2

editorial

Progat s una associaci protectora danimals especialitzada en el gat urb. Est inscrita en el Registre de la Generalitat de Catalunya amb el n-mero 20.860. s membre del Consell Municipal de Convivncia, Defensa i Protecci dels Animals de lAjuntament de Barcelona

Progat CatalunyaApartat de correus 19.003 08080 Barcelonawww.progat.catprogat@progat.catTel. 93 446 10 92

Disseny grfic i maquetaci: www.dilogicsl.com

Dipsit legal: 14.521 - 2002

Socis dhonor de Progat

Josep M. Benet i JornetVctor Caparrs

ColitaRegina FarrEnric Larreula

Joan Perucho

Baltasar Porcel

Progat amplia el seu programa formatiu i lofe-reix a tothom que se senti interessat.Formaci dinfants i joves: tallers educatius per aprendre a tractar els animals, respectar el medi ambient i fomentar la convivncia ciutadana, per raonar sobre la tinena responsable i fomentar el respecte per a la resta danimals domstics i lliures...Formaci de Tcnics dajuntaments: tallers per aprendre a resoldre la gesti de les colnies de gats lliures de la poblaci, per aplicar programes de CER amb les entitats protectores locals, per resoldre els conflictes entre els vens partidaris i els detractors de la presencia de colnies de gats lliures...Formaci de gestores de colnies: tallers per aprendre a controlar la natalitat de la colnia, per aprendre com ho fan altres associacions amb ms de 70 anys dexperincia en gats lliures, per aprendre qu s imprescindible per ajudar els gats...Per ms informaci sobre els tallers, periodicitat, llocs a on es realitzen, etc. sisplau envians un correu electrnic a progat@progat.cat.

Tallers Tallers

progatcatalunyaAltre cop el zoo

Altre cop salta a la palestra el zoo de Barcelona per la mala gesti dels animals que alberga, tan dolenta que fins i tot els causa la mor t o desaparicions.

Darrerament ens hem assabentat de la mor t de Pardal, un burro catal, vctima dun empatx que va patir degut a que ning va tenir en compte que els nens i nenes que van par ticipar a la festa Posat la gorra contra el cncer li donarien de menjar fins a rebentar-lo.

Entitats com Depana i Libera denuncien que les obres que es fan de dia i de nit han fet parir algunes femelles abans de cumplir dates, que no se sap qu se nha fet dels gossets de les praderies la privatitzaci de serveis fa que els treballadors que tenen cura de les installacions molestin els animals perqu no saben ni un mnim de maneig i, sembla, no tenen cap protocol.

Les elefantes pateixen ms estrs de lhabitual en ser desper tades per la gent que hi treballa, patint clics constantment

Des de les organitzacions de defensa dels Drets Animals els demanem als responsables on sn els gossets, on s la lleona que falta del seu recinte, per qu van matar la mare lloba que era mossegada per les filles degut a lestrs que pateixen, ens demanem si Barcelona pot seguir supor tant un zoolgic que deixa patir i morir els seus integrants en una ciutat que es declara amiga dels animals.

I ens demanem qu hi dir la ciutadania en quan sassabenti massiva-ment del que passa i qu hi diuen de tot aix els responsables tcnics i poltics del zoo de la ciutat?

Miols nocturns

Algunes persones es queixen que el gat amb el que conviuen, miola de nits. De fet s un problema prou recurrent i, si volem que canvi una de les opcions s optar per un dispensador de menjar automtic, que li permeti servir-se de menjar quan vulgui. Si ens desperta per obtenir menjar, i li donem, el ms lgic s que ens torni a despertar per aconseguir-lo un altre vespre o matinada.

Tamb pot ser que el gat mioli per avorriment. Si detectes que s per aix, pots fer-lo jugar cada vespre, abans de marxar a dormir i deixar-li una joguina, que no faci soroll, amb la que es pugui entretenir si no sha divertit prou.

