treballar les diferents tipologies textuals (3)
DESCRIPTION
Els diferents tipus de textosTRANSCRIPT
-
AUTOR DESCRIPCI DE L'ACTIVITAT TIPUS DE TEXT
Sara Gonzlez lvarez
Rdio dels alumnes de 4t deducaci primria Informatiu
Miquel ngel Fuster Pomar
Gloses Literari
Nuria Nieto Nogales
La recepta. El pasts de Lluna Instructiu
Sara Gorns Roig
Poemes de monstres Literari
Antnia Fons Mas
La correspondncia personal Informatiu
Francisca Borrero Garca
El binomi fantstic Literari
Laura Ortiz Sola Els cartells Informatiu
Marina Meli Cap
La notcia Informatiu
Maria del Mar Girn
Fernndez El diari: la notcia Informatiu
Maria del Mar Mor Parets
El llibret viatger Literari
Ariadna Murillo Rueda
El cmic Literari
Aina Cresp Pou Els jocs de 4t de primria Instructiu
Cristina Morl Casado
Les cartes Informatiu
Alba Pons Coll Les endevinalles Lierari
Mara del Mar Truyols
Calavera Les receptes Instructiu
Guillem . Descripci de paisatges Descriptiu
ACTIVITATS PER TREBALLAR LES DIFERENTS
TIPOLOGIES TEXTUALS
-
Ramon Estrany
Laura Rigo Garca
La poesia Literari
Juan Calafell Com utilitzar un objecte Instructiu
Marta Pons Pons
Lanunci Informatiu
Beatriz Sureda Ramrez
Recepta de cuina Instructiu
Joana M. Barcel Sans
Diari de notcies boges Informatiu
-
La prctica relacionada amb lensenyament i aprenentatge de lentrevista es dugu a
terme durant cinc sessions, en perodes de 60 minuts setmanals.
Primer de tot, es trob la situaci favorable per justificar ls daquesta tipologia textual,
que en aquest cas va ser la Rdio dels alumnes de quart de primria. Amb aquest context
es veu que pot resultar una experincia molt significativa i basada en les necessitats del
nostre alumnat lexplicaci de lentrevista i la seva posada en prctica. A ms, tamb
tindrem en compte El blog dels Pandes que far possible la transcripci de lentrevista i
el seu s a diferents mitjans de comunicaci.
Desprs sestableixen els objectius que volem aconseguir durant la realitzaci daquestes
activitats: identificar les diferents parts de lentrevista; preparar i realitzar una entrevista; i
enregistrar i transcriure lentrevista.
Una vegada tenim els objectius clars, planificarem les sessions per tal dorganitzar tant els
conceptes que shaurien de desenvolupar, com els procediments que sutilitzarien
posteriorment i el material necessari.
A la primera sessi, es presenta lentrevista; per treballar aquest objectiu lactivitat es fa en
gran grup, i sutilitzen models diferents dentrevista . En un primer moment sexposa que
per a poder realitzar el proper programa de rdio s necessari conixer un nou tipus de
text, lentrevista. Per tal de conixer qu saben sobre aquesta tipologia, es fa una primera
pluja didees que ens servir com a avaluaci de coneixements previs.
A continuaci, sescolta (mitjanant lordinador) una entrevista escolar, extreta dinternet,
duns alumnes al seu mestre deducaci fsica. Aix fa possible que ells se sentin
identificats. Una vegada lhan escoltada, la tornam a sentir i a poc a poc satura laudici
La rdio dels alumnes de 4t deducaci primria
-
per tal de comentar les parts en qu est dividida lentrevista. Ja aqu sobserven les
hiptesis dels infants sobre les caracterstiques del text.
Posteriorment, i amb lajuda dels nins, sextreuen les parts i els components daquesta
tipologia. Primer es fa oralment i desprs sofereix als infants un full explicatiu on es
concreten tots aquests aspectes.
En aquest gui es detalla: com fer una entrevista (cercar informaci, preparar qestionari,
es fan les preguntes, senregistra i es transcriu); protagonistes de lentrevista (entrevistat,
entrevistador); parts de lentrevista (introducci, cos i tancament). Aquesta informaci els
resultar til durant la posada en prctica dels coneixements i per a futurs projectes.
Aquesta fitxa forma part del Dossier individual de tipologies textuals treballades durant
aquest curs.
Finalment, es mostra als infants un model dentrevista escrita, de la qual sextreuen les
diferents parts i es posen en prctica els coneixements adquirits. Es llegeix la introducci,
sobserva la fotografia, es fa referncia a les inicials de les respostes (corresponents a la
persona entrevistada), sanalitzen les preguntes i les respostes, aix com tamb el seu
desenvolupament. Amb aquesta exposici, es fa veure als infants la diferncia entre les
entrevistes orals i les escrites, aix com tamb, la transcripci de les intervencions.
La segona sessi est destinada a posar en prctica els coneixements adquirits, sobre
lentrevista, durant la sessi anterior. Els infants passaran a lescriptura duna entrevista.
Per tal daconseguir un bon resultat, es recorden la finalitat daquesta tipologia, aix com
les caracterstiques i el format de lentrevista.
El que ens proposam en aquesta activitat tamb s que els infants realitzin una activitat
de forma autnoma i que siguin capaos de representar de forma escrita els seus
pensaments i fomentar la imaginaci. Per aquest motiu, sels dna una nica consigna
als infants: han de sentir-se autntics periodistes i han de crear una entrevista destinada
a un personatge fams, del qual estiguin ells interessats.
-
Abans de comenar, sacorda amb els infants que, una vegada hagin acabat aquesta
entrevista, lhauran de representar conjuntament amb un company i nhauran de
transcriure les respostes que els doni el company.
Tamb, sels recorda la importncia de crear una planificaci del seu treball, un gui que
els ajudi a redactar lentrevista. Sels demana que cerquin informaci del personatge
fams i que pensin en 10 possibles preguntes, les quals han de ser interessants i
respectuoses.
Una vegada ja tenim totes les instruccions clares, es passa a la producci escrita de
lentrevista. Cada nin ha de redactar la informaci prvia del personatge (per a la qual
tenen disponibilitat dInternet i altres recursos didctics) i preparar les preguntes que ells
creguin que sn de caire interessant. El mestres ens encarregam de crear conflictes
cognitius entre els infants per tal de dirigir un poc la feina (ex.: no fer preguntes que
puguin tenir com a resposta noms un s o un no).
En haver acabat la feina, quan els infants donen per finalitzada la producci, els mestres
passen a supervisar els textos, tenint en compte: la coherncia, la cohesi, ladequaci,
lortografia i la presentaci. La pauta que se segueix per a lavaluaci dels textos s la de
subratllar aquelles parts que els infants han de corregir, aix provoca que els infants es
fixin i pensin quina ha estat lerrada i com lhan de solventar.
A continuaci, els infants agafen aquest primer esborrany i el passen a net, en aquest
text definitiu es fa mfasi en la presentaci. Sexplica que un bon periodista escriu les
preguntes i deixa espai per escriure les respostes de cada una de les interrogacions.
Finalment, les parelles es posen a treballar de forma conjunta i actuen. Un representa el
periodista, i realitza les preguntes que t preparades, i laltre representa el personatge,
que ha de contestar les preguntes segons ell cregui. La funci del periodista en aquest
cas ser enregistrar de forma escrita les respostes que doni el fams. En acabar
lentrevista els rols canviaran i laltre nin podr realitzar la seva prpia entrevista.
-
La tercera sessi t com a objectiu la preparaci de les entrevistes al personal de lescola.
Primer de tot, es creen uns grups petits de treball, de tres o quatre alumnes, amb diferents
capacitats. Sintenta que dins els grups hi hagi una diversitat que permeti la uni de les
capacitats individuals (creativitat, funcionalitat, responsabilitat, etc.).
Una vegada dividits, sexplica als infants el desenvolupament de la sessi. Es menciona
quins seran els personatges entrevistats: Teresa, la directora; Ana, la cap destudis; Ignasi,
el secretari; i Xisco, el mestre que duu ms anys a lescola. Tenint en compte els interessos
de cada grup, sassigna a cada un dels equips de treball, un entrevistat diferent. I es
recorden les passes que sham de seguir per a la redacci de lentrevista.
Cada un dels grups es posa en marxa i elabora una introducci i unes preguntes per
realitzar a la persona triada. s interessant observar la feina en equip, i la divisi de les
funcions. s destacable lautonomia dels alumnes (grcies a un treball previ de
metodologia per part del mestre tutor) a lhora de treballar, quan sels encomana una
funci. Per millorar el resultat de lactivitat, sels dna un full perqu facin lesborrany i
desprs, una vegada el mestre ha corregit el contingut de lentrevista, ho passen a net.
Durant lelaboraci, els mestres mencionen daspectes importants que shan de tenir en
compte com: lordre de les preguntes (primer les de carcter professional, desprs les de
carcter personal); ladequaci de les preguntes (han de respectar la intimitat daquestes
persones); la contextualitzaci de les preguntes (a la introducci sha de presentar el
personatge).
El resultat de la sessi s molt positiu, perqu daquest treball en grup sorgeixen unes
entrevistes molt interessants; a ms, el seu desenvolupament ha estat molt enriquidor,
ja que grcies a la seva experincia individual anterior poden aportar a la resta dels seus
companys, els propis coneixements.
La quarta sessi t com a finalitat la realitzaci de les entrevistes. Per al desenvolupament
de lactivitat es respecten els grups de la sessi anterior, ja que la tasca es realitzar en
petits grups.
-
Al principi, es dna un temps a cada grup per a qu pugui organitzar; lobjectiu s que els
grups es divideixin les parts de lentrevista (qui exposar la introducci, qui far cada
pregunta, etc.). Aix permetr que cada un dells assimili la seva responsabilitat dins el
grup i prepari el contingut.
s important advertir als infants que lentrevista ser gravada i donar-los un temps per
assajar-la. Aquesta dinmica oferir major seguretat als infants a lhora de realitzar les
preguntes i exposar-se a lenregistrament.
