butlletí progat 59

Upload: progat-catalunya

Post on 04-Jun-2018

219 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    1/12

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    2/12

    2

    editorial

    Progat s una associaci protectora danimalsespecialitzada en el gat urb. Est inscrita en elRegistre de la Generalitat de Catalunya amb el n-mero 20.860. s membre del Consell Municipal de

    Convivncia, Defensa i Protecci dels Animals delAjuntament de Barcelona

    Progat CatalunyaApartat de correus 22.294 08080 [email protected]

    Disseny grfic i maquetaci:www.dilogicsl.com

    Dipsit legal: 14.521 - 2002

    Socis dhonor de Progat

    Josep M. Benet i Jornet

    Vctor Caparrs

    Colita

    Regina Farr

    Enric Larreula

    Joan Perucho

    Baltasar Porcel

    progat

    Progat amplia el seu programa formatiu i lofe-reix a tothom que se senti interessat.Formaci dinfants i joves: tallers educatius peraprendre a tractar els animals, respectar el mediambient i fomentar la convivncia ciutadana, perraonar sobre la tinena responsable i fomentarel respecte per a la resta danimals domsticsi lliures...Formaci de Tcnics dajuntaments: tallers per

    aprendre a resoldre la gesti de les colnies degats lliures de la poblaci, per aplicar programesde CER amb les entitats protectores locals, perresoldre els conflictes entre els vens partidarisi els detractors de la presencia de colnies degats lliures...Formaci de gestores de colnies: tallers peraprendre a controlar la natalitat de la colnia, peraprendre com ho fan altres associacions ambms de 70 anys dexperincia en gats lliures,per aprendre qu s imprescindible per ajudarels gats...

    Per ms informaci sobre els tallers, periodicitat,llocs a on es realitzen, etc. sisplau envians uncorreu electrnic [email protected].

    Tallers de FormaciTallers de Formaci

    catalunya

    "Los Verdes somos los nuevos Rojos"Aix s el que afirma el periodista nordameric Will Potteren el seu llibre "Los Verdes somos los nuevos Rojos" que

    ha sortit a la venda a les principals llibreries de l'estat espanyol grcies a la traduccide l'organitzaci Igualdad Animal. Will Potter va presentar el seu llibre a Barcelona iMadrid i l'han estat entrevistant mitjans com el diari Pblico, el Pas i el Huffington.

    Us deixem les paraules que va expressar Potter en un d'aquests mitjans per parlar de lasimilitud dels processos repressius contra els drets cvics i socials ms elementals quetots estem patint, degut a les lleis repressives que ens volen imposar arreu del planeta.

    Puede que la Ley de Seguridad Ciudadana, cuyo anteproyecto ha sido recientemen-te aprobado, incluya disposiciones sobre drogas o eventos deportivos, pero no nos engaemos: esta leyno trata de proteger a las personas, trata de criminalizar las protestas y restringir el derecho de expresin.

    Acabo de estar en Madrid y Barcelona por la publicacin de la traduccin al espaol de mi libro "LosVerdes somos los Nuevos Rojos". Mi trabajo se centra en cmo se est criminalizando el activismo poltico.Debido a mi mbito de trabajo y a que vivo en Estados Unidos, es raro que nuevas leyes de "seguridadciudadana" o medidas represivas lleguen a sorprenderme. Las estoy viendo cada da.

    Sin embargo, la Ley de Seguridad Ciudadana representa un peligroso aumento de cmo se intenta acallarla libertad de manifestarse.

    Por ejemplo, los delitos graves incluyen:

    - Escalar un edificio pblico como accin de protesta (tal y como ha hecho Greenpeace en los ltimosmeses)

    - Saltar a un ruedo para protestar

    - Llevar una capucha o cualquier tipo de indumentaria que impida la identificacin de los manifestantes

    a las fuerzas de seguridadTodo ello es sancionable con multas entre 1.001 y 30.000 euros.

    Otros delitos menos graves incluyen colocar una tienda de campaa en un espacio pblico, tal y comoha hecho el Movimiento 15M, fotografiar a la polica o no seguir la ruta de una manifestacin permitida.Estas y otras infracciones son multadas hasta con 1.000 euros.

    He documentado ampliamente los mecanismos que han permitido que esto se lleve a cabo en los EstadosUnidos y son idnticos a lo que est ocurriendo ahora mismo en Espaa.

    Por ejemplo, el movimiento ecologista de Estados Unidos ha estado llevando a cabo actos de desobedienciacivil pacficos para detener la construccin del oleoducto Keystone XL. Los activistas han bloqueado lascarreteras y se han encadenado a los equipos. Como resultado, ahora se enfrentan a mayor tiempo enprisin. En algunos casos, son las multinacionales las que lo solicitan directamente. En un ejemplo reciente,inform sobre cmo TransCanada est instruyendo a la polica sobre cmo procesar a los manifestantes:

    En otra ocasin, un estudiante universitario llamado Tim DeChristopher, irrumpi en una subasta delGobierno donde se estaban vendiendo tierras a las multinacionales. Tim levant la mano para comprar

    estas tierras aunque saba que no tena dinero. La subasta del Gobierno se declar ilegal posteriormentepero Tim fue sentenciado a 2 aos de prisin.

