llegendesrom at
TRANSCRIPT
LLEGENDES ROMANES DE L’ÈPOCA MONÀRQUICA
Remei Baldó Asensi
EL RAPTE DE LES SABINES I LA EL RAPTE DE LES SABINES I LA
TRAÏCIÓ DE TARPEIATRAÏCIÓ DE TARPEIA
ELS HORACIS I ELS CURIACISELS HORACIS I ELS CURIACIS
LUCRÈCIALUCRÈCIA
HORACI COCLESHORACI COCLES
ESCÈVOLA I EL REI PORSENAESCÈVOLA I EL REI PORSENA
LA JOVE CLÈLIALA JOVE CLÈLIA
EL RAPTE DE LES SABINESEL RAPTE DE LES SABINES Tit Livi conta que Tit Livi conta que RòmulRòmul, després de fundar Roma, com , després de fundar Roma, com
que hi havia poques dones, va enviar emissaris a les que hi havia poques dones, va enviar emissaris a les poblacions veïnes per tal de demanar-ne. Si no era així la poblacions veïnes per tal de demanar-ne. Si no era així la nova ciutat no tenia futur. A tot arreu es burlaren de les nova ciutat no tenia futur. A tot arreu es burlaren de les ambaixades, per això Romul va planejar una manera ambaixades, per això Romul va planejar una manera “diferent” d’aconseguir-les…..“diferent” d’aconseguir-les…..
Organitzà uns actes festius i convidà els sabins, veïns de Organitzà uns actes festius i convidà els sabins, veïns de Roma. Hi acudiren amb les filles i esposes. Quan tots Roma. Hi acudiren amb les filles i esposes. Quan tots estaven atents als espectacles, Ròmul va fer un senyal –estaven atents als espectacles, Ròmul va fer un senyal –prèviament acordat amb els seus conciutadans- i els prèviament acordat amb els seus conciutadans- i els romans irromperen amb violència. A continuació romans irromperen amb violència. A continuació s’emportaren les filles dels sabins per a fer-les les seues s’emportaren les filles dels sabins per a fer-les les seues esposes. esposes.
Tres anys més tard els sabins atacaren els romans per Tres anys més tard els sabins atacaren els romans per venjar-se de l’ofensa i s’inicià la guerra.venjar-se de l’ofensa i s’inicià la guerra.
Durant el temps Durant el temps transcorregut, les transcorregut, les
dones sabines dones sabines s’havien adaptat a la s’havien adaptat a la vida a Roma i algunes vida a Roma i algunes
inclús ja tenien fills inclús ja tenien fills amb els seus marits. amb els seus marits.
Per això –diu la Per això –diu la llegenda- decidiren llegenda- decidiren posar fi a la guerra posar fi a la guerra
interposant-se entre interposant-se entre els dos exèrcits amb els dos exèrcits amb
l’argument que no l’argument que no volien quedar ni volien quedar ni
viudes ni òrfenes ( de viudes ni òrfenes ( de pare). pare).
EL RAPTE DE LES SABINES DE POUSSIN, s. XVII
EL RAPTE DE LES SABINES DE JEAN DE BOLOGNA, s. XVI
EL RAPTE DE LES SABINES DE PIETRO DA CORTONA, s. XVII
Des d’aleshores els romans i els sabins es fusionaren i durant un temps compartiren el govern del territori Ròmul i Titus Taci, rei dels sabins.
EL RAPTE DE LES SABINES DE RUBENS, s. XVII
..
EL RAPTE DE LES SABINES DE J. L. DAVID, s. XVII
Les sabines són, per tant, un exemple llegendari d’ actitud pacifista
EL RAPTE DE LES SABINES DE PICASSO, 1962
EL RAPTE DE LES SABINES I EL CINEMA
EL RAPTE DE LES SABINES I EL CINEMA
LA ROCA TARPEIALA ROCA TARPEIA
En la guerra entre romans i sabins, aquests aconsegueixen entrar dins de les muralles de la ciutat gràcies a la traïció de Tarpeia, filla de Tarpei, encarregat de defensar el Capitoli. Enamorada de Titus Taci i captivada per l’or dels braçalets dels sabins, promet obrir-los les portes si li donen el que porten en les seues mans esquerres. Llàstima que duien els escuts també en eixa mà i amb ells la van aclaparar. La roca Tarpeia del Capitoli, des de la qual van precipitar els criminals des d’aleshores, porta el seu nom.
ELS HORACIS I ELS CURIACISELS HORACIS I ELS CURIACIS Durant el regnat de Durant el regnat de Tul·li Hostili Tul·li Hostili es produí un enfrontament es produí un enfrontament
entre Roma i Alba Longa. Per solucionar el conflicte, entre Roma i Alba Longa. Per solucionar el conflicte, ambdues ciutats designaren uns representants que ambdues ciutats designaren uns representants que lluitarien en nom de tots: els tres germans horacis per part lluitarien en nom de tots: els tres germans horacis per part de Roma i els tres germans curiacis per part d’Alba.de Roma i els tres germans curiacis per part d’Alba.