Posteriorment, per grups i acompanyats pel mestre-tutor, cada grup es dirigeix un a un a
reunir-se amb la persona entrevistada al despatx de la directora i realitza lentrevista que
al mateix temps s enregistrada pel mestre tutor. Cal dir que els entrevistats havien estat
advertits de lentrevista amb anterioritat.
s important que els alumnes se sentin vertaders periodistes, i representin el seu rol,
donant significat a lactivitat i creant un clima de tranquillitat. Aquesta sessi permetr
una aproximaci dels alumnes a la resta de professors de lescola i de lequip directiu.
Finalment, la cinquena sessi, servir com a conclusi del treball realitzat envers
lentrevista. Aquesta activitat es dur a terme en gran grup dins laula.
Lobjectiu daquesta activitat ser observar i avaluar el resultat final de les entrevistes,
tenint en compte lopini dels infants.
Primerament, es reuneixen els infants en rotlo per a qu es puguin veure les cares mentre
es parla i es crea debat. El mestre que prviament ha organitzat els arxius dudio, els
reproduir per tal que els infants escoltin les entrevistes a mode de rdio.
Finalment, sobre torn de debat per recollir les impressions sobre lavaluaci de les
diferents sessions i el desenvolupament dels continguts. Algunes preguntes que poden
servir per moderar el debat sn: qu heu aprs?, qu millorareu?, quin aspecte vos ha
agradat ms?, etc.
Dins aquesta activitat, sha dinculcar als infants el fet de manetnir una actitud de
respecte vers els companys i ensenyar la importncia de fer crtiques constructives.
Tornar a lndex
-
Finalitat
La finalitat daquest treball consisteix a treballar les glosses amb els alumnes a partir de
models textuals que nosaltres els ensenyrem. A partir de la lectura dels models, els
alumnes realitzaran petites glosses i es familiaritzaran amb el vocabulari propi de les illes
que es parla durant les festes de Sant Antoni.
Tipologies textuals
El tipus de text que treballarem sinclou dins la tipologia dels texts literaris, concretament
pertany al gnere potic. Es pretn que lalumne gaudeixi amb aquest tipus de text. Les
glosses, a ms, tenen una estructura ms senzilla que els poemes i pens que per als
alumnes pot ser ms fcil la creaci daquests tipus de texts.
Passes que shan de seguir
1r Farem una introducci al tema de Sant Antoni. Explicar la llegenda de lase de Sant
Antoni, assenyalant el dia que es celebra la festa del sant i explicant als alumnes quines sn
les activitats que se celebren durant la festa i quins sn els pobles de Mallorca a on se
celebra. Tamb explicar una mica quina s la festa que se celebra a cada poble.
2n Lectura de glosses tpiques del dia de Sant Antoni. El mestre llegeix unes quantes
glosses i els alumnes tamb en llegeixen algunes que els ha proporcionat lescola. Tamb
tindrem un llibre de glosses editat per la Conselleria.
3r Els alumnes fan una primera aproximaci a la redacci de les glosses. En aquesta fase
encara no tenen massa habilitat, pel que noms es tracta daproximar-los a la redacci.
Desprs, cada alumne llegeix les gloses que ha fet. Encara hi ha bastants dalumnes que no
sn capaos descriure-les.
Treballam les gloses. Feim de glosadors
-
4t En aquesta sessi ja els donarem una careta dun dimoni amb unes lnies per escriure-hi
la glosa, i un full en brut. Primer faran la glosa; quan ja la tenguin feta, el mestre els
ajudar a corregir-la i un cop la tenguin escrita correctament i amb alguna rima, ja la
poden passar a net.
5 Els alumnes passen la glosa a net en llapis. Un cop lhan escrit en llapis sobre la careta
del dimoni, la repassen amb bolgraf o punta fina negra i desprs poden aferrar la careta a
sobre la cartolina.
-
El primer que vrem fer va ser explicar-los la llegenda de lase que estava malalt i que el rei volia matar;
quan lase va sentir aquelles paraules va fugir corrents fins que va arribar a una ermita; all es va trobar
Sant Antoni i li va contar que el seu rei el volia matar; va ser llavors quan el sant va tocar lanimal i
aquest es va curar. Des daquell dia lase va ser el millor amic de Sant Antoni.
Desprs els vaig contar que havia fet el mateix amb un porquet i que per aix era el patr dels animals.
Tamb els vaig explicar el que volia dir ser el patr dels animals. Els vaig dir que el patr se nencarrega
de qu els animals tenguin bona salut i que estiguin forts, i que per aquest motiu se celebren les
benedes a Palma i tothom hi du els seus animals a bener.
Vrem parlar de laigua beneda i ells em van demanar a veure don es treia aquella aigua; jo els vaig
contar que queia del cel i que per aix estava beneda, que lhavia enviat Sant Antoni. Desprs els vaig
explicar a quins pobles se celebraven les festes amb ms illusi, el dia que se celebraven i els actes que
shi feien. Desprs vrem parlar una mica de Sant Sebasti, els vaig explicar que era el patr de Palma i
que ens protegia contra les malalties i ens procurava prosperitat. Desprs dhaver fet les explicacions
varen resoldre un qestionari i desprs ens vrem posar a llegir gloses i a redactar-ne algunes; aquella
sessi va ser una primera aproximaci a la invenci de gloses.
A la segona sessi els alumnes ja havien fet un treball a educaci artstica que consistia a fer una careta
de dimoni i pintar-la amb els colors tpics daquestes festes: el groc, el taronja, el vermell, el negre i el
marr.
Al centre de la careta hi havia aferrat un rectangle petit amb quatre pautes per escriure-hi una glosa. El
primer que vrem fer va ser donar-los als alumnes un full en brut per fer-hi lesborrany de la seva glosa.
Vrem apuntar vocabulari relacionat amb les festes. Ells tot contents es varen posar a escriure, quasi
tots els alumnes varen comenar la glosa dient: Sant Antoni i el dimoni...., pel que vaig haver daturar
un moment la sessi i demanar-los que per favor fossin una mica ms creatius i enginyosos i intentassin
comenar la glosa amb un altre joc de paraules diferent i en aquell moment, com que estvem tots
molt engrescats, em vaig inventar una glosa que deia aix: Jo tenia un ase coix/que no em servia per res/Sant
Antoni el va tocar/ i tot duna el va curar. Desprs descriure la glosa a la pissarra alguns alumnes en van
inventar amb diferent comenament. La mestra i jo anvem corregint gloses i els donvem idees de
com les podien fer rimar. En general hi havia molts dalumnes que escrivien la glosa com una frase
normal i corrent, no lescrivien en vers, pel que havem de demanar-los: - a veure, tu com la cantars en
aquesta glosa? I a partir de la tonada que feien, anvem tallant la frase i la numervem; desprs ells
escrivien els nmeros un davall laltre i ja tenien la glosa construda. Un cop ja tenien la glosa en quatre
versos i amb algunes rimes, la podien passar a net a sobre de la careta a on hi havia les quatre pautes,
desprs la repassaven amb retolador negre, amb bolgraf vermell, negre o marr. Finalment laferraven
a sobre de la cartolina de color vermell o negra. Un cop la majoria dels alumnes varen haver acabat les
gloses les vrem cantar en veu alta.
-
Tornar a lndex
-
SESSI 1 DE QU FA GUST LA LLUNA? I OBSERVAM RECEPTES
En la sessi 1 vaig voler introduir la recepta duna manera significativa per als infants, per
aix vaig contar el conte De qu fa gust la lluna? a travs de la pissarra digital. En un
primer moment, vrem llegir el ttol i conversrem entorn al seu significat, el contingut del
llibre... A continuaci, els vaig dir que havien de prestar molta atenci perqu un altre dia
ells explicarien el conte als nins dinfantil.
Desprs de contar-los el conte vrem fer una conversa sobre quin gust faria la lluna per a
ells... Per alguns nins la lluna faria gust a xocolata, per altres a cot de sucre, a formatge,
canalons, etc. Part daquesta conserva va ser transcrita.
Seguidament, vaig proposar als infants fer un pasts de lluna i els nins varen proposar idees
per fer-lo. Estaven molt contents, la idea de fer un pasts els emocionava molt per els vaig
explicar que abans de tot havien daprendre a fer una recepta i per aix havien de conixer
les seves parts primer.
En aquesta sessi els infants treballaren per grups de 4 persones i a cada grup vaig repartir
una srie de receptes. Les havien de llegir i observar detingudament per tal desbrinar les
seves parts. Aquesta activitat no va sortir com mesperava aix que vrem comentar
collectivament les parts de les diferents receptes a travs de la pissarra digital.
Entre tots, vrem arribar a les segents conclusions:
- Una recepta t parts: Ttol, ingredients, eines o estris, preparaci o elaboraci, imatge i
en algunes ocasions les receptes estaven signades.
- La recepta t una estructura i un ordre.
- Vrem observar que no a totes les receptes hi ha un apartat deines o estris, per
nosaltres vrem decidir que a la recepta del pasts de lluna afegirem aquest apartat.
- Els ingredients sn els aliments que emprarem per fer el plat i les eines o estris sn els
materials que emprarem per fer el plat.
Recepta. El pasts de Lluna
-
- La preparaci o elaboraci t unes passes clares i enumerades que ens
indiquen instruccions o ordres.
SESSI 2 ORDENAM UNA RECEPTA
En aquesta sessi una vegada els infants varen tenir clara lestructura i les parts duna
recepta de cuina, els vaig repartir una recepta tallada en bocins i els nins lhavien de refer
per grups tenint en compte les parts i lordre de la recepta.
SESSI 3 BASE DORIENTACI
A la sessi 3 vrem fer una conserva per tal de recordar qu era una recepta, per qu
servia, les seves parts... A continuaci, vrem elaborar collectivament una base
dorientaci a travs de la pissarra digital daquells aspectes que havem de tenir en
compte a lhora de fer la recepta i que alhora ens va servir per revisar-la posteriorment.
Una vegada varem crear la base dorientaci vaig donar a cada nin la graella buida i ells
lhavien domplir observant la base dorientaci creada a travs de la pissarra digital.
SESSI 4 ELABORAM LESBORRANY
En aquesta sessi els nins varen acabar domplir la base dorientaci amb els criteris que
havien pactat a la sessi anterior. Seguidament, vaig posar un vdeo de youtube amb el
segent enlla:
http://www.youtube.com/watch?v=3lfXznRR9-0
En aquest vdeo vrem observar amb deteniment com realitzar una coca de iogurt, vrem
comentar oralment i collectivament els ingredients que necessitvem, els estris i les
passes per fer la recepta i just desprs vrem comenar a escriure lesborrany de la
recepta.
