unitat 5 intents de tipificació de l’ús lingüístic · pdf...

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA D

UNITAT 5

Les tipologies textuals com a intents de tipificació de l’ús lingüístic

OBJECTIUS

1. Conéixer les classificacions de les tipologies textuals que han tingut una

major incidència en l’ensenyament-aprenentatge de llengües.

2. Valorar les possibilitats que ofereix una tipologia de textos per a

l’ensenyament-aprenentatge de la llengua des d’una perspectiva

comunicativa.

3. Conéixer els criteris de selecció de textos per al treball lingüístic a l’aula.

TAULA

0. Qüestionari inicial i tasca

1. Introducció

2. El concepte de text

3. Les tipologies textuals

3.1. Tipologia referencial: Werlich

3.2. Tipologia seqüencial: J. M. Adam (1985, 1987, 1991)

3.3. La tipologia contextual: J. P. Bronckart – Castellà

3.4. Tipotext

4. Aplicació didàctica de les tipologies textuals

4.1. Algunes consideracions generals sobre el tractament dels textos a

l’aula

4.2. Proposta i elaboració d’activitats

4.3. Avantatges i limitacions de l’aplicació a l’ensenyament de les tipolo-

gies textuals

Curs de Formació Tècnica D UNITAT 5

2

0. QÜESTIONARI INICIAL

Contesteu Vertader (V) / Fals (F)

1 Un text ha d’estar format, almenys,

per dues oracions.

6 Les seqüències textuals són formes

prototípiques que es combinen dins

d’un mateix text per organitzar-ne la

planificació global.

2 Àmbits d’ús són els diferents espais de

comunicació que podem trobar en la

nostra activitat social.

7 Els gèneres textuals es poden

classificar per àmbits d’us i no

admeten subclassificacions.

3 Una recepta de cuina és un text de

caràcter expositiu.

8 Els textos no són monotípics, sinó

que solen estar estructurats per

seqüències diverses.

4 El treball basat en les tipologies

textuals és complementari del treball

sobre les propietats textuals.

9 La finalitat comunicativa d’un text

directiu o instructiu és exposar

opinions, rebatre-les, convéncer,

persuadir o fer creure alguna cosa a

algú.

5 La tipologia textual dificulta relacionar

els continguts textuals i els

gramaticals.

10 Una notícia és un text bàsicament

narratiu.

Tasca final

Després d’aquestes reflexions prèvies i d’haver treballat els continguts de la unitat hauràs de ser

capaç de contestar per escrit, en un text expositivoargumentatiu d’unes 250 paraules, aquesta

qüestió:

Si considerem les tipologies textuals com intents de tipificació de l’ús lingüístic, de quina manera

poden conviure amb la reflexió gramatical?


3

1. INTRODUCCIÓ

Els diversos corrents de la lingüística actual coincideixen a afirmar que la llengua no és una entitat

abstracta i homogènia sinó que es realitza en l’ús i està configurada per una enorme diversitat interna.

És en aquesta mesura que parlem de dialectes i registres, d’actes de parla, de tipus de text, de

gèneres discursius o d’usos lingüístics, i en tots els casos entenem que l’ idioma adopta formes, estils

i propòsits distints. Tota aquesta variació lingüística és originada pels diversos factors contextuals

(emissor, receptor, canal, propòsit, coneixement del món, rutines culturals...) de cada situació

comunicativa.

Aquest gran interés per la diversitat discursiva ha generat una recerca de tipologies i classificacions de

textos adequats a les necessitats d’aprenentatge. Intentar imposar un sistema tot rebutjant els

anteriors és caure en una actuació que cap ciència donaria com a correcta. Per això, conjuminar el

millor de cada proposta sembla el camí més adequat.


4

2. EL CONCEPTE DE TEXT

A grans trets entenem per text qualsevol manifestació verbal i completa que es produeix en una

comunicació. però fixem-nos en la paràfrasi de la definició, ja coneguda, d’Enrique Bernárdez (1982)

divulgada per J. M. Castellà:

Text és una unitat lingüística comunicativa, producte de l’activitat verbal humana que posseeix un

caràcter social. Es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la

cohesió lineal. La seua estructura reflecteix els procediments emprats per emissor i receptor en els

processos d’elaboració i interpretació. Es construeix per mitjà de dos conjunts de capacitats i

coneixements: els propis del nivell textual i els del sistema de la llengua. De la frase al text, 1992

Aquest autor destaca tres idees fonamentals sobre el text, que resumeixen les definicions que han

donat diversos autors:

El text té un caràcter comunicatiu: és una acció o una activitat que es realitza amb una finalitat

comunicativa.

El text té un caràcter pragmàtic: es produeix en una situació concreta (context extralingüístic,

circumstàncies, propòsit de l’emissor, etc.).

El text és estructurat: té una ordenació i unes regles pròpies que garanteixen el significat del

missatge i l’èxit en la comunicació.


5

3. LES TIPOLOGIES TEXTUALS

El fet que la unitat text es manifeste de maneres tan diverses ha plantejat la necessitat de disposar de

classificacions que detallen les característiques dels textos. La tipologia textual ha passat a ser, així,

una eina fonamental per a la lingüística del text.

Des dels anys 70 han proliferat les propostes de classificació de textos. En aquesta unitat ens

centrarem en aquelles tipologies textuals que han tingut una major repercussió a l’ensenyament i que

es troben a la base de diverses propostes didàctiques. En general pertanyen al grup de les tipologies

procedimentals o cognitives, les quals classifiquen els textos o, més precisament, les seqüències

textuals, en funció de la forma d’organització cognitiva dels continguts.

3.1. TIPOLOGIA REFERENCIAL: WERLICH

S’anomena així perquè es basa en l’element del context o referent que domina en el text. Aquest

referent és denominat per Werlich focus contextual.

Werlich distingeix cinc tipus de text, lligats a procediments cognitius:

tipus de text focus contextual estructures característiques

DESCRIPTIU

Lligat a la percepció espacial (eix

espacial).

Agents i objectes en l’espai

SER, verbs d’estat; present,

imperfet; adverbis de lloc

Predomini de l’imperfet i dels

connectors espacials

NARRATIU

Lligat a la percepció temporal

(eix temporal).

Agents, fets i objectes en el

temps

verbs de fet i accions; perfet,

imperfet, indefinit; adverbis de

lloc i de temps

Predomini del perfet i dels

connectors temporals

EXPOSITIU

Associat a l’anàlisi i a la síntesi

de representacions conceptuals.

Anàlisi o síntesi d’idees i

conceptes

SER + predicat nominal

TENIR + objecte directe;

Present

Connectors lògics

ARGUMENTATIU

Centrat sobre el judici i la presa

de posició.

