revista progat nº56

7/29/2019 Revista Progat n56

1/12


2/12

2

editorial

Progat s una associaci protectora danimalsespecialitzada en el gat urb. Est inscrita en elRegistre de la Generalitat de Catalunya amb el n-mero 20.860. s membre del Consell Municipal de

Convivncia, Defensa i Protecci dels Animals delAjuntament de Barcelona

Progat CatalunyaApartat de correus 22.294 08080 [email protected]. 93 446 10 92

Disseny grfic i maquetaci:www.dilogicsl.com

Dipsit legal: 14.521 - 2002

Socis dhonor de Progat

Josep M. Benet i Jornet

Vctor Caparrs

Colita

Regina Farr

Enric Larreula

Joan Perucho

Baltasar Porcel

Progat amplia el seu programa formatiu i lofe-reix a tothom que se senti interessat.Formaci dinfants i joves: tallers educatius peraprendre a tractar els animals, respectar el mediambient i fomentar la convivncia ciutadana, perraonar sobre la tinena responsable i fomentarel respecte per a la resta danimals domsticsi lliures...Formaci de Tcnics dajuntaments: tallers per

aprendre a resoldre la gesti de les colnies degats lliures de la poblaci, per aplicar programesde CER amb les entitats protectores locals, perresoldre els conflictes entre els vens partidarisi els detractors de la presencia de colnies degats lliures...Formaci de gestores de colnies: tallers peraprendre a controlar la natalitat de la colnia,per aprendre com ho fan altres associacionsamb ms de 70 anys dexperincia en gatslliures, per aprendre qu s imprescindible perajudar els gats...

Per ms informaci sobre els tallers, periodicitat,llocs a on es realitzen, etc. sisplau envians uncorreu electrnic [email protected].

TallersTallers

progatcatalunyaFi de la experimentaci animal a la UE

Des de l11 de mar qualsevol nou producte cosmtic, de neteja, cremes,

sabons, maquillatges, dhigiene corporal... que una empresa vulgui posar

a la venda a la Uni Europea, no haur dhaver estat provat en animals

enlloc del mn. Moltes companyies daquest sector confiaven que la

prohibici sendarrers encara ms, o fins i tot que es derogus, per el

nou comissionat europeu per a la Salut i Poltica de Consum, Tonio Borg,

va confirmar en una car ta que la prohibici estava activa.

Per tant, podem celebrar ja que els assajos en animals en matria de

cosmtica siguin un fet del passat a la Uni Europea. Un pas que suposa

un exemple per a que la resta del mn recolzi una bellesa i higiene sense

crueltat.

Ara cal agrar a les associacions i companyies que han lluitat des de fa

20 anys per acabar amb lexperimentaci amb animals amb aquestes

finalitats, i han promogut campanyes internacionals que han presentat

ms de 4 milions de firmes a la Comissi Europea per acabar, definiti-

vament, amb la vivisecci de milers de milions danimals que han estat

tor turats amb finali tats tan banals. I tamb cal apostar per la inversi

econmica i cientfica per al desenvolupament i validaci de mtodes

alternatius en la resta dmbits en que s'utilitzen els animals que encara

estan vigents: el educatiu i didctic, els assajos biomdics, les farma-

cutiques i la indstria militar.

Buscant feromones

El sentit de lolfacte en el gat s catorze vegades ms potent que en el delhum, a ms de tenir el doble de cllules olfactives de les que t, de pro-mig, qualsevol persona. Tamb tenen un rgan sensitiu al paladar, anomenatvomeronasal o de Jacobson, que utilitzen per enviar els compostos qumicsolorats al cervell, en un moviment o reflex que tots els que observem elsgats hem vist i que sanomena: reflex de Flehmen.

Ls daquest rgans bsicament perdetectar les fero-mones, malgrat quemoltes delles ja sndirectament detecta-des pel nas, a msdaltres compostosque els poden donarinformaci interes-

sant sobre all queestan olorant.


3/12

3

PROGAT CATALUNYA

MEMRIA DACTIVITATS 2012

PROGAT CATALUNYA

esfor diari la seva bona gesti.Solucionant tots els casos de mal-tractament que sha pogut i posanten coneixement de les administraci-ons totes les negligncies que shandetectat.

