M o r a g a s , 2 5 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l V a l l è s

TRACTAMENTS FACIALS

TRACTAMENTS ANTIACNÉ

TRACTAMENTS CORPORALS

Pi MASSATGE CORPORAL

MANICURA/PEDICURA

MAQUILLATGE

SOLÀRIUM ALTA PRESSIÓ

FISOTERÀPIA

DEPILACIONS (ELÈCTRICA)

THERMA

PRESSOTERÀPIA

BANYS DE FANG

MICROPIGMENTACIÓ

TATUATGES

REFLEXOTERÀPIA

ESTÈTICA MASCULINA

INDEPENDENT

C/DEL SOL, 22 Tfno. 93 590 05 41 08190-SANT CUGAT

E S T I L I S T E S H O M E - D O N A

C A B I N A D ' E S T È T I C A H O M E & D O N A

Diagnòstic gratuït

Tractaments facials

i corporals

Ungles de porcel·lanaj

Depílacions

(cera d'un so) ús)

T E L . R E S E R V A D ' H O R E S

93 589 56 57

Setmana ELS ICAIVrOiVS Divendres, 4 de juny de 1999

L ' e n q u e s t a

Què li sembla la posada en marxa del Sant Cugat Obert?

- Sant Cugat -

Aquesta setmana han entrat en funcionament els nous punts telema-tics d'informació. El Sanf Cugat Obert ja pot ser consultat, i emprat, per tothom, i des de la societat santcugatenca s'ha rebut la notícia d'una manera molt positiva. La major part dels enquestats troben que aquest tipus d'avenços tecnològics poder ser molt útils, sobretot per la gent que no disposi d'un horari flexible. Perquò, per als santcuga-

tencs, la possibilitat de poder aconseguir informació, o bé des de casa o des d'un punt d'infomació, a qualsevol hora del dia és un gran quò. Un altre tema és la possibilitat de la compra: en aquest punt hi ha di­vergència d'opinions, perquò mentre algunes persones advoquen per afirmar que és també molt efectiu si el que es vol és guanyar temps, n'hi ha d'altres que afirmen que s'estimen més arribar-se a la botiga.

JOAN EDJOGO

20 ANYS

ESTUDIANT

"Sobre el paper, una opció com aquesta ha de ser productiva. Tant per la informació com per les compres, sense haver de des­plaçar-te, però s'haurà de veure després d'un temps si funciona."

ALBERT GUINAU

19 ANYS

ADMINISTRATIU

"És una manera d'estalviar temps. Ho trobo molt útil, tot i que poter no del tot impres­cindible. Però és un servei més i, en aquest sentit, el trobo molt positiu."

ORIOL CASAS

19 ANYS

ESTUDIANT

"Ho trobo molt bé per a tot­hom; és una manera de fer les coses sense haver de sortir de casa. Encara que diguin que cada cop estarem més tancats, pot ser útil per a molta gent."

GISELA Ros

22 ANYS

ESTUDIANT

"És genial. I més ara que amb això d'Internet tothom hi està acostumat, i més aquí, que mol­ta gent el fa servir, no només els joves. Si la gent s'assabenta el faran servir."

TERESA GIMÉNEZ

45 ANYS

ESTANQUERA

"És útil, sobretot pel que fa a la informació, perquè en l'as­pecte de la compra pot ser útil a molta gent, però jo, personal­ment, ho trobo molt fred, tot i que també ho provaré ."

ALEJANDRA FRADERA

37 ANYS

ADMINISTRATIVA

"El Sant Cugat Obert, el tro­bo una iniciativa molt útil i molt pràctica. Sobretot en els temps actuals que tothom fa servir Internet i quasi tots ho tenen per la mà. Es molt bona cosa si la gent la coneix."

ÀNGELS CAMPS

42 ANYS

METGESSA

"A mi, personalment, em sembla molt bé. Tot el que si­gui informació, i d'una mane­ra fàcil i accessible, em sem­bla perfecte; sobretot per a la gent que treballa li pot ser de molta utilitat. És positiu."

Ni KIA RLLLO

22 ANYS

ESTUDIANT

"És molt bona idea. Penso que és relativament útil, sobretot per als que tenen Internet a casa. Si vols buscar una cosa prèvia­ment, està bé, però en la com­pra, per exemple, per a mi és millor apropar-se a la botiga."

SUSANNA CASANOVAS

23 ANYS

PERIODISTA

"Crec que és una bona iniciati­va perquè és una altra manera d'accedir a la informació de Sant Cugat, tenint-la molt més a mà. Per comprar, m'estimo més anar fins a les botigues, però ho trobo útil com a informació."

LLUÍS CREUS

57 ANYS

INDUSTRIAL

"Tot el que signifiqui progrés interessa.Encara falta, suposo, una mica de maduresa i cultu­ra en aquest camp, que hi esti­guem acostumats. Crec que és qüestió de temps, però que ho acabarà fent servir molta gent"

Vostè què opina dels nostres viatges? Viatjar amb USSIA TOURS és parlar de Formalitat, Confort, Categoria i Gran experiència. En poques paraules, és passar unes vacances en un ambient familiar que difícilment es pot oblidar.

Plana de l'Hospital, 10 (a 30 metres de PI.Octavià-Monestir)

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

US 4 CANTONS

Política Divendres, 4 de junt de 1999

L K C C I () \ S M I N I C I |> A 1< S 1 l \ V

Comença la campanya! Els partits locals s'apunten a la típica enganxada de cartells electorals

La mitjanit de dijous passat, dia 27, va ser diferent de les altres, al­menys per als polítics de la ciutat. Complint el ritual típic de tot inici de campanya electoral, els candi­dats a l'alcaldia de la ciutat van re­

tardar la seva hora d'anar a dor­mir per donar el tret de sortida als que seran els quinze dies més in­tensos d'aquest any. Amb les es­combres i la pega a les mans, els polítics van triar els llocs més em­

blemàtics de la ciutat per engan­xar els primers cartells que dema­naven el vot al ciutadà. La plaça d'Els Quatre Cantons, la plaça Oc-tavià o la plaça d'en Coll van ser els emplaçaments triats pels polítics

per presentar-se als seus electors. Equips sencers de candidats, mem­bres de llistes i algun periodista van fer el seguiment de rigor d'a­quest moment tan especial per als polítics. / AURA COSTA.

Partit Popular Iniciativa per Catalunya-Verds

Diversos membres de la llista electoral van acompanyar Bena Rodríguez FOTO: A',417 lARROSA.

FI I T va apostar pels barris tic nouvïnguts i va desplaçar-se fins a Coll Fava per iniciar la campanya electoral. La confluència del passeig Francesc Macià amb el carrer Salvador Espriu va ser el lloc triat per penjar les primeres banderoles.

/ lam,-, (,oda, i .U,,,,, MaitiBalada, mimeo I i J c/e la llista, van enganxar els cartells FOTO: F. F.

IC-V va continuar la tradició i va enganxar els seus primers cartells a la plaça d'Fls Quatre Cantons. FI seu no va ser un acte solitari i és que la formació va coinci­dir a la mateixa plaça amb un altre partit d'esquerres: ERC.

Esquerra Republicana de Catalunya Esquerra Unida i Alternativa

FI candidat p, / Sant ( //gat. Fdnaid Pomar. va penjar el seu cartell l Oli,: ',-.. IARIXYF.S

h R C va fer doble campanya i és que en l'enganxada de cartells, feta també a

la plaça d'Kls Quatre Cantons, va demanar el vot per al candidat per Sant Cu­

gat, Kduard l'ornar, però també per al candidat a Valldoreix, Cuifré Montoto.

Aquesta era la primera enganxada de cartells d'F.ViA FOTO: X. LARROSA.

Per a Kl li.\. Tacte del 11 va ser el seu bateig polític i és que aquesta formació és la

primera vegada que opta a unes eleccions i. per tant, era novella pel que fa a l'enganxada

de cartells. Van saber triar, però, un lloc amb molta solera: la plaça d'en Coll.

8 Política ELS/CANTONS Divendres, 4 de juny de 1999

K L H C C I o x s \ l l \ I C i r \ L S I l \ V 9 9

Convergència i Unió Partit per la Independència

Unís Recoder va celebrar l'inici de la campanya a la plii(a Oci/nià FOTO: XAVl LARROSA

CiU va trencar la norma i va optar per donar el tret de sortida a la campanya el divendres 28 a la nit. A més, va substituir la típica enganxada de cartells per un sopar popular durant el qual, però, el candidat també va posar amb els cartells.

Pardo s'estrenava com a candidat i com a representant d'un partit nou FOTO; X. LARROSA.

Per al PI va ser una ocasió especial, i és que aquesta força també s'estrena elec­toralment enguany. El seu candidat, Manel Pardo, va triar la plaça üctavià per penjar el primer cartell demanant el vot dels santeugatencs.

Els partits polítics coincideixen a assenyalar que

caldria donar una empenta més forta a la solidaritat Campanyes de sensibilització i més aportació econòmica són les propostes

ANNA BORAU

L'aportació del 0,7% del pressu­post municipal a campanyes de so­lidaritat s'ha quedat molt curta. Aquesta és una afirmació que mol­tes organitzacions no governamen­tals tenien molt clara, però que di­vendres passat va ser ratificada per la majoria de partits polítics de la ciutat (tots excepte l NIS) en el de­bat que obria les segones Jornades per un Sant Cugat Solidari. L'aug­ment d'aquesta xifra, però, només va ser defensat de manera clara per les forces d'esquerres (excepte el PSC), les quals van deixar clar que si governessin l'Ajuntament supe­rarien aquesta aportació.

Manel Pardo (PI), José Fernando Mota (EUiA), Eduard Pomar (ERC), Joan Balada (IC-EV), Mar­tí García (PP), Jordi Menéndez (PSC) i Lluís Recoder (CiU) van tenir uns minuts per respondre qua­tre preguntes molt concretes: quines són les prioritats i si n'hi ha prou amb el 0,7%; quin és el paper de les ONG respecte al del consistori;

Els representants dels partits es van

quines serien les propostes sobre el tema de la immigració, i què farien per fomentar la cultura de la pau. Els polítics presents van estar d'a­

cord en altres punts; que es neces­sita sensibilitzar molt més la ciuta­dania en els temes solidaris, o que les persones immigrants haurien de

comprometre a donar més prioritat consistorial al tema solidari FOTO: X. L.

«guífncte m*0*» y {K»ç&a*'

• PwífWípot • ParilUisfpof tr»wfttf»iB»ew«tof»i * „*„*" i . • fstafos vígetütísfos pot Muuwtiuna etieMI * C«í»less, dowlurobíilgM, dolof«s<í<t$»«xtw<»ii<í«te* • Apwato tfigesttvo • ApatMo utotógieo * t)ew«tt&i «oi* * Apatato ntspnttorio • Ap«ra»<^#<»e»scflí«ry»»n»t<nw • Sistema inmunotSgieay ««teüteoíSgt» * Sfeíem» nerviós» » Aparato tecamçM^

:«n fe »*W«<UB» «r*dick>n*t tfttundo eerapiiu

sr.im&^£fi&ttp-&*

ser tractades i tenir els mateixos drets i deures que qualsevol altre santcugatenc de ple dret. La forma de dur-ho a terme, però, registrava algun matís. De la mateixa manera que altres punts, en què els polítics presents van tenir algunes petites diferències, com ara el cas de la fun­ció de les organitzacions no gover­namentals de la ciutat: tot i que les forces polítiques presents van des­tacar-ne la importància hi va haver afirmacions de difernts caràcters.

"És divertit", comentava García, "que els polítics provem d'explicar què s'hauria de fer quan és la so­cietat civil la que s'ha de moure per fer coses", mentre Recoder advo­cava perquè "tot allò que es pugui

fer des de les ONG no s'hagi de fer des de l'Ajuntament", donant priori­tat a grups forts i especialitzats. A l'altre costat de la taula, però, Bala­da recordava que "la solidaritat es basa en lligar els interessos propis amb els de tothom" i Mota era molt més contundent: "Que la gent si­gui voluntària està molt bé, però el gran pes sempre l'hauria de dur l'Administració, que és la que té di­ners i possibilitats."

Un cop acabat el debat, els orga­nitzadors es manifestaven contro-ladament satisfets: "S'han comen­tat moltes coses interessants", comentava Toni Baldi, "ja veurem quines són les que després es duen a terme."

Es preparen els últims debats abans de les eleccions

A. C. - SaatCagat -

Quan la campanya electoral està just en el seu punt més àlgid, diverses ent i ta ts i em­preses p r e p a r e n els dar rers debats que es faran abans del 13 de j uny . El p r i m e r q u e t indrà lloc serà el que es farà aquest mateix vespre a l ' ins­t i tut Angeleta Ferrer. El de­bat servirà perquè els candi­d a t s d e les d i v e r s e s formacions pol í t iques es po-sicionin pel que fa als t emes relacionats amb l 'ense- nya-m e n t . La manca d ' e q u i p a ­men t s , l 'aplicació dels nous p l a n s d ' e s t u d i i l e s p r o ­blemàtiques internes del món educatiu seran alguns dels te­mes q u e s 'abordaran.

D'altra banda, els mitjans de comunicac ió t a m b é u l t imen e l s p r e p a r a t i u s d e l s d e b a t s que faran per cloure la cam­panya. E L S 4 C A N T O N S ha or­

g a n i t z a t un d e b a t - s o p a r al Mesón per al pròxim dimarts dia 8 de juny, en què els can­didats podran intercanviar, de m a n e r a i n t e r n a , p o s t u r e s i vivències al voltant de la cam­panya. Per la seva banda, Rà­dio Sant Cugat , com ja és ha­bitual en tots els comicis, farà un deba t ober t als c iutadans. L'acte t indrà lloc el pròxim 9 de juny a partir de les vuit del vespre a la Casa de Cultura .

ELS /CANTONS Divendres, 4 de juny de 1999 Política

E I. H c c i o \ s \ i i ' \ i i : n v \ i , s |

El debat sobre medi ambient enfronta

CiU i el PSC Ai RA COSTA

-Sant Cugat -

Kl motiu pel qual la Generalitat encara no ha accedit a la protecció de Torre Negra i rodals va ser l'es­purna que dimarts al vespre va encendre el foc creuat entre l'al-caldable del PSC, Jordi Menén-dez, i el de Cil ' , Lluís Recoder. A la pregunta plantejada pel Grup de Natura, Menéndez va respon­dre: "El govern de la Generalitat té una concepció de l'urbanisme que implica edificar en tota la pla­na del Vallès, per això no demos­tra cap interès per protegir Torre Negra." Aquest atac directe, jun­tament amb les afirmacions que José Fernando Mota, d'EUiA, ha­via fet, i que apuntaven que CiU defensa els interessos dels pro­pietaris privats per damunt dels de la societat civil, va provocar la primera reacció contundent de Lluís Recoder (CiU). Amb un to elevat i molest, el candidat con­vergent va replicar que Joan An­toni Solans ha demostrat sobra-

dament la seva honradesa i capa­citat i que si encara no s'ha emès un veredicte sobre Torre Negra és perquè potser els propietaris dels terrenys tenen uns drets ad­quirits que requereixen indem­nitzacions molt altes. "Potser aquest factor econòmic pot estar frenant el vistiplau a aquesta pro­tecció", va sentenciar Recoder.

Tibantors a una banda, tots els candidats - a excepció del d'U-NIS, que no va acudir al debat-van presentar les estratègies que creien que s'haurien de dur a ter­me en cas que la Generalitat no aprovés la preservació de Torre Negra. Va haver-hi propostes per a tots els gustos. Mentre que el PI va proposar promoure una ini­ciativa legislativa popular (reco­llir 65.000 signatures per poder exigir al Parlament una acció de­terminada), el PSC es va mostrar partidari de convocar un referèn­dum que deixés ben clara la vo­luntat de protecció per part de tota la societat santeugatenca. Des de CiU, en canvi, es va apuntar

I.a majoria de candidats va» i de la possibilitat d'oferir als propie­taris de Torre Negra altres te­rrenys, "si és possible fora de Sant Cugat", a canvi de deixar lliures els de l'àmbit de protecció. ERC es va desmarcar de la resta de for­macions opinant que "cal crear ja el Parc Rural de Torre Negra, sen­se esperar el sí de la Generalitat, va dir el candidat, Eduard Pomar. I els candidats d'EUiA i d'IC-V van deixar sobre la taula la possi­bilitat d'organitzar noves mani­festacions.

La gestió dels residus

Aquesta va ser l'altra gran qües-

ntificar-se mm <i jiin\ims als moviments et tió plantejada en el debat sobre medi ambient. En aquesta oca­sió, els alcaldables, però, van as­solir un consens. Tots van mos­trar-se partidaris d'arribar a un pacte supramunicipal per gestio­nar els residus, per bé que Joan Martí Balada (número 2 d'IC-V) i l'alcaldable de CiU, Lluís Re­coder, van destacar la importàn­cia de continuar potenciant a Sant Cugat el Projecte residu mínim. També totes les forces van mos­trar-se a favor de construir una dei-xalleria i una planta de triatge a Sant Cugat i, pel que fa a la pos­sibilitat de crear un dipòsit con­trolat de residus a la pedrera Ber-

vlogistes. FOTO.XAVI Í.ARROSA. ta, també hi va haver certa sinto­nia. Al marge de la candidata del PP, Berta Rodríguez, que va ma­nifestar la seva oposició a aquest dipòsit de residus, CiU, PSC, IC-V, EUiA i el PI van considerar que caldria estudiar en profunditat les conseqüències que comportaria la instal·lació d'aquest equipa­ment, i si en darrer terme es com­prova que no són nocives per a la ciutat, es podria donar llum verda a aquest dipòsit Especialment in­teressant va ser la reflexió feta per Manel Pardo: "Sant Cugat és un dels municipis que genera més residus i, per tant, hem de ser res­ponsables i buscar una solució."

Els candidats proposen vianalitzar el centre de la cintat per impulsar el comerç local

Lassociacionisme i la promoció turística són altres propostes dels polítics A. C.

- Sant Cugat -

Coincidència és la paraula que millor defineix les propostes que tots els candidats a l'alcal­dia van fer repecte al comerç local en cl debat que Sant Cu­gat Comerç, va organitzar dilluns a la nit. I és que, a grans trets, els a lcaldables van coincidir forca a l'hora tic definir el seu punt de vista sobre què cal fer per impulsar el comerç local i qu ines es t ra tègies s 'han d'a­doptar per fer front a la com­petència.

La vianalització del nucli de la ciutat va ser sens dub te el tema estrella del debat. Els po­lítics van destacar la necessi­tat de convertir l'eix que va de la carretera de Cerdanyola a la plaça de Lluís Millet en una zona de vianants que fomenti el passeig i, per tant, la possi­bilitat de compra en les boti­gues que hi hagi ubicades. No­més el PP va desmarcar-se un xic d'aquesta proposta en indi­car la seva candidata, Berta Ro­dríguez, que la vianali tzació

En aquesta ocasió, tots 8 candidats van participar en el debat polític FOTO: XA VI LARROSA.

s'ha de fer sempre que els bo­tiguers hi estiguin d'acord: "No pot ser que per fer una ciutat més còmoda per al vianant es perjudiquin els interessos dels empresaris", va assenyalar Ro­dríguez. Altres punts de coincidència

van ser la necessitat de fomen­tar l 'associacionisme dels co­merciants-defensat pel PI, IC-V i EUiA- i la promoció de Sant Cugat com a lloc turístic i ciu­tat a m b atract ius comercia ls -PP, CiU, PSC i E R C en són partidaris.

Els matisos van arribar quan cada força va presentar les pro­postes més definitòries de la seva ideologia. Així, José Fer­nando Mota, d 'EUiA, va de ­manar que es potenci ï el co­merç just i solidari i que es creï una oficina de defensa del con­

sumidor. Francesc Godàs, d'IC-V, també va coincidir en aques­ta proposta i, a més, va advocar per conscienciar els botiguers de la necessitat de fer la reco­llida selectiva i d'especialitzar-se per oferir qualitat i diversitat.

Les propostes del PSC es van centrar en la creació de noves polaritats, afavorint la instal·la­ció de nuclis comercials a tots els districtes. A més, Menén­dez va assegurar que abaixaria els impostos, especialment TI­BI, afirmació que va aixecar gran polèmica entre la resta de candidats . Des del PP, Berta Rodríguez va mostrar-se a fa­vor de la lliure competència i va exigir que es legalitzin les empreses que desenvo lupen una economia submergida.

Per la seva banda, Lluís Reco­der (CiU) va dir que calia pre­veure les necessitats dels nous barris i va proposar la creació un recinte firal que acollís mostres comercials de petit i mitjà for­mat. Pere Marín, candidat d'U-NIS, i Eduard Pomar, alcalda-b le d ' E R C , van d e m a n a r l'agilització de la tramitació mu­nicipal per a aquelles persones que volguessin obrir un negoci nou a la ciutat, i Manel Pardo, al-caldable del PI, va apuntar la necessitat d'ampliar l'horari dels mercats municipals perquè els ciutadans puguin comprar a la ciutat sense haver de recórrer a les grans superfícies comercials.

10 Política ELS /CANTONS Divendres, 4 de juny de 1999

S S O V \ U s \ \ | I Í i. i

Convergència

( ; \ M ) I 1 ) . \ 1 ' S

Unió

Recoder aposta per fer una LA,FITXA responsable i realista campanya

El candidat assegura que si guanya serà un alcalde a plena dedicació

El candidat a l 'alcaldia per C iU, Lluís Recoder, encara aquesta campanya conscient que haurà de sentir molts retrets i cr í t iques a l 'acció de govern duta a terme per CiU en els darrers 12 anys. I ós que, malgrat que la co­a l ic ió nac ional is ta hagi aposta t per

A Ï R A COSTA

- Sant Cugat -

"Kn cas <]uc fos escollit alcal­de de la ciutat mantindria el meu càrrec com a d ipu ta t al Congrés de Madrid a lmenys fins al març vinent", ha afirmat Recoder, (|ui considera que per una ciutat "és molt bo que els seu alcalde també sigui dipu­tat". Kl polític ha assegurat que la compatibilit/.ació dels dos cà­rrecs no suposarà cap greuge per a la ciutat, ans al contrari, li pe rmet rà exercir la pressió i mantenir els contactes "que de vegades calen" per obtenir més beneficis per a Sant Cugat. L'al-caldable convergent ha afirmat que malgrat aquesta decisió, la ciutat comptarà amb la seva ple­na dedicació. "Prova d'això", ha dit, "és que des de l 'octubre passat he estat treballant a Ma­drid i assistint a tos els actes, r e u n i o n s i o b l i g a c i o n s q u e m'han sorgit a Sant Cugat i nin­gú no ha notat cap absència ni ha tingut cap queixa de mi."

Recoder ha reafirmat una ve­gada i una altra que, en cas de guanyar les eleccions, la seva serà una feina responsable i efi­cient, "encara que altres s'en­testin a dir el contrari". De fet, una prova de la seva responsa-

una cara nova per optar de nou a l 'al­caldia, molts ciutadans jutgen Recoder pel que han estat els 12 anys de go­vern de C iU. Amb to t , el candidat se sent amb moltes forces per assumir el repte que se li presenta í confia que serà capaç de ser un molt bon alcal­

de, assequible i, sobretot , plenament dedicat a la ciutat . Amb aquesta as­severació ha respost Recoder al seu adversar i social is ta, que l'ha acusat de voler ser un alcalde a temps parcial per no voler deixar el seu càrrec com a d iputat del Parlament.

Recoder ha demanat que tots els candidats mantinguin un to respectuós i evitin els atacs personals FOTO: X. L.

bilitat, ha indicat, és la carn- cat que per a ell és molt im-panya electoral que està duent portant que es mantingui el to a t e r m e . " U n a . v . actual i que s'eviti c a m p a n y a t r a n - DtU ÇU€ 6Stü SüttSjBtentrar en atacs per-qui l · la i r e s p e c - sonals: " D e s p r é s tuosa amb la resta del tO qtie küpreS de les e lecc ions , de candidats du- els candidats hem

rant la qual inten- ld CCWtpdnyü de poder saludar-

taré traslladar qui >••"?»•*£ nos sense rancú-sóc i què vull fer ' *' i / J l p Ç l nies." per aquesta ciutat", ha afirmat Tot i el seu esforç per trans-Palcaldable. Recoder ha expli- metre el seu projecte polític, el

candidat ha afirmat que en una ciutat com la nostra és molt di­fícil fer arribar a la gent els mis­satges desitjats. "El fet que no hi hagi mitjans de comunicació diaris fa que no puguis entrar en el joc de les rèpliques i les contrarèpliques i això t'obliga a multiplicar-te per tots els col·lec­tius, entitats, empreses de la ciu­tat, per donar-los a conèixer les teves propostes."

,fi« t cognom^:

Istat civil;

Professió: Llicenciat m dret í advocat. Actualment, perd, i des del

, exerceix com a

^Carrera pòMtiça: Va entrar a militar a CPC l'any 1976, Al 1980 va.par-ticipar en la fundació de les' Joventuts Nacionalistes (JNCK col·lectiu det qual al:

1986 va ser escollit secre­tari genera! i dos anys més tard, ai 1d88t president. Des

(del 1986 és diputat per CiU al Co#géd$de Madrid. Així mateix, forma part de i'As-s8f!Íte :Miamentèria de

[ la Unió SuropeaOccidental i és mfmiïfe dei Comitè i executiu *íocai;coaarca! i'

.„ £ .„,__ mJt

Aficíons: Llegir, pfacíicariespoTts a

esquís ajpiííisme..^ viatfaf t B$CX3^mW&!mS&.

e

I '-*

Els sopars amb els candidats és una iniciativa patrocinada per:

?*ï

INDUBRUC, S.A.

«51 , liiiíilSf:.-::

E L S 4 C A N 1 W B Divendres, 4 de juny dt 1999

K i. s s o i» \ K s \ \i \\ i: i. s \ \ D i o \ r s

o\an,

#?-0)°>

En els 12 anys de govern de Joan Aymerich, el positiu ha pe­sat molt més que el negatiu. Al­menys aquest és el parer del can-didat de CiU, Lluís Recoder, que ha explicat que durant la seva campanya electoral inten­ta explicar que Sant Cugat és una ciutat que val la pena "grà­

cies a la feina feta per l'actual equip de govern". La darrera le­gislatura creu que s'ha dividit en dues parts: una primera marcada per la tranquil·litat exterior ob­servada arran de la coalició amb ERC i una segona, després del t rencament del pacte, en què "l'oposició s'ha dedicat contí­

nuament a laminar l'acció de go­vern". Tot i així, Recoder consi­dera que l 'alcalde ha fet una bona feina i assegura que en la seva darrera etapa de dirigent de la ciutat ha culminat el projecte iniciat el 1987 i n'ha iniciat un altre "que caldrà veure com hem d'afrontar".

<^AeiàLe-

^oniV^

"El creixement de la ciutat no està acabat. S'hi ha de conti­nuar treballant i fer-ho bé." La postura de Recoder pel que fa al creixement de la ciutat que­da molt lluny de les expressa­des pels seus adversaris polí­tics. Al contrari que la majoria d'ells, el candidat de CiU està

satisfet amb el model de ciutat implantat fins ara, tot i que con­sidera que es pot millorar. És per això que diu que si guanya les eleccions posarà al capda­vant de l'Àrea d ' U r b a n i s m e grans experts en la matèria.

Pel que fa al polèmic projecte de l'eix vertebrador, el polític

ha dit: "Estic satisfet que no­més s'hagi aprovat inicialment perquè si haig de ser l'alcalde de la ciutat m'agradaria ser jo qui decidís cl seu futur." Un futur que implica aconseguir que Sant Cuga t sigui capda­vanter en zones verdes, serveis, qualitat de vida...

*h kms ï

o (D 3

En matèria de medi ambient l'al-caldable de CiU destaca com a te­mes importants la gestió de residus i la protecció de Torre Negra. Pel que fa al primer, Recoder advoca per la potenciació del Projecte re­sidu mínim, tot i que creu que se­ria bo que corregís algun punt en base al programa metropolità de

residus. Per al candidat, la gestió de residus s'ha de fer mitjançant el consens i, sobretot, partint de la voluntat de reduir les escombra­ries generades. Pel que fa a la pro­tecció de Tone Negra i rodals, Re­coder confia que la (ïeneralitat hi donarà el vistiplau. Si no fos així, però, creu que caldria emprendre

noves mesures de pressió. Recoder també ha tingut unes

paraules per a la sostenibilitat del municipi i ha dit que el model de ciutat de Sant Cugat és el més in-sostenible, però també el més humà i el que més agrada a la gent. Per tant. ha dit, s'ha de man­tenir.

Una de les apostes continuis-tes més impor tants de Lluís Recoder és la intenció de via-nalitzar el nucli de la ciutat, des de la carretera de Cerdanyola fins a la plaça L lu í s Mil le t . Abans de fer-ho, però, Recoder seria partidari d'encarregar un estudi al RACC perquè deter­

minés les conseqüències que pot tenir la vianalització i els millors mètodes que cal seguir. Per descongestionar el trànsit de la ciutat, ha assegurat el na­cionalista, caldria, a més, po­tenciar l 'ús del transport pú­blic, tot i que ha dit que és molt difícil incrementar la freqüèn­

cia de pas dels autobusos i am­pliar les línies pel gran sobre-cost econòmic que implicaria. Recoder, però, ha assegurat que l'ús de la bicicleta seria una al­tra de les solucions que des de l 'Ajuntament es potenciarien, creant carrils bici, canviant la senyalització dels carrers, etc.

COnòttx°

La política fiscal i econòmica que Recoder impulsaria es ba­saria, d'una banda, en l'eficàcia a l'hora de recaptar els impostos municipals i, de l'altra, en la re­cerca de recursos -subvencions, ajuts...- a altres administracions.

Pel que fa als tributs, l'alcal-dable convergent aposta per

mantenir els impostos tal com estan ara, incrementant-los no­més d'acord amb l ' increment del cost de vida.

Allò que el diferencia dels al­tres cand ida t s és la c reença que és convenient mantenir la taxa de sanejament. I és que segons Recoder , "el saneja­

ment de la ciutat és molt car i l'existència d'aquesta taxa per costejar-lo és un fet q u e es dóna en molts altres ajunta­ments catalans". El candidat ha recordat que aquesta taxa té en compte la capacitat ad­quisitiva dels ciutadans i que , per tant, no és injusta.

L'alcaldable de CiU també s'ha mostrat preocupat pel teixit asso­ciatiu de la ciutat. Recoder consi­dera que hi ha força mancances pel que fa a locals que puguin aco­llir diverses entitats i associacions de la ciutat, però tot i que ha afir­mat que si fos alcalde crearia el tan demanat hotel d'entitats, opi­

na que aquesta no és la millor so­lució per a tots els col·lectius. En aquest sentit, el polític ha indicat que casos com el del CMSC, el CPA, el CCM o l'Esplai Pica-Roca s'han de tractar individualment perquè cada un té una problemà­tica específica.

En referència al Casal Social

Ocupat de Torreblanca, Recoder ha dit que caldrà veure quins són els problemes o les necessitats que tenen els col·lectius que s'hi reu­neixen i buscar-hi una solució. Pel que fa a l'edifici en si, creu que se li ha de donar un ús social a de­terminar després de veure quines són les necessitats de la ciutat.

Pel que fa a l 'àmbit de la cul­tura, CiU té un clar objectiu: aconseguir que la cultura formi part de la imatge de marca de Sant Cugat. Per aconseguir-ho, ha plantejat diverses propostes, entre les quals destaca la crea­ció d'una Oficina de Promoció i Turisme, el foment dels es­

pais municipals que acullen ex­posicions i el potenciament del Teatre-Auditori fomentant-hi l'accés dels col·lectius ciutadans i establint uns descomptes per als joves i els jubilats.

Així mateix, l'alcaldable per CiU també ha avançat la seva intenció de reprendre l'orga­

nització d 'un festival de jazz i d'un altre de música clàssica en la vessant de joves intèrprets. Finalment, Recoder aposta pel seu projecte estrella en matè­ria cultural: la creació d'un mu­seu del monestir, que seria el museu de la ciutat que tant s'ha demanat.

^V-líle • Construir dos aparcaments

al centre de la ciutat, un altre a Mira-sol i altres de dissuasoris a les entrades del municipi.

• Potenciar la línia de Renfe Papiol-Mollet com a mitjà de transport complementari als ja existents.

• Crear tot un seguit de rutes

turístiques per Sant Cugat (el Sant Cugat medieval, el mo­dernista, el t ecno lòg ic . ) que permetin promocionar la ciu­tat a l'exterior.

• Remodelar la plaça Octavià, prenent com a possible model la plaça de Vic, i adequar-la per­què pugui acollir tot tipus d'ac­

tivitats ciutadanes. • Construir un museu de la

ciutat a l 'entorn del monestir que tingui aquest monument com a peça central.

• Ajudar a promocionar les en­titats que tinguin problemes per arribar al ciutadà o donar-se a conèixer.

12 Política HS-íCANTOre Divendres, 4 de juny de 1999

I I () \ S M l \ I ( \ I , S 1 l \ Y M ()

CiU pressionaria el govern per obtenir els

equipaments necessaris

A. C. - Sant Cugat -

L'alcaldablc per Ci l l , Lluís Recodcr , ha afirmat aques ta setmana que si governés pres­sionaria la (ieneralitat i els mi­nisteris corresponents per tal q u e i n v e r t i s s i n en e q u i p a ­ments i instal·lacions noves per a la ciutat. En aquest senti t , Recodcr ha assenyalat la ne­cessitat d'aconseguir que s'im­planti a Sant Cugat un Regis­tre de la Propietat i un Jutjat de Primera Instància, equipa­ments que haurien de ser au­toritzats des de Madrid. A la mateixa Administració caldria reclamar, segons l 'alcaldable, la solució dels problemes que pateix el servei de Correus de

la nostra ciutat: "Correus de Sant Cugat no tan sols no està a l'altura del servei que es me­reixeria la ciutat, sinó que , a més, actua com a fre per al de­senvolupament econòmic." El candidat de CiU ha assegurat que si ell fos alcalde exigiria al Ministeri de Foment que in­vertís de forma urgent a Sant Cugat per resoldre aquest pro­blema i donar als ciutadans el servei que es mereixen.

En referència a la General i­tat, el polític s'ha mostrat sa­tisfet perquè considera que la construcció del quart institut, de la nova escola de primària i del segon Cen t re d 'Assistèn­cia Pr imària - t o t s t res com­petència del govern català- ja estan encarrilats i seran una re-

Recoderva presentar Us propostes d'equipaments al<ostat dels terrenys on es construirii <t nou CAP. FOTO: X. L.

alitat en breu.

Les competències municipals

Pel que fa als equipaments i les instal·lacions que són com­petència de l 'Ajuntament, Re-

pr ionta ts que es marcaria en cas de guanyar les eleccions: la creació d'un hotel d 'entitats i la construcció de noves ins­t a l · l a c i o n s e s p o r t i v e s . E n aquesta camp, l'alcaldable per CiU apostaria per la construc-

coder ha assenyalat les dues c ió d ' u n nou p a v e l l ó p o -

liesportiu i d 'una piscina des­coberta, a més de cobrir de for­ma pe rmanen t la que actual­men t ja hi ha al cent re de la c iutat i acondicionar les ins­tal·lacions que ja exis te ixen, però que amb el pas dels anys s'han anat deteriorant.

Recoder esgrimeix el diàleg com a millor argument als districtes

Lalcaldable reconeix mancances i anuncia solucions

Convergència i Unió va començar dissabte la campanya als districtes. Les Planes, la Flores­ta, Mira-soJ i Valldoreix van rebre la visita de l'al­caldable convergent. Lluís Recoder, qui va sos­tenir que vol governar basant-se en el diàleg.

El candidat va reconèixer, però, les mancan­ces que té la ciutat en l'actualitat tot anunciant les propostes per al futur. Projectes fets, se­gons Recoder, "des de la responsabilitat que t'a­torga saber que les hauràs de dur endavant".