Relacions entre idees i conceptes

SER + (negació) + predicat

nominal; present

Connectors lògics

Podem comparar al quadre següent les característiques dels diferents tipus de text:


6

TIPUS

DE TEXT Narratiu Descriptiu Instructiu Expositiu Argumentatiu

In

ten

ci

ó

Co

mu

ni

cati

va

Informar sobre accions y fets, reals o de ficció. QUÈ PASSA? QUÈ FA?

Informar sobre estats. COM ÉS?

Dirigir, ordenar, aconsellar. COM ES FA? COM S’HA DE FER?

Informar per fer entendre una idea o concepte a algú, amb intenció didàctica. QUÈ ÉS?

Exposar opinions, rebatre-les, convéncer, persuadir o fer creure alguna cosa a algú. QUÈ OPINE?

Estr

uctu

ra

Ordenació temporal Parts de la narració: -introducció, -complicació, -avaluació, reacció, -resolució, -moralitat

Ordenació espacial

Ordenació de les accions

Organització lògica i jeràrquica d’idees: - introducció - desenvolupament - conclusió

Com l’explicativa, amb un desenvolupament en arguments i subarguments: - introducció - exposició de fets - exposició d’arguments - conclusió

Marq

ues lin

gü

ísti

qu

es

Predomini de verbs d’acció. Alternança dels temps verbals: pret. perfet perifràstic o simple (primer pla de la narració: esdeveniments, accions); imperfet i plusquamperfet (segon pla: descripcions i comentaris Predomini de connectors temporals

Predomini de l’estructura verbal atributiva. Abundància de caracteritzadors (adjectius, oracions de relatiu...). Temps verbal: imperfet. Connectors espacials. ...

Formes verbals amb valor d’obligació o recomanació: present d’imperatiu, perífrasis d’obligació, futur, present d’indicatiu. Predomini de connectors d’ordre o altres indicadors (numerals, guionets, etc.)

Nominalitzacions Aposicions Predomini de temps verbals de l’eix de present (3a persona) Connectors lògics i d’ordre. Reformulacions parafràstiques (introduïdes per connectors de reformulació: és a dir, açò és...) Exemplificacions (introduïdes per connectors d’exemplificació: per exemple, com ara...)

- Frases llargues, amb abundant coordinació i subordinació. Connectors lògics i d’ordre. Verbs en 1a persona Verbs del tipus dir, creure, pensar, opinar...

Alt

res

Punts de vista de la narració.

Figures retòriques, comparacions, metàfores.

Il·lustracions. Ordre, concisió, precisió.

Recursos típics: exemplificació, citacions, il·lustracions, subdivisió en apartats numerats, col·locació de títols i subtítols, utilització de majúscules, negretes, cursives i tota mena de recursos gràfics, oral formal: repetició. - Tècniques de reducció i amplificació de textos (síntesi i anàlisi).

Oral: entonació Citacions Preguntes retòriques

Gèn

eres

Notícia, crònica, novel·la, conte, còmic, films...

Retrats, caricatures, publicitat, catàlegs guies turístiques, comercials, descripcions literàries.

Receptes de cuina, instruccions per al maneig d’un aparell, normes de presentació de treballs...

Fullets explicatius, conferències, articles científics, textos de l’àmbit acadèmic: llibres de text, exàmens, apunts, exposicions a classe, esquemes…

- Assaig, cartes al director, Editorials, articles d’opinió, l’oratòria judicial i política, el sermó, la publicitat, debats, taules rodones…


7

Aquesta classificació de Werlich, una de les més homogènies, ha estat una de les més utilitzades en

l’ensenyament de la llengua. Els termes amb què designa els tipus de text coincideixen amb la idea

intuïtiva que el parlant té d’aquests tipus de text. Com a problema, podem esmentar la dificultat de

delimitar alguns dels tipus, com ara l’expositiu i l’argumentatiu, que es donen en molts textos de forma

indestriable. A més, s’hi aprecia una visió massa estreta de les instruccions que limita l’aparició d’un

verb en imperatiu.

3.2. TIPOLOGIA SEQÜENCIAL: J. M. ADAM (1985, 1987, 1991)

Una de les tipologies que ha tingut major repercussió al nostre àmbit ha estat la proposada pel

professor J. M. Adam, que es va difondre a través de l’article “Quels types de textes”, publicat l’any

1985 a la revista Le français dans le monde. Adam reformula i amplia la tipologia de Werlich amb nous

tipus. Tot i mantenir pràcticament els mateixos noms per a cada tipus, la base o criteri de classificació ja

no és el focus contextual sinó la funció comunicativa global del text i el nombre de tipus de texts

augmenta fins a vuit amb l’addició del conversacional, el predictiu i el retòric.

La tipologia d’Adam presenta, malgrat la seua utilitat, alguns problemes importants. A diferència de la

de Werlich, no permet una classificació unitària i monotípica de tots els textos. En aquest sentit, Adam

subratlla també el fet que els textos són rarament monoseqüencials i que sovint són estructurats,

completament o parcialment, en diverses seqüències, idèntiques o diferents i que l’heterogeneïtat pot

adoptar la forma d’una successió o d’una jerarquia.

En segon lloc, com indica J. M. Castellà, els tipus de text afegits a la tipologia de Werlich “fan perdre

homogeneïtat al conjunt” (Castellà, 1994:116).

El mateix Adam, en treballs posteriors (1987 i 1992), evoluciona cap a una tipologia seqüencial que

pren com a base o criteri essencial l’estructura seqüencial dels textos. Les seqüències textuals són

formes prototípiques que es combinen dins d'un mateix text per organitzar-ne la planificació global (la

superestructura) o per cohesionar un seguit limitat d’unitats lingüístiques, un pla textual. D’acord amb

aquest plantejament, Adam (1992) afirma que la major part dels textos es presenten com a

combinacions de seqüències diverses, que els textos heterogenis (compostos de diverses seqüències)

són molt més freqüents que els homogenis i que sovint un text heterogeni pot ésser classificat en funció

del tipus de seqüència que conté, o que domina sobre les altres. Adam (1992) proposa i estudia cinc

tipus de seqüències prototípiques o seqüències elementals: narració, descripció, argumentació,

explicació i diàleg, i justifica la desaparició d’aquesta proposta dels tipus predictiu, retòric i directiu, que

considera que havien estat només hipòtesis de treball.

A continuació presentem un quadre general que compara la tipologia de Werlich amb les tres versions

de la tipologia d’Adam:


8

Werlich

(1975)

Adam (1985) Adam (1987) Adam (1992)

Base

Focus contextual

Funció global del text

Estructura seqüencial

Tipus

Descriptiu

Narratiu

Expositiu

Argumentatiu

Instructiu

Informar sobre estats

Informar sobre accions i fets

Informar per fer entendre

Exposar opinions, persuadir

Dirigir, ordenar o aconsellar

Qüestionar, prometre,...