Sha intentat millorar la qualitat devida dels gats als quals sha pogutaccedir a travs de requerimentsde les instncies dels districtes idels ajuntaments que aix ho handemanat, i tamb sha seguit infor-

mant a les persones que volen quela colnia que alimenten sigui con-trolada, de les gestions que cal feramb ladministraci per a poder-hoaconseguir.

Sha intentat, igualment, incremen-tar el nmero de persones queparticipin en les captures i en lesresolucions de conictes, imprevis-tos en la majoria dels casos, sumantlesfor de les persones que gestio-

nen les colnies a diari ja que sensela seva implicaci molts cops no spossible resoldre casos que les co-ordinadores tenen a quilmetres de

Un nou any, lassociaci ha sumatfeina i ha intentat arribar tan llunycom ha pogut per a ajudar a msgats i a ms colnies de gats lliuresen diferents municipis de Barcelonai de lHospitalet, arribant a esterilitzara un total de 1.500 gats.

Durant aquest any, shan realitzat

nombroses actuacions per tal decontrolar colnies de gats i esta-blir-les de forma organitzada i cor-recta per al seu manteniment, ambcondicions dignes per a uns animalsque conviuen amb nosaltres des defa millennis, i per a solucionar elsproblemes que la no gesti hagusocasionat als vens.

Un any ms, les coordinadores quefan les tasques de captura dels gatshan fet un gran esfor per a arribar

al major nmero possible dindivi-dus en les condicions necessries,sempre respectant al mxim lesnecessitats individuals de cada un,per a poder-los proveir de les aten-cions que requereixen i que el seuestat necessits.

Tamb sha fet un gran esfor permillorar la gesti de les colniessobre les que ja havia actuat enanys anteriors, solucionant tots els

problemes que shan esdevingut alllarg de les jornades de manteni-ment i assessorant a les personesvoluntries que aporten amb el seu

MEMRIA DACTIVITATS 2012

casa seva amb la celeritat requerida.Durant el 2012 Progat ha incremen-tat el seu esfor en tots els mbitsdactuaci, ampliant el nmero decolnies sobre les que ha pogutaplicar la Captura, Esterilitzaci iRetorn dels seus individus, conti-nuant amb el manteniment de lescolnies que ja havia realitzat lanyanterior, augmentant el nmero degats capturats per ser esterilitzats iretornats al seu hbitat, continuant

les tasques per aconseguir lesadopcions dels gats ms necessi-tats o dels domesticats abandonats,que no tenen cap possibilitat desobreviure al carrer.

La informaci i la formaci s fona-mental per tal que lentorn humdels gats entengui que la gesti deles colnies els suposar levitacidels problemes que ns ara han tin-gut. Per aquest motiu, la informaci

dels vens i la formaci de les perso-nes que gestionen les colnies haestat un cop ms una tasca ineludi-ble de les coordinadores.


4/12

4

ACTUACIONS 2011

BARCELONA CIUTAT

Durant aquest any, Progat i altres entitats animalistes que treballen a favor del gat urb en aquestaciutat, han multiplicat els programes de gesti en colnies de gats lliures. Progat Catalunya ha

esterilitzat un total de 1.500 gats durant el 2012 en diferents ciutats.

El 2012 sha continuat amb el canviengegat pels districtes de la ciutat afavor del control de les colnies degats de la ciutat. Aix ha estat pos-

sible grcies a la collaboraci delsdistrictes i de l Ocina d Atencidels Animals.Durant el 2012, Progat ha treballat

amb els districtes de: Horta-Guinar-d, Nou Barris, Sant Mart, LEixam-ple, Les Corts, Sants, Muntanya deMontjuc i Grcia.


5/12

5

Des de lany 2006, el ConsorcidEducaci de lAjuntament de Bar-celona t signat un conveni de col-laboraci amb Progat per resoldre

CONSORCI D'EDUCACI DE BARCELONA(antic Institut Municipal d'Educaci)

qualsevol conicte relacionat ambgats lliures que viuen als voltants odins de les escoles.

