2

Marcatge amb orinaEl gat té una orina molt concentrada com a bon descendent d’animals del desert i eliminar la seva olor és complicat tot i que important, no només per higiene sinó també per-què no segueixi marcant el lloc per mantenir les olors i senyals que hi deixa (recordem que la marca d’orina és un marcatge natural i normal en la seva vida per a informar a altres individus de la seva presència, per delimitar el seu territori, etc.)

Cal que ens oblidem de netejar amb lleixiu, doncs el clor actua com si es tractés del marcatge d'un altre gat incitant al gat a tapar-la amb la seva pròpia olor, és dir, incitant-lo a tornar a orinar-s’hi a sobre. A més, la composició del lleixiu fixa l'olor del gat sense eliminar-lo.

A algunes persones els funciona barrejar aigua amb gas i una mica de vinagre blanc, abocar la barreja, esperar uns minuts i fregar-la bé, sense esbandir. Si la superficie es una tela delicada… mala sort! segurament quedarà neta però amb una bona marca…

I si malgrat netejar i eliminar l’olor, el gat segueix insistint en la seva afició? Llavors hauràs d’esbrinar si està estressat per haver de conviure amb massa gats, gossos, humans o altres animals, o bé si està nerviós per unes obres o altres fets puntuals, o bé si se sent amenaçat per algún canvi o problema… també hauràs de descartar que tingui problemes urinaris o d’altre tipus. Així que el millor diagnòstic, si no és un problema comportamental, l’haurà de fer el seu veterinari.

editorial

Progat és una associació protectora d’animals especialitzada en el gat urbà. Està inscrita en el Registre de la Generalitat de Catalunya amb el número 20.860. És membre del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals de l’Ajuntament de Barcelona

Progat CatalunyaApartat de correus 19.003· 08080 Barcelonawww.progat.catprogat@progat.catTel. 93 446 10 92

Disseny gràfic i maquetació: www.dilogicsl.com

Dipòsit legal: 14.521 - 2002

Socis d’honor de Progat

Josep M. Benet i JornetVíctor Caparrós

ColitaRegina FarréEnric Larreula

Joan Perucho †

Baltasar Porcel †

progat

Progat amplia el seu programa formatiu i l’ofe-reix a tothom que se senti interessat.Formació d’infants i joves: tallers educatius per aprendre a tractar els animals, respectar el medi ambient i fomentar la convivència ciutadana, per raonar sobre la tinença responsable i fomentar el respecte per a la resta d’animals domèstics i lliures...Formació de Tècnics d’ajuntaments: tallers per aprendre a resoldre la gestió de les colònies de gats lliures de la població, per aplicar programes de CER amb les entitats protectores locals, per resoldre els conflictes entre els veïns partidaris i els detractors de la presencia de colònies de gats lliures...Formació de gestores de colònies: tallers per aprendre a controlar la natalitat de la colònia, per aprendre com ho fan altres associacions amb més de 70 anys d’experiència en gats lliures, per aprendre què és imprescindible per ajudar els gats...Per més informació sobre els tallers, periodicitat, llocs a on es realitzen, etc. sisplau envia’ns un correu electrònic a progat@progat.cat.

Tallers de Formació Tallers de Formació

catalunya

Comportament moral

Un grup de científics afirmen haver observat per primera vegada a una ximpanzé en llibertat tenir cura d'un nadó amb discapacitats greus.Un equip d'investigadors de la Universitat de Kyoto al Japó va estudiar la relació d'una mare i les seves dues filles al Parc Nacional de les Muntanyes Mahale a Tanzània, durant un període de dos anys. El nadó discapacitat va néixer al parc el 2011 amb símptomes semblants a la síndrome de Down en humans, va viure durant 23 mesos i els investigadors dubten que hagués pogut viure durant aquest temps sense l'ajuda i la cura de la seva mare i germana."L'atenció compensatòria de la mare i la cura de l'infant per la seva germana, podrien haver ajudat a sobreviure a la petita durant 23 mesos a la natura. La mare va canviar el seu estil d'escalada per portar al nadó a coll i va seguir alle-tant-la durant molt més temps del que és habitual, ja que no podia consumir aliments sòlids”. És la primera vegada que observen comportaments morals tot i que ja s’havien observat altres comportaments morals, com el dol en perdre els seus éssers estimats en altres animals o la presa de decisions de forma democràtica o consensuada entre dofins i alguns primats.La ciència, una vegada més, fa que ens haguem de replantejar el nostre propi comportament moral amb ells. Potser ja va essent hora de reconvertir els zoos en espais de cultura i de recuperació d’animals autòctons i que deixin de ser exposicions dels individus “diferents” com era la seva finalitat quan els vam crear, al segle XIX. El zoo de Barcelona, ciutat amiga dels animals, hauria de ser un dels primers en deixar de ser un aparador d’animals morals empresonats.