Recorda que moldejar el comporta-ment dun gat no s una tasca fcil, aix que el millor s que reforcis les conductes positives, i que no funci-ona el cstig fsic, que noms crea resentiment o por en ell, cosa que no s gens interessant ni per tu ni per ell.

3

PROGAT CATALUNYAMEMRIA ACTUACIONS 2014

PROGAT CATALUNYAMEMRIA ACTUACIONS 2014

Les tasques del conjunt de lentitat shan centrat en seguir acomplint i impulsant les seves diverses finalitats:

Fomentar el control de la natalitat de gats lliures i domesticats.

Impulsar la tinena responsable dels animals domesticats i la gesti responsable de les colnies dani-mals lliures.

Fomentar ladopci dels gats i gates que, per algn motiu, no poden seguir vivint com ho havien fet fins ara.

Fomentar leducaci en valors,

Durant el 2014 Progat Catalunya ha seguit treballant a Barcelona, lHos-pitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

El 2014 sha continuat solucionant instncies de les ciutats de Barcelo-na, als districtes dHorta-Guinard, Nou Barris, Sant Mart, lEixample, Sants i Montjuc, on shan esteri-litzat a 1140 gats, de lHospitalet de Llobregat, amb un total de 132 intervencions sobre els gats i de Santa Coloma de Gramenet, on shan realitzat tasques de control a 19 colnies amb total de 160 este-rilitzacions.

Com cada any, les coordinadores de projectes han seguit fent un gran esfor per millorar la gesti de les colnies, introdunt noves pautes per evitar que els gats si-guin molestats o maltractats per vens descontents amb la seva presncia, alhora que simplemen-ten les mesures necessries per tal que els gats no causin molsties, tamb per millorar la vida dels gats que formen les colnies, ajudant a les persones que els alimenten a trobar bons centres veterinaris que puguin tractar les necessitats dels gats lliures de forma que aquests no sestressin i puguin ser retornats al seu hbitat en el temps adequat i amb el tractament imprescindible realitzat

tant dels ciutadans que ara tenen capacitat de decidir amb les seves opcions de tria com dels futurs ciutadans que ara estan estudiant a les escoles i instituts.

Igualment, la tasca de gesti de voluntariat ha impulsat lincrement del nmero de persones que sinvolucren i que participen en lacompliment de totes aquestes finalitats, especialment les de ges-ti responsable de les colnies danimals lliures i les del foment de les adopcions de felins que no poden seguir vivint lliures o que han estat abandonats a les colnies o a les installacions municipals.

Foto

grafi

a: M

ireia

Gar

cia

4

CIUTAT DE BARCELONAEl 2014 sha continuat el projecte de gesti de colnies a Barcelona grcies a la collaboraci dels dis-trictes i de lOficina de Protecci dels Animals, que han seguit formant a les alimentadores de colnies per a capacitar-les com a gestores i les ha dotat dun carnet que les identifica com a tals.

La coordinadora de projectes ha realitzat diferents accions que es deriven del maneig dels gats: cap-tures i trasllats a centres veterinaris,

mediacions, captures dels animals malalts o ferits, resoluci dels pro-blemes de salubritat de lentorn El responsable de les instncies de la ciutat ha resolt, entre daltres ac-tuacions, lestabliment de punts per a controlar els espais dalimentaci dels gats i lacondicionament de lespai pblic per adequar-ho tot a les necessitats dels vens i les admi-nistracions, aix com dels gats i les persones alimentadores.

La coordinadora i altres persones es-

pecialitzades en el treball educatiu, han seguit implementant els progra-mes deducaci en valors als joves i petits, aix sha seguit formant a les noves generacions en valors basats en laltruisme, lempatia, el coneixe-ment cientfic, el pensament crtic i la cultura de la pau, la mediaci i la negociaci davant del conflicte.

Igualment, sha seguit aplicant els programes de CER -Captura, Este-rilitzaci i Retorn- dels gats lliures a la ciutat de Barcelona.

5

El Consorci dEducaci de lAjuntament de Barcelona t signat un conveni de collaboraci amb Progat des del 2006 per resoldre els conflictes relacionats amb gats lliures que viuen als voltants o dins de les escoles. Durant

el 2014 sha seguit actuant en aquelles on sha requerit.