    Ahora en Estados Unidos hay una expansin radical de esta criminalizacin. Algunos estados han apro-bado leyes nuevas cuyo objetivo especfico son activistas que fotografan o graban granjas industriales ymataderos. Algunos polticos han llamado a estos investigadores "terroristas". Hace slo unas semanas,una investigadora infiltrada que mostr la crueldad hacia los animales en una granja -y cuyo vdeo condujoa procesos penales- fue acusada de crueldad hacia los animales. Decir que grabar la crueldad hacialos animales es lo mismo que causrsela es parecido a lo que estas nuevas leyes espaolas pretendenpara proteger a los ciudadanos. George Orwell se sentira orgulloso.

    Ya estamos viviendo un crecimiento de estas tcticas estadounidenses en otros pases. En Australia,las multinacionales estn solicitando nuevas leyes contra fotografas que son exactamente iguales queen Estados Unidos.

    En Espaa, un grupo de activistas de Igualdad Animal tambin se encuentra en medio de un procesocriminal. Cuando fueron detenidos, fueron etiquetados inmediatamente como "terroristas" y amenazasa la seguridad pblica. Les han acusado ligeramente de la suelta de visones de una granja pero resultaabsurdo. Se persigue a estos activistas polticos ya que han sido increblemente efectivos contra industriasmuy poderosas y han expuesto al pblico lo que est sucediendo.

    Independientemente de lo que pensemos sobre los derechos de los animales, estos activistas se merecenun apoyo total. De lo que he sido testigo de primera mano en Estados Unidos es que cuando las personasson objeto de persecucin debido a sus creencias polticas, el gobierno nunca se detiene con ellas. Seextiende a otros movimientos sociales tambin, y pone todas nuestras libertades en riesgo. Esto esprecisamente de lo que estamos siendo testigos con la Ley de Seguridad Ciudadana.

    Uno puede pensar: "Bueno, yo no escalo edificios pblicos ni voy a manifestaciones, por qu me deberapreocupar?"

    El mayor peligro de esta legislacin no es que todo el que se manifieste acabe en prisin o tenga quepagar una multa. El peligro real es lo que llamamos en Estados Unidos chilling effect o efecto paralizante.

    Esta ley no prohbe, paraliza. Hace que la gente tenga miedo de expresarse y manifestarse. Les hacepreguntarse si sern detenidos o tendrn que pagar multas por sus acciones.

    Lo ms importante, es que leyes como estas tratan sobre el miedo. Sirven para que tengamos miedode usar nuestros derechos.

    Durante muchos aos en Estados Unidos, esta represin ocasion un temor generalizado. Sin embargo,esto est cambiando ahora. La gente est indignada por estos ataques a la democracia, y hay ms genteactivndose. Yo espero que esta ley represiva en Espaa tenga los mismos resultados: en lugar de inspirartemor, deben inspirar enfado y motivar a la gente a defender sus libertades.

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    3/12

    3

    per 15 euros cada un.

    Et demanem que escoltis el ronroneigdel teu gat i vulguis repartir-lo entretots els gats de carrer que ens trobemdiriament arreu. Amb la collaboracide tothom podrem fer que aquest regalarribi ns tots els racons dels nostrescarrers i viles.

    Que lany vinent sigui un any ple deventura, de joia i salut per tothom, i queentre tots puguem fer ronronejar ms

    i ms gats.

    Tu pots fer-ho!Grcies!

    Regal Solidari

    persona amiga o familiar a qui fas elregal i la seva adrea postal per talque li puguem enviar la teva felicitacii el teu regal.

    Si vols, pots escriure el text personalit-zat per a la teva sorpresa. Per exemple:Us desitjo un bon any ple de felicitat,per a tots vosaltres inclosos el Cetic ila Vegi

    Per ltim, cal que omplis la butlletaper tal que el teu donatiu ens permeti

    fer aquest regal i ajudar a un altre gatde carrer.

    Qu et costar fer aquest regal?Gaireb res. Per noms 15 euros potsfer un bonic regal aquells qui msestimes i ajudar a un gat. I si creus quela tasca que fem amb aquests cntimsval la pena que la puguem fer amb msgats, pots fer aquest regal a ms dunapersona, a tantes com vulguis, i noms

    En qu consisteix el regal solidari?

    Durant un any, la persona a la que tuli facis aquest regal, rebr el butlletde Progat, aix com informacions es-pecials de les activitats o accions querealitzi.

    Com ho has de fer?s molt senzill, noms cal que ensenvis la butlleta i ens la retornis ambles dades complertes.Et demanem que, si no trobessis ninga qui fer aquest regal, passis la infor-

    maci a alguna persona que vulguiaprotar-la, aix no perdrem loportuni-tat dajudar a un gat ni la de transmetreinformaci que pot ser interessant pera alg altre.

    A la butlleta cal que escriguis, ambmajscules i amb lletra molt clara, elteu nom i telfon per si no entenemalguna dada.Tamb cal que posis el nom de la

    Aquest any tenim una bonica proposta per a vosaltres.Us proposem que feu un regal solidari als vostres amics, familiars, companys de feina, coneguts o aquella

    persona que sabeu que estima els animals i aix, alhora podrem ajudar a molts gats de carrer.

