butlletí progat 60

7/27/2019 Butlletí Progat 60

http://slidepdf.com/reader/full/butlleti-progat-60 1/12



2

editorial

Progat és una associació protectora d’animalsespecialitzada en el gat urbà. Està inscrita en elRegistre de la Generalitat de Catalunya amb el nú-mero 20.860. És membre del Consell Municipal de

Convivència, Defensa i Protecció dels Animals del’Ajuntament de Barcelona

Progat CatalunyaApartat de correus 19.003· 08080 [email protected]. 93 446 10 92

Disseny gràfic i maquetació: www.dilogicsl.com

Dipòsit legal: 14.521 - 2002

Socis d’honor de Progat

Josep M. Benet i Jornet

Víctor Caparrós

Colita

Regina Farré

Enric Larreula

Joan Perucho †

Baltasar Porcel †

Progat amplia el seu programa formatiu i l’ofe-reix a tothom que se senti interessat.Formació d’infants i joves: tallers educatius peraprendre a tractar els animals, respectar el mediambient i fomentar la convivència ciutadana, perraonar sobre la tinença responsable i fomentarel respecte per a la resta d’animals domèsticsi lliures...Formació de Tècnics d’ajuntaments: tallers per

aprendre a resoldre la gestió de les colònies degats lliures de la població, per aplicar programesde CER amb les entitats protectores locals, perresoldre els conflictes entre els veïns partidarisi els detractors de la presencia de colònies degats lliures...Formació de gestores de colònies: tallers peraprendre a controlar la natalitat de la colònia,per aprendre com ho fan altres associacionsamb més de 70 anys d’experiència en gatslliures, per aprendre què és imprescindible perajudar els gats...

Per més informació sobre els tallers, periodicitat,llocs a on es realitzen, etc. sisplau envia’ns uncorreu electrònic a [email protected].

TallersTallers

progatcatalunya

Temps convulsos

En poc temps han sorgit vàries iniciatives que han posat el

món animalista en aler ta. Les peticions per part d’alguns ajuntaments i

entitats i associacions de tornar a matar als animals que els ciutadans

abandonen en pobles i ciutats, i que costa tant de donar en adopció en

temps de crisi, i les modificacions de l ’ordenança municipal de Barce-

lona desprès que la ciutat es fes enrere en la notícia de la possibilitat de

compartir espais lúdics i d’oci a la ciutat amb els gossos amb els que

compartim la vida, han evidenciat que aquí no hi ha res guanyat i que

cal mantenirse alerta i lluitant si no volem perdre tot el que, entre tots

i totes, s’ha aconseguit en matèria de drets dels animals domesticats.

La consideració moral de la resta d’animals com a individus amb drets,

restringits o augmentats en el temps segons les necessitats humanes,

fa que totes les entitats, els seus associats i les persones que malgrat

no pertànyer a cap entitat senten respecte per la resta d’animals i elsseus drets bàsics, estiguin altre cop alerta i fan que sigui imprescindi-

ble sor tir a defensar de nou allò guanyat gràcies a tants anys de lluita i

esforç. Les retallades de drets sempre afecten els més febles, els que

tenen menys veu, e ls que en teoria no voten o compten menys per les

classes dominants o dirigents. I com qualsevol dret caldrà conquerir-lo

o reconquerir-lo tants cops com calgui.

Blancs i sords?

En els gats, el color blanc es deu a l'absència de melanina (component pre-sent en plantes i animals on actua principalment com un pigment, derivatsde l'aminoàcid tirosina).

Hi ha quatre possibles causes perquè un gat pressenti un ment de colorblanc:

• ser homozigòtic per l'al·lel ca (albí d'ulls blaus)

• ser homozigòtic per l'al·lel c (albí d'ulls vermells)

• ser homozigòtic per l'al·lel S (taca blanca)

• tenir l'al·lel w (del gen blanc dominant) al genotip

El gen de la sordesa és un gen propi dels gats blancs que rep el nom d'al-lel w i ésla causa del color blanc i la sordesa en els gats. No tots els gatsblancs són sords,sinó nomésels que tenen aquest gen.

L'al·lel w fa que el gat siguiblanc encara que tingui gensde gat negre o marró;aquestal·lel té la particularitat d'em-mascarar la resta de colors

per fer que el gat sigui blanc.Aquests gats solen tenir els ullsblaus o verds.