-
SESSI 4 CONTINUAM AMB LESBORRANY I EL CORREGIM
En aquesta sessi, els nins varen continuar elaborant lesborrany de la recepta i a mesura
que acabaven varen procedir a revisar-los autnomament omplint la graella (base
dorientaci) realitzada prviament.
Quan la recepta va estar revisada pel propi nin, vaig ser jo qui em vaig encarregar de
revisar els esborranys donant les indicacions oportunes per millorar el text (adequaci,
coherncia, cohesi i ortografia).
Al final daquesta sessi men vaig endur les receptes i les vaig corregir a casa fent
anotacions.
SESSI 5 PASSAM A NET I EDITAM
En aquesta sessi vaig tornar les receptes corregides amb les anotacions oportunes i els
vaig entregar una plantilla amb retxes perqu tornassin a escriure la recepta en net.
Finalment, els nins varen acabar deditar la seva recepta preparats per poder elaborar el
pasts de lluna en les prximes sessions.
SESSI 6 CONTAM EL CONTE DE QU FA GUST LA LLUNA? A LA CLASSE GERMANA
A la cinquena sessi els nins de la classe de 3r varen contar el conte De qu fa gust la
lluna? a la seva classe germana (5 anys). Lhavien assajat prviament amb la mestra tutora
i per contar-lo vrem emprar la pissarra digital i varen confeccionar unes titelles dels
personatges del conte amb molta illusi. Desprs de contar el conte, cada nin de 3r va
agafar a un nin de 5 anys i varen fer una fitxa de lecto-escriptura en qu havien descriure
el ttol del conte, els animals que hi surten i fer un dibuix.
PROPOSTES DE CONTINUACI
- Fer la recepta (7a sessi).
- Continuam treballant la recepta. Ens podem inventar receptes collectives per
desprs fer-les individualment:
o Pcima per transformar-se en fada.
o Pcima per transformar-se en rei.
-
o Recepta per ajudar la gent.
o Recepta per convertir-se en granota.
o Recepta per dormir.
o Recepta per tenir poders mgics.
- Enllaar la recepta amb altres textos instructius (instruccions dun joc, per
exemple). Presentar les instruccions dun joc a classe i els nins les han de llegir
atentament per poder jugar.
Tornar a lndex
-
Proposta
Proposar als alumnes la producci dun text que partir de la base terica dels diferents
models textuals. El model textual elegit ha estat el literari, en concret, la poesia. La
proposta suposar el seguiment del procs lector i escriptor.
Presentar als alumnes un conte en vers i farem un dileg al respecte, a partir del
qual anirem descobrint una part del llibre. A ms, he preparat unes titelles relacionades
amb el conte per a qu els alumnes tinguin una motivaci i disfrutin. No acabarem de llegir
el llibre ja que aix quedar a decisi dels alumnes, que el tenen disponible a la biblioteca
del centre. Desprs mostrar models daltres poemes de mateixa temtica i farem una
lectura collectiva dalguns per finalment inventar els nostres propis poemes sobre
monstres.
Procs:
1. SELECCI DEL CONTE POTIC QUE ES LLEGIR.
A. La casa del misteri (Recursos 1)
B. Lany tirurany (Recursos 2)
Primera sessi
2. OBSERVACI DEL CONTE La casa del misteri
A. Observaci de la portada. Qu veiem a la portada? Perqu fa por? Qui viur dins la
casa?
B. Lectura de la primera estrofa (Recursos 3). Quins monstres coneixem?
C. Presentaci del conte amb titelles. (Recursos 4) Com sn fsicament aquests monstres?
Don els coneixem?
D. Lectura destrofes a les quals els falten les paraules que rimen i que omplim de forma
collectiva (Recursos 5). Quina paraula rima amb quina altra? Quins noms podem dir que
rimin a lestrofa? Relacionam els noms dels monstres amb lestrofa que pertoca.
Poemes sobre monstres
-
Segona sessi
3. LECTURA DE POESIES EN RELACI (Presentaci de models)
A. Lectura collectiva dun parell de poesies del llibre Lany tirurany que tracten de
monstres. Cada nin una estrofa i tots junts llegim amb ritme. (Recursos 6)
4. RECAPITULACIONS
A. Ens fixam en les rimes, els versos, les estrofes, el que anam fent... Quines paraules rimen
entre elles?
B. De les poesies de lany tirurany subratllam cada parella de rimes del mateix color.
C. Copiar les dues poesies proposades del llibre Lany tirurany al quadern (proposta de la
mestra tutora).
Tercera i quarta sessi
5. TASQUES DESCRIPTURA:
A. Explicitar consigna, condicions descriptura, objectius... Ara inventarem poesies, primer
pensarem tipus de monstres que coneixem i farem un llistat, els posarem nom i desprs
pensarem paraules que rimin amb els noms que hem elegit.
B. Dialogam i escrivim un gui amb idees:
Llistat de monstres que els alumnes coneixen i invenci de noms. Votam uns 5 6 noms,
els que ms agradin a sa classe.
Llistat de paraules que rimin amb els noms que hem seleccionat.
Elegim cinc monstres
C. Elaboraci collectiva de poemes de dos versos amb els monstres. Els nins proposen
idees i anam redactant en brut les idees que sorgeixen en forma de frases.
D. Lectura i reps individual i collectiu, correcci de borradors: alumnes i mestre.
E. Cada alumne elegeix un poema, el passa a net i fa un dibuix.
-
Resultats obtinguts
A la primera sessi els alumnes es mostraren molt motivats pel tema del conte proposat ja
que vrem relacionar els monstres que apareixien amb les pepes que ara estan tan de
moda Monster High. I les titelles els van ajudar a identificar les estrofes que
corresponien a cada personatge.
A la segona sessi, per reforar el concepte de rima, i amb lajuda dels poemes del
llibre Lany tirurany vrem subratllar les paraules que rimaven del mateix color (veure
produccions dels infants). La mestra tutora els va encomanar que copiassin la poesia
sencera en qesti com a deures de casa.
A una tercera sessi ja comenrem a crear les nostres produccions preparant en
primer lloc un gui amb ses idees que sorgien. Primer frem entre tots un llistat de
monstres i els posrem noms, votant per elegir aquells noms que a ms nins agradaven.
Arrel dels noms anrem dient paraules que rimaven amb ells i per tant els vaig repetir que
les paraules havien dacabar igual. Si als alumnes no sels ocorren paraules sels poden
donar pistes per a qu arribin a paraules determinades, per exemple, per rimar amb el
nom del Yeti Bola de Neu i arribar a la paraula trofeu els vaig dir: quan guanyes en es futbol
ten donen un. O per arribar a la paraula trineu: podeu jugar amb ell a la neu.
Finalment ja comenrem a crear les poesies amb els monstres i les paraules que rimen
amb els noms dels monstres i els passrem a net per fer un recull, tamb amb dibuixos. Els
resultats sn els segents:
-
Recursos
Recursos 1
Recursos 2
Recursos 3
Recursos 4
Recursos 5
-
Recursos 6 LA BRUIXA
Sempre va despentinada, amb les ungles per tallar,
la faldilla esparracada i una escombra per volar!
T la pell plena d'arrugues, el barret tot foradat,
nas de ganxo, tres berrugues, cor salvatge i desbocat!
Dins de l'olla va i remena serps, gripaus i ratspenats;
diu renecs de tota mena per deixarnos embruixats
ulls vermells i cara roja, quan et veu tan encantat,
riu i riu com una boja: Tot el mn s'ha capgirat!
EL DRAC MALVAT Ales de ratapinyada
urpes de fera mortals cua de punta esmolada
sempre treus foc pels queixals
-
voles tocant les teulades. Tomples la boca amb ramats
i els rius amb tres capbussades. Ja els tens tots enverinats
per conquistar les princeses. Fas de galant agressiu
pretens deixarles corpreses bo i matar tot el que es viu.
Tornar a lndex
-
Amb els alumnes de 4t, he treballat el text informatiu, ms concretament la
correspondncia personal. Per dur a terme aquesta feina sha fet mitjanant el
desdoblament de laula i aprofitant dues sessions seguides.
Aquesta tasca sha treballat d'acord amb les passes i caracterstiques prpies del model
textual que sha elegit. En primer lloc, sha dut a terme un primer contacte amb la
presentaci de models, on ells puguin observar la forma fsica i estructural del contingut i
components duna carta. Aleshores, el model presentat per treballar la correspondncia
personal ha estat el conte de El carter Joliu, daquesta manera, a partir duna situaci
ldica han pogut veure els diferents tipus de correspondncia que ens podem trobar a les
nostres bsties.
Una vegada acabat de mirar el conte, sels ha demanat si ens poden explicar si alguna
vegada han obert la bstia de casa amb els seus pares i si saben quin tipus de
correspondncia els arriba (fulletons de propaganda, cartes personals, factures, postals...);
a partir daqu descobrirem que a ms de les cartes que el carter Joliu envia nhi daltres
tipus, com per exemple: rebuts del banc, factures a pagar, notificacions per anar a cercar
algun paquet a correus (unes cartes grogues signades pel carter que et diuen que has
danar a loficina a cercar el que than enviat). Tamb sels demana si han rebut o enviat
alguna carta personal a un amic o familiar. Sels explica que per exemple per subscriure-se
a algun club infantil-juvenil com per exemple el Sper-3 tamb ho poden fer a travs del
correu postal.
Aleshores, es mant una conversa amb ells per veure qu saben, per qu escrivim i rebem
cartes i daquesta manera activar els coneixements previs sobre el tema. Mexpliquen que
les cartes serveixen per contar coses, viatges, per felicitar per laniversari i que per Nadal
senvien moltes cartes i postals...
El text informatiu: la correspondncia personal
-
Una vegada sha fet la conversa, centrada amb la carta personal, passam a fer una pluja
didees sobre els components i continguts essencials que ha de tenir una carta. Totes les
idees que es vagin dient les anoten els nins a la pissarra a mesura que sels van acudint, per
tant saixequen i escriuen el que volen.
