ARQUITECTURA ROMANA

CARACTERÍSTIQUES:- Arquitectura utilitària

- Arquitectura monumental

- Eminentment civil

- Construeix tipologies d’edificis que no tenen

antecedent

-Complexitat dels elements constructius:

utilització de la llinda, arc, volta...

-Arquitectura dinàmica

- Utilització dels eixos de simetria axial i

vertical

- Precedent de l’arquitectura moderna

MATERIALS:

- Pedra:

Volcànica:

-Tufo i Peperino

- Superfícies

rugoses

- Es treballa en

carreus

- Es recobreix

d’estuc

- Col·locada en

tècnica de soga i

través

Travertí:

-Pedra de major

qualitat

- Major vistositat

- No cal recobrir-

la d’estuc

MATERIALS:

-Marbre:- Sols s’utilitza en

casos excepcionals

- Apareix en

arquitectura en el

103 aC

MATERIALS:

Formigó:- Material emprat

per excel·lència

- S’elabora amb ,

sorra, tufo i còdols

- Gran resistència,

durabilitat i

plasticitat

- Es recobreix amb

una capa d’estuc

MATERIALS:

- Rajola:- Cuita i de gran

resistència

- Barat i de llarga

durada

- Es recobreix amb

una capa de pedra o

estuc

TIPUS DE COL·LOCACIÓ DELS

MATERIALS

TIPUS DE COL·LOCACIÓ DELS

MATERIALS

TIPUS DE

COL·LOCACIÓ

DELS

MATERIALS:

ENCOIXINAT

ELS ORDRES CLÀSSICS

- Adopten els ordres grecs

introduint importants novetats

- Aparició de nous ordres

ELS

ORDRES

CLÀSSICS

ELS ORDRES CLÀSSICS

ELS

ORDRES

CLÀSSICS

ORDRE TOSCÀ:

- Substitueix al Dòric

- D’influències

etrusques

- Té basa

- Fust llis, sense collarí

ORDRE JÒNIC:

- Empra el capitell de

cantó

- Major riquesa

decorativa

ORDRE CORINT:

- S’empra com l’ordre

de major riquesa

- Es generalitza l’ús a

l’exterior dels edificis

- És còpia de l’helènic

ORDRE

COMPOST:

- Principal aportació

romana als ordres

clàssics

- Combinació d’elements

del Jònic i del Corint

- S’empra per primera

vegada en l’arc de Titus

(81 aC)

SUPERPOSICIÓ

D’ORDRES

- Sistema constructiu

emprat en grans

monuments

- Toscà, Jònic,

Corint, Compost

ENTABLAMENTS:

- Mètopes decorades amb rosetes, discs,

bucranis...

- Frisos convexos i corbats

-Frontons corbats i partits

Sistemes de

Cubrició: ARC

- Aprés dels etruscos

-Empren el de mig

punt

- Combinen arc i

llinda. Aparició de

carcanyols. Decoració

-Arqueries cegues:

motiu decoratiu

Sistemes de

Cubrició: VOLTA- Presenta gran nombre

de varietats

- Voltes de canó

reforçades amb arcs

faixons

- Voltes semiesfèriques

- Voltes gallonades

-Voltes d’aresta

- Ús de trompes i

petxines

COMBINACIÓ

LLINDA-ARC

Arquitectura Religiosa:

TEMPLES

SANTUARIS

EL TEMPLE:

-Diferent del grec, vinculat a l’etrusc

- Construït sobre un podium

- Sols accés des de la façana principal

- Els més habituals són els pròstils i

pseudodípters

Fortuna Viril. s I aC

Fortuna Viril. s I aC

Mai

son

Car

reé.

s I

aC

Temple de

Vesta. Tívoli.

s I aC

Santuari Fortuna. Praeneste. s I aC

Santuari Fortuna. Praeneste. s I aC

Temple de Vesta. Roma. s I

Ara Pacis. s I

Panteó d’Agripa.

115-127

Panteó d’Agripa. 115-127

Panteó

d’Agripa.

115-127

Panteó d’Agripa. 115-127

Panteó d’Agripa. 115-127

Panteó

d’Agripa.

115-127

ARQUITECTURA CIVIL

BASÍLIQUES:

- Gran transcendència per al món cristià

- Dedicat a les transaccions comercials i a la

justícia

- Planta rectangular

- Tres naus, la central més elevada

- Al desnivell s’obrin finestrals

Plantes de Basíliques

Basílica

de

Magenci.

312

Basílica de Magenci. 312

Basílica de Magenci. 312

Basílica de

Magenci.

312

TERMES:- Arquitectura d’esplai

- Banys públics amb sales de reunió, biblioteca,

palestra...

- Fundacions particulars i d’us públic i gratuït

- Consten de: -Apoditerium

-Frigidarium

-Tepidarium

-Caldarium

-Precedent dels bany àrabs

Ter

mes

de

Tra

ià.

