butlletí progat 62

8/11/2019 Butllet Progat 62

1/12


2/12

2

editorial

Progat s una associaci protectora danimalsespecialitzada en el gat urb. Est inscrita en elRegistre de la Generalitat de Catalunya amb elnmero 20.860. s membre del Consell Municipal

de Convivncia, Defensa i Protecci dels Animalsde lAjuntament de Barcelona

Progat CatalunyaApartat de correus 19.003 08080 [email protected]. 93 446 10 92

Disseny grfic i maquetaci:www.dilogicsl.com

Dipsit legal: 14.521 - 2002

Socis dhonor de Progat

Josep M. Benet i Jornet

Vctor Caparrs

Colita

Regina Farr

Enric Larreula

Joan Perucho

Baltasar Porcel

progat

Progat amplia el seu programa formatiu i lofe-reix a tothom que se senti interessat.Formaci dinfants i joves: tallers educatius peraprendre a tractar els animals, respectar el mediambient i fomentar la convivncia ciutadana, perraonar sobre la tinena responsable i fomentarel respecte per a la resta danimals domsticsi lliures...Formaci de Tcnics dajuntaments: tallers per

aprendre a resoldre la gesti de les colnies degats lliures de la poblaci, per aplicar programesde CER amb les entitats protectores locals, perresoldre els conflictes entre els vens partidarisi els detractors de la presencia de colnies degats lliures...Formaci de gestores de colnies: tallers peraprendre a controlar la natalitat de la colnia, peraprendre com ho fan altres associacions ambms de 70 anys dexperincia en gats lliures,per aprendre qu s imprescindible per ajudarels gats...

Per ms informaci sobre els tallers, periodicitat,llocs a on es realitzen, etc. sisplau envians uncorreu electrnic [email protected].

Tallers de FormaciTallers de Formaci

catalunya

Barcelona com a exemple

La gesti tica de les colnies danimals que viuen a la ciutat iamb les que compartim espais comuns com parcs i jardins, carrers, i fins i totpatis interiors, inicia un nou cam amb la inclusi duns altres grans oblidats,els coloms.

Grcies a la bona feina de lassociaci Corazn de Paloma, a ms dels gatsBarcelona ser exemple en la gesti dels coloms. Us deixem el seu comunicatoficial per a que ho pugueu celebrar amb nosaltres, igual que amb els conciu-

tadans, els tcnics municipals i els poltics que han pres aquesta bonissmadecisi.

Comunicamos a todos las personas que respetan a las palomas y a todos losanimales en general una esperanzadora noticia: El Ayuntamiento de Barcelonaha iniciado una prueba piloto con objeto de evaluar la efectividad del mtodode control tico mediante pienso esterilizante. La prueba tendr una duracinde un ao y se realizar en un distrito de la ciudad de Barcelona.

Corazn de Paloma, ante esta iniciativa del Ayuntamiento, slo puede felicitara las personas hayan tomado esta decisin.

Por otra parte no consideramos esto como un mrito propio ni de ninguna otra

organizacin Animalista, si no que estamos viendo el resultado de un esfuerzocolectivo, la respuesta de las autoridades municipales a una poblacin cada vezms sensible a la crueldad y que les est enviando el mensaje de No todo vale.

Si desde nuestro humilde esfuerzo hemos contribuido en algo no queremosninguna medalla, slo queremos continuar adelante para contemplar un diael final de las capturas"

Que no savorreixi

Si observes que el teu gat est avorrit i que no t ganes de res, s moment detornar a motivar-lo. La millor manera de fer-ho s usant jocs i entreteniments

diversos que li serveixin per recuperar el seu instint de caa que s el que elmantindr actiu i juganer.

Per comenar pots crear la teva prpia canya de joc, noms necessitars unpal, lligar-li una corda i, al final, una bola de paper o un manyoc de cordills.Amb aquests senzills elements crears un bon joc per mantenir al gat desperti entretingut, traient els seus instints de caa.

Un altre mtode per estimular al gat s unir diferents materials entre ells illigar-los al pal. Encara que potser el teu gat s'espanti en un primer moment,aix s positiu. Has d'intentar que es defensi i intenti lliurar-se del problemaque lest assetjant

Una altra possibilitat s fer bombolles de sab, donar-li joguines per a nadons,

moure o sacsejar cordons de sabates o corretges Busca activitats que facinaixecar al teu gat del seu rac favorit i fes que es mogui. Crrer, perseguir osaltar sn algunes de les accions que et faran veure que el teu gat est es-

timulat, ent re-tingut i que esd i ve r t e i x . Ams, far exer-cici i se sentirms saludablei feli. Que es-

tigui captiu no

vol dir que hagidestar passiu.Prova-ho.


3/12

3

preferible la solta del major nombred'exemplars possibles des dels pri-

mers anys, augmentant la proba-bilitat d'xit i disminuint el nombre

d'anys d'alliberaments i, per tant,el cost total d'aquests projectes

de forma molt significativa. Aquestestudi desenvolupa una eina til

per al disseny de futurs plans dereintroducci que, a causa de la

repercussi del canvi climtic,seran cada vegada ms freqents.

