la burxa 63, maig 2003
DESCRIPTION
La Burxa 63, maig 2003TRANSCRIPT
CSA Can Vies (carrer JocsFlorals 42, 08014 Sants, BCN)
Telèfon: 93 422 16 13Correu electrònic:
l a b u r x a @ l l i b e r t a t . comhttp://www.laburxa.org
Penes de presó d’1 a 4 anys i penes multes que ascendeixen a1800 euros per persona se sumen a una indemnització de 2700 euros
S'alça un campanya de suport a favor de l'absolució i Sants s'hi afegeix. La decisió judicial desperta un rebuig generalitzat entre els advocats
Condemna de presó pel 12 d’octubre de 1999
La sentència condemnatòria pelsdetinguts i detingudes el 12 d’oc-tubre del 99 durant la manifes-tació antifeixista és incongruentamb la marxa del judici, on es vanposar de manifest nombrosescontradiccions de la policia i noes van presentar proves ni els pe-ritatges dels danys. Segons l’As-
semblea de Detinguts i Detingu-des la sentència és totalment po-lítica, pròpia d’un escarment a ladissidència que pot ser utilitzatcom a precedent en futures de-tencions.
De moment, s’ha presentat unrecurs a l’Audiència Provincial,però és sobretot la resposta de la
gent qui pot capgirar la sentència.És per això que s’ha engegat unacampanya de recolzament. Des deSants es pretén prendre-hi part,especialment perquè és on es vanproduir els fets i on se celebral’acte feixista el 12 d’octubre decada any.
Mossèn Vidal ens deixa
5 12105EntrevistaSants ArreuSants
Ester de Pablo,observadora a
Palestina
Valdecasas carregacontra la llengua
El CSO El Tajoté data pel
desallotjament
Jornades contrala retallada
de llibertats
>pàgina 3
> OPINIÓ
Els pescadors devots surten a treballar
>pàgina 2
>pàgina 11
Síria al punt de mira
> QUÈ ESTÀ PASSANT AL MÓN?
El conflictede maig del 37
> pàgina 8
Indignaciópels jovesde ToràLa indignació de molts col·lectius ipersones per la detenció, l’aplicacióde la llei antiterrorista i el posteriorempresonament de tres joves deTorà ha pres cos en múltiples actesde protesta. La lectura de manifestosde solidaritat, querelles per denun-ciar les tortures, un comunicat de laComissió en Defensa dels Drets dela Persona del Col·legi d'Advocats,plens de l'Ajuntament exigint la llib-ertat i múltiples manifestacions hantingut lloc. Per la seva banda, el jutgeBaltasar Garzón ha endurit la pos-tura inicial imputant el delictegenèric de terrorisme. A diferentspresons de Madrid els nois estanpendents per poder declarar.
La mort de Mossèn Vidal ha com-mocionat gran part del barri, querecorda el rector que va obrir laparròquia de Sant Medir al barri, ales persones i als moviments.
Va destacar per la seva humilitati tolerància, per la seva preocupaciói disponibilitat a la gent que l’en-voltava i pel seu compromís polítici social. Sant Medir va acollir laprimera reunió de CCOO i moltesaltres assemblees i reunions clan-destines i de refugiats. Va posarl’Església al servei del barri en unmoment en que aquesta tenia moltpes en la societat i ell personalmentes va implicar de forma natural a lavida del barri, fins al punt que peralguns era com un membre més dela família. Segons un veí, el barridonava valor a la parròquia i la par-ròquia al barri.
Recentment Mossèn Vidal vacedir la parròquia del Pi, de la qualfou rector aquests darrers anys, a un
grup d’immigrants, que s’hi van tan-car durant 47 dies. >pàgina 4
> D’ON VENIM
Aquests quatre personatges són els responsables directes de l’imminentempresonament dels antifeixistes detinguts: Joan Clos i Pere Alcober, diri-gents de l’Ajuntament que per raons polítiques ha promogut l’acusació parti-cular més dura de les què es van presentar al judici, i Julia Garcia Valdecasasi Silverio Blanco, responsables del dispositiu policial que amb les sevesactuacions ataca i criminalitza el moviment antifeixista i ampara l’ultradreta.
>pàgina 10
OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpinióabril 2003
2
LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció quees troba dos cops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: [email protected] BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.
Periòdic de comunicació popular de Sants
i barris veïns
En aquesta Burxa han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, Bernat Costa, ToniGonzàlez, Ivan Miró, Gemma Parera Àlvarez, Guillem Sànchez, Joan Teran, Pau,David Positiu, Soto, Casal Independentista, Comissió de La Bordeta, Roger i MeritxellSánchez Amat, Raül, Lancelot, Ferran,
Editorial
La guerra que els Estats Units i la Gran Bretanya han fet a l’Iraq amb elsuport de l’Estat espanyol ha comportat un canvi de temperatura políti-ca als Països Catalans, l’abast del qual encara no podem mesurar. Podriasemblar que el suport del govern d’Aznar al bel·licisme ianqui ha estatla gota que ha fet vessar el got de la paciència amb què la societat cata-lana s’estava prenent darrerament tot el conjunt de polítiques antipop-ulars del PP. Malgrat això, després del final de la primera part d’aques-ta guerra, que ha consistit en una agressió desproporcionada per partde la maquinària de guerra anglo-americana, el moviment popular ques’havia generat arreu contra aquesta guerra s’ha diluït com si no haguésexistit mai. L’efervescència popular que es va viure des del moment enquè es va saber que havia caigut la primera bomba a l’Iraq – amb totesles mobilitzacions, les acampades, les vagues i les ocupacions – ha desa-paregut o ha perdut la majoria del suport popular actiu a partir de lacaiguda del règim de Saddam Hussein.
Però tombant el cap a la nostra realitat més immediata, veiem comsón moltes les iniciatives populars que intenten donar respostes a unagran quantitat de injustícies i de conflictes davant els quals un poble sol-idari com el català no pot tancar els ulls. Les tortures sobre tres joves deTorà i el seu posterior empresonament a 600 quilòmetres de casa hansucceït només un mes i mig després d’una operació molt semblant sobrecinc joves de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un d’ells encara està ala presó d’Almeria sense ni tan sols haver pogut declarar davant el jutge.Més recent encara és la violència exercida per la policia espanyola con-tra la manifestació per la llengua del dia de Sant Jordi. Un centenar decol·lectius i organismes populars han volgut denunciar que aquests fetsi d’altres com la il·legalització d’organitzacions basques, el tancamentde diaris, l’aprovació de la LSSI o l’aplicació de la llei d’estrangeria sónles puntes de llança d’una dinàmica boja que ha emprès l’Estat espany-ol per deixar fora de les seves lleis tots aquells sectors que qüestionenels seus fonaments. Així és com els nostres suposats representants ente-nen la democràcia. Bandejant o reprimint les reivindicacions populars.És precisament contra això que ens vam moure durant la guerra a l’Iraq,i és contra això que ens hem de seguir movent ara. De motius en sobren.
De motius en sobrenDesprés de la xerrameca de lademocràcia participativa i derecolzar aparentment les mobi-litzacions anti-guerra, els opor-tunistes ens donen lliçons deresponsabilitat i ens criden a votarcom a mal menor. S’apropen elec-cions i surten com a bolets elsendevins que amenacenamb el retorn de l’ex-trema dreta, el des-ballestament de l’es-querra o el desaprofita-ment de la mobili-tzació. Crida a l’ordre,per el nostre mal cos-tum de ser crítics ambuna democràcia parla-mentària feta a mida delcapitalisme.
Sembla mentida,quan s’ha vist que lesinstitucions “democrà-tiques” no frenen lesdecisions de lobbies imultinacionals, queencara es responsabilitzi alsqui volem construir des d’ara unarealitat alternativa. Si no es voldonar un espai polític a l’absten-ció com expressió de decisionsconscients i responsables, ésperquè qui insisisteix en la parti-cipació electoral accepta diferentscategories de ciutadans/es.Parlamentaris, regidors o mem-
bres de consells d’administraciópoden abstenir-se com expressióde les seves decisions polítiques oeconòmiques. La resta, en canvi,hem d’acceptar el sistema i lesseves limitacions.
El principi de delegació deixaa mans de professionals la
responsabilitat col·lectiva i indi-vidual: ens relega a l’àmbit privat.El capitalisme necessita de con-sumidors/es: com més tempsproduïm per a després podercomprar, millor. Com més s’al-lunyin les decisions de la vidaquotidiana, millor. Com més vul-nerables siguem als missatges
mediàtics, millor. Quan l’esferaindividual és el pilar de la vida dela gent, el capitalisme imposa elsseus models i ideologia.
La incertesa de la crítica a lademocràcia formal es justifica enquè, segons alguns, no existeixalternativa possible. Però d’altres
creiem que sí: la creemcada dia. La respons-
abilitat políticaquotidiana no esmesura ni perassistents a mani-festacions ni pervots a les urnes,sinó per la con-strucció de reali-tats referents deltipus de societat ala que aspirem. Nodiré aqui el quefaig: no necessitoque em votin igualque jo no voto, iels/les que tinc aprop ja com-parteixen, o no, la
meva manera de fer política. Enqualsevol cas als pescadors/es devots, que tinguin sort, però queposin fils gruixuts. La gent igualtalla el fil i neda contracorrent.
