Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació IES OLORDA Carles Buigas, 22-28 08980 Sant Feliu de Llobregat Tel. 93 666 10 92 Fax 93 666 29 94 e-mail: iesolorda@xtec.cat http://www.iesolorda.org

Departament de Ciències experimentals. Biología i Geologia Programació didàctica Ciències de la Terra i del Medi Ambient de batxillerat

ÍNDEX

• Consideracions generals

• Competències específiques de la matèria

• Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

• Estructura dels continguts

• Connexions amb altres matèries

• Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

• Objectius

• Continguts

• Temporalització i avaluació

Currículum de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient segons la legislació vigent. Consideracions generals Les ciències de la Terra i del medi ambient tenen com a finalitat proporcionar a l’alumnat del batxillerat científic que la cursi, eines teòriques i practiques per al coneixement del sistema Terra, els subsistemes terrestres i les interaccions d’aquests amb els éssers humans. L’ensenyament-aprenentatge d’aquests continguts té una doble funció: terminal i propedèutica. Respecte de la primera, ha de facilitar a l’alumnat l’anàlisi i valoració dels problemes rellevants relacionats amb els continguts de la matèria i presents en els debats socials i, pel que fa al segona funció, preparar a l’alumnat per seguir els estudis universitaris o de grau superior on els coneixements d’aquesta matèria són imprescindibles. Un dels objectius de les ciències de la Terra i del medi ambient és afavorir la capacitat d’entendre la dinàmica del planeta i dels fenòmens naturals, interpretar el seu passat i conjecturar el seu futur, així com interpretar els fenòmens naturals que ens rodegen i les relacions causa-efecte (interaccions) que sovint s’estableixen amb els éssers humans. Amb aquesta finalitat, s’han anat construint models explicatius que donen suport a aquestes interpretacions i que han servit de base per a un gran desenvolupament científic i tecnològic. El desenvolupament econòmic i el seu impacte a escala global sobre el planeta comporta no només avantatges sinó també, en molts casos, riscos per a tots els éssers vius. Cal, doncs, que l’alumnat adquireixi una visió holística del planeta i de la interacció amb els éssers humans i d’aquests com a part activa i compromesa amb el present. A més a més, és important que l’alumnat adquireixi els coneixements i les habilitats necessàries per participar en el procés d’anàlisi i valoració crítica dels problemes ambientals i la seva gestió, i també una sensibilització fonamentada en la recerca i anàlisi d’informació contrastada i, si s’escau, compromisos per a l’acció, tant individual com col·lectiva, en defensa i millora del medi. Les ciències de la Terra i del medi ambient ajuden a reflexionar sobre les relacions entre la ciència, la tecnologia i la societat, i a valorar algunes de les implicacions ètiques que comporten aquestes relacions. Les ciències de la Terra i del medi ambient es desenvolupen bàsicament en el marc de l’estudi dels processos geològics resultants tant de la dinàmica interna com externa del planeta i les seves manifestacions, dels riscos que se’n deriven per a les persones i també dels problemes ambientals, de les seves causes, processos i conseqüències o impactes resultants de la interacció dels éssers humans amb i sobre el planeta i també la gestió del seus recursos. Per assolir aquests aprenentatges, l’alumnat necessita utilitzar models i simulacions simplificades que expliquin i permetin analitzar alguns d’aquests processos, problemes o impactes, abordant-los des de diferents àmbits del coneixement i punts de vista. S'haurà d'incidir, quan s’escaigui, en la importància que tenen per a aquesta matèria els aspectes socials i ètics amb la finalitat de prendre consciència que les interaccions amb el sistema Terra i els diferents subsistemes poden tenir conseqüències i efectes positius o negatius i que accions individuals (microescala), en passar a ser col·lectives (macroescala) tenen efectes a escala planetària. Competències específiques de la matèria

Es poden distingir tres competències específiques de la matèria, algunes de les quals són compartides amb altres ciències experimentals: la competència en indagació i experimentació; la competència en la comprensió de la natura de la ciència i la competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món. La competència en indagació i experimentació implica la capacitat de portar a terme una recerca, en el context de la ciència escolar, basada en l’anàlisi dels problemes ambientals, tot posant en pràctica habilitats com: identificar i acotar problemes; diferenciar les causes, processos i conseqüències dels problemes ambientals, generar qüestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i realitzar investigacions; preparar i realitzar experiments; enregistrar i analitzar dades; valorar-les a la llum de la bibliografia consultada, treure’n conclusions; comunicar tot argumentant de manera crítica i defensar explicacions; analitzar i fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions científiques; i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals. A més a més, pel que fa a l’etiologia dels problemes ambientals, l’alumnat ha de prendre consciència que els problemes ambientals són socioecològics i que la resposta científica cal sumar-hi altres respostes com l’econòmica i la social i, en definitiva, la política, per tal d’arribar a respostes satisfactòries i possibles solucions. La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència implica apropar-se a la naturalesa de la ciència i de com es construeix el coneixement científic. És important que l’alumnat comprengui el que distingeix a la ciència d’altres formes de coneixement. La ciència treballa amb l’elaboració de models i amb l’ús de mètodes empírics, anàlisi d’explicacions i arguments fonamentats, anàlisi i discussió de les evidències obtingudes amb l’observació i l’experimentació, per tal de contrastar les hipòtesis i validar els models i teories proposats. Amb aquests procediments, els científics s’esforcen en elaborar les millors explicacions possibles sobre els fets naturals i el món real i en aquest context el coneixement científic és, en principi, susceptible de ser revisat i canviat a la llum de noves evidències que no encaixen en les teories vigents; per tant, és un coneixement sotmès a revisió. Cal considerar també la manera en què el coneixement científic és obtingut, comunicat, representat i argumentat en la comunitat científica i divulgat a la societat. Pel que fa a la interdisciplinarietat, l’alumnat ha d’adonar-se que ha de posar en joc coneixements adquirits en el camp de les matèries de ciències i sumar-hi altres del camp de les ciències socials en el marc ampli de les relacions entre ciència, tecnologia i societat, per valorar alguns dels problemes tractats. La competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món implica apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la ciència per utilitzar-los en explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats, però també adquirir consciència de les possibles aplicacions dels resultats obtinguts per les ciències i la tecnologia en donar resposta a les necessitats humanes, individuals i col·lectives, i també valorar els impactes de les activitats humanes en el si de biosfera, avaluant-ne les possibles respostes, alternatives o solucions aportades per a un desenvolupament sostenible. En un món cada cop més globalitzat cal valorar i avaluar la dimensió social i cívica de les ciències de la Terra i el medi ambient. Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat El caràcter transversal i la dimensió holística de les ciències de la Terra i del medi ambient contribueix a l’assoliment de les següents competències genèriques dels batxillerat:

comunicativa, en recerca, digital, personal i interpersonal i en coneixement i interacció amb el món. Pel que fa a la competència comunicativa, la matèria contribueix al seu desenvolupament amb la utilització de les diferents tipologies textuals, tant de forma escrita com oral, i amb l’ús dels recursos dels mitjans de comunicació de masses i les tecnologies de la informació en la descripció i exposició dels fets i fenòmens. També col·labora en la promoció del diàleg i els debats fonamentats sobre els fets i fenòmens observats, les evidències experimentals, la idoneïtat dels models emprats i l’elaboració de treballs o informes de caire científic, a més, de la seva valoració ètica quan s’escau i la proposta de possibles i alternatives. Així mateix, la matèria de ciències de la Terra i del medi ambient enriqueix el vocabulari general de la ciència amb termes específics i amb el seu ús de forma protocolaritzada, creativa i significativa; en aquest sentit es posa un especial èmfasi en contextualitzar de forma adequada termes com canvi climàtic, desertificació, energies alternatives i un llarg seguit de mots i expressions que troben freqüentment als mitjans de comunicació. Amb el plantejament d’hipòtesis, la recollida i interpretació de dades i l’elaboració de conclusions basades en evidències es contribueix al desenvolupament de la capacitat de recerca. Cal, però, exercitar aquestes habilitats de forma contextualitzada i amb problemes de diferent abast, tot seleccionant les fonts d’informació degudament contrastades. S’ha d’afavorir que els àmbits de recerca estiguin integrats amb fets i notícies d’actualitat que contínuament subministren els diferents mitjans de comunicació i fonts d'informació. La matèria també contribueix a la competència digital. Formen part del dia a dia de l’alumnat a l’aula la recerca d’informació a través d'Internet, la interpretació i elaboració de gràfics amb fulls de càlcul i la producció de presentacions amb diferents programes informàtics. Les ciències de la Terra i del medi ambient necessita d’aquesta competència per tal de fer un seguiment de la informació disponible i actualitzada de temes relacionats amb la matèria. El volum dels recursos fa que calgui una selecció molt acurada de les fonts i suports d’informació. La dimensió global de la ciència actual i especialment en el cas de les ciències de la Terra i del medi ambient facilita l'intercanvi d’experiències i opinions sobre temes científics entre el professorat i alumnat i dels alumnes entre sí, de manera gairebé immediata. L’intercanvi d'experiències, idees o projectes entre membres de diferents realitats socials afavorirà i facilitarà l'establiment d' espais de comunicació enriquidors i positius per a la comunitat global, contribuint així a l’assoliment de la competència personal i interpersonal. Finalment, la matèria col·labora a l’adquisició de la competència en el coneixement i interacció amb el món, ja que un dels seus objectius prioritaris és que, un cop assegurats els coneixements sobre l’estructura, el funcionament, els riscos i els impactes dels diferents subsistemes que formen la Terra, els alumnes s'endinsin en el món de la gestió ambiental animant-los a prendre decisions de forma simulada que en un futur hauran potser de prendre de manera real. Caldrà, doncs, educar en la sostenibilitat, la preservació dels recursos, el control dels impactes i la prevenció dels riscos. Estructura dels continguts Els continguts de les ciències de la Terra i del medi ambient estan estructurats en sis grans apartats , tres a primer i tres a segon de batxillerat. Els aspectes que es treballen

comprenen, a més del coneixement de la Terra i els canvis causats per la transferència de matèria i energia, les interaccions dels éssers humans amb el medi ambient. Els apartats són: El sistema Terra i el medi ambient, La geosfera, El temps en geologia. Els mètodes d’estudi de la Terra i la seva aplicació, Les capes fluides de la Terra; Riscos, recursos i impactes de la geosfera. Interfases entre subsistemes i Gestió ambiental i desenvolupament sostenible. En l’apartat el sistema Terra i el medi ambient s'introdueixen algunes de les idees fonamentals que es desenvoluparan de manera més detallada en altres apartats. El caire general respon a la finalitat que l'alumnat s'introdueixi en un conjunt de conceptes sota una perspectiva nova. L'estudi de situacions problema tant reals com virtuals, li ha de permetre assolir les idees bàsiques de la matèria i familiaritzar-se amb una determinada forma de treballar. Es promourà l'aportació d'idees fonamentades, l'anàlisi acurada de les situacions, el debat en grup, el respecte per l'opinió dels altres i la presa de decisions argumentades. L’apartat la geosfera l'alumnat ha de familiaritzar-se amb els coneixements geològics bàsics teòrics i pràctics, així com les eines que li han de permetre apropar-se al funcionament del planeta i els fenòmens i processos que hi tenen lloc. L'adquisició d'aquests continguts proporciona els elements científics imprescindibles per a una correcta anàlisi i interpretació de les interaccions complexes que tenen lloc en els diferents nivells. En l’apartat el temps i l’evolució. Mètodes d’estudi de la Terra i la seva aplicació tracta les tècniques específiques emprades en l’estudi del planeta des de diferents àmbits. El coneixement, ús i valoració d’algunes d'aquestes tècniques proporcionarà a l’alumnat una visió global dels canvis en el pensament científic i en la interpretació dels processos que tenen lloc al planeta. L'aplicació d'aquestes tècniques en alguns casos pràctics senzills el familiaritzaran amb la forma de fer recerca en aquest camp. Aquest apartat permet diferents graus d’interacció amb altres matèries, com: matemàtiques (estadístiques, gràfics, resolució d’equacions), ciències socials (necessitat de l’educació en ciències de la ciutadania, presa de decisions fonamentada, repercussions globals de decisions i actituds personals), TIC (GPS, programes de simulació ambiental), etc. Els continguts de l’apartat les capes fluides de la Terra es basen sobretot en el coneixement de la composició, estructura, dinàmica i interrelacions de les dues capes fluïdes (l'atmosfera i la hidrosfera) que embolcallen el planeta. S'incideix de forma particular en l'estudi de la seva dinàmica i l’aprofitament dels seus recursos. S’aprofundeix en la idea de la gestió racional dels recursos, que és un dels eixos vertebradors de la matèria. Es treballen també els impactes de les activitats humanes sobre l’atmosfera i la hidrosfera com a conseqüència de les seves activitats. En l’apartat riscos i recursos de la geosfera. Interfases entre subsistemes integra alguns dels aprenentatges adquirits en altres apartats per fer una síntesi del funcionament del sistema Terra. Caldrà que l'alumnat conegui els riscos associats a la dinàmica terrestre i les possibles respostes davant aquests riscos. L'estudi d'algunes interfases permet adonar-se que els subsistemes terrestres funcionen de manera conjunta: sovint, els canvis, naturals, provocats o induïts per les persones en un subsistema tenen repercussions en els altres. En aquest apartat també s’estudien els impactes humans sobre el medi, sovint com a conseqüència d'una gestió deficient de la utilització dels recursos naturals.

En l’apartat gestió ambiental i desenvolupament sostenible , l'alumnat adquireix una visió a escala planetària dels grans problemes ambientals. Aquesta visió permet connectar des d’una perspectiva històrica, l'evolució dels diferents models de desenvolupament que s’han succeït en el temps i la seva valoració crítica. Dins la gestió ambiental, l'estudi de problemes com el tractament dels diferents tipus de residus permet aplicar el model de desenvolupament sostenible en un context proper. Aquest apartat ha d’integrar els coneixements adquirits en altres apartats de la matèria i dirigir-los cap a la idea que el futur del planeta depèn d'una gestió ambiental adequada i una actitud personal compromesa i que petits canvis en els hàbits quotidians poden contribuir a grans transformacions globals. Connexions amb altres matèries El caràcter integrador i de síntesi de les ciències de la Terra i del medi ambient afavoreix l’establiment de nombroses i complexes relacions amb altres matèries. Sota la perspectiva que els éssers humans formen part de la natura com una espècie mes entre totes les existents en l’actualitat i les que han existit en el passat, el punt de vista biològic resulta d’importància estratègica a l’hora de plantejar la matèria: cal detectar tant les conseqüències de les nostres activitats sobre la resta dels éssers vius com els canvis que es produeixen en aquests o en el medi en què viuen per quantificar la importància d’aquests impactes. Cal que l’alumnat disposi d’un mínim d’eines matemàtiques que li permeti analitzar, quantificar, valorar i avaluar els fenòmens estudiats. En aquest sentit, resulten d’especial importància el domini dels gràfics en totes les seves formes (diagrames de barres, lineals, mapes tant topogràfics com temàtics, blocs diagrama, columnes estratigràfiques, talls geològics) per representar de manera entenedora la informació obtinguda o elaborada. Així mateix, caldrà un bon coneixement de les eines matemàtiques bàsiques com, per exemple, la resolució d’equacions, el canvi d’unitats, la proporció, etc. A l’hora d’estudiar diferents processos que tenen lloc en el planeta resulta imprescindible un bon coneixement dels mecanismes físics que els controlen. D’especial importància són els conceptes termodinàmics bàsics per comprendre la dinàmica tant de les capes fluïdes dels planeta, com la de la geosfera; en ambdós casos l’escala temporal pot ser instantània o extremadament dilatada. La química proporciona el suport necessari especialment quan s’analitzen els materials que formen el sistema terra. Els aspectes dinàmics (reaccions i la seva velocitat, equilibri químic i els factors que el modifiquen, etc.) permetran superar el model d’un planeta estàtic. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les ciències de la Terra i del medi ambient és tan necessari com en qualsevol dels altres àmbits del coneixement. La recerca d’informació a través d’Internet, la selecció de la informació subministrada per la xarxa, la representació gràfica de les dades recollides aprofitant les potencialitats dels fulls de càlcul i els diversos programes gràfics, la presentació de resultats de les investigacions utilitzant processadors de textos o eines de presentació multimèdia en serien algunes de les seves principals aplicacions. Les ciències socials (geografia, història, història contemporània, economia) constitueixen un referent en els desenvolupament de les ciències de la Terra i del medi ambient: la història de la humanitat abunden els exemples d’interaccions no desitjades de caràcter