3

SEAWORLD PLEGA

SeaWorld posa fi als seus espec-tacles amb orques a San Diego gràcies a les denúncies exposa-des al documental Blackfish so-bre l'ús d'animals en espectacles.

Els parcs aquàtics d’aquesta companyia han registrat una forta baixada d'assistència de públic després de l'estrena del docu-mental, que va obligar la compa-nyia a iniciar una campanya per defensar-se de les acusacions de maltractament i que han acabat amb la decisió del tancament dels espectacles, segons informa el diari “San Diego Tribune”.

Si comparem les dues fotos i ens posem en la pell dels animals… a on creiem que pertanyen? al mar? o als nostres tancs i pis-cines?

BARCELONA COMENÇA A CONSTRUIR DUES GRANS ZONES D’ESBARJO PER A GOSSOS

Font: El País CatalunyaFoto: Consuelo Batista

L'Ajuntament de Barcelona ha fet públic que la primera gran zona d'esbarjo de la ciutat es construi-rà a Nou Barris, concretament a l'avinguda Meridiana amb via Favència, pràcticament sobre la ronda de Dalt. L'espai ocuparà 700 metres quadrats i costarà 592.547 euros que es pagaran amb els pressupostos del 2016. Les obres duraran quatre mesos i mig, segons el compromís muni-

notícies

4

sancionar els amos dels gossos que no els portin lligats. Fonts municipals han explicat que du-rant el mes de desembre es cons-tituirà el Consell de Defensa de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals i es decidirà si cal començar a multar o si és millor esperar que hi hagi més zones d'esbarjo a la ciutat.

LES ILLES BALEARS PER L’ABOLICIÓ

El Parlament ha manifestat la seva intenció d'abolir la tauromà-quia «en totes les seves formes» a les Illes Balears segons ha infor-mat Mallorca Sense Sang en un comunicat, després d'aconseguir 29 municipis declarats antitaurins i més de 140.000 signatures per abolir la tauromàquia insular.

Enhorabona!

cipal i quan comencin les tasques un grup d'agents cívics voltaran pels barris propers per informar els responsables dels gossos de la construcció de la nova zona d'esbarjo i demanar-los, sense multar, que no portin els cans sense lligar.

El nou espai, que ha de ser el primer de molts, estarà "plena-ment integrat amb el paisatge i el seu entorn" i corregirà algunes mancances dels espais actuals, per exemple, tindran tanques d'1,8 metres, per evitar que els gossos s'escapin. També hi haurà bancs i papereres i es farà servir un material especial per evitar que els gossos es puguin fer mal i s'instal·laran elements que facilitin el seu joc.

L'Ajuntament també ha informat que iniciarà les obres per cons-truir una altra zona d'esbarjo per a gossos, en aquest cas a l'Ei-xample, però que funcionarà de manera provisional. L'espai, de 463 metres quadrats, s'ubicarà a la Gran Via amb carrer Nàpols i costarà 200.000 euros. Les obres duraran tres mesos.

La construcció d'aquests grans espais per a gossos era la con-dició que havia de complir l'Ajun-tament abans de començar a

CARN I CÀNCER

L 'OMS ha reb u t d i ve r s es consultes, mostres d'inquietud i so l · l ic i tuds d 'ac lar iments després de la publicació d'un informe del Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer (CIIC) sobre la carn i el càncer colorectal.

El CIIC es va crear fa 50 anys en virtut d'una resolució de l'As-semblea Mundial de la Salut com a organisme funcionalment independent d'investigació sobre el càncer sota els auspicis de l'OMS. El seu programa de treball és aprovat i finançat pels seus estats participants.

L'estudi del CIIC confirma el recomanat en l'informe de 2002 de l'OMS titulat Diet, nutrition and the prevention of chronic diseases, en el qual s'aconsella-va a la població que moderés el consum de carn per reduir el risc

5

de càncer. En l'últim estudi del CIIC s'indica que, efectivament, la reducció del consum d'aquests productes pot disminuir el risc de càncer colorectal.

L'OMS compta amb un grup permanent d'experts que avaluen regularment els vincles entre di-eta i malaltia. A principis de l'any vinent es reuniran per tal de co-

mençar a examinar les repercus-sions per a la salut pública dels darrers estudis científics i el lloc que ha d'ocupar la carn dels ani-mals si volem viure saludables.

ENVIA'NS LA TEVA HISTORIA

progat@progat.cat

històriesdels socis

LA SÒCIA MÉS JOVE

Des de Progat Catalunya volem donar la benvinguda i us volem presentar l’Ariadna Jové, la sòcia més jove de l’entitat i que ja ha nascut rodejada de gats i de gossos i de la que estem segurs que heretarà la passió de la seva àvia per ajudar els més desafavorits.

Benvinguda al món i felicitats a tota la seva família!