3

PROGAT CATALUNYA

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2013

PROGAT CATALUNYA

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2013

Com cada any, les tasques de total’entitat s’han centrat en dirigir elsseus esforços a acomplir les sevesnalitats, millorant la vida dels ani-mals i també dels humans que hiconviuen, resolent els problemesque administracions i entitats pri-vades han reportat i informant i for-mant a totes les persones que hanrequerit informació a l’entitat per acoses tan diverses com muntar una

associació, trobar un gat extraviat,col·laborar en campanyes de defen-sa dels drets dels animals, ajudar a

Durant el 2013 Progat Catalunya haseguit treballant a Barcelona, l’Hos-pitalet de Llobregat i Santa Colomade Gramenet, arribant a esterilitzarun total de 1.704 gats.

El 2013 s’ha continuat solucionantinstàncies de les ciutats de Barcelo-na, als districtes d’Horta-Guinardó,Nou Barris, Sant Martí, l’Eixample,les Corts, Sants, Montjuïc i Gràcia,

on s’han esterilitzat a 1119 gats, del’Hospitalet de Llobregat, amb untotal de 33 colònies gestionades ide Santa Coloma de Gramenet, ons’han esterilitzat 40 gats lliures.

Cada vegada més, el treball de ges-tionar correctament les colònies re-quereix de tasques de manteniment,de control de possibles desajustoscausats per actituds poc humanità-ries, com ara el maltractament dels

individus que formen part de lescolònies, com ha estat el cas dela Grisa dels Horts i del Monkey, laprimera a l’Hospitalet de Llobregati el segon a Barcelona. Per sort notothom creu que té dret a decidirsobre la vida i la mort dels altres iles coordinadores de projectes deProgat Catalunya han actuat coms’espera que ho faci una entitat dedefensa dels animals: rescatant irespectant els drets bàsics dels gatsi animant a tota la ciutadania a fer

el mateix.

També s’ha seguit fent un gran es-forç per millorar la gestió de les co-lònies sobre les que ja havia actuaten anys anteriors, posant tot l’esforçen solucionar els problemes que pa-teixen els gats, problemes derivatsde l’edat que tenen molts d’ells i quefan que, igual que qualsevol animalgeriàtric, necessitin ajuda per seguirvivint una vida digna i, quan aquesta

vida perd tota dignitat i els animalsabandonen la lluita per seguir vivint,per fer el seu traspàs menys agònic.

trobar les persones responsables degats domesticats perduts, informartècnics i regidors d’ajuntaments deles necessitats bàsiques dels ani-mals domesticats i lliures amb elsque convivim, etc.

Igualment s’ha intentat incrementarel número de persones que s’involu-crin i que participin en les captures ien les resolucions de conictes i això

s’ha vist reexat també en el mante-niment del número de socis, malgratles baixes causades per la crisi.



4

ACTUACIONS 2013

CIUTAT DE BARCELONA

Progat Catalunya ha seguit treballant en programes de gestió de colònies de gats, esterilitzant untotal de 1.704 gats durant el 2013 en diferents ciutats.

El 2013 s’ha continuat el projecte degestió de colònies dels districtes dela ciutat i gràcies a la col·laboraciódels districtes i de l’ Oficina de

Protecció dels Animals s’han fet lesgestions necessàries per formar lesalimentadores de la ciutat i dotarlesd’un carnet que les identica com a

executores de les bones pràctiquesnecessàries per gestionar correc-tament una colònia de gats lliuresa la ciutat.

El proper 10 d’abril als Ma-

tins de Tv3 es parlarà de la

gestió de les colònies de gatsa Barcelona i sortirà un vídeo d’una co-lònia gestionada perProgat. Parlaranel Jordi Martí i la Montse Casulleras.

Progat Catalunya de nou a la 19ena Fira

per la Terra, Mercat per la Terra. Elsdies 26 i 27 d’abril al parc de la Ciuta-

della / Passeig Lluís Companys. Us hiesperem!