catastròfic, agudes i cròniques, irreversibles o no, en el sí del medi ambient. Es comparteix també amb les ciències socials l’interès pel temps i la visió històrica dels esdeveniments que marquen el nostre present. Caldrà insistir també en els aspectes ètics de les nostres actituds i pràctiques envers el medi. L’alumnat ha d’entendre causes, processos, conseqüències, valorar impactes i riscos, tot adoptant actituds crítiques i positives i de canvi, a nivell individual i col·lectiu. Cap aspecte comunicatiu és aliè al desenvolupament de la matèria. Caldrà, doncs, interpretar críticament de forma científica els textos periodístics relacionats, examinar de forma crítica textos produïts per científics, tan actuals com del passat, saber expressar les idees que es volen transmetre, debatre i discutir amb els altres, arribar a acords, etc. Així mateix, caldrà fer molt d’èmfasi en el domini de la llengua, tant a nivell oral com escrit, imprescindible per a comunicar les idees i afavorir la comunicació entre el professorat i l’alumnat. Consideracions sobre el desenvolupament del currículum A l'hora de desenvolupar el currículum de les ciències de la Terra i del medi ambient, un dels primers elements que cal tenir en compte és el seu caràcter interdisciplinari i global (holístic). Caldrà que l'alumnat construeixi els seus propis models mentals a partir de contextos quotidians. Aquests models s'enriquiran amb l'aportació del mètode científic i amb la participació d'altres camps del coneixement. Sovint, part de la informació que s'utilitza en l'aprenentatge de la matèria, prové de fonts, properes o no, referides a fets quotidians que són recollits pels mitjans de comunicació de masses (premsa, revistes, televisió, ràdio, etc.), i Internet. Seleccionar, analitzar i discriminar les informacions valuoses d'aquelles que no ho són permet avaluar les capacitats i el grau de maduresa que va adquirint l'alumnat. Afavorir el treball progressivament més autònom ha de permetre que, a partir de l'estudi pràctic de situacions, siguin capaços d'extreure'n els fonaments teòrics de la matèria. Es valorarà el desenvolupament d'actituds positives envers el medi ambient i de creixement individual. Es procurarà enfrontar l'alumnat amb qüestions i problemàtiques que admetin respostes o solucions diverses per tal d'afavorir el respecte a les idees dels altres. Es valorarà, doncs, la seva actitud crítica, la seva capacitat d'argumentació, la tolerància i el treball en grup. Així mateix, s'avaluaran les capacitats adquirides en el domini de les TIC, de les tècniques pròpies de la matèria i d'altres recursos aplicats als problemes ambientals. Objectius La matèria de ciències de la Terra i del medi ambient del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Adquirir els fonaments teòrics i pràctics bàsics, tant de gabinet com de camp, del funcionament de la Terra com a sistema i dels subsistemes terrestres per relacionar i interpretar les interaccions entre els fenòmens locals i globals.

2. Cercar informació a través de fonts i suports diferents sobre problemes ambientals d’origen antropogènic i/o relacionats amb fenòmens naturals i valorar-ne la resposta dels éssers humans.

3. Analitzar diferents problemes ambientals en les seves causes, processos i conseqüències, tant a nivell local com global, i debatre les possibles decisions encaminades a promoure millores en un marc de cooperació entre comunitats i països.

4. Conèixer i aplicar els criteris per discriminar entre fonts d’informació fiables i no fiables i per contrastar fonts de diverses procedències.

5. Aplicar amb propietat els coneixements adquirits a l'anàlisi i resolució de problemes concrets del territori, reals i simulats, i participar en l’avaluació de les solucions proposades, mostrant respecte, tolerància i esperit crític.

6. Analitzar i avaluar els límits dels recursos naturals. Valorar la necessitat d'adaptar l'explotació dels recursos a les taxes de la seva renovació i a la protecció d'indrets específics que mereixin ser preservats pel seu interès científic i cultural.

7. Formular i assolir els conceptes, teories i models més importants i generals de les ciències de la Terra i del medi ambient. Adquirir una visió històrica dels grans canvis naturals en l'evolució del planeta dins d’una perspectiva global de la dinàmica terrestre tot analitzant-ne els processos subjacents.

8. Reconèixer l'entorn natural com una realitat dinàmica sotmesa a canvis que tenen lloc per causes, processos, velocitats i intensitats diferents. Recollir dades sobre el propi terreny per a la seva discussió posterior. Analitzar l’evolució dels fets en l’espai i temps de manera que permeti hipotetitzar sobre el passat i els possibles canvis geològics i mediambientals en el futur.

9. Identificar, analitzar i debatre situacions relacionades amb el risc geològic, les intervencions dels éssers humans en i sobre el medi natural i els impactes ambientals derivats de l’explotació i ús dels recursos naturals, valorant els impactes que produeixen en els subsistemes terrestres.

10. Avaluar la importància de la gestió ambiental com a resposta de present i futur que ha de permetre minimitzar i resoldre determinades situacions i problemàtiques actuals.

Primer curs Continguts El sistema Terra i el medi ambient

• Coneixement i aplicació de la teoria de sistemes a l'estudi del medi. Identificació de la Terra com a un gran sistema. Evidència de les transformacions energètiques en la dinàmica terrestre interna i externa. Representació de relacions causals en el diferents subsistemes terrestres.

• Història del coneixement de la Terra. Exposició i comparació d’algunes grans controvèrsies geològiques per mitjà de l’anàlisi i valoració de textos científics històrics.

• Descripció de l’explotació dels recursos naturals al llarg de història. Diferenciació i comparació entre els recursos renovables i no renovables. Identificació dels recursos energètics convencionals i alternatius. Valoració de l’ús racional en l’explotació dels recursos. Relació entre alguns consums i residus.

• Distinció entre riscos geològics naturals i induïts. Identificació dels factors que intervenen en la valoració del risc geològic. Descripció de mètodes de previsió i prevenció de riscos. Aplicació a casos particulars de risc.

• Definició del concepte d'impacte ambiental. Caracterització d’alguns impactes ambientals a diferents escales.

• Caracterització del concepte de gestió ambiental. Valoració de les conseqüències de les accions humanes sobre el medi ambient. Identificació de diferents postures ideològiques davant dels problemes ambientals. Relació entre creixement econòmic i problemes ambientals: comparació entre el conservacionisme i el desenvolupament sostenible.

La geosfera

• Caracterització de la Terra dins el sistema solar. Exposició dels diferents mètodes d'estudi de l'interior de la Terra, interpretació i aplicació de les dades que proporcionen. Esquematització de l’estructura interna de la Terra.

• Formulació del balanç energètic de la Terra. Descripció de les diferents manifestacions de les energies interna i externa i comprensió de la seva relació amb la dinàmica del planeta. Identificació de canvis en la superfície del planeta causats per l'energia interna i externa de la Terra. Representació i interpretació del cicle geològic.

• Formulació de la teoria de la deriva continental. Descripció de la teoria de la tectònica de plaques: representació dels límits entre plaques i dels fenòmens geològics associats. Comprensió dels diferents models de convecció en el mantell. Debat sobre les aportacions de la tectònica de plaques als coneixements actuals en geologia.

• Definició de vulcanisme. Identificació i classificació dels productes volcànics. Diferenciació dels tipus d'erupcions volcàniques. Definició de terratrèmol. Identificació de les ones sísmiques. Interpretació de sismogrames. Comparació de les diferents escales de mesura. Explicació de la distribució mundial de volcans i terratrèmols. Aplicació del mètode per la localització i càlcul de la magnitud dels sismes. Aplicacions de l'energia geotèrmica.