Sense hbitat

Amb el creixement de les zonesurbanes, l'sser hum li ha anat

traient espai als animals salvatgesper aix molts d'ells cada vegada

s'acosten i baixen a les colniesi/o comunitats, com va ser el cas

daquest puma.

El puma deambulava per la zona

urbana del municipi de SantiagoPapasquiaro, a Mxic, i no era el

primer de lany ja que al gener un

altre va ingressar a la zona urbanamunicipal pel que els habitants vandemanar suport a les autoritats. El

puma va entrar en un jard i all el

Badalls emptics

Un grup d'investigadors de laUniversitat de Tquio ha constatat

que els llops tamb sn sensiblesal contagi dels badalls, el que

podria estar relacionat amb lacapacitat d'empatia. Per realitzar

aquest treball, els investigadorsvan fer seguiment a dotze llops

-sis mascles i sis femelles- durantcinc mesos. En lobservaci es

van fixar en aquells individus quevan badallar en primer lloc i en la

reacci dels que es trobaven en unradi de dos metres. Lobjectiu era

comprovar si els llops del voltantbadallaven o no en els tres minuts

segents i la principal conclusis que "en els llops, igual que en

humans i en gossos, els vinclessocials augmenten la sensibilitat

al contagi dels badalls.

Reintrodur animals al medi

L'estudi del trencals mostra queseleccionant les parelles i pro-porcionant alimentaci afegida

s'aconsegueix una superproduccide pollets. El treball, liderat pel

Consell Superior d'InvestigacionsCientfiques, preten millorar les

poltiques de recuperaci d'esp-cies extintes o en greu perill d'ex-tinci. L'estudi afegeix una anlisi

del nombre d'exemplars que hande ser alliberats per any i durant

quants anys per obtenir una novapoblaci viable. Entre d'altres re-

sultats destaca que, en general, s

notciesvan abatre a trets fins a matar-lo.

El zoo en guerra

El panorama en el zoolgic de

Gaza no podria ser ms trist. Enuna petita gbia un papi est

assegut, ajuntant llavors de terrai tractant de menjar desespera-

dament el que troba. Al costat delprimat, el cos del seu company i

cinc cries, descomponent-se perla calor.

"De vuit a 10 micos van ser assas-sinats", ha informat Abu Sameer,

cap de veterinaris, tamb va morirun pa, una gasela, un lle i una

guineu".

Els cossos dels animals morts,

majoritriament micos, sacumu-

len. En una de les gbies, un galldindi mort est davant de doslleons famolencs. En una altra, un

cocodril reposa al sol; gaireb nohi ha aigua a l'estany, que tamb s

casa d'un pelic i un nec.

El zoolgic, part del parc recrea-

cional Al-Bisan a Jabalya, al nordde Gaza, va ser atacat en mltiples

ocasions durant els bombardejosisraelians. Molts dels animals sem-

blen estar febles i traumatitzats.Els membres de l'equip de treball

del lloc afirmen que a ms de lesferides que alguns dels animals

van patir durant els atacs, moltsno van menjar durant dies perquel zoolgic no t fons per comprar

menjar, i el bloqueig els impedeixrebre cap ajuda.

Evitar accidentsL'Associaci Animalista Libera hasuggerit la installaci dun sistema


4/12

4

fins i tot superiors, arribant al 100

per cent", ha subratllat l'associaci.

Pesticides que maten

Cientfics holandesos publiquen

un estudi a la revista Nature quedemostra que els pesticides neo-

nicotinoides estan associats ambun declivi de poblaci en aus

insectvores. Per arribar a aquestresultat van utilitzar mesuraments

de la qualitat de l'aigua superficiali les dades ofertes pel Common

Breeding Bird Monitoring Scheme.

Segons l'estudi, s'ha trobat una

correlaci significativa entre lapresncia de neonicotinoides al'aigua i el declivi de la poblaci

de sis de les 15 espcies de pas-seriformes estudiades, incloses

l'estornell com (Sturnus vulgaris),

l'alosa (Alauda arvensis) i l'oreneta

comuna (Hirundo rustica).

En rees amb concentracions

de imidacloprid superiors a 20nanograms per litre en l'aigua

de reflectors especials a les viesamb una doble finalitat; d'una ban-

da "espantar" a la fauna silvestre,que "creua i envaeix les carreteres"

i, de l'altra, "reduir el nombre d'in-

cidents de trnsit" per culpa de la

presncia d'animals a la calada.

En aquesta lnia, segons ha in-format l'associaci a travs d'un

comunicat, els animals atropellatsi accidents de trnsit causats per la

presncia d'animals "sn un tnicadesgraciadament habitual a les

carreteres per aix, aquest grupha dut a terme aquesta proposta,

que, assegura, "acumula experi-ncies positives en pasos com

Alemanya, Sussa, Estats Units iCanad".