5

En l’exercici d’aquesta activitat s’en-globen diferents accions derivadesdel maneig dels gats: captures itrasllats a centres veterinàries, me-diacions, així com les derivades dela logística i les tasques que s’esde-venen del treball efectuat.Igualment, entren en aquests con-ceptes el control del mantenimentde la colònia, així com les capturesdels animals malalts o ferits, la reso-lució dels problemes de salubritat del’entorn i l’establiment de punts pera controlar els espais d’alimentaciódels gats i condicions de l’espai pú-blic. També entren dins dels concep-tes de gestió de la feina la formacióde les persones que han de tenir unpaper actiu per evitar la repetició de

pràctiques indesitjables i inadequa-des, així com l’impuls de pràctiquespositives per a la convivència entreanimals lliures i domesticats i lespersones, tant si són favorables comindiferents o reticents a fomentaraquesta bona convivència per igno-rància, desconeixement o malainformació.

El 2013 ha estat marcat també per lesaccions encaminades a rescatar als

gats que formen part de les colòniescontrolades per Progat i que reque-reixen ajuda per a seguir vivint deguta problemes de salut o a casos demaltractament, com el Monkey, queva ser trobat atrapat en un parany aBarcelona. Després de capturarlo, laCoordinadora de Projectes el va dura la clínica veterinària per a retirar-li elparany i diagnosticar els problemesque li havia causat l’estrangulació,que, nalment, van ser prou greuscom per haver de ser amputat. El

Monkey però viu i s’adapta a la sevanova situació, en mans de personesque en tenen cura i que respectenles seves necessitats:

“Lo tenemos en una habitación para poder seguir mejor su adaptación.Conviene tenerlo así porque el trasla-do les causa mucho estrés y puedentener una bajada de defensas y enfer- mar. Pronto estará en una habitacióncon patio y luego con otros

gatos.

Monkey aún tiene algo de miedo, pero ya se deja tocar un poquito. En todo

caso no lo atosigamos y dejamos que sea él quien decida…

Para ojos de cualquiera, a lo mejor sólo ven un gato desconfiado, peroquienes lo tratamos y observamos con respeto, atención y cariño podemos

apreciar sus pequeños cambios y, sobretodo, sus ganas de vivir.”

B.V. cuidadora del Monkey

El treball educatiu ha seguit i s’haampliat en quantitat de nois i noies

al que s’ha pogut fer arribar. Si enun principi Progat va apostar pertreballar amb les criatures de ns a4t de primària, actualment s’incideix

també en el treball educatiu amb elsmés grans, per transmetre unaformació basada en l’empatia, elpensament crític i amb l’aprehensióde les eines de resolució de conic-tes basant-nos en la cultura de lamediació i els valors la negociació ila resolució.

Els objectius del Taller de TinençaResponsable i del Conta Contes sónfomentar la tinença responsable i elrespecte per la resta dels animals,entenent que nosaltres mateixos for-mem part del món animal, utilitzantel coneixement cientíc i la biolia.Treballar els valors del respecte, lasolidaritat, la resolució de conictesmitjançant la negociació, fomentar la

responsabilitat, el treball comunitari,l’empatia, el pacte, xar i focalitzar lamirada de les noves generacions enel respecte a la diversitat i la multicul-turalitat, en la seva màxima amplitudsense tenir en compte ni sexe, ninacionalitat, ni color, ni gènere ni,tampoc, espècie.

La pedagoga facilita el reforç delsvalors de la tinença responsabletant amb els animals amb els que

conviuen com amb el respecte ambels animals lliures que es trobaranal voltant de l’escola, en els parcs iquan surten d’excursió.El conte, un cop pintat i treballat ambel docent, és una altra eina que ser-veix per enviar informació als pares imares i altres familiars propers a lescriatures, ja que és aquesta la queexplica el seu punt de vista als seusprogenitors, posant en judici algunesde les coses que ns ara no s’havienplantejat.

El darrer objectiu es formar a laciutadania del futur immediat per aresoldre els problemes que actual-ment ens trobem administracions ientitats sobre la gestió dels animalsamb els que convivim i amb els quecompartim vida i planeta.

Escoles on Progat Catalunya harealitzat el treball educatiu durantel 2013:

• Escola La Palmera• Escola Pau Vila• Escola Àngels Garriga

Arribant a gairebé uns 600 alumnes.



6

El Consorci d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona té signat un conveni de col·laboració amb Progat des del2006 per resoldre qualsevol conicte relacionat amb gats lliures que viuen als voltants o dins de les escoles.

El 2013 Progat ha actuat a 24 escoles, resolent les desinformacions i els problemes que origina aquesta mala

informació, en la convivència amb la biodiversitat en espais ocupats per criatures.