• Caracterització dels processos geològics interns. Representació de gràfics esforç/deformació. Deducció dels mecanismes i tipus de deformació. Identificació d'estructures de deformació: plecs i fractures. Explicació de l’origen de les grans serralades de muntanyes. Representació esquemàtica i interpretació d'estructures de deformació en el camp.

• Identificació dels processos geològics externs bàsics. Caracterització de les grans conques sedimentàries. Aplicació dels processos geològics externs en els diferents sistemes: vessants, fluvio-torrencials, aigües subterrànies, glacials, eòlics i costaners.

• Evidenciació del relleu com a resultat de la interacció entre els processos geològics interns i externs. Representació esquemàtica de diferents formes de relleu i deducció del seu origen.

• Descripció dels minerals més importants. Generalització de la formació dels cristalls. Identificació dels jaciments minerals i valoració del seu aprofitament. Caracterització dels minerals formadors de roques. Identificació i classificació dels minerals.

• Representació del cicle de les roques. Descripció dels processos formadors de les roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries. Classificació

de les roques segons el seu origen. Formulació de la composició i estructura dels diferents tipus de roques. Interpretació de les roques en el camp: recollida i identificació de roques “in situ”. Identificació dels usos de les roques en la construcció, la indústria i l'energia.

El temps en geologia. Els mètodes d’estudi de la Terra i la seva aplicació

• Valoració de la importància del temps en geologia: datació relativa i absoluta. Anàlisi dels principis de datació relativa. Descripció del procés de fossilització. Aplicació dels fòssils com a indicadors de l‘edat i dels ambients sedimentaris. Identificació i classificació d'alguns fòssils característics. Exposició sobre l’origen i l’evolució de la vida a la Terra.

• Interpretació del passat a partir de models actuals: descripció dels diferents ambients sedimentaris. Definició del concepte d'estratigrafia. Elaboració i interpretació de columnes estratigràfiques. Representació de la taula dels temps geològics. Caracterització de l’origen i evolució de la Terra.

• Interpretació i usos del mapa geològic. Anàlisi, interpretació i elaboració de talls geològics i blocs diagrama. Identificació dels trets geològics bàsics de Catalunya i de la Península Ibèrica.

• Identificació, representació i interpretació del relleu de la Terra: sistemes cartogràfics. Localització per fotografia aèria. Aplicacions del mapes temàtics. Interpretació de mapes topogràfics. Càlculs de superfícies i pendents.

• Comprensió dels sistemes de determinació de la posició per satèl·lit: els GPS. Valoració dels sistemes d’informació geogràfica (SIG). Interpretació d’imatges enviades per satèl·lits.

• Coneixement d’alguns programes informàtics de simulació ambiental. Utilització pràctica d’eines TIC.

Criteris d’avaluació

1. Descriure i representar el funcionament bàsic dels sistemes i la seva aplicació a l’estudi de la Terra i del medi ambient. Distingir els diferents tipus de relacions que es poden establir entre els elements d’un sistema i deduir la seva evolució temporal. Elaborar diferents tipus de simulacions i models i comprendre’n l’ús i aplicacions pràctiques.

2. Contrastar críticament textos històrics i actuals sobre les grans controvèrsies que han fet progressar la geologia. Deduir i defensar que la ciència està sotmesa a revisió permanent i valoració critica.

3. Evidenciar i valorar alguns dels models de percepció social del medi ambient històricament explicitats a través de l’anàlisi de fonts diverses (textos, documents i il·lustracions significatives) i analitzar algunes de les actuacions rellevants actuals dels humans sobre el medi.

4. Cercar i exposar algunes de les característiques físiques i químiques de la Terra (en comparació amb altres planetes del sistema solar) que fan possible l’existència de la biosfera i permeten explicar i justificar els seus processos dinàmics.

5. Reconèixer a la Terra com un planeta sotmès a canvis continus. Diferenciar entre les manifestacions de la dinàmica interna i externa del planeta i comprendre la diversitat de ritmes i intensitat d’alguns fenòmens.

6. Exposar i esquematitzar els principals mecanismes que regulen la dinàmica de la litosfera i deduir la seva relació amb la distribució actual i històrica dels continents, la distribució sísmica i volcànica i de les grans estructures que conformen el relleu

terrestre. 7. Representar de manera esquematitzada el cicle geològic tot explicitant les escales

temporals i espacials dels esdeveniments que hi tenen lloc. Valorar la importància d’alguns models per a la comprensió del funcionament de la Terra.

8. Identificar, descriure i classificar els principals minerals i roques. Obtenir informació rellevant sobre els seus processos de formació i distribució espacial. Mesurar i valorar la importància de la seva explotació, aprofitament i ús.

9. Definir i localitzar els processos dinàmics interns i externs de la Terra per demostrar la relació existents entre les seves manifestacions i l’evolució de la superfície del planeta.

10. Interpretar mapes topogràfics i geològics. Construir i interpretar columnes estratigràfiques i talls geològics senzills. Conèixer i adquirir els hàbits necessaris en el funcionament bàsic dels GPS i els SIG.

Segon curs Continguts Les capes fluides de la Terra.

• Caracterització de l’atmosfera: composició, estructura i evolució. Comprensió del concepte d’energia solar. Càlcul del balanç energètic. Coneixement de la funció reguladora de l'atmosfera i com a filtre protector. Exposició de la dinàmica atmosfèrica: identificació dels agents i processos atmosfèrics. Identificació dels factors responsables dels canvis climàtics.

• Diferenciació entre clima i temps atmosfèric. Actuació dels factors de control climàtic. Esquematització de la circulació general de l'atmosfera. Classificació dels climes en la Terra. Comparació dels climes de Catalunya. Construcció i anàlisi de climogrames. Esquematització i interpretació de mapes del temps. Classificació dels riscos atmosfèrics: tipus, previsió i prevenció. Localització i comprensió del fenomen de El Niño. Exposició dels recursos energètics relacionats amb l'atmosfera.

• Identificació d’impactes a l'atmosfera. Evidenciació i anàlisi de la contaminació de atmosfèrica: agents contaminants. Valoració dels efectes de la contaminació atmosfèrica a escala local: el boirum i la pluja àcida. Valoració dels efectes a escala global: l'afebliment de la capa d'ozó i l’escalfament del planeta. Anàlisi d’actuacions en defensa de la qualitat de l'aire. Definició de contaminació acústica. Realització d’exercicis pràctics sobre la contaminació de l’aire i les seves conseqüències.

• Caracterització de la hidrosfera: composició i evolució. Esquematització i anàlisi del cicle hidrològic. Formulació i càlcul del balanç hídric. Coneixement de la funció reguladora de la hidrosfera. Aigües oceàniques: característiques, dinàmica, font de recursos energètics. Aigües continentals superficials: la conca hidrogràfica com a sistema. Les aigües subterrànies: l’aigua al subsòl, els aqüífers, el moviment de l’aigua i la seva extracció. Anàlisi de paràmetres relacionats amb circulació de les aigües: cabal, permeabilitat i porositat.

• Anàlisi dels usos de les aigües. Valoració dels recursos hídrics de Catalunya. Evidència de l'aigua com a font d'energia: aplicació a les centrals hidroelèctriques.

• Identificació dels impactes a la hidrosfera. Anàlisi de la contaminació de l'aigua continental superficial i subterrànies. Valoració dels l’impacte de la

sobreexplotació i contaminació dels aqüífers. Identificació de l’origen de les aigües residuals i esquematització del procés de depuració. Descripció del procés de potabilització i dels mètodes de control de la qualitat de l'aigua. Anàlisi de la contaminació de les aigües marines: marees negres. Debat sobre la gestió sostenible de l'aigua. Determinació en el camp o laboratori de la qualitat de l’aigua.

Riscos, recursos i impactes de la geosfera. Interfases entre subsistemes.

• Tipificació del risc volcànic i risc sísmic. Elaboració i valoració de mesures de previsió i prevenció. Representació cartogràfica de riscos relacionats amb processos geològics interns. Exposició, anàlisi i valoració de casos pràctics de risc volcànic i sísmic.