Aix, a les carreteres alemanyess'han redut amb aquest sistema

les collisions nocturnes amb ani-mals en un 73 per cent. En el cas

de les carreteres americanes i ca-nadenques, els percentatges "sn

superficial, les poblacions d'aus

tendeixen a desaparixer a unritme del 3,5% de mitjana anual,

demostra l'estudi. La disminucide recursos alimentaris, causa de

l'efecte dels neonicotinoides en lescomunitats d'insectes, sembla ser

la causa dels declivis de poblaciobservats, asseguren els autors.

#waterbucketchallengefor-dogs

En vista de l'xit que va tenir el

#IceBucketChallenge, algunesentitats animalistes han retat a la

poblaci a que no llenci laigua i laposi als animals que viuen lliures

i que tant la necessiten en poca

estival i de poques pluges.

Si agrada la solidaritat i dna a

qualsevol bona causa i tenint en


5/12

5

compte que totes les causes snimportants, les entitats demanen

que no deixis de collaborar i queaprofitis per no malbaratar laigua,

un b escs i no renovable quenecessitem per sobreviure totes

les criatures, incloses les que viuen

lliures al carrer.

Adopcions sense seguiment

Un home va ser denunciat davant

la Justcia a Per per organitza-

cions protectores d'animals per

la matana d'almenys 100 gats i

gossos, que adoptava a travs de

xarxes socials.

Una proteccionista de l'organitza-

ci no governamental Mamagra

Gran va assegurar que vens iintegrants d'organitzacions de-

fensores d'animals van realitzar

"escraches" davant del domicili de

l'home, que "feia aix amb la seva

nvia, que entrava de nit a l'edifici

violent, convertint-los en un perill

per als entrenadors i per a laudi-

ncia.

Animals de laboratori

Un grup defensor dels animals va

presentar una queixa federal da-

vant el Departament d'Agricultura

dels Estats Units contra un labora-

tori d'Everett, de Washington, per

la mort de 25 micos enviats per

missatgeria.

El Seattle Times va reportar que

el grup Stop Animal Exploitation

Now (Fre a l'Explotaci Animal

Ara), amb seu a Ohio, acusa el

laboratori SNBL USA de permetre

que els animals morissin o patissin

tant durant el captiveri i trasllat que

van haver de ser sacrificats. SNBL

reportar que els animals van arribar

a Houston des de Cambodja morts

de gana i deshidratats. Alguns van

ser portats a una installaci a Te-

xas i altres collocats en camions

per fer un viatge de gaireb tres

dies fins Everett, Washington.

Cinc van morir en el cam i altres

20 van morir o van ser sacrificats

poc desprs darribar, i preveient

el futur que els esperava als labo-ratoris, igual han patit menys que

altres comandes.

amb transportins amb els animals

que aconseguia adoptar".

"Demanava gats per adoptar per

Internet i desprs bloquejava als

contactes i desapareixia. El fet

que el porter de l'edifici escolts

lladrucs i miols terribles va fer quesospits i, en obrir algunes de les

bosses descombraries, trobar els

cadvers dels animals.

Sea World Sucks

Steve-O, el fams protagonista

de la srie Jackass, va publicar

un vdeo on apareix modificant el

rtol d'una carretera de Califrnia.El rtol indicava la ubicaci de Sea

World Drive, per la celebritat va

decidir canviar el seu missatge i

va posar la paraula "sucks" (pudor)

sobre "drive" perqu el missatge

llegs: Sea World fa pudor".

Les organitzacions que protegei-

xen els drets dels animals s'opo-

sen a ls dels

animals per a

qualsevol finali-

tat, incls els es-

pectacles com

el del SeaWorld.Segons experts,

les orques i do-

fins que viuen

en captivitat te-

nen vides ms

curtes i menys

plenes. A ms,

s ' a r g u m e n t a

que l'estrs en

qu viuen els

animals incre-menta el seu

comportament


6/12

6

histriesdels socis

Gracias por la fotoPer: Maria Perez

Me gustara agardecer que en Pro-gat Catalunya hayis puesto estafoto tan bonita de las palomas, esinusual. Pobres seres despreciados,me encantan.

Las palomas que conviven con el hu-mano son doblemente maltratadasporque hay una "sabidura popular"que las acusa de portadoras de en-fermedades y dems chorradas. Losnicos que somos portadores de lo

peor (odio, crueldad, explotacin) yun cncer para el planeta somos losanimales humanos.

Por eso me emociona esta foto dedos humildes palomas. Gracias.

Petita histria ClotencaPer: Esperana Llorens

Durant aquest estiu es va demanarlactuaci de Progat per tal daplicarla CER (captura-esterilitzaci-retorn)

dels gats duns terrats dun patiimmens dilla del barri del Clot deBarcelona, dels quals una part impor-tant es trobaven en unes condicionsfsiques lamentables. La sorpresa vaser laparici de la protagonista de lahistria, una gateta dun meset apro-ximadament, frgil i esculida comaltres membres de la seva colniaper amb uns ullassos captivadors.Immediatament se la va traslladar aun centre veterinari on va comenar

a rebre el tractament adequat al seuestat delicat. Pocs dies desprs, unsvens del Clot, entusiastes i amantsdels gats, van fer lacollida de la ga-

al treball conjunt de rescatadors, ve-terinaris, casa dacollida, adoptantsi vens sensibles i preocupats pelsanimals que sn de tots.