    Jo(posa el teu nom i cognoms)

    Adrea(Carrer/Cp/Poblaci)

    Telfon

    Faig un regal solidari a:

    Nom(posa el nom de la persona a la que li fas el regal)

    Adrea(Carrer/CP/Poblaci)

    Missatge:

    B u t l l e t a r e g a l

    Jo(posa el teu nom i cognoms)

    Adrea(Carrer/Cp/Poblaci)

    Telfon

    Faig un regal solidari a:

    Nom(posa el nom de la persona a la que li fas el regal)

    Adrea(Carrer/CP/Poblaci)

    Missatge:

    B u t l l e t a r e g a l

    Jo(posa el teu nom i cognoms)

    Adrea(Carrer/Cp/Poblaci)

    Telfon

    Faig un regal solidari a:

    Nom(posa el nom de la persona a la que li fas el regal)

    Adrea(Carrer/CP/Poblaci)

    Missatge:

    B u t l l e t a r e g a l

    Cobreu-me una quota especial de Nadal de 15 euros

    Nmero de compte:

    Faig una transferncia bancria per valor de euros

    al compte de Banc Sabadell: 0081-5557-01-0001142715

    Adjunto xec bancari per valor de euros

    Signatura

    C o m h o p a g o ?

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    4/12

    4

    19 pasos a Europa.

    CARNETS PERALIMENTADORESLAjuntament, els districtes i lOfi-cina de Protecci dels Animals de

    Barcelona segueixen les tasquesper facilitar carnets i formar a lespersones alimentadores de co-lnies de gats lliures a la ciutat.Enguany ja shan cellebrat tresreunions amb alimentadores vin-culades a les diferents entitats dedefensa dels Drets dels Animalsa la ciutat, per facilitar lordena-ci i el bon funcionament de lagesti de colnies a la Barcelona.

    Aquesta organitzaci ha de servir

    per detectar els problemes quesesdevinguin amb major eficciai per evitar que, les persones quefan les tasques de control i segui-ment dels gats de forma correcta,siguin vinculades amb les que noho fan. Les darreres trobades es

    DESAPAREIXEN LESPAPALLONES

    A banda de les abelles, les papallo-nes tamb estan patint problemesper sobreviure segons un estudi delAgncia Europea del medi ambi-ent. I s que les papallones, igualque les abelles i altres animals, snun indicador de lestat del mediambient i noms viuen (i podenviure) en ambients poc degradatsi en ecosistemes que gaudeixin debona salut, ambients que cada diacosten ms de trobar.LAgncia assegura que la po-

    blaci de papallones ha minvatgaireb un 50% entre 1990 i el2011. Per poder dir aix ha analit-zat 17 espcies de papallones i harecopilat i comparat les dades delssistemes nacionals de vigilncia de

    van fer el 15 i el 22 de novembre ales Cotxeres de Sants.

    ELS BOMBARDEJOS DELSEEUULa Gran Barrera de Corall, Patrimo-ni de la Humanitat per la Unescodes de 1981, va ser bombardejadaper la marina dels EEUU en unentrenament de vol dels avionsHarrier AV-8B que van alar el voldes del buc Bonhomme Richard.Els bombardejos es van repetir finsa quatre ocasions. Quan els grupsambientalistes ho van denunciar,la marina va dir que havia estat unentrenament habitual per que al-

    guna cosa havia sortit malament.

    Els avions van bombardejar la

    reserva ms gran del mn, una es-tructura de 2.600 km. que recorrela costa noroest dAustrlia i quealberga una rica vida marina que,degut a lacidificaci dels oceans,est en greu perill dextinci.

    noticies

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    5/12

    5

    RESERVA DE PINGINSDiferents pasos plantegen crearuna reserva de pingins al voltantde lAntrtida en un espai protegitde ms 1,5 milions de quilmetresquadrats doce. A ms daquestsindividus, altres animals com ba-

    lenes, foques, aus, peixos i altresanimals lliures antrtics es benefi-ciarien daquest santuari protegit.

    La idea s crear alguna cosa simi-lar al que sn els parcs nacionals,per degut a les condicions polti-ques del continent, seria un parcinternacional, un dels ms gransdel mn i constituit de mar. Laidea ha sorgit de lorganitzaciCommission for the Conservationof Antarctic Marine Living Resour-ces en la que participen 24 pasosi la Uni Europea.

    NOSALTRES DEFORESTEM?La deforestaci s un dels pro-blemes medioambientals i queafecta els Drets Animals de milionsdindividus ms greu, per que aldonar-se en pasos allunyats dEu-ropa com Indonesia o Brasil costamolt que veiem com a problema enel que participem. La permissivitat

    de la Uni Europea aix com la nos-tra responsabilitat en les opcionsde compra ens fa corresponsablestot i que no en siguem conscients.

    Segons un estudi publicat pelDepartament Ambiental de la Co-missi Europea, el consum delsciutadans europeus va contribuir

    lstia per les operacions a les quese lhaur de sotmetre, les investi-gacions segueixen el seu curs i lamestressa espera que la comunitatmostri el rebuig a tal maltractamenti empenyi a la persona que ho vafer a responsabilitzar-se de la seva

    acci.

    UNA GATA ESTRELLA A LABBCUn vdeo ems per la BBC es con-verteix en viral i mostra que la ideaque tenim sobre les interaccionsentre individus de diferents esp-cies no sempre s la correcta. Alvdeo es veu una parella irlandesaexplicant que, buscant a tres ane-

    guets que havien extraviat, els vantrobar arraulits al costat de tres ga-

    tets i la mare gata. Al vdeo es veula gata, mare biolgica i adoptiva,ocupant-se dels tres pollets ambla mateixa eficcia que socupadels seus propis fills i ha causatsensaci entre els espectadorsde la BBC.