Una vegada hem fet la pluja didees, entre tots miram les produccions que hem fet i les
revisam; aleshores pensam si volem escriure-ne alguna ms. A la pluja didees han sortit
gaireb tots els components de la carta, fins i tot el cuny que posa correus! Tamb han
aprofundit en el contingut de la carta, des daspectes ms generals fins als ms concrets.
Sha de dir que en aquest punt de lactivitat han sorgit alguns dubtes per part dalguns
infants respecte a alguns conceptes com per exemple codi postal, la postdata... Aleshores,
entre tots hem aclarit aquests dubtes i hem vist quin significat i utilitat t.
El pas segent que han treballat ha estat que, a partir daquesta pluja didees, ells han
hagut de classificar i ordenar tots els aspectes que han anomenat segons si anava al sobre
o a la carta. Per tant, hem agafat un sobre model i hi hem escrit els continguts que li
pertocaven i sha fet el mateix amb una carta model.
Desprs dhaver elaborat els segents models, sha passat a triar a la persona a qui volem
escriure, sha fet per lliure elecci i cada infant ha triat el company a qui volia enviar la
carta. Una vegada feta aquesta passa, shan intercanviat les adreces per tal de poder
enviar-se les cartes (sels va demanar amb antelaci que portassin a un paper la seva
adrea escrita completa, un segell i un sobre, per tal de poder fer lactivitat).
Una vegada fet lintercanvi, cada nin i nina sha disposat a escriure al seu company sobre el
tema del qual els fes ms illusi parlar amb el seu company.
Per aquest motiu, ha estat molt important fer una planificaci, ja que ells han ents que si
no sexpressaven correctament i seguien un ordre, el receptor de la carta no podria
entendre ben b el seu contingut. Aleshores, ha estat fonamental la formulaci dalgunes
-
preguntes, com per exemple: A qui escrivim la carta? Des don sescriu? Quan sescriu?
Qu volem contar al nostre company/-a? Qu volem demanar-li? Que ens agradaria que
ell/-a ens conts?
Per tant, a partir daquestes preguntes els nins i nines de 4t han elaborat un gui
responent aquestes qestions.
Una vegada han tengut llest el gui han comenat a fer lescriptura de la carta amb moltes
ganes i illusi, ja que a la sortida de lescola dipositaran la seva carta a la bstia ms
propera. Una vegada han fet lescriptura, la repassen per si hi falta algun element i per
comprovar que el contingut s comprensible; molts infants fan la comprovaci amb la
carta model i alguns altres comproven si han contat tot el que volien, tornant a llegir-la
una i una altra vegada. Molts infants han adjuntat un dibuix o han volgut esperar a arribar
a casa per poder introduir dins el sobre algun objecte que volen que el seu company
tengui, com s el cas dun nin que vol enviar una polsera de fil dins la carta i li ha fet saber
a lapartat de la postdata. Una vegada sha escrit la carta, abans de ficar-la dins el sobre,
lhan repassada amb mi i hem mirat les possibles errades o descuits i sha passat a net; han
escrit les dades necessries al sobre; sha aferrat el segell al lloc corresponent, a punt de
dipositar-la a la bstia.
Algunes cartes encara no han arribat, per la intenci s que a mesura que cada nin vagi
rebent la seva, la portar a classe i es far la lectura o explicaci del contingut daquestes;
daquesta manera, els nins i nines aniran compartint experincies i els sentiments que han
pogut percebre quan han rebut una carta dun amic: si els ha agradat, si han estat
contents, si els fa ganes contestar-la, etc.
Tornar a lndex
-
A partir dun model de text literari i desprs dhaver explicat la base terica
pertinent, un grup dalumnes de 2n de primria han elaborat un conte.
PROCS
A partir dun binomi fantstic els nins de segon de primria han escrit un conte
anomenat El senyor Csar i el conillet.
Abans de comenar a preparar la sessi , varen treballar tota la fonamentaci
terica de com fer un conte, s a dir, principi, nus i desenlla, quins sn els
personatges, on estan, quin tipus de frases poden obrir un conte, etc.
Una vegada que ja tenien una base ms o manco preparada, varen comenar
amb la preparaci del conte.
Qu hem de fer primer? Aquesta pregunta la varen fer els/les alumnes. El
primer que vrem fer va ser separar el grup, dins el qual cada un desenvolupava
una tasca molt important. Daquesta manera tenem:
- Un illustrador
- Un escriptor
- Un guionista (ms endavant explicar en qu consisteix aquesta tasca)
- Un lector (es va oferir voluntriament per llegir el conte davant tota la classe).
Una vegada que ja vrem tenir les tasques preparades, varen crear els
personatges a travs dun binomi fantstic; en aquest cas, van sorgir un conillet
i un senyor a qui van anomenar Csar. Ens preparam per a escriure.
Som escriptors. Binomi fantstic
-
Mitjanant una pluja didees, el guionista (era lencarregat descriure en un gui
totes les aportacions que van anar sorgint); va anotar tot el relacionat amb els
personatges, lescenari de la narraci, les frases dinici del conte, etc.
El resultat de la pluja didees va ser aquest:
- El conillet va quedar amb el nom de Conillet.
- El senyor sanomen Csar.
- La narraci va ocrrer a sa placeta.
- Aix era i no era... va ser la frase dinici que van triar entre tots.
- El conte es va tancar amb la frase Conte contat, conte acabat.
Fem una primera elaboraci.
Comenam a escriure la histria. El guionista s lencarregat de fer lesborrany,
a poc a poc anam creant el nostre conte, es van apuntant les idees que van
sorgint a mesura que es va escrivint el conte.
Una vegada que ja tenim la histria feta, s hora de llegir-la i corregir i/o canviar
les idees que no ens agradin.
En aquest moment, lillustrador comena amb la seva feina; es decideix fer un
dibuix per la portada i la contraportada, un altre per al comenament, per al nus
i un altre per al final.
Passam a net.
Lescriptora passa a net el conte, llegeix una vegada lesborrany i comena a
escriure.
Mentrestant, la resta de nins i nines ajuden a lillustrador a colorejar els
dibuixos ja dibuixats.
Tornar a lndex
-
SESSI 0: JUSTIFICACI
Es tracta duna petita justificaci del per qu vrem elegir els cartells com a text
principal de les segents 5 sessions, de tal manera que per als infants sigui
significatiu i funcional treballar aquest model.
Realitzant el projecte del llibre dartista1 ens vrem trobar a un punt de la
histria en qu necessitvem donar a conixer que el protagonista del llibre
(cada un dells) havia demprendre un viatge cap a lUnivers i, daquesta
manera, informar els ciutadans de Palma de quan tindria lloc lacte oficial de la
sortida del coet cap a lespai.
Partint daqu, vrem realitzar una pluja didees en gran grup per elegir el model
textual ms adient per promocionar lacte. Daquesta manera, el que es
pretenia era activar els coneixements previs, activar el propsit de lectura i fer
prediccions abans que els infants es trobassin amb el model.
La finalitat daquesta sessi i la segent era que els infants comencassin a fer-se
expectatives i objectius sobre el tipus de lectura amb la qual es trobarien.
Desprs de comentar diferents tipologies de text de caire informatiu va sorgir la
idea de realitzar cartells perqu responia duna manera molt original a les
necessitats que sens havien creat a partir de la situaci.
Abans de poder elaborar el cartell del nostre llibre (sessi 4 i 5), necessitat per la
qual havem elegit els cartells, vrem haver de dedicar tot un seguit de sessions
per observar, analitzar, practicar i familiaritzar-nos amb aquests tipus de texts.
El text informatiu: els cartells
-
SESSI 1: ANALITZAM CARTELLS!
A la primera sessi sels va presentar un cartell real adequat a la seva edat, a les
seves motivacions i on els destinataris del mateix fossin els infants. Es va dedicar
un temps dobservaci i desprs varen anar dient tot all que els suggeria, que
observaven, que relacionaven... De tal manera que es tornassin a refer
prediccions, comprovar si es mantenien idees anticipades i connectar amb el
nou format.
Aix doncs, vrem extreure les caracterstiques principals que ho diferencien
daltres texts, la funci, les diferents parts que t un cartell, el format, el tipus
de contingut i de gramtica per poder elaborar el gui.
Una vegada escrit el gui vrem fer 5 grups de 5 alumnes per dur a terme
lanlisi de cartells. A cada grup se li varen assignar dos cartells diferents on
havien de localitzar i anotar les diferents parts.
SESSI 2: EXPOSAM LA FEINA.
Vrem dedicar la sessi per a qu cada grup acabs de fer la feina i exposs els
dos cartells assignats (identificaci de les parts i transmissi dall que es pretn
informar).
Cada vegada que acabava dexposar un grup, la resta de companys havien de dir
els aspectes positius i aquells que caldria millorar de lexposici (to de veu,
expressi oral, organitzaci, contingut...). A ms, el mateix grup feia una petita
reflexi de com havia anat el treball (dificultats, punts forts, organitzaci,
sentiments...).
SESSI 3: OBSERVAM I SELECCIONAM.
Aprofitant que la setmana vinent eren les festes de Sant Sebasti, vrem emprar
el programa de festes de Palma per observar i seleccionar aquells cartells que
ens cridassin ms latenci. Per aix, es va repartir un programa a cada parella.
-
Per comenar la sessi es va fer una posada en com entre tot el grup sobre el
que trobvem del cartell oficial de festes (anlisi de les diferents parts, objectiu
del cartell, imatge...). Desprs, cada parella observava el programa, seleccionava
el cartell que ms li hagus cridat latenci i emplenaven una fitxa. Per acabar la
sessi, algunes parelles varen comentar el cartell elegit.
SESSI 4 i 5: EDITAM ELS NOSTRES CARTELLS
Per finalitzar la proposta didctica es varen dedicar dues sessions per elaborar
els cartells del llibre dartista amb la finalitat de promocionar lacte oficial de
lenlairament del coet que porta a cada protagonista del llibre a lespai.