Cal afegir que la resta de la colniaha millorat notablement les sevescondicions de salut. Shan instal.latdiversos punts dalimentaci, daiguafresca i sorrals, que es van controlantde manera regular. Daquesta formashan redut les molsties que podri-en causar al veinat i ha augmentat elbenestar dels animals.

Rescat a SantsPer: Montse Casulleras

Una de les gestores del districte deSants-Montjuic em va avisar de que

al davant de l'ambulatori del C/Nu-

mncia hi havia un gatet que s'ama-gava als motors dels cotxes i tamb

a sota dels contenidors de reciclatge.

Hi vaig acudir per si podia agafar-lo, ila meva sorpresa va ser quan em vaig

trobar amb els Bombers, la Gurdia

Urbana i la furgoneta del CAAC, queja hi eren per rescatar el gat, doncs

un ve havia telefonat a la GurdiaUrbana. Hi havia un munt de gent

mirant l'espectacle.

Vaig demanar si necessitaven alguna

cosa, i evidentment, no els calia res!El gatet estava a dins de la barra

que subjecta els contenidors. Els

bombers van haver de desmuntarla barra per agafar el gat, i amb

molta pacincia, amb la xarxa i els

guants el van rescatar. El van car altransportin i Help Guau -l'empresa

que est al servei de l'Ajuntamentles 24 hores- se'l va endur al Centred'Acollida d'Animals de Companyia,

on el posaran a la Bossa d'Adopci-

ons. Llstima que no vaig fotograarel pblic que aplaudia! Va ser una

experincia impressionant. Aquesta

escena era impensable fa pocs anys.Des de Progat volem felicitar a cos

de Bombers, a la Gurdia Urbana, alCAAC, i evidentment a la Ocina de

Protecci dels Animals de l'Ajunta-

ment de Barcelona que s qui ha fetpossible la coordinaci dels diferents

agents que hi han intervingut, i que

nalment l'animal s'hagi pogut salvar.

teta durant poc ms dun mes, tempssucient perqu els hi robs el cor.Sortosament es va refer rpidamenti comen a mostrar-se tal com s:bonica, carinyosa i molt juganera. Unmat arrib la bona notcia: la gatetade mirada encisadora havia trobatuna llar. En aquests moments estpassant la seva primera nit i estemconveuts que tindr un somni moltfeli perqu sap que se lestimaranmolt i per sempre.

Aquest nal ha estat possible grcies

Amb la Yuri a la seva nova llar

Esperana amb la mixeta

A la seva llar


7/12

7

Mobiliari de colniesPer: Albert Soler

Este ultimo ao, despus de reuni-ones con los jefes de los recintosde la administracin donde actaProgat Catalunya, de recibir las peti-

ciones de alimentadoras y de insistiren la necesidad de hacer algunos

cambios para mejorar la calidadde vida de los gatos, hemos actu-alizado los puntos de alimentacinen cuatro recintos donde se hallanestablecidas diferentes colonias degatos.

Principalmente, y dependiendo delas necesidades de cada recinto,

la respuesta a las necesidades demejora ha sido colocar refugios detubos de pvc, a parte de sus escon-dites preexistentes en cada recinto,adems se ha intentado ubicar lastolvas y bebederos (que estaban ala intemperie) integrados en un es-

pacio nico (bales) y resguardadosclimatolgicamente.


8/12

8


9/12

9

opini

Sobre la caza

Por: Juan Carlos Monedero, escriptor ianalista poltic, professor a la UniversitatComplutense de Madrid, demandat pelPartit Popular per ser el promotor deldomini dinternet No a la guerra durantlinvasi dIrak i actualment membre dela formaci Podem-Podemos, que va feraquesta reflexi pel Cercle Animalistade Podemos.

No estara de ms que los que de-enden la caza explicaran qu sesiente cuando se descerrajaun tiro a un animal que tiene nu-estros mismo ojos, que responde alos mismos mandatos, que somosnosotros mismos. Igual nos dbamoscuenta de que, en determinadas cir-

cunstancias, podan hacer lo mismocon nosotros.

Podemos? !Vyase usted ala mierda!

Por: J.M. SnchezRplica del collectiu de caadors,publicada a la revista El Coto de Caza,a El Confidencial i a diferents blogs decaa, contra les paraules de Juan CarlosMonedero al que volen demandar col-lectivament per comparar el disparar aun animal nohum a fer-ho a un animalhum.

Se puede ser de derechas, se pu-ede ser de izquierdas y se puedeser imbcil. Luego hay imbciles dederechas e imbciles de izquierdas,claro est, y tambin hay imbciles debaba, es decir, imbciles redomados,

y no hay nada peor que a un imbcilde stos le den pbulo, le den audi-encia a travs de un partido poltico,de un muro de Facebook o de una

antena de radio o televisin paraque vomite su demagogia podrida ybarata sobre el colectivo que se cruceen su insano cerebro.