Informar sobre fets futurs

Jugar amb el llenguatge

Descriptiu

Narratiu

Explicatiu

Argumentatiu

Directiu

Conversacional

Predictiu

Retòric

Descriptiu Narratiu Explicatiu Argumentatiu Directiu

Conversacional

Retòric

Descripció

Narració

Explicació

Argumentació

Diàleg

La proposta de M. Josep Cuenca recupera la darrera formulada per Adam i incorpora el tipus retòric.

3.3. LA TIPOLOGIA CONTEXTUAL: J.P. BRONCKART - CASTELLÀ

En la tipologia contextual es defineixen uns tipus de text basats en característiques del context. Un

exemple d’aquesta mena de tipologia és la que han utilitzat J. P. Bronckart, en l’estudi publicat el

1985 i especialment Josep M. Castellà (vegeu bibliografia).

Però abans de tractar el model oferit per Castellà, revisem alguns conceptes:

Els àmbits d’ús són els diferents espais de comunicació que podem trobar en la nostra activitat social:

àmbit acadèmic, periodístic, publicitari, literari, politicoadminitratiu, jurídic… En cadascun l’activitat

humana ha definit uns gèneres textuals determinats, definits com a formes discursives estereotipades,

caracteritzades principalment pel caràcter convencional (distribució de la informació, fórmules, etc.).

Els gèneres són recipients socioculturals o formats convencionals en què poden aparéixer els diferents

tipus de text. Són reconeguts pels parlants segons el seu format extern i segons els paràmetres

situacionals en què se solen produir. Així, qualsevol parlant de la nostra cultura reconeix una

conferència, un telegrama, una notícia o un article de diccionari. Constitueixen una llista oberta, es

poden classificar, com hem assenyalat, per àmbits d'ús i admeten subclassificacions (subgèneres).

Veiem uns exemples: una sentència o un requeriment judicial (àmbit jurídic); notícia, article d’opinió,

reportatge (àmbit periodístic); examen, esquema, conferència (àmbit acadèmic)…

A un altre nivell identifiquem els tipus de text, formes discursives estereotipades definides per

característiques internes de caràcter lingüístic i informacional. Constitueixen una llista tancada i tenen

un caràcter més abstracte que els gèneres. Exemples de tipus de text: la narració, la descripció,

l'explicació, l'argumentació, la instrucció, etc.


9

El registre lingüístic es manifesta en el conjunt de característiques lingüístiques que apareixen com a

manifestació de la relació dels textos amb la situació comunicativa. Els trets lingüístics dels registres

pertanyen al nivell fonològic, al morfològic, al sintàctic i, sobretot, al lèxic. De vegades pot ser pràctic

utilitzar denominacions com registre col·loquial, administratiu, científic, etc., però sovint la col·locació

d'aquestes etiquetes és una simplificació excessiva de les característiques del text en qüestió.

Principalment, els registres els podem ordenar a partir de quatre característiques:

a) la temàtica és la que determina unes formes lingüístiques especials de cadascun dels registres.

Podem distingir els temes generals i els especialitzats. Les diferències de temàtica entre els registres

solen caracteritzar-se pel vocabulari. Els registres especialitzats tenen un vocabulari propi en el qual

solen abundar els cultismes i també secundàriament altres formes expressives, locucions pròpies d’una

especialització determinada.

b) el nivell de formalitat, determina l’ús d’un registre en el moment adequat. Un dels elements que

caracteritzen d’una manera molt evident aquesta diferència de formalitat és la forma de tractament:

“tu” / “vosté”.

c) el canal de comunicació, la diferència fonamental que es pot fer és entre els canals de comunicació

orals i els escrits.

d) el propòsit o la intencionalitat, hi ha registres que tenen una voluntat objectiva i que es refereixen a

la realitat externament, i en canvi hi ha unes intencionalitats, uns propòsits que són subjectius, amb els

quals es vol expressar la identitat i la manera de sentir pròpies. Aquests registres objectius o subjectius

també tenen les seues pròpies característiques lingüístiques, la més evident, és l’ús de les persones

gramaticals.

La tipologia contextual presentada per Castellà és de tipus obert i consta de dues parts: en primer

lloc, una classificació dels textos en àmbits d’aparició i, en segon lloc, una llista de trets que permet

caracteritzar-los. La primera part d’aquesta tipologia seria, doncs, una llista per àmbits:

a. Quotidià: notes, cartes informals, postals, invitació, instruccions, converses, etc.

b. Mitjans de comunicació: ràdio, TV (noticiari, entrevista, concurs, etc..), premsa (notícia, crònica,

reportatge, columna, etc.).

c. Acadèmic i científic: llibre de text, examen, apunts, treball, resum, fitxa bibliogràfica, recensió,

article, tesi, comunicació, ponència, etc.

d. Turisme: guia de viatge, itinerari, instruccions, revista d’ofertes, anunci, etc.

e. Oci: cinema (llargmetratge, curtmetratge, sinopsi, fitxa tècnica, crítica cinematogràfica, etc.), teatre

(llibret, crítica, etc.) , prosa (novel·la, assaig, conte, biografia, memòries, etc.), poesia, cançó, òpera

(llibret, resum de l’argument, crítica, etc.).

f. Cultural-associatiu: intervencions a assemblees, escrits a butlletins, actes de reunions…

g. Polític: míting electoral, programa de partit, etc.

h. Religiós: missa, homilia, gèneres de la Bíblia, etc.

i. Jurídic: llei, decret, ordre, sentència, resolució, etc.


10

j. Administratiu: instància, formulari, carta formal, ofici, expedient, currículum, informe, nota interior,

acta de reunió, etc.

k. Comercial: carta, comanda, albarà, rebut, llibre de comptabilitat, informe, circular, nota interior,

acta de reunió, etc.

Pel que fa als trets tipològics contextuals:

a) Relatius al tema o contingut referencial

1. General / específic – llenguatge simbòlic, científic, tècnic, professional o corrent.

2. Temporal / lògic – segons l’ordenació basada en el temps o en la lògica dels referents.

b) Relatius al mode o canal

1. Oral / escrit – amb possibilitats diverses: escrit per ser dit, lectura en veu alta, oral amb

guió, etc.

2. Espontani / preparat – amb diversos graus d’espontaneïtat.

c) Relatius a la relació entre els interlocutors

1. Informal / formal – solemne, formal, familiar i vulgar.

2. Monologal / dialogat – amb una gradació complexa, segons la llibertat de successió

dels torns de parla.

d) Relatius al propòsit o intenció

1. Descriptiu - informa sobre estats

2. Narratiu - informa sobre fets i accions

3. Expositiu - informa sobre conceptes

4. Argumentatiu - expressa opinions, vol convéncer, etc.

5. Directiu – indica com s’ha de fer una cosa, ordena, aconsella

6. Retòric – juga amb el llenguatge per crear bellesa, provocar humor, etc

Una tipologia d’aquesta mena no obliga a classificar els textos davall una única etiqueta, i permet

d’analitzar-los en totes les seues característiques. La tipologia contextual necessita un treball extens

d’anàlisi per a determinar, a partir d’un nombre suficient de textos reals, quines agrupacions de trets

es produeixen per a cada gènere. D’altra banda, la seua utilització en didàctica afavoreix una reflexió

sobre les característiques constitutives dels textos, per davant del mer esforç classificatori.