Abans de comenar a elaborar els cartells sels va donar la consigna que primer
havien delaborar el gui juntament amb un petit esbs del que hauria de ser el
cartell final. Una vegada fets els guions, revisats i corregits, cada infant va
comenar a elaborar el producte final desprs dhaver-los remarcat la
importncia de la presentaci final per, finalment, poder editar amb altres
tipologies textuals en format llibre.
Lactivitat va finalitzar amb una petita posada en com sobre si shavien
aconseguit els propsits i objectius inicials i per si havien arribat a aconseguir
extreure les idees fonamentals daquest text.
Tornar a lndex
-
1. CONTEXTUALITZACI
El treball que es presenta continuaci sha desenvolupat amb un grup
dalumnes de 4t de 25 alumnes. Cal mencionar que la llengua materna
majoritria dels infants de laula s el catal, aspecte que sha de tenir en
compte donat que la proposta que es presenta, el treball i lescriptura duna
notcia, sha realitzat en llengua catalana.
2. OBJECTIUS
2.1 Objectius generals
Els objectius que es treballaran, segons lAnnex del Decret 72/2008, de 27 de
juny, pel qual s'estableix el currculum de l'educaci primria a les Illes Balear,
sn els segents:
- Comprendre i expressar-se per escrit en els contextos de lactivitat social i
cultural.
- Emprar els coneixements sobre la llengua i les normes de l's lingstic per
escriure de manera adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos
escrits.
- Emprar els mitjans de comunicaci social com a instruments de treball i
aprenentatge per obtenir, interpretar i valorar informacions.
2.2 Objectius especfics
- Llegir i comprendre notcies utilitzant estratgies que facilitin la comprensi.
- Reflexionar sobre la finalitat principal de les notcies com a mitj de
comunicaci social.
La notcia
-
- Aprendre lestructura de les notcies i la informaci bsica que cont.
- Diferenciar els aspectes formals de les notcies.
- Reflexionar sobre alguns dels aspectes lingstics de la notcia.
- Redactar notcies (amb cohesi, coherncia, adequaci i correcci) seguint les
caracterstiques del model textual i seguint les fases del procs escriptor.
3. CONTINGUTS
- Comprensi dinformaci en les notcies localitzant informacions destacades
en titulars, subttols etc.
- Aplicaci d'estratgies per a la comprensi de textos i per sintetitzar i
estructurar la informaci localitzada.
- Composici de notcies sobre esdeveniments significatius i reals.
- Reconeixement de la finalitat de les notcies.
- Producci de textos escrits utilitzant elements grfics i paratextuals que
facilitin la comprensi (illustracions, tipus de lletres).
- s destratgies bsiques de producci de textos: planificaci, redacci
desborranys i revisi del text per millorar-lo.
- Inters per la cura i presentaci dels textos escrits i respecte per les normes
ortogrfiques.
- Utilitzaci guiada de programes informtics de processament de textos.
- Reconeixement de les situacions comunicatives formals, i del registre ms
adequat per a la situaci.
- Reflexi sobre les diverses possibilitats d's de diversos enllaos entre
oracions.
- s dels recursos lingstics bsics per a la millora de la composici escrita com
a instrument per afavorir la coherncia i la cohesi textuals.
-
4. DESCRIPCI DE LES SESSIONS
SESSI 1
Estructura de la sessi:
- Sinforma a lalumnat que durant 4 sessions es treballar la notcia amb
lobjectiu final que ells redactin una notcia dactualitat propera a ells (2n cicle) i
que es publiquin al bloc daula (el que suposa una projecci social i motivaci
per a lalumnat).
- Abans de la lectura. Primer individualment (perqu cada alumne/-a deixi
constncia dels coneixements previs) i a continuaci collectivament (posada en
com) sintenta respondre les preguntes segents: Qu sabem sobre les
notcies? Quin s lobjectiu principal duna notcia? Quina informaci cont una
notcia?
Concloem la posada en com conscients que: una notcia s un text que ens
dna informaci dactualitat, que t com a objectiu principal informar, i que hi
trobam sempre una informaci bsica (qu ha passat, a qui li ha passat o a qui
afecta, a on ha passat, per qu ha passat i com ha passat).
- Durant la lectura (observaci de models). Agafam com a model una notcia
sobre Sant Antoni extreta dun diari local del mateix dia que la sessi i
treballam:
- La lectura en veu baixa (individualment).
- Subratllam el vocabulari que no entenem i consultam el diccionari si s
necessari.
- Lectura en veu alta (gran grup).
-
- Desprs de la lectura. En gran grup treballam els segents aspectes:
- Comentam la notcia: si lhem entesa, si hem participat als actes de Sant
Antoni que ens explica...
- Treballam lestructura duna notcia (titular, subttol, cos) marquem les
parts de la notcia a la fotocpia.
- Treballem el contingut de la notcia (gran grup), mirant si contesta les
preguntes: (Qu? Qui? Quan? Com? On? Per qu?). Subratllam els
fragments de text on apareix aquesta informaci amb colors i una
llegenda.
SESSI 2
Estructura de la sessi:
- Sofereix i explica a lalumnat una base dorientaci comuna a totes les
tipologies textuals (planificaci, adequaci, coherncia, cohesi, correcci,
variaci i revisi). Es dna als infants una fotocpia amb aquesta base
dorientaci i sels explica que, tant durant el procs descriptura com en acabar
la notcia, han danar revisant si les seves produccions compleixen amb aquests
criteris per tal delaborar un bon text.
- Es proposa a lalumnat la pregunta segent: qu ha de tenir una noticia per
estar ben escrita? Consensuam criteris que shan de tenir en compte a lhora de
redactar la notcia (referents a lestructura, contingut, aspectes formals i
aspectes lingstics). Apuntam els criteris a la llibreta de llenges.
-
- Sinforma a lalumnat que una de les notcies que redactin sortir publicada a
lInfopaperina daquest trimestre, la revista de lescola. Amb aquesta informaci
es pretn augmentar la motivaci de lalumnat atorgant projecci social a la
tasca proposada.
- Fem una pluja didees sobre temes dactualitat a lescola que afecten
especialment el segon cicle. Els temes proposats per a lalumnat finalment sn:
els tallers de matemtiques (que han iniciat aquest segon trimestre), una obra
de teatre dangls (que veuran dia 30 a lescola) i les enquestes dels sectors de
producci (que estan estudiant i que han decidit passar a tots els alumnes de
primria de lescola per saber en quin sector treballen els pares i mares).
- Ens distribum en petit grup i triam un tema per redactar la notcia. Daquesta
manera, ens ajudam a planificar lescrit i a donar-nos idees.
- Comenam a elaborar un gui/esborrany a la llibreta tenint en compte els
criteris consensuats.
SESSI 3
Estructura de la sessi:
- Seguim enfeinats amb lelaboraci de lesborrany i anam revisant-los
(alumne/-a- mestre/-a). s el moment de comenar a pensar i estructurar el text
recordant tot el qu hem treballat.
SESSI 4
Estructura de la sessi:
- Es proporciona a lalumnat una rbrica davaluaci en qu apareixen els
criteris que vam acordar que havien de complir una notcia per estar ben
escrita. Daquesta manera, de manera autnoma poden anar revisant el seu
-
escrit i consultar el pes que tindran els diferents aspectes treballats en la nota
final. Aix mateix, sels recomana que tamb vagin mirant els criteris de la base
dorientaci.
- De manera individual comenam a escriure la notcia amb el processador de
text.
SESSI 5
Estructura de la sessi:
- Acabam de passar a net la noticia, intentant tenir cura ja en la seva
presentaci (vegeu produccions escrites en lannex 3).
- Fem la revisi final amb la base dorientaci i la rbrica davaluaci de la
notcia (autoavaluaci).
Tornar a lndex
-
Aquesta activitat va ser programada per dur-la a terme amb un grup de 4t
deducaci primria.
1a Sessi. Qu sabem dels diaris? I de les notcies?
Explicam als alumnes que amb motiu del dia de la Pau (30 de gener) elaborarem
un diari especial de bones notcies per a tots els pblics, per que abans hem de
tenir clares algunes coses. Fem preguntes per saber els coneixements previs
sobre el tema (anotar les respostes a un full amb ajuda dun alumne secretari o
b de la mestra o mestre tutor. Al final de lactivitat ens servir per a
lavaluaci):
- Qu es un diari?
- Per a qu serveix?
- Com est organitzada la informaci? (seccions: quines podem trobar?)
- Qu sn les notcies?
Per agilitzar la dinmica repartim els diaris, un per cada infant, i els demanam
que cerquin el suplement educatiu i triin una notcia (els donam 2-3 min com a
mxim).
Escollim un infant i li demanam quina notcia ha triat, per qu lha triat i qu ha
fet abans de triarla (lectura selectiva: lectura atenta dels titulars i selecci de la
informaci que ens pot interessar).
Fem incidncia en les tipografies: majscula o minscula, tamany de lletra, si
est en negreta; en lescriptura del text en columnes, en les imatges i la seva
relaci amb el text. Explicam els conceptes de titular, subttol, cos de la notcia i
peu de foto.
El diari: la notcia
-
Utilitzarem aquesta mateixa notcia per cercar les respostes a les 6 preguntes
duna notcia (6W): qu, qui, quan, on, per qu i com. Ho podem fer de forma
oral i escrivint les respostes a la pissarra per a qu els alumnes les copin, o b,
noms oral i repartir desprs una fotocpia duna altra notcia del mateix
suplement i demanar als alumnes que subratllin de diferents colors les
respostes a les 6 qestions: qu, en vermell; qui, en verd; quan, en blau; on, en
groc i com en lila (ho han de fer amb pintureta i sense marcar molt el color, per
si han desborrar per corregir). Si no ho acaben a la classe, lhan dacabar a casa
per a la propera sessi.
2a Sessi. Com ho hem de fer?
Fem un breu recordatori de la primera sessi. Qu vrem aprendre sobre
lorganitzaci dun diari i lestructura de la notcia. I quines sn les preguntes
que hem de respondre per escriure una notcia? Si no vrem acabar de corregir
lactivitat sobre les 6W de la primera sessi, ho fem ara.
Acabada la correcci, els explicam que, com ja coneixen com sorganitza un
diari, lestructura duna notcia i les preguntes claus per escriure una, estan
preparats per elaborar el diari de les bones notcies.