Es el caso del animalista JuanCarlos Monedero, de la formacinpoltica Podemos, el cual, ni cor-

to ni perezoso, se presenta con elsiguiente texto (cito): No estara dems que los que deenden la cazaexplicaran qu se siente cuando sedescerraja un tiro a un animal quetiene nuestros mismos ojos, que res-ponde a los mismos mandatos, quesomos nosotros mismos. Igual nosdbamos cuenta de que en determi-nadas circunstancias podan hacer lomismo con nosotros.

Este to es el perfecto ejemplo deimbcil, no s si de derechas o de

izquierdas, pero de imbcil seguro,con sus siete letras, pues dice la Real

Academia de la Lengua que imbcilsignica alelado, escaso de razn, yeste individuo de razn anda corto,muy corto, escaso, como requierela segunda acepcin del citado vo-cablo.

Dice este iluminado de tres al cuartoque los animales que cazamostienen nuestros mismos ojos, perono dice nada sobre los ojos del ter-

nero del que salen los letes que secome entre litrona y litrona, ni de losdel avestruz del que sale la piel parafabricar la chupa de ir a las manifas.

Dice este iluminado de pacotilla quelos animales que cazamos respon-den a nuestros mismos mandatos,y a estas alturas no s si l, yo oambos nos hemos fumado demasi-ados porros, porque no termino deencontrar qu mandatos son sosa los respondemos igual t, yo, l y

un cochino de Sierra Morena, yque conste que yo no fumo....

Pero todo lo anterior es peccata minu-ta comparado con su sentencia nal.Quizs sea una malinterpretacinma, puede ser, y en tal caso borraresta entrada tan pronto como se mehaga entender lo contrario, pero ensu frase nal, en sta (cito) Igual nosdbamos cuenta de que en determi-nadas circunstancias podan hacerlo mismo con nosotros, slo puedo

entre leer una acusacin en todaregla a nuestro colectivo de asesinosen potencia.

Juan Carlos, bonito, si ests diciendo

que los cazadoresal ser capacesde descerrajar un disparo a un animalsomos igualmente capaces de des-cerrajarte un disparo a ti -o incluso auna persona- ocurren dos cosas: laprimera es que t corres serio riesgode ser denunciado por injurias porparte de un colectivo de muchosmillones de personas, y la segundaes que yo corro el serio riesgo deser denunciado por ti por insultos,porque sin falta de consultar lo que laRAE dice al respecto, puedo asegurarsin ningn gnero de dudas que eresun soberano y perfecto GILIPOLLAS.

DESPIERTA

Per: Alberto Pelez, corredor de montaaespecialitzat en ultrafons, tcnic superioren activitats fsiques, entrenador perso-nal i bomber de professi, per a la TVA.

Desde que tengo uso de razn, me heconsiderado un defensor de todos losanimales, conviviendo con perros y ga-tos, fue fcil considerarlos miembrosde mi familia y empatizar totalmentecon ellos, siempre he sentido repulsapor la tauromaquia y nunca he entendi-do como alguien poda llamar deporte

a asesinar animales en el monte. Dehecho me encontraba ms cmodoen compaa de mis gatos que con lade la mayora de la gente, y a muchosde mis amigos prefera no conocerlosdemasiado, no ser que me fuese aenterar que eran protaurinos o caza-dores. Pero estaba siendo realmenteun defensor de todos los animales? ome estaba engaando a mi mismo?

Ahora me doy cuenta de que sinsaberlo he sido gran parte de mi vidavctima de una educacin especista.El especismo es un tipo de discrimi-nacin, que concede derechos a unasespecies de animales, humanos y nohumanos en detrimento de los de-rechos de otras, oprimidas en favor de


10/12

10

nuestros intereses, sin tener en cuentaque hablamos de iguales en lo que asu capacidad de sentir y deseo de vivirse reere.

Nos ensearon a querer a los perros,a proteger a las ballenas y al linceibrico, a reirnos con los delnes en losacuarios y los monos en los zoolgi-

cos, a comernos a los cerdos y los po-llos, a vestirnos con la piel de las vacasmientras detestbamos los abrigos depiel, nos dijeron que enfermaramos sino comamos carne, huevos y leche,mientras nos vendan medicamentospara la acidez, el colesterol y la diabe-tes. Nos engaaron, y nos dejamosengaar, porque es lo mas cmodo,lo que nos hace sentirnos personasnormales, nos evita cuestionarnos nu-estra moral y nos ayuda a no discutir.

Pero llega un momento en que porla razn que sea, abres los ojos. Enmi caso acud a un mercado chino,donde vendan cachorros de perro, losmataban y los cocinaban en el acto,tras sentirme aterrorizado, desolado,impotente, cabreado, tuve un periodode reexin, no poda sentirme tanmiserable ante esa situacin y a la vezser la causa, del mismo destino de uncachorro de cerdito, de un ternero ode unos pollitos Que diferencia ha-ba? ninguna, todos tienen la mismacapacidad de sentir, de sufrir, los mis-mos sentimientos, todos quieren estar

con sus madres, sentirse protegidos,queridos, todos juegan, son cachorrosadorables, y todos sienten el mismo

pnico y terror ante el matarife que lescortar el cuello, solamente para quepodamos disfrutar de unos segundosde placer en nuestro paladar.