3.4. TIPOTEXT

Tipotext, tipologia proposada a partir d’un projecte de la D. G. de Política Lingüística de la Generalitat

de Catalunya sobre un important corpus de textos de no-ficció, descriu el comportament lingüístic i

comunicatiu dels parlants i sistematitza els usos dels elements lingüístics en relació amb el contextos.

Es presenta com un instrument d’ajuda per a l’ensenyament de la llengua amb enfocament

comunicatiu, per a la preparació de classes i la planificació docent, per a la descripció lingüística o

com a corpus de models en l’àmbit institucional.

Confirma la hipòtesi de partida, això és, que els elements més significatius de cara a establir


11

diferenciacions tipològiques entre els textos són, des del punt de vista lingüístic, els procediments de

modalització i, des del punt de vista psicolingüístic i sociolingüístic, els intercanvis comunicatius.

S’arriba a aquesta tria després de fer una doble comprovació:

a) els elements que millor poden diferenciar els textos són les marques que hi deixa l’emissor,

és a dir, els aspectes intencionals i actitudinals que es vehiculen amb el llenguatge.

b) el factor del context que condiciona més la presència d’aquestes marques és la mena

d’interacció comunicativa que es manté.

Tipotext estableix una base de tipologització complexa per definir uns tipus textuals prototípics a

partir de mostres que responen a un mateix feix de característiques entre les que destaquen les

següents:

- de les extratextuals, l’intercanvi comunicatiu.

- de les textuals, les funcions comunicatives de la llengua i els patrons discursius.

- de les lingüístiques, els elements de la llengua que denoten el posicionament

discursiu del parlant i la tria o priorització d’elements significatius.

A partir de propostes anteriors i del treball sobre el corpus, Tipotext presenta en un quadre resum

una nova Tipologia de textos de no-ficció.

TIPOLOGIA DE TEXTOS DE NO-FICCIÓ

Caràcter

Els tres tipus textuals són entitats teòriques que es distingeixen per una combinació de trets

prototípica. Representen idealment el continu real dels usos lingüístics.

Cada tipus textual es presenta, principalment, per un conjunt de textos prototípics que responen a

un feix determinat de característiques extratextuals, textuals i lingüístiques. D’aquest feix, les més

importants són l’intercanvi comunicatiu, les funcions comunicatives de la llengua, els patrons

discursius i els procediments de modalització.

Base de

diferenciació

dels tipus

Intercanvi comunicatiu

Funcions comunicatives de la llengua

Patró discursiu

Procediments de modalització: Posicionament i Tria/Priorització

Principis generals

Constants en textos de

no-ficció

Homogeneïtat= predomini de la funció referencial i conativa de la llengua

Diversitat= activació de les funcions de la llegua més marcades des del punt de vista de l’emissor:

psíquica i interlocutiva

Regularitat= tendència a una determinada combinació de les variables


12

Tipus textuals

Textos prototípics

Tipus I

Modalització intuïtiva

Són d’intercanvi individual. A més, es diferencien dels textos prototípics del tipus II i del III per la preponderància de les funcions psíquica i interlocutiva i pel fet que aquestes funcions es manifesten, sobretot, amb el patró expressiu, tant en el mode directe com en el diferit. Són textos que tenen un Posicionament discursiu i una Tria/Priorització intuïtius, amb una presència de l’emissor i del receptor patent.

Es tracta de textos molt

personalitzats des del punt de

vista de l’emissor i envers el

destinatari i tendeixen a satisfer

necessitats vitals i afectives.

Tipus II

Modalització eclèctica

Són d’intercanvi social. A més, es diferencien dels textos prototípics del tipus I i del III pel fet que les funcions psíquica i interlocutiva solen manifestar-se amb el patró argumentatiu. Són textos que mostren un Posicionament discursiu i una Tria/Priorització eclèctics, amb una presència de l’emissor i del receptor difuminada. Es tracta de textos dirigits a la consecució de finalitats específiques del món laboral, associatiu, empresarial, cultural, etc. i que, per part de l’emissor, requereixen una forta adaptació a la situació comunicativa.

Tipus III

Modalització obligada

Són d’intercanvi institucionalitzat. A més, es diferencien dels textos prototípics del tipus I i del II perquè l’absència de funcions i patrons marcats posa al descobert el predomini de la funció referencial i/o conativa, i per la presència de la funció factiva. També per la relació exclusiva d’aquestes funcions amb els patrons descriptiu, narratiu i directiu. Són textos que mostren un Posicionament discursiu i una Tria/Priorització obligats, resultat d’una fixació de normes i valors que no deixen lloc a la personalització. La presència de l’emissor i el receptor és latent, o patent, sobretot en cas que tinguen funció factiva. Es tracta de textos despersonalitzats on preval el propòsit i la ideologia de la institució i en els quals els qui els han produït tenen un paper anònim.

Tipus textuals

Textos

no prototípics

Els textos no prototípics que siguen del tipus I o II

i tinguen predomini de funcions no marcades i

aquestes es manifesten amb patrons no marcats

(com els de III) seran els més impersonals del seu

tipus i, per tant, tendiran a la modalització

eclèctica si són del tipus I o a la modalització

obligada si són del II.

Els textos no prototípics que siguen del tipus II

o III i tinguen predomini de funcions marcades

i aquestes es manifesten amb patrons marcats

(com els d’I) seran els més personalitzats del

seu tipus i, per tant, tendiran a la modalització

intuïtiva si són del tipus II o a la modalització

eclèctica si són del III.

Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficció

pàg. 46-47

PATRONS DISCURSIUS I ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

Patrons discursius Elements i recursos lingüístics característics

Descriptiu - modalitat oracional declarativa - verbs copulatius o en funció copulativa - verbs en veu passiva - verbs esdevenimentals - temps present i temps imperfet - adjectius, oracions subordinades adjectives, aposicions, participis - adverbis modals - comparacions - enumeracions (sovint amb absència de verb) - enllaços espacials - adverbis o locucions adverbials que marquen la situació espacial o temporal

de l’objecte


13

Narratiu - modalitat oracional declarativa - verbs d’acció - temps perfet i indefinit per a fets puntuals; pretèrit imperfet per a fets

habituals - adverbis de manera, d’instrument, de companyia... - adverbis o locucions adverbials de temps que marquen l’ancoratge de

l’acció en el temps i en la successió dels fets - adverbis o locucions adverbials de lloc que marquen l’ancoratge de l’acció

en l’espai

Directiu - modalitat oracional imperativa i exhortativa - modalitat oracional declarativa amb operadors modals d’obligació - temps verbals amb valor altre que l’estrictament temporal - enumeracions - lèxic especialitzat

Argumentatiu - modalitats oracionals en tots els seus usos: declarativa, interrogativa, imperativa, exhortativa, desiderativa...