Quan ja havien mort dos germans horacis, el tercer simulà Quan ja havien mort dos germans horacis, el tercer simulà fugir i matà per separat els tres curiacis, que estaven ferits.fugir i matà per separat els tres curiacis, que estaven ferits.
Quan tornà vencedor a casa, es trobà la seua germana Quan tornà vencedor a casa, es trobà la seua germana Camil·la, nòvia d’un dels curiacis, desfeta pel dolor.Camil·la, nòvia d’un dels curiacis, desfeta pel dolor.
El germà, sense gens de compassió, la travessà amb El germà, sense gens de compassió, la travessà amb l’espasa, assegurant que mereixia eixe castig una romana l’espasa, assegurant que mereixia eixe castig una romana que plorava per un enemic.que plorava per un enemic.
Encara que el condemnaren a mort per assassinat, el poble Encara que el condemnaren a mort per assassinat, el poble el perdonà. Aquesta llegenda representa un exemple el perdonà. Aquesta llegenda representa un exemple extrem de l’ideal romà d’anteposar els interessos generals extrem de l’ideal romà d’anteposar els interessos generals als personals.als personals.
El quadre arreplega el El quadre arreplega el moment anterior a moment anterior a
l’enfrontament, quan l’enfrontament, quan els germans horacis els germans horacis juren davant de son juren davant de son
pare lleialtat a l’estat i pare lleialtat a l’estat i disposició a morir per disposició a morir per
defensar-lo.defensar-lo. En la penombra la mare, En la penombra la mare,
la germana Camil·la i la germana Camil·la i l’esposa d’un dels l’esposa d’un dels
horacis presagien la horacis presagien la tragèdia que s’aveïna. tragèdia que s’aveïna.
Les dones, més Les dones, més realistes, saben que la realistes, saben que la lluita no soluciona els lluita no soluciona els
problemes, sinó que els problemes, sinó que els agreuja.agreuja.
EL JURAMENT DELS HORACIS, J. L. DAVID, s. XVIII
LA LLEGENDA DE LUCRÈCIA I EL FINAL DE LA MONARQUIALA LLEGENDA DE LUCRÈCIA I EL FINAL DE LA MONARQUIA
La tràgica mort de Lucrècia, el 510 aC., desencadenà el La tràgica mort de Lucrècia, el 510 aC., desencadenà el final de la monarquia i l’adveniment de la república, final de la monarquia i l’adveniment de la república, segons Tit Livi.segons Tit Livi.
Mentre els romans sota el comandament del rei Mentre els romans sota el comandament del rei Tarquini Tarquini el Superb el Superb estaven assetjant Ardea, Sext Tarquini, fill del estaven assetjant Ardea, Sext Tarquini, fill del rei, va proposar un repte: anar una nit a Roma per veure rei, va proposar un repte: anar una nit a Roma per veure què feien les seues esposes, pillant-les per sorpresa. què feien les seues esposes, pillant-les per sorpresa.
Lucrècia, esposa de Col·latí, fou l’única que mostrà una Lucrècia, esposa de Col·latí, fou l’única que mostrà una conducta irreprotxable. Sext Tarquini quedà impressionat conducta irreprotxable. Sext Tarquini quedà impressionat per la seua actitud i bellesa. Per això uns dies més tard per la seua actitud i bellesa. Per això uns dies més tard va anar a sa casa i la va violar amb l’amenaça que, si es va anar a sa casa i la va violar amb l’amenaça que, si es resistia, l’apunyalaria i diria al seu marit que ho havia fet resistia, l’apunyalaria i diria al seu marit que ho havia fet per salvar el seu honor, ja que l’havia sorpresa cometent per salvar el seu honor, ja que l’havia sorpresa cometent adulteri amb un esclau.adulteri amb un esclau.
VIOLACIÓ DE LUCRÈCIAVIOLACIÓ DE LUCRÈCIA
Lucrècia accedí, però Lucrècia accedí, però al dia següent va fer al dia següent va fer vindre el seu marit i vindre el seu marit i
el seu pare i, després el seu pare i, després d’explicar-los la d’explicar-los la
veritat dels fets, es veritat dels fets, es suïcidà clavant-se un suïcidà clavant-se un
punyal.punyal. El pare, el marit El pare, el marit
Col·latí i Brutus, un Col·latí i Brutus, un amic de la família, amic de la família,
s’enfrontaren a Sext s’enfrontaren a Sext Tarquini i acabaren Tarquini i acabaren amb la monarquia. amb la monarquia.
L’expulsió de L’expulsió de Tarquini el Superb es Tarquini el Superb es
produí- segons la produí- segons la llegenda- el 509 aC.llegenda- el 509 aC.