CONSORCI D'EDUCACIÓ DE BARCELONA

Hospitals, cementiris, espais de la Diputació de Barcelona, altres espais privats…que, altres actuacions, no havienresolt els problemes.

Aquests són altres escenaris on Progat ha gestionat colònies de gats lliures.

ESPAIS PÚBLICS I PRIVATS

ALTRES ESPAIS



7

Durant l’any 2013 s’han gestionatun total de 33 colònies. D’aquestes,14 són ’instàncies noves i les altres19 son colònies ja gestionades

on s’ha realitzat el manteniment,capturant gats nouvinguts, feritso malalts.

En total s’han gestionat 89 gats: 29mascles i 45 femelles. S’ha prac-ticat, per prescripció veterinària,l’eutanàsia a 15 gats amb casuís-tiques irreversibles com traumatis-mes múltiples i ferides greus peratropellament per vehicle a motor

a la via pública, insuciència renalgreu en fase terminal, tumors ambmetàstasis i pronostic irreversible…

La coordinadora, que durant totl’any te contactes freqüents ambels alimentadors del municipi de lescolònies ja controlades i en fase decontrol, ha anat incidint en els pro-tocols a seguir, tant en l’aplicacióde la CER com en les bones pràc-

tiques a l’hora de donar el menjarals gats de les colònies, així com enla necessitat de la implicació delsalimentadors com a gestors i con-troladors de les mateixes per al seuperfecte manteniment, seguint elsprotocols de funcionament marcatsper l’Ajuntament.

Les tasques de mediació en la re-solució de conictes, derivats dequeixes de ciutadans detractorsde la presència de gats a les zoneson viuen o treballen, ha estat totun èxit. Moltes d’aquestes queixeshan estat per malentesos o faltad’informació per part del ciutadàdels protocols establerts al munici-pi, sobre la gestió de les colòniesde gats ferals de carrer i per labrutícia generada per alimentadors

espontanis.

També cal dir que les queixes perla presència dels gats han dismi-

L'HOSPITALET DE LLOBREGATnuït i han augmentat les consultesi preocupació dels ciutadans persaber o informar si els gats dedeterminades zones estan o no

gestionats i si tenen les seves ne-cessitats sanitàries i d’alimentaciócobertes. Una prova es que aquestany no s’ha hagut d’enviar capcarta, a petició dels alimentadors,a veïns de colònies per amenaces oinsults verbals a les alimentadorescom per llençar-los els bols delpinso i l’aigua.

El respecte a la gura del alimen-

tador, així com pels gats i la gestióde les colònies per part de l’entitati de l’Ajuntament, ha augmentat entot el municipi.

Durant aquest any Progat Cata-lunya també ha fet el Taller deTinença Responsable a l’Escoladel Gornal. La presencia de gats alpati de l’escola va provocar que ladirecció de l’escola telefonés a

l’Ajuntament per demanar la retira-da dels gats. La Coordinadora vafer una visita i va explicar el pro-tocol establert en aquests casos,protocol que va ser molt ben ac-ceptat per tot el professorat del’escola gràcies a saber que elsgats estaven gestionats, controlatsi que no suposaven cap perill sani-tari pel alumnat.

També s’ha assessorat a variesempreses privades que han tingutproblemes amb la presencia degats de carrer dins o als voltantsde les seves instal·lacions i se lesha informat del protocol establertal municipi per l’Ajuntament per elsgats de carrer, com als magatzemsde diferents empreses d’alimenta-ció o de serveis. En altres casos

s’ha intervingut per esterilitzar elsgats que els mateixos treballadorsalimentaven, com ha estat el casde diferents empreses de cons-

trucció i de fabricació d’elementsi maquinària.

També s’ha comptat amb l’implica-

ció de les empreses constructoresque han començat obres en solarson hi ha colònies controlades.Gràcies a les gestions de Progat ila necessària implicació de l’Ajun-tament i el Negociat de Protecciódels Animals, les alimentadoreshan pogut seguir gestionant cor-rectament la colònia malgrat lesobres degut a la col·laboració i labona feina de tothom.

