EL PLE APROVA LA CONSTRUCCIÓ D9UN TANATORI A MIRA-SOL PLANA 18

Divendres, 21 de novembre de 1991 HS4CANTOINS Súm. 215

Any V

Setmanari independent de SANT CUGAT DEL VALLÈS 225 ptes.

Jordi Pujol

El President visita demà el Leonardo

- Sant Cugat-

El President de la Generalitat, Jordi Pujol, visitarà demà les aules de pràctiques de tecnologia que funcionen a l'institut Leonardo da Vinci. Les classes estan instal·lades en una nau on abans hi havia els tallers de pràctiques d'automoció. L'institut Leonardo da Vinci imparteix ara altres especialitats en cicles formatius de grau mitjà i superior, i les aules es van adaptar a la reforma. El departament d'Ensenyament va subvencionar les obres de remodelació, que es van acabar al gener de l'any passat. Les classes de pràctiques es van començar a utilitzar el mes de març. L'alcalde de Sant Cugat va precedir Jordi Pujol i dimarts va fer un recorregut per les aules estrena­des i altres dependències del cen­tre. Joan Aymerich va fer una valo­ració excel·lent de la implantació de l'ESO i va remarcar que "a molts centres de Catalunya hauria d'haver funcionat igual".

Lucas crearà 2 1 5 llocs de treball d'ara al gener

La direcció de la multinacional desvia més producció a Sant Cugat, després del pacte d'eficàcia amb CCOO

Mossèn Pere Vivó Castellers de Sant Cugat

Museu de Valldoreix

Joan Tortosa Pep Blanes Arxiu Nacional de Catalunya

19 candidatures opten a la distinció; a les fotografies, les sis més votades pels oients de Ràdio Sant Cugat i els lectors d'Els 4 Cantons i el TOT Sant Cugat

Diumenge es lliuren els XI premis Santcugatencs de l'Any 1996

Monsterrat Rumbau, nova presidenta local de CDC Plana 18

TEMA DE LA SETMANA

L'ermita de Sant Adjutori, en perill d'esfondrament Planes 3-6

La UNESCO presenta el IMbre 'VEstat del Món' als instituts Plana 40

• CATALONIA C E R À M I C

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

VISITI LA MÉS GRAN

EXPOSICIÓ

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Ora. Sant Cugat a

Cerdanyola, Km 3. Tel. 580 15 0 0

Banyeres d'hidromassatge Materials per a la construcció

2 ELS4CANF0NS Divendres, 21 de novembre de 1997

Sumari

Bonet recolza la L'enllumenat de gestió d'ERC a Nadal estarà a l'equip de govern punt a finals de Plana 8 mes. Plana 9

Fisas qüestiona la legitimitat del Fòrum 2 0 0 4 Plana 19

L'Olímpic Cèsar Llorenç guanya el Master d'esgrima Plana 32

Música eslava i poesia visual amb Strastnaia Plana 38

Setmana 3^ L'APAC denuncia que l'ermita

romànica circular de Sant Adju-tori està "a punt d'esfondrar-se", i demana a Ajuntament i propietaris que es posin d'acord per actuar-hi. Planes 3 a 6 i editorial

Política 7 L'assemblea local de CDC dóna la presidència a Montserrat Rum-bau per una ajustada majoria. L'al­calde i expresident de la secció

ha lamentat que no s'hagi pensat en membres històrics del partit. Plana 7

El PSC retira la moció sobre el Pla Industrial en el ple perquè els altres grups refusen la proposta i l'emplacen al desembre. Plana 8

Entorn L'antiga seu de la Unió Es­

portiva Sant Cugat ja no exis­teix des d ' aques t a se tmana . Els operaris han acabat les fei­nes d 'enderrocament . Plana 9

Societat 14

Tot és a punt perquè els guardo­nats amb els premis Santcuga-tencs de l'Any rebin el gall que atorga l'Associació Amics de la Rà­dio. La cita és diumenge a les set de la tarda al Teatre-Auditori. Planes 14 a 16.

L'Ajuntament ha fet les pri­meres passes administratives per ocnstruir un tanatori a Sant Cugat que funcionaria a partir de 1999. Plana 18

L'Associació Vallès sense Fron­

teres denuncia la situació d 'un im­

migrant q u e està e n coma.

Plana 20

Economia 28 L'empresa Lucas Varity farà con­tractes a 215 persones des d'ara i fins al gener. La direcció de l'em­presa atribueix al pla d'eficàcia l'augment de producció. Plana 28

El videoclub Sant Cugat és el protagonista de la secció Les em­preses. Plana 30

Esports 32 L'equip d'esquaix Sant Cugat cau

en les semifinals del campionat de Catalunya. El guanyador va ser l'equip de Can Mèlich, botxí dels santcugatencs. Plana 33

Cultura 38 La crida per potenciar la cultura

de la pau va centrar la presentació de la catorzena edició de l'anua­ri sobre l'estat del món. Plana 40

Com si fos de tou la vtda

la x · c · l f . . . <K»f>

•fs ni t f i iwi i . . . tintis-

# 1 C f l l M . . . >$tv08\>

la* pastos... tt^tt*

• I sals... n%,t$+

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

II Pt. Barcelona M Tel. 675 52 46

• * " « ™ * RESTAURANT CAN H > 0

CERDANYOLA O a VALLÉS

U FLORESTA

PSCTAUBANTCAHflUiat _CÜMJ0L SSZ2Í2Í Cama la btaaa i calçant Düomtanoti

RE8TRAHCH0ELPaaO

A. PWrt.maln„ \V> snoaaaa nummmmt r/PaiFalartVia-

MRASOL " » " • " r r ï inn i i ii 674 3803 f**aa catalana, hanpiiata Tanratrit .» nüil·l» imfaMI i .

874 2315 Cutaajtadada_ JlaacaLdkgaciBaJaBia. HPOMOEBO&A

BABEHKC _CUfldfrmt2£L 589 2571

mol • ü " " * - 1 874 10 M Fnfranjna' M H · »

SAMTmeATIW Mill te

VALLDOREIX

LA NANSA r j » S a h ^ i j i A7 J·DcaUíkm·ogB™

H-POBTALET PI Hairvn.aȕiiat 14

6881152 raiim niniii liijfcl Tancatdar—tamtiitmn. S88S4B8 W T ~ H . - . a .

HOSTAL PB. QALL.

l'MBA farà ft«tonynl» 13 _5BB-4281 UaaUadaidagustacki.

Tancat AMnanga-dllHina larta-nit

JàDcaUtaatí i

575 3580

LAE»1TA_ _BambkLCaaJa»L24_ _aatt5£UJ 6anktH»_ _a»llaBLalLdka-M I H I i n i l M

CHEZPHLIPEL

P.aml can Animar «AI 6748151 Cuini mama

_&C*2mXa*unJ, 6748454 Cutali

-EapacaatzatJOJiacail

LomnL_ A A H T M A E I M E M C A H O

DAJIAHQJU4 J0_ RflB 1»?S f j J n . I n u ' * ! m ^ i r e n . JfenaftjdBUOS-_C1

ÍVSnl M y RhlaCanMnr , 10 5888380 t*t*LÒ*_ _QbailjolaJaaB]iDaQa__

LAJiBIA_ (y&»,?s LAtBA_ Carn Cairtanynla 13

674 0810 Iwaa-Lpataixnxúti ]àu*Ldumangi_

CTsasan o, LA ORARIA Cjg Ant^i-plaça Raa^alnn. 87S5J48 Onr^rin. ELSARCS Pa, Janahlanca, 17-1» 674 54 00

ELEEBQLEL _Aí. MacOM-SWPPER'S fV Enric firanpHna 7

6755303 FamnrT/tapaannanínIiari Clhurt teta ala rilaa

67S 31 41 Rnumria

QRANJA BAR EL MONESTIR

MESOMEWYS

Pinça Ajigiinta, ? 589 5492 FsmnrraraAapa. r^nlanaa Ohart rta 8 a i n nu

RAP BEST FI UOl·l n/EfcwRnoam, 14 589 38 23 Mexicà-manii català Obartalminrihl

_Etaçttfap_V!afÉutaJJ_ -589JLL4Q Marainiari I pmri hartc

CAN BARATA BAR ESTACIÓ ST CUQAT

LACAHTONApA

r a n Rnhla Saharià tamm 897J6J52 Canyl Haun«/arrnanapra

PUgllNtlMIfclt ? 874 45 46 Fapacialitat ta,

"t* """****' 1 58423 32 Oana amaniria, mania flhait cada Hla

E L J A S I rVAJUnaRala Q 5BB1S03 Manar, mami cuina n w r Hapartira partir ria laa 1? h

REST PANXA CONTENTA Pp maharna RQ .1118 08 07 Cuinaria mamat ntwttnta l r t ia

a m » r j A J cnàaTlA Rhla P.an Mera a/n 5 M 7 8 97 f!„ina catalana

BRA8EPIALABOLERA rV Rallaria rial'Alha 7(1

Placa rwauiA «1

nHraiïtwrmlmnal S74 1B7S lannatmaap a .q i iaH TancatHt«aangaan»

6741047 Rmaariainjnariamair. Placa Pam Ran R SAPW4Í1 ralçnlari. "hart total illa

LA PASTA BOCtA

EtBWAN

C/Alfons Sala, 24 875 15 03 Pl77aria. cranaria Tancat i » » »

C/ Inrifiatria 97 67514 02 Granaria hmlnna Manjjnfrdfluna,a(ivandni_ IMNMOLF BAB MQSC

CAWTANCOQK

CJ Sama Engràcia. 15 5*9?»7< CacLalaiiasaUapíB_ PI I I«YI I S8flB181 r.nlnacnlnnlal fThart tnta ala Hiaa

SQUASbL g Sant Jcrii, 33-35 5891496 raMada, piTTaa mami Part, haaca

CASItiEI CjimlPjinftaniial.47 SWfiOBa. Menú diari i «ntnpam übotiioiaJaj«tmaoa_

BAAALCAZAa

HUTROCAfE

-Hflt 3 Rbla.ddCaTkr.a7

5891026 laYiijnn ruTilmii faumanga tancat

ITALIAMS3 - Sant Ronavanl;»«ü

875^5611 Amplia nama ri'antTapana n« «napga tanral

_£Z4J4_3a MntüIdiafL

LAMUSCLEBA Sant BnnamntiMi. 14 6750905 Entrapana variats

^an^f lQa 1 ™ 1 *^" 1 ^*

" " » " ' • " » ' « Santa Maria 17 6752897 Fmfaotita i 3?0 uina i rsmtet Tancat

Tancat riaananoa

TERBAUAR _Vkv28_

CANCASOLETA SantRnnaynt i . . 4g Ral^p. S«fl 77 ?3 Manjani acnncmic» Papar ta .

67S1Q33 Pahr i mariac fnaar

RE8TAUBANT VALL D t » RarnblaU .lacJntVaraaguar 1BS B741141 fllaataatii» biüat llit».

Tanra tA-HHgn imíp\Mkn

RESTAURANT MAS R O M

C A r t ^ A R S O L

Placa Ua.Rnig,A

Rbta.M. Jacint Vardaguar, 113 6746721 JazzUv» 675 00 86 Xal, «ItnMOt ajabfaaa Tancat mimannan»

Obart tots ala diat

VALLÈS PA El pà de cada

dia

El pà de Sant Cugat

• FLECA MARIA C. Castïlleios, 31

> MERCAT PERE SAN Parada 10

• FORN GABRIEL Plaça del Centre, 2

• FLECA ROSELLÓ Rosselló, 22

•FLECA TORREBLANCA Passeig Torreblanca, 14 •FLECA JOAN XXIII

Joan XXIII, 2 7 • EL FORN DE LA

CARRETERA Ctra. de Cerdanyola, 6

•EL FORN DE COLL FAVA

Psg. Fcesc Macià, 57 •ELFORN DE L'AVINGUDA

Alfons Sala, 32 • FLECA DE LA RIERA Psg. de la Riera, 15

•MERCAT TORREBLANCA Locals exteriors, 221-222 • FORN BASANY

Diputació, 33 - u

EK4CAINT0NS

aC 1 — El tema de la

hetmana Divendres, 21 de novembre de 1997

Pa t r i m o m í

r.ermito de Sant Adjutori és a la vall de Gausac, a cinc minuts de Can Borrell. Es una de les deu úniques ermites catalanes de planta circular. Foto: ARXIU TOT SANT CUGAT

Sant Adjutori, a punt d'esfondrar-se Ajuntament i propietaris no esposen cTacord sobre com i quan s'ha de restaurar

L'ermita de Sant Adjutori "corre un se­riós perii d'esfondrar-se", segons mem­bres de l'Associació per a la preser­vació del Patrimoni Cultural (APAC). B

darrer atemptat de què va ser objecte el mes de juny passat ha estat defini­tiu perquè l'esglesiola isituada a la vall de Gausac) es trobi en un estat quasi

ruïnós. Des de l'APAC ja fe anys que es va al darrere d'una remodelació a fons del temple, i més encara des del juny, però Ajuntament i propietaris no

es posen d'acord sobre com ni quan s'ha de fer. Sant Adjutori és una de les deu osglósios de planta circular de Ca­talunya que encara queda en peu.

JOFRE LLOMBART

L'obra que ara per ara reque­reix més urgència és la de re­construir el mur que manté dre­ta la paret mestra de l'ermita, i posar-hi una reixa. Perquè això sigui possible l'APAC (que es mostra disposada a realitzar de­sinteressadament els treballs) necessita el permís de les pro­pietàries, Núria i Maria Pila. Però les propietàries no donaran l'au­torització "fins que això no s'ho miri un arquitecte municipal, perquè no volem que es toqui material arqueològic", segons ha explicat a E L S 4 C A N T O N S Núria Pila, una de les dues pro­pietàries dels terrenys on és Sant Adjutori. Les Pila s'han mostrat, però, "disposades des de sem­pre" a que es faci la reforma, sempre i quan "l 'Ajuntament, l'APAC i nosaltres, ens reunim per parlar-ne seriosament". De fet l'APAC ha intensificat en les darreres setmanes els contactes

tant amb les propietàries com amb representants municipals davant la urgència de la situació. És més, l'Ajuntament s'ha com­promès a facilitar el material ne­cessari per fer aquesta reparació. Ajuntament i propietàries s'a­cusen mútuament de no voler-se reunir, i l'APAC ha denunciat aquesta manca d'entesa.

No és un monument

El permís que cal per part de les propietàries no seria neces­sari si Sant Adjutori fos decla­rat monument històric artístic. La llei preveu una intervenció immediata de qualsevol perso­na o entitat que mostri interès en arreglar-la. En aquest sen­tit, l'APAC ha demanat insis­tentment que l'Ajuntament ini­ciï e ls t r à m i t s p e r q u è es produeixi aquesta catalogació. Aquesta demanda, però, tam­bé ha vingut de la mateixa àrea d 'Urbanisme de l'Ajuntament. Segons un informe a què ha tin­

gut accés aquest setmanari, l'ar­qu i t ec te municipal i cap del servei d 'actuació urbanística, Joan Recasens va sol·licitar "la incoació d ' e x p e d i e n t com a Monument històric artístic amb els resultats de protecció legal i administrativa que això com­porta". L'informe és de maig de 1995. L'APAC assegura que l 'Ajuntament ja ha començat finalment aquest procés que té la G e n e r a l i t a t com a úl t ima fase. Es dóna la circumstància que les mateixes propietàries també posseeixen els terrenys on es troba el forn Ibèric, tam­bé en un estat força precari.

Pet i tes actuacions

Els membres de l'Associació per a la Preservació del Patri­moni Cultural han anat fent pe­tites intervencions per tal d'ar­ranjar l ' e r m i t a f ins al là on poden. L'APAC considera que aixecar la paret des t ru ïda el mes de juny és només "el més

urgent, perquè cal una remo­delació a fons". Sant Adjutori té, a més, goteres i algunes pe­dres t a m b é per i l len . Alguns brètols ut i l i tzen l ' interior de l 'ermita per fer-hi focs "això quan no i n t en t en destruir-la amb troncs i pedres" .

N o se sap del ce r t quají es va construir l 'ermita de Sant Adjutor i , però d iversos h is ­toriadors situen aques ta data e n t r e els segles XI i X I I . És una de les deu e rmi tes romà­n i q u e s d e C a t a l u n y a d e p lanta circular.

S I S T E M E S D E S E G U R E T A T

COMfLEMENTS DOMÒltCS I Dí PIOIECOO

m*iiwm.ii.m''m-·..Mi.Míi:im.·.!-.!».'Mmxiw0

=>u5 u ^ .» S u í

< í s OC Z

S E R V E I S • S i s temes s e g u r e t a t

• Por tes b l i n d a d e s i c u i r a s s a d e s • C a i x e s f o r t e s

• C l a u s m e s t r e s • V i d e o p o r t e s

• C i r c u i t t a n c a t d e T V • S i s t e m e s c o n t r a i c e n d i s

• C o n t r o l s d ' a c c é s • A u t o m a t i s m e s p e r a p o r t e s

S i s t e m e s d ' a l a r m a sense f i l ( v i a r à d i o )

Av. Alfons Sala, 50. Tel. i Fax 589 1 7 99 Sant Cugat del Vallès

4 Setmana ELS-ÍCÀNTONS Divendres, 21 de novembre de 1997

Sant Adjutori

Alurs c XVilli 1 M A R F Dl- 1>E-A" D U BOSC 2 SANTAWl'TUKl i ST CKIST i i TA M A f ' . I U I r N A •i M A R f l > t . D U Df 1 A BONA NOVA

- ^

CASA PRINCIPAL O

CASA DF.1. PRIORAT

CASA DE L 'ERMITA Cup Tina Tinells

Estable

ESGLES10LA D E LA

MARE 1>E DÉU DEL BOSC

Plat/ell del que va ser Sant Adjutori i del que queda avui. Il·lustració: JOA S A UIADELL Sant Adjutori no tan sols destaca per la seva estructura, sinó pels seus detalls.

L'ermita té vuit-cents anys d'història Sant Adjutori va aplegar durant molt temps diverses processons

La primera constància esuita que M ha de l'ermita de Sant Adjutori data del 1120. Aleshores ja pertanyia al Mo­nestir de Sant Cugat per una butlla de Calixt II. Al principi aquesta <

conenda com la de Santa Moria de Gau-sac, recollint així el nom de la vall on es troba. Segons un estudi recent de l'historiador Joan Auladell i Serrabo-gunya, aJ qual ha tingut accés ELS 4

CANTONS, Sant Adjutori pren el rang d'església parroquial amb rendes prò­pies entre els segles XIII i XIV. A par­tir d'aquest període es creu que ja hi van començar a viure els rectors.

Aquesta condició es va conservar fins al segle XIX. Va ser durant aquesta eta­pa que es van fer tots els condiciona­ments i es considera com l'època dau­rada de Sant Adjutori.

JOFRE LLOMBART

Diu la llegenda que un bon dia un pastor que cuidava un ramat de bous es va adonar que li falta­ven uns quants animals. Guiat pels forts brams que emetien les bèsties, el pastor va trobar els bous que s'havien escapat agenollats davant d'una imatge de la Mare de Déu. L'home va anar a explicar la meravella a Sant Cugat i al lloc de la divina troballa s'hi va construir l'ermita romànica amb la imatge de la Mare de Déu del Bosc. No es té coneixement exacte de la

data ni d'aquest miracle ni de la de construcció del temple. Malgrat que del nom del seu emplaça­ment, la vall de Gausac, ja se'n te­nen referències l'any 986, no és fins al 1120 que se cita per pri­mera vegada la capella de Sant Adjutori. Es calcula que a partir del segle XIII ja hi va començar a viure el primer rector, però no es va fer servir com a residència fixa fins a tres segles després, el XVI. Després d'un segle com a habi­tatge habitual de l'ermità i de la seva família, el 1627 s'hi fan unes notables reformes. S'hi posen rei­xes de ferro per tancar la capella,

portes foranes a la porta principal, dues campanes i una casa adjun­ta per a l'ermità. Com a curiositat cal esmentar, el segle XVIII, quan l'església va encomanar a una dona la cura de Sant Adjutori. És pre­cisament en aquest segle, el XVIII, quan Sant Adjutori es con­solida com una ermita important a la zona. El dia de la festa de l'A­nunciació, Sant Adjutori és el lloc de trobada d'una processó que congregava veïns de Sant Cugat, Barcelona i Cerdanyola. El 8 de setembre se celebrava un altre aplec, en aquest cas el del gremi de Mestres Hortolans del portal

de Sant Antoni de Barcelona, que celebraven de tal manera la diada que es van prohibir algunes acti­vitats com el ball de la vigília. Des­prés de diferents ampliacions, l'es-glesiola arriba a posseir "una bona extensió de terra i s'hi concreten divuit quarteres entre vinya, camps i bosc", segons el llibre 'Masies i Ermites de Sant Cugat del Vallès', editat per l'Ajuntament i escrit per Gemma Foj i Joan Tor­tosa. És durant aquesta època quan es coneixen fins a quatre al­tars: El de la Mare de Déu del Bosc, el de Sant Adjutori, el de la Mare de Déu de la Bonanova, i el

de Sant Crist i Santa Magdalena. Amb la desamortització, el 1835,

l'ermita i les terres passen a ser béns de l'Estat, que es desentén de la seva conservació. Alguns dels seus objectes es reparteixen en al­tres centres religiosos. La imatge de la Verge, una talla romànica po-licromada de 80 centímetres d'alçada, és traslladada a can Jané. Es va restaurar, i el 1939 va tomar a Sant Cugat on va ser entronit­zada el 1940. L'ermita es va sub­hastar el 1870 i la va adquirir la fa­mília Pila, que la van fer servir com a casa de pagès. Els seus hereus són avui dia els propietaris.

La punt mestra, abans de l'atemptat del juny. Foto: \ PAC Estat actual del mur que aguanta la paret mestra. Foto: A PAC Porta de ferro que vol posar l'APAC

Gel Gasoil Llenya Premsa calefacció Butà

Gelats Carbó i 5094555

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O AMB TARGETA DE CRÈDIT

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

R S /CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1991 Setmana 5

S a n t A d j u t o r i

Fhistoriador santcugatenc, Joan Auladell i Serrabogunyà. Foto: E4C

L'historiador Auladell és autor del darrer

estudi sobre Yermita - Sant Cugat-

L'historiador Joan Auladell i Ser-rabogunyà és el responsable d'un dels estudis més recents que s'han fet sobre l'ermita de Sant Adjutori. En concret, Auladell s'ha centrat en les dades constructives docu­mentals per dur a terme aquest treball. L'estudiós és santcuga-tenc de naixement, però actual­

ment viu a Barcelona. El canvi de residència no li ha impedit, però, continuar amb la seva tenaç tasca d'investigar sobre tradicions i ele­ments de la cultura santcugaten-ca, del qual n'és un autèntic ex­pert i admirador. Auladell ha publicat aquest mateix any 'Paga-li Joan, el llibre del vano i el ram', un autèntic recull històric de la dansa més santcugatenca. /J.L.

P a f r i m o n

El forn Ibèric està a tan sols <W metres de Sant Adjutori. Foto: APAC

Altres joies del municipi també estan en perill

LAPAC denuncia el deteriorament d'edificis

Malauradament, la situació de Sant Adjutori no és única. Altres monuments corren la mateixa sort que aquesta esglesiola que un dia va ser centre de nombroses cele­bracions. El cas més similar és el del Forn Ibèric -a la foto-, que està situat a només vuitanta me­tres de Sant Adjutori, també a la

Vall de Gausac. L'Associació per la Protecció del Patrimoni Cultural (APAC) també ha expressat la seva preocupació per la sort que pot córrer el forn ibèric, que ac­tualment està enreixat per prote­gir-lo tant de l'acció de la natura com de l'home. Les mesures més urgents que I'APAC creu que s'han de fer passen per tapar les zones més malmeses perquè no

es deteriori més. L'església de Sant Crist de Lla-

ceres, molt a prop del Club Nata­ció Sant Cugat, està deteriorant-se també per moments. L'estat d'a­quest temple també ha centrat les inquietuds de I'APAC. Sant Crist de Llaceres no està, però, tan ma­lament com la petita església de Sant Domènec, ubicada al final de l'avinguda Rius i Taulet.

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL

ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès

29 30 31 1 2 3 - 4 5 6 7 8 9 10 11

dies

QA (període <M%9 <ï*octt*bre a ï*| I «§e novemfere) **«* BONA (Satisfactòria)

B O N A Excel·lent (*****): 75 <IQA< 100 Satisfactòria (****): 50<IQA<75

MILLORABLE Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa (**):0<IQA<25

POBRA Deficient (*):-50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<50

Valoració de les dades: Durant el període analitzat, els valors de l'IQA s'han mantingut dins el llindar (BONA, Satisfactòria). Si les condicions meteorològiques no varien, aquests valors es mantindran durant la segona quinzena del mes de novembre.

Altres informacions mediambientals:

CAMPANYA DE CONTROL DE LES

EMISSIONS DE GASOS DELS VEHICLES

L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, i en col·la­boració amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, prolongarà el proper mes la ubicació d'una cabina per controlar les emis­sions de gasos dels vehicles a la cruïlla dels carrers Manel Farrés i Mercè Rodoreda del Parc Central.

Un agent de la policia local us convidarà vo­luntàriament a realitzar aquesta comprovació; tot seguit us informaran immediatament sobre la conveniència de revisar la combustió del mo­tor del vostre vehicle.

S'ha de tenir en compte que una combustió inco­rrecta del motor dels vehicles contribueix nega­tivament en el nivell de contaminació de l'aire a la nostra ciutat Alhora, repercuteix en un augment del consum de benzina del vehicle.

Aprofitem l'ocasió per recordar-vos que hem de procurar fer un ús racional del transport pri­vat, ja que la contaminació de l'aire a les ciu­tats ve donada en un percentatge molt alt per les emissions de gasos dels vehicles.

Setmana ELS^CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1997

L ' e n q u e s t a

Coneix l'ermita romànica de Sant Adjutori ?

- Sant Cngat - molts dels més grans Ja ni la recorden, Molta gent passa pràcticament a frac de l'er-L'ermlta romànica de Sant Jldjotorl és nn dels tresors dol poble. Sant Adjutori és una mita, de camf a Sant Madlr, però ni la veuen. El seu trist estat do conservació, col-de les poques ermites romàniques de planta circular que e s coaservon, I d'aquest gada de bardisses I mig enrunada, la fa poc visiblei per més "Inri" els propietaris tipus de construccM només so'n coneixen deu a tot Catalunya. En altres llocs, la pe- I l'Ajuntament os passen la pilota, 1 ni als uns ni ois altres fan ni deixen fer per a tlta I curiosa ermita estaria conservada I mimada com una Jeia dal passat... Aquf, la seva restauració. L'ermita desconeguda es perdrà I desapareixerà sense deixar sembla que els tresors del passat no valguin res, I l'ermita de Sant Adjutori ós cada memòria, més que en la veu d'alguns qua recorden quan anaven a corcar bolets I cop més oblidada. Malts dels Joves santcugatencs ni tan sols saben que existeix, I trobaven la petita ermita, acollidora i mig amagada entre les bardisses. \ M.S.

MARIA FONT

24 ANYS

DEPENDENTA

"No la conec, i ni tan sols l'ha­via sentit anomenar mai. Cap on és aquesta ermita?"

MARIA PUIG

50 ANYS

COMERCIANT

"Sí, n'he llegit alguna cosa i sé que és una ermita que té proble­mes. Està en un lloc particular i no deixen restaurar-la. No sé ben bé de què va."

CAIUS Pl'IG 26 ANYS

COMERCIANT

"No la conec, ni n'he sentit a par­lar mai. És clar que a mi no m'in­teressen aquests temes; encara fossin bars o sales de festa..."

JUAN GIRBAU

68 ANYS

JUBILAT

"Sí, és clar que la conec. Està camí de Sant Medir, passat Can Borrell, a l'esquerra. Està molt malmesa i ara la volen restau­rar. Ja seria hora de fer-ho."

JORDI LOZANO

72 ANYS HOME LLIURE

"No sé ben bé on és i mai l'he vista, però sí que n'he sentit a parlar, de l'ermita."

KEROL BLAZQUEZ

61 ANYS ATURAT

"De veritat, no la conec ni n'he sentit a parlar mai, d'aquesta emita. Però com que visc a la Floresta, pot ser per això."

PAQUI HIDALGO 35ANYS

ADMINISTRATIVA

"Sí que la conec. És una ermi­ta que m'agrada molt. Hi he es­tat moltes vegades i, fins i tot, hi he entrat un parell de cops; crec que s'hauria de restaurar. És una joia per a Sant Cugat."

JOSEP OLIVÉ

61 ANYS

FUSTER

"Sant Adjutori està al camí de Sant Medir. De jove hi havia anat moltes vegades, cercant bolets. Et parlo de fa vint anys o més, però sí que la conec i sé com s'hi va."

JULIO D E PAZ

64 ANYS FUSTER

"Està camí de Sant Medir, a prop de l'antic forn de calç i de la Torre Negra. Hi anava quan cercava bolets. Ara està mig en­runada i perduda. Posats a res­taurar ermites, per què no re­cuperen la de Sant Domènec?"

TONI SAMSÓ

43 ANYS COMERCIANT

"No la conec, però m'agradaria conèixer l'ermita. Pel que dius, araja gairebé no hi sóc a temps, perquè està caient. S'hauria de fer alguna cosa perquè no es perdés."

HS4CANT0ISS

Política Divendres, 21 de novembre de 1997

P a r t i t s

L'assemblea de CDC fa a Montserrat Rumbau nova presidenta

La historiadora guanya per una ajustada majoria Montserrat Rumbau a'ha decidit a tirar en-davant una nova «tapa a la ••celo local d» Convergència Democràtica d* Catalunya a Sant Cugat. Després qua l'alcaid» I expre-•Idant d» la secció, Joan Aymerich, anunciés

la seva renúncia, la Incògnita sobre qui en­capçalaria la secció pesava sobre els mili­tants. Dijous de la setmana passada, en l'úl­tima assemblea del partit, Rumbau va presentar la seva opció "contlnulsta".

ÀNGKUSCASTI·KRA

- Sant Cuaat -

Montserrat Rumbau encapçalà l'única candidatura a les elec­cions convocades després de la dimissió d'Aymerich. A més de les persones de confiança de les quals s'ha envoltat Rumbau, que està "segura i esperançada" amb el seu nou càrrec, l'executiva l'in­tegren a més els Consellers Na­cionals del partit (per això tam­bé en són Joan Aymerich i Joan F-anquesa, entre d'altres), un re­presentant del grup municipal i un de la Joventut Nacionalista, el seu cap, Carles Figuerola.

Rumbau defineix el seu projec­te com a "engrescador", i tot i que durant l'assemblea va anunciar que mantindria una línia "conti-nuista" respecte a l'anterior exe­cutiva, el cert és que només hi ha una persona de l'equip anterior que continuï a l'executiva actual.

Montserrat Rumbau ha triat "un grup de gent representativa de la realitat de la nostra ciutat: mili­tants de Sant Cugat, del centre i dels districtes". La historiadora assegura també que a la nova exe­cutiva hi ha militants joves i d'al­tres amb anys d'experiència. "He triat santeugatencs de tota la vida i gent que no fa gaire que viu a la nostra ciutat". Per a Rumbau, aquests nouvinguts són els que poden "participar en la vida polí­tica i social d'una manera activa, integrant-se i aportant una visió fresca a la realitat santeugatenca.

Aquesta renovació és un fet que destaca Marta Subirà, una de les integrants de l'executiva. "Vo­lem una major participació dels militants a la vida política, bus­quem la seva implicació". Subirà creu que, en aquest sentit, abans "es podria haver fet més". El programa d'actuació que pre­

senta et nou equip aposta per una

secció local forta, amb gent "ple­na d'il·lusió", segons Rumbau. La intenció és mantenir "la gran tasca que s'està fent des de fa 10 anys a l'Ajuntament i que ha por­tat Sant Cugat a convertir-se en un punt de referència a tots ni­vells per a la resta de Catalunya". D'aquesta manera es manifesta­va Rumbau en el comunicat que va fer públic divendres de la set­mana passada, poques hores des­prés de la seva elecció. L'equip que encapçala Rum­

bau ha decidit enfortir la forma­ció i informació dels militants. El seu objectiu és organitzar xe­rrades periòdiques. A Sant Cu­gat militen alts representants de la vida política i de l'Adminis­tració, i la nova Junta espera do­nar a conèixer aquestes persones als militants. Una campanya d'a­filiació és una altra de les pre­misses de la nova executiva.

Just acaben d'estrenar-sc i, de

Montserrat Rumbau

fet, ja han anunciat alguns dels objectius. Però en el que encara es mostra reservada és en la figu­ra d'un alcaldable. Segons Rum­bau, aquesta és una qüestió que "encara no s'ha plantejat". La fla­mant presidenta de la secció local de CDC espera ara "la col·labo­ració dels militants" per tirar en­davant el projecte.

Els que

acompanyen

Rumbau

• MANEL PLANAS

(Vicepresident)

•PEP BLANES

•GABRIEL FOIX

•TERESA LLOBET

•ROSER NADAL

•ROBERT NAVARRO

•MARTA SUBIRÀ

Reaccions

Aymerich creu que la nova

junta no ha valorat els històrics "Treballaréperquè no hi hagi divorci entre partit i grup "

À.C. - Sant Cii|at -

Probablement, una de les prime­res sopreses amb què es va trobar Montserrat Rumbau va ser que l'ex-president de la secció durant 10 anys no va votar a favor de la candidatu­ra que presentava. "No tinc absolu­tament res en contra de Montserrat Rumbau, cot al contrari, però vaig votar en contra de la seva opció", afirma Aymerich, La victòria de la candidatura de Rumbau va ser ajus­tada: M) vots a favor, 25 en contra i 7 abstencions o vots nuls.

L'alcalde vol treure importància al fet que no votés a favor de la candi­datura de Rumbau. "No estic d'a­cord amb una llista que no té en

compte l'antic executiu", ha asse­gurat. Només una persona, en Pep Blanes, ha manitngut la seva posició a l'e­xecutiva local de Convergència amb la marxa d'Aymerich com a presi­dent de la secció local. Segons Ay­merich, aquesta és una secció que "no recull els històrics del partit". Alguns membres de la llista de la

historiadora consideren, en canvi, que Montserrat Rumbau tenia tot cl dret a posar a la candidatura la gent que considerés de la seva con­fiança, per això discrepen de la man­ca de veterans a l'opció. Aquest punt, el de quines obli­

gacions té un candidat a l'hora de triar el seu equip, no està molt de­terminat als estatuts. El que sí està

determinat, i això va suposar una sorpresa per a l'alcalde, és cl fet que els estatuts especifiquen que el president només pot ser substi­tuït en un procés electoral, però no pel vicepresident, "Quan jo faig anunciar que no cm presentaria a les eleccions de 1999 i que renun­ciava a la presidència, vaig pensar que el vicepresident, Jordi Fran­quesa, ocuparia el meu lloc". Ay­merich creu que algú, "amb mala intenció", va mirar-se amb detall els estatuts i va crear "un proble­ma innecessari a Sant Cugat", el d'iniciar un nou procés electoral. Aymerich va destacar però que des

del seu lloc a l'executiva "treballaré perquè no hi hagi divorci entre el partit i la gestió municipal".

Una historiadora preocupada

per conèixer els orígens dels

santeugatencs

•Viu a Valldoreix des de fa molts anys, milita a Con­vergència Democràtica de Ca­talunya des de 1982 i és una apassionada de la història i la literatura catalanes. L'han de­finida com a santeugatenca "viva i inquieta", i costa de veure aquesta vessant políti­ca perquè la imaginem més concentrada en algun docu­ment antic que en la lectura d'un text administratiu. Ha manifestat la seva estimació per la història i per Sant Cugat amb cl llibre San/Cugat abans d'ara, que va publicar el 1991. "No pretén seria història com­pleta de Sant Cugat", explica­va en la introducció, "sinó un recull del que ha estat el nostre poble al llarg dels anys". Un any abans havia publicat

una història particular de Bar­celona: La Barcelona de fa 200 anys. I el 1992 es va decidir per La Ran r/ona de principis del se­gle XIX. En el seu afany per do­nar a entendre què som i d'on venim, l'any passat va publicar (hm érem fa 700 anys.

Ha treballat incansablement per la llengua i la cultura cata­lanes des de la presidència d'A­mics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat i també com a membre del Grup d'Estudis Locals (GEL), tirant endavant la revista Gausac i el premi que porta aquest nom. Ha estat ar­tífex, per exemple, d'un dels pocs actes en favor de la llengua catalana que s'han fet a Cata­lunya amb motiu dels 600 anys del naixement del poeta va­lencià Ausiàs March/À.C.

8 Política QS4CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1991

P a r t i t s

Bonet diu que ERC ha estat essencial" per salvar Torre Negra

Aymerich respon que s'hauria fet el mateix "amb o sense ERC"

44

El vicesecretari general d'Esquerra Republicana de Cata­lunya, Carles Bonet, va assegurar dilluns en una visita a Sant Cugat que el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya té "una gran responsabilitat" en l'èxit de la re-qualificació de Torre Negra.

A M . I . I . S ( .'\S II I.K \

- Sant Cugat -

Carles Bonet va destacar la fei­na que ha fet la tinença d'alcal­dia de Medi Ambient, encapça­lada per Jaume Busquets, que s'ha convent en un "dissuasor de la pressió urbanística". Això ha permès, .segons Carles Bo­net, que cl camí cap a la requa-lificació de Torre Negra hagi es­tat "responsabilitat essencial" d'Esquerra Republicana.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, s'ha mostrat lleuge­rament sorprès per aquesta afir­mació de Bonet, que conside­ra " g r a t u ï t a " . " A m b les pressions urbanístiques que té Sant Cugat, jo mai m 'he dei­xat endur" , afirma, i recorda que la preservació de Torre Ne­gra ja era un dels punts del pro­grama e l ec to ra l d e C D C el 1987. Aleshores ja s'indicava la creació d'una Comissió amb re­presentants dels partits polítics i entitats. "Hauríem fet el ma­teix amb Torre Negra, amb o sense KRC", va rematar.

Carles Bonet \a posar la ti­nença d'alcaldia de Medi Am­bient com a exemple per a molts ajuntaments de Catalunya. "Es important la seva tasca, sobre­

tot tenint en compte que un 4()'/í del t e rme municipal es /ona forestal". Carles Bonet va continuar llo­

ant la feina d 'ERC a l'equip de govern, perquè és una mostra "de progrés de la ciutat. Sense perdre la ideologia, el nostre par­tit pot governar amb seriositat en una ciutat de 50.000 habi­tants a la corona de Barcelona". La direcció d ' E R C està con­tenta amb els resultats de 1 pac­te de govern a l 'Ajuntament de Sant Cugat, especialment per­què "no hem estat fagocitats ni digerits per altres partits", se­gons el vicesecretari.

Carles Bonet es va referir tam­bé a la feina feta respecte a les finances municipals. E R C ha contribuït també, segons Bonet, al "sanejament del pressupost" gràcies a la "contenció d 'ale­gries". Bonet va dir que això se­ria patrimoni de "les genera­cions futures, perquè quedarien pràcticament sense deutes".

Un altre dels aspectes que Car­les Bonet va destacar va ser cl de la feina feta pels districtes. "Te­nim una visió federal i confe­dera) de Barcelona i els pobles del voltant, on s'ha de mante­nir la identitat i la pluralitat, es­pecialment als districtes".

Eduard Pomar; Carles Bonet i Jaume Busquets. Foto: AVE BELTRAN.

Tres regidors previstos

Bonet va apuntar-ho durant la conferència i després Jaume Busquets ho va ratificar: E R C podria tenir tres regidors a l'A­juntament de Sant Cugat en el proper mandat municipal, se­gons un estudi de projecció de vot que ha fet la formació re­publicana. Aquesta projecció es faria "després del salt dels 21 als 25 regidors", segons Bus­quets. "El paper del partit se­ria molt més decisiu, i mantin­d r íem l ' e q u i d i s t à n c i a e n t r e progrés social i nacionalisme", va aventurar Jaume Busquets.

La visita de Carles Bonet a Sant Cugat es va completar amb

un sopar h o m e n a t g e a Josep Cercós, un militant històric que viu a la Floresta. El mateixBo-net va lliurar una placa home­natge a aquest home de 77 anys a qui els seus companys de par­tit volien agrair els anys de de­dicació a la formació. Unes 50 persones es van reunir al sopar, que es va fer al Mesón.

El t inent d 'alcalde de Medi Ambient i portaveu d ' E R C a l'Ajuntament, Jaume Busquets, va anunciar dimarts que el se­cretari general d ' E R C , Josep Lluís Carod Rovira, vindrà dis­sabte a la tarda a Sant Cugat per explicar els resultats de la seva reunió amb Pujol per ne­gociar la llei del català.

M o c i o n s

El PSC retira la moció sobre el Pla Industrial

perquè els altres grups refusen la proposta

Lalcalde demana que al desembre se n 'aprovi una de consensuada A. C.

- Sant Cugat -

El grup municipal socialista va haver de retirar dimarts la moció que havia presentat perquè el ple s'adherís al Pacte Industrial de la Regió Metropolitana. L'equip de govern i la resta de grups de l'o­posició van rebutjar la proposta socialista perquè volien estudiar més a fons els estatuts del pla i tornar a portar la discussió a la se­güent Junta de Portaveus.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va proposar que el grup ponent retirés la moció, però el portaveu del PSC, Àngel Casas, va matisar que volien deixar el punt sobre la taula. Aymerich va

especificar, però, que s'estimava més que es retirés. Així, el PSC no hauria de ser qui presentés de nou el punt. "Portarem una moció consensuada i discutida a la Jun­ta de Portaveus per sotmetre-la a votació", va afirmar.

La polèmica entre l 'equip de govern i el partit socialista es va repetir en aquest ple. Els problemes es remunten a l'úl­tima sessió plenària. Llavors, el portaveu socialista. Àngel Casas, va assegurar que l 'al­ca lde havia es ta t conv ida t a adherir-se al Pacte Industrial. Però l'alcalde ho va negar, i va emplaçar Casas a demostrar-ho en el següent ple. Duran t la discussió de la moció, Ay­

merich va tornar a demanar el text que certifiqués la sol·li­citud d 'adhesió. Àngel Casas, però, no va poder mostrar-li.

El Pacte Industrial Metropo­lità ja ha acollit cl compromís de participació de patronals , sindicats, universitats i alguns ajuntaments, i té com a objec­tiu preservar i enfortir la regió metropolitana. Per al PSC, ara és el moment d 'actuar local­ment amb els pactes territorials, per pode r optar als fons es­tructurals europeus, tenint en compte que la Regió Metropo­litana és la cinquena aglomera­ció industrial d 'Europa Occi­dental. De moment, l 'adhesió de Sant Cugat haurà d'esperar.

CASC: la democràcia té taques del franquisme

Nl'RlA Sl.RK \ - Sant Cugat -

Quines són les empremtes del franquisme en la societat ac­tual? Quina és l'herència de la dictadura? Aquestes \ an ser part de Ics qües t ions (pic es van plantejarà la xerrada que cl ('.<>-mite Antimilitarista de Sant ("u-gat va organitzar dimarts a la Casa de Cultura.