- oracions subordinades causals, concessives, adversatives, consecutives i condicionals, amb les conjuncions que els són pròpies

- oracions de relatiu amb valor explicatiu - frases introductòries que indiquen responsabilització o desvinculació - gran varietat de modes i temps verbals - operadors lògics que afecten les pretensions de veritat o el grau de

probabilitat dels enunciats - estratègies orientades a persuasió: citacions, definicions, enumeracions,

contrastos - signes de puntuació, tant els que indiquen pauses com els dos punts, els

parèntesis, etc. amb valors especials que vénen donats pels context o el cotext

Expressiu - modalitats oracionals exclamativa, desiderativa i interrogativa - el·lipsis - pauses llargues, anacoluts - repeticions emfàtiques - formes de presència de l’emissor i del receptor - expressivitat de l’emissor: lèxic apreciatiu (noms, adjectius, adverbis,

verbs), invocacions, renecs, interjeccions

Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficció

pàg. 77-78


14

4. APLICACIÓ DIDÀCTICA DE LES TIPOLOGIES TEXTUALS

4.1. ALGUNES CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE EL TRACTAMENT DELS TEXTOS A L’ AULA

a) La selecció de textos ha de tenir en compte els aspectes següents:

- textos apropiats per als aprenent: que, responguen a les necessitats comunicatives i als interessos

dels alumnes. És a dir, cal buscar temes que els motiven, que formen part de la seua vida o de les

seues preocupacions.

- textos variats: tota mena de textos, de qualsevol àmbit, autor, tema i característiques

lingüístiques (dialecte, registre, dificultat, etc.) és molt més enriquidor i suggerent .

- reàlies o textos autèntics/preparats/versemblants: en principi, en un enfocament comunicatiu cal

prioritzar els textos autèntics, però no per això cal bandejar absolutament els simulats. Una bona

selecció de textos pot combinar mostres autèntiques amb d’altres de preparades.

- textos complets: és important que els alumnes treballen amb unitats completes i no amb

fragments.

b) Exercicis sobre textos

b1 Habilitats receptives/productives i text: una seqüència didàctica lògica per treballar els

textos, ha de respectar els següents tres passos bàsics:

1.- Comprensió del text. Activitats de comprensió oral i lectora.

2.- Interpretació del text. Activitats d’anàlisi lingüística.

Reflexió lingüística.

Comparació entre diversos models.

3.- Producció pautada del text. Activitats de producció oral o escrita

No es pot esperar cap bona producció lingüística si abans no hi ha hagut un input comprensiu molt

ric i intens. Per tot això, cal donar molta importància al pas núm. 1 de la seqüència, presentant

moltes mostres de textos als alumnes i preparant diversos exercicis per facilitar-ne la interpretació.

Pel que fa les activitats del pas núm. 3, convé graduar-les en dificultat, de manera que l’alumne

progressivament s’enfronte a exercicis més difícils, oberts i que requereixen més autonomia

personal. si entre l’anàlisi i la producció final s’hi intercalen exercicis diversos, menys globals, més

simples, breus i amb pautes (omplir buits, completar un exemple, calcar un text, etc.),

probablement el camí cap a la producció oberta final serà més planer.

b2) Text i altres nivells d’estudi: el text no és l’única unitat d’anàlisi lingüística. És obvi que el

domini de la comprensió i producció de textos implica el domini dels nivells lingüístics inferiors. Per

tot això, a la classe de Llengua cal treballar amb tots els elements i convé integrar-los d’una forma


15

equilibrada per facilitar el desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’alumne. La situació

de cadascun dels nivells d’anàlisi en el conjunt de la llengua és la següent:

lletres ----------- paraula ----------- frase ----------- paràgraf -----------TEXT

sons seqüència

Es parteix del text com a unitat de comunicació i s’hi retorna després d’un procés d’anàlisi dels

components.

4.2. PROPOSTA I ELABORACIÓ D’ACTIVITATS

Descripció de l’ activitat:

Objectius:

a) De caràcter conceptual:

Reconéixer els diferents tipus de text o seqüències, l'organització global o superestructura,

sobretot dels textos narratius, expositius, instructius i argumentatius i la classe o gènere de

text.

Identificar el context de producció dels textos: la intenció comunicativa o finalitat i la relació

entre els interlocutors.

Reconéixer les marques lingüístiques pròpies de cada tipus de text.

Apropiar-se d'un metallenguatge adequat per designar els textos i els seus trets de

funcionament i aplicar els coneixements adquirits a partir de l'observació i l'anàlisi de textos

model a la comprensió i producció de textos.

b) De caràcter procedimental:

Desenvolupar les capacitats de reflexió, d’observació, d’anàlisi, de formulació d'hipòtesis i de

conceptualització.

Observar i comparar els textos, establir semblances i diferències.

Reflexionar, anotar les raons, justificar una elecció, explicar als altres l'elecció que s'ha fet

per establir criteris de classificació dels textos, argumentar.

Millorar el procés de comprensió i producció dels textos

És a dir, capacitats metodològiques transversals, activitats metacognitives que passen a formar part

del saber fer dels alumnes i que reutilitzaran en el seu aprenentatge (i no sols en el de les llengües).


16

c) De caràcter actitudinal:

Desenvolupar una actitud crítica davant la informació i davant els mitjans de comunicació en

tant que transmissors d'ideologia.

Donar un reconeixement social a textos fins ara considerats com a marginals i que en algun

cas formen part de les pràctiques culturals dels alumnes.

Exemples d’activitats:

Activitat 1

corpus: notícia, anunci, article d’opinió, llibre de text, fitxa bibliogràfica, article de divulgació,

resum, eslògan polític, llei, columna, editorial, novel·la, reportatge, instància, currículum, esquema,

requeriment judicial, decret, poema, conferència, míting, exposició oral, assaig, acta de reunió,

sentència judicial, formulari, imprés, eslògan, diàleg teatral, publicitat visual, revista d’ofertes.

consigna: “classifica els textos segons l’àmbit d’ús a què pertanyen”.

objectiu d’aprenentatge : reconéixer l’àmbit d’ús d’un determinat text.

tipologies de referència : J. M. Castellà.