CONSORCI D'EDUCACI DE BARCELONA

Hospitals, cementiris, espais de la Diputaci de Barcelona i espais privats o particulars sn altres indrets que han requerit de lactuaci de lentitat

Un any ms, Progat ha actuat a Santa Coloma de Gramenet sota les indicacions del seu Ajuntament, treballant conjun-tament per gestionar de forma correcta i efectiva les colnies que necessiten ms atenci.

ESPAIS PBLICS I PRIVATS DE BARCELONA

SANTA COLOMA DE GRAMANET

6

Durant lany 2014 shan gestionat gats a un total de 42 colnies. En total shan esterilitzat 113 gats: 51 mas-cles i 62 femelles. Sha practicat, per indicaci veterinria, leutansia a 11 gats i shan practicat captures per cures i ingressos veterinaris a un total de 7 gats que han pogut retornar al seu hbitat o han estat donats en

adopci per consens entre els veterinaris, les gestores de colnies i la coordinadora de projectes.

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

Entre les accions ms destacades podem remarcar les aplicades a Can Buxeras per aplicar la CER a les cotxeres de Transports Metropolitans grcies a les accions dels vens vo-luntaris del barri que van detectar la presncia de gats dins de les seves installacions, la collocaci duna gatera a la canalitzaci dun solar, per a evitar que els gats quedessin atrapats a la mateixa degut a unes obres de millora de lentorn i la col-laboraci amb els responsables de les obres i tamb amb els seus treballadors per evitar que cap gat

pats cap incident durant les obres, la continutat de les tasques de control dins de patis interiors de la ciutat aix com la resoluci de diferents conflictes adoptant diverses mesu-res, com ara la collocaci de teles metlliques per evitar que els gats senfilin o saltin a llocs indesitjats, im-pulsar ls de sensors de moviment per dissuadir els gats de passejar-se per llocs inadequats, etc.

Igualment, shan seguit les tasques dinformaci i control a escoles i instituts per a resoldre correctament

la gesti de les colnies, aix com dins fbriques i empreses, patis de vivendes, edificis ocupats, enderro-caments, parcs i jardins

Des de lany 2005 Progat Catalunya treballa conjuntament amb lAjunta-ment de LHospitalet del Llobregat, capdavanter en la protecci dels animals, per tal dimpulsar el model de colnies controlades de gats lliu-res de la ciutat. Des de llavors shan establert 74 colnies controlades al municipi.

7

CAMPANYES PER FOMENTAR LES FINALITATS DE LENTITAT

FOMENT DE LES ESTERILITZACIONS DE GATS LLIURES I DOMESTICATS

Lany 2014 Progat ha editat quatre butlletins informatius, en paper i en format electrnic, amb continguts que volen reforar la informaci i educaci de les persones interes-sades en la promoci de la bona gesti de les colnies de gats lliures a travs de lesterilitzaci i la correcta gesti de les mateixes.

Als butlletins tamb sha proporci-onat informaci darticles especia-litzats per a transmetre informaci cientfica i prctica que ajudin a evi-tar abandonaments i negligncies, dificultant aix la formaci de noves colnies i lincrement del nmero danimals albergats en centres mu-nicipals o refugis, entitats i cases dacollida.

TALLERS DE TINENA RESPONSABLE

Els objectius del Taller de Tinena Responsable i del Conta Contes sn fomentar la tinena responsable i el respecte per la resta dels animals utilitzant el coneixement cientfic i la biofilia i fomentant laltruisme i lem-patia, entenent que nosaltres matei-xos formem part del mn animal i que tots els ssers vius amb sistema nervis central i cervell volem gaudir i no patir.

Treballar els valors del respecte, la solidaritat, la resoluci de conflictes mitjanant la negociaci, fomentar la responsabilitat, el treball comunitari, el pacte, fixar i focalitzar la mirada de les noves generacions en el respecte a la diversitat i la multiculturalitat, en la seva mxima amplitud sense tenir en compte ni sexe, ni nacionalitat, ni color, ni gnere ni, tampoc, espcie.