Ferran, veï del barri i cooperativista
Els pescadors de vots surten a treballar
Carta d’un creientM'he decidit a escriure aquestacarta per comentar un article queva sortir a LA BURXA del mesd'abril, en el qual m'he sentit indi-rectament al·ludit. Jo sempre hedefensat la pluralitat de pensa-ment, ja que la pluralitat és unapart important de la cultura i lallibertat i, per tant, està en contradel pensament únic. L'article quevull comentar és "No faràs servirel nom de Déu en va" signat perQuel Ness. Tot el que diu és lapura i dura realitat, són històriesreals i esgarrifoses, però el que diual final "Déu, Al·là i els seusseguidors: ANEU-VOS-EN ALA MERDA". Com a creient quesóc (per educació, per convenci-ment o pel que sigui) m'he sen-tit al·ludit i ofès, perquè una cosasón els creients de qualsevolreligió i una altra són els fona-
mentalismes. Si llegim l'Evangelique és la vida de Jesús veuremque mai parla de guerres i violèn-cia, tot el contrari, només parla deperdó i d'amor. En tot momentcondemna els hipòcrites i fariseus,que és el que són aquests senyorsde les guerres i del poder. Aquestssón els que fan servir el nom deDéu per cometre les seves bar-bàries. Però no es pot posar atothom al mateix sac, ja que tantal cristianisme, judaïsme, islamis-me, etc. hi ha persones compro-meses amb la construcció d'unasocietat més justa, que estan total-ment al marge de les seves jerar-quies, i que sempre han condem-nat i condemnen els fonamenta-listes religiosos, polítics o de qual-sevol mena. Condemnen croadesfonamentalistes de l'Edat Mitjana,el fonamentalisme franquista, elfonamentalisme assassí de Bush,
Sharon, Saddam i el que ha prac-ticat en diferents èpoques elVaticà i sovint part de la jerarquiaeclesiàstica. Un clar exemple eltenim amb el bisbe de Nicaraguadavant de l'avortament de la nenaviolada. Que se’n vagin a la m.aquestes persones, però no elsque tenen unes creences i quelluiten per la justícia com qual-sevol ciutadà amb consciència ique moltes vegades són marginatsper la pròpia jerarquia.
P.M.M.
Carta a LA BURXA
Fa pocs dies vaig veure el númerod'abril de LA BURXA i, com cadames, la vaig estar llegint. He de dirque no va ser poca la meva sor-presa quan vaig veure a la con-traportada i gairebé a pàgina sen-cera una entrevista a la RoserVeciana. En aquell moment em
van venir tota una sèrie de qües-tions al cap: LA BURXA, ara fa qua-tre anys, quan eren les darrereseleccions municipals, va fer unacampanya de crida per l'absten-ció. Per què ara no? Considero que el canvi de formatva suposar un gir en la linea de lapublicació i en les informacionsque es difonen, al meu menysrupturista. Tot i així, excepte enalguns dels articles i editorials,considerava a LA BURXA com unmitjà d'expressió i de difusiód'idees antagonistes i, per tant, lacondiderava una veu còmplice.
Tornem a la qúestió. És que esconsidera que la Veciana, queaposta pel treball institucional, téuna qualitat moral que fa que nohaguem de pensar en l'abstencióactiva davant la democràciadepartits, i més encara en un mitjàpopular? Potser s'argumenta que
no és una entrevista amb caireelectoralista, però el cert és quefalta poc per les eleccions i la regi-dora ara es presenta per ser alcal-dessa. Es podria discutir sobre laparticipació i les possibilitats din-tre de les institucions, sobre lesbones intencions, sobre els im-peratius, però no crec que aquestsigui l'espai. Penso en la històriai en que ens hem deixat la veucridant: ni us volem ni us neces-sitem, polítics Nunca Mais... Sin-cerament, crec que un diari decomunicació popular, expressiód'un treball de base, ha de ser es-pai de difusió d'altres experièn-cies i persones i no pas d'un par-tit polític.El fet és que, com he ditabans, sentia LA BURXA com unaveu còmplice o, si més no, pro-pera; ara la sento més lluny. Ens veiem i parlem.
Hernan
Cartes a LA BURXA Envia’ns el teu escrit a l’e-mail [email protected] o a Can Vies (c/ Jocs Florals 42 BCN 08014) o a mà a la bústia de l’AC Arran (c/ Premià 20)
maig 2003SantsSantsSantsSantsSantsSants
3
Gemma P.A./SANTS
La sentència del judici contra elsdetingunts i detingudes durant lamanifestació antifeixista del 12d'octubre de 1999, feta públicael 31 de març, imposa dures con-demnes als acusats. 14 d’ells hanestat condemnats a 2 anys depresó per delictes de desordrespúblics i atemptat i a una penamulta de 1800 euros cadascunper delictes de danys. A la pràc-tica, això equival a obligar acomprar la llibertat (un copabans hagin pagat les indem-nitzacions) i per tant, esdevé unaforma encoberta d'ingrés a pre-só. Dues persones més han estatcondemnades a un any de presói a pagar 1800 euros cadascun.Un altre ha de pagar 80 eurosper una falta contra l'ordrepúblic i un altre està condemnata 4 anys de presó pel delicted'atemptat amb l’agreujant d'úsd'armes i a una multa de 1800
euros per danys. A més, quinzepersones han de pagar prop de2700 euros per danys als vehiclespolicials.
Les entitats bancàries van reti-rar la denúncia, però l'Ajunta-ment s’ha mantingut com acusa-ció particular, amb una actitudextremament dura. Aquesta vaser recriminada durant les jorna-des sobre els drets humans en l'èpo-
ca de la globalitzaciócelebrades afinals d’abril i organitzades per l'As-sociació d'Advocats Demòcrates en
col.laboracióamb la Regi-doria deDrets Civils.Pere Alco-ber, regidorde Sants-Montjuïc, vapresidir-ne la
taula d'obertura, amb un discurssobre la repressió als movimentssocials, sense tenir en compte que
ells mateixos actuen d’agent local derepressió i de retallada de llibertats.
La ràbia impulsa actes de protesta a SantsEn el marc d’una campanya general,els moviments socials del barri deSants estan organitzant diversosactes per mostrar el rebuig a les con-demnes, per considerar-les "despro-porcionades, sense cap base fermai fruit d'un procés polític que es vol
erigir en càstig exemplar". El punt de partida de la campan-
ya va ser una xerrada informativasobre la resolució judicial a la para-da del Centre Social de Sants delFirentitats el 25 d'abril, on inter-vingueren un dels detinguts i unamembre de MAPAF.
Prèviament, el dijous 11 d'abril,un grup de veïns i veïnes havienmanifestat al Ple del Districte el seurebuig a les condemnes. Van desple-gar una pancarta i van exposar lasituació, fent menció al paper del'Ajuntament en el procés. Se’l vaacusar de fer una actuació pròpiad’un fiscal, malgrat les múltiplesmanifestacions populars que dema-naven la llibertat sense càrrecs, desde la gent que sortí al carrer l'any 99a les signatures de 2500 entitats.L'objectiu de la campanya és assolirel màxim suport de les associacionsi societat civil de Sants per tal d'evi-tar l'ingrés a presó dels 17 joves, l'ab-solució i llibertat sense multa i unaretracció de l'Ajuntament.
Condemna desorbitant en motiu delsincidents del 12 d'octubre de 1999
La condemna ha despertat indig-nació i sospita respecte el siste-ma judicial. La mare d’un delsdetinguts explica que va sortirdel judici pensant que els acusatss'havien pogut expressar i que lapolicia havia caigut en moltescontradiccions, fins i tot la "se-creta". Però les condemnes vanobviar aquestes "arrels podrides"que invalidarien tot el procés.
El judici va estar ple d'irre-gularitats: no es van aportar lesproves físiques que suposada-ment es van intervenir als de-tinguts i els pèrits no van com-provar els danys, la demostraciódels quals s'ha basat en factures(n’hi havia una amb data ante-rior als fets). També és curiosa
l'existència de tres atestats poli-cials totalment iguals, malgratque les detencions fossin fetesper tres persones diferents.
L'actitud de la jutgessa va des-tacar per ignorar la versió dels a-cusats, dispensant un tracte total-ment diferent a policies i a detin-guts/des. Fins i tot va declararque la seva decisió es basava enles declaracions d'agents de l'or-dre "que han vist i viscut direc-tament els fets".
D'altra banda, la jutgessa nova tenir en compte les denúnciesde pallisses, maltractements fí-sics, negacions d'atenció mèdica,necessitats fisiològiques i men-jar que els i les detingudes vanfer durant el judici.
Un judici sospitós
er expressar el vostre rebuig: Ajuntament de Barcelona, Pça St Jaume 1: 93.402.70. 00 (especialment el 12 demaig a les 12 del migdia)Consell Municipal de Districte Sants-MontjuÏc: 93.402.70. 00Jutjat Penal 7 de barcelona: 93.315.27.12/Fax: 93.319.99.34
Ens podries fer un recull dela teva vivència del judici?Vam estar cinc dies gairebé se-grestats a l'Audiència Provincial,custodiats per policia armada isotmesos a una pressió constantper l'actitud de la jutgessa queera clarament favoristista cap ala fiscalia, la policia i l'advocatde l'Ajuntament.
El que bàsicament s'aplicacontra tu és la pressumpció deculpabilitat. El dia que van de-clarar tots els policies menys unva ser molt tens, perquè ens handetingut, ens han pegat, ens hannegat atenció mèdica, anar allavabo i a sobre estan allà expli-cant que si tu l'has atacat ambuna barra de ferro o que hastirat pedres sobre una furgonapolicial, després vas saltar unabarricada, és com una mena denovel·la de ciència ficció… I amés molts policies de paisà quevan declarar són policies delgrup sis de la Brigada d'In-formació de la Policia Nacionalque normalment fan una tascade seguiment i de coerció delsmoviments socials, i es miraventots els detinguts un a un ambactitut amenaçadora. És una
gran pressió psicològica que solspots suportar si tens molt clarque la representativitat d'aques-ta justícia i d'aquesta democrà-cia és nul·la.
Quina reacció et generà lasentència?La sentència no ens ha sorprès.És un judici polític, una sentèn-cia política. És un judici polític,una sentència política i la pri-mera prova és que de disset per-sones acusades estan condem-nades disset. I després la jutges-sa diu que basa la seva opinió enels agents de l'ordre que han visti viscut tot el que expliquen. Perella, qui diu la veritat és la poli-cia (que menteix descaradamenti molt malament), la fiscalia il'Ajuntament. És una sentènciaparcial que no recull les denún-cies de maltractaments que no-saltres vam fer, perquè no liinteressa. Però no només ens es-tan jutjant i condemnant a no-saltres sinó a milers de perso-nes i associacions que des del'any 92 estan organitzant-secontra l'acte feixista.
I fent una lectura més gene-ral de la sentència, van absoldre
els detinguts d'apallissar magre-bins a Can Anglada l'estiu del98, han absolt a Santiago Ro-yuela que va posar una bombaal barri, però en canvi per unssuposats danys a unes entitatsbancàries estan posant condem-nes que suposen entrar a la pre-só perquè si no paguem la mul-ta milionària que se'ns imposa,anirem a presó.