La conferència va anar a cà­rrec de l'historiador Pere Vsàs. E s b r i n a r m é s c o s e s s o b r e aquest període, o desvetllar-ne algunes de noves, va ser la vo lunta t de la xerrada, amb motiu del vintidosè aniversa­ri de la mort de Franco.

D'altra banda, aquesta con­ferència forma part de tota una sèrie d 'actes de protesta contra el franquisme, que el Comi tè Antimilitarista havia previst fins ahir.

Ysàs, q u e a més impa r t e ix classes d'història a l 'UAB, va parlar del període que va des de la Guerra Civil,1936, fins al 2 0 N d e l 9 7 5 . Per a Ysàs el principal problema de la so­c ie ta t actual davant la visió del franquisme és la diversitat de visions: molta gent, els més grans, van viure de forma di­recta l 'època franquista, d'al­tres, els més joves, ho han fet de manera indirecta. Parado­xalment , el descone ixement general d ' aques ta etapa, so­bretot pels més joves, és un fet. Les mancances educati­ves, la por o, s implement , la voluntat d'oblidar una part de la nostra història, podrien ser algunes de les causes.

Castaneda vol que s'ampliï la sala de plens

REDACCIÓ

Àngel Casas. Foto: E4C

El regidor del Partit Popular Eduardo Castaneda va proposar en el torn de precs i preguntes de dimarts que es comenci a pensar en una ampliació de la sala de plens. "Ara ja estem jus­tos, què passarà quan siguem 25 regidors, a partir de les pro­peres eleccions". Castaneda va demanar a l'alcalde que hi pen-. si, tot i que Joan Aymerich no es p resen ta rà a la ree lecció . L'alcalde va assegurar a Casta­neda que des de l 'equip de go­ve rn ja es t e n i a en c o m p t e aquesta ampliació de la sala.

EIS4C4INTON5

Entorn Divendres. 21 de mnembre /le I0V7

e t # s

L'enllumenat de Nadal estarà a punt a finals de mes

L'ajuntament està finalitzant les tasques d'instal.lació Els tradicionals guarniments que llueixen els carrers del muni­

cipi per les festes nadalenques estan pràcticament intal.lats. Un

any més, con és habitual per aquestes dades, els serveis mu­

nicipals estan col·locant les garnaldes i rètols de Nadal als 2 6

municipis de Sant Cugat que ja van tenir il·luminació l'any

passat. No obstant l'antel.lació amb què s'estan duent a terme

els preparatius, s'haurà d'esperar fins el proper dia 12 de de­

sembre per veure encès l'enllumenat nadalenc.

M O N T S E GONZÀLKZ

- Sant Cugat -

Més de 260 garlandes es col·lo­caran fins a finals de mes als ca­rrers del municipi. Les tasques d'instal.lació van iniciar-se la set­mana passada i es preveu que finalitzin la setmana vinent. Les zones de la ciutat que lluiran rè­tols nadalencs seran les mateixes de l'any passat encara que altres carrers han volgut afegir-se a la campanya d'engalanament d'a­quest any, encara que finalment no han pogut fer-ho per haver-ho so.licitat fora de termini. Segons han explicat responsa­bles de l'associació Sant Cugat Comerç, la iniciativa de posar llums als carrers parteix dels pro­pietaris de les botigues. Molts

botiguers no sabien on adreçar-se per dur a terme la instal·la­ció del en l lumenat i quan ho han fet ja era massa tard. Això els ha passat als comerços de la plaça Doctor Ga l t e s i carrer Martorel l per e x e m p l e , que han " d e s p e r t a t massa t a rd" com explicava la propietària d 'un dels negocis d 'aquest ca­rrer. En opinió de Sant Cugat Comerç cal fer els preparatius de l 'enl lumenat al mes d 'oc­tubre com a com tard.

Una altra difïcultad afegida per a la instal·lació dels llums nada­lencs és la inversió que han de fer els botiguers, ja que com­pren les garnaldes i rètols -a di­ferència d'altres localitats que les contracten en lloguer- fet que implica un considerable de-

Els llums s'encendran el 12 de desembre. Foto: AVE BELTRAN.

sembors de diners. No obstant això, els botiguers

no fan front a totes les despe­ses que implica la instal·lació de la il.lumació. L'ajuntament es fa càrrec de penjar les garlandes, de la despesa de llum i de des-penjar-ls quan finalitzin les fes­tes. La tasca d'instal.lació de l'enllumenat es perllongarà fins

a finals de mes perquè els ser­veis d e l ' a j u n t a m e n t e s t a n duent-la a terme aprofitant les hores de mínima circul.lació de trànsit per evitar incomoditats als c o n d u c t o r s . El carrer de Francecs Moragas serà n any més el més il.luminat amb les vint garnaldes, seguit de la Ram­bla del Celler, amb catorze.

O b t é

L'antiga seu de la Unió Esportiva Sant Cugat ja està enderrocada

MARIA LI-OPIS

La seu de la l ESC a l'avin­guda Pla de Vinyet, ha sigut en­derrocada i al seu lloc es veu un solar. L'enderrocament de l'e­difici fa dues setmanes fornia part de la primera fase d'obres que ha iniciat l'Ajuntament per ampliar l'avinguda Pla de Vin­

yet. Ara, el carrer encara es veu molt estret a causa que una al­tra casa continua dreta. Per po­der aconseguir la mateixa am­plada en tota l ' a v i n g u d a , l'Ajuntament ha decidit fer una altra fase. Aquesta segona etapa que encara no ha començat té com a objectiu l'enderrocament del segon edifici que fa que el carrer quedi massa estret. De l'antiga seu de la VF.SC només en queda el solar. Foto: AYF, BELTRAN.

L'Ajuntament subscriu els drets europeus del vianant

À.c. -SantCugat-

L'Ajuntament de Sant Cugat s'ha adherit a la Carta Europea dels drets dels vianants, adoptant així els seus punts com a propis, i comprometent-se a respectar-los i afavorir-los. La iniciativa s'ha fet efectiva després que el ple municipal aprovés dimarts per unanimitat una moció institucio­nal que demanava la ratificació de la carta europea. Però el PSC va retreure a l'equip de govern (jue aprofites la moció per fer pro­paganda del que ha fet per la ciu­tat, i IC considera que no hi ha prou carrils bici. L'alcalde, Joan Aymerich, va respondre als mem­bres de l'oposició que estava "sorprès" perquè una simple mo­ció va ser aprofitada per l'oposició per criticar l'acció de govern.

El 'lobby' vallesà ignora Sant Cugat

-Sant Cugat-

Joan Aymerich ha l amenta t que els alcaldes i els represen­tants de les Cambres de Comerç que han participat a les reunions per decidir com solucionar el problema de les retencions de la B-30 al seu pas per Sant Cu­gat no l 'habgin convidat mai. "L'Ajuntament de Sant Cugat ha estat pioner en demanar la supresiò del peatge de l 'auto­pista", ha dit Aymerich. Alcal­des i empresaris s'han entrevis­tat ja amb el conse l l e r Pe re Macias i amb el ministre de Fo­ment, Rafael Arias Salgado. L'al­calde no ha estat convidat a cap de les dues reunions, tot i que el peatge discutit afecta el trànsit precisament en el terme muni­cipal de Sant Cugat. /À.C.

ALA RONDA NORD DE S.CU6A.

Gel Gasoil Llenya Premsa calefacció Butà Gelats Carbó

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C"

SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O AMB TARGETA DE CRÈDIT

AL CENTRE DE SANT CUGA,

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

EISJ CANTON

10 *4, 'íï

nuo l)i;,iiflr,.i,JI tir mrïiinhr· il, 1')'/'

E d i t o r i a l

HJS CXNTONS

de San! Cugat S L

Consell d'Administració U.ir i ,ní ;un1 |Mck·. . t .

C | i Peu- Iv

Coordinadora Redacció Aníífís (\&siucfd

Redacció \ lbe i f Balança, I j l u n J Bl jnquc. Aura Costa,

Montse f j o n / i k / . , Mana José ííutiérre/.. Kduard Jener. Alex López, Jofre l.lombarr, M i n a l.lopis,

f ieni Lo/a no, Josep Maria Miró, Montse Sant, Isabel Sacz, Núria Serra. Salva Tordera

Comercial Anna Juanola

Consell Editorial Ramon d'rau (president!

Josep M. Cahreri /o (viccprcsidcnt) Montserrat Rumbau (vicepTcsidcnta)

Krant'csc í )arrxí, Jordi Casas. Narcís Castanyer, Pere Hsquerda. knst ian HerhoLzrwimcr,

Ro^cli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Kmi l i Rcfté, Paco Soler, Josep A. Teixidó,

Juan Tortosa, Joan Troyano. Pep Tugues, Núria Zabala Àngels (Castuera (secretària)

Subscripcions I Club del Subscriptor Pep lügucs

Ave Beltran, Kelip Soler

Responsable de disseny I •Mqu·tecfò Jordi Pascual, Olga

Rotimprcs (972) 40.05.95

Distribució MaihngVa l lèsS .L .Tc l . SHV.23.71

Dipòsic legal: Gl-405-93

l·iipiniíi ilrli «cus aucm, <|uc Kb -t< jnt imi no h icvi neccuàriaBicrM

PI IMICMIA «j (tenda a.

(•)ACPC Associació C a l i l i í i de la Premsa Comarca l

Santcugatencs de l'Any

Tot i algunes crítiques escadusseres, hi ha d'haver de tot a la vinya del Senyor, la cerimònia del lliurament

dels Premis Santcugatencs de l'Any ha es­devingut al llarg de les onze edicions un dels actes amb més rellevància ciutadana en el ca­lendari social de la nostra ciutat. Inicialment Ràdio Sant Cuga,t i des del

1993 l'Associació Amics de la Ràdio, en col·laboració amb l'emissora local, s'han res­ponsabilitzat de l'organització d'un acte que té com a objectiu el reconeixement públic a ciutadans i entitats que han destacat en la seva tasca al municipi o han exportat el nom de la ciutat més enllà dels seus límits, donant una imatge positiva de Sant Cugat. Des de la concessió del primer premi, a l'en­

yorar i estimat Eugeni Canas l'any 1982, fins l'acte que se celebrarà diumenge a la tarda al Teatre-Auditori, la ciutat ha canviat molt. També ha canviat el format dels premis. La possibilitat d'un marc com el del Centre Cultural ha donat a la cerimònia una pro­jecció impensable anys enrere. La posada en escena dels joves periodistes de Ràdio Sant Cugat, les actuacions de les entitats, els discursos, els premiats... tot plegat. Tac­te per ell mateix ha merescut l'aprovació general de la ciutadania. Ho demostra el fet que gairebé hi hagi "bufetades" per tal de poder tenir una localitat. Enguany, les 800 entrades han desaparegut en dos dies. Tot i els canvis, però, els premis mantenen l'essència i la filosofia inicial: fomentar la

identitat de Sant (Jugat. De fet, els premis Santcugatencs de l'Any no tenen cap altre objectiu que incrementar aquest esperit de pertinença a la comunitat, un esperit que l'enforteix i la millora. L'autoestima, que no vol pas dir perdre la capacitat de l'autocríti­ca, és un factor determinant en l'estructuració de les societats. La nostra, en constant crei­xement en els darrers anys, necessita d'ac­tes com el de diumenge si no es vol veure diluïda en el marasme anònim metropolità. Des d'aquest setmanari, donem la nostra

més sincera felicitació als nominats d'en­guany. Felicitació i agraïment que fem ex­tensius a totes aquelles persones i institu­cions que han col·laborat en la seva organització. Per molts anys a tots plegats.

Sant Adjutori: solucions ja

Per respecte a la cultura, a la història, al patrimoni arquitectònic i, com hem dit en l'editorial sobre els Santcuga­

tencs de l'Any, per autoestima i per identi­tat, no ens podem permetre que s'ensorri l'ermita de Sant Adjutori. No és la primera vegada que aquest mitjà fa aquest crit d'a­

lerta. Cal que el contenciós entre l'Ajunta­ment i la propietat se solucioni al més aviat possible. Cal que l'Ajuntament acceleri els tràmits perquè l'ermita del segle XII sigui de­clarada monument historicoartístic. Cal im­plicar totes les entitats que s'han pronun­ciat sobre la situació gairebé de ruïna del

monument, en un procés de restauració. Aquest procés ha de ser dirigit, evidentment, per tècnics. Si des de la Comissió que estu­dia el tema de la Torre Negra s'hi pot fer al­guna cosa, totes les solucions seran benvin­gudes. Però el perill d'esfondrament és imminent i calen solucions, ja.

Cl l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

L'atanmu santeugatonc agonitza

Benvolguts socis de l'Ateneu, (déu n'hi do del nombre: 180), i quina pena! Al crit de socors fet amb la convocatòria de la da­rrera assemblea general de fa unes setmanes, només hi érem 20 socis!, i això demostra una manca total d'interès per l'en­titat. Ks per això que em pre­gunto, rant poc estimeu una so­cietat com l'Ateneu santeuga-tenc, tant important per a la nos­tra ciutat i de tanta solera com és un Ateneu, que durant molts anys gairebé no era permès que pogués existir?

Ks possible que amb tants so­cis, que econòmicament viuen bé, permetin que l'Ateneu de­saparegui. per no rebre l'ajuda que cal?

Recordo molt bé alguns socis que fa temps ens deixaren i tro­bo estrany que familiars d'ells:

fills, nebots, etc. (poc importa el parentiu) no pensin amb la pena que els finats tindrien i que segurament no permetrien que el nostre Ateneu desapare­gués. No han pensat en això? És tant maco poder dir: heus

aquí l'Ateneu que els nostres avis, pares, s'esforçaren a orga­nitzar i continuar. Ajudem a fer activitats, a pagar el deute, i sen­tim-nos orgullosos que l'Ateneu no tanqui. Prenguem exemple de les entitats foranes tant po­pulars a Sant Cugat i que crei­xen cada dia i són dignes d'ad­miració. Podeu estar segurs que econòmicament, la majoria dels seus socis no poden comparar-se

amb els socis de l'Ateneu, però tot i així, ells defensen amb molt d'orgull llurs entitats, i si fos pre­cís fins i tot traurien les urpes.

Les pessetes no plouen del cel i és per això que m'adreço a so­cis i no socis, a tota persona que senti les ganes de conservar l'A­teneu santeugatenc perquè con­tribueixi a la cultura i es deci­deixi a ajudar econòmicament (amb un petit o gran donatiu) que permeti extingir el deute que hi ha a l'entitat i així poder tirar endavant. A més a més, faig una crida als

vells i nous santcugatencs per­què es facin socis i així tinguem un Ateneu viu i digne en aques­

ta ciutat. /UNA SANTCUGA-TENCA QUE ESTIMA L'ATE­NEU (Sant Cugat)

Premsa groga a Sant Cugat

Sabem de sempre que certa premsa de Sant Cugat no és gens independent. També sa­bem que té fonts d'informació deficients i que no demana cor­roboració de les notícies abans de publicacions, per molt que les seves fonts no siguin fiables. Dins d'aquesta línia vàrem

veure la notícia de l'any passat signada per Ramon Luque, atri­buint al Vocal de Valldoreix, el

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les v o s t r e s p r o p o s t e s ,

p r e g u n t e s , q u e i x e s de to t a l l ò que us i n t e r e s s i i a f e c t i

589 62 82

HS 4 CANTONS

senyor De Miguel, unes decla­racions que van resultar absolu­tament inexactes, segons els tes­timonis i segons l'Acta del Ple de la Junta de l 'EMD, i fent després uns comentaris menys­preant-lo, venint de qui venien i sortint d'una notícia falsa. També l'altra notícia que el jut­

ge havia arxivat l'expedient de la denúncia -que ha estat des­mentida pel mateix jutge- cor­respon a la mateixa línia. Ara però els responsables d'a­

questa revista, butlletí o com se la vulgui anomenar, donen un pas més i, coneixent de forma fefaent -les Actes del Secretari d'una Corporació pública tenen aquesta qualitat- que la notícia és falsa, la tornen a publicar, onze mesos després, per desa­fiar l'injuriat, el jutge o tothom alhora. Aquesta forma d'actuar no és periodisme; té un altre nom. / JUNTA LOCAL DEL PP (Sant Cugat)

U S /CANTONS Divendns, 21 de navmbn de 1997 Opinió 11

La l l o t j a

El Parlament de Catalunya passa Vequador FERRAN P O N T I PUNTIGAM

E l dia 19 de novembre de 1995 van tenir lloc les c i n q u e n e s e l e c ­

cions als Par lament de Cata­lunya d ' ençà la recuperac ió de la democràcia . Ara doncs fa dos anys; és l 'anomenat pas de l ' e q u a d o r , i per t an t un bon moment per parlar-ne. La legislatura va començar amb la novetat de la pèrdua de la majoria absoluta que CIU ha­via t ingut durant les tres le­g i s l a tu res an t e r io r s . L l e v a t del canvi en la presidència del Par lament , poques altres no­veta ts s 'han p resen ta t . C IU ha anat trobant sempre els su­ports que li han fet falta per poder governar.

La millora general de hi si­tuació econòmica, la reducció del dèficit públic i l ' increment d 'oportuni ta ts per poder tro­bar t rebal l , són els fets més destacats dels dos darrers anys. Gràcies a Déu , les xifres d'a­tur baixen i les esperances de pode r t reba l la r a u g m e n t e n . Encara que la influència del P a r l a m e n t de C a t a l u n y a en aquestes millores sigui relati­va, no es pot oblidar el paper de la coalició CIU influint en

els dos darrers governs cen­t r a l s . T a n t el 1993 a m b el PSOE com el 1996 amb el PP, des de CIU sempre s'ha fet una defensa aferrissada de l'e­conomia product iva i del ri­gor pressupostari . Tot plegat ha valgut la pena. Contras ta la millora econò­

mica amb un cert estancament

Si hom mira

Catalunya endins,

cal dir clarament

que la consciència

de catalanitat

avança poc

dels progressos a nivell nacio­nal català. Acordada la parti­cipació en el 30% de l ' IRPF, traspassada bona part de l 'I-N E M i conso l ida t el model pol icial de s u b s t i t u c i ó de l s Mossos d ' E s q u a d r a , poques altres novetats hi ha a la vista. Continuen pendents múltiples

t raspassos , malgrat q u e han passat 18 anys des de l 'apro­vació de l 'Estatut . Manta ve­gada sembla que a nivell de l'Administració central no s'a­cabin de creure això de Ics au­tonomies . Sembla que no hi ha volunta t d 'acabar amb la centralització i amb la unifor-mització implantades després de la pèrdua de Ics llibertats de Cata lunya , l 'Onze de se­tembre de 1714. Per tot ple­gat caldrà con t inua r amb la tasca pedagògica de promoció de la plurinacionalitat de l 'Es­tat.

Però el gran tema penden t , C a t a l u n y a enfora, c o n t i n u a sent la manca d 'autonomia fi­nancera i fiscal. Els avenços en matèria d 'autonomia polí­tica no van pas acompanyats de la necessària autonomia fi­nancera i fiscal. La millora de la part icipació en el 30% de l ' IRPF queda molt lluny dels objec t ius de la majoria dels partits polítics catalans. Hom voldria que la General i tat po­gués recaptar tots els impos­tos de l 'Estat pagats a Cata­lunya i que pugues negociar l 'aportació de Catalunya a les

despeses generals de l 'Es ta t i a la solidaritat. Això negociat i no pas imposat. Si hom mira Cata lunya en­

dins, cal dir clarament que la c o n s c i è n c i a d e c a t a l a n i t a t avança poc. Com pot ésser que després de 17 anys de Parla­ment recuperat encara no s'ha­gi aprovat una llei e lec tora l

No hi ha voluntat

d'acabar amb la

centralització

implantada després

de la pèrdua de les

llibertats catalanes

pròpia? Tota la qüest ió de co-marcalit/.ació i de veguer i e s c o n t i n u a a m i g gas , s e n s e aconseguir el consens mínim. Per altra banda, l 'ús social de la nostra l lengua, la qual avui tot el jovent parla i escriu cor­rectament, és molt limitat. La presència del català és escas­

sa als diaris de major circula­ció, a les grans cadenes de t e ­levisió privada, a les cartel le-res dels c inemes costa Déu i ajut trobar una pel · l ícula en cata là , e t c , e t c . To t p l e g a t permet afirmar que els d ipu­tats i les d iputades d 'aques ta cinquena legislatura encara te­nen feina per fer. Tot amb tot , i vist g loba l ­

men t , en aque t s disset anys de recuperació del Par lament de Catalunya com a ins t i tu­ció màxima del poble català, D é u n ' h i d o el q u e s ' h a avançat. Els nivells de quali­tat de vida i de convivència que s'han assolit són impor­tants i tothom se n 'ha de sen­tir ben orgullós. Però encara cal aspirar a més, ens cal una Catalunya ben integrada a la Unió Europea i a l 'Es ta t es­panyol, i amb uns nivells mi­llors de cohesió i de solidari­t a t . L ' o b j e c t i u , c o m d iu el nostre h imne, ha d 'ésser una Catalunya rica i plena, de la qual ningú no se n 'hagi mai de sentir exclòs.

Ferran Pont i Puntigam és Diputat d'UDC al Parlament

£ I S ver e n T i t o Les v o l t e s

POTSER

TGrVv/<\ v)wl

TAMTDRÀ &*

Ciutadans de luxe

Sovint, sobretot a les boti­gues, que és el lloc on es cou una bona part de la

informació local, ens assaben­t e m q u e tal o tal a l t r e "crac"dels millors equips de futbol que es fan i es desfan,viu o dorm entre nosaltres, que una estrella de la televisió o dels es­cenaris ha decidit, atreta per les bonances de la nostra ciutat, venir-hi a comprar una caseta i passejar mig desapercebuda , com qui no vol la cosa, per la plaça del monestir. És llavors quan aquest o aquell veí o botiguer, farda davant dels seus de que... i tant que la co­nec, si ve cada setmana a com­prar a casa, o... si porta els nens a la mateixa escola que jo i fins i tot ha convidat el meu a la fes­ta d'aniversari. Els comentaris surten i es propaguen amb una facilitat que fins i tot algú pot pensar que aquella famosa i el botiguer son gairebé íntims. De totes maneres, tota aques-

ESTEVE R O D Ó

ta convivència produeix situa­cions divertides, enginyoses i pròpies de la millor picaresca. L'altre dia, un conegut carnisser

Un veí indagava

per la ciutat

a quin gimnàs

esposa en

forma una

presentadora,

per fer abdominals

al costat

que té com a client el brasiler Giovanni, que viu en una dis­creta casa de Valldoreix, li va fer arribar amb la comanda una

cistella amb tres magpífiques botifarres, ben magres, com a ded i ca tò r i a pe l g e s t q u e el blau-grana havia fet la setma­na anterior al camp del Madrid. Un veí indagava per la ciutat a quin gimnàs es posa en forma una coneguda presentadora de televisió, per fer abdominals al costat de la popular, o d 'aque­lles senyores que a la cafeteria comentaven, per fer enveja a les amigues que, dia sí dia no, compartien suors gimnàstiques amb un dels protagonistes de Nissaga de poder. Fins i tot jo, quan vaig al quiosc i només resta un "Sport", pre­gunto si el Figo ha passat a bus­car-lo al matí, ja que un dia me'l van prendre de les mans recla­mant-lo per al futbolista. Coses d ' aques t Sant Cuga t i d 'una nova convivència que a tots ens afecta. Però moltes ve­gades, totes aquestes cares po­pulars no les veiem mai al car­rer del poble, sinó a la tele.

12 • • ^

ELS4CANIDNS Divendres, 21 de novembre de 1997

El c a m p a n a r

La identitat santcugatenca IOAN TORTOSA

Al número d'Els 4 Cantons del passat 17 d'octubre, en la seva habitual co­

lumna L'estirabot, Jordi Casas feia un reguitzell de preguntes, a les quals no donava resposta. Cada una era com anar posant el dit a la nafra, però en la conclusió final, referent a la identitat santcuga­tenca, afirmava que els santcu-gatencs, en el futur, serem cata-lonis i punt. Penso que a aquesta categòrica afirmació també li cal el condicional, si observem què passa amb la llengua al carrer, el que s'escolta als bars, a molts dels llocs públics i en la intimitat de les llars, fiable baròmetre capaç de mesurar el grau de catalonis que transpirem els santcugatencs. Però hi ha la qüestió de la qual entre tots hem fet bandera, de la suposada identitat que ens hauria de distingir, diferenciats dels ru-binencs o dels barcelonins. Da­vant la seva ambigüitat és aquí on cal la pregunta clau: Què vol dir això d'identitat santcugaten­ca? Quina, com és i d'on ve? Molt abans de l'aclaparador nombre dels 50.000 habitants, potser es pot trobar en el passat una re­ferència del que ens podria dis­tingir. Però hom topa amb una pila de dificultats a l'hora de de­finir genèricament quina era la idiosincràsia diferenciadora i què

conservem d'aquella herència. Només puc aportar el testimo­

ni del record que guardo de la meva infantesa d'un estatus im­perant que, ara, en retrocedir mig segle, pren la dimensió com de mig mil·leni. En un grup humà reduït hi campava una clara clas­sificació, divisió i etiquetatge que diferenciava i parcel·lava uns de­terminants grups afins, especial­ment quan representaven clans familars. En esmentar determi­nades persones un s'adonava amb quina simplicitat eren jus­tificades les seves actituds, ad­meses com a unes constants in­herents a cada grup: "Els de cal Tal són eixuts i secs, els Qual són tancats i testaruts..." i així fins als grups immigrants -els foras­ters per antonomàsia- cap grup es lliurava d'aquests apel·latius i classificacions grupals.

Qui sap si la definició genuïna que catalitzava tota aquesta amal­gama la van encertar els ances­trals enemics naturals, els rubi-nencs, en contemplar-ho des de la distància de 5 quilòmetres, cap­tant el tarannà autòcton dels sant­cugatencs amb aquella etzibada gens afavoridora: "Pocs, bruts, mal avinguts i treuen el nas per sota la porta". Els santcugatencs no es varen quedar curts i se'n pensaren, per als rubinencs, una

d'encara més forta, però això ja és una altra història. Així és que no podem estar mas­

sa orgullosos de la nostra nissaga si hem de fer cas de l'antiga dita. Ara caldria plantejar-se, doncs, quina seria la definició que ens podrien fer des de fora aquells que realment ens coneixen. Pot­ser, a l'inrevés del passat, actual­ment som "molts, nets, ben avin­guts i...", per on traiem el nas, ara? EI canvi hauria estat molt radical per transformar d'una manera tan dràstica la dita del passat; però si encara queda algun romàntic que creu que cal cercar les arrels de la identitat en el passat, com que no sabem on ni en quin moment cal aturar-se en el retrocés en el temps, per tal de descoratjar els qui encara somiïn amb una bucò­lica ruralia ideal, em remeto al que va dir el doctor Bonfili Garriga el 1905 - metge i investigador sant-cugatenc-en la seva Memòria pu­blicada el 1907. Heus aquí unes quantes de les seves considera­cions i conclusions. Diu que, quan plou, els carrers són intransitables, que les latrines per causa de los materialespútridos contaminen els pous i que algun forner fa el pa amb aquestes aigües. Diu que el cementiri desprèn corrientes mefí-ticas permanentes i que la neteja pública està desatesa ja que en al­

guns carrers apareixen basuras, aguas sucias, aesperdicios de alimen-tos y hasta animales muertos.

En l'apartat Nupcialidad propo­sa l'intervencionisme higiènic ofi­cial per evitar casos de transmis­sió de malalties hereditàries com l'epilèpsia o la bogeria. I en Ca-racteres ftsicos de los habitantes diu que per tal d'estalviar, molts sant­cugatencs no mengen prou i es mal vesteixen, cosa que, segons ell, els escurça la vida. Molts dels mals endèmics els

atribueix a l'Ajuntament, incidint-hi especialment en Instrucciónpú­blica per la general manca d'hi­giene. Els nens, diu, estan amuntegats a l'escola, situats en llocs insalubres, amb mala venti­lació, poca llum, taules incòmo­des, amb propensió a encomanar-se la tinya, a patir desviacions vertebrals, a la miopia...

Déu n'hi do! Vist tot plegat sem­bla que no és el model que ens agradaria i que contrasta amb com ens veuen ara des de fora si fem cas de la imatge pública que, com un estereotip, apareix en els mit­jans de comunicació. Ben mirat, potser ni tant, ni tan poc. Caldria repassar les preguntes planteja­des en l'esmentada columna de Jordi Casas i intentar, amb la mà al cor, trobar-hi respostes, i objec­tivament calibrar-ne el resultat.

El busca i re

Auditori PACO SOLER

Semblava d'un temps ençà que la direcció del Teatre-Au-ditori havia pres el camí d'o­ferir concerts amb els intèr­prets més representatius del moment musical: recordareu els concerts de Svjatoslav Richter i d 'en Jean-Pierre Rampal. Malauradament, això va durar poc. Ignoro el motiu, i també sorprèn que quan es pren una iniciativa encertada culturalment, i a més a més amb èxit de públic i suposem també econòmicament, vistos els números que es poden fer, es desestimi i es substitueixi per ofertes de molt menys ni­vell. Per tant, s'està desapro­fitant l'ocasió de situar l'ofer­ta cultural de la ciutat a un nivell més personalitzat i que la distingeixi. S'entén que no sovintegin concerts de cam­bra amb intèrprets d'un nivell per sota dels que abans hem esmentat ja que, segurament, no s'ompliria, però sí crec que és possible fer set o vuit con­certs l'any amb els grans intèr­prets del moment. De totes formes, una programameió com la que s'està fent actual­ment és del tot insuficient, o potser al senyor programador no li agrada la música, al­menys així ho sembla.

Les coses d ' e n Sot

El gol I del Monestir després d'entrar I en vigor el "Decreto de Humanidades"

El porxo

Una bona mina

U n company de pàgina escrivia no fa gaire que el nivell cultural

de Sant Cugat és "mediocre". Francament, no tinc ni idea de com s'ho fa per medir-lo. Jo voldria explicar, al contra­ri, dos fets viscuts la setma­na passada - la presentació d'un llibre i una exposició de dibuixos- que em semblen molt importants.

El llibre de poemes Calcula-tions... del santeugatenc Sam Abrams no és només novetat pel fet que surti en anglès (amb traduccions de Francesc Parcerisas) dins d'una presti­giosa col·lecció catalana -fet insòlit, que jo sàpiga-, sinó so­bretot perquè aporta una con­cisió i una sensibilitat envers la vida quotidiana ben allunya­des de les flors i violes que en­cara, ai las, ni que siguin en versió postmoderna, ens tenen mig anestesiats. Llegiu l'A-

ÍOSEP M. IAUMÀ

dams i se us obriran els ulls. El Sr. Pep Blanes també ens

fa redescobrir amb nous ulls el nostre claustre; ara amb un ins-

E lllibre de Sam

Abrahams aporta

una concisió i

sensibilitat ben

allunyada de les

flors i violes que ens

tenen mig anestesiats

trument nou: el llapis de grafit més fi de tota Europa. M'ex­plica com la marca que els pro­dueix els exporta tots als EUA per a l'alta tecnologia, i des d'a­llí torna a exportar el seu cap a

Sant Cugat. (Un viatge sem­blant als poemes d'en Sam!). M'explica com n'està, d'a­

graït, a aquest grafit que li per­met resseguir les "ombres llu­minoses" de cada centímetre de pedra. Parlem de la prime­ra mina de grafit, descoberta a Anglaterra l'any del naixement de Shakespeare. Durant se­gles, va ser l'única font de lla­pis; fins que Napoleó, que els necessitava per a les seves guerres, encarregà a un tal Conté que en fabriqués un d'una altra mena. Ara el millor grafit del món,

em diu, és a l'índia, però jo dubto que ningú en faci un ús més perdurable que aquests dibuixos del claustre, de Sant Benet de Bages o dels crucei-ros gallecs. Aquestes són les nostres mines. Una altra cosa és que els qui hem nascut a l'època del bolígraf els sapi­guem treure la punta.

ÜLS4CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1991 'íSíl·l.. 13

2̂

os

A grans t r e t s

Joan Fàbregas Cugat

Avui, tot un personatge s'apropa fins a aquesta secció. Joan Fàbregas ós tot un senyor del teatre i molt estimat entre els oients de ràdio Sant Cugat.

m':0M^^^^M^^^^^^^^^^^^'M^^^w^'·^'^^-

L 'encant, l'amabilitat, la seducció, el tracte co­rrecte i la bona presen­

tació són aspectes destacats en Joan Fàbregas. Té una perso­nalitat equilibrada, regular, constant en la seva forma de pensar i de sentir, i amb unes actituds congruents que van guanyant de manera progressi­va la confiança i reconeixement de les persones que configuren el seu entron més immediat. Hi ha uns llaços familiars que

condicionen les seves decisions personals i alhora li proporcio­nen confort en els moments di­fícils de la seva vida. Joan Fà­bregas és una persona molt educada que cuida la imatge que projecta, cuida amb detall el seu aspecte físic. És un home molt responsa­

ble,. Quan es compromet en alguna acció, arriba fins al fi­nal amb continuïtat i amb un alt grau de responsabilitat. És reservat i caute, no es deixa portar mai per les indiscrecions ni situacions conflictives a la seva relació. És molt xerraire, però molt poques vegades obre

de debò la seva ment o el seu cor. Ordenat, metòdic i treba­llador, Joan Fàbregas s'ha de fer notar tot i que, en el fons, és un gran tímid. Les seves fa­cetes com a actor o lucutor ho demostren, i sempre està dis­ponible per encarnar el seu personatge de Cugat, un sant-cugatenc de mena.

Sovint se senten els seus crits amunt i avall per l'esca­la de la ràdio, o canta trossos de sarsueles sense que ningú li hagi donat permís. Però el seu caràcter li fa p r end re aquesta mena de decisions en­cara que no necessiti l'opinió dels altres. És molt carinyós en les seves relacions amb els altres, però a vegades li aga­fen rampells i val més no apropar-s'hi. Els que el co­neixen b, però, només poden estimar-lo.

Amb la col·laboració:

EQCRJPT SELECCIÓ-FORMACIÓ

Aragó, 208, > 3 e r a - 08011 Barcelona fel. (93) 451 04 39* - Fax (93) 451 73 96

L ' h e m e r o t e c a

La carrera de Vèxit

(...) Es dóna el cas que, en sen­tir comentar que el senyor tal dei­xa un magnífic lloc de responsa­bilitat per dedicar-se, simplement, "a viure", els seus companys pre­gunten amb menyspreu: "Què vol dir amb això de viure?" Allò, òb­viament, els sona a enganyifa: nin­gú deixa una excel·lent situació econòmica, un treball brillant i una posició social de privilegi per l'entelèquia que suposa "viure".

És com si a la nostra societat, tan orientada sempre cap al que opi­nen els altres, el factor humà ha­gués deixat de comptar. Un am­puta els seus veritables desitjós per donar espai als altres desitjós, no propis però que queden bé de cara a la galeria. I llegim uns nyaps impossibles de llibres perquè és políticament correcte o accepta­ble. I ens enamorem (i també ens casem!) amb éssers que ens avo-reixen o exasperen fins a les llà­grimes simplement perquè no s'espera menys de nosaltres. I el

mateix passa amb els amics I amb els esports. I fins i tot amb algun vi caríssim que descarta­ríem com a licor de vella si no portés a l'etiqueta un incritica-ble "Chateau D'Yquem". Per tot això, perquè un en rea­

litat ja no sap què és important i què és accessori, resulta tan difí­cil sortir-se de la carrera de l'èxit. No importa que el preu sigui l'in­somni, una úlcera, diversos di­vorcis (moltes vegades, per de­mostrar que l'èxit social va unit a un irresistible do de conqueridor, els triomfadors necessiten can­viar d'amics, de casa i, per supo­sat, de dona, ja que envelleixen tan aviat les pobres...). The Rat Race: carrera de rates, així l'ano­menen els nord-americans, en re­cord de les rates de laboratori que corren i corren en un laberint, sempre cap endavant. De vega­des, és cert, alguna d'elles (de nosaltres) aixeca la vista com per dir: "Escolti, però es pot saber on dimonis anem?". Llàstima que immediatament s'aixeca una al­

tra veu presta que, com el conill blanc d'Alícia en Terra de les Me­ravelles, diu esbufegant: "Ni idea, però tinc tanta, tanta pressa...".

CARMEN POSADAS

IPUBLICATA LA VA.VGI'ARDIAJ

Sexe, mentides i

cintes de vídeo

Què els passa als periodistes que només denuncien i s'exclamen quan els toca rebre o al seu sector o als seus col·legues? On és l'es­perit crític i, encara més impor­tant, l'autocrítica? Van riure molt i es van fer molts programes, tant de ràdio com de tele, i no diguem la de fulls -couché o no- que es van omplir quan tot allò de les converses telefòniques del Carles i la Camila, o de la roba interior de la Chavarri, o del twist de la piscina del Ducruet, o del dramà­tic cas de la Diana i l'Al Fayed, per esmentar-ne alguns.

Llibertat de premsa, diuen. Lli­bertat d'expressió, es confonen al­tres. Tot molt professional però, què passa ara amb el tema de Pe­dró J. Ramírez? Diuen que fa molt temps que tots el mitjans de co­municació -premsa, ràdio i tele­visió- tenen un vídeo del direc­tor del diari El Mundo fent escabrosos jocs de llit. Com en els altres casos, informació absoluta­ment privada que no ha d'inte­ressar ningú, que no té cap efec­te sobre la puja d'impostos o sobre el retall dels pressupostos en cul­tura o sobre els drets humans o ... Cap informació rellevant perquè aquest món giri millor.

Però fa riure que tots el mitjans de comunicació ara es posin d'a­cord en considerar immoral i in­tolerable el setge -que ells ma­teixos han fet- a un principi com és el dret a la intimitat. Resulta que l'"acusat", un periodista, és intocable? O és que ens adonem ara que hem anat massa lluny? Ara? Un conegut periodista, co­mentarista dels programes de te­

levisió, quasi suplicava aquesta setmana en aquests programes de TV, que floreixen en horaris noc­turns, que sabessin contenir-se en l'emissió del polèmic vídeo. D'al­tra banda, èxit d'audiència, segur. I potser no és això la feina dels periodistes, sinó donar audiència al mitjà que els paga? O potser ara es torna als orígens i a pensar que els periodistes han d'informar d'allò que és útil per a la gent i, des de la seva privilegiada posi­ció (cada dia tenen un tribuna d'o­pinió per dir la seva o per mani­pular la informació), dur a terme la pretensiosa funció d'informar-edu-car la gent Potser a partir d'aquest cas s'ho tornin a replantejar. Per cert, que l'imparable enginy

popular ja ha començat a fer cir­cular acudits referents a l'afer.

- Com es diu el director d'El Mundo? - Pedró Ojete Ramírez. Prou!... si us plau.

(Recull d un escrit anònim trobat a la porta duns serveis públics)

EK4CANT0NS

Societat 14 Divendres, 21 de novembre de 1997

m

P r e m i s

El Club Xolribot Sant Cugat va ser un dels premiats en íedinó de l'any passat. Foto: X.L. Joan Eàbrrgas i Pere Pahissa sempre són estrelles dels Santrugatencs. Foto: X.L.

Diumenge, gala santcugatenca Amics de la Ràdio premiarà 10 dels personatges o entitats més destacats del 96

Només falten dos dies per a la cele­bració de la gala "Santcugatencs de l'any 1996". i pràcticament ja està tot enllestit per retre homenatge als 10 santcugatencs, ja siguin personat­ges o entitats, més destacats de l'any

passat. Una cerimònia on hi haurà temps tant per a la diversió i l'en­treteniment com per conèixer més de prop la programació de l'emis­sora local, que en l'acte d'enguany celebra el seu 15è aniversari.

La gala de diumenge comptarà amb la participació dels locutors de Rà­dio Sant Cugat, l'orquestra 'Cotton Club Big Band' (que ha preparat al­gunes sorpreses) i l'Escola de Balls de Saló Pepe Asensio i Elvira Ayesa.

Un acte al que l'organització ha vol­gut donar un disseny amè i divertit. Per aconseguir-ho, entre d'altres co­ses, ha muntat una sèrie de repor­tatges que il·lustren el treball a l'e­missora municipal.

M. JoSK Cl'TIKRRKZ - Sant Cagat -

La gala de lliurament de pre­mis als santcugatencs més des­tacats de l 'any arriba un cop més al Teatre-Auditori. Aquest diumenge, 10 dels 19canditats a "santeugatenc de l 'any" re­bran el preuat guardó.

D e s p r é s d ' un mes de vota­cions, amb la participació de més de 600 ciutadans d'aques­ta localitat, que han fet arribar el seu suport als nominats a través de Ràdio Sant Cugat o de les butlletes que publicaven aquest setmanaria i el "Tot Sant Cu­gat", el jurat format per la jun­ta de l'Associació Amics de la Ràdio i representants dels guar­donats de l'edició anterior, de l 'Ajuntament i dels patrocina­dors (aquesta any Cinesa) , ja s'ha reunit per comptabilitzar els vots i fer el llistat format pels 10 guanyadors d'enguany. Tot i així, el resultat d'aquesta reu­nió no se sabrà fins a la gala.

Presentació de la gala

Un any més, el lliurament d'a­quests premis anirà a càrrec d'al­guns dels locutors de Ràdio Sant Cugat. Els responsables de pre­sentar la cerimònia seran Jofre Llombart i Àngels Castuera, que tornen a repetir després de fer-ho en l'edició anterior dels guardons.

Durant el transcurs de la gala, passaran per l'escenari del Tea­tre-Auditori una t ren tena de membres de la ràdio que, alho­ra que lliuren els guardons, do­naran a conèixer la programació de l 'emissora, centrant-se ca­dascú en el seu programa. En les dues hores que està previst que duri l'acte, es combinaran els es­pais clàssics de Ràdio Sant Cugat (com ara "Roda d'amics", "Vallès sense frontcres"o els serveis in­formatius i els esports) amb les noves apostes de l'emissora, que són: el magazín "La Revista", l'espai d'humor "Pasta Fullada", el programa juvenil "Bon Rot­llo" i el musical "Buc d'assaig".

A més a mes, entre presentació i presentació es passaran repor­tatges que il·lustraran el treball intern de l'emissora. D'aquesta manera, la ràdio del municipi que , segons l 'organització de l'acte, és l'aglutinadora de l'ac­tivitat sociocultural de Sant Cu­gat, es convertirà en l'amfitrio-na dels premis.

15 anys de RSC

Tot i que la gala serà amenit­zada per l ' a c tuac ió de l 'or­q u e s t r a ' C o t t o n C l u b Big Band ' (que ha p repara t sor­preses que no ha volgut des­vetllar) i de l'Escola de Balls de saló de Pepe Asensio i El­vira Ayesa de Sant Cugat, l'or-ganizació de l'acte ha preparat un fi de festa molt especial: la celebració dels 15 anys de Rà­dio Sant Cugat on els partici­pants a l'acte podran tastar cl pastís d 'aniversari al hall de l'Auditori. Tot plegat, un acte amb un dissenv amè i divertit.

