diplomàtica altmedieval (s.x-s.xii) - context i tipologies documentals

DIPLOMÀTICA ALTMEDIEVAL

SISTEMA I TIPOLOGIES DOCUMENTALS

DELS SEGLES X al XII

ELEMENTS CONTEXTUALS

• Sistema Jurídic: Feudalisme.• Sistema Legislatiu: Lex Wisigothorum i

Usatges.• Context de producció: monestir i parròquia.• Agents: escrivents, jutges, sacerdots, laics, …

Diplomàtica medieval, moderna i contemporània13/04/23 2

SISTEMA JURÍDICFEUDALISME


FEUDALISME

• Societats sense autoritats sobiranes que imposin el seu poder.

• Intercanvi entre privats. • Acords fonamentats en el costum, la pràctica i

els interessos propis.• Fidelitat: ajuda mútua. • Vassallatge: submissió.


FEUDALISME

• A manca d’una cancelleria o aparat administratiu potent, els comtes fonamenten el seu estatus a partir del domini sobre el document privat.

• No tenen ni preparació ni mitjans per a fer documents públics i demostrar una autoritat suficient via preceptes.

• Guifré I, Guifré II dit Borrell i Sunyer inicien aquest procés que s’extén fins a Borrell II i Ramon Borrell.


FEUDALISME

• La vigència de la Llei visigòtica continua vigent perquè aquests comtes la continuen considerant:– Tradició ( i a més diferent a la carolíngia).– L’antiguitat de la llei té autoritat.– La manca d’un equip legislatiu suficient (manquen

jutges??).


SISTEMA LEGISLATIU

DE LA LEX WISIGOTHORUM ALS USATGES, I EL NAIXEMENT DE LES CONSTITUCIONS


LLEIS I COSTUMS

• Leges Wisigothorum (s.VIII – s.XI in).• Liber Iudicum Popularis (1011 – c.1120-1140).• Usatges (c.1150 – s. XIII in).• Constitucions (s.XIII in.)


LIBER IUDICUM

• Les Leges Wisigothorum inspiren, apareixen sovint a la documentació citades.

• Bonsom, jutge, l’11 de juliol de 1011, finalitza una posada al dia d’aquestes lleis en l’anomenat Liber Iudicum Popularis.

• Jutge barceloní, escrivà i jurista, al voltant d’una cúria de jutges molt activa. A redós de la cort del comte Ramon Borrell (992-1018).

• L’edició del Liber Iudicum del segle VII, amb algunes aportacions pròpies del període.

• Còpies en català a inicis del s.XII.Diplomàtica medieval, moderna i

contemporània13/04/23 9

LIBER IUDICUM POPULARIS

• Introducció: En nom del senyor comença el llibre popular dels jutges, la sentència judicial dels quals posa de manifest els seus mèrits. Fou escrit a la ciutat de Barcelona per disposició de Bonsom, levita i jutge, a instàncies de Sendered, difunt. Per tal de discernir les causes judicials entre el poderós i el pobre, entre l’innocent i el culpable, entre el just i l’injust, entre el qui diu la veritat i el qui menteix, entre el qui actua correctament i el qui fa tort, entre el raptor i el qui fa un ús correcte dels seus béns. Aquest llibre fou completat curosament el dia cinquè dels idus de juliol de l’any setzè del rei Robert de França [= 11 de juliol del 1011].



• Dels testimonis: Si els testimonis estan junts es tarda a copsar l’engany d’una mentida. Però, si estan separats, ben aviat es fa palès per l’examen del jutge. Ja que, així com en la unió és gran la fortalesa dels malvats, així mateix en la separació esdevé més gran llur feblesa. (= Isidor, Sent. LV 4)



• De la negligència dels prínceps, del poble, del bisbe i de les dones: Hi ha dotze conceptes pels quals el món es perd: el savi sense bones obres, l’ancià sense religió, el jove sense obediència, la dona sense castedat, l’amo sense valor, el pobre orgullós, el rei inic, el bisbe negligent, el prevere sense instrucció, la multitud indisciplinada, el cristià cerca-raons, el poble sense llei. Es així com s’estrangula la justícia.