Quin ha estat el paper del'Ajuntament en el procés?És vergonyós. Per una bandapassivitat respecte l'acte feixistai una actitud criminalitzadora,perseguidora i repressora cap elsmoviments socials. L'advocat del'Ajuntament va actuar en eljudici encara més durament quela fiscal. I l'Ajuntament estàinvertint diners públics per em-presonar-nos, pagant un bufetd'advocats, Jufresa, que diu quedefensa marginats, però hadefensat homes acusats de ma-tar la seva dona o el Javier de laRosa. D’altra banda es van om-plint la boca de drets humans ide democràcia condemnant laguerra a Iraq i intentant capita-litzar les mobilitzacions.
Entrevista a una detinguda el 12-O 99
Acte de recolzament als acusats durant el judici. ARXIU
Una de les detingudes i condemnades pel 12 d’octubre del 99, Joana, ens permet acostar-nos de forma més directa a la vivència del judici i les condemnes.
La xerrada aplegà una dotzena de persones. G.P.A.
R.S.A.Irrupció al Districte per protestar.
maig 2003
4
SantsSantsSantsSantsSantsSants
Visita la nova web de
www.laburxa.org
Gemma P.A./SANTS
L’interessant debat sobre la inse-guretat ciutadana iniciat el passatnovembre per MAPAFS (Mares iPares Alarmats pels Fets de Sants)va continuar el 10 d’abril a Les Cot-xeres. Un debat marcat pels darrersaconteixements que mostren elcreixement de la repressió: la sen-tència a les persones detingudes del12 d'octubre del 99 i l’empresona-ments de joves de Torà. Aquestsfets posen de manifest diversos ele-ments que van sortir durant el de-bat, entre ells l'ampliació del con-cepte de terrorisme, de manera que"qualsevol cosa és terrorisme", talcom assenyalà l’advocat RobertSabata, i el salt qualitatiu dins larepressió als moviments socials,amb acusacions fiscals més greuspels mateixos delictes.
Es reobre el debatsobre seguretat ciutadana
Gemma P.A./ LA BORDETA
La mort de Mossèn Vidal el pas-sat 22 d'abril ha estat molt sentidaal barri de Sants, on va viure a laparròquia de Sant Medir durantmés de 30 anys (com a rectordurant 20 anys, com responsablede l'arxiprestat de Barcelona Sudi uns anys més un cop ja despos-seït del càrrec). Josep Mª VidalAunós, fins ara rector de laParròquia del Pi, va destacar perla seva actuació durant la tancadad'immigrants l'any 2001, momenten què acollí 400 immigrants al'Església del Pi, sota la conviccióque l'evangeli està per sobre de leslleis. Durant el dia 23 d'abril espogué visitar la seva capella ardental Pi i l'enterrament, al qual acudi-ren milers de persones, es realitzàl’endemà allà mateix.
Mossèn Vidal va arribar a SantMedir l'any 1957, per donar conti-nuïtat al projecte del seu prede-
cessor, Mossèn Amadeu Oller, idestacant per la seva actitud d'hu-militat i de tolerància, amb la qualva superar el repte de substituir unhome de gran prestigi. Mossèn Vi-dal també va destacar pel seu com-promís social, polític i patriòtic.En una època en què l'únic aixo-pluc que hi havia era l'Església, vaposar la parròquia al servei del veï-nat. L'obrí a l'Assemblea de Ca-talunya, a refugiats antifranquistesi a assemblees de treballadors comels de la Hispano Suïssa, quanaquesta entrà en crisi, implicant-se així com a veí de la Bordeta. ASant Medir també van néixer lesCCOO, la CNT de químiques ipart de la CGT.
Segons Ramon Freixes, unmembre antic de la parròquia,Mossèn Vidal destacà pel seu sen-tit evangèlic, el servei als demés ila seva tolerància i compromísamb el barri. Un veí que arribàimmigrat a la Bordeta recorda la
confiança i els ànims que mossènVidal li donà a la seva arribada. Unaltre veí, a qui va casar, remarcaque va obrir l'Església al barri. Vaser un home del seu temps, de toconciliador i carisme natural; unhome que lluitava per la justícia, lapau i la llibertat. Són també com-movedores les paraules d'una altra
veïna que assenyala l'interès i lapreocupació que mossèn Vidalmostrava per tothom i lamenta laseva mort com si es tractés d'unmembre més de la família. Ens diuque ha deixat empremta amb hu-militat, que era d'aquells que "fanmolt i parlen poc"; fan un treballsilenciós, diari, però important.
Mor Mossèn Vidal, l’home que posàSant Medir a disposició del barri
Sant Medir ha estat escenari de nombrosos esdeveniments socials. ARXIU
Irina/SANTS
El passat mes de març l'A-grupament Escolta Joan Maragallva haver d'aturar les seves activi-tats amb els infants i joves deSants. Diverses són les raons quel'han portat a tancar les portestemporalment. Una de les mésimportants i lligada amb la restaés la manca de nens, raó per laqual les quotes cada cop eren mésaltes i amb tot no s'arribava acobrir el lloguer de la UEC. Elproblema però, arrela en la faltad'un local fixe, ja que infants isobretot pares denoten la inse-guretat que transmet aquest no-madisme forçat. Sumats a tot aixòhi ha els problemes administratius.Tot plegat fa que mica en mica l'a-grupament perdi força i doni peua l'aturada.
Actualment els infants i joves del'agrupament continuen la sevaexperiència escolta a l'AE QuicoSabater de l'Hospitalet, el més pro-per. Mentrestant els caps es de-diquen a la formació i a la recercade local, ja que fins ara la tascaeducativa feia imposible dedicartemps i esforç als problemes ad-ministratius.
Esperem doncs que al setem-bre, juntament al nou local hi hagillista d'espera de nens i nenes.
Aturada temporal al’A.E.Joan Maragall
Joan Clos, alcalde de Barcelona,presentà públicament el dijous 24d'abril el Projecte de Recuperacióde les Arenes. L'antiga plaça deToros de Les Arenes a la plaça Es-panya, inagurada l'any 1900, estàabandonada des del 1977. Ara espreveu construir-hi un centre "lú-dic", força comercial, on hi hauràsales de cine, un club esportiu itermal, comerços, restaurants i unaparcament. Està previst que lesobres promogudes per Sacresa, elgrup planeta i la constructoraACS, que compten amb un pres-supost de 100 millons d'euros,comencin aquest estiu i finalitzinal cap de tres anys.
Futur centre "lúdic" a Les Arenes
Roser Benavent/SANTS
L'endogàmia va ser la tònica deldarrer Firentitats, que tingué llocentre el 25 i el 27 d'abril a Cot-xeres i que va aplegar un centenarllarg d'estands. Fira per consumintern de la gent de les associa-cions i entitats del nostre barri.
Recordem que la preparació va
començar amb la revolta de lesentitats davant la proposta de l'A-juntament de portar fora de Cot-xeres la Fira. Una creu que mésque marxar de Cotxeres el que lesentitats no volien era anar al'Espanya Industrial, l’únic llocofert pels organitzadors i ambgreus problemes de projeccióexterna. Sense comptar els encon-
tres "casuals" amb polítics en cam-panya, fet que es reprodueix cadaquatre anys, i a banda de les passe-jades dels habituals i dels mateixos"firaires", el model s'ha demostratesgotat en la seva capacitat d'a-traure gent aliena al movimentassociatiu. L'assistència als actesprogramats ha estat reduïda. Vaja,que només ha dut el públic con-vençut i mobilitzat pel propi acte:ponents, amics, parents i acòlits, osimplement un públic inexistent.Fins i tot els actes de carrer, comels geganters o castellers va aple-gar, en ampla majoria, la pròpiagent de les colles.
Caldrà que el moviment asso-ciatiu es replantegi un acte d'a-questes dimensions i cost. Si par-lem d'un espai per a què es trobinels "militants" associatius, fun-ciona prou bé, si es parla d'unespai per atraure nova gent elmodel ja no funciona.
Un Firentitats pel públic convençut
Mirades atentes cap als estants TONI
maig 2003SantsSantsSantsSantsSantsSants
5
Jornades contra la retallada de llibertatsGuillem Sánchez/SANTS
Un centenar d'entitats d'arreu delpaís s'han agrupat en la Plata-forma "No a la retallada de lliber-tats" per generar un espai dereflexió i mobilització sobre elcreixent marc repressiu que s'estàdonant a nivell internacional (desde l'onze de setembre de fa 2 anys)i particularment a l'Estat espa-n-yol. Al seu manifest denuncienl'aprovació de nombroses lleiscom la Llei d'Estrangeria, la dePartits Polítics, la LSSI (queestableix la censura a internet) oels recents canvis enduridors delCodi Penal, la coacció i agressió adiferents manifestacions o l'apli-cació indiscriminada de la LleiAntiterrorista en diferents casos aValència, Viladecans i Torà.
Al llarg de tota la setmana s'hananat desenvolupant diferents actes
de debat i mobilització, entre elsquals destaca l'acte inaugural ce-lebrat a les Cotxeres de Sants, ondiferents advocats i membres demoviments socials van anar analit-zant diferents aspectes d'aquestcontext de retallada de llibertats.Des d'exemples concrets com lapersecució al moviment veïnal de
Ripollet fins als nous aires depolítica criminal que venen delsEUA, els diferents ponents vanposar un alt nivell de continguts.També es va aprofitar la jornadade Sant Jordi per fer una acció dedenúncia a les Rambles, on unaunitat d'antiavalots (amb furgone-ta inclosa) marejaven els milers de
passejants, i també una jornada detallers i debats celebrats entre lesCotxeres i el Centre Social CanVies.
La campanya es va tancar ambuna manifestació a Barcelonaamb 800 persones que van apro-fitar per reclamar la llibertat dels3 joves de Torà presos i l'abso-lució dels antifeixistes del 12 d'oc-tubre i per cridar altres consignescontra la policia i les presons.
Paral·lelament, la Comissió In-ternacional d’Advocats pels DretsHumans en la Globalització vacelebrar la seva segona sessiódurant els dies 25 i 26 d’abril alCCCB. Sota el títol “Nous atacs,noves resistències” van analitzarels canvis legislatius i polítics quedesenvolupen la repressió en elnou context globalitzat, i tambéles tàctiques de resistència delsmoviments socials.