El primer que hauran de fer s triar un nom per al diari. La primera intenci s
que els alumnes trin les seccions del seu diari, per en funci del temps
disponible, els podem indicar que aquest diari ha de tenir 4 seccions: escola,
ecologia, succesos i esports. Assignarem un nmero a cada secci per fer la
distribuci dels alumnes. Per a cada secci hi haur 6 redactors (els alumnes
seran triats a latzar, assignant un nmero de l1 al 4) i elaboraran la notcia per
parelles (dins la secci, podran emparellar-se com vulguin).
-
La notcia podr ser inventada o basada en fets reals i haur de tenir com a
mnim 3 pargrafs. Primer hauran de fer un esborrany (explicar lexemple a la
pissarra) que hauran de lliurar abans de la propera sessi.
Per escriure els titulars i subttols, hauran dutilitzar retalls de diari que ja duran
retallats de casa seva; els peus de foto els podran escriure a m i les imatges
que acompanyen al text, les podran dibuixar si no troben cap a internet o a
altres publicacions.
El cos de la notcia lhauran descriure a m i en bolgraf (la parella decidir
quina part escriur cada membre), amb molt bona calligrafia i respectant el
format de la notcia (columnes).
Perqu ens basti el temps, la composici de la portada i la maquetaci definitiva
la realitzarem nosaltres els mestres (juntant les notcies per seccions i
imprimint-les a doble pgina a tamany DIN A3, de manera que el resultat final
sigui el ms semblant a un diari real): farem una cpia per a la classe; una per al
claustre, que deixarem a la sala de professors; una altra per a lescola, que
deixarem al rac del lector de lescola; i una cpia en format pdf que pujarem a
la web del centre, per a qu els pares el puguin llegir.
Explicam quines passes han de seguir per elaborar la notcia (pirmide
invertida):
1r. Respondre les 6 preguntes.
2n. Redactar la notcia de manera detallada.
3r. Resumir la notcia en una o dues frases que seran el titular i el subttol.
Una vegada explicades les condicions de feina i aclarits els possibles dubtes,
-
organitzam els grups i les parelles de redactors i comenam amb lelaboraci del
pretext.
3a Sessi. Revisi i edici de les notcies.
Demanam als alumnes que se colloquin amb la seva parella de redacci i que
treguin el material que necessitaran per editar la notcia (tindrem un parell de
diaris a labast, per si alg no ha duit els retalls). Una vegada els alumnes estan
preparats, repartim a cada parella el seu esborrany amb les errades
assenyalades per no corregides. Els alumnes hauran de corregir les errades
amb lajuda de recursos materials (diccionaris) o personals: altres companys i/o
les mestres. Per optimitzar el temps, mentre els alumnes fan la tasca, ens
passejam per laula i revisam amb les parelles les correccions dels esborranys i
aclarim dubtes. Una vegada corregides les errades, procedim a ledici del text.
En acabar la sessi, arreplegarem les notcies. Si no dna temps deditar-les a
classe, poden acabar de fer-ho a casa i lliurar-la abans de la prxima sessi. Una
vegada tinguem tots els textos editats, realitzarem la maquetaci i edici
definitiva. I en tenir-la enllestida procedirem a la seva difusi.
4a Sessi: Avaluaci de lactivitat.
Repartim als alumnes un full davaluaci. El primer que trobaran ser el recull
de coneixements previs sobre el tema que vrem fer a la primera sessi (el que
ja sabem sobre el diari i la notcia), desprs la part davaluaci consistir en una
srie dactivitats de comprensi (relacionar, ordenar,...) i un parell de preguntes
dopini personal sobre lactivitat (mha agradat lactivitat, per qu? Qu mha
resultat ms difcil?)
-
5a Sessi de la posada en prctica:
Aquesta correspondria a la sessi davaluaci. El full que utilitzar ser el de
lannex 1.
Edici i maquetaci del diari:
Per fer ledici definitiva vaig fer servir el processador de textos Word, el
programa de tractament dimatges Photoshop i el programa PDF. Primer, vaig
escanejar les diferents notcies que em varen lliurar; desprs, amb el programa
Word, vaig fer lencapalat del diari i els ttols de les diferents seccions i portada,
i vaig enganxar les notcies corresponents a cada secci. Desprs, amb el
Photoshop vaig fer els retalls dels textos i de la imatge que apareixen a la
portada i les hi vaig enganxar, a la portada. Una vegada el document va estar
enllestit, el vaig passar a PDF (adjunt), per evitar que els elements enganxats i el
text modificassin la seva posici. Daquesta manera vaig procedir a la impressi
del diari tal i com ho havia programat. (material lliurat a m)
Annex 1. Full davaluaci:
EL DIARI I LA NOTCIA:
1. Digues si sn vertaderes o falses les segents afirmacions. Encercla la
resposta correcta.
V o F Un diari s un conjunt de publicacions impreses.
V o F Un diari serveix per informar, per aprendre i per entretenir.
V o F El seu contingut est organitzat en captols.
V o F A un diari noms trobam notcies.
V o F - Les notcies sn informacions sobre esdeveniments.
V o F Tots els esdeveniments sn notcia.
-
2. Assenyala les parts de la notcia i indica quines sn.
En falta alguna?
3. Quines sn les 6 preguntes duna notcia?
1. __________________
2. __________________
3. __________________
4. ___________________
5. ___________________
6. ___________________
4. Respon amb una frase a les 6 preguntes de la notcia anterior.
1. _________________________________________________
2. _________________________________________________
3. _________________________________________________
4. _________________________________________________
5. _________________________________________________
6. _________________________________________________
5. Encercla la resposta dacord amb el que has fet.
A lhora de fer la notca:
a) He aportat totes les idees.
b) He aportat alguna de les idees.
c) No he aportat cap idea.
d) He escoltat i he tengut en compte totes les idees del meu company o
companya.
e) He escoltat i he tengut en compte alguna o algunes idees del meu
company o companya.
f) No he escoltat i no he tengut en compte les idees del meu company o
-
companya.
g) He fet tota ledici de la notcia.
h) He fet la part que em corresponia de ledici de la notcia.
i) No he participat en ledici de la notcia.
6. Qu mha resultat ms difcil a lhora de fer la notcia?
__________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
___________________________________________________________
Tornar a lndex
-
1- Fases del procs
Prviament a aquest projecte, al comenament de la unitat, es va elaborar
un conte en parelles treballant conjuntament tres tipus vocabularis diferents
oferts al llibre, i ampliats per la mestra de suport.
Es tractava de posar en prctica els primers conceptes, establerts i acordats
entre tots, sobre el conte. Aix doncs, els dos integrants del grup fan la pluja
didees, les ordenen i pensen la planificaci la qual un dels dos la va posant per
escrit (la mestra va supervisant que compleixin els punts acordats descriure
amb paraules claus, amb forma desquema, dividint les parts del conte, etc.).
Aquest/-a mateix/-a alumne/-a ser el que deixar tamb per escrit aix que
van redactant tots dos de forma oral; parlam de la fase descriptura que es suma
a la prvia planificaci de la qual ja nhem parlat. Finalment queda lapartat de
correcci (verificar que no shan deixat cap punt de la planificaci, mirar lordre
de les idees, la manera de contar-les, les paraules i els connectors emprats, aix
com la bona presentaci i ortografia), tasca que ser realitzada entre la parella, i
laltre membre de lequip far les correccions pertinents al paper.
Desprs de tot aix els mestres corregeixen el producte final.
Per tant, lobjectiu daquesta primera activitat era fer una aproximaci cap a
lestructura del conte i les passes per a la seva creaci, deixant-los preparats pel
segent projecte el qual requereix ms complexitat.
Centrant-nos en lanlisi del projecte actual EL LLIBRET VIATGER, a
continuaci detallar les seves fases.
El llibret viatger
-
Lobjectiu era la producci individual dun conte ambientat en les diferents cinc
gran poques de la humanitat, treballades en el projecte de recerca de
lassignatura de medi. La tipologia textual, els textos literaris, sha emprat com a
excusa per elaborar una feina interdisciplinria i sobre tot significativa per a
lalumnat.
La tasca es va realitzar en quatre sessions. Cal afegir que hi ha hagut una
important (no en quantitat, per si en qualitat i implicaci) feina a casa.
1- La primera fase va consistir en la tria de lpoca ms atractiva per a cada
nin o nina. A continuaci es va realitzar una pluja didees en el grup-
classe, de manera oral, dels aspectes sobre els quals podrien fer la
recerca a casa: vestimenta, habitatge, formes de vida, educaci, oficis,
entre daltres.
2- La segona passa va consistir en la presentaci de models de conte com a
exemples per reconixer lestructura, format i idees per a les futures
creacions. El treball de reflexi sobre els models es va dur a terme
mitjanant una graella que sadjunta a lannex 1 i que t una part de
prelectura i una de post. La primera consisteix a intentar imaginar quin
tipus de text podem presentar les mestres com a models i per qu.
Tamb reflexionar sobre quines coses volem saber, o podran ajudar-nos
per a la creaci segent, establint necessitats directes respecte a les
lectures. Sorgiren necessitats molt bones com poden ser: conixer
formes originals per obrir i tancar contes, fets histrics de lpoca, formes
de vida, transports, carcters de personatges, etc.
En lapartat post lectura, es va expressar com era la forma del text i per a
quin tipus de pblic anava adreat.
Els models es varen mostrar de manera diferent:
-
- El primer va ser una lectura individual de la histria: El missatge egipci
(agafat dun recull de contes de la xarxa, sense autor conegut).
- El segon va ser la lectura model de la mestra PSLE, dun fragment de la
novella: Lanell de Boken Rau II, Viatges en el temps per la nostra
histria, Pere Morey. Ed. Moll, Palma 1993.
-Finalment, el tercer model va ser la lectura grupal en pblic dun
material multimdia, exposada amb el reproductor a laula: Un nio de la
prehistoria, Grisel Bastan, Rosa Galindo, Cristina Garca, Beln Jaime,
Cristina Martnez, Olga Merino, Aurora Montfort.
3- A continuaci vrem procedir a la planificaci del propi conte. Per tal de
posar en funcionament la memria visual de lalumnat (de les passes que
havem tret entre tots en sessions anteriors i que ells havien apuntat als
seus quaderns) vaig penjar a la pissarra tres cartolines que recordaven les
tres fases del procs: planificaci, escriure i corregir, i les seves pertinents
explicacions.