98

-11

7

Termes

de

Caracalla.

216

Termes de Caracalla. 216

Ter

mes

de

Car

acal

la.

21

6

Termes de Caracalla. 216

Termes de Dioclecià. 305-306

Termes de Dioclecià. 305-306

TEATRES:

- Distints dels grecs

- Construcció exempta de forma semicircular

- El cor perd importància

-Guanya importància l’escena

- Grades semicirculars denominades cavea

-Portes d’accés (vomitoris)

Teatre Marcel. 11 aC

Teatre d’Orange. 12

Tatre de

Mèrida.

13

Teatre

de

Sagunt.

14

Teatre d’Aspendus. 160

Teatre d’Aspendus. 160

AMFITEATRES:

- Planta el·líptica

- És un doble teatre

- Destinat a espectacles públics

-A sota de l’arena corredors i galeries per

l’escenografia

Amfiteatre de Pompèia. 70 aC

Amfiteatre de Nimes. 31 aC-14

Amfiteatre de Verona. 68-98

Amfiteatre

Flavi. 80

Amfiteatre Flavi. 80

Amfiteatre

Flavi. 80

Amfiteatre

Flavi. 80

Amfiteatre Flavi. 80

Amfiteatre

Flavi. 80

Amfiteatre

d’Itàlica.

192-235

CIRCS:

- Dedicats a les carreres de quàdrigues

- Planta estreta i allargassada

- Els costats menors són un recte i l’altre corbat

- Envoltat de graderies

- Spina: mur central decorat que servia d’eix

Circ Màxim. s II aC

Circ Màxim. s II aC

MONUMENTS COMMEMORATIUS

ARCS DE TRIOMF:

- Representa la porta d’una ciutat

- Edifici exempt

- Col·locat als fors, vies i ponts

- Nombre de buits sempre imparell

- Combinació d’arc i llinda

- Commemoren triomfs militars

- Decoració de relleus, especialment als

carcanyols i intradós

Arc de

Titus.

81 aC

Arc de

Berà.

110

Arc

de

Tra

ià.

Ben

even

to.

11

3

Arc

de

Tra

ià.

Tim

gad

. 1

16

Arc

de

Sep

tim

i S

ever

. 2

03

Arc

de

Car

acal

la. D

jem

ila.

21

6

Arc Quadrifons. 312-337

COLUMNES:

-Commemoratives: Commemoren victòries

militars

- Rostrals: Commemoren batalles navals (no en

queda cap)

Columna de Traià. 113

Trofeu

Adamclissi.

98-117

Columna de

Marc Aureli.

180-193

URBANISME: EL FORUM

Forum de Roma

Forum de Roma

Forum de Roma. Temple d’Antoni i Faustina

Forum de Roma. Oest

Forum de Roma. Centre

Forum de Roma. Est

Forum de

Roma.

Est

Forum de Roma. Temple de Venus i

Roma

Forums Imperials

Forum de Juli César. Finals s I aC

Fo

rum

de

Tra

ià.

98

-11

7

Forum de Traià. 98-117

Forum

de Traià.

98-117

Forum

de

Traià.

98-117

Forum de Traià. 98-117

URBANISME: ELS CARRERS

Via

Ab

un

dàn

cia.

Po

mp

eia

URBANISME:

FORTIFICACIONS I PORTES

Porta Prenestina. Roma. 14-68

Porta

Nigra.

Treveris.

312-337

Porta Nigra. Treveris. 312-337

PALAUS IMPERIALS

Domus Tiberina. 14-37

Domus Àurea. 64-68

Domus

Flàvia.

68-98

Vil·la Adriana. 117-138

Palau de Dioclecià. 285-312

LA CASA ROMANA

Casa

Romana.

Època

República

Casa Romana. Època Imperi

Cas

a R

om

ana.

Per

isti

l

Casa de Diana. Ostia

ARQUITECTURA

FUNERARIA

Mausoleu d’August. 27 aC- 14

Tomba de Cecília Metela. 31 aC-14

Piràmide

de Gaius

Cestius.

31 aC-14

Tomba dels Julis. Saint Rémy. 31 aC- 14

Torre dels

Escipions.

Tarragona.

31 aC- 14

Mausoleu

d’Adrià.

117-138

OBRES D’ENGINYERIA:

CALÇADES

PONTS

AQÜEDUCTES

Via Appia

Arqueries

Po

nt

de

Mèr

ida.

31

aC

-1

4

Pont de Mèrida. 31 aC- 14

Pont du Gard. França. 31 aC- 14

Pont du

Gard.

França.

31 aC- 14

Pont d’Alcàntara. 98-117

Aqü

edu

cte

de

les

Fer

rere

s.

Tar

rag

on

a. 3

1 a

C-1

4

Acqua Claudia. 14-68

Aqüeducte

de

Segòvia.

98-117

Aqüeducte

de Segòvia.

98-117

Aqüeducte de los Milagros. Mèrida. 265