• Les lleis són humanes, els drets, iura, són divins, per això es parla de jurament, iuramentum, o sigui, jurament sagrat, sacramentum, per Déu.

• Entre les lleis i els costums hi ha aquesta diferència: la llei és publicada per escrit, mentre que el costum és una mena de llei de vida, no sotmesa a cap vincle, o llei no escrita, però que només té competència per l’ús secular.



• Informatio iudicum potestatem dederit iudicandi: Això és, ningú no tindrà potestat de jutjar sinó aquell a qui els reis o els comtes l’hagin concedida o qui totes dues parts, tant la demandant com la demandada, hagin elegit per comú acord llur jutge i hagin corroborat l’elecció amb la signatura i subscripció de tres testimonis.



• Prohibemus: Vedem. Donant llicència perquè els gots coneguinlleis alienes, romanes o altres qualsevol, volem que siguin més prudents, més savis i més útils. Però prohibim i vedem que jutgin o tinguin entre ells cap altra llei que no sigui exclusivament la goda.



• Llibre II, II, X. [X. D’aquells que comencen els seus plets en el tribunal del príncep i després, refusant-lo, tornen a la via de la convinença add. B]: Substitueix una llei de Khindasvint (642-653) per una Novella d’Ègica (687-702), molt més apropiada a la situació que es troba a Catalunya en aquell moment:

• “És costum de molts que, després d’haver demanat que les disputes de llurs plets siguin definides en el tribunal del príncep, comptant a vegades amb la permissivitat, per tal de defugir el càstig de la llei, intenten acabar amb una convinença la causa que van presentar a l’audiència del rei.”



• Llibre, II, V, 2: De la consignació [i la conservació add. B] dels pactes i dels compromisos.

• Els pactes i els compromisos que hagin estat fets per escrit de manera justa i legítima, si porten expressats clarament el dia i l’any, no permetem de cap manera que siguin reformats.


USATGES

• Compilació de lleis, costums i constitucions feta cap al 1150 i continguda en un còdex que els jutges de la cúria consultaven quan en les seves sentències havien d’aplicar les lleis.

• Recull legislatiu de textos i consuetuds promulgades pels comtes de Barcelona des de l’any 1023 ( Ramon Berenguer I).

• Les costums, els usos o usatges, passen a llei quan es posen per escrit.


USATGES

• La compilació es data c.1150, però la seva sanció definitiva com a compilació de dret no succeeix fins el regnat de Jaume I (s.XIII).

• Sembla una compilació d’iniciativa privada o semiprivada per part d’algun jutge.

• El còdex conservat més antic amb els usatges recopilats data de 1173, i sembla un encàrrec d’Alfons I.


USATGES

• Apareix citada en un document de 1148 com a Lex Usuaria.

• Apareix en un document de 1150 com a Leges et consuetudines Barchinonensis.

• Bastardas: “Si la compilació és anterior a 1150, no sembla que pugui ser gaire anterior, car l’existència d’un codi legal estructurat hauria hagut de reflectir-se molt aviat a la documentació coetània.”


USATGES

• Incoherències:– Incoherent a nivell formal.– Incoherent a nivell temàtic.

• Incorpora: – Fragments lexicogràfics derivat de les Etimologies d’Isidor.– Equivalències monetàries.– Fragments revisats de les lleis visigòtiques.– Actes de pau i treva, o textos que en deriven.– Notícies històriques: verb en temps passat que poden fer

referència a compil·lacions anteriors.– Judicis de valor.– Glosses i marginalia en els textos que els transmeten.


USATGES

• Bastardas considera 125 usatges, el nucli primitiu.

• Altres autors parlen de 138 usatges.• Les edicions de les Constitucions de Catalunya

fetes al segle XV, recullen fins a 175 usatges.• Després de 1150 s’afegeixen: constitucions

reials d'Alfons I i Pere I, i diverses de Jaume I.


CONSTITUCIONS

• Segons el dret romà, amb la paraula constitució s’havia entès la norma emanada exclusivament d’un sobirà.