A nals de gener es va produir uncas de maltractament en una colò-nia controlada. La coordinadora il’alimentadora van poder capturar,després de diferents intents, un gatque presentava un llaç de lferro alvoltant del coll. El lferro amb nuscorredor, utilitzat en una determina-da trampa que fan servir alguns ca-çadors, estrenyia el coll del gat nsa deixar només cinc centímetres

de diàmetre. La Gata dels Horts del’Hospitalet va ingressar a la clínicaveterinària per a retirar-li el llaç idiagnosticar els problemes que lihavia causat l’estrangulació. Aratorna a viure al seu hàbitat en unentorn més segur.

El Sr. Pau Nuñez, cap del Nego-ciat de Protecció dels Animals deL’Ajuntament de L’Hospitalet, vadecidir amb la coordinadora redac-tar una carta per informar delmaltractament i per lliurar en mà ales persones de la zona. L’entregad’aquesta carta va ser realitzadaper la Coordinadora, com a repre-sentant de Progat, i per l’Ocialde Sanitat, com a representant del’Ajuntament.La implicació del Sr. Pau Núñez,

com a Cap del Negociat de Protec-ció dels Animals de L’Ajuntamentde L’Hospitalet en els fets, visitantla colònia i inspeccionant tota la



8

zona, parlant amb les personesde l’entorn, així com la presenciadels Mossos d’Esquadra ha estatdecisòria, ja que no s’han repetitels fets i tothom d’aquest entornha pogut copsar la importància derespectar els gats, ja que aquestsestan protegits per la Llei i perl’Ajuntament.

La ràpida col·laboració d’altresdepartaments de l’Ajuntamenttambé ha estat molt important al’hora de gestionar nous espais oncalia aplicar la CER a les colòniesde gats.

Cal destacar el Departament Muni-cipal d’Edificis Municipals, Gerèn-cia d’Urbanisme Obres i Habitatge,Departament de Patrimoni Culturali el Departament de Via Pública iSanejament, que han treballat al

costat de l’entitat per facilitar lestasques de control i gestió de lescolònies.

També cal destacar la tasca de laSra. Isabel Morales, Cap de Nego-ciat dels Serveis Socials Territori-als, Àrea de Benestar i Famílies perpermetre la instal·lació d’elementscom menjadores i abeuradors pertal que les alimentadores no hagind’alimentar els gats de nit i al migde la via pública.

Des de l’any 2005 Progat Cata-lunya treballa conjuntament ambl’Ajuntament de L’Hospitalet delLlobregat, capdavanter en laprotecció dels animals, per tal deimpulsar el model de “Colòniescontrolades de gats lliures” de laciutat. Des de llavors s’han esta-blert 74 colònies controlades almunicipi.

El 2013, Progat ha actuat a un altremunicipi de les rodalies de Barcelo-na: Santa Coloma de Gramenet. Enaquest, ha seguit amb la gestió per

ALTRES MUNICIPISa mantenir el bon funcionament deles mateixes en alguns casos i, enaltres, ha col·laborat puntualmentper a resoldre problemes que s’ha-

vien generat per la no gestió de lescolònies.



9

Durant l’any 2013 s’han adoptat un total de 74 gats/es. A continuació detallem per sexe i edat.

BALANÇ GATS/ES ADOPTATS L'ANY 2013



10

històriesdels socis

CONTA CONTES

El cuento del Max fue un éxito. Lo expliquéen la escola bressol Can Canet de Sarrià,

en la clase de P2 guitarras. El cuento deregalo les hizo mucha ilusión y se esforza-ban en representarlo. Fue una experiencia

única con la que no dudo en repetir.

Un abrazo muy grande a todos los querealizáis esta fantástica labor y que entretodos, paso a paso, podremos cambiareste mundo tan difícil y cruel con losanimales.

Raquel L.

CONTRA LA NOVA

ORDENANÇA MUNICIPAL(carta enviada per Magda Falcó al Sr. Jordi

Martí, Regidor de Presidència i Territori de

l’Ajuntament de Barcelona)

Senyor,

Llegeixo a la premsa del dia 4 de l’actualla modicació d’una ordenança per unamajor protecció dels drets dels animals.

Un cop llegit l’articulat no indica en absolutcap millora en la protecció dels animals.Sí, en canvi, es detecta la intenció de po-sar uns impostos per aquelles personesque no acatin all que l’Ordenança preveu.