11 anys de reconeixement a persones o col·lectius

de Sant Cugat * L'edició d'enguany dels pre­mis "Santeugatenc de l'any" serà l ' i lena . Una gala que es va fundar amb la finalitat de reconèixer públicament la tas­ca de persones o col·lectius de Sant Cugat i que, després de 14 anys, ja s'ha consolidat com una gran festa del municipi.

Va ser l'any 1982 quan l'as­sociació Amics de la Ràdio (formada per col·laboradors de l'emissora i oients) es va fer càrrec d'organitzar aquest certamen. Aquell any va ha­ver-hi un únic santeugatenc guardonat: Eugeni Canas.

A partir d 'aquesta data s'ha celebrat anualment la cerimò­nia, a excepció del per iode 1986-1989 en què la ràdio va

romandre tancada. Tots els premiats compten

amb un guardó, la reproduc­ció en argent de la figura del gall del Monestir , de l 'artis­ta Josep M. Sancho. Ja són 50, entre ciutadans i entitats, els gua rdona t s amb aques t premi platejat. Aquest any, com ja és tradi­

ció, Amics de la Ràdio i l'a­juntament de Sant Cugat con-c e d i r a n c o n j u n t a m e n t un premi especial de reconeixe­ment a la trajectòria d'una per­sona de qualsevol àmbit de la vida ciutadana. Un guardó que anteriorment van aconsegui-rel Dr. Jaume Pila i Pla, Josep Grau-Garriga, Miquel Caba-nas i Josep Camacho.

ELS {CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1997 Societat 15

Les 19 nominacions Els ciutadans de Sant Cugat han po­gut votar durant aquest darrer mes els seus candidats a "Santcugatenc de l'Any". Han estat més de 600 (en­tre butlletes del "Tot" i d'"Els 4 Can­tons", i trucades a Ràdio Sant Cu­

gat) els vots que han arribat al ju­rat. Els membres d'aquesta comis­sió formada per representants de l'associació organitzadora (Amics de la Ràdio), els guanyadors de l'e­dició anterior i membres de l'ajun­

tament, s'han encarregat d'escollir els 10 guanyadors d'aquesta 11 ena edició de la gala. En total han estat 19 les candidatures per rebre aquest guardó. Tant personatges com enti­tats de la vida social i cultural de la

ciutat han estat els que han rebut el suport dels santcugatencs. Perso­nes i entitats que durant el passat any 1996 van destacar pel seu treball i per la seva integració i dedicació a la vida del nostre municipi.

Història • Joan Tortosa (a l'esquerra) ha

estat nominat gràcies a l'ex­posició "Capitell 144"i|Lie li ha portat tres anys d'intens es­tud i . Fels seus con tac t e s i acords de col·laboració signats amb institucions i entitas de Sant Cugat, ram bé ha estat no­minat l'Arxiu Nacional de Ca­talunya (a la tireta).

Exit • Els Castellers de Sant (lligat

(a l'esquerra), que es van fun­dar el 1996, han estat nominats per la seva constància i els èxits aconsegu i t s en aques t poc temps. La multinacional Hew­lett Packard (a la dreta) entra dins d'aquesta llista per haver donat equipaments informàtics a escoles del municipi.

Popular • José Luis Lopategui (a l'es­

querra), músic, ha estat nomi­nat per l'organització del 25è Curs Internacional de Guita­rra. Els deu anys de vida del i Centre Castellano Manchego (a la dreta) i els premis Man­xecs de l 'Any han fet que aquesta entitat sigui una de les nominades als guardons.

Reserva • La celebració dels 10 anys del

Museu de Valldoreix (a l'esquer­ra) i la seva tasca de conservació del patrimoni arqueològic de Valldoreix l'han fet un dels no­minats. La Cooperativa Vitivi­nícola de Sant Cugat (a la dreta), va celebrar al 96 el seu 75è ani­versari i ocupa una part destaca­da de la història de Sant Cugat.

Coral Harmonia

Música • La Coral Harmonia (a l'es­

querra) és una altra ent i ta t nominada, en aquest cas per la ce l eb rac ió dels seus 15 anys. Per ser la primera em­presa de Catalunya a obtenir el cer t i f icat de ges t ió am­biental, la multinacioal Sharp (a la dre ta) t amb é ha estat nominada.

Arxiu Nacional de Catalunya

Empresa S/u,.

16 Societat ELS /CATVTONS Divendres, 21 de novembre de 1991

Les 19 nominacions Des les 19 candidatures d'enguany, 6 són per a personatges que han destacat pel seu treball durant el 96. Entre aquests ressalten en l'àm­bit cultural l'historiador Joan Tor­

tosa i el dibuixant Pep Blanes. Per la seva humanitat, ha rebut suport Mossèn Pere Vivó, i per apropar la música a través de la guitarra, el músic José Luis Lopategui.

Entre les entitats destaquen l'Arxiu Na­cional de Catalunya, els Castellers de Sant Cugat, les multinacionals Hew­lett Packard i Sharp, El Centro Caste-llano-Manchego, el Museu de Valldo­

reix, la Cooperativa Vhivinícola, la Co­ral Harmonia de Valldoreix, el Grup Ocell Radiant de la Floresta, l'Escola Bressol Valldoreix, "Sant Cugat pel Zaire", i l'Escuderia Escoda Esport.

Cultura • El Grup Ocell Radiant de la

Floresta (a l'esquerra) ha estat nominat pel seu primer any d'activitats culturals i pels seus "Cafès literaris". El dibuixant Pep Blanes (a la dreta) ha rebut suport per haver pintat durant 25 anys el claustre del monestir, demostrant el seu compromís amb el romànic santeugatenc.

Humanitat • 1,'exrector de la parròquia,

Mossèn Pere Vivó (a l ' es ­querra i, ha estat un dels més r econegu t s pel seu in terès per revalorar el monestir i pel seu trc'bal] social a m b els més necessitats. Els 25 anys de l'Escola Bressol de Vall­doreix (a la dreta) l 'han afe­git a la llista de nominats.

Internarionah • Per aconseguir sensibilitzar

la població de Sant Cugat vers el drama africà, el col·lectiu ciu­tadà "Sant Cugat pel Zaire" (a 'esquerra) s'han guanyat la no­

minació. Israel Martínez Espi­nosa (a la dreta) ho ha aconse­guit per la seva trajectòria musical i per difondre les seves composicions arreu del món.

Sobre rodes • 'Trofeu Joaquim Bell de Ci­

clisme (a l'esquerra).que l'any passat va celebrar les noces d'ar­gent, ha estat una de Ics nomi­nacions dins l'àmbit esportiu. L'escuderia Escoda Esport (a la dreta) ha estat també seleccio­nada per aconseguir el seu pri­mer podi a Calafat i per la pro­moció de joves pilots.

Cop final • El golfista Txomin Hos­

pital (a l 'esquerra) ha estat n o m i n a t per aconsegui r cl campionat de Catalunya de Golf i per la seva projecció europea. Els guanyadors dels premis de l'any passat (a la dreta) seran els encarregats de lliurar els guardons junta­ment amb la gent de la ràdio.

Txornin Hospital Voto dt família dels Sanlcugatenrs de l'Any 1996

aS4CANTC*« Divendres, 21 de novembre de 1997 Societat 17

Ensenyament

\,"ierich i Pon·.j in. .,n/i urni //, l<* iiiilf. iVinformàtica. Foto: AVE BELTRAN.

L?alcalde lloa c o m funciona PESO en una visita al Leonardo Jordi Pujol inaugurarà les noves installacions demà

ANÍ;KLS GASTI FRA

- Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va visitar dimecres l'institut Leonardo da Vinci per veure la remodelació dels tallers del centre i la reestructuració de la part més antiga de l'insti­tut, que s'ha convertit en una aula d'informàtica. Aymerich ja havia vist les instal·lacions du­rant les obres que s'hi van fer l'any passat. Però va voler re­petir la visita "per precedir la que farà dissabte el president de la Generalitat". Aymerich va visitar el centre acompanyat de la t inent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa.

L'alcalde va recordar que les classes a les noves aules havien

començat amb retard, però que això no havia impedi t que el curs passat es fes amb normali­tat. "Sant Cugat és un exemple del que s'hauria d 'haver fet a d'altres llocs de Catalunya pel que fa a l'aplicació de l 'ESO". Encara falten alguns detalls per arranjar als accessos de l'insti­tut, però el gruix de les obres que s'havien de fer ja està en­llestit. Aymerich va assenyalar que mancaven pet i ts arranja­ments a l 'exterior de l'edifici que en uns dies quedaran aca­bades. Aquestes obres són res­ponsabilitat de l 'Ajuntament.

El Depar tament d 'Ensenya­ment va subvencionar les obres de remodelació de les aules de tecnologia i electrònica, on els alumnes fan les classes de pràc­

tiques. Les noves aules s'han construït en una nau on hi ha­via hagut les antigues classes d 'e lectrònica. El director de l'institut, Ramon Casals, va ex­plicar que aquesta especialitat ja no s'estudia a Sant Cugat, sinó a Rubí, a l'institut J.V. Foix. El centre d 'ensenyament secun­dari Leonardo da Vinci impar­tirà el cicle de grau mitjà de l'es­pecialitat d'equips electrònics de consum i gestió administra­tiva. Al currículum del centre de secundària hi ha a niés cinc cicles de grau superior: admi­nistració i finances, secretariat, desenvolupament i aplicació de projectes de construcció, admi­nistrador de sistemes informà­tics i sistemes de telecomuni­cació informàtica.

D e t e n c i o n s

Detenen a la Torre

Blanca un presumpte lladre de cotxes

MARIA LLOPIS

-SantCugat-

La policia ha detingut un home de vint i sis anys és com a pre­sumpte lladre d'un Opel Kadett blanc que es va localitzar a Sant Cugat. PI Is policies es van fixar amb un cotxe estacionat al Pas­seig de Torre Blanca que tenia la

instal·lació elèctrica maltreta. Van advertir que hi havia un pont elèc­tric i van demanar explicacions al seu conductor, que va dir que li havien robat el cotxe feia uns dies i encara no l'havia pogut arreglar.

Després de comprovar les da­des donades per l 'ocupant del vehicle, es va averiguar que l'O­pel Kadett havia estat robat la tarda d'abans a Rubí.

Ensenyament

Alguns alumnes de Conxa Martínez no volen entrar

a les seves classes MARIA LLOPIS

- Sant Cugat -

Conxa Martínez, la directora de l'Escola Municipal d'Art des de 1983 s'ha reincorporat al seu càrrec deprés de que el juliol passat va ser acomiadada per irregularitats en la seva gestió. Martínez va tornar a l 'Escola Municipal d'Art dilluns passat després que el jutge hagi de­terminat que l 'acomiadament no procedeix perquè aquesta decissio no va passar per la ses­sió plenària. Els serveis jurídics de l 'A jun tament ja han pre­sentat un recurs a la sentència al considerar que l 'alcalde té suficient protestat per contrac­tar i acomiadar

Martínez, que està un altre cop al seu càrrec en les mateixes condicions que abans de ser aco­miadada, també demana que es restituexi el seu bon nom, però la polèmica no acaba aqui. Martínez en tornar a les seves anteriors tasques al front del centre s'ha trobat que la situa­ció ha canviat. La sentència ha provocat situacions conflictives a l'escola ja que segons fonts del centre hi ha alumnes que no volen entrar a classe. Les di­ferents opinions d'alguns alum­nes i professors en contra de la readmisió presenten una situa­ció conflictiva. Davant aquesta reacció, l'Escola Municipal d'Art ha decidit que publicarà un co­municat a la premsa on s'expli­carà aquesta situació.

Ensenyament

El Consell Municipal proposa que a Sant

Cugat s'estudiï farmàcia i comunicació Lorganisme ha fet arribar altres al·legaàons a Ensenyament

A.C. - Sant Cugat -

El Consell Municipal d ' E n ­s e n y a m e n t proposarà al d e ­p a r t a m e n t d ' E n s e n y a m e n t t res c o n s i d e r a c i o n s p e r q u è modifiqui el mapa escolar per a la formació professional. A l 'última reunió, el Consell ha p r o p o s a t als r e d a c t o r s de l mapa escolar que tots els ins­t i t u t s del m u n i c i p i p u g u i n impart i r cicles formatius de grau mitjà i superior. I na al­tra d e m a n d a és que s'incor­porin als currículums de cada c e n t r e les e s p e c i a l i t a t s de farmàcia, jardiner ia i comu­nicació. imatge i so.

El Consell Munic ipal va ex­t reure a q u e s t e s conclus ions després d 'haver consul tat un estudi sobre la realitat econò­mica de Sant C u g a t i la co­marca, que havia fet l'àrea de Comerç .

Els regidors de l'oposició van aplaudir les al· legacions que presentarà el Consell a la de­legació d ' E n s e n y a m e n t . Els membres de l 'organisme van adjuntar amb les al·legacions dades sobre l 'evolució de la població, perquè els redactors de la General i ta t havien ela­borat el mapa escolar segons les xifres de població de 1991, quan a Sant Cugat només hi havia 38.000 habitants. A més,

l 'àrea de C o m e r ç havia p re ­parat un resum dels percen­ta tges del nombre d ' e m p r e ­ses que hi ha a la comarca i els sectors econòmics als que es d e d i q u e n . A p a r t i r d ' a ­questa informació, el Consell va d e t e r m i n a r q u e els t r e s c e n t r e s d ' e n s e n y a m e n t se­cundari han d ' impartir cicles formatius de grau mitjà i su­perior. També s'ha proposat a la (ieneralitat que s'incorporin als currículums de cada cen­tre les especialitats de farmà­cia, jardineria i comunicació, imatge i so. Aquestes són les famílies que més s 'adeqüen a la realitat socioeconòmica de Sant Cugat i la comarca.

A d m i n i s t r a c i ó

El ple aprova l'adhesió al conveni perquè hi hagi una "finestreta única" M. JOSÉ G U T I É R R E Z

- Sant Cuuat -

El ple de novembre de l'a­juntament de Sant Cugat, ce­lebrat d imar t s al ve sp re , va aprovar la proposta d 'adhesió al conveni d'implantació d 'un sitema intercomunicat de re­gistres de les administracions públiques de Catalunya.

L'objectiu d 'aquest pacte és permet re la comunicació en­tre els d i fe rents organismes sense la n e c e s s i t a t q u e e ls santeugatencs s'hagin de des­plaçar. Segons Jordi Fe r rés , t i n e n t d ' a l ca lde de Serve i s I n t e r n s d e l ' a j u n t a m e n t , " a q u e s t p ro jec te és un salt endavant per apropar l 'admi­nistració al c iutadà" .

El conveni de registre únic el van signar, el passat més de maig, Mariano Rajoy, minis­tre espanyol d 'Obre s Púb l i ­ques, i Xavier Trias, conseller de Presidència de la Genera­l i t a t . La f ina l i t a t d ' a q u e s t acord era instrumentar una fi­nestreta única entre totes dues administracions, la estatal i la catalana. D 'aques ta mane ta , les insti tucions locals es po­den adher i r p e r q u è hi hagi una nova administració muni­cipal que permeti comunicar-se sense mobilització.

La p r o p o s t a d ' a d h e s i ó al conveni es va aprovar a la ses­sió plenària amb un total de 16 vots a favor, cap en contra i l ' abs tenc ió del grup muni ­cipal socialista.

18 Societat US/CANTONS Okienrlm. i7 ^ novem/iir dt 1997

S e r v e i s s e r v e i s

L'ajuntament obre el concurs per a la la construcció d'un tanatori Pany 99

Les instal·lacions ocuparan 6.000 metres quadrats al sector de Can Cabassa Sant Cugat tindrà un tanatori a Mira-sol ara qua al pla da l'A-Juntament ha aprovat ala primat* tramita administratius par tirar andavant aquaat aarval, "nacaaaarl par a una ciutat com Sant Cugat", segons l'alcalde, Joan Aymerich. Encara a'ha da fer el projecte de l'edifici, que Ja s'ha pressupostat en uns 150 milions de pessetes. L'Ajuntament donar* la concessió del servei del tanatori a una empresa especialitzada.

ÀVÍKI.S CANTI KKA

-Mlra-aol-

"Fa molt de temps que consi­derem que Sant Cugat necessi­tava un tanatori, i s'ha tic tenir molt present", va explicar l'al­calde. Sant Cugat ha crescut i ha importat turca població d'al­tres ciutats, especialment de Barcelona, que està acostuma­da a utilitzar els serveis d'un ta­natori quan perd un familiar o un amic. "Ks higiènicament re­comanable que quan algú mor, s'instal·li el seu cos en un tana­tori que disposa de serveis per atendre el cadàver, i que el trac­tament a partir d'aleshores si­gui digne i respectuós", va afe­gir Aymerich. Actualment, aquesta situació es resol traslla­dant el cos al tanatori de Cer­danyola, o el cos s'ha de quedar al tanatori de la clínica o hospi­tal on s'hagi produït la mort. Ay­merich va insistir en presentar els tràmits a aprovació al ple, en la necessitat d'un servei d'a­quests tipus per a Sant Cugat.

El tanatori ocuparà uns 6.000 metres quadrats de superfície, aproximadament, situats a l'à­rea de Can Cabassa. El nou equipament s'ha projectat en

un espai entre el vial de cir­cumval·lació de Mira-sol i la via del tren, uns 100 metres abans d'arribar a Can Cabassa. La primera idea és que el ta­natori tingui cinc capelles i un pati central obert amb llum pròpia. A més, s'ha pensat que hi hagi un gran aparcament ex­terior perquè els cotxes puguin accedir-hi. L'edifici tindrà una planta. L'alcalde va insistir en presentar el projecte que "en­cara es pot modificar tot. depèn de les pliques que es redactin

Abstenció del Pi ' L'Ajuntament ha aprovat, amb l'abstenció dels tres regidors del Partit Popular, el primer pas per poder construir un tanatori a Mira-sol. El regidor del l'I'Ra­mon Gaspar de Valenzuela va mostrar les seves reticències perquè havia entès que l'Ajun­tament construirà cl tanatori i després cedirà l'explotació a una empresa. El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, va insistir en el fet que la ma­teixa empresa que s'encarregui d'explotar les instal·lacions haurà de construir l'edifici. Tot i que encara no s'ha re­

dactat un projecte sobre el ta-

F.lfutur servei esfr/rà en tenrnys mumripttls

natori, els tècnics municipals han fet un primer pressupost de 150 milions de pessetes per a l'obra. D'aquests diners, 100 milions es dedicaran a la cons­trucció de l'edifici i 50 als con­dicionaments perquè el servei sigui impecable. Kn aquest sentit, Joan Recasens va des­tacar que l'objectin és concedir l'explotació a una empresa que demostri "la seva experiència contrastada en la gestió del ser­vei; es prima això", La intenció de l'Ajuntament,

que ara ja ha obert el concurs perquè es puguin adjudicar les obres, és que l'edifici es cons­trueixi al llarg de l'any que vé, de manera que es pugui posar en marxa a principis de l'any 99.

ftmpf/y a l'Hospital (ienenil. Foto: F.4C

L'alcalde va apuntar en una roda de premsa anterior al ple que els tècnics ja havien entrat en contacte amb algunes em­preses que podrien adjudicar-se la construcció i explotació, però encara no està decidit qui ho farà perquè s'han de presentar Ics bases del concurs, Joan Aymerich va explicar

també que abans d'entrar en el projecte, s'hauria d'estudiar la situació dels terrenys, "Encara podria haver-hi moltes modifi­cacions", segons va dir, "això depèn de les pliques". El nou servei, que es posarà en fun­cionament l'any 1999, segons les previsions, és una conse­qüència del canvi que ha ex­perimentat Sant Cugat.

ASDI torna a posar a debat la integració dels disminuïts

ALBERT BAI,AN/.À

Les dificultats de la integra­ció plena dels disminuïts a la societat van tornar-se a posar sobre la taula dissabte a la Casa de Cultura. En una conferèn­cia organitzada pel Grup de Recolzament de l'associació de disminuïts físics i psíquics de Sant Cugat, l'ASDI. la vicc-presidenta, Ascensió Finet, va destacar que molts pares des­coneixen quins són els drets dels seus fills a l'hora de rebre un ensenyament de qualitat. Finct, que també és fisiotera­peuta de l'Equip d'Assessora­ment Psicopedagògic de Montcada, Ripollet i Santa Perpètua, va explicar els plan­tejaments que es fan des de l'escola ordinària i l'especial per facilitar la integració dels alumnes disminuïts. En un torn posterior, els assistents van poder debatre la integració amb experiències viscudes. L'entitat va crear, l'abril de 1995, el servei anomenat "Grup de Recolzament", que organitza trobades informatives amb pe­riodicitat quinzenal per infor­mar els pares, Enguany Ics xer­rades s'han obert per primera vegada al públic en general. La xerrada sobre la integració és la primera activitat que con­voca ASDI, després del sopar anual per recaptar fons, que va congregar prop de 300 persones la setmana passada a l'Hotel-Eseola Campus de Bellaterra.

S o l i d a r i t a t

L'esplai Sarau insisteix en què els acords de Dayton no han garantit la pau als Balcans

El col·lectiu de lleure va viatjar a Sarajevo al setembre MARIA LI.OIMS

- tant Cugat -

El grup Sarau del Club Muntan­yenc de Sant Cugat (C.M.S.C) va re­alitzar una xerrada sobre Bòsnia, el passat dimarts 18 de novembre, a les vuit del vespre a l'aula Cultural del centre. La conferència va tenir dues parts. En la primera es va fer la xe­rrada amb cl nom "Bòsnia, una pau fràgil", a càrrec de membres del pro­jecte Secrc dins l'associació Ajuda Obrera a Bòsnia. La xerrada va in­tentar conscienciar i sensibilitzar el públic assistent de la tensa situació que viu el poble bosnià, amb una pau que trontolla constantment.

D'altra banda, el grup Sarau va pas­sar un vídeo de mitja hora de dura­

da que mostrava el projecte que cl grup de grans de l'esplai van portar ii terme aquest estiu a Sarajevo. L'au-diovisual mostrava les activitats lú­diques que van realitzar aquests nou joves en un taller d'animació cultu­ral per a nens de 8 a 15 anys a la ca­pital de Bòsnia-Hcrecgovina.

Una vUió crítica

El grup Sarau va exposar la situació de postguerra des d'una perspectiva crítica, per intentar sensibilitzar i fer reflexionar tot el públic assistent. Cristina Mas, membre d'Ajuda Obre­ra a Bòsnia va explicar la necessitat que no s'oblidi Bòsnia perquè enca­ra que no surti als mitjans de comu­nicació, .la situació és dramàtica i cl

poble bosnià continua necessitant molta ajuda. Les víctimes d'aquesta guerra civil viuen una situació d'a­bandonament després de l'acaba­ment del conflicte i d'una pau basa­da en les resolucions de Dayton, uns acords que són violats constantment. La xerrada també va deixar clar

que els membres del grup Sarau continuaran treballant per Bòsnia. Una de Ics activitats programades és un intercanvi de cartes entre els nens de l'esplai i els infants de Sa­rajevo amb els que van treballar, gràcies al projecte realitzat aquest estiu, També s'organitzarà un cur­set per formar nous monitors i així assegurar l'organitació d'activi­tats a llarg termini a la castigada Bòsnia-Hercegovina.

Xerrades

La xerrada del Casal d'Avis sensibilitzà sobre les malaties hereditàries de la "Marató"

MARIA LLOPIS

- sant Cugat-

El Casal d'Avis de Sant Cu­gat organitzarà una conferèn­cia cl proper dia 26 de novem­bre, a les sis de la tarda, per sensibilitzar la població sobre cl tema de la marató de TV3. La marató d'enguany serà el proper 14 de desembre i des­tinarà els seus recursos a les malalties hereditàries, concre­tament, les distròfies muscu­lars i la fibrosi quística. A causa del tema de La Mara­

tó, es realitzaran a tot Catalunya activitats per conscienciar els catalans sobre aquestes malal­ties hereditàries. A Sant Cugat, es farà una conferència a la seu del Casal d'Avis, al carrer Santa

Rosa s/n; l'activitat informativa estarà organitzada des del De­partament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. L'acte donarà informació i in­tentarà sensibilitzar el poble de Sant Cugat de la gravetat de les distròfies musculars i la fibrosi quística, desconegudes entre el públic en general. La con­ferència del proper dimecres anirà a càrrec d'un metge, en­cara per determinar, especialis­ta en les malalties a què TV3 dedicarà la seva recaptació d'a­quest any. La xerrada del Casal d'Avis explicarà als assistents, sobretot, què són aquestes ma­laties, com afecten les persones, i què es necessita per poder-les investigar i donar algun tipus de solució als seus afectats,

ELS4CAIYIÜN·> Divendres, 21 de novembre de 1997 Societat 19

Vicenç Fisas, titular de la càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans a VUAB

"2004: el risc és que to hom parli de la pau en abstracte"

La UNESCO va aprovar la setmana passada la proposta es­panyola de celebrar l'any 2004, a Barcelona, el que s'ha ano­menat el Fòrum de les Cultures. Serà una mena de trobada internacional en la qual es pretén debatre sobre valors fo­namentals com la convivència o la pau. Un seminari a gran escala que durarà diversos mesos i que es presenta com una nova alternativa per projectar Barcelona internacionalment.

AURA COSTA

- Quina opinió li mereix el pro­jecte del Fòrum de les cultures Barcelona 2004? - "Personalment, em fa una mica

de por, perquè es produirà una operació urbanística molt impor­tant a Barcelona, per la qual pen­so que s'ha volgut buscar una le­gitimació, una justificació, a través de la cultura de la pau. Si no es va molt en compte, ens podem trobar amb què hi hagi una co­mercialització d'una sèrie de valors i per tant, també una devaluació o fins i tot una mena de prostitució d'algunes idees que costen molt de posar en marxa. Per tant no sé si celebrar-ho. Per una part m'a­grada, però per l'altra hi veig molts riscos, veig temptacions d'espe­cular a partir de la idea de la pau. Ara bé, si hi ha una idea clara que l'urbanisme i l'estètica faran el seu camí i que es vol aprofitar l'e­ventualitat de la transformació de Barcelona per apuntalar una sèrie d'activitats, institucions i projectes, aleshores ho celebraré molt. Però tinc la sospita que, de moment, això no està prou clar. "

- Què caldria en el projecte d'aquest iòriun per garantir que

realment es treballarà per la pau i la convivència de les cultures?

- "La idea de fons hauria de ser: si volem treballar per la pau, ex­cel·lent, fa molta falta, però això s'ha de fer cada dia, no només du­rant un període de temps tancat perquè vingui molta gent i per fer bonic. El Fòrum s'hauria de plan­tejar amb un esperit de compro­mís, d'acceptar la complexitat d'a­questes temàtiques i potser seria més prudent fer una gran quanti­tat de coses més modestes, però que estiguessin a l'abast de les en­titats i persones que ja comencen a treballar aquests temes i que ho fan amb moltes dificultats. M'es­panta molt veure una cosa que bellugarà més de 100.000 milions de pessetes, mentre que segura­ment totes les altres iniciatives continuaran coixes"

- Quines serien, doncs, algu­nes d'aquestes aportacions que podrien fer-se a petita escala?

- "Per exemple, les institucions podrien subvencionar una col·lec­ció de llibres sobre temes relacio­nats amb la pau i que es fessin a un preu especial, molt barat, per­què es poguessin popularitzar a l'Amèrica Llatina. I "na altra ini­ciativa seria promocionar la in­vestigació per la pau a les univer-

Vicenç Fisasfa del treball en favor de la pau una forma de vida. Fil l Cl: L 4C

sitats perquè, a 6 o 7 anys vista, poguéssim aconseguir una forna­da d'estudiants especialistes en prevenció de conflictes, en me­diació... També es podrien orga­nitzar trobades internacionals so­bre con tex tos de confl icte a l'actualitat. Aquestes són les ma­neres efectives de treballar per la pau, compromisos que es podrien adquirir des d'ara mateix."

- Creu que iniciatives com el Fòrum de les cultures poden usar-se per amagar els problemes reals que els governs no enca­ren?

- "Hi tant. De fet aquest és cl gran risc: que tothom parli de pau en abstracte,per tenir la imatge del colomer, i en canvi ens obli­dem dels conflictes que hi ha a

l'actualitat Quan parlem del 2004, hem de parlar de què passa a Algè­ria, a Chiapas, a l'Irak...., hem de veure com poder intervenir en aquests contextos anant a les arrels dels conflictes, per tant promo­vent canvis estructurals. Seran ca­paços els organitadors del 2004 d'atrevir-se a entrar en aquestes qüestions? Això és el que ara no sé, però si no és així, el Fòrum serà un fracàs."

- Aquestes grans trobades fe­tes generalment per tractar pro­blemes del Tercer Món es fan sempre en països del primer món.

- "Sí, llastimosament els països als que realment beneficiaria una cimera d'aquest tipus, no tenen els diners necessaris per organit-

Iberplan organitza un viatge al museu Guggenheim

REDACCIÓ

L'agència de viatges Iberplan or­ganitza per al cap de setmana de la Puríssima una excursió al mu­seu Guggenheim de Bilbao. La sortida serà el dia 6 de desembre, dissabte, i es tomarà el dia 8. El viatge pot interessar a persones que visquin a Sant Cugat i també a Cerdanyola o Sabadell, des d'on es faran les sortides. La intenció del viatge, segons Vinyet Casals, responsable de l'agència, és "apro­fitar aquests dies de festa per vi­sitar una nova i inigualable infra-estructura cultural". Per a més informació, es pot trucar al telèfon 589 16 78 de l'agència Iberplan.

Creu Roja triarà el seu lema dimarts

Totes les entitats estan convi­dades el proper dimarts a al reu­nió organitzada per Creu Roja a la casa de Cultura. L'associació sanitària necessita trobar un lema que presideixi la celebra­ció del 75è aniversari de l'enti­tat a Sant Cugat, que es farà l'any que ve. Per això demanen als responsables d'altres enti­tats que es reuneixin a la casa de Cultura per decidir quin és le millor lema per commemorar l'aniversari. /A.C.

S e m i n a r i

La fascinació masculina per la

violència es posa a debat a la UAB

Es publicarà un llibre amb les ponències del seminari A.C.

- Sant Cugat -

"La fascinació dels homes per la violència ve en gran mesura d'una herència històrica. Els ho­mes han estat víct imes de la història i les dones víctimes de la v i o l è n c i a d e l s h o m e s " . Aquesta és una de les frases que il·lustren algunes de les idees que des d'ahir es poden sentir a la sala d'actes de la Facultat de Ciències Polítiques i de Socio­logia de la UAB. FA responsa­ble que aquestes i altres consi­de rac ions d ' a q u e s t t ipus es plantegin és el santeugatenc ti­tular de la càtedra U N E S C O sobre Pau i Drets Humans de

l'UAB, Vicenç Fisas, que ha or­ganitzat el seminari FJ sexe de la violència: la fascinació masculina per la violència.

El seminari va començar ahir i és previst que s'acabi avui. Duran t aques ts dos intensos dies, gairebé una vintena de professionals de branques tan diverses com la psicologia, la filosofia, la història o la socio­logia posen en comú les dife­r en t s causes q u e e x p l i q u i n perquè tradicionalment els ho­mes adopten conduc te s vio­lentes més sovint que les do­n e s . M a l g r a t q u e e s t à comprovat científicament que hi ha alguns aspectes biològics que determinen aquest fet, no

es pot generalitzar la violència m a s c u l i n a com un t re t del sexe masculí. Així la majoria de conferenciants coincidei­x e n a a s s e n y a l a r q u e són molts els factors que interve­nen en aquest índex elevat de violència mascul ina: des de l 'educació infantil, fins a l'­herència de les mitologies, els missatges difosos pels mitjans de c o m u n i c a c i ó o la pròpia complicitat d 'a lgunes doncs. Per la complexitat d 'aquesta

matèria no s'espera fer cap es­t ud i c o n c l o e n t al r e s p e c t e , però sí que les ponències del seminari es publicaran en un volum que editarà l 'editorial barcelonina Icària.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax: (93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa ïK "laCaixa'

20 Societat EIS4CANTCWS Divendres, 21 de novembre de 1997

S u c c e s s o s

Vallès sense fronteres denuncia la situació d'un immigrant en coma Lassociació va assistir a jQuién sabé dónde?

JO.SKI» MARIA M I R Ó

- Sant Cugat/Madrid -

L'associació Vallès sense Fron­teres va donar a conèixer dilluns la situació d'un jove magrebí, que es troba en estat de coma des de ta 3 mesos a l'I lospital Sant Llàtzer de Terrassa, al pro­grama de Televisió espanyola jQuién sabí' dónde?. Kl jove, de nom Saïd i <|iie té al voltant de IS anvs, va patir un accident a l'Alt Fmpordà quan intentava marxar a França, ta poc més de mig any, i el camió en què viat­java va bolcar. FI noi i un altre immigrant, que \a ser detingut, van ser els dos únics supervi­vents del sinistre.

FI jove va entrar a l'hospital

Sant Llàtzer de Terrassa, fa 6 mesos , i els me tges afirmen que va rebre dues fortes con­tusions al cap, una de les quals li va afectar el cervell. FI pre­sident de Vallès sense Fronte­res, Yones Amtia, va denunciar que els contactes amb l'hospi­tal han estat infructuosos.

L'associació, que treballa en la sensibilització pels temes que afecten els immigrants, té com a objectiu donar a conèixer el cas de Saïd i intentar que la seva família s'assabenti de l'estat del jove. L'ONG santeugatenca s'ha mostrat molt satisfeta dels re­sultats d'haver participat al po­pular programa de televisió. Yo­nes Amtia va destacar l'abast informatiu que pot haver tingut

l'emissió del programa, que pot haver arribat al Marroc, on viu la família del jove accidentat.

Al mateix programa de dilluns ja es van rebre algunes trucades que van donar dades sobre l'a­d o l e s c e n t . Kl p r e s i d e n t de Vallès sense Fronteres conside­ra que això és mostra de "la bona voluntat de la gent". Rn-tre les trucades rebudes, un noi i una noia van afirmar ser ger­mans del jove, tot i així Amtia ha descartat aquesta possibilitat perquè hi ha hagut moltes morts a l 'Estret de (íibraltar. El re­portatge, que es va emetre di­lluns. es difondrà més endavant a les televisions del Marroc i a Itàlia, fet que podria aportar no­ves dades sobre el cas. 1:1 president de Vallès sense Fronteres, Yones Amtia. Foto: F.IS 4 CA.YWXS

Guia Mèdica Cirurgia

• DR. FERNANOÉZ LAYOS Oruga general, aparell dgatilu. ASC-ft»-vtosa-Samtas to.TbnaiarwaZ-e.ïn.Ai. Sant Cugat -tr 5 8 8 4 7 0 0

Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Mediona fMerrta. laserterapla et Santiago ftae*-ftul, 2, ental. ta. Sant Cugat t r 874 15 28

Dietètica-Nutricio • MARIA R t U S S O t E R Acupuntura, nutrició, dtetótlca. Horeeíim-vingudes, c/ FrareeBC Maragas, 26-27, t f 2e Sarri Cugat g 5 8 9 1 3 0 7

• ORA. M . DOMINGO GALLART Mediana general, dietètica. Dttuf*. <S-mecras i dfcus, hores convingudes. et Endavatada, 21. l«r p » Sant Cugat. c 674 63 2 9 / 9 8 9 2 9 «5

• CENTRE D*OSEWIAT I MEOt* CtNA ESTÈTICA Ora. Ama R Cerdà « Or» flewrto Sagnin» « Or». Uurrt Garcia ConcuttoriE Edfflct Tcn-aWanca. A* ïwe-Uanca, 2-8, ta planta, dasp. * * 08190 Sant C^gatg 3 6 8 4 3 5 7 - « 9 4 3 - 3 8

Fisioteràpia • SORA ROMA FERRÉ RatotetAph. AssM«ndaa«ti»arteBate M-BB-Í / VWàt, 49. Sant Cugat. • 87448 74

Geriairia

Atenc» a paraoníograó» m et M U <feml-cm Aaeeeaorarnenta tmlmrUtrt&mò da Haadànaas i d'atoatncuaceJnrBrma· na. Formació. et Angat Qumata. 9 9 Í Í86 Sant Cugat q 674 0804

• Mmoss. Mano» t companyia * pata*-rwjrar^'ti·WQURS'avtsinar·.cDntol* nWiiilt >#>lw>titl> tiiiiMutwywiali 'iín Uiawtnbadonfefc Ai «maNariÈa, * * , Sat, dap.n<12Sar«OjsÉt.

«5993967 • I Í L E ASSISTÈNCIA W n o e s » NO­SES. Servei d'ajuda a les persones grans. mai^aeftóOOTrwatesceras.squateei·oi hora del rJa o fe r* Sr*e«» sereu, ràpid. eeguri dapoc cost. A» TòrreaBnca, 2-8,3er A SíttP Sant C*»at mtï W 588 3 9 67

Metge capçalera • m t t S Q W B O L C A U S S A OttUttm. te. tom&axa, i~a A»». sattrtAgr. Mútua, SéfiítBE.M.Fiatc. Pr«v„ Mut MGC tr $89 39 26. « 9 0 8 3 3 1 0 8 0 Urg 24 h, rJomiali

• 0 r . M O N T S E R R A T GARRIGA Motgn aeçapcatera. distes a dormotmiu-«N», Major, 39, Zn. Sant Cugat « 6 7 4 0 0 2 6

Mútues • miOtt MUSeBAteESWCO. Mu-tuatfa«ar*tite0e*8t»enürn.2ri.Haça Augucta, 3. s»*<3urjK.

Odontologia • C * Í r « C A W A R C í « N T R A l . Or. tWtriy Hewoat Odor*s«(*>m9toto-dat Ora. Nattt^Vetanee-Baqué.Orto-

- * r À g e V C / * * t « W / 1 * Sant Cugat-

« « 0 0 9 4 3 íj»» 97027 96 56 • O E K T R E OfiNTAt t QUJRÚR-

Av. <Sa»*»twB(4a< twiw»*. Se» Cugat

<raBüi»i>«889<p-«a ' #CdWCAD€NTAl.AUrRAN

Odontologia generat, impiantotogia. pro­va**, odantopadíatria, ortodòncia, mú~

' ttiee. Av. ferrablaoca, 2-8, 2a. 11. Sant

c^.ygTBoaoa »O||K»0»nAL.MAY0R

. O(t»fil0fc#a9foaF*t. ortodòncia, im-ptrite*^<rtKltopedSi«rla De flUfcm» a djyartd»», de 10 h a 13 h i o » t6 h • 20 n. Major, 23-25, 1r, 3a Sam<frga3.:tte7472<t0 • CÜWCAOtWTAt D'ORTODÒNCIA OOotarflSJnerSran*. Ortodòncia ex-smaWunàotnBfi3<adu)te C Santa Ma-f» i fe$w«Cda«fg 889 7 0 4 0

• CLÍNICA ORTODÒNCIA i 015^

FtWCrÒTJa«PaN04lllANDI6ULAR Au Torr»blàní*a^2flA despatx 6 Sam cx«aattr.S8g0396 - 67S 2 2 1 2

• D R CARLQSROSSETTl Ctíomo(o9tarteos4afJutt3. Rbta. ffibataltatta, 20,1r 3a. Sent Cugat. » 674 7 2 1 » ....

Cltmca dentaSrifian». Ew*raiu nem i or­todòncia. ot {^Bnp^cMeògas, 5, entre-SOL sant Cugat, « 9 7 4 0 6 «

• D R A . M . J A Ü Ü S SAURA CKnioadar** a ^ a l i t W a t K 1&-20H Pg, Sant Magí; aaà^Bi»». Sant Cugat •n 6 7 4 2 3 9 » % "

Oftalmologia • C£*rr«EOE3AUJfWÍULAfi Onarnctór^Ccrrs^BWbiWfJonolpatï mütoas C/ Santa, «fens, 10. Sant Cugat « 5 8 9 5 1 0 6

Otorinolaringoleg • W ^ E M t W I «ÈRRAN W t A Vlftr««rgW>f)aWl|lt·A»»t»ttncia5aril-tarift MedrS«^Ftw»f^Moragss. 48, eoír 2a. Sant Cagat « > 7 j 5 4 » SO

Pedauogic-Logopèdia

Pedagogia, fegopidiB, IVobtemea Sen-guírtgeiar^«ne>*»j»C'V»à.5-7, n 2a Sant Cugat.« S B j , tg 1 5

Pediatria CASA-

• vm*.wmm RMEZ.-QOULA W í W ^ PedttWa, Santes. Caja Selud, Agrup.MÜÍ'taestWí; Ay. Catalunya, 22, I r i a . San tÇuBBt«8893113

PadMItt·rAvdMna adolasoant. Av. ï» . trr«Bnea..2i-.^»P«.Sant Cugat *«ftÍrÍÍSÍ>«9»3646

• ORA. ANNA PUJ1BETI CALDES Pediatria VftalWo Salut Map«<e, Endava-«aoa21,1ar pa. Sani Cugat « 6 8 9 29 96 - 6 7 4 20 79

Podologia • JOSEP M.FREIXEDES MalsJttes dat pau, ortesís, planíaiw or-toperüquaa, papitomes, cirurgia del peu. Hores a convénf:' « 3 2 5 4 1 7 5 - 9 2 9 1 * 96 36

Psicologia-Psiquiatria • C E N T R E OE P S I C O L O G I A CÜNtCA Trastorns d'aprenentatge i de ia parla. Nens, adotescents» adutut. Av. Catadmya2t«iàr la. Sant Cugat.

y 674^6 ?S -• C A R M E L A CASTILLO Psïcotogia. problemss d'apa^entatge. ViSa. 6-7,1r 2a Sant Cugat."-« 5 8 9 1 2 1 5

• CENTRE PSICOTERAPU CEL VALLÈS PsKdop»pKctuíatm.togoperla.PtaçaDr. G«és. 5, 2)1,33 Sant Cugat. t t 569 4 0 81

• M . ANTÒNIA EOÜAROO CAR­D O N A Psicologia clínica, flbta. Can Mora, 1. Sant Cugat

«56843 44-4309*25

Tocoginecologia-Obstetrícia « D n A M N JOSÉ GÓMEZ

jQbstettiBia (gínecologfa. Hore»ooni«rtgo-•dW flfartosac Motaaas, &&>, tr 2a. Saní Qaaavt&f891307

• DmMfcAtMARTÍNEZ MEDINA ' C*statrtolgheH)togra.Horeï<)onvíngo-des. franossoMaragas, 25.27, tr2a.SBr* Cugat.» 5 8 9 1 3 07

• D R ^ S O S F E R N A N D E Z

• ORA. PALERM PsicDlogia. Antíetst, dapreB», rMcuJtats d« rotació:, trastorn* e radpteacWta, pat cotertpt*. Horw«ori»5rjguslea. tí fïsfl-ceícMoraga», 2&27,4ft ta. Sanjt Cugat. t f 674 36 9 3 - 4 1 6 4 8 4 8

• I N S T I T U T PSICO-MÉC4C SANT CUGAT ^aootogta cSnica, ostefutatòa, de})fiíE. ííons,ai«)rio)t3me,toxicorrwtól)aatorTO d'aftciatat, eetràa. tanatMsrne. Av.Ton»-Wanca^^g ser. Aaesp.tt H 2 Sant Cu­gat « 5 8 9 3 7 8 7

Pulmó i cor •©nJOANVALLBEFERAS COMBAS PuJtnr>toor. Major, 36,2n,Sant Cugat. t r 674 0 0 25

ToccgfT«HtogaHor«co™Snrjutias Av. Catalunya, 21,4rt 1a. Sar» Cugat t t 969 4 6 0 8 Partieuar: 6 7 4 74-09

• D R . E N W Q Ü E C A y ü £ L A B 3 N T Qr»r^%obsa«aa«e«)graBa,o«er8ta1, rtwnopauea. rwSatans. fisanoetí Moragas i-3.3r2a. Sant Cugat « m m n F a * 8 8 0 1 1 4 8

- • O R . ANTON» PESARROOONA ' <iN«»olr^iobstetrfciBASC,Medit«c

p*:Tm*jmçkt.$, gra, SantCogaí

Traumatologia • O f e d O A N C A S W í O W » SALLARCS Traumstotagia. ortopèdia. ASC Pmiw*. MadytBC Así. lórrabjanca, ï<,2»-10.Sant Cugat tt38tH$88

•fctLQOZZJDKLA Tra^maleK^CriMtwai AySawfífciwa,^*"** « 8 ^ 5 7 5 6 ,

lraumMKiiogla;tar4tsip4tÉa. f

Planoa, 2 ^ , 2». 10. Sant Cugat'

« 8 8 6 1 8 8 8 ll;...,„nil,[l?mlll;t,{-

arurgta<ytop9dk»#aurnatfllof|^ ' ^ Horta cerwinggrjas. CtlSUsm f t , *Sa>:, SantCugat * v

« 6744346 -SeOOS»*

Institut Pslco-Mèdic Sant Cugat

•Unitat de Tractament de

l'Alcoholisme

• Psicologia Clínica i Psiquiatria.