La cuestin no es su inteligencia, sinosu capacidad para sentir. Un gato tieneel cerebro mas desarrollado que unnio de tres aos, los cerdos son ms

inteligentes que los perros, pero todosson iguales en algo, en su capacidadde sentir dolor y sus ganas de vivir.

La ciencia ha demostrado que pode-mos llevar una vida totalmente sanacon una alimentacin libre de produc-tos de origen animal, una vida plena yfeliz, sin disponer de la vida de nadie,sin disponer de su libertad, sin torturar,sin esclavizar, tampoco los necesita-mos para vestirnos ni para divertirnos asu costa, sin embargo nos llegamos aconsiderar defensores de los animalesmientras colaboramos en su muerte ysufrimiento. Hemos sido engaados.

Los mataderos estn alejados de lasciudades, sus ventanas tapiadas conladrillos, ninguna imagen violenta saleen los medios, ni siquiera se hablade ello, no tiene nombre, nos vendenlos productos despiezados, sin formaque nos recuerde que nuestra comidao nuestro calzado, tena cara, tenamadre, quera vivir.

Nunca en la historia ha habido unaopresin tan brutal hacia un grupode seres inocentes, ni en numero ni

en cantidad de dolor inigido, si eldolor fuese medible, no tendramos

nmeros para cuanticar lo que pasaen los mataderos, granjas, laboratoriosy zoolgicos del mundo.

Hoy en da no tenemos excusa paraseguir comportndonos de esta forma,tenemos opciones y tenemos accesoa toda la informacin, solo es cuestinde querer conocerla, es un acto de

egosmo el no querer acceder a ella,alegando nuestra gran sensibilidad,yo lo hice durante mucho tiempo yme arrepiento profundamente, nosmerecemos y tenemos el deber deconocer todo la verdad, lo que pasapara que ese lete llegue a nuestro pla-to, nuestros zapatos a nuestros pies, yese delfn tan simptico a su acuario.

Debemos acceder a esa informacinpara que podamos comportarnos yvivir acorde a nuestra manera de pen-sar, para que podamos tomar nuestraspropias decisiones, en base a nuestrocdigo moral y si te consideras undefensor de los animales, esta clarocual ser tu postura.

Ahora no consumo ningn productode origen animal, no utilizo nadatestado en animales, ni me visto conellos, pero aun as, no es suciente.Debemos ser ms activos, compartir,informar, concienciar, ayudar, rescatar,si realmente nos consideramos de-fensores de los animales, debemoscomportarnos ante una injusticia deigual forma sea quien sea la vctima, no

nos vale slo con ayudar a los perrosy gatos, debemos considerar a todoslos animales por igual.

Cinc consells per viatjar encotxe amb un gatPer: Eroski Consumer

Uns senzillsconsells per afer aquests vi-atges menystraumtics pera tothom

Acostumar al gat del cotxe: fer viatgesamb el gat amb cotxe de curta durada,setmanes abans de les vacances, ajudaal fel a tranquillitzar-lo. Els viatges delgat en autombil sn menys estres-sants si l'animal s'acostuma al vehicle

abans de les vacances. "Un bon consellper viatjar amb felins en cotxe s intro-duir un premi comestible al transporti fer petits recorreguts amb l'animaldins durant les setmanes anteriors al

articles viatge", conclou un extens estudi sobrecomportament dels gats elaborat per laUniversitat d'Ohio.

Tranquillitat i msica baixa: quan esviatja amb gats en cotxe s importantmantenir la calma. El volum de l'equipde msica ha d'estar baix i les nestresdel vehicle pujades fins a dalt, perevitar que els sorolls de la carreterapuguin atemorir encara ms al fel. Elgat miolar a l'inici del viatge o duranttot el trajecte. Per aix, s recomanableparlar-li en un to tranquil per calmar-loi no treurel del transport, ja que potresultar perills per a ell i per a la restade viatgers. Quina s la millor manerade ventilar el cotxe quan es viatja ambun fel? Amb l'aire condicionat o els cli-matitzadors, ja que no sn sorollosos imantenen el vehicle a una temperaturaadequada per a tots els ocupants.

Parades cada dues hores: els viatgesllargs amb un gat, quan superen lesdues hores de desplaament, obliguena realitzar parades. Aquests recessossn un bon moment perqu l'animal

tracti de fer les seves necessitats, si cal.I un sorral cobert ser un bon aliat. "Enels viatges llargs, cal realitzar paradesperqu el fel begui aigua i tingui pos-sibilitat d'utilitzar el seu sorral, encaraque no sempre el faci servir", explical'Associaci Internacional de Cura delsGats. Per s molt important que el felno surti del cotxe, encara que insisteixi.