La pedagoga facilita el refor dels valors de la tinena responsable, tant amb els animals amb els que conviuen, com amb el respecte amb els animals lliures que es trobaran al voltant de lescola, en els parcs i quan surten dexcursi.

La metodologia i les eines que utilitza la tcnica responsable dimpartir els tallers serveixen per transmetre infor-

maci als pares i mares i altres fami-liars propers a les criatures, posant en judici algunes de les coses que fins ara no shavien plantejat alhora que posant en valor i reforant els aspectes ms positius que hagi re-but la criatura en leducaci familiar.

Durant el 2014, Progat Catalunya ha realitzat aquest treball educatiu a les escoles: Sant Medir, Pau Vila, Ramon

Casas i Marquina de Barcelona, arri-bant a un total de 350 nens i nenes.

FOMENT DE LA TINENA RESPONSABLE

Per ampliar la seva vessant divulga-tiva, en les zones en les que Progat Catalunya est actuant, lassociaci edita un seguit de fulletons per al gran pblic que encara no est fa-miliaritzat amb les caracterstiques prpies del gat de carrer per que s susceptible de ser informat i interessat per la situaci daquests i format en la tinena responsable dels animals amb els que conviu i tamb en la bona gesti de les co-lnies controlades.

Aquestes edicions puntuals perme-ten arribar a un pblic molt ampli i molt important per a la correcta ges-ti de la feina realitzada. En aquests

8

fulletons sincideix en la bona gesti de les colnies, i tamb en lesterilit-zaci dels animals domesticats que viuen a les nostres llars per tal que no es malmeti la gesti que des de ladministraci i les associacions estem fent.

FIRES

Lassistncia a fires ha implicat una projecci positiva daquestes infor-macions i la participaci de ms persones en la gesti de colnies de gats a la ciutat. Durant el 2014 Progat Catalunya ha assistit a les fires als Districtes de Nou Barris i Ciutat Vella.

BUSTIADES INFORMATIVES

La bustiada informativa va directa al ciutad fent que aquesta arribi, pis per pis, a la zona on sest tre-ballant. La informaci en panells informatius, a les bsties, porteries, etc. es realitza a linici de lactivitat daplicaci de la CER (per informar els vens de les accions empreses) i al final (per evitar que llencin menjar o restes als patis i per tal que tinguin coneixement que aquella colnia ha estat controlada sanitriament i demogrficament).

CAMPANYES PER A FOMENTAR LADOPCI

Progat Catalunya ha renovat altre cop lapartat dadopcions de la web per fer-la ms atractiva i adequar-la a les necessitats i la forma com, actualment, la major part de la po-blaci accedeix a la informaci. Sha millorat el disseny responsiu degut a les estadstiques que hem realitzat sobre ls de dispositius mbils i tablets per entre les persones que busquen informaci a les pgines de Progat Catalunya i a les tendncies actuals de les cerques i maneres de visitar les webs, shan aplicat nous dissenys per actualitzar el missatge i la forma dexposar-lo, per a fer-lo

ms atractiu i prctic per al pblic i ms efica per la gesti informativa.

Tamb sha obert un espai dedicat a fomentar les adopcions al CAACB i a generar ms espais de debat entre les persones que volen adoptar, o b desfer-se, dun animal.

Sha seguit in-cidint en docu-ments que es poden ba i xa r i imprimir o b compartir per a fomentar que si-guin les persones que reben aques-ta informaci les que la facin cir-cular per altres mitjans o espais. Entre les princi-pals eines que sestan utilitzant en lentorn de les xarxes socials hi ha els butlletins

electrnics, el twitter, el facebook, els grups de correus, els grups pblics o privats de difusi, els frums de debat sobre els Drets Animals, les biblioteques informatives de la xarxa, els canals de Youtube i els progra-mes de gesti de la transmissi de dades.