Psicoteràpies. Depressions.

Parelles

• Servei de Toxicomanies.

Drogues de disseny. Cocaïna.

Manteniments amb Metodona.

Patologies associades al consum

de drogues

• Servei de Trastorns d'Ansietat:

estrès, fòbies...

• Unitat de Tabaquisme.

Joc Patològic

TRUCA ALTELEFON BLAU

589 37 87

Av.Torreblanca2-8,3rAdesp.llil2

Sant Cugat del Vallès

emertn

1NPROSS TELEASSISTÈNCIA 24 HORES

Què és la Teteassistència? Es un servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Com funciona la Teleassistència? És un aparell connectat al telèfon que es comunica amb una central de consultes i d'urgències. Prement un botó que porta a sobre l'usuari, podrà parlar amb un professional que l'aconsellarà. És un sistema molt senzill, ràpid, segur i de poc cost. T R A N Q U I L · L I T A T , C O M P A N Y I A ,

P R O T E C C I Ó I S E G U R E T A T

Av. I&reid·i·ca»

S E R V E I S I 6 * 1 9 h

um.z<*a<mmsí

Generalitat de Catalunya

UNA LLAR VENTILADA ÉS UNA LLAR SEGURA

Feu revisar els conductes de sortida de fums JL. f* *

El Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, a través de la Direcció General de Consum i Seguretat Industrial, us informa:

Instal·lació i revisió:

Només els instal·ladors autoritzats poden fer o canviar les instal·lacions de gas. Poden ser identificats per un carnet que lliura el Departament d'Indústria, Comerç i Turisme. Recordeu que cada quatre anys cal que un instal·lador autoritzat revisi la vostra instal·lació i us expedeixi el corresponent Certificat de Revisió.

Una bona ventilació:

Als llocs on funcioni un aparell de gas, ha d'haver-hi sempre ventilació. Vigileu que les reixetes de ventilació no estiguin obstruïdes, i no les tapeu en cap cas. Si feu algun tipus d'obra, com ara el tancament amb vidre de galeries o safareigs, no us oblideu de posar-hi aquestes reixetes.

Calderes i sortides de fums:

Per evitar intoxicacions de monòxid de carboni cal garantir un correcte manteniment de les calderes i les seves sortides de fums. És necessari fer revisar anualment la caldera i el seu conducte de sortida de fums, per tal d'assegurar que l'evacuació de fums és correcta i no es produeixen alteracions perilloses en la combustió.

Feu revisar les instal·lacions i els aparells de gas

22 Societat ILS4CArVroN§ Divendres, 21 de novembre de 1997

La r a d i o g r a f i a

A S S O C I A C I Ó DE D E F E N S A F O R E S T A L S A N T C U G A T

Un exercici d'apagar foc i Catalana Occident Foto: ADF.

La nostra aspiració és que un foc no pugui cremar, mai més,

els nostres boscos

La lluita al bosc contra el foc MONTSE SANT

É

Entitats Associació de Defensa Forestal, grup d'intervenció immediata Any d'implantació: 1994 Seu: Rambla de Ms. Cinto Verdaguer, 12 Nombre: 22

Estiu del 94. L'hivern i la pri­mavera han estat plujosos i el sotabosc ha crescut com mai. Però a l'agost ja fa mesos que no plou, les altes temperatures han assecat la vegetació. Els boscos i camps són ressecs, com palla.

Agost, bufa un fort vent càlid i feixuc, la gent i els animals s'aixopluguen sota les ombres, i als llocs més frescos; de cop, sense que ningú sàpiga com ni perquè, Catalunya esclata en flames.

Els incendis destrossen la ter­ra i Sant Cugat, com tants al­

tres llocs, també floreix amb les flors sinistres de calor i foc: la Floresta, les Planes, Valldoreix. La serralada de Collserola és un infern de foc i fum. El foc arrasa boscos i cases; la

desolació provocada per l'in­fern de les flames és immen­sa. Bombers voluntaris lluiten com poden contra la hidra dels cent caps, amb ulls de foc i ullals de destrucció, que en unes hores ho engoleix tot. I després del foc, un sol crit: "Mai més un foc com aquell!". Ide les llavors de foc i flames sorgeixen els grups de volun­taris que, amb una formació i preparació professional, i este­sos per tot Catalunya, ajuden

els cossos professionals i vet­llen perquè, mai més, un estiu de flames ompli de foc i fum la nostra terra. A Sant Cugat, L'Ajuntament

i els propietaris forestals s'u­neixen per formar l'ADF de Sant Cugat, per la defensa i prevenció d'incendis. De mo­ment, la recentment formada associació fixa la seva seu a una caseta annexa a la seu de l'AVP de Valldoreix. I comencen a or­ganitzar-se com a grup d'inter­venció immediata. S'integra, juntament amb altres grups ADF, agrupacions de defensa forestal, al pla general de pre­venció i extinció d'incendis de la Generealitat, "INFOCAT".

Els seus efectius fan cursets i assisteixen a cursos formatius de tota mena, i amb un vehicle Land Rover patrullen zones de bosc complementant les tas­ques de les torres de vigilància de Collserola. El Grup d'inter­venció immediata està integrat a L'ADF de Sant Cugat, i el composen 22 persones. Només tres anys després de

la seva creació, el petit grup de gent amb bona voluntat i poca cosa més, és un grup de volun­taris que fan, de manera molt professional, la seva tasca de protecció i, sobretot, preven­ció, amb tres vehicles tot te­rreny i la meteixa fe il·lusiona­da dels seus inicis.

ELS4CANIWB Divendres, 21 de novembre de 1991 23

La r a d i o g r a f i a

A S S O C I A C I Ó DE D E F E N S A F O R E S T A L S A N T C U G A T

El grup d'intervenció immediata està sempre disposat

a treballar contra el foc

treballant per la unitat MONTSE SANT

El grup d'intervenció imme­diata compta actualment amb una vintena llarga de volunta­ris, tres Land Rovers, un dels quals equipat amb una moto-bomba d'aigua de baixa pres­sió, i diversos dotaments de material antiincendis. També tenen emissora de ràdio i estan connectats permanentment a la xarxa de vigilància'i pre­venció de risc de foc del servei meteorològic. Durant els me­sos d'estiu l'ADF té gent de guàrdia durant les 24 hores del dia, tots els dies EI grup es manté constantment en con­

tacte per ràdio amb les torres i els agents forestals, i donant l'alarma als bombers al primer senyal de fum, alhora que co­mencen, ells mateixos, les tas­ques d'apagar el foc.

Quan arriben els bombers, au­tomàticament els professionals prenen el comandament de les operacions i els ADF, a les se­ves ordres, continuen amb les tasques que els encomanen. El cos de voluntaris col·labora en tot moment amb bombers, agents rurals i guardes de parc. Molts cops localitzen i trans­porten aigua per als grans vehi­cles de bombers, o obren camí amb els cotxes més lleugers per als més pesants.

El grup també té com a tasca important de la prevenció d'in­cendis el fet de patrullar, tant a peu com amb vehicle, pels bos­cos i camins forestals del muni­cipi, tenint cura dels seus espais naturals. Han protagonitzat campanyes de neteja de brossa als boscos i fan tasques d'infor­mació i sensibilització ciutadana. La formació dels integrants del

grup és continuada, i han rebut i reben formació en tota mena d'àrees relacionades amb la na­tura, des de socorrisme i primers auxilis fins a defensa de la na­tura, cinegètica, prevenció i ex­tinció d'incendis, gestió fores­tal, conducció de vehicles tot terreny, reforestació, coneixe­

ment d'espècies animals i ve­getals de la zona i, en general, qualsevol activitat que estigui relacionada amb la natura i amb la seva preservació i defensa. Encara que no tenen cap mena d'autoritat, i per tant no estan autoritzats a posar multes, sí que posen una cura molt espe­cial a vigilar i advertir del perill o els riscs que comporten de­terminades actuacions al bosc. També informen de quines són les lleis respecte al foc i a la caça als boscos del nostre en­torn, i procuren educar, en tot el possible, el ciutadà.

"Des dels focs del 94 la gent sembla molt més consciencia-da dels perills que comportà el

fet de no seguir les lleis de protecció forestal, i en les nos­tres sortides notem que hi ha un augment del respecte i la cura pel bosc. No hem arribat al grau de civisme d'altres paï­sos, però es tem en el bon camí", ens diu el responsable del grup. I fa una crida: "L'any que ve l'ADF, si tot va bé, es­trenarà nova seu a la zona po-liesportiva de Valldoreix; men­trestant estem a la Rambla de Mossèn Cinto, núm.12. Tots aquells majors de 18 anys i me­nors de 65 que vulguin inte­grar-se al grup, que vinguin o que truquin al 589 80 80. Ne­cessitem molta més gent que ens ajudi a fer la nostra tasca."

24 Societat E1S4CANIONS Divendres, .'1 de novembre de 1997

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

LA PAU DE BÒSNIA PENJA D'UN FIL Arnau Montserrat, membre de resplai Sarau del CMSC, va explicar dimarts en una xerrada quina és la realitat de Bòs-nia després de la guerra. Segons Montserrat, que va viatjar a Bòsnia al setembre, ek acords de Dayton pengen d'un fil i els bosnians viuen amb molta tensió la seva relació amb eh altres pobles dels Balcans. Plana 18. Foto: AVE BELTRAN

ÈXIT ACLAPARADOR D'ESPIRAL Bravos, gent dempeus i un ple de gom a gom van ser el millor tancament de la IV Mostra de Teatre amateur que organitza el grup Espiral de Valldoreix. La Casa de Ber-narda Alba, de García Lorca, es va endur molts aplau­diments. PIAJYA 43 Fom: XAVIER LARROSA.

EL PÚBLIC APLAUDEIX LA MANA L'avi Amadeu i en Pere Sebesja Thavien aclamada

abans de què intervingués al programa 'Pasta Fullada', i després, la Mana es va posar el públic santcugatenc a la

butxaca amb la seva actuació. Plana 39. FOTO: XAVIER LARROSA

L'AOSC HOMENATJA SCHUBERT La Jove Orquestra Sant Cugat va obrir dissabte l cicle de

concerts de TAOSC amb un homenatge a l'autor vienès Franz Schubert al Teatre-auditori.

Plana 43 FOTO: XAVIER LARROSA.

ELS^CAIVIÜNS Divendres, 21 de novembre de 1997 Societat 25

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

MENS SANA IN CORPORE SANO Alguns encuriosits van tenir ganes d'aprendre les bases del tai-chi, un art marcial oriental. Dos professors experts van explicar algunes nocions bàsiques sobre aquesta tècnica. Foto: XAVIER LARROSA

LES TITELLES CUINERES Els més petits van apropar-se al món

gastronòmic amb les titelles. Era un dels espectacles que proposa la Casa de Cultura.

Plana 40. Foto: XAVIER LARROSA

FLAMENC I POP AMB RUIBAL El compositor gadità Javier Ruibal va oferir dissabte a la nit un recital amb les cançons del seu darrer disc davant un públic especialment jove. Plana 41. Foto: XAVIER LARROSA.

L'ADAPTACIÓ D'UN CLÀSSIC IM companyia Dream va oferir diumenge una adpatació en balkt d'un clàssic de Hans Christian Andersen: Les sabatilles vermelles. IM Fundació Xarxa d'Espectacles Infantils va oferir el muntatge

al Teatre -auditori davant centenars de nens ijoves.Plana 42 Foto: XAVIER IJLRROSA.

ESTUDIANTS EUROPEUS Un gnjp de 20 alumnes d'Erasmus que estudien a Bar­celona van visitar el Centre Cultural Sant Cugat, des­prés, hauran de fer-ne un treball. Plana 39 Foto: AVK BELTRAN.

EIS4CAINT0NS

26 Classificats

Divendres, 21 de novembre de 1997

gu ia

p r à c t i c a

• EULÀLIA P W V O L

R B A S

C / M a n e l Farrés, 15 D 674 44 6»

• J . P M Y O L

tt Manel Farrés, 15 D

UàMM

• ASESonAJuno-CAQOMEZ C / Montserrat, 3 7

ses sa fit.

ALIMENTACIÓ

• I L T R A S T E V E R E

Pasta Fresca

Carrer dels Pous, 2 K7f. M ÜK

• M E N J A R S

P R E P A R A T S

T A S T A ' M 5892929 -58935 35

• S U P E R M E R C A T

V I L A R Ó 5893582 • A L I M E N T A C I Ó

G U I M E R À

Àngel Guimerà, 19 674 05 36

ANIMALS VETERINARIS

• D I S P E N S A R I

V E T E R I N A R I D E L

VALLÈS. S.L.

Urgències 24 h.

C /Sabadel l , 23 .

Sant Cugat

Obert nit i festius

szteajs TeL urgències or» «nuí « . « « « u s

• L A F A U N A .

R b l a del Cetor, 35 -37 Q7*_iafl5 • D I N O ' S Av.Can Gfae»s,9 674 13 05

• V E T E R I N Ò S

Rius i Taulet.31 589 714)

ANTENES PARABÒLIQUES

• A N T E N E X

C/ Àngel Guimerà, 2

589 22 4 7

ARQUITECTURA

• R A M O N S A S T R E

S A T R E

Escola d'Arquitectura

C/Pere Serra s/n

ASSEGURANCES • M E D F I A C T R b l a d e l C e l e r . 2 5 . 5893162 --• D.G. D 'ASSEG R A N C E S Rbla del Celer, 95. 6754203-• D O M È N E C A Y A L A C / C a r m e , 31

67171.42-

• j . a ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 - b a i x o s 625-3IL12

Servei SANT CUGAT GESTIÓ, S.A.

|d'assessorament| administratiu. Assegurances

generab i odminislroció

de finques.

C/ Santiago Russinyol. 32

Tel. 58917 02

Fox: 589 27 74

• J O R D I M E R C A D É

G Creu. 6-8. 2n 3a 589 65 6.' 906 49 45 19

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4

• DANIEL

C A L A T A Y U D

^blo. Pibatallada 31 3;<4r 1a

;, ':• ;JLJ • S A N T I A G O

C A S A N O V A

N A V A R R O

Pg. Habana, 41

Mtrasol 6/5 32 37 • M A R T Í R N E T M I R A

C/Sta . Maria . 3 8 3' 2 '

589-3065 -

• G A L E R I A

A R Q U I T E C T U R A

R b l a del Celer, 87 S B S l ü l • J O S E P M . C A S A S M E D I N A

Av. Torreblanca 2 -8 despatx. 1F 6 7 5 i i 6 i • J O R D I F R O N T O N S Av. FSus iTau te t13 saajuz • M * D E L M A R E J A R O U E

St.a M a r i a 38,3r. 2 a ssaaoss • J O R D I C U F f B O R R E L L Av.Vall d 'or , 2 671.26111

Si • A U T O E S C O L A

CASTELLVÍ

C /S ta M a r i a 3 8 1 r 1a

Sant Cugat 6Z4JB03 • A U T O E S C O L A C A ­

S A S

C / M a r t o r a l . 4 7 «74 14J7 • A U T O E S C O L A

P E R E L L Ò - F A R R É S

C / B a k n e e , 3 2

S1B4I71

AUTOMÒBILS

• L U C A S A U T O M O T I V E

Ct ra Cerdanyola s/n 5892QQ0 • M O T O R A L L Y

P E U G E O T a a C s r d a n y d B , 67-71

78593ÚO _

ALUMINIS

A L U M I N I I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDORHX, 51

TALLER: ORIENT,»

TEL 675 2» 02

FAX6752S61

SMtCajtfUVJe}

Av. Torreblanca

2 - 8 - l o c a l park.

• C A B A N A S C/Sanday>Rusifr t54 MlHUto

• H S T A J - L A C I O N S

T E T E

Piga. Torreblanca 9 S M O O J S

• JJ>. P A R R A

C/Enr ic Granados, 15 - loca l 7

; A R N : S S E R I E S

• S A G A R R A C/Endavanada ,22 S T I O I Í Ú

• T U B A U C/Latorre, 14 67U2J5

• C U Q A R T

C / Torrent de la B o m ­

b a 14

674 4380

BICICLETES

• C I C L E S C A R D O N A

C / V a M o r e i x . 4 1

674 1509

BODEGUES VINS

• C E L L E R C A L C A B A L L U

Nova ubicació:

C / Plana Hospital, 3-5 «74 01 fia _ • V M S N O È , S A Baixada Sant Sever, 4

CALEFACCIÓ

• M E R C A T T O R R E B L A N C A .

pdes. 1.6-1.7 623.30-65

• M E R C A T T O R R E ­

B L A N C A , p d a 104

• A R M A N D ' S

Plaça Augusta, 2

569 70. W -5896999

• P A P I O L

Venda i neteja C/Cànovasdel Cast*o,4

6748500

• T A L L E R G E R O M

M O R A O A S

Av .V tede lpra t .79

«74504»

piano i teclats U I U L U O -nics. Harmonia i c o m ­posició. 623.2141

• P A T U F E T C / S a n t Jordi, 2 2 67U2J9 • M Ú S I C A I D A N S A

F U S I Ó

C / C à n o v a s d e l

Castillo, 2 0 •W)2«1S • W A Y - M

C / R i u s i T a u l e t 2 , p r a l

Sant Cugat 67162X5 • N O V A U L A

Cl Valldoreix 2 2

Sant Cugat

ejicaai • S P R I N T I D I O M E S

C/Francesc Mora-

gas,8 5892264 F R A N C È S P E R A

N E N S

(Jocs i cançons) Con­

versació per adults. 67512.99 • T W N I T Y

R b l a Can Mora 18 675.22111 ,

TALLERS DE RELAT I

I GUIO CINEMATOGRÀFIC

• M O N O G R À F I C S

C A D A D I S S A B T E

A P A R T I R D E L

1 0 D E M A I G :

T a l e n rJfrvoduodD al

gjó.Curaoed'eecrtplia

• V I C A T - 3 S T .

C U G A T S i .

Pg, Torreblanca, 2 9 56954.43

COPISTERIES • C O P Y - G R A F I C C/ Can Matas. 8 6753653 • COPtSTERIA T H E R

C / Sant Antoni. 24. 589 74 42 • A R P A U

CA/aJdoreix ,45 6749602

• C U I N E S J A U M E

D Í A Z

Rbla del Celler, 17

674 74 49

CONSTRUCCIONS

• S U B M I N I S T R A ­M E N T S PER A LA C O N S T R U C C I Ó Del Rio cv 1 num. 61 Can Barata sj«fí?4q

• F O A P S J L B A N Y S C /RJus iTau le t ,27

674 05 03 -6755» 54

• N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T

Rbta. del Celer , 91

675 25 02

TRODOMESTICS

• T E N 2 1 C/VaHoreix,44 «74 71 «4 . ._

• T O B E L L A

C/ Santiago Rusütol. 49 «741» 57 . • V L A R E L E C T R O -

L L A R . S A .

C / M a r i a 20

58902 71

ENSENYAMENT

• C O A P C/Vil là, 2 2 589-21 15. . .

ÀGORA

Feircr i Guàrida. s/n Tel .S89IH>[)I Fax 674 24 86

06190 Sant Cugat (davint dcTVZ)

• L 'ACADÈMIA C /Baknes , 3 9 «7544 sa

• M Ú S I C A .

Classes òe guitarra

(elèctrica i dassica),

• FLECA LA OARMGA.

Obert tot rany

Rbta .de lCe le r ,15

«74 311*1

• F L E C A M A R

Plaça Borràs, 1 .

Mira-sol

• LA L I O N E S A

C/Vaftdoreix, 79

67407 71

FOTOGRAFIA.VIDEO • F O T O V Í D E O F.R.

Rbla del Celler, 93

azimm

• J . L L A M A S

C / Valldoreix. 14

• Z O O M .

C e n t r e d e la i m a t g e

C / S t a Maria, 14

67556 74

• FUSTERIA

EBENISTERIA.

«oa «7 4»-«74 70 68

• F U S T E R I A

EBENISTERIA L S

C / Camí d e la Creu, 1 4 - b a i x o s 1a

5694753

Av.PrjrtatderAngeLI

3* pis (Barcelona)

(A càrrec d' /sabalSàar

t i f a rnado i iisaipckns

aímatóKOBntnEí)

ESCOLA THAU

SANT CUGAT l·SCtHA THAU SA1T CUGAT

Df.S DELS I ASYS UNS AU 16ANYS.

f.SCOIA COSCERTADA U C I I I B è ' S W W H B Sf.Rl El DE TRASSPOKT

I UEÜJADOR

412 19 39 0 674 94 35

GIMNASOS ESPORTS • C L U B N A T A C I Ó S A N T C U G A T C; Camí Crist Treballador, s/n 674 14 53 • E S P O R T S T E R R A N E U C / Sant Antoni. 15 674 62 02 • S Q U A S H S A N T C U G A T C/ Sant Jordi, 33-35 674 98 62 • G I M N À S S A N T C U G A T C /Anse lm Ctavè, 20 Baixos

67S03-51 • U E S C C / C à n o v a s d e l C a s H o , 9 67Í23ÜQ _ • G M N À S E S C O L A S A N T C U G A T C / B s e n d a 1 1 6716172 S A N T C U G A T E S P O R T S S J -P ç a C u * e C a n t n 3 S N

• C A L C R I S P I N a Santiago Rusinol, 23 «741111» • ESTANC M O N E S T R Plaça Octavià, 3 674 01 74

FERRETERIES • E U R O P A C / Alfons S a l a 24 ezíszm • E L P O N T

C / G i r o n a í 675 0175 ,

FL0RISTER1ES

• F L O R S R E R A

Ptge. Sant Antoni, 13 674 13.81 ^fi75J62Q • FLORiSTERIA

S A N T J O R D I

C / Sant Jordi, 3 9

674 1053 « J 3 Q S A M . S E G U R A

C / S t a M a r i a 8

569 64 75

• A N T O M C A M P O S

C/Francesc

Moragas ,21

6710682

• J . I

Mercat de Torreblan­c a parada 1-42

675 5353

• G E R D

Plaça Pere San. 9

67400S1 .

• S U P E R - N A T U R A L

aATsarnOavèl.Cbart t3mbédssabtB tarda

675 59 53

HIDROCULTIUS • H I D R O F L O R

Av. Joan Borràs, 54.

Valldoreix

674 7598

Ï'l! • HÍPICA CAN CALDES

Masia Can Caldes, s/n

5S90045

• HÍPICA SANT CUGAT

Av. Corts Catalanes -

Finca La Pellena

67133 85

. H ÍP ICA S E V E R I N O

Pg. Catado, 12

674 1140

I COVLE'.'ENTS HÍPICS

Fincas Sant Cugat Adminísirmción de fincas

A.PJ.

COMPRAS

VENTAS

ALCXJIIERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO

O Doctor Murillo, 14 Tel. 674 08 97

• S O L S O N A C / R o a a e l ó . 2 5aU2JB

MAT CONSTRUCCIÓ • M A T E R I A L S D E LA C O N S T R U C C I Ó , F O -A P C / R i u s i T a u l e t , 2 7 671-0503 • S U M N S T R O S V A L L D O R E I X C / M o s s è n Jacint Ver­daguer, 107 674 14 90

MISSATGERS

C/lldefons Cerdà.4 k > c a l 1 1 675JO-IJ

INFORMÀTICA • MERCERIES • A P P L E C E N T E R Plaça Unió, 3 5893300 • P R O G R A M A C C É S Rambla Can Mora, 18 675 15 56 _ . . • V A L L È S T E C N O L Ò G I C Plaça Unió, 3 5893100

INSTRUMENTS MUSICA

• T A L L E D A R I C O M À

C / B a l m e s , 1 1

• L A P E R L A C/Major , 3

MOBLES DECORACIÓ • C A S A J U A N A . Galer ies Sant Jordi. C / Santiago Rusind, 37 - C / Major, 6 5892232

• E G A M O B L E S C / C à n o v a s d e l Casti­go, 2 - local 2 SSSJJQJl • C A R R É M O B L E S C/Francesc Moragas ,33 CT4«ioat-mii!fM

• CONSTRUCCDNBB Raformas torres noves 67U5308 • D 4 C O N S T R U C ­C I O N S a v a k t o r e t x , 10 67i65.as • M A R C O V E C Sent Esteve, 29 6710607 • P R O M U S A Av. Torreblanca 2-8 5flSJX32 • S E R R A L L E R I A T E -R R A I C C M A S C J B . C /Mozar t ,9 . Barcelona 2111956

ÒPTIQUES • T E I X I D Ó ÒPTICA C/Sant Jordi. 3 0 582149

PAPERERIES

C/Endsv«iada,12 S9 Í64H

• G A R O E N

R O C A M O R A

C / U a c e r e s . 1 2

6713634^

JOGUINES • J O G U M E S M A R G A C / S t a Mar ia 44 6711532

RELLOTGERIES • JOIERIA A U G U E T C/Santiago Rusiriol,40 674 58 54 . . • J O I E R I A M I R E I A ' S C- Valldoreix, 33 ÜTJ9940. -• JOIERIA S P A D A C/Balmes, 3 9 - 1 r d t a . 589 55 49 • S A N B E R - 5 C, Anselm Clave, 20 6Í4 45 71

c / S t Bonaventura, 24. Sani Cugat

SM22-U

IMMOBILIÀRIES • F M Q U E S B A C H S

C / Hospital, 41

,VMfytn7-Fa.'Mi] 11 01. -

• F I N Q U E S

G I R O N E L L A

Plana de l'Hospital, 10

• F I N Q U E S S A K A

C / V a l d o r e i x , 6 0

«74 67 15-5«9.13 86

• F I N Q U E S S A N T C U G A T

C / D r . Murillo, 14

6740697 -

• F I N Q U E S S E R I N

Plaça Augusta, 4

baixos

674 12 04 Faíl674-lJ-81

• Ò R G A N

Plaça Octavià, 7

674 32 08

• A R E N A S A N

Especialitats en llo­

guers.

EndavaUada 21 bxs.

• 1 0 1 P I S O S

C. Valldoreix, 58

Sant Cugat

TMVB73 7Í

11 • A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M . 1 C.•' Valldoreix, 67 A jiC/47 42 • A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M . 2 C / Major, 33 (Junt Monestir) 574 01 74

LLARS D'AVIS • R E S I D È N C I A S A N T S A L V A D O R 3 a Edat C / S a n t Salvador, 4 7 - t o r r e

MARBRES I ARTIFICIALS • M A R M O L E S I G R A N T r o S G U M A R C/Stravinski ,8. Pol. Can Jardí. Rubí 5MO5-0J • M A R M O L E S S A N T C U G A T C / Can Fatjó dels A u -rons - C / Campoarnor, 1 2 - N a u 3

nmmi

Tel. 699 38 98 Fox 588 24 53

Ctra. de lerrassq, 97 08191 RUBÍ

• A R P A U C/Valldoreix ,45 6719602

• M D U B R U C Av. Ragul , 9 -19 5S9JB23

EB1 • A R W E N B O U T I Q U E C/ESes Rogent, 52 «MQfitgí

• B L U E M O O N

C / Major, 16. Horari:

9 .30-13.30 h

16.30-20.30 h

675 0267

• C A M P M A N Y

C/Valldoreix, 16

C/Martorel l , 15

674 14 S2

• ESTELA

C / S t a Maria, 18

6735309

•PAPARAZ7J

R. Dr. Gates. 2

675 0652

• T O T P U N T

C/Sant Antoni. 1 9

6Z4floa7

• V O R A V I U

Sant Antoni, 25-27

:»mi; •CASTELLVÍ HONDA

C/Rosselb. 15 5893211 • RENAULT-ACERSA

C t r a Cerdanyola, 55

•TJVLG.Talers

C /Borre l6 TM/f»«74.14 7S

• T J M . a Exposició i

vendes

Alfons Sata 36

• M O T O S ÀLVÀREZ

CSantD<fnènecK28

Tal 6740636

• R A N G O 1 0

C/Pous, 13-tocat 1 6755755 • VALLÈS N E T

C / Sant Ramon, 4

OBJ. REGAL FESTA • MAVI objectes d e rega l ib |u te r ia C/Alfons Sala 12 BorJ-g a 3 6Z50151-• n O T T O C / S a n t Jordi, 32 589-0605 • T H E C A R T O O N C E N T E R C/ Martorell, 1 - cant C / S t a Maria 589-70a — • L A FESTA C/ Santiago Rusüd, 8

• A T E R B L A U Av. Torreblanca 2 s a u a a i

wmmm

PERRUQUERIES • F O R M A S P E R R U ­QUERIA C/FJes Rogent, 18 A ( a tocar mercat Torreblan­ca)

6Z510OS • TABOADA. PERRUQUERIA MAS-CUUNA Rbla Can Mora, 10 5SL5ZS

CARNEIBOSCH C/Francesc MorBDBB,29 ssajam

D U R D A N C / SanMago R u a i U , 2 -enM.2 m s a i m

• P E R R U Q U E R I A PRESENTA ü Martorell 2 0 5S916-51 • PERRUQUERIA PA­TRÍCIA M A R Í N C / S t a Joaquima, 18 674nfiffi

• PERRUQUERIA N U E V A M A G E N A N A Y E N C A R N A Depilaciones, Limpieza aromaterapia S t Llorenç, 7 674 62 88 • P E L U Q U E R I A A N A C a m i d e l a C r e u 14 Baixos. H. convenidas

DQUERIA L O U R D E S C/Monestir 33. entresol 4 674 4026

PERSIANES • COPERSE Cl Sant Esteve, 11 674 6239-90899 6381

• F E R R O N Jardins i Piscines C/PJusi TaUet ,20 6218447

• P N E U M À T I C S SANT C U G A T C Anselm Ctavé, 16-18 KKM'a.·imzínitrtL·

P O L L E P I E S

• P O L L E R I A S A N T C U G A T Mercat Torreblanca, p d a 1-5 5751389

• D O N A T E T O T P E R LA LLAR C^vWTP0RELL49 *Mmx* • P E R Y B E N CVVeUoraet, 45-47 874 53 35-6745104

• R E P A R A C I O N S D E C A L C A T I còpies d e

C / S o l _ Mercat de Tonebbnca fiZiOQai • S A B A T E R I A B O L O M A C/SantJorrJ ,24 smxiFA

• T A T E R S C/Sant Antoni, 62 67555Ú6__ •REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA C/Francesc Moragas,6 675,12 74 .. • REPARACIONS D E CALÇAT i copies d e claus C/Sol , 16 6219032 :

• A U X - V Y D c / A l o r B S a t a , 5 0 58917»

• T A L L E R E L E C T R O S O L c/Sol , 1 9 6713631 . • TALLER M E C À N C P. C A N A L S c / S a r t Llorenç, 27 6715352 • T A L L E R S T O R N E R PtanaderHospital ,35 6716950 • T A L L E R E S M E N A

• P B À T I C C/Al fons SaJa, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo a m b d u t x a 4 0 r r í d e tarras-s a 1 p l d e p à r q u n g .

22.ooaooo,-674 777S PíSAGastüJimxíi). • P I S O S A E S T R E ­N A R Z Centro, 3 -4 dorm, a m p í o s a -lón-corn. 24 rr í c o a ­r ta lavadero, 2 banos compl atiiiuiiuB emp. calef. terraza 2 park.. T o d o e x t . A partir de 28.950.000 p t a 674 7254

• P L A D E L V 1 N Y E T . 4 dorm., gran salón-com. con c N m e n e a coc-off, lavadero, ba-fto completo, aseo con ducha reformado, arm. empot. parquet todo el piso, terraza d e 3 2 r r í , park. todo exterior. Muy buen es­t a d a Z. común. con jardín juegos infantiles y piscina. 35 .700.000 pta. 674 7254 (Fincas Gironella) • Z . A M B U L A T O R I O C O L L FAVA. 4 domii tor ios, gran sa lón-com. con chi -m e n e a cocina-off , 2 baftos c o m p l . 2 te -rrazas, 2 park En perfecta estado. T o d o exterior. M u c h o s o l . 27 .600 .000 . -pta «74 7254

Torrebtanca 13 67453Q1

TELEFONIA • A I R T E L E C O M Telefonia i co r r t r i radons Carretera de Cerdanyola 49

5898702 • Ü N E A D R E C T A C / Enrique Granados, 1 5 - l o c a l 8 58903 74

TINTORERIES • T I N T O R E R I A S A N T CUGAT C/Sant Antoni, 1 674 1182 • T I N T O R E R I A SANT C U G A T 0'SartagoRLsnol,35

674 USI _. • T I N T O R E R I A SANT C U G A T RbtaRbalalarJa,34 «7S9PÍW , • T N T O R E R U S A N T C U G A T C / A f c n s S a t a . 2 67111fi7

• A S S O C I A C I Ó R A ­D I O T A » fM4421>-fi71151lil

• V U T J E B E U R O C L O T Mercat ToneJUancs SJBJOJS-

• C O N S T R U A L P A

C / S t a Maria 9 - 1 r 1 a

• t C T A L A C I O N E S A . Z A M O R A , SJ— C /Mossèn C r t o r Ver­daguer, i a ' VakJoreix 5892638^ • M A N T S E R V . S A Av. Catalunya 18 6746058

REPARTIDOFS CA • M A I L I N G V A L L È S , S .L . C/Sant Domènec, 10 -ba ixos 5592321

RESTAURANTS • L A E P I .PereSan,6 5895240

ROBA INFANTIL • C U C A R R Ó C / Senaago RusfVx, 3 0

• USSATOURS C/PÍnsc

• J U N T O E S T A C I Ó N M R A S O L Torre 1 1 0 m t s 2 , solar 3 1 0 m t s 2 , 3 d o r m i t o -rios, comedor -sa lón , cocina, cuarto d e ba-fk), ampl io comedor -salón, calefacción, garaje y trastero. 2 1 . 0 0 0 . 0 0 0 - P t a s . 674 7254 (fincas CkmneSaJ • C O N J U N T R E S I D E N C I A L Set-Vall Valldoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 rrí. 4-5 Dor­mitoris. Menjador-Es-tar 38 rrr. Cuina-Office equipada, 3 Banys. Estudi 30 rrí, Park.. Calefacció, Jardi privat 600 m2, Acabats: distribució al seu gust.42.500.000.-T675 1701 • 101 PISOS UnifamiliarsAdosades. Duplex a totes les zones desde 21.2OO.O0.-pts. fins a150.000.000. -pts

589 23 74

CASES OCASIÓ • S A N T C U G A T .

C a s a 3 hab. . total-

mente reformada, f i -

nanciabte, sin entra­

d a Trato directo.

16 .000 .000 ptas.

lAprovéchala!

5898701

LOCALS I NEGOCIS • E S V E N L O C A L d e 5 0 0 r r f . 5701255

• Z . T O R R E B L A N C A Places d e park. des de 1.700.000,-prmarbBSA; « M " " '

• O R N A L L A R C / M a r t o r e l , 5 9 - c a n t C / A f c n s S a t a 6 7 Ü 1 M

• À T I C ESTACIÓ 4habJ3anyi lavabo arnbdubia,culneoff^ terraaeasaló-rnenjador ampfyardf a m b piscina cornunilàna I psrk. 5S9 73 74 f í 0 f « s o e ;

• Z O N A P A R C C E N ­T R A L S u p . 1 0 0 m 2 . , 3 h a b . dobles ( I t iposui te ) 2 banos, sal-com. con terraza cocina con j É i i i i i minnrim j fn cos ernpotrados, par­quet, calef., gas, to t , e x t , pàrking, trastero, piscina comunitària suministr. contratados, sok) 9 vecinos. Alqui-ler 120.000.- Ptas. 68945 56

2 -3 rJormitorios, co­medor-salón, codna-orrice, 2 banos, terra­z a trastero. A partir de 14 .250.000. -Ptas. 674 7254 í Fincas GironeDa) •ZONÀCOÏL-FAWr

H S /CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1991 Classificats 27 3-4 dormitoriOB, eo-medor-salón, cocre-office, lavadero, 2 ba­nos, terraza, pàrking y trastero. Acabados 1a caSoiad. Zona comuni­tària con piscina. A partr. A partir de 21.000.000.-Ptas. 6747254 (Fincas Gironella) •PARK CENTRAL Pisos de nova cons-truodó. 3 hab 11 suite, 2 banys complets, terrassa coberta de 15 rrí.cuina office amb safareig. Totalment exterior.park. + traster 28.500.000 ptes. 589 73 74 (101 PiSOS) •PiSDENOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1 a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000,-674 12 04-674 1181 (Finques Roca) •CANGATXET En construcció pis de 3 hab i 1 suite.bany i lavabo, cuina office amb safareig, jardi comunitari amb piscina.park. i traster 24.400.00.-pts 589 73 74 (101 PiSOS ) • SANT CUGAT pis de 3 hab.. banys, cui­na. saló menjador, bal­có. ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000 ptes. í Finques Roca) 580 86 69 - 560 96 54 • APARTAMENTOS Obra Nueva de 2 hab.. 80m2+10m2deterre-za. salòn 25m2, todo exterior, parket 18.000.000 589 73 74 (101 PiSOS) ' OBRA NUEVA 100m2+tza.,4hab.,2 bahos, todo exterior, parket. 19.000.000 589 73 74 (101 PiSOS) •BONTTOPI50

115m2+16 de terraza, 10 anbs de anfigüe-dad, codna-ofnce y banos perfectos. 4 hab., exteriores, pàr­king induido. 22.000.000 589 73 74 (101 PiSOS) • PUVWVET Preooso apartamento de 2 hab., 3 anos de antiguedad, rjarking+trastero, zona comunitària con

Precioso Atico Duptex en zona estación, 3 hab., 2 banos, 120 m2+15 + 60m2dete-rrazas, todo exterior. 26.000.000 589 73 74 (T01 Pisos) •VAU GANXET, 115m2+trza,3anos antiguedad, 4 hab., 2 bafiós, pàrking, zona comunitària con pisci­na desde 26.500.000 589 73 74 (101 Pisos) •PARK CENTRAL Fantàstico bajo con 90rrí de jardín, 3 hab., 2 barios, nuevo a estrenar, mucho sol, cerca estación. 32.000.000- Ras. 589 73 74 (101 PiSOS) • PRECIOSO PISO A estrenar, acabados de gran calidad, zona estación-golf. de lujo, 4 hab.. 2 banos, pàrking + gran trastero. 34.000.000 589 73 74 (101 PiSOS) •PLAVINYET Bonito piso de 150m2. 4 hab. con posibilidad de 5 hab.. 3 banos, to­do exterior, fantàstica zona comunitària con piscin de 2,000m2. pàrking y trasero. 34.800.000 589 73 74 (70? PiSOS) •101PBÒS C/Valldoreix, 58. Tel.: 589 73 74 Amplia cartera de pi­

so^ arJoaadoB, dtex, untfamKares, terrenoe y tocates. ConaúHanos: (e ayudaremos a econ-trarJoqueJjuaca.

PISOS OCASK •C.ESTAPE, Sup. 70 m2.3 hab., bano completo, coci-na con galeria, corre­dor, balcón, tot., ext, caJef. gas, suministr. contratados finc. te-léf.) Alquiler:. 65.000.-Ptas. 53945 66 (Arenasan) • 3 u W O E S T * C K » r 3 dormitorios, gran comedor-salon, coci-na reformada, bano, aseo, terraza. Mucho sol. 15.000.000.- Ptas. 674 72 54 !Fincas Gironella) ï ï E N T R I C O ^ "~ 95 m2, 3 dormitorios, comedor-salón am­plio, cocina-office, la­vadero, bano,aseo, terraza. Solo 3 veci-nos. Buen estado. 19.000.000 . -Ras. 674 72 54 /Fincas Gironella) • RAMBLA CELLER 4 dormitorios, come­dor-salón con chime-nea. cocina, 2 banos, amplia terraza. Mu­cho sol. 17.000.000-Ptas. 674 72 54 i Fincas Gironella) • PISOS A ESTRE­NAR. Davant Col·legi Europa. Des de 95 a 115 m2„ amb 3 i 4 hab. i 2 banys, am­plies terrasses, jardi privat i comunitari amb piscina, armaris i focos empotrats, par­quet, calef., gas, pàr­king i trastero. Aca­bats alt standing. Des de 125.000,-

• CENTRAL PÀRK, Obra nueva 90 rrí + 25 rrí Tza., Jardín co-mún con piscina, solo 9 vecinos, 3 hab., 2 barios, 22 rrí de sa­lòn, muy soleado.