    ANIMALS A LES GUERRESLa situaci dels animals a les guer-res s, encara, pitjor que la quepatim els humans. Aix ho sabenactualment els gats, gossos, asesi els animals del zoo de Damasc,a Siria. All un grup de xeics i ule-mes han ems una fatua (edicteislmic) per a permetre a la gentque viu als suburbis de Damascmatar i menjar-se aquests animals,malgrat que la seva religi no elsho permet. Segons les informaci-ons i els vdeos que han ems, lasituaci dalgunes zones s tandramtica que els animals queabans es consideraven sagrats

    al 10% de la deforestaci de tot elmn. Segons Greenpeace, Euro-pa ha devorat rees senceres deboscos del planeta per consumirfusta, energia i carn danimalsper alimentaci humana. Per lesorganitzacions de Drets Animals i

    Ecologistes, la destrucci de lh-bitat de milions danimals causa,a banda dun dany irreparable alsindividus que moren, danys a labiodiversitat i un efecte de canviclimtic que ja ens est afectanti que causar greus problemes atota la poblaci humana i animaldel planeta.

    MALTRACTADORSLes autoritats de Nova Zelanda hanengegat una campanya per trobarel maltractador den Moo Moo, ungat que va tornar a casa seva ambuna fletxa al cap. La seva mestres-sa va tenir molts problemes peratrapar el seu gat i dur-lo al veteri-nari, ja que el gat estava estressat,espantat i adolorit. Quan finalmentva aconseguir capturar-lo, van rea-litzar tot el possible per recuperar elgat. Moo Moo tenia ferides interiorsal nas i a la cavitat ocular, per persort la fletxa no havia tocat cappart vital.

    Mentre en Moo Moo es recuperai el veterinari assegura que a llargtermini el gat no sentir cap mo-

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    6/12

    6

    i/o impurs per a ser consumitscom a "carn" estan essent les altresvctimes collaterals de la guerra,per sense que els mitjans de co-municaci ens ho mostrin.

    GATS FAMOSOS

    San Francisco, Xicago, Nova York,Honolulu i Montreal sn algunes deles ciutats que celebren el InternetCat Video Festival, un event onmillers de persones visionen vde-os de gats. La idea del festival vasorgir com una broma de Katie Hill,associada al Walker Art Center deMinneapolis a principis de 2012 i,degut a la viralitzaci de la idea, elWalker Art es va associar amb dife-rents centres artstics i culturals delpas i amb entitats de defensa delsDrets Animals per dur el festival aaltres ciutats en noves edicions.En la segona edici ja sha fet a14 ciutats dels EEUU i a Montreal.

    EVITAR EL SOBREPSEls gats tenen hbits alimentarisdiferents a altres individus, comara menjar varies vegades al dia

    petites racions. Aix s degut aque s un mamfer caador queobt laliment de la natura, deforma enventual. Al contrari quemolts gossos, la majoria de gatses regulen a lhora de menjar, persi savorreixen en captivitat tendei-

    xen al desordre alimentari. Si els

    gats no tenen estmuls, tendirana menjar ms del compte ja queser lnica activitat que els reportialgun tipus de plaer. Com a conse-qncia de lavorriment de moltsgats domesticats, els veterinarishan vist augmentar els problemesdobesitat en gats i ja es considerala forma ms comuna de malnu-trici que presenten els animals

    que conviuen amb nosaltres, i queafecta al 40% dels gats i gossosamb els que convivim.

    DENUNCIA CONTRAMALTRACTADORLa Guardia Urbana va rescatardues gosses a Barcelona desprsque els vens alertessin que senti-en cops i gemecs dun animal deforma continuada. Els agents van

    trobar una petita gosseta lligada enuna espcie dartefacte de torturai una altra gossa que tamb vancomissar del domicili.

    Els informes veterinaris van cons-tatar que la gossa havia estat mal-tractada i les dues van ingressar

    al Centre dAcollida dAnimalsde Companyia de Barcelona. Lacondemna dependr de la decisidel jutge, que ha de determinar lagravetat del maltractament a lesgosses, i el propietari es pot en-frontar a una pena de fins a un any

    de pres. La indignaci ha estat tangran que fins i tot els Anonymousi altres grups de ciberactivistesshan fet ress del cas.

    PARANYS A BARCELONAProgat Catalunya va rescatar ungat a un pati interior de Barcelonadesprs que els treballadors dunaempresa alertessin de la situaci

    de maltractament que estava pa-tint. Algun ve va decidir posar unparany de caa al pati, totalmentillegal, per ferir i matar aquest oaltres gats que hi ha en aquestindret, no se sap si derivat dalgunproblema entre vens o del fet que,en aquesta illa de cases hi va haver

    un Sndrome de No mal resoltque ha causat moltes molstiesals vens, aix com el confinamenti la mort de molts gats. Actualmentel gat es troba ingressat i estable,tot i que ha hagut de ser amputatper preservar la seva vida, i les

    autoritats competents en delictesde maltractament estan investigantel cas per exemplificar que capdelicte quedi impune.