Àmbit acadèmic

Àmbit Periodístic

Àmbit Publicitari

Àmbit Literari

Àmbit Politicoadministratiu

Àmbit Jurídic

Activitat 2

corpus: huit textos (annex).

consigna: “classifica els textos segons la funció comunicativa dominant i tracta de deduir quines són

característiques predominats de cada tipus de text”

tipologies de referència: Adam, Werlich.

Núm

Tipus de text Funció comunicativa Característiques


17

Activitat 3

Vocabulari elemental D DADES.- Allò que falta per a opinar. DISSORTADAMENT.- Adverbi que encapçala la major part de les reflexions dels valencians sobre ells mateixos. Per exemple: dissortadament no hem desenrotllat una indústria o dissortadament no hem tingut aquell tipus de patricis... DAMA D’ELX.- “Esposa de un conocido industrial ilicitano”. H HORTA DE VALÈNCIA.- Àrea metropolitana, com el seu nom no indica. La simpàtica pervivència entre els edificis d’algunes parcel·les ubèrrimes dóna nota de tipisme i evita a les autoritats la molesta tasca de disposar zones verdes. HORTOGRAFIA.- Gènere literari dedicat a la glossa de l’horta, d’àmplia difusió. HUMORÍSTIC.- Antic caràcter de les Falles. L L’ALBUFERA.- Toll repugnant antigament ple d’anguiles, ànecs, llisses, tenques, gambeta i altres porqueries de les quals ha estat feliçment sanejat. Actualment es prepara per a un d’aquests sublims destins: llac privat turístic o abocador industrial. LLAURADORA.- Antigament, dona del llaurador. Actualment, filla de petit burgès o burgès rendint culte a les tradicions. Cantada per Teodor Llorente com a “llauradora amb aspecte de regina” ha estat desatesa per la literatura monàrquica actual (p.e. Hola), que prefereix, al contrari, assenyalar que una regina té l’aspecte senzill d’una llauradora. LL.- Dues tallades de pa de motlle amb les quals es fa l’entrepà de l’escut de la ciutat de València. Les quatre barres queden així protegides, fins i tot contra elles mateixes. R REGNE DE VALÈNCIA.- Nom que, com el seu nom indica, expressa no sols la diferenciació sinó la superioritat respecte a Catalunya, que no és més que Principat, com Andorra. R.I.P.- Paraula necrològica anterior a la vinguda dels catalans que constitueix una clara mostra del caràcter autòcton de la llengua valenciana. Fou pronunciada per Alorco en terminar la seua al·locució als saguntins. V VALENCIANISTA.- Oficialment, seguidor del València C.F.

Josep Vicent MARQUÉS (1974, 1a), País Perplex, Edicions 3i4, València

a) Comenteu els recursos per jerarquitzar, seleccionar i facilitar la comprensió del text. b) Busqueu els elements modalitzadors que apareixen al text. A més dels elements lèxics

valoratius, fixa’t en:

- l’ús de la cursiva

- figures retòriques

- paraules en altres llengües

- ironia

c) L’autor fa servir diversos recursos retòrics que provocar un efecte còmic, tot imitant el to

sarcàstic de J.V. Marqués defineix les paraules o sintagmes següents: globalització, efecte

hivernacle, comptabilitat creativa, declaració d’hisenda, tutoria, tercer d’ESO.


18

Activitat 4

Vet aquí que un magnífic poeta va decidir deixar de fumar. Li ho deien cada dia: "T'hi jugues la vida: deixa-ho,

home!". El poeta trobava serioses dificultats quan viatjava, quan es reunia en algun local públic o en qualsevol

recital, nostrat o aliè, i a sobre el metge, la família i els amics li deien que s'estava matant. El poeta era home

tenaç -els poetes, homes i dones, són més tenaços que la resta dels mortals; com, si no, serien poetes?-, i va

abandonar la nicotina; el darrer adéu a la cigarreta -negra, aromàtica, densa, consistent- va ser un gelat,

terroritzat gest amb la mà, com quan l'aixequem per acomiadar el viatger que ja no ens veu, del tren estant.

Estava content d'ell mateix, però la seva atribolada vida literària va sofrir un sotrac. Ho contava, desolat, en un

sopar col·lectiu: "Ja no em concentro. Només tinc idees esborradisses, volàtils, inaferrables. Les imatges, quan

estan a punt de formar-se, es desdibuixen com fa la pluja quan cau sobre un dibuix fet amb el dit en el baf d'una

finestra". A la taula, escoltant-lo amb respecte, un lector d'excepció: un bioquímic. "Les cèl·lules nervioses, les

neurones, tenen en la seva superfície receptors d'acetilcolina -li va dir amb suavitat, sense jactància-; quan

l'acetilcolina es fixa sobre aquests receptors s'obre un canal iònic i s'hi produeix un corrent elèctric; tanmateix, la

nicotina també activa aquests receptors...".

-Què vol dir tot plegat?

-Que no t'amoïnis. Les teves neurones aprendran a prescindir de la nicotina.

-És doncs un desgavell temporal i prou?

-Sí: només temporal.

A la taula, però, hi havia una altra persona molt interessada en la conversa, que va romandre expectant. I muda.

Era un poeta també. La diferència amb el primer poeta era que els seus poemes no tenien vida, ni hi vibrava l'alè

del misteri en les seves paraules. Cendra freda: això eren els seus versos. Aquest segon poeta, que mai no havia

fumat, va començar a fumar l'endemà mateix. Cada nit, envoltat de fum, provava de fer versos. La nicotina,

però, ni tan sols de manera temporal, no va il·luminar ni un sol dels seus versos gèlids, desmanyotats: peixos

morts arrenglerats a redós d'una mètrica exactíssima.

Isabel-Clara SIMÓ, Nicotina, article al diari AVUI

a) Quines seqüències textuals integren el text? Quina és la dominant?

b) L’article conté diferents veus en estil directe. Quines són? A partir d’elles converteix-lo en un text

conversacional.

c) Com ja sabeu el text retòric, tipus textual propi de la literatura, no sol presentar-se aïllat sinó

que s’encarna en altres. Trobeu al text elements que en són propis? Quins?

d) Què sabeu de la trajectòria professional de l'autora del text? Creieu que es nota al seus articles

que prové del camp de la literatura ?

Activitat 5

Era un Congrés anual sobre educadors a Cardiff. La ministra d'Educació del govern de Tony Blair, Estelle Morris,

va ser contundent: els progenitors no poden eludir la responsabilitat respecte als seus fills. No poden deixar

d'educar-los amb autoritat i disciplina. Els seus comentaris no van ser gratuïts. No sorgien de la casualitat ni els

impulsava l'ocasió, sinó que eren fruit d'una realitat dura. Cada cop més, augmenten la indisciplina entre els

alumnes i les agressions contra els mestres. El govern britànic ha decidit responsabilitzar els pares de l'actitud

dels seus fills a les aules. Si els fills demostren una manca de civisme, els pares hauran de pagar elevades multes

i hauran d'anar a classes d'educació. En aquestes classes, els tutors i els psicòlegs els explicaran com poden

mantenir la seva autoritat. Consideren que els pares manifesten poc interès davant les conductes dels seus fills i

pretenen trobar-hi remei.