Assemblea C.S.O. El Tajo/LABORDETA
Després de dos anys d'okupaciódel Centre Social El Tajo, s'ha a-nunciat data de desallotjament pel27 de maig a les 9:30h. Fa gairebédos anys que un grup de joves vanokupar aquesta casa situada al car-rer Gavà nº 41. Es tracta d'un edi-fici que portava més de tres anysbuit, i que van reconvertir en vi-venda i centre social, acollintgrups de discussió, tallers d'auto-defensa, grups de teatre, passi devideo i festes per l'autogestió dediversos col·lectius.
Des de l'Assemblea C.S.O. ElTajo volem fer patent que "davantdels preus abusius dels pisos delloguer o de venda, uns preus que
no paren de créixer degut a les po-lítiques conjuntes del sector im-mobiliari i especulatiu financer i lagestió de l'Ajuntament. Polítiquesdenunciades àmpliament arreu deBarcelona (calaix de les Vies il'estació de Sants, Forat de laVergonya, 22@ a Poblenou, elsP.E.R.I.s de la Trinitat, d'Hos-tafrancs, i molts altres); als jovesprecaris només ens queda organit-zar-nos per solventar els nostresproblemes. Això significa usaralguns dels més de 275.000 espaises desús que hi ha a l'Àrea Metro-politana i habilitar-los per viure-hii per realitzar-hi activitats. La po-lítica de l'Ajuntament i els preusfan que hi hagi una disminucióconstant i progressiva dels espaison la vida social es pot desen-
volupar. Des de les places als cen-tres socials, els espais de socialit-zació i de creació lliure i no media-da van desapareixent".
Davant d'aquesta situació rei-vindiquem el dret a donar un ús so-cial i de vivenda a aquest espai idenunciem les immobiliàries Unitat
S.A. i Orat S.A, les quals han dema-nat el desallotjament per a construir-hi un bloc de pisos amb el qual pre-veuen treure un benefici del voltantdel 1000% de la inversió inicial. Elspisos tindran un preu mínim de275.000 euros, inaccessibles segonsles condicions de vida actuals.
Imminent amenaça de desallotjament pel C.S.O. El Tajo
Desallotjament del Cortijo, just al costat del Tajo; un solar ocupa el seu lloc. ARXIU
Capçalera de la manifestació amb la que van concloure les jornades.
Ivan Miró/Sants
De l'edifici Telefónica de l'Avingudade Roma, i recolzats per un cente-nar de persones solidàries, sortirenel 22 de març una cinquantena detreballadors de l'ex-plantilla de Sin-tel. Amb l’elecció d’aquest punt departida denunciaven el paper de lamultinacional en la seva situació.Com recordarem, Sintel fou unavenda-regal del Govern espanyol aMastec Internacional, propietat dela família del reaccionari de MiamiMas Canosa. Telefónica, que mesosabans de l'operació havia ampliat elcapital social de Sintel en 2.000 mil-ions, es desprenia així de la filial pernomés 650 milions de pessetes.Dels tripijocs entre capitalistes, ensortiren perjudicats aquells quehavien aixecat l'empresa amb el seutreball. Telefónica retirà la carterade treball de Sintel, impagà treballsfets anteriorment i Sintel presentàsuspensió de pagaments.
Des d'aleshores, les lluites de laplantilla acomiadada han passat aser prou conegudes gràcies al Cam-pament de l'Esperança que planta-ren al madrileny Paseo de la Caste-llana durant 187 dies i que fou aix-ecat el 3 d'agost del 2001, quan s'ar-ribà a un acord sobre el conflicte:els treballadors havien de ser re-col.locats. D'aquell acord, tanmateix,el Govern i Telefónica només hanacomplert les profecies dels pessi-mistes: avui els 1.200 treballadorsde Sintel segueixen sense feina i apunt d'esgotar l'atur.
A causa de l'incompliment delsacords en matèria d'ocupació, hanconstituit una S.A. Laboral com aalternativa, reclamant la càrrega detreball equivalent als llocs de treballno creats. Davant l'absència de res-postes, tornen a Madrid amb elconvenciment que "l'única lluita quees perd es la que s'abandona". Caldir que necessiten recolzament, jaque fins i tot el seu sindicat(CCOO) els ha donat l'esquena:dóna per acabat el conflicte, im-pedeix que els acomiadats realitzinassemblees als locals sindicals, iordena la intervenció de la policiacontra els seus mateixos afiliats.
Marxa dels treballadors de Sintel
TONI
abril 2003 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi
6
El raconet cannàbic
La cançó
Benvolgudes burxaires, sembla mentida peròseguim un numeret més amb els pràctics con-sells de BricoMaria per a petits i grans.
Us heu quedat amb la boca oberta? Aixòdeu ser per que les plantetes són adorablesquan comencen a crèixer. Doncs prepareu-vos per als propers mesos. Si tot va bé, crei-xeran en progressió geomètrica imparable(ep!... però menys que un lloguer).
Si voleu guanyar en discreció i també enproducció, us recomanem que podeu lesplantes. El que hareu de fer es tallar diago-nalment el tronc entre el quart i el cinquè nuso parell de fulles, així la part de dalt se us
bifurcarà. Podeu repetir l´operació amb lestiges bifurcades però sempre respectant laseparació de quatre nusos. Si trobeu branquesque no reben prou sol, les podeu tallar també.Al “tanto” no us aficioneu a les tisores,recordeu que sempre és millor tallar unabranca que tallar moltes fulles, ja que aixíl’únic que feu es treure-li força a la planta.
Si teniu hormones d´arrelament aprofiteules restes de la poda per a fer esqueixos.Normalment les tiges de la part de baix arre-len força, no creixen tant però donen moltesmés flors en proporció.
Deixeu un dia les tiges en aigua i després
les planteu. Haureu de procurar que les fullesestiguin constantment humides. Improviseuun minihivernacle i un vaporitzador (“flisflispara l@s amig@s”) i que no els doni massasol, doncs els esqueixos són molt delicats,força més que la planta en si.
I si després de tot aquest rotllo la cosa nous surt bé, pregunteu, que us farem un estu-di personalitzat a la mida de les vostres neces-sitats. Estem oberts als vostres dubtes i/osuggerències. Nunca Máis!
Dr. Fumantxú
Vosaltres jutges que kada dia envieu
vides a la presó, vosaltres que apagueu miradestankant-les en gàbies de mort
i seguiu cobrant i dormint tranquils....
No, per vosaltres no hi ha perdó.
Et col·loques allà a dalt i a mi em fas xicoteta,m'aplastes les paraules
a cop de martell.Queden sepultades sota el pes de la llei;
la vostra llei, la ke sempre decideix.La ke mai vam triar,
la de les kartes marcades,amb la ke sempre ens toka perdre.
La farsa total ke legitima la tortura,
espectacle real d'aquesta dictadura
amb nom de democràcia...Sentència ja feta,
impotència absoluta
Vostè senyoria no ha estat allàVostè senyoria no em pot jutjar
"Passo moltíssim de l'alt tribunal,trobem-nos al carrer
sense protecció policial.Ets un petardo i et vas a menjar
el teu maleït codi penal"(només era un pensament,
un dia ho faré real)
Cállese ahora mismo y desalojo la sala,en este momento
usted ya no tiene la palabra.No cuestione la autoridad de la presente magistradaNo procede, no procede,
según la ley orgánica.
"Explíquenos bien, señor policía,
a usted las contradicciones se las puedo perdonar,
ya tengo hecha la sentencia y estos delincuentes pagarán.
Quién se ha creído ke son alterando la paz social.
Digas lo ke digas, hagas lo ke hagas,
debo condenar y condeno.
Malgrat vosaltres seguirem existint,
perquè la nostra resistència no careix de sentit,
perquè tenim la certesa que el ke fem és real, i si creiem en la lluita
no ens podran destruir.
Només la tortura doblegarà els nostres cossos,
però mai, mai la nostra ment ingovernable
ke ens acompanyarà allà on anem.I si volen odi, odi rebran!!!
Paz Encañonada
Vosaltres jutges
Els tres amics A vegades, la navegació per internet ens sorprén amb troballes com aquesta, autènticajoia del no saber què fer amb els temps lliure o de veritable militància cannàbica.
abril 2003
7
ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi
Per sota la Barcelona del "Fem-ho B", de la Barcelona plastificada on els conflictess'amaguen sota la catifa del consens tolerant i ciutadanista, bateguen les Barcelonesde Mateo Rello. Trames teixides subterràneament, geografies d'emancipació,d'històriques derrotes, de belleses clandestines: Mateo ens les transmet amb unapoesia directa i evocadora, com un d'aquells gats del Raval que, tenint els ulls migclucs, hi veuen amb una nitidesa que il·lumina.
Iván Miró
Ens trobem davant un dels múltiples projectes del polifacètic iincansable Aleix "Alejo" (Elektroduendes, Kartón de Vino, Esku-pe... etc.). En aquest cas, els Kako ens apropen a un so 100% street-punk, caracteritzat per unes lletres de denúncia pura i dura i perunes composicions musicals a mig temps que ens poden recordara grups propers com els inoblidables Miseria & Cia o a altres mésllunyans com els adrenalítics Distorsión de Barakaldo. Una cosa síestà clara, la gent de Grita o Muere té corda per seguir cridant,perquè el punk no té massa interés en morir-se.Contacte: [email protected] A-Jako-Pako
Cheb Balowski “Potiner” Propaganda pel fet
Kako “Otro puto dia más aguantando” Grita o muere
“Orilla sur. Fábula de Barcelona” Mateo Rello. Ediciones del Grupo León de Felipe
Música
Música
Llibres
Els àpats de la precarietat
Aquesta secció gastronòmica vol retre homenatge a totes aque-lles persones o generacions que per diversos motius han patit lafam o la misèria. Volem fer memòria d'aquests precaris però efec-tius coneixements populars de subsistència.
“Pa d’all”
Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________
Subscripció anualper rebre LA
BURXA
9 euros (1500Ptes)
Col·laboracióanual amb LA BURXA
18 euros (3000ptes)
Aportacions voluntàries a LA
BURXA
_______euros(escriure amb claretat)
Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA
BURXA
Data__________ Signatura
DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
Les subscripcions a LA BURXA acomplirandos objectius: fer-la arribar allà on la
seva distribució no arriba i ajudar econòmicament al seu manteniment.