Aquest any Progat ha actuat a 28

escoles. Shan esterilitzat 81 gats,shan donat 6 en adopci i shanhagut de realitzar 3 eutansies.

En alguns hospitals de Barcelona,sha continuat duent a terme els pro-

jectes de control i manteniment de lescolnies de gats que estan establertesals jardins o patis o a les rodalies

daquests indrets. Aix mateix, sha duta terme el control i manteniment de lescolnies de gats que estan establertesals cementiris amb els quals hi haacords de collaboraci.

Progat tamb ha intervingut en altresespais privats, com el dempreses quehan sollicitat el seu servei desprsde veure que, altres actuacions, nohavien resolt els problemes.

ESPAIS PRIVATS


6/12

6

Des de lany 2005 Progat Catalunyatreballa conjuntament amb lajun-tament de LHospitalet del Llobre-gat, capdavanter en la protecci

dels animals, per tal de impulsarel model de Colnies controladesde gats lliures de la ciutat. Des dellavors shan establert 60 colniescontrolades al municipi.

A travs de les instncies a lreade Salut Pblica, els ciutadans par-tidaris i detractors de la presencia

L'HOSPITALET DE LLOBREGATdels gats fan arribar a lajuntamentpeticions per gestionar les diversescolnies. Peticions que es treballensota els protocols establerts per l

Ajuntament i la nostra associaci.

Durant lany 2012 shan gestionatun total de 31 colnies de gats fe-rals al municipi, de les que 11 hanestat dinstncies noves presen-tades durant aquest any i 20 hanestat colnies ja gestionades a lesque ha calgut fer el manteniment.

En total shan controlat un total de184 gats: 82 femelles i 83 mascles.Tamb sha aplicat leutansia a19 gats per diverses patologies

(tumors, ferides per atropella-ments...).

Durant aquest any Progat Cata-lunya tamb ha realitzat un Tallerper els alimentadors del municipi,on es va incidir en els protocolsa seguir, tant en laplicaci de la


7/12

7

Progat ha seguit amb la seva activacollaboraci amb els municipisamb els que ha estat treballant elsdarrers anys: LHospitalet de Llo-bregat, Montmel i Santa Colomade Gramenet.

En aquests municipis, sha conti-nuat amb la gesti de colnies jainiciades, sha comenat la gestien altres de noves i sha estudiat lamillor manera de resoldre els pro-

blemes particulars que cada indrett, ja que, en alguns casos, els gatserrants en aquests espais tenenpropietaris i cal assessorar-los iinformar-los sobre la necessitat detenir els animals esterilitzats perevitar que siguin aquests els queinicin noves colnies en indrets on

ja han estat controlades.

El nmero de colnies i de gats alsquals sha pogut accedir varia en

ALTRES MUNICIPISfunci de les necessitats, prioritatsi disponibilitats dels ajuntaments,per en cada cas sha intentatcollaborar al mxim per a poderresoldre tots els problemes queshagin generat. Progat tambha assessorat a tcnics dajunta-ments on hi ha problemes amb lagesti dels gats lliures. En aquestscasos, la informaci que obtinguiel tcnic s bsica tant per as-segurar el benestar del gat lliure

com per evitar que les accionsque es duguin a terme siguin lesequivocades.

Durant el 2012 Progat ha assesso-rat els tcnics de diferents munici-pis de Catalunya.

Tamb ha realitzat tasques infor-matives per altres associacions iha participat en la Fira de la Terrai Animaladda.

CER com en les bones prctiquesa lhora de donar el menjar als gatsde les colnies. A part de donar demenjar, es va incidir en la necessitatde la implicaci dels alimentadorscom a gestors i controladors deles mateixes per al seu perfectemanteniment seguint els proto-cols de funcionament marcats perlAjuntament.Les tasques de mediaci en la re-

soluci de conictes, derivats de

queixes de ciutadans detractorsde la presncia de gats a les zoneson viuen o treballen, ha estat totun xit. Moltes daquestes queixeshan estat per malentesos o faltadinformaci per part del ciutaddels protocols establerts al munici-pi, sobre la gesti de les colniesde gats ferals de carrer i per labrutcia generada per alimentadors

espontanis, no els de habituals dela colnia, que alimentaven incor-rectament (amb restes orgniques)i fora dels punts establerts per Pro-gat i el responsable de la colnia.