• Es mantingué encara en un dels usatges d’incorporació tardana. Usatge 139: “Nam igitur, quia rex vel imperator edicit, constitucio vel edictum vocatur.” Text original extret de les Etimologies d’Isidor.


CONSTITUCIONS

• Segles XI-XII: Tot i que el príncep utilitzà generalment la facultat legislativa de manera unipersonal, també ho va fer a la Cort i a les assemblees i parlaments on intervenien els magnats.

• L’esmentada Cort evolucionarà cap a Cort General en el regnat de Jaume I, a desgrat de no gaudir de totes les facultats que li atorgarà anys després el seu successor.

• Les disposicions del monarca, en Corts o fora d’aquestes havien estat denominades freqüentment constitucions.


CONTEXT DE PRODUCCIÓECLESIÀSTICS I SENYORIALS


ECLESIÀSTICS

• Monestirs: clergues regulars.• Catedrals: escoles catedralícies.• Parròquies: clergues seculars.


SENYORIALS

• Clergues i sacerdots seculars al servei de laics.• Jutges al servei de senyors feudals: és el cas de

Bonsom, a redós del comte Ramon Borrell (992-1018) qui potencia aquests administradors.

• Jutges al servei de senyors mitjans.• Laics amb coneixements jurídics.


CENTRES DE PODER

• Els monestirs i les cànoniques on es desenvolupa la cultura escrita.

• Seus vertebradores d’un nou ordre jurisdiccional a Catalunya.

• Fan que el text escrit documental quedi en mans de professionals, on la intervenció hològrafa és inexistent o es veu clarament reduïda, i l’accés al document escrit és necessàriament mediat.


AGENTSAUTORS, DESTINATARIS I TESTIMONIS


AUTORS

• AUTOR DE L’ACCIÓ JURÍDICA:– Aquell que fa l’acció documentada: qui ven, qui

dóna, qui fa testament, etc.– Normalment no redacta el document. En el cas

que sí: document hològraf.– Pot ser un o més d’un.


AUTORS

AUTOR DEL DOCUMENT O PRODUCTOR:◦ L’autor intel·lectual que fa el document (la persona

que els saps dissenyar): el notari, per exemple.◦ L’autoritat en nom del qual es fa el document: el

papa, l’emperador, el comte, etc.◦ La persona que dicta el document perquè es posi

per escrit: DICTATOR.◦ Normalment és una sola persona.


AUTORS

• AUTOR MATERIAL:– Qui el redacta físicament sobre d’un suport.– Escolta al DICTATOR i escriu o es fonamenta en

una minuta per a redactar el document.– L’escrivà, scriptor, ingrossator.– Normalment és una sola persona. Però el

document pot ser iniciat i finalitzat per persones distintes.


DESTINATARI

• Aquell qui rep les conseqüències de l’acció documentada: qui rep l’objecte de la venda o la donació, els receptors de les deixes testamentàries, etc.

• No participa en la redacció del document.• Participa en una part de l’acció jurídica: efectua

el pagament, pren possessió d’un càrrec, etc.• En documents recíprocs (permutes, concòrdies),

el destinatari també és autor de l’acció jurídica.• És qui conserva el document!


ROGATARI

◦ Individu proposat per Cesare Paoli (rogatarius).◦ Qui encomana el document a una cancelleria:

Pot encomanar el document per a si mateix, en nom d’una altra persona o per alguna altra persona.

En el primer cas també serà el Destinatari: si sol·licita una gràcia.

Pot coincidir amb l’autor de l’acció jurídica i/o amb l’autor de l’acte escrit: si sol·licita la redacció d’un document per acomplir una acció jurídica.

◦ Inicia el procediment per a realitzar un acte jurídic.


SUBSCRIPTORS

• Subscriuen l’acció jurídica de forma autògrafa o per mitjà d’una ficció notarial.

• Poden coincidir amb l’autor de l’acció jurídica.• Poden ser altres persones que participen en el

document de forma indirecta (els senyors de la peça de terra en transacció, per exemple, que supervisen i donen la seva autorització).


TESTIMONIS

◦ Qui coneix i és testimoni de l’acció jurídica, i pot ser interpel·lat en tot moment sobre això.