22.500.000 ptes. 589 73 74

noi Pisos) • RSCANTONBr~ 85nf+atrf 3hab.,sal6de20 rrí.cuina office, parit. 13.800.000 ptes. 589 73 74

DUPLEXt de dos anys,1 suite, 1 estudi de 14 nf, cuina equipada,safa-reig,solàrium 16.800.000-ptes 589 73 74 ^ O f P/SOS)

122 rrí, saló de 26 m*. 4 hab, 2 banys, cuina i safareig.arma-ris empotrats. 17.900.000 ,-589 73 74 001 PiSOS) • RTUS1TSULET, ~ At.. 100nf,3terrazas de 16 rrí (1 solàrium), salón 25 m !, 4/5 hab., 2 banos, Park. y tras­tero incluidos. Total­ment reformado. Mu-chisimo sol. 26.000.000 ptes. 589 73 74 ÍJ01 Pisos) • SOBREATIC 63 rrí de terrassa, 2 hab.bany.reformat, ideal parelles 12.000.000.-pts 589 73 74 (101 PISOS) •C/.MARINÉ 130 m . Menjador-Estar 35m 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equip., Safa­reig, Terrassa, 2 Pla­ces d'aparcament (1 doble), Traster, Arma­ris encastats. Cale­facció, Fusteria ext. d'alumini. Jardí com. amb piscina. 33.000.000 Res. (Firome) 625JZQ1 •C /R IUSITAULET 160 rrí, 4 hab., 2 banys, sató-menja-dor, cuina «office», te­rrassa, pi. de park.. 27.500.000

6 7 4 5 7 0 4 - 6 7 5 4302

llmdasa) -ïç/sÀxnMstmjr StNOL110m>,4 hab:, 1 bany, 1 tava-bo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, pi. de park.. 24.150.000 •OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardi. 589 74 70 (JmdBsaJ • PIS DÉ 120 m-, 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, park.. 22.000.000 674 1204-6741181

ü k •PLANTA amb jardí a z. residen­cial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, total­ment renovat, piscina, park.. 38.000.000 674 12 04-674 11 81 (KSA Gestió Inmobi-liana)r _ .__ __ • RUBÍ. Av. L'Estatut, edif.nou, 85 rrí, 3 hab.,bany i lavabo.Calef acció. Elec. Entrada 3.000.000. Resta hi­poteca. 588 40 J7-588 54 99 i Incusa) • RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 m :. D e 4 a 5 hab.. 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Aca­bats de qualitat. Park. opcional. RFA. Nous 14.200.000 588 40 : 7 - 588 54 99 (Finques Vatlhonrat) • RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 m•', 4 hab., cambra bany comple­ta, sol de matins, menjador 24 TTÍ, pla­ces de park. opcio­nals. 10.500.000 699 65 48 (Boques Vallhonrat) •P IS NOU a Coll Fava, planta baixa, 103rrí, 3 dorm. do­bles, jardí particular de 97rrí , calefacció.

PossiaStat pàrking. 21.400.000. ptes. 674 67 IS

• TOCANT ESTA­CIÓ, FFCC St Cugat, pis usat, 90 rrí, molt tren­qui, 3 hab. molt bo perlogar. 13.750.000. ptes 67467 15

• M/ZTMÀMGALL' 160 rrí, 4 hab., arma­ris encastats, 2 banys, calefac, par­ket, llar de foc, terras­sa 18m2, tot aexterior, park. i traster. 27.000.000. 674 67 Í5 ( Finques Saka ) • A100 m. ESTACIÓ de St. Cugat, casa de 6 hab., jardí particu­lar, aïllada. No té park. 50.000.000 pts. 674 67 75 (Finques Saka) • A200m.ÈSTACl6 St. Cugat. Triplex 300 m-4hab. 3 banys. park. 2 cotxes, 2 tras-ters, assolellat. Jardí i piscina comunitaris. Molt ben equipat. 65.000.000 ptas. 67467 15 (Finques Saka / • CASA A BELLATE-RRA Preciosa 500m construits. 1000 de jardí, 9 hab. menjador 50 rrí parket, calef.. banys, park. 674 67 '5 (Finques Saka / • CASA ADOSSADA Z. ALTA 150m', 3hab. + estu­di. 2 banys jardí parti­cular. Park. calefac­ció. parket, llar de foc. 1 aseos. terrasses. 27.000.000 pta. 674 67 15 (Finques Saka) _ . • [OCASIONI Oirecto propietario. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Rnanciación: 45.000 ptas./mes, sin entrada. A 14 min. de Barcelona.

piso f j . 3 hab. ttdB-rior, beito reformado, parket, lOm* tza 10.100.000 589 73 74 (10U • TOf 3 hab. (70rií), 360m2

de parcela, cerca de estación, a reformar. 9.000.000 589 73 74

tación, bonito piso de 3 hab, para entrar a vivtr, 4°sin ascensor con opción a ponerio. 11.000.000 (101 Pisos) 589 73 7»

PISOS LLOGUERS C. SANTIAGO RO-SINYOL, MUY CO­MERCIAL, Local 2 plantas, 120mts2, diafano, varias salas, terraza y jardín poste­rior, aseos nuevos. Ideal despachos, ofi-cinas, escuelas.... 125.000.-Ras. 674 7? 54

,' Fincas Gironella) • APARTAMENTOS, con o sin muebles.1 dormitorios con ar-mano. comedor-sa­lón, cocina, bano y terraza. Alquiler: a partir de 45.000.-Ptas. 674 72 54

, Fincas Gironella) • PISOS JUNTO MONASTERK) 2-3 dormitorios, co­medor-salón amplio. cocina reformada, ba­no completo, galeria, amplia terraza. Sol y vistas. Alquiler 65.000.-674 72 54

(Fincas Gironella) • PISOS AESTRE-

Detante Colegio Euro­pa. Deede 95 a 115 m2., con 3 y 4 hab. y 2 barios, ampüasta-rrazas, jardín privado yccmunrtariocon

j y f o -cos empotrados, par­ket, calef. gas, pàr­king y trastero. Aca­bados alto standing. Desde 125.000,-589 4566 (Arenasan) • DUPLEX NUEVO

'Z. Centro. Sup: SOrri1. 2 hab dobles, 1 aseo,1 bafio.sal-com.cocina equip.ar-manos y focos empo-trados.calef.electrica.t rastero. Alquiler 80.000 ptas. 589 45 66

f Arenasan) •SÜPER OFERTA

DESPACHO NUEVO Zona Centro. Sup. 64 m2., 1 aseo, total-mente exterior, muy luminoso, suministros contratados (inc. telef.). Alquiler 70.000 ptas. 589 45 66

(Arenasan) •PIS PER A LLOGAR A La Floresta 70m 3 hab. 53.000 ptas. 23765 72 4152474

i Fincas Ga|yetJ__ •TORRE. junto estación Mira-sol con o sin mue-bles. 3 dorm, amplio sal.com. con chime-nea. cocina. cuarto bano, aseo, lavadero, despensa, calef. do­ble vid. Jardín de 585 rrí 157.000.-ptas.

674 72 54

(Fincas GironellaJ • APARTAMENTOS alquiler. Con o sin

muebies 1-2 dorm, sal-com con parquet cocina bano compl. terraza park. opcio­nal. Desde 50.000.-ptas. 674 7154 (Fincas Gironella) • Z . CENTRO 4 dorm, sal-com. co­cina, lavadero, barSo compl., aseo, galeria calefacc. 75.000.-ptas. 674 7254

(Fincas Gironella) • JUNTO MONAS-TERIO C/ Plana de l'Hosp.2 dorm. con armarios, sal-com. con parquet, bano compl., cocina terraza, todo exterior. Mucho sol. 65.000. -ptas. 674 72 54

( Fincas Gironella)

OFERTES I DEMANDES EMPRESA SECTOR AUTOMOVIL Precisa persona amb carnet de conduir per reparto a partir de 19 anys. Tel. 675 11 50 "EL TITELLA TRAPELLA" Organitza les millors festes infantils. Pa­llassos, titelles...un re­gal inoblidable 674 30 91 - 319 58 76

•SI VOLS SER BAS­TONER... i tens més de 5 anys ara és el moment. Vine a l'Esbart a inscriure't del dia 15 al 19 de setembre.de 6 a 9 de la tarda. • ÉS NECESSITA instal·lador d'antenes

parabòliques amb ex­periència. 7 ^ 16 7H 71! 72 (II

• ES NECESSITA Noia amb edat com-

treels20i25 anys, per cobrir placa crauxaaradiiÉitaliati-va irnprescindUe co-neixernents d'informà­tica (WordPerfect i Contraplus), interessa­des telefonar al tal 675.38.01 i preguntar perSusana. • E S NECESSITA Noia amb edat com­presa entre els 20 i 25 anys, per cobrir placa d'auxiliar administrati­va imprescindible co­neixements d'in-formàtica-, interessa­des telefonar al tel 675.38.01 i preguntar per Sr. Frederic.

•Es requereix SERVEI TÈCNIC (Empresa o Autònom) per ocupar-se de la postvenda d'una em­presa comercial de maquinària d'emba­latge, situada a Sant Cugat del Vallès. Interessats: trucar, en horaris d'oficina, al següent telèfon 5S9 20 60

• CALEN NOIES per atendre en forn de pa-pastisseria. Edat entre 30 i 50 anys. Es treballa els festius matí i tarda. Jornada laboral de matí i tar­da. Tots els dimecres festa. Alta en la segu­retat social. Bona re­tribució. Uoc de tre­ball: Sant Cugat. Enviar currículum a: Pastisseria Santa An­na. Avinguda Fran­cesc Macià, 69 08190 Sant Cugat

O S 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-tfhi i demana

la targeta dfEL CLUB dfEls 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful,

de la carretera de Cerdanyola.

4M

EIS4GWIÜNS

Economia 28 Divendres, 21 de novembre de 1991

Laboral

Lucas farà 2 1 5 nous contractes des d'ara fins el gener

L'acord d'eficàcia ha estat clau per l'augment de producció La direcció de l'empresa de Lucas assegura que l'acord

d'Eficàcia Limitada "comença a donar els seus fruits" i que

aquest fet ha retornat la confiança en la multinacional. A la

pràctica, això es tradueix en 145 contractes nous des d'a­

ra i fins a finals d'any, i 70 més a partir del 1998.

GKNI LOZANO

- Sant Cüaat -

Des d'ara i fins a finals d'any, la factoria Lucas Diesel Systems de Sant Cuga t farà 145 nous contractes, un 13,7% dels quals seran de caràcter indefinit. A aquesta quantitat se li ha de su­mar, a més, els 70 treballadors més que entraran a formar part de la plantilla a partir del gener de 1998, segons ha assegurat la direcció de la companyia.

Durant els darrers dies de no­vembre, l'empresa ha previst re­novar un total de 85 contractes temporals que finalitzaven aquest mes, complint d'aquesta manera, segons tots els pronòstics, una de les condicions del pacte signat l'octubre passat amb Comissions Obreres en què la direcció deixa obertes les portes a una possible recontractació dels treballadors

temporals, si la situació econòmi­ca de la factoria ho permet. Aquest sembla ser el cas actual de Lucas Diesel que en poc més de dues setmanes ha experimentat una "progressiva recuperació de la producció prevista per la planta", produïda, segons explica un co­municat emès per la direcció de Recursos Humans de la factoria, "al suport de la majoria de la plan­tilla a l'Acord d'Eficàcia Limitada subscrit per la direcció i la secció sindical de Comissions Obreres". L'empresa ha reiterat la idea que el pacte amb CCOO "ha suscitat una evident demostració de con­fiança per part de la Direcció de la Divisió Diesel Systems". A banda dels 85 contractes tem­

porals que es renovaran durant la pròxima setmana, des de mitjans d'aquesta setmana i fins a finals d'any l'empresa preveu incorpo­rar 60 treballadors nous, la majo-

L'emprrsa Lucas recuperarà treballadors des d'ara fins elgener. Foto: E4C.

ria dels quals recuperaran els em­pleats que van perdre la feina a principis d'any, quan va començar tot el conflicte laboral entre la di­recció i el comitè d'empresa. A partir del gener de 1998, aquesta recuperació de plantilla es com­pletarà amb 70 persones més, tam­bé de nova incorporació.

No obtant aquestes notícies, la direcció de la factoria de Sant Cu­

gat ha volgut puntualitzar que els 6.000 milions que la multinacio­nal ha de decidir on invertir en­cara no s'han rebut, tal com as­segurava ara fa uns dies el diari La Vanguardia. El director de Re­cursos Humans de l 'empresa, Carles Cortès, ha explicat que "s'espera que a mig o llarg ter­mini rebem aquests diners", però que "encara no és segur".

L'Ajuntament enllestirà la recaptació de TIBI en tres setmanes

A.C

La recaptació de l 'Impost de Béns Immobles (IBI) entre els

•ciutadans de Sant Cugat ja s'ha fet, desprès que hagi acabat el pe­ríode de pagament voluntari al segon semestre. De moment, en­cara no hi ha dades, ni tan sols aproximades. El pagament s'ha fet a la caixa de l'Ajuntament, a través del servei telefònic 010 i en oficines bancàries. Per això, encara que els tècnics de l'A­juntament ja tenen una idea del que s'ha recaptat des de la cai­xa. Segons l'alcalde, joan Ay­merich, els comptes definitiuis es coneixeran en tres setma­nes, aproximadament a meitat del mes de desembre.

"La impressió inicial és que la recaptació en aquesta segona ton­gada és similar a la del primer se­mestre", segons ha valorat Ay­merich. El període de pagament de l'impost es va haver d'allar­gar en aquest segon semestre perquè una part de les notifica­cions no havien arribat puntual­ment als contribuents.

Empreses

Hewlett Packard a Sant Cugat factura més de 9 6 . 0 0 0 milions aquest any

Bernard Meric creu que la planta ha assolit "maduresa" ÀNGELS CASTUERA

La divisió de Hewlett Packard de Sant Cugat ha assolit una fac­turació de 96. 182 milions de pes­setes durant el darrer exercici fis­cal , el q u e r e p r e s e n t a un augment del 4,4% dels benefi­cis nets de l'empresa respecte les xifres del mateix període de

l'any. Traduït en volum de ven­des, el nombre d'impressores venudes ha crescut un 25%. La quantitat d'exportacions però, ha retrocedit en un 8%. Això és con­seqüència, segons el director ge­neral, Bernard Meric, de la forta pressió a la baixa de preus. La demanda d'Àsia i Oceania que des del mes de gener satisfà la nova planta a Signapur també ha

contribuït a aquest descens. La seu de Hewlett Packard a Sant Cugat ha invertit aquest any més de 3.300 milions de pessetes i ha augmentat la plantilla en 180 persones. Per a Bernard Meric, la planta de Sant Cugat "ha arribat a una fase de maduresa" que "l'ha consolidat com el centre europeu de fabricació d'impres­sores d'injecció de tinta".

Previsions

L'Ajuntament demana més diners del PCAL per

urbanitzar Alfons Sala ÀNGELS CASTUERA

L'institut Angeleta Ferrer i el col·legi de la Floresta es veuran beneficiats per les partides pressupostàries de la Generalitat L'àrea de Cultura també queda ben parada, amb 45 milions de pessetes més que "ja tenen nom i cognoms", segons l'alcalde, Joan Ay­merich. Respecte a les ajudes pre­

vistes al PCAL de la Diputació, l'alcalde va anunciar que ja s'ha fet una al·legació demanant que aquests primers 60 milions de pessetes es puguin ampliar fins als 70. Aquesta partida es desti­naria, segons Aymerich, " a la re-modelació de l'avinguda Alfons Sala des de l'avinguda Rius i Tau-let fins a la plaça Lluís Millet", segonsjoan Aymerich.

CENTRE DE LA IMATGE PI. Dr. Galtes, 9 - C. Santa Maria, 14

Tel. 6 7 5 56 74 - Tel. 6 7 5 57 24 E-mail: zoom@lix.intercom.es

Sant Cugat del Vallès

Revelat en 1 hora LUXE

í ptes. + IVA (Copia 15x20) t- : oaper brillant

12 exposicions + revelat 1.060 + IVA 24 exposicions + revelat 1.762 + IVA 36 exposicions + revelat 2.458 + IVA

DIA del fotògraf (divendres)

29 ptes. + IVA Còpia 10x15 brillant: en revelar el rodet entregat i recollit el mateix dia

12 fotos + revelat 718 + IVA 24 fotos + revelat 1.066 + IVA 36 fotos + revelat 1.414 + IVA

Revelat en 1 hora , ptel otp)* *ttk

«ftuftRXJ«n35/2< .exposicions de regalo un I mgniSt àlbum i w «al per '«JwpNíetó 15x20 f»i*>t tz fotos pwntfet)

f2«paéfcfls+lfantot • Í t t * * A 2*e*&>éfrH*+mtM 1.2t0+tUA 36 exposicions + revelat 1.630+NA

n ao

te Hi\>

tV * S S A f t T C U G A T

"rrrrw

""«Jfçx; rsan

L'inici d'una gran amis Hem fet 5 anys! I ho volem celebrar amb tu. Perquè ets un amic i et volem fer un regal. Perquè 600 pel·lícules i 1.500.000 d'espectadors en 5 anys s'han de celebrar de la forma més especial. Perquè sabem que t'agrada anar al cinema i volem premiar la teva fidelitat. Ara, amb la teva entrada podràs aconseguir la nostra targeta CINESACARD.Així, cada cop que vinguis, i amb cada entrada que compris, sumaràs punts amb els quals podràs gaudir dels regals més especials. Una targeta pensada especialment per a tu.

GRATIS! ^&^ï^^\mM^ Clàssic qae

7 ' i&^otd&CfcM-CoEa. daisst.

5è Aniversari

Però això no és tot! Perquè també et convidem a un fantàs­tic supermenú de crispetes i refresc. Només has de presentar el cupó d'a­quest anunci amb la teva entrada al bar dels Cinemes Sant Cugat i demanar èl teu menú.

Vine a celebrar-ho amb nosaltres! T'hi esperem!

Venda d'entrades les 24 hores

Venda per telèfon 902 -333231*

' U vanda par ttJófon suposa un raeerrac ds 50 pis. par totalitat

Dissabtes nitai tes 12,30 h. SESSIONS GOLFES

Internet: http://www. cinesa.es

CINE5H ^rwwwrf/UNrVHKAL

•cowworf •

PirUit 2 «.grato

^ rjjg & rjÜR E¥^ !>jft *5™5r55555SÜí ^SSSSSBSSSWBSa ÍSZKSBSZSB&S&ÍZB SESSSESSSSSS T^Bf*9P^ï5^ TMMS*MíTffí!Í*

^CARNET, JOVE

Carnet Jo**

Carnet mis JtatK d» t5 anyt

Reserva per Canet resteéiant Venda les 24 a. Veada aaticipada Accessos lifèfos aonrarsitari perSeiviCaixa «(localitats

5(91)941

a gaaM targeta «a crèdit

S5j Sessiens

MBwraòes

Centre Cultural Sant Cugat - Avda. Pla del Vinyet s/n. Sant Cugat del Vallès.

30 Economia E1S /CANTONS Dwendres, 21 de novembre de 1997

V i d e o c l u b S a n t C u g a t

U Veig el 9 0 % de les pel·lícules 3 socis, Josep Lluís Galvany, Francesc Vila i Josep Martínez

59

El videoclub Sant Cugat porta més de deu anys funcionant, ha superat la competència de les grans sales de cine i la de la te­levisió, amb imaginació. Un bon servei, l'atenció personalitza­da i la gran quantitat de còpies d'una pel·lícula es el seu secret.

- Quina és l 'ofer ta del seu videoclub? - I Icm anat canviant, però ara

tenim cl sistema mes modern, cl citibank.un caixer automàtic que dóna Ics pel·lícules amb una tar­ja, i a qui no li agradi, doncs pot continuar entrant al \ ideo-elub. que també es obert.

- Quines pel · l ícules acos tu­men a tenir més èxit? - Normalment sempre han es­

tat Ics d 'aventures, després les dramàtiques. Ics comèdies i les d 'humor; abans la gent lloga­va tot tipus de pel·lícules, però amb la competència de la te­levisió Ics estrenes tenen molt d'èxit.

- (iiim veu la futura c o m ­petència de la televisió digital? - Les p r ivades ens van fer

molt de mal, però vam subsis­tir posant-hi una mica d ' ima­ginació; ara la cosa suposo que serà igual. H e m de ten i r en compte que amb un videoclub

sempre tens la pel·lícula quan vols i on tu vols, això suposa molta comoditat. - I quins avan ta tges t enen

les seves dues bot igues , que no tingui el c inema?

- La comoditat; veure com i quan tu vulguis el títol que has llogat. Jo vaig molt al cinema perquè en sóc un gran aficio­nat, però hi he d'anar uns dies i unes hores determinades, que potset no em van bé. Amb el vídeo, això està superat, és una manera de veure cine.

- Quan temps triga a tenir una estrena? - Això depèn de la distribuï­

dora; normalment sis mesos , però hi ha pel·lícules que, per­què els interessa, les tens en quatre mesos. - Quin és el prototipus del

videoaddic te? - N 'h i ha de totes les edats ,

però el que ara funciona molt és el jovent de 18 a 23 anys. A més,

Josep Lluís Galvany

— Què és el que més valoren els clients

també tenim moltes famílies, per això ens agrada cuidar molt

l'oferta infantil; hem de tenir pel·lícules per a tohom.

- Un c ú m u l d e c o s e s , per exemple, donar un bon servei; l'atenció al client és una de Ics bases, i la quanti tat de pel·lí­cules també és molt important.

- Acos tumen a d e m a n a r - l i «•onsell?

- Bé, jo veig el 90% de les pel·lí-i ules, m'agrada molt el cine i do-n ir consell als meus clients.

\To em fa res dir-li a un client aquesta pel·lícula no l'agafis perquè no t'agradarà. A vega­des compro sense saber com és el producte, si no l 'hc poguda veure al c ine em guio per la cartellera; és clar, a vegades són un "bodrio".

- Li fa ve rgonya a la gent l logar pel· l ícules pornogràf i ­ques?

- No, jo crec que això era abans, encara que sempre queda una mica de pudor per dir allò de 'ah!, que no em vegi'. Hi va haver una època en què sí que veia gent que s'amagava, però ara amb allò del caixer ho tenen molt bé. Cadascú tria el que vol i quan vol, i no hi ha xafarders que se n'assabentin.

sseny per

Ordinador

DISSENY GRAI , „ ,, , ^ , , u „ , . .

f'/AQUETACIO Quark. PageMaker

FOTOGRAFIA PhotoShop

DIBUIX - r ^ * " ^ • « • • ' - ' - - - "

INTERNET/'Disseny WWW

INICIACIÓ PER A NENS/JOVES

c / Sant Domènec , 7-1 r 1 a AULA£ ^DISSENY ffiKSST SANT CUGAT del VALLÈS

Centro Cel- abo-acior Depl. Treball / Servei Cata'a de Co ;-l..:„aco

ABRIMOS TODO EL MEDIODIA

WE SPEAK ENGLISH

Hippo V I A J E S

GRUPO DE A G E N C I A S

DE VIAJES DE NEGOCIOS

Bda. St. Sever, 1

08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 74 46 • Fax 675 22 29

Horari: de 9.30 a 20.30 h, de dill. a div.

de 10.30 a 13.30 h., diss.

I N S T I T U T EL PRIMER CENTRE DE RECURSOS EN INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT SOBRE ESTUDIS I PROFESSIONS

• Quins estudis vols fer? • Quina professió vols exercir? • Com has de buscar feina?

Pau Claris, 128 4t la • 08009 Barcelona - Tel. 215 13 65 • Fax 483 43 15 E:-mall: lnstltut@dep.net

OFERTA DE T R E B A L L P U B L I C

Convocatòria del Ministeri de Medi Am­bient, de les proves selectives per a l'ingrès a l'Escala de Tacnlcs Faculta­tius Superiors d'Organismes Autònoms (OO.AA). Sol.llcituds: fins al 25/11/97, la Sub-dlreccló General de Recursos Humans, pi. de San Juan de la Cruz, s/n, 28071 Madrid. (BOEnúm. 265/5-11-97)

Convocatòria del Ministeri de Sanitat I Consum, de les proves selectives per a l'Ingrés a l'Escala de Personal Tec* nic Auxiliar de Sanitat, branca de Ze­ladors I Maquinistes. Sol.llcituds: fins al 25/11/97, al Re­gistre General del Ministeri de Sanitat I Consum, pg. del Prado, 18-20,28014 Madrid. {BOEnúm. 285/5-11-97)

Convocatòria del Ministeri de l'Interior, de les proves selectives per a l'Ingrés ai Cos Tècnic d'Institucions Penitenciàries, especialitats de Juristes I Psicòlegs. Sol.llcituds: fins al 25/11/97, a la Di­recció General d'Institucions Peniten­ciàries, c. Alcalà, 40, 28014 Madrid. (BOEnúm. 265/5-11-97)

Convocatòria de r Ajuntament de Qrano-llers, per a la provisió d'una ptaçade Tèc­nic Mig en gestió Administrativa. Sol.llcituds: Informació ai'AJuntornent (BOEnúm. 270/11-11-97)

Publicació de l'Ajuntament de Mata­ró, de l'Oferta d'Ocupació Pública per a l'any 1997, de les següents places vacants: • 1 TAE Psicòleg. • 1 Tècnic Mig de Premsa. • 1 Tècnic Mig d'Imatge. • 3 Assistent Social. • 2 Tècnic Mig Arquitecte Tècnic. • 1 Tècnic Especialista de Compres. • 6 Delineant. (BOEnúm. 267/7-11-97)

Convocatòria del Ministeri d'Economia I Hisenda, d» I es proves selectives per a l'ingrès ai Cos <tm*sm& FtartaHus. Sol·licitud*: tir» al 27/11/97, al Re­gistre General del Ministeri d'Econo­mia I Hisenda, pe. de la Casteflana 162. 28071 Madrid, o al Registre General de l'Institut Nacional d'Estadística, ps.de la Castellana, 183. (BOEnúm. 267/7-11-97)

Convocatòria de l'Ajuntament de Mont­cada I Reixac, per a la provisió d'una plaça d'Inspector de Salut Pública I Consum. Sol.llcituds: Informació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona núm. 268/ 8-11 -97)

Publicació de l'Ajuntament d*Esplu­gues de Llobregat, de l'Oferta d'Ocu­pació Pública per a l'any 1997, de les següents places vacants: • 1 Arquitecte Superior. • 1 Enginyer Industrial. • 1 Enginyer Tècnic.

• 2 Agent de la Policia Local. (BOEnúm. 288/8-11-97)

Convocatòria del Ministeri de Foment, de les proves selectives per a l'Ingrés al Cos d'Enginyers de Camins, Canals I Ports. Sol.llcituds: fins al 26/11/97, a la Sub-dlreccló General de Recursos Humans del Ministeri de Foment, pg. de la Cas­tellana, 67, 28071 Madrid, (BOEnúm. 266/ 6-11-97)

Convocatòria del Departament de Go­vernació de concurs oposició lliure per cobrir 2 places cf Intendent del cos de mossos d'esquadra de la Generalitat de Catalunya. Sol.llcituds: fins al 3/12/97, al Regis­tre General del Departament de Go­vernació, Via Laietana, 69.08003 Bar­celona, al Direcció General de Seguretat Ciutadana, pg. de Pujades, 9-13,08018 Barcelona, I a les delega­cions territorials del Govern de Is Ge­neralitat de Girona, Lleida I Tarragona. {DQGC núm. 2517 /13-11 -97)

Convocatòria de l'Ajuntament de Castellar del Vallès, per a la provi­sió d'una plaça d'Agent de la Policia Local. Sol.llcituds: fins al 1/12/97, a l'A­juntament. (DOGC núm. 2514/10-11-97)

Convocatòria de l'Ajuntament d'Aloo-ver, pera ta provisió d'una plaga de Vi­gilant. SoUtoftudsr InformstióarAJurrtarnanb (POQC núm.2614 /10-11 -97)

Convocatòria de l'Ajuntament de Sant Jordi Desvalls, per a la provisió d'una plaça d'Auxiliar Administrativa a temps parcial. Sol.llcituds: Informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2514/10-11-97)

Convocatòria de l'Ajuntament de Do-rfUa, par afe provisió tfuna plaça d'A-

Ent de la Poücla Looal. Mtetadr 4n t« ! 1/12/97, al'AJun-

(POGG núm. 2616/11 -11 -97)

Publicació del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, de l'Oferta Pública d'O­cupació per a l'any 1997, de les se­güents places vacants: • 1 Arquitecte Superior. (DOGC núm. 2515/11-11-97)

B E Q U I S , A J U T S , P R E M I S I S U B V E N C I O N Í

Convocatòria de la Fundació Josep Sans, del VIII Premi "Joaquim Franch" d'articles periodístics (Premis Joven­tut I Lleure 1997). Lliurament de treballs: fins al 17/1 /98, a la Fundació Josep Sans, c. de Llúrla, 7,4t. 08010 Barcelona. Tel. 318 80 44.

Convocatòria del CIOFF. Conaejo In­ternacional de Ciganlzaolonee de Fes-tlvalea de Faiotot·sy de las Artés I1NA-EM. tnstltuto Nacional de las Artés

Escènicas y la Música, de la Seca d'In­vestigació en Folclore, amb ei tema de ball, dansa I música popular. Sol.llcituds: fins al 30/12/97, al CIOF, apt. 467, 06002 Badajoz. Tel. (924) 24.37.46. Fax. (924)24.54.34.

Convocatòria de la Fundació Torre del Palau, del 1r Premi Mont d'Or, per a promoure la creació de materials edu­catius de qualitat, per a estades en ca­ses de colònies, que complementin els currículums escolars de Primària IESO. Termini: fins al 31/1/98, a la Fundació Torre del Palau, Rbla. d'Egara, 340, 08221 Terrassa. Tel. 780.57.33 / 780.59.77. Fax 780.52.99.

Convocatòria de la Direcció General d'Acció Civlca de la Generalitat de Ca­talunya I Antics I Amlos de Minyons Escoltes- Guies Sant Jordi de Cata­lunya, dels Premis Jaume Ciurana a l'actuació cfvlca JuverJ. Termini: fins al 31/1/9S, a la Direcció General d'Acció Cívica de la Genera­litat de Catalunya, pt. Pau Vila, 1 , 08039. Tel. 483.17.68/900.300.500.

Convocatòria de la Direcció General de Promoció Comercial, de Beques d'Investigació de mercats I d'accions de promoció comercial. Sol.llcituds: fins al 28/11/97, al Con­sorci de Promoció Comercial de Ca­talunya (COPCA), pg. Gracia, 94,08008 Barcelona. Tel. 484.96.00.

Convocatòria dsi Ministeri d'Educació I Cultura, de 10 Bequjfcs per a activi­tats relacionades a/noTja teiemattaa I les comunicacions, Sol.llcituds: fins al|B/11/97, al Pro­grama de Nuevas 1aJj|ologias de la In-formaclón y la Comipoaolón, c. 1b-rrataguns, 58,2B0ÍTT*Édrtó.

Convocatòria del Ministeri d'Educació 1 Cultura, de 3 Beques per a activitats relacionades amb la producció mul-tlmèdla I les bases de dades. Sol.llcituds: fins al 29/11/97, al Pro­grama de Nuevas Tecnologies de la In-formaclón y la Comunlcaclón, c. To-rrelaguna, 58, 28027 Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Educa­ció I Cultura, d'una Beca per a acti­vitats relacionades amjb el disseny I la maquetacló de producte* telema-tlcs I multlmèdla. Sol.llcituds: fins al 29/11/97, al Pro­grama de NuevasTecndi^aB de la Irt-toünaclón y la Comunfdftolón, c. 1b* mtaguna, 58,28027 Madrid. '

Convocatòria del Ministeri d'Educació I Cultura, de 2 Beques relacionades amb la gestió de projectes nacionals I Internacionals de tecnologies. Sol.llcituds: fins al 29/11/97, al Pro­grama de Nuevas Tecnologies de la In-formaclón y la Comun/caclón, c. To-rrelaguna, 58,28027 Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Eduseoló l Cultura, de 2 Beques en activitats re-ladonadee ambradminlstraoló de xar­

xes I el manteniment de l'electrònica I el maquinari educatiu. Sol.llcituds: fins al 29/11/97, al Pro­grama de Nuevas Tecnologies de la In-formaclón y la Comunlcaclón, c. 1b-rrelaguna, 58,28027 Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Afers Ex­teriors, de Beques Curtes 1998, per a Joves Investigadors de totes les carre­res acadèmiques, Sol.llcituds: fins al 21/11/97, a la Di­recció General de Relacions Culturals, c. Atocha, 3, 28012 Madrid. Tel. (91) 379. 97.62. ext. 9003. Fax (91) 531.93.66.

Convocatòria del Ministeri d'Economia I Hisenda, de Beques d'especlalltza-oló en control analític de qualitat de productes objecte de comerç exterior. Sol.llcituds: fins al 25/11/97, als Cen­tres d'Assistència Tècnica I Inspecció de Comerç Exterior (CAT1CE).

C O N S T I T U C I O N S I C O N V O C A T Ò R I A

DE J U N T E S

Cerdanyola: Constitució de l'empresa "PACOSOFT SL" Objecte social: assistència I desenvo­lupament Informàtic. (BORME núm. 210, de 4-11 -97)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa "AOARMESOLSL" Objecte social: Immobiliària, -(BORME núm. 210, ds 4-11-97)

Cerdanyola: Constitució de l'empresa "CONSULTORS I INFORMADORS DE FINANCES I ECONOMIA SL" Objecte social: consultoris empreses. (BORME núm. 217, de 13-11-97)

Rubí: Constitució ctel'ernpresa "GLO­BAL IMAGÉN TÈXTIL SL* Objecte social: fabricació Ivenda pip-ductea tèxtils. (BORME núm. 217, de 13-11-97)

Cerdanyola: Constitució de l'empresa "FORZA NOVA SL" Objecte social: restauració I hostelerla. (BORME núm. 217, de 13-11-97)

Rubf: Constitució de i ' impresa "EURO MAN CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES SL" Objecte social: construcció estructures metàl·liques. [BORME núm. 210, de 4-11-97)

Rubf: Constitució de l'empresa "MILÀ ARQUITECTES SL" Objecte social: projectes d'arquitectura. (BORME núm. 214, de 10-11-97)

Rubf: Constitució de l'empresa "MUL-YlSERVElS GRACIA SL" Objecte social: Instal·lació I mante­niment d'aigua, gaa, electricitat, ca­lefacció,..," • ' • (BORM6 núm. 214, de 10-11-97)

DEP - Selecció d'Informeoló Oficial Quatre Cantons

O S 4 CANTONS

32

Esgrima

L'Olímpic Cèsar Llorenç venç el III Master d'Esgrima català Per segon any, el CE Sant Cugat organitza el certamen

Tant el president del Club Esgrima Sant Cugat, Ricard Rodríguez, com els finalistes Cèsar Llorenç i Grant Anderton, van coincidir a l'hora de qualificar el nivell de la tercera edi­ció del Master d'Esgrima de Cata-

Al.KX LÓPKZ - Sant Cugat -

Kl tirador del PCB (Pentatló Club Barcelona) i membre de l 'equip olímpic estatal, Cèsar Llorenç, es va proclamar dis­sab te passa t , al Sant C u g a t Centre Comercial, campió del lli Master d'Ksgrima de Cata­lunya l W 7 - c n modalitat d'es­pasa masculina-, un certamen organitzat pel Club d'Esgrima Sant Cugat. La final d 'aques­ta prova la van disputar Cèsar Llorenç, m e m b r e de l ' equ ip o l ímpic es ta ta l , i Gran t An­de r ton , de l ' e q u i p nacional anglès. Finalment, Llorenç va superar en la final Anderton, del SAM (Sala d'Armes Mont­juïc) i mestre del CE Sant Cu­gat, per 15 tocats a l l . Segons Ricard Rodríguez, aquesta va ser "una Final olímpica".

Un curr ículum internacional

El curr ículum del vencedor parla per ell mateix. Llorenç ha estat 112 vegades internacional, va ser present als Jocs Olímpics de Barcelona i Atlanta, ha par­ticipat en cinc campionats del

lunya 1997 de "molt alt". Els vuit mi­llors esgrimidors de la Federació Ca­talana d'Esgrima van lluitar entre ells per fer-se amb el títol; un títol que no va revalidar Alfred Mühlbacher, guanyador de les dues últimes edi­

cions. Llorenç va afirmar que s'havia fixat la fita "d'endur-se la primera posició", mentre Anderton, mestre del CE Sant Cugat, explica que "des­prés de Llorenç, sóc el millor esgri-midor de Catalunya".

CèsvUM^nsartla^MMitec^iiSMtCiígtfCMtnCmmiíl.

món i també ha estat medalla de bronze al Campionat d 'Eu­ropa de Lisboa el 1992. La seva millor classificació al rànquing mundial ha estat l'onzè lloc. El guanyador, que en la passada edició va ser tercer, ha apuntat que en aquest Master s'havia plantejat com a principal ob­jectiu "la victòria", i que a Ca­talunya "hi ha un bon nivell d'esgrima". El campionat el va seguiren directe Miquel Roca,

president de la FC d'Esgrima. En aquest campionat, hi van

participar els vuit millors es­grimidors del rànquing de la Federació Catalana d'Esgrima. Des que al maig de 1996 va néixer aquest club al municipi, aques ta és la segona vegada consecut iva que el C E Sant Cugat organitza aquest Master català. La gran sorpresa d 'a­quest esdeveniment va ser l'e­liminació d'Alfred Mühlbacher

MKXMHUUHB*

en quarts de final, guanyador de les dues últ imes edicions, per Juan Manuel Araújo, que fou el seu botxí.

La classificació final del Mas­ter català va ser la s e g ü e n t : Cèsar Llorenç (PCB), Gran t A n d e r t o n (SAM), Juan Ma­n u e l Araújo ( P C B ) , T o m à s Tès to r (SAM), Alfred Mühl ­bacher (SAM), Carles Sorolla (PCB), Agustí Gasset (SAM) i Miquel Ojeda (SAM).

F u t b o l

Cinquena derrota del Sant Cugat a la lliga

À. L.

El Sant Cugat Esport va en­caixar diumenge passat la cin­quena derrota consecutiva a Pri­mera Ca ta l ana en p e r d r e al camp municipal d'esports da­vant el Cerdanyola de Mataró. per 1 gol a 2. El tècnic Albert Vinas reconeix que el seu equip "va fer un mal partit, tot i portar el pes del xoc". Vinas afirma que "la història es repeteix. El Sant Cugat ha fet mèrits més que su­ficients per sumar més punts dels que té ara mateix". El tèc­nic de Riudoms està convençut que és una "injustícia per l'esforç que estan fent els meus jugadors al terreny de joc". També ha re­conegut que els seus homes es­tan "tocats anímicament". Vi­nas no creu que al vestidor hi hagi pressió. "Més que pressió, l'equip té falta de confiança en ell mateix", ha explicat. El tèc­nic del primer equip assegura que la situació que travessa l'e­qu ip no és per un problema "que el vestidor estigui dividit ni que hi hagi problemes econò­mics. Simplement té una solu­ció: guanyar l'Olot aquest diu­menge per recobrar la il·lusió i la confiança". El proper adversari a la lliga del Sant Cugat Esport, desè a la taula amb 16 punts, és l'Olot, que visitarà el camp mu­nicipal d'esports. El rival dels santeugatencs ocupa el tretzè lloc amb 10 punts.

RESTAURANT N O U SALÓ Restaurant per a 200 comensals

NOVA DIRECCIÓ

N O V A C U I N A Un marc ideal per a les seves celebracions

MENÚ DIARI De dilluns a dissabte

BUFET OBERT Diumenges

Amplis jardins i aparcament gratuït

Obert de dilluns a diumenge migdia Divendres i dissabtes també vespres

Ctra. de Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 • Tel. 589 09 67

ELS-fCANTONS Divendres, 21 de novembre de 1997 Esports 33

E s q u a i x

L'Esquaix Sant Cugat cau en semifinals del campionat català

Can Mèlich, el botxí dels santcugatencs; revalida el títol El primer equip de l'Esquaix Sant Cu­gat va caure eliminat en semifinals del Campiona t de Cata lunya per equips davant el que més tard es pro­clamaria campió, l'Esquaix Can Mè­lich, per 3 a 1 . En canvi, tant el se-

ALKX LÓPEZ

- Sant Cugat-

L'Esquaix Sant Cugat va ser l'entitat organitzadora el cap de setmana passat del Campionat de Catalunya per equips, que va comptar amb la presència de setze equips masculins i sis de femenins, és a dir més de cent jugadors. KI director de l 'Es­quaix Sant Cugat, Ventura Coch, matisa que en aquest torneig "hi han pres part els millors juga­dors d'esquaix catalans que hi ha a l'actualitat, l 'nicament, no hi han pres part els jugadors de l'Esquaix Can Mèlich i de l'Es­quaix Malibú que estan al Cam­pionat del Món a Malàisia, però de totes maneres el nivell ha es­tat molt alt". L'entitat santeu-gatenca va presentar un total de dos conjunts masculins i un de femení. El masculí, representat pels jugadors Tino Casas, San­ti Altarriba. Santi Grau i Marc Bieto, va caure en semifinals da­vant l'Esquaix Can Mèlich de Sant Just Desvern per 3 a 1. l'e­quip que finalment revalidaria el títol que ja va assolir en la pas­sada edició. En aquesta catego­ria, la final la van disputar l'Es-

gon equip masculí com el de fèmi­nes no van assolir resultats impor­tants. Un total de setze conjunts mas­culins i sis de femenins van participar en el campionat que es va celebrar a les instal·lacions de l'entitat santeu-

gatenca el cap de setmana passat. El director de l'Esquaix Sant Cugat ha remarcat que "per a nosaltres, arri­bar a semifinals està molt bé, hem fet un gran paper i hem obtingut un bon resultat".

SMÜ Grtu, M dels

quaix Can Mèlich i l 'Esquaix Malibú de Sabadell. Els primers van guanyar-la per un ajustat 3 a 2. Ventura Coch ha explicat que "per a nosaltres, arribar a semifinals està molt bé, hem fet un gran paper i hem obtin­gut un bon resultat". El segon equip, integrat per Raül Arti­gas, Joan Casas, Ramon Riera i Paco Rueda, va perdre en pri­mera ronda contra l 'Esqua ix Can Mèlich per 4 a 0. En la ca-

emponents del primer equip de l'Esquaix Sant Cugat.

tegoria de consolació, els sant­cugatencs van perdre en semi­finals amb el Club Natació Sa­badell per 3 a 1. EI conjunt de fèmines, format per Jèssica Bar­celó, Núria i Estela Cardellach i Carolina Cuevas, tampoc van quallar una bona actuació i van perdre tots dos partits de la lli­ga regular que van haver de dis­putar, contra el Club Natació Sabadell i l 'Esquaix Can Mè­lich. Van pe rd re els dos en-

FotaXAViaUMOSA

frontaments per 3 a 0.

Al desembre , el social

Els propers 19 i 20 de desem­bre, l'Esquaix Sant Cugat orga­nitzarà també el tradicional cam­pionat social. En la passada edició, en categoria masculina va vèncer Marc Bieto, en fèmi­nes, Carolina Cuevas, en sub-16, Philipe Annandale, i en ve­terans, Vicenç Pardo.

Futbol sala

Escalona fitxa per rOl ímpyc de la Floresta

À.L.

Després d'entrenar amb l 'O-límpyc de la Floresta gairebé tres mesos, Miquel Escalona ha fit­xat pel conjunt que dirigeix Àn­gel Ruiz. El jugador de Sant An­dreu podria debutar en partit oficial aquest dissabte al pave­lló municipal davant el Burria-na, líder del grup VI de Prime­ra Nacional A, amb 18 punts, si té la fitxa tramitada. En la vui­tena i última jornada de lliga, l'e­quip florestà va empatar a 5 gols a la pista del Girona, entrenat per Fernando Argila, extècnic del FS Sant Cugat.