9

10

QUANTS SOM?Amb lobjectiu dentendre el perqu de la necessitat de lesterilitzaci dels animals domstics, Progat Ca-talunya ha realitzat una nova activitat a segon cicle de primria on, amb una metodologia adequada al nivell cognitiu de les criatures i les enes necessries per a desenvolupar lactivitat, es facilita la comprensi del cicle reproductiu i de les seves conseqncies: naixements inde-sitjats, abandonament danimals, baixos nivells de benestar

Les activitats a laula sempre sn molt productives i divertides, i les criatures aprenen la importncia del control de la natalitat per a aconse-guir benestar en els individus i en els grups.

"PREMI BARCELONA"Carme Mndez i Manel Cases, dAD-DA, van rebre el premi Barcelona que atorga per primer cop el Consell Municipal de Convivncia, Defensa i Protecci dels Animals.

Amb aquest premi lAjuntament, a travs del Consell, vol reconixer anualment aquelles entitats o perso-nes que shagin caracteritzat per la protecci dels animals dins lmbit de la ciutat de Barcelona.

PROTEGINT EL GAT SALVATGE

Originari de les pampes argentines, l'anomenat Gat de Geoffroy, t un renovat paper en la protecci de les valuoses plantacions d'lber i salze al Delta del Paran argent, segons han descobert investigadors locals, ara abocats a la seva defensa.

El fel t un paper pesticida natural: protegeix els arbres productors de fusta de les plagues i pestes que els afligeixen. Actualment est protegit legalment des que als 80s la seva poblaci va ser gaireb extingida, amb una mitjana de 500.000 gats morts per satisfer la demanda de la indstria pelletera.

FIRA DE LA TERRAEls propers dies 25 i 26 dabril, Pro-gat Catalunya estar de nou a la Fira de la Terra per seguir mostrant a tota la ciutadania que s possible gestio-nar de forma tica als animals lliures que conviuen a les nostres ciutats i pobles. Esperem que ens vinguis a saludar a lestand i si vols rebre ms informaci abans del proper butllet sobre aquest o altres actes en els que ens puguem trobar, envians

el teu correu electrnic per a que puguis estar informat puntualment de tots ells.

MASHAAquest s el nom de la gata de carrer que va impedir que un beb abandonat mors de fred a la ciutat russa de Obninsk. La gata va jeure al damunt del beb de tres mesos dedat i el va mantenir calent durant varies hores. Una dona va sentir els plors de la criatura i va alertar els serveis mdics, que sel van endur per ingressar-lo a lhospital.

COOKIEEl fel va recrrer 1.116 quilmetres durant un any i mig per tornar a casa amb la seva mestressa, una dona que va marxar de vacances amb ell a la Provena francesa on en Cookie es va perdre. El gat va ser localitzat a una clnica veterinria a noms 35km de casa seva, la seva humana en retrobar-lo grcies al xip va co-mentar: Com els necs salvatges crec que sha guiat per les estrelles, caminant de nit i dormint de dia. s un gat extraordinari i sento una gran admiraci pel que ha fet.

notcies

11

LA PRKING

Per: Nria Broquetas

Quan em van demanar que escri-vs un text explicant la histria de ladopci de la nostra gata, vaig pensar que noms les dificultats que vam tenir ja donarien per un article ben llarg. I el vaig escriure. Per desprs de rellegir-lo em vaig adonar que no transmetia el que aquest animalet ha suposat per les nostres vides, i que els problemes per poder adoptar-la havien quedat ja tan enrere que no valia la pena donar-hi ms voltes.

I s que ara la gata, la Prking (Es diu aix perqu la vam trobar abandonada al prquing. Doncs sort que no la vau trobar a ElQueEt-PassiPelCap, ens diuen famlia i amics), ja s la reina de la casa. La por, labandonament, la tristesa, ja li han quedat enrere. Ara t una casa on no passa fred, ni gana, ni viu amb lai al cor constant.