ANNA BOKAI

- Sant Cugat -

"Vull governar Sant Cugat. I només ho se fer parlant amb la gent, dialogant i escoltant... que no vol dir que hagi de fer tot el que cm diguin, però sí que ad­metré que m'he equivocat quan ho hagi fet i rectificaré quan si­gui necessari."

Aquesta és la declaració d'in­tencions amb què Unís Reco­der va visitar dissabte els dis­trictes en el que va ser l'inici de campanya electoral per a la coalició que governa actualment l 'Ajuntament de Sant Cugat.

L'alcaldable de Convergència i Unió (CiU) va ser explícit du­rant les seves intervencions. Re­coder va reconèixer de manera oberta que "la ciutat té encara moltes mancances" , però no sense deixar clar que " també ha millorat molt, i encara hauria millorat més si haguéssim trobat la feina feta que no van fer els socialistes".

El també diputat a Madrid va recordar els assistents als seus mítings que aquests dies "se sentiran moltes crít iques i hi

haurà candidats que ho prome­tran tot", tot afegint que no se­ran com les seves propostes,"te-tes amb tota la responsabilitat que atorga saber que les hau­rem de dur endavant".

Tant a les Planes com a la Flo­resta i a Mira-Sol, el candidat convergent va desment i r que­des de l'Ajuntament s'hagues­

sin fet poques inversions als dis­trictes, i va afirmar que en els tres casos la despesa per perso­na havia estat més gran que la mitjana del centre de la ciutat. Parlant del futur. Recoder va

enumerar les actuacions comu­nes que el programa de CiU preveu a tots tres districtes: am­pliació d'horaris i serveis a Ics

Recoder es •:// presentar als districtes com un alcalde dialogant i accessible. F.: X.I..

Oficines de Districte; una ma­jor seguretat, amb l'activació de la policia de barri i la creació

L'adéu d'un líder carismàtic • La jornada de Recoder pels

districtes es va cloure al Casa! Cultural de Valldoreix amb una cantada d'havaneres i un mí­t ing en què van in te rveni r Lluís Recoder, Jaume Sanmartí i Miquel Paraira. Aquesta va ser per a l'encara president de l 'EMD. Jaume Sanmartí, una de les darreres ocasions en què intervindrà públicament com a polític i segurament per això va aprofitar la tarima política per fer balanç dels seus 4 anys de govern a Valldoreix. San­martí va repassar amb precisió tots aquells carrers que s'han asfaltat, els fanals que s'han ins­tal·lat, les instal·lacions que

s'han obert, les obres de mi­llora del barri que s'han realit­zat... La seva va ser tina inter­venció un xic malcncònica, però sobretot molt apassionada, en què també va haver-hi lloc per a la crítica als adversaris po­lítics: "Hi ha gent que no ens vol deixar governar tan bé com ho estem fent, els molesta que tinguem diners i poguem fer coses perquè així no ens poden retreure que no treballem per Valldoreix."

Sanmartí va fer una demos­tració del carisma que ha ad­quirit amb els 8 anys que ha fet de polític a Valldoreix. Una experiència que, com va dir

Recoder, "li ha permès deixar el llistó molt alt".

Ara la gran responsabilitat re­cau sobre Miquel Paraira, l'al­caldable per CiU a Valldoreix, que haurà de treballar amb força per agrupar l 'herència que li deixa Sanmartí i complir Ics expectatives que el partit ha dipositat en ell. Per ara, però, s'ha mostrat com un po­lític extremadament prudent que sap que pot aprofitar la fei­na feta per Sanmartí. La seva intervenció a Valldoreix així ho va fer palès: "Tot el que hem fet és garantia i compromís del que farem en el futur."/AURA COSTA.

d'una brigada mediambiental. i la millora dels transports ur­bans, creant llançadores inter­nes d'autobús fins a cada esta­ció. Però t ambé va anunciar algunes de les actuacions con­c re t e s a cada d i s t r i c t e , com l'ampliació del Centre Cívic a les Planes, la solució per al cla­vegueram de la Floresta sense cap retribució especial per part dels veïns, o la remodelació to­tal de la plaça de l'estació de Mira-sol, entre altres propostes.

Pel que fa a les seves obliga­cions i dedicació en cas de ser l'alcalde de la ciutat, Recoder, responent a una al·lusió feta per l'alcaldable socialista la nit anterior, va anunciar que "per respecte a totes aquelles per­sones que em van escollir", fins al mes de març no deixarà de ser diputat a Madrid, però que això no interferirà en la seva feina.

ELS/CAJVTONS Divendres, 4de juny de 1999 PoUtica 13

K L K C C i () \ S M l ' M C i P A i 1 i \• v y 9

Esperanza Aguirre fa campanya a Sant Cugat en favor de Berta Rodríguez

Reivindica que les dones ocupin llocs de més responsabilitat

AURA C O S T A

- Sant Cugat -

La presidenta del Senat, Es-peranza Aguirre, s'ha sumat aquesta setmana a la llista de polí t ics de pes que vénen a Sant Cugat per donar suport als c and ida t locals . En un acte electoral que va durar tot el matí de dimecres, Aguirre va passejar-se per la ciutat amb Berta Rodríguez, l 'alcaldable pel P: van visitar diversos co­merços i van repartir propa­ganda electoral. Salutacions als botiguers, encaixades de mans i fulletons demanant el vot pel PP van envoltar durant tot el matí la presidenta del Senat i la quinzena de membres del par­tit que van acompanyar-la en la seva passejada electoral.

T a m b é va haver-hi un mo­men t per a les declaracions , ocasió que Aguirre va aprofitar per posar Berta Rodríguez com a exemple "del tipus de dones del PP que en els últims anys, i gràcies a la política aplicada

Aguirre va declarar que Berta Rodríguez

per José Maria Aznar, han anat ocupant llocs de responsabilitat dins l'Administració"- La ma­teixa Aguirre va posar-se com a exemple d'una dona que ha es­tat la primera en ocupar molts dels llocs de responsabilitat en què s'ha trobat: "Vaig ser la pri­mera dona en presidir l'Ajun-

és un exemple de les dones del PP pnparadi \

tament de Madrid - e n absèn­cia de l 'alcalde-, en ocupar el ministeri d 'Educació i, ara, la presidència del Senat." La po­lítica va aprofitar per fer una defensa aferrissada de les do­nes i de la "seva gran capaci­tat per ocupar llocs de poder".

Pel que fa a la política muni-

pii awumit llocderesponsabilitat. F.:X. /..

cipal, Aguirre va explicar que "els governs locals del PP in­tentaran aplicar la mateixa po­lítica que Aznar ha fet a Ma­d r i d " i, e s p e c i a l m e n t , la rebaixa dels impostos , " tot i que mant indrem i, fins i tot, incrementarem les prestacions socials".

Menéndez sosté que la resta de grups polítics estan copiant les propostes dels socialistes

El PSC comença la campanya amb un sopar espectacle multitudinari

A. B. M. -Sant Cugat-

Més de quatre-centes persones van omplir divendres passat el te­atre de La Unió Santcugatenca. I l'espectacle no es va fer esperar: l'agrupació lcxal del Partit dels So­cialistes de Catalunya (PSC) oferia als seus militants i simpatitzants un gran sopar -amb show inclós-per a inaugurar de manera oficial la campanya.

Després de sopar, i entre actuació i actuació del gnip teatral que s'en­carregava d'amenitzar la vetllada, alguns membres de la llista elec­toral van anant perfilant les seves idees, l 'nes intervencions que van tenir com a mestre de cerimònies l'actual cap de premsa de l'ajunta­ment de Barcelona, Josep Maria Balcells, i que van comptar amb l'apadrinament d'un convidat d'­honor: Joan Raventós.

El president del Parlament de Ca­talunya es va manifestar emocio­nat per "la il·lusió, la força i l'es­perança" que emanaven els seus companys de partit santeugatencs,

i, després de recordar la importàn­cia que tindrà també el definir un vot per al parlament europeu, va donar entrada a l'alcaldable Jordi Menéndez, que no pel to festiu de l'entorn va obviar que havia co­mençat la campanya.

"Tothom sap que aquestes elec­cions són importants i trascen-dents" afirmava l'alcaldable socia­lista a l'inici del seu discurs, "perquè ens hi juguem molt". Me­néndez va tornar a remarcar la im­portància que Sant Cugat s'integri en l'entorn metropolità i formi part dels seus òrgans "perquè els ne­cessitem i ells necessiten les nos­tres aporteions".

L'alcaldable, qui va manifestar la seva vocació de dirigir el Parc de Collserola si aconseguís encapça­lar l'equip de govern, va reiterar el seu eslògan electoral recordant els seus seguidors que "ara és l'hora del canvi".

Però el candidat socialista va anar molt més enllà tot afirmant qu els seus adversaris polítics els estan copiant les seves propostes. "Ara veuen que falten serveis", va ex-

Raventós i Menéndez, protagonistes de l'inici de campanya socialista. /*.'. A. /.'

clamar el socialista, "quan nosal­tres portem molt temps reivindi­cant-ho". I és que Menéndez va dedicar uns minuts del seu discurs als que considera principals com­petidors, Convergència i Unió. El PSC està segur que el seu missat­ge està arribant a la societat, al menys així ho expressa el seu cap

de llista qui afirma que "és evident que cal corregir algunes coses, i per aconseguir aquest canvi cal un al­calde amb dedicació exclusiva i no a temps parcial". És per aquest mo­tiu que Menéndez ha assegurat que si guanya les eleccions renun­ciarà al seu càrrec a la Coorporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Menéndez exposa la seva idea de ciutat

A. C. - Sant Cugat -

Sota el títol "La meva idea de ciutat", l'alcaldable del PSC, Jo rd i M e n é n d e z , ha ofer t a q u e s t a s e t m a n a una con­ferència a l 'ANC per "apro­fundir" en el programa electo­ral que presenta. Abans d'iniciar el repàs a les seves propostes, però. el polític va retreure al candidat de CiU, Lluís Reco-der, que no hagués acceptat de fer un cara a cara amb ell per poder contrastar tots dos pro­grames. "Ni tant sols s'ha dig­nat a contestar la meva propos­ta, po t s e r per m a n c a de capacitat, de voluntat o d'in­terès."

Un cop explicat el perquè de la seva conferència "en solitari", Menéndez va repassar totes les seves propostes en matèria cul­tural, esportiva, econòmica, ad­ministrativa, sanitària, educati­va... Un projecte que, segons va afirmar, "té una visió opti­mista de la ciutat i es proposa desvetllar la il·lusió i l'ambició dels ciutadans".

Dos dels pilars del seu discurs van ser les finances de l'Ajun­tament i la relació que Sant Cu­gat hauria d'establir amb Bar­celona. Pel que fa al pr imer aspecte, Menéndez va mantenir la seva proposta de rebaixar i suprimir alguns impostos asse­gurant que això "no és fer pro­postes irresponsables -com ha declarat el seu adversari polític, Lluís Recoder-, sinó fer pro­pos tes a m b i c i o s e s " . E n re­ferència a l'actitud de Sant Cu­gat envers l'àrea metropolitana, el candidat socialista va indicar la necessitat de vincular-s'hi i, fins i tot, va declarar: "M'agra­daria convertir Sant Cugat en una porta d'entrada a Barcelona. De fet, m'agradaria posar Sant Cugat en disposició de compe­tir amb Barcelona en l'àmbit de l'activitat econòmica."

M e n é n d e z va tancar el seu discurs adoptant tres compro­misos personals: no governarà durant més de dos mandats , l 'endemà mateix de ser esco­llit alcalde -si guanya les elec­c ions - presentarà la seva re­n ú n c i a com a m e m b r e de l consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i farà una declaració pública dels seus béns (casa i cotxes) per demostrar "que no tinc interessos de cap mena i que, per tant, tinc més lliber­tat pe r governar a d e q u a d a ­ment".

14 PoHtica ELS /GHYIONS Divendres, 4 de juny de 1999

( ) \ S \ l (. 1

ERC crearia un imiseu de la natura, un d'història i un de comunicació

La formació republicana no és partidària de crear un hotel d'entitats

A.C.

L'alcaldable per ERC, Eduard Pomar, ha assegurat que si fos es­collit alcalde construiria a Sant Cu­gat un ecomuseu i centre d'inter­pretació del medi natural - que ubicaria al Parc Rural de la Torre Negra-, un museu d'història de la ciutat i cl Museu de Comuni­cació de Catalunya. Aquesta és una de Ics apostes més innovado­res que s'han presentat en matè­ria cultural durant aquesta cam­panya e lec tora l . I és que la formació republicana aposta molt fort en aquest àmbit.

A banda de la proposta museís-tica, el partit ha definit altres 5 àm­bits culturals per als quals té pen­sades diferents propostes. Un dels més importants és la catalanització de la ciutat, un valor directament relacionat amb Ics sigles d 'ERC i que, segons Pomar, s'hauria de

traduir en actuacions com la reto-lació en català de totes les vies pú­bliques, el canvi de l'escut de la ciutat-"borbònic i franquista", se­gons paraules del polític-, la pro­jecció setmanal de pel·lícules en català als dos complexos de la ciu­tat que inclouen cinemes o la constitució al 2004 d'un fòrum universal dels pobles i nacions sen­se Estat, "que permetés aprofun­dir en el diàleg, la recerca de so­lucions i la comprensió entre els pobles", ha afirmat Pomar.

D'altra banda, el polític catala­nista ha demanat la construcció d'una biblioteca universitària, do­tada d'un fons bibliogràfic "im­portant" i que disposi de sales d'estudi que incloguin equipa­ments informàtics. "No es tracta de substituir la que ja hi ha. Amb aquesta estem molt satisfets, però creiem que se n'ha de construir una altra pensada per al públic adult i l'universitari", ha confir­mat Pomar.

xxx. FOTO: XAVILARROSA

ERC no aposta només pels nous en un 20% del preu general de les equipaments culturals, sinó que també ha fet diverses propostes per als que ja existeixen. En re­ferència al Teatre-Auditori, per exemple, ha demanat la reducció

entrades "per tal d'equiparar-lo amb el dels centres culturals de les ciutats veïnes". Així mateix, des d 'ERC es considera que cal­dria aplicar un descompte encara

més important per als col·lectius que no poden costejar preus tan elevats, com és el cas d'aturats, ju­bilats, joves i estudiants. La ter­cera proposta implicaria l'obertu­ra del Centre Cultural a la resta d'entitats i associacions de la ciu­tat, per tal que aquestes també poguessin utilitzar les instal·la­cions municipals per fer-hi activi­tats.

Aquestes entitats, però, haurien de disposar d'edificis on reunir-se. En aquest sentit, ERC veu amb reticències la creació d'un hotel d'entitats, una de les poques propostes amb què la majoria de partits polítics sembla que estan d 'acord. E R C creu q u e cada col·lectiu té la seva especificitat i que, per això, seria millor que cada entitat pogués disposar d'un espai propi que no hagués de compartir amb ningú. El que re­a lmen t diferencia la postura d 'ERC és que aquest partit de­fensa que l'Ajuntament restauri i cedeixi a les entitats els locals i espais municipals que actualment estan buits.

Finalment, Eduard Pomar tam­bé ha reivindicat la preservació del patrimoni històric de la ciutat i la seva promoció a través de campanyes a les escoles i fora de Sant Cugat.

EUiA reclama pisos de lloguer i la millora del transport públic

Reclamen de VAdministració una política activa A.C.

I AÍ número 3 de la llista dTÍUiA, Sònia l ' rge lés , ha denunc ia t aquesta setmana la política d'ha­bitatge que impera a Sant Cugat i que, segons ella, "està marcada pel potenciament de l'especula­ció immobiliària", l 'n exemple d'això l'ha trobat en les promo­cions de pisos fetes per PRO-MUSA en els darrers 10 anys, de les quals només un 12% corres­ponien al règim especial -cate­goria que proporciona els pisos més econòmics. "En 10 anys no­més s'han fet uns 89 habitatges d'aquest règim, una xifra total­ment insuficient." Urgelés tam­bé ha reclamat la construcció d'­habitatges de lloguer de promoció municipal, així com l'establiment d'un import a carregar sobre els habitatges de la ciutat que esti­guin desocupats.

Millorar el tranport

És l'altra fita que EUiA s'ha fi­xat i ha presentat aquesta setma­na. En una aferrissada defensa del sector públic enfront del pri­vat, Pilar Escriche, número 2 de la candidatura d'esquerres, ha anunciat: "En una ciutat tan gran

E/s tres primers noms de la llista van presentar les propostes FOTO:X. L.

com Sant Cugat és imprescindi­ble que hi hagi una xarxa d'auto­busos completa, perquè els joves i els grans tenen moltes dificultats per desplaçar-se pel municipi." Escriche proposa l'ampliació de lí­nies d'autobús i l'increment de la freqüència de pas dels vehi­cles. A més, demana que tots els autobusos estiguin adaptats per persones amb disminució o pro­blemes de mobilitat i que les pa­rades estiguin cobertes i exposin més informació (plànols de tot el

municipi, els recorreguts de to­tes les línies de forma clara...). Així mateix, Escriche ha recla­mat un servei de transport noc­turn per als joves i la posada en marxa del bitllet unitari per a au­tobusos i FGC.

L'alcaldable d'EUiA, José Fer­nando Mota, ha indicat: "En re­sum, el que demanem és que es faci una política activa des de l'Administració. El sector públic pot funcionar, només cal que no s'intenti fer negoci de tot."

IC-V acusa CiU de fer una campanya electoral prepotent i oportunista

A.C.

"En aquest inici de campanya, CiU ha utilitzat partidistament l'Ajuntament, amb la mateixa pre-potència que ho fa des de fa anys." Amb aquesta dura afirma­ció, diversos membres d'IC-V han denunciat aquesta setmana la campanya electoral que duu a ter­me la coalició nacionalista.

El cap de llista d'IC-V, Francesc Godàs, sosté que amb el seu des­plegament de mitjans propagan­dístics, CiU demostra una pre­potència econòmica i institucional "molt censurable". Pel que fa a la qüestió econòmica, el polític ha instat els nacionalistes que es­pecifiquin quants diners han in­vertit en la campanya i, sobretot, de quines fonts provenen els in­gressos per costejar-la.

En referència a la suposada "pre­potència institucional", el cap de llista d'IC-V ha recriminat a CiU l'edició i difusió d'una agenda que, segons Godàs, vol substituir el llibre de balanç de l'acció de govern que cada any editava l'A­juntament i que enguany es va paralitzar gràcies a una moció pre­sentada per tots els partits de l'o­posició. "La difusió d'aquesta agenda és una patrimonialització

grollera del que és Sant Cugat, absolutament injustificable com a propaganda electoral", ha afirmat el coordinador de la campanya d'IC-V, Jordi Casas. La seva afir­mació, però, ha estat replicada per l'alcaldable de CiU, Lluís Reco-der, qui ha indicat: "El patrimo­ni de la ciutat és propietat de tots els partits i, per tant, tots els po­dem utilitzar." Recoder ha reco­negut que aquesta guia era una alternativa al llibre balanç que cada any editava l'Ajuntament i l'ha qualificat d'eina "molt útil per conèixer com ha millorat la ciutat en els darrers anys". "És un servei que CiU ha volgut do­nar als ciutadans i els que l'han vist l'han considerat molt inte­ressant,"

D'altra banda, IC-V també ha retret a CiU - e n aquest cas a l'al­calde i als membres de l'equip de govern- que "aprofitin els dies just abans i just després de l'ini­ci de la campanya electoral per inaugurar tot tipus d'obres i equi­paments". "És molt sospitós que totes les inauguracions es facin ara, quan es demana el vot als ciu­tadans", ha dit Casas, qui ha de­nunciat, a més, que els regidors de l'oposició, en moltes ocasions, o no se'ls avisa d'aquests actes o es fa poques hores abans.

EIS /CANTONS Divendres, 4 de juny de 1999 Política 15

C o m i a t

Bones vibracions en el darrer ple de Jaume Sanmartí

El president de l'EMD fa un balanç satisfactori del seu mandat

AURA COSTA

- Valldoreix -

El president de l 'Entitat Mu­n i c i p a l D e s c e n t r a l i t z a d a ( E M D ) de Valldoreix, Jaume Sanmartí , va acomiadar-sc di­jous passat de la resta de grups pol í t ics p r e s e n t s a l ' e n t i t a t menor i dels ciutadans en ge­neral en la darrera jun ta de veïns que presidirà. El diri­gent convergent ja va anun­ciar fa unes se tmanes que no optarà a la reelecció i, per tant, que deixa la vida pública com a polític després d 'haver-s 'hi dedicat durant 8 anys - 4 a l'o­posició i 4 a l 'equip de govern.

A l'hora de fer el balanç d'a­questa legislatura, Sanmartí va indicar que per a tots hauria de pesar més el balanç posi­tiu que no pas el negatiu per­què "s'ha fet molta feina per Val ldoreix , malgra t els mo­m e n t s de bara l les e x t e r n e s que jo ja he oblidat". Així ma­teix, el polític de CiU va fer una crida en favor del servei públic, tolerant i respectuós, i va demanar als polítics que el succee ix in en el govern de Valldoreix que treballin "amb entusiasme pel Valldoreix que tots volem".

Fen t una mirada enrere , no va oblidar d'agrair la col·labo­ració de la resta de funciona­ris de l ' E M D , de la premsa i dels ciutadans que li han do-

Elpresident de l'EMD va agrair la col·laboració de Voposiim, dih fmilionaris i dels veïns de Valldoreix FOTO: E4C.

enriquidora." nat suport. Amb una demos­tració del savoirfaire que l'ha caracteritzat, J aume Sanmartí també va picar l 'ullet als par­tits de l 'oposició - P P i P S C -agraint-los la seva "col·labo­ració veïnal" i estalviant-se les crít iques que podia haver fet per les tensions que en els da­rrers anys s'han viscut en mol­tes de les sessions plenàries. Va ser el de Sanmart í un co­miat cavallerós q u e va tancar amb un: "Agraeixo molt a Vall­doreix l 'oportunitat que m'ha d o n a t d e s e n t i r - m e ú t i l i d'haver pogut fer una tasca tan

Una de freda i una de calenta

La intervenció dels vocals de l'oposició va seguir dues línies diferents. El representant del PP, Pantaleón de Miguel, va po­sar la nota negativa - to t i que amb correcció i bones maneres-en recordar que ha hagut de fer una oposició "el més dura pos­sible per fiscalitzar l'acció de l'e­quip de govern i representar els interessos dels veïns" , després que CiU trenqués les regles del joc. De Miguel va dir que es­

perava que la crispació i les ten­sions dels darrers dos anys "ser­veixin d ' exemple perquè els futurs polítics ho facin millor".

La vocal del PSC, C a r m e n Pérez, va optar per un to més benvo l en t i va destacar q u e com a m e m b r e de l 'oposició s'ha sentit sempre "escoltada, respectada i molt ben tracta­da" . P é r e z va indicar, però , que durant els darrers anys ha manca t par t ic ipació veïnal i ciutadana en la presa de deci­sions i va assenyalar que a Vall­doreix encara hi queda molta feina per fer.

Possible querella contra de Miguel (PP)

A.C.

El secretari-interventor de l'En­titat Municipal Descentralitzada de Valldoreix (EMD), Manel Ro­mero, estudia amb un equip de juristes la possibilitat d'interposar una querella contra el vocal del PP a l 'EMD, Pantaleón de Mi­guel. La querella per injúries, ca­lúmnies i difamacions hauria es­tat provocada per la carta al director que de Miguel va pu­blicar la setmana passada al Tot Sant Cugat, en què indicava, tex­tualment: "Considero que l'ac­tuació del secretari-interventor constinjeix una violació dels drets fonamentals que em correspo­nen com a vocal de la junta i, de fet, com a simple administrat."

El secretari ha indicat que està tip dels enganys, insults i des­qualificacions que de Miguel practica habitualment no només contra la seva persona, "sinó con­tra tots els t reba l ladors de l 'EMD". I ha indicat: "Ja que no ha entès per les bones que cal ser educat i comportar-se ade­quadament, haurem de tirar per les dolentes i dur-lo als tribunals. Ja estem tips del seu comporta­ment."

Així mateix, Romero ha afirmat que li fa molta gràcia que de Mi­guel es queixi que li han violat els drets fonamentals "quan ell és una persona que no respecta res ni ningú i que ha demostrat mol­tes vegades que la Constitució, per a ell, és lletra morta".

T e r t ú l i e s

L'alcalde diu que si s'hagués presentat

no hauria cedit el número 2 a UDC Joan Aymerich titlla la campanya electoral d'agressiva

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va confessar dijous passat en un programa especial fet a Ràdio Sant Cugat que si ell s'hagués presentat a la reelecció per a aquestes eleccions muni­cipals, "hauria in ten ta t " que Unió Democràtica no ocupés el segon lloc en la llista electoral. "No perquè no s'ho mereixin, sinó perquè des de l'any H7 el segon lloc sempre l'havia ocupat un membre de Convergència que ha fet molt bé les seves tas­ques", explicà Aymerich. "Jo, òbviament, hauria intentat altres fórmules per arribar a un con­

sens amb Unió. Quan preparava el pacte amb Unió al 1995, vaig arribar a un acord en una reunió de només mitja hora de durada. Quan hi vaig arribar, els d 'UDC em van dir "home, amb mitja hora no tindrem temps". I jo els vaig contestar: "Oi que voleu això, això i això?" "Sí", em van respondre. "Doncs ja ho teniu", afegí el batlle, que , d 'aquesta manera, va aconseguir tancar el pacte amb els companys de co­alició.

Malgrat aques ta explicació, Aymerich va voler aclarir que la seva re lació a m b Un ió D e ­mocràtica ha estat sempre fantàs­tica.

Contestant les preguntes dels

periodistes, l'alcalde va fer un balanç dels seus dotze anys de mandat al govern municipal, i va destacar la continuïtat de la llis­ta triada per Lluís Recoder. "La campanya la veig malament, agressiva, molts candidats no te­nen experiència municipal, per tant la memòria històrica és difí­cil que surti, i això perjudica més el candidat del meu partit per­què es farà molta demagògia", opinà l'alcalde. "Pressento que aquesta serà una campanya molt dura i amb molts atacs personals adreçats directament als propis candidats", va continuar l'alcal­de, per a qui la democràcia "no és barallar-se i dir paraules més enllà del que s'han de dir". L'alcalde va fer aquestes declaracions a RSC FOTO: XXVl LARROSA.

EIS 1 CANTONS

16 nuo Divendres, Jl de maig de 19VV

WFlllllllllll·lJlE1lfll1'-'Wli'i1liï"W1'

ELS CANTONS n.in I . I ÍC |K IH !C : I I de Sjn l C. i^ j t J f l \ i l l c s

• : v Premsa Local

de Sant Cugat, S.L.

:r S ju t At i t .mi . 1^ . h.u\os - nK[w|) Sant ( ai^ar del Vallès Ic l SS" >,_* SJ • | .,\ sS</ _*0 'M

I M I K HI ck- i i i in iK .i h(tp .''\ i l jwL-b l·iiin/santv ii£Jt !•' ni.nl. ^ . iHu iM .u tóMLmc lno rn

Consell d'Administració Ramon ' iran t prcsulc-nr. I

Josep M ( 'abren/o, IVrc l·.·.i|ocnl.i i \ j \ icr I ornclKl editor delegat)

Directora - \ l i U f j i s t J

Redacció l ' o i í t i ra /Kn l i t r i i /Op i í im: \ura ( àist.i;

NK- ic tu f t>«mòmia: Anna llurau: Cul tura: Kntl i Casals; Kí«|Mn-tn: Alc\ I . I · |M: / ,

S i l i d a r i l a l : M u n i a llcrnahé;

Comercial Carinen i\\aralar

Consell Editorial Ramon (iran ipicsulcnr • Josep M. (latircn/a) (viccprcsidcnt)

Vk io r M C X J I H U C . I ram.CM- < iarbo, Jordi Casas, Narcís Castanyer, A l l x n De Pablo. Pere KM|ucrda, Xavier Fornells, knst ian

Mcr l io l / lKimer, Rn^eli Pcdro. Ramon Pros, l.luís I 'UÍR, Kmi l i Rcnc. Maria Sulur j , I ' J K I Soler, Josep V Teixidó. Joan lorrosa, Josep M Sans Travé. Joan Trovano.

Jaume Tiihai i . Hc i tnr Vall. Núria /ahala \ura ( !i»stJ iscxrctària)

Subscripcions I.aura Monrcr

Fotografia \ . I M l.arn.sa i Kdtiard l a r i m c s

Disseny I maquetació I i em ma Jurado

C o r r e c c i ó Montserrat Soto

Impressió Ronmprcs i ' t 7 : i 40.115.*^

Distribució Mai l inn Vallès S.I.. ' I c l . 5W..M 71

|)i|>osn leta l : (;i-40.S-W

E d i t o r i a l

( = ) A C P C

s.c C/ Mercè Rodonda, B. locd 7

H h i x 5W23 71 SolCuggl

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Valldoreix, final d'etapa

Aquesta setmana també ha tingut lloc un nou acte de final d'etapa,

el ple de la junta de l'EMD de Valldoreix ha estat l'últim i amb ell s'ha acomiadat qui l'ha presidit en els darrers qua­tre anys, Jaume Sanmartí. 'Iots coincideixen; fins i tot

l'oposició -enprivé, és clar-, a afirmar que aquesta etapa que ara es tanca ha estat una de les més positives per a Valldoreix, uns anys en què s'han deixat de banda les picabaralles que, dia sí, dia també, els polítics d'ínfules secessionistes i els de la plaça Barcelona, tenien força entretinguts els valldo-

Tot i que sempre són benvinguts, el gran nombre de debats que

es fan amb motiu de les mu­nicipals fa replantejar-se, a ni­vell tècnic, la seva viabilitat. El que acostumaven a ser dos o tres en cada campanya elec­toral, s'han convertit en deu o dotze. Per un costat, això és molt positiu, ja que demostra

reixencs i a nosaltres, els mit­jans de comunicació locals.

Kn aquests quatre anys la tranquil·litat ha regnat entre la casa gran i la gran de la pe­tita Valldoreix, gairebé com un final de conte. El resultat de la bona sintonia ha estat evident segons la classe política: tran­quil·litat en les finances i en l'exercici de competències i tranquil·litat pel que fa a re­lacions de tota mena. El ciu­tadà, en molts anys ha vist com les màquines començaven a arranjar, no tots els volguts, però sí uns quants carrers de l'extens districte que reclama atenció de molts anys de poca

feina on la pols i el fang han regnat sense problemes. Sovint veiem com barris nous

tenen presència als mitjans per les seves reivindicacions que creuen justes per la millora de les condicions del somni que varen comprar. A Valldoreix, sense parlar d'altres districtes, tenen més paciència que un sant. Tot i les millores que molts carrers van veient, en­cara queda molt per fer.

Sanmartí se'n va, però ningú no li podrà negar que amb ell hi ha hagut acció i sobretot molts veïns han vist com mi­lloraven les condicions del seu entorn.

Debats la gran vitalitat de molts sectors socials que van des d'asso­ciacions de veïns a mitjans de comunicació com el nostre. També son positius perquè els polítics que volen arribarà l'A­juntament poden exposar i de­tallar Ics seves propostes de govern en cada àmbit dels pro­grames electorals. Però, per al­tra banda, la seva dinàmica i

plantejament mereixen una re­flexió amb vista al futur. En una contesa on són vuit les for­macions polítiques que es pre­senten, es fa difícil esbrinar què en pensa cadascuna de te­mes importants. Cinc o vuit minuts per barba no deixen massa joc i si a sobre, en més d'una ocasió, el moderador i el públic agafen un paper pre-

Sanmartí se'n va satisfet, se­gons va dir en l'últim ple, de la feina feta, una etapa que ha portat la normalitat i la sere­nor, però que no ha estat exempta de sobresalts, sobre­tot gràcies als estirabots del representant del PP, Pantale-ón De Miguel, a qui la justícia ha recordat que les seves de­núncies en temes com la ven­da de terrenys de Can Galopa estaven fora de lloc i que el procediment de venda portat a terme per l'entitat ha estat correcte, un bon regal de co­miat per a Jaume Sanmartí, a qui aquest mitjà agraeix el tracte rebut.

ponderant amb minutatge fins i tot superior als candidats, lla­vors la cosa comença a ser una mica surrealista. Tot i la bona voluntat de l'organització, la superficialitat a què obliga el rellotge fa que qui té interès a comparar surti amb la sensa­ció que els programes s'as­semblen massa. Menjar poc per pair bé.

El l e c t o r e s c r i u Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, cl telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

En record de la Pilar

La nostra ciutat disposa des del cap de setmana passat d'uns jar­dins especials. Una zona verda, batejada com Jardins Pilar Roig, que recorda a tots els que la vam conèixer com d'especial era la Pi­lar. La bellesa de la gespa i les flors que s'hi han plantat em re­corda el seu caràcter dolç i ama­ble, la seva bellesa interior i em fa entristir un cop més per la seva pèrdua tan gran. Tot i així, estic satisfeta perquè

crec que la ciutat ha fet a aques­ta gran dona l'homenatge que es mereixia. Cada cop que hi passi no podré evitar recordar-la amb un somriure interior. Serà la meva manera, i crec que la de molts al­tres, de picar-li l'ullet i expressar un cop més aquella gratitud que molts li devem. Una abrçada. Pi­lar!/M.R. (Sant Cugat)

Coctail party al tanatori

Com a trajecte de sortida quo­tidià de Sant Cugat passo al­menys dos cops al dia per davant de l'Hospital General de Cata­lunya. Ja fa uns mesos'que as­sisteixo a l'aixecament del nou tanatori de "disseny" inaugurat la setmana passada. Al principi, donada l'absència de cartells anunciadors, tenia els meus dub­tes sobre el tipus d'equipament en qüestió, però a mida que l'o­bra anava agafant cos vaig de­

duir-ho ràpidament. El mateix dia de la inauguració vaig llegir a la premsa barcelonina la con­firmació: un nou equipament fu­nerari per a la ciutat, per tal de "descongestionar" Collserola. Ara bé, el que em va indignar

més és veure el coctail party inau­gural muntat el mateix dia a l'en­trada del tanatori. Francament, mai no hauria suposat que la po­sada en marxa d'un servei mu­nicipal funerari requerís sem­blant celebració.

Entenc que l'Ajuntament tin­

gui "pressa electoral" per inau­gurar obres -les eleccions s'a­propen-, però "apofitar-ho" tot per fer un happening de cam­panya, em sembla de bastant mal gust. ,;Menjar canapès i beu­re cava a la salut dels "futurs usuaris", potser? ïQue potser també les famílies dels primers usuaris gaudiran d'algun obse­qui o descompte sorpresa, com quan s'inaugura un hipermer­cat?

Donada la meva activitat pro­fessional relacionada amb els

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A.

»*»»»,,

BELL& CÍATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics •w>* Rambla del Celler, 17-Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 674 16 15 • 08190 SANTCUGAT

equipaments de gran distribu­ció, els suggereixo algunes ide­es: a) La família del primer usua­ri rebria una corona de l'Ajuntament i un val de des­compte del 10%. També es faria per al "client" 100/500/1.000, etc. b) Carnet de Família "Col·la­

boradora": la família que en un any usés més de 3 cops el ser­vei obtindria un carnet de fide-lització, en què acumulant punts podria adquirir un panteó al ce­mentiri. c) Cada 25 de maig "Festa d'a­

niversari" amb obsequis i regals per a tots els visitants. Berenar i festa infantil al pati d'entrada. Els nens es podrien retratar dins el cotxe fúnebre. En fi, felicitats. Crec que d'a­

questa manera, i com he llegit en algun lloc, així farem El Sant Cugat que tots volem. / JOAN GARRIGA (Sant Cugat)

ELS /CANTONS Divendres, 21 de maig de 1999 Opinió 17

La l l o t j a

L'esport en el punt de mira XAVI FIGUERAS

Darrerament, el món de l'esport ha esdevingut protagonista per l'apa­

rició en els mitjans de comuni­cació de diversos articles d'opi­nió, així com per l 'agrupació d'algunes entitats esportives per exigir a les diferents forces po­lítiques. aprofitant el període electoral, que en els seus res­pectius programes prioritzin la inversió en els equipaments es­portius municipals.