Aix doncs, en aquesta fase, era impossible oblidar que la planificaci
shavia de dividir en tres parts: un principi on calia esmentar els
personatges i els escenaris; un nus on es plantejaven amb paraules claus
les aventures i problemes, de manera ordenada i cronolgica. I finalment
un desenlla o es donava soluci o final a laventura.
La mestra PSLE, va fer la correcci dels resultats finals de manera que
queds enllestit per redactar a casa el primer esborrany del conte. En
aquesta correcci de la planificaci, vaig fer reflexionar els autors sobre
la manca de necessitat de posar frmules de comenament i acabament,
que no importava afegir informaci dels personatges ni vestimenta, o
altre tipus de detalls innecessaris en lapartat de planificaci. Els vaig
-
animar deixant unes paraules dnim en cada quadern, a travs dun
segell.
4- A la segent sessi, tothom havia duit el seu primer esborrany i ara era
el torn de la CORRECCI. Vrem tenir uns minuts per tornar a revisar el
conte escrit, per intentar millorar la redacci, els signes de puntuaci, la
recopilaci de tots els punts de la planificaci, i les faltes dortografia i
gramtica. Aquest pic sels va fer conscients de la importncia desforar-
shi, ja que a continuaci els havia preparat una autoavaluaci sobre la
correcci. En teniu lexemple a lannex 2. Els demanam, per exemple,
sobre latenci, la dificultat, la conscincia de repetir idees, dinfiltracions
de vocabulari en castell, etc.
Seguidament sestableixen unes marques de correcci que emprar la
mestra per indicar les faltes comeses sense donar la soluci. Daquesta
manera sintenta que conduir-los a un procs de reflexi i/o recerca
(diccionari, teoria) i inducci cap a la resposta adequada. Les trobareu en
lannex 3 i, entre daltres coses, es marcaran: faltes dortografia,
daccentuaci, formes verbals, majscules, omissi de lletres, etc. Cal
tenir present que si es troben faltes, a les quals creiem que per nivell de
lalumnat sn incapaos darribar tots sols a la soluci correcta, es
corregir amb la resposta, i sintentar exposar-les en com
posteriorment.
5- Ara toca que els nins i nines passin a net el text a casa, corregint les faltes
marcades, millorant la grafia i donant forma al producte. Respecte a la
forma, vrem acordar entre tots que agradava la idea de fer petits
llibrets. De manera que cada alumne va treure quatre petites pgines
dun foli DIN-A4 , on escriuria el text i inclouria dibuixos.
-
6- La darrera sessi la vrem dedicar a lenquadernaci, muntatge de les
portades amb fulls de colors, posar lautor i la data dedici. Finalment
vrem felicitar a tots per la seva gran feina, i mostrrem per damunt els
xits resultants. La posada en com i el coneixement de les creacions dels
companys es realitzar de manera voluntria a partir del llibret viatger, ja
que la mestra PSLE va proposar ficar tots els llibrets a dins una carpeta de
fundes, on cada funda pertanys a un autor. Els llibrets podran sortir i
entrar de laula quan es vulgui, sempre amb la condici de tornar-lo a
lendem en perfectes condicions. Aix els nins es mostraren motivats per
poder treure la seva prpia producci si un dia la volien donar a conixer
a algun familiar, i podrien conixer tamb els contes dels seus companys.
Annex
Graella dautoavaluaci de lesborrany
SI NO
Ho he rellegit per no trobat cap errada
No he trobat cap errada perqu no mhe concentrat
No tenia clar si les paraules estaven correcta o incorrectament escrites
Mha costat llegir el que havia escrit
He corregit coses
He trobat errades per no he sabut com corregir-les
He canviat idees perqu em semblava millor
El que ms he trobat han estat errades dortografia
El que ms he trobat han estat errades per falta datenci
El que ms he trobat han estat mancana de signes de puntuaci
El que ms he trobat han estat repeticions de paraules o idees
-
Marques de correci:
Introducci del llibret viatger
El llibret viatger de 4t s un recull daventures ambientades en les diferents cinc gran poques de la humanitat.
Els autors i autores, nins i nines de 4t, ens conviden a endinsar-nos en les seves aventures, on podrem conixer com vivia lhome, des del seu
-
origen La Prehistria fins al dia davui Ledat contempornia.
Per aconseguir tot aix, ells han treballat molt dur, llegint models daltres autors, fent investigacions sobre les poques, i creant i editant les seves produccions. Sense dubte, val la pena llegir-les. Vos garanteix que en gaudireu molt!
Finalment vull felicitar aquests nous escriptors i escriptores per la bona feina que han fet! A tots ells tamb els convit a llegir tots els contes que composen aquest recull i a qu viatgin per la mgia daquestes histries.
nims!!!
Tornar a lndex
-
Un dels treballs que he realitzat aquest primer trimestre, amb els nins i nines de
2n cicle, va ser el de lelaboraci dun cmic.
Vaig decidir treballar-lo, ja que trobo que el cmic s un tipus de text que
engresca molt als nins; es troba en un format diferent als de moltes narracions;
solen ser histries divertides i avui en dia no en solen llegir gaire; a ms feia poc
temps que shavia estrenat la nova pellcula de Tintin al cinema i molts de nins
lhavien anat a veure.
Vaig introduir el treball duna manera engrescadora pels nins i nines, ja que a la
biblioteca de lescola vaig trobar una collecci de cmics den Tintin , plena de
pols, vaig decidir aprofitar-los. Un dia vam anar al gimns a damunt un matals
a llegir-los, ja que a asseguts a les cadires de la biblioteca no era massa divertit i
al pati no podem quedar ja que hi feien Ed. Fsica. Els nins varen passar molt de
gust de llegir els cmics all ja que era un lloc diferent i cmode, aix que quan
va acabar lhora els vaig proposar de fer nosaltres els nostres propis cmics;
lnic que havien de fer era posar-se en parelles i per al proper dia dur
informaci o tenir una idea del que volien que tracts el seu cmic. Aquesta va
ser la primera sessi que vaig fer on els nins van poder veure diferents models i
tipus de cmics i vam planificar la segent sessi.
A la segona sessi, vaig explicar les diferents parts del cmic, les vinyetes, els
globus, les onomatopeies, com podien fer per a qu el personatge paregus que
es mou, donar expressivitat a la cara dun personatge, etc. Ells tenien en tot
moment imatges sobre la meva explicaci i daquesta manera quedava ms
clara la informaci.
El cmic
-
A la tercera sessi, varen comenar a fer una pluja didees amb la seva parella;
quan ho varen tenir tot clar, varen comenar a redactar la histria.
Vaig trobar que era millor, primer, escriure el cmic com si fos un conte ja que
daquesta manera seria ms fcil fer els dibuixos i tenir clara lestructura de
cada vinyeta.
Les niques pautes que havien de seguir eren:
- El text no podia tenir ms de dues pgines
- Havien descriure els dilegs que posteriorment sortirien als globus del
cmic (ja que molts noms volien escriure la histria sense cap dileg)
- Havien de ser el ms original possible
- No podien copiar una histria, conte o cmic conegut
En tot moment els vaig ajudar en la redacci del text, quan lanaven acabant els
vaig corregir les faltes dortografia, coherncia i cohesi.
A la quarta sessi, els que havien acabat la histria varen comenar a fer les
diferents vinyetes en brut amb els dibuixos, globus, etc...
A la cinquena sessi, els nins ja anaven acabant els dibuixos en brut i per a qu
els cmics quedassin ms originals, vaig decidir que enlloc de passar-ho a net a
una fulla DIN A-4 ho passarien a una fulla DIN A-3; en acabar-ho, el
plastificarem i ho guardarem a la biblioteca per a qu tots els nins que sels
volguessin dur per llegir a casa poguessin. Aix que a la cinquena sessi ho van
comenar a passar a la fulla DIN-A3.
Vrem necessitar dues sessions ms per a qu tots acabassin els cmics per el
resultat va ser molt bo.
-
La darrera sessi, quan ja tots havien acabat, la vrem dedicar a presentar els
diferents cmics que havien realitzat. En acabar, vrem comenar el nostre
quadern de Com s fa... A aquest quadern escriurem els diferents passos que
hem de seguir per realitzar diferents texts com el cmic, recepta, notcia... aix si
algun dia han de tornar a escriure algun cmic o un altre text, (que farem durant
el curs) podran anar al quadern per consultar quins passos han de seguir a lhora
de realitzar-lo.
Tornar a lndex
-
El text que varen elaborar va ser el text instructiu, en concret les instruccions
dun joc, est destinat a 4t de primria.
Aprofitant la tornada de Nadal, els primers dies els nins em comentaren els
regals que els havien duit els Reis Mgics, i a tots els havien duit juguetes o jocs
de taula, els quals duen unes instruccions; els vaig comentar que per al proper
dia havien de dur les instruccions dels jocs, i qui volgus ens podia dur el joc, aix
vrem tenir diferents models dinstruccions de jocs que vrem analitzar i
comentar entre tots.
Per la segent sessi es mostraren molt engrescats amb les instruccions del jocs
i els diferents jocs que els havien duit els Reis Mgics; a partir daqu vam
comentar les diferents parts que tenen les instruccions i vam fer unes parts
comunes per a tots els jocs, i la graella va quedar aix:
NOM DEL JOC
MATERIAL:
- ...................................... - ...................................... - ....................................... - ......................................
JUGADORS: EDAT:
Quadernet de jocs de 4t de primria
-
INSTRUCCIONS:
................................................................................
.................................................................................
.................................................................................
................................................................................
...............................................................................
................................................................................
...............................................................................
...............................................................................
..............................................................................
...............................................................................
..............................................................................
...............................................................................
PRECAUCIONS:
1. ............................................................ 2. ........................................................... 3. ........................................................... 4. .........................................................
Una vegada que vrem tenir les parts de les instruccions establertes, ens
posrem a jugar als diferents jocs que varen dur els alumnes, perqu fos
funcional per als nins interpretar les instruccions del joc i per posar en prctica
les ordres de les instruccions.