◦ En molts casos, sense la seva presència, el document no es pot considerar complet.

◦ El seu paper és vital: doten d’autoritat els documents privats i alguns documents públics.

◦ La seva presència o no, permet avaluar l’autenticitat dels documents.


Diplomàtica medieval, moderna i contemporània

Paoli Bresslau Vittani Rabikauskas A.Pratesi Guyotjeannin Soler

Autor Autor Autor de l’acció jurídica

Autor actionis Autor Disposant Autor de l’acció jurídica

Destinatari Destinatari Destinatari Destinatarius Destinatari Destinataire Destinatari / Beneficiari

Rogatari - - Rogatarius - Impétrant Rogatari

- - Autor del document

Auctor documenti

- Auteur d’un acte

Productor (Autor intel·lectual)

- - Dettatore Dictator aut Redactor

- - Dictador

- - Scrittore Scriptor seu Ingrossator

Scrittore Rédacteur Escrivà (Autor material)

- - - - - - Testimonis

- - - - - - Subscriptors13/04/23 37

Diplomàtica medieval, moderna i contemporània

DOCUMENT PÚBLIC DOCUMENT PRIVAT

+ persones - persones

+ complexitat procedimental (+ regularitat formal)

- complexitat procedimental (- regularitat formal)

+ especialitzats - especialitzats

- necessitat d’autorització (l’autoritat recau en menys persones)

+ necessitat d’autorització(l’autoritat recau en més persones)

13/04/23 38

ELEMENTS FORMALS

• Tipologies: - públiques, + privades.• Forma Intel·lectual: Datació.• Tradició: Minuta, Original, Còpia.


TIPOLOGIES DOCUMENTALSACCIONS JURÍDIQUES FEUDALS


COMPRA-VENDA• Carta vinditionis (Vinditio).• Rarament: Carta emtionis (Emtio).• Dues accions jurídiques:– Compra: Pagament d’un preu estipulat.– Venda: Transmissió dels drets de propietat sobre un

bé.• Intitulació, Inscripció, Exposició, Disposició, Datació i

Subscripcions.• Clàusula estipulació de preu.• Clàusula de traspàs de drets.


DONACIÓ

• Carta donationis (Donatio).• Rarament: Carta donationis seu mercedem

largitionis; carta elemosinaria vel largitionis.• Una acció jurídica: transmissió dels drets de

propietat sobre un bé a títol gratuït, si bé sovint hi ha contraprestacions.

• Intitulació, Inscripció, Preàmbul, Exposició, Disposició, Datació i Subscripcions.


DONACIÓ

• Donació simple: transmissió plena i gratuïta.• Donació reservato usufructo: transmissió plena del

domini directe, però reserva del dret d’usdefruït. Sense cap altra contraprestació.

• Donació a tinença o Carta Precària: transmissió plena del domini directe, però reserva del dret d’usdefruït, amb necessitat de contraprestació. L’antecedent de l’emfiteusi.


PERMUTA

• Carta commutacionis.• Intercanvi entre dues parts de dos o més béns.• Intitulació, Inscripció, Exposició, Disposició (per

duplicat), Datació i Subscripcions.• Dóna lloc a dos documents: un per cada una de les

parts. Cada document té les formalitats d’una donació o d’una compra-venda.

• Pot sortir la clàusula de traspàs de drets.• Cada part conserva al seu arxiu, el document del bé o

dret adquirit.• Es pot utilitzar la carta partida o quirògraf.


EMPENYORAMENT• Carta pignorationis o subpignorationis.• Contracte bilateral o sinal·lagmàtic.• El Liber Iudicum (681) diu explícitament:

derogem totalment el permís d’empenyorar (Lib.V, 6, 1).

• Però hi ha Antiquae que ho permetien.• Sembla una prohibició que recuperarien els

francs.• No hi hauria d’haver mencions a la Llei

Visigòtica en el seu formulari.


TESTAMENT

• Testamentum.• Acció jurídica oral o escrita.• Manifestació de voluntat del moribund, de

qui vol emprendre un viatge, de persones en situació de risc.