Hoquei patins

El Patí Hoquei guanya el La Garriga

- Sant Cugat-

Després de dues derrotes i un empat, el Patí Hoquei Sant Cu­gat va derrotar diumenge passat al pavelló municipal el La Ga­rriga, per 6 gols a 2. Ara, els ver-mell-i-negre són sisens a la tau­la, amb 7 punts, mentre que el seu rival en aquesta propera jor­nada, el Martinenc, és cinquè amb 9 punts. Lluís Sànchez re­cupe ra un jugador molt im-popr tant per a l 'equip: Jordi Montserrat. /À.L.

V o l e i b o l

CV Sant Cugat i Xuvenil Teis s'enfronten en un partit dramàtic Si les santeugatenques guanyen abandonaran Púltim lloc

AI.KX L Ó P E Z

- Sant Cugat -

El CV Sant Cugat va tornar a perdre el cap de setmana pas­sat, aques t cop a la pista del Club Voleibol Blcisa per 3 sets a 0, amb parcials de 15-0, 15-6 i 15-5. El conjunt de Burgos tan sols va necessitar trenta-set minuts per desfer-se d'un con­junt santeugatenc que no va oposar res i s tènc ia . D e s p r é s dels resultats (pic està aconse­guint. el CV Blcisa. amb un ba­lanç a la Divisió d 'Honor fe­m e n i n a d e c i n c v i c t ò r i e s i quatre denotes , s'està erigint com un dels equips revelació de la temporada. Aquest club enguany estrena categoria.

L'hora <le la veritat

Diumenge a partir de les set de la tarda el CV Sant Cugat, que encara no ha guanyat cap xoc en la present temporada, s'enfronta al Xuvenil Teis, pe­núltim classificat a la lliga amb un balanç de nou victòries i cap triomf, el mateix balanç que cl sènior femení santeugatenc. Ara per ara, la diferència entre un conjunt i l'altre és que mentre que les visitants han aconseguit endur-se quatre sets. les locals encara no saben què vol dir això. Així doncs, sense cap mena de dubte aquest és, des que va co­mençar el campionat, el partit més important al qual ha de fer front el CV Sant Cugat. Tant

l'entrenador Zoran \ i ko lo \ sk i com les jugadores són cons­cients de la trascendència d'a­quest enfrontament, ( n a der­rota vindria a complicar encara més la situació actual a la tau­la classificatòria. Ambdós con­junts tenen 9 punts i tenen el Playas de Benidorm, amb 12 pun t s , com a adversar i més proper en la classificació. A banda d 'aquest xoc. la màxi­ma preocupació del club sant­eugatenc és la contractació de dues jugadores sudamericanes per tal de millorar la situació crítica que travessa el conjunt santeugatenc . Això, però, no serà fins a finals de novembre, quan la lliga sudamericana posi el seu punt i final. Caries Casin, presjdeat del CV bat Cagat Feta: E4C

34 Esports ELS4CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1991

Tenis t a u l a

La UE Sant Cugat es fixa com a objectiu jugar la fase d'ascens

La secció té un equip a segona provincial i un a comarcal El c o n j u n t d e s e g o n a p r o v i n c i a l d e la UE S a n t C u g a t s 'ha f ixa t a q u e s t a temporada com a pr incipal f i ta la d'a­c o n s e g u i r una de les d u e s p r i m e r e s pos ic ions del seu g r u p , per d i s p u t a r la f a s e d ' a s c e n s . En a q u e s t s m o -

Ai.i-:\ Loi'KZ

- Sant Cugat -

I .'equip de tennis taula de la l nin Esportiva Sant Cugat, que milita a la segona categoria pro-\ incial, s'ha fixat com a princi­pal ob|cctiu per a aquesta tem­porada "aspirar a jugar la fase d'ascens", segons ha reconegut l'entieiiador d'aquest conjunt. Heu iro Moreno . Per assolir aquest objectiu, els santeuga-tenes s'han de classificar entre el- dos primers del seu grup. M o r e n o , à rb i t r e de Div i s ió d'l lonor i també internacional, atií ma que si finalment disputen la fase d'ascens "ja serà més di­fícil perquè els equips ja són molt més competitius", l 'n cop ja s'han disputat les primeres jornades del campionat, l'equip de segona provincial compta amb un balanç de quatre victò­ries i dues derrotes. La tempo­rada passada, la UE Sant Cugat va finalitzar la lliga en la quar­ta posició final, empatat a punts amb el tercer, el Vilanova i la ( íe l t rú . Hs per aques t motiu que el jugador Hnric Bosch ma­tisa que aquest bon inici al cam­pionat "ja ens el podíem espe-

m e n t s , e l p r i m e r e q u i p d ' a q u e s t a s e c c i ó d e l ' e n t i t a t s a n t c u g a t e n c a c o m p t a a m b un b a l a n ç al c a m p i o n a t de l l iga de q u a t r e v ictòr ies i dues de­r r o t e s . T a m b é hi ha un a l t r e con junt , el q u e mi l i ta a la l l iga c o m a r c a l , q u e

té c o m a p r inc ipa l o b j e c t i u s i tuar -se en els pr imers quat re l locs de la clas­s i f i cac ió . Pe r e n c a r a r a q u e s t a c a m ­p a n y a , els dos e q u i p s d e tenn is t a u ­la d i s p o s e n d ' u n p r e s s u p o s t d e 5 2 5 . 0 0 0 pesse tes .

Aquest és e! planter d'aquesta temperada dels des equips de la secció de tennis taula de la UE Sant Cugat Foto: AVE BEURAN.

tar", després que en l'anterior campanya el conjunt lluités per aconseguir jugar la fase d'as­cens. Per al delegat d 'aques t conjunt, Xavier Rodríguez, en­guany els jugadors "tenen més experiència, és un equip més homogeni i conj untat". Rodrí­guez no descarta "fins i tot l'as­cens de categoria".

Dos equips en total

L'altre equip de la secció de tennis taula de la l 'K Sant Cu­

gat és el que està enquadrat en la categoria comarcal . Quasi tots els membres d'aquest con­junt són de l 'equip juvenil de la temporada passada. El tècnic Benito Moreno explica que "és un equip molt jove. Si ens clas­sifiquem entre els quatre pri­mers ja estaria prou bé" . En aquests moments té un balanç al campionat de tres derrotes i dues victòries.

Des de fa uns deu anys, l'enti­tat santcugatenca compta amb aquesta secció, que disposa d'un

pressupost de 525.000 pessetes. Tant un conjunt com l'altre dis­puten els seus partits al pavelló municipal de Sant Cugat, a les onze del matí. El tennis taula de la UE Sant Cuga t t a m b é dóna suport, des de fa tres anys, als Jocs Esportius Escolars. Se­gons Albert Alarcón, membre de la junta directiva de l'entitat i responsable de l'esport esco­lar al club, "cal potenciar els Jocs Esportius Escolars perquè és un organisme que dóna molta es­perança al futur del club".

H a n d b o l

La UE Sant Cugat fa un pas important per

disputar la fase d'ascens - Sant Cugat -

Després de la derrota que va patir l 'equip d 'handbol de la UE Sant Cuga t fa dues set­manes a la pista del Cardedeu, actual líder del grup, l 'equip s a n t e u g a t e n c va aconsegu i r dissabte passat a Banyoles un triomf molt important en der­rotar el c o n j u n t de l Pla de l 'E s t any per un c ò m o d e 17 gols a 28. Aquests onze gols de t l iferència e v i d e n c i e n el bon joc que va mostrar l 'equip que entrena Joan Sancho. Els vermell- i-negre van dominar el xoc en tot moment , tant en el joc com en el marcador. El pr imer per íode va finalitzar amb un 8 a 12. U n í bona de­fensa i un equip ben eonjuntat van fer possible el triomf fi­

nal. Amb aquesta nova victò­ria, la setena de les vuit jorna­des que s'han disputat fins al m o m e n t , la UE Sant C u g a t c o n t i n u a en segona posic ió amb els mateixos punts que el pr imer classificat, el Ca rde ­deu. Sens dubte , amb aquest triomf el conjunt santeugatenc ha fet un pas de gegant per as­solir la fase d'ascens.

Aquest d iumenge al migdia, l 'equip vermell-i-negre rep el Martorelles, penúl t im classi­ficat amb només 3 punts. L'ad­versari dels santeugatencs tan sols ha vençut un partit. Per a aquest xoc, Sancho podrà dis­posar de tots els seus jugadors. El capità Joan Cinta , que la setmana passada no va jugar a Banyoles, torna a l 'equip sant­eugatenc. /À.L.

F u t b o l s a l a

El Win te r thur guanya al pavel ló després de més de mig any

- Sant Cugat -

El Winterthur Sant Cugat va sumar en la darrera jornada de lliga el segon triomf consecu­tiu i, així, la tercera victòria dels últims quatre enfrontaments. L'equip vermell-i-negre va su­perar al pavelló municipal l'An­dorra de Terol, un rival directe pel descens, per un còmode 7 gols a 3. Tot i la victòria, l'en­trenador Carles Navarro defi­neix el joc del seu equip "d'ir­regular i ple de despropòsits". N a v a r r o a p u n t a q u e el seu conjunt "no és capaç de portar el pes del partit". Després de mig any sense p u n t u a r a la seva pista, el FS Sant Cugat va fe r -ho a c o n s e g u i n t u n a victòria que fa possible q u e

l'equip santeugatenc avanci un lloc a la taula i se situï a la no­vena posició amb nou punts , a tres del descens. Tot i la po­sició que ocupa en aquests mo­ments a la classificació, Nava­rro o p i n a q u e "el FS S a n t Cugat ha de continuar mirant d 'a l lunyar-se de les ú l t imes p o s i c i o n s de la t a u l a " . En aquest partit van debutar amb cl pr imer equ ip Oscar Díaz, l 'últim fitxatge santeugatenc, i Oriol Serra, del filial. La pro­pera jornada, el FS Sant (Ju­gat, a m b la baixa del por ter José Luis per lesió, es desplaça a la pista del Cente l les , cuer del grup B de la Divis ió de Plata amb 3 punts . Josep Za-pater, del sènior B, ocuparà el lloc de José Luis. /À.L.

B à s q u e t

La UE Sant Cugat ocupa les últ imes posicions

À. L. - Sant Cugat -

L'equip de bàsquet de la l E Sant Cugat va patir el cap de setmana passat una nova der­rota, la setena consecutiva al grup primer de Segona Cata­lana. L'equip que dirigeix Lluís Folch va perdre a la pista del Súria per 68 p u n t s a 59. un equip que la temporada passa­da també militava a la Tercera Catalana amb el conjunt ver­mell-i-negre. Finalment, amb­dós equips van assolir l'ascens. Malgrat la desfeta, el tècnic santeugatenc destaca "cl bon joc" dels seus homes. Dissab­te, a partir de dos quarts de sis de la tarda, l 'equip de bàsquet de la U F Sant Cugat rep un dels líders de la categoria, el Fincas Fraga, que té 16 punts i un balanç de set victòries i ducs de r ro t e s . En canvi , el conjunt vermell-i-negre ocu­pa cl tretzè lloc amb 11 punts i un balanç de dues victòries i set derrotes. Folch no podrà c o m p t a r a m b Edgar Maur i . que continua lesionat.

Poliesportiu

Més actes del 10è aniversari del CAR

- Sant Cugat -

Dins dels actes del 10è ani­versari del Cent re d'Alt Ren­d i m e n t d e San t C u g a t , d i ­vend re s passat es va fer en a q u e s t e s d e p e n d è n c i e s la presentació del "Projecte Ma­res" i una taula rodona sota el tema de "L'Alt Rendiment i la Formació de l 'Esport ista per al Fu tu r" . El moderador de la taula rodona va ser el perodista Joaquim Maria Pu-yal, i els part icipants van ser els exnedadors Dani Serra i Sílvia Parera, els a t le tes Va­lentí Massana i Antonio Prie­to i el l lui tador Juan Carlos Ramos. Tots els contertulians van coincidir a l 'hora d'afir­mar que és absolu tament ne­cessari compag ina r l ' e spor t d 'al t r e n d i m e n t amb els es­tudis. Valentí Massana va ex­plicar, però, que "els es tudis han de ser una act ivi tat pa­ral·lela a l 'esport perquè per a un esportista d'èli t aquest ha de ser la seva tasca principal. Massana va aprofitar per re­co rda r q u e el C A R "és un mitjà pe rquè els espor ts i tes aconsegueixin títols. /À.L.

ELS4CANTONS Dhxndrrs, 21 de novembre de 1997 Esports 35

Kàrting

El pitet Xavier libi, fe I I anys, brillant vencedac en eategaria j iaia* al Camannat Formula Catalunya. Feto: E4C.

Total superioritat de Xavier Illa al Fórmula Catalunya La temporada vinent pilotarà en 125 c.c. ALKX LÓPEZ

- Ufçà de Vall / Sant Cugat -

El santeugatenc Xavier Illa, amb un All Kart-Jako, va posar punt i final diumenge passat a la seva brillant temporada al Campionat Fórmula Catalun­ya de Karts, amb la disputa de la vuitena i última prova al Kartòdrom de Lliçà de Vall. Illa, de 16 anys, que prenia part en aquesta darrera cursa com a campió en categoria júnior, ha finalitzat com a líder destacat amb un total de 112,5 punts. En aquesta última cursa el sant­eugatenc va aconseguir la vui­tena posició , una de les pitjors que ha assolit aquesta campa­

nya. Aqnesta ha estat la terce­ra temporada d'Illa en el món del kàrting, on ha aconseguit resultats tan positius com tres victòries, una segona posició i tres tercers llocs. Després que en la primera temporada, sem­pre en categoria júnior, assolís la sisena posició i que en la se­gona es proclamés sotseampió, enguany ha estat el vencedor. La resta de santeugatencs que també hi han pres part, han es­tat Jordi Monserrat, que ha aca­bat en cinquena posició en ca­tegoria júnior, Sandra Bel i Alfredo Saldón, que han ocu-' pat les darreres posicions, i Al­fredo Saldón, en categoria ca­det, que malgrat ser el primer

any de competició, ha finalit­zat en un magnífic setè lloc. A mitjans de desembre tindrà lloc el repartiment de premis d'a­quest campionat.

En vista a la pròxima tempo­rada, Illa, que saltarà dues ca­tegories i pilotarà en la de 125 c.c, prendrà part al Campio­nat Fórmula de Catalunya, al Campionat d 'Espanya i al Campionat "Club Vendrell", a banda de participar també als cursets de pilotatge "Elf Renault". La temporada de Kàrting per a Illa començarà al febrer. S'ha fixat l'objectiu de situar-se entre els cinc pri­mers al Fórmula, i entre els quinze primers a l'estatal.

Hoquei herba

Cbristian Wein celebra el gal de la victorià. Feta: XWIERIARMSA

El Júnior continua invicte en derrotar

el Jolaseta -Sant Cugat-

Un cop disputades les cinc pri­meres jornades de lliga a la Divi­sió d'Honor, l'equip masculí del Júnior continua invicte. Diu­menge passat, els homes entre­nats per Andrés Barrientos, l'e­quip revelació de la temporada, van derrotar el Jolaseta, el conjunt que en l'anterior campanya es va convertir en l'equip revelació. Un gol del santeugatenc Christian Wein als sets minuts del segon temps va donar tres punts més al seu equip. D'aquesta manera, el Júnior continua ocupant la terce­ra posició a la classificació amb 11 punts. El proper partit de lliga durà l'equip blau-i-negre al camp de l'Atlètic de Terrassa, colíder

de la categoria amb 15 punts, des­prés de sumar tots els partits amb victòries. El tècnic Andrés Bar­rientos, que no podrà comptar amb Jany Vidal i Víctor Romago-sa, lesionats, ha declarat que pen­sa emprar "l'estratègia" per sor­prendre el conjunt egarenc. A més, ha afirmat que es desplaça­ran a Terarassa amb l'objectiu "de fer-se amb els tres punts".

L'equip femení del Júnior va patir la primera ensopegada im­portant de la present temporada, en empatar a 1 gol a les seves ins­tal·lacions amb l'Atlètic de Te­rrassa, un conjunt que fins al mo­ment encara no havia puntuat al campionat. L'equip santeugatenc, sisè a la taula amb 6 punts, visi­ta el San Vicente. /À.L.

•m mm® i: i o ;•:/«§;• m wmmmmym«,n w,m i*f i M: x

Premis Esport en Marxa 1997 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

fJPHMH.

SANT CUGAT ESPORT HítnsShonhofer 14 Jordi Hervàs 11 j.Migueí Gortíàiez 9

PB SANT CUGAT Vancssa Costas 7 Glòria Subirats 3 Núria Soto 3 Laura Gallego 3 Laura Martín 3 Sara Montero 3

wvmmnm PATÍ HOÇUS* Toni Zaplana 7 Jordi Montserrat 6 Jordi Vülafortga 6 Jordi Rius , 6 Dani Anton 4

sam JÚNIOR MASCULÍ

Christian Web 12 Joan Sallós 9 Carles SaMés 5

JÚNIOR FEMENÍ

Caro! Abad 10 Lucia L6pe£ . 7 Elisabet Maragall - 6

FUTBOL SALA

WINTERTHUR SC Paco Boza 9 Antoni Díaz 7 Óscar Monjonell 6

MAS JANER

Elisabet Escrivà 11 Cheli Serrano £ Pitu Gil 6

HAHDBOL

UESC Xavi Pizarro 16 Armand Mora 8 Joan Cinta 6

CV SANT CUGAT

Melina Dràganic Maria Teran Alícia Garclaí

BASWfff

UESC Nacho Argento Ruben Sanchez Albert Negre

UESC Núria

l i

13 12

13

16.

36 E L S ^ C A L Y T O N S Divendres,21 de novembre de 1997

FUTBOL Primera Catalana 12.00 Sant Cugat-Olot (Diu.)

Segona Regional 17.00 Viladecavalls-La Farga (Dis.) 12.00 Sp.Mira-sol-San Lorenzo (Diu.)

Tercera Regional 13.00 Júnior-Montserrat (Dis.) 18.00 PB Sant Cugat-La Farga (Dis.)

Veterans 1 8 3 0 Can Fatjó-Sant Cugat (Dis.)

Preferent Juvenil 19.00 Gramanet-Sant Cugat (Dis.)

2a Divisió Juvenil 11.00 Júnior-PB Sant Cugat (Diu.) 10.00 PB Sant Cugat-Adesa (Diu.) 18.00 Juv. 25 Sept.-Sant Cugat (Dis.)

1a Divisió Infantil 13.45 C E F St Cugat-San Cristóbal (Dis.) 16.00 PB Sant Cugat-San I^renzo (Dis.)

2a Divisió Infantil 11.15 PB Sant Cugat-EF Bonaire (Dis.) 10.00 Adesa-Jàbac Can Jofresa (Dis.)

Sant Cugat (Descansa) 09.00 Sant Cugat-Les Fonts (Dis.) 12.00 Júnior-Can Boada (Dis.)

1a Divisió Cadet 16.30 Sant Cugat-Dosa Terrassa (Dis.) 1 6 3 0 Can Fatjó-PB Sant Cugat (Dis.)

2a Divisió Cadet 1 0 3 0 Rubí-Júnior (D iu . )

16.00 Can Boada-CEF Sant Cugat (Dis.) 09.00 Poble Nou-Sant Cugat (Diu.)

1a Divisió Aleví 12.30 N.Terrassa-PB Sant Cugat (Dis.) 10.15 Sant Cugat-Juv. 25 Sept. (Diu.) 1 2 3 0 Rubí-Júnior( Dis.)

2a Divisió Aleví PB Sant Cugat (Descansa)

12.00 Joan XXIII-Sant Cugat (Dis.) Adesa (Descansa)

Benjamí Preferent 1 0 3 0 Sant Cugat-Badia (Dis.) 10.00 PB SantCugat-Terrassa (Dis.)

2a Divisió Benjamí 12.00 Agòra-Terrassa (Dis.) 1 1 3 0 Adesa-Sant Cugat (Dis.)

Prebenjamí 12.00 Àgora-Mogoda (Dis.) 1 2 3 0 PB Sant Cugat-Alzamora (Dis.) 12.00 Sant Cugat-Ripollet (Dis.) 12.00 Sant Cugat -EF Blaugrana (Dis.)

Femení 1 2 3 0 PB Sant Cugat-U.Llefia (Dis.)

Sal le M a n r e s a - P B Sant C u g a t

BÀSQUET

Segona Catalana 1 7 3 0 UE Sant Cugat-Fincas Fraga (Dis.)

Tercera A 19.00 Sant Andreu-PB Sant Cugat (Dis.)

Tercera B 12.00 Sant Jordi-PB Sant Cugat (Diu.)

Sub-22 19.00 UE St Cugat-Penya Fragarina (Dis.) 1 7 3 0 Els Monjos-PB Sant Cugat (Dis.)

Tercera Catalana fem. 16.00 Collblanc-UE Sant Cugat (Dis.)

Júnior Jesús Maria-PB Sant Cugat

Cadet masculí 11.15 Tecla Sala-UE Sant Cugat (Dis.)

Cadet femení 19.00 Cornellà-UE Sant Cugat (Dis.)

FUTBOL SALA

Divisió de Plata 1 8 3 0 Centelles-W. Sant Cugat (Dis.)

Primera Nacional A. 18.15 Olímpyc Floresra-Burriana (Dis.)

Territorial Catalana 20.15 W. Sant Cugat-Sant Just (Dis.)

Primera divisió "A" 1 9 3 0 PB Sant Cugat-T. Manlleu (Dis.) 16.00Chess-Cardedeu (Dis.) 1 7 3 0 Multi-Forn-Champion (Dis.)

Segona divisió "A" 17.00 Mas Janer-Bar Los Cuesta (Dis.) 1 8 3 0 Police Prat-Olímpyc Floresta (Dis.)

Segona divisió "A" fem 1 1 3 0 Mas Janer-Champion (Diu.)

Segona dhrisió "B" fem M C Sant Cugat-Thous

16.00 Masnou-Mas Janer (Dis.) 1 7 3 0 Dangerons Girls-Clot (Dis.)

Juvenil 12.00 W. Sant Cugat-Llorença (Diu.) 11.45 Olímpyc-Prosperitat (Diu.)

Cadet 11.00 W. Sant Cugat-Sant Boi (Diu.) 10.45 Olfmpyc-La Unión (Diu.)

Infantil 10.45 Olímpyc Floresta-Gironella (Diu.)

Aleví 11.00 Olímpyc Floresta-Escola Esp. (Dis.)

VOLEIBOL

Divisió d'Honor 19.00 CV Sant Cugat-Xuvenil Teis (Dis.)

Juvenil femení W.Barcelona-CV Sant Cugat

HANDBOL Primera Catalana 1 2 3 0 UE SantCugat-Martorelles (Diu.)

Tercera Catalana 11.00 UE Sant Cugat-Guardiola

Juvenil Esplugues-UE Sant Cugat

Cadet masculí W.Granollers-UE Sant Cugat

Cadet femení UE Sant Cugat-Montcada

HOQUEI HERBA

Divisió d'Honor masc. 1 2 3 0 Atlètic Terrassa-Júnior (Diu.)

Divisió d'Honor fem. San Vicente-Júnior (Diu.)

PETANCA

3a Divisió Grup 3 Las Navas CP-Sant Cugat C P

4a Divisió Grup 1 fem Arrahona-Mira-sol C P

5a Divisió Grup 1 Atl. Sant Cugat-Casa del Rellotge

Sant Genís-Sant Francesc C P

5a Divisió Grup 1 fem Sant Genís-Sant Francesc C P

5a Divisió Grup 9 Sant Cugat CP-Tibidabo CP

6a Divisió Grup 20 M o n t o r n è s - A t l è t i c San t C u g a t Sant Francesc CP-Atl. Cerdanyola Mira-sol CP-Atl. Ribera

HOQUEI PATINS

Segona Catalana 12.3Q Martinenc-PH Sant Cugat (Diu.)

Fèmines 19.00 Navarcles-PH Sant Cugat (Dis.)

Júnior 1 8 3 0 Vilanova-PH Sant Cugat (Dis.)

Juvenil 17.00 Vilanova-PH Sant Cugat (Dis.)

Infantil 1 8 3 0 Piera-PH Sant Cugat (Dis.)

Aleví -A" 10.00 Voramar-PH Sant Cugat (Dis.)

Aleví "B" 1 6 3 0 P H Sant Cugat-Martinenc (Dis.)

mi 1 5 3 0 P H Sant Cugat-Congrés (Dis.)

Prebenjamí "A" 15.00 Sama Vilanova-PH St Cugat (Dis.)

Prebenjamí "B" P H Sant Cugat (Descansa)

BUGBY

2a Catalana C N Barcelona-CR Sant Cugat-Júnio

TENNIS TAULA

2a Catalana 11.00 UE SantCugat-Lluïsos Gràcia (Diu.)

Comarcal Sant Fost-UE Sant Cugat

E S f» 0 R B s e

FUTBOL SALA

Aleví Joan Maragall-Ramon L lu l l 6-0

Rubí Nord-Sanu Isabel 5-2 Estola Avenç-Pau Casals "B" 1-0 Pau (Casals " A " - T h a u 2-2

Infantil Angeleta Ferrer Kstola Avenç 5-10

Cadet-juvenil Angeleta Ferrer-Fuentcli via na 2-8 Cluh D'Aran "A" (Descansa) Club D'Aran " B " (Descansa)

HANDBOL

Aleví Pureza de Maria "B"-Collserola 1-7 Purcza de Maria "A"-Ferran Clua "B".2-6 Escola Avenç-Ferran Clua "A" 2-6

Santa Isabcl-Handbol Rubí HO

imi Joan Maragall-Ferran Clua "A" 0-8 E. Avenç **A"-Ferran Clua "B" (Ajornat) Escota Avenç "B"-Santa Isabel 2-6 Catalunya-CoIIserola (Ajornat)

BÀSQUET

Pins Vallès-Santa Isabel 10-46 Catalunya-Sant Jordi (Ajornat) Maristcs-Escola Avenç 7-46 Regina Carmeli "A"-Àgora 16-10 Ferran Clua-Regina Carmeli "B" 22-22

Aleví Pureza Maria-Sant Jordi "C" 36-17 Ferran Clua-Àgora 4-69 Centre Obert 1-Sant Jordi "B" 19-43 Centre Obert 2-Pins Vallès 13-78

FUTBOL7

Benjamí Escola Avenç-Ramon llorenç 0-2

HANDBOL

Infantil Masculí Rubf-Escola Avenç 9-21 Angeleta Ferrer-Cultura Practica 26-21 Centre Obcrt-Èpic Casino 19-21

VOLEIBOL

Infantil femení CV Sant Cugat-IES La Serreta 2-0

El Pinar (Descansa)

Cadet femení Angeleta Ferrer-Torre de la Pau 0-2

Juvenil femení Pureza Maria-MD Del Carme 2-0

BÀSQUET

Infantil Mascul Escola Pia "A"-UE Sanr Cugat "B"....78-4

UE Sant Cugat "A"-Sant Jordi 35-15

Escola Avenç-PB Sant Cugat 33-29

Vedruna "A"-Escola Avenç "B" 78-2

Infantil Femení MD Del Carme-Angclera Ferrer 72-2 UE Sant Cugat-Dolsa Salesians 21-38

Cadet Femení Pureza Maria (Descansa)

Dissabte 22 é& novembre

no hi ha jornada de

Jocs Esportius

O m p l e a q u e s t c u p ó , _ _ _ _ _ ,

CORRE. AL TERCER MON CADA TRES SEGONS MOR UN NEN

G Sí, DESITJO REBRE MÉS INFORMACIÓ SENSE CAP COMPROMÍS.

Nom

Adroçfl

Localitat Província

OP. Télt

O Blknes, 32, V - 08007 Barcelona • Tel. 488 33 77 • ü Tutor, 27 • 28008 Madrid.

Tel.: 902 402 404 èi&

FESTA DE CAP D'ANY 1997-1998 CONCURRÈNCIA D'OFERTES PER A

L'ATORGAMENT DE LLICÈNCIA D'ÚS COMÚ

ESPECIAL PER A LA GESTIÓ DE L'ACTIVITAT I

SERVEIS DE BAR DE LA FESTA DE CAP D'ANY

1997-1998 AL POUESPORTIU MUNICIPAL

PRESENTACIÓ DE PUQUES

DEL 19 AL 28 DE NOVEMBRE

AL REGISTRE MUNICIPAL.

EDIFICI DE L'AJUNTAMENT, PL. DE BARCELONA, 17

^ | a> [Ajuntament de

Sant Cugat del Vallès

H S 4 C A N I Ü P 6 Dweiulm,2ldenovembrtdtl991 Esports 37

Primera Catalana

Sant Gugat-Gerdanyola 1-2 Olot-GorneUà 2-0 Reus-Vic 1-0 Gramanet-Palafrugell 0-0 Ripollet-Balaguer 1-0 Granollers-Sants 3-1 Tremp-Girona 1-0 Guíxols-L'Hospitalet .2-0 Baroeloneta-Roda de Berà 2-1 Masnou-Valls............™........™... 1-2

•aa*» W K J S S «T. 8S..tMHr...

Reus 12 8 2 2 21 13 26

Cornellà 12 7 3 2 17 10 24

Balaguer 12 7 2 3 25 10 23

Gramanet 12 6 4 2 19 13 22

Palafrugell 12 7 1 4 14 13 22

Tremp 12 5 5 2 19 7 20

Guíxols 12 5 5 2 19 15 20

Masnou 12 6 2 4 22 19 20

Granollers 12 4 4 4 14 14 16

Sani Cugat 12 5 1 6 12 15 16

Cerdanyola 12 5 1 6 15 29 16

Girona 12 4 3 5 18 14 15

Olot 12 4 3 5 15 22 15

Ripollet 12 3 5 4 11 10 14

Vic 12 4 2 6 15 18 14

RodaBcra 12 4 1 7 12 13 13

Valls 12 2 5 5 13 15 II

Barceloncta 12 2 4 6 10 18 10

L'Hospitalet 12 2 3 7 8 17 9

Sano 12 1 2 9 8 22 5

La propera (23 de novembre) Sant Cugat Esport-Olot; Cor-nellà-Reus; Vic-Gramanet; Pala-frugell-Ripollet; Balaguer-Gra-nollers;Sants-Tremp;Girona-Guíx ois; L'Hospitalet Atlètic-Barce-loneta; Roda de Berà-Masnou; Cerdanyola de Mataró-Valls.

Segona Regional G R U P 5

Lumen-Sporting Mira-sol....l-l MiLlenari-Llano 2-2 Tibidabo-Viladecavalls., 1-0 La Farga-Can Rull 4-0 Barberà-Castellar 0-1 La Romànica-Andalucfa....3-2 Rómulo-Merengues 1-2 Maurina Egara-Rubí 1-1 Badia-San Lorenzo 2-1

•*•*» fJ...«»....·5I....H? «F. 9S..Bmm...

Rubí 10 8 2 0 38 15 26

Castellar 10 7 3 0 26 10 24

Badia 10 7 3 0 23 II 24

Andalucfa 10 7 1 2 35 14 22

Merengues 10 7 1 2 28 18 22

Barberà 10 6 1 3 21 9 9

Maurina 10 5 3 2 26 18 18

San LorcnzoJO 4 1 5 21 23 13

LaRominicalO 3 3 4 25 28 12

Can Rull 10 2 4 4 15 21 10

Tibidabo 10 2 4 4 20 28 10

Llano 10 2 4 4 12 21 10

La Farga 10 2 2 6 21 2 8 8

Rómulo 10 2 2 6 19 28 8

Viladecavalls 10 1 4 5 10 18 7

Mil.lenari 10 f 3 6 15 30 6

Lumen 10 0 4 6 16 30 4

SpMira-·ol 10 O 3 7 6 27 3

La propera (23 de novembre): San Pedró Lumen-Mil.lenari; Llano-Tí-bidabo;Viladecavalls-La Farga; Can Rull-Barbera; Castellar-La Romàni­ca; Andalucía-Rómulo Tronchoni;

Pefía Los Merengues-Maurina Ega-ra; Rubí- Badia; Sporting Mira-sol-San Lorenzo.

Tercera Regional G R U P 14

San Pedro-Can Trias 2-3 UUastrell-Júnior 1-2 Montserrat-PB St Gugat....3-1 La Farga-Les Fonts..(Ajornat) Castellar-Juv.25 S e p t 0-2 Can Boada-Poble N o u .2-0 Can Fatjó-Matadeperenc...l-0 Joan XXIH-Ca n'Oriol. 23

•aafe P .J .?e . '» ! . . ! • • .«>". OC..**""»...

Ca n'Oriol 8 7 1 0 20 8 22

Juv. 25Sepr. 8 6 1 1 26 15 19

Matadcpcrenc8 6 0 2 21 1 II

Can Trias 8 5 1 2 19 10 16

Les Fonts 7 5 1 1 20 14 16

CanFatjó 8 4 2 2 13 13 14

Juan XXIII 8 3 3 2 21 14 12

San Pcdro 8 3 1 4 23 14 10

PB Si Cugat 8 S I 4 16 2 0 10

Júnior 8 3 O 5 13 21 9

Montserrat 8 2 2 4 13 17 8

Can Boada 8 2 1 5 17 22 7

Poble Nou 8 2 0 6 II 26 6

Ullastrell 8 1 2 5 9 18 5

Castellar 8 1 1 6 7 16 4

La Farga 7 1 1 S 12 25 4

La propera (23 de novembre): Pefía San Pedro-Ullàstrelljúnior-Montserrat; PB Sant Cugat-La Farga; Les Fonts-Castellar; Ju-ventud 25 de Septiembre-Can Bo­ada; Pueblo Nuevo-Olímpic Can Fatjó; Matadeperenc-Juan XXIII: Can Trias-Can Oriol.

8AS0UET

Segona Catalana Grup I

Mollet-Salle Manresa 58-53 Súria-UE Sant Cugat....68-59 Fincas Fraga-Almeda....57-51 Cornellà-Cosmos 88-63 Bonaire-CN Sabadell 64-74 Castelldefels-Maragall....88-59 RipoUet-CN Tàrrega 89-75 Horta-Franqueses 81-88

Mat» M....sft...r» "f rc&Mim.... CN Sabadell 9 7 2 705 613 16

Mollet 9 7 2 622 561 16

Súria 9 7 2 621 567 16

Finca» Fraga 9 7 2 657 559 16

CN Tàrrega 9 7 2 655 645 16

Franqueses 9 7 2 705 634 16

Castelldefels 9 6 3 599 573 15

Ripollet 9 6 3 580 576 IS

Corneli» 9 4 5 644 645 13

Maragall 9 4 5 661 696 13

Almeda 9 3 6 576 588 12

Bortaue 9 3 6 568 619 12

U E S . C « g a l 9 2 7 5 8 0 6 1 8 11

Horta-Lima 9 2 7 595 669 II

Salle Manresa 9 0 9 584 625 9

Cosmos 9 0 9 565 729 9

La propera (23 de Novembre): Cn Sabadell-Hort-Lima; Cosmos-Bonaire; Almeda-Cornellà; UE Sant Cugat-Fincas Fraga; La Salle Manresa-Súria; CN Tàrrega-Mo-llet; Maragall-Ripollet; Les Fan-queses-Castelldefels.

HOQUEI SOBRE HERBA

Divisió d'Honor masculí

Vallè8-Sardinero 2-2

Júnior-Jolaseta 1-1 C D Terrassa-Atlètic 1-3 F C Barcelona-Club Egara.0-7 Valdeluz-Taburiente 4-1 Apòstol Orense-RC Polo.. 1-2

baj» •M...Í9....H!....**'. Sí «C.n»ata.

ClubEgara 5 5 0 0 24 1 15

Atl.Tcrrassa 5 5 0 0 22 6 15

Júnior 5 3 2 0 9 6 11

Valdeluz 5 3 1 I 18 8 10

RCPolo 5 2 2 1 10 9 8

FC Barcelona 5 2 1 2 11 19 7

CD Terrassa 5 I 2 2 10 15 5

Vallès 5 1 2 2 9 16 5

Jolascta 5 1 1 3 10 12 4

Sardincro 5 1 1 3 13 19 4

Apòstol 5 0 0 5 7 19 0

Taburiente 5 0 0 5 4 17 0

La propera (23 de Novembre): FC Barcelona-Vallès Deportiu; Atlètic Terrassa-Júnior; Jolaseta-Sardinero; Club Egara-CD Terras­sa; San Pablo Valdeluz-Apóstol Orense; RC Polo-Taburiente.

Divisió d'Honor femenina

Valdeluz-Club de Campo...2-0 RC Polo-San Vicente 2-1 Júnior-Atlètic Terrassa 1-1 R.Sociedad-Sardinero 3-0 C D Terrassa-U. Sevilla 4-0

..MJSL.J5....*!*. Sf Çç •**>•...

CD Terrassa 5

R.Sociedad 4

Sardincro 4

Club Campo 5

Valdeluz 4

Júnior 5

RC Polo 4

II. Sevilla 5

Atl.Terrassa 5

San Vicente 5 0 1

19

14

5

II

5

8

r>

2

I

2

1 2

1 0

9

8

7

6

6

4

1

1

La propera (23 de Novembre): Club de Campo-RC Polo; San Vi-cente-Júnior; Atlètic Terrassa-Real Sociedad; Sardinero-CD Terrassa; Universidad de Sevilla-San Pablo Valdeluz.

HANDBOL

Primera catalana G R U P 2

Martorelles-Cardedeu 21-31 Bordils-Gavà 18-21 Bsplugues-Sant Esteve...30-25 Banyoles-UE St Cugat. . 17-28

»J »Q ug p» CF CC »»»»

Cardedeu 8 6 2 0 225 162 14

Sant Cagal 8 7 0 1 228 17S 14

Banyoles 8 5 1 2 191 184 11

Gavà 8 5 1 2 207 196 11

Esplugues 8 3 1 4 197 215 7

Sant Esteve 8 2 0 6 187 221 4

Martorelles 8 1 1 6 173 207 3

Bordils 8 0 0 8 139 187 0

La propera (23 de Novembre): UE Sant Cugat-Martorelles; Car-dedeu-Bordils; Gavà-Esplugues; Sant Esteve-Banyoles.

VOLEIBOL

Divisió d'honor femenina

Tenerife-P. Benidorm 3-0 Caja Àvila-Múrcia 3-1

Xuvenil Teis-A Pinguela...l-3 Granada-Las Palmas 3-0 Albacete-C.Cantabria 3-0 C V Leisa-CV Sant Cugat.3-0

W W FF

Tenerife

Caja Àvila

V. Granada

A Pingucla

Albacete

CV Lcisa

C.Cantàbria

Múrcia

Las Palrhas

P.Benidorm

Xuvenil Teis

CV Sant Cagat 9

27

26

22

19

19

21

12

13

13

10

4

0

3

4

8

12

13

14

17

19

21

19

27

27

18

17

16

15

15

14

13

12

12

12

9

9

La propera (22 de Novembre): CV Leisa-Tenerife; CV Sant Cu-gat-Xuvenil Teis; Las Palmas-Caja Àvila; A Pinguela-Albacete; Caja Cantàbria-Granada; Múrcia-Playas de Benidorm.

FUT80L SALA

Divisió de Plata G R U P B

Vilassar Mar-Gavà 4-1 Rubio Burlada-Èpic 6-6 Saragossa-Andorra F C 3-4 W.Sant Cugat-Andorra T.7-3 Salinetas-Centelles 2-1 Maxon-Sícoris Portainé....2-4 Premià-P.Maspalomas 2-3 S'Arenal-Diario Noticias..5-9 La Unión (descansa)

••al» _...JM...M...."I_...ïf OF... .«.!>«•.

Diario 6 6 0 0 46 16 18

Vilassar Mar 7 6 0 1 29 15 18

Maxon 6 5 0 I 25 17 15

Maspalomas 6 5 0 I 22 15 15

La Unión 6 4 0 2 26 20 12

R.Burlada 7 3 2 2 28 28 11

Saragossa 7 3 1 3 27 24 10

Cavi 7 3 0 4 33 28 9

Sani Cugat 7 3 O 4 25 2 8 9

Andorra FC 7 3 0 4 20 26 9

Teide S. 7 2 I 4 19 30 7

Premií 6 2 0 4 22 37 6

Andorra T. 7 2 0 5 21 31 6

SfcorisP 6 2 0 4 23 36 6

S'Arenal 6 1 2 3 25 30 5

Èpic Casino 7 1 2 4 22 27 5

Centelles 7 I 0 6 18 33 3

La propera (22 de Novembre): Gavà-S'Arenal-Llucrnajor, Èpic Ca­sino-Vilassar de Mar; Andorra FC-Rubio Burlada; Andorra Terol-Sa-ragossa; Centelles-Winterthur Sant Cugat; Sícoris Portainé-La Unión; Playas Maspalomas-Maxon; Diario de Noticias Xota-Premià; Teide Sa-linetas (descansa).

Primera Nacional A

G R U P 6

Català-Babar-Benicarló 1-6 L'Hospitalet-P.Castellón...3-5 Barcelona "B"-Cambrils....8-4 Girona-Olímpyc Floresta...5-5 Burriana-Canet 3-1 Sant Andreu-Llopart 6-6

C N Sabadell (descansa)

..M..l«....•*....•»!..

Burriana 7

P.Castellón 7

Benicarló 8

L'Hospitalet 8

FC Barcelona 8

Canet 7

Catafa-Babar 8

CN Sabadell 7

Olímpjre 7

Girona 8

Llopart 7

Cambrils 7

Sant Andreu 7

22

21

23

37

33

48

29

49

29

37

29 35 10

24 30 7

24 39

25 42

26 43

17 37

26 15

33 14

24 14

32 10

La propera (22 de Novembre): CN Sabadell- L'Hospitalet; Pla­yas de Castellón "B"-FC Barce­lona "B"; Cambrils-Girona; Olímpyc de la Floresta Burriana; Canet-Sant Andreu de la Barca; Benicarló-Llopart.

HOQUEI PATINS

Segona catalana G R U P 1

Martinenc-Universitari 5-3 P H Sant Cugat-Garriga 6-2 JMJ-Laietà .̂ . 6-8 Sta Isabel-Sentmenat 4-5 Castellet-Arenys de Munt. .2-8 Ripollet-CorneUà. 10-2 Congrés-Esplugue8 12-0

baia W.>t..M ,ü <•». CC. Pirata..

Arenys Munt 6 6 0 0 47 II 12

Ripollet 6 5 1 0 58 22 II

Congres 6 5 0 1 59 17 10

Sentmenat 6 4 1 1 29 25 9

Martinenc 6 4 1 1 22 18 9

PUS)Cugat 6 3 1 2 3 0 2 6 7

Laietà 6 3 1 2 23 19 7

Esplugues 6 3 0 3 36 41 6

Cornellà 6 2 I 3 26 36 5

La Garriga 6 2 0 4 22 27 4

Castellet 6 1 I 4 27 50 3

Sta Isabel 6 0 1 5 15 51 I

Universitari 6 0 0 6 26 43 0

JMJ 6 0 0 6 23 57 0

La propera (23 de Novembre): Martinenc-PH Sant Cugat; La Garriga-JMJ; Laietà-Santa Isabel; Sentmenat-Castellet; Arenys Munt-Ripollet; Cornellà-Con-grés; Universitari-Esplugues.

Segona catalana GRUPB

baia •M p e • t •f> P» • C Pana.