Es pot fer de diverses maneres:mitjançant correu convencional, perdomiciliació bancària o manualment.
Així que ja saps.
Subscriu-te a
"Potiner" és el segon treball d'aquesta jove banda de Barcelona queha aconseguit en poc temps el que tot músic voldria, és a dir, fer-seun espai indiscutible en el panorama musical i tenir la possibilitat d'op-tar a un futur prometedor d'ara endavant. Aquest segon disc no famés que re-afirmar l'evolució dels Balowski; una evolució que ja esnota a la primera audició, quan arribes a la setena cançó, "Lila", ja espot observar que no estan mancats de recursos. Ben al contrari, resul-ta que si no hi hagués prou amb l'aportació dels deu components del
grup, ens regalen les col.laboracions de personatges com Iñigo Muguruza, Gambit i Magí (Radio Bemba)i de gent de Kultur Shock o Dusminguet. Fes-te una idea, és fàcil. Contacte: [email protected]
Poti-Potiner
El cinema documental sempre ha estat marginat de lescartelleres. No obstant des de fa uns mesos estan arribanta les cartelleres documentals, alguns dels quals com Balserosi El efecto Iguazú arriben a captar una audiència notable.Però sens dubte és Bowling for Columbine de MichaelMoore, galardonat amb l'Oscar al millor documental de l'any2002, el que està despertant una expectació més gran. I noés d'estranyar ja que gràcies a ell comprenem la paranoia quepateix un sector important de la societat nord-americana ipodem trobar resposta a algunes d'aquestes preguntes: perquè cada any moren a EUA 11.000 persones víctimes de les
armes de foc?, per què existeix un augment de la violència? I moltes d’altres que ens poden fer enten-dre temes de rabiosa actualitat com la invasió a Iraq, el continu intervencionisme nord-americà enqualsevol lloc que pugui beneficiar els seus interessos i la reacció de la majoria de l'opinió públicarecolzant aquestes decisions. Documental de dues hores de durada, de visió absolutament obligatòria.
Lancelot
“Bowling for Columbine”Michael Moore Reportatge
Ingredients: Alls (4 unitats), una barra de pa, man-tega i julivert picat.
Elaboració: Llesquem la barra sense arribar a tallar-les del tot. Pelem els alls i abans de picar-los amb eljulivert, els traurem el germen verd del interior de ladent, per tal de digerir-ho millor. Escalfem una micala mantega i la barregem amb l'all i el julivert. Untemla pasta entre les llesques i l’emboliquem en paper deplata per posar-la tot seguit al forn durant unsquinze minuts a foc lent. Salut
* L’all és originari de l'Extrem Orient, egipcis i xine-sos ja feien gala de les seves propietats culinàries icuratives. Cal destacar la seva eficàcia en el controldel colesterol, en la prevenció de la grip i la bronquitiso la seva aportació de vitamines i minerals.
Imatges singulars
EXTRET DE WWW.REBELION.ORG
maig 2003 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment
8
D’ON VENIM... EL RACÓ DEL CASAL
Si el mes passat, en aquesta co-lumna, parlàvem de Víctor Alba,en aquest número ens toca recor-dar la figura d'un altre gran intel·lectual i activista revolucionari,George Orwell que, en el seu lli-bre "Homenatge a Catalunya", varelatar la fi d'aquella revolució.
Orwell arriba a Barcelona eldesembre de 1936 disposat, commilers de joves d'arreu del món, ajugar-se la vida. Emocionat, co-neix la que llavors era la ciutat mésrevolucionària del món, on la bur-gesia ha fugit o s’ha amagat, lagranota blava i la gorra d'obrersón moda oficial, s'han col·lecti-vitzat fins les barberies i els cam-brers no accepten propina.Després de quatre mesos al front,i a causa d'una ferida, torna aBarcelona i no la reconeix: s'hi veugent ben vestida, restaurants carsi infants demanant. La tensió creixentre dues formes de veure, no jala guerra, sinó la postguerra. Peruna banda, el bloc obrer no entènaquesta guerra sinó com el procésfinal d'una revolució que està pre-parant des de fa tres generacions.Per l'altra, l'aliança de la burgesiademocràtica i el Partit Comunistavol guanyar-la per consolidar la re-pública burgesa.
Finalment el conflicte esclataper un fet relativament menor i lesbarricades tornen a sorgir combolets a Barcelona. La CNT de-mostra que manté la seva força,però la gent no entèn aquest con-flicte intern quan el front està a300 kilòmetres de distància. Lavictòria "militar" es converteix enderrota política, i davant la inflexi-bilitat estalinista, el bloc revolu-cionari cedeix per no començaruna guerra dins la guerra. ElPOUM, un partit petit, serà el bocexpiatori i s’il·legalitza i persegueix.El procés autogestionari liquidat:la revolució s'ha acabat. Tocavaguanyar la guerra, però això tam-poc passà. Seixanta-sis anysdesprés la pregunta ja és incon-testable: qui errà els seus anàlisis?
Guillem Sànchez
Maig de 1937: Lafi del somni:
UN ÚNIC CAMÍAproximació a la realitatdels Països Catalans
Que un govern imposi autoritària-ment, contra la voluntat de tota lapoblació, una guerra absurda ensha de fer pensar. Ja no només enles implicacions geo-estratègiquesi econòmiques del conflicte, o enla naturalesa d'un Estat-Guerraque prioritza la vio-lència estructuralcom a forma de se-guir acumulant icontrolant la pobla-ció, o en les falsesmorals d'un partitobsessionat a con-demnar tots els ter-rorismes excepte elsseu. Ens ha de ferreflexionar, també,en termes de "sobi-rania popular". Comhem arribat a cons-truir un sistema derepresentació políti-ca que s'ha separattotalment de la voluntat social?Com hem permès que les elitspolítiques actuïn, ja no noméssense tenir en compte l'opinió delpoble, sinó actuant frontalment encontra seva? Com hem arribat finsal punt de cedir-los tan irrespon-sablement el nostre poder?
La gènesis del sistemaFa gairebé trenta anys quel'anomenada "Transició" edificàun nou estat on la participaciósocial s'estructurà en forma deDemocràcia Representativa.Aquest model, que significà otor-gar el monopoli de la participacióal sistema de partits, no fou fruitd'una ruptura sinó d'una conti-nuïtat amb el franquisme.Continuïtat basada en un doblemoviment: la constitució d'unaclasse política unificada (franquis-tes i alguns opositors) i l'esclafa-ment de les experiències de demo-cràcia directa que s'havien gestatal calor de les lluites sota la dicta-dura. El primer moviment suposàque els franquistes continuessingestionant el país -ara amb formesdemòcrates, que no democràti-
ques- a canvi de ser oblidats elscrims de quaranta anys de terror,i que determinats opositors to-quessin poder a canvi de renunciara vel·leïtats com "república", "so-cialisme", "autodeterminació", etc.El segon moviment significà que
experiències com les comissionsde barri, associacions veïnals, as-semblees de fàbrica ("democràciaobrera"), escoles autogestionades,etc, fossin esclafades, dividides,comprades, recuperades per lasuposada representativitat d'ajun-taments, comitès d'empresa, etc.
Desencantats a la forçaVa ser en aquell moment, per tant,que la societat que s'autoinstituïa,que s'autoorganitzava, que es do-tava dels seus propis mecanismesde presa de decisions, va ser desar-mada, anestesiada, convertida enun apèndix submís del poder po-lític, incapaç de defensar-se del po-der econòmic, mal·leable fins a ex-trems basquejants pel poder me-diàtic. Avui, el despotisme del go-vern del PP en assumptes com elPlan Hidrológico Nacional, lesmesures econòmiques i laboralsneoliberals, la crisi del Prestige, ila mateixa guerra contra Iraq, nosón sinó exemples exasperantsd'un despotisme que es repro-dueix en totes les Administracions,siguin estatals, autonòmiques omunicipals. La política és avui,
lamentablement, l'art d'actuar con-tra la majoria per al benefici d'unspocs. La classe política noméss'obeeix a sí mateixa, o el que ésfins i tot més greu: només obeeixa les lògiques imposades per leselits del capitalisme global.
Encara noestà tot ditDavant d'eixacrisi estructu-ral de la demo-cràcia repre-sentativa, i laseva conversiódefinitiva enuna demo-cràcia auto-ritària de mer-cat, semblaque el sentitcomú ens sug-gereix invertirel camí re-
corregut des de la Transició. No pera tornar, evidentment, a l'estat dic-tatorial que alguns desitjarien (s'hade tenir claríssim que el PP és unpartit neofranquista, sense fissures),ni per a democratitzar un sistemade partits irreformable (cosa quedefensen els ingenus i altres que noho són tant), sinó per a reempren-dre la tasca que ens ensenyaren elsmoviments populars i obrers queforen derrotats amb la Transició.Això és: construir una democràciade base que actuï de contrapoder ales institucions, una democràciadirecta, horitzontal i plural als nos-tres barris, als nostres llocs de tre-ball, als centres d'ensenyament, entotes les àrees de la nostra vida.Recuperar el control de les nostresdecisions, desobeir i deslegitimar elpoder instituït, articular una xarxad'assemblees populars que impe-deixi, mai més, que la follia de qual-sevol tirà ens aboqui a una guerraen el nostre nom i amb uns mortsque són com nosaltres. Polítics,nunca máis, o com diuen a Argen-tina: que se vayan todos!
Ivan Miró
La Guerra, o els límits de la democràcia representativa
El LokalAssociació Cultural
El Raval
c/de la Cera 1bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58
[email protected] / [email protected]
llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...
horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21h
“Un únic camí”, encara que mos-tra la geografia, sintetitza la histò-ria i aporta dades i opinions políti-ques, no és ben bé -ni pretén ser-ho- ni un assaig polític, ni un trac-tat de geografia i història. Més queuna anàlisi, es podria definir comun manual que explica el què i elperquè, l'objecte i les principals rei-vindicacions de l'independentismecatalà.
El llibre ha estat ideat per do-nar a conèixer la realitat catalana iels arguments més bàsics del pen-sament independentista català aaquella gent que encara els desco-neix, ja sigui perquè acaben d'arri-bar als Països Catalans, ja sigui per-què, havent nascut aquí, no els hainteressat mai o, senzillament, nin-gú no els hi ha sabut explicar. Peraquest motiu “Un únic camí”mostra els fets, les dades i les opi-nions des de la base, sense donarres per sabut.