Treure al gat del vehicle implica perills,entre d'altres, que s'extravi. Malgrat queel fel no pugui sortir del cotxe cal quemai no el deixem sol a dins, menys en-cara a l'estiu. No s'ha de subestimar larapidesa amb qu puja la temperaturaa l'interior d'un cotxe, ja que els felinstamb pateixen cops de calor, quepoden ser mortals.

Sedants i feromones per si el fel esmareja: alguns gats es maregen durantels viatges en cotxe, ns i tot com aconseqncia de l'estrs. En aquestscasos, els ajuda que se'ls colloqui eltransport a terra (tenint cura que lazona estigui ventilada i lluny del con-ducte de la calefacci, si el viatge sdurant l'hivern), entre els seients davan-


11/12

11

ters i posteriors. D'aquesta manera nopodran veure per la nestra i es reduirel seu mareig. Abans de comenar eltrajecte tampoc est de ms visitar alveterinari, perqu pot prescriure unsedant lleuger per felins (alguns vnenen forma de cmodes pipetes), quecontribuir a que viatgi ms calmat. "Ams, abans de viatjar amb gats, conv

vaporitzar el vehicle mitja hora abansamb feromones sinttiques per felins",afegeixen els experts. Aquestes hormo-nes aconseguiran que el gat viatgi mstranquil al vehicle, i poden adquirir-seen gaireb qualsevol centre veterinari.

Dinar tres hores abans del viatge: elsfelins viatgers han dalimentar-se de lamanera habitual, ja que qualsevol canvien la seva dieta pot incrementar la sevasensaci de malestar i mareig.

Per s important "donar el menjaral gat almenys tres hores abans delviatge", afegeix el Grup de MedicinaFelina.

Insuficincia renal

Qu s, com detectar-la i com tractar-la

La fallada renal crnica, tamb anomenadainsuficincia renal, s una de les malaltiesms comunes en els gats adults. En la ma-joria dels casos, el deteriorament renal sprogressiu de manera que hi ha un avangradual de la malaltia i un empitjoramentdels smptomes. El grau de progressi dela malaltia varia considerablement d'unindividu a un altre. La cura i tractamentadequats poden augmentar la qualitat devida dels gats afectats i allargar-la, retar-dant la progressi de la malaltia.

Qu s?

La insucincia renal crnica es produ-eix quan hi ha un dany en els ronyonsque s irreversible i que impedeix laseva funcionalitat per ltrar i eliminarels productes de rebuig de la sang. En

la majoria dels casos en que es diag-nostica una insucincia renal no esconeix la causa exacta de la malaltia.No obstant aix, hi ha algunes causesben reconegudes d'insucincia renalcrnica com les segents:

-Ronyons poliqustics (malaltia heredit-ria que se sol donar en alguns gats enels que els quists plens de lquid, quees formen en els mateixos ronyons,van reemplaant, a poc a poc, el teixitnormal).

-Tumors renals que poden afectar elsronyons causant una fallada renal.

-Infeccions bacterianes en els ronyonsa partir duna infecci de la bufeta i quepot arribar a produir ns i tot falladarenal aguda.

-Txics que afectin els ronyons, defec-tes en el desenvolupament dels ronyonsde naixement, inamaci persistent

La insucincia renal crnica pot pro-duir-se en gats de totes les edats, perhabitualment es veu en gats de mitjana iavanada edat, i s ms com a mesura

que augmenta l'edat. S'estima que alvoltant d'1 de cada 5 gats de ms de 15anys presenta fallada renal. En general,la insucincia renal, es dna ns a tresvegades ms en gats que en gossos.

Com detectar-la?

En la majoria dels casos la insucin-cia renal crnica s una malaltia deprogressi lenta i insidiosa, tot i queen determinats casos els smptomespodrien aparixer sobtadament. Lamajor part dels smptomes sn bastantinespeccs, produts, almenys en part,

per l'acumulaci en sang de toxines quese solen secretar per l'orina. Els smpto-mes ms comuns que trobem en gatsafectats sn: falta de gana, prdua depes, deshidrataci, letargia i depressi.Solen tenir molta set i produir moltams orina (a causa de la incapacitat deconcentrar-la). Altres smptomes podenser: pelatge espatllat, vmits, halitosi, l-ceres a la boca i debilitat. A mesura quela insucincia renal va progressant (in-dependentment del tractament) aquestssmptomes tendeixen a empitjorar ambel temps.

Com tractar-la?

En els casos en qu es troba la causaespecfica de la insuficincia renal

(per exemple: infecci bacteriana enronyons), es pot tractar directament lacausa. Per en la majoria dels casosno s aix i, per tant, el tractament secentra en els smptomes. Alguns gatsal principi necessitaran uidoterpia in-travenosa per corregir la deshidrataci.Un cop estabilitzats, el tractament anirdirigit a mantenir la funci renal i mini-mitzar les complicacions de la falladarenal. La insucincia renal crnica sirreversible i, en la majoria dels casos,no s'aconseguir una millora malgrat untractament apropiat.