La collaboraci de les alimen-tadors/res dels gats daquestescolnies ha estat molt importantper poder gestionar-les amb xit.


8/12

8

Durant lany 2012 shan adoptat un total de 50 gats/es. A continuaci detallem per sexe i edat.

BALAN GATS/ES ADOPTATS L'ANY 2012


9/12

9


10/12

10

histriesdels socis

XELPer Pere Castao Santamaria

Aquest gat ros, de pelatge encs bell ielegant com tots els felins- ha traspassatfa poc, bviament no puc esperar queaquesta notcia distregui ning de malsde cap majors i ben presents a la nostraquotidianitat, per s que mha fet pensarsobre la lleugeresa amb que molta gentconsidera la vida del nostres petits ger-mans. Tant se val que en treguin un prot

gaudint de les seves grcies o habilitats...

quan creuen que representen una nosaels foragiten de la seva vida i de la llar onshavien acostumat a viure. Mai no pensenque, si sha privat una bestiola de lapre-nentatge per a la supervivncia, labands condemnar-los a una vida regida perla malaltia i la fam, que indefectiblementlaboca a una mort prematura.

La meva lla, lAgns, en una de les seves

visites a un refugi danimals abandonats,es va encaterinar daquell gat ros i eixerit i,

ats el carcter manyac de lanimal, ns vael voler avesar a passejar pel carrer junyit auna corretja, talment com un gosset... empenso que no sen va sortir plenament, tot

i que algun dia me lhavia trobat practicantuna breu excursi pels volts de casa seva.

Certament, les vegades que anat a casaseva he copsat la placidesa del gat, que

semblava agrair la dedicaci de la sevanova mestressa, aix compartia atencions ialiment amb els altres gats de la casa. Pro-bablement, el seu cervell instintiu enteniaque li devia gratitud, i la hi mostrava ambun capteniment cordial i pacc.

No han passat massa anys per a que esmanifestessin els danys de labandona-ment, una salut precria lhi ha escuratla vida. La meva lla creu que aquests

animalets estan marcats per les carnci-es sofertes i que, malgrat dedicar-los-hi

atencions i afecte, no podem esperarque arribin a una longevitat natural. Esticper donar-li la ra, per tamb crec queels germans suposadament irracionals,haurien de gaudir duna major proteccinatural, ja que no sempenyen a si matei-xos a situacions de desgast fsic i emoci-onal com els humans, que tanta energiaesmercem en conductes negatives, siguiamb lalimentaci, el sedentarisme, labeguda, o el consum de substncies no-cives; per no dir dels trasbalsos que ens

causen sentiments espuris, com lenveja,la rancnia, lnsia de poder, etc.

B, vull acabar amb un missatge de con-

dol a la meva estimada lla: jo estic segur

que ella ha compensat, amb escreix,les carncies que hauria patit lenyoratgat, abans de fer-sen crrec; i tamb hagaudit de la seva companyia, amb la qual

cosa podem dir que ha estat un intercanvidafectes productiu. A ms li queden elsbons records i unes imatges que no es-borrar el temps, aqu en t una illustrantaquestes meves reexions.

Ara em permetr una fantasia: si tantsi tants humans confien en un paradson gaudir amb serenor duna eternitattranquilla, deslliurada de passions i des-grcies, crec que s just que desitgi unterritori eteri i feli (una mena de cel) perals animalons que ens han donat tanta

alegria en el pas pel mn terrenal. Crec,fermament, que sho mereixen, tant o msque nosaltres.

Fins a sempre, xel!

EL SOCI MS JOVE DEPROGAT

Donem la benvinguda al mn i a la nos-

tra associaci al soci ms jove, VictorHernndez Gonzlez, al que li desitgemmolta salut i que es trobi un mn ms

just on tots els animals, com la Dama quejeu amb ell, tinguin espai al seu costat.

Moltes felicitats a tota la seva famlia!