• Tres accions jurídiques:– Vull fer testament.– Designació de marmessors.– Donacions mortis causa.


TESTAMENT

• Invocació verbal.• Preàmbul abans de la Intitulació:– Quam debite condicionis nullus in carne positus

mortem evadere possit.– Quod elemosina a morte liberat anima.– Ne intestatum existat.

• Intitulació.• Notificació introductòria o títol introductori:

– Breve de ipso avere quod manumissit.– Breve memoratorio qui fecit.


TESTAMENT• Exposició: motiu per fer el testament.– Iaceo in lectulo, in egritudine, et timeo ne veniat casu

mortis mee.– Si isto itinere quod ego faci ad Spania …

• Designació dels marmessors amb la potestad de prendre i distribuir els béns deixats.

• Disposició: In primis.• Clàusula de fermesa o estabilitat. No és freqüent ja que un

testament es pot revocar, però pot aparèixer.– Et hunc testamentum firmis et stabilis perseveret modo vel

omnique tempore, usque dum alium faciam.


TESTAMENT

• Sanció: rara.• Datació, subscripcions i signatura autògrafa del

testador, si és possible.• La revocabilitat existia, i s’havia de produir amb

anterioritat a la publicació del testament (màxim de sis mesos entre el testament i la seva publicació).

• La concessió del testador no implica una acceptació per part del beneficiari que consti per escrit.

• Tampoc s’hi pot renunciar de manera que els deutes havien de ser assumits.


ADVERACIÓ SAGRAMENTAL

• O publicació testamental.• Tota adveració suposa l’existència d’un

testament anterior, que podia ser escrit o no.• Notificació introductòria: Conditiones

sacramentorum …• Menció dels tres testimonis de l’acte de

publicació que juren sobre un altar i davant d’un jutge o sacerdot.

• Exposició: Et cum haec omnia ordinavit … S’hi relaten la data i les circumstàncies de la mort.


ADVERACIÓ SAGRAMENTAL

• Jurament dels marmessors conforme tot el què s’ha dit és segons va expressar el testador.

• Datació, Subscripció dels marmessors, dels testimonis, d’auditors, etc.

• Subscripció de l’escrivà, generalment un jutge o un sacerdot.

• Màxima solemnitat: – + testimonis, – + juraments – + jutge o sacerdot.


DONACIONS MORTIS CAUSA

• Execucions testamentals.• Forma de donació + menció específica a què

es fa per decisió expressa del difunt.• El testament només expressa que s’ha de

donar, però cal un document que certifiqui la transacció.– Còpia autèntica de l’original testament.– Carta partida del testament.– Donació mortis causa.


DONACIONS MORTIS CAUSA

• No s’han de confondre amb les donacions Post Obitum.

• Afirmació que la donació serà efectiva després de la mort del donant o donants.

• És molt difícil trobar tots tres documents referits al mateix testador.

• Percentatge alt d’execucions testamentàries en contraposició a testaments i publicacions.

• Potser per la oralitat de molts testaments.


DEFINICIONS

• Després d’una sentència judicial o arbitral on s’han dirimit unes causes. La fase executiva de les decisions preses passa per aquesta tipologia.

• Recognitio: Reconeixement d’uns drets sobre uns béns mobles o immobles.

• Pacificatio: Acord no violent davant d’un desacord sobre uns drets.

• Exvacuatio: Apartar-se o tirar-se endarrera d’una acusació.

• Diffinitio: Finalitzar una situació de desacord amb un acord entre les parts.


DEFINICIONS

• Solen disposar d’una exposició àmplia i una disposició elaborada.

• Poc formulari fixe i repetitiu: Formula Perpetuitatis oscil·lant, i les subscripcions d’autors, testimonis i escrivà sí.


CONVINENÇA

• Convenio.• Cronologia tancada entre 1020 i 1220.• Acord entre dues o més parts sobre uns drets

contrets.• Acords sense desacord previ, com passa amb

les definicions. El verb dispositiu determina quin tipus documental és un o altre.


CONVINENÇA

• Hic/Haec/Hoc est convenientia …• Autor i destinatari. No es troben en la mateixa

situació. El tenor del text és en tercera persona. Algú supervisa des de fora la voluntat de les dues parts (sistema jurídic).