El manual té una estructuraclara i concisa dividida en duesparts:
-"Geografia i Història", on l'au-tor situa físicament l'objecte de lanarració i apunta els moments queconsidera claus per a la nació cata-lana.
-"La situació actual", on l'autoraporta dades, planteja opinions iproposa solucions sobre la políti-ca, l'economia, la llengua, la cultu-ra i la societat dels Països Catalans.
Els capítols són breus, narrenamb un llenguatge directe i estanfarcits d'il·lustracions. D'aquestamanera “Un únic camí” es con-verteix en una eina pràctica pensa-da per als lectors i les lectores mésdiverses:
“Un únic camí” defensa la in-dependència dels Països Catalanscom a l'única via possible per a lasupervivència dels catalans i les ca-talanes com a poble.
Casal Independentista deSants “Jaume Comte”
Dissabte 10 demaig a l’Hamsa
Concertd’aniversari
Mallacan Paz encañonada
Can Vies: Carrer Premià 2008014 Sants BCN
tel. 93 422 16 13www.arran.org
Editorial Mediterrània i DanielCamon i Pastor, us presenten
i també, dijous 8, xerrada de Nunca Mais (20h) c/ Finlàndia, 45Tel.: 93.422.95.98
(Plaça Sants) 08014 Barcelona
maig 2003
9
En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment
LA BORDETA, MON AMOUR
EL COL·LECTIU
Ara farà quasi tres anys que elsalumnes de l'IES Lluís Vives và-rem creure necessari reactivarl'Associació d'Alumnes del nos-tre centre per millorar la sevaqualitat d'ensenyament. Gràciesa això som els alumnes quidecidim sobre les festes, els ac-tes, les vagues... Això sí, sofrintuna Junta Directiva que es des-viu per controlar-ho tot, i que enmés d'una ocasió ha suprimit ac-tes culturals al centre, o fins i totha provocat la pèrdua de la re-vista que alumnes i professorsfèiem junts ¡des de feia onzeanys!
Des de la nostra Associacióhem optat per renunciar als càr-recs, perquè així es dóna més di-namisme a les assemblees, iperquè en el passat la nostra acti-vitat quedava aturada quan elsqui se’n feien càrrec tenien exà-mens o deixaven l'IES. Tampocno hem volgut caure en la temp-tació d'unir-nos com a assem-blea a algun sindicat d'estudiants,ja que cadascú té les seves idees,i no creiem que porti a enllocsotmetre-ns a la línia d'una únicaorganització.
Que què hem fet fins ara?Hem organitzat xerrades, Car-nestoltes, una campanya infor-mativa sobre la globalització, finsi tot volem canviar el reglamentde règim intern!
També vam fer una tancadacontra les guerres mitjançantuna Coordinadora que vam im-pulsar conjuntament amb lesAssociacions d'Alumnes de Proai Joan Pelegrí, que va culminaramb una manifestació pel barri,i també hem fet la nostra pàginaweb(http://es.geocities.com/alumnesvives/), no us descuideude visitar-la!!
Associació d'Alumnes del'IES Lluís Vives
Associaciód'Alumnes de
l'IES LluísVives
Amb la primavera arriben leseleccions municipals on elscandidats ens obsequiaran ambun rosari de promeses que eltemps s'encarregarà d'esvair
A la Bordeta tenim dos pro-blemes, entre d'altres, que re-quereixen una solució. El pri-mer és la realització de la refor-ma urbanística de Can Batlló,on cal encabir equipaments izones verdes i solucionar el re-allotjament de les 200 empresesallí ubicades, així com dels veïnsi les veïnes encara afectades delcarrer Constitució i del camí dela Cadena. El segon, més com-plex, és el del soterrament deles vies. Si en el primer cas hi hauna certa entesa, en aquestsegon s'ha discriminat un copmés, amb el vist i plau del PP(Foment) i de CiU (Generalitat)el veïnat de Sants i de laBordeta, eternitzant la seva se-paració física amb un "deco-ratiu" calaix de formigó d'entre7 i 14 metres d'alçada, al qual jamolts veïns anomenen "mur dela vergonya" i del què se'n po-dria dir "mur de Judes", doncshan venut els nostres barris pertrenta miserables monedes d'ar-gent.
Els veïns de la Bordeta estemdecidits, si més no, a ser un graal clatell de tot aquell que ensvulgui enganyar. Avís per alsnavegants.
Comissió de Veïns de laBordeta
No tragarem
Manifest a l'opinió pública aprovatper la II Assemblea de Dones deBarcelona
Grups de dones, de diferents pro-cedències i tendències i diferentsentitats no governamentals deBarcelona fan pública la següentdeclaració:
A l'opinió pública:La Proclamació de 1975 com aAny Internacional de la Dona re-presenta un acte paternalista, en-cara que tan sols sigui pel seu ca-ràcter protector, i que confirma uncop més el paper passiu i depen-dent a què es veu sotmesa la do-na. El simple fet que se li dediquiun any, com es faria amb qualsevolcomunitat necessitada o oprimida,és una prova evident de la sevadiscriminació real.
Tot i això, precisament perquèse subratlla la urgent i ineludiblenecessitat de denunciar a tots elsnivells i en tots els àmbits la injus-ta situació femenina, recollim laproposta de les Nacions Unidesper a divulgar la problemàtica dela dona i lluitar contra la sevaopressió.
Al marge de la delegació oficial,designada per Decret, que és uni-cament representativa d'un sectormolt concret de la població, d'a-cord amb la doble convocatòria deles Nacions Unides (a organitza-cions governamentals i no gover-namentals), decidim començaruna serie de reunions i treballs perenfocar des d'una visió més realis-ta als problemes actuals de lesdones que integren les diferentsnacionalitats de l'Estat espanyol.
Considerant que l'explotacióespecífica de la dona es troba pro-fundament interrelacionada ambla problemàtica político-econòmi-ca de l'Estat, particularment greuen les classes proletàries, no és
possible un canvi radical de lasituació de la dona deslligat de lesestructures socials i polítiques.
Si alguna eficàcia ha de tenir laproclamació d'aquest Any Inter-nacional de la Dona, que conside-rem únicament com un primer pasper a iniciar una acció continuada,és que la dona, trencant el seu tra-dicional aïllament, prengui part ac-tivament i massiva a la societat.
Per tot això, considerem indis-pensable la consecució dels dretsde reunió, associació, expressió ivaga.
Com a primer pas, decidim uni-ficar els nostres esforços i recla-mar:
1- Canvi total de la legislacióque assigna a la dona un paper dedependència a la societat.
2- Replantejament del sistemaeducatiu que configura a la donacom a ésser inferior i subordinat.
3- Dret al control de la natali-tat.
4- Eliminació de les situacionsdiscriminatòries en el camp labo-ral.
5- Creació dels serveis comuni-taris precisos per a què la dona,fins ara injustament relegada arealitzar les tasques domèstiques,pugui alliberar-se i aconseguir laseva realització personal, social iprofessional.
Ens proposem denunciar totesles manipulacions de la imatgefemenina que, amb finalitats polí-tiques i comercials, es difongui através dels mitjans de comuni-cació.
Volem fer constar també que,al marge de les reivindicacions ele-mentals i de l’acusació de sexistaa una societat injusta, nosaltres, entant que persones, fem pròpiestotes les reivindicacions humanesi, per tant, ens adherim a les peti-cions d’amnistia general per a totsels sancionats pels fets d’inten-cionalitat política i social i d’ab-solució de la pena de mort, de-manats insistentment per nom-brosos sectors de la població.
Barcelona, març de 1975
Al març de 1975 un grup de dones de Barcelonaes va reunir en assemblea per tal de donar la sevaopinió sobre la proclamació de l’AnyInternacional de la Dona per part de les NacionsUnides, tot intentant, també, forçar la seva
presència als actes internacionals. Aquest fouun dels primers intents de la societat civil detrencar els estrictes marcs de la dictadura i inter-venir en política de forma autònoma a les insti-tucions, amb caràcter internacional.
La Burxa ofereix un espai publicitariper comerços, bars, locals socials,editorials, discogràfiques i d'altresque vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatre anuncisper pàgina de 63’5x60 mm. En capcas els i les anunciants es respon-sabilitzen dels continguts. Abstenir-se entitats bancàries, multinacionalsi immobiliàries.Cada requadre costarà 21E (3500 ptes)i si es volen ocupar dos, 36E (6000 ptes)
abril 2003 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu
10
El que rep mésous...
Poca pena ens fa aquestpatètic polític “popular”. Comté els nassos de queixar-se perque li llencen ous quan ell s’ha
afartat de llençar míssils?Massa poc!
És el mínim que li poden fer
Fusteria d’encàrrec imobles a mida
Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48
Teteria barCarrer Comptessa de Sobradiel, 4
08002 Barcelona tel. 93 268 45 33
Surt al carrer l'anomenada guia útilper a la transformació social. Lapublicació recull un directori decol·lectius d'arreu de Catalunya,presentacions de projectes de lluitessocials i altres recursos útils.L'objectiu principal vol ser la utili-tat per part dels propis col·lectiusque conformen el teixit associatiu,així com facilitar el reconeixementi enllaç dels diferents projectes exis-tents. Paral·lelament s'ha obert elportal www.moviments.info amb lavoluntat d'anar actualitzant i ampli-ant de forma interactiva els més de2000 col·lectius que ja hi sóninclosos.
Guia per a la transformació
F l o r i s t e r i aV a l l e s p i r , 1 6
0 8 0 1 4 S a n t s , B C Nt e l . 9 3 4 9 0 2 9 8 3
Desallotjamentspassats i presentsAl llarg d'abril a la ciutat de Bar-celona s'han efectuat 3 nous desal-lotjaments de cases i centres socialsokupats. A Sant Andreu una viven-da anomenada "Txonis" i l'Ateneuvan ser sorpresos pels antiavalots,i al carrer Beates, una casaexpropiada actualment okupada vatenir el mateix desenllaç.
Per altra banda, l'Ateneu deCornellà, centre social okupatamb 16 anys de vida i moltíssimaactivitat al darrera, pot ser desa-llotjat en qualsevol moment. Enuna situació similar està el popu-lar centre social autogestionat deMadrid "El Laboratorio" on unes250 persones romanen a l'interiorper tal d'impedir-ho.