MALTRACTAMENT ACAMARLES

La granja de primats per a experimenta-ci s objecte duna nova polmica desde la investigaci publicada per Igualdad

Animal sobre lestat dels macacos. En lainspecci ordenada per la Generalitat,per, no es va detectar cap irregularitat

ni deteriorament de lestat dels primats.Aquests macacos sn capturats a lesilles Maurici i traslladats ns la granja

tarragonina per a ser venuts a laboratoris

europeus. I s lnica granja que hi ha atot lEstat Espanyol.

DETENCI DE REPORTERSGRFICS

Jonas Amadeo Lucas, de 35 anys icollaborador en les investigacionsde diferents entitats de defensadels Drets Animals, s un dels nousdetinguts en un procs repressiuiniciat a lEstat Espanyol el passatany 2011 per intentar evitar que lagent spiga don surten el que lescompanyies ens vnen com a ali-ments. El fotgraf brasiler armaque la investigaci periodstica queno fan els mitjans de comunicacis la que ha de fer la societat civilorganitzada per prendre decisions

de compra conscients i tiques,tant amb la seva prpia salut comamb el medi ambient i amb la restadanimals.

notcies


11/12

11

GESTI GLOBAL ALDISTRICTE DE SANT MARTPer: Montse Casulleras

Lobjectiu de Progat s aconseguir queel gat lliure sigui respectat i acceptat dinsla nostra societat, que sigui un sser viuque convisqui harmnicament amb nos-altres, els humans. Per aquest motiu nonhi ha prou en controlar la seva natalitat,sin que hi ha dhaver un componenteducatiu a de que aix sigui possible.

La gesti que Progat considera completas quan, apart de laplicaci de la CER,s a dir la Captura, Esterilitzaci,Retorn

dels gats, arribem a informar a tot elvenat, i tamb aconseguim fer xerradeseducatives a les escoles del barri, onpodem inuir en els futurs ciutadans. Les

dues coses sn bsiques per aconseguirla losoa de Progat.

s una tasca complicada, en primer llocperqu les persones que tenen cura delsgats sovint sn persones solitries queno es coneixen entre elles. Molt sovintens diuen: s que jo vaig per lliure.

Aquesta s la manera perfecta per noaconseguir mai un treball ben fet. Uncop esterilitzats els gats, cal que elsalimentadors facin el seguiment, sor-ganitzin, mantinguin net lentorn, avisina Progat si veuen gats nous, etc. i endenitiva. facin un equip de treball!

Quan Progat vol intervenir en una co-lnia, cal passar fulls informatius (quesolen arrencar-se al cap de pocs minuts),parlar amb els botiguers, els porters,etc i sol ser una feina molt feixuga,

articles per bsica.En el cas de la zona compresa entreRambla Prim/Cantabria/Gran Via/ Gui-pzcoa on hi ha 4 colnies, ha calgutun gran esfor fins a contactar ambels vens, tant els defensors com elsdetractors dels gats, i evidentment tenirmolta pacincia, per nalment sha

aconseguit arribar a una entesa amb lesdues parts. La Jlia, que t una botiga dellegums al barri, ha estat la clau de lxit,perqu grcies a conixer tanta gent,hem aconseguit fer un equip i aglutinardiferents vens amants dels gats.

Daltra banda, els mestres de lescolamunicipal La Palmera tamb enshan ajudat moltssim. Hem fet xerradesdes de P3 ns a 6 dEGB, en total 450

alumnes de totes les edats. Evidentmentel discurs ha estat diferent segons ledat,i les converses ms protoses han estat

amb els nois ms grans. A partir de 3hem aprotat treballar la llengua caste-llana, grcies a que lAnna, la mestrade castell , s una motivada delmn animalista, i la mestra de msica,lEdel, s voluntria del Centre dAcollidadAnimals de lAjuntament de Barcelona,i s clar, que amb aquestes persones haestat un treball molt positiu.