• Breu o extensa Exposició.• Convenit: disposició dels acords adoptats. • En alguns casos una clàusula de sanció: clàusules

de penalització, seguretats i alguns juraments.


CONVINENÇA

• Facta convenientia: Datació.• Subscripcions de tres o més testimonis (normalment +

de tres) i de l’escrivà.• Resolució de conflictes i controvèrses sense necessitat

explícita de jutges o cúries (a finals del s.XII la cosa canvia).

• Concòrdies entre magnats i senyors feudals. Els comtes actuen com a tals.

• No es fonamenta ni en les lleis visigòtiques ni en els usatges: en la pràctica arbitrada sense jutges ni sacerdots.


SACRAMENTUM

• Jurament de fidelitat:– Sacramentum.– Hominaticum.

• Complement de l’Hominaticum que solia ser oral.• Document solemne.• Iuro ego /Iuramus nos.• Nom del jurador/a + la filiació (menció a la mare).• vobis Nom del Senyor a qui jurava fidelitat.


SACRAMENTUM

• Quod ab ac hora et deinceps fidelis ERO vobis per directam fidem de vestra vita et de omnibus membris que se tenent in corporibus vestris et de tota illa honore quem hodie abetis, Deo dante …

• Ús del mot “Sciente” (en soc conscient).• Sicut suprascriptum est (introdueix la

disposició): – si ó tenré et ó atendré ego


SACRAMENTUM

• Per Deum et haec Sancta. Finalització (fa menció a l’usatge 49 Sacramentum).

• Apareix molt als usatges: 30, 38, 49, 50, 57, 67, 81.

• Moltes expressions en català vernacle per dotar el document de:– Major personalitat (qui ha jurat parla català).– Major oralitat (el jurament ho solia ser).– Major proximitat a la realitat.


FORMA INTEL·LECTUALMÉS DADES SOBRE LA DATACIÓ


DATACIÓ

• És una clàusula que situa en el temps l’acció jurídica.

• El valor com a testimoni històric.• El valor jurídic en el moment de la seva

creació.• El valor probatori.• Situada al Protocol o a l’Escatocol.


DIES I MESOS

• Segons la calendació romana:– Kalendes: el primer dia del mes.– Nones: el dia 5 o 7 del mes.– Idus: el dia 13 o 15 del mes.Març, Maig, Juliol i Octubre: 7 (nones) i 15 (idus).Gener, Febrer, Abril, Juny, Agost, Setembre, Novembre

i Desembre: 5 (nones) i 13 (idus).

Falten N. dies per les kalendes, per les nones, per les idus de N. mes.


DIES I MESOS

– Com calcular:

• Kalendes: 28/30/31 + 2 – nombre del dia donat.• Nones: 5 o 7 (en funció del mes) + 1 – nombre del dia donat.• Idus: 13 o 15 (en funció del mes) + 1 – nombre del dia donat.

XI kalendas iulii = 30 (juny) + 2 – 11 = 21 de juny.XIII kalendas madii = 30 (abril) + 2 – 13 = 19 d’abril.V idus novembris = 13 (novembre) + 1 – 5 = 9 de novembre.IV nonas iunii = 5 (juny) + 1 – 4 = 2 de juny.


DIES, MESOS I SETMANES

– Setmana: hebdomada ecclesiastica.• Feriae: – Diumenge = Feria I o Dies Dominicus.– Dilluns = Feria II.– Dimarts = Feria III.– Dimecres = Feria IV.– Dijous = Feria V.– Divendres = Feria VI.– Dissabte = Dies Sabbati.

– Setmana pagana:• Lunae, Martis, Mercurii, Jovis, Veneris, Sabbat, Dominicus.

– Consuetudo Bononiense: • ineunte mense [1-15]; exeunte mense [16-30]


ANYS

–Estils (Annus Domini):• Estil de la Circunsició: 1 gener – 31 desembre.• Estil de la Nativitat: 25 desembre – 24 desembre.• Estil de l’Encarnació: 25 març – 24 març.• Estil Venecià: 1 març – 28 febrer.• Estil Bizantí: 1 setembre – 31 agost.