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    7/12

    7

    ofrecer en adopcin animales de"peligrosidad maniesta" o "cual-quier circunstancia anloga", sonclasicados como "no adoptables"por lo que se hacinan en unas jau-las existentes en Son Reus, ocultasal pblico. Adems, en ocasiones,algn gato domstico perdido esmal clasicado como silvestre, ascomo algunas hembras a puntode parir (por lo que sus cachorrospierden cualquier posibilidad deser adoptados, porque no losve nadie). Posteriormente, sonmasivamente sacricados (segncifras reconocidas por el mismoPedro Morell, ante varios testigos,se sacrican unos 120 gatos almes). No sera ms fcil dejarsede tanta burocracia y esterilizar

    sistemticamente a los gatos?El otro da supe cmo el Ayun-tamiento de Sller gestiona lascolonias de gatos. All, ni un sologato silvestre va a la perrera ni essacricado. Son esterilizados deforma subvencionada y puestosen libertad en la zona en la queson encontrados. No existen"protocolos" ni "autorizaciones"para "aprobar la existencia" de lacolonia. Sencillamente, quien vaal Ayuntamiento y dice que quierealimentar a los gatos silvestres yocuparse de su castracin, se lefacilita una tarjeta identicativa.

    He nacido y vivido siempre enPalma, pero mi familia es de Sller.Eso ha hecho que pase muchotiempo all y, cuando era nia,me vea a menudo en el brete decontestar a la pregunta que todoslos adultos de mi entorno se em-

    peaban en hacerme y t quequieres ser de Sller o de Palma?Nunca saba qu contestar, porqueme senta de ambos lugares ytema herir sensibilidades. Pero siahora yo fuera gato y me hicieranesa pregunta, lo tendra clarsimo.Respondera rauda y veloz: soy deSller, e intentara introducir en lafrase alguna palabra con "o" tona,para poder pronunciarla como "u"y as demostrar, sin duda, cul

    debe ser mi destino: vivir feliz enmi entorno, en lugar de ser en-carcelado en las jaulas ocultas y,posteriormente, sacricado.

    gan seis meses de edad tambinempezarn a reproducirse. Porlo que no ejercer ningn tipo decontrol sobre la natalidad puedeocasionar una superpoblacinno asumible dentro de la ciudad.Por eso, siguiendo el ejemplo delas ciudades europeas ms avan-zadas, en muchos municipios sepermite la presencia de coloniasde gatos, realizando una labor decaptura, esterilizacin y puestaen libertad. De ese modo, el gatocontina en su zona sin ocasionarlas molestias derivadas de la su-perpoblacin.

    Y qu ha hecho el Ayuntamientode Palma? Pues ha establecidoun complejo protocolo, a travsdel cual si un voluntario se quierehacer responsable de una coloniade gatos, debe presentar una soli-citud ante el Ayuntamiento y, trasuna serie de trmites burocrticos,si se "aprueba" la "existencia" dela colonia, el voluntario captura alos gatos, Son Reus los recoge, y,

    tras su esterilizacin, se ponen enlibertad.

    Pero qu sucede con aquellascolonias que no son "autorizadas"?se desvanecen? No, continanall, procreando en escalada ycausando molestias (peleas parael apareamiento, llantos por el celoy toda la problemtica derivada dela superpoblacin).

    Y qu hace el Ayuntamiento ante

    las quejas de los vecinos? Apresa alos gatos y, como de conformidadcon el artculo 86 de la indicada or-denanza municipal, no se pueden

    CRUELDAD INTOLERABLEPor: Yolanda Marroig Pons

    "Los gatos que entran en las jaulasocultas tienen un destino cruel".Esta frase fue pronunciada porPedro Morell, actual director de laperrera municipal de Palma (SonReus), ante varios testigos. Se tra-taba de una reunin celebrada enel Ayuntamiento de Palma. Una delas pretensiones de los que nos re-unimos all, con el director de Son

    Reus y con la regidora de MedioAmbiente del Ayuntamiento (RosaLlobera) era mejorar la gestin delas colonias urbanas de gatos.

    Porque resulta que: por un lado,la existencia de gatos en el mediourbano, si est bien gestionada, espositiva, pues su mera presenciaahuyenta otros animales menosdeseables por cuestiones de hi-giene (como cucarachas y ratas).Por otro lado, los gatos callejeros

    no son animales domsticos aban-donados o perdidos (como es elcaso de los perros vagabundos).Y no lo son porque en la mayorparte de los casos se trata de gatossilvestres, nacidos en libertad.

    La relevancia de esto radica en elartculo 79 de la vigente ordenanzamunicipal para la insercin de losanimales de compaa en la so-ciedad urbana, el cual estableceque cualquier animal de compaa

    que vaya por las vas pblicas sinir acompaado por una persona,debe ser recogido por los serviciosde Son Reus. Pero en el caso delos gatos silvestres (nacidos enlibertad), es tan absurdo que SonReus los "recoja", como lo seraque se pusiera a recoger gorriones(que campan a sus anchas porlas vas pblicas, volando y todo,sin ir acompaados de personaalguna).

    Ahora bien, una gata puede tenerde tres a siete gatitos cada cuatromeses, eso son unos veinte gatosal ao que, a su vez, cuando ten-

    opini

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    8/12

    8

    JOGUINES RECICLADESAmb la crisi moltes persones

    passaran com podran els diesde festa, per les que conviuenamb gats ja saben que aquests,per gaudir, no necessiten que elscomprem regals ni res que shiassembli, el que necessiten sque respectem les seves neces-sitats i que els donem latencique els cal.

    Com totes les xarxes socials vanplenes didees i solucions per aseguir vivint malgrat la situaci,

    us presentem algunes de les quems xit estan tenint, per si lesvoleu posar en prctica per fer lavida dels gats domesticats msagradable, siguin festes o no.