En primer lloc crec que abans de sancio-

nar caldria que l’Ajuntament es preocupésde crear uns espais a cada barri, queno es limitessin a ser un pipican, sinóque els animals poguessin córrer i allà

SIGNATURA DEL CONVENI

Les entitats de protecció dels gatsa Barcelona han tornat a signar elConveni amb l’Ajuntament, per aseguir duent a terme les tasques decontrol ètic de les colònies de gatslliures. En la fotograa podeu veurea la Presidenta de Progat Catalunya,Gloria Sierra, amb les representantsd’altres entitats barcelonines sig-nant-lo a l’Ocina de Protecció dels

Animals.

CONTRA LA IMPUNITAT

La CIPAC (Comissió Interlocutora de

Protectores d'Animals de Catalunya)que representa a 101 entitats deprotecció animal, prendrà mesureslegals contra l’incompliment siste-màtic, per part dels departaments

jurídics de la Generalitat, de la Llei deProcediment Administratiu en la tra-

mitació d'expedients sancionadorsper infracció de la Llei de Protecció

Animal.

Portem anys denunciant greus in-fraccions de la Llei de Protecció Ani-mal i, tot i que la majoria de denúnci-es s’acompanyen d’Actes d’agentsde l’autoritat, tot l’esforç queda en nores quan arriba a mans dels departa-ments jurídics dels serveis territorialsde la Generalitat. Els expedients noes tramiten, moren per caducitat, noes resolen les al·legacions o no estramiten les proves sol·licitades. Sinalment aconseguim una sanció,gairebé sempre és la mínima, tot i serinfractors reincidents. Davant aques-ta situació, les entitats de proteccióanimal hem decidit posar els fetsen mans dels jutjats del Contenciós

Administratiu.

Alhora, els ajuntament tornen a exi-gir el sacrici d’animals per no hanposat en marxa cap iniciativa persolucionar el problema de la super-població dels centres. La situacióactual es deu a la desídia i la inacció,a que no hi ha valentia política perprohibir la venda i la cria d’animals, ia que no s’imposen sancions exem-plars als que abandonen, maltracten

o crien il·legalment.Pràcticament no s’obren expedientssancionadors per maltractament,cria… per sí s’apliquen sancions apersones que cuiden i alimenten colnies de gats del carrer o porten el

gos sense lligar en zones d’esbarjono autoritzades. És irrisori que laFederació Catalana de Municipises queixi en un estudi de gastar 11milions d’euros en gestió d’animalsabandonats, quan en realitat aixrepresenta 1,46 euros per habitanta l’any i és una ironia que els mu-nicipis es queixin de les despesesque els comporta complir amb lalegislació, quan molts ajuntamentsno tenen cap partida pressupos-tària per temes d’animals ni tenencontractat cap servei de recollidad’animals abandonats, ni fan res pelcontrol de les col nies de gats i, quancontracten un servei, prefereixen fer-ho amb empreses privades abansque amb associacions de proteccióanimal, que són les que realmentpromouen les adopcions i qui millor

optimitza els recursos en no tenirafany de lucre.

Tornar a legalitzar el sacrici en elscentres d’acolliment seria un enormeretrocés moral i ètic que posaria enqüestió la categoria moral dels polí-tics que ens representen.

SÓC RESPONSABLE

FAADA, a través de la seva cam-panya “Sóc Responsable” ofereixpreus reduïts fins al 30 de maigper identicar i esterilitzar animalsdoméstics. Per a més informació:902 222 341 o socresponsable.org

notícies



11

podrien anar deslligats. Un cop creatsaquests espais, aleshores seria. si de cas,el moment d’aplicar la sanció per dur elsgossos deslligats. Aix també és vàlid perles defecacions al carrer que ho farien alspipicans, tot i que realment sí que consi-dero que seria bo de multar els amos queno recullen les defecacions, per quan hofan no hi ha cap autoritat per controlarhoi malgrat que hi ha més amos cívics delque es pugui pensar i duen la bossetaper tal de recollir, sempre hi ha i semprehi haurà incívics que no ho fan, tot i queno hi ha tantes caques al carrer tenint encompte la quantitat de gossos, hi ha moltamés brutícia humana que no pas canina.

El tema d’alimentar els animals al carrer,és qüestió de posar-ho en entredit. Si joveig un animal al carrer que té gana, jo lidonaré menjar i ningú no m’ho pot prohibir

ni pot sancionar-me per aix , és com si jocomprés un entrepà a un indigent que tégana. Els animals que els han abandonat,no trien viure al carrer i són els altres ciu-tadans que habiten a Barcelona, per tantmereixen un respecte i que puguin tenirun aixopluc, cosa que l’Ajuntament no elsproporciona, ni tampoc no ajuda suci-entment les protectores que es dediquena ajudar-los.