ANYS

– Estil de la Circunsició: 1 gener – 31 desembre.• Any donat tal com l’entenem ara.

– Estil Venecià: 1 març – 28 febrer.• Any donat + 1 (1 gener – 28 febrer)• Any donat (1 març – 31 desembre)

– Estil Bizantí: 1 setembre – 31 agost.• Any donat – 1 (1 setembre – 31 desembre).• Any donat (1 gener – 31 agost)

– Estil de la Nativitat: 25 desembre – 24 desembre.• Any donat -1 ( 25 desembre al 31 desembre)• Any donat ( 1 gener al 24 desembre)


ANYS

– Estil de la Encarnació: 25 març – 24 març (Annus Incarnationis Domini).

– Encarnació Pisana:• Any donat – 1 (25 març – 31 desembre)• Any donat (1 gener – 24 març)

– Encarnació Florentina:• Any donat + 1 (1 gener – 24 març)• Any donat (25 març – 31 desembre)


ANYS


ANYS

– Any dels reis francs (1001 – 1213): any des de la defunció del rei en qüestió o any des del dia 24 de juny.• Enric I (20 jul 1031 – 4 ago 1060)• Felip I (4 ago 1060 – 29 jul 1108)• Lluís VI (2 ago 1108 – 1 ago 1137)• Lluís VII el Jove (1 ago 1137 – 18 set 1180)• Felip II (18 set 1180 – 14 jul 1213)


ERA

– Era Cristiana: • des de la mort de Jesucrist

– Era Hispànica:• 38 anys abans del naixement de Jesucrist.• Era 1120 = 1120 – 38 = any 1082• Pròpia de la documentació visigòtica.


ANYS

– Usos en territori català:• Època visigòtica: Era Hispànica, Any del Rei Visigot i Indicció.• c.800 – c.1213: Era Cristiana, Any del Rei Franc / Annus

Domini o Annus ab Incarnatione Domini (valor any de l’Encarnació Florentina o Pisana).

• 1180 – 1350: Era Cristiana, Any de l’Encarnació Florentina.


UTILITATS

• Calendar Utility:http://www.lieberknecht.de/~prg/calendar.htm

• ROMAN NUMERAL AND DATE CONVERSION WITH ROMAN CALCULATOR & ROMAN NUMERALS TEST

http://www.guernsey.net/~sgibbs/roman.html• Millesimohttp://millesimo.irht.cnrs.fr/mmo/Notice/notice.htm


http://www.lieberknecht.de/~prg/calendar.htm

http://www.guernsey.net/~sgibbs/roman.html

http://millesimo.irht.cnrs.fr/mmo/Notice/notice.htm

http://millesimo.irht.cnrs.fr/mmo/Notice/notice.htm

TRADICIÓ DOCUMENTALMINUTA, ORIGINAL I CÒPIA


CONCEPTE

• La Gènesis Documental (Procediment):– La formació documental: preparació del

document.– La redacció documental: posada per escrit.– La tradició documental: la transmissió del

document.


CONCEPTE

• La tradició documental: – Estat de la transmissió o Trasmissió del document.– La successió d’etapes d’un document entre el text

tal i com l’ha desitjat l’autor i la seva posada per escrit per primera vegada d’un forma definitiva.

– Grau, manera, estat i forma en què el document ha arribat a nosaltres.


FASES

• Tres fases: – Minuta: possible escrit preparatori o esborrany

respecte de la redacció definitiva. – Original: text realitzat segons la voluntat

manifestada per l’autor i conservat amb el suport i la forma fidedignes en què fou confeccionat.

– Còpia: reproducció més o menys immediata de l’original, amb garanties d’autenticitat o sense elles.


MINUTA

• La minuta o esborrany: – Forma part de la formació del document.– Abans de la redacció de l’original.– No té validesa jurídica.– Sí pot tenir valor de testimoni històric.– Pot enunciar accions jurídiques que no van arribar

a ser efectives.– Pocs exemples a la documentació altmedieval.