    Algunes, ja ho veureu, sn dallms senzilles

    articles

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    9/12

    9

    le escribi Gina Johnson a uncolega. No hace falta que te digaque NO se lo cuentes a nadie,mucho menos en la ocina!".

    El que por poco se ahoga era untigre llamado Richard Parker, elcoprotagonista no digital de La

    vida de Pi, y la ocina de GinaJohnson es la American HumaneAsociation (AHA), una organi-zacin no gubernamental cuyotrabajo es monitorizar el tratoque reciben los animales en lasproducciones cinematogrcasy otorgar (o denegar) la etiqueta"Ningn animal result herido enel rodaje de esta pelcula".

    Segn la investigacin de TheHollywood Reporter, Gina John-

    son tena al menos una raznpara ocultar el "incidente": suromance secreto con un produc-tor ejecutivo de la pelcula, quese estaba rodando en Taiwn.Pero, aunque no fuera as, aRichar Parker le habra dado lomismo porque la AHA se enterdel extravo casi suicida del tigrede verdad y la pelcula recibi laetiqueta de igual modo.

    Contra lo que se pueda pensar,

    esta no es la excepcin: es la nor-ma. Y la increble explicacin dela AHA es que slo cuentan losanimales que han sido heridos"intencionadamente" o mientrasla cmara estaba rodando. Losque mueren por negligencia, faltade cuidados o de medidas pro-tectoras no son responsabilidadde la productora ni de la asocia-cin. El 99,98% de las pelculasque se ruedan obtienen su sello

    de garanta.Vida de perros en el cine

    Al menos 27 animales murieronpor deshidratacin, agotamientoo ahogados durante un alto delrodaje de El Hobbit, la precuelade El Seor de los anillos que Pe-ter Jackson rod el ao pasadoen Nueva Zelanda. Cuando suentrenador, John Smythe, denun-ci la muerte de los animales, laasociacin le dijo que no vala lapena abrir una investigacin porfalta de pruebas.

    Cuando Smythe les aclar que

    seu oberta, aix com ajudar aaltres gats sense llar, collaboraren projectes d'educaci i sensibi-litzaci amb els gats, campanyesde rescat, esterilitzaci, etc . Ams de la companyia felina, po-sen a disposici dels socis altresserveis afegits i gratuts com arabegudes, wi, lectura

    La idea de funcionar com un refu-gi al centre de Madrid permet queels gats que arriben all puguinser observats pels seus possiblesadoptants, si desprs de variesvisites alguna persona decideixadoptar un gat, lentitat ofereixassessorament en qualsevolmoment, aix com uns protocolsque ladoptant haur de complir

    per assegurar el benestar del gatal llarg de la seva vida.

    A ms de poder acudir ambnormalitat a la Gatoteca, lentitattamb posa a disposici dels so-cis i altres persones interessades,cursos sobre etologia, tallers peraprendre a tenir cura del gat, jor-nades d'educaci i respecte alsanimals, dies de consultes sobreels problemes que ens podemtrobar amb els gats domesticats,

    collaboracions amb grups realit-zant terpia amb els gats

    La Gatoteca va obrir el passatoctubre i est ubicada al carrer

    Argumosa 28, en ple centre deMadrid i, evidentment, esperen aqualsevol persona interessada enrespectar i gaudir amb els gats.

    NINGN ANIMAL SUFRIDAOS DURANTE ELRODAJE(SALVO LOS QUEMURIERON A GOLPES,AHOGADOS O EMPALADOS)

    Por: Marta Peirano (eldiario.es)

    Si eres de los que lloraban porlos caballos de los westerns, esteartculo confirmar tus peores

    sospechas"La toma fue realmente mal y seperdi tratando de nadar a laorilla. No se ahog de milagro

    LA GATOTECALa Gatoteca s la seu fsica del'ONG Abriga ( Associaci Be-nca pel Rescat i Inserci deGats en adopci) de Madrid.

    A la Gatoteca es troba una col-nia controlada de gats rescatatsdels carrers i de protectores,que estan disponibles per aadopcions particulars. Per feraix possible, tots els socis i elsvisitants puntuals poden gaudira l'establiment de la companyiadels felins, jugar amb ells, obser-var el seu carcter, acaronar-lossi ho volen

    L'entrada al local es realitza mit-janant donacions a l'ONG, elque els permet mantenir la seva

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    10/12

    10

    saba el lugar exacto donde es-taban los animales porque loshaba enterrado l mismo, la AHAaleg entonces que el sucesohaba tenido lugar en un alto delrodaje y que, por lo tanto, nopodan intervenir. La conclusinde su informe fue que, "habiendomonitorizado todos los eventossignificativos con relacin aanimales", consideraban que"ningn animal haba sido perju-dicado durante la accin".

    Cuatro caballos murieron duranteel rodaje de la primera temporadade Luck, una serie de HBO sobrecarreras de caballos con DustinHoffman como protagonista. Elcaballo principal, Real AwesomeJet, sufri tantos golpes en lacabeza que fue necesario sacri-carlo. En Courage, un caballo fueempalado por los hierros de unvagn fuera de control. Un huskyrecibi puetazos en el diafragmadurante el rodaje de Bajo cero(Disney, 2006) y una ardilla muriaplastada en Novia por contrato,la comedia romntica protagoni-zada por Sarah Jessica Parker yMatthew McConaughey en 2006.