GATS INNOCENTS

Per Judith Pérez

Estic indignada pel reportatge Gats del 22@ (12 d’octubre). La bruticia en un solar, les escombraries, les pudors,

difícilment són culpa dels ani-mals; no són ells els que tiren deixalles, plàstics, ampolles, xeringues… En realitat, els que creen el problema de les es-combraries i de les pudors són humans descuidats i poc edu-cats que encara no han après

a posar les escombraries al seu lloc. I si hi ha rates no deu ser precisament perquè hi hagi els gats… Que se sàpiga que aquests gats estan alimentats amb pinso, esterilitzats, des-parasitats i controlats i els seus refugis són discrets i higiènics.

6

7

8

9

GATS A LA FEINA Font: cribeo.com

Una empresa japonesa anomenada Ferrari Corporation, dedicada a la consultoria informàtica i al desen-volupament de programes, webs i aplicacions, va decidir que els seus empleats havien d'estar envoltats d'adorables gats durant la seva jornada laboral, dia rere dia... i per fer-ho possible van adoptar a nou gats encantadors que viuen entre escriptoris, ordinadors, telèfons i que semblen gaudir moltíssim de la companyia humana que tenen durant gairebé tot el dia. Però els que segur que estan en-cantats són els treballadors i els

articles

CONSELLS PELS GATSPer: Maria Rosa Bordas

Us presentem un model de garrafa que hem trobat útil perquè el pinso no es mulli, és molt fàcil de fer i permet mantenir el pinso sec durant més temps. També hi ha bols per al pinso que impedeixen que les formigues hi arribin, hi ha diferents fabricants i po-den ser molt útils en llocs on hi hagi aquest problema, ja que a alguns gats tenen problemes per menjar si hi ha formigues dins.Esperem que us sigui d’utilitat per a les colònies on es puguin utilitzar aquests tipus de garrafes per desar el pinso dels gats utilitzant-les de menjadores.

empresaris! ja que l’empresa ha vist com l'estrès ha disminuït i com ha millorat l'ambient personal, a més de la productivitat. L'empresa està tan agraïda del seu èxit que ofereix un bonus als treballadors que adoptin un gatet. Un exemple genial que va molt més enllà de la possibilitat que existeix en altres empreses i oficines on es permet dur l’animal amb el que convius a l’oficina!

10

estat responsables de l'extinció d'almenys 29 mamífers australi-ans com el bilbi menor (Macrotis leucura) -un marsupial semblant al conill que no es veu des de la dècada dels 60-, el Peramélid del desert -un altre petit marsupial- o el Notomys macrotis, una mena de ratolí d'orelles grans.

És amb aquest sentiment en ment que el govern australià ha adoptat aquesta postura respecte als gats silvestres, a fi de protegir les nostres espècies natives, ja que per a les auto-ritats, els gats salvatges són la major amenaça per als mamífers petits, les aus i les sargantanes. Calculen que en total hi ha 124

AUSTRALIA VOL ELIMINAR 2 MILIONS DE GATS Font: BBC

El govern d'Austràlia va anunciar que tenia previst eliminar a 2 mi-lions de gats lliures i, després de les crítiques rebudes, va reiterar la seva decisió d’eliminar-los per al 2020.

L'objectiu, diuen, és protegir les espècies locals d'aquesta fauna invasora, però la mesura evident-ment va generar polèmica, tant entre els mateixos australians com de persones d’arreu del món, i la resposta de les autori-tats no es va fer esperar, el co-missari d'Espècies Amenaçades d'Austràlia, Gregory Andrews, va respondre emfatitzant que es tracta d'una “acció essencial”, però… com va arribar Austràlia a aquesta situació i com pot aquesta mesura posar remei al problema?

D'acord a estimacions oficials, a Austràlia hi ha actualment prop de 20 milions de gats lliures no domesticats. Per les autoritats, els gats salvatges són respon-sables directes de l'extinció de 29 mamífers nadius.

Per fer-nos una idea de la pro-porció, el país té poc més de 23 milions d’habitants humans, els gats van arribar fa uns 200 anys amb els primers colons blancs i des d’aquell moment -i a causa de que molts van reproduïrse i van ocupar el territori— han crescut en nombre i en extensió i s'han convertit en una amenaça per a les espècies locals.

Segons explica el comissari Andrews, aquests animals han

espècies amenaçades directa-ment per la seva presència. El pla d'acció preveu eliminar-los en un termini de cinc anys, emprant el que qualifiquen de “mètodes humanitaris” i que in-clouen trampes, mort per armes de foc i enverinaments…

El focus està posat en els ani-mals que viuen en àrees de-sertes remotes, on la pressió sobre les espècies natives és més gran. També està previst construir murs al voltant de les zones més vulnerables per evitar la visita poc grata de la massacre d’aquests felins.