• Descripció i comprensió de riscos relacionats amb processos gravitacionals i provocats per les aigües. Elaboració i valoració de mesures de previsió i prevenció. Representació cartogràfica de riscos associats a processos geològics externs. Exposició, anàlisi i valoració de casos pràctics de riscos gravitacionals i associats a les aigües.

• Caracterització i descripció dels recursos de la geosfera. Anàlisi de càlculs estimacions de reserves d’alguns recursos no renovables. Anàlisi i valoració dels impactes derivats de l'explotació d’alguns recursos no renovables. Reflexió sobre l'ús racional i l'optimització dels recursos. Descripció i identificació del paisatge com a recurs.

• Caracterització de la pedosfera: composició, estructura i evolució. Descripció de processos edàfics. Identificació practica d’horitzons, perfil i pedió d’un sòl. Identificació de diferents tipus de sòls. Realització d'exercicis pràctics sobre la classificació textural dels sòls. Valoració dels usos del sòl: agrícola, ramader, forestal i urbà. Anàlisi del risc de contaminació, erosió i desertització. Anàlisi de les causes de la pèrdua de sòls a Catalunya. Valoració de la gestió i preservació del sòl.

• Establiment de les principals característiques dels sistemes costaners. Definició dels conceptes de dinàmica litoral i morfologia costanera. Localització i comprensió de la importància ecològica dels aiguamolls, manglars i esculls coral·lins. Valoració dels riscos i els impactes mediambientals en les zones costeres: debat sobre la gestió del litoral. Estudi pràctic i aplicació sobre casos concrets de riscos, impactes i gestió del litoral català.

Gestió ambiental i desenvolupament sostenible.

• Definició del concepte de residus sòlids. Identificació i caracterització dels residus: urbans, agrícoles, ramaders, forestals, sanitaris, industrials i radioactius. Exposició i debat dels problemes que presenta el tractament dels residus i la seva gestió. Anàlisi de la producció i gestió dels residus urbans en una ciutat.

• Exposició i comprensió del concepte de gestió ambiental i dels seus instruments. Descripció i aplicació de mesures preventives: ús de les normatives i aplicació a un estudi de cas per avaluar l'impacte ambiental. Anàlisi d'algun exemple de gestió ambiental.

• Identificació i valoració dels instruments de política ambiental a l'estat espanyol i a Catalunya. Anàlisi de la relació entre la conservació i preservació del medi i la millora de la qualitat de vida. Evidència de la

necessitat de preservació de la biodiversitat i espais naturals. • Valoració del conflicte entre alguns sistemes econòmics i el

desenvolupament sostenible. Caracterització dels trets bàsics de l'educació ambiental i en la sostenibilitat. Anàlisi crític d’algunes cimeres internacionals sobre el desenvolupament sostenible i de la viabilitat dels acords presos.

Criteris d’avaluació

1. Descriure i representar la composició, estructura i dinàmica atmosfèriques. Elaborar i interpretar mapes del temps i climogrames. Investigar sobre els riscos atmosfèrics. Elaborar previsions i prediccions senzilles relacionades amb l’estat de l’atmosfera i els riscos que se’n poden derivar. Valorar els principals recursos energètics associats a l’atmosfera.

2. Exposar i justificar la importància del cicle de l’aigua i identificar-ne les modificacions antròpiques. Dissenyar i calcular balanços hídrics senzills. Representar i justificar el sistema conca com una unitat de gestió. Prendre consciència i valorar l’aigua com a recurs limitat i limitant.

3. Avaluar de manera crítica els impactes que provoquen els éssers humans sobre l’atmosfera, la hidrosfera, la pedosfera i la biosfera. Valorar i discutir hàbits sostenibles en l’espai i temps. Argumentar sobre les eines més adequades per a la gestió dels seus recursos de manera sostenible.

4. Situar les manifestacions sísmiques i volcàniques en relació a les plaques tectòniques tot valorant la capacitat de predicció i previsió d’aquests fenòmens. Diferenciació entre les escales de Richter i Mercalli i interpretar les informacions que proporcionen. Valorar i avaluar diferents situacions de risc volcànic i sísmic.

5. Comparar els processos naturals formadors i destructors de sòls. Distingir i classificar els tipus de sòls a partir de l’anàlisi dels seus perfils o pedions. Valorar el sòl com un recurs indispensable. Seleccionar actuacions destinades a minimitzar els impactes de les activitats humanes sobre la pedosfera.

6. Comparar i analitzar els processos dinàmics que tenen lloc en els sistemes costaners amb la seva fragilitat, tant a nivell del risc geològic, com el de la importància en la biodiversitat de les espècies, tot exposant les dificultats que comporta la seva preservació. Avaluació de l’impacte ambiental i disseny de mesures correctores.

7. Relacionar la importància econòmica dels principals recursos geològics amb el càlcul dels impactes i la mesura dels riscos induïts que genera la seva explotació. Defensar l’ús racional dels recursos energètics i justificar la utilització d’energies alternatives.

8. Conèixer i exposar les diferents activitats que generen residus i deduir de quin tipus són en cada cas. Actuar davant de la importància d’un tractament adequat dels residus i de la seva complexitat. Dissenyar i discutir les diferents alternatives per al tractament de residus i valorar la seva idoneïtat.

9. Descriure els principals Instruments de gestió ambiental. Elaborar de manera simplificada el protocol a seguir per realitzar una avaluació d’impacte ambiental i valorar la seva utilitat a partir d’exemples pràctics. Prendre consciència i debatre sobre la necessitat de la planificació del territori.

10. Formular les idees generals dels aspectes mes significatius del debat ambiental. Definir i defensar el concepte global de sostenibilitat i de cooperació en el desenvolupament sostenible. Valorar la importància de l’educació ambiental.

Temporalització de la matèria. L’organització general del centre ha assignat quatre hores setmanals de Ciències de la Terra i del medi ambient al segon curs de batxillerat. Unitat 1. Una nova ciència Objectius • Aplicar el concepte de sistema a l’estudi de la dinàmica terrestre i de les interaccions

amb l’activitat humana. • Saber utilitzar els conceptes de recursos, riscos i impactes per analitzar les relacions

entre els sistemes naturals terrestres i l’activitat humana. • Avaluar l’impacte ambiental positiu o negatiu d’un projecte. • Analitzar els canvis que es donen en un ecosistema i de quina manera poden influir en

la resta d'elements. Continguts • La teoria de sistemes i l’estudi del medi • El sistema Terra • Els ecosistemes: sistemes naturals de la biosfera • Els éssers humans i el medi

- Riscos ambientals - Recursos naturals - Impactes en el medi

• Gestió ambiental: eines de gestió ambiental, ingració ambiental, acords internacionals Competències específiques • Competència en indagació i experimentació en l’anàlisi de la informació sobre els

problemes del medi ambient que es plantegin. • Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món mitjançant la presa de

consciència i responsabilitat davant del medi ambient i la valoració de les repercussions humanes sobre recursos, riscos i impactes.

• Competència comunicativa aconseguida mitjançant l’obtenció, l’elaboració i el tractament de la informació procedent de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori.

• Competència digital assolida mitjançant l’aprenentatge de les possibilitats d’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del medi ambient.

Criteris d’avaluació • Avaluar de manera crítica els impactes que provoquen els éssers humans sobre

l'atmosfera, la hidrosfera, la pedosfera i la biosfera. • Valorar i discutir hàbits sostenibles en l’espai i en el temps. • Argumentar sobre les eines més adequades per a la gestió dels seus recursos de

manera sostenible. • Formular les idees generals dels aspectes més significatius del debat ambiental. • Definir i defensar el concepte global de sostenibilitat i de cooperació en el

desenvolupament sostenible. Temporització Durada aproximada per a aquesta unitat: 6 hores.