(!iim a amant de l'esport i del nostre municipi, no puc deixar d'alegrar-me davant qualsevol iniciativa que deixi entreveure un interès en la millora de la seva situació, i ho expresso amb l'absolut convenciment que dar­rera aquesta empresa no hi ha res més que això. Sempre he destacat la tasca po­

sitiva que les diferents entitats esportives realitzen com a eines integradores dels nous ciuta­dans de Sant Cugat . L'incre­ment poblacional del municipi ha estat un factor determinant per al c re ixement d ' aques tes en t i t a t s que ara veuren amb preocupació que les instal·la­cions del munic ip i els es tan quedant petites.

Com a regidor d'Esports en els darrers set anys, he vist el meu poble créixer i transformar-se fins a convertir-se en una ciu-

Sempre he destacat

la tasca positiva que

les entitats esportives

realitzen com a

integradores dels

nous ciutadans

tat pròspera, dinàmica i moder­na. El que més valoro és que ho ha fet amb profund sentit vers les seves tradicions i reforçant la pròpia identitat. Les veus críti­ques i alarmistes que ens han presentat una ciutat sense per­sonalitat i sense un model de creixement definit han estat aca-llades per tots els santeugatencs que, al marge de la seva ideolo­gia, estimen el seu poble i se'n senten orgullosos. Això no ha passat per alt a les formacions polítiques que integren l'oposi­ció en el consistori municipal,

que després d'aquests anys han fet seu el model de ciutat pel que el govern actual va apostar i que ha fet realitat. Em sento ho­norat d'haver pogut contribuir, encara que en petita mesura, al fet que això hagi estat així.

Però això que pot semblar co-foisme és en realitat un senti­ment agredolç. Per motius pro­fess iona l s he de de ixa r la política activa quan sóc plena­ment conscient que un dels as­pectes de Sant cugat que ne­cessi ta la seva a tenc ió és la inversió en dotacions esporti­ves. A més a mes ho dic amb el convenciment que això que ara tant preocupa se solucionarà a curt i mig termini. 1 ho puc dir perquè en aquesta responsabi­litat sóc el que més coneix les mancances. I també el que mi­llor sap que les solucions ja es­tan en camí.

Tot i aquest explícit reconei­xement , és innegable la tasca efectuada al llarg d 'una etapa no e x e m p t a de d i f i c u l t a t s econòmiques. Sense anomenar­ies, com a mandatari d'Esports he assistit a nombroses inaugu­racions de noves instal·lacions esport ives al centre i als dis­

trictes, i de remodelació de les existents.

Els emplaço que efectuïn una l e c t u r a d e les s u c c e s s i v e s memòries de govern com a tes­timoni d'aquestes paraules.

D'altra banda he de destacar, en contra de les veus manique-es que critiquen una absoluta mancança de política esportiva, que em sento plenament satis­fet de la tasca realitzada en el marc de l'esport escolar i de les diferents activitats físiques i ser­veis q u e l 'Ajuntament d ina-mitza des de l'Oficina de l 'Es­port per a Tothom ( O M E T ) .

Es innegable la tasca

efectuada al llarg

d'una etapa no

exempta de dificultats

econòmiques

Aprofito aquesta tribuna per agrair a tots els tècnics de l'ofi­cina el seu esforç i la seva de­dicació. També vull destacar la

implicació de moltes entitats es­portives en aquests programes. Precisament aquestes entitats

han estat importants beneficià­ries de l'ajuda municipal. A di­ferència de ciutats del nostre entorn immediat, l'Ajuntament ha subvencionat l'esport federat amb la gratuïtat de les instal·la­cions. I això inclou el conveni signat amb el Centre d'Alt Rendiment (CAR) que possi­bilita a diferents entitats la uti­lització dels seus recursos en condicions determinades. L'an­terior, al marge d'altres ajuts econòmics, amb més de 80 mi­lions atorgats els darrers 4 anys.

Fot això i moltes tantes activi­tats, de les quals sempre hem estat impulsors, com ara la Mit­ja Marató, la Marxa Infantil o els balls de saló.

Hem de ponderar les nostres valoracions: ens queda camí per fer, però el bagatge de la tasca efectuada el fa més planer. En aquest viatge, les entitats es­portives estan fent de catalitza­dor i tenen el dret de ser-ne pro­tagonistes.

Xavier Figueras i Claret és regidor d'Esports

El S e v e r i en T i t o

. . . . , - >,„-. /*'.±í.»****.*£*•' ^>*4^Z

( MÍRfl TÍTOJI

\ a \ i S C A T DE

MON ?ftL St£N

iyOl

El porxo

Elogi a les cireres

C e re t , pe t i t pob le del Val lespir , a la C a t a ­lunya francesa, situat

al p e u del C a n i g ó , c e l eb ra l 'última setmana de cada mes de maig la Oran Festa de les Cireres.

E l s r e s t a u r a n t s o f e r e i x e n menús a base de cireres, les bot igues ofereixen motius ci­rerers, els pagesos instal·len les seves paradetes on oferei­xen degus tac ió i venda d 'a­quest fruit meravellós que des que floreix fins que es cull, només passen quaranta dies.

A aques ta banda dels Piri­neus, la nostra Catalunya tam­bé festeja l'arribada de la ci­rera. Tres pobles de la conca del L lobrega t -San t Climent, Torrel les i Santa Coloma de Cervelló-així com a l'Alt Em­pordà con t inuen conservant la vella tradició cirerera.

El nostre Josep Pla va pro­clamar, a m b la seva p loma, les cireres com la fruita més

ÏORDi GARRIGA I PUIG

"primaverenca, ja que els ma­duixots i les maduixes des de fa algunes dècades es poden

.trobar durant tot l'any. "Les primeres cireres són

IL·LUSTRACIÓ: GEMMA JURAIX)

d'una pal·lidesa rosada i te­nen un gust agredolç. A me­sura qe la seva coloració evo­

luciona cap al roig rogent, es van ensucrant, són les cireres roges, grosses, dures i com­pactes d'un atractiu.cromàtic i gastronòmic sense rival. La seva vida és curta, s'han de menjar sense demora."

"Contemplar tot just la pri­mavera avançada, els cirerers, tan verds, carregats de fruit, és una meravella de la natu­ralesa. Arbre, flor i fruit del cirerer són d'una atracció a la qual no es poden resistir els rossinyols que segueixen el camí de la maduració d'a­questa fruita, amb el seu ca­racterístic cant."

Pla diu del cant del rossi­nyol que és afruitat a causa dels sucs i teixits suaus i en-dolcits de leç. eUeïes . I nosaltres, què? Si no po­

dem cantar com el rossinyol, almenys seguim el seu exem­ple i mengem cireres.

Jordi Garriga és publicista

18 Opinió ELS /CANTONS Divendres, Zl de maig de 1999

C a r t e s d ' u n s a n t c u g a t e n c d e s d e . . .

El conflicte del Turó de Can Mates (Continua) À N G E L CASAS I BOLADF.RAS

E n el ple extraordinari del dia 29 de març, amb la majoria de vots, 11. del

PSC, PP, I C - E V i E R C , i 10 en contra, de CiU, es va aprovar "d'aconseguir l 'aclariment de tot cl procés de reparcel·lació del sector est del Turó de Can Mates i les conseqüències que se'n deriven, perquè puguin ser resoltes, de forma justa, totes les possibles diferències que el seu desenvolupament hagi com­portat".

Per aconseguir tot això, es de­manava que es fes una audito­ria aclaridora i que les conclu­s ions es p o r t e s s i n a un p le extraordinari, per ser debatudes i aprovades les correccions que caiguessin.

Tot això s'ha fet, excepte apro­var les correccions que caigues­sin, quan això era la finalitat úl­tima i única de tot el procés que les decisions del ple del 29 de març havia endegat.

Les diferències, els perjudicis

per als propietaris i el mateix Ajuntament han estat clarament posats en evidència per l'audi­toria, tot i que no han trans-

No s'han generat recursos del mateix Pla, ni subvencions alienes que permetin

fer-lo viable

cendit als mitjans de comuni­cació, però l 'equip de govern de CiU i part dels altres regi­dors han tingut prou de "cons­tatar i assumir en allò que le­g a l m e n t p u g u i e s d e v e n i r necessari, els vicis, defectes ju­rídics i/o irreguralitats advertits en tota la tramitació del procés reparcel·latori..." Com pot haver quedat satisfet

cap dels regidors? Amb la pro­posta del govern de CiU... "que

el conveni urbanístic és clara­ment beneficiós per a l'Admi­nistració municipal, amb un sal­do favorable a l 'A jun tament xifrat en 71.835.803 pessetes, sense perjudici de la menor per­cepció d'ingressos i possibilitat de comportar per a l 'Ajunta­ment increment de costos per majors càrregues urbanístiques derivades de la modificació del Pla general metropolità..." evi­taven dir que s'ha generat un sobrecost de més de 2.247 mi­lions de pessetes. I no s'han ge­nerat recursos del mateix Pla ni subvencions alienes que per­metin fer-lo viable i, menys en­cara, convenient.

Que es constatin per part de l ' aud i to r i a g r eus pe r jud ic i s econòmics per als propietaris tant en la discriminació d'ús del sòl adjudicat com en el sobre­cost que se'ls imputa d 'urba­nització, que una sentència del TSJC li fa anul·lar tot el P|a.

I quedar-se t ranqui l · lament

només amb la declaració, sense d e m a n a r l ' a c o m p l i m e n t del mandat del Ple extraordinari que deia que "havien de ser re­soltes, de forma justa, totes les possibles diferències que el seu d e s e n v o l u p a m e n t hagi com­portat".

Tanta insensibilitat davant els perjudicis causats a l 'Ajunta­ment i als propietaris, per un plantejament i una gestió que tenint per finalitat la legítima

Tanta insensibilitat davant els perjudicis causats resulta d'una

irresponsabilitat política inacceptable

implantació d'una empresa, que podia haver-se igualment ins­tal·lat, segons l'auditoria, sen­se tanta despesa econòmica, re­

sulta d'una irresponsabilitat po­lítica inacceptable. S'ha volgut fer un vestit a mida

d'una empresa (cosa legítima), però s'ha fet posant-hi la roba dels propietaris i l 'Ajuntament, i, a més a més, l 'Ajuntament ha suportat el cost d'una sastreria nova, per poder fer un sol ves­tit. Desproporcionat , injust i vergonyós.

Les solucions que s 'havien d'haver decidit i endegat ara no s 'han pres, crec que per ver­gonya política i manca de co­ratge, però el nou equip de go­vern ho haurà de fer.

Per això demano a totes les for­ces polítiques que es presenten a aquestes eleccions que es de­fineixin ara sobre què faran, so­bre una qües t ió que l 'actual equip de govern de CiU, amb la complicitat d'altres forces, ha deixat per resoldre.

Àngel Casas és portaveu del PSC a l'Ajuntament

El s o t e r r a n i

Busco escombriaires gratuïts

Tinc una finca d ' u n e s 100 hectàrees a Coll-serola (o en seran més)

i necessi to netejar-la urgent­m e n t . Ja som a l ' e s t ac ió de l'any en què esclaten més in­cendis i haig de confessar que la meva finca fa pena. És ple­na de brossa, de desperdicis , d'escombraries, de tot allò que provoca incendis.

Hls ecologistes són capaços de tot. Ja sé que l 'hauria po­gut fer netejar durant la resta de l'any i també sé que vosal­tres, els meus súbdits , m 'heu pagat religiosament els diners que us he d e m a n a t a m b els vostres impostos; però, el que

són les c o s e s , el t e m p s i aquests diners se m 'han esca­pat de les mans. N o sé on han anat a parar. Això els passa a tots els governants . I ara ne­cessito u rgen tmen t el vostre ajut, gen t de bona fe, i per això apel·lo a les vostres vir­tuts del voluntariat que es van fer paleses als Jocs Olímpics. E n t r e t o t s ho p o d e m fer tot.Vosaltres netejant i jo con­trolant.

El poble català és com una gran sardana, una gran pinya, un gran castell... capaç de qual­sevol cosa. Netejar la meva fin­ca de Collserola és com cosir i cantar. Només us demano unes

FONTCLBERTA

hores del vostre t emps i del vostre esforç, mitja jornada del vostre merescut descans set­manal... i tot el meu bosc que­darà net com una patena. I vo-

Netejar Collserola és com cosir i

cantar, només us demano el vostre

temps i esforç

saltres fareu salut. Per això he fet que en els dia­

ris de la màxima circulació sur­t in n o t e s com a q u e s t a d ' £ /

Pafs, del dissabte 29 de maig: Jornada sobre Collserola. Bajo

el lema "Collserola neta y ver­da ", el Ayuntamiento de Barce­lona, Rotary Internacional y el Parque de Collserola organizan la primera jornada de limpieza en este parque, que se realizarà el próximo 5 dejunio, en el marco delproyecto Gaudeix tot netejant Collserola. El acto que se celebra con motivo del Dia Mundial del Medio Ambiente tiene como obje-tivo limpiar zonas delpaqrue con la participación de voluntarios distribuillos en diferentes grupos. El'punto de encuentro serà el àrea de Santa Maria de Val/vidrera. La inscripción es gratuïta.

Us vull remarcar que, com po­deu veu re , no es cobrarà ni cinc cènt ims pel vostre ajut. I aquells idio... (perdó, altruis­tes) que hi col·laborin tindran la satisfacció d 'haver partici­p a t e n el D ia M u n d i a l de l M e d i A m b i e n t , una ocas ió única per enriquir el seu cur­r ículum. I, a més , t indran la gran satisfacció personal de fer d ' e s c o m b r i a i r e s , una de les professions més valorades a la nostra societat actual. Qui sap si a algú dels voluntaris se li obriran els ulls i descobrirà la vocació de la seva vida. Us es­pero. És una ocasió única per fer d 'escombriaire.

Sí, sí, JA sé QUE TIHC REBUTS DE TAXES MUNICIPALS PENDENTS DE PAGAMENT..I QÜE ESTAN JA AMB RECÀRREC...

QUANTS REBUTS DIU QUE TIHC ? SEMBLA MENTIDA, COM

?ASSEN ELS ANYS!!

UE

DONCS, BÉ, HO TINDRÉ EN COMTE!!... A VEURE SI QUAN TORNI DE VACANCES EM POSO AL CORRENT, D' ACORD ?

..Mti, SENYORETA, POSl'M AMB L' ALCALDE... TINC UNA RECLAMACIÓ A FER-LlH

FA DOS DIES QÜE TENIM LA LLUM DEL CARRER FOSA.. A VEURE QÜE ESPERA PER FER-LA ARREGLAR !!

Ami afaU a fra* Atfm·\icL·...ZÜ. «a dwipitti* •* mi L· iH^uUtut dtoMoa* L·.pMaééL·.L·.>uo*nr*U*0·L·{§U·UmotMa.

H L S 4 C A N I Ü N 5 Divendres, 21 de maig de 1999 Opinip 19

A g r a n s t r e t s

Jordi Menéndez L equilibri de la raó

El dibuixant Frederic Cabanes i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat de l'alcaldable del PSC. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

c/us*

P** **••"* *>-* /W c/u»»"-/ 4A*. suniseZ, ?

Através del grafisme de Jordi Menéndez s'ob­serva un equilibri i sen­

zillesa en la seva forma de ser i de pensar que el converteix en una persona assequible, direc­ta, cordial en el tracte, adapta­ble i amb un gran esperit de su­peració. De fet, el seu equilibri es mostra ja en la forma de ra­onar i la lògica de les seves con­clusions, que acostumen a ser harmonioses i coherents.

De tarannà reflexiu i prudent, Menéndez és un home que preveu les conseqüències de les seves paraules, però sense mostrar desconfiança ni acti-tuts a la defensiva.

La seva lletra també ens des­cobreix que sap mantenir cl seu estat d'ànim dins d'una regu­laritat, sense que es produei­xin canvis bruscs dins la seva manera de pensar, malgrat que es mantingui atent i receptiu a

WM^.^'^

les propostes que li puguin fer els altres. És un home que sap escoltar.

D'altra banda, cal destacar la seva força de voluntat, a través de la qual va aconseguint allò que es proposa, sobre tot grà­cies al seu caràcter energètic i ressolutiu. Amb tot però, potser li falti un xic de força impositi-va per cobrir amb energia un càrrec de gran responsabilitat perquè té un bon nivell de qua­litat humana.

Finalment podríem apuntar que es tracta d'un home que cuida els detalls, la seva imat­ge i comportament.

Amb \i col·laboració:

tQCRJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3a-08011 Barcelona Té). 93451 04 39* - Fax93451 73 96

R e t r a t del Centre C u l t u r a l

£> eaumarcha is va escriure la comèdia Lè Barbier de Seville l 'any 1775 (en faltaven 14 per a la Révolution).

A daptada per Gioachino Rossini, l 'òpera es va es t renar a Roma el 5 de febrer de 1816 (no sense problemes).

J \ osina, bella òrfena, té dos homes que estan enamora ts d'ella (coses que passen).

0 artolo, el seu tutor, està disposat a casar-se amb ella de grat o per força (o sigui... sigui com sigui!).

1 el comte Almaviva, noble de Sevilla, que l 'estima de tot cor ( o, com a mínim, amb tota la força de la seva ànima).

Jlí 1 barber Figaró, veí de la Rosina, es converteix en fidel aliat del comte. I és el ma­teix barber qui acaba donant una bossa plena d'or a Basilio, l'aliat de Bartolo, per deixar-lo fora de joc (poderós cavaller és don diner... I sempre ho serà!).

MX esultat: l 'amor no es pot imposar! Bartolo, senzillament, ha d 'acceptar les coses com són... i deixar pas lliure a Rosina i Al­maviva... Desenllaç feliç amb "tutti piü o meno contenti" (Almaviva piú, Bartolo meno!).

£!i s diu que Rossini va escriure l 'obra en 13 dies i que la seva es t rena va ser un fracàs estrepitós. N o se sap si el fatídic nú­mero 13 va influir en la seva débàcle, incloent-hi malaura ts accidents tant entre bastidors com damunt l 'escenari. . . Pe rò el temps ha servit per avalar aquesta gran comèdia melòdica plena de la "màgia" (pronunciat com en italià amb "ia"de sangria)...

Dl SIVIGLIA

I J

05

EIS 4 CANTONS

Entorn 20 Divendres, 4 de juny de 1999

T r i b u n a l s

El TSJC dóna el vistíplau a la venda de terrenys de Can Calopa La sentència decideix a favor de l'EMD de Valldoreix

A Ï R A COSTA

- Valldoreix -

HI Tribunal Superior de Justí­cia de (iatalunya (TSJC) ha de­cidit a favor de l'Kntitat Muni­cipal Descentralitzada (HMD) de Valldoreix en indicar que la venda i adjudicació de terrenys de la zona de ( !an (lalopa que va efectuar ara fa uns mesos va ser del tot legal. Amb aquest dicta­men, el TSJC denega la petició de suspensió de l'adjudicació dels terrenys que va presentar el vocal del PI» a l 'KMD de Vall­doreix, Pantaleón de Miguel.

La justícia ha considerat que la suspensió de l 'adjudicació dels terrenys "hauria produït no­tables perjudicis per a l'interès

general de Valldoreix, que es concretarien en la paralització de les inversions que es prete­nen finançar mitjançant la ven­da de referència".

El president de l 'EMD, Jau­me Sanmartí, s'ha mostrat molt satisfet per la resolució que han adoptat els tribunals perquè de­mostra que, "Pantaleón de Mi­guel no tenia cap raó ni dret d'a­cusar l ' e q u i p de gove rn de Valldoreix d'amiguisme i actua­ció il·legal", com va fer. És més, Sanmartí ha tornat la pilota ca­lenta al vocal del PP en afirmar: "L'actuació de de Miguel és exemple d'un càrrec electe a qui no importa el benestar de ningú, ni molt menys el públic, i que il·legítimament utilitza el seu

càrrec per aconseguir exclusius interessos personals." Sanmartí, a més, ha demanat

al vocal del PP que es plantegi la seva candidatura: "Pel tarannà que ha demostrat en aquests úl­tims anys i que ha culminat en aquesta darrera desafortunada actuació, de Miguel demostra que és una persona que ho pot fer tot menys representar els in­teressos de Valldoreix. S'hauria de replantejar la seva candida­tura."

La resolució judicial, però, no dóna per resolt definitivament el cas dels terrenys de (>an Calopa. I és que, a banda de la petició de suspensió de l'adjudicació, el PP va presentar també un re­curs contra aquest mateix procés

Sanmartí es va mostrar molt satisfet de la resolució judicial FOTO: X. /..

que encara està pendent de re­solució. Des de l 'EMD, però, es confia que per segona vega­da els tribunals els donaran la

raó, "perquè si haguessin con­siderat que el procés no s'ha fet correctament ja ens l'hagueren aturat ara", ha dit Sanmartí.

P r o p o s t e s

Els alcaldables de CiU proposen millores

en la gestió del Parc de Collserola

Volen optimitzar la gestió urbanística i ambiental A. C.

-Sant Cugat -

Els alcaldables de CiU a les ciu­tats de Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola, Molins de Rei, Es­plugues, Sant Just Desvern i el Papiol —totes amb territori a Coll­serola- han presentat un docu­ment compilatori de tot un seguit de propostes per millorar la gestió del Parc de Collserola i el seu manteniment i gaudi. Les idees s'estructuren en tres grans capí­tols: la gestió urganística, la gestió ambiental i la participació ciuta­dana.

Pel que fa al primer aspecte, els candidats de CiU proposen que en els pròxims anys el Patronat de Collserola compri algunes de les parcel·les que hi ha a la serra i que són de propietat privada "per acabar amb l'embolic administra­tiu existent". Així mateix s'han proposat estudiar l'ampliació del Parc de Collserola i l'inici d'un Programa de protecció del patri­moni monumental que s'inclou a la serra (ermites, masies...).

Joaquim Molins i Lluís Recoder van

En referència a la gestió me-diambiental, els alcaldables han reclamat l'aprovació de les Orde­nances d'ús del parc, pendents des de fa 12 anys, i la creació d'un sistema de portes per evitar que els ciutadans puguin penetrar a Collserola amb els vehicles pri­vats. L'inici d'un Programa de res­tauració de la vegetació i dels re­cursos forestals i l 'establiment

participar en l'acte FOTO: X. I..

d'un Programa de prevenció de risc d'incendis són altres de les propostes que els candidats de CiU engegarien si assolissin els governs municipals.

Finalment, els polítics van re­clamar que els veïns de la serra de Collserola tinguessin repre­sentants en tots els òrgans de con­sulta i de govern del Consorci del Parc de Collserola.

Xan poder comprovar, sobte el terreny, el ritme de le\obie\ F V /.

L'alcalde i alguns regidors visiten les obres de la

carretera de Cerdanyola

REDACCIÓ

- Saat Cugat -

Coincidint amb la fase fi­nal dels treballs de remode-lació de la carretera de Cer­d a n y o l a , l ' a l c a l d e J o a n Aymerich va fer dijous pas­sat una visita a la zona per

comprovar l 'evolució dels trebaHs. Junt amb altres re­gidors de l 'Ajuntament, Ay­merich va comprovar també l 'evolució dels treballs de remodelació de l 'entorn del monestir que s'estan duent a terme des de fa unes set­manes.

Í1S /CAIYrONS ft:™*.<. 4 de juny de iwv Entoni 21

q u e o I o g i a

Les obres als jardins del Monestir deixen al descobert un túnel subterrani La troballa era coneguda pels experts des de 1971, que va ser descoberta

RUTH CASALS

- Sant Cugat -

l 'na excavadora que treballava dilluns al migdia en els jardins del Monestir va arrossegar d'una pa-lada part del sostre d'un túnel sub­terrani. El forat, situat entre el claustre i la Casa de Cultura, va permetre l'entrada d'alguns estu­diosos que han pogut determinar, encara sense certesa, la seva na­turalesa. Pis tracta d'un túnel d'uns dotze metres de llargada, que po­dria haver-se construït al segle XVII o XVIII. que acaba en una petita gruta de la qual en surten al­tres dos túnels, un sense excavar i l'altre tapiat per l'esfondrament de terra i pedres.

En la baixada a la galeria, hi ha també un altre passadís a mà dre­ta, d'uns tres metres de profundi­tat, amb uns forats a la paret, que l'historiador local Domènec Mi­quel, membre del Patronat del Monestir opina que podrien estar destinats a desar el menjar.

"Aquest túnel correspon a la casa

En el descens a la gruta principal es troba un túnel lateral d'uns tres metres i mig de profunditat FOTO X11 / / \RROSA

de la Pabordia Major, l'edifici on vivia la persona que està per sota de l'abat del monestir", indica Domènec Miquel sobre la troba­lla. L'historiador sosté que els es­tudiosos de la ciutat ja en conei­

xien l'existència, ja que l'any 1971 el túnel va ser descobert, però tor­nat a amagar de la vista del pú­blic. Després de parlar amb l'al­calde, i ment re s 'esperen els estudis dels tècnics municipals,

Miquel assegura que hi ha vo­luntat per part del consistori de prendre les mesures necessàries per condicionar el circuit i obrir-ne un accés més còmode que per­meti la visita del públic.

Sant Cugat també celebra el dia del medi ambient

A.C. -Sant Cugat -

Demà dissabte és el Dia Mun­dial del Medi Ambient, una jor­nada que a la nostra ciutat se ce­lebrarà amb múltiples activitats. El fet que s'escaigués en cap de setmana ha fet que alguns actes s'avancessin a avui per tal que els escolars hi poguessin partici­par. Així l'Ajuntament ha orga­nitzat per tot avui un fira me-diambiental que es farà a la Casa de Cultura des de les 9 del matí fins les 7 del vespre. Durant tot el dia és previst ques es realitzin diversos tallers informatius i conscienciadors sobre qüestions com el reciclatge, la recollida se­lectiva o la gestió dels residus.

Demà dissabte i coincidint ja amb la jornada commemorativa, Greenpeace instal·larà a la plaça Barcelona una paradeta des d'on demanarà que Sant Cugat sigui declarat ciutat lliure de PVC. Els ecologistes informaran durant tot el matí sobre els perjudicis d'a­quest tipus de plàstic i la cam­panya que estan duent a terme contra aquest plàstic.

EIS 4 CANTONS

Societat 22 Divendres, 4 de juny de 1999

N o u s e q u i p a m e n t s

La solidaritat pren forma a la ciutat Aquesta setmana ha entrat en funcionament rOficina Solidària de Sant Cugat

La solidaritat ha tomat a ser tema de portada aquesta \ na. La ciutat ha estat l'escenari d'alguns esdeveniments im­portants: s'ha inaugurat de mamera oficial l'Oficina Solidària ds Sant Cugat, mentre les diferents organitzacions no guwema-mentals del municipi celebren les seves II Jornades per analit­zar la situació local de la solidaritat, tant internament com amb la col·laboració de polítics i altres ciutadans.

ANNA BORM

"Avui es un dia important". Així començava Joan Aymerich dijous passat cl discurs d'inauguració de la nova Oficina Solidària de Sant Cugat. I, per a l'alcalde de la ciu­tat, era un dia remarcable perquè es tractava "d'una d'aquelles iniciati­ves que potser passen desaperce­budes, perquè es fan amb un acte senzill, però que tenen un gran con­tingut humà". La mateixa humanitat que tenen

els nombrosos projectes solidaris que s'han desenvolupat en el de­curs dels darrers nou anys. I és que, com va destacar Aymerich durant aquest primer dia de vida de l'Ofi­cina Solidària, aquest nou servei sig­nifica "el colofó a tota una evolució important en les aportacions hu­manitàries fetes des de l'Ajunta­ment de Sant Cugat, mostra d'una clara voluntat política".

Mou anys sent solidaris

Amb aquesta esperada inaugura­ció, també es va presentar la memò­ria que recull tots els projectes hu­manitaris en els quals ha participat el consistori, des de la seva adhesió al Fons Català de Cooperació al 1990. Sota el títol de 8 anys de projectes

solidaris, la memòria presenta amb tots els detalls quants projectes s'­han desenvolupat, qui els ha orga­nitzat, quant s'hi ha aportat i a on s'ha fet servir.En total, després d'a­questa evolució que va dur l'Ajun­tament de Sant Cugat a formar part de la llista dels consistoris que apor­ten el 07% al 1998, s'han donat uns cinquanta milions de pessetes, con­cretament 49.395.875, que han ser­vit per ajudar a pobles del Sàhara, de la índia, de Sudamèrica o de Cen-tre-Europa, per posar alguns exem­ples.

Actualment ja es comença a de­

manar que les aportacions munici­pals superin aquest percentatge. El 07% es demanava als anys 70 i en aquestes dues dècades els dese­quilibris entre països rics i pobres han continuat creixent. Però men­tre els grups solidaris aconseguei­xen aquesta nova fita, les aporta­cions que es facin des de Sant Cugat a partir d'ara seran molt mes acura­des. I és que la nova Oficina -si­tuada a la Casa de Cultura- con­juntament amb la Comissió de Seguiment on són representades les ONG del municipi, té entre les seves funcions vetllar pel desenvo­lupament dels projectes i provar de millorar el seu seguiment, creant també per al municipi un fons do­cumental de totes aquestes inicia­tives. Aquesta, però, no serà l'única fun­

ció de l'oficina, de la qual serà res-

La nava oficina, inaugurada per Joan Aymerich dijous passat, està ubicada a la Casa de Cultura. FOTO.: X. I ARRÒSA

ponsable Maria Franquesa. Entre les seves tasques també estarà la de fer campanyes de sensibilització en­tre la població sobre aquestes temà­tiques, la de coordinar actuacions o també la de buscar altres fonts de re­cursos per poder subvencionar els projectes humanitaris, ja sigui amb donacions o esponsoritzacions. A banda de totes aquestes quali­

tats, la característica que tothom destaca com a molt positiva, és el fet que l'oficina presenti l'atenció individualitzada per a tots aquells que vulguin engegar qualsevol ti­pus de projecte solidari i no sàpi-guin com fer-ho. Des dels grups solidaris del mu­

nicipi la notícia de la inauguració ha estat rebuda amb els braços

oberts, definint-la com una iniciativa necessària i encertada, però guar­dant-se l'opció a valorar-la més a fons fins que no porti un temps en marxa i critient un xic el fet que el cost del seu funcionament surgeixi també de l'aportació del 07%. De fet, però, manifesten que el que els importa és que ja estigui en fun­cionament.

fornades perAfkmt Cugat Just i Solidari apmtmm^m$ní€taúves

®$$mk dftóa totes Ics 0n#» L^ÈÈ««j«s No Guvcmameiaalt ^ ^ ^ t O ) de Sant Cugat estafa»

«comunicades constant»

una de te? coft-ctusíons que ha atorgat el de­senvolupament de les segones Jornades per un Sant Cugat Just i Solidari, desenvi ei cap de setmana passat. En elles, organitzades dé.

pel grup Baula amb h «8% f̂;: boració de ia Ctwrdiaadàéfct' d'Entitats, s'han tractat rents aspectes, del món sotídW ri Però si alguna cosa s'ha pro» vat de fer en aquests sego»* edició de les Jornades, han confirmat els on tat estat el potenciar el propi &acfettaiae<$ intern i la reia-déeatïe totes les ONG.

"Hem pwwst de vewe com cos podríem coordinar mÜtnr'

fi hem decidit efe-'**»** informàtica per

la informació i les propostes".

-&pm d'aquesta iniciativa de *pot|ï futur, tes reunions cn-t&t «I* sfterobres de les dife-

itzauons també han que el problema més

a totes elles "es el fet", *<rue costa molt

a un gran sector de la i que s1a$en$$sfii, par-

i s'impliquin amb les ;$ activitats"*.

MxU fa realització de canti 'fréyes més efectives, que po~

-*$ÉÍ*8| ésser coajtuM$sf és un «• *déts &mes que queda cu Paíre.

Mentrestant, les ONG valo­ren de manera positiva aques­tes jornades perquè els permet '•ejtówse akdutftdank i que els s«a«ï9gate3w»^onegttin un xic millor t*ttes les activitats que

iaim3*d&temps,es«

treten els vincJe$e&É& teixos. * . ' - · I Í ^ % Í T - . · . Debat amb <$|

paradeíes, i han estat vitats d'tf»«# des q^«rhmvím^m

ELS /CANTONS Dwendres, 4 de juny 1999 Societat 23

Cine Fòrum

La ferrada va anar prefedida de la projettió d'una pel li'fula FOTO: X L

Les Dones de P Ateneu debaten sobre

personatges poc usuak

A. B. M. - Sant Cugat -

El cinema, com molts altres as­pectes de la vida quotidiana, ha estat sempre un món d'homes. Un espai on la presència feme­nina s'ha vist sempre supedita­da a l'heroi, i les seves actituds, els seus pensaments o les seves accions caminant una passa en­rere de les que en teoria s'han assenyalat com a importants, les del protagonista masculí.

Aquesta és la idea conductora de la introducció a l'audiovisual convocat dijous passat per les Dones de l'Ateneu, on hi havia com a convidada Anna Solà, co-directora de Drac Màgic i de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona.

Segons Solà, però, aquesta no és l'única tendència. També hi ha moltes directores que s'han sentit compromeses amb el seu gènere i han realitzat films que, sense menystenir els personat­ges masculins, s'han decantat

per definir molt millor les se­ves protagonistes.

Es el cas de la directora Marle-en Gorritz i d'un dels seus films, Antonias line, la pel·lícula que van poder veure la cinquantena d'as­sistents i en la qual es va basar el debat posterior a la projecció.

I, com havia predit Solà, el film va tenir força acceptació, per­què va agradar a quasi tothom. "Acostuma a passar", explicava la convidada, "perquè és una pel·lícula que commou i emo­ciona, que proporciona distrac­ció i plaer, però que amb la seva senzillesa introdueix també una aportació valenta."

Un cop disseccionada ent re Solà i les persones assistents (la gran majoria dones), Antonia's Hm va ser definida com una oda al respecte i a la tolerància, que presenta un model familiar al­ternatiu, que funciona a la per­fecció, però que no es pretén que sigui ni millor ni pitjor, sinó que, senzillament, t ambé pot ser diferent.

AUX VYD La solució mé$j <Ht portes dfeM

» * K ^

C o n f e r è n c i e s

Montserrat Rumbau descobreix a TANC la vida de la dona medieval EI franciscà Eiximenis serveix de base a la historiadora

R U T H CASALS

Amb una intervenció amena i del tot curiosa, la historiadora local Montserrat Rumbau va posar dijous passat el seu granet de sor- ra al cicle de conferèn­cies organitzades per l'Associa­ció d'Amics de la Unesco Vall­doreix - Sant Cugat i l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). La dona en el món medieval. La visió d'un franrisrà: Eiximenis, fou el títol de la xcr- rada que Rumbau va oferir a les més de cinquanta de persones que hi havia a l'Aula Magna de l'ANC, majoritàriament dones.

Un misogin que nu ho era tant

La historiadora santcugatenca, autora de cinc llibres sobre la història antiga de Catalunya, va prendre les obres del franciscà E i x i m e n i s (s. XIV) en q u è aquest aconsellava a rics i po­bres com viure cristianament i en què deixà plasmada la seva

peculiar visió de la dona. Un vi­sió crítica, però que Rumbau as­segurà que era menys misògina que la donada per altres con­temporanis com Bernat Metge, Jaume Roig o Sant Vicenç Fe ­rrer, qui afirmava que "la pri­mera misèria és que l 'home és nat d'una dona".

"La primera misèria és que

l'home és nat d'una dona", deia Sant

Vicenç Ferrer

Doncs amb aquest mateix to els autors parlaven dels diferents tòpics que han caracteritzat les dones durant segles, dels quals encara avui perduren alguns. Per definició, segons Eixime­nis, les dones són falses, menti­deres, brutes, xafarderes, no te­nen seny, mutables com la lluna,

t r a ï d o r e s i una l larga l l is ta d'etcèteres del tot hilarants.