LA VIOLÈNCIA DE TARQUINI (TINTORETTO, s. XVI)LA VIOLÈNCIA DE TARQUINI (TINTORETTO, s. XVI) RENAIXEMENTRENAIXEMENT
LA VIOLÈNCIA DE TARQUINI DE TINTORETTO, s. XVI
TARQUINI I LUCRÈCIA (TIZIANO, s. XVI, RENAIXEMENT)TARQUINI I LUCRÈCIA (TIZIANO, s. XVI, RENAIXEMENT)
TARQUINI I LUCRÈCIA, DUES VERSIONS DEL MITE DE TIZIANO, s. XVI
EL SUÏCIDI DE LUCRÈCIA, DUES VERSIONS DE LUCAS CRANACH EL VELL, s. XVI
LUCRÈCIA DE TIZIANO, s. XVI LUCRÈCIA, DE GUIDO RENI, s. XVI
ANDREA CASALI, s. XVIII (ROCOCÓ)ANDREA CASALI, s. XVIII (ROCOCÓ)
LUCRÈCIA DE VERONÉS, s. XVI
LUCRÈCIA, DE ANDREA CASALI, s. XVIII
LUCRÈCIALUCRÈCIA J.F. de TROY, s. XVIII (NEOCLASSICISME)J.F. de TROY, s. XVIII (NEOCLASSICISME) MUELLER, s. XIX-XX (EXPRESSIONISME)MUELLER, s. XIX-XX (EXPRESSIONISME)
LUCRÈCIA D’EDUARDO ROSALES, s. XIX
LUCRÈCIA, DE DAMIÁN CAMPENY, s. XIX
POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI ESCÈVOLAESCÈVOLA
El rei Tarquini, expulsat de Roma, després de l’episodi de Lucrècia, va demanar ajuda a Porsena, el rei dels etruscos i consanguini seu. L’únic lloc desprotegit de muralles era el pont Sublici, on l’heroi romà Horaci Cocles va fer front als etruscs ell sol, mentre els seus companys enfonsaven el pont. Alguns diuen que es tirà al riu armat i morí, d’altres que nadant arribà a l’altra vora del Tíber.
EPISODI D’HORACI COCLES
HORACI COCLES S’ENFRONTA ALS ETRUSCS
POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI ESCÈVOLAESCÈVOLA
En la guerra contra els etruscs el jove G. Muci s’oferí per a anar al campament enemic i matar el rei Porsena, però s’equivocà de tenda i matà el seu escriba. Quan va ser capturat i dut a la presència del rei, li revelà quines eren les seues intencions reals i es lamentà d’haver-se equivocat. Mentre pronunciava el seu discurs, clavà la mà dreta dins de les flames d’un braser, per a castigar-se. A més afegí que tres-cents joves romans, a banda d’ell, estaven disposats a arriscar la vida per tal de matar Porsena. El rei etrusc, impressionat per la resistència de Muci, va signar un armistici amb els romans.A Muci li quedà la mà dreta inutilitzada i des d’aleshores se l’anomenà “Escèvola” o “esquerrà”.
POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI ESCÈVOLAESCÈVOLA
MUCI ESCÈVOLA DAVANT DEL LARS PORSENA, DE G. F. ROMANELLI, PALAU DEL LOUVRE
POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI ESCÈVOLAESCÈVOLA
MUCI ESCÈVOLA EN PRESÈNCIA DE PORSENA, de MATHIAS STOM, s. XVII
POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI ESCÈVOLAESCÈVOLA
ESCÈVOLA DE WILHELM KUMM, BERLÍN, s. XIX
ESCÈVOLA DAVANT DE PORSENA, DE RUBENS, s. XVII
POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI ESCÈVOLAESCÈVOLA
EPISODI DE LA JOVE CLÈLIA
Entre els ostatges entregats a Porsena com a condició per a firmar la pau, es trobava la jove Clèlia. Ella reuní totes les dones presoneres i les convencé per a tirar-se al riu Tíber i escapar nadant. Malgrat les fletxes dels etruscs, aconseguiren salvar-se. Porsena, terriblement ofés, sol·licità el Senat romà que li tornaren Clèlia. Quan finalment la jove fou portada davant del rei etrusc, quedà admirat del seu valor i li perdonà la vida. A més li donà l’oportunitat d’endur-se amb ella a Roma la meitat dels ostatges. Ella trià els més joves, pensant que així asseguraria el futur de la seua pàtria , ja que ells podrien defensar-la de possibles invasions.
POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI POSAR LA MÀ EN EL FOC, LA LLEGENDA DE G. MUCI ESCÈVOLAESCÈVOLA
EPISODI DE LA JOVE CLÈLIA
Aquestes llegendes romanes pertanyen al període monàrquic. Els set reis de Roma foren, per ordre cronològic:
-d’origen llatí:RÒMUL (Dos lobeznos humanos / El rapto de las sabinas)NUMA POMPILITUL.LI HOSTILI ( Guerra entre trillizos)ANC MARCI
-d’origen etrusc:TARQUINI PRISCSERVI TUL·LITARQUINI EL SUPERB (El suicidio de Lucrecia,
Horaci Cocles, Escèvola, Clèlia)