    Ms cados por el cine y en rolesde estrella, papeles mnimos osecundarios? La jirafa que murien el rodaje de El guardin delzoolgico o los varios perros que

    fallecieron durante la grabacinde Marmaduke y Nuestro est-pido hermano. O el tiburn quemuri asxiado en una piscina

    hinchable durante el rodaje deun anuncio para Kmart. Lucky fuecancelada cuando las fotos delos caballos fueron publicadas,pero todas las dems pelculasrecibieron su leyenda ("Ningnanimal result herido en el ro-daje de esta pelcula"), al igualque Piratas del Caribe, cuyosefectos especiales y explosionescostaron la vida de cientos depeces, pulpos y otros tipos devida marina.

    Si no lo entiendes, sigue la pistadel dinero

    La paradoja se despeja rpida-mente mirando los nmeros: laprincipal fuente de ingresos de laasociacin es la misma industria

    que pretende monitorizar. La AHAvive gracias a los dos sindicatosde actores recin fusionados,SAG-AFTRA y la Alianza de Pro-ductores de Cine y Televisin. Porsi fuera poco, su departamentode prensa suele involucrar ensus campaas de recogida defondos a las mismas productorasa las que est monitorizando,durante el mismo rodaje. Fue elcaso de Caballo de batalla, una

    pelcula de Steven Spielberg,donde, segn una antigua jefade produccin de la casa, muriun caballo por negligencia y la

    AHA lo tap.

    Segn varias fuentes de la propiaasociacin, el problema vienesiempre de arriba y la regla no es-crita es colaborar con la produc-cin, no proteger a los animales."Los representantes que recibenquejas de los entrenadores son

    apartados del rodaje le explica-ba un empleado a The HollywoodReporter. Los que deenden losintereses de los animales sonconsiderados problemticos".

    Barbara Casey, jefa de produc-cin de la Unidad de Cine yTelevisin, puso una demandapor despido improcedente contra

    AHA y HBO porque sus intentosde imponer medidas de seguri-dad para proteger a los animales

    en el rodaje de Luck retrasaronla grabacin de la pelcula. Ensu demanda consta que AHAayud a ocultar la muerte de un

    caballo durante el rodaje de Ca-ballo de batalla para proteger lareputacin de Steven Spielberg yotorgarle el sello de rigor. Tanto

    AHA como HBO han rechazadolas acusaciones.

    La negra era dorada de Ho-

    llywoodLa vida de los animales del cineha mejorado desde la era doradade Hollywood. En Ben-Hur murie-ron ms de 100 caballos y mejorno recordar al pobre burro de LasHurdes, tierra sin pan, de Buuel.La American Humane Associati-on fue invitada a su primer rodajeen 1939 por la Administracinde Cdigos de Produccin (msconocida como la Ocina Hays)

    despus de que un caballo fueraempujado sobre una plataformainclinada y aceitada a propsitopara que cayera despeado porun barranco durante el rodajede Jesse James. Pero fue elescndalo de La puerta del cielo(Michael Cimino, 1980), dondeexplotaron caballos, desangraronvacas y otras brutalidades absur-das, que su presencia en platse hizo obligatoria para todos los

    sets donde hay animales; y susello de aprobacin, necesariopara que una pelcula llegue alcine (esta regla no se aplica a latelevisin).

    Desde entonces, la frase "Ningnanimal result herido en el rodajede esta pelcula" ha tranquilizadoa espectadores y anunciantes,pero sus mtodos estn tan cer-rados como sus libros, ya que nose trata de una ocina guberna-mental. Adems, su presencia ha

    cerrado las puertas de Hollywooda otras asociaciones que tambinse preocupan por el bienestar delos animales.

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    11/12

    11

    Cada vez que veamos la leyen-da "Ningn animal ha resultadoherido durante el rodaje de estapelcula" es bueno recordar laspalabras del responsable delprograma que lo otorga, KwaneStuart: "Nuestra prioridad es quelos animales esten bien, perotenemos que entender que losdirectores tambin tienen queconseguir su visin".

    ELS GATS ENS RECONEIXENI ENS IGNOREN?Un nou estudi de la Universitatdel Jap ha confirmat que toti que els gats sn capaos dereconixer les veus dels seusamos, trien ignorar-los. El motiud'aquesta curiosa indiferncia,que sol esfumar a l'hora de recla-mar menjar, s'ha de buscar en laautodomesticaci de l'espciea travs de milers d'anys.

    L'estudi de Atsuko Saito i Kazuta-ka Shinozuka es va centrar en 20individus que van ser observats ales seves prpies llars. Van esti-mular els gats barrejant les veusdels seus amos amb altres veusde persones desconegudes. Totsells, coneguts i desconeguts, elscridaven pel nom, fora de la sevavista.

    Desprs van estudiar les sevesrespostes en cada cas, tenint encompte factorscom els movi-ments en les se-ves potes i el cap,

    els miols, la dilata-ci dels seus ulls iels desplaaments atravs de lhabitacle.

    En escoltar els seusnoms, els gats vandemostrar tenir una"conducta dorien-taci", s a dir, quepresentaven mo-viment dels seuscaps i orelles per

    determinar des donarribava la veu que elscridava.

    Tot i que van tenir ms res-

    posta si la veuque sentien eraconeguda, encap cas es vanmoure del seulloc.

    "Aix demostra

    que els gats noresponen demanera activaamb conductescomunicativescap als seusa m o s q u a naquests els cri-den sense ser vistos, tot i quepoden distingir les persones queconeixen dels estranys" conclouShinozuka, marcant el contrastentre aquesta actitud felina ambla que s habitual en els gossosquan els cridem pel seu nom, toti que no ens vegin.