"Aquest corrent tan misogin del segle XIV respon a la llibertat que anava adquirint la dona en l'entorn urbà", explicà Rumbau.

Els tòpics de sempre

Frases com "la dona no té seny ni fre en la seva passió", "no està capacitada per dur a terme cap tasca de responsabili tat", "és un animal imperfecte i ran-corós", "ser dona no és defor­mitat ni lletgesa, sinó defalli­ment natural" i"és mutable com la lluna", escrites per Eixime­nis i els autors de l'època, con­trasten amb altres consells que Eiximenis donà a joves i marits per fer més fàcil la convivència. "No siguis finestrera", diu a les noies, i es mostra a favor que la dona llegeixi "perquè així serà més apta per parlar, pensar i do­nar consells", indicà Rumbau que deia el franciscà, qui fins i tot reconeixia alguns aspectes positius al matrimoni.

Els independentistes, a Sant Cugat, fem el pas endavant

MANEL PARDO I SABARTÉS

• per fer de Sant Cugat una ciutat del segle XXI. • per fer que tot el municipi estigui urbanitzat i tingui tots els serveis necessaris. • per fer la ciutat de tots els santcugatencs, on tothom tingui accés'a una bona qualitat de vida. • per millorar l'atenció al ciutadà. • per crear la ciutat sostenible. • per afavorir l'intercanvi generacional. • per aconseguir que Sant Cugat esdevingui la ciutat de la Cultura i la Solidaritat. • per potenciar l'esport, creant una nova zona esportiva. • per introduir criteris de racionalitat i sostenibilitat en el planejament urbanístic.

I en definitiva, fem el pas endavant perquè hi guanyi Sant Cugat.

VOTA nurmpaiLA

INDBHMOOiCtA

24 Societat ELS/CANTONS Divendres, 4 de juny 1999

C o m m e m o r a c i o n s

Sis medalles per a una tradicional celebració anual

El Club Muntanyenc festeja amb èxit la seva Diada

A. B. M.

Enguany han estat sis les com­memoracions que el Club Mun­tanyenc Sant Cugat (CMSC) ha atorgat durant la celebració de la seva Diada dels Socis: quatre de plata (als socis que aquest any han fet vint-i-cinc anys amb l'entitat santcugatenca) i dos d'or (a dues persones que ja fa cinquanta anys que estan inscrites al Club).

"I .a medalla et fa sentir una mica niés gran." Aquesta va ser la pri­mera opinió dels cinc premiats que van recollir la seva insígnia durant el sopar (Jordi Domènech, un dels dos socis que rebia la d'or, no va poder assistir-hi per problemes de salut). Però el sentiment genera­litzat que el temps ha passat vo­lant no va eclipsar la il·lusió que els feia lluir el regal.

"Primer sempre m'havia semblat que quan un rebia una insígnia d'a­questes és que ja era molt gran". explicava una de les premiades, Carme Andreu, "i ara me la donen a mi i estic com abans, però molt contenta." Alegria que també van manifestar que sentien Manel Martín, Josep Fatjó i Felip Mateu. els altres tres premiats amb el re­cord de plata.

I ,a mateixa il·lusió que va sentir fa vint-i-cinc anys Joan Artigas, i que ara, amb la medalla d'or, es veia augmentada, l'na fita a la qual, segons els premiats, tots els socis

E/s homenatjats d'engtiam ian pu/ai <i l'evetuin amoltirles medalles /• h /*

esperen arribar, "perquè no cal gai­re esforç continuar endavant", ex­plicava Mateu, mentre Fatjó ho completava: "Aquest és un bon

El sopar de la Diada del Soci va comptar

amb la participació de més de 200 persones

punt de trobada amb els amics." I és que tothom va remarcar tam­

bé aquesta característica de la Dia­da dels Socis que havien estat ce­

lebrant tot el dia. "El temps ens ha respectat", explicava Narcís Castanyer-president de l'entitat-"i ha anat molt bé, les diferents seccions han tingut activitats a la tarda, amb dos centenars de socis a la nit."

Una diada dels socis que, segons el seu coordinador, Marc Dinares, "ha anat molt bé". Amb partit de futbol al matí, activitats i xocola­tada a la tarda i, a la nit. sopar, cant coral i ball fins a la matinada.

Un model de festa que. de mo­ment, segons han confirmat els seus responsables, continuarà per a anys vinents.

CasttwpriArtigít,* R:K £

"És una cosa qias t'esperes i no f esperes L quan t'ho do­nem, estàs mdi emocionat." Amfi aquestes paraules de­finia efe seus sentiments Joan Artigas, minuts despré* que Narcís Castanyer ii fes en­cega de la insígnia que IV creolBieom a soci cinquan-tenarf del Club Muntanyenc, Artigas, an dets dos guar­

dona» amb la medalla d'or, $e sent -segons afirroa-"satïtcugatenc", diu orgullós, *Nfe moltes generacions*. \fc entrar al CMSC amb Ï4 anys, í mig segle després en­cara iemxé k mateixa «Me-Mt *Qwn era jove em fal­taven dics de k setmana", expfea cantem, *i a mesura que em Mg gran vaig fent menys." Tot i que Fins ara» segons explica, ha continuat col·laborant en diferents ac­tivitats organitzades per Ten-tirat, com ara la Marxa, o en leseoralsJA.B.M.

El monestir acull l'últim adéu a Miquel Pérez Esparza

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

Amics i familiars van apropar-se d iumenge al monest i r per acomiadar Miquel Pérez Es­parza, que va morir dissabte a la matinada a l'edat de 75 anys després de molts mesos de ma­laltia.

Vinculat al teixit social sant-cugatenc des de fa molts anys, Esparza era actualment mem­bre del Col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta, del qual havia estat membre fundador i primer tresorer.

Els escoltes florestans estrenen seu

L'Agrupament Escolta de la Flo­resta celebra demà dissabte, dia 5 de juny, una gran festa. El col·lec­tiu inaugura de maner ofeial la seva nova seu.

I ho fa amb un programa ple d'ac­tivitats. Començaran a les deu del matí amb una caminada per Coll-serola. A les dues hi haurà un di­nar popular, a la tarda. Tacte inau­gural i el pica-pica donaran pas a l'animació infantil, i a la nit hi haurà les havaneres de La Carota de l'Em­pordà i un concert a les pistes po-liesportives./ A.B.M.

A c t i v i t a t s

La Unió presenta els seus projectes de futur en la

celebració del dia del soci

Ai.iciA.Ü.Bi j .

- Sant Cugat -

Ua l iiió Santcugatenca va ves­tir-se de gala aquest diumege per celebrar la 8a edició de la diada del soci. I n festeig que cada any guardona els socis 'de plata' que celebren els seus vint-i-cinc anys a l'entitat i que enguany va estar marcada per la presentació de dos projectes de futur: el pro­grama dels actes de celebració del centenari de La Unió i l'a­vantprojecte del que serà la nova cara de l ' e n t i t a t el p ròx im mil·lenni.

"Ha estat meravellós, inoblida­ble. Un dia d'aquells que dei­xen marca en la vida d'una enti­t a t " , a ssegura orgul lós el

p res ident de La Unió, Josep Puig.

Els festeigs van començar pas­sat el punt del migdia amb la ba­llada de bastons a càrrec dels bastoners de La Unió. Després, prop de dues-centes persones van participar en l'arrossada po­pular que es va celebrar en l'a-forament del teatre.

A la tarda l'entrega de medalles als quinze socis que complien els seus vint-i-cinc anys a l'entitat van donar pas a la presentació del programa d'actes i el nou lo­gotip del centenari de La Unió Santcugatenca. Cent anys que el proper mes d'octubre s'inaugu­raran amb un gran concert al mo­nestir i que s'acomiadaran a la tardor del 2000 amb un sopar i

El teatre del/i Unió va ser Vescenari de tots els actes de celebració de la 8a edició del dia del soci. FOTO: E. FAR1NYES

ball de gala al teatre de La Unió. Al hall una mostra fotogràfica

recordava el passat, amb els mi­llors moments de la història de l'entitat, i el futur amb l'exposi­ció dels plànols del que vol ser la nova cara de La Unió. Una seu que creixerà en volum amb un projecte ambiciós que disposa

d'un pàrquing de dues plantes subterrànies amb capacitat per 120 vehicles, una sala de con­ferències i una altra de ball. Una planta baixa amb el teatre remo-delat, la cafeteria i una sala poli­valent. La primera planta desti­nada als despatxos i l'amfiteatre; i una terrassa amb piscina, gimnàs

i solàrium. Una vegada fetes les presenta­

cions, les actuacions de les dife­rents seccions de La Unió: el grup d'havaneres Tardor, els ac­tors de Fila Zero, els ballarins del Grup Mediterrània i la Coral de La Unió van acomiadar l'última diada del soci d'aquest mil·lenni.

ELS /CANTONS Duriir/rrs, 4(lejun?<le 1999 25

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

26 Societat ELS4CAIVroNS Divendres, 4 de juny de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

SHAKESPEARE ENS INTRIGA EN LA JUSTA MESURA La darrera producció del Teatre Nacional de Catalunya dirigida per

Calixto Bieito, Mesura per mesura, va omplir d'intrigues shakesperianes Vescenari, renaixentista per a Vocasió, del Teatre-Auditori, on divendres els

santcugatencs van aplaudir amb ganes aquesta interpretació coral.

Pàgina: 43. Foto: XAVILARROSA

UNA IMATGE QUE VAL PER SET DIES DE GRESCA La Festa Major d'aquest any ja té cartell. Senzill i molt expressiu,

la imatge per a la gresca és d'Albert Argentí, que ha guanyat entre 23 propostes diferents. Tots els cartells proposats seran exposats a la

Casa de Cultura fins al 15 de juny.

Foto: XAVI LARROSA ELS GOSSOS PROTAGONISTES AL PARC CENTRAL Els veïns del Parc Central van celebrar diumenge la seva II Festa Cívica, amb Vobjectiu de conscienciar totes les famílies sobre la necessitat de mantenir la zona neta i ben cuidada.

Un any més es va celebrar el concurs de gossos, que va premiar el ca més simpàtic, el més ben ensinistrat i el més

ben disfressat del barri.

Pàgina: 28. Foto: EDUARD FARINYES

• • • • . ' . ^ . ' v " ^ ^ > - = ' " ' ^ ^ * ^ ^ ^ ^ : ^ ^ - ^ . "

^yw^*'".;,.-/-1-;,; '

ELS JARDINS DEL RECORD Pilar Roig tindrà per sempre un lloc molt especial entre els santcugatencs: els jardins de la cantonada del pla del Vinyet amb Cdnovas del Castillo, que ara porten el seu nom. Van ser inaugurats dissabte passat per l'alcalde de

Sant Cugat i la família de Roig. Els acompanyaven desenes de santcugatencs que van testimoniar que també tindran un lloc molt especial per a Pilar Roig

dins el seu cor.

Pàgina:42. Foto: XAVI LARROSA

ELS4CANTONS Divendres, 4 de juny de 1999 Societat 27

L A S E T M A N A EN IMATGES

ELS PUNTS D'INFORMACIÓ JA SÓN UNA

REALITAT Aquesta setmana s'ha posat en marxa el projecte Sant Cugat Obert, una xarxa d'ordinadors públics que permet consultar

tot tipus d'informació municipal, així com pagar els impostos o comprar electrònicament, entre molts altres serveis. Es tracta d'una iniciativa pionera a Espanya de la qual

l'alcalde ha dit que se sent especialment orgullós.

Pàgina: 3 a 6. Foto: XAVILARROSA

EL SANT CUGAT D'ABANS D'AHIR La presència de les excavadores als jardins del monestir ha possibilitat el

retrobament d'un túnel subterrani que acaba en una gruta, construït possible­ment al segle XVII o XVIII sota la casa de la Pabordia Major, o residència del

càrrec immediatament inferior a l'abat del monestir.

Pàgina: 21. Foto: XAVI LARROSA

LA TORRE NEGRA ENFRONTA ELS CANDIDATS Les polítiques municipals de medi ambient van tomarà asseure els

alcaldables santcugatencs en una mateixa taula. La gestió dels residus i la protecció de Torre Negra i rodals van centrar un debat en què el màxim

desacord va enfrontar el convergent Lluís Recoder amb el socialista Jordi Menéndez, que va criticar la Generalitat per no haver accedit encara a la

protecció de l'espai natural de Torre Negra.

Pàgina: 9. Foto: XAVI LARROSA

Lels mobles

corre ̂ mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

28 Societat l·lS /CAIVNWNS Dl·irntlns, 4driun\ WC

S o l i d a r i t a t

SCAPS demana materials d'higiene per dur-los al Sàhara Occidental

La sisena Caravana Catalana pel poble refugiat sortirà al mes de juliol

ANNA BORAI

- Sant Cugat -

Cel de bany, xampú i sabó en pastilles. Aquests són els tres pro­ductes bàsics que sol·liciten des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per poder formar la sisena Caravana Cata­lana per la Pau, organitzada per la Plataforma Catalunya amb el Sàhara.

Des de la ciutat, un any més, l'agrupació Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS) participa d'aquesta demanda solidàrfa i fa una crida a la població local per participar-hi.

"Comencem una mica més tard que la resta de poblacions", ex­plica Pilar López, membre d'a­questa organització no governa­mental ( ( ) \ ( j ) santeugatenca, "perquè encara estaven conti­nuant les recollides en favor del Kosovo i no hem volgut abusar de la gent ni agobiar-la." La cam­panya a Sant Cugat, però, durarà fins al dia 2 de juliol. Tot i que no serà fins al dia 10 que s'acomia-

.4 la ciutat s'han nrv/initzat diferents activitats sobre la cultura sahrauí F: X. L.

di el comboi des del Parlament de Catalunya, com ja s'ha fet en altres edicions.

L'objectiu d'aquestes carava­nes, segons els seus organitza­dors, és no només aconseguir el material necessari per a la su­pervivència diària de les persones dels camps de refugiats, sinó

també continuar sensibilitzant la població.

I és que malgrat el temps trans­corregut, la situació als camps de refugiats del Sàhara continua es­sent molt delicada. Després de més de vint anys d'exili, els sah-rauins encara no han pogut exer­cir el seu dret a l 'autodetermi­

nació. Després dels primers con­tactes entre el Marroc i el Front Polisari , el r e f e r è n d u m que s'havia de fer al mes de desem­bre de l'any passat encara no ha tingut lloc.

Des de Sant Cugat, són dife­rents les tasques que SCAPS ha realitzat en aquesta línia. I con­tinuen treballant en aquest sen­tit.

A m b vista a l ' es t iu , aques t col·lectiu santeugatenc continua treballant en l'acollida de nens

. saharauins. Una acollida que es­peren que en aquesta segona edició es dupliqui i arribin als dotze infants.

Mentre arriba el mes de vacan­ces, SCAPS està organitzant un cicle de xerrades per informar els santeugatencs de l'estat ac­tual del conflicte, així com de les tradicions del poble a l'exili.

Dimarts vinent, dia 8 de juny, es farà la tercera i última xerrada, aquesta vegada sobre La cultura i el poble sahrauí. Serà a partir de dos quarts de nou del vespre a la Casa de Cultura.

A c t i v i t a t s

Els Is gossos tornen a ser els protagonistes de la II festa cívica del Parc Central

L'Associació de Veïns vol sensibilitzar la gent per cuidar el parc

A.D.B

L'Associació de Veïns del Parc Central amb la col·laboració de l 'Ajuntament va celebrar diu­menge al matí, i per segon any consecutiu, la II jornada cívica. l'na festivitat que en paraules del president de l'Associació, Juan Se­gura Ramos, "vol sensibilitzar i conscienciar la gent perquè el parc estigui net d'excrements de gos i perquè es respectin i es cuidin les seves instal·lacions". l 'na vegada més, els protagonis­tes d'aquest festeig van ser els trenta-vuit gossos que enguany van desfilar per obtenir el seu pre­mi en el tradicional concurs de cans que organitza la Casa Dinos, Veterinos i l'Ajuntament. El guar­dó al gos més simpàtic, al millor ensinistrat i al més ben disfressat van posar la nota divertida a una jornada que clama pel civisme i la responsabilitat dels ciutadans.

I és que segons va explicar Se-gura,"el problema no són els gos­sos, sinó els amos que no han de

Trenta-vuit gossos van participar en la tres uiteganf- th l / om un al millor disf/es vit. me's simpàtic i més lien ensinistrat F: E.F

deixar que els seus animals defe-quin en el parc, on juguen molts infants".

Segura també va parlar del van­dalisme que des de fa temps cau­sa desperfectes en les instal·la­cions públiques del parc, així com a les diferents comuni ta ts de veïns.

"S'ha d'insistit en el proper pres­supost municipal de dotar Sant Cugat de més policia local per so­lucionar aquest problema", insis­teix Segura.

La jornada cívica va començar tocades les onze del matí amb la presentació d'una exposició fo­togràfica del passat i el present del

parc des de la creació de l'Asso­ciació de Veïns el 1997.

"El nostre pròxim projecte és fer del solar del carrer Vidal una zona esportiva d'ús públic on els nens puguin jugar a handbol o bàsquet sense fer mal als nens petits que juguen al parc", afirma el presi­dent de l'Associació.

La tranquil·litat espiritual pot viure al costat d'un ikebana

A. B. XI. - Sant Cugat -

"Estem acostumats a córrer, a viure la vida d'una manera acce­lerada, i l'objectiu principal d'a­questes trobades és fer que la gent que hi participa prengui consciència real que és aquí, que aturi un moment la seva rutina diària i es dediqui una estona a la seva pròpia persona."

Així defineix la santeugatenca Carme Letang les trobades ober­tes que organitza a la Casa de Cul tura de manera mensual . Reunions que tenen, segons la seva prpmotora, la característica comuna de comptar amb po­nents "que no només són molt bons professionals, sinó que tam­bé tenen una gran vàlua com a persones humanes".

Característiques que, segons Letang, són imprescindibles, perquè "així es t ransmet una connexió molt interessant amb els assistents, que en percebre la naturalitat del ponent hi par­ticipen d'una manera molt més perceptiva".

La màgia de les flors

I tots aquests factors es van reu­nir en la darrera trobada, on, a més de les persones, les flors van ser les grans protagonistes. Amb senzillesa i naturalitat,

N e u s Civit va explicar a una quinzena d'assistents la màgia d'una tradició original japonesa: l'ikebana.

"Les flors, com més hi treba­lles, més te les estimes." Per a Civit, l'Ikebana no és només un treball manual. "És molt més profund", explicava.

Home, cel i terra representats amb diferents elements vege­tals, sempre en harmonia, amb senzillesa i amb equanimitat. Mirant la vertical i aconseguint un efecte no només en qui cN fa, sinó també, segons assegu­ren, en qui se'ls mira. Aquests són els principis bàsics, assegu­ra Civit, d'aquests centres flo­rals japonesos tan tradicionals. quasi, com l'existència de les plantes que els conformen. Ike­bana vo\ dir 'flor viva', i per sen­tir-se viu cal tenir també tran­quil·litat espiritual.

r * TnKtaNtMWits eorporert»

rRKPOpÍ0nMMMQCtO

C/DEL SOL, 22 08190-SANT CUGAT

EIS4CAIVIWB Divendres, 4 de juny de 1999 29

Francesc Godàs candidat a l'alcaldia de Sant Cugat fW

Lama esquerra fe Sant Cugat

/

\MSS^BM^Ò^M Les nostres propostes Parlaran: Francesc Godàs, cap de llista. Jaume Bosch, responsable de política municipal d'IC-Verds. Presentarà: Montserrat Espahol, candidata independent. CASA DE CULTURA Dia 8 de juny a les 7,30 hores de la tarda.

Hfi x

La mà esquerra de Sant Cugat per millorar la ciutat, per mantenir els nivells, de qualitat de vida, per potenciar el diàleg i la participació..

Programació especial

Eleccions 99 Debats electorals

9 de juny: Candidats de St. Cugat, en directe i obert a tothom, a les 20 h. des de la Casa de Cultura

1ADI0 SANT CUGAÏ

Entrevistes als candidats

Jornada electoral 13 de juny

• De les 9 a les 20 hores: seguiment informatiu amb connexions en directe:

• col·legis electorals • dades de participació • incidències...

• A partir de les 20 hores: Especial informatiu «La nit electoral»

Divendres 4: Pere Marín (UNÍS)

Dilluns 7: Eduard Pomar (ERC)

Francesc Godàs (IC-Verds) Berta Rodríguez (PP) Jordi Menéndez (PSC)

Dimarts 8: Dimecres 9: Dijous 10:

Divendres 1 1 : Lluís Recoder (CiU)

en directe, de 10 a 10.30 h repetició, de 13.30 a 14 h

Tota la informació, a Ràdio Sant Cugat 91.5 FM

30

EIS4CANTWS

Economia Divendres. 4 de juny de 1999

O r g a n i s m e s

Sant Cugat ja té Consell Tecnològic El nou ens autònom compta amb la participació inicial de 22 empreses locals

El sector empresarial de la ciutat ja té un nou òrgan on poder no només trobar-se i debatre les diferents qües­tions que els afecten, sinó també buscar solucions i que aquestes siguin aplicades de manera comuna. El Consell Tecnològic de Sant Cugat s'ha engegat aquesta setma­na amb la vocació de continuar creixent.

A W A B O R U

Proporcionar un fòrum on les in­dústries, Ics empreses de serveis, les universitats i l'Administració en­trin en contacte i puguin mantenir una comunicació per exposar, de­batre i provar de solucionar els seus problemes, que moltes vegades són comuns.

Així definia dilluns l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el nou ens autònom conegut amb el nom de Consell Tecnològic, minuts des­prés que se'n constituís de mane­ra oficial el consell general.

El consell general tindrà un re­presentant de cada empresa o in­dústria i comptarà amb una junta de govern, la presidència de la qual recaurà en l'alcalde -actualment Joan Aymerich- i en què el vice-president adjunt serà per decret el regidor de Comerç -actualment

Manel Gabaldà-; la vicepresidència segona recaurà en un representant de Sant Cugat Comerç, i els dos vocals seran un representant de l'empresa SOREA, i un altre de l'empresa Lucas Variry. Rosa Vila­bella, actual responsable de Pro-musa, serà també la gerent del Con­sell Tecnològic que s'acaba de crear.

Un consell que es trobarà com a mínim un cop cada sis mesos, però amb una reunió mensual de la jun­ta de govern. També existirà la fi­gura del consell rector, totalment consultiu, format per un membre dels partits polítics amb represen­tació consistorial.

Segons els estatuts d'aquest con­sell, esdevenir un fòrum de debat no serà l'únic objectiu de l'orga­nisme. Però aniran en la mateixa línia, perquè entre els principals es podrien destacar: propiciar la ins­tal·lació d'empreses i serveis com­plementaris per afavorir l'activitat

Dilluns es va constituir de manera oficial la junta de govern del nou Consell Tecnològic de Sant Cugat. K: X. L.

ecnòmica de les grans empreses; fomentar iniciatives i gestionar ser­veis comunitaris en el marc de les noves tecnologies de la informació que promocioni la instal·lació de més empreses, així com la rendibi-lització de les existents, o fomentar les sinèrgies entre municipi i em­preses per aconseguir una millor

qualitat de vida que impliqui la cre­ació de més llocs de treball i l'am­pliació de l'oferta de serveis. Aymerich va destacar la im­

portància de la constitució d'aquest consell, que ja s'havia començat a treballar l'any 1989, però que havia vist aturar-se el projecte en algu­nes ocasions.

Ara s'ha engegat de manera de­finitiva, i compta ja amb la parti­cipació de 22 empreses santeu-gatenques, amb representació des del sector tecnològic fins al de serveis, passant per entitats fi­nanceres o asseguradores. Les portes del Consell, però, conti­nuen obertes.

Fincas Sant CugatR

Administración de fincas A.P.l.

COMPRAS

VENTAS

AÍ.QUILERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO

Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

w sèpal

Sant Cugat del Vallès Tel.93 589 57 55

GESTOR COMERCIAL

• Dipl. CC. Empresarials o similar.

• Edat 23-30; imprescindible anglès.

• Experiència prof. depts. comercials.

^ Referència ADC-2 Q

Enviar CV al fax 93.5S9.5B. 15 o a l'e-mail: sepal@sepal.es

E l e c c i o n s s i n d i c a l s

UGT i CCOO obtenen els mateixos delegats als comicis

sindicals de P Ajuntament

A. B. M. - Sant Cugat -

Les truites s'han girat, però la representació sindical dels tre­balladors de l 'Ajuntament de Sant Cugat continua sent equi­l ibrada. Comiss ions Obre re s (CCOO) i la Unió General de Teballadors (UGT) han obtin­gut en les eleccions el mateix número de delegats: vuit cada sindicat.

Les interpretacions, però, són diverses, tot i que des de tots els sectors (sindicats i Ajuntament) valoren els resultats com a po­sitius, atès que la participació ha estat mol alta i que, segons re­coneixen, una equiparació de delegats voldrà dir un major dià­

leg entre tothom. Els funcionaris s'han decantat

en aquests comicis per CCOO, que ha obtingut 4 delegats (86 vots) per 3 delegats (75 vots) d ' U G T L'elecció de la junta de personal ha tingut una partici­pació del 84%.

Pel que fa al comitè d'empre­sa, en l'apartat de laborals espe­cialistes no qualificats, amb una participació del 74%: C C O O ha obtingut 2 delegats (20 vots) per 4 que ha aconseguit U G T (amb 47 vots). I en l'apartat de tèc­nics i administratius, amb el 80% de participació, els resultats han afavorit CCOO, amb 2 delegats (23 vots), per només un per a U G T (amb 14 vots). Fe t que atorga 5 delegats a U G T i 4 per

L 'GT i CCOO es repartiran comitè d'empresa t junta de personal FOTO. :X.L.

a CCOO. En números totals, empat a 8

delegats, i 129 vots per a C C O O i 136 per UGT. "Estem satis­fets", manifesta Fernando Ca-bezuelo (UGT), igual que Fran­cesc G a r c i a ( C C O O ) , q u i afirma, coincidint en la seva va­loració amb Jordi Farrés (tinent

d 'alcalde de Serveis Interns) que amb els resultats d'aquests comicis "ha guanyat tothom", perquè, en paraules de Farrés, "interessa que quan s'arriba a una entesa , tots els punts de vista quedin representats si és possible des de diferents pers­pectives".

ELS /CANTONS Divendres, 4 de juny de 1999 Economia 31

LES EMPRESES: SALUMS És una botiga de barri, petita i cuquetona. Allà hi trobarem des de la verdura sense sal fins a algunes de les exquisideses que busquen els més grans gurmets. Diferents tipus de mongeta cuita i per coure, bacallà dessalant-se i arengada marinada. A Salums es decideixen molts dels àpats dels santcugatencs, quò menjar i com cuinar-ho.

Maria Rosa Grané, Propietària de la botim Salums

"Intentem que la gent cuini els llegums a casa seva"

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Q u è és el q u e més v e n e n vostès? -La nostra oferta és tripartida.

Per una banda tenim bacallà; per l'altra, els fruits secs i també lle­gums cuits. El que més venem és el bacallà. Tot i que és un pro­ducte car, també permet utilit­zar-lo en molts plats. Nosaltres sempre treballem amb productes que no es troben a les grans su­perfícies. Es tracta de negociar amb els representants per treu­re el producte bé de preu. Ne­gociar tot el dia, això és una ba­talla contínua.

—També es dediquen al menjar p repa ra t . . . par- l i 'm d 'aquest mereat . - É s un tipus de producte que ja està molt esgotat. Cal que tin­gui molta qualitat, si no, no té sortida. Per això nosaltres només preparem menjars que es puguin fer amb els productes que ve­nem aquí a la botiga. Tenim una cuinera, nosaltres organitzem els menjars i d'aquí no en sortim.

—Parli'm de quantitats. -Dels productes com el bacallà, ens en porten 75 quilos cada quinze dies. En termes de cuina diària, nosaltres venem uns 14 quilos de cigrons al dia. Jo, a les 8 del matí ja tinc programat so­

bre les comandes que vendré. A vegades passa que programes mongetes i resulta que aquell dia vens moltes més llenties. Se­gons el que venguem al matí haurem de cuinar una cosa o una altra a la tarda.

—Com són els seus clients? - Nosaltres tractem bàsicament amb gent gran, persones que viuen al voltant de la botiga. Són una gent molt maca. Sempre han tingut molta paciència.

—Diria que la gent cada cop cuina menys a casa seva? - N o és ben bé així. Nosaltres

posem una recepta a l'aparador i sempre intentem que la gent cuini el llegum a casa seva. Però és clar, també s'ha d 'entendre que les dones cada vegada tre­ballen més i van més cansades. Això implica un augment de les nostres comandes. Aquestes per­sones, quan entren a la nostra botiga ens demanen què poden fer per dinar i llavors nosaltres els aconsellem. El meu proble­ma és que quan arribo a casa no sé què fer.

—Expliqui'm el secret perquè la seva botiga sempre estigui plena. -Al nostre negoci sempre hem

de fer provar nous productes. Per la setmana que ve, per exemple, tenim previst posar xufles i la re­cepta per fer orxata. Aquests dies

també hem començat a vendre una arengada marinada molt mo­derna, dolça i perfecta per a les amanides. Si no ofereixes coses noves arriba un moment que et satures d'idees.

-Vostè deu ser partidària de les fires d 'alimentació. . . - I tant que sí. Tot el que sigui novetat és positiu, treus idees, treus coses... ens ajuden a tirar endavant el nostre negoci. —Què en pensa de la polèmica que estan generant els aliments transgènics?

- L a veritat és que no sé ni què opinar. No entra en els meus es-

"Jo considero que

tots els aliments

naturals són

millors"

quemes com és que la gent pot fer això. Jo considero que tot el que puguis trobar natural és molt millor. La naturalesa cada vega­da es va degradant més, cada ve­gada ens anem degradant més...

—I de la cultura dietètica ac­tual, què en pensa? -Jo considero que la gent amb

tot es passa. Jo, per exemple, es-

Maria Rosa Grané fa 2 anys i mig que acosta llegums cuits a la ciutat F XZ..

tic dels règims fins al monyo. rro, tot i que es creu que n'hi ha Estem d'acord que és necessari mantenir-nos en un pes, però les persones que, per exemple, no­més mengen 150 grams de ver­dura cada dia, que d 'aquestes n'hi ha moltes, és excessiu. No es pot jugar amb la salut... Jo veig, a més, que la gent no està informada. Tothom fa el règim al seu aire. Considero que per fer una dieta cal, primer de tot, par­lar amb el metge i que aquest professional ens controli el que mengem.

-Sembla, però, que el seu pro­ducte sigui tolerable per qual­sevol tipus de dieta. . . - H o m e , és clar, no trobaràs cap dieta que no et deixi menjar lle­gums... i el bacallà, per exem­ple, és un producte molt sa.

— Quanta estona s 'ha de tenir el bacallà amb aigua p e r q u è quedi al punt? - Depèn de la part que men­

gem. Si és per escaixada, que són unes tiretes, jo crec que amb un dia, passant per dues o tres aigües, ja pot menjar-se. El mo-

prou d'un dia per l'altre, neces­sita cinc dies de remull. Cal te­nir en compte que les primeres 24 hores el bacallà es dilata i des­prés es va dessalant. —Com és que es va decidir a

posar aquesta botiga? - P e r q u è quan sortia al carrer no n 'hi havia, de bacallà, i a mi m'encanta.. . però havia de trobar altres productes, perquè d e baca l l à t a m p o c no s e ' n menja cada dia... és a dir, que vaig decidir-me pels llegums, els productes més aviat selec­tes i tot allò que a mi m'agra­dava i que m'era difícil trobar a la ciutat.

-A Sant Cugat es t roba de tot? - I tant que sí, el que passa és

que la gent està molt acostuma­da a comprar a Barcelona, Saba­dell i Terrassa i això és un pro­blema. Sant Cugat Comerç ha anat molt bé, però tingue's en compte que aquí els botiguers anem de corcoll per veure què ens inventem perquè la gent compri a les nostres botigues.

DADES DEL SUBSCRIPTOR

| Nom í Cognoms ... | Ciutat I Carrer | Codi postal i NIF o DNI ..