Els jocs que els nins varen dur a classe, foren: Jenga, lUno, lScrabble i un joc
den Justin Bieber.
Frem grups, dos grups de 4 i dos grups de 5 alumnes, i perqu tots voltassin
per tots els jocs menys un alumne, que va ser el secretari, tenien tots un
nmero assignat i jo cada estona anava cridant un nmero; el nins que tenia
aquell nmero assignat es canviava de grup i el secretari li havia dexplicar el joc
i les seves normes de manera general.
-
A la tercera i la darrera sessi, els nins es varen tornar a ajuntar en grups, amb
els mateixos integrants de cada grup de la darrera sessi. El que vrem fer va
ser que cada grup havia de crear les instruccions de jocs populars i de jocs que
juguen al pati seguint el model com que vrem fer la darrera sessi.
Hem creat les instruccions dels jocs als quals ells normalment juguen el temps
de pati; per aix hem creat un encarregat de jocs cada setmana, el qual cada dia
abans de sortir al pati ha de agafar les normes del joc i les ha de dur al pati; i, si
surten conflictes, lencarregat ha de fer de mediador mirant les normes i ha
dexplicar qu s el que sha de fer; i, si s necessari, podr incloure normes
noves, daquesta manera podr resoldre el conflicte. Aix ho he fet perqu
tengui funcionalitat el que han fet.
Tornar a lndex
-
0. Introducci.
Aquest treball prctic recull una exposici i una reflexi sobre una proposta
dactivitat de producci de textos i la seva posada en prctica dins la realitat de
les aules del segon cicle de primria (curs 2011-2012).
Vaig pensar en un llibre que ens va presentar na Catalina Salas en una de les
sessions del seu mdul: El carter joliu, i vaig pensar que seria bona idea
comenar a desenvolupar la planificaci de lactivitat sobre les cartes partint
daquest llibre. Ho vaig comentar als tutors, els quals van estar-hi dacord i vam
comprar el llibre. Uns dies desprs, vaig trobar a la biblioteca de cicle el llibre
Estimada Susi, estimat Paul i desprs de llegir-ne unes pgines sem va ocrrer
una activitat per continuar presentant models de carta.
Aix va ser com vaig fer una planificaci dactivitats amb una temporitzaci ms
o menys definida, que vaig presentar als mestres del cicle a la propera reuni de
coordinaci que vam fer. La proposta, que sexposa a continuaci, va ser
acceptada per tots.
PROPOSTA DACTIVITATS PER TREBALLAR LA CARTA
ACTIVITATS DE LECTURA: PRESENTACI I ANLISI DE
MODELS
EXPLICACI DE LES ACTIVITATS
Qu hi trobeu a la bstia de casa?
A partir daquesta pregunta es fa un llistat a la pissarra dels diferents tipus de cartes que coneixen els alumnes. Posteriorment diferenciam entre cartes formals i informals.
El carter joliu. Lactivitat a partir daquest llibre consta de les segents fases: - Es presenta el llibre: miram el ttol, la portada i el fullejam. Demanam: de qu pensau que tractar? - Explicam qu s un llibre especial perqu per dins s ple de cartes que es poden treure i llegir i que, a ms, les han escrites personatges que ells coneixen. Tornam a mirar la portada i dedueixen que es tracta de personatges de contes. - Fan petits grups i a cada grup li donam un sobre i una carta fotocopiada en color de les del llibre (prviament preparades per jo, per no fer malb les originals). Amb el sobre i la carta els donam tamb una fitxa amb una srie de preguntes que han de contestar (Quina informaci hi ha al sobre? Qui escriu la carta? A qui va dirigida? Qu hi diu? Com s el vocabulari? Quines parts diferents hi ha a la carta?). - Una vegada que en petit grup han analitzat la carta que els ha tocat, lexpliquen
Les cartes
-
a la resta dels companys. A la pissarra anam anotant les respostes de manera que al final la pissarra quedi plena i poguem deduir entre tots que totes les cartes tenen una mateixa estructura, que el vocabulari s diferent segons el tipus de carta, que al sobre hi ha dhaver informaci clau sense la qual la carta no arribaria al seu destinatari...
Estimada Susi, estimat Paul. Lactivitat proposada a partir daquest llibre tamb consta de fases diferents: - Presentam el llibre fent-ne un resum de largument. - Presentam lactivitat que sha de realitzar: En petits grups han dordenar una carta del llibre tenint-ne en compte lestructura; desprs han de veure si a la seva carta li correspon algun dels dibuixos que els presentarem i finalment cada grup llegir la seva carta i entre tots intentarem endevinar en quin ordre shan enviat. - Finalment fem hiptesis sobre el contingut de la carta segent i diem que el llibre est al seu abast a la biblioteca del cicle per si tenen inters per continuar llegint-lo.
ACTIVITAT DESCRIPTURA EXPLICACI DE LACTIVITAT
Escrivim una carta als pares. Fases de lactivitat: - Presentar lactivitat: Es tracta descriure un correu electrnic als pares on els expressem pensaments i sentiments positius i els demanem un regal de Nadal no material. - Preparar-se per escriure: parlant entre tots, repassant les parts que ha de tenir la carta, posant exemples de salutacions que ja hem vist i proposant-ne de noves, apuntant a la pissarra el contingut de la carta i totes les idees que sorgeixin per tal de tenir clars tots els aspectes que shan de tenir en compte a lhora descriure. - Escriure: Tot i que els comuniquem al principi que el producte final ser un email, primer escrivim la carta a m per tal de poder revisar-la, corregir-la i millorar-la. - Repassar: una vegada acabada la carta, amb lajuda del tutor i el mestre de suport revisam aspectes referents al contingut, a lortografia, a la coherncia, a la cohesi, etc. i els corregim. - Passar a net: una vegada la carta est revisada i corregida, la podem passar a ordinador i enviar-la a ladrea de correu dels pares. En aquest apartat els alumnes poden triar el format de lletra i color que ms els agradi i afegir una imatge que illustrii el contingut de la seva carta.
2. Memria i avaluaci de lactivitat realitzada: resultats obtinguts i mancances detectades.
En aquest apartat anir descrivint pas a pas com vam dur a terme les activitats
esmentades anteriorment amb cada grup dalumnes. En primer lloc sha de dir
-
que lactivitat va ser realitzada amb els cinc cursos del segon cicle amb
agrupaments de mig grup per a cada sessi, tret dalguns casos en qu per
coincidncia amb dades festives vam haver de realitzar algunes activitats amb
tot el grup-classe.
Desenvolupament de les activitats:
Sessi 1
Comen la sessi amb una pregunta per als alumnes sense que ells sabessin
que el contingut que treballarien era la carta. La pregunta s: Qu hi trobeu a la
bstia de casa?
Els alumnes van anar fent aportacions i jo les vaig anar anotant a la pissarra.
Alguns grups dalumnes van fer aportacions molt interessants i a altres els va
costar una mica ms i els vaig haver danar fent preguntes per facilitar-los les
respostes.
Pel que fa a les respostes dels alumnes en general, la principal delles era: Hi
trobam cartes. A partir daqu els vaig demanar si totes les cartes eren iguals,
van dir que no i llavors els vaig demanar quins tipus de cartes diferents hi
trobaven. Alguns dels exemples esmentats van ser: factures, postals, invitacions,
felicitacions, multes, cartes damics, cartes damor, cartes del banc, cartes del
metge, publicitat, etc. Quan vam tenir una gran llista a la pissarra, vam fer una
diferenciaci entre cartes formals (enviades normalment per persones que no
ens coneixen personalment) i cartes informals (enviades per amics o familiars) i
ells mateixos van dir que no es parla igual a unes que a les altres ja que les
primeres sn ms serioses i difcils dentendre.
Arribats a aquest punt els vaig presentar el llibre de El carter joliu que, com he
dit abans, el cicle va comprar quan els vaig comunicar que oferia diferents
models de carta que podien interessar els infants.
-
En primer lloc els vaig mostrar la portada del llibre. Ells van llegir el ttol i van fer
hiptesis sobre el contingut. Tots van dir que seria la histria dun carter que
enviava cartes. Llavors vam haver daclarir que el carter no envia les cartes sin
que les reparteix. En algunes classes van ser els propis alumnes els que es van
corregir a ells mateixos.
Una vegada estaven tots dacord sobre el contingut del llibre, el vaig obrir i van
veure que el format del llibre no era el que esperaven. El fet que el llibre
contingus cartes fsiques que es podien treure dels seus sobres respectius va
ser un element encara ms engrescador. Llavors ja estaven tots impacients
dient que el volien llegir, demanant si era a la biblioteca de lescola, si el podien
agafar, etc. En aquest moment els vaig dir que el llibre encara tenia una altra
cosa que el feia ms especial, i era que les cartes anaven dirigides a personatges
que la majoria dells coneixien. Tots sorpresos van comenar a fer hiptesis..
algunes encertades i daltres no, aix que els vaig dir: per qu no tornam a mirar
la portada? I quan la van observar van identificar els tres porquets, lvia, els
tres ossets, el gat amb botes... i ells mateixos van deduir que es tractava de
personatges de contes. En aquest moment les ganes que tenien de llegir les
cartes ja eren enormes, aix que els vaig demanar: voleu saber qu diuen
aquestes cartes? i tots van contestar que s eufricament. Amb els alumnes de
tercer leufria i la motivaci eren generals, en canvi entre els alumnes de quart
curs ja hi havia ms escepticisme.
Tornant a lactivitat, els vaig dir que per llegir les cartes ens posarem en parelles
o petits grups per tal que en total quedassin cinc grups. Una vegada agrupats,
els vaig donar un sobre amb una carta del llibre a cada grup, i juntament amb el
sobre una fitxa amb preguntes sobre les cartes. Els vaig explicar que el que
havien de fer en primer lloc era mirar el sobre, analitzar la informaci que hi
havia i apuntar-ho a la primera pregunta de la fitxa. Desprs havien dobrir el
-
sobre i llegir la carta a poc a poc, intentar entendre-la i identificar de quin tipus
de carta de les apuntades a la pissarra es tractava. Tamb els vaig dir que si
tenien algun dubte ens ho demanassin al tutor/-a o a mi i que intentassin fer-ho
el millor possible perqu desprs lhaurien dexplica