19

És cert que cada vegada hi ha menys disciplina a les escoles. Aquesta paraula, que per a molts té connotacions

negatives, només vol dir un seguit de coses que hauríem de saber potenciar. Significa ordre, voluntat, bones

formes, gust pel treball, capacitat de conviure amb els altres. Els mestres, autèntiques víctimes de la mala

educació dels alumnes, es converteixen sovint en titelles desprotegits, a qui ningú no fa gaire cas, mentre

realitzen la feina cada vegada amb menys entusiasme. Si no tenim estímuls a l'hora de realitzar qualsevol

activitat, és lògic que anem perdent l'entusiasme. Per contra, els pares no tenen gaire temps per als fills. Senten

com els adolescents se'ls escapen d'entre les mans, mentre ignoren quines mesures han de prendre.

Els britànics són contundents. Tal vegada hauríem de prendre exemple d'aquesta contundència. No hi ha pitjor

camí que l'absència de camí.

Maria de la Pau JANER, Disciplina a les escoles, article al diari AVUI

a) Determineu el tipus del text i conveniu en una estructura.

b) Expliqueu l’argumentació que fa M. de la Pau Janer (Tipus d’argument).

c) Indiqueu els elements díctics i els modalitzadors del text.

d) Busqueu exemples d’estil directe i d’indirecte en text. Quina finalitat té la introducció de la veu

d’altres enunciadors?

e) Plantegeu a l’aula el tema de la conveniència o no de prendre mesures semblants al nostre país.

f) Agafeu un tema polèmic d’actualitat (la intervenció armada a Irak, la llei de qualitat, l’adopció de

nens per part dels gay) i redacteu un text a favor o en contra, tot emprant arguments

d’autoritat, l’exemplificació, quantitatius i la comparació.

Activitat 6

INTRODUIXCA LA TARGETA EN L’ILUSTRACIO INTRODUZCA LA TARGETA CON LA ILUSTRACION

CARA AMUNT I EN SENTIT DE LA FLETXA. HACIA ARRIBA Y EN EL SENTIDO DE LA FLECHA.

_______________________________________ ________________________________________

NO VALIDA PER A SERVICIS I LLINIES NO VALIDA PARA SERVICIOS Y LINEAS

ESPECIALS. ESPECIALES.

_______________________________________ ________________________________________

IVA. 7% INCLOS PREU SEGONS TARIFES IVA. 7% INCLUIDO PRECIO SEGUN TARIFAS

VIGENTS. VIGENTES.

_______________________________________ ________________________________________

PRESENTAR A PETICIÓ DELS NOSTRES PRESENTAR A PETICION DE NUESTROS

EMPLEATS. EMPLEADOS.

_______________________________________ ________________________________________

VALIDA FINS AL CANVI DE TARIFA, CANVIABLE VALIDA HASTA CAMBIO DE TARIFA, CANJEABLE EN EIXE CAS EN EL TERME DE 30 DIES, PREVI EL ENTONCES Y EN EL PLAZO DE 30 DIAS, PREVIO PAGAMENT DE LA DIFERENCIA. PAGO DE LA DIFERENCIA.

___________________________________ ____________________________________

(Reproducció del bono bus urbà de la ciutat de València de 1997)

a) Determineu el tipus del text.

b) Esmeneu les errades que hi trobeu tot classificant-les segons siguen: lèxiques, morfològiques o

sintàctiques.

- Fixa’t en la utilització de l’infinitiu amb valor imperatiu que se’n fa en les dues llengües.

- Quins altres calcs hi trobes?


20

Activitat 7

PARAULES ENCADENADES

(El PSICÒPATA tanca el llibre. La mira.)

PSICÒPATA: Et molesta la mordassa?

(LA INFERMERA fa que sí. EL PSICÒPATA deixa el llibre i l’hi treu amb molt de compte.) Millor?

(Ella assent.) Tu seràs la primera professional que podrà estudiar el meu cas. Ets afortunada. En pot sortir un apassionant

estudi sobre la psicopatia. Poques vegades es té l’oportunitat d’analitzar un fenomen en el mateix moment en

què s’està produint.

LA INFERMERA (suplica): Faré el que vulguis però no em facis mal.

EL PSICÒPATA: Saps jugar a encadenar paraules?

LA INFERMERA (suplica): Sisplau.

EL PSICÒPATA: És molt fàcil. Jo dic una paraula i tu n’has de dir una altra que comenci per l’última síl·laba de

la meva. I així, tota l’estona fins que algú falli. No s’hi val repetir.

LA INFERMERA: Escolta...

EL PSICÒPATA: Va. És un exercici molt bo, perquè a més de demostrar la competència lingüística fa que

apareguin relacions subconscients de paraules molt reveladores. T’ho demanaré ben demanat. (Com si fos un nen petit) Qui vol jugar amb mi a les paraules encadenades?

(LA INFERMERA, que no sap què fer ni què dir, se’l mira.) Una altra vegada. Qui vol jugar amb mi a les paraules encadenades?...Ningú No hi ha ningú que vulgui jugar amb

mi a les paraules encadenades?

LA INFERMERA (amb un fil de veu): No puc...

EL PSICÒPATA: Què vol dir que no pots. Jo crec que sí. N’estic convençut que sí. (L’agafa pels cabells.) Qui

vol jugar amb mi a les paraules encadenades?

LA INFERMERA(a qui fa mal, accepta): Jo.

EL PSICÒPATA: Quin poc entusiasme.

(EL PSICÒPATA la deixa anar, agafa una cadira i seu davant per davant de LA INFERMERA).

EL PSICÒPATA (amb solemnitat): Començo.

(EL PSICÒPATA la mira en silenci. Se li escapa el riure.) EL PSICÒPATA: Temps! (Rient.) La primera paraula era “començo”, burra.

(EL PSICÒPATA li pega un calbot. És un cop fort.) LA INFERMERA(amb ulls i veu de pànic, mig plorant, crida a mitja veu): Socors! Socors!

(EL PSICÒPATA se la mira impassible. Somriu.) EL PSICÒPATA: “Començo” va amb ce trencada. Si jo dic “començo” tu no pots dir “socors”, perquè comença

per essa. Concentra’t. Tornem-ho a provar...Un moment. Ens hi jugarem alguna cosa per fer-ho més

emocionant. Què t’hi vols jugar? Ja ho tinc: si em guanyes podràs marxar. Anar-te’n. Què et sembla? Bé, no?