Telèfon Fax

DADES DE ÍA $UB$C*1i $ Z H"

i Data d'alta .....i.^.,...:;...i.\ l^mb^^-Subscfïfícïons...... Adreça d'entreja... - ^ & ' y^·*

sss-

Bdiandecasa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Sant Cugat del Vallès,.... Banc/Caixa ..,....,..., Adreça oficina ,. .......,..,.,,.,,......,.,,..,..,,..

j I EntitatLXDaoficinaGrjDDdcOD núm comptenrTTTTirTTT Titular

• Comptat • Rebut domiciliat j

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

de .,....„„....... de 1999 SIGNATURA

EIS 4 CANTONS

Classificats guia pràctica

ADVOCATS

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22, 1r2a

93 6 7 4 4 * 6 4

AGENCIES DE

VIATGES •USSIATOURS Plana Hospital 93 589 6» 50

ALUMINIS

• ALUMINIS GARRI­GA Orient, 65, baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES

• ANTENEX Àngel Guimerà. 2

93 5892247

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/La Mina, 17. L B 93 6 7 5 * 8 35

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6* 60849 4 5 * 9

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a 93 675 »8 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 93 589 4 4 * *

• JORDI CUFi BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet. 13 93 5 8 9 4 * 4 7

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2* 93 589 30 65

• M. DEL MAR EJAROUE Sta Maria, 38,3r 2a 93 589 30 65

• BIU ARQUITECTU­RA P|. Bonfill, 3 93 6 7 4 * 7 2 9

rada 125 93 589 38 06

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 7788

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 3 0 * 2

ASSESSORIES

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93674 44 69

AUTOMÒBILS

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 20 00

BALLS DE SALO • PEPE ASENCIO Anselm Clavè, 14

93 675 49 37

• BAR PICCOLO Valldoreix. 29 93 589 11 98

• BAR STOP Rius i Taulet, 56

93 589 12 99 __

• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10

93 589 47 90

• CABALLU PETIT Cerveseria 93 589 14 56

BELLES ARTS

•CABANAS Santiago Rusinol, 54 93674 06 49

• CUGART Torrent de b Bomba. 14 93 674 43 90

BICICLETES

• CARDONA Valldoreix. 41 93 674 15 09

• SUN BIKE Can Matas. 2 93 589*757

3Ü •CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 9 3 6 7 4 * 9 0 3

• E L PUNT Copes i sopars 6705940 0)

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93675 47 5*

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93675 49 02

• POU D'ART Balmes ,35 93 590 6086

• JOGUINES NINS Villa. 9 93 674*396

COPISTERIES •GUOONEMATOGRAFIC

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 6 7 4 * 2 8 5

•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 93 675 30 65

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 5 8 9 * 4 * 8

•TUBAU Passeig Rubi, 108 Valldoreix 93 674 5747

•SAGARRA Endavallada. 22 93 674 0 * 6 0

• PAPIOL Venda i neteja CànovasdelCastüo.4 93674 6500

• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 9 6 0 2

•COPISTERIATHER Sant Antoni, 24 93589 7442

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 67536 53

• OFINOVA Alfons Sala, 18

93675 23 73

CONSTRUCCIONS

• BELSCON XXI, SJX. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Tel. 93675 32 67 Fax. 93 675 32 09 befeconxxr@nexo.es

•FOAP Rius i Taulet, 27 93 67405 03

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala. 29 93674 * 3 9 8

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7*64

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57

• VILAR ELECTROLLAR Mana, 20 93 589 02 7*

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona! 934*2*939 936749435 _

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6 1 7 2

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20, baixos 9 3 5 9 0 8 2 7 9

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons

93 674 308»

•SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62

•UESC Canovas del Castillo. 9 93 67523 90

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 67403 08

FERRETERIES

•EL PONT Girona 3 93 675 0 * 7 5

11,111111 ll1"1'' ^ M ENSENYAMENT • FLORISTERIES •PRYCA Carretera deIRubí Sant Cugat km 4 93 565 49 00

CENTRES DIS PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 5048

CERÀMIQUES

• VICAT 3 Torreblanca, 28 9 3 5 8 9 5 4 4 3

• RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 8280

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola, km 3 93 580 »5 00

• FOAP Rius i Taulet, 27 93674 0503 93 589 3 * 2 *

•CLUB MUNTANYENC Barcelona. 5 93674 53 96

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballa­dor, s/n

CONGELATS • L'ILLA DELS CON­GELATS Mercat Pere San, Pa-

• COAP Villa, 22 935892**5

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi. 22 9 3 6 7 4 * 2 39

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 3358922 64

•TRINITY Rbla. Can Mora, 18 9 3 6 7 5 2 2 0 *

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 9 3 5 8 9 8 * 08

ENTITATS BANCÀRIES • CAIXA DE CATA­LUNYA Rius i Taulet, 33 93 6 7 5 * 9 04

• CAIXA DE SABA­DELL Barcelona, 8 93 58?7Sv»2

• CAIXA DE TER­RASSA Valldoreix, 32 93675 3 * 0 0

• CAIXA D'ESTAL­VIS I PENSIONS Ribatallada. 20

93 589 38 52

GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 9 3 5 8 9 5 7 76

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674*38* 93 675*820

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 * 5 4 6

FOTOGRAFIA.VIDEO

•FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68

• J. LLAMAS Valldoreix, 14 93674[03 93

• Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93675 56 74

FUSTERIES

• FUSTERIA EBENISTERIA 9 3 6 9 9 6 7 4 8 93674 7068

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21 93 674 08 82

GELATS ARTESANS • LA JIJONENCA C/ Major, 29 93 675 25 86

Helados Lajijonenca

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93674 46 54

HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 93 674 00 60

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 93675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix 93674 75 98

HÍPIQUES • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 9 3 6 7 4 * * 4 0

IMMOBILIÀRIES

•Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Apare­llador. C/Villà, 7, 4t6a. 9 3 6 7 4 8 2 8 5

•FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 9 3 6 7 4 0 8 97

•ARENASAN Endavallada, 21 , bxs. 9 3 5 8 9 4 5 66

• FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 0 3 0 7 Fax 93 589 1104

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 7254

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 32 0

•SASI Plaça Octavià, 7 93674 3208

•101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93589 33 00

• PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora. 18 93 675 »5 56

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí. 32. entl. 93 589 2 3 * 3

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00

INSTAL·LACIONS

•INSTALACIONESA. ZAMORA, S.L Mossèn Cinto Verda­guer, 18 93 589 26 38

•MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 93 674 6058

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 9 3 6 7 4 3 6 94^

• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40

•ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 67445 7*

11 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 9 3 5 8 9 4 7 4 2

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 01 74

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

93 5906*89

LLARS D'AVIS • MIRA-SOL Victòria, 48 93 58920*8

• LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 7800

•LES PLANES

93 675 5 * 0 6

MARBRES •MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Carnpoarnor,12 - Nau 3 93675 5 * 0 8

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3»

•MES MARCS Enric Granados, 15

93 589*4 29

MATALASSERES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

93 589 3289

MAT, CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4

93 5902680

MERCERIES

• L A PERLA Major, 3 93 674 0*38

<Ü1 • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 * 5 32

MOBLES DECORACIÓ

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 0995 93 6 7 4 * 5 50

•CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusifiol, 37 -Major, 6 93589 22 32

•EGA MOBLES Canovas del Castillo, 2 93 5 8 9 0 0 * 4

• MAJIK Sant Jordi, 29

93 589 02 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0023

MODA CONFECCIÓ

• ARWEN BOUTIOUE Elies Rogent, 52 93 589 6 * 6 3

• BENETTON Santa Maria, 21 9 3 6 7 4 8 5 0 2

• BLUE MOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67

•CAMPMANY Valldoreix, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix. 28 93 589 72 32

• TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97

•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 589 88 55

•MUSICAL SANT CU­GAT. Rosselló, 13 93 6 7 5 4 7 5 7

•RANGO10 Pous, 13 - local 1 93 675 5755

•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 9 3 6 7 4 8 9 * 8

OBJ. REGAL FESTA

•FIOTTO Sant Jordi, 32 93 589 0605^

•LA FESTA Santiago Rusinol, 8 93675 3304

•lONA Major, 18 93675592*

•MAVI Objectes de regal Alfons Sala, 12 .Botiga 3

93 67504 54

OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Maria,9,1r 1a 93 589 0*5»

• D 4 CONSTRUC­CIONS Valdoreix.10 93 674 65 98

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93 5 8 9 * 7 3 2

•SERRALLERIATIE-RRAICOMASC.B. Mozart.9. (Barcelona) 93 2 * 8 * 9 96

ÒPTIQUES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

935894495

PASTISSERIES • SÀBAT Santiago Rusifiol, 46 93 6 7 5 * 2 9 9

•LA LIONESA Vaktoreix,79 93 674 07 7*

PAPELERIES •PAPELERIALUFA. C( Valldoreix. 23

93 5906119

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVIEVELETHU Vida, 6

93 674 03 16

PERRUQUERIES

•CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60_88

•JUANI Xemc,28 936746699

• JEAN LOUIS DAVID Doctor Galtes, 5 936756*70

• DISON ESTILISTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA I

LLEGUMS

•SALUMS Sant Antoni, 50 936745752

TALLERS MECÀNICS

• TALLER ELECTRO-SOL

C/ Sol, 19

93 6743688

• TALLER MECÀNIC P. CANALS

Sant Llorenç, 27

93 674 63 62

•TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital. 35

93 674 69 50

•TALLERESMENA

Passeig Torreblanca, 13

93 674 53 01

•FERRON Rius i Taulet, 20 93 674 « 4 7

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados. 10

93589 2529

POLLERIES

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

93 675 »3 89

REPARACIÓ D'AUTOMÒBILS

RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 5892649

•T.M.G. Tallers Borrell. 6 Tel i Fax

•T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala, 36

93675 5653

REPARTIDORS

• MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8

93 58923 7»

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVA­DOR Sant Salvador, 47 AlfonsSala,2

93 6744223

'1 •AIR TELECOM

Telefonia í

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49

935898702

TINTORERIES

•TINTORERIA SANT CUGAT

SantAntoni, 1

93 674**82

•TINTORERIA SANT CUGAT

Santiago Rusinol, 35

93 674**83

•TINTORERIA SANT CUGAT

Rbla Ribatalada. 34

93 6752228

•TINTORERIA SANT CUGAT

936744*67

ROBA INFANTIL

•CUCARRÓ Santiago Rusinol. 30 93674 55 80

•NENS Endavalada,12

93 58964*6

ROBA PER ALA LLAR

•FALGUERA Vüà.1

93 675 24 0*

SABATERIES

•REPARACIONS DE CALCAT I CÒPIES DE CLAUS 9 3 6 7 4 0 0 * 4

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ

RÀDIO TAXI

93 58944 22

93 6 7 5 5 * 5 *

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L

Urgències 24 h

Sabadell, 23

Obert nit i festius

93674 6945

Tel. urgències

908898*36

93 674 6945

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 67532 74 93 674 »3 05

• LA FAUNA

Rbla. del Celler, 35-37

•REPARACIONS DE CALCAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16 9 3 6 7 4 9 0 9 7

•TATERS Sant Antoni, 62 93 675 5506

SEGURETAT

• VETERINOS

RiusiTaulet, 31

93 589 7* 4»

•AUX-VYD Alfons Sala, 50

93 589*799

XARCUTERIES

• CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

93674 088*

ELS 4 CANTON Classificats

iHül l l l i t l i W& l l : Í P i

A R E I M A S A M

PISOS EN ALQUILER

• C / O r i e n t . Sup . : 105 m2 . 4 hab . (1 sui te), 2 b a n o s , a m p l i o s a l ó n - c o m e d o r , c o c i n a o f f i c e , t o t . e x t e r i o r , armarios y focos empotrados, calef., gas natural, ba lcón, pàrk ing, solo 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas. 93 589 45 66

• C o l l Fava 3 hab i t ac iones , 2 banos , ca l e fac i ón , gas , p a r q u e t , a r m a r i o s e m p o t r a d o s . P laza p à r k i n g . Z o n a comuni tàr ia y piscina. Alquiler 100.000 ptas/mes. 93 589 45 66

' Zona Gol f . Sup. : 450 m2. jardín priv.150 m2.Jard. Com. con piscina 1.500 m2. 4 hab. (suites), 3 banos, 1 aseo, ampl ia coc -o f f . con nevera amer i cana , gran s a l - c o m . , buhard . 70 m2 . , a rmar ios empot . , terrazas todas hab. , garage 3 coches , sala màqu inas , ca lef .gas,ant . parab. , suministros contrat.Alqui ler: 350.000 ptas. 93 589 45 66

• To r re en ven ta en Va l ldo re ix . Esplèndido Jardín 1.018 m2., piscina con vestuarios + 1 dormi tor io , garage 16 m2, casa 90 m2, 3 hab. dob les, 1 bano, coc ina e lect rod, sa-com. con chimenea hogar. Precio: 56'5 M. 93 589 45 66

• C / V i l la . P i s o Nuevo. Sup. : 100 m2. , 3 hab.(1 "su i te" c o n v e s t i d o r ) , 2 b a n o s , s a l - c o m e d o r , c o c i n a e q u i p . ( lavadora, lavavaji l las, secadora) arm. empot . , calef., tza. , pk., trast., v ideoportero, z.ccomunitar ia. Alquiler: 130.000

F I N Q U E S B A C

• C / R O S E L L O N : 80 M2 Bano - A s e , 21.000.000.

C o m . - Sa l . , C o c , 3 Do rm.

• C / R IUS I T A U L E T : NUEVO A ESTRENAR - 90 m2 -C o m . S a l . - C o c - 3 D o r m - 2 B a n o s . Pk . 2 C o c h . Terrazas - Clef. -Ase. Precio: 28. 000.000

• C / PAHISA: BAJOS CON JARDÍN - 110 m2 - Com.- Sal. con ch im.hog. - Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Priv. Jard . y pisc. comuni tar io. Precio: 37.000.000

• PLZA. AUGUSTA: 160 m2 - Com. - Coc . O f f - 3 D o r m . - 2 Banos • coch©. Precio: 49.000.000

Sal. con ch im. hogar. Calef . - Ase . - Pk. 1

• C / S A N T A T E R E S A : 140 m 2 - C o m . - S a l . c o n c h i m . hog. -Coc Off ice - 4 Dorm.- 2 Banos - Aseo -Calef. Elect. -Ase. - Pk. 2 Coch . - Trast. - Parabol . Precio: 40.000.000

• P° G A U D Í : 100 m2 - C o m - S a l . - C o c . O f f -3 D o r m . - 2 banos - Calef. - Terraza - Ase. - Jard . y Pisc. com. - Pk 2 coches. -Trast. - A. Prabol . Precio: 40.000.000

TEL: 93 674 24 69

F I I U C A S S A N T C U G A

VENTAS • Junto Estación Àtico dúplex de 100m2. Planta baja: Salón-com., coc. nueva, una hab.doble y bano. Planta piso: Salón estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza. Calefac. a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill.

• Junto Golf y Estación. Piso de lujo. 160 m2, 4 hab. dobles, salón-com. de 37 m2, coc-office y 2 banos completos (nuevos). Zona com. con 2 piscinas y zona de juegos.PERFECTO ESTADO. Precio: 39,5 Mill. 93 674 0897

• Junto Estación Torre adosada de 205 m2, seminueva, 3 hab.dobles con armarios. estudio de 45 m2. coc-office y 2 banos completos+aseo. Jardín privado de 55 m2. Garage 2 coches. Precio: 36,5 Mill. 93 674 08 97

• Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana. 1 bano completo.Precio: 15,5 Mill. 93 674 08 97

• Parcelas en Can Cortés Una de ellas tiene una superfície de 1.245 m2. Vístas a todo el Vallès. Precio: 20 Mill. Otra tiene 1.379 m2 . Precio: 17 Mill. 93 674 08 97

• Avda, Pla del Vinyet Torre adosada de 280 m2. 4 hab. dobles (2 "suite"), hab. de servicio, salón-comedor 35 m2 con chimenea, cocina-odffice, 3 banos completos. estudio + solàrium. Jardín privado y comunitario con piscina. Garage 2 coches. MUY BUEN ESTADO. Precio: 55 Mill. 93 674 08 97

• Zona Golf Adosada de 300 m2. 5 hab. (2"suites"), hab.de servicio, 4 banos completos y aseo, cocina-office. Salón-comedor dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardín privado y comunitario con piscina. EXELENTE UBICACIÓN. Precio: 60 Mill. 93 674 08 97

• La Floresta Masia para reformar, con 50.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoràmicas. Precio: 39 Mill. 93 674 08 97

• Junto al Pinar Casa individual de 4 hab., comedor, cocina y bano completo. Solar de 685 m2. ZONA ALTA Y SOLEADA. Precio: 40 Mill. 93 674 08 97

ALQUILERES • Zona Sant Domènech Piso 3 hab.dobles, bano completo. Terraza vistas al Tibidabo. Soleado. Servicios de alta. Pàrking opcional. LISTO PARA ENTRAR A VIVIR. Precio: 60.000 ptas/mes. 93 674 0897

• Coll Fava Piso con acabados de calidad, 90 m2, 3 hab., 2 banos completos, cocina-off ice. Terraza. Mucho sol y vistas. Calefacción. Parking+trastero. Precio: 105.000 ptas/mes 93 674 08 97

üGRAN OFERTA EN ALQUILERES !!

- Estación: estudiós desde 50.000 ptas - Estación: pisos 3 hab. desde 69.000 ptas - Sant Domènech: piso 4 hab.: 95.000 - Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing. P° TORREBLANCA: 100 m.2, tza, 16 m2, 4 hab., 2 banos, sol todo el dia, calefacción, solo 6 arïos, pàrking incluido: 27 Mill

CENTRO: Zona peatonal, ideal vivienda o despacho profesional, 7 ventanas exteriores, 4 hab., bano+ aseo con ducha, calefacción, ascensor, pàrking incluido a 100 m del Ayuntamiento, 4 min. Estación. Sol todo el dia. Precio: 18'5 Mill

TORREBLANCA: 2 preciosos dúplex nuevos sol todo el dia (totalmente orientado al Sur), zona tranquila y cèntrica, carpintería de roble, caldera a gas, pàrking incluido: Uno: 98m2 + 67 m2 tza+balcones: 25'1M. Otra: 64 m2+9m2 tza+balcón: 17'4

VALLDOREIX-MONTMANY: unif. solar 600 m2, 140 m2 construidos. Precio: 26 Mill

Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)

CONSÚLTENOS Horario: de Lunes a Sàbado de 9 h. a 21 h,. continuado.

Domingos. mananas.

"Recuerde.... Hay 1Ò1 viviendas mas. j Posiblemente tengamos lo que necesita !

Tel. 93 589 73 74

Ò R G A N

PISOS EN VENTA

• Z . C e n t r o . 78 m2, 3 dor., 1b., calef., ase., sa l -com. 25 m2 panoràmico a Col lserola. Precio: 16.500 Mi l l 93 674 32 08

• Z . Centro. Sup. 115 m2. , 4 dor., 2 b., calef., a s e , 1pk., muy buen estado de conervación. P rec io : 26 Mi l l 93 674 32 08

• Z . Gol f . Estado impecable. No nec. Reformas. Sup. 105 m2, 3 dorm. , 2., 2pzas. De pk+trastero. z. comin i ta-ria sin piscina. P r e c i o : 38 Mi l l l 93 674 32 08

• Z . A r r a b a s a d a . Planta baja con un jardin pr ivado de 69 m2, 4 dorm. , 2 banos, a s e , 2 pk + trastero, g. terra­za, v ideoportero y z.comunitar ia sin piscina. P rec io : 40 Mi l l

TORRES EN VENTA

• A i g u a f r e d a . Finca rústica en pleno Parc del Montseny, l indante por su derecha e izquierda con dos sendos ríos de montana. Superfície de 200 m2, en una parcla e 30.000 m2, 7 dor., 3 b., 1 aseo. P rec i o : 35 M i l l

• Ce rdanyo la de l Va l lès . Ados. Sup. 280 m2, jard. de 50 m2 y terraza de 30 m2, 4 dor., 2 b., 1 aseo, calef., ampl ia buhardi l la. P rec io : 45 Mi l l

• Va l ldo re ix . Unifamil iar. Sup. 210 m2, 4 do rm, 2 ba., 2 aseos, calef., gasoi l , jard. , riego autom.. acab. de cal i­dad. P rec io : 59 Mi l l

F I N Q U E S G I R O N E L L A

ALQUILER

• CTRA. CERDANYOLA. 4 dorm. , com.sal . coc. nueva, bano refor., c a l e f a c c , ba lcón . Cont . ins ta lados. MUY BUEN ESTADO!! Precio: 70.000 ptas Tel. 93 674 72 54

• A M U E B L A D O . 2 d o r m . , com-sa l . , coc equ ip , lavabo, bano comp l , arm.empotrados, trastero. BUEN ESTADO. Tel. 93 674 72 54

• A P A R T A M E N T O S . VARIAS ZONAS CON O SIN MUEBLES. 1 dorm. , com-sa l . coc, bano compl . , terraza. Park. op . A partir de 45.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

•PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 5.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

•CÉNTRICO. 3 dorm., com-sa l . , cocina, bano, aseo. terraza, calefacción, cont. instal. Precio: 80.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

VENTA

• TORRE VALLDOREIX . 200 m2. 5 do rm, amp l . c o m -sal., coc-off . , 2 banos compl . , estudio, calef gas-oi l , terr 480 m2 con pisc, barbacoa. TODO REFORMADO, BUEN ESTADOlPrecio: 47.500.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

• J U N T O MONASTERIO. ÀTICO DÚPLEX. 3 d o r m . , a m p l i o c o m - s a l , c o c - o f f , b a n o c o m p l . c a l e f a c c , te r raza 25 m 2 , d ú p l e x de 40 m2 . EXCEL. VISTAS. Precio:26.500.000. Tel. 93 674 72 54

• Z O N A RESIDENCIAL . 155 m2. Ampl com-sa l de 45 m2 con chimenea, ampl ia coc-of f , 2 banos, aseo, terr 27 m 2 , 2 park . , t r as t . T O D O EXT. M U C H O S O L . Z O N A C O M U N I T À R I A C O N P I S C I N A . P E R F E C T . ESTADO.Precio: 64.000.000 Tel. 93 674 72 54

LA CADIRA

Es restauren, pinten i decoren cadires i mobles peti ts. Si vols donar un aspecte actualitzat a les teves cadires velles, truca al

JTel. 93 674 48 10 M. Glòria

VENDO GOLF 1.6 100cv sèrie III, B-SC, a.a., d .a . , c e , e .e . , 5 p u e r t a s , b l a n c o , g a r a j e , 49.000 Km. Precio: 1.570.000 ptas. Tel. 93 570 92 70

PROF. D'ANGLÈS fa classes de conversa i lec­tura. Tots els nivells

Tel. 93 674 97 79

PIS PER LLOGAR. 3 habi tacions. Zona comuni tàr ia. En perfecte estat. Preu: 120.000 ptas/mes

Visiteu-lo! Tel.: 93 675 40 13.Matí: 8 a 8.30 h. Nit de 20j a 2 4 h .

MENORCA : Vacaciones en casa de TURISMO RURAL (6 p lazas màx imo) , qu incenas Ju l io 400.000 ptas, agosto 500.000 ptas.

Información y reservas 93 675 12 78 (13-15 h)

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES amb molta esxperiència

Genis. 93 674 9192

nu A N D E s

BUSCAMOS 73 PERSONAS PARA DESARROLLAR UN

NEGOCIO PROPIO.

T. 607 94 66 09

JEAN LOUIS DAVID precisa por ampliación de plantilla para salón en Sant Cugat (centro)

Pza. Doctor Galtes.

1 PELUQUERO/A Contrato fi jo + S.S +

Retribución alta + comisiones + incentivos

Tel. 93 675 61 73

FALTAN CAMIONES de 3 .500 a 8 .000 K g . P M A para r e p a r t o . Trabajo f i jo t o d o el arïo. 93 6 7 4 8 8 38

EMPRESA EDITORIAL NECESSITA COMERCIALS PER PUBLICITAT A:

Tarragona- Lleida-Girona-Província de Barcelona Requerim: - Persones majors de 25 anys - Cotxe propi - Preferiblement amb alguna

experiència en vendes

S'ofereix: - Contracte d'agència +

comissions Persones interessades

trucar al telèfon 93 416 17 88

HS4CANT0NS

34 Divendres, 4 de juny de 1999

Futbol

El Sant Cugat clou la temporada perdent els últims quatre partits

Malgrat tot, el conjunt de Schonhofer ha quallat una bona temporada L'entrenador del Sant i

ScrjoohòtW.ria reconegut qiie el seu equip

s'ha relaxat, i massa, al tram Anal de com­

petició. El conjunt santcugatenc ha en-

A L K X L O Í ' K Z

- Sant Cugat -

"L'equip s'ha relaxat. Esperava que els jugadors s'autoresponsa-bilit/.essin i s'adonessin de la im­portància de sumar punts per aconseguir així la millor classifi­cació possible." Aquestes decla­racions de l'entrenador del Sant Cugat, I lans Schonhofer, delaten el que ha estat el tram final de competició del conjunt santcuga­tenc, que ha sumat quatre derro­tes consecutives a la lliga -Gra­menet, Peralada. Rubí i Cornellà-, fet que ha suposat que el Sant Cu­gat s'hagi classificat un cop aca­bat cl campionat de lliga a Pri­mera Catalana en la do tzena posició amb SO punts i un balanç de catorze victòries, vuit empats i setze derrotes. El tècnic també ha constatat que "hem de fer una re­flexió i hem arribat a la conclusió que es podien haver fet més coses de les que hem fet. Hi ha hagut una manca d'ambició important L'equip així ho ha d'entendre". De fet, Schonhofer, un cop el seu equip va assolir la permanència a la categoria, va fixar-se la fita d'a­cabar entre els deu primers clas­sificats, objectiu que no s'ha pogut aconseguir. Després de dos me­sos sense poder jugar al Camp Municipal d'Esports a causa de les obres de condicionament del terreny de joc després de la mos­tra Sant Cugat Actiu, el primer equip va tornar a jugar a casa. El Cornellà, segon classificat va im­posar-se per 1 gol a 5 en el que ha estat el resultat més negatiu que ha encaixat l'equip vermell-i-ne-gre aquesta temporada.

Malgrat aquest mal tram final del

caixat quatre denotes consecutives, que

l'han dut a ocupar a la dotzena posició a

la classificació final al campionat de lli­

ga de Primera Catalana. Ara , el tècnic

vermell-i-negre i la junta directiva treba-

l e n en la confecció de la ptenusa de b pro­

pera temporada. Schonhofer ha confir­

mat que el club donarà alguna baixa.

Bs Jana» M prtaar aaniíi fel Saat Cagat n

campionat el Sant Cugat ha fet una bona temporada: mai no ha ocupat posició de descens, ben al contrari, sempre s'ha mantingut en una zona tranquil·la i còmoda a la taula. El mateLx Schonhofer ha explicat que enguany "no només hem acomplert els objectius que ens havíem marcat inicialment sinó que els hem superat". Se­gons el t ècn ic san tcuga tenc , aquesta temporada "hem pogut veure un Sant Cugat nou, reno­vat".

Una de les dades que més dig­nifiquen la trajectòria del Sant Cu­gat a la lliga és que aquest equip ha estat el quart conjunt junta­ment amb el Prat que més punts ha aconseguit fora de casa, des-

i far al aatsate a l'iafanUP»" i tl JuvaaH par havar

pres del Cornellà, el Girona i el Masnou. Amb tot, el tècnic ver­mell-i-negre reconeix que l'assig­natura pendent "ha estat assolir més punts a casa". Dels 57 en joc al municipal, els santcugatencs només n'han sumat 24.

Confeccionar la plantilla

Des de fa unes setmanes, el cos directiu i tècnic del Sant Cugat ja ha començat a planificar la plan­tilla que ha de defensar la samar­reta del Sant Cugat De moment, el club no ha donat cap baixa i tampoc cap jugador no ha fet pú­blica la seva marxa de l'entitat. Com ja va avançar Schonhofer en aquest setmanari, el tècnic comp-

astatcaaaNMtdaHtaa Fita: EMMD HUMYB

ta amb el fet que l'equip estigui configurat en un 90% per juga­dors que han defensat l 'equip aquesta temporada.

El proper divendres 18 de juny, la junta directiva del Sant Cugat Esport ha convocat, com cada temporada, l'assemblea ordinària de socis, que tindrà lloc a la Casa de Cultura a tres quarts de deu en primera convocatòria i a un quart d'onze en segona.

Els dies 11, 12 i 13 de juny, el Sant Cugat Esport organitzarà el seu ja tradicional torneig de futbol en categories benjamí i juvenil. Els dies 17,18,19 i 20 de juny, el club muntarà el mateix torneig però en les categories aleví, in­fantil i cadet.

Futbol sala

Àngel Ruiz ja no espera cap baixa a l'Olimpyc

A.L. - SantCvaat-

El tècnic de l'Olimpyc de la Flo­resta, Àngel Ruiz, ja no compta amb cap baixa de cap jugador del seu equip per a la propera tem­porada. Ruiz treballa en la possi­ble incorporació d'algun jugador. Dissabte, el conjunt de la Flo­resta va perdre al pavelló muni­cipal davant el FC Barcelona "B", també equip de Primera Na­cional "A", per 1 gol a 4. Els flo-restans continuaran entrenant-se i disputant partits amistosos fins al 19 i 20 de juny, quan se cele­braran els actes commemoratius del vintè aniversari de l'Olimpyc de la Floresta. L'entrenador del primer equip no descarta que el seu conjunt jugui algun enfron­tament de caire amistós la set­mana vinent. Aquest partit seria entre setmana.

Futbito

Se celebren 12 hores de futbito

-Sant Casat -

L'Olimpyc de la Floresta orga­nitza dissabte la III edició de les 12 hores de futbito. Els vuit equips participants començaran a jugar a partir de les nou del matí a les pistes municipals de la Flo­resta. Aquesta modalitat de futbol sala, que ja es jugava fa molts anys a la Floresta, inclou tres jugadors i un porter per equip i es dispu­ta en porteries d'hoquei patins en només mitja pista d'un camp normal de futbol sala. /A.L.

GAS 011 Ports gratuïts

Tel. 93 580 77 62 C2 s*\ JS > A V ^ > A

Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial

ELS /CANTONS Divendres, 4 de juny de 1999 Esports 35

Futbol sala

Winterthur patrocinarà, un any més, l'FS Sant Cugat

Zapater deixarà la presidència si ningú més entra a la junta directiva L'empresa d'assegurances Winterthur i el Futbol Sala Sant Cugat signaran dilluns el nou contracte que els unirà per cinquena temporada consecutiva. D'altra banda, però, Jo­sep Maria Zapater, president de l'entitat, podria deixar la presidència del club si no troba suport per part de la gent del club, que entri a formar part del cos directiu.

ALKX LÓPEZ

La casa d'assegurances Winter­thur continuarà patrocinant el Fut­bol Sala Sant Cugat la propera temporada. Dilluns al matí, un re­presentant de Winterthur es reu­nirà amb Josep Maria Zapater, pre­sident del club santcugatenc, per signar el nou contacte de patroci­ni. D'aquesta manera, per cin­quena temporada consecutiva, la casa d'assegurances tornarà a do­nar suport econòmic a l'FS Sant Cugat. "Aquest és un fet molt im­portant per al club. Un any més, Winterthur ens ha tomat a mostrar la seva confiança i això és d'agrair", ha declarat Josep Maria Zapater.

Dimecres vinent, a dos quarts de nou del vespre a la Casa de Cultura, Zapater ha convocat una reunió amb els pares dels juga­dors per tal d'exposar-los la deli­cada situació que travessa actual­ment la junta directiva del club, encapçalada tan sols per dues per­sones, Josep Maria Zapater com a president i Simón Franch com a relacions públiques de l'entitat. Zapater demanarà suport en aquesta convocatòria i si finalment

no trobés col·laboració deixaria la presidència de l'FS Winterthur Sant Cugat. Així ho ha constatat Zapater de forma molt entene­dora: "Si no trobo suport per part de la gent del club deixaré l'enti­tat." El màxim responsable del club detalla que "necessitem gent que aporti noves idees i que tre­balli amb nosaltres a la junta di­rectiva".

Tres baixes ja oficials

D'altra banda, el cos directiu del Winterthur ja ha començat a tre­ballar amb vista a la propera tem­porada. Zapater ja ha confirmat que tres jugadors del primer equip no continuaran: el porter José Luis López i els jugadors Pep Pinell i Eduard Mayral. Per contra, fins a quatre jugadors encara no ha estat confirmat si continuaran en la dis­ciplina del conjunt vermell-i-ne-gre. Aquests són el porter Josep Zapater i els jugadors Sergi Mar­tínez, Tono Cadevall i Xavi Ba-tet. Finalment, dels quinze inte­grants de l'equip santcugatenc que van iniciar la temporada, tan sols cinc continuaran al Winterthur Sant Cugat. Aquests són el capità

Jtnp Harit Zaaatat •ratMe·t M MAatertkar SMI C*eat réiiXMUUMtt

Jaume Estrada, Javi López, Jo­sep Gonzaïez, Carlos Sànchez i Oriol Serra. Aquests comptaran enguany amb el reforç de fins a cinc juvenils que, en un principi, pujaran directament al primer equip: el porter Guillem de Pablo i els jugadors Xaloc Rion, Alber-to Pastor, Albert Torre i Juanma CMalla. D'aquests, els únics que pujaran obligatòriament al primer equip per edat són Rion, Pastor i Olalla. Quant al capítol d'incor­poracions, la junta directiva i el cos tècnic treballen en la incor­poració d'algun jugador, sobretot d'un porter.

Ahir a la nit s'havien de reunir Josep Maria Zapater i el tècnic de l'FS Sant Cugat, Albert López,

per decidir si aquest últim conti­nuarà vinculat a l'entitat. Amb­dues parts han assegurat que la seva voluntat és que López es faci càrrec del conjunt, tot i que l'en­trenador passaria a compartir la di­recció tècnica amb Jaume Estra­da, que també desenvoluparia les funcions de jugador-entrenador. En el cas que no s'arribés a cap acord entre Zapater i López, Es­trada seria l'únic responsable del primer equip, amb tasques també de jugador-entrenador.

El 26 de juny, el Winterthur or­ganitzarà les XVI12 hores de fut­bol sala. Fins al 21 de juny, el club està fent proves d'accés a l'entitat quant a les categories de base: in­fantil, cadet; juvenil i femení.

Celebració

Valldoreix acull la cloenda dels Jocs Escolars

À.L.

La XVIII edició dels Jocs Es­portius Escolars posarà el seu punt i final demà amb la ja tra­dicional festa de lliurament de trofeus i medalles als vencedors tant dels esports col·lectius com dels individuals, en les seves res­pectives modalitats esportives. Aquesta celebració tindrà lloc per segon any consecutiu a- la zona esportiva de Valldoreix, que comprèn el pavelló de voleibol, la pista poliesportiva annexa, la piscina municipal i l'escola Fer­ran i Clua. Aquesta clausura dels Jocs Esportius Escolars, que or­ganitza l'Oficina Municipal d'Es­port per a Tothom (OMET), s'i­niciarà a partir de les deu del matí i finalitzarà a les sis de la tarda amb el repartiment de trofeus i medalles. La diada esportiva es­colar estarà centrada per la dis­puta de diversos partits de fut­bol sala, voleibol, bàsquet i handbol, que inclourà des de la categoria benjamí fins a la de ju­venil. Està previst que al llarg de la jornada passin per Valldoreix més de 500 escolars, que entre altres activitats podran banyar-se gratuïtament a la piscina mu­nicipal de Valldoreix. A l'acte hi assistiran Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Mercè Calafell, vo­cal de l'Àrea de Serveis Perso­nals de l'Entitat Menor Des­centralitzada de Valldoreix.

Gimnàstica Rítmica

El juvenil i júnior del C M Sant Cugat punxen a

l'estatal de clubs

A.L. - Saragossa / Sant Cugat-

El conjunt juvenil i júnior de la secció de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat no ha quallat una bona actuació en la seva darrera participació a l'esta­tal. Kn el IV Campionat d'Es­panya de Clubs i Autonomies que es va celebrar a Saragossa el passat cap de setmana, l'equip juvenil ha acabat en 21a posició de 45 equips, mentre que el jú­nior ha estat 32è de 46. Aquesta classificació final d'ambdós con­junts ha estat molt per sota de la que van assolir en la darrera edi­ció. L'equip juvenil, integrat per Georgina Miralles i Marta Arbó, va assolir una puntuació final de

62, 350 punts. La puntuació en aparells va ser la següent: en cèr­col, 15,800 punts; en pilota, 15,050; en maces, 15,650, i en cin­ta 15,850. El júnior ha estat for­mat per Marina Romero i Tània Santolària. La seva participació en els tres aparells que ha realit­zat ha sumat els següents punts; en corda, 15,650; en pilota, 14,300, i en cinta, 12,900. En categoria juvenil, el CM Sant Cu­gat ha estat l'equip català millor classificat, per davant del Nàstic Tarragona, que ha acabat 29è, i el Reus Ploms, 38è. En júnior, en canvi, les santeugatenques han estat el pitjor equip català, per dar- rere del Club Sícoris de Llei­da, 24è, i el Nàstic de Tarragona, 39è.

Mwsta MstMtinU recull l'equip jweeil l'el CM Sant Cn|«t • l'estital de Saragesu FITI: ISWUN MMERO

Ara, l'estatal d'individuals

Des d'avui i fins diumenge, Le­ganés (Madrid) acull el Campio­nat d'Espanya d'individuals tam­bé amb presència de gimnastes del Club Muntanyenc Sant Cu­gat. Gemma Peris, en infantil; Ivette Climent, en juvenil; An-

drea Rubino, en júnior, i Grisel-da Marfil, en Primera Categoria, són les representants de l'entitat local. Cal recordar, però, que en la darrera edició, Marfil ja va as­solir una medalla de plata en aquesta competició.

Per preparar a consiència aquest estatal, les quatre gimnastes s'­

han concentrat del 29 de maig al 4 de juny al Centre d'Alt Rendi­ment de Sant Cugat, on han po­gut treballar els exercicis que pre-sentaran al Campionat d'Espanya. En aquesta ocasió, el CM Sant Cugat espera millorar els resultats obtinguts a l'estatal per clubs i autonomies.

36 Esports ELS4CAIVroN5 Dhen/irts, 4 de juny 1999

H o q u e i p a t i n s

Tot el club s'aboca a la festa d'ascens del sènior "B"

Sànchez fa públic el nom dels jugadors que militaran a Primera El Pati Hoquei Club Sant Cugat va < brar dissabte al Parc de Torreblanca l'as­cens del sènior "B" de l'entitat a Prime­ra Catalana en una festa que va ser un

A.L. - Sant Cuajat-

Més de 3(H) persones van aplegar-se dissabte a la nit al Parc de Tor­reblanca -da\ ant el Teatre-Audi-tori- en la testa que va organitzar el Parí Hoquei Club Sant Cugat per commemorar l'ascens del sè­nior "IV a Primera Catalana. La celebració va comptar amb la presència d'un grup d'animació per als més petits i posteriorment va tenir lloc una botit'arrada po­pular amb la presència de juga­dors, cos tècnic, junta directiva i pares, de tot el club santeugatenc. Aquesta testa de caire social va cloure amb l'actuació del grup musical Nihil. El mateix Antoni Pérez ha constatat que aquesta "trobada social" ha estat "una fes­ta agradable i divertida. Ha estat, sens dubte, un acte simpàtic" on l'entitat local ha volgut retre un homenatge als jugadors i a l'en­trenador, Lluís Sànchez, per haver assolit l'ascens, malgrat que tam­bé ha servit per acomiadar la tem­porada amb els integrants del PH Sant Cugat.