Hospitalet 5 5 0 0 233 67 10

Alel la 4 3 0 1 91 63 6

Enginyers 5 3 0 2 182 86 6

Badalona 4 2 0 2 160 105 4

Reus 4 2 0 2 98 93 4

C B S l G u , * * 4 o o 4 2 4 \»o o

Barcelona 4 0 0 4 30 214 -2

La propera (23 de Novembre): Barcelona-CR Sant Cugat-Júnior; Reus Esportiu-Badalona; Alella-En-ginyers; Universitari-Hospitalet.

38

OS4CANT0NS

£ T m _ Espectacles

Lultwu Divertí/res, 21 de novembre de 1997

Espectacles

F. I director, Àngel Alonso, i l'actor, Ferran Rané, a la presentació de Bodas de plata. Foto: AVF. BELTRAN Strastnaia/>ortïra música russa i búlgara al Teatre-Auditori. Foto: F.4C

Strastnaia, la força musical eslava Ferran Ranéestrenarà divendres vinent Bodas de plata al Teatre-Auditori

"Música russa i búlgara que con­figuren un recorregut d'imatges poètiques". Així defineix Ariei Gar­cia Valdés, un dels directors escè­nics de Strastnala, aquest mun­

tatge que aquesta nit arriba al Te­atre-Auditori. D'altra banda, Fer­ran RaAé va presentar divendres passat la coproducció Bodas de pfata, que estrenarà la setmana

que ve al Teatre-Auditori. El mun­tatge, amb monòlegs d'Àngel Alon­so, explica les diferents vivències d'un pres durant 25 anys. L'actor Ferran RaAé es va mostrar molt

satisfet de poder estrenar aquest muntatge al Teat re -Audi tor i de Sant Cugat, del qual va destacar la seva gestió i la implicació en la creació de nous espectacles.

JOSEP MARIA M I R Ó

L'espectacle Strastnaia, sota la direcció escènica de Pep Bou i

cançons de Rússia i Bulgària. Per a Valdés, "Strastnaia és com una trampa poètica d'una noia, que re­presenta una nina russa, amb un pianista i un jove que queda em-

Ariel García Valdés, reuneix dinou bruixat amb una sèrie d'imatges".

CB41K D'ESIUDIS MUSKAtS I HUMANS

vr\TM r\] LM)AUL\

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc.

C/Balmes, 11 -Tel. 674 58 62-Sant Cugat À

En el muntatge hi intervenen el baríton Ezequiel Casamada, la so­prano Guergana Guèleva, Carlos Barros al piano i Annedilia Riestra al violí. L'espectacle recull cançons de compositors russos com Txai-kovski, Glinka, o Rakhmaninov, o els búlgars Txèrkin, Vladiguèrov, Pekov o Hadgíev. Strastnaia re­presenta la confluència de la mú­sica i el teatre a partir d'un mun­tatge que intenta crear imatges a partir de la música i alhora allun­yar-se del recital clàssic. Per a Gar­cía Valdés "no és únicament un concert de cants búlgars i russos, sinó que té un recorregut poètic i dramàtic que el fan més somiador, interessant i divertit".

L'espectacle barreja textos i tam­bé alguna cançó traduïda al català per Miquel Desclot, per tal d'a­lleugerir-lo del seu contingut de llengua eslava. Lina cadira, un mi­rall, un tul blanc i unes espelmes són els pocs elements que formen tina escenografia simple però al­

hora austera que per a Valdés "té una gran força". Ariei García Val­dés ha dirigit diversos espectacles que han passat per l'escenari del Teatre-Auditori, com ara Diàlegen re major, o bé col·laboracions com el recital de poemes de Miquel Martí i Pol, que va obrir la pro­gramació d'aquest trimestre.

Rané estrena Bodas de plata

L'actor Ferran Rané estrenarà el pròxim 28 de novembre l'es­pectacle Bodas de plata al Tea­tre-Auditori de Sant Cugat, que cop rodue ix el m u n t a t g e . El m u n t a t g e , d i r ig i t per Àngel Alonso, explica les vivències d'un presidiari durant 25 anys d'internament i la relació que ha establert amb la resta de presos durant aquest temps.

Per Àngel Alonso, que també és autor dels monòlegs, aquest és un treball "molt especial", en el qual ha invertit una mitjana

de 10 hores diàries durant més d'un any. Alonso va definir el personatge "d'una gran huma­nitat", i per això havia pensat en principi que el paper l'interpre­tés José Sacristàn, amb qui l'u­neix una gran amistat. Finalment es va decantar per Ferran Rané. Alonso va afirmar que va ser una decisió, molt encertada donar el paper a Rané. Alonso, que ha di­rigit més de 40 muntatges, va dir que "mai no havia fet un treball de direcció com aquest, amb un actor amb la categoria que ha po­sat. Ara, un cop fet pel Ferran, no em puc imaginar una altra cara, amb un altre actor. És un treball dificilíssim i ric".

L'actor Ferran Rané, conegut per la sèrie Quico, va felicitar la gestió del Centre Cultural Sant Cugat, que ha coproduït el mun­tatge. "És un model de gestió, amb una visió de teatralitat i de com es pot implicar un centre públic amb el teatre, fantàstic".

ELS )! CANTONS Divendres, Jl de novembre de 1997 Cukura 39

C r í t i c a de T e f r e

La Mai'm, torera, entre el públic santcugatenc. Foto: XAVIER LARROSA.

Uart de sobreviure E D U A R D Í E N E R

MUSIC-HALL ]Qué caha tiene La Mana!, amb Lita Claver, "La Mana" Súper Vedette: C/aire Simp­son

Còmic-humorista: Rodrigo Duran Shotcman-presentador: Joan Gimeno

Ballet Jordan 's Lloc i dia: Teatre-Auditori, 14 de novembre

Per una d ' aque l l e s casual i­tats que , moltes vegades, pre­nen un significat inesperat, el mateix dia que La Mana pre­sentava el seu espectacle de music-hall, el local més repre­sentatiu d 'una manera de fer aquest t ipus d'art, El Molino de Barcelona, tancava les se­ves portes per fallida i, proba­blement , la notícia que jo co­n e i x i a fe ia u n a e s t o n a va influir a l 'hora d'assistir a una funció, que demostrava el per­

què de tot plegat, és a dir, com no pot mostrar-se avui davant d 'un públic actual un xou. Ni el savoirfaire d 'un Joan Gi­m e n o r e a l m e n t e s p l è n d i d , amb un humor prou intel · l i­gent i gotes de tendresa, ni la innegable bel lesa i s impatia del me t r e vui tanta de Claire Simpson, movent-se per l 'es­cenari amb bon nivell de ba­llarina, atractiu físic i una veu correcta, ni la suficient prepa­ració histr iònica d e Rodrigo Duran, ni la notable conjun­ció del bal le t , amb sis noies joves i resplendents i dos boys no massa plomes, podia evitar un regust de cosa caduca pel c o n t i n g u t i la p o b r e s a de l m u n t a t g e q u e d o n a v a u n a sensació evident d'improvisa­ció, com així va confessar La Mana en els minuts finals de la representació. I aquí, senyors, en la persona

d ' a q u e s t a g i t ana a r agonesa que va aterrar al Molino quan era una adolescent , és on rau

la rara capacitat de sobreviure en les circumstàncies més ad­verses , la força inape l · l ab le d 'un tipus d'artista que , tren­cant qualsevol barrera raona­ble , exerceix una mena d'a­tracció que fa possible el frec a frec sent imental , amb l 'uti­lització de tots els tòpics ha­bituals que suposa una mena de catarsi col·lectiva on tots fan el paper que cal fer, ac­ceptant el tipus de broma gro­llera que , amb tota seguretat , en altres circumstàncies molts no voldrien rebre en públic i entrant altrapo quan la torera Emília Giménez Giménez vol, i cosa que l 'honora, sap agrair explíci tament.

Llarga vida a Li ta Claver! , no hi ha res més difícil q u e fer riure a co què vols, sense escenografia que faci de xar­xa, una il·luminació que ama­gui les a r rugues i un dèb i l , gairebé inexistent fil, que por­ti l'artista al final del seu camí, dalt de l 'escenari.

E n s e n y a m e n t

Fk estudiants van visitar Sant Cugat amb un programa d'ensenyament europeu. Foto.A. B.

Estudiants

europeus visiten el Centre Cultural

ÀNGELS CASTUERA

- Sant Cugat -

Un g r u p de 20 e s t u d i a n t s britànics, irlandesos i holan­desos van visitar dimarts les instal·lacions del Cent re Cul­tural per e laborar un es tud i obligatori sobre la gestió del Cen t r e . La visita forma part del programa Erasmus que es­tan fent a l'escola d'Hostaleria Sant Ignasi . E ls joves e s tu ­dien assignatures d 'animació sociocultural duran t tres me­sos a l'escola de Sarrià, i la vi­sita de dimarts s'incloïa dins el programa previst .

Un dels ajudants de progra­mació del Cen t re , Gerald-Pa-trick Fannon, va acompanyar els estudiants i els professors. Fannon va donar a conèixer la

realitat del Cent re Cultural i va explicar- los p e r q u è Sant Cugat necessitava un equipa­m e n t d 'aques tes característ i­ques , amb una biblioteca, un conservatori, quatre sales de c inema i un Teatre-Auditor i . Els a l u m n e s es t rangers van saber com ha estat el desen ­volupament del centre. Altres e s tud ian t s estrangers ja han visitat en d'altres ocasions les i n s t a l · l a c i o n s c u l t u r a l s e n col· laboració amb el progra­ma Erasmus, que subvencio­na la Unió Europea.

Els alumnes van intercanviar p regun tes amb el seu cicero­ne, que els va donar detalls so­b re les pr ior i ta ts e n la p r o ­gramació del Cent re Cultural i el sob jec t ius de l 'A jun ta ­m e n t en crear-lo.

C r í t i c a de música

Tres pàgines memorables

E D U A R D TENER

Homenatge a Frans Shubert. Bicentenari del seu naixement. Solistes: Anna Calvo, Tatiana Bil-ba, Ignacio Zamora, Ofèlia Roca, Daniel Alfonso i Ramon Gener. Música: Jove Orquestra Sant Cugat Director: Josep Ferré Lloc i dia: Teatre-Auditori, 15de novembre

Amb la clàssica successió de temps lent. ràpid, lent, ràpid i així fins al final, els Concerti Grossi són una de les formes que, durant el segle XVII, fluc­tuaven (segons el nombre de músics disponibles) en els lí­mits de la música de cambra i la música orquestral. Si a Roma fou Corelli i a Venècia Vival-di, a Bologna l'indiscutible era Francesco Manfredini, de qui la Jove Orquestra ens va oferir

el Concerto grosso op. 3 en Re Major , p e r obr i r el c o n c e r t amb una actuació correcta de les v io l in is tes Anna Ca lvo i Ta t iana Bilba en diàleg, i la par t ic ipació del c o n t u n d e n t celo com a trio en el p r imer temps . Seguidament , el Con­cert per a t rompa i orquestra núm. 4 en Mi b Major de Mo-zart , una d e m o s t r a c i ó de la proverbial habil i tat del geni d e Sa lzburg pe r o b t e n i r de cada instrument la seva millor vessant i on Ignacio Zamora, com a solista, va tenir un fra-seig segur, s e m p r e e n t o n a t .

La segona part estava dedi­cada a YStabatMaterdc Franz Schubert, seqüència medieval executada en la litúrgia roma­na el D i v e n d r e s de Dolors , a m b t raducc ió cata lana dels textos de J. Costa, una de les moltes obres de música sacra

de l 'anomenat últim dels ge­gants, de qui aquest any se ce­lebra el 200 aniversari del seu naixement , i que no és massa in terpre tada . La massa coral va sonar esplèndida en totes les seves intervencions, espe­cia lment en Oh! Magnificient. El pecul iar t imbre de la so­prano Ofèlia Roca va sonar ha­bi tualment massa alt, ment re que el tenor Danie l Alfonso va tenir una actuació correcta i el baríton Ramon Gener, de veu potent, una intervenció de remarcable qualitat. Els com­ponents de la Jove Orquestra, conduïts pel mestre Ferré, van oferir una interpretació ajus­tada que ens permet encorat­jar-los cordialment, per afron­tar a q u e s t a nova e t a p a d e profess iona l i t zac ió q u e ens anuncia l'Associació amb l'au­guri d 'un bon futur.

RAIMON SUNYER fins el 25 de novembre

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 675 47 51 sínól

40 Cultura ELS4CANIONS Divendres, -'I f/e novembre de 1991

L l i b r e s

Mes de 5i V joves dels instituís santrttgatnics van assistir n la prrvntanó de l'anuari sobte l'istat del món. Foto: A.fí.

La UNESCO considera que s'ha de potenciar la cultura de la pau Es va presentar Vanuari sobre VEstat del Món

Josi.i' \ I \ R I A MIRÓ

- Sant Cugat -

Kls ponents (pic van presen­tar la catorzena edició de l'es­tudi anual sobre l 'Es ta t del Món, que fa la l ' N E S C O , van fer una crida als més de 500 es­colars que van assistir dimecres al Teatre-Auditori a fomentar l'ús de la cultura de la pau. El llibre l'.estat del món 97 recull les mesures per capgirar la si­tuació, defensar els recursos na­turals i fer possible la construc­ció d'una economia sostenible.

El membre de la UNESCO Ca­talunya, Raül Romeva, va parlar de treballar en la cultura de la pau, a través de la no violència, el res­pecte als drets fonamentals i la llibertat d'expressió. Romeva va fer referència als conflictes bèl·lics

més recents, a traves de la seva experiència a Bòsnia, i va dir que­ia guerra és una conseqüència de la ment humana i que per això cal lluitar per eradicar-la. El mem­bre UNESCO va dir que "no es tracta d'aturar guerres sinó d'evi-tar-les". En aquesta mateixa línia va fer referència a la gran quanti­tat d'arsenal bèl·lic existent, ca­paç de destruir 17 vegades el pla­neta, i va dir que aquests diners es podrien invertir en d'altres vies. Romeva va criticar el govern es­panyol perquè "és un gran error que es vulgui fomentar l'esperit militar a les escoles, quan caldria introduir elements que neguin la preparació de la guerra".

El vicepresident de Justícia i Pau a Catalunya, Arcadi Oliveres, va destacar la informació i l'e­ducació com les dues vies per

extendre la cultura de la pau. Oliveres va fer una crida als jo­ves dels instituts santeugatencs perquè aprenguin a "fer una lec­tura crítica dels mitjans de co­municació en els conflictes in­ternacionals". Oliveres va criticar la despesa militar i més concre­tament l'espanyola que inver­teix 5.000 milions de pessetes diàries en la fabricació d'aquest tipus de material, "i això, tenint en compte que l'Estat no té ene­mics". Arcadi Oliveres va de­manar als joves que no s'impli­q u i n en la p r e p a r a c i ó de la guerra, fent-se objectors o amb altres vies alternatives.

La lluita per l'eradicació de la pobresa i l'acceptació de la po­blació immigrant van ser els dos altres grans punts que Oliveres va destacar en el seu discurs.

E x p o s i c i ó d ' a r t

Grau Garriga exposarà a la Galeria Gana/s. Foto: F-IC.

Grau Garriga torna a Sant Cugat per

exposar la seva obra NÚRIA SKRRA

El pintor santeugatenc Josep Grau Garriga exposarà a la Gale­ria d'Art Canals el proper diven­dres. Grau Garriga torna a Sant Cu­gat després de dos anys d'absència. El Conseller de Cultura, Joan Ma­ria Pujals, ja ha confirmat que as­sistirà a la inauguració de l'expo­sició, que serà el dia 28. També han estat convidats l'alcalde i el president del Consell Comarcal. Grau Garriga, que actualment viu a París, projecta la seva ciutat na­tal arreu del món. Garriga, un in­novador, busca contínuament ma­terials nous i noves tècniques per evolucionar. Treballa nous llen­guatges i formes de transmetre el sentir d'un poble.

L'exposició constarà de diversos di­buixos i pintures realitzats durant els últims mesos a la seva residència francesa. L'acurada sensibilitat, la tendresa contrastada amb la violèn­cia, i el món de la seva infantesa, són les principals característiques d'a­questa obra. Aquesta exposició serà una de les poemes que es podran veure abans de la imminent creació de la Fundació Grau Garriga

L'artista santeugatenc ha estat, de sempre, una persona vinculada amb els seus orígens, i compro­mesa socialment i políticament amb la seva terra. Del Vallès, n'ha tret la principal font d'inspiració, tot enriquint la realitat del fet més nostre en el fet més universal. La seva implicació amb fibres natu­rals ha transformat tots els con­ceptes relatius al món del tapís.

veterinos Dilluns a divendres 9.30 -14 i 16,30 - 20 Dissabtes 9,30 -14

• ± URGÈNCIES 24 HORES C^4141100 abonat 200244 í J ï Rius iTaulet, 31 -08190SANTCUGAT

Consultes i hores $ 589 7141 P ' gratuït

I n f r a e s t r u c t ü r e s

El Centre Cultural tindrà oficines noves

al mateix complex

Í i* - '-r

A. C. - Sant Cugat -

L'A j u n t a in e n t c o n s t r u i r à unes oficines a l 'edifici del ( ' en t r e Cul tural que susbt i -tuiran les que ara funcionen al carrer F rancesc Moragas . L 'object iu . segons va expl i ­car l'alcalde al ple de dimarts, és remodela r l 'espai i acon­seguir major eficàcia al cen­tre. Aymerich va reconèixer que el projecte inicial de l 'e­difici del Cen t r e Cultural es va p e n s a r i n c o r r e c t a m e n t , perquè no tenia previst un es­pai per a les oficines.

Els d i fe rents grups de l 'o­posició van manifestar que les noves oficines són necessà­ries per al C e n t r e Cu l tu ra l , però van indicar precisament

aquesta manca de previsió en el momen t de la construcció del Cen t re . Per això, tots els grups van votar en contra, un fet que l 'alcalde va destacar: "Tothom està d'acord en què cal fe r -ho , pe rò n o m é s s'a­prova perquè l ' equ ip de go­s e m hi vota a favor". El pro­j ec t e l 'han fet els mate ixos arqui tec tes de l 'Ajuntament , i està pressuposta t en 15 mi­lions de pesse tes .

Les noves oficines, que su­posaran un mil lor aprof i ta­ment del Cen t r e Cultural , es construiran en un espai buit que hi ha entre les sales de ci­nema i la porta del darrera del ("entre, per on entren i surten els artistes. Encara no s'ha de­terminat quan començaran les obres d 'adequació .

El fotògraf Jordi Camí exposa a Barcelona

SALVA TORDERA

El fotògraf santeugatenc Jor­di Camí exposa, des del pas­sat dia 6, una sèrie de 22 fo­tografies en blanc i negre a la sala d 'exposicions de Metges sense fronteres a Barcelona. L'exposició, t i tu lada "Albà­nia,dia a dia" p re t én ser un retrat de la vida quotidiana al­b a n e s a q u e C a m í d e f i n e i x com "un racó del Mediterrani, p ro fundamen t de sconegu t i aïllat durant anys". Aquest re­por ta tge fotogràfic és el re­sultat d 'un viatge que Camí va fer l 'any 1994 en què va pode r obse rvar i re t ra ta r la problemàtica derivada de l'o­bertura al capital isme.

ELS4CANIÜNS Divendres, 21 de novembre de1997 Cultura 41

Música I n f a n t i l

El grup santcugfitenc l'elefunk ha actuat diverses vegades a l'Espai Jove'. Foto: E4C.

Unes notes de fussion contra

la intolerància a l'Espai Jove EIs professors de música improvisen sobre temes clàssics

ALBERT BALANZÀ

Els professors de música mo­derna de l'Espai Jove de la Casa de Cultura van deixar anar la seva imaginació musical en el concert contra la intolerància. Davant d'una cinquantena llarga d'assistents, una formació inte­grada per dos guitarres, baix i ba­

teria va fer musicalment el seu particular crit a favor de la con­vivència. Van ser gairebé dues hores de peces instrumentals en què els membres de la banda van conrear 'fussion' de clàssics del gènere amb inspiració pròpia.

Els professors de música van ensenyar aquest cop ja des de l'escenari com es viu la música i com les notes d 'una gairebé

'jam session' poden servir tam­bé per dir no als intolerants.

El concert de divendres s'in­clou dins les activitats que la Casa de Cultura organitza amb el títol comú "Contra la into­lerància", i que setmanes enre­re ja va inaugurar una exposició col·lectiva de pintors i fotògrafs que han cedit les seves obres per a aquesta campanya.

La companyia l'eia Morter va entretenir els petits. Voto: XAVIER LARROSA.

Els titelles ensenyen

a cuinar a la mainada a la Casa de Cultura

ALBERT BALANZÀ

La companyia de titelles Teià Moner va ensenyar dissabte a la Casa de Cultura les arts culinà­ries als més petits, amb l'espec­tacle de titelles Receptari. Una bruixa, un fantasma i un pirata entremaliats van exposar les re­ceptes als espectadors, prou sor­presos ja per la magnitud dels

titelles de cos sencer. Segons la directora de la com­panyia, Teià Moner, que mani­pula en solitari els t i telles en aquest muntatge, l'obra pretén tenir una continuïtat a casa, on nens i pares poden posar en pràctica els plats que expliquen els ninots. Moner afegeix que el públic sempre surt satisfet de les seves actuacions, perquè són una proposta innovadora.

Música

Javier Ruibal reuneix un públic jove per oferir el seu flamenc-fusió Lanomenat cantant maleït presenta el disc "Contrabando "

ALBERT BALANZÀ

- Sant Cugat -

"Javier Ruibal és un cantautor de primera fila mundial que, amb prou feina, aixeca el vol a la seva pàtria". Aquest és Javier Ruibal, el cantautor que va reunir dis­sabte, a la Casa de Cultura de Sant Cugat, un públic majorità­

riament jove i que fa just un any rebia crítiques com aquesta a les pàgines dels rotatius barcelonins. Ruibal, que va acompanyar-se del guitarrista Antonio Toledo, va presentar els temes del seu darrer disc Contrabando, apare­gut fa un mes, i va repassar èxits des d'"El pelao" fins a "Un gi­tano en Nueva York".

Nascut a Cadis fa 42 anys, Javier Ruibal rebutja que se'l qualifiqui de "cantant flamenc" ja que. se­gons ell, la seva música és un pont d'unió entre el gènere pur i la fu­sió, per aficionar el màxim de gent. Ruibal, després del seu Pensión Triana, insisteix en les històries d'amor que ell creu que són "l'ú­nic important en l'existència". Ruibal i Toledo en plena actuació. Foto: XAVIER LARROSA.

\o\s anar a la platja? Vine al Palau ftoWrfc. Des d'ara, al Palau Robert, hi trobaràs totes les platges de Catalunya, i els hotels, i les tradicions, i els esports, i la gastronomia, i les festes majors, i les rutes, i la geografia, i la cultura, i la història, perquè hem convertit ei Palau Robert en el més gran centre d'informació turística, cultural i de lleure de Catalunya. yÇuvM « ^ fA I

Amb el suport de;

Generalitat de Catalunya

42 Cultura HS4CANTONS Divendres. 21 de novmbrrdt 1997

Cinema

Cinesa rep un milió i mig d'espectadors en cinc anys

El cinema inicia una campanya de fidelització Clnass oslabra aquaata dl** «I cinquè anlvarsarl d* la w w obertura. En aquasta anys, un milió I mig d'aapactadors han passat par Iss 4 salas da Sant Cugat, I també s'ha Ineramantat l'ofsrta amb l'obartura da nous dnamaa. Pal cap da màrquatlng da Clnaaa, Rleardo Gil, "daa qua Clnasa aa va Instal·lar a Sant Cugat, I al Vallès, hi ha hagut una autèntica rsvolucló dsl eina-ma. Fa cinc anys ningú no apostava par aquasta àraa".

JOSKI' MARIA MIRÓ

Al voltant d'un milió i mig d'espectadors han passat per Cinesa en els cinc anys que porta funcionant. Cinesa rep mensua lment una mitjana d'uns 25.000 espectadors, que es tradueixen en uns 300.000 l'any, tot i que enguany podria notar un lleuger descens, El responsable de màrqueting de Cinesa, Ricardo Gil, considera que el balanç ós positiu tot i que "hauria estat més positiu si no hi hagués hagut inclusió de noves sales a l'àrea".

Cinesa es va instal·lar a Sant Cugat l'any 1992, quan la ciu­tat no tenia cap sala de cine­ma. Amb aquests cinc anys hi ha hagut una transformació a Sant Cugat i també a la co­marca, ja que hi va haver l'o­bertura de les sales Rubí Pala-ce, l'ampliació del Kursaal de Cerdanyola, i més recentment l'obertura de 9 noves sales de la distribuïdora Yclmo al Sant Cugat Centre Comercial. La repercussió directa a Cinesa ha estat "cl no creixement: la tendència a mantenir un nom­

bre d'espectadors, però no aug­mentar-lo". A més, Terrassa obrirà pròximament 24 sales de cinema que per a Gil "estan lluny de Sant Cugat, però re­percutiran a tota la comarca. Tot i aixf cl gran canvi, se­

gons Ricardo Gil, ha estat el canvi d'hàbits en el lleure de la població de Sant Cugat, i també del Vallès Occidental. Tot i cl progressiu augment del nombre de sales a la zona, Gil considera que ha estat im­portant el compromís de Ci­nesa, que ha tingut l'ajut de "la pròpia ciutadania de Sant Cugat, i per això estem al peu del canó". Tot i aixf, Gil tam­bé assenyala que la repercus­sió de Cinesa també s'ha extès a l'àrea dels serveis, com res­taurants i bars, de la /.ona.

La filosofia de Cinesa és adreçar-se a l'espectador ma­joritari, amb una línia més o menys comercial, tot i que tam­bé diversifica la programació a través de les pel·lícules en ver­sió original a les sessions golfes de dissabte a la nit. En aquest sentit, els cinemes de Sant Cu­gat han seguit la mateixa tendència que a la resta de

Rkardo Gil

l'Estat pel que fa a les pel·lí­cules més vistes amb títols com Jurassic Par/t o Los Pirapiedra.

Amb motiu del cinquè ani­versari de les sales, Cinesa ha iniciat una campanya de fide­lització que s'anomena l'inici d'una gran amistat i que premia la fidelitat i l'assiduïtat dels es­pectadors. Ricardo Gil va ex­plicar que amb aquesta cam­panya es continua en la línia de Cinesa, que ha anat incor­porant novetats en cada ani­versari, com ara les sessions golfes o festes.

En vista al futur, Cinesa té com a principal objectiu man­tenir la seva filosofia pel que fa a la programació i el nivell de servei.

D a n sa

Una de les joves guitarristes que van mluiir al concert. Foto:XAVIER l.ARROSA.

El Pòdium, dedicat a la guitarra, tanca la Festa de Tardor

- sant Cagat -

Kl Tradicional Pòdium de Joves Intèrprets, que clausura la Festa de Tardor, es va celebrar diumenge passat i va comptar amb la partici­pació de cinc joves intèrprets de guitarra, alumnes de l'Estudi d'Eu-

lógio Dàvalo, L'actuació va ser molt ben acollida pel públic, que va aplau­dir la "gnoissenne" de Satic inter­pretada per Daniel Calvet, la peça de Tàrrega "Làgrima" a càrrec de Sílvia Mestre i cl "Milonguco del ayer" de Fcuvy, interpretat per Ade­la Corominas. Carme Tallcda, mem­

bre de la comissió de la Festa de Tar­dor, va destacar que s'ha tornat a de­dicar cl Pòdium a la guitarra "per­què hi ha molts santeugatencs afeccionats a aquest instrument". La vetllada es va tancar amb un duet d'Scarlatti interpretat per Daniel No­gués i Axel Jordà./M.G.

Els ballarins de Dream Teatre. Foto: XAVIER IARR0SA.

La Xarxa presenta 'Les sabatilles vermelles9

al Teatre-Auditori MONTSE GONZALEZ

El conte Les sabatilles verme­lles, de Hans Christian An-dersen, es va interpretar amb èxit diumenge passat al Tea­tre-Auditori. La companyia de dansa Dream Teatre va pre­sentar un ballet amb música d'autors com Delibes, Schu-bert i Txaikovski. Aquesta obra és el segon mun­

tatge de la temporada que or­ganitza la Fundació d'especta­cle infantil i juvenil La Xarxa i constitueix una proposta dife­rent, comparada amb la resta de la programació del teatre. De fet, un dels responsables de La Xarxa, Jordi Alzina, va destacar que "un dels reclams de l'obra és la seva singularitat -dansa i música acompanyades d'un narrador en off que va ex­plicant cl conte-, de manera que l'èxit era previsible",

Però la bona acollida de Us sa­batilles vermelles no es va limitar a omplir de gom a gom la platea i cl galliner del teatre, sinó que va aconseguir captivar els assi-tents. Kl públic, integrat sobre­

tot per nens de molt curta edat, va seguir amb molta atenció les evolucions dels ballarins dalt de l'escenari. Malgrat que és un muntatge adreçat als nens, molts adults també van assistir-hi. La raó, segons Alzina, és que "les poques oportunitats de veure dansa fa que s'aprofiti qualsevol ocasió, encara que es tracti d'una versió infantil". D'altra banda, va reconèixer que els espectacles que pre­senta La Xarxa "acostumen a agradar tant als nens com als seus pares" ja que intenten arribar a tot tipus de públic. A més en aquest cas, tractant-se d'un muntatge de dansa, la for­ma d'expressió era la mateixa per a nens i adults. Enguany és la tercera tem­

porada que La Xarxa organitza la programació infantil del Te­atre-Auditori, i Alzina va afir­mar que "funciona bé, quasi de manera automàtica" i va destacar que s'està fent amb incondicionals, sobretot entre els nens de curta edat, encara que el públic adolescent "se'ls resisteix, perquè és un públic difícil per definició".

& * *

PELUQUEROS

Rambla Can Mora. 10. Tel. 589 S7 85 Sani Cugat del Vallès

* PELUQUERIA - Especial Novias y Comuniones * ESTÈTICA - Limpieza de cutis

- Depflaciones - Manicura -Pedicura - Tinte y Permanente de pestaflas - Tratamientos corporales - Tratamientos faciales - Maqulllaje - Quiromasaje - Masaje - Aromaterapia

* SAUNA * SOLÀRIUM

BBBBBBBmF

• > • ' • : ' * • • ; •

BBBBBBBmF <^^(S^MfewO^ ALUMINI 1 VIDRE

EXPOSICIÓ i VENDA i C/ Valldorelx,53 Tel. 675 29 02 1 SANT CUGAT Fax 675 28 61

ELS4 CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1991 Cultura 43

T e

Un duel interpretatiu entre dues actrius. Foto: XAVIER LARROSA.

La Mostra de Teatre s'acomiada entre

bravos i gent dempeus ALBERT BALANZÀ

- Valldorelx-

Bravos, gent dempeus i ple de gom a gom van ser la millor clo­enda, aquest cap de setmana, per a la Quarta Mostra de Tea­tre de Valldoreix. Després de cinc setmanes en què, segons organitzadors i públic, la quali­tat de les obres han confós el teatre amateur amb el profes­sional, La casa de Bernarda Alba va assolir un èxit sonat.

Les crues relacions entre cator­ze dones de diferents generacions que viuen en un casalot andalús era una peça sobradament cone­guda, però això no va impedir el lluïment de les actrius i l'aprova­ció final de tot el públic. No era estrany en aquest ambient, tro­bar a una Trinidad Sànchez exul-tant minuts després de coronar el paper de Bernarda.

A la fi dels tres actes de La casa de Bernarda Alba, l'organitzadora de la Mostra i directora del Grup de Teatre l 'Espiral, Trini Es-crihuela, va rebre un ram de flors i els aplaudiments d'actors i pú­blic. La vocal de Cultura de l'En­

titat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Mercè Calafell, va encarregar-se de tancar oficial­ment la Mostra deTeatre i va des­tacar que el certamen ha congre­gat enguany, més que mai, gent de tot Sant Cugat i Barcelona. Se­gons Calafell, el teatre amateur que s'ha vist a Valldoreix ha assolit moments alts de qualitat.

La cloenda de la Mostra, un ho­menatge a la figura de Federico García Lorca, va incloure el re­partiment de records per a tots els grups participants. Durant el mes llarg de representacions, s'han po­gut veure les evolucions de Síl­via Servan amb la seva Trilogia de Minyones, de la Companyia Mar-fanta amb l'obra de Benedetti Pe­dró y el capitàn, i sobretot del grup amfitrió, el Grup de Teatre Es­piral, del qual destaquen les in­terpretacions Teatre Éreu II, amb textos de Salvador Espriu i Isa-bel-Clara Simó, i de La casa de Bernarda Alba. L'organització de la Mostra de Teatre va emplaçar els assistents el 5 de juny, en què es tornarà a recordar Fede­rico García Lorca en el cente­nari del seu naixement.

M Ú

LIJ JOSC a himuntitjü! >J. lomptsituí -uu. ! ranzSchubert. Foto.X. L.

L'AOSC inicia el cicle de concerts amb un

homenatge a Schubert JOSEP MARIA MIRÓ

La Jove Orquestra Sant Cugat (JOSC) va obrir aquest dissab­te el cicle de concerts de l'As­sociació Orquestra Sant Cugat (AOSC) del 1997-1998 amb un h o m e n a t g e a l 'autor v ienès , Franz Schubert, en un Teatre-Auditori gairebé ple.

La JOSC va iniciar el concert amb peces de Madia Manfredini i Mozart. Tot i així, el plat fort va arribar a la segona part amb la in­terpretació del Stabat Mater de Franz Schubert, en què van par­ticipar diverses corals, entre les quals el Cor Aulos de la ciutat. UStabat Mater, que ha estat tra­duïda al català, és una obra com­plexa dividida en dotze parts.

El director de la Jove Orques­tra, Josep Ferré, va definir aquest concert com un repte, perquè in­cloïa peces més serioses i alhora al­gunes de conegudes. "El nostre objectiu és aconseguir un bon ni­vell de qualitat amb l'orquestra i que el públic la reconegui com a seva i es converteixi una mica en addicte", segons va dir Ferré. Tot

i així, va reconèixer la dificultat, a la segona part, en haver de coor-dinar tants cors. Ferré va re­conèixer la doble dificultat de co­ordinació i perquè alhora es tracta d'una obra complexa, amb difi­cultats de tipus harmònic i també rítmic. El director del Cor Aulos de Sant Cugat, Jordi Piccorelli, també va destacar la dificultat de treballar tantes corals juntes, ja que "cada coral té la seva pròpia dinàmica de treball i fer una obra en comú significa buscar una ma­teixa articulació, i això és un tre­ball que no es fa en dos dies".

Els directors de la JOSC i del Cor Aulos van valorar satisfactò­riament la bona acollida del públic santeugatenc. Ferré va dir: "Jo guardaré aquest concert amb mol­ta estimació perquè ha estat un concert molt viscut, amb molta gent participant-hi i amb molt bon ambient als assajos". El director de la JOSC va dir que era un "goig" actuar al Teatre-Auditori, i va agrair que la sala fos gaire­bé plena. Piccorelli, per la seva banda, va destacar que a Sant Cugat sempre han trobat una resposta acollidora del públic.

Pau Riba actua aquesta nit a la Casa de Cultura

SALVA TORDERA

-Sant Cugat -

El conegut cantautor Pau Riba oferirà aquesta nit, a 2/4 d'on­ze. un concert a la Casa de Cul­tura de Sant Cugat. Aquest con­cert és el segon del cicle "La Nit dels Cantators", que orga­nitza la Casa de Cultura i que es va obtir el passat dia 15 amb l'actuació de Javier Ruibal.El preu de la localitat és de 600 pessetes (consumició inclosa) i es poden comprar a la Casa de Cultura o a Ràdio Sant Cugat. Pau Riba ja havia actuat ante­riorment a Sant Cugat , l 'any passat, en l 'homenatge que es va retre a Ovidi Mont l lo r al Cent re Cultural. Les últ imes actuacions del veterà cantautor van ser a la sala Esplai de Bar­celona i al Mercat de Música Viva de Vic. En tots dos casos, Pau Riba va presentar el seu úl­tim espectacle titulat Cosmosso-tna, un show multimèdia i fu­turista que va elaborar amb la col·laboració dels seus fills.

Pau Riba té fama de ser un can­tautor força insòlit dins la gene­ració de cantants de la Nova Cançó. El seu estil estrafolari i innovador el diferenciaven dels seus companys de l'època i ha esdevingut, si més no, el més polifacètic: cantant, poeta, es­criptor, actor, grafista, guionista, periodista, showman i un llarg etcètera. Molts el recordaran per les seves polèmiques actuacions als festivals Canet Roc, que es feren a finals dels anys setanta.

A l'actuació de Sant Cugat po­drem gaudir de la seva vessant més característica, la de can­tautor, i escoltar els seus temes de sempre que l'han transfor­mat en un artista únic.

El proper concert de "La Nit dels Cantautors" ens portarà la Lídia Pujol i la Sílvia Co­mes, el 12 de desembre .

^m Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

Rius i Taulet 2, Pral. 1« - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

HÍPICA SEVERINO

OMECCtÓN: ENMQUE FARBES VlDALS

• Clases para niftos a partirde 8 aüos

• Cursilhs especiaha para cohgios

• Excurshnes de 1 dia por Colherola

• Profesor titulado técnico deportivo

de base en equitaàón

• Venta de cabattos de todaa las nveas

Tel: 874.11.40

Músic a

El Casal de Cultura de Valldoreix acull el 18è concert de Santa Cecília El recital està obert a tot aquell que vulgui participar-hi

SALVA T O R D E R A

El Casal de Cultura de Vall­doreix acollirà demà, a les 17 hores, el 18è concert de Santa Cecília, una mostra gratuïta de música, cant i poesia obert a tot aquell que hi vulgui participar. El recital va néixer ara fa divuit anys com una simple reunió de

famílies veïnes de Valldoreix que tenien en comú una pas­sió: la música. A causa dels pro­blemes de mobilitat dels ins­truments grans, el sisè any es va optar per fer les reunions al Casal de Cultura de Valldoreix, ja que fins ara es feien a casa d'algun dels amics. Més tard es va incorporar la disciplina poè­tica i va pendre forma l'actual

t ipus de concert. L'organitza­dora del concert,Isabel Castells, assegura que tot i els canvis pro­duïts "el concert no ha perdut el seu caire familiar". Sant Cu­gat també oferirà un concert de Santa Cecília, aquesta nit. El recital començarà a 2/4 de vuit a l'Aula Magna de l'Escola Mu­nicipal de Música.-L'entrada és totalment gratuïta.

44 Cultura HS4CANTGNS Divendres, 21 de novembre de 1991

P A S P A S , I T I N E R A R I S P E R S A N T C U G A T

Casa Armet (Casa massana) I O \ N TORTOSA

E l Mtidcmisme entrà a Sant ( àigat de la nià dels propieta­ris dels xalets <|ue comença­

ven a eonstrnir-se a la /ona anome­nada de la "carretera tic Barcelona". la primera urbanització amb idea d'u­nitat que es t'c i .1 aquí. l'.n aquest sec­tor és on encara s'hi poden localitzar algunes construccions clarament mo­dernistes, i altres en què tímidament s'hi descobreix l'empremta d'aquest estil, encara amb valor arquitectònic poc remarcable. Altres, que fins a mit­jans d'aquest segle encara s'hi podien veure, ara han estat substituïdes per construccions modernes.

l'n recorregut detallat per aquest lloc pot aportar bones sorpreses per­què és un mostrari dels estils que ca­racteritzaren el final de segle passat i principi d'aquest. Entre els pocs edi­ficis modernistes, s'hi poden trobar també mostres de neoclàssic, de nou­centisme, de racionalisme i els típics xalets amb esquitxos d'algun d'a­quests estils o barrejats eclècticament.

Entre les moltes opcions he escollit la Casa Armet per la seva unitat d'es­til i el seu bon estat de conservació, però mereixen destacar-se també al­tres edificis, com el que li és veí al núm. 26, que es pot dir d'estil ne­oclàssic, una mica pesant, però amb personalitat. La casa Mir(núm.33, del mateix Canovas del Castillo) sembla una rèplica, amb detallas modernis­tes força reeixits, de la casa Mones al núm. 50. En aquesta, la planta prin­cipal és d'Eduard Balcells i Buigas, arquitecte de les darreries del mo­dernisme, cosa que es fa evident en els seus edificis. A Sant Cugat té, però, la Casa Lluc a la carretera de Gràcia a

Manresa, datant de Can Bell, potser la seva obra més destacada. A la casa Mones, t'ora de la planta principal, s'hi barregen altres estils, com una pèr­gola barroca amb la columnata sa­lomònica i una lògica classicista que són un afegitó dels anys 40. construïts per Josep Pahissa. A l'altra banda del carrer, al núm. 44. un edifici totalment eclèctic és travessat per la voravia com a solució per salvar la seva integritat. Destaquen les ornamenta­cions de terracota i són es­pecialment interessants els ferros de la balconada ' El modernisme no deixà cap mostra de la vila vella. si s'exceptua el Celler Co­operatiu i dues cases al ca­rrer Sant Medir; aquestes. però, sols amb ornamen­tacions a portes i finestres d'estil lleugerament deca­dent. Es a final del segle passat i començaments d'aquest, quan a l'ajunta­ment sovintegen els per­misos d'obres, però ni les cases del nucli més antic que forçosament s'­havien de restaurar o enderrocar pel seu estat de ruïna -Major, Endava-llada, Santiago Rusinol o Sant Domè­nec- ni en els carrers que s'anaven urbanitzant en plena època moder­nista, se'n troben rastres. Les edifi­cacions seguien els simples patrons funcionals de sempre posant en evidència que el Modernisme sols era apte per a una burgesia adinera­da, capaç de suportar l'encariment que representaven els embelliments addicionals a l'arquitectura.

La casa Armet és un xalet residen­

cial modernista. Sense cap mena de dubte, juntament amb la casa Lluc, és la mostra mes representativa del mo­dernisme aquí, amb la particularitat que el seu estat general de conserva­ció i integritat, segueixen essent im­pecables. En contrast amb altres obres modernistes on domina la línia corba per damunt de la recta, aquí desta­quen els volums en forma de mòduls de línies rectes, sense els barcoquis-

mes que singularitzen aquest estil. Això li confereix un aire que es pot qualificar d'auster, on hi juguen un paper important els materials natu­rals com són el totxo vist i la majòlica.

L'obra és de Ferran Romeu i Ribot, nat i mort a Barcelona (1862-1943), arquitecte però també urbanista, que el 1917 va ser coautor del Pla Gene­ral d'Urbanització de Barcelona en el qual es van establir les directrius per a la xarxa viària bàsica, que restà vi­gent fins al 1953. És curiós destacar, també, que conjuntament amb l'es­cultor Pere Carbonell i Huguet, va ser el realitzador del monument fu­

nerari d'estil neogòtic a (Cristòfor (Co­llim, a Santo Domingo.

L'estil neogòtic també l'aplica u la casa Armet en determinats elements que contrasten amb la simplicitat i rigidesa dels plans verticals o l'aus­teritat del totxo vist. A la façana late­ral que dóna a Canovas del Castillo. hi sobresurt especialment per les or­namentacions l'obertura d'un balcó sota un voladís, amb tots els ingre­

dients decoratius goticit-zants. Són de destacar els detalls que configuren ba­ranes, finestres, tanques, reixes, majòliques formant frisos i combinacions, i com a estructura molt especial el dipòsit a l'angle de la cruïlla dels carrers de Ber­gara i de Barcelona.