Suposo que el tema de l’alimentació va

dirigida especialment als coloms. Moltesvelletes que potser cobren pensions min-ses són majoritàriament les que es dedi-quen a donar menjar als coloms, que sónanimals molt llestos i ja les coneixen quanles veuen. Què farà l’Ajuntament? Lessancionarà amb 750€ per donar molletesde pa als coloms? Au va! El que ha de ferl’Ajuntament , el lloc de limitarse a matar,és alimentar els coloms amb un pinsoanticonceptiu que suposaria controlar laseva natalitat i instal.lar uns colomars enllocs estratègics de la ciutat, els coloms

anirien allà a dormir i no embrutarien tant,aix és el que fan algunes ciutats europeesamb èxit.

Pel que fa al control de la compra irres-ponsable, dels abandonaments, maltrac-taments i del benestar dels animals, ésuna assignatura pendent des que existeixla Llei de Protecció dels Animals, cal méspolicia que vetlli perquè els animals nosiguin maltractats i visquin en condicionsrespectuoses i menys policia que scalitzi

els amos amb multes clarament recaptatries. Espero que feu complir la normativai sancioneu qualsevol maltractament oirregularitat que els perjudiquin.

Els animals que tenim a casa ens donenvida i els de fora de casa ens la treuenquan veiem les misèries que passen perculpa de persones irresponsables i per lafalta d’atenció per part de les Administra-cions competents.

Espero que algun dia surtin realment uneslleis per tal de protegir els animals i que nosiguin només lleis de màrqueting.

BENITO

Benito es un gato doméstico que fueabandonado pocos días antes que, unosgamberros con perros potencialmentepeligrosos, lo persiguieran por el parquehasta hacerlo llegar a lo más alto de un

ciprés. Era un día lluvioso y con muchoviento y la centralita de los bomberos del’Hospitalet estaba colapsada de llamadasde ciudadanos que necesitaban ayudapara retirar estructuras caídas, bajosinundados, etc.

Nos llamó una vecina para avisar que elpobre gato que habíamos visto dos díasantes andaba subido a lo alto de un árbol.

Al poco rato llamó otro vecino. Nos pusi-mos en contacto con la Coordinadora de

l’Hospitalet y empezamos a trabajar pararescatar al gato. Pero la presión social delas personas fue tan grande que fueronlos propios bomberos los que, tras recibirtantas llamadas del vecindario, incluyeronel rescate de Benito entre las acciones quese realizarían ese día. Cosa que no con-templaron ni en la primera ni en la segun-da llamada. Así Benito fue rescatado porla gente, por los bomberos, por el buentrabajo realizado por la coordinadora y elayuntamiento y eso, como alimentadorame llena de felicidad. Si me hubiesen

dicho hace 10 años que serían los vecinoslos que llamarían insistentemente a losbomberos para rescatar a un gato no melo hubiese creído. Los vecinos del Hospi-talet se merecen un fuerte aplauso por elcambio. Antes la gente sólo se movilizabapara quejarse contra ellos, para pedir quese los llevasen sin saber si los matarían alhacerlo, sin importarles tampoco. Ahorala gente aprecia que hayan animales enlos parques, que estén sanos y bien ali-mentados, el buen trabajo realizado por

las alimentadoras, las asociaciones y elayuntamiento y ve a los gatos de la callecomo ve a los gatos de sus casas. Comoseres vivos.

Con este escrito quiero agradecer el trabajo de todas las personas que trabajamospara hacer que este cambio sea posible.Es emocionante ser parte del cambio ypoderlo vivir.

Benito está ahora esperando una adop-ción, porque se merece vivir en una casa

donde no tenga que huir de esa parte dela gente que aún no entiende que todossomos seres vivos.

María

GRÀCIES

Vaig assistir a la conferència que va fer Me-lanie Joy a Barcelona i de la que em vaig

assabentar gràcies a la vostra associació.