Dilluns a la nit, l 'entrenador Lluís Sànchez va reunir-se amb els jugadors que la propera tem­porada jugaran a Primera Catala-

èxit de participació. El dub va voler d'a­questa manera felicitar el bon treball d'a­quest conjunt que també va acabar se­gon en la categoria júnior. Uuis Sànchez

va comunicar dilluns als jugadors quina serà la plantilla que jugarà en la nova ca­tegoria. Els dies 19 i 20 de juny tindrà Hoc el Torneig Ciutat de Sant Cugat.

H Patí I · I M Í Clik Sait Ci·it vi Minvar aak iitt la fatu d'asctM fcl riator "I" a Maara Catalwu FITI: EMMIIFMINYES

na, tot i que algun d'ells també ho farà en l'equip júnior. La llis­ta, ja oficial, que ha fet públic el tècnic la componen els següents deu jugadors: els porters Pepon Menenes i Guillem Pérez, i els jugadors Ricky Benito, Daniel An­ton, Gonzalo Munoz, RubenMu-noz, Pol Carulla, Tit ín Castro,

Marc Sampere .Nacho Garcia, Lluís Baró i Jordi Monserrat.

Una Copa sense al·licients

La Copa Barcelona no ha apor­tat cap interès per als equips que van decidir participar-hi un cop acabat el campionat de lliga. El

balanç que n'ha fet Antoni Pérez ha estat del tot negatiu: "Els con­junts que hi han pres part han mostrat molt poc interès i, per tant, els resultats no han estat satisfac­toris." Al mateix temps que es dis­putava la Copa, el sènior femení ha jugat el tram final de lliga aca­bant en una exitosa setena posició.

C o n f e r è n c i a

L'exàrbitre de futbol Sergi Albert ofereix una xerrada

a l'escola Avenç

Sergi Albert, exàrbitre de fut­bol de primera divisió i actual col·laborador en programes es­portius de Televisió de Cata­lunya, va oferir dimarts a la tar­da a l'escola Avenç una xerrada sota el títol "La violència en l'es­port". Aquesta conferència, des­tinada a alumnes de l'escola de primer i segon de secundària, s'emmarca dins els actes de clo­enda de les activitats esportives i culturals que ha dut a la pràc­tica l'escola al llarg d'aquest curs.

Sergi Albert va projectar un ví­deo amb entrades dures de ju­gadors de futbol i també algu­nes escenes amb llançaments d'objectes cap a àrbitres. Albert va detallar que, segons el seu

entendre, "com menys cultura hi ha al món del futbol, la violèn­cia és proporcionalment més alta". L'exàrbitre de futbol va reconèixer que ell també havia patit violència en un camp de futbol i que en un partit de fut­bol entre el Compostela i l'Os­ca havia arribat a expulsar cinc jugadors de l'equip local i un del visitant. Després de 25 anys com a àrbitre, Albert continua pen­sant que "l'estructura més dè­bil del futbol és l 'estament ar-bi.tral". Un cop acabada la conferència, l'exàrbitre de fut­bol va respondre un munt de preguntes que van formular els alumnes. Preguntat sobre quin era el seu equip, Albert va ser del tot rotund: "Jo sóc de l'e­quip dels àrbitres." /A.L.

T e n n i s

Una al·lèrgia acaba amb Corretja al Roland Garros

À.L. - taris / Sant Cegat .

Un procés al·lèrgic va impedir dimecres passat que Àlex Corretja continués avançant al quadre de Roland Garros i caigués eliminat en quarts de final davant cl bra­siler Fernando Meligeni en tres sets, 6-2,6-2 i 6-0. Abans de cau­re eliminat, el santeugatenc. que en la passada edició va proclamar-se sotseampió en perdre la final amb el mallorquí Carles Moya, va superar quatre rondes. En pri­mera ronda d'aquest torneig sobre terra batuda va desfer-se de Ger-màn Puentes i, posteriorment, de Fernando Vicente, l'argentí Gastón Claudio i l'austríac Ste-fan Koubek.

En el que és el segon Grand Slam de la temporada, Corretja ha estat guardonat amb el premi taronja que atorguen els mitjans de comunicació francesos que co­breixen el torneig.

D'altra banda, Àlex Corretja i la firma francesa Lacoste han sig­nat un acord de patrocini per a les properes cinc temporades.

Esquaix

L'Esquaix, a la fase f ina l de la L l iga

- Saat Cagat -

El primer equip de Primera Divisió, el primer de Segona i el de veterans de l 'Esquaix Sant Cugat disputen des d'avui i fins diumenge, a l'Estival Park de Salou (Tarragona), el play-off per al títol de la Lliga Catalana. Tot i que també s'ha classificat per p rendre part en aques ta competició, l 'equip femení del club santeugatenc ha renunciat a participar-hi. Els altres tres conjunts de l'Esquaix, el segon de Primera Divisió, el segon de Segona i el de Tercera es man­tenen en les seves respectives categories.

El primer equip del club, que està format per Santi Altarriba, Marc Bieto, Santi Grau, Oscar Vilas i Xavi Diego, lluitarà pel títol davant l 'Esquaix Malibú de Sabadell, el Club Natació Sabadell i l 'Esquaix Badalona.

L'Esquaix Sant Cugat orga­nitzarà del 2 al 4 de juliol a les seves instal·lacions la XV edició del Torneig de Supas-quaix./ A.L.

ELS4C/UVIÜNS Divendres, 4 de juny de 1999 37

Apropar els Serveis ate districtes fent partícips els seus ciutadans d'un projecte comú

^

MÈtüÈmitmiMmmmmttimtm^ tfMjmímttg#mmtf*mmm*ittiii*f*i\\\ ymm>mm*mmmm*mmmmmmmtmmmmmmm^mmm**m*m#*immimmmmtrt\

í è ïKístmè|| l la de tenir accés als mimm serveis i atenció amb t M M A f& darrers anys st̂ a tréatai a r r e a n t objectiu i sliaii

éfrf$$0b éelí Q&m a Mira-sol t VaMoreàt^ els terrenys ja ceüs- per

Casal, construir la piscina i ftiaífcar la xarxa bàsica

• , > - s

telèfon del candidat

93 675 41 02 CONVERGÈNCIA I UNIÓ

38 Esports & S 4 C A N I W S Divendres, 4 de juny 1999

E n t i t a t s

L'hora de la veritat CiU i PSC es comprometen a presentar un pla d'instal·lacions si governen

Una vegada més, la coordinadora d'en­titats esportives del municipi ha tomat a evidenciar la seva importància en el treball que està realitzant. En la troba­

da de dilluns a la seu de la Penya Blau-grana de Sant Cugat -la quarta que s'ha produït fins al moment- van reu­nir-se fins a onze representants de

dubs esportius de Sant Cugat Aques­ta ha estat la xifra més alta de partici­pació des que va néixer aquesta pla­taforma. La principal decisió presa per

la coordinadora diHuns va ser el fet que a partir del 15 de juny es consti­tuiran de forma oficial. CHI i PSC s'han trobat recentment amb la plataforma.

AI.KX L Ó P E Z

- Sant Cügat-

La coordinadora d'entitats es­portives va tornar a reunir-se di­lluns a la seu de la Penya Blau-grana de Sant C u g a t en la convocatòria que ha aplegat més assistents de les quatre que s'han celebrat fins al moment, l 'n total d'on/c entitats esportives van pre­sidir aquesta reunió: FS Winter­thur Sant Cugat, Penya Blaugra-na Sant (lugat. Patí Hoquei Club Sant (lugat, FS Olimpyc de la Flo­resta, Fundació Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Ksportiva Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, FS Mas Jancr, Club Rugbi Sant Cugat, Club Esgrima Sant Cugat i Club Petanca Sant Cugat.

El principal afer que va tractar la plataforma va ser la seva cons­titució oficial, que començarà a fer-se realitat a partir del dimarts 15 de juny, quan la coordinadora d'entitats es reunirà per tal de fer efectiva aquesta decisió que ha centrat bona part de les últimes reunions de la plataforma. Aques­ta reunió s'iniciarà a dos quarts de nou del vespre. Serà a partir d'a­quest moment quan la coordina­dora ja coneixerà el nom del nou alcalde i serà precisament llavors quan voldrà convertir-se "en l'ú­

nic interlocutor vàlid" a l'hora de buscar i trobar solucions vista la situació precària actual de les ins­tal·lacions esportives de Sant Cu­gat, entre altres qüestions que també preocupen la plataforma. Quasi un mes després d'aquesta data, aquestes entitats es retroba­ran. El 13 de juliol a dos quarts de nou del vespre a la PB Sant Cugat s'aplegaran novament en reunió de treball, on cada club esportiu haurà de presentar un dossier amb el recull de les dades actuals de l'entitat. ¥.n l'informe caldrà fer constar la seva problemàtica en­vers les instal·lacions que utilitza, el seu estat, l'evolució del club i els possibles entrebancs amb què toparan la propera temporada es­portiva, que comença tot just al setembre.

Abans d'aquestes dues trobades, la coordinadora es reunirà dilluns vinent a dos quarts de nou del ves­pre. Més tard, a les nou de la nit, la plataforma rebrà Francesc Godàs, candidat a l'alcaldia per Iniciativa-Verds, i una hora més tard es reunirà amb Berta Rodrí­guez, candidata pel Partit Popular.

Per a CiU, una prior i ta t

El passat dijous 27 de maig, el candidat a l'alcaldia per Con­

vergència i Unió (CiU), Lluís Recoder, va convidar a un sopar les entitats esportives de la ciu­tat. Recoder els va comunicar que l'àmbit dels esports "és una de les cinc primeres prioritats" que té previst treballar si surt elegit com a nou alcalde. Reco­der és conscient "de la gran de­

manda de l'ús de les instal·la­cions" i pensa "construir- ne de noves i renovar algunes ja exis-t e n s " . L lu í s Recode r t a m b é pensa treballar en un pla d 'e­quipaments esportius.

El candidat de l'alcaldia pel Partit Socialista, Jordi Menén­dez, va trobar-se dilluns amb la

mfcUMUWMSI

coordinadora. Segons Menén­dez, si surt escollit com a alcal­de, té la intenció de fer un pla d'instal·lacions. Menéndez, que va lliurar el seu programa elec­toral a cada entitat, va afirmar que "els problemes que té Sant Cugat en l 'àmbit esportiu són problemes d'inversió".

I 0 N 0 R 1

Premis Esport en Marxa 1999 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

funffiL Ncrea López 25 OUMPYC FLORESTA ' «ó»atp^!':V T 7 :

3f , Marea Garcia 22 Sergto García 32 '.i -'l^fïÉén - '^S^H

SANT CUGAT Espcaor-* , Dam Martí '26 •-; '< - ixfSfnSl·t^S?'''

JaviGonzífez "*>'"'.; ~36 ;-fpmpjfi mmiH Jordi Reixach . 21 <&$mrCvmfm$o<, Lluc Vidal U Sergío Martín ^ 35 Joan CoteU 18 > , JÚNIOR MASCULÍ MAS JANER FEMENÍ . ZoranNikoiqvski 20

MaxSoUcvdd 23 Irene Sànchez 27 -' Martiri IfaàANr V, >' ? » . ' PBS*NTCboAf; Christian Wein 20 Maite Gómez 27 ' •> •' ïC

' • ^ Í

Laura Martín 39 Charii Patllé 20 Cristina García 25 WÈÈÉtKtSL'"1- ^ 6 § ^ ^ Laura Gallego %̂ 39 > - --- 4 '̂Wr' • > , , <

Mònica MartfsejÈ 26 JÚNIOR FEMENÍ HJWIIML SSSSSSSBB3BBSESS

UEStfwCuoAty",:, •. *%• Eli Majagall 26 Toni Baóiart . 35

nnpiip » i ip» l -. - Luci López 20 UE SANT CUGAT Braalio Argenta 25 Katery Maragall 19 Juanjo Gonzàlez 23 Gerard Moreno 22

PATÍ HOQUEI Àrmand Mora 23 Danj Antón - - i f • 36 FVTWH.SALA XaviP«Rirro 20 UESmtGwiltVm' ToniZaplana m •Nuría/bïrwsí - '<""*• ," ~ '44 Sara Jful . - ,̂ 18 WÍNTER mi'R SANT CUGAT immmm. Marga Almagro u ,*, Jaume Estrada 41 Elisabeth Satdríeh 23 PATÍ HOQUEI FBM.? Oriol Serra 26 CV SANT CUGAT FEM. ~ Caria Sariot . 25 José Luis López 25 Samanta Santamaría 32

ELS í CANTONS Divendres, 4 de juny dt 1999 Esports 39

(Srona-Rubí. >*t***«4t4**ttt*4**f4!**»l

1-1

Sant Oigat-Corrw®^

<3sí«fe 3S

• tMMMtW ·M»lM'M»tC*kJ·«*

i+k+MK·vw··M·N·ft+x+H*,*

-JEijtJfiB. . ̂ Sl—BR—sí—SRJSHIL^

JS4 8. S 4 ^ » «•

fótítet 38 J6 3J » ''<* ' ' 4 «t

ftw S» 16 \l Ift # * «B

mmoa J» tí fi Í6 .jfó 4i S*

»<*»*. ja » i ú K » »

t í 14 « « '42 , Sí

<S 8 ÍÍS « S* t S?

Ü U l í » « S

««t t»** 96 I* * 1« *T ' 38 *8

VSflfc H U M U S S? ^

J! 14 l* 4* »% 4?

It H ~ í& » - ' « 44

tl I*'-*? 4* 47 43

18 » t* 46 » -40

U H d ) # ^ # . * « » * ( » »

CSpe 3 8 5 « S 37 73 2J

W*tt«t t 38 fr S 37 )« 181 ,'J

C&UP5 , SQ

Badía·Cian Qrkil...~„......—...3-0

Hiiddbú4^B«n •.—.SÍ<2»2

tu***»

3 *

34

4

<> 7»>„ i * «4

r « ^ 5aMa*iéBts' •.—.SÍ<2»2

tu***»

3 *

34

4

<> 7»>„ i *

S7

•.—.SÍ<2»2

«ÏDï ïCpt i i · ·W.J · .K·Tï · · j t

o»R<di S4 14 i l i tóü <S st

Matiíwa-CiMes M«nlbuL....J«3 inFime» » 14 9 a 96 ï l st

SanLoren^liJJen Mfe«*•«»..*.*T>'V Lutw» '# 54 7 is ÍS > 49

Usa» 34 12 tt ta 4» sr 48

Sab)dd||Íil^i^Ti»nchot»..t-0 MíH<**t 34

«4

&

<!

* (0 4é

"44

- # A ' ~ IjtPfattwfc J4 S 8 i* 70- «8 44

* ^ F «Q*Mte MísSe**. 3« l í 7 n «2 7» ts

Mcreti^w» M # 3 « » 49 7Í Mtusn» 34 » 4 18 5» n «a

SíbwteB 3# É 5 ? 87 54 *5 SíbwteB 3# É 5

Stat*«**>34 J! # 17 54 «4 3» £&kté*M, 34 . | í ..-* 4 *3 «6 «

*̂ Rubí 34 3 6 2* 36 1.» u MmvAoX » %í 7 9 «? 4» «1

' í ' CSmOmt 34 Z 3 «9 27 Oi *

F&TBm

Veterans Mattresa-SsBt Ctíg»

Infantil fase a#cett*

fmmm BMLM

Cadet 12JSOE

Cadet femení

MediftDk}

Segona Divisió MA"

Segona Divisió "B" 17J»Mas]a(tcf-Ofctó<nfe)

l l . ^> Wwíeitbuf SMJÍ CugaKasi C»td«s (Diu.)

Cadet Segona Divisió 10,30 WmtíúmtSímOiim'MMsítíi Ww.)

ff I f « 1 T A T $

Primera Catalana

Riíbf-La Farga.,,,

2a Divisió aleví laba-P&SaatOagss»..,^..,^^.»,.

,.44 2a Divisió lnvenil P&SamCejÇat·Rutrf...,.,,™..,.. „,.„„.,„......

2a Divisió cadet PB Sant Cugat-Ceaïbnyola Vallès.—„ 4-2

2a Divisió femení

_JM

..JI3-0

Cadet femení

10.15 A.T.H.C-PE SuítC»m W 0» .>

FUTSBL SALA

Primera Divisió ííhess-i.aNíafina . „

|W IfcilUliliWHMHWWWIWIWWHIWWlW ^V*^hNhi|WWiliWWlWiWW*MWWW

Fèmiftes

2a Catalana Copa Ptí Sa3ntC\i&c~k*-Ptca.

PH S*nt Ci^iit "S*<&m»< Peresa . .

la Divisió infantil Sant Idelfeos-Sant Cagat. ...... -1-3 &«MSàmM3ESai*Oigat„>.

Juvenil Segona Divisió OlrmiiycKlorestíi-SafitFost.,.—„„.„„ „..,„ Z-Z

Èpk Casitw-Uwtcrtfeoi SantO»gat..k,™.>..„,..,„..2-Z

Cadet Primera Divisió . Pílleja-Olinip^Flares!»,^........».,.,™,..^,.,.. .'4-0

...74 Cadet Segona Divisió

.M -85 Ríew-Wntertb«r S»« Cug*,..

JuvetiBCopa PH Sant Ctfg»f-Pi«ta.„,... .«,...„.„„

Infantil Copa PH Sant Cagat-Pusa . ,

AlevfCopa PHSarnC(iptw6 , ,^5a(KMíqtid.

-«1 -5

„,„,„J*2

. 7-3

1-9

+ Crea Roja SANT CUGAT DEL VALLÈS-RUBÍ

L'Assemblea de Creu Roja Sant Cugat-Rubí comunica a tots els ciutadans que ja ha començat la campanya del Sorteig de l'Or 1999. Aquest sorteig és l'ingrés puntual més important amb el que compta la nostra assemblea

per a desenvolupar les seves activitats. Aquest any, entre d'altres objectius, volem comprar una ambulància, que substituirà a un vehicle que hem donat de baixa. Qui vulgui col·laborar adquirint butlletes pot trucar pels

matins al número 93 674 23 83 i preguntar pel departament de Comunicació i Captació de fons. Fent una comanda mínima us la portarem a domicili. Moltes

gràcies per la vostra col·laboració i fins aviat.

I que us toquin molts "quilos" d'or!

Si t'interessa saber què passa a SANT CUGAT TRUCA AL

93 589 62 82 i et portarem tota la informació a casa

EIS4CANT01NS El "diari" de Sant Cugat

40 Esports E L S / C A N T O N Divendres, 4/ie juny de 1999

s s j ,.F^Í m

C C A "PIKIlllfiPC A C i 0 8 f : i 1MMM I ' I s : i « S H H Í I P '

Classificació final dels Jocs Esportius Escolars 1998-1999

MINiBASQUET

Benjamí mixte 1. Kscola Avenç 2. Centre Obert Sant Cugat 3. Ferran Clua "A" 4. Pins Vallès "A" 5. Sant Jordi "A" 6. Catalunva "A" 7. Pins Valies "IV 8. CK Àgora 9. Sant Jordi "IV 10. Ferran Clua "IV l i . I.a Floresta 12. (:atalun\a "IV

Aleví mixte 1. Pins Vallès 2. Sant Jordi "A" 5. F.seola Avenç 4. Sant Jordi "IV 5. Santa Isabel 6. (Catalunya 7. La Floresta 8. Sant Jordi "C" 9. Regina Carmeli 10. Pla Farreras l l . C K Àgora 12. Ferran Clua 13. Centre Obert Sant Cugat 14. Joan Maragall 15. M.C. Verdaguer 16. 25 de Setembre

Infantil masculí 1. Col·legi Vedruna 2. UF. Sant Cugat "A" 3. (Col·legi Teenos "A" 4. l 'K Sant Cugat " B " 5. Kseola Pia "A" 6. Col·legi Carme 7. Col·legi Dosa 8. Kseola Avenç 9. Regina Carmeli 10. Cingle 11. KKM Castellbisbal 12. Kseola Pia "IV 13. CKB Sant Jordi 14. Centre Obert Sant Cugat 15. IKS Blanxart 16. IKS Terrassa 17. Col·legi Teenos "IV 18. Torre del Palau 19. Col·legi Sagrat Cor 20. CK Àgora

BÀSQUET

Aleví femení 1. Col·legi Vedruna "A" 2. Col·legi Carme "A" 3. Joan XXIII "A" 4. Lieeo lígara 5. Col·legi Andersen 6. Kseola Pia 7. CKB Sant Jordi 8. Col·legi Vedruna 9. J. VI. Casals 10. Agustí Bartra 11. KKM Castellbisbal 12. Pureza de Maria 13. Ginesta 14. Antoni l 'bach 15. Salvador Vinyals 16. Col·legi Carme " B " l 7 . J o a n X X I H " B "

Infantil femení 1. Col·legi Dosa 2. Kseola Pia " V 3. Col·legi Carme " B " 4. Matadepera 5. Col·legi Teenos "A"

6. Nicolau Copernic 7. Ramon Pont 8. Col·legi Carme "A" 9. Santa F.ulàlia 10. Torre del Palau 11. KKM Castellbisbal 12. IKS'Terrassa 15. IKS Blanxart 14. Kseola Pia "IV 15. Cingle 16. Kseola Avenç 17. Pure/a de Maria 18. Cavall Bernat 19. Col·legi Teenos "IV 2(1. CK Àgora 21. Salvador Vinvals

MINIVOLBiEQl

Aleví mixte 1. Joan Maragall 2. Schola 5. Ferran Clua 4. La Roda 5. Teresa Altet 6. Regina Carmeli 7. Pla Farreras 8. LRK Les Planes 9. Col·legi El Pinar 10. 25 de Setembre 11. Cultura Pràctica 12. Cultura Pràctica (BE)

VOLEIBOL

Infantil femení 1. CV Sant Cugat 2. Cultura Pràctica 3. Nicolau Copernic 4. IKS Terrassa 5. Col·legi Sagrat Cor 6. CV Rubí (CAD) 7. I ES Santa Eulàlia 8. Col·legi El Pinar 9. Col·legi Martí 10. CV Rubí ( INF) 11. IKS Blanxart

Cadet femení 1. CV Sant Cugat 2. Col·legi Sagrat Cor 3. IKS Terrassa 4. Col·legi Martí 5. Col·legi Carme 6. Angeleta Ferrer 7. I ES Santa F.ulàlia 8. IKS Viladecavalls

Juvenil femení 1. Cultura Pràctica 2. Pureza de Maria 3. IKS Blanxart 4. Ribot i Serra 5. Col·legi Carme 6. IKS Sentmenat 7. IKS Sabadell 8. IKS F'. Casablanca

•9. IKS Torre Palau 10. Angeleta F'errer 11. Regina Carmeli 12. CV Rubí 13. IF.S Viladecavalls

MINIHANDBOL

Benjamí mixte 1. Escola Avenç " B " 2. F'erran Clua " C "

3. Escola Avenç "A" 4. Collserola 5. Ferran Clua " B " 6. Joan Maragall 7. Catalunya 8. Santa Isabel 9. F'erran Clua "A"

Aleví mixte 1. Ramon i Cajal "A" 2. Ferran Clua 3. Col·legi Carme 4. Escola Avenç "A" 5. CF^ Maristes 6. Catalunya 7. Pau Casals 8. Escola Avenç "IV 9. Collserola "A" 10. Agustí Bartra 11. Ramon i Cajal " B " 12. Collserola " B " 13. E^scola Viaró 14. Teresa Altet 15. Col·legi Lumen 16. M.C. Verdaguer (F) 17. Ramon i Cajal (E) 18. Santa Isabel

HANDBOL

Infantil masculí 1. Escola Avenç 2. Col·legi Carme " B " 3. C H Rubí 4 .1 ES Blanxart 5. Col·legi Carme "A" 6. IES Arnau Cadell "A" 7. Cultura Pràctica "A" 8. C E Maristes 9. Centre Obert Sant Cugat 10. LiceoEgara "A" 11. Col·legi Martí "B" 12. Col·legi Carme " C " 13. IES Arnau Cadell "B" 14. Liceo Egara " B " 15. Cultura Pràctica " B " 16. Col·legi Martí "A" 17. Col·legi Martí (KKM) 18. Sant Llorenç (FEM)

Infantil femení 1. Centre Obert Sant Cugat 2. BM Polinvà 3. OAR Gràcia 4. C E I P Can Rull 5. HB Barberà

FUTBOL SALA

Aleví mixte 1. Joan Maragall "B" 2. Col·legi Balmes 3. Escola Avenç 4. Rubí Nord 5. Santa Isabel 6. Pau Casals 7. Catalunya 8. Joan Maragall "A" 9. F>scola Thau 10. F'scola Montserrat 11. l-'erran Clua 12. Escola Fluropa 13. Joan Maragall Rubí 14. Club d'Aran 15. Vallhonrat

Infantil masculí 1. AV Castellnou 2. Rubí Nord 3. IKS Duc de Montblanc

4. AV El Pinar 5. I RE Les Planes 6. Leonardo da Vinci

Cadet masculí 1. Rubí Nord 2. I E S L a S e r r e t a 3. Leonardo da Vinci 4. I FS Duc de Montblanc 5. Rubí l'S 6. Regina Carmeli 7. AV. Rubí 128 8. Club d'Aran

Cadet femení 1. Maurina lígara 2. F^scola Pia 3. IKS Blanxart 4. Maurina Egara ( INF) 5. Col·legi Kl Cim (INF) 6. ES Sant Cugat 7. CF^ Vacarisses 8. Cultura Pràctica 9. CE Can Boada 10. Liceo F^gara

Juvenil masculí 1. AV. Can Oriol 2. Rubí Nord 3. IKS Duc de Montblanc 4. F'uenteliviana 5. IKS Abgeleta Ferrer 6. R.B. 7. IES El Bullidor 8. Olimpiakos

FUTBOLA SET

Prebenjamí (grup 1) 1. San Cristóbal "C" 2. Terrassa F'C 3. Maurina F!gara " B " 4. Sant Pere Lumen " B " 5. Joan XXIII "B" 6. San Cristóbal " D " 7. Col·legi Vedruna 8. F'scola Ribas 9. CE Sant Cugat l(). San Cristóbal "F." 11. Sant Llorenç

Prebenjamí (grup 2) 1. ITDMira-sol-Adesa 2. CE Can Boada 3. Can Parellada 4 l ' D Can Trias 5. CV. Vacarisses 6. l 'K R u b í " A " 7. PB Ramon Llorenç 8. CEIP Ginesta 9. Col·legi Vedruna 10. CE Àgora 11. CE Viladecavalls

Benjamí (grup 1) 1. Flscola Thau 2. Joan XXIII 3. M. Auxiliadora "A" 4. Maurina F.gara 5. Escola Pia " B " 6. Petit Estel 7. CV Vacarisses 8. Col·legi Sagrat Cor " C " 9. M. Auxiliadora " B "

Benjamí (grup 4) 1. CF Matadepera 2. Olimpic Can F'atjó "A" 3. 11K Castellbisbal "A"

4. VE Rubí "A" 5. Júnior 6. EE F'oiró 7. UD Can Trias 8. Jabae Can Jofresa 9. Can Parellada "A" 10. F.C Rubí Nord

Benjamí (grup 5) 1. CN 'Terrassa "A" 2. I D San Loren /o 3. Can Parellada 4. CV. Maristes "A" 5. San Cristóbal "A" 6. Sant Pere Lumen "A" 7. C E I P Pere Viver "A" 8. F'scola Avenç "A" 9. CN Terrassa "IV 10. Col·legi Vedruna 11. CE Sant Cristóbal "IV

Benjamí (grup 6) 1. Can Parellada "IV 2. C N Terrassa " D " 3. Col·legi Vedruna "B" 4. San Cristóbal " D " 5. San Pere L u m e n " B " 6. Jabac Can Jofresa " C " 7. San Cristóbal "C" 8. U D San Lorenzo 9. C E I P Pere Viver " B " 10. Escola Avenç " B " 11. C E Maristes " B " 12. C E I P Sant Llorenç

Aleví (grup 1) 1. EE Foiró 2. CE Maristes "A" 3. C F Matadepera "A" 4. CE Maristes " B " 5. C F Viladecavalls 6. U D Mira-sol-Adesa 7. C F Maurina Flgara 8. Joan XXIII 9. Jabac Can Jofresa 10. C F Matadepera " B " 11. l i E Castellbisbal "A" 12. UE Castellbisbal " B "

Aleví (grup 2) 1. C E I P Bisbat d'Egara 2. Col·legi Montcau La Mola 3. Escola Pia "A" 4. Escola Pia " B " 5. Escola Avenç 6. Col·legi El Cim 7. Col·legi Petit Estel 8. Col·legi M. Auxiliadora 9. Escola Ribas 10. Col·legi Vedruna 11. Col·legi Schola 12. Col·legi Liceo Flgara

FUTBOL A l l

Infantil 1. C E Maristes "A" 2. Escola Pia "A" 3. Escola Pia " B " 4. Escola Pia (CAD) 5. Col·legi Dosa 6. E E Foiró 7. Col·legi Sagrat Cor 8. Col·legi Vedruna

Cadet 1. EE Foiró 2. C E Àgora 3. Escola Pia

ELS4CAlVn*e Divendres, 4 de juny de 1999 41

s

'Vi*!* % •i ' i -

1

'••. $' '-:íw' ;:í*:;:'T"

.MÈS

Candidata la presidència de l'EMD

•£•% ïi&K.£

x

ï V, **»

SÍ3<

ï*; *» » ' *

:* 3 .

'V

I

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

OS4CANT0NS

^j f M Espectacles

Lulturu 42 Divendres. 4 de juny de 1999

H o m e n a t g e s

L·s dues últimes interpretacions de la vetllada van omplir rescenari de gent i l'ambient d"emoció FOTO: XAVI l ARRÒSA. La família de Roig i Falcalde van agrair al públic la seva presència ahjardins F: X.I..

Sant Cugat homenatja Pilar Roig La comissió organitzadora prepara més activitats en record de l'ànima de Fusió

L'esperit de PBar Boig va reviure aquest Pilar Roig està més viu que mai. No Ja de famiRars, institucions, entitats i tots tuar en record d'aquesta santcuga-cap de setmana per tot Sant Cugat. Les desenes i els centenars de perso­nes que van assistir a uns i altres ac­tes d'homenatge tant dl» D nota com dfci-menge, testimoniaven que el llegat de

el llogat com a persona, ni com a fun­dadora de l'escola Fusió, sinó per so­bre de tot com a educadora de sensi­bilitats artístiques. L'emotivitat i, en molts moments, l'emoció a flor de pell

els santcugatencs assistents, van ser presents en tots els actes. Dissabte al matí s'inauguraven els Jardbts de PBar Roig, jornada durant b qual totes les en­titats locals van cantar, tocar, basar i ac-

tenca. Diumenge, després dels espec­tacles de ritmica, dansa i musica al Te-

assegurava que l'homenatge a Pilar Roig no ha fat més que començar.

RUTH CASALS

"Ara hem de veure com continuar, perquè és clar que aquesta tasca no pot acabar aquí. Queda una porta oberta", assegurava Gemma Na­varra en nom de la Comissió Pilar Roig, després de l'espectacle de diumenge al Teatre-Auditori. La resposta del púbhc santeugatenc durant dissabte i diumenge va ser prou càlida com per encendre l'es­purna de futures activitats a gran escala en memòria de la tasca de Pilar Roig. "Han sortit algunes ini­ciatives, com ara un cicle de con­certs estable, o la construcció d'un auditori de petit format a Sant Cu­

gat dedicat a la música instrumen­tal que fa falta per a les entitats lo­cals. També vam pensar en un Con­curs Pilar Roig, perquè la il·lusió de la Pilar era que els joves músics es­tiguessin molt estimulats pertot arreu, tant pels mestres com per les entitats externes que promoguessin concerts i que els permetés agafar experiència en públic, que és cl que necessiten els músics", indi­cava Navarra.

Un homenatge per sempre

L'alcalde de Sant Cugat, el marit i els fills de Pilar Roig van agrair als santcugatencs la seva presència a la inauguració dels Jardins de Pilar Roig. Durant Tacte es va descobrir

un mòdul de marbre negre, amb una reproducció sobre ceràmica del dibuix de Pilar Roig fet pel seu ma­rit, Ferran Martí, damunt el qual es poden llegir en grans lletres pla­tejades el nom dels jardins, situats a la cantonada de pla del Vinyet amb Canovas del Castillo.

"Havíem de trobar un lloc en­tranyable, com ella, i que servís per recordar-la per sempre. Penso que aquests jardins, per la proximitat amb l'escola Fusió, és un lloc molt adient Es necessita que algú com vosaltres es proposi fer un home­natge com aquest i vincular-hi a molta gent, com és el cas. En els darrers 25 anys han passat per Fu­sió més de cinc mil persones i totes elles han adquirit un coneixement

que dóna sensibilitat, el mateix que la Pilar transmetia", digué Joan Ay­merich durant la inauguració dels jardins.

La identitat pròpia

Durant tot el dia, el claustre del Monestir va estar obert al públic per oferir l'actuació de múltiples entitats santeugatenques com els Bastoners i el Grup Mediterrània de La Unió, el Cor Infantil Sant Cugat, el Cor Aulos i l'Òpera de Cambra de Sant Cugat, Teatre Obert de Valldoreix i l'Esbart Sant Cugat, entre d'altres, que van ballar, cantar i actuar en els diferents pas­sadissos del claustre i també al jar­dí central.

Diumenge al vespre amb la Música i dansa en record, l'Institut Joan Llongueras i l'Escola de Dansa Isa­bel Porcar de Barcelona, juntament amb l'Escola de Dansa Laura Es­teve, van retré a la primera part el seu homenatge a Pilar Roig. La se­gona part, on van actuar, i molt bé, les diferents orquestres de Fusió, així com el Cor Jove de l'escola, va acabar amb la Passió segons sant Joan, de J. S. Bach, i Paraules al vent, amb música de Carole King i lletra de­dicada a Pilar Roig pels seus alum­nes, interpretada per l'Orquestra Fusió, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor Jove Fusió i la coral del CMSC, amb la participació dels dos fills de Pilar Roig, l'una al violí i l'altre a la bateria.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas W R I i y Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctro. de Cerdanyola, s / n - Q819Q Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

ELS ÍGUVTONS Divendres, 4 de juny de 1999 Cultura 43

T e a t r e

Shakespeare arriba a la nit santcugatenca amb la força de Bieito

La companyia dedica Pobra al desaparegut Ramon Teixidor

Ò p e r a

R.C.Z. - Sant Cugat -

Sant Cugat va escoltar atent el darrer Shakespeare en ca­talà, el Mesura per mesura de Calixto Bieito, produït pel Te­atre Nac iona l de Ca ta lunya (TNC) . Amb totes les faccions de l 'autor britànic i la marca de la casa Bieito, l'obra trans­corre amunt i avall d 'un esce­nari en forma de rampa i de­cadents parets renaixentistes. Aquesta obra coral interpreta­da per múl t ip les actors i di­verses cares conegudes , com ara les de la s a n t c u g a t e n c a Laura Conejero, o SVlingo Rà­fols, David Selvas, Boris Ruiz, Carme Sansa i Ferran Rané, va ser dedicada al company de repart iment Ramon Teixidor, mort la mateixa se tmana en què Mesura per mesura arriba­va a Sant Cugat. "Ha estat molt emot iu , per­què aquesta va ser la seva da­rrera obra", deia Mingo Ràfols a la sortida de l 'escenari. "Ha passat, però, una cosa i és que feia dies que no la fèiem i pot­ser s'ha creat un impàs, per­què el ritme no era l 'adequat , la distància amb la gent fa que no sàpiques si l 'estan seguint o no, excepte quan el públic riu, que sí que ho sents" , afe­gí-

A Mesura per mesura s'hi po­den veure un duc disfressat

Itsintnut :, \i nt\fn,nt vmpit mipliuuti'•> '/• personatges AV.Y. 1.ARRÒSA

de frare a qui ningú reconeix, una t robada p r o h i b i d a a m b amants que no són els espe­rats , però q u e passen desa ­percebuts, un judici final... tot

Ràfols: "Es una funció complicada,

s'ha d'estar molt atent, però té un bon

repartiment"

allò que no faltaria mai en un bon Shakespeare."És una fun­ció compl icada , s 'ha d ' e s t a r molt atent , però penso que és

Crítica

un producte amb un reparti­ment molt bo", assegurava Rà­fols.