En aquest angle s'hi troba també un molí de vent que té la qualitat de testimoni d'una situa­ció determinada del passat, de quan el sector que en

dies de vent sorprèn veure que se­gueix donant voltes com si el temps s'hagués aturat gairebé fa un segle. Però, per damunt de tot, ara que la seva funció és sols aparent, destaca per la seva qualitat estètica i estruc­tural, amb el conjunt que forma amb el dipòsit d'aigua. Si la forma cilín­drica impecable del molí amb el co­ronament de l'ampli ventall, estès amb la cua del penell com un sageta fent diana ja és sostingut per una es­tructura de gran bellesa estètica.

El dipòsit se sosté a una bona alça­da damunt de quatre punts exteriors i un en el centre. Els punts exteriors

estan formats per quatre parelles de pilastres unides dues a dues. a mit­ja alçada, però, en aquest cas. per una tolta. L'estructura aparentment tan simple, acaba d'adquirir aquest aire estètic de disseny i d'equilibri. pel fet que el quadrat que formarien les rectes hipotètiques d'unió dels quatre pilars exteriors i el quadrat interior, estan ordenats de tal ma­nera que les diagonals es tallarien perpendicularment.

Aquest molí de vent té la qualitat de símbol del passat, ja que és dels pocs que resten de la gran quantitat que caracteritzaren el sector amb els seus ventalls receptius de cara al vent. Va serel recurs còmode per treure l'ai­gua del pou que necessàriament s'ha­via de construir a cada casa. El ter­reny, lleugerament més alt que el de la població vella, impedia que es po­gués subministrar aigua de les mines que, bé o malament, assortien la vila.

La instal·lació dels molins de vent va representar una bona font d'in­gressos per als manyans de Sant Cu­gat, ja que, després, el constant manteniment que necessitaven, significava un petit vitalici. Això portà que algun s'hi especialit­zés, a tal extrem que la capçalera de les factures de Joan Jové o de Simón Franch, com a distin­tiu més significant, era presidi­da per un molí de vent com a mostra remarcable de la seva es­pecialització.

t k w «*f«*t éé Wfat* Au A n » , & tmmsm n* suem casur, <u-

MMtM 1m ítfíamiti» à* 1* efetvt.

C r í t i c a de c i n e m a

"El Impostor":

Tortuós exercici d'intriga

Director i guió: Jonas i Josh Pate Actors: Tim Roth, MichaelRooker, Chris Penn, Renée Zellweger, Ro-sanne Arquette i Ellert Burstyn Fotografia: Bill Butler

"El impostor" és una història de se­crets i mentides més recargolada que la versió que ens oferia Mike Leigh a "Secretos y mentiràs". Amb un fac­tor de pes afegit: la manipulació.

Una prostituta (Renée Zellwe-ger) ha estat assassinada brutal­ment. Hi ha un sospitós (Tim Roth), encara que les proves que l'incriminen són minses: el seu nú­mero de telèfon ha estat trobat a casa de la víctima. Però per al de­tectiu Kennesaw (Michael Roo-ker) no sembla que hi hagi dub­tes: Roth és el seu home. Roth és sotmès a la prova del detector de

ISABEL SÀEZ

mentides i interrogat repetidament per Rooker i el seu ajudant, el de­tectiu Braxton (Chris Penn).

Un duel claustrofòbic entre els tres homes i la màquina. Els ger­mans Jonas i Josh Pate (codirec-tors i coguionistes) ens ofereixen una exploració sobre la naturale­sa de la veritat (i de la mentida). En el laberint d'un relat desarti­culat, el mateix espectador queda enganxat fins no saber qui inte­rroga a qui, qui controla la situa­ció i si, al final, no és el mateix públic el que ha estat enganyat.

Vorejant sovint el fil del parany, un recurs que augmenta la con­fusió, es descobreix un guió tre­ballat, amb total domini de la si­tuació i dels personatges, on es mostra tot sense que es vegi res.

Oportunitat de lluïment per a

Tim Roth, aquesta interpretació podria valdre-li una nominació de l'Acadèmia. Recordarem que ja va estar nominat com a actor secundari pel seu retorçat paper de fill bastard d'un noble anglès a "Rob Roy". Tim Roth compo­sa un dels caràcters més inquie­tants, la seva especialitat, que s'han vist darrerament. Al seu costat, Hannibal Lecter ("El si­lenci dels anye l l s "" ) resulta transparent.

Rooker i Penn no es queden pas enrere. Rooker està magní­fic mostrant l'evolució i la ten­sió del seu personatge.

El joc de manipulació, de secrets i mentides, està servit en una pel·lícula destacable també pel seu t r a c t a m e n t v i s u a l , p le d 'ombres i de foscor.

Crítica d'art

Facilitat pictòrica TATIANA BLANOUÉ

Autor: Raimon Sunyer Obra: Olis lloc: Galeria Rusinol Dates: del 13 alj25 de novembre

S e m b l a m e n t i d a c o m , d e sobte , el real isme comença a tenir un p ro tagon isme força important en una societat far­ta de t an ta rea l i ta t . És evi­dent , però, que no és aques t rea l i sme al q u e jo em refe­reixo; què millor que un rea­l isme pictòric per c o m b a t r e una realitat com la que la nos­tra societat es troba. Una nova realitat, un nou realisme, una nova express ivi ta t pictòrica. Un saber expressar -se p las­mant records, imatges clares i consices, de ixan t de banda el que destorba, el que no in­teressa, en definit iva un nou realisme fet a mida.

Això és, al meu parer, saber trobar-se un mateix, saber re­alment el que vols expressar i com ho vols fer. És en Sunyer un gran dibuixant, un gran pin­tor, però per sobre de tot un gran comunicador, un comuni-cador silenciós però penetrant. Són les seves peces esquetxos d ' imatges , "pinzel lades" , so­bre una tela. Veladures subtils, llum precisa en ambients to­talment aconseguits, colors cà­lids, relaxants, reals. Temàtica actual d 'un pintor jove, vista a diferents llocs, des de diferents punts de vista, en espais ur­bans, en paisatges que supo­sem familiars o no. Sempre si­lenciós, sempre observador. És el llenguatge d 'en Sunyer un llenguatge objectiu, direc­te però personal per a cada es­pectador, modern sense arribar a la contemporaneïtat , actual i alhora conservador.

H S íCANIONS Divendres, 21 de novembre de 1997 Cultura 45

S f t M T C U G A T mej&SJOïMao « C I M E S A

SartOtígüM &w&«MÉPr «^^«uHujibff; S M É Ç ^ s a ' lÉrt&flséffljjfí Í . ,, 4,20, mtmíim':' SantCugSS 5j>ssïS - ' ; . ' . ' 4.20, «25,8.30, m »

SantOugrt'*' Dafft&yíwX» 4.10,&;10$.t$,18.4$: ' S e s s i o n s s o l f e s «1 e d i s s a b t e

So»Cwjaí2 IfeftfcÉiaMÍy 0030

8aBt€ugar3 Spasiws S0.4S

SaHt<&gat4 Oeotoïlwa 08,46 • y e L M 0

$.00,7.45,10.40

¥88!K>2 LaTe^eotóÓ'NeJi .' • < > - 5.1$, S.OO,10-45

Vfcttï» d Excftsodíflè^wí» ." {JMtS&mMM t

mta* te&fl# •, 4m&m$3CM8$r;

l w $ Tt»Mtw»«¥ 4.80, 8 ,1&m 1030 ,s%h»e latw<íacfe9|flj^««B%í 4tn& i$ , t£& i§& i

M*w7 epete^ea*? ^ " 1 > W ^ » « Í YetaoS Sftwri 1 ^ 8 3 8 » 44& m5S

YdrnoS LaCoflfidwsciat ^a f lMB f t .m»

ftttóPate»

R U B Í

mfií^mcs ï&ÉÏPStaí» {rt&Oot ' *&&&&& mae íWsP^ace ffedaqtwpWfcf * i 9 f i $ , m i w ÏWJÉPÍ&C* Swaw» , • *MttMttut,im ïSAifyace

S e s s i o n s g o l f e s d o d i s s a b t e

fy^Fstaee M < • *

fy^Fstaee Osr^arara^* fttóPatece fcfcOut ' - f .flft»,:.

fxJfefftftN» -. -

RtfeílSíite»* Sptm ;,;í -. '#if:':'.*'.'.';.. SubÉïyaosS fynytprí^ > ' f i t fÉb'?' ' 4 1

Ctee»t

S A R A O E L · l

dwarf MM>gdat#f!t:8)ajwp%>

Cteeart l3s6flN§E^-fiPPÍHl * . ; mmmimi

Cwéaii n»Mi*)(«r ' -mm-m^* :•

CSEBSÍMIBS ; ***.<£*„-, 4m«m8,ía,m3o

*wnK£Ri t fc«|£«ÍÉ^»5fc

s$«$ -" 4,10, $20 8JÍ5,10,50

f^sbte - £«*RÍ<fcHK»tíÍ>8j$ i t o , « a ^ w S A B S S £ U

MtiiçiafsEix Macià Horaris sefiseítótfminar

Bütíacíè SpswB

SsWteià Laco^fadóft

Sxfrtjeíè Utenl<stae0'N<#

S*M«sfà £xcè«)tte«t»p^e

SécMaeià *a Ui ,4 SécMaeià Spacücadcr

SxitocJè Uc&fdtttéísi -

BxMactà taboítedasiimí^fait^o

SétMaeS fe&Qet

Sxlíatóè U»fc*l*iiït£

Kwsaal

C E R D A N Y O U

Oofi^atíón ^ m < « ' IhelíÉíwspfiy 4,55>fc4S,<W5,.m$0

Nida*?* portar 4.50,665.8,5^1058

PeftiitaDütaaga JMJO.7iO.taaB ,

£s««$o&«$jiptg« 439,6.30,0.30,10415

Spsjificatla 4m.sBaso.tu» , taí»da<teBSiti||ofaB%t 431,8.36, 8.40,10.45

JPef^aJoiitos^f -435*68, &4S,í0s»,

UteNmteOlN* AMm $-40 1100.

te*Oat ' s&iAmy%&,®®>

* SpOKR 4.46^,8.30,10.40 *

Prtrtópai

T E R R A S S A

Ww^l^dtÉWft in*

Pttoelpaí Tt» l«rB!x%

8* i* i l -

8* i* i l

»«B#È* - 1 * t«*»S*·0*jel ; - * ' .

feff^St %«NR • - " s *

veuen involucrats una misteriosa prostituta (Kim Basinger) i un periodista sense escruplos (De Vit-to). Un clàssic del cine ne­gre que tracta la oposició entre el glamour de Los Angeles dels anys 50 i la seva ambigüetat moral.

LA TENINET O'NEIL

Direcció: Ridley Scott Intèrprets: Demi Moore, Viggo Mortensen, Anne Brancroft. Sales: Yelmo Sant Cugat, Rambla (Terrassa), Kur-saal, Eix Macià, Cineart (Sabadell), Rubí Palace. La tinent O'Neil és la primera dona acceptada en les exigents proves d'accès al Navy SEAL. La majoria dels aspirants masculins han estat de-sestimats, fet que obliga O'Neil a lluitar contra la pressió dels seus com­panys i certs sectors po­lítics.

DURANGO

Intèrprets: Russel Crowe, Guy Pierce, Kim Basinger,

Direcció: Curtis Hanson Danny de Vito.

Sales: Rubí Palace, Yelmo, La rivalitat entre dos de-Sabadell (Eix Macià), Cer- tectius en la investigació danyola. d 'un assassinat, on es

Director: Alex de la Iglesia. Intèrprets: Javier Bardem, Rosie Pérez, Santiago Se­gura, J. Mandolfini. Sales: Kursaal, Eix Macià, Pricipal (Terrassa), Prin­cipal (Sabadell). Romeo Dolorosa, un ban­doler encantador i Perdita Durango, la dona més do­lenta de la frontera, són una parella unida per un únic motiu: gaudir de la vida fis a les últimes con­

seqüències. El passat bèlic de Romeo a Beirut i l'en­frontament amb el seu cosí Reggie aporten la clau per entendre aquest film. Qui és ven a una nova cultura' o qui s'enfronta a la lluita per defensar la seva iden­titat fins a la mort.

THE F U U MOMTV

Director: Peter Cattaneo Actors: Robert Carlyle, Tom Wilkinson Gran Bretanya Sales: Sant Cugat, Yelmo-Sant Cugat, Kursaal, Ci­neart, Eix Macià, Prrinci-pal (Terrassa). Un grup de sis homes es troba a la cua de l'atur i veuen anuncis de nois que fan Striptease. Tots es plantegen seguir el camí de l'anunci. Però les ca­racterístiques físiques no són ben bé les mateixes del atractius nois de l'a­nunci. Amb la nova feina els sis homes viuran situa­cions molt curioses

PERStCMIENDO * JUMT

Director: Kevin Smith Intèrprets: Ben Affleck, Joey Lauren, Jason Lee. Sales: Sabadell.Rubí Pala­ce, Eix Macià, Kursaal La profunda amistat entre Holden y Banky trontolla quan Holden coneix una artista de còmics. Sorgei­xen problemes d'identi­tat sexual entre els prota­gonistes. Aquesta no serà un situació fàcil d'accep­tar per cap d'ells.

3 S/TNT CUGAT E S T R E N A E S T R E N A

K e v i í i i C

f'ílüíCrlíJl

Indcííiiiik

lOcSíJ ¥ ^ K B

:

ei í i J

SALA 1: 4,00 - 6,10 - 8,30 - 10,40 GOLFA 0,45 13 ANYS

SALA 4: 4,10 - 6,10 - 8,15 - 10,45 GOLFA 0,45 13 ANYS

Tots els Dissabtes SESSIONS «GOLFES»

S E T M A N A

SALA 3: 4,20 - 6,25 - 8,30 - 10,30 GOLFA 0,45 13 ANYS

maa) 7 a S E T M A N A

lïïrmuMmmMmtilmiï iütallsiliir

Sis inert ta Í&HÍJIB.

SALA 2: 4,20 - 6,20 - 8,20 - 10,30 GOLFA 0,45 13 ANYS

Dissabte dia 22 a les 0,45 "golfa" en V.O.: LOS DEMONIOS DE LA NOCHE// Dissabte dia 29 "golfa" en V.O.: IT'S MY PARTY

ffhramotint/VNNB&L Pàrking

2h, gratis Dimecres dia Carnet d'estudiant Carnet més Accessos de {'espectador universitari grans 65 anys minusvàlids

Venda anticipada ThpSnack

Pagament amb Venda per targeta crèdit t e l 589 09 41

46 Cultura U S /CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1997

La Ràdio

De dilluns a divendres

• D e 7 h a 8 El despertador Salva Vallvé • De X h a 9.30 Primera Plana

Jofre l·lombart i Geni Lo­zano

• l k ' i . 3 0 h a 10 Sant Cugat es mon

Maribel (layuelas.

• De 10 a 12. 45 l.a revista

Vanessa Ra|a i Lluís (íui-Icra • De 12..S0 1) a 15 Amb molt de i:/tst

l'ep manes.

• De 15 h a 15.50 Sant Cugat aini:

/.' informatiu

Josep \ 1 . Miró.

• D e 15.5(1 h a 14

Sant Cugat es mon f repet i ­

c ió )

• De 14 h .i 1,S Vol de tarda

Josep M. Noguera

• De IS h a 20 Al Lloro

S a b a Val lvé

• De 20 ha 20.5.5 ['esportiu

(larnie Reverte • De 20.55 h LI 21 Dilluns: Ciutadans de Sant Cugat Dimarts: Dones Dimecres: Consum ecològic [Dijous: Psicologia Divendres: Didascàlia

• De 21 h a 25 Cau de Llops Esteve Llop • De 23 h a 0. de dilluns a dijous Pasta Fullada • Els divendres de 23 a 24 Vallès sense Fronteres • De 0 h a 7 Música al teu costat

• De 22 h a 8 matí: Música al teu costat

• Santa Flora

• De 8 h a 9 Dia del Senyor. Retrasmissió de la Missa del dissabte des del Mo­nestir.

P r èd i ca de l ' E s g l é s i a Evangèlica • De 9 h a 9.50 El racó de la poesia Joana Francesca Garcia • De 9.30 h a 10 Esport en marxa (larme Reverte. • De 10 h a 11 Xostra Dansa Joan F à b r e g a s i P e r e Pallissa. • De 11 ha 12 La sarsuela

Joan F à b r e g a s i P e r e Pallissa. • De l2h l5 .5( ) Roda d' amics

Pere Pallissa • De 15.50 a 14 Esport en Marxa 2 edició • De 14 a 15 Tal com érem Josep Maria Ah ira • De 1.5 a 19 Vol de tarda Caps de setmana

David Villena. • D e 19 a 21 Buc d'assaig Carles Roca. • D'Esport amb marxa 3 edició • De 22 h a 7 Música al teu costat

Santoral

• Presentació de Nostra. Senyora

Santa Cecília i 23

• Sant Maurici Dimecres 26 • Sant Lleonard Dijous 27

• Nostra Senyora de la Medalla Miraculosa Divendres 28 • Sant Eustaqui

21 niVENDRKS

A r t s e s c è n i q u e s

• "Strastnaia. música rus­sa i bú lgara" . Di recc ió escèn ica de Pep Bou i Ariel García Valdés. Au­ditori del ( 'entre Cultu­ral. 22.00 h. Org: Centre Cultural.

• "La Nit dels Cantau-tors: Pau Riba". Casa de C u l t u r a . 22.50 h. Org: Ajuntament de Sant Cu­gat del Vallès.

• Concert de Santa Ceci-lia, a càrrec d'ex-alumnes del Conse rva to r i . Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels. 19.30 h. Org: Conservatori, de Música.

22

• Sant Climent

DISSABTE

E s p e c t a c l e s i n f a n t i l s

•Contes del Japó. Biblio­teca del Centenari. 12.00 h.Org: Biblioteca del Cen­tre Cultural.

M ú s i c a i r e c i t a l s

Entrega dels Premis Santcugatencs de l'any 96 Aquest diumenge es realitzarà la entrega del Premis Santcugatencs de l'any 96.

L acte es farà al Teatre Auditori del Centre Cultural ales 19 h. La cerimònia d'en-

trega dels 10 premis i el guardó especial a tota una trajectòria arriba aquest any

a la seva onzena edició. Aquests premis són un reconeixement públic a la tas­

ca de persones o entitats de Sant Cugat. Els premiats rebran la reproducció en

argent de la figura del gall del monestir de Sant Cugat, obra de l'artista local Jo­

sep M. Sancho. L acte està organitzat per l'Associació d'Amics de la Ràdio i comp­

ta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat, el Centre Cultural, Rà­

dio Sant Cugat (fundadora d'aquests premis), el setmanari informatiu "Els 4

Cantons" i el "Tot Sant Cugat", junt amb el patrocini de Cinemes Sant Cugat.

•Concert de Santa Cecília: poesia, cant, piano, violon­cel, ...Casal de Cultura de Valldoreix. 17.00 h. Org: EMD Valldoreix.

• Trobades de música simfònica de Sant Cugat del Vallès. Escola Municipal de Música "Victòria dels Àn­gels". Org: Associació Or­questra de Sant Cugat.

•Ballada amb la Cobla Laietana. 12.00 h. PI. Es­tació de La Floresta. Org: Agrupació Sardanista de la Floresta.

A c t i v i t a t s d e n a t u r a

•Matinal al Montseny. Trobada a la PI. Monestir. 07:30 h. Org: Club Mun­tanyenc.

DIMARTS

DIUMENGE

S a r d a n e s

C i n e m a

•"La mujer del predica­

dor". Centre Cívic de Ics Planes: Espai Jove. 18:30 h. Org: A.M.L'Esclop.

C o n f e r ò n c i e s

• "Els inicis de la meca­nització: Anglaterra i Ca­talunya"; a càrrec de Domènec Miquel, histo­riador. Centre Borja. 20:00 h. Org: Centre Borja.

C u l t u r a i s o c i e t a t

•"Alexandre Galí", a cà­rrec de Jordi Galí i He­rrera, historiador. Arxiu Nacional de Catalunya. 19:00 h. Org: Arxiu Na­cional de Catalunya.

• D e 8 h a 10 Hem d'anar me's lluny Joan Vallvé • De 10 ha 11 L'estrena: el món del cinema • De 11 h a 12 Tttamtamt Roc Fages i Oriol Vidal • De I 2 h a l 3 Bon Rotllo Raquel Iniesta • De 13 h a 14 Avant Matx (larme Reverte • 1 4 h a l 5 Vallès senseFronteres (repe­tició) • De 15 a 19 Vol de Tarda cap de set­mana David Villena • D e 19 a 22 Súper DJ Xavi Montero

HORARI AUTOBUSOS

T tÍNtA 1 . SANT CÜSíKrrMlBA-SOt-WAS JANER

Sortidesastos Mat Janer. - $ M feiner*. 1 a sortida: 06.00h-07.00h-0a00h \* WftlteftS*) pur* fins a les 22.00h. t'Oftim servei finalitza et seu recorregut a reetac#d*É&©>*Sant Cugat -OtoalM» Ifeetkw. lasortfda: 07.00M».Wvm<Si*IWÍW8»er5 punt fins a tes 22.00h. l'úWm servei Analitza el seu recorregut a l'estació de F.fcC. de Sant Cagat.

Sottieto de* fe PAvtno^ Alfons Safe. -««f<irHK*.1asorti<te:06.4r*-a7.40hiate« L'Isern servei finalitza et seu recorregut a l'estacio de W&& Set* Cugat -Otssabtes i festius. 1a sortida: 07.40ri-08.40h i ate4CM»W3Ís»cada horafínsales 21.40h. L'últim servei finalitza et seu recorregut a hrtat i»4|R$£.d·aw*Cugat

Recorregut Mas Janer, Estació Mim-sot, P Í ^ C ^ ' Ç * * * » , Estació SL Cugat, Mercat Torreblanca, CAP. Alfons Sala, Can Cadena, E s f a t W l j y ^ M j » «ftMf.

V tfmz. NUCU URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Oiesfeiners. 1a sortida: 06.16h-O6.46h i ats 16Í 46n*wtsde cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09 46b i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Boftklesdee de Sant Francesc. -Oes feiners. la sortida: 0&23MD6.53H i als 23153 minuts dècada hora fins a (es 2£23h. •Dissabtes i festius. 1 a sortida: 39.23h-09.53h i als 23153 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides de* de P£etació FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: Q6.Q5h-06.35rt i ais 05135 minuts de cada hora fins a tes 22.35h. -Dissabtes i festius, ta sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 nwiu& d» cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Saní Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Ce* Mercat Jorraolar^ Monest* Esfac» FGC. Colomer, Sant Domènec.

• UNIA 3, SANT CUOAT-IA RORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colom. ^5tof«ne«^1asc)rt<fe:05'45hQymatíícaa^nc«*fflll|t1 -Dissabtes i «estiu». 1a sortida: QJMSh del matiioadafloral* Sortides des de l'Estació. -«esfe*iers.ta$ortkte:06.35htelmatítra& -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del rna«Í< í8t í» ÍKra í^ í r f »Je82*3Si

«ocorregut F Colom, la Ftoresta, Plaça Ceflfre,. Mova^CmM^k^M^^^m Centre, La Floresta, E Colom. • • " ,

«tiMÉMAAAMnàftH A^tÉÉl iÀ t iüa i

T A 3. SANT CUGAT-RUa-TERRASSA

-Oies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25ri i ate2Snilr^sde<adaÍ¥«fi|«J»*J©^5tt -Dissabtes I festius. 1a sortida: 06.25h I als2Sfrimíso1ecedah«a^:<|lB»22^l1. -Scrtiotoaddidonats a Terrassa: 06.55h.07.55hi 1156rfcf|eftt««) -'

a.—miUiUHimfliiuniMin mm • • MIIIMMMIÍMIIII.IIII | > | | | | | | | 1 | | 1 M M | | | ^ | | | | | | | | | | | | | M ^ ^

• A3,SANTCUGAT>BA«CEtONA

-Dies feiners. 1asortida: 05.15-05.40 i als 40 mkiuts *ca^hora«f»i Íw22.1l )h. -Otssabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10b i ats 10 minute de cada nora fins a les 22.1 Oh.

| -DbmengesÍfestius.1asc<tida:G7.l0hia1s1Sj?i^ i -Sortides «Jdfcioiatea Cerdanyola: 22.40h 123.00b {ter«s).23.0»i<dissabtes i festius}.

*A3.ÍA8CELONA-SANTCyG*r

- « e s feiners, lasortfda: 06.451 als 15 i45<nlnto$<fecadahotiaÍisa)es2l45ru -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 • als 46 minuts de cada fura fins a les 21.45». -Diumenges i fesfius.1 a sortida: 06.45h i ats 46 rairtafs de cada hom fins ales 21.45h. -Sortides addicionat» aCerdanyota: 22.15b (feiners).

H f 5 4 G W r o N 5 Divendres, 21 de novembre de 1997 Cultura 47

TELÈFONS DWERES ENTITATS

Ajuntament

Bombers BeHaterra 692S&8Q

Botnbers Generalitat oes Bomtrereftutó-SaRt Cugat 6998080

CAP 58911»

CAP urgències 569445$

Casa de Cultura 5891382

Centre Social í Sanitari LF '589 78 00

Casal VaBdoreíx 674 4599

Catalana de Gss 7252944

Centre Ctóc la flofesta 5690847

Car*» CWc tes Planes 6755105

Casal Cultural Mira-sol 5892916

OMme$$t&igtt{R«m) 5890**1

Consus 6T47696

f>*aftoj8,SsRtÇuBaï «*mw CMuRajaVMdO«K «7424»

Dispensari t a Floresta «74761$

E i * Uut*àpttDesx*r*tm. mzm ENHERRUN 6891892

FECSA (atencfó al tíent! »D7ï73?3

fECSAiavanss} 900747474

me «74*934

Funerària 589 55»

atMlMlra-soI) 674 23 79

mtf& 5SR1155

1&$A 4746698

Oflcm Muntopai Ufioreaü 58» «8 47

Parrixpa Si Pare Octawà 674 «63

Parròquia Les Planes 2D47S03

Parrtquls VaBdoreíx 6740588

PferJnaMur^VíalkiOKW 67540SS

CyerpoNacfemddePQlici» «747658

Urgències 091

PolrjaMwj(apatiPTa.C1y8 092

Mltòr^ítoWofea) 308795125 M S I É 67425T0

6747612 easBitfAvtsSC 5891638 674 0645

8740997 LlarrJ'AvfeParrèquta $8905% f&Otç:Serfet Te&ort: 874 23 7?

Ràdio Ta» 569442; CtobMuntanyenc 6745396 Dimecres 26

Repsot-Buta 6741580 Gorg de la Unió 6741006 Teixidó

Sant Cugat Comerç 6740322 6752652

SAUR (Aigües} 5890021 1bl$*r4Cyg*l 8748661 67477 49

8741111 &Brj>Sup.trmigrafife 8749314 ffefarç: Isern. TetèforE 67418S3

9743a 71

AWÍWM****

AWVBrgeCatrselíira-sol 67416-83 i J ' • * " " • " * '

tm&rttimm** 8747199

JWPPtW\a»wte 374219?:

mniiniiiini.iiiiiiiiiiiiii. nu •*• • ' " f -

A * P P W C t t M » j 6 m «74S04&

Aftprop.iV»1fe»L»F)oresta 6 » 2989 I I L JJIIH m i mm i nup i i i - iH -n - i i trim—-miTfi A " *

M V V W » » l » a 9 t U 6 t t 9*45129

AttCüaswrictera 2814367 ittiutttnmiimnWftíWV m i i i i f l i i vmm lannii

m -4/ïfri^bti*jÉtfhAA vn f f i rS l fMKf f

n KIIJI. ._.

H0M«*#£aMi»*g 56*1*13 • rt» m »

a3**Jt»B»Dfe 28S4W L. . -Tu •·LrrïiL·mmj^ïïii]['ir"rJ^rrirJiJ-J-JwjJ^-^-JL·l··

TeL&f&paat t t 4144646 ^M»igwon*t , jmlWHmi i r j^ lM"»"""»mM"^^»" l "»"»»l ' " r

Mwttm&Cmtm* Í942247 l n i lllffl I

informadóFWt 31*8750

om 569 $168 Mofàtímitmm 5691668 PHQWUBA 5691732

6755959

EMD Valldoreix CASAL DE

CULTURA DE

VALLDOREIX TALLERS AL CASAL

Octubre - Novembre - Desembre PLACES LIMITADES

• Tallers i Artesania per a adults

• Dibuix i Pintura per a joves i adults

• Teatre per a nens i joves • Punt» Taller de plàstica • Dansa • Estampat de teles • Joieria a la cera perduda • Gimjazz

•VITRALLS (Últimes places) • Informació i inscripcions: De dimarts a divendres, d ' 1 1 a 1 3 i d e 1 7 a 1 9 h .

Tel. i fax 589 82 69

(Casal de Cultura

de Valldoreix).

CASALS D ESPLAI DE NADAL al Casal de Cultura de Valldoreix. PLACES LIMITADES

Edats: de 3 a 12 anys. Dates: 22, 23, 24, 29, 30 i 31 de desembre, 97 i 2, 5 i 7 de gener 98. Informació I Inscripció: Casal de Cultura Valldoreix, tel. 589 82 69. Antics usuaris: Del 25 de novembre al 5 desembre. Nous usuaris: Del 6 al 17 de desembre. Organitza: Ass. Monitors La Cua. Col·labora: EMD de Valldoreix.

18è C O N C E R T DE STA. CECÍLIA Dissabte 22 de novembre, a les 17 h. Al Casal de Cultura de Valldoreix. Organitza: Isabel Castells Col·labora: EMD Valldoreix EXHIBICIÓ MINI-TENNIS Diumenge 23 de novembre, de 10.30 a 13 h. A la plaça de Cultura de Valldoreix Organitza: IClub Esportiu Valldoreix

•"La guerra civil a Sant Cugat (1936-1939), acàrrec de José F. Mota. Club Muntanyenc. 20:00 h. Org: Club Muntanyenc, Grup d'Estudis Locals.

27 DIJOUS

Cinema

• El cinema d'abans: pel·lícula en blanc i negre. Espai Jove de la Casa de Cultura. 21:30 h. Org: Factor Jove.

C o n f e r è n c i e s

• "La dieta del diabètic", a cà­rrec de Carme Guillamon, die-tista de l'hospital de Terrassa. C/Martín Díez, 7, lr. Terrassa. 19:00 h. Org: Associació de Diabètics del Vallès.

28 DIVENDRES

Música

• Circuit musical del Vallès Oc­cidental. Connexió v.o. 97. Ac­tuació del grup "Mexican Frog" i "Acrílic". Casa de Cultura.

22:30 h.. Org: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

• Audició extraordinària de la soprano M \ Teresa Garrigosa. Escola Montserrat Calduch. 21.30 h. Org: Escola M. Calduch

• V PREMI GAUSAC DE RECER­

CA bases a la Casa de Cultura . Org: Grup d'Estudis Locals.

• 11 MOSTRA D'ART CONTEMPO­

RANI CATALÀ Bases a Canals Ga­leria D'art i a la Casa de Cultura

Exposicions

PINTURA I DIBUIXOS

• Estudi Ferran Martí: Exposi­ció Els dibuixos de Pep Blanes . Carrer Gorina, 8. Feiners, de 7 a 9 del vespre i festius d' 11.30 a 14.30.

• Sala Rusinol: Exposició de Pintura, olis. Raimon Sunyer. Del 13 daj 25 de novembre.

• Com Peix a l'aigua Exposició de pintura de Roser Baliarda. Escola Municipal d'Arts Plàsti­ques (Casa Mònaco)

• "1.967-1.997, una pràctica ar­

tística". Exposició de pintura de Jordi Traperho. Casa de Cultu­ra. Del 21 de novembre al 14 de desembre.

• .Gómez-Gamez. A Canals Ga­leria d'Art del dia 4 al 30 de No­vembre

Fotografia

•A Zoom, Centre de la imatge, exposició de fotografies. Perso­natges.

•Fotografies: De Montserrat a l'Himàlaia, fotografies de Carles Olivella, a la Casa de Cultura

•Exposició documental: Un crit contra la intolerància A la Casa de Cultura.

• Exposició del concurs de Na­dales Mans Unides, a la Casa de Cultura

• Exposició del concurs de la secció de Muntanya del CMSC Aula Cultural del Club Munta­nyenc

vembre del9a21h ala Casa de Cultura. Org Club Muntanyenc

Cursos diversos

•Taller de Plàstica per a nens i nenes de 6 a 15 anys. Telèfon: 589 13 82.

•Cursos de Català per a adults. Informació al 010.

•Curs d'àrab clàssic per a tot­hom. Matrícula oberta a la Casa de Cultura. Tot els dissabtes de 10 a 14 h.Tel informació, Fadel Ilyas 371 02 24

•Cursos de L'espai Jove. Infor­mació a la Casa de Cultura

•Curs de dansa àrab per a do­nes. Informació a la Casa de Cultura.

• Fira de material d'esquí i de muntanya usat. Recollida del material del 17 al 21 de No­

ta Ihtfé S—ta—ataaca

• Tallers de creació literària per a joves i adults. Dijous tarda in­formació a la Unió o al tel 674 94 35 i 675 20 57

• Tallers de Guió de cinema i televisió. Dimarts tarda, es fa un curs per a adults i un altre

per a joves Prof Isabel Sàez. Informació a la Unió i als tel 674 94 35 i al 675 20 57

• Secció de música: Classes de diferents instruments per a jo­ves i adults. Informació a la se­cretaria de la Unió.

MMmmmm

•Exposició d'arts plàstiques. Col·lectiva FIRART. Del 16 al 25 de novembre. De 18 a 20 h. Inf. telèfon 674 60 28.

Maatsarra Calduch, Escala 4a

• Ensenyament de música Clàssica, Jazz, dansa catalana, mim i classes de manteniment i de relaxació. Nens i adults. Informació al tel 589 43 20

Car lafantll I JawaaM Saat C—at

• Carrer Orient 56 matí 10 a 13, tarda 1 7 a l 9 h

Carai « T T * M'mr

• Tothom pot formar part d'a­questa coral. Assaja dimecres i divendres, de 2/4 de 10 a 11 de la nit, Casa de Cultura. In­formació: 674 24 20.

48

EU34CAMÜNS Divendres, 21 de novembre de IW1

Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

GKNI LOZANO

Senzilla, decidida però sobretot convençuda, Maria Àngels Hu­guet dedica tot el seu temps a exercir el seu càrrec de delegada comarcal de Mans Unides a l'Ar­xiprestat de Sant Cugat. La seva tasca no és un deute per a ella, sinó un deure que tenim tots amb la resta del món.

- (-«un va néixer Mans l nides a Sant (amat?

-"Jo Formava part tic la parròquia lles de l'any 1970, i pocs anys des­prés, mossèn Juli em va demanar si volia participar en una col·lecta a Sant Cugat per a la campanya de Mans Unides contra la fam. Gairebé no sabia què era, però de seguida vaig pensar que no podia dir que no. De mica en mica vaig anar llegint coses sobre Mans Uni­des, coneixent gent... i des d'a­leshores m'hi dedico."

- El projecte d'enguany l'­heu destinat a les dones de l'India. Per què?

- "Si promociones les dones, a la vegada estàs promocionant tota la Família. Allà les dones tenen mol­tes ganes d'aprendre i de sortir de la marginació que encara pateixen, tot i que la constitució reconegui la igualtat de drets. La coordinadora estatal de serveis socials del país, Tassos, ens va demanar el nostre ajut. Allà tenen moltes idees, però els Falten els diners. El projecte pretén conscienciar 3.000 dones amb l'objectin de transformar-les en el motor de tota la comunitat.".

- El poble de Sant Cugat és solidari?

- "La prova més clara que de­mostra que sí és la relació que mantenen les entitats de la ciu­tat. Sant (Jugat té una riquesa molt gran, que són les entitats. Només cal passejar-se per la Festa de Tar­dor per comprovar-ho. Hi ha una xarxa d'associacionisme molt im­portant, i això mou una gran quan­titat de gent, on tothom ajuda tot­hom. Gràcies a Mans Unides, per exemple, he conegut un munt de gent, m'he enriquit moltíssini.

M. ÀNGELS HUGUET. Delegada Mans Unides

"Hem d'anar cap a un intercanvi de comerç just"

".SV tots som germans hem d'iissiimir la respemsabiïttat (Tajudar-nos." Foto: A.lí.

verns; és una tasca molt petita, però de mica en mica Ics institucions se senten interpel·lades, perquè la gent s'adona de què passa. De to­tes maneres, el Fet de saber que la responsabilitat final és dels governs no treu la necessitat d'ajudar qui

tens al costat. Es trac­ta d'ajudar i alhora canviar la mentalitat de la gent, i crec que

es demostra amb s'ha avançat moltís-

Són la gent treballadora de Sant Cuga, que els dic jo, la gent que participa, que s'interessa pels pro­blemes de la ciutat. - Eins a quin punt és positiva la

tasca que fan les ()NG? - "Ara s'han posat de moda i

han crescut com a bolets, tan aviat neixen com de­sapareixen. Però n 'h i ha q u e Fa molts anys que Funcionen, com M a n s U n i d e s ,

Ajuda en Acció, Intermón... o d'altres, com la co­missió pel 0,7%, que no Fa tant que van sorgir però que també rutllen bé. Les ON'G tenen un valor important de denúncia so­cial. Gràcies a elles la gent sap q u è passa a mol ts llocs q u e abans ni coneixien. "

- Existeix el risc que les insti­tucions se'n rentin les mans, amb rargunient que ja existeix qui vetlla per la solidaritat? - "El que realment cal canviar

són Ics estructures, i és evident que nosaltres només estem tapant Forats. 1 ,es ONG ja treballen per denunciar el que no Fan els go-

La solidaritat a Sant Cugat

l'ajut entre entitats s1™' Si alguna vegada s ' a c o n s e g u e i x la cessió del 0 ,7% per

part dels estats, aleshores, què? - "D'entrada, cal recordar que

quan es van Fer totes les manifes-tacions reivindicant el 0,7%, tot­hom s'hi va comprometre, però després la gran majoria s'ha Fet en­rere. Però si algun dia s'aconseguís, crec que s'hauria d'anar a més, per­què no es tracta només d'això. El lema d'enguany de Mans Unides resumeix prou bé el que vull dir: Inverteix en justícia i guanya en soli­daritat. és a dir. hem d'anar cap a un intercanvi de comerç just. Els paï­sos rics marquen les seves pautes als països pobres, comprant els pro­ductes a preus molt inferiors dels

normals, a través d'empreses que exploten, amb el treball dels in-Fants, per exemple. Tot això és el que cal canviar, perquè hi ha mit­jans per Fer-ho."

- On està la diferència entre ca­ritat i solidaritat? - "La caritat vol dir amor als al­

tres. Si és veritat que tots som germans i fills del mateix Déu, és necessària la caritat. Aquesta caritat, aquest amor, es demostra a través de la solidaritat, que sig­nifica estar amb els altres, donar-los suport. Estar amb qui pateix, amb cjui necessita d'algú."

- Un dels problemes més grans del Tercer Món és la superpo­blació. Què en penses de les ini­ciatives que promouen la cons­cienciació sobre control de la natalitat en aquests països? - "Com a associació confessio-

nal, Mans Unides dóna suport al magisteri de l'Església. Tot i així, des del Tercer Món mai ens han arribat peticions d'ajuda per qües­tions com aquestes. Personalment no crec que la solució al proble­ma de la pobresa estigui directa­ment relacionada amb el control de la natalitat. És evident, però, que quan una Família no pot edu­car els seus fills ha de controlar la natalitat. El més important és in­formar la gent perquè cadascú as­sumeixi la seva responsabilitat. Si la gent disposa dels mitjans i l'e­ducació necessària, ja prendrà una postura. Al Tercer Món els man­ca això, el coneixement de les pos-siblitats que tenen de control de la natalitat... i això és el que els hem d'oferir, una educació i una informació perquè ells decideixin, sense imposar-los res".

- Per què has dedicat mitja vida a la solidaritat? - "Des de sempre he estat vin­

culada a la parròquia, m'he edu­cat en un col·legi religiós, he tin­gut unes creences que m'han dut a dedicar-me a la solidaritat. Si no portes les creences a la pràc­tica. llavors no són creences . Creure realment que tots som germans vol dir assumir la res­ponsabilitat d'ajudar-nos."

Humanitats RAMON VILLÓ

La Paideia va ser l'escenari cl 13 de novembre passat de la pre­sentació del llibre l/i•tolerànciaiels seus límits, un assaig de l'escriptor Jordi Llimona que, tal com el vi-cepresident de Justícia i Pau. Ar-cadi Oliveres, va dir durant Tac­te , r e p r e s e n t a una lliçó d 'humanisme i un bri d'espe­rança en el difícil camí de la com­prensió i el respecte. Pocs dies després, el mateix Oliveres pre­sentava el llibre que cada any edita la U N E S C O , l'estat del món, i feia referència al 40è ani­versari, l'any vinent, de la De­claració Universal dels Drets Hu­mans , que el 1948 va signar l'Assemblea General de l'ONU.

No vull repetir -per molta falta que faci- tot allò que s'hauria d'haver assolit en aquests qua­ranta anys, i senzillament s'ha ob­viat per qüestions polítiques i. so­bretot, econòmiques. De fet. no caldria viatjar gaire (a l'estat es­panyol hi ha actualment 9 milions de gent pobre, per exemple) per adonar-nos que el text de les Na­cions Unides continua sent pa­per mullat a la major part del món. La meva sorpresa i desencís, però, va fins i tot més enllà. En tots aquests anys no s'ha redactat en­cara mai una declaració específi­ca sobre els drets col·lectius de les nacions, les cultures, les llen­gües i la societat, en definitiva. Quin sentit tenen ara els drets in­dividuals, si aquests no es veuen complementats per una llei o un document consensuat, de caràcter internacional, que protegeixi la necessitat de conservar la rique­sa de la pluralitat, la diferència i, per extensió, la història dels po­bles i, per tant, de la gent?

Convindria tenir-ho present, so­bretot tenint en compte els dar­rers esdeveniments, que no dei­xen de sorprendre'm: ha de poder el govern d'un estat teòricament plurinacional proposar un decret (jue pretén homogeneïtzar l'en­senyament deja història en base a la unitat de la una, grandey lilne: Pot un estat retrocedir fins a l'è­poca del Florido Pensil i imposar als llibres de text laseva història? Cada dia que passa tinc més por de llevar-me al matí. Esperarà la ministra de Cultura del Partit Po­pular davant de les escoles amb un fusell a la mà?

sant cugat

_tJi.3>y-s

VENIU AINFORMAR-VOS-ENI OBTINDREU LA TARGETA

DE SOCI GRATUÏTA MtflMWWWW

Millor servei (Cinebank 24 hores) • Major quantitat de novetats • Millors preus • Servei a domicRi oraturt