La dieta s important en els pacientsamb insucincia renal crnica ja quees poden deshidratar amb ms facilitat(a causa que els ronyons tenen menys

capacitat per conservar l'aigua mitjan-ant la concentraci de l'orina). Aix smolt important mantenir una ingestad'aigua adequada i en aquests pacientslalimentaci ha dincloure menjar humitde baixa concentraci de protena (jaque la majoria de les toxines s'acu-mulen en la sang com a resultat de ladescomposici de les protenes) i amb

baix contingut en fsfor.

Alguns gats amb insuficincia renalavanada es benecien d'administra-cions peri diques de srum, ja sigui viaintravenosa o subcutnia.

Tamb poden presentar nivells de po-tassi baixos en sang i aix, per si sol,pot empitjorar la insuficincia renal.Quan aix es produeix se'ls administrasuplements de potassi (en comprimits,pasta o pols que poden afegir-se a ladieta). Tamb poden desenvoluparhipertensi i estar exposats a altres

problemes secundaris (hemorrgiaals ulls i despreniment de retina quecausa ceguesa, hemorrgia cerebralque causa smptomes nerviosos) a msque aquesta elevada pressi arterial potcausar majors danys en els ronyons.Per aix s important tractar la hiper-tensi quan es diagnostica, ja que eltractament s directe i eca.

En insuficincia renal avanada eldesenvolupament d'anmia s bastantcom. Si s lleu no sol ser un problema,per si s greu pot empitjorar els smp-tomes de letargia i debilitat. Segons les

causes de l'anmia i de la seva gravetatpot haver diferents opcions de tracta-ment inclosa la utilitzaci d'esteroidesanablics, suplement de ferro, tracta-ment de les lceres gastrointestinals i,en casos molt avanats, suplement amberitropoetina (l'hormona que estimula laproducci de glbuls vermells).

Les nusees i els vmits sn molt habi-tuals en la insucincia renal avanadai poden afectar greument la qualitat devida i disminuir la gana del gat. Hi hadiferents frmacs per controlar aquestssmptomes.

Quin s el pronstic?

Quan el dany als ronyons s tan greuque aquests presenten insuficinciarenal crnica, es produeixen mecanis-mes de compensaci i d'adaptaci perintentar vigilar la marxa dels ronyons,encara que en algun moment aquestsmecanismes fallaran produint una pro-gressi en la decisi renal. La malaltias, per tant, progressiva en el temps ipot acabar en la necessitat d'eutansia.De tota manera, el ritme de progresside la malaltia renal varia considerable-

ment en cada individu i un tractamenti cures adequades poden millorar laqualitat de vida dels gats afectats i, a lavegada, alentir-ne la progressi.


12/12

12

El primer que cal fer s observar laconducta del gat. Si aquest no potdefecar se sentir nervis i el seu com-portament canviar. s important queel gat no tingui una vida sedentria,que estigui actiu i que faci activitat,perqu el sistema intestinal es posien moviment i aix se li faci ms fcildefecar.Si el gat t molt de pl, s possibleque durant l'empolainament ninge-reixi molt, el que pot fer que es forminboles que li produeixin difcultats per

defecar. Si en vomita habitualments un fet normal, per has de vigilarque pugui fer les seves necessitatsamb la regularitat que li sigui prpia, i

ajudar-lo amb productes pensats pera gats captius, com herba purgant oproductes que portin malta per afavorirel trnsit intestinal. En llibertat sn elspropis gats els que regulen lexpulsi(a travs del vmit o de la defecaci)utilitzant herbes per purgar-se.

En cas que el restrenyiment sigui cr-nic, s oport examinar si es deu a unaalimentaci incorrecta, a una mancade moviment i exercici, o per la ingestade pl o d'algun objecte. Cal portarimmediatament al gat al veterinari, jaque si passa diversos dies sense poderdefecar s possible que es necessiti

una cirurgia o amb sort noms dilatarel clon.

Aquest procs noms el poden fer elsprofessionals i la dieta del gat haurde canviar fns aconseguir que torni

a tenir un trnsit intestinal regular iconvenient per mantenir la seva saluti benestar.

PROBLEMES DE SORRAL

Vols ajudar els gats del carrer?

Amb aquesta butlleta, podrs ajudar els gats del carrer a travs de la seva integraci en colnies controlades per ges-tors de Progat . Si tagraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta s la teva opor tunitat. Potscollaborar a travs de dues modalitats:

Soci - simpatitzant. Et beneficiars dels preus dels nostres veterinaris i centres associats.

Donatiu nic. Pots ingressar la teva aportaci econmica a Banc Sabadell ES32 0081 5557 01 0001142715 oenviar un xec nominatiu a nom de Progat a lapartat de correus 19.003 - 08080 Barcelona.

Nom:

Data de naixement: Adrea:

Ciutat: CP: Telfon:

e-mail: NIF:

Ordre de pagament per banc o caixa

Nmero de compte:

Quotes

Soci: 75 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

Les teves dades sincorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades sn confidencials i dsexclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancellar-les dirigint un escrit a Progat.Si no desitges rebre informaci, indica-ho a continuaci

Enviar aquesta butlleta alapartat de correus 19.00308080 Barcelona

Signatura:

Progatcatalunya

butlletí progat 62

Documents