El meu company i jo no ens havem plantejat mai seriosament ladopci dun animal. I segurament seguir-em sense fer-ho si ella no shagus creuat a la nostra vida. I ja ens veus de sobte a casa, pendents tothora dun animalet que lnic que dema-na s amor, potser perqu en va tenir un dia, i desprs el va perdre i no va entendre per qu.

Alg ens va dir un dia que tot lamor que tu dones a un gat, ell tel tor-na multiplicat per 10. Costava de creure, i interiorment pensvem exagerat. Per a mesura que pas-saven els dies i les setmanes, co-menvem a ser conscients que era cert. Nosaltres dos vam aprendre

opini

a estimar la gata molt rpidament. No va ser difcil. s molt bona, gens entremaliada, ens segueix all on anem de la casa i no es cansa mai de demanar i rebre mimos. El que ms ens ha sorprs de tot plegat s com ella tamb ha aprs de seguida a estimar-nos i a confiar en nosal-tres. Com s capa de dormir-se al costat nostre agafant-nos una m entre les seves potes com si fssim el seu peluix. Com li calmem la por de veures tancada al transportn per visitar el veterinari noms to-cant-la. Com ens espera a la porta quan sent que lascensor satura al repl. Com es mou tranquilla i segura per tots els racons del pis

que ja considera casa seva. Com comena a roncar de felicitat quan lacaronem. Com ens llepa com si fos un gosset.

Quan la veiem dormir tan plcida-ment ens preguntem quina mena de persona s capa de deixar un animal aix abandonat a la seva sort. Per no hi donem ms voltes. Ella ens agraeix la segona oportunitat que nosaltres li oferim. I nosaltres li agram que ens hagi fet molt ms felios, que ens hagi ensenyat que lamor mai no es compra ni posa condicions.

I a partir dara i fins al final, passi el que passi, ja som tres.

12

Cada vegada ms estudis mostren i s'interessen per la relaci entre el cncer en gats i gossos i la seva exposici al fum dels cigarrets. Segons les conclusions dun estudi, els gats que viuen en llars on es fuma tenen el doble de risc de patir un cncer de sang. Per, a ms, aquests felins fumadors passius tamb sn ms vulnerables a patir cncer a la boca, segons un estudi realitzat per la Univer-sitat de Tufts als EUA. "Els gats sn molt vulnerables a les substncies txiques del tabac, i no noms per la

gran quantitat de temps que passen a casa. Els hbits

de neteja en felins, el conti-nu empolainament, encara augmenta aquests perills conclouen els experts de les-tudi. El motiu s que els gats

Fumadors passiuspassen gaireb dues terceres parts del dia empolainant. Aquests exhaustius hbits de neteja els implica llepar el seu pl i pell, per tamb, junta-ment amb ells, les substncies txiques del fum del tabac adherides al seu cos.

Per no noms els gats sn fumadors passius, com els humans, tamb els gossos pateixen els perills del fum del tabac que altres fumen. "El fum dels cigarrets ha estat relacionat amb un increment del cncer de pulm en cans i fins i tot en ocells engabiats".

Vols ajudar els gats del carrer?Amb aquesta butlleta, podrs ajudar els gats del carrer a travs de la seva integraci en colnies controlades per ges-tors de Progat . Si tagraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta s la teva oportunitat. Pots collaborar a travs de dues modalitats:

Soci - simpatitzant. Et beneficiars dels preus dels nostres veterinaris i centres associats.

Donatiu nic. Pots ingressar la teva aportaci econmica a Banc Sabadell ES32 0081 5557 01 0001142715 o enviar un xec nominatiu a nom de Progat a lapartat de correus 19.003 - 08080 Barcelona.

Nom:

Data de naixement: Adrea:

Ciutat: CP: Telfon:

e-mail: NIF:

Ordre de pagament per banc o caixa

Nmero de compte:

Quotes

Soci: 75 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

Les teves dades sincorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades sn confidencials i ds exclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancellar-les dirigint un escrit a Progat.Si no desitges rebre informaci, indica-ho a continuaci

Enviar aquesta butlleta a lapartat de correus 19.003 08080 Barcelona

Signatura:

Progatcatalunya