    Un altre estudi prctic de laUniversitat de Lincoln, al RegneUnit, posa en context les diferentsreaccions dels felins, els gossos iels nadons humans davant d'unasituaci d'absncia del seu amoo pare/mare. Mentre els gossosmostren ansietat i felicitat davant

    del retorn dels seus responsa-bles, els nadons busquen les se-ves mares i els felins es mostrenindiferents a tot plegat.

    L'evoluci de la relaci gat-hum

    Lestudi, publicat a la revistaAnimal Cognition, suggereix quela no resposta felina a les crides

    dels seus responsables o delsestranys es deu a la histria dela seva domesticaci, la qualtamb contrasta amb la que vandesenvolupar els cans.

    Les anlisis gentiques msrecents indiquen que l'ancestrecom dels actuals gats queconviuen a les nostres llars i alscarrers s el Felis silvestris, unaespcie de gat salvatge que vacomenar a tenir contacte properi habitual amb els humans fa uns9.000 anys.

    A mesura que els humans es vanfer agricultors i sedentaris, van

    comenar a acumular gra. Elsrosegadors que busquen alimen-taci en els dipsits de gra vanatreure als gats, que es van acos-tar per caar-los. Aix, no van serdomesticats com ho van ser elsgossos o cavalls, amb nalitats

    utilitries, sin quees van aproparals humans perconvenincia,per aconseguirmenjar amb msfacilitat.

    Els humans elsvam adoptar, per

    per iniciativa i conve-nincia felina.

    En una conclusi par-ticular, els veterinarisjaponesos expres-sen, al nal del seuinforme, que "no

    s'ha pogut determi-

    nar quina conductafelina fa que els seusamos sentin tan afecte

    per ells.

  • 8/13/2019 Butllet Progat 59

    12/12

    12

    Vols ajudar els gats del carrer?

    Amb aquesta butlleta, podrs ajudar els gats del carrer a travs de la seva integraci en colnies controlades per ges-tors de Progat . Si tagraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta s la teva oportunitat. Potscollaborar a travs de dues modalitats:

    Soci - simpatitzant. Et beneficiars dels preus dels nostres veterinaris i centres associats.

    Donatiu nic. Pots ingressar la teva aportaci econmica a BANC SABADELL 0081-5557-01-0001142715 o enviar un xec nominatiu a nom de Progat a lapartat de correus 22.294 - 08080 Barcelona.

    Nom:

    Data de naixement: Adrea:

    Ciutat: CP: Telfon:

    e-mail: NIF:

    Ordre de pagament per banc o caixaNmero de compte:

    Quotes

    Soci: 75 eur. a pagar cada semestre

    Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre

    Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre

    Simpatitzant: eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

    Les teves dades sincorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades sn confidencials i dsexclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancellar-les dirigint un escrit a Progat.Si no desitges rebre informaci, indica-ho a continuaci

    Enviar aquesta butlleta a

    lapartat de correus 22.294

    08080 Barcelona

    Signatura:

    Progatcatalunya

    Els ratolins han aprs a reconixer l'olord'unes protenes que el gat t a la saliva i,quan les detecta, sent pnic i fuig per tal deno caure sota les urpes del seu predador.

    La por del ratol al gat s molt real i t unabase cientfica que es deu a unes protenesanomenades Mups . "Els gats, potencialsdepredadors del ratol, emeten unessenyals qumiques que els rosegadorsno triguen a interpretar com alerta que elperill est a prop", explica la cientfica LisaStowers de l'Institut de Recerca Scrippsa Califrnia.

    Aquestes substncies funcionen com un

    avs d'alarma que activa un sensor quetenen els ratolins, anomenat rgan deJacobson o vomeronasal. Quan el fel surtde caa, el rosegador sap com detectarla seva presncia i queda paralitzat perla por uns segons. Si durant aquest curtlapse de temps el gat no aconsegueix

    atrapar-lo, el petit rosegador haur ents,grcies a aquesta alarma qumica, que hade sortir corrent i salvar la vida. "Els rato-lins aconsegueixen detectar la presnciaolorosa del gat grcies a aquesta protenade la saliva que permet activar una sensacide temor defensiva que es propaga per lesseves neurones i ladverteix que el perill sa prop", afegeix la biloga . Els resultats dela seva investigaci han estat publicats a larevista cientfica Cell (www.cell.com)

    El comportament caador dels felins ala naturalesa tamb ha estat estudiat perl'equip de cientfics britnics del projecte

    Horizon, liderat per John Bradshaw.Aquests investigadors van utilitzar GPSde mida petita i microcmeres situadesals collarets de 50 felins que tenienaccs a l'exterior dels seus habitatges.L'objectiu era conixer qu fan els gatsquan no els veiem. La conclusi s,per, que els felins que sn alimentatsde manera adequada per les seves fa-mlies no es preocupen tant per donarcaa a petits mamfers i ratolins durantles seves sortides com els seus amossolen pensar. "La principal preocupacidels felins no s caar ratolins sin saberqu fan i on sn la resta de gats amb elsque comparteixen territori, per tal d'evitar

    baralles innecessries amb ells" conclouBradshaw. No obstant aix, alguns delsgats estudiats s aprofiten les sevesmaniobres nocturnes per sortir de caa iaconsegueixen portar petites preses, comocells i rosegadors despistats, unes duesvegades a la setmana.

    LA BIOLOGIA DE LA CAA