Si perds et buidaré un ull... És molt fàcil, fiques una cullereta pel costat, pitges endins i fas palanca. (Fent el gest.) Flop! No pateixis, no et moriràs per això. T’aturaré l’hemorràgia. A dins tinc una farmaciola molt

completa. Va. A partir d’ara ja val. (EL PSICÒPATA es posa darrere d’ella.) Guerra.

LA INFERMERA (acollonida): Ramon.

EL PSICÒPATA: Moneda.

LA INFERMERA(suplicant): Sisplau...

EL PSICÒPATA (li posa el dit a l’ull, amenaçadorament): Flop! Flop! Flop!

LA INFERMERA: D’acord. D’acord. Jugaré. Què has dit?

EL PSICÒPATA: Moneda.

LA INFERMERA: Moneda...Doncs, da...rrera.

EL PSICÒPATA: Ràpid.

LA INFERMERA: Pi...dolaire.

EL PSICÒPATA: Si, senyor. Aquesta era molt difícil. Pidolaire...Retorn.

LA INFERMERA: Tornar.

EL PSICÒPATA: Retorn...tornar. Ho veus? Tot va lligant. Tornar...Narcotràfic.

LA INFERMERA: Ficar.


21

EL PSICÒPATA: Es poden ficar moltes coses. Ficar...carta a la bústia. Carta.

LA INFERMERA: Tarat.

EL PSICÒPATA: Ja comencem amb les paraules gruixudes. Molt bé. Tarat...Rata.

LA INFERMERA: Targeta.

EL PSICÒPATA: Talent.

LA INFERMERA: Lentitud.

EL PSICÒPATA:Ràpidament a lentitud responc amb tudó.

LA INFERMERA: Tudó?

EL PSICÒPATA: És un ocell. Et toca.

LA INFERMERA: Tudó...Dona.

EL PSICÒPATA: Nadal.

LA INFERMERA: Daltonisme.

EL PSICÒPATA: Meta.

LA INFERMERA: Taca.

EL PSICÒPATA: Caire.

LA INFERMERA: Record.

EL PSICÒPATA: Conservo un record....cordial.

LA INFERMERA: Diàlisi.

EL PSICÒPATA(satisfet): Diàlisi. Una paraula d’infermera. Em sap molt de greu comunicar-te que, malgrat ser

una excel·lent jugadora, has errat. Error gramatical. Cor-di-al. Di-al. En català la i i la a no fan diftong. Havies

de començar per “al” i no per “dial”. Però això tu ja ho saps. Què t’ha passat? T’has posat nerviosa? T’havies

de concentrar. Gairebé tothom s’equivoca en aquestes, però tu...Bé. He guanyat. Vaig a buscar la cullereta.

LA INFERMERA: No! Espera.

EL PSICÒPATA: Què.

LA INFERMERA: Tornem a jugar.

EL PSICÒPATA: Has perdut.

LA INFERMERA: La revenja. Dóna’m la revenja.

EL PSICÒPATA: La revenja? No, la revenja és meva.

LA INFERMERA: Ara et guanyaré.

Jordi GALCERAN (1996), Paraules encadenades, Edicions 3i4, València

a) Expliqueu com està estructurada l’escena. Identifica les seqüències textuals que hi apareixen.

b) Indiqueu quins són els trets que caracteritzen el psicòpata. Explica el seu concepte de

competència lingüística.

c) Digueu quins moments del diàleg consideres més violents i agressius. Raona la resposta.

d) Expresseu en un escrit breu (text descriptiu) en primera persona els sentiments i les sensacions

que té la infermera quan perd.

e) Feu per parelles una llista de paraules encadenades.

f) Una característica del text conversacional és la presència d’elements díctics. Quins hi robeu?

g) A quina varietat diatòpica pertany?

h) Per parelles, busqueu un final per a l’escena i representeu-la.

i) Transformeu l’escena dramàtica en un episodi humorístic, utilitzant la mateixa estructura i joc.


22

4.3. AVANTATGES I LIMITACIONS DE L’APLICACIÓ A L’ENSENYAMENT DE LES TIPOLOGIES TEXTUALS

Avantatges

1. La tipologia textual és un eix pràctic al voltant del qual es pot organitzar tota la programació

d’un curs o d’una etapa. (Però no és l’única manera)

2. Amb la tipologia s’assegura que es tracta un ventall més ampli de textos.

3. La tipologia permet de relacionar els continguts textuals i els gramaticals.

4. El coneixement de la tipologia textual dóna a l’alumne una visió diversa, no monolítica de la

llengua.

5. La visió tipològica es pot incorporar amb facilitat a l’anàlisi dels textos que es llegeixen i es

comenten a classe.

6. ?................................................................

Limitacions i perills (derivats d’una incorrecta interpretació i/o aplicació de les tipologies textuals)

1. La tipologia textual no és tota la lingüística del text. Hi ha altres aspectes com l’adequació, la

coherència i la cohesió que permeten abordar l’anàlisi dels textos des d’un punt de vista no tipològic.

A més, hi ha altres disciplines com la pragmàtica, l’anàlisi del discurs, la sociolingüística, etc. que

han fet aportacions molt pràctiques en el camp de la didàctica.

2. Hi ha diverses propostes tipològiques, però és el professor, no l’alumne qui les ha de conéixer. La

millor tipologia o, la millor descripció de la diversitat discursiva serà la que millor s’adapte als

objectius de les activitats que es realitzen.

3. La relació tipus de text-gramàtica no presenta regularitats absolutes. Cal vigilar que la

simplificació no resulte un falsejament de la realitat. La necessitat de presentar quadres, graelles

etc. per facilitar la comprensió, comporta de vegades el perill d’un reduccionisme o simplificació

excessiva en la relació tipus de text-gramàtica. Hi ha unes característiques dominants, però no són

absolutes.

4. L'heterogeneïtat dels textos i dels discursos. Com diu Adam, La reflexió tipològica no té pas per

objectiu de reduir a simple el que és complex. Al contrari, ha d’intentar pensar la complexitat

composicional del discurs. Els textos no són monotípics, sinó que solen estar estructurats per

seqüències diverses. Així mateix poden presentar més d’una funció comunicativa. L’important no és

que els alumnes sàpien classificar els textos en tipus, sinó que dominen les característiques i els

recursos de cada tipus de text per facilitar i millorar les seues produccions orals i escrites.

5. Si la tipologia textual o, en general, la lingüística del text s’ensenyen a les classes d’una manera

teòrica i descontextualitzada, com a únic objectiu de l’aprenentatge, no haurem avançat molt,

simplement haurem canviat una gramàtica per altra. L’autèntic canvi consisteix a basar

l’aprenentatge de la llengua en l’ús lingüístic.

unitat 5 intents de tipificació de l’ús lingüístic · pdf...

Documents