Tot plegat adaptat a una Me­na atemporal , però marcada­m e n t ac tua l . "Cal ix to volia adaptar-ho a una ciutat o un país que fos proper a nosal­tres; per això l 'estètica, a part de contemporània , té alguna cosa una mica spanish, com els barriobajeros que són una mica xu/os, com dels anys 70. els po­l í t i c s , q u e són una mica aquells polítics de la foto quan sur ten a les inauguracions. . . amb això ho volia acostar una mica, però t a m b é és q u e el text del Shakespeare t 'ho per­met" , indicava Ràfols.

Res de nau sota el sol

TEATRE: Hfentmtpermewm', de WiUiam Shakespeare. Tra­ducció de jmep M* de Sugarm. Direcció; CaSxtú Bàií». Interpreti: Mtigo Ràfols, David Stfoas, Quim L·àna, Judo Manri­que, Ferran Rané. Boris Ruiz, Ma­nuel Dueso, Laura Conejero. Carme Sansa, Pep Cortés, Teresa Valliero-sa. Cor de dones i mús'us. Música original: Joan Alavedra. Moc i dia: Teatre-Auditori. 28 de' maig.

Shakespeare estrena aquesta comèdia, que voreja els precipi­cis del tràgic, l'any 1604. Ha plo­gut mok des d'aleshores, però an» mateix, Hegïnc ei diari i mirant els telenodcies ert plena cam­panya electoral, trobem noms, fets i To$tr«$ çue podrien sortir a l'escenari a representar la seva història i mostrar idèntics nivells

de £»«apçiJt#t^poéfi*sí»i dlnv moralitat, Per explicar aquesta faula, e* què la marxa de! ów débea e» mans d'un s^ersmesí home jsst, Asgeín, tot el poder que k luxúria &rà ttantoikr, amb l'us incorrecte de la ïiei, Bieito disposa d'un grup d'actors i ac­trius de qualitat i Juga, amb el pum d'excés que el caracterit­za, situacions portades Sns a les ultimes conseqüències, amb trets feïiímam (el cor de dongs i els músics), interpretacions prò* pies; de cabaret alemany {Rafié i Dueso, bàsícameat), tols, de dra­matisme estripat (Sansa i julio Manrique), contenció erfcac/ (0uim Leeírm i Boris 8u«),*pàs insegur per te corda fluixa (0a-vid'ServSs) a qui caldria catdar o^kgem^&^ge&Ke&ti am­bigüitat» {Mingo Ràfols) i una memorable actuació* donada

tltatdetper-aejero, sen­

se oblidar ía resta d^terprets, iots cornets: El ritme imposat per la bàtuk del duc, que se'ns presenta amB un recurs qae tro­bem sovint al teatre renaixen­tista, cl de la disfressa -en aquest cas de frare-; pren el do de Pu-biqüítat pis*- anar desfem la tro­ca d'̂ rrta trama que, al final, ser­virà perquè es faci justícia, la justícia deí «enyor, òbviament, que no vol dÉ-pas la victòria de ta raó 1 l'equanimitat, sinó el fi­nal que aques* mateix senyor farà a la seva mesura, cot dient a Isabel, Ja jove i vjttuÉK» novícia; 'Totel que $$ meu és vostre, tot et que és vostre és meu. Que em dog«jn al palau t allí tothora sabïieique'eoltve' que se sàpi­ga, si encara no es veu clar." Qui

L'autor de l'òpera és Rossini. FOTO: CEDIDA

4 El barber de Sevilla'

tanca la temporada

catalana d'òpera

R.C.Z. - Sant Cugat-

Fins i tot la productora Warner Bros va realitzar un episodi del conill Bugs Bunny que reproduïa còmicament aquesta òpera. El Figaró que, en broma o no, tot­hom haurà entonat o sentit en­tonar, el personatge més desta­cat de l'òpera El barber de Sevilla, amb música de Rossini , serà demà a la nit dalt l'escenari del Teatre-Auditori. Una de les més famoses i més divertides crea­cions del bel canto del segle pas­sat, que tancarà la temporada del Cicle d'Opera a Catalunya amb la producció de l'Associació d'A­mics de l 'Òpera de Sabadell. To t i q u e en el darrer segle Ilbar-biere di S'wiglia ha estat una de les òperes més aplau­dides, el dia de la l l l l i l l l l l l seva e s t r ena al Teatre Argentina de Roma, el mes de febrer de 1816, la seva representació va ser motiu d'al­darulls força violents. L'existèn­cia d'un altre barber, del compo­sitor Giovanni Paisiello, va fer que la del jove Rossini fos con­siderada com una provocació. Passats els anys, però, la presi­denta i directora general de l'As­sociació dels Amics de l'Opera de Sabadell, Mirna Lacambra, assegura que l'èxit d'aquesta obra és degut "a la perfecció de la seva música i al seu argument còmic".

Intrigues antigues

/ / barbiere di Siviglia explica la història de Rosina i el comte d'Al-

maviva, que, enamorats, comp­ten amb l'oposició del pare d'e­lla per relacionar-se. El perso­natge que dóna nom a l'òpera, Figaró, el barber amb més ínfu­les de la ciutat, els farà d'alcavot i els durà fins a l'altar del notari, on podran casar-se d'amagat. En aquest muntatge vallesà, Pau Monterde ha potenciat una po­sada en escena "molt teatral, amb una escenografia enriquida", se­gons Lacambra, respecte a l'an­terior programa presentat el 1995.

Els personatges

La canària Nancy Fabiola Her­rera serà Rosina, "jo dic que és la

successora de Teresa Bergan-za", afirma La­cambra. Ramon Gener interpre­tarà un Figaró "molt extraver­tit", i el comte d'Almaviva serà

l l l i l l i l f i l l i Jon Plazaola. El

pare de Rosina, Don Bartolo, tindrà la veu de Francisco Valls, i Don Basilio, la de Josep Picres. Els posarà mú­sica l'Orquestra Simfònica del Vallès.

L'òpera del futur

Els Amics de l'Òpera de Saba­dell han dut El barber de Sevilla a la seva ciutat, a Reus i a Giro­na, en aquest darrer trimestre de la temporada. Actualment aques-ca associació està gestionant la possibilitat d'una gira pel Japó l'any 2001, i aquest estiu aniran a Brasil i Uruguai amb el seu munta tge dWïda. La propera temporada l'obriran amb Maria Estuarda.

La prestigiosa mezzosoprano canària Nancy

Fabiola Herrera serà Rosina

44 Cultura HLS<? CANTONS Divendres, 4 rle juny de 1999

Exposicions

Uart terrassenc omple els dos espais de Canals Galeria d'Art

{Inflamant Ferrari vermell és la peça més sorprenent de les mostres

R.C.Z. -Sant Cugat -

Si les obres de l'artista de Mata­depera Fidel Balaguer provoquen l'espectador, els títols són direc­tament com picar-li l'ullet. Kntrar a la Sala 1 de Canals (ialeria d'Art fins al proper 30 de juny assegu­ra, com a mínim, la sorpresa. "Jo faig l'acció. I ,a reacció ja no la puc controlar. Si provoca bon humor, doncs fantàstic. F.l que pretenc sempre és la sorpresa, això sí, el concepte de sorpresa creativa. Aquest és l'objectin", deia Bala­guer durant la inauguració de l'ex­posició aquest dimarts. Amb Miri, miri, Miró, Desayunoy merienda ideal o amb Atrévete, en què l'artista ens convida a xiular a Raimon, aquest creador i pu­blicista fa un homenatge a mar­ques com el Cola-Cao, Paco Ra-banne, Danone o a l'artista Antoni Miró. "És un petit homenatge a creadors i objectes, com ara el Fe­rrari, que per a mi és una obra d'art. És una mirada enrere. M'in­teressa el creador que és més que

Fidel Balaguer busca amb les seves instal·lacions i els seus quadres la sorpresa dt

un professional, el concepte d'ar­tista polifacètic", assegurava Ba­laguer.

Obres amb pell

I a la Sala 1 d'aquest espai d'art, acabada d'arribar de Viena, expo­sa la també resident a Matade­pera Anna Rabal. Les seves peces

treballen buscant la mirada de l'espectador en dos nivells. "Són d'estil abstracte sempre amb un component geomètric i fragmen­tat. És com un joc d'entreteni­ment, m'agrada fragmentar-ho tot dins una unitat. M'agraden els motius grossos, que hi hagi un pri­mer impacte, un primer cop d'ull, i que n'hi hagi un segon, que és

l'tspeitadot 1' 010. XAVI LARROSA quan la gent entra en el tema", explicava Rabal. "Tot el que ens pot agradar per la vista, a l'ésser humà ens agrada tocar-ho. Sem­pre intento que les meves obres tinguin pell. M'agradaria que el públic toqués l'obra", afegia l'ar­tista sobre les seves obres, que treballen amb tots els tons de co­lor, però sobre una capa fosca.

El taller l'Obrador mostra les seves arts

R.C.Z. - Sant Cugat -

Les noranta alumnes del ta­ller d'art l 'Obrador exposaran les diferents obres que han re­alitzat durant tot cl curs. L'ex­posició s ' inaugurarà aques t diumenge a la Sala 2 de la Casa de Cultura, on es podrà visitar fins al proper dissabte, de dos quarts de dotze a dos quarts de dues als matins i de dos quarts de set a dos quarts de nou a les tardes, i on la directora de l'es­cola, Loli Hèlices, podrà indi­car al públic la tasca realitza­da.

"Al taller ve gent que abans mai no havia tocat els pinzells ni cap altra eina i gaudeixen moltíssim veient el que es pot arribar a fer", indica Hèlices. A l 'exposició es podrà veure tapís, escul tura , mobles res­taurats , vidre emplomat , re­taule acrílic, pintura sobre seda i sobre roba i també exemples de decoració sobre fusta, tre­balls que realitzen les alumnes del taller que que fa 18 anys que funciona a Sant Cugat.

A r t

Caycedo exposa simultàniament al eonsulat colombià i a la Costa Brava

Lartista santeugatenca va participar al certamen Donart

R.C.Z. - Sant Cugat -

L'artista santeugatenca Marina Caycedo mostra la seva darrera obra en dos àmbits diferents. Des d'ahir al eonsulat colombià de Barcelona, representació del país que la va veure néixer, jun­tament amb altres 17 artistes d'aquella nacionalitat, a l'expo­sició l'na mirada a través del arte, que es podrà veure fins al 18 de juny.

Des del mes d'abril, Caycedo exposa els seus olis a l 'Hotel Restaurant Can Ceret, de Sant Pere Pescador, en una mostra que serà oberta fins al setembre. L'obra de Caycedo retrata, bàsicament, paisatges FOTO: CF.DIDA

C r í t i c a a r t

Un passat present TATIANA BLANOUÉ

lloc: Pou d Art Autor: Col·lectiva de 3 artistes Obm: Olis dl tela Dettes: fitis al 9 de juny

Tres artistes, tres tendències, tres maneres molt diferents de viure, de veure les coses, de senrir-les. Tres in­teressos que parteixen de tres móns absolutament diferents. Tots tres, però, ens mostren un ventall de sen­sacions, sentiments, inquietuds i caràcters. Fn definitiva, tres vides que segueixen el seu curs, però sem­pre amb la utilització de llenguat­ges dispars.

La força d d color, la latent alegria de la vida que desprèn l'obfa de Marta Aguas, és totalment irrebati­ble, tot i que no hauria de ser felici­tat pel fet de ser colorista, però bé, això és el que primer podria des­prendre's de les seves pintures quan t'hi trobes al davant

Gruix pictòric, pinzellada decidida, ferma. Potser el que més em frena és la coherència temàtica, la cons­trucció de l'espai. Tot però, queda relegat en un segon tcmie, donada l'energia pictòrica que d'ella es desprèn. De sobte, ens trobem en un món on la poesia i la construcció de l'espai se'ns mengen per la seva subtilesa pictòrica. C)n les línies apa­rentment geomètriques es conver­teixen en pinzellades arquitectòni­ques que eleven espais exteriors, i on a través de les finestres podem veure el transcurs de la vida d'algú que té molt a dir.

Colors sempre càlids que ens fan de guia en una ciutat aixecada mit­jançant la capacitat creativa de qui ho ha realitzat Un entorn ple de di­ferents moments, segurament vis­cuts per l'artista, Anna Riverola, en què les fletxes expliquen quins ca­rrers poder seguir.

CATALONIA C E R À M I C

Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

ELS4CAIVIWB Divendres, 4 de juny de 1999 Cultura 45

Mat i lde Salvador. Compositora

Jo crec que s'ha de treballar sempre intentant fer país"

Ri 11 i CASALS

- Sant Cugat -

Ha vingut a Sant Cugat per conèixer personalment al (ior Au-los. agrupació coral que el proper 15 de juny cantarà les seves 5 .w-(Idiifs vegetals al cicle de concerts organitzat per Ics editorials mu­sicals Roileau i Clivis, conjunta­ment amb l'SGAE. Matilde Sal­vador (Castelló, 1918), Medalla d 'Orde la Universitat Jaume I i Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, entre d'al­tres, és una de les poques com­positores catalanes contemporà­nies que encara dóna guerra sobre el pentagrama.

- 1 per què sardanes cantades? - Perquè jo penso que la veu

humana és l'instrument més me­ravellós que pot donar música. La veu humana és molt expressiva i molt bonica. En quasi tota la meva música, per no dir tota, sem­pre intervé la veu humana per­què m'agrada molt.

- Creu que hi ha res que dife­renciï la seva musica, que tin­gui la marca de la casa?

- J o mai no vull parlar de la meva música, ja l'escoltaran els altres. Bàsicament, treballo amb les es­cales que caracteritzen la música mediterrània. Però, sobretot, jo faig les coses quan cm ve de gust i perquè em ve de gust. I penso que si jo em diverteixo, i jo faig les coses només quan em diverteix fer-les, tinc probabilitats de di­vertir els altres. A més, jo faig les coses per veure si puc aportar al­guna cosa a la nostra cultura. A la fi, si ho aconsegueixo, hauré dei­xat el meu granet de sorra. I si no, com a mínim, m'hauré divertit. Jo penso que s'ha de treballar sempre intentant fer país.

- Està treballant en res actual­ment? - Si no es treballa, es rovellen

les frontisses. Recentment he fet les il·lustracions musicals d 'un misteri que va aparèixer a Caste­lló. Sempre s'ha de treballar. - No para mai? - De tant en tant s'ha de parar,

perquè tampoc no és qüestió de fastiguejar els altres fent massa cosa, no? I perquè un no s'ha de repetir.

Salvador ha escrit ballets, misses i òperes

— Pot desconnectar, però? - Si agafo un llibre de poesia i

aquell text em motiva, aleshores escric. Però sense ganes no faig mai les coses, perquè si no sur­ten fredes. I les coses no han de ser fredes, han de ser fetes en ca­lent perquè si no no transmeten res a qui ho escolta.

i ha musicat molts poemes cntalun·· I \ I

— Per què hi ha tan poca mú­sica de compositores?

- P e r q u è els h o m e s , a la prehistòria segurament devien usar la dona, puix que ara encara hi ha massa homes que usen la dona. És clar que també en te­nen una mica de culpa les dones, perquè hi ha moltes dones que

això de ser dona objecte els és molt còmode. Jo mai no he tin­gut cap problema en la meva pro­fessió pel fet de ser dona, i pen­so que igual que jo pot haver-hi moltes dones que no n'haurien tingut cap si s'haguessin posat a treballar. Ara, la música té un ofi­ci més llarg d'aprendre que cl d'escriptor o el de pintor. I com que les dones han estat sempre molt enfeinades a cuidar els fills i a treballar moltíssim més que els homes, encara que els homes creguin que no, doncs no han tin­gut temps de dedicar-lo a una pro­fessió com aquesta. Però potser han pogut ser escriptores o pin­tores. I que consti que jo em sen­to una pintora frustrada.

- Però vostè pinta... - Jo pinto sobre vidre i només

ho faig des de l'any 1983.1 ho faig perquè em diverteix. 1 igual que en la meva música, Ics meves pin­tures tenen molt a veure amb les nostres tradicions populars. Per exemple, jo pinto molts sants de la nostra cultura.

- Vostè també ha fet música religiosa i pinta sants. Això és força escàs en els nostres dies.

- Però no és que sigui beata. No té res a veure, a mi el que m'ins­pira és la bellesa d'uns textos, que han passat pel sedàs del temps i l'espai. I també ho vaig fer perquè a València no teníem ninguna missa cantada en el dialecte va­lencià, per aquesta mateixa raó vaig escriure dues òperes cantades en valencià.

A r t i s t e s

Els comerciants del centre retran homenatge a Francesc Cabanas i Alibau

Els comerços integrats a l'a­grupació Cent re Vila i la Ga­leria Canals preparen un ho­m e n a t g e a l ' a r t i s t a loca l F r a n c e s c C a b a n a s A l i b a u (1909-1985) que serà en for­ma de "galeria urbana", una iniciativa que acostarà l'obra d 'aques t pioner de la pintura santeugatenca al públic. Du­rant dues s e tmanes , tots els comerços dels carrers Santa Maria , Xer r ic ,

" V o l d r í e m q u e e l c e n t r e his tòr ic de la c iu ta t fos una zona de divulgació cultural a més d 'una zona comercial. La iniciativa està molt abocada al públic i al carrer", ha explicat a E L S 4 C A N T O N S Agustí Gu­

tiérrez, de l 'agrupació Cent re Vila.

D e momen t , no s 'han con­cretat encara les dates en què se celebrarà l 'homenatge, però

començarà pos-

plaça Dr. Gal- Durant quinze dies si b l e m e n t a la

tés i les Gaie- eh aparadors de les prime;a .q"in.-n e s Santa Ma- -f zena de juliol,

botigues del centre després d e i s dies i activitats

n a e x p o s a r a n c o m a m í n i m una pintura de Cabanas Alibau al seu aparador. La i n i c i a t i v a també acostarà als santeugatencs la trajectòria art íst ica del p intor amb l 'o­bertura de la casa on va viure i on tenia el taller, al pr imer pis del carrer Santa Maria nú­mero 12. I una pancarta indi­carà el pun t en què el pintor va fer la seva primera exposi­ció, a l'aleshores Fonda Tadeo i ara Galeries Santa Maria.

exposaran les obres ^ie,s' „. * _ de la Festa Ma-

de l'artista \ or. " L a idea és

,i'',"y \ fer u n h o m e ­n a t g e a F r a n ­

cesc Cabanas Alibau, perquè fóu un dels p ioners d e l 'art santeugatenc", indica Gutiér­rez.

En funció de la resposta del públ ic , els organitzadors t e ­n e n la i n t e n c i ó d e r e p e t i r l 'homenatge en anys succes­sius, dest inant- lo a diferents artistes locals.

Gra v a c i o n

Els estudis de Jordi Barceló acullen la gravació del CD del poeta J.M. Servia

La producció musical és de Rafael Subirachs R.C.Z.

- Sant Cugat -

El Viatgepoeticomusicalper te­rres catalanes, del poeta Josep M i q u e l Se rv i a , durà l ' e m ­p r e m t a d e S a n t C u g a t . I la durà per triplicat. En primer lloc, p e r q u è la gravació del C D s'ha fet a Sant Cugat. En segon lloc, perquè s'ha fet als estudis de Produccions Jorba-sa, del santeugatenc Jordi Bar­celó. I en tercer lloc, perquè al costat de poemes de Miquel Martí i Pol o del mateix Ser­via, hi haurà poemes d 'un al­tre santeugatenc, Gabriel Fe-rrater.

La gravació de Viatge poetiro-musicalper terres catalanes ha acabat aquesta setmana i es­tarà a la venda a partir d 'octu­bre , p o s s i b l e m e n t de la mà d 'Edic ions 62. El nou format del t r eba l l de Servia arr iba després de la ja tercera edició de Patriarca de la llum, el da­rrer llibre del poeta, editat per Columna.

Jordi Barceló acompanyarà

Jordi Barceló. FOTO.X.L.

aquesta nit l 'Escola de Dan­sa Laura Es teve al Casal Cul­tural de Mira-sol , amb l ' e s ­pectacle Elles, e spec ia lment coreografiat per a l 'homenat­ge que el cap de setmana pas­sat es va fer a Pilar Roig al Te-atre-Auditori .

Aques t mús ic i composi tor santeugatenc tocarà el proper dijous acompanyat de la seva

o r q u e s t r a de sw ing , la Big Band, a Madrid en la conven­ció anual de la companyia aè­ria SwissAir. Aquest dimarts va oferir una actuació a la Sala Oval del Palau Nacional de Monjuïc en el sopar de clau­sura d 'una convenció del gre­mi del ciment.

A la Big Band, agrupació co­n e g u d a pels s a n t e u g a t e n c s després de diverses actuacions al Teatre-Auditori, s'hi troben p e r s o n a t g e s com M a t h e w s Lee Simón, trompetista nord-americà habitual en l 'orques­tra q u e a c o m p a n y a M i g u e l R ios , i el saxofon i s ta c u b à Jimmy, qui ha actuat al costat dels seus homòlegs Lucrecia, T i to Puen te , Cèlia Cruz o el grup Irakere.

Així mateix, amb música del també santeugatenc Joan Cots i e) mateix Barceló, els subs­criptors i compradors habituals d ' a q u e s t s e t m a n a r , p o d r a n gaudir del C D del col·leccio-nable Mites i llegendes de Sant Cugat que p roperament es re­galarà amb Els 4 Cantons.

46 Cultura Ï L S /C41VF0NS Drvene/res. 4 de juny de 1999

Inauguracions

CEspai Lluís Ribas tanca temporada amb un recull dels expositors

Predominen en la mostra les teles a Voli i F estil figuratiu

R.C.Z. - Sant Cugat -

Com allò del resum de les mi­llors jugades després del partit tic futbol. l'Kspai Lluís Ribas ( :iub d'Art ha fet l'aposta de tan­car 1 LI temporada 98-99 amb una exposició col·lectiva, que mostra tots els artistes que hi han ex­posat.

Cruanas hi exposa dues aqua­rel·les i tres olis. Bordallo una aquarel·la dels aiguamolls de l'Empordà. Vives Eierro dos di­buixos i aquarel·la de la boque-ria. De I .aurentino Martí es po­den veure dues aquarel·les de tlors, de Pascual Bueno olis de diverses ciutats i de Martró (tots tres van compartir la sala fa po­ques setmanes) es poden veure tres peces de tècnica mixta en què els protagonistes si'm les do­nes. Així mateix s'hi exposen dos olis de Morató Aragonès, dos olis de l'hiperrealista Jordi Prat i quatre olis dels germans Ramon i Josep Moscardó.

/ '/• ••[UII l ////• AVw> ili^'1-.u d'un fons il'iiii i '/>/>lalititit en L·i pnituiu //: "A mi m'agrada presentar pin- Aquesta vintena de quadres for­

tors en els quals confio i la pri- ma part del fons d'art que té la ca­mera sensació que m'agradaria leria i que compta amb una col·lec-que tingués el visitant és que eió de niés de vint artistes de he escollit aciuestcs teles amb primeralínia. "Voldria que la gent carinyo. Tot són grans artistes, se senti aquí com al menjador de fet que facilitarà que el públic casa, amb la \ isió d'aquests pintors pugui admirar les obres", indi- que segurament qualsevol perso-cava Lluís Ribas. na voldria tenir", assegurava Ri-

iiHitim l-O/O . V i l / / 1/ÍKO.S 1

has durant la inauguració de l'ex­

posició. que estarà oberta fins al 30

de juny. Kl únicament oficial del curs serà

el proper 21 de juny, diada de sant Lluís, quan l'artista oferirà un so­par amb canuda d'havaneres i cre­mat per celebrar l'arribada de l'es­tiu i el seu sant.

Celebració dels dos anys del Cor de Cambra del Monestir

R.C.Z.

Kl Cor de Cambra del Mones­tir celebrarà el proper divendres 11 de juny el segon aniversari de la seva fundació. Coincidint amb la festivitat del Sagrat Cor de Je­sús, el cor realitzarà el concert a partir de les nou de la nit, amb un repertori de peces tant reli­gioses com profanes que recor­reran un calendari musical que va des de l'Edat Mitjana fins al nostre segle. A la primera part se sentiran peces com Ale Epsalite (s. XIII) i d'altres composicions religioses de Victoria. ("asanovas, Haydn i Calius. A la segona part, de caràcter profà, el cor repassarà alguns temes que aniran des dels anònims del s. XV fins als espiri­tuals negres.

Els 17 cantaires del Cor de Cambra del Monestir, dirigits per Oriol Camps, són majoritària­ment de Sant Cugat, però l'a­grupació té altres veus tic la res­ta de la geografia catalana.

L'agrupació coral acompanya ha­bitualment els actes religiosos que se celebren a la parròquia.

A t t

Mercart a l'Esbart posarà a la venda l'obra de dotze

artistes locals

R.C.Z. - Sant Cugat -

Do t / e artistes santeugatenes participaran en el 2n Autoser­vei de Pintura de Peti t For­mat Mercar t a I' E s b a r t , q ne e n g u a n y serà entre el 1 9 i el .>() de j u n y . A q u e s t a mos ­tra. organitzada per Pe t i t For­mat S.L., amb la col·laboració de I' E s b a r t S a n t C u g a t , Més Marcs i Ei.s 4 C A N T O N S

comptarà enguany amb la par­

ticipació de seixanta artistes de tot Catalunya, que posaran a la venda un total de mil cine-eentes obres d'art de petit for­m a t , a m b un p r e u q u e oscil·larà ent re les vuit mil i les v in t - i -vui t mil pes se t e s .

Aproximada-

Enguany s'accedirà mcnc-l,na tcrccra

part dels artistes

al Mercart per la (|UL i li haurà en-

cantonada del -lKiny hi parti" cipara per prime-

carrer Migdia amb ra vegada. el carrer Ba/mes Kinpremla locaI

són Adolf.

Els santeuga­tenes participants

Tatiana Nlanqué, Maria Ca rme Cas te l l sagués ,

/•//ultir\[Mihl<iiinn\ tl MínimluiiiliKuiitlaiiiiiiiniiiiistiai F()'I'():X. /..

Cèlia Conesa, Montserrat Grà­cia. Cr is t ina M é n d e z , Jordi Pastor, Imma Pueyo , To ton Rosillo. Silvia Sànchez, Cris­tina Segura i Cèlia Serra.

Al Mercart s'hi podran veure

i a d q u i r i r p i n t u r a , g r a v a t , il·lustració i dibuix originals i no més grans de 55x46 centí­metres. El dia de la clausura del Mercart es realitzarà una subhasta d 'una obra de cadas­

cun dels artistes participants, obres que també participaran en el concurs organitzat per Caves Nadal , que està dotat amb tres premis de cent mil. se tanta-c inc mil i c inquanta mil pessetes. La recaptació de­ia subhasta anirà a parar a l'Es­bart Sant Cugat, seu del Mer­cart, que estarà obert al públic tant els dies feiners com els festius entre les sis de la tarda i les deu de la nit. Els dies fes­t ius t a m b é es podrà vis i tar l 'autoservei de pintura entre les dotze del migdia i Ics dues de la tarda.

Algun is canvis

La primera edició de Mercart ja va ser al local de l'Esbart Sant Cugat i enguany l'entrada al re­cinte serà més fàcil, perquè serà per una porta que dóna accés a la part més nova de l'entitat, a la can tonada del carrer Migdia amb el carrer Balmes.

CENTRE DEIA IMATGE Pkç» d* U OÉM* 9 - M 89 87B « 74 - Smt

Idigital B teu distribuïdor de cameres poW i material digital Kodaka Sant Cugat

Ofertes recomanades A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a Z00N et donem la màxima qualitat 1 al millor sarvall

U n .1 n c l i • j .1 . i n e n 1 0 . Ü 0 0

m+mtM 41.100 f » . (MHWIM)

ELS ÍCAIMONS Divendres, 4 de juny de 1999 Cultura AI

El r e p o r t a t g e

La masia de can Ferré era del 1708 i fou l'origen de Vila Joana, on hi ha ara el Mu­seu Verdaguer. El dia 10 hi haurà diversos actes per l'aniversari de la mort del poe­ta, l'any 1902. Tocant a Sant Cugat i al mig de Collserola, que aleshores era anome­nada serra de Vallvidrera.

Verdaguer i la muntanya: Collserola, un altre Pirineu

"Jo sóc raltre" (Jean Racine)

M A R Í À N G E L A ROVIRA

- Sant Cugat -

L'Atlàntida i Canigó són, amb d'altres obres, cims de la poe­sia romàntica catalana. El pa­radís perdut, l 'enyor i els som­nis hi eren centrals . Mossèn Cinto Verdaguer havia viatjat dins i fora del país. Li comen­taven la be l lesa d ' a q u e s t e s m u n t a n y e s com un bon lloc per v iure-hi , i va afegir que també ho era per morir. Des ­prés d 'una vida plena de ten­sions dramàtiques, hi va arribar un mes de maig per refer-se, ja molt malalt, i va acabar-hi la seva vida al cap de vint dies.

Sembla que volia ser enterrat a la pe t i ta església de Santa Maria, baix al fondal, lloc en­cara una mica perdut , segles enllà, amb el cement i r i pet i t enganxat a la façana. Allà hi havia un rector q u e el volia convertir, convençut com la je­rarquia que Verdaguer havia anat per mal camí. El seu cadà­ver fou portat al Saló de Cen t d e B a r c e l o n a e n m i g d ' u n a gran commoció ciutadana. "Ni s 'assemblava a res conegut. . . era una manifestació estranya i nova.. ." deia el gran perio­dista Gaziel d 'aquel l aplega­m e n t de 300 .000 p e r s o n e s . Havia mort un clàssic de la grandiloqüència i l 'esperit po­pular.

S'havia acomplert la seva vi­sió: "Baixo a la sepultura, pels anys e m p è s . " A b a n s , p e r ò , passà dies de glòria i de per­secucions, viatges a Rússia i Europa, Terra Santa i Cuba . Coneixia també el país, pam a pam el Pirineu i altres serres.

Val lvidrera i Sant Medir

"S'esbadella entre muntanyes! eixa vall fresca i gentil... Per aqueixos cims de serra/ lo vostre olor escampau! fent sentir a nos­tra terral los efluvis del cel blau.I Naix una font cristallinal de vos­tra capella al peu... De la vostra aigua bevia! lo gloriós Sant Me­dir./ Amb qui el palmó compartia/ lo gran Sever quan morí".

La inspiració de Verdaguer foren les cançons i rondalles populars. El seu èxit començà als Jocs Florals del 1875, quan tenia 30 anys, on acudí vestit de pagès , tal com se sent ia . Amb la crisi espir i tual d ' uns

anys després, criticat pels seus deu tes i pels exorcismes que p rac t i cava , fou e x p u l s a t de Barcelona i reclòs al santuari de la Gleva.

Antoni Oliver - m o s s è n a la Floresta i Bellaterra- és un ex­pert en l'obra verdagueriana. Fa poc ha editat , amb un prò­leg seu, un poema poc cone-

Mossèn Cinto ni es deixava posar preu, no es volia vendre.

Fou perseguit i foragitat de Barcelona

gut i insòlit: Amors d'en Jordi i na Guideta. - És un poema una mica erò­

tic que li van criticar i va ama­gar, deia que se li havien men­jat les rates, però ell no l'havia llençat, només va esborrar al­g u n e s ra t l les . Una ed i to r ia l me' l va voler comprar i no el vaig vendre. S'havia enamorat de la noia del mas de les Heu­res, abans de ser capellà.

Dels conflictes amb la jerar­quia catòlica ens diu que d 'e­xorcismes tothom en feia, ales­hores.

- El que passa és que ell no es deixava vendre... Ara també

En el fondo de un barranco canta un negro con afàn: ay madre, quiénfuera

blanco, aunque fuera catalàn

passa. Si escrius molt bé i no pagues un tribut, res. Mossèn Cinto era molt obert, no tenia ambició, però era conseqüent , quan creia que no s'equivoca­va. N o es deixava posar preu. I el marquès de Comillas te ­nia molt de poder, més que el Papa. Al final li oferien una ca-nongia i res, no J'acceptà. Es­tava al cantó dels que no te­nien res i la gent se l'estimava. Ha estat l 'ànima del poble . Li deien te farem bisbe i ell no vo­lia.

Antoni Oliver m'explica com, sent almoiner del marquès, es­

crivia molt i algú li va fer veu­re que existien els pobres. Aju­dar-los va ser ja, per sempre, la seva preocupació. La seva ajuda a la família Duran - p e r la promesa feta al mor ibund de no abandonar els orfes- va ser malinterpretada, perquè vi­via amb la família. En canvi, sembla que la marquesa li ana­va al darrere sense èxit.

Ment re estudiava al semina­ri de Vic (hores de solitud a la b ib l io t eca , a m b els clàssics grecs i llatins) treballava a can Tona de mestre i pagès. "Po­eta i caminador sóc... fango com un poeta i escric com un fangador." Al mas de les Heu­res hi havia la Roser, de la qual s 'enamorà i li devia inspirar el poema del Jordi i la Guideta , in f luenc ia t per la Mireia de Mistral.

"N'era sa pell rosada i fina/ com tel de ceba, de la nina lo cos dintre la grapa se podia encabir... de catorze anys i mesos era...—re­cordat! pus que amb una rua/ de pobletanes, tota nua/ un cop us rabejàveu al gorg de sota el puig/ i un bordegàs caigué d'un sau-le?"

C o m e n t e m com li demana­ren ajuda per fer un convent dels jesuïtes a Sarrià i ell s'hi negà dient que hi havia molts pobres. L'edifici finalment es bastí a Comil les i cl pagà el marquès . Va tenir confl ictes amb Torras i Bages, també.

- E l van reduir a la fam. Com si ell hagués hagut d'obeir el bisbe... El marqués al principi potser el tenia dominat, però després s'hi enfrontà. Tothom l ' e s t r eny ia i ell no va voler obeir. En religió, la idea d'allò t r an scenden t , que ell tenia , l 'home la necessita. Com els p o b l e s han de t e n i r i d i o ­s inc rà s i a , l ' i m m i g r a n t s 'ha d ' integrar on va.

Davant l 'església de Mont­serrat de la Floresta, els turons arbrats fan verd tot el paisatge, es pot sentir la bellesa de l 'en­torn i l 'enyorança de qui se 'n va, com Verdaguer marxant a C u b a i esc r iv in t L'emigrant. È p o q u e s de crisi que ell re­flectí a Escolta, Espanya, per­què tot un món s'acabava. Allà deien: "En el fondo de un ba­rranco canta un negro con afàn, ay madre , quién fuera blanco aunque fuera catalàn."

El paradís perdut que també

J V i i

J3—"""""v -'

*v;< * f

IH'iK Dibuix d'Eladi Duch a 'Amors d'en Jordi i na Guideta'

cantaren Schiller i Novalis . . . L 'herènc ia franciscana d ' u n món lluminós. El cant a la na­tu ra le sa i el d o m i n i de l ro­manticisme i la fantasia sobre la raó. Forces irracionals i es ­peri t lliure, Byron, Shel ley i Keats, Lamartine i Hugo. Ari-bau i Víctor Balaguer, Aguiló i Rubió i Ors...

Èxi t i persecució, crisi i re­naixença, en el país i en Ver­daguer. Personali tat comple ­xa, s 'ha d i t q u e la so tana li quedava estreta. Gran amant de Catalunya, les seves idees l ' en f ron ta ren a un m a r q u è s q u e ara és e l c e n t r e d ' u n a polèmica per la seva estàtua a Barcelona, erigida a un gran h o m e comerc ian t d ' e sc l aus .