Més a la baixmedieval (sobretot amb el notariat).Diplomàtica medieval, moderna i

contemporània13/04/23 79

ORIGINAL

• L’original: – És el document complet que ha sortit directament de

l’oficina curial o cancelleresca, o de l’escrivà legitimat.– Té la forma genuïna que garanteix la seva validesa

jurídica i la seva efectivitat.– Document primer, complet i efectiu.– No és un document únic.– Res a veure amb l’autoria material del document, com

passa amb els textos literaris.– Authenticum, autographum, archetypum, originale.


ORIGINAL

• Els originals: – Originals diversos: dos o més escrits vàlids amb el

mateix tenor, adreçats a dos o més destinataris.• Permutes, concòrdies, convinences, sentències judicials, etc.

– Originals múltiples: un sòl autor, diversos destinataris. Poden ser confeccionats i validats en distints moments.

– Originals de segon grau: idèntics en el text, diferències en el número i qualitat de les subscripcions.


ORIGINAL

• Les renovacions: – Ampliació o reexpedició: document duplicat de l’original

amb certa modificació formal i posterior a l’expedició.– Restauratio scripturae o restauratio: document que

substitueix l’original amb certa modificació formal i posterior a l’expedició.

– Inserció: reproducció íntegra del document a l’interior d’un altra document, amb variacions formals o posterior a l’expedició inicial.

– Confirmació: renovació jurídica de documents anteriors, amb modificacions formals (subscripcions noves) i posterior a l’expedició.


CÒPIA

• La còpia: – Transcripció literal d’un text anterior.– Més o menys propera a la redacció de l’original.– Directa (apògraf: feta contrastant l’original).– Indirecta: a partir d’altres còpies.– Exemplar, exemplum, transumptum, transcritum.


CÒPIA

• Les còpies: – Còpia autèntica: idèntica o molt propera a

l’original i validada com a còpia directament extreta de l’original o d’una seqüència de còpies derivades de l’original.• Transcripció certificada per una autoritat competent.• Substitueixen els originals i permeten la preservació

dels seus efectes al llarg dels temps.


CÒPIA

• Còpies autèntiques específiques: – Vidimus: una autoritat demostra haver vist un

document anterior i validat la seva autenticitat, en descriu caràcters externs i reprodueix el text sense modificacions, conferint autenticitat al nou text.• Noverint universi quod … vidimus cartam.A finals del s.XII a les cancelleries franceses, va fer

especial fortuna a la resta de cancelleries a partir del s.XIII i a Itàlia fins al s.XVI.


CÒPIA

• Còpies autèntiques específiques : – Transumptum notariale o Trasllat notarial: és una

transcripció certificada, semblant al Vidimus, per l’autenticitat de la qual està avalada per la subscripció i el signe del notari que la realitza.• A partir del segle XIII.


CÒPIA

• Còpia Simple:– Còpia d’un document que no porta cap marca

d’autenticitat jurídica disposada per alguna autoritat competent.

– Transcripcions “nullo iure munita”, és a dir, sense garanties jurídiques.

– Són testimonis històrics.– No podem comprovar la validesa de l’acció

jurídica que aporta descrita.


CÒPIA

• Còpia Imitativa o Figurada:– L’autor material de la còpia prova de reproduir

l’escriptura de l’original, la disposició textual, els elements com signes i subscripcions autògrafes.

– Voluntat de representar els elements d’autenticitat de l’original.

– Habitual en documentació privada, on l’autenticitat pot estar en entredit.


ELEMENTS ESSENCIALS

• Autenticitat: la subscripció dels autors materials.


AUTENTICITAT

• 920-1011: La subscripció dels autors materials és fonamental.– Estudiat per Mundó i Alturo: l’estatus.– En mans de religiosos: subdiaques, levites,

clergues, preveres, …).– Pocs jutges o sacerdots.


AUTENTICITAT

• 1011-1018: Ramon Borrell renova i potencia el sistema creant una xarxa d’administradors al voltant de la seva Cort.– Professionals juristes amb coneixements apresos.– Estatus més elaborat.


diplomàtica altmedieval (s.x-s.xii) - context i tipologies documentals

Education