Unitat 2. L'atmosfera i els climes Objectius • Explicar els models que la ciència actual utilitza per entendre el funcionament de

l’atmosfera. • Conèixer com es distribueix la calor a la superfície de la Terra i el paper que fa

l'atmosfera en aquest sentit. • Saber explicar la distribució de climes a la Terra. Continguts • Composició i estructura de l’atmosfera • Història de l’atmosfera terrestre • Història del clima de la Terra • Funcions i balanç energètic de l’atmosfera • El clima i el temps atmosfèric

- Factors que determinen el clima d’un indret • Circulació atmosfèrica general

- Zonació climàtica • Catalunya i la circulació atmosfèrica general

- Els climes de Catalunya Competències específiques • Competència en el coneixement i interacció amb el món assolida mitjançant la

interpretació de mapes meteorològics, mapes d’isotermes i climogrames. • Competència comunicativa basada en el maneig i la interpretació de textos, taules i

gràfiques relacionats amb l’atmosfera. • Competència en la recerca aconseguida mitjançant l’aplicació dels coneixements

sobre l’atmosfera per explicar alguns fenòmens climàtics i la seva influència sobre els ecosistemes.

• Competència personal i interpersonal assolida mitjançant l’adquisició d’hàbits correctes de treball individual i en equip (representació gràfica de diversos paràmetres atmosfèrics, extracció d’informació documental, etc.).

Criteris d’avaluació • Descriure i representar la composició, estructura i dinàmica atmosfèriques. • Elaborar i interpretar mapes del temps i climogrames. Temporització Durada aproximada per a aquesta unitat: 8 hores.

Unitat 3. Dinàmica i riscos atmosfèrics Objectius • Descriure els diferents tipus de riscos geològics i els seus efectes, tot localitzant-los en

l’espai i en el temps. • Conèixer els paràmetres meteorològics i les relacions que es donen entre ells. Continguts • Principals paràmetres meteorològics

- El vent - La pressió atmosfèrica - Els núvols i les precipitacions

• Riscos relacionats amb les precipitacions - Les sequeres - Els aiguats - Inundacions i avingudes

• Riscos derivats de l’electricitat atmosfèrica • Riscos causats pel vent • El fenomen d’El Niño • Prevenció de riscos meteorològics Competències específiques • Competència en el coneixement i interacció amb el món assolida mitjançant la

valoració de les repercussions humanes sobre l’atmosfera, els seus riscos i impactes. • Competència comunicativa basada en el maneig del vocabulari específic de l’àrea. • Competència en gestió i tractament de la informació i la interpretació de textos, mapes,

diagrames, fotografies i gràfics. • Competència comunicativa aconseguida mitjançant l’obtenció, l’elaboració i el

tractament de la informació sobre el sistema atmosfèric. Criteris d’avaluació • Investigar sobre els riscos atmosfèrics. • Elaborar previsions i prediccions senzilles relacionades amb l'estat de l'atmosfera i els

riscos que se'n poden derivar. • Valorar els principals recursos energètics associats a l'atmosfera. Temporització Durada aproximada per a aquesta unitat: 8 hores.

Unitat 4. Riscos causats per la sismicitat i el vulcanisme Objectius • Relacionar riscos geològics amb els processos geològics que els originen. • Descriure els diferents tipus de riscos geològics i els seus efectes, tot localitzant-los en

l’espai i en el temps. • Proposar mètodes de predicció i formes de prevenció del risc, a partir del plantejament

real o hipotètic, però sempre senzill, d’un cas de risc geològic. • Explicar la incidència que sobre la gestió del territori tenen els coneixements geològics

i altres paràmetres. Continguts • Risc sísmic

- Sismicitat - Efectes destructius dels sismes - Gestió: predicció i prevenció dels sismes

• Risc volcànic - L’amenaça de les muntanyes de foc - Valoració del risc volcànic - El risc volcànic arreu del món - Efectes destructius dels volcans - La gestió del risc volcànic

Competències específiques • Competència comunicativa basada en el maneig del vocabulari específic de la unitat i

la lectura i interpretació de mapes temàtics relacionats amb la sismicitat i el vulcanisme.

• Competència personal i interpersonal assolida mitjançant la participació activa en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços.

• Competència en la recerca aconseguida mitjançant la interpretació d’esquemes, perfils topogràfics i mapes relacionats amb l’activitat volcànica.

• Competència digital assolida mitjançant la utilització de diferents pàgines web relacionades amb l’estudi dels riscos volcànics i sísmics.

Criteris d’avaluació • Situar les manifestacions sísmiques i volcàniques en relació amb les plaques

tectòniques, tot valorant la capacitat de predicció i previsió d'aquests fenòmens. • Diferenciar entre les escales de Richter i Mercalli i interpretar la informació que

proporcionen. • Valorar i avaluar diferents situacions de risc volcànic i sísmic. Temporització Durada aproximada per a aquesta unitat: 6 hores.

Unitat 5. Riscos causats per fenòmens geològics externs Objectius • Explicar les interrelacions entre els sistemes terrestres, sobretot entre els sistemes

fluids externs de la Terra i la superfície terrestre. • Relacionar riscos geològics amb els processos geològics que els originen. • Descriure els diferents tipus de riscos geològics i els seus efectes, tot localitzant-los en

l’espai i en el temps. • Identificar els factors naturals i d’origen antròpic que influeixen en el danys causats per

la dinàmica del medi físic terrestre. • Proposar mètodes de predicció i formes de prevenció del risc, a partir del plantejament

real o hipotètic, però sempre senzill, d’un cas de risc geològic. • Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les

seves possibles solucions. • Explicar la incidència que sobre la gestió del territori tenen els coneixements geològics

i altres paràmetres. Continguts • Riscos associats a fenòmens de vessant

- Indicadors d’inestabilitat natural - Causes humanes d’inestabilitats gravitatòries - Gestió del risc d’inestabilitats gravitatòries

• Subsidència i esfondraments - Causes naturals - Causes antròpiques - Gestió dels riscos de subsidència i esfondrament

• Riscos costaners - Riscos associats al litoral - Gestió del risc d’erosió de les platges

• Riscos provocats per materials geològics - Sòls expansius - Materials radioactius: el radó

• Enterrament per dunes Competències específiques • Competència en el coneixement i interacció amb el món, tot adquirint l’habilitat

d’extreure informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori i el compromís d’analitzar objectivament la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin.

• Competència personal i interpersonal assolida mitjançant la planificació i execució de possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambient en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades.

• Competència en la recerca assolida mitjançant la identificació d’estructures i formes de relleu ocasionades en el cicle geològic extern.

• Competència en gestió i tractament de la informació i la interpretació de mapes, diagrames, perfils, fotografies i talls geològics.

Criteris d’avaluació • Comparar i analitzar els processos geodinàmics externs, tant a escala del risc geològic

com de la importància en la biodiversitat de les espècies, tot exposant les dificultats que comporta la seva preservació.

• Avaluar l'impacte ambiental i dissenyar mesures correctores.

Temporització Durada aproximada per a aquesta unitat: 8 hores.

Unitat 6. El sòl: processos i riscos Objectius • Explicar les interrelacions entre els sistemes terrestres, sobretot entre els sistemes

fluids externs de la Terra i la superfície terrestre. • Identificar els factors naturals i d’origen antròpic que influeixen en el danys causats per

la dinàmica del medi físic terrestre. • Conèixer les variables que condicionen la degradació del sòl i els problemes de

desertització en el nostre entorn, tot valorant mesures raonades per pal·liar els seus efectes.

• Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles solucions.

• Explicar la incidència que sobre la gestió del territori tenen els coneixements geològics i altres paràmetres.

Continguts • Característiques d’un sòl • Components d’un sòl

- Components inorgànics - Components orgànics

• Propietats d’un sòl • Tipus de sòls: classificació edàfica

- Sòls de Catalunya • Factors que determinen la formació d’un sòl • Riscos: erosió i desertificació

- L’erosió del sòl - Desertització i desertificació

Competències específiques • Competència en la recerca assolida mitjançant la utilització de tècniques de camp i de

laboratori per a l’estudi d’un sòl, la recollida de mostres edàfiques i l’elaboració d’informes de pràctiques amb les dades obtingudes al camp i al laboratori.

• Competència en gestió i tractament de la informació assolida mitjançant l’extracció d’informació documental, la interpretació de mapes, gràfiques i diagrames i la descripció d’estructures edàfiques a partir de l’observació directa.