Indignació pels joves de Torà empresonats
A.A.B./TORÀ
Els contundents crits de "Llibertatpresos de Torà" i "Fora la lleiantiterrorista" mostraven la indig-nació dels més de 1000 manifes-tants que recorrien el dia 12 d'abrilels carrers de Lleida, així com tam-bé dies més tard els de Torà, perrebutjar les desproporcionadesmesures respressives que han patitels tres joves empresonats.
Des del passat dia 1 d'abril elpoble de Torà està sent testimonid'una operació policíaca dirigidaper Baltasar Garzón digna d'unapelícula de ciència ficció. El jutgede l'Audiència Nacional va ordenaraplicar la Llei antiterrorista per uns
suposats fets de sabotatge con-tra caixers automàtics. Però elpoble no va trigar a respondre i enun ple multitudinari de més de 200persones, l'Ajuntament va aprovaruna moció que exigeix la llibertatdels joves i denuncia l'actuació delsmossos d'esquadra. Dos dels noisvan entrar a presó immediatament,mentre el tercer va haver de seringressat en un centre hospitalaridegut a una atac d'ansietat desprésde ser torturat durant els inter-rogatoris. Avui els tres joves estandispersats en presons de Madridesperant que el jutge Garzón els citiper a poder declarar davant el jut-jat d'instrucció de l'AudiènciaNacional.
Mobilitzacions al poble segarrenc. INTERNET
És ben sabut que el mateix dia que el Prestiges'enfonsava el Sr. Fraga estava en una cacera aToledo, el que ja no se sap tant és que estavaorganitzada pel Corte Inglés, poderosa "enti-tat" que no va trigar gaire en amenaçar els mit-jans de comunicació de retirar la publicitat sifeien pública aquesta informació. De tal sonatesdeveniment no sabem què volien caçar, peròdel què no caçaven i qui eren els caçadors sen'ha començat a treure aigua clara. Un dels quimés punteria tenia era un tal FernandoFernández Tapias, un empresari emprenedorque a més de ser vicepresident de la patronalmadrilenya és casualment el propietari dels vai-xells que van anar a "salvar" el Prestige... Per siaixò fos poc, el tal Fernando és soci de múlti-
ples negocis amb Marc Rich. En Marc és l'amode Crown Resources, la companyia suïssa quefa de "tapadera" d'Alpha Group, l'empresarussa impulsada amb diners dels EUA propie-tària del petroli que mentre caçaven s'enfonsa-va en aigües gallegues, i que a més ha estat acu-sada de dedicar-se al tràfic d'heroïna. Però detràfic n'hi ha de molts tipus, sinó pregunteu-lia l'amic Marc, condemnat a presó en diversesocasions a l'Estat Espanyol i als EUA pertraficar amb armament, però indultat successi-vament per les demandes de perdó de PíoCabanillas, Bill Clinton i Juan Carles I.
Un altre personatge amb molt bona pun-teria és Alfonso Cortina, també present en lapopular cacera. L'Alfonso és propietari de
Repsol-YPF, les sigles s'han afegit al nom del'empresa a l'absorbir Yacimientos PetrolíferosFiscales, el monopoli argentí en l'explotacióde petroli. Amb l'absorció, el fill del conegutfranquista Pedro Cortina també es va empas-sar la meitat de la plantilla de YPF, deixant-laal carrer sense ni tan sols indemnitzar-la. Estarà fins i tot el petroli darrera les caceres?La ironia del cas és que aquell dia entre perdiui perdiu la colla de caçadors estava regalimant...
*informació extreta d'una conferencia d'ArcadiOliveres, Vicepresident de Justícia i Pau i Professordel Departament d'Economia Aplicada de la UAB
Alba Ayala Bartés
Parlem dels poderosos...En aquest nou apartat, que ens ocuparà unes quantes Burxes, volem furgar en la vida de la gent que està al cap d'amunt de les estructures de
poder polític i econòmic, de la gent que fa i desfà a laseva manera. Volem donar a conèixer dades que parlenper si soles dient-nos que: així va el món!
Qui va de cacera?
A.A.B./BARCELONA
Enguany la diada de Sant Jordi vaestar especialment marcada pel seucaire reivindicatiu. Diferents enti-tats van fer una crida contra la reta-llada de llibertats i l’augment de larepressió en els darrers temps, aixícom també contra la retallada dedrets lingüístics. Més en concret, laCoordinadora d’Associacions perla Llengua (CAL) denunciava laimposició del castellà en l’educacióprimària arrel del decret de la lleiorgànica de qualitat presentat pelgovern espanyol que preveu aug-mentar de 2 a 5 les hores setmanalsde llengua castellana en detrimentde la catalana. Amb aquestes reivin-dicacions de fonsen defensa de lallengua la CALconvocava perquart any conse-cutiu una mani-festació lúdica ifestiva al llarg deles Rambles finsa la plaça de Sant
Jaume. Però aquest any va haver-hiuna sorpresa d’última hora: laDelegació del Govern va prohibirel recorregut habitual de la mani-festació.
Davant la manca d’argumentsobjectius d’aquesta prohibició, laCAL va mantenir la convocatòriainicial i va presentar un recurscontenciós administratiu contraaquesta decisió. Tanmateix, laDelegació del Govern va volerimpedir que la manifestació esdesenvolupés amb normalitat i vaordenar un desplegament policialdesmesurat que finalment vaacabar amb un provocat ball debastons i nombroses personesferides a causa dels cops de porra.
La manifestació per lallengua, prohibida
Roses i porres per Sant Jordi. ELTRIANGLE
· DISTRIBUCIO PRODUCTES ECOLòGICS I DE COMERÇ JUST
· COOPERATIVA AUTOGESTIONÀRIA· ECONOMIA SOCIAL ALTERNATIVA
c/. Avila, 71-75 àtic 08005 Barcelona
Tel: 93.485.5596 Fax: [email protected]
11
ArreuArreuArreuArreuArreuArreu
Què està passant al món?
Des d’ aquest espai emprendrem un llargviatge per diferents pobles i països. Noes tracta, però, d'una visita guiada permuseus ni d'una guia d'hostals barats,sinó d'una aproximació a la realitat que
viu la gent arreu del món. Volem fer d'altaveu a les formes de resistència que desenvolupen els pobles per plantar cara a les injustícies que genera el sistema capitalista.
...i el que témés ous
Tenint una majoria acla-paradora de població con-tra la guerra, com gosa elministre Trillo plantejar
l’enviament de tropes percombatre a l’Iraq?
C/ Riera Blanca, 119Tel. 93422581808028 Barcelona
F A R M À C I A R U B I OLlic. Montserrat Rubio
Obert de 9 a 22htot l’any
Per tal de gestionar les obres del'AVE Madrid-Barcelona el Mi-nisteri de Foment va nomenar unorganisme anomenat GIF (gestord'infraestructures ferroviàries).Alhora aquest GIF va adjudicar larealització de les obres a una UnióTemporal d'Empreses on destacauna empresa italiana del grup deBerlusconi. El comissionista encar-regat de fer de mitjancer entreambdós organismes ha estatAlejandro Agag, que n'ha extret unsucós benefici de vuit mil milionsde pessetes. Fa poc Alejandro es vacasar amb la filla d'Aznar, un sonati un costós aconteixement on elpresident italià va ser el convidatd'honor.
Els draps bruts de l’AVE
El 21 d'abril la policia i el governargentí van reprimir 55 obreres tèx-tils i 7.000 persones solidàries. Lesobreres de Brukman havien estatdesallotjades dies abans pelsmateixos patrons que havien aban-donat la fàbrica i que elles, en unany i mig de lluita, han autoges-tionat mantenint els llocs de treball.La repressió exercida per centenarsde policies ha comportat 120 per-sones detingudes, trets amb balesde plom i pallisses. Entre els detin-guts hi ha periodistes, obreres imenors d'edat. L'Hospital Garra-ham, on s'havien aixoplugat mani-festants, fou atacat amb gasos.
Brukman reprimida
La Gran Síria era una de les regionsmés importants de l'Imperi Otomài comprenia l'actual Síria, Líban,Palestina i Jordània. En finalitzar laPrimera Guerra Mundial l’imperi esdesmembrà i Síria va quedar sotatutela francesa encaixonada dinsunes noves fronteres. Es consuma-va així la traïció al somni àrab debastir un estat àrab independentamb capital a Damasc. La resistèn-cia síria va ser un mal de cap afegitper a França, i finalment el 1946,juntament amb el Líban, assolí laindependència. El resultat del colo-nialisme va ser una Síria fragmen-tada i inestable que va patir succes-sius cops d'estat durant més de 30anys.
Programa d'expansió sionistaEls mandats europeus van donarvia lliure a les reivindicacions terri-torials sionistes. És l'origen del llargconflicte àrab-israelià -en el centredel qual està el drama palestí- quemanté una forta inestabilitat a lazona. En la primera guerra el 1947-48, el jove estat israelià conquerí iestablí assentaments al sud delLíban, una zona que volia ser tute-lada per Síria. Segons els acordsd'armistici de 1949, Israel havia deretornar al pla de partició votat perles NU. Es va crear una línia dezones desmilitaritzades. Però el pro-grama territorial sionista no es con-siderava complert i el govern vasaber aprofitar la manca de claredatdels acords per imposar-se. Els inci-dents entre els dos països es vanmultiplicar. Alhora, les líniesd'armistici van ser utilitzades pelsrefugiats palestins per retornar alseu país però l'exèrcit israelià ho vaimpedir per la força. Desde 1950 lesinfiltracions palestines es van trans-
formar en operacions militars decomandos improvisats, els primersfedaïns. L'exèrcit israelià intensificàles represàlies. Israel va acabartenint el control d'aquestes zones,deixant pas a la guerra de fronteresque duraria vàries dècades. Mésendavant, el 1967, durant la guerradels 6 dies, Síria va perdre els Altsde Golan, fins avui ocupats perIsrael.