El govern australià ja ha actuat

11

així altres cops sense que les matances resolguessin res, només cal recordar la massiva matança de cavalls lliures, de cangurs i de koales i la resposta de tècnics, científics i especia-listes en biologia i de la realitat, tossuda, que torna a replicar els problemes de control de natali-tat, a més, és clar, de les respos-tes sobre l’ètica d’exterminar els animals com a forma de paliar, momentàniament, els problemes que sorgeixen amb la gestió de

les seves poblacions.

No obstant això, és important recordar que els gats silvestres no són els únics enemics de la fauna silvestre australiana. L'escalfament global, el canvi en la freqüència i intensitat dels incendis forestals i la pèrdua de l'hàbitat natural són els principals responsables de l’extinció dels animals a Austràlia, però són problemes més complicats de solucionar a curt i mig termini

que l’extermini immediat d’al-guns dels seus predadors.

Així mateix, el pla deixa potser la pregunta més important per respondre: si es parteix de la premissa que hi ha uns 20 mili-ons de gats silvestres a Austràlia, com de efectiu resultarà eliminar tan sols al 10%? La resposta, probablement, serà evident des del primer dia Però els gats ja seran morts i els que ocupin el mateix territori, uns altres.

12

L’agressivitat de biberó es dóna en alguns gats, i també en altres animals mamífers, que són criats per humans si, durant la seva etapa de creixement i en l’edat adulta, interrompem o frustrem les seves activitats naturals i ells res-ponen amb agressivitat a aquesta frustració.Els animals que han estat criats a biberó, i que no han estat corre-gits per la seva mare o pels seus germans de camada pel seu joc violent, poden no limitar ni contro-lar les esgarrapades i les mosse-gades que ens donin a nosaltres.Això succeeix perquè, tot i que pu-guem donar-los una bona alimen-tació durant la lactancia i que els deslletem correctament si parlem de la seva nutrició a biberó, per contra no podem ensenyar-los els

aprenentatges emocionals i físics adequats durant aquesta època, ja que no sabem com fer-ho ni tampoc

tenim manera de realitzar-ho amb l’eficàcia amb que ho fan entre ells.Les gates ensenyen als seus cadells la forma de distingir, usar i limitar l’agressivitat de la predació en el joc però no per la supervivència, per a poder perseguir i capturar

en els dos casos i per, en el de la supervivència i la predació, poder sobreviure alimentant-se de les seves preses.L’aprenentatge consisteix en exer-citar-se per enfrontar-se o adap-tar-se als canvis quan a la mare se li acaba el periode d’alletament, que és quan comença l’educació cap a l’alimentació predadora. En aquest periode els gats s’adapten i superen la frustració, però molts dels que són criats a biberó no aprenen aquesta lliçó vital i poden reaccionar de forma agressiva si frustrem les seves conductes naturals. La solució és recom-pensar el comportament positiu amb atenció i distreure i derivar les conductes d’agressió a través del joc de caçar joguines, i no a nosaltres.

AGRESSIVITAT DE BIBERÓ

Vols ajudar els gats del carrer?Amb aquesta butlleta, podràs ajudar els gats del carrer a través de la seva integració en colònies controlades per ges-tors de Progat . Si t’agraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta és la teva oportunitat. Pots col·laborar a través de dues modalitats:

Soci - simpatitzant. Et beneficiaràs dels preus dels nostres veterinaris i centres associats.

Donatiu únic. Pots ingressar la teva aportació econòmica a ES67 2100 0617 7902 0019 2341 o enviar un xec nominatiu a nom de Progat a l’apartat de correus 19.003 - 08080 Barcelona.

Nom:

Data de naixement: Adreça:

Ciutat: CP: Telèfon:

e-mail: NIF:

Ordre de pagament per banc o caixa

Número de compte:

Quotes

Soci: 75 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)“D'acord amb el que estableix la Llei 15/1999, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, l'informem que les dades que ens faciliti a través d'aquest formulari, o que li sol·licitem en endavant, passaran a formar part d'un fitxer legalitzat per PROGAT CATALUNYA amb la finalitat de mantenir i gestionar la relació establerta entre l'associació i els socis i simpatitzants de la mateixa, així com per informar per qualsevol mitjà de comunicació, de les activitats realitzades per l’entitat. Podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant l'enviament d'un escrit amb la seva sol·licitud, datada, signada, i adjuntant fotocòpia del seu DNI, dirigint-la a: PROGAT CATALUNYA carrer Oblit 36, 08041 Barcelona.Les dades personals recollides no seran en cap cas cedides a tercers, ni fetes públiques, excepte en els supòsits en què els que participi voluntàriament o presti el seu consentiment”.

Enviar aquesta butlleta a l’apartat de correus 19.003 08080 Barcelona

Signatura:

Progatcatalunya