Les xerrades amb els nens de lescolaes basen primer en reflexionar quenosaltres tamb formem part del mnanimal, i els fem opinar sobre diferentssituacions que veiem normalment en lavida quotidiana:- Si jo fos un lloro, voldria viure 50 anysen una gbia, o voldria volar pel cel?- Si fos un brau, magradaria que emclavessin espases?- Si fos un dof, magradaria viure en unapiscina saltant per fer riure els nens, o

voldria nedar pels oceans amb els meuscompanys?- Si fos un ping, on estaria millor, alzoo o a lrtic?- Si fos un peixet, magradaria que emregalessin en una ra, o preferiria viure

al riu?- Si fos un gatet que viu amb una fam-

lia, magradaria que mabandonessinal carrer?

El missatge que transmetem als nens sque davant de qualsevol situaci opinin,i es facin sempre la mateixa pregunta: si jo fos ell, magradaria que em fessinaix? els diem que la resposta del seucor sempre ser la correcta.

De veritat que s impressionant la res-posta dels nens. Un cop hem reexionat,

i cadasc dells ha opinat o ha explicatles seves vivncies, ja podem passar aexplicar el conta-contes del Mixu, el gatque ha viscut en una famlia irrespon-sable, i desprs ha estat acollit per unafamlia on els nens han estat alumnes delescola La Palmera i que per aix snmolt responsables. I avui en dia, evident-ment, en Mixu encara s viu i feli ambaquesta famlia, que va prometre que nolabandonaria mai a la vida.

Progat dna les grcies a tot el profes-sorat perqu amb el treball fet a lescolala gesti de Progat haur estat molt msprotosa, i els alumnes observaran amb

carinyo els gats del seu barri, que tenenja la marca a lorella i ja no veuran msgatets petits a sota els cotxes.

Tamb volem donar les grcies alsalimentadors dels gats del barri: enJaume, la Jlia, en Josep M i la Rosa,

i al mossn de lesglsia, lEvelio per ferpossible el nostre treball.

Escola La Palmera Jaume, Rosa i Josep Maria


12/12

12

La longevitat dels gats domesti-cats dependr de moltes cosesper, de mitja, es consideraque un gat en una llar t una

perspectiva de vida de ms de12 anys.

Durant molt de temps es va creu-re que cada any de vida dun gatequivalia a 7 anys humans, perels experts consideren ara quelenvelliment fel s molt ms r-pid durant els dos primers anysde vida.

Hi ha una taula dequivalnciesque reexa que, quan un gat fa

un any de vida, en equivalnciaen tindria 15 dhumans. Ambdos anys, el mateix gat seria un

jove de 24. A partir de llavors,cada any que passa envelleix,

aproximadament 4 anys.

Mentre que els gats lliures tenenuna esperana de vida de 3 a 6anys, els gats que viuen en una

llar tenen una perspectiva deviuren 12, tot i que es podentrobar gats que arriben a superarels 20 anys dedat.

A partir dels 10 anys es podentornar ms mandrosos, dormirms estona i es recomanablecontrolar la seva alimentacioferint-los petites dosis de men-

jar per tal que, la inactivitat, noels engreixi i perjudiqui. Tamb

es recomanable tenir sempreaigua neta i fresca a disposici,

ja que els ms vells no regulenb la seva temperatura corporali, al no sentir que necessiten l-

Longevitat felinaquids, poden deshidratar-se ambms facilitat.

Vols ajudar els gats del carrer?

Amb aquesta butlleta, podrs ajudar els gats del carrer a travs de la seva integraci en colnies controlades per ges-tors de Progat . Si tagraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta s la teva opor tunitat. Potscollaborar a travs de dues modalitats:

Soci - simpatitzant. Et beneficiars dels preus dels nostres veterinaris i centres associats.

Donatiu nic. Pots ingressar la teva aportaci econmica a BMN 0487 1459 53 2000024029 o enviarun xec nominatiu a nom de Progat a lapartat de correus 22.294 - 08080 Barcelona.

Nom:

Data de naixement: Adrea:

Ciutat: CP: Telfon:

e-mail: NIF:

Ordre de pagament per banc o caixaNmero de compte:

Quotes

Soci: 75 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

Les teves dades sincorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades sn confidencials i dsexclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancellar-les dirigint un escrit a Progat.Si no desitges rebre informaci, indica-ho a continuaci

Enviar aquesta butlleta a

lapartat de correus 22.294

08080 Barcelona

Signatura:

Progatcatalunya

revista progat nº56

Documents