Em va sobtar el títol de la conferència («Porqué amamos a los perros, nos comemosa los cerdos y nos vestimos con las va-cas») ja que mai no m’havia plantejat elmotiu pel qual mai em menjaria un gat,que considero un ésser meravellós al ques’ha d’estimar i de respectar, i en canvi nom’havia qüestionat mai el motiu pel qualem podia menjar altres animals que sontan adorables com els gats, i que tenentan dret a viure i no patir com els gats.

L’acte del Caixa Forum de Barcelona emva obrir els ulls a una realitat que la família,els amics, l’escola i la societat senceram’havia amagat. La conferència de laPsicòloga ha marcat un camí que em faser més coherent amb mi mateixa. Crecque mai cap conferència m’havia arribattan endins i que ara entenc de debò elconcepte d’empatia i el puc posar enpràctica.

Gràcies per la tasca que feu. Agraïda deformar part d’un treball tan noble.

Auri R.B.



12

En llibertat no trobem animals obesos,o en tot cas només trobem animalshumans obesos. El motiu és que,en llibertat, cap animal que vulguisobreviure pot arrossegar un pes queno sigui el que li permeti correr, trepar,fugir, capturar… un animal obès enllibertat seria un animal mort.

Els experts veterinaris porten tempsalertant d'un problema creixent entreels milions de gats que viuen en llarsde l’estat: al voltant del 60% pateixensobreprès, amb les conseqüènciesque aix pot tenir per a la salut.

Els gats també tenen una taula de qui-

los saludables en funció del seu sexe ila seva edat. És important saber el pesideal del gat amb què compartim lavida, per evitar els problemes derivatsdel sobreprès, problemes cada vega-da més freqüent entre els 3,8 milions

de felins que viuen a l’Estat espanyol.

"El nombre de gats que supera el seupes saludable ha assolit una marcahistòrica, mai abans havíem tinguttants felins domèstics obesos o ambproblemes de sobreprès", sentenciael veterinari Ernie Ward, que ha ela-borat un extens estudi per conèixerles conseqüències dels quilos demés en els gossos i gats domèstics,desenvolupat als EUA. Sis de cadadeu gats casolans mengen per sobrede la quantitat diària d'aliment reco-manada per a ells, segons les dadesde l'Associació per a la Prevenció del'Obesitat en els Animals de Com-

panyia. Aquestes dades impliquenque al voltant de 2,3 milions de gatsdomèstics suporten més quilos delsrecomanats, segons el cens de po-blació felina realitzat per la FederacióEuropea de Fabricants d'Aliments per

Gats domesticats i obesosMascotes.

En conseqüència, mengen de formahabitual més menjar del que necessi-ten per avorriment o ansietat derivadade les seves vides sense estímuls, oingereixen una quantitat de calories su-perior de la que són capaços de cremardurant la seva activitat diària per viureen espais tancats i sense tenir res a fer.Els benintencionats amos no ajuden:molts ofereixen energètics premis perfelins en lloc d’evitar les calories so-brants que ingereix el gat i de fomentarun estil de vida felí que els sigui mésfavorable. "Els gats domèstics ambsobreprès paguen, però, un important

peatge, els quilos de més que suportenexplica que la diabetis entre els felinsque viuen a casa s'hagi disparat en elsúltims anys", adverteix el veterinari, enuna forma de maltractament de la queno som encara conscients.

Vols ajudar els gats del carrer?Amb aquesta butlleta, podràs ajudar els gats del carrer a través de la seva integració en colònies controlades per gestors de Progat . Si t’agraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta és la teva opor tunitat. Potscol·laborar a través de dues modalitats:

Soci - simpatitzant. Et beneficiaràs dels preus dels nostres veterinaris i centres associats.

Donatiu únic. Pots ingressar la teva aportació econòmica a Banc Sabadell ES32 0081 5557 01 0001142715 oenviar un xec nominatiu a nom de Progat a l’apartat de correus 19.003 - 08080 Barcelona.

Nom:

Data de naixement: Adreça:

Ciutat: CP: Telèfon:

e-mail: NIF:

Ordre de pagament per banc o caixaNúmero de compte:

Quotes

Soci: 75 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

Les teves dades s’incorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades són confidencials i d’úsexclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancel·lar-les dirigint un escrit a Progat.Si no desitges rebre informació, indica-ho a continuació

Enviar aquesta butlleta a

l’apartat de correus 19.001

08080 Barcelona

Signatura:

Progatcatalunya

butlletí progat 60

Documents