El Lleó de DamascConsolidat al poder després d'uncop d'estat, Hafez al-Asad, va fer dela lluita contra Israel la pedra angu-lar sobre la qual va construir unrègim que no va dubtar en reprimiramb mà de ferro tota dissidènciapolítica. El dirigent històric delBaas, va mantenir del 1970 fins el2000 un règim autocràtic amb unmodel soviètic de planificació cen-tral i fortes despeses militars. L'elitque controlava el pais, pertanyent ala minoria alauí (de la branca shií del'Islam) havia de fer front a lespugnes entre l'ala radical i modera-da del partit Baas i disputes amb lamajoria de la població de tradiciósunnita. La política pragmàticad'Assad fou sempre condicionadaper un objectiu : la reconstrucció dela Gran Síria. Aquesta pretensiód'hegemonia regional explica lesziga-zagues de la seva política exte-rior, la intervenció al Líban i lescontradictòries aliances, la constantoposició a un Iraq governat per l'al-tra tendència del Baas, les guerrescontra Israel, la cooperació ambl'URSS i el suport a Teheran i a lacoalició internacional en els dosconflictes del Golf. Canviar-ho tot per a que tot con-tinuï igualL'herència que l’any 2000 va deixar
Hafez al fill successor, Bashar al-Asad, no era gens prometedora:més de 700 presos polítics, corrup-ció endèmica, asfixiants mesures deseguretat, creixement estancat ifortes desigualtats socials en unentorn regional, a més a més, moltconflictiu. Per alleugerir aquestaesclerosi i guanyar-se el suportinternacional va començar unamostra de tolerància democràticasota mínims que se li va escapar deles mans. L'incipient obertura vapermetre que sorgissin les veus dis-cordants, a partir dels fòrums dedebat públic, reclamant canvis mésprofunds. Finalment van serreprimits per ser “ perillosos per laintegritat del pais”. Les anunciadesreformes polítiques van ser nomésun retoc d'imatge. I els canviseconòmics van en el sentit d'intro-duir Síria dins la corrent globa-litzadora: privatitzacions de sectorspúblics, liberalització del mercat,etc., accentuant encara més ladualització, marginació i el malestarsocial.
Síria més amenaçada que maiDesprés de la ruptura de les nego-
ciacions de pau del 2000 els termesde la confrontació segueixen sentels mateixos: Síria reclama la resti-tució complerta de la zona dels Altsde Golan, i Israel s'hi nega. El rè-gim de Tel Aviv vol fer creure queHizbolà obra segons dictats de Da-masc i inclou dins les represàlies ob-jectius siris. L'objectiu: fer veure ala població libanesa que la perma-nència de l'exèrcit siri li pot com-portar greus problemes i fomentarel sentiment antipalestí. I per altrabanda, provocar la fugida de lestropes síries ja que Tel Aviv ha reti-rat els seus soldats de part dels ter-ritoris libanesos de forma tàctica.En un moment de descontenta-ment general, l'argument esgrimitpels libanesos pro-siris que Síria elsdefensaria de les hordes israelís i deles falanges cristianes fa aigües.Tanmateix la posició de Síria en elconflicte àrab-israelià s'ha convertiten el baluart de la resistència àrabcontra Israel. Aquest és el veritablemotiu dels EUA per incloure Síriaen l'eix del mal, i perquè passi a ser,malauradament, el següent objectiu.
Alba Ayala Bartés
La contínua amenaça a SíriaEl procés històric dels països àrabs està mar-cat pel pes de la tutela estrangera. Primer,l'Imperi Otomà i després del segle XIX finsla segona meitat del XX han estat les potèn-
cies europees les qui han dirigit els seusdestins. La reacció a la presència colonialfou el despertar d'una consciència nacional,cada vegada més intensa fins comportar la
inevitable recerca de la independència.Tanmateix, el colonialisme ha deixat un llastfeixuc del qual encara avui els països àrabsestan pagant les conseqüències
Diada castellera elproper 11 de maig a les 12h a la plaçaBonet i Muixí
Castellers de SantsCastellers de GràciaMinyons de Terrassa
març 2003
Hamsa c/Miquel Bleach 15, Can Vies c/Jocs Florals 42, CS de Sants c/Olzinelles 30, Casal Independentista c/Premià 31, Espai Obert c/Blasco de Garay 2, AC Arran c/Premià 20Adreces
Al febrer vas estar dues setmanesfent tasques d'observació i cobertu-ra a Palestina. Què t’hi vas trobar?Doncs una realitat molt més dura delque t'imagines. Sobrepassa el que podiesesperar. Érem tres catalans, dues noies iun noi, i vam estar dues setmanes aCisjordània, al nord, a una ciutat ano-menada Tulkaren. No és la zona on hiha més conflictes (Nablús o Gaza), peròens vam quedar igualment al·lucinadesdel què representa l'ocupació israeliana:en quinze dies vam veure quatre mortsi 10 ferits greus, i 10 dels dies varentranscórrer sota el toc de queda (ningúpodia sortir de casa en cap moment).
Explica'ns un dia de la teva estada.Ens llevàvem a les set, ja que a dosquarts de vuit els nens entraven a l'esco-la. A la mateixa hora, casualment pa-ssaven per allà els tancs de l'exèrcit, fetque provocava que la quitxalla els tiréspedres. Els soldats responien amb balesde goma i de veritat i també amb gasos.Si hi érem nosaltres, els tancs no s'atu-raven o la resposta era menys brutal.Durant el dia, com que hi havia toc dequeda, els tancs passaven pel mig de laciutat, obligant a tancar totes les botiguesi fent fora la gent del carrer. Es tornavena reproduir incidents. La nostra presèn-cia era l'excusa per trencar el toc.
A la tarda, després de menjar un deli-ciós falafel, anàvem a un "check point"(controls militars que hi ha a les sortidesde les ciutats), on fan esperar hores ihores a la gent sense cap motiu. Lapresència d'internacionals feia que lescues anessin més ràpid. Quan es feia denit, acompanyàvem els conductors de lesambulàncies de la Mitja lluna roja, sobre-tot arrel que l'any passat en matessin un,tot i haver avisat les autoritats israelianes
que anava a fer un servei. Des de la se-gona intifada hi ha hagut 335 agressionsa ambulàncies i 250 atacs a hospitals, i enun any, 60 morts a les mateixes ambulàn-cies degut a les esperes als controls mili-tars. Els dies més tranquils, fèiem visitesa camps de refugiats, que són autèntiquesciutats formades per palestins que el 1968van haver de marxar de casa seva. Allàens entrevistàvem amb gent diversa: esco-lars, autoritats, organitzacions... Les jor-nades eren realment esgotadores, tant físi-cament com emocional.
Una cosa que ens ha impactat, però,ha estat conèixer d'aprop els palestins.Són una gent oberta, generosa, amablei, sobretot, molt solidària. Existeix unaxarxa de solidaritat impressionant queels permet seguir vivint dignament. Amés, tenen un sentiment d'arrelament ala terra molt fort.
Els últims dos mesos, una "interna-cional" nordamericana ha estat assas-sinada per l’'exèrcit, a un altre li hanreventat la cara d'un tret i a un tercer,anglès, el van disparar quan protegiauns nens i està en mort cerebral. Ara
per ara, tornaries a anar a Palestina?Si, però amb molta més por. Allà juguesamb la carta que ets una internacional ino et faran res. Ara, en veure que lasituació no és així, canvia la cosa. El queestà clar és que si disparen contra "inter-nacionals" vol dir que la seva presènciaels molesta. Per això és imprescindibleseguir anant-hi. També aquestes agres-sions s'han donat durant la guerra d'Iraq,i els israelians han aprofitat per cebar-se.
Sembla haver-se mogut alguna peçaen el terreny de la política, amb lairrupció al govern palestí d'unmoderat, Abu Maze, amb el bene-plàcit dels ianquis. Què en pots dir?Dins la societat palestina hi ha la sensacióque els acords d'Oslo han estat papermullat i ningú confia en els pactes ambels israelians. Ara per ara, depèn de quinsacords se signin, hi ha un vertader perillde guerra civil. Els d'Oslo ja van ser moltrebaixats, i els que pugui signar Abu Mazeho poder ser encara més. Aquest políticdesperta molta descofiança, i més quanvol desarmar els Màrtirs d'Al-Aqsa, braçarmat d'Al-Fatah, l'organització d'Arafat.
ESTER DE PABLO. VEÏNA DE BADAL. VA ESTAR DUES SETMANES A PALESTINA.
L’ENTREVISTA
“A Palestina la vida de la gent val molt poc”
L'Ester té 26 anys, i en fa sis que viu al barri.Abans corria per l'Eixample. Treballa a l'Arran iajuda a tirar endavant el seu centre de docu-mentació. Enguany ha col·laborat uns mesos auna escola d'adults de la Verneda, a més de par-ticipar en diverses iniciatives antirepressives. Vaestudiar educació social i va estar un any a
Guatemala realitzant les pràctiques. El fet deconèixer gent de la Xarxa d'enllaç amb Palestinai la feina que desenvolupen la van fer acabar dedecidir. "Sempre he tingut inquietud perconèixer altres països i les seves situacions illuites" argumenta convençuda.
Roger Sánchez Amat
Act
ivit
ats 6è Aniversari de Can Vies:
Del 5 al 9 de maig: Exposició dels diables de Sants a Can Vies8 de maig: 20h. Xerrada “Nunca Máis” a Can Vies9 de maig:22h. Concert de rumba a Can Vies10 de maig:22h. Concert a l’Hamsa amb Mallacan i Pazencañonada
Jornada informativa contra les sentències del 12-O12 de maig: Taula a les Cotxeres17h. Pintada de mural19.30h Videoprojecció contínua a càrrec deConstruint acció crítica
Inauguració Ateneu Popular Mawla23 de maig Concert dels Pirat’s Sound Sistema (perconfirmar) i PD’s
24 de maigDinar de germanor i pintada de muralAl carrer Salou
Mobilitzacions contra el desallotjament del Tajo (c/ Gavà 41)27 de maig 20,30h Concentració davant la casa31 de maig 18h Manifestació contra els desallotjamentsa la plaça de Sants
Nova secció: tira d’enganxines político-socials. Aquest mes, temàtica laboral
en motiu del Primer de Maig
La Xarxa treballa amb l’International Solidarity Mouvement, organitzacióque coordina la feina els estrangers en tres sentits: tenir presència en llocs
conflictius per neutralitzar l’acció dels militars,fer de testimonis i difondre la informacióobtinguda i trencar el setge dels territoris
ocupats . Més informació: www.xarxa-palestina.pangea.org