• Competència en el coneixement i interacció amb el món aconseguida amb la identificació d’algunes propietats del sòl: estructura, textura, acidesa, porositat i identificació d’éssers vius del sòl.

• Competència comunicativa aconseguida amb l’elaboració i tractament de la informació i la interpretació del sistema edàfic.

Criteris d’avaluació

• Comparar els processos naturals formadors i destructors de sòls. • Distingir i classificar els tipus de sòls a partir de l'anàlisi dels seus perfils o pedions. • Valorar el sòl com un recurs indispensable. • Seleccionar actuacions destinades a minimitzar els impactes de les activitats humanes

sobre la pedosfera. Temporització Durada aproximada per a aquesta unitat: 6 hores.

Unitat 7. La hidrosfera Objectius • Explicar les interrelacions entre els sistemes terrestres, sobretot entre els sistemes

fluids externs de la Terra i la superfície terrestre. • Analitzar les causes dels corrents marins que es donen a la superfície de la Terra, així

com les conseqüències que tenen per a la humanitat. • Explicar el funcionament de les aigües subterrànies. • Conèixer la idea de conca hidrogràfica i la seva aplicació en el camp de la hidrologia. Continguts • Distribució de l’aigua a la Terra • El cicle de l’aigua • Les aigües oceàniques

- Característiques - Dinàmica oceànica

• Aigües continentals - Composició - Distribució

Competències específiques • Competència en el coneixement i interacció amb el món aconseguida amb la

identificació d’algunes propietats de la hidrosfera i les seves relacions amb els altres sistemes terrestres.

• Competència en gestió i tractament de la informació assolida amb l’extracció d’informació documental, i la lectura i interpretació de textos i taules de dades.

• Competència en la recerca aconseguida mitjançant l’elaboració i la interpretació de gràfiques multivariables.

• Competència comunicativa aconseguida amb l’elaboració i tractament de la informació i la interpretació dels sistemes fluids externs de la superfície terrestre.

• Competència personal i interpersonal en arribar a un compromís d’analitzar objectivament la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin.

Criteris d’avaluació • Exposar i justificar la importància del cicle de l'aigua i identificar-ne les modificacions

antròpiques. • Dissenyar i calcular balanços hídrics senzills. • Representar i justificar el sistema conca com una unitat de gestió. • Prendre consciència i valorar l'aigua com a recurs limitat i limitant. Temporització Durada aproximada per a aquesta unitat: 6 hores.

Unitat 8. Recursos de la geosfera i l'edafosfera Objectius • Analitzar un paisatge, tot situant-lo en l’espai i en el temps, i identificant les

característiques dels seus components. • Relacionar recursos geològics amb els materials i processos geològics que els

originen. • Identificar i classificar els recursos amb diferents criteris, tot considerant l’impacte

ambiental de la seva explotació i els perjudicis del seu esgotament. • Relacionar les propietats dels diferents recursos amb el seu ús, tot assenyalant el

concepte canviant de recurs. • Localitzar la disponibilitat d’alguns recursos geològics a Catalunya i avaluar els

problemes ambientals derivats de la seva explotació. • Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les

seves possibles solucions. • Raonar sobre els usos del sòl, tot relacionant-los amb les seves característiques i els

problemes que generen. Continguts • Els recursos naturals geològics • Les roques industrials

- Àrids - Aglomerats - Roques de construcció - Vidre - Productes ceràmics

• Els minerals industrials - Minerals metàl·lics - Minerals no metàl·lics

• Tipus d’explotacions i impactes • L’edafosfera com a recurs

- Ús agrícola - Ús ramader - Ús forestal - La gestió i la conservació del sòl - La transformació del paisatge

Competències específiques • Competència en la recerca aconseguida mitjançant el maneig d’estris com el

microscopi petrogràfic i la lupa binocular, la identificació de mostres de roques i minerals, i la utilització de claus dicotòmiques.

• Competència personal i interpersonal assolida mitjançant l’aprenentatge de la incidència que sobre la gestió del territori tenen els coneixements geològics i altres paràmetres. Confiança en les possibilitats de l’acció personal per a la millora del medi ambient i participació activa en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços.

• Competència en el coneixement i interacció amb la interpretació de gràfiques, mapes de diferents tipus i l’elaboració de talls geològics.

• Competència comunicativa basada en la realització de debats sobre els usos del sòl, tot relacionant-los amb les seves característiques i els problemes que generen.

Criteris d’avaluació

• Relacionar la importància econòmica dels principals recursos geològics amb el càlcul dels impactes i la mesura dels riscos induïts que genera la seva explotació.

• Defensar l'ús racional dels recursos energètics i justificar l'ús d'energies alternatives. Temporització Durada aproximada per a aquesta unitat: 6 hores.

Unitat 9. Recursos hídrics Objectius • Identificar i classificar els recursos amb diferents criteris, tot considerant l’impacte

ambiental de la seva explotació i els perjudicis del seu esgotament. • Relacionar les propietats dels diferents recursos amb el seu ús, tot assenyalant el

concepte canviant de recurs. Continguts • Balanç hídric • Els usos de l’aigua

- Usos domèstics i urbans - Usos industrials - Usos agrícoles

• La gestió de l’aigua - Cerca de nous recursos - Millora de la gestió dels recursos existents - Legislació bàsica

Competències específiques • Competència en el coneixement i interacció amb el món assolida mitjançant la presa

de consciència i responsabilitat en els usos i la gestió de l’aigua. • Competència comunicativa basada en el maneig i la interpretació de textos, taules i

gràfiques relacionats amb els recursos hídrics. • Competència en la recerca aconseguida mitjançant l’aplicació dels coneixements

sobre l’atmosfera per explicar alguns fenòmens climàtics i la seva influència sobre els ecosistemes.

• Competència personal i interpersonal assolida mitjançant l’adquisició d’hàbits correctes de treball individual i en equip.

Criteris d’avaluació • Representar i justificar el sistema conca com una unitat de gestió. • Prendre consciència i valorar l'aigua com a recurs limitat i limitant. • Avaluar de manera crítica els impactes que provoquen els éssers humans sobre la

hidrosfera. • Valorar i discutir hàbits sostenibles en l’espai i en el temps. Temporització Durada aproximada per a aquesta unitat: 6 hores.

Unitat 10. Recursos energètics Objectius • Identificar i classificar els recursos amb diferents criteris, tot considerant l’impacte

ambiental de la seva explotació i els perjudicis del seu esgotament. • Relacionar les propietats dels diferents recursos amb el seu ús, tot assenyalant el

concepte canviant de recurs. Continguts • Concepte d’energia convencional i d’energia alternativa • Energies convencionals

- L’energia del carbó - L’energia del petroli i del gas natural - L’energia de fissió nuclear - L’energia hidràulica

• Energies alternatives - L’energia eòlica - L’energia solar - L’energia geotèrmica - L’energia de l’hidrogen - L’energia mareomotriu - L’energia de fusió nuclear - La bioenergia

Competències específiques • Competència personal i interpersonal assolida mitjançant l’adquisició d’hàbits correctes

de treball. • Competència en el coneixement i interacció amb el món assolida mitjançant la presa

de consciència i responsabilitat en els usos i la gestió dels recursos energètics. • Competència en el coneixement i interacció amb el món assolida mitjançant la presa

de consciència i responsabilitat davant del medi ambient. Valoració de l’impacte que les activitats humanes tenen sobre els recursos energètics i estudi de les energies alternatives disponibles en l’actualitat.

• Competència comunicativa basada en el maneig del vocabulari específic de l’àrea. Criteris d’avaluació • Relacionar la importància econòmica dels principals recursos energètics amb el càlcul

dels impactes i la mesura dels riscos induïts que genera la seva explotació. • Defensar l'ús racional dels recursos energètics i justificar l'ús d'energies alternatives. Temporització Durada aproximada per a aquesta unitat: 8 hores.

Unitat 11. Impactes a l'atmosfera Objectius • Identificar els factors naturals i d’origen antròpic que influeixen en el danys causats per

la dinàmica del medi físic terrestre. • Identificar i classificar els contaminants amb diferents criteris i relacionar-los amb els

medis que contaminen. • Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i

també les condicions del medi que agreugen la contaminació. • Indicar algunes variables que incideixen en la capacitat de l’atmosfera per difondre

contaminants, raonant quines són les condicions meteorològiques que agreugen la contaminació.

• Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles solucions.

• Evidenciar les conseqüències d’alguns hàbits personals i d’altri sobre el medi, i la influència d’aquests en la societat.

Continguts • Les fonts de la contaminació de l’aire

- Fonts naturals - Fonts antropogèniques

• Els agents contaminants - Les partícules - Els gasos

• Efectes de la contaminació atmosfèrica - Efectes locals - Efectes a escala global

• La qualitat de l’aire - La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica - L’índex català de qualitat de l’aire

• Legislació Competències específiques • Competència comunicativa aconseguida mitjançant l’obtenció, l’elaboració i el

tractament de la informació procedent de fonts indirectes sobre les característiques atmosfèriques i els impactes que es deriven de l’acció humana sobre elles.

• Competència en indagació i experimentació en l’anàlisi de la informació sobre els impactes que es produeixen sobre l’atmosfera.

• Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món mitjançant la presa de consciència i responsabilitat davant del medi ambient i la valoració de les repercussions humanes sobre recursos, riscos i impactes.

• Competència digital assolida mitjançant l’aprenentatge de les possibilitats d’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del medi ambient.

Criteris d’avaluació • Avaluar de manera crítica els impactes que provoquen els éssers humans sobre

l'atmosfera. • Valorar i discutir hàbits sostenibles en l'espai i en el temps. • Argumentar sobre les eines més adequades per a la gestió dels seus recursos de

manera sostenible. Temporització

Durada aproximada per a aquesta unitat: 10 hores.

Unitat 12. Impactes a la hidrosfera Objectius • Identificar els factors naturals i d’origen antròpic que influeixen en el danys causats per

la dinàmica del medi físic terrestre. • Identificar i classificar els contaminants amb diferents criteris i relacionar-los amb els

medis que contaminen. • Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i

també les condicions del medi que agreugen la contaminació. • Relacionar algunes activitats humanes que interfereixen en el cicle hidrològic i

modifiquen els volums d’aigua en circulació i emmagatzemada i la contaminen, tot analitzant possibles solucions per a una millor gestió dels recursos hídrics.

• Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles solucions.

• Evidenciar les conseqüències d’alguns hàbits personals i d’altri sobre el medi, i la influència d’aquests en la societat.

Continguts • Impactes sobre la dinàmica de la hidrosfera

- Embassaments - Obres de canalització - Transvasaments - Sobreexplotació d’aqüífers

• La contaminació de l’aigua - Focus de contaminació - Agents contaminants - Legislació sobre abocaments - Efectes de la contaminació de les aigües

• La qualitat de l’aigua - Indicadors físics - Indicadors químics - Indicadors biològics - Els índexs de qualitat a Catalunya

• La depuració d’aigües residuals • La potabilització Competències específiques • Competència en el coneixement i interacció amb el món assolida mitjançant la presa

de consciència i responsabilitat sobre els impactes a la hidrosfera. • Competència comunicativa aconseguida mitjançant l’obtenció, l’elaboració i el

tractament de la informació procedent de fonts indirectes sobre les característiques atmosfèriques i els impactes que es deriven de l’acció humana sobre elles.

• Competència en indagació i experimentació en l’anàlisi de la informació sobre els impactes que es produeixen sobre la hidrosfera.

• Competència digital assolida mitjançant l’aprenentatge de les possibilitats d’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del medi ambient.

• Competència comunicativa basada en el maneig i la interpretació de textos, taules i gràfiques relacionats amb els recursos hídrics.

• Competència personal i interpersonal assolida mitjançant l’adquisició d’hàbits correctes de treball individual i en equip.

Criteris d’avaluació

• Prendre consciència i valorar l'aigua com a recurs limitat i limitant. • Avaluar de manera crítica els impactes que provoquen els éssers humans sobre la

hidrosfera. • Valorar i discutir hàbits sostenibles en l’espai i en el temps. Argumentar sobre les eines

més adequades per a la gestió dels seus recursos de manera sostenible. Temporització Durada aproximada per a aquesta unitat: 10 hores.

Unitat 13. Impactes al sòl Objectius • Identificar els factors naturals i d’origen antròpic que influeixen en el danys causats per

la dinàmica del medi físic terrestre. • Identificar i classificar els contaminants amb diferents criteris i relacionar-los amb els

medis que contaminen. • Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i

també les condicions del medi que agreugen la contaminació. • Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les

seves possibles solucions. • Conèixer el tipus de residus que es generen i els problemes associats al seu

tractament i gestió. • Evidenciar les conseqüències d’alguns hàbits personals i d’altri sobre el medi, i la

influència d’aquests en la societat. Continguts • Els residus sòlids

- Els residus sòlids urbans (RSU) - Els residus industrials - Altres residus

• La contaminació del sòl - Ús abusiu de fertilitzants - Els pesticides - Altres problemes

Competències específiques • Competència personal i interpersonal assolida mitjançant l’adquisició d’hàbits correctes

de treball. • Competència en el coneixement i interacció amb el món assolida mitjançant la presa

de consciència i responsabilitat davant dels impactes que les activitats humanes produeixen al sòl.

• Competència comunicativa basada en el maneig del vocabulari específic de l’àrea. • Competència comunicativa aconseguida mitjançant l’obtenció, l’elaboració i el

tractament de la informació procedent de fonts indirectes sobre les característiques edàfiques i els impactes que es deriven de l’acció humana sobre elles.

Criteris d’avaluació • Avaluar de manera crítica els impactes que provoquen els éssers humans sobre la

pedosfera. • Valorar i discutir hàbits sostenibles en l’espai i en el temps. • Argumentar sobre les eines més adequades per a la gestió dels seus recursos de

manera sostenible. • Conèixer i exposar les diferents activitats que generen residus i deduir de quin tipus

són en cada cas. • Actuar davant de la importància d'un tractament adequat dels residus i de la seva

complexitat. • Dissenyar i discutir les diferents alternatives per al tractament de residus i valorar-ne la

idoneïtat. Temporització

Durada aproximada per a aquesta unitat: 4 hores.

Unitat 14. Gestió mediambiental Objectius • Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les

seves possibles solucions. • Comparar, a partir de l’estudi de casos, les conseqüències que per al medi ambient

tenen diversos models de desenvolupament econòmic. • Analitzar i avaluar les possibles propostes que s’aporten per al tractament dels

diferents problemes ambientals. • Explicar la incidència que sobre la gestió del territori tenen els coneixements geològics

i altres paràmetres. • Planificar i portar a terme possibles propostes col·lectives orientades a la millora del

medi ambient, en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides.

• Evidenciar les conseqüències d’alguns hàbits personals i d’altri sobre el medi, i la influència d’aquests en la societat.

Continguts • Ordenació i planificació territorials

- Fases del procés d’ordenació territorial • La gestió del medi ambient

- Instruments legislatius - Instruments econòmics

• Models de gestió mediambiental • Desenvolupament sostenible

- L’Agenda 21 local • Conservació dels espais naturals • Educació ambiental Competències específiques • Competència en indagació i experimentació en l’anàlisi de la informació sobre els

problemes del medi ambient. • Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món mitjançant la presa de

consciència i responsabilitat respecte els impactes ambientals i la gestió que se’n pot fer.

• Competència comunicativa aconseguida mitjançant l’obtenció, l’elaboració i el tractament de la informació procedent de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori.

• Competència digital assolida mitjançant l’aprenentatge de les possibilitats d’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi i la gestió del medi ambient.

Criteris d’avaluació • Descriure els principals instruments de gestió ambiental. • Elaborar de manera simplificada el protocol a seguir per realitzar una avaluació

d'impacte ambiental i valorar la seva utilitat a partir d'exemples pràctics. • Prendre consciència sobre la necessitat de la planificació del territori i debatre-ho. • Formular les idees generals dels aspectes més significatius del debat ambiental. • Definir i defensar el concepte global de sostenibilitat i de cooperació en el

desenvolupament sostenible. • Valorar la importància de l'educació ambiental. Temporització

Durada aproximada per a aquesta unitat: 4 hores.