Verdaguer i els deshere ta t s , els d 'aquí i d'allà. Ara vénen del sud en una onada impara-ble, mentre els governs dest i­nen milers de milions en fron­teres impossibles de cameres i làsers. Milions per fer escoles i tallers que farien innecessà­ria la fugida. Gent q u e vol so­breviure, com aquella que plo­rava el seu poeta el 10 de juny d e l 1902, m e n t r e t o t e s les campanes del país repicaven. Ara la campana més humil en­cara toca, amagada a la vall da­van t de la riera, en f i l ada al campanar escarransit de Vall­vidrera. Potser fa un cant per una vida digna, dins l 'obaga on s 'amaga el rossinyol que cantava per al poeta.

M . C a s a s Fins al 24 de juny

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sinol Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

SantiagoRusütol,52- SantCug*del\&Dès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1

48 Gastronomia & S 4 C A I W 0 N S Dkendres. 4 de juny de 1999

Mc Pollastre

2.500 McDonald's

Mc DonalcTs Sant Cugat Centre Comercial

Sani Martí. 10

0 8 1 9 0 - Sani Cugat del Vallès

BILIAR FRANCkS (CARAMBOLA)

BILLAR WIKRICÀ - l'OOI. SI

\J l i JL?JL I J 1 i .,1 x jL 1.1 m •• • ^ ^ m m • •• m m m m ^»" ^

• • mi iiiiii r i • • • i i • • • « • • • i i i i i i ( , ||M||||

BAR REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

BAR MELMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

CUE SANT CUGAT EL JORDI'S ELMESON EL PUNT

Sant Marti, 10 93 589 47 90 93 674 11 18 93 674 10 47 . 670 59 40 01

Bar Musical

Amanides i entrepans CUE SANT CUGAT EL JORDI'S ELMESON EL PUNT

Sant Jordi, 39

Plaça Octavià, 6

93 589 47 90 93 674 11 18 93 674 10 47 . 670 59 40 01

Bar Musical

Amanides i entrepans CUE SANT CUGAT EL JORDI'S ELMESON EL PUNT

Sant Jordi, 39

Plaça Octavià, 6

93 589 47 90 93 674 11 18 93 674 10 47 . 670 59 40 01

Braseria i cuina de mercat

Copes i sopars

CUE SANT CUGAT EL JORDI'S ELMESON EL PUNT Sabadell, 41

93 589 47 90 93 674 11 18 93 674 10 47 . 670 59 40 01

Braseria i cuina de mercat

Copes i sopars

ENTROIDO Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Braseria

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

ITALIANS LA CANTONADA

Sant Bonaventura, 6

Plaça Monestir, 1

93 674 64 33

93 584~2332"

Menú diari ITALIANS LA CANTONADA

Sant Bonaventura, 6

Plaça Monestir, 1

93 674 64 33

93 584~2332" Creps, amanides, menús

LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LAJUONENCA LA JUONENCA LA JUONENCA LA MASIA

Major, 29

Xerric, 30

93 675 25 86 93 674 13 48 93 675 34 02 93 589 34 45

Gelats artesans i cafeteria LAJUONENCA LA JUONENCA LA JUONENCA LA MASIA

Major, 29

Xerric, 30

93 675 25 86 93 674 13 48 93 675 34 02 93 589 34 45

Gelats artesans

Gelats artesans i cafeteria

LAJUONENCA LA JUONENCA LA JUONENCA LA MASIA

Villa, 1, cant. Murillo, local,4

Av. les Corts Catalanes, s/n

93 675 25 86 93 674 13 48 93 675 34 02 93 589 34 45

Gelats artesans

Gelats artesans i cafeteria

LAJUONENCA LA JUONENCA LA JUONENCA LA MASIA

Villa, 1, cant. Murillo, local,4

Av. les Corts Catalanes, s/n

93 675 25 86 93 674 13 48 93 675 34 02 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA MASROIG NAKHALA PAIPA SQUASH TORRADA GRILL

Alfons Sala, 24 93 675 15 03

93 675 00 86

Pizzeria, creperia

Xai, entrecot a la brasa LA PASTA BOIXA MASROIG NAKHALA PAIPA SQUASH TORRADA GRILL

Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9 Sant Jordi

93 675 15 03

93 675 00 86

Pizzeria, creperia

Xai, entrecot a la brasa LA PASTA BOIXA MASROIG NAKHALA PAIPA SQUASH TORRADA GRILL

Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9 Sant Jordi

93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes

LA PASTA BOIXA MASROIG NAKHALA PAIPA SQUASH TORRADA GRILL

Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9 Sant Jordi 93 589 49 45

93 589 14 96 93 589 72~74

Menú diari. Baguets calentes

Cafeteria, pizzes, menú

LA PASTA BOIXA MASROIG NAKHALA PAIPA SQUASH TORRADA GRILL

Sant Jordi, 33-34

93 589 49 45 93 589 14 96 93 589 72~74

Menú diari. Baguets calentes

Cafeteria, pizzes, menú

LA PASTA BOIXA MASROIG NAKHALA PAIPA SQUASH TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8

93 589 49 45 93 589 14 96 93 589 72~74 Especialitat en brasa

£A«0 L* tinAom t>ií ÍVO\

1*4. *i 414 Í0 49

I I JtjWÓtt Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i ó

Pi. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

* • • • • • • • • • • • • • •

Carrer de la Torre, 14 Tel. 674 12 85

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San Parada 1.04

Tel. 589 14 18 •

Passeig de Rubí, 108 Tel. 674 57 47

CAFETFRIA RESTAURANT

C S /NÍAI ' I frl 03^89 14 96

UÈ MENJAR? C O N I L L A M B FAVES

amb la col·laboració de M. Àngels Cuadras

Ingredients: -1 conill - 100 g de cansalada - 400 g de faves - 2 cebes - 4 alls tendres

-herbes aromàtiques -oli d'oliva - sal - vi i anís

Preparació. Tallem el conill a trossos petits. El salem i el rossegem amb oli d'oliva. Quan estigui ros, hi afegim les cebes, els alls tendres i la cansalada tallada a trossets. Seguidament, les faves i el ramet d'herbes (amb moderació). Tapem la cassola i la remenem. Afegim una copeta de vi i un vas d'anís. Es rectifica de sal. El conill s'acabarà de coure amb el suc que facin les faves ofegades.

Consells: Les faves, si pot ser, que siguin fresques i petites.

HetúJos L·Jijonenca

C. Major, 29 • Tel. 93 674 25 86

C. Xerric, 30 • Tel. 93 674 13 48

C. Villa, local 4 • Tel. 93 675 3402

SANT Q ' G A T D E I , VALLÈS

l \Hj n f . / j PI- P«"re •Sarl· 6

Ç / f S | | j j £ r V (Mercat Vell)

Jhffi7f(K Tel. 93,5») 72 74

riHI'Kíil Ví.-f l'Al k \ lli! À1;V;:

Carns i verdures brasa Coques xapata

Cargols a la llauna

Plaça Augusta, 4

ENTRKPA1SS ESPECIALS

PLVTS COMBINATS

PLVTS DEI. DIA

I » . 93 589 88 90

A ^ ^ I S : : : !•"•••••;'r/v,

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior)

• FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22

•FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14

• FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - <u Floresta)

• FLECA EUNICE Diputació, 31 - (La Floresta)

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU MENÚ D l ^ l DE DILLUNS A DISSABÍE

P. Francesc Macià, 71 L4 Tel. 93 589 03 76

Sant Cugat del Vallès

HJ3 /CANTONS Divendres, 4 de juny de 1999 Cultura 49

Centre Mèdic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. I. Sàbat Bonich

Dr. \. Sàbat Santandreu Ora M. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Cwwen i a m b ! « principals

PEDIATRIA Dr. j. Barragàn Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. j. Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. I Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions p e r a armes Carnets de conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusinol, 2, entsol 1a TELS.

93 6 7 4 1 5 26 93 6 7 4 01 47

Centre de Rehabilitació •SUSAfifcnHCOtÉTTt

Cirurgia

«*$>* d» siatafe, asida * fetiar, #HtgMB « n Í É . Salut t servat» a dpttte». ttt ligwbfertea, 3-8,3r, Sfef"""" "

935094700 2fl.A1.S£»rtCtig*.

Consult. Centre Mèdic

ASSISTÈNCIA SN-

íf*$Hd» 3 to pareanes cràmBt a toiwa-

ot«*ii$ SWèmaaereSt, rapw, «*-

^ • a V f r A «SwoSarrtCugst.

rè>Saeart»»t**.tl(>SH3af*ÍB

Av. ïoneWaaç*. 2-6, |4 planta.

Fisioteràpia • s o m ROMA <«»*£

Geriatria • GÉlfttAl» 6£RÍ*Tf t fA

«ettctó a í*«ofiss efwts «<t« *eu «JooUcllf, *ís«s9waíB»ní a ít«r* fa»»íla;r».<3*stló tta fls-ïWènotas i #«Ém* tacutwB. In-farmwra. Fraifiactó, 0/ Àngeí Guimerà, 3 08190 Sant Cugat

#«to·»."SNo(i ifc.an. Sant

- f f c * * § * 7 S * 0 t »

Odontologia OfflrAl t

ííaJHj&SstftSjgí*

0F13

• CLÍNIC* DENTAL AU-TRArí Odontologia senars), fmptentolo-gfc prdtBef», «tontepeaatna, or. todgintfa, malucs. Av. Torreblan-SS.2-«,2», 11. San* Curat » « S « 7 5 0 e 0 3

•«LlWGADEMTAL OOCTÍMIBRASDT. Ortodòncia * Odontologia ga-

BWIÍ. C? Santa Mwia. 8. u 2a -

'70 40

ORTODÒNCIA 10 TEMPOflO-

R 2 * 2n A, despatx

80-67S2212

•Ó-fWSCA DENTAL. MA­JOR 9í Mfl& 4, 2n la. (Alfons Sata " ' «dsCotàn*

«7473400

? $ I Í I t t i M U M £ SAURA 10(. adv. S-13fci

P»3antMaÉí, 22, teü-

Pediatria

Oftalmologia tTRE DG SALUT

Ja, Conva/if amb mútues. C/San.

1& Sant Cugat

Otorinolaringòleg

WNtf·rtr.» * Pr»vla*a - As-««íineía sanitària MetWlac. fmmm> Mgrag&fr. 46. entf. 2a Sal* Cugat W ^ Ü S 4 8 5 3

Pedagogia-Logopèdia

• HEGÜNA V1NALLONGA Petfsgogi», Josofwtía. ProWe-(BBS Senguatge i aprenentatge <V VSSà, $.7,1ï- 2a. Sant Cugat.

S A « » , K , M , M A S

Pediatria, attn* toftwtil. Hores cofwJnguaaa, &tfe, ftfpatallada. 20. ít 3a. SantOsgat

» PltAR CAPKSA ÚBEDA PsdWria - t**m*i «tolwKwit. Av. Toma**** jM; 3c pia. Sant Cugaí •", « 9 3 674«?É»

• DRA. A*HÜtPUJ18ETI CAUD«$ ,j,: Padiatrta. Wta*l> salut MapffS. EndavallaKSfav 4Ï; lf pis. Sant Cugat «9358» 93 674 207»

<s«ao Moragaa. 26-27, 2n la. San(Ct«at « •«3*74 3«S3

9 3 4 1 * 4 8 4 8

<K l»STITtíT PStCO-

Podologia

Matattte&dtf ttlle» orb íirurgiad9l{*B4 nir. <" * 9 3 S 8 » ^ » «29 «S*-.:

« QtACI Tfa^oms<l'.r. parla. Natig} atíute. Av. C: Sant Cugat t » S 3 8 7 4 3 » P • CENTRE WA««t.Vi Psíciaogfa, dia. Plaça tir. Sant Cugat. \' » e 3 S 8 9 4 0 # ï

fdata >1e*e«tit4 í

TERÀ-

(ogopè-9,2» 3a.

• QRA.i>AUBiM PstertüBta. Afli^i*. <l«pre$ïí6. dificultats d««Í»tl6,traBtoms a l'adolescèrteía. psicoteràpia Horas oortvjngttctaa Cí Pran-

s*wrCUGAT Pateotostta cítruea, psiquiatria. depfasarons, aiwhoiisfne, to»-«omania. traatoma d'ansfaíat, «atesa. teba<HB4fn«, AV. TOO*-« * » n 2-a, * A<J*ap. 11 í 12

« • « 3 * 9 3 7 0 7

« M A R » OOtOfiS CAB­RERES BENNASAR Centra UèàUt Safeat, Sartfiago Rusi-<tot.2,«mr.ia. SantÇHoat

* * $ « W » 1 4 7

Tccogiriaologici-Obstetricia

Tjscogtntísotpgia. Hora» « « -

Av. Catatettya. 21,4t*«a. Sant

« W I 8 B 9 4 0 O 8

Sftüï.» Miua«os

C / Fwmessc Morsg as

^ 1 ^ i 3 o r ,

Traumatologia • JOSEPOOIWNQOPeCH Tmsnatologt», ortopatSa. A«-sl6t*nota aBaitària. Previasa, MsdytaB. PteStóllnit Torrebtan-S M l 6 ! ^ : ' * - * » * C«9«t « 9 3 8 W 1 8 8 6

«Df tPERWNARAMBO-RO <íiruf#a ortopèdica t««f(a»-

tíofei íonvinguíías. C/ <%ó-«a, 21.1r3a. SattíCygat * 958744346 93 5S90S34

INPROSS

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència, servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

1 Ajuda a la llar: neteja, ' iria, compres, menjars..

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av Torre Eüanca 2-8,3r A. desp. 11-12

Sant Cugat del Vallès

• • • • • • • « • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • » • « • « » « • «

P!t. u i wiliM. -;MIHHSl^u Wttfr CïltiESA SANT CUCUT VELflAO

Sant Cugat 1 Arfingtonroad 17.15-19.45-22.45 BuscandoaEva 16.10-18.20-20.30-22.45 16.00-18.15-20.30-^50 Yelínoe Sant Cugat 2 Yelmo2 Lasfueraasdelanatwateza 16.00 -18.15 - 20.30 - 22.50 La trampa 16.10-18.20 - 20,30 - 22.45 La sombra dat faraón 17.15-19.45-^45 Yelmo? Sant Cugat 3 V«lmo3 Amigos yvecinos/Ej6cución .„ 16.00 -18.00 / 20.00 -22.50 Todo sobre mi madre 16.15»18.25-20.35-22,45 U cludad de los prodigiós 16,30-19,30-2&30 YelmoS Sant Cugat 4 Velmo 4 Todo sofer* mí madre m00-18.15-20.30-22.50 EDTV 16.30-19.15'22JD0 T&eoOfrtyíor 17.15-194S-gMS Y^mo9

VíalmoS Comportamla8topefturt)ado 1630 -18.39 - 2030 * 22.50

m SIIIS/rNT CUGAT http:/Avww.cinesa.es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2a SETMANA 2a SETMANA 2a SETMANA

SALA 1:16.10-18.20-20.30-22.45 G O L F A : 0 1 . 0 0 A P T A

SALA 2:16.10-18.20-20.30-22.45 GOLFA: 01.00 13 A N Y S

ESTRENA

SALA 3:16.15-18.25-20.35-22.45 G O L F A : 00 .55 18 A N Y S

SALA 4:16.30-19.15-22.00 G O L F A : 0 0 . 3 0 A P T A

C I N E S H (yhmmauif/WNBStL

Pàrking 2h. gratis

Carnet Jove

• • • • • I H mMMHMÍÍMSÏ IlllHJ|llJ,...r! :«::.K:.™:.l·l:.:.g • Ü J k J ' ....i......J..lC * * S ^ S i MMMWWIMllK ' MBUlJl Carnet d'estudiant

universitari Venda

anticipada Carnet més grans

de 65 anys Reserva per

telèfon Venda les 24 h. als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de credH

Sessions numerades

Venda per telèfon

902-33 32 31

50 Cultura ELS 1C4NTONS Divendres, 4 de juny de 1999

. L A.; / i*& : : . f ; f# # rffït:-;, &é>:.% W :

De dHuns a divendres Tira mi lles, el concurs • De 7.00 h a 8.(X) h • D e 12.00 h a 13.00 h El despertador, amb Salva Vallvé Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 8.(K) h a 10.30 h • D e 13.00 h a 14.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en­ Avant-matx trevista • D e 14.00 h a 15.00 h • D e 10.30 ha 13.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) IM revista, el magazín de Vanessa Raja • D e 15.00 h a 17.00 h • D e 13.00 a 13.30 h Cotton Club, amb David Villena Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per • D e 17.00 h a 18.30 h Josep M. Miró L'estrena • De 13.30 h a 13.50 h • De 18.30 h a 19.00 h l'entrevista (repetició) Elxip, amb Xavi Montero • De 13.50 h a 14.00 h • D e 19.00 h a 21.00 h Amb molt de gust, amb Pep Blanes Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 14.00 h a 18.00 h • D e 21.00 h a 22.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop Top 91.5, amb David Villena • De 18.00 h a 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé

Diumenge • De 18.00 h a 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.(X) h a 20.35 h El dia del senyor ['esportiu • De 9.00 h a 9.30 h • D e 20.35 h a 21.00 h El racó de la poesia El millor del magazín • D e 9.30 h a 10.00 h • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa la edició L'estrena (dilluns), Interiors (dimarts), Bon •De 10.00 h a ll.OOh rvtllo (dimecres), Buc d'assaig (dijous), Nostra dansa Jazz Cava (divendres). • D e 11.00 h a 12.00 h • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa El que queda del dia, amb Joan Vallvé • D e 12.00 h a 13.30 h • De 22.00 h a 23.(X) h (divendres) Roda d'amics Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 13.30 h a 14.00 h • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Esport en marxa Ja edició Vallès sense Fronteres. • D e 14.00 h a 16.00 h • De 24.00 h a 24.35 h Tal com érem, amb J. M. Al vira l'.esportiu (repetició) • D e 16.00 h a 19.00 h • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta

Dissabte • D e 19.00 h a 21.00 h • D e 8.00 h a ll.OOh Buc d'assaig, amb Carles Roca Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 21.00 h a 22.00 h • De 10.00 h a 12.00 h Esport en marxa 3a edició

La p r o p o s t a

Ara que podem, celebrem el Dia del Medi Ambient

Si el medi ambient tingués veu, demà sortiria a manifestar-se demanant la seva conservació. Però com que això no és possible, cal que ciutadans, institucions i associacions actuïn per conservar l'entorn en òptimes con­dicions, especialment a Sant Cugat, ciutat encara privilegiada per la seva proximitat a Collserola. Per celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient avui es realitzen durant tot el dia tallers a la Casa de Cultura per a la sensibi­lització ciutadana en temes com el reciclatge, la recollida selectiva o la ges­tió dels residus. Demà al mati Greenpace instal·larà un punt d'informació a la plaça Barcelona i aprofitarà la jornada per reivindicar que Sant Cugat sigui declarada ciutat lliure de PVC.

DIVENDRES

•Fita o ^ t ^ i i e ^ L temm* ^htaüerta, p&p<tt r a&É^Kt le ' g&tnsi* de lesitlust, eisfeoüe de £e$3é$ç«E&» &*$*.

•8ds»<í«wd«ft*^É«É«& $epo Abril. Oolgttttr 1 ames,

DISSABTE

'F&y: • Acta^»e«^u«£aíí£! ta coral laraor* Àle» l i # ò e w í » P<Mmkm k Floresta. Gt&t Ótà%^W^$Wi éc k Floresta.

« Coscçít <íe ïèuioiíwr» fttflfe Kristina Foitz i fcB» Wm^íMngaet^ A tes 22 towea, Oaimfe éé waeAk^í

•Festa vm$)fb&b0£!kM> k Floresta. Tot dl éht,ÍÈ^àM k Floresta. Ot§.: A,E k Fietest^-. * Festa & íwltftawíi, A ks 20 Ití Sopar 4e &m*s*wtmà <fci PI. AÍ»«$JM14M««ÍMÍIItf&UMs:Cia(l4etVi • £ t ~

a "•* If l ' l

DïiMENGE

fefltf&Mfe'

»0*»«fÉb£««i&

«tlMi. ÍMfix Rstes P<»lie»portive·s d« la f%MMrt£Ql&!

1X30 fcuCentns Cívic tes Planes. liBMMittiKCté.Afe$ï2h dmtèçCvtmftéo

tMmmAW • * & * í # 4*1 iftatf » te plaça dd raonestw <wtb v«y«l&gKt)p&

•IIIIIMH1 III l lhhíWill lHftl

M.U3HS "

8 DIMARTS

10

* iitò&ptttoaautitim

^^*l

'. À ie» 2t ÍKHKS. Gas* deCuiruïa.

• Cfcte & *Wíad<5*$ÇSftf& 1 * c*tfcu«i aahrauí". A fe» 3 M 0 b. O M * de Cuí tuè de &»*<&#&

SALES MUNICIPALS

• Mostra fotogràfica. Espai Jove de la Casa de Cul­tura. Fins al 18 de juny

• Mostra de treball triangle. Del 27 de maig al 18 de juny. A la Casa de Cultura

• Exposició taller d'art l'Obra­dor. Casa de Cultura. Fins al 12 de juny

SALES PRIVADES

• Exposició dels alumnes de di­buix de l'artista Pep Blanes. Espai Gorina

• Exposició a l'Espai Lluís Ri­bas. Exposició col·lectiva d'es­tiu. Espai Lluís Ribas. Fins al 30 de juny

• Exposició Josep M. Cabané. La Galeria. Fins al 12 de juny

Centre Cultural

• El Contabajo. Amb Rafael Àlvarez "El Bru-

jo" Divendres 11 de juny a les 22 h.

• The Chieftains. Divendres 18 de juny a les 22 h

ELS -ICAIVnïNS /)iz,/n/m, 4 de juny de 1999 Cultura 51

TELÈFONS D'ÍNTERES .& J^ISl.TlOÉf&lSfett Ajaiíament 935892288

Bombers Beteterra 936828080

Bombarà Oeneraütst 99$

Borotws Rubí- Sant Cugat 936998080

CAP 955891122

CAP «tgSneies 9358Ü4455

CasadeCBthjra 935881382

Centre Soca i SanitartLF 93 588 78 00

Oassf^klonüe 9 3 6 7 « 5 *

Catalana de Gas 937252944

Cert» Cívic ta Floresta 93589084?

Cert» Cívic lesPrafi» 936755105

Casat CuteralMira-sof 835892018

Cinemes St. Cugat («ser.) 935880941

Correus 936747096

Creu Bop Sant Cugat 936741234

Creu Roja Valldoreix 9567424 59

Dfepattsari ia Floresta 93 674 7Ç15

Bit Municpat Descentra». 93674271S

EKHBiftubf 83 69918 9Í

FECSA^tmció al cient) 90073 7373

FECSA {avaries} 900747474

toft3(íTi3t*5 FGC 83 2051515

Funerària 935895552

Hisenda 935881155

Jutjat 9367468 96

Parròquia St PersOctavià 936741163

Parròqua les Planes 93204 7503

Parròquia Valldoreix 936740569

Pjscma Municipal Valldoreix 93 675 40 55

Cuerpo Nacional de Poficía 83674 7858

Urgències 091

Poficía Municipal i Prot Civil 092

Pot. Municipal (Valldoreix) 908795125

Comissaria de Poficla 936747612

Taxis (parada) 936740997

Ràdio Taxi 935894422

RepSOl-Sutà 936741580

Sant Cugat Comerç 936740322

SCflEA 935890021

™ ~ - . ' . ' • .„,., . , . . ^,,

93 67411 H

Grua 93674 3371

#3üas la Floresta 93674 2089

W P Í W M i a · S o í 93 674 2016

AAWVergeCarraeMra-scí 936741003

AAWSantJo»Mi*s0t 93674 7103

A*PPÍWV«S«ÍOft*t . 8367*2197

A * P P i W a M w * « r a » m 9 3 6742105

AtiPPWCaftMajéM 93674504»

AAÍ'rop.J Vetos la Ftorests 9367420 89

AAWAJguattongalaFler. 936745129

A a Consumidors 932684567

D » (CiSa prèvia} 935893080

CemAtàa*naçSLCugat 9367423 83

Germanor Cavis 935895796

Hosp.Generalo>Catabnya93S891212

Hosp.Vaïd'HaWDn 934272000

Hosp. Sant joart^e Déu 932034000

T&. de r̂ Espatança- 934144848

aifomacJ6 CaRQ^rfG 932042247

Infòrraacié Aeroport 934735000

IrfforrracièRÉíffE 934900202

Informació Port. 9331837 50

OMIC 9358931 BB

PoWMc torrebfanc» 935891888

PROMUSA 935891732

ASDt 936783803

1 .'li;::M . M f N t i !lï ! Arxiu Gavin 9367425 70

Casal d'Avis X 935891638

Uar d'Avis Parròquia 9358905 98

Club Muntanyenc 9367483 96

Coral de la Un» 936741606

Esbart Sant Cugat 9397ÍÜ852

Tot Sant Cugat 936748661

GrupSup. trnffligr»nte 936749314

flad» Sant Cugat 936755959

8s 4 Cantons 935896282

D i v e n d r e s 4 • San t A lexand re D i s s a b t e 5 • S a n t Bon i f ac i D i u m e n g e 6 • S a n t N o r b e r t Dilluns 7 • Santa Sabr ina D i m a r t s 8 •St . Sa lus t i à D i m e c r e s 9

• La Rio ja D i j o u s 1Q • San ta M a r g a r i d a • D i v e n d r e s 1 1 • S a n t Be rnabé

| ^ Ír f \Rí^üfd| ÍSpS :

'NIA t . SAhíT CUGAT-MfRA-SOt-MAS JANER ::f

Sortides des de Mas Janer -Dies feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 h-08.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00 h L'úitim servei finalitza et seu recorregut a l'estació de FGC de Sanf Cugat.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.00 h i a tes hores en punt fins a les 22.00h L'úitim servei finalitza el seu recorregut a i'sstació de FGC de Sant Cugat.

Sortides des de l'avinguda Alfons Saia

-Dies feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora Uns a les 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat,

Recorregut. Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, estació Mira-sol, Mas Janer

Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23 h-06.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23 h-09.53 h i ais 23 i 53 minuts dècada nora fins a les 22.23 h

Sortides des de l'estació FGC

-Dies feiners. 1a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 05 i 35 rréiujte dècada hora fins ales 22,35 h

•Dissabtes i festius. 1a sorttda: 09.05 h-00.35 h i als 05 i 35 minuts dècada hora fins a tes 22.35 h

Recorregut Sant Domènec CAP, Sant Francese, plaça Coif, Mercat Torreblanca, monestir, estació

FGC, Cohmer, Sant Domènec

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

* Informació i iftscripcions; De dimarts a divendres,

tf11at3hid$17a18h T«l. i *ax 93 989 82 69

D I A 6 D I U M E N G E

Còctel ple de diversió, entreteniment i acció. A les

12 hores. Casal de Cultura de Valldoreix.

Org.: EMD Valldoreix

TEATRE

A les 19 hores al Casal de Cultura de Valldoreix.

"L' estranya parella"

Org.:Teatre Espiral

Co l l : EMD Valldoreix

D I A I I D IVENDRES

Concert Gerard Claret i Albert Guinovart.

A les 21.30 h. Lloc: Parròquia de Sant Cebrià.

Org.: EMD Valldoreix

D I A 19 D ISSABTE

Concert de cant coral amb La Coral Harmonia

de Valldoreix.

A les 21 h. Lloc: Parròquia de Sant Cebrià.

Org.: Coral Harmonia de Valldoreix

- GmnJAZZ PER A ADULTS • DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS •JOIERIA ALA CERA PERDUDA •JAZZ JUVENIL •TEATRE PERA NENS I NENES

•ORFEBRERIA •VITRALLS • ESCOLA DE MÚSICA "ANDANTE" • ESTAMPACIÓ •IOGA •"PUNT'TALLER DE PLÀSTICA

• LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA aORESTA-LES PLANÉS

Sortides des de F, CofMi

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 h del mati i cada hora i mitja fins a tes 22.15 h -Dissabtes i festius, la sortida: 07.15 h de} matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h Sortides des de l'estadé

-Dies feiners. 1 a sortida; 06.35 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h

Recorregut. F. Colom, la Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40 h-06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

-Dies feiners. 1 a sortida:05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Diumenges i festius, lasortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i

• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.4$ i als 15 i 45 mimitsd$ cada hom fins ales 21.45 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts te caria liora fins a les 21.45 h -Kumeno^ifeF$tiue.1aàortkia:^ -Sortides addictoriate * Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ïlS4CAIVroiNS Divendres, 4 de juny de 1999

52 Setmanari de SAMT CUCUT DEL VALLÉS

Eduard Escriba. President d'Afyde Catalunya

"Un p r o b l e m a és una oportunitat no resolta"

Ri'TH CASALS

- Sant Cagat -

Ja venia a Sant Cugat a muntar a cavall quan tenia 13 anys. Ara, Eduard Escriba en fa catorze que viu a la ciutat i fa un mes que és el president d'Afyde Ca­talunya, l'Associació per a la For­mació i el Desenvo lupamen t dels Recursos Humans a les em­preses, que té prop de dos-cents associats. El dia a dia el dedica a la seva empresa de formació a les empreses i a un reciclatge constant.

- Quina ha estat l ' evolució de la formació a les empreses en els d a r r e r s anys? - Les empreses han invertit re­

gularment i des de fa molt temps en formació tècnica, dirigida a manipular màquines i ordina­dors. Un dels canvis més im­por tants dels darrers anys és l 'augment molt significatiu de la formació h u m a n i s t a . Pe r exemple, moltes empreses que han invertit per poder adaptar-se a les normes ISO han trobat que no els funciona perquè no es tre­balla en equip, la gent no es co­munica, els responsables no te­nen habil i tats per mobili tzar l'equip humà, etcètera, etcètera.

- Dins aquesta formació hu­manista, quins cursos són els més reclamats?

- Els programes relacionats amb la comunicació i amb la in­tegració dels recursos humans.

- Hi ha una expUcació? - Senzillament, que si volem

que les coses funcionin bé a fora, primer han de funcionar bé a dins. I la tendència és tre­ballar en l'àrea del màrqueting in tern , ja que si aconseguim identificar i satisfer les necessi­tats dels treballadors, serà molt més fàcil que aquests siguin ca­paços de donar un bon servei al client extern. Jo diria que la co­municació interna és l'assigna­tura pendent de les empreses.

- Encara costa convèncer els empresaris que cal invertir en

Escriba opina que "al futur no s'hi va, el futur es crea" FOTO: XAVIIARROSA

formació? - Sí, costa. Però no es pot ge­

neralitzar, perquè hi ha casos com el de les multinacionals, que el tema de la formació el tenen molt clar. Aquí està en pa­per allò de : la formació és una des ­pesa o una inversió? Doncs, si la formació és bona és una inversió i si és do l en t a , "~ "

una despesa. I això posa en joc molts factors, perquè si es vol una formació eficaç i amb resultats, s'ha d'in­vertir força temps i diners en les fases prèvies , per fer un bon diagnòstic de la situació i defi­nir molt bé l'objectiu. Quan no­saltres parlem de formació, par-

"Jo diria que la comunicació interna

és Vassignatura pendent de les

empreses'"

lem de formació pel canvi. Hi ha un axioma que diu que la fi­nalitat de la formació no és el coneixement, sinó l'acció.

— Quin p roced iment garan­teix aquest can­vi?

- Hi ha un e l e m e n t fona­mental, que mol­tes vegades no es té en compte , i és que no s'im­plica l 'equip re­ceptor. I això s'a­consegueix si un

s'asseu amb ells, en parla... Si no el fem participar, difícilment s'hi implicarà. I en l'àmbit d'impar­tir la formació hi intervenen ele­ments com crear clima facilita-dor, e m p a t i t z a r a m b els participants i crear experiències d'aprenentatge el màxim de pro­

peres a l'entorn real. - Pe r això és requere ix mol­

ta motivació, no? - Sí, i és que jo veig cada set­

mana gent amb uns coneixe­ments excel·lents, però que no són bons comunicadors. El que s'escolta, s'oblida. El que es veu, es r eco rda . I e l q u e es fa, s'aprèn. La formació ha de ser molt dinàmica, molt adaptada al participant. La diferència no ve tant pel que estem donant al nostre client, sinó per com li es­tem donant. Invertir en el com és molt rendible. A nosaltres ens agrada molt treballar sobre els processos neurològics de pen­sament.

- I això vol dir . . .? - La formació parteix d'uns re­

sultats que volem canviar, a mi­llor. Aquests resultats són con­s e q ü è n c i a d ' u n e s accions . I encara anem més lluny: aques­tes accions són conseqüència d'uns pensaments; si realment vols canviar els resultats, cal anar a dalt de tot, a canviar les cre­ences limitadores, és a dir, te­nir capacitat de desestructurar-les i in jec ta r r e c u r s o s pe r fomentar una creença impulso­ra. Per a la persona és molt en­riquidor poder desafiar segons quines limitacions que vénen imposades per antigues creen­ces. Un problema és una opor­tunitat no resolta.

- P e r ò no cal començar pels directius? - Aques t és un al t re r e p t e .

Sempre intentem començar la formació pel canvi des de dalt. I que siguin càrrecs exemplifi-cadors, que siguin bons comu­nicadors i molt empàtics. Més que orientats a tasques de con­trol i supervisió, orientats a l'a­jut i l'animació de l 'equip. Que siguin uns facilitadors. A més, avui en dia les empreses de se­lecció de personal directiu no busquen gent que sàpiga solu­cionar problemes, busquen gent que sàpiga anticipar-se als pos­sibles problemes.

Intolerància IORDI CASAS

M'assabento aquell mateix dia que un grup de joves ha escri­dassat un partit -del qual, per cert, em trobo a les antípodes políti­q u e s - en l'acte de presentació dels seus candidats. Una setmana després comprovo als mitjans d'informació la perversitat que pot assolir el fet. I no ho dic no­més perquè hagi passat, cosa que ja sabia, com ha quedat indicat, sinó pel caràcter del seu reflex periodístic. Vegem-ho. Els alda­rulls passen a formar part del ti­tular, desplaçant el propi contin­gut de l'acte (si això ha servit, en contra del que s'intentava, per donar-li rellevància, que ho valo­rin els interessats). En un mitjà llegeixo que la manifestació es va produir fora de l'edifici, mentre que la fotografia que il·lustra la notícia reivindica clarament el contrari. Per un altre, m'assaben­to que el col·lectiu escridassador "va assistir a l'acte" i el que volia és que els organitzadors "tomes­sin a Espanya". Potser per això, el periodista, endut per l'entusiame local, es refereix al grup com "els santeugatencs", donant a enten­dre, efectivament, que els orga­nitzadors no mereixen aquest qualificatiu. Pocs dies després d'a­quest incident, en un sopar en­tre amics amb un currículum de­mocràtic impecable, vaig treure el tema i no va haver-hi unani­mitat en el fet de condemnar-lo. No vam aconseguir que tothom fes seva l'afirmació d'un dels con-tertulians: amb la intolerància s'ha de ser intolerant. La identitat d'uns (els organitzadors) i dels al­tres (els que van "assistir-hi") di­ficulta el que hauria de ser un po-sicionament nítid i sense fissures. No serà sobrer, aquí, recordar allò que ha escrit recentment un gran autor libanès: la identitat ha d'es­tar feta de moltes pertinences. O si ho voleu en paraules d'un pro­fessor universitari, tal com ho es­crivia avui a la premsa: "L'aven­tura està en cercar contínuament les identitats col·lectives en l'ex­periència de la discòrdia, en la confrontació del nostres molts al­tres." Per cert, el dia que surt aquesta columna, l'esmentat grup organitza un acte per a uns ver­taders mestres de la intolerància. Algú té previst rebentar-lo? Es­pero que no.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs